104 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/1479/19960301d_00718.pdf 418ed3acab3c4df54b7b39099f073c0f PDF Text Text 1 DE MARÇ DE 1996 CARTA OBERTA A JORDI PUJOL I A XAVIER RUBERT DE . VENTOS p kí), C DI/1 --IZA 171° .a /U3 19C) ¿Ximples? ¿Tontainas? ¡Qué bonito es ser neutral! ¡Qué bello es el centro! ¡Qué tontainas son los que no están en él! Así podríamos seguir indefinidamente, pero ese estribillo suele esconder una inquietante ausencia de opciones y de mensaje. En estas elecciones, al final, se nos ha impuesto la ausencia de debate cara a cara. Ni siquiera podernos optar entre las personas. NI siquiera podemos apreciar por nosotros mismos las opciones que ofrecen el gobernantey el aspirante, el uno frente al otro. Analicemos la cuestión y veamos "qué voto" y "para qué votar". La mala razón de Estado - la que hace abuso de la razón y deviene arrogancia o insolencia del poder - es doblemente mala, dijo Tomás y Valiente hablando del contraterrorismo y la corrupción: mala cuando se usa, mala cuando se denuncia, si esa denuncia es tardía y no es para suprimir aquella sinrazón, sino para ganar el poder al precio que sea. Inclusive al precio de dar alas a los que combaten contra la democracia. Ese es el dilema ante el que nos encontramos. Aceptar el esfuerzo que hizo el Gobierno para terminar con la mala razón de Estado, cuando lo hizo, o acoger todas las miserias y los miserables que ese esfuerzo ha puesto al descubierto para convertirlos en víctimas del Gobierno que los puso en su sitio, y a la vez condenar por ello al propio Gobierno. ¿Hemos de dar por buenas las cambiantes opiniones de los medios (y de los políticos) que jaleaban la mala razón de Estado para perseguir terroristas en Francia, y hoy piden cárcel no para los que siguieron sus consejos - y están en ella - si no para los políticos de quienes dependían, que es de lo que se trata? ¿Olvidar sin excusa alguna que se logró hacer dimitir al vicepresidente del Gobierno acusándole de dos affiiires, el Informe Crillón y los escuchas del CESID, que la justicia ha archivado? Es más: ¿Hemos de olvidar el esfuerzo de la Moncloa por terminar con los dos casos más claros de intromisión financiera en el dominio de los medios de comunicación y finalmente en la instrumentalización de la política y los políticos en beneficio propio? Todo esto ¿es algo que debamos olvidar o pasar por alto? ¿Se puede ser neutral en estos temas? No lo creo. No creo que se pueda decir "entré estas fechorías pasadas y determinados temores futuros lo mejor es no optar". Hay que elegir. Hay que optar entre la asunción �más o menos tardía de errores - incluso de los no cometidos pero sospechados - con renuncia efectiva de los responsables políticos (no está mal: Solchaga, Asunción, Corcuera, Albero, García Vargas, Serra....) o bien la apuesta por un pase de página montado sobre la ola del escándalo provocado por la propia asunción de esos errores, jaleada por una serie de poderosos personajes„ interesados en convertirla en depuración de los que intentaron poner coto a sus pretensiones desmesuradas. No creo tampoco que pueda decirse: "qué simples son estos, y qué simples los otros". Aquí los únicos que no son simples, y sí listos, son los que al abrigo de esa fratricida controversia no sobre los temas de la política, si no sobre las intenciones políticas y la decencia de las personas, hacen su agosto o piensan aliviar su invierno y sus penas. A costa de la democracia. El terrorismo se beneficia de todo ello. Esas son la segunda y la tercera perversión que exponía Tomás y Valiente en su artículo póstumo: la fragmentación de la política y, como consecuencia, el abandono de la calle, la pérdida de la paz civil, el fracaso del Estado como garantía. Tampoco les ha ido mal a los que han soplado los fogones de la lucha fratricida, o a los que se han lucrado en algún momento de la falta de consenso, por ejemplo en el nombramiento de decisivos cargos judiciales, o a los que bajo esos grandes escándalos han escondido los suyos, pidiendo sosiego para; ocultar vergüenzas propias. La ausencia de mensaje no es aceptable. Hay que optar, hay que mojarse. Todas las opciones son buenas si no eluden las cuestiones fundamentales. ¿Se puede argumentar que lo primero es que los políticos bajo cuyo gobierno sucedieron "todas estas cosas" dejen paso a otros, inmaculados y dispuestos a arreglarlas? No es tan sencillo. "Todas estas cosas" son también la reforma del ejército, la de la industria pesada, la de las pensiones, la entrada de España en Europa por la puerta grande, la creación de las condiciones para que haya un millón más de puestos de trabajo (aun manteniendo el número de parados, una vez censados los dos millones de nuevos buscadores de trabajo por la entrada ¡por fin! de la mujer en ese mercado), la multiplicación de los universitarios y becarios, el acceso de todos a la sanidad, el traslado de un 20 por ciento del gasto público desde el centro a las autonomías - cosa que en Alemania necesitó previamente de una derrota bélica del Estado y que Francia y Gran Bretaña aún no han acometido- , la transformación de nuestras ciudades, etc... Bueno, también se puede decir que, hecho esto, pasen los otros y hagan otras cosas. Pues eso: ¿qué cosas? Aquí es donde falla el cálculo de los centristas, de los que no son "ximples". Porque para convencernos de que dejemos de votar a la izquierda que ha hecho "todo esto", con sus costes y su lado sombrío, nos ofrecen: 1- Una total ausencia de noticias sobre las cosas que pasarían si ganara la derecha: simplemente que la izquierda podría regenerarse fuera del gobierno. �2- Una oferta de voto centrista o nacionalista que de algún modo reúne lo peor de los dos mundos: el lado sombrío de todo gobierno (sólo que en proporción a sus responsabilidades, aunque yo creo que en esto han sobresalido un tanto) y ni una sola apuesta de futuro concreto (reparto del tiempo de trabajo, conexión Barcelona/Europa, deltas del Llobregat y del Besós, Plan de Metros, vivienda... Nada). Ese sí que es un voto tontaina. ¿Para qué? ¿Para quién? PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona ��¿Ximples? ¿Majaderos? ¿Qué bonito es ser neutral! ¿Qué bello es el centro! ¿Qué mentecatos son los que no están en él! Así podríamos seguir indefinidamente, si no fuera porque ese estribillo suele esconder una ausencia total de mensaje. Analicemos el asunto. La mala razón de Estado - la que hace abuso de la razón y deviene arrogancia o insolencia del poder - es doblemente mala,: dijo Tomás y Valiente, hablando del contraterrorismo desde el Estado y de la presente ola antigubernamental: nada cuando se usa, nada cuando se denuncia, si esa denuncia es tardía no es para suprimirla, si no para ganar el poder al precio que sea, incluido el de dar alas a los que combaten contra la democracia, víctimas o no de la mala razón de Estado. Ese es el dilema ante el que nos encontramos. Aceptar el esfuerzo que hizo el Gobierno para terminar con la mala razón de Estado, cuando lo hizo, o acoger todas las miserias y los miserables que ese esfuerzo ha puesto al descubierto para convertirlas en víctimas del Gobierno que las puso en claro, y condenarlo por ello. Esto es: dar por buenas las opiniones cambiadas de todos los medios (y de los políticos) que jaleaban la mala razón de Estado para perseguir terroristas en Francia (article de Leguina) y hoy piden cárcel no para los que siguieron sus consejos - y están en ella - si no para los políticos de quienes dependían, que es de lo que se trata; olvidar sin excusa alguna que se logró hacer dimitir al vicepresidente del Gobierno acusándole de dos affaires, el Informe Crillón y los escuchas del CESID, que la jusícia ha archivado: es más: olvidar el esfuerzo de la Moncloa por terminar con los dos casos más escandalosos de intromisión financiera en el dominio de los medios de comunicación y finalmente en la instrumentalización de la política y los políticos en beneficio propio... Todo esto ¿es algo que debamos olvidar o pasar por alto? ¿Se puede ser neutral en estos temas? No lo creo. No creo que se pueda decir "entre estas fechorías pasadas y aquellos temores futuros lo mejor es no optar". Hay que elegir. ; Hay que optar entre la asunción más o menos tardía de errores, con depuración más o menos completa de responsables (no está mal: Solchaga, Asunción, Corcuera, García Vargas, Serra....) o bien la apuesta por un pase de página montado sobre la ola del escándalo provocado por la propia asunción de esos errores, jaleada por una serie de poderosos personajes, interesados en convertirla en depuración de los que intentaron poner coto a sus pretensiones desmesuradas. No creo tampoco que pueda decirse: "qué simples son estos, y qué simples los otros". Aquí los únicos que no son simples, y sí listos, son los que al abrigo de esa fratricida controversia no sobre los temas de la política, 'si no sobre las intenciones políticas y la �decencia de las personas, hacen su agosto o piensan aliviar su invierno y sus penas. A coste de la democracia. ETA se beneficia de todo ello. Esas son la segunda y la tercera perversión que exponía Tomás y Valiente en su artículo póstumo: la fragmentación de las políticas y, como consecuencia, el abandono de la calle, la pérdida de la paz civil, el fracaso del Estado como garantía. También se benefician los que han soplado a loes fogones de la lucha fratricida, o los que se han lucrado en algún momento de la falta de consenso, por ejemplo en el nombramiento de decisivos cargos judiciales, o los que bajo esos grandes escándalos han escondido los suyos. La ausencia de mensaje no es aceptable. Hay que optar, hay que mojarse. Todas las opciones son buenas si no eluden las cuestiones fundamentales. ��• L'ALCALDE DE BARCELONA -7 /krILA-11, ()A (e' Y\ 4 CÌQ I■ (V\"_-("1\i- r2 �v"- L'ALCALDE DE BARCELONA ` .^ f9N`t ^ ^f ^^3^ L% Q/'^ _ r ^ cra--7 J ,^^,^ ^ /^ ^ ^ ^^ ^ r ^^ rcLkS ^ -- P \--Q 49j1,)J C 1 •^^—°^^ ^^ ^ ^ ÁL- u„m,(9 n ^^ ít,.,‘ J ciA"_,,91\17/1..AAA-U`) • ( ji)/\ Q; -12) G P --,,Qr \ . J^ 9-2 ^ 00--j ^s, ^ 0„3, ^.^ u•¿)--t-7 ( cuom6L. 7 , (^/ 1 LG^IC u^ L,LA i-PA4 C4y ^ c,&■ (reAJÁA (5'7 Un, ? G^i ¿,(/-a-) ¿,(/-a-) ^ ab,A-0 ne C, /),1 ^ J ^ _ l ¡^ Y ^^ ^ ^^ ^ cx-^_ YAtu ( (y),? ^^ ^ ` 1,^ ^ f ^ (1 fAkf,^^ ^ ^ ^;^ w^-,^ ^' .^ ^ ^u c.x Gi ^ ^ 4 ^ -^ ^ 4.melT yLA 1 Va Oc_ )-,^ "° P - 4 C a^ i-t4.í t^WZM I ^ . s ^^ r ^, 7 1, ( N/`^)^-, ^ ^ J ^ ^' (.^.^ (^`-^` 1/1A'"1-'`),4 ( ,CQA u9, U iti b ^ ) It.la G^ t f^L,c.^ ^'ow ^ 4---\ -Q .„ �L ' A LCALDE DE BARCELONA 1-0 ha.k_94 LA4, 'AD J J-< 5 (1 -) ceu C1-(, -ttP ctq t 9 , (2.P- 12, # tÍLZ\,■ tb-C--.,Cs(- t-kci-.,,4 c,' )1 PAÁ 1 r\o-,nou, •• -.a.é t. 2 -J "2-1 d ..oh -9/'1 1Á'Á' ' trilcsí- C5r\ Álj f\C-°-5 (3 / iunr{~411 i ` ,j--\, k 2t,t ¿>1-/ck-4\-t-r 4 411',~1)4011.,.......,"~. Y ce D--t a cZ /L "}"19:r1 )ç C9-A- GUAP, U-1'm' uu--.) £( c-si ci,cuum A v+0 g`-'\ 72,(A 4 ? �L'ALCALDE DE BARCELONA l OvitO j 9 P(9-1 ILO C4-)0 , 'Ái_fX10/ Á„k9/ "ikrai;fi iv,i,TV-0 'CV1(9A/1 CC/1/‘:' ÇAPj. 5)J\°.3\-\( N js-P-Qkl"r') kr)s)(C1)°-Q, ,-(5 pj 4-1 04 ( 9A &Ÿ-k 114 Ift,--:tiO c. I ( \ Ce/ N- - o 1\ JY-Ah.) ? A-1^A"./., C.k,‘-1-"sk o \ivit)-- Ja ott? pik~h-eito {T uk-/-, \C, Ot-01' 7 7A t , tA) 4J-n ks'f Yl\-" /‘1‘ 06y)lj'‘L 1)(Jk 51:5"\-AtA--Cve; (A 4 ç,_ ( •L Pe-J L/1 ceo. t„, A e"/ �L'ALCALDE DE BARCELONA 1 Ulr'\`'(b\i-rL-511‘c-, yuk,0 \ tA"-e ' U c,s(, .A tsts- l< i ,,Q) (.,;,-, v».-, IP'\.(---; 1,, l A w, 5~ i 1 t ,../\----i 1 t-4- 5._ ,,Li 6 '¿.`1--"le Clitri/L__12- (1- r p cvock i-i" pa3 )c„ cLp (1- 6 ,)\ t)( 141-e<-k L-L4----5 A LA,&‘,,, 1g. LP d I ,v) orl/t-uL (--f\ IV &(_19 c-/CQ j„ .11, oca(in J¿,) r tL.fr)-- ()\r_ Gtki/W-bl, , I 1( nks3 4 (I- e t o 1A òš (AA-cA cmfu,„ y ki-euiukA c)--f 11)/ 4 917 • u,941 ii Ç) �L'ALCALDE DE BARCELONA t-o, ■)\,9 1-Qhi, (),_su 4_9 ~c-i .e A„A A u)\A-(2,fite �L'ALCALDE DE BARCELONA DE) )(-12 9 )1,9-7 r, (2k \ré Ul? c_511-75/b �,Aiuk9 L'OIC d ( �IV L'ALCALDE DE BARCELONA (k M79 671"' <)'•-kl\ &-i ..,\--7_ 1 --1,) ,,i-kákkik__ ir_C"' j UJJ-¿-_ Uii Cy )\ ,, r)--'\ K Ud d' \IrU:g '-_R) j\-1\-1' '-/I—AD 1)}` C-b- VX.U.iSr/UsC12^. A_ {-k,- J, kg &_ , 1 Uu \ -N) /A- u1/4.,,u\_ á 1 Ç-., 1 ç o \ lj- , CL :,--W ),C,NYOAIL., ci. kQ G.k,.. WL)4" J ' QINi sc u\-D- cl , \,1,,L;JJ-7 o,(À 0t2 4_, V .y& u,,,c,... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4385 Title A name given to the resource Carta oberta a Jordi Pujol i a Xavier Rubert de Ventós, llegida per l'alcalde a Com Ràdio Type The nature or genre of the resource Carta Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Política Acció política Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023 Pujol, Jordi, 1930- Espanya Eleccions Idees polítiques Esquerra (Ciències polítiques) Description An account of the resource Conté la versió preliminar manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-03-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1480/19960313d_00719.pdf fc3de7ab47b1dc9a723ae3992d5cfc78 PDF Text Text :I I Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Transcripció del discurs de l'Alcalde d'inauguració de l'Ambaixada per a la Democràcia Local. (13/03/96). Dear friends from Sarajevo, Here we have come trons different European cities to teli you that we want to help you in rebuilding local democracy and local cervices if you think we can do it. But we have also come to tell you another thing which is even more important: we need you to build a different Europe, a better Europe. One which will be able to live the present without being neither prisoner of the past nor fearful of the future. Here we are, elected representatives from BOLONIA BUDAPEST LISBON LJUBLIANA (Mayor) SABADELL (Mayor) VIENA Canton of GENEVA As well as officials from the Catalan cities of Mataró and Hospitalet, and of the Provincial Canton of Barcelona and the Barcelona Metropolitan Mancornunity. We are in good company with the Mayor of Tuzla (with wich Hospitalet wants to enter into a sistership agreement), the representatives of the Council of Europe, and local authorities. Resolution 251/1993 of the Council of Europe's Congress of Local and Regional Powers provided for the creation of Embassies for Local Democracy to promote for this institution to grow in the process of peace of the Republics emerging from former Yugoslavia. ALCALDIA ntrada Reg is t re I [ sed\text\sarajevo.pinm +- N4 1 9 ,^•^ MAR 1996 9 52 �A number of them already exist, and are formed and nourished by groups of European cities: namely in MARIBOR (SLO): Brussels (13) - Le Blanc Mesvil (F) OSIJEK (CRO): Haarlem (NL) - Lausanne (CH) SUBOT1CA (RFY):Elche (E) - Namur (B) - Tilburg (NL) New Embassies are foreseen in: SISAK (CRO) BRTONIGLA (CRD - Istria) OHRID (Macedonia) and MOSTAR (BH). More than that: The ELD are helping to establish agreements between cities that were federated in the past and now belong to different nation - states. This is the case between Maribor and Osijek, and currently between Tuzla and Maribor relating to the rehabilitation of the electrical network. Maribor, Osijek. Tuzla and Subotica met together on February 17 in Pecsch: to establish a regional_space of economic exchanges. A month after the Dayton agreements this was an encouraging sign. More than this: The coordination group (Comité de Pilotage) in the Council of Europe in Strasbourg knows of all sorts of new initiatives coming up: The Region of Galicia is considering the possibility of leading the group of local bodies promoting the Mostar LDE, in connection with the presence of the so called Galicia corps of the Spanish Army in the early stages of UNPROFOR deployment in Bosnia. [mention Fraga] Other projects in the framework of EU cooperation budget are being set up, as it is the case with the links project for rebuilding certain neighbourhoods in Sarajevo AMSTERDAM - HRSNO BARCELONA - MOJMILO (mention M. Kupusovic) sed\text\sarajevo.pmm �and perhaps Region of Brussels - DOBRINIJA (mention M. Chabert) The International Olympic Committee (IOC) is setting up a $ I OM. project to rebuild the Olympic arena, a project that could be conducted in connection with the links program (mention M. Samaranch). Many utilities companies from different European cities, as well as universities and hospitals around Europe, are entering into institution -to- institution agreements with their correspondants in Sarajevo. These effects could be better taken care of if well coordinated by a strong and democratic Sarajevo City Hall and the contribution of our ELD. optional (Councilwoman Teresa Sandoval will entertain you on the practica! workings of the ELD). But, as I told youu at the beginning, we need you more than you need us. We need you in your example to build a multicultural and open Europe and We need you ín conducting our spontaneous efforts to help in reconstruction. We do not want to impose on you a sort óf beneficial but externally concerned Marshall Plan. We want to help in the reconstruction of Sarajevo that you are initiating because we sense that Europe will not be up to its obligations if we don't do it. I know well Mr. Demzsky (Budapest), Suares (Lisbon), Vitali (Bologna) and Farrés (Sabadell) -who is Itere today- and of their commitment to a Europe built from below, from the inside, bottom -up and not up to bottom, in-out and not outin, I know too of the different efforts conducted by the Mayor of Stockholm (Matts Hulth) in the field of education, by M. Chabert and the Region of Brussels in helping to set up the Winter Festival two weeks ago, by the city of FridriechShauffen and many other in their sistering processes with Sarajevo, and many more to come. sed\text\sai ajevo.pnim �Dear friends from Sarajevo, All of this will be of no effect if you yourselves do not take the lead in constructing a muiticultural and democratic Sarajevo. Of course cities do not have arrnies (even if we can help you in police services). Cities do not have armies but they have the key to convince their populations to accept the sending of peace enforcement units to this city and this country. Also we are prepared to press our national governments to be ambitious and generous in their next meeting on April 12-13 at the Donnor's Conference. A suggestion by Mr. Muratovic to hold Chis meeting or a subsequent one in Barcelona has been welcome. More than that we cannot do. And even this we would do only if we see a real effort to build real democracy at the local level. Cities cannot substitute for nations. Nations we need in order to organize international lifè. Nations we need specially when we are deprived of human dignity because of our nationality. This happened in Bosnia. But we want you to know that European cities see Bosnia as a nation defined not by ethnicity but by tolerance and culture. And Sarajevo as the capital of this nation of tolerance and culture. This is why we need your survival and progress. Europe will fail ifyou fail. Europe contributed to your confrontation and now wants to help in your getting together. sed\text\sarajevo.pmin ��L'ALCALDE DE BARCELONA HE 1J-L)öv itk j yDu CAT t , - \ u-vt) j DJ-t..)5 k L r¿c --11 ( (.4-L. it-T\J,j c. y- c C K 1-- P --.1-\:1 O et t'Ac A t: h-t () (,-)1 TA-1-t 1)1 Fril:11¿-.9\i) QN L -11) (A) fi tÇ O 1T: iC Le( Le -911 e iz)t--- L jT f\JO& 5 c: A 1LTI: f1-11} 1. CL'L, �L'ALCALDE DE BARCELONA tì 9t-cLA. L'71)-)s) Ht 1t4 E cm E CTË T), PFL. Vuu tr, i;\ tin c»L ,AvL Y) sc() H-e-u-s yo u lu,-J v\I itk ifj- e1V\ C C r() C y- \ ccy A (id P (rn 7-7[-NT () Di'FFt:- A tL P iL Li K1 tç 6'\-jt AS'Y SO ú'j-11. t-: - r\) Q p -11-A �L'ALCALDE DE BARCELONA L 1") 1 j K-1 _ , , _., I' \') 7-(k G4' OI A çA k__ s ...- 'i t'-' (41: fi T-- ' ( i'Ll b ,i,.. .:----------- 7 ' Ct 1 ,L1 ()C 7,./\ 1./LÁ/ti, J 1, (7t2 Ó--CZ \I- v.. 4 ( ) 1 (14 -1 A ï 1c .J f i7A ¿ L -7- (4- p ti I 7 .ro u,)p c- ,- �L'ALCALDE DE BARCELONA 1-1 it-\`) 3Lt1 1 L_ 07' 4 0—f\ f2_Û Pc: 1,7) C t)r,if7 uÑ trj, P11 c. 1-1 L-(1: - G-P' L-k T/? Di\.) -r 141 F-C-r: L7,ur_ . f T Jr, c:i KJ1,1\-Á A . 1:17-Un b1,1(; )) • c o,--17ij1 r uy P T i-z>( ,„( 1(1. fR ( (»I S It L-0 /t /kilt (J1,t (E". t L(z.lo) k e ( c) - NaIvuir(i) 'RFY) M9,C7 fc Lif,) ( - t'E N t ) N1(j)-LP (P) - iAtoc:). .1\ADn-ft. ( �L'ALCALDE DE BARCELONA . tirT E —171'tlfl— U-1 u -m (53\1747 \I ü rus F-L: y:2A R---vul) 7 ) ïs_\J+í).(1- c> 9 eiL_ L1)11 V bt1'1,\ 172-.11) c 77 fi, 7 A fi -o-1 ( LAt._ -?1 cin D SUCV- i ■-\)zul t—t--11 /e/ L, /M. c‘J /1 L e N -1147-i:1 frtc (AJ A S' T/1-q,- Afki c:n filr •J t-C-5 ITTEVI. Trit- 71) Y rp, A» I\J` (C)0 71. A t)-11-7)-- p-6__P\a3,1Liv / cy-7,) , �L'ALCALDE DE BARCELONA 65-1AA-t (-( eL) ru-.) c7P tí c. 7,—J 1K. Ñ - Pcki C-ryi ig e7 (op,;; Ç Ñ1-1 uA1 j,/\Ti C)-(D (C)C;r? )" 1T) C,1\1Ç ( - L' }9 f\J CTP 1CK (TY G o f.,Çt_ J1:7 - L. (_ Pt f)./ r I) ti .:75 (9, (00 ti C t s'7-yto_ POt- 5- c Th e Cif F' p olr T( 7-?-/ 04, E7j.7" P Cir L Stv n .J 1c c15 71Z D-Nc»Y í) AS Lit-s :P> 1- 1' 1-'11C. lt /\-'1 Ñ )L () 971-re 1 (AD-) e I') 1 ).1AiA )'ù r v y,/ f>111-1-S Ovr22R titi P. Lt+nr; G(--z-71 �L'ALCALDE DE BARCELONA (5 01J )6 Gt- tIn Y/1,11)(c: Li 1 1 f.) rk.e t IV A P ,,Ce_-,77-9NL),- ( 1. o (I cxílt r P C r,or., v 1-11) f kte tZji T C1-1■ I 74(_:- d /-4. • fk9L-14-,; C\ 1:.1 C -5 ( 1.„) CT. 1-1 T'.) 7) 1 )-{ ', ( -1 NI --i-) Tu -- ok) ( e.)1': Gr/ 1 ‘(- ; Q- j /1 - C,1 -1 ,._.) 1 1:1--,, «75 rrill 4, je )),,y ¿- 9 r c.) L ifiL L 11\ 0 L')-\i i L n , 'f.i f./ ..,' i\) ( S i' ' C, (N 1) 7 1---1 4*\11,--9 ,r--r e L-1' IV7-' ,'i\J í• \.1 01 5 7") ^(_:-; (-.:2_,' /1,k7i) \:-.7' it 1 ,,_ eL:_) i•-■ '..,' i F"\I S ---(1 -11) As i r,-s 'ct L 1 5 ,--■,--tYL_ c7 ft c ç 1T) ; 1,-; / A 7 /-)ri-•-•(±) LIS di/tu cA5:4 C.4 77- y 1, .r) r-71- A (‘: hl CAL (,) kh,) C2,yrkAH ti-Lr> L) (-7-1( E-tly Lrt■J -7-tú jr4-k) 1f) y AL r n A .z_:+–■ (.7n -1") �L'ALCALDE DE BARCELONA o t. . '"7 o u r, 5 (1 e.16:75 1A) (,131 ', ' 1) ¿:trv,PL J1J LJ 0Ç „ ( ¿!pi 1) --i 9 V U Vi Uçí] C U ik L U' e NOT N J\_-1 (. - õt\ :-.L - v-li,-;17 L CP i-) l\\-.)- ç,t1t-i\ L L PC A.--r\-) 1 11 i ! I i-tltL, 1 .16,-) - ntl;-- ñez-is 5 D.-zucpb-).) E CV •I: 6- ) 11 I ("Ç kuL 1-J1 �(..¿A 11-7-11)q l r L'ALCALDE DE BARCELONA 0),,,k_Qt)1,1) () I—) r <r1 e, ¿:711, 11,1 11-3'kik (), LL t; ‘t /\,■ u ‘,..) r\1 ;:(-11 t - 1-5 ),-11) Lîf i ) (( J 7))--) 11 rrr »r ‘ -1-1-i ,..,: - ,-,,',,.-e- k.-,- l• - ..\ “ Tsb ¡-1- l.:1-2') / V-5- ,.-_, r 1 h-U.A4'Z,s, - /4-1,-,--1-' A/1^,-..C.APáM (1/\-)a-rik_ --) r-• J it _1 a.„“1 elw--() " ak.c e ■--) t PI Dr No .:7c)_‘)v'i. 1-71-4 -T-Pri 7) DI-[-Pi ))/Z_ l i:t: u - C-CTUA--e 770ü t._ T.-1-1LT -1." > - ¿)/ 'W 1 -.1- e (“: [\t-L- jf Lii-\\J 0\1 OtIT .,: 77 c.z,c.,./1 t í..21—<— 1) o IN) ¿I --71tI 17, ' i k ( -I-) -11-/L1 f uP L 7 tr>1 -niz ‘/ - (A L, ,(* TD , 7 p 77 ) 77, /) o-7Tb 1-P » C: 1 ti fe ,u1mAk ) ( A-ri,J(.9 L P N) o 5,7,4 71,LS y ry-\) LIA,3? C-7; ) 0A-1 +,) L.7 Ut.) ),) TWkil-t. �L'ALCALDE DE BARCELONA Do kJL Ls ? tÁÁ_ uc.)-€ LÇA,L 7-ft-e-Y ci 1-',)c Q frV^t-5 y pe" r\J A 71-tt: (1.ti-: Ñ 'T-7> 71) CL //yet-7.,¿)„,„( /),y,, As 771. /, A--(,...() 1A1 v s Lvi ÏL Cc`51<-71- t.,J €-:).\;(5 /"■. t\) /v ti I-N1 x:( ¡I— e c)n rEJ p klS -7 0 PLIt--Tb\J C L L C—c) (7- ��fie)c-t me vi Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GUIÓ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Inauguració de l'Ambaixada per a l a Democràcia Local a Sarajevo. Per a: De: Assumpte: - Ordre de l'acte I. Parlaments a l'Ajuntament de Sarajevo a càrrec de: - - Hasan Muratovic, Primer Ministre de Bòsnia Tarik Kupusovic, alcalde de Sarajevo Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona Claude Haegi, President de la Cambra de Poders Regionals de la CPLRE. Michael Flückiger, Vocal Assessor del Secretan General del Consell d'Europa. [N.B.Es preveu que les intervencions de cadascun dels ponents siguin d'uns 10 minuts de durada.] 2. Signatura d'un aco - rd per part dels representants de les ciutats partenaires en el projecte de l'ADL. 3. Trasllat a la seu de l'Ambaixada, tallada de la cinta i visita al local. - De cara a la inte rv enció de l'Alcalde se suggereix de tenir en compte els punts següents: ^^' ,^ j` , /^¡.'^/•^`! /J^//[/^^_ ^Y^ D ^ 1^^,^i^/^/V _ ^^ _ ' I t ^^ J 1. FIRST OF ALL, I WOULD LIKE TO THANK YOU WARMLY FOR BEING IN SARAJEVO TObAY . IT IS NOT EASY TO REACH THIS CITY YET . WE ÁLL HAVE DONE A GREAT EFFORT TO BE HERE TODAY AND MAKE THIS CEREMONY POSSIBLE. 1 SINCERELY APPRECIATE THE PRESENCE OF SOME REPRESENTATIVES OF THE PARTENAIRES CITIES IN THE LOCAL DEMOCRACY , EMBASSY PROJECT . ^ / II ^ dÍ rl/CZ I C.O^ tAN ^,,,^, ^ C^ (C p R I )T``r^i+y5 clAL7_, SARAJEV2.NBB �t3^ y uz L^ Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDUI La T ^ Q OLO ^ .\\C 14^^^ 144t S^ ^ ^L^ `1^^ r(1 / Qr(a ^p^P J MEAN BUDAPEST, LJUBLIJANA AND LISBON A -S THE PRESENCE OF THE BOSNIAN AUTH RITIES, REPRESENTATIVES OF THE COUNCIL OF EUR PE AND OTHER ATTENDANTS. ,^i. ^^, . ^ w . ,•. . OTHER CITIES LIKE SABADELL AND IMA HAVE ALSO WANTED TO BE HERE TO EXPRESS 119FR SOLIDARITY WITH SARAJEVO AND WITH THE PROJECT OF THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSY. 2. THE STABILIZING ROLE OF THE CITY HAS BEEN OF HISTORIC IMPORTANCE AND IS BECOMING IMPORTANT ONCE MORE IN THE LIGHT OF PRESENT CIRCUMSTANCES IN BOSNIA ÁND HERZEGOVINA. THE PROJECT OF THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSIES PROMOTED BY THE COUNCIL OF EUROPE IS A PROOF OF THE ESSENTIAL ROLE OF CITIES IN A CONFLICT SUCH AS THIS ONE OF BOSINIA AND HERZEGOVINA . OTHER LOCAL DEMOCRACY EMBAS _ HAVE ALREADY BEEN OPENED IN TUZLA AND AND ONE IN MOSTAR IS LIKELY TO FOLLOVyI. THE LOCAL DEMOCRACY EMBA S „G uttgLi. IS THE MATERIALIZATION OF A POLITICAL WILL SHARED BY THE MUNICIPALITIES INVOLVED . THIS COMMON WILL IS AIMED AT RECOVERING THE VALUES OF DEMOCRACY, 2 SARAJEV2.NBB . • �Ajuntament de Barcelona GAI3INET DE L'ALCALDIA TOLERANCE AND PEACEFUL COEXISTENCE THAT HAVE CHARACTERIZED SARAJEVO THROUGHOUT ITS HISTORY. WHY ARE WE DEFENDING THIS ESSENTIAL ROLE OF CITIES? WHICH IS OUR LEGITIMACY? FIRST OF ALL, PROXIMITY THE KEY VALUE THE IDENTIFICATION AND SOLUTION OF BOTH CITY AND AS IN CITIZENSHIP CONCERNS . PROXIMITY INCREASES OUR EFFICIENCY WHEN SOLVING PROBLEMS AND CITIZENS' WORRIES . THIS IS OUR LEGITIMACY . THE CITY IS THE MOST SUITABLE PLACE FOR DEMOCRACY. ^ c1¿11111)1 \ ``4/1/É. ,/ SECONDLY, CITIES HAVE MUCH TO CONTRIBUTE TO tHE CO-OPERATION AND PACIFICATION PROCESSES WHICH MUST NECESSARILY RESULT FROM DIALOGUE . CITIES ARE SUBJECT TO FEWER DIPLOMATIC CONSTRAINTS AND CAN BETTER AVOID THE I NEVITABLE RIGIDNESS OF NEGOTIATIONS BETWEEN STATES . THE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, CAN CONSTITUTE THE 'SAFETY NET °' UNDERLYING THE RELATIONS BETWEEN STATES. SECURITY AND CO-OPERATION BETWEEN CITIES CONCERN ALL THE CITIES IN THE WORLD . B#fteEL~ 0-(Y uç^ COMMITTED TO THE TASK OF PROMOTING SECURITY ^ SARAIEV2.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AND CO—OPERATION AND THIS IS THE OBJECTIVE WE WANT TO ASSURE BY OPENING LOCAL DEMOCRACY EMBASSIES ALL OVER BOSNIA AND HERZEGOVINA. SINCE THE START OF SNIA AND HERZEGOVINA CONFLICT BARCELONA Al2BEEN STRONG'1OMMITTED WITH THE CO—OPERATION AND THE SOLIDARITY WITH THE CITY OF SARAJEVO . ONCE THE ACE IS REACHED THROUGH THE ESTABLISHMENT OF DAYTON AGREEMENTS, BARCELONA ^WANTS TO CONTINUE WITH THIS BUT NOW, COMMITMENT AND IS WILLING TO HELP TO THE HAS BEEN THE LOCAL RECONSTRUCTION OF SARAjEVO . THIS ONE OF THE REASONS TO LEAD DEMOCRACY EMBASSY INITIATIVE IN THIS CITY . i 3. FROM NOW ON, THE LOCALi.DEMOCRACY EMBASSY IN SARAJEVO WILL BE WORKING TOWARDS THE RECONSTRUCTION OF THE CITY, NOT ONLY ITS ; SERVICES AND INFRASTRUGTURES BUT ALSO WITH REGARD TO THE RECONSTRUCTION OF THE PEACEFUL COEXISTENCE AND TOLERANCE AMONGST ETHNIC GROUPS, CREEDS AND LIFEST?YLES. I CAN ANNOUNCE THAT THE RESPONSIBLE FOR THE EMBASSY WILL BE MR. CARLES BOSCH. w1^o V,fi MS1C,u^cc^ G` " ,c d^, ^ `'`^ `^^ ^ LAV-k" ^ 4 ^, ^ iu \l/ Y ^ tJ`^ ^1(7,0 SAR AJE V2.NBB <<1 n_ _ �::1 1 1 11;" Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA HE PRESENCE OF BARCELONA, LJUBLIJANA, LISBON, LM, ST~RG AND BUDAPEST, REPRESENTED BY THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSY IN SARAJEVO WILL HELP TO STRENGTHEN THE TIES OF FRIENDSHIP BETWEEN US AND ASSURE THE EXCHANGE OF IDEAS AND EXPERIENCES BETWEEN LOCAL AUTHORITIES AND OTHER AGENTS SUCH AS NON GOVERNMENTAL ORGANIZATIONS, UNIVERSITIES AND DIFFERENT KIND OF COMPANIES COLLABORATING IN THE RECOVERY OF THE DEMOCRATIC INTEGRATING PROCESS. OU ALL TO AUTOORITyll DEAR RIENDS, I NVIT ART S OF THE THE HEA FOR AL IN' IS CIT H LL EMB S Y, NE 5 SARAJEV2.NBB �L'ALCALDE DE BARCELONA --PfYb (A-7i/'i ti) 5 C. C-K) A-2_5 r) LL eiT) (ìt A f.) e ?u . o c. 1\ e L e.• t 1— FriN E k y y I; 5- D 7 ) C c.71 ( h 1ft y c9- -)0 • is;7z, );•, /19_5-7, rç n cr):' < 0\-1 fi 175 c: c„ e L,70'1:21-z,J 1 TY (,)-1 No) ( u u-ni ATI-7 /1 1-?()S I\PIA (S ilti1 A Ju - I 1, P" tb Y iT)L--17-7á\J -\_-'1) Cr) 47--' t A-P e:1 tru; y' ó Te Le-v■ /nr , (.e: it - \iú cuLTRA‘j 1 1, 1- 71 1 1 ,‘.) 1-1 y f.). CA.> A ct; 5 , ELi /k i() () L e l) ti.* OPC: NO1,1 c-f Pr),,r1 1 Jiu- f•ILL: O 127TÒ -tz ,./(-,,ve., e. pvi-,, JLL 7(.71-){: JUR c suí2 )('\ ( í- I rtz_ 7(..x....s. /t-?, r) t,-#-FIL 7-11 7 c.)13 4-2-\)o � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4386 Title A name given to the resource Transcripció del discurs de l'alcalde d'inauguració de l'Ambaixada per a la Democracia Local Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarajevo Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Democràcia Relacions Internacionals Acció política Sarajevo Guerra Europa Barcelona Description An account of the resource Conté també la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1481/19960321d_00720.pdf d2d2165e8e203f35dc696e55f186df12 PDF Text Text TRANSCRIPCIO DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'ALCALDE EN LA INVESTIDURA COM A PRESIDENT DEL COMITÉ DE LES REGIONS. BRUSSEL.LES, 21 DE MARÇ DE 1996. �2 QUERIDOS COLEGAS. HOY CELEBRAMOS LOS DOS PRIMEROS AÑOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. Es UN HONOR ACEPTAR LA PRESIDENCIA DEL COMITÉ PARA LOS DOS AÑOS SIGUIENTES. LLEGO A ESTA PRESIDENCIA CON EL CONVENCIMIENTO Y LA ILUSIÓN DE QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO EUROPA DÍA A DÍA CON SOLUCIONES, A VECES MUY PRAGMÁTICAS , A MENUDO DEMASIADO TECNOCRÁTICAS, PERO POR ENCIMA DE TODO, DE QUE ESTAMOS AVANZANDO HACIA AQUELLA EUROPA QUE UN DÍA PENSARON SUS FUNDADORES LOS SCHUMAN, MONNET, SPINELLI Y TAMBIÉN LA DE DELORS E INCLUSO LA DE HAVEL. ESTA ES LA EUROPA QUE LLEVO EN EL CORAZÓN. EN ESTA EUROPA EN LA QUE CREYERON GASTON DEFERRE, UMBERTO SERAFINI Y OTROS MUCHOS CUANDO EN 1951 CREARON EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, QUE ME HE HONRADO EN PRESIDIR. EN SUS DOS AÑOS DE EXISTENCIA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA TRABAJADO CON FIRMEZA Y HA DEJADO BIEN CLARO CUALES SON SUS ASPIRACIONES EN LA UNIÓN EUROPEA. AHORA ME PROPONGO IMPULSAR LA LÍNEA MARCADA Y CONSEGUIR LO SIGUIENTE: �3 • UNA ORGANIZACIÓN INTERNA, TRANSPARENTE Y RESPETUOSA CON LA LEGALIDAD; • UN FUNCIONAMIENTO EFICAZ QUE GARANTICE LA EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA; • EL RECONOCIMIENTO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES COMO INSTITUCIÓN EUROPEA; • EL IMPULSO DE LA PRESENCIA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES EN LOS DEBATES EN TORNO A LA REFORMA DEL TRATADO DE MAASTRICHT. • LA CONSOLIDACIÓN DEL PAPEL DE NUESTRO COMITÉ, EN GENERAL, EN EL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. NUESTRO COMITÉ ES UNA ESTRUCTURA COMPLEJA QUE NO DEBE OLVIDAR LA IMPORTANCIA DE LOS ORÍGENES NACIONALES, LAS PERTENENCIAS POLÍTICAS Y LAS ADHESIONES A LAS DIVERSAS ORGANIZACIONES DE PODERES TERRITORIALES. TAMPOCO EL HECHO DE QUE PROVENIMOS DE PAÍSES MÁS GRANDES Y PAÍSES NO TAN GRANDES, MÁS PEQUEÑOS, LO CUAL, A VECES, SE CONVIERTE EN DIFERENCIA CUALITATIVA. HOY POR HOY, LA PERTENENCIA A UNA DELEGACIÓN NACIONAL ES ELEMENTO DE RECONOCIMIENTO EN EL COMITÉ, PERO YO CONFÍO EN QUE LLEGARÁ UN DÍA EN QUE NOS SALUDAREMOS -COHERENTEMENTE- COMO ALCALDES, CONCEJALES O PRESIDENTES DE NUESTRA REGIÓN, CIUDAD O PROVINCIA. Y EN TODO CASO, �4 COMO PORTAVOCES DE LAS CIUDADES Y REGIONES DEL PAÍS CORRESPONDIENTE. PARA REPRESENTAR A LOS PAÍSES CON SUS IDENTIDADES YA EXISTE EL CONSEJO EUROPEO. NOSOTROS SOMOS ALGO MÁS QUE ESPAÑOLES, FRANCESES O DANESES... NUESTRO VALOR AÑADIDO, ESTO ES: NUESTRA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS EUROPEOS, ES LO QUE CONFORMA LA SINGULARIDAD DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. EN LO REFERENTE A LOS GRUPOS POLÍTICOS Y A LAS ORGANIZACIONES LOCALES Y REGIONALES, ÉSTAS HAN DE CONSOLIDAR SU ESPACIO EN NUESTRO COMITÉ, Y ELLO DEBE CONJUGARSE SABIAMENTE CON TODAS LAS DEMÁS PERTENENCIAS. LA ASAMBLEA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ES EL LUGAR DE EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA, DEL MOSAICO DE LA REALIDAD EUROPEA Y DEBEMOS ESTAR A LA ALTURA DE ESTE RETO, EL RETO DE LA DIVERSIDAD, UNO DE LOS MÁS CRÍTICOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA. PERO, ¿QUÉ ES LA EUROPA DE LAS REGIONES? LA EUROPA DE LAS REGIONES ES LA QUE LOS MIEMBROS DE LA MESA ENCONTRAMOS HACE TRES SEMANAS EN CATANIA, EN LA CATANIA DE BLANCO BAJO UN TIEMPO INFERNAL PERO CON UN ORGULLO CÍVICO INSCRITO EN SUS PAREDES MARAVILLOSAS DEL TEATRO BELLINI, O DE LA UNIVERSIDAD QUE YO LLAMO UNIVERSIDAD BENEDICTINA, PORQUE HABÍA SIDO UN MONASTERIO BENEDICTINO EN EL S. XVI, XVII Y SEGURAMENTE HASTA EL S.XVIII. UNA CIUDAD QUE HA SOPORTADO DOS �J TERREMOTOS, UN VOLCÁN Y UN BOMBARDEO DEVASTADOR EN LOS ÚLTIMOS TRES SIGLOS. LA EUROPA QUE ENCONTRAREMOS EL DÍA VENTIOCHO EN TORINO LA CIUDAD DE CASTELLANI Y DE LA FIAT, LA CIUDAD DE LAS PLAZAS PORTICADAS DEL SIGLO DIECIOCHO, DEL PALACIO MADAMA, Y DEL ARQUITECTO SICILIANO FILIPPO JUVARRA, NACIDO EN MESINA CERCA DE CATANIA, PERO QUE TERMINÓ TRIUNFANDO EN TURÍN Y EN MADRID, DONDE CONSTRUYÓ EL PALACIO REAL. EUROPA NO ES PUES UNA ABSTRACTA ITALIA, SINO UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO, ENORMEMENTE DISTINTAS Y A VECES INCLUSO ENFRENTADAS, QUE SIGUEN AHORA CON ANSIEDAD Y ESPERANZA, CON ILUSIÓN Y TEMOR AL MISMO TIEMPO, EL PROCESO DE NACIMIENTO DE UNA NUEVA CONSTRUCCIÓN TODAVÍA MÁS GRANDE Y MÁS ABSTRACTA QUE ITALIA (120 AÑOS DESPUÉS), DE AQUEL 1871 EN QUE ITALIA NACIÓ JUSTAMENTE COMO ESTADOY QUE SE LLAMA, PRECISAMENTE, EUROPA. EUROPA HA CREADO EN FIESOLE, FLORENCIA - UN ARQUETIPO DE CIUDAD- EN LA TOSCANA DE CHITI- UN ARQUETIPO DE REGIÓN-, UN INSTITUTO EUROPEO QUE PRESIDE (UN IRLANDÉS) MARTENSON, CON EL CUAL TUVE OCASIÓN DE ENCONTRARME EN OCTUBRE, Y DEL QUE ESPERO UNA AYUDA SUSTANCIAL PARA LA ELABORACIÓN DE LOS ESTUDIOS Y LOS INDICADORES QUE PERMITAN COMPARAR Y ANALIZAR CONJUNTAMENTE NUESTRAS CIUDADES Y REGIONES PARA FACILITAR UN MEJOR GOBIERNO. �6 DEL MISMO MODO, EUROPA SON LAS ISLAS DEL BÁLTICO Y EL ESTOCOLMO DE MATS HULTH, QUE LANZÓ EN DICIEMBRE EL LLAMADO "RETO BANGEMANN" A TODAS LAS DEMÁS CIUDADES DE EUROPA PARA COMPARAR SI EN EL PLAZO DE UN AÑO Y MEDIO ALGUNA DE ESTAS CIUDADES DESTACA EN ALGUNO DE LOS DIEZ PROYECTOS SURGIDOS DE LA COMISIÓN BANGEMANN SOBRE TELECOMUNICACIONES INCLUIDAS EN EL "LIBRO BLANCO SOBRE CRECIMIENTO, COMPETITIVIDAD Y EMPLEO". POR CIERTO, QUE PODREMOS TENER EN BARCELONA LOS DIAS 7, 8 Y 9 DE OCTUBRE, UN AVANCE DE LA RESPUESTA A ESTA PREGUNTA, CON MOTIVO DE LA SEGUNDA REUNIÓN DEL "RETO BANGEMANN". SI UNO TOMA EL TREN DESDE ESTOCOLMO HACIA EL SUR, Y EN VEZ DE IR A LA FANTÁSTICA GÓTEBORG DE BENGT MOLLSTEDT, DE LA UNIVERSIDAD CHALMERS Y DE SU CASA DE LA CIENCIA, SI EN VEZ DE ESO, SE VA AL SUR DE SUECIA, A HELSINBORG Y CRUZA EN FERRY HASTA LA COSTA DE EN FRENTE NOS ENCONTRAMOS EN ELSINOR, EN EL CASTILLO DE HAMLET, EN DINAMARCA, DONDE IMAGINARIAMENTE EUROPA SE HIZO PREGUNTAS FUNDAMENTALES SOBRE EL CARÁCTER DE LA VIDA Y DE LA MUERTE, DE LA MANO DE UNO DE NUESTROS MÁS PROXIMOS Y QUERIDOS INTÉRPRETES, WILLIAM SHAKESPEARE. YA RECUERDAN AQUELLO DE SI SI O NO ACEPTAR LOS BANDAZOS, LOS ATAQUES DE UNA FORTUNA DESCONSIDERADA. SE LO PREGUNTABA HAMLET Y NOS LO PREGUNTAMOS NOSOTROS. �7 ESTO ES EUROPA Y ESTOS SUS PERSONAJES. POR CIERTO, QUE EN ESTE MISMO PUNTO HAMLET DECÍA, DENUNCIABA MEJOR, ALGO QUE NOSOTROS HOY TODAVÍA TENEMOS QUE DENUNCIAR. ES LA ARROGANCIA DEL FUNCIONARIO Y LA LENTITUD DE LA JUSTICIA. NOSOTROS SOMOS LA EUROPA QUE TIENE QUE VIGILAR QUE ESTA ARROGANCIA Y ESTA LENTITUD NO SE PRODUZCA. NOSOTROS SOMOS LOS REPRESENTANTES DE LOS CIUDADANOS CONCRETOS Y REALES DE LA EUROPA QUE QUIERE VER, NO SÓLO GRANDES PALABRAS, NO SÓLO GRANDES SOLUCIONES, SINO UNA VIDA COTIDIANA MEJOR COMO YA SE PEDÍA EN EL S. XVI. SIN EMBARGO, CUANDO UNO VA AL NORTE DE ESCOCIA, A INVERNESS Y LUEGO EN DIRECCIÓN NORESTE SE ACERCA AL CAWDOR CASTLE, EL TEÓRICO CASTILLO DE MACBETH, PROPIEDAD DE LOS CAMPBELL, SABRÁ QUE SHAKESPEARE, UN INGLÉS, SABÍA MUY POCO EN REALIDAD DE ESCOCIA, AUNQUE ELLO NO LE IMPIDIÓ DECIR VERDADES IMPERECEDERAS SOBRE NUESTRA CONDICIÓN HUMANA. LA EUROPA DE LAS REGIONES QUE ESTAMOS EMPEZANDO A CONSTRUIR , ES UNA EN LA CUAL SITUAMOS COMO PROPIAS Y COMPARTIDAS ESTAS VERDADES EUROPEAS, UNIVERSALES, PERO NO AL PRECIO DE IGNORAR LA SINGULARIDAD, LA DIVERSIDAD, EL ACENTO Y EL ROSTRO DE CADA UNA DE NUESTRAS COMARCAS Y REGIONES. AYER TUVE EL ORGULLO Y LA SATISFACCIÓN DE ASISTIR A LA INAUGURACIÓN DEL CENTRO CULTURAL BALEAR EN BRUSELAS, Y OÍ HABLAR EN MALLORQUÍN, QUE ES UNA VARIEDAD DEL CATALÁN, MI IDIOMA �8 MATERNO. A MÍ ME PARECIÓ QUE OYENDO ESTE ACENTO TAN PURO, PUESTO QUE ES MÁS PURO QUE EL CATALÁN YA QUE SE HA CONSERVADO MEJOR, A MÍ ME PARECIÓ VER EN AQUEL ACENTO Y EN EL HECHO DE QUE SE PRONUNCIASE EN BRUSELAS, LA GARANTÍA DE QUE LA EUROPA DE VERDAD ESTÁ NACIENDO. LA EUROPA DE LAS 1.000 CARAS, LA EUROPA QUE NOSOTROS REPRESENTAMOS. ¿ES ESO IMPOSIBLE. ES UN SUEÑO IMPOSIBLE? NO LO CREEMOS. SERÁ LARGO, ESO SÍ, UN LARGO VIAJE. PERO UN VIAJE APASIONANTE. EL NACIMIENTO DEL COMITÉ Y SU PRIMERA ANDADURA HA RESULTADO MÁS POSITIVA DE LO QUE MUCHOS ESPERABAN. PUSIMOS EN MARCHA NUESTRO ÓRGANO INSTITUCIONAL CON UN RELATIVO ÉXITO . No OBSTANTE QUEDA MUCHO TRECHO POR RECORRER EN LA MEJORA DE NUESTRA ORGANIZACIÓN. LA EXPERIENCIA ACUMULADA NOS PERMITE, YA DESDE AHORA, PONER EN MARCHA LAS NUEVAS ORIENTACIONES NECESARIAS. LA ADMINISTRACIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES AFRONTA UNA NUEVA ETAPA EN LA QUE DEBE PRIMAR UN FUNCIONAMIENTO MÁS EFICAZ, SIN INTERFERENCIAS EXTERNAS NI BLOQUEOS INTERNOS. EL RESPETO A LA LEGALIDAD, EL APROVECHAMIENTO DE LOS RECURSOS HUMANOS Y TECNOLÓGICOS, LA AUSTERIDAD PRESUPUESTARIA Y LA CONCERTACIÓN SINDICAL QUE SERAN ALGUNOS DE LOS EJES DE NUESTRA ACCIÓN A PARTIR DE AHORA. ESPERAMOS DE LOS FUNCIONARIOS UN ESPÍRITU DE TOTAL LEALTAD INSTITUCIONAL. �9 ES VOLUNTAD DE 'TODOS NOSOTROS EL OBTENER LA AUTONOMÍA ORGANIZATIVA Y PRESUPUESTARIA DE NUESTRO COMITÉ. ESTA PRESIDENCIA SE COMPROMETE A AVANZAR EN ESTE OBJETIVO DE FORMA PRIORITARIA. EL REGLAMENTO INTERIOR DEBE SER COMPLETADO Y PERFECCIONADO CON EL OBJETIVO DE ACELERAR LOS PROCEDIMIENTOS Y MEJORAR LOS SISTEMAS DE DECISIÓN DE NUESTROS ÓRGANOS. TAMBIÉN PARECE OPORTUNO REVISAR LA ESTRUCTURA DEL PRESUPUESTO Y SUS MODALIDADES DE EJECUCIÓN PARA GARANTIZAR SU AGILIDAD Y ADECUACIÓN A LAS NECESIDADES REALES. LA MESA DEL COMITÉ DEBE ASUMIR EL ROL DE MOTOR DEL DEBATE ORGANIZATIVO, POLÍTICO Y DE TOMA DE DECISIÓN, POTENCIANDO, SI ES PRECISO, ALGÚN GRUPO AD HOC COMO LOS QUE HAN VENIDO FUNCIONANDO, PARA RESOLVER CUESTIONES TÉCNICAS Y ADMINISTRATIVAS. EN CUANTO A NUESTRAS SESIONES, COMO LA DE HOY, DEBEMOS EMPLEARNOS A FONDO PARA CONVERTIR NUESTROS ENCUENTROS EN AUTÉNTICAS SESIONES DE DEBATE, INTERCAMBIO Y DECISIÓN. ESTO SIGNIFICA, SOBRETODO, UN INTENSO TRABAJO PREVIO, CON INFORMACIÓN DISTRIBUIDA CON TIEMPO SUFICIENTE Y UNA REVISIÓN ADECUADA DE LOS MECANISMOS Y TRÁMITES ESTABLECIDOS. EN EL GRUPO DE TRABAJO QUE SE CONSTITUYÓ AYER AL MEDIODÍA PARA ANALIZAR �10 LA PROPUESTA DEL AMIGO STINGL, ALCALDE DE GRAZ, SE LLEGÓ A LA CONCLUSIÓN, QUE VAMOS A APLICAR, DE QUE NO SE VAN A ACEPTAR REUNIONES DE LAS COMISIONES POSTERIORES A UN MES ANTES DE LA CELEBRACIÓN DE ESTE PLENARIO. ES LA ÚNICA MANERA DE GARANTIZAR QUE LOS DOCUMENTOS SON TRADUCIDOS Y ENVIADOS A TIEMPO, Y VAMOS A EMPLEARNOS A FONDO EN ELLO. Es DECIR, PUEDEN HABER SESIONES DE CONCLUSIONES POSTERIORES A ÉSTA FECHA, PERO LOS PRESIDENTES Y LOS PONENTES DEBERÁN SABER QUE EL RESULTADO DE ESA COMISIÓN NO SE VERÁ EN EL SIGUIENTE PLENARIO SINO EN EL ULTERIOR. TODO ESTO PASA POR LA POSIBILIDAD DE RESPONSABILIZAR A LAS COMISIONES DE LOS INFORMES MÁS TÉCNICOS, LIBERANDO UNA PARTE SUSTANCIAL DEL TIEMPO DE LAS PLENARIAS QUE PODRÁN EMPLEARSE EN ACTIVIDADES DE MAYOR INTERÉS GENERAL. LA VISIBILIDAD DE LA ACCIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, DEBERÁ FORTALECERSE Y LA VALORACIÓN Y EL SEGUIMIENTO DE NUESTROS INFORMES DEBERÁ SER ANALIZADA CON POSTERIORIDAD. TENEMOS QUE TENER INFORMES DE SEGUIMIENTO DEL EFECTO DE NUESTRAS OPINIONES, PORQUE DE OTRO MODO VENIMOS AQUÍ A DISCUTIR ACALORADAMENTE UN PAPEL QUE APROBAMOS CON MÁS O MENOS VOTOS A FAVOR O EN CONTRA, PERO QUE LUEGO NO SABEMOS QUE EFECTO TIENE. Hoy SE VA A REPARTIR UN MAGNIFICO TRABAJO QUE RESUME EL EFECTO QUE HAN TENIDO LAS 74, CREO QUE SON, OPINIONES QUE HEMOS EMITIDO, PERO NOS GUSTARÍA, QUIZÁ A PARTIR DE ESE MAGNÍFICO �11 DOCUMENTO, UNA PUBLICACIÓN MÁS AUSTERA, MÁS SENCILLA PERO MÁS REGULAR SOBRE LAS PEQUEÑAS CONSECUENCIAS, LAS PEQUEÑAS ANÉCDOTAS 1 DE LA VIDA DE NUESTRAS OPINIONES EN EL SENO DE LAS INSTITUCIONES QUE NOS CONSULTAN: EL CONSEJO, LA COMISIÓN Y MAÑANA EL PARLAMENTO. HEMOS DE ASEGURAR TAMBIÉN LA INCIDENCIA DE NUESTRAS OPINIONES EN LOS DEBATES PRINCIPALES. Es NECESARIO REFORZAR EL RIGOR CON QUE NUESTRA FUNCIÓN PRINCIPAL -LA DE EMITIR INFORMES- SE LLEVE A CABO EN TODAS SUS FASES. VAMOS A ESTUDIAR LA OPTIMIZACIÓÑ DE LOS SISTEMAS DE COMUNICACIÓN ENTRE LOS MIEMBROS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES Y MUY EN ESPECIAL ENTRE LOS DE LAS COMISIONES. SOY UN CONVENCIDO DE QUE SE PUEDE MEJORAR MUCHO EN ESTO. DEBERÍAMOS CONSEGUIR UNA RED EUROPEA QUE CONECTE EFECTIVAMENTE TODOS LOS CENTROS LOCALES Y REGIONALES, DE ACUERDO CON LA DG XIII, QUE TIENE PROGRAMAS PARA ELLO, DE FORMA QUE CONSTITUYERAMOS UNA ESPECIE DE EURONET O EUROWEB, EN LA CUAL, LOS MIEMBROS DE NUESTRAS COMISIONES PUEDAN ENVIAR SUS ENMIENDAS Y RECIBIR SUS COMENTARIOS DE FORMA MUCHO MAS RÍGIDA Y CON COSTES MUCHO MENORES DE LOS QUE AHORA SOPORTAMOS PARA TRASLADARNOS. ESTE SISTEMA FACILITARÍA LA COMPATIBILIDAD ENTRE NUESTRO TRABAJO EUROPEO Y LA PROXIMIDAD QUE NUESTROS ELECTORES NOS EXIGEN COMO ALCALDES O PRESIDENTES. No SOMOS PARLAMENTARIOS, NO SOMOS PROFESIONALES DE LA REPRESENTACIÓN EN UN PARLAMENTO. SOMOS �12 GOBERNANTES. POR DEFINICIÓN SOMOS LOS REPRESENTANTES EUROPEOS MÁS NECESITADOS DE PERMANECER EN NUESTROS PUESTOS, CON MENOS OPCIONES DE MOVILIDAD. ESTA ES NUESTRA SERVIDUMBRE, PERO ESTA ES TAMBIÉN NUESTRA GRANDEZA. EN CUALQUIER CASO EL CONTACTO PERSONAL AQUÍ ES INSUSTITUIBLE. SI HEMOS DE CREAR (INA CULTURA REGIONAL EUROPEA. HAY OUE HACERLO TAMBIÉN COINCIDIENDO AQUÍ EN BRUSELAS, Y EN LOS PAÍSES QUE SUCESIVAMENTE VAN PRESIDIENDO EL CONSEJO EUROPEO. DEBEMOS CONOCERNOS LAS CARAS Y MIRARNOS A LOS OJOS CUANDO DISCUTIMOS LOS TEMAS QUE REALMENTE IMPORTAN EN EUROPA. EL COMITÉ DE LAS REGIONES SE HA PRONUNCIADO A FAVOR DE SU RECONOCIMIENTO COMO INSTITUCIÓN EUROPEA. SABEMOS DE LAS DIFICULTADES QUE UNA PROPUESTA 'DE ESTE SIGNIFICADO POLÍTICO PUEDE ENCONTRAR PARA ALCANZAR UNA ACEPTACIÓN GENERAL, PERO VAMOS A PONER TODO NUESTRO EMPEÑO EN CONSEGUIRLO. NUESTRA AMBICIÓN ES LEGÍTIMA Y NADIE MEJOR QUE TODOS NOSOTROS, REPRESENTANTES DE INSTITUCIONES BÁSICAS, PUEDE DEFENDERLA. ÉSTA ES TAMBIÉN UNA APUESTA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES POR LA CONSOLIDACIÓN DE LA EUROPA PLURAL QUE REPRESENTAMOS, DE UNA EUROPA RESPETUOSA CON LOS HECHOS DIFERENCIALES Y COMPROMETIDA CON LA SUBSIDIARIEDAD. SOMOS JÓVENES, Y A PESAR DE ELLO PODEMOS YA PRESENTAR UN BALANCE DE UN BUEN INICIO. �13 REPRESENTAMOS A LOS GOBIERNOS MÁS INMEDIATOS Y ES LÓGICO QUE LOS DEMÁS REPRESENTANTES EUROPEOS TENGAN CON NOSOTROS UNA RELACIÓN QUE, FINALMENTE, SERÁ DE AMISTAD 1Y COOPERACIÓN, AUNQUE INICIALMENTE PUEDA HABER SIDO INCLUSO DE DESCONFIANZA. EL COMITÉ DE LAS REGIONES RECONOCE LA PRIMACÍA INSTITUCIONAL DEL PARLAMENTO EUROPEO. QUE QUEDE CLARO. Y EN ESTE RECONOCIMIENTO VA IMPLÍCITA NUESTRA VOLUNTAD DE UN TRABAJO CONJUNTO Y DE UN DIÁLOGO PRODUCTIVO. LAS LEGITIMIDADES DEL PARLAMENTO Y LA DEL COMITÉ DE REGIONES SÓLO PUEDEN CONCEBIRSE COMO UNA SUMA ENRIQUECEDORA. QUEREMOS MULTIPLICAR NUESTROS CONTACTOS CON EL PARLAMENTO Y CON LA COMISIÓN Y ASIMISMO COMPATIBILIZAR NUESTRAS REUNIONES CON LA PRESENCIA DE LOS PARLAMENTARIOS Y MIEMBROS LA COMISIÓN EN BRUSELAS. MIRAREMOS DE HACER QUE NUESTRAS , SESIONES COINCIDAN CON EL ÚLTIMO DE LOS DÍAS EN QUE EL PARLAMENTO SE REUNE AQUÍ ANTES DE IR A ESTRASBURGO O DESPUÉS DE IR A ESTRASBURGO TAMBIÉN ES NUESTRO PROPÓSITO EL ABUNDAR EN LA POLÍTICA DE PRESENCIAS SIGNIFICATIVAS EN NUESTRAS ASAMBLEAS. COMO YA COMENZAMOS A HACER EN LA PRIMERA PARTE DEL MANDATO. NUESTRA REPRESENTACIÓN ES MÁS HETEROGÉNEA Y ALEATORIA QUE LA DEL PARLAMENTO Y POR ELLO DIFERENTE: NUNCA PODRÁ HABER TANTAS CIRCUNSCRIPCIONES EUROPEAS COMO REGIONES Y CIUDADES HAY. LOS �14 CIUDADANOS DE LOS TERRITORIOS 1 QUE REPRESENTAMOS CUENTAN CON NUESTRA VOZ EN EL CONCIERTO EUROPEO, PARA TRANSMITIR SUS EXIGENCIAS CON UN ACENTO ESPECÍFICO QUE INCREMENTA EL VALOR DE SU PRESENCIA. AL FINAL VOY A HACER UNA PROPUESTA, EN ESTE SENTIDO, CONCRETA QUE DEBEREMOS IR MADURANDO Y DISCUTIENDO. HOY DEBEMOS MANTENER LA UNIDAD QUE NOS HACE FUERTES, EL RESPETO QUE NOS HACE ACEPTABLES Y LA SINGULARIDAD QUE NOS HACE INSUSTITUIBLES: LA PARTICIPACIÓN DEL COMITÉ DE 1 LAS REGIONES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA NO SE AGOTA CON SU INTERVENCIÓN EN EL PROCESO DECISORIO COMO ÓRGANO CONSULTIVO. EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁ CONVENCIDO DE SU POTENCIAL EN EL PROCESO DE TRANSFORMACIÓN DE LA UNIÓN PARA FACILITAR EL CONOCIMIENTO Y LA COOPERACIÓN ENTRE LOS DISTINTOS TERRITORIOS, AYUDANDO A HACER UNA EUROPA DESDE ABAJO. No DE ARRIBA A ABAJO SINO DE ABAJO HACIA ARRIBA. LOS MIEMBROS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁN EN LAS MEJORES CONDICIONES PARA EXPLICAR LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, PARA ESTABLECER LOS ESLABONES NECESARIOS PARA PALIAR EL TEMIDO DÉFICIT • DEMOCRÁTICO. �15 DEBEMOS GARANTIZAR NUESTRA INCIDENCIA EN TEMAS DE ENORME IMPORTANCIA ESTRATÉGICA PARA NUESTRAS COLECTIVIDADES LOCALES Y REGIONALES, Y ESTOS SON: LA COHESIÓN ECONÓMICA Y SOCIAL, EL EMPLEO, LAS GRANDES INFRAESTRUCTURAS Y EL MEDIO AMBIENTE, LOS PROBLEMAS URBANOS (QUE QUEDARON AUSENTES, DESGRACIADAMENTE, DE LA DECLARACIÓN QUE HICIMOS EN CATANIA PARA ENTREGAR EN TORINO, DE ACUERDO CON LAS RESOLUCIONES DE NUESTRA COMISIÓN RELATIVA AL TEMA URBANO, PERO QUE VAMOS A INCLUIR EN NUESTRO DISCURSO FRENTE A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL) Y LAS RELACIONES INSTITUCIONALES ENTRE TODOS LOS NIVELES DE GOBIERNO. HEMOS DICHO EN ESTE FORO, DE FORMA REPETIDA, QUE NUESTRA CARTA DE IDENTIDAD ERA Y ES EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. TODOS RECORDARAN QUE KLAUS HÁNSCH, PRESIDENTE DEI. PARLAMENTO, NOS DIJO EN ESTA MISMA SALA, QUE NOSOTROS NO ERAMOS LOS DEPOSITARIOS ÚNICOS, NO ERAMOS LOS PROPIETARIOS MONOPOLISTAS DE ESTE PRINCIPIO. TENÍA RAZÓN. DEBEMOS COMPARTIR ESE PRINCIPIO. PERO ESTE ES PARA NOSOTROS UN EJE VERTEBRADOR INELUDIBLE DEL CONJUNTO DE NUESTRA ACTIVIDAD. LA SUBSIDIARIEDAD ES UN CRITERIO POLÍTICO, NO UN PRINCIPIO JURÍDICO CERRADO Y FORMAL. ¡ ESTÁ BASADO EN EL PRINCIPIO DE LA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS Y COMPLEMENTADO POR LOS PRINCIPIOS DE EFICACIA, JUSTICIA O EQUIDAD Y EL PRINCIPIO FUNDAMENTAL DE LEALTAD¡CONSTITUCIONAL O RESPONSABILIDAD. �16 LA BUNDESTRAUER DE LA CUAL HABLA LA DOCTRINA FEDERAL ALEMANA. Es DECIR, LA NECESIDAD Y LA POSIBILIDAD DE QUE CADA UNA DE LAS PARTES REPRESENTE AL TODO Y DE QUE ACTÚE SIEMPRE CON AUTONOMÍA EN FUNCIÓN DE LA PROXIMIDAD PERO REPRESENTANDO A LOS INTERESES GENERALES, RESPETANDO LOS INTERESES GENERALES. DEBEMOS MANTENER CON TOZUDEZ EL REFORZAMIENTO DE LA PROXIMIDAD EN EL ESPÍRITU DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. EL PRESIDENTE SANTER EN SU INTERVENCIÓN ANTE ESTE MISMO COMITÉ DE LAS REGIONES EL 21 DE SEPTIEMBRE DE 1995, ESTABLECÍA CRITERIOS DE GRAN INTERÉS QUE QUIERO RECORDARLES: • LA RELACIÓN SUBSIDIARIEljAD-PROXIMIDAD, • EL CARÁCTER DE NORMA DE CONDUCTA DE ESTE PRINCIPIO, MÁS POLÍTICO QUE JURÍDICO • NO SE TRATA DE ESTABLECER UN CATÁLOGO CERRADO DE COMPETENCIAS POR NIVELES, QUE SERÍA IMPOSIBLE DE APLICAR EN TODOS LOS PAÍSES EUROPEOS CON UNIFORMIDAD, SINO DE ESTABLECER UN CRITERIO PARA REPARTIR ESAS COMPETENCIAS. • LA NECESIDAD DE SOLUCIONAR LA CONTRADICCIÓN ENTRE EL PREÁMBULO DEL TRATADO DV MAASTRICHT Y EL ARTÍCULO 3B, MÁS RESTRICTIVO, • 1 LA ESTRECHA RELACIÓN ENTRE SUBSIDIARIEDAD-PROXIMIDAD POR UN LADO Y DEMOCRACIA POR OTRO. �17 EL COMITÉ DE LAS REGIONES QUIER CONSOLIDAR Y REFORZAR SU PAPEL DE PORTAVOZ DE LA CIUDADANÍA EUROPEA. PARA GARANTIZAR UNA EUROPA DE LOS CIUDADANOS, NOSOTROS DEFENDEMOS QUE EL PRINCIPIO DE PROXIMIDAD SEA INSEPARABLE DEL PROCESO DE CONSTRUCCIÓN EUROPEA. ESTE PRINCIPIO SUPONE UNA CONTRIBUCIÓN AL REFUERZO DE LA LEGITIMIDAD DEMOCRÁTICA DE LA UNIÓN. TAMBIÉN ESTA SUBSIDIARIEDAD PUDE ALZARSE COMO GARANTÍA CONTRA ALGUNOS EXCESOS DE LA ACCIÓN COMUNITARIA Y CONTRA LAS INQUIETUDES QUE GENERA LA BUROCRACIA. TODO ELLO SIGNIFICA POR TANTO QUE LOS PODERES PÚBLICOS MAS PRÓXIMOS DEBEN PARTICIPAR ACTIVA Y PLENAMLNTE EN EL PROCESO DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL QUE NOS LLEVARÁ A LA NUEVA DEFINICIÓN DE EUROPA. NO VA A SER NADA FÁCIL. ESTE ES UN EMPEÑO QUE HOY POR HOY ENCUENTRA SUS DIFICULTADES, PERO, ES TAN RAZONABLE QUE NUESTRAS ASPIRACIONES SE ABRIRÁN PASO SIN DUDA EN LA ETAPA pUE SE INICIA. PARTICIPAR SIN COMPLICAR: ESTE ES NUESTRO RETO (ES DECIR, SIN COMPLICAR MÁS DE LO QUE LA PROPIA REALIDAD NOS EXIGE, AÑADIENDO SOLUCIONES Y NO PROBLEMAS). �18 EN ESTE SENTIDO QUEREMOS MANIFESTAR NUESTRO MÁS FIRME APOYO A LA LEGÍTIMA DEMANDA DEL PARLAMEN» EUROPEO DE OBTENER UNA MAYOR REPRESENTACIÓN EN EL SENO DE LA C I.G. . SOMOS LOS ALIADOS NATURALES DEL PARLAMENTO EN ESTE PROCESO QUE SE INICIA. SIN LA PRESENCIA DE REGIONES Y CIUDADES, DIFÍCILMENTE EDIFICAREMOS LA EUROPA QUE TODOS DESEAMOS PARA LA CIUDADANÍA. EN ESTA LÍNEA DEFENDEMOS QUE LA CARTA DE LA AUTONOMÍA LOCAL SEA INCORPORADA EN EL CUERPO DEL NUEVO TRATADO, Y DEFENDEMOS TAMBIÉN, EN ESTE PROCESO, QUE LA EUROPA DE LAS REGIONES SE ABRA PASO CON TODA LA DIGNIDAD QUE LE CORRESPONDE. LA EUROPA QUE ESTAMOS EDIFICANDO NO PUEDE IGNORARSE, Y DEBE RESPETAR TODAS Y CADA UNA DE LAS PARTICULARIDADES CULTURALES Y LINGUÍSTICAS QUE LE SON ESENCIALES, COMO YA HICIMOS EN LA DECLARACIÓN QUE APROBAMOS EN CATANIA. LA SOCIEDAD CIVIL, Y ESTO ES ENORMEMENTE IMPORTANTE, ES UN CONCEPTO PROGRESIVO, DEL QUE CIUDADES Y REGIONES SON MÁS FÁCILMENTE REFLEJO QUE LAS NACIONES Y LA UNIÓN. LA SOCIEDAD CIVIL NO ES EL BLANCO DEL NEGRO DEL ESTADO, SINO UN ESTADIO 'FRENTE A UNA ADMINISTRACIÓN PÚBLICA CON DIVERSOS NIVELES QUE PROGRESIVAMENTE SE ALEJAN Y GANAN EN GENERALIDAD PERDIENDO EN PROXIMIDAD. �19 LA CIVILIZACIÓN EUROPEA ES PORTADORA DE VALORES HUMANISTAS DE LOS QUE ESTA SOCIEDAD ES SU MÁS FORMIDABLE PROTAGONISTA. ESTA CIUDADANÍA ES LA QUE PUEDE DOTAR DE UN ALMA 1 A EUROPA QUE TODAVÍA NO ÉS MÁS QUE UNA ADMIRABLE MÁQUINA MODERNA. DICHO DE OTRO MODO: LA AUTONOMÍA DEL CIUDADANO, SU LIBERTAD, SU INTIMIDAD Y SU SEGURIDAD EXIGEN, ANTE TODO, PODERES LOCALES Y REGIONALES AUTÓNOMOS, EXIGENI IDENTIDAD CULTURAL Y ENTORNO CONTROLABLE. "EUROPA Y MI BÁRRIO", PARECE SER EL LEMA QUE DEBERíAMOS ESCRIBIR EN NUESTRAS BANDERAS. NUESTROS CIUDADANOS QUIEREN MÁS EUROPA Y MÁS PROXIMIDAD AL MISMO TIEMPO, EN PALABRAS DE FELIPE GONZÁLEZ, ¶'EL ESCEPTICISMO DE LOS CIUDADANOS EUROPEOS NO PROVIENE DE UN EXCESO DE EUROPA, SINO DE UNA CARENCIA DE EUROPA PARA AFRONTAR LO QUE QUEREMOS COMO EUROPEOS". Y YO AÑADIRÍA: PARA SER ALGUIEN EN BOSNIA, DEBEMOS TENER MÁS EUROPA; PARA SER ALGUIEN EN LA COMPETENCIA ECONÓMICA INTERNACIONAL, DEBEMOS TENER MÁS EUROPA; PARA SER ALGUIEN EN LA LUCHA CONTRA EL TERRORISMO Y CONTRA EL NARCOTRÁFICO, DEBEMOS TENER MÁS EUROPA. SIN EMBARGO, AÚN CON TODO ESTO, UN REFERÉNDUM SOBRE ESTA EUROPA SE PERDERÍA SI NO FUERAMOS CAPACES DE CONSTRUIR ESA EUROPA GENERAL DESDE ABAJO, DESDE NUESTRO ACENTO Y CON NUESTRO ACENTO, DESDE NUESTRO IDIOMA Y 1 CON NUESTRO IDIOMA. �20 NUESTRO COMITÉ DEBE ENCONTRAR SV LUGAR EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. Y ESE LUGAR DEBE SER RESPETADO !SI LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA QUIERE ARRAIGAR REALMENTE ENTRE NUESTROS CONCIUDADANOS. LA SEMANA PRÓXIMA EN TURÍN EMPIEZA LA PARA REVISAR EL TRATADO DE LA UNIÓN. NUESTRO DICTÁMEN HA SIDO TRANSMITIDO Y TENEMOS NOTÍCIAS DE QUE LA PRESIDENCIA ITALIANA, A TRAVÉS DE LA SRA. AGNELLI (CON UNA LARGA EXPERIEN4IA COMO ALCALDESA), HA DESTACADO ANTE EL PARLAMENTO EUROPEO E "PAPEL ESENCIAL DE LOS PODERES TERRITORIALES EN EL PROCESO DE DESARROLLO DE LA CIUDADANÍA EUROPEA". AYER MISMO, CON LA PRESENCIA DEL MINISTRO ITALIANO DE RELACIONES CON EUROPA, ES DECIR, CON EL MINISTRO DE LA PRESIDENCIA EUROPEA PUDIMOS COMPROBAR EL INTERÉS DE LA ACTUAL PRESIDENCIA POR ESCUCHARNOS Y TUVIMOS LA POSIBILIDAD DE UNA CONEXIÓN QUE YO CREO QUE SERÁ POSITIVA EL DÍA 28 EN TURÍN CON LA PRESIDENCIA EUROPEA DIRECTAMENTE. SEGUIREMOS ATENTOS AL DESARROLLÓ DE LA CONFERENCIA, ESFORZÁNDONOS EN LLEVAR A ADELANTE NUESTRAS PROPUESTAS SOBRE LA BASE DE DOS PRINCIPIOS: (A) NUESTRA DIVERSIDAD ES NUESTRA FUERZA Y ES TAMBIÉN EL FACTOR QUE NOS HACE MÁS VULNERABLES. SOMOS UN CONJUNTO DE 222 o 444, COMO USTEDES QUIERAN, HOMBRES Y MUJERES EUROPEOS, ELEGIDOS EN REGIONES O CIUDADES, DE DERECHA O DE IZQUIERDA, DE CULTURA ANGLOSAJONA, ESCANDINAVA O MEDITERRÁNEA, O A VECES DE UNA MEZCLA DE ELLAS. �21 (B) No SOMOS NI PROFESIONALMENTE REPRESENTANTES EN EUROPA, COMO LOS PARLAMENTARIOS EUROPEOS; NI PROFESIONALMENTE TRABAJADORES DE EUROPA, COMO LOS MIEMBROS Y LOS EMPLEADOS DE LA COMISIÓN Y DE LAS DEMÁS INSTITUCIONES EUROPEAS: SOMOS PERSONAS QUE EJERCEMOS EL GOBIERNO, A NIVEL LOCAL, EN ALGUNO DE LOS 15 ESTADOS DE LA UNIÓN. SOMOS GOBERNANTES O CONCEJALES ELECTOS. TODO ELLO HACEN NUESTRA TAREA DIFÍCIL PERO REALMENTE ATRACTIVA, MÁS FIABLE: SOSPECHO QUE NUESTROS CIUDADANOS VAN A ENTENDERLO ASÍ DE UNA MANERA PROGRESIVA. NUESTRA MISIÓN PRINCIPAL ES OPINAR SOBRE LOS TEMAS QUE NOS AFECTAN, TAL COMO NOS SON SOMETIDOS POR LAS INSTITUCIONES EUROPEAS. Y HACERLO EN TIEMPO Y FORMA, Y HACE/LO BIEN. INFORMALMENTE, PERO NO CON MENOR TRASCENDENCIA, AL CONTRARIO, NUESTRAS REUNIONES SE HAN CONVERTIDO EN UN INTERESANTÍSIMO FORO EUROPEO. ESCUCHAMOS OPINIONES DE LOS DIRIGENTES Y REPRESENTANTES DE LA UNIÓN Y ELLOS ESCUCHAN LAS NUESTRAS. TENEMOS MUCHO QUE OBTENER DE ESE CONTACTO INFORMAL. NUESTRA MISIÓN COMPLEMENTARIA PUEDE SER TAMBIÉN, LA DE CREAR POCO A POCO UN LENGUAJE EUROPEO AL NIVEL MÁS PRÓXIMO DE LOS CIUDADANOS, ES DECIR, INTERCAMBIAR INFORMACIÓN ENTRE NOSOTROS, COMPARAR NUESTROS �22 SISTEMAS Y NUESTROS ESTÁNDARES, IR CREANDO UNA CULTURA DE LA ADMINISTRACIÓN TERRITORIAL EUROPEA, RESPETANDO SU DIVERSIDAD PERO CREANDO VÍAS DE COMPETENCIA Y DE COLABORACIÓN, EN BENEFICIO DE NUESTROS CIUDADANOS. ENTRE NUESTROS OBJETIVOS DEBE ESTAR EL DE AVANZAR EN LA DEFINICIÓN DE LA " EUROPA DE LAS REGIONES", A TRAVÉS DE UN DIÁLOGO PERMANENTE CON LAS INSTITUCIONES EUROPEAS Y CON LA PARTICIPACIÓN DE TODOS LOS PODERES TERRITORIALES. VAMOS A TRABAJAR EN UNA CONFERENCIA DE REGIONES, PREFERENTEMENTE A MITAD DEL 97, QUE PUEDA SERVIR DE INTERLOCUCIÓN BÁSICA PERO SOBRETODO DE ESCENARIO QUE PRESIONE, MORAL Y PSICOLÓGICAMENTE, SOBRE EL DEBATE DE LA REVISIÓN DEL1 TRATADO Y A LA CONFIGURACIÓN DE LA FUTURA EUROPA. EN EUROPA, AHORA MISMO, HAY 'UN NÚMERO CONTABLE, UN NÚMERO CUANTITATIVAMENTE ASUMIBLE DE REGIONES, POR ENCIMA DE 100, PERO NO MUY POR ENCIMA DE 100, DEBERÍAMOS COGER LOS CRITERIOS DE EUROSTAT. Y HAY UN NÚMERO CONSIDERABLEMENTE REDUCIDO TAMBIÉN DE CIUDADES DE MÁS DE MEDIO MILLÓN DE HABITANTES, Y HAY UN NÚMERO MUY GRANDE DE PEQUEÑAS ADMINISTRACIONES LOCALES O TERRITORIALES PERO QUE ESTÁN BIEN REPRESENTADAS EN SUS FEDERÁCIONES REGIONALES O NACIONALES Y, POR TANTO, ES POSIBLE PENSAR EN UNA REUNIÓN DE LAS REGIONES DE EUROPA ��V«r*Zk lé¿ ^^x^^ DECLARACION DE PASQUAL MARAGALL PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES BRUSELAS, 21 DE MARZO DE 1 1996 �1. (IN TRODUCCIÓN) SRES. HOY CELEBRAMOS LOS DOS PRIMEROS ANOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. ES UN HONOR ACEPTAR LA PRESIDENCIA DEL COMITÉ PARA LOS DOS AÑOS SIGUIENTES. UN HONOR Y UNA GRAN SATISFACCIÓN PARA QUIEN INICIÓ SU ACTIVIDAD POLÍTICA LUCHANDO CONTRA UNA DICTADURA QUE TRATÓ DE ELIMINAR LA PERSONALIDAD DE LAS REGIONES Y NACIONALIDADES QUE SOJUZGABA; UN SISTEMA POLÍTICO QUE CONSIDERABA LAS CIUDADES LUGARES SOSPECHOSOS DONDE LOS SÚBDITOS APRENDÍAN A SER CIUDADANOS, A SER HOMBRES Y MUJERES LIBRES. LOS CATALANES, LOS ESPAÑOLES, VEÍAMOS EUROPA COMO UNA PROMESA DE LIBERTAD DE LA QUE NUESTRO PAÍS HABÍA SIDO APARTADO POR UN RÉGIMEN INDIGNO. COMPRENDERÁN USTEDES MI EMOCIÓN AL PRESIDIR UNA ALTA INSTITUCIÓN DE UNA UNIÓN EUROPEA DONDE LA ESPAÑA DEMOCRATICA Y AUTONOMISTA ES UN MIEMBRO LEAL Y RESPETADO. LLEGO A ESTA PRESIDENCIA CON qL CONVENCIMIENTO Y LA ILUSIÓN DE QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO EUROPA ¡DÍA A DÍA CON SOLUCIONES, A VECES MUY PRAGMÁTICAS , A MENUDO DEMASIADO TECNOCRÁTICAS, PERO POR ENCIMA DE TODO DE QUE ESTAMOS AVANZANDO HACIA AQUELLA EUROPA QUE UN DIA SONARON �3 SUS FUNDADORES LOS SCHUMAN, MONNET, SPINELLI Y TAMBIEN LA DE DELORS E INCLUSO LA DE HAVEL. ESTA ES LA EUROPA QUE LLEVO EN EL CORAZÓN. EN ESTA EUROPA QUE CREYERON GASTON DEFERRE, UMBERTO SIRAFINI Y OTROS MUCHOS CUANDO EN 1951 CREARON EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA HOY LA MAYOR ORGÁNIZACION DE PODERES TERRITORIALES DE NUESTRO CONINENTE QUE ME HOMO EN PRESIDIR Y QUE TANTO HA APORTADO EN SU HISTORIA A ESTA GRAN TAREA QUE ES LA CONSTRUCCION EUROPEA. EN SUS DOS AÑOS DE EXISTENCIA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES I-IA TRABAJADO CON FIRMEZA Y HA DEJADO BIEN CLARO CUALES SON SUS ASPIRACIONES EN LA UNIÓN EUROPEA. ME PROPONGO IMPULSAR LA LÍNEA MARCADA Y CONSEGUIR: • UNA ORGANIZACIÓN INTERNA Y TRANSPARENTE Y RESPETUOSA CON LA LEGALIDAD • UN FUNCIONAMIENTO EFICAZ QUE GARANTICE LA EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA; • EL RECONOCIMIENTO IiEL COMITÉ DE LAS REGIONES COMO INSTITUCIÓN EUROPEA; • IMPULSAR LA PRESENCIA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES EN LOS DEBATES DE LA REFORMA !DEL TRATADO DE M AASTRICII. CONSOLIDAR EL PAPEL DE NUESTRO COMITÉ EN LL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. �4 2. (EL COMITÉ DE LAS REGIONES Y LA EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA) EL COMITÉ DE LAS REGIONES ES UNA ESTRUCTURA COMPLEJA QUE NO DEBE OLVIDAR LA IMPORTANCIA DE LOS `ORIGENES NACIONALES, LAS PERTENENCIAS POLÍTICAS Y LAS ADHESIONES A LAS DIVERSAS ORGANIZACIONES DE PODERES TERRITORIALES. HOY POR HOY, LA PERTENENCIA A UNA DELEGACIÓN NACIONAL ES ELEMENTO DE { RECONOCIMIENTO EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES, PERO YO CONFÍO EN QUE LLEGARÁ UN DIA EN QUE NOS .SALUDAREMOS -COHERENTEMENTE- COMO ALCALDES, CONCEJALES O PRESIDENTES DE NUESTRA REGIÓN, CIUDAD O PROVINCIA. Y EN TODO CASO, COMO PORTAVOCES DE LAS CIUDADES Y REGIONES DEL PAÍS CORRESPONDIENTE. PARA REPRESENTAR A LOS PAÍSES CON SUS IDENTIDADES YA EXISTE EL CONSEJO EUROPEO. NOSOTROS SOMOS ALGO MÁS Que ESPAÑOLES O DANESES....NUESTRO VALOR ANADIDO, ESTO ES: NUESTRA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS EUROPEOS, ES LO QUE CONFORMA LA SINGULARIDAD DEL COMITÉ DE REGIONES. EN LO REFERENTE A LOS GRUPOS P(LTTICOS Y A LAS ORGANIZACIONES LOCALES Y REGIONALES, HAN DE CONSOLIDAR SU ESPACIO EN NUESTRO COMITÉ, Y ELLO DEBE CONJUGARSE SABIAMENTE CON TODAS LAS DEMÁS PERTENENCIAS. LA ASAMBLEA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ES EL LUGAR DE EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA DEL MOSAICO DE LA REALIDAD EUROPEA Y DEBEMOS �5 ESTAR A LA ALTURA DE ESTE RETO, EL RETO DE LA DIVERSIDAD UNO DE LOS MÁS CRÍTICOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE ÉUROPA. ¿QUE ES LA EUROPA DE LAS REGIONES? LA EUROPA DE LAS REGIONES ES LA QUE LOS MIEMBROS DE LA MESA ENCONTRAMOS HACE TRES SEMANAS EN CATANIA, BAJO UN TIEMPO INFERNAL PERO CON UN ORGULLO CIVICO INSCRITO EN SUS PAREDES (TEATRO BELLINI, UNIVERSIDAD BENEDICTINA, TRAS DOS TERREMOTOS, UN VOLCAN Y UN BOMBARDEO DEVASTADOR EN LOS ULTIMOS TRES SIGLOS. LA QUE ENCONTRAREMOS EL DIA VENTIOCHO EN TORINO LA CIUDAD DE CASTELLANI Y DE LA FIAT, LA CIUDAD DE LAS PLAZAS PORTICADAS DEL DIECIOCHO, DEL PALACIO MADAMA, Y DEL ARQUITECTO SICILIANO FILIPPO JUVARRA, NACIDO EN MESINA CERCA DE CATANIA, PERO TRIUNFANTE EN LA CAPITAL DE LOS SABOYA Y AUTOR DEL PALACIO REAL DE MADRID . EUROPA NO ES PUES UNA ABSTRACTA ITALIA, SINO UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO ENORMEMENTE DISTINTAS t Y A VECES ENFRENTADAS QUE SIGUEN AHORA CON ANSIEDAD Y ESPERANZA CON ILUSION Y TEMOR AL MISMO TIEMPO EL PROCESO DE NACIMIENTO DE UNA NUEVA CONSTRUCCIÓN TODAVIA MAS GRANDE Y MAS ABSTRACTA QUE ITALIA (120 AÑOS DESPUES), Y SE LLAMA, PRECISAMENTE, EUROPA. EUROPA HA CREADO EN FIESOLE, FLORENCIA - UN ARQUETIPO DE CIUDAD- EN LA TOSCANA DE CHITI- UN ARQUETIPO DE REGION-, UN INSTITUTO EUROPEO QUE �6 PRESIDE (UN IRLANDES) MARTENSON, CON EL CUAL TUVE OCASION DE ENCONTRARME EN OCTUBRE, Y DEL QUE ESPERO UNA AYUDA SUBSTANCIAL PARA 1 LA ELABORACION DE LOS ESTUDIOS Y LOS INDICADORES QUE PERMITAN COMPARAR Y ANALIZAR CONJUNTAMENTE NUESTRAS CIUDADES Y REGIONES PARA FACILITAR MEJOR GOBIERNO. DEL MISMO MODO EUROPA SON LAS ISLAS DEL BALTICO Y EL ESTOCOLMO QUE LANZO EN DICIEMBRE EL LLAMADO 'RETO BANGEMANN" A TODAS LAS DEMÁS CIUDADES DE EUROPA PARA COMPARAR SI EN EL PLAZO DE UNA AÑO Y MEDIO ALGUNA DE ELLAS DESTACA EN ALGUNO DE LOS DIEZ PROYECTOS SURGIDOS DE LA COMISIÓN BANGEMANN SOBRE TELECOMUNICACIONES INCLUIDAS EN EL "LIBRO BLANCO SOBRE CRECIMIENT , COMPETITIVIDAD Y EMPLEO". POR CIERTO, QUE PODREMOS 'TENER EN BARCE A NA, LOS DIAS 7,8 Y 9 DE OCTUBRE, UN AVANCE DE LA RESPUESTA, CON MOTIVO DE LA SEGUNDA REUNIÓN DEL "RETO BANGEMANN ". SI UNO TOMA EL TREN DEL SUR DESDE ESTOCOLMO Y EN VEZ DE IR A LA FANTASTICA GÓTEBORG DE BENGT QLLSTEDT, DE LA UNIVERSIDAD CHALMERS Y DE SU CASA DE LA CIENCIA, SI EN VÈZ DE ESO SE VA A HELSINBORG Y CRUZA EN FERRY HASTA LA COSTA DE EN FRENTE NOS ENCONTRAMOS EN ELSINOR, EN EL CASTILLO DE HAMLET, EN DINAMARCA, DONDE IMAGINARIAMENTE EUROPA SE HIZO PREGUNTAS FUNDAMENTALES SOBRE EL CARACTER DE LA VIDA, DE LA �7 MANO DE UNO DE NUESTROS MÁS PROXIMOS Y QUERIDOS INTÉRPRETES, WILLIAM SHAKESPEARE. ESTO ES EUROPA Y ESTOS SUS PERSONAJES. SIN EMBARGO, CUANDO UNO VA A INVERNESS Y LUEGO EN DIRECCIÓN NORESTE SE ACERCA AL CAWDOR CASTLE, EL TEORICO CASTILLO DE MACBETH, PROPIEDAD DE LOS CAMPBELL SABRA QUE SHAKESPEARE, UN INGLES, SABIA MUY POCO EN REALIDAD DE ESCOCIA, AUNQUE ELLO NO LE IMPIDIO DECIR VERDADES IMPERECEDERAS SOBRE NUESTRA CONDICION HUMANA. LA EUROPA DE LAS REGIONES QUE ESTAMOS EMPEZANDO A CONSTRUIR , ES UNA EN LA CUAL SITUAMOS COMO PROPIAS Y COMPARTIDAS ESTAS VERDADES PERO NO AL PRECIO DE IGNORAR LA SINGULARIDAD, LA DIVERSIDAD, EL ACENTO Y EL ROSTRO DE CADA UNA DE NUESTRAS COMARCAS. ¿ES IMPOSIBLE?. NO LO CREEMOS. SERA LARGO, ESO SI, UN LARGO VIAJE. UN VIAJE APASIONANTE. 3. (ORGANIzACIÓN INTERNA) 3.1. (ADMINISTRACIÓN) EL NACIMIENTO DEL COMI'I'E Y SU PRIMERA ANDADURA HA RESULTADO MÁS POSITIVA DE LO QUE MUCHOS ESPERABAN. PUSIMOS EN MARCHA NUESTRO ÓRGANO INSTITUCIONAL CON UN RELATIVO ÉXITO . No OBSTANTE QUEDA MUCHO TRECHO POR RECORRER EN LA MEJORA DE NUESTRA ORGANIZACIÓN. LA �23 QUE TENGA EL TESTIMONIO DE LAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS Y DE LOS REPRESENTANTES DE LAS PEQUEÑAS CIUDADES Y DE LAS FEDERACIONES QUE LAS REÚNEN. ES POSIBLE PENSAR EN ESE ESCENARIO, Y, ESE ESCENARIO, SI REALMENTE ACABAMOS DECIDIENDO CONSTRUIRLO VA A PESAR MORAL Y PSICOLÓGICAMENTE SOBRE LA PROPIA REVISIÓN DEL TRATADO MÁS DE LO QUE NOSOTROS PODAMOS AHORA PREVEER O DE LO QUE NOSOTROS PODAMOS AHORA PLANIFICAR. UN ESCRITOR ESPAÑOL DEL S. XVII DIJO UNA VEZ QUE, LO BUENO SI BREVE, DOS VECES BUENO. Y COMENTÁBAMOS CON LOS COMPAÑEROS QUE TENÍA A LADO Y LADO, QUE, MUCHAS VECES LA CULTURA EUROPEA QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO SE HACE SOBRE LA BASE, NO SÓLO DE IDIOMAS DIFERENTES SINO DE ESTRUCTURAS MENTALES DIFERENTES Y DE DISCURSOS DIFERENTES: LOS MEDITERRÁNEOS MÁS LARGOS; LOS INGLESES MUCHO MÁS CONTUNDENTES, MUCHO MÁS ARTICULADOS EN EL ARTE DE LA DIÁLECTICA; LOS ALEMANES MUY PRECISOS, A VECES TAMBIÉN UN POCO LARGOS; EN FIN, LOS GRIEGOS NO SÓLO CON UN TONO DISTINTO SINO TAMBIÉN CON UNA ESTRUCTURA LÓGICA DIFERENTE. BIEN, LO QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO AQUÍ, ENTRE TODOS, ES UN NUEVO LENGUAJE EUROPEO, Y HOY ME HE PERMITIDO ABUSAR DE SU TIEMPO PORQUE ME PARECÍA PRECISO HACERLO, AUNQUE SEA UNA VEZ CADA DOS AÑOS. LES PROMETO DE TODOS MODOS QUE, LA FRASE DE QUEVEDO, NUESTRO ESCRITOR BARROCO, LA VOY A TENER EN CUENTA LO BUENO SI BREVE, DOS VECES BUENO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4387 Title A name given to the resource Transcripció del discurs pronunciat per l'alcalde en la investidura com a president del Comitè de les Regions Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Acció política Relacions Internacionals Comitè de les Regions Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-03-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1482/19960418d_00721.pdf ef31100b3bdcebb18e7606f4511ee2ea PDF Text Text CONFERENCIA DE COPENHAGUE CON MOTIVO DEL DÉCIMO ANIVERSARIO DE LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMÍA LOCAL LA AUTONOMÍA LOCAL EN EUROPA: LA CARTA COMO MECANISMO DEMOCRÁTICO DE PROMOCIÓN DE LA SUBSIDIARIEDAD. INTERVENCIÓN DE PASQUAL MARAGALL, PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Y ALCALDE DE BARCELONA COPENHAGUE, 18 DE ABRIL DE 1996 �SEÑOR ALCALDE, SEÑOR PRESIDENTE,ESTIMADOS COLEGAS Y AMIGOS, Es PARA MÍ UNA ENORME SATISFACCIÓN ENCONTRARME HOY ENTRE TODOS USTEDES, COMO ALCALDE, PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA Y PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE LA UNIÓN EUROPEA, PARA CONMEMORAR EL DÉCIMO ANIVERSARIO DE LA CARTA EUROPEA DE AUTONOMÍA LOCAL. LA CARTA ES EL PRIMER INSTRUMENTO JURÍDICO DE CARÁCTER MULTILATERAL QUE DEFINE EL PRINCIPIO DE AUTONOMÍA LOCAL, PRINCIPIO FUNDAMENTAL PARA TODOS AQUELLOS QUE ESTAMOS COMPROMETIDOS EN LA DEFENSA DE LA DEMOCRACIA, LAS LIBERTADES Y LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. QUIERO FELICITAR A LA PRESIDENCIA DANESA DEL CONSEJO DE EUROPA, POR ESTA INICIATIVA, RECORDANDO QUE DINAMARCA FUE UNO DE LOS PRIMEROS PAÍSES QUE RATIFICÓ LA CARTA. POR SUPUESTO HAGO EXTENSIVA ESTA FELICITACIÓN AL CONSEJO DE EUROPA, LA ORGANIZACIÓN REPRESENTATIVA DE LA GRAN EUROPA Y TAMBIÉN AL CONGRESO DE PODERES LOCALES Y REGIONALES DE EUROPA, CUYOS MÁXIMOS DIRIGENTES, TCHERNOFF Y HOFMANN, HAN TENIDO UN RELEVANTE PAPEL EN ESTE ENCUENTRO. 2 �Los MÁS DE DOSCIENTOS ELECTOS LOCALES REUNIDOS HOY EN COPENHAGUE, ENTRE LOS CUALES QUIERO DESTACAR AL ALCALDE DE LA CIUDAD QUE NOS ACOGE, EL SR. JENS KRAMER MIKKELSEN, SON UNA PRUEBA PALPABLE DEL INMENSO VALOR QUE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL TIENE PARA TODOS NOSOTROS. PERMÍTANME QUE LES HABLE EN PRIMER LUGAR COMO PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, LA MAYOR ORGANIZACIÓN DE PODERES TERRITORIALES DEL CONTINENTE EUROPEO, FUNDADA EN 1951 CON EL OBJETIVO DE PROMOVER LA AUTONOMÍA LOCAL Y FAVORECER LA PRESENCIA DE LOS ENTES TERRITORIALES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. LA CARTA DE VERSALLES, ADOPTADA POR NUESTROS PREDECESORES EN 1953, SENTÓ LAS BASES DE LO QUE 30 AÑOS MÁS TARDE HABRÍA DE SER LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL. Los PRINCIPIOS DE VERSALLES, QUE CONSTITUYEN EL CORAZÓN DE LA CARTA, SIGUEN ESTANDO MÁS QUE NUNCA DE ACTUALIDAD: DEFENSA DE LAS LIBERTADES MUNICIPALES, QUE CONSTITUYEN EL FUNDAMENTO DEL ESTADO. LIBERTAD ADMINISTRATIVA DE LOS PODERES LOCALES EN EL MARCO DEL RESPETO A LOS DERECHOS DE LOS CIUDADANOS. 3 �DERECHO A DISPONER DE RECURSOS PROPIOS SUFICIENTES PARA PODER EJERCER LAS COMPETENCIAS ATRIIBUIDAS. ESTA ES LA ESENCIA DE LA CARTA, INDISOCIABLE DE LA NOCIÓN DE SUBSIDIARIEDAD Y POR TANTO DE UNA ENORME IMPORTANCIA IDEOLÓGICA Y A NIVEL DE LOS PRINCIPIOS GENERALES, PERO TAMBIÉN DE UNA GRAN TRASCENDENCIA PRÁCTICA. EL CMRE FUE, DESDE SU CREACIÓN EL ABANDERADO DE LA AUTONOMÍA LOCAL, PRIMERO EN SOLITARIO Y DESPUÉS CON LA CONFERENCIA, PERMANENTE DE PODERES LOCALES Y REGIONALES, ACTUALMENTE CONGRESO DE PODERES LOCALES Y REGIONALES EN LO CONCERNIENTE A LOS PRINCIPIOS GENERALES, LA CARTA ES PERFECTAMENTE COHERENTE CON EL NACIMIENTO EN MAASTRICHT DE UNA EUROPA TERRITORIAL, DOTADA, SEGÚN EL ARTÍCULO 198-A DEL TRATADO DE LA UNIÓN, DE UN ÓRGANO DONDE ESTÁN REPRESENTADOS MUNICIPIOS Y REGIONES. EL HECHO DE QUE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL NACIERA EN EL ÁMBITO MÁS AMPLIO DEL CONSEJO DE EUROPA, NO HACE SINO REFORZAR SUS POSIBILIDADES DE FUTURO. EUROPA NO PUEDE IGNORAR QUE SU PROPIA CONFIGURACIÓN ESTÁ LIGADA, EN EL PASADO Y EN EL FUTURO, A LA MARCHA DE SU POTENTÍSIMO SISTEMA DE CIUDADES. 4 �EL ARTICULADO DE LA CARTA, QUE ESTABLECE EL RECONOCIMIENTO DE LA AUTONOMÍA LOCAL POR LAS LEYES INTERNAS DE CADA PAÍS Y, A SER POSIBLE, POR LOS TEXTOS CONSTITUCIONALES, LA DEFINE COMO "EL DERECHO Y LA CAPACIDAD EFECTIVA DE LAS ENTIDADES LOCALES DE ORDENAR Y GESTIONAR UNA PARTE IMPORTANTE DE LOS ASUNTOS PÚBLICOS, EN EL MARCO DE LA LEY, BAJO SU PROPIA RESPONSABILIDAD Y EN BENEFICIO DE SUS HABITANTES". PARTIENDO DEL HECHO QUE EL EJERCICIO DE LAS COMPETENCIAS PÚBLICAS "DEBE INCUMBIR PREFERENTEMENTE A LAS AUTORIDADES MÁS CERCANAS A LOS CIUDADANOS", LA CARTA DICE QUE DICHAS COMPETENCIAS "NO PUEDEN SER PUESTAS EN TELA DE JUICIO NI LIMITADAS POR OTRA AUTORIDAD CENTRAL O REGIONAL. MÁS QUE DENTRO DEL ÁMBITO DE LA LEY" LA CARTA GARANTIZA ASIMISMO LA PROPORCIONALIDAD ENTRE LOS RECURSOS FINANCIEROS Y LAS COMPETENCIAS Y RECOGE EL DERECHO DE LOS ENTES LOCALES A UTILIZAR LOS RECURSOS JURISDICCIONALES "A FIN DE ASEGURAR EL LIBRE EJERCICIO DE SUS COMPETENCIAS Y DEL RESPETO A LOS PRINCIPIOS DE AUTONOMÍA LOCAL CONSAGRADOS EN LA CONSTITUCIÓN O EN LA LEGISLACIÓN INTERNA". EN LA ACTUALIDAD LA CARTA HA SIDO RATIFICADA POR 26 PAÍSES MIEMBROS DEL CONSEJO DE EUROPA, ENTRE ELLOS 11 DE LOS 15 PAÍSES MIEMBROS DE LA UNIÓN EUROPEA. DEBEMOS ESTAR ORGULLOSOS DEL LARGO CAMINO RECORRIDO EN DIEZ AÑOS, A PESAR DE QUE, COMO PRESIDENTE DE UN ÓRGANO DE LA UNIÓN EUROPEA, DEBA LAMENTAR QUE BÉLGICA, FRANCIA, IRLANDA Y EL REINO UNIDO, NO SE �HAYAN SUMADO TODAVÍA A ESTE MOVIMIENTO. QUIERO DESTACAR LA ENORME LABOR DE CONCIENCIACIÓN QUE NUESTROS AMIGOS ELECTOS LOCALES DE ESTOS PAÍSES REALIZAN EN ESTE SENTIDO Y ANIMARLES A CONTINUAR CON SU ACCIÓN. No DEBEMOS OLVIDAR, SIN EMBARGO, QUE EL RESPETO A LOS PRINCIPIOS NO ES SUFICIENTE. ES NECESARIO QUE SIGAMOS TRABAJANDO ATENTAMENTE PARA ASEGURAR EL RESPETO EFECTIVO DE LA AUTONOMÍA LOCAL ESPECIALMENTE EN LO REFERENTE A: * LA IGUAL DIGNIDAD DEL CONJUNTO DE LOS PODERES TERRITORIALES * EL DERECHO A DISPONER DE LOS RECURSOS FINANCIEROS SUFICIENTES * LA REAL APLICACIÓN, DE ABAJO ARRIBA, DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. ESTE ES EL MENSAJE QUE, COMO ALCALDE DE BARCELONA, PRESIDENTE DEL CMRE Y RECIENTEMENTE PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES .ME COMPROMETO EN DEFENDER. PERMITANME AHORA QUE ME CENTRE EN EL ÁMBITO DE LA UNIÓN EUROPEA. ESTAMOS VIVIENDO UN MOMENTO CRUCIAL CON LA REFORMA DEL TRATADO DE MAASTRICHT, UN MOMENTO QUE DEBEMOS APROVECHAR PARA HACER OIR NUESTRA VOZ. LA CREACIÓN DEL COMITÉ DE LA REGIONES FUE UN IMPORTANTE PASO ADELANTE, PERO EL 6 �SIGUIENTE PASO ES DEJAR DE SER UN ORGANO CONSULTIVO PARA PASAR A SER UNA INSTITUCIÓN DE LA UNIÓN, LOS MIEMBROS DEL COMITÉ, DESDE NUESTRA DIVERSIDAD LOCALREGIONAL, NACIONAL Y DE PERTENENCIA POLÍTICA, ESTAMOS CONVENCIDOS DE QUE PODEMOS HACER MUCHO POR LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS QUE CONSAGRA EL TRATADO Y POR EL DESARROLLO DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD O PROXIMIDAD. LA CIUDADANIA EUROPEA QUE NOSOTROS ENTENDEMOS NO SE LIMITA A LA POSESIÓN DE UNA NACIONALIDAD EN ALGUNO DE LOS PAISES INTEGRANTES Y A LA LIBERTAD DE CIRCULACIÓN A TRAVÉS DE ÉSTOS. ESTA ES LA INTERPRE TACIÓN LIMITATIVA DEL TRATADO DE LA UNIÓN. PARA NOSOTROS LA CLAVE DE LA FUTURA EUROPA SE ESTA DIRIMIENDO EN LAS CALLES DE CADA UNA DE NUESTRAS CIUDADES, EN LA CONVIVENCIA ENTRE LOS INDIVIDUOS QUE LAS PUEBLAN, EN SU CAPACIDAD DE ENTENDIMIENTO Y DE SUPERACIÓN DE LAS DIFERENCIAS QUE LES SEPARAN. LOS PODERES LOCALES AFRONTAMOS DIARIAMENTE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA A TRAVÉS DE NUESTRA IMPLICACIÓN EN LAS TAREAS DE COHESIÓN SOCIAL. NUESTROS ESCENARIOS SON, A MENUDO, LOS MÁS DIRECTOS Y LOS MÁS DRAMÁTICOS, PERO TAMBIÉN SON LOS ESCENARIOS MÁS REALES, LOS QUE PRODUCEN RESULTADOS TANGIBLES Y SATISFACCIONES INCONMENSURABLES. 7 �ESTA ES LA CONSTRUCCIÓN DE LA CIUDADANÍA QUE NOS INTERESA,Y ÉSTA ES LA RAZÓN POR LA QUE DEBE OIRSE NUESTRA VOZ. EL PASADO DÍA 29 DE MARZO SE INAUGURÓ EN TURÍN LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE REVISIÓN DEL TRATADO. EN DICHA CIUDAD TUVIMOS OCASIÓN DE INTERCAMBIAR NUESTROS PUNTOS DE VISTA CON LA PRESIDENCIA ITALIANA A TRAVÉS DE LA MINISTRO SUSANNA AGNELLI, QUIÉN EN SU INTERVENCIÓN DIJO TEXTUALMENTE: Nos ENCONTRAMOS HOY RECORRIENDO UNA ETAPA DE UN CAMINO QUE SE ANUNCIA LARGO Y DIFÍCIL Y QUE DEBERÁ CONCILIAR EL ASENTAMIENTO INSTIUCIONAL DE LA UNIÓN PARA DAR MAYOR EFICACIA A SUS INSTANCIAS CENTRALES Y, AL MISMO TIEMPO RELANZAR EN EL NIVEL COMUNITARIO LA AUTONOMÍA LOCAL EN UN MARCO DE MAYOR INTEGRACIÓN Y DIÁLOGO, ESTE RETO DE RENOVACIÓN, QUE DEBE CONCILIAR EL REFORZAMIENTO DE LA UNIÓN CON SU DESENTRALIZACIÓN A NIVEL NORMATIVO Y DECISIONAL, SE INTRODUJO EN EL TRATADO DE MAASTRICHT, CON EL RECONOCIMIENTO DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD Y PROPORCIONALIDAD COMO LÍNEA MAESTRA DE LA A CCIÓN COMUNITARIA. SIMPLIFICACIÓN NORMATIVA, SUBSIDIARIEDAD Y PROPORCIONALIDAD DEBERÍAN SER LOS EJES, QUE BIEN APLICADOS, NOS LLEVARÍAN A UNA MEJORA EFECTIVA DE LA ACCIÓN COMUNITARIA, PERMITIENDO, EN UN MARCO DE INTEGRACIÓN Y COORDINACIÓN, LA PLENA EXPRESIÓN DE UNA 8 �AMPLIA GAMA DE ACTUACIONES A NIVEL EUROPEO, NACIONAL, REGIONAL Y LOCAL." LA SUBSIDIARIEDA.D ESTÁ ASOCIADA A NUESTRA FORMA DE ENTENDER LA CIUDADANÍA EUROPEA. SOLO UNA EUROPA QUE RESPETE LA PROXIMIDAD DE LAS DECISIONES ESTARÁ LEGITIMADA PARA RESOLVER LAS GRANDES CUESTIONES GLOBALES DESDE POSICIONES CENTRALIZADAS. EL CIUDADANO QUIERE MAS EUROPA, PERO QUIERE TAMBIÉN MAS CERCANÍA EN LA SOLUCIÓN DE SUS PROBLEMAS DESDE SU CREACIÓN, EN MARZO DE 1994, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA TRABAJADO PARA TENER UNA INCIDENCIA EN TODO EL PROCESO DE REVISIÓN DEL TRATADO. DESDE SU COMISIÓN DE ASUNTOS INSTITUCIONALES SE ELABORÓ UN DICTÁMEN, EL LLAMADO DICTÁMEN PUJOL, SOBRE LA REFORMA INSTITUCIONAL, QUE RECOGE LAS DEMANDAS ESENCIALES DEL CDR AL RESPECTO. ESTE DOCUMENTO FUE ENTREGADO AL GRUPO DE REFLEXIÓN QUE PREPARÓ EL DOCUMENTO BASE PARA LA CIG. POSTERIORMENTE, EL PASADO MES DE MARZO, EN CATANIA, EL COMITÉ ADOPTÓ UNA DECLARACIÓN ANTE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL., QUE FUE ENTREGADA A LA PRESIDENCIA ITALIANA. 9 �EN AMBOS DOCUMENTOS SE RECOGE LA DEMANDA DE QUE LOS PRINCIPIOS DE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL, SEAN EXPLÍCITAMENTE RECOGIDOS EN EL REDACTADO DEL TRATADO. ESTA PETICIÓN FUE APOYADA POR LA TOTALIDAD DE LOS MIEMBROS DEL CDR, ESTOY CONVENCIDO DE QUE EL COMITÉ DE LAS REGIONES DEBE ESTABLECER UNA LÍNEA DE COOPERACIÓN CON EL CPLRE. DURANTE LA PLENARIA DEL MES DE ENERO, TUVIMOS EL PLACER DE CONTAR CON LA PRESENCIA DEL PRESIDENTE TCHERNOFF Y HE SABIDO QUE LA CÁMARA DE LAS REGIONES, PRESIDIDA POR MI BUEN AMIGO CLAUDE HAEGI, ESTÁ REFLEXIONANDO SOBRE LA ELABORACIÓN DE UNA CARTA DE AUTONOMÍA REGIONAL. ESTA ES UNA INICIATIVA DE GRAN IMPORTANCIA QUE PARTIENDO DEL MODELO DE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL , CONTRIBUIRÁ A REFORZAR LA AUTONOMÍA TERRITORIAL Y LA COOPERACIÓN ENTRE TODOS LOS NIVELES DE LOS PODERES TERRITORIALES. EN DEFINITIVA CONTRIBUIRÁ A MEJORAR NUESTRA EFICACIA Y POR TANTO EL BIENESTAR DE NUESTROS CIUDADANOS. LES PROPONGO QUE UNAMOS ESFUERZOS, EL COMITÉ DE LAS REGIONES NO DEBE ENCERRARSE EN LA EUROPA DE LOS 15, USTEDES HAN DE SER NUESTRA PUERTA ABIERTA A LAS REGIONES Y MUNICIPIOS DE EUROPA CENTRAL Y DEL ESTE, PORQUE TODOS NOSOTROS SOMOS MENSAJEROS DE LAS INQUIETUDES Y DE LAS ESPERANZAS DE NUESTROS CIUDADANOS Y POR TANTO DEBEMOS LLEVAR ESTA EUROPA HASTA EL ÚLTIMO RINCÓN DE SU TERRITORIO. 10 �LA INFLUENCIA DE LA CARTA DE AUTONOMÍA LOCAL ES ENORME PARA LOS EUROPEOS, PERO TAMBIÉN SE HA CONVERTIDO EN UN ELEMENTO DE REFERENCIA Y ESTUDIO EN PAÍSES LATINOAMERICANOS Y DE OTROS CONTINENTES. EN ESTE SENTIDO, QUIERO ACABAR MI INTERVENCIÓN REITERANDO MI COMPROMISO PERSONAL E INSTITUCIONAL POR LA DEFENSA DE LA AUTONOMÍA LOCAL Y ANUNCIÁNDOLES QUE EL PRÓXIMO MES DE JUNIO EN ISTAMBUL, TANTO EN LA ASAMBLEA MUNDIAL DE CIUDADES Y AUTORIDADES LOCALES, COMO EN LA CONFERENCIA HABITAT II PROPONDRÉ QUE LOS PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DE LA CARTA EUROPEA DE AUTONOMÍA LOCAL SEAN RECONOCIDOS POR LAS NACIONES UNIDAS, Y PUEDAN SER EXTENDIDOS AL CONJUNTO DEL PLANETA. GRACIAS POR SU ATENCIÓN. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4388 Title A name given to the resource Conferencia de Copenhague en motivo del décimo aniversario de la Carta Europea de la Autonomia Local Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Copenhague Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Autonomia Relacions Internacionals Municipis Acció política Subsidiarietat Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1483/19960422d_00723_LD.pdf 18e03c3aedbff2924c40e57b3a70c264 PDF Text Text CONFERENCIA AL CERCLE D'ECONOMIA �Barcelona: projectcs pcr al scgle XXI. L'aposta logística. Conferencia de !'Alcalde al Cercle d'Economia. 22 d'abril de 1996 - Moltes gnkies. El primer que ens podríem preguntar és que vol dir logística, pcrque aquí hi ha rnolta gent que ho sap, i millor que jo. Em penso que amb un públic tan extens i tan dívers com aquest és de rigor que primer detineixi l'objecte del meu parlament. Logística, entenc jo, que no sóc un expert, vol dir l'analisi deis moviments de les persones, de les coses, pero també de les idees, de tot alió que és immaterial, del diner, en un determinat territori, en una determinada ciutat, en una determinada regió. Avui parlarem d'una ciutat, que és la ciutat de Barcelona. Evidentment, parlarem de la ciutat reaL no del municipi. Mirarem de saber quins són els projectes que tencn a veure amb que aquest territori funcioni bé, i funcioni bé en relació amb tots aquells territoris més grans als quals pertany: Catalunya, Espanya, Europa i el món. Vull agrair al Cercle que hagi mantingut una curiositat intel·lectual, quasi política --en el millor sentit de la paraula--, sobre aqu9stes qüestions. Cree que, en alguna mesura, necessitem tornar a tenir el paper que el Cercle va fer al principi deis anys 70. Estem en un període no u, caminem cap al segle XXI, i probablement ens falta una renovació d'idees com les que aleshores va representar aquella mena de doll d'aigua fresca que va ser el fet que hi hagués gent de la societat civil que es plantegés com havia de ser aquesta ciutat, amb plantejaments que no eren els oticials i que van trencar motiles i obrir portes i finestres. - El que tot seguit intentaré explicar-los no és, ja els aviso, una "carta als reis mags" o un seguit de desitjos encadenats di~1cils d'aconseguir. Tot al contrari. Són els projectes que Barcelona ha d'afrontar per al canvi de mi l·lenni. Són projectes deis quals depen el futur de la ciutat i de tota !'arca metropolitana, i per aixo els hem de tenir ben pensats i definits. Aquesta no és una atirmació gratuita ni molt¡ menys retórica. Si en el marc deis Jocs Olímpics vam dir que Barcelona havia aconseguit "posar-se al mapa" i �dotar-se de tot alió que li mancava, ara tenill\1 l'oportunitat de conso lidar el que ens hem guanyat i, sobretoL donar un pas endqvant clarament decisiu. Si abans deis .loes estavem convent;uts que teníem un lloc destacat i una veu própia, els projectes que afrontcm ara han de confirmar que realment "estem on ens pensavem que estavem", i que podem estar encara millor. Barcelona --i dient Barcelona vull dir l'area, o la regió metropolit~na; després veurem la di fcrencia-no vol perdre el tren. Ara que hem aconseguit tcnir l'estació, el punt de partida, hem d'agafar definitivament el tren que ens ha,de portar més enllú. 1.- "La scgona gran transformació" .... Les grans tites que han marcat els canvis de ¡Barcelona en el darrer segle, i que han determina! en hona mesura el deseJ¡lvolupament de la ciutat, s'han ' les estructures económiques i caracteritzat per una repercussió evident dn urbanístiques. Les exposicions de 1888 i 1929 van ser un canvi important, pero en horra mesura limitat i centrat a parcel·les ~oncretes. És en el marc deis .Toes Olímpics i en la decada deis 80 quan Barcelona empren una transformació amb vocació global. Fa quinze anys, Barcelona havia de fcr un gran esfort; per a posar al dia la seva estructura urbana i avan<;:ar cap a un teixit méf coherent, organitzat i integrat. En poc temps s'ha donat un tomb espectacular a Ilorganització urbana. S'ha constru"it una infrastructura basica com són les Rondes, :s'ha recupera! el front de mar, s'ha ' definit la fl·ontera de muntanya amb Collsdrola, s'han potenciat noves arces urbanes i s'ha parat atenció als espais més degradats. Aquesta gran transfonnació ha estat enllestida amb exit. Els darrers anys han permes posar progrés. Paral-lelament als projectes Barcelona ha planificat i previst d'operacions que configuren el que Barcelona". les bases per a una nova etapa de canv1 1 "olímpiq", i en bona mesura gracies a ells, les no~es fites, dissenyant un conjunt en diem ;1a "segona gran transformació de Els projectes sobre els que avui reí1exionem són el nucl i d'aqucsta nova etapa. Són projectes referenciats, que no dclimitats físicament, entre la serra de Collserola, el Llobregat, el Besós i el mar. Estem parlant d'una zona on viu el 8% de la població es pan yola --més del 10% si parl~m de la població metropolitana--, on s'ubica més del 20% del sector industria) i es genera el 15% del producte interior brut ( PIB). 2 �El criteri amb que Barcelona afronta aquest repte és un plantejament global, format per diversos elements que es coordiner~ en un objectiu comú . i\.quest és el model que Barcelona ha de seguir i que tar~ bons resultats ha gcnerat: el del consens, la coordinació d'esfor~os, b compli~itat d'agents públics i privats pero amb un liderat institucional necessari per assegurar l'impuls. Sempre he dil que el gran secret de l'exit o~ímpic de Barcelona va ser que un projecte nacional i d'Estat com els .loes va s~r liderat pel poder més petit i més proxim, el de la ciutat. Aixo va permetre que ¡Ja ciutat no fos utilitzada, sinó que fos transformada. - L'Administració local ha evidenciat la sev* valua i la capacitat de generar iniciatives, i ha de mantenir una partici~ació preeminent: el principi de subsidiarietat també ha de ser aplicable al camp de les in !'rastructures i els grans projectes. L'Administració local ha de tenir, seg ur. competencia tecnica i moral per intervenir-hi, i no descartar en cap cas la ¡possibilitat que tingui reconegudes competencies reals i lega lment establertes. Per deixar-ho ciar, la Carta Municipal que ~c tualment estem debatent incloura referencies explícites a la participació directa ~e I'Ajuntament de Barcelona en el desenvolupament deis grans projectes i de l ~s intl·astructures existents i en els organismes que més específicament cls han dq dirigir. Mentre a la banda del Llobrcgat l'argument¡ és la intcnnodalitat i la logística, juntament amb l'especificitat i el tractament ¡del medí natural, a l'al tra frontera ¡ fluvial, el Besos, l'argument és el de la reg~neració, en sentit ampli. Aquesta doble localització, marcada en aquest cas pel ~ dos rius barcelonins, retlecteix la vocació globalitzadora que té la segona gratl transformació de Barcelona i de l'area metropo litana. Ja saben que aquestes dues conques tluvials l~an estat el lloc pel qual la historia ha entrat en el pla de Barcelona. Llevat del que hagi pogut passar després de la construcció de l'aeroport i del port, des del pupt de vista de connexió terrestre de Barcelona amb el conjunt de la península ibhica no ha passat res que no hagi estat per aquests dos estrets ; des de les guerrb fins a l'aigua i el gas, des de les torres de l'electricitat tl ns als rius, les autopistjes --que es van multip!icant-- i les línies ferroviaries --que també es van increm4ntat-- . Aquests dos espais són, per tant, les nostres arteries, fonamentals perque e! cap, el cor i el cos d'aquesta ciutat funcionin. La creació d'una autoritat única del transport, ~ 1 túnel d'Horta, el C)uart Cinturó, el replantejament de la política de peatges i les actuacions ferroviaries, la recuperació del Besos o la redefinició de l'arJa del Llobregat, són elements que, 3 �entre les seves múltiples repercussions, teneq un denominador comú : incideixen directament i decisivament en l'articulació d~ l sistema mctropolita. i en la seva plena consolidació. Aquest és un l~tctor que no podcm obviar en <lap moment. Ens trobem amb un fet ara més palpable qu e mai: la realítat de Barcelona és intennunicipaL multiterritorial, metropolitana. Aquesta dimensió ~s especialment cvícknt en el repte que Barcelona afl·onta en el camp de les infra~tructurcs. Que vol dir aixó? En primer !loe, i com a orientació global, que cal tcnír molta cura que les infrastructures no trasbalsin el model territori~l que necessitem . En segon lloc, que el s projectes que Barcel~na té en perspectiva fan necessari adoptar un canvi d'escala de la gestió que s'e~tá duent a termc. Conseqüentment, cal pensar. obertament, sense prejudicis 1'Ílal lixats pero amb la sinceritat necessaria, en la possibílitat de reconsiderar !el paper i el dimcnsionament deis organismes que !'han d'aplicar. I entre aquesis organismes es troben les entitats metropolitanes i les relacions que han d'establir les difcrcnts instítucions i agents actuants. l. l.- La realitat mct ropolitana Barcelona ha estat durant molt tcmps, com <'eía el geógraf Pau Vila, "una taca urbana de ríu a ríu estesa". També ho havia !!lit abans Mossen Cinto Verdaguer. Barcelona no ha pcrdut aquest scntit, ben al contrari, ha estat aixó el que l'ha reforvada progressivament. Ara bé, el que en podríem dir l'extensió de la "Barcelona real" (la "ciutat viscuda") esta ana1 t cada cop més lluny. Vull definir aquí, pcr l'ús d'aquesta xerrada, i sense pretensió de crear ciencia pero per utilitat d'aquesta hora i mitja que ssarem plegats, el que entenc per area i el que entenc per regió. Si haguéssim de definir el que és Shanghai, o el que és París o Londres o Boston, probablement no podríem limitar-nos al que e.s matematics en diuen un escalar, a un número, una xifra, una població, una ex ter sió. Probablement necessitaríem un vector de més d'un i de dos elements, de tre~. Si haguéssim de dclinir el que és demograficament i J'ísicamcnt Barcelona, lhauríem d'utilitzar tres elements d'aquest vector. L'element "C", ciutat; l'elemeht "M", metrópolis, i l'elerncnt "R", regió. Nosaltres, que hem provat de fer aqU¡esta deíinició --pnque vam tenir �l'encárrec de Nacíons Unides de fer l'Urban S~rvey, l'cstudi de les ciutats del món 1 quant a poblacíó í ind icadors demogn.Hics, t~sics i económics més irnportants-- , nosaltres. dic . vam veure que si no teníem ! tres dimensions de cada ciutat no podíem anar més ll uny. ,... No cal que e ls exp liqui que la Barcelona ref!l té 3,1 milions d'habi tants en una arca d'uns 470 Km2 i Madrid té 3,1 miliods en una área de 600 Km2. En la primera, pero, hi ha trenta-tres municipis, i ~n la segona n'hi ha un. Si anem a Saragossa, e l municipi té 1.000 km2, pejro probablemcnt no és una área metropolitana; és molt més gran que una arca metropolitana, peró hi ha molt terreny comú i rural que no formaria part est~ctament del que podríem anomenar arca metropolitana. Per tant, area metro¡j>olitana. connurbació, ciutat real, metrópoli , en el cas de Saragossa seria mepys que un municipi, en el cas de Madrid seria bastant semblant a un municip t i en el cas de Barcelona són trenta ' 111UI11C lp!S . Per tant, traiem-nos del cap que !'arca metrqpolitana és un problema polític. El que esta plantejat no és un problema polítici és un problema de llenguatge que hem de traslladar a la política. L'Estatut d9 Catalunya ja va reconeixer el fet metropolita, pero tot el que ha vingut desp~és de l'Estatut no ho ha reconegut pro u, sobretot a partir de 1987. · - 1 ara entrem en el concepte de regió metrqpolitana, aquest tercer element del vector que va més enlla de la continu"itat fí~ica peró que es manté di ntre de la unitat de mercat. El mercat diari, de treball~ de transport i de residencia, esta format per aquell territori en el qua! la ge~t treballa, pel qua! diariament es desplaya. Hi ha uns percentatges que estadís ~icament estan servint per decidir si un municipi és metropolita: els científics flUe ho valoren consideren que el cankter metropolita es crea quan un 15, un o un 30 per cent deis moviments es fan "tallant el cordó", ja sigui per anar a ¡ treballar o per rebre normalment població activa; aquestes dades serien el qu~ ens fa pensar que aqucll municipi forma part d'una ciutat real més gran que ell mateix. 2g i La regió metropolitana va molt més enlla df l "continu" normal tlsic, d'aquesta Barcelona del Llobregat i del Besos. La regi<!> metropolitana travessa la Serra de Collserola, i probablement la del Garrat~ i l'~stret de Montgat, i se'n va a trobar unes ciutats que són la segona corona metrop~litana amb personalitat propia. Són ciutats que van de Mataró a Vilanova pas~ant per Vilafranca, per Terrassa i Sabadell, per Granollers i per altres ciutats, potser de menor entitat pero també amb forta significació. Aquestes ciutats, a diferencia de les que formen l'area metropolitana estricta, són ciutats que tenen d'alguna forma el seu propi !"hinterland", depenent també de les 5 �seves dimensions. Per exemple, Sabadell és e 1 casc urbà estricte, el municipi, i en canvi Terrassa té camp a córrer, té molt més terreny: la mancomunitat va ser un intent de compartir aquest camp que tenia T rrassa. Aniríem veient cada una de les situacions. i En conjunt, aquesta regió formada per l'àrea metropolitana més les polaritats de la segona corona metropolitana ens porta a 1.500 km 2 . i una població de 4,5 milions. Per tant, a una ciutat que ja es pot comparar, no a Londres, com he tingut ocasió de comparar-la aquesta setmana, pelò sí amb la majoria de les grans ciutats milionàries europees. Fa 43 anys que es va aprovar el Pla Comarcal, que és el que va crear el que després va ser definit com a Corporació Metropolitana. Han passat molts anys però la democràcia encara no ho ha reconegjat del tot, i això que l'Estatut sí que ho reconeix com a necessitat però sense dir-n. els límits. Catalunya no pot viure sense aquesta Barcelona gran, sense dedicar una atenció específica a aquesta Barcelona real, més gran que el propi municipi. 2.- Els projectes Parlem ara de les infrastructures a les quals v1ll dedicar una atenció. Per dur a terme els reptes del segle XXI hepi de treballar a partir d'uns criteris bàsics per garantir un nivell òptim de qualitat Els espais naturals no poden acabar degradats. El planejament i l'execució dels projectes no pot oblidar l'equació entre progrés urbanístic i econòmic, d'una banda, i degradació ambiental d'una altra. Persones com en Ramon Folch, i d'altres, han demostrat tot el contrari: treballar sense pensar en l'entorn, o, pitjor encara, treballar "contral' l'entorn, no només és injustificable sinó que ja no és rendible, ni socialment n econòmicament. No podem malversar territori. Desgraciadament, els darrers anys a Catalunya s'han posat en pràctica algunes polítigpes urbanístiques, especialment en matèria d'infrastructures, que, al marge la seva necessitat i rendibilitat, no s'han caracteritzat per l'estalvi en l'ocupació territorial. .io m'esvero cada vegada que veig el consum d'espai dels postres intercanviadors d'autopistes. Està molt bé que en els Monegros, en espais on el sòl és absolutament abundant, passi això, i fins i tot que pugui passar en carreteres exteriors al que és una configuració urbana, el que és lU ciutat real, pero no pot passar a 4 �l'cntorn de les ciutats. Suposem el nord d~ Girona; en aquests intcrcanvis que s'hi han fct, per !'arribada de l'autovia d~ Banyoles i pcr la cunnexió de la Nacional 11, hi ha un consum de l'espai que jo cree que el fcm amb el sentit comú d'un nen de cinc anys. Hi ha un excés de consum de l'espai. hi ha una malversació de territori. El que s'ha fet en un territori com el que nosaltre · tenim, i no estic assenyalant ningú, ha estat una tradició de la projecció de les obres públiques que no ha tingut en compte el fet que l'ús del territori havia de ser una mica més contingut. Tercer criteri: s'ha de generar "més ciutat '. No es pot caure en una ordenació 1 urbana i territorial que suposi fer "una peqiferia de la pcri láia". He m de saber compaginar l'entorn i el territori amb les ryecessitats urbanes i económiques. 1 Aquests serien els principis que hauríem de tenir en compte en el moment de comenc;ar a analitzar les infl·astructures neces ~ aries. Si Catalunya, i més concretament la regió metropolitana de Barcelona, estan practicament equiparades amb la Unió Euro¡pea. tant en nivel! de renda com en generació de riquesa --i estic parlant de mi Uanes de la Unió-- . és ciar que la dotació d'infrastructures lli té molt a veure ... i 'encara ha de ser més decisiva. Podríem parlar un moment, encara que nmw!s sigui de passada, pcrc¡uc no seria just no fer-ho, de quin és !'impacte que a ¡uest conjunt d'infrastructures i el creixement economic que s'hi ha de de~env olupar poden tcnir sobre les diferencies socials. Aquests dies s'ha par!* d'uns estudis realitzats per una institució privada pero molt meritoria que tr9balla d'una forma molt positiva en la nostra ciutat, en el camp de Benestar SociaL i per tant no vull deixar d'aturarm'hi. L'Área Metropolitana de Barcelona, tan fragil:com és, ha estat capa<; tanmateix de 1 fer una Enqucsta Metropolitana cada 3-4 an~s, i aquesta enquesta ens diu, entre d'altres coses, que esta passant amb les diferencies socials a la ciutat real de Barcelona. Només ho apunto, ho deixo sobre IIa taula, són coses que s'han d'haver dit i després ja les analitzarem amb més det~ll, i si hi ha temps de fer un debat dones possiblement el farem. L'Enquesta Metropolitana no sembla que lligui amb els resultats de l'enquesta esmentada abans: 'i no dóna el resultat d'una creixent 1 diferenciació social o dualització de la nq;tra ciutat barcclonina real, de la Barcelona gran. No és així. Més aviat el condari, es dóna la tendencia a una certa homogeneHzació. Tanco aquest parentesi per seguir endavant ~obre els projectes : primer parlarem de les xarxes, després parlarem del Besos i fínalment del Llobregat. 1 1 t 7 1 • ~ �- 2. I. Xarxes: La xarxa ferroviaria És un deis elements claus per a l'area de B< rcelona. No només pcr a l'area de Barcelona, és clau per a tota Europa. Ja saben vostes que Europa esta patint un9 congestió en aquests mapes tant bonics que es fan ara sobre !'existencia de ¡ les zones més dcnsi ficades de la "lotaringia" industrial del continent. És aque~ta mena de riu que baixa des del sud-est brit~mic i Londres, entra pcr Holanda, ~a i:-.:a pel Rin i s' introdu eix a través del Rhone i fins al nord d'Italia, amb el triangl~ famós que formen Genova, Mila i Torí, i que té un bra~ que baixa pcr la costa nprd-oriental de la península iberica, que som nosaltres. Aquí és on som, aquesta ésjla realitat que estem vivint. Ocia que Europa esta patint de congestió eh aquesta area. Europa esta patint 1 d'excés de camions, d'excés de vol~ també r d'alguns problemes de congcstió ferroviaria, en tot l'eix Rhin-Rhone. Es una pr~oc upació constan( de les autoritats europees en aquest moment que a nosaltres ~ns afecta i que a nos<lltres ens pot beneficiar. Estem parlant amb coniian<;a i este¡11 parlant amb lotes les cartes sobre la taula: ens pot beneíiciar en la mesura ~ue nosaltres encara no estem tan congestionats com alguns ports, aeroports 10 carreteres europees. En aquests corredors, potser nosaltrcs podem oferir uns c(l stos de congestió més baixos. No es pot entrar a la regió del Po venint de Londres i passar per Barcelona per carretera. Pero sí que es pot fer per mar, o PF aire o. encara, telcmaticament. I encara anant per terra, en el tn'tnsit de :.eterminades mercader ies. Hi ha mercaderies que arriben físicament a Bar~.. elona pero que es despatxen a Rotterdam, perquc allí són més efica<;os. Pero per fer aixo hem de tenir les estructures, j1em de tenir els túnels que haguem de tenir --que ara diré quins són--, l'accé$ ferroviari a l'aeroport que seria necessari, els accessos al port i el moviment ~-~rroviari de mercaderies óptim, una bona solució al problema del cordó mediterra i, un canal ferroviari del Llobregat, una solució pel corredor del Valles i, per el scomptat, i aixó és central, una concepció completa del punt crucial de tot aix,~, que és la Sagrera. - Els túnels.- Dos túnels ferroviaris travesse1~ actualment la ciutat. 1 aixó és una sort; Madrid no ho té, Madrid té un sol t( 11el que travcssa des de Chamartín iins a Atocha. Nosaltres tenim dos túncls en ample iberic i amb l'estació Sants com a nucli centra l. Tenint en comp ~e que l'estació de la Sagrera haun't 8 �de ser un nou punt d'enlla<; de les línie ~ de rodalies i regionals i que s'hi 1 sumara !'alta velocitat. caldn't disposar robablement d'un tercer corredor. Avan<;o en aquesta intervenció meva, qw vol ser una mica provocativa, que vol ser per obrir temes i no pas pcr tanca -ne cap encara, av<uwo que des del meu punt de vista el corredor s'hauria de i'fr aprofitant !'actual túnel que arriba fins a l'Estació de Fran¡;a (ramal Glories~, molt poc utilitzat --és el que en deiem graficament "la pera", perque la fo rma que té és aquesta, donant la volta al Pare de la Ciutadella-- , i creant ¡un túnel nou, probablement de 2'7 quilometres, sota el front 1itoral, tíns al M ~rrot, per poder arribar a l'aeroport. - 1 - L'aeroport.- L'aeroport demana una ac'P essibilitat ferroviaria amp lia. Per garantir tots els enlla¡;os caldrú duplicar l'qctual via única, fer una variant de la línia de la costa que passi per l'aeroport i preveure el pas de !'alta veloc itat. La intermodalitat és la base d'aquest mode~. L'aeroport tindrá. aixL una nova estació de sis vi es (4 d'ample iberic i 2 ~·ample internacional) integrada en l'edifíci de la terminal que es vagi desenv<)lupant. Tots els trens regionals o de llarg recorregut que entrin a Barcelona tin lran parada a l'acroport. 1 - Les mercaderies i el port.- L'estació de ctan Tunis és el punt clau. S'han de 1 millorar les connexions entre tots cls eleqnents del port, integrant-los en una anella ferroviaria consti tu"Ida per dos nous laccessos, l'un seguint el desviament del riu Llobregat i l'altre com a connexi~ directa entre Can Tunis i la nova terminal de contenidors del Moll Sud. P~r ccrt, no sé si vostes coneixen la nova terminal del port, per descomptat qfe alguns sí, pero si no la coneixen els recomanaria que la visitessin. 1 1 Aquestes són les noves realitats de Bar~elona, aquí és "on ens juguem les faves" d'una forma molt directa. Aquq;tes zones d'activitats logístiques, aquestes tcrminals de contenidors que el ibarceloní no coneix potser prou. A més, l'ampliació del port preveu una nova estació de mercaderies, term inal de l'accés en ample internacional. El día 15 d'abril va sortir en proves el prilmer tren complet de contenidors de Barcelona a. Madrid. Aixo ~ls ~embla~a estrany, peró és aixi: . ha estat Barcelona qu1 ha creat a Madnd, tmalme~t, una duana, un punt d'arnbada del port de Barcelona. O sigui, el port de Barqelona és ara el port de Madrid en el sentit que té un sistema de trens cotjnplets cada nit, que s'inaugurara oficialmcnt d'aquí uns dics quan les pro~es que s'estan fent demostrin que realrnent va bé --el dia 15 va sortir el p~imer tren, pero aixo no vol dir que estigui totalment operatiu-- . El tren va fins a Azuqueca, a la província de Guadalajara, a les portes de Madrid. 9 �Barcelona no sera tot el que pot ser logísticament. i en delínitiva com a ciutat, si no és capa¡; de fer arribar els seus servei~ líns a la porta del consumidor. l el consumidor nostre és la península iberica n el seu conjunt. pcró també el cor d'Europa. Pensin que Rotterdam en aquest moment és el port de Mi la, ja ho he dit alguna vegada anteriormcnt: no és Gcnova, és búsicamciJt Rotterdam. Pensil~ que Rotterdam avan<;a pel Rhin i 4stú preocupant-sc d'anar més enlla, ! d'enllayar amb el Danubi i fer arribar¡ els seus trcns. i a partir d'aquí possiblemcnt barcasses, pcrque les seves rercaderies, en la línia d'anar cap a Budapest, no tinguin una lhmtera. I nofaltres, mcntre, no teníem un tren complet fins a Madrid. Ara el tenim. i en qquest cas és un tren privat, tot i que !'empresa que l'ha creat té presencia públilca. El port hi és. la Zona Franca hi és, la Renie hi és; pero en definitiva es tr~cta d'una iniciativa privada que ha costal moltíssim d'arrancar pcrquc aquestes idees noves. tant cvidents com són, tant óbvies. tanmateix es troben an~b les resistencics d'operadors que estan acostumats a actuar d'una altra fonm~. 1 Els die, perla seva tranquilitat, que també lhi ha un altre tren que va a Lisboa i "Leixoes" , que és el port d'Oporto, cad1 nit: que n'hi ha un altre que va a Metz, que és el cor d'Europa, cada nit; i qpe d'altres aniran sortint. Pero s'han d'anar creant els punts d'arribada, s'ha d'al1ar buscant la demanda com ha fet Rotterdam des de Üt molts anys; els hol~ndesos fa molts scgles que viucn d'una bona logística, i són la gcnt que viueh millor d'Europa. ja ho sabem. Tornem a la llista d'estructures necessaries: - El corredor mediterrani.- Per resoldre problemes de congestió, caldra quadruplicar {'actual via doble entre Ca: telldefels i El Prat, i construir la variant cap a l'aeroport. Canal terroviari del Llobregat.- Els trens !de mercaderies hauran d'entrar tots per !'interior, pero a partir de Martorell anlran per una nova línia de dues vies que els permetra accedir a la plataforma logística del Delta sense interierencies amb els serveis de viatgers. D'altra banda, l'accés de l'alta velocitat a l'acroport i de les mercaderie~ en ample internacional obligara a construir una altra línia de dues vies. En !total, dones, caldra construir, igual com ara s'esta construint !'autovía del mate dret del Llobregat, 4 noves vies (dos de cada ample) des ele Castellbisbal t1ns al Port, seguint el Llobregat. 1 1 En aquesta qüestió els meus tecnics són nfolt especílícs en el sentit que no es pot malversar territori i que s'han de ~a lvar fronteres corporatives d'uns ministeris amb uns altres, o deis operador$ ferroviaris amb els ruters. Hem de ser capayos de ter com altres pai"sos civi ~itzats han let, definir una xarxa de serveis en la qua! la ruta i la t'errovia ipuguin coexistir de forma que la 1 ro �- utilització de sól sigui la mínima, en una area en la quaL com sahem, com he dit abans, e l sól és molt car. Aquí és on e~ demostrara el que és un Estat fort necessari, lleuger i intel·ligent, no una smnf! d'autoritats que defcnscn els seus territoris a costa del contribuent. .. i de l'ent~ rn. - - Corredor del Valles.- Pantl·lela a la línia d~ble actual Mollet-E! Papiol caldra construir-ne una altra en ample internacior1aL per als trens de mercaderies que vagin al Port i per als trens d'alta velocitat: que no hagin d'entrar a Barcelona. Sobre aquesta nova línia es creara l'estació ldel Valles peral TGV. - La Sagrera.- El comento en darrer lloc, pe1 oés el punt crucial del nou sistema ferroviari que es preveu per a Barcelqna. Concebuda com una estació intermodal (amb quatre nivclls) --esta ldemostrat que infrastructures com aquesta funcionen millor si tenen un cara< ter compacte--. concentrara: el pas de les circulacions de rodalies, el pas deis trens regionals procedents del nord cap a Sants i !'Hospitalet, la terminal deis regionals del sud (en substitució de Sant Andrcu Comtal), la terminal del corredor mediterrani. i !'alta velocitat. A més, l'estació quedara unida a l'aeroport.. a la xarxa de metro i a la xarxa viaria. i incorporara una estació d'autobusqs, un servei de taxi i un aparcament de cotxes. Barcelona aeroport i ferroviaria tlexibilitat Lió. té ciares les pnontats en l'arribada de !'alta velocitat: Sagrera, Valles, per aquest ordre. A ~xí s'ha de configurar una anella d'ample internacional i alta ~elocitat. Aquest esquema permet i efectivitat, i és el que s'esta d.hsenvolupant en ciutats com París o La xarxa viaria Els darrers anys hem aconseguit la constru~ció de les Rondes, amb tot el seu significat de vies urbanes i metropolitan~s. Les Rondes, els accessos de Barcelona i bona part de la xarxa viaria metropolitana han assolit una intensitat de transit notable. He m superat els 100.000 v~hicles/dia a la Ronda Litoral i hem arribat als 140.000 d'intensitat mitja diaria a 1~ Ronda de Da! t. No hi cap carretera d'Espanya ni cap vía urbana que doni aqt~esta intensitat. Cal ler tl·ont a la demanda existent i a les necessitats que es preveuen, en un marc de creixement constant de la mobilitat. En aquest camp haurem de treballar tant o niés el sojt com el hard, en la gestió del trimsit que hi passa, que és més complexa: des del punt de vista de les actituds 11 �i deis incentius, peró més senzilla des del nunt de vista de l'eng.inyeria, de la inversió. S'haurá de treballar en els dos camps~ l, evidentment, l'elemcnt fonamcntal de la qit.estió són els preus, l'incentiu més potent. Un incentiu encara més potent, perr que s'ha d'utilitzar amb molt de compte, és la prohibició. Nosaltres prohibintm el pas deis camions perque les Rondes no estan pensades per aixo. Les Ron~es estan atraient una bona part del transit ( 10.000 vchicles cliaris) que hi passa itugint ele la B-30, pel fet que les Rondes no tenen peatge i la B-30 sí. Aban~ un senyor que anava de Lleida a Mataró a portar uns vedclls anava per clalt, i ~ra passa pcr la Ronda del Litoral i s'estimba. No es tan fetes les Rondes per aixct i per tant ho prohi birem en el se u di a. Pero no ho farem sense una !larga explicaJió ni sense que abans els gestors d'aquests itineraris alternatius que estan impe~i ts per !'existencia de peatges prou importants no Ü1cin amb nosaltres l'esfor<; d ~ disminuir aquests peatges per tal que aquests scnyors trobin la ruta natural se*se un cost, sense una penalització excessiva. En aixo ja hi estan treballant Carm~ San Miguel i l'amic Basáñez, i ben aviat, espero, ens podran donar alguna notíci ~ positiva en aquest scntit. Aixo no vol dír una ofensiva generalitzada per la ~neva part contra tots els peatges existents. Compte amb fcr modi1icacions e¡1 aquest sentit. que probablement serien molt benvingudes, i nosaltres no descat1em que es facin. pcrque óbviament tot aixo s'ha de treballar mantenint l'equinibri económic i linancer de les explotacions, que estan donant un bon resultat 1en aquesta materia. 1 Quan veiem la intensitat de tránsit en el tún ~l de Vallvidrera. ens sorprenem de fins a quin punt és possible que hi hagi un1s Rondes com les que teni m, ben plenes, i en canvi un magnífic túnel que f ompleix una funció molt similar enregistri una baixíssima intensitat per mor ¡ del peatge que s'ha de pagar per finan~ar la invcrsió. r.a inversió, com voslés s~ben molt bé, va ser Ida primer per una empresa privada i després recuperada per I'Ajuntament --que va rescatar-ne la concessió pagant a tots els provei"dors i a jtots els obligacionistes que teníem estesos per tota Espanya-- , i un cop recuperaqa pe! sector públic, l'Ajuntament ho va regalar a la Generalitat (es va quedar un te~<; de les accions i en ~a regalar dos ter<;os) a canvi que fes les inversions que equivalien al valor d'aquelles accions durant un número determinat d'anys. Inversiops que tinalment es van fcr, com és bcn notori, perque el túnel está funcionant. 1 'fambé s'ha de dir que es van fer a credit, i nQ amb carrec al capital, pero en tot cas es va fer i el túnel esta funcionant, pero ¡amb la hipoteca d'un peatge potser una mica massa alt, contra el qual jo avui no aixeco cap bandera. Estic parlant deis camions de llarg recorregut o de curt recorregut, perque en definitiva accedeixen al port, a Mercabarna, a la zona ~'activitats logístiques, i ho fan per 1 12 l �vies que no són óptimes socialment sistema de preus relatius. que requereixen d'una mod i licació del ¡ En aquest context, les actuacions més nece sáries en la xarxa vtana, rcpercussió més important, són: les de - Autovía del Baix Llohregat.- Va des d'Abrera tins al port i es preveu que estigui enllestida cap a mitjans del 199l És fonamental per a l'accés de camions a la plataforma del Delta, un asp~cte que passa pe! fet que el nus de connexió de !'autovía i !'autopista A-7 (8- O) sigui complct. 1-lem de garantir que els tránsits pesants procedents de Tanagona i Girona arrihin directament al port pe! marge dret i descongestionar ai ~í trams de I'A-7, I'A-2 i les Rondes. - Pota Sud.- Actualment en construcció, s'h~ decidit incorporar-!Ji un seguit de millores que afavoreixen la seva integracjió territorial al terme del Prat. En relació directa amb la Pota Sud s'ha dona~ un pas important amb la reforma del Nus del Llobregat, que estará acabat et~ un mes: el nou Nus preveu l'accés a la Pota Sud i alhora millora significati~ament la connexió entre la Ronda Litoral i la Ronda de Dalt. - Autovía del marge esquerre del Besós.- $a de tenir una !'unció d'ordenació deis tr~msits locals. Jugará un paper basic ~n la vertebració deis fronts urbans de Santa Coloma i Sant Adriú al riu. - Ronda Litorai-Montju"lc.- Es tracta de dota¡r la Ronda 1jtoral de dues cal<;ades laterals. Saben que el gran exit de les ~ondcs és la combinació troncalslaterals, moltes vegades fent aquesta men~ de voladís sobre els troncals, que marca molt quina ha estat la intenció de t~r una ronda que no trenqués ciutat, sinó que justament s'acompanyés de la 1ciutat i la permetés en les seves funcions més socials, humanes. ¡ Quan veig el riu de la M-30 de Madrid ~'he de trcure el barret davant de l'espectaclc estetic, fabulós, que represent~ aquell riu de vehicles, peró sé com a alcalde que alió trenca la ciutat igual cor si passés una ~utovia pe! mig de Nova York, sobretot en la ciutat futura qu~ anira creixent. Es una decisió que s'hauria d'haver pcnsat moltes vegades, i ~ Barcelona és va decidir no fer-Ia, 1 primer perque no podíem --per necessit4t, perque no teníem cspai-- , peró segon pcrque no volíem. l quan ens han qit si volem fer la Ronda Litoral de més carrils hem dit que no. No volem cre~r un t1ux de transit que sobrepassi la capacitat d'absorció del nostre territori urbá. 1 13 �- Túnel d'Horta.- Es la continuació de l'e x que arrcnca en cls túnels de la Rovira i permetni una connexió alternat va a l'A-1 X en les comunicacions amh el Valles Occidental. Urgent. és el gn¡m emhús diari de la ciutat real. A-16 Sitges-Vendrell.- Tancará l'eix de la costa de PonenL el vuit catala. ! Quart cinturó (B-40).- La prioritat més urgent és el tram Abrera - 1 errassa, per enllac;:ar Sabadell i Terrassa amh les vies que tenen nus a Martorell. La xarxa electrica Els ho resumeixo per alleugerir una mica la cqnferencia. Ens preocupen les torres d'alta tensió. Les grans ciutats del mon ~'un nivell de vida i d'exigencia importants no tenen conduccions d'aquest aba~t tan a prop de la ciutadania. Tenen conduccions subtcrrrmies que nosaltres no ten1m. Tenim unes galeries de serveis que vam obtenjr de les companyies de serveis amb l'ajuda del Govern espanyol, imposant unes c9rtes condicions de linan<;ament que eren més favorables per a les companyies, t~t i que aquestes van rer un esforc;: important. 1 ara podem dir que tenim una co~a que moltes ciutats no tenen, una anella subterrania, sota de les Rondes, de t30 a 40 km., que permet el pas d'electricitat. de telefonía, de cable de fibr~ óptica, que pennctria tins i tot, teóricament, el pas del gas ciutat, pero no ho Ita per raons tecniques i de carácter psicológic que jo ara no discutiré. En tot tas, una galería de gran capacitat perfectament visitable i que recomano que vis!tin. La xarxa de telecomunicacions Vostes saben també que amb motiu deis Jocs¡Olímpics Telefónica va avanc;:ar la seva inversió de 7 anys en 4 anys. Va invertir de l'ordre de 250.000 milions, bastant més del que hagués invertit normaltrlent. Es va avanc;:ar el famós "Plan Fotón", que és un plaque deia que a Madrid i¡a Barcelona totes les illes amb una agencia bancaria havien de tenir connexió ¡per fibra óptica. Ja la tenim. Els objectius del Plan Fotón ja s'han aconseguit j 1 avui, si hi ha grans empreses a aquesta ciutat que no estan utilitzant la xarxa digital de serveis integrats és perque no volen o no poden económicament, o no volen políticament, peró no perque no puguin tlsicament. H.o poden ter. 14 �No és el matcix el cas de Madrid. Recon o quan vam comcn<;ar a discutir d'aquestes qücstions i a Madrid es parlava de 'Onvcrtir la Castcll;tna en "autopista inteligente". i nosaltres vam f'er el "Pacte del Valles". Ens vam reunir un grup de municipis i vam dir: a que ens equivalla Castellana en aquest cas'!; dones l'A-18, la B-30 que va de Monteada tins a Sabadell i; Terrassa. 1 de fet vam arribar a un pacte per crear un eix de libra óptica, l'any 84. molt pioner, des del Pare Tecnológic fins a Terrassa. Tot aixó va ¡ quedar una mica esmorte"it pels esdeveniments legals de l'any 87, les llcis d'o~denació territorial. pero a nivell de case urba les coses estan molt ben plantejades1 i a nivel! de l'area ho estaran aviat. 1 Cree que l'acord a que s'ha arribat amb la Llti de Telecomunicacions per Cable, en la delínició de demarcacions entre Generalitat. 1\juntament i ds operadors, és un acord mol t imnortant. Ha estat anunciat Üt un narcll de dies. L'cntesa amb el conseller Sub ira en aquesta qüestió ha estat I erfecte. A vui sabcm que tenim una demarcació admesa. Aqucst era un assumpté d'una complcxitat molt gran. 1 per altra banda sabem que Barcelona té dos op radors. cosa que ens garanteix un factor tan fonamental com és la competencia. . . Barcelona és la primera ciutat d'aquest país i ie molts pa"isos d'Europa que té dos operadors, no solament en telefonía móbil siqó també en la telcronia de cable de libra óptica. A linal d'any tindrcm dues conipanyies okrint a uns ).000-1 0.000 abonats. ampliables Jins a 20.000, tots els fe rveis de televisió que es puguin donar per cable de fibra óptica. I a partir de ll' 1 de gener del 98. si és que no és abans, perque les pressions de la Unió Euro¡ ea van en aquest sentit, també els serveis de telefonía a través d'aquesta fibra. Recordo, discutint amb els suecs. que cm deien: vostes tenen dos operadors pero nosaltres en tenim 25, a Estocolm. Vaig anitr a Estocolm el mes de desembre passat a una reunió del Bangemann Challeng~, en virtut del qua! Estoco lm repta a Barcelona, i a tates les ciutats europees que ~ 'atrcvcixen a tenir alguns deis deu productes proposats per la Comissió Bange~ann, a ser millors que Estocolm d'aquí a un any. Nosaltres vam acceptar eJi repte i a més va m propasar que Barcelona tos la seu de la segona reunió del $angemann Challenge. i ho sera, els primers dies del mes d'octubre d'aquest any. 1 Ells són !'estrella del Nord i nosaltres ¡serem !'estrella del Sud de les telecomunicacions. l tot gracies a una deriai que aquesta ciutat va comprendre afortunadament a temps, que és que la densit~t que nosaltres tenim i que paguem en forma de congestió i en molesties té tam~é alguns avantatges, i alguns d'ells suposen que les xarxes per dtpita o per famíl .a són més barates. Aixó ens permet d'anar una mica més endavant que altrcs en a(iuesta línia. 15 �2.2. Besos: El Besos, al seu pas per !'área de Barcel< na, és el nu més contaminat de Catalunya. Una altra dada prou eloqüent: en l'entorn de la llera del Besos resideixen més d'un milió de persones, el 17 p~r cent de la pohlació de Catalunya. Els darrers anys, per convenís entre Administracions i per acords entre els ajuntament implicats, s'han posat les bases pojlítiques de l'actuació. Ara s'inicia la fase d'intervenció directa. Una intervenció qpe es concreta, a grans trets, en la recuperació de la llera del riu í el Pla del Congost del Besós. El Pla del Congost Aquest és un nom que vostes haurien d'obliqlar, perque hi ha un riu que es diu 1 Congost que va a petar justament al Besqs i que está molt gelós d'aquesta 1 denominació, i per tant no els agrada que parlf m del pla com del Besos. Pero ens hi hem acostumat. lnvcn.tarem un altre noti1· pero. de moment... Que és el Congost per a nosaltres? Es el tros on el Bes<)s passa acanalat entre Sant Joan de Monteada i les Trinitats, que van ser partide~ i separades per la Meridiana. i per on efectivament succeeixen el 90 per cent deis problemes que tenim. Tots els fenomens problemútics tenen una presencia o ~ltra en aquella zona. - És un pla de 4.500 milions, tinanc;ats amb tqns europeus básicament, que no va aconseguir entrar en fons de cohesió i que el! ministre Borre!! va en tomar d'una forma valenta que permet ara tenir aquests projectes a disposició. 1-fi esta treballant l'enginyeria de Barcelona Region~l per crear les transversalitats que salvaran la vida urbana en aquel! lloc, tan ca4igat pcr vies longitudinals, amb els trens, les autovies, 11electricitat i les noves vie$ de tren que encara s'han de fer. 1 1 Nosaltres volem reconstituir !'existencia d'u pa trama urbana sobre la base de ponts per sobre de les autopistes entre els barris de Torrebaró, Ciutat Meridiana i Vallbona, i des de Vallbona fins a l'altre can~ó, a Santa Coloma i a la part baixa de Monteada. I també sobre la base de l'allargament de la Vía Júlia lins a la plac;a Roja de la Ciutat Meridiana. El procés de regeneració de l'area del Be~sós tractament de la xarxa d'alta tensió, la dot~ció actuació integral als barris implicats. Hi ha b<irris marginalitat del Besos, com és el cas de la M~na, molts anys a duríssims processos de degradac¡ó. s'haurá de completar amb el de serveis i habitatges, i una que han pagat molt car aquesta i que han estat sotmesos durant �- Recuperar la llera des de Monteada lins al mar Tenim un projecte per al qua! s'ha sol·lic tat l'ajut dd fons de cohesió. La proposta tindria un cost aproximat de 8.600 M. de pessetes, el xo<Vt) deis quals es finanyaria amb aquests ajuts. La proposta compren el tractament de l'aigua er mi llorar-la en qualitat i quantitat i el tractament de la llera, doblant el cabal actuaL adequant passejos laterals i regenerant els elements naturals. Preveiem que ben aviat es podn1 dura terme ~na prova pilot de regeneració en un tram limitat del riu, a l'alyada de Santa Col01~a. Front litoral Entre el carrer Selva de Mar de Barcelona id futur port de Badalona es troba una area determinada per la desembocadura del ~iu Besos i delimitada per la Ronda LitoraL la línia de RENFE, la platja nova < ~e la Mar Be!Lt i el tcrme de Sant Adriú. Aquesta arca, un paratge pla format per l~s sedimentacions del riu, es veu intcrrompuda per instal·lacions tecniques sitpades arran de mar i que tenen un gran impacte sobre el territori (depuradora, i11cincradora i les centrals termiques) i es veu caracteritzat per la manca de qualitat lurbana i la densitat deis barris de la zona. En aquest context, hi ha dos factors claus. D 1una banda, les instal·lacions tenen i han de seguir tenint un papcr importantíssilm a !'arca, i el seu trasllat és tan desaconsellable com poc viable económicam~nt. D'altra banda, l'espai en que es troben té grans possibilitats per completar l'ordenació del front marítim i esdevenir un úrea d'ús i integració urbana de primer ordre. 1 Així, les actuacions a desenvolupar s'han de ipnamentar en dos criteris basics. cont~nu .... En primer !loe, construir un front litoral que sigui el nucli identificador i qualificador dels barris de l'entorn i que resp?ngui a les demandes d'usos i lleure associat al mar. Per fer-ho, cal guanyar terreqy al mar, ampliant la terra terma en una franja d'entre 400 i 600 metres d'ampl~da i 2 quilómetres de llargada (75 hectarees). Aixó ja ho vam comenyar afer amb la Ronda Litoral i el sanejament de les platges; vostes recordaran haver vist una escullera ele pedres a l'últim tram 17 ¡ 1 �des de !'última platja de la Mar Bella. Aixo S1 ha de continuar !Cnt, peró amb una extensió molt més gran . Potser va m guanyar , O o 12 hectarecs. 1 este m parlant de ter-ne 75 més . · En segon !loe, integrar les inll·astructurcs te"niques existents, que mantindran la seva funció i les perspectives de desenvolu~ament pero hauran qucdat en una segona línia. No les haurem . per tant. de tdaslladar. perque aquesta porció de terreny entre les grans estacions mediambientals que he menciona! i el mar fara possible que el passeig marítim (i el lleure i la qualitat de vida) passi per davant sense fer un trasllat que s'havia estimat ath1b un cost de 13.000 milions de pessetes, que ens estalviarem. 2.3. Llobregat: - L'area del Llobregat és probablement la ql.le té una dimcnsió més clarament 1 económica, juntament ambla logística que he mencionat. El cont.~~ situ~r La plataforma del Llobregat l'hauríem de dintre del que és el nostre mercat exterior i tenir en co mpte qu ins seran els pafametres del funcionament d'aquest ' mercat, que s'exercira com a demandant. ! ! Pel que fa als ports, es preveu que I'Eur~pa Occidental seguira essent l'area económica amb un major volum de trMiqs interregionals i que els principals intercanvis externs seran amb Asia i Amerjica del Nord. t Quan die Asia vostes podran pensar ¡que es tic parlant de coses que possiblement encara no existeixen. No. ~ vui hi ha hagut la inauguració de Samsung; les grans empreses del sud~t asiatic. de l'est asi atic, s'estan posicionant a Barcelona i considerant-la ~om el punt d'entrada de les seves línies comercials i econorniques al sud dj Europa, i a Europa en conjunt. El presidcnt de !'empresa Cosco, que és la n~viera xinesa més important i té un tonatge brut de siso vuit vegades el de la jt1ota espanyola mercantiL va visitar aquesta zona fa dues setmanes (encara que aixo no va sortir enlloc). Cosco esta creant un nou servei de contenidors efes d'un port al sud de Shangai, que es diu Ningbó i que s'esta llanyant com a ~ran port d'exportació al centre de la Xina, i d'aquí sortiran línies de contenidob cap a la costa est de l'Atlantic; el canal de Panama és cada vegada més pro~lematic des de molts punts de vista, i estan buscant un lloc de parada al Mediterrani. Segons el presidcnt de Cosco, 18 �tots els números els té Barcelona, si ~ fectivament es contirma la bona disposició, la qualitat de la ubicació i del ~ scrvcis que ell va creure trobar en aquesta ciutat. Per tant, quan parlem de !'Asia no és r omés per quedar bé . Ens hem de guanyar, i ens estem guanyant, també aqllLest mcrcat. Ho aconseguircm si en la plataforma del Llobregat nosaltres ar~ibem a guanyar una pos ició en el procés de concentració portuúria i de de* nvolupament d'enclavaments forts que s'esta prod uint. En l'ámbit deis ports mcridional s juga1 a un paper básic la capacitat de captació del trati c amh l'Orient Llunya i, també, amh I'Orient Mi~ja i el Nord d'África. Quant als aeroports, les previsions són sen blants. Es tendeix a la concentració creixent en alguns grans "hubs" europcu ·, (entcnem per "hub" un punt de concentració i redistribució del tdmsit de ~assatgers, i del de mercaderies, que és creixent, molt creixent), en dctriment¡ deis aeroports periterics, i a una 1 creixent polarització entre els grans aerop< rts i entre els grans eixos de trimsit intereuropeus i internacionals. Es prcvc u un increment de l'especialitza~ ió (tant en captació de passatgers com de mercaderies) i un paper cada vega a més rellevant de les mercaderies (el 25% del comen;: mundial d'articles nu mfacturats es transporta ja ara per vía aeria). Pel que fa als serveis logístics, amb l'an pliació de mercats la demanda ha crescut espectacularment i s'ha moditicat. Les empreses han d'cstar presents en arces de consum diverses, han de cpntrolar els tluxos d'abastament i distribució . Les operacions relacionade~ amb la circulació de materials augmenten constantment; cls terminis d'erytrega són més curts i la freqüencia d'enviaments és més gran. El mercat i !'oferta de serveis logístics, do11cs, s'csta transformant. Així, hi ha una creixent subcontractació de les activitats logístiques per part de les grans empreses industrials a operadors especiali ~zats, i els operadors logístics, més globals i amb més prestacions, esdevenen ¡agents polivalents amb una amplia capacitat de serveis. En aquesta direcció, cal garantir ámbits l d'actuació prou amplis, combinar diferents transits i diferents modalitats de transport. 19 �La localització deis serveis logístics és f~ namental. La creació i ubicació de plataformes logístiques té els seus fact~rs d'exit en !'existencia d'una gran densitat i una connexió eficav d'infrastruqtures de transport i en el fet que els centres de tn1nsit i reclistribució han cl'ofe ·ir serveis de qualitat. de tractament especialitzat deis procluctes i de transmiss ó d'infónnació. Les tendencies sobre Jocalització d'activitats ¡iroductives a la Unió Europea situen una gran arca de producció a !'Europa centtal i tres centres logísti cs que, per raons economiques i geopolítiques, hauran ~e situar-se a !'Europa de l'Est, al Nord d'Europa i al Sud o area de la Mediterra~ia. Barcelona ha de ser el punt clau de l'area logística del sud d'Europa. - Ara vine de Copenhaguen, que esta en el seu rny de capitalitat cultura l. Cree que és una ciutat que s'ha d'analitzar amb molta Ftenció, perque, així com nosaltres som el norcl del su d, ells són el sud del nor~. Ells són el punt d'entrada de tot l'espai escand inau. Ara construiran un pont sopre l'estret que separa Copenhaguen de Malmoe, al sud de Suecia. Pocs quilometrf S, en 30 minuts es podrú ;mar amb cotxc. Aixo creará un espai nou, molt més ~ran que el de cadascu n d'aquests pa"isos. Estan utilitzant per a aixo una filo~ fia que és bastant semblant a la nostra, potenciant Copenhaguen com un punt ~e trobada, com un punt de ruptura, un punt de gran qualitat cultural, d'ofertes de ~ · erveis tecnológics sofisticats. L'área ele Barcelona compta amb un perfil ¡sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges de~ivats del fet d'aplegar, en un espai territorial delimitat, el port, l'aeroport i l'activi~at logística --cosa que no succeeix pn'tcticament enlloc-- , una xarxa de transpor ts i comunicacions ja existcnt i un conglomerat económic i urbá dinamic i actiu. Hamburg i Rotterdam. per exemple, disposen d'un port molt potent peró no cl'un aeroport del mateix nivel!. Marsella dispo~ a d'un port actiu, pero també té rnancances en aeroport i li üt!ta "massa críqca". Fa unes setmanes ho deia en Josep Anton Acebillo: tenim un aeroport i u~ port directament connectats a les línies viáries i ferroviáries i a menys d'un quqrt d'hora del centre de Barcelona, i al Japó, per tenir una cosa semblant, han hagut de fer una illa artiticial. Barcelona ha de desenvolupar. equilibrar i apfotitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "huW logístic, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. 20 �Barcelona ha de convertir-se, juntament amb Madrid. en el gran poi logístic del país. En aquest doble eix Barcelona-Madrid (que ha de ser reconegut com a jerarquicament superior a d'altres plataforme!) de la Península com són Bilbao, Va!Cncia, 1\lgeciras i d'altres) , mentrc Ma~rid consolida la seva posició en relació amh la prúctica totalitat de la lfcnínsula i tcndeix a una certa especialit~ació e~1 cúrre~a .i nt~rcontincnta.l E~ropa-0~ncrica; Barcelona pote.nci.a el seu caracter d'area logtstlca mtermodal 1 port mendtonal d entrada peral trans1t amb la conca mcditerrania, amb Europa en g~neral i amh Oricnt. La potenciació del centre logístic de Barcelona se situa ~n !'esquema de desradialització i desenvolupament de l'eix mediterrani. ' Per posar en marxa tots els elements necessa is per assol ir aquest objectiu, el 16 d'abril de l 994 es va signar el Conveni d'I nfi·as tructures i Mcdi Ambient del Delta del Llobregat, subscrit pe! Govern ce~traL la Generalitat i els ens locals implicats (ajuntaments de Barcelona i d'El Ptat, Mancomunitat de Municipis de !'Área Metropolitana de Barcelona i Cons 11 Comarcal del Baix Llobregat). Aquest conveni és l'instrument inicial per de! envolupar l'anomenat Pla del Delta del Llobregat. '- - - Dos anys després, fa cinc dies, el 16 d'abril d'enguany, hcm signat un deis dos convenís de desenvolupament practic. Hem arrihat a fer tots els ac01·ds jurídics i económics (complicadíssims) referents a a~gunes de les zones que esta ven incloses dintre del Delta. El que estava previst que seria la depuradora del Llobregat estava situada en una gran finca que va ser propictat del Consorci le la Zona Franca i es va vendre al Port en el seu moment. en el procés de san~jament del Consorci, quan amb en Narcís Serra el vam trabar com el vam tro!Jflr. Es va haver de sanejar, i es va sanejar. Una de les coses que vam aprendre v~ ser que havíem d'aprolitar aquesta gran extensió de 100 hectarees tocant al riu i a la vora del mar. que després ha estat utilitzada com gran aparcament de lcotxes ahans del transport. La localització d'aquesta depuradora s'ha traslla~at a l'altra banda del riu desviat i s'ha mantingut la posició de la incinerador~, pero aquesta zona all i he rada per aquesta permuta sera destinada a potencipr la ZAL, la Zona d'Activitats Logístiques, de la qua! estem comen<;:ant a !tocar els límits de les necessitats. Necessitem més zones d'activitats logístique$ si efectivament volem jugar el rol de gran poi logístic del sud d'Europa que abaqs he mencionat. 1 ¡ 21 �L'aeroport Tenim prcvist que arri bará a tenir més de 301miiions de passatgers l'any 2011 i entorn de 40 milions ci nc anys dcsprés, tot i !les prcvencions que s'han de tenir respecte a aquestes xifres de previsions tan !largues . Pe! que fa a les mercaderies, és previsible que s'assoleixi el mig milió de to*es de carrega el 2020. Aixo vol dir assumir els serveis, les capacitats i les dimensipns adequades. - 1 Hem de tenir en compte que a l'aeroport e~ generen actualmcnt més 30.000 milions de pessetes de valor afegit brut, pr4p de 5.000 llocs de treball i una producció de bens i serveis valorada en 50.0$0 milions de pessetes. Els efectes indirectes arriben als 112.000 milions de valpr afegit brut. 208.000 milions de producció i 44 .000 llocs de treball. 1 1 Dones bé, al Sud d'Europa Ji cal una instapació prou dimensionada, i hem d'aconseguir que sigui a Barcelona. Aquest tip~s de localitzacions. no les proposa ningú des de tora; hem de ser nosaltres mkteixos els que trehallem en una proposta seriosa i realista. 1 Arribar a aquests obj<..:ctius vol dir: - Fer una tercera pista.- Les pistes actuals e1 trobaran saturades abans d'arribar als 20 milions de passatgers (any 2004). '~othom. comenyant per les entitats economiques, valora la necessitat i lins i tpt la urgencia de la nova pista. Es fara seguint alhora criteris d'eficiencia aer háutica i de compatibilitat amb les reserves naturals de la zona. Ja els avanyo que en les discussions que hem tingut amb els experts de la ciutat, discussions algunes d'elles semipúb~iques, s'ha lct pales per part deis expertes ecológics amb més solvencia que¡alguncs de les reserves d'aqüífers tcnen data en el seu naixement, que el Ren~olar i la Ricarda probablement no tenen més d'un número d'anys, que ara jo no diré perque no em puguin després desmentir pero que és un número n~ molt llarg. Deia R.amon Folch en una d'aquestes reunions que aquest no és e problema ecologic més dificil de resoldre: en una zona humida com aquella reconstituir aquest tipus d'estanys és perfectament possible i no és novedós, en el sentit que no fa cent anvs que les extraccions o altres operacions de can'tc~er industrial van provocar aquests forats, que després es van reomplir amb liaigua deis aqiiíJcrs . És a dir, que aquests aqüífers són forats provocats per upa aetivitat industrial relativament recent, i es poden reconstituir en relativa~nent bones condicions, si és que haguessin de ser afectats. Hi ha una preo~upació per aquest assumpte 1 es 1 resoldra bé. 1 - - - - f 22 - - • �Punts de recepció d'avions.- Terminals.- Es preveu una nova termin~tl central situada entre la línia del ferrocarril i !'actual terminal B amb conne ~ ió amb ]'actual pont de plataforma i amb el complemcnt de les noves zones d'itparcamcnt. Connexions interiors.- Fan1 falta un siste1~a de transport interior, soterrat i de caracter lleuger, que rnillori les connexion$ en termes de freqüencia, temps de recorregut i confort per als viatgers. 1 ~ ~ Qualitat.- S'ha de mantenir el nivell l arquitectónic, molt remarcable, aconseguit ambla renovació del 92. Zona de dtrrega al costat terra.- Es prevt_tu destinar-hi una superficie de 59 hectarees com a zona d'activitats logístiquds. 1 l <..- - Zona modular al costat aire.- Zona d'ate~ció als avions, de 7 hectarees, on s'instal·laran serveis de "handling", tallers, nagatzems. hangars i heliport. ¡ - Pare Tecnol6gic i Serveis.- 80 hectarees d Pare Tecnológic i de Serveis, que ha de permetre convertir l'aeroport en base d'operacions d'una o més aerolínies i ser-ne centre de mantenimept. El que Delta Airlines és per 1 Atlanta, ho hem d'aconseguir, sense la m.teixa dimensió, peró en el mateix sentit: que algunes línies tri"in el nostre aerc}port coma base. ¡ l - Ciutat aeroportuaria per serveis i activit~ ts complementaries.- Es preveuen unes 100 hectarees en aquest sen ti t. Els darrers anys han estat els de la plena cons, lidació de !'área del Port Vell com a part integrada en la ciutat, alliberada de n.ercaderies. Aquesta transformació s'ha de completar amb la renovació de les! estacions de viatgers, un edifici d'oficines i serveis (el World Trade Center, ara desencallat amb la reordenació accionarial) i la segona bocana, que facilitara ¡a segregació del transit de viatgers i vaixells esportius . S'ha produH una evolució ascendcnt del tratic de mcrcaderies, amb la recent ampliació del Mol! Sud, que acull la nova terminal de contenidors, i amb la ' que arriba fins a la llera actual primera fase de la Zona d'Activitats Logístiqqes, del Llobregat. 23 �En l'actualitat el port de Barcelona ocupa 43 ~ hectúrees. Amh l'ampl íació de la ZAL, gracies a la desviació del riu, i amb cls t¡errenys que es guanyaran al mar, la superfície a l'any 2000 sera de 773 hectareesi Seguint el Pla Director, el máxim desenvolupament del Port es preveu que arri~i, el 20 1O, a les 1.04X hectarees, a través de la perllongació deis elics el'abric. La Zona d'Activitats Logístiques, en aquest sertit, sera fonamental. 1 tot aixo s'ha de fer amb un respecte total de la línia :de costa, deis aqüífers i de les infrastructures mediambientals que són nec~ssaries per tirar endavant aquest projecte, tot mantenint l'equilibri del Delta det lL!obregat. Un rnodcl de gestió Quin és el repte pendent en el futur del Pla del¡Delta del Llobregat ? Tenint en comptc el calendari més adequtt, s'ha de construir un esquema temporal amb les diferents interdependcncies !que incideixen en el Pla i amb una seqüencia concatenada de decisions. Les coniissions permanents i de segu iment del Pla han de ser l'estri per fer-ho possit 1le, pero al darrera ha d'haver-h i, logicament, una voluntat política clara i una di 'posició fcrma. Encertar-la en les coses que s'han de fer é~ una condició necessaria pero no suficient. Es pot dir que tothom sap el que ~ 'ha de fer per organitzar uns Jocs Olímpics, pero segurament el que no sabíem era com s'havia de fer. 1-Iem d'estendre la retlexió al com fer les ce ses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius des de l'inici de la planificació i de~ , de la gestió deis projectes. Si no hi ha un model de gcstió adient (i ·obre aixo vam aprendre molt en !'experiencia olímpica), es fa impossible l'exig~ncia de qualitat. Avui he tingut ocasió de veure el ministre el · Comen;, que ha volgut atorgar a Barcelona la medalla del merit turístic, cosa lfUe li hem agra"it profundament. És un gest per part d'una persona que ha sabut ¡entendre aquesta ci uta t. Abans ho comentavem amb el president del Cercle, ha 1abut entendre quines són les coses que ens interessaven, les que necessitavemi sense gaire prejudicis, amb una mentalitat pragmatica i al mateix temps sensible. Comentavern que la granelesa ele l'organització deis Jocs va consistir en que les lgrans aelministracions van admetre que la petita administració fos la que presidí1. 1 aquest exercici d'humilitat, que no hagués estat possible si no hi hagués en el govcrn espanyol uns components de catalanitat importants, va permetre que els J ~s es convertissin no només en un 24 1 �gran exit esportiu i organitzatiu, sinó en un gran exit urbá, de transformació de la ciutat i de salt endavant. 1 Perque qui va presidir aquella ocasi(J históri a va ser justamcnt el poder més pctit, el més proper a la societat civil. Hcm d'e~tendre aquesta re11exió de com fer les coses a aquest tipus de qüestions. ; 1 1 - Aixó es pot fer de moltes maneres. Jo prop~saria un model de gestió de clau única, que gestionés els interessos legítims del les administracions públiques i de les empreses privades implicades, peró que n~ permctés fugues o interprctacions alienes a l'interes delmodel inicialment aprova¡t. Aixó és molt importan t. Quan van acabar els JJcs vaig dir. en el moll del port, en presencia del ministre d'Obres Públiqucs, que ~auríem de crear un comissionat, o conseller delegat, del Delta del Llobregat. No ¡es va crear. Vam trigar dos anys a signar el conveni i dos més a eomenc;ar a sigqar convenís comparatius. Aixó no vol dir que no s'hagi fet res; sí que se n'han t~t de coses, ja n'he dites algunes, i altres que estan en marxa. PcJtser avui estic substituint d'altres Pero ens ha taltat tenir visió de conJ·unt. 1 persones que l'haguessin pogut tenir o que rhaguessin hagut de tenir. .la cm sembla bé, i espero que a vostes també, que ~igui !'alcalde de Barcelona qui en definitiva prengui la bandera de la gestió d'a~uests projectes i de la necessitat d'un sistema organitzatiu que es correspongui am b els reptes que tenim i amb la qualitat que volem donar als eiutadans. - - Aixó és el més important del que els volia dir. Els anys vuitanta van ser la "decada olímpica" i tenien com a referencia [el 92. Els anys noranta, prenent l'horitzó immecliat del segle XXI, han de ser, eSJ:an sent, i seran probablement, la "decada logística" i la decada europea. 1 Acabo aquí les meves paraules. Si és que hi ha temps, i sobre el_judici polític que podem tenir tots plegats en el moment actual, deixaria, Sr. President, que fossin els aquí presents els que formulessin les preguntes. ¡ Moltes gracies. 25 �""' - - r ,.. - - ��Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCA LDIA Data: 22.4.96 GUIQ Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Conferencia al Cercle d'Economia. ~ 9:00 h. De cara a la conferencia que !'Alcalde pronuncim' al Cercle d'Economia, es fan avinents els aspectes següents: La conferencia esta centrada en els projecte~ que s'han de desenvolupar al llarg deis propers anys a h1rea de Barcelona en el carhp de les infrastructures, la logística i les comunicacions. En aquest sentit, porta per títol "Barcelona: projectes per al segle XXI. L'aposta logística" . La conferencia té lloc a petició de !'Alcaldía i s'inscriu en les diferents actuacions que, impulsades per !'Alcalde, s'estan duent a term< per difondre i promoure el debat sobre els grans projectes metropolitans. Altres accions ¡en aquesta dírecció han estat les reunions que !'Alcalde ha mantingut al Palauet Albéniz pmb alcaldes metropolítans, parlamentaris i rectors d'universitat, i amb sectors professionals. En aquest sentit, la conferencia permet orientar les explicacions a una representació amplia deis sectors economics, financers i empresaríals. La conferencia s'iniciara a les 19:30 h. Pre iament, el Cercle d'Economia ofereix la possibilitat que el ponent mantingui un contac e amb els mit_jans de comunicació. L'ordre previst és el següent: - Presentació a carrec del president del Cerclf d'Economia, Josep Piqué. -Conferencia de !'Alcalde (aproximadament !45 minuts). - Col.loqui a partir de les preguntes deis assi. tents. (*). S'adjunta a continuació la proposta de te: t pera la intervenció de !'Alcalde, elaborada conjuntament amb Josep A. Apebillo. Un cop fina !itzats la conferencia i el col.loquif és previst que !'Alcalde assisteixi al sopar que el Cercle d'Economia ofereix als conferencjiants. El sopar tíndn'l lloc al restaurant Reno i hí ~ón convidats els membres de la junta del Cercle, així com representants d'algunes de le$ entitats membres. S'hi preveu l'assistencia del primer i la tercera tinent d'alcalde. ' CERCLE.AB �A De :Excm.Sr.Alcalde :Gabinet (A V) -------------~------~- -------------- ------·------- ------------- --~-------------------~~--- ------~--------- Estractes de la Conferencia que poden ser utilitzats a la Conferencia de Premsa previa 1 - L'Administració local ha de tenir una jparticipació preeminent en tots els projectes que conformen la segona gran transformació de Barcelona i la dimensió metropolitana que la caracteritza. La realitat de Barcelona és intermunicipal, multi-territorial, metrppolitana. Aquesta dimensió és especialment evident en el repte que Barcelona afronta en el camp de les infrastructures. 1 - A l'Administració local, impulsora lde totes les grans infrastructures projectades, se Ji han de reconeixer competencies reals i legalment estableties per intervenir-hi. - La Carta Municipal incloun1 refer€mcies explícites a la participació directa de I'Ajuntament de Barcelona :en el desenvolupament deis grans projectes i de les infrastructures existents o a crear, i més especíticament en els organismes que les dirigeixen. - Els projectes que Barcelona té ens p~rspectiva fan necessari adoptar un canvi d'escala de la gestió que es duu a lterme. l pensar en la possibilitat de reconsiderar el paper i el dimension~ment deis organismes que I'han ' d'ap1icar. entre ells les entitats metropolitanes i les relacions que han d'~sta_blirJ~s _dif~rentsjns_tüucions i agehts actuants. - Barcelona té una configuració i una funció de centralitat innegable. Cal refon;ar-la, per bé del país, i que assoleixi plenament el cankter de cocapital f:ktica de l'Estat. Alhora, pero, Barcelona ha d'estar coordinada amb les altres "centralitats", igualment 'nnegables. 1 - Barcelona ha de convertir-se, logístic del país. junta~ent i amb Madrid, en el gran poi �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCAL DIA PROPOSTA PERA LA INTERVENCIÓ DE I...'ALCALDE 0.- lntroduQ.ció Vull agrair al Cercle d'Economia, i al seu president, l'oportunitat de comptar amb aquest fórum, reconegut i qualificat, per a exposar els projectes de Barcelona per al segle XXI . El que tot seguit intentaré explicar-los no és, ja els aviso, una "carta als reis mags" o una mena ¡de desitjos encadenats difícils d'aconseguir. Tot el contrari. Só~ els projectes que Barcelona ha d'afrontar, esta afrontant ja, lper al canvi de mil.leni. Són projectes deis quals depen el futur de la ciutat i de tata l'area metropolitana, i per aixó els tenim; ben pensats i definits. ¡ 1aquesta no és una afirmació gra tu"lta ni molt menys retórica. Si 1 en el marc deis Jocs Olímpics tJam dir que Barcelona havia aconseguit "posar-se al mapa" ii dotar-se de tot alió que li mancava, ara tenim l'oportunitat !de consolidar el que ens hem guanyat i, sobretot, donar un pas ~ndavant clarament decisiu. 1 ! ! Si abans deis Jocs estavem convenc;uts que teníem un lloc destacat i una veu propia, els projectes que afrontem han de confirmar que realment "estehl on ens pensavem que estavem", i que podem estar en~ara millar. Barcelona, i dient Barcelona vull dir l'area o regió metropolitana de Barcelona, no vol perdre el tren; ara que hem aconseguit tenir l'estació, hem d'agafar definitivament el tren. ! Miraré d'orientar la meva interverilció en tres parts : una primera sobre el que en diem la segona gran transformació de Barcelona i la dimensió metropolitana que la caracteritza; una segona centrada en els projectesl própiament dits, amb especial atenció al camp de la logística; i una tercera per fer una valoració global , situats com esteh, en un context determinat. 2 CERC LE.AB �Ajuntament de Barce lona UABI NET DE L'ALCALDIA 1.- "La segona gran transformació" Les grans fites que han marca~ els canvis de Barcelona en l'últim segle, i que han determinat en bona mesura el desenvolupament de la ciutat, s'han caracteritzat per una repercussió evident en les estructures económiques i urbanístiques. Les exposicions d' 1888 i 1929 van ser un canvi important, peró en bona mesura limitat i centrat en parcel.les concretes . És en el marc deis Jocs Olímpics i en la década deis 80 quan Barcelona empren unf transformació amb vocació i global. 1 Fa quinze anys , Barcelona havia de fer un gran esforc; per a posar al dia la seva estructura utbana i avanc;ar cap a un teixit més coherent, organitzat i integrat. En molt poc temps s'ha donat un tomb espectacular a l'organització urbana, s'ha construH un infrastructura basica com són les rondes, s'ha recuperat el front de mar, s'ha definit la frontera de muntanya amb Collserola , s'han potencia~ noves arees urbanes i s'ha parat atenció als espais més degradats. Aquesta gran transformació ha estat enllestida amb exit. Els darrers anys han permés pqsar les bases pe r a una nova etapa de canvi i progrés. lParal.lelament als projectes "olímpics", i en bona mesura gracies a ells, Barcelona ha planificat i previst les noves ,fites, dissenyant un conjunt d'operacions que configuren el QUe en diem la "segona gran transformació de Barcelona". : ¡ Els projectes sobre els que avui reflexionem són el nucli d'aquesta nova etapa. Són projectes referenciats, que no delimitats físicament, entre la serra de Collserola , el Llobregat, el Besos i el mar, és a dir, una zona on vi u més del 10°/o de la 3 CERCLE .AB �Ajuntament de Barce lona GABI NET DE L'ALCALD IA població espanyola, s'ubica més del 20°/o del sector industrial i es genera el 15o/o del Producte Interior Brut. El criteri amb qué Barcelona ~fronta aquest repte és un plantejament global , format pe ~ diversos elements que es coordinen en un objectiu com~ . Aquest és el model que Barcelona ha de seguir i que tan! bons resultats ha generat: el del consens , la coordinació d'es~or<;os, la complicitat d'agents públ ics i privats pero amb un li~eratge institucional necessari per assegurar l' impuls . En aquest sentit, I'Administració local ha evidenciat la seva valua i la capacitat de generar ini~iatives, i ha de mantenir una participació preeminent (el principi de subsidiareitat també ha de ser aplicable al camp de les infrastructures i els grans projectes ). L'Administració local h~ de ten ir, segur, competencia técnica i moral per intervenir-hi, 'i no descartar en cap cas la possibilitat que tingui reconegudes competéncies reals i legalment establertes. La Carta Municipal que actualment estem negociant, incloura referéncies explícites a la participació directa de I'Ajuntament de Barcelona en el desenvolupament deis grans projectes i de les infrastructures existents o a crear, i més específicament en els organismes que les dirigeixen. Mentre a la banda del Llobregat l'~rgument és la intermodalitat i la logística , juntament amb l'especificitat i el tractament del medí natural , a l'altra "frontera tlyvial" , el Besos, l'argument és el de la regeneració , en sentit ampli. Aquesta doble localització, marcada en aquest cas pels dosi rius barcelonins , reflecteix la vocació globalitzadora que té la ~ egona gran transformació de Barcelona i l'area metropolitana. 1 1 La creació d'una autoritat única d~l transport, el túnel d'Horta, el Quart Cinturó , el replantejament pe la política de peatges, les 1 4 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA actuacions ferroviaries, la recuperació del Besos o la redefinició de l'area del Llobregat, elements que ara veurem, són elements que , entre les seves múltiples repercussions , tenen un denominador comú: incideixen ~irectament i decisivament en l'articulació i desenvolupament ~el sistema metropolita , en la seva plena consolidació. Aquest és un factor que no podem obviar en cap moment. Ens trobem arnb un fet ara més pa~pable que mai: la realitat de Barcelona és intermunicipal, multi-territorial , metropolitana. Aquesta dimensió és especialrment evident en el repte que Barcelona afronta en el camp deJes infrastructures. Qué vol dir aixó? En primer lloc, i coma orientació global, cal tenir malta cura per tal que les infrastructures no tra~balsin el model territorial que necessitem. En segon lloc, els projectes que Barcelona té en perspectiva fan necessari adoptar un canvi d'~scala de la gestió que es duu a terme. 1, conseqüentment, i pensar -obertament, sen se prejudicis malfixats pero amb la sinceritat necessaria-- en la possibilitat de reconsiderar el paper i el dimensionament deis organ1smes que l'han d'apliqar, entre ells les entitats metropolitanes i les relacions que han d'establir les diferents institucions i agents actuants. Barcelona --i , insisteixo, vull dir tant la ciutat com l'entorn metropolita-- ha estat durant m61t temps, com deia el geógraf Pau Vila, "una taca urbana de riu a riu extesa". Barcelona no ha perdut aquest sentit, ans al contrari , l'ha refor<;at progressivament. Ara bé, el que len podríem dir l'extensió de la "Barcelona real" esta anant cada vegada més lluny. 1 5 CE RCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABJNET DE L'ALC/\LDI/\ Barcelona és el terme municipal i l'ambit que marquen les actuals entitats metropolitanes. ¡ Barcelona, pero, "és" cada vegada més Sabadell , Granollers¡, Matará, Terrassa o Vilanova; el que es coneix com la segoria corona metropolitana. 1 en aquest sentit, els projectes que ara veurem són tan decisius com necessans. De la mateixa manera que és irr~,prescindible una bona relació entre Barcelona , L'Hospitalet, Gava o Montgat, es fa necessari establir els mecanismes més i adequats entre Barcelona i Terrassa, Barcelona i Vilafranca o Vilanova i Sabadell. Les dades sobre mobilitat de persones, vehicles i mercaderies, les necessitats empresarials a Ba~alona o Cornella, tetes les dades de que disposem ja ara mateix, així ens ha demostren. Amb els nous projectes, i amo el debat necessari, aquesta realitat s'ha de veure del tot evidenciada. j L'area metropolitana "classica" é~ la que correspon als actuals ens metropolitans i va ser delimitada fa ja més de 40 anys pel "Pia Comarcal de Barcelona". Fixint-se: estem parlant d'una realitat que es va reconeixer el~ anys 50, en plena dictadura, pero que en la democracia enca~ra no ha estat reconeguda del tot, i aixo que a I'Estatut queda ciar que Catalunya no pot viure sense una "Barcelona gran". La contigüitat i continuHat del earcelones i el Baix Llobregat amb les comarques del Valles i el Maresme ens donen un aglomeració de gairebé 4 milions de persones . En aquest context, les relacions "amb" o "d~s de" Barcelona ja no són els únics parametres per entendre 1i la funcionalitat metropolitana. Un exemple: de la mateixa manera que les noves demandes d'oficines es cobreixen encara ~ajoritariament prop del centre, el gruix de !'oferta de sol industrial es traba a la segona corona metropolitana , on també se satisfa més de la meitat de !'oferta de nou habitatge. 1 6 CE RCLE./\B �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAL DIA Vull, dones, que no se'm malintenpreti: Barcelona --i ara vull dir el terme municipal estricte-- no té vocació expansionista, no es vol apropiar de res. Barcelona, pero, té una configuració i una funció de centralitat innegable. Cal reforc;ar-la, per bé del país, i que assoleixi plenament el caraater de capital de Catalunya i ca-capital factica de I'Estat. Alho r¡a, pero, Barcelona ha d'estar coordinada amb les "altres centralitats", igualment innegables. D'aquesta mena d'unió de centralitats ha de sortir la forc;a urbana, social i económica que ens permet tenir un lloc al país i, sobretot, en la nova Europa que ja tenim. No hem d'oblidar que Barcelona esta obligada a int~grar-se, a guanyar-se un lloc en el sistema de ciutats europees. 1 ho ha de fer sense ser formalment capital d'Estat (som nrtés que una capital provincial o regional , pero menys que una capital d'Estat) , amb malta dosi d'iniciativa propia i amb no pdques dificultats. Barcelona no ha de competir amb París o Londres --tot i que parlant en termes i dimensions metropolitanes les diferencies no són tan grans--. Barcelona, p~ro, sí pot competir clarament amb ciutats com Mila, Lió o Frarbkfurt. En aquest repte tenim molt a guanyar i ens hi hem de dedicar amb determinació. Per dur a terme els reptes del segle XXI hem de treballar a partir d'uns criteris basics per gar~ntir un bon nivel! de qualitat: - Els espa1s naturals no han d'acabar degradats 1i minusvalorats, s1no que sj'han de potenciar. Hem d'aconseguir que les infrastructures contribueixin a l'articulació i a la qualificació 1productiva del territori, pero també , i en el mateix nivell d'importancia, a la seva qualificació mediambiental. En el planejament i l'execució deis projectes no és admissible l'equació "progrés urbanístic i economic igual a degradació ambiental". Persones com en Ramon Folch, i 7 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDI A 2.- Els proiectes El conjunt de projectes de qué parlem es poden distribuir en tres grans blocs: xarxes (ferr9viaria, viaria, eléctrica, de telecomunicacions i de transport P,úblic), Besos i Llobregat. Tot i el risc de simplificació, intentaré fer-hi les referéncies més ' ciares i succintes possible. 2.1. XARXES: La xarxa ferroviaria: És un deis elements claus pera l'area de Barcelona. i Els darrers anys han estat els de ~a planificació de la lí ni a d'alta velocitat, que després de la concr~ció en el tram Madrid-Sevilla esta preparada per a tenir en la qonnexió amb Franc;a la nova prioritat í en Barcelona el punt e rucia l. També han estat els anys de la millora deis serveis de 1F dalies í deis trens regionals. 1 La nova etapa ha de ser la que do'ni resposta a les necessitats i possibilitats del ferrocarril que s'esta configurant a Europa, amb serveis competitius i especialitz~ts i seguint el criteri de la intermodalitat. En aquest sentit, !les perspectives a l'area de Barcelona són les següents: 1 1 - Els túnels.- Dos túnels travessen actualment la ciutat, en ample ibéríc i amb l'estació de Sants com a nucli central. Tenint en compte que l'estació ee la Sagrera haura de ser un nou punt d'enllac; de les línies de rodalies i regionals i que s'hi sumara l'alta velocitat, < aldra disposar d'un tercer 9 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDI/\ corredor, que s'haura de fer aprofitant !'actual túnel que arriba fins a I'Estació de Franc;a (ramal Glories) i creant un de nou, de 2'7 kilómetres, sota el lfront litoral, fins al Morrot, per l a poder arribar a I'Aeroport. deman~ - L'Aeroport.- L'Aeroport una accessibilitat ferroviária amplia. Per garantir tots els e~llac;os caldra duplicar !'actual vi a única, ter una varia nt de la !Hnia de la costa que passara per I'Aeroport i preveure el pa$ de l'alta velocitat. L'Aeroport tindra, així, una nova estació de sis vies (4 d'ample iberic i 2 d'ample internacional) integrkda en l'edifici de la futura terminal. Tots els trens regionf;lls o de llarg recorregut que entrin a Barcelona tindran para~a a I'Aeroport. ·~ i Les mercaderies i el Port.- U.'estació de Can Tunis és el punt clau . Es milloraran les¡ connexions entre tots els elements del Port, integrant-l1~s en una anella ferroviaria constitu'1da per dos nous accessos, i·'un seguint et desviament del riu Llobregat i l'altre com a connexió directa entre Can Tunis i la nova ter1inal de contenidors del Moll Sud. A més, l'ampliació del Portt preveu una nova estació de mercaderies, terminal de l'accés en ample internacional. - El corredor mediterrani.- Per resoldre problemes de congestió, caldra quadruplicc'r !'actual via doble entre Castelldefels i El Prat, i construir la variant cap a I'Aeroport. 1 Canal ferroviari del Llobrega ~.- Els trens de mercaderies hauran d'entrar tots per l'interi?r, peró a partir de Martorell aniran per una nova línia de dues vies que els permetra accedir a la plataforma l1 gística del Delta sense interferencies amb els serveis de viatgers. D'altra banda, l'accés de l'alta velocitat a I'Aer~ port i de les mercaderies en ample internacional obligara a construir una altra línia de dues vies. En total, dones, caldran 4 noves vies (dos de cada ample) des de Castellbisbal fin si al Port, seguint el Llobregat. 10 l CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA - Corredor del Valles.- Paral.lela a la línia doble actual MolletEl Papiol caldra construir+ne una altra en ample internacional, per als trens de mercaderies que vagin al Port i per als trens d'alta velocitat que no hagin d'entrar a Barcelona. Sobre aquesta noV¡a línia es creara l'estació de viatgers del Valles peral TGV. 1 1 La Sagrera.- El comento en darrer lloc, pero es el punt crucial del nou sistema ferroviari que es preveu per a Barcelona. Concebuda com uha estació intermodal --esta demostrat que infrastructures Q;om aquesta funcionen millar si tenen un caracter compactet-, concentrara: el pas de les circulacions de rodalies, el ! pas deis trens regionals procedents del nord cap a Sants i L'Hospitalet, la terminal deis regionals del sud (en ~ ubstitució de Sant Andreu Comtal) , la terminal del corredqr mediterrani, i l'alta velocitat. A més, l'estació quedara unida a I'Aeroport, a la xarxa de metro i a la xarxa viaria, i incorporara una estació d'autobusos, un servei de taxi i :~ n aparcament de cotxes. Barcelona té ciares les prio~itats en !'arribada de l'alta velocitat: Sagrera, Aeroport i Valles, per aquest ordre. Així s'ha de configurar una anella fe ~roviaria d'ample internacional i alta velocitat. Aquest esquem~ permet flexibilitat i efectivitat, i és el que s'esta desenvolupant en ciutats com París o Lió. La xarxa viaria: Els darrers anys hem aconseguit la construcció de les Rondes, amb tot el seu significat de vies urbanes i metropolitanes. Les Rondes, els accessos de Barcelona i bona part de la xarxa viaria metropolitana han assolit un~ intensitat de transit notable. Cal fer front a la demanda existent i a les necessitats que es preveuen , en un marc de creixemE¡nt constant de la mobilitat. 11 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Dos fets apareixen com a referer¡¡ts. D'una banda, el fet que la xarxa no esta completa. D'altra banda, la necessitat de 1 remodelar !'esquema de peatges v1ans de la regió metropolitana, implantats en el seu moment amb criteris de finan<;ament de la inversió pero: no de gestió equilibrada del sistema viari. Aquest extrem, que limplica especialment la B-30, és fonamental per tal d'optimitz~r l'ús de les infrastructures i millorar els itineraris deis camions cap al Port i les arees logístiques. S'estima que 10.000 vehicles diaris passen per les Rondes, i no per la B-30, per ~stalviar-se el peatge, i a1xo provoca fortes deseconomies a !es dinamiques urbanes i de transport. En aquest context, les actuaci¡ons més necessaries repercussió més important són: l de 1 Va Autovia del Baix Llobregat.des d'Abrera fins al Port i es preveu que estigui enllestid~ cap a mitjans del 1997. És fonamental per a l'accés de $amions a la plataforma del Delta, un aspecte que passa pel fet que el nus de connexió de l'autovia i !'autopista A-7 (S-30) sigui complert. Hem de garantir que els trafics pesants procedents de Tarragona i Girona arribin directament al l Port per la marge dreta i descongestionar així trams d~ I'A-7, I'A-2 i les Rondes. L'autovia del Llobregat no ha[ de convertir-se en un nou alimentador de camions. - Pota Sud.- Actualment en 1 construcció, s'ha decidit incorporar-hi un seguit de millores que afavoreixen la seva integració territorial al terme del Prat. En relació directa amb la "Pota Sud" s'ha donat un pas1important amb la reforma del Nus del Llobregat, que estara ~cabat en un mes: el nou Nus preveu l'accés a la "Poté!J Sud" i alhora millora significativament la connexió entre la Ronda Litoral i la Ronda de Dalt. 12 CERCLE. AB �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA - Aut~~ia, del ma~~e esq~er~a ¡del Besós.- ~a de tenir una func1o d ordenac1o deis trans1tsi locals. Jugara un paper basic en la vertebració deis fronts urbans de Santa Coloma i Sant Adria al riu. - Ronda Litorai-Montju"lc.- Es trFJcta de dotar la Ronda Litoral de dues calc;ades laterals en el$ trams urbans que encara no en tenen (a partir del Morrot), per afavorir l'accesibilitat al nou fer de via especialitzada de recinte de la Fira a Pedrosa i per 1 camions. El primer objectiu passa per la construcció d'un túnel sota Montjüfc, entre Colom i el passeig de la Zona Franca. El segon, per un vial i perimetral al Port, és a dir, connexió entre la Zona Franca (carrer A) i el passeig de Colom per relligar les arees portuaries, industrials i logístiques. - Túnel d'Horta.- És la continuaGió de l'eix que arrenca en els túnels de la Rovira i permetra L¡na connexió alternativa a I'A18 en les comunicacions amb ~ 1 Valles Occidental. La seva urgencia i necessitat va marca~ a pels embussos diaris que ha de contribuir a resoldre. - A-16 Sitges-Vendrell.- Tancar~ l'eix de la costa de Ponent. - Quart cinturó (B-40).- La pric ritat més urgent és el tram Abrera - Terrassa, per enllac;ar Sabadell i Terrassa amb les vies que tenen nus a Martorell. La xarxa eléctrica: Partim de la base que les xarxes1 de serveis formen part de !'estructura del territori i en bona p4lrt el condicionen . Els darrers anys han suposat una transfonmació clara en l'ordenació d'aquestes xarxes. Ara bé, tot i que s'ha avanc;at notablement 13 1 CERC LE .AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA en la seva integració, la xarxa eléctrica és l'única que manté grans infrastructures aéries com a elements de transport, amb l'ocupació de territori i les limitaciqns que aixó suposa . Ens trobem que les xarxes de les diferents companyies eléctriques són independents i n9més estan coordinades molt parcialment; i que les xarxes eléc¡:triques s'han anat implantant sense gai re planificació territori~l, sense lligams amb altres infrastructures lineals i provocant un impacte ambiental, urbanístic i visual evident. : Paral.lelament, les línies subtern3nies que arriben a l'area qje Barcelona encara són mott 1 escasses . 1 Si afegim que la xarxa actual és insuficient per atendre les previsions de demanda en l'hori~zó del 2005, cal una doble actuació: retirada de línies aéries !i soterrament de la xarxa per un costat, redimensionament de ¡la xarxa a través de noves inversions per l'altre. Estem treballant (les empreses l. eléctriques catalanes, Red Eléctrica Española, Ministeri d'lnl~ ústria i Energia i Barcelona Regional) en aquesta direcció. Aq'uest és el model a seguir: un gran pacte que contempli la viabilitat técnica, económica i territorial de les operacions. Els plans per a la remodelació qe la xarxa d'alta tensió a la regió metropolitana es concreten en: - Relligar les centrals de Begue~, Sant Boi, Sant Just i Santa Coloma, amb una línia de 400 ~V, que no pot ser subterrania i que es crearia utilitzant la trac;a d'una línia ja existent a Collsero la (sera l'única que romk ndra a la serra) . 1 - Formar una anella de 220 k!v a !'interior de Barcelona utilitzant les galeries de serveis lde les Rondes, fent-la arribar a Santa Coloma 1 14 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Ampliar els eqUips de maniobra centrals. transformació d'algunes A partir d'aquestes actuacions e~~ poden retirar quasi tates les línies aeries de Collserola i tates les que recorren el Besos des de Santa Coloma al mar, un element imprescindible per a qualsevol actuació de regeneraciq del riu. La xarxa de telecomunicacions:l i Hem arribat a definir el marc legal amb la Llei de Telecomunicacions per Cable, ¡ que determina un segon operador a més de Telefónica per a tots els ambits territorials. Paral.lelament, s'han iniciat un ~eguit de processos que en diverses ciutats, entre elles Barcelona i les de la regió metropolitana, han posat les bases per a la implantació d'una xarxa de telecomunicacions. L'acord que fa ben pocs dies van signar les agrupacions de municipis amb el conseller Subira, amb la regulació per demarcacions, ha de consolidar els fonaments de la feina a fer. Tenint en compte que la constrycció d'una segona xarxa de telecomunicacions comporta un increment de les afectacions a la via pública i un impacte en l'ocUJpació i gestió del subsól, els interessos de les Administracions locals han de ser compatibles i anar coordinats amb els objectiu ~ globals. 1 1 En el cas de Barcelona, I'Ajuntament ha elaborat un pla especial per a la implantJció de les xarxes de telecomunicacions. Els objectius s·pn: 15 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Permetre una rapida i eficac; implantació amb la mm1ma afectació possible al transit i la via pública. ~ Establir les reserves d'espais necessaries. - Contribuir a una gestió adequada del subsol de domini públic - Utilització generalitzada de le~ infrastructures subterranies existents (metro, clavegueram, aparcaments, canalització de semafors, galeries de serveis ).\ 1 El transport públic: Recordaran que durant la campariya vaig dir que havíem de fer "!'olimpíada del transport públic". Seguim entestats a fer-Ia. 1 Per aixo comptem amb algunes¡1 peces clau, algunes de les quals ja les hem muntades i <tl'altres estem treballant per 1 aconseguir-les . 1 A grans trets , hem aconsegui~ un instrument llargament esperat, el nou contracte-progra¡ma, que ja esta repercutint sensiblement en millares notable ~ , com la renovació de la flota d'autobusos, i que permet eixugar els deutes existents. Ens falta, pero, desenvolupar-lo i fer-Io arribar fins a la integració tarifaría i la constitució de I'Autoritch Única del Transport. 1 També ens falten altres coses, pe1 a les quals ja vaig dir davant del Consell Plenari de I'Ajuntament que Barcelona espera col.laboració i compromisos. E m 1refereixo a l'ampliació de la xarxa de metro, amb 13 nove~ estacions, una exigencia ineludible. Finalment, també ens falta resoldre dos pilars fonamentals, perqué el metro no és l'únic modb que implica prestigi i hi ha alternatives igualment "netes", caqaces i eficients: d'una banda, el transport a l'area de Montju·lc i lla Zona Franca, sobre la qual s'estan estudiant propostes com la construcció d'un monorrail; !6 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA d'altra banda, el tramvia del Baix lllobregat, del qual farem una prava pilot a la Diagonal, que comen<;ara el proper mes de novembre 2.2. BESOS : El Besos, al seu pas per l'area de Barcelona, és el riu més contaminat de Catalunya. També és, pero, un element que vertebra l'ambit metropolita. En aquest context, és ineludible regenerar el Besos i donar-hi ! el paper d'espai natural i ordenador del contínuum urba del~ municipis que s'hi aboquen. Una dada prou eloqüent: en l'entorn de la llera del Besos resideixen més d'un milió de persones, el 17 per cent de la població de Catalunya. 1 Els darrers anys, per convenis entre Administracions i per acords entre els ajuntament impljcats, s'han sentat les bases polítiques de l'actuació. Ara s'inici~ la fase d'intervenció directa. Una intervenció que es concneta, a grans trets, en la recuperació de la llera del riu , el ~la del Congost del Besos i la reordenació del front litoral. ! El procés de regeneració de l'~rea del Besos s'haura de completar amb el tractament de la¡xarxa d'alta tensió , la dotació de serveis i habitatges, l'autovia de la marge esquerra, la remodelació de les infrastructure1s ferroviaries i una actuació integral als barris implicats -la M!na i altres-, sotmesos durant molts anys a duríssims processos 'de degradació. Recuperació de la llera des de Monteada fins al mar 1 En el marc del Consorci per a la 1Defensa de la Canea del riu Besos, els ajuntaments de Barcelqna, Santa Coloma, Monteada 17 CERCLE.AB �Aj untament de Barce lona GABI NET DE L'ALCALD IA i Sant Ad ria han fet una proposta de projecte per al qual se sol.licita l'ajut deis fans de cohesió de la Unió Europea. La proposta tindria un cost aproximat de 8.600 M. de pessetes, el 80o/o deis quals es financ;aria amb¡aquests ajuts . La proposta compren el tractament de l'aigua per millorar-la en qualitat i quantitat i el tractamenti de la llera doblant el cabdal actual, adequant passejos later~ls i regenerant els elements naturals. · 1 , Preveiem que ben aviat es podra dur a terme una prava pilot de regeneració en un tram limitat ~el riu, a l'alc;ada de Santa Coloma . Pla del Congost del Besós Ara fa un any, el MOPTMA i els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma i Monteada vam si~nar el conveni d'actuacions a 1 l'area del Congost del Besos. El conveni feia referencia a les conseqüencies que la presencia de grans infrastructures, carreteres i autopistes i línies ferroviaries comporta en aquesta area , compartida pels municipis esmentats , i es planteja¡ a l'objectiu de definir i aplicar estrategies d'actuació al respecte. 1 La connectivitat entre barris i npunicipis i la millora de les cond icions d'u rbanització eren ¡els criteris basics de les actuacions recollides en el conveni , que planteja també la creació de futurs usos de serveis li equipaments a la zona, així com la co ntin unat amb la recuperació de la serralada de la Marina. En aquest punt, el Pla dél Congost del Besos enllac;a directament amb el procés de recuperació de Collserola. 1 18 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 El 12 de febrer d'enguany es :va signar una addenda del conveni que formalitzava la incorporació de la Generalitat i de I'Ajuntament de Sant Adria. Una vegada completats els acords, el pla del Congost del Besos es tradueix en la construcció de tres ponts o passarel.les sobre elj riu, nous vials i espais verds i promoció d'habitatges. 1 1 El pressupost total de les milions de pessetes. actua~ions a puja a prop de 6. 000 ' 1 1 l Eront litoral Entre el carrer Selva de Mar del Barcelona i el futur port de Badalona es troba una a¡rea determinada per la desembocadura del riu Besos i delimitada per la Ronda Litoral, la línia de RENFE, la platja nova \de la Mar Bella i el terme de Sant Adria Aquest area, un paratge pla format per les sedimentacions del riu, es veu interromput per inst$l.lacions técniques situades arran de mar i que tenen un gnan impacte sobre el territori (depuradora, incineradora i ce~trals térmiques) i es veu caracteritzat per la manca de qualitat urbana i la densitat deis barris de la zona . En aquest context, dos factors són claus. D'una banda, les instal.lacions tenen i han de seguir tenint un paper importantíssim a l'area metropolitana, i el seu trasllat és tan desaconsellable com poc viable et onómicament. D'altra banda, l'espai en qué es traben té gran¡s possibilitats per completar l'ordenacíó del front marítim i esde'venir un area d'ús í integració urbana de primer ordre. Així, les actuacions a desenvolup~r s'han de fonamentar en dos criteris bas1cs . 19 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA En primer lloc, construir un front litoral continu que sigui el nucli identificador i qualificador deis barris de l'entorn i respon gui a les demandes d'usos i lleure aspociat al mar. Per fer-ho, cal guanyar terreny al mar, amplian~ la terra terma en una franja d'entre 400 i 600 metres d'amplada i 2 kilómetres de !largada (75 hectarees). En segon lloc, integrar les infras~ructures técniques existents, que man tindran la seva fun ció i les perspectives de desenvolupament pero hauran guedat en una segona línia, reduint-se !'impacte territorial i ciu~ada actual. 1 ' L'ordenació d'aquesta area compta amb noves platges i zones de bany en piscines a la marge qreta del riu, la instal.lació del nou Zoo, un pare natural de 15 h€fctarees, un canal aquatic i el port esportiu de Sant Adria, ~ més de l'ordenació viaria necessana. 2.3. LLOBREGAT: L'area del Llobregat és probablement la que té una dimensió més clarament económica, en ta~ que concentra la que ha de ser la plataforma logística del Delta. Aix6, pero, no ens ha de fer creure que s'hi treballa amb <triteris menys globals. Tot el contrari, ens obliga a compaginar tots els elements que es deriven de la construcció d'infrastructures i treure'n el maxim profit possible, a tots els nivells. El context Per les característiques de la plataforma del Llobregat, em permetran que refereixi algunes d~des per situar l'operació. 20 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA ~ Europa Occidental concentra el 44°/o del comen; mundial; América del Nord el 17°/o i el Jqpó el 8°/o. 1 - Es calcula que la demanda de serveis de transport, des d'ara fins a l'any 201 O, creixera fins a un 60°/o pel que fa a mercaderies i fins a un 120°/o qpant a passatgers . - Aquesta tendencia es pot veJre afectada per l'aparició de "trams de saturació" (especialment en el transport per carretera i el ferroviari) i per :la major repercussió que el transport per carretera té sob~ el medi ambient i sobre la seguretat vrana (consum id'energies no renovables, contaminació atmosférica, efecte sobre el terreny). ~ També hi poden incidir, com l a restriccions a l'oferta, la pervivéncia de xarxes de ~ransport incompletes i la inapropiada integració deis mddus de transport (cal pensar que fins ara , el disseny de les xarxes de transport s'ha fet sovint des d'una perspectiva jexclusivament nacional i, a més, l'evolució económica ha ~ eterminat una dotació i una qualitat desigual d'infrastructures entre el centre-nord d'Europa i les arees més meridipnals del continent). - Pel que fa als ports, es preveu que I'Europa Occidental seguira essent l'area económipa amb un major volum de trafics interregionals i que els principals intercanvis externs seran amb Asia i América del !Nord. No es preveu que els ports del Nord de la Unió europea perdin el domini deis fluxos ar11b Nord-América, per~ els ports de la Mediterrania han de jugar el paper preeminent en el trafic a I'Orient Llunyá 1 Es perfila un refor<;ament de 1~ concentració portuaria i el desenvolupament d'enclavame~ts forts ("ports-cru'r'lla", grans "main ports", cada vegada men~s nombrosos), un increment 21 CERC LE. AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA ' de la competencia interportuaria a escala continental tendencia a l'especialització portuaria. una En l'ambit deis ports meridionals jugara un paper basic la capacitat de captació del trafic1 amb I'Orient Llunya i, també, amb I'Orient Mitja i el Nord d'Aflíica. 1 Quant als aeroports, les pr~visions són semblants. Es tendeix a la concentració creixent en alguns grans "hubs" europeus, en detriment deis aeroports periferics, i a una creixent polarització entre els ¡ grans aeroports i entre els grans eixos de transit intereuroroeus i internacionals. Es preveu un increment de l'especialització (tant en captació de passatgers com de mercaderies) i un paper cada vega da més rellevant de les merca~eries (el 25°/o del comen; mundial d'articles manufacturat~ es transporta ja ara per via aeria) . i - Pel que fa als serveis logístics, amb l'ampliació de mercats la demanda ha crescut espec¡tacularment i s'ha modificat. Les empreses han d'estar presents en arees de consum diverses, tenen una majar pressió competitiva i s'han d'adaptar a l'evolució de la demknda i avanc;ar-s'h i. 1 Les empreses han de control~r els fluxos d'abastament i distribució. Les operacions relationades amb la circulació de materials augmenten constantment; els terminis d'entrega 1 són més curts i la freqüencia d ~ enviaments és més gran. De la gestió de fluxos massius ~s passa a la necessitat de gestionar fluxos difusos de merc~aderies. El mercat i l'oferta de serveis logístics, dones, s'esta transformant. Així, hi ha una c~ixent subcontractació de les activitats logístiques per parit de les grans empreses industrials a operadors especialltzats, els operadors logístics, 22 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDI A més globals i amb més prerstacions, esdevenen agents polivalents amb una amplia capacitat de serveis. En aquesta direcció, cal gartantir ambits d'actuació prou amplis, combinar diferents trafics i diferents modus de transport i disposar de xarxes d'alta qualitat de servei. i 1 1 La localització deis serveis logístics és fonamental. La creació i ubicació de platafor:mes logístiques té els seus factors d'éxit en !'existencia 1 d'una gran densitat i una connexió eficac; d'infrastructures de transport i en el fet que els centres de transit i redistribució han d'oferir serveis de qualitat, de tractament espe~ialitzat deis productes i de transmissió d'informació. També depenen de la capacitat d'acollir grans volums de trafiq i projectar adequadament la imatge de les empreses instal ~ lades a la plataforma i de la relació respecte d'altres plataformes logístiques. 1 Les potencialitats de l'area de ~arcelona Les tendéncies sobre localitzaci<!> d'activitats productives a la Unió Europea situen una gran $rea de producció a l'europa central i tres centres logístics qlLJe, per raons económiques i geopolítiques, hauran de situar-sb a !'Europa de I'Est, al Nord d'Europa i al Sud ó area de la Me~iterrania. Barcelona ha de ser el punt clau de l'area logística del sud d'Europa. L'area de Barcelona compta amq un perfil sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges derivats del fet d'aplegar, en un espai · territorial delimitat, el Port, I'Aeroport i l'activitat logística, una xarxa de transports i comunicacions ja existent i un qonglomerat económic i urba dinamic i actiu . 23 CERCLE.AB �Aj untament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA Hamburg 1 Rotterdam, per exemple, disposen d'un port molt potent peró no d'un aeroport del mateix nivell. Marsella disposa d'un port actiu, pero també té mancances en aeroport i "massa crítica". Fa unes setmanes ho deia en Josep Anton Acebillo: tenim un aeroport i un port directament connectats a les línies viaries i ferroviaries i a menys d'un quart d'hora del centre de Barcelona, i al Japó, per tenir una cosa semblant, van haver de fer una illa artificial. Barcelona ha de desenvolupar, equilibrar i aprofitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "HUB" logístíc, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. Barcelona ha de convertir-se, juntament amb Madrid , en el gran poi logístic del país. En aquest doble eix Barcelona-Madrid (que ha de ser reconegut com a jerarquicament superior a d'altres plataformes de la Península -Bilbao , Valencia, Algeciras .. .-), mentre Madrid consolida la se va posició en relació amb la practica totalitat de la Península i tendeix a una certa especialització en carrega intercontinental EuropaAmérica, Barcelona potencia el seu caracter d'area logística intermodal i port meridional d'entrada per al transit amb la canea mediterrania, amb Europa en general i amb Orient. La potenciació del centre logístic de Barcelona se situa en !'esquema de des-radialització i desenvolupament de l'eix mediterrani . Per posar en marxa tots els elements necessaris per assolir aquest objectiu , el 16 d'abril de 1994 es va signar el Conveni d'lnfrastructures i Medí Ambient del Delta del Llobregat, subscrit pel Govern central, la Generalitat i els ens locals implicats (Ajuntaments de Barcelona i del Prat, Mancomunitat de Municipis de I'Area Metropolitana de Barcelona i Consell Comarcal del Baix Llobregat). Aquest conveni es l'instrument 1 24 l CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona UABINET DE L'ALCALD IA l'intercanvi modal, acull un seguit d'operacions que augmenten el valor afegit de les mercaderies aplega un conjunt de serveis relacionats amb la gestió d'estqcs, la distribució , processos industrials lleugers, control de q ~ alitat, embalatge i etiquetat, etc. Tot plegat, en coordinació ar11b la resta d'elements que configuren el Pla del Delta i direc~ment relacional amb l'entorn metropolita, especialment la Zon~ Franca --recordem el nou centre de mercaderies, 37 hectarees en els terrenys que SEAT de mercaderies de acaba de retornar--, i amb la plataforma 1 Santa Perpetua. La ZAL comptara amb dues arees funcionals: serveis generals comuns (administratius, terciaris, ~a llers, aparcaments , fora del recinte tancat) i arees logístique~ (amb el conjunt d'activitats d'emmagatzematge i intermodalitiü). Actualment la ZAL ocupa 65 hectarees , que passaran a ser 268 amb la desviació el riu. Es preveu que , una vegada cpmpleta, hi treballin 10.000 persones i s'hi moguin 9 milions d~ tones anuals. 1 Fa tot just una setmana vam signar, amb !'alcalde del Prat, Lluís Tejedor, i el president de I'Autoritat Potuaria de Barcelona, Antoni Pujol , el conveni que permet tirar definitivament endavant l'ampliació del Port i la ZAL i, paral.lelament, la ubicació i construcció de la dept .radora del Llobregat. El pas immediat ha de ser, pero, una acceleració del procés per a la desviació del riu Llobregat, que¡ depén deis acords entre la Generalitat i I'Ajuntament del Prat.; El medi natural 1 El Pla del Delta és probablemen1 la primera gran operació en qué explícitament, per conveni i amb la maxima ratificació possible , es compagina la creació d'infrastructures molt 29 CERCLE.A1:3 �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA diferents amb la preservació del rjnedi natural. La mateixa area del Delta i la vall baixa del Llobregat en depenen en gran mesura . 1 No es pot parlar de condicion~ment, sinó de coordinació i interessos mutus. El Pla del Delta ¡demostrara fefaentment, com deia abans, que infrastructures i desenvolupament económic no només no són incompatibles !¡ sino que són mútuament interdependents amb els intere,ssos medi ambientals i la necessitat d'assolir unes ciutats i un territori sostenibles. Minimització d'impactes, auditories i estudis mediambientals, permeabilitat, heterogenenat d'ha~itats o biodiversitat no són, al PI a del Delta , termes abstractes. j Són en bona part la el a u de l'éxit. 1 Per la seva incidencia i significat els elements més destacats en relació amb el medi natural sóri: 1 - Desviament del riu.- El Llobregat ha de recuperar un paper vertebrador del territori i s'hil han de compatibilitzar les necessitats hidrauliques, infras~ructurals i mediambientals. A ' grans trets, és una operació asimétrica: la marge esquerra, determinada per la ZAL, la marge dreta, afavoridora deis recursos naturals. - Cicle hídric.- Cal millorar ¡1es condicions actuals de contaminació mitjan<;ant la r~cionalització de tot el cicle hidrológ ic, tant en qualitat corh en quantitat de l'aigua. La qualitat passa pel Pla de Sanej$ment, la nova depuradora i la mi llora deis afluents Anoia i Ru~í, així com el control estricte de qualsevol vessament perjudiCial. - Aqüífers i aiguamolls.- Establir tots els mecanismes necessaris per garantir la recatrega i reduir la contaminació als aqüífers. Als aiguamolls s'h~n censat fins a 337 especies diferents d'aus, i caldra coordinar el tractament de les zones 1 30 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA humides del Delta amb el pla de I'Aeroport i el desviament del riu. ' - Línia de costa.- En l'últim segl~ la línia de costa a la zona de la desembocadura del Prat ha! patit un retrocés de més de 200 metres. L'aportació artificial de sorres, la construcció d'obres de defensa i les actuacions que es derivin del comportament del riu un cop qesviat i del nou contradic del Port, són els elements neces~aris per regenerar el litoral i estabilitzar les platges. - lnfrastructures mediambientals.- Són dues: la depuradora del Prat i la incineradora de residus solids urbans. La depuradora ocupara 43 hectarees al marge esquerra de la nova llera del riu i sera una planta de tractament biologic. Quant a la incineradora, s'esta en fase de definició i dimensionament, pero la se~a necessitat i viabilitat no admeten dubtes; entre d'altres lraons, per la durada limitada 1 del col.lector del Garraf. Les grans xifres del Pla del Delta poden donar una idea de les dimensions d'aquest projecte, er un període d'entre 1O i 15 anys: - lnversió directa de prop de n1ig bilió de pessetes. Aquest nivell d'inversió, malgrat la seva1 dimensió, no és desgavellat; se situa en la quota del promig d'inversions públiques que fan les administracions en te fritoris complexes i altament · productius com el Delta. - Generació de 134.000 llocs dé treball (94.000, directament per la construcció d'infrastructlílres; 40.000 com a ocupació indu"lda). 31 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAL DIA - S'activara la producció per ~alar de 770.000 milions de pessetes a la regió metropolitana (494.000 d'inversió directa i 275.000 de producció indu'lda). ¡ - 381.000 milíons de valor afegi~ brut generat per la inversió (246.000 directes i 135.000 ind1f!'lts). Es pot percebre que aquesta operació requereix, si més no, un doble repte: d'una banda, l'eqlllilibri entre logística i medi mabient, i de l'altra, establir un ordre de prioritats i un calendari 1 d'actuació. Els acords assolits fins ara incideíxen en ambdues direccions i, f pasa pas, han d'assegurar l'exit d,el projecte. Cal, pero, estar-hi atents i mantenir un ritme cons,tant d'actuació, que permeti introduir els matisos o modificacipns pertinents peró que eviti endarreriments i compleixi elsl terminis amb la maxima exigencia possible. Cal donar un impuls estrategic global al conjunt de projectes que configuren el Pla. Aques' fet, a més, afavoreix la consolidació d'una "marca'' única per al conjunt, factor recomanable tant per a la realitzjació del projecte com per al seu progressiu desenvolupament projecció. 1 1 Més enlla deis projectes concrets,¡ cal adoptar uns mecanismes que assegurin una veritable gestió coordinada i global del Pla. Aquest és el gran repte pendent er el futur immediat del Pla del Delta del Llobregat. En prime r lloc, es fa neces~ari garantir el compromís institucional, entes com a esfor<; de consens peró partint de la base que hem de mantenir i refor~ar el compromís de tates les parts. 32 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALD IA t Tenint en compte el calendari més adequat, s'ha de construir 1 un esquema temporal amb les di~erents interdependéncies que incideixen en el Pla i amb un~ seqüéncia concatenada de decisions. Les comissions permarents i de seguiment del Pla han de ser l'estri per fer-ho possible, pero al darrera ha d'haverhi, logicament, una voluntat polític~ clara i una disposició terma. Encertar amb les coses que s'·han de fer és una condició i necessaria pero no suficient. Es ~ot dir que tothom sap el que s'ha de fer per organitzar uns Jocf Olímpics, pero segurament no estem d'acord sobre com es fa ¡ j Hem d'extendre la reflexió al c~m fer les coses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius de~ de l'inici de la planificació i des de la gestió deis projectes. 1 Si no hi ha un model de gesticf> adient (i sobre a1xo vam aprendre molt en !'experiencia !olímpica), es fa impossible l'exigéncia de qualitat. Proposem! un model de gestió de clau un~ca, que gestioni els in~eressos legítims de les administracions públiques i de les empreses privades implicades, pero que no perm~ti fugues o interpretacions alienes a !'interés del model inicialment aprovat. 1 Aixo es pot fer de moltes maner$s. Amb el nomenament d'un comissari o de comissionats de l~s administracions, a partir de la formació de consorcis o societé!üs, pero sempre amb la idea d'establir una direcció técnica únida que no exclogui ningú. Les estratég ies En el cas del Port, el Pla ha de cbnsolidar i donar continunat a una estrategia de futur que es J.a iniciar fa ja uns anys. Les bases d'aquesta estrategia són: 33 CERCLE.AB �t Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - Línia d'especialització, foname ~talment en carrega general i concretament en trafic de contenidors, que és el camp amb més expectatives (la "cont~nerització" ha passat de representar el 30°/o de la carrepa general el 1980 al 72°/o el 1994 ). Paral.lelament, mantenen un paper important la carrega de granels líquids i gránels sólids i destaca el trafic ¡ d'automóbils. 1 - Millora de !'eficacia, ja evidenciada els últims anys, amb una 1 escassa conflictivitat laboral i ~na qualificació del personal que afavoreixen la qualitat en la prestació de serveis. ' - Ampliació de les seves cap~citats operatives i del seu Té la seva confirmació en "hinterland". És el factor essencial. ! el PI a del Delta i l'element ¡més important en la Zona d'Activitats Logístiques. 1 - Aprofitament adequat deis nou ~ accessos, fet que haura de repercutir en un creixement del !trafic "roll on-roll off' i que, en el cas de les connexions ferroviaries, permetra un sistema 1 polivalent d'enllac;os. 1 1 Pel que fa a I'Aeroport, les peq;pectives d'ampliació han de garantir-ne una capacitat i un ~esenvolupament de primer ordre. L'estratégia passa per: - Consolidar Barcelona com el penínsu la. ~ri ncipal "hub" europeu de la 1 - La creació d'una xarxa regicbnal d'alimentació deis vols europeus i inter-continentals. - Desenvolupar la vocació intercqntinental de I'Aeroport amb la promoció de noves línies cap ¡ a América del Sud i cap a Orient. 34 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALO IA - Aprofitament deis avantatges dl61 camp de vol del Prat per a la capta ció de vols en hores de menor transit. - Possibilit~t de ser elegit com ~eroport "hub" d'alguna gran company1a . - Maxima explotació deis ava tatges associats a l'oferta intermodal del Delta. Les potencialitats, dones, són moltes. Peró els punts debils també existeixen, i cal estar ~lerta per reduir-ne la seva incidencia. Aquestes febleses es ~oden concretar en: ¡ - Possibles incompliments o retar;ds deis compromisos assolits en el projecte Desenvolupament escas dlun sector logístic avan9at autócton, que no es correspondria amb l'area de Barcelona i que ha estat provocat probabler¡nent per la poca demanda de serveis logístics d'unes empre$es sovint petites i mitjanes i amb poca vocació exportadora fins ara. 1 1 - Déficit d'infrastructures log,ístiques a Catalunya, i concretament a la regió metropplitana de Barcelona, i manca d'equilibri en la seva localitzaciq. - Dependencia deis grans operaqors estrangers. - Temptació d'invertir grans recursos económics en la creació d'altres "hubs" logístics peninsulars. 1 1 - En el desenvolupament de la ZAL, preus elevats per a la disposició del sól necessari, limitacions per a possibles 35 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ampliacions a més llarg term.ini 1 ports. ~· la competencia d'altres Caldra calibrar adequadament els impactes urbanístics i mediambientals, perqué hi ha jel risc que els beneficis que inicialment s'han d'obtenir pugll.Jin convertir-se en perjudicis. Aixó és especialment ciar en el terreny de la preservació de l'entorn natural, pero també íntlou la necessitat de garantir external itats i efectes urbanísti~s positius en les arees que envolten les infrastructures. 1 El desenvolupament de Barcelonia com a plataforma logística pot tenir una incidencia en lq base económica i social comparable als grans projectes 1ue han confígurat Barcelona des del segle XIX. 1. Aixó es deriva, principalment, del ~et d'íntroduir, definitivament i amb les condicions més idónie$, un model en el qual les economies i les relacíons s'orientin no només o no tant cap a mercats nacionals sinó cap a mercats més amplís , europeus i mundials. · L'operació del Delta tindra un efecte directe evídent, tant en l'activitat constructiva i económic~ com en els llocs de treball que es generaran directament. ¡ Cal pensar, pero, que la contríbució més important rau e11 els efectes induHs sobre el conjunt de l'economia a Barcelona, l'area metropolitana, el conjunt de Catalunya i la resta d¡'Espanya, sobre els serveis i perspectives de les empreses i sobre l'augment de la competitivitat. En aquest sentit, els efectes es p<pden considerar a curt termini (sector de la construcció i activi~ats complementaries), a mig termini (creixement de les actititats vinculades al comen;, l'emmnagatzematge i la distribucip) i a llarg termini (influencia 1 ¡ 36 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA en la creació i desenvolupament ld'aquestes activitats i efectes de les infrastructures de transport). Un últim apunt, important per a il'éxit de l'operació. Si abans parlavem d'una "marca" de conjufnt era per un motiu ben ciar: cal una acció coordinada d'aqministracions i empreses i organismes privats que abasti ' no només l'execució deis projectes sinó el seu desenvolupa~ent. Els anys vuitanta van ser la "década olímpica" i tenien com a referencia el 92 . Els anys noranta, prenent l'horitzó immediat del segle XXI , han de ser, estan sent, la "década logística". 1 1 3.- Els projectes en el context polític actual Podríem dir que Barcelona "ja n9 necessita convencer ningú". Ara bé, sí que ens cal una doble f~in a de reafirmació. En primer lloc, reafirmar-nos nosaltres matei~os en les nostres capacitats; en segon lloc, convencer els , nostres interlocutors de la trascendencia del moment en qué ens trobem . Per qué diem que ens trobem en· un "moment" trascedent i no parlem deis "propers anys" ? La resposta és rotunda: tot alió que no engeguem ara mateix, diftícilment tindra garantit el seu desenvolupament. Aquest argument es aplicable excepc1o. ~ tots els projectes, sense En el context deis Jocs Olímpics tots vam assumir la importancia d'aquell repte. Sabíe~ que no treballavem només per "quinze dies de gloria" sinó per transformar la ciutat. Ara podem dir que ens trobem elfl una situació equiparable. 37 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALD IA Equiparable fins i tot per raons de calendari. Alguns diran que el 92 teníem aquell 25 de juliol que ens impel.lia , i que ara no 1 tenim data-límit. Aixó no és cert:¡ tenim la data-límit del segle XXI, i aixó és un repte tanto més mportant que el del 92. Si voleu , encara podem afegir l l'argument de les xifres. A l'entorn deis Jocs es va arribar a 4Jn total de 800 .000 milions de pessetes d'inversió. Els projectes¡ara en curs ultrapassen amb escreix aquesta xifra. L'analisi d'aquesta dada , que podria semblar un obstacle per a la realització deis projectes, ha del ten ir en compte que el sector públic no ha de financ;ar íntegranPent, ni de bon trae;, tates les operacions previstes. Recordem ~ue apostem per l'i mpuls, per un cert lideratge públic, peró no per una actuació monograficament pública generadora de despeses excessives i sovint inabastables . Els darrers quinze anys han estat positius per a Barcelona, i aixó ningú no pot negar-ha. Ho han estat sobretot per la tossuderia de la ciutat, !'empenta, el dinamisme i, també, 1 peró en bona mesura gracies a la complicitat que hem sabut provocar i a la col.laboració de molts esforc;os. Els projectes que avui hem vist depenen en gran mesura de la continuHat d'aquesta manera ~e fer. Aquest conjunt de projectes són tan necessaris con!l viables. Demostren que cal mantenir l'esforc; inversor per seguir endavant en la línia de superació deis déficits que la regiq metropolitana encara pateix. 1 Barcelona , en el nou context polític, es considera legitimada a reclamar les seves necessitats. due no són només seves sinó de tot el país . Confiem que trobar1em una sensibilitat adequada per part deis nous i vells respons~bles polítics. 1 38 CE RCLE.AB �Ajuntament de Barcelona UA131NET DE L'ALCALDIA Tanquem una legislatura escur9ada i de la qual molts han dit que ha estat poc profitosa. Barcblona pot dir que aixó no és cert. Aquesta legislatura ha estat la de l'impuls definitiu, amb dates, compromisos, convenís i ~ifres concretes , a nombrosos projectes . Un impuls técnic, polític i en molts casos ja engegat amb realitzacions concretes. 1en quines condicions aixó s'ha roduH ? Entre d'altres coses, amb una ordenació territorial per definir, que s'esta perfilant a través del futur Pla Territorial perq que ha de trabar les sortides adequades . En certa manera estem en un rnoment en qué s'ha perdut aquell debat que la ciutat i l'area metropolitana generaven. 1 Calen alternatives, abrir noves vies de consens i participació als ajuntaments i els ens local~. Tot i les circumstancies, coratge polític i la voluntat Barcelona sí que ha mantingut d'actuació necessaria , perqué la¡ ciutat i l'area metropolitana creixen, tenen noves exigéncies, i perqué l'entorn internacional ens demana molts esfor9os. 11 Vull convidar-vos a reflexionar er un esperit de col.laboració i cooperació. El que demanen Barc~lona i el seu entorn (diguemli area metropolitana, Regió 1 o¡ conurbació barcelonina) és complicitat i coordinació d'esfor90 ~. 1 Tenim experiencia i bagatge, hem demostrat de qué som capa9os . Molts deis que este4 avui aquí heu treballat i col.laborat en la Barcelona que¡ avui tenim. Comptem amb vosaltres per a la Barcelona que hlem de ten ir. 39 CERCLE.AB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4389 Title A name given to the resource Barcelona: proyectos para el siglo XXI. La apuesta logística. Conferència. Proposta d'intervenció. Resum. Transcripció notes manuscrites. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Economia Model social Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1484/19960425d_00724.pdf 5d5ab7942413fe44f73d5ae5ae3f6393 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE LALCALDIA Data: 25.4.96 GUI Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr, Alcalde Gabinet (GB) Acte acadèmic "50 anys sense Key es" De cara a l'intervenció de l'Alcalde en la vídeo-conferència "50 anys sense Keynes" es fan avinents els aspectes següents: - L'acte acadèmic ha estat organitzat per: Ma. Àngels Gil, directora dels estudis de Ciències Empresarials de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), - Joan Tugores, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (UB), i - Lluís Barbé, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).' - S'adjunta còpia del programa de l'acte. - Entre 30 i 40 persones seguiran l'acte en viu a li seu de la UOC (avgda. Tibidabo). Entre 400 i 450 persones més seguiran l'act4 en directe des de les sales d'actes de les facultats d'Econòmiques de la UB i de la UAB. - S'ha previst que l'Alcalde faci la intervenció de cloenda, a les 20:30 h. - El temps per aquesta intervenció no està pr-determinat, però s'ha suggerit una durada d'entre 15 i 30 minuts. Tenint en compte que la intervenció serà retransmesa per vídeo-conferència, es recorda a l'Alcalde que cal reduir al mínim els moviments i gesticulacions, i que en qualsevol cas convé que els moviments siguin el més pausat possible. - S'adjunta còpia de la proposta de la intervenció preparada pel regidor-president de la comissió de Presidència i Política Cultural, Joaquim de Nadal, que incorpora algunes anotacions i comentaris indicats per l'Alcalde. Á^astre ^ "'Arada _T...,.... KEYNES.GBR �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 23.4.96 NOTA INTERIOR Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Pasqual MARAGALL 1 Guillermo BASSO Videoconferència "50 anys sense Keynes" De cara a l'intervenció de l'Alcalde a la vídeoconferència "50 anys sense Keynes" es fan avinents els aspectes següents: - La vídeo-conferència tindrà lloc el pròxim dijous 25 d'abril. - S'adjunta copia del programa de la jornada. - L'acte, organitzat per l'Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'Universitat de Barcelona (UB) i l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), se celebra per commemorar el 50 aniversari de la mort de John Maynard Keynes. - Entre 30 i 40 persones seguiran l'acte en viu ala seu de l'UOC (avgda. Tibidabo). - Entre 400 i 450 persones més seguiran l'acte en directe des de les sales d'actes de les facultats d'Econòmiques de l'UB i de la UAB. - S'ha previst que l'Alcalde faci la intervenció de cloenda, a les 20:30 h. - El temps per aquesta intervenció no està pre-determinat, però s'ha suggerit que duri uns 15 minuts. - Seguint les indicacions de l'Alcalde, el regidor-president de la Comissió de Presidència i Política Cultural, Joaquim de Nadal, prepara la proposta d'intervenció. - S'adjunta el dossier elaborat pel departament de Documentació. 51%31 °tt Documento6 �PROPOSTA DE LA INTERVENCIÓ PREPARADA PEL REGIDORPRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I POLÍTICA CULTURAL, JOAQUIM DE NADAL. �He de pensar que hores d'ara tot, o quasi tot, sobre John Maynard Keynes es deu haver ja dit, així que no espereu de mi cap reflexió molt nova. Només que uns suggeriments més personals i circumstanciats que d'altra cosa. De fet, la mare de Keynes, ens explica Schumpeter, va ésser un cop alcaldessa de Cambridge. És una complicitat que em pot excusar d'ésser molt poc acadèmic. UN CANVI GENERACIONAL Deixeu-me abans de tot, de fer una primera reflexió generacional. La vida de John Maynard Keynes cobreix el període que va des de 1883, any que va néixer, a 1946, any de la seva mort. Penso en les revolucions científiques i culturals que es produeixen gràcies a persones coetànies i que expliquen bona part de l'essència del segle XX: James Joyce, que va néixer un any abans, al 1882 i va morir cinc anys abans 1941. Conjuntament amb Proust, que va néixer uns anys abans, és a dir pI 1871, podrien explicar bona part de la revolució narrativa del nostre segle. ittlban Berg, nascut dos anys després de John Maynard Keynes, és a dir, l'any 1885, conjuntament amb la resta del que es denomina la primera escola de Viena, aconsegueix donar per acabat el romanticisme en música i introduir tots els grans temes de la contemporaneïtat. Kandinski i Klee, támbé cobreixen un període similar. Einstein i Bertran Rousell, també. �No seria gens difícil completar la llista de pensadors, artistes i polítics que s'incorporen a l'edat adulta en el primer decenni del segle XX i que enfoquen ï la seva activitat, el seu missatge, la ;seva creativitat en una clau de clara actitud d'explorar nous camins, de posar en qüestió vells paradigmes o de respondre a noves preguntes. Com a barceloní, no puc oblidar la longeva professió de Picasso, nascut dos anys abans que Keynes. No és gens d'estranyar que el professor del King's College l'any 1909, que explicava amb saviesa els Principies Marshallians, més tard l'any 1936 afirmés que no renegava d'ells, però que el llibre V d'aquesta "bíblia" de l'economia "clàssica", no era més que un cas particular d'una teoria més general. Aquesta actitud general en el món de l'art, del pensament i, àdhuc, de la política, està, com no podria ésser d'altra manera, fortament vinculat a una profunda transformació de la societat i del món. L'any 1900, un any després que Rudyard Kipling escrivís uns pre onitoris versos: "assumeix la càrrega de l'home blanc, no gosis aventurar-te a menys", es produïa a Pekí un esdeveniment ben propi del segle XIX: la capital de Xina era ocupada per una -avui diríem- força multinacional, per parar els peus als boxers. Keynes tenia 17 anys. En morir, la Xina iniciava Llarga Marxa. Però aquest exemple es refereix al camp de la geopolítica, i els canvis no són, evidentment, exclusius d'aquest camp: dues guerres de gran abast canvien el decorat del segle XIX, segle, que, si ve es mira, és un període força pacífic. Però, a més de les guerres, dues grans crisis, la del 1900 a 19071i la de 1929 a 1936, faran trontollar l'herència de la fi del segle XIX. Algú definia aquest període finisecular amb 2 �gran simplicitat però amb gran agudesa: "en el moment que s'acaba, el segle XIX és un segle tècnic, Iliberal, capitalista, europeu i internacional". I pròsper. El propi John Maynard Keynes s'implica en aquests canvis. AL SERVEI DE "LA GENT COMUNA" Aquest és un segon aspecte de les meves reflexions d'avui. Em refereixo a dos episodis ben coneguts: el llibre "EFonomic consequences of the Peace" i la participació amb White, a la conferència de Bretton Woods. Keynes mai va fer política en l'estricte significat d'aquesta paraula ni en el significat tradicional del terme. Ho explica, quasi gràficament, Schumpeter: "les seves adhesions foren a les mesures adoptades, i no a individus o grups. 1 si va ésser poc respectuós amb les Dersones, menys ho va ésser per els credos, ideologies i banderes". Això no treu per que, avui, se'l pugui qualificar com a un Iliberal moderament progressista o alguna cosa de semblant. Escriure i pertànyer al consell de redacció del New Statesmen, implicava un cert posicionament. Però és, sobretot, una tallant afirmació a la primera "nota final" de la General Theory, el que justifica el que avui el classifiquem en aquest grup. Diu literalment (i ha estat moltes vegades repetida aquests dies): "els principals inconvenients de la societat econòmica que avui vivim s la seva incapacitat per a procurar l'ocupació plena i la desigual distribució dels ingressos". Tota aquesta nota és prou ben coneguda: una magnífica font, de cites per convence'ns de l'interès 3 �de Keynes pel que ell en deia o anomenava "els homes comuns", "la gent comuna". Un home independent i preocupat :per la societat en que viu, és el protagonista de l'escàndol més conggut de la seva vida -a part d'altres actituds que alguns jutjen escandaloses, en les que alguns xafarders s'hi recreen- aquest primer escàndol és la clamorosa dimissió com a representant de Whitehall a la conferència de Pali de Versalles. Dimissió que justifica davant del seu pare pronosticant una futura devastació d'Europa. El posterior llibre que explica motius i detalls, té ampli ressò. Possiblement, en part, a causa del que Schumpeter fa observar respecte al caràcter poc respectuós de Keynes envers les persones: els retrtats de Willson, Clemenceau i Lloyd Goerge, són per aixecar ampolles. El propi biògraf ha d'aplicar esforços per a separar el contingut de consells profunds basats en anàlisis profunds, dels efectes secundaris derivats de l'instint, també biogràfic, del John Maynard Keynes. La realitat és que la publicació va tenir més conseqüències sobre l'enemistat dels cercles de Whitehall envers Keynes, que en un canvi en les condicions a la que es va sotmetre a Almanya, després de la guerra. Valdria fer dues acotacions a aquest episodi. La primera es refereix als efectes diferits del pensament científic. Si al 1919, la publicació de les "Conseqüències", en poc va canviar el decurs de la història. Però al 1944, les lliçons de Keynes van permetre un enfocament ben diferent de la reconstrucció de postguerra, que aquest cop si que incloia les potències perdedores de la guerra. Quan Keynes ens alertava als anys 30 sobre la primacia de les idees sobre el comportlment pràctic, ben poc podria pensar en la seva pròpia aportació ideològica a l'any 1919 variaria la conducta práctica dels americans liderats pel General Marshall, al 1944. �La segona reflexió, es refereix a la importància del consell econòmic en la vida política Vull dir el consell econòmic independent, ben fonamentat i amb conclusions profundes. Possiblement el soroll de fons informatiu i mediàtic que ens rodeja, ens pot fer subestimar la quantitat i qualitat d'opinions significatives que s'expressen al fil del dia a dia de l'activitat política. Però, si em permeten exemplificar: com no agrairíem avui un bon article, estudi o dictamen, sota el títol "Les conseqüències econòmiques dels pactes polítics". És un repte que llenço. Keynes dimitia al juliol de 1919 i el seu llibre estava al carrer al desembre. Això es tot un repte: espero que J.A. Garcia Duran, Toni Castells, J.M. Bricall, Ernest Lluch o mants d'altres el recullin l si ho recull Fabià Estapé, domine! Si el món de 1919 enterrava al segle XIX, el món de 1944, enterrava una solució totalitària del segle XX. Alemanya no havia seguit dos consells de Keynes també extrets de les notes finals de la "Teoria General": havia decidit tiranitzar el món, la gent comuna, com diria Keynes, en comptes de tiranitzar els seus comptes corrents. I també havia confós la tasca de transformar la conducta humana amb la tasca de manipular-la. Existeix un magnífic estudi de Jevons sobre Assaig de Cantillon, en el que explica les trifurques entre aquest i Isaac Newton sobre les modificacions entre la paritat de l'or i la plata en un sistema bimetalic, com era el sistema monetari britànic en aquell moment (dit sigui de passada Newton era el que avui diríem el Director General del Tresor). Jevons critica els bimetalistes, contemporanis seus, en que fonamentaven les seves esperances bimetàliques en un acord entre totes les nacions. Diu Jevons. "A això es pot replicar amb les paraules d'una paràbola antiga: "Et donaré la meva filla si pots tocar el cel". No sols el bimetalismé sinó cent beneficioses mesures seria possibles si totes les nacions del món es possessiu d'acord sobre elles". 5 �Doncs bé, a Bretton Woods, es va estar a les portes de tocar el cel. Segur que l'experiència de Versalles va comptar, i l'experiència de Keynes també. La representació americana (White) i anglesa (Lord Keynes), varen preparar els dossiers estudiats el juliol de 1944. Es generalment reconegut que els acords finals reflecteixen molt millor I'ortodcjxia financera i bancària del Tresor americà que la imaginació més univeral de Keynes. Tothom acorda també que Bretton Woods és una victòria del lideratge nordamericà front a la més gran voluntat d'internacionalització que Ivolia Gran Bretanya. Keynes apuntava més a "tocar el cel" i White semblava ipituir millor la futura Guerra Freda i el ' paper preponderant dels Estats Units. I molt probablement, a Gran Bretanya, en aquells moment, la utopia era uta sortida de futur molt millor que l'isolament que la va caracteritzar en ot el procés de creació de l'Europa unida. Ha estat reconegut que per a Keynes, l'objecte intel.lectual de la ciència econòmica -com a ciència moral- és el consell pràctic. La veritat és que tots els seus grans escrits, des de l'anàlisi del sistema monetari i financer de la India, fins els informes per la negociació del gran préstec dels Estats Units a Gran Bretanya al 1945, tots ells, repetgixo, s'escapen d'un interès acadèmic inicial i tots van a aconsellar a la gent a responsabilitat política. aconsellava britànics de la classe diriOent -i, en aquells moments, alta- des del punt de vista d'Anglaterra, a cu rt ter ini i en benefici de la "Gent comuna". els aconsellava sobre el pervindre de la Gran Bretanya i de la consubstancial fusió entre aquest país el sistema de mercat i la iniciativa privada. �És significativa la identitat que Keynefi fa respecte un país i el econòmic. seu sistema En un assaig sobre Einstein, publicat als "Assaitjos Biogràfics" parla de la dreta alemanya. La descriu i pronuncia el corresponent anatema: la gran diferència amb "nosaltres" ( els¡ anglesos ) és la següent: "La dreta és nacionalista, antisemita, anti-plan Dawes... la dreta sols és capitalista perquè és conservadora". Llegit en sentit invers, es pot pensar que, a diferència de la dreta germànica, la britànica no confon conservadorisme i capitalisme. El sistema econòmic és una part de l'essència social del país. Quan Keynes es refereix en un altre "assaig biogràfic", a les crítiques de Trotsky als laboristes britànics, precisament fonamentades en el paper dels canvis del sistema econòmic per a garantir la transformació social, torna a possar de relleu aquesta identificació entre "sistema" i "Societat". Amb tot aquest bagatge, em permeto de pensar que l'experiència Bretton Woods no li hauria de satisfer excessivament. El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, quedaran dissenyats, no al servei d'una societat que, mundialitzats els conflictes, mundialitzen les institucions, sino més aviat, reflectin els lideratges nacionals establerts. L'experiència posterior, amb les crisis de UNESCO i dela Organització de Nacions Unides, no han fet més que confirmar que pròpia "el cel no va ésser tocat": Keynes hagués vo gut la mundialització d'un sistema econòmic i es va trobar amb un intnt de mundialització d'un lideratge nacional. He parlat de tocar el cel i d'utopia. El respecte per l'utopia de John Maynard Keynes està exemplificat d'una manera excel.lent a una de les consideracions finals de la Teoria General. Es tracte e l'anàlisi que fa de la utopia Silvio Gesell, també descobert per Irving Fisper. Li valora la distinció entre taxa d'interès i eficàcia marginal del capital. Condiciona el límit de creixement del capital real a la taxa d'interès i concentra l'atenció en el caràcter especial i negatiu que presenta el diner respecte la resta de bens que constitueixen el �capital productiu, en el sentit que el diner no comporta despeses de conservació. Bé, la teoria és llarga d'explicar i no ho faré millor que Keynes. La proposta pràctica de Gesell, és el segellat del diner. Dues coses vull remarcar d'aquest episodi. La primera és l'obertura mental de Keynes, discutint amb total serietat k una teoria esdevingui pràcticament sectària. La segona, es refereix a la meva propia curiositat mental. Torno a concitar als nostres savis entorn d'unalidea que podia donar una mica de si: No hauria trobat Gesell un sistema mola més pràctic que el segell, si hagués defensat una moderada taxa d'inflació, sistema molt més pràctic perquè la prima de liquidatat que té el diner, la perdés DE LA REALITAT A LA TEORIA Deixeu-me reprendre el fil del caràcter fonamentalment pràctic i fàctic pels britànics, de l'activitat intelectual keinesiana. Avui, ambdós aspectes podrien tenir una connotació negativa en els ambients de la ciència. Sembla que quan més formal és un raonament i més IIny està de l'aplicació política, més possibilita d'honorar al qui raona. I, a més, quan més universal i més allunyat dels interessos específics a que es refereix, més pur i científic ha d'ésser considerat. La defensa o no del gran comerç és, ( segons aquests criteris ) científicament un afer menor i encara pitjor si ha de servir per endegar una política específica. Vull fer una cita potser immoderadament llarga, reflexionar sobre ella uns instants. Citc¢: "els preus són baixos en algunes 8 �botigues que paguen lloguers molt alts, perquè per davant de les seves portes passa un gran nombre de persones que no poden pagar preus elevats en la satisfacció dels seus capricis, i el botiguer sap que ha de vendre barato o no vendre. Ha de contentar-se amb un baix benefici en cada operació. Però, no necessita uns grans stock i pot mobilitzar el seu capital varies vegades l'any". Fi de citació. La cita podia continuar llargament parlant de temes que podíem pensar extrets d'una entrevista a "La Vanguàrdia" en ocasió sobre un debat sobre grans superfícies. No és de "La Vanguàrdia". Està, com segurament heu endevinat, extreta del famós llibre V dels Principies de Marshall, del que Keynel n'era especialista i que explicava a Cambridge amb "la imatge de jove professor escanyolit, d'expressió ascètica, amb mirada de llamp, absort i tremendOment seriós, vibrant a impulsos d'una impaciència reprimida, que tots el respectaven i que alguns estimàvem" (fí de citació ). Torno a concitar el pensament deis meus colegas entorn a l'anàlisi econòmica que es tradueixi en consell i que no es 1.uboritzi en traslluir una concepció deT món, d'Europa, d'Espanya, de Cataluny i de la ciutat. Jo mateix he de fer-ho, com a Alcalde i com a President del les ciutats i regions d'Europa. No m'amago que la construcció del meu pensament comença ï clou amb les preocupacions de seguir en l'interior d'aquests marcs. Marcs d'interessos concrets que han de respondre a realitats específiques. CLOENDA �M'agradaria recapitular d'una forma molt admirable, per simple. Keynes em sembla moltes coses, però si hagués de resumir les principals, diria: Primer: S'incorpora a l'activitat creativa,en el context de canvis ràpits i de gran abast en l'entorn social i cultural. I, en aquest context, opta per un camí gens fàcil. No es nega a explicar la ciència de l'època, pero intenta superar-la. Es nega a la disciplina política, pero es coloca, no una sino moltes vegades, a l'ull de l'huracà. Viu en un ambient efervescent - després en referiré a aquest adjectiu- però, és capaç de fixar amb ri or el seu pensament. Segon: Tota la seva vida és un servei d'alta volada a una concepció de la llibertat, del mercat i de la iniciativa privada, però que té un referent molt explícit: si tot això no contribueix a una vida millor de la "gent comuna", el preu és impagable. Sap que "l'eutanàsia del rentista" no és un slogan políticament guanyador. Però és concient que "l'eutanàsia de l'aturat" es saldarà amb inestabilitat social i totalitarisme. I, davant el dilema, apo rt a una reflexió original que farà del neoclasicibme en economía, un punt de partida però no un dogma. Tercer: El keynesianisme, com a suport formal, és segurament, l'aportació intelectual més important per la reconst -ucció d'Europa, aportació que, al seu torn, ha ajudat a un sistema de "no-guerra", deconegut al llarg del segle XX. { Quart: Per la vigència del seu pensament: ( AQUÍ L'ALCALDE HAURIA D'EXPLICAR LA DIFERENT VIGÈNCIA DEL "TRACTAT" RESPECTE LA "TEORIA GENERAL" ) lo �Quan un prepara una cloenda tan significativa com aquesta, recorre un triple camí. El primer, el de les nostres intuici Ons profundes. Però, com va dir Ecco fa just uns dies, ens dirigim també al llibre que difícilment serà substituit per l'ordinador, els llibres de Keynes, Sch.mpeter, Don Patinkin, Harrod. Però també els qui seran absorbits pel món digital: Les enciclopèdies. A la Catalana, les entrades pertinents són de Narcís Serra, per cert. Però deixeume acabar amb el final de l'entrada Keyrlies de la Britànica. Diu: "Mori al 1946. Un inimitat artista, universitari i polític', únic, empresari cultural, ensenyant dedicat, amic leial, pensador original, hereu de la tradició filòsòfica de Locke, Hume i Mill, al final de la seva vida confesà el seu únic remordïment: no haver begut més xampany. I és que Bloomsbery ha sempre preferit l'efervescència a la pompositat". ( F i de cita ). Permeteu=me, doncs, que brindi perquè I'esprit d'aquest gran britànic, continui estimulant el pensament compromés amb la gent. Amb la "Gent comuna". I deixeu-me portar l'aigua al meu molí amb una cita de Shakespeare: "City is the people". The common people. La gent comuno. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4390 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde a l'acte "50 anys sense Keynes" a proposta de Joaquim de Nadal. Vídeo-conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UOC, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Benestar Social Acció política Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Economia Keynes, John Maynard, 1883-1946 Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1485/19960502d_00725.pdf d9e750a4096d6db19bca37426abe98f5 PDF Text Text DISCOURS DE PASQUAL MARAGALL MAIRE DE BARCELONE PRÉSIDENT DU COMITÉ DES RÉGIONS DE L'UNION EUROPÉENNE PRÉSIDENT DU CONSEIL DES COMMUNNES ET RÉGIONS D'EURPPE - LAUSANNE, LE 2 MAI 1996 - �MADAME LA SYNDIQUE, CHÈRE PRÉSIDENTE, MESDAMES ET MESSIEURS, CHERS AMIS, C'EST AVEC UN PLAISIR PARTICULIER QUE JE RÉPONDS À VOTRE INVITATION ET QUE JE ME RETROUVE ICI, À LAUSANNE, VILLE QUI M'EST PARTICULIÈREMENT CHÈRE. LAUSANNE EST EN EFFET LE SIÈGE DU COMITÉ INTERNATIONAL OLYMPIQUE - ET VOUS CONNAISSEZ MON ATTACHEMENT` AU MOUVEMENT OLYMPIQUE MAIS ÉGALEMENT LE SIÈGE DE LA SECTION SUISSE DU CONSEIL DES COMMUNES ET RÉGIONS D'EUROPE, QUE J'AI L'HONNEUR DE PRÉSIDER. JE N'OUBLIE PAS QUE LE APRÈS LA GUERRE, EN CCRE A ÉTÉ FONDÉ 1951: EN SUISSE, ET QUE VOS COMPATRIOTES ONT TOUJOURS JOUÉ UN ROLE ACTIF ET ENGAGÉ AU SEIN DE NOTRE OIRGANISATION. JE SUIS AINSI PARTICULIÈREMENT HEUREUX DE SALUER ICI TOUS NOS AMIS SUISSES DU CCRE, ET EN PREMIER LIEU MME LA SYNDIQUE DE LAUSANNE, YVETTE JAGGI, QPI PRÉSIDE NOTRE SECTION SUISSE ET QUI EST À L'ORIGINE DE CETTE EXCELLENTE INITIATIVE. LAUSANNE EST UNE VILLE PROFONDÉMENT EUROPÉENNE. LES RÉSULTATS DU RÉCENT RÉFÉRENDUM SUR L'ADHÉSION À L'UNION EUROPÉENNE N'ONT ' FAIT QUE CONFIRMER UN MOUVEMENT ANCRÉ DANS L'HISTOIRE PARTICULIÈREMENT RICHE DE CETTE CITÉ... 2 �IL EST DONO PRESQUE NATUREL DE PARLER ICI À LAUSANNE, DE L'EUROPE DES VILLES. L'EUROPE DES VILLES S'INSCRIT DANS UNE LONGUE HISTOIRE. ELLE PEUT SE RÉSUMER DE FAON -CERTES TROP SIMPLISTE- À L'EUROPE DE LA SUBSIDIARITÉ. L'EUROPE DES VILLES, C'EST ÉGALEMENT L'EUROPE DE LA LIBERTÉ ET DE LA SOLIDARITÉ. L'EUROPE DES VILLES, C'EST ENFIN L'EUROPE DE LA COOPÉRATION. 1. L'EUROPE DES VILLES, C'EST L'EUROPE DE LA SUBSIDIARITÉ. L'EUROPE S'EST AVANT TOUT GONSTRUITE À PARTIR DE SES VILLES ET DE CES CITÉS QUI ONT SOUVENT PRÉCÉDÉ LES ETATS. IL N'EST PAS BESOIN D REMONTER À ATHÈNES OU ROME AVEC SES VILLES-RÉPUBLIQUES OU AUX LIGUES DE VILLES QUI, NOTAMMENT DANS LE NORD DE L'EUROPE ET DANS LA BALTIQUE, CONSTITUAIENT AL. 16ÉME SIÈCLE DES RÉSEAUX PARTICULIÉREMENT ÉLABORÉS EIT ORGANISÉS, ET TELLEMENT PUISSANTS! IL SUFFIT DE RAPPE;LER, ICI EN SUISSE, LE ROLE ESSENTIEL DES CITÉS, QUI ONT ATTEINT DES NIVEAUX DE DÉVELOPPEMENT ET D'AUTONOMIE INÉGALÉS, ET QUI ONT MARQUÉ ET IMPRÉGNENT TOUJOURS LA VIE DE CE PAYS. L Y ON TROUVE TOUJOURS, À L'ORIGINE DE L'AFFIRMATION DES VILLES, LES MÉMES AMBITIONS, LES MÉMES VOLONTÉS, LES MÉMES PRÉOCCUPATIONS : LA DIMENSION LOCALE, PAR SA 3 �PROXIMITÉ, PERMET DE GÉRER EFFICACEMENT LES QUESTIONS URBAINES, DE RÉPONDRE AUX BESOINS DES POPULATIONS ET STIMULER EFFICACEMENT LES POLITIQUES DE DÉVELOPPEMENT, ÉCONOMIQbES, COMMERCIALES OU DE CULTURELLES. IL S'AGIT ICI DE L'EXPRESSION Dl) PRINCIPE DE SUBSIDIARITÉ OU DE LA PROXIMITÉ! CE PRINCIPE QUI PUISE SA SOURCE CHEZ ARISTOTE, EST UN PRINCIPE POLITIQUE EUROPÉEN DONT S'INSPIRERONT DE NOMBREUX PENSEURS, ET Nid)TAMMENT HOBBES, LOCKE, TOQUEVILLE ET PROUDHON. C'EST CEPENDANT ALTUSIUS QUI POSERA CE PRINCIPE DANS TOUTE SA DIMENSION AU DÉBUT DU 17ÈME SIÈCLE, EN METTANT EN; AVANT LA COMPLÉMENTARITÉ DES DIFFÉRENTS NIVEAUX DE COMPÉTENCES ET EN JUSTIFIANT LEUR NÉCESSAIRE RÉGULATION PAR RAPPORT AUX CITOYENS. ALTUSIUS ÉTAIT UN JURISTE, 14JIVERSITAIRE, THÉOLOGIEN; IL FUT AUSSI SYNDIC DE LA VILLE D'EMDEN, ET IL FIT MERVEILLE DANS LA LUTTE POUR L'AUTONQMIE DE LA VILLE CONTRE LE PRINCE SUZERAIN. POUR LUI, LA FAMILLE CONSTITUE LA PLUS RESTREINTE DES COMMUNAUTÉS; VIENNENT ENSUITE LA CORPORATION, LA CITÉ ET LA PlIOVINCE. TOUS CES CERCLES SE SUPERPOSENT SANS SE CONFONDRE. 4 �D'ESSENCE FÉDÉRALE, LE PRINCIPE FONDE DONC LA DIGNITÉ DES DIFFÉRENTS NIVEAUX D'ADMINISTRATION ET LA QUALITÉ DE L'ACTION POLITIQUE. AUJOURD'HUI, DANS LE FÉDÉRALISME MODERNE, LE PRINCIPE DE SUBSIDIARITÉ OU DE PROXIMITÉ VEUT QUE DU CITOYEN À L'UNION EUROPÉENNE, CHAQUE NIVEAU NE DELEGUE AU NIVEAU LE PLUS ÉLOIGNÉ ; DU CITOYEN - COMMUNE, RÉGION /CANTON, ETAT, EUROPE - QUE CE QU'IL NE PEUT PAS BIEN FAIRE LUI-MÉME, ET PEUT DONO ÉTRE MIEUX RÉALISÉ PAR L'AUTRE NIVEAU. L'EUROPE DES VILLES A DONO UN ROLE ESSENTIEL À JOUER DANS LA MISE EN OEUVRE CONCRETE DE LA SUBSIDIARITÉ ET DANS LA CONSTRUCTION DE L'EUROPE, NOTIONS QUI SONT INSEPARABLES. SI L'AFFIRMATION DU ROLE DE LA PLACE DES VILLES S'EST SOUVENT FAITE, À TRAVERS L'HISTOIRE, DE F A-C ON CONFLICTUELLE CONTRE LES ETATS QUI VOULAIENT REPRENDRE DES COMPÉTENCES 1ET DES MOYENS D'ACTION, SI CE COMBAT POUR L'AUTONOMIE LOCALE (ALORS QUE NOUS FÈTONS LE 10ÈME ANNIVERSAIRE DE LA CHARTE POUR L'AUTONOMIE LOCALE, À L'ORIGINE DUQUEL SE TROUVE NOTAMMENT LE CCRE, DEPUIS VERSAILLES EN 1953) RESTE TOUJOURS D'UNE GRANDE ACTUALITÉ, L'IDÉE DU PARTENARIAT AVEC LES VILLES S'IMPOSE CHAOUE JOUR DE PLUS EN PLUS, CHACUN RECONNAISSANT LE ROLE ESSENTIEL QUE LES VILLES JOUENT AUJOURD'HUI DANS LA MISE EN OEUVRE DE TOUTES POLITIQUES. 5 �2. L'EUROPE DES VILLES, C'EST L'EUROPE DE LA LIBERTÉ ET DE LA SOLIDARITÉ. UNE GRANDE MAJORITÉ DE NOS CONCITOYENS VIT AUJOURD'HUI EN VILLE. C'EST UNE DONNÉE INCONTOURNABLE POUR TOUS LES DÉCIDEURS ET TOUS CEUX QUI RÉFLÉCHISSENT AUX PERSPECTIVES DE NOS SOCIÉTÉS. CERTES, L'ON VIENT MOINS AUJOURD'HUI EN VILLE POUR Y TROUVER REFUGE ET LIBERTÉ COMME C'ÉTAIT LE CAS DANS LES SIÈCLES PASSÉS. JE ME SOUVIENS AINSI, ET J'AIME RAPPELER, CETTE CÉLÈBRE PROVERBE ALLEMANDE : "L'AIR DES VILLES REND LIBRE" (DIE LUFT DER STÀDTE MACHT FREI). —CETTE DIMENSION EST CERTES TOUJOURS PRÉSENTE DANS LES MOTIVATIONS DE CERTAINS DE NOS CONCITOYENS QUI ASPIRENT, EN HABITANT EN VILLE, À Y TROUVER DES ESPACES DE LIBERTÉ, D'AUTONOMIE, D'ÉPANOUISSEMENT PERSONNEL ET s DE TOLÉRANCE. 1LS SOUHAITENIr CEPENDANT AUJOURD'HUI Y TROUVER DES EMPLOIS, LE BIEN—ÉTRE SOCIAL, L'ACCÉS À TOUTES LES CULTURES, ET LE RESPECT DE L'ENVIRONNEMENT. LES VILLES SONT AINSI AUJOURD'HUI DEVENUES LES MOTEURS DU DÉVELOPPEMENT ÉCONOMIQUE, SOCIAL ET CULTUREL DE L'EUROPE, MAIS DANS LE MÈME TEMPS ELLES CONCENTRENT F LES DIFFÉRENTES DIFFICULTÉS LI'ÉES À LA CONCENTRATION DE POPULATIONS FRAGILISÉES PAR L tA CRISE ÉCONOMIQUE. NOUS 6 �SOMMES AUJOURD'HUI, AINSI QUE NOUS L'AFFIRMIONS DANS LE MANIFESTE DES ETATS GÉNÉRAUX DU CCRE À STRASBOURG, EN 1993, CONFRONTÉS CHAQUE JOUR À LA TRAGÉDIE DU CHOMAGE, AUX CONSÉQUENCES SOCIALES DE LA RÉCESSION ÉCONOMIQUE ET AUX DANGERS QUI PÈSENT SUR NOTRE ENVIRONNEMENT. LES VILLES CONCENTRENT LA GRANDE MAJORITÉ DES MILLIONS DE CHÓMEURS QUE CONNAÍT L'EUROPE AUJOURD'HUI. LES RÉGIONS DOIVENT AFFRONTER À LA FOIS DES DÉSÉQUILIBRES DE PLUS EN PLUS LOURDS DANS LES ZONES URBAINES COMME DANS LE MONDE RURAL. L'EUROPE DES VILLES DOIT ReLEVER CE DÉFI. ELLE DOIT MAINTENIR ET ACCÉLÉRER LE DÉVELOPPEMENT ÉCONOMIQUE CRÉATEUR -D'EMPLOIS, DANS LE RESPECT DE L'ENVIRONNEMENT. ELLE DOIT EN MÉME TEMPS CRÉER LES INSTRUMENTS QUI PERMETTENT DE MAINTENIR LA COHÉSION SOCIALE ET URBAINE ET DE FAIRE VIVRE AU QUOTIDIEN LA SOLIDARITÉ ENTRE LES CONCITOYENS ET PROMOUVOIR LA PARTICIPATION ET LA DÉMOCRATIE LOCALE. COMMENT POURRAIT -ON CONCEVOIR EN EFFET QUE L'ON PUISSE CONSTRUIRE UNE UNION EUROPÉENNE FORTE, SI CELLE-CI NE POUVAIT ET SI NOUS NE POUVIONS DANS CELLE-CI ASSURER DES CONDITIONS DÉCENTES À NOS CONCITOYENS? 7 �TOUTES LES VILLES DE L'EURQPE SONT CONFRONTÉES AUX MÉMES ENJEUX ET DOIVENT RELEVER LES MÉMES DÉFIS. C'EST DANS LA COOPÉRATION ET LE PARTENARIAT QU'ELLES POURRONT LE MIEUX Y FAIRE FACE. 3. L'EUROPE DES VILLES, C'EST L'EUROPE DE LA COOPÉRATION ET DU PARTENARIAT. LES CITOYENS DE NOS VILLES SE MOBILISENT LARGEMENT AUJOURD'HUI POUR ASSURER LA SOLIDARITÉ AU QUOTIDIEN ET POUR EXPRIMER EN COMMUN, SUR TOUT LE CONTINENT MAIS AUSSI À L'EXTÉRIEUR, LA SOLIDARITÉ DE L'EUROPE. LES VILLES ELLES AUSSI PARTICIPENT LARGEMENT À CE MOUVEMENT ET SAVENT -COOPÉRER POUR ASSURER LE SOUTIEN À DES POPULATIONS EN DANGER OU QUI ONT SUBI LES RAVAGES DE LA GUERRE, ET POUR AIDER A LA RECONSTRUCTION. J'ÉTAIS IL Y A QUELQUES SEMAIÑES, AU NOM DE LA VILLE DE BARCELONE, À SARAJEVO LORS DE L'OUVERTURE D'UNE AMBASSADE DE LA DÉMOCRATIE LOCALE, INITIATIVE DU CONSEIL DE L'EUROPE. J'Y ÉTAjIS AVEC DE NOMBREUX ÉLUS EUROPÉENS, DES REPRÉSENTANTS DE LA VILLE DE STRASBOURG NOTAMMENT, ET MON AMI CLAUDE HAEGI, LE PRÉSIDENT DE LA CHAMBRE DES RÉGIONS ET CONSEILLER D'ETAT DU CANTON DE GENÈVE. 8 �NOUS AVONS BEAUCOUP AVANC DANS TOUS LES DOMAINES 01) LES VILLES EUROPÉENNES ONT ET VONT CONCRÈTEMENT AIDER À RECONSTRUIRE SARAJEVO. JE PENSE AUSSI À MOSTAR OC.1 MON AMI RICARD PEREZ Ck■SADO, L'ANCIEN MAIRE DE VALENCE, VIENT DE SUCCÉDER À HANS KOSCHNICK, L'ANCIEN MAIRE DE BRÉME POUR ESSAYER DE RÉCONCILIER ET DE RECONSTRUIRE LA VILLE. MAIS L'EUROPE DES VILLES N'EST PAS SEULEMENT PRÉSENTE APRÉS LES CRISES OU LES GUEERES. ELLE EXISTE LARGEMENT AU QUOTIDIEN, DANS LA COOPÉRATION ET LE PARTENARIAT. DES VILLES EUROPÉENNES AUJOURD'HUI ÉCHAGENT LEUR EXPÉRIENCES, DÉVELOPPENT DES PROGRAMMES DE COOPÉRATION, REFLÉCHISSENT ENSEMBLE DANS DES DOMAINES AUSSI DIVERS QUE LES POLITIQUES DE TRANSPORT, DE L'E-NVIRONNEMENT, LA POLITíQUE SOCIALET LES POLITIQUES CULTURELLES, ETC. LES RÉEAUX SE CRÉENT ET SE MULTIPLIENT, LES ACTEURS LOCAUX VOYAGENT ET PARTICIPENT AUX ÉCHANGES. C'EST NOTRE DEVOIR ET C'EST 'UNE DES RAISONS D'ÉTRE DU CONSEIL DES COMMNUES Et RÉGIONS D'EUROPE QUE D'ENCOURAGER CES INITIATIVESI QUI FONT VIVRE L'EUROPE AU QUOTIDIEN. L'EXTRAORDINAIRE MOUVEMENT DES JUMELAGES, QUE NOUS AVONS FAIT NAtTRE ET QUI A FACILITÉ LA RECONCILIATION FRANCO-ALLEMANDE, SE COMPLÈTE AUJOURD'HUI D'UN MOUVEMENT PLUS LARGE DE COOPÉRATION ET DE PARTENARIAT DES VILLES EUROPÉENNES. 9 �LE PARTENARIAT EST EN EFFET UN CONCEPT CLÉ AUJOURD'HUI. LES VILLES DOIVENT PRENDRE TOUTE LEUR PLACE SUR LA SCÈNE EUROPÉENNE. ELLES NE PEUVENT LE FAIRE QU'ENSEMBLE, ET ELLES NE PEUVENT LE FAIRE QU'AVEC LES AUTRES NIVEAUX DE COLLECTIVITÉS TERRITORIALES, ET NOTAMMENT LES RÉGIONS, LES CANTONS, AVEC LES ETATS ET AVEC L'EUROPE POUR LES PAYS MEMBRES DE L'UNION. C'EST CE MESSAGE ESSENTIEL QUE JE DÉFENDS AU COMITÉ DES RÉGIONS DE L'UNION EUROPÉENNE, DONT J'AI L'HONNEUR D'ASSURER LA PRÉSIDENCE DEPLIIS LE MOIS DE MARS. L'EUROPE DES VILLES, C'EST EN EFFET AUSSI L'EUROPE DE LA PARTICIPATION ET L'EUROPE DE CÉGALE DIGNITÉ DE TOUS LES NIVEAUX DE COLLECTIVITÉS TERR TORIALES. *** J'ÉVOQUAIS RÉCEMMENT À E BRI^XELLES, ET RAPPELER ICI, QUE L'EUROPE JE ME PLAIS À VILLES C'EST L'EUROPE DE CATANIA ET DE TURIN, OlJ NOUS IAVONS LANCÉ DES MESSAGES ESSENTIELS POUR LE RENFORCEMENT DE L'UNION POLITIQUE EUROPÉENNE DANS LE CAORE DE LA CONFÉRENCE INTERGOUVERNEMENTALE, C'EST IL'EUROPE DE STOCKHOLM OlJ NOUS AVONS LANCÉ LE RÉSEAU BANGEMANN SUR LES TÉLÉCOMMUNICATIONS, C'EST L'EUROPE DE GOTEBORG AVEC LA CÉLEBRE UNIVERSITÉ, C'EST L'EUROPE DES VILLES lo �BRITANNIQUES ET ALLEMANDES, QUI FONT VIVRE AU QUOTODIEN LA SOLIDARITÉ, C'EST L'EURCIPE DE BARCELONE, C'EST L'EUROPE DE LAUSANNE! CES DEUX VILLES VIVENT PLEINEMENT EN EUROPE, ET ELLES SONT PROFONDÉMENT ATTACHÉES AU PRINCIPE DU MOUVEMENT OLYMPIQUE QUI RASEMBLE LES INDIVIDUS DANS UN ESPRIT CERTES DE COMPÉTITION, MAIS SURTOUT DE FRATERNITÉ ET DE PAIX UNIVERSELLE. C'EST CE MESSAGE ESSENTIEL QUE L'EUROPE DES VILLES VEUT TRANSMETTRE, DONT NOUS DÉ 3ATTRONS À THESSALONIQUE POUR LES 20ÈME ETATS GÉNÉRAUX DU TRANSMETTRONS À LA FIN DU CCRE, ET QUE NOUS 1MOIS À ISTANBUL, POUR LA PREMIÈRE ASSEMBLÉE MONDIALE DES VILLES. -POUR FINIR, JE VOUDRAIS UNE FOIS ANCORE, ENCOURAGER LES TRAVAUX DE L'ASSOCIATION SUISSE DU CONSEIL DES COMMUNES ET RÉGIONS D'EURQPE. JE SUIS BIEN CONSCIENT DE L'ÉNORME TÀCHE DE SENSI3ILISATION QUE VOUS MENEZ POUR L'INTÉGRATION DE LA SUISSE DANS L'UNION EUROPÉENNE. JE SUIS CONVAINCU QUE VOUS, LES EUROPÉISTES RÉUSSIREZ, PARCE QUE SANS VOUS, CETTE EUROPE FÉDÉRALE ET SOLIDAIRE QUE NOUS SOUHAITONS NE SERA JAMAIS COMPLETE. MERCI DE VOTRE ATTENTION. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4391 Title A name given to the resource Discours de Pasqual Maragall. Comite des Regions de l'Union Europeenne Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lausanne Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Municipis Model social Acció política Europa Comitè de les Regions Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1486/19960517d_00727.pdf 482a8c19e7530f5838e51dec26ce09f4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Departament de Documentació Data: 17/5/96 NOTA INTERIOR Per a: Excm. Sr. Alcalde De: Departament de Documentació Assumpte: Transcripció de la intervenció de l'Alcalde al debat "Preparing for the 21 st Century: London's Future". Dimecres, 17 d'abril de 1996 al Westminster Central Hall. Moltíssimes gràcies, Em sento realment honorat per estar aquí avui i vull agrair als organitzadors d'aquesta reunió el fet que se m'hagi permès participar-hi i als meus amics Norman, Richard i Sally Powell, col.lega meva en el Comitè de Delegats de la Unió Europea, per haver-me convençut perquè vingués. La meva proposta per a la ciutat de Londres és la d'adoptar una estratègia. Proposaria a Londres tenir una llei o una carta municipal. I proposaria a Londres, i de passada a alguna altra ciutat, que tingués orgull municipal. Primer de tot: estratègia. Europa és un sistema de ciutats i una concentració de cultures que moltes vegades ultrapassen els estats nacionals. Aleshores, perquè una ciutat figuri en aquest sistema, necessita una autèntica anàlisi de la realitat, del que pot succeir i del que significa ser part d'Europa. Estratègia per construir en el seu propi capital i compensar-ho amb els seus compromisos. Això és el que jo anomeno una estratègia, no pas. un projecte, podríem anomenar-ho projecte estratègic. I vull dir-vos que una vegada vaig enviar al vostre aleshores ministre de l'Habitatge o potser de Medi Ambient, Michael Portillo (amic meu perqué és espanyol i fill d'un conegudissim exiliat espanyol i activista de l'extrema esquerra de Galicïa, a Espanya) el pla estratègic de Barcelona, i el dia que vaig visitar-lo estava fullejant aquest llibre i va dir-me: "Això ho farem a Londres, no tindrem un govern, però tanmateix això ho farem". z: dades/doc/londonpnn.doc �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAI1)]A Departament de Documentació No estic segur que realment creguessin en aquest home, perquè no tinc noticia que s'hagi fet res. El que estic plantejant, és més aviat una pregunta que no pas una resposta. Ara, parlem de les lleis i les ca rt es municipals. Cap llei general pot fer justicia a l'especificitat d'una gran metrópoli. És necessària una llei o una carta municipal per a Londres, de la mateixa manera que és necessària per a centenars de ciutats europees. Des de 1981 està en vies de fer-se una llei per a Barcelona, és molt de temps, tot i així, ja s'acosta. L'habitatge, la barreja de valors públics i privats a la ciutat, la justicia local, la policia, la planificació, la seguretat, l'educació, la cultura, tot això no pot tractar-se de la mateixa manera a Londres com es faria a París o Barcelona o fins i tot a Manchester, perquè com he dit, i ja s'havia dit abans, cada ciutat, és única. No es pot fer tant sense un alcalde. Cap gran ciutat del món funciona d'aquesta manera. Es va fdr a París per la manera jacobina que tenen de fer les coses, molt comú a França, però com ja sabeu, Jacques Chirac va ser nomenat alcalde ja fa uns 20 anys. Es va fer i es continua fent encara als Països Baixos, perquè Rotterdam, La Haia i Amsterdam no tenen alcaldes elegits, sinó escollits per la reina, però tot i això, és una mena de convenció, un pacte de cavallers, o quelcom semblant, perqué aquests alcaldes són escollits del partit que hagi obtingut la majoria a la ciutat. Un alcalde és important, és clar; també ho és la llei o la ca rt a. I no menys important que tot això és l'orgull municipal i un paper principal a Europa. Això és el que jo penso que Londres podria i hauria de tenir. El millor recurs per a una ciutat no és la recaptació d'impostos, encara que els impostos són importants i cal aplicar-los a les ciutats, localment,iperò el millor recurs són els ciutadans. Implicar, induir, i crear complicitat produeix millors resultats que els impostos més durs. L'orgull per la ciutat ha de veure's reflectit en la imatge fisica de la ciutat. La ciutat és un mirall per als ciutadans, és a més a més .. (tall de gravació) z: dades/doc/londonpm.doc �Ajuntament de Barcelona GAI3[NET DE LALCALDIA Departament de Documentació És ben cert que Europa està ansiosa per veure la Gran Bretanya esdevenir un país que mira al futur, més que un país obsessionat pel passat, prou segur per donar espai a Escòcia i a Gal.les i d'aquesta manera inclinar la balança entre el jacronisme i el federalisme, cap al segon. 1 aplicant la subsidiarietat no només en benefici de les nacions com es va fer a Maastricht, sinó també de les regions, les ciutats, la societat. Perquè subsidiarietat vol dir proximitat amb fidelitat federal. Subsidiarietat vol dir com més a prop millor. I com més a prop millor vol dir que allò que la societat pot fer no hauria de fer-ho el govern, ï allò que la ciutat pot fer no ho hauria de fer la regió, i que allò que possiblement faria una regió, no ho hauria de fer una nació, i allò que una nació faria no hauria de fer-ho Europa. Això és la subsidiarietat i l'Europa que volem. Europa espera el dia en què Londres tindrà un govern i un rostre. * La presidenta de 1'associaciï de consumidors pregunta com s'ha pogut aconseguir la confiança i respecte que sent la gent pels seus polítics, tot i que a Barcelona la situació no és pas millor que la que es viu a Londres, on la gent ha perdut la fe en els seus polítics. Resposta: Bé, podeu dir de Barcelona més coses que no pas jo, però tot i així.... Heu parlat de la desconfiança en els polítics i això possiblement és veritat, però penso que la confiança en els polítics ha d'anar lligada al tarannà local. Perquè aquests són els polítics que podeu tocar, que podeu controlar i si no confieu en aquests, corn confiareu en els altres que us són més llunyans? El que ha succeït a Barcelona és probablement quelcom que no té res a veure amb la meva credibilitat i és el fet que en els darrers 40 anys de dictadura no es va fer res ben fet per a la ciutat, però tot i així es va pensar en tot el que s'hauria d'haver fet, aleshores, quan va arribar la democràcia, només vam haver de profunditzar en les idees i dur-les a terme. L'altre tema té més a veure amb el futur i jo penso que us afecta una mica més, perquè no només va ser el passat el que ens va induir a fer tantes coses, i a induir a la gent a creure en les persones que hi treballaven, sinó també que ens miravem el futur d'una manera que ens induïa a treballar i a crear complicitat entre els ciutadans i la ciutat. I aquesta complicitat es va construir cap al 92 corn una data, una data concreta en el calendari on s'havia de tenir llest quelcom molt important per a la ciutat i penso que podria estar una bona idea també per a Londres. z: dades/doc/londonpm_doc �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció de l'Alcalde El creixement de Barcelona al llarg dels anys 601 i primers setanta va ser fruit d'una època de desenvolupament incontrolat. La conseqüència de tot això va ser que els primers ajuntaments democràtics van rebre una herència enverinada. Una ciutat feta a miques, amb barris desllorigats i amb un planejament que no tenia en compte la gent. La resposta urbanística de les noves corporacions va ser apostar per la qualitat arquitectònica en aquells barris que no en tenien. Aquesta política permetia que els habitants dels barris perifèrics, oblidats fins aquells moments, adquirissin punts de referència propis. De fet un dels districtes més simbòlics del que va ser l'especulació dels anys 60 a Barcelona, el de Nou Barris, compta amb una de les principals col . leccions d'escultura a l'aire lliure que es poden trobar actualment a Europa. És el que l'arquitecte Oriol Bohigas va de fi nir com °'la monumentalització de la perifèria". Una monumentalització que no es traduïa només amb la introducció d'elements identificatius, sinó en la creació de nombrosos espais públics que, d'una banda, obrien a l'ús dels ciutadans una de les ciutats més denses d'Europa i, d'altra, permetien relligar els barris i millorar la connectivitat interna de la ciutat. L'organització dels Jocs Olímpics permet que, sense deixar de banda aquest procés, la ciutat es doti d'infrastructures. És el nosaltres hem denominat "Model Barcelona". Torre de telecomunicacions de Collserola El paper de la ciutat és buscar la complicitat del sector privat, però sense abandonar el liderat i la conducció del procés. La Torre de Telecomunicacions de Collserola, la magnífica obra que Sir Norman Foster ens va deixar, n'és un bon exemple. La ciutat necessitava una torre de telecomunicacions que servís per ordenar les seves comunicacions radio- elèctriques i eliminar les múltiples instal . lacions que s'havien creat de forma desordenada. El que es va fer va ser buscar, en primer lloc, tot un seguit d'emplaçaments possibles. Un cop decidit que la torre aniria a un dels turons de la serra que envolta Barcelona, es va dur a terme un concurs restringit en el que hi van participar, a més de Foster, Santiago Calatrava, Ricardo Bofill i l'equip Buixadé-Margarit, entre d'altres. El Jocs Olímpics també van permetre recuperar el mar. La construcció de la Vila Olímpica va se rv ir com excusa per eliminar les instal . lacions ferroviàries que tallaven l'accés de la ciutat al mar. Avui en dia, les platges són l'equipament més utilitzat de la ciutat, amb un volum de visitants que supera els sis milions de persones anuals. Front Marítim La Vila Olímpica també va se rv ir per revitalitzar°una part de la ciutat en declivi. Ocupada per indústries obsoletes i amb un teixit urbanístic desordenat, que feia de tap a ('expansió de Barcelona. El projecte de la Vila Olímpica va suposar que aquest sòl s'integrés dins de la trama urbanística de la ciutat i va donar peu a futures operacions, a fer una segona vila olímpica que Documento2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA permetrà reformar el que queda de front marítim,; des del límit del nou barri construït pels Jocs del 92 fins el llindar de la ciutat, i fer-ho afrontant un dels principals problemes de la ciutat: el de l'habitatge. Aquesta operació permetrà que, es creïn prop de 2.000 noves vivendes a Barcelona. Prolongació de la Diagonal Aquesta operació que la ciutat durà a terme al Front Marítim està complementada la prolongació del principal carrer de la ciutat, l'avinguda de la Diagonal, fins el mar. D'aquesta manera s'acabarà el projecte de ciutat ideat a mitjans del segle passat per Ildefons Cerdà. El projecte de la Diagonal es mou en unes coordenades similars a les de la Vila Olímpica. La Diagonal acabava just on Cerdà creia que havia de néixer el centre de la ciutat. Aquest espai es troba ocupat per un gran nombre d'empreses i ;magatzem de transports, que en el moment d'instal . lar-se es trobaven a les afores de la ciutat% però actualment, atès el desenvolupament de la ciutat es troben al cor de Barcelona. Aquesta ubicació no és la més adient pel desenvolupament de la seva tasca i creava un greu problema urbanístic a la ciutat, que tenia una terra de ningú, i aquestes terres de ningú, que no tenen un ús específic acaben per conve rt ir-se en un focus de degradació i marginació. En prolongar la Diagonal, els ciutadans de Barcelona guanyen un nou espai per l'ús públic, però la ciutat crea un nou barri amb més de 5.000 nous habitatges. Cal dir que les operacions de la Diagonal i del front marítim acaben per confluir en la zona nord de Barcelona. Aquests dos projectes no tenen sentit si només els contemplen com a generadors d'habitatge. Cal donar un ús a aquests nous barris, cal dotar-los d'equipaments i d'activitat. En aquest sentit loperació de la Diagonal està {limitada per dues zones de nova centralitat. D'una banda hi ha tota una operació destinada a crear diversos equipaments culturals, alguns dels quals, com l'Arxiu de la Corona d'Aragó, e1 fons de documents medievals més gran del món, ja estan acabats i d'altres, com el nou auditori de la ciutat o el Teatre Nacional de Catalunya a punt de fer-ho, que atrauran públic just en la zona on comença la prolongació de la Diagonal. A l'altra banda, l'operació de la Diagonal, i la del Front Marítim, estarà dinamitzada per una altra zona de nova centralitat que aprofitarà la connectivitat que aquesta zona ha adquirit gràcies a la construcció de les rondes per instal . lar nous serveis i activitat terciària. En el cas del Front Marítim, una existirà una altres element dinamitzador de l'operació. Es tracta del projecte destinat a guanyar una franja de 400 metres d'amplada i 4 quilòmetres de longitud per generar més platges i on s'instal . laria un nou zoo i un parc aquàtic. L'operació també serviria per crear una barrera verda que aïlli una incineradora de residus i una central tèrmica situades a la desembocadura del riu Besòs, tot just arran de mar. Sant Andreu-La Sagrera A aquest projectes cal afegir l'operació Sant Andreu-La Sagrera, que permetrà l'arribada del Tren de Gran Velocitat a Barcelona i dotarà una de les àrees més densament poblades de Documento2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Barcelona d'un nou cinturó verd. Quan d'aquí pocs anys aquests tres projetes siguin una realitat, Barcelona haurà exhaurit pràcticament tot el sòl urbanitzable de que disposa. Pla Central del Raval i ordenança de L'Eixample Això no vol dir que no es puguin fer més coses a la ciutat. Al contrari, és que les administracions han de començar a prendre mesres serioses. Els posaré el cas del Raval, un barri situat dins del nucli històric de Barcelona i que patia una situació greu de degradació generada per dues raons: d'una banda, el ràpid creixement de la ciutat i, sobretot, la fugida de la seva burgesia, cap a l'Eixample a finals del segle passat va originar un procés de desinversió que s'ha mantingut fins l'arribada dels ajuntaments democràtics. D'altra banda, la pròpia estructura dels carrers, tant estrets que una bona part dels habitatges no tenien sol. Les diverses operacions urbanístiques d'esponjarnent de la zona, fetes en la seva majoria per Procivesa, una empresa pública en la que també hi pa rt icipa el sector privat, han permès canviar aquesta situació. Ara, amb ajut de fon$ provinents de la Unió Europea, estem en condicions de emprendre operacions tan espectaculars com el Pla Central del Raval, que permetrà construir en aquesta zona una nova plaça de dimensions similars a la piazza Navona de Roma. Però l'hereu del Raya!, l'Eixample també té + lls seus problemes i comença a patir una transformació preocupant deguda a la seva ocupació per part d'empreses del sector terciari. La solució està en oferir ubicacions alternatives a 'aquestes empreses. La creació d'un nombre d'oficines suficient ha permès que l'Ajuntament imposi una normativa que restringeixi la instal•lació d'empreses i oficines en aquest districte de la ciutat. D'altra banda, ha volgut recuperar el pla original de Cerdà, que mantenia que els interiors d'illa de l'Eixample havien de ser espais públics. Per aconseguir-ho s'ha redactat l'ordenança de l'Eixample que permet que obliga als constructors privats a cedir per l'ús públic una part dels interiors d'illa. Documento2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4392 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde al debat "Preparing for the 21st century: London's future" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Westminster Central Hall, Londres Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Economia Infraestructures Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1487/19960524d_00728.pdf b345aab8a906aedef12c95155c981435 PDF Text Text Ajuntarnent de Barcelona GABINET DE L'ALCAI.DIA Data: 24/5/96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Acte de benvinguda al president de la República de Portugal, Jorge Sampaio, a l'Ajuntament . De cara a l'acte de benvinguda a Jorge Sampaió a l'Ajuntament, es fan avinents els aspectes següents: - Després d'una breu entrevista de l'Alcalde amb Sampaio, es dirigiran plegats al Saló de Cent, on tindrà lloc l'acte institucional de benvinguda a la ciutat en presència de la Corporació Municipal i els representants de la colònia po rt uguesa a Barcelona. - L'ordre de les intervencions és el següent: - Paraules de benvinguda de l'Alcalde (10 minuts aproximadament). Paraules del president de la República de Portugal. - S'adjunta en annex una proposta d'intervenció de l'Alcalde. SAMPBCN.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggereix de tenir en compte la proposta següent: EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA DE PORTUGAL, AUTORITATS, BENVOLGUTS AMICS, ÉS PER A MI UNA SATISFACCIÓ MOLT GRAN REBRE AVUI A L'AJUNTAMENT, JORGE SAMPAIO, EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA DE PORTUGAL, GRAN AMIC DE BARCELONA I AMIC PERSONAL DE MOLTS BARCELONINS. PRESIDENT, US DONEM LA BENVINGUDA A LA CASA DE LA CIUTAT, EN EL SALÓ DE CENT, SEU DEL QUE FOU, EN EL SEGLE XIV, EL PRIMER GOVERN MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA 1 BRESSOL DE LA DEMOCRÀCIA A CATALUNYA. ES UN GRAN HONOR PARA BARCELONA CONTAR CON SU PRESENCIA EN NUESTRA CIUDAD . UNA PRESENCIA, EN SU PRIMER VIAJE OFICIAL A ESPAÑA, QUE ES EL SIGNO DE NUESTRA VIEJA AMISTAD Y DE LA LA DE NUESTROS DOS PAISES . ES UN RECONOCIMIENTO DE LOS VÍNCULOS QUE BARCELONA HA MANTENIDO TRADICIONALMENTE CON SAMPBCN.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PORTUGAL, Y ESPECIALMENTE CON LAS CIUDADES DE LISBOA Y OPORTO. ESTA AMISTAD, QUE HA TENIDO SIEMPRE UNA DIMENSIÓN SENTIMENTAL, ESPIRITUAL, APROXIMADAMENTE FAMILIAR, SE DESARROLLÓ MUY AMPLIAMENTE DURANTE EL MANDATO DEL PRESIDENTE SAMPAIO COMO ALCALDE DE LISBOA . ENTRE BARCELONA Y LISBOA, LOS HECHOS Y LOS COMPROMISOS DEJARON ATRÁS LA RETÓRICA. ES PRUEBA DE ESA NUEVA RELACIÓN LA COLABORACIÓN Y ASESORAMIENTO DE BARCELONA EN LOS PLANES DE REHABILITACIÓN URBANA Y DE INFRAESTRUCTURAS QUE LISBOA LLEVA A CABO EN EL MARCO DE LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DE 1998 . ESTAMOS MUY ORGULLOSOS Y HONRADOS DE PARTICIPAR EN ESTE ENORME PROYECTO DE UNA CIUDAD TAN QUERIDA COMO LISBOA. ESTE MISMO AÑO LA HE VISITADO Y HE TENIDO LA POSIBILIDAD DE CONOCER, DE LA MANO DE SU EXALCALDE Y ACTUAL PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA, EL AMBICIOSO PROYECTO DE MODERNIZACIÓN DE LA I CIUDAD Y LOS CAMBIOS QUE A ESTÁN PRODUCIENDO EN ELLA . HEMOS VISTO EN LISBOA UN FIEL REFLEJO DE NUESTROS SUEÑOS Y NUETSRA AMBICIONES. Snh9P[3CN.N[3[3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ESTÁ MUY CLARO PARA TODOS NOSOTROS QUE EL IMPULSO DE JORGE SAMPAIO HA SIDO CRUCIAL PARA PONER EN MARCHA ESTA TAREA. BARCELONA Y LISBOA SON DOS CIUDADES CONSCIENTES DE QUE PARA ASUMIR LOS RETOS DE LA INTEGRACIÓN EUROPEA ES NECESARIO TRASFORMARSE Y ADAPTARSE PARA COMPETIR EN EL NUEVO CAMPO DE JUEGO QUE ES EL CONTINENTE . CAMBIOS COMO EL QUE SE HA PRODUCIDO EN BARCELONA Y EL QUE SE ESTÁ REALIZANDO EN LISBOA SON UNA MUESTRA DE LA VOLUNTAD DEL SUR DEL CONTINENTE DE CONTRIBUIR A LA CONSTRUCCIÓN DE UNA EUROPA MÁS EQUILIBRADA . EN LOS DOS CASOS, LISBOA Y BARCELONA SON CIUDADES QUE REPRESENTAN DE ALGUN MODO LA REFERENCIA DEL NORTE EN SUS RESPECTIVOS PAÍSES . SON CIUDADES QUE, CON SUS INICIATIVAS, EMPUJAN HACIA EUROPA. POR SU VOCACIÓN EUROPEISTA, EL PRESIDENTE SAMPAIO ES UN FIRME DEFENSOR E IMPULSOR DEL ROL DE LAS CIUDADES Y REGIONES HAN DE TENER EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA . EL PRESIDENTE SAMPAIO CREE EN LA APORTACIÓN QUE LAS CIUDADES PUEDEN HACER A LA CREACIÓN DE UNA CONCIENCIA DE LA CIUDADANÍA EUROPEA, AL IMPRESCINDIBLE NACIMIENTO DEL ALMA QUE EUROPA NECESITA. SAMPI3CN.NF313 �-1/4141,1, 1:11c Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DESDE ESTA CONCEPCIÓN, HEMOS COINCIDIDO DURANTE AÑOS EN LA PROMOCIÓN DE UNA EUROPA DONDE LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES TENGAN UNA MAYOR PRESENCIA EN LA TOMA DE DECISIONES. COMO DIJO EL PRESIDENTE EN SU DISCURSO DE INVESTIDURA " A MODERNA EVOLUÇAO DAS SOCIEDADES E DOS SISTEMAS POLÍTICOS IMPLICA UMA NOVA CONCEPÇAO DAS RELAÇOES ENTRE O CIDADAO E O PODER POLÍTICO . UMA RELAÇAO BASEADA NA INFORMAÇA0 , E NA PROXIMIDADE DA DECISAO POLÍTICA , O QUE IMPLICA NOVAS FORMAS DE PARTICIPAÇAO DEMOCRÁTICA DOS CIDADAOS , AMPLIANDO OS SEUS DIREITOS " ESTOY SEGURO DE QUE LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES TENEMOS, EN LEA FIGURA DEL PRESIDENTE SAMPAIO, UN ALIADO EN LA CAUSA DE LA CONSTRUCCIÓN DE UNA EUROPA QUE TENGA MÁS EN CUENTA LOS PODERES MÁS PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS . BARCELONA —Y ESTOY SEGURO DE QUE LISBOA COINCIDE CON NOSOTROS— APUESTA POR UNA EUROPA CERCANA A LAS PERSONAS Y A SUS NECESIDADES, UNA EUROPA SOLIDARIA Y COHESIONADA, UNA EUROPA, EN DEFINITIVA, QUE TENGA UNA CONCIENCIA Y UN ALMA, UNA EUROPA DE CIUDADANOS, SANIPBCN.NBB �^ ^' Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ES AMB AQUEST ESPERIT I AMB LA CONFIANÇA EN EUROPA I EN LES NOSTRES CIUTATS, QUE REITERO LA BENVINGUDA AL SENYOR PRESIDENT. JORGE, SÉ BIENVENIDO. MUITO OBRIGADO. MUCHAS GRACIAS. SANIPBCN.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4393 Title A name given to the resource Acte de benvinguda al President de la República de Portugal, Jorge Sampaio, a l'Ajuntament Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Política Història Acció política Portugal Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1488/19960613d_00726.pdf dcfbd018cac3d793863767685be3d3b2 PDF Text Text ' Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 13/5/96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr, Alcalde Gabinet (NB) Sopar ofert per l'Alcalde als ambaixadors de la Unió Europea. De cara al sopar ofert per l'Alcalde als ambaixadors de la Unió Europea, se suggereix de tenir en compte: - S'adjunta en annex el programa de la visita dels ambaixadors. - Es preveu que al final del sopar l'ambaixador d'Itàlia i l'Alcalde facin una breu intervenció. - Proposta de paraules: ES PARA MI UNA SATISFACCIÓN DAR LA BIENVENIDA DE NUEVO A BARCELONA A LOS EMBAJADORES (Y ALGUNOS DE SUS REPRESENTANTES ) DE LA UNIÓN EUROPEA. LA ÚLTIMA VEZ QUE TUVE LA OCASIÓN DE COMPARTIR UNA MESA CON USTEDES FUE EL 12 DE DICIEMBRE EN MADRID, EN EL DOMICILIO DEL EMBAJADOR DE DINAMARCA, QUIEN TUVO LA AMABILIDAD DE INVITARME A UN ALMUERZO-DEBATE PARA EXPONER MIS PUNTOS DE VISTA SOBRE EUROPA. FUE EN AQUELLA OCASIÓN QUE LES PROPUSE REALIZAR UNA VISITA A BARCELONA PARA CONOCER DE CERCA LOS ÚLTIMOS CAMBIOS URBANÍSTICOS DE LA CIUDAD ASÍ COMO EXPONERLES LOS NUEVOS PROYECTOS. NQ 6 2_ Amnrrp,,,,,Tur " �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA HA SIDO PARA MI UNA SATISFACCIÓN PODER EXPLICARLES PERSONALMENTE HOY LOS PROYECTOS QUE LA CIUDAD TIENE EN MARCHA ASÍ COMO NUESTRO DESEO DE CONSOLIDAR BARCELONA COMO UNA REFERENCIA EUROPEA Y MEDITERRÁNEA. LOS JUEGOS OLÍMPICOS NO HAN SIDO LA CULMINACIÓN DE UN PROCESO SINO UN PUNTO DE PARTIDA. SIGNIFICARON LA PUESTA EN, PRÁCTICA DE UN MODELO. EL "MODELO BARCELONA", QUE SUPONE LA IMPLICACIÓN, LA COMPLICIDAD, DE TODOS LOS AGENTES PÚBLICOS Y PRIVADOS DE L'A CIUDAD PARA PONER EN MARCHA LA MODERNIZACIÓN Y EL DESARROLLO ES -TRATÉGICO DE LA CIUDAD. 1995 HA SIDO UN AÑO ESPECIALMENTE EUROPEO PARA ESPAÑA. LA PRESIDENCIA ESPAÑOLA HA CONSOLIDADO EL PAPEL DE NUESTRO PAÍS EN LA UNIÓN EUROPEA. SIN DUDA, EL MOMENTO CULMINANTE FUE LA CONFERENCIA EUROMEDITERRÁNEA QUE SE CELEBRÓ EL MES DE NOVIEMBRE PASADO, QUE SUPUSO LA REAFIRMACIÓN DEL PAPEL DE BARCELONA COMO SEDE DEL DIÁLOGO MEDITERRÁNEO, ESTE. HECHO PONE DE MANIFIESTO, UNA VEZ MÁS, LA VOCACIÓN EUROPEISTA E INTERNACIONAL DE LA CIUDAD. BARCELONA LIDERA Y FORMA PARTE DE NUMEROSAS AN41111E2.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ORGANIZACIONES INTERNACIONALES ASÍ COMO DE REDES DE CIUDADES TANTO EUROPEAS COMO MUNDIALES. 1996 SIGUE SIENDO UN AÑO COLMADO DE ACONTECIMIENTOS EN LA VIDA POLÍTICA INTERNACIONAL Y ESPAÑOLA QUE SITÚAN NUESTRO PAÍS EN LA PRIMERA LÍNEA DE LA POLÍTICA EUROPEA. JAVIER SOLANA FUE ELEGIDO SECRETARIO GENERAL DE LA OTAN Y BARCELONA HA TENIDO EL HONOR DE SER ELEGIDA PARA PRESIDIR EL COMITÉ DE LAS REGIONES. COMO YA HE DICHO EN NUMEROSAS OCASIONES, DEDICARÉ MIS ESFUERZOS A LA DEFENSA DE LA CAUSA DE LA EUROPA DE LAS CIUDADES Y REGIONES. DESDE LA PRESIDENCIA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES TENEMOS LA MEJOR OPORTUNIDAD PARA HACER POSIBLE LA EUROPA PRÓXIMA, UNA EUROPA DONDE LAS DECISIONES SE TOMAN LO 'MÁS CERCA POSIBLE DEL CIUDADANO Y, POR ELLO, SON MÁS EFICACES. DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTAMOS LUCHANDO PARA QUE EN LA REVI S IÓN DEL TRATADO DE MAASTRICHT SE INCLUYA UN PLANTEAMIENTO QUE CONSIDERAMOS TAN JUSTO COMO INELUDIBLE PARA EL FUTIJR0 DE EUROPA. AM BU E2 N BI3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE LALCALDIA QUIERO AGRADECERLES DE NUEVO SU PRESENCIA EN BARCELONA Y ESPERO QUE DURANTE ESTA VISITA HAYAN PODIDO CONSTATAR QUE BARCELONA ESTÁ PREPARADA PARA ASUMIR LOS NUEVOS RETOS EUROPEOS. EUROPA NO ES PARA BARCEWNA UNA OBLIGACIÓN; ES UN COMPROMISO, UNA VOCACIÓN Y UN RETO QUE AFRONTAMOS CON VOLUNTAD DE TRABAJO Y CON EL ENTUSIASMO CON QUE LA CIUDAD ASUME TODOS SUS PROYECTOS. MUCHAS GRACIAS. AMBUE2.NI3B � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4394 Title A name given to the resource Sopar ofert per l'alcalde als ambaixadors de la Unió Europea Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Unió Europea Relacions Internacionals Política Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències