<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=113&amp;sort_field=added" accessDate="2026-04-12T12:46:22+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>113</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1648" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1244">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1648/0000000954.pdf</src>
        <authentication>261f237507e2ca4168758291f0909c81</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42843">
                    <text>Quotidiano fondato da Antonio Gramsci il 12 febbraio 1924

Anno 85 n. 252 - venerdì 12 settembre 2008 - Euro 1,00

«Ai miei tempi se uno voleva essere
iniziato al sesso e non trovava signorine
disponibili, doveva rivolgersi a chi per
mestiere faceva quella attività. Oggi i

www.unita.it

ragazzi non hanno più questa esigenza, noi ragazzini dovevamo arrangiarci
in quanto le ragazzine sono più
andando con le prostitute. I ragazzi
intraprendenti dei maschi. In passato
oggi non hanno più questa necessità»
Filippo Berselli, An, presidente Commissione
non era così, le ragazze non la davano e
Giustizia del Senato, ApCom 10 settembre

Caos e ricatti, l’agonia di Alitalia

Il colloquio
Pasqual Maragall

LA BATTAGLIA
MEMORIA
Stallo nella trattativa notturna tra ultimatum e proteste. Sacconi: firma ora o mai più DELLA
C
C
Cortei e scioperi, a Fiumicino cancellati decine di voli. Il Pd: un enorme pasticcio
LAUDIA

■ Ultime ore di drammatica
trattativa per Alitalia. La notte
che il ministro Sacconi definisce
decisiva - «o si firma ora o mai
più» - inizia con un muro contro muro tra governo, Compagnia aerea italiana e sindacati.
Le posizioni appaiono lontanissime e i «tavoli tecnici» vengono sospesi. Tutte le organizzazioni degli assistenti di volo definiscono irricevibile la proposta della Cai. Che però insiste: «L’unica base di partenza resta la nostra piattaforma contrattuale».
Al tavolo anche il sottosegretario alla presidenza del Consiglio
Gianni Letta, il commissario
straordinario Fantozzi e l’amministratore di Intesa SanPaolo,
Passera.
Ultimatum e ricatti hanno scan-

dito la lunga giornata di trattativa assieme ai cortei e alle proteste dei lavoratori. Già dalla mattina si erano formati presidi davanti al ministero del Lavoro,
con fischi e contestazioni all'arrivo del leader della Cisl, Raffaele
Bonanni. Da Napoli sono arrivati i «duri» dell’Atitech con bandiere e striscioni, creando problemi al traffico nel cuore di Roma. A Fiumicino il personale di
terra si è riunito in assemblea
per tutto il giorno, con conseguenti disagi per i passeggeri:
più di trenta i voli Alitalia cancellati. Poi l’ennesimo ultimatum
del governo: «O si chiude subito
o c’è il fallimento».
Rossi, Di Giovanni,
Salvatori, Ugolini
alle pagine 2 e 3

FEDERALISMO FISCALE

L’INTERVISTA

CONSIGLIO DEI MINISTRI

MARTA VINCENZI

SÌ DEL GOVERNO
IL SUD PAGHERÀ
PIÙ TASSE

«NOI SINDACI
NEL PD
COME MONADI»

Fantozzi e Di Giovanni a pag. 4

Carugati a pagina 9

UCCHIARATO

appuntamento è nel suo
L’
studio di ex presidente della Generalitat (Governo della

Manifestazione dei lavoratori dell’Alitalia davanti al ministero del Lavoro

Foto Ansa

Regione autonoma), un appartamento spazioso e luminoso al
quarto piano di un palazzo modernista. Il terrazzo offre una
spettacolare vista sull’incrocio
tra le due strade più importanti
di Barcellona, la Diagonal e il Paseo de Gracia. A destra la Pedrera, la Rambla e il mare; a sinistra
il Tibidabo, le ville dei quartieri
alti, gli uffici in cui nuovi e vecchi barcellonesi lavorano per
combattere l’incubo della crisi
economica che si avvicina. Maragall, classe 1941, il sindaco socialista delle Olimpiadi del
1992, il più longevo (15 anni alla guida della città di Gaudí), il
più fantasioso, il più amato e il
più temuto, chiama al telefono
la sua assistente, Norma, poco
prima dell’ora fissata: «Vi aspetto in strada, scusatemi, oggi ho
voglia di stare all’aria aperta».
segue a pagina 13

Staino

Sicilia, operai costretti a pagare il pizzo L S L

Commissione Ue

A INISTRA
I sindacati: in alcune aziende gli imprenditori fanno la «cresta sui salari» CERCA EADER
PAOLO SOLDINI
Pd

IL FEDERALISMO
DEI VALORI
GIUSEPPE A. VELTRI
a nascita di un partito è
sempre un evento traumatico, la nascita di un grande partito nazionale è caratterizzata da un delicato equilibrio tra un «core» di valori ed
una capacità di adesione ad
un territorio vasto e variegato nei suoi interessi e bisogni.
segue a pagina 26

L

■ Un fenomeno molto diffu-

IL CASO

so nelle piccole imprese della Sicilia: il dazio richiesto dalle cosche agli imprenditori viene
«socializzato» con i dipendenti.
Anzi, per la precisione, a volte
pagano soltanto loro.
Ma ribellarsi è difficile. Nell’Isola il lavoro scarseggia e gli operai sopportano e sono costretti
a inghiottire amaro pur di non
perdere un salario da fame. I sindacati di Caltanissetta la chiamano «la cresta sullo stipendio». Parla Giuseppe Nicosia,
sindaco di Vittoria: «Qui tagliamo le tasse a chi denuncia i
clan».
Andriolo a pagina 8

Postfascisti e secessionisti
Gli «allergici» alla Costituzione
■ di Marcella Ciarnelli
La Costituzione è rigida. Ma per
alcuni sembra sia anche indigesta proprio per questa sua caratteristica. Ecco, allora, che il giorno
dopo le parole del presidente della Repubblica «sulla questione
aperta» che è la piena identificazione che ci dovrebbe essere da
parte di tutti nei principi e nei valori della Carta, da Forza Italia ar-

riva l’attacco al sistema di elezione del presidente della Repubblica, dettato dalla Costituzione e seguendo il quale al Quirinale è stato eletto anche Giorgio Napolitano. Per il coordinatore azzurro,
Denis Verdini, è «anomalo» il sistema di elezione del Capo dello
Stato che andrebbe «corretto».
segue a pagina 5

ove mesi. Un autunno già
N
quasi iniziato, un inverno,
una primavera: alle elezioni europee di inizio giugno la sinistra rischia di veder congelata
per chissà quanto tempo dentro i rapporti istituzionali dell’Unione la deriva a destra che
va manifestandosi in quasi tutti
i Paesi del continente. Il pericolo incombe non solo sulla sinistra, ma anche su quelle parti
del centro democratico e liberale che non condividono i sussulti di nazionalismo, di strisciante xenofobia, di egoismo sociale e regionale, le terapie economiche lacrime e sangue.
segue a pagina 12

DONAZIONI, QUELLO STRANO BLACK-OUT DI 24 ORE
CARLO MONETA
accaduto un giorno all’inizio di settembre. Per la priÈ
ma volta, in Italia, un’intera
giornata è trascorsa senza che si
verificasse alcuna donazione di
organi. Considerate bene le date: i medici trapiantologi ritengono che il fatto, inedito e grave, sia correlato alle polemiche
accese dalla pubblicazione su
L’Osservatore Romano, il 2 settembre scorso, di un fondo in
cui si metteva in discussione il
principio della morte cerebrale.
L’articolo firmato da Lucetta
Scaraffia, esponente del Comitato nazionale di bioetica, è stato poi sconfessato dalle autorità
vaticane, ma intanto L’Osservatore lo aveva pubblicato.
segue a pagina 10
l’Unità + € 8,50 libro “Il mestiere di vivere”: tot. € 9,50;

FRONTE DEL VIDEO

MARIA NOVELLA OPPO

Il buco nero della tv
IN OCCASIONE della rievocazione dell’11 settembre abbiamo rivisto in tv il buco orrendo lasciato dalle Torri Gemelle. E abbiamo
scoperto che decine di inchieste sono in corso sugli affari più o meno sporchi di una ricostruzione mai fatta. Possiamo capirlo: tutto il
mondo è paese ed è paese anche New York. Invece, quello che
non riusciamo a capire è il buco nero dell’esperimento Cern. In tv
tante parole, ma nessuna abbastanza chiara. Il lessico scientifico
non è contenibile nei tempi e negli spazi televisivi e l’infinito non è
uno spot. Come quello del ministro Calderoli, che ha detto l’esatto
contrario di quel che vuole fare e cioè costruire un Paese per i ricchi e uno per i poveri. Che è un tipo doppio si capisce anche dagli
incredibili pantaloni arancione che portava nelle riprese esterne,
mentre al tavolo della conferenza stampa mostrava solo la giacca
scura d’ordinanza. Allo stesso tavolo si è vista poi la ministra Carfagna, bella in tenuta da educanda, adatta per perseguitare le prostitute, ma ovviamente solo quelle di strada che sono le più povere.
Arretrati € 2,00 Spediz. in abbon. post. 45% - Art. 2 comma 20/b legge 662/96 - Filiale di Roma

�13
venerdì 12 settembre 2008

«Ho sostenuto Zapatero
ha vinto la candidatura
grazie ai maragallisti
ma poi mi ha fatto fuori»

IL COLLOQUIO

SINDACO DI BARCELLONA tra il 1982 e il 1997 e
presidente della regione autonoma catalana tra il 2003
e il 2006, parla con «l’Unità» di valore della memoria.
Nel suo caso è un valore speciale: Pasqual Maragall è
malato di Alzheimer. È questa una delle pochissime
interviste che ha rilasciato nell’ultimo anno

■ di Claudia Cucchiarato / Segue dalla prima

S

eduto su una panchina, assorto
nella lettura di un manoscritto
pesante, prende appunti e corregge. “È la mia biografia. L’ho registrata su decine di nastri negli ultimi mesi e questo è il risultato:
più di 300 pagine”. Il libro uscirà
in Spagna a novembre: è la vita
di Pasqual Maragall, la storia della Barcellona moderna e della Regione autonoma che ha governato per tre anni prima che Zapatero lo deponesse nel 2006 a favore dell’attuale presidente, José
Montilla. “Ci sono molti errori,
purtroppo”, si scusa. Deve verificare ogni parola, ogni dato. “Ci
sono lacune che riempio piano
piano, rileggere e cercare di ricordare mi aiuta, i medici dicono
che scrivere è terapeutico”.
I medici gli hanno diagnosticato
l’Alzheimer poco più di un anno
fa. Non gli è mai stato nascosto
nulla: la perdita della memoria
per un uomo che incarna la memoria di una comunità è un lutto di tutti. Ha commosso amici e
avversari politici quando ad ottobre del 2007 ha dichiarato in
pubblico:
soffro
di
“Eisenhower”. L’ha detto così, citando il presidente americano
che aiutò Franco ad entrare nell’ONU, per ripicca, con quella
sua autoironia pungente e saggia. “Sono stato obbligato a rendere pubblica la mia malattia perché un collega, il delegato del governo catalano a Madrid, aveva
commentato alcune mie dichiarazioni dicendo che stavo male
psicologicamente e fisicamente”. Raimon Martínez Fraile fu
destituito dall’incarico in seguito a quella vicenda. Oggi Maragall non ricorda il suo nome.
Ha creato una fondazione che
raccoglie fondi per la ricerca sul-

Maragall, la malattia
la memoria e la politica

la sua malattia, ha inaugurato
un blog su internet. Parla un italiano perfetto, si ferma spesso a
cercare la data, il nome, la parola
che gli sfugge. La moglie, Diana
Garrigosa, la compagna di una
vita, lo scorta ovunque, “lei era
la mia memoria anche prima della malattia”, sorride Maragall.
Continua a scrivere, accetta pochissimi inviti,
Tra le sue battaglie più tenaci c’è
la formazione di un partito democratico catalano che unisca
centro e sinistra, indipendentisti
e federalisti sul modello americano e sulla scia dell’esempio italiano. “Io ero presente alla fondazione del Partito Democratico
italiano. Sono convinto che questo tipo di partiti dovrebbero essere presenti in tutti i sistemi politici”. Maragall si rifiuta di pensare che Silvio Berlusconi abbia vinto le elezioni per meriti propri:
“sono sbalordito perché credo
che la sinistra italiana abbia delle
persone brillanti, una classe poli-

«Il partito socialista
spagnolo come quello
catalano lavora
ancora su un modello
troppo rigido»
tica capace e di grande qualità. Il
Partito Democratico è l’unico futuro possibile per un centro-sinistra ragionevole. In Europa siamo abituati a partiti di matrice religiosa, i democristiani, socialisti,
repubblicani, comunisti... sono
il risultato della laicizzazione della religione, di una fede in sostanza. In America i partiti sono
“options”, non sono credenze
bensì posizioni in merito a determinate questioni, è questo il futuro, credo che in Europa dovremmo rendercene conto al
più presto perché altrimenti la

«Il partito democratico
è l’unico futuro possibile
per un centro-sinistra
ragionevole»

La scheda
L’11 settembre
della Catalogna

Pasqual Maragall
sindaco di
Barcellona durante
le Olimpiadi del
1992

politica non avrà più senso”.
Un’altro elemento che Maragall
non smette di elogiare sono le
primarie: “Non è la cupola del
partito che deve decidere i candidati. Il Pd italiano l’ha fatto, è stato un parto difficile, per ora non
ha dato i frutti che ci si aspettava,
ma non è detto che non sia servito”. “Il Partito Socialista spagnolo lavora ancora su un modello
troppo rigido, verticale. C’è bisogno di una struttura più flessibile
e ampia, meno religiosa, appunto”. È vero comunque che Zapatero è stato coraggioso: “sì, ha separato la politica dalla religione,
si è opposto alla Chiesa e l’ha fatto perché lui era un federalista come me, Io ho appoggiato la sua
candidatura nel 2002 contro
quella favorita di José Bono, proprio perché avevamo una visione politica simile. Lui era un perfetto sconosciuto nel partito, è
venuto a Barcellona e ci siamo capiti subito. I nove voti grazie ai
quali ha vinto la candidatura era-

no quelli dei “maragallisti”. È curioso, io l’ho appoggiato e sostenuto, poi è stato proprio lui a farmi fuori”.
E’ una personalità fortissima e indipendente. Da un anno non è
più iscritto al partito socialista,
ha restituito la tessera. Era tra i
fondatori del PSOE, E’ stato per
la vicenda dello Statuto autonomista. “Zapatero doveva ricambiare l’appoggio dei socialisti catalani alla sua candidatura”, spiega Maragall, “allo stesso tempo
era cosciente del fatto che si stava accollando una responsabilità difficile. A Madrid non puoi essere catalanista, ti fanno fuori,
perciò lui è stato abile, ha stretto
patti anche con altri, con il partito Convergencia i Uniò, il mio
avversario diretto. In cambio del
loro voto favorevole sullo statuto che avevo scritto io ha promesso la mia uscita di scena”. Un tradimento in piena regola ma lui
non serba rancore, dice.
“L’importante è continuare ad

immaginare il futuro”, insiste. Albert Einstein diceva che l’immaginazione è più importante del
sapere. “Bisogna essere coraggiosi, aprire cassetti che altri non
hanno saputo aprire, viaggiare
con la fantasia e sognare, sbagliare se necessario, perché solo così
possiamo costruire un mondo
migliore”. Lui, a Barcellona, è stato il sindaco del sogno. Ccosa sogna Maragall in questo momento? “Il mio sogno sono i miei nipoti. In politica: la vittoria di
Obama. Vorrei andare a festeggiare con lui e dirgli alcune cose
prima di dimenticarle”.
Si parla molto di memoria in Spagna. La settimana scorsa il giudice Garzón ha annunciato un processo per il recupero della dignità delle persone morte durante la
guerra civile e la dittatura. Migliaia di cittadini scavano in cerca
delle fosse comuni in cui giaciono altrettante migliaia di cadaveri. “È necessario recuperare i corpi per chiudere la ferita, seppelli-

re i propri morti per concludere
un’epoca di transizione lunga e
ricca di menzogne. Tuttavia,
non sono favorevole alle celebrazioni, credo che sia molto più importante recuperare la memoria
di chi ha vissuto quegli anni, fare
reportage che spieghino ciò che
è successo, insegnarlo nelle scuole. Non credo che sia necessaria
una “legge della memoria”: quello che dobbiamo fare è raccontare ai nostri nipoti quel che abbiamo vissuto perché non si ripeta e
ridare dignità a un passato di cui
non si è potuto parlare fino a pochi anni fa”.
Mentre parla viene interrotto costantemente dai passanti che lo
ringraziano. Lui dà la mano a tutti: “vede? Io sono un malato di
lusso, come posso dimenticare
chi sono e quel che ho fatto se
non smettono di ricordarmelo?”. In pochi minuti si forma
una fila di persone. Prima di ritornare alla correzione delle sue memorie accetta un’ultima doman-

Ieri in Catalogna era il
giorno della Memoria. La
«Diada de Catalunya» è una
Festa Nazionale unica al
mondo perché ricorda la più
grande sconfitta del popolo
catalano e il sacrificio di chi
l’11 settembre del 1714 morì
durante la caduta di Barcellona
sotto l’assedio delle truppe
borboniche, vicenda che ha
messo fine all’indipendenza
catalana. È stato proprio
Maragall il presidente che ha
recuperato la celebrazione: dal
2003 è stato reintrodotto l’atto
ufficiale della «Diada» nella
sede del Governo della
Generalitat, nel parco della
Cittadella, luogo in cui si
consumò la sconfitta.

«Bene le primarie
Non è la cupola
del partito
che deve decidere
i candidati»
da: quale sia il ricordo che in lui è
vivo in lui con più forza. “Tutti
mi dicono che a questa domanda devo rispondere: l’approvazione dello statuto. È vero, lo ricordo perché mi ha cambiato la vita
ma non lo ricordo con gioia. Il
momento più bello è stato il giorno in cui Barcellona è stata nominata sede delle Olimpiadi. Per
mesi ho vissuto nelle case dei cittadini per sapere quali erano i
problemi di ogni quartiere, per
costruire una città migliore.
Quello sarà l’ultimo ricordo a
sparire, ne sono sicuro”.

Linea dura su terroristi e pedofili, Zapatero riforma il codice penale
Creato un registro per chi compie abusi sessuali sui bambini. Prevista la castrazione chimica volontaria per reati sessuali
■ di Toni Fontana
La svolta era nell’aria da gennaio, da quando a Siviglia venne
trovato il corpo della piccola Mari Luz, 5 anni, assassinata da un
pedofilo e da quando, il 7 marzo, 24 ore prima delle elezioni,
venne ucciso dall’Eta un ex consigliere socialista, Isaias Carrasco. Da queste due date la Spagna si interroga, litiga e discute
sul da farsi. Mercoledì, a poche
ore dal patto tra Psoe e Pp per il
rinnovo della presenze nel Consiglio generale del potere giudiziario, il «Csm», due ministri del
governo Zapatero, il titolare della Giustizia Bermejo e quello dell’Interno Rubalcaba, hanno fatto conoscere i tratti salienti di
una riforma del codice penale tale da sconvolgere alcuni capisaldi del diritto in Spagna. Le pene
contro terroristi, pedofili e violentatori verranno inasprite. La
novità più rilevante delle modifiche che saranno discusse alle
Corte «entro l’autunno» appare
l’estensione fino a 20 anni della
libertà vigilata per terroristi e
«delincuentes sexuales» che, a
detta delle autorità carcerarie,
non appaiono «ravveduti» do-

po aver espiato la pena. Per
quanto riguarda la lotta alla pedofilia gli spagnoli intendono
creare «immediatamente» (lo
ha detto ieri Rubalcaba) un «registro de pederastas», sezione
dell’archivio penale, che permette di identificare «immediatamente» l’autore di un abuso
contro minori. Si parla (ma su
questo i due ministri sono rimasti sul vago) dell’introduzione
della castrazione chimica per i
pedofili. I ministri senza dilungarsi sul tema hanno specificato
che gli accusati di abusi dovranno accettare volontariamente
l’intervento. I ministri hanno
parlato di «collaborazione indispensabile» dell’imputato.
Altre innovazioni, non di poco
conto, si annunciano per l’autunno. Val la pena di elencarle
anche perchè in molti casi ricordano le discussioni in corso in
Italia. Coloro che trasportano
minori sui «cayucos» (le barche
che portano immigrati in territorio spagnolo) potranno essere
condannati a 12 anni di carcere.
Zapatero ha personalmente promesso inasprimenti di pene per

gli autori di aggressioni sessuali,
abusi e per coloro che favoriscono la prostituzione e le violenze
su minori. I due ministri di fronte al vespaio sollevato dal loro
annuncio, hanno precisato che
l’allungamento dei tempi per la
libertà vigilata non sarà «retroattivo». La vigilanza si allungherà
se i magistrati nutriranno «dubbi ragionevoli» sul fatto che il
carcere abbia «rieducato» i condannati. L’inasprimento riguarda in questo caso prevalentemente, ma non solo, i terroristi
dell’Eta detenuti, Rubalcaba,
considerato il nemico numero
uno dell’Eta per la sua fermezza
contro il terrorismo, ha detto
che chi uccide verrà condannato a 40 anni di prigione e, eventualmente, a 20 anni di libertà
vigilata. Alcuni delitti, in primis
quelli compiuti dai terroristi,
non cadranno mai in prescrizione. Attualmente vengono prescritti dopo 20 anni. Per i condannati in libertà vigilata, ma
tra «le possibilità», si pensa anche ai braccialetti elettronici. I
condannati per terrorismo, una
volta scarcerati, non potranno
trovare alloggio nelle vicinanze
delle abitazioni dei parenti di

persone uccise dalle bande criminali ed estremiste. Clamorosi
casi di cronaca hanno imposto
un intervento di questo tipo.
L’impalcatura complessiva della riforma farà certo discutere anche perché, per la prima volta
da 5 anni, Popolari e socialisti si
sono appunto messi d’accordo
per eleggere il nuovo «Csm» spagnolo. Prima di andarsene però
gli attuali giudici hanno fatto
uno «sgarbo» a Zapatero. Due alti magistrati in quota Pp (destra)
e un indipendente hanno giudicato «grave», in sede disciplinare, il comportamento del Pm di
Siviglia Rafael Tirado. Questo
giudice lasciò in libertà Santiago
del Valle, presunto assassino della piccola Mari Luz che avrebbe
invece dovuto soggiornare nelle
carceri spagnole per aver abusato della figlia. Gli alti magistrati
conservatori lo hanno multato
per 1500 euro mentre quelli progressisti volevano espellerlo. Zapatero si è schierato con i secondi e ha detto ieri di non condividere la decisione del «Csm» e di
aver deciso di incontrare il padre della piccola assassinata, diventato in Spagna, l’alfiere della
lotta contro la pedofilia.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25648">
                <text>Maragall, la malattia la memoria e la politica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25649">
                <text>L'Unità</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25651">
                <text>Italià</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25652">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25832">
                <text>Cucchiarato, Claudia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25653">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25654">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25829">
                <text>Alzheimer</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25830">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25831">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41257">
                <text>2008-09-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25655">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1649" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1245">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1649/0000000958.pdf</src>
        <authentication>7c5a70199baede0976aee32229f8de1e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42844">
                    <text>Societat

Maragall i Mira

“Molt Honorable ‘monovero’”

RAFA PAZ

Pasqual Maragall ha visitat terres del sud
per retrobar les arrels familiars que el lliguen,
per la branca materna, a Monòver, al Vinalopó.
Aquesta n’és una crònica succinta.

Pasqual Maragall, lluint a la solapa la medalla d’or de Monòver, d’on eren els seus avis Pasqual
Mira i Basilisa Azorín.

“I

Mira”. Vet aquí la precisió que
–insistent– qui fou alcalde olímpic de Barcelona i el president
de la Generalitat que va estrenar
tripartit afegia cada vegada que algú pronunciava el seu nom. Pasqual Maragall
–i Mira– viatjava a terres del sud per
retrobar-hi la part d’ell mateix que en
prové, el potent fil valencià que li lliga
la nissaga amb la terra blanca i eixuta –i
lluminosa també– que envolta Monòver,
al Vinalopó.
“Amb la mediació imprescindible
d’Acció Cultural del País Valencià i
d’Eliseu Climent”, com apuntava durant la conferència de premsa l’alcalde
d’Elx, Alejandro Soler (PSPV), Pasqual
Maragall va fer, el 5 i 6 de setembre, un
particular retorn a les arrels, a l’espai que
va veure néixer i créixer els seus avis,
Pasqual Mira i Basilisa Azorín.
La Dama i l’Estatut. Amb puntualitat
britànica l’esperen davant l’Ajuntament.
La recepció oficial a Elx, a càrrec de
l’alcalde i de la primera tinent d’alcalde,
Maria Teresa Sempere (PSPV), de la
regidora Àngels Candela (IdPV) i dels
regidors Alejandro Pérez, i Josep Miquel
Maçanet (tots dos del PSPV), compleix
tant el protocol que sembla fet a posta
per demostrar fins a quin punt la ciutat
de les palmeres es reclama i se sap plenament europea.
“Estem feliços de tornar a casa”, explicita Maragall d’entrada, en un plural que
inclou Diana Garrigosa, la muller, que
l’agombola a tot arreu. I de seguida –no
caldria sinó– els representants del consistori li regalen una bella reproducció de
la Dama d’Elx. I també de seguida surt
a la palestra la reivindicació perquè retorni a la ciutat i d’alguna manera queda
establert el compromís: “Les autoritats,
siguin del color que siguin, són molt
repatànies, però a partir d’un moment
determinat s’ha de ser generós. Està molt
bé que l’original pugui tornar allà d’on
ve. Si us hi podem ajudar, ho farem.”
Pasqual Maragall viu ara oficialment
retirat de la vida política, però ella,
cabuda, se li fa –més o menys dissimuladament, més o menys obertament– trobadissa. Ell, val a dir-ho, dribla algunes

46 EL TEMPS 16 DE SETEMBRE DEL 2008

1266ET046-49-FET.indd 1

11/09/2008 11:40:53

�“Més valencià que res”. “La meitat
de la meva sang és d’aquí, per dir-

RAFA PAZ

RAFA PAZ

1

2
4

RAFA PAZ

RAFA PAZ

3

6

RAFA PAZ

5

RAFA PAZ

7

RAFA PAZ

qüestions –posem-hi el proper congrés
del PSPV– a base d’humor i evita el comentari amb un “és que perdo la memòria, jo, sabeu?” que escampa somriures
entre l’ofici dels preguntaires i recorda
de passada a la concurrència la malaltia
que temps enrere va fer públic que patia
i a l’estudi de la qual ha dedicat una
fundació: “Tinc Alzheimer, ho deuen
recordar vostès millor que jo.” Més somriures encara.
En dribla unes quantes, de preguntes,
dèiem, però en respon algunes altres. A
la maragalliana –o és miriana?– manera:
“Els socialistes catalans i Convergència donaran suport a Zapatero”, etziba,
per exemple, quan algun periodista li
pregunta pels pressupostos estatals. I
continua: “Si em preguntes si hi estic
d’acord... No. Raons? Moltes: Estatut,
infrastructures, finançament.” I es va deixant anar, tot seguint el fil: “Ens ha costat
molt de tenir un Estatut i ja veurem què
passarà... Em té encuriosit, aquest tema.
Perquè si després d’haver estat referendat pel poble de Catalunya, un jutge el
toca... Que ens tornin a preguntar si el
resultat ens agrada o no: caldrà un altre
referèndum. Demano dret a la claredat.
Compte amb aquest tema, que pot tenir
conseqüències.”
Essent com és al sud colpit per la mania
persecutòria contra la llengua, i un cop
instal·lat al Casal Jaume I d’Elx, on fa
conversa amb els socis, de seguida surt
la qüestió del tancament dels repetidors
de TV3 que ja ha deixat incomunicada
la part més meridional del País Valencià
i que penja com espasa de Dàmocles
sobre la resta. El pronunciament sobre
la qüestió és rotund: “Em sembla absurd
que es vulguin posar barreres materials
a les ones. Això de TV3 és gairebé més
important que el finançament, mireu què
us dic. Les idees manen sobre els diners.” Algú explica que diu que ajudarà
amb la qüestió de la Dama i també amb
aquest altre i se sent una rèplica al vol:
“Ho tens difícil, Pasqual!” Ell somriu:
“Però Catalunya que colli, també, no?”
La resposta arriba a cor: “I tant! Sí!”
Maragall continua la reflexió: “Perquè
és que de vegades som massa educats...”
“Això deia Fuster –respon aleshores
Eliseu Climent–: que els catalans heu
llegit massa Saint-Exupéry!”

1 i 2. Dues instantànies del pas per l’ajuntament il·licità: el present característic
–una reproducció de la reivindicada Dama
d’Elx–, de mans de l’alcalde, Alejandro Soler, i el retrat dins i fora de l’escultura de
Joan Castejón Mirada crítica: d’esquerra a
dreta, Eliseu Climent, Àngels Candela, Pasqual Maragall, Alejandro Soler, Diana Garrigosa, Maria Teresa Sempere i Alejandro
Pérez. 3. “Si de vegades us sentiu a les
catacumbes, penseu que les catacumbes,
al final, van triomfar. Aquesta cultura que
esteu empenyent és la d’avui i la de demà:
no us penseu que sou resistents d’una
cosa que s’acaba: això tot just comença i
és el futur”: vet aquí les paraules de Pasqual Maragall amb dedicatòria especial
per als socis del Casal Jaume I d’Elx. 4.
A Monòver, saludant algunes assistents a
la representació. Al darrere, per exemple,
hi ha Elisa Camarena, que li va portar un
llibre de Joan Maragall per tenir-lo dedicat
amb la signatura del nét. 5. Maragall i Garrigosa a l’exposició “Azorín i Catalunya”,
acompanyats pel director de la Casa Museu Azorín de Monòver, José Payà. 6.
Davant la seu del PSPV de Monòver. 7. Un
moment de l’obra De Monòver a Barcelona,
dels Mira als Maragall, de Sud Teatre, del
Casal Jaume I de Monòver.

16 DE SETEMBRE DEL 2008

1266ET046-49-FET.indd 2

EL TEMPS 47

11/09/2008 11:40:57

�Maragall i Mira

ho d’alguna manera. El meu nom és
d’aquí.” A qualsevol que ho pregunti,
Pasqual Maragall explica els perquès
de la visita. I del tarannà, fins i tot:
“Maragall és un cognom que pesa molt,
però a la família som tant Maragall com
Mira. N’hi ha que tiren més cap als
uns, com el meu germà Ernest [actual
conseller d’Educació de la Generalitat
de Catalunya], que és Maragall a matar,
amb les celles poblades i tot. En canvi,
el meu nom ja ve de l’abuelito Pasqual,
que era un republicà federal molt amic
de Marcel·lí Domingo. Diuen que es va
morir de pena –pel que havia vist i veia–,
el 1940. Un any després vaig néixer jo, i
per això em van posar el seu nom. Per
la cosa del masclisme, el meu primer
cognom és Maragall, però em considero
Mira cent per cent. De la vostra terra. Del
vostre sentiment. I crec que comparteixo
algunes de les vostres característiques.
Sóc més valencià que res.”
Efectivament, les arrels de Pasqual
Maragall s’endinsen fins al sud del tot

del país, fins al poble que s’erigeix en
guardià de la frontera, fins a Monòver.
Allà van néixer els seus avis materns. I
fins allà fa cap, per recórrer els carrers
al poble de llum tan blanca i per acabar
de tancar el cercle tot comprovant la
relació que un altre monover reconegut,
Josep Martínez Ruiz –de pseudònim,
Azorín– va tenir amb el seu avi principatí, Joan Maragall. El fet és que després
de la preceptiva visita a l’ajuntament
i de la imposició de l’escut d’or de la
població, hi ha ocasió de relligar també
l’altra branca de la família amb la ciutat
lluminosa: a la Casa Museu Azorín hi
inauguren, dedicada, l’exposició “Azorín
i Catalunya”, amb un apartat especial
per a l’intercanvi epistolar entre tots dos
literats. De fet, tal com explica després
José Payà, director del museu, “la primera cosa que fa Azorín el 1905, quan va a
Barcelona, és anar a veure Maragall, que
esdevé una mena de mentor del grup Los
Tres que formaven Azorín, Ramiro de
Maeztu i Pío Baroja: el germen del 98.”

ARXIU JOAN GIMÉNEZ

‘La Peroteta’. A hores d’ara no se sap
d’on el va treure, el pseudònim, Martínez
Ruiz. José Payà explica, quan se’n parla,
que, de teories, “n’hi ha milers: li podia
haver agradat per la sonoritat o perquè

RAFA PAZ

3

4

2

1. Una imatge familiar dels Mira-Azorín: la filla
menuda, Assumpció; els dos bessons, Leoncio
i Basilisa; i els pares, Basilisa Azorín i Pasqual
Mira. 2. Fàbrica de calcer a Monòver, probablement dels germans Mira. 3. Un casament del sud
i el nord: Basilisa Mira i Jordi Maragall, pares de
Pasqual Maragall. 4. Maragall, ja a Monòver, al
costat d’Eliseu Climent, telefona per sorpresa al
seu cosí Joan Giménez. 5. A la taula de Giménez,
dues fotografies i un desig: “Vindrà a veure’m?”
6 i 7. El retrobament: després de les salutacions, hi ha un detallat procés d’identificació tot
resseguint l’àlbum familiar 8. Pasqual Maragall i
Diana Garrigosa, davant la casa on els avis MiraAzorín passaven l’estiu.

ARXIU JOAN GIMÉNEZ

I allà mateix, entre exemplars de La
ben plantada, La nacionalitat catalana
o Fructidor, s’hi destaca un antic full
volander del 1924 que de seguida crida
l’atenció de la concurrència: és la reproducció del “Missatge d’elogi i defensa
de la llengua catalana” signat per 118
escriptors en castellà (inclòs Azorín) per
protestar contra la persecució del català
durant la dictadura de Primo de Rivera,
i la “Lletra de gratitud dels escriptors
de Catalunya”, enviada en resposta i
signada per 98 personalitats (inclòs Joan
Antoni Maragall, fill de Joan Maragall).
Qui fou president de la Generalitat no
s’està, davant l’evocació, de comparar
les reaccions amb les actuals, i de desitjar, amb tot, que algun dia es puguin “fer
realitat els somnis dels nostres avis”.

RAFA PAZ

5

6

RAFA PAZ

Societat

1

7

8
ARXIU JOAN GIMÉNEZ

RAFA PAZ

RAFA PAZ

48 EL TEMPS 16 DE SETEMBRE DEL 2008

1266ET046-49-FET.indd 3

11/09/2008 11:41:11

�RAFA PAZ

evocava Clarín, el seu mestre; perquè
tenia un company de classe que es deia
Antonio Azorín... Mai no va aclarir-ne la
raó. Només sabem que era conscient que
amb el nom que tenia no podria triomfar”. Per a Pasqual Maragall, tanmateix,
el misteri sembla clar: Martínez Ruiz va
triar d’àlies el cognom d’una passió secreta: “Estava enamorat de la meva àvia,
de l’abuelita Basilisa!” Payà no ho desmenteix i ell posa cara de se non è vero, è
ben trovato, somrient per sota el nas.
Basilisa Azorín, filla de jornaler i per
nom de casa coneguda a Monòver per la
Peroteta, va conèixer Pasqual en entrar
a treballar “a l’empresa de calcer que els
Mira tenien a Monòver”, relata Marian
Díez, que ha recopilat les petjades dels
ascendents de Maragall al poble. “Zapatero, Zapatero, tú te llamas pero yo soy.”
diu que li deixava anar enigmàticament
Pasqual Maragall a l’actual president
del govern espanyol. Costa d’imaginar
quina cara hi devia fer l’altre. Maragall,
en tot cas, manté present la reivindicació
íntima i explícita d’aquesta seva llavor
original. I, efectivament, els Mira van
obrir una botiga de sabates al carrer major de Monòver, explica Marian Díez, el
1894; el 1903 esdevenia fàbrica (Mira
Amat Hermanos); i el 1921 va ser la
primera d’introduir en el procés una màquina de tallar sola, cosa que els altres
no van fer fins passada la guerra. Després, bo i casats, Basilisa i Pasqual se
n’anaren al País Basc, on els nasqueren
els tres fills i, de seguida, a Barcelona.
En tornar a Monòver a passar-hi vacances, les joguines dels fills i Pasqual, tan
mudat amb el jupetí i el bastó, i Basilisa,
que passejava amb distinció, vestida
–i calçada– a l’última, enlluernaven el
barri sencer.
Joan Giménez Esteve camina amb penes i treballs. No podrà anar a cap dels
actes que donaran la benvinguda al seu
cosí segon. Ha fet enviar una fotografia
de Maragall demanant que la hi tornin
dedicada. Però en saber que té un parent
al poble Maragall en demana el telèfon,
i li truca, es presenta, l’altre s’emociona,
queden entesos: es veuran a la vesprada,
a casa de Joan. El comiat ja és familiar:
“Adéu, primo!”
Joan és nét de Remediet, que fou germana de Basilisa, la Peroteta, que de
menuda sempre duia trenes i de gran
diuen que tenia predilecció pel seu nét
Pasqual i que li cantava sarsueles (“Vá-

Pasqual Maragall al Casal Jaume I d’Elx: “L’Euroregió (que permet que cadascú sigui el que vulgui
mentre sigui europeu, en agrupacions ja no per obligació sinó per elecció) és, de fet, la nació de
Jaume I: ell és el pare de la criatura.”

monos juntos del brazo hasta la próxima
aldea...”).
Jaume I. Hi haurà un sopar popular,
encara, finalment, per cloure l’estada
maragalliana –i miriana, queda clar– al
sud; un sopar sota l’auspici del Casal
Jaume I de Monòver, amb cançons i
polítics, també (de Xixona, Ferran Verdú
i Rosa Arqués, alcalde i regidora, del
PSPV; els regidors de Mutxamel Adrià
Carrillo –EU– i Rosa Poveda –PSPV–;
Mireia Mollà, d’IdPV, diputada a les
Corts; i Francesc Picó, portaveu del PSPV a Monòver).
I potser perquè abans els versos de Joan
Maragall s’han barrejat amb els comentaris aguts de l’oncle Canyís –el personatge monover creat a començament del
segle XX– en una replaceta guarnida
de festa; potser per la veu terrenal del
Negre, que acompanya l’espectacle De

Monòver a Barcelona, dels Mira als Maragall, que ha preparat el jovent i l’ànima
de Sud Teatre (dedicat, com expliciten
ben bé, “al nostre il·lustre convidat i
Molt Honorable monovero”); o per haver
vist tanta gent, a la plaça, a Monòver,
cantant dempeus Els Segadors; per uns
versos d’Ausiàs Marc recitats de memòria; per l’influx de la Dama; o pel bagatge propi amb nom d’Euroregió (“una
realitat històrica i lingüística –explica
el nét de Pasqual i Basilisa–, amb tots
els seus matisos i la seva riquesa, que
s’ha de defensar”); o per una barreja de
tot plegat i més encara, el cas és que les
darreres paraules de Pasqual Maragall a
Monòver fan saltar alguns oients de la
cadira: “Visca els Països Catalans, visca
l’Euroregió i visca l’Europa que tots farem!” L’aplaudiment és intens.
Núria Cadenes
16 DE SETEMBRE DEL 2008

1266ET046-49-FET.indd 4

EL TEMPS 49

11/09/2008 11:41:21

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25656">
                <text>Molt Honorable ‘monovero’: reportatge sobre la visita a Monòver</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25657">
                <text>El Temps</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25659">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25660">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25828">
                <text>Cadenes, Núria</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25661">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25662">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25823">
                <text>Monòver</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25824">
                <text>València</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25825">
                <text>Família</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25826">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25827">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41258">
                <text>2008-09-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25663">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1650" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1246">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1650/0000001026.pdf</src>
        <authentication>8db4680e58d7d7b93bd78a15be8671cf</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42845">
                    <text>PARLEM AMB... PASQUAL MARAGALL

“ EL CATALÀ HA
VINGUT A LA
VIDA A PATIR”

Pasqual Maragall i Mira, el president de l’Estatut del 2006, va ser l’alcalde de la Barcelona olímpica. El 20 de maig del 92
va viure el xut de Koeman des de la Llotja de Wembley i el 17 de maig del 2006, els gols de Belletti i Eto’o a Saint Denis.
Ara, però, amb l’agenda deslliurada d’obligacions protocol·làries, continua seguint el Barça des de la Llotja del Camp Nou,
on s’hi acosta sempre que pot. Viu el futbol com viu la vida, amb la passió d’una intel·ligència vital absolutament
particular, feta de somriures sorneguers i mirades còmplices
TEXT: Xavier Gala i Eduard Pujol I FOTOS: Bevenrain / Arxiu FC Barcelona

FEBRER DE 2009

BARÇA

37

�PARLEM AMB... PASQUAL MARAGALL

“Em demana el meu primer onze del Barça? Velasco,
Elías, Curta, Gonzalvo III, Calvet, Gonzalvo II, Basora,
Seguer, César, Florencio i Nicolau”
Em pensava que els polítics en actiu busquen la Llotja del camp per estratègia. Ara
he descobert que el president de l’Estatut
hi ve sempre que pot.
M’agrada el futbol i m’agrada l’espectacle del
camp. Gaudeixo del futbol des que tenia 6 anys.
Amb aquella edat ja anava al camp del Barça, a
Tribuna, amb el meu pare, el Jordi, i el meu oncle, el Gabriel. Seia enmig de les cames de tots
dos, una natja a cada cama.
Avui el camp està ple de nens que continuen
descobrint el futbol en família.
Els records de nen són únics. Miri, aquest va
ser el meu primer onze: Velasco, Elías, Curta,
Gonzalvo III, Calvet, Gonzalvo II, Basora, Seguer, César, Florencio i Nicolau. Són els meus
records d’infància. En aquella època jugàvem
amb tres defenses, dos migcampistes i cinc davanters. I no és com ara, que tots corren amunt
i avall. D’aquell equip, a més, en Basora era
amic de casa perquè es va casar amb la germana d’un vell amic de la família.
Els Maragall sou de les grans famílies de la ciutat. I a més, sou molts. Imagino tots els xicots
corrent darrere la pilota. Quina por!
No, no..., res que no fessin els altres nens. Això
sí, els estius van ser màgics. Fixa’t, el Gonzalvo III, quan jo estiuejava a Platja d’Aro, venia a
la platja i es posava a jugar amb nosaltres a futbol. Era al·lucinant. El capità de l’equip de les
Cinc Copes, au, jugant amb nosaltres! Allà hi

38

BARÇA

FEBRER DE 2009

jugàvem el Joan i l’Agustí Vinyes, el Xavier i el
Jordi Muntanyola, l’Ernest Maragall…
Ja li he dit, quina por, tots darrere la pilota!
I a l’hivern, res de futbol?
Érem canalla de futbol, i això no hi ha qui ho pugui frenar. No només jugàvem els partits d’estiu
a la platja, també n’organitzàvem al jardí de casa meva. Sap com ens dèiem?

“Anàvem guarnits com
l’Athletic de Bilbao. Jugàvem
al pati de casa i, és clar,
trencàvem molts vidres”

Sorprengui’m, si us plau.
Érem els Gipapersa: Ginés, Pasqual, Pere i Santiago. Fèiem un equip i anàvem guarnits com
l’Athletic de Bilbao. Potser algú encara conserva aquesta equipació. Jugàvem a casa i, és
clar, trencàvem molts vidres. De fet, de tant
trencar-los ens van treure la pilota i no ens la
volien tornar si no ens comportàvem.
Molt em temo que la tenacitat del nen futboler va superar totes les prohibicions familiars.
Només faltaria. Com ha de ser! A les tietes els
fèiem pagar un duro per a la pilota, però llavors
venien els tiets per aturar la col·lecta…, ah!, i

també saltàvem a la casa del costat quan la pilota se’ns penjava. És clar, aleshores venia la policia… Tot un món. Si un dia ve a casa, li ensenyaré el jardí i ho podrà comprovar.
M’ha sorprès. Mai ho hauria dit.
Totalment futboler. Aquest any he disfrutat
molt. Per dir un partit, la nit de la golejada,
del 6 a 1, a l’Atlètic de Madrid també hi vaig
anar. Sap? Hi faltaven les autoritats. No hi era
el Montilla i vaig seure davant. Vaig disfrutar
moltíssim. Normalment sóc a la fila 4.
I des de la fila 4, el futbol com es viu?
Intensament. El futbol m’apassiona,…
També hi ha cops que ho passo molt malament. Ho vaig passar fatal al camp de l’Espanyol, a la Lliga, el dia de les bengales. Em
vaig fer un fart de patir veient la gent tancada rere les reixes. Era gent que estava indignada amb l’actitud dels Boixos Nois.
El Barça va dir prou i no deixa entrar els violents a l’estadi. Com ho veu?
El que vaig veure a Montjuïc va ser una animalada vergonyosa. Veig perfecte que el
Barça no els deixi entrar, però hi hauria
d’haver un gran acord perquè aquesta gent
no entrés ni a Can Barça ni enlloc.
L’Estadi Olímpic i el Palau Sant Jordi són la
joia dels Jocs del 92. Són construccions molt
diferents del camp del Barça.
Efectivament, però s’han d’entendre com el
que són. De les instal·lacions de Montjuïc
el que realment sorprèn és el conjunt. A mi
el que m’impressiona és el Sant Jordi, que
és la vertadera joia olímpica. Des de fora no
veus què hi ha a dins. Sembla pla i, en canvi, quan entres t’adones que és esfonsat.

�“EL CATALÀ HA VINGUT A LA VIDA A PATIR”

Alexanko, en el
moment d’aixecar la
Copa d’Europa de
Wembley.

Em parla d’arquitectura. Els equips
també són una construcció.
I no totes les construccions són iguals! Per sobre d’aquesta consideració el més important
és que, ara per ara, el Barça està jugant de meravella. Només veig un equip que ens podria
plantar cara: el Manchester. Tenen una capacitat que m’interessa. Combinen molt bé…,
endavant i endarrere, obren el joc, mouen la
pilota. És un estil que m’agrada. Però el Barça
és més espectacular, amb el Messi, l’Eto’o…,
també l’Alves i l’Henry.
Aquest número de la REVISTA BARÇA parla
dels cracs que han marcat època. Dels nos-

tres supercracs. Amb qui es quedaria?
Amb el Cruyff, que efectivament va marcar
un abans i un després. Recordo el gol d’esperó el dia del 0-5 al Bernabéu. El tinc gravat. Aquell gol no s’ha tornat a fer mai.
Mossèn Ballarín, que ens parla de Kubala (pàg. 19), sempre explica que la nit del
gol de Cruyff a l’Atlètic de Madrid era
amb el seu pare, el Jordi Maragall, a l’estadi…, insisteix a dir que ho veien i no
s’ho creien.
Oh, és que el Cruyff era diferent a tot el que
havíem vist. És una mica com el cas del Kubala. Són gent que van canviar el futbol. Kubala

va ser el primer a tirar les faltes amb efecte. No
hi havia ningú que piqués la pilota com ho feia
ell. Era molt bo, va revolucionar el futbol.
Cruyff no era Kubala, però un cop assegut a la banqueta, les seves idees van revolucionar el segell futbolístic del Barça.
Guardiola diu obertament que n’és una
mica hereu.
No m’estranya. Sí, d’alguna forma Guardiola és hereu d’aquella intel·ligència.
Fa mesos que disfrutem, però Guardiola ens
recorda que encara no s’ha guanyat res.
Al darrere d’aquesta prudència –molt intel·ligent,

FEBRER DE 2009

BARÇA

39

�PARLEM AMB... PASQUAL MARAGALL

“Cruyff era diferent a tot el
que havíem vist. És com el
Kubala. Són gent que van
canviar el futbol”
Sense aquesta singularitat, Barcelona no
hauria pogut organitzar els Jocs del 92?
Segurament. No hauríem arribat a la fletxa del
Rebollo sense la nostra manera de ser i, alerta, sense la primera pedra, la que va posar
l’alcalde Narcís Serra. De fet, tot va ser culpa
seva. El Narcís va ser qui va forjar la idea d’albergar uns Jocs.

El president Maragall en
la inauguració de les
Llotges Noves. Era el
setembre del 2005.

“El català és una persona que està pendent que no li
fotin la cartera. Som un país que no hem tingut imperi.
Per això conquerim Europa guanyant a Wembley”
d’altra banda- hi ha l’ombra d’allò tan nostre: pensar que aquí els èxits no duren gaire. I sap per què?
Potser per què en el fons encara portem el roc
a la faixa, per si de cas, que no se sap mai!...
És que el català ha vingut a la vida a patir.
Som així, hem vingut a patir. Que si els dolents, que si els bojos..., el català és una persona que està pendent que no li fotin la cartera. Som un país que no hem tingut imperi,
sempre hem estat sotmesos a alguna cosa, o
a algú. I a través del Barça, conquerim Europa quan guanyem la Copa d’Europa.
Hi ha una imatge de la Llotja de Wembley que
és la cara de la felicitat, amb Jordi Pujol i Josep Lluís Núñez a tocar de la Copa, mentre
Alexanko l’aixecava.
És que érem molt feliços! Però també recordo que, més enllà de l’emoció de la
victòria, al darrere d’aquell èxit s’hi amagava discretament aquesta fal·lera tan nostra, la del somni europeu.
Ai, aquesta fascinació pel nord enllà!
És ben normal. En moltes coses Barcelona és
la cinquena ciutat d’Europa. Per davant hi ha
40

BARÇA

FEBRER DEL 2009

Londres o Milà, però després vénen Barcelona o Madrid. Fins i tot en alguns aspectes Barcelona està per davant. A Barcelona hi ha més
turisme que a qualsevol lloc d’Europa…, tot
i que potser em deixo Roma.
Per tant, i torno a Wembley, gràcies al futbol,
i al gol de Koeman, el país va aconseguir la vella aspiració del somni europeu…?
Fins llavors, Catalunya sempre havia estat la cambra entre la Península i Europa.
I aquesta posició de frontera, ens ha fet
especials?
Jo no sé si Europa ens ha acabat d’entendre
mai. En canvi sí que tinc clar que aquesta mateixa Europa té molt present que deu molt a
aquesta colla de ciutats que no són capitals
d’Estat i que, en canvi, són bàsiques per entendre com som. Europa està feta de ciutats
intermèdies, com Milà, Hamburg o Barcelona. També penso en Lió, Edimburg i Praga…
Són ciutats molt vitals, que o bé són capitals
de països petits o no són capital. Però això és
l’anècdota. El fenomem que m’interessa rau
en la seva singularitat, que és el que fa que
aquestes ciutats siguin diferents i decisives.

Va ser una aposta de visionari?
Digues-ho com vulguis! Però és que Barcelona està feta d’aquesta mena d’accions. El fet
d’unir municipis, com Sarrià o Gràcia, també
respon a aquesta actitud visionària, valenta i
avançada al temps. Pensi que el govern de l’Estat sempre ens mirava per sobre, veient-nos
com una ciutat petita. I en poc temps vam passar a tenir una ciutat de 100 km quadrats. La
de Barcelona és una història de creixement i
d’aprofundiment de la identitat. En aquest
sentit, els símbols ens han ajudat. I entre
aquests símbols, el paper del Barça és cabdal.
La ciutat, doncs, seria molt diferent si Gamper no hagués vingut a Barcelona i hagués
fundat el club?
No m’ho imagino, és impensable.
A l’Estatut vostè parla de la força de Catalunya quan s’expressa lliurement i escriu
que aquest text “és una obra col·lectiva”. La
lluita contra l’Alzheimer, amb vostè al capdavant, també ha pres aquesta dimensió de
repte per a molta gent.
El meu èxit, si es pot dir així, és que no estic sol. En vol un exemple? Més d’una vegada, estant a la Llotja del camp, he coincidit amb el Cruyff. Diu que em vol ajudar
per crear una fundació, per tractar d’eradicar l’Alzheimer. A mi el que més m’agrada
és això. Trobar complicitats, anar a buscar
empresaris i professionals que ens vulguin
fer costat. També vull demanar un partit al
Camp Nou en benefici d’aquesta iniciativa.
Es tracta de fer una cosa gran.
El futbol és el gol que està per arribar, però,
en quina mesura el Barça també és memòria?
És clar! La vida ha de tenir fils conductors per
recórrer-la, i el futbol n’és un. Per això el
Barça també és memòria �

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25664">
                <text>Parlem amb ... Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25665">
                <text>Revista Barça</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25667">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25668">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25821">
                <text>Gala, Xavier</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25822">
                <text>Pujol, Eduard</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25669">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25670">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25817">
                <text>Futbol Club Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25818">
                <text>Esports</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25819">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25820">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41259">
                <text>2009-02-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25671">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1651" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1247">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1651/0000001028.pdf</src>
        <authentication>0bd3d90174c64bf41cf8b771ad0ed262</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42846">
                    <text>Barça-Espanyol

12 barça

La entrevista

Viernes
20 Febrero 2009

SPORT

Pasqual Maragall

“El juego del Barça es fantástico,
admirado en todo el mundo”
El ex President de la
Generalitat reunirá
a Laporta y Sánchez
Llibre antes del derby
catalán más solidario

Laporta y Sánchez Llibre comerán juntos en el Hotel Claris

El Claris, escenario
de la primera comida

Esther Blasco
BArCELonA

P

asqual Maragall reunirá el sábado a los
presidentes del FC
Barcelona y del RCD
Espanyol para que
limen asperezas. Una iniciativa
que, además, será un reclamo
para la lucha contra el Alzheimer,
enfermedad que padece el que
fuera President de la Generalitat
de Catalunya.
¿Cómo ha cambiado su vida en
los últimos meses?
Básicamente, tengo más tiempo, algo que no había tenido casi
nunca. Disfruto de los nietos, de
la familia, de los amigos... y de
un buen partido de fútbol.
¿Siente más muestras de afecto
desde entonces?
Hemos recibido un alud de muestras de apoyo y todavía seguimos
recibiéndolas. La gente nos para
por la calle, nos saluda, nos da
ánimos...
¿Cuál es la mejor manera de
afrontar su enfermedad?
Mantener la actividad, encontrarse con gente, estar bien acompañado, hacer las cosas que te
gustan. Divertirse. En definitiva,
pasarlo bien.
¿Sigue la actividad del Barça y
del Espanyol?
Sí. Ahora más que nunca.
¿Qué le parece que el derby llegue con tanta diferencia entre
uno y otro equipo?
Creo que un derby siempre es un
derby. Y el Espanyol, por mucho
que se diga, ha cambiado con
Pochettino.
¿Cómo ve al Barça este año,
con Pep Guardiola como
entrenador?
El Barça está haciendo un juego
fantástico, admirado en todo el
mundo.
¿Qué significa para usted poder
reunir a dos presidentes que,
tradicionalmente, han tenido
una relación muy tensa?

Pasqual Maragall ha elegido un territorio
neutral para reunir a Laporta y Sánchez Llibre
en un encuentro a favor de una buena causa
Santi Giménez
BArCELonA

Maragall presidirá el derby de mañana en el Camp Nou

paz EntrE prEsidEntEs

“Las buenas causas
unen voluntades.
Es un gesto
que les honra”
dErBy

“¿Un pronóstico?
El sábado ganará
el equipo que
juegue mejor”
Es un honor y una gran satisfacción. Les estoy muy agradecido
a ambos.
La lucha contra el Alzheimer
ha conseguido lo que las relaciones institucionales no han
podido...

PACO LARGO

Las buenas causas unen voluntades. Es un gesto que les honra.
¿Está satisfecho de cómo evoluciona su fundación?
Sí. Tenemos un gran objetivo y un
gran proyecto. Estamos sufriendo
los efectos de la crisis, como todo
el mundo, pero los apoyos que estamos recibiendo nos hacen sentir
optimistas.
La fundación se rige por la premisa ‘es más importante prevenir
que curar’ pero, ¿realmente es
más difícil?
El problema del Alzheimer es que
no conocemos las causas y, por
esta razón, no sabemos como
prevenirlo ni curarlo. La única vía
para vencer el Alzheimer es la
investigación.
¿Qué resultado pronostica para
el derby?
Que ganará el equipo que juegue
mejor. n

Volcado en la fundación que lleva su nombre
Pasqual Maragall fundó la fundación que lleva su nombre en octubre del
2007, cuando, en el marco de una visita al Hospital de Sant Pau de Barcelona, anunció que le habían diagnosticado un principio de la enfermedad
de Alzheimer. Desde entonces vive volcado en ella para que se acelere la
investigación científica sobre esta enfermedad neurodegenerativa.

Lo único que no está claro es
el menú, pero el escenario de
la comida está perfectamente
confirmado. El Hotel Claris, con
toda su colección de reliquias
egipcias, su piscina en la azotea y su elegancia de diseño
sera el escenario del primer
encuentro en mucho tiempo de
Joan Laporta y Daniel Sánchez
Llibre en una comida previa a
un partido entre los dos equipos de la ciudad. La culpa de
todo la tiene el ex president de
la Generalitat Pasqual Maragall, que es quien ha logrado
unir a ambos presidentes antes de un derby, aunque el españolista ya se ha apresurado
a anunciar que después de la
comida renunciará a asistir al
palco del Camp Nou.
El ex presidente de la Generalitat de Catalunya, Pasqual
Maragall; el presidente del FC

Cuatro directivos
del Espanyol
irán al Camp Nou
La representación del Espanyol en el Camp Nou estará formada por cuatro miembros del
Consejo de Administración de
la entidad blanquiazul. Se trata
de Ramon Condal, Josep Maria
Borrell, Joan Josep Bertomeu
y Josep Ramió, cuatro de los
habituales en territorio blaugrana. De hecho, Condal, en
los últimos años, es la máxima
representación del Espanyol en
el palco del Camp Nou, al que

Barcelona, Joan Laporta; y el presidente del RCD Espanyol, Daniel
Sánchez Llibre, compartirán almuerzo este sábado antes del
derby en el Hotel Claris y será el
primero de los actos de carácter
social que tendrá el derby de este
sábado. El objetivo, asumido por
ambos clubs, es la concienciación
en la lucha contra el Alzheimer y

El hotel encargado
de la comida entre
Maragall, Laporta
y Dani no tiene aún
definido el menú
las enfermedades neurodegenerativas relacionadas.
El FC Barcelona ha confirmado
la asistencia en este almuerzo de
Joan Laporta, el vicepresidente
Alfons Godall y la directora general de la Fundación, Marta Segú.
Por el Español asistirán Daniel
Sánchez Llibre, José Luis Perelló
y Javier Sáenz. n
su presidente, Sánchez-Llibre,
tiene por costumbre no acudir.
Los cuatro serán los encargados
de mantener las relaciones entre
directivas, pese a que éstas no
pasan por buenos momentos gracias, sobretodo, a la enemistad
que existe entre los dos presidentes. Se da la circunstancia que
en anteriores partidos, como el
último vivido en la Copa del Rey,
acudieron más representantes
blanquiazules al estadio blaugrana. Esta vez serán cuatro.
Daniel Sánchez-Llibre, como es
habitual, verá el partido desde
su casa, aunque, eso sí, como
pasa también en cada derby disputado en el Camp Nou, mantendrá contacto telefónico con sus
directivos.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25672">
                <text>La entrevista: Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25673">
                <text>Sport</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25675">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25676">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25816">
                <text>Blasco, Esther</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25677">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25678">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25814">
                <text>Esport</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25815">
                <text>Futbol Club Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41260">
                <text>2009-02-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25679">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1652" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1248">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1652/0000001055.pdf</src>
        <authentication>aed429a3b6dcab39388b31d3b2686526</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42847">
                    <text>��</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25680">
                <text>Entrevista al Diari de Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25681">
                <text>Diari de Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25683">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25684">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25813">
                <text>Pagès i Cassú, David</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25685">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25686">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25809">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25810">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25811">
                <text>Empordà</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25812">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41261">
                <text>2009-08-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25687">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1653" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1249">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1653/0000001056.pdf</src>
        <authentication>c182a1fec86cbaa0bfed261a5fd7af6d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42848">
                    <text>PORTADA

Més enllà del referèndum

“Si esperem que ens la
tornin a fotre per sortir
a protestar, correm
el perill de perdre una
nova batalla civil”

JORDI PLAY

10 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 1

18/09/2009 9:25:55

�Més enllà del referèndum

PORTADA

“Té més repercussió
una gran manifestació
per a defensar l’Estatut
que no dues mil persones
votant la independència”
22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 2

EL TEMPS 11

18/09/2009 9:26:11

�PORTADA

Més enllà del referèndum

EL TEMPS ha reunit els números u i dos del primer govern tripartit de
Catalunya, el president Pasqual Maragall i el vice-president Josep-Lluís CarodRovira. Tot i les convulsions d’aquell govern, amb trencadissa final inclosa,
ni l’un ni l’altre no senten que hagin hagut de trencar el gel per retrobar-se
i parlar distesament. En un escenari privilegiat, els jardins del Palau Robert
de Barcelona, ambdós polítics conversen sobre el procés de l’Estatut i la
redefinició de les relacions entre Catalunya i Espanya.

Q

uant de temps feia, que no us
assèieu a parlar?
J-LL. CAROD: Parlant tranquillament, fa mesos. La darrera vegada va ser en un restaurant de la
Barceloneta, amb més gent.
—Era la primera vegada que trencàveu el gel, després de l’expulsió del
govern del vice-president Carod per
part del president Maragall?
J-LL. CAROD: Mai no he tingut la
sensació que hi hagués gel entre nosaltres.
P. MARAGALL: Potser n’hi havia i no
ho sabíem. Però jo tampoc no he tingut
la sensació que haguéssim de trencar
el gel.
—Vàreu treballar en equip després de signar el pacte del Tinell.
Què n’heu de dir, l’un de l’altre?
P. MARAGALL: En Carod era el meu
segon, i jo el seu primer. I ens van fotre
la punyeta immediatament, potser perquè la suma de tots dos era massa...
J-LL. CAROD: Sempre ha estat una persona de pensament lliure i, per tant, amb
un olfacte i amb una intuïció que li han
permès de desbordar les sigles del partit
on ha militat bona part de la seva vida. I
sempre ho ha fet amb un tocs d’originalitat i de molta complicitat popular.
—Si poguéssiu tornar enrere, hauríeu gestionat de manera diferent els
començaments convulsos del primer
govern tripartit?
P. MARAGALL: El passat no torna.
Voleu dir que val la pena de pensar què
hauríem fet?
J-LL. CAROD: Tot allò que va passar
al principi va impedir que el primer
govern d’esquerres a Catalunya pogués
fer visibles alguns aspectes formals
importants.

P. MARAGALL: Va passar que allò
que nosaltres vam representar amb el
primer tripartit no era assumible per a
Espanya, encara que fos una Espanya
d’esquerres.
—Què espantava tant, a Espanya?
P. MARAGALL: Espanya pot assumir
una certa realitat catalana amb unes
condicions molt limitades. Però allò
que nosaltres començàvem a dibuixar era un estatut nacional, i això era
molt més d’allò que Espanya podia
assumir.
—Sigui com sigui, la fi del primer
govern d’esquerres es va precipitar.
Fins a quin punt la pressió del PSOE
sobre el president de la Generalitat
va determinar que vostè expulsés
primer Carod arran de l’entrevista del vicepresident amb membres
d’ETA i després ERC pel no a l’Estatut?
P. MARAGALL: Mireu, ens van posar
una pistola al pit. Vam continuar tant
temps com vam poder, però no teníem
més opció.
—President Maragall, potser
era un bon moment per dir prou a
les pressions del PSOE i optar per
emancipar-se’n?
P. MARAGALL: Una cosa era el govern, i una altra, el partit. I el PSC no
volia pas trencar amb el PSOE.
J-LL. CAROD: Més important que
els detalls concrets d’aquell episodi

és la reflexió sobre quin nivell de
diversitat cultural, lingüística i social
està disposada a assumir Espanya amb
naturalitat, sense angoixa. La meva
impressió personal és que a Espanya
hi ha una certa al·lèrgia a la diversitat,
i que mai, salvant unes minories de
gent il·lustrada que no tenen incidència
política, no s’ha assumit la llengua i la
cultura catalana com una riquesa, sinó
com una llosa.
—El vice-president Carod va ser
criminalitzat des d’Espanya i en bona mesura també des de Catalunya
per haver-se reunit amb membres
d’ETA a fi de cercar una sortida dialogada al conflicte polític a Euskadi.
President Maragall, creieu que un
govern de Catalunya no havia d’interferir en aquesta qüestió?
P. MARAGALL: Figura que el govern
espanyol és qui representa Espanya
i no Catalunya. En tot cas, és una
discussió sobre el passat que ja no té
interès. Si parléssim de futur, potser
seria una altra cosa...
—En qualsevol cas la realitat és
que el govern de Catalunya va assumir les pressions de Madrid. Quines
lliçons n’extraieu?
P. MARAGALL: Tot plegat va ser fruit
d’un moment determinat i no és una
cosa que hagi de tornar a passar. Val
més que pensem en el futur.
J-LL. CAROD: Més enllà de les conseqüències personals de la criminalitza-

Maragall, sobre l’expulsió d’ERC i de
Carod al primer tripartit: “Mireu, ens van
posar una pistola al pit”

12 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 3

18/09/2009 9:26:16

�PORTADA

JORDI PLAY

Més enllà del referèndum

22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 4

EL TEMPS 13

18/09/2009 9:26:16

�PORTADA

d’estat, creieu que fou justa la càrrega contra el vice-president del govern? Penseu que un executiu català
se n’ha de mantenir al marge?
P. MARAGALL: En aquell moment
vaig creure que no hi havíem d’intervenir. Ara potser seria diferent, però
m’ho hauria de pensar.
—Senyor Carod, ara comentàveu
que per a bona part d’Espanya, la
llengua i la cultura catalanes són
una llosa. I què és per a Catalunya
Espanya?
J-LL. CAROD: Mireu, la gran pregunta
que encara no ens atrevim a fer és quin

representat històricament, des del punt
de vista econòmic, cultural, humà i
social, i fins i tot institucional –perquè
el president Tarradellas va ser escollit
en territori mexicà–, és evident. Però
és més l’Amèrica Llatina que no pas
Espanya pròpiament. Espanya continua essent el pont amb un aliat, amb un
mercat potent, és cert, però la realitat
és que l’estat es troba en un moment
baix d’afecte per a Catalunya. En tot
cas, la Catalunya més nacional serà
aquella en què els qui la defensin no

JORDI PLAY

ció a què vaig ser sotmès –encara ara
miro alguns mitjans de comunicació i
la meva imatge hi continua sortint, i no
puc anar pel carrer tranquil·lament per
Madrid i més llocs, i sé que a molts
indrets no hi aniré mai més–, crec que
hi va haver un punt que en el fons no
devia ser digerible per a l’estat ni per a
l’oposició espanyola, els opinadors i la
societat espanyola, que és que d’alguna
manera hi havia hagut un actor català
que era subjecte d’una negociació.
Com ha comentat el president Maragall, aquella era una qüestió d’estat.
Parlant amb aquella gent [els membres

Més enllà del referèndum

Carod-Rovira: “Els
pobles necessiten
factors de sotrac i
d’il·lusió col·lectiva,
encara que no
surtin tal com
havien previst”
d’ETA], em van dir que amb ells hi
havia parlat tothom.
—Senyor Maragall, a títol personal, encara que la negociació amb
ETA fos una qüestió teòricament

valor afegit representa Espanya per a
Catalunya...
—Ja ens hi atrevim nosaltres. Quin
valor afegit hi trobeu?
P. MARAGALL: Home, sí que hi ha un
valor afegit. Potser el més clar és la
vinculació amb la civilització hispanoamericana. Barcelona i Catalunya hi
han guanyat molt, amb el fet de tenir
aquests vincles amb l’Amèrica Llatina.
I, sentimentalment, més. Bona part
de l’exili republicà va anar a parar a
l’Amèrica Llatina, i s’ha creat un vincle ja indestructible, que hem d’agrair
a la connexió hispànica.
J-LL. CAROD: Hi estic d’acord, però
amb un matís. El valor afegit que ha

siguin necessàriament de la Catalunya vella, ni
siguin sardanistes ni del Barça,
sinó que potser siguin del Camp de
Tarragona i de l’Espanyol.
P.
M ARAGALL :
Absolutament
d’acord.
—Heu estat dos actors protagonistes del govern que vau engegar la
reforma de l’Estatut. Tanmateix, es
respira un desencís a la societat, un
cansament de tot plegat.
P. MARAGALL: Si el procés que vam
iniciar té la pega que és tan llarg, no
s’acaba mai, potser sí que va ser un error de començar-lo. Aquest procés s’ha
situat en una línia que pot ser allargassada fins a l’infinit, tant que encara
esperem una sentència del Tribunal

14 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 5

18/09/2009 9:26:24

�Més enllà del referèndum
Constitucional, i potser jo em moriré
sense veure’n el final. Doncs deu voler
dir que alguna cosa vam fer malament.
La lentitud de la justícia és el pecat
de la nostra societat. És insuportable,
desesperant.
J-LL. CAROD: Tens raó. Si hi ha una
assignatura pendent d’actualització en
la plenitud democràtica del terme és
la justícia; no només en la qüestió
formal de la lentitud –que és cert que
és lenta–, sinó que tens la sensació que

l’estat de la justícia espanyola no
s’ha posat al dia en cap sentit. Una
altra cosa és que els pobles necessitin
factors de sotrac i d’il·lusió col·lectiva,
encara que després no surtin tal com
els havies previstos.
—Reformar l’Estatut era un sotrac d’il·lusió col·lectiva?
J-LL. CAROD: Per a mi, un sotrac
fou el moment en què el Parlament
de Catalunya aprovà l’Estatut el 30 de
setembre del 2005 i allà tothom es posà
dempeus cantant “Els Segadors”, fins i
tot el PP, cosa que va provocar una certa enveja en unes altres latituds del sud
d’Europa, on tenen himnes nacionals
sense lletra... I després, quan vam anar
a Madrid la Manuela de Madre, l’Artur
Mas i jo, ens vam trobar diputats bas-

PORTADA

cos que ens deien que els fèiem enveja
perquè hi anàvem tots en bloc.
—L’enveja els devia durar poc,
perquè la unitat va ser com un miratge.
J-LL. CAROD: Mai tan ben dit, això
d’il·lusió col·lectiva, perquè va durar poc, segurament perquè l’Espanya
democràtica pot assumir molt poca
diversitat. En la meva intervenció al
Congrés de Diputats, en la rèplica
a Mariano Rajoy, m’hi vaig adreçar
en gallec, perquè ell és gallec.
Doncs bé, al diari de sessions
del Congrés hi diu: “En estos
momentos, el diputado CarodRovira se dirige en catalán a
Mariano Rajoy.” Què coi pots

a Catalunya. I això va de Pi i Margall
a Maragall, i els bascos ho miren de
lluny. Però perquè hi hagi federalisme
hi ha d’haver algú que es vulgui federar amb tu, i ells no ho volen.

Maragall: “Potser
Espanya ha
acceptat millor
l’excepcionalitat
basca que no pas
el nacionalisme
català”

esperar d’un estat que no sap ni quina
llengua parles?
—Penseu que aquest procés estatutari ha posat en crisi la imatge que
des de Catalunya s’havia construït
d’una possible Espanya federal?
P. MARAGALL: En ocasions nosaltres
ens hem refugiat, jo crec que equivocadament, en el ressentiment. Però ja
sabeu que jo encara hi crec, en una
Espanya federal.
J-LL. CAROD: L’únic lloc on s’ha
plantejat la possibilitat de fer un estat espanyol diferent, plural, on càpiguen totes les cultures i llengües, és

P. MARAGALL: Potser Espanya ha
acceptat millor l’excepcionalitat basca,
amb el seu sistema econòmic, que no
pas el nacionalisme català. En realitat,
els bascos eren una cosa rara, però
prou petits per a no fer por.
J-LL. CAROD: Ara ens entenem!
En primer lloc, això d’Euskadi ho
veien com una romanalla històrica;
en segon lloc, el seu pes demogràfic i econòmic és molt inferior al
de Catalunya. I també el pes de la
llengua: el català funciona com una
veritable llengua nacional que parla
tothom, de dretes i esquerres, empresaris i obrers. I finalment, mentre
22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 6

EL TEMPS 15

18/09/2009 9:26:32

�Més enllà del referèndum

JORDI PLAY

PORTADA

la reivindicació nacional vagi acompanyada de violència i de terrorisme
és condemnada al fracàs. Per tant, és
molt més perillós l’avenç democràtic
que no el violent.
—Canviem radicalment de tema
per tornar a l’actualitat més immediata. Heu coincidit a defensar
la necessitat que Catalunya surti al
carrer a manifestar-se amb caràcter
preventiu contra la ingerència del
Tribunal Constitucional en l’Estatut
aprovat en referèndum. Us heu quedat sols...

“Si un tribunal modifica una sola coma,
el poble ha de tornar a parlar. O és que
no pensen respectar els nostres drets?”
P. MARAGALL: Jo vaig anar al passeig
de Gràcia l’11 de setembre i no hi havia ningú! En canvi, uns metres més
avall hi havia una altra manifestació,
diuen que massiva. Efectivament, la
nostra proposta no va arrelar... Bromes
a banda, un dia o altre el país haurà de

sortir al carrer com ja van fer més d’un
milió de catalans el 1978 per defensar
aquell Estatut. Penso que un dia o altre
aquesta pressió al carrer es repetirà.
J-LL. CAROD: És força indicatiu de
fins a quin punt som un poble poc
propositiu i molt reactiu. Aquí reaccio-

16 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 7

18/09/2009 9:27:00

�Més enllà del referèndum

nem i tenim iniciatives quan ja ens han
omplert la cara de bufetades. En canvi,
jo crec que és molt més madur, civil i
nacional que se sàpiga que el poble de
Catalunya ha decidit democràticament
que volia aquest Estatut. Jo no el vaig
votar, però des del moment que el poble
de Catalunya sí que el va votar, doncs
és el meu Estatut. Cap tribunal del món
no té dret a modificar allò que va votar
el poble de Catalunya. Si esperem que
ens la tornin a fotre per sortir a protestar correm el perill de perdre una nova
batalla civil amb plantejaments erronis.

Per una banda, hi ha els qui fan bandera
de la constitucionalitat de l’Estatut, i a
l’altre extrem els qui creuen que, com
que això no funciona, doncs declarem
la independència. El punt essencial no
és aquest, sinó el respecte al dret de decidir del poble de Catalunya, que ja ha
decidit. I Catalunya ha d’enviar aquest
missatge al món.
—Una manifestació post-sentència
és esperar una nova bufetada per a
queixar-se?
J-LL. CAROD: Hi ha una certa tendència autodestructiva, pessimista i derrotista en tots els matisos del catalanisme
a partir de la qual és molt complicat
d’avançar.
P. MARAGALL: Carod, tens raó en el
missatge que s’ha de donar. El Constitucional pot tocar l’Estatut; suposem
que les lleis li ho permeten i que ho
hem de respectar. Però aleshores jo demano que, un cop retocat, em tornin a
preguntar si en allò que jo vaig votar, i
tu no, en un referèndum encara hi estic
d’acord o no.
J-LL. CAROD: Però que tots dos ara
acceptem perquè és el que va votar el
poble de Catalunya”
P. MARAGALL: Si un tribunal modifica una sola coma, el poble ha de tornar
a parlar. O és que no pensen respectar
els nostres drets com a catalans?
—A Catalunya es va iniciar el procés estatutari acceptant les regles de
joc constitucionals. Potser ja s’havia
de donar per fet que la guillotina del
Constitucional era una amenaça.
P. MARAGALL: I què havíem de fer,
quedar-nos plegats de braços per evitar
el perill? Ho havíem d’intentar i arribar
fins a les últimes conseqüències. I les
conseqüències són que ara tenim un
estatut retallat, que alguns van referendar i alguns altres no, i que a sobre el
Constitucional el pot tocar al seu gust.
J-LL. CAROD: El govern de Catalunya
va fer allò que havia de fer: promoure
les condicions perquè el Parlament fes
la síntesi d’allò que en aquells moments
era la voluntat majoritària del poble
català. Després va ser retallat a Madrid,
tots sabem en quines condicions.
P. MARAGALL: I amb quins protagonistes i quins pactes...
J-LL. CAROD: El president Maragall
proposa que es torni a fer un referèndum si el Constitucional toca una co-

PORTADA
ma. Pot ser una possibilitat, però n’hi
ha una altra: que ho preguntin també
al Parlament de Catalunya, que és d’on
va sortir la iniciativa.
P. MARAGALL: I què pot dir ara, el
Parlament?
J-LL. CAROD: Si hi està d’acord o
no. Jo crec sincerament que aquest és
l’últim estatut d’Autonomia que farà
Catalunya. En el futur, si fem alguna
altra cosa, no sé què serà, però no serà
un estatut d’autonomia.
—Senyor Carod, què pot fer ara
el Parlament de Catalunya davant el
Constitucional?
J-LL. CAROD: No ho dic per estalviarnos un nou referèndum, però si volem
representativitat democràtica, amb referèndum ciutadà o no, el Parlament
pot dir-hi moltes coses. Hi ha la possibilitat que el Parlament no digui res,
o bé que se sotmeti a consideració una
resolució en què es demani el respecte
absolut a allò que va votar el poble de
Catalunya. I encara pot fer una acció
més contundent, que és tornar a entrar
el text estatutari aprovat en referèndum
i tornar-lo a votar, com a gest de significació política.
P. MARAGALL: I tornar a iniciar un
procés etern. Vols dir que no estem
prou esgotats?
J-LL. CAROD: No, només com a gest
polític.
P. MARAGALL: És que la qüestió del
Constitucional també és eterna.
J-LL. CAROD: Mireu, jo segurament
no hi entenc gaire, en política, però
o dictamina en poques setmanes o no
dictamina abans d’un any. No poden
dictaminar mentre Espanya tingui la
presidència de torn de la UE. No
voldrà pas trobar-se amb un conflicte
territorial intern.
—Aquest llarg procés estatutari,
encara obert, us ha exigit a tots dos
un preu personal i polític excessiu?
P. MARAGALL: N’hem pagat un preu,
és clar, però això ja va en el sou dels
polítics.
J-LL. CAROD: Personalment, crec que
he pagat dos preus. El primer, el d’haver fet possible la implicació d’Esquerra en un canvi de govern de Catalunya.
I això hi ha gent que ni m’ho ha perdonat ni m’ho perdonarà mai. Mai vol
dir mai. Encara ara, quan vaig a actes,
hi ha gent que se m’acosta i m’insulta
22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 8

EL TEMPS 17

18/09/2009 9:27:33

�Més enllà del referèndum

JORDI PLAY

PORTADA

Carod lamenta que encara avui “hi ha gent que se m’acosta i m’insulta directament, per haver fet president Pasqual Maragall i José Montilla”.

directament, per haver fet president
Pasqual Maragall i després José Montilla. Hi ha una part de Catalunya, del
nacionalisme català si es pot dir així,
tocat per un cert classisme etnicista,
que em responsabilitza d’haver fet un
canvi cap a un govern d’esquerres. I,
d’una altra banda, no se’m perdona la
famosa reunió.
—President Maragall, en algun
moment us vau sentir traït pel partit
que representàveu i pel partit amic
a Madrid?

P. MARAGALL: Traït, no, perquè ja ens
van dir que votarien contra l’Estatut
del 30 de setembre. L’Estatut va anar
a Madrid i allà el van retallar d’acord
amb uns pactes; no hi va haver cap
sorpresa. I, personalment, tothom sabia
que jo discrepava d’aquesta manera de
procedir.
—El PSOE, que inicialment es
presentava com el valedor d’un gran
canvi polític a l’estat espanyol, també ha reaccionat amb virulència a
un acte cívic, una consulta popular

celebrada a Arenys de Munt el 13 de
setembre passat per preguntar als
veïns si volen la independència de
Catalunya o no. Què respondríeu a
aquesta pregunta?
J-LL. CAROD: Quina és la pregunta
exacta de la consulta?
—“Està vostè d’acord que
Catalunya esdevingui un estat de
dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”
J-LL. CAROD: Encara que el vot sigui
secret, jo hauria votat sí.

18 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 9

18/09/2009 9:27:37

�Més enllà del referèndum

[El president Maragall se’l mira i
riu.]
P. MARAGALL: Ai, que encara et fotran fora del govern!
J-LL. CAROD: No seria la primera
vegada!
P. MARAGALL: Mireu, és que jo no hi
crec, en la independència. I no és que
no hi cregui perquè hi estigui en contra, sinó perquè crec que no existeix.
Jo continuo essent federalista. Dit això,
no hauria anat a votar.
—Ni sí ni no, sinó abstenció?

P. MARAGALL: Això mateix. Perquè
la pregunta, al meu entendre, no és
formulada correctament. Ens hem de
preguntar què volem ser quan siguem
grans?
—I què voleu que sigui Catalunya,
quan sigui gran?
P. MARAGALL: Ras i curt, una
Catalunya europea.
J-LL. CAROD: Perdona, president, però
jo crec que és més difícil una Espanya
federal que una Catalunya independent
en el marc europeu, entre més coses
perquè en el federalisme han de ser
dos com a mínim. Jo signo ara mateix
la proposta d’una Europa federal si hi
anem com a catalans. President, com hi
vols anar, com a catalans o com a què?
P. MARAGALL: Sí, és clar, com a catalans.
—Quines conseqüències polítiques
i socials creieu que tindrà aquesta
primera consulta popular celebrada
a Arenys de Munt?
J-LL. CAROD: Jo crec que tots plegats
hem sobredimensionat aquesta consulta. Entenc que faci una certa gràcia
anar en família a votar, però ni la
Catalunya independent es decideix al
Centre Moral d’Arenys de Munt ni la
unitat d’Espanya la posen en perill uns
3.000 ciutadans que van a votar en un
poble. Per a mi, el més significatiu de
tot és el nerviosisme desproporcionat
per la banda espanyola. A l’estat, els
mitjans de comunicació parlen obsessivament de la qüestió identitària des
d’una perspectiva nacionalista espanyola, estàtica i immutable. En canvi,
el gran atractiu de Catalunya com a
país és que és una identitat nacional en
permanent construcció, i la gent que
ve de fora hi pot anar afegint la seva.
I això ens dóna fortalesa per mirar el
futur amb optimisme. Per això és molt
important saber què faran el milió i
mig de ciutadans que han vingut a
Catalunya durant l’última dècada.
P. MARAGALL: Al meu entendre, la
consulta d’Arenys ha tingut un efecte
negatiu –o no positiu, si voleu–, perquè s’ha generat un enrenou massa
gran per no res. Té més repercussió
una gran manifestació per defensar l’
Estatut que no pas poc més de 2.000
persones votant la independència en
una consulta no vinculant.
J-LL. CAROD: En tot cas, aquesta

PORTADA
consulta és com un símptoma d’una
forta fatiga, i també d’organització de
la societat civil que diu que prou, que
no hi veu sortida.
P. MARAGALL: I és també un reflex de
la incapacitat de posar d’acord grans
sectors del país, que en el fons volen el
mateix, però que no s’acaben de posar
d’acord amb el lema. La gran manifestació del 1978 va portar el primer
Estatut, que és el que volia la majoria
del país.
J-LL. CAROD: Sigui com vulgui, és
remarcable el canvi d’actitud que es
va produint dins la societat catalana, i
que fa que gent que no prové del catalanisme polític en qualsevol dels seus
matisos es pregunti per què pel fet de
viure a Catalunya no pot tenir un nivell
de benestar com el que tenen uns altres
territoris de l’estat, sovint gràcies als impostos que paguem els catalans. Per tant,
la capacitat d’atracció que té un país no
és només la llengua i la cultura, sinó
que també pot ser el benestar, la igualtat
d’oportunitats i la qualitat de vida.
—Ens trobem en la fase d’“Escolta,
Espanya”, com en alguna ocasió ha
apel·lat el president Maragall citant
un poema del seu avi, o bé, com ha
dit el vice-president Carod, ja hem
passat a l’“Adéu, Espanya”?
J-LL. CAROD: En el fons, tot el poema
de Maragall –de Joan Maragall, perquè
en Pasqual també és un poeta– és un
crit cordial per dir a Espanya que ens
hi volem entendre. El problema és que
Espanya no escolta, i si trobes algú
disposat a escoltar el problema és que
tampoc no ens entén. Crec sincerament
que Espanya no vol escoltar i, per tant,
jo m’apunto pacíficament, democràticament, a l’“Adéu, Espanya”. Simplement, per viure millor. Sabeu què
va respondre Joan Fuster a la revista
Cuadernos para el diálogo quan li van
preguntar per què escrivia en català?
“Escribo en catalán porque me da la
gana.” Voleu un gest més democràtic
que la voluntat?
P. MARAGALL: Mireu, jo ni “Escolta,
Espanya” ni “Adéu, Espanya”: Escolta, Europa.
J-LL. CAROD: Sí, però és que Europa
només escolta els estats.
Gemma Aguilera
Enric Rimbau
22 DE SETEMBRE DEL 2009

1319ET010-19-FET.indd 10

EL TEMPS 19

18/09/2009 9:28:14

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25688">
                <text>Junts de nou: conversa amb Carod i Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25689">
                <text>El Temps</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25691">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25692">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25806">
                <text>Rimbau, Enric</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25807">
                <text>Aguilera, Gemma</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25808">
                <text>Carod-Rovira, Josep Lluís</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25693">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25694">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25802">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25803">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25804">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25805">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41262">
                <text>2009-09-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25695">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1654" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1250">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1654/0000001198.pdf</src>
        <authentication>cade57b3a6bea12de74112dc0da6fff7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42849">
                    <text>LA VANGUARDIA 27

T E N D E N C I A S

MARTES, 20 OCTUBRE 2009

Un nuevo proyecto de investigación biomédica

“La familia debe ayudar al paciente
aser tan autónomo como pueda”
Pasqual Maragall, impulsor de Barcelonaßeta
JOSEP CORBELLA
Barcelona

E

l proyecto Barcelonaßeta que impulsa
Pasqual Maragall
no se limitará a seguir las líneas de investigación actuales, sino que explorará ideas nuevas y arriesgadas. Una idea muy maragalliana.
¿Cree que a la investigación
del alzheimer le hace falta una
revolución conceptual, que
por el camino marcado no se
avanza lo suficiente?
Ya hace cien años que se conoce
el alzheimer, y como no hay mal
que cien años dure, ya toca que
llegue un gran avance. Si se fija,
las personas que tenemos alzheimer nos refugiamos mucho en
refranes, como no hay mal que
cien años dure. Podemos olvidar
dónde hemos dejado las llaves,
pero no olvidamos las poesías,
las canciones, los refranes… Esto
se nos queda en el hipocampo,
aquí en el cerebro subiendo a
mano izquierda.
¿Es cierto que Barcelonaßeta se propone favorecer los
descubrimientos accidentales
para generar ideas nuevas?
Es una idea en la que creemos
mucho, es lo que en inglés llaman serendipity. La mayoría de
grandes descubrimientos se han
hecho así, por chiripa. Se mira
una cosa y se descubre otra. Naturalmente, hace falta que el investigador que mire tenga talento para ver cuándo un resultado
inesperado es relevante.
¿Cómo lo harán para tener
resultados inesperados y relevantes al mismo tiempo?
Habrá mucha multidisciplinariedad. Cada especialidad tiende a
cerrarse. Pero si no hay contacto
no hay chispa. A veces de esta
chispa puede surgir la luz. Se tiene que propiciar un ambiente en
el que haya contactos.
Otro aspecto innovador de

Barcelonaßeta es que ha captado financiación de 18 empresas
y entidades privadas. ¿Le ha
costado mucho convencer al
sector privado de invertir en
investigación?
No hay mucha tradición en España de inversiones privadas en investigación. La situación es muy
distinta en Estados Unidos, donde hay una cultura calvinista y
gran parte de las inversiones en
investigación biomédica son privadas. La civilización católica

humor. Que se interese por los
demás. Y que se ejercite, tanto físicamente como mentalmente.
Yo, personalmente, juego a ping
pong, camino mucho, hago sudokus. Y psicológicamente me ha
ocurrido una cosa curiosa.
¿Qué le ha ocurrido?
Me he convertido en un enfermo de la captura de imágenes.
Capturo el momento con la cámara del móvil y puedo guardarlo. O enviarlo y compartirlo. Es
un entretenimiento fantástico.

ÀLEX GARCIA

Maragall, con las obras del edificio de Barcelonaßeta al fondo

no anima tanto la competencia y
la inversión privada en investigación. Por eso hay una fiscalidad
que apoya tanto la investigación
en Estados Unidos y no en España. Este trato fiscal tiene un origen cultural, religioso.
Por su experiencia personal,
¿qué consejos daría a una persona que se enfrenta a un diagnóstico de alzheimer?
Le diría que no deje de hacer cosas. Que disfrute. Que no lo convierta en una tragedia porque no
lo es, pero acaba siéndolo si uno
se empeña. Que se lo tome con

Pero no creo que tenga que ver
con el alzheimer. Esta afición
por los gadgets me viene de hace
mucho tiempo.
Y a los familiares de una persona con alzheimer, ¿qué consejos les daría?
Que no sean sobreprotectores,
que dejen un grado de libertad.
Sufren, le protegen en exceso y,
sin querer, le perjudican. La familia debe ayudar al paciente a
ser tan autónomo como pueda.c
LEA LA ENTREVISTA ÍNTEGRA
EN LA WEB
www.lavanguardia.es

Miquel Molina

El tamaño importa

L

a ascensión al Puigmal protagonizada el domingo
por Joan Puigcercós es genuino excursionismo
con mensaje: una gesta que entronca con los orígenes del nacionalismo más esencial, tan ligado al
descubrimiento del propio paisaje y a su elevación a la categoría de valor patriótico. Ascendiendo a lo más alto (en este
caso, del Ripollès), Puigcercós nos dice que no hay más límite que el que uno se imponga. Otra cosa es que alguien,
desde el independentismo rampante, pueda pensar que el
techo elegido por el líder de ERC es más bien modesto. Se
dice que las comparaciones son odiosas, pero aún pueden
serlo más si el objeto a comparar es la trayectoria políticoexcursionista de un rival del mismo espacio político, como
es Jordi Pujol. Si la cima elegida da la medida de las aspiraciones de cada dirigente, no hay duda de que el president
apuntaba más alto. Ascender los 3.404 metros del Aneto o
los 3.143 de la Pica d'Estats era una empresa más ambiciosa
que superar los 2.913 del amable Puigmal.
Cunde últimamente la sensación de que la política de los
80 y de los 90 la lideraron, aquí y en Europa, una generación de dirigentes con más peso específico que los actuales.
Pujol, que sin duda formaba parte de ese selecto grupo, tiene además la ventaja competitiva de haber sido un montañero vocacional y tenaz. Aún es, por todo ello, un rival difícil para el voluntarioso
Puigcercós, si es que, como parece, de lo que se
Puestos a ser épicos, trata
es de apelar a la épilos 2.913 metros del
ca para proclamar la ilusión de una Catalunya
Puigmal no parecen
más plena. Sobre todo
un objetivo ambicioso porque, cuando nos ponemos épicos, el tamaño
sí importa. Y las suaves
laderas herbosas del Puigmal no son reto equiparable al árido y extenuante pedregal que rodea el imponente Aneto.
Claro que, si de compararse se trata, Puigcercós siempre
podrá alegar que vuela más alto que José Montilla, quien
hace poco se estrenó en la materia dando un plácido paseo
por Aigüestortes. Frente al montañismo, senderismo. ¿Falta de ambición política? Más que aspirar a todo, de lo que se
trataría en este caso, diría el actual president, es de cumplir
con un precepto tan intrínsecamente ligado a la historia del
excursionismo catalán como es tocar de peus a terra.
De lo que no hay duda es de que, más arriba o más abajo,
nuestros líderes ayudan con su gesto a promocionar el saludable deporte del montañismo. Puestos a juzgar tradiciones, esta nos complace mucho más que aquella que consiste
en marchar de noche bajo el fuego de las antorchas, representada la semana pasada por ERC en el homenaje al president Companys. Un acto que, involuntariamente, evocó un
imaginario de supremacía racial y violencia que estaría mejor desterrado en la memoria. Para quien aun así guste de
marchar con antorchas, vaya ahí una sugerencia: apuntarse
a las falles de Sant Joan de Isil o de Durro, que combinan
festivamente la atracción por el fuego con ese montañismo
que practicamos cuando queremos sentirnos más libres.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25696">
                <text>Impulso de Barcelonaßeta. La familia debe ayudar al paciente a ser tan autónomo como pueda</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25697">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25699">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25700">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25801">
                <text>Corbella, Josep</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25701">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25702">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25797">
                <text>Alzheimer</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25798">
                <text>BarcelonaBeta</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25799">
                <text>Recerca i Desenvolupament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25800">
                <text>Família</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41263">
                <text>2009-10-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25703">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1655" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1251">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1655/0000001203.pdf</src>
        <authentication>b719126d20d26a965af2890006405992</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42850">
                    <text>VIDAS AL LÍMITE
Por JUAN JOSÉ MILLÁS

UN SUEÑO
EN LA CABEZA
Pasqual Maragall sigue arriesgando: “Hicimos los Juegos
Olímpicos, hicimos aprobar y refrendar el Estatuto y ahora iremos
a por el Alzheimer”. El que fue alcalde de Barcelona y
presidente catalán le planta cara al reto más importante. Ha
creado el Fondo Alzheimer Internacional para abordar la
enfermedad desde nuevas perspectivas. Es lo que mejor hizo
siempre: creer en los sueños. Hemos convivido dos días con él,
en su casa, con su familia, sus amigos, en su querida ciudad, con
sus objetos más próximos. Y este personaje entrañable ha
logrado descolocar al autor con su sentido de la vida y del humor.
Fotografía de JORDI SOCÍAS

��S

i decir de alguien que fue alcalde de su ciudad y presidente de su comunidad puede parecer mucho, en el caso de
Pasqual Maragall no es nada. Habría que
añadir que fue el alcalde de los Juegos Olímpicos de 1992 y el presidente del nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña. Los Juegos
modificaron el rostro de Barcelona, quizá
también sus huesos, además de colocarla en
la lista de las ciudades más hermosas del
mundo. La aprobación del Estatuto marcó
un antes y un después en la historia política
catalana. Piensa uno que ambas realizaciones (puras quimeras en el momento de imaginarlas) fueron el producto de un “delirio”
al modo en que también lo son las conquistas artísticas. Es cierto que para que un delirio se lleve a cabo es preciso añadirle planificación, racionalidad, talento práctico,
recursos humanos y económicos…, pero si
no hay delirio (el delirio es el alma) todo lo
demás es pura exterioridad. La torre Eiffel o
el Empire State Building no podrían haberse
levantado sin planos ni sin raíces cuadradas,
pero tampoco sin delirio. Son dos ejemplos
extrapolables a cualquier otro ámbito de la
actividad humana. La diferencia entre el
político “delirante” y el pragmático es la que
va de Maragall a Gallardón. Aunque que el
alcalde de Madrid (ejemplo de voracidad
política desnuda, mera ambición sin sueño)
consiguiera los Juegos de 2016, haría de ellos
los más convencionales de la historia.

de maragall habría que decir, pues,
que, además de eficaz, fue un gestor insólito.
Quizá fue eficaz por ser insólito. Su singularidad le salvó de caer en los desenfrenos
propios de la corrección
política, pero constituyó
un arma que sus adversarios más mediocres
utilizaron con vigor, y a
veces con resultados
prácticos inmediatos; a
la larga, sin embargo,
ninguna de las infamias
con las que se intentó
socavar su prestigio ha quedado en pie.
Incluso el término “maragallada”, inventado como sinónimo de algo sin pies ni
cabeza, ha adquirido con el tiempo unas
connotaciones amables. Nacido en enero
de 1941, y tercero de una familia de ocho
hermanos, pertenece a una saga entre

cuyos miembros podemos encontrar empresarios, políticos, deportistas, pintores,
escultores y escritores (es nieto del poeta
Joan Maragall).
En julio de 2007 el matrimonio volvió a
A nadie extrañó, por tanto, la repercu- EE UU, esta vez a Boston, en busca de una
sión de la rueda de prensa que ofreció el 20
segunda opinión. Tras la toma de una muesde octubre de 2007 para informar pública- tra del líquido cefalorraquídeo, y a la espera
mente de que padecía Alzheimer. Acompa- de los resultados, la pareja visitó a algunos
ñado por Diana Garrigosa, su mujer, con- amigos e hizo turismo. Entre tanto, y dado
firmó ante los medios el diagnóstico y
que albergaban pocas esperanzas acerca
anunció que dedicaría todas sus fuerzas a
del diagnóstico, en Maragall fue creciendo
combatir esa enfermedad. “Hicimos los
y tomando forma la idea de colocar a BarceJuegos Olímpicos, hicimos aprobar y refren- lona en el mapa de la investigación mundial
dar el Estatuto y ahora iremos a por el
sobre el Alzheimer. Por aquellos días, según
Alzheimer”, aseguró.
cuenta en su libro de memorias (Oda inaca“Ahora iremos a por el Alzheimer”. bada), apareció en el periódico USA Today
Dicho así parece otro delirio, pero lo cierto
un artículo acerca de Richard Taylord, un
es que la fundación que lleva su nombre ha
psicólogo víctima del Alzheimer y autor de
puesto en marcha un proyecto enorme- un libro titulado Alzheimer´s from the inside
mente ambicioso que aspira a convertirse
out, en el que relata su experiencia y se reen una referencia universal sobre la investi- fiere a las virtudes de compartirla con la
gación de esta enfermedad neurodegenera- sociedad. “El artículo”, escribe Maragall,
tiva. El Fondo Alzheimer Internacional de “me impactó y me convenció definitivala Fundación Pasqual Maragall, que así se
mente del acierto de nuestra intuición: salir
llama, está dirigido por el doctor Jordi Camí
del armario, declarar públicamente mi
y pretender abordar el estudio de la enfer- nueva condición de enemigo de una enfermedad con nuevas técnicas y desde una mi- medad por ahora intratable, plantarle cara,
rada multidisciplinar. Dados las energías, buscar ayuda para los que vendrán”.
el talento y la originalidad (el delirio, en
suma) que Maragall y su entorno están
nuestro encuentro con el ex alcalde de
poniendo en el proyecto, no sería raro que
Barcelona y ex presidente de la comunidad
diera alguna sorpresa antes de lo previsto.
catalana se produjo a lo largo de los días 21
Fue una vez clausurada su etapa al
y 22 de julio pasados, es decir, dos años desfrente de la Generalitat, y al percibir que
pués del viaje a Boston. Dos años, en el proalgo no funcionaba como debía, cuando
greso de esta enfermedad, pueden ser
decidió ir al médico. La exploración no
mucho o poco, dependiendo de factores de
reveló nada anormal, por lo que los sínto- toda clase, incluidos los ambientales. A lo
mas con los que acudió a consulta se atribu- largo de este tiempo, Maragall ha permaneyeron a las presiones sufridas durante su
cido activo, dividiendo su tiempo entre la
mandato. No obstante, y como él insistiera
familia y sus dos despachos (el de ex presien que no se encontraba bien, se le hizo un
dente de la comunidad y el de la Fundación
test de memoria que, sin ser determinante, Pasqual Maragall). Ha publicado un interelevantó sospechas. Pasado el tiempo, y tras
sante libro de memorias y está a punto de
un viaje familiar a Argentina en cuyo trans- aparecer España y el federalismo, que reúne
curso se acentuaron algunos síntomas, el
buena parte de sus escritos políticos. Tiene
una agenda intensa, anotada en unas hojas
pequeñas (a hoja por día de la semana),
grapadas entre sí, a modo de un cuaderno,
que lleva siempre en el bolsillo y que consulta con frecuencia. A petición propia,
forma parte de un grupo de enfermos de
Alzheimer sometidos a una terapia experimental, aunque dado que el método por el
que se realiza es el denominado “doble
ciego”, no sabe si lo que se le administra es
matrimonio Maragall decidió consultar de
el preparado real o un placebo. Soporta esta
nuevo. Lo hicieron en un hospital de Nueva
ignorancia con humor e ironía, en la conYork, por miedo al revuelo que podría orga- vicción de que si le ha tocado ser sujeto del
nizarse en España de producirse alguna
placebo no tendrá tiempo de probar el trafiltración. Allí, en palabras de Diana, su
tamiento verdadero. El de Maragall es un
mujer, “un polaco de dos metros, frío como
caso de diagnóstico precoz y de intervenel hielo”, confirmó el diagnóstico temido.
ción también temprana, pues su médico de

“LA ACTIVIDAD ES BUENA.
CREAR NUEVOS
PROYECTOS. MOVERSE”

54

EL PAÍS SEMANAL

UN SUEÑO EN LA CABEZA

�cabecera, cuando los síntomas por los que
acudió a consulta se atribuyeron al estrés,
le administró, “por si acaso”, un tratamiento que no le haría daño si no era Alzheimer, pero que de serlo aminoraría sus
efectos.
PRIMERA JORNADA: LOS JUICIOS PREVIOS.
Nos encontramos por primera vez en un
restaurante de Barcelona donde tras las
presentaciones, y después de que nos liberara de darle el tratamiento de presidente,
proponiendo que nos tuteáramos, comimos un arroz mientras evocábamos su trayectoria política y vital. Quince años intensos de alcalde de Barcelona y tres años
turbulentos de presidente de la comunidad
dan mucho de sí, de modo que el tiempo
pasó volando. Al llegar a los postres, y
como hubiera hecho una demostración
increíble de buen juicio y de excelente
memoria, me pregunté dónde estaba la
enfermedad. Yo había acudido a aquel
encuentro como quien viaja a un territorio
fronterizo denominado Alzheimer. Esperaba encontrar en él a un individuo con un
pie en el lado de acá y otro en el de allá,
pues me gustaba la idea de que el recuerdo
y el olvido, la memoria y la desmemoria,
fueran regiones vecinas, comarcas colindantes, pero claramente diferenciadas. Y
pretendía que ese hombre me contara la
relación entre esos territorios, que me relatara cómo se desplazaba de uno a otro y
qué ocurría en el momento de atravesar
sus límites. Yo había acudido a aquel
encuentro, en fin, lleno de juicios previos
(de prejuicios) a los que, como se verá, no
estaba dispuesto a renunciar así como así.
Muchacho, no dejes que la realidad te
estropee un buen reportaje.
–¿Dónde está el Alzheimer? –le pregunté
entonces directamente (quizá brutalmente),
sin ser capaz, creo, de reprimir un tono de
decepción, de queja.
Maragall sonrió y continuamos hablando de política hasta la llegada del café. Entonces, confortados nuestros cuerpos por la
comida, y ya entrados en confianza, sacó
del bolsillo un móvil que acababan de conseguirle en el mercado de segunda mano y
que era, según dijo, idéntico al que había
venido usando hasta que se le estropeara.
Estaba feliz con él porque se ajustaba perfectamente a sus necesidades y a sus aptitudes. Me pidió que sonriera, sonreí, y me
sacó con el móvil una foto que en ese mismo

instante envió por SMS al mío, donde sonó
enseguida la alarma. Abrí el mensaje, vimos
el resultado y no nos gustó, por lo que repetimos la operación. Ahí estaba yo, en fin,
viajando de un móvil a otro, quizá también
de un lado a otro del Alzheimer. Se trataba
de un juego inocente con el que pasamos
un buen rato, pero me pareció advertir en él
(¡por fin!) un aspecto sutilmente inquietante, también un punto de desinhibición
atribuible, según el gusto del consumidor,
al carácter de Maragall o a su enfermedad
(cada uno encuentra lo que busca). Tras esa
breve excursión a lo que decidí que era el
otro lado de la frontera, regresamos a éste,

a la vez. Yo intento que la especialización
no mate el problema. A mí me gustaría que
al lado de los físicos hubiera químicos, porque yo tengo, por ejemplo, sensaciones físicas de inmaterialidad, pero si le pregunto a
mi médico no sabe nada de eso, ni le interesa. Con la especialización se avanza, pero
se produce una pérdida.
Otra de las cuestiones que le llamaban la
atención, y que no lograba explicarse, eran
los ataques de “déjà vu”. Precisamente, yo
había copiado en mi cuaderno un párrafo de
sus memorias relacionado con este asunto
(y con el de las sensaciones de inmaterialidad).
Lo busqué y lo leí en voz
alta. Decía así: “Estos
días, a veces, recuerdo la
depresión que me causó
regresar de Estados Unidos, un verano en Empuries, atravesando en
diagonal el campo de
alfalfa entre Ca L´Eugasser y Can Rubert, con
una extraña sensación
de estar y no estar, andando maquinalmente”.
Maragall reconoció
el párrafo y evocó la situación que lo había provocado, pues se trataba,
dijo, del primer “déjà vu”
(acompañado también
de cierta sensación de
inmaterialidad) del que
tenía memoria. Hablamos, asimismo, de las
paradojas de la memoria que señala con
detalle en su libro: el hecho, por ejemplo, de
que un camino conocido le sorprendiera a
veces como nuevo. En ocasiones, y debido a
la enorme fuerza de la memoria remota,
tenía, al regresar a lugares antiguos, la sensación de regresar a la infancia. Experiencias extrañas, en fin, desconcertantes y con
frecuencia incómodas, que él observaba
con curiosidad. Quizá, pensé, gracias a esa
curiosidad fuera capaz de obtener también
algún placer de ellas.

“TENGO SENSACIONES
FÍSICAS DE
INMATERIALIDAD”

donde insistí en que me hablara de su relación con la enfermedad:
–Una cosa que yo he descubierto –dijo
con paciencia– es que la actividad es buena.
Crear nuevos proyectos, moverse. Cuando
tú estás diagnosticado de algo, ¿qué hace la
gente? Etiquetarlo, clasificarlo. Éste es un
demente, éste es un tipo sin memoria, etcétera. Pero todos estamos un poco locos, un
poco sin memoria. Esa manía clasificatoria
hace que se pierda una de las cosas claves
del pensamiento: la interacción. Los problemas no están aislados, se relacionan.
¿Son todos los enfermos de Alzheimer iguales? No, cada persona es cada persona. Los
que tratan las enfermedades tienen que
catalogarlas, homologarlas, hacer paquetes.
Pero no hay dos enfermos iguales. Los especialistas, y el Alzheimer tiene muchos,
ponen fronteras en su estudio. La especialización es un sistema de progreso con muchas limitaciones, porque las cosas ocurren
UN SUEÑO EN LA CABEZA

para el manejo de la memoria reciente
había ido adquiriendo un repertorio de trucos que denominaba “anti-Alzheimer”. Así,
por ejemplo, para no olvidar la chaqueta, la
dejaba colgada en una silla que situaba en
medio del pasillo, de modo que no tenía
más remedio que tropezar con ella al salir. Y
consultaba cada poco el cuadernillo que
contenía su agenda semanal. Para recordar
EL PAÍS SEMANAL

55

�����los nombres de las personas, repasaba todo
el abecedario, si era necesario dando más
de una vuelta; en la segunda recitaba mentalmente, ab, ac, ad… En un momento dado,
hablando de un cómico recientemente
fallecido cuyo nombre no nos venía a ninguno de los presentes, Maragall apuntó de
súbito: Rubianes.
–He repasado todo el abecedario –explicó– y no me ha venido, pero lo he rozado, de
modo que al llegar a la zeta me he dado cuatro segundos de espera y,
de repente, ha saltado.
Le preocupaba la
idea –muy extendida– de
que la pérdida de memoria fuera acompañada de
una pérdida de sensibilidad. “El Alzheimer”, me
diría más de una vez,
“borra la memoria, no los
sentimientos”. De ahí su interés por programas que cuidaran los aspectos emocionales
del paciente.
–Ahora –me dijo hablando de la importancia de los pequeños gestos cotidianos– yo
tengo una pelea, porque hay estudios según
los cuales con Alzheimer no puedes conducir, y mi hijo, con ese argumento, me ha
robado el Ford Escort.
Se refería a un viejo automóvil que le ha
acompañado a lo largo de media vida y al
que profesa un apego casi cómico. Al hablarme de él en los términos en los que lo
hizo, tuve por un momento la sensación de
que en esos instantes se dirigía a mí desde
el otro lado de la frontera, sobre todo porque propuso que yo telefoneara a su hijo
a fin de averiguar con cualquier excusa
dónde se encontraba el Ford Escort, para ir
a buscarlo. Me reí por la propuesta, y él conmigo, pues incluso cuando se manifestaba
el Alzheimer (si se trataba del Alzheimer) lo
hacía en un registro maragalliano, pleno de
ironía, de humor.
En cualquier caso, me pareció que el
asunto del coche tenía un significado especial, en la medida en que conducir simbolizaba la capacidad de conducirse. Un coche
propio proporciona autonomía personal;
no había nada raro, pues, en que alguien
cuyo horizonte era la dependencia acumulara, mientras le fuera posible, las herramientas de independencia que aún era
capaz de controlar. Y aunque afirmaba de sí
mismo que era un enfermo atípico porque
tenía un entorno muy sólido, ya que todo el
mundo lo conocía e iba con escolta a todas

partes, admitía también que en esas ventajas había algo de prisión. De ahí, pensaba
uno, su empeño en conducir, en recuperar
su mítico Ford Escort y también en escapar
de la vigilancia de los escoltas, pues se
pasaba el día haciendo planes de fuga que
indefectiblemente fracasaban. Me relataba
estos planes con ironía, como si se trataran
de un ejercicio retórico más que de un propósito real, pero no dejaba de hacerlos.
Hubo otro aspecto que también me
llamó la atención en esta primera jornada.
Me refiero a ciertas “ausencias” que se daban cuando alguna reunión o alguna situación se prolongaban demasiado. Entonces

al abandonar el hospital decidió que
iríamos andando hasta su casa, donde
habíamos quedado con Diana para desayunar. El calor aún no era excesivo, y Maragall,
estimulado por el reciente masaje, se encontraba pletórico (aún no nos habíamos dado
cuenta de que ése era su estado natural), de
modo que comenzamos a caminar en la
creencia ingenua, por nuestra parte, de que
haríamos el recorrido de un modo lineal y
en un tiempo razonable. Pero andar con
Maragall por las calles de Barcelona es una
aventura, no ya porque todo el mundo se
acerca a hablar con él como si se tratara de
un amigo, sino porque él mismo puede detetenía uno la impresión de que había en el
nerse frente a una anciana y reconvenirla
interior de la cabeza de Maragall una puerta
cariñosamente por ir tan cargada, ofreciénque comunicaba la parte de delante con la
dose a echarle una mano con las bolsas de la
de detrás (la tienda –podríamos decir– con
compra. Daba la impresión de que se sentía
la trastienda), de modo que, a ratos, sin dejar
responsable de cuanto ocurría cerca de él.
de estar contigo, notabas que había cruzado
Según íbamos calle abajo, por ejemplo, apaesa puerta, refugiándose en la parte de atrás. reció una furgoneta montada sobre la acera
Cuando se encontraba en ese lado aparecía
que estorbaba el paso a los peatones. Al lleen su rostro una especie de vacío, un punto
gar a su altura, Maragall introdujo la cabeza
de tristeza. No logré averiguar lo que pasaba
por una de las ventanillas y, dirigiéndose al
en la trastienda, pero sí que el cambio de
conductor, que permanecía al volante, exactividad le hacía regresar de allí con bríos
clamó cargado de razón: “¡Hombre!”.
renovados, dispuesto a cualquier cosa.
El hombre miró a Maragall como si fuera un
aparecido y soltó un “Hostias” contrito al
SEGUNDA JORNADA: “ESTE HOMBRE ES
tiempo que ponía la furgoneta en marcha.
MUY NERVIOSO”. La jornada empezó a las
Un poco más abajo se detuvo junto a
nueve de la mañana en el servicio de reha- nosotros un automóvil conducido por una
bilitación del hospital de La Esperanza, señora que bajó la ventanilla y gritó:
adonde Maragall acude tres veces por
–¡Presidente!, ¿cómo se encuentra?
semana a que le den un masaje que forma
–Muy bien –dijo Maragall–, vengo del
parte de su tratamiento anti-Alzheimer. hospital, de darme un masaje.
Habíamos quedado allí porque quería pre–Pues yo acabo de dejar allí a mi marido
sentarnos a la masajista, Loli Díaz, de modo –dijo la señora.
que los acompañé durante un rato en la
–¿Podemos subir? –preguntó Maragall.
estrecha cabina de masaje, donde apenas
–Cómo no –dijo la señora.
cabíamos los tres. Sin dejar de amasar el
De modo que subimos al coche. Maracuerpo del paciente, tumbado sobre una
gall ocupó el asiento del copiloto, y Jordi
camilla, Loli me explicó que Maragall había
Socías (el fotógrafo), uno de los escoltas y
llegado al servicio de rehabilitación fati- un servidor de ustedes, el de atrás. Le dijigado y tenso. Le hacía, entre otros, unos
mos hacia dónde nos dirigíamos y la señora
estiramientos cervicales beneficiosos para
dijo hasta dónde nos podía acercar. Como
la actividad mental. Maragall, por su parte, nos pareciera bien a todos, se puso en mary pese a las dificultades que tenía para
cha, y durante el trayecto averiguamos que
hablar debido a su postura (boca abajo, con
se llamaba Lolet y que era de Mataró. Dos o
el rostro introducido en un orificio de la
tres días a la semana traía a su marido al
camilla desde el que sólo veía el suelo), hospital para un tratamiento ambulatorio.
logró resumirme la historia del barrio en el
Era simpatiquísima y muy habladora. Mara-

“SI ERES EX, ERES
ADORABLE PORQUE NO
TIENES PODER”

60

EL PAÍS SEMANAL

que nos encontrábamos y me habló de una
casa de okupas cercana en cuya fachada
había pintadas de contenido anarquista
que le hacían gracia.

UN SUEÑO EN LA CABEZA

�gall se interesó por su vida poniendo en la
escucha una tensión singular, como si sus
problemas le afectaran de un modo inexplicable. Al llegar a nuestro destino nos bajamos todos del coche y nos hicimos fotos
mutuamente felicitándonos por aquel
encuentro que presagiaba una mañana
feliz. Pero no habíamos dado más de siete
pasos cuando en un semáforo se nos acercó
una muchacha filipina que quería que
Maragall le firmara un autógrafo para sus
padres. Era muy simpática también, de
modo que nos sentamos en las sillas de la
terraza de un bar y nos contó su vida. Se llamaba Evangelina.
Como ya he señalado que yo iba detrás
del Alzheimer como un
cazador tras su presa,
inmediatamente atribuí
esta sociabilidad extrema a la enfermedad.
Qué peligro, pensé más
tarde, tiene la mirada
del observador, incluso
la del observador informado. Todos vemos lo
que esperamos ver, de
modo que si uno busca
en otro el Alzheimer,
encontrará el Alzheimer
(pero sólo el Alzheimer).
He ahí los riesgos de etiquetar a los que se había
referido Maragall el día
anterior. Si te dicen que
este señor está loco, sólo
verás en él su locura; si
que tiene cáncer, sólo su
tumor; si que está ciego,
sólo su ceguera… La sociabilidad de Maragall constituía un rasgo de carácter que la
enfermedad, por fortuna, no había aminorado. Recordé que el día anterior, un taxista
al que habíamos solicitado su opinión sobre
el ex presidente nos dijo que en Barcelona
se le sentía muy cercano.
–Tengo un primo –añadió– que es mosso
d´esquadra y que perteneció a la escolta de
Maragall cuando era presidente. Siempre
dice que aquélla fue la época más feliz de su
vida porque cada día era distinto. Nunca
sabían lo que iban a hacer, ya que Maragall
no respetaba las agendas.

dad endiablada), pues intento entender
frente a qué clase de talento estoy, y me responde que si eres nieto de un poeta catalán y
de un zapatero valenciano, ese tipo de iniciativas carecen de mérito. Cuando le voy a dar
la réplica, porque el asunto me interesa en la
medida en que guarda alguna relación con
los procesos creativos, se acerca alguien de
nuevo para preguntarle cómo está. Y es que
la enfermedad de Maragall se vivía en la calle
como un asunto comunitario. Muchas de las
personas con las que hablábamos tenían

“CADA CUAL ES CADA
CUAL. NO HAY DOS
ENFERMOS IGUALES”

siendo alcalde de barcelona, Maragall
inició una práctica inusual para conocer de
cerca los problemas de determinados barrios: de vez en cuando hacía las maletas y se
iba a vivir unos días, junto a Diana, a la casa
de uno de los vecinos de la zona. Se lo recuerdo mientras troto a su lado (lleva una veloci62

EL PAÍS SEMANAL

también un familiar que padecía Alzheimer
y nos contaban su caso, estableciendo comparaciones entre el proceso de su padre o su
abuelo con el de Maragall, que escuchaba a
todos sin paternalismos de usar y tirar, incluso, sin paternalismos a secas. Sus expresiones eran siempre de solidaridad, de apoyo,
también de optimismo.
–Es increíble –dije– el cariño que te tiene
la gente.
–Tú –respondió con un escepticismo en
el que no había amargura– me coges en un
momento de mi vida en el que soy un ex. Ser
ex es cojonudo. Si estás en ejercicio, la gente
te odia, te ama o te teme. Si eres ex, eres
adorable porque no tienes poder. Además,
en mi caso, yo recuerdo a muchas personas
su juventud, sus mejores momentos, que
coincidieron con la época de los Juegos
Olímpicos.
Milagrosamente, logramos llegar a su
casa, un piso acogedor y modesto en el que
UN SUEÑO EN LA CABEZA

sólo vivía la pareja, ya que los tres hijos están
independizados. A Diana no le extrañó que
hubiéramos tardado tanto, pues estaba
acostumbrada a estos plantones (hace años
preparó para el cumpleaños de su marido
una fiesta a la que el único que no acudió fue
él, porque se puso a ordenar papeles en el
despacho y se le fue el santo al cielo).
Jordi Socías y yo tomamos posesión de
la vivienda al modo de esos parientes un
poco pesados que viven cerca y que pasan
de vez en cuando a matar el tiempo, pues
enseguida vimos que Pasqual Maragall y
Diana Garrigosa practicaban una hospitalidad en la que la frase “estás en tu casa” tenía
un significado literal. A nuestros anfitriones
les importaban un pito las apariencias o el
qué dirán (en este caso, el qué escribirán o
qué fotografiarán), pues nos dejaron libertad para movernos por la casa (por toda la
casa) a nuestro antojo. Diana se ocupó del
café y las tostadas, y luego desapareció porque tenía que trabajar.
–Esta casa –dijo Maragall cuando nos instalamos en la terraza– es la mejor de España,
y eso se debe a que tiene una señora que se
llama Diana a la que se le ocurren ideas
como ésta.
la idea como “ésta” era un gran recipiente de cristal lleno de avellanas, almendras y
nueces junto al que encontramos una tabla
y una maza de madera para partirlas, a lo
que se puso con entusiasmo. Al poco se
levantó, fue al interior y volvió con un aparato de radio encendido.
–Adoro esta radio –dijo mostrándonosla–
porque la compré en mi época de América
y me ha acompañado media vida. Es una
Sony, y esto que estáis oyendo es Radio Gladys Palmera, que va cambiando de frecuencia porque es ilegal. Me encanta porque
ponen música cubana. Las letras de la música cubana son mejores que Bécquer.
Como un servidor de ustedes es un poco
idiota, en vez de disfrutar del bolero que
sonaba en esos instantes y de la situación,
que era inédita, se dedicaba a hostigar a su
anfitrión con preguntas supuestamente
interesantes para su reportajito de mierda
sobre el Alzheimer. Uno había ido a Barcelona a por el Alzheimer de Maragall y no
estaba dispuesto a que se le escapara (de
nuevo la maldita etiqueta). Pero por Dios, si
el reportaje estaba ante mis ojos. Tantos
años de oficio y aún no había aprendido
que escribir consiste en ser capaz de ver lo
que tienes delante de las narices (véase La
carta robada, de Poe). Maragall llevaba con
paciencia al reportero de mierda que les
habla, hasta que en un momento dado se
volvió a Socías y dijo señalándome:

�–Este hombre es muy nervioso, no se da
cuenta de que para que se dé la circunstancia del conocimiento tiene que haber tranquilidad.
Yo me sonrojé, como pillado en falta.
Entonces Maragall me miró con afecto, sonrió y dijo:
–¡Estos madrileños!
En cualquier caso, la alusión a mis nervios tuvo la virtud de poner un poco de
orden en mi cabeza. Una vez que comprendí que para que se
diera la “circunstancia
del conocimiento” tenía
que haber, en efecto,
tranquilidad, bajé la
guardia, comencé a disfrutar de la música cubana y me di cuenta de
la importancia que tenían los objetos familiares para este hombre aquejado del Alzheimer. Primero fue el móvil (tuvieron, si se
acuerdan, que buscarle uno idéntico al
anterior en el mercado de segunda mano).
Después fue el Ford Escort que le había
acompañado a lo largo de media vida y que
le había “robado” su hijo. Ahora era la Sony
que compró en su época americana. Por si
fuera poco, Maragall estaba sentado en una
mecedora –otro objeto familiar, quizá otro
fetiche– que se había traído de un viaje a
Costa Rica y sobre la que se balanceaba con
placer asegurando que quitaba el Alzheimer. No era todo: la casa en la que nos
encontrábamos era la misma en la que había nacido 68 años antes. Desde la azotea,
adonde nos condujo mientras nos contaba
la historia del edificio, pudimos ver, tres o
cuatro pisos más abajo, el patio en el que
Maragall jugaba al fútbol de pequeño con
sus primos y hermanos, así como las puertas que desde ese patio daban acceso a la
casa museo del poeta Joan Maragall, su
abuelo. Su biografía personal y su historia
familiar estaban concentradas en aquel
bloque, donde también vivían su hermana
pequeña y sus hermanos Jordi y Ernest, este
último, actual consejero de Educación del
Gobierno de la Generalitat, de quien se dice
con frecuencia que es el auténtico Pasqual
Maragall. No había más que subir o bajar
tres o cuatro pisos, en fin, para ascender o
descender por el tronco de su árbol genealógico.
–Al otro lado de ese muro –dijo señalando una tapia que había a la izquierda– había
un colchonero que nos amenazaba con la

vara de sacudir la lana cuando colábamos
el balón en su patio.
Entonces cobró sentido otra de las frases que había pronunciado el día anterior,
al contarnos la historia de una amiga
enferma de Alzheimer a la que había visitado aquella misma mañana en una residencia: “Si a una persona con problemas de
memoria y de identidad la sacas de su
entorno y la metes en un almacén de enfermos, la estás acabando de matar”.
Cuando regresamos al piso, Maragall
volvió a ocupar la mecedora anti-Alzheimer
y dijo que esa noche había tenido un sueño
divertido del que no se acordaba.

SU COMPAÑÍA CREA
ADICCIÓN. PROVOCA
ENVIDIA SU VITALIDAD

64

EL PAÍS SEMANAL

–Cuando me despierto –añadió– intento
capturar los sueños, pero no consigo retenerlos. Tendría que anotarlos.
Por un momento nos quedamos callados, a la espera de que el sueño divertido
aflorara a la superficie y nos lo pudiera relatar. Pero no afloró, así que, tras unos segundos de tensión onírica, Maragall se dirigió a
Socías y le preguntó si quería una CocaCola o media.
–Pues media –dijo Socias.
–Si dice “pues”–añadió Maragall volviéndose hacia mí–, es que la quiere entera. ¡Estos catalanes!
antes de que el fotógrafo terminara su
Coca, Maragall consultó la agenda y dijo que
había que salir pitando, pues tenía algo que
hacer en su despacho. Pero decidió de nuevo
que fuéramos andando (aunque no se encontraba cerca) porque seguía pletórico.
–La calle es un festival –exclamó con entusiasmo al pisar la acera.
Si las dependencias de su casa le servían
para ir de un sitio a otro de su historia familiar, las calles de Barcelona le servían para
moverse por el interior de sí mismo, como
si hubiera entre su cuerpo y el cuerpo de la
ciudad una extraña identificación. Conocía
cada esquina, cada fachada, casi cada registro de la luz o del agua, cada boca de riego,
cada edificio, cada portal, cada esquina…
Nos explicaba la ciudad y la relación entre
sus partes como el que explica el funcionamiento de un artefacto complejísimo a cuya
construcción ha contribuido.
–Fíjate –dijo señalándome el cartel de la
UN SUEÑO EN LA CABEZA

calle de Lincoln–, sólo tienes que ver los
nombres de las calles para darte cuenta de
lo grande que es esta ciudad.
A la velocidad del rayo atravesábamos
plazas, cruzábamos avenidas, fotografiábamos graffitis, traspasábamos mercados y
tomábamos notas de aquel viaje al corazón
de Barcelona, quizá al corazón de Maragall.
De repente, en una esquina, se detuvo, miró
a su alrededor y sentenció de forma misteriosa:
–Esta ciudad tiene algo de japonés, de
chino, fíjate en la aglomeración de comercios, en la densidad…
de vez en cuando se volvía indicándome
que no dejara de controlar los coches aparcados, por si apareciera su viejo Ford Escort.
¿Lo decía desde el lado de acá o desde el
lado de allá? Imposible saberlo porque
acompañaba la frase con una mirada maliciosa, con una sonrisa ladina, como si le
divirtiera confundir a este idiota cuyos nervios estuvieron a punto de impedir que se
diera “la circunstancia del conocimiento”.
Por fortuna, a estas alturas, tampoco nos
importaba saber desde qué lado hablaba (si
había dos lados), pues ya no nos interesaba
el Alzheimer de Maragall, sino Maragall, un
personaje cuya compañía creaba adicción,
cuya seguridad desbordaba, cuya vitalidad
provocaba envidia.
Durante el resto del día, Socías y yo le
acompañaríamos, más que como reporteros, como cómplices, pues también poseía
la habilidad de ganarte para su causa, para
sus causas, tuvieran el tamaño que tuvieran.
Quizá porque fuimos capaces de adaptarnos a su ritmo vital (frenético) no huyó a la
trastienda de su cabeza ni una sola vez a lo
largo del día. Sólo volvimos a verle ese gesto
de tristeza, quizá de desconcierto, por la
noche, en su casa de Rupiá, adonde nos
había invitado para que conociéramos al
resto de su familia. Sucedió que un nieto le
leyó delante de nosotros un cuento que
acababa de escribir. A Maragall le gustó y
felicitó al niño. Pero a los cinco minutos,
como el cuento continuara encima de la
mesa, pidió a su nieto que se lo leyera.
–Pero si te lo acabo de leer –dijo el pequeño.
Entonces Maragall se retiró desconcertado a la trastienda y cambió de conversación.
Recordé que esa misma tarde yo le había preguntado qué se sentía al pertenecer a una
saga familiar tan particular como la suya.
–Al final, te olvidas –dijo. P

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25704">
                <text>Vidas al límite - Un sueño en la cabeza. Entrevista-Reportatge, amb Juan José Millás</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25705">
                <text>El País Semanal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25707">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25708">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25796">
                <text>Millás, Juan José</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25709">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25710">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25792">
                <text>Alzheimer</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25793">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25794">
                <text>Família</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25795">
                <text>Política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41264">
                <text>2009-10-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25711">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1656" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1252">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1656/0000001226.pdf</src>
        <authentication>8a8482add36c58cc00af39db9debc9c2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42851">
                    <text>´

Pasqual Maragall:

, políticos no tienen criterio propio’
‘Los
´

En una charla distendida y amistosa hablamos con el expresidente de la Generalitat de Catalunya,
Pasqual Maragall. Firme en sus principios federalistas y europeístas ve que este es el futuro hacia
el que nos dirigimos.

´

ROSARIO BOFILL
PERIODISTA

L

a entrevista se realiza en catalán y a
mediados de octubre en la oficina
que Maragall tiene en la Diagonal
de Barcelona.
–De su vida política, ¿qué personas le
han impresionado más?
–José Ignacio Urenda, que fue mi
maestro. Él me metió en política. Era muy
católico y muy revolucionario. Solía buscar gente por la universidad. Era una persona muy honesta.
–¿Lo convenció para entrar en política
o ya tenía inquietudes?
–Me convenció. Aunque yo también
debía tener inquietudes. Cuando de
pequeño me preguntaban qué quería ser
de mayor, yo decía: “Sereno o diplomático”. Yo ya estaba entre lo práctico de la
calle y la política.
–¿Cuál ha sido el momento más gratificante de su vida política?
–Ha habido muchos momentos gratificantes. Siempre se dice que fueron los
Juegos Olímpicos, pero es un poco un
cliché. Ha habido muchos. Aunque los
Juegos empezaron con un fiasco. Quizá
por las prisas, porque el Estadio
Olímpico de Montjuïc aún no estaba
acabado, tenía goteras, y llovió muchísimo. Y tuve que hacer el discurso bajo
un paraguas sin público. Ya habíamos
tenido que refundamentar el estadio. Es
decir, tuvimos que hacer los fundamentos después del edificio –¡es que esta ciudad es fantástica! Lo mismo pasó con el
Palacio Nacional de Montjuïc. Hubo un
problema cuando cayó un trozo del
techo. Es que se había hecho todo a partir de acontecimientos, como si la ciudad

26

EL CIERVO / DICIEMBRE 2009

fuera cada vez reina por un día; así fue en
la Exposición Universal de 1888 o la de
1929. En base a eso se iban creando
infraestructuras que si no no se hubieran
hecho, y que servían para la ocasión pero
que no aguantaban. Por eso todos los
edificios de Montjuïc estaban sin fundamentos.
–¿Y el momento más duro?
–Quizá cuando siendo teniente de
alcalde de Barcelona cambié el sistema de
horarios. Subimos los sueldos, pero los
funcionarios iban a trabajar de 9 a 2, “pero
con tolerancia”. Les puse un horario más
largo y me hicieron una huelga. En esta
huelga un día invadieron el Saló de Cent
para hacer una asamblea. Yo fui y me dijeron de todo. Entonces quedamos que
haríamos alguna reforma. Me reuní en el
Tibidabo con el jefe de los funcionarios
mosqueados para pactar que los nuevos
horarios eran intocables pero que habría
un aumento de sueldo muy importante.
También instauré que se tuviera que
fichar. Antes no se fichaba y por eso a la
tarjeta le llamaban “la pasqualina”.
–¿Si hubiera dejado la presidencia de
la Generalitat hace 20 años, a qué se
hubiera dedicado?
–Hubiera mirado a Europa. Aunque
Bruselas es un poco aburrido, llueve
mucho, pero tiene una gran calidad de
vida. Tuve una experiencia europea siendo
presidente del Comité de las Regiones, y
fue muy interesante.
–¿Hubiera intentado lanzar un partido europeo?
–Ya lo hice, lanzamos un partido con
Francesco Rutelli y François Bayrou, el
Partido Demócrata Europeo, pero ya está.
Se intentó, empezó bien, pero no acabó de
cuajar.

–En Italia ahora mismo tienen otros
problemas.
–Son una olla, siempre tienen problemas. Es el país donde se vive mejor del
mundo, pero políticamente son un desastre. Italia es fantástica, lástima de los italianos, como ellos dicen. Los franceses, por
ejemplo no son tan autocríticos, tienen
mucho orgullo nacional.
–¿Cómo ve Europa ahora?
–Es nuestra patria. La Unión Europea
debería ser como la unión americana, con
estados federados.
–Pero allí todos hablan la misma lengua.
–También nosotros aquí. Aquí también se está empezando en la práctica del
inglés.
–Pero un míting en inglés en Dos
Hermanas no funcionaría.
–Ya le pondrían traducción simultánea. La convivencia de múltiples lenguas
es al mismo tiempo un inconveniente y
una riqueza.

NO SÉ LO QUE SOY
–¿Qué es ser socialdemócrata hoy?
–La socialdemocracia es un concepto
amplio, a mí me cuesta definir exactamente lo que soy. Creo que la ideología no
debe ser cerrada y exclusiva, hay muchos
grises, que cada opción política del mismo
espectro subraya más, para diferenciarse.
Pero los principios inspiradores son pocos
y genéricos.
–¿Las etiquetas políticas no sirven?
–Yo creo que responde mejor al pensamiento general un modelo como el americano, con dos grandes partidos, uno
progresista y otro moderado.

�DE BARCELONA A EUROPA
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941) nació en la familia del poeta catalán, Joan Maragall, que fue su
abuelo. En 1965 se licenció en Derecho y Ciencias Económicas en la Universidad de Barcelona, y ese mismo
año ingresó en el gabinete técnico del Ayuntamiento de Barcelona. Sus primeros pasos en política los dio
en el Front Obrer de Cataluña, que posteriormente daría paso al Partit dels Socialistes de Cataluña. Fue
alcalde de Barcelona desde 1982 hasta 1997, cargo marcado por los Juegos Olímpicos de 1992.
Durante este período también presidió en Comité de las Regiones de la Unión Europea, entre 1996 y
1998. En 2003, fue presidente de la Generalitat de Cataluña al formar un gobierno tripartito con
Esquerra Republicana de Catalunya e Iniciativa per Catalunya - Els Verds. En 2006 anunció que no
repetiría candidatura y se centró en la creación del Partido Demócrata Europeo. Posteriormente, hizo
público que padecía alzheimer y en 2008 creó la Fundación Pasqual Maragall dedicada a aunar esfuerzos para luchar contra esta enfermedad.

–En las primeras elecciones casi no se
podía decir que eras socialdemócrata, uno
era socialista o comunista.
–Ahora en cambio la socialdemocracia se ha convertido en el poder. Los
comunistas no pintan nada; los nacionalistas, muy poco, la que manda es la
socialdemocracia.
–¿Cuál debería ser la característica
principal de un político?
–No sé, capacidad de pensamiento
libre y de proyección. Ahora en España
no me convence demasiado ninguno.
–¿Pero ha encontrado a menudo políticos convincentes?
–Sí, claro. Pero ahora es más difícil.
Antes se encontraban más políticos convincentes que ahora.
–¿Y el defecto más común?
–Que no tienen criterio propio. Prima
el criterio del partido, del grupo parlamentario o de quienes les financian las
campañas.

ESPAÑA, CATALUÑA,
BARCELONA
–Si recuerda la Barcelona donde nació
y mira la de hoy, ¿qué le gusta?
–De Barcelona me gusta todo. Es la
mejor ciudad del mundo.
–¿Le gusta más ahora o cuando nació?
–Cuando nací Barcelona era un desastre. No tiene nada que ver conmigo.
–¿Qué echa de menos en Barcelona?
–Tiene casi de todo: montaña, mar,
ríos, un Eixample racionalista y unos
barrios muy potentes. Lo que le falta es
el área metropolitana. La Barcelona
estricta es muy pequeña. En cambio la
realidad es una aglomeración de cuatro
millones. Lo que ocurre es que esto
asusta a la nación, a la Generalitat.
Tendrían que restablecer el área metropolitana. La dividieron en tres. El nacionalismo tenía miedo de una Barcelona
demasiado potente, porque se comía al
país. No se daban cuenta de que lo mejor
que debe tener una nación es un entorno

urbano potente. Y aún tienen que entenderlo.
–En sus diarios escribe: “Cataluña
es una realidad torturada”. ¿Por qué?
–Es sufridora. “Ai ai ai, que ens
fotran” (Ay ay ay, que nos darán).
Cataluña es desconfiada porque
la vida ha sido dura. No ha sido
independiente, tampoco ha
sido federalista. No acaba de
estar satisfecha, o eres muy
independentista y te dedicas a
convocar consultas en municipios, o eres un cobarde y
un servidor de Madrid.
–¿No nos quejamos
demasiado?
–Sí. Quejarse o no
quejarse no tiene tanta
importancia, lo importante es qué eres desde
un punto de vista legal,
lo que consigues ser.
Esto es como el
Estatut. Lo comenzamos en 2003, lo acabamos en 2006 con
un referéndum, y
ahora aún está pendiente. Es un texto aprobado por el Parlamento,
por la sociedad, y ahora
viene un juez y lo pone en
cuestión.
–Pero ese juez vigila que se
ajuste a la Constitución. Es una
decisión judicial, no política.
–Está bien, pero si decide tocarlo
aunque sea una coma, hay que volver a
hacer el referéndum. Ya dijo Shakespeare
en Hamlet que, “the insolence of office” y
“the slowness of justice” [“la insolencia del
funcionario” y “la lentitud de la justicia”]
son los dos grandes pecados. Esto era hace
siglos y seguimos igual.
– Dice en las memorias que “Cataluña
es una buena plataforma para construir
España”. ¿Qué España?
–Te lo diré cuando el Tribunal
Constitucional decida. Estamos espe-

Pasqual Maragall visto por

CONVERSACIONES 27

�rando a ver qué dice
España para saber qué
respondemos.
Está
claro que nuestra respuesta está por ver porque hoy la independencia no tiene ningún sentido desde el punto de
vista catalán. La patria
ahora es Europa. La
tensión, la competencia, sí que es entre
Cataluña y España.
Pero todo lo que definía a una nación como
nación ya no es ni catalán ni español, es europeo: el himno, la
moneda y hasta la bandera azul europea
está por todas partes. Esperemos que el
ejército y la presidencia permanente sean
pronto una realidad.
–“Lo hemos intentado árduamente”,
ha escrito sobre la relación entre Cataluña
y España. Habla de una generación formada desde la República. Parece que no se
ha conseguido mucho. ¿Habrá nuevas
oportunidades o la separación será cada
vez más grande?
–Esto hay que preguntarlo a los que
mandan. Lo que hay que hacer ahora es
explicar la transición. El paso de la dictadura a la democracia se hizo al precio del
silencio. En aquel momento seguramente
era lo prudente. Pero fue el dictador quien
puso al Rey y abrió el camino. Eso, que
fue una operación muy sutil, tuvo un precio, el silencio. ¿Os habéis fijado en cómo
se llamaban los que trajeron la democracia? Adolfo, Rodolfo, José Antonio,
Alfonso Carlos. Esa generación hizo bien
el cambio. Veníamos de lo que veníamos.
Unos más atrevidos, otros menos, pero en
definitiva ahora es el momento de explicarlo. Esta generación es desconocida, mis
nietos no saben quién son. Son héroes, lo
fueron, deberíamos tener su retrato colgado. Se tendría que explicar para que mis
nietos sepan de dónde vienen, de quién
son hijos, estos héroes no son conocidos,
son santos no reconocidos.
–¿Qué significa ser federalista?
–Fedus es pacto. No es Dios nuestro
señor, ni el Rey, ni el dictador de turno, ni
el Papa quien lo hace, sino que es la gente
quienes pactan ser algo.
–¿Cómo se aplica eso a España?
–El pacto sería entre las nacionalidades y regiones. El sistema autonómico es
un paso hacia el federalismo. Y además
diferencial porque Cataluña tiene más
competencias que otras.
–Pero las otras también quieren las
competencias de Cataluña.
–Pues que se las den. Lo que pasa es
que el peso del centro como administrador de todo es muy grande. En Madrid

28

EL CIERVO / DICIEMBRE 2009

dicen: “Pero es que ahora todo el
mundo tiene sus leyes y sus estatutos”.
El centro pierde poder. Por ejemplo,
cuando volví de Roma me convencieron
para que me presentara a la Generalitat a
trancas y barrancas. Así que le dije a
Felipe González que a condición de que
él apoyara al federalismo. Bueno, no
acabó de entenderlo. En cambio, en este
sentido Zapatero era un federalista
auténtico, al menos al principio, y por
eso nos entendimos.

‘Creo que el futuro es
Europa y el federalismo.
Todo lo que define hoy
una nación es europeo’
–Pero cuando llegó a la presidencia,
cambió.
–Sí, pero eso nos hubiera pasado a ti y
a mí. Una cierta pérdida de los valores iniciales en parte es lógica. Pero lo vuelvo a
decir, creo que el futuro es Europa y el
federalismo. Al final el mundo seran diez
personas, más o menos una por continente, que se reunirán y gobernarán el
mundo. Hay una cosa muy importante,
aunque es lentísima, pero que es a nivel de
la justicia y no de gobierno. Se trata del
Tribunal Penal Internacional.

MUJER, HIJOS, NIETOS
–Tus padres fueron dos personas
extraordinarias.
–La casa de mis padres fue un refugio
en una Barcelona que era triste y negra.
Venían los socialistas, los nacionalistas, los
comunistas, de todos los partidos. Era una
de las casas de Barcelona donde se podía
ir.
–En Oda inacabada habla de su “particular evolución en la fe”. ¿Qué quiere
decir?
–Yo era católico, soy muy amigo de
algunos curas. Mi hermano va a misa cada

día y a veces me arrastra con él. Me siento
allí y espero. Por
cierto, hay cuatro o
cinco personas. A
veces cuando llega el
momento de la comunión me dice: “¡Oye,
ven para acá! Va,
hombre, ven”.
–Nos consta que
ha leído más de una
vez el Evangelio.
¿Cuál escogería?
–El de San Juan.
Tengo problemas de
memoria, como bien sabes, estoy catalogado como enfermo de la memoria.
Recuerdas las cosas antiguas pero no
dónde has dejado las llaves. La memoria
primitiva y la musical las mantengo.
–En sus memorias el matrimonio con
su mujer, Diana Garrigosa, parece desde el
principio extraordinario. ¿Qué le ha aportado?
–Sin Diana no hay Pasqual. Los hombres sin las mujeres no hacemos nada, y en
cambio las mujeres son mucho más útiles.
–¿Qué le han hecho descubrir los nietos?
–Yo con los hijos tengo muchos problemas, y en cambio con los nietos no.
Los hijos sufren por ti y entonces interfieren y acaban por hacerte la puñeta y te
peleas. También es verdad que la relación
de abuelo-nieto es muy fácil; no tienes que
estar cada día cuidando de ellos. Uno de
mis nietos, Gabriel, de ocho años, que es
muy inteligente, me envió un correo electrónico donde ponía con muchos dibujitos: “Abuelo, cuando estoy contigo siento
una gran libertad”.
–¿Te arrepientes de haber hecho
público que tienes alzheimer?
–No. Lo único que me fastidia es que,
por ejemplo, hoy, como hago dos veces
por semana, bajo andando desde casa. Y
muchas personas que me encuentro por la
calle me preguntan: “¿Cómo se encuentra?”. Es muy pesado, y al final acabaré
por decir: “Mejor que usted, señora”.
Aunque es algo cariñoso. El problema del
alzheimer es que está mal tratado. Porque
a la mayoría de enfermos los meten en instituciones. Yo voy a visitar amigos en residencias, que son mejores que las de antes,
pero se pasan el día en la terraza, todos
con sillas de ruedas, y dos o tres personas
que están ingresadas también gritando
todo el día. Es mejor que los lleven a casa,
pero entonces resulta que la casa la han
alquilado para poder pagar la residencia.
Aunque como en casa en ningún sitio. Los
enfermos se desorientan más en la residencia que en casa, en su barrio. Es mejor
vivir en un entorno propio. q

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25712">
                <text>Pasqual Maragall: Los políticos no tienen criterio propio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25713">
                <text>El Ciervo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25715">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25716">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25790">
                <text>Bofill, Rosario</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25717">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25718">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25786">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25787">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25788">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25789">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25791">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41265">
                <text>2009-12-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25719">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1657" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1253">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1657/0000001218.pdf</src>
        <authentication>744f54a8b20609aece3fbd5b3133a3b5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42852">
                    <text>�Na história das Olimpíadas, nenhuma cidade-sede
passou por metamorfose urbana tão radical quanto
Barcelona. Sede dos Jogos de 1992, a capital da
Catalunha aproveitou a competição (e o dinheiro envolvido em um evento desse porte) para
revitalizar áreas decadentes, chamar a atenção
do mundo e entrar firmemente na rota do turismo internacional. Entre as suas diversas
conquistas, uma rende frutos até hoje: a enorme
quantidade de turistas. Desde então, o fluxo de visitantes cresceu de 2 milhões para 3 milhões por ano, transformandoa no segundo destino europeu, à frente de Madri, Roma e Londres,
perdendo apenas para Paris. Por trás dessa grande virada, brilhou a
estrela do advogado e economista pasqual Maragall, 69 anos. Prefeito no período de 1982 a 1997 e ex-presidente do Comitê Organizador
da Olimpíada, ele foi o grande arquiteto do renascimento catalão. Na
semana passada, um mês antes de vir ao Rio para um seminário, Maragall fechou acordo para trabalhar como consultor da prefeitura na
realização dos Jogos. De Barcelona, ele, que sofre há três anos do mal
de Alzheimer, falou com VEJA RIO sobre sua experiência e os desafios à frente da empreitada carioca.

o QUE

DEVE SER FEITO

"Aproveitar os Jogos para renovar a cidade por completo é a estratégia mais inteligente a adotar. Agora é a hora das grandes mudanças, de consertar o que está
errado. Dificilmente haverá ocasião mais
propícia. Trata-se de uma oportunidade
única. As principais ações impleinentadas
em Barcelona seguiram em dois sentidos.
Para melhorar a circulação interna, foram
feitos anéis rodoviários; para facilitar a
comunicação com o exterior, remodelamos e ampliamos o aeroporto. Outra intervenção foi abrir Barcelona para o mar.
A nossa relação com o mar era difícil. A
primeira zona industrial do país foi desenvolvida ao longo das praias, o que tomava
o acesso a elas praticamente impossível.
Uma barreira de grandes fábricas obsoletas, ou mesmo abandonadas, limitava e
poluía nosso litoral. A linha ferroviária
também contribuiu para a existência desse
obstáculo. Para mudar drasticamente
aquele panorama, transferimos as instalações portuárias e ocupamos o espaço com
uma estrutura de lazer compatível com a
região, reconvertendo edifícios e o espaço
em si. Ali construímos também nossa Vila
Olímpica, seguindo critérios de sustentabilidade e conforto."
veja

Rio

17

de fevereiro, 2010

LEGADO OLíM PICO
"No aspecto físico, as principais mudanças em Barcelona se deram na fisionomia
e na infraestrutura urbana. No aspecto
econômico, o turismo ganhou enorme
presença internacional e rende dividendos importantes até hoje. Houve também
uma alteração pouco mencionada, mas
de grande relevância: o aumento da autoestima dos moradores da cidade. Quase
vinte anos depois, ainda nos orgulhamos
do que fizemos e de como conseguimos
mudar uma realidade que vinha estagnada. Com tantos benefícios, pode parecer
que tudo foi fácil ou veio sem sacrifício.
Nada pode ser mais enganoso. Existem
muitos e variados obstáculos a considerar em um projeto olímpico. Um deles,
que aflige outras cidades-sede, é o das
instalações esportivas subaproveitadas.
Se não houver um cuidadoso planejamento, estádios inteiros poderão ficar às
moscas depois da Olimpíada, transformando-se em verdadeiros elefantes brancos. Nesse caso, planejar com bastante
antecedência é parte da solução. A localização de tais estruturas deve ser pensada com o objetivo de encontrar uma utilização futura que nem sempre será esportiva. Em Barcelona, criamos. uma

IQUEM

É ELE

pasqual Maragall i Mira
IDADE 69 anos
NATURAL
de Barcelona, Espanha
FORMAÇÃO
Advogado e economista
CARGOS
• Prefeito de Barcelona
( 1982-1997)
• Presidente do Comitê
Organizador da Olimpíada
de 1992
• Presidente do Comitê
das Regiões da União
Europeia (1996-1998)
• Presidente do Partido dos
Socialistas da Catalunha
(2000-2007)
• Presidente da Generalidad de
Catalufia, governo provincial
(2003- 2006)

empresa municipal cujo objetivo era
exatamente este: explorar e gerir esses
lugares depois dos Jogos."

PARCERIA COM A
INICIATIVA PRIVADA
"A cumplicidade e a colaboração entre os
setores público e privado foram, com certeza, uma das chaves do nosso sucesso. O
chamado 'modelo Barcelona' consiste nisso. Evidentemente, chegar a tal ponto não
foi fácil. No início havia certa desconfiança dos dois lados. Mas ambos se deram
conta de que os objetivos não eram tão
distantes e que para consegui-Ios era necessário remar na mesma direção."

GESTÃO DO ORÇAMENTO
"Nem todas as verbas foram administradas da mesma maneira. Em termos gerais, podemos resumir os vários tipos de
investimento em três grupos. Os desembolsos para organização e imagem da
candidatura ficaram a cargo de empresas
privadas e foram canalizados e complementados pela prefeitura. Os de infraestrutura e equipamentos para os Jogos
vieram de contribuições, substancialmente iguais, do governo espanhol, do governo da Catalunha e da prefeitura. Um caso
17

�Área do Porto

especial foi a remodelação do aeroporto,
que ficou sob responsabilidade da agência estatal Aeroportos Espanhóis e Navegação Aérea (Aena). Já os custos da realização da competição foram financiados
por receitas vindas de direitos de TV, patrocinadores, venda de ingressos e merchandising. Com essa divisão, tudo funcionou sem grandes sustos."

antes da

PIOR PERíODO

das reformas

"Não houve anos fáceis. Todos foram
complicados, com características diferentes. Ajuda muito quando os responsáveis
pelo evento estão conscientes de que, ao
longo do processo, encontrarão obstáculos e serão criticados pelos seus erros e
acertos. Mas o esforço valerá a pena, pois
o Rio de Janeiro e o Brasil podem sair
bem mais fortes se obtiverem o êxito que
todos desejamos."

RIO DE JANEIRO
"Minhas lembranças são excelentes. Conheço pouco a cidade, mas estou adorando a ideia de me reencontrar com ela.
Há tempos, a América do Sul merecia
entrar no ambiente olímpico. Fazer isso
18

de Barcelona
em dois
momentos:
realização
da Olimpíada
(foto menor).
e depois da
conclusão

por meio do Brasil, e particularmente do
Rio, foi um acerto. Aqui na Espanha, por
causa da rivalidade entre Barcelona e
Madri, que transcende o futebol, provavelmente alguns catalães ficaram felizes
por Madri não ter sido a escolhida. O
certo é que o Brasil e o Rio são queridos
na Catalunha e seu sucesso nos alegra.
Em alguns anos, vocês experimentarão
uma emoção incrível: sediar uma Olimpíada. É inesquecível. Em 1992, vivi
momentos que me marcaram para sempre. Um deles foi especial: o disparo da
flecha que acendeu a pira olímpica."

DESAFIOS
"Todas as etapas são desafiadoras. Você
inicia a aventura olímpica sem experiência
anterior e, quando a obtém, os Jogos já
foram realizados. É preciso aprender durante a execução, adiantar-se em relação
ao cronograma e mobilizar a sociedade em
tomo desse objetivo. Não é fácil, mas conheço o prefeito do Rio e sei do seu amor
pela cidade. Minha sugestão é que se tenha
perseverança. Apesar de todas as dificuldades, vale a pena. Os momentos difíceis
serão plenamente recompensados."
•
veja

Rio

17 de fevereiro,

2010

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25720">
                <text>Entrevista a la revista brasilera Veja Rio: É uma chance única</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25721">
                <text>Veja Rio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25723">
                <text>Portuguès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25724">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25785">
                <text>Garcia, Sérgio</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25725">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25726">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25781">
                <text>Jocs Olímpics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25782">
                <text>Rio de Janeiro</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25783">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25784">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41266">
                <text>2010-02-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25727">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
