104 10 1529 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1356/19931008d_00589.pdf 10cb824c41d8bb79115f5ae3c40fb579 PDF Text Text B a rcelona * 4 Reunión del día n ft ,U(A o ¡La__ ubv 15 L.j\ k UÀ2( rtt P-e/i/oft.41 11148 t k urh kr-CW1i . 1AM It4L4 1 ai" )1, 1 rklic ti 10,4 4 014 \re4A1A-1, Ctlit 4 04/4~ k, 1-3 / Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �-ntibl -Me/ui rm a Reunión ael día an, 17t t/t„,) Ovtia \A.? 'C'LQ Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �koll Mella Barcelona Reunión del día -0°00.11a~5955111(1.441~1112~51 Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit Fet Mella Hoteles �Met[cí Barcelona ..... .••.. Reunión del día Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet __ ce cara 08025 Barcelona España Teléf.: (34) (3) 410 60 60 Reservas: Teléf. directo: (34) f3¡ 439 11 01. He: 321 51 79 Télex: 51638 Conserjería: Fax: 34) (3)i 4 10 77 44 Mete Hoteles : alto ïllvk`e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4262 Title A name given to the resource Obertura de la Delegació de Perpinyà a Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Oficina de Perpinyà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Catalanisme Acció política Territoris Perpinyà Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1447/19950509d_00684.pdf 07b66774d66345aa47ccf62a2b01d118 PDF Text Text OF 09105 '95 18:25 FAX 2212619 0002 E MARAGALL 95 ACTE SECTORIAL D'ESPORTS Cotxeres de Sants 9 de maig de 1995 - Està previst que hi assisteixin unes 300 persones. - Intervindràn Enric Truñó, Rafael Cortés Elvira i Pasqual Maragall intervenció de Truñó se centrarà a explicar l'obra de govem i a exposar els pri . ' • - • • = cíes de cara al futur. - La - La intervenció de l'Alcalde hauria de tenir únicament dos objectius: per una banda insistir en el fet que les propostes que haurà fet ET s'emmarquen en un projecte global de ciutat i de civisme. 1 de l'altra, donar elements i mostres d'optimisme, centrats en la voluntat de Barcelona d'esdevenir capital internacional de l'esport (i parlar del projecte "Sito Pons"). Of'\ r 0,o^ 09/05 '9 18:24 N° TX/RX0010 P.002 � �OF E MARAGALL 95 09/05 '95 18:25 FAX 2212619 @1 003 ^ SIS OBJECTIUS DEL NOSTRE PROGRAMA D'ESPORT PER ALS CIUTADANS Desenvolupar una xarxa de p ro grames i serveis per a tothom, és a dir adreçada a tots els ciutadans i en funció de les seves necessitats i nivell económic. r 2.- Integrar esport i medi ambient, . • rofitant millor tot allò que ens aporta e _' e mar, e .: • es, Montjuïc, Callserola, i els grans parcs. I molt aviat els ris Llobregat i Besòs. I l'impuls de l'ús de la bicicleta com a activitat de salut i civisme. 't frt ^ 3. Fer de i'espo una eina de civisme: mb la promoció i defensa deis clubs 1 de l'a claclonisme espo • per a la difusió d'una cultura esportiva i de valors de progrés i vehicle d'integració social. J 4. Aplicar un pla de qualitat per a la millora deis serveis i la gestió deis equipaments esportius. Ara ha arribat l'hora d'orientar tot l'esforç cap a les activitats de manteniment i getió màxima 5. de les instal•laciorantir la seva qualitat Realitzar un Pla de Manteniment ï Minora i acabar la Xarxa Bàsica amb l'objectiu que les installacions adquireixin el desitjat nivell de qualitat s'adeqüin a les noves demandes deis 9utadans, E Barcelona n síntesi: punt de referèncla dlns l'activitat espo rt iva internacional. CONVERTIR BARCELONA1EN C ACIONAL DÉ A L'ESPORT (DE L'ESPORT DE BASE, DE L'ESPORT PER A THOM I TAMBÉ DELS GRANS ESDEVE ENTS). ___------- / l)()„, i( 1.2 -11k Lk 3 qu,Áf\y,-- '€1 tb'1\ni\ Ce L _2 ^ ^ ^ti ^ ^^^ ^ Uv^^ ÚV 1^^^'^ ^^^^r^ EL , 1 \skt5 ot [:t INFS FRARFR PER LA INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE 09/05 '95h18:24 N° TX/RX0010 P.003 ME �"LA BARCELONA DE L'ESPORT JA ESTÁ AL-MILLOR NIVELL EUROPEU" "EN ESPORTS, BARCELON JA ÉS CAMPIONA" "HEM GUANYAT LA BATALL DE LA QUANTITAT: SOM MB MÉS 1 MILLORS LA CIUTAT EUROPEA INSTAL•LACIONS ESPORTI ES. ESTEM MOLT PER DAMUNT DE LA MITJANA" "EL NOSTRE PROGRAMA DE FUTUR ÉS UN PROGRAMA QUE ENTEN L'ESPORT COM UNA NECESSITAT BÁSICA MS, COM UN ELEMENT TOTALMENT NECESSARI EN UNA CIUTAT ON DOMININ ELS VALORS D L CIVISME, ON DOMININ ELS VALORS DE RESPECTE I PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT". "HEM GUANYAT TAMBÉ E QUALITAT: HEM P , SAT . DE SER LA CIUTAT DE LES PISCINES, A SER, AMBE, LA CIUTAT DELS CAM' ' S: A NCHEZ VICARIO, CONXIT LBERTO BERSATEGUI, ALBER S, I TANTS ALTRES, HAN DUT EL O • E NA AMUNT I ENFORA DE LA CIUTAT' Í- NOSTRE REPTE MÉS IMMED AT ÉS CONVERTIR BARCELONA EN CAPITAL 1 TERNACIONAL DE "EL AQUEST ÉS EL PROJ CTE DE L'AMIC SITO PONS: FER QUE BARCEL• A SIGUI SEU DE REFERÈNCIA PER A Q ` • NS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS DE CARÁCTER TERNACIONAL. L'ESPORT. ó (ÁA9 %ti 1-Q<uum,7- kJ--/ ^--^ ^. __.. ^ z^! a^ N_ ' f-inftJ ti Li /vrt ,;, (,^nn rn-1--4Q ),, 09/05 'ç 5 18:24 N° TX/RX0010 �09/05 95 18:25 FAX 2212619 OF E YARAGALL 95 t^^^-- Ú j1t, ,^ Ú, -v I/ ;_ f ^ 004 i11-g ^s L'ESTADI, E PALAU SANT JORDI, EL CIRJCUIT DE MONTMEL EL TROFEU CCIMTE DE GODÓ, SON LA NOSTRA CARTA DE PRESENTACIÓ I EL NOSTRE MILLOR AVAL." "PERÒ AQUEST OBJECTIU NO TINDRIA SENTIT SI NO ES PRESENTÉS AL COSTÀT D'UN ALTRE DE MÉS AMBICIÓS ENCARA: QUE BARCELONA ESDEVINGUI LA CAPITAL DE L'ESPORT POPULAR. LES NOSTRES CURSES, LES NOSTRES BIICLETADES, LA NOSTRA TRADICIÓ EN ESPORT ECOLAR, LES NOSTRES NEDADES COL-LECTIVES L'EXPERIÈNCIA QUE ESTEM ENDEGANT A L'ESTADI, ETC. CONFIRMEN CIUTADAN ÉS L'ADEQUADA, QUE LA TEMPERATURA CIUTADANA MÉS DISPOSATS QUE ELS BARCELONINS QUE MAI A PRACTICAR L'ESPORT 1 EL CIVISME. " 09/05 '9 5 18:24 N° TX/RX0010 P.004 ■ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4353 Title A name given to the resource Objectius Programa d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Infraestructures Competitivitat Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2567/19840302d_00032.pdf 687c0eadd4932b65f32855a429b2403d PDF Text Text "OBRIR CATALUNYA AL MÓN" VERSIÓ RESUMIDA DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA EL 2 DE MARÇ DE 1984, A GIRONA, EN EL MARC DEL CICLE "ELS GRANS REPTES DE LA CATALUNYA DEL FUTUR". �Darrerament s'ha tornat a parlar dels greus perills que está corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tri bunes s'ha tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país es troba en un moment particularment difícil de la seva história. Se'ns vol fer creure que som ara en una situació que és més greu que la que viviem fa uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant. Davant d'aquesta tendència al pesimisme i a la lamentació vull comunicar un misatge d'optimísme i d'il.lu sió. El país passa per un moment de frustació que és evident però aquesta frustació és circumstancial. Es un pessimisme que es deriva del fet que només una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país. �Z El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt/ particularment en aquests moments de'campanya electoral fa dificil veure les coses amb serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu. El pais té dues opcions molt clares. O bé tancar-ser protegir-se de les influències exteriors, esforçar-se en la purificació pròpia i obssersionar-se en la recerca de les essències propies. Aquesta és la fórmula que ens pro posa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'ober tura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confian 9a i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el que el seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguinque sigui. La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacio �3 nats, és una opció immovilista. Es una opció que permet tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacio nalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perqué és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que admi nistra benediccions i anatemes. La segona opció, la que suggereix que el pais, la nació si voleu, és el que els seus homes volen que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament, es recolza en el passat peró que assumeix l'evolució impo ssada pels canvis que es van produint en les relacions socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen en el país i, també - per qué no?, de confiança en la pròpia història del país, en el seu llegat cultural, en el geni del país. Es una opció essencialment democràtica, que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engresca �4 dora que pot movilitzar novament les energies del país, perquè no és excloent i admet molt diverses actituds po lítiques. Estem vivint en aquests moments sota l'apoteosi d'una obssessió essencialista, sota la imposició d'un na cionalisme que pretén mantenir el país en un estat perma nent de tensió. L'amenaça exterior es conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge. �Aquest sí que , és un gran perill per a Catalunya una amenaça quines conseqüencies ja hem començat a copsar. No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que són com voldriem que fossin. Perqué ni les coses són com abans -per a dir-ho ras i curt- ni es viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el que s'ha fet en molts casos; que és el que se'ns recomana des de les intàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar com nacionalisme de frigorífic. No ens podem enganyar a nosaltres mateixos. Cal que treballem el país auténtic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem (canviar si som honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà, no n'hem de dubtar el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país. �Perquè és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fins i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura. Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la Península molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va durar set o vuit anys, potser deu, peró s'ha acabat. I és molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llibre tan fonamental com "L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme" Max Weber. �Pensem ara en l'orgull que ens produïa també la nostra relació privilegiada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats euro- peas fossin més nombrosos que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Aixo també s'ha acabat . Podriem dir que l'equilibri no es tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents communicacions per autopista. Però s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-Paris, Madrid-Brussel.les, o Madrid-Ginebra no són ja, de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge moltes decisions seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de marginalitat s'agreujarà. No ens queda més opció que forçar la nostra presència en els llocs on es prenen les decisions i,sobretot, tenir en compte les realitats del moment. Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la via no de negar el que /són. Es lamentable perdre un tren per arribar tard però encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de que el tren està a punt de passar. En aquest moments, el tren que està a punt de passar a davant nostre és el tren de contruir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa que s'esta vivint ara al continent, precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de l'empobriment del Tercer Món. Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan barroeramert s 'ha presentat amb la pretesa &ntitesí1 Brussel.les �l'enyorança d'una Europa del boom que., ara per ara, no existeix. Es important remarcar quins són els autèntics valors d'Europa. Són uns valors que van més enllà dels valors del mercat. Són els valors del pluralisme i de la convivència sobre un territori molt limitat de les més diverses opcions polítiques i de llegats historics i culturals divergents. Catalunya és avui una realitat urbana. Es normal, per tant, que el país rebutgi periòdicament els intents de reconversió ruralista i pairalista. Catalunya és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructuració i integració, però amb una fesomia cada cop mes configurada segons aquest model. El sistema català de ciutats és una subsistema del sistema europeu de ciutats. Es per aquesta banda per on Catalunya pot trobar una via d'incorporació a Europa que li permeti, al mateix temps, jugar un paper capdavanter i original. Però és fonamental entendre que connectar amb Europa no vol dir només el foradament del Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via europeu. Vol dir que el sistema català de ciutats ha de ser un sistema europeu. I això implica una visió urbana, una cultura urbana sincronitzable amb les cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el debat cultural del continent1 llençar-se a competir amb les ofertes de tota mena que es fan des de totes les metropolis d'Europa. Es un camí que exigeix, per damunt de tot,la incorporació dels valors culturals i polítics europeus, no en el nivell de la retòrica sinó en el dels fets. �9 Per tant, es una via que reclama actituds que són inseparables de la cultura urbana, com el gust pel debat, l'estimació de la pluralitat, l'interés per les avant -guardes i el rigor en l'administració. �lo Potser un dels trets que resulten més decebedors de la situació que vivim és l'absència del debat públic que és característic de les democrácies occidentals. Darrerament, per la pressió de la campanya electoral, s'ha suscitat una certa discusió entorn d'alguns temes de caràcter polític. Però el debat que necessita un país modern i pluralista hauria d'incloure molts més centres d'atenció que els d'incidència política directa, que els que afecten els meca nismes de representació política. Estem construint les inttucions del pais i ho fem 1r- sense debatre practicament res. So- bre q " uestions de tanta importància com el tercer canal, la policia autonòmica o els ajuts a la premsa, el debat ha :restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més, com que qualsevol proposta ens ve inevitablement qualificada com a "model català" -el "model català" de policia, el "model català" de televisió...- la discussió tendeix a inhibir-se. Només els molt insensats s'atrevirien,ainterrogar o a interrogar -se sobre tants models catalans. �^1 Però si al Parlament de Catalunya hem patit d'una pobresa de debat molt preocupant, encara és mes aguniosa la manca de discussió en els mitjans de comunicació. No volia parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la pressió que hi ha hagut per reduri-la encara més. Hi ha una qüestió d'ordre més general que té una incidència més profunda en la fesomia que està adquirint el particular règim polític de Catalunya. Em vull referir a una sacralització de l'activitat pública que no té res a veure amb el legítim respecte que s'ha de mantenir envers les institucions democrátiques. Aquesta sacralització ha desterrat del nostre Parlament l'atac polític, lgironia, la pressió sostinguda, les revelacions escandaloses es a dir les fórmules que han caracteritzat tots els parlament de l'Occident democrà- tic. El nostre Parlament és ara la cambra més avorrida d'Europa. �Aquesta irrealitat del debat té l'arrel en la concep ció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generalitat ha tingut l'habilitat d'imposar a,^l'opinió pública del país. Les administracions públiques ¡. segons aquesta concepció, es constitueixen en dos grans grups: la de la Generalitat, que ara per ara assumeix una mena de representació apolítica de les essencies nacionals, i les altres, que són administracions contingents. El corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar. La crítica de l'administració de la Generalitat és poc aconsellable pel que suposa -inevitablement- de crítica de les institucions d'autogovern. La crítica de les altres ad ministracions és possible pel fet de la seva radical contin gència. Les conseqüencies d'una aital distinció són molt greus i s'etltan veient cada dia en la probresa i fins i tot surrealisme d'alguns dels debats apuntats. La manca de crí tica està condunt a deficiències operatives serioses i, el �l^ L'estrategia que ha mantingut fins ara el govern de la estrategia Generalitat és una/que condueix directament a la contradicció. Pot donar als partits conservadors que han estat governant Catalunya durant els darrers quatre anys algun avantatge a curt termini però és un camí sense sortida. Un govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se. Son dues actituds contradictóries . Tots els governs, des del central fins als municipals, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Però governar i ploriquejar no és compatible. Tampoc és compatible omplir-se la boca amb expressions tan contundens com "l'obra de govern" i renunciar al mateix temps a alguns dels elements que són components essencials de tot govern modern. Ens voldriem referir, per exemple, a la fiscalitat i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màxima tolerància en l'exercici de les seves facultats coactives. Però un govern no pot -i menys un govern d'una Catalunya que no ha tingut govern durant segles- renunciar d'una manera genè ica a la imposició tributaria i meny encara donar suport -com ha fet d'una manera molt poc dissimulada- a accions de boi cot de l'activitat fiscal, d'una altra administració. Si un govern abandona, o fa veure que abandona, l'exercici de les seves facultats impositives deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom més proxim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Monaco o d'una illa-paradís fiscal, però deixa de ser un govern modern. �1 L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article 37.3 que l'Administració de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de funcions". Fins i tot els intèrprets de l'Estatut més donats a re marcar tots aquells aspectes que reforçarien la posició defla 4 Ge-=re-z-tziá ^tat opinen que els principis estatutaris descarten l'opció d'un go- vern centralitzat o bé un sistema administratiu concentrat. La realitat de la confrontació administrativa que s'ha viscut a Catalunya en els darrer quatre anys ha contradit les previsions de l'Estatut. Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentra ció, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver coordinació s'ha produït, amb massa freqüència, 'invasió funcions locals. de les s �14 No es tracta de fer unes lamentacions genériques. Hi ha hagut exemples ben concrets de la desviació estatutària que s'ha produït. Són fets ben concrets que no es poden cobrir amb l'us reiterat de cortines de fum. Parlem primer del fracàs descentralitzador. No n'hi ha prou amb la persistent retórica ctSfy .e'.-tia ruralis- ta- i l'actitud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitzat que no acaba de lligar amb la versió oficial que ens suggereix una terra neta i verge. De fet, es absolutament impossible descentralitzar quan la vida política catalana va desenvolupant-se amb una producció de lleis tan minsa. Si comptessim les lleis que han estat fruït de la voluntad consensuada d'institucionalització del país ben poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la Generalitat ha evi tat d'entár en un camí que no podía controlar. Es normal, per tant, que a través de la via del decret, haguem assistit a una actuació governamental absolutament centralitzada. �I7 No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat convertint-se en unes oficines administratives de nivell molt baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fins i tot alguns dels organs de l'Administració periférica de l'Es tat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt con tingut polític. Peró l'actuació centralista i centralitzada ha estat tapada per una allau de retórica i un devesall de visites. �!3 Fets de tanta trascendència política com la concessió de llicéncies de freqüència modulada o l'atorgament dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita, des del centre mateix del poder, a la Plaça de Sant Jaume. El propi president de la Generalitat ha reconegut aquesta mateixa setmana la manca de descentralització. Ha ad més que si ha d'anar peró ha vingut a dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el perill de laminació de la Generalitat que assegura que existeix en aquest s moments. No és molt exessiu, molt arriscat, fins i tot irresponsable acusar d'afany laminador uns ajuntaments que governen amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya ? Com es pot acusar de voluntad laminadora uns Ajuntament que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions ?. No hi ha hagut coordinació de funcions. Els ajuntaments de Catalunya s'hantrobat amb una reiterada invasió de les seves competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiència curta i costosa o bé el de les increibles oficines de benestar social. 7: �1^t Els exemples de l'actitud divisionista que s'ha es tat fomentant ens venen a le memòria sense dificultat. Tenim ara -se'ns ha dit- una Catalunya catalana i una altra que probablement no ho és tant. Es normal, si partim d'aquesta concepció global tan maniquea que les iniciatives partidistes i divisionistes hagin proliferat. Una part minoritària del país s'ha arrogat el dret de jujtjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i, consequentment, el de proposar-ne les corresponents alternatives "catalares".. I d'aquesta manera hem anat complicant la construcció del país, encarint la seva ad ministració i reduint-ne el rendiment, i, el que encara és més greu, arisolidant la divisió i fomentant l'absten ció de la meitat del país. Alguns exemples són ben significatius. S'havia acon seguit posar en marxa un procés consensuat per a la crea ció de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntaments amb una població represen �20 tant del 85% del poble de Catalunya. Doncs bé, va ser ne cessàri trencar el procés i inventar una alternativa "ca talana ". �2^ El mateix ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produït en els anys de la transició destacava en els últims anys una creixent corresponsabilització dels Ajuntaments en les tasques de foment i protecció de la seguretat ciutadana. Ha estat una activitat que s'ha extès tan considerablement perque hi ha hagut una insistent petició ciutadana en aquesta direcció. I els Ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials, en la contralació de personal i en la formació dels seus cossos de policia municipal. Semblava raonable esperar d'una administració nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'efi ciència. Hauria estat lògic que s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les administracions municipals. En realitat, teniem ja a Catalunya més escoles de policia del compte, disposavem d'uns efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable. Aqui també, però,es va optar per la duplicació. Per la formulació d'una alternativa "catalana". Per la creació de cap a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de moment, es planteja com funcions gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals. �21 Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern que ha basat la seva estratègia politica en la confrontació permanent amb el govern central trobi tan sorprenent que uns governs municipals faciri sentiP la seva veu i denuncien el que estimén que són invasions del seu ámbit de competèn cies. �23 Hi ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana, que fa impossible la movilització de les energies del pais, de l'energia, l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de dues mesures per a valorar i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país. Com es pot empènyer un pais en un moment desiciu com el que estem vivintsi només comptem amb una part de la seva comunitat humana ?. Aquesta és la trista realitat. Mig país, pot- ser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell administratiu sense sentir-se'n integrat. �211 El problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vis tes a aconseguir el rendiment de la gestió a que tenen dret els ciutadans d'aquest país. �25 La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador , per una movilització que du gui la gent jove als llocs de responsabilitat, per la confiança que no ens faci temer constantment pel fracás dels nos tres esforços, per una il.lusió que ensfaci treballar amb constàn cia i ens susciti idees i camins innovadors, per un rebuig de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil acompanyada d'atreviment, d'imaginació; pel vot de confiança a la nostra pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut d'altres terres, per prendre part en la tasca de modernització d'Espanya, per la nostra presència activa a Europa i el món, pel patriotisme que es deriva de la participació. El nostre repte està a demostrar que el que és bell, movilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser també, és, sens dubte, més eficaç. �6 MAR, En el marc' del cicle «Els grans reptes de la Catalunya del futur», l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar a Girona una interessant con/erencia que resumint en aquesta tribuna d'opinió Obrir Catalunyä al món (I) çi antítesi Brussel.les o Managua. La proposta d'altes nativa és ful.laç i es basa en l'enyorança d'una Eurt pa del boom que, ara per ara, no existeix. Es important remarcar quina són els autèntics vt lo ra d'Europa. Són uns valors que van més enllà de valora del mercat. Són els valors del piuralisme i d la convivència sobre un territori molt limitat de te més diverses opcions polítiques i de llegats històric i culturals divergents. ARRERAMENT s'ha tornat ,a parlar dels greus perilla que està corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tribunes s'han tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país es troha en un moment particularment dificil de la S. aJ histúria. Se'ns vol fer creure que som ara en una situació que és més greu que la que vivíem fa uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant. D Catalunya és aval una realitat urbana. Es norma per tant, que el pais rebutgi periòdicament els ir lenta de reconversió ruralista i pairalista. Cataluny és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructura ció i integració, perd amb una fesomia cada cop mé configurada segons aquest model. Duvant d'aquesta tendència al pesimisme i ala lamentació vull comunicar un missatge d'optimisme i d'il.lusió. El país passa per un moment de frustració que és evident pera aquesta frustració és circumstancial. Es un pessimisme que es deriva del fet que només una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país. El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt particularment en aquests. moments de procampanya electoral, fa difícil veure les coses amb serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu. El país té dues opcions molt clares. O bé tancarse, protegir-se de les influències exteriors, esforçarse en la purificació pròpia i obsessionar-se en la recerca de les essències pròpies. Aquesta és la fórmula que ens proposa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'obertura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confiança i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el que els seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguin que sigui. La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacionals, és una opció immovilista. Es una unció que permet tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacionalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perquè és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que administra benediccions i anatemes. / / r o 1rk I 1 't La segona opció, la que suggereix que el país, la nació si soles, és el que els seus homes voten que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament, es recolza en el passat però que assumeix l'evolució impossada pels canvis que es van produint en les relaciona socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen en el país, i també —per què no'!— de confiança en la pròpia història del país. cn el seu llegat cultural, en el geni del pais. Es una opció essencialment democràtica, que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engrescadora que pot movilitzar novament les caerpies del país. perquè no és excloent i admet molt diverses • actituds polítiques. •stem vivint en aquests moments sota l'apoteosi d'una obsessió essencialista, sota la imposició d'un nacionalisme que pretén mantenir el país en un estat permanent de tensió. L'amenaça exterior és conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge. Aquest sí que és un gran perill per a Catalunya, una amenaça quines conseqüències ja hem començat u copsar. No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que són com voldríem que fossin. Perquè ni les coses són com abans —per a dir-ho ras i curt— ni és viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el fet que s'ha fet en molts casos: que és el que se'ns recomana des de les instàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar corn nacionalisme de frigorífic. No ens podem enganvar a nosaltres mateixos. • El sistema català de ciutats és, segona Maragall, una subsistema del sistema eurupeu de ciutats Cal que treballem el país autèntic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem canviar si som honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà, n n'hem de dubtar, el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país. Perque és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa, la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fina i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura. Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la península molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va durar set o vuit anys, potser deu, però s'ha acabat. I és molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llib re tan fonamental com «L'ètica protestant i l'esperit del capitalismes Max Weber. Pensem ara en l'orgull que ens produia també la nostra relació priviléjliada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats europees fossin més nomhroses que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Això també s'ha acabat. Podrlem dir qee l'equilibri no és tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents comunicacions per autopista. Perd s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-París, Madrid-Brussel.les, O MadridGinebra no són ja. de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge, moltes decisions seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de marginalitat greujare. Nu ens quema tnés opció que forçar la nostra presència en els Iiocs on es prenen les decisions i, sobretot, tenir en compte 'les realitats del moment. Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la vida de negar el que no són. Es lamentable perdre un tren per arribar tard perd encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de què el tren està a punt de passar. En aquests moments, el tren que està a punt de passar a davant nostre es el tren de construir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa que s'està vivint ara al continent. precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de I'entpuhriment del Tercer Món. Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan harroerament s'ha presentat amb la pretesa El sistema català de ciutats és una subsistema dt sistema europea de ciutats. Es per auuesta banda per on Catalunya pol trc bar una via d'incorporació a Europa que li permet al mateix temps, jugar un paper capdavanter i orig nal. Però és fonamental entendre que connecta amb Europa no vol dir només el foradament da Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via et. ropeu. Vol dir que el sistema tatalà de ciutats ha d ser un sistema europeu. 1 això implica una visió m bava, una cultura urbana sincronitzable amb k cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el de hat cultural del continent, llençar-se a competí amb les ofertes de tota mena que es fan des de tole les metrópolis d'Europa. Es un camí que exigeix per damunt de tot, la incorporació dels valors cultt. rals i politics europeus, no en el nivell de la retòric sinó en el dels fets. Per tant, és una via que reclama actituds que só inseparables de la cultura urbana, com el gust pe debut. l'estimació de la pluralitat, l'interès per le avant-guardes i el rigor en l'administració. Potser un dels trets que resulten més decebedor de la situació que vivim és l'absència del debut pú blie que és característic de les democràcies Deciden tuls. Darrerament, perla pressió de la campanya clac toral, s'ha suscitat una ce rta discusió entorn d'al guns temes de caràcter polític. Però el debat que ne cessita un país modern i pluralista hauria d'inclour molts més centres d'atenció que els d'incidència pe Mica directa, que els que afecten els mecanismes d representació politica. Estem construint les institucions del país i ho fem sense debatre pràcticament res. Sobre qüestions de tanta importància com el tercer canal, la policia autónoma o els ajuts a la premsa, el debat ha restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més. com que qualsevol proposta em ve inevitablement qualilicada com a «model catalán —el «model català" de policia, el « model català« de televisió...— la discus. sió tendeix a inhibir-se. Només els molts insensat s'atreverien a interrogar o a interrogar-se soben tants models catalans. Pera si al Parlament de Catalunya hem patit d'u na pobresa de debut molt preocupant: encara és mé aguniosa la manca de discussió en els mitjans de co municaciú. No voldria parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la pressió que h ha hagut per reduir-la encara Inés. Hi ha una qües tió d'ordre més general que té una incidència mé profunda en la fesomia que està adquirint el particu lar règim politic de Catalunya. Em vull referir a unt sacraliteació de l'activitat pública que no té res veure amb el legítim respecte que s'ha de ntanteni' .envers les institucions democràttques..Aquesta sa cralització ha desterrat del nostre Parlament ratat politic. lu ironia. la pressió sostinguda, les revela eions escandaloses, és a dir, les fórmules que han ca racteritzat tots els parlaments de l'Occident demo acàcia. El nostre Parlament és ara la cambra més avorti da d'Europa. Pasqual Maragall í Mira .-11, <Me de Barcelona �1 1 Ir11t. INV ^ M w. Obrir ("ala/iiiira al »16n (i II) QUESTA irrealitat del debat té l'arrel en la concepció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generait,t ha tingut l'habilitat d'imposar a l'opinió públi..I del país. Les administracions públiques segons Aquesta concepció, es constitueixen en dus grans cups: la de la Generalitat, que ara per ora assumeix ,na meno de representació apolítica de les essències ,ecionals. i les altres, que són administracions conn entl. A proposar-ne les corresponents alternatives "catala res". I d'aquesta manera hem anat complicant I: construcció del país. encarint la seva administració reduint-ne el rendiment i, el que encara és més greu consolidant lu divisió i fomentant l'abstenció de It incita del pais. • Alguns cteinples són ben significatius. S'havir conseguit posar en manta un procés consensual pe a la creactu de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntament> ;unh una pohlació representant del 85% del noble& Catalunya. Dones hé, va ser necessari trencar e procés i inventar una alternativa "catalana" LI ntatcis ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produit en eh ara s de la transició destacava en els últims anys una creixent curresponsabilització dels ajuntaments en Ics tasques de fument i protecció de la seguretat cita !adona. lla estat una activitat que s • ha estès lar considerablement perquè hi ha hagut una insistent penen') ciutadana en aquesta direcció. I els ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials. en la contratació de personal i en la formació dels seus cossos de polia eia municipal. 1.1 corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar. I o critica de l'administració de la Generalitat és +c aconsellahle pel que suposa —inevitahlementle critica de les institucions d'autogovern. La crítica l.c les altres administracions és possible pel fet de la esa radical eontingencia. I es conseqüencies d'una anal distinció son muls cus s'estan seient cada dia en la probresa i fins i n surrealisme d'alguns dels dehals apuntala. La nuca de critica està conduint a deficiències opera,s es serioses. i el que encara és pitjor, anul.len tota ossiMitas d'anàlisi racional del fenomen de l'admnstració pública i. per tant, la seva reforma i milor;iillent. L'estratègia que ha mantingut fins ara el Govern .lc lat Generalitat és una estratègia que condueix diestament a la contradicció. Pot donar als partits .unservadors que han estat governant Catalunya Jurant els darrers quatre anys algun avantatge a :art termini perd és un camí sense sortida. Ln govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se. Són dues actituds contradictòries. Tots els governs. des del central fins als municipis, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Perb governar i ploriquejar no és compatible. Tampoc es compatible omplir-se la boca amb exressiuns tan contundents com «d'obra de governs i renunciar al mateix temps a alguna dels elements .Iue són components essencials de tot govern modern. Ens voldríem referir, per exemple, a la ftscali:at i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màsima tolerància en l'exercici de les seves facultats :oactises. Pera un govern no pot —i menys un go•crn d'una Catalunya que no ha tingut govern dutaxi segles— renunciar d'una manera genèrica a la imposició tributària i menys encara donar suport —ennt ha fet d • una manera Inolt poc dissimuladanccuins de hoieut de l'activitat fiscal, d'una ultra Ami nisl raciO, Si un govern abandona, o fa veure .tuc abandona. l'exercici de les seves facultats imposti,es deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom més prílsim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Mónaco o d'una illa-paradís fiscal, pera deixa de ser un govern modern. L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article ? que l'.\dntinistraciú de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, slesconeentraciú i coordinació de funciona». I ins i tot. els intèrprets de l'Estatut més donats a remarcar tots aquells aspectes que reforçarien la posieii, del Consell Executiu opinen que els principia estatutaris descarten l'upció d'un govern centralitzat o hé un sistema administratiu concentrat. La realitat de la confrontació administraiva que s • ha viscut a Catalunya en els darrers quatre anys ha contradit les previsions de l'Estatut. Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentraciú, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver coordinaciú s'ha produit, amb russa lregüi noia. invasió de les funcions locals. No es tracta de fer unes lamentacions genèriques. IIi ha hagut exemples hen concrets de la desviació estatutaria que s • ha produit. Són fets hen concreta que nu es poden cobrir; uth l'ús rci,erat de cortines de lunt tricot primer del fracàs descentralitzador. No n'hi h, prou amb la persistent retòrica ruralista i l'a ct itud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitiat que no acaha de lligar altab la versió olieia! que ens suggereix una terra neta i verge. De I'et. és ahsolutament impossible descentralitlar qu.ul hi sida política catalana va desenvolupantse :mil) una producció de lleis tan minsa. Si comp. fóssim les lleis que han estat fruit de la voluntat con- sensuada d'institucionalització del país ben poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la (ienertli{al ha evitat d'entrar en un camí que no podia controlar. Es normal. per tant, que a través de la via del decret. haguem assistit a una actuació governamental ahsolutament centralitzada. No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat consertint-se en unes oficines administratives de nivell moll baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fina i tot alguns dels organs del • Adnlinistració periférica de l'Estat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt contingut politic. Perú I'actuacis, centralista i centralitzada ha estat tapada per una allau de retórica i un devesall de visites. Feu de tanta trascendencia política com la concessió de llicències de freqüència modulada o I'atorpiticitt dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita. des del centre mateix del poder,.a la Plaça de Sant la unte. El propi president de la Generalitat ha reconegut aquesta ntalci.sa setmana la manca de descentralització. fia adntés que si ha d'anar però ha vingut a dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el perill de Luninació de la Generalitat que assegura que existeix en aquests Iltolttents. No és molt excessiu, moll arriscat, fins i tol irresponsable acusar d'afany laminador una ajuntaments que governen amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya? ¿Com es pot acusar de voluntat h u ninadora uns ajuntaments que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions? No hi ha hagut coordinació de funciona. Els ajantmncnts de Catalunya s'han trobat una reitereada invasió de les seves competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiencia curta i costosa o bé el de les increíbles oficines de henestar social. lis exemples de l'actitud divisionista que s'ha natal !intentant ens venen a la memòria sense dificultat. I enint ara —se'ns ha dit— una Catalunya catalana i una ultra que probablement no he és tant. Es normal, si partim d'aquesta concepció global tan in:miquea que les illieiatives parlidisles i divisionisIcs hagin proliferat. Una part minoritària del país ha arrugat el dret de jutjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i- consegüènunent, el de Semblava raonable esperar d'una administració nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'eficiència. Hauria estat lògic quo s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les administra: tions municipals. En. realitat, teníem ja a Catalunya més escoles de policia del compte, disposàvem d'uns efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable. Aquí també, petó, es va optar per la duplicació.. Per la formulació d'una alternativa "catalana,r. PeC, la creació de cap a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de moment, es planteja conc funciona que gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals. Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern que ha basat la seva estratègia política en la confrontació permanent amb el Govern central trobi tan sorprenent que uns governs municipals facin sentir la seva veu i denunciin el que estimen que són invasions del seu àmbit de competències. lli ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana. que fa impossible la mobilització de les energies del país, de l'energia. l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de ducs mesures per a valorar i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país. ¿Grill es pot empènyer un país en un moment decisiu eons el que estem vivint si només comptem amb una part de la seva; comunitat humana? Aqueslii es la trista realitat. Mig país, potser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell administratiu sense sentir-se'n integral. LI problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vistes a aconseguir el rendiment de la gestió a què tenen dret els ciutadans d'aquest país. La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador, per una movilitatciú que dugui la gent jove als llocs de responsahilital, per la confiança que no ens faci temer constantment pel fracàs dels nostres esforços, per una il.lusió que ens faci treballar amb constància i ens susciti idees í camins innovadora. per un rebuig de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil aeontpanyuda d'atreviment, d'imaginació: pel vot de confiança a la nostra pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut d'altres terres. per prendre part en la tasca de modernització d'Esp;mya, per la nostra presència activa a Europa i el mon, pel patriotisute que es deriva de la participaciti. LI Il ustre repte està a demostrar que el que és bell, ntuvilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser (a nille. és. sens dubte, més eficaç. Pasqual Maragall iMira Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Obrir Catalunya al món Subject The topic of the resource Catalunya Globalització Relacions Internacionals Planificació Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Abstract A summary of the resource. Versió resumida del discurs pronunciat per l'excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona el 2 de març de 1984, a Girona, en el marc del cicle "Els grans reptes de la Catalunya del futur". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-03-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/666/oda-inacabada.jpg b2b36c1cb2909a65782c4101a0abd821 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oda inacabada. Memòries Subject The topic of the resource Biografia Maragall Mira, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available La Magrana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. L'alcalde olímpic i president de la Generalitat del canvi descriu i analitza en aquest llibre el conjunt de la densa trajectòria humana i política sense defugir-ne cap aspecte, inclosa la prematura finalització del seu mandat després de l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia o la seva lluita actual contra el mal d'Alzheimer. El llibre arranca amb una vibrant narració de la infantesa i adolescència del nét de Joan Maragall, s'endinsa en la seva joventut de militància política clandestina sota el franquisme i els viatges d'estudis als Estats Units, abans de desembocar en l'arribada al poder municipal democràtic i el procés de vigorosa transformació de Barcelona. Abandonada l'alcaldia després de 14 anys al càrrec que van marcar època, Pasqual Maragall relata la voluntària travessia del desert durant el període de residència a Roma com a professor universitari, abans d'assumir la responsabilitat electoral de disputar la presidència de Catalunya a Jordi Pujol, la victòria en vots a la primera ocasió i l'arribada al càrrec autonòmic a la segona, pocs mesos abans de la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero. Entre la biografia personal i les memòries polítiques, amb passió, sentit crític, capacitat d'anàlisi, tendresa i humor, Pasqual Maragall ha escrit la història d'un període crucial de salt endavant del país, viscut des del pont de comandament. Maragall, personatge clau de la política catalana i espanyola dels anys seixanta ençà, ha lliurat un llibre important, necessari per ajudar-nos a comprendre la nostra història més recent. Has Version A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource. En castellà, ISBN: 9788498673135 Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 9788498673722 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2840/20010215_LaFactoria_Oportunidad_y_reto_para_Catalunya_PM.pdf 63ff6034193db251cd4eb17ffdb32683 PDF Text Text Oportunidad y reto para Catalunya Pasqual Maragall i Mira Amigas y amigos, buenas tardes a todos. Ya hace tiempo que comentamos, con algunos compañeros de partido y de grupo parlamentario, la necesidad de que realizara una conferencia sobre inmigración, reflexionando en voz alta y explicando nuestra posición en materia de inmigración. Diversas circunstancias y noticias que se han producido últimamente (algunas bastante desgraciadas, por cierto), han puesto, todavía, de más actualidad el tema de la inmigración extranjera. Particularmente, la inmigración extranjera que procede de países que no forman parte de la Unión Europea. Pero quiero comenzar aclarando que mi conferencia de hoy no es, en absoluto, una intervención precipitada por los hechos ni, menos todavía, improvisada. Y tampoco querría que fuera entendida como una respuesta a ningún hecho o posicionamiento ideológico de nadie. Nosotros hace tiempo que propugnamos, y creo que lo hemos defendido con coherencia, de palabra y con los votos, que por encima de todo, lo que necesita nuestro país es reflexionar con serenidad sobre un fenómeno que aquí es relativamente nuevo. Hacer propuestas innovadoras pero asumibles, e intentar actuar coordinadamente desde el consenso. También desde la discrepancia, si es necesario, naturalmente. Pero, fundamentalmente, desde el diálogo y el acuerdo político. Nos jugamos mucho. Y tenemos la obligación de hacerlo bien. Estamos viviendo uno de los períodos de prosperidad y libertad más largos de toda nuestra dilatada historia. Y tenemos que actuar con prudencia para preservar lo que tenemos. Esto no significa que no tengamos que estar abiertos a las nuevas realidades y a lo que nos viene de fuera, sino todo lo contrario. Debemos asumir que estamos en un momento, no solo de grandes cambios, sino una época en que todo evoluciona a gran velocidad. Y, por tanto, debemos tener muy claros qué valores debemos preservar. Para mí, dicho ahora muy esquemáticamente, tres valores por encima de todo: la igualdad, la cohesión y la convivencia. Ya me referiré con más detalle, pero no quiero entrar en materia sin resaltar antes que estos tres valores, contrariamente a lo que a veces se insinúa, son completamente compatibles con los procesos migratorios. Y que si alguna vez tenemos la sensación de que la supervivencia de alguno de estos valores puede estar en peligro, naturalmente, no será responsabilidad de los últimos que han llegado. �A veces pienso que la convivencia es como una copa de cristal tallado, de Murano, por ejemplo. Una pieza única. Que no se puede tasar porque no hay dinero suficiente para pagarla, y que la hemos guardado celosamente hasta hoy poder pasarla a las generaciones venideras. Pero la copa es muy frágil, no nos engañemos. Y no podemos jugar. Nuestra obligación, la de todas y todos, es que no se nos rompa en las manos. Por eso me parece irresponsable y mezquino que personas y grupos con responsabilidades públicas, o con un elevado grado de influencia social y mediática, lancen, como alguien ha escrito, "leña al fuego" y hagan cálculos inconfesables sobre la posible rentabilidad electoral de apelar irracionalmente a los miedos y a los sentimientos más primarios de la población más débil o más desinformada. Política y pedagogía Ciertamente, estamos viviendo un momento histórico que para muchos de nosotros resulta apasionante. El proceso de mundialización, la implantación de las nuevas tecnologías, los avances científicos..., todo hace pensar que el mundo cambiará a un ritmo todavía más frenético de lo que lo ha hecho en los últimos años. Pero este fenómeno produce, a la vez, inseguridad. Sobre todo en las capas de población menos preparadas y aquellas que más directamente han sido víctimas de las desigualdades. Y esto no lo podemos resolver solo con buenas palabras, o apelando únicamente a ciertos valores, ni mucho menos culpabilizando de los desajustes precisamente a aquellos que más los sufren. Ya escribió Sthendal que "casi todas las desgracias de la vida provienen de las falsas ideas que nos formamos sobre lo que nos pasa". Deberemos hacer mucho pedagogía respecto a lo que está pasando, respecto al proceso extraño, novedoso, lleno de incógnitas, pero a la vez interesante, que vive vive hoy la humanidad. Deberemos hacer mucha pedagogía, sin duda, y también mucha política. En el terreno de la pedagogía, deberemos insistir, no solo en que los procesos migratorios han existido siempre -lo cual se nos recuerda con frecuencia-, sino sobre todo en que las migraciones forzadas, involuntarias, suelen ir de pobres hacia ricos. Hoy, del Tercer Mundo hacia el Primero. Y no puedo dejar de constatar que con las migraciones se están marchando personas de los países pobres que allí hacen mucha falta, porque son fuertes y porque muchas de ellas están muy preparadas. Alguien ha dicho que las migraciones, por encima de todo, están haciendo inviable el futuro de algunos países. Desde aquí lo vemos desde otra perspectiva, pero lo cierto es que la mayoría de los efectos negativos que puedan tener los procesos migratorios, que también los hay, los sufren sobre todo los países emisores. Y no puedo dejar de señalar, igualmente, que incluso el flujo de capitales entre el Norte y el Sur del planeta hoy es una sangría para los países más pobres. El Tercer Mundo envía cada día hacia el Primer Mundo cuatro veces más del dinero que recibe por cualquier concepto. Contrariamente a lo que se piensa, no somos nosotros los que enviamos dinero al Tercer Mundo, sino este el que nos transfiere capital día tras día. Muchos �países se están empobreciendo a un ritmo escandaloso. Ochenta países tienen hoy una renta por cápita inferior a la de hace diez años. Y estas constataciones, que no he querido obviar de ninguna manera, nos llevan a repasar la existencia de otros factores que favorecen las migraciones en todo el mundo. El Síndic de Greuges, en el último informe anual que ha entregado al Parlamento, y en un magnífico apartado dedicado a la inmigración, hace referencia a tres factores más, a parte del económico, que fomentan las migraciones: los factores sociales, los factores políticos y los factores culturales. Entre los sociales, por ejemplo, recuerda que "muchos países todavía tienen un crecimiento de población superior al 2% anual. Con este índice, el sistema de productivo no puede absorber la población que se incorpora al mercado de trabajo. La familia selecciona a los que intentarán emigrar y así abrirán camino a los demás". A estos países les está pasando lo mismo que al Estado Español durante los años sesenta: que las remesas de divisas de los inmigrantes son una de las primeras fuentes de ingresos del país y de muchas familias. Pasó en España hace unos años, y pasa hoy en otros lugares. Por ejemplo, en Ecuador se calcula que un 90% de las familias dependen del dinero que les envían desde fuera del país. Esto contribuye, no solo al desarrollo económico, sino también a "atenuar las tensiones sociales derivadas de un nivel de paro elevado y a la vez a financiar las importaciones que necesitan", como hace notar el Síndic. A esto como ya he dicho, le hemos de sumar factores políticos, que todos nosotros conocemos, y de violencia estructural, y factores culturales, cada vez más decisivos a la hora de abandonar el país de origen. En la decisión de emigrar hay, lógicamente, una legítima decisión de prosperar y de vivir mejor, y en este aspecto la percepción de que Occidente vive inmerso en el lujo y la superabundancia acaba siendo definitiva. Tienen mucho que ver las imágenes que les llegan a través de los medios audiovisuales. Características del nuevo contexto internacional El nuevo contexto internacional se caracteriza por dos elementos fundamentales de gran impacto: el incremento estructural de la movilidad, y la creciente heterogeneidad y diversidad de las sociedades. Y muy particularmente Europa, que había sido siempre emisora de mano de obra y de profesionales, y que hoy se ha convertido en uno de los principales focos de atracción. La composición de las sociedades europeas está cambiando mucho, y en Catalunya lo hace más deprisa, porque el cambio ha comenzado más tarde y los niveles actuales son más bajos. Un recientísimo informe del Consorcio de Recursos y Documentación, de la Diputación de Barcelona nos hace notar que "a pesar de la alta visibilidad y los efectos mediáticos de los fenómenos migratorios en la actualidad, las poblaciones de origen extranjero en Catalunya son todavía escasas. En Catalunya hay unos 180.000 extranjeros con permiso de residencia, de los �cuales unos 130.000 se pueden considerar inmigrantes económicos, es decir, personas que salen de su país en busca de un futuro más próspero. Además, se estima que hay entre un 15 y un 20% más de personas residentes en situación irregular: esto representa entre 20.000 y 30.000 personas más que se suman a los inmigrantes económicos. Por tanto, actualmente hablamos de gestionar el impacto de aproximadamente un 3% de la población, proporción que seguramente se incrementará rápidamente en los próximos años, por la continuidad de los flujos de entrada y por los procesos de reagrupación familiar. En el plazo de seis o siete años, Catalunya puede alcanzar la media europea de población extranjera con unos índices del 7%". Esta es una realidad que será así, tanto si se quiere como si no. Por tanto, creo que se falsea el debate cuando alguien pretende plantearlo en términos como "inmigración sí, o inmigración no". Esto hoy no es posible. Solo lo sería si decidiésemos volver a una especie de autarquía o aislamiento del mundo. Y en el proceso de globalización actual es muy dudoso que esto llegara a ser posible. Y todavía menos, aislarse en una burbuja si se quiere estar ente los más ricos del planeta. Si queremos ser una sociedad moderna y desarrollada, entonces el cierre total e impermeable de las fronteras todavía es más una quimera. Y si, como decía hace un momento, el debate "inmigración sí, inmigración no" es un falso debate, una concesión a la demagogia populista o un "brindis al sol", mentiría más quien pudiese tener la tentación de asegurar que con él en el gobierno vendrá menos inmigración. Quien dijera esto jugaría peligrosamente son los sentimientos y los miedos más primarios de una parte de la población y, por descontado, pondría en peligro la convivencia y rompería, puede que irreparablemente, toda posibilidad de consenso político y social. En parte, esto ya ha comenzado a hacerse, pero creo que estamos a tiempo de reorientar la situación y "desfacer el entuerto". Nosotros, cuando afirmamos que la presencia de inmigración es una verdadera oportunidad, además de un reto, lo decimos con el convencimiento de que lo puede ser en un doble sentido: oportunidad de modernización para los países de origen, y oportunidad para las sociedades receptoras. Retos del fenómeno inmigratorio en Catalunya Entro ahora a valorar los que, para mí, son y serán en el futuro los principales retos que plantea el fenómeno inmigratorio en Catalunya. Y permitidme que, a raíz de algunos hechos que están en la mente de todos, cite como reto de mayor actualidad -aunque no es el más importante- la capacidad de desterrar del discurso político la apelación a la xenofobia, más o menos encubierta, y disfrazada de conflictos entre comunidades. Para decirlo con más claridad, debemos renunciar, de entrada a la tentación fácil de utilizar argumentos que se basen en una supuesta discriminación positiva de cualquier comunidad respecto a los que estaban ya antes. Los recién llegados no han disfrutado de ningún privilegio especial hasta ahora, y es una temeridad utilizar el falso argumento de que los autóctonos son discriminados en comparación con los colectivos �inmigrantes. Es una falsedad que solo se puede entender si quien lo dice está mal informado o tiene muy malas intenciones. Es necesario que todo el mundo lo sepa y que además lo defendamos en voz alta y sin embudos. Hoy la ley no fomenta ni facilita ningún tipo de discriminación positiva respecto a los miembros de ninguna minoría y, además, tampoco es eso lo que nosotros queremos. Otra cuestión bien diferente es que, con frecuencia, aquellos que tienen más derecho a beneficiarse de algunos servicios o programas, sean mayoritariamente inmigrantes. Pero no se benefician en tanto que inmigrantes, sino en tanto que personas con menos recursos. Y quien declare que los inmigrantes que los inmigrantes son más privilegiados está diciendo solo una parte de la realidad. Llamadle media verdad, o media mentira, como os guste más. Nosotros defendemos modelos que podríamos llamar de "integración colectiva", como lo es por ejemplo el holandés. Según este modelo, los inmigrantes que llegan por las vías previstas legalmente, son atendidos, en un primer momento, de forma intensiva. Se les explican sus derechos y deberes, reciben cursos intensivos de idiomas se les hace conocer el barrio o el pueblo donde vivirán, se les ofrece atención sanitaria, y se les pone en contacto con personas destacadas de su comunidad de origen. De esta manera, se intenta reducir el impacto que, inevitablemente, provoca la llegada a un país nuevo, y se proporcionan los instrumentos mínimos indispensables para superar la prueba en las mejores condiciones, e integrarse allí donde se vivirá a partir de aquel momento. En Holanda, además, se les paga una cantidad de dinero durante los primeros meses, hasta que conocen bien la lengua, y comienzan a trabajar. Puede que aquí este "salario de integración" sea más difícil de implantar, porque el nivel económico y el grado de desarrollo del estado del bienestar en los dos países es muy diferente. Pero, en cualquier caso, insisto en que una ayuda bien planteada en un primer momento, puede resultar decisiva para la persona que llega, y para cómo se lleve a término después su integración. El Gobierno Alternativo, en el Plan de Inmigración de Catalunya que dio a conocer el 23 de enero, situaba esta primera acogida en unos centros de atención a inmigrantes que deberían estar distribuidos, como mínimo, por los siete territorios o regiones de Catalunya, y, si se quiere, con un gran centro de referencia en Barcelona. Una buena primera atención, insistiendo en la necesidad de conocer el país y la lengua, parece hoy indispensable para una integración más rápida, más intensa y menos traumática. A partir de aquí, igualdad de oportunidades para todo el mundo y en todos los campos previstos por la normativa en vigor. Y para que esto sea realmente posible, se debe promover a fondo el estado del bienestar para todos, y se deben desarrollar las leyes y otras disposiciones que emanan de los Parlamentos. Y no hace falta irse demasiado lejos: el Parlamento de Catalunya ha aprobado diversas resoluciones durante la presente legislatura. La más reciente, el 12 de marzo, en que se instaba al gobierno de la Generalitat a: *Desplegar la ley de extranjería en los aspectos de su competencia y elaborar un marco normativo de aplicación consensuado. �*Coordinarse con los entes locales para realizar políticas de integración, y dotarlos de recursos, teniendo en cuenta el papel crucial de los ayuntamientos en la integración. *Luchar contra las mafias que trafican y explotan inmigrantes irregulares. *Reclamar la creación de un fondo estatal para reforzar los procesos de integración y cohesión social, que se destinaría a las comunidades autónomas en función del número de inmigrantes. No podrá decir el gobierno de CiU que no sabe por donde comenzar a trabajar. La Cámara catalana ha hecho su trabajo y ahora le toque hacerlo al Gobierno. Por ejemplo, aplicando las resoluciones aprobadas que instan a trabajar desde el consenso y la lealtad institucional y a dotar de recursos las políticas de atención a inmigrantes. Y todavía otro reto muy concreto: la aplicación de la Ley de Extranjería y la redacción del Reglamento. Ya he dicho antes que lo mejor, en nuestra opinión, habría sido no tocar la ley orgánica 4/2000, que había nacido fruto del consenso de todas las fuerzas políticas en el Congreso de los Diputados. A pesar de esta opinión, muy generalizada por otra parte, el PP se presentó a las elecciones generales con el compromiso de cambiar la ley, en sentido restrictivo, si ganaba. Y es obvio que ganó por mayoría absoluta. Por tanto, pudo cambiar rápidamente la ley, añadiendo algunos artículos que, a nuestro entender, eran inaplicables, y otros que hasta se podían considerar inconstitucionales. Por lo que respecta a los aspectos que no se podían aplicar, ya hemos visto algunas consecuencias. Y por lo que respecta a los que podían no ser constitucionales, algunos ya hemos hecho lo que creíamos que debíamos de hacer. Y el tiempo nos dará la razón. Personalmente, si estuviera en mis manos, redactaría una ley de extranjería con un único artículo: "queda derogada, a todos los efectos, la ley orgánica 8/2000 y vuelve a estar en vigor la ley orgánica 4/2000". Y no porque aquella fuera ninguna panacea -que no existen- sino porque era fruto del consenso y suficientemente válida para poder aplicarla. Si hablamos desde hace tanto tiempo de diálogo, consenso e incluso Pacto de Estado es porque estamos convencidos de que uno de los retos de futuro en materia de inmigración es la entendida respecto a las grandes líneas de actuación política y social. La nueva ley permite, a pesar de sus faltas, mejorar la atención a la inmigración y diseñar políticas de integración. Y esperemos que el Reglamento que se tiene que aprobar abundará en esta línea de trabajo Debe quedar muy claro que no hay nada peor que tener miles, decenas de personas en situación administrativa irregular. Aquí el gobierno debe actuar rápido y con una eficacia que hasta ahora, francamente, se ha echado en falta. La Administración del Estado no ha sabido estar a la altura de las necesidades, en parte por una falta de medios y en buena parte, también, por falta de previsión. Es inhumano haber tenido y tener todavía a tantas miles de personas haciendo cola, sufriendo las inclemencias del tiempo durante horas y horas y sin tener la más remota idea de que les podía deparar el futuro. Así no hay quien desee integrarse. ¿Integrarse en una sociedad que rechaza y maltrata? Todo el mundo que vive aquí debe de tener "papeles". Y es el gobierno central el que tiene las competencias en esta materia y quien debe decidir si lo hace por la vía de la regularización de todas las personas que están aquí, o combinando esto con algunas expulsiones por motivos �justificados. En cualquier caso, es el PP el que ha cambiado la ley -con el apoyo inestimable de CiU- y es el gobierno central quien tiene las competencias en materia de flujos migratorios y debe asumir la responsabilidad. Pero haciéndolo bien y haciéndolo deprisa, para evitar males mayores. Nosotros somos también partidarios de establecer una buena política de control de flujos migratorios. Y no solamente para España. Creemos que debe de ser la unión Europea quien armonice las políticas en materia de inmigración, incluidas las de control de flujos. Europa lleva unos cuantos años viviendo en una falsa idea de "crecimiento cero" de la inmigración, la cual, además de falsa es inviable. Y no ha hecho sino potenciar el desconcierto. Propuestas Proponemos para la unión Europea una política común en materia de inmigración, y en esta línea trabajan hace tiempo nuestros europarlamentarios. En coherencia con este principio, defendemos -y quiero insistir especialmente- una política de control de fronteras y de control de flujos. Así como, en la medida de lo posible, una política de contratación en origen. Insisto porque se ha repetido con insistencia malévola desde sectores conservadores, el argumento de que los partidos progresistas y especialmente el partido socialista, pretendían abrir las fronteras para que todo el mundo pudiese circular libremente por todo el mundo. No niego que esto podría ser el ideal, y puede que algún día sea realidad. Al fin y al cabo sería coherente con el proceso de globalización y de libre circulación de marcado y capital. Pero, hoy por hoy, nosotros estamos convencidos de que se deben controlar los flujos migratorios y determinar unos contingentes anuales de inmigración. En la medida en que sea posible, se deberá ir combinando la contratación en origen, estableciendo oficinas de información en las embajadas y consulados españoles, con la concesión de un determinado número de permisos de residencia para que la gente pueda buscar trabajo por su cuenta. No podemos olvidar que siete de cada diez inmigrantes trabajan en las ocupaciones más inestables y con menos cobertura social, según los datos del informe "España 2001" de la Fundación Encuentro. Estos puestos de trabajo difícilmente se pueden contratar en origen. La estadística subraya que el 33% de los extranjeros trabajan como empleados domésticos y de limpieza, y que un 18% lo hacen de peones de agricultura y pesca. Se tendrá que determinar un contingente anual para regular las corrientes migratorias autorizadas. Nosotros, además, estamos de acuerdo con el principio general de que las comunidades autónomas puedan participar en la determinación de los contingentes, en función de las necesidades locales. Aún así, sabemos que la libertad de circulación y la creciente necesidad de movilidad de la mano de obra dificultan el establecimiento de cuotas territoriales. Hemos propuesto que desaparezca el permiso de trabajo -como ya lo hacen otros países europeos-, pero entendemos que el permiso de residencia es suficiente para el control de flujos y ya está condicionado por las posibilidades reales del mercado de trabajo. Es necesario reducir la �burocracia y simplificar los trámites para ganar en eficacia y rapidez. Los empresarios han denunciado muchas veces lo complicado que es que un extranjero extracomunitario pueda ponerse a trabajar una vez las empresas han decidido contratarlo. Si aplicamos con agilidad las medidas que he citado -por otra parte, muy elementales- tendremos toda la legitimidad para perseguir de manera implacable, tanto las mafias que están traficando con personas indefensas, como los empresarios que contraten ilegalmente. No digo que aplicando correctamente todas aquellas medidas podamos acabar con la entrada clandestina de personas, porque seres humanos que quieran venir siempre habrán más de los que podamos acoger. Pero creo, sinceramente, que regularizar a los que están aquí, establecer unos contingentes anuales de acuerdo con los países del entorno y agilizar los trámites de los que se autorizen a venir, sería un buen principio para otra manera de enfocar la inmigración. Las políticas de integración El siguiente capítulo es el de las políticas de integración. Aquí es donde, a mi parecer, no solo se nos plantean retos de gran trascendencia para el futuro del país, sino también algunas oportunidades históricas. Hablar de integración es -lo decía ya al principio- hablar fundamentalmente de la preservación de tres puntos clave en las relaciones humanas: la igualdad, la cohesión y la convivencia. Las personas inmigradas deben disfrutar de todos los derechos y los deberes que les correspondan, según nuestro ordenamiento jurídico. Deben conocer con todo detalle en qué consisten estos derechos y deberes, y en que les afectan o les benefician, y en que campos concretos pueden entrar en conflicto con sus costumbres, su cultura, o sus tradiciones. En este marco concreto, los extranjeros tienen que aceptar nuestro cuadro de valores, y en especial la aconfesionalidad del Estado y la equiparación entre hombre y mujer. Tendrán que aprender a ser más libres, como de hecho todos hemos de ir aprendiendo cada día que pasa. Aprender a serlo juntos, con sones plurales y colores de piel diversos, sin dañar el actual sistema de valores ni la democracia. Es un reto y una oportunidad extraordinaria. Preservar la cohesión social y el nivel más alto de convivencia posible, significa también tomar decisiones en terrenos muy importantes, y adoptar políticas muy concretas. Políticas sociales y políticas urbanísticas, las cuales tienen costos elevados. La llegada de miles de personas cada año con necesidades sociales y de vivienda, pone de manifiesto la falta de recursos y el abandono de muchos barrios en pueblos y ciudades. Este es un reto que debemos de convertir en una gran oportunidad aprovechada. Es posible comprender las actitudes de algunos ciudadanos cuando afirman que no son racistas, y al mismo tiempo rechazan el establecimiento de más personas inmigradas en sus barrios. Es posible entender que sientan como competidores directos a aquellos que todavía están peor que ellos, y más dispuestos a aceptar cualquier trabajo o cualquier vivienda. Pero no será por la vía �del enfrentamiento como podremos resolver los conflictos. Y todavía es más irresponsable que quien tiene la obligación de dar salida a los problemas se limite a constatar que "hay mucha gente que piensa de esta manera". Lo que se nos pide son medidas concretas que hagan posible que los ciudadanos ganen en calidad de vida. Esto se debe de hacer comenzando desde abajo, en los barrios, en los pueblos, en las ciudades. No podemos pretender sobrecargar determinados barrios con nuevos conflictos, porque todavía no habían superado del todo la degradación a la que habían estado sometidos desde hace muchos años. Si a la fractura social que viven algunos barrios, añadimos ahora una fractura que se quiera justificar por razones étnicas, el resultado puede ser explosivo. Pero si evitamos que estos barrios se degraden y destinamos grandes inversiones de dinero para dignificarlos, si hacemos que los vecinos se sientan bien y estén orgullosos de él, si los recursos de los cuales pueden disfrutar los extranjeros no van en detrimento de los que también necesita mucha gente autóctona, entonces conseguiremos más calidad de vida para todos y evitaremos enfrentamientos muy peligrosos. Se trata de no hacer pagar la factura de los costes que tiene la diversidad de culturas a los que tienen menos margen para ceder, a los que justo acaban reconvertir su barrio urbanísticamente deficiente de los años 50, 60 ó 70, en un barrio digno, con grandes penas y trabajos. Se trata de evitar a los que acaban de llegar a la dignidad urbana tengan que hacer una aportación tan onerosa a la integración de los recién llegados que su reciente tranquilidad sea puesta en peligro: ¡Terrible ironía sería ésta!. Es aquí donde todos debemos extremar la prudencia de nuestras expresiones, demasiado ingenuamente complacientes con los recién llegados o poco coherentes con las dificultades que experimentan los inmigrantes de vieja fecha, o bien al contrario, exagerando interesadamente donde ingenuamente estas dificultades para obtener la complacencia de los mismos. La integración y la cohesión son cuestión de ritmos sabiamente distribuidos y esfuerzos titánicos en determinados momentos y lugares críticos. No nacen de la buena fe y basta. Ni es admisible, en el extremo contrario, que se imaginen imposibles. La cohesión no es imposible. Saldremos adelante con poco que los ingenuos y los interesados de uno y otro extremo nos dejen trabajar o, mejor dicho, nos ayuden. El Gobierno Alternativo ha presentado diversas propuestas en esta línea, entre las cuales lo que llamamos Pla Urban para los barrios de Catalunya, que no es otra cosa que una gran inversión para mejorar el urbanismo y la calidad de vida de los barrios más castigados de nuestro país. Se debe impedir la degradación urbana y la utilización creciente de la infravivienda; no se puede dejar todo al libre mercado, se debe planificar y, muy particularmente, favorecer un parque de vivienda de alquiler con precios asequibles y adecuados a los perfiles; es necesario un nuevo plan público de vivienda que se adecue a las nuevas circunstancias sociales y que garantice el acceso a la vivienda pública en igualdad de condiciones. También se tendrán que ofrecer incentivos fiscales para la rehabilitación y gestionar planes que integren las necesidades en formación, ocupación y vivienda. Se trataría de mejorar la calidad de vida de todo el mundo, con independencia del origen de cada persona. Este es nuestro modelo de desarrollo, porque nos parece el modelo más progresista. Ya sabemos �que la aplicación de este modelo integrador, basado en la igualdad y en la preservación de la cohesión social, tiene un coste muy elevado. Pero nos parece indispensable poner dinero sobre la mesa, a cambio de transformar los pueblos y las ciudades; en definitiva, el país, en la línea que queremos. Se ha hablado de diferentes cantidades, tanto a pagar por el Estado, como por la Generalitat y los ayuntamientos. En cualquier caso, la decisión de volcar mucho dinero en los servicios a las personas y en los barrios se debe de hacer, inevitablemente, por consenso, porque hay que sumar muchos esfuerzos y hacer economía de escala. Otros países lo han hecho: en los últimos años, por ejemplo, lo ha hecho el gobierno Jospin en Francia, y con resultados bastante espectaculares. El inmigrante no debería sufrir exclusión. Primero, porque no lo desea y, además, porque viene en condiciones de integrarse si no encuentra impedimentos. Las políticas de integración deben tener por objetivo principal eliminar las causas que pueden provocar la exclusión. Nosotros hablamos, incluso, de un posible "modelo catalán de integración", que se basaría en los siguientes elementos: el respeto a los derechos humanos, el respeto a la diferencia, la defensa de los valores y las prácticas básicas de la democracia, especialmente el respeto por las libertades individuales, la igualdad y la no-discriminación por motivos étnicos, de sexo, religiosos o lingüísticos; la defensa de la cohesión social de las ciudades y los pueblos, el fomento de la interacción y de la construcción del sentido de identidad y pertenencia a una sociedad común. Y debo remarcar, para ir acabando, que el Pacto para una Nueva Ciudadanía, que nosotros hemos propuesto y proponemos, debe contemplar también, necesariamente, aspectos sociales y culturales. Me refiero sobre todo a fomentar la cultura de participación y el asociacionismo. Y no digo solo entre los inmigrantes. Porque, aunque es cierto que en nuestro país existe una larga tradición en este campo, el compromiso personal y la participación de los ciudadanos en la toma de decisiones no parece haber crecido mucho. Es muy importante que los inmigrantes participen en las asociaciones de vecinos, AMPA, entidades deportivas y culturales, ONGs y en consejos sociales y municipales. Como es importante que lo haga, en general, toda la ciudadanía. La inmigración nos abre las puertas a nuevos marcos de relaciones y significa también una buena oportunidad para el contacto intercultural y la profundización en los valores de la democracia de base y participativa. Identidad cultural El aumento del número de extranjeros en Catalunya, hijos de tantos países y culturas diversas, puede ser una gran oportunidad para repensar nuestra identidad. Algunos lo han querido hacer desde la unión respecto actitudes que podríamos llamar fundamentalistas. Otros, aunque mejor documentados, no han podido evitar, a pesar de todo, expresar sus temores por lo que respecta a �la desaparición de una determinada manera de entender nuestra identidad y nuestra cultura. A mí me parece que a las personas de actitud abierta y progresista nos toca creer y defender que la multiculturalidad es posible. Y trabajar para hacerla más viable. No una multiculturalidad basada en el relativismo de que todo sea igual, ni de que no hay nada que se tenga que defender. Naturalmente que reconocemos una cultura propia, milenaria, pero que justamente se ha ido enriqueciendo con el contacto con todo aquello que nos ha venido de fuera. La cultura no puede ser estática, ni sagrada, ni que se inscriba en un registro y quede ahí para siempre. La cultura la hacen las personas que están en un país, que viven y que trabajan, que conocen y respetan el legado de sus antepasados, pero que saben transformarlo con su propia vida. La cultura es dinámica, y cuanto más lo sea también será más plural, más viva y más democrática. Hoy en día nadie se atrevería a discutir seriamente la aportación de los que vinieron hace unos años de otros rincones de España a nuestra ciudad catalana común. Y los que se acaban de incorporar ahora o lo harán en un futuro tienen el mismo derecho si ellos quieren y si reconocen y respetan lo que ya hemos hecho entre todos. De hecho, cada vez más, nos guste o no, todos forman parte de una misma civilización universal, pero es necesario que esta se continúe expresando y manifestando pluralmente en una diversidad de lenguas y culturas que se deben preservar y enriquecer. Todo esto, entronca también perfectamente, a mi entender, con el modelo de ciudad y de país que nosotros queremos para Catalunya. Unas ciudades y un país perfectamente integrados en un mundo global, que conserven y potencien toda su vitalidad. Y esto solo nos parece posible si huimos de cualquier tentación de etnocentrismo y apostamos abiertamente por la diversidad y el cosmopolitismo. Pasqual Maragall i Mira . Presidente del Partit del Socialistes de Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oportunidad y reto para Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001/04/15 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Immigració Globalització Identitat col·lectiva Política Description An account of the resource Publicat al n. 14-15, febrer-setembre. Transcripció d'una conferència. Source A related resource from which the described resource is derived La Factoría EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1103/19870630d_00225.pdf 4521fe2a926bd3ec24c2ef166d9e2df0 PDF Text Text ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ Da: 30 de juny de 1987 Hora: 12'00 Lloc: Saló de Cent 1.- Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica 5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Entitats Locals, prega que el Regidor electe de major edat que, segons les dades obrants a la Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat, acompanyada del Regidor electe de menor edat que és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ. 2.- Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors esmentats i el Secretari general. 3.- La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general. 4.- El Secretari general dóna lectura al certificat de la Junta Electoral de Zona de Barcelona. 5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits, les quals estan sobre la taula. 6.- El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i 178 de la Llei Orgànica electoral. 7.- La President de la Mesa invita als Regidors electes que expressin en aquest acte si els afecta alguna causa d'incompatibilitat. 8.- La President anuncia que tot seguit els Regidors electes han de prestar jurament o promesa d'acatament a la Constitució, d'acord amb el que disposen els articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F., �AUTORITATS REGIDORES I REGIDORS Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat com a consellers de Barcelona. I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat que entre tots hem de regir. Em consta l'estimació que tots plegats tenim per Barcelona i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge apassionat del regiment de la Ciutat. - Perquè us asseguro que no és cómode però que és apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si cal, fins a l'esgotament. Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79. Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt al servei de la Ciutat. TOTS, EM CONSTA, La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern. Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida col.lectiva: perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana i a la projecció Barcelona enllà. I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits que els sofriments que veiem cada dia. Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i de la intensitat en l'esforç que donc per descomptades us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec, els propers quatre anys. Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens demana cada cop més. En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís: 8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia. �Ahir en vam tenir una prova: - en el comiat es van dir moltes coses (terrorisme, Madrid, cultura) la destilació de molts mesos en pocs minuts Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el mateix esperit. Estic segur que així serà. En primer lloc em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de les eleccions que ens han dut aquí. Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment el del PSUC Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC. No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més recolzada, en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont 3 municipals) 77, 79-79 82, 83, 86 87 Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no partidaris. I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha autèntic govern local democràtic. Simplement ciutadans. Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important (si miressim des del Tibidabo) (gent-pedres) - Humanització de la ciutat - Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de 15.000) - Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí) - Descentralització i Participació �Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar Aquelles primeres preocupacions amb unes altres: Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les. També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i sentir-se a casa seva. Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per atendre. Val a dir, Més acció sobre les causes que els generen Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les seves capacitats. No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden esmerçar. Tanmateix encara Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens ha de fer oblidar que de nou i com sempre la ciutat és la gent i que ara hem d'anar BARCELONA ENDINS Potser menys patètica menys desordenada amb més recursos amb les nostres empreses i iniciatives i serveis renovats en una mà però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància, sense solucions prefabricades disposats a aprendre de nou �En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant. Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que combinés d'una banda la creativitat, l'entusiasme, la iniciativa i la sensibilitat directa, de primera má amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels medis. Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat d'iniciativa i de dedicació. No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos nosaltres, ni d'atavalar ningú. La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els propis problemes Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara voldria re-llegir. "Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la qual es recolzi el creixement de Catalunya. Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera". I també es va dir : "Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya, una vegada obtingut' l'Estatut i plenament la Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi, en els temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 1934." PM En que han quedat aquelles esperances? �c ) I el President Tarradellas en aquella ocasió deia aquí mateix: "L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc. etc. amb la total i decidida cooperació de la Generalitat." I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la del 34. PM Que no interpreti l'absència d'autoritats.... al contrari menys solemnitat i més sinceritat. Sí que haguessin vingut. Peró crec que l'ordenació territorial i local que respecto i acato, no és aquella que el 1934 va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho obligaría a una incomoditat que cal evitar Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada. Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari, que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari. Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem i que pot i ha de resoldre aquesta situació Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis jurisprudència i sobretot Sobretot que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de conducta dic El Marc cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit �Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del que ens pensem Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú - Concepció del paper de Barcelona - Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat - Institucions compartides o d'interès comú Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions Metropolitanes. Però també, + Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani + Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de Barcelona. + Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés. + Universitat i Borsa + Escoles i Hospitals. I tractarem amb el Govern Espanyol, Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona que entren dins el camp de l'àmbit estatal que són molts! Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no tingui aspectes locals, autonòmics i estatals. No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels serveis de la seguretat de la lluita anti-terrorista de la llluita contra la droga i de les grans infraestructures i els grans projectes començant pel projecte olímpic i acabant pels programes ocupacionals. Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra disposició, Per anar Barcelona endins i Barcelona enllà Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la Barcelona de sempre. Parant compte, que la Barcelona de sempre no és mai igual, que creix i s'arronsa, es renova i envelleix, crea i destrueix i és bó i natural que així sigui. La Barcelona treballadora i menestral La de dins de muralles La que va saltar a la plana i avui s'enfila pel turons i els forada impetuosament i genera aleshores tristors i problemes a dins �La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora La Barcelona esplèndida i la tràgica Ens ha de tenir a tots al seu servei Però aquest cop amb més confiança, amb més serenitat, amb més rigor i això donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la mà. Gràcies �1 A-,),514A-1-74-irs i,tfá-1 ^^S _ US 1Ï'^ti^! Y,0C^C, l {o N nA./l-f Go dA (An t Q C f14 Y2 L.'Z ^D l A GDw .I^^LLv1^,S Dt-N L c^2 DO' 11- .^ /t u s M,-^t^ L^ ^v^ ^ l Dei) k4ex1 1iAzwvSIN- l niv , V L Cs i^ d31 ÍMyt.^ ^ v ^ (U U A- Cerkvrj 11) , 1^ r1 J ue' I C711- C 2 eZ-t n- (b 7 07;19 UA1 Í t`r^v ^ b t^ P^^ ^t rL^.^^ ‘ Put-').) cn J q DYi^S kP /1-Ç S/ (A5 ■S C,¿; tAn D INJ ^^W (i1) p entk,¿ ^ 111-5-1 L1W7 ^v Fr1'f 0S 1 c,1Nh-o qu e¡ ^) c:^ D tI y^ ,^ ^ 0-0 YtIUU^ b ÑNI^-^ L^ 611) A4( vti.fthJT L^ll G^ G/Ío ¿y-y\ ^ ^ L^ }^ c. L Zo3 C;-?c t 61= c4-1, c—t ti S u7,r4- E1- / a ,J , crws �J4 Po r f'(-h• 1M coitit ew 01)1,Ç ,41-)/L_ ^' (.17 . f (14 CAl/t/( pkiv► ,ti 4744 79 t(,t,v (43 c1 v C, eA-S71i.otw 4 ^^ f () 1.,t ZJi GJS 17,19,kly ^^^ 4 a_ c^ v l ^- ^ ó Gi-t-t) L-r At ^' ficol. L4 v i 04 v t'1 ' c-r .1 c-11 E 1yt 0 kJ St774 r ^ le" Fitvmy usrtyl A ' 41tU \10--yriN4g Mc-r A v U iT eh\JY S iZ 1 G\D hívYI D ~Y-1M– jP Ah n'(, 4^1 ci2o^v(71 DGI'tivT- --Yuk) 1^ L^ A ► ^-,.— G4 Vl\1 HAA b pe r n(''cit L cnte In cz' 1.4vJD'j ThA Col'c.&-47\fl L1P-)<^^ 0c5 jk rLLo-rul- G°v nt- DhtilA p U)c---tGt b AIN u---Lo !/`41 c. '4-u 12)6-0 uUe,v, �hot , ^ c7Jr"7.-11v7D L t p 1)1^- ^ S n'NS Ol t L^ t= P irn C_ 4-Y1 (us CN - (^hGt ^3 j t r 11--5 C ^t ç rt,-n iy NY2 o r5 ca m d n b i3 S US u uLL jP trLt- A-1A PliLLYt 16-1 ')/1- n.!44 cR U ti- Tnti 41-1R4o5 uN iuutJ i Lsdervut— (; tS , p o.o1DCpLs J-r 01^-17S )S ^L ^3 V rV r ^ ^ ^^ ^(^ J f^n U ^ L / ^- ^ `^ v ^. / L—^ P Pi4 (;9,) S O Ce tiwt 41144 ^ JC 117`17 O' 5 4 COLAti'bt 7/i U/ L-3-1. 1)) //t LA.) A : P 0J- LO 6-‘31P fGi. ^n-4-00-71.4 D el4,oG^/}.^ l9 t- . -y e)x ^ ^ S ^ ^L^ /9-7`k LZ I.t t L^ N 1--t-t .vL" cA-0 ,(4 C11 Z-Lv£_ T^v i^ ^C ^^/^ ^i V ^ ' i ^ dl-vio c13~ z4 j C1 U T11- 1 l ¡^ ^/ ^ " ""^]/J.^.^ ^/1 U ^ (^( ^ ^ l i^ itt 1 arkf S MI- 11-74-24 - (51N., 7 S 14 < go 074 Mi L`^^ c t ._ ó ^ �^ efik Lsw " T-v\i tk. V^11 e-)'"\J ct- CvLIA A 120 2^ - ^ i: 5 C,e^S e'S v 0.5 ICI ft P--Z5 O n24 (,r,Ur L-7.r ^(2 .S£44' yv ï3 0 91-ü Q e" S c,Yv7 1-tau (7-3 4_ Cc) CD-J04 hotte4'44 Al& P /4-7-,^l s (7) ^ C a u` ^ hvys bz c^ [ , /{-I" "c S-ur tJn ^ ti)7 c,‹ ^^ I` leyL E 1/1 (,(yuik P KA) luz-1---b A- ü-wh\i~n t J c.^U 7r7rOt – 1,-^-5 7fi^ AYI p (fYL UrPuzi/rK pm; A-,cit-K cu u-2,) n ^ ^ j^ L^ ^^ r YL. KLI GI:ank i~pfnui v-5 ?lo h tivus T71-1,0,-,t-/- Pi-uC Al ,u a <.t.,ec �,{,i,o r'tQjLfr ND Puc C? o ^ Lf,^ ^ L`"1'U 7 u, v 4 ^ C7,‘ 71FIA:3 ^^ r C. °S - Dc - -ceJL- 7.i-10 /^( ^ ^ ^^ ^ G ^ G ^r- 2., 9-- ^ av t.?Ki ^^ /hko *R el ' -C7H- ^h xt ^^ Po,t/i d1X. J 15 T IA5 D G, l> 1-1-1DA,,,15 S p A714-1 1,114uS ím i l L-44C-M ^,fr_ 3 Nl vrv t PltiJ 3 Tinkt Bvz No o& .L.i jor.(.^ 1 ,1-711-vn &Pi c.rpkm-y„ C-c)N^tZ,--5 c-" '-S- t-c-'5 - 9- ^ ¿Ykio M74.. Cv74-/J/YW3 Crimfh p c-k q ^^" fcwiYtit c^^^l �1 g-rl otw Alt) ^ – v i ^ PC i ^N bel_ L Yf ci ‘14-7-\1 tML7 ún G^^ /14O> Pn`vr , ¿ ^^c^ ^b o t PC^2 • )cos ^ t" ^,( /^ L ^l^tGt, ^c )17z /jr7.^ U (47l cw.071 r' – e\i b et_ A li M r -+ ^( 1J--00 ntyv-7{ AA Lt-vv `^L t J L4 /Lt 2m b l{'(ivp - w-19 /7A 4h,t 1-2-4212-t5 it---M, G= s r(---&91 çi pt (D /,6Z,, 7j II- /4 E U t-T-k iJ Uj Gh/LS Pa /t–v cid d4tt,1 vh3' Alti( --- U N (_^5 k1791 C^ ' flj ^7 7-711+) 11 Gl-12i t F71 C^ t't. L. át (3 ü.t ^ v^ Q e- - fe/In-el ),vd,f /27 c L 1;2 Gd l ztPc774 /4t71A- L Q v^^^ 91- Lo 6t,--Kif d Li c' o1ss¡í^ eít,-c, e,-S c P (.yt U( ' U 111 C, CeJvv ttll ee PI-vc J ^ Jtgv "r 14-te" k CA-1' J C'3í^ �rity,i /44ll-1 es•ÍLtjDyl arvi -cYrn_ jjL L/t-nik (len /Luz: te,7701,1 c..€11Jr E--"I■J7k 491 L LLI\I us-71 e_ I Ín- A2-0-kf) 5 1,9 u7t.lo-rv--41—s 'J Lyt El- 5 fi eu . t. cit, 1---5 /su,e e-s si P11-5 if-U; bc.,) Ác Eliírifrrs P E-YT egve-SZYte c 3 M j9t- cís 7)7h L-zip-v-2 pe-e A. L3 c 4-9 VVD firuk-bncp,fr P (144; C.)‘/771, 474 cti nnA, Vik., t-G-; f Q ue - É-1.4 J119 . 11.0 U-5 Cfru &iet kl 1114& 5- 011bt e 4-- C- 14 f o C.71 &À-t) O 'Un& I, IV) G blv él- e t f Libi)e.-}vr k7v Prqvc---01:'S Uh) tO U c'n ci)-V ¿A/ (.1401-1. D-DE 'c. elArzl LL-5 fc-vc-1 uffigt-c, TrÏ p tru o' P■JD t 4- Lt- Cibg\-)7 MA1-u ItyLfrucik 4 ch . J "-13 1-1 tti 017Pos703 A rEP rt e o14, e ç �/LÁ- P4"( ~^¡^, ¡AA ^^^ ^ P9/1/0 Ca- &--).4 Df i-^GM^Q ^^ ^ d? ^ ^c- ^ 2^. x-c/ ^ ; u") cr^A.L.^r1vL: S (^uc V".9/1 'ti L A G2 r^t ¡1ti^1^ ^ ^ ' ^1 ^ L ^ . U _ 5^7^ ^, ^ ^ ` ^ ^^t^ ^t-i-1 u4 4 su- wJ tx t` ^^ 1"7il ^ t)1 Lrz.^ ( d^ r P^t`ltL c,fvt.^ t^i ^ 04 Ntrht74 Am5 9 (41- 711--if ^^ ¡ hr i` l^-^ ' ^^ ^ U`Ún ^ Vry ^`^ l i 2^/ ^ ÜD CjÍp^I A,^1q}^(^t 17 U tV 77 // ti AYA UML,t2- 4-v o mL) cnCrA Dt-.7Z.s ti) 1 ^ V r^14 i141(. t 72-/I z-^- 6 /41-5 i 'f-~ P4_,/,{)(? li c2vn1 `vf P on/' ,w) "--3 AQZ 577-1,3 As a) pve- t' D Ps 'An 4-7fv ^ d-bi lu.)-D ^ f ^ L 9 C.^j ! Z.,/tZ, Ü t D N- t vn¡t Oc-S P 1A , (414-1l iJ1A`^ -'144 ^ " Ghï`^ U ,1'^ dl ^l ' 1J) n ` Pri7R U 9) lN 1-) a t/ ,910/,'N 4-70s, 1 At ï 7^^ L..--s FA 1,14A/1/1 ! ¡v J3 ?-" Cs, A I 4 iYh/vw 1(' (AJA Les ) (-‘e Gt vrft-0 )4,`,1 A A» DST/j ftz c,‹ I'J,J'3t A CLR.c11rdL --t---7A--rx- C. 2 j p,uop ï o L2 ^ /1,0^L^^^ LU c.r 0ijI �ÌD t u¿\) pe-1' G-7 (.5-n\ Cer.:Nir ka Out,- f ft ku L-7-7. 1YL AA 5 - ?c, citius .9,4,,h— cé.).< Íric, fu4c--( a(,1 (AA,LAA"'("t/M utA ‘G,"( ( ‘.)( di aya; (4- c._„i,u,t; („.51\-7-L-' duveAL 4 CA-ec r-- (Culit14^Ae CO-/W140,7c- , Un-1-1 U—. 5 ICAttj4714"' ic-- • (c./m'ci,r trA,,i)ti A co<¿,,. Ce, d..-‹ ru-Tch,-. 1 [,,..(a4.-47- C ~e' ti t'A-44,4'7 5 3,,,,,Lpt1Ä'( t, /11.4 -11/r44 1 kV pc m c 1),,,,u(„„.4--- 1141c-- )›--3 ti-9 /„„9,. ;r-4 1 4449 ,y Co.-4-7--(.4~47 ft^'-'44-`11ru,,,ÁzA_efr-stk: 1(e.4 - CuLY" ac-e o-rr= c._ 1( ,7---LQ 5- c.,1 4-7 trt.p„,.( (72,-,a7c,a,L t ( att,~4,,,4 c,_ ( /4 �A 77t71 fi PA/1F- cy1L--kn IY del-ul U \ - -( ç;-;£-Q Jilt-¿W1/4 0 47 6, j(.} ,,,-,1—‘1,42{- Q., _9) çv...t.ti„eidbb «,utfle ,(Nu_1 -24(m-t7 ..6(27 ublUt &-T74 LA- (.)-~ 1' -tAr7i-1— D e oti-0 't x.4 tl ¿ e_es T i\J ï P\--vuk / ("ID A14 4 ik UNÍ o _e Titz_ l (-;A L--75 P Ftki"Oi A t?'1 ".CUU 0&-R- CoVA-LC_ Pu& (-- (ftc efZiUT1U 6-1-11 ,,cadh 0- U kl f.-4( t-t1-»11 17 6-u (91,1 ckf9k-L.o ,,J94 S ni,71-1t4 crin' 6-2-Ç Q C Cocfripay _ — t &fa) \J k) QÁ.&: fui) Pu 51) /A) p f\-)S- 414,5 ke:h C.( 4v toivómi -)1 v- c bt ,(21L- - - -f he t aleud,rtz_ (uf c-~4, N„,-(±.e 2+ txt C4e U2nA-¿.' u*. A-4/1-rfb(k �f2 v Ut . 15 7 zA - J ru u 'D M cMLt,r71 u/1 ► li-u it il.P fi- th~T- s t fi1 l4 -u '0 . kif /v t^S s ^.s N D 1t1177N1 “F5 1,c .^ r' S -r111,x,f g-in c./Y/u v il-tD Cj F-t `ptS C":7‘.1 Lï'N PS Cvs ds7Yt.e_ LA ,ft---U G"- (ejPt 41,L^ A Méss- E-wS U^ EL J' e:v p c S L-nr\t bc,v P/1-1/1 riv(7 ^ CZ^ {^ B¡^,(,^i c^'^3 Q uL `C -n-liL,s. " PoDevu Dv ^ 1^ 1l1'0 --f7t-hti b)171-\--- O ^^zs- -6S N1 7-1)T iz-7vtr-i - J12 1>4 ú !)P>Jtz-►Mi-14—L( QV t :0`.11 p us pruv p t 1tGevv r kue- v- u it t'AJA./ Coi( k U:7 D e- COAlL-ZUt,tv CA-MI+ Lituo-14 M'u ^t u (7- P73- `113L i-Jm O vt--cb Po r it vL-73 i. -RJ-,n/19-Z" v/ �péi,„ [(Hl_Ð Q (A-9 ibiL aci(1 T7 us3 c Ceri ue- V? ile9~ Jc' ni?tìmNzA J'v&liu 1-1) Mi44l7Z O/ U usTÆ ,te-ibt t-gv 02? ue5 i; 5 9-) Je-1-ru 14' >c: fuccE9 .")i, Svet cs;-1 ./4 /\/Pie e) A-V1 -4-7-- Ni- a ue--I 2 �)4 d Fb91/tht°u4 UP Irm PA,' (j-p ` Oc r2'ld un-ftt u ~ f rcl ur,^ S ^vú' l b 9 ( c'-5 H- S ^--qtr N(--2/1t _ /t?p( 60 /ecu c¿&.e Cau-^-^w -•••■••"". G/VIh. i14-,(11^ &15^ a^24 ^ ( ,c ^ ^ 17,1 ^ ^ A-e4Al ,1r, ClitLúu,ti Ced,<,91.4 ^ AA,k,a;ur dut: ,(AA) `-1-U.uvce' cuit ^ te ^,^ ^ 1 ^ fvcoui\ N a-ti Y -e ^ ^C^^ „ J-7,1 ► ^ ^ í^u. ^ p t r ct-t (W¿_, 416 7 é 7 T cf,J V4 ^ i(t; (1{A)14 (Ar- t1(1 t 121,_ s^ c ^ �r/tdr~ /N eL ÜDJntti ^ Lel 6-~1-14: 71-r(- i o hal r1-S ^^^ ^ Evt11. en) \b 7.10} O`_ C` /4"Yii (,► Í E^ t^i2 rii-vbx-Lh r1722ni l. A ^P c3-(1 /thi O)» Z q vviii 4 Jt- tup T17J7r) /\ p cz--i t'ç 1 v al_ s, I1v -DvÚ d-id'c.S cía( f-1"Nb ei"1 P c' t5 ïyritz -S ^^ c.04P L^ -t- 0E uJD t h" 111 U^ n' 1v c, o Aat_ /^^:u j^^n s v^ l f ¿A f t, v 1'77f 47V) ^) - runYLp ïA-r rX- C 4- Cu y t' ("fi->‘-/-t L__49 .D nirZm. Gi.-i (in /k r ['dd91/1ti-s?)-wwiint^ 6-yL/n,.1) ^.^ :e-v\--. 1\->■/ 7 AA- 02-9 c^J^ OC-C-UiP rz ^ ^i d'c - s P,L07r-tA-4~-1 6 r. V íl^ p.,rM^ �1 ^ 2-'114c5v 3 ^ bes- li^óc ^U S' r D ^ Gc kt-n-b-krn. L'wt 1-7 . UJ wtev 4 Lit- 3ersPc4 t7 krt. ti 3 4-xce9. tpv i` )k-,5 4».fy. ut- P e->.■ 'ID T k651, 'PA 19vm &U` 77,2--ç ?be/ t3 474 h c- P /1-YL YvT Ceritk p1_ é ^-^ Po-e5,` o sin oc P ^^ ot c,^-, c-úrv2/4 0 e ïtit-t ^vu ^ - W o c.--5 /1-1' i^^ 4- L 471- 11 v d.21 E"v L^3 Dl e- r.Nv c- vfl )(. p c'ç y7w ^^ k ^(_^j (^a a p,t_c_r ¡ N h5- /rZ. a v/^t^cr Si b-.! �/M-Y1 c c24)-24 G/1- ^^^ ^ bcw ®i7-/ 0(7 i1.-t un-ilft--cc--5 L t_ 4 it/NV4 VA ïtti- t7rk fr A- 4 . P ezs 7?i ita") ¿.--^-_5 Fryï k-A4 f ti,t n^_ f ^^ti i^-lA /^1C ^ ! ^í^L(sS t1l o )11-714.(2117– T yl,-r i 1 IJ A- tcy `)k) cC"Njit- ,^ LC,v r c^D ú^ l^ ► tit ttn%,Dn-os 1/1z.-01 /541-31 c,¿2,0-"Al- 0,- c.^ j-iu r.a-^ o" 4 t' 771/t (7) Z-4 7U r5 jer■ v^^ ?^^^ , ^^^ ^ G^ 41,1)(^ ^^s (D)kfhP ► ityJm litio f(xit PE'r ^ ah`kv L4 e^ rtiL^ t ^^ _1-11‘rv cS: C c. 1-&314 Ps L1.. t en ¿,e t1 ï 7^i C.i)-Mr t-rbwQ -'1\i ^ L•^ 15-1^-5' J'7' A-t ds 5-2"-7/ ' X-4j (410- t \/"Ut' US A-"(410 L 41497 ° t" uf 144 5'4 4-) �t-' ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ Dia: 30 de juny de 1987 Hora: 12'00 Lloc: Saló de Cent 1.- Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica' 5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Entitats Locals, prega que el Regidor electe de major edat que, segons les dades obrants a la Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat, acompanyada del Regidor electe de menor -edat que és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ. 2.- Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors esmentats i el Secretari general. 3.- La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general. 4.- El Secretari general dóna lectura al certificat de la Junta Electoral de Zona de Barcelona. 5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits, les quals estan sobre la taula. 6.- El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i 178 de la Llei Orgànica electoral. 7.- La President de la Mesa invita als Regidors electes que expressin en aquest acte si els afecta alguna causa d'incompatibilitat. 8.- La President anuncia que tot seguit els Regidors electes han de prestar jurament o promesa d'acatament a la Constitució, d'acord amb el que disposen els articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F., �AUTORITATS REGIDORES I REGIDORS Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat com a consellers de Barcelona. I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat que entre tots hem de regir. Em consta l'estimació que tots'plegats tenim per Barcelona i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge apassionat del regiment de la Ciutat. - Perquè us asséguro que no és cómode però que és apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si cal, fins a l'esgotament. Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79. Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt al servei de la Ciutat. TOTS, EM CONSTA, La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern. Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida col.lectiva: perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana i a la projecció Barcelona enllà. I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits que els sofriments que veiem cada dia. Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i de la intensitat en l'esforç que donc per descomptades us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec, els propers quatre anys. Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens demana cada cop més. En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís: 8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia. �Ahir en vam tenir una prova: - en el comiat es van dir moltes coses (terrorisme, Madrid, cultura) la destilació de molts mesos en pocs minuts Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el mateix esperit. Estic segur que així serà. En primer lloc em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de les eleccions que ens han dut aquí. Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment el del PSUC Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC. No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més recolzada, en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont 3 municipals) 77, 79-79 82, 83, 86 87 Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no partidaris. I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha autèntic govern local democràtic. Simplement ciutadans. Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important (si miressim des del Tibidabo) - Humanització de la ciutat (gent-pedres) - Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de 15.000) - Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí) - Descentralització i Participació �Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar Aquelles primeres preocupacions amb unes altres: Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les. També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i sentir-se a casa seva. Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per atendre. Val a dir, Més acció sobre les causes que els generen Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les seves capacitats. No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden esmerçar. Tanmateix encara Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens ha de fer oblidar que de nou i com sempre la ciutat és la gent i que ara hem d'anar BARCELONA ENDINS Potser menys patètica menys desordenada amb més recursos amb les nostres empreses i iniciatives i serveis renovats en una mà però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància, sense solucions prefabricades disposats a aprendre de nou �En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant. Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que combinés d'una banda la creativitat, l'entusiasme, la iniciativa i la sensibilitat directa, de primera má amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels medis. Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat d'iniciativa i de dedicació. No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos nosaltres, ni d'atavalar ningú. La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els propis problemes Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara voldria re-llegir. "Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la qual es recolzi el creixement de Catalunya. Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera". I també es va dir : "Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya, una vegada obtingut' l'Estatut i plenament la Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi, en els temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 1934." PM En que han quedat aquelles esperances? �I el President Tàrradellas en aquella ocasió deia aquí mateix: "L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc. etc. amb la total • decidida cooperació de la Generalitat." I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la del 34. PM Que no interpreti l'absència d'autoritats.... al contrari menys solemnitat i més sinceritat. Sí que haguessin vingut. Peró crec que l'ordenació territorial i local que respecto i acato, no és aquella que el 1934 va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho obligaría a una incomoditat que cal evitar Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada. Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari, que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari. Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem i que pot i ha de resoldre aquesta situació Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis i jurisprudència i sobretot Sobretot que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de conducta dic El Marc cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit �Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del que ens pensem Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú - Concepció del paper de Barcelona - Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat - Institucions compartides o d'interès comú Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions Metropolitanes. Però també, + Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani + Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de Barcelona. + Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés. + Universitat i Borsa + Escoles i Hospitals. I tractarem amb el Govern Espanyol, Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona que entren dins el camp de l'àmbit estatal que són molts! Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no tingui aspectes locals, autonòmics i estatals. No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels serveis de la seguretat de la lluita anti-terrorista de la llluita contra la droga i de les grans infraestructures i els grans projectes començant pel projecte olímpic i acabant pels programes ocupacionals. Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra disposició, Per anar Barcelona endins i Barcelona enllà Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la Barcelona de sempre. Parant compte, que la Barcelona de sempre no és mai igual, que creix i s'arronsa, es renova i envelleix, crea i destrueix i és be) i natural que així sigui. La Barcelona treballadora i menestral La de dins de muralles La que va saltar a la plana i avui s'enfila pel turons i els forada impetuosament i genera aleshores tristors i problemes a dins �La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora La Barcelona esplèndida i la tràgica Ens ha de tenir a tots al seu servei Però aquest cop amb més confiança, amb més serenitat, amb més rigor i això donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la mà. Gràcies �A-UOvrAt--Yrrs /ta-i v l^ ('Y Aly-14i115- 1 YoC,rL, fD U ^ C.t3 ^Vl l % Dtt m/-1 (ivt , ( trv f11-t /-21.JZ l Q v u- GrJ)\i I^ L "^^^1 S 0`7 bi,nL C2¿»01-- ^}lS 1 C^ ^ it4 fl(C,iP43 11■1 r u-n iv t fit-19 S 17)- e-55rt 12- L' Us -TY í^l ^ ^^ 1^.. ^ift L^M J n; eirt/117 lb Ce-rl`"C) ^1 ^ L`YL C-Ç , , 7 ^j b V ^ L4 Gt u PM- a i nt Tz-rNisik ur+11 L- y U -Due- f^ 17 C° Da ïrkAv ü th L A,^,-d cf.),N l As-rd-1 A-P 4-ç (j)L'`h (.1) Uc> ^j 11/1-5tv"D U u Vkik tDG L-TV 6-1W c/►1!) rrn p 0.51L-ffrow S 3 ^1^1(a.) {Ç pu--1 ^ ué d( c-zs t x t (A (-^ f ï c, ínf L t"-Y? L-f-Y J^ iJn( it C,-?c rÜ-J074'4 ói 'N s C!}--41 ci-o ^ c;^1J + a' c-k)f �J4 'c fi. M'- k-- 7 9 i Jut ANittr— LA- id Lit cp1---s-21-t.~ 4.. .174--my ^L^ f' Pc91 L4 v1.04 e AA L^ utm ppty\fT G1 < ti1,244 /2,0 c.43 1 4 oeL S Po (-Ç viZ L A U<^^ ffik_4 \ u_71Ní Mc- r A i2 C GO/Usi-74 r ^ ^^ ^y► Ar 4-11‘) ^ d^ 1 ^^ ^c p` v Vi c Dr74AiJ -tWT-«C.i(2-o^ dNyS p AK thf\P pipu r Lfz_ t-v Cy\) A2-)Lck3 vN /14 oirZy-11 ryc P A Q G em b oerPc'ci Ldt II O c.--^7 u r\l") 4 UVi rL L¿,../ ^ vw^ c2 ub G°v ntmit DkullA COL " (-(-(----1-9 -9. LLA"-i- A- C. c ^^ '4-1) 1 bG-rJ k_i(,^iv> �U p c,,,) 6 kv u ti á1A e- n-w 5 c)(74114 . o L4 ^ t p rtinr dt C 'C- 3 Cn^ l ^C US vul, 91D-3c trut/tlit c^v3 i' r t ^ c= r^tç D') co au 6 7-4 D erS 01 uní 41-im g rYI 1ái Vt_ , 1D^ 14-4-u O1 L4 ^ ^^ t ^s v e- ty1 `'L" M0 G .J1. L C , P/MJ; v (^ S d Ul.v1DCoZS TYlAz- grv-iyS ^3 >^^ v11-' ¡n VN CA" \-) c 1,t17/1- r t3sPux, 1 1. ^ ,^" ,, ^ ^ Cí^nv ^ 1 d„ ^.^ l^ G v 111- (f›,) r O evi atrnaI L-^ P r Cp.31l.1 Thiv iiRÁ cgt_ ,x Prutz+ S: D eitt oGl^;^}.^ ^ lE .,ct 5 Ci-0-» 9' ' 4"1-\[ bg\ V'r L. G¢ t^ ^^Yl^ 4--biAjpo /41,/, 7.1 g f^ 7 S O `: nenk 161-ft4 C2 Ik,t 4 -5 L i < M c'Yvt _ ^^ dLt (J-á'^ , c,owt2eu 91-0 4 C¿nP cl/t Z-Lv£ E iff-L. c,-w 7 .S 1' tl4 r ' L 0 lA_ /tu uc,:s b �1A-)-1A,Usvf VII/u( T11\J t^kt_ L^ v iAl\i S e'S Di , b Z4 U O esn • c;-^ P 23 cw E C D r itu G^Uitct'y4 47( ( () 4l^ lid-ni' tLtvLi-3 ^^^7 1,14'W v G3. Q ueen'') S u-N A x 4v 4--77,msMA4 ,5 4-71-/Liç uz e--5- ^,^1 ^ ^^ ¿^ ^_ /1-1 J t/?/ 4- ( -L- h C;oA vt,o 1,1,u41) A- Tft ¿G l\--1,c-o-K. P cfn-- CÁ u/rK fN14v -~ 1) e- t,e-` (---21-7\J Dvr u ^-91i0 TI-114 PÍt. 1Y1. 17 e.— (.)^ 4-- 1.,ue,-1 i ►2 KG-1 c, i.,-^zn k ,t-DDIAinui r J ft19, C,r I9Jvc UÓ' JGt,,, ,_ Ct^S , Gol( �No P U c .^^ vlut,`Q4it- j r " s r^ ^ ^^ ^t c^s Gt L- -ce)t.- 7,4-1)4 1.-1v 7 Dc- C--t Lic-Drkt s^ ^ C.t)"^L i -^ 011-t) Lyy,1 c7/.715.t.a 7)1 ,n G ^ Al Ufva,^^^ ^ 1G ó ^-p ¿yw 7-7/ViM Q ^ us -~ 1,1-74vn¿i114 G, u n1-0,"b OZ /V D O b ,L4 ^x^ 9 l^ h- (m4 ^ :Je-- *4L^^1-i- ^ . x^ JA- 1,1 oT (` es• dví ÍZ`YL im 0 P /1714`1 D 6l-v/-iS S( sm D l e- r1/l G-`h/F cr U 74-t/J /j'LF3 /1-¿-~ ^ eh Q LA`- rCrY3P 4 6-}17/f) �g- n bki„) ^I^O lUt P C i rN i H b e--L_ 7. 01 k,D S s L–`Yf (-7"3 1Prie\1 1114/(>2 Prk/r G14 uriGI - ^ t 1.^ ^ v ^ ¿ v 14 ityi v-z A-1,1 b G'I^1DtGt lwc)71141.7U t - ne-w xI s heL 8 2, A s,* ~Pu 6P ^ 4/14/72-111A–t) t- e-\) u -1- cLt Li óv o 41,4;6^t a^ t.-"Pl.lMC527 – ^% C.-5 c W-19 1 C' 471c-W,07] ÚgrrrA{- c17.r 1^ /fij^, ^j pu b, S A i4 G- S. t---(7v- ^ej ? U4 N1-S /a2 (-)1C-S hit ^---^ Pn,c.--v c;v P m, Uhfç C'kt C:5 i #11'21:1 7-41" I ^ C. AA'1,., (- 27 M " CL i Yl - Pe--`b •rtc.^ Yu< AA 1 C^ et_. que:I t'L ^^ul.r3 1-14,00- L r5 Pulo ive-5 q v ^-WA 911- c.–c,c-:s ^:" ^ (rvl ° G4- ^r-r.rnv i C O 6t,--K i 4 u^' bi4 61,-`7„► u r `U Ult C..epA, iN l^C ^i%t^Vl .1t9v n A-1 r" 4- 1 L^ C4`--s.C'3 ^ V frs.s4 �/tt b°17)1 arkfr t-70,\J Imi-11--7) ' )c e 10i S ^^i11,1 A tJ r1/l ^ cyz t_^.fC71 /¿h ^ L^nl L ^3 i/14. litmik ( Ui , d-c.c7 h t`7T77►t "ir c'3v ï 71. 421 - et, p c c tkJ T US p é c /t4 vs rnh 211.-.- ¡ cs71. 3v^ t-&-t) t YL t^` rirt_4tyvupnr Tv-X-- r L-'Yt v (›--)` S A- Z^1 ^-^ -5 iÍr eni A —n1 l ojlad-e-.-g s1 l it4C-'Yxf YS A/ c.iierSZir1/4„ p 2^^ c C^ t–s N^zi3ss^ T7t7-5 >r 4,6-r S Á/ C.^^^ , ^c-^ ^3I ,Z,i(3 t^^ ni-), f ^z.U^y 57n9 C.Lç C ihlics q veCY-G-1U-91,LjW ^L S at CA-wit e 4-- Ld4 Jo kit o o(' 1 zrrik C.rnv Al ) (,{ A-11\M- (7 u érgv tit? ve'') ^ t S al-13" ^ ^ " C,I/t c?g-u up p fru ó fü rtr- kikvviS t fi LL5 42- egli sp-kr n' ^D cy,tf®Jt,, 70114.,6-14-4 d cul 1-7 4 LYt ç i a Gc>g■.)! /^ �f»,1,< 1 ^ ^^ ^^ Gu^ 111 t-f-5 (s94-t oftru kv-0 De– 1-1irvna4 .)at v,n) O' di« LA CA r ^^11/ ^ 77t 1 ih /N ^^ L' i ft1 51711 ^^ S c- wi t^c5,` ^ ï 17t'1 ^ rn tz,^7^ ( 6) t L U N C.e.sn7 UAM ‘71/1 Ú &S /1 U n'L,TzEí'tA u cz c 0-1-z-S^ 4 mvs^t,c.^ ('/u)Pr ? S ^c2 c.,07,f cn ^^i Pu- ZS s(94G71-S V ►^ kt nLrïz / -7, -á ^ FJ G^ ú S ^ P^2c ` ltf- C^ trL4 r{/ p4 277t 41J Pt Am r1'^-t-r5 O 'vi -4W U ik 911-714- N7tho 4 him5 ^ 2^` x ^, CoA:tJ- f5r1v c S Q u^ f C' , ^ F4-- ^ t^i /RAg ,v r DsA /1 c2via-1vf Punja» v) Pue 17:--9(11 ns ^ D F-141J ^^^ r c/h0 í1Z4 11\27. 71-11 " A-Yk A A , ous - Ap s Ni krA bJ i /^^+-UkL Arn_ GU b1 il tk) A 4t7714;-5 Us F-A /v c)) 7ak rS A f 11 1 0 `+ -7r c'S T2^^ A-;-1 D LL5 ,9//`N cr 4-h)yS, (,,}° ■ Lc^ cA `v`i-71-0 A-Y.)1 -21 A 69` r /vi GA-7 fu 4 411/L-1-si ftz G( u k,f7 t'iR-c-iiin- --t7A-Nr- P 01-0 pr 3 r J o C. u u o r^r1 C.v Aij [2 s Po+--a c. cid,/ e-5 �D r4 ,k--Ary -ux pt-lu2N5 R- fru \ kf (). C71,1 -71 4-tRA- 4.b- - C-Lcb-01, y 5 e cb ))ct, cbe-o-Le_ .e.) cu 414, cu 4.7 ,(CA. CM, ' ç&k.C4(n/rC °O 44 / 4 d., - fi-t-tc~( ,(/ (4- utic, v¿,161/ il,frfr&-,L 4 Cc- CP6-¿-( c,i4ÁÁ; cú(a; d-11 21/ ( (11M/1(44‘6•- Ci,>V A co-44,4. kU44 J./ tt,f •' e 4" Pl-/;. -k\--ountA[ je 4 ttc c‹,r:14,, d (4.440-4/G Ct Hm. kJ I'l"r" vrAi w tt _114-t, .4( j4,a_1_421,A . GV"T;et„¿_. - 4 í4 }>-'5 (iPc44 fc(Aeu..441,4— 1 ,449 =Pe îìt / m14 _ Pydr- 1""-(»44- L Lr u.21t, (£1.„ c,/ Cj--<_,eculur CA-ui ( 5 34 �pS ÔcitJ r 71--na dult,t( r cdL--t-N k -? d-tA -t-ukr-157-1:1( , C4 Afp-i- kk cti-0 _s jicAuLd 2;u1LA p itZ/1/1-7 ,-24ttn,t' elAip 0:r - vi«) ae.trz u& - E7c-e z,oT) u L.E .7Y LL ï1 _Jet e( " c/tb fljz rkplA S&Æ s FIrti 4 í1 c? b í\--"S 111/ A/0 i 4 x. 4 /r1 R Alitl• IL-1 Pc-51,1 QÁ,¿- Aft Pu h 1=1- rte-rh c r 4vA5N-bA4 1 " -7t-wehS Dvt. LÇ - - CV h.) L4( A-tA rirr Ley,s Thi uNf o J A/7M.4 UttQt 441i&uL---K1 -7b-r- tt-pkt (1,0h-7k-L ,,J9 frw t qatle it-44-vbn9' _ )21¿■ — de c.; d-.\ cbt_ 1‘ Gte umz: vLL: 1 62.t: �f2 7Z^l3A ^ v Ul 'VD A-9 0eL,Loa üLRz s t'11.J 11-1,, O t^ r7. ^D ^ ^i^T ) D U N f ^l Na ^^S ^^.^ r S 71-71,14 . 9-y1 117,5 f-PmV/1-10 ti ( l-10-7k) br(T-71-5— Pum_ C.uus ^JS ^1 n^S r /`2 7UÍ 7Z^vt^ ^ ^^^ ^^ b-Yv r1.,^J \Ove: lJs . (7!4 t-UÇ ^ N j,A XL-VA C,jrv ^-zA Ú L-YN - i{ MéS ryv 9 rv p e S c---)v ¿g.-U 414 cl-v7-- CC)--L42{,R c.:Yv rYtvt,a ' Y vrL í^OP> J CC-i1-1-4 - 1-V5 P"t1^s J vt7- Evs , /'^.,'/^ ,Y1's►'-r■-•' i/ _iYht°11-NfrQv ^ (N t ` f 40'45".... .151 l.L- rv9-5,-9vti p n-v p r • D cs t-vv nm-c.0 ti aúezv 1 ^/Lc:1--• L ^- k \XC. uviik c Q roa- ^. IN- to.7J1ewuv i-t. uU)'z,, )9 42— Prf5" PU291-1714 CA-M71- JE ^ tJt" Por- ,. ^- .( DA-c-- /9-c?vL-;5V)/)- J-1 TV )9-Z"v �fs iM Du Q LA79 411-- if\--zy rho u-4k c (..€n' I 1. ue- \))0( Áry~, j (444? ',bu e:7 AR-7 v-71/&- -i--- f-agittiro &"- L--Ç A-• t t-gv 0-0 u e5 lit& f 1,-2 917_ dr-Z-U t/L fUcc en' A-VÇ9i n_c( cAz-- Li c (.5---114 Q ›C �)4 4-M duí pvt-Lid,wt 4 FI:m411 c e-1J i 41- ItZ U ^^ N Oc- urS C'. S ?Z—^t c,'^ 7`oH- S -&-qtt J-U-19n,^.' rYt dU^2^ u ('o^U de AGLtG^^^2R / i ^/ u". U UlA r vli ri/L,S ¿d1-4"14/1/ ^ f if\fr,a/u.ta-Ac.^^ , ^h^ /(4 k C ^r, ICAJAN1 NiatiAY;AA-e J7,/► ^ u-^r ^ ^ p t C/1 ^ z. T r CL&I ut tif"; WA1 11/' r-44— 5-Y‘ (sf—e/ t s^. A6kte d, c �) ffi.drut2huik /txt ffiJsik ti el, .K 111-)J1. 12-I p c L6i uJ C (-B1 G-~ 1-vx. -1"- i- ^-t dl )t-f r S rtaitotc? t-ohín dL Evrn eyd \I)7),\-)) CL L./tuit o`_ C`no T E^^ -)-(2-71 ^^ UP ^ (L)O (,^a^^ z (Ab f^,^,/ 1 ^ 14 KM P (5-n fiU viAit 4 Jt" "11D v -cAtz.. s, Av n)ruÚ f 1- 2\f-b ti") É--1, ^ e ¿A f -t'c-S ' L-7;^912-S éu //uS Fi NtÁ t) A-r«._ cirim n A,1/42_.1 jém c ZAJ /Gt--5-7K– ^C L^ I. GU, - 771 c4 th" l^ T^7JZrJ (' c^ 1-01A--kit c.-2u T ^ ^.;^^ luz) .4-7u)7 - f2D2!'Lo tri-t -172). \ i*" 9-1 De- ("-A-51-1-t Lel 6:5 b-r1 /p /J/ 5-11 Gw f ,L at-JZ,i). t-09244-Js !7w ci-vn e-3 p n4) } efl-i2 =5- m.ri ~ firJl fe t-- Pc-t- PiteJci--JV s P4_-01-vt-~-3 ó CitY/%zr AJ'/tt �^ cr- Ullti(5vvru 5 r1tn-Q_ tfic-)n a v^ ^ ^n p •W /fuel! 4 ^ P 1 1 N ^r ^c7 L1t A-N /In 494 cc2p 1/4- (_Yxl n4a-m cci- Co--›si A P(191. o/5e. i`)1/4-J5 C.-'^vLL.,,t rui 190 jo tbtl Atit..-Yoc) h e- L A /3494 L22- o 11, u t^--Ç jitjn ^ ^`_, j ^ P AYL ÍN ► CE" P r^^^ v é" tA Ld>10/4 OC 1N o t-S a,1 Ah' 1- ,q.-Am. v d-^S Z^ 6 1 )( 1 L") Ezc- L^ 1,1L-rAIVvict- r22 r N 1.5-Y 3t av ,r1 ^j^l [ P ^r �mg/ C tSw7a1 bCW ru`c-`-5 L-_ 0,15 M A VA Jtrl-z- rirk 14 Q J tiv P L4 fC ~_ Itc9i) S r ¿A-5 Fcg4, A-A4 r át PE No J /hti+. t9V TYL-c^ t Ul^s kt_c.^ áxiog ee-u.c (75 /4- © a) ^ /W-il C0z4J7,4- LLU 4"11 Dyt,os ift-ITY.tF, ). 14641->t Gíl2c9 L^v S ¿>5 P L ^(.-^^ . DA-- (' ^^^} ^)^ T^v 1')/_ 4 71,7-5 kt- f^ `1-10-1,1- ^t , 6^e ^ c^-`5 i I v e -)' c-u (-°‘° 4v e GDV 11,\J ç't ^. -^ i 7)1-1-- %ify0 6^P E ' r- rut otC x¿ <00-14-n 31,- /F-- t^^n17)4 c-S , C A- cl ^ ïP'hy i A L4 rt-r t /46/1)-1 0-61-,‹ C-(>47C, ^^^ ^ ^i /4./b1-&-'x.4 Ps t^' f^i 1Lt /^tiv c/fri Uc• L'S Í LA-1497 °e¡ c^t m44- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4009 Title A name given to the resource Ordre de la Sessió Plenària Constitutiva de la Corporació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Gestió pública Autogovern Eleccions Acció política Barcelona Ajuntament de Barcelona Investidura Alcaldes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/858/0000000577.pdf 1fa2c4bee5f5be1b53ad12cb47499c54 PDF Text Text Orio Article de Pasqual Maragall a El Pais (30-3-2002) Orio PASQUAL MARAGALL Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya. Matan con la calculadora de los votos en la otra mano. Estamos ante el terror entendido como medio de influir en la pequeña política, en las votaciones de los congresos de partido, no ya, como en marzo del 2000, como medio de influir en las elecciones generales. Entonces, la ruptura de la tregua y el asesinato de Buesa crearon el escenario perfecto para la victoria rotunda del más abiertamente indignado de los partidos, el PP. No por cierto el más eficaz, desgraciadamente, como se ha visto después. Pero no voy por donde algunos pueden pensar: hasta ahora todos los Gobiernos han sido incapaces de acabar con el terror. Ahora se trata de un terror minorista, detallista, peor, porque mata igual o más, por menos, por conseguir efectos menores. En Italia también: allí matan al asesor del ministro de Trabajo unos días antes de la manifestación en contra de la nueva ley laboral. De repente los presuntos manifestantes se ven cogidos entre dos fuegos, dos potentes fuegos: el del Gobierno, el fuego democráticamente nacido de unas elecciones; y el fuego terrorista, que combate desde fuera del sistema la ley que los manifestantes denuncian pacíficamente y a cara descubierta en la calle. El Gobierno lo tiene fácil: acusa a los manifestantes del asesinato. (Algún manifestante se puede poner la capucha y encender una puerta o romper una luna, o diez o cien. Pero lo importante es si las fuerzas públicas y los servicios de orden de los manifestantes trabajan coordinadamente. Basta para ello que haya confianza mutua y profesionalidad. Lo que hubo en Barcelona el 16 de marzo tras la cumbre de la Unión Europea. Subrayo 'tras' y no digo 'durante' porque bien se cuidaron las ONG's y las policías de que la manifestación cambiara de hora y de lugar para que su desarrollo no coincidiera con el del Consejo Europeo. (A que no lo sabía Vd., querido lector: bien se cuidó Aznar de ocultarlo en sus declaraciones previas a la cumbre). En Italia, como en España, el terror (por favor, no sigan hablando de Eta con mayúsculas: esa propaganda vale millones), trata de impedir que la democracia resuelva los problemas dentro de un orden, del orden democrático. El terror está enamorado de su indignación más que interesado en la causa de su indignación. ¿Qué haría el terrorista si aquellos a quienes pretende redimir se declaran de acuerdo con aquellos a quien pretende derrotar? De ahí dos cosas: 1) que el terrorista tenga terror a ese acuerdo y haga todo lo posible por evitarlo; 2) que dirija sus tiros no sólo contra las fuerzas del orden democrático (eso sólo al principio), sino contra los responsables políticos que pueden y deben pelearse democráticamente y acordar cosas democráticamente: para incitarlos a optar por lo primero, por pelearse y dividirse. Y una tercera derivada: el refinamiento extremo del terror consiste en intervenir en los debates internos de un partido, asesinando a sus afiliados, para decantarle (por indignación) contra el acuerdo entre los demócratas y a favor de la división de los demócratas. Escribí estas notas en Donostia antes del funeral de Juan Priede, el día previo al Congreso que se quería torcer y dos días antes de la manifestación del Circo Máximo en Roma. El Congreso salió como se preveía desde antes de la tanda de asesinatos e intentos de asesinato. La manifestación resultó mucho más concurrida de lo previsto antes del asesinato del asesor del ministro italiano de Trabajo. El fervor vasco del funeral de Orio fue impresionante. Impresionante en sus cánticos potentes, en el silencio y dolor solitario de la familia, en las palabras del obispo Uriarte y en el enojo soterrado de algunos de los que las escuchaban echando en falta un punto de indignación, pero sobre todo en la presencia unida de unos y otros. Los partidos y la gente están demostrando tanto o más tino que los Gobiernos. En Roma la manifestación fue no sólo contra la ley laboral, fue también contra el terror, como el Congreso socialista en el Kursaal de San Sebastián no fue sólo para elegir una dirección, fue también para decidir cómo acabar con el terror. La unidad de los demócratas es la única arma ganadora frente al terror. Métanselo en la cabeza los que quieren arrogarse la representación del pueblo indignado en base a las urnas. La indignación eficaz es incompatible con la parcelación o el monopolio de los sentimientos. El Gobierno vasco, el español y el italiano tienen que demostrar que están a la altura del pueblo. Los pueblos de Europa ¿qué quieren? A mi entender quieren competir pacíficamente entre sí y eliminar las causas de las guerras que los enfrentaron, �ampliando la Unión hacia el Este (y aún no han entendido, pero intuyen que la próxima guerra, con el formato que sea, vendrá del Sur y del Mediterráneo); quieren competir económicamente con los EE UU sin perder la cohesión social ni los valores culturales europeos; y quieren para todo ello una Europa fuerte y, al mismo tiempo, una Europa próxima, subsidiaria, inteligible. Una España lanzada en esa línea estará en mejores condiciones de superar el amargo precio que estamos pagando por la pervivencia de los fantasmas del pasado. Los fantasmas del pasado luchan entre sí. Los que mataron a Carrero Blanco son los asesinos de Juan Priede, un hombre bueno, obrero, ya mayor, que cantaba la Internacional una semana antes de morir, ante la tumba de Elespe, otro compañero 'ajusticiado'. Alguno de los presentes alzaba el puño. No recuerdo si el Txiqui, ejecutado en Barcelona en 1974 en cumplimiento de una sentencia de Franco, murió con el puño en alto, pero es perfectamente posible. Desde Catalunya sólo pido una cosa: que los representantes de la generación que hizo la transición se decidan a dictar, con la sabiduría que da la memoria vivida, un mensaje certero al pueblo y a los actuales gobernantes de España y de Euskadi. Necesitamos su autoridad para confirmar lo que a algunos parece evidencia: que el ciclo del terror se ha cerrado sobre sí mismo. Y que el Estado de las autonomías, el Estado y las Autonomías, están en condiciones de pedir sacrificios a los ciudadanos, sacrificios terribles como el que se respiraba en la iglesia y en las calles de Orio. Pero que están también en condiciones, con la ayuda europea, por supuesto, y con la norteamericana si hace falta, de imponer la paz. De hacerlo con esa ayuda, pero sobre todo sacando el Estado y las autonomías de sus propias entrañas, de su propia imaginación, de su propia capacidad de sacrificio como Gobiernos, la energía suficiente para dibujar el escenario y las etapas del camino hacia la paz. Eso es lo que hicieron John Major y Neil Kinnock en 1993. Lo que hizo John Hume desde entonces hasta el Viernes Santo de 1998, bendito día, hace ahora cuatro años. Y que conste que todavía hoy en Derry (Irlanda del Norte), donde la policía británica es más bien escasa, los amigos del Ira (con minúscula) imponen la rough justice, la justicia sucia, el tiro a la rodilla, para castigar por su cuenta a los presuntos malhechores comunes. Lo que significa que si hoy se impusiera la tranquilidad en Euskadi aún deberíamos esperar unos años hasta el reinado completo de la paz. No hay tiempo que perder. Los autores de la Constitución y los Estatutos lo hicieron todo bien -lo que no significa que hoy no deban perfeccionarse-. Acábese ya con la canción de que cualquier cambio sea un premio al terror. La falta de cambios es un premio a la desidia política. Especialmente porque el Pacto por las libertades y contra el terrorismo prevé cambios del marco institucional posibles en un marco de paz y democracia. Y eso se está olvidando por pereza y por comodidad. Los constituyentes lo hicieron todo bien; sin embargo, dejaron un cabo suelto. Un solo fantasma del pasado, uno solo, pervive. Pero él solo se basta para hacernos perder décadas. Y el mundo no nos espera. 2/4/2002 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1106 Title A name given to the resource Orio Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Terrorisme Acció política ETA País Basc Espanya Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-03-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2709/19530329_ReglamentMinyonsEscoltes_PM.pdf eea0e280a8c7afc9438357cb451dfe4a PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01. Activitat personal Description An account of the resource Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pàgina acreditativa en el llibret: Minyons Escoltes: Reglament núm. 1 Creator An entity primarily responsible for making the resource Minyons Escoltes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1950 [ca] Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Escoltisme Maragall Mira, Pasqual, 1941- Confraria de la Nostra Senyora de Montserrat Description An account of the resource Dades al regalment dels minyons escoltes de Pasqual Maragall, exemplar núm. 647. S'hi anota la data de la Promesa: 29/03/1953 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/753/20000510_LV.pdf 91b18d571f86f5ab5ca16c435d1c1186 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 10/05/2000 La Vanguardia, p.029, Opinión PAIS VASCO, UN PROCESO PROPIO Autor: PASQUAL MARAGALL Desde Cataluña queremos hacer llegar nuestra solidaridad con los ciudadanos vascos que sufren la intolerancia (criminal) de aquellos que quieren imponer con sangre el respeto a la libertad de Euskadi. La libertad de los vascos merece el respeto de todos los españoles. España debe hallar -como la Gran Bretaña está encontrando para Irlanda del Norte- el espacio para la autonomía de los vascos. Pero los vascos deben hallar primero la vía para su propia reconciliación. El Gobierno español, que ha sido votado por la mayoría absoluta de los españoles y por una minoría muy importante de los vascos, tiene la responsabilidad indeclinable de acompañar este proceso propio de los ciudadanos de Euskadi. No basta con presionar desde Madrid para que se produzca una rápida renovación del Parlamento vasco y una eventual variación de sus mayorías y de su Gobierno. Son los gobiernos actuales, español y vasco, quienes deben actuar. EH ya ha demostrado que puede ayudar a recomponer la actual mayoría. Pero al precio de manchar esta mayoría con la sospecha de su tibieza en la represión de la violencia "de baja intensidad". Y en la medida en que esa "violencia menor" es la antesala de la violencia que asesina, la mayoría que no puede impedir la primera deviene a los ojos de los ciudadanos cómplice de la segunda. La muerte brutal de Jorge Díez y Fernando Buesa, a los pocos días de la moción de Fernando contra la "kale borroka", es un paradigma de la situación actual. La muerte del periodista López de la Calle es una prueba de que hay oídos vascos que tienen horror a la palabra. A la palabra del ex vicelehendakari que condenaba la violencia en la calle y a la del periodista antifascista que la fustigaba desde los medios. ¿Es casual la coincidencia del crimen de Andoain con el acuerdo en Irlanda del Norte sobre eliminación de las armas del IRA (no devolución, pero sí eliminación bajo control internacional)? ¿Quiere ETA cortar de raíz la posibilidad de verse arrastrada a un proceso irreversible hacia la paz, similar al de Irlanda del Norte? ¿Hacia un camino que existe y que no pasa ya por Estella? Da lo mismo. Seguramente es imposible e inútil situarse "ahora" en la confección de hipótesis sobre el porqué y el cómo de los caminos de ETA. Ya sabemos cuál ha sido su recorrido: condicionar con la tregua el nacimiento de una experiencia de un nuevo escenario de autodeterminación (Estella); iniciar la ruptura de la tregua con un ataque a las fuerzas armadas españolas para proseguir con una presión brutal en la calle sobre los ediles populares y luego sobre los socialistas, para evitar la aproximación PNV-PSE, y finalmente asesinar a Fernando Buesa y a Jorge Díez, algo que necesitaba una preparación anterior al fin de la tregua. Buesa y Díez eran exponentes de las instituciones vascas y de las fuerzas vascas de seguridad. Es decir, eran garantes de que la violencia callejera no tuviese las cosas fáciles. El "basta ya" expresaba poco antes la reacción libertaria de ciudadanos que se rebelaban contra la violencia y contra el silencio en torno a ella. Y Otegi hablaba de "gusanada" para congraciarse, para hacer un guiño de complicidad, a los que rompiendo la tregua en realidad estaban dinamitando Estella. 141 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Ahora han tratado de nuevo de asesinar a la palabra que hiere sus oídos ignorantes de la democracia. Pocos días antes el absurdo espaldarazo de ETA a Mayor Oreja ("tenía razón, la tregua era una trampa") nos ponía sobre la pista: ETA busca desesperadamente una interlocución directa con el Gobierno español, superado Estella, que nunca les debe haber gustado del todo. El Gobierno español no debe eludir ese enfrentamiento. No debe inmiscuirse en los procesos electorales vascos. No es su misión. Debe, como Major y Blair después, encontrar soluciones. Demostrar que quiere algo más importante que un triunfo electoral en Euskadi -que es algo que no entra en sus funciones, ni siquiera como estrategia para mejor negociar-. A mis compañeros del Partido Socialista de Euskadi me une la amistad y admiración de muchos años. Estuve con ellos cuando el entierro de Casas, cuando el ataque al alcalde de Rentería, cuando el secuestro de Iglesias (días esperanzadores aquellos), cuando el entierro de Ordóñez, en Madrid cuando el asesinato de Tomás y Valiente, y la última vez cuando el entierro de Fernando Buesa en Vitoria. No pude estar en el entierro de Fernando Múgica, pero no puedo quitarme de la cabeza las palabras del asesino a su hijo ("no me mires que te mato") ni las de tantos simpatizantes del terrorismo a sus adversarios ("recuerdos a Poto"): son un resumen crudo y esperpéntico del odio en que ha terminado una causa que, aunque brutal, comenzó pareciéndonos justa allá por años 60 y 70, cuando mataron al torturador Melitón Manzanas, cuando los juicios de Burgos, cuando la ejecución de Txiqui en Cerdanyola -a cuyo entierro también asistí-. Hoy no puedo sustraerme a la obligación de estar con mis compañeros socialistas, con mis conciudadanos demócratas del PNV y del PP y con todos los informadores libres. A mis compañeros del PSE les pido que presionen al PNV, sí, pero desde la oferta de una salida a su aislamiento político parlamentario. Al Gobierno vasco hay que instarle a que haya suya la moción de Buesa contra la violencia callejera y a que tenga el coraje de quitar a los ertzainas los pasamontañas, símbolo del temor a una violencia que amenaza a todos. Y al Gobierno del PP, y concretamente a Rajoy, hay que pedirle que inicie el largo camino que comenzó Major y que prosiguió Blair, primero con John Hume y Mo Mowlan, y finalmente con Mandelson, y por supuesto con Gerry Adams y Trimble, y aún con Ahern y Mitchell. Son muchos los protagonistas y muchos los pasos que hay que dar y mucho el coraje que hay que demostrar para construir un camino a la paz en medio del odio, la ignorancia y la santa indignación. PASQUAL MARAGALL, presidente del grupo parlamentario PSC-Ciutadans pel Canvi 142 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1216 Title A name given to the resource País Vasco, un proceso propio Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource País Basc Terrorisme ETA Espanya Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-05-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2568/19840521d_00035_0002.pdf 39d0cdeaf0d738307929bf603dbb8d98 PDF Text Text PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA PASQUAL MARAGALL EN EL ACTO ACADEMICO EN HONOR DEL DOCTOR ROBERT, CELEBRADO ESTA MAÑANA EN EL SALÓ DE CENT DEL AYUNTAMIENTO. Los oradores que me han precedido se han referido con gran solvencia y conocimiento a la trayectoria personal y académica del Dr. Robert. Corresponde al Alcalde de Barcelona glosar aquéllos aspectos de la personalidad del Doctor Robert que lo convirtieron en una gran figura pública; en el Alcalde de Barcelona por excelencia, a pesar de la corta duración de su mandato; en el gran lider moraL de. una. Barcelona que intentaba recuperarse del profundo schok producido por el desastre del 98; en el "Gran sembrador de la idea catalanista ", como lo calificó Prat de la Riba; en el político respetado en toda España. Son conocidos los hechos públicos más notorios del mandato del Doctor Robert como Alcalde de Barcelona, como sería el caso de los incidentes del "T an cament de Caixes ". De hecho el saneamiento del censo electoral y un cierto número de medidas depuradoras y racionalizadoras de la Administración Municipal son los puntosmás sólidos y concretos de su actuación de esta casa. Estos elementos constituyen la base de un inmenso prestigio popular que se construyó sobre el que ya se había ganado como Médico. No es casualidad, en consecuencia, que la sabiduri`a de la calle, el buen sentido popular, ligase pronto la reconocida solvencia médica del Doctor Robert con las exigencias de su responsabilidad pública. �Los ciudadanos veian al Ayuntamiento de Barcelona, a la ciudad entera, como un enfermo que precisaba de un buen médico: Y es significativo el diagnóstico que, según. los dichos populares, hizo inmediatamente el gran médico sobre la enfermedad de la ciudad: "Desadministracionitis Aguda". Ha sido glosada reiteradamente la significación catalinista del Doctor Robert. Es una fama que surgió como consecuencia de su firme actuación al frente del Ayuntamiento, de su compromiso con la política regionalista , de la +,1íga y de su actividad parlamentaria en Madrid. Es tambien.importante remarcar dos elementos cruciales en la trayectoria política del Doctor Robert que, ochenta años más tarde vuelven a estar de gran actualidad. La actuación del Doctor Robert como Alcalde de Barcelona y Diputado en Madrid se enmarca en la interpretación catalana del fenómeno regeneracionista que se desespereza penosamente en España tras el gran desastre del 98. Son los momentos de la duda entre el "Adeu Esp anya" y la alternativa de la intervención activa en la política española que finalmente se decanta como estrategia del regionalismo conservador de Catalunya. Es una política que se plantea la necesidad de dirigir el proceso de modernización de España más que de establecer una barrera contra algún peligro. Es un programa positivo que conecta plenamente con las ideas puestas en pract ica por Robert en el Ayuntamiento de Barcelona: crear una administración, racionalizar la máquina fiscal y replantear su objetivos . . Robert es uno de los principales dirigentes de una política que no es coyuntural ni pensada para cerrar el paso a ninguna fuerza política que también esté planteándose la necesidad de empujar toda España para adelante. Es una política que se fija el objetivo de dirigir España) �de hacer el papel de la locomotora. Me quiero referir también a la consolidación que se registra con Robert de un fenómeno puntual en la Catalunya Moderna: el de la capitalidad de Barcelona como símbolo y motor de Catalunya. En la Catalunya de inicios de siglo, la regeneración nacional,la construcción de un pais moderno se plantea desde Barcelona. Los promotores de la nueva política regionalista, incluso por razones tácticas, ven la conveniencia de concentrar los esfuerzos electorales en la capital por el hecho de que la maquinaria caciquista es demasiado eficiente en las comarcas. Las aspiraciones nacionalistas se conducirán, por tanto, a través de los cuatro diputados regionalistas de la candidatura de los "Quatre ?residents" que es elegida en 1901 y de la que él Dr. Robert es máximo exponente. Pero la conexión del Dr. Robert con esta Casa,ccn la "Casa Gran" de Barcelona, no es estrictamente política. El Dr. Robert, como el gran médico de Barcelona que fue durante toda su carrera profesional, mantuvo unas relaciones de gran cordialidad con un cuerpo médico municipal donde no faltaron iniciativas innovadoras. De hecho, Robert murió muy cerca de esta Casa, en la calle de Fernando, en el momento en que se levantaba para pronunciar un brindis en el banquete anual de la "Academia del Cos Mèdic Municipal". Unas últimas palabras para registrar la conciencia que sobre la mejicanidad de Robert per.:vivió en todo momento y casi siempre como un argumento de sus adversarios polí ticos para desautorizar su intervención en la política espa ñola. En un ataque que se le dirige desde un diario de Madrid, inmediatamente después de su nombramiento como Alcalde y de una famosa intervención . en el Ateneo barcelonés, se puede leer: "El Dr. Robert (...)es, desde anteanoche, el Máximo Gómez de Cataluña. Y para que sea mayor la semejanza, no es español, ni catalán siquiera. El ardiente regionalista, Alcalde de Barcelona, es mejicano". Esta afirmación, que pre- �tendía desprestigiarle, no hacía más que añadir un punto de gloria a su figura y a su vida. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Palabras del Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall en el acto académico en honor del doctor Robert, celebrado en el Saló de Cent del Ayuntamiento. Subject The topic of the resource Robert, Bartomeu, 1842-1902 Homenatges i distincions Alcaldes Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències