113 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1541/0000001325.pdf f6c2d2d01c69240a833986c892df9dab PDF Text Text societat 34 DIUMENGE, 15 DE JULIOL DEL 2012 Barcelona 92 ara 20 anys després Pasqual Maragall ALCALDE OLÍMPIC DE BARCELONA Demà: Natàlia Via-Dufresne Reconeixement “Vam retornar una il·lusió i un orgull col·lectius a una ciutat que havia estat derrotada i que havia patit molts anys d’especulació, de falta d’inversions i de negligència” DANIEL ROMANÍ Pasqual Maragall va liderar el projecte de Barcelona 92, va aconseguir la nominació per a la ciutat davant de rivals tan potents com París i va ser el responsable del comitè organitzador. Va fer, doncs, de locomotora de principi a final. Vint anys després d’aquell gran esdeveniment que ens va fer pujar l’autoestima a tots es mostra agraït amb la ciutadania que hi va contribuir i gosa revelar alguns entrebancs. Quant a la nominació, recorda: “No ho teníem gens clar. Confiàvem en les nostres possibilitats però jo no vaig saber que havíem guanyat fins uns moments abans de la famosa frase de Samaranch, «À la ville de... Barcelona!», per les senyals de l’italià Franco Carraro, membre del Comitè Olímpic Internacional: em va fer el gest d’OK”. Durant els anys d’organització, destaca com a principals dificultats “el moment crític de les inundacions a l’Estadi Olímpic durant els Mundials d’atletisme, el 1989, i l’amenaça latent d’ETA”. Aquests esculls, però, i molts d’altres que hi va haver, en bona part van ser un estímul per afinar més tots els preparatius. L’exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat continua avui rebent elogis d’aquell esdeveniment. “Amb el temps s’ha consolidat la idea que l’èxit verdader va ser la transformació de la ciutat aprofitant rant-ne les parts més deprimides. a una ciutat que havia estat derroelsJocs”,diu.Detotselsaspectesque Vam aprofitar l’ocasió que una ciu- tada i que havia patit molts anys vancontribuiral’èxitdelsJocs,ellen tat veu passar per davant un o dos d’especulació, de falta d’inversions i destaca “la massiva implicació ciuta- cops cada segle. Vam aprofitar de negligència. Vam completar la dana,queesvaproduirdemaneraes- l’oportunitat històrica per transfor- ciutat obrint-la al mar. I vam millopontània”. “La implicació de la gent mar determinats components d’una rar-ne la connectivitat, les comunicorrent, vehiculada principalment ciutat de 2.000 anys d’història sen- cacions i les telecomunicacions”. pel voluntariat, va marcar una gran se que l’esperit de la ciutat i de la his“I quins van ser, per a vostè, els diferència amb experiències anteri- tòria hagués de mudar. Vam retor- moments més bonics d’aquells ors, i fins i tot posteriors”, opina. nar una il·lusió i un orgull col·lectius quinze dies?”, li pregunto. “El Pel que fa al llegat més obvi i condensat, i dels Jocs de Barceloalhora més allibena, Maragall subrador, va ser el ratlla: “D’una moment de banda, la posada l’encesa del peal mapa de la veter. La ceri“Amb el temps s’ha consolidat la idea ciutat a escala mònia inauguinternacional, ral va ser magque l’èxit veritable va ser la transformació des d’aleshores a nífica, i així es primera divisió. va percebre arde la ciutat aprofitant els Jocs” De l’altra, l’aprofitareu. Però la sensament de la inversió en ció global, el regust infrastructures per resoldre dèdesprés de tots aquells anys ficits històrics i cohesionar la i la implicació de tota la ciuciutat reequilibrant-ne i regenetat és el més bonic”.e BARCELONA. Maragall a l’Estadi Olímpic. XAVIER BERTRAL L’ANÈCDOTA Deu minuts abans de la inauguració “Faltaven deu minuts per al començament de la cerimònia inaugural i el cap de seguretat del COOB 92 ens va informar que hi havia alguns figurants que portaven amagades unes samarretes on es llegia “Freedom for Catalonia”, amb la idea de boicotejar l’acte inaugural. Aquest cop ens va semblar massa i vaig demanar al Josep Miquel Abad que hi anés personalment per demanar-los que aquella vegada no tocava queixa, que tocava mostrar solvència, i que si no baixaria jo mateix a escanyar-los. Ho van entendre i finalment tot va sortir perfecte, i la imatge que vam transmetre col·lectivament els barcelonins i els catalans va ser molt positiva”, explica l’exalcalde de la ciutat que va acollir els Jocs Olímpics ara fa vint anys. Llista de personatges Pasqual Maragall, l’esportista Natàlia Via-Dufresne, l’arquitecte Oriol Bohigas, el polític i escriptor Alfred Bosch, l’actor i director de teatre Joan Font (Comediants), el publicista Lluís Bassat, l’empresari Leopoldo Rodés, el periodista William Finnegan (‘The Newyorker’), el polític Albert Soler, el polític Joaquim Forn, el poeta Joan Margarit, l’exalcalde Narcís Serra, Juan Antonio Samaranch fill i el gestor cultural Miquel Botella. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entrevista: Pasqual Maragall, alcalde olímpic de Barcelona 20 anys després Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Commemoracions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Romaní, Daniel Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Ara Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Entrevista Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-07-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1584/0000000747.pdf 03c589cba5c85d8c902d17980fd9763c PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Era una assignatura pendent des de la República que a Catalunya hi hagués un govern d'esquerres i catalanista Source A related resource from which the described resource is derived L'Hiperbòlic Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Repoll, Jerónimo Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Acció política Tripartit Model social Esquerra (Ciències polítiques) Canvi Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1582/0000000745.pdf 8064a8ba308c4823f8aa48cf35d0532c PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Es básico que Valencia también tenga un ancho europeo y alta velocidad Source A related resource from which the described resource is derived Levante Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Xargayó, Jordi Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Infraestructures Comunitat Valenciana Medi ambient Catalunya Acció política Cooperativisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1663/0000000603.pdf d7fbd61cbdd5c0c0ce4abb350dff4fbd PDF Text Text És hora de parlar clar Article de Pasqual Maragall publicat a l'Avui Jo no crec en les bruixes. I això que n'hi ha, com diu la dita. Jo no crec que Convergència pugui guanyar les eleccions catalanes. Jo no crec que el Partit Popular pugui treure majoria absoluta. Jo no crec que es torni a repetir la inusual combinació de desgràcies que es van produir entre el novembre del 1999 i el març del 2000. En aquests mesos CiU va pactar a Catalunya amb el PP al novembre, ETA va donar per acabada la treva al gener i Aznar, en conseqüència, va obtenir una majoria absoluta que no s'esperava. I es va iniciar el quatrienni més trist del postfranquisme. Això no tornarà a passar. Ni CiU guanyarà -de fet ja l'altra vegada va perdre en nombre de vots- ni els populars tindran majoria absoluta (probablement els socialistes tampoc). Jo no crec, per tant, que se'ns pugui escapar aquest cop un Estatut de Catalunya com Déu mana. Nacionalistes i socialistes farem majoria. Zapatero acceptarà l'Estatut eixit d'una majoria clara del Parlament de Catalunya. Tindrem nou Estatut, si tot va com ha d'anar, l'any 2005, a tot estirar el 2006. Els socialistes catalans no volem l'Estatut per tibar la corda de l'Estat o per tirar de veta. Per què volem l'Estatut nou? El volem per viure millor, per governar-nos millor i per avançar en la definició del lloc de Catalunya a Espanya i Europa, és a dir, per estar més còmodes en el nostre entorn. A dia d'avui, a pocs mesos de les eleccions, el que compta més és el primer punt. Jo crec que la convivència a Catalunya, que el treball, l'educació, la vellesa, la infància, l'habitatge, l'economia, l'ambient, la sanitat, les infraestructures..., tot ho podem enfocar millor amb un Estatut pensat per a aquesta finalitat. L'Estatut del 79 estava pensat quasi exclusivament per repartir-se competències amb l'Estat, dins del marc de la Constitució. Han passat prop de 25 anys, un quart de segle. Hem fet l'Estat de les autonomies, una mena d'Estat federal que no es pot dir pel seu nom, i que en efecte no ho és del tot. El Senat federal o autonòmic de l'article 69.1 de la Constitució desapareix en l'article 69.2 -que és el primer que cal arreglar. Les 17 autonomies han fet els seus Estatuts. I el tot no acaba de lligar. La definició de nacionalitat i la de nacionalitat històrica no són equivalents en els diversos Estatuts. L'anterior president del Tribunal Constitucional, quan va plegar, va manifestar que el bloc format per la Constitució i els Estatuts s'hauria de rellegir i reconsiderar. Crec que la seva proposta anava en el sentit d'integrar-ho tot, posat al dia. Hem entrat a Europa, l'any 1986. Tenim, per tant, una nova legislació; de moment un Tractat, aviat una Constitució europea, que ens obliga, i que és molt més moderna i adaptada al moment actual que la Constitució espanyola i l'Estatut de Catalunya. Som-hi, doncs. Però deixem les coses clares. Les amenaces vigents, les bruixes en les quals no creiem, però que poden tornar a aparèixer, com van fer fa quatre anys, tenen nom i cognom. La primera és la mateixa de l'altre cop, la influència del drama basc en el conjunt de la política espanyola. ¿Sabeu per què es fonamental que els catalans hi diguem la nostra, amb seny, però sense enredar ningú -i sobretot sense enganyar-nos a nosaltres mateixos? Per autonomitzar, o millor, per independitzar el tema català del tema basc. I perquè, altrament, el País Basc no tindrà solució. Madrid no trobarà la clau del diàleg basc, el que ha de portar la pau, com l'ha portada a Irlanda del Nord, fins que no s'acompleixi una condició: que se sàpiga que els catalans no som el mateix ni demanen el mateix. Els catalans no demanem el mateix. Demanem més, perquè Catalunya és més gran, i no ho demanem de la mateixa manera -i no em refereixo al terrorisme sinó a les fórmules polítiques del lligam Catalunya-Espanya-Europa. �Sabem que som més grans, que generem una cinquena part de la producció espanyola, que no tenim les mateixes tradicions que els bascos, ni el concert, ni els fueros. Però que podem arrossegar encara més autonomies a un Estatut diferencial, com és el cas, si ho volen -i tard o d'hora probablement ho voldran-, de les Balears, l'Aragó i la comunitat valenciana, amb què compartim geografia i història, però als quals no pretenem ensenyar res ni per descomptat imposar res de res. En resum: Catalunya no és una excepció espanyola, com ho és el País Basc. Catalunya, per anar bé, ha de canviar Espanya. Amb seny, amb gosadia i amb cordialitat -però l'ha de canviar, l'ha de fer tan plural com la van pensar els constituents. Crec que Catalunya admet majoritàriament que l'esforç que ha fet la dreta espanyola per estar tota dins de la Constitució és històric, admirable i considerable. Però Catalunya sap que si el preu pagat per aquest bé és el mal de la congelació constitucional i la mort lenta del procés d'evolució dels textos bàsics -evolució que es dóna a tots els països democràtics avançats- estem perduts com a poble. Per això és important llegir correctament el que ha passat aquests darrers anys, el punt on som i el que ha de passar. No estem per la protesta sinó per la proposta. No estem pel gemec ni per la declamació. Estem per una cosa diferent de la que hem tingut fins ara, s'anomeni coexistència o convivència resignada, o "conllevancia", que diria Ortega y Gasset i diu ara Pujol. Catalunya ha de posar-se al davant del tren d'Espanya. No hi ha cap altra solució. Ja sé que em diran -ho han dit els savis del país pel dret i pel revés- que sempre que ho hem intentat ens ha anat malament. Doncs bé: suposant que fos cert, també ho és que no hi ha una altra solució raonable. La manca de rigor de les solucions sobiranistes conegudes és formidable. I la de les solucions sobiranistes vergonyants, com les dels hereus directes de Pujol, sense ser tan aparents, perquè no se sap ben bé què volen, és més indignant. Com es pot reclamar seriosament un nou Estatut després de condemnar-lo durant quatre anys? Què ha canviat? Qui ha canviat, a part de CiU al darrer minut? El PP no ha canviat. Els socialistes tampoc, ni els catalans, ni el PSOE. Per aquests camins portem Catalunya a les roques. Al mal humor, a la protesta i al pessimisme crònic. L'accidentalisme dels catalanistes conservadors, la seva incapacitat de dibuixar un escenari versemblant de futur i de comprometre-hi el país, és una altra amenaça que hi ha. Heus aquí la segona bruixa. Jo no hi crec, però hi és: fa vint anys que estem governats per aquest pragmatisme. Si és innegable que al principi ens va dur estabilitat, també és cert que finalment ha acabat en una caricatura de si mateix, en un pragmatisme sense resultats, que és probablement, de totes les actituds polítiques, la més mancada d'ètica. Els grans principis que se'ns predicaven, finalment, s'han venut a l'altar de la governabilitat, que és un principi, sí, però menor. I la governabilitat, al capdavall, s'ha traduït a malvendre's a baix preu l'Ebre, l'Estatut i el finançament. Si no hi ha bruixes, ja em diran qui els ha fet, tants disbarats. Pasqual Maragall. President del PSC � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource És hora de parlar clar Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Convergència i Unió Canvi Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Acció política Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1350 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-07-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/871/0000000565.pdf 197f3cacf2734b12f5eff3bad2e0cccb PDF Text Text Es hora de tomar la palabra Pasqual Maragall i Mira El País 23/11/2000 La primera reacción es el silencio. Ante el horror, uno piensa que lo mejor es callar. Dejar que el dolor arraigue y se convierta por sí solo en respuesta total, absoluta, indiscutible. Pero después, poco a poco, se impone la voluntad y la razón. Es preciso construir la respuesta necesaria y hacerla explícita, compartida, común. Ya no se trata, tan sólo, de formular propuestas políticas e institucionales que son obvias, pero que pueden llegar a parecer vacías de tan repetidas: unidad de los demócratas, diálogo, gobiernos responsables que sumen fuerzas y que unan a los ciudadanos en lugar de dividirlos... La mejor forma de respetar la memoria de Ernest Lluch es repetir, multiplicado por diez, por cien, por mil, lo que él hacía, quizás demasiado solo, cada día: ejercer de ciudadano, correr el riesgo de pensar, de querer entender... Y también el riesgo de estar presente donde tocaba estar. De explicar lo que pensaba. De convertir la sabiduría acumulada en propuestas útiles para hoy y para mañana. Ernest nunca calló. Sabio, sí, pero incansable también. Inteligente, con un humor agudo y certero. Anteayer por la mañana defendió en Radio Euskadi sus posiciones de siempre: firmeza, diálogo, generosidad, interpretación positiva de la Constitución, todo ello buscando las raíces históricas que nos habrían de permitir edificar la paz. Ésta es la lección, el encargo que hemos recibido de Ernest: buscar dentro de nosotros y explicar lo que encontramos. Transformar los sentimientos en razones, y las razones, en propuestas. Y así todos, gobernantes y partidos políticos en primer término, pero también todos y cada uno de nosotros, ciudadanos de ojos abiertos, oído fino y lengua habladora. Ojos, oído y lengua para ir, estar, para escuchar y para hablar al pueblo vasco. A todos juntos y a cada uno. A los nacionalistas, a los progresistas, a los conservadores, a los independentistas, incluso a los que practican o justifican la violencia. Especialmente a estos últimos. Para decirles bien claro que no aceptamos el miedo ni la muerte como norma de vida. Para pedirles el coraje de ser libres y aceptar, por tanto, la libertad de todos. Es hora de tomar el relevo de Ernest. Es decir, es hora de tomar la palabra y levantar la voz. De multiplicarla y repetirla para que llegue a todos y a cada uno, para que incluso aquellos que no querrían hayan de escucharla, dejarla entrar y arraigar en su conciencia. Lo han matado porque estaba demasiado cerca de ellos, porque se les hacía insoportable la razón sumada al afecto al pueblo vasco que Ernest había sabido personalizar. Ahora nos queda el trabajo de obligarles a escuchar, a entender la voz de Ernest hecha grito, exigencia inapelable, fuerza moral de todos los pueblos de España. Hoy Catalunya, más que nadie, tiene la palabra. No sólo el Gobierno o los políticos. Aquí, entre todos, vamos a dar el primer paso, el decisivo, en la buena dirección, la que nos indicó Ernest. Vamos a crear el escenario que llevamos tantos años persiguiendo: el del diálogo real, el del cara a cara entre los pueblos de España para construir, libres y juntos, el futuro federal, común para todos y distinto para cada uno. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1380 Title A name given to the resource Es hora de tomar la palabra Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Terrorisme País Basc Lluch, Ernest, 1937-2000 Necrologies Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-11-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1594/0000000757.pdf 5527447a85f6f5cb838d81296c3be266 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource És un error votar sí o no a Europa en termes de distanciament nacional d'Espanya Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sanchis, Vicent Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Europa Constitució Immigració Model social Acció política Catalunya Economia Nacionalisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1496/19960826d_00736.pdf bf79fb3dcafcf45d836831c5183edf2f PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet d AÇ) - SSb q vti : cs, t Q 4 o ` L 141 4 ¿r¿, f..l^t ^.^ ^-1^^+^ -Q G Ñ5 112 4 r(L / /llll,l7l7'l'7" t^2 ^;^ V\-)I - (3a.^ ^ 5 c^•^ ^T-^.^,. 4 ^ ^ ^^! "L S : ^^ C (ni bk.t„ ^ (-1-1¿Ncc Al =zN uu.0 1-e tLc cc ^ IRcu m, , ^^f42 G•^.es ^.c.c ^,^ ' ^` ^ ^ cx.r 2S -2 ?. J4,11. Uu..'c ^►► Sej 29-L1 ^ w o /1.4 ^. Gr-‘9‘)‘"5 IdtA \•ÇRÍP -'^--^^ —ror ^- /1)A- vrowti,^ ^c►.^ u x c: m „ In t Ez r v c-• Tl ,:, i ' spo Ec f-1 1 c a 1 d c5 ra 1' e E_ s c c3 1 ci ' G` st i l_«j e .2610W QP im..ctt-ule (,24-kyz, ¿t se 'y* Fe)\sL-41-kkb t\S —vC 114 ft . 1. -1;, 1-1r c �Ajuntament •I\ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 26/8/96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Intervenció a la sessió inaugural de l'Escola d'Estiu del Partit Socialista d'Àustria, SP(. De cara a la intervenció de l'Alcalde a la sessió inagural de l'Escola d'Estiu de 1'SPÓ, es fan avinents els aspectes següents: - La intervenció de l'Alcalde, prevista amb el títol Social Democratic Concepts for European Cities", ha de ser d'uns 45 minuts aproximadament. De cara a la intervenció de l'Alcalde se suggereix de tenir en compte els elements següents: 1. Claiming in favour of cities. The revision of the Maastricht Treaty tend to keep away the European decisions from the citizens. Citizens from Grónïngen in the Netherlands or citizens from Italy have probably few common interests. Basically with reference to their attitude to States and also in front of the European Union existence. We, the socialists, believe in the basic role of cities in the democratisation of the European processes and as key agents to approach European decisions to the citizens. [N.B.Reference to the Declaration of Bologna (January, 1995). The points 2 refers to that the city as an expression of democracy.] 2. The European Union of Subsidiariety. VIENA.NBB �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia The Europe of subsidiariety is the Euro_p_e_óf closest authorities.C,TheR -r-principie of subsidiariety must be understood as a European constitut^onal principie. ^p ^? _._.---- --- Subsidiariety must be understood also as an organizational principie in which the European construction must be based upon. From the local and regional authorities we have to trust in that the European construction will be done taking into account the recognition of the principie. Reference to the European loyalty principie or Bundestreue. One of the main objectives of the CoR nowadays is to pass the revision of the European Union Treaty obtaining a better definition of subsidiariety. But from the CoR we are claiming also for our recognition as a EU's Institution, right of appeal to the European Court of Justice or to mercase the number matters upon which the CoR must be consulted. UP _ If the iñtrodúction of the subsidi^y ñ the Europeáñ Union Tre aty was an important advance, now we think that it shouid be implemented in a complete way. r ,.^ The CoR proposats are based on two main ideas: our diversity is our force but also the factor which make us vulnerable (we are a group of 222 European local and regional representatives from differen cultures and political parties); and we are not civil servants working full time for Europe, our main professional interest is in our regions and cities. 3. Europe as a system of cities. T European citizenship. ').) ^ .`^ ^. __ Europe is an old system of citiá. Claiming more power for local `^kY3 authorities is"ñatvetrinrrovatirig:in its origins Europe, the European ^113' countries and the whole continent emerged as a conglomer te of cities. ^v ` ,p ,^_^, ^I!/1 \s' ^ ^ ^ . y ^ -^ [3 [313 ^ ^r �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia When claiming for cities we are not trying to come back to the origins but °in to a better futt_ ire_ . To a network of cities. This network will exchange experiences, information, policies and act as a single volee within the European institutions. V [Reference to Sarajevo.] 430-434,t4o ,4.1)hub 4. Cities and regions facing the Revision of the European Union Treaty Cities and regions are facing a unique occasion to claim a more important role in the European decisiOn making process as well as in the implementation of European policies. Facing this challenge, from the CoR, we defend a better position of cities and regions based in a main objective: to narrow the gap between Public Administration and citizens. We are convinced that problems_musthe solved_at a clpser Lii1Drieto be more effective. Distance should be the exception, proximity the sigir. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4402 Title A name given to the resource Escola d'estiu de l'SPO (Partit Socialista d'Àustria). Guió. Paraules de l'alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Viena Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Socialisme Àustria Europa Comitè de les Regions Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-08-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1302/19930217d_00528.pdf 0f0d51df9909efa56abac0ad563c2e71 PDF Text Text /0/93 VISITA DE L'ALCALDE A L'ESCOLA IPSI Moltes gràcies. Gràcies per la { invitació. De debó. En nom de l'Ajuntament de Barcelona, en nom de la regidora d'Educació, Marta Mata, vull agrair al vostre director i a vosaltres mateixos aquesta invitació i la vostra presència. M'agradaria parlar poca estona perquè després vosaltres pogueu parlar, així que aneu-vos imaginant quines preguntes fareu. Segur que del diàleg en surt molta més llum que no pas del sermó. Els sermons de tant en tant s'han 3e fer, però jo penso que és millor la conversa franca i amigable. Jo m'havia preparat un texte molt important, però deixarem el texte de banda. També m'havia dut aquest llibre, que és el "Manual d'Urbanitat" que acaba de sortir, que es diu "Civisme i Urbanitat" i que us l'enviarem. Marta Mata n'ha coordinat l'edició, i hi han participat mes de 150 persones que han donat la seva opinió sobre com millorar el civisme d'aquesta ciutat. Per què Per què ens hem plantejat la pkrioritat en el civisme ? després dels Jocs Olímpics el que nosaltres pensem és més aviat en els petits detalls que en les obres ? Doncs perquè tenim la impressió que la ciutat, des del punt de vista de l'urbanisme, ja està feta -encara que hi ha coses a millorar-, però des del punt de vista de la urbanitat -l'urbanisme seria l'obra, l'urbanitat seria el comportament- hi ha Inoltes coses a millorar. El que succeeix és que abans .11rbanitat volia dir una imposició, més o menys de dalt a baix, dunes normes educatives que la gent havia de seguir, d'un sistema de comportament que la gent havia de respectar. I avui estem convençuts que la urbanitat només pot néixer del diàleg. Creiem que la ciutat de Barcelona s'ha guanyat el dret a poder dialogar amb e.s seus ciutadans. En aquest moment hi ha molts poders públics que tenen la impressió que dialogar amb els ciutadans és difícil. La gent parla molt d'abstenció -sobre tot entre la joventut-, en les eleccions i en general en tot allò que representa decisions polítiques. La gent, els vos res pares, els amics, les vostres famílies, segurament de tan en tant parlen de desencant, de falta d'il.lusió, de passotism, de no participar o de participar des d'un punt de vista crít c perquè n'hi ha molt pocs que participen. t 1 �Nosaltres creiem que a Barcelona, com a ciutat, com a col.lectiu, sempre és difícil la relació entre el col.lectiu i l'individu que forma part del col.lectiu, entre la ciutat, que és el conjunt, i entre els ciutadans, que som Cadascú de nosaltres i vosaltres. I creiem que Barcelona té una sort, i és la d'haver viscut un període de la seva història ei el qual el fet de formar part de la ciutat ha estat físicament i psicològicament molt viu, molt palpable. Tothom s'ha vist, com a ciutadà, davant d'un esdeveniment mundial que ens posava davant dels altres, davant de tot el món, davant de 3.500 milions de telespectadors. I de vegades és el fet de tenir un altre que ens miri e l que ens fa pensar que nosaltres som algú. Nosaltres tenim la impressió de formar part d'un col.lectiu quan aquest col.legiu, ciutadà, social, nacional o familiar, té algú que ens mira. Si jo estic amb la meva dona i els meus fills, i estem sols a casa, potser tenim una discussió, però si al davant tenim una altra família o una altra gent que ens mira, tendim a sentir-nos dina família. A Barcelona li ha passat una mica això: tothom l'ha mirada i de cop i volta tots ens hem sentit Barcelona. I això ens dóna legitimitat, em penso, per,, des d'aquest col.lectiu ciutadà, adreçar-nos a cada ciutadà i demar-los una cosa que normalment no es pot demanar, o si és pot;demanar però normalment té pocs efectes, que és, precisara nt, participar en el civisme. Participar en l'educació, en e : sentit d'un tipus de comportament que sigui urbà, que sigui cooperador, que sigui positiu. Ja sé que tot aixà té un aspepte de sermó moral, però, torno a dir, ens ho hem guanyat. Barcelona s'ha guanyat el dret de parlar als barcelonins, i l'Alcalde,i que representa a la ciutat, us ho ha de dir. Qué vol dir urbanitat i civismé ? Quins efectes pràctics tenen ? El dia 15, hi havia un article molt divertit a La Vanguardia mireu si el teniu per casa o aquí a l'escola-, d'un escriptor que es diu Llorenç Gomis, que es titula "Delante de un montón de pipas". E11 explica que ha tj.ngut una discussió amb un grup de ciutadans, sobre urbanitat is civisme, i sobre si aquesta és la gran obsessió de la ciutat en aquest moment, però que el dia següent va agafar el metro i el primer que va trobar va ser un pila de closques de pipes.: I es preguntava com es podria convéncer la gent que no tirepsin les closques de pipes al terra del metro. Deia que hi havia moltes maneres, però que segurament la manera millor, deia, seria utilitzar els noms que a la gent li agraden, i en comptes d'urban.tat, que pot semblar un terme una mica passat de moda, o fins i atot de civisme, parlar d'ecologia, 2 �perquè potser a la gent li agradarà més sentir parlar d'ecologia, una paraula que està molt més de moda, que no pas d'urbanitat o civisme. I, a última hora, també és ecologia no tirar les closques de pipes, perquè l'ecologia és la relació entre nosaltres i l'entorn ciutadà, entre nosaltres i l'entorn social en el qual vivim. Per tant, per què no dir-ne "manual d'ecologia urbana' , ? Se'n podria dir perfectament. Vivim en un entorn que és en una part natural i en una altra part construït, artificial, convencional. Natural perquè ens l'hem trobat, com a país, com a ciutat, com a especie humana; ja hi era quan vam arribar; el pla de Barcelona, abans que s'omplís de cases, ja hi era, i van ser després els humans que s'hi van instal.lar els que el van transformar i van fer aquest plànol tan atapeït, que pràcticament és tin tapís de cases des del mar fins al Tibidabo -Barcelona és la ciutat més densa d'Europa, té a la vora de 20.000 persones per quilòmetre quadrat-. Jo crec que aquests fets ens obliguen d'alguna forma a ser més ecologistes, més curosos amb l'entorn, perquè justament el compartim més. Hi ha gent que té molt més espai per persona; si mireu aquestes pel.lícules americanes que surten a la televisió, el que ens admira més sempre són aquells cotxes que van per una avinguda on quasi no es veu ningú i tot són arbres, jardins i casetes baixes, amb la gent que s'hi passeja alb una certa tranquilitat. Després surten uns monstres terribles, i la policia fa el que fa, i tot són lladres i drames familiar, però l'escenari natural sembla sempre una mena de postal molt bonica. Nosaltres creiem que tenim une ciutat encara més bonica, i la prova és que els americans, quan venen aquí, i aquest estiu n'han vingut molts, en tornen enamorats. I diuen que Atlanta ja pot fer-ho bé, però no serà mai com Barcelona perquè Barcelona té, a més dels Jocs, la gent, la ciutat, l'escenari, la gent que es comunica al carrer, cosa que a Amèrica potser no passa. En aquest escenari atapeït i dens, nosaltres ens hem de repartir millor l'ús de l'espai i del temps. Hem de vigilar bé que tot plegat funcioni de forma sincrpnitzada. Es a dir, que tots poguem ser lliures, que cadascú pugui fer una mica el que vulgui, perquè en definitiva la ciutat també és això, llibertat -sinó no hi forem, ens aniríem a viure sols a un poble-, però que aquesta llibertat de l'un no malmeti 14 llibertat dels altres. Això està molt ben explicat en aquest moment és la priorita l'Ajuntament després dels J l'olimpíada de la urbanitat, aquest llibre, i jo diria que en de la ciutat i la prioritat de cs olímpics. Es per nosaltres una continuació de l'esperit de �voluntaris i de l'esperit de quedar bé davant del món, però, en aquest cas, quedar bé davant dp nosaltres mateixos. Abans dels Jocs, quan vam haver de recórrer el món dient que Barcelona era una cosa molt important per tal de guanyar la nominació olímpica, vam pensar en aquell eslògan que es deia "Barcelona, més que mai". Justament perquè Barcelona era segurament "menys que mai", perquè durant els últims anys del franquisme i la crisi dels anys 70 la ciutat no acabava de surar, no acabava de rutllar. Vam haver de dir: no, barcelonins, sou molt més del que us penseu, sou "més que mai". Això va agafar molt i va ajudar molt. Però ara ja ens hem demostrat que érem més que mai, ja hem demostrat que d'alguna forma érem els millors -si m'ho permeteu dir així, perqul no ho som, tot i ser evident que som bastant bons i que la gent ens reconeix-, i el que ens ha de preocupar més no és que tothofn digui que Barcelona és la millar, perquè això no passarà, encara que, això si, estem ja molt ben classificats per sempre. Què hem de fer com a ciuta ? Doncs, mirar-nos una mica introspectivament. En comptes de mirar tant a fora i preguntarnos què diran, que això també ho hem de fer, el que hem de fer, per millorar i justament per seguir admirant el món, és millorar coses internes i relacions humanes de la ciutat que altres ciutats no han sabut arreglar, de manera que la gent pugui seguir dient que Barcelona és la millor però per unes altres raons, no per una gran organització olímpica sinó per una gran organització de la vida de cada dia. Que la gent pugui dir: Barcelona demostra realment que les ciutats tenen salvació, que no ha estat un llampec en un cel serè, que no ha estat un moment determinat d'eufòria i de glòria, sinó que realment és una ciutat capaç de millorar la qualitat de la vida urbana, que dóna esperança a les altres ciutats, que vol ser la millor ciutat d'Europa o almenys la millor ciutat no capital. Perquè a Europa hi ha ciutats'que són una mica "trampa", si em permeteu; no en el sentit que Onganyin algú, sinó perqué tenen al darrera tot un país. Són les grans capitals de grans països que han estat imperis, com París, Londres o quasi Roma, ciutats que no són la ciutat, sinó un escenari posat per tot un país perquè el veiem: tot França està darrera de París, tota Itàlia està darrera de Roma, tot l'Imperi Britànic és al darrera de les meravelles que podem veure a Londres. En canvi, les ciutats-ciutat, les ciutats que no són capital de cap imperi -Barcelona no h* ha estat mai; va tenir un gran moment en l'Edat Mitjana, però'no hem estat mai capital imperialsón ciutats que es fan a si mateixes. Nosaltres voldríem que 4 �Barcelona mantingués la flama, la torxa de la qualitat de la vida urbana de totes les ciutats cine es fan elles mateixes i que no depenen de l'Estat per ser-ho. Això és una mica difícil d'aconseguir, i contra nosaltres lluita la rutina, la inèrcia i molté altres factors, però jo crec que tenim un gran factor a favor, que és la joventut. Barcelona és una ciutat molt vella, té dos mil anys, i al mateix temps molt jove, és a dir, que ha sabut engrescar-se amb temes nous. Es una ciutat que té il.lusió, que té capacitat d'aprenentatge. Ha estat una ciutat de pas, de marca, de barreja, on hi ha vingut gent de tot arreu i amb parles diverées -com deia l'Espriu-, que ha sabut assimilar. Jo recordo que fa uns anys es discutia si el fet de tenir el català com a llengua i el castÓllà com altra llengua no ens feia ser diferents, i psicològic ment fins i tot menys forts que altres ciutats o altres països en els quals només hi ha un idioma i per tant els nens no tenen cép dubte, tenen menys dubtes i són més categòrics. Però també es va descobrir ben aviat que un país que té un idioma i a més en é un altre, i fa que en la seva infància pugui pensar de dues maneres, és més versàtil, més capaç d'enfrontar-se amb la diveritat. I, per tant, més capaç d'adaptar-se al canvi. L'altre dia jo preguntava com es que Holanda, que és un país tan petit, s'ha convertit, i conçretament Rotterdam i Amsterdam, en la gran capital de la distribuçió de quasi tot. Allà, en els seus ports, en els seus aeroports, en les seves centrals de comunicacions, hi arriba tot, i d'allà torna a sortir tot cap a punts diferents de tot el continent. Fins i tot em deien que hi ha mercaderies que per despatyar-se a les seves duanes i fer tot el que cal perquè una mercadéria de l'extrem orient es pugui vendre a Europa, un cop és a Barcelona ha d'anar a Rotterdam i després tornar aquí. S'han convertit en el centre perquè, segons em deia algú amb malta gràcia, són un país petit i el seu idioma no l'entén ningú. I això vol dir que ells han hagut d'aprendre idiomes. Es un país en el qut tothom s'ha vist obligat a parlar en idiomes que no són el seu. Nosaltres tenim un mica això: som una ciutat en la que som capaç s d'aprendre i fer-nos entendre, i penso que això és una virtut. El vostre director ha dit q Barcelona és un deure. Jo em preguntaria si a més d'un deure no és precisament també un gaudi, una capacitat de gaudir. Nosaltres la ciutat la veiem, en aquest moment, tant com a deure -éé un deure, una obligació, alguna cosa que ens obliga- com una cosa que ens dóna, que ens dóna companyia, que ens dóna aMics, possibilitats de lleure, 5 �d'aprenentatge, de diversió, de marxar i tornar amb molta més emoció. Barcelona no és noms una obligació, sinó que és un plaer. Nosaltres veiem la Barcelona de després dels Jocs com un plaer. Hauríem de ser capaços d'assabprir aquesta ciutat, de gaudir-ne, perquè l'hem deixat molt millok del que estava abans, i això és ben evident. Malgrat que hi ha algunes dificultats -sempre n'hi ha-, hi ha una certa unanimitat en què a la ciutat ara dóna gust de viure-hi, de passejar-hi, de descobrir racons que de vegades no hem conegut. En essència, us volia dir que jo compto molt amb vosaltres perquè aquesta ciutat segueixi sent ciutat capdavantera, que segueixi sent ciutat olímpica. Olímpicá en el sentit de l'olimpíada de la qualitat de vida. Perquè la'qualitat de vida l'obtindrem amb vosaltres o no l'obtindrem. nosaltres sou els que marcareu les pautes, els que posareu leS modes, els que creareu un nou llenguatge que els altres esc9ltaran -o no s'escoltaran, depén de la qualitat que tingui-, i és en aquest sentit que es demano ajuda. I us demano que m'ajudeu, que ens ajudeu a fer de Barcelona una ciutat que 1a gent pugui seguir mirant amb admiració. PREGUNTES DELS ASSISTENTS: - No creu que amb això de les olimpíades hem volgut ser una mica falsos ? Per exemple, amb allò d'aquelles senyores que hi havia a Les Corts, sembla que haguem volgut ensenyar una ciutat, no tal com és, sinó que quedi bé de c ra a tothom. Penso que la pregunta és adegizada, i nosaltres també ens ho vam preguntar. També ens vam preguntar si havíem de fer coses extraordinàries per un fet extraordinari. La veritat és que vam decidir que si, que algunes cotes s'havien de fer. Jo tenia la confiança, francament, i agafant l'exemple que tu dones de la prostitució a Les Corts, que les coses s'havien fet d'una manera que no es que ma*xessin dallà per després tornar, sinó que marxaven per no tornar. I no en el sentit que no tinguessin un lloc per estar,perquè l'han de tenir mentre això no estigui prohibit -que no hob està-. Jo pensava que el lloc on havien d'anar, un lloc a prop de Mercabarna, seria menys conflictiu, en el que hi hauria menys contacte entre la sensibilitat d'uns i altres. �Els problemes de la ciutat són problemes de sensiblitat barrejada, en què determinades persones no els agrada veure determinades coses d'altres persones, que per altra banda són perfectament legítimes, o que ho són defectes sinó malalties, com és el cas de la drogaddicció: a ningú no li agrada veure un drogaddicte estirat al carrerl i tanmateix no és un delicte. A molta gent no li agrada veure la prostitució, i no està qualificada com un delicte; és senzillament una cosa que la urbanitat demanaria que es pboduís d'una forma que no molestés els altres, és a dir, que fóssim capaços de conviure amb fenòmens que no ens agraden i que existeixen. Algun error hi ha hagut, i el pas és que al lloc on van anar, que jo crec que és millor -amb Iota franquesa-, no ha estat el definitiu, sinó que han tornat allà on estaven. Jo crec que ens vam equivocar en una cosa: quen van anar prop de Mercabarna, en comptes de dir Mercabarna vam dir Zona Franca, i la Zona Franca és tota la barriada; en dir Zona Franca, va passar que els habitants del barri, que està molt lluny de Mercabarna, van entendre que tot aquell fenòmpn els venia allà, a casa seva, i per tant s'hi van oposar. I en oposar-s • hi van provocar que aquesta fos una solució transitòria quan hagués pogut ser una solució definitiva. Estic amb tu en què no es bo fer determinats gestos mentre no es puguin mantenir, només pel fet que ens vinguin a veure. Durant la història, això ens ha donat mots mals de cap. Per exemple, no sé si heu vist o heu llegit que l'han començat a enderrocar el que se'n diuen les ""vivendes del governador", unes que hi ha a sobre del barri de Verdum, tocant a la Via Favència, que són horribles i que hi són des del 1952, quan es va fer el Congrés Eucarístic Internacional. Aleshores, el Congrés Eucarístic havia de fer una missa al capdamunt de la Diagonal, les barraques que hi havia allà les van tirar a terra i le gent que hi vivia la van posar a les "vivendes del governador". Són unes vivendes ínfimes, de 30 metres quadrats, i ara allò és molt difícil de desfer; perquè tothom té dret a una vivenda són moltes famílies; com es fa, això, qui ho paga... Allò es Va fer malament, perquè hi havia el Congrés Eucarístic i perquè ningú no ho veiés van traslladar unes persones a un lloc on ara estan vivint en baixíssimes condicions i que costa molt d'arreglar. Jo estic molt d'acord amb la pregunta, i lamento que la resposta que he pogut donar és només positivament parcial. (M'agradaria saber si és veritat que estarem pagant els Jocs Olímpics fins a l'any 2007). �Si que és veritat. Conteu que Les inversions que s'han fet d les rondes, els meus nets enca de fer noves. Per tant, és potser aquí no va ser encerta tot en déu anys. d'aquí al 2007 hi ha quinze anys. raran molt més de quinze anys. Per a hi passaran, i no s'hauran hagut ust que duri quinze anys. El que va ser pensar que es podia pagar Perquè us feu una idea, les autopistes de peatge es paguen en trenta anys, i nosaltres seguim pagant peatges per anar a la Costa Brava o cap a Tarragona. I per què paguem ? Perquè amb aquests peatges es paga el manteniment, però el manteniment d'una autopista no és pas tan car; amb això s'està pagant l'amortització dels crèdits que es van haver de fer per construir les autopistes. Amb el túnel del Tibidabo, exactament igual. En canvi, els Jocs els haurem de pagar en quinze anys, que jo crec que és un període raonable. - Neteja del Port i les seves gües. A mi em diuen que les coses han millorat una mica. No sé si és veritat o no. En tot cas, ]p m'apunto a la idea que la millor solució perquè les aigües del Port siguin més netes evidentment és la depuració. D'aquests diners que s'han de pagar en quinze anys, n'hi ha molts, em penso que uns 25.000 milions, que es van gastar en col.lectors. Es a dir, en les grans clavegueres que porten, no només l'aigua bruta, sinó l'aigua de pluja. I també s'estan gastant molts diners en depuradores. Això vol dir que l'aigua que s'està abocant en aquest moment al port és una mica menys bruta -no dic més neta- que abans. A més, hi ha una altra cosa a la que jo em vull apuntar, i és que s'hauria d'obrir una nova bopana al port. Allà on és el Club Natació Barcelona, al principi de l'escollera, està pensat, com a projecte no aprovat encara però si dibuixat i calculat, que es pugui obrir un nova bocana del port a fora mar. Aquesta bocana hauria de ser transitable, és a dir, amb un pont levadís perquè el tràfic de camions pogués alar a la punta de l'escollera quan calgués, o que hi poguessin passar les bicicletes, o amb un túnel subterrani que uneixi la ciutat amb l'escollera. Si s'obre una nova bocana, la circulació de les aigües serà molt més important i la millora de la qualitat segà definitiva. Es podrà fer això ? Fer-ho Val 7.000 milions, que no és una xifra menyspreable, però jo prec que es farà. Heu de tenir en compte, i enllaço amb el que Teia abans, que el fet de pagar en quinze anys tot el que hem fet no vol dir que no es pugui fer res més. 8 �El problema de Barcelona no sói les inversions olímpiques, perquè totes elles tenen un rendiment, Tenen un rendiment molt positiu, i fins i tot econòmic i social, que vol dir més riquesa, i més riquesa vol dir també que hi ha més impostos que es cobren per part de les administracions, i. que per tant poden permetre pagar el que costen les obres. El problema són les despeses que l'Ajuntament té amb una colla de serveis que Barcelona està fent, perquè històricament ha volgut tenir com a municipi, com a 0iutat, i que són serveis que cap altra ciutat no té, o més ben dit, serveis que en altres ciutats hi són però són pagats per l'autonomia o l'Estat. Barcelona té quaranta escoles, 24 museus, té orquestra simfònica, conservatori superior de música, un labora ori municipal que fa de laboratori de referència de Catalunyad té quatre hospitals, escoles d'oficis, té palaus -tots ells de la ciutat-. Si aneu a una ciutat capital d'Estat, tot això, que hi és, és propietat de l'Estat, no de la ciutat. Ell problema de Barcelona és qui paga les escoles, els museus, els hospitals, els palaus, etc., que normalment en altres ciutats els paga l'Estat o l'autonomia. t I amb això està que moltes vegades em sentiu parlar que s'han de reunir a tres bandes l'Estat, la Generalitat i la ciutat per resoldre aquesta qüestió. I quan resolguem aquesta qüestió, aleshores inversions com la de la bocana seran molt més fàcils. I encara us diria més: serà possible que, en comptes de quinze anys, poguem reduir el termini de pagament de les inversions olímpiques, perquè tindrem un sobrant, un estalvi, que podrem aplicar a redimir les càrregues, a amortitzar aquestes inversions abans d'hora. - Infrastructures i esportius, les que equipalltents de l'Ajuntament vol treure un ren iment i això porta problemes per a alguns usuaris, pels preus la disponibilitat. Diu que van parlar amb el Sr. Truñó i els va dir que aquestes instal.lacions s'havien d'amortitzar, i que es van sorprendre perquè són instal.lacions municipals. Posa l'exemple del camp "Carlos Pérez de Rozas". En beisbol, fa quatre anys, hi havia només el camp "Pérez de Rozas", que estava a sobre de l'Estadi, no a sota com ara. Per fer la plaça rodona de l'Estad , la que queda al darrera, es van menjar un troç del camp i es va haver de fer en un altre lloc, i es va fer en un lloc molt millSr. De totes maneres, els Jocs Olímpics no es van fer allà, sinó a l'Hospitalet i a Viladecans. LtHospitalet, que no tenia camp, ara �té un estadi magnífic, i Viladecans, que tenia un campet però no tenia estadi, ara ja en té. Ara et trobes que aquest esport minoritari, que pot arribar a ser majoritari algun dia, té dues instal.lacions més que abans i una tercera que ha millorat molt. Tot això s'ha de pagar, i pagar vol dir amortitzar. Jo sóc molt partidari de que de les instal.lacions esportives que s'han fet poguem dir a la ciutat que s'amortitzen elles mateixes, o que, almenys, no perden diners pel manteniment. Perquè la gent està obsessionada en saber qui mantindrà la Barcelona olímpica; qui mantindrà les rondes, els estadis, els carrers, etc. I nosaltres els hem de poder dir que tot això, d'alguna manera, es manté sol, i sobre tot els equipaments esportius i els estadis que tenen uns usuaris. El que normalment no es fa perquè no es pot arribar, és amortitzar en valor de la inversió, és a dir, pagar els interessos aquells de quinze anys que abans hem dit. No sé, concretament, en el cas del "Carlos Pérez de Rozas", però em fa l'efecte que el que t'estan obrant és el cost del manteniment, no el cost de la construcciO. I això s'ha d'entendre que és bastant lògic. Abans hem dit que la ciutat és llibertat, però la ciutat també és convivència, i el plaer dels uns no ha d'impedir el plaer dels altres. Jo crec que la ciutat té l'obligació d'oferir una sortida als esports minoritaris, i ara, en el cas del beisbol, ja en tenen tres quan abans només en tenien una. En segon lloc, la ciutat té dret a que els qui practiquen aquest esport s'espavilin i busquin espónsors que els paguin els costos. A mi m'agrada molt el beisbol, però, suposa't com a jugador de tennis jo prefereixo que els del beisbol també s'ho paguin. Si jo vaig a tennis, he de pagar al me*i club una entrada i unes quotes importants, ï igual si faig natació, per tant, els del beisbol que també s'ho paguin. Si tu em poguessis demostrar tlue et toca pagar més que els que fan altres esports, aleshores tindries raó. Però, si no, has d'entendre que tota la resta de ciutadans preferim que vosaltres també feu un esforç. Busqueu patrocinadors, busqueu solucions, perquè la inversió que hagi de fer la ciutat sigui la mínima. - Com Alcalde de Barcelona, `a alguna cosa per la independència de Catalunya ?? Si i no. Començaré pel no i després et diré el si. No, perquè no ens toca; l'Alcalde de Barcelona no s'hi de ficar, en això, no és 10 �el tema pel qual em van elegir. A mi m'han elegit per governar aquesta ciutat, no per demanat • la independència de Catalunya ni l'entrada d'Espanya al Mercat Comú. Per tant, jo no me n'he d'ocupar, i l'Ajuntament no se n'ha d'ocupar. Si, en el sentit següent} Jo no sóc partidari de la independència de Catalunya; Si m'ho pregunten en un referèndum votaré que no. Jo sóc més partidari d'ajuntar-me amb els altres que no pas de separ-me. I si em dius "ens podem ajuntar tots però sense passar per Espanya", doncs no hi crec. Jo crec que Catalunya, per ajuntar-se amb àmbits més grans, s'ha d'ajuntar primer amb els que té més a prop. I, per dir-t'ho molt concretaient, jo sóc fill del meu pare i de la meva mare -com et pots imaginar-, i ara us diré de qui és fill el meu pare i de qui ésIfilla la meva mare. El meu pare tenia un pare i una mare, l el meu avi patern era nascut a Barcelona i es deia Joan Maragll -és bastan conegut, era poeta-, i es va casar amb una senyora.. ... ... valencians, encara que amb ells no els agrada perquèsdiuen que no són valencians i són de Monóver. Si jo t'he de dit la veritat, jo em sento hereu de tot això, i per tant no m'agrada separar-me d'Alacant, o de Jerez de la Frontera. Jo prefereixo que Catalunya estigui unida amb tot això, i el mateix que em passa a mi els passa a molts ciutadans d'aquesta ciutat. Ara, que Catalunya tingui autonomia: la màxima possible. Es a dir, que cada Comunitat Autònoma es pugui governar: al màxim. I quasi us diria més que cada ciutat es pugui autogovernar, al màxim possible. Per tant, defensa de Barcelona, si; per això m'han elegit. Defensa de Catalunya i de la seva autonomia, també; no m'han elegit per això però lluitaré tot el que pugui per fer-ho. Defensa de l'Estat espanyol davant d'altres, també; perquè és la meva família més ampliada. i defensa d'Europa, per descomptat; jo sóc europeista. Crec que 1a història va més en el sentit d'ajuntar-se que no pas en el de separar-se. Aquesta és la meva idea. - Tema de l'escut de Barcelona Això és un error, un error molt comú. Jo m'he fet fer una investigació molt aprofundida d'aquest tema. L'escut de Barcelona és un escut de dos creus de Sant Jordi sobre un camp de quatre barres, que aleshores queden dividides en dos i dos. Hi ha gent que diu que n'hauria d'haver-hi quatre i quatre, que és l'escut de vuit barres, que dic jo. 11 �Això no ha estat així durant 11 història, ho ha estat durant un temps. Concretament, a partir de mitjans del segle XVIII i durant el XIX es va utilitzar molt l'escut de quatre i quatre. En canvi, l'escut original, del segle XXV, el de Jaume I, era de dos, de tres, de quatre, de cinc, però la major part de vegades de dues barres. Ara m'he fet fer una exposició, que ja la veureu perquè l'exposarem segur al Col.legí de Periodistes i el dia de Sant Jordi a l'Ajuntament si, com Sembla ser que farem, tornem a fer una jornada de portes obertes.'Ensenyarem les fotografies de tots els escuts que hi ha a la Casa#Gran, a la planta noble, on n'hi trenta, quaranta o cinquanta,!amb una nota que expliqui de quina època és cadascun. Trobareu qué la gran majoria d'escuts, i com a més antics més, són escuts de quatre barres, és a dir, dos i dos. Es a dir, que històricament l'escut és aquest. Per últim, hï ha una qüestióque és gràfica. Des del punt de vista del grafisme, que és mlt important de cara a la imatge, quan tu fas un escut amb les vuit barres -quatre i quatre-, la barra queda tant prima que queda descompensada respecte a la creu. El més maco és quan la¡creu i les barres tenen el mateix gruix. Si tu veus una creu 'rermelia d'un gruix determinat, i després veus les barres de només mig gruix, queden com una mena de fideus, que dic jo de vegades, una cosa molt primeta que no té el gruix de la barra. Gràfica*tent no es veu, i com més lluny et poses, o com més petit és, més perds la visió de les barres que són, i el tipus de color quelqueda és el taronja, barreja del vermell i el groc; queda esbaï, no es veu. Segurament en el segle XIX ai ò no tenia cap importància, però avui, quan la imatge és tan im ortant, els grafistes et diuen que ha de ser com és. - Creu que a Barcelona li passarà com a Montreal ? No. Montreal va ser un fracàs 4. Barcelona ha estat un èxit. I ara explicaré per què. I no és perquè nosaltres siguem fantàstics i els canadencs siguin uns desgraciats. El que passa és que des de Montreal fins a Barcelona han canviat radicalment els ingressos qu4 pot obtenir l'organitzador dels Jocs. Dels drets de televisió, que a Seül van representar 300 milions de dólars i a Los Angeles uns 200, i tot i que ens van dir que això anava de baixa, nosaltres en vam obtenir 400 milions de dólars, només de la venda dels drets d'imatge dels Jocs per televisió als Estats finits. Per tant, els Jocs han sortit e econòmicament a Barcelona perquè 12 �el valor d'aquestes imatges ca ll a vegada és més gran. I a Atlanta encara serà més, perquè nosaltres a la televisió europea ho vam vendre per 90 milions; no hi ha una única televisió europea a la que se li pugui vendre, però com que progressivament es va creant, resulta que el que nosaltres vam vendre per 90 milions els d'Atlanta ja ho estan vennt per uns 250. Per tant, no és només mèrit nostre, no és que els de Montreal fossin molt dolents. En segon lloc, Montreal va fer unes coses de gegantisme innecessari. L'Estadi de Montreal, que és un d'aquests que es poden cobrir, l'han acabat l'any passat. Amb nosaltres ha estat al revés. Quan vam proposar l'Estadi se'ns van fer crítiques, com que era massa petit -ha esta l'estadi olímpic més petit dels últims vint-i-cinc anys, és per 55.000 persones i es pot ampliar fins a 65.000-, però ha funcionat perfectament, demostrant que es poden fer uns Jocs Olímpics en un estadi que no sigui de 100.000 espectadors, que és el que ens demanaven. Per tant, primer, hem tingut sort. Els ingressos són més alts i les despeses són més baixes; iosaltres hem fet una cosa molt més modesta. I a la gent li ha agradat, el que és el millor. La gent ha considerat que el gegantisme en el fons tampoc no els agrada. Si mireu les fotografies de Seül, de la inauguració, veureu un estadi molt més gran i que imposa molt més, però Barcelona, que ja té el camp del Barça amb Més de cent mil persones, per què volia un altre estadi de cent Mil ? Per tenir-lo buit ? Doncs no. Nosaltres, amb un estadi de 55.000 anem la mar de bé. - Molts dels aquí presents acoltumem a sortir per la nit, i ara se'ns ha posat la por al cos amb un seguit de tipus indesitjables, els skins, gent que no tenen cap tipus de sentiment. No es pot fer alguna cosa per evitar aquesta gent ? Si que es pot. Jo em vaig fer Éer un estudi d'aquesta qüestió per part de la policia municipal, i durant un temps van fer un seguiment molt acurat d'aquests grups. Resulta que a Barcelona n'hi ha escassament 200, d'ski*s, però passa que s'ha corregut la veu de tal manera que sempre giie hi ha bofetades la gent diu que són els skins, i moltes vegades no ho són. Abans també hi havia bofetades amb altra gent que, beguts o com sigui, anaven a fer gresca d'una forma violenta lerò amb una altra organització o classificació, però ara la gen de tot això en diuen skins. Si un taxista es baralla amb un que no li ha pagat, d'això en diuen els skins; si a la sortida de l'Up & Down -dic l'Up & Down per dir algun, però podria ser el Otto Zutz o el Zeleste- ha 13 �passat no se què, són els skins; i moltes vegades, pel que em diu la policia municipal, no són estrictament grups d'skins. Hi ha un cert increment del grau de violència urbana, això és veritat, i jo crec que això es pot combatre. S'ha de combatre sobre la base que la gent es convenci que hi ha una responsabilitat compartida amb aquest tema. No és només un problema de policia. La gent es pregunta com és que la ciutat de Barcelona ha pogut fer tantes Poses en tan poc temps, i ha pogut perquè hi ha hagut una sintonia de la gent. I quan la gent sintonitza i tothom actua en un mateix sentit, hi ha un factor multiplicador, és a dir, la quantitat de coses que es fan és molt més gran que les que aquella ciutat teòricament podria fer. I a la inversa. Quan no hi ha sintonia, quan no hi ha harmonia, quan no hi ha sinèrgies o vibració en comú, la incapacitat de la ciutat es multiplica, la incapacitat per resoldre els problemes més menuts. Tu ja pots posar ai carrer els 2.000 guàrdians urbans que hi ha, que són molts menys que el nombre de bars en els quals hi ha gent fent xerinola un divendres a la nit. Per tant, es tracta que en cada bar hi hagi unes normes de conducta, uns hàbits, unes lleis fins i tot no escrites de vegades -que són les que funcionen-, que port$.n les coses realment pel camí del civisme i de la urbanitat. Jo crec que cal que la gent pe4di una mica la por, i per això dic que hi ha tan pocs skins, per punxar el globus de la por i de la obsessió en què hi ha una gras massa de gent skin que ataca per les nits. No n'hi ha tants. Moltes vegades el que hi ha és un gamberrisme, el que hi ha són altres tipus de fenòmens, i el que és important és que la gent $'hi pugui regirar una mica. Que davant de la persona que porta el seu gos a cagar emmig del carrer, hi hagi quatre senyores que li facin un crit; que no només li cridin a l'alcalde quan se'l troben pel carrer -cosa que d'altra banda està molt bé-, sinó que ho facin també davant del tipus que porta el gos. I això és un problema psicològ.c, és un problema d'atrevir-s'hi, és un problema que la ciutat tingui aquell plus de ciutadania que tenen les ciutats suïsses, en el qual si tu tires el paper d'un carmel al carrer et ve una senyora vella corrent al darrera i et diu que "li ha caigut aquest *aper". Això és el que volem que passi a Barcelona, tant am la violència urbana com amb la brutícia. - Com veu el futur de Barcelon 14 �Jo el veig francament bé. Veig que Barcelona està molt més ben situada en aquest moment, davant de la situació econòmica difícil, que no pas altres ciutats. Sempre passa, inevitablement, que després de tot gran èxit, de tata gran festa, hi ha gent que li dóna pel pessimisme i diue#i "ara ho tenim tot fomut", el que abans era fantàstic ara és horrible, ens ho hem gastat tot, no ens queden diners, no tenim ànims, etc. La veritat no és aquesta. La veritat és que a tot Europa hi ha una recessió econòmica, i les ciutats que estan reacciofiant millor són aquelles que tenien una inèrcia positiva, una empenta que encara els dura. I aquesta és la situació de Barcelona, ren la qual hi ha una barreja de dos sentiments: la gent diu que hi ha crisi, però per sota la gent se sent molt orgullosa que tots els seus amics de fora, per exemple, diguin "sou fantàstics, ho heu fet molt bé". Hi ha més pessimisme a dintre que a fora. A fora, Barcelona està considerada en aquests moments com una de les ciutats-referència en el món. I nosaltres el futur el tenim bé en un sentit: si sabem vendre Barcelona, en :l bon sentit de vendre; si sabem col.locar el producte Barcelona bé, si sabem explicar-nos, enviar els nostres enginyers i arquitectes pel món. Jo ahir vaig estar a Bilbao, em van ensenyar els grans projectes de Bilbao per al 2000, i jo els vaig dir que si volien gent que en saben, que vinguessin a Barcelona. Nosaltres hem de vendre la tecnologia que hem après fent tot el que hem fet. - Pregunta sobre el respecte per la política. Jo t'explicaré una història q e em va passar quan encara no era alcalde, quan era tinent d'alcalde, i em penso que era 1 últim acte públic en què va estar el que era alcalde abans, el Narcís Serra. Va ser un acte a Sant Andreu, hi havia una tarima amb les autoritats i la gent passava *el davant. Els ulls els quedaven més o menys a l'alçada de les sabates dels que érem a la tarima. I hi havia un regidor que portava les sabates brutes. Vaig veure una senyora gran, jo diria que una persona senzilla, el que abans se'n deia "de condición humilde", i quan va passar i va veure les sabates del regidor li va comentar a una senyora que anava amb ella: "mira quines sabates mé$ brutes". Per què, això ? Perquè aquella persona farà el que pugui amb els seus diners, però el que vol és que la persona qye la representi vagi dignament vestida. Això per mi va ser una lliçó. Jo duia el cabell molt més llarg que ara... I vaig pensar que m'havia de vestir de forma que la gran majoria de la gent, no tomés els de la teva ideologia, la 15 �teva classe social, el teu grip humà, et trobin bé, que tota la gent trobi que els representes bé. Jo crec que normalment lá gent té respecte dels seus representants, és l'actitud ms normal. I, a més, no distingeix massa de partits. i Un vegada, al Carmel, vam an r a inaugurar un casal de joves, i pel carrer va venir una senyor . Em va felicitar, em va abraçar, tenia un gran respecte per mi,i i després em va preguntar: "y el señor Pujol cuándo viene n . Aquella senyora se'n fum que un sigui d'un partit o d'un altre, per ella el més important és que són gent que la representen, i en lquest sentit manifesta un respecte que jo crec que és correcte. - Pregunta sobre Ajuntament i tpeneralitat. Això és la democràcia, fill mei. Ahir em van preguntar sobre això a Bilbao, perquè els bascos én general són més monocolor. Em preguntaven que com és que h4. ha sectors de catalans que voten socialista a les eleccions muiicipals o generals i després voten convergent a les autonòmiques. A Barcelona hi ha tres grups: uns que voten sempre socialista, uns que voten sempre convergent i uns que van de banda a banda, els "bígamos", que en diuen. I això sorprén una mica. Jo crec que a Catalunya som mol.t pragmàtics, i hi ha molta gent que davant de cada elecció reacciona d'una manera diferent, no li agrada posar tots els ous a la mateixa cistella. Això és el que en Borsa, al mercat de valors, en diuen repartir el risc. Es una actitud molt catalana. 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4208 Title A name given to the resource Escola IPSI / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. S'hauria d'obrir una nova bocana al port, al principi de l'escollera. Això ja està pensat com a projecte, no aprovat però si dibuixat i calculat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola IPSI, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Benestar Social Lideratge Acció política Model social Barcelona Escola Ipsi Educació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4407/FMHP_01554.JPG 4f67b4429a99963f2706933cc103bea9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Marítim de Barcelona Title A name given to the resource Escoltant concert a la XV Assemblea General de l’Aliança Mediterrània d’Agències de notícies (AMAN) i del Seminari Diàleg intercultural a la Mediterrània. El paper dels mitjans de comunicació Subject The topic of the resource Discursos Ministres Museus Directius Periodistes Relacions internacionals Mediterrània, Regió Maragall Mira, Pasqual, 1941- Moratinos, Miguel Ángel Florensa i Palau, Senén Grijelmo, Alex Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4408/FMHP_01555.JPG 4488cf9b11894e2980de1a952fedaea4 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Marítim de Barcelona Title A name given to the resource Escoltant concert a la XV Assemblea General de l’Aliança Mediterrània d’Agències de notícies (AMAN) i del Seminari Diàleg intercultural a la Mediterrània. El paper dels mitjans de comunicació Subject The topic of the resource Discursos Ministres Museus Directius Periodistes Relacions internacionals Mediterrània, Regió Maragall Mira, Pasqual, 1941- Moratinos, Miguel Ángel Florensa i Palau, Senén Grijelmo, Alex Sabartés, Antonia Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies