112
10
5656
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1638/0000000703.pdf
04c5ae9a94f9bc54f9492654d61ff46f
PDF Text
Text
entrevista
“Al despatx de la Generalitat
vaig aprendre el preu de l’ambició”
Pasqual Maragall
Text:
Ester Colominas
Núria Quintana
Fotos:
J.M. Rué
Arribar a Maragall
A Maragall, a l’entrevista, no s’hi arriba en línia
recta. En un espai provisional, però acollidor, envoltat de fotografies de la seva família, respon les
preguntes que li fem traçant meandres d’anècdotes i silencis que utilitza, qui sap si com a refugi o
com a petites concessions a la interpretació de qui
l’escolta, per acabar, finalment, arribant allà on vol
arribar: “sap què vull dir?”.
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941) passarà a la història com l’alcalde dels Jocs Olímpics i
com el president de la Generalitat durant el (agitat)
mandat del qual es va aprovar un (controvertit)
nou Estatut per a Catalunya. Llicenciat en Dret i
Econòmiques per la UB, va ser a la Universitat on
va iniciar el seu activisme polític. A hores d’ara, a la
balança de la seva trajectòria hi pesen, com ell diu,
“importants beneficis públics”, però també “importants costos personals”. Dels detalls d’aquesta
“comptabilitat” pengen les especulacions sobre si
mai escriurà les seves memòries.
�
�entrevista
Comencem, si li sembla,
pels seus anys universitaris.
Com va ser acadèmicament
el seu pas per la UB? Quins
professors van influir en
vostè especialment?
Jo vaig fer Econòmiques i
Dret. A Dret vaig tenir grans
professors com Àngel la Torre,
que donava Dret Romà, i
Pérez Vitoria, de Dret Penal.
Després vaig començar Eco
nòmiques, a les tardes, a l’edi
fici històric de plaça Univer
sitat. Allí vaig tenir Vicens
Vives, Jordi Nadal i el profes
sor Linés, d’Anàlisi Matemà
tica. Linés era un home molt
de dretes, que començava la
classe omplint tota la pissarra
amb lletra menuda. Era com
una classe de lògica matemà
tica. La Universitat potser era
aleshores més un lloc per
entrar en la vida social i políti
ca, per als qui hi podien acce
dir, que no pas purament un
sistema regular d’aprenentat
ge dels millors cervells joves,
que també ho era.
Parlem-ne. El seu despertar
polític va ser realment a la
Universitat? Quins van ser
els seus principals companys de militància?
Els meus mestres polítics, al
mateix temps que amics i com
panys, van ser José Ignacio
Urenda, Raimon Obiols i Xavier
Folch. Eren de tres partits dife
rents: l’Urenda del Front Obrer
de Catalunya (FOC), el nostre
partit, l’Obiols del Moviment
Socialista de Catalunya (MSC),
que és el precedent central
del Partit Socialista de Cata
lunya, i Folch del PSUC. Folch i
els qui van acabar sent del
PSUC van començar junts
amb nosaltres a la Nova Es
querra Universitària (NEU).
A banda de tot això, la Uni
versitat de Barcelona va ser el
lloc on l’agitació intel·lectual i
La ciutat
on se la juga
és en el
coneixement
política va marcar tombants
decisius, per exemple en la
famosa sèrie de conferències
a la Facultat de Dret amb Aran
guren, Valverde y Sacristán i
en un acte posterior contra la
repressió, en el qual va parti
cipar el meu pare, que va ser
jutjat a Madrid i defensat per
Ruiz Jiménez, l’exministre
d’Educació del franquisme.
A banda del paper en la
transformació política i social, en alguna ocasió ha
definit les universitats com
a elements transformadors
de les ciutats. Com veu el
compromís de la UB en el
creixement de l’àrea metropolitana?
No sóc qui per jutjar, però em
sembla que el paper que té la
Universitat en general, i la UB
en particular, en el llançament
de la marca Barcelona ha es
tat bastant important. I potser
hauria de ser-ne més; o si
voleu, en el futur en serà més.
La imatge de Barcelona està
actualment molt relacionada
amb els Jocs Olímpics, amb el
front marítim i amb esdeveni
ments de caràcter urbanístic,
però, al capdavall, la ciutat, el
territori, en general, on se la
juga és en el coneixement. El
coneixement és el que farà
que la gent que vingui a Bar
celona hi aporti valor afegit. El
Parc Científic de Barcelona,
per exemple, és un punt on es
fa recerca internacional de
punta, amb en Massagué, en
tre d’altres...
Confio que aquesta identifica
ció entre territori i saber conti
nuï avançant..
Com a president de la Ge
neralitat va impulsar l’Eu
roregió, un pol de desenvolupament sostenible al sud
d’Europa i al Mediterrani,
basat en la innovació i la
inclusió social i territorial.
També era president quan
es va constituir la Bioregió,
un nou model de desenvolupament regional que
pretén coordinar la recerca
biomèdica i biotecnològica
a Catalunya. Establir xarxes,coordinar esforços,pro
moure aliances... respon a
la imatge que té d’Europa,
la d’un sistema de ciutats,
una retícula de llums on no
es distingeixen fronteres,
com ha dit algun cop?
Exactament. Al carrer Avinyó
precisament hi ha la seu de la
Federació Mundial de Ciutats
Unides. Allà tenen aquest
mapa que esmenteu de les
llums de les ciutats com si fos
sin estels i nebuloses. El mapa
real del món és aquest, no el
que separa el mar de la terra.
El mapa real és on viu la gent.
Jo crec que en el que hem
d’invertir és a fer que aques
tes llumetes que hi surten tin
guin significació. Normalment,
com més dens és el núvol,
més dens de punts de llum
vull dir, més relació té amb
l’excel·lència, amb els conei
xements... I sabem que po
dem jugar a ser més intel·
ligents que el que ens pertoca
per la dimensió que tenim.
Aquest és el repte.
En el projecte Europa Prò
xima, on vostè parlava
d’aquest mapa de llums,
va tenir la col·laboració
�
�entrevista
És hora de
desnacionalitzar
les universitats
i fer-les més
competitives
d’Aula Barcelona, una iniciativa que va presentar
juntament amb l’aleshores
rector de la UB, Antoni Ca
parrós, l’any 98. Ara podrà
reprendre projectes com
aquest?
La veritat és que ara em trobo
que una part de les inquie
tuds d’aquella època mig ca
talana mig romana es van
materialitzant. Aquesta Eu
ropa no sé si és tan pròxima
com voldríem, però sí que és
veritat que va tocant vores. I
després d’haver solucionat els
drames que van provocar
dues guerres mundials, la
pugna entre França i Ale
manya i la relació Est-Oest, ara
es pot començar a preocupar
del Mediterrani. Com conviu
ran moros, cristians i jueus?
Els temes més a l’Est son
derivats d’aquest. Què passa
entre l’Europa rica del nord i
l’Àfrica del sud del Medi
terrani? Hi haurà la necessitat
Dos anys i mig amb el
President
Josep Bargalló
Jo no coneixia el president
Maragall fins que vaig prendre
possessió del càrrec de conseller d’Ensenyament, aquell desembre de 2003. Per dir la veritat, el coneixia de lluny. Maria
Aurèlia Capmany me n’havia
parlat desenes de vegades i,
després, havia compartit amb
ell escó al Parlament, però des
de la distància de president del
Grup Socialista, ell, i portaveu
adjunt del Grup d’Esquerra
Republicana, jo.
Podria dir, doncs, que el primer contacte realment personal que vaig tenir amb Pasqual
Maragall va ser la nit abans de
fer-se oficial el nou Govern de
la Generalitat, ell ja president,
quan, sopant amb la meva
dona i un parell d’amics, em
�
va trucar al mòbil per comentar el que ens venia a sobre.
I, a partir d’aquella trucada,
una relació intensa, especialment quan, a partir de mitjan
febrer de 2004, vaig passar a
ser conseller en cap –conseller
primer, més endavant– i de la
Presidència.
Dinàvem junts cada dilluns,
ens vèiem gairebé cada dia al
seu despatx o en algun acte,
teníem la reunió de Govern
cada dimarts, convivíem a
Palau... I sumàvem esforços
per aconseguir d’aplicar les
polítiques progressistes i catalanistes que conformaven el
programa de Govern i, també,
plantejàvem les nostres discrepàncies. Ens unia la voluntat de construir un país millor
i més lliure i ens separava la
nostra pertinença a partits
diferents, generacions diferents, formacions culturals
diferents, territoris diferents...
Per damunt de tot, però, ens
va anar unint el que va acabar sent una sincera amistat,
malgrat les dificultats, des del
meu més absolut respecte a la
seva personalitat i a la seva figura institucional.
Pasqual Maragall, el president
Maragall, és una persona que
es fa estimar, així, en la coneixença directa. No pas pel
seu ordre metòdic, de segur.
Sí per com és, humà i entranyable.
Diria que, amb alguns anys
més, encara l’hauria tornat
independentista.
d’una política del Mediterrani,
en l’àmbit de la seguretat, de
l’economia, de les migracions,
però també pel que fa al
saber, al coneixement, i per
tant a les universitats. Acabo
d’assistir a la Reunió de les
Universitats del Mediterrani, a
Reus. Crec que tothom entén
que és hora de desnacionalit
zar les universitats i fer-les
més competitives.
Si li sembla, canviem una
mica de línia i parlem d’ac
tualitat política. El desenvolupament de la seva gran
aposta com a president de
la Generalitat, l’Estatut...
Ara és quan comencem a par
lar del passat...(riu)
...i del present, perquè sembla que l’Estatut està trobant obstacles (l’entrevista
té lloc el mateix dia que el
jutge recusat pel PP anuncia
que no dimiteix i, per tant,
el Tribunal Constitucional
queda en majoria antiestatut). Vostè creu que al capdavall passarà com amb els
Jocs Olímpics, la seva gran
aposta com a alcalde, que
en un primer moment tam
bé van rebre importants crítiques i oposicions però
que, finalment, han aportat
grans rèdits a la ciutat.
Està bé el paral·lelisme, no
l’havia fet mai ningú però no
està malament. En realitat, ara
tothom recorda els Jocs
Olímpics com una cosa fan
tàstica, però de fet van co
mençar enmig d’un drama. El
�entrevista
dia que es va anunciar el pro
jecte, al maig de l’any 1981, el
dia de les Fuerzas Armadas,
molt poc després del cop
d’estat del 23-F, els Jocs
Olímpics de Barcelona eren
un projecte en el qual molta
gent no creia. De fet, fins a
l’any 86 en què ens en van fer
l’adjudicació, a Lausana, el
procés va ser problemàtic.
Ara, en el tema de l’Estatut hi
ha una cosa que ningú no
esperava: el procés, que va ser
en alguns moments dramàtic,
que ha superat tot tipus de
dificultats, es troba en una
situació impensable, en què
sembla com si hi hagués la
possibilitat que l’Estatut no
s’aprovi. La veritat és que això
estava fora de càlcul. Since
rament, jo no m’ho pensava.
Ni el PP tampoc! Segur que al
PP no es pensaven tenir tant
de ressò. No és que hagin tin
gut èxit, però sí és veritat que
les coses s’han complicat. Jo,
però, crec que l’Estatut està
predestinat a ser aprovat.
Perquè si no s’aprova és més
problema per a tothom, i un
èxit per a molt pocs... S’haurà
de trobar una solució.
De fet, però, sobre el tema de
l’Estatut, jo puc parlar més dels
orígens que del final; la meva
visió del final no ha existit,
perquè no hi he estat. Tot va
començar amb unes converses
amb Francisco Rubio Llorente,
la persona a la qual José Luis
Rodríguez Zapatero encarrega
un estudi de la reforma de la
Constitució. Les reformes pre
vistes de la Constitució són el
tema de la successió i l’enume
ració de les comunitats autò
nomes, que no hi són detalla
des amb el seu nom. Si més no,
a la Constitució s’ha de dir qui
nes són; i jo crec que a més s’ha
dir què són. Les converses amb
Rubio Llorente es referien a
l’article 2 de la Constitució: allà
on diu “la nación española”,
s’hauria d’afegir entre cometes:
“de la qual formen part les
nacionalitats històriques de
Catalunya, Euskadi i Galícia”.
Aquestes reformes són bàsi
ques, i algun dia s’hauran de
fer. A veure, és més important
viure que no pas escriure i, per
tant, si han de trigar, que tri
guin però, com a mínim, que se
sàpiga que anem cap aquí, per
què si no prendrem mal.
Fa justament un any, la vicepresidenta del Govern
espanyol, M. Teresa Fernán
dez de la Vega, ens negava,
en declaracions a aquesta
revista, l’existència del fa
mós “problema català”. Se
gons deia, el veritable problema és l’oposició...
Ah, perquè ella és mig catala
na! Te casa a Vilanova i la
Geltrú! (riu) I ha viscut i treba
llat molts anys com a jutge a
Barcelona. Amb ella havíem
discutit temps enrere l’aplica
ció del principi de proximitat
en justícia, que va ser una
obsessió per a mi com a alcal
de. La insolència dels oficials i
la lentitud dels jutges ja era
una obsessió per a Hamlet.
Però vostè què en pensa?
Existeix aquest problema
català, qui el té, a qui perjudica, a qui beneficia?
El problema no és Catalunya,
en tot cas és un problema
espanyol! El problema és que
Espanya té regions i té nacio
nalitats. Això també li passa al
Canadà, i bé que troben soluci
ons més sofisticades. Amb una
diferència, i és que aquí tot
això passa en un escenari que
no s’està quiet i que és més
La possibilitat
que l’Estatut no
s’aprovi estava
fora de càlcul
�
�entrevista
Inclonable
Dr. Josep M. Reniu
Professor de Ciència Política
i de l’Administració
Parlar de Pasqual Maragall
és, certament, fer referència
a una de les personalitats
polítiques més influents i
significatives de la història
democràtica recent del nostre país. Tal com succeeix
amb d’altres coetanis seus,
la seva activitat pública ha
mantingut una curiosa relació amb la seva peculiar
personalitat, fins al punt
que les maragallades han esdevingut una categoria pròpia dins la política catalana.
Ha estat precisament aquest
estil fresc, sovint desenfadat i una mica de la conya,
el que li ha atorgat un carisma que l’ha convertit
en un dels escassos polítics
conegut i reconegut a bastament. Polític des del primer moment, ha exercit les
dues magistratures més rellevants al país: l’alcaldia de
Barcelona i la Presidència
de la Generalitat. Totes dues
sota una mateixa característica: el lideratge d’una
coalició de govern que, això
no obstant, ha viscut dinàmiques ben diferenciades.
En el cas de l’Ajuntament
de Barcelona, Maragall en
fou el cap indiscutit durant
quinze anys, en els quals gairebé no va haver d’afrontar
cap limitació al seu poder. A
la Generalitat de l’alternança política, l’escenari fou
radicalment diferent: les
exigències de coprotagonisme del socis de govern, així
com les dificultats per fer
encaixar les dinàmiques polítiques del municipalisme
en la gestió de la complexitat de l’autogovern van anar
minant el seu lideratge dins
i fora del Govern. Tot i això,
el balanç d’aquest quart de
segle de política maragalliana és senzillament irrepetible: els Jocs Olímpics i l’espectacular transformació
de la ciutat i, d’altra banda,
l’elaboració i aprovació del
nou Estatut de Catalunya.
Un personatge i una trajectòria que són, sincerament,
inclonables.
gran. I aquest escenari més
gran es diu Europa, la nova
pàtria. Jo, a més, com econo
mista, hi crec molt en això de
les economies d’escala. Això
no vol dir que no hi hagi una
Suïssa, que no hi hagi gent que
s’especialitzi tant i ho faci tan
bé que continuï existint com a
país, però el que hi ha al món
ara què és? Els Estats Units, la
Xina, l’Índia, la Unió Europea...
Són les grans unitats, les que
tenen moneda i exèrcit. Sap
què vull dir?
Ha modificat la seva etapa
de president de la Genera
litat la percepció que tenia
de l’encaix Catalunya/Es
panya?
Abans hi havia allò de “uste
des son un poco raritos”, una
mica diferents, i per tant els
suportem. I Catalunya a això
responia, “ustedes son un po
co mangantes, pero también
les soportamos”. És a dir, som
L’ascens del
catalanisme dins
la governació
espanyola
s’estronca sempre
en poc temps
diferents i ens suportem mú
tuament, però no pretenem
solucionar-ho. Aquest “pacte”
té uns costos, i si no que ho
expliqui Narcís Serra, que va
arribar a vicepresident del
Govern espanyol però va cau
re aviat, en part per la pres
sió del nacionalisme català.
La línia d’ascens del catala
nisme dins la governació
espanyola, que culmina amb
Pi i Margall durant la Primera
República, 1871, i amb Narcís
Serra després, el 1991, s’es
tronca sempre en poc temps.
De manera que això no pro
gressa i l’únic que continua
havent-hi és la “conllevancia”.
Amb l’escenari ZapateroMaragall va semblar que
podíem trobar la fórmula...
canònica, la fórmula consti
tucional, estatutària. Però
som on som. Aturats.
Quina ha estat la raó de ser
dels governs de coalició del
tripartit i de l’actual govern d’entesa?
�
�entrevista
I ja que hi som...
Què acostuma a portar a les butxaques?
L’agenda i el mocador.
Quin és el seu tret més “català”?
La ironia.
Quin itinerari ens proposaria el
Maragall ciutadà, no l’alcalde,
per passejar per Barcelona?
Agafar els ferrocarrils des de Sant
Gervasi, baixar a plaça Catalunya i
cap avall fins a la plaça Sant Jaume,
el meu camí diari durant molts
anys.
Amb ulls de polític, a quin país
ens aconsellaria “enfocar”?
A Espanya. Hi estan passant moltes coses ara, a Espanya. I si no
sempre ens quedarà Roma, Itàlia.
És mostrar que Catalunya és
una nació ideològicament
plural, més complexa, més
moderna, més interessant. Els
partits polítics ho han d’en
tendre. He vist moviments a
Iniciativa i a ERC en aquest
sentit... Pel que fa al PSC, cal
dria veure si en el futur al
Congrés hi haurà un grup
parlamentari de socialisme
català, perquè si no hi és serà
prova que no solament
Espanya sinó el socialisme
català i l’espanyol tampoc no
han entès el que hi ha en joc.
Amb l’experiència de líder
polític i de governant, quina
opinió li mereixen les llistes
obertes?
Jo en sóc partidari, però els
partits lògicament no tant. En
aquest tema, crec que la di
mensió de l’escenari polític
pot influir en el com. A veure:
quins seran els partits euro
peus d’aquí a deu anys? Ara
n’hi ha un de conservador, que
és el PP, però... Duran Lleida
serà al PP?, Convergència serà
al PP? A una mida molt gran
correspon un tipus de partit
diferent. Aquí hi ha la demo
cràcia cristiana, els comunis
tes, els liberals... Què hi ha a
Amèrica del Nord, que és molt
gran? Dos partits, el Demò
crata i el Republicà. Com són
aquests partits? D’àmplies
fronteres! Que hi haurà aquí?
El Partit Democràtic d’Europa i
el Partit Popular.
Aquesta primavera tindran
lloc les eleccions franceses
amb Ségolène Royal com un
dels candidats. Coneguda al
país veí com la “zapatera”,
també se li poden trobar similituds amb vostè: és una
líder carismàtica que desperta polèmica, de vegades
fins i tot al seu propi entorn
polític. Què en pensa,
d’aquesta nova figura política de l’esquerra europea?
La relació Ségolène-Maragall
potser ve del fet que va ser
aquí, a Tarragona, en el nostre
congrés socialista, i va dir que
se sentia pròxima al Medi
terrani i a Maragall. Penso que
la Ségolène té possibilitats
reals. A França hi ha, i hi ha
hagut, gent molt considerable,
com Jospin, que va tenir mala
sort –una persona que admi
ro– i l’amic Manuel Valls, alcal
de d’Evry, fill del pintor Xavier
Valls. Bé, a la Ségolène li desit
jo tota la sort del món.
Diuen que quan es va plantejar d’entrar en la política
activa, deixar d’estudiar,
d’anar al cinema i al teatre,
li feia molta mandra. Les
seves, diguem-ne, “vel·leï
tats intel·lectuals” han
afectat la seva trajectòria,
la seva imatge política? Per
definició, un intel·lectual
ha de ser lliure, mentre que
un polític està sotmès a la
“cotilla” del partit, del govern, de l’opinió pública...
Home, al cine hi pot anar tot
hom! Tot i que de vegades vas
al cinema i en surts amb la
cua entre cames. Heu vist El
laberinto del fauno? Són dues
històries que no tenen res a
veure, una sobre el maquis de
l’any 40 i un guàrdia civil, i
una altra sobre una nena que
contacta amb una mena de
monstre benefactor. Crec que
la gent que hi va no entén
gaire res! Segons la pel·lícula,
els republicans eren unes àni
mes de Déu i els altres uns
malparits, cadascun, no el col·
lectiu!, tots i cadascun d’ells!
És d’una ingenuïtat que em
va deixar fumut. Quan érem
petits, a Tona, amb altres
nanos, tiràvem pedres als
rodamons que passaven al
crit de “maquis! maquis!” En
cara tinc gravades a la memò
ria les primeres escenes de
violència de la meva vida. I
ara, després de tants anys...
tornar a veure aquest simplis
me, però invertit...
A vostè, que ha viscut de manera domèstica i quotidiana
la història política i cultural
d’aquest país (la seva família
té un pes destacat en les
societats barcelonina i catalana en general), fins a quin
�
�entrevista
“Amb l’aeroport ens
juguem les faves!”
L’entrevista ja ha acabat i no es pot estar de dir: “No m’heu
preguntat per AENA”. És evident que hi dirà la seva, i la seva
és: “Amb l’aeroport ens juguem les faves! Per ser referent mundial en coneixement –diu–, l’aeroport és important. Quan una
multinacional ha de prendre la decisió d’establir-se a Espanya,
sabeu on perd Barcelona? En les comunicacions.” I per a tot té
un exemple. “Fa anys, quan American Telegraph and Telephone
(AT&T) estudiava d’establir-se a Espanya, els vaig insistir que
consideressin l’opció de Barcelona. Mesos més tard, quan ja
no hi pensava, vaig rebre el següent telegrama de l’ambaixador
americà, Tom Enders: “Han decidit anar a Madrid. Raó principal: inexistència de vol non-stop Barcelona-Nova York.”
punt l’afecta la transcendència, fins a quin punt s’arriba
a plantejar, si és que mai ho
ha fet, que el seu nom, la
seva figura i el seu paper polític queden lligats a la història del país?
No hi ha ningú a qui no li
agradi que l’estimin. Te n’ado
nes amb el canvi espectacular
que és viure fora. No et coneix
ningú i tens una mena de
sensació de solitud i de lliber
tat extrema, ningú no et diu
absolutament res. Però retro
bes l’afecte dels qui t’estimen
i t’estimes de debò. En canvi
aquí vas pel carrer i tothom et
saluda. Què m’agrada més? La
veritat és que a tots ens agra
da anar canviant! (riu)
Però la rellevància pública te
un preu: a mi m’han dit de tot
caminant pel carrer en un
Entre
Catalunya i
Espanya l’únic
que continua és
la conllevància
10
barri de dretes amb el meu fill
que tenia 6 anys i us asseguro
que em vaig plantejar si tot
plegat pagava la pena.
Parlant de la relació entre la
vida privada i la vida pública,
els beneficis són importants,
però els costos... Els Jocs Olím
pics van ser un bon exemple
d’equilibri entre beneficis
públics i costos personals.
Barcelona era una ciutat artifi
cial, poc preparada, sempre
que s’hi havien fet coses era
per a ocasions molt concretes,
les exposicions, per exemple, i
d’una manera temporal i
escadussera. I la gent aprofita
va aquests entrebancs, com
els de la inauguració de l’Esta
di, per exemple, quan es va
inundar, per manifestar el seu
enuig. Tant el Palau Nacional
com l’Estadi havien estat cons
truïts directament sobre el
terra, sense fonaments. Hi va
haver problemes a la façana
de l’estadi i a la claraboia de
la sala oval del Palau, que
amenaçava d’ensorrar-se. De
fet, en uns premis literaris
d’Òmnium Cultural havien
caigut trossos del sostre sobre
la sala. Vam anar a buscar
arquitectes i enginyers (Mar
garit i Buxadé) que van con
cloure que si s’encerclava la
cúpula o claraboia de la sala
oval amb una sivella d’estruc
tura metàl·lica quedaria sub
jecta i no hi hauria més sor
preses desagradables. Al
mateix temps, es va encarre
gar el pilotatge de l’edifici i
ara és l’únic del món que ha
incorporat els fonaments des
prés de construït! Us dic tot
això perquè la combinació de
responsabilitats públiques i
vivències personals té tota
mena de registres.
Què ocupa ara el seu interès
professional i personal?
La política euromediterrània.
Sembla que al mes de maig
es decidirà si es dóna una
empenta a la política eurome
diterrània, també anomenada
Procés Barcelona, producte
de les conferències de Bar
celona cada deu anys. La pri
mera, l’any 2005, va a ser un
èxit: àrabs, cristians i jueus es
van parlar i entendre per pri
mer cop des de 1492. Però el
més calent és a l’aigüera.
Mentre tot això es decideix a
Europa, la meva oficina d’ex
president ja està en marxa
amb un petit equip molt sòlid.
A banda d’això, tinc contactes
amb universitats i empreses.
Tracto d’ajudar, com sempre, al
llançament de noves iniciati
ves. Un dels projectes mes reei
xits a Catalunya en els darrers
vint anys ha estat el llançament
d’Iniciatives, SA i la posterior de
Catalana de Capital Risc. Si puc
ajudar, ho faré. Hi ha un cara
mull d’empreses noves, algu
nes llençades per universitats
com la Rovira i Virgili i la UB,
que mereixen suport.
Per acabar, ens pot ara respondre la pregunta que fa
uns mesos li feia la periodista Montserrat Besses i
que, segons va dir, estaria
en condicions de respondre més endavant: què ha
après al despatx de la
Generalitat?
El preu de l’ambició...
De quina ambició, de la
pròpia o la d’altres?
Quan dieu la d’altres a què us
referiu? al govern? al partit? a
d’altres partits?
No ho sé, a d’altres, …
Parlava de la meva...
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Entrevista a La Universitat
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Universitat: revista de la Universitat de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Colominas, Ester
Quintana, Núria
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Universitats
Universitat de Barcelona
Economia
Catalunya
Expresident
Espanya
Estatut
Infraestructures
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-04-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1639/0000001613.pdf
533aa113b7f4bf65dc5d833abcfa0aa6
PDF Text
Text
12-19 FCB26 CAT.qxp
4/4/07
16:22
Página 15
EN PRIMERA PERSONA
De tots els partits que ha viscut, Gaspart
recorda “haver patit més que mai en les finals
que hem jugat al Camp Nou, com la final de
la Recopa contra l’Standard de Lieja, i en les
nits de remuntada històrica, com el dia del 5
a 4 contra l’Atlètic de Madrid a la Copa; en
definitiva, els partits on el públic juga amb el
número 12”. Durant els seus tres anys com a
president del FC Barcelona, Gaspart va acumular diverses anècdotes en relació al camp.
“En tinc moltes, però n’hi ha una que és
molt entranyable. En més d’una ocasió
alguns culés em van demanar estendre les
cendres dels seus familiars difunts sobre la
gespa, com a “última voluntat del finat”,
cosa que vaig permetre. L’autenticitat del
sentiment barcelonista es fa evident i per
això sàviament diem que el Barça és més que
un club”.
dreta. Pocs dies abans, Casas havia manifestat públicament la seva intenció de lesionar
Florencio i el Barça havia denunciat el fet a
la Federació Catalana de Futbol).
Maragall no recorda quan va trepitjar per
primer cop el Camp Nou, però assegura que
“l’impacte que em va causar va ser enorme”.
De fet, el defineix com “la catedral del futbol
català. La del futbol espanyol és San Mamés.
Quan érem petits tots érem del Barça…
i del Bilbao. Ara molts són del seu equip…
i del Barça”. Ja fora del govern, també té
anècdotes relacionades amb l'estadi: “La més
recent és que en el darrer partit de Lliga entre
el Barça i el R. Madrid (3-3, gran partit) ens
va tocar seure junts a l’Artur Mas i a mi.
Mai havíem coincidit tant en tot”.
Manel Martí
President de l’Associació de Cecs i Disminuïts
Visuals de Catalunya
“ÉS MERAVELLÓS PERÒ LI FALTA
ADAPTAR-SE ALS DISCAPACITATS”
Pasqual Maragall
President de la Generalitat 2003-2006
"ÉS LA CATEDRAL
DEL FUTBOL CATALÀ"
L’expresident de la Generalitat de Catalunya
Pasqual Maragall és una de les nombroses
personalitats que ha tingut la possibilitat de
presidir partits des de la llotja del Camp
Nou. Maragall, però, té el seu primer record
barcelonista d’un partit del 1948 disputat al
vell camp de Les Corts. L’expresident de la
Generalitat el rememora amb tota mena de
detalls: “El primer partit el vaig veure quan
tenia 6 anys, assegut entre el meu pare i el
meu oncle Gabriel. Era un partit contra
l’Espanyol i a la primera part, només començar, el jugador Casas de l’Espanyol se’n va
anar directe cap a Florencio i el va lesionar.
El resultat va ser de 5 a 1 a favor del Barça.
El Barça va jugar amb Velasco, Elías, Curta,
Gonzalvo II, Calvet, Gonzalvo III, Basora,
Seguer, César, Florencio i Valle”. (La lesió de
Florencio va ser greu. Es va produir al minut
22 de la primera part quan Casas va fer una
entrada violenta a Florencio, que es va trencar el lligament lateral interior de la cama
Manel Martí és president de l’Associació de
Cecs i Deficients Visuals de Catalunya i membre de la Penya Blaugrana d’aquesta associació.
“Som una entitat de més de 400 socis i fem
tota mena d’activitats socioculturals”. Fa poc
que s’ha creat i encara no han anat a cap partit
al Camp Nou. “Precisament vull parlar amb el
president Joan Laporta perquè ens assigni un
lloc fix a l’estadi. Vam anar-hi un cop, amb un
grup de trenta persones i vam visitar les instal·lacions”. El Manel recorda amb especial
interès “el 5-0 al Reial Madrid; la final de la
Recopa amb l’Standard de Lieja i el 4-3 contra
l’Atlètic de Madrid en la Copa del Rei”. Martí
avisa que el Camp Nou és “meravellós però
li falta accessibilitat per a discapacitats”.
Joan Pau Mitjans
Fill de Francesc Mitjans,
arquitecte del Camp Nou
recorda que el seu pare "ni era aficionat ni
havia planejat mai cap obra relacionada
amb l’esport". "El que va fer és molt meritori –afegeix-, ja que partia d’una total
ignorància en el tema dels recintes futbolístics però va conjugar l’estudi a fons de la
qüestió amb les seves enormes capacitats
fins a arribar a fer una obra modèlica. Una
de les coses que va arribar a tenir molt present és que el Camp Nou necessitava molts
terrenys (el projecte inicial era molt petit)
per poder 'respirar'. De fet, totes les
instal·lacions i projectes del voltant del
Camp Nou els tenim gràcies a aquesta insistència del meu pare, que sempre li estava
dient al president Miró-Sans que l’estadi
necessitava més terrenys."
Aquest coneixement tan directe de les instal·lacions del club va facilitar que Joan Pau
Mitjans participés, conjuntament amb
altres companys de professió, en altres operacions urbanístiques al Camp Nou.
L'ampliació de l'any 1982 n'és la més destacada, però també va col·laborar en les
obres del nou edifici de la Botiga, la remodelació del 1994 (quan es va abaixar el
nivell del terreny de joc per tal de convertir
la primera graderia dels gols en localitats de
seient), la renovació de la coberta de tribuna, les noves cabines de premsa, l’ampliació
del Museu i el nou vestíbul de tribuna...
"Val a dir que el president Núñez confiava
molt en l’equip que havia fet l’ampliació del
1982", recorda Joan Pau Mitjans.
Agustí Montal
President del FC Barcelona 1969-1977
EL PARE, ELS HIMNES
I LES AMBULÀNCIES
Agustí Montal va presidir el club quan el
Camp Nou ja era una realitat, però també en
va viure el naixement. El primer record que té
UN CAMP QUE NECESSITAVA
“RESPIRAR”
Amb només 5 anys ja va assistir a la col·locació de la primera pedra. De fet, el projecte li
era familiar. No endebades, el seu pare n'era
l'arquitecte principal. “Ell es va involucrar
molt en aquella feina i el seu estudi professional era per a mi com casa meva. Jo em passava moltes estones jugant i corrent per sota
la maqueta del futur estadi." Joan Pau
Mitjans, fill de l'arquitecte del Camp Nou,
ABRIL DEL 2007
BARÇA
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Camp Nou és la catedral del futbol català
Source
A related resource from which the described resource is derived
Barça, revista oficial FC Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Futbol Club Barcelona
Camp Nou
Catalunya
Esports
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-04-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1640/0000000707.pdf
c982943204a113a67a02dcdf19cf1929
PDF Text
Text
20 LA VANGUARDIA
LA CUESTIÓN CATALANA◗◗
P O L Í T I C A
DOMINGO, 29 ABRIL 2007
El debate de los socialistas
Una conversación con el ex president de la Generalitat sobre el pasado reciente y sus planes de futuro
Maragall sueña con un partido distinto
JORDI BARBETA
Barcelona
espués de abandonar su despacho de presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, que por
sus virtudes y seguramente también por sus defectos es una persona que se hace querer, recibió varios homenajes. Más de amigos
que de políticos. Uno de ellos, Antonio Fraguas, Forges, le hizo probablemente el regalo más acertado
y que, por gentileza del ex president, se reproduce en la página siguiente: una caricatura del propio
Maragall con una idea: “Pienso,
luego estorbo”. Difícilmente podría describirse con mayor precisión la relación del ex president y
ex alcalde con el mundo de la política. Esta semana se ha vuelto a
confirmar. La viñeta de Forges
preside su nuevo despacho de ex
president, “digno pero no excesivo”, en un edificio noucentista de
la Diagonal de Barcelona, donde
Maragall mantuvo el miércoles
una conversación con La Vanguardia sobre sus reflexiones y sus planes de futuro.
Las opiniones del ex president
Maragall no dejan lugar a dudas
de que es un inconformista empedernido. No cree que el Estatut
que él se empeñó en impulsar haya alcanzado los objetivos ambiPEDRO MADUEÑO
ciosos en los que, al menos él sí
El ex president Maragall, en la oficina institucional que acaba de estrenar en la Diagonal de Barcelona
que creía, y no ve a España dispuesta a encontrar la fórmula en
la que todos se sientan cómodos. Sin embarfulano y el número 2, mengano y si tú te porcuando fue monopolizada por el PPE con
EUROPA COMO SOLUCIÓN
go, ni se le ha pasado por la cabeza tirar la
tas bien, irás en el número 3, y tú, ojo con lo
Aznar como líder de referencia. Eso signifi“En el marco europeo Catalunya
toalla. De momento, ha llegado a una primeque dices o verás... Es un sistema cerrado y
ca que en el nuevo partido que propone Mara conclusión. Hay que abrir horizontes.
burocrático. Los demócratas norteamericaragall podrían coincidir rivales internos, pese sentirá más liberada porque la
“Europa existe y es la realidad que se va a
nos pueden elegir entre el candidato Obama
ro el ex president no ve ningún inconveniencontradicción es con el Estado”
convertir en el marco de referencia principal
y la candidata Clinton. La relación entre rete. “Artur Mas tendría que decidirse por el
y en el que nuestras historias particulares
presentantes políticos y ciudadanos no es
centroderecha o el centroizquierda; porque
afortunadamente cuentan mucho menos”.
tan indirecta, hay más libertad”.
la intención es establecer como en EE.UU.
CONTRA LA BUROCRACIA PARTIDISTA
Que las “historias particulares” cuenten meLa idea del Partido Demócrata ha cuajados referencias políticas cuyos representannos no significa, a su juicio, que la cuestión
do en Italia. Romano Prodi y Francesco Rutes surgirían de elecciones primarias”.
“Aquí
el
aparato
decide
que
si
te
catalana se quede sin resolver, al contrario:
telli la han puesto en práctica y han invitado
La constitución del nuevo Partido Demóportas bien, irás de número 3, y
“El marco europeo es más ancho y Catalua Maragall desde el primer día. “Yo fui sin
crata tuvo lugar el pasado fin de semana en
nya podrá sentirse más liberada porque la
saber exactamente dónde me metía y quedé
Roma y en él han convergido dirigentes polítú, ojo con lo que dices o verás”
contradicción más importante es con la refefascinado..., el primer día estaban también
ticos de la antigua DC y del PCI. “Entre los
rencia estatal, mientras que la relación con
François Bayrou y Josu Jon Imaz..., es el ceninvitados había representantes de más de
Europa o con el Mediterráneo nunca será
rente de partido, porque cuando cambias la
troizquierda agrupado, una idea ganadora
cuarenta partidos de todo el mundo, de los
tan constreñida”.
dimensión cambias la esencia de las cosas”.
de los italianos...”. Con ese nuevo partido
demócratas norteamericanos a los nacionaPero el marco europeo no dispone todavía
“La relación de dependencia y de obedienque Maragall observa con tanto interés tamlistas vascos, los kurdos y el Frente Polisario
de instrumentos políticos y ahí es donde Macia con tu propio partido es muy diferente”.
bién ha mantenido interlocución Josep Ano, dato importante, el Partido del Congreso
ragall está más convencido de lo que es prioSu receta es europea, propone el Partido
toni Duran Lleida (“a diferencia de Imaz no
de India... Vi un fenómeno impresionante...
ritario. Influido probablemente por sus trauDemócrata Europeo, homólogo del Partido
he visto nunca a Duran”, puntualiza, sin emque abría el camino acertado”.
máticas experiencias con el aparato del PSC,
Demócrata de EE.UU.: “¿En EE.UU. quién
bargo, Maragall). De hecho, Unió DemocràNo queda claro si la idea del Partido Deque primero le llevaron a dejar la alcaldía de
elige a los candidatos? La gente. ¿Se hacen
tica, el partido de los democristianos catalamócrata que defiende Maragall es compatiBarcelona y luego la presidencia de la Genelistas cerradas? No. En cambio, aquí el apanes, y el PNV buscaron refugio en Italia canContinúa en la página siguiente
ralitat, asegura que “hace falta un tipo diferato del partido decide que el número 1 es
sados de la Internacional Democristiana
D
�DOMINGO, 29 ABRIL 2007
LA CUESTIÓN CATALANA◗◗
Viene de la página anterior
ble con su militancia en el PSC. A ese dilema
contesta con una puntualización de Rutelli
cuando se publicó que había roto con el Partido de los Socialistas Europeos. “Rutelli admitió que no estaba en el PSE pero que sí
estaría con los socialistas en Europa”.
No es aficionado Maragall a las metas fáciles. Piensa en una Europa que funcione a partir de dos grandes partidos que abarquen globalmente el espectro político, cuando de momento ni siquiera existe una Constitución
europea, un objetivo que ve resoluble si se
plantea en los términos de la Constitución
de Estados Unidos, “breve, viva , proclamativa, que los escolares aprenden de memoria
y que se va modificando según las circunstancias con enmiendas parciales”. Lo ve Maragall como un proceso inexorable aunque
“evidentemente demasiado lento”. Optimista como es, confía en que la inercia acabará
imponiéndose a las resistencias de los estados y de las burocracias partidistas, “desbordados por la realidad”. A ello contribuirá, a
su juicio, el proceso de fusiones empresariales. “Abertis y Autostrade o Endesa y Enel
están fijando el marco europeo”.
Hablando con Maragall da la sensación
que va a buscar fuera lo que no ha podido
conseguir dentro, quizá una versión actualizada del Adéu Espanya que formuló su abuelo cuando vio fracasar el ideal ibérico. Por
ello en pocas semanas ha viajado a Turquía,
a Roma, al País Vasco y ahora mismo está
haciendo las maletas para viajar a Nueva
York, donde los profesores y alumnos de la
New York University le han pedido que
vuelva a reflexionar en voz alta con ellos, tal
como hizo hace un año cuando era president. Abre horizontes porque considera que
la situación política en Catalunya atraviesa
un momento de “letargo” (ensopiment). Observa “falta de ambición en general...” “La
idea de la eurorregión se está deshinchando,
se ha dado marcha atrás con la España federal y aunque algunas ideas como la alianza
de civilizaciones son interesantes habría que
apostar más decididamente por el Mediterráneo... Hace falta un banco euromediterráneo... después del éxito del Banco del Este,
que ha propiciado la integración europea de
tantos países, ahora corresponde crear el
Banco Euromediterráneo para conseguir en
el sur lo mismo que en el este”, sostiene.
Para Maragall, esa falta de ambición a la
que hace referencia es la causa prácticamente de todos los males de ahora y de antes. “El
otro día –cuenta– tuve una conversación
muy interesante con el lehendakari Ibarretxe. Comentábamos que ambos intentamos
cambiar las cosas, él con el plan Ibarretxe y
yo con el Estatut, pero España dijo no. Quizá habría sido más útil que hubiéramos planteado juntos ir más allá: reformar el artículo
2 de la Constitución”, que es el que establece
la indisoluble unidad de España y el derecho
a la autonomía de nacionalidades y regiones. Maragall cree que con la enumeración
de las 17 comunidades y el reconocimiento
de la singularidad de Catalunya, Euskadi,
Galicia y el fuero de Navarra se habría resuelto todo. El fracaso de la España plural es
para Maragall la imposición de la España radial, un concepto que “quiso imponer Aznar
y no ha podido o no ha querido llevar adelante como había prometido Zapatero”. “Aznar
quería unir todas las capitales de provincia
LA VANGUARDIA 21
P O L Í T I C A
El debate de los socialistas
EL REGALO DE
FORGES
El dibujante
Antonio Fraguas,
Forges, amigo de
Maragall y de su
esposa, Diana
Garrigosa, les
obsequió una
viñeta que
describe de
alguna manera la
relación que ha
tenido Maragall
a lo largo de su
carrera con el
entorno político
de su partido. El
regalo de Forges,
reproducido por
gentileza del ex
president, preside
la mesa de su
nuevo despacho
institucional.
con alta velocidad y yo le pregunté por qué
no entre Barcelona y Bilbao y vino a responderme que ni se le había pasado por la cabeza. Confié en que con Zapatero llegaríamos
más lejos, que traería la España plural y federal que nos había prometido antes de las elecciones e incluso antes del congreso del PSOE
en el que lo elegimos nosotros secretario general, como él bien sabe, y nosotros también, pero finalmente la España real se impuso, dio marcha atrás y optó por el pacto con
Mas y el regreso a la conllevancia que practicaron Pujol y González”.
En su opinión, dejando aparte las disquisiciones estatutarias, “lo más urgente para Catalunya es el aeropuerto, el tren de alta velocidad y la recuperación del área metropolitana de Barcelona”. La política autóctona, en
su sentido estricto, le interesa cada vez menos. Apostará por el Partido Demócrata Europeo sin darse de baja del PSC (“soy socialista desde siempre y nunca dejaré de serlo”,
razona), pero en su opinión de lo que se trata
es más bien de que el PSC se incorpore al
PDE. Ahora bien, lo han visto poco y menos
que lo verán en las reuniones de la calle Nicaragua. No ha ido a ninguna desde que volvió
de Argentina (“no tengo mucho más que de-
CATALUNYA
“La sensación es de letargo
(‘ensopiment’) y observo una
falta de ambición en general”
ZAPATERO
“Confié en que traería la España
federal que nos prometió
en el congreso en el que como él
sabe lo elegimos nosotros”
ARCHIVO
Maragall en una visita de hace pocos días a las obras del aeropuerto de El Prat
cir”). Y no se va a prodigar en la campaña de
las municipales, aunque hará excepciones.
¿Por ejemplo? “Miravet”. ¿Por qué será?
Marca distancias respecto a la cotidianidad de los socialistas catalanes, pero actividad e ideas no le faltan. Un día habla con
Jorge Sampaio sobre las posibilidades de
una Fundación España-Portugal copresidida por ambos, y otro establece contactos para propiciar nuevas iniciativas empresariales financiadas por business angels, para entendernos, mecenas de jóvenes empresarios
con ideas prometedoras. Está pendiente de
asumir la presidencia de la Fundación Euromediterránea y mantiene contactos frecuentes con Marruecos, con Argelia, con Nueva
York y por supuesto con Roma. Y sigue verificando proyectos arrancados en su etapa como president o como alcalde. Hace pocos
días visitó las obras del aeropuerto.
Para su tarea cuenta con al apoyo de un
dream team. Tres colaboradoras que, a fuerza
de años, se han especializado en asistir al más
imprevisible de los jefes: Marta Grabulosa, directora de la Oficina; Serrat Font y Eva Nebot, responsables técnicas, y Fidel Bellmunt,
documentalista. Pese a los viajes, las conferencias y las iniciativas, una tarde a la semana
Maragall va a buscar a los nietos al colegio y
pasa la tarde con ellos y, de vez en cuando,
juega a tenis en el Barcino con sus amigos Xavier Rubert y Guerau Ruiz Pena. Y, a ratos,
prepara una bomba: sus memorias.c
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall sueña con un partido distinto
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Barbeta, Jordi
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Partit Demòcrata Europeu
Expresident
Catalunya
Espanya
Estatut
Partits polítics Polítics
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-04-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1641/0000000704.pdf
0fedae006b3d385958c486d4ee474936
PDF Text
Text
14 21 entrevista n3.qxd
14
18/04/2007
9:05
PÆgina 14
L’OPINIÓ
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
L’ENTREVISTA
PASQUAL MARAGALL
‘EL ZAPATERO FEDERALISTA HA DEIXAT
PAS A UN ZAPATERO FELIPISTA’
Text: Josep M. Muñoz
Fotografia: Martí Gallén
�14 21 entrevista n3.qxd
18/04/2007
9:05
PÆgina 15
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
L’OPINIÓ
15
La presidència de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya (2003-2006) ha estat tan breu com
intensa i accidentada. Ara fa deu anys, Maragall va deixar l’alcaldia de Barcelona i va marxar a Roma,
tot fent evidents les seves desavinences amb el seu propi partit, el PSC. Uns mesos més tard, l’estiu
del 1998, va tornar a Barcelona per encapçalar un repte d’una magnitud considerable: fer que les
esquerres catalanes governessin la Generalitat i, al mateix temps, tractar d’imprimir un gir federal
en les relacions Catalunya-Espanya. Ara, allunyat per primer cop en la seva vida professional i política de la plaça de Sant Jaume, Maragall repassa en aquesta conversa la seva trajectòria presidencial,
marcada pel procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia i per una relació canviant, de la complicitat
inicial al desencontre final, amb el president del govern espanyol i secretari general del PSOE,
José Luis Rodríguez Zapatero. L’entrevista, la primera en profunditat que concedeix Maragall
després de deixar la presidència, té lloc en el seu nou despatx d’expresident, un pis lluminós d’un
edifici noucentista de l’arquitecte Josep M. Pericas, situat a la Diagonal, a tocar el Passeig de Gràcia.
Situem-nos en el 1998, quan vostè torna de Roma i
accepta el repte pendent del seu partit: guanyar la
presidència de la Generalitat. Per això, vostè assumeix
que cal ocupar l’espai central de la política catalana. En
un acte fet al Palau de la Música, el PSC i vostè mateix
presenten un document que es diu “Per Catalunya”.
Què s’hi propugnava?
Aquest document partia de la base que el catalanisme nacionalista havia fet un servei important a Catalunya, però que
calia una renovació. I que, bàsicament, del que es tractava era
de passar de la relació de desconfiança amable amb Espanya,
de respecte però de no interferència –el “mírame y no me
toques”, que era mutu–, a un altre plantejament, que vindria
a ser el de dir “deixa’m que et digui com volem que siguis”.
Per part d’Espanya això ja se sabia. La novetat seria que Catalunya deia la seva respecte de l’Espanya plural, i de com havia
de ser Espanya.
Per això calia fer una cosa que el nacionalisme –lògicament,
dins aquest plantejament seu de no tocar les coses– no havia volgut fer, que era posar l’Estatut al dia, un quart de segle després.
La seva formulació del catalanisme té unes arrels i uns
plantejaments diferents a les del nacionalisme. Què és
el que la diferencia?
El catalanisme que jo podia representar, d’arrel municipalista, no era una mera contraposició al catalanisme conservador, sinó que tractava de recuperar l’embranzida del 1906-07,
de les primeres formulacions del catalanisme. Per a mi, aquest
plantejament era doblement seductor: d’una banda, pel salt històric que representava la connexió amb el catalanisme del meu
avi, que era el que jo havia mamat. I d’altra banda, perquè
aquest catalanisme del 1906-07 va ser molt municipalista.
De fet, es va començar a formular –perquè no es podia fer d’una
altra manera– des de l’Ajuntament de Barcelona, amb el famós
pressupost de Cultura de 1908. El que van fer els regidors era
una cosa absolutament revolucionària: empalmar amb l’escola de Xicago i anar a un esquema d’ensenyament local –cosa
que evidentment no passava a l’Espanya de las Escuelas Nacio-
nales ni pràcticament a cap país europeu. Aquest primer catalanisme es mostra preferentment preocupat per l’educació com
a eina de vertebració del país. A mi em va semblar que calia
connectar amb aquesta tradició pedagògica, que a l’Ajuntament van reprendre Maria Aurèlia Capmany, Oriol Bohigas i
Marta Mata com a regidors de Cultura i d’Educació.
Per tal d’ocupar l’espai del catalanisme, hi ha també per
part de vostè la idea que això s’ha de fer més enllà dels
límits estrictes del seu partit. D’aquí sorgeix la coalició
amb Ciutadans pel Canvi. D’on surt aquesta plataforma?
Aquesta tradició pedagògica de què parlava ara és en certa
forma també la base de Ciutadans pel Canvi. Per què aquest
nom? Per què calia marcar que, a més de la tradició socialista, la del PSC, hi havia d’haver un element de proximitat a la
ciutadania. La plataforma havia anat sorgint des dels primers
anys 90 amb el que vam anomenar primer Catalunya Segle
XXI. Llorenç Gomis, Antoni Moragas, Betona Comín, Francesc Raventós, Albert Broggi i Josep M. Vallès n’havien estat
els promotors. Quan anys després torno d’Itàlia i encetem el
projecte de conquesta de la Generalitat, una de les condicions
que poso és la coalició amb Ciutadans pel Canvi, que és la
marca electoral continuadora d’aquell projecte.
El 1999, vostè guanya les eleccions en nombre de vots,
però no en escons. La seva candidatura, en coalició amb
Iniciativa fora de Barcelona, aplega pràcticament tot el
vot d’esquerres, però no va fer prou forat entre
l’electorat nacionalista. Què va faltar aleshores?
Simplement, la llei electoral. Amb una llei com la que preveia l’Estatut, hauríem governat ja en el 1999. De fet, mai no
s’havia donat un tomb electoral com aquell: vam tenir quatrecents mil vots més, un 50% més del que havíem tingut. Si no
recordo malament vam passar de 800.000 a quasi 1.200.000
vots! Però CiU va seguir governant amb el PP, per un escó de
diferència: 68 a 67.
Els precedents d’on veníem eren d’una gran submissió ideològica a les formulacions del nacionalisme. Els socialistes
�14 21 entrevista n3.qxd
16
18/04/2007
9:05
PÆgina 16
L’OPINIÓ
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
ENTREVISTA
no només no guanyàvem, sinó que en alguns punts no plantàvem cara. Deu anys abans, quan Pujol va suprimir la Corporació Metropolitana de Barcelona, em vaig quedar sol amb
l’alcalde de Badalona defensant la seva necessitat. De manera que la situació de 1999 no m’agafava de nou.
Durant la legislatura següent (1999-2003), vostè es dedica
a preparar l’alternativa. Forma un govern a l’ombra i fins i
tot arriba a presentar una moció de censura a Pujol.
Què vol dir “fins i tot”? ¿Després dels anys que dúiem, i
d’un govern que ja estava bastant arnat? La democràcia és això!
La moció de censura la vaig fer bastant en solitari –com si
diguéssim, la vam acabar de fer la Diana i jo, la nit abans. Bé,
vam tenir ajuda, no dic que no, però va ser una decisió bastant
personal. Alguns companys de grup no hi estaven d’acord.
la Constitució hagués reconegut
‘ SiCatalunya
com a “comunitat nacional”,
la discussió de l’Estatut no hauria tingut
la falta de paraigua que ha patit
’
En aquells anys, vostè també havia començat a recórrer
el país, més enllà de la seva àrea metropolitana.
Vaig començar a visitar el país, amb el mateix esperit que,
quan era alcalde, havia anat a viure als diferents barris de Barcelona. Recordo particularment un dia, l’estiu de 1998, poc
després que jo anunciés la meva candidatura, que vam anar
amb en Jaume Badia a Castelltallat. Era l’estiu aquell dels
incendis, i la zona havia quedat molt afectada. Vam conviure
amb la família Duocastella. Per a mi va ser molt emocionant,
realment. Hi vaig tornar una segona vegada, a la tardor següent,
i me’n vaig emportar en Ramon Margalef, perquè vaig pensar que era interessant que veiés el que havia passat; ell era
un especialista mundial en medi ambient.
Van ser visites que em van marcar molt. D’una banda,
perquè em van permetre empalmar amb la Catalunya interior,
d’arrel cristiana, que jo no coneixia prou. Amb aquests viatges vam començar a crear una candidatura i una filosofia sobre
bases molt sòlides, tant pel que tenia de tornar a la Catalunya
profunda, com pel que tenia de l’element ambientalista modern.
Margalef va ser una persona que em va influir moltíssim: em
va emocionar molt veure’l entrar a Palau el dia que vaig prendre possessió com a president.
I va anar trenant també l’estratègia conjunta amb els
que seran després els seus socis de govern. Amb ells, el
desembre del 2001, es posen d’acord en la necessitat de
la reforma de l’Estatut. Sobre quines bases s’havia de
fer aquest Estatut nou?
Havíem parlat temps enrere amb Francisco Rubio Llorente, president del Consell d’Estat, sobre la reforma constitucional. Hi havia el tema de la successió a la corona –que tenia
un problema d’incoherència amb altres aspectes de la mateixa Constitució, com ara la igualtat de sexes–, i el tema de la
denominació de les autonomies, que no són enumerades una
per una en el text de la Constitució, perquè van constituir-se
posteriorment. Amb ell vam parlar de la possibilitat de modificar l’article 2 de la Constitució, per fer-hi constar les disset
autonomies pel seu nom, i aprofitar aleshores per assenyalar
les diferències entre unes i altres –cosa que ens ha faltat després. Si la Constitució hagués tingut una clara diferenciació
entre nacionalitats i regions, probablement tota la discussió
de l’Estatut no hagués tingut la falta de paraigua que ha tingut. I ha hagut de ser l’Estatut el que introduís, una mica d’esquitllentes, aquesta dualitat constitucional de les nacionalitats
i regions. Creant una terminologia recomplicada, en el preàmbul, i sense valor dispositiu. Si la Constitució hagués reconegut en l’article segon les “comunitats nacionals” de Catalunya,
Galícia, Euskadi i Navarra, ens ho haguéssim estalviat després. No haver-ho fet va tenir conseqüències greus. La situació actual és lamentable.
Ara en parlarem. Abans, però, voldria aturar-me en les
eleccions del 2003. Malgrat que CiU torna a tenir més
escons que el PSC, finalment es constitueix un govern
tripartit d’esquerres. Com s’arriba al pacte del Tinell,
i en particular, a integrar-hi ERC?
S’hi arriba perquè sumem netament una majoria d’escons,
a diferència del 1999. Però caldria remuntar-nos un temps.
Immediatament abans de les eleccions de 1999 és quan tenim
la reunió a la platja del Miracle, a Tarragona, amb en JosepLluís Carod-Rovira, a qui jo aleshores no coneixia. El catalanisme dominant després de la guerra civil havia estat sempre
més aviat de la Catalunya Vella, com ho era en Pujol. Era un
catalanisme partidari d’anar “Nord enllà, on la gent és desvetllada i feliç”. En canvi Carod i Bargalló eren de la Catalunya Nova. I el catalanisme de la Catalunya Nova sempre ha
estat menys benedictí i més peninsular, a voltes iberista. No
vull dir més espanyolista, però en tot cas no té aquesta visió
mística, historicista, del país.
Aquell dia jo li portava a Carod-Rovira un paper que es
deia Els quatre federalismes. Aquest paper l’havia fet a Roma
i va ser allà que en vaig parlar amb Felipe González, sopant
a la Piazza de Santa Maria in Trastevere. Ell em va venir a
veure per convèncer-me que m’havia de presentar a les eleccions. Jo li vaig dir que no seria sense determinades condicions. “Qué condiciones?” va preguntar. “El federalismo” vaig
dir. “Pero será cooperativo, no?” va fer. “No, no,” li dic, “diferencial.” L’home va sortir reconfortat, perquè jo no deia que
no de presentar-me, però també una mica esverat!
Les condicions que jo vaig elaborar a Roma i que vaig
presentar a Carod a la platja del Miracle el 1999 eren els qua-
�14 21 entrevista n3.qxd
18/04/2007
9:07
PÆgina 17
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
tre federalismes: el polític, el cultural, l’econòmic i el judicial. Els termes us els podeu imaginar. En el federalisme cultural, hi havia la qüestió de les llengües. I el tema de la història
comuna dels pobles d’Espanya, que parlàvem feia temps amb
Jordi Nadal i un grup d’historiadors, com el valencià Pedro
Ruiz Torres, el president de Castilla-La Mancha i altres, i
que no s’ha arribat a fer mai (sembla mentida!).
Les altres eren: el tema econòmic –el famós percentatge
50-25-25 de distribució percentual de la despesa pública (estatal, autonòmica i local), que ara ha quedat superat per la realitat– i la qüestió judicial, que és on hem quedat més enrere,
perquè el sistema judicial és sempre, per naturalesa, més conservador. Sobre això vam tenir, temps enrere, moltes discussions amb Rubio Llorente, amb María Teresa Fernández de la
Vega, que havia estat jutge durant molts anys a Barcelona, i
amb Juan Antonio Belloch. I havíem avançat bastant en la via
de la devolució judicial, salvat sempre el que se’n deia recurs
d’unificació de doctrina.
El desembre del 2003 se signa el Pacte del Tinell i vostè
constitueix el govern. Fins a quin punt va poder fer el
govern que imaginava?
És difícil refer el que imaginaves abans de fer un govern,
perquè el que compta i el que queda és el govern real. Vol dir
les persones?
L’OPINIÓ
17
No, em refereixo al pes que hi tenien els partits.
En l’acord de govern hi van tenir molt a veure els partits,
per descomptat. Van ser José Montilla, Joan Puigcercós i Joan
Saura, amb l’ajut d’Ernest Maragall i de Joan Ridao, els que,
en nom dels partits respectius, van tancar l’acord. Em refereixo sobretot al document del Pacte de Progrés i al repartiment
de les carteres entre els tres partits. En un govern de coalició,
la clau de la governabilitat la tenen sobretot els partits.
En qualsevol cas, la tranquil·litat va durar ben poc.
El gener del 2004 es va filtrar que Carod-Rovira s’havia
entrevistat, essent conseller en cap, amb ETA. Quina va
ser la seva reacció?
La meva reacció va ser treure-li les competències que havia
exercit malament. I hi va haver la reacció de Madrid, que va
ser molt forta. El PSOE encara no governava, i possiblement
no hauria arribat a governar si la reacció no hagués estat fulminant, superior a la que jo havia inicialment previst. És veritat, doncs, que va haver-hi una pressió molt forta de Madrid
perquè la reacció fos més contundent, i és veritat que jo vaig
accedir-hi. Però no me’n penedeixo.
És clar que després va haver-hi l’11-M, i les tergiversacions d’Acebes i d’Aznar, que van ser molt més decisives perquè el PSOE arribés a governar. El matí del dia 11 jo vaig
trucar a Aznar, i li vaig demanar si estava segur que havia estat
�14 21 entrevista n3.qxd
18
18/04/2007
9:08
PÆgina 18
L’OPINIÓ
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
ENTREVISTA
EL DEBAT SOBRE LES INFRAESTRUCTURES
Durant la negociació de l’Estatut, al llarg de l’estiu
del 2005, vostè va presentar a Zapatero un document
amb quinze punts. Com va anar aquella negociació?
Hi havia bastants punts que es quedaven sobre la taula,
amb l’anotació: Solbes-Castells. El tema econòmic, de
competències. Però els dos punts on ens vam encallar van
ser els paradors i els aeroports. És a dir, va haver-hi un
moment que a Madrid em venien a dir: que l’Estat desapareixeria de Catalunya. Amb la idea que l’Estat és un
poder físic, i que no n’hi ha prou amb tenir lleis: has de
tenir un peu, has de tenir presència. La Policia Nacional
ja es retirava, quedava només la Guàrdia Civil a les fronteres... Què quedava? Hi havia la sensació, per part de l’Estat, que es perdia presència. En tot cas, hi havia a la Moncloa
aquesta inquietud que l’Estat desapareixia de Catalunya.
Per això discutíem dels paradors i dels aeroports, AENA.
Aquí va començar la discussió important.
Jo els vaig explicar aleshores una anècdota de l’època
en què Thomas Enders era l’ambaixador nord-americà a
Madrid, i l’ATT havia de venir a Espanya a instal·lar-se.
En tornar d’un viatge a Califòrnia, després dels Jocs de
Los Angeles, ens vam aturar a Nova York i vam anar a
sopar amb la Diana, en un restaurant de les Torres Bessones, amb dos representants d’ATT. Ells ens van tranquil·litzar, dient que decidirien quina ciutat seria la seva
seu a Espanya en funció de criteris merament “científics”.
Em van dir que tenien una llista d’unes trenta variables
(preu, qualitat de vida, distància, etc.) en funció de les
quals decidirien. Passat un temps, rebo un telegrama de
l’ambaixador Enders que diu: “Han triat Madrid. La raó
principal: la inexistència [a Barcelona] de vols sense escales” amb els Estats Units. Això per mi va ser una obsessió sempre més. Ja ho era aleshores, i ho és ara: en aquest
nostre món tan obert, o ets un hub o, si no, no ets ningú.
Anys enrere Felipe González em va plantejar l’alta
velocitat a Sevilla com una compensació de la forta inversió estatal en els Jocs del 1992. Tenia una part de raó. El
problema és que l’alta velocitat es va frenar i que encara
seguim discutint si el TGV ha de passar o no per sota la
Sagrada Família! Aquella batalla la vam perdre, l’hem perdut en el temps. Amb Aznar també. De manera que els
temes d’aquella època després s’han anat esfilagarsant, i
ja no hi ha una discussió d’aquell nivell. Hi ha coses que
s’han anat fent, però aquests plantejaments geopolítics,
aquest debat d’estratègia territorial i política ha quedat una
mica perdut. Hi ha temes pendents que no s’han tornat a
reprendre. Hi ha hagut manca de visió i d’ambició. Però
és enormement important que Catalunya empenyi aquests
projectes, perquè s’hi juga molt…
ETA. I em va contestar amb aquesta frase típica d’ell: “Sin
ningún género de dudas.” Al migdia, les televisions angleses
ja deien que eren els islamistes.
La destitució de Carod va posar de relleu que el seu
govern tenia una inestabilitat interna important,
agreujada per una hostilitat externa. D’entrada, se’n va
qüestionar la legitimitat mateixa, fins al punt que Artur
Mas evitava adreçar-se a vostè com a “president”.
La dreta en general és més freda, no és tan sentimental com
l’esquerra. Sap que té el poder econòmic i bona part del comunicacional, i que per tant normalment governarà. L’esquerra
només té el polític, quan el té, i en tot cas té un cert pes cultural. L’esquerra és més emocional. La dreta té un discurs més
calculat. També és cert que, en aquest cas concret, a CiU hi
havia un esqueixament per la pèrdua del poder. El desencís
i el disgust seus eren autèntics.
Una de les coses que li retreia l’oposició és que vostè no
era conscient del canvi d’escala que significava passar
de governar un ajuntament, encara que fos tan gran
com el de Barcelona, a presidir la Generalitat. Com va
viure el canvi de costat de la plaça de Sant Jaume?
Amb una sensació de canvi d’escala, per descomptat. Encara que jo sempre havia treballat a la plaça de Sant Jaume, arribar a la presidència de la Generalitat no havia estat el meu
somni. Jo era més del cantó sud de la plaça. Per tant, més que
un somni realitzat, va ser un canvi d’escala molt fort.
En tot cas, la singladura del seu govern va ser tan
accidentada que un dels seus consellers va comparar-la
amb un viatge en el Dragon Khan. Una de les crisis més
importants es va produir arran de l’esfondrament al
Carmel. En un ple del Parlament dedicat a aquesta
qüestió, el 24 de febrer del 2005, vostè deixa anar la
cèlebre frase: “Vostès tenen un problema, i aquest
problema es diu 3 %”. Què va passar aquell dia?
No entenia –de forma potser una mica innocent– la visceralitat de l’oposició, que en el fons s’ha d’anar a buscar en el
que deia tot just ara. CiU veia la possibilitat de tornar al govern.
Convergència tenia un retret històric, la querella de Banca
Catalana, que havia generat no diré odi però sí mals sentiments. Pujol s’havia sentit personalment atacat, no ja pel franquisme, sinó per un govern socialista, on hi havia Narcís Serra,
i en un moment en què jo era alcalde de Barcelona. És una
cosa que algun dia s’haurà de tornar a estudiar. En fi, potser
és anar una mica enrere, però crec que aquest és un element a
tenir en compte, un element explicatiu d’algunes coses. I que
es va traduir, probablement, en una mena de radicalització
dels sentiments a Catalunya.
I passa també que a mi em costa d’aguantar: no sóc
un professional de la tensió, per dir-ho d’alguna manera. El cas
és que aquell dia la vaig engegar pel broc gros. Això del 3 %
�14 21 entrevista n3.qxd
18/04/2007
9:09
PÆgina 19
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
L’OPINIÓ
19
venia de lluny i era en boca de molts empresaris. Recordo fins
i tot que Florentino Pérez havia insinuat en un programa de televisió que la raó per la qual les seves empreses no havien treballat pràcticament a Catalunya podia tenir relació amb aquell
famós percentatge. Que possiblement era més alt i tot.
Catalunya, el que s’ha de fer és suportar-se. No voler-se convèncer mútuament, perquè això no serà mai possible. És un
pas enrere respecte del federalisme.
Malgrat tot, el seu govern decideix tirar endavant la
reforma de l’Estatut, que es converteix, per a bé i per a
mal, en el gran tema de la legislatura. I això ens porta
a la seva relació amb José Luis Rodríguez Zapatero.
Zapatero va fer un pas enrere respecte del seu federalisme
inicial. Ell havia sortit elegit secretari general del PSOE, per
només nou vots de diferència respecte a José Bono, que era el
candidat oficial, gràcies al fet que una part de la delegació de
Catalunya –no pas tota– li va donar suport. Penso que el PSC
–com explica un llibre recent de Gonzalo López Alba, titulat
El relevo, que crec que es queda una mica curt en aquest tema–
va votar dividit, encara que, com que el vot era secret, això
no se sabrà mai. Amb els andalusos va passar el mateix.
Zapatero havia fet dues visites aquí com a candidat a la
secretaria general. En la primera no va parlar gaire, va venir
amb Jesús Caldera, i va ser Caldera que va parlar tota l’estona, fins al punt que jo li vaig preguntar: “¿y tú no tienes nada
que decir?” En la segona visita ja es va expressar més clarament. Jo vaig declarar després que Zapatero era “la gran esperanza blanca”. Ell era, per altra banda, amic de l’Anna Terrón
i del Germà Bel, amb els que havia coincidit a les Joventuts.
A l’hora de votar, una part del PSC va optar per Zapatero i una
part per Bono. I amb una part dels vots andalusos –Alfonso
Guerra no veia amb bons ulls Bono, perquè venia del PSP–,
els vots catalans van ser determinants perquè sortís Zapatero.
cas Banca Catalana havia creat una
‘ Elmena
de radicalització dels sentiments
a Catalunya, i aquest és un element
explicatiu d’algunes coses posteriors
’
Mentre vostè i Zapatero van ser a l’oposició, la seva
sintonia semblava clara, particularment en qüestions
com l’Espanya plural. L’estiu del 2003 el PSOE aprova, a
Santillana de Mar, un document que fixa la posició del
partit respecte a les reformes estatutàries en curs.
Sí, de fet ho fa, encara que no tan enllà com jo hauria volgut. Però en aquell moment l’eix Maragall-Zapatero funciona. Després es produeixen dos desencontres, que es reflecteixen
en una reunió del consell nacional del PSC, el febrer del 2006,
a la qual assisteix Zapatero i en què jo, en el meu discurs, li
dic allò que “dicen que yo soy imprevisible, ¡pero mira que
tú!” Sortint del consell nacional, Zapatero se’n va a veure els
empresaris catalans amb José Montilla. Aquest és un dels desencontres.
I l’altre?
L’altre és quan rep a Mas a la Moncloa, i surten junts a dir
que han arribat a un acord sobre el que ha de dir l’Estatut. El
que passa és que, amb tot això, es torna a la filosofia antiga.
El Zapatero federalista de Santillana ha deixat pas a un Zapatero felipista. Tornem a allò de sempre, la conllevancia: amb
De fet, vostè, una setmana abans de les eleccions del 14
de març, va publicar un article a El País on apuntava que
el projecte federal del PSOE no estava prou madur.
Sembla que aquest article va disgustar Zapatero.
Segurament. Ell es va anar trobant cada vegada més amb
la situació real. Amb una Espanya que no admet el federalisme que ell havia assumit, almenys aparentment. Ell, a dife-
�14 21 entrevista n3.qxd
20
18/04/2007
9:11
PÆgina 20
L’OPINIÓ
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
ENTREVISTA
rència de la tradició anterior del socialisme andalús, venia
d’una veta republicana, no sé si federalista però sens dubte
més federalitzant. Però tot això es va anar esmussant, amb el
pas del temps, cap a una mena de realpolitik que consistia no
a formular el projecte històric de l’Espanya federal, sinó el de
la conllevancia –que era el de Pujol i González. Que per mi
va quedar sancionat absolutament en el moment en què fan
fora Narcís Serra del govern, amb l’excusa de les escuchas.
En definitiva és el moment en què el PSOE ha perdut la majoria absoluta, necessita recolzaments externs i aleshores CiU
exigeix condicions.
al plantejament de do ut des, sense tractar d’obrir alguna
fórmula nova espanyola de caràcter federal.
Després del pacte Mas-Zapatero, justament, vostè diu
una frase molt expressiva: “No em tornaran a fotre” i
evoca aquests precedents, és a dir, que quan hi hagut la
possibilitat que una altra versió del catalanisme manés,
els governs de Madrid han acabat preferint el pacte amb
el nacionalisme conservador.
Aprovat l’Estatut, vostè fa fora ERC del govern, perquè
propugna el vot negatiu en el referèndum, de manera
que ha d’escurçar la legislatura i donar pas a unes
eleccions anticipades. Unes eleccions en les quals el seu
partit descarta que vostè sigui el candidat, no és així?
Durant la discussió de l’Estatut, Zapatero ja anava dient
que no em presentés. En una entrevista a la Moncloa em va
dir que preferia Montilla com a president. Jo m’enduia l’Estatut i ell com a president del PSOE proposava un altre president de la Generalitat.
El que ell no sabia és que, mani qui mani a la Generalitat,
s’haurà de barallar amb Madrid. Ja s’està veient. No oblidem
que quan Manuela de Madre va defensar, de forma vibrant, en
un comitè federal del PSOE molt mogut, que Catalunya era
una nació l’impacte va ser fortíssim. Ara bé, sense grup par-
I la prova fefaent és la formulació que fan Zapatero i Mas
en el preàmbul de l’Estatut, aquella fórmula excessivament
alambicada, que ja no tenia gaire a veure amb els plantejaments
lamentari propi serà molt difícil que es mantingui un equilibri a Madrid. És clar que Zapatero sempre podrà tirar mà de
Duran Lleida...
es va anar trobant amb la
‘ Zapatero
situació real, amb una Espanya que no
admet el federalisme que ell havia,
almenys aparentment, assumit
’
que havíem fet amb Rubio Llorente. I d’això en patim ara. Va
haver-hi un moment que semblava que es podia canviar la Constitució i, perdut aquest moment, es va anar enrere, es va tornar
Zapatero havia dit a l’inici del procés estatutari:
“Pasqual, apoyaré la reforma que salga del Parlament
de Catalunya”. Vostè s’ha sentit, personalment, traït?
Sí, tinc la impressió que el plantejament inicial s’ha perdut, i que l’objectiu ambiciós que ens havíem plantejat aquí i
allà perilla. Un pas enrere molt evident.
En el seu balanç polític i personal, hi ha una coincidència
general a situar-hi dos grans actius. Un és haver fet
possible l’alternança en el govern de la Generalitat.
L’altre, haver posat a l’agenda política la qüestió de
l’Espanya plural. Què en pensa ara, de tot plegat?
�14 21 entrevista n3.qxd
18/04/2007
9:12
PÆgina 21
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
A mi m’agradaria pensar en termes que siguin més de futur,
i geogràficament més europeus. Se’m fa difícil tornar a l’esquema anterior de l’Espanya plural. Som en un escenari europeu, i, aleshores, què vol dir la nació?
No ho sé, però la Ségolène Royal ha estat fent mítings
amb La Marsellesa i demanant que hi hagi una bandera
francesa a cada casa...
Però això és que França és així! L’octubre passat vaig anar,
convidat pels italians, a una reunió de llançament de la idea d’un
Partit Demòcrata europeu. Per a mi, en aquell moment s’obre
aquest nou escenari en què el tema ja no és Espanya ni Catalunya, sinó què fan Catalunya i Espanya en la nova nació, ben
real, que és Europa. Que té moneda i exèrcit, i que comença a
tenir la possibilitat de tenir partits europeus. Som a Europa, i el
canvi de dimensió no és només quantitatiu sinó qualitatiu. Canvien no solament l’ordre de les peces en joc, sinó les peces mateixes. I el que passa és que la política europea serà cada vegada
més com la política americana, amb dos grans partits, però que
ja no són partits de fidelitat ideològica, sinó de posicionaments
globals. No anem per tant cap a forces polítiques de caràcter ideològic molt marcat, sinó amb grans opcions estratègiques.
Els primers que ho han sabut veure són els italians, que
són els més llestos i flexibles. Romano Prodi i Francesco Rutelli es pregunten per què no anar directament a fer el gran Partit Demòcrata europeu. I conviden François Bayrou i Pasqual
Maragall per parlar-ne. Jo m’imagino que d’aquí a uns anys
hi haurà dos grans partits europeus, el Demòcrata i el Popular. És el que correspon al canvi de dimensió, que és també un
canvi d’estils, de conceptes, del tipus de relació entre les persones i la força política en què estan enquadrades, amb molta
més llibertat, perquè l’espai és tan més ample, físicament i
políticament, que tu pots evolucionar amb una llibertat de
moviments que abans no tenies.
L’OPINIÓ
21
Crec que la idea d’un Partit Demòcrata europeu és una
idea guanyadora –de fet, els italians, l’esquerra italiana, el dia
que jo era a Venècia amb Massimo Cacciari, van decidir entrar-
la Moncloa, Zapatero em va dir que
‘ Apreferia
Montilla com a president. Jo
m’enduia l’Estatut i ell proposava un
altre president de la Generalitat
’
hi–, crec que és el futur. Jo hi coincideixo estratègicament,
encara que tampoc no és una cosa que t’entusiasmi personalment tant com et podia entusiasmar el Partit Socialista on vas
néixer, amb el qual la vinculació humana i ideològica, filosòfica i política, era molt marcada, molt específica, i la prò-
pia coherència del grup molt forta. Ja no és el cas. Això és un
gran transatlàntic en el qual tu viatges. En això estarem.
Aquest és doncs el seu horitzó personal?
Ara el meu horitzó polític és, personalment, més limitat,
però sí, estaré disponible. Parlant d’això, hi ha la qüestió de si
es fa o no la proposta de Zapatero i de Prodi de crear una política euromediterrània. Fins ara, això era una cosa relativament
limitada, perquè és filla de les conferències de Barcelona de
1995 i 2005, en les quals jo vaig tenir un paper relatiu, primer
com a alcalde i després com a president de la Generalitat. Aquest
escenari s’està consolidant, i jo podria tenir un rol dins d’una
institució directament centrada en l’Euromediterrània, que fins
ara ha tingut un caràcter més tècnic i cultural però que anirà
agafant més pes. El que passa és que el descabdellament de les
decisions a Europa és tan lent! Ja ho veurem.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: El Zapatero federalista ha deixat pas a un Zapatero felipista
Source
A related resource from which the described resource is derived
L'Avenç
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Muñoz, Josep M.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Expresident
Estatut
Espanya
Catalunya
Tripartit
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Partido Socialista Obrero Español
Euromediterrània
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-05-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1642/0000000705.pdf
bf3e11a6b1f43d2ef9a7e03fde43c18a
PDF Text
Text
pag. 65
<<Eldesamo amb Zap ero no va
i néixer de mi; no soc
I
b.
Exalcalde de Barcelona i expresident de Catalunya D Maragall, al seu despatx davant d'un l l e n ~
que interpreta el passeig de Gracia, dimecres passat.
LUlS MAURI
BARCELONA
1
nivells de decisió i moltes eleccions. I
s'estén la sensació que moltes deciPasqual Maragall mai ha estat un sions es prenen molt lluny: el preu
politic disciplinat. Avui, alliberat dels cotxes, la seguretat... Temes que
de la cotilla que comporten els car- tenen a veure amb espais més grans
recs i les aspiracions polítiques, i que el teu i en que el teu vot pot incertament decebut amb el seu par- fluir relativament poc.
tit, l'expresident manifesta la seva
heterodbxia amb més aplom si -Aixo no explica el salt entre I'absaixo és possible.
tenció catalana i I'espanyola.
-Catalunya ha viscut uns anys molt
-Catalunya ha aconseguit una dramgtics, no en el sentit de terriabstenció record en les munici- bles, sinó d'intensos, de tensos. Ara
pals. ¿Quina opinió li mereix?
hi ha distensió, tranquil-litat,menys
-Que cada vegada ens assemblem passió.
més als Estats Units. Alli la participació no passa del 50%.A Europa, -Els estremiments del seu mandat,
l'escenari politic augmenta de mi- la negociació estatutaria, la inestada, s'acosta a les magnituds ameri- bilitat, les turbulencies
canes. Com més gran és, més lluny -Que no s'han acabat del tot.
queda el poder i menys participació hi ha.
-¿Tot aixo no pot haver,provocat
-És possible. Pero penso que la
gent sent que el poder esta cada v e
gada més repartit: Europa, estats,
comunitats, municipis. Hi ha molts
((Teassumptes no
resolts, els mateixos
que nosaltres no vam
resoldre. Sempre es
pot fer mes))
-De manera que no creu que en
I'abstenció hi influís el fet que el
principal impulsor de la reforma de
I'Estatut digui ara que no va valer la
pena.
ta rellevancia. Pero l'abstenció té poc
a veure amb aixo.
-Ara no es votava l'Estatut, sinó els
ajuntaments. La gent sap que hi ha
qüestions importants sobre la taula,
com I'estatutaria, e n que ens juguem molt. I és bo anar-les refrescant, perque no tot esta resolt.
indult els ciutadans a pensar que el -També va molestar voste el seu
que s'havia de fer ja esta fet, que si el partit iel president Montilla.
gran tema era l'Estatut, ara ja el te- -Doncs jo crec que el que vaig dir
nen.
I'ajuda. Aquelles declaracions han
alertat l'opini6 i els poders espa-El conseller Saura el responsabilit- nyols que una retallada substantiva
za de I'abstenció per dir que I'esfor~ de l'Estatut seria dramitica.
-Quina rentrée que ha tingut. Abandona la presidhncia del PSC, qiiestiona I'esfor~de I'Estatut, diu que
Zapatero el va trair, que el model
del seu partit esta caduc, que aposta per un Partit Democrata Europeu
a imatge del nord-arnericL..
...
-Pero ara es votava sobre el poder
municipal, el mes proxim al ciutada. I I'abstenció catalana ha estat 10 punts mes alta que I'espanyola. ¿Hi ha una despolitització
especial a Catalunya?
((Lapolítica continental
va cap a la formació
de dos grans partits,
el progressista i el
conservador>>
-Em costa imaginar-ho. Seria com
dir que el poble no té l'última paraula. Jo crec que aixb no passara. El que
em preocupa no és el que hi ha a
l'Estatut, sinó el que n'ha quedat fora: qüestions de gran importancia estratPgica com les comunicacions,
l'aeroport, l'alta velocitat... Són coses
que conformen el país, encara que
no figurin a la Constitució ni en els
estatuts.
afartament en I'eiectorat?
-6s possible. O a l'inrevés, pot haver
de I'Estatut no va valer la pena.
-saura m'honora concedint-me tan-
-¿Que passaria?
una idea que flotava en l'aire i avui
és un projecte real. Anem cap a un
escenari politic en quP no hi hauri
socialistes, comunistes, verds, liberals i conservadors, sinó dos grans
partits, el progressista i el conservador.
-&És el principi del final de les ideologies?
-No. L'augment de mida del territori
on s'expressen les ideologies reque.
reix una simplificació per governar
aquest tot amb idees senzilles i clares: una opció globalment progressis.
ta i una opció globalment conserva
dora. Anem cap a un escenari polític
continental en que les querelles
domestiques i nacionals perdran
una mica la seva virulencia, encara
que segurament avui no és el dia
més adequat per dir-ho, just quan
ETA torna a l'activitat terrorista. En
tot cas, s'imposa la globalitzacit
política.
-¿Els partits hauran de fer com les
empreses, créixer, fusionar-se, in.
ternacionalitzar-se?
-En efecte. Aixb no vol dir que no h
pugui haver petits partits especialit
-Fa molts anys que parlo i escric so- zats en una veta de mercat, territo
bre el PDE, des dels 90. Llavors era rial o ideologica. Pero la tendPncia vz
�pag. 66
cap a la formació de dos grans partits europeus, el progressista i el conservador.
Superat el segle XX, tornem al XIX:
liberals i conservadors.
-No sé b e n bé si és t o r n a r - h i o
avanqar, per6 el canvi est2 en marxa.
te federalista i el federalisme espanyol va trontollar, no va poder seguir el ritme. Hi va haver fkenada, hi
va haver tensió, hi va haver xoc.
jo també. El balang: del meu mandat és enormement satisfactori.Va
canviar qui governava Catalunya,
es va assajar un Govern de coalició.
-Voste tampoc I'hi va posar comode al Govern del PSOE. A Zapatero
li plovien dificultats sobrevingudes
des de Catalunya
-Que va donar moltissims problemes...
-No pas més que els que dóna la
política.
...
-¿Comode? ¿Es tractava de posar-l'hi
comode a algú? A mi també m'arribaven dificultats des de Madrid.
Quan el president del Govern espanyol ve a Catalunya i se cita amb els
empresaris sense avisar el president
de la Generalitat, ¿qui posa en pro-Entenc les dificultats de Zapatero blemes a qui? ¿Hi va haver malicia?
per empitnyer el federalisme que No ho sé. El desamor amb Zapatero
compartuem. Potser teníem més il.1~- no va néixer de mi; no sóc jo qui ha
sions de les que era possible aconse- canviat. Figura que ell era federalisguir. Pero aixo no significa que les ta, ¿no? El poder espanyol, tant si 6
h2gim d'oblidar. Jo crec en el pro- de dretes com d'esquerres, té la idea
grés. Hi ha gent que creu que el món que a Catalunya amb qui s'ha de pacempitjora.Jo no, jo crec que millora. tar és amb els empresaris i amb CiU.
-Voste s'ha declarat trait per Zapatero, a qui acusa d'haver abandonat
el federalisme. Si aixo passa amb el
president més sensible a una idea
plural d'Espanya des de la República, ¿quina esperanga els queda als
federalistes?
-¿La seva aposta pel marc europeu
no és una fugida cap endavant? Si
la dialectica Espanya-Catalunya
esta encallada, s'engrandeix I'escenari i aixi s'empetiteix el problema.
-¿Com veu avui la situació política
catalana?
-No, si fos aixi estaria malament: Sí
que és cert que en el marc europeu
es redueix una mica l'acritud de les
pugnes domitstiques.Europa és 1'2mbit on s'ha de jugar. La dialPctica ja
no ser2 Catalunya-Espanya,sinó Catalunya-Espanya,Catalunya-Europa,
Espanya-Europa,tot a la vegada.
-No, no, en absolut. Aquesta tranquil.litat no és letargia, sinó el producte d'un Govern que té una majoria solida. No s'esperen sorpreses.
-Al ritme que va la construcció
política europea, aixo és una predicció a tan llarg termini...
-La llista es lilarguissima: ell Dragon Khan polític, la cita amb ETA a
Perpinya, I'acusació del 3%' la corona d'espines, la reorganització
frustrada del seu Executiu
...
-La confluencia dels dos nacionalismes, el catali i l'espanyol, va ser
dramltica, ho és sempre. Per no
parlar del factor independentista
quan s'ha d'aprovar u n Estatut,
perque no et pots posar d'acord,
que és el que va passar. ¿Es podia
haver governat Catalunya sense fer
l'Estatut? Probablement si. Per6
s'havia de fer; feia més de quatre
anys que estivem reclamant la reforma. Catalunya va canviar el seu
Estatut, per6 no va poder fer una
cosa que m'hauria agradat: canviar
la constitució. Aixb segueix pendent. També per a Zapatero. Una
cosa és no poder canviar-la ara, i
una altra és renunciar-hi. Espanya
estaria molt millor si la Constitució
certifiqués que hi ha tres nacionalitats histbriques.
-Home, més tranquil.la, és clar.
-¿En una letargia, ha dit algun cop?
-El seu Govern se sustentava sobre
la mateixa coalició i tenia una majoria mes amplia que I'actual. En canvi, va anar de sincope en síncope
fins que es va trencar.
-¿Amb qui es queda, amb el Maragall alcalde o amb el Maragall president?
-El primer tripartit va ser més inestable perque va ser el primer, per6
-És veritat que Europa va molt lenta. tenia més vots, ¿no? Els governs de P W De base r> Maragall no conserva cap carrec al PSC.
El PDE trigar2 a materialitzar-se, coalició són aixi. Miri a Itilia. Aquí
pero la tendencia és clara.
tenim una idea simplista de la democricia. Vam tenir tants anys de dicta-¿Que opina del Govern actual?
dura que alguns pensen que la de-¿Quin paper tindra voste al PDE?
-Esti fent les coses de forma ordenada, correcta, positiva, cosa que parla
-Molt menor. No seré un activista; mocracia és el mateix pero votat cabé del seu president. Hi ha assumpaixb és per a gent més jove. Franca- da quatre anys. Doncs no. És un siste ''No tinc sensacid de
ment, jo avui no tinc gran cosa a dir. ma diferent en quil cada dia pot pas- f racas. Pero
'ho han tes no resolts, els mateixos que nosaltres no vam poder resoldre: aeroPuc anunciar tenditncies, pero no hi sar qualsevol cosa.
preguntat tants "ps
tindré un paper actiu.
port, alta velocitat Barcelona-Valen-L'any passat, el Cercle d7Economia que ia comenco a
cia i arce el ona-~ilbao, ambició
econbmica, ubicació a Catalunya de
-També voste ha acusat Zapatero va criticar que voste, com a presid'haver-lo descavalcat en favor de dent, no tenia el lideratge esperat. preguntar-m'ho jo))
centres de decisió...Sempre es pot fer
k *-* U\-*
&>si* ~ \ e a $
més.
Montilla. ¿El líder del PSOE treu i Ara, en canvi, elogia la capacitat de
hw SARI^'-*
posa líders al PSC?
-No. Si jo m'hi hagués negat, Zapate
ro ho hauria tingut difícil. Una altra
cosa és que jo hagi decidit deixar-ho
al veure acabada una fase personal i
política.
-¿Quan, on va néixer el desamor
entre voste i Zapatero?
comandament de I'Executiu de
Montilla. ¿Que li sembla?
-Que a Lara [president del Cercle
d'Economia] li deu agradar més
aquest Govern que l'anterior. Jo si
d'algú estic lluny políticament és de
Lara, de la dreta.
-¿i Montilla no ho esta tant?
-No sé si és desamor. El Govern ca- -No ho sé. L'hi hauria de preguntar a
tala va tirar milles amb el seu projec- ell.
L ha
~ . aLSE,SSTt@a"irU$
((Crecque no hi haura
, , ,
retallades substantives,
El que em preocupa
es el que n'ha quedat
fora: airoport, AVE.. .
))
-¿Creu que al Govern li falta avui
,
ambici4
-¿En que quedem? Abans es criticava
que hi havia excés de tot aixo, i ara,
que n'hihapoc.
-Amb tots dos, home, no foti. ¿Que
vol, que renegui d'una part de la
meva historia, d'una part de la m e
va vida? De l'alcaldia també en tinc
records duríssims. Hi va haver moments enormement dificils, durs i
desagradables, com la campanya
en que els meus adversaris es van
inventar que jo tenia problemes alcoholics. Va ser un cop molt dur. Et
planteges si val la pena sacrificar la
tranquil.litat de la teva família, si
val l a pena seguir endavant a
aquest preu.
-¿Se sent decebut amb el PSC?
¿Ha trobat a faltar el suport del
seu partit?
-Si, algunes vegades. Jo, amb el
meu partit, me les vaig tenir quan
era alcalde i també quan-vaig ser
president.
~-
-¿Té alguna sensació de fracas, de
frustració, de decepció?
-No. Pero m'ho han preguntat tants
cops que comenqo a preguntar-m'ho
-¿Que far5 ara al PSC?
-Sóc una persona de la base. ¿Militant? No m'agrada aquesta paraula; té ressonincies militars. =
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El desamor amb Zapatero no va néixer de mi, no soc qui ha canviat
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Mauri, Lluís
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Expresident
Catalunya
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Espanya
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Partit Demòcrata Europeu
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-06-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1643/0000000708.pdf
17058593be9a5f3f5ed98f2ba099b755
PDF Text
Text
18 LA VANGUARDIA
P O L Í T I C A
DOMINGO, 22 JULIO 2007
Pasqual Maragall se confiesa a su álter ego de ‘Polònia’, Queco Novell
“La mentira es de curso legal en política”
los carteles donde se lee “sala de chequeo” o “sala de visitas” te devuelven a la realidad. Y sobre todo caes
en la realidad cuando nos mezclamos con los internos, algunos de los
cuales se acercan para saludar a Maragall. “Estoy condenado por violencia doméstica, afirma uno de ellos.
Ahora das un empujón a una mujer
y el juez te manda a la cárcel”. Maragall y yo nos miramos con cara de
pasmo ante tal afirmación. El ex pre-
MARAGALL Y SU DOBLE
“Tú haces de mí y yo de ti”,
suelta con esos ojos calcados
del Cobi de Mariscal
EL CARÁCTER
“Me revientan el tedio y el
aburrimiento, y por eso
procuro animar la fiesta”
EL PERSONAJE
“Los niños me paran y, con
la mano en el pecho, me
dicen: ‘Visca Catalunya’”
sident aconseja a otro interno que
aprenda a jugar al ajedrez (“ayuda
mucho a pasar el tiempo”, le dice) y
reclama que les pongan mesas de
MARC ARIAS
ping-pong (la leyenda afirma que
DE PASEO POR LA RAMBLA. Después de un animado paseo por la céntrica Rambla, Pasqual Maragall descartó acudir
cuando era alcalde tenía una al lado
en coche oficial a una comida y decidió tomar el metro con Queco Novell
de su despacho). A media visita, y
ante mi asombro, se saca de la manQUECO NOVELL
lamento mediático”, comenta Maragall.
ga que un día iremos los dos a dar una charla
Nos dirigimos a la nueva cárcel de Can
a los presos. “Tú haces de mí y yo de ti”, me
on las ocho y media de la mañaBrians 2, la joya de la corona del Departasuelta con esos ojos calcados a los que Marisna y me dirijo al domicilio partiment de Justícia. Un proyecto iniciado en
cal pintó en la cara de Cobi.
cular de Pasqual Maragall, en el
su etapa como president y que ahora quiere
Regresamos a Barcelona camino del Atebarrio de Sant Gervasi de Barcevisitar. “Dejar de estar en la primera línea
neu Barcelonès, donde asistirá a la inauguralona. Me dispongo a pasar buede la política no es difícil –afirma–, aunque
ción de la restauración de la centenaria
na parte de este viernes de julio
es cierto que el poder crea un estrés adictibiblioteca. Una institución donde el apellicon el político que más me ha dado de comer
vo, difícil de abandonar. Es el peso de la púrdo Maragall también pesa lo suyo: su padre
en los últimos cinco años, acompañándolo a
pura, aquello que cuando gobiernas sientes
fue presidente de la entidad y su abuelo uno
los actos que marcan su agenda. No será la
sobre tus hombros, algo invisible, más psicode sus miembros más ilustres. Antes de
primera ocasión en que nos vemos las caras,
lógico que físico”. El coche circula por dellegar me explica que tiene más ironía que
sin ir más lejos el pasado jueves en Polònia y
lante de algunas de las obras del mítico año
sentido del humor: “Al contrario que mi
hace una semana en el Minoria absoluta de
1992, fecha que el ex alcalde me desmitifipadre, yo no sé contar chistes..., se me escaRAC 1. Pero sí será la primera ocasión en
ca: “Últimamente me dedico a desmitificarpa la risa antes de acabarlos y pierden toda
que lo hacemos a solas, para charlar un poco
lo todo. La gente se olvida de los momentos
la gracia”.
de todo.
duros de aquellos años, como el día de la inPor fin aparece el espacio donde se cruzan
Nos citamos en un café cerca de su casa.
auguración del Estadi Olímpic con las gotenuestras vidas: el humor. “Tu imitación me
Por allí aparecen Maragall y su esposa, Diaras, los silbidos de los de Convergència...”.
ha hecho más famoso de lo que ya soy. Los
na. Un fugaz cortado con leche natural, un
Siempre he imaginado a Maragall como
niños me paran por la calle, se ponen la mabeso de despedida a su mujer, y hacia el coun gamberret. Creo que esos ojos achinados
no en el pecho y dicen: ‘Visca Catalunya’ o
che oficial del que Maragall dispone como
esconden algo de travieso. “No es cierto. Pe‘¡qué cabrón!’, expresión esta última que,
ex president de la Generalitat. Confieso que
ro me revientan el tedio y el aburrimiento, y
por cierto, yo no he pronunciado en mi viimpresiona meterse en la parte trasera del coprocuro animar la fiesta para no caer en
da”. Pues a mí me llaman president, le digo.
che del que ha sido president y más con el
ello”, explica. Quizá por ello cuando llega“Has creado un tercer personaje que no soque ha sido president. Delante, un diligente
mos a Can Brians y salimos del coche comos ni tú ni yo”. ¿Le molesta? “En absoluto.
escolta y el imprescindible chófer. Comentamenta: “¡Vaya foto! El Queco y el Maragall
La suerte que tenemos es que nos conocemos la prensa del día, algunos titulares ininentran en la cárcel”. Nos esperan la consellemos desde hace mucho tiempo”.
Respiro hondo y recuerdo aquellos tiempos
teligibles de periódicos madrileños que titura de Justícia, su amiga Montserrat Tura,
en los que él era alcalde y un servidor un joven
lan más para fastidiar al adversario que para
acompañada de altos cargos de su departainformar al público. “En Madrid hay un Parperiodista “serio” que cubría sus campañas
mento. En esta nueva cárcel todo huele a
MARC ARIAS
electorales para el circuito catalán de TVE.
nuevo, hasta el punto de que uno no sabe si
LA MANO EN EL PECHO. Maragall,
Queco Novell imita a Pasqual Maragall en
está de visita en un centro penitenciario o
Continúa en la página siguiente
‘Polònia’ de TV3 y ‘Minoria absoluta’ de RAC 1
en una de la poses que parodia Novell
en una fábrica de tornillos. Sólo las rejas o
S
TRASPASO
AL
ON
G
DIA
Licencia Ambiental
a
Permiso de Vertidos
nd
Ro
A
pista B-23
uto
de
Da
lt
TINTE
INDUSTRIAL
BARCELONA
Ubicado en el Maresme
610 31 44 80
�Viene de la página anterior
Eran los años de los rumores sobre la presunta afición a la bebida de Maragall: “No
fue mi peor momento... Era una murga, una
piedra en el zapato, un emprenyo, sobre todo si alguien me decía algo en presencia de
mi hijo pequeño. Pero da que pensar sobre
la duplicidad en la política. Por ejemplo, cómo alguien como Josep Maria Cullell, candidato de CiU, persona encantadora e incluso
amigo, podía decir cosas de mí sabiendo que
no eran ciertas... La mentira o la deformación son de curso legal en política, se admite,
y uno tiene que tener otra mentira, o si puede ser otra verdad, del mismo calibre para
amenazar al contrario. Es la parte inmoral o
antipática de la política pero es así: si te pican, picas”. Una nueva lección sobre el arte
de la política que no deja de sorprender, aunque algo de eso sospechaba.
Hojeando la prensa veo una foto de Zapatero y le comento que su relación con él me
recuerda cuando en una pareja uno de los
miembros se da cuenta de que no es oro todo
lo que reluce en el otro. Que, como cantaba
El Último de la Fila, “el amor salta por la
ventana”. Se ríe de mi interpretación: “Nunca lo había visto así, aunque algo hay de cierto en esto. ¡Pero el que se ha ido ha sido él!
España pesa mucho y él ya lo está notando”.
Entramos de nuevo en Barcelona y le noto
harto de hablar de Zapatero o de su mutis
por el foro del PSC (“más que incomprendido me he sentido en minoría”). Un cansancio quizás debido a la redacción de sus memorias, algo que debe suponer como una especie de tsunami de sentimientos y recuerdos que puede no apetecer volver a tener.
Al salir del Ateneu, y después de un paseo
por la Rambla, se da cuenta de que queda
todavía un rato para la comida privada que
tiene marcada en su agenda. El coche le espera cerca, pero Maragall, imprevisible, mira
hacia el infinito y suelta: “¡Vamos en metro!”. Y mientras bajamos por las escaleras
no puedo evitar pensar en el mes de septiembre, cuando me vuelva a enfundar el pijama
y el batín para despedir el Polònia.c
www.
EL VIDEO DEL ENCUENTRO ENTRE QUECO
NOVELL Y PASQUAL MARAGALL EN LA
WEB www.lavanguardia.es
LA VANGUARDIA 19
P O L Í T I C A
DOMINGO, 22 JULIO 2007
Partidillo entre rejas
que se le cruzaba. ¡Atención!:
penalti a favor nuestro. Los reclusos le piden a Maragall que
lo chute. Expectación en el pabellón. El partido es a gol de oro,
quien marque primero gana y
se acaba. Pero Maragall ajusta
demasiado al poste derecho y el
balón se marcha fuera por los
pelos. En la jugada inmediata-
EN LA CÁRCEL
Ni corto ni perezoso se
quita la chaqueta y dice:
“venga, vamos a jugar”
EL ENCUENTRO
Maragall falla un penalti
y el director de la prisión
nos marca el gol de oro
MARC ARIAS
UN ASTRO DEL BALÓN. Por la mañana Maragall jugó un partidillo con los
presos de Can Brians y al mediodía dio unos toques al balón en la Rambla
Acompañar a Maragall es como firmar un contrato según el cual te comprometes a vivir las sorpresas que el personaje tenga preparadas para ti. Y
una de esas se produjo durante
la visita a Can Brians 2.
En un momento determinado accedemos al pabellón, que,
entre otras instalaciones, cuenta con un auditorio y un polide-
portivo. Un grupo de reclusos
están metidos en un partidillo
de fútbol sala. Y ya se sabe que
a Maragall se le van las piernas
cuando ve un balón.
Ni corto ni perezoso se quita
la chaqueta y me obliga a hacer
lo mismo: “Venga, vamos a jugar con ellos”. No doy crédito
de lo que estoy viviendo. Algún
recluso, tampoco. El director de
la cárcel, Pedro Domínguez, se
apunta a la fiesta.
Maragall y yo vamos en el
mismo equipo. Empieza el partido y veo que el president ha decidido quedarse abajo. Horror:
me toca subir a mí. Por un momento es el Maragall de la candidatura olímpica de Barcelona,
que, ataviado con un chándal
blanco, le daba al primer balón
mente posterior el equipo contrario nos marcan sin compasión. El autor del gol ha sido el
director de la cárcel. Le hago notar a Maragall que el director es
quien firma los permisos y el
president amenaza con impugnar.
El partido ha terminado. Nos
despedimos de los que han sido, por unos minutos, unos
compañeros de juego extraordinarios. Lo peor de visitar una
cárcel es la mirada de un recluso cuando te despides de él, una
mirada que te clava en los ojos
porque sabe que, en unos minutos, tú estarás en la calle.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La mentira es de curso legal en política
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Novell, Queco
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Política
Societat
Presons
Humorisme
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-07-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1644/0000000706.pdf
5b4269748e1c2670a5601fe2c72a952b
PDF Text
Text
Política
Pasqual Maragall
RAFA GIL
Pasqual Maragall
i Mira (Barcelona,
1941), ex-president
de la Generalitat de
Catalunya i alcalde de
Barcelona durant quinze
anys, fixa ara l’atenció
preferencial al marc
més ampli que traça
Europa, sense perdre
l’interès pel més ençà.
“Les esquerres europees no haurien
de ser tan d’esquerres”
A
bans que ningú li faci cap pregunta,
i assegut en una terrassa de la ciutat
del Túria, explicita els seus lligams
amb València i ens descobreix que
també n’hi té la seva muller: el pare de
Diana Garrigosa, a la guerra, “va estar
a Almàssera, a una fabriqueta que feia
òptica de precisió per a artilleria”, relata.
Després aprofitarà la primera oportunitat
que li ofereixi la conversa per mostrar
que coneix perfectament la història dels
repobladors lleidatans immortalitzats a la
portalada romànica de la catedral –“els
homenets”, diu, somrient– i que tampoc
en aquest viatge no ha deixat de visitar
la tomba d’Ausiàs Marc: “Sempre que
vinc, hi vaig. És com una peregrinació”.
I recitarà, encara, de memòria: “‘Io so
aquest qu’en la mort delit prench/ puix
que no tolch la causa per què·m ve.’ Em
van impressionar molt, aquests versos.
Quants segles abans de Sartre, eh? És
fantàstic, Ausiàs Marc, un home moderníssim, espectacular. Bona mostra del
moment en què València va anar molt
més enllà que Barcelona.” Pasqual Maragall s’ha estatjat uns dies a València i,
per bé que la visita no és de vacances sinó de feina –ha participat a la universitat
d’estiu de Gandia–, la canícula de l’estiu
propicia, probablement, la distensió. Diu
que escriu les memòries, que la publicació és relativament imminent i no en vol
avançar res.
—Què fa un president quan ja no
ho és?
—Un president, quan ja no exerceix, ja
no és president. Per això tinc una oficina
de l’ex-president, com també en té una
Pujol. Hi esteu convidats, per cert: és a la
Diagonal, a tocar del passeig de Gràcia,
a Barcelona. Allà ens hi trobareu, treballant sense parar.
—No descansa, un ex-president?
—Home, en el sentit de la tensió d’un
govern... sí. Hi ha molta més tranquillitat i la possibilitat de pensar en més
coses. En el futur, sobretot, en un espai
que no sigui només el teu govern sinó
una mica més gran. I per això estic en
temes de Catalunya-Europa.
26 EL TEMPS 24 DE JULIOL DEL 2007
1206ET026-29-FET.indd 1
20/07/2007 16:46:22
�—L’euroregió?
—Per exemple. Aquesta és una qüestió, efectivament. Amb Migdia-Pirineus, Llenguadoc-Rosselló, l’Aragó,
Catalunya, la Comunitat Valenciana i
les Balears havíem fet allò que en dèiem
el C-6, amb les sis ciutats: hi havia Rita
Barberà; hi havia Georges Frêche, que
aleshores era alcalde de Montpeller; hi
havia l’alcalde de Tolosa, Dominique
Baudis; l’alcalde de Barcelona, que era
jo; el de Saragossa; i el de Mallorca.
Aquí a València, el vàrem crear, el C-6. I
quin era el retrat que hi havia al despatx
de l’alcaldia?
—...
—El de Jaume I. I, és clar, vam dir:
però si aquest és el rei de tots nosaltres!
Va néixer a Montpeller, es va formar a
l’Aragó, va ser comte-rei a Barcelona,
va conquerir Mallorca i València: només
hi faltava Tolosa, però el seu representant va saltar de seguida: a la batalla de
Muret, va dir, els senyors de Tolosa van
perdre contra Simó de Montfort! Ja hi
érem tots. L’euroregió té un precedent
històric important.
—Vàreu tenir relació directa amb
Camps per mirar de convèncer-lo de
la necessitat d’accedir a l’euroregió?
—Sí. Ens vam reunir. Una vegada. A
Tortosa.
—Clandestinament.
—Hi va haver una trobada una mica
discreta, sí. Però no per culpa meva,
diguéssim. Crec que ell tenia més problemes que no jo, en això. Però ens vam
entendre bé. En aquell moment hi va
haver temes en comú.
—Era abans de l’episodi del memoràndum?
—Suposo que era abans de tots els
problemes que van venir després, sí. Hi
va haver tot el problema de l’Ebre, per
exemple.
—Us en penediu, d’haver dit que “ni
una gota”?
—La proposta del transvasament va
ser equivocada. Perquè a Catalunya no
en sobra, d’aigua; i aquí no en falta tanta
com deien. Vist des d’ara, a més, què ha
passat? Hi ha hagut una sequera absoluta? La història posterior justifica la meva
posició d’aleshores, no? És raonable,
crec. Les idees dels transvasaments, que
fa cent o fa cinquanta o trenta anys es
trobaven lògiques, avui dia, amb el pensament ambientalista, es replantegen.
—Hi ha tranquil·litat, a l’actual go-
“No crec que toquin
l’Estatut. Madrid és
massa intel·ligent
per a crear-se
aquest problema”
vern català; hi ha gestió. Hi manquen
idees innovadores, però?
—N’hi ha. De fet, les lleis pendents
són els quatre eixos de la gestió que vam
encetar: l’aeroport, les inversions, la llei
electoral i la territorial –cal treure les províncies ja d’una vegada; i les diputacions,
que no se sap per a què serveixen.
—Parlem de l’Estatut?
—Bé. Però jo no vaig ser un motor de
l’Estatut. Efectivament, vaig proposar de
fer-lo, però ni el vaig fer jo, ni va ser per
a mi el tema més important, en absolut.
Possiblement ho serà en el resum històric, però jo em vaig ocupar d’anar pels
barris i pel territori, de fer noves lleis...
L’Estatut és una cosa que van fer els
que l’havien de fer: Saura, Ridao, Ernest
Maragall, Quico Homs, etc.
—Què passarà, ara, al Tribunal
Constitucional?
—No crec que el toquin, perquè Madrid
és massa intel·ligent per crear-se un problema que no necessita. Poden resoldreho, m’imagino, d’una altra manera, i no
pas enfrontant-se a una decisió referendada pel poble de Catalunya.
—Vós vau dir que l’Estatut del 30
de setembre era “infinitament millor”
que el de 1979. Finalment, com és de
millor?
—Continua essent molt millor, si bé ja
he dit que potser ens podíem haver estalviat la feina d’haver fet un estatut que
ha estat un drama, que ha causat tants de
maldecaps.
—No valia la pena?
—Sí que valia la pena, però anant directament a la reforma de la Constitució
potser ens hauríem estalviat un procediment que en el fons la interpreta d’una
manera molt lliure. Potser hauria estat
bé anar directament al gra i aprofitar que
calia reformar-ne aspectes com ara la
successió del rei i la inclusió dels noms
de les autonomies, que ara no hi són.
—I què més se n’hauria pogut modificar?
—Partim del cafè per tothom que va
fer UCD en un moment determinat,
quan van espantar-se amb Catalunya i
Euskadi. Cal reintroduir una certa diferenciació. Potser no ens hem de posar
tan nerviosos.
—Sempre se n’hi posen els mateixos.
—Bàsicament Madrid i la dreta, i en
part perquè la història d’Espanya no s’ha
explicat. En bona mesura, l’èxit d’Espanya s’ha basat en el silenci, en el fet d’acceptar la monarquia, etcètera. No se n’ha
parlat perquè tots hem estat conscients
que això era millor perquè la planta de la
democràcia florís. Ha anat bé fins aquí,
però tot això té uns costos. I hi ha tants
episodis...: els GAL, l’empresonament
de Barrionuevo i Vera, el País Basc, les
treves i no treves, l’expulsió de Serra del
govern, el 23-F, la cessió que va significar la desaparició del grup parlamentari
català com a resultes d’allò... Ara, de tota
manera, hi tornarà a ser.
—El grup propi al parlament espanyol?
—Sí. És lògic i natural. Aleshores hi va
haver un encongiment del melic perquè
l’Espanya eterna tornava a la càrrega.
Però tot això és passat. Ara Espanya ja
no és la rèmora d’Europa. Ara són bons
econòmicament, creixen més que la mitjana europea, tenen democràcia...
—Però no tothom creix més que la
mitjana europea, a l’estat espanyol...
—Perquè hi ha hagut un procés molt
fort de transvasament de recursos de les
regions riques a les pobres.
—Si es dibuixa l’evolució de les
infrastructures viàries de Madrid i
Barcelona, els darrers quinze anys, la
comparativa...
—És escandalosa. Cal comptar que tot
això s’ha anat aconseguint sobre la base
d’una habilitat tàctica. En un moment,
per exemple, Felipe Gonzàlez em diu:
va, jo et dono suport amb els Jocs de
Barcelona i tu me’n dónes amb el tren
de Sevilla de gran velocitat. Què li havia de dir? El cost dels Jocs Olímpics
de Barcelona eren 290.000 milions de
pessetes, que tot just anem acabant de
pagar. Però l’aposta va ser bona. Ara bé:
té sentit que no hi hagi gran velocitat
València-Barcelona? No té cap mena de
sentit. I ho he dit mil vegades. Però l’esquema de l’Aznar era “de Madrid a cada
capital de provincia en alta velocidad”. I
així m’ho va dir.
—Quin impuls té Barcelona, avui?
24 DE JULIOL DEL 2007
1206ET026-29-FET.indd 2
EL TEMPS 27
20/07/2007 16:46:24
�Política
Pasqual Maragall
—Barcelona té un gran alcalde, que jo
crec que ha entès molt bé els reptes fonamentals de la ciutat i que resol problemes
molt difícils, com ara el de la Sagrada
Família, amb el pas de la gran velocitat.
I crec que l’encerta absolutament: les
coses importants, clares.
—La política de grans esdeveniments
a Barcelona és un model esgotat?
—Això, en el fons, era un recurs substitutiu d’una equitat inversora. Ara caldria
una reestructuració de la redistribució a
Espanya, perquè Andalusia i més llocs
han crescut moltíssim i, per tant, potser
aquest esquema una mica samarità ja no
és tan bo.
—Com veieu el País Valencià, des del
Principat de Catalunya?
—Cal dir que també ha pagat molt a
la resta i que segurament ha de començar a viure més a la seva, sense tantes
rèmores. Té un excessiu monocultiu des
del punt de vista sectorial, i en aquest
sentit crec que li falta una mica d’ambició. A Catalunya també. Diguem que, a
Madrid, s’hi concentren molts sectors,
com per exemple el capital risc o indústries d’un cert nivell tecnològic. Ja n’hi
ha molts, aquí, també, però potser València i Catalunya haurien d’aspirar a més.
Poden aspirar a més, i ho necessiten.
—Continuem al País Valencià però reduïm l’enfocament: veieu Jordi
Sevilla capaç de reflotar el PSPVPSOE?
—Sobre això preferiria no opinar. És
un tema intern del PSPV.
—I quan aneu al PSC...
—[Alça la mà, en senyal d’alto] Ja no
hi vaig, jo. Vaig plegar de la presidència,
i ja no vaig al Consell Nacional.
—En sou fundador. I els lligams sentimentals?
—Sí, i president, fins ara. Hi tinc amics,
i els veig de tant en tant. Però la meva visió de la política ja no forma tant part del
sentimentalisme com del raciocini. Ja no
hi crec tant –per edat, suposo– ni em faig
tantes il·lusions. Així doncs, tampoc no
en tinc un judici tan negatiu: entenc que
les coses són com són i que és difícil que
canviïn tot i que ho poden fer i que jo ho
intentaré. No m’hi va la vida, però.
[I en aquest punt cal interrompre l’entrevista un moment: un dels treballadors
del restaurant on ha dinat se li acosta per
demanar-li un autògraf. Després de la dedicatòria corresponent i de l’encaixada,
ens comenta la casualitat]:
—Es diu Pasqual, també. És que és
un nom molt valencià, no? Jo me’n dic
pel meu avi, precisament, que era de
Monòver: Pasqual Mira Garcia. Era republicà (del Marcel·lí Domingo: radical
socialista), tenia unes botigues de sabates
i va morir jo crec que de pena. A l’any
quaranta tot se n’havia anat en orris. Es
va trobar pràcticament sense res. I va
morir.
—Hi heu estat, a Monòver?
—Sí, i ens van atendre molt bé. Recordo que em va venir a buscar l’alcalde,
amb el cotxe i, que li vaig preguntar: “Tu
què parles?” I diu: “El mateix que tu”.
I jo: “Com en dius, català o valencià?”
I em va mirar així i va fer: “No, home:
monovero!” [riu].
—Pot ser que aquesta, diguem-ne,
efervescència, que us caracteritza a
l’hora de fer política...
—Què vols dir, efervescència?
—N’han dit heterodòxia, desencarcarament...
—Pot ser que heterodòxia sigui la dels
altres, no? I l’encarcarament, també.
—En tot cas, pot ser que sigui la
vostra part...
—...valenciana! [ara deixa anar una
rialla oberta] Podria ser, podria ser. Jo
sóc més de la nissaga Mira que no de la
Maragall. El meu germà Ernest és més
Maragall: de cepat, de nom, de tot. Encara que de Joan Maragall també ho deien,
això de l’“efervescència”. Ell segurament era més reservat o més bon enfant,
però ja deien a la seva època que de tant
en tant feia alguna maragallada. El terme
és d’aleshores, crec [un somriure].
—Per cert, que ara tornen a ressonar, menades per José Saramago, les
propostes iberistes que hi encaixaven,
amb el vostre avi Maragall.
—Han passat cent anys, des de l’himne ibèric de Joan Maragall: “Escolta
Espanya la veu d’un fill que et parla en
llengua no castellana...” Hem trigat cent
anys, potser, a entendre què som, uns i
altres. I ha hagut de ser Europa, que ens
“L’èxit d’Espanya
s’ha basat en el
silenci: els GAL, el
País Basc, l’expulsió
de Serra, el 23-F...”
salvi, d’alguna manera. Ara que tenim
Europa i Catalunya és Catalunya i cadascú és el que és.
—Però penseu que Espanya accepta
aquesta manera de veure-la?
—Espanya, sí. Madrid, potser no.
Madrid serà l’últim que es rendirà.
—Però Toledo, Valladolid...
—...
—Salamanca...
—Home... uf.
—Zapatero era un jacobí encobert?
—Un jacobí? No, no. Zapatero era un
federalista lleonès.
—Era?
—Home... Teníem un mestre comú,
també lleonès, Anselmo Carretero, que
va formular la teoria d’Espanya com a
“nación de naciones”. Va ser ell, que ens
va ajuntar.
—Quina sensació us provoca, actualment, la imatge de Rodríguez Zapatero al balcó de la Generalitat?
—Jo crec que vam fer allò que havíem
de fer, no?
—No us en penediu.
—No. Potser ell sí [riu]. Però jo no.
—La relació es va deteriorar molt?
—No. Una vegada ell va arribar on
havia d’arribar –gràcies, jo diria que decisivament, al nostre ajut–, es va anar autolimitant, va anar buidant el seu discurs,
emmotllant-lo a una realitat més dura
que no permetia el federalisme republicà
que compartíem. El PSOE té l’ànima
dividida entre el federalisme inicial de
Zapatero i l’altre extrem. L’etapa actual
es va iniciar amb un federalisme evident
que s’ha anat esborrant. Zapatero es va
trobar que Espanya era una realitat molt
atàvica i molt resistent. I va prendre posicions cap a l’esquema tradicional de pacte amb el nacionalisme, de conllevancia.
No la idea d’una Espanya nova, plural,
diferent, etcètera, sinó la d’anar tirant,
suportant-se educadament. I això, per a
Catalunya no era suficient. Almenys, no
per al socialisme que jo representava.
Potser tenia certa lògica, però una cosa
és que jo ho trobi lògic i, una altra, que
ho segueixi. No tinc per què.
—Lògica, en tot cas, des de l’òptica
estatal.
—Sí. Que és una òptica periclitada.
Perquè ara som a Europa. Som a França
i a Espanya, etcètera, però aquestes són
identitats cada vegada més febles. On és
l’exèrcit? On és la moneda? No dic que
les identitats estatals estiguin en crisi,
28 EL TEMPS 24 DE JULIOL DEL 2007
1206ET026-29-FET.indd 3
20/07/2007 16:46:24
�RAFA GIL
però sí de baixada. I els partits, igual. És
una òptica de retrovisor, ja no té gaire
sentit. Val més mirar la carretera que hi
ha al davant. Que és Europa, és clar.
—Si les identitats estatals van de
baixada, què en dieu de les nacionals?
Periòdicament emergeixen casos com
ara Escòcia...
—Flandes.
—Exacte.
—Baviera.
—Sí. Quin encaix tenen en aquesta
Europa?
—És que hi ha dos moviments alhora.
D’una banda, la dilució en allò gran
d’allò petit. Però, d’una altra banda, en
aquesta progressiva dilució en una nova
pàtria que és Europa, hi ha al mateix
temps una reivindicació de les singularitats com a riquesa i no com a perill.
En això Europa es diferencia dels EUA
(aquí hi ha trenta idiomes), però, en el
sentit polític, la Unió Europea serà cada
vegada més semblant a l’americana.
—I què representa, això?
—Hi haurà un centre-dreta i un centre-esquerra i sistemes electorals més
majoritaris. A Europa, aquests dos grans
espais probablement tindran matisos
regionals, locals, nacionals, digues-ne
com vulguis. En tot cas hi haurà, probablement, una reformulació, en el sentit
que els temes identitaris ideològics –no
parlo dels nacionals– perdran pes. Vull
dir que no veig tantíssimes diferències
entre els socialistes i els d’ICV, no? O
entre el progressisme catalanista dels
de Convergència i el dels socialistes
catalans. Cada vegada val menys allò
de ser comunista o socialista o verd o
republicà o cristiano-demòcrata com
si fos una etiqueta perenne, heretada i
quasi religiosa. Ara hi ha opcions. Igual
que n’hi ha d’haver per a triar candidat
dins d’un mateix partit.
—Les efímeres primàries.
—Jo en vaig fer. Va ser un luxe que em
vaig permetre. Per mostrar que no era
“Us imagineu el
PSC, Convergència
i el PNB en una
mateixa gran
formació política?”
només qüestió que el partit et nomenava,
sinó la gent. Els partits s’espanten, amb
aquests temes, però ja s’ho trobaran. Les
coses canvien.
—Per això us apunteu a impulsar el
partit demòcrata europeu?
—Bé, jo, no. Els italians em van convidar, l’octubre de l‘any passat, juntament amb l’Imaz i Bayrou, a la creació
d’aquest partit europeu. I jo crec que
l’encerten. Els italians seran què seran,
però d’intuïció, en tenen. Mireu què
ha fet la dreta europea: justament allò
que l’esquerra no ha sabut fer. Al final
Sarkozy i Merkel, pim-pam, pim-pam,
han fet la Constitució i la unió mediterrània, mentre l’esquerra encara s’ho
mira. Crec que les esquerres europees
no haurien de ser tant d’esquerres i ser
més de centre-esquerra. Cal ser una mica
menys ideologistes i més pràctics, com
fan els altres.
—Com lliga el partit demòcrata que
propugneu amb la Convenció pel Futur que aposta per repensar el catalanisme i el socialisme?
—El Raimon Obiols té un coneixement d’Europa molt gran. De fet, viu
a Brussel·les, com aquell qui diu. Està
molt ben situat per a llançar propostes en
aquest sentit. En tot cas, jo diferenciaria
entre Brussel·les i Europa: Brussel·les és
un món excessivament autoreferencial.
—I la proposta obiolista?
—Bé... Aquesta proposta parla d’un
nou cicle... És una cosa que durarà un
any i mig de ponències i més. És una
mica... calendas grecas. Estaria bé, en
tot cas, que el partit demòcrata anés una
mica més de pressa.
—De pressa?
—Potser és la impaciència. Ho dic per
les reaccions que veig. Molta gent m’atura pel carrer per dir-me: “Escolta’m,
quan?” El problema és que hem de frenar
una mica, cal dibuixar-ho.
—I no sobta que el PNB se situe en
l’òrbita del partit demòcrata i no en la
de l’hipotètic partit conservador?
—És justament aquest, el punt decisiu.
I no sols el PNB, sinó Duran i Lleida. Us
imagineu una Espanya en la qual el PSC,
Convergència i el PNB estiguin en una
mateixa gran formació política?
—Sona a sociovergència?
—No: aquest terme es va encunyar per
descriure el pacte entre la dreta i l’esquerra, cosa que ja passa, de vegades,
quan hi ha una emergència. Ara parlem
d’un reagrupament de forces en el qual
probablement els nacionalistes catalans i
bascos, els catalanistes no nacionalistes,
els socialistes, i m’imagino que a València moltíssima gent, etc., optin per una
força de centre-esquerra progressista i
devolucionista.
—Devolucionista?
—Sí, en el sentit de reconeixement de
les identitats, més desinhibida i menys
polèmica que la del PP i en part que la
del PSOE.
—Aquest partit demòcrata es planteja només per a les eleccions europees
o també...
—Jo parlo dels demòcrates europeus,
però no sé si serà un partit, una internacional o un agrupament escolta. En qualsevol cas, crec que hi anirà havent una
convergència en aquest sentit. Superant
allò dels pactes de conllevancia, allò de
“nos soportamos”, i centrant-se en Europa, que és l’escenari: el problema no és
Espanya, és Europa.
Núria Cadenes
Víctor Maceda
24 DE JULIOL DEL 2007
1206ET026-29-FET.indd 4
EL TEMPS 29
20/07/2007 16:46:24
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Les esquerres europees no haurien de ser tan d'esquerres
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Temps
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Cadenes, Núria
Maceda, Víctor
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Estatut
Espanya
Euroregió
Socialisme
Europa
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-07-24
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1645/0000000710.pdf
0e652a55ea78d1084aae1ea6a9c3e98f
PDF Text
Text
P R I M O
POLEMICA
3
P I A N O
martedì 28 agosto 2007
■ Chiti: se si parla di fucili il dialogo è impraticabile. Ma Bossi annuncia: sabotiamo il Lotto
«Se si è ambigui sul terreno dello sciopero fiscale e
addirittura si fa riferimento ai fucili, il dialogo sulle
riforme diventa impraticabile». Così il ministro delle
Riforme, Vannino Chiti, commenta le dichiarazioni di
Umberto Bossi, che in un comizio in provincia di
Bergamo, aveva evocato il ricorso ai “fucili” da parte dei
“padani” nel perdurante contenzioso con la politica
fiscale dello Stato centrale. Il ministro sottolinea infatti
che «le parole in politica possono essere sassi, bisogna
che tutti facciano capire alla Lega che il confronto può
essere duro ma deve avvenire sul terreno della
moderazione», conclude. E mentre scendono in campo
anche le associazioni di chi paga le tasse, come la
Federcontribuenti, che vuole denunciare il leader
leghista, Bossi “alza il tiro”. Oggi La padania, quotidiano
della Lega, rivela che il senatur sarebbe deciso a non
giocare più alle lotterie. Questa sarebbe una delle cinque
iniziative annunciate per tagliare fondi allo stato.
INTERVISTA
Parla Pasqual Maragall, ex presidente del Partito socialista catalano
CARLO
BENUCCI
P
asqual Maragall, ex presidente del Partito socialista catalano (Psc), ospite del congresso della Margherita della
scorsa primavera, è stato il sindaco del rinnovamento di
Barcellona, dall’83 al ‘97, e presidente del governo catalano
dal 2003 al giugno scorso. Conosce bene l’Italia e segue con
interesse la costituzione del Pd, che vede come il modello di
un futuro partito europeo.
Domenica Veltroni ha sottolineato la necessità di un «un
nuovo campo» a livello internazionale e dunque di una «profonda innovazione dell’Internazionale sociali«Il socialismo sta».
È una proposta ragionevole, molto
farebbe
positiva. L’Internazionale socialista,
molto bene
oggi, è soprattutto un’eredità storica
a integrarsi
che si colloca sul terreno della filosoin una realtà fia politica e della vecchia politica dei
blocchi, ma in questo momento non
più ampia»
è di particolare attualità.
È pertanto necessario velocizzare la
realizzazione di un Partito democratico a livello europeo?
La verità è che il Pde è ancora un progetto. Esiste il Partito
democratico in Italia ma non in Europa. Ma non si tratta
soltanto di un’idea, è un’alternativa ragionevole, prevedibile e
condivisibile. Se l’Europa proseguirà la sua strada di trasformazione in una grande nazione, con la sua moneta e la sua
bandiera ma anche con un suo sistema di difesa, credo che
dovremo iniziare a pensare a un grande partito in ambito
continentale.
Un cammino ancora lungo…
Il futuro Partito democratico europeo dovrebbe ampliare il
suo territorio, perché adesso è una realtà circoscritta all’Italia.
Gli italiani sono stati i più intelligenti ma sono convinto che
tutti noi dovremmo seguire questa linea. I Ds e la Margherita hanno visto, molto intelligentemente, la necessità di unirsi
«Bene Veltroni,
un Pd europeo»
Walter Veltroni con il sindaco di Parigi Bertrand Delanoe (Mimmo Chianura/Agf)
in questo nuovo soggetto e hanno segnato un cammino che
a mio avviso dovrebbero seguire tutti i socialisti nel resto
d’Europa.
Questo comporterebbe un superamento dell’Internazionale socialista?
Io sono socialista da tutta la vita, sono stato presidente del
Partito socialista della Catalogna e credo che il socialismo farebbe molto bene a integrarsi in una realtà più ampia. Credo
che l’Europa abbia la dimensione degli Stati Uniti e quindi
dovrebbe adottare un sistema partitico simile, con due grandi schieramenti nei quali le ideologie la smettano di essere
simili a “religioni”. Ci dovranno essere meno credo e più
preferenze fondate su proposte concrete. Qualcosa di più modesto, in un
certo senso.
Quali sono i prossimi passi in
questo percorso?
In Europa la destra ha già preso l’iniziativa. Sono un grande ammiratore
dei gesti di Sarkozy e di Angela Merkel, che stanno cercando di risolvere
il problema della costituzione. La
sinistra ha bisogno dello stesso realismo. L’altro punto su cui la destra ci sta dando una lezione
è nel campo euromediterraneo: la sinistra è molto tempo che
sta parlando di fortificare la politica euromeditteranea ma
tutto ciò avrà presto bisogno di un impulso concreto.
In Spagna è già stato avviato il dibattito su un eventuale
Partito democratico?
Credo, sinceramente, che ci sia bisogno di fare uno sforzo in
questa direzione, ma in Spagna si sta parlando davvero poco
di un Partito democratico. La fondazione Catalunya-Europa,
per esempio, è un progetto parallelo a quest’idea, un thinktank di imprenditori, intellettuali e politici che propone delle
iniziative sulla “buona maniera” di governare.
A quando il varo concreto del Pde?
Credo che non tarderà molto la realizzazione di un Partito
democratico europeo. Io ho già una lunga lista di persone che
mi danno il loro sostegno per questa idea, in Catalogna.
PD ■ VELTRONI HA RILANCIATO LA PROPOSTA DI CAMBIARE IL NOME DELL’INTERNAZIONALE SOCIALISTA IN “INTERNAZIONALE DEI DEMOCRATICI E DEI SOCIALISTI”
«Il mio partito transnazionale». Walter vuole chiamare pure gli stranieri
MARIO
LAVIA
S
i era inabissata, vai a capire perché. La
questione delle cosiddette famiglie politiche europee che aveva tenuto banco ancora
prima che l’idea del Partito democratico prendesse corpo aveva via via perso forza: e sì che
questo era parso un solco incolmabile fra
Quercia e Margherita e poi un discrimine
assoluto nell’ambito degli stessi diessini. Poi,
più nulla o quasi. Fino a domenica scorsa,
quando a Parigi Walter Veltroni ha pensato
bene di ritirare giù la pratica sulla quale era
andata depositandosi un bel po’ di polvere. E
lo ha fatto veltronianamente, facendo balenare una suggestione inedita: l’idea di un Partito democratico che sia anche transnazionale. Un’altra carta gettata sul tavolo delle primarie. Fino al 14 ottobre c’è da star sicuri che
non passerà giorno senza un’idea nuova.
Alla lontana, qualcosa dell’antica intuizione dei radicali forse c’è. Si chiede Walter:
perché nel Pd non possono trovar posto figure prestigiose dell’arcipelago democratico
mondiale? Perché non giovarsi dell’apporto
di idee di un Giddens, di una Kerry Kennedy,
di un Lang (tre nomi a caso)? O qualche intellettuale indiano o israeliano? Perché non
prevedere forme nuove di adesioni indivi-
duali cariche di significato? Non da oggi
Veltroni pensa ad un soggetto capace di relazionarsi con esprienze politiche extra-italiane, stante la comunanza di problemi fra
Roma e Parigi, fra Gerusalemme e New York.
Qualcuno ha già richiamato alla mente la
nuova prassi sarkoziana: chiamare i “migliori” a collaborare. E può darsi che la fascinazione abbia colpito anche Walter. Dirà il
tempo se col “suo” Pd verrà chiamato ad interloquire anche qualche personalità estranea alla famiglia del centrosinistra europeo.
Parallelamente deve marciare l’evoluzione delle vecchie strutture politiche A Parigi
ha riproposto l’idea di una nuova «casa»:
«Credo che la straordinaria esperienza che
l’Internazionale socialista ha rappresentato
per il campo progressista mondiale debba
oggi conoscere una profonda innovazione, a
cominciare dalla costruzione di un soggetto
la cui denominazione possa essere Internazionale dei democratici e dei socialisti». Un
nome nuovo, dunque. Sarà vero quel che ha
osservato Nicola Latorre: ne parlarono anche
Fassino e D’Alema. Con argomenti e toni che
alla Margherita sono per la verità sempre
parsi un po’ al di sotto della necessità – da
essa evidenziata tante volte – di un campo
del tutto nuovo, che superasse le esperienze
attuali non limitandosi ad una loro evoluzione. Ma la novità c’è. Per Veltroni si tratta di
agganciare « forze essenziali come i democratici americani o il partito del congresso
indiano e tante nuove forze che in Africa, in
Asia e in Europa nascono dalle sfide del
nuovo millennio».
Il dibattito si è riaperto. Veltroni per primo sa che non si chiuderà il 14 ottobre e
nemmeno nei mesi succcessivi. È un processo, come si dice. Enrico Letta ha osservato:
«I contenitori politici europei devono evolversi e cambiare: servono modifiche profonde a partire dalla casa dei socialisti europei».
EVENTI ■ A DRO IN TRENTINO È PARTITA IERI LA TERZA EDIZIONE DELLA MANIFESTAZIONE DI CUI È IDEATORE IL SOTTOSEGRETARIO OGGI IN LIZZA ALLE PRIMARIE
I quarantenni di “Vedrò” parlano anche di Pd. E fanno il tifo per Letta
RAFFAELLA CASCIOLI
inviata a dro
«I
candidati regionali devono essere scelti sul territorio e non imposti da Roma». A Vedrò, per la
terza edizione della manifestazione che riunisce ogni
anno circa 400 quarantenni, Enrico Letta in una pausa
dei lavori dell’incontro promosso dall’associazione di cui
fa parte con Anna Maria Artoni e Luisa Todini, parla volentieri di Partito democratico. «Sono per un partito
orizzontale e non verticista, credo siano importanti il
contributo e le competenze di tutti. È per questo che i
candidati non devono essere calati dall’alto». In maniche
di camicia, il candidato alla segreteria del Pd è arrivato in
Trentino, nella centrale idroelettrica Fies di Dro, dopo un
mese passato a incontrare e ad ascoltare la gente sulle
spiagge. Un confronto che prosegue anche qui. L’appuntamento di quest’anno, dal titolo evocativo “Un’ottica
diversa”, si incrocia inevitabilmente con le primarie del
Partito democratico anche se sia nella sessione plenaria
di creatività e, soprattutto, il collegamento tra questa e la
che nei dieci working group di Pd non si parla esplicitanostra cultura esiste e può diventare un carattere distinmente. L’idea però di guardare diversamente al futuro in
tivo italiano – spiega Vettori – solo assicurando la stabiliun’ottica meno contingente è presente nelle relazioni di
tà del sistema paese, solo se dalla gestione dell’emergenCarlo Ratti, direttore del SENSEable City al Mit di Boston,
za contingente si riuscirà a passare a una strategica visiodell’architetto Gianluca Peluffo, dell’economista Paul
ne del futuro». Fulminante invece la visione
Omerod e dell’astronauta Roberto Vettori.
del Pd del comico Enrico Bertolino: «Una diE se i primi “vedono” il futuro delle città e
scussione da cortile, in cui i vari condomini
dei modi di vita, con i piedi ben poggiati per Stradiotto:
eleggono l’amministratore perdendo tempo e
terra l’austronauta illustra la sua esperienza
«Enrico
accapigliandosi per le continue briciole sul
nello spazio con i russi e gli americani. Anedbalcone di alcuni e le antenne non funzionandoti, ma anche una diversa percezione della funziona
ti di altri. Un condominio in cui si elegge una
realtà. Suggestioni, oltre all’opportunità di usci- anche con
persona per simpatia, salvo poi lamentarsi
re dagli schemi convenzionali. Di qui l’occasiodelle spese e della gestione. Un condominio in
ne per parlare di prudenza o paura nelle scelte, un elettorato
cui non si affrontano i problemi seri».
di scommesse. In politica il nesso con il Pd è più ampio»
Nel parterre di Vedrò, nonostante la comardito, ma Vettori non si sottrae come buona
posizione trasversale, inevitabilmente le simparte del parterre che nelle pause discute di
patie sono rivolte alla candidatura di Letta. Marco Straprimarie e della scommessa del nuovo partito. E, allora,
diotto, sottosegretario allo sviluppo economico, nel parla domanda è quasi spontanea. Come si vedono dallo
tito nuovo ci crede e ritiene che la pluralità delle candidaspazio i cambiamenti della politica italiana? «Il bisogno
ture sia un bene: «In Veneto, dove nel 2001 sono stato
l’unico parlamentare eletto direttamente, Letta trova le
porte aperte anche in un elettorato più ampio. E l’obiettivo del nuovo partito deve essere quello di conquistare
l’elettorato. In questo è determinante anche il modo di
porsi che non può essere quello dell’antagonismo contro
qualcosa o qualcuno. Ed Enrico queste caratteristiche le
ha». Pungente Massimo Bergami, docente universitario,
secondo cui «è deludente il modo in cui sta nascendo il
Pd, con candidature imposte dall’alto. È senza dubbio
diverso da come ce lo aspettavamo. Per questo vedo Enrico come una persona da votare: non è stato investito
dall’alto, si è candidato mettendo a disposizione la sua
competenza, ci ha messo la faccia, è un segnale di rinnovamento anche generazionale. C’è poi un problema di
identità. Un grande problema che ruota oggi sulla diatriba intorno alla festa dell’Unità. Credo che rimettersi in
gioco sia possibile ma non si debbano sprecare brand
ormai consolidati altrimenti la somma delle parti sarà
minore dei singoli addendi».
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Parla Pasqual Maragall, ex presidente del Partito socialista catalano: Bene Veltroni, un Pd europeo
Source
A related resource from which the described resource is derived
Europa, il quotidiano
Language
A language of the resource
Italià
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Benucci, Carlo
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Socialisme
Partit Demòcrata Europeu
Itàlia
Política
Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-08-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1646/0000000925.pdf
4321f2df5e62fe75f7a4bcabb6bd0327
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03095B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 07/03/2008 - Hora: 00:25
La sort
Reparar les fuites
del Ter costarà
més del previst
ONCE > 6 MARÇ
59.818
Les obres acabaran
el 2009 i el cost
pujarà a
78
Avaria a la
xarxa elèctrica
Els estudiants protesten
contra el pla de Bolonya
Una «desconnexió fortuïta» a la subestació
d’Urgell evidencia les deficiències de la xarxa i
n’amenaça el subministrament. 33 BCN 40
de Catalunya
Més de 5.000 universitaris ocupen els
carrers de BCN per manifestar-se contra la reforma. 33 SOCIETAT 35
milions
d’euros
elPeriódico
vuit
vegades
més del
pressupostat
el 1989
33 SOCIETAT 32
PRIMITIVA > 6 MARÇ
2 - 14 - 18 - 19 - 25 - 33
C: 36 R: 4
Gadair comprarà
Spanair a SAS
L’operació es formalitzarà
durant les pròximes hores a un preu que rondarà els 500 milions
d’euros.
33 ECONOMIA 50
www.elperiodico.cat
LOTERIA NACIONAL
> 6 MARÇ
Primer premi: 93.868
Segon premi: 93.472
TRIO > 6 MARÇ
744
33 PÀGINA 46 i 54
ISSN 1578-746X
Ediciones Primera Plana SA. Atenció al lector: tel 902 100 575. Subscripcions: tel. 902 45 45 14.
Ediciones Primera Plana es reserva tots els drets sobre els continguts d’EL PERIÓDICO, els suplements i
qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans
de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.
Difusió controlada per l’OJD.
Any XXXI. Número 10.446. D.L.: B 36.860 - 1978
AGUSTÍ CARBONELL
Set x set
ELS CANDIDATS A CATALÀ DE L’ANY / 4
JOSEP MARIA
Pasqual Maragall
Lluitador contra
l’Alzheimer Ha estat alcalde de Barcelona (1982-1997) i
president de la Generalitat (2003 - 2006).
FONALLERAS
«Crec en
els somnis
que mouen
voluntats»
JOAN
TAPIA
–¿La nova Barcelona comença
l’any 1992?
–Sí i no. El maig del 1981, després
del cop d’Estat, se celebra aquí el Dia
de les Forces Armades. Es temia,
però va ser un èxit. I l’alcalde Serra
va tirar a terra els tinglados del port
perquè desfilés l’Exèrcit. Tot estava
en marxa.
–¿També els Jocs Olímpics?
–Sí, ja en la primera visita del Rei a
Barcelona, Narcís, que ho havia parlat amb Samaranch, demana suport
per al 92. Jo només era tinent d’alcalde, estava amb la pasqualina.
–¿La pasqualina?
–Els funcionaris van batejar així la
targeta amb què havien de fitxar a
l’entrar i sortir. No va ser fàcil.
El bloc
BLOQG
–¿Samaranch?
–Sense ell no hi hauria hagut Jocs.
Com un torrent
–¿Per què?
–Dos dies abans de guanyar la nominació, contra París i Chirac, vaig haver de venir a Barcelona per un
atemptat d’ETA. Al tornar a Lausana, li vaig preguntar a Rodés, que
sondejava els 90 membres del comitè: «¿Com respiren?». «S’aguanta»,
va contestar.
Cita al seu despatx de
Diagonal-passeig de
Gràcia. Surt al balcó i
convida a pujar al terrat.
Exhibeix la simpatia i la
proximitat de sempre. Al
minut t’obliga a submergir-te en la seva idea de
Barcelona, la Catalunya
mediterrània, de l’Espanya maragalliana. D’Europa. I explica que, al fer
públic el seu Alzheimer,
va rebre moltes cartes
que respon d’una en una.
–¿Tant pot fer una persona?
–Els Jocs van ser també una gran
complicitat. Molts empresaris s’hi
van bolcar. Leopoldo Rodés, amb els
90 electors; Ferrer Salat, Vilarasau,
amb el finançament (ja hem pagat
els crèdits). Sense complicitat, de
burgesia a sindicats, no s’haurien superat les reticències. I n’hi va haver.
–¿Sense Felipe González?
–Tampoc. Va resistir la pressió a favor de París i em va oferir un pacte:
«Recolzaré a fons els Jocs, però l’AVE
ha de començar a Sevilla».
–¿Què van ser els Jocs?
–Invertir 290.000 milions de pessetes en 10 anys. L’excusa per canviar
la ciutat. Es podien fer sense les rondes, però sense Jocs no hi hauria
rondes. I la Vila Olímpica, el nou Poblenou, l’obertura al mar, va ser recuperar el pla de la Ribera de Duran
Farell, que abans no va ser possible.
–¿Per què?
–És sevillà i pensava que Barcelona
tindria AVE. Però que el sud se’n podia quedar sense.
–¿I el pla d’hotels?
–Els hotels eren necessaris, però els
hotelers, recolzats per CiU, es pensaven que s’arruïnarien. El pla va ser
de cinc hotels. Se n’han fet 200.
–El Fòrum no va entusiasmar.
–Perquè era repe. Un déjà vu. Però va
acabar Barcelona, va portar la Diagonal al mar i va acabar el front marítim. Sempre hem necessitat excuses
–Han passat 16 anys.
–Després va venir la crisi econòmica,
Felipe va perdre el 1996. I vuit anys
d’Aznar.
per créixer: 1888, 1929, 1992, 2004.
No som capital d’un Estat.
–Va aconseguir també l’alternança
política a Catalunya i ha sigut el
president del nou Estatut. ¿De què
està més orgullós?
–De les tres coses. I d’haver llançat
l’Euroregió, el futur.
–Va lenta.
–Potser. Els meus substituts són més
pausats. Però és l’aposta. L’Euroregió és filla de Jaume I, nascut a
Montpeller i educat a Montsó, que
va ser comte de Barcelona i va fer seves València i Balears. Va tenir influència de Simó de Monfort, de Tolosa.
Si vol votar Maragall truqui al 806 11 77 11 i indiqui el nom del candidat (cost màxim 0,41 euros / minut). O enviï un SMS al
7033: CATALÀ (espai) i el cognom del candidat (0,75 euros / minut). Participi en el sorteig d’un cap de setmana en un Parador.
–¿I ara?
–Somiem. Andorra hauria de ser la
capital. I amb Andorra estaríem a
l’ONU.
–El seu avi discutia amb Unamuno
de Catalunya i Espanya. ¿Ara?
–Ara, Europa.
–¿Què se sent: català, espanyol o
europeu?
–Les tres coses.
–Va anar a la manifestació pel dret
a decidir.
–Sí. Els vaig dir que estava a favor
del dret a decidir, però no de la independència. Catalunya és Europa.
¿Com es menja estar a Europa sense
Espanya?
–Europa està en crisi.
–Els estats nacionals ja no tenen moneda. Les normes són europees. I la
presència al món serà europea. O no
serà.
–Serà dels Estats Units.
–En renda per càpita, estem gairebé
igual que Amèrica. Però socialment
Europa està més cohesionada perquè la dispersió de renda és menor.
Europa és més diversa. Això ajuda a
entendre el món.
–¿Creu en el miracle europeu?
–Crec en els somnis que mouen voluntats. La riquesa d’Europa és la seva diversitat. Però també és el seu
problema. Té més nacions que estats. La Gran Bretanya, Bèlgica i Espanya són plurinacionals. El somni
és una entitat supranacional amb
pes al món. H
Demà:
BOJAN KRKIC
Demà naixerà un nou bloc.
Demà és molt probable que en
neixin milers, de nous blocs,
aquesta espècie de quadern de
bitàcola que serveix perquè
molts hi deixin els pensaments, els dibuixos, les fotos,
el lent transcórrer dels dies i
les dones.
La pregunta és la següent: si
demà en poden néixer tants,
¿per què dimonis els anuncio
l’arribada d’un en concret? No
s’espantin. No és el meu. Una
vegada em vaig voler apuntar
a la moda, però vaig desistir
poc temps després d’haver-hi
escrit la capçalera. No estic fet
per això. Els aviso de la imminent arribada d’un bloc perquè aquest té una característica singular. Començarà el dia
8 de març i s’acabarà el
pròxim 15 de novembre. A
més a més, ja està escrit. És el
dietari de Josep Pla, també conegut com El quadern gris, que
explica les vicissituds de l’estudiant de Dret que, l’any 1918,
abandona Barcelona per culpa
de l’epidèmia de grip i decideix escriure sobre la seva vida
a la comarca.
Bé, no és exactament així.
Com va demostrar el savi Xavier Pla, professor de la Universitat de Girona, el quadern
de l’altre Pla no és un dietari
habitual, sinó la recreació
fictícia d’un any que havia de
canviar els camins de la literatura catalana perquè l’escriptor s’hi va fixar per construir
aquest monument. Ara, la fundació que porta el seu nom el
converteix en bloc (en BLOQG,
tal com l’han batejat). A partir
de demà serà a la xarxa i
vostès s’hi poden subscriure si
el volen rebre. Com si acabés
de sortir del forn. Com si Pla
tornés, 90 anys després, a escriure per a tots i cadascun de
vostès. No sé què en diria de
tot plegat el de Palafrugell.
«Collonades», segurament,
però ja sabem com era.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall: Crec en els somnis que mouen voluntats
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Tapia, Joan
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografies
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Euroregió
Independència
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-03-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1647/0000000959.pdf
dc1d8d344d0d8eaca570e94bb7653187
PDF Text
Text
"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" - Catalu... Pàgina 1 de 5
www.dpromo.info
Comentar
Diumenge 07 de setembre de 2008
Contacti amb diaridegirona.cat | RSS
NOTÍCIES
HEMEROTECA »
Catalunya
PORTADA
ACTUALITAT
Girona
Comarques
Catalunya
ESPORTS
Espanya/Internacional
ECONOMIA
Ciència i Tecnologia
OPINIÓ
Successos
Fotos
diaridegirona.cat » Catalunya
"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia.
Un sol no pot"
01:04
Maragall apareix juntament a la seva dona amb un
somriure, malgastant proximitat i cordialitat. Encén
un puret i declara que no li importa sortir fumant a
les fotos. L'assumpte de preocupar-se per el que és
políticament correcte no ha anat ni va amb ell.
Comenta que escriu articles en el Diari de Girona, i
en assenyalar-li que és del mateix grup editorial que
INFORMACIÓN, exclama encantat: "Doncs és el meu
diari preferit!". Després de demanar una ampolla
d'aigua, és la seva dona, atempta a cadascun dels seus gestos, qui l'insta a deixar la xerrada preliminar i
permetre'ns començar amb les preguntes.
Defineixi el seu moment actual.
Fantàstic. Estic en la millor terreta del món.
Com ocupa el seu temps, a dia d'avui?
De maneres molt diverses. Escrivint, llegint, encara que últimament llegeixo menys (porta a la mà una edició
de butxaca d'una comèdia de Shakespeare, Treballs de l'amor perdut, traduït al català per Josep Maria
Segarra, i em recomana la seva lectura) i gravant tres pel·lícules, documentals, en les que apareixo com a
actor o narrador. Una va sobre això de l'Eisenhower, vull dir l'alzheimer -i riu, irònic-; una altra sobre el Baix
Empordà, és una zona que conec bé, allà tenim una casa Diana i jo; i l'altra sobre Jaume I. M'han agafat a mi
com protagonista, com a interlocutor d'historiadors i de persones que tenen coneixement sobre Jaume I. Per
exemple, surt Rita Barberá, l'alcaldessa de València, perquè vam fer junts l'assumpte de l'Euroregió i fem un
recorregut sobre les sis ciutats més importants de la seva vida. No m'aturo!
Quina tasca desenvolupa la seva Fundació contra l'Alzheimer i quin paper desenvolupa vostè directament?
Soc el president però no faig res. La Diana és la vicepresidenta i ella ho fa tot, i l'altre que també s'ocupa de
tot és un metge, Jordi Camí. El que pretén la Fundació és recaptar diners per a investigació en la malaltia i
nous tractaments, per trobar nous enfocaments, noves aproximacions al tema. Els investigadors, en general,
són joves i els fons de la Fundació són per becar-los. A més, els fons no es perden.
La seva dona, Diana Garrigosa, que l'acompanya com la seva ombra, afegeix que "oferim a la gent que posa
diners la possibilitat de funcionar com accionistes de la Fundació, en una espècie d'empresa de capital de risc i
si hi ha retorn de l'invertit, poden recuperar-lo". No és l'Estat, ni la Generalitat qui subvenciona o dóna suport
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090700_6_28... 08/09/2008
�"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" - Catalu... Pàgina 2 de 5
econòmic, figura que fan el que és seu però en realitat fan ben poc.
Què va ser el primer que va pensar quan li van comunicar que tenia alzheimer? Què va passar pel seu cap tan
lúcid i acostumat a la reflexió?
El primer que vaig pensar va ser ¡Quina putada!", posa-ho més fi, si vols. No m'en recordo molt, la veritat,
perquè en aquests moments estava molt ocupat amb la política.
Per quines fases ha passat des que li donen el diagnòstic fins que ho proclama i decideix crear una Fundació?
Ira, depressió, acceptació...?
Per totes. Això m'ha portat a tots costats. He estat a Nova York, a Boston i per descomptat a Barcelona fentme proves ¡M'han fet tota classe de barbaritats! Des d'extracció de líquid raquidi, en el nas, que no li ho
desitjo a ningú, fins a de líquid medul·lar. Ara estan evolucionant molt els tractaments de la malaltia i
detectar-la aviat millora les perspectives de la seva evolució. Han descobert noves maneres de diagnosticar
l'alzheimer i nous fàrmacs, cada vegada més eficaços.
Perquè va decidir declarar públicament la seva malaltia?
El revelar la informació va ser una mica a empentes i rodolons. Va haver un personatge que en un programa
de Manel Fuente1s va fer unes declaracions que no van agradar a segons qui. I un tipus va comentar, referintse a mi, que "aquest està malalt, física i mentalment". L'endemà jo havia d'anar a l'Hospital de Sant Pau, on
està la meva doctora i aprofitant l'ocasió vaig decidir fer una roda de premsa i comptar la situació. Perquè
amagar-ho? Al pobre noi que va fer el comentari el van fer fora. No hi havia per tant!
Com s'afronta una cosa tan dura?
Pasqual Maragall respon mirant a la seva dona amb una gran complicitat.
En companyia. Un tot sol no pot.
Vosté ha estat alcalde de la Barcelona Olímpica, president de la Generalitat i una figura clau en la transició i la
democràcia. Quan un polític de primera línia abandona el seu càrrec públic canvien les relacions amb el seu
entorn en l'esfera pública. En el seu cas, què ha canviat? com el tracten ara que ja no és president de la
Generalitat i a més té alzheimer?
"Divinament, la gent el vol molt",postil·la Diana.
Em tracten amb consideració, amb afecte, amb respecte...
El tracten bé per ser qui és o creu que a la majoria de malalts d'alzheimer se'ls dispensa la mateixa atenció i
respecte?
No, no els tracten igual a tots, més aviat els aparquen en residències o on sigui. Aquesta és una malaltia
inquietant, perquè, com ara s'està allargant la vida, el problema de la demència senil -per cert, que quin nom
més simpàtic- i d'aquest tipus de malalties es multiplica. Jo no tinc antecedents familiars, però la meva mare,
que va morir als 86 anys, al final tenia problemes de memòria. Com érem vuit germans, ens confonia el nom i
havia de recitar dos o tres abans per recordar-se del teu. És clar que a partir dels 80 es perden facultats
mentals, però si et toca abans...
Com manté les ganes de lluitar? com es combat l'oblit?
Viatjant, relacionant-te amb els amics, escrivint, donant xerrades, llegint...Mantenir la ment activa i el sentit de
l'humor és la millor medicina. Bé, jo crec que una part del meu bon ànim ve recolzat per la medicació. Em
donen antidepressius i em desinhibeixen, em deixen anar la llengua.
Davant la meva cara d'incredulitat, perquè Maragall sempre ha destacat pel seu humor i la seva sornegueria,
la seva dona apunta: "D'això res, Pasqual, tu sempre has estat igual!. Amb antidepressius i sense ells tu mai
t'has mossegat la llengua". Es dirigeix a mi i afegeix: "Mai ha perdut el seu sentit de l'humor. Ell és així".
Abans de patir alzheimer, estava sensibilitzat amb la malaltia?
No, no ho estava. No sabia res d'això. L'Alzheimer és un senyor que ho va inventar fa 100 anys; fins aleshores
i fins i tot força després, qui ho patia era un dement senil, un vellet al qual se li anava la cap, un boget. La
malaltia abans no tenia tractament i ara estan trobant-los nous i molt prometedors. S'ha avançat molt i se
segueix investigant.
En la seva situació actual, quin Maragall vol que quedi en la memòria col·lectiva?
M'agradaria que em recordessin a totes les meves facetes, però la gent recorda a l'alcalde dels Jocs Olímpics,
al president de l'Estatut i al de l'alzheimer. I això és el que va a quedar.
Què espera avui de la vida? què li interessa actualment?
Ho segueixo esperant tot. En contra del que es diu, la joventut no és la millor època, no és que sigui un
drama, però és una etapa difícil. La maduresa és el millor estat. Ja no t'equivoques tant, saps més de tot... Jo
no he perdut les il·lusions, ni les inquietuds ni l'optimisme. Per a què? Si el món va millorant i per primera
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090700_6_28... 08/09/2008
�"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" - Catalu... Pàgina 3 de 5
vegada està començant a veure's la llum en les tenebres. La majoria dels elements per anar solucionant els
grans problemes estan sobre la taula. Potser, el que estigui pitjor sigui el de la immigració forçada, però ara
mateix els xinesos estan invertint molt a Àfrica i el dia que els països rics decideixin invertir en els pobres, i no
per explotar les seves riqueses naturals, les coses canviaran. Els russos ja s'han fet rics, tenen diners, petroli i
ambició, i entraran en el paquet del G-7, o el G-9, i quan aquest funcioni de veritat i seriosament tindrem un
govern mundial, perquè l'assumpte de Nacions Unides és un guirigall, jo he estat allà i sé de què parlo. Putin
ha encarregat a l'arquitecte Norman Foster i a Elena Ochoa, que per cert, també està en temes d'alzheimer,
que muntin a Sibèria una instal·lació en la qual treballarà una elit de joves d'alt coeficient intel·lectual per
investigar en temes punters. No és que estigui d'acord amb el plantejament, però és un pas per generar la
seva pròpia aristocràcia, en el bon sentit, cultural.
La figura de Maragall mai ha deixat indiferent. Té admiradors i detractors. És alguna cosa natural en vostè o
ho cultiva?
Sóc com sóc. I qui són els meus detractors? Els vaig tenir en el poble del meu avi, a Monòver, i ara l'alcalde
m'ha invitat per fer-me ciutadà d'adopció. Quan acabem l'entrevista anem allà, perquè tenim un acte en el
qual lliuraré documentació i escrits de la meva família materna, que tenia molta relació amb Azorín. Sí que he
tingut un parell de judicis. A un que va dir que jo era un borratxo i un jugador el van condemnar. Fa uns
mesos, va haver un altre que va dir alguna cosa semblant i, en contra de l'opinió del meu advocat, que ja
havia pactat una compensació de milers d'euros per a la Fundació, em vaig emperrar a anar al judici perquè
vaig voler parlar amb el tipus. Ho vaig buscar a l'acabar i li vaig preguntar en què basava les seves acusacions
i em va dir que a ell li havien dit... en fi, que al final va resultar que havia estat una intriga política per atacarme.
Què le hagués agradat poder fer que no ha fet?
"Tocar el piano", salta la seva dona, abans de donar-li temps a contestar.
No, el piano el toca molt bé Narcís Serra. Toca de cine. Quan era vicepresident del Govern el pobre es va
comprar un i el van posar a parir, acusant-lo d'haver-ho fet amb diners públics. Ja veus!
Pensa escriure i publicar les seves memòries?
Estic fent-ho. He estat diversos mesos gravant i hi ha persones que han posat mà per transcriure i ha sortit un
totxo, aquest que veus -i em mostra un manuscrit de bon tamay que ara estic corregint. Jo crec que sortirà
per a abril, per a Sant Jordi, coincidint amb el dia del llibre, però em diuen que potser és abans, a finals
d'aquesta tardor. Tant de bo!
No rendir-se, és el primer pas per triomfar?
Evident.
Per concloure, citi'm una màxima per viure.
Ser feliç. Passar-s'ho bé
COMPARTIR
ENVIAR PÀGINA »
IMPRIMIR PÀGINA »
AUGMENTAR TEXT »
REDUIR TEXT »
Què és això?
11 comentaris
Comentari enviat el dia 07-09-2008 a les 15:56:38
Avi rondinaire...no havies plegat ja? què vols apareixer un altre cop. I no fer res a part de embolicar-nos amb
«referèndums»? Quin invent el teu, aquest del Tricolor!! Tindrem les conseqüències per temps. Això es
l'empremta de l'esquerra demagoga.
Autor: Lavacaescega
Comentari enviat el dia 07-09-2008 a les 15:43:23
Força Pasqual.
Autor: Magda
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090700_6_28... 08/09/2008
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Família
Biografies
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-09-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes