103 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/639/PartisanReview_1975_NotesonSpain_PM.pdf bbd0510863d4c3720414720b71406959 PDF Text Text Partisan Review, vXLII, n3, 1975 NOTES ON SPAlN P A S C U A 1 M A f { A ( ; A L L 1 R U B E R T de VENTOS 445 Oiily I I I J W I1ic.y t .ilk about change and democracy instead of merely anri-(.oiiiiit~i~ii~tt~ '1 Iicir new language should not be taken as an expression ofpoliiii .il I:oi~<lwill17;irfrom it. These changes have becn forced upon them by cvcsrii\, 11rc.y .itc, 111 effect, changes produced in an effort to contain ~h'tnl:c, :II)II I I I C I)if:gcst mistake of al1 would be to forget that the armed forc<.\' I),lr h i i i y l l ' i q always been the regime's sureit weapon. Pascual Maragall and Xavier Rubert de Ventos 'l'wo iliirigs happened to give at least the idea of politics in Spain a EDITORS' NOTE: "Notes on Spain" is excerptedfrom a longer account o f the political situation in Spain, sent to us in Januay, 197s. The postscript was received in May . It is hard to imagine how much Spain has changed in the last four or five years and at the same time how much things are still the same. The country has modernized. Highways (and tolls); thousands of brand-new little cars roaring everywhere; high-rise buildings; pop music; a middle class with a new game, investing in bonds and equities, and a new slang, stock-exchange jargon; a neat Europeanization of fashions (in fact of course, an Americanization, but without the lack of style that makes American fashions fascinating) ; higher wages-in a word, the thing that is called economic development, or at least economic growth. At the same time, Spain is still a backward country. Everything is undersize, insufficient, middle-of-the-road, unoriginal. Everything lacks color in colorful Spain. Highways are congested as quickly as they are built. People are discontented with their lives. The cost of living, up 15-20 percent each year, eats up higher earnings. Even land speculation, the most prosperous industry in a country that is urbanizing at an incredible pace, has become risky as young radical planners have been called in to bring order to Spain's messy cities. Politics have changed a bit. (Some would say a lot.) One can talk democracy and freedom and political parties to a degree that was unimaginable a few years ago (when people only thought and whispered about revolution). Yet the last word is (perhaps "was" when this piece gets to the reader) still that ofFranco's supporters. The last word is, in fact, on the lips of a man who literally cannot speak: Franco is too old. The point is, the regime is the same, and the same people speak for it. rncarritig. 0 1 i Deccmber 20, 1973, Admira1 Carrero Blanco, the linchpin of Franco's cffforts to ensure that his regime survives him, was blown up by Bascl~iciiatioilalists. On April 25, 1974, the fascist post-Salazar regime in Portiigal was overthrown by the military, backed by illcgal left-wing parties. The post-Carrero government, with Premier Arias Navarro at its head, had bcen trying to get across the following message: "Wc are fascists, you see, but wc have chosen democracy-some sort of democratic clothing-to survive. ' ' On the one hand, on February 12, Arias publicly promised evolution toward a more democratic state; on the other, on March 2 , Salvador Puig Antich, a Catalan anarchist who had killed a secret policeman in a Barcelona shoot-out,was executed, traditionally, by garotte, following :1 vcry traditiorial political trial. The balancing act could have worked. But the Portug~icscrevolution suddenly altered the meaning of the February promises. The press, in only slightly veiled terms, urged the Chief of the High Military Staff to imitate Spinola. The key-words "apertura" (opening, evolution) and "espíritu del 12 de Febrero' ' (the date ofArias Navarro's first speech) seemed to be enough to cover al1 kinds of democratic manifestos in the newspapers. The new Minister of Information, Pio Cabanillas, allowed it to go on. Man y ricw, and newly outspoken, magazines appeared. In Spain "the future" mearis-unless otherwise stated-tlic period following the dictator's death. In July 1974, Franco was hospitalizcd for the first time since the Civil War. Then came Greece. From Cyprus uniil the anti-monarchial referendum in December, the fa11 of the Greek Junta was used as a weapon by evolutionists inside the system. In effcct, tlle Portuguesc-(iscek alternative was a paradigm of "how things ought to go and ought not 1.0 go." Greece was the insider's illustration of the "correct" way of fascism; Portugal, rllc cxamplc for the illegal opposition. Prepar;irioris for tlic furiire liad become, for Spain, open during Franco's illness, and they coiiiiiiiic(l t o be evcn after the throwback following the explosion of a boirib ii(.:ii- t l i ( . Iieiid(.l~iartersof the national police in Madrid. �P A S C U A L M A R A G A L L 1 R U B E R T de V E N T O S Some intellectuals were arrested, supposedly for having helped Basque nationalists in the bombing, for it had served perfectly to create an atmosphere of anxiety within the government. The Minister of Information was fired ; the liberal Minister of Finance resigned in sympathy , and a number of voluntary resignations and dismissals followed. Arias himself was said to be on the verge of quitting. The real decision making, of course, is done in the corridors of El Pardo, Franco's official residence, and at the private dinner parties of rival or allied figures. After some lobbying, Arias worked out a compromise. He would stay if his proposed Law of Political Associations was passed before the end of the year. The bill was presented on television by an apparently disappointed Arias, who pleaded for patience and understanding. Under the bill, associations must be passed on by the Consejo Nacional de Movimiento-the remains of the old Fascist party, now a sort of consultative body. The mere possibility of a public quarrel among Franco's heirs about who is going to get what scares the ultra-rightists. It looks, however, very much like the last scene in this period of Spanish political life. Who would be elected if free elections were held tomorrow in Spain? Nobody knows for sure. This is what worries the moderate right, as well as its foreign friends, starting with the United States. Only the conservatives and the far right are likely to be able to pul1 together ; forming associations also serves their needs. What is important here is that the resources that the Francoists are accustomed to draw upon are at odds with those needed for the future, and they know it-from Girón, the old hard-line Falangist leader whose words today are reminiscent of a certain period of Peronism, to Fraga Iribarna, the ex-Minister of Information who presents himself as a man of the center ready to make a coalition with the "left" (that is Christian and Social Democrats), to those long-time monopolists of government posts called the Opus Dei. They ruled for many years beneath Franco's shadow, allowing him to make and unmake strange combinations and trade-offs among them, as long as this was the safest way for the Spanish oligarchy and bureaucracy, which they al1 represent, to go on clipping the coupons of economic development. The secret of Franco's so-called unique ski11 in arbitrating conflicts is that he was and is the resultant vector of their forces, rather than an externa1 ruler imposed by the military on the wealthy. The success of tliese classes in retaining power had depended, in great measure, on their capacity for self-effacement whenever necessary. Now this is 447 no longer a viable way of creating governments that represent a balance of their interests. They feel the need for public debate and traditional parliamentary practices. They need to know "who is who" in a society that they rule but don't quite know. They need a different and more rigorous selection process for their political representatives in the transition period ahead . But even if nobody knows who would win a national election, many of the people on the top sense that they would be wiped out if such a free contest were held. Now, no ruling class in its right mind is likely to organize such an election. It is more likely to crumble before such an event occurs. This is why their provisional unanimity is now based on the catch-word "Hurry up!" Upon this complicated mixture of self-deception and truth, a tacit pact is probably in the making between the regime's more liberal and intelligent figures and the more hard pressed among the illegal opposition, at the expense both of regime hard liners and the radical oppositionists, who urge ruptura" rather than "apertura. " " Last November 14, not long before public discussion in the Consejo Nacional of Arias's bill on political associations, there was a meeting in Madrid of various democratic and evolutionist leaders. The leaders were absent when the police arrived; they hurried to Dirección General de Seguridad and tried to be arrested-without success. Prime Minister Arias then managed to leak to the press his ignorance of the raid. Those who were arrested represented al1 the forces said to be in contact with the Prime Minister before October : Catalan democrats and social democrats, Spanish socialists like Felipe Gonzalez, and social democrats like Dionisio Ridruejo, an ex-Falangist leader who was welcomed as a traitor in the political police headquarters, the son of General Diaz Alegria, the chief of staff urged last February to emulate Spinola, and others. These are the people waiting just behind the door. They won't enter the association game, but they won't openly boycott it either if they are assured that the bill is only a beginning. Their chances would be good in an election. They have money, political experience, and access to the media, in varying degrees. Above al1 they are outsiders, not insiders. But they have no grass roots organization, with the exception of the P.S.O.E., the Spanish Socialist Party. Still, it is only a baby compared to the Communist Party ; its strength no more than that of an infant compared to the total force of the revolutionary groups to the C.P.'s left. And here lies the problem. If the evolution gets "out of hand," these �P A S C U A L M A R A G A L L 1 R U B E R T de V E N T O S moderate groups probably wouldn't be able to guarantee an orderly return to democratic "normality" without the help of the C:P. But the Communists can't by definition be made part of any plan acceptable to the evolutionists, because if they were, the far right, the bureaucrats, and the military would not be alone in asking : "Why the he11 did we fight the war?" Most of the Spanish bourgeoisie would raise the question. 449 he is also said to have told Nicolás Franco that the only thing the Communists expect from Juan Carlos is that he'll quit.) To theleft ofthe C.P. are the Maoists and Trotskyists. Since '68, they've been strong in the universities and even high schools, and among the illegal teachers' unions ; they also have a constituency among the working class, in the factory and the neighborhood. But on the whole, after a period of anti-liberal "leftism, the Maoist and Trotskyist groups joined democratic coalitions with the C.P., the socialists, and Christian Democrats. A case in point is the Assembly of Catalonia, a huge illegal body embracing al1 the parties and also Catalan autonomists. Perhaps the broadest based of the political groups in the country, it's been around for years, meets and is trailed by the political police every once in a while. ~ r o mthe ~ S s e m bcould l ~ come a provisional governrnent for Catalonia. But the C.P. and its right-wing allies in the Junta Democrática might bypass the Catalan Assembly in order to make a quick deal. Evolutionists, particularly if theylrearmy men, or have held government jobs, are likely to be uncomfortable with the prospect of a truly popular state. As the Democratic Junta's manifesto proclaimed : "The non-continuity of the Regime is required for the continuity of the state." " The Communist Party plays a central role in the whole affair. Its force has been patiently amassed through a thousand fights and lately also through clever bargaining with the monarchists, such as Areilza and Calvo Serer (both followers of Don Juan, not Juan Carlos), Catalan industrialists and bankers such as Durán Farrell, Trias Fargas, and Jordi Pujol, and al1 the middle-class democratic groups outside the law. Democratic leaders, evolutionist insiders, liberal generals like Diaz Alegria, and Nicolás Franco himself, a nephew of the dictator and a prominent figure in Prince Juan Carlos' staff-al1 are secretly, and anxiously, getting in touch with the Communists. The party itself isn't denying the contacts are being made. It openly advocates a "pact for freedom" in exchange for legal recognition and minimal liberties. It was a prime mover in the coalition of monarchists and businessmen, called the Junta Democrática, that formed in Paris during Franco's illness in July '74. Itis not hard to see how, even though the word "Communist" is taboo to the people on top, many of the political men representing similar interests feel impelled to deal directly with the C.P. Five thousandmembersstrong (according toacautious 1972 State Department estimate), the Spanish C.P. is a well-oiled machine that publishes five papers and magazines, has infiltrated theofficial unions at the factory and even . at the city or provincial level. It could easily quiet the more radical groups that squabble al1 over the country by imposing on them the hypothetical terms of a hypothetical agreement with evolutionists and mild democrats. The party's main target now is the army (the Portuguese alliance serves them well as an example). For unless the armed forces are, at the least, passive about the possibility of the C.P. holding positions of power, there's no clear way in for them. They probably wouldn't use the old slogan of a national or general strike (it's more and more the property of the extreme left, anyway), except as a tactical show of force to clear the way for compromise. The C.P. is playing a waiting game. Since Carrero was killed, it has cooled off mass movements ; and Santiago Carrillo, the party's general secretary has said that the Communists would accept a monarchy freely chosen by the people. (But Evolutionists are also not likely to recognize that the question of national minorities is a live onp, for one of the principies that has unified the upper class and the bourgeois elite around Franco is his insistence on "the unity of direct reference both to the necessity that Spain's lands and peop1es"-a those classes (including the Basque and Catalan industrialists and bankers) felt for a unified, protected national market, and to the centralist feelings of the Castilian rural and urban middle-class from which come many state and army officials. To the extent that the Civil War of 1936-39 protected the interests of capital in general, much of the northern business world in Catalonia and Euzkadi supported Franco at the price of their national pride and their interest in free enterprise. Today, however, the northern middle class is no longer willing to swallow Castilian centralism, and the northern rich see that the Francoist Regime is not able to get them into the Common Market. Understanding that the slogan of Spain's unity appears to them a mere cover for continuing an inept, dictatorial Regime that is unable to cope with domestic diversity and foreign challenge makes it easier to understand the Catalan Assembly, and, more important, the wide support for the nationalist movement ETA (Euzkadi Ta Askatasuna, or "Basque Country and free- �P A S C U A L M A R A G A L L 1 R U B E R T de V E N T O S dom' '). When an ETA commando "executed" Carrero Blanco, the initials of this organization became magic words for most people. "ETA had dared. " A long history of fear and hate began to be rationalized. The "quiet maturity of the Spanish people," which the Regime heralded at that moment, was only the passivity brought by momentary shock. It belies the officials' own certainty that someday everything is going to change overnight after a sign is written on the wall. They simply couldn't believe that Carrero had been blown over a church wall and their own heads were still on their shoulders. Arias, after all, in 1939 was the 'LJackal of Malaga." Mayalde, vice president of the puppet Parliament, was the man who travelled to Nazi-occupied France to get the President of the Republican autonomous Government of Catalonia, Lluis Companys, and bring him to Barcelona to have him executed. And so on. Salvador Puig Antich's execution is only one of the most recent on a long list. It took place after those at the top were unable even to explain who the executors of Carrero Blanco were, and it was meant to make clear that it was they who had decided "to go democratic." Their names, the execution was meant to signify, were not on the wall. Yet democratization is simply too late. It could have worked in 1945. It could also have worked in 1957-59, when the Opus Dei, speaking a technoctatic, Europeanized language, began to give the cabinet a "new look." It could even have worked a couple of years ago, when the crisis of the West did not seem as plain as it does today, when Caetano and Papadopoulos were still in power and post-Gaullism reigned in France. Not today. This is what the ousted Opus Dei and the collaborationist Christian Democrats whisper in Franco'sear. Today an "opening" means a "break," and the only way to stop ETA is to give in to democratic pressures more than is safe for the regime. And in fact, there are few chances of "opening" without "breaking" the regime. But there is also no clear way of reassuring the executioners, tracked and trapped by ETA commandos, denounced by a freer press and despised by everybody . That is, there is no way to continue to balance political punishment with a show of democratization that does not include opening wide enough to bring in the moderates for such a policy mix. In sum, the political equations have no straightforward solution so long as the figures in the regime remain tied to an evermore burdensome and decrepit Franco. I t has yet to be seen whom the military will support. An attempt on the part of the more fascist generals to block any democratization could tip the balance in favor of the Dernocratic Junta among the more liberal military men. Confrontations have already taken place between the army's political extremes. Middle-of-the-road military men, it is assumed, will back Juan 451 Carlos, even though thc Prince is not their political dream. This again is the Democratic Junta's biggest problem. Juan Carlos could count on this diffuse rnilitary support to win short-term recognition by the democratic forces if he enacts a program of change not too different from that advanced by the Junta's Manifesto. This is why 1975 could be the year of the hasty coronation of Juan Carlos. and then of his overthrow. What about the intellectuals? Theirs is a long story. From the end of the war through the fifties, those still alive in Spain collaborated culturally, hoping to give some kind of formal expression to the fascist "idearium." Finally, the last of them defected-the Falangists to Marxism, the Catholics to amore liberal Catholicism. And in fact, liberal Catholicism became for a while the only way to express the longing for social and cultural change. Since the mid-sixties the Spanish intelligentsia has been responding to the same currents as have Western intellectuals. The new influences made themselves felt in milder and second-hand forms pethaps, but they contrasted more sharply with a flat and insipid past. The crisis of the myth of unlimited growth ; the collapse of welfare statism ; the sense of a cultural limbo which despite repression had come over the Pyrennees to Madrid and Barcelona along with the Spanish economic miracle; since 1968, disillusion with e revolution ‘ now" ; since 1971, disillusion with the "cultural revo1ution"al1 have meant that the intellectuals' political and social concerns have turned back to classic political and nationalist issues (whether Basque or Catalan). In the early sixties, the Spanish intellectuals had incarcerated themselves in the clandestine political parties. But now, their sensitivity to what they see as imperial patronization-of the Social Democrats by the Americans; of the Communists by the Soviet Union; of the Christian Democrats by the Vatican-has meant many of them have joined socialist reconstruction platforms. It remains to be seen how they will steer their way through two clear dangers: The Scylla of leftists' intellectualism, the creation of a party of and for the intellectuals2. la the P.S.U. ; and the Charybdis of pure electoralism. The Spanish oligarchy, it has been argued, needs America as much as Arnerica seems to need Spain. The United States' military presence, the argument goes, can be used as a symbol to discourage domestic upheaval. And Franco's Spain, it's true, has been useful to the United States, as an �P A S C U A L M A R A G A L L l R U B E R T d e VENTOS investment as well as a defense base. But it is possible, after al], that the American interest, as interpreted by Mr. Kissinger, will see itself better served by Arias than by Carrero and his technocrats in the Opus Dei, ousted after his death. The essential question, after all, is stability, in the European defense alliance as well as in Spain. The Opus Dei was instrumental in Juan Carlos's nomination as Franco's successot but, as the confusion of last summer clearly shows, was unable to manage a transition. Portugal has meant another change in the balance of power in the Mediterranean requiring, in the State Department's view, a more flexible Spanish Government than the CarreroOpus Dei combine, reminiscent of Gaullist pride and blindness. Perhaps for ideological as well as strategic reasons, Kissinger has implied that the European Social Democrats should be both more concrete and more flexible in whar they ask of Spanish officials. He would, apparently, like to see a strong, Western-oriented Social Democratic force loosen the C.P. 'S grip on the popular opposition movement. Until a few months ago, the Spanish Communists, like the Italians to whom they are closely linked, were not on very good terms with the Soviet Union. Ironically, chis fact probably militated against the American interest, since America is not essentially anti-Soviet, but rather, anti-socialist and anti-Communist. As capitalists begin to think of the Soviets less as the Fathers of Socialism and more as trading partners, rhe best guarantee of a ''good boy' ' C.P. in Spain, or in any European country, is a Soviet-oriented C.P., respectful of Soviet-American agreements. Hence, perhaps, the surprising reconciliation of the U. S. S.R. and the Spanish C.P. last fall. The new friendship will increase the party's credibility to the right. Spain, it's been said, might tip the balance of Europe to socialism. Such prophesies add little to a correct understanding of events. But the American left should be awake to the need for blocking the tendency of America to prevent further advances toward socialism. P.S. The latest international developments seem to validate what we've said above. Efforts (including American) to get Franco to retire in favor of Juan Carlos, on the basis of a limited "democratic" pact embracing the moderate left and excluding Communists and ETA independentists, continue. President Ford's visit to Madrid should be understood against this background. Divisions within the military led some of them (like Comandante Bosquests and Capitán Julbe) to approach democratic oppositionists (and be arrested); they only accelerated maneuvers in the circles and around the regime. 453 The danger of isolation is leading the purists in the C.P. to forget their divisions over the question of the "opportunism" of the Junta Democrática. Meanwhile, the emergente of broad socialist groupsoutsideof the C.P. and the Junta indicates how determined more and more people are to fight an easy transition towards an adulterated franquism without Franco. Above all, ETA's figl-it against the para-military and political police illustrates the sharpness of the contradictions the regime has been breeding for 35 vears. It cannot evolve short of a radical democratic rupture. WORLD MlLlTARY AND SOCIAL EXPENDITURES 1974 Ruth Leger Sivard -, A study of contrasting rnilitary and social priorities, with comparative data for 132 countries. $2 post paid WMSE Publ ications, Box 1003, Leesburg, Virginia, 22075 L Her most e x t e n s i v e c o l l e c t i o n of new $7.50 poems . Dufour E d i t i o n s , I n c . C b e s t e r S p r i n g s , Pa. 19425 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1550 Title A name given to the resource Notes on Spain Description An account of the resource v. XLII, n3, p. 444-453 Source A related resource from which the described resource is derived Partisan Review Creator An entity primarily responsible for making the resource Rubert de Ventós, Xavier Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975 Subject The topic of the resource Economia Espanya Language A language of the resource Anglès Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article publicat al volum XLII número 3 de 1975 de la revista Partisan Review. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2588/19890303d_00329.pdf 3be6b0fae9061f84ab137ceaa9c0e49d PDF Text Text ·, t )J/ (j ./ fut"'<-' c.... [JSLf/1~'1 J"c &r'if - t0t~ [)lA ¿~ ( , "'- V ' C-., 1 A.~'--af.: ~ ~ lMfVLt_ l._f_, ---:) k ~. . ~­ {,. -w{;{- V~ f'v ·"""" f G<A-"-----, !~ Notes Alcalde per a a la intervenció de l'Excrn. la Jornades Cloenda de les Sr. de Presentació de l'Enquesta Metropolitana 1986. Barcelona, 3 de rnar9 de 1989 �Comentaris I. polítics sobre enguesta metropolitana (*) 1.-Intrument d'informació i analisi per orientar acció pública. Voluntat de continuar. Ja es comen9a a preparar nova enguesta (89-90). Enquesta la raó metropolitana és la principal activitat i fonamental que justifica existencia del IEMB. 2.- Nova Enquesta manten ir l'ambit pot ampliar-se fins a Regió dels municipis 27 uni com I ~ t:~ S(}!:. d'analisi per fer comparacions. Cal, pero, col.laboració Important col.laboració de altres l~INEM Institucions. en Enquesta feta. Pel futur esperem altres col.laboracions. També de la Generalitat. 3.- Ajuntament de Barcelona contradictori que problematica global, localment, fragmentada, i hi ha assumeix el fet un territori amb una encara que s'expressi una realitat 2olitico-administrativa que dóna lloc també a pertenen9a i d'autonomia. No podem, sentiments Borja. de pero, defugir (*) Aquest text ha estat facilitat al Gabinet pel Sr. ~ Jordi ¿ �-2- "•'\"'-" J \1 l'existéncia d'una ciutat rea _, el que vol dir que instruments d'actua~ió conjunta i també calen redistribució d'aquests social i territorial. de L'IEMB és instruments i amb funcions més un globals, més polítiques la Mancomunitat de Municipis. II. Notes conclusions sobre de l'Enquesta Metropolitana FETS A DESTACAR EN LA PRESENTACIO DE L'ENQUESTA METROPOLITANA - Potser el fet més important a destacar és el de _ ___ _____ _ ___ la constitució d'una base i un projecte de , - - - _ de dades recollida . ' - -· sistematica d'informació sobre processos --- --- socials, ------------ - fet que mostra de fer estudis únicament concrets sinó que ja puntuals disposar de d'informació periodica més potents, llarga permeten socials benestar. i els de coneixer efectes no de be les es tracta sobre temes d'instruments únics que a la les tendencies polítiques de �-3- - Dit als aixo, i per a referir-nos més r esultats de la primera edició Metropolitana que destacar molts exempl e, el es presenta aspectes, paper de conjunt d'aquesta area. concretament de l 'Enquesta avui, es els quals, entre Barcelona en poden per relació al En efecte, Barcelona actúa com a centre urba extremadament important , tant des del punt de vista de l'oferta de llocs de com pel que fa a l'tracció comercial, lleure venen ve u re i sobretot, simbolica (per treball cultural, de exemple, quan forasters gairebé tothom (93 %) els porta a lloc~ ~e~ Ba':cel~na'----cce~~~C:ia_~en_:_ ~ Montjuic, ·y que es confirma com el llocr més atractiu de 1 'area. / L'area no Barcel ona és un territori policentric, sinó que concentra gairebé totes les funcions de centre urba d'ús no quotidia. - Alhora pero, Barcelona com /' també a cal remarcar centre urba per part --- ------ ------~--~---, ... ,. nombre <:- - que l'ús d'un de gran - - -- -- - · - - -- de persones que viuen fora de la ciutat ____ __ ,,_, ____._..,. ~-------·---~-----·~------------ - - ------------- - - ---- - --..._"' ...-...---~----· " -~ ~----- ----- produeix al mateix temps que un fort arrelament -- -- ~~--~· - - . es en els municipis on viuen. Peques persones d'altres _.. ---------- - -municipis desitgen viure a Barcelona, i peques , .. desitgen s'expr essa viure als centres urbans. En general una elevada satiasfacció en relació al \ �-4- propi barri o municipi, cosa que queda reflectida en la poca mobilitat en l'habitatge, si la comparem amb altres ciutats europees. mena Hi ha, per tant, una d'equilibri entre l'ús de l'espai immediat i l'ús de Barcelona coma centre, que no es presenten com a actituds en conflicte. - Hi ha més acceptació de Barcelona _eel:"__ pa_rt -- ---- -- -- -- - - - --població de l'area que a l'inrevés. d~-- la ( - e · - Globalment, ciutat Barcelona esdevé molt rapidament una terciaria i professional, davant d'una periferia basicament obrera. P~ro t~;bé--hi-iia grans ctíferencTes_______ine-erñiis- -~a ,-------- ------- ----- districtes ·- la ·-·-- i uns altres. socio-economiques deteriorament jubilació ·- ... ----------.._ ciutat, Es mantenen importants, diferencies de la plena ocupació i el pas són únicament d'ingressos, de moments de crisi, pel a la Les desigualtats no sinó també de capacitats uns agreujades de molts individus. d'equipament, entre per a fer vivenda, front a fins i tot de tipus de lleure i d'utilització de l'espai. - Cal seguint fer menció de la pobresa, altres estudis, que hem definit, no en termes de qui passa ') �-5- .. ( ( ~, gana, sinó de qui troba es lluny de les -po~ibl ~~-:itj an~~-~~-- -la població. La pobresa es - - -- -sobretot per la manca de treball - ___.....-- - - L'oriaen ~ - -~~-- migratori é- ~--~ no variable descriminant, a altres fets, les en és si f-~r mateix una sinó que va associat sovint com el baix nivell educatiu, o, per l lars on tots els membres són nascuts fora Catalunya, d'edat el fet que es tracta avui mitjana molt elevada, de i per tant de llars pateixen e l s efectes de la vellesa. - Hi ha tendencies a cultural encara una i lingüística, molt d'origen notables geografic, certa homogeneització pero les diferencies Les fortes són diferencies cultural o social, no donen, pero, una gran conflictivitat. Aparetment hi ha una compartimentació social grups amb conviuen que fa que poques els relacions diversos i pocs conflictes, probablement perque l'any 1986, quan es va fer l'enquesta, es vivia encara una situació de cris i economica que limitava molt les possibilitats d'ascens social. �-6- - En aquest aspecte, s'observen peques tendents a l'ascens social. oberta és actituds L'única via que sembla l'ensenyament, i es constata una aspiració molt generalitzada a que els fills facin estudis superiors. grups - Queden en situació preocupant: molt socialment, una de les zones amb més dificultats de tota l'area és Ciutat Vella; pero també a Nou Barris i en altres zones s'observen situacions molt precaries, manca de que no diners, d'instrucció, i, consisteixen únicament sinó en en els general, baixos en en la nivells la manca d'oportunitats en tots els terrenys: manca de feina o precarietat, limitació limitació dels contactes personals, de la informació a la que es té accés, limitació d'accés als recursos economics, etc. aquests és grups, important el paper de la familia en molt coro a suport en les situacions extremes. Aixo explica que la família tingui encara una for9a En aquest territori, a diferencia del passa en altres ciutats europees. gran que �ENQUESTA METROPOLITANA 1986 Condicions de vida i habits de la població de l'area metropolitana de Barcelona L'enquesta lloc, metropolitana té un doble objectiu: en primer s'ha volgut crear una base de dades sistematica sobre les característiques socials de l'area metropolitana. En el moment en que l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona ens va encarregar la con fecció de l'Enquesta, fa quatre anys, vam creure que calia anar més enlla d'un estudi puntual, i que era necessari crear un sistema de recollida periodica d'informació de social per poder analitzar, produeixen. caracter a mig termini, les tendencies que es Aquesta analisi només és possible amb instruments de caracter periodic. En aquest sentit, pensem que el majar interes de l'Enquesta és la presentació de la base de dades existent i el projecte seu caracter periodic, del ates que se n'esta preparant ja una nova edició. El segon objectiu de l'Enquesta és arribar a una radiografía acurada de les condicions de vida i habits de la població d'aquest territori. Així, com a resultats concrets, podem dir que l'area es caracteritza per una població d'una gran diversitat �-2- d'origens geografics, els quals conformen una societat que podríem qualificar de gresol de cultures múltiples. Cal fer notar la baixa conflictivitat entre aquestes diverses cultures, sorprenent si la comparem amb el que succeeix en altres societats sotmeses a fenomens similars. Es detecten, a través d'integració del conjunt, la població, de l'Enquesta, forts elements estabilitat i arrelament creixents inici d'homogeneització cultural, etc. Així, de per exemple, si bé només el 43% dels habitants de l'area es considera de parla catalana, s'observa una tendencia a la millora del coneixement del catala, sobretot entre les generacions més joves. L'Area amb Metropolitana es presenta coro una unitat una forta mobilitat interna. neuralgic d'aquest territori, com a centre concentra, de consum, geografica Barcelona ciutat és el centre sobretot coro a mercat de treball i activitats en aquest territori, culturals i lleure. Es la més elevada taxa d'activitat de Catalunya i una de les més altes d'Espanya. Barcelona professional, esdevé rapidament una ciutat terciaria i davant d'una periferia basicament obrera. Aixo pot tenir conseqüencies polítiques importants en el futur. �-3- Divisió entre promocionar-se, precari un col.lectiu amb treball segur, que pot amb unes condicions acceptables, i un col.lectiu (aturats, submergits, temporals) que tipologicament tendeixen a enfrontar homes madurs amb joves, dones i vells. Grans augmentat diferencies com a socio-economiques conseqüencia que del deteriorament semblen de haver la plena ocupació i del pas a jubilació de molts individus. Amb la pobresa económica coincideix una posició de débil participació en els béns i oportunitats socio-culturals i amb poques possibilitats de millorar en el futur. Les tres formes de desigualtat més generalitzades a la nostra societat són les de sexe, edat i classe. Cadascuna d'elles fa que les dones siguin un grup més heterogeni que el dels homes; de fet, resta de el sexisme es tradueix, factors com l'edat o el negativament, amb entre altres coses, nivell d'estudis en que la incideixin més intensitat entre les dones que entre els homes. Amb constatar societat les dades de l'Enquesta Metropolitana 1986 hem que el sexisme com a fenomen generalitzat a la pogut nostra és molt més intens al món domestic (la família) que no �-4- pas al món públic (el treball remunerat, Hem vist també els estudis, que l'alta esperan9a de vida de les etc.). dones tradueix en solitud i pobresa a la fi de la seva vida. es Hem pogut constatar finalment que l'eliminació de discriminacions per raons de sexe es materialitza amb la promoció d'una minoria privilegiades, poc a veure dependencia especials (si amb de dones unes condicions de vida i treball que tenen amb la gran majoria, financera les quals estan respecte als seus marits sotmeses o dificultats per trobar feina remunerada, pares, a amb i treballant sumen les hores de treball domestic a les de remunerat) més hores per terme mig que els homes. Es constata, finalment, que les fortes desigualtats socials que es produeixen en l'area queden, per mitja de relativament dues institucions: en certa manera, la familia, limitades, que és més forta que en altres ciutats europees, encara fet que provoca que la nostra sigui encara una societat molt familista, i l'Administració indirectes tendents socials. 1oca~, que a través de opera un cert reequilibri recursos directes i d'unes diferencies socials a augmentar pel desenvolupament dels altres processos � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Notes per a la intervenció de l'Excrn. Sr. Alcalde a la Cloenda de les Jornades de Presentació de l'Enquesta Metropolitana Subject The topic of the resource Congressos i conferències Àrea Metropolitana de Barcelona Model social Barcelona Planificació Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1185/19890228d_00325.pdf 5934efa2c0768732d1720f07891fc069 PDF Text Text NOTES PER LA INTERVENCIO DEL SENYOR ALCALDE A LA SESSIO DE SITGES DEL DIA 28-2-89 1. Des de l'inici del mandat, amb la inauguració de les sessions de la Comissió Tècnica no havia tingut l'ocasió de fer una sessió de treball amb tots vosaltres. Això significa que tinc plena confiança en el treball que esteu fent i en els equips que hem constituït. Indubtablement, si no hi hagués aquesta confiança, la meva intervenció hauria estat molt més intensa, ja que el bon funcionament de l'Ajuntament és el mandat central que hem rebut dels ciutadans. 2. Gràcies a que estem aconseguint un Ajuntament més eficaç i eficient hem pogut posar en marxa amb tanta ambició, tants projectes que han de fer canviar aquesta ciutat i garantir una millor qualitat de vida dels seus ciutadans. En la primera etapa de l'Ajuntament democràtic l'objectiu era preservar la ciutat, garantir que no es degradés més. En una segona etapa vàrem poder iniciar la reconstrucció, no només física. Vàrem començar també a apropar l'Ajuntament als ciutadans. La descentralització és l'exemple més clar d'aquesta política. �-2- Ara ja podem pasar a l'etapa de recreació de la ciutat, de posicionar-la en millors condicions a Europa. Per això, no cal només la participació dels agents econòmics, polítics i socials. Cal que nosaltres siguem capaços de crear una organització viva que respongui a les exigències del canvi de ciutat i en sigui el seu dinamitzador principal. 3. Esteu tenint un debat intens i molt profund que només és possible quan una organització és dinàmica i té idees i capacitat d'acció. Una organització sense conflictes està morta. Veient l'esquema de la discusió, he de dir que mai no havia trobat una visió de conjunt tant àmplia, una capacitat tan evident de posar tots els problemes, tant polítics como econòmics i organitzatius, sobre la taula. Peró, a més, i això és el factor més positiu, hi ha una capacitat per aportar solucions als problemes. El sacseig organitzatiu que vàrem generar a l'inici de l'últim mandat, difícil de dur a terme des d'un punt de vista humà i personal era imprescindible per adaptar l'Ajuntament a les noves demandes de la ciutat i els ciutadans. Per a cada etapa cal trobar l'equip més idoni. �-3- El canvi ha portat una crisis d'adaptació i creixement, però la missió d'un equip de govern és preparar estratègies i accions de canvi. Per això és important la reunió d'avui ja que esteu enfocant les principals línies que vàrem pensar per aquest mandat. 4. La recreació de la ciutat a partir d'un Ajuntament d'esquerres significa que volem una Administració més a prop dels ciutadans, més al seu servei i més activa en la recerca de les solucions dels problemes. Una Administració que fomenti la participació del ciutadà, que generi un esperit col.lectiu de fer ciutat i que entengui la informació com signe de qualitat de vida. Una Administració que corregeixi els desequilibris socials i promogui al màxim la redistribució. Una Administració que vulgui fer una ciutat atractiva des de tots els punts de vista, base del desenvolupament econòmic i social i única garantia per a un creixament continuat i equilibrat per sobre de les eufòries o depressions monetàries, Una Administració que tingui un model físic del territori i garantitzi la connectivitat i l'equilibri entre tots els elements i alhora faci accessible la ciutat a tots els ciutadans. Una Administració que generi polítiques específiques en el camp dels serveis personals i que tingi en compte l'efecte social i econòmic dels mateixos. Que treballi por aportar la cultura als ciutadans i alhora es precoupi per les puntes de llança que faran �-4- atractiva la ciutat. Que garantitzi una política sanitària bàsica. Que es preocupi de definir polítiques educatives, esportives i socials, des d'un punt de vista global de la ciutat, més que intentant gestionar òrgans i dependències. Una Administració que tingui en compte que la gestió social no és un problema només d'objectius sinó també d'eficiència. Que els costos dels serveis tenen una importància política. 5. Per aconseguir aquests objectius bàsics en una etapa de creixement de la ciutat, en una etapa d'il.lusió col.lectiva en la que els Jocs Olímpics en són la manifestació més evident i en la que trobem molta col.laboració ciutadana en totes les propostes, des de la neteja de les façanes al pla estratègic, cal aprofundir la transformació municipal. Cal posar instruments per fer cada vegada una política més àmplia sobre tots els aspectes que afecten a la ciutat i garantir alhora, la gestió més eficaç dels serveis que tenim. Els que esteu al centre de l'Administració municipal heu observat amb reticència la creació d'òrgans funcionals independents que poc a poc s'han anat incrementant. S'ha de dir que és una línia tendencial positiva, que l'Ajuntament té diversos braços i que tots són Administració municipal. �-5- Per això es fa necessari clarificar les condicions organitzatives i les condicions operatives. Assegurar que el control polític és global i que no hi han accions contradictòries. Probablement cal canviar els Consells d'Administració i garantir un control global de les empreses i instituts. També cal verificar les possibles diferències de tracte econòmic i organitzatiu que s'han generat i que afecten els que quedeu a l'Ajuntament central. Estan treballant en això. A vegades és més fàcil medir l'eficiència i la capacitat de producció que la eficàcia i direcció de polítiques. Una de les línies del Pla Estratègic Municipal aborda la transformació de l'Ajuntament. Es una línia a impulsar en la que convé que hi participen per anar gestionant el canvi des d'una Administració burocràtica a un altra basada en l'elaboració i aplicació de polítiques i simultàniament, gestora, amb eficiència, dels òrgans que depenen d'ella. 6. El programa electoral pel present quatrienni abordava cinc objectius: Una ciutat per a la gent, més benestar per els ciutadans, qualitat de vida moderna, el rellançament de l'economia com motor de la ciutat ï una administració més a prop �-6- del ciutadà. Algunes d'aquestes accions són responsabilitat única de l'Ajuntament i les estem tirant endavant emprant tots els mitjans al nostre abast i cercant la col.laboració econòmica de les altres Administracions, incloses les europees, i, per què no, del sector privat. D'altres impliquen directament una activa cooperació públicoprivada i la complicitat dels ciutadans. Instrumentar la cooperació público-privada comporta definir clarament els seus límits i les garanties per als ciutadans. Creiem que fins ara és un treball ben fet, però que en alguns cassos s'ha interpretat com un afavoriment dels interesos econòmics. Es, potser, una conseqüència inevitable de l'èmfasi que s'ha posat en el rellançament eonòmic. La creació de llocs de treball ha de ser prioritària per a qualsevol Ajuntament d'esquerres. Cal afirmar, però, que el nostre principal dèficit és encara la comunicació i la participació dels ciutadans en el projecte de ciutat. Reforçar la descentralització, millorar els serveis públics, canviar les relacions amb el ciutadà, portar polítiques especifiques en aquest camp són reptes que encara hem de superar. D'això en tenim la responsabilitat els polítics però també vosaltres. �-7- 7. El gran procés que queda pendent és el de la definició de Barcelona, el seu àmbit territorial real, de la seva financiació i de les relacions amb el govern de la Generalitat, el govern Central i l'Europa de les ciutats que s'estan creant. Hem posat les esperances en que la Carta Municipal, consensuada, permeterà resoldre la base de molts d'aquests temes ja que ha de propocionar: a) Un nou marc polític, jurídic i administratiu que doni major autonomia a l'Ajuntament. b) Una nova organització política institucional que, canviant procés electoral, asseguri més participació ciutadana. c) Un nou marc de financiació, més coherent amb els altres models financers i públics que, garantint els principis d'autonomia local i suficiència financera, tendeixi al 25/25/50 que creiem just. d) La capacitat de gestió i planificació de la Barcelona real de 4 milions d'habitants, qüestió considerada primordial per tothom i el gran dèficit polític i institucional, d'avui. La Carta Municipal i el seu desenvolupament s'enfronten a una voluntat del govern de la Generalitat en la que els seus models són molt diferents dels nostres: El pla Metropolitá que s'està �-8- fent a esquenes nostres, els problemes amb els Jocs Olimpics, la no participació al Pla Estratègic, l'impuls per fer a Perpinya la zona central de la Euro regió nord-mediterrània, etc., posen en evidència les dificultats que hem de superar per imposar, no tant la nostra línia política, com l'estricta racionalitat. 8. Parlar amb vosaltres de la Casa Gran i els seus grans objectius, quan ja estem propers a la meitat del mandat, també comporta parlar i preparar les eleccions de 1991. Les enquestes actuals són molt favorables, la ciutat reconeix els nostre esforç i el valora, per tant estem optimistes. Però cal que sapiguem explicar el que hem fet, perquè ho hem fet i com ho fem, i també el que no hem fet i perquè. Què deixarem per l'endema dels Jocs i com hem escollit les prioritats. Cal deixar clar que la nostre política és responsable, eficient i afavoridora del benestar de tots els ciutadans. Només posant en marxa algunes coses de les que s'han dit avui, haurem provocat suficients canvis com per que d'aqui a poc temps estiguem en condicions d'orientar el futur amb una perspectiva àmplia i fermament optimista. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4091 Title A name given to the resource Notes per la intervenció del Sr. Alcalde a la sessió de Sitges. Reunió de Coordinadors de l'Ajuntament Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Benestar Social Barcelona Acció política Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1102/19870629d_00226.pdf 00c698734f0cf5d82d3d41fe60725a09 PDF Text Text 29-6-87 NOTES SENYOR ALCALDE PER DI`EERENTS' DISCURSOS �. v) GIAN uu\j-/._; 71 ( 11 -} Ç-19(Anz 1 uf_c.,147~ 64,11.64-1 7À U tv < 4 ¿I b/1/-"‘", --(-)4. ~-1) Gtr , ii\J ALLp 1,1A-t1 1-44L, <4' 71 1,4)cvÁ, eüttiabC-Al 114.A."1 A (11-( ..74 1:), Ovt/t:` Cr4-144_,2 71: M f , _,//1 " 111:14 Cal r 4 (-1 jc. ( 5 ' �4,1 (97- j (-k("3`•4- ce..2.-/s tfe /fe ç)-4 'tí - níA (A' e(Citrl;) 1G t e, ve i's-L Coi > �-(,d f ,¿,t, iVt 1 4 Á., 5 fruo,..rf ita.„ 1,4 b/ 4tI 0,(4,1".¿ #5 (4 1.4.4C1-44 / v-¿¿<4.4 ci 1 14.1 tcif- írT U rtt) (J' /1-) tid 9.,u1,4) c /- Ciwuti 1/ u T&-ti urwe fAy- /11)(cuS 4- if« ce ci t-r) [74 e.i4 LA Çk 14.40KL) 5004 :- -ryrk ipt j( l'ficra; t N C9 /k (A litrA Ch hit II A/ •Of (nm „LA..., 1 4 14.4.9-1/1.494"1 Irtj /, #‘114--,11 Pk1 111".4 ¿I /(t ( " PA4. 1 r /74-‘941 vi (tí-, 4 rot.j-wl/(„1 cyt...t,;‹,t; yvv 44-'1 Lit cAlub...ái c, 1.<1 I 1-4-, "11 ,5W (V a-vt\ d k..1--0 kuo..4),A.":4 cr{,1 4. ti. e-, a( ~1. c... (4. f d<-4 �)0.,t 11:4-1-vt,ty: ' 4: 1 1 . 5 44.-{„Lb igL LL.k-W n 1411.1 a, ,}5 ‘,444,2 C14-.1ii, ah F14- t¿ / Le ij 1711U ,t< ram-uu-k Lsr/,;(-7 4-1 5 7 d-t..4 t-II C 4A1 (44./41,14 • G4, cLÁ • ,j)(4...„4 (A-11- ,if,449.! 1 1_ 1tL ctt 14 ttp. LJL 0,‘-v1.1 ti ItÁru>1.—. 4,1-<4 1t--1 CL% ,Ltt, u 4 -1.44 C 6L4Y Guth li (ya, L.-14ti //(/`) “tak' t( (1,12)41,12-1.A.-, oLt (4, CA <-44.- .,1:0■-■. 44.4 �(-1.-6A---¿ ( C4 ) Le „p 9 c>i iryi. 41 Cru .¿„¿., ai ti/U' , GL4LLIfawd, Irom mit, -AA^ CC 1:,e-j-11 t CíVt, i/W.,14›-Lkii /t/tA.- U-4 `-kl 1/tAA vtivt44 ti) ííw �tè- 14-i¿Zç 5 t'o t/tLA C'\( fk" • Cco N (t-a, t~; trrL‹ ( JI AA.> 1,_¿1-4/ Uy-- 1/', ( 5- ¿AA (e' 1 4" (1, vt e ,SÁ-vtr-v„ cta, ( . C5 -Árr IrelitrLs. 1,1 L4,4—, (y /U"urt/s otfi:,\ (fc--e ) \v„..k (44 zi ''Uti/," - �(1, h 'C'LC4.¿< 1 ðv""--- Ótv, Ni t ¿'t..~ -, ).--tA_.¿., / foi,..,,, 1 -A—z ct 1). 9-1 (44 *14.1.4.4 ~t'ir j r 5:,..,..1. 114-g-Ln eLLs- IzZA.,/i-e' , Á 71.2, t),„, Ltt t f el • j cp- ‘;‘-7,■_ ri Gr...-.¿í< 14,1 ÇA 1--evk Ce C44.44 �, L I ( (OLt. tic< • rbrr-' s ctfi,f Vð 1.4 1\-€1,Qu( ) - . rUt.c 7 1 t (0k410 ,k PU, /4-LIA -1 F • CÁ‘^íijth CLIA, •44 ‘.4 2,4 ,4 CÁkì- Lf- o (,),1",/,' C42^', 14 il/L,L4, 21 ai L L c.1 .91 p."-L,v1-1,Asi; jc•:17 C , t UA...tt„,x<,C"t<...,4 y: c (4,41 Le A kt_ke‹.)3 ,L, ceu–y,t>ai ufa.4.;„ L.1 (A..w¿ f1,1,,*t ) U-It.L L44 , �V& r. (el ( 1f /4-5 cc-,-71 ^ x u() 71,4-,' vt",t,u : cul C'17) -1' (LI., r r - C LAA i.ç-1.4 if s L„„it(_<_, G o `--vt, — 5 L iteu. C- ???z P3 V( 9 co-Ctru,v, i S 114 trv ,- "r241-1, i; r&v t O 1.1i p t 1 ' L-gileql u 1111— 4 19 k1 ilr,t fl 11.-w rk. /Uf 4s-dLS 4L-(-4-•'j � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4008 Title A name given to the resource Notes Senyor alcalde per diferents discursos Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Eleccions Acció política Ajuntament de Barcelona Investidura Barcelona Description An account of the resource Notes manuscrites de PM revisant discursos i intervencions propis anteriors. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2766/19990707_NovesOportunitatsCat_PM.pdf d4479411aaf17cf645df944808af1970 PDF Text Text Ciutadans pel canvi Maragall % /ÚOÍM/H Ciutadans pel canvi Consell de Cent, 323 baixos 08007 Barcelona Tel. 93 215 41 81 / 93 272 38 38 Fax 93 272 38 42 / 93 495 54 43 email, maragall@canvi.com Là /ÛL CMMjauu per a Catal Paraules d e Pasqual M a i Barcelona, 7 de juliol de 1999 �A favor de la transparència Bona nit. En primer lloc, els agraeixo molt, de debò, que siguin aquí: demostren un interès pel que s'esdevindrà a Catalunya. Un interès que comparteixen amb una majoria de ciutadans del nostre país. Vostès han fet una aposta per la transparència i els ho vull agrair de debò. Quatre-cents empresaris catalans reunits avui aquí és una expressió de normalitat i vol dir que hi ha un desig de transparència. Volem que la nostra campanya també es pugui finançar amb recursos aportats pels ciutadans. Però d'una manera oberta i transparent. Sense cap ànim de ser massa transcendent, els puc dir que el pas que avui donem és positiu per la normalització de la política. Tractaré de respondre les seves expectatives. �Catalunya espera molt d'ella mateixa. Hi ha una gran expectativa que no podem defraudar. También hay entre nosotros algunos empresarios venidos del resto de España, sea por curiosidad, por interés o sobre todo por amistad: gracias redobladas. Intentaré hablar en un catalán que se entienda. Con buena voluntad nos entenderemos siempre. El primer missatge és justament aquest: Catalunya s'ha de fer entendre dins i fora. Tractarem que ens entenguin els ciutadans d'aquí, els de les altres Comunitats Autònomes i els de la Unió Europea. El que ara tenim és, potser, massa publicitat i "autobombo" a dins, i poques explicacions sinceres i convincents cap a fóra. No tinc cap mena de dubte sobre les possibilitats del país. Però el que ara veiem és qüé Catalunya espera molt d'ella mateixa, de les seves possibilitats. Hi ha una gran expectativa que rio podem defraudar.'! per això sóc aquí. Perquè no tinc cap mena de dubte sobre les possibilitats del país; ni cap dubte, tampoc, sobre la decisió que vaig prendre ara fa un any. Un país esplèndid Tenim un país esplèndid i ünà capital magnífica que guanya tots els ratings internacionals: la niedálla d'òr del RIBA, el Royal Institute of British Architects; el premi de �Harvard de disseny; una bona posició a les classificacions de Healey and Baker. Tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agràries competitives, uns sindicats moderns i unes classes mitjanes cultes i preparades. Tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agràries competitives, uns sindicats moderns i unes classes mitjanes cultes i preparades. Potser, això és el més específic de la nostra situació social i de la nostra herència cultural, a les ciutats i al camp. Per tant, no es justifica el tremendisme, ni és raonable l'acritud quan s'estableixen comparacions amb altres autonomies. Tenim en el territori, avui, el poder de decidir el 50% o més de la despesa pública. Encara que a Catalunya, la Generalitat, per diverses raons, no té el pes inversor que tenen altres comunitats autònomes. Espanya arribarà, en cinc o deu anys, a una situació en la qual el 60% de la despesa es decidirà en territoris autonòmics i Catalunya -que està per sobre de la mitjana- podria ser que arribés al 70% d'autonomia financera. Es a dir, al 70% de despesa decidida des d'aquí. I Ja saben que sóc optimista però també sóc obstinat. Hem d'acordar un objectiu, que he reiterat sovint, del 40-30-30 com a mitjana espanyola de repartiment de la despesa entre l'Estat (40%), les autonomies, (30%) i els 5 �El pessimisme metòdic i l'acritud encara donen pitjors resultats. ajuntaments (30%). És possible i, fins i tot, és probable. Però això s'aconseguirà amb tenacitat i amb imaginació, no pas amb pessigades ni amb amenaces. Ja saben que sóc optimista. Però també sóc obstinat. L'optimisme sense insistència a vegades esdevé una mica ingenu. Pot ser o es pot convertir en ingenuïtat. I el pessimisme metòdic i l'acritud encara donen pitjors resultats. No aporten gaire i creen males vibracions dins i fora de Catalunya. Aconseguirem aquests objectius; no en tinc cap dubte. Volem un país que no divideixi entre els que tenen com a llengua pròpia la llengua pròpia del país i els que tenen com a llengua pròpia la llengua comuna de tots els espanyols. Però els vull explicar què ha passat en aquest dotze mesos que portem des que vaig anunciar el meu compromís electoral i també vull explicar què pretenem que passi en els propers anys. Volem un país més participatiu, que no pot ser solament un concepte identitari com el que s'expressa en les emocions esportives o en altres ocasions de vibració col·lectiva. Sóc dels que vibren molt en aquestes ocasions. Ningú no ens pot prohibir aquest tipus d'emocions, però això no és suficient per desenvolupar un projecte de país. No en pot ser l'únic fil conductor. �Catalunya mereix molt més Catalunya mereix molt més. Mereix allò que els altres esperen de nosaltres. Es a dir, que sigui un país amic, un país amistós. Un país, per començar, amic dels seus ciutadans, que mereixen ser tractats d'una altra manera. Sense divisions entre els que s'adhereixen a una filosofia de govern i els que en discrepen. Un país que no divideixi entre els que tenen com a llengua pròpia la llengua pròpia del país i els que tenen com a llengua pròpia la llengua comuna de tots els espanyols. Un país amic dels seus alcaldes i dels seus ajuntaments, a prop dels seus intel·lectuals i crítics; amic dels seus empresaris i emprenedors; proper als seus professionals i treballadors. Un país, en definitiva, que no sigui desconfiat. Jo no aspiro a dir als catalans allò que han de fer. Jo no vull dir als empresaris catalans què han de fer. He tingut moltíssimes reunions amb empresaris del país. Ho saben bé, perquè són aquí. Amb la Cecot de Terrassa; amb el Gremi de Fabricants de Sabadell; amb els empresaris de Manresa; del Ripollès i del Berguedà; del Camp de Tarragona, dos cops: un a Reus i un altre a Tarragona, però en totes dues ocasions fent I Jo no aspiro i a dir als catalans allò que han de fer. �ús del mateix llenguatge. Per cert, que Reus i Tarragona estan d'acord a crear una regió metropolitana* una àrea metropolitana que es dirà'El Gamp de Tarragona'. Estratègia, consens i eficàcia Això és el que se'm demana. I la meva resposta és: d'acord. També m'he reunit amb les Juntes de Regants de l'Urgell, del Segarra-Garrigues, del Canal d'Aragó i de Catalunya, de Pinyana i d'Algerri-Balaguer; ; i amb els regants del Ter. Amb els ramaders del Pallars, amb els empresaris de Granollers, d'Igualada, de la Garrotxa, de l'Empordà. Amb els porcins d'Osona i de Lleida. Amb els propietaris de boscos del Bages i del Solsonès. Amb la Unió de Pagesos, que té empresaris i empresàries molt viables. Amb els representants dels sectors de ja informàtica, de la indústria farmacèutica. Amb els executius de la petroquímica de Tarragona. Amb els vinaters del Penedès, els cooperativistes del Priorat, els hotelers de Lloret, els pescadors de Vilanova, de Blanes... No continuo perquè la llista seria molt llarga, és molt llarga. Estratègia i consens Tots aquests contactes m'han confirmat que aquest país necessita una estratègia, opcions estratègiques. No podem continuar amb improvisació, sense prdre ni concert, amb �esquitxades interessades, però sense planificació i projecte previ. Les accions públiques i les privades que les acompanyen han de respondre a uns objectius estratègics de país. I El nou govern de Catalunya serà el govern de tots els catalans I és imprescindible el consens. Un consens ampli. Els reitero que aquesta és justament una de les meves conviccions més rotundes. He dit estratègia i consens, i ara hi afegeixo eficàcia. És a dir: aconseguir els objectius. I també fer-ho amb eficiència. Es a dir, aconseguir els objectius amb els mínims recursos. Això és el que se'm demana. I la meva resposta és: d'acord. Per això he dit que el nou govern de Catalunya serà el govern de tots els catalans, perquè és exactament allò que els catalans, en aquest moment, esperen i reclamen. I que sigui un govern competent i eficaç. Aquesta eficàcia, l'aconseguirem si som capaços de posar en marxa la coordinació estratègica i operativa entre els territoris, els empresaris i el sistema educatiu. Poders locals, empresaris i escoles o universitats. És un esquema triangular fonamental. Les seves possibilitats són enormes. Pensem, per exemple, en un assumpte central com és la negociació clàssica entre empresaris i treballadors. Avui, vostès ho 1 Els catalans i reclamen un govern competent i eficaç. 9 �Les comunicacions i els eixos territorials seran una prioritat del nou govern. saben millor que ningú, el pacte social basat només en l'equació salari-benefici és molt poc viable. Les autèntiques taules de negociació són aquelles que permeten als sindicats, en un territori determinat, relacionar les seves demandes salarials amb la viabilitat dels projectes empresarials i amb el salari en forma de serveis. Es a dir: els pactes territorials. Perquè els beneficis han de permetre fer front, significativament, a les demandes dels ajuntaments per finançar serveis eficients: serveis educatius, de formació professional, de comunicacions, de seguretat... I si ens referim a la formació, és obvi que les empreses hi han de ser presents. Han de ser presents a l'escola per donar una direcció al tipus i la qualitat del treball necessari. Ara no m'estendré sobre aquest punt, però us podria donar compte, d'entre aquests contactes que he tingut, de la gran quantitat de persones que feien referència a aquesta qüestió. És una visió qualitativa que cal tenir en compte, molt particularment, pel que toca a la presència de les dones en el mercat de treball i en el mercat empresarial. En això hi vull posar un èmfasi molt especial. Es tracta d'estimular i de respectar l'especialització o les especialitzacions locals, 10 �però sobretot de crear xarxes de ciutats que siguin competitives i que formin part d'un sistema. Les accions públiques no han de ser unes gotes d'aigua llançades a l'atzar en funció de necessitats singulars per crear adhesions polítiques. Hi ha d'haver unes prioritats. I aquestes prioritats, per a mi, són clares: l'educació, els serveis, el territori, el paper de la dona, les noves oportunitats econòmiques i les xarxes d'infraestructures. Inversions necessàries Certament, totes aquestes prioritats demanen unes determinades inversions. Catalunya no ha estat prou previsora. Més ben dit, el seu govern no ho ha estat. En les ratios d'infraestructures, Catalunya no té el pes que la seva massa crítica exigiria. Les comunicacions i els eixos territorials seran, doncs, una prioritat del nou govern. L'eix transversal s'ha acabat. Més ben dit: quasi s'ha acabat; no s'ha acabat del tot i ha quedat estret. I queden altres connexions pendents: l'Eix de l'Ebre, l'Eix Pirinenc. Són eixos que han d'acostar poblacions, que han d'ampliar mercats, tant pel treball com per l'ensenyament o per altres serveis socials. Olot i Igualada, avui mal enllaçades, han de �decidir la seva adscripció territorial. I ho han de fer sobre la base de bones connexions Igualada-Manresa i Olot-Ripoll-Vic. En els darrers anys, les inversions en comunicacions s'han limitat, pràcticament, a les carreteres. Però s'ha demostrat un certa incapacitat per pensar en el futur i, a vegades, més aviat s'ha tractat de dur a terme grans obres per resoldre qüestions que poc hi tenien a veure. I penso en l'autopista de Manresa -tan buida- i en l'abandonament, en canvi, de l'Eix del Llobregat. Ens cal una xarxa de trens que inclogui els tramvies lleugers a les àrees metropolitanes i un metro de Barcelona que de debò sigui "metro-polità". I la xarxa ferroviària, què? Catalunya és un país que no té els trens que necessita. Ens cal una xarxa ferroviària forta per a les connexions que el mercat reclama, però també per garantir la mobilitat ciutadana. Una xarxa de trens que inclogui els tramvies lleugers a les àrees metropolitanes i un metro de Barcelona que de debò sigui un metro, sigui "metro-polità". Però també les connexions amb la Cerdanya i França; la Manresa-Lleida; la IgualadaMartorell. Amb doble via, que avui només n'hi ha una. Les comunicacions ruteres entre la Plana d'Urgell i el Port de Tarragona... �Els empresaris afectats ho tenen ben clar, i jo també. Les comunicacions s'han de resoldre d'un cop. Entre les planes de Lleida i el Port de Tarragona hi ha carreteres molt boniques, però molt poc eficients. El Penedès-Garraf, que es troba dins de la regió metropolitana de Barcelona, és el coixí entre les dues àrees metropolitanes, la de Barcelona i la de Tarragona, i s'ha vertebrar millor. Perquè està creixent a un ritme molt fort. Es tracta de configurar sobre bases realistes les àrees metropolitanes de Barcelona i de Tarragona, les xarxes urbanes de Lleida i Girona, de la Catalunya central, del Pirineu i de l'Ebre. El nou govern de la Generalitat establirà en aquests territoris, en les set regions reals que existeixen a Catalunya, delegacions territorials que es coordinaran amb els ajuntaments. I s'ha de parlar encara, evidentment, de l'Eix costaner; el més potent de Catalunya i de tota la Península. Catalunya ha de treure el màxim profit d'un triangle Madrid-Barcelona-València fort; fort i equitatiu. Es a dir: que tots tres braços siguin iguals. Això és de gran importància; i que apunti de manera eficient cap al cor d'Europa. El creixement de Saragossa no fa més que enfortir aquesta estratègia. Definirem estratègies pels aeroports de Reus, de Girona i els de muntanya. �Són situacions de competència que no constitueixen cap amenaça; ben al contrari, són una fantàstica oportunitat. Això vol dir que l'alta velocitat ferroviària i l'ample de via europeu han de connectar aquest triangle abans que altres xarxes competitives ens deixin fora de lloc. No vull ser pessimista i no dic que estiguem fora de joc. Estic dient que sense les inversions necessàries, sense les infraestructures que hem de potenciar, no aconseguirem els nostres objectius. Hem de tenir un port potent a Barcelona i un port àgil a Tarragona, per competir amb els mercats globals i per ser la porta real del sud d'Europa. La mateixa prioritat, o encara més, ha de tenir l'aeroport de Barcelona. Un aeroport que el Govern actual ha descobert fa poc, després d'una trajectòria una mica confusa sobre aquest tema; després d'haver tingut la temptació, fins i tot, d'iniciar una política de cert fre al seu desenvolupament. Sembla mentida que en aquesta qüestió estiguem igual que el 1992. Ens hem quedat allà. Mireu les tones mètriques de cargo, que és l'element més creixent dels aeroports a tota Europa en aquest moments: està encallada des de fa quatre o cinc anys a 80.000 tones. Això no passaria mai en una empresa. És impossible d'imaginar com �pot succeir això. Una demanda disparada i una oferta que espera tranquil·lament, amb el seu límit cobert, ben cobert, és clar... Caldrà definir unes estratègies específiques també per als aeroports de Reus i Girona i per als aeroports de muntanya, que tenen més possibilitats de les que s'aprofiten actualment. En aquest terreny, com en tots els altres, tindrem molt en compte, molt particularment, la diversitat de les prioritats estratègiques que tenen els territoris de Catalunya. L'aeroport de Reus no és igual que el de Girona. Igual com les universitats de Lleida i Girona i la Rovira Virgili no han de ser l'expressió de decisions centralitzades. Els territoris han d'expressar la seva voluntat de futur. Aquesta diversitat portarà a una gran creativitat i farà encara més patètics els intents de confrontació que hem viscut. No es pot posar Catalunya contra Barcelona ni Barcelona contra Catalunya. Ja saben que això ha perjudicat el conjunt del país, això ha fet mal. No estem parlant, quan parlem de totes aquestes inversions i d'aquestes infraestructures, d'impossibles, sinó de propostes que hem mesurat i que hem calculat. I us dic que tot això que he anat exposant, en un termini que s'ha d'estudiar i en un termini que no és immediat -encara que algunes coses han de ser immediates-, es pot fer. No es pot posar Catalunya contra Barcelona ni Barcelona contra Catalunya. Això ha perjudicat el conjunt del país. 15 �La nostra experiència, garantia d'eficàcia És trist haver-ho d'admetre, però des de les inversions de 1992, no hi ha hagut cap altre període inversor important a Catalunya almenys en termes que fossin mínimament comparables amb aquell període. Les estadístiques canten en aquest sentit. I això que els Jocs Olímpics no tenien, almenys d'entrada, el favor de tothom. Però finalment el van tenir i, per tant, passem aquesta pàgina... Les arques són buides però pitjor estàvem quan vam entrar a l'Ajuntament de Barcelona. Vostès es poden preguntar d'on sortiran les misses, d'on sortiran els diners per a tot això. Les arques són buides, prou que ho sabem. Doncs bé, pitjor estàvem quan vam entrar a l'Ajuntament de Barcelona. I alguns dels presents aquí ho saben per experiència pròpia. Ningú no pot negar que la transició ha estat considerable. Hem de fer a Catalunya, a tot Catalunya, el que ja s'ha fet a Barcelona, a Girona, a Sabadell, a Terrassa i a tantes altres ciutats. Però tots d'acord. Les dues bandes de la plaça de Sant Jaume, per començar. Treballarem en la direcció adequada per reforçar l'operativitat de la magnífica xarxa 16 �NOVES OPORTUNITATS PER A CATALUNYA Paraules de Pasqual Maragall Candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya Hotel Juan Carlos I, Barcelona 7 de juliol de 1999 r-~, (r) Ciutadans pel canvi —Maragall �de ciutats que té Catalunya. Això que els experts avalen com l'única resposta possible al caos i als costos immensos de la ciutat difusa. Perquè ara està sorgint una ciutat difusa que ocupa els sòls que eren forestals o agraris amb urbanitzacions amb pocs serveis. Moltes cases adossades, però fora dels nuclis rurals; urbanitzacions penjades d'un fil que no disposen dels serveis de qualitat urbana imprescindibles. És un sistema que suposa un consum immens de territori i que fa inviables la majoria dels serveis públics. Des de la seguretat a la recollida de les escombraries o el transport. I es podria haver fet d'una altra forma. Nosaltres hem consultat els geògrafs, els urbanistes, els economistes... i ens diuen com es poden trobar solucions a un desgavell que malmet, també, l'aspecte d'un país que és essencialment un país bonic, un país bell. Tenim una Catalunya desendreçada que creix sense mesura, sense planificació i sense estratègia. El consens, aquí, haurà de ser l'eix bàsic del nostre programa. És l'eix bàsic del programa que els estic començant a desgranar i que en el seu moment aniré explicant amb més detall. El consens l'hem aplicat a Barcelona i els resultats han estat molt bons. En alguns �I PropOSO el Consens, el ll diàleg i la | participado COm a motors del Canvi que el pais pOt fer. casos podríem dir, fíns i tot, espectaculars. Doncs bé, els resultats seran igualment briliants a Catalunya. Perquè tenim uns avantatges singulars que provenen de la nostra dimensió com a país, i de la nostra relació amb la resta d'Espanya, amb Europa, amb el Mediterrani i amb Amèrica llatina. Proposo, per tant, el consens, el diàleg i la participació com a motors del canvi que el país pot fer. I com a garantia de la meva asseveració que el canvi portarà noves oportunitats per a tothom. Més recursos i competències pels ajuntaments Noves oportunitats per a Catalunya, per a les empreses, per a les escoles, per a les dones i el seu rol social, per als municipis i per al territori. Els ajuntaments hauran de disposar de més recursos, de més competències i de més possibilitats. Ja m'han sentit explicar, més d'un cop, que penso que un 6% del conjunt de la despesa pública que es fa a tot Catalunya i per totes les administracions -no el 6 % del que gasta la Generalitat, sinó el 6% del que gasta tothom, tots els governs, tots els subsectors públics a Catalunya- s'ha de poder passar de la Generalitat als ajuntaments. I estan estu- �diats quins són els serveis que es poden traspassar: l'educació, l'habitatge en una bona part i les polítiques actives d'ocupació. Campanya electoral neta i de continguts Permetiu-me ara una breu referència als mitjans de comunicació. Molt breu. Assistim, a tota Espanya, com a Catalunya, a una privatització esbiaixada de patrimoni públic i de xarxes de comunicació i d'informació. Això s'ha d'acabar. L'objectiu és aconseguir la màxima normalitat; donar per acabada l'actual situació extraordinària. Escapar de les excepcionalitats i acostar-nos a la normalitat com a país. Per això penso en un govern que governi, en una oposició que faci oposició, de manera contundent, però sense estridències. Perquè tampoc no hem sabut -i això potser sigui una mica culpa de tots, com a país- trobar el to i el nivell europeus. M'atreveixo a demanar-los que juguin un paper en aquest projecte. I els demano, per exemple, que m'ajudin a centrar el debat en les autèntiques qüestions i no en les falses qüestions. Vostès tenen molta capacitat de | El canvi portarà noves oportunitats per a tothom. �El meu objectiu no és una Generalitat socialista ni m'agrada l'actual Generalitat convergent. El país reclama la Generalitat de Catalunya, la de tots els ciutadans de Catalunya. Tindrem un govern de tots els catalans que impulsi un país més obert, més amistós crear opinió, molta. Posin-la al servei del país, al servei de l'interès del país. És a dir, a favor d'una campanya electoral neta, interessant, no visceral. Una campanya que porti a un debat de continguts. Tot això que és habitual, i que ja ho coneixem, ha de canviar. Els asseguro que per la meva banda, així ho faré. I els garanteixo que el canvi no serà pensat a favor de cap partit: serà pensat des d'unes posicions partidàries, ben amples, per cert. Però no serà pensat a favor d'aquest partit ni a favor de cap sectarisme alternatiu. Ja ho he dit en altres ocasions i els ho vull repetir avui: el meu objectiu no és una Generalitat socialista, i no m'agrada l'actual Generalitat convergent. Allò que el país reclama és la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de tots els ciutadans de Catalunya, un govern de tots els catalans que impulsi un país més obert, més amistós, més franc, per encetar una etapa fecunda d'inversió estratègica que asseguri les noves oportunitats que Catalunya mereix i pot aconseguir. Tinc molta confiança i estic convençut que el canvi es produirà. Els garanteixo que compto amb tothom, amb tothom, per tirar endavant els projectes que volem posar en marxa; m'hagin votat o no m'hagin votat el dia que toqui votar. �Deu principis de l'acció del nou govern Permetin-me, per acabar, que sotmeti a la seva consideració deu proposicions que volen resumir les idees bàsiques que he tingut l'oportunitat de començar a explicar. Són deu proposicions que aspiren a configurar unes grans línies de força de la futura acció de govern. 1.- El consens com a base de l'acció política És un concepte central i de màxima rellevància. La nova política de govern es basarà en la cohesió, el consens, el diàleg i la participació del màxim nombre de ciutadans, institucions, empreses i administracions. Encetarem una etapa d'inversió estratègica que asseguri les noves oportunitats que Catalunya mereix i pot aconseguir. | Compto amb * tothom per tirar endavant els projectes que volem posar en marxa. 2.- Els territoris de Catalunya tenen prioritats estratègiques pròpies i diverses Catalunya és un país divers que no pot ser observat amb una visió estrictament unitària. Els territoris de Catalunya tenen unes vocacions i unes possibilitats estratègiques prioritàries que són diferents. Les accions del Govern han de tenir en compte aquesta realitat, en tots els terrenys. 21 �I La nova política 1 de govem es basarà en la " COhesiÓ, el COnsenS i el diàleg. 3.- Anar de la cultura de la identitat a la cultura del projecte El projecte és l'expressió d'una decisió complexa, d'una suma de decisions. El projecte pot tenir una gran rellevància com a mobilitzador de les energies ciutadanes. Els projectes grans i ben entesos creen sinèrgies entre els actors socials. I és d'aquí que es deriva l'autèntica identitat; d'haver fet junts aquests projectes. Catalunya ha de recuperar la cultura dels projectes, que és una cultura dinàmica, participativa i mobilitzadora; es refereix als homes i a les dones, a les empreses, a tota una diversitat d'actors que hi poden prendre part. En conseqüència, Catalunya hauria de matisar la centralitat de la cultura de la identitat, que implica acceptació, més que no pas participació. És més passiva. 4.- Un lideratge públic potent El lideratge públic és fonamental per dinamitzar polítiques basades en el consens. El lideratge públic significa impuls i pot ser decisiu com a garantia de qualitat, de sostenibilitat i de viabilitat a mig termini. 22 �El lideratge públic no ha de suposar intervencionisme ni intromissió. Em deia l'altre dia un representant de l'empresariat: "Hi ha massa intromissions". Crec que tenia raó. La participació, la integració dels sectors públic i privat és la millor garantia dels efectes multiplicadors que qualsevol política pública pretén. 5.- La importància de les opcions estratègiques Catalunya ha d'ordenar les seves actuacions públiques i privades a partir d'unes grans opcions estratègiques. Ho resumeixo aquí, com a punt de partida d'una reflexió que el país haurà de fer conjuntament durant els mesos que vindran, si el debat és seriós. Primer: l'autèntica reforma educativa. Segon: la devolució de responsabilitats i recursos al territori i a la societat. Tercer: no perdre cap oportunitat de futur en el camp tecnològic i en el de la innovació. Massa que n'hem perdut. Ara no faré la llista. Casar l'empresa amb l'escola, la formació professional i la universitat. I finalment, last but not least, la logística de les grans inversions infraestructurals apun- 1 El Hderatge públic 110 ha de SlipOSar intervencionisme "I intrOITIISSIO. ? �tant al cor d'Europa, al Mediterrani i a l'Amèrica Llatina. El plantejament estratègic suposa concentració de recursos i una magnificació dels impactes. Es el contrari de les polítiques estrictament tàctiques, del curt termini i de les decisions aïllades. 6.- Més inversió, menys despesa Menys despesa corrent. La nova administració farà un esforç contundent. Nosaltres tenim moltes despeses generals, a Catalunya. I no pensin que, a vegades, no li trobo una causa a tot això. Un altre dia en parlarem. Però tenim massa despeses generals si ens comparem amb la resta de comunitats. Ho dic perquè els empresaris amb els que m'he trobat, sobretot els que són a prop de les fronteres de l'Aragó o de València, miren a l'altra banda i veuen el que veuen. Veuen serveis que, finalment, tenen més despesa específica per a objectius; i per alguna cosa ha de ser, perquè els números no sortirien si no hi hagués aquí molta més despesa general. En tenim més que la d'un petit estat. Repeteixo que això no és tant una crítica com una descripció. Ho hem de saber i ho hem de corregir. �La nova administració farà un esforç, en aquest sentit, contundent, des del primer moment, per frenar l'increment de la despesa corrent. Ho hem fet en els ajuntaments i ara ho farem a la Generalitat. És possible. En tenim l'experiència. Demostrarem que en el nostre món d'avui els bons projectes obtenen, a més a més, el finançament necessari. 7.- Polítiques integrades El nou Govern, d'acord amb la visió estratègica que proposo, farà un esforç de definició de polítiques integrades. Veig venir una Catalunya amb territoris homogenis per a l'educació, la salut, les comunicacions locals i comarcals, l'ocupació, l'habitatge i fins i tot la seguretat. Amb aquests instruments a la mà, la Generalitat i els poder locals, juntament amb les empreses i la contribució d'altres sectors socials, fins i tot de les ONG, podran resoldre, cada dia millor, els problemes de qualitat de la vida quotidiana, que afecten, sobretot, joves i persones grans, les zones amb perill d'abandonament i els barris metropolitans més degradats. Amb tots aquests instruments a la mà; en el territori i en un territori dividit racionalment. La nova administració farà un esforç contundent per frenar l'increment de la despesa corrent. Demostrarem que en el món d'avui els bons projectes obtenen el finançament necessari. �8.- Desenvolupament de les infraestructures Es evident que les infraestructures del país, ho he dit, necessiten un impuls potent, focalitzat i Ilegible. Un impuls que permeti coordinar i aplegar les contribucions de totes les administracions i del sector privat. S'ha de fonamentar, per tant, en la nova cultura del projecte i s'ha d'aprofitar la considerable experiència que tot Catalunya va poder viure en el període immediatament anterior als Jocs Olímpics de 1992. 9.- Un govern de qualitat S'ha d'aprofitar la considerable experiència que tot Catalunya va viure amb els Jocs Olímpics de 1992. 26 L'alternativa que proposo vol tornar la màxima rellevància al concepte de qualitat de govern. Catalunya es mereix un govern de qualitat. Quasi diria que l'ha tingut històricament. Poc govern hem tingut, però quan n'hem tingut, era de gran qualitat: sigui amb la Mancomunitat, sigui amb la Generalitat Republicana, que va acabar dramàticament, però tenia un sistema educatiu d'enorme qualitat. Catalunya es mereix aquest govern de qualitat, ben estructurat i coordinat, format per personalitats d'altíssima preparació �política i tècnica, un govern del qual es puguin sentir orgullosos els ciutadans de Catalunya. En aquest marc, em proposo de promoure la màxima projecció per al debat pressupostari i per al control de qualitat: què gastem, com gastem, on gastem, per què gastem, quins indicadors de qualitat tenim, quines cartes de serveis, com es diu tècnicament, i quines garanties es donen als ciutadans. El govern, els governs, ens haurem d'acostumar a pensar (també els governs locals), que hem de ser avaluables. I no solament cada quatre anys. 10.-Tres opcions immediates i dues fites L'esperit de les proposicions anteriors el centrarem en tres grans prioritats i dos objectius político-socials de gran abast. Les tres prioritats són: educació, educació i educació. Aquesta és la primera de les tres, però tres vegades educació. Atenció al territori i als eixos vertebradors, al triangle empresa-municipi-escola en cada territori. �I promoció de les noves activitats econòmiques. Massa; que n'hem perdut. Educació, educació i educació. Aquesta és la primera de les tres prioritats. I les dues fites de gran abast són: la prioritat de ^acompanyament del procés d'entrada de la dona en l'economia productiva i el federalisme. N'he parlat molt darrerament i considero que vostès estan informats. Ocasions hi haurà de parlar-ne amb més detall. Però no voldria que tot es centrés aquí, justament aquesta nit, ni tampoc en el conjunt de la campanya. Hi ha solucions millors que les que s'estan dient. Hi ha debats sobre temes més interessants que els temes de greuge fiscal i polític que s'estan començant a aixecar. Dedicarem a això una altra sessió. La prioritat a l'acompanyament del procés d'entrada de la dona en l'economia productiva és de llarg abast; no és només de quatre anys, però s'ha de començar. El canvi de les condicions de vida de les dones, per a la seva entrada massiva en l'economia productiva pot facilitar l'equilibri del sistema de benestar social. El sistema de benestar social en què estem nó és sostenible. I unà de les vies més importants per a què ho sigui decisiva aquí a Catalunya, a tot Espanya i a Europa, és jus^- 28 �tament aquesta participació més gran de les dones, no només en el mercat del treball, sinó també en el mercat empresarial. I el federalisme és la gran oferta política de Catalunya a Espanya. Crec que Catalunya no ha de demanar per a ella. Catalunya no té una solució per a ella sola, com a excepció de la solució general d'Espanya. Pot ser que hi hagi altres autonomies que sí... Per la seva història, per la seva mida. Però Catalunya, no. Catalunya és massa gran, massa important, massa decisiva. Catalunya no se salvarà si ella no salva a Espanya, si em permeteu la redundància i la pretensió de l'expressió. Hem de trobar una solució per a Espanya que sigui la solució de Catalunya. I fora d'això, no tenim solució. Convertir Catalunya en un altre cas excepcional, reivindicar drets forals, buscar unes arrels històriques en aquest terreny que no tenim, que no hem tingut mai i que no tenim per què tenir, a més, perquè el que volem són resultats iguals i no procediments estranys, no funciona. No solucionaria res, ni a nosaltres ni a Espanya. Però, tampoc a nosaltres, que quedi clar. Però ja ens hi aturarem el dia que parlarem de federalisme. I Hem de trobar I una SOllICiÓ per § 3 Espanya OUe sigui la SOllICiÓ de Catalunya a Espanya. �Vot per la transparència Per avui, moltes gràcies per la seva atenció. Gràcies per ser aquí. Per haver volgut venir a escoltar i per haver contribuït amb la seva presència al finançament, ni que sigui modest, d'una candidatura que pretén el millor per a Catalunya i el millor per als catalans. No entenc que la seva presència sigui una altra cosa que un vot a favor de la transparència. I és molt. És moltíssim... Moltes gràcies. 30 �Ciutadans pel canvi Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Noves oportunitats per a Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-07-07 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Campanyes Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Eleccions Catalunya Finançament Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 31 p. Discurs de campanya electoral, en un sopar d'empresaris (fundraising). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Juan Carlos I (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/748/19980523_LV.pdf 9174c9558dcf5f56cbb975e459593277 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/05/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión Nueva York (1): abril Autor: PASQUAL MARAGALL En la conferencia del mes de abril en la Universidad de Nueva York surgieron diez sugerencias para la buena marcha de las ciudades en un mundo abierto, precedidas de una hipótesis de trabajo. Hipótesis: como concepto, la aldea global es menos útil que el mundo de ciudades. Concebir el mundo como un sistema de ciudades ayuda más a pensar y hacer cosas positivas. Es menos paralizante que el supuesto de que ya vivimos en una ciudad global y que nuestra ciudad es el mundo. Sugerencias: 1. Sin seguridad no hay confianza, y sin confianza no hay ciudadanía. La diversidad crece bien sólo en ese contexto. 2. La violencia no es la ley de la ciudad. Matan más las pistolas que el cáncer. 3. Educar es la función más importante de las ciudades. Hoy la ciudad es la escuela, y sus calles y plazas, las aulas. 4. Las ciudades no son el problema de la humanidad, sino el contenedor de sus problemas, así como el mejor escenario de su solución. 5. Los gobiernos de las ciudades son más valorables ("accountable") que los otros gobiernos y pueden mejorar aún su valoración si se hacen auditar regularmente en cuanto a la calidad de sus servicios y de la ciudad. 6. Las ciudades necesitan estrategias en un mundo global y regionalizado en grandes unidades como la UE o Mercosur. Instituciones globales como el Banco Mundial y regionales como el BID o el BEI deberían premiar a las ciudades con estrategias sólidas. 7. Las dos áreas de acción estratégica en las ciudades son la construcción de consensos interiores y el fortalecimiento de las conexiones exteriores. Sin alianzas ciudad central-región metropolitana-comarcas no hay futuro. 8. Cable para todos (en la ciudad y en el campo) debería ser la regla. Acceso a Internet, es decir, a ordenadores conectados por red telefónica, y educación para usarlos son los requisitos indispensables. 9. Los mercados financieros para los gobiernos de las ciudades serán uno de los sectores de mayor crecimiento de la economía. Intermediarios privados y banca regional pública deben avanzar rápido en esa línea. 10. Las ciudades y las regiones están en condiciones de desempeñar un papel complementario como disipadores de problemas ("trouble-shooters") en zonas en conflicto y un papel central como creadoras de confianza cuando se dan migraciones y tensiones étnicas internas. 134 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Las sugerencias 5, 6, 9 y 10 se convirtieron al final, junto con el crecimiento de las alianzas ciudad central-suburbio y ciudad-campo, en "Las cinco propuestas de Nueva York", que las ciudades presentes (Nueva York, Buenos Aires, Rosario, Santiago de Chile, Montevideo, Río de Janeiro, México DF, San Juan P.R., Sevilla, Santiago de Compostela, Barcelona, Indianápolis y Jersey City) están considerando implementar en el marco de la colaboración con las universidades. Es posible que en abril de 1999 se vuelva a reunir en Nueva York ese miniDavos de las ciudades y las universidades. Podrían asistir los empresarios interesados. 135 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1211 Title A name given to the resource Nueva York (1): abril Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Nova York Congressos i conferències Globalització Alcaldes Barcelona Ciutats New York University Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/881/0000000651.pdf dcdb661839e73697ba2e960730aa89fe PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1386 Title A name given to the resource Nueve años después ... Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Espanya Territoris Ruiz-Gallardón, Alberto Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-02-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1713/0000000909.pdf cd5ce62116752734a3656138470c30ed PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00295L Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 20/01/2008 - Hora: 21:58 DILLUNS 21 DE GENER DEL 2008 Opinió Eleccions presidencials als Estats Units el Periódico 5 La roda Obama, el canvi SANDRA Barneda Les primàries indiquen que és possible el miracle que guanyi un candidat que no és anglosaxó blanc PASQUAL Maragall ra que s’acosten les eleccions a Espanya i als Estats Units deixeu-me dir quatre coses referent a les americanes, que crec que tenen a veure en part amb la situació d’aquí. Perquè aquí també cal un tomb com el que s’està produint a Amèrica. Els italians són els primers que ho han vist a Europa i per això han creat el Partit Demòcrata, tot i que Rutelli i Veltroni difereixen, un a favor de Hillary i l’altre d’Obama, respectivament. Jo sóc favorable al sistema americà i favorable a les eleccions primàries. Ja me’n vaig muntar unes quan vaig tornar d’Itàlia l’any 1997. I hi van votar 60.000 persones. Curiosament pot ser que s’acosti a la xifra necessària per aconseguir un diputat a la província de Barcelona, dependrà de la participació. El votant registrat és qui tria els candidats i no l’executiva dels partits; el finançament és transparent; les estadístiques del suport econòmic són públiques, i els diners no es consideren pecat, com aquí, sinó un valor. La hipocresia no hi és presentable. A l’Europa catòlica figura que els diners són mal vistos, allí no. A JO SÓC DE l’Obama més que de la Hillary per diverses raons, ja ho he dit en un diari gratuït que em va demanar una opinió breu sobre el tema. És molt difícil que Obama guanyi les eleccions en un país on els White Anglosaxon Protestants (WASP) han governat sempre. Però les primàries semblen indicar que el miracle no és impossible. I dic miracle després de l’assassinat de John i Bob Kennedy, de Martin Luther King i de Malcolm Animus iocandi Ferreres X; és a dir els negres i/o simplement catòlics que gosaven dir com havia de ser Amèrica i tenir somnis impossibles. Hi ha somnis que maten, i si no que l’hi preguntin a la vídua de Martin Luther King. «I had a dream [he tingut un somni]», va proclamar King. I era pastor protestant, no pas catòlic. Però era negre, i el van matar. O que l’hi preguntin a la dona de Colin Powell, l’heroi de la guerra del Golf, que va dir no a la possibilitat que el seu marit fos candidat a vicepresident i eventualment, després, president. « T h e y will kill him [el mataran]», va dir. MARTÍN TOGNOLA Amèrica és així. Al carrer gran (Main Street) només hi cap un pistoler, i El votant registrat és qui elegeix en tot cas el xèrif. els candidats i no les executives dels Al pobre Gary partits, el finançament és transparent Cooper el van fer xèrif en contra de i la hipocresia no és presentable la seva voluntat a High Noon (Solo ante el peligro) i una mica més hi deixa l’herència diguem-ne hispànica, llatina, i catòlica va desaparèixer o gaila pell. rebé. L’Europa del Nord va imposar-se a l’autoritat ve de dalt: de Déu, de l’Església, de la la del Sud també a Amèrica. Tal com Història... En canvi a la primera unió després de l’Armada Invencible, Anamericana això era diferent. Bé, hi glaterra es va imposar a Espanya. havia Déu i religions, però vàries. Hi «Són conquistadors quan no poden havia els Pennsilvannia Dutch, amb ser pirates«, deia Francis Drake, picarretes, barrets i barbeta. Hi havia rata convertit en Sir per Isabel I el Sud (Allò que el vent s’endugué) i el d’Anglaterra. Però ara està passant una cosa exNord. El Nord va guanyar, és clar, i A EUROPA traordinària: els negres del Sud, encara que Obama ja sigui nascut al Nord, poden governar Amèrica del Nord. Obama té alguna cosa de tots els ingredients non WASP, excepte que és protestant. És més o menys com un Gary Cooper que s’atreveix a desafiar l’stablishment més o menys corrupte; és negre com Malcolm X, com King i com Powell, i és carismàtic com Kennedy, o ho pot ser. El mataran? Ara és més difícil. Els Estats Units ja no son el que eren. Ja no poden passar olímpicament de l’opinió pública mundial. Europa empata en renda per càpita i amb un ventall de diferències de riquesa més estret. Menys misèria. Això pot ajudar Obama, si és que la gent n’és conscient. Possiblement la minoria que vota en les eleccions americanes, al voltant del 50%, n’és. Això ho sabrem ben aviat. I tot apunta cap a una mobilització de les dones i dels afroamericans. No es poden demanar més novetats. FINALMENT, ¿s’han adonat que si guanya el negre Barack Hussein Obama l’enfrontament amb el tercer món més extremista (Bin Laden) serà un enfrontament de cosins germans, Obama / Ussama? No és això presagi d’un escaquer mundial distint a l’habitual Nord / Sud, Orient / Occident? Preparem-nos per veure canvis. «Change» és la consigna d’Obama. Ciutadans pel Canvi era la meva, modestament, quan vaig tornar de Roma el 1998. Ara d’aquells ciutadans i del canvi en queda ben poca cosa, sembla que volen integrar-se al PSC. És per això que em sembla saludable una nova fórmula, en la línia del Partit Demòcrata italià. Un altre dia ja parlarem de casa nostra. H Expresident de la Generalitat i expresident del PSC. Discriminació en neó i amb majúscules iscriminar em sembla un verb malsonant de connotacions dictatorials i classificatòries que no casa ni amb la paraula ni amb el concepte democràcia ni amb el nostre segle XXI, qualificat com a global i intercultural. Hauria de ser un terme en desús i retrògrad que dóna contingut a fets d’un passat en què no existia la màxima vital d’incloure i no excloure. La realitat, en canvi, deixa la globalitat per a l’economia i col.loca diàriament la discriminació en neó i amb majúscules. No entenc que un país com el Canadà, que aprova la llei del matrimoni de persones del mateix sexe, prohibeixi als gais ser donants per considerar que la seva conducta sexual és d’alt risc. ¿El fet de ser heterosexual et deslliura de la promiscuïtat i t’immunitza de contagiar-te cap malaltia? Si fos certa aquesta tesi, ¿per què el nombre de dones infectades per la sida arreu del món va augmentar el 2007 d’una manera alarmant? La discriminació és capaç d’arrasar amb ideologies, com l’esquerra comunista romana que aconsegueix aprovar amb èxit la seva mo- D Molt a desgrat meu, aquest Estat de benestar destil.la una enorme hipocresia social ció de separar els nens gitanos en els autobusos escolars al setè districte de la ciutat, per considerar el seu comportament massa enèrgic i violent. ¿La violència és herència genètica dels gitanos? Si fos així, ¿se’ls separa per ser gitanos o per ser violents? La companyia del Metro de Madrid s’acosta més al llegat de l’ovella Dolly, la discriminació genètica. Una dona, que va superar un càncer fa dos anys, no podrà treballar al Metro per considerar que el risc de reaparició de la malaltia és incompatible amb els requisits psicofísics necessaris per ocupar aquell lloc de treball. Ho decideix una empresa dependent del govern d’Esperanza Aguirre, presidenta, dona i portadora quan toca del llaç rosa. Posats a dir bestieses, ¿per què no vetar els que han patit, els hipertensos, els diabètics o tots aquells que tenen familiars que han patit un càncer o qualsevol altra malaltia greu? Molt a desgrat meu, aquest Estat nostre, el que anomenem del benestar, estendard de la igualtat d’oportunitats i de la llibertat individual, destil.la una enorme hipocresia social. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Obama, el canvi Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Estats Units Canvi Obama, Barack Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1547 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-01-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1388/19940527d_00625.pdf 660eb5daa1c9629bf35173c0272fa88e PDF Text Text Ref.:GUIó 111/94 Data: 27/5/94 GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Paraules de 1.'Alcalde a l'obertura al tránsit de l'avinguda Foix. BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTS VEÏNS, L'OBERTURA AL TRáNSIT DE L I ÁVINGUDA FOIX ÉS UNA BONA NOTICIA PER A SARRIà I PER A TOTA LA CIUTAT. EN ELS DARRERS ANYS, UNA DE1LES OBRES MÉS IMPORTANTS QUE HEM FET A BARCELONA SóN LES RONDES. LES RONDES HAN MILLORAT NOTABLEMENT LA CIRCULACIÓ PER LA CIUTAT I, EN CONTRA DEL QUE ALGUNS PRONOSTICAVEN, NO HAN SIGNIFICAT UNA BARRERA SINó QUE HAN "COSIT" ELS BARRIS DE LA CIUTAT. 1 L'AVINGUDA FOIX ÉS UN PAS MÉS EN LA MILLORA DE LA CONNECTI- VITAT DE LA ZONA MUNTANYA DE LA CIUTAT. UNA ZONA QUE FINS ARA PATIA D'UN CERT AILLAMENT. AIXò S'HA FET RESOLENT SATISFACTóRIAMENT L'ENCAIX URBANÍSTIC DE LES RONDES AMB LES PRINCIPALS VIES D'ACCÉS AL CENTRE DE LA CIUTAT. �EN AQUESTS MOMENTS, LA PRIORITAT DE L'AJUNTAMENT ÉS GARANTIR LA CONNECTIVITAT DEL FRONT`DE MUNTANYA DE LA CIUTAT I REORDENAR URBANÍSTICAMENT AQUESTA ZONA. EN EL CAS DE L'AVINGUDA FOIX, ESTá PREVISTA LA CONSTRUCCIÓ DE NOUS HABITATGES UNIFAMILIARS I UNA ZONA VERDA DE 1900 M2. L'OBERTURA DE L'AVINGUDA FOIX, QUE UNIRá LA DIAGONAL AMB LA RONDA DE DALT A L'ALÇADA DEL NUS DE CAN CARALLEU, NO NOMÉS PERMET LA MILLORA DE LA CONNECTIVITAT DE SARRIà SINÓ QUE OFEREIX LA POSSIBILITAT DE RECUPERAR PER A VIANANTS I TRANSPORT PúBLIC EL NUCLI ANTIC DEL BARRI. AQUESTA INTERVENCIÓ PERMET, D'ALTRA BANDA, QUE SARRIà TINGUI ARA LES SEVES PRòPIES RONDES, UNA XARXA DE CIRCUMVAL.LACIÓ DEL NUCLI ANTIC FORMADA PELS CARRERS J.V. FOIX, LA VIA AUGUSTA, ELS LATERALS DE LA RONDA DE DALT, EL CARRER VERGÓS, SANTA AMèLIA I EDUARD CONDE. AMB L'OBERTURA D'AQUEST NOU 'CARRER, LES PREVISIONS DE TRàNSIT PER AL CENTRE DE SARRIà SÓN MOLT FAVORABLES. LA CIRCULACIó AL CARRER MAJOR DE SARRIà ES POT REDUIR DELS 10.000 ALS 5.000 VEHICLES/DIA I, TENINT EN COMPTE QUE LA MAJORIA D'AQUESTS VEHICLES NO TENIEN NI ORIGEN NI DESTINACIÓ AL BARRI SINÓ QUE L'UTILITZAVEN COM A VIA DE PAS PER ACCEDIR A VALLVIDRERA, LA MILLORA PER ALS VEïNS ÉS MOLT NOTABLE. 2 �EL NUCLI ANTIC DE SARRIà HA QUEDAT ESTABLERT, DES D'AVUI, COM A "ZONA 30". EL QUE VOL DIR ZONA DE CIRCULACIÓ TRANQUIL.LA ON NO ÉS PERMESA UNA VELOCITAT SUPERIOR ALS 30 KM/HORA. SARRIà RECUPERA, AIXí, ALL5 QUE NO HAVIA D'HAVER PERDUT MAI. EL SEU CARàCTER DE BARRI TRANQUIL I AMABLE. EM CONSTA QUE EL DISTRICTE ESTá TREBALLANT AMB ELS REPRESENTANTS DELS VEiNS I ELS COMERCIANTS I LES ENTITATS DEL BARRI PER FER-HO POSSIBLE. A LA LLARGA, EL NUCLI ANTIC DE SARRIá, COM ELS CENTRES COMERCIALS ' DE TOTS ELS BARRIS DE LA CIUTAT, HAURAN DE SER VIES DE VIANAOTS. COM HO SóN, D'ALTRA BANDA, A LES PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES. EM COMPLAU MOLTíSSIM PODER COMPARTIR AMB TOTS VOSALTRES AQUEST MOMENT I FER-HO DE MANERA FESTIVA. AMB L'OBERTURA DE L'AVINGUDA FOIX, LA CIUTAT MILLORA LA SEVA CONNECTIVITAT I EL BARRI GUANYA EN COMODITAT I TRANQUIL.LITAT. MOLTES GRáCIES. A LC 7 AL J!: 11, A '-'1.'7,,:4:'il. 1 N'? � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4294 Title A name given to the resource Obertura al trànsit de l'Avinguda Foix Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. L'Avinguda Foix permet recuperar per a vianants i transport públic el nucli antic del barri. Sarrià tingui les seves pròpies rondes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarrià Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Transport públic Urbanisme Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/277/20060601.pdf 5345e96f308a170a8d821419b2f0efcd PDF Text Text Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l'ocupació Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona | 01/06/2006 Déjenme aclararles en castellano, iremos cambiando de lengua, que el alcalde que les acaba de hablar es médico, es economista, es aviador y es marinero. Es decir que tiene una experiencia bastante diversa de la vida lo cual da a sus intervenciones un carácterpróximo y polifacético. La verdad es que escuchándole y habiendo sido alcalde un poco antes que él y trabajado con él cuando yo era alcalde tengo la impresión que realmente esta ciudad sigue avanzando y sigue avanzando no sólo en la práctica sino también en la teoría y eso también es importante. Yo creo que lo que se ha venido a hacer aquí es analizar la práctica desde unos esquemas formales, teóricos, racionales y, por tanto, agradezco muchísimo a la comisaria, a la secretaria de Estado y al alcalde sus aportaciones. I have talked many many times about cities and regions and sometimes I ask myself what for? I think that talking about cities and regions can help in three ways. First of all, we travel and know each other which is always good. Second thing, we compensate for the excessive significance of nation- states in contemporary world. Needs no longer explanation. Third, hence you help Europe to become meaningful, apart from respected. Is not only a good idea, is also an interesting reality and an engine. And default, we do what we have to do as Europeans after discovering the Americas, that was an important thing to have done. So, we had to discover America, Europe had to discover America, otherwise, It could not be sustainable and, thereforea new kind of civilization which a different standard between -a different proportion-, between men and land and population. Once I was in Wyoming, I asked 'the price of an acre, and they answered 'It depends', what do you mean that 'it depends', how many acres do you want. So, it's like, peanuts or something, is not the same conception of space that we do have in Europe. Now, I move to catalan which is my nature language and I will be translated to you. Jo tinc una gran satisfacció de tenir l'oportunitat d'acompanyar-los en l'obertura d'aquesta Conferència sobre les regions i les ciutats. Hi ha poques conferències que personalment pugui sentir tan pròximes a la meva trajectòria professional i política com aquesta per l'especialització personal en economia urbana, professor d'economia urbana, les responsabilitats en política municipal al PSC, primer la regidoria i després l'alcaldia de Barcelona, la presidència del comitè de les regions, la creació de l'Aula Barcelona. Tot això m'ha permès viure i analitzar, al mateix temps, transformacions notables de les ciutats i en particular d'aquesta ciutat, Barcelona. Transformació que li valgué un nom propi al mapa d'Europa, situant-se aquesta ciutat, sense ser capital d'Estat, entre les ciutats de referència en el nivell europeu, com és ara Frankfurt o Milà, suposem. La transformació de Catalunya és, òbviament, diferent que la transformació de Barcelona: ho és en magnitud, en complexitat i també en temps. Passa, des del meu punt de vista, per tres eixos principals: 1. 2. 3. Primer, un instrument adaptat a les necessitats del segle XXI, en aquest moment, que és una nova constitució catalana, un nou estatut, com es diu tècnicament. Segon, un marc estratègic, espacial: l'Euroregió. No només Catalunya, sinó l'espai més gran del qual formem part. I tercer, la cohesió i l'equilibri territorials. Els vull parlar, en primer lloc, i breument, de l'Estatut, que serà l'instrument per a la governació de la Catalunya dels 7 milions. El nou Estatut serà referendat pel poble de Catalunya, espero positivament, el proper dia 18 de juny. Amb l'Estatut del 2006 Catalunya esdevé la nació sense Estat, probablement, amb més capacitat d'autogovern de tot Europa. I dic la nació, perquè efectivament en l'Estatut es diu, en el preàmbul, que Catalunya és una nació, la qual cosa d'acord amb la Constitució espanyola equival al concepte de nacionalitat. Bé, no hi ha cap regió autònoma, jo diria, o molt poques, o land, que disposi del nivell competencial i de recursos de què disposarà Catalunya quan s'apliqui el nou Estatut. S'ha discutit i elaborat en clau de segle XXI, a partir dels anhels, ambicions i realitats d'avui; a partir de la visió del món i de l'individu d'avui. El votaran 3 milions de persones que no van votar l'actual Estatut del 79 perquè no en tenien l'edat. I només per això, segurament, ja valdria la pena. És un Estatut de gent més jove, és l'Estatut dels meus tres fills, que no van votar el primer. I a mi m'agrada que l'Estatut de Catalunya no sigui només meu, o de la meva generació, o d'altres generacions com la meva, sinó també la dels meus fills. 1 �Mirin, Estatut i polítiques socials són dues cares de la mateixa moneda: sense una, no tenim garantida l'altra. Polítiques educatives, de salut, de benestar social, laborals, d'habitatge, de seguretat amb especial cura per a les famílies, la infància, les persones grans... Això és el contingut de l'Estatut. En definitiva es tracta d'un Estatut per a les persones, i per gestionar problemes reals del nostre país des de la proximitat. Segon punt: l'Euroregió. Unes consideracions sobre aquest marc estratègic. L'Euroregió PirineusMediterrània, com l'anomenem, és un projecte impulsat, conjuntament, amb les regions del MidiPyrénées, Languedoc-Roussillon, Aragó, Illes Balears i Catalunya, constituït la tardor de 2004 a Barcelona. Actualment -i durant tot l'any 2006- n'ostenta la presidència i representació Martin Malvy, president de la regió de Midi-Pyrénées. L'Euroregió ha de ser l'instrument que permeti a Catalunya i a les altres Comunitats Autònomes i regions competir, amb el tamany necessari i suficient, en una Europa cada cop més gran. A mesura que Europa passa a ser el nostre espai, la nostra nació gran, el nostre superestat, els subjectes d'aquesta nació hem de ser també una mica més grans, per mantenir la nostra capacitat d'influència. És una Europa que tampoc té fronteres i que ha esdevingut, ara com a realitat i no com a somni, el nostre camp de joc natural. El passat més de febrer la Euroregió va celebrar una reunió a Tolosa, la tercera reunió després de la creació a Barcelona a l'octubre del 2004 i de l'entrevista que mantingueren al maig del 2005, amb el president de la comissió Durao Barroso. La valoració del primer any llarg de l'Euroregió és altament positiva. De manera sintètica, els hi podria dir que s'ha creat un Observatori Socioeconòmic, un Portal Cultural, s'ha impulsat una EuroBioRegió, s'han creat estratègies compartides en àmbits com l'aeronàutic i el turístic, s'ha creat un l'Hospital Transfronterer a Puigcerdà, o la terminal del Port de Barcelona a Tolosa. El port de Barcelona, i està aquí el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i de Presidència per entendre'ns millor sobre aquesta matèria, ha creat un port franc, unes hectàrees de port franc a Tolosa, 20 Hectàrees. Hi ha molta gent que no ho entén això, com és que el port de Barcelona té unes hectàrees de port a Tolosa, terra endins, evidentment molts responsables polítics això no ho entenem massa bé, però els que treballen amb la realitat econòmica de cada dia, si que ho entenen perquè saben perfectament que hi ha d'haver-hi espais d'acumulació i espai de redistribució i que això requereix una estratègia determinada no?. Som tot just a l'inici. Queda molt per fer. S'ha de produir un canvi de paradigma que permeti pensar Catalunya i les altres reunions de l'Euroregió en aquesta dimensió. Hem d'aconseguir que el Llenguadoc o l'Aragó considerin que compartim determinades infrastructures. Segurament, l'aeroport de Barcelona és l'aeroport de la Euroregió, però segurament l'espai logístic és l'Aragó on hi ha una cosa que aquí a Catalunya no tenim que és terreny, que és capacitat d'ocupació, de grans instal·lacions etc.. i així podríem anar seguint. Permeti'm que faci aquí un parèntesi sobre l'aeroport, perquè és bàsic. No hi ha cap ciutat, no hi ha cap regió, que es pugui plantejar una estratègia ambiciosa en l'Europa d'avui, si nó té un accés o un sistema aeroportuari potent. En aquest cas, transoceànic. Un sistema aeroportuari. La capacitat de connexions d'un aeroport és determinant en l'èxit de les estratègies metropolitanes, en l'atracció d'empreses i centres d'innovació. I un aeroport com el nostre pot ser molt competitiu si es pot gestionar a partir de la col·laboració público-privada, i si té l'autonomia suficient per decidir, com passa per exemple a Nàpols, una ciutat que estava governada per un alcalde de l'antic partit comunista italià, que va decidir que la millor manera de gestionar el seu aeroport, era fer-hi entrar una empresa privada, com era la BAA (Bristish Airport Authority), per cert, que ara hi ha una empresa espanyola, que es diu Ferrovial que ara vol comprar la BAA. Ferrovial que ja té un aeroport a Sydney i que ara vol comprar BAA i, per tant, indirectament l'aeroport de Nàpols, com hi ha una empresa catalana que té les autopistes del nord de França, com hi ha un altre Abertis, que s'ha fusionat amb Autoestrade italiana per crear un gegant en infraestructures ruteres, amb seu a Barcelona. Per què ho dic això? Perquè si parlem seriosament d'Europa, vol dir que ens arrisquem justament que aquestes coses passin i que passin a favor nostre o que passin a favor d'altres ciutats, que seran europees i per tant nostres també, en aquest sentit més ampli. A països com Alemanya, com el Regne Unit, o com Itàlia, davant de temes com el de la gestió dels aeroports s'hi penses moltes vegades. Nosaltres aquí a Barcelona, en aquest moment, i a Catalunya, estem impressionats per la notícia que una companyia de bandera espanyola, Iberia, és possible que tingui una presencia molt menor en l'aeroport del Prat, l'aeroport de Barcelona. Però no és una cosa que ens tregui la son absolutament, perquè si no n'hi ha una n'hi haurà unes altres, ja ens espavilarem, per descomptat. És xocant en tot cas que hi hagi la possibilitat d'aquesta decisió. A països com Alemanya, el Regne Unit o Itàlia, davant d'una decisió com aquesta, els aeroports perjudicats podrien reaccionar amb la seva política d'adjudicació de slots, 2 �d'accés preferent a les instal·lacions i l'atracció d'aerolínies alternatives En canvi a Espanya això no és possible, perquè els aeroports no tenen autonomia de decisió, formen part d'una empresa estatal, Aena, que és la que decideix què fan i què deixen de fer. De manera que no hi ha competitivitat. Això en part és a causa, els haig de ser molt franc, que aquesta autoritat aeroportuària nacional espanyola té un problema gran que és que el cost que ha representat l'aeroport de Madrid, el superaeroport de Madrid i el nou aeroport de Barcelona, pràcticament ha costat el doble del que s'havia pressupostat, s'havia pressupostat 3.000 milions d'euros, i ha costat 6.000 milions d'euros, és a dir 1 bilió de les antigues pesetes. S'havia pressupostat la meitat per l'aeroport de Barcelona i ha costat el doble del que s'havia pressupostat. O sigui mig bilió de pessetes. Bé, un bilió i mig de pessetes. Estem parlant doncs de 9.000 milions d'euros. És una càrrega financera excessiva per a una autoritat aeroportuària que en aquest moment probablement haurà de ser privatitzada no per desig, sinó per necessitat. De manera que estem davant d'un problema seriós, que jo estic segur que moltes de les ciutats i regions a les quals vostès representen poden tenir. Crec que és enormement decisiu, important que aquestes ciutats i aquestes regions tinguin capacitat de participar com a accionistes, si vostès volen, en la gestió d'uns aeroports, per altra banda, gestionats d'una manera més competitiva. Vull acabar parlant de la cohesió territorial. L'equilibri territorial jo crec que és conseqüència d'aquestes inversions i aquesta visió del territori, però també d'una determinada línia de polítiques d'intervenció en el territori. Nosaltres hem llançat una nova línia d'intervenció que és innovadora en el sentit que barreja l'espai amb la temàtica. La majoria de les lleis en tots els Parlaments són lleis temàtiques que es refereixen a qüestions, a sectors. Estem acostumats a diseccionar la realitat social en sectors. Doncs bé, nosaltres tenim una llei que no és de sectors, sinó de barris, de llocs. I és una llei, que el que fa és facilitar que la conselleria pertinent pugui intervenir polièdricament, en tots els mitjans, en la reforma d'un barri determinat. Per què? Perquè moltes vegades les polítiques sectorials nos són suficients per resoldre les necessitats d'un barri, en el qual la misèria, la diversitat, la falta d'infrastructures, etc.. han interactuat entre ells per crear un tipus de problemàtica que les tres conselleries o ministeris, cada un per separat o junts, és igual, o poden resoldre. És un problema nou, és el problema de la degradació i el problema de la falta d'expectatives. De barris d'aquests, n'hi ha hagut i n'hi ha a tot Europa, i és enormement difícil afrontar la solució d'aquests problemes sobre la base de polítiques sectorials de ministeris i de conselleries. No es pot. I, per tant, el que s'ha de tenir és una política multisectorial, amb una sola mà, que passa d'intervenir en l'escola, en els carrers, en la qualitat dels carrers, en la seguretat, amb uns responsables que ho siguin de totes les coses alhora ajudant a l'alcaldia, ajudant al representants del barri, ajudant a un problema que no tindria solució. A mi em sembla que aquesta és una aportació de la governança de les ciutats, que val la pena que vostès coneguin. Aquí hi ha el conseller, responsable de Política Territorial i Obres Públiques, responsable d'aquesta política, i el seu secretari general, Oriol Nel·lo, que els poden parlar detalladament de com i què s'està fent en aquests barris problema i de quina manera aquests barris problema es poden solucionar. Parlàvem abans amb l'alcalde, que va venir un alt representant europeu i li vam parlar del barri de la Mina - del qual parlàvem abans- que és un barri molt complicat, i va arribar dient que Barcelona no podia tenir cap barri degradat, perquè era una de les millors ciutats d'Europa. Doncs, va anar a la Mina i va tornar blanc com el paper, perquè aquell era el resultat d'una política d'aquestes perverses. Per fer l'estadi del Barça, van haver de desfer un barri de barraques i el van traslladar a un punt, al costat del riu Besòs, on no hi havia res. I quan es fan aquestes operacions mastodòntiques de trasllat de la misèria es crea més misèria, perquè eren unes cases noves, molt boniques en el moment en el qual es van crear, però al cap de dos anys eren pitjors que les barraques en les qual estaven. Doncs, jo recordo la cara d'esglai del comissari europeu que va venir, i que va haver d'admetre que en una ciutat tan gran i tan lloada com Barcelona hi pogués haver aquestes coses. La solució d'aquests problemes és enormement complex. També és veritat que vist per l'alcalde de El Cairo, que va venir al cap de poc temps, passant per la Ronda Litoral, vam passar pel costat del barri de la Mina i li vaig dir: aquest és el barri de la Mina. Quan li vaig explicar la misèria que tenien, va dir very beautiful. Perquè vist des de fora semblava que era perfecte. Mirin la clau d'aquesta política de 47 projectes de reorganització urbana està en la proximitat i en la versatilitat de les polítiques que s'apliquen. Es tracta també dels recursos i la mentalitat. El govern no dóna suport a barris amb problemes, sinó que dóna suport a barris i municipis amb projectes. Aquesta és l'essència de la política que estem tirant endavant. Espero que aquesta reunió aquí els sigui útil. Torno a la qüestió del principi, penso que el viatge en si mateix és important. Però en segon lloc compara experiències, perquè ens ajuda a trobar en els altres solucions que nosaltres no havíem aconseguit trobar. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1758 Title A name given to the resource Obertura de la conferència Regions i ciutats: socis per al desenvolupament i l'ocupació Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona Subject The topic of the resource Benestar Social Estatuts Euroregió Seguretat ciutadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències