102 50 5146 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2675/20031214_Acord_Tinell.pdf b6688ef46b8a3e9d741f3384cd977d03 PDF Text Text ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 14 de desembre de 2003 �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2 A les eleccions al Parlament del passat 16 de novembre, els catalans i les catalanes van donar a les forces catalanistes i progressistes una àmplia majoria per governar Catalunya. Aquesta majoria d’esquerres suposa una oportunitat històrica d’obrir una nova etapa que ens ha de permetre avançar en la construcció d’un país de ciutadans i ciutadanes lliures, que gaudeixin del benestar social, les oportunitats i les llibertats democràtiques i nacionals més plenes. Una nova etapa que, en definitiva, ha de servir per fer realitat un futur millor per a tots els ciutadans i ciutadanes. Les forces polítiques que subscriuen el pacte per a un govern catalanista i progressista CONSTATEN LA SEVA VOLUNTAT COINCIDENT DE GOVERNAR PER - promoure la construcció a Catalunya d’una societat democràtica avançada, on es respectin plenament els principis de la igualtat entre ciutadans, el control efectiu sobre els poders públics, la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques, els principis de proximitat, subsidiarietat i col·laboració lleial entre institucions de qualsevol nivell de govern i l’eliminació de tota forma de corrupció pública; - avançar en l’expressió plena de la nació catalana, entesa com a comunitat de ciutadans i ciutadanes que –sense excepció- estan dotats dels mateixos drets i són responsables dels seus deures; - assegurar que les oportunitats arriben a tota la ciutadania i a tots els territoris del país, per garantir la cohesió social i territorial; - impulsar la prosperitat dels catalans i catalanes, amb una estratègia econòmica de país basada en l’educació, la innovació i un model d’infrastructures coherent amb el país. Emparades en aquesta voluntat comuna, les forces que subscriuen el pacte han convingut a adoptar les mesures de govern que s’inclouen en el present document i que s’articulen al voltant de quatre objectius: MÉS I MILLOR AUTOGOVERN. MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 3 MÉS I MILLOR AUTOGOVERN. MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA I.- L’APROFUNDIMENT DE L’AUTOGOVERN I L’ELABORACIÓ D’UN NOU ESTATUT 1.- Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament. 1.1.- Procediment. El govern impulsarà de manera immediata un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament que incorpori totes les forces polítiques del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar l’abast de l’autogovern, elaborar un nou Estatut i adoptar un nou sistema de finançament. Basant-se en aquest acord, el govern –en col·laboració amb altres institucions i entitatsengegarà un procés de sensibilització i compromís cívic, per tal d’explicar les raons que fonamenten la millora de l’autogovern i l’adopció d’un nou Estatut. Al Parlament, es constituirà la ponència conjunta de tots els grups, encarregada d’elaborar el projecte de nou Estatut i la resta de les proposicions de llei que han de conduir a l’objectiu esmentat. La ponència obrirà un procés de consulta amb entitats socials, econòmiques, culturals i altres representacions de la societat civil. En la tramitació parlamentària, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern s’esforçaran per tal que l’aprovació final dels textos elaborats compti en la Cambra catalana amb el vot favorable del nombre més ampli possible de diputats i diputades, com a expressió de l’Acord Nacional que el fonamenta. Les forces polítiques que subscriuen el pacte de govern es comprometen a convidar els Ajuntaments, altres ens locals i entitats públiques i privades a expressar la seva implicació i presa de posició en la proposta parlamentària. El projecte de nou Estatut aprovat pel Parlament serà tramès a les Corts Generals abans de la primavera de l’any 2005 i el seu procés d’elaboració culminarà amb la convocatòria del referéndum preceptiu. Durant tot aquest procés, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern es comprometen –en el marc de l’Acord Nacional sobre l’Autogovern- a impulsar totes les vies d’explicació, diàleg i recerca d’acord amb les forces polítiques de l’Estat i amb el conjunt de la seva societat civil. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 4 1.2.- Actuacions en cas d’obstaculització o bloqueig del procés. En cas de dilació indeguda en la tramitació, no presa en consideració, impugnació o inadequació substantiva del resultat final respecte a la proposta aprovada al Parlament de Catalunya que representin una obstaculització o bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà cridada a pronunciar-se, mitjançant el procediment de consulta general que s’estimi més adient en aquella circumstància, sobre la seva adhesió al text estatutari aprovat pel Parlament. En tot cas, el Govern i les forces polítiques incorporades a l’Acord Nacional, emprendran totes les iniciatives jurisdiccionals, legislatives i polítiques que condueixin a fer respectar la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya. 2.- Contingut. 2.1. La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat. La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient en la composició, competències i distribució de les institucions comunes de l’Estat. La legislació postconstitucional no es correspon amb els principis inspiradors del pacte originari de 1978: el principi que converteix en Estat les institucions d’autogovern de les nacionalitats i regions, el principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d’autonomia que ha d’informar l’exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions. Per això, es fa necessari rectificar algunes disposicions legals i avançar en el desplegament d’altres possibilitats no considerades fins ara, que s’especifiquen tot seguit. En aquest sentit, les forces polítiques que subscriuen el pacte promouran que el Parlament faci ús del seu dret d’iniciativa legislativa davant de les Corts en aquells casos en què sigui necessari. A tal fi, es proposen: - Promoure la intervenció de la Generalitat en la designació dels membres d’institucions generals de l’Estat (Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social) - Establir la participació de la Generalitat en els tràmits previs a la designació dels membres d’organismes, agències i empreses estatals, les intervencions dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d’Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió del Sistema Elèctric Nacional, Comissió del Mercat de Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE, etc.) i promoure que les seus dels organismes esmentats en aquest apartat i l’anterior siguin distribuïdes per tot el territori de l’Estat. - Proposar la revisió de les competències, composició i elecció del Senat, per convertir-lo en cambra de representació efectiva de les CCAA i de la seva participació en la formació de la voluntat estatal, i com a expressió del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat. - Proposar la reforma normativa necessària per a agilitzar l’exercici de la iniciativa legislativa per part de les CCAA davant les Corts Generals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 5 - Reformar la legislació sobre administració de justícia per adaptar la seva estructura a la naturalesa composta de l’Estat, atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre en darrera instància els recursos judicials iniciats en el territori de la seva jurisdicció, assegurar la intervenció de la Generalitat en la fixació de la planta i demarcació judicial i integrar el seu personal no judicial en la funció pública catalana; i instituir la justícia municipal als grans nuclis urbans i la Fiscalia General de Catalunya. - Impulsar les reformes legals que facilitin els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals i la Generalitat, i entre la Generalitat i les altres CCAA, especialment pel que fa a l’establiment de convenis i acords intercomunitaris i d’òrgans permanents de col·laboració interterritorial. - Regular l’estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, modificant la LOFAGE i altres disposicions en la matèria. - Impulsar la transferència de les funcions executives de l’Estat en el territori de Catalunya a la Generalitat, per convertir-la progressivament en única administració responsable de les competències autonòmiques i estatals, mitjançant les previsions del art. 150 de la CE i la modificació necessària de la LOFAGE. Pel que fa al reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i dels seus aspectes simbòlics i culturals, les parts adoptaran les iniciatives legislatives i polítiques necessàries per tal de: - Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l’ensenyament obligatori les matèries que expressen la diversitat cultural i lingüística. - Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin al reconeixement de la realitat plurilingüística de l’Estat en la seva denominació oficial, en els registres públics, l’emissió de moneda i segells, el DNI i el passaport i l’etiquetatge de productes - Promoure la declaració del català i de la resta de llengües de l’Estat com a llengües cooficials en tot els seu territori i la seva declaració com a llengües oficials de la UE. - Impulsar per via legislativa i política la creació d’un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l’art. 149.2 CE, i al qual s’aniran transferint aquestes funcions per part del govern de l’Estat - Establir el requisit d’utilització de les diverses llengües cooficials en les condicions de les concessions administratives per a la comunicació audiovisual - Fomentar per part de la Generalitat l’activitat cultural en les llengües reconegudes a l’EAC. - Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 6 2.2.- Redefinició de l’àmbit competencial de la Generalitat. L’aprofundiment de l’autogovern haurà de ser garantit per un desenvolupament federal del pacte constitucional i estatutari, que ha d’articular adequadament l’Espanya plural i el reconeixement de Catalunya com a nació. Mitjançant aquest desenvolupament federal, es crearan espais més amplis de participació democràtica per compartir projectes col·lectius que neixen de l’autonomia individual i de la de les ciutats, regions i nacionalitats o nacions. En especial es considera necessari subratllar que la revisió de l’autogovern i l’elaboració del nou Estatut han d’incorporar: Respecte al desplegament normatiu de l’Estatut - Aprovar projectes de llei en matèries de competència reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament de Catalunya: per exemple, ordenació de l’ensenyament, recerca, política familiar, ordenació del sector industrial o règim electoral - Activar les previsions estatutàries no posades en marxa en matèria de delegació o gestió de competències, per exemple, la clàusula subrogatòria en matèria de justícia o de gestió d’infraestructures d’interès general - Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya, com a instruments de regulació d’una convivència nacional orientada pels valors de l’equitat, la llibertat, la igualtat, la justícia social i el pluralisme democràtic. Respecte a l’assumpció de competències executives - Impulsar la intervenció de la Comissió Mixta per completar els traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissió Mixta, insistir en el conflicte de competència davant del TC o atribuint facultats en aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificació de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, per tal que incorpori un procediment específic per resoldre les situacions de desacord en aquesta matèria - Adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries per adequar progressivament l'administració perifèrica de l'Estat al nivell de competències realment exercides per aquesta en l’àmbit territorial català i promoure la unificació de l'atenció administrativa al ciutadà a través dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l’art. 150.2 CE i reformant la Llei Orgànica de Funcionament de l’Administració General de l’Estat (Llei 6/1997) - Aprovar els projectes de llei d’ordenació territorial, instituint la demarcació de la vegueria com a àmbit de descentralització de la Generalitat i de cooperació municipal, promovent, quan s’escaigui, la reforma de la legislació estatal sobre règim local per al reconeixement d’aquesta demarcació per part de l’Estat �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 7 - Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentària que li pertoca quan es tracti de les seves competències executives i recórrer als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui envaïda competencialment pel govern de l’Estat - Adoptar les iniciatives legislatives i polítiques per tal que la Presidència de la Generalitat assumeixi el comandament i la coordinació de les forces i cossos de seguretat en tot allò que afecta la seguretat interna de Catalunya. Respecte a la recuperació del repartiment competencial potencialment incorporat a la CE i a l’EAC - Recuperar –mitjançant l’acord polític, la iniciativa legislativa o l’actuació jurisdiccional davant del TC– una interpretació no expansiva de les competències estatals en la normativa bàsica i les lleis orgàniques, així com de les competències transversals (per exemple: cultura, legislació sobre RTVE, bases del règim local, dret a l’educació, sistema educatiu, comerç minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals) - Fer ús de la iniciativa legislativa del Parlament davant les Corts per reformar les lleis estatals quan puguin limitar les potencialitats de l’autogovern, revisant les lleis orgàniques, la legislació bàsica i altres normes estatals que desborden l’establiment de principis o regles fonamentals en matèries de competència autonòmica (entre elles, les que afecten el règim jurídic de les administracions públiques, ports i aeroports, medi ambient, ràdio i televisió, immigració, seguretat pública o funció pública notarial i registral) - Instar la modificació de la normativa estatal pertinent pel que fa a la definició dels principis de territorialitat i interès general i establir convenis amb altres Comunitats Autònomes, quan els límits de la territorialitat puguin significar un obstacle per a l’adequada prestació de serveis i funcions de titularitat autonòmica - Interposar recursos d’inconstitucionalitat en cas de nova legislació estatal restrictiva de la interpretació de la competència autonòmica Respecte a l’ampliació de competències estatutàries - Incorporar al nou Estatut les competències sobrevingudes després de l’aprovació de l’Estatut de 1979 (policia de trànsit, mitjans de comunicació públics) - Recórrer a la previsió de l’art. 28 de l’EAC per tal d’impulsar l’aplicació de l’art. 150.1 i 2 CE en matèria d’ampliació de competències, per exemple, en l’àmbit de la immigració - Ampliar competències legislatives i/o executives de la Generalitat, entre d’altres, matèries següents: a) Règim i procediment jurídics, funció pública i contractatació administrativa b) Administració local c) Administració de justícia d) Funció pública notarial i registral en les �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA e) f) g) h) i) j) k) 8 Ordenació econòmica general Finançament i administració tributària. Jocs i apostes. Polítiques socials: sanitat, seguretat social i serveis socials Cultura, esports i mitjans de comunicació Ensenyament, universitats i recerca Mitjans de comunicació, radiotelevisió i telecomunicacions Seguretat pública Respecte a la resolució de conflictes eventuals en el procés d’adopció d’un nou Estatut - Promoure una reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que incrementi les actuals possibilitats d’arbitratge d’aquest Tribunal pel que fa a possibles conflictes sobre la tramitació de reforma estatutària i d’altres lleis orgàniques de particular transcendència en matèria d’autogovern II. REFORÇAMENT DE LA QUALITAT DEMOCRÀTICA DEL SISTEMA POLÍTIC El sistema polític català demana –després d’un quart de segle de funcionament- una revisió del seu disseny institucional i una correcció de les causes que provoquen l’allunyament ciutadà de les institucions i la desconfiança respecte de les seves decisions. Respecte de la revisió de les institucions de l’autogovern - Elaborar el projecte de llei sobre eleccions al Parlament de Catalunya, amb garantia de proporcionalitat, igualtat de vot, equitat de gènere, condicions territorials i representació dels catalans residents a l’estranger. Aquesta llei contemplarà els aspectes de finançament i despesa de les forces polítiques. - Adoptar, en relació amb el punt anterior, la iniciativa legislativa conduent a atorgar a la Sindicatura de Comptes la potestat de fiscalització dels comptes dels partits i de la seva despesa efectiva en les campanyes electorals i en el seu funcionament ordinari. - Reformar la Llei 3/1982, limitant la reelecció indefinida del President de la Generalitat i establint una durada temporal màxima a l’exercici del càrrec. - Impulsar la reforma del Reglament del Parlament, per a agilitzar els seus procediments, incrementar la freqüència de les sessions plenàries, facilitar les seves funcions d’impuls i control, la participació social i l’expressió del pluralisme polític. - Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament la creació d’una Oficina Pressupostària destinada a potenciar la capacitat de control parlamentari sobre la gestió pressupostària i financera de l’Executiu i l’avaluació de les seves polítiques i de la seva producció normativa. - Reformar la llei 2/1995 d’iniciativa legislativa popular, per facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 9 - Impulsar les iniciatives necessàries per tal que la Generalitat assumeixi competències en la realització de referèndums i consultes populars directes i reguli altres formes de participació nuclis d’intervenció participativa, consells ciutadans, etc.-, per tal de fomentar-ne l’ús en l’àmbit local i nacional. - Reformar les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual) per tal de facilitar l’exercici de les seves funcions, mitjançant la dotació adequada de recursos, la revisió de les seves competències, la definició de la seva responsabilitat política, els procediments de designació i revocació parlamentària del seus membres i la limitació dels seus mandats. - Incorporar a les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat la facultat de les organitzacions socials, cíviques i culturals de presentar als grups parlamentaris candidats a l’elecció dels seus titulars (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual). - Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament el tràmit preceptiu de compareixença prèvia dels candidats a ocupar determinats càrrecs públics, per tal d’examinar la seva idoneïtat. - Reformar les normatives necessàries per eliminar les sessions secretes del Parlament i d’altres institucions de caràcter representatiu, llevat dels casos que puguin afectar el dret a la intimitat o a la seguretat. - Reformar la llei de publicitat institucional i el decret que la desplega per tal de controlar-ne efectivament l’ús per part de les institucions públiques i evitar-ne la utilització partidista. - Reformar la llei sobre enquestes i estudis d’opinió per tal de garantir la seva qualitat tècnica, l’accés i publicitat dels seus resultats i el control parlamentari de la seva execució. Respecte als criteris sobre la Llei Electoral de Catalunya - La llei electoral haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els electors, de proporcionalitat entre els vots i els escons obtinguts per cadascuna de les forces polítiques, una representació equitativa en matèria de gènere i l’expressió de la diversitat territorial de Catalunya. - La distribució dels escons parlamentaris es farà entre formacions polítiques que presentin una llista d’àmbit nacional, mitjançant l’aplicació de la fórmula proporcional del major quocient i seguint la regla D’Hondt. - Serà necessari haver obtingut una xifra de sufragis superior al 3 per cent dels vots vàlids emesos en el conjunt de Catalunya per participar en la distribució d’escons abans esmentada. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 10 - Per tal de respectar la representació de totes les zones del territori de Catalunya els escons atribuïts a cada formació política seran proveïts de la forma següent: a) En primer lloc, els escons correspondran als candidats o candidates de cada formació que hagin estat elegits en cadascun dels districtes d’àmbit territorial que es determinin. b) En segon lloc i fins a completar el nombre total d’escons que pertoqui a cada formació política, els escons pendents de provisió correspondran als candidats inclosos en la seva llista nacional. - Per tal de garantir una representació parlamentària sense discriminació de gènere, la llista nacional que presenti cada formació haurà de comptar amb una representació equitativa de dones i homes. - Es constituirà la Junta Electoral de Catalunya que tindrà les competències que la LOREG atribueix a la Junta Electoral Central pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya. - Els efectes electorals concrets d’aquests criteris hauran de ser estudiats en profunditat per la ponència conjunta que es crei al Parlament per aprovar aquesta llei. Pel que fa a la regeneració democràtica, la transparència en la gestió pública i la lluita contra la corrupció - Reformar la llei 6/1984 de la Sindicatura de Comptes amb l’objectiu d’assegurar-ne la independència, la professionalitat i l’eficàcia, atribuint-li facultats d’auditoria de gestió i d’eficiència sobre l’actuació de les administracions públiques. - En el marc de la modificació legal abans esmentada, crear en el si de la Sindicatura una Oficina destinada a preservar la transparència i el funcionament ètic del sistema públic, especialitzada a evitar les pràctiques irregulars en les concessions i contractacions de béns i serveis del sector públic. - Aplicara l’administració autonòmica, de forma immediata, els convenis del Consell d’Europa relatius a la lluita contra la corrupció. - Informar al Parlament abans d’acabar l’any 2004 sobre tots els afers objecte de procediment judicial o de petició de creació de comissió parlamentària d’investigació durant la darrera legislatura, així com de la tramitació de totes les concessions i de les seves pròrrogues atorgades en els darrers dos anys, mitjançant els procediments i auditories que escaiguin. - Revisar el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs de l’administració i establir l’obligació de declaració pública del seu patrimoni, interessos i altres activitats professionals i mercantils. - Establir criteris objectius i procediments transparents en les convocatòries destinades a la contractació d’obres i serveis, així com a la concessió de subvencions per a entitats i activitats privades o socials per tal d’evitar el clientel.lisme polític. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 11 - Incorporar a les condicions sobre contractació pública la valoració de la situació de les empreses concursants en matèria de responsabilitat social, seguretat laboral i respecte al medi ambient. - Establir l’accés a través de la xarxa d’Internet, i en tot cas, per fer públics tots els contractes que estableixin amb proveïdors de béns i de serveis l’administració de la Generalitat i les societats i fundacions amb participació majoritària de l’administració autonòmica. - De manera especial, adoptar les mesures legals necessàries per a fer públics i accessibles a través de la xarxa d’Internet els convenis i operacions urbanístiques en què participin les administracions catalanes. - Fer públiques les condicions contractuals i retributives del personal –inclòs l’eventual- al servei directe de l’Administració de la Generalitat, dels seus organismes vinculats i de les empreses on aquesta hi té participació majoritària. Respecte a la gestió dels serveis públics i a la regulació del seu personal - Desconcentrar l’administració de la Generalitat i descentralitzar la prestació de serveis de la seva competència en benefici dels ens locals, per tal d’apropar la seva gestió als ciutadans i als territoris. - Fomentar la concertació amb altres actors públics, socials i privats per dissenyar i, si s’escau, gestionar l’aplicació de polítiques públiques. - Establir processos preceptius i periòdics d’avaluació dels serveis de l’administració, dels organismes autònoms, agències i empreses públiques. - Aprovar i publicar els criteris que han d’orientar les diverses formes de gestió dels serveis i la seva eventual externalització, establint contractes-programa i sistemes de control per resultats amb les agències, empreses públiques, organismes i entitats concertades. - Aprovar una Carta dels ciutadans que estableixi els principis bàsics que hauran de regir les relacions de les administracions amb els ciutadans. - Potenciar la informació, tramitació i serveis públics via Internet i via telèfon, reforçant l’AOC (Administració Oberta de Catalunya) com a xarxa en la què els governs locals ocupen una posició central, i establir acords amb altres administracions per oferir tràmits integrats als ciutadans. - Establir l’accés a través del web de les actuacions, documents, informes, contractes i recursos de l’administració, tot preservant les garanties de confidencialitat i privacitat que la llei prescriu. - Definir –d’acord amb el conjunt d’administracions i organismes públics de Catalunya- un sistema de funció pública catalana que faciliti la gestió de polítiques i programes �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 12 interadministratius, que generi sinergies entre les administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya. - Convocar amb periodicitat regular els concursos i oposicions de personal funcionari, per tal de reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs de treball i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats. - Aprovar l’estatut del directiu públic, amb un sistema adequat per a la seva formació, promoció i reclutament, que es fonamentarà en criteris públics de mèrit i capacitat. III.- PRESÈNCIA DE LA GENERALITAT EN LA UNIÓ EUROPEA, ORGANISMES INTERNACIONALS I RELACIONS EXTERIORS En un món globalitzat, Catalunya és també un actor de fet en moltes relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals, que afecten els drets i els interessos dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. De manera especial, cal considerar la presència de la Generalitat en l’àmbit d’una Europa cada cop més integrada en la UE. El govern reforçarà aquesta participació i la seva efectivitat, adoptant les mesures següents: - Ratificar les resolucions i iniciatives legislatives del Parlament de Catalunya per garantir la participació de la Generalitat i de les altres CCAA en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries. - Assegurar, igualment, la participació ordinària de la Generalitat i de les altres CCAA en la representació espanyola davant del Consell Europeu, del COREPER, dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell i d’altres òrgans auxiliars quan tractin de matèries de competència autonòmica - Exercir per delegació estatal la representació espanyola en les institucions de la UE, quan es tractin matèries de competència autonòmica, d’acord amb l’art. 203 del Tractat de la Unió. - Assumir de forma plena per part de la Generalitat l’execució del dret comunitari –és a dir, la seva transposició al dret intern- en l’àmbit de les seves competències, tal com estableix l'art. 27.3 EAC - Ampliar i assegurar la intervenció de la Generalitat i de la resta de CCAA en les actuacions de l’Estat davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees quan es tracti de la defensa de les competències i interessos autonòmics, tal com es produeix en altres Estats compostos - Facilitar la participació de les CCAA en les relacions de l’Estat amb el Consell d’Europa i els seus òrgans i, en especial, promoure la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 13 - Incorporar una representació de la Generalitat en la delegació estatal en organismes internacionals quan es tractin matèries de la seva competència - Promoure la presència de la Generalitat en organismes que accepten la participació d’entitats subestatals i tenen objectius relacionats amb competències autonòmiques (per exemple, UNESCO, Organització Mundial del Turisme, etc.) - Participar en la negociació de tractats internacionals sobre matèries d’interès autonòmic. - Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques sobre matèries de competència de la Generalitat, especialment pel que fa a la col·laboració transfronterera - Impulsar la participació de la Generalitat en els fòrums i organitzacions internacionals, on hi hagi presència d’entitats polítiques subestatals i facilitar la seva adhesió als acords i tractats que contribueixin a la consecució d’un món més just i solidari - Establir la cooperació permanent amb les institucions representatives de la comunitat lingüística catalana en matèria econòmica, cultural i de serveis en el marc de la UE - Promoure la coordinació de polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris del denominat “arc mediterrani” en el marc de la UE, avançant vers la construcció d’Euroregió Pirineus-Mediterrània - Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen reglaments comunitaris a partir de competències bàsiques per fer efectiu allò que estableix l'art. 27.3 EAC, en matèria de tractats i convenis internacionals - Fer ús de l'article 27.4 EAC i, en el seu cas, reformar-lo per ampliar les seves possibilitats en matèria d’acords i tractats de contingut acadèmic, lingüístic i cultural - Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el Consell d’Europa - Establir agències públiques de representació institucional de la Generalitat allà on ho aconsellin circumstàncies de caràcter polític, econòmic, cultural o d’altre mena. IV.- COL.LABORACIÓ ENTRE LA GENERALITAT I ELS GOVERNS LOCALS La importància del govern local en la Catalunya actual i la seva tradició municipalista obliguen a fixar unes bases sòlides de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals en benefici dels ciutadans, de la protecció dels seus drets i de la satisfacció de les seves necessitats. Per aquesta raó, és objectiu del Govern adoptar les mesures que acabin amb anys de malfiança, facilitin una col·laboració lleial entre nivells de govern, millorin l’eficàcia i l’eficiència de les seves actuacions i portin al reconeixement ciutadà del paper positiu que tenen totes les administracions. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 14 El nou Govern fomentarà polítiques de concertació entre la Generalitat i les diferents institucions d'àmbit local: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres organismes supramunicipals. Cal posar fi a l'enfrontament entre les xarxes institucionals i d'equipaments paral·leles, inaugurant una política de col·laboració i concentració dels recursos pressupostaris disponibles i implantant una gestió eficient i professional; ben especialment en sectors essencials com els de la cultura, benestar social, ensenyament i medi ambient. Per fer efectiu aquest programa de govern és urgent dur a terme la reforma de l’organització territorial de Catalunya i procedir a la desconcentració i descentralització de competències i recursos en favor dels governs locals. D’aquesta manera es garantirà la igualtat de condicions i oportunitats entre tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, amb independència del seu lloc de residència. Aquestes són les mesures principals del govern: - Traspassar als Ajuntaments determinades competències en matèria d’educació, habitatge, immigració, benestar social, atenció sanitària primària i polítiques d’ocupació actives, amb les condicions i amb el finançament necessaris per exercir-les adequadament. - Augmentar el Fons de Cooperació Local de Catalunya per millorar el finançament municipal. - Aprovar iniciatives legislatives i mesures de govern que incentivin la cooperació i prestació conjunta de serveis entre els municipis, amb la formació de mancomunitats i comunitats de municipis, especialment entre els de menor dimensió. - Impulsar mesures per aconseguir uns consells comarcals més municipalistes, amb un tractament heterogeni en l’exercici de funcions de suplència, assistència i cooperació. - Aplegar en un únic organisme prestador de serveis, els diversos instruments d’intervenció pública que actuen sobre la conurbació metropolitana de Barcelona. - Reconèixer els Alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat en els seus respectius municipis. - Atorgar als Alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en els seus territoris. - Afavorir les condicions que facin possible la fusió de l’ACM i la FMC en una gran entitat municipalista catalana. - Impulsar la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata. V. FINANÇAMENT AUTONÒMIC Catalunya encara no compta amb un sistema de finançament satisfactori per al bon funcionament del seu autogovern. La Generalitat es compromet a adoptar les mesures �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 15 apropiades en el sentit dels punts que segueixen, iniciant el procés de solució definitiva dins de la present legislatura. 1.Constatem el fracàs de l’acord de finançament de 2001. La Generalitat adoptarà les mesures apropiades per tal de procedir de forma immediata a la seva revisió, i en tot cas dins la present legislatura. 2.La necessària revisió de l’acord de finançament actual es realitzarà a partir de lla tasca de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat establerta a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en les responsabilitats que aquest li encomana com a òrgan bilateral de negociació i aprovació de les relacions fiscals entre la Generalitat de Catalunya i el govern central. 3.La Generalitat crearà l’Agència Tributària de Catalunya. Aquesta Agència serà responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits. L’Agència establirà les formes de coordinació i consorciació que calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, i, si és el cas, amb els responsables de la gestió dels impostos a la resta de l’Estat. Anualment, el govern de Catalunya publicarà un Informe sobre els fluxos econòmics distingint entre l’aportació a la prestació de serveis per part de l’Estat i l’aportació als mecanismes de solidaritat amb la resta de Comunitats Autònomes. 4. La Generalitat tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres). Sobre aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i capacitat normativa. 5.Els ingressos per habitant de la Generalitat tendiran a equiparar-se progressivament als obtinguts en aplicació dels sistemes de Concert i Conveni vigents en les Comunitats Autònomes forals. 6.Els ingressos disponibles per a la Generalitat per la prestació dels seus serveis s’atindran a allò que estableix l’article 45 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i respondran a un criteri d’igualtat d’ingressos per càpita, rectificats per tres factors que hi incideixen determinantment: 1) costos diferencials; 2) nivell efectiu de necessitats; i 3) factors demogràfics, inclòs el factor migratori. En el cas de la sanitat caldrà contemplar també l’existència de centres d’excel·lència i el nombre d’usuaris desplaçats d’altres CCAA 7.La inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya es fixarà amb tendència a equiparar-se al percentatge del PIB, tenint en compte la compensació apropiada pels dèficits acumulats.. Aquest còmput es realitzarà amb caràcter plurianual i es crearà una comissió integrada pels representants dels tres nivells d’administració. La comissió, que estarà presidida per la Generalitat, programarà la inversió d’infraestructures de Catalunya (incloent les infraestructures de transport i comunicacions, de telecomunicacions i la inversió en I+D) i vetllarà pel compliment d’aquest acord. 8.La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres CC.AA. de l’Estat, de manera que els serveis prestats per les diferents CC.AA. als seus ciutadans puguin assolir nivells similars realitzant un esforç fiscal similar. A efectes de calcular aquest esforç de solidaritat, es �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 16 computarà com a contribució a l’Estat l’excés de preus públics i peatges pagats per Catalunya per sobre del que li correspon a la vista de la mitjana espanyola en aquests conceptes. El resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat quinquennalment per tal de verificar els seus efectes. 9.L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys aquest s’equipari al de territoris de nivell de renda similar en altres països europeus. Així mateix, el govern de la Generalitat es compromet a plantejar la superació de l’actual dèficit de Catalunya amb el pressupost comunitari, situació que no es dóna en cap altre territori d’un nivell de renda similar al de Catalunya en relació amb la mitjana europea. El govern es compromet a la publicació i actualització anual dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya, així com a una àmplia divulgació dels seus resultats. 10.Aquest acord vincula el Govern en la negociació de la reforma del nou model finançament autonòmic durant la propera legislatura. La incorporació dels seus continguts en el procés de reforma de l’Estatut es realitzarà d’acord amb els mecanismes i procediments previstos en aquest mateix document en l’apartat corresponent a l’aprofundiment de l’autogovern i l’elaboració d’un nou Estatut que inclouen la participació de la societat civil i un ampli acord de la majoria de les forces polítiques del Parlament de Catalunya. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 17 UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA I. EUROREGIÓ I INTERNACIONALITZACIÓ Avui, en un món globalitzat, amb l’aparició de noves economies emergents, particularment a l’Est d’Europa, que poden esdevenir altament competitives, Catalunya, per reforçar el seu paper capdavanter dins l’economia espanyola i el seu dinamisme en el context de les regions econòmiques europees, necessita redescobrir i situar-se en un espai econòmic molt més ampli. Catalunya pot d’esdevenir un nucli essencial d’una regió europea que abasta l’espai de l’antiga Corona d’Aragó i s’estén fins a Montpeller i Tolosa. Una euroregió que s’estén per l’eix Mediterrani, per l’eix de l’Ebre, i que connecta la Mediterrània occidental amb el nucli d’Europa, amb el Nord d’Itàlia i amb el Magrib. Es tracta d’una aglomeració de 17 milions d’habitants en la què Catalunya aporta el 36% de la població, el 38% dels ocupats, el 46% de la força de treball en la indústria o el 36% en els serveis. A. Consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani 1. Desenvoluparem una estratègia econòmica de Catalunya que passa per reforçar les relacions econòmiques i de tot tipus dins d’aquest espai. Catalunya es configura com un espai ròtula entre aquests territoris. Hem de convertir Catalunya en el motor productiu sostenible i en el centre logístic, cultural, de lleure i de consum més important d’aquesta zona. Per això hem de disposar d’equipaments comercials i culturals atractius i de qualitat, serveis educatius avançats, un pol universitari de referència, serveis de salut, etc. 2. Però cal superar, d’una banda, la insuficient inversió en infraestructures i , de l’altra, la visió centralitzada i radial que avui impera en el disseny infraestructural de l’Estat, tal com han posat de manifest també les principals institucions econòmiques catalanes (veure apartat dedicat a infraestructures i finançament). B. Internacionalització de l’empresa catalana 1. Augmentar sensiblement les partides del departament competent en matèria de política industrial destinades a afavorir la internacionalització de l’empresa catalana. 2. Elaborar un pla estratègic d’internacionalització de l’empresa catalana que prioritzi els països de l’àrea mediterrània i els de l’Europa central i oriental, que inclogui ajuts i suport en destí. Augmentar les modulacions dels ajuts públics per a aquestes destinacions. Incrementar la presència de la Generalitat en aquests països. 3. Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del capital circulant per a PIMES amb filials a l’estranger, durant el període de maduració del projecte. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 18 II. OCUPACIÓ I TREBALL 1. La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes d’activitat i d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen importants desequilibris que cal corregir per tal assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Aquests desequilibris són, en síntesi: - Dèficit de formació de la nostra població activa - Concentració de taxes massa elevades d’atur en certs col·lectius: dones, joves, persones amb baixa qualificació, col·lectius de major edat i persones amb discapacitats. Desequilibris territorials per desenvolupar els seus potencials d’ocupació. - Excessius nivells de precarietat, temporalitat i alta sinistralitat laboral. 2. La Generalitat donarà el reconeixement que correspon al paper institucional dels sindicats. En aquest sentit es promourà un gran acord nacional amb els representants del món econòmic i social per tal d’establir els grans objectius estratègics en el terreny econòmic i social. 3. Les principals línies a desenvolupar seran: 3.1 Reduir la temporalitat en la contractació fins a situar-la en les taxes similars a la mitjana de la Unió Europea (15 països). Aplicar un pla per reduir la sinistralitat laboral, incrementant les mesures i mitjans d’inspecció i control i desenvolupant un model de prevenció amb participació de tots els sectors implicats. 3.2 Assolir la delegació i el traspàs de recursos per part de l’Estat de les competències en matèria d’Inspecció laboral incloent el Cos d’Inspectors, per tal d’aconseguir un marc de fiscalització de l’activitat de les empreses i treballadors en matèria socio-laboral més eficient en relació al control del frau i la il·legalitat en la contractació. 3.3 Desenvolupar un pla integrat de polítiques actives d’ocupació, que garanteixi els drets bàsics de les persones aturades per tal de potenciar la seva ocupabilitat. S’actuarà en termes d’orientació professional, millora del nivell de la formació ocupacional, la formació al llarg de la vida, suport per a l’autoocupació. En aquest sentit, es reformarà el Servei d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els agents socials i les administracions territorials. 3.4 S’actuarà per tal de desenvolupar les potencialitats del territori per crear ocupació i millorar la capacitat d’ocupar-se de les persones mitjançant els acords locals per l’ocupació que integraran les empreses, la formació i l’administració local, que exercirà competències en matèria d’ocupació i formació. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 19 3.5 Realitzar un Pla Integral cátala de formació professional que coordini els diferents subsistemes reglats i no reglats (ocupacional i continuada), basant-se especialment en la potenciació de la xarxa de IES-SEP, de manera que aquests esdevinguin veritables centres integrals. En la definició de l’oferta d’aquests centres hi han de participar els agents socials i econòmics i les institucions dels territoris. Reforçar els ensenyaments vinculats als oficis. Caldrà també materialitzar el traspàs dels fons i competències de formació contínua a Catalunya. 3.6 Establir un marc de negociació col·lectiva a Catalunya, que vetlli per evitar les discriminacions laborals, en particular les de gènere, redueixi la temporalitat, promogui la seguretat en el treball, eviti el treball irregular, descentralitzi el Tribunal Laboral de Catalunya, entre d’altres mesures que permetin avançar cap a la configuració d’un marc de relacions laborals català. La Generalitat promourà, respectant l’autonomia de les parts i prèvia consulta amb els agents socials, l’establiment d’un salari mínim de referència en tots els convenis col·lectius d’àmbit català. 3.7 Per tal d’avançar cap a la conciliació de la vida laboral i la personal i familiar i complementàriament a les mesures de política social s’actuarà sobre els mecanismes de determinació dels horaris laborals i de permanència en el lloc de treball, per tal d’assolir una major flexibilitat i adaptació a les necessitats de les persones. 3.8 Per evitar la dualitat en el mercat de treball s’impulsaran mesures com plans de recerca personalitzats d’ocupació i de formació adequada a cada necessitat, amb particular atenció als col·lectius més vulnerables o amb dificultats especials. 3.9 Assolir la convergència amb les taxes d’activitat europees, en especial pel que fa a la taxa d’activitat femenina i de la gent jove. 3.10 Impulsar, mitjançant el necessari acord social, la implantació progresiva de la jornada de 35 hores. 3.11 Desenvolupar una política activa de recuperació i captació de mà d’obra en els dos àmbits següents: a) Els descendents de catalans emigrats als quals cal facilitar el retorn (desplegar la llei del retorn aprovada al Parlament de Catalunya). b) El retorn de l’emigració d’universitaris i la captació d’universitaris i professionals d’altres països, que passa per una major inversió en R+D per situar-se a nivells europeus i per incorporar l’anglès com a llengua en els cicles superiors universitaris. 3.12 Potenciar la xarxa d’oficines de contractació en origen de la Generalitat (programa XILAXarxa d'Intermediació i selecció laboral en origen, prevista al Pla Interdepartamental d'Immigració 2001- 2004), amb els criteris següents: a) Prioritzar el Marroc, els països de l'Europa de l'Est i l'Amèrica Llatina (tal i com recull la resolució 1384/ VI del Parlament de Catalunya), d’on pot venir la mà d’obra més qualificada; per a l’obtenció de papers, difusió i coneixement del país receptor (valors, normes, entorn ocupacional) �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 20 b) Establir en els països d’origen convenis que defineixin els mecanismes adients per a la contractació de treballadors/es temporers, vetllant pel procediment de contractació i les condicions de treball, allotjament, atenció social i sanitària, i així com per les activitats culturals i de lleure. c) Integrar en la xarxa la col·laboració dels casals catalans de l’exterior. III. PIMES, AUTÒNOMS I ECONOMIA SOCIAL Destaquem la importància del treball autònom a Catalunya que aporta aproximadament el 20% de l’ocupació i el 13% del PIB. El treball autònom dependent s’enfronta a una difícil problemàtica per la disparitat entre la seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. Avui l’economia social no tan sols té una importància econòmica significativa, sinó que adquireix una importància social en termes de creació d’ocupació, canalització de l’activitat emprenedora de col·lectius i com a resposta a moltes necessitats socials. El teixit empresarial català, basat majoritàriament en la PME, és la principal font d’ocupació i s’enfronta a reptes de competitivitat, productivitat i creació de valor en la nova societat del coneixement. 1. Potenciar les mesures i instruments de suport a l’autoocupació i a l’economia social: a) Incentivar la autoocupació, mitjançant la creació de microempreses i petites empreses, oferint assessorament respecte al pla d’empresa i/o formació per a la gestió empresarial. b) Unificar i ampliar en un sol instrument els diferents ajuts econòmics de foment de l’autoocupació independentment de la fórmula jurídica de l’empresa que es constitueixi. c) Oferir als nous emprenedors assessorament i informació per tal de facilitar que els projectes empresarials que resultin d’aquestes accions tinguin les majors possibilitats d’èxit. Les persones beneficiàries d’aquests ajuts es consideraran prioritàries com a beneficiàries de formació específica o complementària. d) Introduir la fórmula de microcrèdits com a marc financer de suport a la iniciativa autoocupadora. 2. Impulsar, a nivell estatal o autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real del treball autònom, els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social i que equipari la seva fiscalitat a la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de treball autònom dependent.S’elaborarà un Estatut del Treballador Autònom per tal de regular els seus Drets per part de la Generalitat en l’àmbit de les seves competències i es promouran les reformes legals necesàries a nivell estatal per tal de: a) Establir dins del règim d’autònoms la cotització complementària i voluntària per cobertura d’atur. b) Establir la possibilitat de cotització a temps parcial dins del règim d’autònoms en inici d’activitat o es compaginin feines com a contractat, així mateix, establir la posibilitat de jubilació parcial a partir dels 60 anys. c) Estudiar la possibilitat de descomptar l’IVA declarat de les factures impagades quan es compleixi un any de la seva emissió. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 21 d) A més a més, l’Estatut del Treballador Autònom haurà de permetre, entre altres drets: - Noves formes de capitalització de la prestació d’atur. - El diferiment d’impostos en l’inici d’activitat. - L’alternativa voluntària entre la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social. - La configuració de la tipologia del treballador autònom dependent i dels seus drets laborals i sindicals, el quals tindran com a model bàsic, amb les adaptacions pertinents, els reconeguts per als treballadors per compte d’altri. - Separació efectiva del patrimoni personal del patrimoni afecte a l’activitat empresarial dels treballadors autònoms dependents. 3. Desenvolupar un Institut de Promoció Empresarial, sobre la base de l’actual CIDEM, el qual aplicarà programes similars a l’SBA i actuarà també a través d’agències territorials per tal d’adaptar-se al potencial i objectius de cada territori. 4. Estimular la difusió de la innovació en les PIMES, mitjançant mecanismes específics: a) Facilitar ales PIMES d’arreu del territori l’accés a Centres Tecnològics especialitzats sectorialment, en funció de l’especialització territorial, que proporcionin serveis i instal·lacions per a la R+D. b) Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de les seves estratègies d’innovació. c) Introduir mecanismes de “seed-capital” per a PIMES innovadores sorgides de l’àmbit universitari. d) Impulsar l’aprovació, per part de l’Estat, de l’ampliació a tots els projectes d’innovació de les PIMES, la deducció del 10 % en l’Impost de Societats, que actualment està vigent només per als foment de les TIC. 5. Impulsar la participació de les entitats de crèdit en la provisió de capital per al desenvolupament de nous projectes empresarials: a) Facilitar la creació d’instruments financers (capital risc, societats de garantia recíproca, business angels, etc.), fins i tot amb participació pública. b) Creació d’un fons d’avals de crèdits destinat, específicament, a nous emprenedors que desenvolupin la seva activitat en l’àmbit dels nous filons d’ocupació catalogats al Llibre Blanc del Pacte per l’Ocupació a Catalunya. Aquest fons comptaria amb la participació de l’administració. 6. Afavorir el desenvolupament del sector d’economia social (societats laborals i cooperatives) amb mesures de suport en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament, finançament i garantia recíproca, accés a la contractació de l’administració, entre d’altres. 7. Donar suport al reforçament de les seves estructures associatives i representatives i a l’enfortiment del seu prestigi i visibilitat. 8. Promoure en particular la Banca ètica per tal de donar suport a projectes viables d’economia social que contribueixin a les iniciatives relatives a les noves necessitats socials �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 22 9. Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal. IV.POLÍTICA INDUSTRIAL Catalunya és un país industrial amb una estructura productiva basada en sectors transformadors i en un predomini de la petita i mitjana empresa. El pes de la indústria multinacional, amb centres de decisió fora de Catalunya, és també molt important, ja que representa aproximadament el 50% de la producció i el 60% de les exportacions. Tot això configura un sector productiu amb punts forts que ens venen de la tradició industrial resultat de la revolucions del segles XIX i XX, però també amb punts febles que cal superar si volem donar resposta al repte que representen les noves condicions de la competència en una economia global. En aquest marc cal definir i aplicar una nova política industrial basada en els punts que segueixen: 1. Reforma del sistema educatiu i de la formació professional per elevar el nivell de qualificació de la població activa catalana. 2. Aplicació d’una política de recerca i innovació, definida a l’apartat corresponent, i dirigida principalment a millorar el potencial innovador de l’empresa catalana. 3. Aplicació d’una política de Societat de la lnformació, com la definida a l’apartat corresponent. 4. Promoció de nous sectors emergents intensius en coneixement. 5. Polítiques d’acord amb empreses multinacionals implantades a Catalunya, per incrementar el valor afegit de les seves plantes industrials, especialment en aquelles funcions més intensives en coneixement. 6. Mesures dirigides a potenciar els sectors industrials presents a Catalunya i de manera específica els que segueixen: alimentari, químic i farmacèutic, material de transport, metallmecànic, tèxtil i confecció, material elèctric i energies renovables. 7. Ajuda per al desenvolupament dels ‘clusters’ o districtes industrials a Catalunya i crear una xarxa de centres tecnològics vinculats a aquests districtes. 8. Impuls de plans estratègics territorials i sectorials, així com desplegament dels organismes existents (“Totempresa”) que tenen la missió de dur a terme anàlisis prospectius sobre el comportament dels diferents sectors. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 23 V. COMERÇ - Mantenir el criteri de potenciar el model comercial català (fonamentat en establiments en trama urbana, principalment configurat per PIMES autòctones i amb pluralitat de formats) en la revisió del PTSEC i l’eventual ajustament de la Llei d’Equipaments Comercials. - Afavorir actuacions conjuntes de comerços petits (compres, formació, modernització, qualitat producte, incentius i mecanismes de fidelització) per tal de garantir la seva competitivitat i modernització. - Mantenir l’Impost sobre grans superfícies - Garantir que el consumidor tingui al seu abast de manera ordenada i equilibrada una oferta comercial àmplia de qualitat. Adequar l’oferta als nous hàbits de consum i facilitar al consumidor el dret a escollir, - Garantir un marc igualador de les condicions de competència entre els diferents formats: recuperació del marc horari d’obertures de 72 hores setmanals i 8 festius anuals (atenent, si és el cas, a les circumstàncies de l’àmbit territorial i les necessitats del sector turístic, especialment pel que fa a les obertures en festius), incidència sobre els condicionants financers de l’activitat comercial i acompliment ordenat de la normativa vigent en matèria de comerç a Catalunya. Mantenir una política activa de preservació de les competències del Govern de Catalunya en matèria de comerç interior i d’oposició a la normativa d’horaris impulsada pel Partit Popular. - Controlar la realització dels POEC per part dels municipis: · Vigilar que l’ús de la superfície de lliure disposició amb que compten els municipis pel sol fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables de necessitat i no a l’especulació. · Que la Comissió d’equipaments Comercials sigui un instrument tècnico-polític efectiu per a avaluar l’acompliment de la normativa que regula el PTSEC en la realització dels POEC. · Dissenyar un instrument normatiu transparent per avaluar la reversió de plusvàlues generades per noves grans implantacions cap a la dinamització del comerç preexistent. - Crear el Consorci de Dinamització Comercial de Catalunya, com a ens responsable de la coordinació de les actuacions i programes de dinamització territorial desplegats pel Govern de Catalunya i amb participació dels municipis, les cambres de comerç i les principals associacions de comerciants. Les funcions d’aquest consorci serien, entre altres: · Definir els criteris de les actuacions de dinamització comercial en funció del desplegament del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials, els Programes d’Orientació dels Equipaments Comercial, elaborats pels municipis, i les situacions locals de concentració comercial. · Distribuir els fons per a programes de dinamització i orientació comercial. · Desenvolupar polítiques actives de formació en el sector comercial. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 24 · Impulsar, modernitzar i dinamitzar les fires comercials de Catalunya, augmentant la seva projecció interior i exterior, equipant-les amb les infrastructures necessàries per a un creixement més eficient i racional. VI. TURISME El sector turístic català constitueix una de les activitats centrals de l’economia catalana i un factor cabdal de promoció exterior de Catalunya. No obstant, presenta una sèrie de deficiències que cal resoldre, entre d’altres: Dificultats per a diversificar i desestacionalitzar l’oferta turística; saturació i massificació de determinades destinacions turístiques; insuficient agilitat per a afrontar els nous reptes derivats de la competitivitat internacional; obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic i de capacitació professional; degradació paisatgística i urbanística; dualització empresarial. És imprescindible consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que valoritzi l’atractiu dels elements identitaris del nostre país com la cultura, la història, la gastronomia i el paisatge. Les principals línies programàtiques a desenvolupar seran: 1. La remodelació de la política de promoció dels recursos turístics i les demarcacions turístiques de Catalunya 1.1 Impulsar la tasca de l’agència Catalunya Turisme en la promoció directa en els mercats emissors dels aspectes que identifiquen i individualitzen la marca turística Catalunya, les seves marques específiques i, en particular, les accions adreçades a incrementar el potencial dels elements patrimonials, culturals i històrics propis de Catalunya. 1.2 Fomentar la creació de labels i segells de qualitat amb estàndards exigents (incloent la creació de la marca Catalunya) que garanteixin i dotin de prestigi l’oferta turística catalana a tots els mercats i incrementi la seva competitivitat 2. Planificació del desenvolupament de les infraestructures turístiques per tal de fer compatible el potencial de creixement econòmic, l’equilibri territorial i la sostenibilitat ambiental de l’activitat 2.1 Elaborar i aprovar el Pla Territorial de Turisme de Catalunya per tal de conèixer territorialitzadament els recursos turístics disponibles; les àrees saturades i deficitàries; valorar els impactes econòmics, territorials i ambientals; determinar criteris d’actuació que vinculin a les administracions i als operadors, els quals han de conduir al reequilibri territorial i fomentar la diversificació i desestacionalització �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 25 2.2 Instrumentar programes específics per a la formació i qualificació del treballadors del sector. Crear, amb cooperació de l’àmbit universitari, un o diversos centres de R+D+i en matèria de turisme, tant per millorar l’actualment deficitària informació de base i l’evolució de la demanda, com per innovar instal·lacions, tipus de serveis i nous productes 2.3 Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la difusió interior i exterior dels recursos turístics de Catalunya, en les relacions entre l’Administració i els subjectes turístics, i en els serveis i la informació a les persones usuàries. 2.4 Modernitzar les instal·lacions i equipaments actuals i aplicar amb rigor els criteris de qualificació dels centres i establiments turístics. 3. Configuració d’una administració turística i un sistema de finançament dels recursos públics que permetin el desenvolupament de les activitats turístiques en condicions de qualitat i de futura viabilitat. 3.1 Configurar una administració turística reformada en la qual el sector es pugui sentir identificat i representat tot garantint l’adequat finançament i la implicació de tots els sectors institucionals, econòmics i socials. 3.2 Avançar en la resolució del finançament dels municipis turístics. 3.3 Dotar totes les administracions responsables dels instruments financers i d’assistència tècnica necessaris i possibilitar projectes consorciats i coordinar i ampliar la implicació financera des del Govern català de les tasques de promoció i comercialització, donant suport a les iniciatives locals públiques i privades. 3.4 Establir una línia pressupostària específicament destinada a facilitar la conversió en recurs turístic d’elements significatius a nivell local del patrimoni històric i artístic de Catalunya. 3.5 Millorar els serveis públics que formen indirectament part del producte turístic, com seguretat, transport públic, telecomunicacions, etc. VII. PAGESIA I SECTOR AGROALIMENTARI La proposta d’acord programàtic pivotaria entorn de sis eixos: 1. Impulsar la competitivitat i la qualitat del sector agroalimentari - Garantir la producció d’aliments segurs, de qualitat, respectuosos amb el medi ambient, de manera eficient i d’acord amb les exigències del consumidor, mitjançant l’existència de controls efectius. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 26 - Incentivar la fusió de cooperatives i la formació de cooperatives de segon grau a través d’un veritable Pla de Modernització del Cooperativisme Agrari. - Durant l’any 2004 es definiran les línies prioritàries i els sectors estratègics de desenvolupament de la Producció agrària amb la redistribució corresponent dels Fons procedents de la PAC (Producció Integrada, Agroindustria, Porcicultura,..) 2. Apostar per l’equilibri territorial i la sostenibilitat, mitjançant la consolidació i la potenciació de la presència de la pagesia en el territori i la millora de la seva relació amb la resta de la societat. - Establir un catàleg de classificació d’espais d’especial interès agrari. - Millorar la inserció de l’activitat agrària en la gestió del territori amb l’establiment fins a finals de l’any 2005 de programes específics en infraestructures rurals (camins, electrificació, telèfon i accés a les noves tecnologies) - A partir del Registre d’Explotacions Agràries s’establirà el Contracte Territorial d’Explotació. - Definir i classificar les explotacions prioritàries per assegurar la continuïtat de l’activitat agrària com a factor de millora de l’equilibri territorial. En aquest sentit, abans de final del 2005 es posaran en marxa les mesures legals, fiscals i administratives necessàries (Bonificació o exempció de l’impost de transmissions patrimonials, modulació d’ajuts donant prioritat a l’explotació directa,..) 3. Dissenyar una nova administració agrària i dotar-la del suport financer apropiat - Promoure la regionalització de la PAC. - Promoure la candidatura de Barcelona com a seu de l’autoritat europea de seguretat alimentaría. - Impulsar la simplificació dels tràmits administratius mitjançant la creació durantl’any2004 de l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea, avançar en la delimitació i aplicació de les mesures que contribueixin a l’enfortiment del món rural català. - Establir durant l’any 2004 un autèntic programa de sanitat per a animals amb unificació de criteris i atenció especial a la prevenció. - Afavoriment i suport a les tecnologies de minimització d’impacte ambiental (purins, cadàvers, agroquímics...) - Durant els sis primers mesos de l’any 2004, creació del Cos de Pesadors i Classificadors de canals d’escorxadors amb la participació de tots els agents del sector. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 27 - Consolidar l’Administració Agrària com administració de serveis i participativa tot aprofitant les oportunitats que la PAC i la seva reforma ofereixen per endegar una veritable política agrària catalana. - Recuperar i reivindicar la funció d’assessorament i transferència de l’anterior servei d’extensió agrària creant el Servei d’Assessorament i Gestió Agrària (SEAGA). - Crear el Consell Assessor Agrari i potenciar les taules de foment, modernització i sectorials com a instruments de concertació de la política rural i agrària de la Generalitat de Catalunya - Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i de les universitats. - Accés directe a les Institucions Europees: com a Administració única ser present a Europa per defensar un model propi de gestió agrària i rural. - Impuls d’un Pla d’agricultura ecológica. - Aplicació estricte de les directrius europees pel que fa als productes transgènics. 4. Impulsar la nova cultura de l’aigua - Nous recs. Assegurar la viabilitat de les infraestructures hidràuliques amb polítiques de restitució de les inversions a l’Administració adaptades a la rendibilització real de les explotacions afectades. - Establiment progressiu de línies d’ajuts orientades a les explotacions prioritàries per modernització i renovació de les tecnologies del reg fins assolir una dotació de 30 milions d’euros/any en el context d’una política realista en la utilització i l’estalvi de l’aigua. - Revisió i control de totes les despeses compromeses en infraestructures hidraúliques amb especial atenció al canal Segarra-Garrigues. - Revisió durant l’any 2004 de l’afecció medi-ambiental dels nous regs i establiment de les zones d’exclusió definitives i les compensacions adients als agricultors afectats en base a estudis científics i tècnics reals. - Aprofitament d’aigües residuals per l’ús agrícola. 5. Consolidar l’empresa familiar agrària: - Consolidar les explotacions familiars sobre la base d’una empresa familiar agrària moderna, competitiva i diversificada. - Observatori de l’empresa agrària i establiment de la xarxa d’explotacions model. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 28 - Redacció i aplicació de Plans Estratègics d’Actuació per sectors d’activitat. - Creació d’una Mútua Catalana d’Assegurances agràries. - Durant l’any 2004, desenvolupar el dret civil català amb l’el.laboració d’una nova legislació de contractes de conreu que permeti superar les figures que creen inseguretat i fer més transparent el mercat de la terra.. - Constitució d’un Fons de Terres que faciliti l’accés dels joves a l’agricultura i permeti dimensionar les explotacions a escales realment competitius. - Es considerarà prioritari impulsar accions destiandes a la incorporació de la Dona al món rural, amb línies d’actuació que facilitin les iniciatives empresarials d’autoocupació, associació o agrupació. 6. Assolir un creixement modern i sostenible del sector pesquer - Elaborar el Pla de Pesca del Mediterrani conjuntament amb les comunitats autònomes afectades i la Unió Europea. - Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura i l’Escola Nauticopesquera. - Impulsar, a partir de polítiques consensuades amb tots els sectors afectats, les “vedes” o “aturades biològiques” per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina. - Incorporar les confraries en el procés de comercialització. - Assumir totes les competències possibles en matèria de pesca per tal d’incrementar l’eficàcia en la gestió pesquera. Alguns dels problemes pesquers a Catalunya venen de la impossibilitat de fer una política propia. VIII. EMPRESES I OPERADORS EN SECTORS ESTRATÈGICS - Crear condicions efectives de competència per suprimir situacions monoplístiques, per tal d’afavorir els consumidors a través de: a) Actuar des de la Generalitat, en concertació amb el sector privat, per impulsar la creació o la consolidació, en el seu cas, d’empreses i opardors catalans, públics o mixtos, en sectors estratègics (energia, telecomunicacions, infraestructures) sempre respectant les condicions de mercat. b) Fomentar l’aparició de nous operadors privats. - Potenciar l’existència de centres decisió empresarial a Catalunya de primer nivell en els esmentats sectors estratègics �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 29 - Reservar una part a determinar de la licitació de la Generalitat (incloent el sector púbic empresarial) per empreses petites i mitjanes, sempre que sigui factible per raons d’eficiència (en aquesta línia, cal facilitar el coneixement immediat de les licitacions públiques a les pimes, simplificar els procediments administratius, garantir el correcte finançament de les pimes durant l’execució contractual, ...); D’acord amb l’Informe sobre l’accés de les PIMES i de les empreses d’economia social a la licitació pública elaborat pel Govern a instàncies del Parlament, estudiar la viabiliatat d’accedir a un percentatge del 25%. - Introduir mesures per igualar la proporció de vies ràpides gratuïtes i de peatge amb la resta de l’Estat: a) Aplicar els acords del Grup de Treball sobre Peatges, en especial la constitució d’un Fons de rescat, tal com va aprovar per unanimitat el Parlament de Catalunya, finançat pels impostos que generen els peatges, així com el rendiment de les empreses concessionàries, la finalitat del qual serà l’eliminació puntual d’alguns peatges i la homogeneïtzació del cost d’aquests o altres finalitats de suport a la mobilitat sostenible. b) Eliminar l’increment dels peatges que es va produir arran de l’aplicació del nou IVA del 16% en lloc del 7% en compliment de la normativa comunitària. En aquest sentit, l’Estat es farà càrrec de l’increment mitjançant una subvenció a les concessionàries per tal d’evitar que el recàrrec vagi a compte dels usuaris. c) Suprimir gradualment els peatges que afecten la mobilitat quotidiana dels ciutadans i ciutadanes situats a 30 quilòmetres dels entorns metropolitans i que no disposin d’una alternativa raonable de transport públic o d’autovies lliures de peatge. IX. CAIXES D’ESTALVI - El sector financer té un aimportància estratégica. És fonamental disposar d’institucions financeres de primer nivell amb centre de decisió a Catalunya i mantenir la vinculació de les caixes al territori. - Cal reconèixer la tradició i importància de les caixes d’estalvis en l’economia catalana. És essencial el manteniment de l’actual model de les caixes d’estalvi com entitats de naturalesa fundacional, la qual cosa comporta exercir la seva activitat financera en benefici d’un conjunt d’interessos econòmics i socials. Han estat entitats eficients, competitives i d’alta rendibilitat social que cal preservar. - Caldrà realitzar les reformes legals necessàries per preservar i consolidar aquest model i per evitar les interferències legislatives, invasives de les competències autonòmiques, recentment produïdes des del govern de l’Estat. Pel que fa referència als òrgans de govern, és imprescindible assegurar la seva independència i representativitat efectiva, amb una adequada representació de la societat civil, entre la qual els sindicats. Es també fonamental l’existència d’unes pràctiques de bon govern que fomentin la transparència, el control i el rendiment de comptes. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 30 - S’establirà un mínim obligatori de dotacions a l’obra social, congruent amb la viabilitat financera de les entitats i es reforçaran els òrgans de govern responsables de vetllar per aquest aspecte. - Des de la Generalitat s’orientarà l’acció de l’obra social de totes les caixes que operen a Catalunya per a que es destini efectivament a cobrir les necessitats socials i culturals del seu entorn. En aquest sentit, s’establiran els mecanismes adients per tal d’assegurar la supervisió i l’establiment de les grans orientacions per part dels poders públics, inclòs el Parlament - La Generalitat promourà, a través dels instruments apropiats, línies de finançament per l’economia productiva i especialment per les PIMES (per exemple, pel finançament de capital circulant), en col·laboració amb les entitats financeres, i en particular amb les caixes d’estalvi. Així mateix, s’impulsaran accions concertades amb les caixes per a la promoció d’habitatge social i de lloguer. X. SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ L’adveniment de la Societat de la Informació i la Comunicació comporta noves oportunitats per al benestar social, però també nous riscos de desigualtats. Els governs doncs, han d’incorporar a la seva gestió l’acció decidida contra allò que es coneix com la “fractura digital”. D’altra banda a Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’economia i la societat és francament baix en relació amb la resta de països de la UE. A més la liberalització del sector de les telecomunicacions, impulsada per la Unió Europea i iniciada a Catalunya l’any 1997, no ha produït els resultats que s’esperaven. Sis anys després de la liberalització, la quota de mercat dels nous operadors és gairebé testimonial i la seva cobertura territorial no abraça ni tan sols la zona metropolitana de Barcelona. Tampoc no s’ha avançat prou en la definició del marc normatiu de referència per al desenvolupament de la SIC a les administracions públiques. Per tal de fer front a totes aquestes mancances proposem: 1. Estendre l’ús d’Internet i de les TIC al conjunt de la població i evitar la fractura digital Impulsar un pla de xoc per a la formació bàsica de la ciutadania per a l’ús de les TIC, que s’executarà en coordinació amb els governs locals, empreses i associacions de tot el territori. Per donar suport a aquesta mesura caldrà garantir l’existència de punts d’accés a la xarxa (PIAP) amb banda ampla arreu del territori. Implantació de telecentres a tot Catalunya per combatre els desequilibris territorials �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 31 2. Dotar Catalunya de les infrastructures necessàries per a promoure el total desplegament de la banda ampla a tot el territori Construcció, en 4 anys, d’una xarxa troncal de fibra òptica, una interurbana i una urbana que facin arribar la banda ampla a tot el territori. Aprofitar per la construcció de la xarca infraestructures existents (xarxes viàries, xarxes de fibra òptica d’empreses...). Utilitzar altres tecnologies (satèl·lits, Wi-Fi...) en zones no urbanes i polígons industrials on no arribi el cable (aplicació dels preceptes continguts en l’Estudi de la viabilitat de l’arribada de la banda ampla municipi per municipi de Localret). 3. Liderar la modernització de les administracions públiques catalanes i implementar plenament l’Administració Oberta de Catalunya transparent, en xarxa, moderna, propera i integrada al servei de la ciutadania 3.1 Impulsar la Carta dels Drets del Ciutadà en la SIC. Els principals drets que contindrà aquesta Carta són: el dret a l’accessibilitat quant als aspectes territorials i socials per evitar la fractura digital, dret a la seguretat i privacitat, dret a la formació per a un ús eficaç de la informació i els serveis dels TIC, dret a l’accés per internet a una informació pública accessible, amigable, completa, de qualitat, diversificada i actualitzada i el dret a una administració pública amb democràcia participativa digital 3.2 Posar a disposició de la ciutadania, a través d’internet, informació i serveis, i informació sanitària i personal, amb garanties de confidencialitat i seguretat. 3.3 Fer accessibles tots els lloc web finançats amb fons públic (respectant els estàndars establerts per World Wide Web Consortium). 3.4 Utilitzar estàndars oberts que garanteixin el dret a escollir programari als usuaris. 3.5 Fomentar la producció de programari lliure i la corresponent documentació d’ús en català. 3.6 Utilitzar per part de la Generalitat de Catalunya, els organismes autònoms públics, les empreses públiques i les de capital mixt sota control majoritari de la Generalitat de Catalunya preferentment en els seus sistemes i equipament informàtic programari lliure en català. 3.7 Revisar l’acord amb els principal proveïdors reclamant transparència en els encàrrecs, professionalitat en les solucions, disminució de costos i qualitat en els serveis. 4. Promoure i donar suport al desenvolupament de la indústria catalana del sector 4.1 Promoure i donar suport a la indústria catalana d’elaboració de programari i a la del tractament de la llengua (traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.), Permetre l'accés a tothom amb llicències lliures a la propietat intel·lectual dels recursos lingüístics fets amb fons publics �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 32 4.2 Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i de serveis dels audiovisuals. Afavorir una indústria d’avantguarda per a la recuperació i producció de continguts audiovisuals, amb la seva transformació d’analògics a digitals. Fomentar l’exportació d’aquests serveis. Aprofitar els recursos de l’e-content (UE) per dur-ho a terme. 4.3 Creació de la Taula de Catalunya per la Societat de la Informació i el Coneixement. XI. UNIVERSITATS De cara al futur, el sistema universitari català ha de fer front a nous i importants reptes quan encara pateix importants mancances que han condicionat la seva evolució recent. Entre aquestes i en primer lloc, la manca d’un finançament adequat per part de la Generalitat. Per dotar Catalunya d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país cal superar també les deficiències en relació amb les demandes dels diferents sectors productius. Volem una universitat que constitueixi un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en àmbits punters i d’alt valor afegit i que permeti situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del Coneixement. És per tots aquests motius que proposem: 1. Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de l’harmonització dels sistemes europeus d’ensenyament superior d’acord amb criteris de qualitat, eficàcia, excel·lència i equilibri territorial. 2. Dotar del suport necessari tant el professorat com l’alumnat per fer possible el canvi de paradigma pedagògic que comporta la nova arquitectura dels sistemes d’ensenyament superior europeus, acordat a la Declaració de Bolonya i l’èmfasi en el valor de la formació continuada que posa el Comunicat de Praga de 2001. D’acord amb les universitats, establir programes d’implantació de les noves titulacions amb la dotació necessària de recursos de formació, tutoria i orientació per a professorat i alumnat. 3. Impulsar l’establiment d’una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris. 4. Impulsar una política de professorat contractat que faci possible una veritable autonomia de les universitats a partir del programa Serra-Hunter. 5. Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30% en termes reals i de manera gradual i progressiva durant el període 2004-2010. D’aquesta manera s’incrementarà la despesa pública per estudiant en relació amb el PIB fins assolir un nivell de finançament per estudiant similar a la mitjana europea (5.000 euros per alumne). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 33 6. Incorporar en el model de finançament universitari indicadors de recerca com a criteri de repartiment. 7. Es contemplarà la implicació de la Generalitat amb les universitats de promoció pública amb gestió privada per la vinculació a l’assoliment d’objectius específics. 8. Establir vies de finançament addicionals vinculades a l’assoliment d’objectius específics. Aquest finançament condicionat s’incrementarà progressivament fins a un percentatge del 10% del total del finançament públic. 9. És fonamental impulsar el triangle universitat-empresa-territori Impulsar la dimensió que tenen les universitats d’instruments de desenvolupament econòmic i de cohesió del conjunt del país. 10. Impulsar la recuperació i la potenciació d’una veritable autonomia universitària, la qual no ha d’estar renyida, en el cas de les universitats públiques amb el rendiment de comptes al Parlament. 11. Dotar a les universitats d’un model de gestió que faci possible l’autonomia, la flexibilitat i la generació d’incentius per la millora de l’eficàcia en les tasques docents i de recerca. 12. Assegurar que la Programació Universitària de Catalunya, com a instrument de planificació i coordinació dels ensenyaments universitaris, sigui realitzada pel Govern d’acord amb les universitats. 13. Revisar i ampliar les dotacions econòmiques del sistema de beques. XII. RECERCA I INNOVACIÓ La recerca i la innovació són motors del creixement econòmic. A tots els països capdavanters són activitats prioritàries. El sector públic i el sector privat han de prioritzar i finançar la recerca bàsica i aplicada, generadora de coneixement, i incentivar la innovació. Catalunya destina a R+D un total de recursos públics i privats del voltant de l’1% del PIB, aproximadament la meitat de la mitjana europea, i una tercera part d’allò que hi destinen els països europeus punters Per tal de fer de la política de recerca i innovació un instrument eficaç per promoure el progrés econòmic i social proposem: 1. Preparació i aplicació d’un Pla de recerca i d’innovació de Catalunya 2004-2007 amb l’objectiu de situar-nos a la mitjana europea en R+D i de potenciar la capacitat innovadora de les empreses catalanes. Aquest Pla tindrà dues prioritats: la potenciació d’activitats d’R+D dels sectors emergents, i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. L’objectiu serà arribar en aquesta legislatura a una inversió de R+D+I del 2% del PIB català, el que suposa triplicar les partides pressupostàries de la Generalitat destinades a aquestes activitats. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 34 2. Elaborar un Pla especial d’infrastructures científiques i tecnològiques de Catalunya, amb una primera fase 2004-2007 que ens situï en condicions similars a les dels països de la UE més avançats. 3. Establir, a partir de l’actual Fundació Catalana per a la Recerca, una agència per impulsar l’avaluació i el seguiment del Pla de Recerca que, alhora, desenvolupi tasques de prospectiva científica i altres que el departament corresponent li pugui delegar. 4. Augmentar l’esforç de finançament de la recerca bàsica i la innovació, potenciant les àrees científiques més necessàries per millorar els sectors més innovadors del país. 5. Prioritzar, en els programes públics de recerca, l’impuls de projectes interregionals amb les regions capdavanteres d’Europa en el camp de la innovació, els acords entre universitats (xarxes virtuals en el marc de l’Espai Europeu de Recerca) i la promoció de grups de referència a Europa. 6. Establir incentius perquè el sector públic i el privat realitzin projectes conjunts i aconseguir un flux major d’investigadors entre sectors, així com estimular la generació de patents. Promoure la implicació del món empresarial a través de la figura dels parcs científics, que cal potenciar en el futur a diverses universitats catalanes. 7. Potenciar l’entorn innovador de les empreses a Catalunya mitjançant un pla de centres tecnològics en el marc de l’esmentat Pla Especial d’Infrastructures Científiques i Tecnològiques. 8. Incorporar en els contractes–programa entre la Generalitat i les universitats l’exigència de disposar d’un instrument de transferència de tecnologia professionalitzat i coordinat amb els de les altres universitats públiques de Catalunya. Disposar de serveis comuns per millorar-ne l’eficiència. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 35 CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA I. POLÍTICA EDUCATIVA. L’Educació, prioritat central del Govern Amb el convenciment que és absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa del nostre país, el Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema educatiu, que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i democràtica i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat. Per això, el Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació: L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal, públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social. 1. En el marc d’un Pacte Nacional per a l’Educació i l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació, impulsarà cinc acords bàsics: . Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania . Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies. . Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant. . Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats. . Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç. 2. Situar la despesa educativa de manera progressiva al nivell de la mitjana europea, amb el compromís del Govern de prioritzar, en l’elaboració dels pressupostos, les partides per a ensenyament. En aquest sentit, s’incrementarà de forma progressiva, durant la present legislatura, els recursos destinats a l’ensenyament públic a fi de permetre'ns arribar a la mitjana dels països de la UE en un termini màxim de 6 anys. 3. Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets i deures, la priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat de l’ensenyament i el compliment de la seva missió social. Per aquest motiu, s’actualitzaran els concerts de les escoles que compleixin la normativa i es rescindiran els concerts de les escoles que la incompleixin. 4. Establir criteris comuns de matriculació a partir d’oficines úniques i de la cogestió del sistema amb els municipis. En aquest sentit, s’elaborarà una nova normativa sobre el procediment d’admissió de l’alumnat, que crearà les Oficines úniques de matriculació i traspassarà a les administracions locals el procediment d’admissió d’alumnes. Les Oficines Municipals d’Escolarització, sota la direcció de la corresponent comissió de matriculació, assumiran les �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 36 competències de tramitació, barem i aplicació de les normes legals que regeixin en el procés de preinscripció i matriculació de l’alumnat en els centres docents mantinguts amb fons públics. Les oficines també tindran la funció d’orientar i informar les famílies de l’oferta educativa existent, sens perjudici de la informació que puguin oferir els mateixos centres. 5. Cogestionar la planificació educativa, tot creant mecanismes de corresponsabilitat i de cogestió entre el Departament competent en matèria educativa i les Administracions locals. Aquests mecanismes asseguraran la planificació de l’oferta educativa i el mapa escolar, l’oferta de places escolars públiques i l’avaluació de les necessitats d’escolarització, als efectes de la creació de nous centres públics i la concessió de nous concerts educatius als centres de titularitat privada, així com l’establiment d’itineraris entre centres d’educació primària i centres d’educació secundària 6. Avançar cap una xarxa integradora de tots els centres sostinguts amb fons públics per evitar la dualització del sistema educatiu, assegurant un servei sense cap discriminació i amb un nivell de qualitat satisfactori. En aquesta direcció, s’iniciarà un procés per igualar els centres concertats amb els centres públics, per tal d’assegurar progressivament la gratuïtat a les famílies i la igualtat de condicions dels centres. Així mateix, s’equipararan progressivament les condicions laborals del professorat. El sistema educatiu ha d’atendre tot l’alumnat en edat escolar, per mitjà de l’escola ordinària i l’escola d’atenció especial. Caldrà dotar els centres i el professorat del material i formació necessaris per fer de la diversitat una riquesa i no un problema. 7. Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada per als infants i joves, amb més hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un increment de les hores de dedicació del professorat. 8. Millorar la retribució del professorat, primant la seva formació permanent, a fi de permetre incorporar millores en els projectes educatius dels centres i en la pràctica educativa, així com la promoció professional del professorat. 9. D’acord amb la comunitat educativa, aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres. Per tal d’assolir-ho, s’incrementarà el pressupost destinat al funcionament dels centres, d’acord amb indicadors objectius (nombre d’alumnat, característiques dels centres, context social, etc.). També s’incrementaran les dotacions per a l’adquisició de material d’ús didàctic i d’ús administratiu, així com les vinculades a projectes. S’establirà una línia específica de recursos financers, materials, tècnics i humans, vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), temporalitzat i avaluable, amb especial atenció als centres ubicats en zones socialment i econòmicament desfavorides. Així mateix, es desenvoluparà una altra línia específica destinada a les escoles de l’àmbit rural, tant pel que fa a les seves dotacions com a mesures de reforç de la qualitat educativa. 10. Donar suport a l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre ensenyament infantil, amb la creació de 30.000 places d’escoles bressol per tal de donar compliment a la demanda existent, considerant l’oferta pública de 0-3 anys com a etapa socioeducativa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 37 11. Presentar un Pla de xoc per la millora dels centres públics. 12. Combatre el fracàs escolar amb un Pla de xoc per la seva prevenció de manera que millorin els resultats dels alumnes 13. Situar l’ensenyament de la religió en l’àmbit familiar i de la comunitat religiosa, tot oferint l’ensenyament de la cultura religiosa en les etapes d’educació obligatòria. I, en conseqüència, proposar la modificació de la normativa actual. 14. Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de les persones i del món del treball, lligant-la amb les necessitats de desenvolupament de les empreses i a les del territori. El nou model de formació professional ha d’integrar tots els actuals subsistemes (formació reglada o inicial, ocupacional i contínua). 15. Assumir el traspàs de l’ensenyament d’adults al Departament competent en matèria d’educació. I iniciar el procés per a la seva cogestió amb els ajuntaments 16. Desenvolupar línies de treball conjunt sobre els ensenyaments artístics amb el Departament competent en matèria de cultura, reservant al competent en matèria d’educació els aspectes curriculars i de titulacions. 17. Regular el sector privat d’ensenyament d’idiomes no inclòs en l’ensenyament reglat. 18. Elaborar i executar el Pla d’impuls a l’aprenentatge de llengües, amb l’objectiu de garantir a tot l’alumnat el coneixement del català, el castellà i l’anglès, així com l’optativitat per iniciar-se en el coneixement d’altres llengües. Aquest Pla contemplarà: - Català: nou impuls i reforçament dels programes d’immersió lingüística i de la utilització i ús del català com a idioma vehicular de l’ensenyament, amb especial èmfasi en el secundari. Garantir-ne les competències bàsiques. Mesures idèntiques per a l’aranès a la Vall d’Aran. - Castellà: garantir el domini comunicatiu del castellà amb un nivell adequat d’expressió i de comprensió oral i escrita. - Anglès: iniciar-ne l’aprenentatge a l’educació infantil; classes amb grups reduïts a secundària; possibilitar el seu ús com a llengua vehicular; augment de places públiques a les escoles oficials d’idiomes; pla específic de formació del professorat. - Segon idioma estranger: optativitat i impuls de l’ensenyament a secundària. 19. Promoció de la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació de les diferents branques professionals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 38 II BENESTAR SOCIAL: POLÍTIQUES D’ACCIÓ SOCIAL Amb l’objectiu de fer realitat el compromís per a la igualtat d’oportunitats de les persones i la cohesió social treballarem en les següents línies d’actuació. 1. Prioritzar des del nou govern les polítiques socials i apostar per: 1.1. Universalitzar els serveis socials. 1.2. I liderar la transversalitat de les polítiques socials en: serveis socials, ocupació, educació, habitatge i salut. 2. Articular els drets i deures de la ciutadania per mitjà d’una Carta dels Drets Socials de Catalunya en un termini màxim de dos anys. 3. Elaborar una Nova Llei de Serveis Socials de Catalunya (amb la participació de del món local, els sectors professionals i les entitats d’iniciativa social) que permeti la universalització dels serveis socials. 3.1. Aquesta nova Llei definirà: - Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació. - La cartera de prestacions socials (drets que regularà la Carta). - Accions per promoure el civisme, la solidaritat i el voluntariat (consolidar la figura del voluntari/a no assalariat però sense que suposi la substitució d’un/a professional). - L’organització del Sistema de Serveis Socials. (mapa de serveis socials d’oferta pública i privats) - Els nivells competencials, amb una aposta decidida vers la municipalització (fer efectiu el principi de subsidiarietat i traspassar als ajuntaments les oficines de serveis socials, els casals d’avis, els serveis comunitaris i d’acció cívica, etc.) i el finançament adequat. - La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada. - El finançament (arribant a la mitjana europea en despesa social en percentatge del PIB català). 3.2. Crearà una Agència per donar resposta a les necessitats sociosanitàries de les persones amb dependència (Agència de Suport a la Dependència). 3.3. Reforçarà el paper del tercer sector i garantirà un finançament plurianual a través d ela concertació i/o els contractes-programa. Així com, a través de clàusules socials en la contractació de les administracions púbiques. S’aplicaran orientacions generals de baremació per a aquestes contractacions per tal de garantir la qualitat en la prestació del servei. 3.4. Donarà un tractament preferent per gestionar i donar resposta a les actuals llistes d’espera dels serveis socials. 3.5. Reforçarà i faran representatius els diferents òrgans de participació (món local, sindicats, tercer sector, patronals i iniciativa privada col·laboradora) a fi d’elaborar conjuntament les noves propostes i participar en els processos d’avaluació continuada. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 39 4. Establir un nou marc de finançament per arribar a la mitjana europea en despesa social (en percentatge del PIB català). Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local i els fons europeus al nou model d’acció social; així com l’aportació dels usuaris en els serveis de copagament. 5. Accions prioritàries: 5.1. Família: - Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants a càrrec o amb persones dependents al seu càrrec especialment pel que fa a aquells col·lectius per motiu de les seves característiques necessiten un suport addicional:famílies nombroses, monoparentals,amb persones dependents a càrrec, acolliment, adopció… - Implementar un Pla de conciliació de la vida familiar i laboral. - Oferir ajuts a l’habitatge de compra o de lloguer per a famílies amb pocs recursos econòmics. - Promoure mesures legislatives per regular l’organització dels temps en l’ambit del mercat de treball, del comerç, dels transports, de l’administració pública, perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats i treballs en tots els àmbits. - Promoure la reducció de la jornada per homes per a l’atenció dels fills i filles fins els 12 anys o altres familiars dependents. 5.2. Gent Gran: - Garantir ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de pensions. El nou govern impulsarà l’increment general de les pensions en l’àmbit estatal i complementarà transitòriament les pensions baixes. En aquest sentit, impulsarà durant el primer any de legislatura la llei de complement de les pensions (aprovada al Parlament la seva presa en consideració). Aquesta Llei: a) Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80-100% del Salari Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions contributives més baixes, amb la finalitat que aquests puguin pal·liar llur situació d'insuficiència econòmica, cobrir les seves necessitats bàsiques i garantir la mateixa capacitat adquisitiva en relació a la mitjana estatal, compensant el cost de la vida diferencial de Catalunya. b) Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable, es podrà establir un pagament únic de caràcter anual. Aquest ajut serà atorgat pel Govern de la Generalitat a través del Departament competent en matèria d'assistència i serveis socials c) Un cop passat aquest període i, sempre que s’hagi assolit l’objectiu fixat, l’increment de l’ajut tindrà com a mínim l’import que resulti de considerar la diferència de l’IPC entre Catalunya i el conjunt de l’Estat, any a any, per tal de compensar, sempre que es produeixi, la pèrdua de la capacitat adquisitiva dels beneficiaris d’aquest ajust. - Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones grans. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 40 - Universalitzar els serveis d’atenció a domicili i crear una xarxa d’equipaments i de serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, servei d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc. 5.3. Infància: - Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un Observatori dels Drets dels Infants que garanteixi efectivament aquests drets i la seva protecció. Aquest òrgan haurà d’analitzar també les necessitats específiques i territorialitzades en aquest àmbit a Catalunya. - Implementar el Programa d’Atenció a la Infancia i l’Adolescència amb Dificultats Socials, dins el marc general del Pla d’Infància i Adolescència de Catalunya i el Programa de Suport a les Famílies. Compromís d’ampliació i adequació del pressupost per l’atenció a la infància i adolescència. - Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de les situacions de risc social que afecten els infants, des de Benestar Social i d’acord amb els departaments d’Educació i Sanitat, en cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència –EAIA–, Equips d’Assessorament Pedagògic –EAPs–, Equips de Salut Mental Infantojuvenil –CSM-IJ–, etc.). - Revisar i modificar la Llei 37/1991, de 30 de desembre, de mesures de protecció dels menors desemparats i l’adopció i posteriors modificacions per tal de fer més incís en mesures preventives del risc social, i en les accions per la protecció efectiva. - Dur a terme un treball comunitari per combatre els elements socials i culturals que incideixen en un desenvolupament inadequat de l’infant (entorns marginals, pobresa, violència social i grupal, mitjans de comunicació i els continguts ideològics contraris als valors propis d’una societat democràtica). Dedicar una atenció especial als i les immigrants menors d’edat. - Promoure l’acolliment en família, família extensa o aliena (d’urgència i ordinari) amb suport específic i dotació suficient com a recurs prioritari. - Crear un programa d'atenció social al nen malalt, amb ajuts, programes de respir i reforç de l’atenció domiciliària a les famílies que tinguin nens amb malalties cròniques o oncològiques. 5.4. Persones amb discapacitat: - Crear un punt d’atenció (finestreta única i caixa única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos par a les persones amb discapacitats i les seves famílies. - Complir la LISMI en totes les administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis, en especial referència a treball (que hi hagi 2% de treballadors amb discapacitats a l’administració de la Generalitat, al món local i l’empresa ordinària) i habitatge (que el 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitats). - Ampliar a l’escola ordinària els serveis educatius i tècnics necessaris per assolir l’escola inclusiva �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 41 - Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots els espais i serveis públics (llengua de signes, subtitulacions, braille, signes visuals, fer plenament accessible el servei de metro, 10% dels taxis adaptats, metro i autobús, etc) El Govern de la Generalitat impulsarà el compliment del decret 135/1995 codi d’accessibilitat a les ciutats (ajuntaments) i administracions i edificis públics i els sol·licitarà informes sobre el seu estat i obrirà un alínia d’ajuts per facilitar-ne el compliment abans del 2006 . - Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques, físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...) 5.5 Pobresa i exclusió social: - Implantar el Programa Pobresa Zero. - Redefinir la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania tot estudiant les diferents propostes d’implantació progressiva. - Augmentar les pensions més baixes, tendint a assolir entre el 80-100% del Salari Mínim Interprofessional. (via legislativa tal com es marca a l'apartat de gent gran) - Crear un Pla d’actuació urgent per evitar les conseqüències negatives de la fi de la moratòria de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). - Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius susceptibles a ser exclosos: malalts mentals, persones amb addiccions, persones amb discapacitat, etc, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada, especialment el tercer sector. 5.6 Habitatge: - Fomentar l’habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la demanda i/o d’ajuts a les famílies. - Rehabilitar dels barris que requereixin atenció especial i també el parc d’habitatge construït. - Dotar convenientment les partides d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors i solució de patologies estructurals. 5.7 Joves: - Desenvolupar una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a continuar els estudis, davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat de treball, en la perspectiva d’assolir una taxa d’escolarització postobligatòria del 80% de les persones entre 16 i 25 anys. - Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta formativa ocupacional adequada a les seves potencialitats o una oferta de treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya o les Taules d’Emancipació Juvenil. - Impulsar una oferta adequada a les necessitats de la gent jove, facilitant l’accés a l’habitatge (bosses de lloguer, foyers, lloguer rotatori, convivència amb gent gran). - Augmentar les bonificacions fiscals per a aquelles empreses que converteixin contractes temporals en indefinits. - Evitar la contractació via ETT per part de l’Administració de la Generalitat �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 42 - Potenciar els Plans de Transició al Treball (PTT) reformulant-los a nivell municipal i comarcal. - Realitzar campanyes d’orientació i informació sobre sexualitat i anticoncepció dirigides al jovent, que lii permeti gaudir d'unes pràctiques sexuals més segures i de qualitat; aquestes es duran a terme en àmbits tant de l'educació formal com de la no formal. - Engegar campanyes de foment entre el jovent de l’ús del preservatiu, com a barrera més eficient per evitar el contagi de MTS i facilitar-ne l’accés en els àmbits propers al jove. - Promocionar la prescripció gratuïta de la píndola del dia després en tots els centres de planificació familiar i centres de Salut. - Elaborar un Pla Nacional de prevenció de consum de drogues, que tindrà com a objectius prioritaris la prevenció del consum de drogues entre el jovent i la de donar al jovent informació objectiva sobre les conseqüències del consum de drogues. Aquests plans es duran a terme a centres d’ensenyament obligatori i instituts i entre altres actuacions inclourà l’edició de material didàctic especial per cada grup d’edat a qui vagi dirigit així com per al professorat. També es realitzarà una campanya dirigida a la informació i assessorament de pares i mares sobre les drogues. 5.8 5.9 Immigració: - Contribuir des de la Generalitat a l’ordenació dels processos migratoris i a una política que desplegui els instruments i mecanismes per aconseguir la legalitat i regularitat dels fluxos migratoris. - Elaborar un Pla general de Primera Acollida. - Oferir programes d’acollida que permetin coneixements bàsics de la realitat sociolaboral de Catalunya, dels seus drets i deures previstos a la Constitució i a l’Estatut, nocions de llengua, cultura i realitat social catalana i dels recursos als quals poden accedir, establert per via legislativa amb la creació d’una Carta d’Acollida. - Reforçar les polítiques socials de la Generalitat per a tothom, amb la finalitat de millorar el benestar, assegurar la cohesió social, garantir la convivència i evitar qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos. - Impulsar l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’explotació laboral, la explotació sexual i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus recursos humans i materials. - Realitzar les gestions oportunes davant del Govern de l’Estat per tal de poder disposar d’un permís de residència per a la recerca de feina per a aquelles persones nouvingudes que no han pogut regularitzar la seva situació i que s’extingirà en el moment en què sigui possible el retorn al seu país d’origen. Cooperació, Solidaritat i Pau: - Crear la Direcció General de Cooperació, Solidaritat i Ajut Humanitari. - Augmentar les accions destinades a reforçar la cooperació internacional en matèria de desenvolupament i, en particular, fomentar el codesenvolupament. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 43 - Establir programes especials de formació de personal dirigent dels països emissors d’emigració; donar suport a l’harmonització de les polítiques d’immigració de la UE, i fer una acció decidida a favor del respecte pels drets humans, econòmics, socials i laborals dels ciutadans i ciutadanes del Tercer Món. - Incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar, com a mínim, al 0,7% dels tributs propis del pressupost de la Generalitat durant aquesta legislatura i al 0,7% dels ingressos incondicionats a l’any 2010. - Crear el Consell Català del Foment de la Pau - Dedicar una partida pressupostària per a la investigació i promoció de la pau, la prevenció i la resolució de conflictes i la cultura de la pau per assolir els objectius reclamats per les ONGs i les ONGDs. - Instaurar en els pressupostos partides englobades en Cooperació i Solidaritat ben diferenciades en el títol: Cooperació Internacional, Solidaritat, Foment de la Pau i Ajut d’emergència. 5.10 Polítiques per a gais i lesbianes: - Crear un Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals per tal d’actuar en tots els àmbits de govern de forma coherent i adequada i incidir decisivament en el canvi cap a actituds socials positives envers aquest col·lectiu, especialment , pel que fa als drets individuals, en l’àmbit educatiu, laboral, sanitari i dels mitjans de comunicació. - Equiparar parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suports (serveis socials, política d’habitatge, formació, treball, etc.). - Revisar el Codi de Família i la Llei d’unions estables de parella per incloure-hi el tractament de l’homosexualitat en tots els seus aspectes i donar curs, en els parlaments català i espanyol, a la regulació dels drets de matrimoni i adopció, segons les recomanacions de la Unió Europea. - Establir el diàleg entre l’Administració i el conjunt d’associacions legalment constituïdes d’aquest àmbit, a través d’un òrgan consultiu permanent, a fi d’eliminar els obstacles per a la plena igualtat de les persones pel que fa a la seva orientació sexual i gènere. III. SALUT: POLÍTIQUES SANITÀRIES El compromís per una sanitat més humanitzada i de qualitat el desenvoluparem a través de les següents línies d’actuació. 1. Elaborar des del nou govern un model sanitari (el Sistema de Salut de Catalunya) que prioritzi la promoció i la protecció de la salut, la prevenció de la malaltia (la salut pública), l’assistència sanitària i l’adaptació del sistema a les malalties cròniques. En aquest sentit, cal elaborar una nova llei de qualitat i modernització del sistema sanitari i el nou marc de finançament. 2. Instaurar el nou Sistema Català de Salut des del nou Departament de Salut i que prioritzarà: �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 44 2.1 La Salut Pública: - Crear l’Agència de Salut Pública de Catalunya amb descentralització en els territoris que establirà una infrastructura de Salut Pública (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic i els recursos i programes necessaris. - Fomentar la promoció de la salut en estratègies en relació a l’exercici físic, l’alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut escolar i dels col·lectius més vulnerables. - Prioritzar les polítiques de salut laboral. Desenvolupar la Llei de prevenció de riscos laborals a Catalunya i coordinarem amb l’Agència Salut Pública la prevenció i promoció de la salut dels treballadors i treballadores de Catalunya. Un primer objectiu serà combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral. - Desplegar un pla integral per a la reducció de l’accidentalitat i la mortalitat i morbilitat en el trànsit en un 50% en els propers 10 anys. - Reduir les desigualtats socials en salut a Catalunya. - Prevenir les addiccions a tòxics (tabac, alcohol, drogues il·legals i d’altres addiccions com al joc) i reforçar els programes de disminució de danys: · Engegant campanyes informatives i de sensibilització sobre les drogues i sobre les conseqüències sanitàries i socials del seu ús i abús. · Donant prioritat dins l’escola, els centres juvenils i els centres de salut dels programes de promoció de la salut i prevenció de les malalties, que incloguin obligatoriament les drogodependències. · Generalitzant els programes de reducció de danys. Aplicar el programes d’intercanvi de xeringues en tot l’àmbit penitenciari. - Potenciar i avaluar els programes de desintoxicació, rehabilitació i reinserció de les persones amb addiccions. - Regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i/o complementaris de l’actual medicina convencional, per tal de garantir la qualitat i la bona praxi. - Donar suport i cobertura legal i científica a l’ús terapèutic del cannabis. - Realitzar campanyes constants i genèriques de informació, educació i prevenció de la infecció pel virus del VIH així com de respecte i solidaritat amb els malalts de SIDA, amb les entitats socials que treballen en el sector. - Garantir continuadament tota la formació i suport als professionals sanitaris que treballen en la SIDA. - Generalitzar la prescripció de teràpies de xoc a posibles persones infectades pel VIH a tots els centres de la xarxa pública. - Garantir l’accés a la medicació i el suport social a les persones malaltes de SIDA, sense discriminacions. Tot aprofundint en un apolítica de farmacopea de genèrics. 2.2 L’Assistència Sanitària: - Millorar els Centres d’Atenció Primària (CAP) que esdevindran el centre del sistema sanitari. Augmentant la seva capacitat resolutiva i la seva autonomia, el �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA - - - - 45 temps de visita (un mínim de 10 minuts), reduir la pressió assistencial tot reduint les ratios a 1500 persones usuàries/UBA, els recursos humans i la cartera de serveis. Millorar l’atenció al ciutadà (atenció abans de 24 hores pel seu metge de capçalera, visita anual per garantir les activitats preventives i de promoció i protecció de la salut adequades a cada persona d’acord amb el seu historial clínic, edat, hàbits, etc.), i especialment a les persones grans. El Govern revisarà i avaluarà amb criteris objectius els diferents models de gestió i els seus efectes, i prendrà les mesures necessàries per garantir una adequada prestació dels serveis públics de salut. Millorar la xarxa especialitzada hospitalària, aconseguint un continuum assistencial entre la primària i l’hospitalària. Revisar els nivells assistencials dins cada hospital i protocolitzar-les actuacions en cada patologia des de les unitats de referència. Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S)Donar a conèixer els diferents status de la situació dels centres “on line”, les demores en l’atenció, les llistes d’espera, índex de ocupació, mecanismes d’alerta de freqüentació. Optimitzar i agilitzar els programes d’inversió en manteniment de les instal·lacions hospitalàries, adequant la confortabilitat a les estades dels pacients, garantint l’equilibri entre confort i salut. Establir una xarxa informàtica única dins del sistema, amb la història Clínica informatitzada i integrada en tot el Sistema Sanitari Públic Català. Establir un únic punt d’informació sanitària, el qual sigui accessible des de i amb les noves tecnologies tenint en compte les persones amb discapacitats. Oferir un nou model per la salut mental d’accés universal i de responsabilitat pública que abordi la malaltia amb una visió biopsicosocial. Els serveis hauran d’estar prop del malalt i la comunitat intervindrà en l’atenció per evitar-ne l’aïllament; serà equitatiu territorialment; s’acordarà amb tots els agents de salut, i rebrà un finançament suficient que a més permeti incrementar la recerca; entre d’altres prioritats. Fer extensius els Plans de Serveis Individualitzats per a persones amb trastorns mentals severs (PSI) que permetin el seguiment personalitzat, continuat i multidisciplinari de les persones que pateixen malalties mentals greus. Oferir uns serveis sanitaris més confortables: millorar l’accessibilitat, les infrastructures i el confort de l’Atenció Primària i dels serveis d’urgència; garantir una atenció telefònica o per internet adequada; introduir millores en el confort de les habitacions hospitalàries (individuals o amb mampares separadores) i en el transport urgent (urgències i emergències sanitàries) arreu de Catalunya; Establir vincles operatius i d’intercanvi d’informació amb els Serveis Socials entre d’altres propostes. Implantar mesures per a la millora del transport sanitari: - Millorar la publicació a tots els nivells (ciutadans i ciutadanes així com a tots els col·lectius professionals sanitaris) informant dels criteris de la seva activació adequats i diferenciant en la seva Carta de Serveis els temps de resposta, la dotació tecnològica dels vehicles i el perfil i titulació professional de les dotacions pel que fa a transport sanitari urgent, transport Sanitari Programat i transport sanitari d’emergències �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 46 - Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S) Donant a conèixer la distribució en el territori dels recursos, la seva operativitat i utilització. Es tindran en compte els increments de la demanda com indicador de previsió preventiva en temps real. - Dimensionar els recursos (ambulàncies) d’acord a una adequació equilibrada amb les necessitats de la població, siguin aquestes per densitat estacional o orogràfiques. - Equilibrar la despesa exercint un millor control de manera permanent en la mobilització d’aquest tipus de recurs. - Fer del Departament de Salut el responsable de la planificació i de les garanties de qualitat i d’equitat, amb independència dels proveïdors. Major presència de recursos propis en l’assistència i transport urgent i de les emergències, cal recuperar part del a gestió en el marc del CatSalut i una revisió de l’actual empresa pública SEMSA (Servei Emergències Mèdiques SA). Implantar mesures per a la millora de les urgències i les emergències, concretament pel que fa a: - Implantar un model únic de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, co-actuació coordinada amb els diferents grups operatius d’emergències. (policies, sanitaris, bombers i protecció civil) - Adequar-se a la normativa europea específica d’emergències. - Dimensionar i ajustar els recursos d’acord a criteris de riscos tecnològics, químics, naturals, i antròpics. - Assumir el número de recursos públics d’acord a la mobilitat poblacional i territori. - Establir, divulgar i formar en matèria dels Plans de Prevenció de Catalunya en l’àmbit de la protecció civil. - Establir indicadors homologats per efectuar una avaluació permanent. - Impulsar un pla de xoc contra les llistes d’espera: fer-les més transparents a través de registres centralitzats, en cap cas permetre dobles llistes d’espera; establir temps màxims d’espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies, varius, etc.), els corresponents terminis màxims per a les proves diagnòstiques, i d’entre 1 i 2 mesos per a les visites no urgents Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S).Informant dels increments de la demanda per situacions epidèmiques, de les demores en les derivacions a les especialitats mèdiques, conèixer els nivells de freqüentació més significatius del territori i de la situació real de les llistes d’espera. 2.3 Els serveis socials d’atenció a la Dependència: - Crear una Agència Sociosanitària per la Dependència. Aquesta garantirà l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per totes les persones amb dependència i oferirà un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2.4. 47 Recerca, investigació i docència: - Impulsar la revisió del model de formació i les especialitats a fi d’adaptar-les a les necessitats de salut de la població catalana i farà de la recerca, la investigació i la docència una part important de l’actiu dels professionals sanitaris. 3. Implementar una nova organització del sistema i de funcionament del model: 3.1. Introduir criteris de transparència en l’organització del sistema, basats en criteris de qualitat i eficiència. En qualsevol decisió de política sanitària garantirem la informació pública. L’adjudicació o compra d’activitat al sector privat serà justificat. El nou model simplificarà l’accés als ciutadans, incorporant l’ús de les noves tecnologies com un recurs al servei dels ciutadans i dels professionals. Vetllarem per l’ús preferent del català dins del sistema sanitari. Desenvolupar els Consells de Salut de les Àrees Bàsiques de Salut. 3.2. Assegurar un sistema sanitari més participatiu. Reforçar la percepció que els ciutadans són propietaris del sistema de salut i, alhora, en són consumidors i usuaris; garantir el dret del ciutadà a decidir en qualsevol intervenció i en el testament vital i a escollir el professional i el centre, en cas de no satisfacció; prioritzar l’accés al sistema a partir de les noves tecnologies; entre d’altres. 3.3 Fer dels professionals sanitaris el principal actiu. Consensuar un nou model retributiu bàsic homogeni, de carrera professional i d’incentius, per a tota la xarxa sanitària que comporti un correcte nivell salarial i una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa sanitària; potenciar el rol comunitari de la infermeria i el seu paper fonamental; analitzar les càrregues professionals per potenciar les zones amb més dèficits; adequar el nombre de professionals a la població que cal atendre valorant l’envelliment, les noves migracions, l’àmbit rural i aquelles zones amb més problemes socials; estimular la creació de noves professions sanitàries; entre d’altres compromisos. 3.4. Fer de l’Institut Català de la Salut (ICS) un institut modern i de qualitat, amb autonomia de gestió, que “retrà comptes” dels seus resultats en salut. 3.5. L’Administració local tindrà un paper clau en el nou model, estarà present en la presa de decisió de la planificació en tots nivells. Compartiran competències en salut pública i en serveis socials amb la Generalitat i em assistència sanitària cooperarà, participarà en la planificació i avaluació; i, a través d’un ens de gestió local podrà gestionar o cogestionar l’assistència sanitària. 3.6. La Generalitat establirà els criteris bàsics per al funcionament dels centres de gestió privada, tot vetllant per la seva corecta aplicació. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 48 4. Establir un nou finançament: 4.1. Equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars a les nostres, a nivell europeu. 4.2. Elaborar una auditoria per conèixer l’estat de comptes del sistema, així com el seu nivell d’endeutament, prèvia elaboració d’un pla de sanejament. 4.3. Les inversions tindran les següents característiques: - Elaborar també un Pla específic d’inversions, reposicions i recursos humans necessaris de l’ICS i de la xarxa no-ICS en els propers vuit anys. - Preparar un Pla de refinançament de les inversions en salut mental, avui sota l’esforç dels proveïdors, amb l’ampliació del seu abast a l’atenció ambulatòria i comunitària, i amb la dotació de recursos socials i laborals suficients per a la inserció del malalt mental a la societat. - Mantenir el Pla d’inversions sociosanitàries previst fins el 2005 (27 milions d’euros) però es clarificarà el sistema d’endeutament o pagament per part del sistema públic de salut. 4.4. Implementar un Pla per la racionalització de la despesa basat en la qualitat i l’eficiència. 4.5. Incrementar els ingressos via Estat i finançament propi des del Govern de la Generalitat usant la seva capacitat normativa. 4.6. Fonamentar les relacions entre el sector públic i el sector privat en unes noves regles basades en la transparència. 4.7. Racionalitzar la despesa farmacèutica per fer un ús racional de consum de fàrmacs, així com poder dotar el sistema de més recursos. Potenciar l’ús de genèrics. IV. DONES: POLÍTIQUES DE GÈNERE El compromís per a la igualtat d’oportunitats i drets de les dones i per a l’eradicació de la violència de gènere l’aplicarem a través de les següents línies d’actuació. 1. Liderar des d’un nou govern les polítiques transversals de gènere, amb aquesta visió de gènere. pressupostos amb 2. Adaptar l’estructura organitzativa de la Administració de la Generalitat adjudicant recursos personals i materials per a l’aplicació de la transversalitat i polítiques específiques de gènere en la seva actuació, tant en els diferents departaments com a nivell territorial. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 49 3. Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern. Aquest Institut: 3.1. Implementarà un Pla d’Acció per a la Igualtat d’Oportunitats per a les Dones amb pressupost propi, amb desenvolupament a tots els departaments (amb avaluació externa). Actualitzarà els objectius i mesures reals per a fer possible la perspectiva de vida quotidiana amb la participació dels grups de dones en la seva elaboració i avaluació. 3.2. Implementarà un Pla integral per a la prevenció i l’eradicació de la violència exercida contra les dones amb objectius, mesures i pressupost propi, amb la participació (en l’elaboració i en l’avaluació) dels diferents grups de dones que porten a terme un treball específic en aquest àmbit. La dotació pressupostària d’aquest Pla constitueix una prioritat del Govern. 4. Assegurar la participació de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere a través de la reforma del Consell de Dones de Catalunya. Aquesta reforma garantirà, a més a més, una democratització real d’aquest òrgan i la seva independència. 5. Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei de prevenció, actuació i eradicació de la violència exercida contra les dones i el Projecte de Llei per la igualtat d’oportunitats. 6. Avançar en la regulació dels treballadors i treballadores del sexe comercial, tot impulsant el reconeixement jurídic i professional de les persones que es dediquen a la prostitució per tal que puguin disposar d'una cobertura social adient ja sigui com a treballador/a per compte d'altri o com a treballador/a autònom/a. - Reforçar les mesures per tal de combatre el proxenetisme en totes les seves formes, especialment el tràfic de persones, endurir el tractament penal de l'explotació sexual de persones i garantir la protecció als menors d' edat. - Articular mesures de suport orientades a aquelles persones que decideixin abandonar la prostitució. - Impulsar programes de suport a les persones que exerceixen aquesta activitat. V. POLÍTICA CULTURAL Obrir una nova etapa en la política cultural de Catalunya. Ha arribat el moment que la cultura recobri un paper de centralitat al nostre país. Per això, cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon i, a la vegada, cal reconèixer als ciutadans i les ciutadanes els seus drets d’accés ple a la cultura, com a protagonistes i no només com a consumidors. Una nova etapa en la política cultural de Catalunya exigeix, alhora, assegurar la preservació de l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics i econòmics. La cultura és el terreny on es realitza la capacitat de creació i d’innovació dels humans, on es forgen els imaginaris col·lectius, on s’acumula el tresor heretat de les generacions precedents, on es genera la responsabilitat crítica dels ciutadans, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. En aquesta nova �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 50 etapa és imprescindible accentuar la funció social de la cultura, per garantir un compromís més clar amb els sectors socials més vulnerables i per a l’educació en la diversitat i la diferència. Per tal d’assolir les fites d’aquesta nova etapa, el Govern de la Generalitat impulsarà les següents polítiques i mesures: 1. Oferir al conjunt del teixit creatiu i associatiu cultural del país i a la resta d’administracions les bases d’un acord en el disseny i en la implementació d’aquesta nova política cultural. 2. Apostar de manera decidida per la creació i innovació cultural, i, en especial, els nous creadors. El talent i la creativitat, un dels actius més importants de la cultura catalana, ha de trobar tots els mitjans possibles per poder projectar-se amb força, posant la seva disposició centres de producció, xarxes de difusió i canals de projecció exterior. 3. Doblar el Pressupost del Departament de Cultura en 4 anys de manera que se situï a l’altura de les necessitats de la nostra cultura i sobretot dels reptes de futur que aquesta ha d’acarar per desenvolupar-se normalment. Situar la despesa cultural en el 2% del pressupost de la Generalitat. 4. Crear el Consell de la Cultura i de les Arts com a instrument per garantir la participació i l’autonomia del món de la cultura, des d’una concepció de modernitat, àmplia i plural, que contribueixi decisivament a establir objectius estratègics compartits i que esdevingui garantia d’unes regles de joc rigoroses i transparents. La Llei de creació d’aquest Consell hauria d’aprovar-se durant l’any 2005. 5. Implementar una política museística i patrimonial a través de la concertació amb el món local de xarxes públiques d’equipaments territorials, (biblioteques, teatres i auditoris, museus, arxius...). Aquestes xarxes estaran connectades amb els grans equipaments nacionals de referència i tindran com a missió apropar la cultura i les arts a tots els ciutadans i ciutadanes, tot impulsant decididament la creació, la producció culturals i la preservació i difusió del patrimoni, modernitzant-ne els instruments de protecció, conservació, recerca i difusió. En aquest àmbit, el Govern formularà totes les vies possibles per tal d’aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat, institucions locals, associacions i particulars dipositada com a expoli de guerra a l’Arxiu de Salamanca. 6. Apostar per una àmplia descentralització que permeti assegurar una densitat cultural equilibrada en el territori, amb serveis i equipaments a l’abast de tothom, a partir de l’aplicació dels principis de subsidiaritat i de l’equilibri territorial. Per a fer realitat aquest objectiu, es crearà una Xarxa d’equipaments públics de difusió i de creació cultural i s’impulsarà un Pla d’equipaments culturals de proximitat. 7. Definir una nova política de suport a la creació i la difusió de les arts escèniques, que suposarà, en un marc coherent, la concreció de la tasca del Teatre Nacional i del Teatre Lliure, la creació de nous centres de suport a la producció artística en el territori i la consolidació d’una Xarxa d’equipaments escènics, en el context del Pla esmentat en el punt anterior. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 51 8. Desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa de la cultura. En aquest sentit, el Govern impulsarà una política decidida i ambiciosa d’ensenyaments artístics, tant en l’ensenyament obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim especial i el professional. Per tal d’impulsar aquesta línia d’actuació, es coordinaran els Departaments competents en matèria de cultura, d’educació i d’universitats. Així mateix, s’assumirà la integració de l’Institut del Teatre a la Generalitat. 9. Redefinir els instruments de projecció exterior de la cultura catalana, incorporant-los a un Institut Català de les Indústries Culturals renovat, que treballi en tots els àmbits culturals, que disposi de major capacitat empresarial i professional i amb millor connexió amb els diferents sectors de la cultura. En aquest context, el Govern enfortirà l’Institut Ramon Llull. 10. Articular un sistema de lectura pública potent, suficientment dotat i equilibrat arreu del país, que incorpori el desplegament de les biblioteques escolars. En aquesta direcció, el Govern aprovarà un mapa actualitzat de biblioteques a tots els municipis a partir de 3.000 habitants i oferirà serveis de bibliobús als municipis d’entre 300 i 3.000 habitants. D’acord amb el Departament competent en matèria d’educació, les biblioteques escolars i les biblioteques municipals existents en municipis de menys de 3.000 habitants podran ser el mateix equipament local, sempre que l’Ajuntament ho demani. 11. Impulsar la música creada i produïda al país, així com la indústria discogràfica, amb un suport ferm dels mitjans audiovisuals públics, en especial els de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. 12. Impulsar una nova política d’arts plàstiques i visuals que prioritzi la creació més experimental amb un programa de difusió a tot el territori i que comporti la projecció internacional de la producció artística generada a Catalunya. 13. Consolidar el lideratge editorial de Catalunya defensant la política de preu únic de llibre. Mantenir el sistema de suport genèric a l’edició en català, establint mecanismes més rigorosos d’accés i de control. 14. Promoure la consolidació d’una estructura audiovisual forta, viable, que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les produccions exteriors, tot afavorint la internacionalització del sector. En aquest àmbit, el Govern impulsarà una política cinematogràfica que tingui en compte els creadors i que estableixi nous models de finançament mixtes basats en la corresponsabilitat entre la indústria i les televisions privades i públiques. 15. Fer efectiu un compromís ple dels mitjans públics audiovisuals amb la creació i difusió cultural del país. Els mitjans de comunicació han d’assumir majors responsabilitats culturals i, en conseqüència, el Govern impulsarà la coordinació i la concertació entre aquests mitjans i els objectius de consens de les polítiques culturals. 16. Donar un nou impuls al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, redefinint el seu àmbit d’actuació i els sectors a què va dirigit, des de la concepció que són �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 52 cultura popular totes les mostres d’arrel tradicional que es produeixen a Catalunya. S’hi introduiran mecanismes de participació de les associacions que agrupen els agents del sector, dotant-lo de més autonomia de gestió, promovent polítiques de suport i subratllant la diversitat de les mostres actuals de cultura popular. 17. Crear el Museu Etnològic de Catalunya, no pas com un simple equipament centralitzat, sinó, també, com un ens de coordinació dels museus i ecomuseus territorials i temàtics existents i com a agent impulsor per a la creació d’aquells que es considerin necessaris per tal d’oferir una visió global i completa. 18. Redefinir la funció del Museu d’Història de Catalunya, tot adoptant la consideració de Museu Nacional i desenvolupant funcions de coordinació dels centres d’interpretació existents la territori. 19. Reforçar el binomi educació-cultura, des d’una triple perspectiva: educadora, cohesionadora i emancipadora. També amb una major atenció dels ensenyaments artístics en l’ensenyament obligatori. 20. Es prioritzarà la figura del contracte-programa pel finançament de polítiques de foment de la cultura. VI. POLÍTICA LINGÜÍSTICA La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent i decidida del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que es formularà a través d’un Pla d’acció i suport de la llengua catalana, que es concretarà en els eixos següents: 1. La priorització de l’ús social del català, centralment en el comerç i en l’etiquetatge, a través de mesures d’acció positiva, entre les quals les referents a les compres i la contractació pública de la mateixa Generalitat. 2. La priorització de la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, els mitjans de comunicació i l’audiovisual, amb la voluntat d’assolir la plena normalització del català en l’àmbit del cinema. 3. La priorització de l’ensenyament de les llengües en l’àmbit de l’educació obligatòria, per tal d’aconseguir les competències bàsiques pel que fa al català, el castellà i l’anglès, així com el coneixement d’una altra llengua estrangera. 4. Garantir el coneixement del català per part del personal al servei de l’Administració de l’estat i de l’Administració de Justícia. 5. La priorització de l’aprenentatge de la llengua per a les persones provinents de l’emigració, des de la concepció que la llengua és un dret social per a tota la ciutadania. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 53 6. Garantir la unitat de la llengua establint la necessària col·laboració amb la resta de territoris de parla catalana. 7. Aquestes prioritzacions aconsellen de manera urgent avaluar el compliment de la Llei de Política Lingüística par tal d’assegurar que s’adapta a la realitat social i, en conseqüència, modificar els aspectes que s’hagin revelat inoperants. 8. Amb la mateixa voluntat, el Govern reformarà i reforçarà el Consorci per a la Normalització Lingüística, per tal de dotar-lo dels recursos necessaris per poder fer front als reptes de l’ús social del català i al que li encomani el Pla d’acció i suport. 9. Impulsar la presència del català en el terreny universitari i acadèmic: a) Institut Ramon Llull: Enfortiment del seu treball amb les universitats europees i espanyoles. Millora dels seus programes. Potenciació, si s’escau, dels convenis de col·laboració del Govern de Catalunya amb les administracions educatives i entitats d’altres territoris de llengua catalana. b) Institut d’Estudis Catalans (Secció filològica):retornar-li la funció de preservació i de millora de la funció acadèmica de la llengua. VII. POLÍTICA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUALS Una societat moderna i oberta, un sistema comunicacional nacional, necessita, en el marc globalitzador en què vivim, d’uns mitjans públics potents, independents i professionals, que actuïn, a més, de motor de les indústries audiovisuals i culturals. A la vegada, és indispensable l’existència d’autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans i l’externa del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic. Per tal d’assolir aquests objectius, el Govern adopta els següents compromisos: 1. Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya perquè esdevingui de manera efectiva l’autoritat independent del conjunt del nostre sistema Audiovisual. Això significa que ha de disposar del registre de mitjans audiovisuals i de competències plenes sobre la concessió i la revocació de llicències i autoritzacions, en la gestió de l’espectre radioelètric i en la inspecció de potències i cobertures. El CAC analitzarà, urgentment, la validesa jurídica i normativa de les concessions de llicències atorgades, de manera provisional o efectiva, els dos darrers anys. 2. Elaborar i aprovar la Llei Catalana de l’Audiovisual. Aquesta llei, que definirà la missió de servei públics de la ràdio i la televisió i el sistema audiovisual català, ha de contenir una visió actualitzada del sector audiovisual, vinculada a les telecomunicacions, i ha de contemplar la gestió de l’espectre radioelèctric. Així mateix, aquesta Llei ha de delimitar amb precisió l’espai comunicacional públic del privat, assegurant uns mitjans públics potents, eficients i independents, que actuïn buscant la complementarietat. La Llei regularà de forma precisa la ràdio i la televisió local i els mitjans comunitaris. I proporcionarà garanties respecte als drets bàsics que afecten els professionals de la �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 54 informació i la comunicació i els usuaris i destinataris dels mitjans. Crearà, també, un Consorci Públics de Comunicació, destinat a articular el sistema públic. 3. Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió amb la voluntat d’abordar la reorganització de la Corporació. Això vol dir blindar la seva independència i professionalitat i la dels seus mitjans respecte al Govern, tot modificant la composició i les funcions del Consell d’Administració, establint un nou mecanisme de selecció i elecció dels directius i fixant els seus objectius, dins la consideració dels mitjans de la CCRTV com a eix del sistema públic audiovisual i en el marc del que estableixi la Llei Catalana de l’Audiovisual. 4. Revisar el contracte-programa de la CCRTV, tot establint un mecanisme permanent i transparent de finançament. 5. Consolidar una xarxa pública de televisions i ràdios locals, dotant-les de major capacitat i garantir la seva vitalitat com a mitjans de proximitat. 6. Assegurar una migració de la ràdio i televisió digital, consensuada amb tots els operadors, que permeti el desplegament de la potencialitat de la nova tecnologia. 7. Impulsar la necessària col·laboració amb els mitjans audiovisuals dels altres territoris de parla catalana. 8. Posar en marxa els mecanismes previstos en la legislació vigent per tal de promoure la participació de la societat civil en la definició del model audiovisual català. VIII. SEGURETAT PÚBLICA En el terreny de la seguretat pública, el nou Govern de la Generalitat impulsarà les següents mesures Mesures per coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya 1. Comandament únic dels cossos i forces de seguretat actuants a Catalunya. Convertir la Junta de Seguretat de Catalunya en el veritable òrgan de coordinació de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. Canviar el reglament que la regula per tal que el conseller d’Interior en sigui el president i, d’aquesta manera, assumir la coordinació dels cossos policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. També es donarà participació a una representació de les autoritats locals. 2. Assumpció per part de la PG-ME de totes les atribucions d’una policia ordinària i integral; actualització del protocol en matèria antiterrorista. 3. Assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern en matèria de seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 55 departaments del Govern. Creació d’una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa interdepartamental. 4. Presència del cos de Mossos d’Esquadra en els organismes europeus en matèria de policia. 5. Completar el desenvolupament del Centre Coordinador de Seguretat i Emergències – Telèfon Únic 112. Aquest òrgan ha de garantir una atenció eficaç de les trucades dels ciutadans i les ciutadanes al telèfon únic d’emergències. A través d’aquest centre es coordinaran i gestionaran operativament les activitats i serveis de totes les organitzacions relacionades amb la prevenció, planificació, atenció, assistència tècnica i professional de persones, béns o drets, per tal de disposar d’una actuació ràpida i eficaç dels serveis públics i privats d’emergències i de seguretat. 6. Nova Llei de Seguretat Pública: - Que harmonitzi la llei de policies locals i la de mossos d’Esquadra. - Definició d’un nou sistema d’autoritats i redefinició de les Juntes Locals de Seguretat. - Delimitació de competències entre els cossos. 7. Crear els consells regionals de seguretat, formats pel conjunt dels ajuntaments de les diferents regions o vegueries. Aquests consells han de dissenyar i aplicar els plans regionals de seguretat, que no han de ser sinó l’adaptació del Pla de Seguretat Pública de Catalunya a les especificitats de les diferents regions que formen el Principat. En aquesta línia, s’ha de prestar una atenció específica a les àrees metropolitanes existents a Catalunya. 8. Potenciar el paper de les juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels cossos presents al territori. Reforçament del paper dels alcaldes com a primera autoritat local en la coordinació de l’ordre públic i la seguretat ciutadana. 9. Potenciar els consells locals de seguretat com a fòrums de participació i debat de propostes de polítiques públiques i avaluació de programes. 10. Connectar totes les policies locals amb els Mossos d’Esquadra, a través de l’establiment de bases de dades comunes, sistemes de comunicació conjunts i mitjançant les taules de coordinació que permetin garantir la col·laboració i cooperació entre tots els cossos de policia. 11. Tractament específic de les àrees metropolitanes en quant a la coordinació de les policies locals. Mesures orientades a acabar el desplegament del Cos dels Mossos d’Esquadra 12. Acabar el desplegament dels Mossos d’Esquadra durant la propera legislatura, finalitzant l’any 2007. Accelerar provisionalment l’arribada del desplegament a les “zones calentes”, Camp de Tarragona, comarques metropolitanes de Barcelona etc... �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 56 13. Revisar el procés de selecció i formació dels aspirants a agent del Cos dels Mossos d’Esquadra. 14. Adoptar una nova política de recursos humans basada en l’increment del nombre de policies destinats a tasques exclusivament policíaques. Incorporació de facultatius, administratius i tècnics en les tasques de suport a l’actuació policíaca. 15. Actualitzar el marc legal en matèria de seguretat (Llei de Mossos, Llei de Policies Locals de 1991, etc.) per establir el sistema, criteris i contingents per a l’accés de persones procedents d’altres cossos policials residents a Catalunya. Mesures per assegurar la planificació de les polítiques de seguretat 16. Informar sobre la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat elaborarà un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya. 17. Articular un pla de seguretat pública. El Govern presentarà, bianualment, un pla de seguretat que establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans en seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i totes les qüestions que afectin la convivència i el civisme. 18. Compromís d’elaborar un pla de prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris. 19. El pla de prevenció de Catalunya ha d’abordar de manera expressa les limitacions del sistema educatiu actual, en especial pel que fa a la incorporació al mercat laboral de joves i adolescents; les vinculacions entre l’urbanisme i l’ús social dels espais públics; la política d’habitatge social, etc. 20. Cercarem, en col·laboració amb els diferents operadors que intervenen en el camp de la prevenció de la inseguretat, especialment de l’administració de justícia, el consens necessari per establir un sistema universal de recollida d’informació estadística sobre la criminalitat. Així mateix, es constituirà un espai d’anàlisi de les dades (mesa o observatori d’anàlisi) on participaran els diferents operadors, amb l’objectiu de poder retornar als ciutadans i ciutadanes una informació validada. Mesures per desenvolupar la seguretat de proximitat 21. Establir els contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà el Govern de la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals. 22. Establir mecanismes regulars de coordinació entre els contractes locals, socials i de seguretat amb la proposta de suport als barris amb projectes. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 57 Mesures per millorar la formació i la carrera professional de les policies de Catalunya 23. Potenciació de la formació bàsica i especialitzada a l’Escola de Policia de Catalunya (EPC), i creació de cursos específics per a comandaments dins de l’EPC. 24. Investigació en matèries formatives que permetin aplicar els mitjans més moderns en cada matèria, i estades de preparació professional a l’estranger. 25. Obligació efectiva per a tots els ajuntaments per tal que els seus agents de policia local siguin formats a l’Escola de Policia de Catalunya, i aquells que provinguin dels CFSE completin la seva formació mitjançant un curs pont. 26. Elaboració i aplicació d’un pla de carrera professional que reculli tots els graus de l’escalafó de la Policia de Catalunya, amb homologació de les corresponents titulacions acadèmiques. Mesures per ordenar i controlar la seguretat privada 27. Traspàs al Govern del Generalitat de les competències en matèria de seguretat privada. 28. Compliment estricte del decret 272/95 que estableix la inspecció i el control de les empreses de seguretat privada. 29. Regulació de la figura del vigilant de discoteca i sales de festa. 30. Reforçament de la Unitat Central de Seguretat Privada i de la Brigada de joc i Espectacles dels Mossos d’Esquadra. 31. Increment de les actuacions de comprovació de la titulació específica exigible al personal que treballa en el sector de la seguretat. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 58 UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL Una nova política territorial i ambiental implica l'impuls de nous instruments d’acció transversal i de participació ciutadana: El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CASDC) ha de ser un òrgan de consulta necessària format d’experts i tindrà vinculació directa amb el Consell Executiu a través de la conselleria en cap o la denominació que rebi en el futur. Es crearà un òrgan (consell social per la sostenibilitat) que disposarà de la participació dels agents socials a través de les universitats de la nació, del món científic i de les entitats per la protecció del medi. S’establirà la comissió interdepartamental de sostenibilitat, que amb vinculació directa amb la conselleria en cap, vetllarà per la coordinació i la garantia que el govern executa accions d’acord amb el principi de sostenibilitat de què s’ha dotat a través d’aquests acords. I. ENERGIA 1. Crear les condicions efectives de competència que superi la situació de monopoli energètic actual per tal d’afavorir els consumidors, la qualitat dels servei i la promoció de les energies renovables. 2. Creació de l’Agència Catalana de l’Energia, que tindrà per finalitat principal redactar, fer el seguiment i millorar els plans i estudis proposats a continuació: a) Redacció, en el termini d’un any, d’un nou Pla de l’Energia de Catalunya (que ha de contenir el Pla Nacional per a reduir les emissions de diòxid de carboni i dels gasos que contribueixen a l’escalfament del planeta i al Canvi Climàtic) amb els criteris següents: Promoure totes les accions necessàries per a maximitzar l’estalvi energètic i optimitzar l’eficiència energètica; i descentralitzar la producció d’energia d’acord amb les possibilitats i disponibilitats de recursos renovables que ofereix cada territori, incloent-hi mesures d’edificació bioclimàtica. b) Programa de desenvolupament de les fonts d’energia renovables per tal d’assolir-ne una producció del 12% l’any 2010.Constarà com a mínim de: - el mapa d’energia eòlica (que haurà d’incloure prèviament un mapa els recursos eòlics), a revisar amb la redifinició de zones d’implantació que no comportin impacte ambiental. Amb l’objectiu d’assolir 3000 Mw eòlics instal·lats abans de la fi del 2010. Implantació immediata dels projectes d’energia eòlica en els quals hi ha consens teritorial; - programa de desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic. Instal·lar plaques solars a prop de 8.000 terrats de Catalunya i elaborar un pla de crèdits tous per a la instal·lació de plaques solars; �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 59 - programa d’implantació i seguiment de centrals de biomassa generadores d’energia. - escenari real de demanda d’energia; - programa de tancament de les centrals nuclears; - programa d’establiment de les centrals tèrmiques de cicle combinat estrictament necessàries per cobrir les necessitats que es derivin de les conclusions dels punts anteriors i que no es construiran fins que no s’aprovi el pla; - impuls de noves tecnologies en sistemes de transport i de la recerca de nous combustibles menys contaminants als convencionals. c) Establir mecanismes que evitin la construcció de línies d’alta tensió fins que s’hagi finalitzat el nou Pla Energètic de Catalunya, excepte les que siguin valorades com a imprescindibles per a la implantació de transport ferroviari. 3. Recerca continuada de les millors tecnologies disponibles. 4. Aplicació de normatives de noves tecnologies i nous combustibles al transport. 5. Transposar la directiva europea en una Llei d’eficiència energètica en edificis. 6. Realitzar un pla anual de soterrament i de desplaçament de les línies que afectin zones densament poblades. 7. Llei sobre la producció d’energia provinent de fons netes i renovables (com la solar fotovoltaica, la biomassa i l’eòlica) i sobre l’edificació bioclimàtica. II. POLÍTICA I ORDENACIÓ TERRITORIAL Reformar les administracions públiques a partir de quatre principis: l’aproximació de la gestió dels serveis a la ciutadania (subsidiarietat), la simplificació de les instàncies administratives (racionalitat), l’optimització en l’aplicació dels recursos (eficiència) i el fet que els gestors públics hagin de retre comptes de manera clara i permanent (responsabilitat). Ordenar les administracions catalanes basant-se en tres nivells territorials: les vegueries o regions, les comarques i els municipis. Convertir les vegueries o regions en el lloc de trobada entre totes les administracions: àmbit territorial per a la descentralització de la Generalitat (amb la reordenació de les actuals delegacions dels departaments del Govern), àmbit per a la cooperació local (amb la revisió i reorganització de les funcions de les diputacions) i àmbit per a la reorganització de l’administració estatal a Catalunya (en substitució gradual de les demarcacions provincials actuals). Descentralitzar i flexibilitzar el repartiment de les competències, de manera que cada territori assumeixi les que corresponen a les seves característiques i capacitats. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 60 Plantejar una revisió en profunditat dels instruments de planificació, per a dotar-los d’un contingut més estratègic i una praxi més flexible, amb uns processos de formulació més participatius. - En matèria de planificació territorial considerem que cal aprofitar el marc normatiu vigent i la necessària revisió del PTG i la formulació dels Plans Territorials Parcials per a reforçar-ne els principis de sostenibilitat i iniciar un canvi de tendència decreixent en l’ocupació del territori, amb un model territorial en malla en què els espais lliures fan la funció de matriu i les ciutats i pobles s’expliquen com a nodes compactes, complexos i equipats, units per xarxa ferroviària prioritàriament i una xarxa viària servida prioritàriament per transport públic col·lectiu. Els plans han de tenir visió integrada i caràcter estructural que planifiqui el territori, a més, desvinculant el turisme de la construcció. Com a aspecte essencial, no hi haurà cap nova construcció de polígons industrials que no tinguin assegurada la seva connexió amb servei de transport públic. - Aquesta planificació territorial vincularà els criteris del planejament urbanístic. Ambdós tindran l’objectiu general de dotar les ciutats d’equipaments i espais lliures, que possibilitin la coexistència de funcions variades, amb un equilibri entre funcions productives i residencials mitjançant l’impuls d’actuacions de rehabilitació urbana, donant major rellevància i connexió als espais públics i millorant l’eficiència i la universalització dels serveis urbans. Així mateix, es millorarà la qualitat ambiental de les ciutats a través d’actuacions diverses que passen per la reducció i millora de la gestió dels residus, la millora de la mobilitat i l’accessibilitat, l’increment de l’eficiència energètica i la millora de la qualitat ambiental urbana (olors, sorolls, parcs, espais públics accessibles, etc.). - La nova planificació inclourà els criteris bàsics i generals següents: a) Respecte escrupulós a les limitacions absolutes de construir en sòls amb pendents superiors al 20% que marca el PTGC. b) Ampliar l’abast dels Plans d’Espais Fluvials perquè els permeti determinar la impossibilitat de noves construccions en zones que es determinaran com a inundables. c) Determinar com a zones d’especial consideració per la seva fragilitat les zones de litoral i muntanya. En aquest àmbit es proposa, doncs: 1. Aprovar definitivament, abans d’octubre del 2005, la revisió del Pla Territorial General de Catalunya, en compliment de les previsions de la llei 1/95, d’aprovació del PTG. Això implica preveure les partides pressupostàries adients per a agilitar els processos mitjançant les dotacions humanes i materials necessàries. 2. En el mateix termini aprovar la totalitat dels Plans Territorials Parcials pendents, el procés de formulació dels quals es farà en paral·lel a la revisió del PTGC per assegurar-ne la coherència. Així mateix, es farà la revisió del PTP de la Regió de l’Ebre. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 61 3. Els PTP incorporaran les previsions de redactar Plans Directors comarcals i d’altres àmbits supramunicipals de planificació, per a ser desplegats en aplicació de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (o de la seva revisió si s’escau) per tal de facilitar i fomentar el planejament urbanístic supramunicipal. En concret, i com a mínim, els compromesos per mandats parlamentaris com el PDC del Pla de Bages, el de la plana de Vic i el de la Conca d’Òdena. 4. Aprovar el desplegament reglamentari total de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que concreti el lligam entre planejament territorial i planejament urbanístic a fi que aquest darrer, com a planejament executiu, incorpori els criteris de sostenibilitat, compactació, moderació i, si s’escau limitació, del creixement. 5. S’adoptaran les iniciatives legislatives necessàries per al reconeixement de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de les altres àrees metropolitanes de Catalunya, amb la determinació de les seves competències, recursos i gestió de serveis, adaptats a les necessitats de cadascuna d’elles. 6. S’impulsarà la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts Generals de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata, i garantint alhora el ple acompliment de les previsions contingudes en la llei aprovada pel Parlament de Catalunya. Mesures cautelars Mentre es formulen els Plans Territorials i s’adapten els instruments de planejament que se’n derivin, s’aplicarà una figura equivalent a la de suspensió de llicències o moratòria específica en aquells indrets considerats més susceptibles d’especial protecció, com ara: a) Algunes parts del litoral i les comarques pirinenques (en connectors biològics, en espais d’especial protecció…)que es determinaran de manera concreta en el precís moment d’iniciar la revisió del PTGC. b) Els treballs inicials dels Plans Territorials hauran de determinar els indrets on cal establir mesures cautelars per evitar l’ocupació irracional del sòl. També hauran d’evitar en tot el territori català l’aparició i/o creixement de nuclis residencials o desconnexos de l’entramat urbà, especialment en pirinenques. c) A les urbanitzacions sense regulació es procedirà a una revisió que, en aquelles parts legalitzables permeti dotar-les adequadament. Alhora s’impedirà el seu creixement, determinat de mutu acord amb l’administració per tal que les parts residuals i no legalitzables quedin fora de planejament. Els sòls industrials en aquelles comarques on hi ha una oferta de sòl vacant considerable, que podríem fixar en un percentatge d’un 30% del sòl industrial net total. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 62 El mecanisme jurídic per fer operativa aquesta suspensió hauria de ser una llei formal del Parlament, tota vegada que l’habilitació per a la suspensió de llicències en planejament estan contemplades en la LUC. Es podria aprofitar aquesta regulació per establir un dret d’adquisició preferent o un dret de retracte en totes les operacions de transmissió de propietat que es detectessin a l’igual que es regula a la llei de l’urbanisme en determinats supòsits. Mesures complementàries En coherència amb la voluntat de fer efectives nombroses previsions legals vigents, es proposen les següents actuacions en matèria dels Plans ja aprovats –i pendents de desplegament i execució- i de Plans previstos però no formulats: 1. Revisió immediata i quadriennal del PEIN. 2. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial d’Espais Agraris de Catalunya. 3. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial del Litoral de Catalunya. 4. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures. 5. Redactar i aprovar el Pla Director de les Valls de Ges i en Bas. 6. La formulació dels Plans es farà amb mitjançant el principi de subsidiarietat. d’actuació amb calendaris d’execució, i pressupostos de la Generalitat hauran compliment. processos participatius i afavorint-ne l’aplicació Els plans esmentats incorporaran programes el corresponent estudi economicofinancer. Els de preveure partides específiques per al seu 7. Regular per decret les actuacions i els usos d’interès públic que, pel seu caràcter, s’hagin de realitzar a un sòl que tingui la qualificació urbanística de no urbanitzable, d’acord amb allò que es disposa a l’article 42 de la Llei d’urbanisme de Catalunya. La regulació ha d’establir que els projectes d’actuacions específiques d’interès públic hauran de justificar que, pel seu caràcter, les actuacions i usos previstos s’han d’efectuar en sòl no urbanitzable. Així mateix, quedaran obligats a definir, amb tota precisió, l’ús o els usos corresponents i les obres i instal·lacions necessàries per al seu desenvolupament. 8. Es negociaran amb l’estat espanyol les modificacions legals de les lleis tributàries que incideixen sobre l’habitatge. 9. Fixar la prestació de garantia davant la Generalitat de Catalunya per import del 10% del cost total d’execució de les obres que es realitzin, per cobrir, si s’escau, les responsabilitats �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 63 derivades d’incompliments i infraccions, inclòs el pla de restauració dels terrenys. En atenció a les característiques específiques del projecte, el Govern de la Generalitat de Catalunya podrà establir l’import mínim de la garantia prestada fins al 20% del cost total de les obres previstes. 10. Establir, per tal de compensar l’impacte ambiental que derivi de les actuacions d’interès públic, el pagament d’un cànon per part del promotor, públic o privat, de l’actuació. El cànon tindrà una quantia de l’1% sobre el pressupost total d’execució de les obres, construccions, edificacions i instal·lacions que es realitzin, serà percebut per l’ajuntament o ajuntaments afectats, i el seu import es destinarà a preservar i millorar la qualitat ambiental del municipi. 11. S’establiran figures jurídiques de protecció clara del sòl no urbanitzable i se’n reglamentaran, de manera detallada, els usos permesos. 12. Revisar i compensar les edificabilitats de la ciutat judicial de l’Hospitalet de Llobregat a través del Consorci. III. HABITATGE En el termini de dos anys, formularem i aprovarem inicialment el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge de Catalunya. Es farà amb finançament vinculat al finançament autonòmic, i amb recursos provinents de les caixes, per facilitar la coordinació amb l’urbanisme les reserves estratègiques de sòl per habitatge, tenint present les infrastructures de mobilitat i amb els següents continguts mínims: rehabilitació-reducció del parc vacant per la seva posada al mercat, creació d’un parc públic de lloguer a preus controlats amb percentatges obligatoris a totes les promocions i creació d’un programa d’API social en el mercat de 2ª ma oferint l’administració garanties a la propietat. L’objectiu final hauria de ser la provisió de 42.000 les vivendes protegides que s’haurien de proveir a Catalunya en la propera legislatura, la meitat de lloguer i amb un 25% destinats als joves. 1. Objectius La política de sòl i habitatge ha de tenir tres objectius fonamentals: a) Garantir el dret constitucional d’accés a un habitatge digne i adequat per a tots els sectors de la població, en especial per als grups –joves, sectors més desafavorits- que en les actuals condicions del mercat no poden accedir-hi. b) Evitar la segregació urbana i la degradació de barris. c) Evitar el consum accelerat de sòl, tot protegint de l’ocupació el sòl no urbanitzable i la conservant els paisatges. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 64 2. Mesures Per aconseguir aquests objectius, el govern adoptarà, durant la present legislatura, les següents mesures: a) Foment del lloguer. Per tal de trencar la rigidesa del mercat i donar entrada als joves es fomentarà el mercat de lloguer amb la desgravació o ajuda directa per als llogaters de 600 € anuals per a subvencionar les despeses d’habitatge. Aquesta desgravació s’aplicarà de manera directa a totes les llars que visquin en règim de lloguer lliure i disposin d’una renda inferior a 3,5 vegades el SMI. S’estudiarà així mateix la possibilitat d’ampliar l’ajuda o desgravació fins el 50% de les despeses del lloguer, amb un topall de 240 € mensuals, per tal d’afavorir l’emancipació dels joves entre 25 i 35 anys amb nivell de renda inferior a 3,5 vegades el SMI. b) Increment de l’habitatge protegit. Es doblarà la producció d’habitatge protegit, per fer-ne, com a mínim, 42.000 unitats en quatre anys rehabilitant, fent aflorar habitatge desocupat, i en darrer cas construint. D’aquest, se’n destinarà, com a mínim, un 50% a lloguer. Una quarta part d’aquesta producció serà promoguda directament per l’administració de la Generalitat. L’habitatge protegit de promoció pública es mantindrà sota control públic a través de l’ús preferencial del lloguer o de fórmules com la venda a dret de superfície o a carta de gràcia. c) Millora d’ús del parc habitatge. S’incentivarà la sortida al mercat de l’habitatge buit a través de polítiques fiscals i la creació d’un registre específic. Així mateix, es vetllarà per evitar la sobreocupació de vivendes que s’està produint en alguns barris. S’establirà un Pla Català de Rehabilitació, convenientment dotat, per tal de permetre la rehabilitació de 40.000 unitats d’habitatge en quatre anys. d) Rehabilitació integral de barris. S’establirà un programa de rehabilitació integral d’aquells barris i àrees urbanes que requereixin d’atenció especial, que serà gestionat conjuntament per la Generalitat i els ajuntament concernits. El Pla permetrà endegar la rehabilitació de quaranta barris de tot Catalunya durant la present legislatura. e) Protecció del sòl no urbanitzable. S’aplicaran a Catalunya els principis de la Carta Europea del Paisatge. El planejament territorial i urbanístic s’haurà d’adaptar a aquests principis, tot promovent un model d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el caràcter integrat dels assentaments, principal garantia de la preservació del sòl no urbanitzable i dels valors del paisatge. f) S’establiran línies d’ajut a la rehabilitació d’habitatges que configuren el patrimoni rural en zones agràries (masies aïllades) o la recuperació de cases avui desocupades de petits municipis en procés de despoblamen, fins i tot, en els casos d’edificació d’aquestes característiques en espais sotmesos a figures d’especial protecció. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 65 IV. POLÍTICA DE RESIDUS Impuls decidit als sistemes de recollida selectiva i tractaments no finalistes. 1. Aplicació estricta de la llei 6/1993, del 15 de juliol, modificada el 2003, reguladora dels residus. 2. Pla estratègic de xoc per complir els objectius establerts al PROGREMIC, descomptant com a valoritzables els fluxos que preveu quant a incineració. 3. Revisió de la Llei de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus perquè inclogui l’aplicació d’un cànon que gravi l’abocament i la incineració de residus domiciliaris i industrials, amb l'objectiu de reduir el rebuig i augmentar la quantitat dels components de la brossa recollits selectivament. 4. Donar compliment a la disposició addicional segona de la Llei de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus i alhora transposar la Directiva de la UE d’envasos en una Llei per a la reducció de residus d’envasos i embalatges que penalitzi els envasos i productes d'un sol ús, amb l'objectiu d'obtenir els recursos necessaris per recollir i triar la totalitat d'envasos que es posen en el mercat. 5. Creació d’un ens específic públic per a la gestió del fons de residus, amb els diners recaptats pel cànon de residus i per Ecoembes i Ecovidrio, amb l'objectiu d'incentivar les recollides selectives i el tractament de la matèria orgànica recollida selectivament. 6. Elaborar un Pla d'actuacions per fixar un escenari temporal on sigui factible abandonar la incineració de residus municipals. 7. Estudiar fórmules perquè la política impositiva referida als residus sigui progressiva. V. BIODIVERSITAT I PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ - Redactar i aprovar la Llei de protecció de la biodiversitat que integri i faci compatible la gestió dels recursos naturals, la conservació de la diversitat biològica de Catalunya i la presència dels seus servadors. - Establir un Pla de gestió dels espais no urbanitzables i de protecció del paisatge. - Aplicació i seguiment dels convenis internacionals sobre protecció de les zones humides. - Aplicació de les línies marcades per la Directiva Hàbitats amb la finalitat d’aconseguir que la Xarxa Natura 2000 esdevingui una eina de protecció eficient i un canal de continuïtat de zones d’interès ecològic. Proposta de nous espais a esdevenir LIC i noves ZEPA a incloure en la Xarxa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 66 - En el termini de dos anys, tenir aprovats almenys la meitat dels plans de gestió i la totalitat dels plans de delimitació dels espais previstos al PEIN. - Al llarg de la legislatura, tenir aprovada la totalitat dels plans d’usos i gestió dels Espais Naturals de Protecció Especial de Catalunya, i dotar-los dels mitjans humans i materials adequats per desenvolupar la seva tasca plenament. - Creació i dotació de nous Espais Naturals de Protecció Especial: estepes de Ponent; capçaleres del Ter i el Freser, Muntanyes de Prades, Montgrí-Medes, el sistema limnòtic de Banyoles-Porqueres, Montsec, costes del Montgrí i costes del Garraf, entre d’altres. - Establir eines de coordinació entre les xarxes d’espais naturals de les diferents administracions. - Estudiar i establir parcs naturals transestatals o transnacionals, i potenciar la xarxa Natura 2000. - Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. - Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. - Revisar i aprovar una refosa de textos legals en matèria de protecció de la contaminació atmosfèrica d’origen gasós. - Desplegar per tot el territori català la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). - Establir sistemes d’inspecció i de control efectius per tal de limitar rigorosament les emissions dels diferents sectors i fonts productores de gasos que causen l’efecte hivernacle, tant a través de solucions concretes amb plans específics de reducció a les indústries, com de l’efectiva adequació als requisits de la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental. - Aplicació estricta de la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i modificació si s’escau. - Redactar i aprovar el Pla Estratègic de Gestió Forestal de Catalunya. - Redactar i aprovar la Llei de protecció integral del litoral de Catalunya, que haurà de tenir com a objectiu prioritari la redacció del Pla Director Territorial de les zones litorals per tal de protegir la zona terrestre i de plataforma continental. Contemplarà els diferents plans sectorials que estan íntimament lligats al litoral, com tota la normativa urbanística: el Pla de Sanejament, els plans d’usos de les platges, la regeneració de platges, la planificació de la pesca en aigües interiors, el Pla de Ports i tots els que tenen vinculació o incidència en la protecció del litoral. Haurà de definir una política sostenible al llarg del litoral que comprengui �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 67 tant la protecció de les zones naturals com la seva compatibilitat amb els usos de lleure i les activitats econòmiques (pesca, activitat dels mariscadors, activitat portuària, etc.). Determinar les mesures de protecció i correcció que siguin necessàries a cada tram del litoral. - Establir les fases d’implantació dels diferents programes que se’n derivin (qualitat de les aigües de bany, recuperació de fons marins, recuperació d’espais naturals, etc.). - Crear una autèntica xarxa d’àrees protegides marines i costeres, definint quins espais en formen part i quin grau de protecció hauran de tenir (en funció dels hàbitats existents, però també amb criteris per garantir la connectivitat ecològica a totes les zones preservades de la costa). Dotar de més protecció determinats fons marins i espècies com els herbassars de posidònia oceànica. - Definir nous espais protegits i programar el desenvolupament de plans específics de gestió que garanteixin la seva conservació o la seva compatibilització amb determinades activitats que ja es fan ara. - Regular les activitats pesqueres potenciant la pesca d’arts menors i regular les explotacions d’aqüicultura marina. És del tot necessari disposar d’un veritable cos de guardapesques. - Avaluar la qualitat sanitària de les aigües litorals per tal d’aplicar la nova Directiva d’aigües de bany. - Establir un major grau de protecció a diverses zones de la costa catalana com són: el nord de la Costa Brava, des del port de Portbou al port de Roses; la Costa Brava centre, des de la platja de Pals a la de Castell, a Palamós; i tota la Costa Brava sud, des de Sant Feliu de Guíxols fins a Blanes. Dins de cada tram hi ha àrees que preocupen més que d’altres i que necessiten una protecció especial, com la zona de Garbet a Colera, la zona afectada per una possible ampliació del port de Llafranc, i la possibilitat de construir ports al municipi de Tossa o a la zona de Pinya de Rosa, a Blanes. - Incorporar al Pla de Ports directives específiques en la línia d’exigir la implantació de tècniques de fondeig no agressives com les utilitzades a les Illes Medes (barrines). Aquesta mesura s’ha de complementar amb un estudi previ del fons marí. - Aturar el projecte urbanístic que afecta al corredor biològic que conecta el Cap de Creus amb els Aiguamolls de l’Empordà, fins que no s’hagi acabat el Pla Director Comarcal o el Pla Territorial de la Regió de Girona. - Revisar les explotacions mineres a la comarca i al Massís del Garraf-Ordal. - Habilitar línies d’ajuda específica adreçades als emprenedors que vulguin desenvolupar un projecte econòmic no agrari en nuclis de població de fins a 2.000 habitants. Hauran d’acreditar la viabilitat del projecte, la seva formació per desenvolupar-lo i un compromís de continuïtat de la iniciativa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 68 - Impulsar plans de desenvolupament rural integrat a les zones d’agricultura mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de Catalunya. - S’establiran convenis amb els servadors naturals dels espais agrícoles i forestals de catalunya en tant l’activitat que realitzen, adquireix la funció de gestió del paisatge. VI. PLANIFICACIÓ - Recollir, integrar i donar suport al procés de desenvolupament de l’Agenda 21 local i oferir una base de col·laboració tècnica i econòmica, per tal d’implicar els ajuntaments que encara no han iniciat el procés d’ambientalització. - Elaborar un ampli diagnòstic de la realitat mediambiental a Catalunya, dels avenços i de les mancances, mitjançant un Llibre Blanc del Medi Ambient, amb la participació del món local, dels experts i de les entitats cíviques i conservacionistes. Així mateix, s’elaborarà i es publicarà bianualment un Informe sobre l’Estat del Medi Ambient a Catalunya, que establirà com a referent els indicadors de l’Agència Europea de Medi Ambient. - Impuls decidit a l’Agenda 21 de Catalunya com a document estratègic nacional de planificació i conscienciació ambiental que haurà de vincular-se parcialment al Pla Territorial General de Catalunya. Per tal de prendre consciència de l’impacte negatiu que el nostre actual estil de vida causa a altres parts del món, es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya i es proposarà una estratègia de reduccions graduals d’aquest indicador. - Incentivar i promoure l’adopció d’iniciatives tipus “ecoetiquetes” i les ecoauditories. - Donar protecció jurídica al paisatge d’acord amb allò que estableix la Convenció Europea del Paisatge, aprovada pel Consell d’Europa, a la qual s’ha adherit el Parlament de Catalunya. VII. POLÍTICA DE GESTIÓ DEL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA L’Agència Catalana de l’Aigua haurà de basar-se en el principi de mínima intervenció possible en el medi i de preservació i gestió dels ecosistemes aquàtics. L’àrea de planificació haurà de coordinar i supervisar totes les actuacions de l’agència. 1. Durant la revisió del PTGC no es tramitaran nous projectes de camps de golf. 2. Oposició al Pla Hidrològic Nacional i als transvasaments dels rius Ebre i Roine en els termes del Compromís dels Partits Polítics per l'Ebre. 3. Elaboració del Pla Nacional de Gestió de l’Aigua, que contindrà: �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 69 a) Programa de reutilització de les aigües residuals depurades en l'agricultura, el rec de parcs i jardins, i en la neteja de la via pública. b) Programes d’estalvi intens de l’aigua destinada a ús domèstic i públic amb l'objectiu de reduir-ne el consum. c) Pla de substitució del rec agrícola tradicional per sistemes de regadiu més eficients, amb la participació dels sectors implicats i ajuts públics. d) Revisió de les concessions d’aigua vigents per garantir els cabals ecològics dels cursos fluvials i els diferents usos de l’aigua. 4. Aprovació del Pla d’Ordenació del sector porcí de Catalunya, que haurà de revisar el mapa de zones vulnerables per contaminació; establir recerca per gestionar-ne els residus de manera respectuosa amb el medi, i marcar el nombre màxim de granges i de caps que pot assumir el país. Mentre es redacta aquest pla, no s’autoritzaran noves granges en les zones vulnerables o amb evidència de contaminació de les aigües subterrànies. 5. Impulsar, completar i si s’escau revisar, el Pla d’Espais Fluvials per tal que incorpori actuacions de protecció i de prevenció d’inundacions per reduir al màxim el risc i els efectes de les inundacions amb actuacions de planificació. Haurà de fixar, determinar i implantar, de manera prioritària, els cabals mediambientals o de manteniment (ecològics), en funció de cada tram de riu i amb criteris variables al llarg de l’any, així com actualitzar i revisar les concessions d’aigua actualment existents. 6. Estudi de delimitació de les àrees de recàrrega dela aqüífers d’especial significació. 7. Revisar el Pla de Sanejament per imposar noves fites de qualitat i de recuperació ecològica dels rius, i redefinir i intensificar els programes de control i vigilància del domini públic hidràulic davant dels riscos d’abocaments i de contaminació. 8. Aplicar les directives comunitàries, tant la Directiva marc d’aigües com la Directiva de qualitat de les aigües, i desenvolupar una normativa pròpia per tal de garantir un major control en els punts de captació d’aigua potable, especialment en els que es considerin reserves estratègiques per la seva qualitat. 9. Disposar de la nova planificació hidràulica a Catalunya, a través del Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial, pendent des de fa anys, i que ha de ser el marc per actuar en tots els àmbits relacionats amb la gestió hidràulica. VIII. INSTRUMENTS DE DISCIPLINA I CONTROL I FISCALITAT AMBIENTAL El conjunt de propostes de planificació i ordenació territorial, protecció del territori i del paisatge, de desenvolupament sostenible i de protecció ambiental, fan imprescindible millorar, dotar o crear els instruments efectius d’inspecció i control de què han de disposar els departaments de �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 70 PTOP i Medi Ambient. En aquest sentit, té especial importància dotar-se de mitjans humans i materials que puguin resoldre aquestes qüestions quant a protecció de la legalitat urbanística i control ambiental derivat de la Llei IIAA. Així mateix, per tal d’evitar un consum exagerat de sòl i garantir una millora de la gestió del desenvolupament sostenible es fa necessari l’estudi d’instruments dissuassoris i de fiscalitat ecològica que puguin contribuir a assegurar l’esmentat objectiu. Aquest estudi s’haurà de fer de forma conjunta amb el departament d’Economia i Finances per tal de definir-ne l’impacte, la viabilitat, l’equitat i l’operativitat. Aquest estudi anirà enfocat a l’aplicació de figures impositives sobre la dispersió urbanística en el territori, les externalitats estacionals de determinades activitats, i els combustibles fòssils en la generació d’energia o en l’ús en transport. IX. INFRASTRUCTURES Catalunya, per causa del dèficit secular d’inversió pública en matèria d’infraestructures, es troba avui infraequipada en relació al seu pes i posició, cosa que compromet la seva competitivitat i la seva vertebració interna. 1. Cal augmentar la inversió en infraestructures durant els propers anys. 2. Cal complir els acords de juliol de 2002 del Grup de Treball per a la Reordenació dels Peatges a Catalunya. 3. Cal modificar abans de la seva aprovació definitiva el Pla Territorial Sectorial de sistemes de connexió ferroviària i del seu transport, i aprovar-ne els plans quadriennals d’inversions. - Millorar els serveis de la xarxa de rodalies i regionals, formada pels actuals serveis de Rodalies i Regionals de Renfe i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al Vallès i al Baix Llobregat, especialment pel que fa als temps de recorregut de Manresa, Igualada i Vic. - Estendre els serveis de rodalies i regionals cap a Tarragona i Girona, i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. - Afegir, a la línia actual del tram Tarragona–Castelló, una altra línia d’altes prestacions per a viatgers. És a dir, dotar aquest tram de 4 vies, com a la resta de corredors importants de la Península. - Construir una nova xarxa ferroviària catalana mixta mercaderies/viatgers per a l’interior de Catalunya, que connecti la regió metropolitana amb els ports de Tarragona i Barcelona. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 71 - Aprofitar les línies convencionals existents, que són bàsicament de passatgers, per a la xarxa de mercaderies. Modernitzar les línies Barcelona–Puigcerdà–La Tour de Querol, Lleida– Manresa–Barcelona i Reus–Gandesa. - Completar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla. - Establir quatre xarxes ferroviàries: a) Línies de trens de viatgers d’altes prestacions de connexió amb la Península i amb Europa. b) Noves línies mixtes per a trens de mercaderies i viatgers que formin eixos transversals, l’eix transpirinenc i els ports de Barcelona i de Tarragona. c) La xarxa de “metro regional” a partir de les rodalies de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. d) Utilització de la xarxa convencional alliberada per a trens de mercaderies. - Crear la xarxa de “metro regional” que connecti l’àrea metropolitana amb l’eix transversal ferroviari i la nova línia orbital Mataró–Vilanova i la Geltrú. Aquesta línia orbital o segon cinturó ferroviari tindria, d’inici, un caràcter mixte, essent una peça bàsica per al transport de mercaderies a través de la RMB. - Estudiar la implantació de trens lleugers. - Crear centres logístics i estacions intermodals en els nusos d’intersecció de la xarxa ferroviària i la xarxa viària d’alta capacitat. - Demanar la transferència dels serveis de rodalies. - Incorporar les noves línies mixtes d’altes prestacions (eix transversal i connexions als ports, i eix pirinenc Barcelona–Manresa–Vic–Puigcerdà–frontera francesa) a la xarxa transeuropea i a la llista d’Essen de projectes prioritaris de la UE. - Crear un nou operador ferroviari català, amb la participació dels actuals operadors (Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), per part d’empreses privades del sector del transport, els ports de Barcelona i Tarragona, i entitats financeres. - Cal estudiar la viabilitat d’un nou eix ferroviari transversal Reus-Igualada-Manresa-VicPuigcerdà-França. - En espera del possible by-pass ferroviari de la RMB per l’interior de Catalunya i preveient l’alliberament parcial de determinades vies amb l’arribada del TAV, cal abordar una ràpida adaptació de la xarxa actual a l’ample mixte europeu-ibèric (3 rails) per tal que des de Tarragona, Barcelona i Girona –en una primera fase- i Lleida puguin sortir mercaderies cap a �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 72 Europa per ferrocarril. Concretament, cal l’adequació de la línia convencional TarragonaVilafranca-Papiol-Mollet-Girona-PortBou i de la Lleida-Manresa-Barcelona. Igualment, en espera d’aquest by-pass ferroviari per l’interior, s’utilitzarà per al transport de mercaderies el nou 2on Cinturó ferroviari. - Cal lligar amb França l’obertura als trens de mercaderies del Puimorens com a pas previ per a la construcció del futur tunel ferroviari de Toses (25 Km!). - Tant bon punt existeixi un sistema viable de transportar mercaderies per tren, bé sigui perquè el País Valencià fa el mateix, bé sigui perquè es construeixen grans intercanviadors modals a les Terres de l’Ebre i a la plana de Lleida, caldrà desincentivar el pas de camions pel nostre territori. 4. Cal reformular, durant la legislatura, el Pla de Carreteres i elaborar un pla d’autopistes i autovies. El nou Pla de carreteres hurà de donar un fort impuls a la xarxa comarcal i local (xarxa capil·lar) que fins ara ha estat descuidada. La seva millora pot fer innecessària la construcció o incorporació d’alguna nova carretera de la xarxa bàsica. La seguretat viària ha de ser un dels reptes del nou govern. El pla de carreteres haurà de tenir un capítol d’inversions destinats a millores de la seguretat, es especial dels punts de major risc i trams de concetració d’accidents (TCA). - Redactar un nou pla d’autopistes i autovies equilibrador del territori. a) Xarxa europea: · Eix Transversal (Lleida–Manresa–Vic–Girona), vertebrador de la Catalunya Central i, per extensió, de les terres de Ponent i les gironines. · Eix Tarragona–Montblanc–Tàrrega, vertebrador del Camp de Tarragona i inici de l’Eix - Tarragona–Andorra. · Eix del Llobregat fins al Túnel del Cadí. · Ampliació a tres carrils de l’autopista A7 des del Vendrell fins a Salou. · Ampliació a tres carrils de l’autopista A-7. b) Xarxa d’autovies catalanes: · Eix de l’Ebre - Eix Occidental, vertebrador de les terres de l’Ebre i les de Ponent. · Eix Olot–Girona–Costa Brava, vertebrador de la regió de Girona. · Eix Vilanova i la Geltrú–Vilafranca. · Eix Olot–Figueres, connexió del Pirineu de Girona amb França. · Eix de la Cerdanya desdoblat fins a Ripoll. · Eix Maçanet–Platja d’Aro–Palamós–Palafrugell–La Bisbal–Girona, vertebrador del Baix Empordà i la Costa Brava sud i connexió d’aquest eix amb l’Eix Transversal de Catalunya. · Desdoblament de l’N-II i de l’N-340 en tot el territori català amb característiques d’autovia. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 73 · Accessos als Pirineus: Eix Lleida–Artesa–Ponts i desdoblament de l’N-230 fins a Alcarràs. · Autovia Lleida–Osca (N-240) com a part de l’eix Tarragona–País Basc. - Catalunya concentra el pas de dos corredors de fort trànsit de llarg recorregut: el Corredor Mediterrani (A-7 i N-340) i el de l’Ebre (A-2 i N-II), però té un sol eix amb continuïtat coherent en el seu pas per la zona més congestionada, la regió metropolitana: l’autopista A-7. Considerem que cal definir els itineraris que han d’absorbir el trànsit de llarg recorregut i donar-los la consideració de xarxa europea. La nostra proposta permet donar continuïtat a l’N-340 i a l’N-II per un nou corredor de la Catalunya interior, i alhora reforça el caràcter europeu de l’Eix del Llobregat. - Incrementar un 25% la inversió anual en carreteres a la xarxa capil·lar. - Racionalitzar la despesa en xarxa viària, tot garantint que el 30% d’aquest pressupost es dedicarà a millores de la seguretat, en especial dels punts de major risc i trams de concentració d’accidents (TCA), i a manteniment i conservació. - Sotmetre a la consideració del govern durant el mes de febrer un estudi sobre les conseqüències ambientals, jurídiques i econòmiques de l’aturada de les obres del tunel de Bracons, per tal que el govern prengui una determinació. - Revisar les característiques tècniques, secció i traçat de l’eix Vic-Olot en el tram que afecti la Vall d’en Bas, per tal de fer-ne una via de connexió intercomarcal entre Osona i la Garrotxa. - Potenciar les vies alternatives a l’eix Vic-Olot per als fluxos de llarg recorregut com el desdoblament de la C-17, l’N-260 i la Besalú-Girona. - En relació a les comunicacions entre las comarques de la segona corona metropolitana, caldrà: a) Asegurar la comunicació entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental amb el mínim impacte ambiental posible. b) Construir el segon cinturó ferroviari. c) Revisar les carreteres de comunicació entre les altres ciutats del segon cinturó metropolita. 5. Cal elaborar un Pla de mobilitat per Catalunya i de foment del transport col·lectiu i l’ús de la bicicleta. - Reformulació de la Llei de mobilitat incidint molt especialment en la relació entre planificació territorial, infraestructures i mobilitat. - Polítiques fiscals, la internalització dels costos socials associats a la mobilitat. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 74 - Fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil mitjançant la promoció de fórmules alternatives com el car sharing (cotxe multiusuari) i el car pooling (cotxe compartit). - Elaborar un nou pla de transport de viatgers de Catalunya, així com nous plans sectorials de carreteres i infraestructures ferroviàries que afavoreixin la creació d’intercanviadors modals. - Connectar, en el marc del Pla de Transports de Viatgers, totes les capitals comarcals amb transport públic amb una freqüència mínima d’una hora. - Impulsar processos d’integració tarifària en les diferents àrees urbanes i comarcals. - Crear intercanviadors modals, en el marc de la planificació. - Incrementar els recursos destinats al transport col·lectiu, vinculant-los a la realització de plans de qualitat del servei. - Garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic. Compliment del codi d’accessibilitat de Catalunya. - Incloure la tarifació social en el sistema tarifari integrat i col·laborar des de la Generalitat en el seu finançament, que fins avui és únicament dels ajuntaments. - Crear un mecanisme de coordinació de la senyalització viària amb l’objectiu d’eliminar les disfuncions existents entre els diferents titulars de les vies. - Millorar els sistemes d’informació del transport col·lectiu i de la mobilitat en general, mitjançant la utilització de les noves tecnologies. - Fomentar la inclusió dels polígons industrials en els trajectes de les línies de transport públic. - Establir un pla integral de seguretat en el transport públic i de millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. Tots els elements que intervenen en el transport públic s’hauran d’analitzar, de manera que existeixin itineraris accessibles fins a les estacions i parades, i que els diferents vehicles de transport disposin dels elements necessaris per garantir aquesta accessibilitat. També caldrà preveure aparcaments propers per a aquestes persones i sistemes de transport a la demanda amb vehicles adaptats. 6. Cal elaborar un nou Pla de Ports de Catalunya que els potenciï com a centres distribuïdors del Sud d’Europa. - El port de Barcelona s’ha de convertir en el gran centre de distribució del sud d’Europa - Facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades: mètrica, ibèrica i, sobretot, internacional, i la creació de noves línies per al transport de mercaderies entre la Península Ibèrica i Europa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 75 - El port de Tarragona té una gran especialització en productes petrolers, però ha de continuar diversificant la seva activitat. - Nou Pla de Ports de Catalunya. - Incorporar al nou Pla de Ports de Catalunya les anàlisis i les propostes relatives als vessants comercials, industrials, pesquers, de transport de mercaderies, passatgers i activitats logístiques dels ports. - Redactar nous plans estratègics per als ports de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós que assegurin un estret lligam entre el port, la ciutat i el seu entorn. 7. Cal aconseguir funcions jerarquitzades del conjunt d’aeroports catalans i aconseguir que esdevinguin estratègics en la xarxa europea. - Fer de l’aeroport del Prat un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària d’altes prestacions amb els aeroports de Girona i Reus. - Col·locar els aeroports de Reus i de Girona com a aeroports internacionals amb el desenvolupament de nínxols específics de mercat: turístic, companyies de baix cost i càrrega, però també comptant amb serveis regulars domèstics operats per companyies d’aviació regional. - Connectar per via ferroviària els aeroports de Reus i Girona amb Barcelona i el seu aeroport per optimitzar el potencial de la seva complementarietat. - Elaborar el Pla Estratègic dels Aeroports de Catalunya, que ha de completar, de manera especial, actuacions que permetin la complementarietat dels aeroports de Girona i Reus en relació amb el de Barcelona; assegurar la intermodalitat als aeroports i convertir l’aeroport de la Seu–Andorra en una aeroport transestatal. - Impulsar el gran potencial de Catalunya per a la càrrega aèria. Això comporta reclamar a l’Estat el traspàs i la constitució d’una empresa autònoma gestora de la terminal de càrrega de l’aeroport de Barcelona i afegir a aquest projecte la proposta d’integrar l’aeroport de Barcelona i la plataforma logística del Delta del Llobregat, l’aeroport de Reus i la plataforma logística del Camp de Tarragona, l’obertura dels punts d’inspecció fronterera les 24 hores del dia i un nou centre de càrrega aèria a l’aeroport de Reus. Fer de l’aeroport de Barcelona un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus. 8. Cal convertir les infraestructures logístiques en factor de competitivitat. - Crear àrees logístiques de suport als ports de Tarragona i Barcelona (ports secs). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 76 - Crear noves centrals intermodals i zones logístiques de mercaderies a l’Empordà, l’aeroport de Girona, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Olot o ampliar les existents a Lleida, Tarragona/Reus i La Llagosta. - Crear una gran zona logística a les terres de l’Ebre (L’Aldea). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 77 ANNEX CRITERIS SOBRE ACTUACIÓ POLÍTICA GENERAL Cap acord de governabilitat amb el PP a la Generalitat i a l'Estat. Els partits signants del present acord es comprometen a no establir cap acord de governabilitat (acord d'investidura i acord parlamentari estable) amb el PP al Govern de la Generalitat. Igualment aquestes forces es comprometen a impedir la presència del PP en el govern de l'Estat, i renuncien a establir-hi pactes de govern i pactes parlamentaris estables a les cambres estatals. Retirada de les mesures contràries a la plurinacionalitat, pluriculturalitat i plurilingüisme, i impuls d'un nou marc que les reconegui. El suport a un canvi de govern a nivell estatal per part de les forces representades en el pacte haurà de comportar, com a contrapartides imprescindibles: - el compromís de deixar sense efecte el conjunt de normes contràries a la plurinacionalitat, de qualsevol rang, aprovades durant el període governat pel PP, així com la retirada dels recursos interposats pel govern de l'estat davant la jurisdicció ordinària o el Tribunal Constitucional contra normes emanades de les institucions de Catalunya. - l'establiment d'un nou marc legal on es reconegui i es desenvolupi el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'estat Corresponsabilitat en l'acció del Govern. L'acció i les decisions del Govern han de ser assumides de manera compartida, unitària i global per les diferents forces polítiques i adoptades sempre en el marc del Govern. Tanmateix, la lleialtat als acords prèviament assolits i l'assignació de responsabilitats a cada formació política, no exclouen que tots els partits representats en el Govern expressin el seu parer sobre política general i sobre la gestió de les diverses àrees de govern o, eventualment, arribin a qüestionar actuacions concretes. Actuació lleial al Govern de Catalunya en totes les cambres de representació. Les forces polítiques representades al Govern de Catalunya s'hauran de comprometre a que els acords adoptats pel Parlament de Catalunya, o pel mateix Govern, rebran el suport explícit dels seus representants a la resta d'institucions (Congrés, Senat, Parlament Europeu) si són objecte de votació o debat. Igualment, els acords adoptats pel Govern seran vinculants per a tots els seus membres en les negociacions amb les altres administracions. �Aquest text ha estat aprovat i refrendat pels òrgans màxims dels tres partits i coalicions sotasignants, Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) – Ciutadans pel Canvi, Esquerra Republicana de Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Alternativa. Signat a Barcelona, el 14 de desembre de 2003 Joan Saura i Laporta per ICV-EA Pasqual Maragall i Mira per PSC-CpC Josep-Lluís Carod-Rovira per ERC �ÍNDEX Més i millor autogovern. Més qualitat democràtica I. L'aprofundiment de l'autogovern i l'elaboració d'un nou Estatut. ...................................3 II. Reforçament de la qualitat democràtica del sistema polític ...........................................8 III. Presència de la Generalitat en la Unió Europea, organismes internacionals i relacions exteriors ........................................................................................................12 IV. Col·laboració entre la Generalitat i els governs locals .................................................13 V. Finançament autonòmic ...............................................................................................14 Un nou impuls econòmic per a Catalunya I. Euroregió i internacionalització ....................................................................................17 II. Ocupació i treball..........................................................................................................18 III. PIMES, autònoms i economia social............................................................................20 IV. Política industrial ..........................................................................................................22 V. Comerç .........................................................................................................................23 VI. Turisme.........................................................................................................................24 VII. Pagesia i sector agroalimentari ....................................................................................25 VIII. Empreses i operadors en sectors estratègics ..............................................................28 IX. Caixes d'estalvi.............................................................................................................29 X. Societat de la Informació i la Comunicació ..................................................................30 XI. Universitats ...................................................................................................................32 XII. Recerca i innovació ......................................................................................................33 Catalunya, una nació socialment avançada I. Política educativa .........................................................................................................35 II. Benestar social: polítiques d'acció social .....................................................................38 III. Salut: polítiques sanitàries............................................................................................43 IV. Dones: polítiques de gènere.........................................................................................48 V. Política cultural .............................................................................................................49 VI. Política lingüística.........................................................................................................52 VII. Política de mitjans de comunicació audiovisuals .........................................................53 VIII. Seguretat pública..........................................................................................................54 Una nova política territorial i ambiental I. Energia .........................................................................................................................58 II. Política i ordenació territorial ........................................................................................59 III. Habitatge ......................................................................................................................63 IV. Política de residus ........................................................................................................65 V. Biodiversitat i prevenció de la contaminació ................................................................65 VI. Planificació ...................................................................................................................68 VII. Política de gestió del cicle integral de l'aigua...............................................................68 VIII. Instruments de disciplina i control i fiscalitat ambiental................................................69 IX. Infraestructures.............................................................................................................70 Annex – Criteris sobre actuació política general ..................................................................77 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acord per a un govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Esquerra Republicana de Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds Ciutadans pel Canvi Esquerra Unida Alternativa Type The nature or genre of the resource Acord Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Esquerra (Ciències polítiques) Model social Acció política Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que recull l'acord signat per les tres forces polítiques per formar un govern de coalició a la Generalitat de Catalunya. L'acord també fou conegut com a "Pacte del Tinell". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell, Barcelona Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Pacte del Tinell Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Acords https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/577/llibre_maragallismeAZ.jpg c006700e9cbff3f0b1bd3fe2b38cbc12 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El maragallisme de la A a la Z: vocabulari bàsic de la política catalana a la fi del segle XX Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Acció política Enciclopèdies i diccionaris Creator An entity primarily responsible for making the resource Pasqual, Josep Maria Publisher An entity responsible for making the resource available Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1579/0000000742.pdf 159fbb4749d89e02dac7e8e89a8ac7c5 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El Govern va millorar després de la marxa de Carod perquè havia superat un problema seriós Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Pastor, Carles Ros, Elianne Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Govern Catalunya Espanya Esquerra Republicana de Catalunya Carod-Rovira, Josep Lluís Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-03-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1565/0000000798.pdf 3251a84c7c3eb4476681401baf24a28f PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Zapatero y yo somos federalistas partidarios de la pluralidad Source A related resource from which the described resource is derived Tiempo Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Peñate, Faci Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Federalisme Espanya plural Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Canvi Catalunya Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-04-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1589/0000000752.pdf febb143f25ae1d2fe7bab6f487c6447a PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A Espanya no s'admet que els catalans manin Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Perdigó, Joan Manuel Martínez Ibañez, José Luis Sorolla, José Antonio Franco, Antonio Montagut, Albert Dumall, Juancho Romero, Joaquín San Agustín, Arturo Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Model social Acció política Estatut Constitució Finançament Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7086/39_FelipeGonzalez_PM_MuralJJOO92_BN.jpg 1769e9cb3cca3543ea1046004d82e154 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El president del Govern d'Espanya, Felipe González, i l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, visiten l'Oficina Olímpica de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Pérez de Rozas, Carlos Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- González, Felipe, 1942- Relacions institucionals Alcalde Ciutat Olímpica Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7065/20260803_024.jpg 01548bc775975f7896f8bb712ba3b2a4 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Location The location of the interview Saló de Cent Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-05-28 Creator An entity primarily responsible for making the resource Pérez de Rozas, Carlos Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Jordi Solé Tura, Ramon Trias Fargas, en la presa de possessió de Maragall com a alcalde Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Solé-Tura, Jordi, 1930-2009 Trias Fargas, Ramon, 1923-1989 Saló de Cent Investidura Alcalde Barcelona Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7066/20260803_025.jpg ab9cc2eded86beb8a414bf979584c060 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Location The location of the interview Saló de Cent Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-05-28 Creator An entity primarily responsible for making the resource Pérez de Rozas, Carlos Title A name given to the resource Discurs de Jordi Solé Tura en la presa de possessió de Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Solé-Tura, Jordi, 1930-2009 Trias Fargas, Ramon, 1923-1989 Alcalde Saló de Cent Investidura Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7057/20260803_016.jpg 319cda096043fdf152965bcff34d24e7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Olímpia, Grècia Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-05 Creator An entity primarily responsible for making the resource Photo Press, Grècia Title A name given to the resource Pasqual i Diana en la cerimònia de traspàs de la flama Olímpica en Olimpia Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Flama olímpica Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Jocs Olímpics Relation A related resource Notícia al Diari de Girona:<br /><a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001079319&amp;page=14&amp;search=flama%20olimpica%20maragall&amp;lang=ca&amp;view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener">La flama olímpica recorrerà 6.000 quilòmetres abans d'arribar a Barcelona</a> Notícias al Olympics: <a href="https://www.olympics.com/es/olympic-games/barcelona-1992/torch-relay" target="_blank" rel="noopener">Barcelona 1992 La antorcha</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1992/06/06/portada/707781602_850215.html" target="_blank" rel="noopener">La llama olímpica, de camino a Barcelona</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1992/06/09/deportes/708040809_850215.html" target="_blank" rel="noopener">Barcelona recibe la llama olímpica en Atenas</a> Notícia al Diari de Girona:<br /><a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001747310&amp;page=3&amp;search=flama%20olimpica%20maragall&amp;lang=ca&amp;view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener">La flama passarà per trenta pobles gironins</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7114/20260805_010.jpg b376bdb88a5e67bbd118ae202af05d8d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Olímpia, Grècia Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-05 Creator An entity primarily responsible for making the resource Photo Press, Grècia Title A name given to the resource Pasqual Maragall durant la cerimònia de traspàs de la flama olímpica a Olímpia, Grècia (1992) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Flama olímpica Ciutat olímpica Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Jocs Olímpics Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Olímpia, Grècia Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/574/llibre_maragallades.jpg b0ff8fb445c5734817d28a3e9455643e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragallades: diccionari d'un canvi Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Periodisme Acció política Caricatura Creator An entity primarily responsible for making the resource Planella, Vicenç, 1963- Carvajal, Mont, 1969- Publisher An entity responsible for making the resource available Ara Llibres Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Sinopsi dels autors: Teniu a les mans un llibre que conté material únic i indispensable. I és que les intervencions de Pasqual Maragall mai deixen indiferent, ja sigui gràcies a la seva espontaneïtat, als seus embolics dialèctics o a allò que se'n diuen problemes del directe. Per això els periodistes que l'acompanyaven durant el cicle electoral van tenir l'original idea de recollir-les per crear aquesta singular obra. L'objectiu de "Maragallades" és molt senzill: Volem satisfer una de les peticions que Pasqual Maragall ens va adreçar durant la campanya als periodistes per si un dia es convertia en president de la Generalitat. Ens va dir: Foteu-me canya, i això fem. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7248/20260923_013.jpg d09c7cb7bba8df63d0660fbf6100a37d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Desconegut Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-25 Creator An entity primarily responsible for making the resource Povedano, M Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Felipe González i Carmen Romero a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- González, Felipe, 1942- Romero, Carmen Alcalde Jocs Olímpics Inauguració Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona 1992 (COOB'92), acompanya el president del Govern espanyol, Felipe González, i la diputada Carmen Romero durant la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona, celebrada el 25 de juliol de 1992 a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/20/7323/20261005_026.jpg b3826d3a4fdafa1d05c20c5204c0bf67 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12. President de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Inclou la documentació generada al voltant de Pasqual Maragall (per ell o els seus col·laboradors), en l'exercici del càrrec de President de la Generalitat de Catalunya. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-05-08 Creator An entity primarily responsible for making the resource Povedano, M Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb José Luis Rodríguez Zapatero al Palau de la Generalitat (2004) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 Presidents Visites oficials Relacions Generalitat-Estat President de la Catalunya Description An account of the resource Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, va rebre el president del Govern d'Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, al Palau de la Generalitat el 8 de maig de 2004. La trobada va constituir la primera visita oficial de Zapatero a la seu del govern català pocs dies després d'assumir la presidència del govern espanyol, coincidint amb els actes d'inauguració del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. La reunió va tenir un fort relleu simbòlic i institucional, ja que feia gairebé dues dècades que cap cap de l'executiu espanyol protagonitzava una visita oficial d'aquestes característiques al Palau. Durant la sessió de treball, ambdós mandataris van obrir una etapa de desglaç i entesa bilateral, abordant qüestions estratègiques com l'inici del procés per a la reforma de l'Estatut d'Autonomia, la negociació d'un nou model de finançament per a Catalunya i el calendari d'inversions en infraestructures Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource Notícia a 3cat:<br /><a href="https://www.3cat.cat/3catinfo/les-primeres-vegades-dels-presidents-de-catalunya-i-espanya/noticia/1576452/ " target="_blank" rel="noopener">Les "primeres vegades" dels presidents de Catalunya i Espanya</a> Notícia a 3cat:<br /><a href="https://www.3cat.cat/3catinfo/maragall-titlla-durgent-el-nou-financament-i-diu-que-es-reunira-amb-zapatero-el-8-de-maig/noticia/63804/" target="_blank" rel="noopener">Maragall titlla d'"urgent" el nou finançament i diu que es reunirà amb Zapatero el 8 de maig</a> Notícia a El País:<br /><a href="https://elpais.com/diario/2004/04/26/espana/1082930407_850215.html" target="_blank" rel="noopener">Maragall planteará a Zapatero la financiación catalana en la reunión del día 8</a> Nota de Premsa: <a href="https://govern.cat/gov/notes-premsa/70212/agenda-del-president-de-la-generalitat" target="_blank" rel="noopener">Agenda del president de la Generalitat</a> Notícia al VilaWeb: <a href="https://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/849453/20040508/noticia.html" target="_blank" rel="noopener">Maragall i Zapatero es reuneixen a Barcelona durant mitja hora per a "parlar de tot i de res"</a> Notícia a l'Ara:<br /><a href="https://www.ara.cat/politica/president-govern-espanyol-torna-palau_1_2730174.html" target="_blank" rel="noopener">El president del govern espanyol torna a Palau</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/20/7327/20261005_030.jpg 331028c0ff223141efafb4f8c8d3618a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12. President de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Inclou la documentació generada al voltant de Pasqual Maragall (per ell o els seus col·laboradors), en l'exercici del càrrec de President de la Generalitat de Catalunya. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource Desconeguda Creator An entity primarily responsible for making the resource Povedano, M Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Diana Garrigosa Subject The topic of the resource Maragall i Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 President de la Generalitat de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/565/catalunya_xarxa.jpg 0ea4f4389764d01da249a711fcd5d807 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya, xarxa de ciutats: el municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya. Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalunya Municipis Govern Barcelona Acció política Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Treball resultant de l'ajut de recerca del programa Llegat Pasqual Maragall. El llibre és el número 1 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall. Creator An entity primarily responsible for making the resource Pradel Miquel, Marc Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Text a la contraportada: Catalunya, xarxa de ciutats analitza el pensament i l'acció municipalista de Pasqual Maragall, traçant una línia de continuïtat entre la seva contribució a la transformació de la ciutat de Barcelona i l'impuls al municipalisme català durant el seu mandat com alcalde (1982-1997) i la seva acció política com a President de la Generalitat entre 2003 i 2006. L'autor d'aquesta recerca defineix les principals característiques del pensament municipalista de Maragall, que entronca clarament amb la tradició del catalanisme progressista, i ens mostra la coherència entre l'acció política del Maragall alcalde i l'acció política del Maragall President, que impulsa l'enfortiment institucional dels governs locals i la descentralització de les polítiques sectorials del Govern de la Generalitat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. El llibre en format digital: <a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/78/catalunya-xarxa-de-ciutats.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/78/catalunya-xarxa-de-ciutats.html</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca Sobre Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data En línia Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall, el catalanisme cosmopolita Creator An entity primarily responsible for making the resource Puig Bordas, Oriol Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2026-01-26 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografia Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalanisme Description An account of the resource <span>Article publicat al diari</span><em> Nació Digital</em><span>: <a href="https://naciodigital.cat/opinio/pasqual-maragall-el-catalanisme-cosmopolita.html" target="_blank" rel="noopener">https://naciodigital.cat/opinio/pasqual-maragall-el-catalanisme-cosmopolita.html</a></span> Source A related resource from which the described resource is derived Nació Digital EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2662/19821202_PM_JMN_PStJaume_cGuillerminaPuigLV.jpg 0bd5c4ae38c556bb9446a3643e1c26ed Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Paper revelat (B/N) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jordi Maragall Noble i Pasqual Maragall a la Plaça Sant Jaume Creator An entity primarily responsible for making the resource Puig, Guillermina; La Vanguardia Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource B/N, jpg Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Maragal Noblel, Jordi, 1911-1999 Alcaldes Investidura Abstract A summary of the resource. Forografia feta a la Plaça Sant Jaume de Barceloma, el dia de la presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Sant Jaume Rights Information about rights held in and over the resource Puig, Guillermina La Vanguardia Description An account of the resource Pasqual Maragall i el seu pare Jordi Maragall parlant en primer pla, amb l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona al fons. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-12-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7328/20261005_031.jpg 05b4497e50d6ece1c27342e28d64df21 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7328/1983_JordiMaragall_PM.jpg 47e36fac8d5eb2e9f7dda905a5046870 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-12-02 Creator An entity primarily responsible for making the resource Puig, Guillermina; La Vanguardia Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Sant Jaume, Barcelona Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Jordi Maragall a la plaça de Sant Jaume el dia de la seva presa de possessió com a alcalde (1982) Subject The topic of the resource Maragall i Mira, Pasqual, 1941- Maragall Noble, Jordi, 1911-1999 Investidura Alcalde 1982 Primer mandat Presa de possessió Description An account of the resource Pasqual Maragall i el seu pare, Jordi Maragall i Noble, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el 2 de desembre de 1982, amb motiu de la presa de possessió de Pasqual Maragall com a alcalde de la ciutat. Al fons de la imatge s'observa la façana del Ajuntament guarnida per a la cerimònia solemne celebrada al Saló de Cent, en la qual Maragall va assumir l'alcaldia en substitució de Narcís Serra. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Rights Information about rights held in and over the resource Puig, Guillermina La Vanguardia EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Hyperlink A link, or reference, to another resource on the Internet. Enllaç (URL) <a href="http://catalunyaplural.cat/ca/el-factor-maragall-lultim-gran-repte-del-psc/" target="_blank" rel="noopener">http://catalunyaplural.cat/ca/el-factor-maragall-lultim-gran-repte-del-psc/</a> Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El ‘factor Maragall’, l’últim gran repte del PSC Creator An entity primarily responsible for making the resource Pujol, Guillem Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Acció política Eleccions Catalunya Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived Catalunya plural Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Abstract A summary of the resource. El PSC s’enfronta a un repte molt especial: lluitar pel llegat de Pasqual Maragall, el líder socialista que va transformar Barcelona i va renovar el catalanisme. Llegat que reivindiquen també l’actual alcaldessa, Ada Colau (Comuns), ERC amb Ernest Maragall com a candidat i, fins i tot, el conservador Manuel Valls. Per entendre aquest repte cal fer història, i explicar el context electoral a Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-11-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1599/0000000762.pdf 5c2c06f3b9e3f24e5d29087c1ae09ca7 PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si esto sale bien hay para 25 años pero nunca cerraremos el modelo de Estado Source A related resource from which the described resource is derived El Mundo Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Ramírez, Pedro J. Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Constitució Catalunya Espanya plural Identitat col·lectiva Finançament Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1580/0000000743.pdf 98a343ee7aa3bf53bf60e4eca11012a0 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall et l'Eurorégion: Nous devons bâtir le futur Source A related resource from which the described resource is derived L'Indépendant Language A language of the resource Francès Creator An entity primarily responsible for making the resource Ramon, Jacques Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource França Euroregió Cooperativisme Relacions Internacionals Infraestructures Acció política Catalunya Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-04-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/16/2705/19410113_CertificatNaixement_PM.pdf c2a84253ae83a3a1de84f72e8fc622a3 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.01. Documents identificatius Description An account of the resource Documentació amb funció identificativa i acreditativa de Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat de naixement de Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Registre Civil Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1964-07-02 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Família Biografia Description An account of the resource Certificació en extracte d'inscripció de naixement (13/01/1941). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1584/0000000747.pdf 03c589cba5c85d8c902d17980fd9763c PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Era una assignatura pendent des de la República que a Catalunya hi hagués un govern d'esquerres i catalanista Source A related resource from which the described resource is derived L'Hiperbòlic Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Repoll, Jerónimo Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Acció política Tripartit Model social Esquerra (Ciències polítiques) Canvi Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1590/0000000753.pdf 8ba82cfc4c25059d68c6db892d46d059 PDF Text Text ������ Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La cultura política que volem ha de ser més oberta, més creativa, més plural i amb més ambició real, no verbal Source A related resource from which the described resource is derived Presència Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Riera, Miquel Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Acció política Govern Planificació Model social Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1541/0000001325.pdf f6c2d2d01c69240a833986c892df9dab PDF Text Text societat 34 DIUMENGE, 15 DE JULIOL DEL 2012 Barcelona 92 ara 20 anys després Pasqual Maragall ALCALDE OLÍMPIC DE BARCELONA Demà: Natàlia Via-Dufresne Reconeixement “Vam retornar una il·lusió i un orgull col·lectius a una ciutat que havia estat derrotada i que havia patit molts anys d’especulació, de falta d’inversions i de negligència” DANIEL ROMANÍ Pasqual Maragall va liderar el projecte de Barcelona 92, va aconseguir la nominació per a la ciutat davant de rivals tan potents com París i va ser el responsable del comitè organitzador. Va fer, doncs, de locomotora de principi a final. Vint anys després d’aquell gran esdeveniment que ens va fer pujar l’autoestima a tots es mostra agraït amb la ciutadania que hi va contribuir i gosa revelar alguns entrebancs. Quant a la nominació, recorda: “No ho teníem gens clar. Confiàvem en les nostres possibilitats però jo no vaig saber que havíem guanyat fins uns moments abans de la famosa frase de Samaranch, «À la ville de... Barcelona!», per les senyals de l’italià Franco Carraro, membre del Comitè Olímpic Internacional: em va fer el gest d’OK”. Durant els anys d’organització, destaca com a principals dificultats “el moment crític de les inundacions a l’Estadi Olímpic durant els Mundials d’atletisme, el 1989, i l’amenaça latent d’ETA”. Aquests esculls, però, i molts d’altres que hi va haver, en bona part van ser un estímul per afinar més tots els preparatius. L’exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat continua avui rebent elogis d’aquell esdeveniment. “Amb el temps s’ha consolidat la idea que l’èxit verdader va ser la transformació de la ciutat aprofitant rant-ne les parts més deprimides. a una ciutat que havia estat derroelsJocs”,diu.Detotselsaspectesque Vam aprofitar l’ocasió que una ciu- tada i que havia patit molts anys vancontribuiral’èxitdelsJocs,ellen tat veu passar per davant un o dos d’especulació, de falta d’inversions i destaca “la massiva implicació ciuta- cops cada segle. Vam aprofitar de negligència. Vam completar la dana,queesvaproduirdemaneraes- l’oportunitat històrica per transfor- ciutat obrint-la al mar. I vam millopontània”. “La implicació de la gent mar determinats components d’una rar-ne la connectivitat, les comunicorrent, vehiculada principalment ciutat de 2.000 anys d’història sen- cacions i les telecomunicacions”. pel voluntariat, va marcar una gran se que l’esperit de la ciutat i de la his“I quins van ser, per a vostè, els diferència amb experiències anteri- tòria hagués de mudar. Vam retor- moments més bonics d’aquells ors, i fins i tot posteriors”, opina. nar una il·lusió i un orgull col·lectius quinze dies?”, li pregunto. “El Pel que fa al llegat més obvi i condensat, i dels Jocs de Barceloalhora més allibena, Maragall subrador, va ser el ratlla: “D’una moment de banda, la posada l’encesa del peal mapa de la veter. La ceri“Amb el temps s’ha consolidat la idea ciutat a escala mònia inauguinternacional, ral va ser magque l’èxit veritable va ser la transformació des d’aleshores a nífica, i així es primera divisió. va percebre arde la ciutat aprofitant els Jocs” De l’altra, l’aprofitareu. Però la sensament de la inversió en ció global, el regust infrastructures per resoldre dèdesprés de tots aquells anys ficits històrics i cohesionar la i la implicació de tota la ciuciutat reequilibrant-ne i regenetat és el més bonic”.e BARCELONA. Maragall a l’Estadi Olímpic. XAVIER BERTRAL L’ANÈCDOTA Deu minuts abans de la inauguració “Faltaven deu minuts per al començament de la cerimònia inaugural i el cap de seguretat del COOB 92 ens va informar que hi havia alguns figurants que portaven amagades unes samarretes on es llegia “Freedom for Catalonia”, amb la idea de boicotejar l’acte inaugural. Aquest cop ens va semblar massa i vaig demanar al Josep Miquel Abad que hi anés personalment per demanar-los que aquella vegada no tocava queixa, que tocava mostrar solvència, i que si no baixaria jo mateix a escanyar-los. Ho van entendre i finalment tot va sortir perfecte, i la imatge que vam transmetre col·lectivament els barcelonins i els catalans va ser molt positiva”, explica l’exalcalde de la ciutat que va acollir els Jocs Olímpics ara fa vint anys. Llista de personatges Pasqual Maragall, l’esportista Natàlia Via-Dufresne, l’arquitecte Oriol Bohigas, el polític i escriptor Alfred Bosch, l’actor i director de teatre Joan Font (Comediants), el publicista Lluís Bassat, l’empresari Leopoldo Rodés, el periodista William Finnegan (‘The Newyorker’), el polític Albert Soler, el polític Joaquim Forn, el poeta Joan Margarit, l’exalcalde Narcís Serra, Juan Antonio Samaranch fill i el gestor cultural Miquel Botella. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entrevista: Pasqual Maragall, alcalde olímpic de Barcelona 20 anys després Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Commemoracions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Romaní, Daniel Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Ara Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Entrevista Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-07-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/639/PartisanReview_1975_NotesonSpain_PM.pdf bbd0510863d4c3720414720b71406959 PDF Text Text Partisan Review, vXLII, n3, 1975 NOTES ON SPAlN P A S C U A 1 M A f { A ( ; A L L 1 R U B E R T de VENTOS 445 Oiily I I I J W I1ic.y t .ilk about change and democracy instead of merely anri-(.oiiiiit~i~ii~tt~ '1 Iicir new language should not be taken as an expression ofpoliiii .il I:oi~<lwill17;irfrom it. These changes have becn forced upon them by cvcsrii\, 11rc.y .itc, 111 effect, changes produced in an effort to contain ~h'tnl:c, :II)II I I I C I)if:gcst mistake of al1 would be to forget that the armed forc<.\' I),lr h i i i y l l ' i q always been the regime's sureit weapon. Pascual Maragall and Xavier Rubert de Ventos 'l'wo iliirigs happened to give at least the idea of politics in Spain a EDITORS' NOTE: "Notes on Spain" is excerptedfrom a longer account o f the political situation in Spain, sent to us in Januay, 197s. The postscript was received in May . It is hard to imagine how much Spain has changed in the last four or five years and at the same time how much things are still the same. The country has modernized. Highways (and tolls); thousands of brand-new little cars roaring everywhere; high-rise buildings; pop music; a middle class with a new game, investing in bonds and equities, and a new slang, stock-exchange jargon; a neat Europeanization of fashions (in fact of course, an Americanization, but without the lack of style that makes American fashions fascinating) ; higher wages-in a word, the thing that is called economic development, or at least economic growth. At the same time, Spain is still a backward country. Everything is undersize, insufficient, middle-of-the-road, unoriginal. Everything lacks color in colorful Spain. Highways are congested as quickly as they are built. People are discontented with their lives. The cost of living, up 15-20 percent each year, eats up higher earnings. Even land speculation, the most prosperous industry in a country that is urbanizing at an incredible pace, has become risky as young radical planners have been called in to bring order to Spain's messy cities. Politics have changed a bit. (Some would say a lot.) One can talk democracy and freedom and political parties to a degree that was unimaginable a few years ago (when people only thought and whispered about revolution). Yet the last word is (perhaps "was" when this piece gets to the reader) still that ofFranco's supporters. The last word is, in fact, on the lips of a man who literally cannot speak: Franco is too old. The point is, the regime is the same, and the same people speak for it. rncarritig. 0 1 i Deccmber 20, 1973, Admira1 Carrero Blanco, the linchpin of Franco's cffforts to ensure that his regime survives him, was blown up by Bascl~iciiatioilalists. On April 25, 1974, the fascist post-Salazar regime in Portiigal was overthrown by the military, backed by illcgal left-wing parties. The post-Carrero government, with Premier Arias Navarro at its head, had bcen trying to get across the following message: "Wc are fascists, you see, but wc have chosen democracy-some sort of democratic clothing-to survive. ' ' On the one hand, on February 12, Arias publicly promised evolution toward a more democratic state; on the other, on March 2 , Salvador Puig Antich, a Catalan anarchist who had killed a secret policeman in a Barcelona shoot-out,was executed, traditionally, by garotte, following :1 vcry traditiorial political trial. The balancing act could have worked. But the Portug~icscrevolution suddenly altered the meaning of the February promises. The press, in only slightly veiled terms, urged the Chief of the High Military Staff to imitate Spinola. The key-words "apertura" (opening, evolution) and "espíritu del 12 de Febrero' ' (the date ofArias Navarro's first speech) seemed to be enough to cover al1 kinds of democratic manifestos in the newspapers. The new Minister of Information, Pio Cabanillas, allowed it to go on. Man y ricw, and newly outspoken, magazines appeared. In Spain "the future" mearis-unless otherwise stated-tlic period following the dictator's death. In July 1974, Franco was hospitalizcd for the first time since the Civil War. Then came Greece. From Cyprus uniil the anti-monarchial referendum in December, the fa11 of the Greek Junta was used as a weapon by evolutionists inside the system. In effcct, tlle Portuguesc-(iscek alternative was a paradigm of "how things ought to go and ought not 1.0 go." Greece was the insider's illustration of the "correct" way of fascism; Portugal, rllc cxamplc for the illegal opposition. Prepar;irioris for tlic furiire liad become, for Spain, open during Franco's illness, and they coiiiiiiiic(l t o be evcn after the throwback following the explosion of a boirib ii(.:ii- t l i ( . Iieiid(.l~iartersof the national police in Madrid. �P A S C U A L M A R A G A L L 1 R U B E R T de V E N T O S Some intellectuals were arrested, supposedly for having helped Basque nationalists in the bombing, for it had served perfectly to create an atmosphere of anxiety within the government. The Minister of Information was fired ; the liberal Minister of Finance resigned in sympathy , and a number of voluntary resignations and dismissals followed. Arias himself was said to be on the verge of quitting. The real decision making, of course, is done in the corridors of El Pardo, Franco's official residence, and at the private dinner parties of rival or allied figures. After some lobbying, Arias worked out a compromise. He would stay if his proposed Law of Political Associations was passed before the end of the year. The bill was presented on television by an apparently disappointed Arias, who pleaded for patience and understanding. Under the bill, associations must be passed on by the Consejo Nacional de Movimiento-the remains of the old Fascist party, now a sort of consultative body. The mere possibility of a public quarrel among Franco's heirs about who is going to get what scares the ultra-rightists. It looks, however, very much like the last scene in this period of Spanish political life. Who would be elected if free elections were held tomorrow in Spain? Nobody knows for sure. This is what worries the moderate right, as well as its foreign friends, starting with the United States. Only the conservatives and the far right are likely to be able to pul1 together ; forming associations also serves their needs. What is important here is that the resources that the Francoists are accustomed to draw upon are at odds with those needed for the future, and they know it-from Girón, the old hard-line Falangist leader whose words today are reminiscent of a certain period of Peronism, to Fraga Iribarna, the ex-Minister of Information who presents himself as a man of the center ready to make a coalition with the "left" (that is Christian and Social Democrats), to those long-time monopolists of government posts called the Opus Dei. They ruled for many years beneath Franco's shadow, allowing him to make and unmake strange combinations and trade-offs among them, as long as this was the safest way for the Spanish oligarchy and bureaucracy, which they al1 represent, to go on clipping the coupons of economic development. The secret of Franco's so-called unique ski11 in arbitrating conflicts is that he was and is the resultant vector of their forces, rather than an externa1 ruler imposed by the military on the wealthy. The success of tliese classes in retaining power had depended, in great measure, on their capacity for self-effacement whenever necessary. Now this is 447 no longer a viable way of creating governments that represent a balance of their interests. They feel the need for public debate and traditional parliamentary practices. They need to know "who is who" in a society that they rule but don't quite know. They need a different and more rigorous selection process for their political representatives in the transition period ahead . But even if nobody knows who would win a national election, many of the people on the top sense that they would be wiped out if such a free contest were held. Now, no ruling class in its right mind is likely to organize such an election. It is more likely to crumble before such an event occurs. This is why their provisional unanimity is now based on the catch-word "Hurry up!" Upon this complicated mixture of self-deception and truth, a tacit pact is probably in the making between the regime's more liberal and intelligent figures and the more hard pressed among the illegal opposition, at the expense both of regime hard liners and the radical oppositionists, who urge ruptura" rather than "apertura. " " Last November 14, not long before public discussion in the Consejo Nacional of Arias's bill on political associations, there was a meeting in Madrid of various democratic and evolutionist leaders. The leaders were absent when the police arrived; they hurried to Dirección General de Seguridad and tried to be arrested-without success. Prime Minister Arias then managed to leak to the press his ignorance of the raid. Those who were arrested represented al1 the forces said to be in contact with the Prime Minister before October : Catalan democrats and social democrats, Spanish socialists like Felipe Gonzalez, and social democrats like Dionisio Ridruejo, an ex-Falangist leader who was welcomed as a traitor in the political police headquarters, the son of General Diaz Alegria, the chief of staff urged last February to emulate Spinola, and others. These are the people waiting just behind the door. They won't enter the association game, but they won't openly boycott it either if they are assured that the bill is only a beginning. Their chances would be good in an election. They have money, political experience, and access to the media, in varying degrees. Above al1 they are outsiders, not insiders. But they have no grass roots organization, with the exception of the P.S.O.E., the Spanish Socialist Party. Still, it is only a baby compared to the Communist Party ; its strength no more than that of an infant compared to the total force of the revolutionary groups to the C.P.'s left. And here lies the problem. If the evolution gets "out of hand," these �P A S C U A L M A R A G A L L 1 R U B E R T de V E N T O S moderate groups probably wouldn't be able to guarantee an orderly return to democratic "normality" without the help of the C:P. But the Communists can't by definition be made part of any plan acceptable to the evolutionists, because if they were, the far right, the bureaucrats, and the military would not be alone in asking : "Why the he11 did we fight the war?" Most of the Spanish bourgeoisie would raise the question. 449 he is also said to have told Nicolás Franco that the only thing the Communists expect from Juan Carlos is that he'll quit.) To theleft ofthe C.P. are the Maoists and Trotskyists. Since '68, they've been strong in the universities and even high schools, and among the illegal teachers' unions ; they also have a constituency among the working class, in the factory and the neighborhood. But on the whole, after a period of anti-liberal "leftism, the Maoist and Trotskyist groups joined democratic coalitions with the C.P., the socialists, and Christian Democrats. A case in point is the Assembly of Catalonia, a huge illegal body embracing al1 the parties and also Catalan autonomists. Perhaps the broadest based of the political groups in the country, it's been around for years, meets and is trailed by the political police every once in a while. ~ r o mthe ~ S s e m bcould l ~ come a provisional governrnent for Catalonia. But the C.P. and its right-wing allies in the Junta Democrática might bypass the Catalan Assembly in order to make a quick deal. Evolutionists, particularly if theylrearmy men, or have held government jobs, are likely to be uncomfortable with the prospect of a truly popular state. As the Democratic Junta's manifesto proclaimed : "The non-continuity of the Regime is required for the continuity of the state." " The Communist Party plays a central role in the whole affair. Its force has been patiently amassed through a thousand fights and lately also through clever bargaining with the monarchists, such as Areilza and Calvo Serer (both followers of Don Juan, not Juan Carlos), Catalan industrialists and bankers such as Durán Farrell, Trias Fargas, and Jordi Pujol, and al1 the middle-class democratic groups outside the law. Democratic leaders, evolutionist insiders, liberal generals like Diaz Alegria, and Nicolás Franco himself, a nephew of the dictator and a prominent figure in Prince Juan Carlos' staff-al1 are secretly, and anxiously, getting in touch with the Communists. The party itself isn't denying the contacts are being made. It openly advocates a "pact for freedom" in exchange for legal recognition and minimal liberties. It was a prime mover in the coalition of monarchists and businessmen, called the Junta Democrática, that formed in Paris during Franco's illness in July '74. Itis not hard to see how, even though the word "Communist" is taboo to the people on top, many of the political men representing similar interests feel impelled to deal directly with the C.P. Five thousandmembersstrong (according toacautious 1972 State Department estimate), the Spanish C.P. is a well-oiled machine that publishes five papers and magazines, has infiltrated theofficial unions at the factory and even . at the city or provincial level. It could easily quiet the more radical groups that squabble al1 over the country by imposing on them the hypothetical terms of a hypothetical agreement with evolutionists and mild democrats. The party's main target now is the army (the Portuguese alliance serves them well as an example). For unless the armed forces are, at the least, passive about the possibility of the C.P. holding positions of power, there's no clear way in for them. They probably wouldn't use the old slogan of a national or general strike (it's more and more the property of the extreme left, anyway), except as a tactical show of force to clear the way for compromise. The C.P. is playing a waiting game. Since Carrero was killed, it has cooled off mass movements ; and Santiago Carrillo, the party's general secretary has said that the Communists would accept a monarchy freely chosen by the people. (But Evolutionists are also not likely to recognize that the question of national minorities is a live onp, for one of the principies that has unified the upper class and the bourgeois elite around Franco is his insistence on "the unity of direct reference both to the necessity that Spain's lands and peop1es"-a those classes (including the Basque and Catalan industrialists and bankers) felt for a unified, protected national market, and to the centralist feelings of the Castilian rural and urban middle-class from which come many state and army officials. To the extent that the Civil War of 1936-39 protected the interests of capital in general, much of the northern business world in Catalonia and Euzkadi supported Franco at the price of their national pride and their interest in free enterprise. Today, however, the northern middle class is no longer willing to swallow Castilian centralism, and the northern rich see that the Francoist Regime is not able to get them into the Common Market. Understanding that the slogan of Spain's unity appears to them a mere cover for continuing an inept, dictatorial Regime that is unable to cope with domestic diversity and foreign challenge makes it easier to understand the Catalan Assembly, and, more important, the wide support for the nationalist movement ETA (Euzkadi Ta Askatasuna, or "Basque Country and free- �P A S C U A L M A R A G A L L 1 R U B E R T de V E N T O S dom' '). When an ETA commando "executed" Carrero Blanco, the initials of this organization became magic words for most people. "ETA had dared. " A long history of fear and hate began to be rationalized. The "quiet maturity of the Spanish people," which the Regime heralded at that moment, was only the passivity brought by momentary shock. It belies the officials' own certainty that someday everything is going to change overnight after a sign is written on the wall. They simply couldn't believe that Carrero had been blown over a church wall and their own heads were still on their shoulders. Arias, after all, in 1939 was the 'LJackal of Malaga." Mayalde, vice president of the puppet Parliament, was the man who travelled to Nazi-occupied France to get the President of the Republican autonomous Government of Catalonia, Lluis Companys, and bring him to Barcelona to have him executed. And so on. Salvador Puig Antich's execution is only one of the most recent on a long list. It took place after those at the top were unable even to explain who the executors of Carrero Blanco were, and it was meant to make clear that it was they who had decided "to go democratic." Their names, the execution was meant to signify, were not on the wall. Yet democratization is simply too late. It could have worked in 1945. It could also have worked in 1957-59, when the Opus Dei, speaking a technoctatic, Europeanized language, began to give the cabinet a "new look." It could even have worked a couple of years ago, when the crisis of the West did not seem as plain as it does today, when Caetano and Papadopoulos were still in power and post-Gaullism reigned in France. Not today. This is what the ousted Opus Dei and the collaborationist Christian Democrats whisper in Franco'sear. Today an "opening" means a "break," and the only way to stop ETA is to give in to democratic pressures more than is safe for the regime. And in fact, there are few chances of "opening" without "breaking" the regime. But there is also no clear way of reassuring the executioners, tracked and trapped by ETA commandos, denounced by a freer press and despised by everybody . That is, there is no way to continue to balance political punishment with a show of democratization that does not include opening wide enough to bring in the moderates for such a policy mix. In sum, the political equations have no straightforward solution so long as the figures in the regime remain tied to an evermore burdensome and decrepit Franco. I t has yet to be seen whom the military will support. An attempt on the part of the more fascist generals to block any democratization could tip the balance in favor of the Dernocratic Junta among the more liberal military men. Confrontations have already taken place between the army's political extremes. Middle-of-the-road military men, it is assumed, will back Juan 451 Carlos, even though thc Prince is not their political dream. This again is the Democratic Junta's biggest problem. Juan Carlos could count on this diffuse rnilitary support to win short-term recognition by the democratic forces if he enacts a program of change not too different from that advanced by the Junta's Manifesto. This is why 1975 could be the year of the hasty coronation of Juan Carlos. and then of his overthrow. What about the intellectuals? Theirs is a long story. From the end of the war through the fifties, those still alive in Spain collaborated culturally, hoping to give some kind of formal expression to the fascist "idearium." Finally, the last of them defected-the Falangists to Marxism, the Catholics to amore liberal Catholicism. And in fact, liberal Catholicism became for a while the only way to express the longing for social and cultural change. Since the mid-sixties the Spanish intelligentsia has been responding to the same currents as have Western intellectuals. The new influences made themselves felt in milder and second-hand forms pethaps, but they contrasted more sharply with a flat and insipid past. The crisis of the myth of unlimited growth ; the collapse of welfare statism ; the sense of a cultural limbo which despite repression had come over the Pyrennees to Madrid and Barcelona along with the Spanish economic miracle; since 1968, disillusion with e revolution ‘ now" ; since 1971, disillusion with the "cultural revo1ution"al1 have meant that the intellectuals' political and social concerns have turned back to classic political and nationalist issues (whether Basque or Catalan). In the early sixties, the Spanish intellectuals had incarcerated themselves in the clandestine political parties. But now, their sensitivity to what they see as imperial patronization-of the Social Democrats by the Americans; of the Communists by the Soviet Union; of the Christian Democrats by the Vatican-has meant many of them have joined socialist reconstruction platforms. It remains to be seen how they will steer their way through two clear dangers: The Scylla of leftists' intellectualism, the creation of a party of and for the intellectuals2. la the P.S.U. ; and the Charybdis of pure electoralism. The Spanish oligarchy, it has been argued, needs America as much as Arnerica seems to need Spain. The United States' military presence, the argument goes, can be used as a symbol to discourage domestic upheaval. And Franco's Spain, it's true, has been useful to the United States, as an �P A S C U A L M A R A G A L L l R U B E R T d e VENTOS investment as well as a defense base. But it is possible, after al], that the American interest, as interpreted by Mr. Kissinger, will see itself better served by Arias than by Carrero and his technocrats in the Opus Dei, ousted after his death. The essential question, after all, is stability, in the European defense alliance as well as in Spain. The Opus Dei was instrumental in Juan Carlos's nomination as Franco's successot but, as the confusion of last summer clearly shows, was unable to manage a transition. Portugal has meant another change in the balance of power in the Mediterranean requiring, in the State Department's view, a more flexible Spanish Government than the CarreroOpus Dei combine, reminiscent of Gaullist pride and blindness. Perhaps for ideological as well as strategic reasons, Kissinger has implied that the European Social Democrats should be both more concrete and more flexible in whar they ask of Spanish officials. He would, apparently, like to see a strong, Western-oriented Social Democratic force loosen the C.P. 'S grip on the popular opposition movement. Until a few months ago, the Spanish Communists, like the Italians to whom they are closely linked, were not on very good terms with the Soviet Union. Ironically, chis fact probably militated against the American interest, since America is not essentially anti-Soviet, but rather, anti-socialist and anti-Communist. As capitalists begin to think of the Soviets less as the Fathers of Socialism and more as trading partners, rhe best guarantee of a ''good boy' ' C.P. in Spain, or in any European country, is a Soviet-oriented C.P., respectful of Soviet-American agreements. Hence, perhaps, the surprising reconciliation of the U. S. S.R. and the Spanish C.P. last fall. The new friendship will increase the party's credibility to the right. Spain, it's been said, might tip the balance of Europe to socialism. Such prophesies add little to a correct understanding of events. But the American left should be awake to the need for blocking the tendency of America to prevent further advances toward socialism. P.S. The latest international developments seem to validate what we've said above. Efforts (including American) to get Franco to retire in favor of Juan Carlos, on the basis of a limited "democratic" pact embracing the moderate left and excluding Communists and ETA independentists, continue. President Ford's visit to Madrid should be understood against this background. Divisions within the military led some of them (like Comandante Bosquests and Capitán Julbe) to approach democratic oppositionists (and be arrested); they only accelerated maneuvers in the circles and around the regime. 453 The danger of isolation is leading the purists in the C.P. to forget their divisions over the question of the "opportunism" of the Junta Democrática. Meanwhile, the emergente of broad socialist groupsoutsideof the C.P. and the Junta indicates how determined more and more people are to fight an easy transition towards an adulterated franquism without Franco. Above all, ETA's figl-it against the para-military and political police illustrates the sharpness of the contradictions the regime has been breeding for 35 vears. It cannot evolve short of a radical democratic rupture. WORLD MlLlTARY AND SOCIAL EXPENDITURES 1974 Ruth Leger Sivard -, A study of contrasting rnilitary and social priorities, with comparative data for 132 countries. $2 post paid WMSE Publ ications, Box 1003, Leesburg, Virginia, 22075 L Her most e x t e n s i v e c o l l e c t i o n of new $7.50 poems . Dufour E d i t i o n s , I n c . C b e s t e r S p r i n g s , Pa. 19425 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1550 Title A name given to the resource Notes on Spain Description An account of the resource v. XLII, n3, p. 444-453 Source A related resource from which the described resource is derived Partisan Review Creator An entity primarily responsible for making the resource Rubert de Ventós, Xavier Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975 Subject The topic of the resource Economia Espanya Language A language of the resource Anglès Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article publicat al volum XLII número 3 de 1975 de la revista Partisan Review. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1547/0000000720.pdf 2c5ce020802cfb1516f79d872bb5f7a2 PDF Text Text Entrevista a l'Avui "El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern". "La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està" ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC "El problema basc condiciona l´avanç de l´autogovern" "La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està" A. Sáez / D. González / C. Palomar BARCELONA AVUI ¿Quin és l´interès principal del PSC respecte al document sobre l´autogovern: pactar amb Esquerra o satisfer el PSOE? P.M. És un procés llarg i obert encara que no durarà vint anys, però no és per demà. AVUI I com acabarà? P.M. Portarà el seu temps. AVUI ¿Però és o no és una prioritat arribar a un acord amb ERC i IC-V? P.M. L´objectiu final no és quedar bé amb aquests o amb els altres. Nosaltres tenim una línia i creiem que és la bona. Per això no volem tancar portes, però tampoc tenim pressa. Ens agradaria que el ritme d´avenç fos més ràpid, però tampoc volem precipitar-nos. AVUI Des del seu partit s´ha denunciat al llarg de tota aquesta legislatura que el PP frena les iniciatives per aconseguir més autogovern que promou CiU... P.M. Nosaltres diem que el govern és presoner del PP. AVUI Però en el document de l´autogovern dóna la sensació que vostè és presoner del PSC i del PSOE... P.M. Presoner jo? Jo militant. Sóc president del PSC i el PSC està integrat als òrgans federals del PSOE. Això és un fet. AVUI ¿No és paradoxal que l´executiva del PSC esmeni un document que ha preparat el grup socialista i ha començat a negociar amb altres forces? P.M. El PSC, igual que ERC i IC-V, ha presentat esmenes a un document de síntesi sobre el qual se segueix treballant. La situació espanyola és una situació pressionada per un fet important que fa molts anys que dura. Mentre aquesta situació existeixi, el que s´ha de fer és obrir portes, però s´ha de tenir tot preparat i anar desenvolupant la filosofia de futur. AVUI ¿El problema basc és el que explica això, doncs? P.M. El problema basc és un condicionant important. No li vull donar més importància de la que té, però en té molta. Diem que la caldera madrilenya està com està en aquest moment. Potser menys excitada del que estava fa uns mesos per una sèrie d´esdeveniments que han succeït i pel mateix pas del temps. A les últimes setmanes hi ha una certa transformació i això genera un escenari on es poden donar passes endavant de forma important, tot i que en aquesta legislatura és molt difícil per les condicions actuals. I crec que és molt important que l´obertura que des de Catalunya han fet les esquerres catalanes i que el PSC lidera no es perdi. AVUI Vostè s´enorgulleix, de dir que estan acostant ERC a les seves posicions federalistes... P.M. El nord és anar a l´estabilització política d´una Espanya plural en evolució. Se hace camino al andar, com deia el poeta. En el fons és el que diu la Constitució però que no acaba de cristal·litzar. AVUI ¿El PSOE no farà amb el PP un pacte per tancar el model autonòmic? P.M. Jo situo les coses no en el que diguin els partits en un moment determinat, sinó en la concepció que nosaltres tenim d´Espanya. Han passat vint anys i ara seria desitjable trobar un ritme estable d´evolució perquè Catalunya només pot avançar passant per Espanya, perquè el camí cap a Europa passa per Espanya, si no, no hi arribem. Però per una Espanya canviada, si no tampoc no hi arribem. Ara bé, no és el moment de l´esprint final. Hi ha una possibilitat certa d´estabilitzar dinàmicament i jo crec que l´esquerra catalana està en aquest punt ben posicionada per contribuir de forma decisiva en aquest tema. A vegades també penso que l´escenari català està indirectament o implícitament influint en com van les coses a Euskadi. La pregunta és què farà Catalunya quan se solucioni el problema basc. Aquí és important que Catalunya tranquil·litzi i digui que no volem trencar. Repetim, no volem trencar, però volem canviar en el sentit que la Constitució va començar a canviar i no en el sentit d´usar-la com un martell, com fa el PP. La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està. AVUI S´entén que Rodríguez Zapatero freni o reorienti determinades coses per la situació a Euskadi. El que no s´entén és que això també ho faci el PSC... P.M. I per què no? AVUI Rodríguez Zapatero està imposant una cultura política de pluralitat en el socialisme espanyol. ¿Per què Marcelino Iglesias pot votar en contra del Plan Hidrológico Nacional i el PSC no pot mantenir que s´han de reformar els títols de la Constitució que calguin? P.M. Són coses diferents. A més, no és que Zapatero s´ocupi d´unes coses i nosaltres de Catalunya i prou, perquè la qüestió és que Catalunya i prou no existeix. Hi ha una proposta catalana i catalanista que no està preocupada només per salvar els mobles d´aquí. Situem el tema no tant en l´equilibri partidari sinó en relació amb el moment en què vivim i si s´han de fer parades, es fan. AVUI Amb aquest discurs, vostès no han aconseguit guanyar mai les eleccions a Catalunya. �P.M. Nosaltres hem guanyat en vots totes les últimes eleccions: europees, generals, autonòmiques i municipals. El que passa és que han fet les eleccions sense tenir en compte el que diu l´Estatut, perquè diu una cosa i en fem una altra. Diu que hem de fer una llei electoral proporcional i no ho hem fet. En el fons no tenim la sensació d´haver perdut. PERFIL Un cop superat el debat sobre la moció de censura, el president del PSC, Pasqual Maragall, afronta ara un nou repte: intentar la quadratura del cercle en l´avenç de l´autogovern, una qüestió que no només cou entre els socialistes espanyols sinó sorprenentment també en el mateix PSC, més interessat a no incomodar els companys de Ferraz amb propostes per reformar la Constitució que a visualitzar amb ERC i IC-V una entesa de cara a un futur govern progressista. L´origen del nou maldecap de Maragall és el document per aprofundir en l´autogovern que socialistes, republicans i ecosocialistes intenten consensuar al Parlament. El text, inicialment encarregat pel mateix Maragall al diputat i president de CpC, Josep Maria Vallès, ha estat sotmès durant dues setmanes a una profunda revisió i rebaixa per part de l´executiva del PSC, fins al punt de limitar les reformes de la Carta Magna a la transformació del Senat en una cambra territorial. La raó esgrimida per la direcció socialista catalana per justificar la retallada és que perquè aquest document no sigui un "brindis al sol" cal tenir la "complicitat" del PSOE. ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC "Pujol hauria de plantejar una qüestió de confiança pels canvis de govern" "Els socialistes podem arribar a acords amb qui sigui al Parlament" "CiU té la consigna de copiar tot el que surti a la nostra web" Hi ha una excessiva identificació entre govern i país, i la democràcia catalana és pobre en aquest sentit. Bé, potser ens ha tocat durant aquests quatre anys reforçar el nostre paper i el paper del Parlament i ho fem molt a gust. AVUI Com afectarà el que pugui passar ara amb el document sobre l´autogovern de cara a la possible configuració d´un govern entre el PSC, ERC i IC-V després de les pròximes eleccions catalanes? P.M. El govern de Catalunya no es fa per canviar l´Estatut o les lleis, es fa per governar. Són dues coses diferents, el que passa és que ara estem construint. La pràctica de governar des del centreesquerra ja la tinc de quinze anys de govern del pacte de progrés a l´Ajuntament de Barcelona. AVUI És a dir, que no consideraria especialment rellevant que al final no quallés l´acord... P.M. De cara a governar? No és una condició sine qua non que els partits que han de governar junts tinguin una idèntica visió del que ha de ser l´evolució de la Constitució, per exemple. Ara bé, anar junts en un tema tan important com la proposta catalana per a Espanya està molt bé. AVUI ¿I no creu que el secretari general del PSOE estaria més còmode amb un acord postelectoral amb Convergència i Unió que amb Esquerra Republicana de Catalunya? P.M. La comoditat és important però no és decisiva. Els partits i els polítics estan acostumats al sacrifici i a aguantar posicions una mica incòmodes. Una situació més incòmoda que la relació de Jordi Pujol amb Felipe González derivada dels primers anys i del cas Banca Catalana no s´ha donat mai. El que passa és que durant aquests vint anys l´encaix era una variable que depenia molt de l´habilitat dels líders. Ara ja no dependrà d´això, perquè del que es tracta és d´estabilitzar el sistema. Ara ja no cal tenir líders que interpretin les variables desconegudes del sistema, es tracta d´anar configurant unes habilitats que siguin col·lectives. No es demana la santedat, es demana simplement el respecte a unes regles del joc més al dia. AVUI ¿I vostè no és d´aquest tipus de líders que deia...? P.M. No. Potser ho vaig ser a nivell de ciutat. AVUI Què farà Maragall durant aquests dos anys que queden per acabar la legislatura? P.M. Explicar els disset compromisos. A la moció de censura vam presentar el nostre programa i ara no n´hi ha cap altre damunt la taula a part del nostre. S´està veient en els temes de família, per exemple. Ara haurem d´explicar com es fa i com s´han de convertir aquests compromisos en polítiques públiques concretes. I això és molta feina, tot i que ens està sent més fàcil del que semblava. Teníem previst que l´oposició a la nostra alternativa seria més dura i utilitzaria termes com la impossibilitat pràctica i econòmica de tirar endavant les nostres propostes, però la sorpresa ha estat que han respost que demanem massa poc. Tampoc ens han dit del tot que el PSOE no ho acceptarà o que no tenim experiència al govern. És fantàstic! AVUI Vostès s´han fixat un calendari per anar explicant les seves disset propostes. ¿Quin tema serà el pròxim? P.M. Encara no l´hem decidit del tot, però el que sí que vull remarcar és que CiU té la consigna de copiar tot el que surti a la nostra web i això demostra que qui marca l´agenda és l´oposició i l´alternativa. AVUI ¿No creu que hauria d´haver contestat a Artur Mas en el debat de la moció de censura? �P.M. No, perquè el censurat era Pujol. La seva decisió de no contestar no té cap precedent. És un fet històric. ¿S´imaginen José María Aznar enviant Ángel Acebes o Mariano Rajoy a contestar una moció de censura de José Luis Rodríguez Zapatero? AVUI ¿No és una contradicció criticar Convergència i Unió per les seves aliances amb el PP i alhora buscar amb els populars acords en el Parlament català? P.M. Nosaltres no governem gràcies al Partit Popular com CiU. Però al PPC, tampoc es tracta de marginar-los. A més, hi ha temes que poden avançar, com les vegueries i les comarques. De tota manera, nosaltres podem arribar a acords amb qui sigui al Parlament de Catalunya. És curiós que mentre que als Estats Units es veu que el Senat i el Congrés estan discutint els problemes del país i es té la impressió que la democràcia està funcionant, aquí això no passa. L´oposició aquí són els candidats a ser govern al cap de quatre anys i prou. Això a banda, crec que Pujol hauria de plantejar una qüestió de confiança per aquests canvis de govern que han durat quasi un any. El cop de govern del gener passat no ha acabat fins ara. Ha estat l´últim acte d´un llarguíssim canvi de govern i de forma de governar, i el més adequat seria que ara, un cop fets tots els canvis i superada la moció de censura, condicionés el seu nou govern a una qüestió de confiança. AVUI Què li sembla que Jordi Pujol infli el pit en els casos Cullell i Roma? P.M. Un capítol més del seu llarg comiat. Vol marxar tranquil, perdonant tothom i sense cap càrrec de consciència. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sáez, Albert Palomar, Cristina González, David Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource País Basc Terrorisme Constitució Espanya Autonomia Descentralització administrativa Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1550/0000000723.pdf 0f101e73d76e6edb48926c15e2e8921c PDF Text Text Entrevista a Pasqual Maragall,President del PSC (Publicat a: Diari Avui) "Cal controlar la frontera i evitar els guetos als barris" "Hi ha gent que fa proclames acomodant-se a l'humor o al mal humor de la gent quan el que s'ha de fer és parlar menys i actuar més" A. Sáez / C. Palomar BARCELONA "No es tracta de repartir conselleries, sinó de situar en aquests territoris un poder fort de la Generalitat" "Franco va demonitzar l'Església basca perquè no li va donar suport i aquí hi ha l'arrel del problema" AVUI Vostè ha encetat durant aquest mes de juny una campanya que el portarà a recórrer tot Catalunya en nou dies. P.M. La gira actual és una intensificació en pocs dies del que ja faig habitualment, recorrent Catalunya poble per poble i territori per territori. AVUI ¿Amb què s'ha trobat en les primeres visites? P.M. Hem estat a Lleida, a la Seu d'Urgell i a Girona. A les Terres de l'Ebre, a la Catalunya Central, al Camp de Tarragona... El que he trobat és el que ja sabia, però més concentrat. M'he trobat amb una actitud de menys queixa i més projectes. Hi ha hagut una evolució important en aquest sentit. He vist una latència important de l'esperança de canvi. AVUI Quin sentit té fer aquesta campanya si vostè ja porta mesos visitant el territori català? P.M. Hem vist que tots van proclamant candidats i nosaltres, en comptes de fer un acte formal fora de temps i precipitat, hem volgut fer més gràfic que en el nostre cas hi ha un candidat que ja hi era. AVUI ¿Però el PSC farà la proclamació del seu candidat? P.M. Segurament, però abans de començar la campanya. AVUI ¿Repetirà experiències com aquesta de cara a les eleccions municipals? P.M. En el cas de les municipals la feina és dels alcaldes. Ara bé, això no vol dir que jo no hi sigui. De tota manera nosaltres lliguem molt les dues campanyes, no tan sols per la proximitat, sinó per la interrelació que tenen. El que hem fet és ajuntar les dues campanyes. AVUI Això es complementa amb la presentació dels compromisos... P.M. Estem lligant un missatge global que és comú amb un de més específic. Un missatge central de confiança, de crida, de no arrogància, de crítica de govern tirant cap al cantó de les possibilitats i, d'altra banda, l'especificitat de cada lloc mitjançant els exemples viscuts. AVUI Vostè ha defensat la necessitat de descentralitzar Catalunya i ha proposat el trasllat a Lleida de la conselleria d'Agricultura si guanya les pròximes eleccions catalanes. ¿Es planteja traslladar alguna conselleria més fora de Barcelona? P.M. No necessàriament, perquè no es tracta d'anar per Catalunya repartint conselleries, sinó de situar en aquests territoris un poder fort de la Generalitat. Aquest és un dels aspectes de la descentralització, de l'esperit federal, del principi de subsidiarietat que aplicarem. Aquesta setmana passada hem presentat la nostra proposta sobre la cultura. Com que ja s'ha fet la gran majoria dels equipaments culturals catalans ara cal crear una xarxa perquè no es tracta només de tenir un gran Teatre Nacional, sinó també de tenir un sistema nacional de teatre que alimenti el Teatre Nacional. AVUI ¿No tenen por que els copiïn la seva proposta cultural igual que van fer amb la proposta sobre la família? P.M. No, ens encanta que ens copiïn. Vol dir que som nosaltres els qui marquem els temes i l'agenda política. En el cas de la família, ens van copiar tant Aznar com el govern de Convergència i Unió, però les seves propostes tenen menys ambició. I encara no ho han aplicat. La dreta sempre lluita contra els símptomes i no contra la malaltia. AVUI Mariano Rajoy ha anunciat un enduriment de l'actual llei d'estrangeria. ¿Creu que prendran com a model la llei italiana que només té en compte els immigrants com a mà d'obra? P.M. Sí, segurament. Clar que el que no saben fer és anar al Marroc i pactar que no vinguin. S'ha de ser més europeu en el tema del control de les fronteres i més local en els temes de les escoles i dels barris per evitar els guetos, i això el govern del PP no ho veu. Tampoc ho veu Pujol. Hi ha gent que fa proclames acomodant-se a l'humor o al mal humor de la gent quan el que s'ha de fer és parlar menys i actuar més; és a dir, resoldre els problemes. AVUI ¿La immigració serà el tema central de la campanya? P.M. No ho crec, tot i que la dreta buscarà que ho sigui. Tenim l'exemple d'aquestes declaracions sobre un imam de Premià que fa un any que viu fora de Catalunya i que s'hauria d'expulsar... AVUI L'alcaldessa de Badalona, la socialista Maite Arqué, també va afegir-se a les paraules de Carod i de Mas respecte a l'expulsió de l'imam de Premià. P.M. Doncs es va equivocar, igual que Carod i Mas. AVUI ¿No són tots els partits culpables del que ha passat a Premià? P.M. El PSC no té cap interès a fer electoralisme d'aquest tema. El que ha de fer Pujol és reunir els imams i parlar amb ells perquè es posin d'acord amb l'alcaldessa. Pel que fa al col·lectiu de Premià, que no facin tant cas del seu advocat, que curiosament és del PP. AVUI El fet que s'hagin produït incidents pel tema de la mesquita a Premià, on governa el PSC, ¿no �demostra la incapacitat dels socialistes per fer front a aquest problema? P.M. Seria veritat si tothom hagués estat en el seu lloc en el pacte institucional i no hagués fallat. AVUI ¿No creu que entre tots ho han deixat podrir? P.M. No. L'alcaldessa primer els va donar l'escola per resar i ara els proposa una permuta per anar a un altre lloc, cosa que no accepten, de moment. AVUI ¿Creu que el fenomen Anglada pot fer forat a les municipals? P.M. No ho sé. Fins que no es facin les eleccions no ho sabrem, però, de tota manera, jo crec que no farà forat. Nosaltres invertirem en 40 barris per fer front a aquests � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cal controlar la frontera i evitar els guetos als barris Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sáez, Albert Palomar, Cristina Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Campanyes Catalunya Immigració Model social Acció política Municipis Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-06-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1561/0000000721.pdf af06306afab311cee68a31b70b215040 PDF Text Text Entrevista a Diari Avui (17-10-2002) "Si Mas vol un debat ho té fàcil: que demani a Pujol que marxi i es quedi ell". "Fa un mes li vaig dir a Rodríguez Zapatero que rebés el conseller, però amb aquests canvis de govern la cosa s'ha complicat una mica" ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC A. Sáez / C. Palomar "Diari Avui" No hi ha relació amb CiU, però sí amb gent de CiU, fins al punt que es passen al nostre partit" "La majoria pensarà amb mi que el canvi de govern no té res a veure amb un interès polític" AVUI Artur Mas porta setmanes desafiant-lo sense gaire èxit a posicionar-se sobre temes com la seva proposta de fer un nou Estatut. P.M. La seva proposta d'Estatut diu que és per a d'aquí a un temps. L'única proposta que hi ha ara damunt la taula és la nostra, la que hi ha a la comissió d'autogovern. Després hi ha un document d'ells que és una tirallonga llarguíssima de reivindicacions que no considero que sigui una autèntica proposta de nou Estatut. Ha passat tant de temps que el que cal no és un retoc sinó un nou enfocament -i de la Constitució- en què predomini la devolució de competències com a norma i no com a excepció. Precisament dijous passat quatre grups del Parlament (CiU, PSC, ERC i ICV) vam aprovar una moció que significa el primer pas per reformar l'Estatut dins d'aquesta legislatura, per no esperar un any. AVUI Des de CiU se li recrimina el seu silenci... P.M. Silenci?, però si jo només faig que parlar de l'Estatut i hi ha qui em critica i tot! AVUI Sí, però no ha parlat de la proposta de Mas. P.M. Perquè crec que no l'ha feta, encara. Tot això que ha dit és fer volar coloms per veure si els altres s'enganxen. I ningú ho ha fet perquè ningú s'acaba de creure de debò que hi hagi hagut un canvi de pensament. A CiU, ara, no se li coneix el pensament polític. Se li coneix el pensament tàctic, però no l'estratègic. L'única aposta era estar a prop del poder a Madrid per treure més calés, però això no ha donat resultat. AVUI No hi ha un cara a cara entre Mas i Maragall. ¿És una estratègia volguda? P.M. No. Hi ha un problema de procediment. Mas no és el president de la Generalitat. Jo sóc el president del grup més important de l'oposició i, per tant, quan pregunto, Mas no pot substituir Pujol. Alguna vegada ho han fet però saltant-se si no les lleis, sí les regles no escrites de la democràcia. No pot no contestar el censurat a una moció de censura. Això no té precedents en la història política contemporània. Ja he patit aquestes maniobres tàctiques quan era a l'Ajuntament de Barcelona i ara no em caçaran. AVUI ¿I què haurien de fer perquè vostè els respongués? P.M. Ho té molt fàcil, Mas. Que demani a Pujol que plegui i que es quedi ell. Això seria més honest amb el poble català que no dir al president que ell ja no fa de president sinó d'acompanyant... Que Pujol digui que marxa i que es quedi el seu successor. Seria més franc i ens podríem barallar cada dia. A part de dir que Maragall no vol contestar amb una finalitat d'erosió, no crec que de debò pensin que jo no en vull parlar. Si el que vol CiU és un debat Mas-Maragall, ho té molt senzill: ja que no volen avançar eleccions, que dimiteixi Pujol i que presentin Mas com a candidat. I que estiguin tranquils perquè el PP els recolzarà. No és gaire complicat. AVUI Seguint amb aquests moviments tàctics de CiU... P.M. Ja no seguirem més perquè li hem concedit molta estona. AVUI Insisteixo. Mas ha enviat una carta a Rodríguez Zapatero demanant una reunió per parlar de l'autogovern on vostè no hi sigui. P.M. Fa un mes li vaig dir a Rodríguez Zapatero que el rebés. Així com al principi vam comentar que el que havia de fer el secretari general del PSOE era parlar amb Jordi Pujol, després li vaig dir que potser podria rebre el conseller de la Presidència. Però amb tots aquests canvis de govern, la cosa s'ha complicat una mica. �AVUI Sembla que les relacions entre CiU i PSC no passen ara pel seu millor moment... P.M. No hi ha relacions. Hi ha moltes relacions entre el PSC i gent de CiU, fins al punt que alguns es passen al nostre partit. AVUI Diumenge passat Pujol va afirmar que li feia fàstic que el PSC el defensés. P.M. Aquestes declaracions no em mereixen cap comentari. AVUI Fins ara, la política catalana s'havia caracteritzat per l'educació entre adversaris. Ara sembla que això hagi canviat. P.M. Nosaltres ja estem acostumats a això i sempre ho hem valorat com un signe de vitalitat nostra: aguantem el que sigui. AVUI Per tant, això és una mostra de nerviosisme per part de CiU... P.M. Ho pot dir com vulgui. AVUI ¿Creu que aquesta última remodelació del govern català respon als interessos de Catalunya? P.M. Rotundament no. És la sisena crisi i el setè govern. Ja s'ha dit molt que això no va i que estem en una fase molt terminal perquè la gent entengui les raons per les quals s'han fet aquests canvis. La majoria pensarà amb mi que no té res a veure amb un interès polític profund. AVUI Preveu més canvis? P.M. Home, toca! Perquè si són a dos per any, encara en queden dos més. Però l'últim seria el dia abans de les eleccions. Si descomptem aquest, encara en falta un pels volts d'abril o maig. AVUI ¿Pensa remodelar el seu govern a l'ombra? P.M. No. Aquest govern és molt més constant, permanent, sensat i experimentat. AVUI ¿Creu que hi ha una sensació de paràlisi? P.M. Depèn. El que sí que hi ha és un predomini de la impressió que no avancem. Ningú sap quin és l'objectiu del govern més enllà de l'actitud del qui dia passa, any empeny. AVUI Pel que fa als pressupostos... P.M. No se sap amb qui els aprovaran. AVUI Mas s'ha trobat en secret amb Rato per pactar-los quan uns dies abans havia proposat obrir negociacions amb tots els grups. P.M. No sé que dir, perquè és opinar de coses tan etèries... Amb qui faran el pressupost? AVUI Sembla que amb el PP. P.M. Doncs serà el mateix que van fer l'any passat. AVUI ¿La sensació és que s'està fent una comèdia? P.M. La sensació és que no és una lluita de a veure qui pot més, sinó de qui pot menys. Altres anys, CiU i PP han pactat les grans magnituds i la carta als Reis. Uns són els que mantenen l'equilibri i els altres són els que van dient pels pobles: jo t'he fet el pont, l'escala, l'ascensor... No és fantàstic aquest panorama. AVUI ¿I la predisposició d'ERC de negociar esmenes parcials? P.M. No és una cosa nova. Val més que canviem de tema. Això del pressupost i les relacions entre CiU i PP és un melodrama de tercera categoria que ens fa perdre el temps. Per això demanem que aquesta comèdia s'acabi perquè no està fent gens de bé al país. Ens acostem a una situació de canvi. Pot ser categòric o no tant, tot i que jo crec que ha de ser categòric i cada dia n'estic més convençut. No veig ni l'esma, ni les idees, ni els projectes, ni la categoria dels equips per si haguéssim de fer una continuïtat. Qué està fent CiU? Volen el Barça, La Caixa i la Vanguardia... i l'Òmnium. Però ara, què més volen? Al començament del mandat deien que volien més poder, però ara diuen que no, que voldran més poder més endavant. Ara no perquè quan es va votar la investidura CiU va prometre al PP que aquest tema no l'abordaria i Pujol ha estat molt fidel a la paraula donada a Aznar de no tocar l'Estatut. AVUI Què vol dir quan parla d'un canvi categòric? �P.M. Vol dir un canvi de majories que no sigui per un escó. AVUI S'està parlant d'un hipotètic gran pacte. P.M. No, això ho diu Carod-Rovira perquè ha de justificar que ERC no es pronunciï mai del tot. Ell insisteix en una entesa PSC-CiU que sap que no hi serà. Després d'una elecció dura, no és presumible que hi pugui haver un govern conjunt de PSC amb CiU. El que hi ha d'haver és un govern fort amb un programa molt clar. Per això, les esquerres no poden fallar. S'ha de fer amb molt de seny, audàcia i legitimitat. A Catalunya li convé un canvi clar i contundent. AVUI ¿No caldrà esperar a les eleccions generals per saber com quedarà el govern català? P.M. No. Crec que serà al revés. Les eleccions generals poden anar millor si les d'aquí van com han d'anar. Si a Catalunya surt bé, hi haurà més possibilitats de canvi a Espanya. El que més ens importa és que Catalunya sigui governada per un executiu progressista, però és cert que seria una ajuda que després a Madrid no hi hagués un govern del tipus involució autonòmica com hi ha ara. AVUI Aleshores surt Aznar parlant de 'barullo' socialista. P.M. El barullo el té ell. Al PSOE i al PSC cadascú és com és amb emotivitats diverses però amb un projecte en comú. AVUI Aznar ha retret a Zapatero que vostè vol pactar amb els independentistes. P.M. Això fa dos anys feia molt mal, ara cada cop menys. Ell pinta una Espanya irreal, mítica, que té la bandera més gran del món, que envaeix illes per dir que ha fet una conquesta quan això ja no es porta, que té un llenguatge que quan es deixa anar voreja els límits de la cultura comuna que es va crear amb la Constitució. Ara s'estan veient els límits de l'aznarisme, i a mesura que aixequen la veu es comença a notar un gall. AVUI Vostè ha escrit una carta a Rodríguez Zapatero demanant-li més audàcia. P.M. González havia de parlar amb una Espanya psicològicament franquista. Ara hi ha un nou personatge, amb un nou llenguatge i amb la convicció que s'han comès errors, que s'ha d'anar amb peus de plom en alguns temes concrets i que té com a objectiu l'Espanya federal. Jo li he dit a Zapatero que s'ha de tenir una teoria d'Espanya i explicar-la amb menys por. Sé que és un perill, per alguns, que ell ho hagi de dir, però penso que el que està passant va a favor que ho pugui dir. Hi ha un moment en què la prudència és útil, però a vegades també és inútil i contrària als interessos propis. AVUI ¿Això vol dir tenir una posició diferent del PP en un tema com els 'papers de Salamanca'? P.M. Jo parlo més d'un llenguatge i d'una doctrina que de gestos. Si als de Salamanca els dius de dur-te els papers, encara que no tinguin raó, s'hi oposaran perquè hi ha un localisme que jo no comparteixo però que existeix. Jo no gastaria tots els cartutxos en aquest front concret. En aquest sentit, la posició del PSOE ha estat més considerada que la del PP per molt que Pujol digui que són el mateix. AVUI Què li sembla que Ana Botella es plantegi dedicar-se ara a la política? P.M. Millor en política que a l'¡Hola!. Em diuen que és una senyora bastant més intel·ligent del que molts es pensen. AVUI Com va la presentació de les seves propostes? P.M. Bé. Van entrant a poc a poc. Ara hem fet la de medi ambient. La gràcia de presentar-les una rere l'altra és que comences a tenir un relat que lliga les propostes. Em fa molta il·lusió poder explicar les mesures formant part d'un dibuix del que ha de ser aquest país. Hem lligat molt bé infància, vellesa, ocupació, joventut, medi ambient, economia i cultura. AVUI CiU proposa ajuts fiscals als pares que comprin pis als fills. P.M. És un error. Té una idea de família que no és la real. Vam aprovar al Parlament una proposició no de llei que diu que el govern haurà de disposar de diners per pagar 600 euros per cada lloguer. Els seus beneficis són descomunals en el camp de la mobilitat laboral, en l'emancipació juvenil i per tal d'evitar una punxada del mercat immobiliari. AVUI PP i CiU proposen que sigui la família la que resolgui els problemes socials, mentre que el PSC aposta per més ajuts de l'Estat. P.M. El nostre disseny s'acosta al model socialdemòcrata europeu, que està basat en serveis socials de qualitat i universals, perquè, si no ho són, el que passa és que quan vénen mal dades les dretes tornen a �governar amb l'esquer de la baixada d'impostos. Si els serveis són de tanta qualitat i tan universals per beneficiar les classes mitjanes, aquestes no canvien de vot i la dreta no guanya ni en moments de crisi econòmica. AVUI Això vol dir més impostos? P.M. Vol dir un nivell de qualitat en els serveis suficient perquè l'aportació dels ciutadans a l'Estat sigui ben entesa. És un problema d'adequació entre les expectatives del que l'Estat ha de donar i el que dóna, no de pagar més. AVUI L'atur ha pujat i augmenten els contractes en precari. P.M. Sí. Falta treball a temps parcial que faciliti la incorporació de gent que no hi pot ser per moltes raons, especialment les dones. El model europeu és més flexible. AVUI Quina serà la pròxima proposta del PSC? P.M. Seguretat. Comandament únic i integració dels efectius estatals romanents encara a Catalunya. Tenim problemes molt seriosos de falta d'efectius. No vénen els que havien de venir i ara comencen a marxar els nivells més capacitats. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si Mas vol un debat ho té fàcil: que demani a Pujol que marxi i es quedi ell Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sáez, Albert Palomar, Cristina Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Convergència i Unió Esquerra Republicana de Catalunya Acció política Catalunya Model social Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2851/Delors_y_Maragall_inventores_de_futuro_poli_tica_prosa.pdf 595ae71c5cc0f37e9ada3304febeded2 PDF Text Text CAT Idioma DONDE ENCONTRAR LA REVISTA ¿QUIÉNES SOMOS? AUTORES CONTACTO ES  SALIR  SUSCRIBIRME    ACCESO SUSCRIPTORES REVISTA EDITORIALES POLÍTICA DOSIER CULTURA  PERSONAS   NÚM. 67 POLÍTICA | SUSCRIPTORES Delors y Maragall, inventores de futuro Para ambos, el federalismo era un proyecto y una guía de acción, no un dogma ni una utopía Reunión en Paris, el 12 octubre de 2006, de Pasqual Maragall, entonces presidente de la Generalitat, con Jacques Delors, expresidente de la Comisión europea i presidente fundador de la asociación Notre Europe. Foto: Fundació Catalunya Europa Javier Sánchez Cano 01 MAYO 2024  E     l 18 de abril de 1991, Pasqual Maragall asistía a una cena ofrecida por Jordi Pujol, con motivo de la visita de Jacques Delors. El alcalde de Barcelona acababa de cumplir 50 años; el presidente de la Comisión Europea tenía 65. Ya se conocían: en su breve intervención, Maragall saludaba «a mi profesor de la calle Martignac, cuando él estaba en el comisariado del Plan, y yo era un joven licenciado que aprendía lo que era Europa en las calles y las aulas de París.» También al «presidente del principio de subsidiariedad, que quiere que una competencia sea ejercida por un nivel de gobierno solo cuando el nivel de gobierno inferior no pueda ejercerla igual de bien.» La Europa de las ciudades y de los barrios, de la proximidad y de los ciudadanos, era de Delors antes que de Maragall. En 1959, este había fundado la revista Citoyen 60, vinculada al movimiento de educación y acción social La Vie Nouvelle. Desde sus páginas, se enviaban a la izquierda convencional mensajes que reivindicaban la descentralización, la necesidad de compatibilizar la planificación urbana y el desarrollo rural, y una cierta desconfianza hacia el estado omnipresente. Lo explica Delors en el libroentrevista de Dominique Wolton L’unité d’un homme: había que repensar las ciudades para que estas, en lugar de arrastrar a sus habitantes al ciclo infernal métro, boulot, télé, dodo, les ofreciesen múltiples ocasiones de encuentro. Y no únicamente para el ocio y la diversión; también para compartir intereses, y para actuar políticamente. Ciudades que requerirán nuevas funciones y empleos: «el papel de lo local es […] fundamental. Y no será a través de una ley nacional como llegaremos a movilizar las ideas nuevas, las energías que permitirán crear, en las ciudades, los pueblos y los espacios rurales, los empleos que requerirán las nuevas necesidades.» El Comisariado General del Plan (CGP) en el que recaló el joven Maragall en 1966 tenía nada menos que la función de elaborar planes de desarrollo quinquenales y definir la planificación económica de Francia en su conjunto. En Delors, que era lo menos parecido a un tecnócrata, el CGP reforzó la visión pragmática, basada en la experiencia real de barrios y ciudades, a la vez que prospectiva, exploratoria. Funciones análogas a las del Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona, en el que había ingresado Maragall en 1965. Ya como alcalde, lo potenciaría como un think tank interno, de tamaño reducido pero enfocado decididamente a la innovación y al análisis de escenarios de futuro. Inclinación socialcristiana Hay en Delors un mayor autodidactismo que en Maragall, que corresponde, en el caso del francés, a un origen social más modesto y a una formación técnica y política vinculada a la actividad profesional y asociativa, en mayor medida que al estudio y la investigación. Antes de ser nombrado ministro de Economía y finanzas en el primer gobierno de Pierre Mauroy (1981), Delors combinó su puesto en el Banco de Francia con el activismo en los sindicatos cristianos, y el interés por la pedagogía y por la educación como herramienta clave del cambio social. Miembro del Partido Socialista, su inclinación socialcristiana y su oposición a todo dogmatismo hicieron que su militancia no siempre fuera cómoda. Pero su pragmatismo y su conexión con las dos fuerzas políticas fundamentales para la integración europea –la socialdemocracia y la democracia cristiana– impulsaron su presidencia de la Comisión Europea (1985-1995) y le permitieron alcanzar unos resultados formidables. También Maragall deseaba para Barcelona un gran pacto –simbolizado en el Plan Estratégico–, y unas elecciones locales que decidiesen a qué fuerza política correspondería impulsarlo los próximos cuatro años, apoyándose en un cuerpo estable y profesional de gestores públicos municipales. Para ambos, las ideas políticas valiosas podían elaborarse únicamente a partir de la práctica, y someterse a deliberación solo tras haber sido puestas a prueba por medio de acciones y programas concretos. A partir de algunos principios y propósitos, que podemos relacionar con el aumento de la felicidad, el bienestar y la seguridad del individuo en su entorno, ambos desarrollaron un pensamiento político personal. Un pensamiento que no negaba el conflicto social, pero que ponía por delante el diálogo y el pacto, iluminando con un verbo preciso y a la vez emotivo las nuevas posibilidades, más que las viejas diferencias. En ese esfuerzo, el dualismo izquierda-derecha tenía una potencia limitada: eran necesarios análisis más precisos, alianzas y complicidades más amplias, a la altura de los retos. PUBLICIDAD También para los dos el federalismo era una noción más bien instrumental, a manejar sin idealismos y que no debía en ningún Delors y Maragall compartían una noción de la subsidiariedad basada en la proximidad. caso conducir a nuevas centralizaciones del poder. Un proyecto y una guía de acción, no un dogma ni una utopía. El federalismo maragallano de la unión y la lealtad: «solo hay una cosa grande, y esa es el alma de un pueblo pequeño y concreto, con su idioma, sus vientos y sus horizontes. Y solo hay una cosa más grande todavía: la unión de ese pueblo con otros, para formar un sentimiento más poderoso.» La expresión delorsiana de «federación de estados nación» no señala un objetivo muy diferente al de Spinelli, pero sí otro proceso, más gradual y anclado en sólidas bases institucionales: «I am not a federalist. What I want is a federalising Europe.» Delors y Maragall compartían una noción de la subsidiariedad basada en la proximidad, pero mientras que Maragall desea simplificar y aclarar el concepto, Delors preferirá mantenerlo en una cierta ambigüedad que le permita usarlo para diferentes fines; entre ellos la defensa ante las críticas – especialmente británicas– de creación de un super-Estado europeo, que imponga desde Bruselas su ley a los estados miembros: «Con frecuencia he invocado el federalismo como método, al que hoy sumo el principio de subsidiariedad. Creo que es una manera de reconciliar lo que parece irreconciliable: la emergencia de una Europa unida y la lealtad a la patria de cada uno; el imperativo de un poder europeo capaz de hacer frente a los problemas de nuestro tiempo y la necesidad absoluta de preservar nuestras raíces tal como conforman nuestras naciones y regiones.» El Comité de las Regiones El acceso a la Unión Europea y la plena integración en el sistema político comunitario es clave en la política española, especialmente en los años (19821996) en que Felipe González presidía el gobierno. Para Barcelona, Europa fue más bien un expediente de proyección exterior, que se inicia en 1986 con el impulso a la creación de la red Eurociudades, y cobra fuerza a partir de la celebración en 1992 de los Juegos Olímpicos. Es ahí donde coinciden de nuevo las trayectorias de Delors y Maragall. Liderada por Jordi Borja, responsable del gabinete de asuntos internacionales de la alcaldía, la estrategia de Barcelona pretendía llevar a Maragall a la presidencia del nuevo Comité de las Regiones (CdR) de la UE. Previsto en el Tratado de Maastricht (TUE), el CdR debía ser un órgano de consulta obligada para el Consejo y la Comisión en los procesos legislativos de interés territorial. El objetivo sorprendió a muchos: según el artículo 198 del TUE, el nuevo Comité debía estar efectivamente compuesto de representantes de los entes regionales y locales; pero era también evidente que la creación del CdR respondía a la movilización regional, especialmente de los Länder alemanes, y junto a ellos de los gobiernos catalán y vasco, durante la Conferencia Intergubernamental pre-Maastricht. El TUE, que incorporaba el principio de subsidiariedad, abría también la posibilidad de que representantes regionales participasen en las delegaciones estatales en el Consejo de la UE, incluso presidiéndolas. Es Delors, muy poco partidario de dar pautas a los estados sobre su propia organización territorial, era sin embargo un campeón de la política regional europea. así que, junto con otras disposiciones, el CdR formaba parte de la agenda política de la Europa de las Regiones, que respondía a una preocupación clara: el déficit de representación y participación de ese nivel de gobierno –especialmente en estados federales o con regiones con capacidad legislativa, como España– en la formación de decisiones europeas en materias de su competencia, decisiones que después deberán aplicar en sus territorios. Delors, muy poco partidario de dar pautas a los estados sobre su propia organización territorial, era sin embargo un campeón de la política regional europea. Esta fue para él el instrumento fundamental para contrarrestar los efectos negativos de la creación del mercado único, y construir una Europa social. En paralelo a la reducción de los recursos de la Política Agraria Común (que en 1985 consumía el 73% del presupuesto comunitario), y en una amplia alianza que incluía, entre otros estados, a España, la Comisión multiplicó los recursos destinados a la cohesión económica y social. La reforma presupuestaria fue profunda (paquete Delors I, 1988), e incluyó nuevos fondos a ejecutar directamente por las regiones y municipios europeos, que eran reconocidos como motores del desarrollo y la cohesión –no realmente como sujetos políticos–. El programa de la Europa de las Regiones corría por otros caminos. En el contexto español y en el europeo, la dimensión regional tenía diversas lecturas: protección del autogobierno, promoción del desarrollo económico y de la cohesión, reequilibrio territorial y social. No es difícil asociar a Pujol, Maragall y González con cada una de ellas. Entre 1991 y la creación del CdR en 1994, el contacto entre Delors y Maragall fue frecuente, con algunos momentos destacados: en mayo de 1991, Delors asiste a la inauguración oficial de la Representación de la Comisión Europea en Barcelona. Un año más tarde, vuelve a esta ciudad para la toma de posesión de Maragall como presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa (CMRE), una organización fundamental para el impulso de su candidatura a la presidencia del CdR. El discurso de Delors, de alta política, La estrategia de Maragall combinó una cuidada planiRcación de los enfatiza el papel del CdR en la creación de ciudadanía europea: si el tiempos y una gestión inteligente de los apoyos, y también una cierta Acta Única Europea y Maastricht dosis de osadía. favorecen un proceso comunitario repasa el estado de la integración y más ágil, pero alejado de los ciudadanos, «es necesario, pues, responder a este déficit democrático, con un mayor respeto de la subsidiaridad. Y yo me implicaré en ello a través de este Comité de las Regiones.» Igualmente importante –y pese a que el CMRE representa tanto a municipios como a regiones, aunque con predominio de los primeros– Delors se refiere sobre todo a las ciudades. Estas «son los elementos esenciales de la construcción de la Europa auténtica, los intermediarios indispensables entre un poder que se aleja con problemas que se complican, y sus ciudadanos.» Delors se acercaba así de forma clara a la posición de Maragall, que defendía un CdR representativo tanto de los entes locales, junto a los regionales. La ambición del alcalde de Barcelona dio sus frutos: el CdR nace en marzo 1994 con el acuerdo de que el primer presidente sería Jacques Blanc, presidente de Languedoc-Rosellón, que dejaría paso a Maragall dos años después. En su discurso ante el nuevo CdR, Delors insistía en lo que él consideraba que serían las claves del éxito del nuevo organismo: asegurar la legitimación democrática del proceso de integración, evitar la dispersión temática, y hacerse imprescindible en el esquema comunitario, generando alta capacidad experta en algunos dossiers, empezando por la política regional. Optimismo funcionalista La estrategia de Maragall combinó una cuidada planificación de los tiempos y una gestión inteligente de los apoyos, y también una cierta dosis de osadía. Visto en perspectiva, el papel de Delors en ella quizá no fue determinante, pero sí importante. Desde la presidencia del CdR, que ejerció desde marzo de 1996, Maragall intentó crear las bases para realizar la visión que explicaba a Joan Trullén en una entrevista: «Mi visión actual es la de la ciudad como sistema y la de Europa como sistema de ciudades. Creo que es un enfoque útil, y válido para diversos ámbitos supra-urbanos: el sistema regional de ciudades, el nacional, el estatal y el europeo, incluso el mundial.» Su presidencia se extendería hasta febrero de 1998, pero en septiembre de 1997 había abandonado ya la alcaldía de Barcelona. Había en esa visión de Maragall un optimismo que podemos calificar de funcionalista, en términos europeos. Un optimismo habitual, especialmente en el contexto de la posguerra fría: la vigencia y la importancia de los territorios y de las dinámicas sociales que se desarrollan en estos acabarían por dar forma a nuevas reglas de funcionamiento y nuevas instituciones. Como sabemos, no fue así. Los viejos nacionalismos encuentran hoy nuevas expresiones. Algunas regiones que buscaron en Europa –sin hallarlo– un reconocimiento que las ayudara a superar los dilemas de la soberanía, como Cataluña y Escocia, han escogido la vía de la secesión e intentado acceder a un estado propio –y europeo–. Y el Comité de las Regiones no ha llegado tampoco, por el momento, a construir un espacio distintivo en el sistema político de la Unión. Pero había que avanzar, había que «inventar el futuro», como solía repetir Delors. Archivado en Barcelona · Federalismo · Jacques Delors · Pasqual Maragall · Política Compartir      Javier Sánchez Cano Es doctor en Ciencia Política, técnico superior del Departamento de Acción Exterior y Unión Europea, y vicepresidente de la Asociación para Naciones Unidas en España. PUBLICIDAD Artículos relacionados | Política Si Ucrania pierde, la derrota también será de Europa CARMEN CLAUDÍN La inmigración, excusa o amenaza para la inestabilidad política europea Portugal, una cultura política ALBERT GARRIDO TOMÁS ARANDA Delors y Maragall, inventores de futuro Los jueces están en campaña electoral en Estados Unidos Las elecciones del 12 de mayo en seis preguntas JAVIER SÁNCHEZ CANO LLUÍS BASSETS ORIOL BARTOMEUS ¿Quiénes somos? Fundadores suscriptores Boletín Quincenal política&prosa es una plataforma periodística Una propuesta periodística con suscriptores Correo electrónico de debate abierto y plural y a la vez un dispuestos a cambiar las cosas. Acepto las políticas de privacidad instrumento de acción ideológica y política por encima de bloques y de partidos. Suscribirme Recibir el boletín © 2018 - 2024 Politica & Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIS | Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies | Termes i condicions de contractació Privacidad - Términos � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Delors y Maragall, inventores de futuro Creator An entity primarily responsible for making the resource Sánchez Cano, Javier Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Delors, Jacques Maragall Mira, Pasqual, 1941- Europa Subsidiarietat Economia Planificació Comitè de les Regions Urbanisme Description An account of the resource Article publicat al número 67 de Política & Prosa. Source A related resource from which the described resource is derived Política & Prosa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-05-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7331/20261005_034.jpg bc973d0a375788a0dd890e337b99f4a5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource Desconeguda Creator An entity primarily responsible for making the resource Sánchez, A; COOB'92 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Desconegut Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb el rei Joan Carles I Subject The topic of the resource Maragall i Mira, Pasqual, 1941- Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Alcalde Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) COOB'92 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1574/0000000738.pdf fe0f80c7c6b55e319b13238c9b12f511 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'afer Carod ha perjudicat la nova etapa que ara es pot obrir per a Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sanchis, Vicent Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Carod-Rovira, Josep Lluís Tripartit Acció política Model social Educació Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1594/0000000757.pdf 5527447a85f6f5cb838d81296c3be266 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource És un error votar sí o no a Europa en termes de distanciament nacional d'Espanya Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sanchis, Vicent Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Europa Constitució Immigració Model social Acció política Catalunya Economia Nacionalisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7049/20260803_011_c.jpg dc1f315c82d47e94931cc17fa2515997 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Palau Sant Jordi, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-23 Creator An entity primarily responsible for making the resource Sarquella, Salvador Title A name given to the resource Els pares de Pasqual Maragall al míting final de les eleccions municipals del 1991 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mira Azorín, Basilisa (Basi), 1912-1998 Maragall Noble, Jordi, 1911-1999 Míting Alcalde Palau Sant Jordi Campanya Pares PSC Eleccions Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Maragall, Jordi, 1911-1999 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2831/Mil_dies_d_accio_de_govern.pdf e4ab2b2a79ccbde20020e8b0b0401415 PDF Text Text Mil dies de Govern 2004 2006 �2 Secretaria de Comunicació Departament de la Presidència Generalitat de Catalunya Aquest document és una síntesi de les principals actuacions del Govern de Catalunya durant la VII legislatura i respon als continguts del “Balanç del Pla de Govern” (Barcelona, estiu del 2006) Barcelona, 31 d’agost de 2006 Podeu trobar aquest document i tota la informació referent al Pla de Govern 2004-2007 a l’adreça www.gencat.cat/acciodegovern �3 Mil dies de Govern 2004 - 2006 I. Autogovern i qualitat democràtica 1. Política de millora de l’autogovern 2. Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors 3. Justícia 5 10 13 II. Impuls de l’economia 4. Política econòmica i internacionalització 5. Política industrial 6. Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral 7. Comerç, turisme i consum 8. Tecnologies de la informació i de la comunicació 9. Recerca i innovació 10. Agricultura i pesca 19 25 28 32 36 40 42 III. Una nació socialment avançada 11. Educació 12. Salut 13. Serveis socials 14. Polítiques de dones 15. Immigració 16. Cultura 17. Impuls de l’ús social del català 18. Seguretat i emergències 45 52 57 64 65 67 71 75 IV. Política territorial i ambiental 19. Habitatge 20. Medi ambient 21. Energia 22. Planificació territorial 23.Transport públic i infraestructures V. El nou Estatut 81 85 89 91 94 103 �4 �Mil dies de Govern 5 I. Autogovern i qualitat democràtica 1 Política de millora de l’autogovern • El Govern ha doblat els recursos per als municipis • S’han aprovat 49 lleis del Parlament • S’ha creat el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) • El Govern ha estat pioner en la independència dels mitjans de comunicació públics amb el reforç de les competències del CAC • S’han impulsat noves polítiques de participació, recuperació de la memòria històrica i foment de la pau Tal com preveia l’Acord del Tinell, el Govern de la Generalitat ha centrat una part important de les seves accions d’aquests mil dies a ampliar l’abast de l’autogovern de Catalunya, però no únicament a través del nou Estatut. Amb aquest objectiu, ha promogut una revisió de les institucions catalanes per garantir la transparència en la gestió pública i acostar-la molt més al ciutadà. Així, per exemple, el Govern ha impulsat la regulació per llei de la figura de conseller primer, ha reforçat les delegacions territorials del Govern a més de crear-ne dues de noves a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i l’Aran. A més a més, per afavorir la participació dels ciutadans en els afers públics, el Parlament ha aprovat la nova Llei d’iniciativa legislativa popular (ILP), una de les més avançades d’Europa perquè rebaixa de 18 a 16 anys l’edat mínima per donar suport a una iniciativa legislativa, amb l’objectiu de fomentar la participació dels joves que encara no poden votar. La Generalitat també ha presentat el Llibre Blanc de la Funció Pública a Catalunya, una radiografia detallada que permetrà definir un model nacional de funció pública, conjuntament amb totes les administracions implicades. Activitat legislativa del Parlament: 49 lleis en mil dies L’acció legislativa d’aquests mil dies de mandat s’ha traduït en l’aprovació de 49 lleis al Parlament de Catalunya, la majoria de les quals impulsades per la corresponent iniciativa del Govern. En destaquen, la Llei de millora de barris, la modificació de la Llei d’urbanisme, la Llei d’horaris i la d’equipaments comercials, la Llei d’iniciativa legislativa popular, la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2006-2009, la de l’Agència Catalana de Consum, la del llibre V del Codi Civil, la de mesures de conciliació de la vida personal i laboral del personal de l’administració pública, la de protecció, gestió i ordenació del paisatge o la Llei de prestacions socials. La Llei d’iniciativa legislativa popular és una de les més avançades d’Europa i fomenta la participació dels joves que encara no poden votar El Llibre Blanc de la Funció Pública revela que a Catalunya la ciutadania confia en els empleats públics �6 Informe sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, amb més de 50 propostes a les administracions públiques El 27 de juliol de 2005, el Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va presentar al president de la Generalitat un informe amb més de cinquanta propostes per assegurar la transparència en l’ús de recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre la gestió de les administracions de Catalunya. El Grup de Treball el van formar persones de prestigi reconegut i va estar coordinat pel Departament de Justícia i presidit per Anton Cañellas, que havia estat Síndic de Greuges del 1993 al 2004 i va morir el 27 d’agost passat. En la mateixa direcció, el Departament d’Economia i Finances, la Diputació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Pompeu Fabra han creat el Consorci d’Avaluació de Polítiques Públiques, que s’encarregarà d’assessorar les administracions en el disseny i l’avaluació de les polítiques públiques per tal de comprovar la seva eficàcia en relació als objectius de les mesures implantades. Més rigor i transparència amb la regulació de les incompatibilitats dels alts càrrecs La nova Llei d’incompatibilitats regula un àmbit fins ara dispers i poc rigorós El Govern ha iniciat una regeneració de les seves institucions per a vetllar per la transparència en la gestió pública i lluitar contra la corrupció. En aquest sentit, el Parlament va aprovar la Llei del règim d’incompatibilitats dels i les alts càrrecs, a proposta del Govern, que estableix els deures de la dedicació absoluta i de la retribució única, i vol superar la dispersió normativa i la manca de rigor del règim actual. La nova llei garanteix la transparència en l’exercici de funcions dels càrrecs públics. Creació del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat Amb el mateix objectiu d’incrementar la transparència, el Govern ha creat el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), vinculat a l’Institut d’Estadística de Catalunya, per tal de dirigir i coordinar els diferents estudis d’opinió de la Generalitat i per donar-los a conèixer. Fins ara el CEO ha fet públics els resultats de quatre baròmetres d’opinió política, de caràcter semestral, que constitueixen una anàlisi profunda de l’actitud de la ciutadania envers el sistema polític, quatre índexs de satisfacció política, diverses enquestes (sobre el debat de política general, els abstencionistes i el referèndum de l’Estatut), un estudi de la cultura política dels catalans, un altre sobre la situació política i un sondeig sobre immigració. El Govern ha doblat els recursos destinats als municipis Inversió món local Increment 2003 124.785.691 2004 140.722.945 2005 177.543.578 Total: 2006 251.100.000 +101,22% A través de la nova línia d’ajuts als petits municipis s’han destinat 6.392.000 euros a un total de 469 localitats, que han rebut cadascuna una mitjana de 13.629 euros L’esforç del Govern en matèria de cooperació municipal ha estat molt remarcable en comparació amb la legislatura anterior. A través del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), principal eina de cooperació econòmica amb els municipis, el Govern haurà destinat als ajuntaments 445 milions d’euros per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que en l’anterior. Així mateix, la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya (FCLC) ha augmentat un 161,32% del 2003 al 2006. El 2004 s’hi van destinar 43 milions d’euros (90,6% més que el 2003) i el 2005, 59 milions (un 37% més). El 2006 es destinaran 80,8 milions (un 37,1% més) als ajuntaments i 34 milions als consells comarcals. A banda d’això, el Govern ha creat un programa de cooperació per a petits municipis, una nova línia d’ajuts adreçada als ajuntaments amb problemes de precarietat financera. �Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica Inversió món local 2004-2005-2006 Alt Pirineu i Aran PUOSC 2004: 5.082.019 € 2005: 7.995.454 € 2006: 10.263.802 € Fons cooperació local 2004: 5.224.937 € 2005: 6.341.021 € 2006: 7.727.700 € Cooperació petits municipis 2005: 622.246 € Lleida PUOSC 2004: 10.463.593 € 2005: 12.009.658 € 2006: 15.977.652 € Fons cooperació local 2004: 8.056.117 € 2005: 9.706.043 € 2006: 12.087.765 € Cooperació petits municipis 2005: 1.524. 962 € Terres de l’Ebre PUOSC 2004: 4.893.195 € 2005: 6.180.306 € 2006: 8.530.398 € Fons cooperació local 2004: 3.974.719 € 2005: 5.181.396 € 2006: 6.292.037 € Cooperació petits municipis 2005: 438.519 € 7 Font: Departament de Governació i Administracions Públiques Catalunya Central PUOSC 2004: 15.173.800 € 2005: 15.812.856 € 2006: 17.994.141 € Fons cooperació local 2004: 8.389.048 € 2005: 10.974.533 € 2006: 14.002.315 € Cooperació petits municipis 2005: 1.156.452 € Camp de Tarragona PUOSC 2004: 9.995.621 € 2005: 11.660.986 € 2006: 15.143.558 € Fons cooperació local 2004: 8.223.360 € 2005: 10.521.294 € 2006: 13.156.972 € Cooperació petits municipis 2005: 922.829 € Girona PUOSC 2004: 16.360.467 € 2005: 20.318.472 € 2006: 25.171.712 € Fons cooperació local 2004: 11.224.408 € 2005: 14.691.713 € 2006: 18.728.967 € Cooperació petits municipis 2005: 1.420.696 € Barcelona PUOSC 2004: 19.506.831 € 2005: 27.424.317 € 2006: 33.773.728 € Fons cooperació local 2004: 26.001.020 € 2005: 34.972.190 € 2006: 43.259.729 € Cooperació petits municipis 2005: 306.278 € Pioners en la independència dels mitjans de comunicació públics i la transparència dels ajuts El Govern ha col·laborat estretament amb el Parlament en l’elaboració de dues lleis bàsiques que afavoriran la qualitat dels mitjans de comunicació i la desgovernamentalització dels de titularitat pública: la Llei de la comunicació audiovisual, aprovada el desembre del 2005, que referma un model d’independència que compta amb un gran consens entre les forces polítiques catalanes i reforça les competències en la gestió de l’espectre radioelèctric català i reforça les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en la concessió de llicències de ràdio i televisió, i la futura Llei de reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que blindarà la independència de gestió de l’actual Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i els seus mitjans. Aquestes novetats legislatives s’han vist complementades amb el nou contracte-programa de la CCRTV, que li aporta un augment de recursos de 337 milions d’euros respecte al contracte anterior i fixa l’aportació del Govern fins al 2009 en 1.161 milions d’euros. A més a més, el Departament de la Presidència ha donat un pas endavant en els àmbits de la transparència i de la independència dels mitjans de comunicació i, des del 2005, totes les subvencions als mitjans de comunicació de titularitat privada La Llei de comunicació audiovisual reforça les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en la concessió de llicències de ràdio i televisió �8 Des del 2005, el Govern de Catalunya atorga totes les subvencions als mitjans de comunicació de titularitat privada per concurs públic i transparent. El 2006, aquestes subvencions sumen un total de 16,36 milions d’euros s’atorguen de manera coordinada amb el Departament de Cultura i a través de concursos públics. Amb aquest sistema, la Generalitat ha atorgat subvencions per un total de 14,6 milions d’euros el 2005 i de 16,36 milions d’euros el 2006. Per primera vegada, a més, la premsa digital, la ràdio i la televisió en català o en aranès han pogut accedir als concursos de subvencions de la Generalitat, que abans estaven reservats a la premsa escrita. En aquests mil dies el Govern també ha decidit donar suport a la creació d’un nou instrument de mesura de les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla catalana, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que millorarà substancialment el coneixement del sector a partir de 2007. Igualment, la Generalitat ha decidit consolidar l’Agència Catalana de Notícies i li ha donat nou impuls a partir de 2005 perquè proporcioni serveis informatius de qualitat als mitjans de comunicació del país, especialment als d’àmbit local i comarcal. Font: Departament de la Presidència Les noves televisions locals de titularitat privada Canal Taronja Osona Canal Català El 9 TV Canal Nord Empordà Televisió Televisió Sense Fronteres Lleida TV Digital Pirineus TV TV Puigcerdà Lleida TV Digital Aran TV Vall d’Aran Televisió de Manresa Canal Taronja Canal Català Pallars Sobirà Alta Ribagorça Lleida TV Digital Canal Català Televisió de Girona Televisió del Ripollès Olot Televisió Cerdanya Alt Urgell Garrotxa Pallars Jussà Canal Català TV Igualada Canal Taronja Anoia Solsonès Lleida TV Digital Canal Català Lleida TV Osona Gironès Baix Empordà Selva Segarra Bages Vallès Oriental Pla d’Urgell Segrià Anoia Urgell Garrigues Conca de Barberà Alt Camp Baix Camp Barcelonès Baix Llobregat CAT 4 TV Canal Català UrBe TV Canal Català 25 TV Localia Canal Català Canal Reus TV Canal Català Tortosa Televisió La Veu de l’Ebre Canal Català Televisió de Mataró Canal Català Garraf Tarragonès Ribera d’Ebre Baix Ebre Alt Penedès Baix Penedès Canal Català Canal Nord EPI TV Vallès Occidental Maresme Priorat Montsià Pla de l’Estany Berguedà Noguera Terra Alta Alt Empordà Ripollès Canal Català CAT 4 TV Teletaxi TV Canal Català Localia Teletaxi TV Uniprex TV Canal Català Localia Canal Català Mola TV Televisió de Sant Cugat TV 20 Teletaxi TV �Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica 9 El Govern aposta per una implantació capdavantera de la TDT a Catalunya A Catalunya el trànsit de la televisió analògica a la digital (TDT) s’anticipa a la resta de l’Estat. La Generalitat vol ser capdavantera a nivell europeu en la implantació d’aquesta nova tecnologia que millora la qualitat de les emissions i que permet la interactivitat. El 30 de novembre passat van començar les emissions digitals de les televisions estatals i nacionals, mentre que el cessament de les emissions analògiques començarà l’any 2007 i es completarà al llarg del 2009. Amb la TDT, les llars catalanes arribaran a sintonitzar fins a 40 canals de televisió en obert, entre els quals n’hi haurà vuit de Televisió de Catalunya i un mínim de quatre canals locals a cada demarcació. El Govern ja ha completat els processos de concessió de freqüències locals tant a les entitats municipals com als operadors privats. El nombre de canals locals de TDT que es podran veure a Catalunya és de 93: 56 de privats (veure el mapa adjunt) i 37 de municipals. Recuperació de la memòria de l’antifranquisme a través del Memorial Democràtic El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació del Memorial Democràtic, que té l’objectiu de recuperar la memòria històrica de l’antifranquisme i de la lluita per les llibertats que van posar els fonaments de la democràcia. Fins ara, el programa del Memorial ha convocat diferents actes d’homenatge i desgreuge a les víctimes de la dictadura per causa d’orientació sexual i als deportats als camps nazis. També s’ha obert la segona convocatòria de subvencions per projectes de recuperació de memòria històrica, dotada amb dos milions d’euros, dirigida especialment a la commemoració del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i el 75è aniversari de la II República. A més, el Govern participa en la construcció del futur Museu de l’Exili a La Jonquera. Catalunya, referent internacional en matèria de pau El Govern ha aprovat el Projecte de llei de creació de l’Institut Català Internacional per la Pau amb la voluntat de desenvolupar per primer cop una política pública de foment de la pau. L’organisme vol donar resposta a l’ampli moviment social contra la guerra, i per aquest motiu estarà destinat a la promoció de la cultura de la pau, la mediació en conflictes i el suport a les entitats i moviments socials, entre d’altres. El Memorial Democràtic i el Museu de l’Exili fomenten la recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil i la dictadura franquista �10 2 Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors • S’ha impulsat l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer ordre • L’ús oficial del català a les institucions europees ha assolit fites històriques • L’increment dels recursos en cooperació ha superat el 100% i arriba al 0,36% dels tributs propis L’impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb la Unió Europea ha perseguit augmentar la participació del Govern en els organismes i les decisions polítiques d’aquests dos àmbits, per tal d’assegurar la defensa dels interessos catalans més enllà del territori, amb iniciatives com la creació de la Delegació del Govern davant la Unió Europea. L’objectiu ha estat restablir deutes històrics i reimpulsar la transferència des de l’Estat de les competències pendents, encallades fa anys. Impuls a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània L’Euroregió té més de 13,2 milions d’habitants, un 17% de la població total de França i Espanya A partir d’octubre del 2004 el Govern va impulsar la creació de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, com a objectiu estratègic de primer ordre. Entre els objectius d’aquest projecte hi ha l’estímul a la col·laboració institucional entre els territoris, l’intercanvi cultural i educatiu, i facilitar el coneixement mutu sobre la realitat social i econòmica. L’Euroregió, que té més de 13,2 milions d’habitants, inclou les regions de Migdia-Pirineus, LlenguadocRosselló i les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó i les Illes Balears. Representa el 17% de la població conjunta d’Espanya i França, el seu PIB és pràcticament el 14% del total d’aquests dos països (2001) i proporciona un volum d’ocupació superior als 7 milions de llocs de treball (el 18% del conjunt francoespanyol). En el primer any de funcionament els cinc membres van definir els principals objectius de l’Euroregió: el reclam d’actuacions en infraestructures d’interconnexió d’una i altra banda dels Pirineus i l’aplicació de polítiques comunes. D’aquestes accions comunes, cal destacar alguns dels principals projectes que s’estan desenvolupant: el Portal Cultura, l’Observatori Socioeconòmic, l’EuroBioRegió, el Centre d’Investigació en Turisme de les Illes Balears i la Xarxa euroregional de Cambres de Comerç. Els governs han treballat especialment en la reclamació per garantir unes infraestructures de transport i connectivitat estratègiques. D’altra banda, el 27 de novembre de 2005 Barcelona va acollir la Cimera de caps d’Estat i de Govern dels 36 països euromediterranis, coincidint amb el 10è aniversari de la Declaració de Barcelona. En la reunió es van analitzar els progressos aconseguits durant els últims deu anys, des de l’anterior cimera de Barcelona, i es van establir les bases per accelerar la cooperació i les reformes en la regió. La Generalitat va fer d’amfitriona i va organitzar set reunions paral·leles. �Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica 11 TGV Ports i aeroports Bordeus Tarbes Tolosa Montpeller Bilbao Tolosa Montpeller Perpinyà Perpinyà Girona Saragossa Barcelona Tarragona Palma de Mallorca Aeroports Ports internacionals Lleida Saragossa Tarragona Figueres Girona Barcelona En funcionament València Obres en execució Estudi informatiu Ús oficial del català a les institucions europees i participació de la Generalitat en les decisions de la Unió Europea L’esforç per la presència de la Generalitat i del català a les institucions europees s’ha traduït en dues fites històriques, que han anat paral·leles a la creació de la Delegació del Govern a Brussel·les com a ambaixada davant d’Europa. Des d’octubre de 2005, la llengua catalana ja es pot utilitzar de manera oficial a les institucions de la Unió Europea (UE) gràcies a l’acord subscrit pels ministres d’Afers Exteriors de la UE i, des de juny de 2006, els ciutadans ja es poden adreçar a la Mesa del Parlament Europeu en català i ser contestats en la mateixa llengua. Aquests avenços, assolits per petició del Govern central a demanda del governs autonòmics implicats, representen un pas molt important en el reconeixement del català a Europa. Tot i això, el Govern espera que properament el Parlament Europeu també faci extensiu l’ús del català en els plens d’aquesta institució. A banda del reconeixement de l’ús de la llengua, el desembre de 2004 la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) va aprovar els acords que permeten la representació directa de les comunitats autònomes en algunes formacions del Consell de la Unió Europea i en els grups de treball del Consell corresponents. Des de llavors, una persona d’un govern autonòmic, en representació del conjunt de les comunitats, s’incorpora a la delegació espanyola a quatre formacions del Consell: Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors; Agricultura i Pesca; Medi Ambient i Educació i Joventut i Cultura. La Generalitat ja va exercir la representació autonòmica en el Consell de Medi Ambient i Agricultura i Pesca durant la presidència luxemburguesa el primer semestre de 2005. Mapa de l’Euroregió Des d’octubre de 2005, la llengua catalana ja es pot utilitzar de manera oficial a la Unió Europea Impuls a la transferència de competències pendents i a la desconflictivització amb l’Estat El Govern ha impulsat la transferència de competències pendents, que havia quedat aturada durant la passada legislatura. Fins l’actualitat, s’han fet tres reunions plenàries de la Comissió Mixta i s’han aprovat 15 noves transferències de serveis en matèria de justícia, transport marítim, agricultura, ensenyament, patrimoni artístic i ferroviari, com és el cas del canvi de titularitat de la línia Lleida-La Pobla de Segur. El Govern també ha impulsat la solució de conflictes amb l’Estat i en total s’han retirat 14 recursos d’inconstitucionalitat i conflictes positius de competència que havien estat interposats tant per la Generalitat com pel Govern central. També s’ha acordat obrir negociacions per evitar conflictivitat en temes com la Llei d’horaris comercials o la Llei de comunicació audiovisual de Catalunya. S’han celebrat tres reunions plenàries de la Comissió Mixta Estat-Generalitat i s’han aprovat 16 noves transferències �12 Llum verd a la Carta Municipal de Barcelona La Carta Municipal de Barcelona ja ha estat aprovada al Congrés Després de debatre’s durant vint anys, l’Ajuntament de Barcelona ha vist aprovada la llei que li ha de proporcionar més recursos i competències. La proposta ha rebut el suport de la comissió per al seu desplegament, de la qual també en forma part la Generalitat, i ha estat aprovada pel Congrés i el Senat. El Govern destina ja el 0,36% dels tributs propis a la cooperació al desenvolupament, un 105% més que el mandat anterior El Govern continua augmentant els fons destinats a la cooperació al desenvolupament i haurà destinat aquest 2006 al voltant de 60 milions d’euros, xifra que representa el 0,36% dels tributs propis de la Generalitat d’enguany, una xifra molt superior al 0,29% del 2005, i que representa un increment d’un 105% en comparació amb el mandat anterior. El Govern s’ha compromès a incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar al 0,7% dels tributs propis en un horitzó proper. Catalunya signa acords amb tres organismes de l’ONU a escala mundial Catalunya és pionera en el camp de la cooperació internacional perquè ha estat el primer govern subestatal a signar un acord estratègic amb la Campanya del Mil·lenni i amb dos altres organismes de Nacions Unides, el Fons de Població i el Fons de Desenvolupament per a la Dona. Fruit d’aquest acord, la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, que pretén acabar amb la pobresa, ha estrenat aquest juny l’Oficina dels Objectius del Mil·leni a Barcelona, que serà la primera de les Nacions Unides que s’estableix a la ciutat. Aquesta oficina treballa estretament amb la seu de Nova York per definir l’estratègia mundial que ha de permetre a la Campanya del Mil·lenni comptar, no només amb l’ajut dels estats, sinó també dels ens subestatals. Milers Ajut al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya EUR 1986-2006 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Departaments i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya Ajut total executat per la Generalitat de Catalunya 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992 1991 1990 1989 1988 1987 0 1986 La Campanya del Mil·leni de les Nacions Unides ha obert una oficina a Barcelona �Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica 13 3 Justícia • En aquesta legislatura es multipliquen per sis les inversions en infraestructures judicials respecte a la legislatura anterior • Més òrgans judicials i més jutges: de 492 òrgans l’any 2003 a 538 l’any 2006 Nou model d’oficina judicial • • El Pla d’equipaments penitenciaris renova la xarxa de presons i l’equilibra territorialment • Una política penitenciària realment centrada en la reinserció social i laboral El funcionament de l’Administració de justícia és un factor clau en la garantia dels drets dels ciutadans i que serveix també de mesura de la qualitat de l’Estat de dret. I la percepció que avui els ciutadans encara tenen sobre el seu funcionament és més aviat negativa. A la Generalitat li correspon ocupar-se del suport material i personal per al funcionament de l’Administració de justícia. En aquest sentit, l’elaboració del Llibre Verd de la Justícia ha permès realitzar un diagnòstic dels problemes i de les mancances del servei públic de la justícia i ha obert un debat implicant els actors socials i econòmics. Una de les primeres recomanacions del llibre duta a terme és l’elaboració d’un document de treball sobre l’assistència jurídica gratuïta a Catalunya, amb l’objectiu de millorar-ne la gestió. Cal tenir en compte que la demanda d’aquest servei s’ha incrementat de manera molt notable durant els darrers anys a causa de canvis socials i legals: judicis ràpids, immigració, justícia juvenil i violència de gènere. En aquest sentit, la Generalitat ha augmentat les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i s’han reduït els terminis de pagament. Actuacions d’assistència jurídica gratuïta (acumulat anual) Font: Departament de Justícia 350.000 300.000 250.000 200.000 292.665 308.927 247.923 150.000 100.000 50.000 0 2003 2004 2005 La justícia, més a prop del ciutadà Una altra millora impulsada pel Govern en aquest àmbit és la justícia de proximitat. Per preparar el seu desplegament el 2005 es va crear una comissió amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona, que s’ocuparà de la infraestructura dels jutjats a la ciutat, i del Departament de Justícia, que s’ocuparà dels aspectes normatius. Els nous jutjats de proximitat tindran competència en matèria de reclamacions civils de quantia menor i desnonaments per manca de pagament, així com en matèria de les faltes contra les persones o contra el patrimoni privat i públic, els furts i les faltes contra l’ordre públic, i altres conductes que atempten contra la convivència. Està previst que aquests jutjats s’implantin com a prova pilot a la ciutat de Barcelona. Nous edificis judicials i una Ciutat de la Justícia integrada al teixit urbà En aquest àmbit s’han fet importants esforços, ja que les infraestructures judicials es trobaven en mal estat de conservació. Per invertir aquesta situació, el Govern ha aprovat el Pla de renovació del parc immobiliari judicial 20042010, que suposa una inversió de 520 milions d’euros durant aquest període. El Pla renovarà els jutjats de 36 partits judicials que donen servei al 87% de la població de Catalunya. A més, s’ha iniciat la construcció de 17 nous edificis El Govern destinarà 520 milions d’euros fins al 2010 per a la renovació dels jutjats de 36 partits judicials que donen servei al 87% de la població de Catalunya �14 El primer semestre del 2007 es lliuraran els primers edificis construïts de la Ciutat de la Justícia judicials. Pel que fa a la Ciutat de la Justícia es va modificar el projecte inicial, millorant la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint usos mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial previst a la zona. La revisió del projecte ha significat la disminució del cost de la inversió inicial en uns 36 milions d’euros. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat comprèn la construcció de més de 232.368 m2 i l’import que s’hi ha destinat és de 252 milions d’euros. El primer semestre de 2007 es lliuraran els primers edificis construïts de la Ciutat de la Justícia. El primer edifici que entrarà en funcionament serà el destinat a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i en segon lloc ho farà el que allotjarà els jutjats de l’Hospitalet. Pla d’inversions en edificis judicials 2004-2010 Font: Departament de Justícia Nous edificis judicials Actuacions Superfície m2 Inversió € 26 221.186 209.398.923 Ciutat de la Justícia Actuacions Superfície m2 Inversió € 1 232.368 220.000.000 Ampliacions i rehabilitacions edificis judicials Actuacions Superfície m2 Inversió € 12 93.811 55.472.086 Total Actuacions Superfície m2 Inversió € Ciutat de la Justícia 39 547.365 Nous edificis judicials Ampliació i rehabilitació d’edificis judicials 484.871.009 Més òrgans judicials, més jutges i més especialització per a una justícia més àgil Catalunya deixarà de situar-se a la cua del rànquing de la UE en la ràtio de jutges per habitants Diverses actuacions han volgut atacar un altre problema de l’Administració de justícia: el nombre de jutges, fiscals i secretaris és insuficient per cobrir les necessitats de Catalunya. Amb 9,1 jutges per cada 100.000 habitants, Catalunya se situa per sota de la mitjana espanyola i a la cua del rànquing UE-12. Països com Alemanya compten amb 25,3 jutges per cada 100.000 habitants. A nivell de la UE tan sols Dinamarca, el Regne Unit i Irlanda tenen un percentatge més baix que el corresponent a Catalunya. En aquest sentit, al llarg de la legislatura, s’han creat 46 nous òrgans judicials en el període 2004-2006, entre ells els nous jutjats de violència contra la dona i els jutjats especialitzats en matèria mercantil. A més, s’han cobert més de 800 noves places per dotar adequadament els nous òrgans judicials creats i s’ha intensificat la formació que rep el personal de l’Administració de justícia. �Mil dies de Govern Autogovern i qualitat democràtica 15 Renovació completa del parc informàtic de l’Administració de justícia La modernització, que ha de permetre ser més eficient en l’atenció al públic, passa per una renovació completa del parc informàtic de l’Administració de justícia. Així, s’han actualitzat els equipaments informàtics als jutjats, fiscalies i registres civils i s’ha completat l’aplicació del programa IUSCAT, destinat a impulsar la renovació de sistemes d’informació per millorar la qualitat del servei, l’eficàcia en la tramitació i oferir les màximes garanties de seguretat jurídica. S’hi han destinat 18 milions d’euros en una operació de rènting per renovar i ampliar el parc informàtic del Departament de Justícia i s’han incorporat 8.000 ordinadors. Així mateix, s’ha posat en marxa una intranet específica que dóna servei a tot el personal dels jutjats i de fiscalia. Ampliació i renovació de la xarxa de centres penitenciaris, amb 11 centres i 6.500 places de nova construcció La política penitenciària al llarg de la legislatura ha vingut marcada per dos elements clau: uns equipaments penitenciaris heretats insuficients i obsolets (la darrera construcció d’un centre penitenciari a Catalunya datava de l’any 1991), i per un fort i sostingut creixement de la població reclusa, d’uns 500 interns més cada any. Per fer front a aquesta situació, el Govern ha elaborat el Pla d’equipaments penitenciaris 2004-2010, amb una inversió prevista total de 740 milions d’euros. Aquest Pla suposa la creació de 6.500 noves places que permetran atendre adequadament l’augment de la població reclusa i tancar les presons obsoletes, entre elles les tres de la ciutat de Barcelona. En diàleg amb els ajuntaments, el Govern ha definit una xarxa d’equipaments penitenciaris adequadament distribuïda en el territori. Així, es construiran 11 nous centres penitenciaris que s’afegiran al CP Brians II i al CP Joves Quatre Camins, en plena fase de construcció. Les primeres infraestructures començaran a funcionar ja a partir del segon semestre de 2007, i s’ha previst que s’hi incorporin progressivament 1.500 funcionaris nous. El Pla d’equipaments penitenciaris solucionarà el dèficit de places a les presons catalanes després de molts anys sense noves construccions La política penitenciària i la justícia juvenil La rehabilitació i la reinserció social i laboral de les persones sotmeses a mesures d’execució penal són els objectius fonamentals del sistema penitenciari i de justícia juvenil dut a terme pel Govern. Per aquest motiu, s’ha elaborat un reglament que enforteix la direcció dels centres i garanteix l’orientació del sistema penitenciari a la reinserció. En aquest sentit, la formació i el treball productiu permeten als interns desenvolupar hàbits i habilitats per valer-se per si mateixos en el seu retorn a la societat. Així, s’ha reformat i potenciat l’empresa pública CIRE –Centre d’Iniciatives per a la Reinserció– com a instrument principal d’aquesta tasca. Això ha permès ampliar les oportunitats de treball productiu per als interns, mitjançant convenis amb organismes públics, empreses i entitats. Actualment, les persones ocupades constitueixen el 35% dels interns amb possibilitats de treballar. En l’àmbit de la justícia juvenil, el Govern ha hagut de fer front a un augment del 43% en el nombre de menors i joves infractors, que s’havia produït entre el 2000 i el 2003. Per donar-hi resposta, s’ha incrementat fins a 272 el nombre de places d’internament en centres educatius i també s’ha reforçat la plantilla de professionals. D’altra banda, el Departament de Justícia ha endegat un pla pilot de prevenció de la delinqüència juvenil conjuntament amb les administracions locals. A més, s’ha arribat a un acord amb la Federació i l’Associació de Municipis per potenciar les prestacions de la comunitat aplicades als joves infractors. S’han augmentat les places de justícia juvenil i s’ha elaborat el Pla director de justícia juvenil 2004-2007 per tal de donar una orientació estratègica a l’actuació en aquesta matèria �16 Programes de tractament individualitzat, formació i inserció laboral d’interns de centres penitenciaris Mitjanes dels primers semestres Font: Departament de Justícia 2004 7.000 2003 6.000 5.000 5.678,65 4.000 Programes 6.714,835 Programes 2005 7.129,5 Programes 3.000 2.000 1.000 0 Impuls del Dret civil català i reforma de les professions titulades La reforma del Codi Civil català ha quedat enllestida en més del 80% El Govern ha reformat i actualitzat la legislació catalana i ha fet un pas endavant en el procés de codificació del Dret civil català. En aquest sentit, el Parlament ha aprovat un Projecte de llei de les professions titulades i col·legis professionals que s’ajusta a les necessitats laborals i professionals actuals. Pel que fa al Dret civil català, la Cambra catalana ha aprovat per unanimitat el Projecte de llei del Llibre V del Codi Civil de Catalunya, regulació que millora, en molts aspectes, l’establerta pel Codi Civil espanyol i per la Llei de propietat horitzontal. Mentrestant, el Govern ha donat llum verd als Llibres II, III i IV. D’aquesta manera, la reforma del Codi Civil queda enllestida en més del 80%. En l’àmbit de família, el Parlament ha aprovat les lleis que faciliten l’adopció per part de parelles homosexuals. Es creen nou centres educatius dins les presons com a aposta per a la reinserció social i laboral Nou centres penitenciaris de Catalunya disposaran d’un centre de formació per a adults, que impartirà formació bàsica i prepararà els interns per a proves d’accés. Els equipaments, totalment reconeguts com a unitats docents, s’ubicaran al Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, Dones de Barcelona, Joves de Barcelona, Ponent, Tarragona, Can Brians, Figueres, Girona i Quatre Camins. �Mil dies de Govern 17 �18 �Mil dies de Govern 19 II. Impuls de l’economia 4 Política econòmica i internacionalització • L’economia catalana mostra els millors resultats dels darrers sis anys • El Govern ha sanejat i racionalitzat els seus pressupostos: menys dèficit en cada pressupost i menys deute global • Els comptes de la Generalitat han incrementat la despesa social i han augmentat la inversió, sense augmentar la pressió fiscal sobre els ciutadans • L’Acord estratègic entre el Govern, les organitzacions empresarials i els sindicats és l’aposta més important dels darrers 30 anys per millorar la competitivitat de l’economia catalana • S’ha impulsat l’obra social de les caixes L’economia catalana ha començat l’any amb un fort impuls i ha reprès el lideratge de l’economia espanyola. Durant el primer trimestre del 2006, s’ha consolidat l’etapa expansiva iniciada a finals del 2003, amb un creixement del 3,6%, 2 dècimes superior al registrat l’últim trimestre del 2005 i el més alt des del tercer trimestre del 2000. Per primera vegada des de fa set trimestres el creixement de l’economia catalana ha estat superior a la mitjana espanyola. Aquesta acceleració de l’activitat econòmica s’explica per la millora del sector industrial (1,5%), que surt de l’estancament dels darrers anys, mentre els serveis moderen la seva expansió (4,1%) i la construcció es manté (5,8%). Finalment, la lleugera recuperació que ha experimentat la zona euro ha contribuït notablement al bon comportament de l’economia catalana per la millora registrada per les exportacions. A més, Catalunya és una de les comunitats autònomes que crea més llocs de treball: n’ha creat 48.100 de nous durant el segon trimestre del 2006. La taxa d’ocupació catalana se situa al 71,5%, per damunt de la registrada a la zona euro. D’aquesta manera es compleixen amb quatre anys d’antelació els objectius d’ocupació fixats per l’Agenda de Lisboa per al 2010 (70%). La taxa d’atur s’ha reduït fins al 6,5%, dos punts per sota de la mitjana espanyola (8,5%) i inferior també a la mitjana de la Unió Europea (7,9%). % Comparativa creixement economia catalana Font: Departament d’Economia i Finances 4 3,5 Espanya 3 2,5 Catalunya 2 1,5 1 Zona Euro 0,5 0 2001 2002 2003 2004 2005 Durant el primer trimestre de 2006 l’economia catalana ha consolidat l’etapa expansiva iniciada a finals de 2003 �20 Pressupost de la Generalitat: més despesa social, més inversió i millora de la gestió Les polítiques socials representen el 50% de la despesa en els pressupostos del 2006 El Govern ha fet de la despesa social un dels seus eixos principals. Així, el 2006, un 56,9% dels recursos es destinen a les polítiques socials: salut, educació, justícia i serveis als ciutadans. També es fa una especial atenció a la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana, a l’equilibri territorial i a la sostenibilitat. En aquest sentit, cal destacar que aquest increment de la despesa destinada a polítiques socials s’ha produït al llarg de tota la legislatura; així, en els pressupostos de 2004 i 2005, els capítols destinats a polítiques socials han augmentat en un 16% i un 29% respecte al pressupost de 2003. I en el pressupost del 2006 representen un 55,64% del total. L’esforç inversor és un dels pilars fonamentals dels comptes públics. La inversió prevista per l’any 2006 es de 5.780 milions d’euros. L’increment en relació a l’any 2004 es del 84,2%. Aquest salt inversor sense precedents s’evidencia en les xifres d’inversió per habitant, passant de 365 euros el 2003 a 691 euros el 2006. El menor recurs a l’endeutament per al finançament de la inversió és una altra de les característiques remarcables de la gestió dels comptes públics, amb una reducció del creixement de l’endeutament net de l’exercici del 8,4% el 2006. D’altra banda, la voluntat del Govern d’incrementar la transparència i l’eficàcia en la seva gestió té un reflex important en el procés d’elaboració del pressupost. L’estructuració en programes i l’orientació a objectius i resultats així com la inclusió de noves entitats que fins ara no formaven part dels pressupostos fa que el procés dels comptes públics sigui més transparent, eficaç i eficient. Pressupost consolidat de la Generalitat de Catalunya Font: Pla de Govern, Generalitat de Catalunya 2004 2005 2006 22.471 M€ 26.501 M€ 29.689,5 M€ Pressupost 2006 - Despeses del sector públic (M€) Àrees de despesa Font: Departament d’Economia i Finances Import Funcionament de les institucions i Administració general % 2.037,3 6,9 16.896,6 56,9 Serveis i béns públics de caràcter econòmic (infraestructures, R+D+i, medi ambient, territori...) 5.294,3 17,8 Foment i regulació dels sectors productius 1.447,7 4,9 Suport financer als ens locals 2.798,5 9,4 Altres (fons de contingència i deute públic) 1.215,2 4,1 29.689,5 100,0 Béns i serveis públics de caràcter social i protecció i promoció social Total (M€) Important disminució del dèficit El dèficit públic s’haurà reduït un 50% en tan sols tres anys A l’inici del seu mandat, el Govern va encarregar a un grup d’experts independents un informe econòmic i financer per conèixer l’estat de les finances de la Generalitat. Segons aquest estudi, l’any 2003 es va tancar amb un dèficit de 1.264 milions d’euros. La preparació i l’aplicació escrupulosa del Pla de sanejament pressupostari ha permès la reducció del dèficit i el resultat negatiu, que ha estat de 250 milions d’euros, xifra que millora en més de 1.000 milions el resultat de l’any 2003. El Pla preveu l’equilibri pressupostari el 2008. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 21 L’endeutament net del 2006 serà de 933 milions d’euros, davant els 2.604 del 2003, de manera que el volum total del deute sobre el PIB català ha passat de representar un 11,82% el 2003 a l’11,78% actual. Aquest procés de reestructuració també ha permès reduir l’ús d’instruments financers atípics, més costosos per a l’Administració i menys transparents que els mecanismes tradicionals d’endeutament. L’estalvi corrent s’ha triplicat en tres anys, passant de 514 milions el 2003 a 1.462,3 el 2005; la previsió per al 2006 és de 1.762,5. Reducció del dèficit Font: Departament d’Economia i Finances Dèficit (SEC 95) 2003 (liq) 2004 (liq) 2005 (pr) 2006 (es) -1.264 -821 -650 -525 Elaboració d’un pla de mesures contra la inflació a Catalunya El Pla contra la inflació inclou 39 mesures per corregir el diferencial d’inflació que Catalunya registra tant amb Espanya com amb la zona euro. Aquestes mesures s’orienten a la millora de la competitivitat i la productivitat de la nostra economia, a la millora de la racionalització i eficiència de l’administració pública, a la millora del funcionament de certs mercats, així com a l’adopció d’actuacions concretes en diversos àmbits: defensa dels consumidors i usuaris, mercats de productes, formació, sanitat, transport i logística, habitatge, energia i mesures en relació a l’elaboració de l’instrumental estadístic. Millora del finançament de la sanitat En el marc de l’impuls de la millora del finançament, el Govern va obrir el debat que va portar a un acord estatal per millorar el finançament de la despesa sanitària que ha beneficiat totes les comunitats autònomes i que va ser adoptat a la Conferència de Presidents del mes de setembre. Gràcies a aquest acord, Catalunya rebrà, el 2006, 646 milions d’euros addicionals per al finançament de la despesa sanitària. Acord estratègic amb les organitzacions empresarials i els sindicats per millorar la competitivitat de l’economia catalana L’estratègia més ambiciosa per al canvi econòmic que Catalunya ha emprès en els darrers 30 anys, per tal de seguir potenciant el creixement de l’economia, és la signatura, juntament amb organitzacions sindicals i empresarials, de l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Les 86 mesures de l’acord actuen en àmbits fonamentals per a la millora de la competitivitat com l’R+D+i, la formació, les infraestructures i el finançament de les empreses, així com en el foment de la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la cohesió social. En aquests moments s’ha complert el 66% de les previsions del pacte: 43 de les mesures es poden donar per assolides i enguany se n’acabaran d’implementar 14 més. El pressupost estimat inicialment fins a finals de legislatura era de 3.000 milions d’euros, tot i que les eleccions anticipades fan variar aquesta previsió. De moment, l’any 2005 ja se n’hi van destinar 1.020 i el 2006 se n’hi destinen 1.590 milions. En concret, des de l’entrada en vigor de l’Acord estratègic s’han dut a terme un seguit de mesures. Des del 2003 s’ha incrementat el pressupost de Ja s’han complert el 66% de les previsions de l’Acord estratègic i s’hi han invertit més de 2.600 milions d’euros �22 la Direcció General de Recerca en un 72%, dins del capítol dedicat a R+D+i. També s’han realitzat 38 actuacions d’accés sostenible que afecten 64 municipis i 118 polígons industrials, en el capítol de les infraestructures de transport i mobilitat. En el camp de la internacionalització, ja s’ha creat un centre de promoció de negocis a Xangai i s’han implantat plataformes empresarials a París, Varsòvia, Budapest i Praga, així com nous centres de promoció turística a Frankfurt, Milà i Beijing. I, finalment, dins de l’àmbit de les relacions laborals i de la cohesió social s’han dut a terme mesures com la creació de l’Indicador de Rendes de Suficiència de Catalunya (IRSC) i s’han constituït la Comissió per l’estudi de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la Comissió per a la millora de la gestió de la incapacitat temporal. L’activitat exportadora ha assolit la millor xifra dels darrers cinc anys Les exportacions catalanes han augmentat un 9% en el primer trimestre del 2006 i un 13% fins l’abril Les empreses exportadores catalanes han assolit el millor nivell d’activitat exportadora des de 2001. El clima exportador de Catalunya, corresponent al primer trimestre de 2006, presenta un saldo positiu del 38,7%. Aquest saldo està motivat pel fet que el 54% dels exportadors catalans van presentar una activitat exportadora a l’alça i només el 15,3% han registrat un nivell a la baixa. Aquesta dada és la més positiva dels darrers cinc anys i clarament superior a la segona millor xifra corresponent al segon trimestre del 2004, un 21% de saldo positiu. D’altra banda, la cartera actual de comandes presenta una dada especialment bona: 40,8 punts, la millor xifra del darrer lustre, mentre que les expectatives per als propers dotze mesos presenten un saldo positiu superior a l’actual (43 punts). Exportacions de productes industrials (variació interanual en %) Font: Idescat 30 25 17,8% 20 15 10 5 0 -5 -10 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Comerç de béns amb l’estranger (variació interanual, mitjana mòbil 12 mesos) Font: Idescat i Agència Estatal de l’Administració Tributària 20 Exportacions 15 Importacions 10 5 0 -5 M 02 J S D M 03 J S D M 04 J S D M 05 J S D M 06 �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 23 Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008 Com a conseqüència de l’Acord estratègic, a començaments de l’any passat es va aprovar el Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 20052008, del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA). Entre els objectius del pla hi ha aconseguir un flux d’inversió directa a l’estranger de 25.000 milions d’euros anuals, incrementar un 35% les exportacions, augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores regulars, organitzar sectorialment les polítiques d’internacionalització de les empreses i incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins a un 15% del total. En conseqüència, el COPCA ha dut a terme accions adreçades a la internacionalització de les empreses i ha intensificat el desplegament de la seva xarxa de plataformes empresarials, promoció i assessorament per a la participació d’empreses catalanes en licitacions internacionals i formació d’especialistes en comerç exterior i internacionalització de l’empresa. Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar, de mitjana, prop d’un 45% les vendes a l’exterior. L’any 2004 es va acordar la creació de la Xarxa d’Agències per a la Internacionalització. I, en el decurs de 2005, es van concretar els entorns empresarials participatius de l’Anella Internacional amb un pressupost de partida de 600.000 euros, una plataforma de gestió i fòrum de debat que mitjançant la tecnologia web, esdevindrà un punt de trobada i element dinamitzador. S’ha fet la convocatòria per a la concessió d’ajuts per al foment de la internacionalització de l’economia catalana amb una quantitat màxima de 15,6 milions d’euros el 2005 i 14,9 milions d’euros el 2006. Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar prop d’un 45% les vendes a l’exterior Creació de l’Observatori de Mercats Exteriors Aquest observatori, creat el passat novembre, serà una eina de seguiment de tendències sectorials, de mercat i tecnològiques per conèixer millor la realitat i l’evolució de l’entorn. Analitzarà les tendències amb l’ajuda d’indicadors d’interpretació immediata que facilitin l’adopció de decisions. Rebaixa de l’impost sobre successions i donacions El Govern ha aprovat el Projecte de llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que suposa una reducció del 30% de la pressió sobre els béns no bonificats. Amb les modificacions proposades pel Govern, un 80% dels ciutadans en quedarà exempt i la pressió fiscal mitjana es reduirà un 24% per a tots els contribuents. Es millora el tractament fiscal per als familiars directes, especialment els cònjuges, al mateix temps que es suavitzen els tipus impositius per als familiars llunyans i no parents. Preparació de la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya i nou portal e-tributs El Departament d’Economia i Finances ha posat en marxa el programa per a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya, que proposa un nou model de gestió tributària. En destaca la creació de la futura Agència Tributària de Catalunya, prevista en el nou Estatut. Igualment, en la línia de facilitar al ciutadà la seva relació amb l’administració, s’ha posat en funcionament el portal e-tributs, per poder realitzar telemàticament els tràmits més habituals relatius als impostos gestionats per la Generalitat. El 80% dels afectats per l’impost sobre successions i donacions quedarà exempt de pagar-lo �24 Nou impuls de l’Institut Català de Finances El Pla estratègic de l’ICF el converteix en un instrument al servei del creixement i la competitivitat de les empreses catalanes El Govern ha dissenyat un Pla estratègic per a l’Institut Català de Finances (ICF) per tal de convertir-lo en el veritable instrument financer de la Generalitat al servei del creixement i la competitivitat de les empreses catalanes. L’any 2004 es va iniciar el sanejament patrimonial de l’entitat que ha de culminar l’any 2007. Durant aquest temps, és previst un augment considerable de la capitalització de l’Institut, així com una reducció important de la ràtio de morositat, passant del 4,5% el 2004 a un 2,9% el 2007, data en què el volum d’actius gestionats per l’ICF serà d’uns 3.000 milions d’euros. Les actuacions més destacades de l’Institut en aquests dos anys i mig han estat la posada en marxa de nous instruments per millorar l’accés al finançament de les pimes catalanes –com ara l’ICFcrèdit, els préstecs participatius o els fons de titulització d’actius–, la participació en diversos préstecs sindicats que han permès portar a terme operacions estratègiques per al nostre món empresarial, la línia d’avals destinada a ajudar els joves a emancipar-se, l’estructuració del Pla financer de Fira 2000, el finançament dels trens de la L9 del metro de Barcelona i la creació d’ICF Equipaments per al finançament de la construcció i manteniment d’equipaments públics. També cal remarcar l’obertura de noves línies de crèdit específiques per finançar els ajuntaments que participin en la construcció d’equipaments esportius, per finançar les matrícules universitàries o per a les empreses del sector audiovisual, entre d’altres. Millor coordinació entre el Govern i l’acció social de les caixes i reforma de la Llei de caixes La nova Llei de caixes introdueix canvis normatius per adaptar i modernitzar el model català de caixes d’estalvi Al llarg de la legislatura, la col·laboració entre la Generalitat i les caixes d’estalvi s’ha reforçat. El Govern entén que es tracta d’institucions clau per al desenvolupament econòmic i social del país i, per això, el mes de març de 2005 la Generalitat i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvi van crear una comissió mixta paritària per analitzar i posar en marxa propostes en tres àmbits: la col·laboració i participació de les caixes d’estalvi en infraestructures estratègiques, la millora i reforçament dels òrgans de govern de les caixes i l’acció de l’obra social com a complementació a les polítiques socials públiques. Referent als òrgans de govern de les caixes, la reforma de la Llei de caixes introdueix retocs a l’actual normativa per preservar i modernitzar el model català de caixes d’estalvis. Finalment, pel que fa a l’increment de l’obra social, les caixes han incrementat els recursos de les seves polítiques socials en un 58% entre 2003 i 2006, passant de 269 a 426 milions d’euros. Promoció de projectes d’interès general En el terreny financer, cal esmentar tant la creació del Fons Europeu per a la Mediterrània i el Fons de Capital Risc per invertir als països del Magrib, com la creació de la primera borsa de drets d’emissió de CO2 de l’Estat, la SENDECO2. Racionalització de la gestió del patrimoni de la Generalitat Des del Departament d’Economia i Finances, s’ha iniciat un procés de racionalització de la gestió del patrimoni immobiliari de la Generalitat. Aquest procés té dos objectius principals: corregir la dispersió de les seus dels serveis de l’Administració catalana i aconseguir un estalvi econòmic i una major eficiència. Les actuacions s’estan duent a terme tant en els serveis ubicats a Barcelona com a d’altres ciutats. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 25 5 Política industrial • Foment de la innovació i la competitivitat de les indústries catalanes • Increment dels centres de recerca i innovació industrial • Impuls a la transformació del sector tèxtil amb 10,5 milions d’euros d’inversió al sector El Govern ha dissenyat una política industrial per transformar el model productiu que ha permès el desenvolupament econòmic de Catalunya des de la seva incorporació a la Unió Europea. Després de 20 anys d’aquest model, les condicions d’internacionalització dels mercats ja no ens permeten ser competitius en els termes en què ho havíem estat fins ara, en base als costos laborals directes. Aquesta transformació del model productiu s’ha fonamentat en un instrument principal, l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, que ja hem esmentat a l’apartat anterior. A banda d’això, una des les actuacions a tenir en compte ha estat la dirigida al sector tèxtil pel pes que té el sector a Catalunya i l’impacte de la liberalització del mercat internacional que el tèxtil ha afrontat des de l’1 de gener de 2005. El Pla tèxtil 2005 va destinar 10,5 milions d’euros al sector per tal d’impulsar la seva transformació i el 2004 el Govern ja havia impulsat ajuts al sector tèxtil per valor de dos milions d’euros. La inversió industrial a Catalunya es recupera al llarg dels anys 2004 i 2005 amb creixements superiors al 5% anual Foment de la innovació i de la transferència tecnològica El Govern considera que la innovació és un dels principals instruments per a la millora de la competitivitat i la productivitat de les empreses i, per això, ha augmentat exponencialment la dotació econòmica per al finançament de projectes d’R+D+i (recerca, desenvolupament i innovació): les ajudes a la innovació sumen més de 100 milions d’euros entre l’any 2004 i 2006. Precisament, la nova Llei del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), aprovada el novembre de 2005, té per objectiu afrontar els nous reptes de la política industrial com ara facilitar la innovació, la transferència i difusió de tecnologia, el desenvolupament empresarial i la internacionalització del teixit empresarial català. La llei recull l’obligació de respectar el criteri de paritat, integra l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) dins l’estructura del CIDEM i crea un òrgan de govern amb la presència de les organitzacions empresarials i sindicals. A més a més, el Govern ha impulsat la signatura de dos convenis de collaboració entre el CIDEM i el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per millorar el nivell tecnològic i la competitivitat de les pimes catalanes. El primer té com a objectiu promoure la implantació d’una infraestructura de Punts d’Assessorament i Inici de Tramitació que, entre d’altres serveis de suport, permetrà als emprenedors fer els tràmits per posar en marxa una empresa en menys de 72 hores. El segon conveni promou la innovació integral en l’àmbit tecnològic i el desenvolupament de serveis o eines especialitzades, com la utilització de préstecs participatius per a la posada en marxa de noves empreses. També s’han signat els acords per a la creació dels següents centres tecnològics: el de l’Aeronàutica i l’Espai a Viladecans, el de Tecnologies de la Les ajudes a la recerca, desenvolupament i innovació sumen més de 100 milions �26 Nutrició i la Salut a Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries a Lleida, el de la Logística al Prat de Llobregat, el de Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació (CENTA) a Girona, el dels mèdia a Barcelona i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. La Xarxa de Centres Tecnològics estarà formada, a finals de la legislatura, per una desena de centres a tot Catalunya. Un registre de centres permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia perquè identificarà les entitats que componen l’oferta científica i tecnològica. Nou Observatori de Prospectiva Industrial A partir de la creació de l’Observatori de Prospectiva Industrial, instrument per impulsar la transformació industrial a partir de la detecció de problemes i de la realització d’estudis, s’han elaborat 38 estudis sobre els sistemes productius locals que han servit de base per a l’elaboració dels plans abans citats. Creació de l’Agència Catalana d’Inversions per atreure inversors L’Agència Catalana d’Inversions ha gestionat, fins ara, 138 projectes i n’ha implementat 32 d’inversió empresarial, amb una inversió global de 158 milions d’euros, la creació de 1.509 nous llocs de treball i el manteniment de 2.124 més El Govern ha creat l’Agència Catalana d’Inversions (ACI), que neix amb la finalitat d’actuar com a punt d’interlocució entre l’empresa i l’Administració, en l’àmbit de les inversions i la reorganització empresarial a Catalunya, tot impulsant la creació de llocs de treball estables i de qualitat a través del suport a la inversió empresarial. L’Agència té la missió de fomentar les inversions empresarials, nacionals o estrangeres, que siguin sòlides econòmicament i tecnològica. Algunes de les empreses establertes a Catalunya i amb les quals ha collaborat l’Agència són Kao Corporation, Total Petrochemichals, Sanofi Aventis, Kawasaki, Lanxess, Dow Chemical, Computer Associates o Atento. Innovació empresarial Els plans d’innovació del Bages, d’Osona i de Terrassa s’han fet en base al nou model de dinamització de sistemes productius locals Per poder abordar el teixit industrial de forma més especialitzada, i degut a la seva heterogeneïtat i especificitats pròpies de cada realitat present al territori, s’ha donat un pas endavant en la segmentació dels sectors productius per delimitar àrees més petites d’actuació denominades “sistemes productius locals”. A partir del disseny del nou model de dinamització de sistemes productius locals i de generació de plans d’innovació territorial s’han elaborat diversos projectes: el Pla d’innovació del Bages, el Pla d’innovació d’Osona i el Pla d’innovació de Terrassa. Finalment, per donar el suport necessari a les empreses que comencen s’ha creat el Programa Créixer, que ha permès fer un diagnòstic empresarial de les diferents àrees funcionals de l’empresa i fer recomanacions i proposar línies de futur. S’han realitzat 784 diagnòstics al llarg d’aquest període i s’han portat a terme 25 tallers de formació amb 260 empreses participants. Recuperació de la indústria catalana Els principals indicadors industrials –clima industrial, inversió industrial, índex de producció industrial, producte interior brut, ocupació i exportacions i vendes– corresponents al primer trimestre de 2006 confirmen la recuperació de la indústria catalana, a la qual ha contribuït la política industrial del Govern. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia La inversió estrangera a Catalunya ha estat excepcional. La inversió directa va arribar als 2.567 milions d’euros durant l’any 2005, prop d’un 17% del total de la rebuda per Espanya. La inversió industrial va suposar un 64,5% d’aquesta inversió global amb un diferencial de Catalunya respecte a Espanya d’un 46,3%. Aquestes dades donen unes taxes de variació en la inversió, respecte al 2004, del 33,6% en la inversió estrangera global i del 112,6% en la inversió industrial. Pel que fa a la confiança en la indústria catalana, mesurada per l’indicador de clima industrial, és la més alta des de l’estiu de 2003. També cal destacar que les carteres de comandes són les més altes dels darrers cinc anys i que el grau d’utilització de la capacitat productiva del segon trimestre del 2006 és el més alt dels darrers dos anys. El PIB industrial, principal indicador de conjuntura industrial, també ha millorat. Durant el primer trimestre de 2006 ha experimentat un creixement interanual de l’1,5%, cosa que suposa la xifra més alta des del tercer trimestre del 2001. Aquesta millora de la situació industrial es fonamenta també en altres indicadors, com són l’índex de producció industrial, amb un increment interanual d’un 7,6% durant el primer semestre de 2006; la inversió industrial, amb un creixement del 5,3% al 2005; les exportacions, amb un 17,6% durant el primer semestre d’enguany; les vendes, amb una previsió de creixement per al 2006 d’un 6,4%, i, finalment, l’ocupació industrial, que ha augmentat un 3,5% durant el primer trimestre de 2006. Una llei per regular la seguretat industrial Per tal de regular els criteris i instruments en matèria de seguretat industrial a tot Catalunya, el Govern ha aprovat el projecte de Llei de seguretat industrial. El text preveu la creació de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial com a autoritat que exerceixi les competències de la Generalitat en aquesta matèria. La llei, que preveu augmentar la competitivitat en aquest sector, també regula aspectes relacionats amb la seguretat d’equipaments industrials. 27 La inversió directa estrangera a Catalunya va arribar als 2.567 milions durant el 2005, un 17% del total rebut a Espanya �28 6 Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral • La taxa d’ocupació se situa al 71,5% i assoleix els objectius europeus del 2010 • La taxa d’atur se situa dos punts per sota de la mitjana espanyola • S’ha reduït la sinistralitat laboral respecte l’any 2003, malgrat un cert repunt l’any 2006 • El Govern ha fomentat la formació professional, amb la col·laboració dels empresaris i els sindicats Taxa d’atur estimada Font: Enquesta de població activa (EPA) i Enquesta de les forces de treball (EFT) 12.0 11.5 11,6% 10.5 CAT 11,3% 11.0 ESP UE 9,6% 10.0 10,3% 9.5 9,33% 7,6% 9 9% 8.5 9,1% 8,53% 9% 8 7,5 7,12% 7 7% 6,47% 6.5 juliol 2006 gener 2006 juliol 2005 gener 2005 juliol 2004 gener 2004 juliol 2003 gener 2003 6 juliol 2002 S’han assolit els objectius fixats per la Unió Europea per al 2010 en taxes d’ocupació, tant per al conjunt de la població com per a les dones El nivell d’ocupació de Catalunya assoleix ja ara l’objectiu europeu per a 2010. En aquests moments, Catalunya, que té una taxa d’ocupació del 71,5%, és la comunitat autònoma on hi ha més persones ocupades, en concret 3.413.900 treballadors i treballadores, un nivell lleugerament superior a l’objectiu fixat per a tota la Unió Europea per a 2010, d’aquí a quatre anys (70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones que tenen edat de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. En el cas de les dones, la taxa és d’un 61,4%, que també és l’objectiu europeu per a 2010 (60%). El nivell d’atur és el més baix en un segon trimestre des de 1980 i la taxa se situa en un 6,5%, per sota de l’espanyola i l’europea. Des de finals del 2003 s’han creat a Catalunya 352.800 llocs de treball, que representen una mitjana de més de 410 nous ocupats per dia. Pel que fa a les dones, el creixement ha estat de 193.600 llocs de treball, un increment superior al 15% en poc més de dos anys. Les dones ocupen el 55% dels llocs de treball creats. La taxa de temporalitat, que a Catalunya és actualment del 26,8%, està gairebé tretze punts per damunt de la mitjana europea (14%), però més de set punts per sota de la taxa espanyola (34%). �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 29 La plena ocupació, objectiu estratègic Arribar a nivell de plena ocupació efectiva és un objectiu difícil d’assolir però que s’ha de perseguir sempre i els resultats actuals de l’ocupació catalana són molt positius en aquesta direcció. El Pla general d’ocupació insisteix en el creixement quantitatiu, però situà el repte de la qualitat com a primera prioritat. Augmenta l’ocupació i la contractació indefinida El número d’afiliats a la Seguretat Social ha augmentat el mes de juliol en 103.208 persones respecte al any anterior, cosa que suposa un 3,17% interanual. Les contractacions indefinides també han experimentat una evolució positiva, ja que s’han incrementat un 23,4% durant els set primers mesos de l’any, davant del 7% registrat per les contractacions temporals durant aquest mateix període. Les contractacions indefinides augmenten prop d’un 24% Actualment, 794.000 persones treballen a la indústria El creixement de l’ocupació al sector industrial es manifesta en la creació de 19.500 nous llocs de treball en el darrer any. Aquesta dada reflecteix l’estabilitat de l’ocupació industrial malgrat els processos d’ajust i deslocalitzacions d’activitat industrial cap a altres països amb condicions laborals més desfavorables i costos salarials inferiors. La indústria també veu com creix l’ocupació tot i estar immersa en un context d’ajust estructural Un nou model de Servei d’Ocupació de Catalunya Ja s’han aprovat les Bases per a un nou model de gestió i descentralització de les polítiques actives d’ocupació, que serà l’instrument fonamental per a una atenció més personalitzada al ciutadà. També s’ha posat en marxa la nova pàgina web del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb l’objectiu que sigui l’oficina virtual de treball de la Generalitat, amb blocs d’informació específics segons els destinataris (persones, empreses i territoris). Per tal d’assolir la plena ocupació, des del SOC s’ha dissenyat el Pla integral de polítiques actives d’ocupació de Catalunya, amb una inversió de més de 150 milions. D’aquesta inversió es pot destacar la constitució dels primers consorcis de gestió i desenvolupament de polítiques actives d’ocupació a la ciutat de l’Hospitalet i a la comarca del Vallès Occidental. Emmarcat dins el Pla s’ha establert l’acord per a la creació de quatre centres integrals de formació professional per a l’any 2005. Aquests centres integrals estan formats per la formació professional reglada, la contínua i la formació ocupacional. L’objectiu de creació d’aquests centres és unificar els diferents programes, centralitzant en un únic espai les diverses necessitats i oferint, així, un servei més eficient. I finalment, com una altra iniciativa del Pla integral de polítiques actives, s’han destinat 5,2 milions pel desenvolupament de projectes de nous jaciments d’ocupació pel 2005-2006. Nous centres integrals de formació Font: Departament de Treball i Indústria Nom del centre Àmbits d’actuació CIFO de Sant Feliu de Llobregat Automoció CIFO de Tarragona Química Centre Integral Lacetània (Manresa) Electricitat, electrònica, automoció, obra civil i mecànica Centre Integral Garrotxa (Olot) Electricitat, electrònica, mecànica, obra civil, tèxtil, agrari, sanitari Els primers quatre centres integrats de formació professional etan ubicats al Baix Llobregat (sector automòbil), a Tarragona (sector químic), a Olot i a Manresa. �30 Cap a una ocupació de qualitat El Departament de Treball i Indústria ha destinat 620.369.461 euros a les polítiques actives per millorar la qualificació i l’ocupabilitat de la població. Han estat usuàries d’aquestes accions 675.827 persones. Aquestes polítiques inclouen la formació professional per persones ocupades o en atur, la creació de plans d’ocupació, escoles taller i cases d’ofici, així com la realització d’estudis, itineraris personals d’inserció, accions integrades i pactes territorials per a l’ocupació. D’altra banda, els fons destinats a formació contínua a Catalunya s’han incrementat fins arribar a 80,8 milions d’euros. L’índex d’accidents laborals ha baixat un 28% des de l’any 2000 L’any 2005 l’índex de sinistralitat laboral va arribar al valor mínim des de l’any 2000 S’ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses L’any 2005 s’ha arribat al valor mínim de l’índex de sinistralitat –nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors– dels darrers cinc anys. En termes absoluts, l’índex d’incidència ha passat dels 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors de 2000, als 5.949 de 2005, fet que ha suposat una reducció del 28,2%. Actualment, en el primer trimestre de 2006, aquest índex se situa en 6.168 accidents a causa de les incidències lleus. I pel que fa als accidents mortals, també s’han reduït de prop d’un 25% des de l’any 2003. Pel que fa a les mesures emprades, el Departament de Treball i Indústria ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que pateixen més accidents laborals perquè compleixin amb la Llei de prevenció de riscos. El 81% de les empreses catalanes no ha patit cap accident laboral durant l’any 2005. Evolució de l’índex d’incidència dels accidents en jornada de treball amb baixa Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006) 10.500 9.500 Catalunya Barcelona Lleida Espanya Girona Tarragona 2005 interanual 2005-2006 8.500 7.500 6.500 5.500 4.500 2002 2003 2004 Total d’accidents mortals Font: Departament de Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya (2006) 10 5 0 2002 2003 2004 2005 interanual 2005-2006 �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 31 El Pla de Govern per a la prevenció de riscos laborals (2005-2008) compta amb un pressupost global de 67.933.900 euros i dóna compliment a una de les propostes prioritàries recollides a l’Acord estratègic: reduir la quantitat i la gravetat dels danys a la salut que es produeixen a la feina i garantir la millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Es tracta d’un pla transversal que té com a objectiu reduir el nombre i la gravetat dels accidents laborals i millorar les condicions de seguretat i salut en el treball. Comença l’elaboració d’un Pla estratègic per a la conciliació de la vida laboral i familiar i s’aprova la Llei de conciliació del funcionariat En el marc de l’Acord estratègic s’ha creat la Comissió per a l’estudi de la conciliació de la vida personal, laboral i familiar, a la qual diversos departaments han aportat les seves propostes en aquesta matèria. Així, el Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar. El Pla, que vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials, estarà llest en sis mesos. D’altra banda, i com a fita històrica, el Parlament va aprovar el juliol de 2006 la Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya, pionera a l’Estat espanyol. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, amb els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral. La nova normativa de conciliació de vida laboral i familiar equipara la filiació biològica amb les adopcions i acolliments, així com el matrimoni amb les parelles de fet �32 7 Comerç, turisme i consum • Les noves lleis d’equipaments i d’horaris comercials estableixen un nou model comercial català • Impuls definitiu a l’expansió de la Fira de Barcelona, que serà la segona fira d’Europa en superfície amb les obres d’ampliació previstes fins el 2009 • Pla estratègic cap a un nou model turístic basat en la qualitat, la sostenibilitat i l’equilibri territorial • Més protecció per als consumidors i usuaris de l’Agència Catalana de Consum L’activitat normativa del Govern s’ha centrat en preservar el model comercial català L’objectiu del Govern en matèria de comerç és preservar i potenciar el model comercial català, caracteritzat per la coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució detallista, amb un pes específic important del comerç de petita i mitjana empresa en trama urbana. Una bona aproximació per analitzar la salut del comerç urbà és el “Clima comercial urbà de Catalunya”, un indicador que determina la marxa del negoci als establiments detallistes situats en zones de l’interior d’un nucli urbà caracteritzades per una alta concentració d’oferta comercial. Concretament, estudia si la marxa del negoci és bona, regular o dolenta, i analitza el saldo entre les opinions positives i les negatives. Així, per exemple, el quart trimestre del 2005 el resultat va ser de 32,8%, que representa el percentatge net de respostes de percepció positiva del sector. % Clima comercial urbà a Catalunya: marxa del negoci (saldo respostes positives - negatives) Font: IDESCAT (2006) 40 35 30 25 20 15 10 5 0 T1/2004 T2/2004 T3/2004 T4/2004 T1/2005 T2/2005 T3/2005 T4/2005 Com es pot observar en el gràfic, la situació del sector és estable i només un percentatge baix d’enquestats manifesta que la marxa del negoci és dolenta. Per tal de preservar el model comercial català, el Govern té bàsicament dues línies d’actuació: racionalitzar i dinamitzar el comerç urbà, i garantir les condicions de competència entre els diferents formats comercials. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 33 La Llei d’equipaments comercials pretén racionalitzar i dinamitzar el model comercial català El desembre de 2005 es va aprovar la Llei d’equipaments comercials que impulsa un model comercial compacte, complex i cohesionat. Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris; complex, perquè combina l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis, i cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se. Aquesta llei consolida també el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (PTSEC), en procés de reelaboració, com l’instrument d’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial. Aquest Pla preveu un creixement comercial total de 395.000m2 i un increment de 132.000 m2 de supermercats. El text regularà la implantació de grans i mitjans establiments i garantirà l’equilibri entre operadors i la llibertat d’establiment de nous distribuïdors. El Pla d’equipaments comercials preveu un creixement comercial total de 395.000 m2 Nova Llei d’horaris comercials El 23 de desembre de 2004 el Parlament va aprovar la Llei d’horaris comercials, a iniciativa del Govern. La llei estableix que els comerços puguin obrir un màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 m2, que no estaran sotmesos a limitacions horàries. Cal destacar que aquesta excepció és fruit d’un acord amb l’Estat en el marc de la Comissió mixta Estat-Generalitat, i permetrà estabilitat jurídica, ja que evitarà futurs recursos contra la llei. La nova normativa d’horaris fixa que la majoria dels comerços puguin obrir un màxim de 72 hores setmanals i 8 dies festius Impuls a l’expansió de Fira de Barcelona per tal de situar-la a primer nivell europeu L’impuls del Pla estratègic de la Fira de Barcelona 2006-2015 pretén situar l’equipament com una de les infraestructures de referència de l’economia catalana i el vol consolidar a primer nivell europeu. El Govern li ha donat l’empenta definitiva amb el compromís d’aportar 85 milions d’euros durant aquest període i amb la participació de l’ICF amb un préstec participatiu de 62 milions d’euros i un altre pel finançament de les obres d’ampliació. El Pla estratègic preveu l’ampliació del recinte per convertir-lo el 2009 en el segon recinte firal més gran d’Europa. L’informe sobre l’impacte econòmic de la Fira sobre el seu entorn geogràfic estima que és de prop de 2.000 milions d’euros, un 2,4% del PIB de Catalunya, i crea al voltant de 41.000 llocs de treball relacionats. A més de reconèixer la importància estratègica de Fira de Barcelona, s’ha potenciat decididament el desenvolupament de tota la xarxa firal de Catalunya, que compta amb 400 fires repartides per tot el territori i recintes firals tan importants com Girona, Lleida, Reus o els nous de Tortosa i Manresa. Turisme, sector estratègic de l’economia catalana El turisme és un sector cabdal de l’economia catalana, ja que representa un 11% del PIB. Les darreres dades disponibles conviden a l’optimisme, en el sentit que dibuixen un sector dinàmic que no para de créixer. El nombre de turistes estrangers no ha deixat de créixer any rera any, especialment després de l’estabilització de 2003, passant de 12.324.000 turistes l’any 2002 a 14.680.000 l’any 2005 (increment de més del 19%). La despesa realitzada pels estrangers a Catalunya el 2004 va ser de 8.770 milions d’euros (un 15,5% més que el 2003). La despesa turística de l’any 2005 va arribar als 9.378 milions d’euros �34 Turistes estrangers (en milers) Font: IDESCAT, elaboració pròpia Milers de pernoctacions dels turistes estrangers a Catalunya 2001 91.034 14.500 2002 104.329 14.000 2003 99.304 13.500 2004 111.354 13.000 2005 114.652 12.500 12.000 11.500 2002 2003 2004 2005 El primer instrument en matèria de turisme: un pla estratègic que posa les bases per a un nou model El nou model turístic català marca les directrius cap a una oferta de qualitat, competitiva i sostenible L’any 2006 han acabat els treballs d’elaboració i presentació del Pla estratègic del turisme a Catalunya 2005-2010, el full de ruta del model turístic per als propers anys i que marca les directrius per a una oferta diferenciada de qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda, que sigui sostenible i territorialment equilibrada. En l’elaboració del Pla hi ha participat el món acadèmic i els agents socials. Quant als plans de dinamització turística, durant el 2004 i 2005 s’han aprovat el Pla de dinamització turística de Santa Susanna i el del producte turístic Terres de l’Ebre. I a més, el Pla de foment del Consell Comarcal de l’Anoia, el del Consell Comarcal de La Selva, el del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el del Consell Comarcal del Berguedà, el del Consorci Ruta del Cister, el del Consorci Alba-Ter, el del Consorci del Ripollès, el de l’Ajuntament Banyoles/Consell Comarcal del Pla de l’Estany, el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el del Consell Comarcal de les Garrigues, el de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i el de l’Ajuntament de Tossa de Mar. El Projecte de llei de l’Agència Catalana de Turisme té com a objectiu reordenar l’administració turística de Catalunya La prioritat d’aquest nou òrgan és donar un impuls quantitatiu i qualitatiu al turisme català, que té una gran importància no només econòmica, sinó també social, cultural i ambiental per a Catalunya. Aquesta Agència, que substituirà el Consorci de Turisme de Catalunya, exercirà, entre d’altres, les funcions de planificació, coordinació, execució i impuls de les accions de promoció turística. A més, també impulsarà la comercialització dels productes i serveis turístics catalans, i fomentarà les interrelacions entre administracions turístiques, així com la participació del sector privat en la promoció turística. Remodelació de la política de promoció turística Per tal de desenvolupar la nova promoció turística, el Govern ha posat en marxa, entre d’altres mesures, l’Observatori del Turisme i la potenciació de la marca Catalunya. L’Observatori és el primer ens que es dedica a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya, i la marca Catalunya vol potenciar el país internacionalment i com a fet diferencial. També s’ha redactat un decret que ordena les característiques dels establiments rurals per tal que ofereixin una oferta de qualitat més competitiva davant d’altres tipus d’establiments. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 35 Més protecció a consumidors i usuaris amb la creació de l’Agència Catalana del Consum La Generalitat té competències plenes en matèria de consum i és qui, en definitiva, ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i consumidors. Per tal de dur a terme aquesta tasca la principal línia d’actuació que està seguint el Govern és la unificació i potenciació de les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor. En aquest sentit, cal destacar la creació de l’Agència Catalana de Consum el 2004, que ha assumit les funcions de la Subdirecció General de Consum i l’Institut Català del Consum. L’Agència ha permès realitzar 38.000 actuacions inspectores i la retirada de més d’1 milió d’articles. S’han imposat més de 1.276 sancions equivalents a 4,5 milions d’euros en multes. A més, en quant a la mediació i l’arbitratge, cal destacar l’important augment de les mediacions fetes per la Junta Arbitral de Consum: un 26% més el 2005. Arran de l’actuació de l’ACC s’han retirat més d’un milió d’articles de consum defectuosos. Aquesta tasca ha estat possible gràcies a les més de 38.000 inspeccions que s’han realitzat �36 8 Tecnologies de la informació i de la comunicació • Extensió progressiva dels serveis avançats de telecomunicacions a tot el territori amb ITCat, un nou ens creat pel Govern i Localret Enfortiment de la Xarxa de Telecentres de Catalunya • • Una administració electrònica més accessible als ciutadans amb un nou gencat.cat • Important extensió de les TIC als centres educatius, amb el cablatge i creació de xarxes locals fixes i wi-fi a 2.330 centres educatius El sector de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) viu un nou moment moderadament expansiu, un cop superada la crisi de fa uns anys. Això ha produït moviments empresarials i de mercat i, en darrer terme, l’arribada als usuaris de noves tecnologies i preus més competitius, sobretot en l’ADSL. Els ciutadans reclamen que els serveis siguin accessibles des de qualsevol racó del territori i que les funcions i serveis que es puguin trobar en línia siguin cada cop més nombroses. El Govern ha fet front a aquests reptes donant a llum a dos plans directors, que per primer cop concreten i calendaritzen les actuacions necessàries: són el Pla de serveis i continguts i, sobretot, el Pla director d’infraestructures de telecomunicacions, que representa una inversió de 38 milions d’euros en més de 700 projectes fins l’any 2008. En aquest context, els principals indicadors de l’Estat a Catalunya en l’àmbit TIC han seguit millorant, com ho mostren les dades següents. Cal dir que, tot i la millora, queda encara molt de marge fins arribar a les xifres habituals en els països més avançats del nostre entorn. % llars Equipament TIC a la llar Evolució 2000-2005 Font: Fobsic/Idescat 100 Telèfon mòbil Internet 90 Banda ampla Ordinador 80 70 44,8% 65,2% 69% 45,7% 48,5% 48,5% 48,3% 28% 29,9% 31,6% 40 27,1% 30 20 78,4% 51,6% 33,1% 18,5% 10 4,9% 7,7% desembre 2002 50 58,3% 73,1% 64,2% maig 2002 60 10,6% 82,2% 55,1% 34,6% 79,7% 82,69% 54,7% 56,5% 40,4% 40,9% 24,7% 13,4% 17,8% juny 2005 juny 2004 desembre 2003 maig 2003 novembre 2001 abril 2001 0 abril 2000 Un 40,9% de les llars catalanes tenen accés a Internet i, d’aquestes, més de la meitat hi accedeixen en banda ampla (any 2005) �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 37 El Govern crea ITCat per estendre les telecomunicacions a tot el territori i facilitar la competència Amb l’objectiu de seguir en aquesta línia de creixement a Catalunya, l’acció del Govern s’ha centrat en aquests mil dies en diferents línies de treball. En primer lloc, per tal de fer arribar la banda ampla a tota la població sense discriminació per lloc de residència i amb el mateix nivell de qualitat i de diversitat en l’oferta per a tots els ciutadans, la Generalitat ha signat un acord amb el Consorci Local Localret per tal de crear Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat), l’ens gestor d’infraestructures que haurà d’assegurar la possibilitat d’arribar a tots els nuclis de població de Catalunya a tots els operadors de serveis del mercat. S’ha signat per primer cop un conveni amb Localret on se l’hi encarreguen tasques concretes en la promoció d’aquesta nova xarxa oberta, mostrant així el grau de confiança del Govern en el món local en el desenvolupament de projectes estratègics. Caldran uns quants anys per completar aquesta operació, que es fonamenta no només en xarxa nova sinó en l’ús combinat de xarxes existents, que són propietat d’operadors d’altres serveis en el territori. El projecte Banda Ampla Rural ja cobreix una població de 916.111 persones El Govern ha redissenyat i impulsat el projecte Banda Ampla Rural, que preveu fer arribar el servei d’accés a Internet en banda ampla, sobretot mitjançant tecnologies sense fils, a 1.880 entitats de població (significativament més que el previst en plans anteriors). Si bé als territoris de Lleida i Tarragona el projecte gairebé s’ha completat, a Girona i Barcelona s’està implantant durant el 2006. La xarxa pública de banda ampla rural s’ha desplegat fins ara a 970 nuclis de població de les comarques de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Es cobreix el 75% de la població d’aquests territoris. Durant el 2006 s’haurà completat el desplegament a les demarcacions restants de Catalunya. En aquest moment 970 nuclis de població ja disposen de Banda Ampla Rural La Xarxa de Telecentres de Catalunya arriba als 503 centres d’accés a Internet Per tal de poder dur a terme programes de formació o, en general, dinamitzar el territori entorn de les TIC, l’Administració ha enfortit significativament la Xarxa de Telecentres de Catalunya (XTC), passant a un model d’equipament que permet la formació i dinamització tecnològica en el territori, amb la perspectiva que esdevingui aviat un equipament social bàsic. Els telecentres són punts d’accés públic a Internet que ofereixen recursos de formació, materials didàctics i divulgatius i que són atesos per persones expertes en l’ús de les tecnologies de la informació. Aquesta xarxa no ha parat de créixer i assoleix a hores d’ara la xifra de 503 espais d’accés públic a Internet (inclou biblioteques). La Generalitat ha finançat la renovació de 44 telecentres amb una inversió de gairebé mig milió d’euros. Per primera vegada s’ha donat un fort impuls als programes de formació i s’ha fet una convocatòria de subvencions orientada a projectes del món local o d’entitats sense ànim de lucre, dotada amb un milió d’euros. Al 2005 es van incorporar a la Xarxa de Telecentres 29 punts ubicats a les biblioteques de la ciutat de Barcelona Nombre de telecentres Evolució 2003-2006 600 400 200 0 290 297 2003 2004 476 503 2005 2006 �38 Font: Departament d’Educació i Universitats Telecentres i projectes de formació en TIC Inversions 2005 en Xarxa de Telecentres de Catalunya Alta Ribagorça 2 1 2.617.995 € Pallars Sobirà 3 1 Pallars Jussà 2 1 Solsonès 4 1 Cerdanya 2 3 Garrotxa Pla de l’Estany 7 4 4 3 Berguedà 11 7 Pla d’Urgell Urgell 6 1 6 Terra Alta 4 1 Anoia 10 2 Gironès 26 9 Osona 16 4 Baix Empordà 12 4 Selva 18 4 Bages 19 9 Segarra 3 1 Alt Empordà 12 13 Ripollès 7 3 Noguera 6 6 Vallès Occidental 34 11 Alt Penedès Baix Alt 10 4 Llobregat Camp Baix 7 2 37 7 4 3 Penedès Priorat Garraf 10 1 Baix 3 5 3 Camp Tarragonès Ribera 15 2 17 d’Ebre 5 1 Garrigues 6 1 995.250 € Total Alt Urgell 5 1 Segrià 20 7 1.622.745 € Ajuts a projectes de formació en TIC a Catalunya Vall d’Aran 2 1 Conca de Barberà Vallès Oriental 21 1 Maresme 16 5 Barcelonès 53 21 Baix Ebre 8 1 Montsià 8 3 Número de telecentres amb inversions el 2005 Ajuts a projectes de formació en TIC Creació del domini .cat i renovació de gencat.cat, amb continguts i serveis més accessibles El gencat.cat té més de 200.000 visites diàries i el 012 ha augmentat el volum de trucades rebudes des del 2004 en un 24% (increment entre primer semestre de 2004 i primer semestre de 2006) El Govern ha donat un suport decisiu a l’aprovació per part de les autoritats d’Internet del domini .cat, que suposa una excel·lent plataforma de desenvolupament per als continguts en llengua catalana a la xarxa. Per altra banda, en la línia d’oferir als ciutadans serveis útils que justifiquin la connexió a la xarxa i que a la vegada millorin l’eficiència en la prestació dels serveis tradicionals, el Govern ha llançat el nou www.gencat.cat, el portal web de la Generalitat que posa a l’abast dels ciutadans eines més potents d’accés a la informació, així com nous serveis. Des de la renovació, el web ha augmentat en un 90% el nombre de visites. El nou Gencat ha rebut el premi ComputerWorld 2006 i va rebre una menció especial com a finalista del Stockolhm Challenge 2006, dos premis de prestigi al món de les noves tecnologies. El reconeixement ciutadà a la qualitat també s’ha registrat en el servei d’atenció telefònica 012, que s’ha reorganitzat completament i ha reduït el cost de trucada en gairebé un 50% en canviar a la tarifació per segons. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 39 Nova xarxa de control de les emissions de telefonia mòbil Finalment, una iniciativa innovadora, a cavall de la tecnologia i la preocupació pel medi ambient i la salut: la Generalitat ha posat en marxa un sistema de mesuradors que monitoritzen la potència radiada per les estacions de telefonia mòbil, per tal de poder tenir constància en tot moment que se situen dins dels nivells tolerats. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme en col·laboració amb les operadores. S’ha treballat també per proporcionar cobertura de telefonia mòbil i televisió convencional a illes territorials que encara no tenien servei (35.900 habitants de 10 poblacions). Totes aquestes tasques s’emmarquen en el Pla director d’infraestructures de telecomunicacions, que representa una inversió global per als propers quatre anys que supera els 2.000 milions d’euros, i en el Pla director de serveis i continguts elaborats pel Govern. Primers concursos per cobrir la contractació dels serveis informàtics i de telecomunicacions En un altre ordre de coses, cal assenyalar que s’han realitzat concursos, per primera vegada i a tots els nivells, per tal d’obrir la contractació de serveis informàtics i de telecomunicacions a tot el sector. Atès que la Generalitat és un client amb pes específic en aquests àmbits, aquesta és una mesura de gran impacte en el sector. La convocatòria de concursos per adjudicar els contractes als proveïdors de tecnologies de la informació i de la comunicació ha representat un estalvi del 25% respecte l’any 2003 Tots els centres educatius disposaran d’Internet a l’aula el curs 2006-2007 i 2.330 centres tindran banda ampla a tots els espais El Govern ha impulsat un pla per posar el dia els centres educatius en l’àmbit de les TiC, amb una inversió de 167 milions d’euros. El pla preveu diverses actuacions en equipaments, fer arribar la connexió a Internet a tots els centres catalans el curs 2006-2007 i dotar les aules de kits d’Internet el curs següent. D’altra banda, el Govern invertirà 54 milions d’euros per cablejar i dotar d’electrònica els 2.001 centres educatius de Catalunya que encara no en tenen, després d’acabar amb èxit una prova pilot a 329 centres. Aquesta inversió permetrà disposar de xarxes locals a l’interior dels centres, tant amb tecnologies fixes com sense fils. Impuls a la implantació del programari lliure La Generalitat va iniciar el juny del 2005 la prova pilot de migració dels sistemes informàtics a programari lliure i va convertir la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació en la primera unitat del Govern a iniciar el canvi tecnològic. En aquest sentit, les universitats catalanes gaudiran d’un campus virtual basat en programari lliure. El projecte Campus és una plataforma per a l’aprenentatge en línia o semipresencial amb capacitat per a 10.000 usuaris connectats simultàniament, amb aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil. Amb una inversió de 54 milions d’euros, s’instal·laran xarxes locals a l’interior dels centres educatius �40 9 Recerca i innovació • El Pla de recerca i innovació millora molt significativament la inversió en aquest àmbit a Catalunya: més de 2.000 milions d’euros en quatre anys • Catalunya es converteix en una BioRegió, amb el nou Parc de Recerca Biomèdica com a vaixell insígnia • Creació de noves infraestructures tecnològiques punteres al país com el Sincrotró o l’ordinador Mare Nostrum Més de 2.000 milions d’euros per a la recerca i la innovació fins el 2008 El Govern té el propòsit de superar el 2% del PIB d’inversió en recerca l’any 2007 El Pla de recerca i innovació 2005-2008 (PRI) s’ha elaborat amb l’objectiu d’impulsar d’una manera conjunta i coherent els diferents elements que configuren el sistema de ciència, tecnologia i empresa per a fomentar la recerca i la innovació. L’any 2007 es vol assolir una despesa en recerca i desenvolupament superior al 2% del PIB i una despesa agregada en innovació a la ratlla del 5,2%, tal com recull l’Acord del Tinell. Fins al moment, el Govern ha augmentat les inversions al ritme previst, gairebé el 15% anual, per tal d’assolir aquest objectiu. De fet, el PRI preveu més de 2.000 milions d’euros per a recerca i innovació fins el 2008, un augment considerable de la inversió en aquest camp. El Pla integra i vertebra les actuacions en el camp de la ciència i la tecnologia dirigides a promoure’n la transferència al món productiu com a element de suport a la innovació. Dins d’aquest marc, s’ha constituït el Consorci de Transferència de Coneixement per tal de facilitar i impulsar la transferència tecnològica dels centres de les universitats i la col·laboració entre el sector públic i el privat. Evolució de la despesa en R+D Font: Departament d’Economia i Finances % Despesa R+D sobre el PIB 2000 2001 2002 2003 2004 1,09% 1,04% 1,19% 1,28% 1,34% Creació del projecte de la BioRegió La BioRegió converteix Catalunya en un important pol en el camp de la recerca en biomedicina i biotecnologia Dins de les línies prioritàries del Pla hi ha el projecte de BioRegió de Catalunya. El Govern ha assumit l’impuls de la seva creació, que ha esdevingut una fita important perquè, per primera vegada, els sectors de la recerca pública, el sector empresarial i l’Administració s’han posat d’acord per tirar endavant un projecte comú. Amb la BioRegió, Catalunya es dota d’una plataforma comuna on poden tenir lloc projectes, programes i iniciatives de cooperació en el camp de la biomedicina i la biotecnologia amb els objectius de consolidar una recerca de qualitat en aquests camps, millorar el sistema de salut i la qualitat de vida dels ciutadans, incrementar la competitivitat del sector empresarial i contribuir a la generació de riquesa. En aquesta línia s’han constituït el Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i la Fundació Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. A més, Catalunya s’ha integrat a l’EuroBioCluster South, una xarxa de regions i ciutats del sud d’Europa amb una activitat important en les ciències de la vida i la biotecnologia. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 41 Font: Departament de Salut Infraestructures per a recerca i transferència: BioRegió IRTA – Centre de Tecnologia de la Carn (Monells) U H Parc Agroalimentari De Lleida U Consorci Sanitari Parc Taulí PRBB IMAS/IMIM H Hospital de Lleida Arnau de Vilanova Tecnoparc – Parc Tecnològic del Camp U Rovira i Virgili Hospital Sant Joan de Reus H U U de Barcelona Parc Científic de Barcelona H Hospital de Tarragona Joan XXIII H Hospital de Tortosa Verge de la Cinta Hospital de Girona Dr. Josep Trueta U U Politècnica de Catalunya U Pompeu Fabra H U de Lleida U de Girona U H U U Autònoma de Barcelona Biocampus Hospital de Badalona H Germans Trias i Pujol H H U H H Hospital Vall d’Hebron Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Hospital Clínic i Provincial/ Hospital St Joan de Déu Hospital de Bellvitge Prínceps d’Espanya Medicina Blomed/Blotec Agroalimentació Creació de nous centres tecnològics i infraestructures de recerca: el Sincrotró i el Mare Nostrum El Govern contribueix al nou equipament assumint el cost del sòl on està instal·lat amb una inversió de 13,2 milions d’euros fins el 2020. A Europa només hi ha dos sincrotrons d’última generació com aquest. Per altra banda, el Mare Nostrum, el quart supercomputador més potent del món, s’ha instal·lat a Barcelona arran d’un acord entre el Govern, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la Universitat Politècnica de Catalunya. El Mare Nostrum és un conjunt d’ordinadors connectats en xarxa que poden processar 40 bilions d’operacions per segon. La seva presència a Catalunya permetrà atreure investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat científica al país. Igualment, la creació d’altres centres de recerca i centres tecnològics reflecteix la voluntat recollida en el Pla de consolidar el sistema de recerca i innovació tecnològica del nostre país a través de la millora de les infraestructures (entre d’altres, el Centre Tecnològic de la Logística a Catalunya, la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai, i el Centre de Tecnologies de la Nutrició i la Salut). El Mare Nostrum és un conjunt d’ordinadors connectats en xarxa que poden processar 40 bilions d’operacions per segon �42 10 Agricultura i pesca • Inici històric de les obres del canal Segarra-Garrigues. De manera general, es triplica la inversió en regadius • Nou model de viabilitat per les explotacions agràries: els Contractes Globals d’Explotació • Establiment del sistema de pagament únic d’ajuts • El I Congrés del Món Rural estableix un diàleg fluid entre món rural, món urbà i administracions públiques El Govern s’ha compromès a aplicar les conclusions del Congrés del Món Rural, que demana un increment de la inversió en desenvolupament rural El sector agrícola i ramader s’enfronta a una situació conjuntural crítica, amb una sequera que ha ocasionat pèrdues extraordinàries; l’augment del preu del gasoil, que s’ha doblat en un any i mig, i la superproducció de fruita de tot el continent, que ha fet abaixar els preus de les collites. En aquest sentit, l’acció de govern en matèria d’agricultura té un fort component de pagament de subvencions i indemnitzacions, però també ha impulsat una intensa activitat de caràcter legislatiu que s’ha traduït en una sèrie de mesures històriques per a la reforma del sector agrari català. Aquest és també l’objectiu del Primer Congrés del Món Rural, impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca com a fòrum on discutir les grans línies del desenvolupament rural i agrari dels pròxims anys i assolir un diàleg entre el món rural i el món urbà. El Congrés va finalitzar el maig passat i les conclusions demanen un increment de la inversió directa de la Generalitat destinada al desenvolupament rural, que ha de venir acompanyada d’una política pròpia de desenvolupament rural. El Govern ha assumit aquestes conclusions i s’ha compromès a aplicar-les. La Fundació Món Rural s’encarregarà de supervisar-ne l’aplicació. Comença la construcció del canal Segarra-Garrigues, l’obra agrícola més important de Catalunya en el darrer segle Tret de sortida al canal SegarraGarrigues, que beneficiarà 16.000 agricultors de Lleida El 15 de febrer de 2006 van començar les obres del primer tram del canal Segarra-Garrigues. Aquest canal és l’obra agrícola de més magnitud dels darrers cent anys a Catalunya i permetrà transformar la dinàmica social i econòmica de les comarques de Lleida. Més de 70.000 hectàrees es transformaran en regadiu i se’n beneficiaran 16.000 agricultors de 75 municipis de la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell i el Segrià. L’objectiu és tenir les primeres terres de regadiu a finals de 2007. Les obres del primer tram del canal, de 5,2 quilòmetres, tenen un termini d’execució de 24 mesos i costaran 26.276.685 euros. La previsió és que la primavera del 2008, amb aquest primer tram ja completat, es puguin regar les hectàrees que en depenen al nord de la Noguera i la Segarra. Per impulsar el procés, el Govern de Catalunya ha concedit un aval bancari de 17 milions d’euros a la Comunitat General de Regants, perquè puguin fer la inversió que els correspon abans que el canal comenci a subministrar l’aigua de reg. �Mil dies de Govern Impuls de l’economia 43 S’ha triplicat la inversió en regadius A més de les inversions previstes per a la construcció del canal Segarra-Garrigues, el Govern ha triplicat el volum de les inversions en infraestructures de regadius fetes la legislatura anterior. L’any passat es van invertir els primers 55,5 milions d’euros d’un ambiciós pla que enguany n’ha previst 68,5 milions més i que destinarà un total de 676 milions d’euros fins al 2013. Aquesta aportació garantirà que s’acabin el regadiu de l’Algerri-Balaguer, tota la zona regable del Xerta-Sénia, el Garrigues Sud, el regadiu del Segrià Sud, el de la Terra Alta i el nou regadiu de la Conca de Tremp. Nova política d’ajuts i simplificació del sistema de pagament La reforma del pagament dels ajuts al camp és una de les actuacions que el DARP duu a terme amb l’objectiu de simplificar i unificar les diverses línies d’ajut i, sobretot, fer més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. A partir del 2006 s’aplica el sistema del pagament únic, amb la col·laboració de les organitzacions professionals agràries. Al mateix temps, augmenta la partida d’ajuts destinats a la incorporació de joves al camp, d’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i passa de 39.000 a 56.000 euros per jove. Igualment, a finals d’agost es va iniciar el pagament dels ajuts en compensació per l’encariment del preu del gasoil, després que el ministeri hagués transferit l’import corresponent, de més de 5 milions d’euros. Un total de 12.322 sol·licitants rebran aquests ajuts. Un total de 12.322 sol·licitants rebran els ajuts per l’encariment del preu del gasoil En curs la nova llei de contractes de conreu i la implantació pilot del Contracte Global d’Explotació El Govern ha aprovat el Projecte de llei de contractes de conreu, que és una reivindicació històrica de la pagesia catalana. La normativa preveu que els pagesos tinguin preferència en l’adquisició de sòl agrari i inclou la creació d’un banc de terres amb l’objectiu de facilitar l’accés de la pagesia a la propietat i la incorporació de joves al camp. A més, s’han incrementat un 10% els ajuts per als joves agricultors, amb l’objectiu de rejovenir el camp català. D’altra banda, s’ha aprovat també un important paquet pressupostari –6 milions d’euros– per impulsar els Contractes Globals d’Explotació i repensar una agricultura adaptada al territori i als reptes del futur. S’han començat a implantar de forma pilot a quatre comarques: el Pla de l’Estany, la Conca de Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà. Es tracta d’un veritable pacte social per al medi rural, que implanta un sistema contractual integrat que pretén fomentar la producció d’aliments de qualitat, la millora de les condicions de vida i treball dels pagesos, el manteniment del paisatge agrari i de l’espai natural, l’ordenació de les pràctiques agràries i la incorporació de joves al sector. Explotacions ramaderes més modernes El Govern ha impulsat la Llei de contractes d’integració, aprovada pel Parlament l’abril de 2005, amb l’objectiu de garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment a les directrius sanitàries i de protecció del medi ambient. A més, la llei garanteix l’equilibri i la transparència entre les parts contractants. Per exemple, a partir d’ara els contractes s’han de fer per escrit (fins ara podien ser verbals) i es fixen les obligacions de les dues parts. El Contracte Global d’Explotació s’ha començat a implantar, com a experiència pilot, al Pla de l’Estany, la Conca de Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà �44 �Mil dies de Govern 45 III. Una nació socialment avançada 11 Educació • Acord històric del sector educatiu amb el Pacte Nacional de l’Educació, que estableix la sisena hora escolar i preveu la inversió de 1.200 milions d’euros • Creació de 30.000 places a les llars d’infants fins el 2008 • Augment molt destacat de construcció d’escoles i instituts • Es creen 4.500 noves places de Formació Professional • 5.275 nous docents s’incorporen aquest nou curs 2006-2007 i es convoquen 7.205 places • El finançament universitari creix fins a superar la mitjana de 6.000 euros per alumne Durant aquests mil dies els objectius prioritaris en educació s’han abordat a través de les següents mesures: atendre adequadament el creixement de població escolar, incrementar de forma molt important les construccions escolars, augmentar notablement el nombre de places de llars d’infants, incrementar els recursos humans, i potenciar la formació professional, crear les aules d’acollida, augmentar les escoles oficials d’idiomes i potenciar la implantació i millora de les noves tecnologies als centres educatius. Però el principal repte de la legislatura, i al mateix temps la principal fita assolida, és el Pacte Nacional de l’Educació. Després de mesos de negociacions, el Departament d’Educació i 20 entitats de la comunitat educativa van segellar el proppassat mes de març el Pacte Nacional per a l’Educació, un acord històric entre gairebé la totalitat del sector educatiu (famílies, centres educatius públics i concertats, mestres i professors de l’escola catalana, estudiants i ajuntaments) que ha de servir de base per a l’elaboració de la futura llei catalana per a l’educació. L’aplicació de les mesures que inclou aquest Pacte suposarà una inversió de gairebé 1.200 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Entre les mesures acordades destaca la implantació de la sisena hora diària de reforç a partir del curs vinent a l’escola pública. % Pressupost d’Educació en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya Font: Departament d’Educació i Universitats 17 16,5% 15 14,5% 13 11 12,3% 9 7 8,5% 5 2001-2002 7,3% 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 El pressupost en educació ha augmentat un 15% en el període 2004-2006, mentre que en les legislatures anteriors ho havia fet en un 8% de mitjana El Pacte Nacional de l’Educació, que ha de fixar les bases per a la Llei catalana de l’educació, és una de les principals fites de la legislatura �46 Més de 900 milions d’euros per a construccions escolars en dos anys i mig En el context d’increment de la demanda pel creixement de la població escolar, des de l’any 2004 i fins al juliol de 2006 el Govern de la Generalitat ha pres acords que comprometen obres escolars, de nova construcció i reformes, ampliacions i millores, en 303 centres per un import de 943 milions d’euros. El curs 2006-2007 es posaran en marxa 66 nous centres docents, que se sumen als posats en funcionament el curs 2005-2006 (67 nous centres escolars) i 2004-2005 (37 nous centres escolars), d’acord amb el Pla quadriennal de construccions escolars 2004-2007. Font: Departament d’Educació i Universitats Noves construccions escolars que entren en funcionament Alt Empordà Ripollès •• • Pla de l’Estany Pallars Jussà • • Gironès •• Berguedà • Osona • Selva Segarra Bages • Segrià •• Vallès Oriental Baix Empordà •• •••••• ••••• ••••• •••• Urgell •••••• •••••• Maresme ••• • •••••• •••••• •••• Barcelonès•••••• Alt Penedès Baix Alt •••• •• Llobregat Camp Baix ••••• • Penedès Garraf ••• Priorat Baix • Camp Tarragonès••••• •••••• •• •• Anoia Vallès Occidental Baix Ebre • Noves construccions escolars del curs 2004-2005 Noves construccions escolars del curs 2005-2006 Noves construccions escolars del curs 2006-2007 �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 47 5.276 docents més a les escoles i instituts catalans El Departament d’Educació incorpora pel nou curs (2006-2007) 5.276 mestres i professors més a les escoles i instituts catalans (d’aquests, 2.827 es dedicaran a impartir la sisena hora), sumats als 2.139 docents es van incorporar el curs 2004-2005, i més de 2.000 el 2005-2006. Aquest augment no només obeeix al creixement de la població escolar, sinó també a l’objectiu de millorar la qualitat del sistema educatiu català. L’increment de docents permetrà tenir grups més reduïts, posar en pràctica programes d’innovació educativa i introduir nous perfils professionals als centres. Convocades oposicions per cobrir definitivament 7.205 noves places de mestres i professors a l’escola pública D’aquestes, 950 corresponen a la convocatòria de l’any 2004, 3.680 a la convocatòria de 2005 i 2.575 a la de 2006. En total, s’han convocat 4.120 places del cos de mestres, 2.244 del cos de professors d’ensenyament secundari, 156 places del cos de professors d’escoles oficials d’idiomes i 685 al cos de professors tècnics de formació professional. La previsió per al 2007 és de 4.736 noves places i per al 2008 de 4.904. D’altra banda, el Govern ha assolit un acord amb CCOO per millorar les condicions laborals i retributives del professorat dels centres públics, que té un cost de 560 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Places convocades Font: Departament d’Educació i Universitats 5.000 4.500 4.736 4.904 4.000 3.500 3.680 3.000 2.500 2.575 2.000 1.500 1.000 500 0 612 2002 950 460 2003 2004 2005 2006 2007* 2008* * Previsió de places que es convocaran % Personal interí sobre la plantilla Font: Departament d’Educació i Universitats 21 19,7% 18,2% 19 17 15,4% 15 12,1% 13 11 9 10,2% 10,8% 8% 7 2000/01 2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 2008/09 La convocatòria de places docents respon a la voluntat de reducció de l’interinatge a l’escola pública �48 Més transparència en el procés de matriculació Per al curs escolar 2004-2005 es va elaborar i posar en funcionament el Decret d’admissió d’alumnes, una normativa que garanteix més transparència en el procés d’admissió de l’alumnat a tots els centres finançats amb fons públics i facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. S’han creat 52 Oficines Municipals d’Escolarització (12 el 2004, 26 el 2005 i 14 el 2006), que faciliten els processos de matriculació i són un espai de col·laboració dels municipis en el fet educatiu. 30.000 noves places de llars d’infants L’acord entre el Govern i entitats municipalistes duplicarà el nombre de places a les escoles bressol públiques El Govern ha signat un acord amb les entitats municipalistes per a la creació de 30.000 noves places públiques de llars d’infants fins el 2008. D’aquesta manera el nombre de places d’escoles bressol públiques es multiplicarà per dos i arribarà a les 60.000. S’hi destinaran 150 milions d’euros, que permetran als ajuntaments afrontar la creació de noves places i donar així compliment a la previsió del Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008. El Govern aporta fins a 5.000 euros per a la creació de cada plaça de titularitat pública nova i ha incrementat de 1.100 fins a un màxim de 1.800 euros anuals per plaça la contribució a les despeses de funcionament de les llars d’infants. Actualment, 283 ajuntaments de tot Catalunya ja han compromès la creació de noves places públiques de llars d’infants, cosa que representa el compromís per crear 23.938 de les 30.000 places noves (aquesta xifra representa un 79,8% de les 30.000 places previstes al Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008), de les quals ja se n’han construït 6.652. Distribució de l’oferta pública de llars d’infants per comarques l’any 2004 Font: Departament d’Educació i Universitats menys del 15% entre el 15% i el 20% entre el 20% i el 25% entre el 25% i el 30% més del 30% �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 49 Distribució de l’oferta pública de llars d’infants prevista per l’any 2008 Font: Departament d’Educació i Universitats menys del 15% entre el 15% i el 20% entre el 20% i el 25% entre el 25% i el 30% més del 30% Programes d’innovació educativa 2005-2006 1.230 centres docents inicien programes d’innovació educativa aquest curs 2006-2007 Aquest curs, 1.230 centres inicien els programes d’innovació educativa, que inclouen fins a vuit iniciatives diferents per millorar la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i social. Els programes abasten diversos àmbits educatius, des del foment de la lectura o la igualtat de gènere fins a l’educació mediambiental o la convivència i mediació escolar. Cal destacar el programa de llengües estrangeres per facilitar l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès. El pressupost previst és de 12 milions d’euros per implantar-los, que suposaran un fort impuls per al programa de llengües estrangeres i per al Punt Edu (pla de biblioteques escolars). El curs 2005-2006 el nombre de programes d’innovació educativa va ser de 748. 20 100 28 114 18 90 El programa de reutilització de llibres de text suposarà un estalvi d’un 85% per fill o filla El curs 2005-2006 es va posar en marxa la primera fase del programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text, amb 521 centres seleccionats per iniciar-lo. El 2006-2007 hi participaran 895 centres. Si al 2005 la inversió va ser de 2,3 milions i se’n van beneficiar 113.000 alumnes, el curs vinent es doblaran aquestes xifres: 4 milions d’inversió i més de 200.000 alumnes beneficiats. Amb la fase d’implantació generalitzada, a partir de 2007-2008, la despesa mitjana mínima per cada fill o filla passarà dels 1.700 euros actuals als 250 euros (25 euros per any en deu anys), cosa que suposa un estalvi d’un 85%. 286 45 47 Biblioteques escolars i gust per la lectura (Punt Edu) Coeducació i igualtat de gènere Educació per a la ciutadania Educació en comunicació audiovisual Educació ambiental Convivència i mediació escolar Salut a l’escola Llengües estrangeres Altres �50 521 centres educatius s’han acollit al programa de reutilització de llibres de text, que ja beneficia més de 113.000 alumnes Programa cooperatiu de reutilització de llibres de text Font: Departament d’Educació i Universitats Curs 2003-04 Curs 2004-05 Curs 2005-06 Curs 2006-07 Centres 0 0 521 896 Alumnes 0 0 113.000 200.000 Pressupost 0 0 2,3 M€ 4 M€ 4.500 places i quatre nous centres integrats de Formació Professional El Govern ha creat 4.500 noves places de formació professional a tot el territori, arran de la creació de 151 nous cicles formatius als centres públics aquests dos últims anys i mig. L’any 2004 el Departament d’Educació va iniciar aquestes actuacions per facilitar l’accés a la Formació Professional i millorar-ne la qualitat. A més d’aquests quatre centres, ja s’han iniciat les gestions per a la posada en marxa de vuit centres integrats més, amb els quals s’assoliran els dotze previstos a l’Acord estratègic. Més finançament per a les universitats La Generalitat finança les universitats per valor de 6.000 euros per alumne El 2006 el finançament de les universitats públiques s’ha incrementat en un 11,2% i ha superat la mitjana de 6.000 euros per alumne. A més, el Govern ha aprovat l’avantprojecte de Llei de creació del Fons d’Acció Territorial de l’Educació Superior, per tal de reconèixer la tasca que desenvolupen els centres d’educació superior en el seu territori més immediat i també per incentivar els efectes positius que aquests han demostrat tenir sobre el territori. En la mateixa línia s’ha creat el Campus de les Terres de l’Ebre i s’han atorgat ajudes a les universitats privades promogudes per administracions públiques per un valor de 15,1 milions d’euros en el període 2004-2006. El curs acadèmic 2004-2005 s’ha posat en marxa el Pla pilot d’adaptació de les titulacions a l’espai europeu d’educació superior i s’ha presentat l’Oficina de l’Espai Europeu del Coneixement. Per primera vegada, la matrícula universitària és gratuïta per a les persones amb minusvalidesa, el majors de 65 anys i les víctimes d’actes terroristes, cònjuge i fills que es matriculin per primera vegada. A més, la Generalitat ha posat en marxa el projecte PortàTIC, que ofereix ajuts de fins a 190 euros a un total de 5.000 estudiants i personal docent universitaris per comprar un ordinador portàtil. 26 noves escoles oficials d’idiomes Les places del programa ORATOR d’estades lingüístiques a França, Gran Bretanya o Alemanya s’han duplicat Durant els dos últims cursos s’han posat en funcionament 23 noves escoles oficials d’idiomes (EOI); l’objectiu final és arribar a la xifra de 39 centres a tot Catalunya i donar servei al 97% de la població catalana. El curs que ve, 20062007, es posaran en marxa tres EOI més. Igualment, s’ha doblat el nombre de places del programa ORATOR per a estades lingüístiques a França, Gran Bretanya o Alemanya, de les quals ja se n’ofereixen 900 per a alumnes de primària i secundària. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 51 116,8 milions d’euros per instal·lacions esportives d’arreu del territori Els objectius prioritaris del Pla director d’instal·lacions i equipaments Esportius de Catalunya (PIEC) són que cada ciutadà disposi d’una piscina coberta a menys de 20 quilòmetres, que hi hagi un pavelló a tots els municipis de més de 2.000 habitants i que tots els pobles de més de 1.000 habitants tinguin un camp d’esports. En total, el Govern hi destinarà gairebé 117 milions d’euros entre la xarxa bàsica (168 actuacions, 92 milions), la xarxa complementària (39 actuacions, 8,2 milions) i les actuacions de condicionament d’equipaments ja existents (143 actuacions, 16,6 milions). A més, actualment, 134 centres de tot Catalunya participen ja al Pla experimental esport a l’escola. Xarxa bàsica d’obres subvencionades Font: Consell Català de l’Esport PAV PCO SAL CAM ATL POL Xarxa bàsica obres subvencionades Xarxa bàsica Unitats Pressupost Subvenció 69 96.356.106 44.080.000 PCO – Piscines cobertes 46 93.530.296 39.184.900 SAL – Sales esportives 25 7.032.641 2.674.900 CAM – Camps poliesportius 9 6.332.865 2.204.400 ATL – Camps d’atletisme 3 4.951.450 2.475.600 PAV – Pavellons POL – Pistes poliesportives Total actuacions 16 2.597.650 1.381.400 168 210.801.008 92.001.200 �52 12 Salut • Increment substancial del finançament de la sanitat amb 634 milions d’euros d’aportació directa de l’Estat i 877 milions d’euros de recursos addicionals • Més equipaments amb 799 actuacions fins el 2012 i més professionals • Reducció de les llistes d’espera quirúrgiques en un 20% respecte el 2003 • L’increment anual mitjà del pressupost dedicat a salut pública és del 28,7% • Millora del transport sanitari, que s’incrementa en un 31% el 2006 El pressupost de la Generalitat destinat a sanitat ha crescut un 42% des de l’any 2003. L’import aprovat per l’any 2006 és de 7.949 milions d’euros, mentre que a l’any 2003 era de 5.595,71 milions d’euros Euros Despesa per càpita Font: Departament de Salut 1.200 1.100 El Govern ha promogut canvis molt importants en relació a la sanitat a Catalunya entre els quals destaca l’increment de recursos gràcies a un nou acord de finançament sanitari amb l’Estat. Així, les negociacions amb el Govern central han propiciat el reconeixement d’unes necessitats a les comunitats autònomes, que han fet que a Catalunya es materialitzi en mesures valorades en 634 milions d’euros d’aportació directa de l’Estat i 877 milions d’euros de recursos addicionals disponibles. Aquest increment de recursos es veu reflectit també en l’increment dels pressupostos de la Generalitat dedica a la sanitat, que el 2006 sumen 7.949 milions d’euros, que representen un creixement d’un 42% respecte l’any 2003. Això suposa una despesa de 3,06 euros per ciutadà al dia, un ritme de creixement que ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa per càpita. 1.000 Augment de l’esforç inversor en sanitat i distribució territorial de les actuacions 900 800 0 2003 2004 2005 2006 El Departament de Salut preveu la creació de 17 nous centres de salut mental i 17 centres sociosanitaris a tot Catalunya El Govern ha presentat un pla per fer una gran remodelació dels equipaments sanitaris catalans, amb l’any 2012 com a horitzó, i respon als objectius estratègics d’equilibri territorial, cohesió social i proximitat. Preveu una inversió de 3.600 milions d’euros en 799 actuacions en infraestructures sanitàries, amb 232 obres noves (178 centres d’atenció primària [CAP], 14 hospitals, 5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental) i 567 reformes i ampliacions. Els nous equipaments seran moderns, eficients i sostenibles. En l’àmbit hospitalari, ja s’ha inaugurat l’Hospital del Vendrell i s’ha iniciat la construcció de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Joan Despí, i dels nous hospitals de Mollet del Vallès i d’Olot. A més, s’ha signat un conveni per a la construcció del nou Hospital de Sant Boi del Llobregat i s’ha arribat a un acord amb el Govern francès per a la construcció del nou l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya, que vol ser un referent europeu per ser el primer centre que oferirà serveis a dos Estats diferents. En el camp de l’atenció pública primària, s’invertiran, fins a l’any 2012, 545,9 milions d’euros en 377 actuacions (178 són obres noves i la resta –199– són reformes, ampliacions i millores). Concretament, l’any 2006 s’inicien obres de construcció a 57 centres de salut (i/o consultoris locals) i 49 actuacions de reforma, ampliació i millora. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 53 M€ Un major finançament d’equipaments de salut. Pressupost de capital per al finançament d’inversions Font: Departament de Salut 250 229,7%* 225 200 175 150 125 138,9% 100 119,3% 101,8% 75 92,2% 77,5% 75,9% 78,4% 79,5% 84,8% 50 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 146,0% 2005 2006 * Previsió 178 nous centres per a l’atenció primària fins l’any 2012 Font: Departament de Salut Alt Pirineu i Aran 2003: 9 CAP i 84 CL 2004-10: 2 CAP Lleida 2003: 23 CAP i 190 CL 2004-10: 8 CAP i 1 CL Terres de l’Ebre 2003: 24 CAP i 52 CL 2004-10: 5 CAP i 9 CL Catalunya central 2003: 43 CAP i 113 CL 2004-10: 11 CAP i 1 CL Girona 2003: 46 CAP i 183 CL 2004-10: 14 CAP i 14 CL Barcelona 2003: 219 CAP i 87 CL 2004-10: 83 CAP i 12 CL Camp de Tarragona 2003: 33 CAP i 126 CL 2004-10: 9 CAP i 9 CL CAP: centres d’atenció primària CL: consultoris locals A més, s’han creat dos nous dispositius assistencials: els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) amb l’objectiu de millorar l’atenció a les urgències (en una primera fase 2006-2007 es posaran en marxa 12 CUAP per arribar a un total de 34 l’any 2012 i donar cobertura a més de la meitat de la població de Catalunya) i els hospitals lleugers o de proximitat (5 de previstos) concebuts com a dispositius d’atenció especialitzada sense internament que aglutinen l’atenció especialitzada ambulatòria (consultes d’especialistes), activitats típicament hospitalàries com la cirurgia major ambulatòria o l’hospitalizació de dia, suport diagnòstic i urgències. Els centres d’urgència d’atenció primària i els hospitals de proximitat són nous instruments per agilitzar i millorar l’atenció sanitària �54 14 hospitals nous fins l’any 2012 Font: Departament de Salut Hospital Transfronterer (Puigcerdà) Hospital d’Olot Hospital de Santa Caterina (Salt) Hospital Doctor Josep Trueta (Girona) Hospital d’Igualada Hospital de Mollet Hospital de l’Esperit Sant (Santa Coloma de Gramenet) Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada Hospital de Rubí-Sant Cugat Hospital de Sant Boi Hospital del Vendrell Hospital de Sant Pau (Barcelona) Hospital del Baix Llobregat (Sant Joan Despí) Hospital de Reus Acabat En obres No iniciat Nou De substitució Diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics L’objectiu del Programa de Diagnòstic Ràpid és que no es tardi més de 30 dies entre la sospita de càncer i l’inici del tractament Mesos Temps mig d’espera Font: Departament de Salut El Programa de Diagnòstic Ràpid de Càncer, que es va iniciar l’octubre de 2005, implanta un circuit de diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i que són causa de mortalitat (pulmó, mama i còlon) a tota la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. L’objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà passi de la sospita de càncer al diagnòstic i, si és necessari, a l’inici del tractament. Això ha implicat una millora específica en la qualitat mèdica de l’assistència dels pacients afectats pel càncer més prevalent. La mitjana de dies des de la sospita de càncer fins a l’inici de tractament és de: còlon, 31 dies; mama, 28 dies, i pulmó, 35 dies. Llistes d’espera més breus: el temps mitjà d’espera per a operacions no greus és de 4,5 mesos 5,8 5,6 5,4 5,2 5 4,8 4,6 4,4 juny 2006 juny 2005 juny 2004 desembre 2003 4,2 Des del desembre de 2003, en què l’espera per aquest tipus d’operacions era de 5,6 mesos s’ha reduït fins a 4,52 mesos a finals de l’any 2005, el que suposa una reducció del 19,85% en tan sols dos anys. Aquesta millora palpable en l’atenció a la ciutadania per l’escurçament en l’espera de les operacions no greus, ve bàsicament donada per l’increment de l’activitat. La reducció és més notòria en les intervencions amb més temps d’espera, com la pròtesi de genoll, que s’ha reduït dels 13,83 als 8,19 mesos. L’objectiu de la Generalitat és que a data 31 de desembre de 2006, 12 proves diagnòstiques tinguin un temps d’espera màxim de 90 dies. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 55 Evolució de les llistes d’espera - Registre Central d’Assegurats (RCA) Font: Departament de Salut Activitat Llista d’espera Desembre 2003 Juny 2006 141.520 80.396 Diferència 2003-2006 -61.124 (-43%) 66.567 58.028 -8.539 (-12,8%) Temps de resolució 5,64 4,33 -1,31 (-23,2%) Població Catalunya 6.807.498 7.196.168 388.670 (+5,7%) 97,8 80,6 -17,2 (-1,7,2%) Taxes x 10.000 hb. La població usuària de la sanitat catalana ha passat a ser de 7.196.168 persones el desembre de 2005, mentre que l’any 2004 era de 6.926.191 usuaris Desenvolupament de centres de referència a Catalunya El Govern ha apostat fermament per una política de centres de referència a Catalunya amb la creació de diferents institucions entre les quals destaquen la creació del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, l’Institut de Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada, l’Institut de Recerca en Metàstasis Tumorals, el Centre de Referència en Investigació en Salut Ambiental, el Centre d’Investigació en Salut Internacional, l’Institut Català d’Investigació en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Transnacional en Càncer (UITC Vall d’Hebron), el Parc de Recerca de Biomèdica, el Centre de Recerca de Salut Internacional de Barcelona i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en Atenció Primària. Primers passos cap a l’Agència de Salut Pública En l’àmbit de la salut pública s’ha creat l’Agència de Protecció de la Salut conjuntament amb el món local per tal de treballar el camp de la prevenció i promoció de la salut. Aquesta Agència actua com a embrió de la futura Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), que pretén protegir la població en aquest àmbit i donar resposta a problemes de salut prioritaris (com ara tabaquisme, abús d’alcohol i drogues, obesitat, sida i altres malalties de transmissió sexual, etc.) i riscos emergents (grip aviària, “vaques boges”, SARS, bioterrorisme, etc.) en la nostra societat. A més, al 2006 s’ha doblat respecte el 2003 el pressupost destinat a salut pública, que reflecteix un creixement anual mitjà del 28,7% en el període 2004-2006. Entre les principals accions endegades pel Departament de Salut en l’àmbit de la salut pública cal destacar, per exemple, el pla per la preescrició gratuïta de la píndola de l’endemà a tots els centres sanitaris, i que s’han posat en marxa programes de prevenció de transmissió d’infeccions de caràcter sexual, de seguretat alimentària i de lluita contra el tabaquisme, el sedentarisme i l’obesitat. Pla per fer front a una possible pandèmia de grip aviària S’ha creat una comissió interdepartamental per afrontar una eventual pandèmia de grip aviària amb el suport de gairebé totes les conselleries de la Generalitat. Paral·lelament, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha delimitat les zones d’especial risc d’influència aviària: els deltes de l’Ebre i del Llobregat, els aiguamolls de l’Empordà, els estanys de Pals, la desembocadura del Ter, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, l’estany d’Ivars i Vila-sana i l’aiguabarreig del Segre-Cinca. S’ha habilitat el telèfon 935 617 000 per a qui vulgui comunicar la descoberta d’aus salvatges mortes i s’han analitzat unes 1.500 mostres, cap de positiva. El pressupost destinat a salut pública s’ha doblat entre els anys 2003 i 2006 �56 Posada en marxa experimental de la recepta electrònica Les noves tecnologies de la informació s’han incorporat a l’atenció primària amb la recepta electrònica, la història clínica electrònica i la telemedicina Des del desembre de 2005 s’ha posat en marxa la prova pilot de recepta electrònica a quatre àrees bàsiques de salut (ABS) a Salt i la Bisbal d’Empordà (Girona), i a Tortosa i Ulldecona (Terres de l’Ebre), que atenen al voltant de 100.000 usuaris. També s’ha iniciat la modernització dels processos assistencials amb la posada en funcionament del projecte de la història clínica electrònica, i l’inici de 40 proves pilot de telemedicina, amb l’objectiu d’apropar els serveis d’atenció primària als ciutadans aprofitant les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació. D’altra banda, 541 dels centres d’atenció primària ja disposen de banda ampla, mentre que a finals de 2003 només en tenien nou. Esforç d’inversió per a millorar les urgències, les emergències, el transport sanitari i la rehabilitació El pressupost destinat a transport sanitari s’ha incrementat en un 113% fins arribar als 175,8 milions Evolució del pressupost de rehabilitació Font: Departament de Salut % increment resp. 2004 euros Ambulatòria 16,9 23.836.159 Domiciliària 125,4 18.510.593 Logopèdia 203,8 4.542.894 56,6 46.889.646 Total El Departament de Salut ha implementat una reforma profunda de les urgències, les emergències i el transport sanitari amb els objectius de millorar el temps de resposta i l’equitat territorial. S’ha creat una única empresa, a partir de la fusió de SEMSA i SCUBSA, que es responsabilitza de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català. I s’han adjudicat per separat els concursos del transport sanitari urgent i del no urgent, que abans era conjunt. Per al transport sanitari urgent s’ha tingut en compte l’estructura territorial i les hores de cobertura. Per a l’activitat del transport sanitari no urgent s’han tingut en compte els serveis programats a atendre. En l’àmbit del transport sanitari hem de destacar: el creixement del nombre de vehicles de transport sanitari en un 31% (1.142 ambulàncies l’any 2006) i l’increment del pressupost dedicat en un 113,2% (175,8 milions). També s’ha fet un nou concurs per tal de reordenar i potenciar la rehabilitació amb un important increment de pressupost i de l’activitat contractada. Amb aquest nou concurs s’ha potenciat sobretot la rehabilitació domiciliària i s’han incorporat noves indicacions de rehabilitació com són la incontinència urinària d’esforç, la rehabilitació respiratòria i la rehabilitació domiciliària a malalts neuromusculars amb discapacitat greu. Increment del pressupost dedicat a transport sanitari Total Import concurs 2000 TSU+TSNU Import concursos 2005 TSU+TSNU 33M€ 175,8 M€ * TSU: Transport sanitari urgent / TSNU: Transport sanitari no urgent Catalunya és pionera en dispensar cànnabis d’ús terapèutic Sis hospitals públics dispensen cànnabis amb finalitats terapèutiques des d’octubre de 2005, fruit del pla pilot endegat per la Generalitat amb l’aval del Ministeri de Sanitat. El projecte va dirigit a pal·liar els símptomes d’uns 600 malalts de càncer, esclerosi múltiple o sida. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 57 13 Serveis socials • Nova Llei de prestacions socials amb l’establiment d’una renda mínima pels més desafavorits • Increment dels ajuts a les famílies: 296.000 se’n beneficien • Legalització de l’adopció per part de parelles homosexuals i promoció de l’acolliment familiar amb un 10% d’increment • Més places de residències per a gent gran: actualment n’hi ha 17.483 • 100.000 persones vídues es beneficien dels complements a les seves pensions • El programa Viure en Família afronta de manera global l’atenció a les persones amb dependència Durant aquests 1.000 dies s’han impulsat: d’una banda, la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic amb l’objectiu de garantir uns ingressos suficients a les persones que tenen rendes més baixes. La llei determina que rebin ajudes econòmiques totes les persones que tinguin ingressos inferiors als 509 euros mensuals i es calcula que se’n beneficiaran més de 208.000 persones. Amb aquestes prestacions, que van especialment dirigides a vídues, pensionistes i joves extutelats, es fa un pas endavant en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. La llei, inèdita a tot l’Estat, pretén regular les prestacions econòmiques d’assistència social per tal de donar resposta a anys de reivindicacions de col·lectius molt desafavorits de Catalunya que reclamen veure augmentades les seves rendes. Així, la iniciativa vol ser un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa. D’una altra banda, el Projecte de llei de serveis socials de Catalunya havia de garantir el dret als serveis socials a totes les persones que tenen necessitats socials, però finalment no s’aprovarà aquesta legislatura. El projecte obria la via a un nou sistema de finançament dels serveis socials. Un dels punts clau d’aquest nou sistema és arribar a la mitjana europea de despesa social en termes de percentatge del PIB. Per això, el pressupost destinat al Departament de Benestar i Família ha augmentat més d’un 78% des de 2003 fins a finals de 2006. % Percentatge del pressupost de la Generalitat destinat al Departament de Benestar i Família a Catalunya Font: Departament de Benestar i Família 6 5 4 3 2 3,35 4,89 5 2004 2005 5,37 3,74 1 0 2002 2003 2006 Amb la Llei de prestacions els col·lectius més desafavorits milloraran les seves rendes El Govern ha complert el compromís de destinar més del 4% del pressupost de la Generalitat a polítiques de serveis socials �58 Augment dels complements de pensions per a les persones vídues amb rendes baixes Abans de l’aprovació de la nova Llei de prestacions socials, que dóna seguretat i estabilitat a les persones perceptores de les prestacions, el Govern de la Generalitat ja va incrementar les ajudes a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes. Els complements de pensions es van augmentar un 44% des del gener del 2004, i van passar d’un import màxim anual de 300 euros el 2003, a 432 euros el 2005. El nombre de beneficiaris es va incrementar un 7,5% i en aquests moments el nombre de beneficiaris dels complements de pensions és d’uns 100.000 vidus i vídues de tot Catalunya. 166 nous equipaments per a gent gran, persones amb discapacitat i amb malaltia mental La planificació de les noves infraestructures resol el desequilibri en la distribució de serveis socials Els plans del Govern en polítiques socials han suposat un increment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta de serveis i de cobertures públiques a Catalunya per a gent gran, persones amb discapacitats i amb problemes de salut mental. La planificació ha fixat la necessitat d’inversions per a la construcció de 47 nous equipaments públics de serveis residencials per part del Departament de Benestar i Família i un mínim de 166 en col·laboració amb la iniciativa local i social. La planificació dels nous equipaments s’ha fet tenint en compte les necessitats territorials i ha estat concebuda com una guia per a l’actuació dels gestors públics, amb el propòsit de resoldre els desequilibris territorials en la distribució dels serveis socials. Residències per a gent gran - Places per any Font: Departament de Benestar i Família 2003 2004 2005 2006 Pròpia 2.043 2.043 2.087 2.087 Gestió 2.074 2.074 2.474 2.706 727 704 690 690 8.879 9.332 10.500 12.000 13.723 14.153 15.751 17.483 Concert Col·laboració Augment dels fons destinats a l’acolliment residencial de la gent gran Aquest 2006 s’arribarà a la xifra de 29.300 avis i àvies amb una plaça pública en una residència, pis tutelat o centre de dia Pel que fa a la gent gran, des de la Generalitat s’ha optat per impulsar un model que conjuga l’atenció en centres residencials amb el suport a aquelles famílies que decideixen tenir cura de persones grans dependents. Així, en els darrers anys s’ha experimentat un creixement de les places residencials per a majors de 65 anys i els fons destinats als ajuts d’acolliment residencial per a persones grans amb dependència han augmentat considerablement, des dels 57,5 milions d’euros de l’any 2002 o els 71,8 milions del 2003, fins als 101,5 milions del 2005. L’objectiu és arribar, aquest 2006, a la xifra de 29.300 avis i àvies amb una plaça pública en una residència, pis tutelat o centre de dia. Una novetat en aquest àmbit és que aquesta legislatura, per primera vegada, s’ha fet públic el nombre de sol·licituds de places geriàtriques, el nombre de places disponibles, el de places ocupades i el de persones en llista d’espera, tant als centres públics com a les places concertades. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 59 Font: Departament de Benestar i Família Actuacions en equipaments de Serveis Socials 2004-2005 Alt Empordà Ripollès • • Pla de l’Estany •• Gironès ••••• Berguedà • Osona •• Selva Segrià ••••• ••• • •• •• Garrigues Terra Alta Anoia Urgell Ribera d’Ebre •••• Alt Penedès Conca Barberà • •• •••• •••••• •••• •• Baix Camp • Baix Penedès Tarragonès Vallès Occidental • ••• Bages ••••• Baix Empordà Vallès Oriental ••••• •••••••• Barcelonès Baix ••••••••• Llobregat •••• •••• •••• •••• Baix Ebre ••• Gent gran Discapacitats Dones maltractades Montsià •••• Infants Immigrants Altres L’altra gran línia d’actuació és el suport a les famílies que tenen al seu càrrec una persona dependent, vehiculat a través del programa Viure en Família Les persones de més de 65 anys beneficiàries d’aquest programa han augmentat des de les 5.777 de l’any 2002, a 42.657 el 2005. De fet, el 2005 el Govern va destinar 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del programa Viure en Família, que és el triple del que s’hi va destinar el 2003. Significatiu augment d’un 45% dels ajuts a les famílies amb infants menors de sis anys S’ha incrementat durant els anys 2004 i 2005 en un 45% la quantia de les ajudes a les famílies amb fills, que el 2003 consistien en un ajut universal per a fills i filles de 0-3 i 0-6 anys, amb la voluntat de donar un suport cada cop més integral a les unitats familiars. Per primer cop l’ajuda especial a les famílies nombroses s’ha estès també a les famílies monoparentals. Els beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec l’any 2006 són més L’any 2005 el Govern va destinar 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del programa Viure en Família per a les persones amb dependència, el triple del que s’hi va destinar el 2003 �60 El 2006, 296.000 famílies catalanes ja s’han beneficiat dels ajuts de 296.000 unitats familiars, amb una reserva pressupostària de 146.743.423 euros. Aquest ajut és una prestació econòmica anual de 600 euros per cada infant menor de tres anys i de 700 euros per a les famílies nombroses, i monoparentals des de l’any 2004, amb infants menors de sis anys. A més, s’han posat en marxa dos nous ajuts a les famílies: un destinat a les famílies d’adopció internacional i l’altre a famílies amb part, adopció o acolliment múltiple, és a dir, per bessons i trigèmins. Import en euros a l’any per tipus de prestació Font: Departament de Benestar i Família Prestació 2003 2004 2005 2006 0-3 525 550 575 600 Nombroses 600 625 650 700 625 650 700 Monoparentals Evolució de les prestacions i ajuts a famílies amb infants a càrrec Nombre de famílies beneficiàries Font: Departament de Benestar i Família 300.000 296.000 250.000 247.188 200.000 150.000 222.950 100.000 50.000 0 260.633 1.378 1999 28.106 38.269 2000 2001 111.502 2002 2003 2004 2005 2006 Legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals El Parlament va donar llum verd l’abril del 2005 a la llei que atorga el dret de valorar la idoneïtat per adoptar infants a les persones homosexuals. Aquesta és una iniciativa històrica que equipara les persones homosexuals a les heterosexuals i els reconeix el dret que se’ls valori com a possibles pares o mares adoptants. Aquesta llei també permet que un dels membres de la parella homosexual pugui adoptar el fill o la filla de l’altre, i equipara els drets successoris dels menors adoptats als que tenen els fills de les parelles heterosexuals. També modifica la figura dels tutors, perquè anteriorment no ho podien ser els qui convivien amb el pare o la mare del menor en una relació de parella homosexual. Pla per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals La Generalitat ha dissenyat, per primer cop, polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals El Govern ha creat el Programa per al Col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual per tal de contribuir a assolir la plena equiparació legal de les persones homosexuals i transsexuals i evitar actituds de discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de la Presidència, encarregat de dissenyar i desplegar un Pla interdepartamental per a la no discriminació d’aquestes persones, centra les seves actuacions en la igualtat, la llibertat i el benestar. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 61 Atenció social a 88.000 persones amb dependència permanent 88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació del Programa per a la Promoció de l’Autonomia i l’Atenció a les Persones amb Dependències (ProdeP), adreçat a les persones amb dependència permanent per a les activitats de la vida diària. El programa vol coordinar i integrar els serveis socials i sanitaris per atendre els col·lectius amb necessitats específiques i dissenyar la futura Agència Catalana de la Dependència. A Catalunya hi ha un total de 332.000 persones amb dependència (un 4,6% de la població), de les quals més d’un 65% tenen més de 65 anys. Prevalença de les persones amb dependència Font: Departament de Benestar i Família > 65 anys < 65 anys Total Lleu Moderada Severa Total 74.000 70.000 66.000 210.000 (20,3%) 55.000 37.000 30.000 122.000 129.000 (29%) 107.000 (32%) 96.000 (39%) 332.000 65-69 anys 18,9% 80-84 anys 41,91% >85 anys 56,85% 140 milions d’euros pels serveis socials d’atenció primària fins el 2008 Durant els pròxims quatre anys, el Govern destinarà un mínim de 140 milions d’euros per finançar serveis socials d’atenció primària als municipis de més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Això garanteix l’estabilitat de la cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments més enllà del mandat actual. El 2004, el Govern ja va destinar els primers 30 milions d’euros als ajuntaments i als consells comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament de Benestar i Família. Evolució de la inversió en atenció primària Font: Departament de Benestar i Família 2005 31.723.181 euros 2006 33.779.010 euros 2007 35.970.512 euros 2008 38.306.757 euros Total 139.779.460 euros Nou model d’atenció a la gent gran d’entorns rurals i més serveis socials especialitzats El Govern ha posat en marxa un nou programa d’atenció diürna a la gent gran pensat per apropar i facilitar l’accés als recursos socials per a les persones grans que viuen en zones rurals o semirurals i que necessitin organització, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, i que veuen completada la seva atenció en el seu entorn social familiar. En aquesta mateixa línia s’han incrementat els serveis socials especialitzats en el pla 2004-2007 que incideix, especialment, en la gent gran amb dependències, les persones amb discapacitats i les que, a conseqüència d’una malaltia mental, necessiten suport social. Destaquen vuit programes pilot, engegats l’any 2005 en el món rural, que inclouen 1.600 places d’atenció diürna en residències de gent gran, entre públiques i concertades, i unes 264 places concertades en residències per a discapacitats. Els serveis socials, més a prop de la gent gran dels entorns rurals �62 Evolució del nombre de famílies acollidores i infants acollits Font: Departament de Benestar i Família 2004 2005 Increment Famílies 380 420 10% Infants 538 589 9% Campanya de promoció de l’acolliment familiar per a 217 infants El novembre passat es va presentar la campanya Necessito una Família per promoure l’acolliment familiar de menors atesos en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, que ha incrementat les famílies acollidores i els infants acollits en un 10%. Nous serveis i equipaments per a la infància en risc i les dones víctimes de violència Dos nous centres especialitzats per a dones víctimes de la violència domèstica Aquest any el Departament de Benestar i Família ha impulsat el desplegament de Punts de Trobada a tot Catalunya, amb l’objectiu de crear una xarxa d’espais professionals per a protegir els infants. Actualment ja n’hi ha 14 i s’està gestionant la posada en marxa de nous Punts a Girona, Figueres, Reus i Tortosa. Aquest departament també ha creat dos centres integrals especialitzats per a dones víctimes de violència de gènere a Salt, ja inaugurat, i al Tarragonès. Els Punts de Trobada són serveis destinats a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. En concret, s’adrecen al compliment del règim de visites dels fills i filles en casos de separació o divorci; o a l’exercici del règim de visites per part dels familiars biològics als infants acollits en centres de la Generalitat o en famílies acollidores i que necessitin visites tutelades. Pel que fa als centres integrals especialitzats, són centres d’atenció que donen informació i atenció a les dones i als seus fills i filles afectades per processos de violència. L’objectiu és que n’hi hagi un a cada regió. Cap a una millora en la inserció sociolaboral Més de 5.000 persones han estat ateses enguany pel programa d’orientació i inserció sociolaboral “Aprendre a Aprendre”. Aquest programa atén prioritàriament les persones que tenen uns indicadors socials inferiors a la mitjana del país i es va iniciar amb la finalitat de millorar les possibilitats d’integració al mercat laboral dels col·lectius amb majors dificultats, potenciant l’autonomia i posant a l’abast eines d’orientació, assessorament i formació que els possibilitin la integració social i laboral. Del total de persones ateses en aquest programa d’orientació i inserció sociolaboral l’any 2005, un 34% han accedit a contractes laborals superiors a tres mesos, un 8% a contractes inferiors a tres mesos, un 4% a cursos de formació ocupacional i un 2% han estat derivats a altres centres especialitzats. Les altres continuen dins del programa o l’han abandonat. El Pla integral del poble gitano fomenta la inclusió social d’aquest col·lectiu Combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques del poble gitano és el principal objectiu del pla El Pla integral del poble gitano, aprovat recentment pel Govern, té com a principals objectius combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques d’aquest col·lectiu, amb el suport del Consell Assessor del Poble Gitano, que dóna veu i participació oficial als interessos del poble gitano. D’altra banda, el programa transnacional ROMAin, fruit del conveni signat entre el Departament de Benestar i Família i la Comissió Europea, es proposa lluitar contra l’exclusió del poble gitano a Europa, entre altres objectius. Aquest programa s’emmarca dintre dels programes de lluita contra l’exclusió en els quals participen diferents administracions públiques de l’Estat espanyol, Bèlgica, Romania i Finlàndia. En aquest sentit, el Departament de �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 63 Benestar i Família coordina l’atenció als col·lectius de gitanos romanesos entre els diversos departaments i institucions afectades. Mensualment, el servei d’urgència de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència atén uns 65 nens romanesos. Mesures per millorar l’atenció dels infants en risc en el primer nivell d’atenció El Govern impulsarà noves mesures per millorar la detecció i l’abordatge dels casos de maltractament infantil: creació dels Equips de Valoració i del Registre Unificat de Maltractaments Infantils, protocols d’actuació contra els maltractaments, creació de Taules Territorials de Coordinació i Intervenció i un milió d’euros per incrementar la plantilla dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Aquest conjunt d’accions neix de la voluntat de donar resposta a les dificultats que s’estan trobant els professionals per a detectar, des dels seus inicis, els casos de maltractament, sobretot el que arriben a l’àmbit hospitalari, i resoldre deficiències existents en el sistema de protecció de menors. Aquest conjunt de mesures emfatitzen l’actuació preventiva de les administracions i els serveis socials quan hi hagi evidències de risc i desprotecció del menor per evitar que s’arribi a situacions de maltractament greu. En aquest sentit és necessari donar una resposta més àgil i coordinada entre totes les institucions implicades en la xarxa de detecció dels maltractaments i la resposta protectora al menor. Els Equips de Valoració i el Registre Unificat de Maltractaments Infantils són dues de les accions per millorar la detecció de casos de maltractaments infantils Creació de l’Agència Catalana de la Joventut i forta inversió en polítiques per a joves El maig de 2006 el Parlament va aprovar, a proposta del Govern, la creació de l’Agència Catalana de la Joventut, l’ens públic que ha d’executar els programes destinats als joves en els àmbits de l’habitatge, la salut, el treball, la formació, la cultura, el foment de la participació i el diàleg intercultural. A més, el Govern està realitzant una forta inversió en polítiques de joventut. La Secretaria General de Joventut ha atorgat 13,5 milions d’euros en el marc del Pla nacional de joventut de Catalunya per recolzar actuacions locals i comarcals concretes adreçades als joves els últims dos anys. I d’altra banda, ha destinat 11,4 milions més a donar suport a les diverses actuacions i iniciatives d’associacions i grups juvenils de Catalunya en aquest període. Aquestes actuacions responen a dues línies d’actuació prioritàries: afavorir l’emancipació dels joves i fomentar la seva participació, tal i com recull la revisió del Pla nacional de joventut de Catalunya, presentat al Parlament aquest novembre, cinc anys després que es posés en marxa, l’any 2000. Ajudes per a l’emancipació dels joves Mitjançant el Programa de Crèdits d’Emancipació, el Govern avala crèdits per a joves per un valor total de 42 milions d’euros davant les entitats financeres amb l’objectiu de facilitar l’emancipació dels joves pel que fa a l’habitatge, la formació i l’autoempresa. El programa ofereix avals als joves d’entre 18 i 35 anys per facilitar l’accés a un habitatge, l’ampliació d’estudis de grau superior o la posada en funcionament d’un projecte empresarial. El Pla Nacional de Joventut té dues línies prioritàries: l’emancipació i la participació �64 14 Polítiques de dones • 519 mesures i 961 actuacions transversals al Pla d’acció i desenvolupament de polítiques de dones 2005-2007 • Posada en marxa dels primers jutjats de violència contra les dones El Govern impulsa més de 900 actuacions en polítiques de dones El V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2005-2007 conté 519 mesures i 961 actuacions que s’executen, de manera transversal, des de tots els departaments per avançar i millorar la participació i la representació de les dones, i atendre de forma específica les necessitats de la població femenina. Això inclou una avaluació continuada de tota Font: Departament de Benestar i Família l’acció de govern sobre les conseqüències per a dones i homes de cadascuna de les decisions que es prenen. Del Pla en destaca el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció integral per a les situacions de violència masclista que inclou atenció urgent, suport econòmic i accés a l’habitatge i a la formació ocupacional, dins del Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones 2005-2007. Entrada en funcionament dels dos primers jutjats de violència contra les dones i d’una unitat de vigilància de gènere Salt, al Gironès, acull el primer centre especialitzat per a les dones víctimes de violència de gènere El mes de juny es van inaugurar a Barcelona els dos primers jutjats amb dedicació exclusiva en la violència contra les dones. Aquests dos nous equipaments instruiran de forma especialitzada els casos relacionats amb la violència contra les dones amb una vessant afectiva. El 2004 es va crear també una unitat de vigilància de gènere i enguany s’ha obert el primer Centre d’Intervenció Especialitzada (CIE) a Salt per les dones víctimes de violència, un model innovador a tot l’Estat. S’està apunt d’obrir el segon a Sant Feliu de Llobregat i el 2006 se n’obriran tres més al Segrià, el Tarragonès i el Montsià. També s’han posat en marxa cinc punts de trobada de famílies, quatre a Barcelona i un a Lleida, per atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. Actuacions de prevenció de la violència masclista en joves i adolescents El Govern ha endegat per primera vegada actuacions de prevenció contra les violències que pateixen les dones adreçades a la població jove a través de la iniciativa “Talla amb els mals rotllos”. L’any 2004 es va desenvolupar una àmplia campanya mediàtica adreçada a noies i enguany s’ha realitzat una altra adreçada específicament a nois (“Enraona”). Al llarg d’un any s’han format prop de 100 nois i noies joves com a agents educatius en la prevenció de les relacions abusives. A través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions no abusives entre les persones joves, tot fomentant comportaments de respecte mutu entre els sexes i la resolució no violenta dels conflictes. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 65 15 Immigració • El Pla de ciutadania i immigració abasta més de 70 programes de tots els departaments per integrar els immigrants • Increment dels ajuts per acollida i integració als municipis • Creació de més de 1.000 aules d’acollida a les escoles 70 programes d’integració al Pla de ciutadania i immigració El juny passat el Govern va aprovar el Pla de ciutadania i immigració 20052008, un pla dotat de 104 milions d’euros l’any 2005 i 145 milions més el 2006 per tirar endavant 70 programes adreçats a tota la ciutadania. L’objectiu fonamental d’aquest Pla és definir i planificar les accions públiques per integrar els immigrants a través d’actuacions en diversos àmbits: durant la primera acollida, a l’escola, als espais socials tancats, en casos de discriminació, en el paper de les dones, sobre el futur dels joves, en la normalització a l’accés als recursos, sobre els dèficits de convivència ciutadana i els drets i les obligacions. El Pla de ciutadania i immigració ha incrementat el 2006 el seu pressupost en prop d’un 40% % població immigrant extracomunitària empadronada a Catalunya Font: Departament de Benestar i Família 12 10 8 6 8,98 9,5 10 10,3 octubre 04 desembre 04 febrer 04 juny 05 10,5 11,29 4 2 0 setembre 05 desembre 05 Augment dels ajuts als ajuntaments per programes d’acollida i integració En el marc del Pla de ciutadania i immigració s’ha obert una nova línia d’ajuts als ens locals per desenvolupar programes d’acollida i integració, als quals es destinaran 16 milions d’euros aquest 2006, xifra que suposa un increment d’un 21% respecte els recursos de l’any passat. Aquests ajuts signifiquen un augment molt important dels recursos de suport a les administracions locals i comarcals en polítiques d’immigració i de reforç a la cohesió social. Així, des de l’any 2004 al 2006, Catalunya ha vist multiplicats molt significativament els recursos provinents de l’Estat per a aquestes polítiques, passant d’una xifra testimonial de 1.462.342 euros a una quantitat de 16.376.868 euros per a aquest any. Increment substancial dels recursos adreçats al món local en matèria d’acollida i integració �66 El Govern engega les aules d’acollida, una iniciativa pionera per fomentar la integració Un total de 1.051 centres educatius públics i privats concertats disposaran d’una aula d’acollida el curs 2006-2007 Un total de 1.051 centres docents catalans comptaran el curs 2006-2007 amb una aula d’acollida, una xifra que va en augment curs rere curs. Les aules d’acollida, emmarcades dins el Pla per la llengua i la cohesió social, són una iniciativa del Govern orientada a la integració de l’alumnat nouvingut i pensat per donar una resposta adequada a les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat, i alhora millorar la qualitat global de tot l’alumnat del centre. També en el marc del Pla per a la llengua i la cohesió social s’han impulsat 28 plans educatius d’entorn en 25 municipis catalans. Aquesta iniciativa pretén continuar l’acció educativa més enllà de l’àmbit escolar i coordinar en una mateixa direcció tots els agents i recursos educatius que l’alumnat té al seu entorn més pròxim. Aules d’acollida Font: Departament d’Educació i Universitats Aules d’acollida per territoris, curs 2006-2007 Font: Departament d’Educació i Universitats Serveis territorials Curs 2003-04 Curs 2004-05 Curs 2005-06 Curs 2006-07 0 649 936 1.051 Curs 2005-06 Increment curs 2006-07 Total Barcelona ciutat 158 11 169 Barcelona comarques 269 37 306 Baix Llobregat-Anoia 89 8 97 Vallès Occidental 83 15 98 142 Girona 129 13 Lleida 79 16 95 Tarragona 89 11 100 Terres de l’Ebre 40 4 44 936 115 1.051 Total �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 67 16 Cultura • Augment significatiu de més d’un 60% del pressupost per a cultura • Promoció exterior de la cultura catalana a fires internacionals com les de Frankfurt i Guadalajara • Increment espectacular dels equipaments culturals a través d’una nova xarxa que abasta tot el territori • Més suport a les indústries culturals catalanes i als creadors • Els papers de Salamanca retornen a Catalunya L’increment d’un 60% del pressupost del Departament de Cultura ha permès aproximar-nos a un dels compromisos principals del mandat que era doblar el pressupost del Departament i situar-lo en un 2% dels comptes de la Generalitat. També s’ha aprovat l’avantprojecte de Llei per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts, que constitueix una fita històrica fruit d’un llarg procés de debat i consens amb el sector cultural del país i que dóna pas a un model de gestió cultural més participat per part dels creadors. Aquest nou ens, contemplat a l’Acord del Tinell, ha de marcar les grans línies de la política cultural del Govern, afavorint el diàleg entre els sectors culturals i la Generalitat. Evolució del pressupost del Departament de Cultura, 2003-2006 Font: Departament de Cultura Pressupost Increment (respecte 2003) 2003 173.038.515 € 2004 194.865.000 € 13% 2005 239.838.922 € 40% 2006 275.366.000 € 60% Més promoció exterior de la cultura catalana: Guadalajara i Frankfurt La cultura catalana ha estat escollida convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007, que coincidirà amb la celebració a Alemanya de l’Any de la Cultura Catalana. A finals del 2004 es va celebrar la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la cultura catalana va ser la convidada d’honor. També va ser present a Nàpols l’octubre de 2005, amb una programació d’arts escèniques, literatura, música i arts visuals. Per altra banda, la Patum de Berga ha estat nomenada per la Unesco Patrimoni Mundial en la categoria d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial. El jurat va escollir la Patum, festa que procedeix del teatre popular religiós de l’Edat Mitjana i que se celebra a Berga cada any per Corpus, d’entre 65 candidatures. Pla d’equipaments culturals 2005-2007 El Pla d’equipaments culturals suposa una inversió de 127,3 milions d’euros entre el 2005 i el 2007, amb l’objectiu de dotar tot el territori català d’una xarxa d’equipaments de forma equilibrada. Els quatre grans eixos en què s’estructura el Pla són: a) teatres, espais d’art i sales polivalents (pla d’equipaments culturals) amb una inversió de 49 milions d’euros. b) biblioteques (PEB) amb una inversió de 36 milions d’euros. c) arxius (es preveuen actuacions en 22 arxius comarcals) amb una inversió de 7 milions d’euros. d) ateneus i centres associatius, amb una inversió de 5,3 milions d’euros. El govern invertirà fins 2007 127,3 milions d’euros perquè tot el país tingui una xarxa d’equipaments culturals equilibrada �68 Evolució de les principals línies d’inversió en equipaments culturals al territori Font: Departament de Cultura 2000-2003 2004-2007 14,7 M€ 36,0 M€ Biblioteques És prevista la construcció de 77 noves biblioteques públiques i millorar-ne 19 més Arxius 6,0 M€ 37 M€ Teatres-Auditoris 2,4 M€ 24,7 M€ Espais d’art 0,3 M€ 2,5 M€ Centres culturals polivalents 0,0 M€ 21,8 M€ Centres associatius 3,0 M€ 5,3 M€ 26,4 M€ 127,3 M€ Totals Més biblioteques públiques L’objectiu d’articular un sistema de lectura pública potent passa per la millora i modernització del sistema bibliotecari de Catalunya. En aquest sentit s’ha aprovat el Pla de biblioteques que, amb una inversió total de 31,5 milions Font: Departament de Cultura Intervencions en biblioteques públiques 2004-2005 Pallars Jussà • Baix Empordà • Segarra • Segrià • Bages • Vallès Oriental Vallès Occidental •• ••••• •••• •••• Maresme ••••• Barcelonès Baix Llobregat Priorat • Baix Ebre • Biblioteques inaugurades Biblioteques en ampliació o construcció �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 69 d’euros, preveu construir 77 biblioteques i la millora de 19 que ja estan en funcionament. També és previst desplegar 34 bibliobusos, que permetran un millor accés social al servei de biblioteca pública. D’altra banda, el Govern ha concedit una subvenció de 4,5 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona, durant el període 2006-2015, per crear i millorar les biblioteques públiques i ha arribat a un acord per la construcció de la Biblioteca Pública de l’Estat a la ciutat comtal, que s’ubicarà al costat de l’Estació de França. A banda, cal destacar la signatura del conveni amb la Diputació de Barcelona i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya per contractar un sistema informàtic de gestió de biblioteques i constituir la Comissió de Valoració del Sistema d’Adquisició Bibliotecària. Nou finançament a les empreses culturals El Departament de Cultura ha establert un nou conveni, a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), amb quatre grans entitats financeres (Caixa de Pensions, Caixa Catalunya, Banc Sabadell i Banc Santander Central Hispano), amb l’objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 15 milions d’euros a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres. El Crèdit Cultura és un paquet de mesures per facilitar l’accés de les empreses culturals a un millor finançament Ajuts a la creativitat i pensament contemporani L’import total dels ajuts concedits a projectes de l’àmbit de la creació i el pensament contemporanis ha estat de 18,8 milions d’euros en els darrers dos anys. L’any 2005 es van concedir ajuts a 592 projectes: 155 al sector de les arts escèniques, 93 al de les arts visuals, 1 al d’arxius, 28 al sector audiovisual, 36 de caràcter multidisciplinar, 218 a l’àmbit de la música, 51 al pensament contemporani i 10 a altres àmbits. Els ajuts han abastat tots els agents del procés creatiu, des de produccions artístiques fins a projectes de recerca i també a agrupacions, fundacions i orquestres. Fort impuls pressupostari en quatre anys a l’Institut d’Estudis Catalans El Govern ha signat amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) un contracteprograma de cara al període 2005-2008 per un total de fins a 26,7 milions d’euros. El conveni té l’objectiu de convertir l’IEC en la veritable acadèmia nacional catalana i en el referent dels poder públics a l’hora de realitzar dictàmens i informes sobre aspectes estratègics del futur de Catalunya. Preservació de la producció digital catalana El Govern ha donat llum verd al projecte Patrimoni Digital de Catalunya (Padicat), que té la missió de recollir, preservar i difondre el patrimoni científic i cultural produït en format digital. El Padicat, que esdevindrà pioner a Espanya, està adscrit a la Biblioteca de Catalunya i donarà cabuda a 100.000 webs i 50 milions d’arxius. Hi ha prevista una inversió de 766.000 euros. Al llarg d’aquest any es preveu la producció del pla pilot, pioner a Espanya, i l’any 2009 la implementació definitiva. El nou contracte-programa signat pel Govern i l’IEC convertirà aquest organisme en l’acadèmia nacional catalana �70 Convenis amb les diòcesis catalanes per a la conservació del patrimoni cultural 97 edificis d’alt valor patrimonial es beneficiaran de la signatura de convenis amb les diòcesis La signatura de convenis de col·laboració amb les diòcesis de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa, Solsona, Urgell i Vic de l’Església catòlica a Catalunya pel període 2006-2010 ha permès establir les condicions generals de conservació d’una gran part del patrimoni cultural català, del qual les diòcesis en són titulars. El conveni marc estableix una inversió de 37 milions d’euros (18 són de la Generalitat), que permetrà intervenir en 97 edificis. El finançament de les actuacions que s’efectuaran anirà a càrrec de l’Administració de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya en un 50% de l’import, i l’altra meitat l’assumirà el bisbat corresponent o bé d’altres ens públics o privats. A banda d’aquests convenis, cal destacar les accions de restauració previstes a les esglésies de Santa Maria del Mar i de Santa Maria del Pi a Barcelona i de l’església de Sant Feliu de Girona, els treballs de recuperació i rehabilitació del Castell de Castelldefels i la culminació del procés de restauració de l’església de Santa Maria de Taüll iniciat l’any 2003. Creació del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó El juliol de 2006 s’ha arribat a un acord amb el Ministeri de Cultura i els governs de l’Aragó, el País Valencià i les Illes Balears per a la constitució del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. D’aquesta manera es resol un plet de més de 25 anys, a través d’una presència més activa de la Generalitat de Catalunya en l’Arxiu de la Corona d’Aragó i de l’acceptació per totes les parts que els fons documentals propis puguin integrar-se en el sistema d’arxius de Catalunya. Retorn dels papers de Salamanca a Catalunya La reclamació per part de la Generalitat dels papers que les tropes franquistes van espoliar ha permès el seu retorn a Catalunya Els documents espoliats a la Generalitat al final de la Guerra Civil van arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, el 31 de gener de 2006. Una selecció de 119 d’aquests documents es va exposar al Palau Moja de Barcelona en l’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”, que es va fer el febrer passat. La devolució dels papers de Salamanca va ferse després de l’aprovació a les Corts generals, el novembre de 2005, de la llei que va permetre el retorn dels documents (Llei de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil), arran de la seva reclamació per part de la Generalitat. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 71 17 Impuls de l’ús social del català • El Pla d’acció de política lingüística potencia l’ús social del català • Augment de l’oferta i la matriculació als cursos de català per a la població immigrada • Creació de la Casa de les Llengües Foment de l’ús social del català amb el Pla d’acció de política lingüística Els Plans d’acció de política lingüística 2004-2005 i 2005-2006 inclouen mesures per potenciar l’ús social del català i fer més fàcil viure en aquesta llengua. El primer Pla d’acció es va centrar en els àmbits de la immigració, les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials, i va comptar amb un pressupost de 3 milions d’euros. El segon Pla d’acció, que es va posar en marxa el setembre de 2005, vol fomentar l’ús del català entre els joves quan es diverteixen i entre els immigrants que fan el procés d’integració. Dins d’aquestes actuacions destaquen els plans d’acolliment de set ciutats catalanes (Badalona, Banyoles, Lleida, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic); la campanya “Dóna corda al català”, que pretén fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de la societat, sobretot els joves; l’obertura de cinc Oficines de Garanties Lingüístiques a Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa i Tarragona, i el fort increment dels cursos de normalització a la ciutat de Barcelona, que pràcticament han doblat el nombre d’alumnes (1.500 el 2004, 2.760 el 2005) i que es veuran reforçats amb la campanya “Barcelona t’ensenya el català”, que preveu una inversió de 640.000 euros per tal d’incrementar en un 40% els cursos de català i doblar el nombre d’alumnes de l’any 2005. Finalment, destaca l’èxit absolut del programa “Voluntaris per la Llengua”, que s’ha anat estenent arreu del territori i que el 2005 va registrar un 30% més d’inscrits: des del 2003 hi han participat 9.922 parelles lingüístiques. Peticions realitzades a les Oficines de Garanties Lingüístiques per tipus i àmbits Font: Secretaria de Política Lingüística Àmbit privat i empresarial 700 600 500 Administracions públiques 638 429 300 327 200 233 100 0 0 Denúncies 8 303 Queixes Consultes • Catalanoparlants: 78% • No catalanoparlants habituals: 68% • Immigrants o nous ciutadans i ciutadanes: 59% 94 83 Estudi de l’impacte de la campanya “Dóna corda al català” Font: Secretaria de Política Lingüística Valoració positiva per origen de les persones enquestades: Altres 400 El programa “Voluntaris per la Llengua” va registrar el 2005 un 30% més d’inscrits 3 9 Altres 7 �72 22 plans d’acolliment lingüístic destinats a la població adulta immigrada Els cursos de català arribaran a 50.000 alumnes estrangers aquest 2006 Dins el Pla d’acció de política lingüística, cal remarcar l’establiment de 22 plans d’acolliment lingüístic, a través dels Centres de Normalització Lingüística distribuïts per tot el territori. Aquests plans ajuden a la integració de la població adulta nouvinguda a Catalunya i al seu coneixement de la llengua catalana. Dins els 22 plans d’acolliment lingüístic s’han signat 128 convenis, 116 dels quals amb municipis i 12 amb consells comarcals. Un dels grans objectius d’aquests plans és la formació. Està previst que els cursos de català arribin als 50.000 alumnes estrangers durant aquest 2006; abans del segon semestre ja hi ha 35.000 inscrits. Convenis marc d’acolliment lingüistic, juliol 2006 Font: Departament de la Presidència i Consorci per a la Normalització Lingüística Total: 22 plans i 128 convenis en 116 ajuntaments i 12 consells comarcals municipis amb conveni marc consells comarcals amb conveni marc Evolució dels cursos i dels alumnes del CPNL Font: Secretaria de Política Lingüística 4.000 Cursos 3.500 Alumnes 75.455 3.000 61.694 3.235 2.500 2.000 1.500 46.652 90.000 78.000 3.436 2.698 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 2.096 30.000 1.000 20.000 500 10.000 0 0 2001-2002 2004-2005 Dades a 30-06-2006 Previsió 2005-2006 �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 73 Evolució de la procedència dels alumnes als cursos del CPNL Font: Secretaria de Política Lingüística 70 Catalunya 60 Resta de l’Estat 50 Estrangers 40 30 20 10 0 2001-2002 2004-2005 Previsió 2005-2006 Dades a 30-06-2006 Impuls a la normalització del català a l’Administració de justícia S’ha donat a conèixer als ciutadans els drets que tenen a utilitzar el català davant els òrgans judicials de Catalunya gràcies a la distribució de la primera Carta de Drets Lingüístics en l’àmbit de la justícia. S’ha anat augmentant el nombre de sentències en català i s’ha endegat un programa de formació personalitzada en llengua catalana adreçat a jutges, fiscals i secretaris. La nova Casa de les Llengües fomentarà el respecte a la diversitat lingüística El març de 2005 el Govern va aprovar la constitució de Linguamón - Casa de les Llengües com un consorci entre la Generalitat, el Centre Unesco i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Aquest nou organisme promourà el coneixement i el respecte de la diversitat lingüística i promourà una xarxa de col·laboració nacional i internacional amb organismes amb objectius coincidents. El Servei Català del Doblatge assumeix la versió catalana de 350 pel·lícules cada any La CCRTV, amb el suport del Departament de la Presidència, ha creat el Servei Català del Doblatge, que assumirà la versió catalana per a televisió dels films estrangers que s’estrenin en sales comercials i la cedirà gratuïtament a les distribuïdores. D’aquesta manera, la podran incloure en les edicions de DVD i també posar-la a disposició de les televisions que en comprin els drets d’emissió. El servei, que compta amb un pressupost anual de tres milions d’euros, doblarà al català unes 350 pel·lícules cada any a partir de 2006 i gestionarà el fons històric de doblatge de Televisió de Catalunya. Cinema. Nombre de pel·lícules doblades o subtitulades Font: Secretaria de Política Lingüística 30 25 20 15 22 25 20 22 10 5 0 2002 2003 2004 2005 Increment d’un 36% dels llargmetratges exhibits en català �74 Nou ajut automàtic a la premsa digital, la ràdio i la televisió en català, i més fons per a la premsa en català La quota de mercat dels mitjans en llengua catalana es manté més o menys estable, tret de la ràdio, que ha millorat notablement L’anomenat “ajut automàtic” a la premsa en català i en aranès, creat anys enrera i concebut per impulsar la normalització lingüística en aquest àmbit, s’ha ampliat per primera vegada als altres mitjans de comunicació: la premsa digital, la ràdio i la televisió. D’aquesta manera, els mitjans de comunicació audiovisuals i d’Internet que s’han acollit a aquesta ajuda han rebut un total de 2,7 milions d’euros durant el període 2005-2006. Al mateix temps, els fons destinats a l’ajut automàtic a la premsa en català i en aranès, que s’havien mantingut congelats durant la legislatura anterior, han tingut un increment considerable: 2% el 2004, 10% el 2005 i 33% el 2006. A Catalunya, la quota de mercat dels mitjans de comunicació en llengua catalana s’ha mantingut més o menys estable els últims anys, tret del cas de la ràdio, ja que darrerament l’audiència de les emissores en català ha millorat de manera notable. Així, la quota de mercat de la ràdio en català, en el l’àmbit de la ràdio generalista, ha augmentat des del 40% que tenia l’any 2001 fins al 51,7% del 2006 (dades de la segona onada de l’Estudi General de Mitjans dels anys 2001 i 2006). En el cas de la premsa i de la televisió, la situació és diferent. L’any 2000, els diaris en llengua catalana representaven el 24,7% de les vendes totals dels diaris d’informació general a Catalunya, gairebé el mateix que el 2005, en què van representar un 24,5% (dades de l’Oficina de Justificació de la Difusió). En el cas de la televisió, la quota de pantalla dels canals íntegrament en català i de cobertura nacional, TV3 i K3/33, va passar del 26,3% el 2000 al 24,9% el 2005 (dades de Sofres AM). �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 75 18 Seguretat i emergències • Acceleració del desplegament dels Mossos d’Esquadra i augment del nombre de comissaries, efectius i material • Descens de la mortalitat a les carreteres catalanes amb les noves mesures de seguretat viària que en reforcen la disciplina • Nova estratègia antiincendis amb molt bons resultats Els Mossos d’Esquadra arriben a Barcelona i ja donen servei a més de quatre milions de persones Un dels compromisos estratègics més importants del Govern en aquesta legislatura ha estat el desplegament territorial de la Policia de la Generalitat. Amb el desplegament de l’any 2006, els Mossos d’Esquadra seran presents al 76,9% del territori i donaran servei al 78,9% de la població, amb un increment d’efectius del 42,4% i d’infraestructures del 44,8% respecte de l’any 2004. Durant l’any 2005, els Mossos d’Esquadra van assumir completament les tasques de policia judicial a Barcelona amb 2.614 agents i 538 vehicles. L’arribada dels Mossos d’Esquadra a la capital catalana ha suposat una fita històrica en l’autogovern de Catalunya. El Govern hi ha invertit 130 milions d’euros, que s’han destinat a la construcció i adequació de deu comissaries a Barcelona, una per districte, a dues oficines de denúncia i a la dotació de tots els mitjans necessaris. Dotació i formació de més de 4.500 nous mossos d’esquadra, 25 comissaries noves o en construcció i 2.080 nous vehicles % de Desplegament dels Mossos d’Esquadra població Font: Departament d’Interior coberta 60 64,5 50 41,4 40 30 39,69 20 10 17,48 0 1999 17,48 2000 23,48 2001 28,81 2002 2003 2004 2005 A més de l’històric desplegament a Barcelona, en aquests 1.000 dies el Govern ha completat la implantació a l’Anoia amb la inauguració d’una nova dependència policial a Igualada. Abans del 2007, els Mossos d’Esquadra prestaran servei al Vallès Occidental, part del Baix Llobregat i Reus. Per al desplegament en aquest territori, es construiran 13 noves comissaries. També s’han incrementat els efectius al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre com a preparació del desplegament definitiu en aquestes zones el 2008, any en què finalitzarà el procés. Actualment, la Policia de la Generalitat té competències plenes a les regions policials de Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Metropolitana Nord, Metropolitana Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Abans del 2007, els Mossos d’Esquadra prestaran servei al Vallès Occidental, part del Baix Llobregat i Reus �76 Desplegament dels Mossos d’Esquadra Territori desplegament: 74,9 % Població coberta: 64,5% Any 2006 Any 2007 Indicadors i recursos del desplegament Concepte des. 04 des. 06 Increment Territori 71,90% 76,90% 7% Població 39,90% 78,90% 98% 8.283 11.792 42% 58 84 45% 132.193 304.875 131% Inversió 16M€ 121M€ 656% Vehicles 1.782 2.818 58% 327,7M€ 583,2 M€ 78% Efectius Comissaries m2 construïts Pressupost anual DGSC Any 2008 Actualment els Mossos d’Esquadra compten amb 11.792 agents i al 2008 passaran a ser 15.296 Una altra fita important ha estat la constitució de la Junta de Seguretat de Catalunya, presidida pel president de la Generalitat, que serà des d’ara l’òrgan encarregat de la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policials de l’Estat i de Catalunya (incloses les policies locals). S’ha assolit, així, una reivindicació històrica de l’autogovern de Catalunya. Per tal de dur a terme les competències assumides, els Mossos d’Esquadra compten actualment amb un total d’11.792 efectius, amb la previsió que a finals de 2008 passin a ser-ne 15.296. Servei coordinat i de proximitat amb les persones La xarxa RESCAT, en ple procés d’implantació, integra totes les xarxes d’emergències per facilitar la resposta Per oferir un servei de qualitat als ciutadans, els Mossos d’Esquadra es coordinen amb tots els col·lectius implicats en la seguretat i les emergències. Així, s’ha creat una xarxa digital de radiocomunicacions de seguretat i emergències, la xarxa RESCAT, que integra i facilita la coordinació dels Mossos d’Esquadra i els Bombers de la Generalitat amb altres cossos operatius (Guàrdia Urbana, altres policies locals, Bombers de Barcelona, agents rurals, ambulàncies...). La xarxa ja està implantada a Barcelona, i durant el període 2006-2009 el Govern destinarà més de 15,9 milions d’euros a desplegar-la arreu de Catalunya. La proximitat amb les persones és l’altra clau del servei: les comissaries de Barcelona ofereixen, a més del patrullatge i la investigació bàsica, una Oficina d’Atenció al Ciutadà, on es reben i es tramiten les denúncies en relació amb les infraccions penals i on s’atenen les consultes; una Oficina d’Atenció a la Víctima per atendre els casos de violència domèstica, i l’Oficina de Relacions amb la Comunitat, que té com a finalitat relacionar-se de manera estable amb entitats, associacions o col·lectius, per conèixer les seves necessitats en matèria de seguretat i informar-los adequadament. A més, el 2004 es va iniciar a Catalunya el desenvolupament del nou model d’atenció telefònica d’urgència, el 112, liderat pels departaments d’Interior i de Salut. Aquest telèfon de resposta les 24 hores del dia permet als ciutadans i ciutadanes sol·licitar la intervenció de serveis d’emergència de tot tipus, ja siguin sanitaris, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana o de protecció civil quan es trobin davant d’una situació que ho requereixi. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 77 El Pla de seguretat viària redueix un 18% el nombre de morts en accidents de trànsit respecte de l’any 2003 La posada en marxa del Pla de seguretat viària 2005-2007, que ha suposat una inversió de 60 milions d’euros per part del Servei Català de Trànsit, té per objectiu reduir en un 30% les víctimes mortals per accident de trànsit respecte el 2000. El nombre de morts en accidents de trànsit a les carreteres catalanes el 2005 va minvar un 18% respecte el 2003, i un 23% en el cas d’accidents soferts en vies interurbanes. Així mateix, el primer semestre de 2006 s’ha reduït un 38% el nombre de morts en accident de trànsit respecte del mateix període del 2003. Les dades confirmen el descens progressiu i continuat del nombre de víctimes per accidents de trànsit a Catalunya. Una de les accions més destacades en matèria de trànsit és el Pla integral contra la velocitat excessiva (PIVE), endegat el desembre de 2004. El Pla contempla la instal·lació de radars a les carreteres on es produeixen més sinistres i en aquelles on la velocitat és la causa principal dels accidents. Dels tres radars instal·lats l’any 2003 s’ha passat a 58 radars en 80 cabines. Els primers resultats d’aquest Pla han evidenciat que en els trams controlats la velocitat mitjana s’ha reduït en 10 km/h i que el nombre d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus ha disminuït un 32%. Evolució del nombre de morts en accidents de trànsit a Catalunya Font: Departament d’Interior En els trams controlats per radar, la velocitat mitjana s’ha reduït en 10 km/h, i el nombre d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus ha disminuït un 32% Reducció de la velocitat mitjana en els trams controlats Font: Departament d’Interior Velocitat mitjana anterior 96,5 km/h Velocitat mitjana posterior 86,5 Km/h Reducció aconseguida 10 Km/h Velocitats mitjanes Font: Departament d’Interior 98 96 800 94 700 92 600 90 335 500 -15% 400 300 302 88 284 86 -6% 84 312 200 269 100 -1% -14% 0 2003 2004 82 265 -27% 2005 193 2004 2006 Morts segon semestre Morts primer semestre El pressupost per a Emergències i Seguretat Civil creix gairebé un 74% des de l’any 2003 En l’àmbit de les emergències i la seguretat civil, el Govern ha realitzat un gran esforç pressupostari, amb un increment del 73,8% l’any 2006 respecte M€ Pressupost de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil 170 171,67 M€ 160 150 140 148,37 M€ 120 127,62 M€ 100 80 60 83,33 M 86,25 M€ 93,06 M€ 2002 2003 40 20 0 2001 2004 2005 80 2006 febrer 2005 juny 2005 novembre 2005 �78 Cinc nous parcs de bombers i previsió de 64 obres noves, d’ampliació o millora l’any 2003. Part d’aquesta inversió s’ha destinat a un pla de xoc que culmina aquest any per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions de diversos parcs de bombers de tot el territori, amb una inversió total de 62,4 milions d’euros. A més, el Govern ha destinat 85,6 milions d’euros a la renovació de la flota de vehicles d’extinció d’incendis, amb l’adquisició de 341 unitats en tres anys. Aquesta inversió ha permès reduir significativament l’antiguitat de la flota de vehicles. Obres d’emergències previstes per regions Font: Departament d’Interior Regió d’emergències Noves edificacions Reformes i ampliacions Obres de millora Total Girona 2 1 14 15 Lleida i Vall d’Aran 1 2 4 4 Metropolitana Nord 1 4 3 7 Metropolitana Sud 1 4 2 6 Tarragona - 2 4 6 Terres de l’Ebre - 2 1 3 Altres* 3 1 - 3 Total 9 20 35 64 * Centre logístic de Martorell, hangar de mitjans aeris, heliport de Cerdanyola i Escola de Bombers Anys Antiguitat dels vehicles per tipologia de Font: Departament d’Interior mitjana 20 2003 2004 18 2005 2006 16 14 12 10 8 6 4 2 0 Autoescales Autobombes Furgons Auxiliars i altres Millor prevenció dels incendis Reducció del 79% d’hectàrees cremades als boscos malgrat l’adversitat climatològica i l’increment del 23% d’incendis forestals El cos de Bombers de la Generalitat ha augmentat significativament el seu nombre d’efectius gràcies a la convocatòria de tres noves promocions de bombers funcionaris, amb un total de 387 noves places, de tal manera que el nombre de bombers funcionaris ha crescut un 10,5%, fins a un total de 2.329 efectius. D’altra banda, també han incrementat els mitjans materials per a la campanya forestal i el redisseny dels protocols operatius d’actuació en incendis forestals, que ha permès reduir un 79% les hectàrees cremades, malgrat l’adversitat climatològica. �Mil dies de Govern Una nació socialment avançada 79 Increment del control i regulació dels jocs i apostes, loteries, espectacles i locals d’oci S’han incrementat en un 76,5% les actuacions de control en locals de joc i espectacles. La bona gestió de les loteries públiques catalanes ha permès doblar els beneficis que es destinen a programes de polítiques socials i s’han signat 43 acords de col·laboració amb els ens locals per a l’aplicació de bones pràctiques en matèria d’espectacles, activitats recreatives i establiment públics d’oci. Augment del 76,5% de les actuacions de control en matèria de joc i espectacles Actuacions de control en matèria de espectacles Font: Departament d’Interior 2003 1.339 2005 5.216 M€ Benefici de l’EAJA (Entitat Autònoma de Jocs i Espectacles) per a polítiques socials Font: Departament d’Interior 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 2003 2004 2005 2006 �80 �Mil dies de Govern 81 IV. Política territorial i ambiental 19 Habitatge • Gran impuls a la rehabilitació d’habitatges • Ajuts per al lloguer per a les persones més desafavorides • Fort increment de la construcció d’habitatge protegit • Resolució de les necessitats d’habitatge al barri del Carmel L’habitatge apareix de manera constant entre les principals preocupacions dels catalans, segons tots els estudis que realitza el Govern. També era un dels principals eixos de les polítiques socials que recull l’Acord del Tinell, on s’hi assenyala que l’accés a l’habitatge digne serà una prioritat del Govern. Per totes dues raons, aquest ha estat un dels principals reptes del Govern. Per primera vegada s’han formulat i dut a terme autèntiques polítiques públiques d’habitatge: l’increment de l’habitatge protegit, el foment del lloguer, els ajuts a les persones en risc o la rehabilitació a gran escala de barris i habitatges són algunes de les principals línies seguides pel Govern en aquest àmbit. Si bé s’han iniciat polítiques, l’impacte sobre el mercat de l’habitatge i per tant la percepció que han tingut el conjunt dels ciutadans dels beneficis d’aquestes polítiques ha estat menor respecte de l’esforç realitzat pel Govern, ja que les principals polítiques d’habitatge només tenen efectes a mig i llarg termini. Tanmateix, les dades ja reten compte de la variació de tendència. El Govern ha encarat les polítiques d’habitatge com un dels principals reptes de l’actualitat La Generalitat dobla la construcció directa d’habitatge protegit El Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007, que ordena la política del Govern en aquest àmbit, preveu la xifra de 42.000 nous habitatges protegits, d’acord amb el Pacte del Tinell. Des de l’aplicació del Pla s’han iniciat 21.322 habitatges de protecció oficial. El recompte d’aquestes actuacions, més les de l’Incasòl que estan en fase de projecte i la construcció d’habitatges en sòl cedit a cooperatives i fundacions, permet garantir la construcció de 34.483 habitatges protegits fins a l’estiu de 2006, que representen el 82% dels 42.000 compromesos en el Tinell. El Pla preveia una inversió anual en habitatge d’uns 100 milions d’euros, però aquesta xifra s’ha anat incrementant i el 2005 va arribar als 144 milions. D’altra banda, d’habitatges protegits potencials se’n comptabilitzen 53.000 més, 38.000 dels quals en reserves urbanístiques de sòl de plans ja aprovats i 15.000 que pertanyen al programa 2005-2010 de l’Incasòl. Oficines Locals, Xarxa de Mediació, Preu Concertat i Borses Joves Una figura clau per desplegar el Pla pel dret a l’habitatge són les Oficines Locals d’Habitatge, creades a partir del juny de 2005 amb l’objectiu de donar la màxima agilitat i proximitat a la ciutadania pel que fa a les polítiques d’habitatge. En aquest temps, la Direcció General d’Habitatge ha posat en 2004 Habitatges iniciats Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge 6.390 2005 6.932 2006 8.000 (previsió) Total 21.322 Dels 42.000 habitatges protegits previstos a l’Acord del Tinell, a hores d’ara ja se n’han compromès 34.483, un 82% �82 Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge Oficines d’habitatge i lloguer jove C.C. Vall d’Aran • C.C. Pallars Sobirà • • C.C. Alta Ribagorça • • La Seu d’Urgell •• • Tremp C.C. Cerdanya • C.C. Ripollès C.C. Alt Urgell • • • C.C. Osona • • • •• • • • C.C. Sergià C.C. Pla d’Urgell Lleida • • • • C.C. Terra Alta • • • Sant Feliu de Guixols Girona • Arbúcies Lloret de Mar • C.C. Alt Penedès • • • •• C.C. Conca de Barberà Vilafranca del Penedès • C.C. Baix C.C. Garraf Penedès C.C. Tarragonès Vendrell C.C. Baix Camp Vila-seca Tarragona C.C. Priorat C.C. Ribera d’Ebre • • C.C. Anoia Mollerussa • C.C. Baix Empordà • Tàrrega •• C.C. Garrigues • •• ••• Manresa Cervera • C.C. Pla de l’Estany • ••• C.C. Selva Mancomunitat la Plana C.C. Bages C.C. Segarra Figueres C.C. Gironès Manlleu Balaguer C.C. Urgell Olot •• • • C.C. Berguedà Solsona C.C. Noguera • ••• • C.C. Garrotxa • C.C. Solsonès C.C. Pallars Jussà • C.C. Alt Empordà Reus • •• •• Cambrils Valls • •••• •• • C.C. Baix Ebre ••• Tortosa • ••• Amposta C.C. Montsià Oficina d’Habitatge Lloguer jove Borsa d’habitatge de lloguer social En funcionament Properament •• C.C. Vallès Oriental ••• Sabadell •• Olesa de Montserrat ••• Cerdanyola del Vallès • C.C. Baix Llobregat • • • • •• St. Adrià de Besòs L’Hospitalet de Llobregat El Prat de Llobregat • •• Badalona •• • ••• • ••• •• Santa Coloma de Gramenet Barcelona Cornellà de Llobregat Castelldefels El Masnou •• C.C. Barcelonès • ••• Mataró Vilassar de Mar Sant Cugat Sant Boi •• C.C. Maresme Premià de Dalt Rubí •• Granollers Mollet del Vallès Terrassa • •• • �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 83 marxa, conjuntament amb ajuntaments i consells comarcals, 69 oficines locals d’habitatge, a les quals s’han d’afegir les set que hi ha actualment en funcionament a la ciutat de Barcelona. A més, s’ha creat la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social per tal d’incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats per les persones amb especial dificultat per signar un contracte d’arrendament. Durant els anys 2005 i 2006 s’han posat en marxa 47 borses de mediació per al lloguer social. Mitjançant aquest sistema, ja s’ha assolit la xifra de 4.200 contractes signats o en tràmit entre l’exercici de 2005 i el primer semestre de 2006. Aquest any també s’ha creat l’Habitatge a Preu Concertat, figura prevista al Pla per fomentar l’accés a l’habitatge a un preu assequible per a aquells que no poden accedir a la protecció oficial, perquè tenen un volum d’ingressos superior al previst, però que tampoc poden pagar els preus de mercat. Per altra banda, les 28 Borses Joves d’Habitatge que ja hi ha en funcionament han tramitat fins a 1.831 contractes de lloguer o de cessió d’habitatges. Aquesta iniciativa forma part del Pla d’actuació de polítiques de joventut. Les 28 Borses Joves d’Habitatge que hi ha en funcionament han tramitat 1.831 contractes L’Incasòl desenvolupa sòl per construir més de 120.000 habitatges El Pla de sòl 2005-2010 preveu la preparació de sòl per part de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) per a construir 122.000 habitatges, la meitat dels quals seran protegits. Fins a l’actualitat, es disposa de sòl en fase de planejament o obres per 15.000 habitatges i es preveu que l’any 2008 es disposi de tot el sòl per a l’habitatge protegit previst al Pla. Ajuts al lloguer d’habitatges Els ajuts al lloguer d’habitatges es van crear a finals de l’any 2004 per ajudar les famílies amb ingressos reduïts a pagar el cost del lloguer dels seus habitatges. En la convocatòria de 2005 es van aprovar ajuts per a 2.153 famílies, amb un pressupost de 3,28 milions d’euros, i en la convocatòria de 2006 es renovaran els ajuts a les famílies que els han tornat a demanar i, d’acord amb les dades provisionals disponibles, se n’aprovaran de nous per a 7.046 famílies més, xifra que representa un total de 9.199 ajuts, amb un pressupost aproximat de 14 milions d’euros. El compromís del Tinell era arribar a donar ajuts a 10.000 famílies en quatre anys, i s’ha assolit el 92% de l’objectiu en tan sols dos exercicis. L’ajut mitjà mensual és de 146,5 euros i varia dels ajuts més moderats als llogaters dels parcs públics, que tenen un ajut mitjà de 65 euros mensuals, fins als més elevats, que són els dels joves, al voltant dels 170 euros mensuals. Ajuts al pagament del lloguer (gestió 2005 i juny 2006) Font: Direcció General d’Habitatge, ADIGSA i Secretaria General de Joventut Centre Ajuts aprovats el 2005 Nous ajuts aprovats Total d’ajuts i renovats el 2006 el 2006 2006 334 402 736 Parc públic 251 908 1.159 Xarxa de lloguer social 1.252 4.516 5.768 Xarxa de lloguer jove 316 1.220 1.536 Total 2.153 7.046 9.199 Majors de 65 anys (pròrroga forçosa) El Pla de sòl ja ha alliberat sòl per a la construcció de 15.000 habitatges protegits Edat dels beneficiaris d’ajuts al lloguer Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge Fins a 35 anys 30,3% De 36 a 49 anys 22,7% De 50 a 64 anys 18,2% De 65 anys i més 28,8% Compliment del 92% del compromís del Tinell de donar ajuts a 10.000 famílies, en només dos anys �84 Més de 100.000 habitatges en fase de rehabilitació En només dos anys ja s’han superat les xifres d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges previstes per a tota la legislatura Entre l’any 2005 i el segon trimestre de 2006, la Direcció General d’Habitatge ha iniciat estudis per a la rehabilitació d’edificis que cobreixen fins a un total de 111.716 habitatges. D’aquests, més de 40.000 han entrat a les convocatòries d’ajuts a la rehabilitació. Això suposa que s’hagi assolit el compromís adquirit a principi de legislatura en l’Acord del Tinell en només dos anys, la meitat de temps previst. En aquest temps, el Govern ha destinat 43 milions d’euros a subvencions per a la rehabilitació de 51.125 habitatges de plans de legislatures anteriors, provinents de compromisos del Govern anterior que aquest no havia pogut satisfer. La subvenció mitjana s’ha incrementat en un 130% i és de 1.934 euros per habitatge, un increment que es pot considerar extraordinari comparat als 190 euros del període 2000-2001, o als 840 euros del període 2002-2005. Projecte de llei de l’habitatge Amb l’aprovació del Projecte de llei de l’habitatge, el Govern fixa per primera vegada el dret a l’habitatge com una actuació política prioritària. El projecte dota tant la Generalitat com els ens locals dels instruments normatius necessaris per desenvolupar polítiques d’accés a l’habitatge, tot garantint el compliment de la funció social de la propietat i la defensa dels drets dels compradors i els llogaters. Bona part del contingut de la llei ja s’està aplicant a través del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 i del Pla de rehabilitació. Tot i que la llei no ha completat el tràmit parlamentari, el Govern manté el compromís ferm de promoure’n l’aprovació al Parlament en la propera legislatura. La Llei d’urbanisme fomenta l’accés a l’habitatge La nova normativa d’urbanisme potencia la disponibilitat de sòl per a habitatge protegit La modificació de la Llei d’urbanisme fomenta l’accés a l’habitatge, la sostenibilitat i l’autonomia local. A partir d’ara, els plans urbanístics municipals inclouran una memòria social. La nova normativa potencia la disponibilitat de sòl per a habitatge protegit. Ajuts per als afectats pels despreniments del Carmel El Govern ha aprovat un crèdit extraordinari de 95 milions d’euros per finançar les indemnitzacions i les despeses derivades dels danys ocasionats pels despreniments del Carmel, a Barcelona. Fins el mes de juny de 2006, s’han destinat al barri un total de 97,1 milions d’euros. L’Administració ha indemnitzat el 100% dels afectats que es van adherir al conveni el qual fixava 10.000 euros per persona en concepte de danys i perjudicis. D’altra banda, el Govern ha finalitzat els treballs de rehabilitació i restauració d’una desena d’immobles de la zona groga i s’ha fet públic l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del perllongament de la L5, que situa la nova cua de maniobres al costat de les cotxeres de Sant Genís. El nou projecte constructiu estarà enllestit aquest any i, després de la seva aprovació, es podran reiniciar les obres. A més, s’ha acordat declarar el barri del Carmel com a Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 85 20 Medi ambient • Aprovació de la Llei del paisatge • El Pla urbanístic del sistema costaner protegeix definitivament els paratges naturals encara sense urbanitzar de la costa catalana • Delimitació de les zones de Xarxa Natura 2000, que abasten el 30% del territori • Es redueix la producció de residus per càpita i s’incrementa la recollida selectiva • Aprovat el contracte-programa de la Generalitat amb l’ACA que garanteix les inversions necessàries en les infraestructures de tot el cicle de l’aigua • Posada en marxa de les obres alternatives al parcialment derogat PHN Millora de la preservació del paisatge i del litoral El 2005 es va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge que, per primera vegada, identifica el paisatge com un recurs i un patrimoni, i crea els instruments per a tenir-ne cura. També es va aprovar el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC-1 i PDUSC-2), que defineix i protegeix de manera definitiva la totalitat del sòl no urbanitzable, el sòl urbanitzable no delimitat i el sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat, situats dins els 500 metres d’amplada de la línia de la costa. En total, queden preservades 24.150 hectàrees de la costa catalana, molt malmesa urbanísticament. El Pla director del sistema costaner protegeix 24.150 hectàrees de la costa catalana La Xarxa Natura 2000 protegirà el 30,2% del territori de Catalunya Després de molts mesos de treball i de diàleg amb el territori, s’ha aprovat la delimitiació de la Xarxa Natura 2000, que amplia fins a les 969.381 hectàrees terrestres i les 83.920 hectàrees marines la superfície a protegir, la qual cosa representa un 30,2% del territori de Catalunya. Es resolen, així, els diversos procediments d’infracció que la Comissió Europea té oberts contra Catalunya. Així, Catalunya vol situar-se per voluntat pròpia en el nivell de territori protegit que marca la Unió Europea, fent-ho compatible amb les legítimes activitats socioeconòmiqes del territori, i es converteix en la primera comunitat autònoma de l’Estat que disposa d’unes directrius per a la gestió dels espais de la xarxa. Impuls i ampliació dels paratges d’interès natural que ja ocupen el 21% del territori L’important impuls al desplegament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), el principal sistema d’espais protegis de Catalunya, ha propiciat l’aprovació definitiva de 17 plans especials de delimitació definitiva que afecten 40 espais del PEIN, que actualment integra 144 espais i el 21% del territori. Dels plans especials aprovats en destaquen els espais del cap de Santes Creus, el cap de Creus, les Gavarres, Castell-Cap Roig i l’ampliació de la platja de Torredembarra (que inclourà els terrenys del paratge del Gorg de Creixell, espai natural de gran valor ecològic). També s’ha declarat Paratge natural S’ha creat el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat �86 d’interès nacional (PNIN) la finca Pinya de Rosa, un espai de 101,05 hectàrees, i demanda històrica de protecció d’una zona de la Costa Brava sotmesa a una gran pressió. En procés hi ha el projecte de creació del nou Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que tindrà una extensió de 7.378 hectàrees, el d’ampliació del Parc Natural de Montserrat que arribarà a tenir 4.906,01 hectàrees i de l’estudi de mesures de protecció de la serra de Collserola, els plans especials de l’EIN Muntanyes de Begur i de l’EIN de l’Alta Garrotxa, i s’està redactant el Pla de connectors ecològics. En la mateixa línia d’ampliar la protecció dels espais amb valor ecològic, s’ha creat el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, per gestionar de manera integrada el conjunt d’espais naturals del delta. A punt les obres alternatives al PHN Les actuacions alternatives al PHN permetran garantir l’abastament d’aigua a tot Catalunya Al principi de la legislatura van ser derogats els apartats del Pla hidrològic nacional agressius amb el riu Ebre. En aquest sentit es van signar diversos convenis de col·laboració amb l’Administració central per executar les obres alternatives al transvasament de l’Ebre: • Conveni per a l’execució de les obres hidràuliques d’interès general a les conques internes de Catalunya, que preveu l’abastament des de la Llosa del Cavall fins a les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages. • Conveni de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient (MIMAM) i la Generalitat de Catalunya per a l’execució de les obres alternatives al transvasament de l’Ebre, que preveu: - Les actuacions alternatives del Ramal Nord del transvasament de l’Ebre. - L’ampliació de la dessaladora de la Tordera. • Conveni de col·laboració entre el MIMAM i la Generalitat de Catalunya per a l’execució de les obres alternatives a la connexió CAT-Abrera que milloren l’abastament al Camp de Tarragona. Les noves actuacions permetran garantir l’abastament i la millora de la qualitat de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a la Catalunya central. En aquest sentit, l’any 2006 s’han adjudicat, provisionalment, les obres per a la construcció de la dessaladora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ubicada dins el terme municipal del Prat de Llobregat, que permetrà reduir l’aprofitament intensiu dels rius Ter i Llobregat. Paral·lelament s’ha gestionat des de la Generalitat i conjuntament amb l’Administració de l’Estat la concessió d’ajuts dels Fons de Cohesió a un seguit de programes relacionats amb les actuacions alternatives al transvasament: interconnexió de xarxes del Maresme Nord, ampliació i millora del tractament de la potabilitzadora d’Abrera i dessalinitzadora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre d’altres. El finançament aconseguit ha estat superior que el previst en l’antic Pla hidrològic. A data d’avui, la Unió Europea ha concedit fons de cohesió a la Generalitat per un import total de 433,26 milions d’euros. Aigües més netes: 600 noves depuradores En dos anys s’ha incrementat en més d’un 10% el nombre d’estacions depuradores a Catalunya El Govern ha previst la construcció de 600 noves depuradores d’aigua fins el 2014. Aquesta és una de les mesures més destacades del Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU 2005), que recull 1.785 actuacions de sanejament fins el 2014 i unes inversions de 876,8 milions d’euros. El programa preveu un seguit d’actuacions per garantir la reserva d’aigua potable, la reducció de determinats compostos en el medi hídric, el tractament dels fangs a les depuradores i l’eliminació de les aigües blanques a les xarxes de sanejament. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 87 Paral·lelament a l’elaboració i posada en marxa del PSARU, s’han inaugurat les estacions depuradores d’aigües residuals d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet, Castellar de n’Hug i Begues. I també la depuradora d’aigües residuals del Pont de Vilomara, que permetrà la recuperació ambiental d’un tram del riu Llobregat. A finals de l’any 2005, trobàvem ja a Catalunya 328 estacions depuradores d’aigües residuals, enfront de les 297 existents a finals del 2003. En tan sols dos anys s’ha produït un increment de més del 10% en el nombre d’estacions depuradores. I en conjunt s’ha produït una inversió programada superior als 100 milions d’euros entre els anys 2004, 2005 i el que portem del 2006. Gràcies a la millora en el sanejament, s’ha aconseguit que, al llarg de tres anys consecutius l’indicador que mesura la qualitat de les aigües de bany del litoral de Catalunya assoleixi ja el 100% de platges, d’acord amb la directiva europea d’aigües de bany. El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals recull 1.785 actuacions amb una inversió de 876,8 milions d’euros Per primera vegada, el Govern aprova un contracte-programa amb l’Agència Catalana de l’Aigua El Govern fa una aposta decidida per l’agència pública competent en la gestió del cicle de l’aigua amb l’aprovació del contracte-programa amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que assegura els recursos econòmics necessaris per a dur a terme les actuacions en matèria del cicle de l’aigua. Alguns dels objectius principals recollits en el conveni són desenvolupar un sistema de gestió sostenible del cicle de l’aigua i garantir l’accés de tots els ciutadans a l’aigua amb la quantitat i qualitat adequades. Pla ambiciós per reduir els residus municipals El Govern ha aprovat el Pla d’acció de residus municipals 2005-2012, que vol assolir el 75% de reciclatge del vidre i del paper, el 55% de la matèria orgànica i el 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics), i que dos terços dels residus siguin reciclats. En relació a les infraestructures, s’han planificat 108 instal·lacions de tractament, 53 de les quals seran de nova construcció. El cost íntegre de la inversió prevista per a les instal·lacions es xifra en 943 milions d’euros. Kg/hab Generació de residus municipals per càpita /dia Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC 1,7 1,66 1,65 1,61 1,6 1,55 1,5 1,64 1,54 1,57 1,52 1,45 2000 2001 2002 2003 2004 2005 L’ACA desenvoluparà a partir del conveni un sistema de gestió sostenible de cicle de l’aigua �88 La generació de residus municipals per càpita es redueix per primer cop des de l’any 2000 i augmenta el percentatge de recollida selectiva Paral·lelament, el Govern ha aconseguit que, per primer cop des de l’any 2000, la generació de residus municipals per càpita disminueixi respecte del període anterior. Aquesta dada és molt significativa, ja que indica que la tendència alcista en la generació de residus s’atura i comença una suau disminució. Pel que fa a la recollida selectiva, continua la progressió lineal i el 2005 s’ha arribat a gairebé un 29% de residus recollits selectivament. % Recollida selectiva de residus municipals Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ARC 35 30 28,93 25,43 25 22,74 20 19,77 16,85 15 13,96 10 5 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 89 21 Energia • Aprovació del Pla de l’energia • Inauguració del Parc Eòlic de Rubió • Forta aposta per l’increment de les energies alternatives • Millora de la qualitat del subministrament d’energia amb menys interrupcions El Govern orienta la seva política energètica al voltant de tres grans objectius: l’estalvi energètic, la qualitat del subministrament i la potenciació de les energies renovables. Per tal d’avançar coordinadament en aquests tres eixos, el Govern ha aprovat l’octubre del 2005, després de dos mesos d’informació pública i debat ciutadà, el Pla de l’energia 2006-2015. El Pla aborda la crítica situació de l’alimentació elèctrica de les comarques gironines i les futures necessitats d’alimentació del TGV, i proposa la millota de la connexió elèctrica entre els estats espanyol i francès com una posible opció per solucionar aquestes demandes i incrementar la capacitat d’interconnexió amb la resta Europa, encara que amb la garantia d’un mínim impacte ambiental. D’altra banda, cal destacar la reducció de les interrupcions elèctriques a tot Catalunya en els darrers anys, que han passat de més de 3 hores el 2002 a menys d’1,7 hores el 2006, és a dir, que han baixat més de la meitat. Temps d’Interrupcions Elèctriques Programades i Imprevistes Font: Companyies elèctriques Elaboració Pròpia (2006) Any TIEPI imprevist 2002 3,01 2003 2,48 2004 1,4 2005 1.3 2006 1,6 El nou Pla de l’energia aposta per l’estalvi, l’ús d’energies renovables i la qualitat del subministrament El Pla de l’energia 2006-2015 no només preveu un conjunt coordinat d’actuacions, sinó que fixa una sèrie d’objectius a assolir. Entre aquests objectius destaquen els següents: • Reduir un 10,6% el consum d’energia final respecte la tendència actual. Aquest objectiu, ambiciós però realista, permetrà assolir una reducció anual de la intensitat energètica de l’1,74%, superant els objectius d’estalvi i eficiència energètica a Espanya i a la UE. • Multiplicar per quatre el consum d’energies renovables, passant de les 829 kTEP (quilotones de petroli) d’origen renovable l’any 2003 a les 2.949 el 2015, la qual cosa representarà l’11% de consum d’energia primària. • Pla d’infraestructures energètiques necessàries. El 60% de l’increment de la producció d’electricitat a Catalunya en el període 2003-2015 provindrà de noves instal·lacions de qualitat i amb el mínim impacte social i ambiental. Inversions previstes per a les actuacions del Pla de l’energia Font: Departament de Treball i Indústria Inversions totals Projectes d’energies renovables 5.139,9 M€ Projectes d’eficiència energètica 4.320,0 M€ Soterrament i trasllat de línies elèctriques 300,0 M€ Electrificació rural i gasificació de noves zones 195,7 M€ Total 9.955,6 M€ El 60% de l’increment de la producció d’electricitat a Catalunya fins el 2015 provindrà de noves instal·lacions de qualitat �90 • Programa de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit ener- gètic. Es crearan grups interdisciplinaris de recerca per assolir la màxima qualitat. Finalment, el pla proposa una estratègia gradual de tancament efectiu de les centrals nuclears a partir de l’any 2022 amb les menors repercussions econòmiques i ambientals possibles, aprofitant la disminució progressiva de la producció nuclear, que passarà del 55,8% de la producció elèctrica l’any 2003 al 34,8% el 2015. Inaugurat el parc eòlic més gran de Catalunya S’ha revisat el mapa eòlic, amb sis nous projectes de parcs eòlics que produiran energia equivalent al consum de 850.000 famílies Més enllà de la planificació del futur energètic del país pels propers 10 anys, el Govern també ha dut a terme actuacions més immediates. Entre aquestes cal destacar la posada en marxa del Parc Eòlic de Rubió, a cavall de l’Anoia i el Bages, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb un potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica que es feia fins ara a Catalunya. A més, s’han presentat els projectes d’implantació de parcs eòlics de Catalunya, que permetran assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007, l’objectiu per a aquesta legislatura, i subministrar electricitat a 850.000 famílies. Pel que fa a l’objectiu dels 1.500 MW d’energia eòlica pel 2007, cal dir que ja ha estat assolit en un 80% (1.205 dels 1.500 previstos). Actualment, a Catalunya hi ha vuit parcs eòlics en servei que sumen una potència installada de 144 MW, dos parcs més en construcció –78 MW– i 35 projectes amb autorització administrativa. En el curs de 2005 s’han autoritzat els parcs eòlics de serra del Tallat, serra de Vilobí, Era Bella, Coll de Panissot, Veciana, Vilalba dels Arcs i Montargull amb un total de 205.790 kW instal·lats. Pla d’acció 2006 Mesures Pressupost Estalvi i eficiència energètica Capítol 52 48.853.388 € Energies renovables 22 5.614.000 € 3 15.100.000 € Execució d’infraestructures energètiques Accions transversals Total 63 3.038.000 € 140 72.605.389 € �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 91 22 Planificació territorial • La modificació de la Llei d’urbanisme procura per l’habitatge social i per la preservació del territori • Redacció i aprovació de plans territorials: Alt Pirineu i Aran, Empordà, comarques centrals, Ponent... • La Llei de barris ha iniciat la recuperació de 46 barris amb una inversió de 600 milions d’euros • S’aprova la protecció definitiva de Gallecs i es guanya un pulmó verd per a la regió metropolitana El Govern ha impulsat el planejament territorial de Catalunya a través del desenvolupament de diversos plans parcials que estaven previstos des de 1983, tot donant prioritat als que afecten a zones on les tensions urbanístiques són especialment intenses. Així, el 2004 es va crear el Programa per al Planejament Territorial, amb l’objectiu d’elaborar i impulsar els plans territorials pendents i revisar el Pla de les Terres de l’Ebre –l’únic que estava aprovat– i el Pla territorial general de Catalunya. Començar a posar ordre al territori i a delimitar l’explotació urbanística Del treball realitzat des del 2004 en resulten una munió de plans iniciats, alguns dels quals ja estan molt avançats. Fins ara, s’ha aprovat definitivament el Pla territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran i estan força avançats els Plans territorials i directors Font: Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran Dept. de Política Territorial i Obres Públiques Pla director del Ripollès Pla director de la Garrotxa Pla territorial de les comarques centrals Pla director de l’Empordà Pla territorial de les comarques gironines Pla territorial de Ponent Pla territorial del Camp de Tarragona Pla director de l’Alt Penedès Treballs previs Avantprojecte Aprovació inicial Aprovació definitiva El Govern ha finalitzat o té en tràmit 6 plans territorials, 4 plans directors territorials i 14 plans directors urbanístics �92 Les polítiques del Govern han atenuat el creixement de la urbanització a Catalunya plans territorials de Ponent i de la Catalunya Central. A més, s’han aprovat inicialment el plans directors territorials de l’Empordà i de la Garrotxa, que concreten les directrius dels plans territorials parcials en les àrees sobre les quals incideixen. Pel que fa als plans directors urbanístics, que donen normes més precises per als usos del sòl, a més del PDUSC, ja esmentat, destaca l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic del paratge de Gallecs, al Vallès Oriental, que protegeix definitivament una illa que s’ha escapat de manera sorprenent de la pressió urbanitzadora. Així, es preserva, s’ordena definitivament i es garanteix la no urbanització d’aquest espai de 774 hectàrees d’alt valor paisatgístic i alt interès natural i agrícola, i es clou de manera definitiva un conflicte iniciat ara fa 35 anys. S’han aprovat inicialment tres plans directors urbanístics més: els del Bages, la Conca d’Òdena i la Serra de Rodes. I estan en redacció fins a deu plans més. També és especialment important l’aprovació del Pla director de les estacions de muntanya 2006-2011, que té com a principal objectiu impulsar les activitats turístiques de neu i muntanya. El repte ha estat assegurar la seva viabilitat com a motor econòmic de les comarques pirinenques i fer-lo compatible amb el medi natural. El Pla compta amb un pressupost per valor de 71,4 milions d’euros. La nova Llei d’urbanisme procura per l’habitatge i la preservació del territori La nova normativa urbanística promociona la reserva de sòl per habitatge protegit, la participació ciutadana i la vigilància mediambiental La modificació de la Llei d’urbanisme ha introduït, en l’àmbit de la planificació de les nostres ciutats i viles, alguns canvis de fons: més reserva de sòl per a l’habitatge de protecció, més participació ciutadana i més vigilància mediambiental. Aquesta modificació ha estat la condició necessària per a poder desenvolupar les polítiques d’habitatge del Govern. En aquest sentit, també s’ha aprovat el Programa de Sòl 2005-2008, que compta amb una inversió de 2.600 milions d’euros. El mes de juliol de 2006 el Govern ha aprovat el reglament de desenvolupament de la Llei d’urbanisme per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Aquest reglament abasta els aspectes relatius a l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl i del subsòl, així com la seva edificació, la regulació de l’ús i la seva conservació. L’Incasòl ha estat un agent fonamental d’aquestes polítiques i ha establert 61 nous convenis amb ajuntaments per a la promoció del sòl, 39 dels quals corresponen al programa de sòl industrial i de serveis per a la promoció d’activitat econòmica i 22 al de sòl residencial i renovació urbana. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 93 La Llei de barris millorarà la qualitat de vida als barris en procés de degradació A una escala més gran, la Llei de barris ha suposat un dels exercicis primers i també políticament més rellevants de l’acció de govern. La intervenció directa sobre l’espai físic dels barris amb més perill de degradació, de manera mancomunada amb els ajuntaments, serà el primer pas necessari per a desenvolupar-hi després polítiques actives de promoció econòmica i de serveis socials. El Programa de Barris té vocació integral i transversal i, per això, hi intervenen diversos departaments, que desenvolupen programes d’intervencions complementàries als municipis per tal de millorar l’atenció sanitària, vetllar per la integració laboral dels col·lectius en risc d’exclusió i facilitar la integració dels nouvinguts. Per altra banda, mitjançant l’Incasòl s’han establert 143 acords amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en els municipis, entre els quals destaquen les actuacions al monestir de Sant Miquel de Fluvià (l’Alt Empordà), el castell de Sant Martí de Sarroca (l’Alt Penedès), la muralla de Besalú (la Garrotxa), les muralles de Balaguer (la Noguera), el castell Comtes de Prades de Falset (el Priorat), el castell de Montsoriu (La Selva), el monestir de Sant Llorenç de Morunys (el Solsonès) i la muralla de Tarragona. Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Ajudicacions de la Llei de barris Solsona (nucli antic) Figueres (Marca de l’Ham) Ripoll (barri vell) Olot (nucli històric) Girona (Sta. Eugènia Berga (nucli antic) -Can Gibert del Pla) Banyoles (la Farga) Manlleu (barri de l’Erm) Salt (Salt Setanta) Vic (barris sud) Cardona (nucli antic) Balaguer (centre històric) Manresa (nucli antic) Canovelles (barriada nova) Cervera (nucli històric) Terrassa (Ca n’Anglada) Igualada (St. Agustí) Sta. Margarida de Montbui (St. Maure) Martorell (Vila vella) Lleida (nucli antic, la Mariola) Valls (barri antic) Vilanova i la G. (nucli antic) Reus (barri del Carme) Tarragona (Camp Clar) Cambrils (nucli antic) Tortosa (nucli antic) Les tres primeres convocatòries de la Llei de barris han adjudicat prop de 600 milions d’euros a 46 barris, escollits segons uns barems públics i objectius. Això representa haver assolit l’objectiu que es va marcar la Llei de barris per a tota la legislatura Granollers (Congost) Sta. Perpètua de M. (Can Folguera) Mataró (Cerdanyola) Montcada i Reixac (la Ribera) Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena) Badalona (Serra d’en Mena) Barcelona (Torre Baró-Ciutat Meridiana, Trinitat Vella, Sta. Caterina, Roquetes, Poble Sec) L’Hospitalet de Ll. (Florida-Pubilla Cases, Collblanc-Torrassa) Cornellà de Ll. (St. Ildefons) El Prat de Ll. (St. Cosme) St. Boi de Ll. (Casablanca) St. Feliu de Ll. (Can Calders-la Salut) Sabadell (Parc Riu Ripoll) Rubí (el Pinar) Adjudicacions 2006 Adjudicacions 2005 Adjudicacions 2004 �94 23 Transport públic i infraestructures • El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya dibuixa amb ambició les necessitats de les infraestructures catalanes pels propers 20 anys • Un conveni amb l’Estat consolida una inversió conjunta de més de 7.000 milions d’euros en les principals carreteres de Catalunya • Creació dels Consorcis del Transport Públic Territorials a Tarragona, Lleida i Girona • Promoció estratègica del transport ferroviari amb l’Eix Transversal i la línia orbital metropolitana • Expansió de la xarxa de Metro i dels FGC L’impuls a les infraestructures a Catalunya es veu reflectit en termes objectius, per exemple, amb el Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006-2026 (PITC), aprovat pel Govern el mes de juliol de 2006 i que defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya en coherència amb les directrius de planejament territorial vigent i amb una visió sostenible de la mobilitat. Aquest impuls també es veu reflectit amb el seguiment sistemàtic de la contractació pública que fa la Cambra de Contractistes d’Obra de Catalunya. Dibuixar les necessitats en totes les infraestructures catalanes en un horitzó de 20 anys El PITC suposarà una inversió en transports de 37.115 milions d’euros fins l’any 2026 Per primera vegada, el Govern ha realitzat un document que planifica de forma integrada totes les necessitats de les infraestructures catalanes, el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya, on es dibuixen les prioritats actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària catalana fins al 2026. El PITC significa una clara aposta pel ferrocarril amb 800 km de noves línies d’alta velocitat, més de 300 km de noves línies convencionals, la millora de 576 km de línies existents i una inversió que dobla la destinada a carreteres. Aquest pla millora la xarxa viària amb uns 1.500 nous km d’autovies i el condicionament i increment de la qualitat del global de les carreteres. Per desenvolupar-lo es preveu una inversió de 37.115 milions d’euros fins a l’any 2026, dels quals més de 25.000 milions, un 68% del total, es destinaran al ferrocarril i uns 12.000 milions a les carreteres. Ferrocarril: un salt endavant per a ser el principal model de transport La nova Llei ferroviària regula i promou el sector ferroviari català per primera vegada i de forma global En aquest camp s’ha produït de manera clara un canvi de tendència, que haurà de fer que aquest mitjà sigui el que rebi més atencions en els propers anys. Un primer aspecte és l’aprovació de la Llei ferroviària de Catalunya, el març del 2006, que defineix, regula i promou el sector ferroviari al nostre país per primera vegada i de forma global. La nova llei adapta la normativa catalana a les directrius europees i estatals, i incorpora la liberalització del mercat ferroviari a Catalunya. L’arribada del TGV (Tren d’Alta Velocitat) té el suport del Ministeri de Foment a través de la creació d’una oficina especial per a l’agilització dels processos constructius. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 95 Evolució del nombre de viatgers transportats en tren (milers de viatgers) Font: ATM, FGC, TMB i RENFE 600.000 550.000 500.000 450.000 400.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Propostes d’actuacions ferroviàries Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Alta velocitat Altres linies Impuls de l’Eix Ferroviari Transversal d’ample internacional El projecte d’Eix Ferroviari Transversal, del qual ja s’han encomanat els estudis necessaris, no és una infraestructura més entre d’altres sinó que suposa la ruptura d’un model de país unipolar que concentrava les infraestructures principals a la costa. Així, s’espera que suposi una oportunitat decisiva de creixement per a les ciutats que connectarà. A la pràctica, unirà en 233 km de recorregut les ciutats de Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona. L’entrada en servei d’una nova línia de Renfe de rodalies sobre viari existent entre Mollet i El Papiol indica la tendència, liderada per la Generalitat, de fomentar l’increment dels serveis després de molts anys d’estancament. El Govern ha iniciat, en aquest sentit, els estudis per tal de construir la nova línia orbital que unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró. Finalment, ha assumit la gestió de la línia Lleida-la Pobla, que preveu revitalitzar-la sobre la base d’un nou model negoci mixt, convencional i turístic. L’Eix unirà amb 233 km de recorregut les ciutats de Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona �96 Eix Ferroviari Transversal Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Vic Girona (aeroport) Manresa Mollerussa Cervera Lleida Tàrrega Igualada Martorell Inversions estratègiques en la xarxa del metro i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) Pel que fa al servei de tramvia, inaugurat el 2004, el nombre d’usuaris d’aquest servei ja ha superat les expectatives de l’empresa concessionària Els nous projectes estratègics d’inversió metropolitans són bàsics pel nou model de mobilitat, que preveu que el Metro creixi en totes les seves línies. Destaquen novetats com l’emblemàtica L9 que quan s’acabi serà la més llarga d’Europa, o l’obra de perllongament de la L2 del metro, que connectarà les dues àrees de Fira de Barcelona i que s’afegeix a les obres en curs de les línies 3, 5 i 9 i a les previstes a la 4. També cal incloure-hi les obres de perllongament de les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Sabadell i Terrassa, que en faran el seu metro urbà. Igualment, s’ha iniciat la reforma del servei de la línia de FGC Baix Llobregat-Anoia-Bages per tal que esdevingui funcionalment un metro d’aquests territoris. És molt significativa, en aquest sentit, la reforma de l’intercanviador Renfe-FGC a Martorell. Com ho és també l’esforç inversor (superior als 100 milions d’euros) per tal d’adaptar les estacions de metro i FGC a les persones amb mobilitat reduïda. Un transport públic més ben finançat i amb una millor oferta de serveis La inversió en el transport metropolità ha augmentat un 26% en el contracte-programa del 2005-2006 L’aposta pel transport públic deriva tant d’una aposta política com de la resposta al fet objectiu del creixement de la demanda. Per a l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha traduït en més inversió a l’Autoritat del Transport Metropolità, el contracte-programa de la qual, per al bienni 2005-2006, arriba als 975 milions d’euros, una xifra que suposa un increment del 26% respecte l’anterior contracte-programa i un augment de la participació del Govern del 74%. Permetrà millores en tots els serveis, però més significativament incrementar la qualitat del servei d’autobús, que creixerà en nombre de línies. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 97 Aquesta estructura de consorci territorial on totes les institucions planifiquen els serveis i després hi aboquen recursos, s’està constituint i desenvolupant també als altres sistemes urbans catalans. Tot seguint l’exemple de l’àrea metropolitana de Barcelona, Lleida, Tarragona –ja operatiu– i Girona han impulsat respectivament consorcis del transport públic del mateix estil per integrar l’oferta de transport públic existent, fer-la més eficient i fer disminuir l’ús del vehicle privat. Evolució de la demanda del Sistema Tarifari Integrat de la Regió Metropolitana de Barcelona Font: ATM 900 850 886,7 800 750 755,5 800,0 837,1 868,2 2003 2004 700 650 2001 2002 2005 Actuacions específiques per accedir als municipis i als polígons industrials A part de millorar el finançament i l’estructura institucional del transport públic, s’han posat en marxa actuacions innovadores a tots els nivells. Des del disseny, ja en marxa, de carrils-bus d’entrada i sortida a Barcelona, per tal de servir les poblacions properes que no tenen servei de rodalies, passant pel pla d’accessibilitat en transport públic als polígons industrials –amb actuacions que afecten més de 70 municipis, 165 polígons industrials i 5.000 empreses–, el suport al servei de car-sharing iniciat a Barcelona o el Pla estratègic de la bicicleta, presentat recentment, que planteja crear una xarxa de 1.200 km de carrils-bici interurbans. Una xarxa de carreteres més segura i eficient La necessitat de mobilitat de les persones i dels béns és creixent. Per aquest motiu, però també amb la voluntat de reduir els punts negres de conflictivitat viària, el Govern ha invertit 50 milions d’euros per millorar la senyalització d’orientació de les vies i ha posat en curs una munió de projectes de millora a les carreteres, com ara els següents: • Quatre nous eixos viaris d’alta capacitat (Reus-Alcover, Massanet-Platja d’Aro, Vilafranca-Manresa, Vic-Ripoll), que seran finançats per peatges a l’ombra (per la qual cosa s’ha modificat la Llei de carreteres). • Obres com el desdoblament de l’Eix Transversal, el de la carretera Palamós-Palafrugell o el de la Tortosa-l’Aldea. Amb el mateix objectiu, la Generalitat ha assumit les carreteres comarcals de la demarcació de Barcelona com a pròpies i ha delegat la gestió de la xarxa local a la Diputació de Barcelona. També s’ha aconseguit que la construcció de l’eix viari Vic-Olot redueixi substancialment l’impacte sobre el territori i sigui molt més sostenible que construccions anteriors. Cal recordar, però, que moltes de les principals vies de comunicació són del Ministeri de Foment i, per tant, la negociació amb aquest organisme és igualment bàsica per garantir un nivell inversor de l’Estat que cobreixi paulatinament el dèficit en la matèria. El Departament de Política Territorial ha signat un conveni amb el Ministeri de Foment que compromet l’actuació de l’Estat en matèria de carreteres a Catalunya pels propers set anys, per un valor de més de 3.800 milions d’euros, que sumats a les obres ja previstes pel Govern assoliran la xifra de 7.345 milions d’euros en aquest període �98 Inversió en carreteres els propers set anys Generalitat-Estat Font: Ministeri de Foment i Departament de Política Territorial i Obres Públiques •44 •55 •29 •30 •34 •28 •26 •32 •53 •27 •31 •52 •33 •41 •4 •9 •47 •45 •9 •8 •39 •2 •43 •25 •1 •37 •60 •36 •15 •14 •13 •13 •36 •58 •52 •53 •24 •12 •11 •54 •42 •3 •18 •27 •56 •29 •43 •6 •47 •46 •5 •6 •45 •44 •7 •5 •22 •23 •50 •20 •25 •22 •24 •23 •14 •21 •12 •20 •4 •26 •16 •42 •19 •18 •15 •40 •57 •11 •39 •34 •10 •41 •17 •38 •57 •17 •35 •43 •32 •37 •59 •38 •2 •19 •1 •7 •54 •49 •37 •37 •3 •48 •28 •48 •10 •51 •49 •55 •6 •30 •8 •40 •37 •56 •51 •50 •31 •33 •16 •35 •21 Actuacions del Ministeri de Foment (MIFO) Actuacions del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) Actuacions MIFO - Tram 1 A-14 Tram: Lleida (A-2) - Rosselló 2 A-14 Tram: Rosselló-Almenar 3 A-14 Tram: Almenar-L.P. Osca (Alfarràs) 4 A-2 Enllaç entre l’autovia A-2 i l’autopista A-7 a Castellbisbal 5 A-2 Tordera-Maçanet de la Selva 6 A-2 Girona-Frontera amb França 7 A-22 Lleida-La Cerdera 8 A-22 La Cerdera- Variant d’Almacelles 9 A-22 Variant d’Almacelles - Límit Lleida/Osca 10 A-26 Figueres-Besalú 11 A-27 Tarragona-El Morell 12 A-27 El Morell-Variant de Valls 13 A-27 Variant de Valls 14 A-27 Variant de Valls-Montblanc 15 A-27 Montblanc-Lleida 16 A-7 Límit Castelló/TarragonaL‘Hospitalet de l‘Infant 17 A-7 Altafulla-Vilafranca del Penedès 18 A-7 Vilafranca del Penedès-Abrera 19 B-23 Molins de Rei-Avda. Diagonal. Plataformes reservades per al transport públic 20 B-40 Abrera-Olesa de Monserrat 21 B-40 Olesa de Monserrat-Viladecavalls 22 B-40 Viladecavalls-Terrassa 23 Millora connexió Vallès OrientalVallès Occidental 24 T-11 Reordenació accessos Aeroport de Reus-Tarragona 25 N-II Millora de la N-II al Maresme 26 N-145 Seu d’Urgell-Andorra 27 N-152 Ribes de Freser-La Molina 28 N-152 Puigcerdà-Frontera francesa. Variant de traçat 29 N-230 Tram: L.P. Osca (el Pont de Suert)- Túnel de Viella 30 N-260 Variant de la Seu d’Urgell 31 N-260 Adrall-Canturri 32 N-260 Variant de Gerri de la Sal 33 N-260 Variant de la Pobla de Segur 34 N-260 Xerallo – Pont de Suert 35 N-340 Variant de l’Aldea 36 N-420 Variant de Riudecols 37 N-420 Variant de Corbera d’Ebre 38 N-420 Variant de Gandesa 39 Connexió Ronda litoral-Autopista C-32 40 Vial d’accés per a camions al Port de Barcelona 41 Enllaç i vial d’accés a la nova àrea terminal de l’aeroport 42 Carreteres de l’entorn del Baix Llobregat-Millora d’accessibilitat 43 Pont sobre el riu Ter. Connexió de la variant de Girona amb N-IIa 44 A-2 Maçanet de la Selva-Sils 45 A-2 Sils-Caldes de Malavella 46 A-2 Caldes de Malavella-Aeroport 47 A-2 Aeroport-Fornells de la Selva (Girona Sud) 48 A-26 Besalú-Argelaguer 49 A-26 Argelaguer-Montagut 50 A-7 Vandellós-L‘Hospitalet de l’Infant 51 A-7 L’Hospitalet de l’InfantMontroig del Camp 52 A-7 Montroig del Camp-Cambrils 53 A-7 Cambrils-Variant de Vilaseca 54 A-7 2o Cinturó de Tarragona 55 N-230 Túnel de Viella 56 N-260 Colera-Portbou 57 N-340 Variant de Vallirana 58 N-420 Variant de Falset 59 N-420 Coll del Moro 60 LL-11 Lleida-Els Alamús Actuacions PTOP - Tram 1 C-25. Tram: Cervera -Manresa 2 C-25. Tram: Manresa-Vic 3 C-25. Tram: Vic-Riudellots (N-II) 4 C-16. Tram: Berga-Bagà 5 C-31. Tram: Palamós-Palafrugell 6 C-66 / C-31. Altres trams d’actuació 7 C-35 Tram: Vidreres-l’Alou 8 C-66. Tram: Banyoles-Besalú 9 C-17. Tram: Manlleu-Ripoll 10 C-15. Tram: Vilanova i la GeltrúCanyelles 11 C-15. Tram: Canyelles-Vilafranca del Penedès 12 C-58. Tram: Cerdanyola-Terrassa 13 C-14. Tram: Variant de Reus-Alcover 14 B-500. Tram: Badalona-Mollet del Vallès 15 C-15. Variant de Vilafranca 16 C-15. Vilafranca-Font-rubí 17 C-37. Igualada-Castellfollit del Boix 18 C-37. Sant Salvador de GuardiolaManresa 19 C-37. San Salvador de GuardiolaManresa (exterior) 20 C-35 Nova carretera GranollersCardedeu. Fase1 21 Nova carretera d’Amposta a Freginals 22 Soterrament ronda nord de Granollers 23 Ronda oest de Sabadell 24 Ronda sud d’Igualada. Fase 1 25 Variant sud de Lleida. 26 Millores de la C-17 a Montcada i Reixac i Barcelona 27 Nou accés a Sant Vicenç de Castellet 28 C-260. Desdoblament Castelló d’Empúries- Empúriabrava 29 Acondicionament de Girona a Santa Coloma de Farners 30 C-31, C-252 Acondicionament de Verges a Torroella. Fase 1 31 T-330, T-333, N-230b. Acondicionament Horta de S. J. - C-12 (Xerta) 32 Acondicionament i variants de Batea al límit amb Aragó 33 T-331 Acondicionament d’ Ulldecona a Vinallop 34 C-51. Acondicionament de Valls al Vendrell 35 C-14. Acondicionament de Ciutadilla a Tàrrega 36 C-14. Acondicionament de Solivella a Belltall. Fase 2 37 C-14 Variants pendents d’executar. Fase1 38 T-202. Acondicionament AltafullaSalomó 39 C-53 y C-26. Variants pendents d’executar. Fase 1 40 C-63 Variant d’Olot 41 C-63 Variant de les Preses 42 C-63 Variants pendents d’executar. Fase1 43 C-233. Variants i acondicionaments pendents d’executar. Fase 1 44 C-28 Acondicionament i variants pendents d’executar 45 C-12 Acondicionament d’Àger a la C-13 46 Altres actuacions d’acondicionament i millora general de la xarxa viària que depèn de la Generalitat 47 C-16 Desdoblament Puig-reig- Berga 48 C-37 Nova carretera de Torelló a la Vall d’en Bas 49 Nova carretera de l’Eix Transversal a Olost 50 Ronda nord de Granollers. Fase 2 51 C-260. Desdoblament Vila-sacraCastelló d’Empúries 52 GI-502, GI-503 Acondicionament de la N-II a Darnius 53 GI-503 Acondicionament de Darnius a Maçanet de Cabrenys 54 C-63. Variant de Sant Esteve d’en Bas 55 C-66 Variant de Besalú 56 GI-633 Variant de Sant Jordi Desvalls 57 C-31 Acondicionament de la travessia de Segur de Calafell �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental Eixos a executar 1 99 Pla d’autovies Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Vic-Ripoll 2 Maçanet de la Selva-Platja d’Aro 3 Vilanova i Geltrú-Manresa 4 Reus-Alcover 5 Eix Transversal 6 Berga-Bagà 7 Eixos de l’Ebre 8 Eix Barcelonès-Vallès 9 Palamós-Palafrugell Berga 6 Ripoll 10 C-58 Ripollet-Meridiana B-23 Molins de Rei-Diagonal La Bisbal d’Empordà Vic Carril bus 11 1 Cervera Lleida 7 Móra d’Ebre Manresa 5 9 2 Sabadell Igualada 3 8 10 Vilafranca 11 del Penedès Barcelona Sant Feliu de Llobregat 4 Falset Reus Tarragona Vilanova i la Geltrú Tortosa Amposta Creixement de la xarxa d’aeroports, ports i centres logístics L’evolució del moviment de mercaderies al Port de Barcelona ha passat de 29.805 milers de tones el 2000 a 43.837 milers de tones el 2005 El 2005 l’aeroport del Prat de Llobregat va tenir un trànsit de gairebé 27 milions de passatgers i de 90.000 tones de mercaderies. Girona, per la seva banda, ja ha superat els 3 milions de passatgers i Reus els 1,3 milions El Port de Barcelona s’ha tornat a situar com el segon port a Espanya després del d’Algesires, amb creixements molt destacats. El més important, però, és que el Govern s’ha compromès a solucionar-ne els accessos a llarg termini; d’aquesta manera es rendibilitzarà millor el creixement físic del port, obres que ja han començat. A més, s’han impulsat diverses accions per potenciar tant els ports de Barcelona i de Tarragona com a principals ports industrials i comercials catalans i com a infraestructures que són nodes logístics claus de la Mediterrània. Amb un pla quadriennal aprovat per valor de 105,7 milions d’euros i obres importants en curs a la majoria, la resta de ports de Catalunya també han rebut l’atenció que mereixen. El Pla de ports de Catalunya 20062015, que és l’instrument d’ordenació del litoral que estableix els criteris per a l’ús portuari racional de la costa catalana, està en fase d’informació pública. Pel que fa al sector aeroportuari, que està immers en un procés de canvi profund, l’any 2006 ja passen pels aeroports catalans el 19% dels passatgers del total espanyol. El Govern està treballant per a la inclusió dels aeroports com a competència de la Generalitat, especialment després de l’episodi de la vaga del Prat de primers d’agost de 2006. Catalunya està guanyant posicions perquè el potencial turístic del país impulsa el desenvolupament dels principals aeroports a través de les línies de baix cost. També cal subratllar que el Prat de Llobregat comença a guanyar rutes intercontinentals gràcies a l’acció público-privada del Fons de Promoció de Noves Rutes Aèries. Al mateix temps, es fa el seguiment del desenvolupament del Prat, ja consensuat amb l’Estat (tercera pista, nova terminal, accessos ferroviaris d’alta velocitat), perquè es faci en els terminis previstos. �100 S’han iniciat les expropiacions de terrenys per a la construcció de l’aeroport d’Alguaire. L’aeroport compta amb una inversió prevista de 42,5 milions d’euros Potser la novetat més palpable sigui la identificació, adequació urbanística i els inicis de la fase constructiva del nou aeroport de Lleida, a Alguaire (Segrià), que dotarà aquesta zona d’una infraestructura clau que li mancava. També cal destacar que altres zones de Catalunya (la Seu d’Urgell, el Bages, les Terres de l’Ebre) han entrat en la planificació i el compromís polític de noves infraestructures per a un futur proper. Finalment, en el marc del Pla Estratègic de Cimalsa, cal esmentar que els centres logístics de La Selva (vora l’aeroport de Girona) i del Camp de Tarragona (vora l’aeroport de Reus) ja s’ha acabat d’urbanitzar i disposen de les seves primeres empreses clients. El disseny d’un nou tipus d’infraestructura, els Logis, que agrupen logística i serveis, també té les seves primeres concrecions a l’Empordà, on la urbanització ja està finalitzada, i al Bages (a Sallent), on s’ha iniciat amb la compra de terrenys. També s’ha donat impuls definitiu als projectes Logis de l’Ebre i del Penedès. �Mil dies de Govern Política territorial i ambiental 101 �102 �Mil dies de Govern 103 V. El nou Estatut Un dels principals objectius del Govern de Catalunya ha estat incrementar l’autogovern a partir de la reforma de l’Estatut. Després de mesos d’intensos treballs en els quals es va comptar amb la participació de la ciutadania, el 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar per majoria la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El nou text, aprovat per referèndum el 18 de juny per una àmplia majoria (73,23% dels vots a favor amb una participació del voltant d’un 49,5%), ha permès incorporar més autogovern i garantir la qualitat de vida i el benestar dels catalans i catalanes, en el marc d’un Estat plurinacional. El dia 9 d’agost de 2006 ha entrat en vigor. Més de 100.000 persones van participar en la campanya de l’Estatut Des que es va decidir reformar-lo s’ha volgut que aquest fos l’Estatut de la gent, per això es va fer un llarg procés participatiu que va permetre als ciutadans i ciutadanes fer-hi aportacions. En la campanya de participació sobre el nou Estatut, l’any 2004, hi van participar 106.729 persones, que van fer 11.152 aportacions individuals. La majoria feien referència als drets lingüístics i socials, a l’autodeterminació i al nou sistema de finançament de Catalunya. Durant tot el procés, l’Institut d’Estudis Autonòmics ha elaborat diferents informes jurídics sobre la constitucionalitat del projecte. A més, des del primer moment, el Govern ha volgut explicar el nou Estatut de Catalunya a tots els nivells polítics i socials del conjunt d’Espanya. Els temes que els ciutadans plantejaven més sovint eren els drets lingüístics i socials, l’autodeterminació i el nou finançament Més competències per a Catalunya El nou Estatut reconeix explícitament Catalunya com a nació en el preàmbul, i determina que el coneixement de la llengua catalana és un dret i un deure dels catalans. A més, es detallen els drets lingüístics i els principis que han d’orientar les polítiques de foment del català, i s’incorporen els drets històrics com a fonament de l’autogovern del poble de Catalunya. En la mateixa direcció, s’introdueix el català en l’àmbit de la justícia i s’atribueix a la Generalitat de Catalunya la determinació de la seva oficialitat i la competència exclusiva de la normalització lingüística. L’Estatut ha contribuït de manera objectiva a ampliar el volum i la profunditat en l’exercici del conjunt de competències per part de la Generalitat de Catalunya. En total, el nou text incorpora 50 noves competències per al Govern de Catalunya, d’entre les quals en destaquen la definició dels drets, deures i principis rectors que han d’inspirar les actuacions públiques, el reconeixement de l’autonomia dels ens locals i el dibuix d’una nova organització territorial catalana basada en el municipi, la vegueria i la comarca. En l’àmbit de la justícia, el nou text contempla la creació de la figura del fiscal superior de Catalunya i del Consell de Justícia de Catalunya i defineix el marc jurídic de relacions bilaterals i multilaterals amb l’Estat. El Govern de Catalunya exercirà a partir d’ara cinquanta noves competències �104 Nou sistema de finançament És un dels aspectes fonamentals del nou text normatiu i probablement ha estat la clau de volta de tot el debat estatutari. L’acord finalment assolit, després d’una llarga fase de negociacions, significa un canvi molt positiu i en profunditat del sistema existent fins ara. El nou Estatut permetrà avançar cap a un nou model que atorgarà a la Generalitat més recursos i més capacitat de decisió per poder donar resposta de la manera més adequada i eficaç als nous reptes de Catalunya. També garanteix que la inversió estatal en infraestructures a Catalunya s’equipararà, durant els propers set anys, al pes relatiu del PIB català (18,8%) sobre el total espanyol, després d’anys amb percentatges inferiors al 12%. L’Estatut també preveu la creació de l’Agència Tributària de Catalunya en el termini d’un any des de la seva entrada en vigor. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Mil dies de Govern 2004 - 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Secretaria de Comunicació. Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Balanç Maragall Mira, Pasqual, 1941- Acció política Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Aquest document és una síntesi de les principals actuacions del Govern de Catalunya durant la VII legislatura i respon als continguts del “Balanç del Pla de Govern” (Barcelona, estiu del 2006) Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2681/balanc_govern_2004.pdf 88e8d0c4fdce2a757e39592367d95dec PDF Text Text Página 1 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental de l’acció de Govern Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental Balanç Any 2004 Any 2004 11:31 Balanç de l’acció de Govern 31/12/04 D.L.: B. 50.758 - 2004 cubierta balanç de govern �Actuacions més destacades del Govern de la Generalitat de Catalunya Any 2004 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental 3 �4 �Índex 1. Conjuntura econòmica de Catalunya ........................................................................7 2. Acció de Govern − Actuacions interdepartamentals ....................................................................... 13 − Presidència ..................................................................................................... 16 Relacions Institucionals i Participació ............................................................... 21 − − − − − Política Territorial i Obres Públiques ................................................................. 23 Justícia ............................................................................................................ 31 Interior ............................................................................................................. 34 Economia i Finances ........................................................................................ 38 − Governació i Administracions Públiques ........................................................... 43 Educació ......................................................................................................... 48 − Cultura ............................................................................................................ 52 − Salut ............................................................................................................... 56 Agricultura, Ramaderia i Pesca ........................................................................ 61 − − − − Treball i Indústria.............................................................................................. 65 Comerç, Turisme i Consum .............................................................................. 68 − Benestar i Família ............................................................................................ 72 Medi Ambient i Habitatge ................................................................................. 76 − Universitats, Recerca i Societat de la Informació .............................................. 80 − 3. Recull normatiu − Lleis i Projectes de llei..........................................................................................87 − Decrets ................................................................................................................88 5 �6 �Conjuntura econòmica de Catalunya El creixement del PIB L’economia internacional avança de forma molt positiva, tot i que la trajectòria alcista del preu del petroli li ha restat força empenta. Destaca l’espectacular avenç de les economies asiàtiques per la fortalesa de les exportacions, especialment tecnològiques. La Xina tancarà el 2004 amb un augment del PIB d’un 9% i un important ritme inversor. La represa de l’economia europea es va consolidant amb el creixement més elevat d’ençà del 2000. L’economia catalana rep l’impuls de la demanda europea i millora el sector industrial i les exportacions. El creixement del PIB ha avançat des d’un 2,4% en el primer trimestre a un 2,7% en el segon. I al tercer trimestre es preveu mantenir el mateix creixement del 2,7%. Evolució Producte Interior Brut 5 4,5 4,3 4,3 4,2 4 3,6 3 3,7 2,9 2,7 2,5 2,5 2,5 2,3 Taxa creixement PIB 2 1 2,1 0,9 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 III Trim 2004 -1 Catalunya Espanya -1,8 -2 Els sectors econòmics El sector industrial és un dels principals beneficiats de la millora del context econòmic i presenta una empenta notable a partir del segon trimestre, continuada al tercer amb un creixement del 2,6% en el seu valor afegit brut (va ser del 0,8% al primer trimestre). Pel que fa al sector de la construcció, el cicle de creixement s’ha desaccelerat lleument, per bé que menys de la previsió inicial. El VAB del sector passa del 3,5% del primer trimestre al 3,2% del segon, i a un 2,95% al tercer trimestre. Els resultats del sector serveis són força més positius que l’any anterior. El creixement del VAB del sector ha guanyat empenta fins el 2,8% en el tercer trimestre. Dins el sector turístic, en els vuit primers mesos de l’any, s’ha produït un increment tant del nombre de turistes com de pernoctacions. Al sector agrari s’estima que la producció disminuirà enguany un 4,5%. 7 �L’IPC L’evolució dels preus és una de les dades econòmiques més preocupant per a l’economia catalana. El superior diferencial sostingut respecte al conjunt espanyol provoca tensions internes importants. L’avanç de l’IPC a Catalunya es va situar en un 3,9% al mes de novembre, després de registrar un petit increment d’un 0,3% respecte al mes anterior. L’escalada del preu del petroli ha estat pressionant els preus de consum els últims mesos, però gràcies a la recent moderació dels carburants (que han registrat el primer descens mensual dels preus en més d'un any) la taxa interanual de l’IPC ha caigut fins aquest 3,9%, Al conjunt d’Espanya, la inflació interanual s’ha situat en un 3,5%. Així, el diferencial d'inflació de Catalunya respecte a la mitjana estatal s'ha mantingut en quatre dècimes. Evolució Índex de Preus al Consum 4,5 4,3 4,1 Taxa interanual IPC 3,9 3,7 3,5 3,3 3,1 2,9 2,7 2,5 Catalunya Espanya El mercat de treball L’economia catalana continua creant ocupació a un ritme sostingut, similar al dels dos darrers anys, amb un creixement dels afiliats a la Seguretat Social del 2,5% interanual. Segons l’EPA, en el tercer trimestre el ritme de creixement de la població activa s’ha desaccelerat a Catalunya fins a un 0,7% i, atès que segons aquesta font l’ocupació ha crescut un 1%, això ha permès reduir l’atur un 2,1%, cosa que situa la taxa d’atur a un nivell del 8,9%, per sota de la mitjana de la zona euro. La dinàmica de l’atur registrat a les oficines de treball de la Generalitat proporciona un diagnòstic menys positiu i el nombre de desocupats inscrits va ser, el novembre del 2004, un 2% més que el mateix mes de l'any anterior. La taxa d'atur registrat es va situar en el 6,6% de la població activa. Pel que fa a l'Estat espanyol, el nombre d'aturats registrats va decréixer un 1% interanual i la taxa d'atur es va situar en el 8,7%. 8 �Evolució Taxa d'Atur Registrat 11 10 10,0 9 8,7 8 7 6,6 6,6 6 5 Catalunya Espanya El comerç exterior Els resultats del sector exterior presenten globalment una tendència similar a la de l’any anterior, si bé el saldo comercial amb la resta de l’Estat presenta enguany una aportació positiva, contràriament a l’any anterior, mentre que, d’altra banda, el saldo amb l’estranger està tenint enguany una aportació més negativa. En el primer semestre, la dinàmica de les exportacions de béns i serveis a l’estranger ha evolucionat a una taxa mitjana del 2,9% mentre les importacions ho fan fet a un ritme del 6%, cosa que ha deteriorat el saldo comercial i ha provocat una aportació negativa del sector exterior al creixement de l’economia. Tant l’any passat com durant els cinc primers mesos d’enguany, les exportacions de béns s’han caracteritzat per una dinàmica alentida. L’any passat van créixer un 4% i enguany, en el període acumulat de gener a maig, el creixement és encara més feble, del 0,6%. Tanmateix, les dades més recents dels mesos de juny, juliol i agost dibuixen una nova situació, amb creixements que superen l’11% en els dos primers mesos i d’un 8,1% a l’agost. L’entorn internacional i europeu de creixement de la demanda i del comerç propicien aquest creixement, tot i que l’encariment del petroli i la forta apreciació de l’euro està afectant aquest escenari de creixement internacional. El percentatge de participació de les exportacions catalanes en el total de l’Estat espanyol continua presentant una aportació destacada durant el període 1990-2004, ja que s’ha incrementat des del 23,7% fins al 26,8% (amb dades acumulades dels primers set mesos de l’any 2004). Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya, Departament d'Economia i Finances i Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme. 9 �10 �Acció de Govern 11 �12 �Actuacions Interdepartamentals – Declaració de les bases de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. El Govern s'ha reunit amb els sindicats i les organitzacions patronals per tal d’iniciar un procés que porti a consensuar els eixos i mesures que responguin al repte de millorar la competitivitat de Catalunya i dibuixar les grans línies del model econòmic català del futur. Constitució del Consell d’experts, presidit pel catedràtic Manuel Castells, que és l’organisme encarregat d’assessorar, proposar i contrastar els treballs de les comissions de treball de l’Acord. El catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver, com a Coordinador General s’encarrega de dirigir la metodologia i els criteris per treballar cadascuna de les línies estratègiques definides al Pla de Treball. Constitució de les vuit comissions que elaboraran les propostes de contingut de l’Acord. Impuls i desenvolupament de les tasques d'anàlisi i proposta dels grups de treball dels sectors del tèxtil, l’electrònica de consum i de l’automòbil. ƒ Departament d’Economia i Finances ƒ Departament de Treball i Indústria ƒ Departament de Comerç, Turisme i Consum – Impuls a la instal·lació a Barcelona d’un nou centre d’investigació en medicina regenerativa per a investigació en cèl·lules mares embrionàries. Signatura del conveni marc de col·laboració científica per a la constitució del Centre d’Investigació de Medicina Regenerativa de Barcelona, dins la Xarxa del Centro Nacional de Trasplantes y Medicina Regenerativa. ƒ Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ƒ Departament de Salut – Projecte de llei de modificació de diverses lleis del Dret Civil en matèria d’adopció i tutela (Codi de família, Codi de successions i Llei d’unions estables de parella). ƒ Departament de Justícia ƒ Departament de Benestar i Família – Programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de salut de Catalunya”. Disponibilitat del fàrmac Levonorgestrel a tots els centres sanitaris de Catalunya, tant en els hospitalaris com als centres de salut. ƒ Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut) ƒ Departament de Salut – Creació de la Comissió Interdepartamental per al pla integral d’atenció a persones amb problemes de salut mental. ƒ Departament de la Presidència ƒ Departament de Benestar i Família ƒ Departament de Salut ƒ Departament de Treball i Indústria ƒ Departament d’Interior ƒ Departament de Comerç, Turisme i Consum ƒ Departament d’Educació 13 �– Constitució de la Bioregió. Serà un espai territorial on, en l’àmbit concret de la biomedicina i la biotecnologia per a la salut, diferents agents públics (universitats, hospitals i centres de recerca) i privats (laboratoris farmacèutics o empreses de tecnologies sanitàries i biotecnològiques) desenvolupin la seva activitat. La finalitat de la bioregió serà generar, mitjançant la col·laboració de tots aquests agents, nous productes i serveis altament competitius. ƒ Departament de la Presidència ƒ Departament d’Economia i Finances ƒ Departament de Salut ƒ Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ƒ Departament de Treball i Indústria – Presentació del projecte del futur parc aeroespacial i de la mobilitat de Catalunya, que se situarà a Viladecans. El Parc, que acollirà empreses industrials i de serveis tant del sector aeroespoacial com de sectors afins, compta també amb la participació de l’Ajuntament de Viladecans i de la Cambra de Comerç de Barcelona. ƒ Departament de Política Territorial i Obres Públiques ƒ Departament de Treball i Indústria – Inversió de 1.461.662 € en el projecte Òmnia ƒ Departament de Benestar i Família ƒ Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació – Signatura d’un conveni per a la realització d’una prova pilot per a la implantació de la recollida selectiva al centre penitenciari de Girona i poder-lo estendre als centres penitenciaris de tot Catalunya en un posterior conveni. ƒ Departament de Justícia ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge – Presentació de les directrius del futur pla per a la gestió de dejeccions ramaderes de la Generalitat de Catalunya. Els dos departaments es comprometen a potenciar una simplificació administrativa sobre dues bases: la corresponsabilitat del ramader i el control efectiu de l’Administració. ƒ Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge – Signatura d’un acord amb el Gremi dels Àrids, per fomentar el desenvolupament del sector extractiu i fer compatible l’extracció dels àrids amb la protecció del medi i amb les disposicions urbanístiques. ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge ƒ Departament de Política Territorial i Obres Públiques ƒ Departament de Treball i Indústria – Signatura d’un conveni per catalogar i fer el tractament arxivístic de la documentació històrica del Departament de PTOP. ƒ Departament de Política Territorial i Obres Públiques ƒ Departament de Cultura – Signatura d’un conveni per impulsar el desenvolupament i la promoció turística de l’Alt Pirineu i l’Aran. ƒ 14 Departament de Política Territorial i Obres Públiques �ƒ Departament de Comerç, Consum i Turisme – Constitució del Grup de Treball per a la racionalització i el finançament de la despesa sanitària, les propostes de la qual ja es troben en fase de redacció. ƒ Departament d’Economia i Finances ƒ Departament de Salut – Pla d’atenció i prevenció per les situacions de calor extrema. Orientat especialment a la detecció i la prevenció de problemes de salut relacionats amb la calor en la gent gran. ƒ Departament de Benestar i Família ƒ Departament de Salut ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge – Acord amb CAT 365, per a la cessió de les dades de famílies nombrosos als ajuntaments per facilitar-los la bonificació automàtica en l’IBI. ƒ Departament de Governació i Administracions Públiques ƒ Departament de Benestar i Família – Posada en marxa d’un programa d’educació viària per a la gent gran que té per objectiu la metodologia d’un entorn educatiu en seguretat viària per a aquest col·lectiu. ƒ Departament d’Interior ƒ Departament de Benestar i Família – Creació de la Comissió d’Impuls de la Política d’Immigració ƒ Departament de la Presidència ƒ Departament de Treball i Indústria ƒ Departament de Benestar i Família 15 �Departament de la Presidència Acció de Govern – Projecte de llei del conseller o consellera en cap. – Decret pel qual es regulen l’estructura i les funcions de l’Oficina de la Presidència de la Generalitat. – Aprovació del decret de regulació de l’estatut del cap de l’oposició. Secretaria de Política Lingüística – Aprovació del Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005. El Pla preveu 13 mesures amb l'objectiu de potenciar l'ús social del català i fer fàcil viure en català. – Aprovació de mesures per fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública, les subvencions i els crèdits i avals atorgats per l'Administració de la Generalitat i les entitats que hi estan adscrites o vinculades. – Creació del programa destinat a promoure la creació de la Casa de les Llengües. El projecte vol fer de Catalunya un referent mundial i internacional en diversitat lingüística, multilingüisme i indústria aplicada a les noves tecnologies de la informació i la comunicació. – Plans pilot d'acolliment lingüístic. S’han posat en marxa a Reus, Badalona i Banyoles, amb la finalitat de potenciar l'ús del català entre la nova població immigrada. – Voluntaris per la llengua. S’han constituït un total de 4.500 parelles lingüístiques a 90 municipis de Catalunya. – Cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística. Durant el període octubre 2003-setembre 2004, s’han realitzat 2.570 cursos amb 53.717 matriculats. I a l’octubre de 2004 s’han iniciat 1.702 cursos als quals s’han matriculat 27.608 persones (dades provisionals). – S’ha incrementat en 1.000 places l’oferta de cursos de català a Barcelona ciutat. – Cinema en català. S’han estrenat 18 pel·lícules doblades al català: Doraemon, el gladiador; El gat; El nen que volia ser un ós; Els fills de la pluja; Els increïbles; Garfield; Germà ós; Glup; Harry Potter i el pres d’Azkaban; L’ espantataurons; La volta al món en 80 dies; Llegeix-me els llavis; Scooby Doo 2: desbocat; Shin chan, operació rescat; Shrek 2; Sky Captain i el món del demà; Spider-Man 2, i Un seguit de desgràcies catastròfiques de Lemony Snicket. En versió original subtitulada s’ha estrenat Chemins de traverse. En format DVD han sortit a la venda títols com: Spider-Man 2; Harry Potter i el pres d'Azkaban; Germà ós; Buscant en Nemo; El Cid, la llegenda; P3K: Pinotxo; Shrek 2; Mulan; Shin Chan, operació rescat, o Deep Blue. – Prestatgeria única. Espai dins els locals comercials, amb imatge pròpia clarament identificable, on els ciutadans sempre hi podran trobar, en condicions adequades d'estoc i visibilitat, els productes audiovisuals (DVD, vídeo i videojocs) en català que existeixen en el mercat. – Presentació pública dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya 2003 i de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN). Aspectes a destacar de la primera: el 50,1% de la població té el català com a llengua habitual; la transmissió de la llengua de pares a fills ha crescut 11 punts respecte a la generació anterior. Pel que fa a la 16 �segona, el 65,3% dels ciutadans de la Catalunya Nord respon que entén la llengua catalana i el 37,1%, assegura que la sap parlar. – Terminologia normalitzada. El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat durant l’any 2004 un total de 378 nous termes. El TERMCAT ha atès durant l’any un total de 8.000 consultes. Institut Català de la Dona – Elaboració del “V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya, 2004-2007” i del “Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones”, que constitueix l’eix 6 del Pla. Obertura del procés de participació ciutadana per recollir les aportacions de les associacions de dones i l’administració local i presentació del Pla als mitjans de comunicació. – Trobades de regidores i responsables polítiques de programes municipals i comarcals per a les dones de Catalunya amb l’objectiu de potenciar l'intercanvi d'informació i establir canals de col·laboració. – Consens amb els grups de dones de Catalunya en l’elaboració del nou text que regula el Consell Nacional de Dones de Catalunya, òrgan de participació de l’ICD. – Col·laboració amb TV3 en l’assessorament dels continguts i el tractament de la informació que es va oferir dins de la Setmana de la violència contra les dones que va fer aquest mitjà de comunicació. – Organització de les estades a Catalunya de temps lliure per a dones amb fills i filles exclusivament al seu càrrec, convocades per l’Instituto de la Mujer del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (hi van participar 96 dones i 169 nens i nenes d’entre 2 i 12 anys, durant la primera quinzena de juliol). – Inici de les actuacions de sensibilització contra les violències que pateixen les dones, que preveu el nou Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones, amb la campanya, adreçada a la població jove, “Talla amb els mals rotllos”. – Presentació de la nova col·lecció “Quaderns de l’Institut” de l’Institut Català de la Dona. – Presentació dels resultats del projecte europeu Equal “Compartir és sumar”, dut a terme al llarg de tres anys a Portugal, França i Catalunya. – Edició i distribució de prop de 500.000 fullets per fer difusió de la Línia d'atenció a les dones en situació de violència 900 900 120, en vuit idiomes. – Realització de formació específica per a personal tècnic de l'administració marroquina. Secretaria General de Joventut – Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut per al període 20042007. Recull 36 programes d’actuacions adreçades a joves en matèria d’emancipació (habitatge, ocupació, educació, salut, cultura, cohesió social i equilibri territorial) i participació (interlocució, associacionisme, foment de la participació i cohesió social i equilibri territorial). – Signatura de convenis amb els ens locals i presentació del suport als ens locals: Suport a plans comarcals i locals de joventut i signatura dels convenis amb els Consells Comarcals. Creació d’una nova normativa que agrupi les línies de subvenció existents i estableixi les condicions per accedir a subvencions i recursos per part dels ens locals. 17 �– Creació del Projecte Educatiu Integral, que té com a objectiu donar resposta a la necessitat d’interrelacionar tots els agents educatius que intervenen en el procés formatiu d’infants i joves. – Presentació de la Guia d'Activitats d'Estiu que organitzen les associacions educatives juvenils catalanes. – Recepció fins a 31 d’agost, de 3.377 notificacions d’activitats d’estiu on hi participen més de 163.319 infants i joves. La utilitat prioritària d’aquestes notificacions és permetre, si es dóna el cas, actuar en qualsevol situació d’emergència i vetllar per la qualitat de les activitats d’acord amb la informació sobre la situació del lloc de realització i dels participants de les activitats notificades. – Festival Mundial de la Joventut de Barcelona. Suport al Consell Nacional de Joventut de Catalunya i al Consell de Joventut de Barcelona en l’organització d’aquest esdeveniment al qual van assistir més de 8.000 joves de tot el món. – Elaboració del “Pack escoles 2004” adreçat a tots els centres d’ensenyament secundari de Catalunya, que agrupa per primera vegada tota l’oferta pedagògica opcional destinada a treballar capacitats, hàbits i actituds en el camp del desenvolupament personal dels joves. – Primera reunió de la Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut, com a òrgan de coordinació i impuls de les polítiques de joventut del Govern de la Generalitat. – Presentació de les novetats del Programa Borsa Jove d’Habitatge. Enguany, el programa Borsa Jove d’Habitatge gairebé ha doblat el pressupost, que ha passat de 271.400 € al 2003 a 506.000 € al 2004. – Activació de les taules sectorials d’interlocució de la Secretaria General de Joventut amb els agents socials implicats en matèria de salut, cultura, educació reglada, habitatge i treball. – Pagament dels convenis per al funcionament ordinari de les entitats especialment rellevants del món juvenil per un total de 2.594.320 €. En són beneficiàries 67 associacions juvenils de diferents àmbits: educatives, polítiques, sindicals, d’estudiants, etc. Secretaria de Coordinació Interdepartamental – Indemnitzacions per temps de privació de llibertat. Concessió dels ajuts per als expressos polítics per valor de 4.969.480,65€ en els casos de majors de 65 anys (2.270 expedients) i per valor de 736.410 € en els menors de 65 anys (329 expedients). – Estudi de les fosses comunes existents a Catalunya i manteniment del Cens de persones desaparegudes. – Realització de la primera exhumació d’una fossa comuna de la Guerra Civil, per tal que amb l’aprenentatge que se’n desprengui es pugui establir un protocol d’actuació que tingui en compte totes les fases que hi estan relacionades: estudis previs, extracció, proves antropològiques i d’identificació, destí final de les restes i objectes trobats i dignificació dels llocs. – Casa de la Generalitat a Perpinyà. Creació d'un servei de comunicació extern i d'una borsa de treball transfronterera. Preparació d'un conveni marc amb el Consell General del Pirineus Orientals i d'un conveni específic amb l'àrea d'acció cultural de l'Ajuntament de Perpinyà. Secretaria General de l’Esport – Presentació del pla d’actuació de l’Esport, que recull els deu projectes en matèria esportiva que es desenvoluparan durant els propers anys des de la Secretaria General de l’Esport. 18 �Entre d’altres, els àmbits són: la projecció internacional de Catalunya, els equipaments esportius, l’esport a les escoles, la relació entre salut i esport, l’esport d’alt rendiment, la nova normativa jurídica esportiva o el finançament esportiu. – Renovació del conveni per a la realizació de la Fórmula I al Circuit de Montmeló. – Protocol de col·laboració entre la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el Comitè Olímpic de Catalunya (COC). – Presentació de la campanya catalana de l’Any Europeu de l’Esport. – Presentació de l’estudi comparatiu dels resultats esportius de Catalunya-Espanya en els Jocs Olímpics. – Recepció als esportistes catalans que van participar als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Atenes, als campions del món de curses d’alta muntanya i de pitch and putt, i a la selecció catalana d’Hoquei patins, campiona del Mundial B, disputat a Macau (Xina). – Inauguració per part del conseller en cap de la Casa de l’Esport a Barcelona (Bac de Roda/Guipúscoa) on s’ubicaran diferents Federacions esportives catalanes. – Inauguracions d’equipaments esportius: Obres de reforma i millora dels vestidors i adequació de l’entorn del camp de futbol de Mediona (Alt Penedès); 1a Pedra Pavelló Poliesportiu Municipal Guissona (Segarra); Complex esportiu municipal La Llagosta (Vallès Oriental); Pavelló poliesportiu de Tordera (Maresme); Enllumenat camp de futbol de Bot (Terra Alta); Cobertura piscina CN Barcelona (Barcelonès); Noves instal·lacions del Club de Tennis Sabadell (Vallès Occidental); Frontó curt a Vinaixa (Garrigues); Camp de gespa artificial a la zona esportiva districte 5è a Reus (Baix Camp); 1a pedra al Circuit de Castellolí (Anoia); Piscina a l’aire lliure i vestidors de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès); Pista doble poliesportiva a Caldes de Malavella (Selva); Complex esportiu municipal de Montornès del Vallès (Vallès Oriental); Vestidors del camp de futbol de Canet de Mar (Maresme); Piscina coberta a Tàrrega (Urgell), Pistes de pàdel Club de Tennis Barcelona-Teià a Teià (Maresme); Grades camp de futbol municipal de l’Escala (Alt Empordà); Piscina coberta municipal de Salt (Gironès); Camp de golf públic Sant Joan a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental); Enllumenat del camp de futbol i canvi del terra del pavelló poliesportiu a Vilanova del Camí (Anoia); Pavelló municipal d’esports d’Avinyó (Bages); Camp de tir olímpic de Torres de Segre (Segrià); Gespa artificial del camp de futbol L’Àliga /Club Esportiu Europa. Barcelona (Barcelonès); 1a pedra de la piscina municipal de Roses (Alt Empordà); inauguració de la piscina coberta de Cervera (Segarra); Inauguració pavelló municipal d’esports a Montblanc (Conca de Barberà); Inauguració del Pavelló Municipal d’Esports a Roda de Ter (Osona); Inauguració de les noves instal·lacions d’Alp-La Molina (Cerdanya). Secretaria de Relacions Internacionals – Reunió de constitució de l’Euroregió a Barcelona amb la participació dels presidents d’Aragó, Balears, Catalunya, Languedoc-Roussillon i Midi-pyrénées, – Creació del programa per a l’impuls de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, que tindrà entre d’altres, les funcions d’impulsar i estimular la col·laboració institucional entre els diferents països i regions que conformen l’Euroregió, promoure l’intercanvi cultural i educatiu en els seus territoris, i facilitar el coneixement de la seva realitat social i econòmica. – Viatge oficial del M. H. President a Toulouse en el marc de l’Euroregió. – Reunió del XXII Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus, celebrat a la Seu d’Urgell. 19 �– Participació del M. H. President en la reunió de presidents i en les celebracions del X aniversari del Comitè de les Regions – Acord de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees, que permetrà articular la participació directa de representants autonòmics en els grups de treball i les formacions sectorials del Consell. – Creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les amb la finalitat de representar i defensar els interessos de Catalunya davant la Unió Europea i per efectuar el seguiment i recaptar directament la informació d’iniciatives, programes i activitat de les institucions de la Unió Europea que puguin afectar o interessar a la societat catalana. – Decret de creació de l'oficina de la Generalitat a París amb la denominació "Maison de la Catalogne". – Modificació del decret regulador de les oficines de la Generalitat a l'exterior, que dóna una redacció més precisa dels preceptes qüestionats, amb l'objectiu d'aconseguir una entesa entre el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat en aquesta matèria. – 16è Premi Internacional Catalunya atorgat al filòsof i polític palestí Sari Nussibeh i a l’escriptor israelià Amos Oz. La Generalitat l’atorga anualment com a reconeixement a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. – Celebració de II Fòrum Hispano-xinès a Barcelona. – Viatges oficials del M. H. President de la Generalitat en visita institucional i acompanyat de delegacions empresarials: al Marroc, Algèria, la Xina , el Japó i Mèxic (en ocasió de la Fira del Llibre de Guadalajara). – Viatge oficial de l’Hble. Conseller en Cap a Edimburg en ocasió de la V Conferència de Presidents de Regions amb Poder Legislatiu. Direcció General d’Afers Religiosos – Signatura de convenis de col·laboració amb el Consell Islàmic de Catalunya, amb el Consell Evangèlic de Catalunya, amb la Comunitat Local Bahà’í de Barcelona, i amb la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia en representació de la Lliga per la Laïcitat. – Conveni pluriennal amb la Universitat Autònoma de Barcelona, per a la realització d’un estudi sociològic sobre les dificultats presents a Catalunya per exercir els drets de llibertat religiosa. Conveni amb la Universitat Rovira i Virgili per a l’elaboració d’una proposta sobre locals de culte. – Convocatòria de subvencions per a activitats de relació entre les confessions religioses i la societat catalana. Convocatòria d’ajuts per a estudis superiors relacionats amb les religions i la laïcitat fora de Catalunya, a Europa. – Presentació d’un estudi sobre les minories religioses a Catalunya. Delegació del Govern a Madrid – Lliurament de l’XI Premi Blanquerna al poble de Madrid en homenatge a les víctimes de l’11 de març. – Creació del programa “Catalunya Proposa” destinat a donar conèixer la proposta de Catalunya al conjunt d’Espanya així com explicar alhora l’Espanya que es proposa des de Catalunya. 20 �Departament de Relacions Institucionals i Participació Acció de Govern – Creació de la Comissió Assessora de la Reforma de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya. Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és impulsar un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament amb la participació de totes les forces polítiques i socials del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar l’autogovern a Catalunya, l’elaboració d’un nou Estatut i l’adopció d’un nou sistema de finançament. – Posada en marxa de la campanya de participació sobre el nou Estatut de Catalunya i presentació dels seus resultats. Un total de 106.729 persones han participat en la campanya de participació sobre el nou Estatut de Catalunya, des del passat mes de maig. Aquesta xifra reflecteix tots els ciutadans que han participat, a través de la pàgina web, del correu tradicional, del bus de l’Estatut, les xerrades informatives, els tallers de debat, a les sessions de la setmana de l’Estatut, o a través del Festatut. Aquesta participació s’ha traduït en un total d’11.152 aportacions individuals. El sistema que més han fet servir els ciutadans per informar-se i formular consultes ha estat la pàgina web (amb un total de 86.757 visites), mentre que els qüestionaris, dipositats al bus de l’Estatut i enviats per correu tradicional són els més s’han fet servir per formular les aportacions (un total de 6.622 persones han fet servir aquest mètode). Els drets socials, els lingüístics, l’autodeterminació i les propostes al voltant del nou finançament són els més repetits pels catalans a la campanya de participació. – Lliurament de les aportacions dels ciutadans a la ponència parlamentària per a la reforma de l’Estatut. – Constitució de la Comissió d’Organització Territorial i presentació dels primers acords en matèria de la nova divisió territorial de Catalunya. – Presentació del document actualitzat pel govern de les competències pendents que ha de transferir l’executiu central a la Generalitat. – Conveni de col·laboració amb l’Amical Mauthaussen, pel qual la Generalitat es compromet a cooperar amb l’Amical per reimpulsar el seu treball de recuperació de la memòria històrica. – Creació d’una pàgina web del departament com a canal directe de participació ciutadana. – Conveni amb la UAB per a la realització del projecte de creació del Memorial Democràtic en la seva vessant institucional, organitzativa i funcional. – Jornades sobre desenvolupament constitucional i estatutari a l’Institut d’Estudis Autonòmics amb experts de tot l’Estat. – Constitució de la Comissió pel desplegament de la Carta Municipal de Barcelona, integrada per representants del Govern català i de l’Ajuntament de Barcelona, i presidida pel conseller de Relacions Institucionals i Participació. – Reunió de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Generalitat, l’òrgan encarregat de prevenir i proposar solucions per als conflictes entre les dues administracions, que va 21 �finalitzar amb l’acord de retirada de 7 recursos per part de la Generalitat i 5 per part del Govern central. – Jornada sobre la reforma de la Iniciativa Legislativa Popular. – Constitució i primera reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, d’alt valor simbòlic perquè la Comissió Mixta Catalana no s’havia reunit des de 2001. En la reunió es va acordar el traspàs immediat de 6 competències i es van obrir ponències per estudiar traspassos que ja tenen una sentència favorable del Tribunal Constitucional. – Primera reunió entre el Ministeri d’Administracions Públiques, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per impulsar la Carta Municipal de Barcelona. – Assistència als actes de commemoració del 60è aniversari de l’alliberament de París. La Conselleria de Relacions Institucionals i Participació convida una delegació d’ex-combatents catalans a participar-hi. Aquesta acció s’emmarca dins el projecte de Memorial Democràtic que s’està posant en marxa. – Celebració del 25è aniversari de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. – Presentació a les entitats de l’avantprojecte de Memorial Democràtic. El Memorial Democràtic serà la institució de la Generalitat que, amb la seva presència i amb la seva activitat, commemorarà l’antifranquisme i, amb ell, els valors i les tradicions polítiques i culturals que permeten comprendre el llarg i costós procés històric que ha cimentat la nostra democràcia, la Constitució i l’Estatut. És, per tant, una institució de la responsabilitat moral i de la responsabilitat política que garantirà el dret al coneixement històric de l’antifranquisme i dels fonaments de la democràcia actual. La seva vocació és unir passat, present i futur. El projecte de Memorial Democràtic és una proposta oberta que ara se sotmetrà a les opinions del món acadèmic i les entitats que treballen per la recuperació de la memòria històrica al nostre país. 22 �Departament de Política Territorial i Obres Públiques Acció de Govern – El Govern ha aprovat el Pla economicofinancer 2004-2010 de GISA, que suposarà una inversió en infraestructures de 7.500 M€. El total de les aportacions de la Generalitat a consignar en els pressupostos del període 2004-2010 sumarà, d’una banda 3.817 M€, i de l’altra, 3.605 M€ més corresponents a un Pla economicofinancer exclusiu per a les obres de la Línia 9 del Metro de Barcelona per al període 2005-2014. Planificació territorial – Creació del Programa de planejament territorial amb l’objectiu d’elaborar i aprovar en el curs de la present legislatura els plans territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran, la Plana de Lleida, el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, la Regió Metropolitana i les Comarques Gironines, així com també revisar el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre i el Pla Territorial General de Catalunya. – Presentació de l’avenç del Pla director de l’Empordà, del de l’Alt Pirineu i l’Aran, i del de les comarques centrals, i de l’inici dels treballs del Pla Territorial de l’àmbit de Ponent. – Es crea una comissió per a la redacció del Pla director d’estacions d’esquí, per tal d’atendre les necessitats d’infraestructures, la millora d’accessos i ajudes públiques per fer front a la competència d’Aragó i Andorra. També s’inclouen limitacions per a la creació o ampliació d’estacions i la possibilitat de crear una marca única per millorar la promoció. – Signatura del conveni de constitució de l’Observatori Català del Paisatge juntament amb representants del món local, col·legis professionals i els rectors de les universitats catalanes, i signatura de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès. – Subvencions a 20 consells comarcals per un import d’1,1 M€ destinades a la millora de camins a les zones de muntanya. Aquesta partida, a executar durant el que queda d’aquest any i l’any vinent, es destina al finançament d’actuacions de millora de la xarxa veïnal i rural de camins a les zones de muntanya. Urbanisme – El Parlament ha aprovat una modificació substancial de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de Catalunya per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local. – Aprovat inicialment el Pla director de preservació del litoral. Aquesta normativa estableix que no es podrà construir a menys de 500 metres de la costa en el cas de sòls no urbanitzables i de les zones urbanitzables no delimitades. En aquest context, s’han atorgat 790.000 € en ajuts a 11 ajuntaments per a actuacions paisatgístiques en la gestió del sòl no urbanitzable del sistema costaner. 23 �– Aprovats els objectius i criteris del Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat i iniciada la consulta als ajuntaments. Aquest nou pla centra el seu interès en un àmbit de 721 ha que conformen 50 sectors que es localitzen en 28 municipis de la costa catalana, i s’ha aixecat la suspensió preventiva de la resta de 161 sectors de 27 municipis de sòl urbanitzable sense pla parcial aprovat. – Presentació i aprovació inicial del Pla director urbanístic de Gallecs, que garantirà definitivament la preservació i l’ordenació del paratge. – L’Institut Català del Sòl, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, el Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola i el Consorci per a la construcció, equipament i explotació del laboratori de llum Sincrotró han signat un conveni per facilitar i urbanitzar els terrenys on s’ha de construir aquest equipament. – Impuls, mitjançant l’Institut Català del Sòl, a la creació de nous consorcis que permetin dur a terme el desenvolupament urbanístic de les promocions: Prat Nord al Prat de Llobregat; Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú; Can Filuà de Santa Perpètua de Mogoda i Ca l’Alemany de Viladecans. Aquesta promoció donarà cabuda al futur Parc Aeroespacial de Catalunya. – Al llarg del 2004, la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 nous convenis amb ajuntaments per a la promoció de sòl en més de 30 municipis diferents, 29 convenis corresponen al programa de sòl industrial i 13 al programa de sòl residencial. – S’han redactat i tramitat des de l’Institut Català del Sòl als ajuntaments, pel que fa al sòl d’ús industrial, un total de 29 documents de planejament que permetran urbanitzar 660 ha i pel que fa al sòl d’ús residencial, 26 documents més que permetran urbanitzar 386 ha amb capacitat per a més de13.000 habitatges potencials. – Hi ha en execució 35 actuacions de promoció de sòl que han de permetre urbanitzar 519 ha. D’aquestes, 13 actuacions, que suposen la urbanització de 325 ha, són d’ús industrial i les restants 22 actuacions, que suposen la urbanització de 194 ha amb capacitat per a 9.147 habitatges potencials, són d’ús residencial. – S’ha aprovat el Pla Urbanístic de Sant Andreu-Sagrera l’objectiu del qual és facilitar la implantació de la xarxa del Tren d’Alta Velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa i permetre la creació d’un centre intermodal, el soterrament de les vies, la creació d’un corredor verd des del Nus de la Trinitat, la construcció d’habitatge social i habitatges per a joves i intensificar els usos terciaris de la zona. Remodelació de barris i nuclis antics – Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial i aprovació del Decret que la desenvolupa. – Adjudicats els primers ajuts de la Llei de barris a 13 projectes de millora i rehabilitació integral de diferents municipis de Catalunya, que suposaran una inversió de 198 M€, 99 dels quals són a càrrec de la Generalitat. – Al llarg del 2004 la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 acords amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en aquests municipis. – Iniciades un total de 37 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments que suposaran una inversió global d’uns 7 M€ . D’entre elles, cal destacar la restauració del Monestir de Sant Quirze de Colera a Rabós, la segona fase de la restauració del Castell de 24 �Monsoriu a Arbúcies/Sant Feliu de Buixalleu, les obres d’urbanització i rehabilitació a l’entorn de la Plaça de l’Òmnium Cultural a Sant Quirze de Besora, la rehabilitació del Castell dels Comtes de Prades a Falset, la urbanització de la Plaça Major de Prades i la de la Plaça de la Catedral de Vic. – Acabades 44 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments que han suposat una inversió global de 5,5 M€. D’entre elles cal destacar l’ordenació del Conjunt Històric de Montagut, la remodelació del C/ Sant Isidre-zona Riera de les Arenes a Matadepera, la restauració de l’Església de Santa Maria a la Pobla de Lillet i de les cobertes de l’Església de Sant Llorenç de Morunys, la rehabilitació de l’edifici de les Casotes a Sant Carles de la Ràpita i la rehabilitació de la Plaça del Rec, del jardí i la tanca de la Torre Viladomiu a Puigcerdà. Carreteres – Modificació del projecte de les obres de l’eix Vic-Olot, per reduir l’impacte ambiental i garantir la preservació de la zona i presentació de la nova proposta per a l’eix Vic-Olot en el tram de la Garrotxa, que modifica el traçat previst i redueix sensiblement l’impacte visual i mediambiental. – Signatura de l’acord amb els ajuntaments de Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras i Palafrugell, sobre la reconversió de la carretera C-31 en el tram Palamós-Palafrugell en una via desdoblada (60 M€). – La Generalitat engega un pla de xoc per millorar la senyalització de les carreteres. En conjunt, l’actuació prevista, amb un cost superior als 21 M€, millorarà la senyalització d’unes 1.000 cruïlles i suposarà la instal·lació d’uns 10.000 nous plafons. – Entre les obres acabades cal destacar: el tram desdoblat entre Balsareny i Puig-reig de l’eix del Llobregat C-16 (80,2 M€), la variant de Palau-Solità i Plegamans (14,4 €), la variant de la C-65 a Llagostera (8,7 M€), la 1a fase del desdoblament de la variant de Santa Cristina d’Aro (7,6 M€), la nova carretera de Guissona a Solsona (Tram Guissona-Biosca 7,4 M€), el nou pont al carrer Maristany sobre el riu Besòs (6,5 M€) i la 3ª fase de la millora dels revolts al Priorat T-702, T-712, T-730 a la Figuera (6 M€) entre altres. – Entre les obres iniciades cal destacar: el desdoblament de l’eix del Llobregat entre Puigreig i Berga (176,7 M€), la variant de Sant Esteve d’en Bas C-63 (13,3 M€), la 2ª fase del desdoblament de la C-31 entre Santa Cristina d’Aro i Platja d’Aro (8,9 M€), els accessos a Balaguer per la carretera de Corbins de connexió de la C-12 amb la C-26 (6,8 M€), la millora de revolts i reforç de ferm de la L-303 entre la intersecció amb L-310 i Agramunt (5,3 M€) i la variant de Sant Jordi Desvalls i la supressió del pas a nivell (5,1 M€) entre altres. – S’han adjudicat 355 noves actuacions de millora de la xarxa viària catalana per un import de prop de 180 M€, que incidiran especialment en la seguretat viària i en la comoditat de la circulació. Transports Metro i tramvies – Entrada en servei del Trambaix i del Trambesòs. – Entrada en servei del vestíbul de l’intercanviador de Cornellà de Llobregat, que connecta el Trambaix, el metro (L5) i Renfe. – Inici de les obres de construcció del nou intercanviador de metro de Sagrera Meridiana, que suposa una inversió de 87,1 M€. 25 �– S’han acabat les obres d’instal·lació del sistema de conducció automàtica (ATP-ATO) de les línies 1 i 3 (17,7 M€) – Adjudicat el perllongament de la L2 des de Pep Ventura fins a Badalona Centre (31 M€). – Adjudicat el perllongament de la L4 entre les estacions de Santander i Sagrera Meridiana i les obres de connexió de la L4 i la L9 amb les cotxeres del triangle ferroviari (88,9 M€). – En l’àmbit de la Línia 9, amb l’adjudicació del darrer tram que va del polígon Mas Blau del Prat de Llobregat a la nova terminal l’Aeroport de Barcelona (139 M€), es troben en marxa les obres de la totalitat del traçat de la nova línia. – L’empresa pública Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) ha passat a ferse càrrec de la construcció i gestió de la Línia 9. Per aquesta raó s’ha aprovat el Pla economicofinancer de la nova empresa administradora de la Línia 9 del Metro, que preveu una inversió en infraestructures de 3.162 M€ fins al 2008. El Pla té en compte els ingressos i les obligacions relatius a la construcció i l’explotació de la L9, així com els recursos financers necessaris per al compliment dels contractes per a l’execució de les obres d’aquesta nova línia. Així mateix, el Govern ha autoritzat a IFERCAT a efectuar una operació de finançament de 650 M€ per assumir part del cost de les obres de la nova línia. – Signatura dels contractes de subministrament i arrendament dels 50 nous trens per a la Línia 9 del metro (296 M€) i adjudicació del contracte de subministrament de 10 trens per a la L1 (65 M€). Actuacions a la xarxa de FGC – Presentació del Pla d’Inversions 2005-2007 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que preveu una inversió de 602,9 M€. – El Govern de la Generalitat autoritza Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a formalitzar una operació de finançament per un import de 42,9 M€ que es destinaran a inversions en infraestructures ferroviàries que realitza GISA a la xarxa ferroviària de FGC. – Entrada en funcionament de dues passarel·les per a vianants que uneixen l’intercanviador de Quatre Camins amb les parades dels autobusos de l’anomenat corredor de Vallirana, Cervelló i Corbera situades a l’encreuament de la N-340 amb la N-IIa (840.000 €), i Ferrocarrils de la Generalitat n’assumirà la gestió integral. – Nou programa de transport escolar de la línia Barcelona-Vallès a FGC per al curs 20042005. El servei previst consistirà en la reserva de dos trens especials per a escolars al matí entre Pl. Catalunya i Sant Joan, i la reserva de dos cotxes a la tarda d’un tren procedent de Sant Joan, i d’un altre procedent de Mira-sol. – S’han realitzat les obres de cobriment del tram dels FGC comprès entre el pont de Cabanyes i el pont d’Edison a Rubí (6,6 M€) i les excavacions arqueològiques a l’estació UPC-Vallparadís per al perllongament dels FGC a Terrassa. – Continua la implantació del Metro del Baix Llobregat: ƒ 26 S’han iniciat les obres del desdoblament del tram Martorell enllaç-Olesa de Montserrat (8,7 M€), l’enclavament del desdoblament del tram Baixador de Palauestació de Martorell (7,1 M€), la 1ª fase de l’enclavament i senyalització de la línia d’FGC a Pallejà (3,2 M€), les instal·lacions de l’estació de Martorell del desdoblament de la via entre el baixador de Palau i l’estació de Martorell Vila i Martorell Enllaç (2,9 M€), la construcció d’una sots-central elèctrica a Olesa de Montserrat (2,8 M€) i la millora de comunicació entre andanes a l’estació de Palau (1,1 M€). �ƒ S’han adjudicat les obres del pas del tren d’alta velocitat sota l’estació d’FGC a Martorell Enllaç (3,4 M€) i l’escomesa elèctrica de mitja tensió de la nova subcentral d’Olesa de Montserrat (2,1 M€). Millora de l’accessibilitat a la xarxa de Metro i d’FGC – Entrada en servei de la remodelació de l’estació de metro de Sants (L5 i L3), que ha consistit a adaptar-la a persones amb mobilitat reduïda i en la construcció d’un nou vestíbul (9,2 M€) i acabament de la instal·lació d’ascensors a l’estació de la plaça Catalunya de la L3 (624.344 M€). – S’han iniciat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat de 42 estacions de metro de les línies L1, L4 i L5 (49,13 M€) i les obres de l’ascensor inclinat per a la millora de la mobilitat i els accessos a l’estació de Ciutat Meridiana de la L11 (2,7 M€) – S’han adjudicat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat a 14 estacions de l’L-3 (20,4 M€) i l’adaptació i millora de l’accessibilitat de les estacions de Collblanc i Can Vidalet de la L5 (2,3 M€). – S’han iniciat les obres del nou vestíbul a l’estació Almeda d’FGC a Cornellà (4,2M€). – Adjudicades les obres d’ampliació del vestíbul del costat Rosselló i l’andana en sentit Sarrià de l’estació de FGC de Provença (18,2 M€). Transport de viatgers per carretera – Ha entrat en funcionament la nova estació d’autobusos de Camprodon (342.298 €) i la de Palafrugell (1,9 M€); s’han iniciat les obres de l’estació d’autobusos de Sant Feliu de Guíxols (1,7 M€) i l’estació d’autobusos provisional de Lloret de Mar (226.473 €); s’han adjudicat les obres de l’estació d’autobusos de Cervera (486.593 €), la 2a fase de l’estació del Vendrell (230.000 €), la rehabilitació, millora de la senyalització i col·locació d’instal·lacions d’aprofitament d’energies renovables a diverses estacions d’autobusos de les comarques gironines (2 M€) i la nova estació d’autobusos de Lloret (7,9 M€) que inclou un nou aparcament soterrat i la urbanització de l’entorn. – S’han acabat les obres de rehabilitació d’estacions d’autobusos a la demarcació de Tarragona (2 M€) i s’ha iniciat la instal·lació de bicebergs a les estacions d’autobusos de Tarragona, Tortosa, Valls i el Vendrell, i 8 punts d’informació d’Internet a les estacions d’autobusos de Cambrils, Gandesa, Móra d’Ebre, Reus, Tarragona, Tortosa, Valls i el Vendrell (1,6 M€). Altres actuacions en matèria de transport – El servei Carsharing (cotxe multiusuari) inicia el seu període de proves, amb un centenar de socis i 10 vehicles, que s’allargarà fins a finals de gener quan ja entrarà en ple funcionament. – Presentació de l’Observatori de la Mobilitat i de la nova web www.mobilitat.net. – Entrada en servei del carril bus de la intersecció de la C-17 i la N-150 a Montcada i Reixac (750.000 €). – S’encarreguen els treballs per definir el futur Eix Transversal Ferroviari. S’ha adjudicat la redacció de l’estudi previ de corredors i de caracterització d’alternatives de l’eix transversal ferroviari (377.986 €). Es tracta d’una línia mixta, per a passatgers i mercaderies, d’ample internacional i d’alta velocitat que enllaçaria Lleida, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Olot i 27 �que comptaria amb quatre ramals: un cap a la frontera francesa, dos amb els ports de Barcelona i Tarragona, i un quart amb la sortida de Puigcerdà cap a Tolouse. – Signatura d’un acord entre el Departament de PTOP i el Ministeri de Foment per a la supressió de 24 passos a nivell de Renfe a diversos punts de la xarxa viària catalana. La Generalitat es farà càrrec de suprimir-ne 10, mentre el Ministeri s‘encarregarà de la supressió dels altres 14. El cost d’aquestes actuacions serà d’uns 40 M€ i el conveni té una vigència de 6 anys. – Signats els convenis entre l’Ajuntament de Vilafranca i el DPTOP pels quals el departament participarà en el finançament del soterrament de les vies del ferrocarril que transcorren pel municipi amb 8 M€. – El Govern ha acordat aprovar el contracte programa entre l’Administració General de l’Estat i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per al període 2002-2004, amb un total d’aportacions de 1.175 M€. – Signatura d’un conveni amb el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, pel qual la Generalitat, els ajuntaments i agents socials integrats en el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona preveuen establir mitjans de transport públic als polígons de Gran Via Sud/ Pedrosa, Palau-solità i Plegamans i Polinyà. – Impuls a la creació de les Autoritats de Transport Metropolità (ATM) de Girona, Lleida i Tarragona. Aeroport – Inaugurada la tercera pista de l’Aeroport de Barcelona, que permetrà doblar el nombre de moviments, que passarà de 52 a 90 avions que aterraran o s’enlairaran cada hora. (Aquesta actuació l’ha fet el Ministeri de Foment). – Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç per impulsar el desenvolupament dels enllaços aeris intercontinentals a l’Aeroport de Barcelona, coordinats amb AENA i la direcció de l’aeroport. – Signatura d’un conveni marc de col·laboració amb AENA i l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar, que permetrà regular i ordenar la circulació en els accessos de l’Aeroport de Girona-Costa Brava. – El Departament de PTOP presenta els resultats d’un estudi que situa l’opció d’Alguaire com a emplaçament més favorable per a l’Aeroport de Lleida. Port – Presentació del Pla d’accessibilitat ferroviària i viària del Port de Barcelona. – Presentació del Pla d’Inversions de Ports de la Generalitat 2005-2008, que preveu una inversió de 105,7 M€ en els ports situats al litoral de Girona, Barcelona i Tarragona. – Les actuacions més rellevants que Ports de la Generalitat ha dut a terme durant l’any 2004, d’acord amb el Pla d’Inversions 2001-2004 són les següents: a) Inversions de suport al sector pesquer: S’ha dut a terme la reforma de la nau de venda de peix del port de Palamós (886.817,09 €) i la remodelació de les instal·lacions pesqueres de Vilanova i la Geltrú (645.000 €). S’ha adjudicat l’ordenació de la dàrsena pesquera del port de Vilanova i la Geltrú (258.859,83 €) i la reforma de la nau de venda de peix del port de Mataró (429.219,70 €). 28 �b) Inversions per assegurar la funcionalitat de cada port com a infraestructura per al recer d’embarcacions: S’han finalitzat les obres de l’ampliació del port de l’Escala corresponents a l’últim tram del moll adossat (932.512,39 €), s’ha iniciat l’execució de les obres del reforç del dic de recer del port de Sant Feliu de Guíxols (7,4 M€) i s’ha adjudicat l’acabament del moll adossat del port de Palamós (2,1 M€). c) Inversions de potenciació de la nàutica esportiva i de caire turístic-ciutadà: S’han finalitzat les obres de la millora de la façana marítima i habilitació del moll d'atracament per a vaixells del port de l’Ametlla de Mar (269.990 €). S’ha adjudicat la construcció i explotació de la dàrsena esportiva interior del port de Vilanova i la Geltrú (18 M€) i que preveu la construcció de la nova dàrsena esportiva, la reubicació de la nàutica popular i el trasllat del varador. – S’han posat en marxa els projectes d’actuació mediambiental als ports del Masnou, Mataró i Portbou (359.000 €). – Inauguració del port esportiu de Roses finançat per l’Ajuntament. – Presentació del port de Badalona i del port de Calafell. – Signatura d’un conveni entre el Departament de PTOP i els ports esportius del litoral català per fer-se càrrec conjuntament de la regeneració de les platges afectades per les seves infraestructures (cofinançament al 50%). Infraestructures logístiques – Posada en marxa la CIM de Lleida, la plataforma logística més important de les terres de Lleida. La CIM ha tingut una inversió de 17,4 M€, i compta amb una superfície total de 42 ha. – El Govern ha autoritzat els representants de la Generalitat a l’empresa Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques SA (CIMALSA) a formalitzar una operació de finançament per valor de 40 M€. Aquesta inversió permetrà desenvolupar els projectes en marxa que culminaran amb 4 nous Centres Integrals de Mercaderies: CIM la Selva, CIM el Camp, CIM l’Empordà, CIM el Penedès. – S’han acabat les obres de la 2ª fase de l’aparcament per a vehicles pesants de Sort (673.291 €) i de Cassà de la Selva (619.155 M€) i s’ha iniciat el de Valls (3,2 M€). – Signatura d’un conveni amb l’ajuntament del Prat de Llobregat per seguir impulsant el Centre d’Informació i el programa de comunicació del Pla del delta del Llobregat, per tal de donar una visió global de les diverses obres d’aquest pla per al conjunt de la ciutadania. El cost total de les despeses s’estima en 145.000 € (120.000 € aportats per l’ajuntament, i 25.000 € per PTOP). Peatges – El Govern de la Generalitat ha presentat, en el marc del Grup de Treball de Reordenació dels Peatges, un document que planteja un nou sistema de revisió anual de tarifes que tindrà en compte la intensitat de trànsit de la via. També s’hi inclou un pla de millores a la xarxa d’autopistes, les bases per la redacció d’un protocol d’emergències, l’estudi de nous descomptes de les concessionàries, el compromís de les concessionàries de presentar un Pla de millores i seguir negociant de cara a la creació per part de l’Estat d’un fons dels impostos generats per les concessions per a l’homogeneïtzació dels peatges i de transició cap a un nou model de vies d’alta capacitat. En la tercera reunió del Grup de Treball de Reordenació de Peatges, s’han acordat nous descomptes que arribaran al 40% en les hores 29 �valls dels dies de l’any de màxima afluència de vehicles, i fins al 25% segons l’ús de determinades autopistes. També es crearà un sistema de Telepeatge per a vehicles pesats i un nou sistema de revisió de les tarifes vinculat al pas de vehicles. Aquest conjunt de mesures coincidiran amb el decret anual de revisió de peatges amb els increments corresponents que aquest any seran menors del que pertocaria gràcies a la revisió de la fórmula. 30 �Departament de Justícia Acció de Govern Administració de Justícia – Aprovació de la creació el 2005 de 22 jutjats i 3 seccions, 17 a Barcelona, 2 a Girona, 1 a Lleida i 5 a Tarragona. – Posada en funcionament dels nous jutjats mercantils a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, encarregats principalment, de la tramitació dels concursos de creditors, dels expedients judicials que afectin a les persones sotmeses a concurs i dels assumptes referits a la propietat intel·lectual i industrial. – Aprovació del Pla de renovació del parc immobiliari judicial per al període 2004-2007. Licitació de la construcció d’edificis judicials: Cornellà del Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Cerdanyola del Vallès, Olot i Santa Coloma de Gramenet. Disseny dels projectes d’obres de nous edificis judicials. Inversió 2004-07 : 240 M€. – Redefinició i reanudació de les obres de la Ciutat de la Justícia de Barcelona - L’Hospitalet. – Posada en marxa del programa Iuscat, de modernització de tecnologies de la informació a l’àmbit judicial. Aquest projecte suposa una inversió de 15,8M€, i comporta la incorporació de gairebé 8.000 nous ordinadors a l’administració judicial. – Signatura d’un protocol entre el Departament i el Ministeri de Justícia, per a la informatització i normalització del català al Registre Civil. – Revisió de la regulació i augment de les retribucions i la gestió del torn d’ofici dels col·legis d’advocats catalans. – Conveni entre el Departament de Justícia i el Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya per millorar el torn d’ofici d’aquests professionals. – Aprovació d’un nou pla integral per potenciar l’ús del català als Jutjats. – Distribució de la primera Carta dels drets lingüístics dels ciutadans en l’àmbit judicial, conjuntament amb l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, als jutjats i tribunals de Catalunya. – Reforma del Consell de la Justícia, per agilitar el seu treball, amb la creació d’una comissió permanent. – Posada en marxa de l’elaboració del Llibre verd de la Justícia a Catalunya. – Concessió del Premi Justícia de Catalunya a l’expresident del TSJC, Guillem Vidal i a l’exsíndic de Greuges de Catalunya, Anton Cañellas, durant la Celebració del Dia de la Justícia a Catalunya. Serveis Penitenciaris – Aprovació del Pla de Política penitenciària, amb actuacions en recursos humans, organització i instal·lacions. – Aprovació del Pla director d’equipaments penitenciaris, que preveu la construcció de sis nous centres penitenciaris fins a l’any 2010 amb 6.500 noves places per a interns, per assolir les 10.500 l’any 2010 (8.500 de règim tancat i 2.000 de règim obert). 31 �– Creació de la Taula Cívica del Sistema penitenciari català, formada per experts i representants de la societat civil, òrgan consultiu de debat, treball i proposta i de relació entre la societat i l’administració penitenciària. – Adopció de mesures urgents per millorar el sistema penitenciari. ƒ ƒ Ampliació de la plantilla en 100 places. Inversió de 566.000 € en material de seguretat dels centres penitenciaris catalans. – Posada en funcionament del DERT (departament especial de règim tancat) del Centre Penitenciari de Quatre Camins. – Aprovació del Decret que regula les compensacions per als municipis on s’instal·lin equipaments penitenciaris. – Aprovació provisional del Pla especial de construcció del Centre Penitenciari Lledoners (Bages) i creació de la Comissió de Seguiment del Pla especial del nou centre. – Inici del Programa de Formació Permanent del Personal Penitenciari. – Inici de les obres del Centre Penitenciari Brians-2. – Signatura d’un conveni amb l’Ajuntament de la Roca per la construcció del nou centre penitenciari per a joves dins el complex de Quatre Camins. – Aprovació de Circulars internes: ƒ 1/2004 de modificació de la circular 1/2003 relativa a les mesures a adoptar davant l’entrada en vigor de la Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment íntegre de les penes. ƒ 2/2004 de procediment de proposta, elevació i seguiment de la llibertat condicional. ƒ 3/2004 del procediment d’actuació en situació de crisi en unitats psiquiàtriques. ƒ 4/2004 sobre els sistemes de control del personal autoritzat a accedir als establiments penitenciaris. ƒ 5/2004 sobre trasllat d’interns en situació d’urgència. ƒ 6/2004 sobre el procediment d’actuació i observació posterior a la utilització de mitjans coercitius i sobre les normes bàsiques d’ ús dels mitjans de seguretat que configuren els equipaments individuals d’intervenció. – Elaboració de les bases del Reglament Penitenciari de Catalunya. – Signatura d’un conveni amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya per potenciar els treballs en benefici de la comunitat, mesures penals alternatives que afavoreixen la reinserció social. – Convocatòria pública per a l'atorgament de subvencions plurianuals corresponents al segon semestre de l'any 2004 i a l'any 2005, a entitats sense ànim de lucre, per col·laborar en actuacions pròpies de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil. Justícia Juvenil – Presentació del pla director de Justícia Juvenil 2004-2007, amb actuacions en programes, equipaments i personal del sistema de justícia juvenil. – Implementació del Pla de Mesures Urgents de Justícia Juvenil, per fer front a les necessitats immediates en aquest àmbit. – Adquisició de les instal·lacions del nou Centre de Justícia Juvenil a la ciutat de Barcelona (Horta) que entrarà en funcionament a finals de 2005. 32 �Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) – Creació del Consell Assessor del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció. – Aprovació del Pla encarregat d’impulsar la relació amb el món empresarial i sindical per aconseguir augmentar i millorar formació, la inserció laboral dels interns de les presons catalanes. – Signatura d’un Acord amb la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT), per fomentar el treball productiu als centres penitenciaris de Catalunya. – Increment d’un 24% en persones ocupades i d’un 29,3% en jornades de treball durant el 2004 en tallers gestionats en els Centres Penitenciaris. – Presentació del primer producte de la marca Made in Cire (Bossa Catalana). Dret i entitats jurídiques – Elaboració de l’avantprojecte de llei de Col·legis professionals. – Aprovació del decret que modifica la regulació dels òrgans de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya i creació de la Comissió de Codificació. – Aprovació del calendari de treball de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya. – El Govern de la Generalitat i el Departament de Justícia han dut a terme diverses actuacions per a la defensa i la promoció del dret civil de Catalunya que motivà la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat per part del Govern de l’Estat, contra tres lleis civils catalanes, que havia presentat l’anterior executiu del PP: la Primera Llei del Codi Civil de Catalunya, de 30 de desembre de 2002, la Llei de l’accessió i l’ocupació, de 31 de desembre de 2001 i la Llei de drets reals de garantia, de 5 de juliol de 2002. – Potenciació de la mediació com a via alternativa per resoldre conflictes familiars, mitjançant el Centre de Mediació Familiar de Catalunya. – Impuls del Consell Català d’Associacions, com a òrgan encarregat de promoure i potenciar les associacions en l’àmbit social. – Informatització i digitalització dels Registres d’Associacions i Fundacions per possibilitar una gestió on-line de les relacions amb els ciutadans i amb les entitats. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada – Inauguració de la nova seu del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Durant l’any 2004 s’han realitzat més de 300 cursos i seminaris relacionats amb els diferents àmbits de competència del Departament de Justícia. – Posada en marxa del programa de formació directiva per al personal del Departament de Justícia em el CEJFE. – Beques per a la preparació d’oposicions a jutge/jutgessa i fiscal, i en matèries pròpies d’investigació del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Altres – Creació de la circular electrònica, e-Justícia, adreçada a professionals i treballadors de la Conselleria i a persones i col·lectius vinculats a l’Administració de Justícia, el sistema penitenciari, el dret civil i les entitats jurídiques. 33 �Departament d’Interior Acció de Govern Seguretat ciutadana – Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l’article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra. – Aprovació de l'oferta d'ocupació pública de 112 noves places del Cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya destinada als membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. També es convoquen 5 places de la categoria d’intendent, i 22 places de la categoria d’inspector (5 de les quals estan reservades als membres i forces de seguretat de l’Estat). – Aprovació d’una oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2005, de 1.553 places del Cos de Mossos d’Esquadra. – Inici del predesplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona ciutat. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra ha assignat des de l’1 de novembre de 2004 un total de 700 efectius a la ciutat de Barcelona. – Desplegament de 116 efectius a la comarca de l’Anoia. – Pla de reforç de seguretat ciutadana estiu 2004. Aquest pla ha vist incrementat el seu contingent en 1.090 policies, que suposen un total de 6.242 efectius policials distribuïts en tot el territori de desplegament. Per primer cop en les regions policials Metropolitana Sud i Metropolitana Barcelona, participació de 200 Mossos d’Esquadra destinats a la seguretat del Fòrum i en l’anomenada “Operació Turisme”. – Lliurament dels diplomes de la 17a promoció del Curs de Formació Bàsica 2003-2004 de l’Escola de Policia de Catalunya. Han rebut els diplomes de graduació 1.035 mossos d’esquadra i 375 policies locals. S’ha assolit en aquesta promoció el percentatge de dones més alt de totes les promocions, un 33%. – Execució de diversos projectes relacionats amb el desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Representen una inversió total de 3.928.000 € en la construcció de 4 noves comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Sant Andreu, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Gràcia, i d’un espai per a suport logístic a Nou Barris. – Construcció d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra a Igualada per un import de 2.569.811,05 €. Aquesta comissaria ocuparà el mateix lloc que ocupa actualment el Destacament de Trànsit. – Destinació de 13.465.000 € en els dos anys vinents per a la construcció de dues noves comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Gràcia i de Sants de Barcelona; l’una al recinte de l’antic Hospital Militar, i l’altra a l’entorn dels antics Habitatges d’Eduard Aunós. – Resolució per la qual s’aprova que la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra incorpori i apliqui el Codi Europeu d’Ètica de la Policia en totes les seves intervencions i actuacions. – Aprovació de l’adquisició de 335 nous vehicles per als Mossos d’Esquadra. 34 �– Signatura d’un conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament del Masnou, i un altre conveni amb Premià de Dalt. – Signatura del conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i FMC) perquè els Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes es coordinin en matèria de policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics. – Conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia, firmat pel ministre d’Interior, la consellera d’Interior i l’alcalde de Barcelona, per impulsar un sistema de seguretat global a la ciutat de Barcelona. Trànsit i seguretat viària – Impuls d’actuacions per a la millora de la seguretat viària. En aquest sentit es fa pública la ubicació de radars com a mesura dissuasòria i s’incideix en els controls d’alcoholèmia entre els més joves. – Presentació de la campanya publicitària de trànsit 2004, que es focalitza al voltant de la lluita contra la velocitat excessiva o inadequada per tal de reduir els accidents de trànsit, i presentació del dispositiu especial de circulació previst amb motiu de la revetlla de Sant Joan (Pla d’Estiu 2004). – Nou programa d’activitats per a la seguretat viària a Catalunya per al 2004, per ajudar a complir l'objectiu fixat pel Pla català de seguretat viària per als anys 2002-2004 de reduir el nombre de morts i ferits greus un 15% respecte del valor de l'any 2000. – Presentació d’un nou sistema de patrullatge que durà a terme la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, orientat a aconseguir reduir la sinistralitat viària i detectar conductes temeràries. – Autorització de la despesa amb abast plurianual de 14.785.832,92 € al Servei Català de Trànsit, per a la contractació del servei de manteniment de les instal·lacions de regulació i control de trànsit en els accessos nord i sud a Barcelona, dels equips remots ubicats a diferents carreteres de Catalunya, així com també les obres d'instal·lació d'equips de gestió de trànsit a la carretera A-2, en el tram Abrera-Soses. – Signatura d’un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la creació d’una càtedra de formació i educació viària, que serà pionera a tot l’Estat. – Difusió, des del Centre d’Informació Viària de Catalunya a Barcelona, dels nous missatges als conductors a través dels panells informatius que hi ha instal·lats a la xarxa viària catalana. – Signatura d’un conveni del Servei Català de Trànsit (SCT) amb la Universitat de València per a la realització d'estudis de gestió de trànsit en matèria de seguretat viària per un import de 63.280 €. – Presentació del Pla integral contra la velocitat excessiva, el qual es materialitza amb la col·locació de sistemes de comprovació objectiva de velocitat a la xarxa viària catalana per tal d'aconseguir una mobilitat segura i sense riscos. Hi haurà 21 trams de la xarxa viària catalana que estaran sota control de radar fix automàtic. Hi haurà 22 radars dinàmics dels Mossos d’Esquadra i 18 radars dinàmics de les policies locals. – Autorització de la despesa amb plurianualitat de 778.738,82 €, per a la conservació de les instal·lacions de vigilància, control, seguretat i comunicacions del centre de control de carreteres de Vic. 35 �Emergències i seguretat civil – Presentació al Parlament de Catalunya de la campanya contra incendis per a l’estiu 2004. Orientada a la millora de la prevenció dels incendis i a l’increment dels mitjans humans, parc mòbil terrestre i aeri, i tecnologia de la comunicació (Pla d’Estiu 2004). – Implantació del telèfon 112, únic per a tot l'àmbit europeu i amb resposta immediata les 24 hores del dia, que centralitza totes les trucades d'urgència. Serveix perquè els ciutadans i ciutadanes puguin sol·licitar els serveis públics d'urgències sanitàries, d'extinció d'incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d'una situació d'emergència. – Entrada en servei de les instal·lacions de la seu administrativa i el control operatiu de la regió d’emergències metropolitana sud, a l’Hospitalet de Llobregat. – Aprovació de la revisió del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de Tarragona (PLASEQTA). – Autorització de la despesa d’abast plurianual per un import de 2.387.967,84 € per a la contractació de 3 nous camions de bombers amb autoescales automàtiques, destinades a la renovació del parc mòbil. – Adjudicació dels 58 nous vehicles de bombers que han de substituir els "egipcis" retirats el desembre passat. El cost total de l’operació és de 21.707.552 €. – Aprovació de l’oferta d’ocupació pública de 125 noves places de la categoria de bomber de l’escala bàsica del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2004. – Convocatòria per a la concessió de subvencions adreçades a ens locals per a dotacions i inversions en infraestructures destinades a parcs de bombers voluntaris, per una quantitat màxima de 901.519 €. – Pla de xoc de reforma i condicionament de parcs de bombers que abasta fins a l'any 2006 i que representarà una inversió global de 62,4 M€. – Modificació puntual del Pla General d’Ordenació del municipi de Mataró, que permetrà la construcció d’un nou parc de bombers de la ciutat, molt més gran i amb unes instal·lacions adaptades a les necessitats actuals d’un parc que dóna servei tant a la ciutat com a la resta de municipis veïns. – Presentació del conveni amb la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UNESPA), pel qual aquesta contribuirà a la millora dels serveis d’extinció d’incendis. El Conveni serà de 14 M€ anuals durant els tres anys de vigència, que suposa un augment del 75%. – Pla d’aplicació de la recaptació del gravamen finalista previst a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, per l'any 2003. La recaptació correspon a l’impost finalista que grava les empreses situades a Catalunya que poden generar un risc i activar plans de protecció civil. Jocs i espectacles – Actualització de la normativa de jocs i apostes mitjançant l’aprovació d’un nou decret que integra de forma unitària la normativa de jocs i apostes. – Signatura del “Conveni marc per a la delegació de competències en matèria de Policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics”. – Constitució de la Mesa Tècnica del Joc entre el Departament d’Interior i les diferents associacions del sector del joc privat a Catalunya. 36 �– Constitució de la Comissió Permanent del Consell Assessor d’Espectacles i Activitats Recreatives. – Decret 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés de determinats establiments d’espectacles i activitats recreatives. Altres actuacions – Conveni de col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació Professional i Investigacions (UNITAR) per a la creació d’un centre de formació per a la cooperació descentralitzada (CIFAL) a Barcelona dedicat a seguretat, espai de convivència o diversitat cultural. – Signatura d’un conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya per estudiar i fer un seguiment de la informació que ofereixen els mitjans audiovisuals en relació amb les actuacions que du a terme el Departament d’Interior i amb les temàtiques que afecten el seu àmbit competencial. 37 �Departament d’Economia i Finances Acció de Govern – Elaboració i presentació dels pressupostos de la Generalitat per al 2004 i per al 2005. Ambdós projectes de Llei de Pressupostos han estat aprovats pel Parlament. Els del 2004 van ser aprovats a l’estiu i amb un volum total de despesa de 18.514 M€, un 7,1% més que la despesa efectuada l'any 2003 i uns ingressos de 17.660 M€, amb un increment del 9,6%. Aquests pressupostos han servit per posar en marxa les grans línies programàtiques actuals del Govern: polítiques socials; competitivitat i impuls als sectors productius de l'economia; inversions i infraestructures, ensenyament, seguretat i habitatge. Els pressupostos per al 2005 preveuen uns ingressos no financers de 20.102 M€, amb un increment del 13,9%, i unes despeses no financeres de 20.706 M€ (12,2%). És significatiu el salt inversor que preveuen amb un total de 4.483 M€, un 65,1% més que l'exercici anterior. Els comptes consoliden el canvi d'orientació iniciat ja l'any 2004. Aquest esforç inversor es concentrarà, bàsicament, en quatre àmbits: polítiques socials i educació, foment de la competitivitat i infraestructures, habitatge i barris, i seguretat i justícia. La inversió per habitant és de 669 € davant dels 365 € el 2003 i dels 405 € el 2004. – Presentació al Parlament de l’informe economicofinancer que va encarregar el Govern al Departament d’Economia i Finances per conèixer l’estat dels comptes de la Generalitat a 31 de desembre del 2003. El resultat de l’informe, elaborat per una unitat especial dirigida per l’interventor general, Josep Maria Portabella, va detectar un resultat negatiu de 1.177 M€ i una despesa acumulada i desplaçada de 2.903 M€. Per aquest motiu, s’ha elaborat un pla de sanejament, que ha estat aprovat pel Govern català i pel Consejo de Política Fiscal y Financiera i que aconseguirà reduir el dèficit i arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008. – Presentació de l’informe de gestió que va encarregar el Govern al Departament, que detecta les principals patologies de la gestió pública de l’anterior administració, i proposa un seguit de mesures per evitar que aquestes pràctiques es repeteixin i per millorar la gestió. – Constitució de la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat per començar a debatre sobre la revisió de l’actual model de finançament autonòmic. S’ha demanat formalment al Govern central que comencin les negociacions. En l’última reunió del mes de desembre, es va presentar la liquidació del 2002, que és el primer any d’aplicació del nou model de finançament. La Generalitat va aconseguir gràcies al nou model 251M€, una xifra per sota dels 469 M€ que s’havien previst. En el si d’aquesta Comissió també s’ha constituït una comissió tècnica formada pels millors especialistes en la matèria per posar al dia les estimacions del dèficit fiscal de Catalunya. – Renovació del conveni de l’Obra Social entre la Generalitat i les deu caixes d’estalvis catalanes per un import de 18 M€. Les entitats han incrementat en un 11,1% la seva aportació respecte a l’any anterior. El conveni atorga a la Generalitat la possibilitat d’orientar i establir prioritats en matèria d’obra social, per tal que les entitats inverteixin part de la seva obra a respondre a les noves necessitats socials i culturals dels ciutadans. – Creació de les comissions d’inversions i de retribucions de les caixes catalanes. Aprovació del decret que introdueix les modificacions necessàries per adaptar la legislació catalana a la Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’Estat 2004. El decret regula la creació de les comissions d’inversions i de retribucions, i estableix la representació de les corporacions locals i dels impositors de la resta de CA en els òrgans de govern de les caixes catalanes. 38 �– Adjudicació de 500 M€ en obligacions per refinançar més del 70% del deute viu de les universitats. La Generalitat assumirà el 70% del deute d'aquestes entitats, amb un estalvi de més de 800.000 € anuals i una millora en els terminis d'amortització. – Aixecament de la intervenció de les mútues Norton Life, Personal Life i Caja Hipotecaria Mutual, mantenint algunes mesures de supervisió preventives sobre l’activitat de la tercera. – Recepció de 53,5 M€ addicionals de la Comissió Europea, com a reconeixement de l’eficiència en la gestió dels ajuts europeus que Catalunya rep a través dels fons FEDER i FSE. Suposa una dotació d’un 4% més sobre els recursos inicials aprovats per a les zones objectiu 2 de Catalunya per al 2000-2006. Catalunya podrà a partir d’ara sumar aquest import addicional als 1.235,5 M€ que ja gestionava. – Autorització al Servei Català de la Salut per al pagament de 800 M€ als centres sanitaris concertats, per tal d’avançar les contraprestacions derivades de convenis o contractes de prestació de serveis sanitaris. – El Tribunal Català de Defensa de la Competència ha dictat les seves primeres resolucions sancionadores a empreses per conductes d'abús de posició dominant i pràctiques restrictives de la competència. Han estat dirigides a dinou autoescoles de Sabadell, a l'empresa Baqueira Beret SA i a Endesa. – Les pimes guanyen terreny en productivitat a les grans companyies: la rendibilitat de l'empresa catalana es manté per sobre l'europea i l'espanyola, segons l'Informe anual de l’empresa catalana 2003 elaborat per la Direcció General de Programació Econòmica, amb dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya. – La inversió de les empreses catalanes a l’estranger s’ha multiplicat per 9,4 en deu anys, segons destaca l’últim número de la revista Nota d’Economia, editada pel Departament. Institut Català de Finances – Autorització de la formalització d’una operació d’endeutament a favor de Fira 2000 SA per un import de 50 M€, avalada per l’ICF, per finançar l’ampliació dels nous pavellons. – Creació de la societat mercantil ICF Equipaments, encarregada de buscar el millor finançament per construir les infraestructures que li encarregui la Generalitat, especialment escoles. – ICF Holding tanca el finançament dels trens de la Línia 9 per 350 M€. La societat Arrendadora Ferroviària, constituïda per l’ICF Holding, “la Caixa”, Cajamadrid i Société Générale, han signat els contractes de finançament per comprar els 50 trens que circularan per la futura L9 del metro de Barcelona. – L’ICF arriba a un acord amb els ajuntaments i els empresaris de les Valls d’Àneu per mantenir oberta l’estació Espot Esquí, amb la decisió de cedir-los-en la gestió. – L’ICF Holding entra en l’accionariat de l’empresa Projectes Territorials del Bages, amb una aportació de 2 M€. – Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICF ha formalitzat 327 operacions, per un import total 324,7 M€, amb una mitjana de 993.082 € per operació: 39 �Distribució Barcelonès comarcal d'operacions (en €) Període 1.1.2004-30.11.2004 120 formalitzades 36,7% 226.927.934,06 69,9% 1.891.066,12 8 174 17 5 11 13 24 1204 % 2,4% 53,2% 5,2% 1,5% 3,4% 4,0% 7,3% 36,7% 1,2% import 638.692,00 260.123.984,16 11.206.913,10 447.769,00 8.590.927,50 12.311.748,50 10.623.134,26 226.927.934,06 4.266.700,00 % 0,2% 80,1% 3,5% 0,1% 2,6% 3,8% 3,3% 69,9% 1,3% mitjana 79.836,50 1.494.965,43 659.230,18 89.553,80 780.993,41 947.057,58 442.630,59 1.891.066,12 1.066.675,00 Maresme Alta Ribagorça 81 2,4% 0,3% 638.692,00 90.200,00 0,2% 0,0% 79.836,50 90.200,00 Vallès Occidental Garrigues 171 5,2% 0,3% 11.206.913,10 30.630,00 3,5% 0,0% 659.230,18 30.630,00 Vallès Oriental Noguera Àmbit PallarsPonent Sobirà 112 244 3,4% 0,6% 7,3% 1,2% 8.590.927,50 99.570,80 10.623.134,26 1.092.900,00 2,6% 0,0% 3,3% 0,3% 780.993,41 49.785,40 442.630,59 273.225,00 Alt PlaUrgell d'Urgell Alta Ribagorça Segarra 41 12 16 1,2% 0,3% 0,3% 0,6% 0,3% 1,8% 4.266.700,00 209.800,00 90.200,00 1.200.000,00 1,3% 0,1% 0,0% 0,4% 1.066.675,00 209.800,00 90.200,00 600.000,00 0,6% 0,6% 1,2% 0,3% 0,3% 6,7% 0,0% 0,1% 0,0% 0,2% 30.630,00 57.705,58 49.785,40 369.550,00 Pallars Sobirà Vall d'Aran Pla d'Urgell Camp de Tarragona 22 41 1 22 30.630,00 346.233,46 99.570,80 739.100,00 1.092.900,00 2.548.000,00 209.800,00 8.571.919,02 0,3% 0,8% 0,1% 2,6% 273.225,00 2.548.000,00 209.800,00 389.632,68 Segarra Alt Camp Segrià Baix Camp 23 65 0,6% 0,9% 1,8% 1,5% 1.200.000,00 4.978.382,14 346.233,46 1.230.176,00 0,4% 1,5% 0,1% 0,4% 600.000,00 1.659.460,71 57.705,58 246.035,20 Urgell Baix Penedès Vall d'Aran Conca de Barberà 24 12 0,6% 1,2% 0,3% 0,6% 739.100,00 475.133,00 2.548.000,00 720.300,00 0,2% 0,1% 0,8% 0,2% 369.550,00 118.783,25 2.548.000,00 360.150,00 222 6,7% 0,6% 8.571.919,02 87.165,79 2,6% 0,0% 389.632,68 43.582,90 Alt Camp Tarragonès 36 0,9% 1,8% 4.978.382,14 1.080.762,09 1,5% 0,3% 1.659.460,71 180.127,02 Baix Camp Centrals Comarques Baix Penedès Anoia 5 32 44 1,5% 9,8% 1,2% 1,2% 1.230.176,00 27.016.640,98 475.133,00 6.072.392,00 0,4% 8,3% 0,1% 1,9% 246.035,20 844.270,03 118.783,25 1.518.098,00 Conca Bagesde Barberà 2 15 0,6% 4,6% 720.300,00 14.716.933,50 0,2% 4,5% 360.150,00 981.128,90 Berguedà Priorat 23 0,9% 0,6% 778.679,34 87.165,79 0,2% 0,0% 259.559,78 43.582,90 Maresme Àmbit Metropolità Vallès Occidental Alt Penedès Vallès Oriental Baix Llobregat Àmbit Ponent Barcelonès Alt Urgell Garrigues Segrià Noguera Urgell Camp Prioratde Tarragona Osona Tarragonès ComarquesCentrals Gironines Comarques Alt Empordà Anoia nombre 10 6 3,1% 1,8% 5.448.636,14 1.080.762,09 1,7% 0,3% 473.969,02 180.127,02 37 32 11,3% 9,8% 11.434.059,37 27.016.640,98 3,5% 8,3% 309.028,63 844.270,03 46 1,8% 1,2% 912.374,99 6.072.392,00 0,3% 1,9% 152.062,50 1.518.098,00 Baix Empordà Bages 155 1,5% 4,6% 747.282,00 14.716.933,50 0,2% 4,5% 149.456,40 981.128,90 Garrotxa Berguedà Gironès Osona 34 108 1,2% 0,9% 2,4% 3,1% 379.400,00 778.679,34 5.087.695,61 5.448.636,14 0,1% 0,2% 1,6% 1,7% 94.850,00 259.559,78 635.961,95 473.969,02 Pla de l'Estany Comarques Gironines Ripollès Alt Empordà 371 64 0,3% 11,3% 1,2% 1,8% 159.000,00 11.434.059,37 579.300,77 912.374,99 0,0% 3,5% 0,2% 0,3% 159.000,00 309.028,63 144.825,19 152.062,50 Selva Baix Empordà Terres de l'Ebre Garrotxa 59 13 4 2,8% 1,5% 4,0% 1,2% 3.569.006,00 747.282,00 3.860.901,00 379.400,00 1,1% 0,2% 1,2% 0,1% 396.556,22 149.456,40 296.992,38 94.850,00 Baix Ebre Gironès Montsià Pla de l'Estany 83 15 0,9% 2,4% 1,5% 0,3% 753.500,00 5.087.695,61 2.800.700,00 159.000,00 0,2% 1,6% 0,9% 0,0% 251.166,67 635.961,95 560.140,00 159.000,00 Ribera d'Ebre Ripollès Terra Alta Selva 42 93 0,6% 1,2% 0,9% 2,8% 127.701,00 579.300,77 179.000,00 3.569.006,00 0,0% 0,2% 0,1% 1,1% 63.850,50 144.825,19 59.666,67 396.556,22 25 13 327 3 7,6% 4,0% 100,0% 0,9% 3.107.128,43 3.860.901,00 324.737.767,22 753.500,00 1,0% 1,2% 100,0% 0,2% 124.285,14 296.992,38 993.081,86 251.166,67 Sense de territorialitzar (*) Terres l'Ebre Totals Baix Ebre (*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament Montsià 5 1,5% 2.800.700,00 0,9% 560.140,00 Ribera d'Ebre 2 0,6% 127.701,00 0,0% 63.850,50 Terra Alta 3 0,9% 179.000,00 0,1% 59.666,67 25 327 7,6% 100,0% 3.107.128,43 324.737.767,22 1,0% 100,0% 124.285,14 993.081,86 Sense territorialitzar (*) Totals (*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament 40 �DISTRIBUCIÓ COMARCAL DE LES OPERACIONS FORMALITZADES PER L'ICCA PERÍODE 1.1.2004-30.11.2004 Nombre ÀMBIT METROPOLITÀ Alt Penedès Baix Llobregat % s/total 87 9,94% Import % s/import 7.668.444,91 12,78% 1 0,11% 219.000,00 0,37% 12 1,37% 335.066,00 0,56% Barcelonès 27 3,09% 1.800.325,52 3,00% Garraf 19 2,17% 1.345.499,00 2,24% Maresme 14 1,60% 1.788.673,09 2,98% Vallès Occidental 8 0,91% 1.866.173,02 3,11% Vallès Oriental 6 0,69% 313.708,28 0,52% COMARQUES GIRONINES 50 5,71% 4.886.521,55 8,15% Alt Empordà 18 2,06% 369.405,41 0,62% Baix Empordà 0,81% 16 1,83% 486.791,90 Garrotxa 1 0,11% 24.170,00 0,04% Gironès 3 0,34% 773.024,00 1,29% Selva CAMP DE TARRAGONA Alt Camp 12 1,37% 3.233.130,24 5,39% 116 13,26% 1.933.239,84 3,23% 6 0,69% 205.811,71 0,34% 34 3,89% 609.446,05 1,02% Conca de Barberà 5 0,57% 189.184,66 0,32% Priorat 1 0,11% 21.600,00 0,04% 70 8,00% 907.197,42 1,51% 358 40,92% 11.836.886,27 19,75% 187 21,37% 5.270.376,29 8,80% Baix Camp Tarragonès TERRES DE L'EBRE Baix Ebre Montsià 86 9,83% 2.867.057,82 4,78% Ribera d'Ebre 46 5,26% 2.701.999,13 4,51% Terra Alta ÀMBIT DE PONENT 39 4,46% 997.453,03 1,66% 248 28,34% 27.798.682,10 46,39% Alt Urgell 1 0,11% 43.730,00 0,07% Alta Ribagorça 6 0,69% 172.018,00 0,29% Garrigues 15 1,71% 2.687.064,44 4,48% Noguera 18 2,06% 681.959,71 1,14% 1 0,11% 190.520,00 0,32% Pallars Sobirà Pla d'Urgell 9 1,03% 1.453.719,00 2,43% Segarra 4 0,46% 151.560,10 0,25% Segrià 122 13,94% 21.065.225,15 35,15% Urgell 72 8,23% 1.352.885,70 2,26% 16 1,83% 5.811.808,75 9,70% COMARQUES CENTRALS Anoia 1 0,11% 5.060,83 0,01% Bages 3 0,34% 708.023,45 1,18% Berguedà 3 0,34% 1.524.969,00 2,54% Osona 7 0,81% 3.491.675,47 5,83% Solsonès TOTAL 2 0,23% 82.080,00 0,14% 875 100,00% 59.935.583,42 100,00% Institut Català de Crèdit Agrari Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICCA ha formalitzat 875 operacions, per un import total 59,9 M€. L’activitat de l’Institut s’ha adreçat als sectors agrícola, agroindustrial, pesquer, ramader, forestal, aqüícola i a l’agroturisme i ha abastat 35 comarques. 41 �Àmbit tributari La recaptació tributària de la Generalitat durant els mesos de gener a novembre del 2004, s’ha incrementat en un 19,86%, respecte a l’exercici anterior. RECAPTACIÓ DELS INGRESSOS TRIBUTARIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Període gener-novembre 2004 (dades provisionals) 2004 2003 % var. IMPOSTOS DIRECTES Impost successions i donacions 415.469.800,54 350.580.499,53 18,51% Impost patrimoni* 277.351.513,98 274.106.944,23 1,18% SUBTOTAL I. DIRECTES 692.821.314,52 624.687.443,76 10,91% IMPOSTOS INDIRECTES Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats 2.315.783.542,34 1.885.832.395,09 22,80% SUBTOTAL I. INDIRECTES 2.317.474.539,09 1.885.842.196,33 22,89% 301.151.843,78 270.630.654,50 11,28% 5.402.903,58 6.858.944,25 -21,23% 306.554.747,36 277.489.598,75 10,47% 3.316.850.600,97 2.788.019.238,84 18,97% 476.734,74 724.261,50 -34,18% Gravamen de protecció civil 1.135.122,92 1.078.609,62 5,24% TOTAL TRIBUTS PROPIS 1.611.857,66 1.802.871,12 -10,59% PENDENT D'APLICAR A PRESSUPOST 98.548.860,24 60.897.260,52 61,83% TOTAL TRIBUTS (cedits+propis+pendent) 3.417.011.318,87 2.850.719.370,48 19,86% TAXES I A. INGRESSOS Total taxes estatals sobre el joc Altres Ingressos SUBTOTAL TAXES I ALTRES TOTAL TRIBUTS CEDITS Impost sobre grans establiments comercials 42 �Departament de Governació i Administracions Públiques Acció de Govern Organització Territorial – Inici dels treballs legislatius per a l’articulació del projecte del nou model d’organització territorial de Catalunya. – Creació de la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central i a la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran. – Creació de la Comissió mixta de traspàs de serveis i recursos de les diputacions a la Generalitat i als consells comarcals i establiment de la seva composició, organització i funcionament. Funció Pública – Estructuració i reestructuració dels departaments del Govern. – Inici dels treballs d’elaboració del Llibre Blanc de la Funció Pública Catalana. – Aprovació de l’oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2004, de 899 places per a cossos i escales de funcionaris d’administració general i d’administració especial de la Generalitat de Catalunya. – Acord de regulació de determinats aspectes del règim del personal eventual i publicitat dels nomenaments de l’esmentat personal. – Queden suprimits 53 consells i comissions de l’Administració per tal d’agilitar la Generalitat. – Acord per a la selecció de mútues de treball i malalties professionals de la Seguretat Social que han de donar cobertura d’assegurances al personal pertanyent al Règim General de la Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. – Signatura del conveni de col·laboració entre la Secretaria d’Administració i Funció Pública i l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques per a l’aplicació d’un programa específic de revisions i avaluacions de les incapacitats per contingències comunes dels empleats/des públiques de la Generalitat de Catalunya. – S’ha creat, amb la col·laboració de la Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball i Indústria, una unitat d’auditoria amb l’objectiu d’avaluar el sistema de prevenció de l’Administració de la Generalitat. – Vistiplau a l’acord de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat sobre les retribucions dels anys 2004 i 2005 amb un increment del 2% respecte a les fixades al 2003 per al personal funcionari i estatutari (amb un increment del 2% pel que fa a l’any 2004 i d’un 2,3 % pel que fa a l’any 2005, i un increment anual equivalent al 20 % del complement de destinació). També inclou l’aportació, per part de l’Administració de la Generalitat, com a promotora del pla de pensions per als seus empleats, d’un import equivalent al 0,5 % de la massa salarial tant de l’any 2004, com de l’any 2005. 43 �– S’acorda un increment salarial del 2%, pel que fa al personal laboral, i per a l’any 2004, així com una aportació, per part de l’Administració de la Generalitat, com a promotora del pla de pensions per als seus empleats, d’un import equivalent al 0,5 % de la massa salarial de l’any 2004. – Concessió d’ajuts a les organitzacions sindicals per fomentar l’acció i la formació sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat pel que fa al personal funcionari d’administració i tècnic, al personal docent no universitari, al personal estatutari i al personal laboral. L’import de l’ajut atorgat a les organitzacions sindicals és de 110.995 €. – S’ha signat el Pacte sobre Drets sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat. Escola d’Administració Pública de Catalunya. – Inici dels treballs i de les relacions amb tots els agents implicats per a la creació i regulació del Pla únic de formació de les administracions catalanes. – Signatures de convenis amb les diputacions catalanes, les entitats municipalistes i les universitats publiques de Catalunya per a la realització i l’organització d’un mestratge en gestió i dret local. – Acollida a la seu de l’Escola del Centre Europeu de Regions. Reforçament de les relacions amb l’Institut Europeu d’Administració Pública i autorització d’aquesta entitat per editar en català les seves publicacions. – Pel que fa a E-formació: impuls de la formació virtual mitjançant la disposició d’una plataforma tecnològica que es posarà al servei dels departaments, dels centres de formació i de les entitats locals de Catalunya durant el 2005. Administració Local – S'atorguen ajuts per al finançament de les despeses extraordinàries ocasionades als ens locals pels temporals diversos i incendis esdevinguts a l'estiu i a la tardor de 2003 per un import total de 3.263.823 €. Han estat subvencionades un total de 97 actuacions. – Subvenció a l’Ajuntament de Banyoles de 404.223,73 € per indemnitzar les víctimes i familiars de l’accident succeït a l’estany de Banyoles l’any 1998. – Convocatòria de subvencions per al finançament dels serveis comarcals d’assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis i del programa corresponent als anys 2004 i 2005. La dotació màxima per a l’any 2004 és d’1.200.000 € i per a l’any 2005, de 3 M€. – Ajut d’1.3 M€ a l’Ajuntament de Badia del Vallès per a la prestació de serveis municipals no obligatoris, i pròrroga de les previsions de suport financer de la Llei de creació del municipi, que finalitzava la seva vigència l’abril del 2004. – Acord de Govern per crear un programa que tingui per objectiu cooperar amb els petits municipis i les zones deprimides per tal de detectar les seves necessitats i poder trobar-hi solucions convenients. Òrgans del Departament de Governació i Administracions Públiques – Designació dels representants de la Generalitat a la Junta de Govern de l’Institut Europeu de la Mediterrània. – Modificació de la composició de la Comissió Govern de la Generalitat-Conselh Generau Vall d’Aran. Constitució d’un grup de treball Generalitat-Vall d’Aran, que ha analitzat la 44 �situació actual dels traspassos i de la prestació dels serveis amb tots els departaments de la Generalitat. – Se suprimeix l’Àrea de Cooperació al Desenvolupament dependent de la Secretaria de Cooperació Exterior. Secretaria de Cooperació Exterior – Aprovació del Pla Anual de Cooperació per al desenvolupament del 2004. – S’inicia el procés jurídic per crear el Consell Català de Foment de la Pau i el Comitè d’Ajut Humanitari d’Emergència. – Presentació del programa ‘Joves cooperants 2004’ que permetrà a joves menors de 30 anys en atur treballar en projectes de cooperació al desenvolupament en països de l’Amèrica Central i del Sud i de l’Àfrica. – Resolució per la qual s’amplia l’import màxim dels ajuts a les comunitats catalanes a l’exterior per finançar despeses corrents i activitats socials i/o culturals. L’ampliació de l’import màxim de la subvenció és de 180.660 €. Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament – Convocatòria ordinària de subvencions a ONG, per un import de 9.360.000 €, destinades a donar suport a projectes que realitzen les ONG en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional. Aquesta s’ha adaptat als objectius estratègics i als països prioritaris del Pla Director i del Pla Anual 2004. – Convocatòria de subvencions per un import de 1.100.000 € per al finançament de projectes a realitzar per organitzacions empresarials per al desenvolupament de projectes de cooperació de millora de la capacitat productiva i l’ocupació, conjuntament amb el COPCA. – Convocatòria restringida de subvencions per un import de 1.150.000 € destinades a donar suport a les universitats catalanes i a les xarxes d’universitats dels Països Catalans que impulsen projectes de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional. – Actuacions d’Ajut Humanitari d’Emergència a l’Iran, el Marroc, Haití, el Txad i les Filipines mitjançant diverses ONG i de manera coordinada amb l’Ajuntament de Barcelona, el Fons Català de Cooperació i la FCONGD per un valor de 375.000 €. – Signatura de convenis de col·laboració amb Metges Sense Fronteres, Creu Roja, UNICEF, Farmacèutics Mundi, Acció Solidària-Igman i la Fundació Doctor Trueta. Els convenis d’ajut humanitari sumen més d’1 M€.. – Participació de l’ACCD amb 500.000 € al fons dels pressupostos de Ministeri de Salut de Moçambic. – Signatura del Convenis de cooperació amb la Fundació Rigoberta Menchú Tum Intermón Oxfam, Fundació Clínic, CCOO, UGT, Associació Àgora Nord Sud, Càtedra UNESCO per la Pau i els Drets Humans- Escola de Cultura per la Pau, PNUD a Colòmbia, Comitè Català de l’ACNUR, UNRWA a Palestina, entre d’altres. 45 �Administració Oberta de Catalunya – Es modifica la composició del Consell General del Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya i s’aproven les bases estratègiques i les bases operatives del Consorci. – Acord de dissolució de la societat Serveis Públics Electrònics S.A. – Consolidació dels serveis de certificació electrònica que presta CatCert. – Atorgament de subvencions als ens locals per un import de 6 M€ per a projectes d’administració electrònica. FEDER – Resolució per la qual es dóna publicitat a les actuacions dels ens locals de Catalunya incorporades al Document únic de programació per a la zona Objectiu 2 de Catalunya amb cofinançament FEDER per a les anualitats 2004 i 2005 amb un import total de 68.802.635,00 € PUOSC – Decret d'aprovació de les bases d'execució del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya per al quadrienni 2004-2007 i del PUOSC 2004 per un import total de 84.721.118 €. – Decret d’aprovació de les bases d'execució dels programes específics de cooperació municipal de la Diputació de Girona i de les biblioteques del PUOSC per al mateix quadrienni. – Signatura del Conveni per a l’aportació de la Diputació de Lleida al Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) 2004-2007, d’acord amb el que estableix l’article 10 de la convocatòria aprovada mitjançant el Decret 189/2003. – Les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida han signat els convenis en què es fixen les aportacions que han de fer al PUOSC, d’acord amb el que disposa la Llei 23/1987. – Signatura d’un conveni entre la Generalitat i la Diputació de Barcelona amb el compromís mutu de desistir dels plets que mantenen respecte a la cooperació inversora en obres i serveis de competència municipal. Fons de Cooperació Local – Publicació de les resolucions de distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya, any 2004 per a ajuntaments per un import de 43.044.363,00 € i per a consells comarcals amb un import de 27.749.245,00 €. Avantprojectes de Llei – Avantprojecte de llei de la Comissió Jurídica Assessora amb l’objectiu de fer més operatiu el funcionament de la Comissió, i facilitar el desenvolupament dels debats, preservar la congruència i la unitat de la doctrina jurídica creada i simplificar la burocràcia. La segona finalitat de l’avantprojecte és establir un règim d’incompatibilitats propi dels membres de la Comissió, que garanteixi la total objectivitat i imparcialitat dels dictàmens. A més, l’avantprojecte adequa les competències de la Comissió a les modificacions legislatives que s’han anat produint, amplia les competències en relació amb els supòsits en els quals ha de dictaminar preceptivament i també pel que fa a l’elaboració de dictàmens no preceptius. 46 �– Avantprojecte de llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya. Té per finalitat modificar l’estructura del Jurat, de manera que sigui un òrgan col·legiat permanent de l’Administració de la Generalitat, amb independència jeràrquica i de criteri. A més, s’ha establert una prohibició expressa per tal que la presidència de les seccions del jurat no pugui ser ocupada per persones que exerceixin l’advocacia o l’assessorament immobiliari i urbanístic. 47 �Departament d’Educació Acció de Govern – Elaboració i presentació del “Programa 2004-2007. Una educació per al segle XXI” a tota la comunitat educativa. – Impuls del Pacte Nacional d’Educació. Creació de cinc grups de treball per al debat d’aquest Pacte (professorat, autonomia dels centres, corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació, família i educació i xarxa de centres finançats amb fons públics). L’objectiu és obrir el procés de debat el proper gener, fins al maig. Les conclusions serviran de base per a l’elaboració d’una Llei Catalana d’Educació amb la participació de tota la comunitat educativa. – Atorgament del Premis Catalunya Educació en distinció a mestres, professors i professores, centres i projectes d’innovació per la seva trajectòria, tasca professional o excel·lència en l’àmbit de l’educació. Centres Docents – Aprovació de la Llei 5/2004, de creació de 30.000 places de llars d’infants de qualitat per al període 2004-2008. Es prioritzen zones socialment desfavorides, respectant l’equilibri territorial i tenint en compte les fluctuacions de la demanda. – Decret 252/2004, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Aquesta normativa garanteix plena transparència en el procés d’admissió de l’alumnat als centres i facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. – Regulació de la constitució i la composició del Consell Escolar, la selecció del director o la directora i el nomenament i cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics, amb l’objectiu de dotar tots els centres públics de mecanismes per exercir i consolidar l’autonomia dels estaments de la comunitat educativa i, en definitiva, de millorar la qualitat educativa. – Creació, de manera experimental, de 12 Oficines Municipals d’Escolarització, una eina per a la transparència en els processos de matriculació i un espai de participació dels municipis en el fet educatiu. – Creació de les Oficines d’Informació Escolar als ajuntaments, per tal de poder informar les famílies i l’alumnat de tota l’oferta educativa existent en el seu àmbit municipal. – Elaboració del Pla de Construccions Escolars 2004-2007, que inclou la construcció de nous Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP), Instituts d’Estudis de Secundària (IES) i obres de reforma, adequació i millora (RAM). – Entrada en funcionament, el 2004, de 28 edificis de CEIP i de 9 IES de nova construcció que representen 8.455 llocs escolars. – Entrada en funcionament, el 2004, de 31 ampliacions en CEIP i de 26 en IES que representen 8.650 llocs escolars. – 21,2 M€ per al funcionament i 15,9 M€ per a la creació de places municipals de llars d’infants. 48 �– 5,9 M€ per a la renovació del conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Barcelona, per a la creació de noves places d’educació preescolar a la ciutat de Barcelona 2005-2007. Previsió de creació de 1.200 noves places. – 21,7 M€ per subvencionar, a través de concurs públic, els centres docents privats per a l’educació infantil (P4 i P5) el curs 2004-05. – 43,9 M€ destinats a la concertació de l’ensenyament de P3 per al curs 2004-2005 a 853 unitats escolars. – Creació de 5 escoles de música en col·laboració amb els ajuntaments. – Increment de 2.610 noves places a Escoles Oficials d’Idiomes. Ordenació i Innovació Educativa – Creació de la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social amb l’objectiu d’afrontar els nous reptes que planteja l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut al sistema educatiu. – Pla de Llengua i Cohesió Social per adequar el sistema educatiu a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Es destinen més de 35 M€ a diverses actuacions per al curs 2004-2005 que tenen com a objectiu consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, l’acollida i integració a l’escola per a tot l’alumnat i promoure la igualat d’oportunitats. ƒ Es triplica la inversió destinada a l’acollida de l’alumnat nouvingut. ƒ Es destinen 850 mestres i professors per posar en marxa el pla. ƒ Es doblen els ajuts a l’escola concertada, que passen a ser de 7.200 €. Es doblen els centres concertats que reben aquests ajuts, que passen a ser 100. Es destinen 40 professors per a aules d’acollida a centres concertats. La inversió total és d’ 1 M€, que equival a multiplicar per deu els ajuts a l’escola concertada per aquest concepte. – Posada en marxa de gairebé 700 aules d’acollida (565 en centres públics i 100 en concertats) per atendre les necessitats dels alumnes nouvinguts. – Creació de la Unitat de Programes d’Innovació Educativa per avançar en la implantació de diferents programes: ƒ Biblioteques escolars i el gust per la lectura ƒ Coeducació i Igualtat de gènere ƒ Educació per a la Ciutadania ƒ Educació en Comunicació audiovisual ƒ Educació mediambiental ƒ Convivència i Mediació escolar ƒ Salut a l’escola ƒ Llengües estrangeres – Iniciació de 90 aules obertes per donar suport a alumnes amb mancances significatives en els seus aprenentatges. – Dotació de 17 unitats de suport a l’educació especial en centres ordinaris per a l’escolarització d’alumnes que, per les seves necessitats educatives especials, són susceptibles de ser escolaritzats en centres d’educació especial. – Programa de Convivència i Mediació Escolar en el qual participen tots els col·lectius de la comunitat educativa. S’ha iniciat el programa a 53 IES nous per al curs 2004-2005, de manera qeu són 103 els que l’estan desenvolupant, amb 105 alumnes, 621 professors i 49 �professores i 339 pares i mares inscrits. Aquest programa, que fomenta la participació de totes les persones del centre, és especialment indicat per a la resolució de petits conflictes i per als casos de maltractament entre alumnes. – Inversió de 18,2 M€ en tecnologies de la informació per als centres docents i serveis educatius. S'han instal·lat 9.379 ordinadors i 1.759 videoprojectors, amb configuracions i tipologies adaptades a necessitats específiques: 711 aules específiques (d'acollida, obertes i de suport a l'educació especial), 100 aules de batxillerat científic, 150 aules multimèdia per a l'educació secundària, 459 ordinadors portàtils per a professionals de serveis educatius... – S'han posat en funcionament l'entorn d'e-learning Educampus del Departament d'Educació, al servei de la formació permanent del professorat i, en general, de tota la comunitat educativa, i l'aplicació educativa JClic per Internet, incorporada al portal educatiu edu365.com, que dóna accés a milers d'activitats educatives per a l'alumnat. Formació Professional i Educació Permanent – Assumpció de les competències sobre formació de persones adultes i definició dels eixos d’actuació per al període 2004-2007 en aquesta matèria. – Oferta de 75 cicles formatius nous en centres públics (l’ampliació més alta que s’ha realitzat mai des de l’existència dels cicles formatius). – Acord de col·laboració amb el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació per coordinar els processos de correspondència i reconeixement de crèdits entre els Cicles Formatius de Grau Superior i Estudis universitaris de primer cicle. – Aplicació de mesures inicials per flexibilitzar l’accés a la formació professional per a l’alumnat que comparteix activitat laboral i estudis: obertura de la matrícula per crèdits i inici del projecte per realitzar estudis de Formació Professional a distància. – Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per al curs 2004-2005. – Realització de 38 Plans de Transició al Treball, organitzats pel Departament d’Educació per al curs 2004-05, amb 76 grups i 1.166 joves inscrits. – Inici de l’elaboració del Catàleg integrat de qualificacions de Catalunya. – Elaboració de la normativa i experimentació de processos d’acreditació de les competències professionals. – Creació de les comissions de Formació Professional al si dels Serveis Territorials del Departament d’Educació, per tal de fer possible una nova planificació de la Formació Professional que consolidi els centres que la imparteixen com a referents per a persones i empreses i permeti, alhora, optimitzar infraestructures. – Nous convenis amb empreses, organitzacions empresarials i administracions locals, per impartir cicles formatius. – Preparació d’una oferta de formació professionalitzadora per als joves sense graduació, amb més presència en les estratègies de competitivitat i cohesió social. – Promoció de les estades de formació pràctica en empreses d’altres països d’estudiants i professors i intensificació de la participació en projectes experimentals d’àmbit internacional. – Signatura i aplicació d’un conveni amb el Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya per a la millora de la qualitat formativa de la FCT. 50 �– Impuls del procés d’implantació de sistemes de qualitat i millora contínua als centres que imparteixen FP, amb un augment considerable dels centres públics que han obtingut la certificació ISO 9001: 2000 i dels que estan en procés d’obtenir-la. – Dotació de 5 M€ per a la millora dels equipaments dels centres públics. – Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per al curs 2004-2005. – Treball conjunt amb les entitats locals i comarcals per a desenvolupar plans integrals de Formació Bàsica de persones adultes en municipis i comarques. Recursos Humans – Formalització de la proposta de dotacions de professorat a incloure en l’avantprojecte de pressupostos de l’any 2004, d’acord amb la previsió de necessitats d’escolarització en centres públics per al curs 2004-2005. S’han incorporat 2.200 dotacions de professorat i altres professionals. – Signatura del protocol de negociació per al període 2004-2005 amb els sindicats amb representació a la mesa sectorial d’educació. – Convocatòria de 3.680 places per a cossos de funcionaris docents per al proper curs 2005-2006. Es concreta en 1.950 per educació infantil i primària (1.000 d’Educació Infantil, 100 d’Audició i Llenguatge, 150 d’Educació Especial, 300 d’Anglès, 300 d’Educació Física i 150 de Música) i 1.730 per secundària (200 d’Anglès, 75 de Biologia i Geologia, 75 de Física i Química, 10 de Llatí, 10 de Grec, 50 de Dibuix, 50 d’Economia, 50 d’Educació Física, 20 de Filosofia, 40 de Francès, 200 de Geografia i Història, 200 de Llengua Castellana i Literatura, 200 de Llengua Catalana i Literatura, 100 de Matemàtiques, 50 de Música, 200 de Psicologia i Pedagogia i 200 de Tecnologia) que abasten totes les especialitats. – Increment de professorat als centres amb un elevat nombre d’alumnat nouvingut i increment dels Tallers de Llengua (curs 2003-2004). Aquesta mesura s’ha aplicat a 76 Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) i a 27 Instituts d’Educació Secundària (IES). 51 �Departament de Cultura Acció de Govern – Pressupost: 45 M€ més per a la cultura. El pressupost del Departament de Cultura per al 2005 es situa en 239.838.922 €, la qual cosa significa un creixement del 23,08 % en relació amb el pressupost de l’exercici anterior. El Departament marca les grans línies de treball: preservar el patrimoni i la memòria; potenciar la creació i el pensament contemporanis; consolidar les empreses culturals; impulsar la cooperació cultural amb l’estabiment de xarxes territorials; impulsar la cultura cívica i la participació ciutadana; projectar la cultura catalana a l’exterior. – Projecció internacional de la cultura catalana: Guadalajara, Frankfurt i Berlín. ƒ La cultura catalana, convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. Des de Catalunya s’hi desplacen 500 persones del món de la creació literària i de l’edició i la delegació de Catalunya hi organitza més de 125 actes. A la FIL hi participen 135.000 professionals del llibre. ƒ Participació a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, en la qual s’anuncia que la Cultura Catalana serà convidada d’honor a l’edició de l’any 2006 o 2007. Al mateix temps se celebrarà l’Any de la Cultura Catalana a Alemanya coincidint amb l’edició de la Fira que aculli la Cultura Catalana com a convidada d’honor. ƒ Conveni de colaboració entre l’Institut Ramon Llull i l’Instituto Cervantes amb la finalitat de promoure conjuntament la cultura catalana a l’exterior a través de la xarxa de centres de l’Instituto Cervantes. – Acords específics en l’àmbit cultural entre Catalunya i les Balears, fruit de la cimera entre els dos Governs. ƒ Commemoració del 150 aniversari dels anys Alcover i Costa i Llobera. ƒ Col·laboració en la projecció exterior de la cultura de Catalunya i les Balears. ƒ Acord per relacionar les respectives Xarxes de biblioteques públiques. ƒ Impulsar i donar continuïtat a la Trobada Internacional de Científics, amb seu alternativa a Palma i Barcelona. ƒ Acord de col·laboració per la difusió conjunta del Patrimoni arquitectònic i arqueològic. ƒ Assessorament per a la creació de programes d’ensenyaments artístics. – Papers de Salamanca. La comissió de 18 experts, consensuada entre el Ministeri de Cultura i el Departament de Cultura de la Generalitat i aprovada pel Ple del patronat de l’Arxiu de la Guerra Civil Espanyola, considera “justes i legítimes” les raons que avalen la devolució dels fons documentals de la Generalitat de Catalunya. Noves estratègies – Anunci de la creació del Consell de la Cultura i les Arts i nomenament de Josep Mª Bricall com a comissionat per iniciar el desplegament del Consell. – Encàrrec de posada en marxa de l’Institut per a la Creació Artística i el Pensament Contemporani per donar suport a partir de 2005 als processos de producció, exhibició, 52 �difusió i conservació de les pràctiques culturals i artístiques del món contemporani en els àmbits del pensament i la creació. – Presentació del “Pla del departament de Cultura 2005-2007. Una visió territorial”, a ajuntaments, representants culturals de les diputacions, Federació de Municipis de Catalunya i Associació de Municipis de Catalunya. Cooperació amb l’àmbit local, establiment de xarxes territorials i circuits de difusió, impulsar polítiques de públic i promoció en són alguns dels objectius. – Presentació del document “TNC: una nova etapa”, un document que estableix les futures línies d’actuació del Teatre Nacional de Catalunya: la creació i la difusió de l’obra dels creadors catalans és l’eix vertebrador de l’activitat del teatre i les produccions pròpies són l’eix fonamental de treball. S’incentiven les coproduccions amb els diferents agents teatrals i en especial amb els nous centres de creació i producció territorials. La Sala Tallers es dedicarà també a sala d’assaig de companyies de teatre i dansa de Catalunya. – Impuls a la promoció de la literatura. Compromís de doblar el pressupost de la Institució de les Lletres Catalanes on el suport a la creativitat, participació en l’Any del Llibre i la Lectura, ajuts a traduccions, creació de pàgines web i estudis literaris marquen les línies de treball de la Institució. Equipaments culturals – Museu Nacional d’Art de Catalunya: Inaguració del museu el 16 de desembre. 45.000 metres quadrats de superfície construïda i 12.000 metres quadrats d’exposició dedicada a l’art català. El Palau Nacional acull la totalitat de les col·leccions del MNAC, i s’hi incorporen les col·leccions del Renaixement i del barroc, les dels segles XIX i XX, les del Gabinet Numismàtic de Catalunya, les del Gabinet de Dibuixos i Gravats i les col·leccions de Fotografia. També comptarà amb la Biblioteca General d'Història de l'Art. ƒ Se signen acords amb l’Excma Sra. Carmen Cervera, baronessa ThyssenBornemisza, per a l’exhibició al MNAC de les 64 obres de la col·lecció Thyssen instal·lades fins al moment al monestir de Pedralbes i per al dipòsit al MNAC de 360 obres de la col·lecció particular de pintura catalana propietat de la baronessa. – Biblioteques: Es destinen 32.979.026 € a la construcció i millora de biblioteques públiques, en el marc del Programa d’Ajuts a Biblioteques Públiques del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya per al període 2004-2007. Els ajuts permetran la construcció de 85 biblioteques, la millora d’altres 19 i la posada en funcionament de tres nous bibliobusos. – Filmoteca de Catalunya. Presentació del projecte de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya, obra de l’arquitecte Josep Lluís Mateo. L’edifici se situarà al barri del Raval de Barcelona i comptarà amb dues sales de cinema, un banc d’imatges, arxiu i biblioteca. – Auditori. Acord per al finançament de la Sala de Cambra de l’Auditori. L’acord preveu el finançament del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i permetrà inaugurar la sala el primer semestre del 2006. – Arxius. Dos nous arxius comarcals a la Ribera d’Ebre i al Pla de l’Estany. El Departament de Cultura compromet la construcció de dos nous arxius comarcals a Móra d’Ebre i a Banyoles. – Gran Teatre Liceu. S’aprova el nou Contracte Programa del Gran Teatre del Liceu, on el Departament de Cultura incrementa la seva aportació. En el 2005 aquesta aportació se situa en el 32% i es preveu que al final del període 2006-2009 l’aportació se situï en el 40%. 53 �– El Patronat de Poblet aprova la confecció d’un pla integral d’actuacions per al període 2005-2007. Audiovisual – Participació en el projecte de Ciutat de l’Audiovisual a Terrassa. Participació a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) en el projecte estratègic d’especialització de Terrassa com a Ciutat de l’Audiovisual de Catalunya: s’aprova la participació de l’ICIC en la creació de la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, que tindrà per objecte la creació i gestió del futur Parc Audiovisual de Terrassa. – Impuls al Consorci Catalan Films & TV amb la participació de l’ICIC. Aquest Consorci té tres línies d’actuació: ƒ Promoció internacional de les produccions catalanes ƒ Gestió dels fons internacionals de suport a la producció ƒ Creació de fons de coproducció, tant estatals com internacionals – Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central Hispano) amb l'objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 12 M€ a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres. – Centre de desenvolupament audiovisual: Amb l’objectiu de contribuir a la consolidació de la indústria audiovisual catalana, s'ha encarregat al Centre de Desenvolupament Audiovisual que doni suport a la viabilitat de projectes i serveis a les productores audiovisuals amb l'objectiu d'afegir valor als continguts dels seus projectes afavorint la qualitat i contribuir a la millora de les condicions a la producció. – Producció audiovisual. S’han destinat 7,93 M€ al foment de la producció audiovisual subvencionant 120 produccions audiovisuals: 50 llargmetratges cinema, 25 llargmetratges televisius, 17 documentals per televisió, 9 sèries d’animació i 19 curtmetratges. – Conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Xarxa Audiovisual Local (XAL) per a la realització i emissió d'una línia de programes televisus anomenada "Denominació d'Origen" amb l'objectiu de fixar una franja de programació vinculada al territori seguint els criteris de qualitat que guien els contingut de la Xarxa de Televisions Locals, la innovació en els llenguatges i la connexió i promoció de nous creadors, a través de la potenciació de les empreses de producció catalanes. Suport i reconeixement a la creativitat contemporània – Reconeixement a la creació contemporània: concessió dels Premis Nacionals de Cultura: Alícia de Larrocha (Música), Emili Teixidor (Literatura), Josep Maria Pou (Teatre), Joan Colom (Arts Visuals), Isabel Coixet (Cinema i Audiovisual), Artur Blasco (Cultura Popular), Sol Picó (Dansa) FAD-Foment de les Arts Decoratives (Disseny), Enderrock (Foment de l’Ús de la Llengua Catalana), Manel Risques i Ricard Vinyes, ex aequo, per l’exposició Les presons de Franco i el projecte OVNI-Observatori de Vídeo No Identificat (Patrimoni Cultural), Vilaweb (Periodisme). – Inaguració de la secció Audiovisual Català del Sitges 2004- Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Dins aquest Festival, Catalan Films & TV promouen la creació de la 54 �primera edició de la Sitges Sales Office, com a punt de trobada de la indústria nacional i internacional. Així mateix s’ha donat suport a altres 17 festivals de cinema d’arreu de Catalunya. – European Films Awards: enguany els premis europeus del cinema s’han lliurat a Barcelona. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració de Departament de Cultura, el Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona. – Compromís de potenciar i incrementar el suport i finançament a la Fira de Teatre de Tàrrega, que el 2005 celebra el 25è aniversari, i suport al Mercat de la Música Viva de Vic. Cultura popular i tradicional – Suport institucional a la sol·licitud presentada davant la UNESCO per tal que la Patum de Berga sigui declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat i compromís de participació en les accions de promoció i comunicació que es duran a terme per reforçar la candidatura. – Constitució de la junta de Govern del consorci del Museu Casteller de Catalunya, amb seu a Valls, per tal d’avançar en l’impuls al museu. – Mediterrània. 7ª Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional. La fira que se celebra a Manresa s’obre a la resta de cultures de la Mediterrània. En l’edició d’enguany aplega 32 estrenes, 140 actuacions i més d’un centenar d’espectacles. – 17è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics: la ciutat austríaca de Graz acull el 5 d’agost més de 700 participants i una mostra de 20 grups representatius de la cultura popular i tradicional catalana. Commemoracions – 800 anys de les Homilies d’Organyà. Presentació de l’edició trilingüe ( català, castellà i anglès) de les Homilies d’Organyà, llibre commemoratiu del 800 aniversari del primer text escrit en llengua catalana. – Any Dalí: Presentació de l’exposició Dalí, una vida de llibre, l’aportació més important del Departament de Cultura a l’Any Dalí 2004 i participació en l’organització de l’encontre internacional Dalí. Noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament, on es reflexiona sobre les relacions entre art, ciència i pensament a partir de l’obra de Dalí. 55 �Departament de Salut Acció de Govern – Presentació del Pla de Xoc en les llistes d’espera: eliminació dels tres mesos d’espera tècnica que anteriorment no estaven inclosos com a temps real d’espera del pacient. Els pacients rebran un certificat d’estar inclosos en llista d’espera quirúrgica. Increment del nombre de professionals i de sessions quirúrgiques. Introducció de criteris de valoració clínics i socials per a aquelles patologies que ho requereixin. Creació d’un registre unificat d’adequació de la indicació de la pròtesi de genoll tenint en compte aspectes clínics i socials. – Presentació del Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya (Pla de Xoc dels Centres de Salut) mitjançant el qual s’incrementarà el nombre de professionals dels equips d’atenció primària en un 38%. El Govern ja ha acordat autoritzar l'augment de les dotacions de llocs de treball disponibles per l'Institut Català de la Salut i que es destinaran a la posada en funcionament del Pla de Xoc durant l’exercici de l’any 2004; concretament,160 dotacions en l’àmbit de la Divisió de Primària, corresponents a 109 places de metge, 24 de pediatre i 27 d’auxiliars administratius. – Presentació del Pla de Xoc d’Infermeria a l’Atenció Primària. Aquest Pla, inserit dins del Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya, té com a objectiu adequar el treball d’infermeria en els equips d’atenció primària (EAP) d’acord amb les necessitats d’atenció de la població i dins del marc organitzatiu més òptim de l’EAP dins el període 2004-2007. – Anunci de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA i revisió de les urgències, emergències i el transport sanitari amb l’objectiu de crear una única empresa que es responsabilitzarà de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català. – Pla d’actuació sanitària en relació amb l’enderrocament de Can Tunis i la seva desaparició com a zona de tràfic i consum de drogues. – Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC), que té com a objectius principals: extremar la prevenció i la vigilància epidemiològica (toxoinfeccions alimentàries i legionel·losis), adequar els recursos humans i els centres, assegurar la capacitat de resposta del transport sanitari i activar mesures per reduir els efectes de la calor sobre la salut. – Pla Bàsic del Transport Sanitari: reforç del servei de transport sanitari amb 31 vehicles més, amb motiu de la temporada estival (del 19 de juny al 12 de setembre). Seguir millorant l’accessibilitat al telèfon 061 des de tot el territori de Catalunya com a plataforma única d’accés als serveis d’urgències i emergències sanitàries. Reforç del servei telefònic Sanitat Respon 902 111 444 per donar resposta a l’increment d’activitat que es produeix durant aquest període (Pla d’Estiu 2004). Atenció primària – Inauguració de Centres d’Atenció Primària (CAP): CAP Ramon Turró de Barcelona, CAP l’Escala (Moisés Broggi), CAP Sabadell Nord, que forma part de l’Àrea Bàsica de Salut Sabadell 3 B, la Sénia (Montsià). 56 �– Inauguració de Consultoris Locals: Dosrius (Maresme), Maià de Montcal (Garrotxa), El Far d’Empordà (Alt Empordà), Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), Prat de Comte (Terra Alta), Viladamat (Alt Empordà). – Autorització de la despesa de 50.740.425,92 € per a la signatura d'un conveni de col·laboració entre l'empresa pública Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, EISSA, i l'Institut Català de la Salut, ICS, per a la contractació de la generació, renovació tecnològica i explotació d'energia solar tèrmica i convencional per a 28 Centres d'Atenció Primària. – Inversió d’250.000 €, per a la l'adequació de la planta soterrani del CAP Històric ABS Lleida-1 per ubicar les noves àrees de radiografia i educació sanitària. Atenció hospitalària – Inauguració de les noves instal·lacions d’hospitalització del Servei d’Hematologia i Oncologia Pediàtriques de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. – Inauguració del Laboratori de Recerca i de la Unitat de Medicina Nuclear de l’Hospital Doctor Josep Trueta. – Inauguració de la Factoria Cel·lular Josep Carreras al Centre de Transfusió i Banc de Teixits ubicat a l’Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat. – Inauguració de la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica de l’Hospital de Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat. – Inauguració de la Ciber@ula de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. – Inauguració del Centre de Transfusió i Banc de Teixits de Lleida. – Inauguració del nou Hospital de Santa Caterina de Salt. El cost ha estat de 34,7 M€ i pel que fa al seu equipament s’ha fet una inversió de 9,6 M€. – Inauguració de la nova unitat de rehabilitació i la unitat psiquiàtrica de l’Institut Pere Mata a Reus, Baix Camp. – Inauguració de les obres de la zona de Ressonància Magnètica Nuclear de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona. – Primera pedra del nou edifici que substituirà l’actual l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu. – Obres de remodelació de la UCI i de la construcció de la nova àrea d’exploració complementària de cardiologia de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta per un import total de 2,3 M€. – Obres de construcció de la nova Unitat de Medicina Intensiva i de la remodelació i ampliació de l’Àrea Obstètrica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta per un import total de 2,3 M€. – Aprovació de la signatura d’un conveni amb el Consorci Sanitari Integral per a la construcció i equipament d’un nou hospital comarcal a Sant Joan Despí amb una inversió prevista de 54,5 M€, que donarà servei al Baix Llobregat Fonsanta i Baix Llobregat Centre, en una àrea d’influència de 275.000 habitants. – Finançament de la instal·lació de plaques solars tèrmiques als Hospitals Arnau de Vilanova de Lleida, Germans Trias i Pujol de Badalona, Josep Trueta de Girona, Joan XXIII de Tarragona i Vall d'Hebron de Barcelona, a tots ells per primera vegada, per un import de 623.365 €. 57 �– Inversió d’1,6 M€, per a les obres de reforma i ampliació del Servei de Radioteràpia de l'Àrea General de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. En concret, aquesta actuació té per objecte la instal·lació d’un equip de radioteràpia –accelerador lineal. Inversions – Aprovació de la remodelació de tres centres de salut dins del Pla Economicofinancer de l’empresa Gestió d’Infraestructures SA (GISA), per un import de 16.122.749,56 €, a Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs. – Autorització de la despesa amb abast plurianual per un import de 10.452.236,68 € per a la contractació del subministrament de la generació, renovació tecnològica i explotació d'energia solar tèrmica i convencional per a diversos hospitals de l'Institut Català de la Salut. – Actuacions per un import de 30.662.899, 36 €: ƒ Remodelació/ampliació dels CAP següents: Mollerussa, Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Martorell, Santa Perpètua de la Mogoda, Sant Quirze del Vallès. ƒ Construcció dels CAP següents: Alcanar, Montcada i Reixach, Rambla de Sabadell, Roger de Flor (Barcelona) ƒ Remodelació / Ampliació del Consultori de Bigues i Riells ƒ Remodelació de 3a Fase d’urgències de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. ƒ Remodelació Neonatologia de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. ƒ Remodelació de la 4a planta de l’Hospital de Traumatologia de la Vall d’Hebron. – Convocatòria de subvencions a la construcció, l'ampliació, el remodelatge i l'equipament de consultoris locals i centres d'atenció primària de titularitat municipal per als exercicis de 2004 i 2005. Aquesta convocatòria, que abastarà les inversions realitzades durant les anualitats de 2004 i 2005, tindrà un import de 2 M€. Normativa, convenis i declaracions – Procés de jubilacions del personal estatutari, des de l’1 de juliol, d’acord amb la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de la salut. – Procés de jubilació de professionals assistencials de l’Institut Català de la Salut (ICS), fruit dels acords establerts entre l’ICS i els sindicats presents a la Mesa sectorial de Sanitat per començar a aplicar al territori català l’Estatut Marc, aprovat per tots els grups polítics. El nombre de professionals que es veuran afectats a partir de l’1 de juliol per aquesta mesura és de 419 (un 1,6% del total de la plantilla, 274 professionals d’atenció primària i 145 professionals d’atenció hospitalària. – Aprovació, per part del Govern, de les normes complementàries relatives a l’especialitat d’obstetrícia i ginecologia en l’àmbit de l’Institut Català de la Salut, i per al desplegament i organització del Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva en l’àmbit d’aquest mateix organisme. – Signatura de l'acord de constitució del nou Consorci Sanitari de Mollet del Vallès per dur a terme la construcció, equipament i posada en funcionament d'un nou centre hospitalari al municipi de Mollet del Vallès. – Pacte per a la salut a Olot i la comarca de la Garrotxa, que suposa la creació de la Corporació de Salut de la Garrotxa. 58 �– Ampliació de l’equip humà de l’Institut Català de la Salut en un total de 160 llocs de treball (corresponents a 109 places de metge, 24 de pediatre i 27 d’auxiliars administratius), d’acord amb el Pla de Xoc dels Centres de Salut. – Aprovació de l'oferta d'ocupació pública parcial per a l'any 2004 de 133 places vacants de diverses categories professionals de personal sanitari d'equips d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut: 109 places a l’àmbit de la Medicina de família i 24 places de l’àmbit de la Pediatria. – Aprovació de l’oferta d'ocupació pública parcial per a l’any 2004 de 152 places de personal estatutari sanitari no facultatiu de diverses categories professionals de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona (92 places) i de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (60 places), dependents de l'Institut Català de la Salut. – Signatura d’un conveni entre l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i els laboratoris Lilly, per desplegar el projecte de les Oncoguies. L’objectiu d’aquest conveni és col·laborar a la creació, desenvolupament, execució, gestió, promoció i explotació de projectes i serveis relacionats amb l’avaluació i anàlisis de resultats assistencials, i la investigació clínica relacionada amb el càncer. – Signatura d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament Barcelona per a la millora de la xarxa sanitària a la ciutat de Barcelona, per un import de 427 M€, dels quals 55 M€ els posa l’Ajuntament de Barcelona i 372 M€ el Departament de Salut. El conveni preveu, entre altres, completar les infraestructures en l’atenció primària (construcció de 10 nous centres de salut); incrementar l’oferta de llits en l’àmbit sociosanitari, especialment per a la gent gran; ampliar la dotació de recursos assistencials i comunitaris en salut mental; realitzar millores en equipaments i en infraestructures als centres hospitalaris; i aprofundir en una millor cooperació i integració de xarxes públiques de salut i serveis socials. Atenció sociosanitària – Inauguració del Centre Sociosanitari Sant Jordi a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). – Inauguració de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol, a Lleida. Drogodependències i sida – Inici de l’assaig clínic per valorar l’eficàcia de l’heroïna oral i la morfina oral a Catalunya per al tractament de pacients que hagin fracassat en els Programes de Manteniment amb Metadona. – Signatura de la declaració de bases per la constitució de la Xarxa Sida i Món Local a Catalunya. – Autorització de la despesa amb abast plurianual de 112.288 €, per a la contractació del servei de manteniment i evolució del Sistema d'Informació sobre Drogodependències a Catalunya. Aquest Sistema recull tota la informació de l'activitat assistencial provinent del conjunt de centres que componen la xarxa d'atenció a les drogodependències (XAD). – Presentació de la campanya: VIH/Sida. No posis a prova la teva vida. Pren el control: feste la prova, per promoure la prova del VIH. – Presentació de l’Informe anual de l’any 2003 del Sistema Integrat de Vigilància Epidemiològica de l’HIV/SIDA a Catalunya (Sives). L’informe incorpora, també, dades de la vigilància epidemiològica de les infeccions de transmissió sexual i de la tuberculosi a Catalunya. 59 �Salut mental – Presentació del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i la participació del Departament de Salut de Catalunya en un projecte europeu 2004-2006 contra la depressió. – Autorització de la despesa amb abast plurianual de 270.600 €, per subvencionar la Fundació Malalts Mentals de Catalunya per col·laborar amb el finançament del projecte de suport psicològic i seguiment humà de les tuteles i curateles. – Inauguració del nou Centre de Salut Mental de l’Alt Empordà. 60 �Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Acció de Govern – Convocades les següents ordres d'ajut als sectors agraris: Plans de reconversió de la vinya; ajuts als conreus herbacis; ajuts al bestiar boví, oví i cabrum; ajuts agroambientals; indemnitzacions compensatòries en zones de muntanya i desfavorides; ajuts per a foment de les assegurances agràries; ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors en determinats supòsits; ajuts per a la millora de la qualitat de la carn de boví, ajuts a la qualitat alimentària. – Convocatòria del primer Congrés del Món Rural de Catalunya l’any 2006. L’aprovació d’aquesta activitat respon a la necessitat d’adaptar la situació actual de l’agricultura i el món rural a les principals tendències d’evolució d’aquest àmbit. – Projecte de llei de contractes d’integració. L’objectiu d’aquest nou Projecte és garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment en relació les directrius sanitàries i la protecció del medi ambient. – S’han elaborat els estudis previs per a la introducció gradual del Contracte Territorial d’Explotació a l’Alt Urgell, el Berguedà, la Conca de Barberà i el Pla de l’Estany, comarques escollides per iniciar un pla pilot. Durant aquesta legislatura es desplegarà progressivament fins a assolir la totalitat de Catalunya. – Impuls al Pla d’actuació de la fruita dolça amb la creació d’un registre de plantacions. Aquest registre de plantacions ha de contenir totes les parcel·les de fruita existents a Catalunya amb indicació de la seva espècie i varietat, per tal de poder conèixer el potencial productiu de les plantacions que hi ha a Catalunya a partir de les dades tècniques. Pagament d’ajuts Agricultura – Ajut a la producció d'oli d'oliva: saldo campanya 2001/02 i bestreta campanya 2002/03. – Pagament del saldo del Pla de xoc per a la recuperació del potencial productiu de les oliveres gelades 2001 (3 M€). – Pagament del Pla de Recuperació de les oliveres. L’ingrés efectuat suposa un pagament a compte del 95% dels ajuts del Pla de Recuperació de la campanya 2002-2003. – Acordat amb la titular del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, l’augment de la partida destinada a la incorporació de joves al camp. Les esmentades ajudes passaran de 39.000 a 56.000 € per jove. – 389.229 € per al pagament complementari de l’ajut als productors per superfícies de determinats productes agrícoles. Són beneficiaris d’aquest pagament un total de 213 pagesos catalans. – 12,4 M€ per al pagament dels ajuts als fruits secs de closca i garrofes de l’any 2003 que corresponen a 15.245 productors agrupats en 19 OPFH (Organitzacions de Productors de Fruiters i Hortalisses). 61 �– Pagament dels ajuts agroambientals a l’arròs (7,8 M€). – 6,99 M€ per als pagaments corresponents a determinades mesures agroambientals que van adreçats a 7.187 explotacions. Aquests ajuts s’emmarquen dins del programa de mesures agroambientals a Catalunya, que recull un nombre d’actuacions encaminades a donar suport al manteniment i creixement de determinats sistemes productius més respectuosos amb el medi ambient i el paisatge, i amb una menor contribució a la generació d’excedents. Desenvolupament Rural – Aprovació d’un total de 165 sol·licituds d’ajuts del programa PRODER de desenvolupament rural, corresponents a 11 comarques catalanes: Alt Empordà, Anoia, Baix Camp, Garrigues, Noguera, Osona, Pla d’Urgell, Ribera d’Ebre, Segarra, Solsonès i Urgell. La inversió que es generarà serà de 20,5 M€ amb una subvenció total concedida de 4,8 M€. – Concessió al DARP de 1.340.000 € per encarregar a REGSA l’execució d’obres de millora de camins rurals per a la millora de les infraestructures per a la producció agrícola del Programa de Desenvolupament Rural (PDR 2000-2006) de Catalunya. Ramaderia – Pagament de 17,8 M€ per la prima del sector boví. El DARP ha abonat 4,6 M€ com a pagament complementari de la prima de vaques alletants, 8,3 M€ del saldo de la prima de vaquí de carn i 4,9 M€ corresponents al saldo de la prima pel sacrifici de bovins. – 16 M€ abonats als ramaders d’oví i cabrum catalans en concepte de la prima de la campanya 2004. – 6,6 M€ abonats als ramaders catalans en concepte de prima làctia. El pagament de la prima làctia, previst per a l’any 2005, s’avança a l’any 2004 com a compensació als productors per la baixada de preus d’intervenció i de la llet en pols. Concessió de crèdits – El govern ha autoritzat l’Institut Català del Crèdit Agrari a: 62 ƒ establir una línia de crèdit (import màxim de 20 M€) per finançar els ajuts concedits pel DARP per a la recuperació del potencial productiu del conreu de l’olivera. ƒ obrir una línia de préstecs dotada amb 811.366 €, per avançar l'ajut per a la paralització temporal, corresponent a l'any 2004, de l'activitat pesquera de la flota d'arrossegament dels ports de Tarragona. Aquesta actuació afecta un total de 163 embarcacions. ƒ obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d'atur que han de percebre els mariners afectats per la parada temporal de la flota d'arrossegament dels ports de Tarragona. Aquesta línia de crèdit estarà dotada amb un import global de 542.006 €, i beneficiarà un total de 414 mariners. ƒ ampliar la línia de préstecs adreçada al sector pesquer amb base als ports de Catalunya fins a un import màxim de 24 M€. ƒ obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d’atur als mariners afectats per la paralització temporal de l’activitat pesquera de la flota d’encerclament dels ports catalans. Aquesta mesura afecta un total de 1.390 mariners i 130 embarcacions de tot Catalunya i està dotada amb un import global de 1.724.904 €. �ƒ obrir una línia de préstecs dotada amb 420.708,47 €, per avançar l’ajut per a la paralització temporal, corresponent a l’any 2005, de l’activitat pesquera de la flota d’encerclament dels ports de Catalunya. ƒ atorgar un préstec de 5,5 M€ a la Comunitat de regants del canal d’Aragó i Catalunya (zona de Soses). ƒ atorgar un préstec de 3 M€ a la Comunitat de regants del canal de Pinyana d'Alcarràs (Segrià), TTMM d'Alcarràs i Torres de Segre. Regadius – Aprovat el Pla Economicofinancer de l’empresa pública Regs de Catalunya, S.A. (REGSA) per al període 2004- 2013. El Pla preveu una inversió de més de 676 M€ durant aquest període. – Acordada l'ocupació urgent dels béns afectats per a l'execució d'obres del projecte del regadiu Algerri-Balaguer, en el terme municipal de Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu (Noguera). – Acordada l’ocupació urgent dels béns afectats per l’execució d’obres de dos projectes de transformació en regadiu de suport al Baix Ebre i la Terra Alta. Les obres compten amb un pressupost de 18,4 M€. – Declaració d’utilitat pública i d’urgent execució la concentració parcel·lària de la zona regable dels termes municipals de: Sarroca de Lleida i Torres de Segre, Soleràs i Albagés, les Borges Blanques i Juneda, Llardecans i Cogul. – Ampliació del perímetre a concentrar a Artesa de Segre i Foradada. La superfície total a concentrar ascendeix a 7.775 ha. Aquestes s’insereixen en el marc de la zona que comprèn el canal Segarra-Garrigues. R+I+D – Posada en marxa del Pla Anual de Transferència Tecnològica, PATT 2004. El PATT 2004 compta amb un total de 418 actuacions a disposició del sector agroalimentari de Catalunya. – Aprovació del projecte Pleurogen de Genòmica en Peixos Plans finançat per la Fundació Genoma España i Genome Canadá. Aquest projecte es desenvoluparà també des del Centre d'Aqüicultura de l'IRTA a Sant Carles de la Ràpita. – L’IRTA exporta a tot el món un clon d’olivera obtingut al centre de Mas Bové. – Signatura d’un conveni de col·laboració entre l’IRTA i l’Associació Interprofessional Lletera de Catalunya (ALLIC). L’objectiu del conveni és elaborar plans de millora de la qualitat de la llet i de la sanitat de les explotacions lleteres de Catalunya. – L’IRTA presenta els resultats de la Xarxa d’Experimentació varietal de Cereals de Catalunya. Promoció del sector agroalimentari català – Participació en les fires alimentàries de Berlin, Polònia, Moscou, Nüremberg, Tòquio, Varsovia i Dusseldorf. També promocionà el sector de la fruita al Marroc i organitza una missió comercial als països escandinaus i a Beirut. – Presentació de la campanya promocional “Estima els teus vins”. Amb aquesta campanya, el DARP, mitjançant l’Institut Català de la Vinya i el Vi, vol promocionar les excel·lents qualitats dels vins catalans, per la qual cosa ha comptat també per a la seva realització amb 63 �el suport de tots els Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen de Catalunya i del sector vitivinícola català. – Promoció dels productes catalans als supermercats alemanys Kaufhof. Frankfurt, Berlín i Munic seran les ciutats on es portarà a terme la promoció de productes catalans. 64 �Departament de Treball i Indústria Acció de Govern Política d’ocupació i formació – Aprovació del Decret i impuls del desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), i del pla de desenvolupament de polítiques actives. Aquestes accions fan efectiu el reordenament del SOC per tal de definir les seves responsabilitats, la seva estructura i les seves funcions. – Desenvolupament d’un Pla de sanejament econòmic del SOC per donar resposta als deutes acumulats amb entitats, institucions i centres col·laboradors. Ja s’ha fet front al 75% dels deutes que s’havien contret fins al 2003 i no havien estat abonats. – Suspensió definitiva del Servei Català de Col·locació (SCC), motivada per la necessitat de fer efectiva i transparent la política d’intermediació de la Generalitat en matèria laboral. L’SCC havia esdevingut incapaç de donar un autèntic servei públic i, a més a més, funcionava al marge de la resta de serveis similars de l’Estat i de la UE. – Recepció per part de la Generalitat de més de 285 M€ per a la realització de polítiques actives d’ocupació. Immediatament, es van desenvolupar les convocatòries de subvencions corresponents i es van signar les ordres que regulen tota la programació de la formació ocupacional i d’activitats relacionades amb les polítiques actives d’ocupació per a l’any 2004. – Signatura d’una declaració conjunta per a la transferència dels fons de Formació Contínua a Catalunya, per part de la Generalitat, les organitzacions empresarials i els sindicats més representatius de Catalunya, que van constituir el Consorci per a la Formació Contínua com a organisme per desenvolupar, impulsar i difondre la formació professional i gestionar els recursos en aquesta matèria. – Tramitació, des del 5 de juliol, per part del SOC, de més de 46.000 renovacions de permisos de residència i treball per a immigrants. Aquesta mesura és fruit de la col·laboració entre el Departament de Treball i Indústria i la Delegació del Govern a Catalunya. – Aprovació del Decret de Nous Jaciments d’Ocupació, que atorga caràcter permanent al programa de Jaciments d’Ocupació. Amb aquesta regulació, el programa serà plurianual i amplia els col·lectius als quals va adreçat. – Signatura d’un acord de col·laboració en matèria d’ajuts per a la formació dels treballadors afectats per Expedients de suspensió de contractes al sector tèxtil, per part del Departament i conjuntament amb els sindicats UGT i CC.OO. i el Consejo Intertextil. Paral·lelament, el Govern va acordar destinar 2 M€ en ajudes al sector tèxtil per al 2004, que podrien afectar entre 5.000 i 6.500 treballadors. La decisió està motivada pel possible impacte en el sector de la liberalització del mercat internacional i la consegüent desaparició d’aranzels, a partir de l’1 de gener de 2005. Política de relacions laborals i qualitat en el treball – Mediació en la negociació col·lectiva de Seat i Nissan, i accions per a la reducció de l’impacte laboral i social en els processos de reestructuració de, entre d’altres, Philips, Samsung, Novalux, Panasonic, o Levi’s. 65 �– Presentació, durant el Dia Internacional de la Dona Treballadora, d’un informe sobre la situació de la dona al mercat laboral de Catalunya. Elaboració del nou butlletí estadístic semestral “Dona i Treball”, que ofereix informació exhaustiva sobre la situació sociolaboral de la dona. – Edició de 10.000 tríptics sobre assetjament laboral en el treball en els quals es donen consells sobre com actuar en els casos on existeixin situacions de vexació a la feina. – Decàleg d’actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals, que inclou: ƒ “Finestreta virtual” per denunciar via Internet situacions de risc laboral. ƒ Comunicació telemàtica de comunicats d’accidents de treball. ƒ Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany per conscienciar i implicar la societat en la prevenció de riscos laborals. ƒ Pla de lluita especial contra la sinistralitat a les comarques de Lleida. ƒ Creació d’un Registre de delegats de prevenció de riscos laborals i comitès de seguretat i salut a l’empresa. ƒ Cursos, jornades i seminaris en matèria de prevenció per a 10.000 alumnes durant els primers 9 mesos de l’any. ƒ Creació d’un dispositiu al sector de la Construcció de 24 representants (12 de les organitzacions empresarials i 12 dels sindicats) per visitar les obres amb l’objecte de promoure-hi la prevenció. ƒ Publicació d’un manual d’avaluació integral de riscos de seguretat ergonòmics i psicosocials, com a complement a l’activitat preventiva de les empreses. ƒ Acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis col·lectius. ƒ Auditoria dels sistemes de prevenció dels departaments de la Generalitat per aconseguir una millora en la seguretat i la salut laboral del personal. ƒ Campanya publicitària de prevenció de riscos laborals, amb el lema “A la feina, cap risc”. – Anunci que la recaptació de les sancions per incompliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals es reinvertirà en la millora de la seguretat dels treballadors de les empreses catalanes. – Petició per part de la Generalitat al Govern central del traspàs de la gestió de la totalitat d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una Resolució Parlamentària de 2002. – Aprovació del projecte de Llei de reforma del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, amb l’objectiu de garantir la seva independència i reforçar la seva funció assessora. La nova regulació preveu, entre d’altres coses, la supressió dels representants del Govern català i de l’Administració local en els òrgans de l’entitat. – Establiment de l’obligació de presentar un Pla Social per part de les empreses en el moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació com a requisit imprescindible perquè el Departament iniciï la seva tramitació. La mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, fa de Catalunya la primera Comunitat Autònoma que dóna compliment al que preveu l’Estatut dels Treballadors, segons el mandat que estableix una Directiva Europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius. – Inauguració a Lleida de la primera seu descentralitzada del Tribunal Laboral de Catalunya, amb l’objectiu d’acostar les institucions a les empreses i els treballadors. Durant els seus 13 anys de funcionament, aquest òrgan ha esdevingut un eficaç sistema extrajudicial de resolució de conflictes laborals mitjançant la conciliació i l’arbitratge. 66 �Política Industrial – Creació, en el marc del CIDEM, de l’Agència Catalana d’Inversions, organisme que té una doble vessant: atraure inversions estrangeres que s’articulin amb el teixit industrial català i encarregar-se de la localització exterior dels establiments catalans. – Disseny de l’Observatori de prospectiva industrial, que serà l’encarregat de dissenyar una metodologia per a la diagnosi i l’acció pública. L’anàlisi es concentrarà en tres sectors prioritaris, per la seva elevada exposició a la competència internacional: tèxtil, automoció i electrònica de consum. – Convocatòria de 4 ordres per donar suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació industrial. Els objectius de les convocatòries, dotades amb 24,2 M€, són: incentivar sectors estratègics; donar suport a l’adaptació i al creixement del valor afegit en sectors altament exposats a la competència internacional; i promoure la col·laboració entre empreses, centres públics i privats de recerca i centres tecnològics per engegar projectes de millora tecnològica. Les ordres incorporen una nova clàusula en virtut de la qual les empreses hauran de retornar l’import de l’ajut si relocalitzen la seva producció en un termini de 7 anys. – Acords per a la creació dels següents Centres Tecnològics: el de l’Aeronàutica i l’Espai a Viladecans, el de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries de Lleida, i el de Difusió Tecnològica del Moble, a la Sènia. La Xarxa de Centres Tecnològics estarà formada, a finals de la legislatura, per entre 8 i 10 centres d’arreu de Catalunya i s’ha creat un Registre de centres que permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia, identificant les entitats que componen l’oferta científica i tecnològica. – Signatura de diferents acords d’àmbit territorial per al desenvolupament i la reactivació econòmica (entre d’altres, a Anoia, la Selva, o al Lluçanès). Política energètica – Organització de la Setmana de l’Energia. El seu objectiu principal era incidir en el canvi d’hàbits dels ciutadans, introduint mesures i actituds en l’àmbit del transport i de la llar que fomentin l’estalvi energètic i impulsant fonts d’energia respectuoses amb el medi ambient. En aquest marc, els Departaments de Treball i Indústria i de Medi Ambient i Habitatge van signar un conveni de col·laboració amb el FC Barcelona per afavorir la incorporació de criteris de sostenibilitat energètica i mediambiental en les actuacions del club. – Creació del Centre de Suport a les Ordenances Solars (CSOS), que donarà suport jurídic, administratiu i tècnic als municipis que disposen o pretenen crear ordenances municipals per a la implantació de l’energia solar tèrmica en els seus territoris. L’acord el van signar 22 municipis de Catalunya, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient a les comarques de Girona. – Acord amb la cadena de distribució alimentària Condis per a la utilització del biodièsel, un combustible no contaminant i biodegradable, en els més de 100 vehicles de l’empresa. – Inici dels treballs d’anàlisi, diagnòstic i redacció del nou Pla de l’Energia 2005-2015. – Signatura de convenis per a la realització de plans de millora de la qualitat del servei elèctric a Catalunya, amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i les empreses AgriEnergia, SA, Bassols Energia, SA, Distribuidora de Energía Eléctrica del Bages, SA, Electra Caldense, SA, Electra del Cardener, SA, Elèctrica Curós, SA, Estabanell Y Pahisa, SA, Fecsa-Endesa, i Productora Eléctrica Urgelense, SA. 67 �Departament de Comerç, Turisme i Consum Acció de Govern Comerç – Aprovació de la llei d’equipaments comercials. – Presentació del programa d’ajuts al comerç per a l’any 2004 per a l’impuls de la competitivitat de les petites i mitjanes empreses comercials de Catalunya amb un import de 14 M€. – Inici dels treballs d’elaboració del Nou Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2005-2008. És previst que l’any 2005 es faci la convocatòria d’ajuts corresponent a aquest Pla. – Signatura del conveni per a la dinamització del comerç urbà amb el Consell de Cambres de Catalunya, que permetrà desenvolupar actuacions conjuntes per millorar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses, amb un pressupost de 800.000 € a parts iguals. – Inauguració de la nova edició de la “Barcelona Fashion Week” on s’ha destacat la importància de la internacionalització del disseny i la creació per a la potenciació de la indústria tèxtil. – Presentació dels Premis a la Innovació del sector firal català, que seran atorgats per primera vegada l'any 2005. Aquests premis tenen com a objectiu reconèixer públicament les entitats firals excel·lents de Catalunya, divulgar la qualitat i la innovació, i ser font d'informació i guia per establir sistemes de gestió competitius. – Aprovació del Pla d’Orientació dels Equipaments Comercials (POEC) de Badalona, amb un creixement màxim de 25.000m2 de superfície comercial. La resolució dictada pel Departament limita a 17.500m2 la superfície que es podria destinar a un gran magatzem i a 7.500 m2 l’ampliació del projecte ‘Badalona, ciutat europea del bàsquet’. Internacionalització – Ajuts a la internacionalització per al desenvolupament de noves línies de serveis i programes ja existents que permetran mobilitzar 270 M€. – Convocatòria per a la concessió de beques en el marc del Programa de formació en matèria de promoció comercial a l’estranger. Amb una aportació per beca entre 18.000 i 27.000 € anuals bruts, segons la destinació. – Posada en marxa de les plataformes empresarials de Mèxic, Beijing, Tòquio, Nova Delhi, Casablanca, el Caire, Miami i São Paulo. És prevista, per al primer semestre de l’any 2005, l’obertura de les plataformes Budapest, Varsòvia, París, Moscou i Praga. – El COPCA i el Consell de Cambres de Catalunya desenvolupen el programa conjunt de 129 missions empresarials 2004. – Presentació del contracte assignat al COPCA pel Govern d’Egipte per assessorar al govern egipci en el redisseny de la seva política comercial exterior amb un projecte finançat per la Comissió Europea. El Trade Enhancement Programme és un programa de promoció 68 �comercial encapçalat pel COPCA. Té un pressupost total de 14,3 M€, dels quals 6,6 € es destinaran al contracte d’assistència tècnica que desenvoluparà el COPCA. – Presentació del Pla Estratègic per la Internacionalització de Catalunya 2005-2008, en el marc de la “Nit de la Internacionalització”. Aquest Pla detallarà les línies estratègiques per posicionar Catalunya en el seu entorn econòmic com una de les millors pràctiques en comerç exterior en els propers quatre anys. Turisme – Creació del ‘Pla de Dinamització Turística’ amb 4,2 M€ d’inversió per millorar les infrastructures i els serveis turístics de les comarques del Montsià, Terra Alta, al Baix Ebre i Ribera d’Ebre durant l’any 2004 i 2005. Creació del Consorci per a l’execució d’aquest Pla. – Elaboració del programa d’activitats per captar el turisme cultural i de qualitat amb l’any Dalí. – Participació en l’acord de suport a la consolidació de l’Aeroport de Girona per ajudar a diversificar, desestacionalitzar i dinamitzar l’oferta turística. També aprovació d’una esmena del Comitè Europeu de les Regions que reconeix la importància de les línies aèries de baix cost. – Presentació de la campanya de promoció turística al mercat espanyol “Catalunya te sienta bien”. – Signatura d’un conveni que preveu una inversió de 309.000 € per impulsar el desenvolupament i la promoció turística de l’Alt Pirineu i Aran. El conveni permetrà reforçar la marca ‘Pirineus’ com un producte de qualitat i potenciar els recursos turístics de les comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d’Aran. – Convocatòria de concessió de subvencions a les oficines de turisme de Catalunya per a la millora d’instal·lacions i d’equipaments. La quantitat màxima destinada és de 360.000 €. – Acord amb el ministre mexicà de Turisme per tal d’afavorir la inversió d’empresaris catalans en projectes turístics de qualitat a Mèxic. – Acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per impulsar l’ús del català en el sector. L’acord, que té una vigència de dos anys, facilitarà l’aprenentatge del català a més de 8.000 treballadors del sector perquè el seu objectiu és incrementar l’ús del català en bars i restaurants on hi ha un alt nombre de treballadors de fora de l’Estat espanyol. – Presentació dels objectius del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya i del balanç de la temporada turística davant de la Comissió d’Indústria, Energia, Comerç i Turisme del Parlament. El Pla Estratègic té com a principal objectiu definir l’evolució del model turístic de Catalunya per al període 2005-2010 i orientar la política del sector públic i privat. – Autorització de la despesa amb abast pluriennal de 360.000 € per al desenvolupament del Pla de Foment amb l’Ajuntament de Banyoles i per al desenvolupament del Pla de Foment amb el Consell Comarcal del Pla de l’Estany. – Presentació de l’oferta turística de la vessant sud dels Pirineus a un grup de més de 40 agències de viatges i operadors turístics internacionals, a Amsterdam (Països Baixos), conjuntament amb les Comunitats Autònomes d’Aragó i Navarra. Aquesta acció de promoció forma part d’un acord marc entre Turisme de Catalunya, la resta de comunitats autònomes de la vessant sud dels Pirineus i l’organisme de promoció turística de l’Estat espanyol, Turespaña, per tal de promoure els seus actius turístics sota el nom de la marca “Pirineus”. 69 �– Col·laboració del Departament junt amb el Consell de Cambres de Catalunya en l’organització del II Congrés de Turisme (Girona, 15-17 de desembre de 2004). – Signatura de l’acord entre Turisme de Catalunya i la Federació Catalana de Càmpings per ser presents a les principals fires europees sota la “Marca” Catalunya. L’acord preveu la promoció dels càmpings catalans a les fires europees d’Anvers, Utrecht, Amsterdam, Stuttgart, Brussel·les i Essen. – Inauguració de la cinquena edició del campionat amateur de golf “Catalunya-Costa Brava Cuina&Golf”, que Turisme de Catalunya va organitzar del 17 al 19 de maig, creat i pensat per promoure la Costa Brava entre touroperadors internacionals. – Turisme de Catalunya patrocina l’expedició “Catalans al K2-Magic Line”. – Turisme de Catalunya dóna suport al primer Campionat d’Europa de Piragüisme d’estil lliure, atès que considera que pot donar a conèixer un entorn natural de rius i paisatges preparats per al turisme interior dels Pirineus. – Signatura de l’acord de col·laboració de Turisme Catalunya amb l’Associació de Parcs Aquàtics de Catalunya per tal de col·laborar en una campanya publicitària de promoció dels parcs aquàtics amb un import de 60.000 €. – Signatura del Conveni amb el Club Futbol Barcelona per promocionar la “Marca” de Catalunya a les gires internacionals del Barça. D’aquesta manera, ‘Turisme de Catalunya’ viatjarà amb el Barça a Seül, Tòquio, Shizuoka i Xangai per presentar l’oferta turística de Catalunya als principals turoperadors asiàtics. Aquest conveni té una vigència d’un any i podrà prorrogar-se fins al 2006. L’acord no preveu cap aportació econòmica de cap de les 2 entitats. – Inversió de 96.000 € per promocionar el Turisme Nàutic a Catalunya. Aquesta inversió s’articula a través de tres acords per a la construcció de dues estacions nàutiques a Palamós i Salou i la promoció de l’oferta d’activitats nàutiques. – S’estableixen les bases reguladores de concessió d’ajuts als consells comarcals per a la senyalització d’itineraris turístics al medi rural. La quantia destinada és de 210.000 €. – Destinació d’1,8 M€ per promoure l’oferta turística de tardor i hivern catalana als mitjans de comunicació televisius. La campanya s’anomena ‘Locos por la nieve’ per donar un impuls al turisme de neu a l’Estat espanyol, i s’ha elaborat un espot especial sobre la tardor per a la campanya “Catalunya te sienta bien”, que ja va tenir incidència durant els mesos d’estiu. Turisme de Catalunya també ha creat una acció de comunicació particular anomenada “Catalunya és per viure-la” amb dos àmbits d’actuació concrets: promoure l’oferta de neu i potenciar la marca turística Terres de l’Ebre a tot el territori català. – Participació de Turisme de Catalunya en el Comitè Europeu de Relacions Exteriors d’Escòcia com a representant de Catalunya, que és model de referència per a la promoció del turisme escocès. Consum – Creació de l’Agència Catalana de Consum. – Convocatòria d’atorgament de subvencions destinades a les organitzacions de consumidors i usuaris per un import de 368.000 € i amb la finalitat de dur a terme activitats d’informació i protecció dels consumidors durant l’any 2004. – Posada en marxa de la campanya ‘Diferencia’t. Consumeix amb criteri’, adreçada a potenciar el consum responsable dels joves catalans. 70 �– Presentació de la targeta ‘Consumidors a Europa’, editada conjuntament per l’Institut Català del Consum i pel Centre Europeu del Consumidor (CEC) amb la finalitat d’informar els consumidors dels seus drets quan adquireixen productes o serveis als països de la Unió Europea. – Delegació de competències en matèria de resolució de conflictes de consum, tasques d'inspecció i campanyes de control a diversos consells comarcals: Consell Comarcal de l’Alt Empordà, del Bages, del Pallars Jussà, de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta; aquests s’han afegit als ja existents en l’exercici 2002 i 2003 amb experiència molt positiva en aquesta delegació de matèries: Consell Comarcal de l’Alt Urgell, del Baix Camp, del Baix Ebre, del Baix Empordà, del Baix Penedès, del Berguedà, de la Conca de Barberà, de la Garrotxa, del Montsià, d’Osona i del Conselh Generau d’Aran. – Presentació del balanç de les reclamacions gestionades pel Centre Europeu del Consumidor de Barcelona (CEC) durant l’any 2003: la sobre reserva (overbooking), la pèrdua d’equipatge i les errades en les reserves a través d’Internet són les principals reclamacions dels ciutadans europeus. – Posada en marxa d’una nova campanya de control per detectar els centres de bronzejat no registrats a Catalunya. – Alerta als ciutadans de la detecció de presumptes estafes telefòniques realitzades per empreses que ofereixen serveis de tarificació addicional en línies 803, 806, 807 i d’internet 907. L’estafa consisteix en l’oferiment de premis, promocions gratuïtes i connexions a pàgines web de pagament inexistents. – Retirada del mercat de 156.832 armilles d’alta visibilitat que incompleixen la normativa d’obligat compliment des del 24 de juliol d’enguany. El Departament ha realitzat 219 actuacions d’inspecció en 154 establiments de Catalunya des de l’inici de la campanya a l’octubre de 2003. – Sanció a Correus i altres 8 empreses per incomplir la Llei de política lingüística en rètols, senyalització i publicitat. Consum ha rebut 445 denúncies de ciutadans contra establiments comercials i de serveis per detectar incompliments en matèria de política lingüística, que han suposat la tramitació de 86 expedients sancionadors. En total, el Departament de Comerç, Turisme i Consum ha imposat sancions a 9 empreses per un import de més de 43.000 €. – Presentació de les dades referents a publicitat enganyosa coincidint amb la celebració a l’hotel Princesa Sofia de Barcelona de la VI Jornada Europea de Consum sobre publicitat enganyosa: en els darrers dos anys s’ha sancionat 51 empreses i s’han obert 124 expedients sancionadors per utilitzar publicitat o informació que indueix a engany en els consumidors. – Campanya de control a les oficines de les entitats financeres i d’assegurances. L’objectiu d’aquesta campanya és comprovar que la informació i les condicions de contractació dels diferents productes i serveis que ofereixen siguin transparents i comprensibles pels usuaris. – Obertura de 45 expedients sancionadors a establiments majoristes multipreu i basars per comercialitzar productes que poden comportar risc per a la seguretat de les persones. S’han immobilitzat 755.612 productes de procedència asiàtica resultat de les més de 9.000 actuacions d’inspecció realitzades durant l’any 2004. Dels productes retirats destaca la immobilització de 604.081 unitats d’armilles d’alta visibilitat per incompliment de la normativa de seguretat i 5.676 joguines de la campanya de Nadal. 71 �Departament de Benestar i Família Acció de Govern – Els responsables de la política social dels governs de Catalunya, el País Basc i Astúries van firmar la Declaració de Getxo, un document que serveix per definir el marc de col·laboració entre les comunitats per poder compartir projectes que avancin cap a sistemes socials universals. – Presentació de l’Anuari de l’Envelliment a Catalunya. – Presentació del Nou model assistencial en l'àmbit rural. – Presentació de les Bases per a una nova Llei de serveis socials de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis, així com a totes les Administracions Locals amb competències en serveis socials de Catalunya. – Presentat el balanç i les noves perspectives del Pla de Transformació del Barri de la Mina (2000-2010). – Subvencions atorgades per un import de 107 M€ . Actuacions comunitàries i cíviques – Presentada la campanya per a la no-discriminació del poble gitano. – Inaugurat un casal per a gent gran a l’Hospitalet de Llobregat. La inversió ha estat de més de 2 M€. – Creació d’un nou Consell Català del Voluntariat en el qual tindran cabuda representants territorials per tal de poder donar servei i promocionar el ric teixit associatiu de Catalunya. – Conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació “La Caixa” per acostar la gent gran a les tecnologies de la informació i la comunicació. – 42 concursos d’adjudicacions de pisos. – 8 promocions finalistes de remodelació dels barris: Sant Roc, Polvorí, Turó de la Peira, Sud-oest Besòs, Via Trajana i Xafarines. – Autoritzades les següents despeses amb abast plurianual: ƒ 209.462,06 €, per a l'atorgament d'una subvenció a l'Ajuntament del Vendrell per dur a terme la reforma d'un casal i la construcció d'un altre al Vendrell. ƒ 156.363 € per a les obres de remodelació integral del casal de gent gran "Jaume Terrades" de Mataró. Serveis Socials – Actualització dels ajuts per complementar les pensions de viduïtat més baixes. Augment d’un 3,8% (0,8% per sobre de l’IPC català). – Aprovació d’un augment del complement de les pensions més baixes, que passa de 300 a 360 € anuals, amb un augment del 20%, amb efectes retroactius des del mes de gener. 72 �– S’aprova destinar 30 M€ als ajuntaments de més de 20 mil habitants i als consells comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament, per a aquest any. – S’aprova destinar 3,2 M€ per garantir serveis socials a persones amb disminució. – Inauguració de la llar residència per a discapacitats psíquics “Torrent de Llops” a Martorell. El cost de la inversió és de 743.637 €. – Inauguració de la llar residència per a disminuïts psíquics Reina Elisenda de Montcada, a Lleida, de l’Institut de Treball Social i Serveis Socials. La inversió és de 601.000 €. – Inauguració de la residència la Maçana de Salt, per a persones en procés de rehabilitació de malalties mentals, amb 29 places concertades. – Inauguració de la residència i centre de dia per a gent gran de Vila-seca, on hi haurà 50 places assistencials concertades amb el departament. – Obres d’adequació Casa del Mar de Sant Carles de la Ràpita. L’import de la inversió és de 691.906 €. – Aprovació del projecte de reconversió i reforma de la residència Mare de Déu de la Mercè a Tarragona, import 8,4 M€; nova construcció de la residència de disminuïts psíquics amb centre de dia al Prat de Llobregat, import 3 M€ i nova construcció del casal per a gent gran i centre de dia a Santa Perpètua de Mogoda 1,7M€ (Pla Economico-financer de l’empresa Gestió d’Infraestructures SA 2004-2010). – Adjudicada la construcció d’un centre de dia per a gent gran a Badia del Vallès. – Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca per a la construcció d’un centre residencial per a gent gran. – Inauguració del Centre Especial de Treball a l’Hospitalet de Llobregat i de dues llars residència -l’una a l’Hospitalet de Llobregat i l’altra a la Zona Franca de Barcelona – de l’associació de pares treballadors de la SEAT amb fills disminuïts. – Autoritzada la següent despesa amb abast plurianual: ƒ 720.140 € per a la subscripció d'un conveni amb el Conselh Generau dera Val d'Aran que té per objecte la realització d'obres a la residència geriàtrica i centre de dia per a gent gran de Vielha. - Elaboració de les dades bàsiques del Mapa de Serveis Socials 2003. Família i Infància – Signatura d’un conveni amb la Fundació Carmen y M. José Godó per facilitar l’acolliment familiar d’infants amb necessitats especials. – Inaugurat el centre residencial d’acció educativa l’Albera per a menors desemparats a Figueres. El Departament ha finançat part del cost de les obres a través de l’Institut Català de Finances per valor de més de 500.000 €. – Elaboració del disseny del programa de formació de pares i mares. – Aprovació i tramitació del programa de lleure en família, elaborat de manera conjunta amb Tujuca S.A. – Nou pis assistit per a joves tutelats a Tarragona. 73 �– Impuls del Pla de Xoc de Mesures de Protecció a la Infància i l’Adolescència amb un augment del 28% del pressupost i amb la incorporació de 48 nous educadors als Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. – Convocatòria d’ajuts per a famílies en situació d’especial vulnerabilitat amb part múltiple de tres o més infants, de 240 fins a 320 € per família i anualment fins als 12 anys. – Increment de les ajudes a les famílies extenses que tenen menors tutelats acollits, fins a un import de 240 € mensuals. – Autoritzada les següents despeses amb abast plurianual: ƒ 466.799 € per a les obres d'adaptació d'una part de la planta segona de l'edifici principal del centre educatiu "Els Castanyers" de Palau Solità i Plegamans. ƒ 1,6 M€ per a les obres de rehabilitació integral de la residència infantil "Llar Les Vinyes" de Cerdanyola del Vallès i de la residència Infantil de Rubí. – Prestació econòmica de 550 € per infant a càrrec per a famílies amb infants menors de 3 anys i de 625 € per a famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys. Més de 235.000 famílies beneficiàries. Pressupost: 145 M€. – Atorgament de subvencions per un import de 1.321.538 € a entitats d’iniciativa social per a centres oberts i programes d’atenció a la infància en risc. – Signatura de convenis amb ens locals (ajuntaments i consells comarcals) per al finançament dels professionals dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència per un import de 6 M€. – Denominació i reestructuració de la Secretaria de la Família que passa a denominar-se Secretaria de Famílies i d’Infància i assumeix, com a funció nova, coordinar i gestionar l’execució de les polítiques del departament en matèria de lluita contra la violència familiar. – Posada en marxa del nou títol de família nombrosa, individualitzat per cada membre de la unitat familiar. Secretaria per a la Immigració – Pla de retorn dels catalans a l’estranger. Desplegament de la Llei de mesures al retorn dels catalans emigrats i llurs descendents i assignació d’una primera dotació de 200.000 € per posar en marxa el Pla d’Ajuda al Retorn. L’import atorgat és de 75.562,87 €. – Lliurament dels I Premis Francesc Candel, dedicats a la integració social dels immigrants. – Presentació de la guia Acull: Guia d’informació i de serveis. – Convocatòria d’ajuts destinats a entitats per a realització d’activitats i projectes d’integració social de persones immigrades i retornades. – Curs de tècniques d’intervenció amb famílies magrebines. Impartit a les comarques de l’Alt Camp, Alt Penedès, Alt Urgell, Anoia, Baix Penedès, Berguedà, Ribera d’Ebre, Ripollès, Maresme, Osona, Segrià, Garrigues, Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, i Vallès Occidental. – Convenis entre ens locals i el Departament, per a la realització dels Plans comarcals d’integració dels immigrants: Vallès Oriental (40.000€); Baix Camp (40.000€); Pla de l’Estany (40.000€); Tarragonès (40.000€); Baix Empordà (40.000€); Garrotxa (40.000€); Osona (40.000€); Alt Empordà (40.000€); Garraf (36.000€); Bages (36.000€); Alt Penedès (36.000€); Baix Ebre (36.000€); Anoia (20.000€). 74 �– Convenis amb diferents centres universitaris: 4.800 € a la Universitat de Lleida destinats a cursos de postgrau i màsters en intervenció socioeducativa per a contexts multiculturals; 11.070 € a l’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra destinats a postgraus en Ciutadania i immigració; 50.000 € a la Fundació Universitat de Girona destinats al IV Congrés sobre la Immigració a Espanya. – Convenis amb diferents centres: CITE-CONC, per un import de 70.000€ destinats a la col·laboració en la xarxa de les seves oficines; amb l’AERC, per un import de 6.000 € destinats a la realització d’activitats de caràcter social i associatiu en l’àmbit dels emigrants i retornats; i amb la Creu Roja, per un import de 98.500 € destinats a la intervenció de les persones immigrants que vivien a les casernes del barri de Sant Andreu de Barcelona. – Convocatòria de subvencions destinades per a la realització d’activitats i projectes d’integració social per un import de 900.000 €. – Convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a la construcció, l’habilitació, reformes d’ampliació o condicionament d’allotjaments de treballadors i treballadores temporers per un import de 603.600 €. 75 �Departament de Medi Ambient i Habitatge Acció de Govern Gestió de l’aigua – Inversió de 1.110 M€ a Catalunya per a 145 actuacions urgents a les conques del país per incrementar els recursos hídrics i millorar-ne la gestió. Aquestes actuacions consensuades amb el Govern de l’Estat per modificar el Pla Hidrològic Nacional, seran finançades a càrrec de fons de cohesió europeus, ja que responen als principis i objectius de la Directiva marc d’aigües. – Desviament del tram final del curs actual del riu Llobregat, i entrada en servei de la nova llera canalitzada del riu, fet que permetrà garantir la seguretat hidràulica, i també l’expansió del Port de Barcelona. – Inauguració de l’Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Breda. – Aprovada una inversió d’1,5 M€ per a l’EDAR del Baix Llobregat. – Inaugurada la nova xarxa de distribució d’aigua al Maresme, i les obres de millora de l’abastament d’aigua potable a Sant Antoni de Vilamajor (858.000 €). – Aprovat per l’ACA el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, que permetrà aconseguir un bon estat ecològic de les masses d’aigua. – Atorgament de l’ACA de 500.000 € a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR), per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública dels municipis de l’àmbit metropolità. – Creació de la Mesa Tècnica dels Aqüífers del Llobregat, òrgan tècnic especialitzat adscrit a l’ACA, que realitzarà l’anàlisi i el seguiment dels impactes que generaran sobre els aqüífers del Baix Llobregat les infraestructures previstes en el delta (nova terminal de l’aeroport, AVE, metro...). – La protecció de les aigües subterrànies rep un nou impuls amb l’aprovació del Decret de revisió de les zones vulnerables, adreçat a prevenir la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries d’aquestes aigües. – Conveni amb Forestal Catalana per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública de l’Àmbit no metropolità, per un valor de 2 M€. – Inici de les actuacions adreçades a la descontaminació dels fangs al pantà de Flix en règim de col·laboració amb les Administracions Públiques afectades i implantació de filtres de carbó actiu a l’ETAP de l’Ampolla per prevenir riscos per a la salut. – Signatura del conveni entre l’ACA, l’EMSHTR i el CDRB i l’associació AFAQUIM per a la segregació selectiva de càrregues salines dels seus abocaments d’aigües residuals i el seu abocament a mar a través del col·lector de Salmorres de la conca del Besòs. Gestió dels residus – Inaugurades 4 deixalleries: Blanes, Vilassar de Mar-Cabrils-Cabrera, Begues i Pla de Santa Maria. 76 �– Inaugurada la Planta de Tractament de Purins de Juneda II. L’objectiu de la planta, que té una capacitat de 110.000 m3 anuals, és absorbir els excedents de purins de la comarca de les Garrigues, i complementar la planta de tractament ja existent a la mateixa població. Així es complementarà el Pla de gestió de dejeccions ramaderes de la comarca. – Inauguració del nou Centre Comarcal de Tractament de Residus Municipals de la Conca de Barberà a l’Espluga de Francolí, que donarà servei a 19.500 habitants de la comarca. El centre ha estat pressupostat en 3,7 M€. – Inauguració de les millores ambientals introduïdes a la planta de tractament d’olis minerals usats d’Alcover consistents en: Nova estació depuradora d’aigües residuals; nova torre de refrigeració, que permet un òptim funcionament del cicle tancat de les aigües; i aplicació de millores per a la reducció de l’impacte visual integrant la instal·lació en l’entorn. – Inauguració de l’ampliació i adequació del dipòsit controlat de les Borges Blanques, a les Garrigues, que ha suposat una inversió total de 460.134,87 €, dels quals el 80% ha estat aportat pel Fons de Cohesió de la Unió Europea i el 20% per fons propis de l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge. – Inversió de més de 51 M€ a l’Ecoparc de Montcada i Reixac, que es troba en període de proves. La planta tractarà 240.000 tones/any de residus de 10 municipis metropolitans del Barcelonès Nord i el Vallès Occidental. – Signatura dels convenis amb els sistemes integrats de gestió d’envasos ECOVIDRIO i ECOEMBES, que consolida d’aquesta forma el nou finançament als ens locals per a la recollida selectiva de vidre, paper i envasos lleugers (plàstics, llaunes, brics). – Establiment d’un protocol d’acord, amb el consens dels agents territorials, per a les bases de gestió del nou dipòsit controlat de Tivissa. – Realització d’una prova pilot amb l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, consistent en la deposició del rebuig de residus procedents dels Ecoparcs metropolitans, degudament tractats i retractilats en forma de bala a l’abocador de la Vall d’en Joan al terme municipal de Begues. El cost de la prova és d’1,6 M€ i l’ARC hi aporta el 50%. Gestió de l’aire – Presentació del projecte de la Xarxa de Radars de Catalunya, xarxa que en aquests moments es compon de tres radars (Vallirana, Puig d’Arques i la Panadella) i que l'any vinent s'ampliarà amb un quart radar a Tivissa. Els radars meteorològics són instruments d’observació que permeten detectar a distància la presència de pluja i estimar-ne la intensitat. – Racionalització de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques i la seva integració en una nova eina de visualització que contempla a més de les 155 estacions completes (EMA) 225 pluviòmetres (ACA+CHE). – Campanya de determinació dels nivells d’ozó troposfèric amb l’aplicació de nous models avançats de predicció. Protecció del medi natural – Inauguració de les infraestructures del Projecte Life al riu Tordera. El Projecte té com a finalitat reutilitzar les aigües provinents de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Tordera, a través d’un sistema natural d’aiguamolls que depuren l’aigua. Aquesta aigua neta i sanejada s’envia riu amunt per recarregar l’aqüífer. 77 �– Aprovació de 14 Plans especials de delimitació definitiva que afecten a 40 espais del PEIN, i ampliació dels límits actuals del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) del Cap de Santes Creus a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). – Presentació del nou Pla General de Política Forestal 2005-2014. – Signatura de l’acord entre el DMAH i els ajuntaments del Prat del Llobregat i Viladecans per a la creació del consorci del delta del Llobregat. – Inauguració del Parc de la Pedra Tosca (Les Preses) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. – Inaugurades les obres de millora d’accés a la pica d’Estats i el nou aparcament al pla de la Farga de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Àreu del municipi d’Alins. – Atorgament d’ajuts per un import de 842.000 € per a projectes de conservació, millora i ordenació en espais de la xarxa Natura 2000 al Pirineu i Prepirineu, desenvolupats per ens locals, entitats sense ànim de lucre i particulars. – Creació i participació en la Comissió de seguretat aeronàutica a l'Aeroport del Prat en relació amb les poblacions d'ocells. – Aprovació del Decret pel qual es declara la gavina corsa espècie d’interès especial i s’aproven els plans de recuperació del bitó, la gavina corsa, el fartet i el samaruc. – Constitució de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que esdevé el més gran de Catalunya, amb més de 69.000 ha a les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. – Concessió de 4,7 M€ per a la regeneració dels boscos afectats pels incendis forestals de l’estiu del 2003. Polítiques ambientals – Presentació del mapa de recursos eòlics de Catalunya, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya. Els resultats presentats permetran identificar les zones de Catalunya que ofereixen més possibilitats per a la generació d’energia eòlica, així com determinar aquelles zones amb poca eficiència eòlica. – Decret per regular la participació de les organitzacions no governamentals (ONG) i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l’ecologia i a la protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i que estableix la creació del Registre d’entitats per a la Protecció del Medi Ambient i la Sostenibilitat Ambiental. – Decret que estableix que la Direcció General de Qualitat Ambiental serà l’organisme que tramitarà, atorgarà o interromprà les autoritzacions de les instal·lacions que generen emissions de gasos d’efecte hivernacle. – Creació del Consell Social per al Desenvolupament Sostenible, un òrgan de participació dels agents socials en relació amb les propostes de desenvolupament sostenible que formuli l’executiu. Habitatge – Nou Pla per al Dret de l’Habitatge 2004-2007, que promou la creació de 42.000 nous habitatges protegits, la meitat en règim de lloguer, fomenta la rehabilitació de 40.000 habitatges i suposa una inversió, per part de la Generalitat de 100 M€. – Aprovats dos dels principals decrets del nou Pla de l’Habitatge que entraran en vigor el febrer, i que permetran assolir els principals objectius del Pla: 78 �ƒ el decret de desplegament del Pla pel dret a l’Habitatge 2004-2007. ƒ el decret regulador del Pla de rehabilitació de Catalunya. – Presentació de la xarxa de Mediació social per a l’Habitatge. – Acord del Govern per tramitar els expedients corresponents a 80.000 habitatges pendents d'ajuts a la rehabilitació d'habitatges. Amb aquest propòsit el Govern de la Generalitat ha decidit destinar al voltant de 80 M€ a atendre les peticions pendents i no admetrà noves sol·licituds fins que no s'aprovin les noves bases reguladores dels ajuts, llevat de les que estiguin incloses en àrees de rehabilitació integral prèviament declarades o que afectin habitatges amb patologies estructurals. – Lliurades les claus de 15 noves promocions d’habitatges de lloguer amb un total de 309 habitatges: 100 habitatges a Cornellà, 18 a Olot, 28 a Barcelona, 6 a la Seu d’Urgell, 30 a Sant Quirze del Vallès, 4 a Batea, 16 a Cunit, 7 a Ripoll, 13 a la Seu d’Urgell, 15 a Granollers, 45 a Sant Pere de Ribes, 12 a Centelles i 22 a Castell-Platja d’Aro. – Lliurades les claus de 3 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 140 habitatges: 20 habitatges a Castellar del Vallès, 32 a Cunit i 88 a Badalona. – Signatura de 26 convenis amb diferents municipis de Catalunya per promoure l’habitatge social protegit de compra, de lloguer per a joves i per a gent gran. – 78.000 € en la implantació d’energies renovables, solar-fotovoltaiques i solar-tèrmiques, en el barri de Pomar de Badalona. – Pel que fa al procés de remodelació de barris, s’han lliurat 3 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 249 habitatges: 96 habitatges de compra al barri de Sant Roc de Badalona, 42 al barri de Via Trajana a Sant Adrià de Besòs, 111 al barri del Polvorí de Barcelona i 60 al barri del Besòs, on es reallotjaran famílies que ja viuen al barrri. – Signatura d’un acord amb el Ministeri d’Habitatge per donar continuïtat a la remodelació de barris a la demarcació de Barcelona. Els barris beneficiats per aquestes remodelacions són el Turó de la Peira, Via Trajana, el Polvorí, del Besòs, Trinitat Nova i Governador, a la ciutat de Barcelona; Can Gambús (barri d’Arraona), a Sabadell; Sal i Pota, de Súria; Sant Roc, de Badalona; Creu Roja-Vallparda, de l’Hospitalet de Llobregat; i de Sant Cosme, al Prat de Llobregat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge hi invertirà 12,4 M€ i el Ministeri d’Habitatge 8,3 M€, en el present exercici – Aprovació, per part de l’Incasol, de la signatura de convenis amb 10 ajuntaments (Alguaire, Avinyó, Calaf, Castellfollit de la Roca, les Franqueses del Vallès, Horta de Sant Joan, Molins de Rei, Palafrugell, Premià de Mar i Santa Eugènia de Berga) per a la construcció de 348 habitatges, dels quals 290 seran de lloguer, amb autorització prèvia de l’Incasol. – Adjudicades per Adigsa un total de 31 obres de rehabilitació d‘habitatges socials per un import de 7,5 M€. Les obres s’efectuaran a 26 barris d’arreu de Catalunya, i consisteixen en millores externes dels edificis i millores en la seguretat, així com d’altres que permetran millorar la qualitat de vida dels veïns. – El Govern autoritza ADIGSA a una operació d’endeutament de 29 M€ per rehabilitar el parc d’habitatges de titularitat de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb els compromisos adquirits en el Pla Director d'Obres (PDO) de l’any 1997. – La Generallitat ha desallotjat 61 famílies que vivien en els edificis pròxims a les coves subterrànies de les Mines de potassa de Sallent (Bages), que en els darrers anys han anat patint diversos esfondraments. Aquests veïns han estat reallotjats en pisos nous promoguts per l’Incasol a Sallent i altres reallotjats provisionalment i de manera gratuïta en municipis de les rodalies de Sallent. 79 �Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació Acció de Govern – Creixement d’un 13,5% del pressupost del DURSI per a l’any 2005. L’import destinat a la Direcció General de Recerca augmenta un 38%, la qual cosa evidencia la implicació del Govern amb la recerca en el marc del Pla de Recerca i Innovació (2005-2008). Per la seva banda, el pressupost de la Direcció General d'Universitats creixerà un 10,8%. Finalment, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació creixerà enguany un 7,4%. La part principal correspon al desenvolupament del Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions, que en una bona part s’executarà a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) en el pressupost del qual s’hi destinaran 20 M€. El futur model de telecomunicacions presentat al Parlament potencia especialment el CTTI i el Pla. Àmbit Universitats – Signatura d’un conveni de col·laboració per desenvolupar, a partir del curs acadèmic 200405, un Pla pilot de titulacions adaptades al futur espai Europeu d’Ensenyament Superior, previst per al 2010. Les universitats públiques i privades catalanes han presentat un total de 46 títols de Grau i 16 Màsters adaptats al sistema de cicles establert en la declaració de Bolonya. D’altra banda, s’ha aprovat una despesa plurianual d’1,83 M€ per al finançament del Pla pilot 2004-2006. – Possibilitat de sol·licitar el Suplement Europeu del Títol, expedit per les universitats a partir del proper curs, un cop finalitzada la carrera. – Proposta de creació, per llei, d’un Fons destinat a l’acció territorial de les universitats i centres d’educació superior que pretén donar suport al rol estratègic que juguen aquestes institucions en el desenvolupament econòmic, social i cultural del territori. El pressupost del 2005 ja preveu una partida destinada a aquesta finalitat. – Novetats en la Programació universitària 2004-2005: Llicenciatura de Criminologia (UB / UAB / UdG); Enginyeria Aeronàutica (Campus Terrassa UPC); 2n cicle de la Llicenciatura en Periodisme (URV) i 2n cicle d’Enginyeria de Telecomunicació (UPF/UAB). – Acord en el marc del CIC pel que fa a les noves titulacions que s’impartiran al curs 20052006. És una proposta “de mínims” atès l’impacte de la davallada demogràfica a les universitats i les perspectives de canvi en l’estructura dels estudis en el marc del futur EEES. 450.000 € a ajuts a les universitats públiques catalanes per al finançament dels seus programes ERASMUS per al curs 2004-2005. – Ajuts i beques universitàries gestionats per l'AGAUR la majoria dels quals poden sol·licitarse mitjançant la plataforma de l'Administració Oberta de Catalunya: Ajuts a associacions d'estudiants universitaris; Ajuts per al finançament de projectes de millora de la qualitat docent a les universitats catalanes; Ajuts a l'edició i la difusió de llibres de text o manuals universitaris, en suport paper o en suport electrònic, escrits en llengua catalana; Ajuts a les universitats de Catalunya per a projectes i activitats de normalització lingüística; Beques predoctorals per a estudiants internacionals associades a programes de doctorat consolidats 80 �reconeguts en la convocatòria IQUC i renovació de beques predoctorals associades a programes de doctorat IGSOC; Ajuts per a la internacionalització de programes de doctorat i de mestratge de les universitats públiques catalanes; Ajuts a la mobilitat del personal d’universitats públiques catalanes i administracions públiques del sector universitari i de recerca; Ajuts a estudiants universitaris de centres adscrits; ajuts a estudiants universitaris de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran. – Concessió de les Distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària. – Lliurament de les distincions de les proves d'accés a la Universitat a 77 alumnes que han obtingut una nota igual o superior a 9. – El web del DURSI sobre estudis universitaris i sortides laborals ha estat traduït a l’anglès. També s’han activat les aplicacions de preinscripció universitària, que es pot fer directament des d’internet i de preparació de la selectivitat. Una altra novetat ha estat poder consultar els criteris de correcció i qualificació específics de cadascuna de les proves de les PAU de juny 2004. – Implantació, a partir del proper curs, de la matrícula gratuïta universitària per als majors de 65 anys, les persones amb minusvalidesa i les víctimes d'actes terroristes. – Encàrrec d’un estudi sobre la previsió de la demanda d’estudis universitaris a Catalunya 2014-2015, al qual es destinen 36.000 €. – Aprovació de les normes d'organització i funcionament de la Universitat Abat Oliva i de la Universitat Ramon Llull – Signatura d'un conveni i un acord marc entre l’Associació d’Investigació de les Indústries del Curtit i Annexes i el Consorci de l'Escola Tècnica d'Igualada per a la creació del campus universitari d'Igualada, que vol fer-se al Pla de la Massa. – L'Escola Virtual d’Idiomes per a Universitaris (EVIU) completa la seva oferta d'anglès amb un nivell d'iniciació. El curs passat l'EVIU va quadruplicar el nombre de matriculats respecte al 2002-03. Àmbit Recerca – Elaboració i aprovació per part de la CIRIT del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008. També s'ha posat en marxa una nova web de participació (www.gencat.net/pricatalunya), que forma part d’un conjunt d’accions per donar a conèixer el Pla que regirà la recerca i la innovació a Catalunya durant els propers anys. – Ajuts de recerca gestionats mitjançant l’AGAUR: Ajuts per donar suport al desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria educativa i d'ensenyament formal (reglat) i no formal (no reglat); Ajuts en equipament i infraestructura destinats a la recerca; Ajuts a projectes d'abast comarcal; Ajuts per al finançament d'actuacions en l'àmbit de la comunicació i de la divulgació científica; Ajuts per a l'organització d'accions mobilitzadores; Beques Batista i Roca; Beques per a estades de recerca fora de Catalunya; Beques per a joves membres dels casals catalans; Ajuts a universitats i centres públics de recerca per a la contractació i reincorporació de doctors a grups de recerca de Catalunya; Beques de formació en l'àmbit de les nanotecnologies a Catalunya; Ajuts per a doctors visitants a Catalunya; Premis CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent; Ajuts per a la creació, el desenvolupament i la consolidació de xarxes temàtiques dinamitzadores de recerca i desenvolupament i de transferència de tecnologia; Renovació de beques en programes de doctorat de les universitats catalanes en àrees de ciències socials i humanitats; Concessió i renovació de beques predoctorals per a la formació de personal 81 �investigador i per a la contractació de personal per a la seva inserció en el món de la recerca. – Concessió de les "Distincions per a la promoció de la recerca universitària" corresponents al 2004. – Lliurament dels premis de la 23a edició dels Premis CIRIT 2004 per fomentar l'esperit científic del jovent. – Impuls al programa ICREA. El pressupost del programa augmenta fins a 5 M€ el 2004, que representa un increment d’1 M€ respecte al 2003. Per altra part, les universitats i centres de recerca catalans han presentat 170 propostes per als 25 nous contractes previstos per al 2004. Aquests nous contractes se sumaran als 85 contractes signats des de la seva creació l’any 2001. – Publicació en el web del DURSI d'un estudi sobre la producció científica catalana en els darrers 20 anys encarregat per la CIRIT i elaborat pel Grup de recerca en Bibliometria i Avaluació en Ciència de l'IMIM i per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). – Actuacions en Institucions de Recerca : ƒ 1,3 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb el Centre d’Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnologies, la UAB i l’Institut de Física d’Altes Energies per a la creació del Centre de Competència Científic Tecnològic Port d’Informació Científica (PIC). ƒ 4,44 M€ per al finançament de la Xarxa de Centres de Referència de Recerca i Desenvolupament de la Generalitat els anys 2004-2005. ƒ 600.000 € per la Fundació “Genoma España”, per a la participació en projectes d’investigació que tenen per objectiu impulsar el desenvolupament d'empreses biotecnològiques. ƒ 450.000 € per al Consorci Laboratori de Genètica Molecular Vegetal ƒ 480.000 € per a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per tal de finançar la pròrroga del contracte-programa del centre de referència i desenvolupament en Aqüicultura. ƒ 9 M€ per al Patronat de la Fundació Parc Científic de Barcelona en el qual participa el DURSI, per contribuir al desenvolupament del PCB. ƒ 50.000 € per a la constitució de la Fundació Privada Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (ICPHES). L’ICPHES tindrà caràcter interdisciplinari ja que combinarà biologia, arqueologia i antropologia social ƒ 2,28 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Educació i Ciència per a la titularitat i l’explotació conjunta del feix de llum BM16 en la instal·lació europea de radiació del Sincrotró. ƒ Previsió d’una inversió de 2,5 M€ en un supercomputador que s'instal·larà abans de finals d'any a la UPC i funcionarà amb programari Linux a partir del gener 2005. – 174.800 € per al finançament de la convocatòria per a programes internacionals de cooperació científica amb el Centre Nacional d’Investigació Científica de França durant l’any 2004. – 8,44 M€ per al finançament de convenis específics de col·laboració entre el Departament, les Universitats i l’Institut d’Estudis Catalans per desenvolupar accions del III Pla de Recerca de Catalunya durant el 2004 i el 2005. – Nova revista de comunicació i divulgació didàctica de la ciència i la recerca ICTINIUS, dirigida al gran públic que tindrà caràcter trimestral. L’edició d’aquest suport de divulgació científica es realitza dins el Programa de Divulgació, Didàctica i Comunicació Científica. – Presentació de la 9ª Setmana de la Ciència a Catalunya (SC04) 82 �Àmbit Telecomunicacions i Societat de la Informació – Implantació del programa MICROCOM amb l’entrada en funcionament de nous centres de difusió de TV3 i C33 arreu de Catalunya per tal d’ampliar la cobertura dels serveis bàsics de telecomunicacions a aquelles zones que tenen més dificultats per accedir a aquests serveis. En aquest marc, s’han signat convenis amb Retevisión Móvil (Amena), Telefónica Móviles España (Movistar) i Vodafone España, per tal de millorar l'extensió territorial de la cobertura actual en els serveis de telefonia mòbil arreu de Catalunya. – Inici del desplegament de la televisió digital terrestre a Catalunya, amb el projecte Maresme Digital. – Inici del desplegament de la xarxa pública de banda ampla. Inauguració de la xarxa de banda ampla de l’Alt Pirineu i l’Aran que s’integra en el Pla Director d’Infraestructures. – Signatura del protocol de col·laboració per a la posada en marxa d’un centre per dinamitzar els usos de la societat de la informació a l’Alt Pirineu. Els signants són l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i el DURSI. – Contractació de la consultora Sayós&Carrera per col·laborar en el concurs de veu i dades que el CTTI va convocar per tal de donar suport al procés de licitació, adjudicació i execució del contracte de serveis de telecomunicacions de veu i dades de l'Administració. – Publicació de la llista dels 101 prestadors homologats de serveis de tecnologies de la informació per la Generalitat de Catalunya relacionats amb el desenvolupament d'aplicacions, el disseny tècnic orientat a la planificació, i la instal·lació, atenció i gestió de les instal·lacions de tecnologies de la informació i la comunicació. La publicació del concurs s’ha fet al portal e-catàleg. – Compromís del Govern per a la promoció i l’ús de programari lliure. En aquest sentit s’ha presentat el Pla pl.ct de promoció del programari lliure a Catalunya que inclou la nova plataforma de desenvolupament de PL que ha posat en marxa la Generalitat a través de La Farga.org., aixì com la coproducció amb Softcatalà d’un CD-ROM de programari de lliure distribució. La Universitat de Lleida serà la universitat pilot a Catalunya per fer la implantació de PL. – Publicació de la convocatòria d’ajuts per desenvolupar projectes de formació en tecnologies de la informació i la comunicació orientats a fomentar l’accés a la societat del coneixement a Catalunya (FTIC) que serà gestionada per l’AGAUR. Es tracta d’una acció integrada en el Pla de Formació i Alfabetització dissenyat per la STSI. – Creació d’un ens gestor d'infraestructures que executarà el desplegament previst al Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions. – Constitució de la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement, juntament amb l’Ajuntament de Cornellà, la Diputació de Barcelona, el Word Trade Center Almeda Park, l’empresa Siemens, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca amb la intenció d’impulsar el Citilab, centre de difusió i formació de les noves tecnologies amb una aportació de 30.051€ destinats al capital fundacional. – Conveni de col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya per al desenvolupament del Projecte Internet Catalunya (PIC), segona fase 2004-2006. En aquest període s’hi destinaran 1,01 M€. – Organització, per part de la STSI, del primer curs bàsic per a dinamitzadors de la Xarxa de Telecentres de Catalunya, integrada per més de 400 centres d'arreu del país. – Augment de la participació del CTTI a la Torre de Collserola fins a un 22,85%. 83 �84 �Recull normatiu 85 �86 �Lleis i projectes de llei LLEIS APROVADES – LLEI 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l'article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra – LLEI 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial – LLEI 3/2004, de 28 de juny, de segona modificació de la Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya – LLEI 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental – LLEI 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d'infants de qualitat. – LLEI 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004 – LLEI 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives – Llei d’horaris comercials – Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum – Llei de modificació de la Llei 2/2002 d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local – Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005 – Llei de mesures financeres PROJECTE DE LLEIS – Projecte de Llei de Contractes d’integració que pretén aconseguir, sobre la base de la llibertat de pactes, la consecució d’un major equilibri entre les parts que intervenen en la relació contractual. – Projecte de llei de la Conselleria en Cap o Conselleria Primera – Projecte de llei de modificació de la Llei 9/1998 del Codi de Família, de Llei 10/1998 d’unions estables de parella i de la llei 40/1991 del Codi de Successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela. – Projecte de llei de nova regulació del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. – Projecte de llei de reestructuració de la Comissió Jurídica Assessora. – Projecte de Llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya. 87 �maig juny juliol Agost setembre octubre 10 2 11 15 1 2 8 1 7 8 6 12 4 2 2 10 1 2 1 2 8 1 1 3 1 2 3 1 9 9 5 5 1 5 6 3 1 1 1 3 10 8 5 8 21 7 12 12 12 1 3 9 3 5 1 3 1 1 3 3 2 2 6 2 1 1 1 1 3 200 55 3 1 6 4 1 1 1 1 1 1 2 2 30 33 1 34 13 37 8 1 3 1 2 2 1 1 1 1 3 3 1 2 3 1 1 5 1 2 1 1 2 8 1 2 1 1 1 11 29 21 1 2 1 25 TOTAL abril 14 1 desembre març 57 3 novembre febrer DECRETS 2004 Presidència Rel. Institucionals i Participació PTOP Justícia Interior Economia i Finances Governació i Adm. Públiques Educació Cultura Salut DARP Treball i Indústria CTC Benestar i Família DURSI Medi Ambient i Habitatge Total gener Decrets 6 152 8 26 22 18 2 45 20 3 40 20 2 23 1 26 35 14 1 17 17 2 22 17 505 El Govern de la Generalitat ha aprovat durant aquest any 505 decrets (des de l’1 de gener fins el 27 de desembre de 2004) dels quals destaquem els següents: Departament de la Presidència – DECRET 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició. – DECRET 307/2004, de 8 de juny, pel qual es concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al senyor Joan Oró i Florensa. – DECRET 314/2004, de 22 de juny, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les. – DECRET 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. les condicions – DECRET 358/2004, de 24 d'agost, de creació de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut. – DECRET 359/2004, de 24 d'agost, de creació de l'oficina de la Generalitat de Catalunya a Paris amb la denominació Maison de la Catalogne. – DECRET 361/2004, de 24 d'agost, de creació del Consell Social per al Desenvolupament Sostenible, i de modificació del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. 88 �– DECRET 385/2004, de 21 de setembre, pel qual es regulen l'estructura i les funcions de l'Oficina de la Presidència de la Generalitat. – DECRET 386/2004, de 21 de setembre, pel qual es modifica el Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català. – DECRET 401/2004, de 5 d'octubre, pel qual es regula la participació de les organitzacions no governamentals i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l'ecologia i a la protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge. – DECRET 418/2004, de 2 de novembre, pel qual es modifiquen els estatuts de funcionament i règim intern del Patronat Català Pro Europa. – DECRET 428/2004, de 16 de novembre, de modificació dels Estatuts del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, aprovats pel Decret 10/2002, de 8 de gener. Departament de Relacions Institucionals i Participació – DECRET 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques – DECRET 288/2004, d'11 de maig, pel qual s'aprova la modificació de determinats articles dels Estatuts del Consorci autonòmic per a la coordinació del sistema metropolità de transport públic de l'àrea de Barcelona, Autoritat del Transport Metropolità. – DECRET 316/2004, de 22 de juny, de modificació de l'article 7 del Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme. – DECRET 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. – DECRET 415/2004, de 19 d'octubre, pel qual es modifiquen els Estatuts de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia – DECRET 266/2004, de 27 d'abril, de regulació dels òrgans de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya. – DECRET 335/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la declaració de la implantació d'equipaments penitenciaris al territori de Catalunya. – DECRET 371/2004, de 7 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya. – DECRET 387/2004, de 21 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya Departament d’Interior – DECRET 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l'habilitació i les funcions del personal de control d'accés de determinats establiments d'espectacles i activitats recreatives. 89 �Departament d’Economia i Finances – DECRET 311/2004, de 8 de juny, de modificació del Decret 190/1989, d'1 d'agost, d'aprovació de les Normes reguladores dels procediments de designació dels membres dels òrgans de govern de les caixes d'estalvis i de la convocatòria i el funcionament d'aquests. Departament de Governació i Administracions Públiques – DECRET 340/2004, de 20 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Tornafort, en el terme municipal de Soriguera (Pallars Sobirà). – DECRET 351/2004, de 27 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Seana, en el terme municipal de Bellpuig (Urgell). – DECRET 373/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 225/2002, de 27 d'agost, pel qual es regula la Comissió de Delimitació Territorial. – DECRET 374/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 223/1996, de 12 de juny, de creació del Consell Assessor de les Comunitats Catalanes i del Cens registral dels centres i agrupacions catalans al món. – DECRET 375/2004, de 7 de setembre, pel qual s'aproven les bases d'execució del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya per al quadrienni 2004-2007. Departament d’Educació – DECRET 252/2004, d'1 d'abril, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. – DECRET 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constitució i la composició del consell escolar, la selecció del director o de la directora i el nomenament i el cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics. – DECRET 407/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Educació les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament (escoles viatgeres). Departament de Cultura – DECRET 326/2004, de 6 de juliol, pel qual es crea el càrrec de comissionat per al disseny de l'estructura i el funcionament del Consell de la Cultura i de les Arts. – DECRET 438/2004, de 9 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Departament de Salut – DECRET 284/2004, d'11 de maig, pel qual es dicten normes complementàries relatives a l'especialitat d'obstetrícia i ginecologia en l'àmbit de l'Institut Català de la Salut, i per al desplegament i organització del Programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva en l'àmbit d'aquest mateix organisme. – DECRET 285/2004, d'11 de maig, pel qual es modifica la disposició transitòria del Decret 126/2003, de 13 de maig, pel qual s'estableixen els requisits tecnicosanitaris dels establiments d'òptica. 90 �– DECRET 445/2004, de 30 de novembre, pel qual es modifica el Decret 395/1996, de 12 de desembre, pel qual s'estableixen els procediments de notificació de les malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca – DECRET 302/2004, de 25 de maig, pel qual es crea i s'aprova el funcionament del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC). – DECRET 389/2004, de 21 de setembre, pel qual es regula la pesca de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües interiors del litoral català. – DECRET 408/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament professional nauticopesquer. – DECRET 409/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca els mitjans patrimonials traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'agricultura (SENPA). – DECRET 447/2004, de 30 de novembre, pel qual es crea la Comissió interdepartamental en matèria de plaguicides i biocides. Departament de Treball i Indústria – DECRET 286/2004, d'11 de maig, pel qual s'estableixen les bases reguladores de les subvencions destinades als projectes que continguin mesures adreçades a la creació de llocs de treball en el marc dels nous jaciments d'ocupació. – DECRET 379/2004, de 7 de setembre, del Registre de Centres Tecnològics de Catalunya. – DECRET 399/2004, de 5 d'octubre, pel qual es crea el registre de delegats i delegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels comitès de seguretat i salut. Departament de Comerç, Turisme i Consum – DECRET 287/2004, d'11 de maig, pel qual es suspèn temporalment la tramitació i l'aprovació de determinats programes d'orientació comercial. – DECRET 356/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la capacitat sancionadora en matèria d'ordenació del comerç. – DECRET 380/2004, de 7 de setembre, de quarta modificació del Decret 252/2000, de 24 de juliol, sobre l'activitat artesanal a Catalunya Departament de Benestar i Família – DECRET 305/2004, d'1 de juny, de creació i regulació de la Comissió per a l'elaboració dels documents preparatoris de l'avantprojecte de llei reguladora de les actuacions, l'assistència i els serveis socials 91 �Departament de Medi Ambient i Habitatge – DECRET 234/2004, de 16 de març, pel qual es prorroga la vigència de les normes generals del Pla per a la conservació de les àrees protegides de les Illes Medes. – DECRET 259/2004, de 13 d'abril, pel qual es declara espècie en perill d'extinció la gavina corsa i s'aproven els plans de recuperació de diverses espècies. – DECRET 329/2004, de 6 de juliol, pel qual es modifica el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel que fa als límits de l'espai del Pla d'espais d'interès natural al cap de Santes Creus. – DECRET 364/2004, de 24 d'agost, pel qual es declaren zona d'actuació urgent els terrenys forestals afectats per l'incendi forestal de l'any 1998 a les comarques del Solsonès, la Segarra, el Bages i l'Anoia. – DECRET 390/2004, de 21 de setembre, d'assignació de competències en matèria d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. – DECRET 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l'habitatge 2004-2007. – DECRET 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d'habitatges de Catalunya. Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació – DECRET 424/2004, de 2 de novembre, pel qual s'aprova l'adaptació de les Normes d'organització i funcionament de la Universitat Ramon Llull. 92 �Página 1 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental de l’acció de Govern Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental Balanç Any 2004 Any 2004 11:31 Balanç de l’acció de Govern 31/12/04 D.L.: B. 50.758 - 2004 cubierta balanç de govern � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Balanç de l'acció de govern: actuacions més destacades del Govern de la Generalitat de Catalunya, any 2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Secretaria de Coordinació Interdepartamental. Departament de Presidència. Generalitat de Catalunya Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Balanç Acció política Model social Catalunya Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2605/ExpedientAcademic_PM_UB_Certificat_PREU_LD.pdf 0b448c8037ab431c69ba9e6247d730e1 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat acadèmic de la prova de maduresa del curs de preparació universitària de Pasqual Maragall Subject The topic of the resource Universitats Dret Universitat de Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Creator An entity primarily responsible for making the resource Secretaria General de la Universitat de Barcelona Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Certificat Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. És còpia de l'expedient acadèmic de la Universitat de Barcelona. Rights Holder A person or organization owning or managing rights over the resource. Universitat de Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1957-10-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7044/20260803_007.jpg 074d1deea93a3bb3149ceeb73ae8dc00 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Location The location of the interview Montjuïc, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-17 Creator An entity primarily responsible for making the resource Sergio Lainz/ Valls, J Agència EFE Title A name given to the resource Pasqual Maragall a la celebració de la nominació olímpica de la ciutat Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Jocs Olímpics Montjuïc Gavardina Celebracions Designació Ciutat Olímpica Nominació Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Relation A related resource Notícia a l'Ara: <a href="https://www.ara.cat/tema_del_dia/ville-barcelona-anys-despres_1_1496602.html" target="_blank" rel="noopener">«‘À la ville de...’ Barcelona!» 30 anys després</a> Notícia a Betevé: <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Bg_qnFk93jk" target="_blank" rel="noopener">Els Jocs de Barcelona 92 i la història olímpica de la ciutat | Va passar aquí</a> Notícia al El País/Quadern: <a href="https://elpais.com/cat/2016/10/17/album/1476693792_678688.html" target="_blank" rel="noopener">L’anunci de Barcelona com a ciutat olímpica fa 30 anys</a> Notícia a La Vanguardia: <a href="https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20111017/54230853515/barcelona-elegida-sede-olimpica.html" target="_blank" rel="noopener">Barcelona elegida sede olímpica</a> Notícia a El Periódico: <a href="https://www.elperiodico.com/es/juegos-olimpicos/20220728/roser-marce-disenadora-gabardina-talisman-maragall-olimpiadas-barcelona-92-14124272" target="_blank" rel="noopener">Roser Marcé: "La gabardina fue el talismán de Maragall"</a> Notícia al Sport: <a href="https://www.sport.es/es/noticias/opinion/dia-samaranch-cambio-historia-barcelona-1185189" target="_blank" rel="noopener">El día que Samaranch cambió la historia de Barcelona</a> Notícia a La Razón: <a href="https://www.larazon.es/local/cataluna/a-la-ville-de-barcelona-HB13747145/" target="_blank" rel="noopener">«À la ville de... Barcelona»</a> Notícia a Política&amp;Prosa: <a href="https://politicaprosa.com/es/pasqual-maragall/" target="_blank" rel="noopener">Pasqual Maragall</a> Notícia a RTVE: <a href="https://www.rtve.es/deportes/20090928/ville-barcelona-a-cuarta-fue-vencida/294254.shtml" target="_blank" rel="noopener">La ville de... Barcelona", a la cuarta fue la vencida</a> Publicat a Barcelona.cat:&nbsp;<br /><a href="https://www.youtube.com/watch?v=uqzZuULGJxQ" target="_blank" rel="noopener">Vint-i-cinc anys del "A la ville de ... Barcelona"!</a> Publicat a OficinaPM:<br /><a href="https://www.youtube.com/watch?v=9l6mBsRcnsM" target="_blank" rel="noopener">Discurs de Pasqual Maragall a la inauguració del Josc Olímpics de Barcelona</a> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fonts de Montjuïc, Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/41/2615/20080701_glossaPM_NSerra_MedallOrBCN.pdf b4e180730ef63f0b93f096e4de4c5531 PDF Text Text Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat 1 de juliol de 2008. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona. Estimats amics Pasqual Maragall i Diana Garrigosa, Molt Honorable President de la Generalitat, Excel·lentíssim Senyor Alcalde, Querido Ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación, Regidors de la Ciutat, Amigues i amics, Si hi ha algú que hagi merescut la medalla d’or de la Ciutat en els darrers cinquanta anys, i encara no la tingui, aquesta persona és Pasqual Maragall. Les meves paraules no seran, doncs, de justificació d’un fet evident. Ni vull que siguin el relat dels records tan vius de molts anys d’actuació i, deixeu-m’ho dir, de serveis polítics al país. Encara que quan vaig començar a pensar en aquestes paraules els records venien sols: de l’època en que preparàvem assignatures de la carrera amb un grup d’amics, al 1 �piset del carrer de Còrsega des d’on vàrem organitzar la primera campanya electoral l’any 1977; dels maldecaps econòmics i de la reforma administrativa municipal quan encetàrem la gestió d’aquesta Ciutat, al retorn de Lausanne amb la designació olímpica a la butxaca; del dolor de l’atemptat d’Hipercor o l’assassinat d’Ernest Lluch, a la joia de la cerimònia inaugural dels Jocs. Però ja he dit que no crec que el que ara hagi de fer és alliberar els records personals. Aquesta és la cerimònia d’atorgament de la medalla de la Ciutat, per decisió del Consell plenari que la representa. Per això adreço la meva intervenció cap al terreny de la reflexió, del reconeixement. Pasqual Maragall pertany a la generació que ha fet possible la transició. No era una generació homogènia, solem dir que l’integraven els que van lluitar contra la dictadura. És evident que Pasqual Maragall era un d’ells. La generació era més àmplia: també l’integraven els franquistes que van entendre que la democràcia era l’única solució per assegurar la convivència entre els espanyols. Han passat més de trenta anys i ara puc dir que són d’aquesta generació tant Felipe González com Adolfo Suárez, tant Rodolfo Martin Villa como Jordi Solé Tura, tant Miquel Herrero de Miñón com Miquel Roca i Junyent, tant Fernando Abril com Pasqual Maragall. És la generació marcada per un èxit: la democràcia que avui té Espanya. Uns van lluitar per aconseguir-la i els altres van 2 �comprendre que era el règim necessari quan la Unió Europea ja portava vint anys d’existència. Pasqual Maragall va començar molt aviat. No tenia vint anys i ja era membre del Front Obrer Català i fundava un grup polític universitari, el Moviment Febrer 62 en el que el vaig conèixer i del que n’era impulsor. Crec que una inclinació política tan marcada va acompanyada, si és sincera, d’una forta vocació de servei públic. En el dirigent universitari hi havien ja les capacitats, l’esperit, l’empenta i la inquietud intel·lectual que han caracteritzat els llargs anys de responsabilitats polítiques en els àmbits de Barcelona i Catalunya de Pasqual Maragall. Crec també que l’educació familiar ha estat un element fonamental en la formació del pensament de Pasqual Maragall. Parlo de l’avi, però especialment dels pares, en Jordi Maragall i la Basilisa Mira, als que, en paraules d’Eugenio Trias, els va tocar viure “el costat dolent” i la “nit fosca” de la nostra història com a poble. Joan Reventós, en ocasió del traspàs de Jordi Maragall, va descriure com ell veia el seu ideari: “Catalanisme en diàleg amb Castella, cristianisme liberal, cultura sense dirigisme, hospitalitat i generositat intel·lectual, sensibilitat artística i elegància moral van caracteritzar Jordi Maragall. De tot això, mai no se’n va gloriar; simplement ho va practicar i així ho va transmetre 3 �–amb el seu exemple i els seus silencis profunds- als seus fills i als seus amics. Va ser fidel al llegat familiar, el conservà i l’enriquí per traspassar-lo als seus fills, conscient de pertànyer a un llinatge que honora Catalunya i que, de retop, obliga a tots els qui l’hereten”. Pasqual Maragall ha estat molt conscient d’aquest llegat familiar que li ha donat aplom per pensar en el demà, per perseguir tossudament la seva visió d’una ciutat més viva, per ser inconformista respecte del statu quo, de les idees còmodes. Jordi Maragall es va definir en un article publicat els primers anys de la transició d’aquesta manera: “La meva militància és, doncs, aquesta: esmerçar-me a guanyar adeptes a una consigna de participació reflexiva, responsable, lliure, intel·ligent, apassionada; maldar perquè creixi el nombre de partidaris, encara que no ho siguin dels mateixos continguts que jo visc i defenso a ultrança. Prefereixo haver de discutir amb un oponent partidari d’uns altres esquemes que no haver-me-les amb partidistes ignorants”. Pasqual Maragall ha estat sempre un partidari amb conviccions profundes, idees que ha defensat amb tenacitat. Seguint la distinció del seu pare, no ha estat mai un partidista dòcil. I aquest home ha estat l’Alcalde del Jocs Olímpics i, encara més, ha estat l’Alcalde de la transformació de Barcelona. 4 �Barcelona va despertar amb la democràcia. El primer Ajuntament va iniciar una tasca de dignificació dels barris, d’operacions puntuals que cercaven recosir el teixit urbà, obrint places, creant espais verds allà on eren possibles. Passat aquest període, era evident la necessitat d’una concepció global del progrés de la ciutat, concepció que va madurar, a partir de 1983, l’alcalde Pasqual Maragall. Calia integrar peces tan diverses com l’obertura de Barcelona al mar, la continuació de la tasca d’igualar la qualitat urbana dels diferents barris, la projecció internacional de Barcelona, les rondes, o la humanització de les vies urbanes com ara la Meridiana, per citar uns quants exemples. Aquesta integració en un gran projecte global, tan complex com imaginatiu, ha estat l’obra de l’alcalde més important que ha tingut Barcelona en el darrer segle. I és ben cert que els Jocs Olímpics van ajudar molt. Van ser l’ocasió que s’havia d’aprofitar per a integrar voluntats, per sumar esforços i inversions. Però sense aquest projecte global del que parlo, sense saber ben bé el que volíem, haurien estat una ocasió desaprofitada. Al contrari, Barcelona els va aprofitar al màxim, precisament perquè amb temps per endavant es va construir el projecte d’una nova Barcelona. I així, a tot el món, es va començar a parlar del “Model Barcelona”, sense que aquesta expressió tingui un únic significat, perquè almenys jo en conec tres. 5 �El primer el va establir el Royal Institute of British Architects quan va donar la medalla d’or a tres alcaldes i a urbanistes de Barcelona, justificant-la “per la combinació d’espectaculars projectes urbans i la millora a petita escala en places i carrers”. L’arquitecte anglès Richard Rogers ho ha dit d’una altra manera “El truc de Barcelona ha estat començar per la qualitat i seguir per la quantitat”. Doncs bé, la persona que sintetitza aquest tarannà, aquesta versió de “Model Barcelona” és, sens dubte, l’alcalde Maragall. El segon significat entén per “Model Barcelona” la col·laboració eficient, la cooperació per assolir fites comunes entre el sector públic i el privat. Aquí també tornem a trobar a Pasqual Maragall i els seus esforços per intentar que Barcelona fos un motor econòmic, creant empreses com Iniciatives, elaborant els Plans Estratègics en els que es programava, fins i tot a mig termini, aquesta col·laboració entre administracions, empreses i societat civil. El propi Pasqual Maragall ens ha proporcionat una tercera definició del “Model Barcelona”. Ell ha escrit que és “la suma d’uns valors, als quals s’ha d’afegir una visió de futur, a la qual alhora s’ha de sumar un esdeveniment que era com un argument per a la transformació de la ciutat”. L’esdeveniment, ja el sabem, van ser els Jocs. La visió de futur és la que definiren l’alcalde i l’equip que ell va impulsar. Els valors també els defineix Maragall: “Consens, participació, complicitat públic-privat, civisme, diversitat sociocultural, 6 �equilibri social, vida al carrer. Però també: esperit de competició, modernitat, sostenibilitat i subsidiarietat, i fins i tot, algun de més antic, com el sentiment de ciutat”. En tots tres significats de l’expressió “Model Barcelona”, la figura de Pasqual Maragall n’és un element imprescindible. Dit d’una altra manera: tant si ho encarem d’una manera com d’una altra, no es pot comprendre la Barcelona d’avui sense el guiatge, l’impuls, la visió que Maragall hi ha aportat. Vull afegir, però, que hi ha un element que ha estat essencial en tot aquest procés: és el gruix humà de Pasqual Maragall, l’home que ha paït prou bé la ciència econòmica com per conèixer les limitacions de la tecnocràcia; el que, fidel al llegat familiar, creu que la cultura, la inquietud intel·lectual són requisits necessaris per a fer política. És també l’home que diu al llibre “Barcelona, la ciutat retrobada” que l’alcalde és com una esponja que “ha d’absorbir les idees, les il·lusions i les necessitats dels ciutadans i convertir-les en projectes i solucions”. En un altre llibre, “Diàlegs a Barcelona” que va produir l’any 1983 amb aquesta gran dona que va ser Maria Aurèlia Capmany, engrescat pel tarannà vital i humà de la companya d’aquelles passejades li diu, citant a Shakespeare, que la ciutat és la gent i que aquest serà el seu eslògan tota la vida. Per tot això, en Pasqual Maragall pregonava que volia “una Barcelona recuperada en ambició, però també en humanitat”. 7 �L’ambició en els projectes, en les solucions ha estat una composant essencial de l’eficàcia de la gestió i el guiatge de Pasqual Maragall ja des del seu primer mandat. Volia, millor diríem somiava, una Barcelona oberta al món, que lluités per a ser-ne una de les seves 15 grans ciutats i d’aquesta manera va esdevenir el primer, i incansable, presentador de la Barcelona democràtica a la societat internacional. Va utilitzar, és evident, la targeta de presentació que constituïen el Jocs, però també les incomptables targetes amb què ens podem promoure, des del clima suau a la qualitat de vida, passant per Gaudí, Picasso o Miró. Molt hem caminat en la direcció d’aquest somni en els seus períodes de mandat i també en els dels seus successors a l’Alcaldia. També envers l’acompliment d’altres somnis de Pasqual Maragall hem avançat amb força, en la direcció de l’autoestima com a ciutat, en la de “guanyar la batalla de la urbanitat després d’haver guanyat la de la infraestructura”, per citar dos exemples més de la seva visió humanista de la ciutat. Però hi ha un somni que no l’hem vist complir-se. És el de l’Àrea Metropolitana, l’entitat que haurien de crear els 27 municipis que formen la Barcelona metropolitana real, per tal d’adaptar-se als temps, als problemes, als reptes i a les oportunitats del moment. Aquest somni, com contemporàniament va passar amb el Gran Londres, va ser tallat de soca-rel pels que veien un perill per Catalunya on no hi havia més que la ferma voluntat de bastir una gran capital a favor del país que volia servir. 8 �El que està clar és que Pasqual Maragall és un polític que ha anat generant idees i propostes, moltes de les quals tenen avui una actualitat ben viva. En el camp municipal n’esmento unes quantes ultra la Barcelona metropolitana de la que ja he parlat: l’organització consensuada en districtes, la planificació estratègica, la integració de la iniciativa privada en les polítiques públiques i l’ajuntament com a instrument per a la promoció econòmica. Pensant en Barcelona ha fet propostes que li han donat el lideratge municipal a Espanya, l’aproximació a València i entre Catalunya i el País Valencià, Barcelona com a segona capitalitat espanyola, la seva projecció a través de l’Euroregió. En Pasqual Maragall no ha considerat mai que per estar en la vida local no s’hagués de reflexionar sobre la convivència plural a Espanya. Aquest home que prefereix definir-se com a catalanista, però que ha declarat “si em pregunten des de Madrid si sóc nacionalista, jo dic que sí” ha fet moltes propostes per reviscolar solucions federals a la convivència entre els espanyols. Fidel al llegat familiar li escauen plenament les paraules dedicades per Joan Reventós al seu pare i que ja he citat: “Catalanisme en diàleg amb Castella”... No han sigut temps propicis per assimilar ni aquestes propostes ni aquest tarannà, sobre tot més enllà de l’Ebre, però és ben cert que sense aquesta manera de ser traslladada a la Presidència de la Generalitat no tindríem avui un nou Estatut d’Autonomia. 9 �I és que la persona de Pasqual Maragall no cap en un sol motlle. Als que creuen que llençava massa idees, que eren imprevisibles, el seu llibre amb Maria Aurèlia Capmany mostra que ja des dels començaments com a alcalde tenia clares conviccions i les idees ben fermes. Als que consideraven que era massa visionari, ell oposa la transformació real de Barcelona; als que creien que pensava massa en el demà responia resolent els problemes de cada dia... I és que quan un polític és, com Maragall, de gruix personal i llarga executòria, el propi camí recorregut és la millor manera de trencar els tòpics o els prejudicis que sobre la seva actuació poden existir. El passat mes d’octubre Pasqual Maragall va fer públic que patia la malaltia de l’Alzheimer. Avui ja ha constituït i presideix una Fundació per agregar-se, des de Barcelona, a la lluita mundial contra aquesta malaltia. És un nou gest inconformista, vital, humà, del seu temperament, reconegut pels ciutadans de Catalunya quan, fa poc temps el van nomenar “Català de l’Any” per iniciativa popular. He volgut subratllar tant la trajectòria com l’home davant del guardó que li atorga la Ciutat. He començat dient que aquesta decisió no necessita justificació per a cap ciutadà coneixedor del que ha passat els darrers 25 anys. Vull acabar remarcant que aquesta radical transformació de Barcelona, aquestes propostes ambicioses i eficients, aquesta tenacitat en la defensa dels interessos de la ciutat, només són possibles en 10 �una persona que s’identifiqui amb Barcelona, que la visqui en les seves virtuts i els seus defectes, en una paraula: que l’estimi, que tingui passió per ella. I per molt valuosos que hagin estat els serveis que Pasqual Maragall ha prestat a la Ciutat, és sobre tot aquesta relació d’afecte la que, al meu parer, el fa mereixedor de que Barcelona li atorgui avui la seva medalla d’or. Sant Cugat, 29 de juny de 2008 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.03. Reconeixements, homenatges i distincions No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat Creator An entity primarily responsible for making the resource Serra, Narcís Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Premis i reconeixements Medalla d'Or Barcelona Alcaldes Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 37:20 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Narcís Serra i Serra Creator An entity primarily responsible for making the resource Serra, Narcís Muñoz, Josep M. Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Alcaldes Ajuntament de Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Espanya Barcelona Economia Front Obrer de Catalunya (FOC) Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Entrevista a Narcís Serra i Serra (Barcelona, 1943). Polític i economista català. Fou alcalde de Barcelona (1979-1982 amb Pasqual Maragall com a tinent d’alcalde), Ministre de Defensa (1982-1991) i Vicepresident del Govern espanyol (1991-1995). Ha estat president de Caixa Catalunya (2005-2010). Amic de Pasqual Maragall des de la universitat, on van militar al FOC i posteriorment van compartir projecte polític al PSC, participant-hi des de la seva fundació. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/125657374" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/125657374">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Narcís Serra (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Narcís Serra i Serra del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-06-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2665/WP4_Doctrinales_ESerrano_JSanjulian.pdf 94c023d3cd42b109e496b3f3186a1d08 PDF Text Text Working paper n.4 Un estudio sobre las fuentes doctrinales en los escritos económicos de Pasqual Maragall Eloi Serrano Robles Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa, Tecnocampus – Universitat Pompeu Fabra Javier San Julián Arrupe Departament d’História i Institucions Econòmiques. Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona Febrer 2017 1 �Abstract E l ideario de Pasqual Maragall es ampliamente conocido y se ha manifestado en su dilatada actividad política y gestora, como dirigente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), alcalde de Barcelona y Presidente de la Generalitat de Catalunya. Las ideas políticas, sociales e incluso referentes a cuestiones de organización urbana de Maragall han sido expuestas al público en muchas ocasiones y a través de medios muy diversos. Algunos aspectos de la formación del pensamiento de Pasqual Maragall, sin embargo, han pasado relativamente desapercibidos en la vasta actividad del personaje. Uno de ellos es su formación como economista, en Barcelona y en Nueva York. Maragall redactó algunos trabajos académicos en esta etapa – incluyendo su tesis de máster en la New School for Economic Research y su tesis doctoral en la Universitat Autònoma de Barcelona – en los que mostró su preferencia por la obra de ciertos economistas de orientación ricardiana, marxista y postkeynesiana. A partir de una revisión de sus escritos económicos de carácter académico más relevantes, este artículo trata de poner de relieve las fuentes doctrinales que Maragall utilizó. Aunque aquí no se establece una correlación entre las ideas de estos economistas y la actividad posterior de Maragall, creemos importante poner en valor las principales referencias económicas de su época académica. 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �Sumario 1. INTRODUCCIÓN 2. La memoria del máster de la new school: continuidad entre fisiocracia y marxismo 3. UN análisis de la evolución de la teoría del comercio internacional 4. LA tesis doctoral de maragall: pensamiento económico y economía urbana 4.1. Un análisis de las teorías de la renta de la tierra: Ricardo a la luz de Cambridge 4.2. Las teorías de la formación del precio del suelo urbano: De Von Thünen a Von Thünen 4.3. La formación del precio del suelo en el Sur de Europa: la vuelta de las teorías clásicas 4.4. Los impuestos sobre el suelo urbano: de Marshall a Sraffa 4 6 9 12 12 15 17 19 5. REFLEXIONES FINALES 20 6. BIBLIOGRAFÍA 21 3 �1. Introducción E s innecesario mencionar que Pasqual Maragall es una figura política central en la evolución histórica de Cataluña en las últimas décadas. A pesar de haber estado al frente del gobierno de la Generalitat durante tres años, su legado y contribuciones más celebradas han estado sin duda vinculados a su acción como alcalde de la ciudad de Barcelona durante 15 años, un período durante el que la ciudad vivió una profunda transformación cuyo eje más visible fue la organización de los Juegos Olímpicos de 1992. Es por tanto en el terreno del desarrollo urbano, de la política y la economía de la ciudad, donde la figura de Maragall despunta con más fuerza. Maragall se licenció en Derecho y Economía por la Universitat de Barcelona en 1965. Esta última disciplina le atrajo intensamente. En la Facultad de Ciencias Económicas compartió aulas con personajes como Josep Maria Vegara, José Antonio García Durán y Juan Martínez Alier; entre sus profesores se encuentran figuras de la talla de Jaume Vicens Vives, Jordi Nadal, Fabián Estapé, Manuel Sacristán o Joan Reventós. Fue en esta época cuando Maragall descubrió los grandes economistas clásicos y sus epígonos modernos, especialmente marxistas, ricardianos y post-keynesianos. Su interés por la economía urbana data también de este tiempo: en 1964 participó en un curso de verano de planificación regional de la Associazione per lo sviluppo dell’industria nel Mezzogiorno en Roma, con beca de la Fundación Ford, en compañía de Vegara, Serra y otros. El mismo año de 1965 se consolidó como economista en el Ayuntamiento de Barcelona. Experimentó igualmente la vida académica: En 1971 fue profesor auxiliar de Teoría Económica del profesor Bricall en la Universitat Autònoma de Barcelona, e impartió también algunas clases de Economía Urbana y Economía Internacional. Con el objeto de ampliar conocimientos, pocos años después se matriculó, gracias a una beca Fulbright, en el programa de Máster en Economía de la prestigiosa New School for Social Research de Nueva York (cursos 1971-72 y 1972-73), la escuela de referencia internacional del pensamiento económico heterodoxo1. Aquí Maragall desarrollará su antiguo interés por la historia del pensamiento económico. El período norteamericano de Maragall es especialmente importante para trazar su recorrido vital, pues fue de gran fecundidad intelectual. Sus biógrafos L. Mauri y Ll. Uría señalan que los dos años de Nueva York “influyeron de manera decisiva en la posterior evolución política e ideológica de Pasqual Maragall”2, y lo mismo cabe decir en cuanto a su evolución como economista. En la New School Maragall profundizó el contacto con las escuelas de pensamiento económico heterodoxo, variando ciertas posiciones adquiridas en sus años universitarios. Fue entonces cuando “matizó sus convicciones políticas, limó las aristas más radicales de los años de militancia marxista en la universidad y consolidó su percepción liberal, antidogmática y anti-estatista del socialismo”3. El propio Maragall describe cómo la New School estaba marcada por la huella de economistas “marxistas a la americana”, antidogmáticos, o al menos mucho menos dogmáticos que sus contrapartes europeas: Paul Sweezy, Harry Magdoff, Paul Baran, Stephen Hymer, Robert Heilbronner, Edward Nell, Michael Hudson y Anu Shaikh. La atracción de Maragall por los autores heterodoxos, alejados de las corrientes keynesianas a la Samuelson y más aún neoclásicas, ha quedado plasmada en una serie de artículos académicos redactados en esta época. A su regreso en 1973, Maragall se reincorporó al Ayuntamiento y recuperó las clases de Economía Urbana y Economía Internacional en la Universitat Autònoma. En sus memorias Maragall refiere cómo explicaba en clase por qué no se había terminado de cumplir la teoría del imperialismo y la crisis europea de la Primera Guerra Mundial comparando el pensamiento de Marx y Lenin con el de 1. Maragall refiere que marchó a Nueva York “amb una sabata i una espardenya, la beca Fulbright, una excedència voluntària de l’Ajuntament de Barcelona i l’ajut del pare de la Diana [su mujer]”. Maragall (2008), 90. 2. Mauri y Uría (1998), 83. Fueron también años felices: A su regreso en el verano de 1973 Maragall padeció “la depressió de la tornada dels Estats Units”. Maragall (2008), 96. 3. Mauri y Uría (1998), 83. 4 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �Keynes, “que ya me había seducido de manera definitiva”4. En 1978 Maragall defendió en esa misma universidad su tesis doctoral titulada Els preus del sòl (El cas de Barcelona), en la que la parte doctrinal ocupa una buena fracción. Ese mismo año marchó a Baltimore como investigador y profesor invitado a la Universidad Johns Hopkins, hasta enero de 1979. Este papel se ocupa del Maragall de esta etapa como investigador de posgrado en economía, en Nueva York y Barcelona. A partir del análisis de una serie de artículos académicos, muchos de ellos inéditos, y de su tesis doctoral, expondremos las fuentes doctrinales que manejó Maragall en sus primeros escritos económicos. Maragall mostró rápidamente atracción por autores heterodoxos a lo largo de la historia del pensamiento económico, desde los fisiócratas y Marx hasta los sraffianos. Ello, sin embargo, no le condujo a desdeñar las aportaciones de corrientes más ortodoxas. En este sentido, Maragall tuvo también un cierto carácter disidente y anti-dogmático, postura que se reflejó en sus visiones políticas y de gestión. Este trabajo es, por tanto, una aproximación parcial a las ideas de Maragall; el cuadro deberá completarse con un estudio de otras influencias que debieron impregnar a Maragall en este tiempo. La formación teórica estructurada, de carácter heterodoxo, representa una particularidad del personaje. Para identificar la correlación de pensamiento y acción –no olvidemos que Maragall no es fundamentalmente un académico– tendríamos que identificar las doctrinas políticas que complementaron a las económicas en su visión de análisis y propuesta de transformación de la sociedad. La investigación que sigue a continuación pues, trata de iniciar la construcción del puzle únicamente en la esfera teórica de la economía en sus años de juventud. Este artículo contiene tres partes. Las dos primeras analizan las dos temáticas principales tratadas en los ensayos académicos realizados por Maragall en sus años en la New School: el eje analítico que vincula el modelo circular capitalista de los fisiócratas con Marx, y, dentro de este mismo esquema, un análisis particular de la evolución de las teorías del comercio internacional. La tercera parte estudia la utilización de fuentes doctrinales en la tesis doctoral de Maragall, su trabajo central sobre economía urbana. Finalmente se realizan algunas reflexiones a modo de conclusión. 4. Maragall (2008), 96. 5 �2. La memoria de máster de la New School: continuidad entre fisiocracia y marxismo E l trabajo que cierra el período de Maragall en la New School versa sobre la vieja idea del vínculo entre el modelo de reproducción de la escuela fisiócrata y la teoría de la reproducción de Marx. Un examen exhaustivo de las teorías fisiocráticas y su conexión con el marxismo, ocupa la memoria para la obtención del grado de máster en economía que redactó Maragall en 1973, titulada Quesnay and Beyond (A reflexion on the Origins of the Classical Theory of Value, Capital and Trade). Una versión de este trabajo será publicado en 1976 en la revista Cuadernos de Economía con el título Quesnay y la economía política clásica. El interés de Maragall por los fisiócratas como creadores de un modelo económico estructuralmente robusto, estuvo influido por el curso “Análisis Económico sobre modelos estructurales” que Thomas Vietorisz impartía en la New School5. La existencia de una serie de paralelismos y coincidencias entre los sistemas de economía política de Quesnay y Marx ha sido reivindicada en numerosas ocasiones, especialmente por autores de filiación marxista que no hacían sino continuar una línea abierta por el propio Marx6. Este fue además el primer autor que puso en valor el análisis que la escuela francesa hizo del proceso de reproducción capitalista7. El mismo Maragall se declaraba en esta memoria seguidor de una corriente de autores contemporáneos que “presentan una secuencia de modelos estructurales de la economía desde Quesnay hasta Leontief, Sraffa y Von Neumann”8. Esta idea no es baladí, pues Maragall se mostraría aquí fiel seguidor de las ideas de Passinetti, quien a partir de su desarrollo analítico sraffiano, interpreta el pensamiento económico reciente como una secuencia de las ideas de estos tres últimos autores9. Maragall considera que la escuela fisiocrática constituye un paradigma teórico alternativo a la teoría económica clásica establecida por los sucesores británicos de Adam Smith, particularmente por David Ricardo. En esta dirección, el objetivo de Maragall al estudiar el pensamiento del líder de los fisiócratas François Quesnay es triple: En primer lugar, demostrar que esta corriente de pensamiento ya entendía la economía como un sistema de reproducción capitalista. En segundo lugar, enfatizar la conexión entre Quesnay y Marx ya presentada anteriormente por los expertos en fisiocracia de filiación marxista Meek y Tsuru: El Tableau économique estaría más vinculado a los aspectos formales del modo de producción capitalista descrito por Marx que a las categorías históricas del capitalismo que utilizaron los clásicos. El tránsito de Quesnay a Marx es de categorías históricas, pero el aparato formal no variaría. El tercer objetivo consistiría en situar a Quesnay en el origen tanto de la “teoría económica de la reproducción” como de la teoría del comercio internacional, la cual será objeto de ulteriores estudios por parte de Maragall10. Para elaborar este trabajo, Maragall 5. Como refiere Maragall, en su curso Vietorisz presentaba el modelo de Quesnay como el primer paso en el desarrollo del un análisis completo de la economía. Lo mismo hacía Pasinetti en su curso “Topics in Economic Analysis”, también en la New School. Maragall (1973), 1. 6. Por ejemplo Schumpeter (1954), pero muy especialmente Meek (1963) y sus seguidores. 7. Idea recogida por muchos autores posteriores, incluidos economistas tan alejados del marxismo como por ejemplo Samuelson (1982), 45-46. 8. Maragall (1976), 41. El propio Leontief reconocía que su análisis input-output no era sino una continuación del modelo del Tableau économique de Quesnay, aunque Roncaglia señala que el origen inmediato de su análisis se encuentra en los esquemas de reproducción estudiados por Marx en el libro segundo de El Capital (Roncaglia, 2006, 641). Morishima por su parte apuntó que muchas de las ideas de Von Neumann estaban ya presentes en El Capital. Morishima (1973), 8. 9. Roncaglia (2006), 601-602. 10. Maragall (1976), 41-42. 6 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �se apoya principalmente, además de en Meek y Tsuru, en Morishima y en su propio condiscípulo en Barcelona Vegara, todos ellos autores próximos a interpretaciones de filiación marxista o postkeynesiana de la historia del pensamiento económico11. Maragall realiza una interesante defensa de la secuencia de ideas económicas que conducen desde Quesnay hasta Marx, pasando también por Ricardo (aunque en este artículo Maragall se centra sólo en su teoría del comercio internacional, que califica de limitada) y Adam Smith, a quien en esta ocasión no presta atención12. Con respecto al primer objetivo de su trabajo, Maragall no duda de que el gran modelo económico de circulación del producto que Quesnay elabora, el Tableau économique, es un modelo de capitalismo agrario que el autor quiere establecer en Francia. Sin embargo, y frente a lo que algunos economistas afirmaban, el Tableau no intentaría reflejar la estructura económica contemporánea francesa. Las condiciones del “modo de producción óptimo” (el lenguaje empleado no es casual) constituiría la principal preocupación teórica de Quesnay según Maragall. Estas condiciones del “equilibrio óptimo” son “pautas de comportamiento y relaciones de precios necesarias para la reproducción de la distribución inicial de recursos al final del período de producción”, en concreto, el establecimiento de un impuesto único sobre la renta de la tierra, la liberalización del comercio de granos (lo que elevaría su precio), y una proporción en la propensión a consumir de los propietarios entre alimentos y manufacturas de 50% y 50%13. El valor neto creado en el sistema fisiocrático es producto del trabajo pero movido por el capital: El modelo de Quesnay sería, por tanto, capitalista. Aquí es donde Maragall acepta las ideas de economistas marxistas sobre la conexión entre Quesnay y Marx. Un paralelismo crucial entre ambos es que presentan una visión de una economía capitalista que se origina a partir de una teoría del valor añadido o plusvalía. Algunos autores han señalado también que cada modelo presenta una visión de la economía en términos de flujo de valor a través de varios grupos de agentes. El Tableau de Quesnay representaría este flujo aritméticamente y el esquema de reproducción simple de Marx, algebraicamente14. En segundo lugar, la primera conexión clara entre Quesnay y Marx aparece en el proceso de acumulación primitiva que Maragall ve en la idea de Quesnay de realizar una conversión generalizada de los ricos franceses en capitalistas y de su riqueza en capital productivo15. Maragall encuentra una gran similitud entre el mecanismo formal establecido en las sucesivas ediciones del Tableau de Quesnay y el proceso de formación de plusvalía y de circulación del capital de Marx. La teoría del valor implícita en el modelo fisiocrático (teoría del valor-trigo) es paralela al tratamiento que Marx hace de la fuerza de trabajo, cuyo valor de uso excede al valor de cambio. Sin embargo, a diferencia de Marx, el modelo de Quesnay no trata al capital como una mercancía plenamente desarrollada porque no circula entre las distintas clases sociales16. En cualquier caso, la interpretación que Marx realiza de la supuesta teoría del valor fisiocrática y su enlace con la teoría del valor-trabajo ricardiana y la suya propia marxista ha sido ciertamente discutida por los historiadores de la ideas económicas. Algunos de estos estiman que Marx consuma una exégesis equivocada17. 11. Ronald Meek estudió con Sraffa y Dobb en Cambridge, e hizo su tesis doctoral sobre el concepto de excedente. Su obra The Economics of Physiocracy (1963) es el gran libro clásico sobre la fisiocracia. Morishima es considerado el gran intérprete de Marx en Japón, aunque algunos miembros de la escuela de Kozo Uno, el divulgador de Marx en Japón, le consideran más bien post-keynesiano que marxista. Tsuru resumió los problemas del Tableau économique en su apéndice a la conocida obra de Sweezy de 1942 The Theory of Capitalist Development, poniéndolo en relación con la economía marxista y keynesiana. 12. Maragall (1973), i. 13. Maragall (1976), 44. 14. Ver Gehrke y Kurz (1995). Es conocido el hecho de que Marx realizó diseños gráficos del Tableau de Quesnay, añadiendo al lado su propia versión del sistema. 15. Maragall (1976), 49. 16. Maragall (1976), 55. 17. Véase por ejemplo Gehrke y Kurz (1995), 54. 7 �Por último, Maragall realiza una interesante comparación entre las teorías del comercio internacional fisiocrática y ricardiana. Para Quesnay el libre comercio de trigo implica libre comercio interior y libre exportación, pero no libre importación de grano. Sí implica, sin embargo, libre importación de manufacturas, evitando así que se perjudique la reproducción de los grandes desembolsos de capital realizados por los arrendatarios agrarios. Por el contrario, en Inglaterra Ricardo defiende abiertamente la libre importación de trigo: la única salida para las clases industriales en la Inglaterra de principios del siglo XIX consistiría en una expansión de las manufacturas frente a los intereses de los propietarios agrarios. Para ello, una reducción de los salarios promovida por la entrada de alimento barato sería imprescindible, tal como señala el modelo de distribución ricardiano18. Maragall observa que el papel dirigente de Inglaterra en el siglo XIX influyó decisivamente en la conversión del capitalismo industrial británico en el paradigma del capitalismo, dada la dotación de factores en el país. En conclusión, no existe una teoría del desarrollo capitalista universal y por tanto la teoría del comercio internacional ricardiana sería de alcance limitado19. Maragall concluye que la economía carece de una teoría del capital agregado, de una economía política de los estados nacionales y del comercio entre ellos. Para Maragall, la debilidad de la teoría marxista del imperialismo como alternativa explicativa reside en su base muy general y poco operativa: la caída del tipo de beneficio en las naciones más adelantadas. Maragall finaliza su tesina poniendo de relieve la secuencia analítica de Marx, relacionada con los fisiócratas y con los clásicos Smith y Ricardo. Maragall reivindica la figura de Quesnay, criticada (si bien amablemente) por Smith por considerar que sólo la agricultura genera valor añadido, y recuperada después por Marx. Para Maragall, Quesnay era más consciente que los teóricos ingleses de los requisitos de la reproducción económica y de la necesidad de incluir el capital constante (Maragall utiliza la expresión marxiana) en la contabilidad del valor. Ricardo establece una teoría en la que la restricción del capital constante no es un gran problema en la formación del valor. Marx expande el análisis al estudio de las condiciones de reproducción. En esto juega un papel el modelo de Quesnay: Marx intentará lo mismo, pero en un mundo mucho más complejo, donde la plusvalía surge tanto en el sector agrario como en la industria y su origen se imputa no a un solo sector, sino a una mercancía usada en los dos sectores, que no es sino la fuerza de trabajo. 18. Véase Ricardo (1817), 126-127). Las ideas de Quesnay y Ricardo pueden parecer complementarias, aunque no lo son exactamente, ya que para Quesnay la nación que produce mercancías básicas - en este caso Francia - prevalecería sobre las demás. 19. Maragall (1976), 58. Ello no significa que la teoría marxiana sea infalible: en el caso de Marx la teoría está limitada por las categorías analíticas que él mismo se impuso en el estudio del capitalismo. 8 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �3. Un análisis de la evolución de la teoría del comercio internacional E l interés de Maragall por la teoría del comercio internacional arranca de sus investigaciones sobre las teorías del imperialismo que datan de los años 1969-1970 y que encuentran continuación en la etapa de la New School: economía internacional, lectura de El Capital de Marx, análisis de las teorías del comercio y su evolución (siguiendo las ideas de Viner) y el análisis de las ideas fisiocráticas ya mencionado “como paradigma previo y alternativo a la economía política ricardiana”20. Maragall redacta en 1974 unas Notas para una comparación de la teoría del imperialismo con la teoría del comercio internacional, de la que hay una versión mucho más breve en inglés de ese mismo año, preparada como ponencia para el IV Congreso de la International Economics Association en Budapest. Se trata de una profunda reflexión sobre la validez de las teorías de las relaciones económicas internacionales –las teorías del comercio internacional y la teoría clásica del imperialismo– desarrolladas en el siglo XIX y que llegan hasta el XX. Maragall expone las alternativas teóricas que explican la desaceleración europea de finales del siglo XIX a través del papel central que juega la agricultura. Ricardo se centraba en la escasez de tierras de calidad; el esquema marginalista-neoclásico extendía el sistema ricardiano a todos los factores (ambos sistemas reaparecerán en la tesis doctoral). Pero a Maragall le sigue interesando más el enfoque marxista: El atraso relativo de la agricultura europea hace que el sistema económico no genere poder de compra suficiente para absorber la producción de manufacturas. Aquí aparece un excedente de capital que debe buscar ubicación en el exterior. Ante este problema, economistas como Hobson o Keynes proponen reformas. Los economistas marxistas, sin embargo, no consideran esta vía factible. Autores como Lenin, Hilferding o Kautsky serían así capaces de predecir la crisis de 1914. El imperialismo sería así una reacción del capital ante el avance de las reformas sociales y la amenaza que esto suponía para los beneficios empresariales. Sin embargo, los marxistas – critica aquí Maragall– no fueron capaces después de prever la estabilidad capitalista bajo el nuevo liderazgo de Estados Unidos, ni la alianza entre gran industria y campesinado en algunos países de Europa después de la Primera Guerra Mundial21. A partir de este planteamiento Maragall repasa los diferentes enfoques de la teoría del comercio internacional, desde Ricardo hasta el modelo de Heckscher-Ohlin, Lenin, los neoclásicos y Keynes. Maragall contrapone así la teoría del comercio internacional ricardiana (y sus sucesivos desarrollos), caracterizada por su “pacifismo”, con las teorías del imperialismo, donde las relaciones económicas internacionales son de conflicto. En su opinión (una idea, por otra parte, extendida), el ricardianismo (y su defensa del libre comercio) dejó de ser útil para Inglaterra hacia 1870, cuando el crecimiento de este país dejó de depender de la producción de trigo para depender de la escasez de carbón (Jevons y el marginalismo estarían en la raíz de este giro). Hobson, Lenin y Hilferding desarrollarán a partir de aquí la teoría del imperialismo. Maragall busca también las influencias de esta teoría sobre Keynes: el internacionalismo del capital conducía al imperialismo; “el libre cambio engendraba competencia bélica a escala internacional y miseria a escala nacional”22. A pesar de su actitud en principio favorable, Maragall considera que la teoría clásica del imperialismo debe revisarse por tres razones: primero, la teoría insiste en que el lento desarrollo agrario pone obstáculos muy serios a la mejora del nivel de vida; segundo, la teoría se centra en la decadencia de Gran Bretaña, olvidando la formación de un nuevo centro de poder, Estados Unidos; tercero, 20. La cronología de las investigaciones de Maragall en el campo de las teorías del comercio internacional está referida por el propio autor en su Memoria de 1975, explicada más adelante. Maragall (1975), 1. 21. Maragall (1974b), 1-3. 22. Maragall (1974b), 14. 9 �falta una teoría del estado capitalista como categoría económica. Algunas reflexiones de Kautsky y Lenin, que se habían asomado a estos problemas, acompañan esta idea de Maragall23. Las conclusiones (“provisionales”, dice Maragall) de este trabajo insisten en varios puntos interesantes, porque muestran un Maragall poco dogmático y favorable a una flexibilidad metodológica que pueda aportar mejoras en el análisis. Maragall defiende la necesidad de que las teorías del imperialismo incluyan los instrumentos de la economía “convencional”, esto es, la ortodoxia neoclásica: La teoría económica podría ayudar a explicar el desarrollo de la economía internacional sobre las bases del final del siglo XIX. Sería necesario un modelo teórico que aúne las aportaciones de ambos paradigmas; un modelo que incluya las variables e hipótesis económicas tradicionales (los tres factores clásicos, retribución de los factores, economías de escala, rendimientos decrecientes en agricultura, etc.) y elementos adicionales aportados por el análisis marxista como la influencia de la lucha de clases en la tecnología, el comportamiento del estado capitalista, etc. Maragall cree que un análisis correcto de los acontecimientos económicos de su tiempo no puede limitarse a las teorías de rentas de monopolio de recursos naturales escasos, al estilo de la renta de la tierra ricardiana, prescindiendo de los elementos de poder político. Termina prediciendo una mundialización de la economía, pero no de naciones en distinto estadio de desarrollo, sino con diferente sistema económico24. En 1975 Maragall da un paso más en el estudio de las relaciones internacionales y escribe un breve documento, una “Memoria para trabajo de investigación” cuyo título sería Evolución de las teorías del comercio internacional de Quesnay a Keynes. Una nueva interpretación. Su ambición consiste en presentar las doctrinas sobre el comercio internacional desde un nuevo ángulo, con el objetivo de “reanimar el contenido político-económico de la teoría del comercio internacional en una fase de grandes cambios como la que se ha abierto en esta década”25. Para ello utiliza un modelo con los tres factores productivos y sus respectivas retribuciones; dos sectores (industria con presencia de economías de escala, y agricultura-minería, con rendimientos decrecientes ricardianos) que en fases más avanzadas se desdoblan (la industria en sector financiero y sector industrial, y la agricultura en agricultura capitalista y agricultura semi-feudal de pequeña escala); movimientos internacionales de factores; propensiones al consumo y al ahorro diferentes dependiendo de las clases sociales; y algunas hipótesis adicionales sobre la selección de tecnología y el funcionamiento de la política económica. El objetivo de este trabajo sería realizar una crítica a las teorías clásicas del comercio internacional basadas en la especialización según la dotación factorial, mostrando la dependencia de estas teorías de los intereses de naciones y clases sociales determinadas. En este trabajo Maragall sigue la dirección seguida por Marx en su obra Sobre la cuestión del librecambio y el teorema Stolper-Samuelson de comercio internacional. Retomando ideas anteriores, Maragall arranca de la teoría del libre comercio desarrollada por los fisiócratas en la Francia del siglo XVIII en apoyo de la libre exportación de trigo, contraponiéndola a la teoría ricardiana de las ventajas del libre comercio basadas en la especialización nacional según el principio de las ventajas comparativas (los países con dotación relativamente mayor de un factor determinado se especializarían en productos intensivos en dicho factor). Maragall estima que su modelo puede ayudar a explicar la diferencia entre los paradigmas fisiócrata y ricardiano, en tanto que en el caso fisiócrata el comercio es más importante para alcanzar el óptimo productivo, mientras que en el modelo ricardiano ocurre al revés: Maragall defiende así la visión fisiocrática del comercio como una teoría de aplicación más general que la ricardiana. 23. Maragall (1974b), 31-42. 24. Maragall (1974b), 44-46. Es interesante la defensa de la combinación de elementos procedentes de distintas tradiciones teóricas para construir una teoría global de las relaciones económicas internacionales. En este sentido Maragall una vez más no se muestra dogmático sino todo lo contrario. 25. Maragall (1975), 5. 1 0 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �Maragall continua la revisión de las teorías del comercio internacional introduciendo los desarrollos posteriores de Wicksell, en el marco de la teoría marginalista del valor, y sobre todo, las teorías imperialistas, basadas en las ventajas de escala en los sectores manufactureros: los países más desarrollados, con economías de escala industriales adquirirían en un marco de libre comercio una ventaja permanente sobre los demás, ventaja que sólo podrían romper los países con abundancia de tierra y población con políticas proteccionistas que dispusiesen de una mínima dotación de capital para desarrollar industrias básicas. Este sería el caso de Estados Unidos, Alemania y Japón antes de la Primera Guerra Mundial, y de la Unión Soviética después26. Maragall sigue de cerca la doctrina del imperialismo de Lenin, y analiza también las soluciones reformistas propuestas primero por Hobson y después – transformadas – por Keynes, quien intenta minimizar la parte de la renta nacional que cae en manos del rentista (la conocida idea keynesiana de la eutanasia del rentista), con la idea de poner a disposición de las clases productivas de la sociedad la máxima cantidad posible de ingreso27. No hemos localizado la versión definitiva de este trabajo, pero la Memoria insiste en la necesidad de una aproximación ecléctica a la problemática del comercio internacional, descartando la utilización exclusiva de un modelo teórico determinado, y echando mano de referencias teóricas variadas – como en el caso de su modelo– para evitar errores en el diseño de la política económica28. 26. Este ha sido uno de los mensajes fundamentales para explicar el atraso relativo de algunas regiones y el proceso de catching-up de otras de los autores de la nueva historia económica encabezada por Robert Allen. Ver Allen (2011). 27. Maragall (1975), 5. 28. “No creo demasiado en la utilidad de ninguna teoría […]; sí pienso sin embargo que es necesario disponer de instrumentos generales de referencia de orden teórico, en el sentido del modelo que propongo desarrollar, para evitar los errores más groseros en el campo de la política económica y en este caso de la política económica internacional”. Maragall (1975), 5. 1 1 �4. La tesis doctoral de Maragall: pensamiento económico y economía urbana E n agosto de 1978 Pasqual Maragall termina de redactar su tesis doctoral en la Universitat Autònoma de Barcelona titulada Els preus del sòl (El cas de Barcelona). En este trabajo, un extenso y profundo análisis de la evolución de los precios urbanos en el territorio del municipio de Barcelona, las doctrinas económicas ocupan un lugar importante. La tesis representa de hecho un nexo entre los análisis de la historia del pensamiento económico fisiocrático y marxista apoyados en interpretaciones de autores marxistas y postkeynesianos, con el campo de interés último de Maragall, la economía urbana, introduciendo de manera esencial la teoría ricardiana de la renta de la tierra y la teoría marshalliana del impuesto sobre los rendimientos del suelo. En la tesis se combina la influencia de las interpretaciones de los autores marxistas y post-keynesianos que Maragall conocía, con modelos de economía urbana de corte más ortodoxo. En la introducción Maragall reivindica la necesidad de la participación del economista en los procesos de planificación urbanística, no sólo para analizar su viabilidad financiera, sino también, y de manera crucial, en el proceso de municipalización de las ganancias de los propietarios de suelo urbano, cuyas rentas han crecido con el encarecimiento del suelo. La fiscalidad del suelo, por tanto, es un aspecto fundamental del estudio de Maragall29. La tesis se divide en cuatro capítulos; en los dos primeros Maragall hace un interesante viaje teórico por la teoría de la renta y del impuesto sobre el suelo. La sección primera, “La renda de la terra”, constituye una extensa revisión de la teoría clásica de la renta de la tierra. El segundo capítulo, “Els preus del sòl urbà”, es un examen de las teorías del precio del suelo urbano y de los impuestos sobre la renta del suelo urbano30. Los restantes dos capítulos contienen el análisis propiamente de la evolución del precio del suelo en Barcelona y una propuesta de política de suelo. 4.1. Un análisis de las teorías de la renta de la tierra: Ricardo a la luz de Cambridge El primer capítulo de la tesis repasa la teoría de la renta de la tierra en la escuela fisiócrata, Smith, Ricardo y Marx. El análisis de la renta discute particularmente las nociones de renta absoluta y renta diferencial de la tierra y sus implicaciones en la formación de los precios del suelo. Maragall retoma la conexión entre Marx y la fisiocracia de sus trabajos de la New School: Si se acepta que la agricultura posee una ratio capital/trabajo (composición orgánica del capital en términos marxistas) reducida, entonces esta actividad es más productiva que otras (se sigue la idea marxiana de que trabajo productivo es aquel capaz de producir plusvalía). Sin embargo, Maragall señala que esto sólo funcionaría si se considera que existe tanto renta absoluta del suelo como renta diferencial (alejándose aquí del planteamiento de Ricardo, quien sólo considera la renta diferencial de la tierra basada en su escasez como factor productivo). Maragall cree que Smith no andaba lejos de un planteamiento fisiocrático de la existencia de una productividad especial de la agricultura, en tanto que utiliza más factor trabajo que la industria (aquí está la conexión entre la teoría del valor29. Maragall (1978), viii-ix. Maragall se une a la corriente de autores de la línea abierta por Alonso y Wingo a principios de la década 1960, que proporcionan la base conceptual para un nuevo enfoque teórico y empírico de la economía urbana. El modelo de Wingo explica la relación entre localización urbana, consumo de espacio y coste del desplazamiento al trabajo. Véase Wingo (1972). 30. En total, la tesis dedica unas 200 páginas de un total de unas 550 a la discusión teórica de las rentas de la tierra y la fiscalidad del suelo. La presencia de ideas económicas en este trabajo es, por tanto, muy considerable. 1 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �tierra implícita en el modelo fisiocrático y la teoría del valor-trabajo de Marx)31. La escuela clásica en general, sin embargo, aceptó la versión ricardiana de renta diferencial, olvidando la conexión fisiocracia-Marx con respecto a la renta absoluta: la renta cargada en el precio es consecuencia del poder monopolístico que los propietarios poseen sobre la tierra, no es consecuencia de la contribución específica de este factor productivo, como decía Ricardo32. Al final del repaso histórico del concepto de renta de la tierra, Maragall retoma el modelo fisiócrata reinterpretándolo como un modelo de monopolio de la tierra, sostenido por el estado y legitimado por el impuesto único (fisiócrata) sobre la tierra: en una situación de escasez de un input básico, la implementación de un impuesto a los propietarios de este input aparecería factible33. A pesar de sus prevenciones y sus simpatías por Quesnay, la base de la reflexión de Maragall sobre la renta del suelo es sin embargo el modelo de Ricardo. Aquí se puede hacer un apunte interesante: Maragall elude fundamentalmente disquisiciones sobre la teoría del valor-trabajo de Ricardo, apoyándose en Sraffa, quien mostró que la distribución ricardiana no requiere en realidad una teoría del valor34. Este repaso de las teorías de la renta de la tierra viene acompañado de una bibliografía que, si bien es variada, tiene indudable inclinación por economistas de tradición marxista, post-keynesiana y sraffiana. En la discusión sobre el concepto de renta en Adam Smith, Maragall acude a la obra de Dobb Theories of value and distribution since Adam Smith de 1973, donde el autor realiza una reconstrucción del pensamiento clásico desde una óptica marxista. La misma referencia aparece al discutir la presión de Ricardo sobre el legislador en favor del libre comercio o la cuestión de la participación de la renta en el producto total según Ricardo: Maragall sigue de cerca la explicación de Dobb, incluso reproduciendo un diagrama del propio Dobb35, y completándola con la interpretación de Blaug (introduciendo igualmente gráficos de su Economic Theory de 1962), aunque rechaza su argumento de que las rentas crecen más que el coste, aumentando así su participación en el producto. Para Maragall (aquí vuelve sobre Dobb), esto no se deduce de los Principios de Ricardo, sin embargo sí dará por buena la explicación de Blaug sobre la teoría de la distribución ricardiana36. La influencia fisiocrática en Smith y una parte de los argumentos de Ricardo sobre la exportación de grano es analizada a través de otro marxista, Napoleoni. Maragall emplea la interpretación “imperialista” de Ricardo de Napoleoni, quien sostuvo la hipótesis de que aquel consideró la posibilidad de la anexión territorial como opción para añadir nuevas tierras de cultivo que impidiesen el crecimiento de la renta de la tierra37. Por último, la preferencia de Maragall por autores del ambiente de Cambridge aparece de nuevo cuando echa mano de Joan Robinson para mostrar la contradicción entre la teoría de la renta de Ricardo (rendimientos decrecientes) y la del comercio internacional (rendimientos constantes)38. La teoría marxiana de la renta de la tierra es explicada, sin embargo, directamente a través de El capital. 31. Maragall (1978), 17-18. Aquí Maragall expone la crítica de Blaug a esa idea smithiana, pero admitiendo que si la renta absoluta de la tierra es determinante del precio (y no viene determinada por el precio), como Smith y Marx dicen, entonces la postura de Blaug sólo podría aplicarse si se considera que la renta de la tierra es sólo diferencial (a la Ricardo), y no absoluta. 32. Maragall cree que “el sòl urbà fará això molt més palès”. Maragall (1978), 19. 33. Maragall (1978), 24. Maragall no desarrolla esta idea de aplicar la teoría de la renta diferencial ricardiana al caso de oferta limitada de otro tipo de factor productivo como la energía, lo cual, en el entorno de los años 70 del siglo XX tendría un cierto interés. 34. Véase Sraffa (1951), I, xiv. En realidad Marx ya había reparado en esta cuestión. 35. Maragall (1978), 35-37. Ver también Dobb (1975), 102. Dobb es otro de los grandes representantes de la escuela de Cambridge, muy próximo a Keynes, aunque con una abierta influencia marxista (perteneció al partido comunista inglés). Recuérdese que colaboró con Sraffa en la edición de las obras completas de Ricardo. 36. Maragall (1978), 38. En todo caso, Maragall dedica un apéndice a discutir el modelo de Blaug, cuya explicación califica de “confusa”. Maragall (1978), 451-452. 37. Maragall (1878), 33 y 45. Véase también Napoleoni (1973). 38. Maragall (1978), 45. 1 3 �Después de repasar la teoría de la renta del suelo ricardiana, Maragall analiza la extensión de esta teoría al resto de factores productivos, en tanto que especializados y escasos. Esto es en su opinión lo que hizo la economía neoclásica: generalizar a todos los factores las hipótesis de Ricardo sobre la tierra, basándose en la idea de que usos alternativos de la tierra comportarían una cierta inclusión de las rentas en el coste, apuntando a una nueva teoría del valor-utilidad. La clave estaría en la existencia del coste de oportunidad del suelo, al tener éste usos alternativos. Maragall aquí sigue la línea de la crítica de Blaug a Ricardo, afirmando que “el coste de oportunidad del suelo juega un papel evidente en regiones agrarias próximas a las concentraciones urbanas: Una parte de las rentas pagadas en regiones muy urbanizadas a los propietarios agrícolas está relacionada no con las cualidades diferenciales del suelo para usos agrícolas, sino con el hecho de que la proximidad de los usos urbanos e industriales ha elevado posiblemente la renta marginal bastante”39. Las expectativas urbanísticas elevarían la renta incluso si sólo se cultivasen tierras homogéneas y de muy alta calidad. Esto tendrá consecuencias en una teoría general de las rentas agrícolas cuando esta se aplica a un territorio en que las coronas rurales de las ciudades representan una parte importante del suelo agrícola disponible. La generalización neoclásica de la teoría de la renta tiene otra vertiente: la consideración de todos los demás factores como similares a la tierra. Maragall contempla por tanto ambas críticas a Ricardo: La tierra tiene usos alternativos y los demás factores pueden ser también no aumentables a corto plazo, como lo es la tierra en el largo plazo40. Para estudiar la evolución de la teoría de la renta desde finales del siglo XIX Maragall utiliza casi exclusivamente la obra de Joseph S. Keiper et al. Theory and measurement of rent (1961). Esta elección no es neutral puesto que la obra fue financiada por la Lincoln Foundation, institución propagadora de las ideas de Henry George. Keiper et al., subrayando las consecuencias políticas de las diferentes concepciones de la renta de la tierra, consideran que la teoría georgista es heredera de la fisiocracia. Según Keiper, serán Clark y Marshall quienes acaben con la idea ricardiana. Clark dirá que la significación económica de la tierra no deriva de la naturaleza, sino de las utilidades creadas en ella por personas individuales (canales, drenajes, abonos...) y por la colectividad en general (crecimiento social que genera escasez): estas utilidades generan rentas. Marshall, generalizando las cualidades diferenciales a todos los factores, explicará cómo las empresas que disfrutan de factores escasos o diferenciales, obtienen diferencias de coste – rentas económicas de los factores productivos – una vez que la competencia entre empresarios permite a estos factores absorber una parte del excedente empresarial en forma de retribuciones más altas. Por tanto, los autores neoclásicos en general tienden a negar a la tierra el carácter de factor especial, equiparándola en su análisis al resto de factores. Pero Maragall rebate esta idea. La mayoría de autores contemporáneos, dice, han abandonado la idea de que hace falta una teoría especial para la renta del suelo: el producto se compone de salario e interés (como dice Blaug); no hay factor tierra. Maragall reprueba que los economistas neoclásicos en general no tengan en cuenta que la renta de tierra tiene unas características (persistencia y generalidad) que las hace diferentes a las rentas económicas de otros factores. La formulación neoclásica considera que toda renta se puede expresar como valor de la productividad marginal, como el resto de las retribuciones factoriales41. Maragall finaliza exponiendo el modelo neo-ricardiano de Quadrio, que desarrolla la vía sraffiana de definir una medida invariable del valor para estudiar la relación entre las variables de la distribución y los precios. Sraffa generalizó el modelo de Ricardo al caso en que el capital no tiene la misma composición en todos los sectores y el salario no es de subsistencia, investigando el efecto de una 39. Para Blaug, el error de Ricardo fue no considerar que para el capitalista un parte de la renta de la tierra (y toda ella en la tierra marginal) no es un beneficio extraordinario arrancado por el terrateniente según se cultivan nuevas tierras, en lugar de un coste, un precio que necesariamente pagan los empresarios por acceder a tierras que tienen usos alternativos. Según Blaug, Mill ya se dio cuenta de este problema, y Jevons le siguió. La teoría de Ricardo sería, por tanto, un caso particular en que el suelo no tiene usos alternativos. Ver Blaug (1962). 40. Maragall (1978), 50-55. 41. Maragall (1978), 62-66. 1 4 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �variación en la distribución sobre los precios. Quadrio se replantea la eliminación de la renta de la tierra en la discusión del valor, pero, para él, eliminar la renta no es posible en contextos actuales42. Maragall termina este extenso capítulo con un resumen de las ideas de los principales autores clásicos sobre el impuesto sobre la renta de la tierra. En las críticas a este impuesto sigue muy de cerca las páginas de Blaug, y en menor medida, Keiper et al. Con respecto a la incidencia del impuesto sobre la demanda, Maragall considera que se puede interpretar el caso de Ricardo como un caso en que la incidencia de un impuesto sobre el trigo, a causa de la rigidez de la demanda, se traslada íntegramente sobre los consumidores vía aumento de precios43. 4.2. Las teorías de la formación del precio del suelo urbano: De Von Thünen a Von Thünen Maragall dedica un apartado al análisis del modelo de rentas del suelo urbano enunciado por Von Thünen y transformado por Marshall. En realidad Ricardo ya relacionó el entorno urbano con la renta de la tierra cuando afirmó que esta dependía tanto de la fertilidad del suelo como de la distancia a los mercados urbanos. A partir de aquí Von Thünen construyó su teoría de las rentas urbanas en que el acceso al centro de la población sustituía a la fertilidad en el modelo de Ricardo: la renta de la tierra crece linealmente hacia el centro de la ciudad. Marshall corrige este modelo utilizando la teoría del coste marginal con sustitución de factores y valiéndose del concepto de economías externas. Aquí se introduce el valor de situación (el valor del suelo urbano no es resultado de inversiones o de los poderes originales de la tierra, sino resultado del progreso económico)44. Marshall sitúa las rentas del suelo urbano como una categoría intermedia entre los beneficios de la inversión y las rentas generadas por recursos naturales. Marshall, extendiendo el concepto ricardiano de margen intensivo (rendimientos decrecientes de capital y trabajo a partir de un cierto punto) al suelo urbano, define cuál será el margen de edificación (en ausencia de ordenanzas urbanas, que ya existían en su tiempo): en aquella intensidad de uso (última planta construida) que iguala el coste de adquirir otro terreno y edificar un número equivalente de habitaciones45. Maragall echa mano a continuación del análisis marshalliano matizado de la renta del suelo generalizada a usos agrarios y urbanos realizado por otro autor de Cambridge muy próximo a Keynes, Robertson, en 1961. Robertson pone algunos inconvenientes al ricardianismo moderado de Marshall, especialmente en la cuestión relativa a la definición de la tierra como un factor especial de producción. Sin embargo acepta el concepto clásico de renta como útil para la política económica46. En cualquier caso, Maragall estima que los 42. Maragall (1978), 67-77. 43. Maragall (1978), 95-97. Este análisis sencillo tendrá importancia después al estudiar la incidencia de los impuestos sobre el suelo urbano en el contexto de Barcelona. 44. Maragall apunta bien que tanto J.S. Mill como Marx habían advertido de esta riqueza creada socialmente, que eran ingresos “no ganados”. Maragall (1978), 104. La manera de cargar fiscalmente estos ingresos no ganados fue uno de los grandes debates de la fiscalidad moderna primero en Inglaterra y luego en el resto de Europa. Véase, por ejemplo, Daunton (2001). 45. Maragall (1978), 100-114. En todo caso existe simetría con el margen ricardiano (“La renta del suelo no entra en el conjunto de gastos en este margen”). En la cuestión de los efectos del progreso sobre el valor del suelo Marshall también sigue a Ricardo. Maragall tampoco olvida mencionar que Marshall tuvo en cuenta las implicaciones que sobre el bienestar tendría el desplazamiento del margen intensivo si se tienen en cuenta los costes sociales. Los costes sociales marginales crecientes, producto del aumento de la densidad poblacional, no son considerados por el mercado, lo que conduce a que el margen se establezca más allá del óptimo social. La respuesta es la planificación. El tratamiento moderno del problema del tamaño óptimo de las ciudades desarrolla esta idea marshalliana. 46. Maragall (1978), 121-124. 1 5 �clásicos no avanzaron demasiado en la aplicación del modelo de la renta al suelo urbano47: esto explicaría que las definiciones actuales de rentas urbanas fueran muy similares a las del rendimiento de otros activos financieros. La base de esta concepción de la renta del suelo urbano es la teoría del coste de oportunidad o coste de transferencia. Aquí Maragall utiliza las obras de Lean y Goodall (1966) y E.S. Mills (1972). Goodall, por ejemplo, integra el tratamiento del precio del suelo urbano y la propiedad inmobiliaria en la teoría de los rendimientos de los activos de capital48. Según Maragall, la línea iniciada por Von Thünen se recuperó en los años 20 del siglo XX con el desarrollo de la planificación urbana: el precio del suelo es una función inversa del coste de transporte al centro, y la renta sería por tanto la carga que el propietario del suelo impone en razón del ahorro de costes de transporte. Sobre esta teoría se elaboran los modelos de Wingo (1961), que introduce el valor del tiempo, y Alonso (1960, 1964) que introduce el valor del espacio consumido en función del nivel de renta. Paralelamente a estas teorías reminiscentes del ricardianismo, aparece una explicación historicista (o ecologista) que pone el acento en el stock disponible de edificios como determinante de los usos y los precios y que Maragall considera útil en el corto plazo, que la teoría clásica no observa. En esta alternativa teórica, los valores determinan los usos. Maragall se decanta por un análisis más profundo de la teoría de Alonso: Teoría clásica reformulada con demanda de suelo elástica49. Alonso propone un modelo completo, basado en el equilibrio del consumidor, haciendo referencia explícita a la cantidad de espacio consumido en función del precio y del nivel de ingresos, esto es, abandonando el supuesto clásico de rigidez de demanda. El modelo de Alonso introduce algunas variaciones respecto a las teorías clásica y neoclásica cuyo resultado es una construcción teórica que mantiene la disminución de precios con la distancia al centro, ubicando a los ricos en la periferia50. Al realizar la agregación, Alonso se encuentra con el problema de que el suelo no es un bien homogéneo y que la oferta de suelo urbano puede considerarse infinita y diferenciada según la distancia, y echará mano de la teoría clásica de la renta de la tierra. Los utilizadores de suelo ya no tienen una curva de demanda en función del precio, sino un conjunto de curvas de los diferentes precios posibles y las diferentes distancias. Alonso distingue los diferentes usos posibles del suelo. En el caso del uso agrícola, Alonso llega a la conclusión de fisiócratas y Von Thünen: los beneficios por superficie equivalen a la renta51. En ese modelo es plausible pensar que la urgencia de los pobres por la accesibilidad se traduce en demandas más rígidas que las de los ricos, y por tanto en localizaciones más céntricas. Los ricos, que consumen más espacio, compensan más fácilmente un incremento de los costes de transporte alejándose de la ciudad y pagando precios más bajos por el suelo: este sería el modelo de EEUU52. Maragall, al considerar que los costes de 47. Esto sucedió por varias razones: La especialización manufacturera inglesa detuvo el proceso de crecimiento de renta agraria, el hecho de que el gasto de los propietarios urbanos no es tan homogéneo como el de los agrarias, las políticas de socialización parcial de rentas urbanas, y la existencia de un mercado de suelo urbano mucho más activo que el de suelo rural, lo que hizo que la inversión en suelo edificable fuera comparable a la inversión en cualquier otro activo de capital en un sector de tipo monopolístico. Maragall (1978), 125. 48. Maragall (1978), 130-135. 49. Alonso rechaza las teorías post-clásicas de minimización de los costes de fricción porque “no pueden explicar satisfactoriamente el patrón observado de usos del suelo” y también las teorías ecologistas porque no explican la realidad “de forma coherente”. Los modelos de compensación entre costes de transporte y rentas tienden a predecir una distribución espacial muy concentrada en el centro urbano, al considerar las ubicaciones como puntos sin dimensión, esto es, al no considerar la cantidad de suelo consumido reducen el modelo a la maximización de un solo bien, la accesibilidad. El resultado es una ciudad poco extensa y muy densa. Maragall (1978), 137-142. 50. Este modelo responde obviamente a las circunstancias del urbanismo de finales de la década de 1980, y no tanto a la situación actual caracterizada por el proceso de gentrificación del centro de las ciudades, fenómeno que data de la década de 1990. La ambición de crear una teoría general de precios de suelo urbano parece, por tanto, al menos en parte fallida. Alonso enuncia un modelo de optimización con tres bienes: cantidad de suelo, distancia al centro y resto de bienes. La ratio de sustitución individual de los bienes se iguala a sus costes relativos: se trata de un análisis tradicional de equilibrio del consumidor. Como es de esperar, el equilibrio se ubica compensando el coste de viajar al centro con un suelo más alejado y más barato. Maragall (1978), 149. 51. Maragall (1978), 151-165. 52. Maragall (1978), 166. 1 6 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �transporte no son solo monetarios (incluyen desutilidades y valor del tiempo perdido) introduce las mejoras del modelo del mismo Alonso, Wingo y Evans, en conexión con la reformulación de la teoría de las rentas del suelo por Alonso y Wingo y el fracaso de la política de la renovación de las ciudades en EEUU53. 4.3. La formación del precio del suelo en el Sur de Europa: la vuelta de las teorías clásicas Analizado el “modelo anglosajón” que parte de Von Thünen, Maragall observa que a partir de la Segunda Guerra Mundial en los países del Sur de Europa revive la teoría clásica de la renta aplicada a la ciudad. Maragall dedica una sección de su tesis, titulada “El retorn de les teories clàsiques”, al examen de los desarrollos neo-marxistas, neo-ricardianos, sraffianos, neo-marshallianos y radicales anglosajones de la renta del suelo urbano. En la línea neo-marxista (con demanda de vivienda rígida y oferta de trabajo elástica), Maragall sigue el trabajo de Jaime Rodríguez (1974), quien extrapola la teoría marxista de la renta de la tierra al suelo urbano (a su juicio con poco éxito). Maragall prefiere recuperar la línea clásica de análisis de la renta en términos de monopolio de Lombardini (1970): si quisiéramos buscar el origen de la renta absoluta en la ganancia del capital agrario, dice Maragall, acabaríamos (nuevamente) en Quesnay y su productividad única de la agricultura y en Smith y su afirmación de que la agricultura es más productiva que la manufactura, pasando por alto la idea ricardiana de que si la tierra obtiene rentas no es debido a su productividad sino a su escasez. Sin embargo, Maragall aprecia la contribución de Rodríguez en tanto que podría ser adecuada para comprender el conflicto que enfrenta a propietarios y promotores por un lado y capital en general por otro lado, por la captación de las rentas del suelo54. Un caso similar de vuelta a los esquemas marxistas es el análisis desarrollado por algunos activistas que diferencian el capital en el sector de la construcción de viviendas del capital en general, ya que la vivienda forma parte esencial de la cesta de subsistencia de los trabajadores explotados por otros capitalistas. Aparece así una contraposición de intereses entre capitalistas. Este enfoque presupone una oferta elástica de trabajo al salario de subsistencia (a la Marx) y una demanda rígida de vivienda que hace que todo incremento en el valor de la vivienda se transforme en incremento del valor de la fuerza de trabajo, y por tanto en una disminución de la plusvalía obtenida por el capital en general55. Los esquemas neo-ricardianos consideran costes públicos de “producción” de suelo urbano. Maragall sigue aquí de nuevo a Lombardini, quien introduce en el concepto de suelo urbano un input no natural, la urbanización, y analiza su efecto sobre las implicaciones políticas (la política del suelo). Existen rentas absolutas cuando el valor de mercado de los terrenos de la corona exterior no coinciden con el coste de producción (= coste de suelo agrícola + obras de urbanización necesarias). Por tanto, las rentas absolutas pueden ser rentas monopolísticas derivadas de la escasez de un 53. Maragall explica el modelo de Wingo (1961), que discute a fondo el problema de la desutilidad del viaje al trabajo, y la integración que realiza Evans (1973) de los modelos de Alonso y Wingo, haciendo una discusión de los efectos que sobre sus predicciones tienen diversos supuestos relativos a la elasticidad de la demanda de espacio. Después estudia los efectos en el modelo de Alonso del crecimiento y el cambio técnico. Aquí dice Maragall que la teoría moderna del precio del suelo urbano es consistente con la clásica de la renta de la tierra referente a los efectos de crecimiento de la población y las mejoras tecnológicas Efectivamente, el aumento de la población producirá una extensión del margen y por tanto un incremento de las rentas intramarginales. La mejora de los transportes reduce el coste dentro del margen y por tanto la renta del suelo. Maragall (1978), 166-184. 54. Maragall (1978), 199. 55. Ahora bien, como señala Maragall, en el esquema marxista no habrá aumento de valor de la vivienda si no hay un incremento en la dificultad de producción de la misma o un aumento en el coste de transporte, por lo que si estos elementos permanecen constantes no hay disminución en la plusvalía total, sino simple compensación entre capitalistas. Maragall (1978), 202-204. 1 7 �recurso natural (a la Ricardo) pero también de la escasez de recursos públicos a disposición de las autoridades locales para llevar a cabo un plan de urbanización. Enfoques similares son los de Campos Venutti (1967), quien considera que el sector público, a causa de la falta de recursos, es incapaz de reservar suelo para uso público: sigue a la iniciativa privada, creando en las coronas externas servicios que forman renta absoluta, pero nunca creando valor de situación en la corona interna capaz de reducir la renta diferencial. Campos Venutti es crítico con la baja fiscalidad urbana que ha permitido la aparición de un oligopolio colusivo de propietarios urbanos. La renta urbana no implica aportación de capital por parte de la propiedad privada; es la colectividad la que invierte en urbanización, por tanto la renta debería quedar para el inversor, esto es, el sector público. Esta conclusión va en la línea Ricardo-Marshall. Lo más característico del análisis de Campos Venutti es la introducción de gasto en capital social en la explicación tanto de rentas absolutas como de posición56. El análisis sraffiano de las rentas urbanas de esta sección de la tesis de Maragall fue objeto de publicación separada más adelante. La elección de este tema no es casual: La preferencia de Maragall por la corriente post-keynesiana se refleja bien en su interés por Sraffa, uno de los economistas más citados en su obra. El artículo “Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano” fue publicado en 1979 en la revista Investigaciones económicas. Maragall parte de un artículo de Ernest Lluch de 1976, quien desde un punto de vista neo-ricardiano intentaba explicar las rentas diferenciales en el suelo urbano, distinguiendo distintas coronas, tanto en el margen extensivo como en el intensivo. El modelo de Lluch utilizó dos sectores: uno productor de suelo urbano y otro productor del resto de mercancías. Para Maragall, Lluch se sitúa aquí en el “neo-ricardianismo más puro”. Las implicaciones de su modelo en términos de fiscalidad no se alejan de las del modelo de Sraffa. De hecho Lluch sigue a Sylos Labini (1973)57: el efecto del crecimiento de las rentas es una reducción en el poder de compra de los salarios y un aumento más rápido del coste del trabajo para los empresarios, frenando el proceso de desarrollo58. Las conclusiones del papel son que, en el margen extensivo, el aumento del precio del suelo no conduce a una intensificación en su uso a causa de la planificación urbana, además de proporcionar un modelo para determinar la aparición de rentas en un suelo cada vez más densificado y el precio de los pisos59. Finalmente, y con respecto a los esquemas neo-marshallianos, Maragall deja constancia de que el difusor de las reflexiones de Marshall sobre economía urbana e impuestos sobre la propiedad es J.A. García Durán. A continuación, se centra en la obra de Lombardini, principal exponente neomarshalliano, sobre la renta urbana (1965), donde explica la revisión de las rentas de situación que lleva a cabo el autor como función no sólo de la distancia al centro, sino también de los servicios públicos disponibles en cada punto, lo que cambia el panorama de estas rentas y su definición. Lombardini se refiere no sólo a Marshall, sino también a Pantaleoni: en una ciudad bien estructurada no deberían surgir grandes rentas de situación aparte de en el centro histórico. Lombardini distingue además la renta monopolística, que nace de la estrechez de la oferta. Este es un análisis tradicional modificado por la existencia de una restricción en los recursos públicos disponibles y que distingue entre rentas diferenciales y rentas de escasez a la manera tradicional: cuando suben algunas rentas, 56. Campos Venutti tiene un objetivo político: maximizar las “libertades urbanas”, entendidas como acceso a unos servicios incluyendo la movilidad, expresión de la concepción actual de la política urbana. Maragall (1978), 208-216. 57. Ver Lluch (1976). Son interesantes las referencias que emplea Lluch en esta obra. Paolo Sylos Labini, defensor de la regulación económica y de las políticas de rentas, fue muy apreciado en algunas partes del entorno socialdemócrata español en estos años. Sylos Labini además sostenía la superioridad del enfoque dinámico clásico frente al estatismo neoclásico. 58. Maragall consideraba que la popularidad de estos modelos en la Europa mediterránea era consecuencia del auge del proceso urbanizador después de la Segunda Guerra Mundial. En estos casos, el aumento acelerado de la demanda ha producido rentas de escasez (o absolutas) y también un aumento rápido de las rentas diferenciales. Maragall (1978), 217224 y (1979), 155-156. La formalización matemática de este trabajo, en la tesis y el artículo está tomada de Vegara. 59. Maragall (1979), 156-162. 1 8 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �estas son diferenciales; cuando suben todas las rentas, son rentas de escasez60. Finalmente, Maragall realiza una rápida revisión de los esquemas radicales anglosajones, siguiendo a Larry Sawyers (1975), quien considera que la oferta de transporte no es exógena, sino determinada por las presiones de los urbanizadores, y David Harvey (1973, 1974), que habla de la acción del capital financiero y los promotores en la creación de una renta absoluta o de “monopolio clasista” en submercados diferenciados. Harvey (1976) desarrolla el conflicto de intereses entre los capitalistas (siendo estos de tres tipos: capital convertido en propiedad, constructores y capital en general) y el trabajo61. 4.4. Los impuestos sobre el suelo urbano: de Marshall a Sraffa La última parte de este largo capítulo segundo de la tesis está dedicado al análisis de los impuestos sobre el suelo urbano. Maragall expone ampliamente el análisis de Marshall en el apéndice de los Principles sobre los impuestos sobre la tierra, la renta, los edificios, etc. Para él las reflexiones de Marshall son “sabiduría convencional” en Occidente, pero reivindica la línea de pensamiento Ricardo-George “que n’és el precedent teòric”. Según Blaug (1962), el concepto de renta no ganada de los dos Mill y la confiscación fiscal de toda la renta del suelo sin edificios defendida por George no daría lugar a objeciones marshallianas si fuera posible distinguir entre renta pura del suelo y renta de las estructuras construidas sobre el suelo. Si se trata de combatir la especulación y recargar las rentas no ganadas, dice Blaug, hay otros caminos como un tratamiento más duro de las rentas del capital en el impuesto sobre la renta. Maragall apenas entra en el debate de la conveniencia de una imposición alta a las rentas urbanas, mencionando las ideas de Musgrave (1959) y Mills (1972), aunque reivindica las ventajas prácticas del viejo impuesto sobre la propiedad: la recaudación es alta con tipos moderados y no perturba apenas la producción y el consumo. Y aunque puede ser regresivo, dada la generalización de la propiedad, otros impuestos (como los de consumo) lo son más62. Maragall termina la parte doctrinal de su tesis con una revisión de los impuestos en el modelo neo-ricardiano: Sraffa (1963) reproduce la conclusión de Ricardo de que los impuestos sobre la renta son soportados íntegramente por los terratenientes y no afectan al precio ni al tipo de beneficio. En el modelo de Lluch mencionado antes (1976), en que el suelo urbano es “producido” por un sector de la economía, el impuesto sobre el suelo afecta al tipo de beneficio en ese sector y por tanto en toda la economía. El mantenimiento o no de la proporción del excedente que no retorna a los trabajadores dependerá de cómo gaste el Estado los recursos fiscales: si se destina a seguros sociales los trabajadores no se verán perjudicados; si se destinan a subvencionar la industria, sí. Maragall critica que Lluch no discuta el hecho más plausible de que el ayuntamiento dedique el rendimiento de la contribución urbana a los servicios locales. También piensa que este modelo flaquea al suponer que los costes de transporte son desutilidades puras y no costes reales, y que por tanto deben reflejarse en el modelo de producción: si se integran los costes de transporte, los precios totales pagados por los residentes de la corona periférica serán iguales que los que pagan los habitantes del centro. Si el impuesto es sobre el precio del suelo urbano, incluyendo las infraestructuras y edificios, el tipo de beneficio se verá afectado; si es sólo sobre la renta como en Ricardo, Sraffa o George, no se verá afectado63. 60. Maragall (1978), 227-231. 61. Maragall (1978), 233-237. 62. Maragall (1978), 240-249. 63. Maragall (1978), 250-251. 1 9 �5. Reflexiones finales L a formación del pensamiento de una personalidad tan relevante como Pasqual Maragall es sin duda un objeto de estudio de alto interés. En este artículo nos hemos centrado en un aspecto menos conocido de este personaje: sus referencias doctrinales en lo económico, corrientes principalmente alternativas que se plasman en algunas de sus obras académicas y en su tesis doctoral. Maragall, en la línea de economistas que pasaron por la New School, defendió la necesidad de poner en cuestión la teoría económica ortodoxa, ofreciendo alternativas analíticas que podrían ayudar a construir una ciencia económica más inclusiva y explicativa. Maragall mostró su preferencia primeramente por autores marxistas y posteriormente por autores post-keynesianos próximos al círculo de Cambridge, esto es, los fieles al Keynes más genuino. Las preferencias de Maragall por estas corrientes –seguramente parte de la heterodoxia contemporánea más sólida– tiene siempre como objetivo no sólo contribuir a la ampliación de los enfoques de la teoría económica académica, sino también, y muy fundamentalmente, servir como guía de acción en la política económica64. Maragall, en cualquier caso, muestra en estos primeros trabajos académicos posturas teóricas eclécticas y poco dogmáticas: en la aproximación a las cuestiones económicas es más bien partidario de una cierta flexibilidad teórica que permita ganar capacidad explicativa. Esta actitud, que recuerda en cierto modo a Keynes (por quien Maragall profesaba admiración), no excluye la manifestación de unas preferencias doctrinales determinadas (Quesnay, Ricardo, Marx, Sraffa,…), que sin embargo no es excluyente. La tesis de Maragall es buen exponente de esta plasticidad, donde las interpretaciones marxistas, neo-ricardianas, marshallianas y sraffianas se combinan con influencias más ortodoxas. Cabe añadir que la intención última de Maragall es siempre científica: En su Informe sobre el IV Congreso de la International Economic Association de Budapest de 1974 exaltará la posición de los economistas liberales Haberler, Johnson y Kennen precisamente por su franqueza en la defensa de sus posiciones65. La conexión de estas fuentes doctrinales con las políticas llevadas a cabo por Maragall en sus cargos políticos queda fuera del objetivo de este papel. Aquí solamente hemos tratado de poner de relieve los autores que Maragall frecuentó en sus años de formación académica con el fin de presentar este aspecto intelectual del personaje no tan conocido para el público. A partir de las fuentes tratadas creemos poder aseverar que los autores que Maragall consideró en su etapa formativa como economista contribuyeron de manera directa a estructurar su discurso en los años posteriores. En primer lugar, porque se puede afirmar que Pasqual Maragall es un heterodoxo, una persona a la que le costaría aceptar los espacios reflexivos cerrados (en su carrera política será un elemento diferenciador que le acarreará admiración y desconfianza a partes iguales). En segundo lugar, porque entiende la estructuración del territorio como elemento transformador, idea que se refleja en las reflexiones doctrinales efectuadas en su tesis doctoral sobre la renta del suelo y la fiscalidad, combinando tradiciones analíticas diversas. En tercer lugar, porque –lúcidamente– asume las imperfecciones de autores o tesis próximas a su ideología política; de ahí que, nuevamente, incorpore algunas ideas más liberales que años más tarde tratará de concretar en elementos de cooperación público-privada. De esta manera, los rasgos que identificamos en sus trabajos de juventud en los años setenta se sintetizan en la heterodoxia como método de análisis, en uso del suelo y de la organización territorial como variable de transformación social y en complicidad entre las esferas pública y privada. Rasgos todos ellos que acompañan a Maragall hasta nuestros días. 64. En marzo de 1998, en un seminario de la serie titulada Europa prossima: La Europa de las regiones, de las ciudades y de la ciudadanía organizado en la Università di Roma Tre, en la sesión sobre las políticas monetarias, económica y ocupacionales, Maragall se declaró “hijo o nieto de Keynes”, reclamando políticas de demanda (“El problema radica en la demanda, no en la oferta”). Maragall (1999), 67. 65. Maragall (1975), 172. 2 0 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �6. Bibliografía ALLEN, Robert (2011), Global economic history: A very short introduction. Oxford, Oxford UP. BLAUG, Mark (1962), Economic Theory in Retrospect, London, Heinemann. DAUNTON, Martin (2001), Trusting Leviathan. The politics of taxation in Britain 1799-1914. Cambridge, Cambridge UP. DOBB, Maurice (1975), Teorías del valor y la distribución desde Adam Smith. Ideología y teoría económica. México, Siglo XXI. GEHRKE, Christian y KURZ, Heinz D. (1995), “Karl Marx on physiocracy”, The European Journal of the History of Economic Thought 2:1, pp. 53-90. LLUCH, Ernest (1976), “Renta del suelo urbano. Unas aproximaciones teóricas y empíricas”. Información comercial española, mayo, pp. 76-78. MARAGALL, Pasqual (1973), Quesnay and beyond: A reflexion on the Origin of the Classical Theory of Value, Capital and Trade. Trabajo para la obtención del MA on Economics, New School for Social Research, New York. MARAGALL, Pasqual (1974), Some comments on the comparison between the theory of imperialism and the theory of international trade. Comunicación presentada en el IV Congreso de la International Economics Association. MARAGALL, Pasqual (1974b), Notas para una comparación de la teoría del imperialismo con la teoría del comercio internacional. Inédito. MARAGALL, Pasqual (1975), Evolución de las teorías del comercio internacional de Quesnay a Keynes. Una nueva interpretación. Memoria para trabajo de investigación, inédito. MARAGALL, Pasqual (1976), “Quesnay y la economía política clásica”, Cuadernos de Economía, v. 4, n. 9, pp. 41-66. MARAGALL, Pasqual (1976b), “Los límites del crecimiento”, Enciclopedia Avances del Saber, Ed. Labor, t.3, p. 247. MARAGALL, Pasqual (1978), Els preus del sòl (El cas de Barcelona), Tesis doctoral leída en la Universitat Autònoma de Barcelona. MARAGALL, Pasqual(1979), “Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano”, Investigaciones económicas, 10 Sep-Dic 1979, pp. 151-163. MARAGALL, Pasqual (ed.) (1999), Europa próxima. Europa, regiones y ciudades. Barcelona, Edicions Universitat de Barcelona y Edicions UPC. MARAGALL, Pasqual (2008), Oda inacabada. Memòries. Barcelona, La Magrana. 2 1 �MAURI, Luis y URÍA, Lluís (1998), La gota malaia. Una biografia de Pasqual Maragall. Barcelona, Edicions 62. MEEK, Ronald L. (1962), The Economics of Physiocracy: Essays and Translations. Cambridge, Ma, Harvard University Press. MORISHIMA, Michio (1973), Marx’s Economics: A Dual Theory of Value and Growth. Cambridge, Cambridge University Press. NAPOLEONI, Claudio (1973), Curso de economía política. Vilassar de Mar, Oikos-Tau. RICARDO, David (1951 [1817]), Principles of political economy and taxation. The Works and Correspondence of David Ricardo, Sraffa, P. & Dobb, M. (ed.) Cambridge, Cambridge UP. RONCAGLIA, Alessandro (2006), La riqueza de las ideas. Una historia del pensamiento económico. Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza. SAMUELSON, Paul A. (1982), “Quesnay’s Tableau Economique as a theorist would formulate it today”, en Bradley, I. y Howards, M. (eds.), Classical and Marxian Political Economy. London, Macmillan, pp. 45-78. SCHUMPETER, Joseph A. (1954), History of Economic Analysis. London, Allen and Unwin. SRAFFA, Piero (1951), “Introduction”, in Sraffa, P. (ed.), The Works and Correspondence of David Ricardo. Cambridge, Cambridge UniversityPress. SWEEZY, Paul (1942), The Theory of Capitalist Development, New York, Oxford University Press. SYLOS Labini, Paolo (1973), Prezzi relativi e distribuzione del reddito. Torino, Boringhieri. WINGO, Lowdon (1972), Transporte y suelo urbano. Madrid, Oikos. 2 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Un estudio sobre las fuentes doctrinales en los escritos económicos de Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Serrano Robles, Eloi San Julián Arrupe, Javier Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Economia Universitats Nova York Model social Description An account of the resource Número 4 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Abstract A summary of the resource. Estudi realitzat pels doctors Eloi Serrano i Javier San Julián sobre la influència d'algunes escoles de pensament econòmic en les idees de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/7113/20260805_009.jpg c9811b6b5b2feb5203102a08fc1f7d6c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Location The location of the interview Desconegut Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2011-05 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soisa Ordóñez, Pedro Title A name given to the resource Foto obsequiada a Pasqual Maragall, pel seu 70è aniversari, de part de l'equip de l'oficina de expresident Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Expresident Equip PM Aniversaris Tennis taula Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Tennis Taula L'Hospitalet EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7060/20260803_019_a.jpg e01f837256e5c6ab7a081b5324f9e073 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Parc de la Trinitat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-07 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler i Arias, Jaume Title A name given to the resource Pasqual amb bicicleta en la inauguració del Parc de la Trinitat Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Parc de la Trinitat Alcalde Inauguració Bicicletes Bicicleta Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Relation A related resource Notícia commemorativa a <strong>betevé</strong>: <a href="https://beteve.cat/societat/aixi-van-fer-seu-barcelonins-parc-trinitat-galeria/" target="_blank" rel="noopener">Així van fer-se seu els barcelonins el Parc de la Trinitat ara fa 30 anys</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7178/20260813_001.jpg 6725d18b3ad8e18d8bc63754e64cbf06 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-22 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler i Arias, Jaume Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Diana Garrigosa amb el príncep Bertil i la princesa Lilian de Suècia durant la seva visita oficial a Barcelona (1991) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Lilian, Princesa de Suècia, 1915-2013 Bertil, Príncep de Suècia, 1912-1997 Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz, Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del COOB'92, i Diana Garrigosa van acompanyar els prínceps Bertil i Lilian de Suècia durant la visita oficial a la ciutat per conèixer els preparatius dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. El príncep Bertil, membre del Comitè Olímpic Internacional (COI) i president del Comitè Olímpic Suec, era juntament amb la princesa Lilian un gran apassionat de la petanca, esport del qual havia estat el principal introductor al seu país. Durant la visita institucional, i motivats per aquesta gran afició compartida, es van permetre trencar el protocol habitual per jugar una partida distesa, reflectint el clima de proximitat cívica i esportiva amb què l'alcaldia rebia les delegacions internacionals prèvies a la cita olímpica EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7179/20260813_002.jpg e0a13d0429bc7027f2955db80319db1f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-22 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler i Arias, Jaume Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb la princesa Lilian de Suècia durant una partida de petanca (1991) Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Lilian, Princesa de Suècia, 1915-2013 Betil, Bertil, Príncep de Suècia, 1912-1997 Alcalde Relacions internacionals Relacions institucionals Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz, Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del COOB'92, i Diana Garrigosa van acompanyar els prínceps Bertil i Lilian de Suècia durant la visita oficial a la ciutat per conèixer els preparatius dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. El príncep Bertil, membre del Comitè Olímpic Internacional (COI) i president del Comitè Olímpic Suec, era juntament amb la princesa Lilian un gran apassionat de la petanca, esport del qual havia estat el principal introductor al seu país. Durant la visita institucional, i motivats per aquesta gran afició compartida, es van permetre trencar el protocol habitual per jugar una partida distesa, reflectint el clima de proximitat cívica i esportiva amb què l'alcaldia rebia les delegacions internacionals prèvies a la cita olímpica EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7183/20260813_006.jpg cbdc55eb9f6ab6f48cfc7b944aa92b08 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Palauet Albéniz, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-06-18 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler i Arias, Jaume Title A name given to the resource Pasqual Maragall xerrant amb l'entrenador del Barça Johan Cruyff Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Esports Esportistes Futbol Cruyff, Johan, 1947-2016 Alcalde Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource https://elpais.com/diario/1991/06/19/deportes/677282406_850215.html?utm_source=chatgpt.com; Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7201/20260813_022.jpg 808c311e62eb4f6c0c5737f2db7aa5a8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb el tenor Alfredo Kraus Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler i Arias, Jaume Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-25 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcalde Kraus, Alfredo, 1927-1999 Música Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Desconegut Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7249/20260923_014.jpg 9563b7c939e7570c40574b63fbb75519 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Desconegut Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-25 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler i Arias, Jaume Title A name given to the resource Pasqual Maragall, Joan Antoni Samaranch; Jordi Pujol, i Alfredo Pérez Rubalcaba a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 Subject The topic of the resource Maragall i Mira, Pasqual, 1941- Samaranch, Joan Antoni, 1920-2010 Pujol, Jordi, 1930- Pérez Rubalcaba, Alfredo, 1951-2019 COI Jocs Olímpics President de la Generalitat de Catalunya Alcalde Inauguració Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Lluís Companys, Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president del COOB'92 amb el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch; el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el ministre d'Educació i Ciència del Govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, durant la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, celebrada el 25 de juliol a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7251/20260923_016.jpg f1c2ea2dfe8ee6c02419194e43bf84ec Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Desconegut Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-30 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler i Arias, Jaume Title A name given to the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, amb Loquillo (José María Sanz Beltrán), a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Subject The topic of the resource Maragall i Mira, Pasqual, 1941- Loquillo, 1960- Alcalde Jocs Olímpics Músics Artistes Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Document https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7252/20260923_017.jpg 4a5950eb5860b42f98051d9a68c5c147 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Desconegut Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-31 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler i Arias, Jaume Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb Javier Mariscal durant els actes d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 Subject The topic of the resource Maragall i Mira, Pasqual, 1941- Mariscal, Javier, 1950- Alcalde Jocs Olímpics Músics Artistes Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, conversa amb Javier Mariscal durant els actes dels Jocs Olímpics de Barcelona. Mariscal va ser el dissenyador de Cobi, la mascota olímpica de Barcelona’92. La fotografia es va prendre a Barcelona el 31 de juliol de 1992, en el marc de les activitats institucionals i deportives dels Jocs Olímpics. Relation A related resource Publicat a www.olympics.com:<br /><a href="https://www.olympics.com/en/video/opening-ceremony-barcelona-1992-great-olympic-moments" target="_blank" rel="noopener">Opening Ceremony | Barcelona 1992 | Great Olympic Moments</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies