102 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1534/19970919d_00781.pdf 96bcf65b8785ae24f4983bb43c066cd3 PDF Text Text Proposta de paraules de presentació del pregoner, Lord Yehudi Menuhin. �A BARCELONA, LES FE$TES DE LA MERCÈ HAN ESDEVINGUT UN SÍMBOL D ENCONTRE I CONVIVÈNCIA. I LA MÚSICA, EN TOTS ELS SEUS ESTILS I MANIFESTACIONS, ÉS UN ,DELS MOTORS PRINCIPALS D'AQUESTA FESTA CIUTÁDANA. I HO ÉS PER LA RECONEGUDA UNIVERSALIrTAT DEL SEU LLENGUATGE I PER LA SEVA CAPACITI\T D'APROPAR POBLES I CULTURES PER DAMUNT IDE LES FRONTERES I DELS INTERESSOS D'ESTAT. TANMATEIX, NO US VAM DEMANAR QUE LLEGÍSSIU EL FREGÓ NOMÉS PER LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL D'UN GENI DEL NOSTRE S1GLE QUE ALS 4 ANYS REBIA CLASSES DE L'ALESHORES PRIMER VIOLÍ DE L'ORQUESTRA SIMFÓNICA DE SAN FRANCISCO (LOUIS PERSINGER), QUE AMB 7 ANYS COMENÇAVA LES SEVES PRIMERES ACTUACIONS PÚBLIQUES, I QUE TRIOMFARIA A PARÍS NQMÉS AMB 10 ANYS, TOT INICIANT LA SEVA CONSAGRACIÓ COM A SOLISTA ARREU DEL MÓN. �LA VOSTRA BRILLANT cbARRERA ARTÍSTICA I LA INTENSA ACTIVITAT CREATIVA -TANT COM A SOLISTA, MESTRE, MECENES O DIRECTOR, 1 IMPOSSIBLE DE RESUMIR EN POCS MOTS- NO US HAN AÏLLAT EN CAP MOMENT D'ALLÓ QUE HA PASSAT AL MÓN, DELS FETS I DELS PROTAGONISTES De LA HISTÒRIA DEL NOSTRE SEGLE. HEU ESTAT TESTIMONI DIRECTE DE LA PERSECUCIÓ DEL ROBLE JUEU, DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I DE LES SEVES TRISTES CONSEQÜÈNCIES A EUROPA, DE L'ASCENS I LA CA GUDA DEL NAZISME, DE L'APARICIÓ DE LA GUERRA FREDA, DE LA CONSTRUCIÓ DE BARRERES 1 L'ESCLAT DE MÚLTIPLES CONFLICTES BÈLICS ENTRE PASOS I CIUTADANS D'UN MATEIX PAÍS. EN LA VOSTRA AUTOBIQGRAFIA TITULADA VIATGE INACABAT, US MOSTREU COM UN HOME CULTE, VITAL, SENZILL, D'ESPERIT OBERt I CURIÓS, ESPÓS, PARE 1 AVI FELIÇ, FIDEL A LES ARRELS I CIUTADÀ DEL MÓN, GENERÓS I COMPROMÈS iNMB LA MÚSICA, L'EDUCACIÓ, LA POLÍTICA, ELS PROJECTES HUMANITARIS, EL MEDI AMBIENT, DEFENSOR DE4S VALORS HUMANS, DELS �IDEALS DE CONVIVÈNCIA I DE LA NO DISCRIMINACIÓ RACIAL. ÉS PER AQUESTA GRAN QUALITAT HUMANA QUE NO ENS HA DE SORPRENDRE QUE ENTRE LES INNUMERABLES DISTINCIONS ATORGADES PER GOVERNS I ENTITATS DE TOT EL MÓN, LA UNESCO US NOMENÉS AMBAIXADOR DI BONA VOLUNTAT. I SÓN TOTS AQUESTS ALTRES ASPECTES DE LA VOSTRA PERSONALITAT ELS QUE DONEN PLE SIGNIFICAT A LA VOSTRA INTERVENCIÓ D'AVUI. TENIU LA PARAULA, MESTRE MENUHIN. ��Proposta de paraules de l'Alcalde de cloenda en el Pregó de la Mercè. �EN NOM DE L'AJUNTAMENT I DE LES CIUTADANES I DELS CIUTADANS DE BARCELONA US AGRAEIXO LORD MENUHIN QUE HAGUEU ACCEPTAT PRONUNCIAR EL PREGÓ QUE MARCA L'INICI OFICIAL DE LES FESTES DE LA MERCÈ. LES VOSTRES PARAULES HAN ESTAT EL PRÒLEG IDONI PER A AQUESTS DIES QUE BARCELONA, COM CADA ANY, CELEBRA A TRAVÉS DE LA PARTICIPACIÓ, L'EMOCIÓ COMPARTIDA, EL LLEURE I, SOBRETOT, LA CULTURA. ENS HEU EXPOSAT -MÉS ENLLÀ DEL QUE REPRESENTEU COM A FIGURA IRREPETIBLE DINS DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA- ELS VOSTRES IDEALS I EL VOSTRE COMPROMÍS QUE COM A CIUTADÀ DEL MÓN MANTENIU I HEU MANTINGUT AL LLARG DE LA VOSTRA VIDA PER ACONSEGUIR LA PAU I L'ENTESA ENTRE ELS POBLES, I ENS HEU FE1I CONÈIXER LES VOSTRES PROPOSTES PER AFRONTAR ELS REPTES DE LA CONSERVACIÓ 1 MILLORA DE LA NOSTRA CIVILITZACIÓ. �SENS DUBTE, I NO NOMÉS DES DE LA VOSTRA DEDICACIÓ A LA MÚSICA, EXEMPLIFIQUEU L'ESPERIT DE CONCILIACIÓ I TOLERANCIA ENTRE LES CULTURES. ÉS UN HONOR, DONCS, PER NOSALTRES QUE A MÉS A MÉS HAGUEU ACCEPTAT DONAR EL VOSTRE SUPORT TOTAL AL PROJECTE DEL PRIMER FORUM UNIVERSAL DE LES CULTURES BARCELONA 2004, QUE CONFIEM QUE LA UNESCO ADOPTARÁ SOTA EL SEU PATROCINI. TAL I COM EXPRESSÀVEU EN LA CARTA EN QUÉ EM COMUNICÀVEU AQUEST 1 SUPORT -I QUE AVUI APROFITO PER AGRAIR-VOS PÚBLICAMENT- "ÉS ESSENCIAL I URGENT TROBAR EL CAMí CAP A LA PAU A TRAVÉS DE L'ENCONTRE. ENTRE LES CULTURES I D'UNA EDUCACIÓ QUE ESTIMULI AQUEST INTERCANVI TOT PROPORCIONANT UNA NOVA DIMENSIÓ QUE TRENQUI ANTIGUES ACTITUDS DE TEMENÇA I AGRESSIÓ I L'IMPULS DE DOMINAR ELS ALTRES." SENS DUBTE, COM HEU ESMENTAT A L'INICI DEL PREGÓ, UN ALTRE MÚSIC UNIVERSAL, PAU CASALS, TAMBÉ S'HAURIA SUMAT A LA INICIATIVA QUE �BARCELONA PROPOSA A LA UNESCO I AL MÓN PERQUÈ, COM NOSALTRES, COMPARTIR PLENAMENT L'ESPERIT QUE LA IMPULS1A: PROMOURE LA CULTURA DE LA RAU AMB LA FERMA CONVICCIÓ QUE AQUEST OBJECTIU VA MÉS ENLLÀ D'ACONSEGUIR UN MÓN SENSE GUERRES. HEM DIT SOVINT QUE S01\11 CONSCIENTS QUE LA RAU VERITABLE NOMÉS SERÀ POSSIBLE SI SABEM ENFRONTAR-NOS EFICAÇMENT A PROBLEMES COM LA GANA. LA POBRESA, LA MANCA DE RESPECTE ALS DRETS HUMANS O A LA DESTRUCCIÓ DEL MEDI AMBIENT. ACONSEGUIR-HO SUPOSA PROTEGIR I GARANTIR ELS DRETS DE TOTS ELS SECTORS SOCIALS, PROMOURE LA SOLIDARITAT I LA COOPERACIÓ ENTRE LES PERSONES, ACTUAR CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA, EDUCAR EN LA LLIBERTAT, LA TOLERÀNCIA I EL RESPECTE MUTU. ES TRACTA, TAL I COM HEIJ DIT, DE REPTES QUE S'HAN D'AFRONTAR DE MANERA GLOBAL, JA QUE CONSTITUEIXEN REQUISIliS INTERDEPENDENTS PER ACONSEGUIR UN MÓN MÉS JUST. �BARCELONA VOL DEMOSTRAR UN COP MÉS LA CAPACITAT DE LES CIUTAiTS PER TEIXIR LLAÇOS DE SOLIDARITAT I ASSUMIR COMPROMISOS EN UN REPTE QUE AFECTA TOT EL PLANTA. HEU POSAT CATALUNYA CQM A MODEL DE POBLE QUE HA SABUT ACOLLIR ALTRES CULTURES ALHORA QUE HA PROMOGUT UN RESPECTE I ENRIQUIMENT MUTUS ENTRE ELLES. VOLDRIA AFEGIR QUE PER A BARCELONA, DEFENSAR LA IGUALTAT DE LES PERSONES NO ÉS NOMÉS EVITAR DISCRIMINACIONS PER RAQNS ÉTNIQUES, RELIGIOSES O DE NACIONALITAT, NO ES REDUEIX A COMBATRE QUALSEVOL MANIFESTACIÓ DE RACISME O XENOFÒBIA. LA IGUALTAT DE DRETS VA MÉS ENLLÀ DE GARANTIR UNES CONDICIONS DE MIDA DIGNES PER A TOTS AQUELLS I AQUELLES QUE VIUEN A LA CIUTAT, EN OCUPACIÓ, HABITATGE, EDUCACIÓ, SALUT, CULTURA O SEGURETAT CIUTADANA. �LA IGUALTAT IMPLICA ASUMIR ESPONTÀNIAMENT LA DIVERSITAT, LA SEVA RIQyESA, INTEGRAR DE FORMA NATURAL LA DIFERENCIA. COM HEU DIT, EL FUTUI1 DELS DIFERENTS PASOS D'EUROPA I DEL MÓN PASSA PER LA CONFIGURACIÓ DE MARCS DE RELACIÓ I I* SOLIDARITAT ENTRE ELLS, ON LES MINORIES PROTEGIDES, I IGUIN RESPECTADES I LA MULTIRACIALITAT I LA MULTICULTURALITAT VALORADES COM A FONTS D'ENRIQUIMENT. LA VOSTRA PRESENCIA FiEFORÇA LA VOLUNTAT DE BARCELONA PER TAL QUE LES FESTES DE LA MERCÉ SIGUIN LA MILLOR CAIXA DE RESSONÀNCIA DELS PRINCIPIS DE TOLERÁIMCIA I CONVIVENCIA, I CONSOLIDIN ENCARA MÉS UN VALOR QUE LA CIUTAT JA HA FET PROPI I QUE yÓS HEU ESMENTAT EN EL VOSTRE MISSATGE: LA INTGRACIÓ. �AMB AQUEST ESPERIT CO VIDO TOTHOM A CELEBRAR LA MERCÉ. US CONVIDO, MESTRE MENUHIN, A SORTIR AL BALCÓ DE L'AJUNTAMENT PER DONAR INICI A LA FESTA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4440 Title A name given to the resource Presentació del pregoner Lord Yehudi Menuhin. A càrrec del primer tinent d'alcalde, sr. Joan Clos. Proposta de paraules de l'alcalde Pasqual Maragall de cloenda en el pregó de la Mercè Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Drets civils Model social Acció política Barcelona La Mercè Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-09-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1535/19970926d_00782.pdf c412cf289a8444c9a3ff021f678d5945 PDF Text Text 26 / CI M9-r ¡^ ♦ y /'^^" At^;ntatret^fi ü ^ 39 S..ñÍ léiltil1 ^ Ref ^ t?r(111179i1. á A ^ de PA^..A{' DE CcyrtiÁ-r A4..^.^A1:i'VE 7PrKl,)AC. MACMIALL SALS ¡Ye C" ^ iv T í;o::urr:wntad: V: 20/10/97 --- Al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia VINT—I—SIS DE SETEMBRE DE MIL NOU—CENTS NORANTA —SET, es reuneix el Consell Plenari, en sessió extraordinària, sota la presidencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual MARAGALL i MIRA. Hi concorren l'Im. Sr. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joan CLOS i MATHEU, Eulàlia VINTRÓ i CASTELLS, Maravillas ROJO i TORRECILLA, i Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Joaquim DE NADAL I CAPARÀ, Teresa SANDOVAL i ROIG, M. Carmen SAN MIGUEL i RULBAI , Antoni SANTIBURCIO i MORENO, Francesc Xavier CASAS i MASJOAN, Enric`TRUÑÓ i LAGARES, Inmaculada MORALEDA i PÉREZ, Albert BATLLE i BASTARDAS, Josep M. VEGARA i CARRIÓ, Francisco NARVÁEZ i PAZOS, Pere ALCOBER i SOLANAS, Ernest MARAGALL i MIRA, Joan FUSTER i SOBREPERE, Miquel ROCA i JUNYENT, Francesc HOMS i FERRET, Josep M. SAMARANCH i KIRNER, Carme SERVITJE i MAURI, Joan PUIGDOLLERS i FARGAS, Vicenç GAVALDÀ i CASAT, Antoni MARCET i ROCABERT, Daniel FABREGAT i LLORENTE, Anna PAREDES i RODRÍGUEZ, Jaume CIURANA i LLEVADOT, Miquel LLONGUERAS i CAMPAÑÀ, Antoni MIQUEL i CERVERÓ, Joana M. ORTEGA i ALEMANY, Antonio AINOZA i CIRERA, fosé Alberto FERNÁNDEZ i DÍAZ, Emilio ÁLVAREZ i PÉREZ, Marta VILA i FLORENSA, Jordi CORNET i SERRA, José Ramón TOBÍA ï GALILEA, Daniel SIRERA i BELLÉS, Eugcni FORRADELLAS i BOMBARDÓ, Josep PUIG i BOIX; i Agustí SOLER i REGÀS, assistits pel Secretari General, Sr. Romà MIRÓ i MIRÓ, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís MATA i REMOLINS. Constatada l'existència de quòrumlegal, la Presidència, a les onze hores i cinquanta minuts obre la sessió, quelté corn únic punt del seu ordre del dia: PRESA DE CONEIXEMENT DE LA RENUNCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL I MIRA A L'ALCALDIA DE BARCELONA. La Presidencia, primerament, dóna la paraula al Secretari General el qual llegeix l'escrit següent, de 22 de setçmbre de 1997, que l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira adreça al Consell Plenari: "De conformitat amb el que vaig anunciar fa uns mesos, cm plau comunicar aquest Consell Plenari la meva voluntat de renunciar al càrrec d'Alcalde de la Ciutat. Prego, per tant, a aquest Consell que prengui coneixement de la renuncia i adopti les disposicions necessàries per a procedir a l'elecció del nou Alcalde". Conseqüentment, cl Consell Plenari ACORDA prendre coneixement de la renúncia al càrrec d'Alcalde de Barcelona presentada per l'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA. A continuació l'Excm. S. Pasqual MARAGALL i MIRA pronuncia el següent discurs de comiat: cx.10fl7 Reí: V: 20/10i97 �'Senyor Tinent d'Alcalde, senyores Tinentes d'Alcalde, senyores i senyors Regidors, estimats amics. Comencem aquesta sessi i acompanyats per una musiqueta i quan dic musiqueta em refereixo a uns xiulets d'una gent reunida a la plaça que protesta per alguna cosa. Al principi, quan vam entrar Narcís Serra, jo mateix i alguns Regidors que encara queden d'aquell temps,¡ com Truñó, quan arribàvem i trobàvem xiulets teníem una certa inquietud i cl maitcix ha passat a tots els Regidors. Ara, si no els sentim, trobem alguna cosa a faltaii. Agraïm que hi hagi aquesta música que ens ha acompanyat durant molts anys de cOnstrucció de la Barcelona nova. Sota aquesta circumstància, amb aquest ambient, amb aquesta música de fons que és la música, el soroll¡ la vida de la Ciutat, us vull dir, una mica solemnement, una mica emfàticament, que una esperança recorre Europa i aquesta esperança es diu devolució, no revolució. Devolució de poder a la gent, als pobles, a les cultures, a les ciutats, com es vg dir aquí el dia del Pregó de la Festa Major. Un altre nom d'aquest vent, d'aquest vent esperançat, és la igual dignitat de tots els governs elegits, i de tots els elegits; des dels diputats europeus fins als regidors, des del Consell Europeu fins al Consell Municipal i, m'atreviria a dir, en el futur fins al Consell de Districte quan sigui elegit. Igual dignitat de tots els governs elegits democràticament i de tots aquells qúe els formen. És també en nom d'aqueta igual dignitat que puc interpretar quin és el moment millor per a considerar conjplert el meu contracte amb els ciutadans; i us ben asseguro que els ciutadans ho han entès. No tinc temps d'explicar–vos com ho sé; ni vosaltres, tampoc l'obligació d'escoltar–me gaire estona sobre això. Però ho sé. Els ciutadans m'han dit aquests dies, de moltes maneres diferents i amb molts matisos diferents, que consideren bona i rodona, subratllo rodona, la tasca feta, la contribució municipal al canvi que Barcelona, ella mateixa, ha fet. Dic contribució perquè és això potser ni tan sols en la major part; però hem el que nosaltres hem fet: contribuir]-hi, • anat bastant d'acord amb els que l o han fet quasi tot: els ciutadans, els barris, les organitzacions no governamentals,' les empreses, els professionals i artistes i les escoles de la Ciutat. Vosaltres, Regidores i Regidors, hi teniu molt a veure i us en dono les gràcies, en nom de la Ciutat que jo interpreto en aquest moment; i les altres Administracions, també amb l'ajut' que hi han aportat: no haguéssim fet res si no hagués estat per l'ajuda que hem tingut, en moments molt crucials, de Felipe González i de Jordi Pujol, ho dic pel seu nom,Éde la Generalitat i del Govern de l'Estat. Però ara és moment molt especial en què, més enllà d'aquests primers agraïments i d'aquestes primeres paraules de situació d'on som, qui som i què hem fet, vull adreçar uns agraïments que sótj de rigor, però que són del cor també. En primer lloc, a l'oposició. Miquel i els teus, el vostre mèrit ha estat molt considerable. Crec que aquests anys hem construït, es pot dir amb orgull després d'un període llarg, una Corporació municipal que ha creat un estil, una escola i una tradició, una llei no escrita, com les angleses, que són les bones, la qual difícilment ningú no podrà vulnerar a pa rt ir d'ara. Una llei no escrita basada en el >tespecte, en la circumspecció, no en l'excés de retòrica, i en la duresa i, al mateix t mps, en l'amistat i la consciència dels interessos generals, la convicció que majoria iiminoria han de col . laborar en aquelles coses que les superen per esdevenir fenòmes de ciutat, molt assenyaladament en aquests darrers anys en els quals ha estatl possible d'aprovar la Carta, d'aprovar un gran projecte per al 2004 –del qual després sentirem a parlar en el discurs més important d'avui, que és el de Joan Clos– i d'aprovar l'escut. És a dir, en els fets i en les formes. Miquel, i els teus, és el teu mèrit. Però hi ha també la teva responsabilitat, que jo t'he de recordar avui. Abans de plegar empermetràs de fer–ho. Digues no a la petita guerra que, segurament, alguns dels que Ve volten, no tots, et demanaran de fer. Digues no o Rcc CY.10,97 V: 20/10/97 �digues sí, tant se val; però això no serà el més important. Dignes sí , en tot cas, a la gran guerra. La gran guerra no és guerra, és una gran amistat ï una ampla amistat dels qui volem una Barcelona gran i de progrés i dels qui volem una Catalunya no dividida. Digues sí a això, perquè la gent ho espera. Albe rt o Fernández Díaz, el teu mèrit rau en la forma elegant, crec i t'ho he d'agrair, amb què has dut el grau de poder de decantament que la mecànica electoral ha posat en tu, el qual és molt important en aquesta Casa, en el Parlament del Parc de la Ciutadella, directament o indirectament, i també, decisivament, a Madrid. Jo et diria que aquest poder que tens aquí a Barcelona i a Catalunya el transmetis a Espanya; i et demanaria dues coses: Primera, que catalanitzis el teu Partit, com Narcís Serra fcu amb Felipe González ï el PSOE; que el civilitzis en el bon sentit de la paraula, en el sentit català de la paraula. Segona, i això és una mica llarg i un pensament que desborda les persones d'Alberto Fernández Díaz i de mi mateix: que contribueixis a una desjudicialització de la política del País allí i aquí. Mira, aquí a Catalunya -ara m'he de remuntar històricament- les relacions entre la política i la justícia han estat decisives políticament i han acabat essent decisives en tots els sentits. A mitjan de la República es va aprovar una llcí d'esquerres, bla Llei de contractes de conreu, que donava als parcers i als masovers la raó, i va! ésser dictaminada pels millors professionals del País. No era pas una Ilei pa rt idista, sinó que era una llei ben fonamentada. Dones bé, aquesta Llei va ésser recorreguda per la dreta davant del Tribunal de Garanties Constitucionals i en aquell punt 1 hora Catalunya es va dividir, Espanya es va condemnar i la República va coniençar a morir perquè es va trencar el consens fonamental sobre el qual s'assentava la legitimitat democràtica i republicana. Doncs bé, això hauria pogut succeir també ara fa uns anys i t'he de dir amb orgull que l'esquerra de Catalunya que hauria pogut fer el matcix no ho va fer: en el moment en què s'aprovaren les Lleis d'ordenació territorial, que no tren del camp, sinó niés aviat de ciutats i comarques, l'esquena catalana de la mà de Raimon Obiols, tot i estar-hi radicalment en contra, decidí no recórrer al Tribunal Constitucional. L'argument fou: no podem tornar a una situació comf la que es va produir amb la Llei de contractes de conreu; no podem demanar que algú des de la constitucionalitat espanyola ens arregli un assumpte intern, per tant, no hi anirem. Ja saps que en els anys trenta el Tribunal donà la raó a la Lliga i aquí començà el trencament. L'esquerra, ara, no va voler-ho fer. Això ho cito com a exemple del tipus de judicialització que jo crec que s'ha repetit en altres instàncies massa vivcs i massa properes perquè jo ara aquí els doni un valor en un discurs que vol ser necessàriament allunyat de la batalla política diària; però crec que ja m'entens. Ara he de parlar dels meus, però abans de parlar dels meus vius he de parlar dels meus morts. En aquesta Casa, la gent hi ha deixat la pell; quasi diria que han triat el moment de deixar-nos. Josep Maria Serra i Martí i Maria Aurèlia Capmany van aguantar l'un fins a les eleccions, que va contribuir decisivament a guanyar, i l'altra fins a la presa de possessió que va presidir aquí mateix, ja pràcticament sense cabells, sense l'última energia. Quan dies abans li vaig dir: "Maria Aurèlia, vols dir que no t'hauries de posar perruca"; cm va contestar:"Que et creus que només els homes poden ésser calbs?". Fou Maria Aurèlia fins al final i va presidir, com ella va voler, aquell Plenari de presa de possessió. No sé de cap altre govern, i no ho dic en demèrit de ningú, on la vida personal hagi quedat tant marcada per la vida política en el bon sentit; i, per tant, no conec una Casa política niés digna que aquesta. No la conec. El mateix Regidor Pujadas va morir amb les botes pràcticament posades d'exrcgidor recent. Altres simplement han deixat la Casa, però, no ens posem tant tràgics, hi segueixen d'amics Ret: CP.10/97 V: 20/10/97 �. Ref : fidels: en Germà Vidal, en Torres, en Valls, l'Ainaud, en Fargas, en Borrell, que és noticia aquests dies perque finalment ha aconseguit fer els seus habitatges de lloguer a preu reduït, l'Olmedo, l'Audet, per no csmentar els que han estat o són Consellers, als quals les obligacions anomenadcs superiors cls han de pesar molt, lógicament. Uns altres han plegat o canviat de lloc, fins i tot, acceptant una disminució del seu nivell perquè la Casa, la causa, tal corn jo la interprctava, així ho exigia i els en dono les gracies. Tampoc en això he vist coses similars fora d'aquí. La política és una Iluita d'egos, a voltes sórdida i a voltes Cómica. Ho és per força. No es que els polítics siguin difcrents; és que es posen en un joc on això és així. Ara he de parlar deis meusíaliats. I be, en aquesta política que consisteix tant tant a empassar-se gripaus i veure qui riu darrer, Déu n'In do els gripaus que s'han empassat els aliats, i Déu n'hi do els gripaus que ens han fct empassar; però a "trancas y barrancas" que no sé si és un català gaire correcte, peró es molt gràfic, hcm anat fent, any rera any, una olivera. Pui g que els mitjans ho diucn així, rendim-nos-hi al final de l'escena, cosa que a mi no m'agradat mai. Una olivera que no ha anat malament, i aniria encara millor si el PI i l'arbre del qual es un esqueix, poguessin fer alguna cosa semblant a un empelti No sé si en botánica això es possible, però us asseguro que anirem millor. Les oliveres poden quedar nanes, poden morir de glaçades, com passà, cm sembla, cli 1956, i fins i tot es poden arrencar per manca de subvencions europees i nacional per fer-hi gira-sois com de vegades passa, tristíssim espectacle. Peló aquesta és sólida. Aquest estiu hi ha hagut un pugó negre no se ben bé si es deja així- que no es pot matar amb res, peró que es pot treure gratant amb l'ungla, i al final Polivera dóna olives. Jo pcnso que això es pot fer. Joan Clos, que és de pagès mal que li psi, de pagesia metropolitana, això sí, en sap molt farà créixer lentament i 'segura l'olivera barcclonina. L'oposició en dirá maldats, les maldats pertinents, pera l'olivereta del 1980-1982, será olivera vella en cl 2002, dins o fora de l'or del poder o de la majoria. Jo cree, jo desitjo, que a dins. ¿Té relació tot aixó amb la política catalana i ami) la política espanyola, com es diu? Dones, menys del que us diti aquests dies, amb la catalana tan excessivament personalitzada aquests dies i aquestS mesos, peró hi te alguna cosa a veure; en tot cas, amb respanyola més del que es pugui pensar, peró no és ara el moment de fer-hi esment . Ara m'he d'adreçar al President Pujol el qual vaig convidar a venir, però que avui m'ha enviat uns mots per dir que no venia, que no ho trobava escaient, que no podia. I al President Pujol U rae de dir una de freda i una de calenta. El President Pujol no ha sabut reconeixer plenaMent la importancia de Barcelona. Se li fa la boca petita quan en parla. Catalunya, quel és model curopeu en la primavera devolucionista que estem vivint, dcu molt a Pujol, Moltíssim; peró deu molt, també, a Barcelona. Dit això, Pujol té raó quan, tot comptat i debatut, diu que hem collaborat, uns i altres, en bcnefici mutu i hem obtingut bonsl resultats. És ccrt. Ell ha estat el gran President, potser no tan el gran govcmant en Vopinió d'alguns, entre els quals cm compto. Eh l ha estat el gran President d'aquest peíode únic. Ara només Ii demano dues coses: un pensament per a la generació anteriór a la seva; i un altre per a la posterior a la meya, és a dir, per a la futura i posterior a ell: Que reconcgui el deute que té contret amb Tarradcllas, tot i els greuges lògics en política, i que l'imiti en el dialcg franc i sovintejat amb els Alcaldes. T'arradellas -ho sé per persones interposades com Quim Nadal, Narcís Serra, Toni Farrés- era una persona que estava len contacte permanent, ni que fos telefónic, amb els Alcaldes. Que entengui que Catalunya i Barcelona poden prescindir perfectament de nosaltrcs; és mes, que han de prescindir de nosaltres si cis models de Catalunya i de Barcelona, deis quals tant es parla a l Italia, a Gran Brctanya i arreu d'Europa, no volen CP.1097 �quedar per sempre mes com a anècdotes d'un tcmps i d'uns personatges. Ara és l'hora de la generació deis Clos i deis Nadals deis Nadals no metafóricament, sinó fisicament, n'hi ha més d'un de Nadal— deis Macias i deis Pujals. A Joan Cios, vull agrair—li , la seva amistat i el seu ajut durant aquests anys. Ara assistirem a l'explosió Clos: jo en serè, a distància, un espectador apassionat. Les últimes paraules van ara per a aquells que van merèixer les meves primeres del 2 de desembre de 1982, que no sabien, pobres, que els queia al damunt: la familia, i els am íes fidels a qui, de bell antuvi, vaig mencionar aleshores una mica alegrement. Potser intuïa confusament, però en el fons en realitat ignorava fins a quin punt haurien d'esser les víctimes d'aquesta teatralitat devoradora que fa de l'Alcalde l'objecte d'intensíssimes i normalment breus relacions critiques o efusives, i destrueix, alhora, tata relació íntima, tota privaticitat, l'amabilitat àdhuc, les oportunitats deis próxims, espavilats a part, que senipre n'hi ha. Regracio, d'altra banda, aquells que francament, en nom del sistema, recelen de l'entorn de l'Alcalde; i confio que els amics s lhauran vist compensats peri la joia de compartir les gestes amb les quals la Ciutat ens ha regalat aquests anys. Ara he de parlar, millo heu de permetre, de la familia ampliada. Aquests dies penso molt en Narcís Sena i Raimon Obiols, perquè són la meya familia. Raimon Obiols va fer la força política amb a qual varn arribar aquí. Narcís Serra li va donar l'ambició de govem i la imaginació i una molt especial capacitat de connexió amb els esperits mes vius de la Ciutat: no nomes amb l'èlit, també amb els barris i amb les organitzacions no govemamentals. En tot cas, la lliçó de l'un i de l'altre era connectar amb gent de tota mena, peló gent :d'alguna manera selecta, desvefilada a l'autentic repte de la Ciutat, fer—ne un lloc de comunicació sense illes, sense barreres i de qualitat. Aquesta és la reflexió que cm permeteu. En aquesta Ciutat i en totes les ciutats, la miseria i la riquesa contaminen el scu territori, s'eixamplen i es blinden com els hoscos, que fan sempre el scu sotabosc más dens i mes defensiu a la vora del camí o quan seis talla. Dins la ciutat, espontániament, la miseria i la riquesa tendeixen, també, a fer el mateix, a créixer, a táncar—se, blindar—se i posar una frontera; peró la ciutat és justament el confiad d'aquest procés: la ciutat barreja, neteja i digereix diversitat i la converteix amb dialeg i igualtat. Malauradament, no ho fa sense un llindar; no digereix problemes en dosis infinitcs. D'aquestes coses només en sabem dues o tres de clares: una, que si la ciutat deixa de digerir, de barrejar i posar en contacte, es bloqueja i decau; una altra, que si, al contrari, troba la força i l'enginy suficient per seguir empassant noves informacions per difercnts que siguin, creix i s'enriqueix; i que la formulació d'actituds sobre aquesta materia ha d'ésser molt cauta i molt previnguda perque, altrarnent, acedera o exorbita aquests processos d'assimilació o d'atrinxerament defensiu i de bloqueig. Mireu: una de les coses mes importants que han passat en aquesta Ciutat ha estat la manera com Joan Clos primer, i després Xavier Casas —que no és de pagès sinó d'Olot, que és ciutat— amb els doctors Spagnolo i Manzanera, van anar desactivant la pesta de l'heroïna senSe aldarulls i sense sorolls, 110 per un gust especial per la discreció, sinó perquè aquest mal no vol soroll, perquè també aquest és un mal que contamina el territori i allunya els qui el tenen, i cal tenir coratge i discreció alhora, paciencia i determinació. Aquest és un coratge que es pot predicar; malfieuYos d'aquells que prediquen coratges massa obvis. Aquesta sí que és una confrontació autentica en la qual els ciutadans ens juguem tot el que som; i aquesta confrontació, l'estem guanyant. Clos la va comengar a guanyar i els seus collaboradors segueixen fent avançar les nostres línies: ja no se'n parla tant, ja no hi ha tanta delinqüència lligada a aquest fet. Els delictes 4 la Barcelona progressista i antiautoritària que predica en Juan, han baixat un 50%, mentre que a l'Anglaterra de Tatchcr pujaren un Rct: CP.10/97 �50%: no us estranyi, dones, que Toi y Blair canti "Barcelona" amb la mateixa alegria amb què ho féu Fredy Mercury. Són fets. Us parlo d'aquests temes perquè justament no en parla ningú i són els més importants. I en parlo també perquè estan relacionats amb el moment més difícil que, personalment, hem viscut la meva família i jo en el curs d'aquests quinze anys: la mort del meu germà Pau el 21 dO maig de 1994 a Pcrccamps, sobre la qual la injustícia infiltrada dins la justícia ya fer una de les seves. Aquest va ser el moment pitjor que nosaltres hem passat. Vull pensar que la Ciutat està venjant aquest dolor nostre i de tantes famílies per tal com està essent capaç d'avançar en les línies de la prevenció efectiva i de l'assistència discreta i eficaç en comptes dels decrets altisonants i de les actituds emocionals que no duen enlloc; i no cm comparo amb cap altra Ciutat. Encara en aquest punt vull dir a Joan Clos ï al seu cquip i a tots els Regidors i Regidores una altra cosa en la línia de fer retrocedir en la Ciutat i a través de la Ciutat els problemes de la humanitat: sapigueu que quan arregleu un barri, esteu començant o contribuint a arreglar el món; que si Argèlia peta però el Raval s'arregla, hi ha esperances per a Argèlia; i Per descomptat, que si podem ajudar a plantar palmeres a Alger, que està, per cert,p a cinquanta minuts d'avió d'aquí, com hem fet la setmana passada en què, de manera=curiosa i paradoxal, es varen plantar palmeres de l'Institut Municipal de Pares i Jardins al port vell d'Alger, que volen refer, millor, perquè d'aquesta manera, a més, elssproblemes que tindreu per a transformar el Raval en un dels barris millors, minvaran. No dic que aquesta sigui l'única manera de millorar o d'arreglar el món, n'hi ha d'altres: hem vist aquí fa molts pocs dies la contribució de persones excelses Gom ara Menuhin, hem llegit Havel i hem vist l'exemple de la mare Teresa de Calcuta. Hi ha moltes maneres de contribuir a fer que el món millori, però les ciutats hi poden contribuir arreglant—se i demostrant que les altres necessitats també es poden resoldre i això comença en els carrers concrets, en els barris. Segueixo demanant: la solitud extrema, la indigència, la demència senil i, en general, les malalties mentals només s'erradicaran si les ciutats són progressives i les nacions es deixen de grans luxes defensius i ornamentals i inverteixen en les estructures d'acollida idònies que són els barris de la ciutat progressiva. Gràcia, per exemple, és un barri on això pot succeir per l'empenta d'uns i altres, particularment del sector privat i dels serveis de benestar social de la Generalitat i nostres, del Districte. Seguiu endavant per aquest camí i el món us mirarà amb més interès encara. Vaig arribant al final. Me'n vaig, ja ho veieu, molt tranquil, tranquil•líssim per la feina feta i pels que la seguiran fent, sobretot per aquests: hi confio del tot. Barcelona no pararà: aprovareu ld Carta, fareu el Segon Congrés Municipalista pendent des de fa seixanta anys, impulsareu des de Barcelona la regionalització de Catalunya. Us ho demano, tot això. Aconseguiu que aprovin la Carta que hem aprovat aquí d'una forma exemplar i que iaixó no trigui massa. Tracteu de fer el Segon Congrés Municipalista, perquè canviarà Catalunya. Impulseu des de Barcelona la rcgionalització de Catalunya, cosa que vol dir que impulsen l'Ebre i el Pirineu, no només la Regió metropolitana, sinó també l'Ebre i el Pirineu, que s'ho mereixen. Expliqueu, poseu en pràctica el Pa te industrial, que tothom pugui veure que hi ha implicats trenta—cinc municipis, tres universitats, tres organitzacions empresarials, les dues grans centrals sindicals que, a més a més de tractar sobre el salari, les causes d'acomiadament més o menys car, segons això que els diaris en diuen la flexibilitat, la mobilitat i la competitivitat, estanc discutint sobre una altra manera de crear més ocupació, que és abocar bona informació en el lloc adequat i en el moment oportú i fer—ho sobre la base d'una tercera variable que permet moltes equacions i que és el salari indirecte, el salari social, els equipaments, el temps de treball i el temps i cost c Reí: CP.10,97 �del transport. És molt diferent lluitar per un salari digne en condicions de rigidesa en els serveis públics, locals o metropolitans o de transport, per exemple, fer—ho en una situació en la qual un obrer sense canviar de sou pot anar de casa seva a la fcina, que està a l'altra punta, en un altre municipi, en vint minuts menys de temps. A aquest obrer se'l pot convèncer fàcilment que faci algun sacrifici en algun altre sentit, però si a la taula només hi ha sous i acomiadaments, malament, és molt difícil. Bé doncs, tireu endavant el Pacte industrial qie presideix un gran personatge, Joan Major, elegit l'altre dia, i que ens fa molt forts, jja que som tota la Regió metropolitana a donar exemple. Us asseguro que a Europa¡s'ha viscut des del punt de vista teòric i acadèmic —ara jo hi vaig, justament, a aqu4sts terrenys— el model de Prato i del professor Becattini, que va dissenyar un conepte bàsic, acadèmicament parlant, que és el del districte industrial, adoptat pels annericans cn les seves anàlisis d'economia espaial. Doncs bé, ara allò que la gent està mirant no és Prato, ara la gent està mirant Barcelona i, concretament, les àrees metropolitanes i la seva capacitat de generar creixement. Igual com des del punt de vista federal i des del punt de vista de la devolució la gent està mirant Catalinya i així ho fan Lombardia, Escòcia i arreu del món, us dic que, des del punt de (vista del desenvolupament en el territori i de la creació d'ocupació, la gent està mi grant experiències com la de Barcelona, encara que no sigui l'única, i espera molt del /acte industrial. Tireu—lo endavant. Expliqueu als catalans com es fa un pla estratègi: aquí l'hem fet. Contribuïu des de Barcelona al nou Pacte cultural que s'anuncia, (lo s'albira, que es veu venir i està al caure. Tireu la fibra òptica per tot i feu de Barcelona una ciutat no només amb metro, sinó també amb fibra òptica, que són les dues condicions d'un territori ric i capaç de créixer. Bé, demà a les dotze seré al Campidoglio per a la presentació de la meravellosa plaça de Michelangelp que hi ha al costat de l'Ajuntament, penjada en diagonal sobre Roma, neta i polida fesprés d'una colla d'anys de treballs: hi vaig com a President del Comitè de les Regions, cosa que seguiré essent fins a finals d'any. Tractaré d'oblidar una mica Barcelona, però en algun lloc del nieu cor hi haurà un xip connectat amb la meva Ciutat i amll vosaltres per sempre més." Els aplaudiments rubriquen les paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira. No havent—hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i vint minuts. Rcf: cx.lo,v7 v: 2o/loim � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4441 Title A name given to the resource Discurs de comiat de l'alcalde Pasqual Maragall. Acte de presa de possessió de l'alcalde Joan Clos Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alcaldes Catalanisme Acció política Barcelona Maragall, Pasqual, 1941- Clos i Gimenez, Joan, 1945- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-09-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1536/19971110d_00779.pdf caea723d89e1ab64908b24e465cd8d10 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 10.9.97 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Conferència de l'Onze de Setembre De cara a la conferència de l'Onze de Setembre es fan avinents els aspectes següents: • S'adjunta en annex el currículum del conferenciant, Jordi Nadal i 011er, i el text de la conferencia: Josep Bonaplata, capdavanter delerinier "vapor" barceloní. Desenvolupament de l'acte – La presentació del conferenciant anirà a càrrec el regidor-ponent de Cultura, Joan Fuster. – Està previst que l'Alcalde faci la cloenda de l'acte. – S'ha previst que en acabar l'acte tingui lloc unaofrena de la corporació municipal al Fossar de les Moreres. Se suggereix que l'Alcalde ' convidi als assistents a la conferència a participar-hi. Proposta per a la intervenció de l'Alcalde LA D'AVUI ÉS L'ONZENA CONFERÈNCIA DE L'ONZE DE SETEMBRE AL SALÓ DE CEM T, Q UE IN TITUIDA PER L'AJUNTAMENT EL 1987, HA SDEVINGUT UN ELEMENT MÉS DE REFLEXIÓ SOBRE EL NOSTRE PASSAT HISTÒRIC. AVUI HEM VOLGUT ANAR MÉS ENLLÀ DEL 1714. ENS HEM ENDINSAT EN LA HISTORIA DEL SEGLE XIX DE LA MÀ DE JORDI NADAL. UN VELL CONGUT, VA SER ELL QUI VA SETEMBRE.JMS �Ajuntament \\/' de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PRESENTAR JOHN ELLIOT, QUE ENS VA PARLAR SOBRE LES RELACIONS! ENTRE CATALUNYA I EUROPA AL SEGLE XVI), EN LA PRIMERA DE LES CONFERENCIES DE L'ONZE DE SETEMBRE L'ANY 1987. HEM COMPTAT AMB DIVERSOS HISTORIADORS QUE ENS HAN ILLUSTRAT AMB INFORMACIÓ PRECISA SOBRE LA IMPLICACIÓ DE CATALUNYA A LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES. EN MOLTES OCASIONS HAN ESTAT ESPECIALISTES ESTRANGERS DE PRESTIGI, TOTS ELLS HISPANÒFILS I CATALANÒFILS, COM JOHN ELLIOT, MICHEL ZIMMERMANN, GEOFREY WALKER, HENRY KAMEN I GABRIEL JACKSON, 1 D'ALTRES HISTORIADORS CATALANS COM N IA SALES, J L, R U JOSËMARIAËEERA O JOSEP mAgiA TORR RIBÉ. LA VOLUNTAT MUNICIPAL! EN PROGRAMAR LA CONFERÉNCIA DE L'ONZE DE' SETEMBRE HA ESTAT LA DE CONTRIBUIR A RESTABLIR LA HISTÒRIA DE BARCELONA TAL T----WM VA SER, FUGINT DELS SENTIMENTALISMES FÀCILS QUE, DE VEGADES, TENDEIXEN A DEFORMAR ELS FETS I D'ALTRES A RECORDAR-LOS DE FORMA NO PROU RIGOROSA. �Ajuntament 411, de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia I DINS D'AQUESTA VOLUNTAT TAMBÉ TENEN CABUDA LES CONSEQÜÈNCIES QUE AbUESTS FETS VAN TENIR EN LA HISTÒRIA POSTERIOR DE CATALUNYA. AMB L'AJUT DE JORDI NADAL AVUI ENS HEM VOLGUT ENDINSAR EN UNS ANYS MARCATS PROFUNDAMENT PER LA DESFETA DEL 1714, DURANT ELS QUALS CATALUNYA VA ADQUIRIR LA DIMENSIÓ INDUSTRIAL I L'ESPERIT DE LLIBERTAT I DE CIVISME QUE HAN MARCAT I EN BONA MESURA "----NCARA MARQUEN EL TARÁÑÑÁ DEL PAÍS. JOSEP BONAPLATA VA SER L'INTRODUCTOR DE LA MÁQUINA DE VAPDR A , ESPANYA. VA PROVAR D'IMPORTAR UNA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL QUE AQUÍ VA QUEDAR ALESHORES PENDENT. ESPANYA NO VA SER UN PAÍS PLENAMENT INDUSTRIALITZAT FINS LA DÉCADA DELS SEIXANTA D'AQUEST SEGLE, I AIXÒ S'HA TRADUTT EN UN RETARD CRÒNIC DEL! QUE TOT JUST ARA ENS COMENCEM A RECUPERAR. BONAPLATA VA PAGAR LES ÇQEQUÈLCIES DE LA SEVA GOSADIA. MAL VISTA PELS TREBALLADORS, QUE 3 SETEMBRE..IMS �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia VEIEN UN1PERILL EN LA REDÚCCIÓ DE MÁ D'OBRA QUE _.-COMPORTAVA LA NOVA MAQUINÀRIA, LA FÁBRICA "EL VAPOR" VA SER INCENDIADA EL 5 D'AGOST DE TRES ANYS DESPRÈS DE LA SEVA ENTRADA EN FUNCIONAMENT. BARCELONA HA CONEGUT MOLTS PRECURSORS COM EN JOSEP BONAPLATA. DONES I HOMES QUE, SOVINT A CONTRACORRENT I SOVINT ESSENT INCOMPRESOS, HAN BARREJAT L'ESFORÇ PERSONAL AMB VOCACIÓ O INTENCIÓ DE SER ÚTILS A LA COMUNITAT. AQUESTA ÉS LA BARCELONA EMPRENEDORA, LA CIUTAT QUE HA TINGUT LA SORT DÉ COMPTAR AMB HOMES I DONES QUE HAN CONTRIBUÍ-fi DECIDIDAMENT A FER LA CIUTAT I A CONSTRUIR EL SEU1TARANNÁ. AIXÍ VA SER AL SEGLE XVIII I AL SEGLE XIX, AIXÍ AL SEGLE XX I AIXÍ SEGUIRÁ ESSENT EN EL FUTUR. UN PUNT DE COINCIDÈNCIA EL PODEM TROBAR EN TOTS ELS CASOS: LA VOLUNTAT DE PROGRÉS, LA VOLUNTAT D'AVANÇAR, SOVINT A BATZEGADES, PERÓ AMB UNA INTENCIÓ DE MODERNITAT I DE PROJECCIÓ EXTERIOR INNEGABLES. 4 SETEMBREIMS �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia LA TRAJECTÒRIA VITAL DE BONAPLATA, QUE AVUI HEM SEGUIT DE LA MÁ DE JORDI ÑADAL, ENS APORTA NOUS ELEMENTS SOBRE LES TRANISFORMACIONS SOCIALS I POLÍTIQUES QUE HA VISCUT BARCELONA. ES UNA INVITACIÓ A REFLEXIONAR SOBRE EL FUTUR I A REFERMAR LA NOSTRA VOLUNTAT DE TREBALLAR PEL PROGRÉS DE BARCELONA I CATALUNYA, AMB LA CONVICCIÓ QUE ESTIMAR EL 'PAÍS SIGNIFICA VOLER-LO MÉS PRÒSPER, PERÒ TAMBÉ MÉS JUST, MÉS SOLIDARI I MÉS LLIURE. US CONVIDO A CELEBRAR LA DIADA AMB L'ESPERIT D'OFERIR EL MILLOR DE TOTS NOSALTRES. MOLTES GRÁCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4442 Title A name given to the resource Proposta de paraules. Presentació conferenciant. Conferència de l'Onze de Setembre Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Acció política Model social Nadal Oller, Jordi Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-09-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1537/19860411d_0028.pdf 2abcbf7a7562360458b6a3945efaac4c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a la cloenda del cicle de conferències "Barcelona Solidaria" Barcelona, 4 de novembre 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DISTINGIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS: CLAUSUREM AVUI EL CICLE DE CONFERèNCIES "BARCELONA SOLIDàRIA". PER AQUEST SAL6 DE CENT HAN PASSAT I INTERVINGUT TOTS I CADASC. DELS PRESIDENTS DE LES DISSET COMUNITATS AUTòNOMES QUE CONFORMEN EL MAPA POLíTIC ESPANYOL. HAN ESTAT PER TANT, DISSET SETMANES INTENSES, QUE HAN SERVIT, ENTRE ALTRES COSES, PER CONèIXER AMB PROFUNDITAT L'ESPANYA -O MILLOR DIT- LES ESPANYES DIVERSES. D'AQUESTA MANERA, HEM POGUT ASSISTIR, SETMANA DARRERA SETMANA, A L'ELABORACIè D'UN QUADRE, ARA JA COMPLET, DEL QUE DESTAQUEN LA DIFERèNCIA DELS PROBLEMES QUE TENEN QUE VEURE AMB LES DESIGUALS SITUACIONS, AIXí COM EL T6 QUE ES COM. PEL QUE ES REFEREIX A LA IL.LUSI6 I ESPERANÇA PER RESOLDRE'LS. LA GRAN ASSISTèNCIA DE P.BLIC AL LLARG DEL TOTES AQUESTES SETMANES HA POSAT DE MANIFEST QUE LA NOSTRA Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CIUTAT CONTINUA ÉSSENT OBERTA. I ES QUE, COM ENS DEIA UN DELS NOSTRES VISITANTS, LA PERSONALITAT D'UN POBLE SóLID NO ES DEFINEIX SOBRE LA NEGACIó DE LA RESTA, SINó JUSTAMENT AL CONTRARI, A PARTIR DEL RECONEIXEMENT DELS ALTRES. I MES ENLLà QUAN, COM EN AQUEST CAS, TAL RECONEIXEMENT VÉ ACOMPANYAT DE CURIOSITAT, INTERÉS I RESPECTE ENVERS ELS PROBLEMES COMUNS I DIFERENTS, I DAVANT LES DIVERSES MANERES DE CONCEBRE LES SOLUCIONS. AQUESTA ES UNA DE LES BASES DE LA SOLIDARITAT, QUE HA TINGUT, AQUI AL SALC DE CENT, LA SEVA MANIFESTACIó. MEREIX LA PENA RECORDAR LES PARAULES DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTòNOMA D'ASTURIES, SENYOR PEDRO DE SILVA CIENFUEGOS JOVELLANOS QUE VA DIR QUE EL CICLE HA ESTAT UNA BONA OPORTUNITAT PERQUè LES DIFERENTS COMUNITATS AUTòNOMES INTERCANVIIN LES SEVES EXPERIèNCIES SENSE NECESSITAT DE RECóRRER A CONTACTES A TRAVES DE MADRID. HEM ASSISTIT TAMBÉ A LA BONA DISPOSICIó DE LES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �' Ajuñtament de Barcelona Gabinet de Comunicació COMUNITATS AUTóNOMES AFECTADES PER LA REGULACI6 DELS RIUS EBRE I TAJO. EL PROBLEMA, COM VA SUBRATLLAR EL PRESIDENT DE LA DIPUTACI6 GENERAL D'ARAG6, SENYOR SANTIAGO MARRACO, HA RESTAT CLAR QUE CONSISTIA EN UN PROBLEMA TèCNIC MES QUE.POLíTIC; ES A DIR, EN AVALUAR AMB PRECISI6 EL PREU DE L'AIGUA EN FUNCIó DEL SEU úS INDUSTRIAL, AGRíCOLA, O URBI. NO PUC DEIXAR DE MENCIONAR TAMPOC EL RESPECTE AMB EL QUE ENS HAN VISITAT TOT I CADASCú DELS PRESIDENTS AUTONóMICS. RESPECTE QUE POT SIMBOLITZARSE AMB L'HOMENATGE QUE HAN FET A CATALUNYA MITJANÇANT LA VISITA I OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL PRESIDENT COMPANYS AL FOSSAR DE LA PEDRERA. HE DE CITAR TAMBÉ LA CLARA CONSCIèNCIA QUE ELS PRESIDENTS QUE ENS HAN VISITAT TENEN DE L'ABAST DE LA SEVA AUTONOMIA.TANT DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTóNOMA DE íMADRID, COM DE LA RIOJA, EL DE CANTABRIA O EL DE MURCIA, HAN FET ESPECIAL ESMENT DE QUE LES SEVES AUTONOMIES NO PODEN, NI PRETENEN COMPARAR—SE A LA CATALUNYA EN QUANT A LEGITIMITAT HIST6RICA. I EN AQUEST SENTIT, VULL DESTACAR Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref. : �—5— 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LES PARAULES DEL PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUT6NOMA DE CASTILLA—LA MANCHA, SENYOR BONO, QUE ENS VA PARLAR DE LA LEGITIMITAT AUTON6MICA CREADA A PARTIR DE LA CONSTITUCI6 DE 1978, AIXí COM DE L'AVANTATGE QUE SUPOSA L'AUTOGOVERN AUTON6MIC, QUE ES MILLOR EN TANT EN QUANT ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS. PER VA. AFEGIR QUE AQUEST AVANTATGE TE6RIC CAL DEMOSTRAR—LO DIA A DIA MITJANÇANT L'EFICàCIA. HI HA HAGUT DONCS UN AUGMENT DEL CONEIXEMENT MUTU QUE, PER ALTRA BANDA, EM REAFIRMA EN LA MEVA APOSTA COM A CATALANISTA. I ENTENC, PER CATALANISTA, UNA MANERA POSITIVA DE SER NACIONALISTA. PER A MI, EL CATALANISME REPRESENTA L'ADHESI6 A LA IDENTITAT D'UNA PàTRIA CONCRETA, AQUESTA, LA MEVA. ESPANYA HA ESTAT, HISTòRICAMENT, UNA REALITAT DIFÍCIIL, I CONTRADICTòRIA PER TOTS ELS SEUS POBLES I PA S. NO HI HA, NO HA EXISTIT MAI, PER UN COSTAT CATALUNYA, I PER L'ALTRE, I ENFRONT, ESPANYA. ESPANYA HA ESTAT LA RELACI6 ENTRE LES COMUNITATS QUE LA COMPOSAVEN. AQUESTA RELACI6 HA GENERAT, PERò, UN PODER QUE SOVINT HA ESTAT DESFAVORABLE PER CATALUNYA, I HA CREAT UNA Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �' g I■ —7— 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 1 SITUACIó ÉS ENCARA MENYS V LID OPOSAR CATALUNYA I ESPANYA. NO ENS PREOCUP'M D'ESPANYA DES DE L'EXTERIOR, SINE QUE VOLEM INTERVENI: CTIVAMENT EN LA CONSTRUCCIó D'UNAESPANYA DEMOCRÁTICA _ _ _ADA, EN LA QUE CATALUNYA I BARCELONA TINGUIN EL PROTAGONISME QUE ELS HI CORRESPON. I SOM CONSCIENTS QUE AQUEST PROCÉS ES DIFíCIL, ÉS FINS A CERT PUNT CONFLICTIU, DONCS ES TRACTA DE REPARTIR PODER POLíTIC I RECURSOS ECONòMICS. DE LA MATEIXA MANERA QUE NO ÉS SUFICIENT LA DEMOCRàCIA POLíTICA SI NO HI HA DEMOCRACIA ECONòMICA I SOCIAL, AVUI LA DEMOCRACIA S'HA DE BASAR NO SOLAMENT EN EL PLURALISME POLíTIC QUE S'EXPRESA EN LES ELECCIONS I EN ELS PARTITS, SINó TAMBÉ EN LA PLURALITAT DE PODERS EN EL TERRITORI DE L'ESTAT. HEM DE DESENVOLUPAR LA DEMOCRACIA TERRITORIAL. PER NO ÉS UN PROBLEMA CATALà, ES UN PROBLEMA DE TOTES LES COMUNITATS QUE COMPOSEN L'ESTAT. I DES DE 6,11 CATALUNYA NO ENS HEM DE LIMITAR A ACTITUDS DE Vww-km-I'SME I DE REIVINDICACIó ESPECÍFICA, SINó QUE HEM DE FER PROPOSTES VALIDES PER LA CONSTRUCCIó D'UN ESTAT MÉS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �•, —8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació /1,2( Ref.. ,. . DESCENTRALITZAT 'I MES T:FICIENT, BASAT EN UNES COMUNITATS AUTòNOMES I EN UNS MUNICIPIS MT;S FORTS QUE ELS D'ARA. LA NOSTRA FORCA I LA NOSTRA RAS, DES DE BARCELONA, DES DE CATALUNYA, SERAN APRECIADES A ESPANYA, NO PER LA NOSTRA PERSISTèNCIA EN Q z if—NOS SINS PER LA NOSTRA CAPACITAT DE FER PROPOSTES QUE, SIGUENT VàLIDES PER A NOSALTRES, VALGUIN TAMBÉ PER ALS CIUTADANS D'ANDALUSIA I D'ARAGó, DE GALïCIA I DEL PAIS BASC, DE MADRID I DE VALèNCIA, PER A TOTS. NO ES PENSIN QUE NO SON CONSCIENTS QUE AVUI CATALUNYA I BARCELONA NO REBEM TOT EL QUE NECESSITEM DE L'ESTAT. NO REBEM ELS DINERS QUE CORRESPON A LES FUNCIONS QUE EXERCIM I ALS SERVEIS QUE DONEM. BARCELONA, DOBLEMENT PENALITZADA PER LA IMPORTàNCIA I EL COST DELS SERVEIS NO OBLIGATORIS QUE DONA I PER LA FRAGMENTACI6 POLÍTICA METROPOLITANA HO SAP PROU BÉ. • I HEM DE RECLAMAR. NO SOLAMENT PERQUè ES DE JUSTÍCIA SINS TAMBÉ PERQUè ESPANYA NECESSITA QtJE ,BARCELONA I CATALUNYA PROGRESSIN, PERQUè A LA SOCIETAT ESPANYOLA LI CONVÉ QUE AQUEST MOTOR MARXI, PERQUè MALAMENT ANIRà TOT EL PAIS Sí Exp. 82•86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació A UN DELS SEUS PRINCIPALS PULMONS LI FALTAVA AIRE. AVUI, PER5, CATALUNYA, BARCELONA, NO ES PODEN SENTIR DISCRIMINADES A ESPANYA. SI ALGGN DUBTE TENIEM, EL SUPORT REBUT, L'ENTUSIASME QUE, A TOTA ESPANYA HA DESPERTAT LA CANDIDATURA DE BARCELONA ALS JOCS OLíMPICS I LA SEVA RECENT DESIGNACI6, ENS HA DE DONAR CONFIANÇA EN EL NOSTRE PAPER. I ENS DONA TAMBÉ RESPONSABILITAT. EL PROJECTE DE BARCELONA PEL 1992 ES N PROJECTE PER A TOTA LA CIUTAT, PER A TOTS E,S CIUTADANS DE BARCELONA I DE L'àREA METROPOLITANA. PERò ÉS TAMBÉ UN PROJECTE PER A TOT CATALUNYA I PER A TOT ESPANYA. JA HEM SUPERAT L'ÉPOCA DE VEURE-N'S A NOSALTRES MATEIXOS COM DERROTATS I RESISTENTS, ASSETJATS SEMPRE PER L'ENEMIC EXTERIOR. NI BARCELONA NI ELS JOCS OLíMPICS REPRESENTEN CAP AMENAÇA PER A CATALUNYA NI PER A LA CATALANITAT, ANS AL CONTRARI. BARCELONA, UNA VEGADA MÉS, ES POSA AL DAVANT D'UN PROJECTE QUE HA DE SERVIR A TOT CATALUNYA. MAI, ARREU DEL MóN, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ESTARAN TAN PRESENTS BARCELONA I �l 'i • Ajunta ment de Barcelona Gabin et de Comunicació CATALUNYA,LA NOSTRA LLENGUA, CULTURA I TECNOLOGIA COM EN ELS ANYS VINENTS. I MAI HAVEM TROBAT, A ESPANYA, UN AMBIENT TAN FAVORABLE, TAN PREDISPOSSAT A TREBALLAR AMB NOSALTRES, A ENTUSIASMAR—SE AMB NOSALTRES. SI BUSQUEM ENEMICS EXTERIORS ACABAREM CONVERTINT ELS FANTASMES EN REALITATS. PER SI SABEM VEURE ELS AMICS QUE ESPEREN LA NOSTRA Má, SI SABEM MIRAR ELS ULLS D'AQUELLS QUE AVUI ENS MIREM AMB CORDIALITAT I AMB UNA PUNTA D'ADMIRACIò, SI SABEM RESPONDRE POSITIVAMENT A LES ESPERANCES QUE A TOT ESPANYA DEPOSITEN EN NOSALTRES, ALESHORES POTSER PER PRIMERA VEGADA A LA H.ISTòRIA MODERNA D'ESPANYA, REBEREM LA SOLIDARITAT DE TOTS ELS POBLES D'ESPANYA. NO ES POT CONFONDRE EL FRACS DE DETERMINADES OPERACIONS POLíTIQUES AMB EL FRACS DE CATALUNYA. COM TAMPOC SERIA JUST ATRIBUIR LA VICTòRIA DE BARCELONA A UNA OPCIò O FINS I TOT A UNA INSTITUCIò POLíTICA DETERMINADA. ÉS UNA VICTòRIA DE TOTS, DELS BARCELONINS, DELS CATALANS. I ÉS TAMBÉ UN FET POSITIU PER ESPANYA I QUE ENS PERMET AFERMAR ELS LLIGAMS ENTRE UNS POBLES QUE EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —10— Ref.: �. Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HAN VISCUT SEGLES DE RELACIONS DIFíCILS, I SOVINT INJUSTES, PER A TOTS. BARCELONA FA AVUI, AMB CONFIANÇA I AMB ESPERANÇA, UNA OFERTA SOLIDàRIA A TOT ESPANYA, A TOT CATALUNYA. UNA OFERTA BASADA EN LA CONFIANÇA DE QUE SERà BEN REBUDA I EN L'ESPERANÇA DE QUE TENIM PROJECTES DE FUTUR COMUNS. BARCELONA HA D'ESSER SOLIDàRIA TAMBÉ, I POTSER ABANS QUE TOT, AMB ELS SEUS CIUTADANS, AMB ELS QUE HI VIUEN, ELS QUE PATEIXEN LA CIUTAT I LA CONSTRUEIXEN CADA DIA AMB EL SEU TREBALL I LES SEVES IL.LUSIONS. I NO SEMPRE HO HA SABUT SER. A VEGADES S'HA PARLAT DE LA IMMIGRACIó COM UN FET PATóGEN, DOBLEMENT PATóGEN. PROBLEMA EN L'ORíGEN, ÉS A DIR LA POBRESA, LA MARGINACIó, LA REPRESSIó SOCIAL I POLíTICA, QUE OBLIGAVA LA GENT A MARXAR. I PROBLEMA EN EL PAIS RECEPTOR QUE ES VEIA AFECTAT EN LA SEVA COHESIó INTERNA, EN ELS SEUS EQUILIBRIS, EN LA SEVA CULTURA, PER L'ALLAU DELS NOUS ARRIBATS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —11— Ref.: �• A Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AMB EL PRIMER ASPECTE ESTEM D'ACORD. L'EMIGRACIó D'ANDALUSOS, EXTREMENYS I MURCIANS, D'ARAGONESOS I CASTELLANS, DE GALLECS I D'ASTURIANS, I ALTRES, ÉS UN INDICADOR DE GRAVíSSIMS PROBLEMES I DE GRANS INJUSTíCIES EN ELS PAïSOS D'ORíGEN. L'EMIGRACIó OBLIGADA ÉS UN FENòMEN MOLT GENERAL, QUE HAN CONEGUT DE TOTES LES ÉPOQUES I PAïSOS. PER NO ES JUST. NO ÉS UNA EXPRESSIó DE LLIBERTAT, DONCS LA LLIBERTAT SERIA TENIR LA POSSIBILITAT DE QUEDAR—SE O DE MARXAR. QUAN L'EMIGRACIó ES CONVERTEIX EN NECESSITAT NO HI HA LLIBERTAT NI JUSTICIA. NO VOLEM NEGAR TAMPOC ELS PROBLEMES GENERATS PER LA IMMIGRACI6 A LES ZONES D'ARRIBADA. MAL PODEM FER—HO DES DE L'AJUNTAMENT D'UNA CIUTAT QUE DEU EL 90% DEL SEU CREIXEMENT A LA IMMIGRACIó. UNA CIUTAT QUE DURANT ELS ANYS SEIXANTA REBIA 100.000 IMMIGRANTS PER ANY, SENSE PLANIFICACIó URBANA NI RECURSOS ECONòMICS SUFICIENTS PER CONSTRUIR LA CIUTAT QUE ELS NOUS VINGUTS NECESSITAVEN. UNA CIUTAT QUE ESTà VOLTADA DE MUNICIPIS QUE HAN VIST COM LA POBLACIó DOBLAVA O TRIPLICAVA EN POCS ANYS SENSE QUE POGUESSIN FER FRONT A LES NECESSITATS D'HABITATGE, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —12— Ref.: �-13- Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: D'EQUIPAMENTS I DE SERVEIS NECESSARIS. MANCAVA TAMBÉ INSTITUCIONS PROBLEMES. LA PúBLIQUES LA VOLUNTAT VOLUNTAT POLíTICA PER FRONT FER POLíTICA QUE DE A NEIX LES AQUESTS DE LA LEGITIMITAT I DE LA REPRESENTATIVITAT, DE SENTIR-SE VEU I INSTRUMENT D'UNS CIUTADANS LLIURES I RESPONSABLES. NO ERA EL CAS FA UNS ANYS QUAN BARCELONA, EL SEU ENTORN I, MENYS, PERò TAMBÉ VA SER IMPORTANT, TOT CATALUNYA, REBIEN AQUESTA ALLAU IMPVIIGRATòRIA. ELS NOUS AJUNTAMENTS, ELEGITS, DEMOCRáTICS, HAN HAGUT D'AFRONTAR UNA HERèNCIA DIFíCIL. ES CERT QUE LA POBLACI6 NOU VINGUDA NO PARLAVA EL CATALà, NI CONEIXIA LA NOSTRA CULTURA. VENIA AMB LA SEVA LLENGUA, QUE TAMBÉ ES NOSTRA, I AMB LA SEVA CULTURA. QUE AVUI TAMBÉ ÉS NOSTRA. ES CLAR QUE HAURIA ESTAT MILLOR QUE ALESHORES, COM HI HA ARA, HAGUESSIN TROBAT ESCOLES EN CATALà, I TELEVISI6 I PREMSA. HAURIA ESTAT MILLOR SOBRETOT PER ELLS, PER ALS NOUS ARRIBATS, QUE HAN HAGUT DE PAGAR UN DOBLE COST: EL D'HAVER D'ABANDONAR LA SEVA TERRA I MOLTS ELEMENTS DE LA SEVA CULTURA, ELS MÉS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-14— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LLIGATS AL PAIS D'ORIGEN, I EL DE TROBAR— SE EN UN PAIS QUE ELS ACOLLIA, PERS AMB FEINES MAL PAGADES, EN PERIFERIES URBANES MARGINALS I QUE ELS PARLAVA EN UNA ALTRA LLENGUA. ELS QUE VAN ARRIBAR COM IMMIGRANTS, PER 6 -, VAN CONVERTIR — SE MOLT AVIAT EN CIUTADANS DE BARCELONA, EN CIUTADANS DE CATALUNYA. TREBALLANT — HI I VIVINT—HI. FINS I TOT APRENENT EL CATALà, O FENT QUE ELS SEUS FILLS L'APRENGUESSIN. AVUI, A L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA EL 50% DE LES FAMILIES ES DE PARLA CASTELLANA, UN 25%, MIXTE I UN 25% DE PARLA CATALANA. PER NOMÉS UN 7% DELS CIUTADANS DE BARCELONA I EL SEU ENTORN, ÉS A DIR DE L'AMBIT DE LA CMB, DECLARA NO ENTENDRE EL CATALà. ÉS RESULTAT D'UN ESFORÇ DE TOTS PLEGATS, MOLT ESPECIALMENT EM SEMBLA, EN AQUESTS DARRERS ANYS, DELS AJUNTAMENTS I DE LA GENERALITAT, DE L'ESCOLA, DELS MITJANS DE COMUNICACIó. PER6 SOBRETOT ES UN ESFORÇ DEL CIUTADANS DE CATATALUNYA NASCUTS A ALTRES TERRES. AQUEST ESFORÇ S'HA FET VIVINT I TREBALLANT Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—15— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CATALUNYA, US DEIA FA UN MOMENT, I LLUITANT A CATALUNYA. NO HA ESTAT FàCIL ADQUIRIR LA CIUTADANIA. VA CALDRE LLUITAR PER FER — SE LA CASA, PER TENIR ESCOLA I TRANSPORTS, PER URBANITZAR EL BARRI, PER DISPOSAR D'ESPAIS COL.LECTIUS. I VAN ADONAR — SE, ENS VAM ADONAR, QUE TOT PLEGAT ERA DIFíCIL, MÉS DIFíCIL PERQUè ENS FALTAVEN DRETS QUE ENS PROTEGISSIN I LLIBERTAT PER I NO TROBAVEM AL DAVANT UNES AUTORITATS ACTUAR. POLíTIQUES QUE ENS REPRESENTIN. FINS I TOT L'AFANY, PLENAMENT JUSTIFICAT, D'APLEGAR SC! PER FER REVIURE LA CULTURA D'ORíGEN, COM ANDALUSOS, O GALLECS, ASTURIANS, ETC., TOPAVA AMB PROHIBICIONS CONSTANTS. „kv-1 I V ENTENDRE QUE MOLTS DELS VQBTRES PROBLEMES TENIEN CAUSES POLÍTIQUES, O MILLOR DIT, QUE SENSE U POLíTIC DIFERENT, DEMOCRàTIC, NO P(IEU S17 INTEGRAR — \ S PLENAMENT A CATALUNYA, NI CONSERVAR ALL QUE VOLIEy' CONSERVAR DE LA VORA IDENTITAT ORIGINAL. I VAp, VAM, TROBAR — NOS, AMB ELS CATALANS NASCUTS AQUI, QUE VOLIEM EL MATEIX. TAMBÉ VAM ANAR A ANDALUSIA, I A CASTELLA, A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-16- Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CONEIXER DE PROP QUE PASSAVA A L'ESPANYA PROFUNDA QUE S'EMPOBRIA ENVIANT A CATALUNYA LA GENT MÉS JOVE I DECIDIDA. PER SOBRETOT VAM APROXIMAR-NOS ALS QUE HAVIEN VINGUT AQUI, PER AJUDAR-NOS MUTUAMENT A CONSTRUIR UN PAIS MÉS SOLIDARI, TOLERANT I. LLIURE. L'ONZE DE SETEMBRE O LA DIADA DE SANT JORDI HAN ESTAT I S6N FESTES DE TOTS, DELS QUE HEM NASCUT A CATALUNYA I DELS QUE VAN ARRIBAR-HI, JOVES I GRANS. PERE) SI AVUI PODEM VIURE AQUESTES FESTES EN LLIBERTAT, AMB AUTONOMIA I AMB UN GRAU DE CIVILITAT SUPERIOR AL PASSAT, HO DEBEM TAMBÉ I MOLT ALS QUE HE*0 TREBALLAT I LLUITAT A vkW - v') CATALUNYA ENCARA QUE NO HI VZU NEIXER I V,U ARRIBAR-HI SENSE CONEIXER LA SEVA LLENGUA. CATALUNYA, BARCELONA, NO ESTAN, NI HAN ESTAT MAI, AMENAÇADES PER L'ARRIBADA I INSTAL.LACI6 EN EL NOSTRE PAIS D'AQUELLS QUE HAJVINGUT A VIURE-HI I A TREBALLARHI. NO HI HA UNA CULTURA CATALANA ETERNA A LA QUE S'HA D'INTEGRAR, SI NO VOL QUEDAR EXCLóS EL NOU VINGUT. LA CULTURA DEL NOSTRE PAIS, COM LA REALITAT DE LES NOSTRES CIUTATS, ES OBERTA I ES DINàMICA. ES VA FENT AMB LES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—17— • Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: APORTACIONS DE TOTS, EN DUES LLENGUES, ENCARA QUE CONSIDEREM QUE LA LLENGUA PRòPIA DE CATALUNYA ES EL CATALà, I INCORPORANT TRETS CULTURALS QUE VENEN DE FORA I ENS ENRIQUEIXEN A TOTS. IGUALMENT, ELS QUE VOLGUIN VENIR DE FORA HAN DE SABER QUE EL CATALà NO ÉS CAP AMENAÇA PER A ELLS. PENSO QUE TOTA NORMALITZACIò LINGÜÍSTICA S'HAURIA DE REBLAR AMB UNA CAMPANYA DECIDIDA DE DISMINUCIò DELS TEMORS QUE LA NOSTRA PARTICULARITAT ENGENDRA MES ENLLà DEL NOSTRE TERRITORI, PER LA DIFICULTAT QUE POT L'APRENENTATGE DE LA NOSTRA LLENGUA. SIGNIFICAR EL CATALà S'APREN FACILMENT. PER6 NO HI HA PROU QUE HO SABEN NOSALTRES, HO HEM D'EXPLICAR, HEM DE CONVèNCER A TOTHOM. HEM DE COMBATRE DONCS LA FALàCIA QUE EL CATALà ES UNA BARRERA. NO HO ES. VOSALTRES, CIUTADANS DE BARCELONA QUE NO HI HEU NASCUT, SOU DOBLEMENT BARCELONINS, DOBLEMENT CATALANS. HO SOU PERQUè VIVIU AQUI I HO SOU PERQUè US HA COSTAT MOLT ARRIBAR FINS ACI, FINS SER I SENTIR — VOS PLENAMENT BARCELONINS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL AMB EL MATEIX DRET I LES MATEIXES n-9 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació POSSIBILITATS QUE ELS CATALANS DE NEIXEMENT. PER SOU BARCELONINS, SOU CATALANS, D'UNA MANERA ESPECIAL. SENSE RENUNICAR DEL TOT A SER CASTELLANS, ANDALUSOS, GALLECS, ARAGONESOS, O ASTURIANS, O BASCS, ETC. I EST BÉ QUE SIGUI AIXí. US FA MÉS COMPLETS A VOSALTRES, I ENS ENRIQUEIX A NOSALTRES. I ENS AJUDA A SER MÉS SOLIDARIS, I A REBRE LA SOLIDARITAT DELS POBLES D'ESPANYA. VOLDRIA FER UN RECORDATORI DEL QUE M'HA SEMBLAT QUE HA ESTAT UNA RUPTURA DE TòPICS, COM UN RESULTAT, TAMBÉ IMPORTANT, D'AQUEST CICLE DE CONFERèNCIES. M'HE REFERIT ABANS AL QUE CONSIDERO UN ENFOCAMENT EQUIVOCAT PEL QUE ES REFEREIX AL NACIONALISME QUE ES DEFINEIX EN BASE A UN G- QQ'Ve, EN AQUEST SENTIT, AQUEST CICLE DE CONFERèNCIES HA SERVIT PER EXPLICITAR QUE LES DIFERENTS COMUNITATS AUTòNOMES S'ENFRONTEN A UN PROBLEMA GREU PEL QUE ES REFEREIX A LA FINANCIACIó QUE PROVÉ DEL GOVERN CENTRAL. COM VOSTÉS CONEIXEN, EL SISTEMA DE FINANCIACIó DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES ES VA REGULAR PER LA LOFCA O LLEI Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ORGàNICA DE FINANCIACIó DE LES COMUNITATS �• de Barcelona Gabinet de Comunicació 1 ^A Ow AUTòNOMES, QUE VA ESTABLIR, F ARA CINC ANYS, UN SISTEMA TRANSITORI. LA DIFERèNCIA FONAMENTAL ENTRE L'ESMENTAT SISTEMA TRANSITORI I EL. PRO ECTE DE SISTEMA DEFINITIU, CONSISTEIX EN QUE ELS RE URSOS ABANS ES CALCULAVEN MITJANÇANT EL COST EFECTIU . . EN CANVI ARA ES CALCULARAN APLICANT CRITERIS COM LA POBLACI6, EL COEFICIENT D'ESFORÇ FISCAL EN EL IMPOST SOBRE LA RENDA, AIXí COM LA RELACI6 INVERSA DE LA RENDA RESTL PER HABITANT DE LA COMUNITAT AUTòNOMA EN RELACI6 A LA RESTA D'ESPANYA, ES A DIR, EL QUE ES CONEIX COM A POBRESA RELATIVA. EN EL FONS DE LES DIVERSES PROPOSTES, NO SOLAMENT ES DEBAT FINS QUIN PUNT ES DESCENTRALITZEN ELS RECURSOS DEL GOVERN CENTRAL, SINO TAMBÉ Or QU I W CAPACITAT DE GESTI6 SOBRE TALS RECURSOS GAUDIRAN ELS GOVERNS AUTONòMICS. EL FINANÇAMENT AUTONòMIC PRESENTA, ACTUALMENT, DOS PROBLEMES BàSICS LLIGATS A LA DESIGUALTAT DE RECURSOS ENTRE COMUNITATS AUT6NOMES QUE TENEN LES MATEIXES COMPETèNCIES I A LA DEPENDèNCIA FINANCERA RESPECTE AL GOVERN CENTRAL. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �. 1 —20 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.:. LA SOLUCI6 A LA DESIGUALTAT DELS RECUROS HAURà DE PASSAR PER UN INCREMENT DEL FINANÇAMENT I PEL REPARTIMENT DISCRIMINAT A FAVOR D ELES REGIONS I NACIONALITATS AIVIB EL NIVELL MÉS BAIX. PER ELIMINAR L'EXCESSIVA DEPENDèNCIA FINANCERA DEL GOVERN CENTRAL CALDRà TENIR EN COMPTE LES APORTACIONS DELS CIUTADANS DELS TERRITORIS RESPECTIUS, ESPECIALMENT A TRAVÉS DELS IMPOSTOS DE MÉS GRAN RENDIMENT: IRPF I IVA. D'ALTRA BANDA ÉS INEVITABLE L'ARTICULACIó DE SUBVENCIONS GENERALS A TRAVÉS D'UN FONS DE SUBVENCIONS. D'ALTRA BANDA, ÉS INELUDIBLE CONSIDERAR LA REVISIO DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT AUTONòMIC AMB EL FINANÇAMNT DELS AJUNTAMENTS. EN DEFINITIVA, LA QUESTI6 DEL FINANÇAMENT AUTONòMIC VA MES ENLLà DELS PROBLEMES ESTRICTAMENT TèCNICS, I ENS SITUA DAVANT DELS GRANS PROBLEMES POLíTICS QUE TENIM PLANTEJATS. ENS SITUA DAVANT D'UN REPTE D'ESTAT QUE POSAR 1- DE MANIFEST LA NOSTRA CAPACITAT PER A TRANSFORMAR UN ESTAT TRADICIONALMENT Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �–21– Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CENTRALISTA EN UN ESTAT AUTONòMIC. BARCELONA HA D'ESSER SOLIDARIA, DEIA ABANS, AMB ELS CIUTADANS QUE LA FAN CADA DIA, QUE HI VIUEN, HI TREBALLEN, HI VENEN CADA DIA, O MOLT SOVINT, PERQUÉ ÉS LA CIUTAT–CAPITAL, DE L'AREA METROPOLITANA I DE CATALUNYA. AVUI, A MIG CAMí ENTRE UN PASSAT RECENT I ENCARA UN PRESENT DIFICIL, AMB UNA DEMOCRàCIA JOVE I UNA CRISI ECONòMICA LLARGA, I UN FUTUR ESPERANÇADOR, DEFINIT JA PER PROJECTES I IL.LUSIONS QUE MOBILITZEN RECURSOS I ESFORÇOS, ESTEM OBLIGATS, PERO TAMBÉ PREPARATS, PER A-t9S ESTABLIR UNS 1/A€ S- DE SOLIDARITAT AMB EL CONJUNT DE CATALUNYA, AMB L'ENTORN METROPOLITà I AMB ELS BARRIS DE BARCELONA. C6M6lOAM 5 UN PCE DE SOLIDARITAT AMB CATALUNYA: INSTITUCIONAL I POLíTIC, PERO TAMBÉ CULTURAL, MORAL. BARCELONA ASSUMEIX LA SEVA CAPITALITAT I ÉS PLENAMENT CONSCIENT QUE SI BÉ ÉS UNA FORÇA DECISIVA PER CATALUNYA, NO TINDRIA TAMPOC SENTIT NI VIABILITAT, SI NO ES MANTÉ Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—22— • Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FERMAMENT INTEGRADA A CATALUNYA. EN AQUESTA OCASI6, I UNA VEGADA MES, VULL AFIRMAR LA NOSTRA VOLUNTAT SINCERA DE COOPERAR AMB TOTES LES INSTITUCIONS CATALANES, AMB LA GENERALITAT, AMB ELS AJUNTAMENTS I LES DIPUTACIONS. I HO FAIG AMB LA CONVICCI6 QUE HEM DE CONSTRUIR EL PAIS ENTRE TOTS I QUE PODEM DEFINIR I REALITZAR CONJUNTAMENT ELS GRANS PROJECTES COMUNS. I AIX6 VAL PER ALS JOCS OLIMPíCS I PER LA LLENGUA, PER LA CONVIVèNCIA LLIURE I SEGURA I PER LA RECONSTRUCCI6 I MODERNITZACI6 DE L'ECONOMíA I LA TECNOLOGIA. ELS VALORS DE PROGR'S, DE LLIBERTAT I TOLERANCIA, D'INTEGRACI6, DE SOLIDARITAT, UN COP MÉS, HAN DE SER COMUNS. UN PACTE DE SOLIDARITAT AMB LA CIUTAT METROPOLITANA, EXTRA-MUR/S MUNICIPALS, AMB ELS MUNICIPIS VEINS, AHIR UNA MICA ViCTIMiES DE BARCELONA, AVUI GERMANS QUE CONVIEUEN LLIURAMENT A LA MATEIXA CASA. NO CAL DONAR GARANTíES, LA PRàCTICA D'AQUESTS ANYS ES PROU CLARA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �—23— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: BARCELONA, A LA CMB, HA DEFENSAT L'EXISTèNCIA I LA PRESèNCIA DE TOTS ELS MUNICIPIS, DE TOTS ELS ALCALDES. I L'APLICACIÓ D'UNA POLíTICA DE REEQUILIBRI TERRITORIAL I DE REDISTRIBUCI6 SOCIAL. ENS SENTIM SOLIDARIS DEL DÉFICIT DE BADALONA, STA. COLOMA, ST. ADRI O L'HOSPITALET, I DE MONTCADA, RIPOLLET O CERDANYOLA. I SABEM QUE ELS PROBLEMES DEL BAIX LLOBREGAT SON TAMBÉ ELS NOSTRES PROBLEMES. Eiv-t7u.'11:1 I E7JS Sci iT An ¡oLi `9074 5 r Qu r C1) v cyYvt ¡v^ HEM CRESCUT JUNTS, ENCARA QUE ELS COSTOS I ELS BENEFICIS NO S'HAN REPARTIT IGUALMENT, NI ENTRE ELS GRUPS SOCIALS NI EN EL TERRITORI. AVUI SOM UNA UNITAT DE TREBALL, DE CONSUM, DE VIDA SOCIAL FINS, A CERT PUNT. SOM UNA CIUTAT DE TUL9lrS Numti',s S, UNA REALITAT PLURIMUNICIPAL I PER TANT DESCENTRALITZADA. HEM DE MANTENIR AQUESTA DIVERSITAT MUNICIPAL I FINS I TOT DESCENTRALITZAR MÉS EL MUNICIPI CENTRAL, BARCELONA, COM JA HO ESTEM FENT. PER NO PODEN RENUNCIAR, NI RENUNCIAREM, A LA POSSIBILITAT DE PLANIFICAR CONJUNTAMENT, DE REDISTRIBUIR MILLOR LES ACTIVITATS I ELS RECURSOS, D'AJUDAR LES ZONES MÉS PROBLEMàTIQUES. I AQUESTA POSSIBILITAT, EN UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �—24— Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MARC DEMOCRàTIC, REQUEREIX UNA INSTITUCIó POLíTICA REPRESENTATIVA, UNA ENTITAT LOCAL QUE REPRESENTI ALS MUNICIPIS I ALS CIUTADANS QUE SON EL SUSTRAT COMUNITARI I LA RA6 D'ESSER DE LA INSTITUCIó Cel I UN PAC É DE SOLIDARITAT, UNA VEGADA MES, AMB BARCELONA, AMB TOTS ELS SEUS BARRIS. EL PROJECTE DE LA BARCELONA DE 1992 NOMÉS ES FAR AMB LA IL.LUSI6, AMB LA PARTICIPACI6 ACTIVA, CONSCIENT DE TOTS ELS CIUTADANS. I PERQUè AIXò SIGUI POSSIBLE CAL ADREÇAR—SE A TOTS I A CADASCúN DELS CIUTADANS, CAL RELACIONAR—SE, COM AJUNTAMENT, AMB TOTES LES ENTITATS I GRUPS, I PROMOURE QUE SE'N FACIN DE NOUS O I AIXò NO ES POT FER GNICAMENT DES DE L'AJUNTAMENT, DES D'UN ORGANISME CENTRAL. LA BARCELONA SOLIDáRIA HA D'ESSER NECESSARIAMENT UNA BARCELONA DESCENTRALITZADA, PROPERA A TOTS ELS CIUTADANS. ES UNA TASCA INICIADA, I MÉS ENCARA, JA MOLT CONSOLIDADA, ENCARA QUE NO ESTIGUI ACABADA. LA BARCELONA DE 1992 ES FARà AMB DEU DISTRICTES, REPRESENTATIUS, EFICIENTS I OBERTS A LA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �« ¡ t Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PARTICIPACI6 DE TOTS. AQUESTA BARCELONA, EN LA MESURA QUE ES SOLDàRIA CAP A CATALUNYA, CAP AL SEU ENTORN METROPOLITà, CAP ALS SEUS BARRIS I TOTS ELS SEUS CIUTADANS, POT I HA DE SER — HO CAP AL CONJUNT DELS POBLES D'ESPANYA. LA SOLIDARITAT, COM LA LLIBERTAT, I COM LA TOLERàNCIA, ES IL.LIMITADA, NO ES POT TENIR PER A UNS I NO PER ALTRES. I QUANT ES NEGA A ALGú S'ACABA NEGANT A TOTHOM. SI S6M I SABEM SER SOLIDARIS ENTRE NOSALTRES, OBERTS I TOLERANTS, HO SEREM ENVERS ELS ALTRES. HO SOM I HO SEREM. CREC QUE AL LLARG DE LA HISTERIA HEM APRÉS A SER — HO I ARA ESTEM DEMOSTRANT QUE S6M UNA CIUTAT I UN PAIS OBERTS I SOLIDARIS, CAP AL MóN, CAP EUROPA, EL MEDITERRANI I AMÉRICA, I MOLT ESPECIALMENT CAP A ESPANYA. I HEM APRÉS TAMBÉ QUE QUAN HI HA CIRCUMSTàNCIES POLíTIQUES QUE HO FAN POSSIBLE, COM ARA, ES A DIR QUAN HI HA LLIBERTAT, DEMOCRàCIA, AUTONOMIA, DES D'ESPANYA TAMBÉ SE SAP SER SOLIDARI AMB NOSALTRES. Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL —25— Ref.: �4 Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació JO ESPERO, VULL ESPERAR, QUE HEM ACABAT AMB LES TEMPTACIONS FRATICIDES, AMB ELS FANTASMES DELS ENEMICS EXTERIORS, AMB ELS FALSOS ENFRONTAMENTS ENTRE POBLES, ENTRE CIUTATS. NO HI HA, NO HI HA D'HAVER NI CONFLICTES ENTRE ESPANYA, O CASTELLA, O ANDALUSIA, I CATALUNYA. I TAMPOC, QUE NINGú S'HO PENSI ENTRE CATALUNYA I BARCELONA, O ENTRE LA BARCELONA DEL CENTRE I LA DE LA PERIFèRIA. LA POLíTICA, LA CULTURA DE LA SOLIDARITAT, ES O^C PEP. AJUNTAR — NOS. A ÉS EL QUE HEM FET. 2 ajy-a4„,, dAA-014--Aj) ,(25 GRàCIES A TOTS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —26— Ref.: �-6- 'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: INCOMPRENSI6 I UNA CONFRONTACIò FICTíCIES ENTRE ELS POBLES. PERQUè EL CONFLICTE NO ES, NI HA ESTAT, ENTRE ESPANYA I CATALUNYA, SINO ENTRE EL PODER POLíTIC CENTRAL I LES ASPIRACIONS DEMOCRàTIQUES, PROGRESSISTES I AUTONEMIQUES QUE AL LLARG DE LA HISTòRIA S'HAN MANIFESTAT EN ELS POBLES D'ESPANYA, I MOLT ESPECIALMENT A CATALUNYA. CAL RECONEIXER QUE L'UNITAT ESPANYOLA INICIADA FA GAIREBÉ 500 ANYS, POTSER PER L'ÉPOCA QUE VA FER -SE I PER LES FORCES I LES IDEOLOGIES QUE FINS A UNA ÉPOCA RECENT L'HAN HEGEMONITZADA, NO HA ESTAT UN FACTOR DE PROGRÉS I D'INTEGRACIò COM VAN SIGNIFICAR LA MONARQUIA I LA V ^^ REVOLUCIò A FRANCA, O, POSTERIORMENT, EL "RISORGIMENTO" o ITALIà. I MENYS ENCARA( A DIFERèNCIA D'ALTRES PASOS D'EUROPA I AMèRICAAL,'UNITAT VA REPRESENTAR ASSOLIR UN NIVELL SUPERIOR DE LLIBERTAT. AVUI, A ESPANYA, VIVIM UNA OPORTUNITAT HISTERICA SINGULAR: LA CONSTRUCCIó DE'UN ESTAT PLURINACIONAL I DEMOCRaTIC, QUE RECONEIX COM ENTITATS POL1TIQUES LES IP(L1.c. c --^n ^ COL.LECTIVITATS i41,uN`/.4 ')/oh y:5 ^^ unfk . Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL QUE EL CONSTITUEIXEN. EN AQUESTA �w^ , e -e --Z ^ . 1U 7, , ^ • ^ L. ^ `I. • 1 .1- ,J --1 ^ ^— 2- _ ^ 1^ v Z ^ ^ ^. E I ^ ^ ^ 2 ji ^ _ o ^ T _____ ^ '-- ¿ ,. ^ 1 ^ el'-^ ^ M, ^ s z 0-^^ ^ ^ ^ ^ , — ^ n(-Q ^ _^ ^ — ,_ ^► V c). r...; ^ ^y '^ ^ 4.1. 19 Z ,_ , ^ ^^ --- ^ ^ ^ 1.2 ^ ^ �e40 e le M » • , V ^ l e ^ ^ lu .^ ,, ^ ^ ►,^ ' ^ ^ ^ ^ ^ ^ ç ç^ _^ ^ C^ Sj ` 11, ^^ ^ ^ ^ , \ c. (—I ^ ^ • ira ^ ^ ç-- e • • » • j ^— iN 1 - d 1 .^ --,..1 ^ ¡,^ ^ 3 ^1 ^ ^ r^ \ �^ ..14 , /^ ^ ^^ ^ a 1 j ^ J • 9,,, ' J ^ ^ • 1 1 1 ^^ .z.,„ 1. 31 - ^ ` ^ ^ 4:. ^ , ► _ ' /'^^ r - . / �A ^ ^J ■ ^ 'C: ,3' -. . ^® ..^ 1.z_ . % )) '' 7 "k ��• ^ 3 ^^ ^ _, \b ^ , ^ M • ^ ^ ^^ --^ ^ -^ • , S ', ^ 1. 4 . ^ ^Z ^ O ri ^ ^^ S ^^^.h I 8 ^ ' ^, ^ __ ' \^ ^► ^ ^ ;, , ^f^^ , �h ' >ç' J ` ^ ^ P ^ ^ . I.) ^ . ^ . IJ =J ^ ^ ).)J ,^ ^ M t ^ ^ ^ ^ ^ v ^ _ Q 7 ^ • / ^^ ^ , - ^ r--- /r ,Z ^ ^ 2 ^^ ,0 v Z A ^ S ^ ^ ^ ^ ^ i^ ^ c:.. °^ r) 7 'Z ^ • ^ �r`' . i'+ .e ^ _ , . _, C^ ^ \. .. f ^ . , ^ ^ _ v ^„^ A ^7 ^ . ,< • i ^ 'c `I . ^ .i 1 Iq^ JY .\. -1 " O C^ _ _ ' • e ^ l \+ ^ , ' •-_.^ ^ ^ ^^}SI -^. ^ k, .át ^ ^ ^ » ^ ^ 1 . * N r .,. ó^ ^ <,, ^ _, ® �t ^ c3 ..Q, .` Ç:. 0 _) C^ ç::, –D ^ l \-i 'Q .;:e ^ 4. , I„ -.- ^ ^ ` t r _ ^ IJ ›.5., ^ 2 ^ , ^ ^ '' ^ ^ ^ ^ ^ J /^ .^ ^– 1 iy ^ ^x ..._, G- ^ _ �e c ^ 'S /^ ^ 1^ iy I1 C ^ ^ , ^ ^ ^J ^ _^ ^ ^ ^ ^ \ '!. ^ ^ - ^ ^ , á szt- Q , )-- ì ^ t--- L t l^ ^ ^ ^J •• ^ ^ ^ ^ ^ ^ k ^° Ct J^ ^ ^ ,---( (-----) �^ \_) ^ u ^ _ ^ ^ -, ^ 4 -^^ _ . L 1 ) ^ s 1 k _ 1 ^ ^ -Q- ^ ^J ^ ^ ^ ^ -- ^ z) " -- _ 3 ^ ^ ^ 11 ^ ^ ^^ j -,z9 - ^. ti ^ 1.,. c.. p ^ ^--, U ^ -- ^ ^ --^ . ^ ^ 1 (^ ^ ' S ^ (J ^ S L` ^Y z j > 1^ ^ &' ‘7 1 ^ ^ 0^ ^U ^ -1 •-- 7 17^ ) I �^ rz _, ^ 1-5 a ^ ^ w D . s a . ^ ^ ^ Y-_,' '; (5. /1 Z P CU ^ TU ^^ Z- ^ ^ ^ ^ ^ ,^ ^ v Z ^ ^ . á^ j, - , ^ ~ ^ (T --^ ({ ' .z) O A ^ . - ^ , ^ ^ ^^ ^¡ ' ^ ^ r^. 5 i -1 k ^ 1 / ; <' a ^ C?J Ç > ^ 'z ^ ^ Z ^ ....J �■ ^ ^ r s, 1 ,^ ^ ^ - ^ 1- t ^ c.7 ^ , ` 1 ;1 ^ ^^ ^ ® =` ^ ~ -,' ^..1 î Ò ^' .r `w :75 R-" M , ^ te 4 Te 1 5 ��t .^J ^ Í^ > •.. 9 ^. : a ^ r ^ ^ ^ • ^ J ^^ , ^ J ^ V JJ± ^ S ^ 1 ^ P -S '\,_.-- J ^ : r--- ^ 2 1 \ 1— l'.‘) 5)_ Q N ll I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4443 Title A name given to the resource Conferència de Cloenda del Cicle de Conferències Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari de la conferència: - Espanya i Catalunya. - 1992. - La immigració a Barcelona. - Problemes de finançament. - Solidaritat metropolitna. - Una reflexió personal. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Espanya plural Autonomia Catalanisme Acció política Territoris Espanya Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1541/0000001325.pdf f6c2d2d01c69240a833986c892df9dab PDF Text Text societat 34 DIUMENGE, 15 DE JULIOL DEL 2012 Barcelona 92 ara 20 anys després Pasqual Maragall ALCALDE OLÍMPIC DE BARCELONA Demà: Natàlia Via-Dufresne Reconeixement “Vam retornar una il·lusió i un orgull col·lectius a una ciutat que havia estat derrotada i que havia patit molts anys d’especulació, de falta d’inversions i de negligència” DANIEL ROMANÍ Pasqual Maragall va liderar el projecte de Barcelona 92, va aconseguir la nominació per a la ciutat davant de rivals tan potents com París i va ser el responsable del comitè organitzador. Va fer, doncs, de locomotora de principi a final. Vint anys després d’aquell gran esdeveniment que ens va fer pujar l’autoestima a tots es mostra agraït amb la ciutadania que hi va contribuir i gosa revelar alguns entrebancs. Quant a la nominació, recorda: “No ho teníem gens clar. Confiàvem en les nostres possibilitats però jo no vaig saber que havíem guanyat fins uns moments abans de la famosa frase de Samaranch, «À la ville de... Barcelona!», per les senyals de l’italià Franco Carraro, membre del Comitè Olímpic Internacional: em va fer el gest d’OK”. Durant els anys d’organització, destaca com a principals dificultats “el moment crític de les inundacions a l’Estadi Olímpic durant els Mundials d’atletisme, el 1989, i l’amenaça latent d’ETA”. Aquests esculls, però, i molts d’altres que hi va haver, en bona part van ser un estímul per afinar més tots els preparatius. L’exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat continua avui rebent elogis d’aquell esdeveniment. “Amb el temps s’ha consolidat la idea que l’èxit verdader va ser la transformació de la ciutat aprofitant rant-ne les parts més deprimides. a una ciutat que havia estat derroelsJocs”,diu.Detotselsaspectesque Vam aprofitar l’ocasió que una ciu- tada i que havia patit molts anys vancontribuiral’èxitdelsJocs,ellen tat veu passar per davant un o dos d’especulació, de falta d’inversions i destaca “la massiva implicació ciuta- cops cada segle. Vam aprofitar de negligència. Vam completar la dana,queesvaproduirdemaneraes- l’oportunitat històrica per transfor- ciutat obrint-la al mar. I vam millopontània”. “La implicació de la gent mar determinats components d’una rar-ne la connectivitat, les comunicorrent, vehiculada principalment ciutat de 2.000 anys d’història sen- cacions i les telecomunicacions”. pel voluntariat, va marcar una gran se que l’esperit de la ciutat i de la his“I quins van ser, per a vostè, els diferència amb experiències anteri- tòria hagués de mudar. Vam retor- moments més bonics d’aquells ors, i fins i tot posteriors”, opina. nar una il·lusió i un orgull col·lectius quinze dies?”, li pregunto. “El Pel que fa al llegat més obvi i condensat, i dels Jocs de Barceloalhora més allibena, Maragall subrador, va ser el ratlla: “D’una moment de banda, la posada l’encesa del peal mapa de la veter. La ceri“Amb el temps s’ha consolidat la idea ciutat a escala mònia inauguinternacional, ral va ser magque l’èxit veritable va ser la transformació des d’aleshores a nífica, i així es primera divisió. va percebre arde la ciutat aprofitant els Jocs” De l’altra, l’aprofitareu. Però la sensament de la inversió en ció global, el regust infrastructures per resoldre dèdesprés de tots aquells anys ficits històrics i cohesionar la i la implicació de tota la ciuciutat reequilibrant-ne i regenetat és el més bonic”.e BARCELONA. Maragall a l’Estadi Olímpic. XAVIER BERTRAL L’ANÈCDOTA Deu minuts abans de la inauguració “Faltaven deu minuts per al començament de la cerimònia inaugural i el cap de seguretat del COOB 92 ens va informar que hi havia alguns figurants que portaven amagades unes samarretes on es llegia “Freedom for Catalonia”, amb la idea de boicotejar l’acte inaugural. Aquest cop ens va semblar massa i vaig demanar al Josep Miquel Abad que hi anés personalment per demanar-los que aquella vegada no tocava queixa, que tocava mostrar solvència, i que si no baixaria jo mateix a escanyar-los. Ho van entendre i finalment tot va sortir perfecte, i la imatge que vam transmetre col·lectivament els barcelonins i els catalans va ser molt positiva”, explica l’exalcalde de la ciutat que va acollir els Jocs Olímpics ara fa vint anys. Llista de personatges Pasqual Maragall, l’esportista Natàlia Via-Dufresne, l’arquitecte Oriol Bohigas, el polític i escriptor Alfred Bosch, l’actor i director de teatre Joan Font (Comediants), el publicista Lluís Bassat, l’empresari Leopoldo Rodés, el periodista William Finnegan (‘The Newyorker’), el polític Albert Soler, el polític Joaquim Forn, el poeta Joan Margarit, l’exalcalde Narcís Serra, Juan Antonio Samaranch fill i el gestor cultural Miquel Botella. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entrevista: Pasqual Maragall, alcalde olímpic de Barcelona 20 anys després Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Commemoracions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Romaní, Daniel Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Ara Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Entrevista Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-07-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1542/0000000607.pdf 3d91a2b42612d49b72d90871eac5e306 PDF Text Text FRAGMENTS DE L'ENTREVISTA DE PASQUAL MARAGALL Avui, 17/12/00 alia pagar el preu d´un acord amb el PP per fer el primer pas Gosaria dir que el pacte està en l´esperit del que deia Lluch Si no hi ha intermediaris, no es produirà el diàleg entre els governs de Madrid i Vitòria Els passos posteriors es faran amb el teló de fons d´una evolució de l´Estat autonòmic AVUI El PSOE ha firmat un pacte antiterrorista amb el PP que s´ha qualificat d´excloent per no comptar amb els nacionalistes bascos i ETA ha assassinat a Catalunya el regidor Francisco Cano. Abans va matar Ernest Lluch. ¿Creu que ell hauria firmat aquest acord, com li ha preguntat Carod-Rovira? P.M. A l´Ernest Lluch no se li hauria demanat que el firmés perquè no era aquest el seu paper. Si el que es vol dir és si aquest pacte ja estava en l´esperit del que deia Lluch, gosaria dir que sí. AVUI Hi ha una diferència clara entre la declaració que el PSC va fer a favor del diàleg, l´endemà de la mort de Lluch, i el que ha firmat el PSOE. P.M. El to és molt diferent. Però s´havia de fer un primer pas, que és el més complicat: un acord amb el PP. Penso que la urgència i el calendari hi tenen molt a veure. Era necessari que no passés molt de temps entre la mort de Lluch i l´acord, fins i tot pagant un preu. I l´encadenament entre la mort de Lluch i la inflexió que s´ha produït ara és molt clara. AVUI Vostè ha dit que aquest document és insuficient. P.M. Bé: la inflexió és insuficient, però clara. Ara ha de tenir un desplegament, una seqüència amb uns esdeveniments que ja s´han començat a produir. El PNB va enviar dimarts el seu document a Rodríguez Zapatero... AVUI La clàusula del preàmbul de l´acord que diu que el PNB ha de trencar amb Lizarra, ¿no invalida aquest desplegament? P.M. L´abandonament de Lizarra és una condició necessària. AVUI El PNB contínuament està reconeixent el fracàs d´aquell pacte. ¿Per què no en té prou el PSOE? P.M. Es parla d´un trencament formal de Lizarra. No n´hi ha prou amb el fet que no es convoqui la Udalbiltza i Ibarretxe no inclogui EH en els contactes. AVUI En això coincideix plenament amb el PP. P.M. I jo diria que amb Jordi Pujol també. Lizarra no serveix, ha fracassat. Hi ha hagut un intent dels partits democràtics fracassat [la mesa d´Ajuria Enea] i un intent dels nacionalistes també fracassat. AVUI I no creu que també fracassarà aquest nou pacte? P.M. No necessàriament. M´imagino que la història ensenya. Ningú té garanties ni les pot donar, però la gran majoria desitja que hi hagi un altre intent que sigui més savi. AVUI El document respecta el parer del PSC que defensava el diàleg entre el govern de Madrid i el de Vitòria? P.M. Aquest contacte entre els dos governs, el de Vitòria el vol i el de Madrid no. Per tant, si no hi ha intermediaris, aquest pas no es produirà. Després del pacte és més fàcil que es produeixi que abans. �AVUI Però el PP té una posició molt tancada... P.M. Sí, però s´ha d´obrir. El PP ha reconegut que la Constitució es pot canviar. AVUI És molt optimista. P.M. És un detall important, per això li donem suport. AVUI Des de Catalunya s´ha de continuar participant en aquest debat? P.M. Sí. Discretament perquè hi ha mals que no volen soroll. Un dels elements que pot impedir que hagi una pau definitiva al País Basc és la inexistència d´un model clar i diferent d´Espanya plural. I tinc la impressió que Catalunya és un element important per configurar-lo. Primer, pel valor del seu propi punt de vista. I segon, perquè pot haver-hi la impressió que una de les coses que encarcara les posicions té a veure amb el desenvolupament futur de l´Estat de les autonomies com a marc de l´evolució que s´ha de produir al País Basc. Ara no és el moment de dir-ho perquè el primer tema a resoldre és el de la llibertat i s´ha de restablir l´autoconfiança del País Basc. Però l´escenari o el teló de fons on s´hauran de produir passos posteriors serà aquesta evolució. I Catalunya hi ha de dir alguna cosa per interès propi, i per fer una Espanya estable i pacificada. Possiblement hem tancat tots els temes pendents des de finals del segle XIX tret d´aquest. La generació de Suárez i González va posar Espanya a Europa i va fer una democràcia i un Estat de les autonomies molt considerable. Però ha quedat un fil penjant que ve de la Guerra Civil i del decret del 38 d´abolició de l´Estatut basc. AVUI González deia que s´havia de comptar amb el PNB... P.M. Per descomptat. Però és que s´ha repetit tant i ha servit tan poc que si no es feien gestos com aquest... José Luis Rodríguez Zapatero ha tingut la intuïció encertada que la qüestió s´ha de desbloquejar primer amb el PP. AVUI Vostè ha dit que, en algun moment, el procés haurà d´acabar amb un diàleg amb els violents. P.M. No és aquest el moment. Primer s´han de fer altres passos. Els terroristes han de veure clarament que se´ls considera un grup de persones armades que parasiten una causa política. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fragments de l'entrevista a Pasqual Maragall Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource País Basc Terrorisme Espanya Constitució Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-02-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1543/0000000717.pdf b2260604650a57573f3305d99f934bc5 PDF Text Text Entrevista a El Periódico (19-8-2001) Pujol no gosa enfrontar-se un altre cop amb mi No ofereix la més mínima oportunitat al dubte. Amb el relaxament de les vacances que li il.lumina la cara, està absolutament convençut que quan Pujol deixi el seu despatx al Palau serà per ocupar-lo ell. A. Carbonell Pasqual Maragall : "Pujol no s'atreveix a tornar-se a enfrontar amb mi en unes eleccions" VA NEIXER A BARCELONA EDAT 60 ANYS TRAJECTORIA FUNDADOR DEL PARTIT DELS SOCIALISTES (PSC) I ALCALDE DE BARCELONA (1982-1997) LUIS MAURI --Als anys 60, vostè va victorejar la Cuba de Castro i la Iugoslàvia de Tito; als 70, va somiar amb una societat socialista i democràtica després de la nit franquista; als 80 i als 90, va governar Barcelona amb pols socialdemòcrata i liberal. Quin significat tenen avui, de cara al segle XXI, la dreta i l'esquerra? --L'esquerra és la que intenta realitzar els somnis. I la dreta és la que en desconfia. Però en la tenacitat per realitzar els somnis sempre existeix la possibilitat de trair-los. Si només hi penses o els desitges, els somnis són meravellosos; però per poder-los agafar és necessari ficar-se en el fang de la realitat. -- Quins somnis ha traït vostè? -- Tinc somnis pendents, sí. Traïts? Segurament també. -- Pot ser més precís? --Un somni pendent, no només meu, sinó de la ciutat, del país, és la cita de Barcelona amb les cultures del món el 2004. Es l'assignatura pendent de sempre, la reconciliació del món i els ciutadans. Va començar amb Adam i Eva, suposo, però sobretot es va posar de manifest als segles XVIII i XIX, amb Kant i Marx. Marx veia la història com una locomotora que només podia anar endavant. Es podia aturar, sí, però no recular; el vent de la història l'empenyia invariablement cap endavant. Kant era més escèptic. Però avui sabem que tot depèn de nosaltres. Podem avançar i aturar-nos, però també podem destruir el món. Si ens equivoquem, tot se'n pot anar en orris. --Li preguntava pels seus somnis traïts. --La vida és una continuïtat de traïcions percebudes, que probablement no són traïcions reals. Un es va fent gran. Resulta que descobrim que els Reis són els pares, i així moltes coses. No hi ha res tan idíl.lic com ens pensàvem. El creixement és un cúmul de petites traïcions, d'un mateix o dels altres, a les quals hem de donar un sentit final més que original. No hem de pensar tant en si fa 20 anys vas dir no sé què, i que després has fet què sé jo, sinó en si el lloc on et dirigeixes és digne en funció del teu plantejament inicial. Si ets fidel als teus orígens d'una manera radical i absoluta, acabaràs paralitzat, no podràs fer mai res. -- La dialèctica mundialització-antimundialització és la versió actual de la dialèctica de classes? --L'està substituint. Marx ja ho va plantejar en aquests termes. El comunisme, el paradís a la terra, segons Marx, només podia funcionar a escala mundial. I, en efecte, la globalització és �aquí, però arriba del costat contrari. Qui porta el comandament és el capital. O, dit en termes d'avui, l'economia està mundialitzant la societat i aquesta última no domina l'economia. La qüestió és aconseguir que la societat no quedi a la mercè de l'economia. -- El món serà global o no serà? -- Sí, però no a partir d'ara. Avancem cap a un món global des del principi dels temps. -- Quin és el lloc de Catalunya en aquest món global? --La mundialització canvia la distància entre el que fas i l'efecte del que fas. Catalunya és molt més petita en relació amb el món amb què es relaciona. Es menys mestressa del seu propi destí, i això també li passa a Espanya, i a Europa. La globalització ens fa a tots plegats menys amos del nostre destí. -- Així doncs, els nacionalismes tenen el paper de protegir, de fixar les identitats dels elements globalitzats? -- La globalització comporta un perill de pèrdua d'identitat. S'ha de conjugar la consciència de globalització amb la necessitat de particularització. Els federalistes hi estan treballant des de ja fa molt de temps, també a Catalunya. Els nacionalismes que governen avui Espanya i Catalunya han perdut el nord en vista d'una nova realitat en què el seu missatge no és suficient ni satisfactori. El nostre missatge federalista potser és més complicat, però és capaç de donar una resposta més adequada a la nova situació. Es millor l'Espanya plural i progressista que l'Espanya de la desconfiança. Catalunya té la possibilitat i l'obligació de formular un projecte diferent d'Espanya. Catalunya no ha d'aspirar a tenir un tracte especial com, per exemple, Euskadi, sinó a posar damunt la taula un projecte d'Espanya on hi càpiga còmodament i els altres, també. --Vostè no es pot queixar de Jordi Pujol. Déu n'hi do quin regal que li ha fet retirant-se de la competició electoral. --I tant que em queixo. M'agradaria tornar-lo a guanyar en vots, i aquest cop, també en escons. --Dir que prefereix enfrontar-se a Jordi Pujol que a Artur Mas sona, permetim que ho digui, una mica hipòcrita... --Pujol no s'atreveix a tornar-se a presentar. No vol perdre. Ja va perdre amb mi una vegada, encara que va acabar guanyant en temps de descompte i gràcies a la llei electoral. Però ara no gosa tornar-ho a intentar, i envia aquest noi, Mas. Saben que no guanyaran i s'estan venent el present en el mercat de futurs. Per aguantar en el poder dos anys més, paguen el suport del PP al Parlament al preu de comprometre el seu recolzament al PP al Congrés quan, després del 2004, els conservadors perdin la majoria absoluta. -- Quina virtut política de Pujol considera envejable? --Que parla alemany, que és una virtut política molt important. Bé, el seu coneixement de la història i la seva fidelitat a Catalunya. -- I de Mas? �--Es un bon opositor. A l'Ajuntament de Barcelona vaig tenir a l'oposició, per CiU, Trias Fargas, Cullell, Comas, Mas i Roca. El més dur de tots plegats, el més incansable, va ser Mas. Ell va ser qui va boicotejar la Carta Municipal endarrerint-ne l'aprovació --Recentment, vostè parlava d'un clamor que demana eleccions a Catalunya. Venint cap a aquí no he sentit a ningú parlar-ne... --No he dit que la gent parli, sinó que hi ha tres partits (PSC, ERC i IC-V) que van sumar 50.000 vots més que els altres dos (CiU i PP) i que han demanat eleccions urgentment. Després de tota aquesta campanya de CiU per aconseguir més poder i més diners, ara sabem quants diners donarà el nou sistema de finançament autonòmic, però no diuen quants n'hauria donat l'antic. Hi ha una sensació inquietant de no saber si el fet que CiU vagi bé significa que el país va cap endavant o no. El Govern no s'ocupa dels assumptes importants de la vida quotidiana, de la immigració, de la seguretat, que està pitjor que mai, de l'escola, les inversions... -- No ha fet res bé el Govern de Jordi Pujol? --Sí, moltes coses. Fonamentalment, el manteniment de la dignitat de ser català, de l'idioma, de la seva his- tòria i les seves institucions. La creació de la consciència que Catalunya és una nació. -- Només la defensa de la identitat? --I algunes altres coses, com la Universitat Oberta de Catalunya i TV-3. -- En què s'hauria de notar el canvi que vostè propugna? --En la vida quotidiana. Els 100.000 milions de pessetes de més que, segons CiU, reportarà el nou finançament, em comprometo a destinar- los íntegrament a la família, l'ocupació de les dones, l'escola, la natalitat, els avis i els menors en situació de risc. Tenim una de les taxes de natalitat més baixes del món. S'han de fer polítiques perquè les dones puguin treballar i tenir fills sense que això els suposi un sacrifici ímprobe o la pèrdua de la feina, o les empennyi a no tenir fills. --A la tardor, vostè presentarà la moció de censura més anunciada de la història. No el preocupa que no el votin ni ERC ni IC-V? --Presentaré la moció de censura. Es la meva obligació. Qui vulgui peixos que es mulli el cul. Tantes queixes durant tant de temps perquè no hi havia oposició al Parlament... Doncs ara n'hi ha. La gent podrà veure que hi ha una alternativa, i això, òbviament, horroritza CiU. -- Quin PSOE prefereix, el de Felipe González, el d'Almunia o el de Zapatero? --El de Zapatero. --Donat que avui no n'hi ha cap altre, la seva resposta podria semblar a algú més pragmàtica que sincera. --Zapatero entronca amb el federalisme. Felipe havia de parlar en un llenguatge que arribés als militants demòcrates antifranquistes, però també als fills de la Guàrdia Civil, com jo dic. Ara fa falta algú que proclami l'Espanya plural, la dels socialistes de la República. Felipe representa el període en què Espanya només podia canviar amb una política d'Estat fort; feia �falta una persona que tingués l'Estat al cap. Ara cal una persona que tingui al cap el que vulgui, però que alliberi el joc, que sigui més federal, que no el preocupi tant la unitat. El PSOE havia de demostrar que és alguna cosa més que Felipe González, i ho ha demostrat. LLEGINT EL DIARI AMB PASQUAL MARAGALL LA IMMIGRACIO El Govern central avorta la negociació i desallotja per la força els africans de Barcelona. "Això no s'arregla amb una llei d'estrangeria. S'ha de donar poder als ajuntaments, que són l'Administració més pròxima als ciutadans, perquè actuïn amb eficàcia i els barris i les escoles puguin encaixar l'allau de gent amb problemes que arriba de fora. Els que estan pagant el cost de la immigració són els antics immigrants, els immigrants interiors dels anys 50 i 60, que veuen que els barris i les escoles que els va costar tant esforç dignificar es comencen a degradar una altra vegada. Això és un sarcasme històric que no ens podem permetre. I també s'ha d'invertir als països d'origen, perquè menys persones es vegin amb la necessitat d'emigrar. Això, i no lleis d'estrangeria, és el que necessitem". LA CLONACIO HUMANA Científics i polítics d'arreu del món debaten els limits morals de la clonació humana. " Què es pretén, recrear una persona o generar solucions per a determinades malalties? Si t'equivoques al fer un fetge o un ronyó, el destrueixes i ja està, però si encertes, salves la vida d'una persona. Però si t'equivoques al recrear un ésser humà... No hi ha garantia de no fer monstres. No és acceptable que, per evitar que la naturalesa creï monstres, correm el risc de fabricar-ne nosaltres". L'IDIL.LI CRUZ-CRUISE L'actriu espanyola Penélope Cruz i el nord-americà Tom Cuise esbomben la seva relació. "Penélope Cruz és una actriu que em cau molt bé. La veritat, no sé què li veu a Tom Cruise, ha, ha, ha. La seva exdona, Nicole Kidman, ara diu que per fi ha pogut posar-se sabates de taló alt, perquè quan anava amb Cruise no podia fer-ho per no subratllar més la baixa alçada de la seva parella. Encara que les notícies sobre la relació Cruz-Cruise també podrien ser una estratègia purament de màrqueting." FIDEL CASTRO El líder cubà compleix 75 anys i diu que serà rebel fins que es mori. "Està bé, però si Fidel Castro vol ser rebel de veritat, que permeti que la rebel.lia que proclama continuï després d'ell. Castro hauria d'obrir la mà abans que sigui massa tard. Hauria d'impulsar transició cap a la democràcia que permetés a Cuba sortir de l'aïllament". PASQUAL MARAGALL RADIOGRAFIA L'amant de la vora del precipici Maragall no és un polític comú. Ho confessa just abans de començar l'entrevista. "Si jo fos un polític dels que es porten ara, li preguntaria quin titular vol que li doni", deixa anar amb un punt d'ironia. "Com a la perruqueria: què vol?". Nét del poeta Joan Maragall, militant revolucionari durant els anys d'universitari, l'exalcalde de Barcelona és un polític intuïtiu, heterodox, indisciplinat, obstinat, amant de les passejades per la vora del precipici. Els socialistes catalans confien en Maragall per trencar el malefici electoral que arrosseguen des de l'any 1980 enfront de Jordi Pujol. �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pujol no s'atreveix a tornar-se a enfrontar amb mi en unes eleccions Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Mauri, Lluís Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Globalització Catalunya Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pujol, Jordi, 1930- Oposició Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-08-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1544/0000000609.pdf f9a4e891acb9e492937dd68f53f1116f PDF Text Text Entrevista a La Vanguardia (2-9-2001) No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta La Vanguardia 03/09/2001 ALFREDO ABIÁN Barcelona Titulares OPINIÓN PÚBLICA. "Mucha gente dice: ‘ Estos critican mucho, pero no los echan y son incapaces de hacerlo’ " PUJOL-MAS. "¿Cómo se puede censurar a un president que no gobierna porque dice que eso ya lo hace Mas?" Pedro Madueño NACIONALISTAS. "Han abandonado la tradición catalanista por una especie de pragmatismo de vía estrecha" GOVERN. "Por razones electorales no busca lo mejor para Cataluña, sino lo mejor para él: continuidad" MOCIÓN DE CENSURA. "No se suelen presentar para ganarlas numéricamente; no se trata de ver quiénes la votan" Aunque siempre se ha dicho que Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) no era un corredor de fondo, lo cierto es que el líder del PSC llega al ecuador de la legislatura casi sin despeinarse, algo habitual en la apacible política catalana. Ahora se dispone a calentar motores cuando aún faltan dos años para los comicios autonómicos. El combustible que emplea para animar el eterno debate preelectoral es su largamente anunciada moción de censura, que será debatida en octubre. Es una apuesta cuestionada, quizás porque existe el riesgo de que el motor se recaliente antes de tiempo y sufra un percance. Pero Maragall es tenaz y cree tener una buena presa: el supuesto entreguismo del nacionalismo catalán al nacionalismo español. -Usted y su partido actúan, en ocasiones, como si ya fuera el futuro president. Pero la aritmética parlamentaria jugó malas pasadas al PSC en 1980 y en 1999. -Si eso fuera así, no habría presentado la moción de censura; estaría sentado tranquilamente para ver pasar el cadáver del adversario por delante de la puerta de mi casa. Y no pienso hacerlo. En política nunca tienes que esperar a que las cosas sucedan. Hay que pelearlas y es lo que me pide mi moral política. -Tenemos en puertas un pleno sobre financiación, el debate general y la moción de censura. La oposición no para de pedir elecciones anticipadas. Cualquiera diría que Cataluña padece un cataclismo. -Cataluña sufre los efectos de una crisis larvada. Este Gobierno no sólo no ha hecho nada, sino que desde su última remodelación ha tirado para atrás todos los acuerdos que se habían logrado antes y ha expulsado a los sectores más dialogantes de CiU. Ha perdido todas las batallas políticas (desde la financiación al trasvase) y ha ratificado la renuncia de Convergència a tener una política autónoma respecto al PP. Hombre, la situación no es la de que se estén hundiendo los puentes de las carreteras, pero bastantes cosas se han hundido. ¿Estamos ante una crisis final? No es final porque empezó hace ya mucho tiempo y tiene pinta de no acabarse nunca y alargarse otros dos años. Frente a esta situación, tenemos no sólo la posibilidad legal de presentar la moción de censura, poco corriente en este país, sino la obligación moral de hacerlo porque obtuvimos más votos. -Pero la moción de censura tiene algo de fuego de artificio. La tiene perdida y ni siquiera ha convencido a Esquerra e Iniciativa. -No se trata de saber quiénes van a votar a favor o en contra. Raramente se hacen censuras para ganarlas numéricamente. -Sí, pero a veces se corre el riesgo de perderlas también políticamente. -No hay nada positivo que no conlleve un riesgo. Pero a mí me preocupa más el debate de política general, que por definición es de crítica al Govern. Y me preocupa porque quien llevará el peso de ese debate es Pujol, cuando ha admitido que no es él, sino Artur Mas, quien coordina y dirige el Govern. Es algo tremendo, porque el propio Estatut dice que es el president a quien corresponde dirigir la política del Govern y que esa misión no es delegable. Por eso tengo dudas. ¿Cómo se puede censurar a Pujol sabiendo que no gobierna? Es un poco raro. La moción de censura ya está más clara, porque no será �contra nadie, sino en positivo. Servirá para debatir la propuesta de un candidato, con un programa y un gobierno alternativos. Es bueno que haya un intercambio de ideas más transparente de lo que ha sido hasta ahora. -Pero hay sectores de su partido que apuestan por una oposición más templada, por no dar pasos en falso y esperar a que CiU caiga como fruta madura. -Mire, la gente esta desorientada porque ve que la parálisis del Govern lo perjudica todo. Pero también es crítica con la oposición porque dice: "Estos critican mucho, pero no los echan y son incapaces de hacerlo". Y hay algo que quiero recalcar: no entiendo cómo hay partidos que dicen estar a favor de las elecciones anticipadas y cuando Pujol dice que no, se van a casa tranquilamente y no hacen nada. No me parece muy congruente. -¿Y es congruente deslegitimar a CiU por gobernar con el apoyo parlamentario del PP? Sus correligionarios también gobiernan Aragón y Baleares con la derecha regionalista. -Ciertamente, gobernar con el apoyo del PP no es ilegal. Lo raro es que el nacionalismo catalán se eche en brazos del nacionalismo español. Sólo en una ocasión ha pasado algo similar. Uno de los ingredientes que encolaron los ánimos durante la II República fue cuando el Parlament, con mayoría de izquierdas, aprobó en 1934 la ley de contratos de cultivo y la Lliga acudió al amparo del Tribunal de Garantías Constitucionales, que anuló la ley. Aquello provocó un cisma. Todas las ocasiones en que el nacionalismo catalán conservador ha buscado el apoyo del Estado español, o de las fuerzas más propensas al nacionalismo español, han sido un desastre para Cataluña, al margen de contradecir la historia del catalanismo tolerante. -Pero esa será una contradicción de los nacionalistas. No se va a erigir usted en valedor de las esencias del nacionalismo catalán. -No, no. Uno puede ser pragmático si da resultados. Lo que no se puede decir es que hay que pactar con quienes tienen la llave del grifo, renunciar a tus postulados y que luego no salga agua. Hay momentos en que se puede decir que más vale un mal pacto que una buena guerra, pero no es el caso. -Y usted cree que hay margen de maniobra ante un PP con mayoría absoluta. -Por supuesto. Nadie puede creerse que el Gobierno habría podido imponer un modelo de financiación si se hubiera hecho un frente común de las comunidades no gobernadas por el PP. Lo que pasa es que CiU ha cogido el camino más fácil y no por pragmatismo económico, sino electoral. Porque hacer otra cosa les hubiera supuesto perder la mayoría. Y con el trasvase ha sucedido lo mismo. CiU podía haber hecho una gran propuesta de financiación, apoyada por la mayoría de los partidos catalanes, y unirla a las iniciativas de otras autonomías. Podía haber forzado algo que no se ha logrado en la España del PP: dialogar. Y no han querido porque electoralmente les da pavor perder el poder. Estamos en manos de un gobierno que, por razones electorales y de partido, no quiere obtener lo mejor para Cataluña, sino lo mejor para él. Y lo mejor para él es la continuidad. Les da lo mismo que Cataluña no dé el do de pecho para afrontar el siglo XXI. -Pero esa alianza CiU-PP es lógica hasta cierto punto. Probablemente, después de Pujol el primer interesado en que usted no sea president es el propio José María Aznar. -Sí, pero también es en clave electoral, no por los intereses de Cataluña. En lugar de ir contra la historia del catalanismo, a Pujol le habría convenido hacer una propuesta a España contra esa especie de unitarismo obsesivo de Aznar. Se hacen concesiones a ese unitarismo, que vuelve de la mano de Aznar con el discurso de que esto es un barullo y si no hay un mando unificado que determine todo lo que ocurre, España se va al garete. Todo lo contrario de lo que Cataluña ha pensado siempre mayoritariamente en los últimos 125 años. Y lo que tiene que hacer un gobierno que se reclama del nacionalismo catalán es contribuir a formular una España posible y plural, que es algo que ya propugnaban en el siglo XIX los catalanistas y los liberales. Lo grave es que han abandonado esa línea por una especie de pragmatismo de vía estrecha, que además no da resultados. Ustedes no paran de criticar a Pujol, pero también lanzan guiños al electorado de CiU. Dicen que la figura de Pujol es irrepetible y que cuando los socialistas gobiernen la Generalitat no lapidarán su legado. Sin embargo, la izquierda lleva 20 años denunciando la supuesta perversidad intrínseca del pujolismo. ¿En qué quedamos? -Aquello era una obsesión... Todos nos hemos moderado, aunque yo nunca he sido partidario de la estigmatización y del absolutismo antipujolista. Creo que Pujol ha hecho una función muy importante en Cataluña y en España y que la historia se lo reconocerá. Lo que pasa es que hace ya bastantes años que no aporta el valor añadido que aportó en su momento. Por la propia limitación de sus coordenadas ideológicas y de su propia trayectoria es incapaz de dar, en nombre de Cataluña, el mensaje que España está esperando. Un mensaje de confianza en que España puede ir a mejor, que la Constitución no es intocable, que se puede cambiar y que la Constitución buena es precisamente la que se cambia. Pujol ya no sirve para dar el paso adelante que Cataluña tiene que dar para hacer una propuesta de España. �-Pujol no sirve porque, entre otras razones, se retira dentro de dos años. -No sirve porque se va, pero también se va porque ya no sirve. -Pero antes de irse ha organizado una exposición itinerante para "vender" Cataluña en el resto de España. -Me parece muy bien, aunque ya era hora de que lo hiciera. Todo lo que haga el Pujol embajador, el Pujol pedagogo, me parece fantástico. Lo que no entiendo es cómo no lo ha hecho antes. Lo que no entiendo es cómo no se hace más propaganda para explicar que el catalán no sólo no es un problema, sino que es una riqueza y es fácil. Lo que hacen es enviar mensajes defensivos y subliminales de todo lo contrario, con lo que en la práctica lo que están diciendo a España es que esto es un lío y que Cataluña es muy difícil. La moderación formal de Pujol ha servido a la causa de todos, pero él no ha creído nunca en el poder de esa relación. Para entendernos, él no cree que España tenga arreglo. Los nacionalistas no lo creen: sólo creen que España es un mal menor. Y tanto es así que hasta pactan con el nacionalismo contrario. No piensan que pueda haber un terreno de acuerdo ideológico, mientras que la mayoría de los catalanes sí lo cree. A fin de cuentas, muchos, o casi todos, tenemos ancestros españoles o estamos mezclado, y nos gustaría que la España plural, desinhibida, relajada y tranquila fuera posible. Yo no soy nacionalista. Soy de los que creen que a España se la puede convencer lentamente para que se reconozca a sí misma como lo que en realidad es. -Curiosamente, CiU y ERC coinciden cíclicamente en que usted pertenece a la misma generación política de Pujol y que ya le está llegando la hora de jubilarse. ¿Es un argumento recurrente o un síntoma de debilidad de los nacionalistas? -Es falta de imaginación. La que cuenta es la edad del alma y del corazón. Ya he dicho más de una vez que no me considero abuelo aunque tengo un nieto. -Pero aunque usted y Pujol se lleven 11 años, no me negará que comparten genes, una forma intuitiva de hacer política, incluso un estilo personalista. -Hombre... Algo sí que compartimos. Yo he sido 15 años alcalde y él 20 años president. De alguna forma hemos coincidido una serie de años en la plaza Sant Jaume. Es verdad. Pero él pertenece a una generación distinta. Una vez Solana me dijo que la gran virtud de Pujol es que era la única persona de su generación que estaba ahí. Y es verdad. En Cataluña sólo estaban Joan Reventós y él. No había nadie. Eran los últimos aledaños de la generación de mi padre, que son la generación perdida. -Vamos, que lo suyo con Pujol es mera coincidencia temporal, sin similitud alguna. -Sin duda. Bueno, tengo algún vínculo familiar indirecto. Ya le digo, nos hemos conocido, pero cuando yo era chico y corría por la montaña, él ya llevaba tiempo por allí. Con quien sí conectó mucho Pujol fue con mi hermano mayor y con mi padre. O sea, que relación con la familia ha habido mucha. Pero más allá de eso, coincidencias, ninguna. Él era de derechas, más de lo que siempre ha dicho, nacionalista, católico... -O sea, que se equivocan quienes ven en usted y Pujol las dos caras contrapuestas de una misma moneda. -Sería presuntuoso que yo emitiera juicios sobre cómo nos ven los demás. Otra cosa es que en España todo lo que es catalán les parece igual. Pero yo nunca he sido español del año en "ABC". Estará satisfecho de que el Govern destine parte de los nuevos recursos de la financiación a programas de ayuda familiar, tal y como usted propuso. -Pujol lleva 20 años gobernando y ha conseguido la tasa de natalidad más baja de Europa. Aquí las mujeres están entrando a trabajar masivamente. En todos los grupos de edad entre 25 y 45 años, la tasa de actividad de las mujeres en Cataluña es igual que la europea. ¿Qué pasa entonces? Que todas las chicas jóvenes están trabajando o dispuestas a hacerlo y dejan de tener hijos. Un matrimonio joven no puede vivir con menos de dos salarios. Y si no hay guarderías y no hay ayudas económicas, todo seguirá igual. Nosotros tenemos en fase de estudio una propuesta para dar 50 euros al mes por cada niño hasta que cumpla 18 años. Esto costaría cien mil millones al año. Es mucho, pero puede puede aplicarse de forma gradual. Incluso se puede contemplar la posibilidad de capitalizar la ayuda en tres años en lugar de en 18. Hay fórmulas, y aunque no sea un tema fácil hay que actuar con rapidez, que es lo que no hace el Govern en casi todos los terrenos. -¿Por ejemplo? -Ni siquiera han sido capaces de tomar las responsabilidades de orden público, cuando se está viendo que esto no funciona. Este sistema de transición en el que una policía viene y otra se va y que dura tanto tiempo -hasta el 2007 no se van a desplegar los Mossos en Tarragona y Lleida- está preocupando a la población, que se siente desprotegida. Los que tienen que llegar no han llegado y los que que tendrían que seguir se están yendo porque no cubren las vacantes. ¿Cómo van a cubrirlas? Si no tienen �moral para venir, porque si lo hacen les van a echar dentro de poco, como ha pasado con los guardias civiles de Tráfico, a los que les han dejado unos cupos de permanencia del 30% en Girona y del 15% en Barcelona. Lo que quiere decir que el 85% por ciento deberá marcharse cuando tiene aquí a la familia y a los críos en las escuelas. Esto se ha llevado muy mal. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource No voy a quedarme sentado para ver pasar el cadáver de CiU ante mi puerta Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Abián, Alfredo Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Moció de censura Oposició Pujol, Jordi, 1930- Catalanisme Nacionalisme Acció política Convergència i Unió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-09-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1545/0000000719.pdf 1b02621a9429d18281df1f5470e2169f PDF Text Text Entrevista a El Periódico "Pujol ha menyspreat el Parlament i els catalans amb el seu silenci" ENTREVISTA Pasqual Maragall PRESIDENT DEL PSC : "Pujol ha menyspreat el Parlament i els catalans amb el seu silenci" JOSEP TORDERA / BARCELONA --¿La moció de censura ha servit per a alguna cosa? --Ha sigut un exercici de normalitat democràtica. Els convergents i tothom qui es mou al seu voltant han volgut fer creure que era una opereta, que no servia per a res. Però ells són els únics que pensen així. En canvi, als ciutadans el debat de la moció els ha suposat un renaixement de l´interès per la política. Ho he pogut constatar al carrer i en el correu electrònic que he rebut aquests dies. Amb això hi hem sortit guanyant tots, s´ha vist que hi ha dues opcions, amb posicions matisades al seu voltant. Maragall, dijous passat, assegut en un banc de la Ciutadella davant el Parlament. Foto:JULIO CARBÓ --Jordi Pujol no va intervenir en el debat d´una moció de censura que vostè havia presentat en contra seva. ¿Per què creu que ho va voler fer? --El silenci de Pujol ha sigut un fet absolutament inaudit. Si José Luis Rodríguez Zapatero presentés una moció de censura contra José María Aznar, i aquest no intervingués i fes intervenir en el seu lloc el vicepresident Mariano Rajoy o qualsevol altre possible successor seu, a Madrid es produiria un escàndol sensacional. Crec que aquí hauríem de tenir els mateixos reflexos democràtics. Pujol, amb el seu silenci, ha menyspreat el Parlament i els catalans, que tenien dret a saber el que pensa, perquè encara segueix sent el president. --Vostè tampoc va voler debatre amb Artur Mas. --No és el mateix. D´entrada jo no vaig defugir el debat amb Mas, que es va fer. Però és cert que jo vaig considerar que, segons indica el reglament del Parlament, amb qui havia de debatre era amb els grups parlamentaris. La moció de censura no és cap altra cosa que un debat d´investidura i, per tant, jo era el candidat i havia d´intentar convèncer els grups, no el Govern que estava censurant. --¿Divendres es va produir la retirada política de Pujol? --Sí. Divendres, amb el seu silenci, al no voler debatre amb mi, Pujol va confirmar la seva retirada. Encara que no ho va fer amb la formalitat deguda. --¿Ja no hi haurà la possibilitat de tornar a veure un debat Pujol-Maragall al Parlament? --Crec que no hi tornarà a haver un debat entre nosaltres. No m´imagino Pujol en el debat de política general de l´any que ve, tornant a fer el mateix discurs de comiat que va fer fa dues setmanes. No tindria cap sentit. Penso que la pròxima gran intervenció de Pujol al Parlament serà per anunciar que se´n va, no per defensar l´obra d´un Govern, que no ha defensat en una ocasió crucial com la de la moció de censura. --La seva actuació en el debat de la moció de censura ha merescut elogis, però, al mateix temps, crítiques molt dures. ¿Té alguna cosa per reprotxar-se? �--Home... Sempre penso que ho puc fer millor, però crec que, globalment, en puc estar satisfet. Aquest debat ha trencat molts tabús, molts prejudicis sobre les possibilitats del Parlament, de Maragall, dels socialistes, de la potència parlamentària de Pujol i, en termes generals, del grup de CiU. El debat va tenir dues parts molt lligades entre si. D´una banda, el paquet de propostes que resumiria en la recerca d´una cohesió més gran en polítiques concretes de caràcter social, una proposta clara per a Espanya i una estratègia econòmica i d´infraestructures. De l´altra, hi havia el debat sobre els qui poden portar a la pràctica aquestes mesures. Ha quedat clar que els únics que ho poden fer són els grups d´esquerra. --Artur Mas i Duran Lleida van al.ludir reiteradament a la relació que hi ha entre el PSC i el PSOE com a argument per desqualificar-lo com a possible president de la Generalitat. ¿Aquest vincle els perjudica a efectes electorals? --A Catalunya, en totes les eleccions generals i municipals, els socialistes obtenim més vots que CiU i el PP junts. I en les últimes eleccions catalanes, els socialistes vam tenir més vots que els convergents. No sembla que els catalans comparteixin els arguments de Convergència. Per això resulta lamentable que Pujol no tingui en compte els sentiments d´una bona part dels catalans, expressats amb els seus vots, i insisteixi a dir que a Catalunya li és indiferent que a Espanya governi el PP o el PSOE. --Ara que tot s´ha acabat... --Perdoni, però ara no s´acaba res. Al contrari, ara comença tot. La política catalana torna a estar en un replà més alt, en un punt de partida més interessant, en el qual el Govern s´haurà d´esforçar per acabar amb la seva ineficàcia, que la gent ja està percebent. --¿I vostès? --A nosaltres ens correspon explicar per tot Catalunya les 17 propostes que vam presentar en el debat de la moció. Volem mobilitzar al seu voltant el conjunt dels ciutadans. --A més a més, molt aviat s´hauran d´enfrontar a una sèrie de qüestions com els Pressupostos de la Generalitat per a l´any 2002, els canvis en el Govern i el congrés de federació de CiU. --Tot això ha perdut molt valor polític. La discussió del pressupost està cantada perquè depèn del de Madrid, i ja sabem que el casament entre Unió i Convergència no aportarà res de nou. --¿On s´hauran de buscar les novetats? --Tot dependrà de la dinàmica de la política catalana, aquí i a Madrid, del resultat de les eleccions gallegues i, evidentment, del que pugui passar a Euskadi. També es podria donar el cas que CiU, finalment, decideixi trencar amb el PP per pactar amb ERC, cosa que, si vol que sigui mínimament creïble, hauria de fer aviat, no uns quants mesos abans de les eleccions. En tot cas, s´hauria de veure si Esquerra es vol prestar a una operació d´aquesta mena. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pujol ha menyspreat el Parlament i els catalans amb el seu silenci Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Tordera, Josep Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Moció de censura Parlament de Catalunya Oposició Pujol, Jordi, 1930- Acció política Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-10-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1546/0000001580.pdf df6637fafd8709d0c1bec947696f6ecc PDF Text Text Entrevista a Pasqual Maragall Joan Tàpia / Periodista En el recent discurs de moció de censura, vostè va afirmar que es considerava partidari d’una intervenció sense complexos del catalanisme a Espanya. De fet, existeix una llarga tradició catalanista intervencionista comuna a Cambó, durant la monarquia d’Alfons XIII, i a l’ERC de Macià i Companys durant la II República. En aquest sentit la posició de Pujol –no participar en els governs de Madrid i negociar després amb el Govern espanyol contrapartides a canvi de suport parlamentari– implica una certa ruptura amb l’actitud històrica dels catalanismes majoritaris ja fossin de la Lliga o d’Esquerra. El que vostè diu és cert, però també és veritat que a l’intervencionisme de Cambó a Espanya el va seguir la dictadura de Primo de Rivera i, després del d’ERC, la guerra civil. I després quaranta anys de dictadura de Franco que van ser terriblement negatius per a Catalunya. Per això l’escepticisme de Pujol, i de la majoria de CDC, respecte a la participació en el Govern de Madrid, podia tenir una certa justificació fa uns anys. Però ara, després que la democràcia espanyola porti més de vint anys de funcionament, i en l’etapa més llarga de l’autonomia de Catalunya de la història moderna, aquest escepticisme em sembla un dret que ja ha caducat. A més, el discurs de Pujol que equipara o no distingeix entre l’Espanya federal i confiada en les autonomies, que promou el PSOE, i l’Espanya del PP em sembla un discurs equivocat i ple de trampes. CDC, però, també pot argumentar que si l’intervencionisme del període republicà va portar a la guerra civil, el del PSC en els governs de González va deixar moltes plomes com ara, per exemple, el suport a la LOAPA i l’anul·lació d’aquesta llei per part del Tribunal Constitucional. És cert. Però és que després del cop d’Estat del 81 vam viure una situació molt complexa que no va acabar fins que Narcís Serra, com a ministre de Defensa, va aconseguir quelcom sense precedents en la història espanyola i que crec que també és un gran triomf del catalanisme: la neutralització política de l’Exèrcit. Negar-li aquesta fita al catalanisme del PSC és una prova més de la mirada de curta volada i d’una certa misèria política del nacionalisme conservador. Fixem-nos també cap a on ens ha portat el nacionalisme de Pujol que no vol implicar-se en la governació de l’Estat: a una situació kafkiana en què la pervivència del govern nacionalista català depèn cada dia dels vots d’un partit nacionalista espanyol. D’altra banda, que l’intervencionisme «ingenu» del PSC no aconsegueixi la totalitat dels seus objectius té disculpes. Però que els nacionalistes que es qualifiquen de realistes i desconfiats respecte a Madrid –els que diuen que estan blindats perquè �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 tenen els seus centres de decisió a Catalunya– acabin depenent d’un partit nacionalista espanyol em sembla molt més greu. Alguns observadors assenyalen que fins fa pocs anys Catalunya podia perdre les batalles polítiques però tenia un consol: era indiscutiblement la societat més europea d’Espanya. Avui les coses són diferents perquè la democràcia ha transformat Espanya i hi ha regions o CC. AA., com ara Madrid, que ja són tant o més europees que Catalunya. Així, a la frustració sobre l’autonomia se li uneix el fet que Catalunya ja no és l’avançada europea a la península. Que la democràcia espanyola hagi generat progrés econòmic i que, com a conseqüència, altres regions i CC. AA. s’hagin europeïtzat no és una mala cosa, tot el contrari. La idea de Catalunya com a illa europea dins d’una Espanya endarrerida no em sembla gens atractiva sinó molt perillosa. L’europeïtzació d’Espanya, el sorgiment d’una Espanya dotada d’un sistema polític similar al d’Europa i amb molts menys atavismes, és molt encoratjadora. D’altra banda potser hauríem de matisar més. Per exemple, respecte a Madrid potser seria més correcte dir que s’ha «americanitzat» més ràpidament que Catalunya. Alguns catalanistes es fixen en que Catalunya no ha aconseguit lliurar-se de la dependència de la política espanyola. Vostès depenen del PSOE, i CDC ha acabat presonera del PP d’Aznar. No sembla un panorama suggestiu. Voldria fer una distinció que em sembla irrefutable. La política de CDC ha portat a que el govern de Catalunya, el seu govern, depengui d’un partit nacionalista espanyol, que és també el que conforma el govern de Madrid. Nosaltres no dependrem mai d’un partit espanyol per governar Catalunya. El que sí és cert és que estem condicionats per la nostra capacitat per influir i «contaminar» el progressisme liberal, i el socialisme de més enllà de l’Ebre, amb les nostres concepcions polítiques que sempre han estat de més confiança en la societat i de menys fe en l’Estat: una idea més llibertària o liberal del socialismo que va indissolublement unida a l’autogovern. És una situació molt diferent del que passa amb el nacionalisme identitari, que per definició no pot «contaminar» o «fecundar» un altre nacionalisme identitari de signe oposat. Però vostè ha d’admetre que hi ha desconfiança en el moviment catalanista sobre l’actitud del PSOE respecte a l’autonomia de les nacionalitats històriques. Alguns articulistes sostenen que per vèncer aquesta desconfiança seria necessari que el PSOE es comprometés a recolzar la reforma de l’Estatut de Catalunya que sortís de la majoria qualificada, tres cinquenes parts, que es necessita al Parlament i que hauria de comptar, per tant, amb el suport del PSC. Que algú es comprometi a ulls clucs a recolzar el que acordi el Parlament és quelcom que lògicament no és fàcil. Ara es tracta que els petits problemes, o els problemes de protagonisme en el comandament, no ens impedeixin avançar cap a la concepció més comuna possible de l’Espanya plural, que és la que el PP no accepta. 2 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 El PSC està completament compromès en aconseguir que el PSOE sostingui la reforma de l’Estatut que sorgeixi d’un compromís o pacte de les diverses forces polítiques catalanes. Però aconseguir aquest recolzament a la reforma de l’Estatut exigeix no demanar actes de fe, sinó confiar en la nostra capacitat –la del PSC i la dels partits democràtics catalans– de convèncer. Avançar en l’autonomia exigeix convèncer. No hi ha cap altra via perquè nosaltres –els catalans– no podem, ni volem, imposar. I ningú no ha d’imposar. La raó de l’èxit de la Constitució del 78 és que va ser fruit d’un pacte molt ampli que anava des d’antics franquistes, el centre i la dreta democràtics, els socialistes i els comunistes fins a una part molt important del nacionalisme (CDC la va votar i el PNV va estar-ne a punt). I la clau és que la Constitució del 78 parla clarament d’autonomia de les regions, però també de les nacionalitats històriques. El que succeeix és que no defineix les nacionalitats històriques ni les regions, perquè en aquell moment no existien, estaven per crear. Però vostè també defensa la conveniència de la reforma de la Constitució. No comparteixo la idea que les constitucions no s’han de reformar. Cal adaptarles quan és convenient i les constitucions més perdurables, com ara la dels Estats Units d’Amèrica, s’han reformat en moltes ocasions. La Constitució espanyola ja té més de vint anys i és obvi que cal reformar-la en diversos punts. El primer és indiscutiblement el Senat, que ha de convertir-se en una autèntica cambra territorial o de les nacionalitats, amb presència dels presidents de les CC. AA. El segon punt seria ordenar i garantir la presència de les CC. AA. en el marc de la Unió Europea, especialment en aquells temes sobre els que tenen competències exclusives. I per últim es tractaria de permetre la configuració de l’autogovern de Catalunya d’acord amb les seves tradicions històriques, que no són la de quatre divisions provincials. Hem d’anar cap a una configuració de Catalunya en set demarcacions o vegueries. La reforma constitucional ha de superar l’ambigüitat del text del 78. I per a mi està clar que hi ha una Espanya confiada, oberta, que mira cap endavant i que vol avançar tant en el camp de l’autonomia de les nacionalitats i regions com en el de la redistribució de la riquesa, que crec que encarna el socialisme de Rodríguez Zapatero. Però hi ha una altra Espanya, bàsicament la d’Aznar –i no simplificaria posant al mateix sac a tot el PP–, que és profundament desconfiada, conservadora i al·lèrgica a les innovacions. La meva sorpresa és que una gran part del catalanisme, el conservador de Pujol però també el de gent més progressista com ara Campuzano, s’està quedant ja no compromesa amb Aznar, sinó presonera de la seva concepció reaccionària de la democràcia. Però el PSOE li ha fet rectificar, a vostè i al PSC, bona part dels seus plantejaments. Que vostè formuli així la pregunta indica la capacitat de control mediàtic del «pujolisme». Miri, els aliats del PP del senyor Pujol afirmen contínuament que no s’ha de reformar la Constitució. Pitjor encara: la utilitzen com una maça contra les reivindicacions nacionalistes, especialment a Euzkadi. En aquest context, el PSOE de Zapatero –per la convicció de molts, però també per la capacitat de convenciment del 3 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 PSC i dels mallorquins d’Antich o els aragonesos d’Iglesias– arriba a la conclusió que cal caminar cap a una Espanya federal i que cal canviar el títol III de la Constitució que fa referència al Senat, cosa que pot tenir grans conseqüències. Lectura dels mitjans afins a Convergència d’aquest prometedor procés: el PSOE rebaixa les pretensions de Maragall. Home, jo li reconeixeré que la meva ambició i la del PSC no queda del tot acomplida, però que els escolanets del PP com ara Artur Mas, que cada dia ha de pidolar els seus vots abans d’anar al Parlament, menyspreïn la reforma constitucional que promou el PSOE em sembla grotesc. Ens trobem davant d’un nacionalisme que a estones es defineix radical, i que prefereix el martell dels heretges d’Aznar a la reforma constitucional de Zapatero. No em sorprèn que molts militants de CDC estiguin confusos. Però vostè ha d’admetre que els socialistes bascos tampoc es desmarquen massa de les concepcions del PP. I el PSOE ha firmat un pacte antiterrorista amb el PP que a la pràctica ha exclòs els nacionalistes i fins i tot IU. És cert, però és que a Euzkadi passa una cosa molt greu. Hi ha un grup terrorista que no respecta els drets humans fonamentals, entre ells el dret a la vida, que es dedica a assassinar regidors i polítics tant del PP com del PSOE. I el risc d’assassinat per conviccions polítiques crea unes lògiques solidaritats. El pacte antiterrorista és fruit d’aquesta trista realitat, però al text del pacte s’hi diu explícitament que totes les opcions són possibles a partir de la Constitució i de la via prevista per modificar-la. És important que el PP hagi firmat aquest punt. Però les tesis dels socialistes bascos menys entusiastes de l’aliança amb el PP i més proclius a l’enteniment amb el PNV, com ara Odón Elorza, són molt minoritàries. Al socialisme basc hi ha diferents percepcions de la realitat, i respecto molt les posicions de l’alcalde de Donostia. Crec que hi ha una realitat humana que és prèvia a l’anàlisi política: els regidors del PP i del PSOE que corren el risc de ser assassinats no han sentit la suficient solidaritat dels alcaldes i regidors del PNV. Tant els hi costava als electes del PNV acompanyar i protegir els electes dels altres partits polítics als que ETA nega els drets fonamentals? Crec que el PNV no ha estat suficientment solidari o generós i que això té conseqüències negatives. Però la majoria de socialistes bascos –no només Odón Elorza– està treballant per superar aquesta situació de bloqueig. Els nacionalistes bascos, encara que superin el 50% dels vots, no poden excloure d’Euskadi l’altre meitat dels bascos. S’ha demostrat pueril intentar avançar en la solució del problema basc amb l’exclusió del principal partit del nacionalisme democràtic. La llei electoral Al discurs de la moció de censura vostè parla, entre d’altres lleis a reformar, d’una llei electoral catalana. Sorprèn que, tanmateix, vint-i-dos anys després de l’aprovació de l’Estatut les eleccions segueixin regint-se a Catalunya per una de les seves disposicions addicionals. Fins i tot sorprèn que els partits de l’oposició no hagin plantejat aquest tema amb més energia i que fins i tot vostè mateix només l’hagi citat de passada en el discurs de la moció de censura. 4 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 Que vint-i-dos anys després el govern de la Generalitat no hagi enviat al Parlament un projecte de llei electoral catalana, que fins i tot Unió ha reclamat en diverses ocasions, indica el seu escàs interès per acomplir amb l’Estatut de Catalunya quan el que aquest indica perjudica els seus interessos a curt termini. La disposició que regeix el sistema electoral català no és una disposició addicional, com diu vostè, sinó una disposició transitòria que només estava legitimada per les eleccions del 80 i que era una condició d’UCD per aprovar l’Estatut. El que passa és que a CiU li ha interessat aquest sistema que converteix el vot d’algunes zones interiors en vots més valuosos que el dels habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Podria concretar quina llei electoral proposaran els socialistes i si aquesta contempla la circumscripció uninominal –cada ciutadà té un diputat elegit directament en el seu districte i no per llista– que d’una forma o una altra està vigent en les grans democràcies europees: Gran Bretanya, França, Alemanya i últimament fins i tot Itàlia? L’Estatut diu que la llei electoral serà proporcional i respectarà els territoris. La Constitució del 78 també fixa el criteri de proporcionalitat per evitar el que succeeix amb el sistema anglès. En aquest model, essent la primera minoria (fins i tot amb menys del 50% dels vots) en el 80% de les circumscripcions i amb un percentatge electoral de posem un 44%, s’obtindria el 80% dels diputats. És un sistema que té avantatges –no oblidem que el parlamentarisme anglès és un dels bressols de la democràcia– perquè fomenta el vincle dels ciutadans amb els seus representants i perquè permet la formació de majories parlamentàries que donen estabilitat governamental. Però és un sistema injust; tot i que la proporcionalitat espanyola corregida, i el mínim provincial de dos diputats, també té inconvenients des del punt de vista de la justícia. Al meu entendre el millor sistema per a Catalunya seria el model alemany, que permet respectar la proporcionalitat amb la combinació de l’elecció per llista, que determina el tant per cent total de diputats de cada grup, i l’elecció per circumscripció uninominal, que determina l’ordre dels noms i garanteix que tots els districtes estiguin representats. D’aquesta manera s’aconsegueix al mateix temps acomplir amb l’exigència que tots els vots tinguin el mateix valor i amb l’elecció directa del diputat per part de l’elector. Estic segur que la introducció d’aquest sistema a Catalunya dinamitzaria la vida política i s’estendria ràpidament a altres parts d’Espanya. També fomentaria la democràcia participativa, ja que l’actual sistema de llistes tancades atorga un pes excessiu a les cúpules dels partits en la selecció del personal polític. Polítiques socials Una de les majors sorpreses del seu discurs de la moció de censura –i una de les mesures que més repercussió va tenir a la premsa– va ser la seva proposta d’atorgar a les famílies una subvenció de 8.000 pessetes per fill i mes durant divuit anys, que es podria capitalitzar en els tres primers anys transformant-se llavors en una subvenció de 40.000 mensuals. El Conseller en Cap, Artur Mas, li va contestar donantli la benvinguda a les polítiques d’ajuda a la família que CiU defensa des de fa anys. 5 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 La política que proposem no prové de la ideologia de suport a la família tradicional a que es refereix Artur Mas. Les coses han canviat. La prova és que Pujol porta vint anys al govern i ha fet molts discursos sobre la família i la natalitat, però no ha adoptat cap mesura que faciliti que les parelles joves puguin tenir fills sense que la dona hagi de deixar de treballar o s’hagi d’enfrontar a fortes dificultats. Els resultats són a la vista. Però Pujol ha insistit en la necessitat que els catalans tinguin més fills en multitud d’ocasions i fins i tot ha atacat les esquerres pel poc interès mostrat per aquest tema. No es tracta de fer discursos moralistes sinó de proposar mesures. I nosaltres constatem que les parelles joves necessiten avui dos salaris (o com a mínim un i mig) per fer front a les seves despeses i mantenir un nivell de vida digne. Per això la major part de parelles joves catalanes ha optat pel treball de la dona fins al punt que la tasa d’activitat femenina en la franja dels vint-i-cinc als quaranta-cinc anys és similar a l’europea. El que succeeix és que per a moltes dones és molt difícil o impossible treballar i tenir fills. I així les parelles joves han retardat l’arribada dels fills i la tasa de natalitat catalana –fins i tot més que l’espanyola– és la més baixa d’Europa. L’única solució és desenvolupar una política d’ajuda a la família real –no la família d’Aznar i Pujol, en la que els avis tenen cura dels nens i les dones, de la casa i dels avis– que faci compatible el treball de la dona amb tenir fills. I que permeti als jubilats, que cada vegada viuen més anys i tenen altres interessos, no quedar-se limitats a la cura dels seus néts. Per això és necessari premiar la natalitat, incrementar el nombre d’escoles bressol... En resum, invertir en les parelles i les famílies enlloc d’intentar culpabilitzarles amb discursos moralistes. Perquè si no s’arregla aquest tema Catalunya necessitarà un nombre d’immigrants superior a la seva capacitat d’acollida, el que crearia problemes de tota mena. Però vivim en societats en les que inevitablement augmentarà la immigració. Hi ha països sencers que veuen a la televisió com es viu a Europa i creuen l’Estret. El fenomen és imparable i és una conseqüència més de la globalització econòmica. En part sí. L’oferta d’immigrants que volen venir a Catalunya augmentarà. Però la demanda d’immigrants per part de Catalunya, que és inevitable i fins i tot convenient, no ha de ser tan gran que no permeti l’acollida ordenada dels immigrants que necessitem, que han de tenir tots els drets però han de venir de forma legal i pactada. Vull dir-ho de manera clara. La immigració és necessària, però sense control de fluxos i sense papers legals provocarà greus problemes de convivència i de seguretat. Però el que vostè diu té una certa semblança amb el que el PP ha pretès amb la nova llei d’estrangeria. Tot el contrari. El PP fa un discurs molt dur sobre els immigrants que és una negació de la realitat. Aquest discurs pot satisfer les mentalitats conservadores, però 6 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 després no es pot aplicar perquè l’Estat espanyol està demostrant que no té capacitat policial de control de l’Estret, ni capacitat administrativa per retornar els il·legals. La conseqüència és la creació d’una franja de població immigrant a la que no es vol legalitzar, però que no es pot expulsar, a la que es condemna a treballar a l’economia submergida (cosa que afavoreix els sectors empresarials més retrògrads), o a malviure recorrent a la petita delinqüència. Aquesta és la font (a judici de molts ciutadans, que simplifiquen les coses) d’una lamentablement creixent inseguretat ciutadana que a Catalunya és encara més greu, perquè el canvi de model policial (substitució de la Policia Nacional pels Mossos) fa que, almenys a curt termini, estiguin disminuint els efectius policials. En resum, la política d’immigració del PP, que CiU recolza de bon o mal grat, és una política de discurs hiperconservador i de pràctica superpermisiva que, en conviure amb un esforç inversor nul per acollir els immigrants i amb una falta d’efectius policials, pot crear problemes de tot tipus, per exemple la inseguretat ciutadana i la degradació de determinats barris, que tenen causes diferents, com ara la incapacitat governativa per garantir el que per a mi és una obsessió: barris tranquils i escoles dignes. I quina és l’alternativa? Tot el contrari del que es fa. En primer lloc, una llei més oberta i menys hipòcrita que es basi en l’exigència del control de fluxos i de la immigració legal. Després una forta inversió pública en escoles, carrers i policies per evitar la degradació dels barris de la vella immigració (la de les onades d’altres punts d’Espanya), que no poden convertir-se en guetos dels quals hagin de «fugir» els fills dels immigrants de fa quaranta o cinquanta anys. Refusar formalment la immigració, admetre-la a la pràctica i no intervenir l’imprescindible en els barris de les nostres ciutats per acollir els immigrants de forma ordenada –sense que es converteixin en guetos– és d’un cinisme absolut. O sigui, que vostè considera que acollir la immigració exigeix augmentar la despesa pública. És una exigència ineludible. Als barris que es degraden es creen les condicions que permeten l’entrada desordenada d’immigrants. Això pot provocar que antics veïns residents marxin, el que pot degradar encara més el barri. Al final les condicions s’apropen més a les d’un gueto i els preus dels habitatges es desplomen, el que significa un desastre pel barri. El fenomen s’ha donat en part a Can Anglada, de Terrassa, i als Pisos d’en Garcia, de Manlleu, un barri que era l’orgull de la població i on ara els pisos han caigut a dos milions de pessetes, però amb transaccions per menys de la meitat. Quan al 79 vam arribar al poder municipal de Barcelona pensàvem que el descens del preu dels pisos en algun barri podia ajudar a resoldre els greus problemes de l’habitatge, que segueix essent car i de difícil accés pels joves. Ara sabem que estàvem molt equivocats. Quan els preus de l’habitatge es desplomen en els barris difícils és que la gent fuig i el barri ha emprès el camí, de difícil marxa enrera, cap a la degradació. 7 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 I per què creu vostè que el PP fa aquest discurs tan crispat sobre la immigració i després segueix una política laxista i de poc esforç inversor per afrontar amb alguna possibilitat d’èxit aquest fenomen? El PP predica una actitud de rebuig a enfocar la política d’immigració d’acord amb les dades de la realitat, en part perquè creu en una política autoritària. Però crec que no només és el PP sinó tot l’arc de centre-dreta el que creu que la inseguretat i la por de la població a una immigració no controlada els pot ser electoralment rendible. La dreta creu que el sentiment d’inseguretat de la població pot ser una arma electoral que l’afavoreixi. I no només davant la immigració sinó també davant del terrorisme. Quan sorgeixen fenòmens complexes que no són fàcils d’entendre ni d’encarrilar, la dreta creu que la por del ciutadà, propens a somiar amb solucions miracle de llei i ordre, la pot beneficiar. I l’esquerra faria bé en no deixar que per aquest front la dreta penetrés en una part de la seva base social i del seu electorat. No només per raons electorals, sinó per evitar una de les perversions més perilloses de la democràcia: la substitució de les solucions reals per gratificacions psicològiques barates i tot soviet immorals. Europa L’atac terrorista de l’11 de setembre ha tingut i tindrà moltes conseqüències, però voldria que ens centréssim en l’actitud d’Europa, en l’existència d’una certa divergència entre l’actitud dels governs europeus i la de les opinions públiques dels diferents països. I en la incapacitat d’Europa per adoptar una posició única. El recent sopar-reunió a Londres, en el que Blair va convidar el canceller alemany i el president francès a adoptar una actitud comuna, així ho demostra. Poc després també va haver de convidar Berlusconi i Aznar. Després la presidència belga de la UE i Mr. Pesc. I finalment el primer ministre holandès... Hi ha moltes preguntes juntes. La realitat és que la tragèdia va tenir lloc als Estats Unitats i és lògic que els americans tinguin un major protagonisme en aquesta lluita contra el terrorisme. I és lògic i just que Europa sigui solidària amb els Estats Units davant un nou terrorisme que és una greu amenaça per a tot el món. D’altra banda, després de la II Guerra Mundial, i començant per la guerra de Corea, la iniciativa sempre ha sorgit dels Estats Units. I tant l’ONU com els altres països europeus n’han anat a remolc. Ara estem igual que sempre, perquè és cert que les institucions supranacionals europees encara són dèbils. L’asimetria de la reunió de Londres és una conseqüència d’aquesta debilitat. Però això només subratlla la necessitat de donar passos endavant per a la consecució d’una única veu i d’una única política exterior europea. I aquesta política comuna serà necessària perquè els Estats Units, que ara disposen d’un marge de confiança –que per altra banda estan utilitzant, fins avui amb prudència, gràcies al realisme de dirigents com ara Colin Powell–, en el futur hauran de tenir en compte altres opinions, com la de les Nacions Unides o la dels altres països de la gran coalició. I la postura d’Europa que Blair intenta encapçalar pot ajudar a l’obtenció del consens necessari tant a l’ONU com a l’interior de la gran coalició. I quina ha de ser l’actitud europea? 8 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 La meva opinió és que s’ha de reforçar el paper de les Nacions Unides per trobar una fórmula política que permeti estabilitzar l’Afganistan i mantenir l’ordre en aquell país. És una tasca que no correspon als Estats Units, sinó a l’ONU. I aquest paper dels organismes internacionals també ha de ser vàlid per jutjar els terroristes. Bin Laden ha de ser jutjat per un tribunal penal internacional. Em temo que Bush se l’estimi més mort que viu. Si el món no fa justícia, després estarem pitjor que abans. En segon lloc, el manteniment de la coalició internacional exigeix abordar definitivament la creació d’un Estat palestí que pugui conviure amb Israel. L’administració Bush està començant a modificar en un sentit positiu la seva política dels primers mesos de desentendre’s del conflicte. Però Europa pot i ha d’ajudar a resoldre l’etern conflicte d’Orient Mitjà. La justícia penal internacional, a més, haurà d’avançar i Europa té unes posicions més interessants que Estats Units. Lluitar contra el terrorisme exigirà passes endavant en la justícia econòmica internacional, i no em refereixo ara a la igualació de les rendes dels diferents països –que també–, sinó a la lluita per immobilitzar el capital i la xarxa del terrorisme que sovint està lligada al blanqueig de diner, a la venda d’armes, al tràfic d’immigrants, al tràfic internacional d’estupefaents i als paradisos fiscals. La lluita contra el terrorisme exigirà una acció internacional judicial repressora. I en aquest tema, Europa té plantejaments diferents als dels Estats Units. És possible avançar en la cooperació internacional fins i tot sense els Estats Units, com ho demostra la recent reunió de Marràqueix sobre el clima que ha confirmat les conclusions de Kyoto. Estats Units ha estat el país víctima del brutal atac terrorista de l’11 de setembre i té dret a reaccionar i actuar durant un cert temps, com a subsidiari de l’ONU, per capturar els terroristes. Però és un dret imperfecte i limitat en el temps que afortunadament està exercint de forma no del tot incorrecta. Amb tot, el més important és no caure en la temptació de pensar i d’actuar com si ens trobéssim davant d’un conflicte de civilitzacions. No és així: estem davant d’un atac brutal als drets humans més fonamentals. I aquests no es poden vulnerar en la resposta, ni posar-los en perill, més enllà del que l’ONU decideixi, perquè ella és l’única amb dret a decidir sobre aquesta matèria a nivell mundial. En l’àmbit econòmic tampoc sembla que Europa tingui grans èxits. L’euro no aconsegueix remuntar enfront del dòlar, tot i l’actual situació americana, i el Banc Central Europeu sembla menys decidit a intervenir que la Reserva Federal americana en la lluita contra la recessió. Crec que Europa està molt més marcada per les horroroses conseqüències econòmiques i polítiques de la inflació dels anys trenta a Alemanya i Àustria que els Estats Units, que no han sofert mai una patologia tan negativa de la inflació. Per això la Reserva Federal és més decidida a l’hora de baixar els tipus d’interès que el Banc Central Europeu. A més a més, la Reserva Federal té una llarga història i el BCE està donant les seves primeres passes. I el BCE ha de tenir en compte la inclinació alemanya per l’estabilitat de preus, especialment després que Alemanya fes el sacrifici d’enterrar el símbol del seu orgull nacional posterior a la guerra mundial –el marc alemany– per donar a llum la moneda única. Però no dubto que l’euro pujarà. L’any 1971 dubtava entre especialitzar-me en economia monetària internacional o en economia urbana. Contra el que podia esperar, 9 �FUNDACIÓ RAFAEL CAMPALANS FRC 3. Tardor 2001 el professor Sardá Dexeus em va recomanar l’economia urbana perquè en el camp monetari ja hi havia molts economistes. I quan li vaig preguntar per les raons de la fortalesa del dòlar enfront les divises europees, em va dir que els tancs russos estaven a trenta-sis hores de Francfort. Europa no podia inspirar en aquell moment la mateixa confiança que els Estats Units. Avui el perill no són els tancs russos, sinó el terrorisme kamikaze. I aquest ha demostrat que pot actuar als Estats Units. Entrevista realitzada el novembre de 2001. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entrevista a Pasqual Maragall per Joan Tàpia Source A related resource from which the described resource is derived FRC: Revista de debat polític Description An account of the resource n.3 tardor 2001. 10p. Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Tàpia, Joan Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Moció de censura Catalunya Oposició Model social Acció política Immigració Europa Constitució Espanya Catalanisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-11-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes