114 10 5250 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2691/2012_EstatutAutonomiaCatalunya_TextConsolidat.pdf 77544d629b3d81c635463cf302f85e39 PDF Text Text Estatut d’autonomia de Catalunya TE X T CO N SO LI DAT �Quarta edició, desembre del 2012 (edició núm. 435) © Parlament de Catalunya Parc de la Ciutadella, s/n • 08003 Barcelona Tel. 933 046 635 • Fax 933 046 636 www.parlament.cat A/e: edicions@parlament.cat Text consolidat a càrrec dels Serveis Jurídics i els Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya Dipòsit legal: B-33418/2012 �Estatut d’autonomia de Catalunya TEXT CONSOLIDAT Barcelona, 2012 ��Tramitació parlamentària i afectacions Tràmits de l’aprovació de l’Estatut Text de la proposta de reforma elaborat per la Ponència redactora (BOPC 208, 11.07.2005). Informe de la Ponència de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (BOPC 211, 28.07.2005). Dictamen de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (BOPC 213, 01.08.2005; correcció d’errades: BOPC 214, 04.08.2005). Dictamen del Consell Consultiu (BOPC 217, 06.09.2005). Proposta aprovada pel Ple del Parlament (BOPC 224, 03.10.2005), en sessió tinguda el dia 30 de setembre de 2005 (DSPC-P 54). Presa en consideració pel Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-2, 04.11.2005), en sessió tinguda el dia 2 de novembre de 2005 (DSCD-P 125). Informe de la Ponència mixta paritària Congrés dels Diputats - Parlament de Catalunya (BOCG-B 210-11,0 7.03.2006; correcció d’errades: BOCG-B 210-12, 09.03.2006, i BOCG-B 210-13, 10.03.2006). Dictamen de la Comissió Mixta Constitucional Congrés dels Diputats Parlament de Catalunya aprovat el dia 30 de març de 2006 (BOCG-B 210-14, 22.03.2006). Debat final al Ple del Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-15, 31.03.2006; correcció d’errades: BOCG-B 210-16, 18.05.2006), en sessió tinguda el dia 30 de març de 2006 (DSCD-P 166). Dictamen elaborat per la Comissió Mixta Senat - Parlament de Catalunya (BOCG-S-IIIB 12-g, 08.05.2006), en sessió tinguda els dies 3, 4 i 5 de maig de 2006 (DSS-C 318, 319 i 321). Debat final al Ple del Senat (BOCG-S-IIIB 12-h, 12.05.2006), en sessió tinguda el dia 10 de maig de 2006 (DSS-P 83). Projecte de reforma de l’Estatut aprovat a Catalunya per referèndum popular el dia 18 de juny de 2006. Llei orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I el dia 19 de juliol de 2006. 5 �Publicada en català, en aranès i en castellà en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4680, 20.07.2006). Publicada en castellà en el Boletín Oficial del Estado (BOE 172, 20.07.2006). Modificacions de l’Estatut Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació de l’abast i les condicions de la cessió (BOE 173, 17.07.2010). Vigència de preceptes de l’Estatut del 1979 En l’apèndix es reprodueix el text de les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, que, d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquesta Llei orgànica 6/2006, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria. Sentències del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut Sentència 31/2010, del 28 de juny, del Tribunal Constitucional (RI 8045-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 172, 16.07.2010). Sentència 48/2010, del 9 de setembre, del Tribunal Constitucional (RI 9501-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 246, 11.10.2010). Sentència 137/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional (RI 8675-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 16, 19.01.2011). Sentència 138/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional (RI 9330-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 16, 19.01.2011). Les afectacions de les sentències es recullen en aquest document de la manera següent: • Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules declarats inconstitucionals o nuls apareixen destacats en vermell. • Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules subjectes a una interpretació conforme a la sentència apareixen destacats entre claudàtors. 6 �ÍNDEX SISTEMÀTIC Preàmbul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Títol preliminar Article 1. Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Article 2. La Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Article 3. Marc polític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Article 4. Drets i principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Article 5. Els drets històrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials . . . . . . . . . 23 Article 7. La condició política de catalans . . . . . . . . . . . . . 23 Article 8. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 9. El territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 10. La capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 11. L’Aran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior . . . . . . . . . . 25 Article 14. Eficàcia territorial de les normes . . . . . . . . . . . . 25 7 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Títol I. Dels drets, deures i principis rectors Capítol I. Drets i deures de l’àmbit civil i social Article 15. Drets de les persones . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies . . . . . . . . . . . . 26 Article 17. Drets dels menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 18. Drets de les persones grans . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 19. Drets de les dones . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort . . . . . . 27 Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació . . . . . . . . . 27 Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural . . . . . . . . . . . 28 Article 23. Drets en l’àmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . 28 Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials . . . . . . . . . . 28 Article 25. Drets en l’àmbit laboral . . . . . . . . . . . . . . . 29 Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge . . . . . . . . . . . . . 29 Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient . . . . . . . 29 Article 28. Drets dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . . 30 Capítol II. Drets en l’àmbit polític i de l’Administració Article 29. Dret de participació . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració . . 31 Article 31. Dret a la protecció de les dades personals . . . . . . . . 32 Capítol III. Drets i deures lingüístics Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües . . . . 32 Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris . . . . . . . 33 Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament . . . . . . 33 Article 36. Drets amb relació a l’aranès . . . . . . . . . . . . . . 34 Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris Article 37. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Article 38. Tutela . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Capítol V. Principis rectors Article 39. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Article 40. Protecció de les persones i de les famílies . . . . . . . . 36 8 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 41. Perspectiva de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Article 42. Cohesió i benestar socials . . . . . . . . . . . . . . . 38 Article 43. Foment de la participació . . . . . . . . . . . . . . . 38 Article 44. Educació, recerca i cultura . . . . . . . . . . . . . . 39 Article 45. Àmbit socioeconòmic . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Article 47. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Article 48. Mobilitat i seguretat viària . . . . . . . . . . . . . . 42 Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . 42 Article 50. Foment i difusió del català . . . . . . . . . . . . . . 42 Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 Article 52. Mitjans de comunicació social . . . . . . . . . . . . 43 Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 44 Article 54. Memòria històrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Títol II. De les institucions Capítol I. El Parlament Article 55. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Article 56. Composició i règim electoral . . . . . . . . . . . . . 45 Article 57. Estatut dels diputats . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Article 58. Autonomia parlamentària . . . . . . . . . . . . . . 46 Article 59. Organització i funcionament . . . . . . . . . . . . . 46 Article 60. Règim de les reunions i les sessions . . . . . . . . . . 47 Article 61. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa . . . 48 Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa . . . . . 49 Article 64. Decrets llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 Article 65. Promulgació i publicació de les lleis . . . . . . . . . . 50 Article 66. Causes de finiment de la legislatura . . . . . . . . . . 50 Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 9 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat Secció primera. El Govern Article 68. Funcions, composició, organització i cessament . . . . . 52 Article 69. El conseller primer o consellera primera . . . . . . . . 52 Article 70. Estatut personal dels membres del Govern . . . . . . . 52 Secció segona. L’Administració de la Generalitat Article 71. Disposicions generals i principis d’organització i funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Article 72. Òrgans consultius del Govern . . . . . . . . . . . . . 54 Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers el Parlament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres . . 54 Article 75. Dissolució anticipada del Parlament . . . . . . . . . . 55 Capítol V. Altres institucions de la Generalitat Secció primera. El Consell de Garanties Estatutàries Article 76. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Article 77. Composició i funcionament . . . . . . . . . . . . . 56 Secció segona. El Síndic de Greuges Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues . . 56 Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges . . . . . . . . 57 Secció tercera. La Sindicatura de Comptes Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes . . . . 58 Article 81. Composició, funcionament i estatut personal . . . . . . 58 Secció quarta. Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya . . . . . . . . 58 Capítol VI. El govern local Secció primera. Organització territorial local Article 83. Organització del govern local de Catalunya . . . . . . . 59 Article 84. Competències locals . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 Article 85. El Consell de Governs Locals . . . . . . . . . . . . . 60 10 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Secció segona. El municipi Article 86. El municipi i l’autonomia municipal . . . . . . . . . . 61 Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat normativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Article 88. Principi de diferenciació . . . . . . . . . . . . . . . 62 Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona . . . . . . . 62 Secció tercera. La vegueria Article 90. La vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Article 91. El Consell de Vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Secció quarta. La comarca i els altres ens locals supramunicipals Article 92. La comarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Article 93. Els altres ens locals supramunicipals . . . . . . . . . . 64 Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran Article 94. Règim jurídic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 Títol III. Del poder judicial a Catalunya Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya . . . . . . 65 Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya . . . . . . . . 66 Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya . . . . . . . . . . . 66 Article 98. Atribucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Article 99. Composició, organització i funcionament . . . . . . . 68 Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya . 68 Capítol III. Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia Article 101. Oposicions i concursos . . . . . . . . . . . . . . . 69 Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya . . . . . . . . . . . 69 Article 103. Mitjans personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Article 104. Mitjans materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport . . . . 72 11 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació i de conciliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials . . . . . . . 72 Article 108. Justícia de pau i de proximitat . . . . . . . . . . . . 72 Article 109. Clàusula subrogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . 73 Títol IV. De les competències Capítol I. Tipologia de les competències Article 110. Competències exclusives . . . . . . . . . . . . . . . 73 Article 111. Competències compartides . . . . . . . . . . . . . 73 Article 112. Competències executives . . . . . . . . . . . . . . 74 Article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Article 114. Activitat de foment . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Article 115. Abast territorial i efectes de les competències . . . . . 75 Capítol II. Les matèries de les competències Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals . . . . 75 Article 117. Aigua i obres hidràuliques . . . . . . . . . . . . . . 76 Article 118. Associacions i fundacions . . . . . . . . . . . . . . 77 Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Article 120. Caixes d’estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 Article 121. Comerç i fires . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Article 122. Consultes populars . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Article 123. Consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Article 124. Cooperatives i economia social . . . . . . . . . . . . 82 Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades . . . 83 Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social . . . . . . . . . 84 Article 127. Cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat . 86 Article 129. Dret civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Article 130. Dret processal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Article 131. Educació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Article 132. Emergències i protecció civil . . . . . . . . . . . . . 90 12 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 133. Energia i mines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Article 134. Esport i lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 Article 135. Estadística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92 Article 136. La funció pública i el personal al servei de les administracions públiques catalanes . . . . . . . . . . 92 Article 137. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 Article 138. Immigració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 Article 139. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions . . 95 Article 141. Joc i espectacles . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 Article 142. Joventut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Article 143. Llengua pròpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia . . . . . 98 Article 145. Mercats de valors i centres de contractació . . . . . . 100 Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 Article 147. Notariat i registres públics . . . . . . . . . . . . . 101 Article 148. Obres públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat . . . 104 Article 151. Organització territorial . . . . . . . . . . . . . . . 105 Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 Article 153. Polítiques de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . 106 Article 154. Promoció i defensa de la competència . . . . . . . . 106 Article 155. Propietat intel·lectual i industrial . . . . . . . . . . 107 Article 156. Protecció de dades de caràcter personal . . . . . . . . 107 Article 157. Publicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica . . . 108 Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i responsabilitat en les administracions públiques catalanes . . . . 109 Article 160. Règim local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 Article 161. Relacions amb les entitats religioses . . . . . . . . . 111 13 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 Article 163. Seguretat privada . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Article 164. Seguretat pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 Article 165. Seguretat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Article 167. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Article 168. Sistema penitenciari . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Article 169. Transports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Article 170. Treball i relacions laborals . . . . . . . . . . . . . . 117 Article 171. Turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 Article 172. Universitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments . . . . 120 Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat Capítol I. Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 174. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Secció primera. Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat . 122 Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat . . . . 122 Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes . . 122 Secció segona. Participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament . . . 123 Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial . . . . . . . . . . . . 123 Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 Article 182. Designació de representants en els organismes econòmics i socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 14 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Secció tercera. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea Article 184. Disposició general . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea . . . . . 126 Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat . 126 Article 187. Participació en institucions i organismes europeus . . . 127 Article 188. Participació en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat . . . . . . . . . . . . 128 Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 Article 190. Gestió de fons europeus . . . . . . . . . . . . . . . 128 Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia . . . . . . . . 128 Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea . . 129 Capítol III. Acció exterior de la Generalitat Article 193. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Article 194. Oficines a l’exterior . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Article 195. Acords de col·laboració . . . . . . . . . . . . . . . 129 Article 196. Tractats i convenis internacionals . . . . . . . . . . 129 Article 197. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Article 198. Participació en organismes internacionals . . . . . . 130 Article 199. Coordinació de les accions exteriors . . . . . . . . . 130 Article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Títol VI. Del finançament de la Generalitat Capítol I. Les finances de la Generalitat Article 201. Principis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 Article 202. Els recursos de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 131 Article 203. Competències financeres . . . . . . . . . . . . . . 132 Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . . . . . . 133 Article 205. Òrgans economicoadministratius . . . . . . . . . . 134 15 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i de solidaritat . . . . . . . . . 134 Article 207. El tractament fiscal . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 Article 208. Actualització del finançament . . . . . . . . . . . . 135 Article 209. Lleialtat institucional . . . . . . . . . . . . . . . . 136 Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136 Capítol II. El pressupost de la Generalitat Article 211. Competències de la Generalitat . . . . . . . . . . . 138 Article 212. El pressupost de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 138 Article 213. Recurs a l’endeutament . . . . . . . . . . . . . . . 138 Article 214. Estabilitat pressupostària . . . . . . . . . . . . . . 138 Article 215. El patrimoni de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 139 Article 216. Empreses públiques . . . . . . . . . . . . . . . . 139 Capítol III. Les finances dels governs locals Article 217. Principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 Article 218. Autonomia i competències financeres . . . . . . . . 139 Article 219. Suficiència de recursos . . . . . . . . . . . . . . . 140 Article 220. Llei de finances locals . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Article 221. El cadastre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Títol VII. De la reforma de l’Estatut Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 Article 223. La reforma de la resta dels títols . . . . . . . . . . . 143 Disposició addicional primera Designació de senadors . . . . . . . Disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat . . . . Disposició addicional tercera Inversions en infraestructures . . . . . Disposició addicional quarta Capacitat de finançament . . . . . . . Disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran . . Disposició addicional sisena Administració ordinària . . . . . . . . Disposició addicional setena Relació de tributs cedits . . . . . . . . Disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 144 144 145 145 145 145 146 147 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis . Disposició addicional desena Cessió de l’Impost sobre el valor afegit . Disposició addicional onzena Capacitat normativa . . . . . . . . . Disposició addicional dotzena Interpretació harmònica . . . . . . . Disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris . Disposició addicional catorzena Jocs i apostes . . . . . . . . . . . Disposició addicional quinzena Transparència . . . . . . . . . . . Disposició transitòria primera Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposició transitòria segona Vigència de disposicions transitòries anteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposició derogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposició final primera Aplicació dels preceptes del títol VI . . . . . Disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . . Disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat . . . . . . . . Disposició final quarta Relació d’entitats econòmiques i financeres . . 148 148 149 149 149 150 150 150 150 151 151 151 151 152 Apèndix. Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979 que es mantenen vigents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 Índex analític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 17 ��Estatut d’autonomia de Catalunya PREÀMBUL Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d’acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l’Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat de les autonomies. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa. 19 �Preàmbul ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat. És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que: • Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps venidors. • Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones. • L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés. • L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya. • La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes. • Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix. • Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just. 20 �TÍTOL PRELIMINAR Art. 2 El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit [Catalunya com a nació]1 d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix [la realitat nacional de Catalunya]2 com a nacionalitat. En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut. TÍTOL PRELIMINAR Article 1. Catalunya Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica. Article 2. La Generalitat 1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II. 3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia. 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució. 1. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 2. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 21 �Art. 3 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 3. Marc polític 1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat. 2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part. Article 4. Drets i principis rectors 1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals. 2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat. 3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible. [Article 5. Els drets històrics L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat.]3 3. Aquest precepte és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 10 de la STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 4 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 22 �TÍTOL PRELIMINAR Art. 7 Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent4 de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. [2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües.]5 3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic. 4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català. 5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. Article 7. La condició política de catalans 1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis. 4. Aquesta expressió és inconstitucional i nul·la d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 5. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 14.b de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 23 �Art. 8 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei. Article 8. Símbols de Catalunya [1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.]6 2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya. 3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre. 4. L’himne de Catalunya és Els segadors. 5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari. 6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat. Article 9. El territori El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Article 10. La capital La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei. Article 11. L’Aran 1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies. 6. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 24 �TÍTOL PRELIMINAR Art. 14 2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial. Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultu­ ral i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns. Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol·licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria. Article 14. Eficàcia territorial de les normes 1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat. 2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra. 25 �Art. 15 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA TÍTOL I Dels drets, deures i principis rectors CAPÍTOL I Drets i deures de l’àmbit civil i social Article 15. Drets de les persones 1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1. 2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. 3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les lleis. Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars. Article 17. Drets dels menors Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social. Article 18. Drets de les persones grans Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat. Article 19. Drets de les dones 1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. 26 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 21 2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort 1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort. 2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar personalment llur voluntat. Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació 1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets. 2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic. 3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament. 4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei. 5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis. 6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències. 27 �Art. 22 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord amb el que estableixen les lleis. 8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis. Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives. 2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural. Article 23. Drets en l’àmbit de la salut 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis. 2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis. 3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis. Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que estableixen les lleis. 28 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 27 2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials. Article 25. Drets en l’àmbit laboral 1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació. 2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis. 3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones. 4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses. 5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social. Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis. Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient 1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els 29 �Art. 28 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat, i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament. 2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les generacions futures. 3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d’informació només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats, en els termes que estableixen les lleis. Article 28. Drets dels consumidors i usuaris 1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes. 2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen les lleis. CAPÍTOL II Drets en l’àmbit polític i de l’Administració Article 29. Dret de participació 1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 30 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 30 2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats, d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis. 3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament. 5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalunya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de les institucions receptores. 6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen. Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació. 2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen. 3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors. 31 �Art. 31 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 31. Dret a la protecció de les dades personals Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les lleis. CAPÍTOL III Drets i deures lingüístics Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes. Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals 1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques. 2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció. 3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un 32 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 35 nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball. 4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball. [5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.]7 [Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.]8 Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament [1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.]9 2. [Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari.]10 També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar 7. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 21 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 8. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 22 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 9. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 10. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la STC 31/2.010, del 28 de juny. 33 �Art. 36 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis. 3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament. 5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin. Article 36. Drets amb relació a l’aranès 1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen. 2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat. 3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l’aranès. CAPÍTOL IV Garanties dels drets estatutaris Article 37. Disposicions generals 1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat. Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya. 2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives 34 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 39 als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta. 3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del Parlament. 4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya. Article 38. Tutela 1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 76.2.b i c. 2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixen les lleis. CAPÍTOL V Principis rectors Article 39. Disposicions generals 1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l’eficàcia plena. 2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics. 35 �Art. 40 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen. Article 40. Protecció de les persones i de les famílies 1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones. 2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses. 3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari. 4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural. 5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe. 6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional. 7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, 36 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 41 amb independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes. 8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. Article 41. Perspectiva de gènere 1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat. 2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes. 3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques. 4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials. 5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual. 37 �Art. 42 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 42. Cohesió i benestar socials 1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. 2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social. 3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. 4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuï­ tat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei. 5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics. 6. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics. 7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble. Article 43. Foment de la participació 1. Els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. 38 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 45 2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori. 3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institu­ cionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals. Article 44. Educació, recerca i cultura 1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica. 2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori. 3. Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills i filles, en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure. 4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya. 5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya. Article 45. Àmbit socioeconòmic 1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats. 39 �Art. 45 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar. 3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar i han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes. 4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat productiu. 5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social. 6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials. 7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin. 40 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 46 8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya. Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial 1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i inter­ generacional. 2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes. 3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic. 4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació. 5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú. 41 �Art. 47 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 47. Habitatge Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats. Article 48. Mobilitat i seguretat viària 1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda. 2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció, l’educació viària i l’atenció a les víctimes. Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris 1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris. 2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. Article 50. Foment i difusió del català 1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès. 2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. 3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món. 4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català. 42 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 52 [5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.]11 6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte. 7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta perquè siguin més efectius. Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament 1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món. 2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència. Article 52. Mitjans de comunicació social 1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d’ésser neutral. 2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya. 11. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 23 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 43 �Art. 53 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i actualització. 2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials. Article 54. Memòria històrica 1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència. 44 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 57 TÍTOL II De les institucions CAPÍTOL I El Parlament Article 55. Disposicions generals 1. El Parlament representa el poble de Catalunya. 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. 3. El Parlament és inviolable. Article 56. Composició i règim electoral 1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral. 2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la transparència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. 3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral. La llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals. 4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Article 57. Estatut dels diputats 1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat 45 �Art. 58 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant. 2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. 3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu. Article 58. Autonomia parlamentària 1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària. 2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn. 3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text. Article 59. Organització i funcionament 1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions. 2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus. 3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres. 4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el 46 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 60 mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament. 5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament. 6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació. 7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries. Article 60. Règim de les reunions i les sessions 1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen després d’haver-lo exhaurit. 2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts pel Reglament del Parlament. 3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament. 47 �Art. 61 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 61. Funcions Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l’article 55, les següents: a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les. c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei. d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució. e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis. Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa 1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial que estableix aquest Estatut. 2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l’Estatut n’estableixi una altra. 3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern. 48 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 64 Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa 1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o quan el Govern es troba en funcions. 3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s’ha d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan es tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de determinar l’abast i els criteris de la refosa. 4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius. Article 64. Decrets llei 1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat. 3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2. 49 �Art. 65 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 65. Promulgació i publicació de les lleis Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció elaborada per la Generalitat. Article 66. Causes de finiment de la legislatura La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat. CAPÍTOL II El president o presidenta de la Generalitat Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències 1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya. 2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats. 3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Gene­ralitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. 4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei. 50 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 67 5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president o presidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l’Estat a Catalunya. 6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, correspon al president o presidenta: a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació. b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya. c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya. d) Les altres que determinin les lleis. 7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics. 8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el conseller o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució no per­meten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament. 9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers. 51 �Art. 68 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA CAPÍTOL III El Govern i l’Administració de la Generalitat SECCIÓ PRIMERA El Govern Article 68. Funcions, composició, organització i cessament 1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis. 2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers. 3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern. 4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat. 5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les disposicions generals i les normes. Article 69. El conseller primer o consellera primera El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d’acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta. Article 70. Estatut personal dels membres del Govern 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de delicte flagrant. 52 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 71 2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. SECCIÓ SEGONA L’Administració de la Generalitat Article 71. Disposicions generals i principis d’organització i funcionament 1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té la condició d’administració ordinària d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l’Administració local. 2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret. 3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques. 4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió. 5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització. 6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas: a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració de la Generalitat. b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics. 53 �Art. 72 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics. 7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques. Article 72. Òrgans consultius del Govern 1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. 2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. CAPÍTOL IV Les relacions entre el Parlament i el Govern Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers el Parlament 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula. 2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells. 2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament. 54 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 76 Article 75. Dissolució anticipada del Parlament El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. CAPÍTOL V Altres institucions de la Generalitat SECCIÓ PRIMERA El Consell de Garanties Estatutàries Article 76. Funcions 1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2. 2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes que estableixi la llei, en els casos següents: a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi. b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament. c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern. d) L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en els termes que garanteix aquest Estatut. 3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel 55 �Art. 77 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional. 4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.12 Article 77. Composició i funcionament 1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a proposta del Govern. 2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d’elegir d’entre ells el president o presidenta. 3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant. 4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei. SECCIÓ SEGONA El Síndic de Greuges Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues 1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu,13 l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vin12. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 13. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 56 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 79 culats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen. 2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions. 3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut. 4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en l’àmbit públic i el privat. 5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l’apartat 1 tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta obligació. Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges 1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. 2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser destituït i suspès per les causes que estableix la llei. 3. S’han de regular per llei l’estatut personal del síndic de greuges, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb les lleis. 57 �Art. 80 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA SECCIÓ TERCERA La Sindicatura de Comptes Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes 1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya. 2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb les lleis. 3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir llurs relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable. Article 81. Composició, funcionament i estatut personal 1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d’entre ells el síndic o síndica major. 2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes. SECCIÓ QUARTA Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada. El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d’actuació. 58 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 84 CAPÍTOL VI El govern local SECCIÓ PRIMERA Organització territorial local Article 83. Organització del govern local de Catalunya 1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. 2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. 3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. Article 84. Competències locals 1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat. 2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis: a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local. b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial. c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat. d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals. e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi. f) La protecció civil i la prevenció d’incendis. 59 �Art. 85 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar. h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgers municipal. i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació. j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats. l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions. m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya. 3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fa referència l’apartat 2 entre les diverses administracions locals ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera. 4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals. Article 85. El Consell de Governs Locals El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha 60 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 86 d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei del Parlament regula la composició, l’organització i les fun­ cions del Consell de Governs Locals. SECCIÓ SEGONA El municipi Article 86. El municipi i l’autonomia municipal 1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. 2. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament, format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors. S’han d’establir per llei els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim de consell obert. 3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. 4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració. 5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació a l’ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l’Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències. 6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. 7. Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència. 61 �Art. 87 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat normativa 1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipal. 2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i també per a complir tasques d’interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda. 3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic en què es fonamenten, en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia. Article 88. Principi de diferenciació Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen. Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert per llei del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació d’aquest règim especial i, d’acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el seu règim especial. 62 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 92 SECCIÓ TERCERA La vegueria [Article 90. La vegueria 1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis. 2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.]14 Article 91. El Consell de Vegueria 1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. 2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d’entre els seus membres. [3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions.]15 [4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució.]16 SECCIÓ QUARTA La comarca i els altres ens locals supramunicipals Article 92. La comarca 1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. 14. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 40 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 15. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 16. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 63 �Art. 93 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. Article 93. Els altres ens locals supramunicipals Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. CAPÍTOL VII Organització institucional pròpia de l’Aran Article 94. Règim jurídic 1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de l’organització institucional i administrativa de l’Aran i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. 2. La institució de govern de l’Aran és el Conselh Generau, que és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran. 3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei. 4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en les actuacions de muntanya. L’Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial. 5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència. 64 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 95 TÍTOL III Del poder judicial a Catalunya CAPÍTOL I El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur. [2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l’abast i el contingut dels recursos esmentats.]17 3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya. 4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya. 5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,18 en els termes que 17. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 44 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 18. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 65 �Art. 96 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,19 en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial. Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya 1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic. 2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació del nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una còpia de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos següents al dia en què es fa pública. 4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les que estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal. CAPÍTOL II El Consell de Justícia de Catalunya Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències 19. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 66 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 98 d’aquest darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial.20 Article 98. Atribucions 1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial. 2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents: a) Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials. b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o substitució, i també determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç. c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis. d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en aquest àmbit; atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i tribunals que acordi el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades. e) Informar sobre els recursos d’alçada interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.21 f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial. 20. Aquest article és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 21. Aquestes lletres són inconstitucionals i nul·les d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 67 �Art. 99 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats. h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’estat i el funcionament de l’Administració de justícia a Catalunya. i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial. 3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial.22 4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada. Article 99. Composició, organització i funcionament 1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i 23 pels membres que siguin nomenats, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del poder judicial. 2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament, d’acord amb la normativa aplicable. Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya 1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma.24 22. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 23. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 24. Aquest apartat és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 68 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 102 2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis. CAPÍTOL III Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia Article 101. Oposicions i concursos 1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya,25 segons que correspongui, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya. 2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial.26 3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat. Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya 1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l’abast que determini la llei. 2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l’abast que determini la llei. 3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat corresponents. 25. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 26. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 69 �Art. 103 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball. Article 103. Mitjans personals 1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, dins el respecte a l’estatut jurídic d’aquest personal establert per la Llei orgànica del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de: a) L’organització d’aquest personal en cossos i escales. b) El procés de selecció. c) La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada. d) La provisió de destinacions i ascensos. e) Les situacions administratives. f) El règim de retribucions. g) La jornada laboral i l’horari de treball. h) L’ordenació de l’activitat professional i les funcions. i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats. j) El registre de personal. k) El règim disciplinari. 2. En els mateixos termes que estableix l’apartat 1, correspon a la Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia. Aquesta competència inclou: a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública. b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l’adscripció als llocs de treball. c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius. d) Impartir la formació, prèvia i continuada. e) Elaborar les relacions de llocs de treball. 70 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 104 f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de treball. g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna. h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l’estatal. i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal, en aplicació del seu règim estatutari i retributiu. j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei. k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a garantir una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de l’Administració de justícia. 3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial, es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat. 4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració de justícia. Article 104. Mitjans materials Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia. b) La provisió de béns mobles i materials per a les dependències judicials i de la fiscalia. c) La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de coordinació i homologació que corresponen a l’Estat per a garantir la compatibilitat del sistema. d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional. e) La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum de l’activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost efectiu dels serveis. 71 �Art. 105 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia. Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia. Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació i de conciliació 1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta. 2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries de la seva competència. Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials 1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha d’acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals. 2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació del Govern de l’Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial. 3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei del Parlament. Article 108. Justícia de pau i de proximitat 1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos 72 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 111 termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries i llur provisió. 2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d’acord amb el que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia. Article 109. Clàusula subrogatòria La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya. TÍTOL IV De les competències CAPÍTOL I Tipologia de les competències [Article 110. Competències exclusives 1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies. 2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre.]27 Article 111. Competències compartides En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la 27. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 59 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 73 �Art. 112 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut.28 En exercici d’aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions bàsiques. [Article 112. Competències executives Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració pública.]29 Article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V. Article 114. Activitat de foment 1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis. 2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i 28. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 29. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 61 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 74 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 116 també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió. 5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així mateix, participa, en els termes que fixi l’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes subvencions. Article 115. Abast territorial i efectes de les competències 1. L’àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen l’eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la Generalitat. 2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d’aquest objecte situada en el seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració que s’estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la coordinació per l’Estat de les comunitats autònomes afectades. CAPÍTOL II Les matèries de les competències Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16 de la Constitució, la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari. b) La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries. 75 �Art. 117 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics. d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana i la protecció dels animals. e) Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat amb els organismes genèticament modificats. f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic. g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural. h) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries. i) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre: a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari. b) La regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries de Catalunya. Article 117. Aigua i obres hidràuliques 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i també de les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general. b) La planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a l’aigua. c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el subministrament d’aigua. 76 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 118 d) L’organització de l’administració hidràulica de Catalunya, inclosa la participació dels usuaris. e) La regulació i l’execució de les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge. 2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal, assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic i les obres d’interès general. En els mateixos termes, li correspon la participació en la planificació i la programació de les obres d’interès general. 3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries. Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre: a) L’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics. b) L’execució i l’explotació de les obres de titularitat estatal, si s’estableix mitjançant conveni. c) Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són atribuïdes per la legislació estatal. 4. La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial. 5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l’execució de la dita planificació en els termes que estableix la legislació estatal. Article 118. Associacions i fundacions 1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableixi per garantir la igualtat en l’exercici del dret i la reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic 77 �Art. 119 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA de les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les modalitats d’associació, de la denominació de les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les associacions i de les associacions de caràcter especial. b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració d’utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la. c) El registre d’associacions. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació de les fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer. b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les fundacions que estableixi la normativa tributària. c) El registre de fundacions. 3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics a les associacions i les fundacions. Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas: a) La planificació i la regulació. b) La regulació del règim d’intervenció administrativa de la caça i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles. 78 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 120 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes, que inclou en tot cas: a) La regulació i la gestió del marisqueig i l’aqüicultura i l’establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió dels recursos. b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes activitats. c) El busseig professional. d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en tot cas, l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a les condicions professionals per a l’exercici de la pesca, la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i les llotges de contractació. Article 120. Caixes d’estalvis 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d’estar representats. b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d’estalvis. c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre. d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn. e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu social a Catalunya. 79 �Art. 121 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin30 les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de l’obra social de les caixes. Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d’emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot cas l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat, d’acord amb el que estableix la legislació estatal, col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixen sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya. Article 121. Comerç i fires 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, la qual alhora inclou en tot cas: a) La determinació de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre mitjà. b) La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua. c) La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de mercat. 30. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 80 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 123 d) La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació i canvi d’activitat dels establiments. e) L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial. f) L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en tot cas: a) L’activitat d’autorització i declaració de la fira internacional. b) La promoció, la gestió i la coordinació. c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la rendició de comptes. d) L’establiment de la reglamentació interna. e) El nomenament d’un delegat o delegada en els òrgans de direcció de cada fira. 3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en l’establiment del calendari de fires internacionals. [Article 122. Consultes populars Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.]31 Article 123. Consum Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, que inclou en tot cas: a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per l’article 28, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació. 31. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 69 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 81 �Art. 124 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin. c) La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum. d) La formació i l’educació en el consum. e) La regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. Article 124. Cooperatives i economia social 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cooperatives. 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou l’organització i el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen en tot cas: a) La definició, la denominació i la classificació. b) Els criteris sobre fixació del domicili. c) Els criteris rectors d’actuació. d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials, fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació. e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent. f) Els drets i deures dels socis. g) El règim econòmic i la documentació social. h) La conciliació i la mediació. i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració econòmica de les cooperatives. 3. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou en tot cas la regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l’empresa, l’accés dels treballadors als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i el foment del moviment cooperatiu inclouen: a) La regulació de l’associacionisme cooperatiu. b) L’ensenyament i la formació cooperatius. 82 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 125 c) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics al món cooperatiu. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació del sector de l’economia social. Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació i altres corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas: a) La regulació de l’organització interna, del funcionament i del règim econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col· legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim disciplinari. b) La creació i l’atribució de funcions. c) La tutela administrativa. d) El sistema i el procediment electorals aplicables a l’elecció dels membres de les corporacions. e) La determinació de l’àmbit territorial i la possible agrupació dins de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la definició de les corporacions a què fa referència l’apartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre. 3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat, poden complir funcions de comerç exterior i destinar-hi recursos camerals. 4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades, que inclou en tot cas: a) La determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats. 83 �Art. 126 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) La regulació de les garanties administratives davant l’intrusisme i les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions professionals de caràcter obligatori. c) El règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades. Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les mutualitats de previsió social no integrades en el sistema de seguretat social. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les quals fa referència l’apartat 1, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que fixin32 les bases estatals. 3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta competència inclou els actes d’execució reglats que li atribueixi la legislació estatal. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l’apartat 2. Article 127. Cultura 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas: a) Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Cata­ lunya, incloent-hi: Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació. 32. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 84 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 127 Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya. Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors culturals. Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d’equipaments culturals situats a Catalunya. Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui competències normatives. b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas: Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés. Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general. Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l’Estat. Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i l’espoliació. c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas: Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural. Segon. L’establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats. 85 �Art. 128 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català. d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou: Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades portades a terme a Catalunya. Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya. Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi expressament l’Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal. [3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments culturals es requereix l’acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues, d’acord amb el que estableix el títol V d’aquest Estatut.]33 Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l’article 149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou: a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes, llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions que en deriven. b) El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació de propietat industrial. 33. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 73 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 86 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 129 c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador aplicable. d) El règim de l’organització administrativa de la denominació d’origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control de la producció i la comercialització. 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l’aprovació de llurs normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i control sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació i de l’exercici de la potestat sancionadora per infraccions del règim de la denominació. 3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis. La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici de llurs facultats de gestió. 4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat d’una denominació d’origen o d’una indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i internacionals. [Article 129. Dret civil Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.]34 34. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 76 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 87 �Art. 130 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 130. Dret processal Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. Article 131. Educació 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres docents en què s’imparteixen aquests ensenyaments. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil, la competència exclusiva que inclou: a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament en el seu territori. b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil i la regulació dels centres en què s’imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal. c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics. d) La inspecció, l’avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l’experimentació educatives i també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu. e) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis. f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius d’actuació en matèria de recursos humans. g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics. 88 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 131 h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la d’escolarització obligatòria. 3. En allò que no regula l’apartat 2 i amb relació als ensenyaments a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament en matèria d’ensenyament no universitari i d’acord amb el que disposa l’article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida que inclou en tot cas: a) La programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació general del sistema educatiu. b) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent i educativa. c) L’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi l’ordenació curricular. d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals. e) L’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels criteris d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres docents. f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. h) L’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics. i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics. j) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l’administració educativa. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació dels títols acadèmics i professionals estatals. 89 �Art. 132 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 132. Emergències i protecció civil 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública. 2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d’abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat. 3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de l’Estat. 4. La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s’escau, en les lleis. Article 133. Energia i mines 1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’energia. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les instal· lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal· lacions corresponents i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. c) El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels serveis de subministrament d’energia. d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l’eficiència energètica. 90 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 134 2. La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ, en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Cata­lunya o si l’energia és objecte d’aprofitament fora d’aquest territori. 3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els recursos miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats extractives que s’hi acompleixin. Article 134. Esport i lleure 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’esport, que inclou en tot cas: a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució, l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials. b) L’ordenació dels òrgans de mediació en matèria d’esport. c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l’alt rendiment esportiu. d) L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya, i la declaració d’utilitat pública de les entitats esportives. e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva. f) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu. g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya. h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució. 91 �Art. 135 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l’activitat física i esportiva. j) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a l’Estat en matèria de seguretat pública. k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius. l) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva. 2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l’esport. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats que s’acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les entitats que tinguin per finalitat l’acompliment d’activitats de lleure. 4. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure. Article 135. Estadística 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot cas: a) La planificació estadística. b) L’organització administrativa. c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat. 2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic. Article 136. La funció pública i el personal al servei de les administracions públiques catalanes Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d’autonomia local: 92 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 137 a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació i l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b. b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal. Article 137. Habitatge 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’habitatge, que inclou en tot cas: a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial. b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat. c) La promoció pública d’habitatges. d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit. e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció. f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges. g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges. h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació. 2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable, respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions. 93 �Art. 138 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA [Article 138. Immigració 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració: a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i d’orientació. b) El desenvolupament de la política d’integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències. c) L’establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació social. d) L’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment i la integració de les persones immigrades. e) La promoció i la integració de les persones retornades i l’ajuda a aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers, inclou: a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè. b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a i l’aplicació del règim d’inspecció i sanció. 3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l’Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V.]35 35. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 83 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 94 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 140 Article 139. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’indústria, salvant el que estableix l’apartat 2. Aquesta competència inclou, en tot cas, l’ordenació dels sectors i dels processos industrials a Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de l’economia. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’artesania. 4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de control metrològic. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de contrastació de metalls. Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general. Aquesta competència inclou en tot cas: a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures de transport. b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris. c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta. 95 �Art. 140 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l’aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini públic. 2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal. 3. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumir-la, d’acord amb el que estableixen les lleis. 4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que determini la normativa estatal. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l’Estat a Catalunya, d’acord amb el que estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas: a) L’ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària de Catalunya. b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària dels quals és titular la Generalitat. c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres xarxes. 6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que estableixi la normativa estatal. 7. Correspon a la Generalitat, d’acord amb la normativa de l’Estat, la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques, que inclou en tot cas: 96 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 141 a) Promoure l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal. b) La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent. c) La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. d) La gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs l’àmbit dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. Article 141. Joc i espectacles 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas: a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regulació, i també la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l’explotació i la pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics. b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats. c) La determinació, en el marc de les seves competències, del règim fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses que l’acompleixen. 2. L’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal, o bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat que estableix el títol V i l’informe previ determinant de la Generalitat. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics. 97 �Art. 142 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 142. Joventut 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut, que inclou en tot cas: a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut. b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil. c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut. 2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb l’Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l’Estat. Article 143. Llengua pròpia 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català. 2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran. Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia 1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments. 98 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 144 b) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals. c) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la bio­diversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims. d) La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus. e) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat d’aquests i llur disposició final. f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl. g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies. h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l’administració competent per a autoritzar l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi. i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. j) La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats, instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el medi. k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent. l) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l’article 149.1.23 de 99 �Art. 145 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA la Constitució, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits situats a Catalunya. 3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col· laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais. 4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat. 5. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l’elaboració de la cartografia climàtica. 6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient. Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial, en els termes que estableix la llei. Article 145. Mercats de valors i centres de contractació Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació. b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors. c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’exclusió i l’establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es 100 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 147 negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el control. d) L’acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres d’aquests mercats. e) L’establiment de les fiances que han de constituir els membres de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació. Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual: a) La competència exclusiva sobre l’organització de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local, respectant la garantia de l’autonomia local. b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mitjans de comunicació social. 3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya en els mitjans de comunicació social. Article 147. Notariat i registres públics 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la competència executiva que inclou en tot cas: a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el 101 �Art. 148 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis. b) La participació en l’elaboració dels programes d’accés als cossos de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles d’Espanya, als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català. c) L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, in­ cloent-hi la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris. d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d’hipoteques. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya. 3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions. Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis. Article 148. Obres públiques 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de les obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la construcció i el finançament de les obres. 2. La qualificació d’interès general requereix l’informe previ de la Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació de les obres qualificades d’interès general, d’acord amb el que disposa la legislació de l’Estat i segons el que estableix el títol V d’aquest Estatut. 3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites totes les 102 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 149 obres públiques que no siguin d’interès general. En el supòsit de les obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels serveis. Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixen. b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les. c) L’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals i de corredors biològics, d’acord amb el que estableix l’article 144.2. d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els equipaments de competència de la Generalitat. e) La determinació de mesures específiques de promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. 2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació dels plans territorials d’ordenació i ús del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments i plans. b) La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritzacions i conces­sions i, en tot cas, les concessions d’obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició. 103 �Art. 150 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA c) La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació general. d) L’execució d’obres i actuacions al litoral català que no siguin d’interès general. 4. Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral català, d’acord amb el que estableix l’article 148. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos. b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableix per garantir la igualtat de l’exercici del dret a la propietat. c) L’establiment i la regulació dels instruments de planejament i gestió urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació. d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl. e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas, la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d’obres i llicències, les mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la disciplina urbanística. 6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la legislació estatal. Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva Administració, la competència exclusiva sobre: a) L’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’articulació territorial. 104 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 152 b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació administrativa. Article 151. Organització territorial Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas: a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització territorial de Catalunya. b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials. c) L’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població, respectant l’autonomia local. Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat econòmica 1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de l’activitat econòmica a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’ordenació de l’activitat econòmica a Catalunya. 3. La Generalitat pot establir una planificació de l’activitat econòmica en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l’Estat. 4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l’activitat econòmica. Aquesta competència inclou en tot cas: a) El desplegament dels plans estatals. b) La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V. c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica, en els termes que s’estableixin per mitjà de conveni. 105 �Art. 153 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 153. Polítiques de gènere Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l’Estat en exercici de la competència que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució, inclou en tot cas: a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i el control de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la dona, i també l’establiment d’accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe que s’hagin d’executar amb caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya. b) La promoció de l’associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les iniciatives de participació. c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violència. Article 154. Promoció i defensa de la competència 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de defensa de la competència en l’exercici de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) L’execució en mesures relatives als processos econòmics que afectin la competència. b) La inspecció i l’execució del procediment sancionador. c) La defensa de la competència en l’exercici de l’activitat comercial. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Compe106 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 156 tència, com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats econòmiques que s’acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin alterar la competència, en els termes que estableixen els apartats 1 i 2. Article 155. Propietat intel·lectual i industrial 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya; l’activitat d’inscripció, modificació o cancel·lació d’aquests drets, i l’exercici de l’activitat administrativa necessària per a garantir-ne la protecció a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a l’Estat les inscripcions efectuades en el seu registre perquè siguin incorporades al registre estatal; ha de col·laborar amb aquest registre i facilitar el bescanvi d’informació. b) L’autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d’inspecció i control de l’activitat d’aquestes entitats. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat, de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques. b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria. Article 156. Protecció de dades de caràcter personal Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas: 107 �Art. 157 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA a) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de Catalunya, l’Administració de la Generalitat, les administracions locals de Catalunya, les entitats autònomes i les altres entitats de dret públic o privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que presten serveis o acompleixen activitats per compte propi per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema universitari català. b) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques o jurídiques per a l’exercici de les funcions públiques amb relació a matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de Catalunya, si el tractament s’efectua a Catalunya. c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin llurs funcions exclusivament en l’àmbit territorial de Catalunya. d) La constitució d’una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat. Article 157. Publicitat Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació de l’activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil de l’Estat. Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança, que inclou en tot cas: a) L’establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i l’avaluació dels projectes. b) L’organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment i l’acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya. c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i finançats per la Generalitat. 108 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 159 d) La regulació i la formació professional del personal investigador i de suport a la recerca. e) La difusió de la ciència i la transferència de resultats. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya. 3. Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i en altres organismes i institucions internacionals. Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i responsabilitat en les administracions públiques catalanes 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou: a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials. b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat. c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l’apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les administracions públiques de Catalunya: a) La competència exclusiva sobre organització i competències en matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques catalanes i sobre les regles d’execució, modificació i extinció dels contractes de l’Administració, en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. 109 �Art. 160 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la competència executiva, en tot cas, per a: a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria. b) Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d’acord amb la legislació estatal. c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i fixar-ne el procediment. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la Generalitat, d’acord amb el sistema general de responsabilitat de totes les administracions públiques. 6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3, 4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local. Article 160. Règim local 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local que, respectant el principi d’autonomia local, inclou: a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials. b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l’article 84. c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis públics. d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la Generalitat i el funcionament i el règim d’adopció d’acords d’aquests òrgans. 110 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 162 e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò que no estableix l’apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits constitucionalment. Article 161. Relacions amb les entitats religioses 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment de mecanismes de col· laboració i cooperació per a l’acompliment de llurs activitats en l’àmbit de les competències de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas: a) Participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses amb relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin les lleis. b) L’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d’entitats religioses, en l’àmbit de competències de la Generalitat. c) La promoció, el desenvolupament i l’execució, en l’àmbit de les competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats entre l’Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d’entitats religioses. 3. La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal que tenen atribuïdes funcions en matèria d’entitats religioses. Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris. 111 �Art. 163 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica, en el marc de l’article 149.1.16 de la Constitució. 3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida en els àmbits següents: a) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans. b) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica. c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic. d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l’acreditació i l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta de places; la participació en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes de formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i l’expedició de diplomes d’àrees de capacitació específica. e) El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis en el sistema sanitari públic. 4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública, d’acord amb el que estableix el títol V. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació estatal en matèria de productes farmacèutics. Article 163. Seguretat privada Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en les matèries següents: a) L’autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur domicili social a Catalunya i l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya. 112 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 164 b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya. c) L’autorització dels centres de formació del personal de seguretat privada. d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya. Article 164. Seguretat pública 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d’acord amb el que disposa la legislació estatal: a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l’ordenació de les policies locals. b) La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra. c) El control i la vigilància del trànsit. 2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les policies locals. 3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l’Estat i en tot cas: a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació. b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics. 4. La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya, i també en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països en què participi l’Estat. 113 �Art. 165 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 5. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents: a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic. b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal. c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis. Article 165. Seguretat social 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou: a) El desplegament i l’execució de la legislació estatal, llevat de les normes que configuren el règim econòmic. b) La gestió del règim econòmic de la seguretat social. c) L’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren l’assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat social a Catalunya. d) L’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb el sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d’accidents de treball i malalties professionals. e) El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives. f) La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades a les prestacions de la seguretat social. 2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat. 114 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 167 Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, que inclou en tot cas: a) La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública. b) La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya. c) La regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social. d) La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions públiques o privades. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors: a) La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer cas la legislació penal. b) La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que incideixi en les competències de menors. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les mesures de protecció social i llur execució. Article 167. Símbols de Catalunya Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l’ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de Catalunya, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. 115 �Art. 168 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 168. Sistema penitenciari 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l’Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas: a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya. b) La totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l’organització, el règim, el funcionament, la planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya. c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya. d) L’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats. e) La planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció. 2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults. Article 169. Transports 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats. b) La regulació de la intervenció administrativa per a l’exercici de les activitats de transport. c) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme. d) La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d’altres 116 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 170 que requereixin un règim específic, respectant les competències estatals sobre seguretat pública. e) La regulació d’un sistema de mediació en matèria de transports. f) La potestat tarifària sobre transports terrestres. 2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d’àmbit superior requereix l’informe previ de la Generalitat. 3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que inclou: a) Els centres d’informació i distribució de càrregues. b) Les estacions de transport per carretera. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els operadors de les activitats vinculades a l’organització del transport, la logística i la distribució localitzades a Catalunya. 6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya que, respectant les competències de l’Estat en marina mercant i ports, inclou: a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial de passatgers. b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i l’acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport marítim i fluvial. c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat. Article 170. Treball i relacions laborals 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas: a) Les relacions laborals i les condicions de treball. b) Les polítiques actives d’ocupació, que inclouen la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu, i també la 117 �Art. 171 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA gestió de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en els plans o les activitats de formació que superin l’àmbit territorial de Catalunya. c) Les qualificacions professionals a Catalunya. d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, l’autorització i el control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya. e) La negociació col·lectiva i el registre dels convenis col·lectius de treball. f) Els procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius entre centres de treball situats a Catalunya. g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball. h) La potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social, en l’àmbit de les seves competències. i) La determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin lloc a Catalunya. j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat exclusivament a Catalunya. k) Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals. l) L’elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la funció pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels mecanismes de cooperació que determina el títol V, s’han d’establir les fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora en l’àmbit social. Article 171. Turisme Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas: 118 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 172 a) L’ordenació i la planificació del sector turístic. b) La promoció del turisme que inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger. c) La regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat. A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els establiments de la xarxa de paradors de l’Estat situats a Catalunya, la Generalitat participa, en els termes que estableixi la legislació estatal, en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya. d) La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes. e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial. f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme. Article 172. Universitats 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva sobre: a) La programació i la coordinació del sistema universitari català, en el marc de la coordinació general. b) Les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de les privades. c) L’aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les normes d’organització i funcionament de les universitats privades. d) La coordinació dels procediments d’accés a les universitats. e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el principi d’autonomia universitària. f) El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari. 119 �Art. 173 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA g) La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria. h) El règim retributiu del personal docent i investigador contractat de les universitats i l’establiment de les retribucions addicionals del personal docent funcionari. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència compartida sobre tot allò a què no fa referència l’apartat 1, que inclou en tot cas: a) La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les universitats. b) El règim jurídic de l’organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació. c) L’adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i també el reconeixement d’aquests centres en universitats privades i la implantació i la supressió d’ensenyaments. d) La regulació del règim d’accés a les universitats. e) La regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari. f) L’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador. 3. La competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials. Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en l’àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i establiments privats. La Generalitat ha d’exercir aquesta competència respectant els drets fonamentals. 120 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 175 TÍTOL V De les relacions institucionals de la Generalitat CAPÍTOL I Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 174. Disposicions generals 1. La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan és necessari per a l’exercici eficaç de les competències respectives i per a la defensa dels interessos respectius. 2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels afers d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar l’ajuda necessària a les altres comunitats autònomes per a l’exercici eficaç de llurs competències. [3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis.]36 SECCIÓ PRIMERA Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competències respectives, poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els objectius d’interès comú. 2. La Generalitat també col·labora amb l’Estat per mitjà dels òrgans i els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d’interès comú. 36. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 111 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 121 �Art. 176 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen. 2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord. 3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan s’hagin pres sense la seva aprovació. Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat 1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a aquesta, ha d’ésser establert per llei del Parlament. 2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen. La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del Estado en determina l’eficàcia pel que fa a tercers. Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes 1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes convenis de col·laboració i acords de cooperació. 2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts. 3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura. 4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals i llur vigència comença seixanta dies després d’aquesta comunicació, llevat que les Corts Generals decideixin que s’han de qualificar com 122 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 182 a acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa referència l’article 145.2 de la Constitució. 5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen. SECCIÓ SEGONA Participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. [Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, l’ordenament parlamentari.]37 Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat econòmica La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc del que estableix l’article 131.2 de la Constitució. Article 182. Designació de representants en els organismes econòmics i socials 1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió 37. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 113 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 123 �Art. 183 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que estableix la legislació aplicable. 2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència dels quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable. 3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i dels que es creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació aplicable. 4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva seu principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l’Estat la creació de delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1. SECCIÓ TERCERA La Comissió Bilateral Generalitat - Estat Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat [1. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat, d’acord amb els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat als efectes següents: a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya. 124 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 183 b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d’interès comú.]38 2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents: a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat. b) La programació de la política econòmica general del Govern de l’Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta política. c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les competències respectives en els àmbits d’interès comú. d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls. e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo. f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta representació. g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea. h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat. i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts. 38. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 115 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 125 �Art. 184 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat és integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament. 4. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les dues parts. 5. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts. CAPÍTOL II Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea Article 184. Disposició general La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya. Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea 1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de l’Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents a aquest efecte. 2. El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat. Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat 1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres, 126 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 187 en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta matèria. 2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin. 3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives especialment rellevants per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada per l’Estat. 4. L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes. Article 187. Participació en institucions i organismes europeus 1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió. 2. La participació que estableix l’apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans, d’acord amb la normativa aplicable. 3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, participa en la designació de representants en el marc de la representació permanent d’aquest en la Unió Europea. 4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú. 127 �Art. 188 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 188. Participació en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat El Parlament participa en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees si aquestes propostes afecten competències de la Generalitat. Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea 1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i aquest Estatut. 2. Si l’execució del dret de la Unió Europea requereix l’adopció de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre un informe previ. 3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees. Article 190. Gestió de fons europeus Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, en els termes que estableixen els articles 114 i 210. Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia 1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en els termes que estableixi la normativa europea. 2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat col·labora en la defensa jurídica. 128 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 196 3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Gene­ ralitat. Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus interessos davant les institucions de la Unió Europea. CAPÍTOL III Acció exterior de la Generalitat Article 193. Disposicions generals 1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors. 2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències, sia de manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració general de l’Estat. Article 194. Oficines a l’exterior La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l’exterior. Article 195. Acords de col·laboració La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències. Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat. Article 196. Tractats i convenis internacionals 1. El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin d’una manera directa i singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el Parlament poden dirigir al Govern les observacions que considerin pertinents. 129 �Art. 197 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores. 3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat en l’àmbit de les seves competències. Article 197. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament 1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin. 2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l’apartat 1. 3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament. Article 198. Participació en organismes internacionals La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que estableixi la normativa corresponent. Article 199. Coordinació de les accions exteriors La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin. Article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius. 130 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 202 TÍTOL VI Del finançament de la Generalitat CAPÍTOL I Les finances de la Generalitat Article 201. Principis 1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Gene­ ralitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució. 2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions. 3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat. 4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article 206 d’aquest Estatut. Article 202. Els recursos de la Generalitat 1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern. 2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les directrius polítiques i socials determinades per les seves institucions d’autogovern. 3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per: a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i altres tributs propis. 131 �Art. 203 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el que disposa l’article 201 d’aquest Estatut. c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals. d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució, si escau. e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat. f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics. g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat. h) Els ingressos de dret privat. i) El producte d’emissió de deute i de les operacions de crèdit. j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les seves competències. k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris. l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució. Article 203. Competències financeres 1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres, i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent: a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa. b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la capacitat normativa. 3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea, l’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2 inclou 132 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 204 la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota. 4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits par­ cialment, d’acord amb el que estableix l’article 204. 5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa. 6. L’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tributari, per part de la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental. Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya 1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya. 2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impostos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment quan ho exigeixi la naturalesa del tribut. Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar en l’Administració tributària a Catalunya. 3. Les dues administracions tributàries han d’establir els mecanismes necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines respectives de les declaracions i la resta de documentació amb transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l’altra administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents. 133 �Art. 205 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de l’Estat responsables de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment. 4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1. 5. L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs locals. Article 205. Òrgans economicoadministratius La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya. Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d’unificació de criteri corresponen a l’Administració General de l’Estat. A aquests efectes, la Generalitat i l’Administració General de l’Estat poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa. Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i de solidaritat 1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits. El percentatge de participació s’estableix tenint en compte els seus serveis i les seves competències. 134 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 208 3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar.39 De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat. 4. La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat s’ha de fer d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment. [5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anive­ llament.]40 6. S’ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l’apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s’han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d’exclusió social. Article 207. El tractament fiscal La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l’Estat en els impostos estatals. Article 208. Actualització del finançament 1. L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de 39. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 40. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 134 de la STC 3/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, i pel FJ 11 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 135 �Art. 209 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions. Aquesta actualització s’ha d’efectuar sens perjudici del seguiment i, eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades per a la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de finançament. 2. L’actualització a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser aprovada per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat. Article 209. Lleialtat institucional 1. D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’ha de valorar l’impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals aprovades per l’Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per la Generalitat tinguin sobre l’Estat, en un període de temps determinat, en forma d’una variació de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris. 2. Les dues administracions s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència. Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat [1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l’Estat. És integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les seves funcions sens 136 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 210 perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral.]41 2. Correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat: [a) Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència l’article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal. b) Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament a què fa referència l’article 206.]42 c) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Administració tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat als quals fa referència l’article 204, i també els criteris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb les característiques o la naturalesa dels tributs cedits. [d) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus.]42 e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix l’article 208. f) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat. g) Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració de l’Estat que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què fa referència l’article 205. h) Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en matèria cadastral a què fa referència l’article 221. 41. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 135 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 42. Les lletres a, b i d són constitucionals interpretades en els termes establerts pel FJ 135 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 137 �Art. 211 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. D’acord amb el que estableix l’article 209, la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l’equilibri del sistema de finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea. 4. La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes d’aquest capítol. CAPÍTOL II El pressupost de la Generalitat Article 211. Competències de la Generalitat La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances. Article 212. El pressupost de la Generalitat El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix. Article 213. Recurs a l’endeutament 1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa estatal. 2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l’Estat. Article 214. Estabilitat pressupostària Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins els principis i la normativa de l’Estat i de la Unió Europea. 138 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 218 Article 215. El patrimoni de la Generalitat 1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic. 2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat. Article 216. Empreses públiques La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament. CAPÍTOL III Les finances dels governs locals Article 217. Principis rectors Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla pel compliment d’aquests principis. Article 218. Autonomia i competències financeres 1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’altres administracions públiques, dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de llurs competències. 2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i 43 inclou la capacitat per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat. 3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de 43. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 139 �Art. 219 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions, dins els límits que estableixen les lleis. 4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència Tributària de Catalunya. 5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució. Article 219. Suficiència de recursos 1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha de regular per mitjà d’una llei del Parlament. Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col· laboració financera específica per a matèries concretes. 2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria. En el cas de les subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què fa referència l’article 5 d’aquest Estatut. 3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi o se’ls delegui. Tota nova atribució de competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment d’aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest 140 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 221 efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l’Estat. 4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència. 5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada en vigor dels preceptes d’aquest Estatut. Article 220. Llei de finances locals 1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol. 2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte a l’autono­ mia local i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l’ar­ ticle 85. Article 221. El cadastre L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir les vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de la Generalitat en les decisions i l’intercanvi d’informació que calguin per a l’exercici de les seves competències. Així mateix, s’han d’establir formes de gestió consorciada del cadastre entre l’Estat, la Generalitat i els municipis, d’acord amb el que disposi la normativa de l’Estat i de manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat de la informació. 141 �Art. 222 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA TÍTOL VII De la reforma de l’Estatut Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l’Estat 1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents: a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim del 20% de la població. També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma. b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya. c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l’article 223. [d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum.]44 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. 44. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 142 �TÍTOL VII. DE LA REFORMA DE L’ESTATUT Art. 223 Article 223. La reforma de la resta dels títols 1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha d’ajustar al procediment següent: a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 222.1.a. b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors. c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats. d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica corresponent. e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que estableix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos. f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta. g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris. 143 �DA 1 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2. [i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què fa referència la lletra b.]45 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. Disposició addicional primera Designació de senadors 1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La designació s’ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari. 2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d’adequar les normes relatives a l’elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat, en allò que hi correspongui. Disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 45. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 144 �DISPOSICIONS ADDICIONALS DA 6 Disposició addicional tercera Inversions en infraestructures [1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives.]46 2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local. Disposició addicional quarta Capacitat de finançament 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha d’elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del que disposa l’article 201.4. 2. Els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per a acomplir el que disposa l’article 201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolir l’objectiu. Disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran A partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, en el termini de quatre anys s’ha de revisar i modificar el règim especial de l’Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut. Disposició addicional sisena Administració ordinària La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que corresponguin, les funcions executives que compleix 46. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 138 de la STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre. 145 �DA 7 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA l’Administració de l’Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a Catalunya. Disposició addicional setena Relació de tributs cedits Se cedeix a la Comunitat Autònoma de Catalunya el rendiment dels següents tributs: a) L’impost sobre la renda de les persones físiques, amb caràcter parcial, en el percentatge del 50 per cent. b) L’impost sobre patrimoni. c) L’impost sobre successions i donacions. d) L’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. e) Els tributs sobre el joc. f) L’impost sobre el valor afegit, amb caràcter parcial, en el percentatge del 50 per cent. g) L’impost especial sobre la cervesa, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. h) L’impost especial sobre el vi i begudes fermentades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. i) L’impost especial sobre productes intermedis, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. j) L’impost especial sobre l’alcohol i begudes derivades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. k) L’impost especial sobre hidrocarburs, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. l) L’impost especial sobre les labors del tabac, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. m) L’impost especial sobre l’electricitat. n) L’impost especial sobre determinats mitjans de transport. 146 �DISPOSICIONS ADDICIONALS DA 8 ñ) L’impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs.47 El contingut d’aquesta disposició es pot modificar per mitjà d’un acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual l’ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació d’aquesta disposició no es considera com a modificació de l’Estatut. L’abast i les condicions de la cessió han d’ésser establerts per la Comissió Mixta a què fa referència l’article 210 que, en tot cas, l’ha de referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar l’acord de la Comissió com a projecte de llei. [Disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la 47. El text del primer paràgraf (fins a la lletra ñ) correspon a la modificació que en va fer l’article 1 de la Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació de l’abast i les condicions de la cessió (BOE 173, del 17.07.2010). El text original deia: «A l’efecte del que estableix l’article 203.2, en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut tenen la consideració de: »a) Tributs estatals cedits totalment: »– Impost sobre successions i donacions. »– Impost sobre el patrimoni. »– Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. »– Tributs sobre jocs d’atzar. »– Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs. »– Impost sobre determinats mitjans de transport. »– Impost sobre l’electricitat. »b) Tributs estatals cedits parcialment: »– Impost sobre la renda de les persones físiques. »– Impost sobre el valor afegit. »– Impost sobre hidrocarburs. »– Impost sobre les labors del tabac. »– Impost sobre l’alcohol i begudes derivades. »– Impost sobre la cervesa. »– Impost sobre el vi i begudes fermentades. »– Impost sobre els productes intermedis.» 147 �DA 9 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA disposició anterior, un percentatge de cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques del 50%. Es considera com a produït al territori de la comunitat autònoma de Catalunya el rendiment cedit de l’impost sobre la renda de les persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur residència habitual. Igualment, s’ha de proposar d’augmentar les competències normatives de la comunitat sobre el dit impost.]48 [Disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58% del rendiment dels impostos següents: l’impost sobre hidrocarburs, l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que en cada cas corresponen.]49 [Disposició addicional desena Cessió de l’Impost sobre el valor afegit El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de 48. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els temes establerts pel FJ 137 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 49. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 148 �DISPOSICIONS ADDICIONALS DA 13 la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del rendiment de l’impost sobre el valor afegit. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu territori.]50 Disposició addicional onzena Capacitat normativa En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea, l’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre l’impost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en fase detallista els destinataris de les quals no tinguin la condició d’empresaris o professionals i en la tributació en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació. Disposició addicional dotzena Interpretació harmònica Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s’han d’interpretar harmònicament. Disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels mecanismes que s’estableixin de mutu acord. 50. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 149 �DA 14 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Disposició addicional catorzena Jocs i apostes El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de lucre, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites organitzacions. Disposició addicional quinzena Transparència L’Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya. Disposició transitòria primera Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei 1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que even­ tualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el qual han d’ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut. 2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Síndic de Greuges, en el termini establert per l’apartat 1, poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les normes que consideri incompatibles. Disposició transitòria segona Vigència de disposicions transitòries anteriors Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Cata150 �DISPOSICIONS DEROGATÒRIA I FINALS DF 3 lunya, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria.51 Disposició derogatòria Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya. Disposició final primera Aplicació dels preceptes del títol VI 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI. 2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d’ésser plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya L’Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l’article 204, s’ha de crear per llei del Parlament, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Les funcions que en aplicació d’aquest Estatut corresponguin a l’Agència Tributària de Catalunya han d’ésser exercides, fins que aquesta es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores. Disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, que estableix l’article 210, s’ha de crear en el termini de sis mesos a 51. Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de l’Estatut d’autonomia del 1979 es reprodueixen en l’apèndix (pàg. 349). 151 �DF 4 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat n’assumeix les competències. La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat comporta l’extinció immediata de la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat. Disposició final quarta Relació d’entitats econòmiques i financeres La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, ha de determinar la relació de les entitats a què fa referència l’article 182. 152 �APÈNDIX Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979 que es mantenen vigents Tercera 1. Fins que s’haurà completat el traspàs dels serveis corresponents a les competències fixades a la Generalitat per aquest Estatut, l’Estat garantirà el finançament dels serveis transferits a la Generalitat amb una quantitat igual al cost efectiu del servei a Catalunya en el moment de la transferència. 2. Per tal de garantir el finançament dels serveis esmentats, es crea una Comissió Mixta paritària Estat-Generalitat, que adoptarà un mètode encaminat a fixar el percentatge de participació previst a l’apartat 3 de l’article 44. El mètode a seguir tindrà en compte tant els costos directes com els costos indirectes dels serveis, i també les despeses d’inversió que corresponguin. 3. La Comissió Mixta de l’apartat anterior fixarà el citat percentatge, mentre duri el període transitori, amb una antelació mínima d’un mes a la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat a les Corts. 4. A partir del mètode fixat a l’apartat segon, s’establirà un percentatge en el qual es considerarà el cost efectiu global dels serveis transferits per l’Estat a la Generalitat, minorat pel total de la recaptació obtinguda per la Generalitat pels tributs cedits, en relació amb la 153 �ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA suma dels ingressos obtinguts per l’Estat en els capítols I i II de l’últim pressupost anterior a la transferència dels serveis valorats. Quarta Mentre una llei de Catalunya no regularà el procediment per a les eleccions al Parlament, aquest serà elegit d’acord amb les normes següents: 1. Previ acord amb el Govern, el Consell Executiu de la Generalitat Provisional convocarà les eleccions en el termini màxim de quinze dies a comptar des de la promulgació d’aquest Estatut. Les eleccions s’hauran de celebrar en el termini màxim de seixanta dies des del de la convocatòria. 2. Les circumscripcions electorals seran les quatre províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament de Catalunya estarà integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona elegirà un diputat per cada 50.000 habitants, amb un màxim de 85 Diputats. Les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran un mínim de sis Diputats més un per cada 40.000 habitants, i els seran atribuïts 17, 15 i 18 diputats, respectivament. 3. Els diputats seran elegits per sufragi universal igual, directe i secret dels majors de divuit anys, segons un sistema d’escrutini proporcional. 4. Les Juntes Provincials electorals tindran, dins els límits de llur respectiva jurisdicció, la totalitat de les competències que la normativa electoral vigent atribueix a la Junta Central. Per als recursos que tinguessin per objecte la impugnació de la validesa de l’elecció i la proclamació de diputats electes serà competent la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Territorial de Barcelona, fins que quedarà integrada en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també entendrà en els recursos o impugnacions que procedeixin contra els acords de les Juntes electorals provincials. Contra les resolucions de l’esmentada Sala de l’Audiència Territorial no hi cabrà cap recurs. 154 �APÈNDIX 5. En tot allò que no sigui previst en la present Disposició, seran d’aplicació les normes vigents per a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats de les Corts Generals. Sisena El traspàs dels serveis inherents a les competències que segons el present Estatut corresponen a la Generalitat es farà d’acord amb les bases següents: 1. Un cop constituït el Consell Executiu o Govern de la Generalitat, i en el termini màxim d’un mes, serà nomenada una comissió mixta encarregada d’inventariar els béns i drets de l’Estat que hauran d’ésser objecte de traspàs a la Generalitat, de concretar els serveis i institucions que hauran d’ésser traspassats i de procedir a l’adaptació, si cal, dels que passaran a la competència de la Generalitat. 2. La Comissió Mixta estarà integrada paritàriament per vocals designats pel Govern i pel Consell de la Generalitat i ella mateixa establirà les seves normes de funcionament. Els acords de la Comissió Mixta prendran la forma de proposta al Govern, que les aprovarà mitjançant decret, i aquells acords figuraran com a annexos al decret i seran publicats simultàniament al Boletín Oficial del Estado i al Diari Oficial de la Generalitat, i adquiriran vigència a partir d’aquesta publicació. 3. La Comissió Mixta establirà els calendaris i terminis per al traspàs de cada servei. En tot cas, l’esmentada Comissió haurà de determinar en un termini de dos anys des de la data de la seva constitució el terme en el qual s’haurà de completar el traspàs de tots els serveis que corresponen a la Generalitat, d’acord amb aquest Estatut. 4. Serà títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat del traspàs de béns immobles de l’Estat a la Generalitat, la certificació per la Comissió Mixta dels acords governamentals degudament promulgats. Aquesta certificació haurà de contenir els requisits exigits per la Llei Hipotecària. El canvi de titularitat en els contractes d’arrendament de locals per a oficines públiques dels serveis que siguin transferits no donaran dret a l’arrendador a extingir o renovar el contracte. 155 �ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 5. Els funcionaris adscrits a serveis de titularitat estatal o altres institucions públiques que resultin afectats pels traspassos a la Generalitat passaran a dependre d’aquesta, i els seran respectats tots els drets de qualsevol ordre i naturalesa que els corresponguin en el moment del traspàs, àdhuc el de prendre part en els concursos de trasllat que convoqui l’Estat en igualtat de condicions amb els altres membres de llur cos, i d’aquesta manera podran exercir llur dret permanent d’opció. Mentre la Generalitat no aprovarà el règim estatutari dels seus funcionaris, seran d’aplicació les disposicions de l’Estat vigents sobre la matèria. 6. La Generalitat assumirà amb caràcter definitiu i automàtic, i sense solució de continuïtat, els serveis que ja li hauran estat traspassats des del 29 de setembre de 1977 fins a la vigència del present Estatut. Quant a les competències el traspàs de les quals serà en curs d’execució, se’n continuarà la tramitació d’acord amb els termes establerts al corresponent decret de traspàs. Tant en un cas com en l’altre, les transferències realitzades s’adaptaran, si calia, als termes d’aquest Estatut. 7. Les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona podran transferir o delegar en la Generalitat de Catalunya, d’acord amb allò establert en la legislació de Règim Local, aquells serveis que per llur pròpia naturalesa requereixin un planejament coordinat, i podran conservar l’execució i gestió d’aquests mateixos serveis. 8. La Comissió Mixta creada d’acord amb l’article 3 del Reial Decret de 30 de setembre de 1977 es considerarà dissolta quan es constituirà la Comissió Mixta esmentada a l’apartat 1 d’aquesta Disposició transitòria. 156 �ÍNDEX ANALÍTIC A abocaments La Generalitat hi té competència compartida pel que fa a la regulació i la gestió dels efectuats en aigües interiors i en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma 144.1.g La Generalitat hi té competència executiva pel que fa a la intervenció administrativa dels efectuats en aigües superficials i subterrànies 144.1.g Vegeu també medi ambient acadèmies La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1 Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades; titulacions acadèmiques accidents laborals Vegeu seguretat i higiene en el treball acció — de defensa jurídica Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia de la Unió Europea 157 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — exterior La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i perquè el català sigui present i s’utilitzi en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic 6.3 La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4 Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 Es poden subscriure mecanismes de col·laboració, en tots els àmbits, amb els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 La Generalitat ha de fomentar els vincles amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària 13 Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món 50.3 La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3 Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat davant les institucions de protecció europees i internacionals 128.4 La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament de l’esport 134.2 La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament del lleure 134.4 La Generalitat pot subscriure acords amb entitats internacionals per a la joventut i pot participar en aquestes entitats 142.2 158 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A En correspon el seguiment a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, si afecta competències pròpies de la Generalitat 183.2.h La Generalitat té capacitat per a impulsar i portar a terme accions de projecció i de promoció a l’exterior 193 La Generalitat pot establir oficines a l’exterior 194 La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure els interessos de Catalunya i, amb aquest fi, ha de rebre el suport dels òrgans de representació exterior de l’Estat 195 La Generalitat participa en la subscripció i l’execució de tractats i convenis internacionals 196 La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals 197.1; 197.2 La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament dels pobles 197.3 La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya 198 La Generalitat ha d’impulsar i coordinar la dels ens locals i la dels altres ens públics 199 La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional 200 Vegeu també Unió Europea — política i de govern El Parlament n’exerceix l’impuls i el control 55.2 El president o presidenta de la Generalitat dirigeix l’acció del Govern 67.1 El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política 68.1 acords — internacionals Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 159 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Se’n poden subscriure amb les comunitats i els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 Se’n poden subscriure de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior 13 La Generalitat en pot subscriure amb entitats internacionals per a la joventut 142.2 La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure els interessos de Catalunya, i els òrgans de representació exterior de l’Estat hi han de prestar el suport necessari 195 Vegeu també acció exterior; tractats internacionals; Unió Europea — municipals Vegeu control dels actes i els acords municipals — parlamentaris Perquè siguin vàlids, han d’haver estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents al Parlament, en reunions on siguin presents la majoria absoluta dels diputats 60.3 actes — de gestió tributària La Generalitat ha d’assumir la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents interposin contra els dictats per l’Agència Tributària de Catalunya, d’acord amb l’Administració General de l’Estat 205 — del Consell de Justícia de Catalunya Vegeu control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya — del Govern o de l’Administració de la Generalitat Han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5 — dels municipis Vegeu control dels actes i els acords municipals 160 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A — jurídics Els fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32 Vegeu també Administració de justícia; impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats — oficials La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2 activitat — comercial Vegeu comerç — de foment Correspon d’exercir-la a la Generalitat en les matèries de la seva competència 114.1 — econòmica Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4 Correspon a la Generalitat la competència per a promoure-la 152.1 La Generalitat té competència compartida sobre la seva ordenació 152.2 La Generalitat en pot establir una planificació 152.3 Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general 152.4 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats 154.1 La Generalitat té competència executiva en matèria de defensa de la lliure competència 154.2 Hi és competent el Tribunal Català de Defensa de la Competència 154.3 La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que n’afecten l’ordenació general (en el marc de l’art. 131.2 CE) 181 — empresarial La Generalitat n’ha d’afavorir el desenvolupament 45.5 — firal Vegeu fires 161 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — publicitària La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 157 activitats — artístiques i culturals La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals 127.1.a.cinquè La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades 127.1.d.primer — d’inspecció i sanció Vegeu inspecció; règim sancionador — extractives Vegeu règim miner — extraescolars La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou les activitats extraescolars complementàries dels centres públics o sostinguts amb fons públics 131.2.g — fraudulentes Vegeu drets dels consumidors i usuaris; frau — marítimes La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou el marisqueig, l’aqüicultura i el busseig professional 119.3 Vegeu també activitats recreatives; mar; pesca — recreatives La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa en aigües interiors 119.2 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’activitats marítimes inclou la formació i les titulacions en activitats d’esbarjo 119.3.d La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics 141.3 Vegeu també lleure 162 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Administració — de justícia El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors dels poders públics informen la pràctica judicial 39.2 Es regulen les competències que hi té la Generalitat capítol III del títol III La Generalitat té competència normativa i també competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia (en els termes de la LOPJ) 103.1; 103.2 Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 La Generalitat té competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració de justícia 103.4 Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració de justícia a Catalunya 104 Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels serveis de suport als òrgans jurisdiccionals (en el marc de la LOPJ) 105 Correspon a la Generalitat regular els serveis de medicina forense i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105 La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1 La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes judicials 106.2 El Govern participa en la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials, i pot crear seccions i jutjats (en els termes de la LOPJ) 107.1; 107.2 S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3 La Generalitat té competència sobre la justícia de pau i es fa càrrec de les indemnitzacions dels jutges i de la creació i la provisió de les secretaries i dels altres mitjans necessaris (en els termes de la LOPJ) 108.1 163 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El nomenament dels jutges de pau correspon al Consell de Justícia de Catalunya (en els termes de la LOPJ) 108.1 La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes menors 108.2 La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 Vegeu també administracions públiques; Fiscalia; poder judicial — de l’Estat a Catalunya Ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides les funcions executives que hi compleixen els òrgans territorials de l’Administració de l’Estat DA 6 Vegeu també administracions públiques; Estat espanyol — de la Generalitat Ha d’estar representada en l’espai català de relacions laborals 45.4 És l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per l’Estatut a la Generalitat 71.1 Té la condició d’administració ordinària 71.1 Serveix amb objectivitat els interessos generals 71.2 Actua amb submissió plena a les lleis i al dret 71.2 Actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat 71.3 D’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4 Exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització 71.5 Les lleis n’han de regular l’organització 71.6 S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al seu servei 71.7 El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1; 78.5 La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne l’organització 150 Vegeu també administracions públiques; Generalitat — electoral a Catalunya El dret d’opció lingüística dels ciutadans l’obliga 33.1 164 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — hidràulica La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’organització, inclosa la participació dels usuaris, de la relativa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.d — local Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes i en les comunicacions dirigides a persones residents a Catalunya 50.5 El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1 Vegeu també ens locals; governs locals — penitenciària Vegeu sistema penitenciari — tributària a Catalunya L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya han de constituir un consorci paritari, que pot esdevenir l’Administració tributària a Catalunya, i han d’establir mecanismes de col·laboració 204.2; 204.3; 210.2.c Vegeu també Agència Estatal d’Administració Tributària; Agència Tributària de Catalunya; sistema tributari administracions públiques El català és llur llengua d’ús normal i preferent 6.1 Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats i a participar-hi, directament o per mitjà de llurs representants 28.2 Tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges 78.5 La Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, hi té competència exclusiva i competència compartida 159.1; 159.2 La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions públiques, hi té competència exclusiva i competència compartida 159.3 Les competències en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local 159.6 Vegeu també drets en l’àmbit públic; expropiació forçosa; personal al servei de les administracions públiques; responsabilitat patrimonial aeroports Vegeu infraestructures de transport 165 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Agència — Espanyola de Protecció de Dades La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — Estatal d’Administració Tributària La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3 Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques; Agència Tributària de Catalunya; sistema tributari — Tributària de Catalunya Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs propis de la Generalitat, dels tributs estatals cedits totalment i, si en rep la delegació, dels tributs estatals cedits parcialment 203.4; 204.1; 204.2 Pot col·laborar amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària en la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals no cedits totalment, i pot rebre’n la delegació 203.4; 204.2; 204.3 Té plena capacitat per a exercir les seves funcions 204.4 S’ha de crear per llei, en el termini d’un any; fins que es constitueixi, n’han d’exercir les funcions els òrgans que les complien 204.4; DF 2 Per delegació dels municipis, pot exercir la gestió dels tributs locals 204.5 La Generalitat ha d’assumir la revisió administrativa de les reclamacions contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya, sens perjudici de la competència estatal d’unificació de criteri 205 Els governs locals hi poden participar 218.4 Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques; Agència Estatal d’Administració Tributària; sistema tributari 166 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A agències de col·locació La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació, l’autorització i el control 170.1.d agricultura Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles 46.4 La Generalitat hi té competència exclusiva (respectant l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1 Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament de l’agricultura 116.1.a Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries 116.1.c Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic 116.1.f Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció del món rural 116.1.g La Generalitat té competència compartida en la planificació de l’agricultura 116.2 Vegeu també fires; forest; sanitat vegetal; sector alimentari agrupacions de caixes d’estalvis Vegeu caixes d’estalvis aigües La Generalitat té la competència exclusiva en matèria de les que pertanyen a conques hidrogràfiques internes 117.1 La Generalitat té competències executives sobre el domini públic hidràulic 117.2 La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques compartides 117.3 167 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b Corresponen a la Generalitat facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a la conservació dels recursos hídrics 164.3.b Vegeu també abocaments; conques hidrogràfiques; mar; medi ambient; obres hidràuliques; rius ajudes Vegeu ajuts humanitaris; ajuts públics; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat Ajuntament de Barcelona Té iniciativa per a proposar la modificació del règim especial del municipi de Barcelona 89 Ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en el règim especial del municipi de Barcelona 89 Ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el règim especial del municipi de Barcelona 89 Vegeu també ciutat de Barcelona ajuntaments Els corresponen el govern i l’administració municipals 86.2 Són formats per l’alcalde o alcaldessa i els regidors 86.2 ajuts — humanitaris La Generalitat ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència 51.2 — públics Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Totes les persones tenen dret a disposar-ne per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors 21.6 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3 168 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Els poders públics han de promoure les polítiques que garanteixin els ajuts per als immigrants que els permetin la plena acomodació social i econòmica 42.6 La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions, executa i controla els destinats a les associacions i les fundacions 118.3 La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions executa i controla els destinats al món cooperatiu 124.3.c La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament no universitari, que inclou el règim d’ajuts amb fons propis per als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i per als d’educació infantil 131.2.e La Generalitat té competència compartida en matèria d’ensenyament no universitari, que inclou el règim d’ajuts estatals per als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i per als d’educació infantil 131.3.d La Generalitat té competència exclusiva en matèria de recerca científica i tècnica, que inclou la regulació i la gestió de les beques i dels ajuts que convoca i finança 158.1.c La Generalitat té competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou la fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme 171.f La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament universitari, que inclou la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària 172.1.g Vegeu també subvencions alcalde o alcaldessa Forma l’ajuntament juntament amb els regidors 86.2 alcohol Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes derivades; impost sobre la cervesa 169 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A alimentació Vegeu sector alimentari ambient atmosfèric Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la reducció de la contaminació i a la protecció del règim atmosfèric i climàtic 46.2 La Generalitat té competència compartida sobre l’ambient atmosfèric i la contaminació de l’atmosfera 144.1.h La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i Vegeu també medi ambient àmbit supramunicipal És constituït per les comarques i pels altres ens locals que creï la Generalitat 83 Vegeu també ens locals animals Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia anivellament Vegeu mecanismes d’anivellament i de solidaritat antisemitisme Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8 Vegeu també igualtat apostes Vegeu jocs i apostes aprofitaments — cinegètics i piscícoles La Generalitat té competència exclusiva sobre llur regulació 119.1.b — forestals Vegeu forest — hidràulics Vegeu aigües 170 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A aqüicultura La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la, gestionar-la i establir les condicions per a practicar-la 119.3.a Aran La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya 6.5 El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant l’Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies 11 És una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística reconeguda pels ciutadans de Catalunya i per les seves institucions polítiques 11 És una entitat territorial singular dins de Catalunya, reconeguda, emparada i respectada per l’Estatut 11 És objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial 11; 94.1 A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès 36.1 Els seus ciutadans tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat 36.2 La regulació del seu règim jurídic és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Disposa d’organització institucional i administrativa específica 94.1 La seva institució de govern és el Conselh Generau 94.2 El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran 94.2 El Conselh Generau és elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 94.3 Ha de participar, per mitjà de la seva institució representativa, en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial 94.4 Una llei del Parlament estableix els recursos financers perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència 94.5 En el termini de quatre anys se n’ha de revisar i modificar el règim especial per a adaptar-lo al que estableix l’Estatut DA 5 aranès És la denominació de la llengua occitana a l’Aran 6.5 És la llengua pròpia de l’Aran 6.5 171 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut i les lleis de normalització lingüística 6.5 A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer-lo i utilitzar-lo i d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en llurs relacions amb les administracions públiques 36.1 Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar-lo en llurs relacions amb la Generalitat 36.2 S’han de determinar per llei els drets i deures lingüístics que hi tenen relació altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3 Els poders públics han de protegir-lo en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1 La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran 143.2 Vegeu també Aran arbitratge — de consum Els poders públics han de garantir instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum 49.2 — laboral Vegeu mediació laboral àrees metropolitanes Són fonament dels ens locals supramunicipals altres que la comarca 93 art Vegeu activitats artístiques i culturals; patrimoni arqueològic; patrimoni arquitectònic; patrimoni artístic; patrimoni cultural; patrimoni monumental artesania Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització i la promoció d’activitats artesanals 84.2.i La Generalitat hi té competència exclusiva 139.3 Arxiu — de la Corona d’Aragó Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya DA 13 172 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu per a la gestió eficaç dels fons compartits DA 13 — Reial de Barcelona Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya DA 13 arxius Correspon a la Generalitat la gestió i la custòdia dels de l’Administració de justícia a Catalunya, si no tenen naturalesa jurisdiccional 104.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 Vegeu també Arxiu de la Corona d’Aragó; Arxiu Reial de Barcelona assegurances La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura, l’organització, el funcionament i l’activitat de les entitats físiques i jurídiques no integrades en el sistema de seguretat social que actuen en el mercat assegurador, i també en matèria de disciplina, inspecció i sanció en aquest àmbit 126.2; 126.3; 126.4 assistència — primària Vegeu sanitat; serveis socials — sanitària Vegeu sanitat — social Vegeu serveis socials associacionisme — cooperatiu La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo 124.3.a — de consumidors i usuaris La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i fomentar-lo i sobre la participació de les associacions en els procediments i els afers que les afectin 123.b 173 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de dones La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 153.b — esportiu La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo i promoure’l 134.1.f — juvenil La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b associacions La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.1 La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions i executa i controla els ajuts públics que s’hi destinen 118.3 Vegeu també associacionisme atmosfera Vegeu ambient atmosfèric audiovisuals Vegeu mitjans de comunicació social; produccions audiovisuals; serveis de comunicació autogovern El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern preàmbul El de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana preàmbul ; 5 Catalunya l’exerceix constituïda en comunitat autònoma 1 La Generalitat és la institució en què s’organitza políticament el de Catalunya 2.1 El poble aranès l’exerceix mitjançant l’Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies 11.1 Vegeu també Aran; Generalitat autonomia — d’institucions de la Generalitat El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77 174 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Síndic de Greuges té autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària 79 La Sindicatura de Comptes té autonomia organitzativa, funcional i pressupostària 80.2 — de la Generalitat És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat amb l’Estat 3.1 El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques 201.2 Vegeu també autogovern; Estatut d’autonomia de Catalunya; drets — local El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar si s’hi adeqüen els projectes i les proposicions de llei i els projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern 76.2.d El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que s’interposin conflictes en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional 76.3 Es garanteix l’autonomia dels municipis 84.1; 86.3 El principi de subsidiarietat que estableix la Carta europea de l’autonomia local regeix la distribució de les responsabilitats administratives entre les diverses administracions locals 84.3 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de funció pública 136 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local 146.a La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de la competència exclusiva sobre organització territorial 151 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques 159.6 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de règim local 160 La Generalitat vetlla perquè es compleixi aquest principi pel que fa a les finances locals 217 175 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l’aplicació de llurs recursos 218 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves facultats en matèria de finances locals 220.2 Vegeu també ens locals — parlamentària El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària 58 autopistes Vegeu xarxa viària autovies Vegeu xarxa viària B Banc d’Espanya La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa en els processos per a designar-ne 182.1 banca La Generalitat té competència compartida sobre entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4 bandera de Catalunya És la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc 8.2 Ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya 8.2 Vegeu també símbols nacionals Barcelona Vegeu Ajuntament de Barcelona; Arxiu Reial de Barcelona; ciutat de Barcelona; municipi de Barcelona begudes alcohòliques Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes derivades; impost sobre la cervesa 176 �B ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A benestar social Els poders públics l’han de fomentar i garantir 42 Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar 45.2 La Generalitat ha de promoure que la societat del coneixement i la informació contribueixi a millorar el benestar i la cohesió socials 53.2 La Generalitat el promou en la seva actuació tributària 203.6 Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir, amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació de serveis socials essencials de l’estat del benestar, els recursos financers de la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui, per mitjà dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat 206.3 Vegeu també serveis socials béns documentals, bibliogràfics i culturals La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de llur règim jurídic 127.1.c.segon Vegeu també patrimoni cultural; patrimoni documental i bibliogràfic beques Vegeu ajuts públics biblioteques La Generalitat té competència exclusiva sobre les que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre les que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 bilateralitat És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat amb l’Estat 3.1 La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen 176.1 177 �B ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament 186.2 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210 Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat; relacions institucionals biodiversitat Els poders públics han de fer efectives les condicions per a preservar-la 46.3 La Generalitat té competència compartida sobre la regulació de la biodiversitat 144.1.c Vegeu també medi ambient Boletín Oficial del Estado S’hi han de publicar les lleis de Catalunya 65 La data en què s’hi publiquen els convenis entre la Generalitat i l’Estat en determina l’eficàcia pel que fa a tercers 177.2 busseig professional La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo i per a establir les condicions per a practicar-lo 119.3.a C cable Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions caça La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1 cadastre La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha d’acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en matèria cadastral 210.2.h L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir vies de col·laboració i formes de gestió consorciada 221 178 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A caixes d’estalvis La Generalitat n’ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure llur contribució social 45.8 La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de l’organització de les que tenen domicili a Catalunya 120.1 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les agrupacions que tenen la seu social a Catalunya 120.1.e La Generalitat té competència compartida sobre l’activitat financera de les que tenen domicili a Catalunya 120.2 La Generalitat té competència compartida pel que fa a la regulació de la distribució dels excedents i de l’obra social de les que tenen domicili a Catalunya 120.2 La Generalitat té competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les que tenen domicili a Catalunya 120.3 Vegeu també entitats de crèdit calendari — escolar Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g — laboral La competència executiva de la Generalitat en matèria de relacions laborals inclou l’elaboració del calendari de dies festius 170.1.l cambres — agràries La Generalitat té competència exclusiva per a regular llur participació en organismes públics 116.1.c — de comerç, d’indústria i de navegació La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1 Poden complir funcions de comerç exterior 125.3 Vegeu també corporacions de dret públic capitalitat La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona 10 — de les demarcacions judicials És fixada per una llei del Parlament 107.3 179 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — dels municipis És inclosa en la competència exclusiva de la Generalitat sobre organització territorial 151.b carreteres Vegeu xarxa viària Carta — de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics Les lleis han de determinar els casos en què les administracions públiques n’han d’adoptar una 30.3 — dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya El Parlament l’ha d’aprovar per llei 37.2 Les disposicions relatives als drets estatutaris s’apliquen també als drets que aquesta reconeix 37.2 El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que aquesta reconeix 38.1 Els actes que vulnerin els drets que reconeix són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 38.2 És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets que reconeix no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Vegeu també Consell de Garanties Estatutàries; drets — europea de l’autonomia local El principi de subsidiarietat que s’hi estableix regeix la distribució de les responsabilitats administratives entre les diverses administracions locals 84.3 cartografia climàtica La seva elaboració correspon a la Generalitat 144.5 casals catalans Vegeu comunitats catalanes a l’exterior 180 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A casinos La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya 141.1 Vegeu també jocs i apostes castellà És la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1 És, juntament amb el català, llengua oficial a Catalunya 6.2 Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-lo 6.2 Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment del deure de conèixer-lo 6.2 No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32 L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis 35.2 Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics; idiomes català La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes preàmbul És la llengua pròpia de Catalunya 6.1 És la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya 6.1 És la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1 És, juntament amb el castellà, llengua oficial a Catalunya 6.2 Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-lo 6.2 Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment del deure de conèixer-lo 6.2 No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32 La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè se’n reconegui l’oficialitat a la Unió Europea 6.3 181 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè sigui present i s’utilitzi en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic 6.3 La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4 Es poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 Els actes jurídics fets en català tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32 El dret d’utilitzar-lo obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques 33.1 Totes les persones tenen dret a utilitzar-lo en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció 33.2 Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar que en tenen un nivell de coneixement adequat i suficient 33.3; 102.1; 102.4; 147.1.a ; 147.3 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal 33.5 Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica 33.5 Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis 34 182 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1 El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari 35.1 Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari 35.2 Els alumnes tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament 35.2 L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis 35.2 El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin 35.5 Els poders públics l’han de protegir en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1 El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir-ne l’ús en les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món 50.3 Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin en català 50.4 La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells 50.5 La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya 50.5 183 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals, si tenen lloc a Catalunya es poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3 El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges i fiscals 102.3 La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a la normalització lingüística del català 143.1 Vegeu també deures lingüístics, drets lingüístics; idiomes catalans Vegeu condició política de catalans; retorn de catalans emigrats Catalunya El Parlament, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania, la defineix com a nació, i la Constitució espanyola en reconeix, com a nacionalitat, la realitat nacional preàmbul Com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma 1 La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament el seu autogovern 2.1 Té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència 3.2 Estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries 83.1 Vegeu també català; condició política de catalans; Generalitat; memòria històrica; retorn de catalans emigrats; símbols nacionals; territori de Catalunya CE Vegeu Constitució espanyola centres — de contractació Vegeu mercats de valors 184 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de dipòsit cultural La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 — docents Els governs locals tenen competències pròpies en el manteniment i l’aprofitament dels centres docents públics 84.2.g Vegeu també ensenyament cervesa Vegeu impost sobre la cervesa cessació — del Govern Es regula 68.4 — del president o presidenta de la Generalitat Es regula 67.7; 67.8 — del síndic o síndica de greuges S’ha de regular per llei 79.3 — dels síndics de comptes S’ha de regular per llei 81.2 ciència Vegeu recerca científica cinema La Generalitat té competència exclusiva per a regular i inspeccionar les sales d’exhibició cinematogràfica 127.1.a.segon La Generalitat té competència exclusiva per a establir mesures de protecció de la indústria cinematogràfica 127.1.a.segon La Generalitat té competència exclusiva per a concedir llicències de doblatge a les empreses domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules en funció de l’edat i dels valors culturals 127.1.a.tercer La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció audiovisuals 127.1.d.primer 185 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A circ La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció de circ 127.1.d.primer ciutadania Vegeu condició política de catalans; drets en l’àmbit públic; drets polítics; poble de Catalunya; retorn de catalans emigrats ciutat de Barcelona És la capital de Catalunya 10 Hi tenen la seu permanent el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern 10 clàusula subrogatòria Vegeu subrogació de funcions clima Vegeu ambient atmosfèric; meteorologia clubs esportius Vegeu entitats esportives cohesió — econòmica i territorial Els poders públics han de vetllar per assegurar-la per mitjà de polítiques específiques 46.4 — social És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics han de promoure polítiques que la fomentin 42 Vegeu també benestar social col·laboració Vegeu també cooperació — de la Generalitat amb entitats internacionals Vegeu entitats internacionals per a la joventut; tractats internacionals — entre ens locals Vegeu ens locals 186 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C — entre la Generalitat i altres comunitats autònomes La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les comunitats que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya, i pot subscriure-hi mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya, i pot subscriure-hi mecanismes de col·laboració, en tots els àmbits, i crear organismes comuns 12 S’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions en matèria de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2 S’ha de promoure per a crear, delimitar, regular i gestionar els espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya 144.3 Es poden subscriure convenis per a la gestió d’obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma 148.3 La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes 169.3 Es pot establir per a fixar polítiques comunes, exercir eficaçment les competències respectives i tractar afers d’interès comú 174.2 La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen 176.1 La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord 176.2 Es poden subscriure convenis de col·laboració i acords de cooperació, que poden incloure la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts 178 L’Estat ha de consultar la Generalitat sobre l’adopció de determinades mesures d’execució del dret de la Unió Europea 189.2 S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu de la Corona d’Aragó DA 13 Vegeu també dret de la Unió Europea 187 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — entre la Generalitat i l’Estat Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua 3.1 Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1 S’ha d’articular pel que fa a les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3 La Generalitat l’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions en matèria de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2 Es pot donar en les relacions amb les entitats internacionals per a la joventut 142.2 Els criteris corresponents en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en el marc del que estableix el títol V 158.3 La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya 164.4 La Generalitat participa en les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres països 164.4 S’han d’establir les fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora laboral per mitjà de mecanismes de cooperació 170.2 La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren per a exercir eficaçment les competències respectives i defensar els interessos respectius 174.1 La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències 174.3 Es pot articular per mitjà de convenis i d’altres instruments 175.1; 177 Es pot articular per mitjà d’òrgans i procediments multilaterals 175.2; 176 Els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari als acords de col·laboració que subscrigui la Generalitat per a la promoció dels interessos de Catalunya 195 188 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C Es poden adoptar els mecanismes corresponents per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economico­ administrativa 205 L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat s’han de facilitar informació estadística 209.2 Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat DA 2 S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu de la Corona d’Aragó DA 13 Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat col·legis professionals La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1 Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades; titulacions acadèmiques comarques Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3 Constitueixen l’àmbit supramunicipal 83.2 Tenen personalitat jurídica pròpia, estan formades per municipis i llur creació, modificació o supressió, i també l’establiment de llur règim jurídic, són regulats per una llei del Parlament 92 Vegeu també ens locals comerç Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització i la promoció d’activitats comercials 84.2.i La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura i ramaderia inclou la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries 116.1.b La Generalitat té competència exclusiva en matèria de comerç i fires 121.1 Correspon a la Generalitat l’ordenació administrativa de l’activitat comercial 121.1 189 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat inclou la regulació de les formes i les condicions de comercialització dels productes, el règim sancionador aplicable i el règim de l’organització administrativa pel que fa al control de la comercialització 128.1.c ; 128.1.d La Generalitat té competència exclusiva per a regular les empreses que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics 141.1.a Vegeu també activitat econòmica; fires — electrònic La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’ordenació administrativa 121.1.a — exterior Poden exercir-ne funcions i destinar-hi recursos camerals les cambres de comerç, indústria i navegació si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat 125.3 Vegeu també cambres de comerç, d’indústria i de navegació — referit a habitatges La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació administrativa i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries 137.1.d Vegeu també habitatge Comissió — Bilateral Generalitat - Estat Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi de lleialtat institucional, pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat i pels principis d’autonomia, de bilateralitat i de multilateralitat 3.1; 183.1 Ha de deliberar amb relació a l’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal o a la modificació de les existents 141.2 Ha d’informar preceptivament sobre la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal 144.4 Ha d’informar sobre la determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal 149.2 190 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren per a exercir eficaçment les competències respectives i defensar els interessos respectius 174.1; 183.1 La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències 174.3; 183.1 Constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat per a la participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals, per a l’intercanvi d’informació i per a l’establiment de mecanismes de col·laboració 183.1 Delibera, fa propostes i, si escau, adopta acords amb relació a la distribució de competències, a la programació de la política econòmica general, a la millora de la col·laboració entre l’Estat i la Generalitat, als conflictes de competència, a la designació de representants de la Generalitat en organismes estatals, al garantiment de la participació de la Generalitat en la Unió Europea, al seguiment de l’acció exterior de l’Estat i a altres qüestions d’interès comú 183.2 Se n’estableix la composició 183.3 Se’n regula el funcionament 183.4 Adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts 183.5 Si el Govern de l’Estat no acull la posició del Govern de la Generalitat en un cas en què sigui determinant, ho ha de motivar davant aquesta comissió DA 2 Vegeu Comission d’Auditors de Compdes — d’Oïdors de Comptes Vegeu Comission d’Auditors de Compdes — del Mercat de les Telecomunicacions La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa en els processos per a designar-ne 182.1 — Jurídica Assessora És l’alt òrgan consultiu del Govern 72.1 Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.1 191 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat Determina, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, la relació de les entitats a què fa referència l’article 182 183.2.f ; DF 4 La Generalitat, en la gestió dels fons europeus, s’ha de subjectar al que estableix l’article 210 190 Li correspon el desenvolupament del títol VI, relatiu al finançament de la Generalitat 201.3; DF 1 Li correspon l’aprovació de l’actualització quinquennal del sistema de finançament 208.2 És l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament; és integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat; la presidència és rotatòria 210.1 Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres entre la Generalitat i l’Estat 210.1; 210.2; 210.3 La part catalana de la Comissió ret comptes al Parlament 210.4 Li correspon l’elaboració dels informes necessaris per a avaluar el compliment del principi de no-discriminació i els criteris de solidaritat en matèria de finançament de la Generalitat DA 4.1 Li correspon establir l’abast i les condicions de la cessió de nous tributs estatals DA 7 S’ha de crear en un termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut DF 3 Vegeu també Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat — Mixta de Valoracions Estat - Generalitat Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Assumeix transitòriament les competències de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat DF 3 La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat en comporta l’extinció immediata DF 3 192 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — Nacional d’Energia La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — Nacional del Mercat de Valors La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa en els processos per a designar-ne 182.1 Comission d’Auditors de Compdes Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2 comissions parlamentàries El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir-hi i prendre-hi la paraula 73.1 El Parlament hi pot requerir la presència dels membres del Govern 73.2 Vegeu també Parlament de Catalunya — d’investigació El Parlament en pot crear sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat 59.6 Les persones requerides hi han de comparèixer obligatòriament. S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 59.6 — legislatives El Ple del Parlament hi pot delegar, amb restriccions, la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives 62.3 competència Vegeu defensa de la competència; lliure competència; Tribunal Català de Defensa de la Competència competències Els drets estatutaris i els principis rectors no n’alteren la definició ni la distribució, i l’existència d’una regulació europea tampoc no n’altera la distribució 37.4; 189.1 Se’n defineix la tipologia capítol I del títol IV Se’n distribueix la titularitat per matèries capítol II del títol IV En l’àmbit de les que la Generalitat té atribuïdes, li corresponen el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea 113 193 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L’àmbit material de les que corresponen a la Generalitat està referit al territori de Catalunya, excepte en determinats supòsits 115.1 Les que la Generalitat té atribuïdes sobre un objecte d’abast territorial superior al del territori de Catalunya es refereixen només a la part d’aquest objecte situada en el seu territori 115.2 La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea en afers relatius a les seves competències 186 La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la seva competència legislativa 187 La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa el dret europeu i, si escau, el desenvolupa 189 Vegeu també transferència de competències — compartides entre la Generalitat i l’Estat Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat 111 — exclusives de la Generalitat Comporten l’atribució íntegra a la Generalitat de la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, amb caràcter íntegre i exclusiu 110.1 Queden subjectes preferentment al dret català 110.2 El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats de la Unió Europea en les matèries que afecten aquestes competències 185 — executives de la Generalitat Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat reglamentària i la funció executiva 112 — financeres de la Generalitat La Generalitat pot determinar el volum i la composició dels seus ingressos i fixar lliurement les finalitats de despesa a què afecta els seus recursos 203.1 La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals que li siguin cedits totalment o parcialment 203.2; 206; DA 7 194 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat pot establir tributs propis 203.5; 206 La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6 Vegeu també finançament de la Generalitat — locals Vegeu ens locals; governs locals comunicacions Vegeu infraestructures; telecomunicacions; transport comunitats — autònomes Vegeu Catalunya; col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes; mecanismes d’anivellament i de solidaritat; relacions institucionals — catalanes a l’exterior La Generalitat ha de fomentar els vincles amb aquestes i els ha de prestar l’assistència necessària 13 concertació social Vegeu relacions laborals conciliació Vegeu mediació — de la vida laboral i familiar Els poders públics han de promoure mesures econòmiques i normatives dirigides a garantir-la 40.2 concursos La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101 El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges i fiscals 102.3 195 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat l’administració i la resolució de les oposicions i els concursos per a nomenar els notaris i els registradors de la propietat, mercantil i de béns mobles 147.1.a condició política de catalans La tenen els ciutadans espanyols amb veïnatge administratiu a Catalunya 7.1 Els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, gaudeixen dels drets polítics definits per l’Estatut 7.2 Vegeu també deures; drets; retorn de catalans emigrats confidencialitat Vegeu dades personals conflictes Vegeu mediació — de competència El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que el Govern n’interposi 76.3 Correspon a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat deliberar sobre els plantejats entre la Generalitat i l’Estat i proposar mesures per a resoldre’ls 183.2.d — en defensa de l’autonomia local El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que se n’interposin davant el Tribunal Constitucional 76.3 confraries de pescadors La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 119.4 Vegeu també pesca Congrés dels Diputats El Parlament hi pot presentar proposicions de llei 61.b Vegeu també Corts Generals conques hidrogràfiques Vegeu també rius 196 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — compartides Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la gestió dels recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics 117.3 La Generalitat té competència executiva per a l’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i els ecosistemes 117.3.a La Generalitat té competència executiva en l’execució i l’explotació de les obres hidràuliques de titularitat estatal 117.3.b Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic hidràulic que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial 117.4 La Generalitat participa en la planificació dels recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, i també en l’execució de la dita planificació 117.5 — internes La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània 117.1.a La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els usos i els aprofitaments hidràulics 117.1.a La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general 117.1.a La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els recursos hídrics i els ecosistemes vinculats a l’aigua 117.1.b La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les mesures extraordinàries per a garantir el subministrament d’aigua 117.1.c La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’organització de l’Administració hidràulica 117.1.d La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge 117.1.e 197 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Conselh Generau d’Aran És la institució de govern de l’Aran i és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes 94.2 És elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 94.3 Té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix en les actuacions de muntanya 94.4 Una llei del Parlament n’estableix els recursos financers perquè pugui prestar els serveis de la seva competència 94.5 Vegeu també Aran Consell — Consultiu de la Generalitat Vegeu Consell de Garanties Estatutàries — de Garanties Estatutàries És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 Tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III del títol I i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.1 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 És la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76.1 Pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a Pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei, dels decrets llei sotmesos a convalidació i dels projectes de decret legislatiu 76.2.b ; 76.2.c Pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d Ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional 76.3 198 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C Els seus dictàmens tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l’Estatut 76.4 El president o presidenta de la Generalitat en nomena els membres, a proposta del Parlament i del Govern, entre juristes de reconeguda competència 77.1 Els seus membres han d’elegir d’entre ells el president o presidenta 77.2 Una llei del Parlament en regula la composició, el funcionament, l’estatut dels seus membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions 77.3 Les seves funcions dictaminadores poden ésser ampliades per llei 77.3 Té autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77.4 El Síndic de Greuges li pot sol·licitar dictamen sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i sobre els decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament 78.3 Dictamina sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2 Vegeu també drets — de Governs Locals És l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat 85 Ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic 85 Una llei del Parlament en regula la composició, l’organització i les funcions 85 Ha d’ésser escoltat pel que fa a l’exercici de les facultats de la Generalitat en matèria de finances locals 220.2 — de Justícia de Catalunya Participa en la proposta de nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 Participa en la proposta de nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6 199 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 96.3 És l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya 97 Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial 97 Les seves atribucions són les que estableixen l’Estatut, la Llei orgànica del poder judicial i les lleis que aprovi el Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1 Se’n regulen les atribucions respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya 98.2 Les seves resolucions en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial 98.3 Ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada 98.4 És integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres que siguin nomenats entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi 99.1 El Parlament en designa els membres que determina la Llei orgànica del poder judicial 99.1 Aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament 99.2 Els seus actes són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma 100.1 Els seus actes no impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment 100.2 La Generalitat li proposa, si escau, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 Convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats (en els termes de la LOPJ) 101.2 Emet un informe previ a la proposta del Govern sobre la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1 200 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Nomena els jutges de pau (en els termes de la LOPJ) 108.1 Vegeu també Consell General del Poder Judicial — de l’Audiovisual de Catalunya És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 És l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada 82 Actua amb plena independència del Govern en l’exercici de les seves funcions 82 Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d’actuació 82 — de Ministres de la Unió Europea La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat davant el Consell de Ministres de la Unió Europea, en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya 186.1 La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant el Consell de Ministres i els seus òrgans consultius i preparatoris 187.1 Vegeu també Unió Europea — de Ràdio i Televisió La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — de Treball, Econòmic i Social de Catalunya És l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2 Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.2 — Econòmic i Social La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — General de l’Aran Vegeu Conselh Generau d’Aran — General del Poder Judicial Proposa al rei, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, el nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 201 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Proposa, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, el nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6 La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 La Generalitat participa en els processos de designació dels seus membres 180 Vegeu també Consell de Justícia de Catalunya conseller primer o consellera primera Supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat, si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8 És membre del Govern 68.2; 69 Pot ésser nomenat i separat pel president o presidenta de la Generalitat per decret 69 Té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta de la Generalitat 69 Vegeu també consellers de la Generalitat; Govern de la Generalitat consellers — de la Generalitat Si no hi ha conseller primer o consellera primera, el que determini la llei supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat, si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8 No poden ésser designats ni separats durant la suplència o la substitució del president o presidenta de la Generalitat 67.8 El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment funcions executives en un d’ells si no hi ha conseller primer o consellera primera 67.9 Són membres del Govern 68.2 No poden ésser detinguts ni retinguts 70.1 Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre llur inculpació, processament i enjudiciament 70.2 Tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple del Parlament i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1 202 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Responen políticament, juntament amb el president o presidenta de la Generalitat, davant el Parlament de forma solidària 74.1 Vegeu també conseller primer o consellera primera; Govern de la Generalitat — de vegueria Formen, amb el president o presidenta, el consell de vegueria 91.1 Escullen el president o presidenta de vegueria d’entre ells 91.2 Vegeu també vegueries consells de vegueria Els corresponen el govern i l’administració autònoma de la vegueria 91.1 Són formats pel president o presidenta i pels consellers de vegueria 91.1 Substitueixen les diputacions provincials 91.3 Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també vegueries Constitució espanyola L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució i en els drets històrics del poble català preàmbul ; 5 Reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat (art. 2 CE) preàmbul Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució 1 Els poders de la Generalitat s’exerceixen d’acord amb el que estableixen l’Estatut i la Constitució 2.4 Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1 A l’empara de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE), l’Estatut incorpora i actualitza els drets històrics del poble català, les seves institucions seculars i la tradició jurídica catalana 5 En deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura i la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu 5 En deriva el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat 5 203 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El desplegament, l’aplicació o la interpretació dels drets i els principis estatutaris no poden reduir o limitar els drets fonamentals que reconeix 37.4 Les polítiques públiques s’orienten d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i l’Estatut 39.1 D’acord amb el que disposa, l’Estat ha de donar suport a l’aplicació dels principis estatutaris relatius al foment del català 50.7 El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats, en el marc de l’article 150 CE 61.d El Consell de Garanties Estatutàries vetlla per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76 El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que la Constitució reconeix 78.1 L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4 En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució i l’Estatut 111 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia (art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva sobre la regulació de l’organització de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya (art. 149.1.11 i 13 CE) 120.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en els instruments de consulta popular (art. 149.1.32 CE) 122 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en corporacions de dret públic (art. 36 i 139 CE) 125.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades (art. 36 i 139 CE) 125.4 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat (art. 149.1.13 CE) 128.1 204 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en dret civil (art. 149.1.8 CE) 129 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència compartida en ensenyament no universitari (art. 149.1.30 CE) 131.3 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en espais naturals (art. 149.1.23 CE) 144.2 La Generalitat n’ha de respectar la garantia institucional en l’exercici de la competència exclusiva en organització territorial (art. 140 i 141 CE) 151 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en polítiques de gènere (art. 149.1.1 CE) 153 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes (art. 149.1.18 CE) 159.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en matèria de contractes de les administracions públiques catalanes (art. 149.1.18 CE) 159.3.a La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència sobre l’ordenació farmacèutica (art. 149.1.16 CE) 162.2 Les Corts Generals decideixen si els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de qualificar com a acords de cooperació i requereixen l’autorització prèvia que estableix l’article 145.2 CE 178.4 La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc que estableix l’article 131.2 CE 181 L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i l’Estatut 189.1 Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 CE 201.1 D’acord amb l’article 138.2 CE, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes 201.4; DA 4 205 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució són recursos de les finances de la Generalitat 202.3.d ; 202.3.l La Generalitat té competència en finançament local, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat 218.2 En l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, la Generalitat ha de respectar l’autonomia que els reconeix la Constitució 218.5 Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 CE i les normes que conté l’Estatut s’han d’interpretar harmònicament DA 12 consultes populars Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure’n la convocatòria 29.6 La Generalitat té competència exclusiva per a establir-ne el règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals 122 consum La Generalitat hi té competència exclusiva 123 Vegeu també consumidors i usuaris consumidors i usuaris Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1 Tenen dret a una informació veraç i entenedora, a un règim de garanties i a la protecció de llurs interessos econòmics 28.1 Tenen dret a ésser informats i a participar amb relació a les administracions públiques 28.2 Tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin 34 Els poders públics n’han de garantir la protecció pel que fa a la salut, la seguretat i la defensa de llurs drets i interessos legítims 49.1 Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum i els han de promoure 49.2 Els poders públics han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris 49.2 206 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre la defensa de llurs drets 123.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i el foment de les associacions en aquesta matèria i sobre llur participació en els procediments i els afers que les afectin 123.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de la informació en aquesta matèria 123.e Vegeu també usuaris contaminació Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació 27.2 Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a reduir-ne les diferents formes 46.2 Vegeu també medi ambient contenciós administratiu Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa contractes La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions públiques, hi té competència exclusiva i competència compartida 159.3 La Generalitat ha de respectar el principi d’autonomia local en l’exercici de la competència sobre els contractes de les administracions públiques 159.6 contrastació de metalls La Generalitat hi té competència executiva 139.5 contribucions especials Integren els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.a control — de l’acció política i de govern L’exerceix el Parlament 55.2 — de l’eficiència L’exerceix la Sindicatura de Comptes en el sector públic 80.1 Vegeu eficiència 207 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de la contaminació Vegeu medi ambient — de so i enregistraments Vegeu vigilància en l’àmbit públic — dels actes del Consell de Justícia de Catalunya L’exerceix el Consell General del Poder Judicial 100.1 — dels actes i els acords municipals Els actes i els acords dels municipis no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració 86.4 Correspon a la Generalitat pel que fa a l’adequació a l’ordenament jurídic 86.5 — dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat Hi participa el Parlament 188 — metrològic La Generalitat hi té competència executiva 139.4 Conveni europeu per a la protecció dels drets humans Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4 convenis — amb altres comunitats autònomes Vegeu col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes — col·lectius de treball La Generalitat té competència executiva pel que fa al registre dels convenis col·lectius de treball 170.1.e ; 170.1.j Vegeu també relacions laborals — de cooperació amb entitats religioses Vegeu entitats religioses — en matèria de seguretat nuclear Vegeu seguretat nuclear — entre la Generalitat i l’Estat Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 208 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C — internacionals Vegeu acords internacionals convivència — domèstica La llei ha de regular les unions estables de parella i altres formes de convivència i llurs efectes 40.7 Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4 Vegeu també famílies; unions estables de parella — social Vegeu democràcia; mediació social cooficialitat de llengües Vegeu llengua oficial cooperació Vegeu també col·laboració — al desenvolupament La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3 — amb entitats religioses Vegeu entitats religioses — interregional Vegeu cooperació transfronterera — local Els municipis poden establir convenis i crear mancomunitats, consorcis, associacions i altres formes d’actuació conjunta 87.2 La vegueria n’és l’àmbit territorial específic 90.1 Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats per una llei del Parlament 93 Les tècniques corresponents integren la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local 160.1.a 209 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — transfronterera La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals 197.1; 197.2 cooperatives La Generalitat n’ha de fomentar l’acció 45.5 La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas l’organització i el funcionament 124.1; 124.2 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i fomentar el moviment cooperatiu 124.3 — de crèdit La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura, organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció i sanció 126.2; 126.3; 126.4 corporacions de dret públic Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 Han d’emprar el català en llurs actuacions 50.5 La Generalitat hi té competència exclusiva, salvant la definició i els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre, en què té competència compartida 125.1; 125.2 La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que exerceixin llurs funcions exclusivament a Catalunya 156.c corredors biològics La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ordenació del territori i del paisatge, que inclou l’establiment i la regulació d’aquesta figura de protecció 149.1.c Corts Generals Intervenen en els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes 178.4 El Govern i el Parlament els dirigeixen observacions pel que fa a les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i als processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 210 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant la Unió Europea 186.4 Intervenen en la reforma de l’Estatut 222; 223 Cos d’Agents Rurals La Generalitat exerceix les funcions de vigilància, control, protecció, prevenció integral i col·laboració en la gestió del medi ambient per mitjà d’aquest cos 144.6 Els seus membres tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial 144.6 costa Vegeu litoral; platges creació artística La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades que es porten a terme a Catalunya 127.1.d.primer crèdit Vegeu entitats de crèdit crim organitzat La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5.c cultura Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions d’igualtat 22.1 Els poders públics han de vetllar per la convivència cultural i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7 Els poders públics han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7 Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar que totes les persones hi tinguin accés 44.5 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el pluralisme cultural en els mitjans de comunicació social 52.1 211 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 127.1 La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn el foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades que es porten a terme a Catalunya 127.1.d.primer La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn la projecció internacional de la catalana 127.1.d.tercer Les actuacions que faci l’Estat a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments culturals requereixen l’acord previ amb la Generalitat 127.3 En el cas d’activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues 127.3 La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural en els mitjans de comunicació social 146.3 La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya en aquest àmbit 198 La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional 200 D dades personals Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les relatives a la salut pròpia 23.3 Totes les persones tenen dret a la protecció de les contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat 31 Totes les persones tenen dret a accedir a les contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat, i a examinar-les i obtenir-ne la correcció 31 La Generalitat té competència executiva en matèria de protecció de dades personals 156 Vegeu també Agència Espanyola de Protecció de Dades 212 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A dansa La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció de dansa 127.1.d.primer Declaració universal de drets humans Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4 decrets El president o presidenta de la Generalitat pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera per decret 69 El de la convocatòria de noves eleccions s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 75 — legislatius El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació i l’aprovació d’una llei de delegació 62.3 El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar decrets legislatius 63 El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei, els promulga 67.6.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu 76.2.c El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes de decret legislatiu 76.2.d Vegeu també procediment legislatiu — llei El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota aquesta forma en cas d’una necessitat extraordinària i urgent 64.1 No en poden ésser objecte la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya, i el pressupost de la Generalitat 64.1 Resten derogats els que no siguin validats expressament pel Parlament en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació 64.2 213 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Parlament els pot tramitar com a projectes de llei pel procediment d’urgència 64.3 El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei, els promulga 67.6.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre llur adequació a l’Estatut i a la Constitució 76.2.b El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els que regulen drets reconeguts per l’Estatut 78.3 Vegeu també procediment legislatiu defensa — de l’autonomia local Vegeu conflictes en defensa de l’autonomia local — de la competència Correspon a la Generalitat la competència executiva en aquesta matèria 154.2 Vegeu també Tribunal Català de Defensa de la Competència — del patrimoni de la Generalitat Una llei del Parlament l’ha de regular 215.2 — dels consumidors i usuaris Els poders públics l’han de garantir 49.1 La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a — dels drets fonamentals i de les llibertats públiques El Síndic de Greuges l’exerceix 78.1 — jurídica Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia de la Unió Europea Defensor del Poble El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions 78.2 defunció del president o presidenta de la Generalitat És causa de cessament en el càrrec 67.7; 67.8 214 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A delegació — de competències El Parlament en pot sol·licitar a l’Estat (en el marc de l’art. 150 CE) 61.d La Generalitat pot crear seccions i jutjats per delegació del Govern de l’Estat 107.2 La Generalitat pot rebre la delegació de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tributs estatals no cedits totalment 203.4; 204.2 Correspon a l’Agència Tributària de Catalunya, per delegació de l’Estat, la recaptació dels tributs estatals cedits totalment 204.1 La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos necessaris 219.3 — de funcions El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera 67.9 El president o presidenta de la Generalitat pot delegar funcions en el conseller primer o consellera primera 69 La del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament 74.2 La Sindicatura de Comptes exerceix les seves funcions per delegació del Parlament, amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària 80.2 El Consell de Justícia de Catalunya té, entre altres atribucions, les que li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1; 98.2.i L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària dels tributs locals 204.5 Els governs locals poden delegar a la Generalitat la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs 218.4 — legislativa Vegeu decrets legislatius 215 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A delegacions — a la Unió Europea El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat en les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat 185.2 La Generalitat participa en les que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat 187.1 La Generalitat en pot establir per a defensar millor els seus interessos 192 La Generalitat pot sol·licitar al Govern de l’Estat que hi integri representants de la Generalitat si negocien tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i singular 196.2 — territorials La Generalitat pot sol·licitar a l’Estat que en creï en el cas de determinats organismes reguladors 182.4; DF 4 demarcacions — judicials El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, n’ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió 107.1 Una llei del Parlament en fixa la capitalitat 107.3 — notarials i registrals Llur establiment correspon a la Generalitat, en el marc de la seva competència executiva en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles 147.1.c — territorials dels òrgans jurisdiccionals El Consell de Justícia de Catalunya informa sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació d’aquestes demarcacions 98.2.g democràcia És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions 216 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A D ètiques i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7 Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament una formació basada en els valors que fonamenten la convivència democràtica 44.1 Vegeu també memòria històrica; valors socials denominacions d’origen Vegeu mencions de qualitat desenvolupament — bàsic de l’Estatut Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic 62.2 Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació, modificació i derogació 62.2 El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic 62.3 Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1 — dels pobles Vegeu cooperació al desenvolupament — sostenible Vegeu sostenibilitat — tecnològic Vegeu innovació tecnològica designació — de senadors S’ha d’establir per llei del Parlament; s’ha de fer en una convocatòria específica i en proporció al nombre de membres dels grups parlamentaris DA 1 217 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — del síndic o síndica de greuges És elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres 79.1 — dels membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial La Generalitat hi participa 180 deures Els ciutadans de Catalunya són titulars dels que reconeixen les normes a què fa referència l’article 4.1 15.1 Vegeu també Carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics; Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya; drets — dels prestadors de serveis turístics La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets i els deures específics en matèria de turisme 171.d — en l’àmbit cultural Totes les persones tenen el de respectar i preservar el patrimoni cultural 22.2 — en l’àmbit del medi ambient Totes les persones tenen el deure de fer un ús responsable dels recursos naturals i del paisatge, i d’evitar-ne el malbaratament 27.1 Totes les persones tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació 27.2 — lingüístics Els ciutadans de Catalunya tenen el deure de conèixer el català i el castellà, el compliment del qual ha d’ésser facilitat pels poders públics 6.2 El dret d’opció lingüística obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques 33.1 Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil 218 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A i el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.1; 102.4; 147.1.a ; 147.3 L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català 33.5 Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Els alumnes tenen el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2 S’han de determinar per llei els deures lingüístics relatius a l’aranès 36.3 Vegeu també idiomes deute públic Constitueix un dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.i La Generalitat en pot emetre per a finançar despeses d’inversió 213.1 Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els emesos per l’Estat 213.2 Diada de l’Onze de Setembre És la festa de Catalunya; juntament amb la bandera i amb l’himne, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3 diàleg social Vegeu democràcia; relacions laborals Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya S’hi publiquen les lleis de Catalunya i la data d’aquesta publicació és la que regeix a l’efecte de l’entrada en vigor 65 S’hi publiquen les normes, les disposicions i els actes emanats del Govern i de l’Administració de la Generalitat i aquesta publicació és suficient per a l’eficàcia o l’entrada en vigor 68.5 219 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A S’hi publica el decret de dissolució del Parlament 75 S’hi publica el nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 S’hi publica el nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya 96.2 Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’hi han de publicar en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen 177.2 Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’hi han de publicar en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen 178.5 dignitat El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tothom qui viu i treballa a Catalunya preàmbul Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones preàmbul Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa de l’edat 18 Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort 20.1 Les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna 24.3 Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones 25.3 Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne 26 220 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A D Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural 40.6 Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar 41.5 Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones 42.3 Els poders públics han de promoure les polítiques de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball 45.3 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret que els continguts dels mitjans de comunicació respectin la dignitat de les persones 52.1 dimissió del president o presidenta de la Generalitat És causa de cessament en el càrrec 67.7 Diputació Permanent La presideix el president o presidenta del Parlament i la integra el nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini 59.4 Vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt 59.4 Pot acordar de convocar sessions extraordinàries del Ple 60.1 diputacions provincials Vegeu províncies diputats El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb l’Estatut i la legislació electoral 56.1 Són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec 57.1 221 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A En les causes contra ells, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, fora del territori de Catalunya, la Sala Penal del Tribunal Suprem 57.2 No estan sotmesos a mandat imperatiu 57.3 El Reglament del Parlament n’ha de fixar els drets i deures i el nombre mínim per a formar grup parlamentari 59.2 El nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari, integra la Diputació Permanent 59.4 El mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament en cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament 59.4 Una quarta part dels diputats o un grup de diputats que representi la majoria absoluta pot sol·licitar la convocatòria d’una sessió extraordinària del Ple 60.1 El Parlament designa els senadors de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari 61.a Els correspon la iniciativa legislativa 62 Una cinquena part dels diputats del Parlament pot proposar la reforma dels títols I i II de l’Estatut 222.1.a discriminació Vegeu igualtat disponibilitat lingüística Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin 34 Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics dissolució del Parlament El conseller o consellera que supleix o substitueix el president o presidenta de la Generalitat no la pot acordar 67.8 El president o presidenta de la Generalitat la pot acordar, excepte en determinats supòsits 75 El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions 75 Vegeu també eleccions al Parlament 222 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A districtes — de competència territorial dels notaris La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c — hipotecaris La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c doblatge Vegeu llicències de doblatge domini públic La Generalitat té competències executives sobre el domini públic hidràulic 117.2 Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic hidràulic que li atribueixi la legislació estatal pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.3.c La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures de transport que no siguin d’interès general inclou la gestió del domini públic necessari per a prestar el servei 140.1.b ; 140.1.d La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’ordenació del litoral inclou la gestió del domini públic maritimoterrestre, inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes inclou els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials 159.1.a La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local inclou el règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials 160.1.c donacions Vegeu impost sobre successions i donacions dones Tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tota mena de discriminació 19.1 223 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats 19.2 Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions 41.1 Els poders públics han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat 41.1 Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques 41.2 Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin totes les formes de violència contra les dones i els actes sexistes i discriminatoris 41.3 Les polítiques públiques han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en tots els àmbits 41.3 S’ha de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques 41.3 Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar 41.4 Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar 41.5 Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere en l’àmbit laboral 45.3 La llei electoral ha d’establir els criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals 56.3 La Generalitat té competència exclusiva en polítiques per a dones (en el marc de l’art. 149.1.1 CE) 153.a La Generalitat té competència exclusiva per a establir accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe 153.a La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i 224 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A per a detectar-la i prevenir-la, i també per a aconseguir una protecció integral de les dones que la pateixen 153.c Vegeu també igualtat dret — català Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya unificar-ne la interpretació 95.3 Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya n’han d’acreditar un coneixement suficient 102.2; 102.3 És el dret aplicable en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, amb preferència sobre qualsevol altre 110.2 Correspon a la Generalitat dictar les normes processals que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya 130 Els candidats a notaris i registradors n’han d’acreditar el coneixement 147.1.a ; 147.1.b La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya 147.2 Els encarregats del Registre Civil n’han d’acreditar el coneixement 147.3 — civil de Catalunya Té eficàcia territorial 14.1 Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola hi resten sotmesos mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya 14.2 És competència exclusiva de la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.8 CE) 129 La competència exclusiva de la Generalitat sobre el dret civil de Catalunya inclou la determinació del seu sistema de fonts 129 — de Catalunya Vegeu dret català — de la Unió Europea El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 225 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat l’aplica i l’executa en l’àmbit de les seves competències, i, en determinats supòsits, ha d’ésser consultada també sobre mesures internes derivades de l’execució d’aquest dret 189.1; 189.2 Vegeu també normativa de la Unió Europea; Unió Europea — propi Vegeu dret català dret — de petició Totes les persones tenen dret a dirigir peticions a les institucions i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7 — de queixa Totes les persones tenen dret a plantejar queixes a les institucions i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 drets Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal 15.2 Els que l’Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones 15.3 Se n’estableixen en l’àmbit civil i social capítol I del títol I Se n’estableixen en l’àmbit polític i de l’Administració capítol II del títol I Se n’estableixen en l’àmbit lingüístic capítol III del títol I S’estableix el caràcter vinculant dels drets estatutaris i dels reconeguts per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, se’n determinen els procediments de desplegament, aplicació i interpretació i se’n regulen els mecanismes de garantiment i de tutela capítol IV del títol I La regulació essencial i el desenvolupament directe dels que reconeix l’Estatut no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 226 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l’Estatut 76.4 Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya; Consell de Garanties Estatutàries; igualtat; principis rectors de les polítiques públiques — amb relació a les dades personals Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat, i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció 31 — de les dones Vegeu dones — de reunió i manifestació Corresponen a la Generalitat les funcions governatives sobre l’exercici d’aquests drets 164.3.a — dels consumidors i usuaris Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat, a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes 28.1 Tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques 28.2 La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets i els deures específics en matèria de turisme 171.d Vegeu també drets en l’àmbit públic — en l’àmbit cultural Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives 22.1 227 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — en l’àmbit de l’educació Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets 21.1 Els pares tenen el dret que llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic 21.2 Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent 21.5 Totes les persones tenen dret a disposar d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències 21.6 Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu 21.7 Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris 21.8 Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1 Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2 Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual 35.3 Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4 El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se en la llengua oficial que elegeixin 35.5 — en l’àmbit de la salut Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort 20.1 Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre 20.2 228 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública 23.1 Els usuaris tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2 Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i sobre els tractaments mèdics i tenen dret que se’ls sol·liciti el consentiment per a qualsevol intervenció 23.3 Totes les persones tenen dret a accedir a la història clínica pròpia 23.3 Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia 23.3 Vegeu també seguretat de les persones; seguretat i higiene en el treball — en l’àmbit del medi ambient Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut 27.1 Totes les persones tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat 27.1 Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació 27.2 Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics 27.3 — en l’àmbit dels serveis socials Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, tenen dret a ésser informades sobre aquestes prestacions i tenen dret que se’ls sol·liciti el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment 24.1 Les persones amb necessitats especials tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació 24.2 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna 24.3 Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials 24.4 229 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne 26 Les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 — en l’àmbit laboral Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1 Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones 25.3 Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 Els poders públics han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar 40.2 Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4 Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3 — en l’àmbit públic Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics 29.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament 29.3 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4 Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 230 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6 Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1 Totes les persones tenen dret que els poders públics les tractin d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2 Les lleis han de determinar els casos en què les administracions públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3 La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població 151.c — històrics Són fonament de l’autogovern de Catalunya 5 — humans Els poders públics han de promoure el ple exercici dels que reconeixen l’Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya, dels quals drets són titulars els ciutadans de Catalunya 4.1; 15.1; 37.4 — lingüístics No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües oficials 6.2 Totes les persones tenen dret a la no-discriminació per raons lingüístiques 32 Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística 33.1 Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada 33.2 Els ciutadans tenen dret a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal 33.5 231 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin 34 Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1 Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2 Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual 35.3 Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4 El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se en la llengua oficial que elegeixin 35.5 A l’Aran, totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats que en depenen 36.1 Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat 36.2 S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets lingüístics altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3 Vegeu també idiomes — polítics En gaudeixen els catalans, inclosos els residents a l’estranger i llurs descendents si han mantingut la ciutadania 7 E economia Vegeu també activitat econòmica; Ministeri d’Economia i Hisenda — productiva La Generalitat l’ha de protegir 45.5 — social La Generalitat n’ha d’estimular les iniciatives 45.5 La Generalitat té competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació d’aquest sector 124.4 232 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A E ecosistemes La Generalitat té competència exclusiva en mesures i instruments de gestió i protecció dels ecosistemes aquàtics i terrestres en conques hidrogràfiques internes 117.1.b La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels ecosistemes aquàtics en conques hidrogràfiques compartides 117.3.a Vegeu també medi ambient edificis Vegeu també habitatge; telecomunicacions — judicials i de la fiscalia La Generalitat té competència sobre la construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia 104.a — públics La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2 educació Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills 44.3 Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure 44.3 Els poders públics han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú 46.5 Vegeu també ensenyament — en el consum La Generalitat té competència exclusiva sobre aquesta matèria 123.d — infantil Els governs locals tenen competències pròpies sobre la planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil 84.2.g La Generalitat té competència exclusiva en educació infantil 131.2 — viària Els poders públics l’han d’impulsar per a incrementar la seguretat viària i fer disminuir els accidents de trànsit 48.2 233 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A efecte hivernacle La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i Vegeu també medi ambient eficàcia territorial de les normes Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir 14 Vegeu també dret civil de Catalunya; estrangers eficiència La Sindicatura de Comptes fiscalitza el control d’eficiència del sector públic 80.1 És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6 eleccions al Parlament El president o presidenta de la Generalitat les ha de convocar quinze dies abans del finiment de la legislatura 56.4 La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions 66 Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions les convoca de manera immediata 67.3 El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions 67.7 Han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret de dissolució 75 Vegeu també Administració electoral a Catalunya; participació; règim electoral del Parlament electricitat Vegeu impost sobre l’electricitat 234 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A E Els segadors És l’himne de Catalunya; juntament amb la bandera i amb la Diada de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.4 Vegeu també símbols nacionals emancipació dels joves Vegeu joves emergències La competència exclusiva en matèria de protecció civil inclou la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències 132.1 La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració en els casos d’emergències d’abast superior a Catalunya 132.2 Vegeu també protecció civil; salvament marítim; seguretat nuclear emissió de deute Vegeu deute públic empreses Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 Les obertes al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Els poders públics han d’impulsar i promoure la participació dels treballadors en les empreses 45.3 La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial 45.5 Vegeu també organitzacions empresarials; relacions laborals — agràries i alimentàries La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura i ramaderia inclou la innovació de les empreses agràries i alimentàries 116.1.h 235 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — col·laboradores amb el sistema de la seguretat social La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou l’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les empreses que col·laboren amb el sistema de la seguretat social 165.1.d — de seguretat privada La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització de les empreses de seguretat privada amb domicili social a Catalunya l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya 163.a — dedicades al joc i les apostes i casinos La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes i casinos inclou la regulació d’aquestes empreses 141.1.a La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes i casinos inclou la determinació del règim fiscal de les activitats d’aquestes empreses 141.1.c — distribuïdores de cinema La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a les activitats artístiques i culturals, que inclou el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon — petites i mitjanes La Generalitat les ha de protegir especialment 45.5 — privades El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal de manera concertada o indirecta 78.1 Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs efectuats en l’àmbit públic per empreses i establiments privats 173 — públiques Les empreses que depenen de la Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya 50.5 236 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat designa o participa en els processos per a designar membres de les empreses públiques de l’Estat amb competències al territori de Catalunya 182.2; 183.2.f ; DF 4 Les despeses i els ingressos de les empreses que depenen de la Generalitat són inclosos en el pressupost de la Generalitat 212 La Generalitat en pot constituir per a complir les funcions que són de la seva competència 216 — turístiques La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació i la classificació 171.c endeutament Vegeu deute públic energia La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 133.1 La Generalitat participa en el procediment d’atorgament d’autoritzacions de les instal·lacions que ultrapassen el territori de Catalunya o si l’energia és aprofitada fora d’aquest territori 133.2 La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecta el territori de Catalunya 133.3 Vegeu també Comissió Nacional d’Energia enregistraments Vegeu vigilància en l’àmbit públic ens — estrangers La competència exclusiva de la Generalitat sobre la promoció del turisme inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers 171.b — locals Integren el sistema institucional de la Generalitat, sens perjudici de llur autonomia 2.3 Totes les persones tenen dret a dirigir-los peticions i a plantejar-los queixes 29.5 Als òrgans representatius dels ens locals supramunicipals els correspon la iniciativa legislativa 62.1 237 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència dels ens locals 80.1 L’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya és el municipi 86.1 La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia 92.1 Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats per una llei del Parlament 93 Poden convocar, en l’àmbit de llurs competències, enquestes, audiències públiques, fòrums de participació o altres instruments de consulta popular 122 La Generalitat té competència exclusiva en la determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització territorial de Catalunya (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.a La Generalitat té competència exclusiva en la creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b La Generalitat té competència exclusiva en la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.c La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou les tècniques de cooperació i col·laboració entre els ens locals i entre aquests i la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials 160.1.a La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou la determinació de les competències i potestats dels ens locals 160.1.b La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou la determinació, el funcionament i el règim d’adopció d’acords dels òrgans de govern dels que crea 160.1.d La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou el règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals 160.1.e 238 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim electoral dels ens locals que crea 160.3 La Generalitat n’ha d’impulsar i coordinar les accions exteriors 199 Vegeu també comarques; cooperació local; governs locals; municipis; vegueries — supramunicipals Vegeu comarques; cooperació local; ens locals; vegueries ensenyament El català és la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1 A les escoles de titularitat pública l’ensenyament és laic 21.2 Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament 21.3 És gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei 21.4 Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris 21.8 Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial 35.4 Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament 44.1 Els poders públics han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors que fonamenten la convivència democràtica 44.1 Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2 Els poders públics han de promoure i impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills 44.3 El Govern ha de garantir l’ús del català en l’ensenyament superior en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament 50.6 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g Vegeu també drets en l’àmbit de l’educació; drets lingüístics; educació; ensenyament cooperatiu; ensenyament no universitari; ensenyament universitari; formació — cooperatiu La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives inclou l’ensenyament cooperatiu 124.3.b Vegeu també cooperatives 239 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — en matèria de turisme La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou els ensenyaments de turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial 171.e — no universitari Les institucions d’ensenyament superior han de garantir l’ús del català en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o certificació amb validesa a tot l’Estat 131.1 La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol amb validesa a tot l’Estat en allò que regula l’article 131.2 i la competència compartida en allò que regula l’article 131.3 131.2; 131.3 La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals 131.4 Vegeu també ensenyament — universitari Les universitats han de garantir l’ús del català en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La Generalitat hi té competència exclusiva, i també hi té competències compartides 171.1; 172.2 La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials 172.3 Vegeu també ensenyament entitats — associatives Per mitjà d’aquestes entitats, els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4 Les del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 — culturals Vegeu projecció internacional 240 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de crèdit La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura, l’organització, el funcionament, l’activitat, la disciplina, la inspecció i la sanció de les que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4 — de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual La competència executiva de la Generalitat en matèria de propietat intel·lectual inclou l’autorització, la revocació i les tasques complementàries d’inspecció i control de les que actuïn majoritàriament a Catalunya 155.1.b — econòmiques i financeres Vegeu organismes estatals econòmics i socials — esportives La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou l’establiment del règim jurídic, la declaració d’utilitat pública, la regulació i el registre de les que promouen i organitzen la pràctica de l’esport i de l’activitat física 134.1.d ; 134.1.e ; 134.1.g La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament de l’esport 134.2 Vegeu també projecció internacional — físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura, organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció i sanció 126.2; 126.3; 126.4 — gestores de plans i fons de pensions La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura, organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció i sanció 126.2; 126.3; 126.4 — internacionals per a la joventut La Generalitat hi pot subscriure acords i hi pot participar, i en tramita els documents 142.2 — municipals descentralitzades Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats s’hi poden constituir 86.7 241 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — obertes al públic Estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 — privades En les relacions amb les que depenen de les institucions, organitzacions i administracions públiques, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin 33.1 En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en aranès 36.1 — públiques En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en aranès 36.1 El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les persones que tenen un vincle contractual amb les que depenen de l’Administració de la Generalitat 78.1 — que presten serveis socials La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de serveis socials n’inclou la regulació i l’ordenació 166.1.b — religioses La Generalitat té competència exclusiva sobre les que acompleixen llur activitat a Catalunya 161.1 La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal amb funcions en aquesta matèria 161.3 Vegeu també llibertat religiosa; registre estatal d’entitats religioses — socials Vegeu projecció internacional equipaments La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui competència 149.1.d La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 149.2 242 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A E — comercials La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la classificació i la planificació territorial, la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, l’ampliació i el canvi d’activitat 121.1.d — culturals La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la promoció, la planificació, la construcció i la gestió 127.1.a.quart Les actuacions de l’Estat en matèria d’inversió en els situats a Catalunya requereixen l’acord previ amb la Generalitat 127.3 — esportius Els governs locals tenen competències pròpies per a regular-los i gestionar-los 84.2.k La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-ne la xarxa i garantir-ne la seguretat i el control sanitaris 134.1.h ; 134.1.k — municipals Els governs locals hi tenen competències pròpies pel que fa a la regulació i la gestió 84.2.d equitat — de gènere És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Vegeu també dones — financera És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat 201.2 És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6 És un dels principis pels quals es regeixen les finances locals 217 erosió Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic 46.2 Vegeu també medi ambient 243 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A esbarjo Vegeu lleure escoles Vegeu educació; ensenyament esforç fiscal Per a determinar els mecanismes d’anivellament i de solidaritat entre les comunitats autònomes s’ha de valorar llur esforç fiscal 206.3 espai català de relacions laborals Vegeu relacions laborals espais — marítims protegits La Generalitat té competència exclusiva per a delimitar-los en aigües interiors 119.2 — naturals La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió (en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2 La Generalitat ha de promoure els instruments de col·laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar els espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya 144.3 La declaració i la delimitació dels que estan dotats amb un règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Si estan situats íntegrament a Catalunya, llur gestió correspon a la Generalitat 144.4 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge inclou l’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals 149.1.c Espanya Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul 244 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya preàmbul Vegeu també Estat espanyol espècies — animals Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia — vegetals Vegeu agricultura; flora espectacles La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou la prevenció i el control de la violència en els espectacles públics esportius 134.1.j La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control en espais i locals públics 141.3 esport Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.i La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 134.1 La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.2 Vegeu també entitats esportives; espectacles; federacions esportives estabilitat — laboral Els poders públics han d’impulsar polítiques que la fomentin 45.3 — pressupostària La Generalitat estableix els límits i les condicions per a assolir-ne els objectius 214 estadística La Generalitat hi té competència exclusiva, si és del seu interès 135.1 La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic 135.2 Vegeu també informació estadística 245 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A estat del benestar Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir, amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació de serveis socials essencials, els recursos financers de la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui, per mitjà dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat 206.3 Vegeu també benestar social Estat espanyol Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat 3.1 Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part 3.2 Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat 50.3 Ha de fixar els termes en què la Generalitat participa en la gestió i la tramitació de les subvencions estatals i comunitàries europees no territorialitzables 114.5 La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica (en el marc de l’art. 131.2 CE) 181 Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’art. 157.3 CE 201.1 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació en finançament entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat 210.1; 210.2; 210.3 Vegeu també acció exterior; Administració de l’Estat a Catalunya; Agència Espanyola de Protecció de Dades; Banc d’Espanya; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat; Constitució espanyola; Espanya; Ministeri d’Economia i Hisenda; Ministeri Fiscal; nacionalitat espanyola; paradors de turisme; relacions institucionals; tractats internacionals 246 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Estatut d’autonomia de Catalunya És la norma institucional bàsica de Catalunya 1 Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic 62.2 Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació, modificació i derogació 62.2 El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació i l’aprovació de la reforma de l’Estatut ni de les lleis de desenvolupament bàsic 62.3 La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1 El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a Se’n regulen els procediments de reforma títol VII Resta derogada la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, salvant les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena, que mantenen, en el que correspon, llur vigència transitòria DT 2; DD estatut personal Pot ésser una excepció al principi d’eficàcia territorial de les normes i les disposicions de la Generalitat i del dret civil de Catalunya 14.1 Vegeu també personal al servei de l’Administració de la Generalitat; personal dependent del Parlament — de la Sindicatura de Comptes Vegeu Sindicatura de Comptes — del president o presidenta de la Generalitat Vegeu president o presidenta de la Generalitat — del síndic o síndica de greuges Vegeu Síndic de Greuges 247 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — dels diputats Vegeu diputats — dels membres del Govern Vegeu consellers de la Generalitat; president o presidenta de la Generalitat estrangers Els que adquireixin la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya 14.2 Vegeu també ens estrangers; immigració ètnies Vegeu igualtat; mediació social; poble gitano Europa Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul Vegeu també cooperació transfronterera; Unió Europea expedients de regulació Vegeu regulació d’ocupació explotació Vegeu drets; igualtat expropiació forçosa La Generalitat té competència executiva per a determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions públiques catalanes la poden exercir; per a establir criteris de valoració dels béns expropiats, i per a crear un òrgan propi que determini el preu just i que en fixi el procediment 159.4 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria s’ha d’exercir respectant el principi d’autonomia local 159.6 Vegeu també urbanisme extinció d’incendis Vegeu incendis 248 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A F famílies Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Les que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna 24.3 Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família 40.2 Els poders públics han de promoure mesures econòmiques i normatives dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses 40.2 Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella 40.7 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància 166.4 Vegeu també educació; menors farmàcia Vegeu ordenació farmacèutica; productes farmacèutics fauna La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou la regulació de la fauna i les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l Vegeu també ecosistemes; protecció dels animals federacions esportives La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou l’establiment de llur règim jurídic 134.1.d Vegeu també esport ferrocarril Vegeu serveis ferroviaris 249 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A festa de Catalunya És la Diada de l’Onze de Setembre; juntament amb la bandera i amb l’himne, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3 finançament — de la Generalitat És objecte de regulació títol VI Es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions 201.2 D’acord amb l’article 138.2 CE, no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes 201.4; DA 4 L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament 208.1 L’actualització del sistema de finançament ha d’ésser aprovada per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat 208.2 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210.1; 210.2; 210.3 La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4 Resta vigent la disposició transitòria tercera de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat; competències financeres de la Generalitat; finances de la Generalitat; mecanismes d’anivellament i solidaritat; sistema tributari — local La Generalitat ha de determinar els mecanismes per al finançament de l’ampliació de competències locals 84.4 La Generalitat té competència en aquesta matèria 218.2 Vegeu també governs locals; suficiència de recursos 250 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A F finances — de la Generalitat Són objecte de regulació capítol I del títol VI La Generalitat disposa de finances autònomes i dels recursos suficients per a exercir l’autogovern, amb plena autonomia de despesa, d’acord amb les directrius de les seves institucions d’autogovern 202.1; 202.2 Se n’estableixen els recursos 202.3 El nivell de recursos financers de què ha de disposar la Generalitat s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris 206.1; 206.6 La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar-les i regular-les 211 La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió 213.1 Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els emesos per l’Estat 213.2 Vegeu també finançament de la Generalitat; mecanismes d’anivellament i solidaritat — dels governs locals Són objecte de regulació capítol III del títol VI Es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal 217 La capacitat dels governs locals per a regular llurs finances inclou la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions 218.3 El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals 220.1 Les facultats de la Generalitat en aquesta matèria s’han d’exercir amb respecte a l’autonomia local i escoltat el Consell de Governs Locals 220.2 Vegeu també finançament local finiment de la legislatura Vegeu eleccions al Parlament; legislatura 251 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A fires La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles, forestals i ramaders 116.1.i La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç i fires inclou la regulació de l’activitat firal no internacional 121.1 La Generalitat té competència executiva sobre les fires internacionals que se celebren a Catalunya 121.2 La Generalitat col·labora amb l’Estat per a establir el calendari de fires internacionals 121.3 fiscal superior de Catalunya És el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 96.1 Representa el Ministeri Fiscal a Catalunya 96.1 És designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic 96.1 El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 96.2 Ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3 Les seves funcions són les que estableix l’estatut orgànic del Ministeri Fiscal 96.4 Vegeu també Fiscalia Fiscalia El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3 El personal al seu servei a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4 La Generalitat té competència en la construcció i la reforma dels edificis de la fiscalia i la provisió de béns mobles i materials per a aquestes dependències 104.a ; 104.b Vegeu també Administració de justícia; fiscal superior de Catalunya; fiscals; Ministeri Fiscal 252 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A fiscalitat Vegeu sistema tributari — ecològica És un dels principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2 La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures de fiscalitat 144.1.b Vegeu també medi ambient fiscals Han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.1 Han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya 102.2 Vegeu també Fiscalia flora La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou la regulació de la flora i les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l Vegeu també ecosistemes foc Vegeu incendis foment Vegeu activitat de foment; subvencions fons — arxivístics Vegeu Arxiu Reial de Barcelona; arxius — de pensions Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions — estatals La Generalitat gestiona els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica 152.4.c 253 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la gestió dels fons estatals en aquesta matèria 172.1.f La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació i la gestió dels fons estatals en matèria de beques i ajuts a la formació 172.1.g Vegeu també subvencions estatals i europees — europeus La Generalitat els gestiona en matèries de la seva competència 190 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat negocia el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals 210.2.d Vegeu també subvencions estatals i europees — propis La Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis per a l’exercici de l’activitat de foment 114.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou el règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis 131.2.e — públics Els centres docents privats hi poden ésser sostinguts 21.3 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics 131.2.g La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou el règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen 131.3.f La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou l’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics 131.3.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou la participació de la comunitat educativa 254 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics 131.3.i Tenen aquesta consideració els títols de deute públic emesos per la Generalitat i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l’Estat 213.2 Fons — de compensació interterritorial Els ingressos que en procedeixen són part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.d Vegeu també inversió — de cooperació local La Generalitat l’ha d’establir per llei 219.1 S’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat 219.1 forces de seguretat Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació per la Junta de Seguretat de les forces presents al municipi 84.2.e Vegeu també Junta de Seguretat; Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra; policies locals forest Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles 46.4 La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles, forestals i ramaders 116.1.i La Generalitat té competència compartida sobre la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries 116.2.b formació Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent 21.5 Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament una formació humana, científica i tècnica basada en els valors que fonamenten la convivència democràtica 44.1 255 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han d’impulsar polítiques de formació de les persones treballadores 45.3 La garantia de formació i actualització dels coneixements del personal al servei de l’Administració de la Generalitat s’ha de regular per llei 71.7 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives inclou la formació cooperativa 124.3.b La competència executiva de la Generalitat en matèria de treball i relacions laborals inclou la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu 170.1.b La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou la formació sobre turisme que no doni dret a l’obtenció d’un títol oficial 171.e Vegeu també ensenyament; personal al servei de les administracions públiques; personal de seguretat privada; personal docent; personal investigador; personal sanitari; treballadors frau Les persones tenen dret a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes 28.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura i ramaderia inclou la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries 116.1.b funció — executiva L’exerceix el Govern 68.1 La Generalitat l’exerceix, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves competències exclusives 110.1 La Generalitat l’exerceix, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències compartides 111 La Generalitat l’exerceix en l’àmbit de les seves competències executives 112 Inclou la potestat d’organització de l’administració pròpia i totes les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració pública 112 256 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea que afecti l’àmbit de les seves competències 113 — pública La Generalitat hi té competències exclusives i compartides 136 Vegeu també funcionaris; ocupació pública; personal al servei de les administracions públiques funcionaris Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa 131.3.j La Generalitat té competència compartida sobre l’adquisició i la pèrdua d’aquesta condició 136.b Els que duen a terme la funció pública inspectora en matèria de treball i relacions laborals depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat 170.2 La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de les retribucions addicionals dels funcionaris docents universitaris 172.1.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim del professorat docent i investigador funcionari 172.2.e Vegeu també personal al servei de l’Administració de justícia; personal al servei de l’Administració de la Generalitat; personal al servei de les administracions públiques; personal docent fundacions La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2 Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics que s’hi destinen 118.3 257 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya inclou l’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn 120.1.d Vegeu també seguretat social G garanties dels drets estatutaris Se’n regulen els mecanismes capítol IV del títol I Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya; Consell de Garanties Estatutàries; drets gasos La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i Generalitat És el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya 2.1 És integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin també integren el seu sistema institucional 2.3 S’organitza territorialment en municipis, vegueries, comarques i els altres ens locals que les lleis determinin 2.3 Els seus poders emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb l’Estatut i la Constitució 2.4 Les seves relacions amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1 Ocupa una posició singular amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza 5 Ha d’emprendre, juntament amb l’Estat, les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes 258 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A G internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic 6.3 Ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les comunitats i els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4 El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat 9 Barcelona és la seu permanent de la seva presidència 10 Ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 Ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària 13 Les seves normes i disposicions tenen eficàcia territorial 14 Ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi el dret a una educació de qualitat 21.1 Ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals 45.4 Ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor, ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social 45.5 Ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials 45.6 Ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social de les caixes d’estalvis a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya 45.8 Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes i en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones residents a Catalunya 50.5 Ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món, ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència 51 Ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 259 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Ha de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya i perquè aquesta es converteixi en símbol de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de les persones que han patit persecució per llurs opcions personals, ideològiques o de consciència 54 Exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 El Govern de l’Estat en pot incorporar representants a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats de la Unió Europea 185.2 La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea 186 Se’n regulen les institucions títol II Se n’estableixen les competències títol IV Se’n regulen les relacions amb altres institucions títol V Se’n regula el finançament títol VI La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides les funcions executives que hi compleixen els òrgans territorials de l’Administració de l’Estat DA 6 Vegeu també Administració de la Generalitat; Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; Govern de la Generalitat gitanos Vegeu poble gitano Govern — de l’Aran Vegeu Conselh Generau d’Aran — de l’Estat El Parlament li sol·licita l’adopció de projectes de llei 61.c La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 260 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A G El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, li ha de proposar la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1 Pot delegar a la Generalitat la creació de seccions i jutjats 107.2 Les funcions i les facultats que amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya li reconeix la Llei orgànica del poder judicial són exercides per subrogació per la Generalitat 109 Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb el Govern de la Generalitat en el cas de les activitats que l’Estat acompleix amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3 Els convenis que subscriu amb el Govern de la Generalitat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2 El marc general i permanent de relació amb el Govern de la Generalitat és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1 Ha d’informar la Generalitat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 Pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats de la Unió Europea, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat 185.2 El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant la Unió Europea 186.4 El Govern de la Generalitat el pot instar a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat; la negativa a exercir les accions sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Generalitat 191.2; 191.3 Ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin les competències de Catalunya 196.1 261 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Si no acull la posició del Govern de la Generalitat en el cas que sigui determinant, ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat DA 2 Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat — de la Generalitat Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, la Presidència de la Generalitat i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 Té la seu permanent a la ciutat de Barcelona, sens perjudici que es pugui reunir en altres llocs de Catalunya 10 Ha d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 Té iniciativa legislativa 62.1 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Pot dictar normes amb rang de llei per delegació del Parlament 63 Pot dictar, en cas de necessitat extraordinària i urgent, disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei 64.1 És l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat 68.1 Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària 68.1 Es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers 68.2 Una llei n’ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions 68.3 Cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat 68.4 Els actes, disposicions generals i normes que n’emanen han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5 Es regula l’estatut personal dels membres del Govern 70 La Comissió Jurídica Assessora i el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya en són els òrgans consultius 72 El Parlament li pot requerir informació, i també demanar-li que comparegui al Ple i a les comissions 73 Se’n regula la responsabilitat política 74 262 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1 Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb el Govern de l’Estat en el cas de les activitats que l’Estat acompleix amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3 Els convenis que subscriu amb el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2 El marc general i permanent de relació amb el Govern de l’Estat és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1 Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades per l’Estat davant la Unió Europea 186.4 Pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels interessos i les competències de la Generalitat 191.2 La iniciativa de la reforma de l’Estatut correspon al Parlament i al Govern 222.1.a Vegeu també Administració de la Generalitat governs locals Es regulen els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens supramunicipals capítol VI del títol II Es determina l’organització territorial del govern local 83 Es garanteix als municipis un nucli de competències pròpies en diverses matèries 84; 160.1.b Vegeu també comarques; Consell de Governs Locals; cooperació local; ens locals; finances dels governs locals; municipis; vegueries grups parlamentaris El Reglament del Parlament en regula els requisits de formació i també la intervenció en l’exercici de les funcions parlamentàries 59.2 Participen en totes les comissions en proporció a llurs membres 59.3 263 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El nombre de diputats de la Diputació Permanent el determina el Reglament en proporció a la representació de cada grup parlamentari 59.4 Poden proposar, en nombre de tres, o si representen la majoria absoluta, les sessions extraordinàries del Parlament 60.1 Els senadors que representen la Generalitat són designats en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari 61.a ; DA 1 Tenen iniciativa legislativa 62.1 Han de tenir representació en la comissió mixta paritària relativa a la reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 223.1.e Poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest DT 1.2 H habitatge Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne; els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret 26 Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves facilitant-los-hi l’accés 40.4 Els poders públics hi han de facilitar l’accés per mitjà de la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit 47 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.b La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’urbanisme inclou la política de sòl i habitatge 149.5.d heliports Vegeu infraestructures de transport hidrocarburs Vegeu impost sobre hidrocarburs; impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs; sistema tributari 264 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A higiene en el treball Vegeu seguretat i higiene en el treball himne El de Catalunya és Els segadors; juntament amb la bandera i la Diada de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.4 homofòbia Vegeu orientació sexual homosexualitat Vegeu orientació sexual horaris comercials La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç i fires n’inclou la regulació 121.1.c Vegeu també comerç I idiomes Vegeu castellà; català; deures lingüístics; drets lingüístics; llengua; occità igualtat Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la igualtat de drets i, especialment, de la igualtat entre dones i homes preàmbul Els poders públics han de promoure les condicions perquè, tant la dels individus com la dels grups, sigui real i efectiva 4.2 És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual 40.8 Els poders públics han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones 40.8 265 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 Les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans s’han de basar, entre altres principis, en el de la igualtat d’oportunitats 45.1 Vegeu també dones; drets; immigració; joventut; persones amb discapacitats; persones grans; unions estables de parella immigració Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial 35.4 Els poders públics han d’establir un règim d’acolliment dels immigrants i han de promoure polítiques que en garanteixin els drets i els deures, la igualtat d’oportunitats, la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics 42.6 Els governs locals tenen competències pròpies per al foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants 84.2.m La Generalitat té competència exclusiva en matèria de primer acolliment dels immigrants, que inclou les actuacions sociosanitàries i d’orientació 138.1.a Correspon a la Generalitat desenvolupar la política d’integració dels immigrants i establir i regular mesures per a llur integració social i econòmica i per a llur participació social 138.1.b ; 138.1.c Correspon a la Generalitat establir per llei un marc de referència per a l’acolliment i la integració dels immigrants 138.1.d La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers, en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers 138.2 La Generalitat participa en les decisions de l’Estat en aquesta matèria en la determinació del contingent de treballadors estrangers 138.3 El percentatge de població immigrant és una variable bàsica per a determinar el nivell de recursos financers de què ha de disposar la Generalitat 206.6 Vegeu també retorn de catalans emigrats 266 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A impacte — ambiental Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a articular mesures que el corregeixin 46.2 Vegeu també medi ambient — financer S’ha de valorar el que puguin tenir les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat o les de la Generalitat sobre l’Estat 209 impost Vegeu també sistema tributari — sobre determinats mitjans de transport És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre el patrimoni És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre el valor afegit És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50% del rendiment d’aquest impost DA 10 L’atribució d’aquest impost es determina en funció del consum en el territori de Catalunya DA 10 L’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre aquest impost en determinades operacions DA 11 — sobre el vi i begudes fermentades És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre els productes intermedis És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 267 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — sobre hidrocarburs És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre l’alcohol i begudes derivades És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre l’electricitat És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre la cervesa És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre la renda de les persones físiques És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50% del rendiment d’aquest impost DA 8 Es considera com a produït a Catalunya el rendiment cedit que correspongui als subjectes passius que hi resideixen DA 8 S’ha de proposar d’augmentar les competències normatives de la Generalitat sobre aquest impost DA 8 — sobre les labors del tabac És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre successions i donacions És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a 268 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a impostos Vegeu sistema tributari incendis Els governs locals tenen competències pròpies en prevenció d’incendis 84.2.f La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de protecció civil inclou la direcció i la coordinació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis 132.1 Vegeu també protecció civil indicacions geogràfiques i de qualitat Vegeu mencions de qualitat indults La Generalitat pot emetre informes en el procediment per a atorgar-ne 168.2 indústria La Generalitat hi té competència exclusiva, llevat de la planificació, en què té la competència compartida 139.1; 139.2 La Generalitat té competència executiva en la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b — cinematogràfica Vegeu cinema — editorial Vegeu llibres infància Vegeu infants infants Els poders públics n’han de garantir la protecció, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3 269 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari 40.3 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou les mesures de protecció social i llur execució 166.4 Vegeu també menors informació Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació 52.1 L’Administració de la Generalitat ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4 El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions 73.2 Vegeu també consumidors i usuaris; mitjans de comunicació social; rendició de comptes; tecnologies de la informació i de la comunicació — climàtica Vegeu informació meteorològica i climàtica — electoral Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals han de promoure la participació ciutadana 43.3 Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals 43.3 Vegeu també mitjans de comunicació social — en l’àmbit de la salut Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis sanitaris a què poden accedir i sobre les intervencions i els tractaments mèdics 23.3 — en l’àmbit dels serveis socials Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública 24.1 270 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — estadística L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat se n’han de facilitar mútuament 209.2 — mediambiental Totes les persones tenen dret a accedir a la que tenen els poders públics, amb els límits que es poden imposar per motius d’ordre públic justificats 27.3 Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental 46.5 — meteorològica i climàtica En correspon a la Generalitat el subministrament, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc 144.5 Vegeu també meteorologia — policíaca La Generalitat participa en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional, en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països i en els grups de treball amb les policies d’altres països 164.4 infraestructures La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui competència 149.1.d La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 149.2 La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys, i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3 — de telecomunicacions Vegeu telecomunicacions 271 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de transport La Generalitat té competència exclusiva sobre els ports, els aeroports, els heliports i les altres infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès general 140.1 La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les de titularitat estatal 140.2 La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra infraestructura requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3 La Generalitat pot participar en la gestió d’un port, un aeroport o una altra infraestructura d’interès general, i pot també assumir aquesta gestió 140.3 La Generalitat participa en la planificació i la programació dels ports i els aeroports d’interès general 140.4 La Generalitat té competència sobre la connectivitat dels elements que integren la xarxa viària 140.5.c Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3 Vegeu també transport ingressos de la Generalitat Vegeu finances de la Generalitat inhabilitació del president o presidenta de la Generalitat En poden ésser causa una incapacitat permanent, física o mental, i una condemna penal ferma 67.7; 67.8 Vegeu també president o presidenta de la Generalitat iniciativa — de la reforma de l’Estatut Correspon al Parlament, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat 222.1 Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya — legislativa Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament 29.3 Correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern, i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, 272 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial 62.1 L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació del règim especial del municipi de Barcelona 89 innovació tecnològica La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h La Generalitat té competència exclusiva sobre la innovació tecnològica aplicable als habitatges 137.1.g Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquesta matèria s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3 S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió Europea i en altres institucions internacionals 158.3 Vegeu també recerca científica inspecció El Consell de Justícia de Catalunya té atribucions respecte a la de jutjats i tribunals 98.2.d La Generalitat té competència compartida en la de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.3 La Generalitat col·labora en la que exerceixen el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.4 La competència executiva de la Generalitat sobre les fires internacionals que se celebren a Catalunya inclou l’activitat inspectora 121.2 La Generalitat té competència compartida en la de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador 126.2 La Generalitat té competència exclusiva sobre la de les sales d’exhibició cinematogràfica 127.1.a.segon 273 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre la del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural 127.1.b.segon La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou la inspecció del sistema educatiu 131.2.d La Generalitat té competència compartida sobre la de les instal·lacions que produeixen, emmagatzemen, transporten i distribueixen energia 133.1.a ; 133.1.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la de l’habitatge 137.1.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la de la construcció d’habitatges 137.1.e La Generalitat té competència executiva en la de les infraestructures comunes de telecomunicacions 140.7.b La Generalitat té competència compartida sobre la dels mercats de valors 145.c La Generalitat té competència exclusiva sobre la d’urbanisme 149.5.e La Generalitat té competència executiva en la de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya 154.2.b La Generalitat assumeix tasques complementàries d’inspecció de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya 155.1.b La Generalitat té competència exclusiva en la de tots els àmbits materials de competència de la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.18 CE) 159.1.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la de centres, serveis i establiments sanitaris 162.1 La Generalitat té competència executiva sobre la de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya 163.b L’alta inspecció de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social és reservada a l’Estat 165.2 La Generalitat té competència executiva sobre la de les institucions penitenciàries 168.1.b 274 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre la dels serveis i les activitats de transport terrestre de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament per Catalunya 169.1.a La Generalitat l’exerceix sobre els tributs propis i sobre els tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació, sobre els altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2 L’Administració tributària de l’Estat l’exerceix sobre els tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3 institucions Vegeu Aran; Generalitat; relacions institucionals; sistema institucional de la Generalitat; tractats internacionals instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat intermediació laboral La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la regulació, l’autorització i el control de les agències de col·locació 170.1.d intrusisme La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’exercici de les professions titulades inclou la regulació de les garanties administratives per a evitar-lo 125.4.b inversió La de l’Estat en béns i equipaments culturals de Catalunya requereix l’acord previ amb la Generalitat 127.3 La Generalitat disposa de plena autonomia de despesa 202.2 La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar les despeses d’inversió 213.1 La de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys, i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3 275 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L’Estat ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya DA 15 Vegeu també finançament de la Generalitat investigació Vegeu comissions parlamentàries d’investigació — científica Vegeu recerca científica — policíaca La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre la coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals 163.d La investigació criminal és una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.c inviolabilitat El Parlament és inviolable 55.3 Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emeten en l’exercici de llur càrrec 57.1 El síndic o síndica de greuges és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions 79.2 IRPF Vegeu impost sobre la renda de les persones físiques IVA Vegeu impost sobre el valor afegit J jocs i apostes La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya 141.1 L’autorització de noves modalitats d’àmbit estatal o la modificació de les existents requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat- Estat i l’informe previ determinant de la Generalitat 141.2 276 �J ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats atribuïdes, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal de caràcter social i sense finalitat de lucre DA 14 Vegeu també tribut sobre jocs d’atzar joventut Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge 40.4 Els poders públics han de promoure polítiques públiques perquè els joves puguin participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural 40.4 La Generalitat hi té competència exclusiva 142.1 Correspon a la Generalitat la relació amb les entitats internacionals en aquesta matèria, en col·laboració, si escau, amb l’Estat, i la tramitació dels documents que atorguin 142.2 Vegeu també igualtat joves Vegeu joventut Junta de Seguretat Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació per mitjà d’aquesta dels diversos cossos i forces de seguretat 84.2.e La Generalitat participa, per mitjà d’aquesta, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya i en les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres països 164.4 jurisdicció contenciosa administrativa Correspon a la Generalitat la impugnació davant aquesta dels actes i els acords adoptats pels municipis 86.5 justícia Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul 277 �J ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Vegeu també poder judicial; Tribunal de Justícia de la Unió Europea — de pau La Generalitat hi té competència i es fa càrrec de les indemnitzacions dels jutges i de la creació i la provisió de les secretaries i dels altres mitjans necessaris (en els termes de la LOPJ) 108.1 El nomenament dels jutges correspon al Consell de Justícia de Catalunya 108.1 — de proximitat La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes menors 108.2 — gratuïta La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1 jutges Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.1 La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir-ne les places vacants 101.1 El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir-ne les places vacants (en els termes de la LOPJ) 101.2 Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya 102.2 Vegeu també magistrats — de pau Vegeu justícia de pau jutjats La Generalitat en pot crear per delegació del Govern de l’Estat (en els termes de la LOPJ) 107.2 Vegeu també jutges 278 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L legislació Vegeu també procediment legislatiu — de seguretat social La Generalitat té competència compartida per a desplegar-la i executar-la 165.1.a — penal La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació quan incideix en les competències de menors 166.3.b — penitenciària En correspon a la Generalitat l’execució 168.1 — processal La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació quan incideix en les competències de menors 166.3.b legislatura El president o presidenta de la Generalitat ha de convocar eleccions quinze dies abans que fineixi 56.4 Fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions, per manca d’elecció del president o presidenta de la Generalitat o per dissolució anticipada 66 Vegeu també Parlament de Catalunya literatura La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció literàries portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer Vegeu també llibres litoral Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa del litoral 46.4 La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació del litoral 149.3 279 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva, dins l’ordenació del litoral, per a establir i regular plans territorials d’ordenació i ús del litoral i de les platges 149.3.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i sobre la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’execució d’obres i actuacions al litoral que no siguin d’interès general 149.3.d Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral 149.4 Vegeu també abocaments; mar llacs Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n llavors La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e Llei orgànica — 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya — del poder judicial Determina els termes en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent per a conèixer de recursos i de procediments i per a tutelar drets 95.1 Determina l’abast i el contingut dels recursos que tenen com a última instància el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.2 Determina en quins termes participa el Consell de Justícia de Catalunya en la proposta de nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 280 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L Determina en quins termes participa el Consell de Justícia de Catalunya en la proposta de nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6 Determina, juntament amb altres normes, les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya 98.1; 98.2 Determina quins membres del Consell de Justícia de Catalunya han d’ésser nomenats pel Parlament 99.1 Determina els termes en què el Consell de Justícia de Catalunya pot convocar els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats 101.2 Determina el marc en què es poden crear cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 La Generalitat s’hi ha d’atenir en l’exercici de les seves competències sobre les oficines judicials i els òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals 105 Estableix en quins termes la Generalitat pot crear seccions i jutjats 107.2 Estableix en quins termes correspon a la Generalitat la competència sobre els jutjats de pau i en quins termes correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges de pau 108.1 D’acord amb aquesta, la Generalitat pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat 108.2 La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que aquesta llei reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 lleialtat institucional Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en aquest principi 3.1 S’ha de valorar d’acord amb aquest principi l’impacte financer de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat o les de la Generalitat sobre l’Estat 209 281 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A lleis Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya; Llei orgànica del poder judicial; procediment legislatiu — de Catalunya Es poden determinar per llei ens locals altres que els municipis, les vegueries i les comarques 2.3 Les lleis de normalització lingüística estableixen l’oficialitat de l’aranès 6.5 La llei que regula el funcionament del Govern ha de regular la possibilitat que es reuneixi fora de Barcelona 10 La llei relativa a les comunitats catalanes a l’exterior ha d’establir els termes en què la Generalitat els ha de prestar assistència i hi ha de fomentar els vincles 13 Es pot establir per llei l’extensió dels drets estatutaris a persones altres que els ciutadans de Catalunya 15.3 Es pot establir per llei la gratuïtat de l’ensenyament en etapes no obligatòries 21.4 S’ha d’establir per llei un sistema de mesures per a garantir el dret d’accés a un habitatge digne 26 S’han de regular per llei les condicions d’exercici i els efectes dels drets de petició i de queixa, i també les obligacions de la Generalitat i dels ens locals com a institucions receptores 29.5 S’han de regular per llei les condicions d’exercici i les garanties del dret d’accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general i del dret a una bona Administració 30.3 S’han de determinar per llei els casos en què cal adoptar una carta de drets dels usuaris dels serveis públics i d’obligacions dels prestadors 30.3 S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets i deures lingüístics altres que els estatutaris 36.3 S’ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 37.2 S’ha de fer per llei la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets estatutaris 37.3 282 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L S’han de regular per llei les diferents unions estables de parella i les altres formes de convivència 40.7 El règim electoral de Catalunya s’ha de regular per llei 56.1; 56.2; 56.3; DT 2 S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment de l’obligació de comparèixer davant una comissió d’investigació del Parlament 59.6 El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei 61.c S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa popular que correspon als ciutadans 62.1 S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa que correspon als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial 62.1 Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic 62.2 Les lleis de delegació legislativa al Govern no poden tenir per objecte ni la reforma de l’Estatut, ni les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que siguin per a autoritzar l’establiment d’un text refós, ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets estatutaris, ni el pressupost de la Generalitat 63.1 La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer per llei 63.2 Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular un nou text articulat han de fixar les bases del text, i les que l’autoritzin a refondre textos legals han de determinar l’abast i els criteris de la refosa 63.3 Les lleis de delegació poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius 63.4 Es pot regular per llei la limitació de mandats del president o presidenta de la Generalitat 67.2 S’ha de regular per llei l’estatut personal del president o presidenta de la Generalitat 67.5 283 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A S’ha de determinar per llei el conseller o consellera que ha de suplir i substituir el president o presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció 67.8 S’han de regular per llei l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern 68.3 S’han d’establir per llei les funcions pròpies del conseller primer o consellera primera 69 S’ha de regular per llei l’organització de l’Administració de la Generalitat 71.6 S’han de determinar per llei les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació de l’Administració de la Generalitat 71.6.a S’han de determinar per llei les formes d’organització i gestió dels serveis públics de l’Administració de la Generalitat, i també la participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i en la prestació dels serveis públics 71.6.b ; 76.1.c S’ha de determinar per llei l’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat 71.6.c S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de la Generalitat 71.7 S’han de regular per llei la composició i les funcions de la Comissió Jurídica Assessora 72.1 S’han de regular per llei la composició i les funcions del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 72.2 S’han de regular per llei la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels seus membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions, i se n’ha de garantir l’autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77.3; 77.4 Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries 77.3 S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de 284 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5 S’han de regular per llei l’organització i les atribucions del Síndic de Greuges i l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec 79.2; 79.3 S’han de regular per llei l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes i l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament dels síndics de comptes 80.2; 81.2 S’han d’establir per llei els àmbits d’actuació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i els criteris d’elecció dels seus membres 82 S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió de les comarques, i se n’ha d’establir el règim jurídic 83; 92.2 S’han de regular per llei la composició, l’organització i les funcions del Consell de Governs Locals 85 S’han d’establir per llei els requisits per a l’aplicació del règim de consell obert en els municipis 86.2 S’han de garantir per llei la descentralització i la capacitat suficients a les entitats municipals descentralitzades 86.7 Les lleis no poden limitar el dret de cooperació entre els municipis si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que tenen reconeguda aquesta capacitat 87.2 Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte les característiques que els diferencien 88 S’ha d’establir per llei el règim especial del municipi de Barcelona 89 S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió de les vegueries, i se n’ha de desplegar el règim jurídic 91.4 S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió dels ens locals supramunicipals altres que la comarca, i se n’ha d’establir el règim jurídic 93 S’ha d’establir per llei el règim especial de l’Aran 94.1; 94.3; 94.4 S’han d’establir per llei els recursos financers suficients per al Conselh Generau d’Aran 94.5 285 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A S’ha de determinar per llei quins recursos extraordinaris de revisió correspon de resoldre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.4 Es poden establir per llei noves atribucions del Consell de Justícia de Catalunya 98.1 S’han de determinar per llei la forma i l’abast en què els magistrats, els jutges i els fiscals han d’acreditar que coneixen el català i el dret propi de Catalunya 102.1; 102.2 Es poden crear per llei cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3 S’ha de desplegar i concretar per llei la legislació bàsica de l’Estat en les matèries en què la Generalitat té competències compartides amb l’Estat 111 S’ha d’establir per llei un marc de referència per a l’acolliment i la integració dels immigrants 138.1.d Es poden establir per llei procediments de relació entre els ens locals i la població 151.c S’ha d’establir per llei el règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat 177.1 Es poden establir per llei tributs propis de la Generalitat 203.5 S’ha de crear per llei, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut, l’Agència Tributària de Catalunya 204.4; DF 2 Els pressupostos de la Generalitat i dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen s’aproven anualment per llei 212 S’han de regular per llei l’administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat 215.2 Les lleis poden autoritzar la Generalitat a constituir empreses públiques 216 La competència de la Generalitat en matèria de finançament local pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals 218.2 S’ha de regular per llei un fons de cooperació local 219.1 286 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La llei de finances locals ha de desplegar els principis i les disposicions de l’Estatut en aquesta matèria i ha de determinar els criteris de distribució entre els governs locals dels ingressos consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals 219.2; 220 S’ha de regular per llei la designació dels senadors que representen la Generalitat DA 1.1; DA 1.2 Les lleis vigents en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut que siguin incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I s’hi han d’adaptar en el termini de dos anys DT 1.1 El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis aprovades abans de l’entrada en vigor d’aquest DT 1.2 — de l’Estat El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei 61.c S’han de determinar per llei orgànica els termes en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets estatutaris 95.1 El projecte de llei de determinació i revisió de la demarcació i la planta judicials que el Govern de l’Estat trameti a les Corts Generals ha d’anar acompanyat de la proposta preceptiva del Govern de la Generalitat 107.1 Es poden fixar per llei, com a principis o mínim comú normatiu, les bases en què s’ha d’emmarcar l’exercici per la Generalitat de la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva en les matèries en què té competències compartides amb l’Estat 111 La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat i la reserva de llei orgànica en l’exercici de la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les associacions 118.1 287 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat en l’exercici de la competència compartida sobre l’activitat financera de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.2 La Generalitat les ha de respectar en l’exercici de la competència executiva en matèria de salvament marítim 132.3 Es pot establir per llei que la Generalitat participi en la gestió d’infraestructures de transport d’interès general, o que l’assumeixi 140.3 S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general 140.4 S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa en la gestió de la xarxa viària de titularitat estatal 140.5 S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa en la planificació i la programació de les infraestructures de la xarxa ferroviària de titularitat estatal 140.6 S’han de determinar per llei els termes en què correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques 140.7 La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat en la regulació del règim jurídic de la propietat del sòl 149.5.b S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat ha de participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses 161.2.a S’han d’establir per llei els termes en què la Policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra exerceix les funcions en l’àmbit de la policia judicial i de la investigació criminal 164.5.c La Generalitat les ha de respectar en la participació en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c S’ha de regular per llei la participació de la Generalitat en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències 174.3 Es poden establir per llei els termes en què la Generalitat ha de participar en els processos de designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180 288 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L La Comissió Bilateral Generalitat - Estat delibera, fa propostes i, si escau, adopta acords amb relació als projectes de llei que incideixen en la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat 183.2.a Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat s’han de regular per llei orgànica (art. 157.3 CE), que s’ha d’interpretar harmònicament amb les normes de l’Estatut 201.1; DA 12 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri del sistema de finançament quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea 210.3 La reforma de l’Estatut s’ha de fer per llei orgànica 222.1.b ; 223.1.b ; 223.1.d ; 223.1.i El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei els acords a què arribi amb el Govern de la Generalitat per a la modificació de la relació de tributs estatals cedits DA 7 El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei l’acord de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat que determini l’abast i les condicions de la cessió de tributs estatals DA 7 El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir de percentatge de cessió determinat respecte a diversos impostos DA 8; DA 9; DA 10 Vegeu també Llei orgànica del poder judicial llengua Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques 32 Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial 35.4 Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2 — de signes catalana Els poders públics n’han de garantir l’ús 50.6 Ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte 50.6 289 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — oficial Ho és el català, que és la llengua pròpia de Catalunya, i també ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1; 6.2 Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les 6.2 Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici del dret d’utilitzar les dues llengües oficials i el compliment del deure de conèixer-les 6.2 No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües oficials 6.2 Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32 Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la que elegeixin 33.2 Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada 33.2 Cap persona, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, no pot patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, i no es pot exigir a ningú cap mena de traducció 33.2 Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis 34 290 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la que elegeixin 35.5 Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals, si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3 El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4 Vegeu també aranès; castellà; català — pròpia La de Catalunya és el català 6.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1 La de l’Aran és l’occità, amb la denominació d’aranès 6.5 El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges i fiscals 102.3 La Generalitat té competència exclusiva per a determinar-ne l’abast, els usos i els efectes jurídics de l’oficialitat 143.1 La Generalitat té competència exclusiva en la normalització lingüística del català 143.1 La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen competència sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2 Vegeu també aranès; català lleure Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure 44.3 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.k La Generalitat hi té competència exclusiva 134.3 291 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.4 Vegeu també activitats marítimes; activitats recreatives llibertat La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles preàmbul El poble català el proclama com un dels valors superiors de la seva vida col·lectiva preàmbul Els poders públics han de promoure el ple exercici de les que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya 4.1; 15.1; 37.4 Els poders públics han de promoure les condicions perquè tant la dels individus com la dels grups siguin reals i efectives 4.2 Els poders públics l’han de promoure 4.3 És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 Vegeu també memòria històrica; Síndic de Greuges — d’ensenyament La Generalitat ha de respectar el dret a la llibertat d’ensenyament en l’exercici de la competència compartida en matèria d’ensenyament no universitari 131.3 — religiosa Els poders públics han de vetllar per la convivència religiosa i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals 42.7 La Generalitat hi té competència executiva 161.2 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la participació en la gestió del registre estatal; l’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions 292 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A i les comunitats religioses que hi estiguin inscrites, i la promoció, el desenvolupament i l’execució dels acords i dels convenis signats entre l’Estat i les dites esglésies, confessions i comunitats 161.2 Vegeu també entitats religioses; igualtat; pluralisme en els mitjans de comunicació llibres La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres, i per a gestionar-ne el dipòsit legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; biblioteques; patrimoni documental i bibliogràfic — de comptadoria d’hipoteques Vegeu notaris arxivers de protocols de districte llicències de doblatge La Generalitat té competència exclusiva sobre el control i la concessió d’aquestes a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon Vegeu també cinema; cultura lliure competència La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya, té competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats 154.1 La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya, té competència executiva en matèria de defensa de la competència 154.2 llotges de contractació La Generalitat hi té competència compartida 119.4 Vegeu també pesca LOPJ Vegeu Llei orgànica del poder judicial 293 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A M magistrats Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 Els nomenaments i els cessaments dels que s’incorporen a la carrera judicial temporalment en òrgans jurisdiccionals situats a Catalunya són proposats al Consell General del Poder Judicial i expedits pel Consell de Justícia de Catalunya 98.2.b La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir-ne les places vacants 101.1 El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir-ne les places vacants 101.2 Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català 102.1 La Generalitat participa en la designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180 Vegeu també jutges malalties professionals Vegeu seguretat i higiene en el treball maltractaments Vegeu dones; drets; persones grans; violència de gènere mancomunitats Vegeu cooperació local mandat Vegeu diputats; legislatura mar La Generalitat té competència exclusiva en la pesca marítima en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa en aigües interiors 119.2 294 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes, que inclou el marisqueig, l’aqüicultura, el busseig professional i la formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo 119.3 La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer 119.4 La Generalitat té competència executiva en matèria de salvament marítim 132.3 La Generalitat té competència compartida sobre la regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims 144.1.c La Generalitat té competència compartida en la regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors 144.1.g La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i sobre la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c La Generalitat té competència exclusiva en el transport marítim 169.6 Vegeu també espais naturals; litoral; medi ambient marina mercant La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat en marina mercant i ports 169.6 marisqueig La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo i per a establir les condicions per a practicar-lo, i també per a regular-ne i gestionar-ne els recursos 119.3.a 295 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A mecanismes d’anivellament i de solidaritat El finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes (art. 138.2 CE) 201.4; DA 4 Els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en aquests mecanismes 206.1 Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat entre les comunitats autònomes 206.3 La Generalitat, si escau, en rep recursos 206.3 S’han de determinar d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment 206.4 L’Estat ha de garantir que llur aplicació no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament 206.5 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat n’acorda la contribució 210.2.b medi ambient Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació 27.2 Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient 46.1 Es regulen els objectius de les polítiques mediambientals 46.2 Els governs locals tenen competències pròpies en la protecció del medi ambient 84.2.j La Generalitat té competència exclusiva sobre la planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos i dels ecosistemes pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.b La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos i dels ecosistemes aquàtics pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides 117.3.a 296 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A M La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües interiors 119.2 La Generalitat hi té competència compartida, i és competent per a l’establiment de normes addicionals de protecció 144.1 La Generalitat té competència compartida sobre els instruments de planificació ambiental 144.1.a La Generalitat té competència compartida sobre les mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals 144.1.b La Generalitat té competència compartida sobre els recursos naturals, la flora i la fauna, la biodiversitat i el medi ambient marí i aquàtic 144.1.c La Generalitat té competència compartida sobre la producció d’envasos i embalatges 144.1.d La Generalitat té competència compartida sobre la generació, la gestió, el trasllat i la disposició final de residus 144.1.e La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació de sòl i subsòl 144.1.f La Generalitat té competència compartida sobre els abocaments efectuats en aigües interiors i en aigües superficials i subterrànies internes 144.1.g La Generalitat té competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en aigües superficials i subterrànies 144.1.g La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació atmosfèrica 144.1.h La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i La Generalitat té competència compartida sobre la promoció de les qualificacions d’actuacions respectuoses amb el medi 144.1.j La Generalitat té competència compartida sobre la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i sobre el règim sancionador 144.1.k 297 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència compartida sobre les mesures de protecció de les espècies i sobre el règim sancionador 144.1.l La Generalitat exerceix determinades competències en aquesta matèria per mitjà del Cos d’Agents Rurals 144.6 La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre ha de respectar les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició 149.3.b La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b Vegeu també Cos d’Agents Rurals; desenvolupament sostenible; deures en l’àmbit del medi ambient; drets en l’àmbit del medi ambient; espais naturals; recursos naturals mediació — en l’àmbit cooperatiu La Generalitat hi té competència exclusiva 124.2.h — en l’àmbit judicial La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes judicials en les matèries de la seva competència 106.2 — en matèria d’esport La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació dels òrgans competents 134.1.b — en matèria de consum Els poders públics han de garantir-ne els instruments 49.2 La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne òrgans i procediments 123.c — en matèria de transports terrestres La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 169.1.e 298 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — laboral La Generalitat l’ha de promoure per a resoldre conflictes d’interessos entre els diversos agents socials 45.6 La Generalitat té competència executiva en els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals 170.1.k Vegeu també relacions laborals — social Els poders públics han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7 medicina Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; metges; personal sanitari — forense Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105 memòria històrica La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar perquè es conegui i perquè es converteixi en símbol permanent dels valors democràtics 54 mencions de qualitat La Generalitat té competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat (en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1; 128.2 La Generalitat participa en els òrgans de les denominacions que ultrapassen el territori de Catalunya, i exerceix facultats de gestió i control sobre llurs actuacions a Catalunya 128.3 La Generalitat exerceix les obligacions de protecció de les denominacions d’origen i de les indicacions geogràfiques protegides 128.4 Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat fora del territori de Catalunya 128.4 299 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A menors Tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per a desenvolupar llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social 17 La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors culturals 127.1.a.tercer Llur protecció és competència exclusiva de la Generalitat 166.3.a La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que hi incideixi 166.3.b La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera específica el transport escolar o de menors 169.1.d Vegeu també infants mercaderies Vegeu transport mercat Vegeu també lliure competència — assegurador La Generalitat hi té competència compartida 126.2; 126.3; 126.4 — de les telecomunicacions Vegeu Comissió del Mercat de les Telecomunicacions — de treball Les persones que en són excloses tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 mercats de valors La Generalitat té competència compartida en els mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya 145 Vegeu també Comissió Nacional del Mercat de Valors Mesa — del Congrés dels Diputats El Parlament pot presentar-li proposicions de llei 61.b 300 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — del Parlament El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1 meteorologia Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi 144.5 Correspon a la Generalitat el subministrament d’informació meteorològica i climàtica 144.5 Correspon a la Generalitat la recerca meteorològica i climàtica i l’elaboració de la cartografia climàtica 144.5 metges Han de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre intervencions i tractaments mèdics 20.2 Els usuaris de la sanitat pública tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa 23.2 La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e mines Vegeu règim miner Ministeri — d’Economia i Hisenda La Generalitat col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que aquest exerceix sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.4 — Fiscal Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin a l’hora de relacionar-s’hi 33.2 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya el representa a Catalunya, i exerceix les funcions que estableix el seu estatut orgànic 96.1; 96.4 La Generalitat pot subscriure-hi convenis 96.4 Vegeu també Fiscalia 301 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A mitjans de comunicació social El català és la llengua d’ús normal i preferent en els públics 6.1 Els poders públics han de procurar que els electors en rebin una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals 43.3 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret a rebre’n una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós 52.1 La informació dels de titularitat pública ha d’ésser neutral 52.1 La Generalitat hi té competència compartida 146.2 La Generalitat hi ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya 146.3 Vegeu també serveis de comunicació mobilitat Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació que en fomentin la millora 48.1 — internacional La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de la mobilitat internacional en matèria de joventut 142.1.b — reduïda Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda 48.1 moció de censura L’aprovació d’una moció de censura és causa de cessament del president o presidenta de la Generalitat 67.7 mort Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procés de llur mort 20.1 Vegeu també drets en l’àmbit de la salut 302 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A M Mossos d’Esquadra Vegeu Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra moviment cooperatiu Vegeu cooperatives multes Constitueixen part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.j multilateralitat És un dels principis pels quals es regeixen les relacions de la Generalitat amb l’Estat 3.1 La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen 176.1 municipi de Barcelona Disposa d’un règim especial 89 Vegeu també Ajuntament de Barcelona; ciutat de Barcelona municipis Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3 Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries 83.1 L’Estatut els garanteix un nucli de competències pròpies i plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i legalitat 84.1; 86.3 Són els ens locals bàsics de l’organització territorial i el mitjà de participació de la comunitat local en els afers públics 86.1 El govern i l’administració de cada un corresponen a l’ajuntament 86.2 Els actes i els acords que adopten no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració 86.4 Disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipals 87.1 303 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Tenen dret a associar-se amb altres i cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències i tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions 87.2 Tenen potestat normativa en l’àmbit de llurs competències 87.3 Les lleis que afecten llur règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer han de tenir en compte les diferents característiques que tenen 88 Llur voluntat de col·laboració i associació fonamenta la creació d’ens locals supramunicipals altres que la comarca 93 La Generalitat hi té competència exclusiva amb relació a la creació, la supressió i l’alteració dels termes, a la denominació, la capitalitat i els símbols, als topònims i a la determinació dels règims especials 151.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació de llurs competències i potestats pròpies, en els àmbits especificats per l’article 84 160.1.b L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir, per delegació, llurs funcions de gestió tributària 204.5 Vegeu també cooperació local; ens locals; entitats municipals descentralitzades; municipi de Barcelona muntanya Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà de polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya 46.4 Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n El Conselh Generau d’Aran té les facultats que la llei li atribueix en les actuacions de muntanya 94.4 La Generalitat té competència compartida en la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies pecuàries 116.2.b Vegeu també forest; medi ambient 304 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A museus La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 música La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció musicals portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer mutualitats — d’accidents de treball i malalties professionals La Generalitat té competència compartida en la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen a Catalunya 165.1.d — de previsió social La Generalitat té competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les no integrades en el sistema de seguretat social 126.1 La Generalitat té competència compartida sobre llur activitat 126.3 N nació Vegeu Catalunya nacionalitat Vegeu també Catalunya; igualtat — espanyola Els estrangers que l’adquireixen, si tenen veïnatge administratiu a Catalunya i no manifesten llur voluntat en contra, resten sotmesos al dret civil català 14.2 natura Els poders públics han de fer efectives les condicions per a preservar-la 46.3 305 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b Vegeu també medi ambient; paisatge; recursos naturals negociació col·lectiva Vegeu relacions laborals no-discriminació Vegeu igualtat nomenaments Vegeu Consell de Justícia de Catalunya; Consell General del Poder Judicial; conseller primer o consellera primera; concursos; Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; diputats; funcionaris; jutges; Llei orgànica del poder judicial; magistrats; notaris; notaris arxivers de protocols de districte; president o presidenta de la Generalitat; publicació dels nomenaments; registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles normalització lingüística Vegeu aranès; català; política lingüística normativa Vegeu també potestat normativa — de l’Estat Correspon a la Generalitat la potestat reglamentària per a executar-la 112 — de la Unió Europea Correspon a la Generalitat desplegar-la, aplicar-la i executar-la quan afecti l’àmbit de les seves competències 113 Si una normativa europea substitueix la legislació bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees 189.3 Vegeu també Unió Europea — penitenciària La Generalitat té competència executiva per a dictar disposicions que l’adaptin a la realitat social de Catalunya 168.1.a 306 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — sobre habitatges La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1 Vegeu també habitatge — tributària La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions i les fundacions que estableixi la normativa tributària i que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.1.b ; 118.2.b Vegeu també sistema tributari normes — de la Generalitat Tenen eficàcia territorial 14.1 Llur publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya és suficient perquè entrin en vigor 68.5 Les que tenen rang de llei vigents en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys DT 1.1 Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Síndic de Greuges poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les que tenen rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest DT 1.2 — de procediment administratiu La Generalitat té competència exclusiva en les que deriven de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la mateixa Generalitat 159.1.c — processals Correspon a la Generalitat dictar les que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya 130 notaries Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin a l’hora de relacionar-s’hi 33.2 307 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat hi té competència executiva 147.1 La Generalitat té competència executiva per a establir les demarcacions notarials 147.1.c Vegeu també notaris; registres de la propietat, mercantils i de béns mobles notaris Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne i per a administrar i resoldre les oposicions i els concursos corresponents 147.1.a Els candidats a proveir les notaries han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans 147.1.a La Generalitat participa en l’elaboració dels programes d’accés al Cos de Notaris als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català 147.1.b — arxivers de protocols de districte La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne 147.1.d O obra social Vegeu caixes d’estalvis obres — de regatge La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució de les actuacions que hi estan relacionades pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.e — hidràuliques La Generalitat té competència exclusiva sobre l’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de les que són en aigües que pertanyen a conques hidrogràfiques internes i que no són qualificades d’interès general 117.1.a 308 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de les que són d’interès general, sobre les quals té competència executiva 117.2 Correspon a la Generalitat l’execució i l’explotació de les de titularitat estatal, si s’estableix per mitjà de conveni, pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides 117.3.b — públiques Són competència exclusiva de la Generalitat les que s’executen al territori de Catalunya i que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1 La qualificació d’interès general d’aquestes obres requereix l’informe previ de la Generalitat 148.2 La Generalitat participa en la planificació i la programació de les qualificades d’interès general 148.2 La Generalitat pot subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels serveis públics als quals quedin afectades o adscrites obres públiques qualificades d’interès general o que afectin una altra comunitat autònoma 148.3 Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites obres públiques que no siguin d’interès general 148.3 Correspon a la Generalitat l’execució i la gestió de les d’interès general situades al litoral català 149.4 occità És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut i les lleis de normalització lingüística 6.5 La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2 Vegeu també aranès oci Vegeu lleure ocupació Els treballadors tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1 309 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació 41.1 Els poders públics han d’impulsar les polítiques d’ocupació plena 45.3 Els governs locals tenen competències pròpies sobre el foment de l’ocupació 84.2.i La Generalitat té competència executiva en les polítiques actives d’ocupació 170.1.b La Generalitat té competència executiva en la intermediació laboral 170.1.d Correspon a la Generalitat la competència executiva en els procediments de regulació d’ocupació 170.1.f Vegeu també treball — pública La Generalitat té competència executiva per a aprovar-ne l’oferta pel que fa al personal no judicial al servei de l’Administració de justícia 103.2.a La Generalitat té competència compartida per a desenvolupar-ne els principis ordenadors 136.b oficines — a l’exterior La Generalitat té competència exclusiva per a crear oficines a l’estranger per a la promoció del turisme 171.b La Generalitat en pot establir per a promoure els interessos de Catalunya 194 Vegeu també acció exterior; turisme — judicials Correspon a la Generalitat determinar-ne la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió 105 Onze de Setembre És un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1 És la Diada de Catalunya 8.3 310 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A opció lingüística Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya 33.1 Aquest dret obliga els organismes públics i les entitats privades que en depenen 33.1 Per a garantir aquest dret, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 Per a garantir aquest dret, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics operacions de crèdit Llur producte constitueix part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.i oposicions — a l’Administració de justícia La Generalitat en proposa la convocatòria al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals, si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3 — al Cos de Notaris Vegeu notaris ordenació — del litoral La Generalitat hi té competència exclusiva 149.3 Vegeu també litoral 311 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — del paisatge La Generalitat hi té competència exclusiva 149.1 Vegeu també paisatge — del sector pesquer La Generalitat hi té competència compartida 119.4 Vegeu també pesca — del territori Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a La Generalitat hi té competència exclusiva 149 — farmacèutica Correspon a la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.16 CE) 162.2 ordre — protocol·lari El Parlament ha de fixar l’ordre protocol·lari de les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya 8.5 Vegeu també protocol; símbols nacionals — públic El dret d’accés a la informació mediambiental de què disposen els poders públics només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats 27.3 La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes les funcions en aquest àmbit 164.5.a — social La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h Vegeu també relacions laborals organismes — comuns La Generalitat i l’Estat poden subscriure convenis i tractats que incloguin la creació d’organismes comuns amb comunitats i territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 312 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — estatals econòmics i socials La Generalitat designa membres dels òrgans de direcció de determinats organismes estatals o participa en els processos per a designar-ne, i pot sol·licitar a l’Estat que creï delegacions territorials d’alguns d’aquests organismes 182; 183.2.f ; DF 4 — internacionals La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè el català hi sigui present i s’utilitzi 6.3 La Generalitat ha de participar en els competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya 198 organismes genèticament modificats La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els planters, especialment pel que fa als organismes genèticament modificats 116.1.e organització — de l’Administració de la Generalitat Les lleis l’han de regular 71.6 Vegeu també Administració de la Generalitat — de l’Aran Es regula 94 Vegeu també Aran — judicial El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina 95.1 — territorial És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 La Generalitat hi té competència exclusiva 151 Vegeu també comarques; ens locals; municipis; vegueries organitzacions — agràries i ramaderes La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne la participació en organismes públics 116.1.c 313 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — culturals La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i l’afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional 200 — de consumidors i usuaris Els poders públics hi han de donar suport 49.2 — del tercer sector social Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials 24.4 Vegeu també entitats associatives — empresarials Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 Han d’estar representades en l’espai català de relacions laborals 45.4 Han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.6 Vegeu també relacions laborals — esportives La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau, l’afiliació a les entitats internacionals afins 200 — professionals Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 — sindicals Vegeu sindicats — socials La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau, l’afiliació a les entitats internacionals afins 200 òrgans — consultius de la Unió Europea La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió de la Unió Europea si tracten afers que són de la seva competència 187.1 314 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — consultius del Govern La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu 72.1 El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ho és en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2 — de participació en matèria d’ensenyament no universitari Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a regular-los 131.2.a — economicoadministratius La Generalitat assumeix, per mitjà d’aquests, la revisió per la via administrativa de les reclamacions contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya 205 — jurisdiccionals Es regulen les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte a aquests òrgans 98.2 Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals 105 orientació jurídica gratuïta Vegeu justícia gratuïta orientació sexual Els poders públics han de promoure la igualtat de les unions estables de parella, amb independència de l’orientació sexual de llurs membres 40.7 Els poders públics han de promoure l’eradicació de l’homofòbia 40.8 Vegeu també igualtat P paisatge Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions d’igualtat 27.1 Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable 27.1 Els poders públics han d’establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic 46.3 315 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa del litoral 46.4 La Generalitat té competència exclusiva per a establir les directrius d’ordenació i gestió del paisatge i de les actuacions que hi incideixen 149.1.a paradors de turisme La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c paritat entre dones i homes Els poders públics l’han de garantir 41.2 La llei electoral n’ha d’establir els criteris per a l’elaboració de les llistes electorals 56.3 Vegeu també dones Parlament de Catalunya Ha definit Catalunya com a nació preàmbul Integra la Generalitat, juntament amb la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 Ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari 8.5 La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona, sens perjudici que es pugui reunir en altres llocs, d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament 10 Designa una autoritat independent que vetlla per protegir els drets de les persones relatius a les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat 31; 156.d Representa el poble de Catalunya 55.1 Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern 55.2 És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític 55.2 Se’n regulen les funcions 55.2; 61 És inviolable 55.3 316 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P Es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys 56 Els que en són membres són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec 57 Gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària 58 Té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple 59 Se’n regula el règim de reunions i sessions 60 Es regula la iniciativa legislativa 62 Elegeix el president o presidenta de la Generalitat d’entre els seus membres 67.2 Resta dissolt automàticament si cap candidat o candidata no és elegit un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura 67.3 No pot ésser dissolt pel conseller o consellera que supleix o substitueix el president o presidenta de la Generalitat 67.8 El president o presidenta de la Generalitat li dóna compte del nomenament i la separació del conseller primer o consellera primera 69.1 Els membres del Govern tenen drets i obligacions envers el Parlament 73 El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant seu de forma solidària 74.1 Pot ésser dissolt pel president o presidenta de la Generalitat 75 Proposa al president o presidenta de la Generalitat dues terceres parts dels membres del Consell de Garanties Estatutàries 77.1 Elegeix el síndic o síndica de greuges 79.1 La Sindicatura de Comptes en depèn orgànicament 80.2 Designa els síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre i presentar la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 96.3 Designa els membres del Consell de Justícia de Catalunya que determini la llei orgànica del poder judicial 99.1 Designa l’autoritat competent encarregada de vetllar per garantir el dret a la protecció de dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat 156.d 317 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Estableix per llei el règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat 177.1 Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat hi poden comparèixer 179 La Comissió Bilateral Generalitat - Estat li trasllada una memòria anual 183.3 Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades per l’Estat davant la Unió Europea 186.4 Pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú 187.4 La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat li ret comptes 210.4 Li correspon, juntament amb el Govern de la Generalitat, la iniciativa de la reforma de l’Estatut 222; 223 Vegeu també diputats; eleccions al Parlament; grups parlamentaris; lleis de Catalunya; règim electoral del Parlament; procediment legislatiu; Reglament del Parlament Parlament Europeu El Parlament de Catalunya hi pot establir relacions en àmbits d’interès comú 187.4 participació Els poders públics han de facilitar la de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social 4.2 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics 29.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament 29.3; 62.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4 318 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6 Els poders públics l’han de fomentar en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític 43.1 Els poders públics l’han de facilitar, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori 43.2 Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals l’han de promoure 43.3 El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori 56.2 La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de les iniciatives de participació de la gent jove 142.1.b Vegeu també cooperatives; dones; ensenyament; Generalitat; organitzacions del tercer sector social; organitzacions empresarials; sindicats; treballadors; Unió Europea patrimoni Vegeu també impost sobre el patrimoni; impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats — arqueològic Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — arquitectònic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — artístic Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 319 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l i difondre’l 127.1.d.segon Vegeu també patrimoni cultural — bibliogràfic Vegeu patrimoni documental i bibliogràfic — científic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — cultural Totes les persones tenen el deure de respectar-lo i preservar-lo 22.2 Els poders públics n’han de fomentar la conservació i la difusió 44.4 Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i executar mesures destinades a garantir-ne l’enriquiment i la difusió i a facilitar-hi l’accés 127.1.b.primer La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre els béns mobles i immobles que l’integren 127.1.b.tercer La Generalitat té competència exclusiva per a protegir-lo 127.1.b.quart La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar els béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic 127.1.c.tercer La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l i difondre’l 127.1.d.segon Vegeu també cultura — de la Generalitat Els seus rendiments integren els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.g 320 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic 215.1 Una llei del Parlament n’ha de regular l’administració, la defensa i la conservació 215.2 — documental i bibliogràfic La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar els béns que l’integren 127.1.c.tercer Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; patrimoni cultural — etnològic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — històric Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — industrial Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 — monumental La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l i difondre’l 127.1.d.segon — natural Totes les persones tenen el deure de col·laborar per a conservar-lo 27.2 Els poders públics han d’establir les condicions que en permetin el gaudi a tothom 46.3 — tècnic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural 321 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Vegeu Arxiu de la Corona d’Aragó patronats La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2.a pau Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món 51.1 Vegeu també justícia de pau peatges Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar peatges DA 3.1 pel·lícules Vegeu cinema pensions Vegeu també entitats gestores de plans i fons de pensions — no contributives La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou el reconeixement i la gestió de les pensions no contributives 165.1.e personal — al servei de l’Administració de justícia Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.4 La Generalitat té competència normativa i competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial (en els termes de la LOPJ) 103.1; 103.2 322 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en matèria de personal laboral 103.4 — al servei de l’Administració de l’Estat a Catalunya Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 — al servei de l’Administració de la Generalitat Una llei n’ha de regular l’estatut jurídic 71.7 — al servei de la Fiscalia a Catalunya Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4 — al servei de les administracions públiques Té l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament 59.5 La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim estatutari 136.a La Generalitat té competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats d’aquest personal 136.b La Generalitat té competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a adaptar la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre la seva formació 136.c — de seguretat privada La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització de centres de formació d’aquest personal 163.c — dependent del Parlament El Parlament en fixa l’estatut 58.2 — docent La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament no universitari, la qual inclou la formació permanent i el perfeccionament del personal docent 131.2.f La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al règim retributiu en l’ensenyament universitari 172.1.h 323 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f — investigador La competència exclusiva de la Generalitat sobre els seus centres i estructures de recerca inclou la regulació i la formació professional d’aquest personal 158.1.d La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou el règim retributiu d’aquest personal 172.1.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim d’aquest personal 172.2.e La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f — sanitari Ha de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre intervencions i tractaments mèdics 20.2 La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e persones Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de llur qualitat de vida 40.1 Vegeu també deures; drets; igualtat — amb discapacitats Els poders públics n’han de garantir la protecció jurídica i n’han de promoure la integració social, econòmica i laboral 40.5 Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda 48.1 Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua de signes catalana 50.6 324 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — grans Tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa de l’edat 18 Els poders públics n’han de garantir la protecció perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural 40.6 Els poders públics n’han de procurar la plena integració en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional 40.6 perspectiva de gènere Els poders públics n’han de garantir la incorporació transversal en totes les polítiques públiques 41.2 Vegeu també dones pesca Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius i als llacs 84.2.n La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca fluvial 119.1 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer 119.4 La Generalitat té competència compartida sobre la regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims 144.1.c Vegeu també activitats marítimes peticions Totes les persones tenen dret a dirigir-ne a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries de les competències respectives 29.5 325 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7 planificació — ambiental La Generalitat hi té competència compartida 144.1.a — d’aeroports La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4 — d’emergències i seguretat civil La Generalitat hi té competència exclusiva 132.1 — d’equipaments comercials La Generalitat hi té competència exclusiva 121.1.d — d’equipaments culturals La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a.quart Vegeu també cultura — d’espais naturals La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2 — d’habitatge públic Els governs locals hi tenen competències 84.2.b Vegeu també habitatge — d’heliports La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a — d’infraestructures de transport La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a — d’institucions penitenciàries La Generalitat hi té competència executiva de la legislació de l’Estat 168.1.b ; 168.1.c Vegeu també sistema penitenciari 326 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P — d’obres públiques La Generalitat té competència exclusiva sobre les que s’executen al territori de Catalunya que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1 La Generalitat hi participa pel que fa a les qualificades d’interès general 148.2 — de l’activitat econòmica La Generalitat en pot establir una en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l’Estat 152.3 Correspon a la Generalitat desenvolupar-la i gestionar-la 152.4 La Generalitat participa en l’estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V 152.4.b — de l’agricultura i la ramaderia La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a — de l’educació infantil Els governs locals hi tenen competències 84.2.g Vegeu també educació infantil; ensenyament — de l’esport La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.a ; 134.1.h Vegeu també esport — de la caça La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a Vegeu també caça — de la indústria La Generalitat hi té competència compartida 139.2 — de la inspecció de jutjats i tribunals Vegeu Consell de Justícia de Catalunya — de la pesca fluvial La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a Vegeu també pesca — de la seguretat pública Correspon a la Generalitat 164.1.a 327 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de la xarxa viària La Generalitat hi té competència exclusiva 140.5.a — de polítiques per a la dona La Generalitat hi té competència exclusiva 153.a Vegeu també dones — de ports La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4 Vegeu també ports — del sector agroalimentari La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a — del sector turístic La Generalitat hi té competència exclusiva 171.a Vegeu també turisme — del transport fluvial de passatgers La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6.a Vegeu també transport — del transport marítim de passatgers La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6.a Vegeu també transport — del transport terrestre La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1.a Vegeu també transport — estadística La Generalitat hi té competència exclusiva 135.1.a 328 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P — hidrològica La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1 La Generalitat hi participa pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides 117.3 La Generalitat hi participa pel que fa als recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics que passen per Catalunya o que hi fineixen provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol 117.5 — sanitària La Generalitat hi té competència compartida 162.3 plans — d’estudis L’ensenyament del català i el castellà hi ha de tenir una presència adequada 35.2 La Generalitat, pel que fa als ensenyaments no universitaris, hi té competència compartida 131.3.c — de pensions Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions — territorials La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular les figures de planejament territorial i el procediment per a tramitar-les i aprovar-les 149.1.b La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular els d’ordenació i ús del litoral i de les platges 149.3.a Vegeu també planificació planta judicial El Govern de la Generalitat n’ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió 107.1 Les modificacions d’aquesta que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat, que pot crear seccions i jutjats 107.2 329 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A planters La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e platges Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant el règim general del domini públic, pel que fa a establir i regular plans territorials d’ordenació i ús 149.3.a Vegeu també litoral Ple — del Parlament Vegeu Parlament de Catalunya — dels Consellers i Conselleres Generals Vegeu Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2 pluralisme És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics l’han de respectar en promoure la participació social en l’elaboració de les polítiques públiques 43.1 És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 El Parlament és la seu on s’expressa preferentment 55.2 — en els mitjans de comunicació Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals 43.3 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el pluralisme polític, social, cultural i religiós en els mitjans de comunicació 52.1 330 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya 146.3 població S’ha de tenir en compte com una de les variables per a determinar les necessitats de despesa de la Generalitat 206.6 poble Vegeu també Defensor del Poble — aranès Vegeu Aran — de Catalunya Ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern preàmbul Vol fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa i respectuosa dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de les persones i dels pobles preàmbul Proclama com a valors superiors la llibertat, la justícia i la igualtat preàmbul Manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els seus drets històrics preàmbul ; 5 El Parlament n’ha recollit el sentiment i la voluntat en definir Catalunya com a nació preàmbul N’emanen els poders de la Generalitat 2.4 El Parlament el representa 55.1 Vegeu també Catalunya — gitano Els poders públics han de garantir el reconeixement de la seva cultura com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7 Vegeu també igualtat 331 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A pobles Les institucions de la Generalitat són el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles preàmbul Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya preàmbul Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul Els poders públics han de reconèixer llur dret a conservar i desenvolupar la identitat 4.2 La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació a llur desenvolupament 51.2 pobresa Les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3 Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3 Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius en situació de pobresa i de risc d’exclusió social 42.2 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i aprovar plans i programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social 166.1.c Vegeu també benestar social poder judicial Es regula el poder judicial a Catalunya títol III Vegeu també Administració de justícia; Consell de Justícia de Catalunya; Fiscalia; jutges; Llei orgànica del poder judicial; magistrats; Tribunal Superior de Justícia de Catalunya policia Vegeu també Cos d’Agents Rurals; Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra; policies locals 332 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — administrativa Corresponen a la Generalitat, pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides, les facultats de policia del domini públic hidràulic que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c La Generalitat té competència exclusiva sobre l’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat 121.1.f La Generalitat té competència exclusiva sobre la relativa a activitats i instal·lacions destinades a la joventut 142.1.c El Cos d’Agents Rurals exerceix funcions de policia administrativa especial 144.6 És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.b — judicial És una de les funcions del Cos d’Agents Rurals 144.6 És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.c Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb les policies 163.d Correspon a la Generalitat de crear-la i organitzar-la 164.1.b La Generalitat en té el comandament suprem 164.2 La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques de seguretat i l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya i en les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres països 164.4 Té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia en seguretat ciutadana i ordre públic, com a policia administrativa i com a policia judicial i d’investigació criminal 164.5 Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i del control de so i enregistraments en l’àmbit públic efectuats per la policia de Catalunya 173 333 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A policies locals La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb les policies 163.d Correspon a la Generalitat de fer-ne l’ordenació i de coordinar-ne l’actuació 164.1.a ; 164.2 política lingüística És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Vegeu també aranès, castellà; català ports La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat en marina mercant i ports 169.6 Vegeu també infraestructures de transport potestat — disciplinària Vegeu règim disciplinari — legislativa El Parlament l’exerceix 55.2 El Parlament la pot delegar en el Govern 63 Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves competències exclusives 110.1 Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències compartides 111 Correspon a la Generalitat desplegar la normativa de la Unió Europea que afecti l’àmbit de les seves competències 113 Vegeu també lleis — normativa Els municipis en tenen en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia 87.3 Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia 103.1 334 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té capacitat normativa sobre els tributs estatals cedits totalment, sobre els tribus estatals cedits parcialment, si s’escau, i sobre els tributs propis que creï per llei 203.2; 203.3; 203.5; 205.6; DA 7 S’ha de proposar d’augmentar la capacitat normativa de la Generalitat amb relació a l’impost sobre la renda de les persones físiques DA 8 L’Administració general de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre determinades operacions amb relació a l’impost sobre el valor afegit i als impostos especials de fabricació DA 11 — reglamentària El Govern l’exerceix 68.1 Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves competències exclusives 110.1 Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències compartides 111 Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències executives 112 Comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat 112 Presidència de la Generalitat Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona 10 Vegeu també president o presidenta de la Generalitat president o presidenta — d’audiència provincial El Consell de Justícia de Catalunya participa en la seva designació 98.2.a — de la Generalitat El Parlament es reuneix en sessió extraordinària a petició seva 60.1 La regulació del seu estatut personal és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Promulga, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius, i n’ordena la publicació 65; 67.6.a Té la més alta representació de la Generalitat 67.1 335 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Dirigeix l’acció de Govern 67.1 Té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya 67.1 És elegit pel Parlament 67.2 És nomenat pel rei 67.4 Una llei del Parlament en regula l’estatut personal 67.5 Ordena la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya 67.6.b Demana la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya 67.6.c Cessa per renovació del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, i per condemna penal ferma 67.7; 67.8 Pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera 67.9 És membre del Govern 68.2 Pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament 69 Té el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1 Respon políticament, juntament amb els consellers, davant el Parlament de forma solidària 74.1 La delegació de funcions no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament 74.2 Pot dissoldre el Parlament 75 Ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 Presideix una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat 164.4 — de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya És nomenat a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.6; 98.2.a — de vegueria Forma el consell de vegueria juntament amb els consellers 91.1 És escollit pels consellers de vegueria d’entre els seus membres 91.2 336 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P — del Parlament El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1 Presideix la Diputació Permanent 59.4 Convoca les sessions extraordinàries del Parlament 60.1 — del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya És el representant del poder judicial a Catalunya 95.5 És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.5; 98.2.a El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 95.5 presons Vegeu sistema penitenciari pressupostos — de la Generalitat Són aprovats pel Parlament 55.2; 212 El Ple del Parlament no en pot delegar la tramitació i l’aprovació en una comissió 62.3 No poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Tenen caràcter anual, són únics i inclouen totes les despeses i els ingressos de la Generalitat i dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen 212 El Govern els elabora i els executa 212 Correspon al Parlament d’examinar-los, esmenar-los, aprovar-los i controlar-los 212 La llei de pressupostos no pot crear tributs, però en pot modificar si ho estableix una llei tributària substantiva 212 La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic 213 Correspon a la Generalitat establir límits i condicions per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària 214 Vegeu també finances de la Generalitat — del Parlament El Parlament els elabora i els aprova 58.2 337 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — generals de l’Estat Constitueixen recursos de les finances de la Generalitat transferències i assignacions amb càrrec a aquests 202.3.e prestacions Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3 Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Vegeu també ajuts públics — professionals La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de les de caràcter obligatori 125.4.b preu just Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la competència executiva per a crear i regular un òrgan propi que el determini 159.4.c preus Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats d’una manera veraç i entenedora 28.1 La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures de transport que no siguin d’interès general inclou el règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens 140.1.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f Els ingressos per la percepció dels públics constitueixen recursos de les finances de la Generalitat 202.3.f Vegeu també preu just; sistema tributari 338 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P prevenció — d’incendis Vegeu incendis — de riscs laborals Vegeu seguretat i higiene en el treball principis rectors de les polítiques públiques Els poders públics han de promoure els que estableixen l’Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals 4 Els poders públics han d’orientar llurs polítiques d’acord amb els que estableixen la Constitució i l’Estatut, i els han de promoure i garantir 39.1 El reconeixement, el respecte i la protecció d’aquests principis informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics 39.2 Són exigibles davant la jurisdicció 39.3 S’estableixen els de caràcter estatutari capítol V del títol I procediment — administratiu La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’aplicació del relatiu a la queixa i la reclamació en matèria de consum 123.a La Generalitat té competència exclusiva en les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat 159.1.c — de reforma de l’Estatut Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya — legislatiu Els ciutadans tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis 29.4 L’aprovació de la llei electoral requereix una majoria especial 56.2 339 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament requereixen la majoria absoluta 58.3 Perquè els acords adoptats pel Parlament siguin vàlids, cal la presència de la majoria absoluta dels diputats i l’aprovació de la majoria simple dels presents, sens perjudici de les majories especials que s’estableixin 60.3 La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern, i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial 62.1 Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació, modificació i derogació 62.2 La tramitació i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut, del pressupost de la Generalitat i de les lleis de delegació legislativa al Govern no poden ésser delegades en una comissió pel Ple del Parlament 62.3 El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar decrets legislatius 63.1 La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1 La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets estatutaris no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 El pressupost de la Generalitat no pot ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer per llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini, i s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu, i també si el Govern es troba en funcions 63.2 Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular un nou text articulat han de fixar les bases del text 63.3 340 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a refondre textos legals han de determinar l’abast i el criteri de la refosa 63.3 El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament i, eventualment, per les lleis de delegació 63.4 El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei en cas d’una necessitat extraordinària i urgent 64.1 No poden ésser objecte de decret llei ni la reforma de l’Estatut, ni les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya, ni el pressupost de la Generalitat 64.1 Resten derogats els decrets llei que no siguin validats expressament pel Parlament 64.2 El Parlament pot tramitar els decret llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència 64.3 Es regula la promulgació, la publicació i l’entrada en vigor de les lleis, i també l’elaboració de la versió oficial en castellà 65; 67.6.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei, dels decrets llei sotmesos a convalidació i dels projectes de decret legislatiu 76.2.b ; 76.2.c El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets estatutaris 76.4 El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes de llei i les proposicions de llei que regulen drets estatutaris 78.3 341 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals 85 L’Ajuntament de Barcelona ha de participar o ésser consultat en la tramitació de les iniciatives legislatives que afecten el règim especial del municipi de Barcelona 89 L’Aran ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial 94.4 L’aprovació de la llei de finances locals requereix una majoria de tres cinquenes parts 219.2 L’aprovació de la llei que regula la designació dels senadors que han de representar la Generalitat al Senat requereix una majoria absoluta DA 1.1; DA 1.2 Vegeu també decrets legislatius; decrets llei; Estatut d’autonomia de Catalunya; legislació; Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya; Llei orgànica del poder judicial; lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; règim electoral del Parlament; Unió Europea produccions audiovisuals La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció audiovisuals portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer productes Vegeu també preus — agrícoles i ramaders La Generalitat té la competència exclusiva en la regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions d’aquests productes 116.1.b — farmacèutics La Generalitat té la competència executiva de la legislació estatal en aquesta matèria 162.5 — intermedis Vegeu impost sobre els productes intermedis 342 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A professions La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions professionals 170.1.c — titulades La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.4 progrés El poble de Catalunya manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure l’econòmic i el social 45.1 Perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials, la Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 La Generalitat ha de promoure l’econòmic en la seva actuació tributària 203.6 projecció internacional El Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues per a la projecció internacional de la cultura 127.3 La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i n’ha de promoure els interessos en aquest àmbit 193 La Generalitat ha de promoure la de les organitzacions socials, culturals i esportives 200 Vegeu també acció exterior projectes de llei Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu 343 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A ­ ropietat p — industrial La Generalitat ha de respectar la legislació de propietat industrial en l’exercici de la seva competència sobre el règim de titularitat de les denominacions d’origen 128.1.b La Generalitat hi té competència executiva 155.2 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou l’establiment i la regulació d’un registre de drets, coordinat amb el de l’Estat 155.2.a La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b — intel·lectual La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 155.1 proporcionalitat Totes les persones tenen dret que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2 El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori 56.2 El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 proposicions de llei Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu protecció — civil Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.f La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria, sens perjudici de les facultats dels governs locals i respectant les competències de l’Estat en matèria de seguretat pública 132.1 La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració en aquest àmbit amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat en actuacions d’abast superior a Catalunya 132.2 344 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de dades personals Vegeu dades personals — de les persones Vegeu persones — de menors La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant la legislació penal 166.3.a — del medi ambient Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional 46.1 Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció del medi ambient 46.2 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.j Vegeu també medi ambient — dels animals La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.d — dels consumidors i els usuaris Els poders públics han de garantir-la 49.1 — social La Generalitat té competència exclusiva en la intervenció i el control dels sistemes privats complementaris 166.1.d Vegeu també serveis socials protectorats La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2.a protocol El dels símbols de Catalunya és fixat pel Parlament 8.5 El president o presidenta de la Generalitat té a Catalunya, als efectes protocol·laris, la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l’Estat 67.5 345 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A províncies Les diputacions són substituïdes pels consells de vegueria 91.3 L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4 Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Resta vigent la disposició transitòria sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 proximitat Vegeu justícia de proximitat publicació — de les lleis El president o presidenta de la Generalitat l’ordena en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado 65; 67.6.a A l’efecte de l’entrada en vigor de les lleis, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 65 — dels actes del Govern o de l’Administració de la Generalitat Es fa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5 És suficient per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les normes 68.5 — dels nomenaments El president o presidenta de la Generalitat ordena la dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya 67.6.b El president o presidenta de la Generalitat ordena la del fiscal o la fiscal superior de Catalunya 96.2 publicacions periòdiques La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures relatives a la producció i la distribució, i per a gestionar-ne el dipòsit legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a 346 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Q publicitat La Generalitat hi té competència exclusiva, sens perjudici de la legislació mercantil de l’Estat 157 Q qualificació — d’interès general La d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3 La d’una obra pública que s’executa al territori de Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat 148.2 — de pel·lícules Vegeu cinema — de títols Vegeu registres de la propietat, mercantils i de béns mobles qualificacions professionals La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació, l’autorització i el control 170.1.c qualitat — d’activitats i productes La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució de la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders 116.1.b La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial 121.1.e Correspon a la Generalitat el desplegament de les normes complementàries de qualitat dels serveis de subministrament d’energia 133.1.c Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció 137.1.e Vegeu també mencions de qualitat 347 �Q ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de vida El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul Els poders públics han de tenir com a objectiu millorar la de totes les persones 40.1 — dels serveis d’interès general Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat 21.1 Per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament, els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics 21.3 Les administracions públiques han de fixar els estàndards de qualitat dels serveis públics, amb independència del règim de prestació 30.1 Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública 42.4 Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis socials bàsics 42.5 Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament 44.1 Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat 44.4 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou el garantiment de la qualitat del sistema educatiu 131.2.d La Generalitat té competència compartida sobre l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari 172.2.f queixes Totes les persones tenen dret a plantejar-les a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries de les competències respectives 29.5 La Generalitat té competència exclusiva per a establir i aplicar els procediments administratius de queixa i reclamació en matèria de consum 123.a 348 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R qüestió de confiança La denegació d’una qüestió de confiança és causa de cessament del president o presidenta de la Generalitat 67.7 No pot plantejar-la el conseller o consellera que supleix o substitueix el president o presidenta de la Generalitat 67.8 R racisme Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8 Vegeu també igualtat; mediació social ràdio Vegeu radiodifusió radiodifusió La Generalitat hi té competència executiva per a resoldre conflictes entre els operadors que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya 140.7.c La Generalitat té competències exclusives i compartides en aquest àmbit 146 Vegeu també Consell de Ràdio i Televisió; mitjans de comunicació social; telecomunicacions ramaderia Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles 46.4 La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1 Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament de la ramaderia 116.1.a Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries 116.1.c Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic 116.1.f 349 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció del món rural 116.1.g La Generalitat té competència compartida en la planificació de la ramaderia 116.2.a La Generalitat té competència compartida en la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies pecuàries 116.2.b Vegeu també fires; protecció dels animals; sanitat animal; sector alimentari recaptació — de taxes judicials Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia 104.f — de tributs La recaptació de tributs relacionats amb la utilització de la infraestructura i els serveis portuaris correspon a la Generalitat 140.1.c Correspon a la Generalitat la recaptació dels tributs propis i la dels tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació, la dels altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2 Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la recaptació dels tributs estatals no cedits totalment 203.4; 204.2; 204.3 recerca científica Els poders públics l’han de fomentar 44.4 El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en aquest àmbit 50.2 La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h La Generalitat té competència exclusiva per a desenvolupar-la en l’àmbit esportiu 134.1.l 350 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència compartida per a establir-la i regular-la en l’àmbit del medi ambient 144.1.b Correspon a la Generalitat la relativa a la meteorologia i al clima 144.5 La Generalitat té competència exclusiva amb relació als seus centres i estructures de recerca i als projectes de recerca que finança 158.1 La Generalitat té competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca 158.2 Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquest àmbit s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3 S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió Europea i en altres institucions internacionals 158.3 La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim retributiu del personal investigador contractat per les universitats 172.1.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim del personal investigador contractat i funcionari 172.2.e La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència del personal investigador 172.2.f reciclatge El reciclatge i la reutilització dels béns i els productes són uns dels principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2 Vegeu també residus recurs — d’alçada El Consell de Justícia de Catalunya ha d’informar dels interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i els jutjats de Catalunya 98.2.e — d’inconstitucionalitat El Parlament pot interposar-ne 61.e El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que el Parlament o el Govern n’interposin 76.3 351 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya En són objecte els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III del títol I i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.2 — de qualificació de títols o clàusules en matèria de dret català La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim 147.2 — extraordinari de revisió Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de resoldre’ls 95.4 recursos — financers Vegeu finances de la Generalitat — hídrics La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a llur conservació 164.3.b Vegeu també aigües — miners Vegeu règim miner — naturals Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions d’igualtat 27.1 Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament 27.1 Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a fer-ne una utilització racional i a conservar-los 46.2 La Generalitat té competència compartida sobre llur regulació 144.1.c Vegeu també medi ambient; natura — pesquers La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la regulació i la gestió 119.2 referèndum Les reformes de l’Estatut s’hi han de sotmetre 222.1.b ; 222.1.d ; 223.1.b ; 223.1.i 352 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R reforma — de l’Estatut Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya — del Reglament del Parlament Vegeu Reglament del Parlament — de la legislació penal i processal La Generalitat participa en la que incideixi en les competències de menors 166.3.b regatge Vegeu obres de regatge regidors Formen l’ajuntament, juntament amb l’alcalde o alcaldessa 86.2 Són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 86.6 règim — disciplinari El Consell de Justícia de Catalunya instrueix expedients i exerceix funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats (en els termes de la LOPJ) 98.2.c La Generalitat té competència normativa i també executiva i de gestió en matèria del personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, que inclou la regulació del règim disciplinari 103.1.k ; 103.2.j La Generalitat té competència exclusiva en matèria de corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la qual inclou el règim disciplinari (en el marc de l’art. 36 i 139 CE) 125.1.a La Generalitat té competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades, la qual inclou el règim disciplinari (en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.4.c La Generalitat té competència executiva en matèria de Registre Civil, la qual inclou l’exercici de la funció disciplinària 147.3 Vegeu també règim sancionador 353 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — electoral del Parlament És regulat per una llei del Parlament 56.1; 56.2; 56.3 És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també eleccions al Parlament; informació electoral — electoral dels ens locals Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 86.6 La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als ens locals que crea 160.3 Vegeu també informació electoral — estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes La Generalitat hi té competència exclusiva 136.a — estatutari del personal en el sistema sanitari públic La Generalitat hi té competència compartida 162.3.e — local La Generalitat hi té competència exclusiva 160 — miner La Generalitat hi té competència compartida 133.4 — sancionador S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment de l’obligació de comparèixer en les comissions d’investigació del Parlament 59.6 S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir el compliment de l’obligació de les administracions públiques i d’altres entitats i persones a cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5 La Generalitat té competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, que inclou exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin 103.2.j La Generalitat té competència compartida en disciplina, inspecció i sanció de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.3; 120.4 354 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis 126.4 La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim sancionador aplicable en la regulació dels productes amb denominació d’origen (en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1.c ; 128.2 La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya, que inclou l’aplicació del règim d’inspecció i sanció 138.2 La Generalitat té competència executiva en la inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent 140.7.b La Generalitat té competència compartida en la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent 144.1.k La Generalitat té competència compartida sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors 145.b La Generalitat té competència executiva en la inspecció i l’execució del procediment sancionador en matèria de defensa de la competència 154.2.b La Generalitat té competència exclusiva en control, inspecció i sanció en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes (en el marc de l’art. 149.1.18 CE) 159.1.b La Generalitat executa la legislació de l’Estat pel que fa a la inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya 163.b La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit 137.1.d 355 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els ingressos per multes i sancions són part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.j Vegeu també règim disciplinari registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles Han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 La Generalitat té competència executiva en llurs nomenaments 147.1.a La Generalitat té competència executiva per a participar en l’elaboració dels programes d’accés a llur cos als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català 147.1.b Registre Civil Els encarregats han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 Els encarregats han d’acreditar el coneixement del dret català 147.3 La Generalitat hi té competència executiva, en el marc de la regulació general 147.3 registre — d’associacions La Generalitat hi té competència exclusiva 118.1.c — d’entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.g — d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions La Generalitat té competència executiva per a gestionar-lo si l’àmbit d’aquests instal·ladors no ultrapassa el territori de Catalunya 140.7.d Vegeu també telecomunicacions — de drets de propietat industrial La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne un, en coordinació amb el de l’Estat 155.2.a — de drets de propietat intel·lectual La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne un, en coordinació amb el de l’Estat, per als drets generats 356 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya 155.1.a — de fundacions La Generalitat hi té competència exclusiva 118.2.c — de gestors de múltiplexs La Generalitat té competència executiva per a gestionar-ne un si l’àmbit d’aquests gestors no ultrapassa el territori de Catalunya 140.7.d Vegeu també telecomunicacions — estatal d’entitats religioses La Generalitat té competència executiva per a participar en la gestió d’aquest registre 161.2.a — oficial de vaixells La Generalitat hi té competència compartida pel que fa al sector pesquer 119.4 registres de la propietat, mercantils i de béns mobles La Generalitat hi té competència executiva per a establir les demarcacions registrals 147.1.c La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hi hagin d’inscriure 147.2 Vegeu també registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles Reglament del Parlament Pot establir que el Parlament es reuneixi en altres llocs de Catalunya diferents de la ciutat de Barcelona, seu permanent del Parlament 10 Estableix els procediments en què els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis 29.4 En correspon l’aprovació i la reforma al Ple del Parlament 58.3 La reforma requereix el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats 58.3 357 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Regula l’elecció, les funcions i la composició del president i la Mesa del Parlament i de la Diputació Permanent 59.1; 59.4 Regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus 59.2 Estableix el procediment i les garanties de les persones que han de comparèixer en les comissions d’investigació 59.6 Ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament 60.1 Ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries 59.7 Fixa els dos períodes ordinaris de sessions en què es reuneix anualment el Parlament 59.7 Estableix en quins supòsits les sessions del Ple no són públiques 60.2 Pot fixar majories especials per a l’adopció vàlida d’acords 60.3 Regula el control de la legislació delegada 63.4 Estableix els termes en què el Parlament pot requerir la presència dels membres del Govern al Ple i a les comissions 73.2 Ha d’establir com l’Ajuntament de Barcelona ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en el règim especial del municipi de Barcelona 89 Estableix els termes en què els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia 179 regulació d’ocupació La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f rei El president o presidenta de la Generalitat promulga en nom seu les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius 65; 67.6.a Nomena el president o presidenta de la Generalitat 67.4 Nomena el president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 358 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A reinserció Les persones que no han pogut reinserir-se al mercat de treball i que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e Vegeu també sistema penitenciari relacions — institucionals Les de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1 Es regulen les de la Generalitat amb l’Estat, amb altres comunitats autònomes i amb la Unió Europea títol V Vegeu també acció exterior; col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat — interculturals Els poders públics les han de fomentar per mitjà del coneixement recíproc, el diàleg i la mediació 42.7 — laborals Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals 45.4 Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afecten 45.6 L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon a la Generalitat 170.1 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la negociació col·lectiva, el registre i el control de legalitat dels convenis col·lectius i els instruments de conciliació, mediació i arbitratge 170.1.e ; 170.1.j ; 170.1.k 359 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la determinació dels serveis mínims en cas de vaga 170.1.i Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; treball religions Vegeu drets en l’àmbit de l’educació; entitats religioses; igualtat; llibertat religiosa; mediació social; mitjans de comunicació social renda Vegeu també impost sobre la renda de les persones físiques — garantida de ciutadania Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir-hi 24.3 Vegeu també ajuts públics — per capita L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita 206.5 — personal i territorial Els poders públics n’han de promoure una distribució més equitativa, en el marc d’un sistema català de benestar 45.2 rendició de comptes El president de la Generalitat ha de donar compte al Parlament del nomenament o la separació del càrrec d’un conseller primer o consellera primera 69 El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions 73.2 El Consell de Justícia de Catalunya ha de donar compte al Govern de les ordres d’inspecció de jutjats i tribunals 98.2.d La competència executiva de la Generalitat sobre les fires internacionals que se celebren a Catalunya inclou la rendició de comptes 121.2 La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4 360 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A representació — de la Generalitat La més alta correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1 A l’Aran la més alta i l’ordinària corresponen al síndic o síndica d’Aran 94.2 — ordinària de l’Estat A Catalunya, correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1; 67.5; 67.6 residus La Generalitat té competència compartida per a regular la prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida 144.1.d La Generalitat hi té competència compartida 144.1.e Vegeu també medi ambient resolució de conflictes Vegeu mediació responsabilitat — cívica És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 — fiscal És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment del qual vetlla la Generalitat 217 — patrimonial La Generalitat té competència compartida per a establir les causes que la poden originar amb relació a les reclamacions que li dirigeixen 159.5 — penal En les causes contra diputats fora del territori de Catalunya, és exigible davant la Sala Penal del Tribunal Suprem 57.2; 70.2 — política El president o presidenta de la Generalitat i els consellers en responen davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells 74.1 361 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix 74.2 retorn de catalans emigrats La Generalitat ha d’impulsar polítiques i mesures per a facilitar-lo i ha d’afavorir la promoció i la integració de les persones retornades a Catalunya 138.1.e reversió Vegeu urbanisme riscs laborals Vegeu seguretat i higiene en el treball rius Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n La Generalitat té competència exclusiva en la pesca fluvial 119.1 La Generalitat té competència exclusiva en el transport fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6 Vegeu també aigües; conques hidrogràfiques; medi ambient S salut Vegeu sanitat salvament marítim La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 132.3 sancions Vegeu règim sancionador sanitat Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública 42.4 362 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris 162.1 La Generalitat té competència compartida en prestacions i serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic 162.3.a La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la salut pública 162.3.b La Generalitat té competència compartida en la planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i en la coordinació de la sanitat privada amb la pública 162.3.c La Generalitat té competència compartida en formació sanitària especialitzada 162.3.d La Generalitat té competència compartida en el règim estatutari i la formació del personal del sistema sanitari públic 162.3.e La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública 162.4 La Generalitat exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció, que resta reservada a l’Estat 165.2 Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; ordenació farmacèutica; productes farmacèutics — alimentària La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b — ambiental La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b — animal La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana 116.1.d La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana 162.3.b 363 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — vegetal La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana 116.1.d sector — alimentari Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i el desenvolupament del sector agroalimentari (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.a Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.b Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.b La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els planters, especialment pel que fa als organismes genèticament modificats (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.e La Generalitat té competència exclusiva en la recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h La Generalitat té competència compartida sobre la planificació del sector agroalimentari 116.2.a La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b Vegeu mencions de qualitat — de l’economia social La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo i ordenar-lo 124.4 — pesquer La Generalitat hi té competència compartida pel que fa a l’ordenació 119.4 Vegeu també pesca 364 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — turístic La Generalitat hi té competència exclusiva 171 Vegeu també turisme seguretat — civil Vegeu protecció civil — ciutadana Vegeu seguretat pública — de les persones Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tota mena de discriminació 15.2; 19.1 Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1 Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables 42.3 Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris 49.1 La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones 139.1 — i higiene en el treball Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3 Els poders públics han d’impulsar i promoure polítiques que la garanteixin 45.3 La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball i malalties professionals 165.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre la prevenció de riscs laborals i sobre la seguretat i la salut en el treball 170.1.g 365 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — industrial La Generalitat té competència exclusiva sobre la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials 139.1 — marítima La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació del sector pesquer inclou l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a la seguretat dels vaixells 119.4 — nuclear La Generalitat participa en l’execució de la legislació en aquesta matèria 132.4 — privada Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en matèria d’autorització d’empreses, en matèria d’inspecció i sanció d’activitats, en matèria d’autorització de centres de formació del personal i en matèria de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i amb les policies locals 163 — pública Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública 84.2.e La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou la regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius 134.1.j Corresponen a la Generalitat la planificació i la regulació del sistema de seguretat pública 164.1.a Correspon a la Generalitat l’ordenació de les policies locals 164.1.a Corresponen a la Generalitat la creació i l’organització de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.1.b Corresponen a la Generalitat el control i la vigilància del trànsit 164.1.c La Generalitat té les facultats executives que li atribueixi l’Estat i, en tot cas, les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació 164.3.a 366 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes les funcions en l’àmbit de la seguretat ciutadana i l’ordre públic 164.5.a Vegeu també forces de seguretat; Junta de Seguretat; protecció civil — social La Generalitat hi té competència compartida 165.1 La Generalitat en pot organitzar i administrar els serveis que hi estan relacionats i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció, que resta reservada a l’Estat 165.2 Vegeu també assegurances; sanitat — viària Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a incrementar-la 48.2 senadors Correspon al Parlament designar els que representen la Generalitat 61.a ; DA 1 Poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a informar sobre llur activitat en el Senat 179 Senat Vegeu Corts Generals; senadors servei meteorològic Correspon a la Generalitat d’establir-ne un de propi 144.5 serveis Vegeu també traspàs de serveis — aeroportuaris La Generalitat hi té competència exclusiva sobre llur règim econòmic respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès general 140.1.c 367 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — d’interès general Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1 Les administracions públiques han de fixar els estàndards de qualitat dels serveis públics i les condicions per a accedir-hi 30.1 Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4 Els governs locals tenen competències pròpies pel que fa a l’ordenació i la prestació dels serveis bàsics 84.2.c Vegeu també drets — d’ocupació Els treballadors tenen dret a accedir als serveis públics d’ocupació de manera gratuïta 25.1 — de comunicació Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya 52.2 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l La Generalitat té competència executiva per a promoure un conjunt mínim de serveis de comunicació electrònica 140.7.a La Generalitat hi té competència exclusiva sobre l’organització de la prestació dels serveis de contingut audiovisual de la Generalitat i d’àmbit local 146.1.a La Generalitat té competència compartida per a fer la regulació i el control dels serveis i de les ofertes de comunicació audiovisual en l’àmbit de Catalunya 146.1.b Vegeu també mitjans de comunicació social; telecomunicacions — de protecció civil Vegeu protecció civil — de ràdio i televisió Vegeu serveis de comunicació 368 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de seguretat i investigació privades La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació amb la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i amb les policies locals 163.d — ferroviaris La Generalitat té competència exclusiva amb relació a les infraestructures de la xarxa ferroviària de les quals és titular i participa en la planificació i la gestió de les de titularitat estatal 140.6 La Generalitat té competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament per Catalunya 169.1 La Generalitat participa en l’establiment dels que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional 169.3 — forestals Vegeu forest — portuaris La Generalitat hi té competència exclusiva sobre el seu règim econòmic respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès general 140.1.c — sanitaris Vegeu sanitat — socials Els poders públics han de promoure polítiques públiques que garanteixin un sistema adequat de serveis socials públics i concertats 42.1 Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries en l’àmbit dels serveis socials 42.5 Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis socials bàsics 42.5 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.m La Generalitat hi té competència exclusiva 166.1 Vegeu també benestar social; pobresa; seguretat social 369 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A sexisme Vegeu igualtat; orientació sexual; perspectiva de gènere silvicultura Vegeu forest símbols — dels municipis La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b — nacionals Són la bandera tradicional de quatre barres vermelles en fons groc, la Diada de l’Onze de Setembre i l’himne de Els segadors 8.1 Correspon al Parlament de regular-ne les expressions 8.5 Llur protecció jurídica és la que correspon als altres símbols de l’Estat 8.6 La Generalitat té competència exclusiva per a regular-los, ordenar-los, configurar-los i preservar-los 167 Síndic de Greuges És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i l’Estatut 78.1 Supervisa l’activitat de l’Administració local i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen 78.1 El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions 78.2 Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes de llei, les proposicions de llei i els decrets llei que regulen drets reconeguts per l’Estatut 78.3 Pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania 78.4 S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5 370 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La persona que n’ocupa el càrrec és elegida pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts 79.1 La persona que n’ocupa el càrrec exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència 79.2 La persona que n’ocupa el càrrec és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions 79.2 La persona que n’ocupa el càrrec és inamovible i només pot ésser destituïda i suspesa per les causes que estableixi la llei 79.2 Una llei ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec i l’organització i les atribucions de la institució 79.3 Gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària 79.3 Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2 síndic o síndica — de l’Aran Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2 És la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran 94.2 Vegeu també Aran — de la Sindicatura de Comptes Formen la Sindicatura de Comptes 81.1 Són designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts 81.1 Una llei n’ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament, i també l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes 81.2 — major És elegit pels síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1 sindicats Tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 371 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3 Han d’estar representats en l’espai català de relacions laborals 45.4 Han de participar en la definició de les polítiques públiques que els afecten 45.6 Vegeu també relacions laborals Sindicatura de Comptes És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 És l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya 80.1 Depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària 80.2 Ha d’establir les relacions de cooperació amb el Tribunal de Comptes per mitjà d’un conveni 80.3 És formada per síndics designats pel Parlament 81.1 Una llei n’ha de regular l’organització i el funcionament, i també l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament dels síndics de comptes 81.2 sinistralitat laboral Vegeu seguretat i higiene en el treball sistema — bibliotecari La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres que l’integren 127.1.c.primer — d’arxius La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres que l’integren 127.1.c.primer S’hi integren els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona DA 13 372 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de benestar Els poders públics han de promoure una distribució equitativa de la renda en el marc d’un sistema català de benestar 45.2 — de finançament Vegeu finançament de la Generalitat — de fonts Vegeu dret civil de Catalunya — electoral Vegeu règim electoral del Parlament — estadístic La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne un de propi 135.1.c — institucional de la Generalitat La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya 2.1 La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II, i també pels municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin 2.2; 2.3 Deriva de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE), a l’empara de la qual l’Estatut incorpora i actualitza els drets històrics del poble català, les seves institucions seculars i la tradició jurídica catalana 5 Es regulen les institucions d’autogovern títol II Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en matèria de subvencions incondicionades han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya 219.2 — penitenciari La Generalitat té competència executiva de la legislació de l’Estat en aquesta matèria 168.1 La Generalitat té capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya 168.1.a 373 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència executiva en la gestió de l’activitat penitenciària 168.1.b La Generalitat té competència executiva en la planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris 168.1.c La Generalitat té competència executiva en l’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats 168.1.d La Generalitat té competència executiva en la planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults 168.2 — sanitari Vegeu sanitat — tributari La fiscalitat ecològica és un dels principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2 La competència exclusiva de la Generalitat sobre el règim jurídic de les associacions i les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya inclou la determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals 118.1.b ; 118.2.b La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cultura inclou l’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals 127.1.a.cinquè La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures de transport que no siguin d’interès general inclou les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens 140.1.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de les activitats de joc, apostes i casinos que s’acompleixen a Catalunya inclou la determinació del règim fiscal sobre l’activitat de joc 141.1.c La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures de fiscalitat 144.1.b 374 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les relacions fiscals entre l’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per una llei orgànica (art. 157.3 CE) i es regeixen pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional 201.1; 201.2 Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts, entre altres fonts, pels rendiments dels tributs propis, els rendiments dels tributs estatals cedits i els recàrrecs sobre els tributs estatals 202.3.a ; 202.3.b ; 202.3.c La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits 203.2; 206.2 Corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa dels tributs estatals cedits totalment 203.2.a ; 203.3 Corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la capacitat normativa dels tributs estatals cedits parcialment 203.2.b ; 203.3 Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs propis i dels tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació, dels altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2 La Generalitat té competència per a establir per llei els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa 203.5 La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6 Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació o de col·laboració 204.2; 204.3 L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya han d’establir mecanismes de col·laboració i han de constituir un consorci, que pot esdevenir l’Administració tributària a Catalunya 204.2; 204.3; 210.2.c Es regula la participació de la Generalitat en els rendiments dels tributs estatals i en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat entre les comunitats autònomes 206 375 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l’Estat en els tributs estatals 207 S’ha de valorar la variació de la capacitat fiscal produïda per l’impacte financer de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat o de les de la Generalitat sobre l’Estat, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris 209 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat canalitza el conjunt de relacions fiscals i financeres entre la Generalitat i l’Estat 210 La llei de pressupostos de la Generalitat no pot crear tributs, però en pot modificar, si ho estableix una llei substantiva 212 La competència de la Generalitat en matèria de finançament local pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals 218.2 Correspon als governs locals la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs i per a fixar la quota, el tipus i les exempcions i bonificacions dels tributs locals 218.3; 218.4 El fons de cooperació local s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat 219.1 Els ingressos dels governs locals consistents en la participació en tributs estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els distribueix d’acord amb la llei de finances locals 219.2 Els recursos procedents de participacions genèriques en impostos s’han de distribuir tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència 219.4 S’estableix quins són els tributs estatals que tenen la consideració de cedits totalment o parcialment a Catalunya en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut DA 7 La relació de tributs estatals cedits a Catalunya es pot modificar per acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat per mitjà de llei, sense necessitat de reformar l’Estatut DA 7 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de determinar l’abast i les condicions de la cessió de tributs estatals a Catalunya, per mitjà d’un acord que el Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei DA 7 376 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la Constitució s’han d’interpretar harmònicament amb les normes de l’Estatut DA 12 Vegeu també Administració tributària a Catalunya; Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat; mecanismes d’anivellament i de solidaritat societat del coneixement i de la informació Vegeu tecnologies de la informació i de la comunicació societats rectores de mercats de valors La Generalitat té competència compartida per a regular-les i adoptar les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador 145.b sòl Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl 47 Els governs locals tenen competències pròpies en la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial 84.2.b La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació de sòl i subsòl 144.1.f La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim urbanístic del sòl 149.5.a La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim jurídic de la propietat del sòl 149.5.b La Generalitat té competència exclusiva en la política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d solidaritat Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul 377 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3; 45.1 Els poders públics han de procurar la plena integració de les persones grans per mitjà de polítiques públiques basades en la solidaritat intergeneracional 40.6 És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 Les polítiques públiques que vetllen per la protecció del medi ambient s’han de basar en la col·lectiva i en la intergeneracional 46.1 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i promoure les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària 166.2 — financera La Generalitat té competència compartida en seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social 165.1 És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques 201.2 Vegeu també mecanismes d’anivellament i de solidaritat sordesa Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua de signes catalana 50.6 La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte 50.6 sostenibilitat La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància del desenvolupament sostenible preàmbul Els poders públics han de promoure els valors del desenvolupament sostenible 4.3 Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut 27.1 Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats 45.1 378 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible 46.1 Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat 48.1 Els governs locals tenen competències en la formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible 84.2.j La Generalitat té competència exclusiva en la sostenibilitat aplicable als habitatges 137.1.g La Generalitat té competència compartida sobre les mesures de sostenibilitat ambiental 144.1.b La Generalitat promou la mediambiental en la seva actuació tributària 203.6 subministrament — d’aigua La Generalitat té competència exclusiva per a garantir-lo en cas de necessitat pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.c — d’energia La Generalitat té competència compartida per a desplegar les normes complementàries de qualitat d’aquests serveis 133.1.c subrogació de funcions La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 subsidiarietat Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de subsidiarietat preàmbul És un dels principis que regeixen la distribució de les responsabilitats entre les administracions locals 84.3 El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 379 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A subsòl La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació de sòl i subsòl 144.1.f La Generalitat té competència exclusiva en el règim de la intervenció administrativa en l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d subvencions Vegeu també ajuts públics — de la Generalitat Se’n poden atorgar amb càrrec a fons propis per a dur a terme l’exercici de l’activitat de foment 114.1 — estatals i europees Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, especificar els objectius als quals es destinen les territorialitzables, regular-ne les condicions d’atorgament i gestionar-les 114.2 Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les territorialitzables, completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió 114.3 Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, de gestionar les territorialitzables 114.4 La Generalitat participa en la determinació de les que han de tenir caràcter no territorialitzable 114.5 La Generalitat participa en la gestió i la tramitació de les no territorialitzables 114.5 — estatals incondicionades Com a ingressos dels governs locals són percebudes per mitjà de la Generalitat, que les ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals 219.2 Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya 219.2 La distribució dels recursos que generen s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i ha de garantir-ne en tot cas la suficiència 219.4 380 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A successions Vegeu impost sobre successions i donacions suficiència de recursos És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat 201.2 És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment del qual vetlla la Generalitat 217; 219 sufragi universal Vegeu Aran; règim electoral del Parlament; règim electoral dels ens locals T tabac Vegeu impost sobre les labors del tabac taxes Correspon a la Generalitat la gestió, la liquidació i la recaptació de les judicials que estableixi en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia 104.f Llurs rendiments constitueixen els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.a Vegeu també sistema tributari teatre La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció teatrals portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer tecnologia Vegeu innovació tecnològica; tecnologies de la informació i de la comunicació; transferència tecnològica tecnologies de la informació i de la comunicació Els poders públics han d’impulsar que s’hi pugui accedir en condicions d’igualtat en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral 53.1 381 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de fomentar que es posin al servei de les persones 53.1 Els poders públics han de garantir que la prestació de serveis que les utilitzin es faci d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i actualització 53.1 telecomunicacions Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l La Generalitat té competència sobre les condicions que han de complir els edificis per a instal·lar-hi infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable 137.2 La competència executiva de la Generalitat en matèria de comunicacions electròniques inclou la promoció de l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal, la potestat inspectora i la potestat sancionadora respecte a les infraestructures comunes de telecomunicacions, la resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió i la gestió dels registres d’instal·ladors d’infraestructures i de gestors de múltiplexs 140.7 La Generalitat designa o participa en els processos per a designar membres dels òrgans de direcció de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions 182.1 Vegeu també serveis de comunicació; tecnologies de la informació i de la comunicació teleesquí Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions telefèric Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions telefonia Vegeu telecomunicacions televisió Vegeu mitjans de comunicació social; serveis de comunicació; telecomunicacions tercer sector Vegeu organitzacions del tercer sector social 382 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A termes dels ens locals La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne, suprimir-ne i alterar-los 151.b territori de Catalunya És el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut 9 El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada de totes les seves zones 56.2 L’àmbit material de les competències de la Generalitat s’hi refereix 115.1 terrorisme La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5 testament vital Vegeu drets en l’àmbit de la salut titulacions acadèmiques La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes d’esbarjo 119.3.d La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals en matèria d’ensenyament no universitari 131.4 La Generalitat té competència exclusiva sobre el marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el principi d’autonomia universitària 172.1.e La Generalitat té competència compartida sobre l’adscripció i la desadscripció de centres docents per a impartir títols universitaris oficials 172.2.c La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials 172.3 Vegeu també ensenyament; professions titulades topònims La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b La Generalitat té competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b 383 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A toxicologia Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105 traçabilitat Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders 116.1.b tractament — de dades personals La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 156 — fiscal La Generalitat gaudeix del que estableixen les lleis per a l’Estat en els impostos estatals 207 — mèdic Vegeu drets en l’àmbit de la salut tractats — entre la Generalitat i l’Estat Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat — internacionals Els poders públics han de promoure el ple exercici dels drets i les llibertats fonamentals que reconeixen 4.1; 15.1 La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè el català hi sigui present i s’utilitzi en els de contingut cultural o lingüístic 6.3 Les disposicions referents als drets estatutaris no poden ésser desplegades, aplicades o interpretades de manera que redueixin o limitin els drets fonamentals que reconeixen 37.4 El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels que afectin d’una manera directa i singular les competències de Catalunya, amb relació als quals la Generalitat i el Parlament poden formular les observacions que considerin pertinents 196.1 384 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores dels que afecten Catalunya d’una manera directa i singular 196.2 La Generalitat pot sol·licitar al Govern que en subscrigui en matèries de la seva competència 196.3 La Generalitat ha d’executar les obligacions que en derivin 196.4 Vegeu també acció exterior; acords internacionals; Unió Europea tradició — cívica i associativa La de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i subratlla avui, especialment, la importància de la igualtat entre dones i homes preàmbul — humanista És des d’aquesta seva tradició que Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul — jurídica catalana És un dels fonaments de l’autogovern 5 transferència — de competències El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats (en el marc de l’art. 150 CE) 61.d La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos necessaris 219.3 Vegeu també delegació de competències; traspàs de serveis — tecnològica En matèria d’agricultura i ramaderia, la Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.h 385 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A transgènics Vegeu organismes genèticament modificats trànsit Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit 48.2 En correspon a la Generalitat el control i la vigilància 164.1.c Vegeu també xarxa viària — internacional La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que hi garanteixin la comunicació 169.3 transparència L’Administració electoral la garanteix 56.2 L’Administració de la Generalitat, d’acord amb aquest principi, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4 El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques 201.2 La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat s’ha de fer d’acord amb aquest principi 206.4 L’Estat i la Generalitat s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència 209.2 En compliment d’aquest principi, l’Estat ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya DA 15 transport La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre per carretera, ferrocarril i cable que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transports terrestres inclou la regulació d’un sistema de mediació 169.1.e 386 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en els d’àmbit superior requereix l’informe previ de la Generalitat 169.2 La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat en marina mercant i ports 169.6 Vegeu també impost sobre determinats mitjans de transport; infraestructures de transport; xarxes de comunicació — d’energia La Generalitat té competència compartida en la regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d’energia 133.1.a La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ, en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Catalunya 133.2 L’impost sobre determinats mitjans de transport té la consideració de tribut estatal cedit totalment DA 7.a — de mercaderies La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1 La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera específica el de les perilloses o peribles 169.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres de transport, logística i distribució, i sobre els operadors de les activitats que hi són vinculades 169.4; 169.5 La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6 — de viatgers Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda 48.1 387 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els governs locals tenen competències en la gestió del transport de viatgers municipal 84.2.h La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme que transcorren íntegrament per Catalunya 169.1.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6 — escolar La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d — funerari La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d — sanitari La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d — turístic La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d transvasaments Vegeu aigües traspàs de serveis La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat n’acorda la valoració 210.2.f Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també transferència de competències 388 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A T treball El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul Les persones excloses del mercat de treball tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3 Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4 Els poders públics han de garantir-hi el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes 41.1 Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4 Els poders públics han de promoure polítiques d’ocupació plena i de foment de l’estabilitat laboral 45.3 Els poders públics han de promoure polítiques de formació de les persones treballadores 45.3 Els poders públics han de promoure polítiques de prevenció de riscs laborals i de seguretat i higiene en el treball 45.3 Els poders públics han de promoure polítiques de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes 45.3 Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere en l’àmbit laboral 45.3 La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya 138.2 La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball i malalties professionals 165.1.d La Generalitat té competència executiva en la planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon a la Generalitat 170.1 389 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència executiva en matèria de condicions de treball 170.1.a La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions professionals 170.1.c La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f La Generalitat té competència executiva en matèria de prevenció de riscs laborals i de seguretat i salut en el treball 170.1.g La Generalitat té competència executiva en matèria de potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h La Generalitat té competència executiva en matèria d’elaboració del calendari de dies festius 170.1.l Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; ocupació; relacions laborals; seguretat de les persones; treballadors treballadors Tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment 25.1 Tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1 Tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones 25.3 Tenen dret, i també llurs representants, a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 Els poders públics han de garantir llurs drets laborals i sindicals, i han d’impulsar i promoure llur participació en les empreses 45.3 La competència exclusiva en matèria de cooperatives inclou l’accés dels treballadors als mitjans de producció 124.3 Correspon a la Generalitat la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V 138.3 Tribunal — Català de Defensa de la Competència La Generalitat té competència exclusiva per a establir-lo i regular-lo, amb jurisdicció a tot el territori de Catalunya 154.3 390 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — Constitucional El Parlament pot personar-s’hi 61.e El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant d’aquest 76.3 La Generalitat participa en els processos de designació dels seus magistrats 180 — de Comptes Ha d’establir les relacions de cooperació amb la Sindicatura de Comptes per mitjà d’un conveni 80.3 La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — de Justícia de la Unió Europea La Generalitat hi té accés 191.1 El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar-hi accions 191.2; 119.3 La Generalitat col·labora en la defensa jurídica dels seus interessos i competències davant aquest Tribunal 191.2 — Superior de Justícia de Catalunya Coneix els recursos contra els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III del títol I i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.2 És competent en les causes contra els diputats 57.2 Li correspon decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers 70.2 És l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya 95.1 És competent per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per l’Estatut 95.1 És competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear 95.1 391 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya 95.2 Li correspon la unificació de la interpretació del dret de Catalunya 95.3 Li correspon la resolució dels recursos extraordinaris de revisió 95.4 El seu president o presidenta és el representant del poder judicial a Catalunya 95.5 Es regula el nomenament del seu president o presidenta 95.5 Es regula el nomenament dels presidents de sala 95.6 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya n’és el fiscal o la fiscal en cap 96.1 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3 Vegeu també poder judicial — Suprem La Sala Penal del Tribunal Suprem decideix sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers fora del territori de Catalunya 57.2; 70.2 tributs Vegeu sistema tributari — sobre jocs d’atzar Són tributs estatals cedits totalment DA 7.a turisme Els governs locals tenen competències pròpies en la regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions d’activitats econòmiques de caràcter turístic 84.2.i La Generalitat té competència exclusiva per a fer una regulació específica del transport turístic 169.1.d La Generalitat hi té competència exclusiva 171 La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i planificar el sector turístic 171.a 392 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en promoció del turisme, que inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger 171.b La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat 171.c La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c La Generalitat té competència exclusiva en la regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes 171.d La Generalitat té competència exclusiva en els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial 171.e La Generalitat té competència exclusiva en la fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme 171.f — juvenil La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b tutela — administrativa Correspon a la Generalitat en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació i altres corporacions de dret públic (en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.1.c La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat inclou les facultats que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació 128.2 La Generalitat l’exerceix respecte a les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat 165.2 — de drets Vegeu Consell de Garanties Estatutàries 393 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de menors La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors 166.3.a — financera Correspon a la Generalitat la dels ens locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució 218.5 U UNESCO La Generalitat ha de participar-hi 198 Unió Europea Catalunya participa, per mitjà de l’Estat, en la construcció del seu projecte polític i en comparteix els valors i els objectius preàmbul Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part 3.2 Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4 La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè s’hi reconegui l’oficialitat del català 6.3 Les polítiques de foment del català s’hi han d’estendre 50.3 El desplegament, l’aplicació i l’execució de la seva normativa corresponen a la Generalitat si afecta l’àmbit de les seves competències 113 La Generalitat té competències sobre les subvencions europees territorialitzables 114.2; 114.3; 114.4; 114.5 S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques en l’àmbit de la Unió Europea en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació 158.3 La Comissió Bilateral Generalitat - Estat intervé en el garantiment de l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea 183.2.g 394 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A U Es regulen les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea capítol II del títol V La Generalitat participa en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya 184 El Govern de l’Estat ha d’informar la Generalitat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació 185.1 El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats 185.2 La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea 186.1; 186.2; 186.3 L’Estat ha d’informar la Generalitat sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea, amb relació a les quals el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de formular observacions i propostes 186.4 La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat 187.1; 187.2; 187.3 El Parlament de Catalunya pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú 187.4 El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa el dret europeu 189.1 Si l’execució del seu dret requereix l’adopció de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies 189.2 En el cas que estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees 189.3 395 �U ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, d’acord amb els articles 114 i 210 190 La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea 191 La Generalitat pot establir-hi una delegació per a defensar millor els seus interessos 192 Els recursos que en procedeixen constitueixen recursos de les finances de la Generalitat 202.3.k La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri del sistema de finançament quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea 210.3 Vegeu també acció exterior unions estables de parella Els poders públics n’han de promoure la igualtat 40.7 Es regulen per llei 40.7 universitats El professorat i l’alumnat de llurs centres tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin 35.5 Han d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en l’àmbit de llurs activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que integren el sistema universitari català 156.a La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en la programació i la coordinació del sistema universitari català, en el marc de la coordinació general 172.1.a La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de les privades 172.1.b La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en l’aprovació dels estatuts de les públiques i de les normes d’organització i funcionament de les privades 172.1.c La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en la coordinació dels procediments per a accedir-hi 172.1.d 396 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A U La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en el marc jurídic de llurs títols propis 172.1.e La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en llur finançament i, si escau, la gestió dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari 172.1.f La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria 172.1.g La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en el règim retributiu de llur personal docent i investigador contractat i l’establiment de les retribucions addicionals de llur personal docent funcionari 172.1.h La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en la regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les universitats 172.2.a La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en el règim jurídic de l’organització i el funcionament de les públiques, incloent-hi llurs òrgans de govern i de representació 172.2.b La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en l’adscripció, la creació i el reconeixement de centres docents públics o privats i en la implantació i la supressió d’ensenyaments 172.2.c La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en la regulació del règim per a accedir-hi 172.2.d La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en la regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari 172.2.e La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament i del personal docent i investigador 172.2.f 397 �U ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència executiva en l’expedició de llurs títols oficials 172.3 Vegeu també ensenyament universitari; personal docent urbanisme Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a La Generalitat hi té competència exclusiva 149.5 La Generalitat té competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques 149.6 usos hidràulics Vegeu aigües usuaris Tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2 Les lleis han de determinar els casos en què les administracions públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3 La Generalitat té competència exclusiva sobre llur participació en l’organització de l’administració hidràulica pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets i deures dels usuaris i els prestadors de serveis turístics 171.d Vegeu també consumidors i usuaris V vacances Els poders públics han de promoure polítiques de garantia de les vacances retribuïdes 45.3 Vegeu també treball vagues La Generalitat té competència executiva pel que fa a la determinació dels serveis mínims 170.1.i Vegeu també relacions laborals 398 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A vaixells La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació del sector pesquer inclou la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells 119.4 Vall d’Aran (Val d’Aran) Vegeu Aran valors — socials El poble català proclama avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat preàmbul L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés preàmbul Catalunya comparteix i incorpora els de la Unió Europea preàmbul ; 3.2 Els poders públics han de promoure els de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible 4.3 Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament una formació basada en els que fonamenten la convivència democràtica 44.1 Els poders públics han de fomentar l’educació en els de la preservació i la millora del medi ambient 46.5 La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la dignitat dels valors democràtics 54.2 vegetals Vegeu agricultura; flora vegueries Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3; 83.1 La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local 90.1 La vegueria té personalitat jurídica pròpia 90.1 La vegueria és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis 90.1 399 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La vegueria té naturalesa territorial 90.2 Gaudeixen d’autonomia per a la gestió de llurs interessos 90.2 La creació, la modificació i la supressió i també el desplegament de llur règim jurídic són regulats per llei del Parlament 91.4 Vegeu també ens locals vehicles Vegeu transport veïnatge administratiu Els ciutadans espanyols que el tenen a Catalunya gaudeixen de la condició política de catalans 7.1 Els residents a l’estranger que l’han tingut a Catalunya gaudeixen de la condició política de catalans si ho sol·liciten 7.2 Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre el mantinguin a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra 14.2 vi Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades viatgers Vegeu transport vídeos Vegeu produccions audiovisuals videovigilància Vegeu vigilància en l’àmbit públic vies pecuàries La Generalitat hi té competència compartida sobre la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos 116.2.b vigència La vigència dels convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes comença seixanta dies després de la comunicació a les Corts Generals (en el marc de l’art. 145.2 CE) 178.4 400 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys DT 1.1 Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, mantenen la vigència DT 2 vigilància — del patrimoni cultural La Generalitat té competència exclusiva en el règim de vigilància del patrimoni cultural 127.1.b.quart — del trànsit Correspon a la Generalitat 164.1.c — dels òrgans jurisdiccionals El Consell de Justícia de Catalunya pot ordenar la vigilància de jutjats i tribunals 98.2.d — en l’àmbit de la salut La Generalitat té competència compartida en la vigilància epidemiològica 162.3.b — en l’àmbit del medi ambient Els governs locals tenen competències pròpies sobre la de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya 84.2.n La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de la vigilància en matèria de caça i pesca 119.1.b Correspon al Cos d’Agents Rurals 144.6 — en l’àmbit públic Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments en l’àmbit públic 173 401 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A vincles històrics, lingüístics i culturals La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris que en tenen amb Catalunya, amb els quals la Generalitat i l’Estat poden subscriure instruments de col·laboració i crear organismes comuns 12 Vegeu també comunitats catalanes a l’exterior violència — de gènere Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori 41.3 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre aquesta violència i per a detectar-la i prevenir-la 153.c La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que l’han patida o la pateixen 153.c — en l’esport La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de la prevenció i el control d’aquesta en els espectacles públics esportius 134.1.j voluntariat La Generalitat hi té competència exclusiva 166.2 voluntats anticipades Vegeu drets en l’àmbit de la salut X xarxa — d’equipaments esportius La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-la 134.1.h — d’establiments turístics La Generalitat gestiona la xarxa d’establiments de la seva titularitat i participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c 402 �Z ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de serveis socials Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions d’igualtat 24.1 — ferroviària Vegeu serveis ferroviaris — viària La Generalitat té competència exclusiva en la de la seva titularitat i participa en la gestió de la de l’Estat 140.5 Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3.1 Vegeu també infraestructures; trànsit; transport; vies pecuàries xarxes de comunicació Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4 Vegeu també serveis ferroviaris; xarxa viària xenofòbia Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8 Vegeu també igualtat Z zones — d’atmosfera contaminada La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou la declaració de zones d’atmosfera contaminada 144.1.h Vegeu també ambient atmosfèric — de muntanya Vegeu muntanya 403 �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estatut d’autonomia de Catalunya: text consolidat (2012) Creator An entity primarily responsible for making the resource Parlament de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Parlament de Catalunya Legislació Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Text consolidat de l'Estatut de Catalunya després de les modificacions legals posteriors al referèndum que el va aprocar. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Legislació https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/912/0000000680.pdf fad1527424a437f3d0e19f3bfe6be209 PDF Text Text Estatut i Constitució, les reformes estatutàries i l’articulació territorial de l’Estat Pasqual Maragall 19/09/2007 | Parlament de Catalunya, XIV Jornades de l’Associació Espanyola de Lletrats de Parlaments Fa una colla d'anys vam comentar amb Francisco Rubio Llorente primer algunes idees sobre la reforma constitucional i un temps després amb el Sr. Caamaño el projecte d'Estatut de Catalunya. El professor Rubio, y segueixo en castellà perquè ho entengui tot, (para que se entienda todo por parte de todos), proponía denominar Comunidades Nacionales a Euskadi, Galicia y Catalunya para evitar que las partes de Valencia, Baleares y Navarra que son de habla catalana o vasca, respectivamente, quedaran olvidadas en el intento. Luego en el Estatut aprobado en Madrid, más concretamente en el preámbulo de I'Estatut, que no tiene carácter dispositivo sino descriptivo, se dijo que los catalanes se consideraban a sí mismos nacionalidad. El Estatut fue refrendado por el pueblo de Catalunya el 18 de Junio pasado, hace poco menos de un año y así parecía cerrarse un capítulo sin duda decisivo de la historia de Catalunya y España. Recordemos que durante la República las cosas fueron peor. El enviado de Macià a Madrid, Jaume Carner, volvió a Barcelona con Catalunya como región habiendo salido de aquí con la pretensión, aprobada por el Parlament de Catalunya, de que Catalunya era una nación en el seno de la Federación de Repúblicas Ibéricas. Y Macià tuvo que aceptar. En todo caso el pueblo de Catalunya, el 18 de Junio pasado, hace menos de un año, sancionó en Referéndum el Estatut aprobado en el Congreso y el Senado. Ahora el Estatut está en manos del Tribunal Constitucional. Puede darse el caso de que sea modificado por el mismo. Y entonces viviríamos el contrasentido de que cualquier ciudadano de Catalunya que hubiese votado el Estatut pudiera pedir la repetición del referéndum arguyendo, con toda lógica, que lo él o ella votaron no fuera ya lo que finalmente quedase establecido. Puede ser que por mera prudencia, el Tribunal, sobre cuyos próximos cambios, lógicamente, recaen toda clase de temores, deje el Estatut prácticamente intocado. Pero ocurrir lo contrario. Y no sería bueno que si lo contrario no hubiere ocurrido (y uso aquel futuro subjuntivo que en el colegio nos traía a mal traer) se sospechase que los tribunales actuaron por presiones del gobierno, o los gobiernos. 1 �Nos hemos metido en un lío. Reconozcámoslo. Es más. Algunas de las cosas cuya transferencia se cayó del Estatut, como el Aeropuerto y los Paradores Nacionales, acabarán siendo transferidos, entre otras cosas porque son pocos ya los países en los que los aeropuertos son del Estado. Recuerdo que el buen alcalde de Nápoles de la época, Bassolino, me comentó hace años que su aeropuerto, que era municipal, lo había vendido a la Britsh Airport Authority, quedándose el municipio una “golden share”, una acción de oro con derecho de veto sobre las decisiones estratégicas. Y aquí todavía estamos en que AENA, que empezó siendo una corporación de los ingenieros aeronáuticos, sigue determinando como funciona el Aeropuerto de Barcelona. Y en que la joint venture Puerto--Aeropuerto tiene limitaciones poco sensatas. Menos mal que el Consorcio de la Zona Franca, aquella institución saneadísima que don Antonio de la Rosa esquilmó, ahora ya en buenas manos, se ofrece para construir en el aeropuerto unos hangares que permitirán a las aeronaves, no solo dormir en Barcelona, sino ser entretenidas y reparadas. De todo lo dicho se deduce que es mucho más importante la garra, la ambición y el acierto de las instituciones catalanas, y se me apuran de las empresas catalanas, que muchas disposiciones legales. Lamento venir a esta sesión para acabar diciendo que todo depende más de la voluntad, de la ambición y de garra de los gobiernos y de la sociedad civil, que de las grandes leyes que hemos venido a comentar. Por supuesto que algún día la Constitución española tendrá que sufrir cambios que casi sonroja no haber hecho antes, como la denominación en la Constitución de las 17 autonomías existentes, nuestra pertenencia a la Unión Europea, o la existencia de naciones o nacionalidades, con su nombre y apellidos, en el marco del Estado español, o la deseable conjunción de esfuerzos entre España y Portugal - tema éste, evidentemente, mucho más prolijo - o nuestra pertenencia a la Comunidad Euromediterránea, que celebra aquí, en Barcelona, cada 10 años, su reunión plenaria. En todo caso conviene ir pensando en algo más que en las próximas elecciones. Si las elecciones se plantean entre el Partido Popular y el Partido Socialista como un concurso de españolidad, vayámonos despidiendo de ese bipartidismo imperfecto porque partes enteras de España, por supuesto Catalunya y Euskadi, y quizás Galicia, y probablemente segmentos de las poblaciones de la Comunidad Valenciana, Balear y Navarra, no se verán reflejados en él. Y entraremos, con menos capacidad de ironía que por ejemplo la Gran Bretaña que tiene por extremos opuestos a Timothy Garton Ash y al Scotish National Party, en un pulso infeliz, con un europeísmo extremo como última solución sensata. 2 �La propuesta de Imaz: “No imponer, no impedir”, es decir, pactar en Euskadi con los socialistas un texto estatutario intocable en Madrid, evitaría el calvario del Plan Ibarretexe y el imposible rompecabezas catalán, en el cual o el pueblo es desmentido o los jueces tienen que renunciar a ser independientes. Y aún siendo la propuesta Imaz una propuesta hábil no parece que sea aceptada por la mayoría gobernante en el País Vasco. Por no hablar de Navarra, dónde la negativa del PSOE central a aceptar el gobierno de coalición con Nafarroa Bai, contra los deseos de los dirigentes socialistas navarros, mostró ya con anterioridad que se había perdido el sentido de la oportunidad y del equilibrio. Del difícil pero apasionante equilibrio que este país necesita para hacer buenas en el terreno político las magníficas perspectivas que tenemos en Europa en la vertiente económica. Termino repitiendo lo que he dicho hace poco. Catalunya, Euskadi y Galicia, como Escocia, Flandes y Baviera, van a ser naciones europeas, sin romper el Estado al que pertenecen, pero naciones, nacionalidades en el sentido pleno de la palabra. Y Europa, gracias a ello, si es capaz de digerirlo, y creo, estoy convencido, de que puede hacerlo, estará en mejores condiciones que antes, en mejores condiciones que nunca, para jugar en el mundo un papel relevante. En unas buenas condiciones que la evolución de la política americana puede no solo no desmentir, sino avalar. Así sea, iba a ser el final de este parlamento. Pero debo añadir algo. Estuve en el Tribunal Internacional de la Haya con el alcalde de Sarajevo, Kupusovic, en el juicio de Tadiç, un criminal de guerra que había asesinado, como se probó, a diversos conciudadanos. Pues bien. Europa debería acabar con algunas de las vergüenzas que todavía como europeos nos sonrojan, como la libertad sin cargos de los presuntos criminales de guerra de más alto rango de los que se sabe por cierto que andan libres. La ciudad de Barcelona jugó un papel importante en la recuperación de la vida civil en Sarajevo. Y desde Barcelona digo hoy que esa vergüenza nos sonroja. Muchas gracias. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estatut i Constitució, les reformes estatutàries i l’articulació territorial de l’Estat Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Abstract A summary of the resource. XIV Jornades de l’Associació Espanyola de Lletrats de Parlaments Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Estatut Constitució Espanya Catalunya Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2898/FMHP_00037.jpeg 2e2f554e955b0d96812e3e7e20b163df Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 12/06/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Barceló, Sants Title A name given to the resource Estatut juristes Subject The topic of the resource Conferències Referèndum Advocats Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1612/0000000773.pdf 76b37c2fdbade9655428a5e98fc9be59 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Este estatuto es constitucional, y por tanto no concibo que pueda ir contra el interés general Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Vidal-Folch, Xavier Valls, Francesc Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Nació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1606/0000000767.pdf 8ad0d0164a2a0d00c92540b0a670b7e5 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estic convençut que tindrem estatut al setembre i que acabarem la legislatura Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Gispert, E. Espada, F. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Govern Esquerra Republicana de Catalunya Tripartit Acció política President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-08-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1627/0000000783.pdf 67531306d1073b58e74ecdfa30ad8c53 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estoy convencido de que el tripartito tendrá una segunda oportunidad Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Barbeta, Jordi Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Govern Tripartit Acció política Territoris Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1364/19931111d_00597.pdf eddadb0849a394a521145cfed44451f3 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA )0,Ni(-) 12.11çç3 Lan Civ\ 1 1 15 c, HA:TvGievt,c 19,0 po,...; fki 6 ) • PcuLA 4- ,'Iv d j A Go 6s /te ttp y,t,t,1,1 t,Atr FCM4 Nam1-11/ur ytr A NN 'Fiare t 'cluAybcmf< Tcviu K001 Buz yhfçk t---/ Çcz.1■_ELL._ x 4,,c/LA/ 1“3 �L'ALCALIEE DE BARCELONA Li fk a )&V- -S ft A-4-1-4,14 4 t't "tat LtAA-4 H o- 1' 4-5 t-Z-t-1- 1 5 ? (' LAAAljtia- VI'LAA1)‘ e/& OL e 14 .111. ( : exr P vt, h 1/U2 . LÁ.L. 3 ¿Ami / A P-1 ¿Pi ,4 41-1, /11.Q.1-1112', br "t vf-x-, (CA 6 4— ) (c," (In ctAAPhwo,. 44-44., ß4>t 1.1..v Lt..4,. (11, C4X n Lru–Q-tr»t." r are H L, / �L'ALCALDE DE BARCELONA kc\ 5- pi-) r '12> , uutikfi CA 5,1 -PC t" (9) cr,:-4/1&- Lit il 1Å R r Ji v‹. r /AIZ )1/9 ‘}1 t. , 9_, utplikk -S t e (,: C " t3N- \ir f491,1"i 01.114,1»(1,-k: 9,A 1,re 4 L , P e ‘6 1A G-4 i4A í (it I6v, Id, :lo (z) U 1./ru,k,s4,-.4d' 1- ,,d1 �L'ALCALDE DE BARCELONA p 14 1"10,r- t /.1,0,„-‘,„til.:_..,.41,1„, C j¿s \\ a/N ':,3 ti LiViç r --------(4) t. 1 V5 1 RAL\ ruyh,drvole froitily ,1 . ,c^.. L el-a:m.14,m (,e"( 11 \1101 lit 61.1) ( 1 V. r \ii»,‹nefilikr: ,Á • L 1-1 tis / CLA ctitir t Ttf / (A) q v( 4 1-4-6/A' sir f4--.4útt, 1 • (v,, ( re (4, C)) (-1 o cts,,_,L_ 1',G1,44 'frti1/4p -+v4fie tg_ 14.(1, �L'ALCALDE DE BARCELONA k Jis- i L I),Lk9A-UJUI? ,\_44 Ir itf J I. cA V o " a f-P4A-4: (>51A^ fr v o, e _s / Eh 1 ÀÇ ,s,„„t„.„ u �L'ALCALDE DE BARCELONA otu (Y\n,t,TbL-4-/V(,l \ )„.xl\(,t4-0A,cc r)\-1. clve>leilk q4A -V‘ I- e_ kck. �L'ALCALDE DE BARCELONA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4270 Title A name given to the resource Estratègies econòmiques de la ciutat / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seminari d'Economia Aplicada, UAB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Ciutats Acció política Planificació Barcelona Description An account of the resource Document de treball manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-11-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2710/estructura_urbana_2019_coberta.jpg 82bc42ea4009b588b36937f5b8f7852b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estructura urbana i segregació: Un segle a Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Nicolini, Rosella Garcia López, Miquel Àngel Roig Sabate, José Luis Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Barcelona Economia Model social Habitatge Maragall Mira, Pasqual, 1941- Description An account of the resource Treball resultant de l'ajut de recerca 2017 del programa Llegat Pasqual Maragall. El llibre és el número 3 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall. 116 p. Abstract A summary of the resource. Text a la contracoberta: Aquesta publicació es proposa oferir una anàlisi quantitativa d'un segle per a esbrinar si les diferents polítiques territorials aplicades a Barcelona - sobretot les de les últimes dècades - han estat efectives en el control dels problemes de segregació o discriminació urbana. L'estudi es compon de quatre assaigs que tenen l'objectiu principal d'identificar els determinants de la distribució dels col·lectius de ciutadans a Barcelona en funció de l'estructura urbana de la ciutat i de les polítiques aplicades per l'administració pública al llarg del temps. Aquesta última dimensió permet també revisar el pensament i l'acció de Pasqual Maragall en aquest àmbit, durant la seva etapa com a alcalde a l'Ajuntament de Barcelona. L'estudi és el resultat de l'Ajut a la Recerca Llegat Pasqual Maragall 2017 que va ser atorgat als professors del departament d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosella Nicolini, Miquel Àngel Garcia López i José Luis Roig Sabaté. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Accés al llibre en format digital:<br /><a href="Accés%20al llibre en format digital: https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2741/1970_EstudioAparcamientoDiputacionBruch_PM_LD.pdf d4fdaaa340bbac33a756d86d44aca9d4 PDF Text Text ES TUDI O ECONOMI CO DE LA C O~ S T R UC C I O N Y EXPLDTAClON DE UN APARCAmtENTO PARCIAL• ffi ENTE SUBTE RRANEO EN DI PUTAC I ON-L AUR I ACONSEJO DE CIE NTO- BR UCH = I. ES TUDIO DE LA DEMANDA l.- Delimlteci6n zona da atraccl&n. 2. • Superticla activa en la zona. 3.- GeneraQ..16n de viajas y damande de aparcamiento .. 4 . • Oferta de aparcamiento concurrente. s •• Tasas da renovac16n satimadaa. 6 . - Evaluc16n temporal previsible • .. �l .• El aetudio d• la demanda da aparaamiento del • Pa r king a con•truir, canalete e n t la zona de atraccl&na ( 2 ) activa en la mencionada zanat (1) Oelimitaci&n· de -- An,11•1• de la aupartlci• -- ( 3 ) Gane~aci'n da viajas• y demandes da aparcamiento a partir d• loa reaultadoa del• an411aia anterior y mediante la lntroducc16n de coeticlantaa de atracc14ni ( 4 ) Eatimaai&n da la ate~ta de aparc.1 miabto concurrentaJ ( 5 ) Taeas de ranovac14n praviatae -( NI de ocupacionae de cada plaza ofrecida al dla ) y ( a) avolucl&n temporal praui s ibla da la• t aaaa d• renovac!&n . �- 2 - l.- DELiffi ITACIO N DE LA ZONA DE ATRACCION Se ha estimado como zona máxima de atracción el círculo teórico de 400 m. de radio ( 4 manzanas del - ensanche), modificado por la limitaci6n de les grandesarteriae ( pg de Gracia, Gran via, pg San Juan ) que --tienden a comprimir la zona teórica . La zona resultante puede observarse en el Qsiguiente planos J De ah! se ha extraido una relación, por ca-lles y números, de todos los e6ificioe susceptibles de - �- 3 - generar una atracción de visitantes motorizados. Evidentemente la intensidad da la demanda sobre las plazas del aparca:aianto a construir en el emplazamiento P no será igual para todos los viajes generados por la zo- na, sino que disminuirá en proporci6n a la distancia, hasta anularse practicamante en el l!mita de la zona. Sin emba.t go, introducir en el cálculo unos coeficientes de intsnsi-dad ( oscilando entorno a la unidad ) no nos ha parecido -preciso, teniendo en cuenta la relativa uniformidad da la g distribuci6n de la suparf !cie activa en el espacia conside- rado. En cuanto al poder de atracci6n de la oferta concu- rrente situada dentro y en la periferia de la zona, sus --- efectos tiendan a comperdarse al situarse el punto P centro del círculo teórico. Es decir: en el un aparcamiento Q situado 200 m. arriba y 100 m. a la dsrecha del punto P contará con un mayor podar de atracción sobre loe puntos de generación de viajes situados dentro da la zona en esas --direcciones, pero captará con mayor dificultad la demanda generada por los puntos situados abajo y a la izquierda del plano. �- 4 2. - ANAL I SI S DE LA SUPERFICIE ACTIV A EN LA ~ E N CI O NADA ZONA Se ha contrastado la relación da edif icioe obtenida an el apartado anterior can el listado de locales activos elaborado por el Centro Ordenador municipal• Esta llatado nos da para cada edi·- para el ano l . 970. ficio el n~mero de m2 da euperf icis activa en cada uno de loa locales del mismo, claeificando los locales por ramas da actividad ( sag6n la Claaif icac16n Nacional - de Actividades Económicas ) . Nuestra explotaoidn del - listado nos permita obtener la auperf icia activa existe~ te en la zona de atracción, clasificada por callea y por ramas de actividad, como muestra le Tabla l. �- 5 - i/-. Epígrafe de la CJN.A..E. 2-3 TABLA l. U SUP.b:RFICIE ACTIVA EN LA ZONA DE AT.RACCIOM 6.1.1 6.1.2 9 4-S 62-63-M 1 81-82-83 390 338 1.730 2. 240 158 e.• (•) Calle Aragóa Auaiaa Marcb -810 2.3oe 4.119 105 1.225 - 5.984 2.025 418 121 130 166 724 4.015 4.67• 534 2.s22 320 1.912 662 195 17. 706 •• 533 l.So.t 1.935 6.020 2.240 -472 1.552 579 21.S -- -471 4.099 1.234 2. 412 2• .528 8.557 39 112 195 400 Ca1pe 3.813 Coj. de Cien.to 10.074 Diputaci6n 6.020 Gerona J.998 4.838 3.480 8.941 557 994 J.M2 1.056 2.326 13 2.tslO 107 5.300 3.204 2.774 Pi de Gracia l.OOJ s.617 6.601 Gran Vía Lauria Vía Layetana Mallorca PSI San Juan Pza. Tetuán Valencia Re1to (lDl) TOTAL 9.750 3.959 1.529 8.586 347 699 3.043 277 157 4. 447 Bailén Bruch 3.086 1.578 1.769 s.911 J.635 18.258 10.263 3.562 9. 275 16.733 3.122 6.410 59 1.454 850 2. 021 - 5.132 l0 • .581 2.214 1.539 2.9.24 536 105 819 807 48 94S lo055 1.216 4.&26 702 4.684 6 76.051 214 86.?39 11 40.186 293 43.590 --- - 2.086 662 - - 32.401 243 10.590 318 46. 017 - - 718 2.200 546 782 -- 1.786 1.832 7.078 2.n2 8.702 85 53 49 291 126 814 13 36.901 9.578 486 Mota.a: (8) Contenido de loa epígrafes de la C.N.A.E. : 2-3, Industria; 6.1.1 Comercio al. •yorJ 6.J.2 Comercio al detall; 9 Actividades no clasificadas; -4-5 Conatrucción y O.P., Electricidad, Gas y Agua; 62-63-6", Banca., :Seguros y otros eatablecimientoa mercantiles; 7 Transporte,, Almacenaje y ComwticacioneaJ 81-82-83 ~ervicioa Oficiales, profeaiona.les y esparcimiento; 8.4 Servicios personales (Bares, Hotelea, •• ). (lDl) El reato de call ea comprende: Pje Permany.::r, Pje Kémies Vig•, Pje P. OliTeraa, Pje Eacue las, Pje Pla y Pje. Mercado. - ' �3.- GlNERAClON DE VI AJES V OE 1ANOA DE APAR CA' IENTO ( I NTROOUCC I ON DE CuCFI CIENTCS DE ATRACCI ON) i A partir de la cuantif 1caci6n de la actividad realizada en la zona estudiada, puede pasarse a aetimar el número de viajes generadoa, y por tanto, la demanda potencial de plazo de aparcamiento en lai zona, mediante la introducción de unoe coef icientea da atracción o 9.!. nereción de tr&f ico, que eolo pueden estimarse por encuesta. Para ello hemos podido contar con la encuesta realizada por el Servicio da Trana portas y C1rculac16n del Ayuntamignto de darcslona (• tatudio de Aparcamientos• Setiambra l . 965), que estima el número de plazas de apar-camlento demandadas al dfe por 100 • 2 de local, as! como la estancia media en la plaza, pa~a cuatro tipos da localt Banco, Gran Oficina --(Seguros). Gran Establacim!ento Comarcial, y Cine de Primera Categoría. Kamos complamentado asta serie de coetic!entes con los obtenidos por • otros aatudios privados de rentabilidad de aparcam1entoa, para Hoteles y Bares . - T A B L A CJEFICIEílTES DE ílTRACC I ON DE Banco 2 APAR C ~n I E N T O . Seguros D- ;ANDA P 1TENCI AL. Estable. Comercial Media ( 1)( 2) madi a Bares Hotel (3)(4) tn Cochea pol' at~a!dos loo m eup. activa (1) (2) 12.91 4.16 0,5h O,Sh 6,45 2,oa de euperf 1c . activa (A) X ( 8 ) 5) da • Al d!a E:atancia media CochaaXhoraa al día .A1 ,a+m2 ( Demanda Potencial an plazos X horas al d.Ca tpigrafea correap. (3) (4) (5) 13,70 0,6Sh *~ ·~ 4, 70 32 . 401 0.16 4,78 126 . 694 36 . 901 177.298 8j90 1522,85 ll.275 '76 6.2-6.3 6.4 6 . 1.1 . 6. 1 . 2 28(),44 BA741Ul 0.4 2-3-4-5 7.. a.1 a. 2-e.3 9 NOTAS• * media ponderadas Bancos = 0,6 ~~ madia ain ponderar - �- 7 - ( i ) ~ ( 4 } RESUMEN Y COMENTARIO La zona de atracción presenta en total. en 1.970, una superficie activa de 373.000 m2 • Domina el comercio almayor y la industria (en general oficinas c2ntrales); luego, los locales da Transportes, Almacenaje y Comunicaciones, el comercio al detall, Bares y Hoteles, y Banca y Seguros . Los coeficientes de atracci6n del "Estudio de Aparcamientos" pueden aplicarse directamente a algunos da estos sectores y en forma de media a los dem,s. (Las "estan--- cias medias" dadas por la encuesta parecen muy bajas, sobra todo teniendo en cuenta que se incluya la atracción de viajes de empleados). En conjunto el rasultadm es una demanda potencial en plazas X horas de 21.500 al d!a. Esta demanda correspon- da a dos tipos de vehículos aparcados en la zona: los de los~ visitantes ( compradores, visitas de trabajo y diversión, etc.) y los de los que trabajan fijo en la zona. No incluye por tanto los vehículos de los residentes. lCual as la oferta que se enfrenta a esta demandapotencial 7. Aquí pueden seguirse dos caminosi (1) suponer que la oferta de aparcamiento libra en la calle es equivalente a la demanda de apardam!anto de los residentes en la zona y que, por lo tan;p, ni una ni otra variable entran en juego; (2)conaideran la oferta en la calle como demanda negativa, sustraerla de la demanda potencial estimada y añadir luego a ésta la g demanda generada por los vehículos de los residentes en la zona. Hemos optado por la primera solución tras examinar cuidA dosamente la segunda . Veamos porqué. 4.- ESTIMACION DE LA OfERTA DE APARCAmIENTO CO~CURRENTE Una inspección ocular de la zona nos dice que eb - �- a la misma se ofrecen an este momento el siguiente número de pla• ZBSI T AB L A 3 OFERTA EN LA CALLE . NQ DE PLAZA§ Aparcamiento en cord6n " en ,. " paseos " 702 (G. Via) 700 (pg Gracia) 150 Sub-Total 1.552 Aparcamiento en chaflán en bater!a 500 en card6n 200 Sub-Total TOTAL GENERAL · 700 2.252 Esta cifra equivale sensiblemente a la de 2.110 que da un estudio privado de una sociedad constructora da apa~ camientos para una zona que coincida " grosso modo " con nuestra zona de estudio . Estas 2.200 plazas, teniendo en cuenta la prohibición de aparcar en las chaflanes de las 7 a las 12 h., represen tan una oferta de 50.000 horas al día. Por su lado la demanda de los residentes las siguientes rasgas. presenta~ Habitan la zona 30 . 000 residentes con una tasa de motorización, según el referido estudio privada, del 14 par l.aoo, es decir, 4 . 200 coches . Hemos supuesto que 2.200 de estas vehículos ocupan el aparcamiento libre en la calle durante 12 horas al día y -están el resto del día fuera de la zona. En cuanto a los ~ �- 9 - 2 . 000 restantes; su demanda se dirigía a los aparcamientos de pago, también durante 12 horas al día, estando el resto del d!a fuera de la zona ( o en movimiento dentro de la misma). El resultado de esta hip6tesis es una oferta adici.2, nal neta (aparcamientos en la calle no ocupados por residentes) de 23.600 horas al d!a, contra una demanda adicional neta (plazas de aparcamiento pagado ocupadas por residentes) de 24.DOO - horas, El cálculo de la demanda residual nos llevar!a pues a- cifras similares a las de demanda poten~ial ya vistas. La hipó- tesis utilizada será tan débil como se quiera, pero solo es mejorable mediante encuesta ( lo cual es extraordinariamente caro). Por otro lado, la influencia disturbante de estas variables. - tanto la oferta libre en la calla como la demanda de residentes. tenderá a perder peso con el tiempo, al disminuir progresivamen~ ta el número de habitantes, al tiempo que nuevas prohibiciones y limitaciones ( paradas de transporte público, vados de entrada en aparcamientos y locales, zonas reservadas a carga y descargaetc •• ) irán constriñiendo la oferta de µlazas en la calle. Optamos en consecuencia por la primera solución apuntadas comparar directamente la demanda de visitantes y activos con la oferta de aparcamiento pagado . La oferta de aparcamiento vigilado en la zona de estudio, seg6n el tt PlanogGuia de Aparcamientos en el Sector Can-- tral de negocios", editado por Policia municipal en Mayo de 1.970, se eleva a 465 plazas. Hemos a~adido a esta cifra el 50. de la- capacidad en plazas de los aparcamientos exteriores pariféricos,con lo que la oferta concurrebte con el nuevo aparcamiento proyes tado se eleva a 1.872,5 plazas. Traducido a plazas X horas, se- ofrecen al día 44.930 horas de aparcamiento~ antes de construir - el nuevo aparcamiento comparando asta cantidad con las horas po-tencialmenta demandadas ( 21 . 554 como ya vimos }, se obtiene una- �- lo tasa de ocupación de 0 1 479, muy alta por cierto ( la mitad de las plazas llenas por término medio ). Pero antes de acep-- tar esta conclusi6n examinamos el problema con s.- m~s profundidad~ TASAS DE REN OVACION PREVISTAS En primar lugar, es preciso ver qua porci6n da -- esta demanda potencial se convertiría en demanda real. Los- coeficientes de atracción obte. iidos por encuesta incluirán tanto los vi a jes efectivamente realizados al tipo de local -estudiado como los qua na se realizaron en cocha por falta de aparcamiento. No obstante, hay que tener en cuanta que la - demanda es sensible al precio y desciende a medida qua esta aumenta, de modo que a determinados precios un sector de losdema11dantes potenciales, a~n con plazas de aparcami0nto dis-- poniblea, optarían por realizar el desplazamiento por otros medias, o preferirian perder más tiempo buscanco to en la calla. aparca~ien-- Hay que introducir puas una función de de-- manda. (n segundo lugar, r e sulta más manejable la tasa de renovación ( na de veces o nQ de horas que una plaza estáocupada al día ) que la tasa de ocupación ante s mencionada. • Se suele considerar que una tasa da renovaci6n igual a 7, --equivale a la saturación del aparcamiento, dada la concentra• ción horaria de la demanda. La f unc!Ón de demanda adoptada as o R H =o p H ( l~o,001 Tm2 ORH : Demanda real horaria DPH = Demanda potencial ·horaria TM = Tarifa media �- 11 - Que expresa qua una tarifa media de 10.- Ptas. --" ahujenta " un 10% de la demanda potencial; una tarifa me-dia de 15.- Ptas . , un ?.2,5% de la demanda potencial, una tarifa media de 20.- Ptas . , un 40% de la demanda potencial etc. La tarifa media se calcula da acuerdo con las si-guiantas fórmulaea Tm :a Tl X. Tn X = Em - l y donde Tm = Tarifa media T¡ ~ Tarifa de la primera h~ra Tn :a Tarifa de las horas siguientes Em • Estancia media Sobre astas bases, comparando la demanda potencial• de la zona con la oferta potencial ( antes y deapu6s de cons• truir el nuevo aparcamiento ) hemos llegado al siguiente abanico de tasas de ranovaci~n previsiblast según las tarifas -aplicadas y sobre tres hipótesis de duraci5n de la estancia-media: T A B L A 4 Tasas de renovacion Pravisiblaa (NQ de horas qua cada plaza está ocupada al d!a) Em ~arlfa Ptas.) (horas 20-15 15-10 ...1Q_ 6.89 7.64 7.97 5.51 6.11 6.38 8.90 9 . 45 7 . 56 9.7G 1 Sin nuevo Parking tt con " 1,15 Sin nuevo Parking tt n con 7.12 2 Sin nuevo Parking con " .. 10 . 34 8.27 10 . 34 8.27 7.76 10.34 8 . 27 �- 12 Estas son las tasas de renovación teóricas, ee decir, las que se observar!an en caso de qua el aparcamiento captase deade el primar d!a toda la demanda qua realmente d~ ber!a dirigirse a &l s! loe demandantes estuviesen perfanta- mente informadoe y habituados a elegir correctamente la ubicac!dn da su lugar de aparcamiento. Ello no es as!, como - veremos, pero estas taaaa teóricas nos dicen ya algo impar-- tantas con la canstruccldn del nuevo " Parking "• la tasa de renovaci&n de los aparcamientos de la zona desciende en un - 20%. Ello resulta da aumentar la oferta de la zona tenien- do en cuanta el nuevo aparcamiento. nueva plaza creada la tasa da Es decir, por ceda --- renov•ci~n baja en un 0,046% • E5ta da una idea del impacto que la construcci6n de otros nuevos aparcamientos pueda originar . lo tratamos en al epigrafe siguiente con mayor en al que pasamos da las taaaa previsibla en el tiempo. te~ricas Este punto concreci~n, - a su avoluci6n real - �- 13 - 6 - EUOLUCION TEMPORAL PREVISIBLE DE LAS TASAS DE RENOVACION Ante todo conviene introducir en el cálculo de la demanda - expresada por la tasa de renovación - un periodo de a~os, adaptación da varios real captada cr~ce a lo largo del cual la demanda --- m's aprisa, debido a que el punto de par-- tida es muy bajo• por falta de hábito de los demandantes a -responder correctamente a la nueva situación creada. Luego- la demanda atraida por el nuevo aparcam!ebto cracs de acuer-do con la marcha de la demanda potencial conjunta, que vienedeterminada fundamentalmente por la tasa de motorización en la ciudad { función a su vez del nivel de renta ). El periodo de adaptación se ha cifrado en cuatroa~os. Al quinto año de funcionamiento se dar!an realmente - las tasas de renovación estimadas antas. La curva de adap-- tación del primer al quinto aRo la deducimos de la observada~n los grandes"Parklngs" cercanos . T AB L A 5 DE RENOVACION TASA 1.968 pg de Gracia I )Jardinets) PD de Gracia 1. 9 6 9 0, 95 1. 970 1, 5 5 II (Diput.-Cons.daCent) 2,17 El aparcamiento de Plaza da ? Catalu~a, 2,BO de caracte-- rísticas muy distintas en cuanto a zona de atracci6nt oferta concurrente, etc... 7. está entorno a una tasa da reoovación da- Tomando como modelo el " Parking pQ de Gracia II - uno de loe perif ,ricos a la zona estudiada - observamos un crscimiento del 29% en dos años ( del ¡g al 3Q ) que nosotros supondre9 �- 14 ... mos se repita en nuestro caso en los dos aRos siguientes --~ ( del 3g al 5g ). De este modo del abanico posible o tabla de ta-s as de renovación, ' del ler. al 5g afio, en el nuevo aparm:a---- mi ent6 prdye c tado, sería: TAS LA 6 AÑO 1 ( 60,1 %) AN~ o ANO 3 ( 7 7., 5%) s ( 100'%) Tarifa ~ Estanci media( horas) 20-15 15-10 l 3,31 3,67 3,83 1,5 4, 2 8 4,54 4,66 4,97 4,97 4,97 2 e , .!Q 20-15 ' -10 15-10 20- 15 -10 15-10 4,27 4. f 4 4 5,51 6,11 5,38 5,52 S,86 6 ,01 7,12 7,56 7,76 6,41 6,41 6,41 8,27 B,27 8,27 ,9~ Pero todavía _,h-ay quQ t e ner en cuenta la inciden•cia, a lo largo de esos cinco prime ros años, de la posible ~~ construcción de otros nuevos aparca mientos, incidencia, que,c omo vimos• pueda ser significativa . Hemos supuesto que al quinto aNos la oferta de -aparcamiento s e habría incrementado en la zona e n 1.000 pl a-zas ( 6 24.000 plazas X horas ) . mi e nto de Plaza Urquinaona. El previsto nuevo aparca-- perif é rico, significaría por s! solo una parte importante de este incrementa, quizás el 40%. Veamos como evolu c ionarían ent onces las tasas de re-- novación, suponiendo que la adaptaci6n sigue la misma curvar �- 15 - T A8 L A Tarifa AÑO 1 (60,1% 7 AÑO 3 (77,5%) Ptas. Estancia media( horas) 20-15 1 1,5 - . . 2 15-10 10 20-15 A~O 15- 10 - 10 %) 5(100 20-1 5 15-10 -10 2 , 32 2,57 2,69 2,99 3,32 3,46 3,86 4.20 4,47 2,99 3,18 3,26 3,86 4_ , ln_ 4,21 4,98 5 1 29 S,43 3,48 3,48 3,48 4,49 4,49 S,79 S,79 5,79 4,49 Es más que posible que esas nuevas 1.000 plazas• ofrecidas en la zona no lo sean desde el primer aNo, es de- 4 cir, eimultaneamenta a la puesta en servicio del aparcamien• to estudiado. Lo más razonable ser!a escoger una evolución que combinase las dos aquí presentadas, con unas tasas no -tan bajas, al principio, como en la tabla 7, para llegar en- el quinta aíla a las tasas recogidas en la misma. tanta, parece prudente tambi~n No aba--- optar por la svolueción ex--- presada en esta tabla 7, ya que la nueva oferta concurrents- es más variable totalmente independiente, en l prinw: ~ :.o. Qué ocurrirá después del quinto aílo 7 . La ~g superficie .activa y las empleos ir4n aumentando, y por tanto la demanda potencial, al tiempo que disminuir'n m~s o manos- paralelamente la demanda de residentes y la oferta libre en" la calla. Sin tomar en cuenta aquel aumenta, que se vería- posiblemente compensada por un nuevo incremento de la afer-- ta da aparcamiento pagado, impreviaible a tantos años vista, puede cifrarse el incrementa de la demanda real, es de c ir, - �. - 16 • de las tasas de renovaci6n, da acuerdo con al de la tasa de • motorlzaci6n da la ciudad, expresado en los siguientes datoeaxtraldos del estudio privado antes mencionados TABLA TASA DE 8 f'flOTORIZACION ( Ng TURISmos/1.000 HABITANTES) 1.975 1.980 AÑOS 1.969 1.970 Centro 125 140 205 240 Noroeste 176 190 250 290 90 100 150 200 120 140 190 220 AREAS Norte media Ciudad De acuerdo con la misma previsión, la tasa de motorización de Barcelona, lle~a a un máximo en la Última g_ década del siQlo, entorno a los 240 cochas por 1.000 habi--- tantes. De acuerdo con ello, construimos la secuencia -temporal siguientes T A B L A 9 TASAS DE RENOVACIDN ( A PARTIR DEL 5g AÑO) Tarifa Ptas. Estancia media( horas) AÑO 10 (As::lS,7% 20-15 15-10 10 AfJO 15(A=7% 20-15 15-10 AÑO 20 ( A=3%) 10 20-15 15-10 10 1 4,47 4,95 5,17 4,78 5,29 5,53 4,92 5.45 5,70 1,5 5,76 6,12 6,28 6,16 6.54 6,72 6,34 6,74 6,9"2 2 6,70 6,70 1,70 7,17 7,17 7,17 7 ,::59 7,39 7,39 �- 17 Téngase en cuenta que la función de demanda no • es tanto función del precio nominal como del precio relativo, o sea de la proporción entre la tarifa aplicada y el nivel -general de los precios. Cuando se indica una tarifa de 10.- Ptas. en el aMo 20, no quiere decirse que en 1.990 sea vero-simil que un aparcamiento ofrezca tarifas de 10.- Ptas., sino tarifas equivalentes en aquel momento a lo que ahora es una tarifa da este orden, dado el nivel da los precios de los --restantes bienes y servicios adquiridos por al público. Ellono obstante, los reajustes periódicos de tarifas que esto supone, pueden producir oscilaciones temporales de la tasa de renovación entorno a la trayectoria incluida. Esto ya depen de más qua nada da la política tarifaria de los restantes --aparcamientos de la zona en relación a la seguida por el ---aparcamiento estudiado. También es de esperar un incremento tendancial de la estancia media, a medida que el público tienda a concen- -trar temporalmente sus visitas, compras y gestiones en la zona y sa racionalicen los horarios en este sentido. Pero ello puede resultar en definitiva no otra coaa que una compensación de la dism!nuci6n del n6mero de viajes a la zona, manteniéndo- se inalterado el total da horas da aparcamiento demandadas. Por 6ltimot parece muy verosimil que no se creenmuchos nuevos aparcamientos por encima de lo que requiera elincremento de la superf !cie activa de la zona, pues nos movemos en el año horizonte, y en el mejor da los casos, an tasas de renovación que no superan nunca significativamente el ni-- val de satmración (TR•7). No se llega a dar pues un excedente notable da demandas, que as lo que más facilmente puede inducir a la creación de nueva oferta da aparcamiento. �- 18 - Tenemos pues todos los datos precisos para pasar a un cálculo ds rentabilidad sobre bases razonablemente se-guras. �- l 9 - II.- RENTABILIDAD DEL PROYECTO l•• I ngresos brutos por plaza 2.- Costes: inversión i n icial y mantenimiento 3.- margen bruto por plaza 4.- Actualizaci6n. Tasa de Rendimiento s.- íuturo. Plazo. Las variables tarifa media y estancia media y la rentabL- l i dad . 6.- Comentarios sobre la financiación y los impuestos. l.- I NGRES OS BRUTOS POR PLAZA En la Tabla 10 hemos calculado los ingresos bru-· toa por plaza para cada una de las 9 hipótesis. A cada hi-- pótasis respecto a Tarifa media y Estancia media le corres--ponde una tasa da renovación que nos permite calcular los in- grasos brutos por plaza. 2.- COST(S 2.1. INVERSION INICIAL. El " Presupuesto estimativo tt da que disponemos,- estimado a precios de 1.968, y para el conjunto da la obra -N as decir, aparcamientos y edificio, nos da las siguientes ci- fras, para la obras Aparcamientos 21.530.067,50 Despachos 13 . 085.321,20 �- 20 Daaconocemos las formas en que se proyecta finan• ciar la obra. Pero en defecto de aeta información, dejando- pues a la libre elecc16n de la empresa asta forma de tinanci,1 ci&n, podemos suponer qua los " coatee 1nmater1alea " vienena representar, an obras da aste tipo el 10 o 12 n costaa materiales • . % de los --- · ( Aunque se trata, en esta eetimaci&n de empresas de nueva planta, por lo que el porcentaje es más- bien alto) . Calculado asto axcluaivamante para loa aparcamieb .... toe, implica unos n costea 1nmater1alee " de 2 . 739,224,5, - - - ( que incluye loa emolumentos a los arqu!toctos, en la parte• que corresponde a aparcamientos, y calculado teniendo en ta la reualorizaci&n qua explicamos en al p~rraro CUB!l que sigue) . Si tenemos an cuenta la tasa de aumento de los -precios de l . 968 a 1 . 970 - suponiendo que el proyecto sa pon• ga en pr~ctica en 1 . 971; dabamos aumentar laa eatimacionaa -- del " Preaupueato Estimativo • en un 6%, la que representa •• 22 . a2& . a11,s . Aaí pues, avaluamos la tNVERSION INICIAL ena Inuereidn da activo f ljo material 21 . 530.067,SO Revalorizacidn 6% a/. presupuoeto Inversi6n de activo fijo inmaterial TOTAL INVERSI ON INICIAL 2.739 . 224,S 25 . 566 . 096·-- Por tanto el costa por plaza de la canatruccl&n dal aparcamiento es de 54 . 280.- Ptas . 2 . 2 . COSTE S DE EXPLOTACI ON En aparcamientoa de la dlmansi6n del que nos --concierna, suela conaiderarae que loa caates da explotacldnaon de unas 10 . 000 Ptas . plaza/ano, en una eatimaclón máe •• �- 21 - bien alta. En defecto de estimaciones precisas de los tes de personal, ~ del coste de la energía eléctrica, del -- coste de mantenimiento de las instalaciones y de los gastos varios, aplicamos pues esta cifra, da 10.000 Ptas. plaza/aNo. 3 .- ffiARGEN BRUTO POR PLAZA En la misma Tabla 10, f i gura el cálculo del --margen bruto, obtenido por diferencia entra los ingresos -brutos por plaza y loe costas de mantenimiento por plaza. Puede observarse que, da entre las 9 hipótesis elegidas, -solo en una ( hip6tesis A, 3 ) aparecen margenes brutos ne-gativoa durante los dos primeros años. Este as, como ve-- ramos, la hipótesis mas desfavorable. 4.-PLAZO . ACTUALIZACION.TASA DE RENDI MIENTO tUTURA. 4.1. PLAZO El plazo elegido para efectuar el c'lculo de --rentabilidad es el más desfavorable. Si hemos de atendar - a los cálculos que se hacen normalmente, en concesiones para la construcción de aparcamientos públicos, el periodo de laconcesión oscila entre los 20 y los 40 años. De ah! que, - elegir la hipótesis de 20 años equivale a elegir la hipóte-sis mas desfavorable, pues si en las comisiones las empresas pueden ofrecer plazos de 20 a~os, tres los cuales los apar-- camientos revierten a la actividad concesionaria, en nuestro caso, todos las benef lcios que se realicen después del año 20 no resultan contabilizados. Ahora bien, alargar más el --- �- 22 - TABLA 10 INGRE.SOS BRUTOS POR PLALA A 11 A 12 A 13 i:jg Ta-15 Tm-10 A 21 A 22 A 23 A 31 A 32 A 33 A 11 MlRGEN BN.'UTO POR PLAZ.A A 12 14.384 11.950 8.339 16.990 16.337 13~573 9.471 19.297 3 18.538 15.438 10.726 21. 934 4 21..055 17.534 12.183 24.913 5 23.932 19.902 13.857 28.298 2 lJ.141 10.106 18.819 14.926 11.478 21.443 16.~2 13.051 ~.358 19.243 14.823 27.666 21.860 16.833 Jl.410 13.485 15.316 17.f99 19. 762 22.436 10.788 4.384 12.253 6.337 13.919 8.538 15.80911.055 17.94911932 23.191 .23.887 .24.603 .25.290 18.945 35.352 25.520 20.201 16.93612.399 19.468 36.3'7 25.912 20.770 17.714]3.017 11 28.091 23.330 ·16.244 :33.175 12 28.473 23.G47 16.465 33. 626 13 28.860 22.968 16.689 34.083 14 29e2!2 24.294 16.916 34.547 15. 29.636 u.598 17.1-43 Js.ooJ 25.633 25.982 26.335 2S.694 21.025 19.732 36.841 26.JlS 21.052 18.09lll.330 20.001 37.342 26.672 21..338 18.473 ]l.647 20.273 37.850 27.035 21.628 l8.860]l.968 20.548 38.364 27 • .tOJ 21.923 19025214.294 20.s32 JS.897 21.1tW 22. 22119.63614598 24.74317.244 J5.209 24.689 25.03.5 2s.1sJ 25.342 A 22 1.950 - l.6ól 6.990 J.141 3.573 529 9.297 4.926 S.438 726 11.934 6.942 7. 534 2.183 14.913 9.243 9.902 3.857 18o298D..860 24~ 650 20.·4 99 14.272 29.146 25.389 21.114 14.700 30.021 26.151 21.7-47 15.141 30.921 26.930 22.399 15.596 31.849 27.714 23.017 16.027 32.730 16 ' 29.810 17 . 29.986 18 J0.163 19 10.341 20 . 30.504 A 21 A 23 A 31 106 1.478 3.0.51 4. 823 6.833 8.879 11.443 14.358 17.666 21.410 A 32 A 33 I:j&~ 'Jip~ T»-1~ .¡:-~ T»-12,S TlPl.0 DtR 1 6 1 8 9 10 A 13 22.sLS 17.337 32.352 23.109 18.487 14.650 10.499 17.858 33.322 23.802 19.042 15.38911.11• 18.393 34.32.2 24• .516 19.613 16.15ll.L747 27.184 20.954 39.126 17.345 35.417 27.344 21.078 39.357 17.• 44'8 35.626 21.506 21..202 39.589 i1.s51 35.836 21.668 n •.J21 J9.82J 17.670 36.026 27.852 21.452 .t0.091 27.947 28.112 28.278 2s.44s 28.636 22.35819.81014.743 22. 490 19.98614.899 22.til2 20.16315.035 22.156 20.34115.183 22.909 20.50415.342 4.272 19.14612.515 7.337 22.352 4.700 20.021 U.191 7.858 23.322 s.1.u 20.9211J.ss1 s.393 24.322 5.596 21..84914603 8.945 25.352 6.021 22.130 u.290 9.468 2r.• .M1 6.244 6.465 6.689 6.916 3.485 s.316 7.399 9.762 12.436 788 2.253 J.919 s . so9 7.949 lJ.109 8.487 ?3. 802 9.042 14.Sli 9.613 15.52110.201 15. ~62 ».no 23.175 15.633 9.732 26.841 16.315 U.052 23.626 lS 982 ]). 001 27.342 16. 672 l.l.338 24.0SJ 16.335 10. 273 27.850 17.0JS ll628 24.547 16. 694 )Q. 5-48 28.364 17.403 11923 7.143 25.00317. 025 :n 832 28.897 17. 784 ]2.227 1.244 25.209n18' l0.954 29. 126 17.947 wss 7.345 25.417 1'1.3« 1.l.078 29.357 18.112 ll.490 7.-448 25.62617.506 m.202 29.589 18.278 12622 25.836 11.~s IL32'7 29.823 1&~445 12.?Sti 7. 670 26. 026 1'1852 D.452 JO. 091 18~ 636 12a09 1.ss1 �- 23 - plazo para el cálculo de la rentabilidad hubiera implicado-tomar un horizonte temporal sobre el cual la incertidumbre reina, tanto en cuanto a la posible evolución da la demandada aparcamientos como en cuanto a las tarifas posibles. Por otra parte. en obras de este tipo la depreciación fisica noempieza hasta al cabo da muchos años, más años de los qua - es posible contemplar nif icativo . d~sde un punto de vista econ5mico sig- Por tanto, la elección de un plazo de 20 años- para al cálculo de la rentabilidad, 'mplica cierta subastim~ ción de la rentabilidad del proyecto. 4.2. CALCULO DE LA RENTABILIDAD m~todo El seguido para evaluar la rentabilidad - del proyecto consiste en al cálculo de la tase de randimien- to interno. Esta jasa e • m1 M2 ~ sa dsf ina por la fórmulas m3 -+-+-+· ( 1 t r) ( 1 +r )~ ( 1 +r - 1 donde ~ es el coata de la inversión ( o sea lo qua noeotroallamamos inversión inicial) y m1, m2 ••• m20 son los márge- nes brutos correspondientes a cada una de los veinte años. El cálculo de la rentabilidad consiste pues en igualar al valor actual del flujo de ingresos· ( margen bruto) con el coste de la invars16n. Aquella tasa a la que se iguala aquel flujo con el valor de le inversi6n inicial, eala tasa de rendimiento interna del proyecto. Se trata de - una tasa de rendimiento bruta, as decir, que no incluye ni los costas financieros, ni las detracciones en concepto da • impuestos. (Véase punto 6). Este es el mejor método a aplicar cuando no ea- - �- 24x- tan determinadas las formas de financiación del proyecto. -El mejor inconveniente de este método es que si bien nos di~ ce cual es la rentabilidad global del proyecto, no nos dicecual as la evolución año a a~o y, por tanto no garantiza la- obtención de beneficios natos desde el primer año. Esta solo puede averiguarse con un análisis "cash-flow"• que no comentaremos aquí. los cálculos, los vamos a realizar, directamente,con los márgenes brutos por plaza. punto 2, el coste por plaza as Como se ha visto en el - de 54.280 Ptas •• Por tanto,- por cada hipótesis hemos igualado el valor actual del flujo de m~rganee brutos por plaza durante los 20 años al costa- da la inversión por plaza, obtenie:·:do así la tasa da rendimiento interna. Da acuerdo con lo qua se expone en el punto 6, --- nuestra conclusión es que el proyecto as claramente renta-ble para tasas de rendimiento internos brutos por encima -- del 13%. Tenemos, as! qua las hip6tesis a¡ 5 y a~ 3 resultan ser no rentables. (en efecto el valor actual de loe marge-nes brutos se iguala al coste de la inversión a tasas de -menos del lO%,ylO% respectivamente). Por tanto, con una tarifa de 10 Ptas.hora, y con estancias medias de 1 hora y -- 1,5 horas, respectivamente, la construcci6n y axplotaci&n del aparcamiento resultaría ser irrentabla.(véase punto 5). 1.1 TABLA Hipótesis Tasa Rebdimie!l to interna • a,, ªI~ '?,~ super a 16% . 14% ª~' ª.:~ 10% 16% a • 16% ª-'ti ªn a.i3 sup. sup . a a sup. infe. aup. al a • ª-2' 10% 16% 16% 13% �- 25 La hipótesis a33 (Tarifa media= 10 Ptas.; Estancia media= 2 horas), está justo en al límite entre la rent~ bilidad y la irrentabilidadt es decir, para asta hipótesis, -la tasa de rendimiento interna es del 13%. La hip6tesis a 12 ( Tarifa medies 15 Ptas.; Estan cia media =1 hora ) resulta presentar una tasa de rendimien• to interna del 14%. Todas las demás hipótesis presentan tasas de rendimiento internas de más del 16%, y pueden conceptuarse, por tanto, como a lt amen t e re nt ab l es . 5. LAS VARIABLES TARIFA MEDIA, ESTANCIA mEOIA Y LA RENTA· BILIDAD DEL PROYECTO. Observamos, pues, que las Únicas hipótesis que ·-- hacía irrentable el proyecto, son las dos hipótesis que presen tan una tarifa unica da 10 Ptas./ hora ( con estancias madiasde 1 hora y 1.s horas). Por otra parte, la tercera hipótesis con tarifa de 10 Ptas/ hora, eetá en el justo l!mite entre larentabilidad y la irrsntabilidad. A primera vista esto parece indicar qua no es conveniante re~ajar la tarifa hasta 10 Ptas. Pero la naturaleza da los supuestos sobra los que se ha realizado al análisis de" las tasas de renovación factibles, no autoriza esta conclusión· inmediatamente. ( Tabla En efecto, aquellas tasas da renovación ---- ) están calculadas para todos los aparcamientos -- da la zona, con base a la oferta total de plazos en la zona. Entonces, si el nivel común de las tarifas, en todos estos --aparcamientos fuera, por ejemplo de 15-10 Ptas., es evidente que si nuestro aparcamiento ( que presenta 1/4 del total de -plazas ofrecidas ) rebaja las tarifas a la Única de 10 Ptas.-· �- 26 - p)r hora, no llevará parta da la demanda que antes acudía a los dem~s aparcamientos. Nuestros cálculos indican que,e~ efecto, el peso de una tarifa media de 12,S Ptas./hora ( osea de 15~10, con estancia media de 2 horas ) a una tarifa- Única de 10 Ptaa./hora represantar!a un aumento de la dema~ da de plazas en nuestro apercamiento del 24%, ganancia que- ss realizaría a coeta de loa demás aparcamientos. Pero, - la reducción da los ingresos al pesar de una tarifa 12,S -Ptas./ hora a una de 10 Ptas./hora es también del 24%. Por tanto, la reducci6n de la tarifa a 10 Ptas., si bien atraería más coches, dejaría iguales los ingresas. Partiendo - de otras tarifas medias para pasar a la de 10 Ptas./ hora,resultan aumentos mejores del 24% en la demanda desplazadade los otras aparcamientos al nuestro, y, por otra parte, se r e aliza también una leve ganancia en cuanto a los ingresos brutos. Pero la 16gica de una reducci6n competitiva detari fas es tal que los demás aparcamientos se verian obligA dos a seguir, reduciendo sus tarifas. Y en el momento en que la tarifa c om ún a todos los aparcamientos fuera de 10 Ptas., sa volvería a la situación inicial y, en consecuencia, todos los aparcamientos tendrían pérdidas. En conclusión, la competencia pued8 establecerse can pesos de tarifas de 10-15 a tarifas de 15-10, pero no con pe sos de tarifas de 15-10 a tarifas de 10 Ptas./ hora. Pode• moa decir, pues, que la tarifa mínima - común a todos los --aparcamientos - permisible es la de 15-10 Ptas. Con asta -- tarifa, y cualesquiera que sea la estancia media, la constru~ ción y explotación del aparcamiento resulta ser rentable. --- .. �- 27 - ( muy rentable para las hipótesis qua presentan tasas da rendimiento internas ds por encima del 16%, rentable, pero cerca del límite da la irrentabilidad para la hipótesis a12, con -t asa de rendi miento interna del 14%). 6.- COMENTARIOS SOBRE LAS FORffiAS DE FINANCIACION. Hemos indicado que el método seguido para la evaluación de la rentabilidad del proyecto nos venía forzado por el desconocimiento de las formas de financiación a adoptar. Ahora bien, debemos guiarnos por alguna hip6teais respecto ala financiación, para poder afirmar que la rentabilidad del proyecto está asegurada para tasas de rendimiento interna --superiores al 13%. La hipótesis adoptada en cuanto a las posibles formas de financiación es la siguiente. 50% lo cone~ituirán Suponemos que el recursos propios, y el otro 50% recursos- ajenos. ( Si estos consisten, por e jemplo, en un crédito bancario al 8% ( muy elevado ) durante 10 años, los recursos --propios tendrian asegurado una rentabilidad anual alrededor del 12% bruto, cuando la tasa de re n dimiento interna fuera -- del 13%). Es evidente que cambiand o l a forma de financia--ción en la forma adecuada puede proyecto, o incluso empeorante ( dita lo fuera a cinco a~os, me~orar la rentabilidad del - a; por ejemplo, si el eré-- con la misma tasa de in;.erés del- 8% - qua en tal caso sería muy elevada - , para asegurar una• rentabilidad bruta del 8% a los recursos propios, ae precisaría una tasa de rendimiento interna del 16% y no, como antes �- 28 • da salo al 13~ ). Por último, laa tormae de tinanciacidn intlu• yen seriamente sobre la evolución anual da los márgenes.De ah! que, pera realizar el anál!s!a caah-tlo• qua par-• mita analizar a partir da que eMo· ea realizan benat!cioanetoa, ea necesario dieponar ya da las formas da tinenciA ci&n que son poalblaa, para podar elegir la mejor da entre lea miamae . En lo que ae refiere a loa impuestos, na puaden imputa~se a aparcamientos parte de lo que grava al -- aolar edificado en eu conjunto . Y, analogamente pare la licencia 'iscal. En darecto da aetaa imputaciones, dabemaa considerar todos loa cálculos como bryto1 da impueatoe . · � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estudio económico de construcción y explotación de un aparcamiento parcialmente subterráneo en Diputación-Lauria-Consejo de Ciento-Bruch Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1970 [?] Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Infraestructures Transports Economia Urbanisme Description An account of the resource Estudi el·laborat pressumptament per Pasqual Maragall com a tècnic del gabinet de programació de l'Ajuntament (no va signat, però conté un esquema fet a mà de la seva autoria) i de 1970 (no te data) suposadament, per les dades que s'indiquen a l'interior del treball. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 793 Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2664/WP5_Transfronterer_JMartin.pdf 28e027ee7ddce5577d7cc56b81db095d PDF Text Text article Working_paper n.5 Europa en l’horitzó: Barcelona i Catalunya en l’articulació i la construcció europea Les relacions transfrontereres en el pensament i acció de govern de Pasqual Maragall Javier Martín i Uceda DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA I MEMBRE DEL CONSELL ASSESSOR DE LA DELEGACIÓ DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA A L’EMPORDÀ Maig 2018 �2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �ÍNDEX 1. Preàmbul i consideracions inicials 5 2. Introducció 6 Evolució de la cooperació transfronterera a Europa: seixanta anys d’integració 3. El Pensament de Maragall: relacions transfrontereres per la construcció europea 7 10 Europa: un continent urbà 10 Xarxes o sistemes de ciutats i regions, el motor de la cooperació 12 Barcelona, la millor ciutat d’Europa! 13 Catalunya, de la ciutat-regió a la macroregió 14 Emprenedors polítics: Maragall i Pujol, dues visions, dos models, dues Europes 15 4. L’acció de govern: del pensament a l’acció 19 Maragall alcalde: de la xarxa C-6 a la Conferència Interpirinenca de Poders Locals 19 La Xarxa C-6 19 Conferència Interpirinenca de Poders Locals 21 Maragall president: de L’Euroregió Pirineus Mediterrània a l’Espai Català Transfronterer 21 L’Euroregió Pirineus Mediterrània 22 La Comunitat de Treball dels Pirineus 25 Una sinèrgia positiva: l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer 26 5. La realitat avui: a mode de conclusió 27 6. De l’Europa prossima, a la prossima Europa 29 7. Bibliografia 33 Bibliografia de l’Arxiu Maragall 34 �“Le nord du sud” Esquema de Pasqual Maragall sobre la macroregió i la Xarxa C-6. Dins del discurs i notes pel dinar amb el Comitè de patronatge de la Cambra de Comerç i Indústria Francesa de Barcelona. 16 de març del 1995. �1. Preàmbul i consideracions inicials A quest treball s’emmarca dins del Llegat Pasqual Maragall, el programa de recerca sobre l’acció i pensament polític de Pasqual Maragall iniciat el 2013 per part de la Fundació Catalunya Europa. L’àmplia obra de govern tant dels anys d’alcalde de Barcelona com President de la Generalitat, així com la complexitat del seu pensament polític fan d’aquest programa una excel·lent iniciativa per preservar i conèixer el llegat d’una persona clau en l’esdevenir de Catalunya i Barcelona, i al mateix temps facilita la comprensió de la realitat actual. Personalment, vull agrair l’encàrrec per part de la Fundació Catalunya Europa. Primer per confiar en un jove investigador que s’inicia en la recerca. I per l’altre costat, donar-me l’oportunitat de contribuir al Llegat Pasqual Maragall. D’altra banda, voldria explicar que aquesta recerca transcorre paral·lela a la meva tesi doctoral, que tracta precisament sobre la cooperació transfronterera a Europa. En concret, sobre el paper dels agents involucrats en la mateixa i els projectes impulsats, en especial a través d’INTERREG; així com valorar quin ha estat el seu impacte en el territori. Tot això, a través de l’anàlisi de diferents fronteres europees per realitzar una comparativa amb els diferents casos i entendre un fenomen que s’ha estès en els darrers anys i que suposa un triomf de la integració europea. Una temàtica, per tant, plenament complementària a la recerca sobre Maragall. Les fronteres són un element present en la realitat social, política i econòmica. Especialment en un context mundial de globalització, on el procés d’integració europea ha fet pensar els ciutadans que poden viatjar sense passaport, les fronteres en alguns casos tornen a aparèixer com un element que recupera un significat que semblava oblidat: límit, barrera. Una realitat que sens dubte Maragall va treballar perquè no tornés mai. I perquè les fronteres fossin un element d’unió, de contacte i que en tot cas, com afirmà a Prada de Conflent, no suposés més que una mica de cua en un peatge d’autopista. La recerca té una doble vessant: la primera s’endinsa en el pensament Maragall en relació a la cooperació transfronterera a partir de documents diversos, com guions de reunions, documents oficials o, especialment, discursos; i en segon lloc, mostrar l’obra de govern realitzada sota el seu impuls i lideratge, des dels dos costats de la plaça de Sant Jaume, sigui des de la Casa Gran de Barcelona com el Palau de la Generalitat. Per acabar aquest primer apartat vull fer alguns agraïments. Primer, a Albert Aixalà per les seves consideracions inicials sobre com encarar la recerca. En segon lloc a Mita Castañer, la meva directora de tesi, per engrescar-me i ajudar-me a realitzar aquesta recerca. També a Joan Vicente, per les seves opinions, correccions i comentaris fonamentals per anar avançant en tot aquest procés. I en darrer lloc, a les persones entrevistades i amb les que he mantingut converses del tot interessants i enriquidores, en concret, Margarita Obiols, Anna Terrón, Antònia Sabartés, Joan Ganyet i Joan Armangué. Gràcies a tots ells. |5 �2. Introducció P arlar de relacions transfrontereres significa, avui, parlar del “vell” significat de frontera. Reflexionar sobre el paper de les fronteres europees en aquests moments porta a reflexionar sobre processos que semblaven, almenys fins fa poc, oposats als que succeeixen en algunes fronteres europees actualment. Si bé s’apreciava que el procés de desfuncionalització de les fronteres internes europees semblava lineal, la situació d’incertesa política actual en la majoria d’estats membres i del projecte europeu semblen suposar que aquest procés no té un horitzó tan nítid com semblava tenir amb anterioritat. Deixant de banda aquest apunt sobre l’actualitat, si mirem enrere, les relacions transfrontereres a Europa van estretament lligades al desenvolupament de la Unió Europea com a entitat social, política i econòmica. Han estat objecte de polítiques comunitàries, amb importants quantitats de recursos econòmics per fomentar-les, però també de l’acció dels actors regionals i locals, que han impulsat iniciatives a diferents escales per poder avançar en la consolidació d’acords i projectes que puguin tenir un impacte positiu en el territori per superar l’efecte “limitador” de les fronteres. Un dels primer aspectes a tenir present en aquest document ha de ser definir què s’entén per cooperació transfronterera. És un procés d’associació, d’acord, de partnership, entre actors locals i regionals separats per una frontera, amb l’objectiu de, tal i com s’ha afirmat en el paràgraf anterior, obtenir un impacte territorial positiu. En aquesta definició s’introdueix un aspecte que cal remarcar. El fet que els actors locals i regionals prenguin part d’una política reservada especialment als estats, com és la política fronterera (Perkmann, 2003). La frontera és un element clau en un dels aspectes que fonamenta els estats: la sobirania. Les fronteres marquen el límit d’actuació d’un estat, i per tant, han esdevingut imprescindibles per entendre la configuració dels mateixos, així com la seva actuació i poder. Però amb la construcció de la Unió Europea, les fronteres, almenys les internes, viuen un procés de desfronterització. La cooperació territorial i transfronterera va estretament lligada al projecte europeu, així com el paper que han tingut institucions com la pròpia Unió Europea o el Consell d’Europa, entre altres. També la globalització econòmica i social, i l’augment en les darreres dècades d’organismes i institucions supraestatals han contribuït a reduir el paper de les fronteres, si bé és cert que al mateix temps, en les darreres dècades, han aparegut una gran quantitat de noves fronteres estatals (O’Dowd, 2002), cosa que pot semblar en part contradictòria. Mentre es produeix aquest canvi funcional en les fronteres, hi ha un procés on els actors regionals i locals s’atribueixen un paper nou en les relacions transfrontereres com s’ha mencionat anteriorment, una política reservada al llarg del temps al estats. Letamendía (2010) posa de manifest la doble direcció de la cooperació territorial, amb dos eixos diferenciats: el vertical, amb cooperació a diferents escales (europea, estatal i regional); i l’horitzontal, entre actors dels diferents costats d’una frontera per cooperar i superar diferències que puguin existir, establint en alguns casos estructures de cooperació. Aquest fet, suposa avançar en una realitat complexa, una forma de govern multinivell que s’ha anat consolidant al llarg dels darrers anys, en especial per l’impuls donat per la política europea (Stead, 2014). Una nova governança que s’ha consolidat en els darrers decennis, que implica una emergència de l’escala regional i local, (Harguindéguy i Bray, 2009) que posa de relleu com la complexitat del govern del territori i el nous significats de les escales territorials en la presa de decisions (Gualini, 2006). Tots aquests processos posen la consolidació del principi de subsidiarietat dels estats europeus (Keating, 2004), reclamat per Maragall en múltiples ocasions, i que quedà plasmat en una de les seves publicacions, Europa pròxima: Europa, regions i ciutats (Maragall, 1999), a la que es farà referència més endavant en aquesta recerca. 6 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Evolució de la cooperació transfronterera a Europa: seixanta anys d’integració L’evolució de la cooperació territorial transfronterera a Europa ha estat recollida per múltiples autors, si bé l’amplitud del concepte de cooperació fa que les aproximacions a l’evolució siguin diverses, des d’àmbits com l’economia, la ciència política, la geografia o la història. La majoria dels autors centren en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial el moment de naixement de la cooperació transfronterera. Després de la devastació del conflicte, actors locals comencen a impulsar els primers acords entre ells, per exemple amb agermanaments entre municipis. Autors com Domínguez (2008) posen de manifest el paper dels ens locals en aquesta primera etapa, lluny encara de la consolidació plena amb la posada en funcionament de la Iniciativa INTERREG l’any 1990. Especialment en aquesta etapa sorgeixen les iniciatives en la frontera franco-alemanya, la més afectada per la guerra. El mateix Domínguez defineix aquesta fase com a “prehistòria” de la cooperació. També Oliveras, Durà i Perkmann (2010) situen aquests primers acords voluntaris entre actors locals com el primer pas per la consolidació de la cooperació transfronterera. Els autors, en el seu article defineixen quatre etapes. 1) La primera, des dels anys cinquanta fins a inicis dels vuitanta. Destaca d’aquest període la creació de la considerada primera euroregió l’any 1958, EUREGIO, a la frontera entre Alemanya i els Països Baixos. Els acords es basaven en la voluntat dels diferents actors, que entraven en una temàtica centrada, fins al moment, als estats. 2) La segona fase s’inicia amb els primers reglaments jurídics creats per impulsar i regular la cooperació transfronterera. El primer el Conveni de Madrid, de l’any 1980, titulat “Conveni Marc Europeu de Cooperació Transfronterera entre Autoritats i Comunitats Territorials”, sota auspici del Consell d’Europa. Segons els autors, altres documents com la “Carta Europea d’Autonomia Local”, del 1985, ajuden també a impulsar la cooperació transfronterera. 3) Tercera fase, caracteritzada per la consolidació i expansió de la cooperació transfronterera per l’aplicació dels diferents acords anteriors, però també, per la política regional europea. L’aprovació dels fons INTERREG, orientats precisament al foment dels projectes de cooperació transfronterera, transnacional i interregional. Els diferents programes financers i de cooperació han estat cada cop majors, amb més recursos econòmics, i amb més espais inclosos per ser elegibles per rebre finançament. La necessitat de gestionar els recursos i d’impulsar els projectes propicia de manera notable l’establiment d’estructures de cooperació, com les euroregions o d’altres iniciatives similars i a múltiples escales de treball. 4) Per últim, els autors inauguren una nova etapa, que correspon amb l’actualitat, i que coincideix amb l’aprovació per part del Parlament Europeu de les Agrupacions Europees de Cooperació Territorial (AECT). La Cooperació territorial Europea passarà, a efectes dels instruments financers de les polítiques de cohesió, a ser un objectiu a partir de la programació iniciada al 2007 i que es manté en la programació actual, des del 2013 fins al 2020. Després del Tractat de Lisboa del 2007 la cohesió territorial passa a ser un objectiu reconegut per la Unió Europea, i per tant, una prioritat per les Polítiques Regionals. És el tercer pilar de la política de cooperació, juntament amb els objectius de convergència i competitivitat. Per tant, la cooperació territorial no és simplement un element necessari per la consolidació del mercat comú, si no també necessari per un territori integrat social i econòmicament. I aquest fet dóna a les regions frontereres |7 �un paper d’actors polítics necessaris per aconseguir aquests objectius (Wassenberg, Reitel, Peyrony, i Rubió, 2015). L’actualitat també ens fa pensar que potser som en una nova etapa d’aquesta evolució de la cooperació. Un moment on, tot i els interessos de la Unió Europea per seguir amb el procés de cohesió, les polítiques d’alguns estats en relació a les fronteres poden fer que la cooperació transfronterera estigui en dubte, pugui quedar en segon pla o, inclús, desactivada. Però més enllà d’aquest comentari, la cooperació transfronterera és un element important en l’assoliment dels objectius de cohesió del territori europeu, no només per la consolidació del mercat comú, sinó també per la superació social i econòmica d’una barrera que segueix en la ment d’una part important de la societat. Contribueix al mateix temps a assolir una consciència europea, un sentiment de pertinença a un projecte compartit. El llegat i acció de govern de Pasqual Maragall des de l’alcaldia de Barcelona i la Presidència de la Generalitat treballa en aquest sentit. La voluntat de fer d’Europa una pàtria comuna que superi els antics enfrontaments entre estats. Per Maragall, com queda palès en el seu pensament i obra de govern, per avançar en la cohesió europea les ciutats i les regions han de tenir un paper clau, els estats, amb les seves rivalitats constants i la poca voluntat de cedir poder a la Unió no permetran avançar. En canvi els ens locals i regionals, amb problemàtiques similars i solucions compartides, poder contribuir millor al somni d’una Europa unida. Si observem les diferents fases en què anteriorment s’ha dividit l’evolució de la cooperació transfronterera, l’acció de Maragall coincideix bàsicament en la tercera fase. Un període d’expansió de la cooperació a tot Europa, que succeeix en el moment de l’ascensió d’Espanya a les Comunitats Europees. En el moment de màxim desplegament de la projecció de Barcelona i Catalunya a Europa i al món. Hi contribuiran els Jocs Olímpics del 1992, però també una voluntat per esdevenir un actor imprescindible en la cooperació transfronterera del sud d’Europa, d’aquell nord du sud, que s’anirà exposant en els següents apartats. Avui però la cooperació transfronterera té encara reptes per assolir. Tot i l’empenta constant que donen les polítiques europees, tot i el reforçament dels fons econòmics i la creació de figures jurídiques que facilitin impulsar el govern del territori i els projectes, queda camí per recórrer. L’alineació dels objectius per la cohesió territorial amb els grans objectius de l’Europa 2020, l’ampliació, en alguns casos, dels territoris que poden participar en els programes transfronterers com INTERREG o la progressiva consolidació dels programes han fet emergir nous actors que prenen part en els projectes. Aquest pot ser un element molt positiu, però afegeix complexitat a l’hora de governar els projectes i espais, ja de per si complicat per la sovint diferent naturalesa de cada actor, en especial pel fet de pertànyer a estats diferents. La governança, la consolidació de xarxes i projectes més enllà de les accions concretes o puntuals i assegurar que els diners invertits tenen un impacte real en el territori són alguns dels reptes més importants que caldria treballar avui pensant en la cooperació transfronterera futura. 8 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Tot això, sense oblidar o obviar quin és l’objectiu primer de la cooperació transfronterera: superar els problemes derivats del fet de tenir un límit polític i avançar en la consolidació d’un espai europeu cohesionat. Pasqual Maragall ho tenia clar, i sabia que només així aquell somni d’una Europa unida seria possible. Cronograma sobre les fites vinculades a la cooperació transfronterera i Pasqual Maragall Alcaldia 1982 Arribada a l’alcaldia de Barcelona CMRE 1992 Presidència Consell Municipis i Regions d’Europa CIPL 1984 Conferència Interpirinenca de Poders Locals CTP 1982 Formació de la Comunitat de Treball dels Pirineus Comitè Regions 1996 Generalitat 2003 Presidència del Presidència de la Generalitat Comitè de les de Catalunya Regions C-6 1990 Creació de la xarxa de ciutats C-6 Pla Estratègic 1986 Euroregió 2004 Creació de l’Euroregió Pirineus Mediterrània Eurodistricte 2006 HTC 2003 Inici Hospital Transfronterer de la Cerdanya Inici del procés per la creació de l’Eurodistricte Redacció del Pla Estratègic Barcelona Elaboració pròpia. (2017) |9 �3. El Pensament de Maragall: relacions transfrontereres per la construcció europea L a cooperació transfronterera té components des de múltiples perspectives, cosa que li dóna una complexitat afegida. Si ho unim al caràcter polifacètic de Pasqual Maragall i del seu pensament fa que aproximar-se a la cooperació i les relacions transfrontereres sigui un repte encara més intricat, però alhora, estimulant. Per aquest motiu és important iniciar la recerca amb algunes definicions. Després de l’anàlisi i estudi del documents en relació a la temàtica del treball, hi ha diversos conceptes claus, idees-força, que articulen el conjunt del pensament de Maragall en relació a la cooperació transfronterera, fortament vinculades també a la concepció de territori i ciutadania. Què és Europa per a Maragall, com s’articula, o el paper de les ciutats i les àrees metropolitanes són algunes de les preguntes que cal fer-se per entendre-ho. Del seu pensament se’n desprèn que són les ciutats on més i millor es pot consolidar la ciutadania europea, ja que és en les ciutats on en major grau es poden assolir els ideals per la societat diversa i integradora d’Europa. Per tant, perquè això pugui ser una realitat, no hi ha d’haver fronteres, límits que puguin suposar un mur a una estructura i articulació territorial on nodes i xarxa facin bategar el continent. La frontera ha de passar a ser un element que contribueixi a cosir una Europa fragmentada per uns límits estatals que han de donar pas a regions i ciutats com a noves forces motrius de la seva construcció. Per realitzar aquesta part de la recerca s’englobarà el pensament de Maragall en relació a les relacions transfrontereres en diferents elements o conceptes, que ens ajudaran a entendre com un tot el seu pensament. Al mateix temps cal afegir que la concepció de les relacions transfrontereres de Maragall tenen clarament diverses vocacions o orientacions territorials: europea, mediterrània i global. Europa: un continent urbà El vell continent. Un continent més proper per a Barcelona i Catalunya després de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea, a la Unió Europea dels 12 estats de l’any 1986. Europa serà present constantment en el seu pensament i, per tant, en la seva obra de govern. I és precisament amb un impuls a la cooperació transfronterera com millor plasmarà el seu interès per Europa. En un acte a l’Institut Francès de Barcelona, el dia 10 de novembre del 1992, l’alcalde Maragall en un col·loqui europeu titulat “Pensar Europa. Identitats i diferències1”, afirmà als presents: “Europa és el nostre horitzó en tots els sentits”. Cal, per tant, posar de manifest quina és la seva concepció d’Europa. Què és, per a Pasqual Maragall, Europa. En múltiples textos es recull una definició, una idea de què era el continent europeu. Per exemple, per citar un document, en la conferència realitzada a Tolosa de Llenguadoc el 19 de desembre del 19912, explicita: “Europa és sobretot, un sistema de ciutats cada dia més atapeït, més dens, més connectat en tots els ordres”. Introdueix, en aquesta definició un altre concepte clau, “sistema”, vinculat al de xarxa abans esmentat i que en l’apartat posterior es tractarà. Per altra banda, aquest concepte també inclou un altre element de gran interès per Maragall com són les ciutats. El títol del seu recull de textos sobre Europa aporta en el títol una definició, tot i que també es podria considerar una declaració d’intencions: Europa pròxima. Europa, regions i ciutats. Abans 1 Guió del Gabinet d’Alcaldia. Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde en la salutació als participants del col·loqui europeu “Pensar Europa. Identitats i diferències”. 2. Maragall, P. (1991) La région, demain dans l’Europe. Tolosa de Llenguadoc. Arxiu Maragall. 1 0 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �del pròleg d’aquesta publicació apareix una fotografia aèria nocturna del continent. Una imatge que demostra l’elevat nivell d’urbanització a Europa, que respon a la seva concepció de territori com a una xarxa d’espais urbans. En relació a aquesta imatge, també hi ha un comentari interessant en el discurs de recollida de la medalla d’or dels arquitectes britànics l’any 1999, on Maragall afirma “si mirem Europa des d’un satèl·lit veurem una constel·lació de punts o taques de llum. El que no veurem seran fronteres entre estats o regions (...) i l’únic camí que ens porta del món actual dels estats al món global, a un món obert, al món sense fronteres, és precisament aquest: una ruta que travessa el món de les ciutat i l’Europa de les regions”. Oriol Nel·lo (2017), en un apartat del seu capítol del llibre Pasqual Maragall: pensament i acció, afirma que Maragall té una concepció territorial d’Espanya i Catalunya en relació a les seves ciutats, la mateixa lògica per l’escala continental. Maragall propugna, en paraules de Nel·lo, “la construcció europea no com el resultat d’una simple agregació de compartiments estancs, o la suma d’un conjunt d’estats sempre potencialment enfrontats, sinó, sobretot, de la integració i complementarietat de la xarxa europea de ciutats”, la xarxa reflectida en la imatge de satèl·lit nocturna abans esmentada. Queda evidenciat, per tant, la forta convicció que Europa és un territori urbà, i que són les seves ciutats amb les seves àrees d’influència, les que articulen el continent, i no els estats. Les ciutats europees, tornant al discurs a Tolosa de Llenguadoc del 1991, “a part d’acollir la major part de la població europea, concentra també les seves potencialitats de desenvolupament econòmic i social, d’innovació tecnològica i de desenvolupament educatiu i cultural”. A més, en un altre discurs que realitzà a Bilbao3 compara la situació europea amb l’americana, dient, “No se puede concebir Europa sin las ciudades. Europa ha sido siempre, en la historia, un sistema de ciudades. América, en cambio, es un sistema diferente, donde el valor del suelo es mucho más bajo, donde la movilidad es un valor más importante que la radicación, donde la Constitución (a diferencia del Tratado de Maastricht) no crea la colectividad local ni, por tanto, la protege”. La Unió Europea té, hi ha tingut històricament, un problema de relació amb la ciutadania. La dificultat d’acostar la idea d’Europa als ciutadans no és nova, i Maragall apunta en nombroses ocasions el paper fonamental dels ens regionals i locals en aquesta sentit. A la conferència realitzada al CCCB al 19944 sobre la presència de Barcelona a les institucions comunitàries i els papers dels poder locals i regionals a Europa, parla del paper que ha tingut la ciutat en les diferents iniciatives per fomentar el principi de subsidiarietat o reclamar la necessitat de tenir present a les ciutats i regions en l’estructuració europea. I en els documents preparatoris d’aquesta conferència, hi ha cites d’altres personalitats que Maragall recull per consolidar els seus arguments. De Mitterrand, president de la República Francesa, unes paraules a la sessió d’obertura del XIX Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d’Europa, presidit pel propi Maragall, on precisament destaca que per apropar Europa a la gent, és necessària la feina dels municipis i regions, per la seva proximitat i coneixença de la realitat. Les ciutats i les regions tenen per Maragall un doble paper en relació a Europa: per un costat articulen físicament el territori; però per altre, són imprescindibles per transmetre als ciutadans els valors comuns que comparteixen tots els europeus, un element fonamental per la consagració de la ciutadania europea. En un article al diari El País5, l’alcalde Maragall afirma: “En un marco más amplio, la Europa de las ciudades no es una idea alternativa al tradicional binomio ideológico de la Europa de las patrias y la Europa de los pueblos. Con patrias y con pueblos, las ciudades son la base de Europa. Europa es el continente de las ciudades”. 3. Maragall, P (1993) El futuro de las ciudades en Europa. Bilbao. Arxiu Maragall 4. Maragall, P (1994) La presència de Barcelona a Europa. Els poders locals i regionals en la constricció europea. Barcelona. Arxiu Maragall. 5. Maragall, P (1990) La Europa de las ciudades. El País (1990). Arxiu Maragall |1 1 �Xarxes o sistemes de ciutats i regions, el motor de la cooperació Si són les ciutats i els seus territoris d’influència les que construeixen i articulen el continent, el doten de contingut cívic, són també la font principal de la seva riquesa i dinamització. Les ciutats europees teixeixen una xarxa cada cop més densa. Els efectes de la globalització i dels procés d’integració europea fan que els espais urbans tinguin cada cop més interrelació, ja sigui per competir entre ells, com per cooperar. En un discurs realitzat per la inauguració de la delegació de Perpinyà a Barcelona al 19936, l’alcalde Maragall afirmà: “Avui, les ciutats europees competeixen entre sí, però, i el que és el més important, també col·laboren. Competeixen per atreure inversions i tecnologies, per ser seus d’organismes internacionals, per aconseguir funcions de centralitat en el sistema internacional de comunicacions, etc. Aquesta competència, que finalment sempre redunda en benefici del conjunt de ciutadans europeus, ha fet desenvolupar també espais de complementarietat”. Margarita Obiols destaca de la personalitat de Maragall la capacitat per entendre’s amb la resta de representats polítics, així com la d’integrar aquells que tenen una visió diferent de la seva. La gran capacitat de diàleg facilità arribar a acords amb una gran quantitat d’actors diferents, resultant l’èxit en aspectes com la creació de la xarxa C-6 i, en especial recorda Obiols, la creació del Comitè de Regions (i ciutats). També Antònia Sabartés recull el gran prestigi de Barcelona i Catalunya, i en concret de Maragall, en el conjunt d’Europa, i com aquest fet suposa el seu paper actiu en la creació del Comitè. Les ciutats han de ser conscients que en la globalització, en una Europa amb mercat comú i amb una progressiva integració política per un costat competeixen, ja que com diu Maragall en el paràgraf anterior, es veuen abocades a lluitar per aconseguir inversions, seus d’organismes o esdeveniments. Els Jocs Olímpics són el millor exemple. L’alcalde es conscient que Barcelona s’ha de transformar per ser capaç de competir amb les altres ciutats europees, i també amb les del seu entorn. Però també serà necessari que cooperin. En l’Europa unida que es construïa en aquell moment, les regions i ciutats segons ell no quedaven representades. I no s’estaven tenint en compte. És per això que les ciutats també, a part de competir, han de cooperar. Cooperar per tenir més força i ser capaces d’influir a Europa i al món. Però especialment necessari era tenir veu per poder reclamar també solucions per les ciutats i els espais urbans. En aquest sentit, per ampliar el contingut és recomanable la consulta del segon working paper d’aquesta col·lecció, realitzat per Albert Aixalà (2015) amb el títol de Ciutadans d’Europa, unim-nos!: la contribució de Pasqual Maragall a l’impuls i projecció del moviment europeu de ciutats, realitzat l’octubre del 2015. Per Maragall, les ciutats són els “contenidors” dels problemes de la societat contemporània. Uns problemes, per altra banda, compartits entre les diferents ciutats europees, que han de fer front a escenaris comuns. Per tant, les ciutats, que formen una xarxa entre elles perquè es relacionen per fluxos econòmics, socials, polítics, etc., necessiten cooperar. En el discurs inaugural del seminari Internacional de la Regió Mediterrània de l’any 19857, l’alcalde afirma que les ciutats mediterrànies, tot i que és una idea extrapolable al conjunt de les gran ciutats, “hauran de fer front als problemes derivats de llur creixement o reforma, de l’encert o desencert en que es tractin aquests problemes dependrà en gran mesura la generació del creixement econòmic i de l’ocupació en el conjunt dels països de la regió”. I continua, afirmant que les reunions i la cooperació entre ciutats són fonamental ja que “l’intercanvi d’experiències i la discussió dels problemes comuns facilita la solució d’aquests i estimula l’aparició de noves idees”. 6. Maragall, P (1993) Discurs d’inauguració de la delegació de Perpinyà a Barcelona. 7. Maragall, P (1985) Discurs inaugural del seminari Internacional de la Regió Mediterrània. Arxiu Maragall. 1 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Es consolida la necessitat de cooperar entre ciutats, entre iguals, per tenir més força per assolir els objectius que es pretenen. Aquesta col·laboració és fonamental no només per les pròpies ciutats, sinó també pel conjunt del projecte europeu, el que manifesta a Bilbao dient que la cooperació entre ciutats és “la xarxa de seguretat del projecte europeu”. En el mateix discurs, afegeix que “los problemas de las grandes ciudades sólo pueden resolverse a nivel europeo, porque los problemas de las grandes ciudades son comunes a toda Europa. (...) Lo importante es que trabajemos conjuntamente para la resolución de esos problemas”. En aquest sentit durant l’alcaldia de Maragall, en especial durant els anys 80 i 90, es realitzà una gran activitat d’agermanament amb altres ciutats, per afavorir els intercanvis a múltiples nivells. Agermanaments que no només es realitzaven amb ciutats estrangeres, sinó que també s’establien amb altres ciutats espanyoles com a mecanisme per trobar suport a l’hora d’afrontar alguns reptes i problemes. També cal destacar intercanvis com els realitzats amb la ciutat de Sarajevo després de la guerra dels Balcans. La iniciativa de fer de la ciutat bosniana un districte de Barcelona per fomentar l’ajuda fou un exemple de cooperació que anava més enllà de sumar esforços i sinèrgies amb altres ciutats. Maragall compara alguna vegada la ciutat amb una empresa. Les ciutats són empreses que competeixen entre si, oferint localització a canvi d’inversions. Però, afegeix també al discurs realitzat a Bilbao, “esto no impide que Europa pueda entenderse como un espacio urbano donde los elementos de complementariedad de las ciudades son tan o más importantes que los de concurrència”. Aquest doble joc, de competència i acord entre agents enllaça amb la definició que s’ha realitzat molt a l’inici d’aquest document com a definició de cooperació transfronterera. Com un acord, partnership, en argot clarament empresarial i economicista, entre actors de banda i banda d’una frontera que s’alien per afrontar conjuntament reptes i problemes comuns i per trobar solucions compartides. Així, les fronteres polítiques han de ser l’obstacle a superar en l’establiment de les xarxes de cooperació. Unes fronteres que, en un article publicat el 20078 en relació a l’Euroregió Pirineus Mediterrània, i referint-se al cas entre Catalunya i França, “una ratlla que ens ha separat forçosament durant segles”. Però una barrera que cal esborrar “per demostrar que Europa és veritat”. Una ratlla que “ja no hi és. Un xic de cua sí que hi ha, però més n’hi ha en el peatge que no pas a la ratlla -menys segurament fins i tot al peatge d’aquí dalt que al peatge de la Selva”9. Per consolidar la construcció europea i la cooperació, cal facilitar les comunicacions entre ciutats i regions. En el mateix discurs prossegueix, afirmant: “Jo crec que totes aquestes línies s’han d’enfortir perquè a última hora, són aquestes comunicacions les que donen vida a l’existència d’aquests conceptes més grans, més romàntics i més sentimentals com puguin ser la pàtria, les nacions o les identitats. Si no hi ha els vasos sanguinis, si no hi ha les comunicacions, si no hi ha les connexions que irriguen aquest cos que nosaltres formem sentimentalment, doncs malament, perquè els sentiments són molt importants però la física també compta, i si la física no aguanta els sentiments tampoc continuarien”. Barcelona, la millor ciutat d’Europa! “Després dels Jocs Olímpics, Europa!” Frase recollida per diferents personalitats de l’entorn de l’Alcalde Maragall en parlar del dia després d’acabar els Jocs del 1992. Els Jocs Olímpics havien de servir per un costat com a motor per refer Barcelona, des del punt de vista urbà, però també, per projectar-la al món com a metròpoli moderna i referent del sud d’Europa. Però la voluntat és no frenar l’impuls que suposa la celebració d’un esdeveniment com les Olimpíades, i mantenir l’estratègia transformadora. Amb aquesta voluntat s’elabora el Pla Estratègic Econòmic 8. Maragall, P (2007) L’euroregió Pirineus-Mediterrani. El Periódico de Catalunya. 2007. Arxiu Maragall.7. Maragall, P (1985) Discurs inaugural del seminari Internacional de la Regió Mediterrània. Arxiu Maragall. 9. Maragall, P (2007) Transcripció de la participació en la taula rodona “El futur de l’Euroregió” en el marc de la XXXIX edició de la Universitat Catalana d’Estiu. Arxiu Maragall. |1 3 �i Social Barcelona 2000, redactat a partir del 1988. El Pla Estratègic, una eina innovadora per la gestió de les ciutats i del territori als anys vuitanta, serà un referent per a moltes ciutats. I encaixa amb comentaris de Maragall abans mencionats: la idea d’entendre les ciutats com a empreses. La planificació estratègica és un instrument vinculat al planejament econòmic, i torna a tenir també una vinculació amb la idea de partnership, a la col·laboració pública-privada, a la concertació d’agents i actors que tenen a veure en el desenvolupament econòmic de la ciutat i el territori. Tot això en una realitat global de competència i cooperació entre ciutats. L’Alcalde Maragall en una conferència a la Universidad Complutense, el juliol de 1992, afirmà que l’objectiu del Pla Barcelona 2000 tenia com a objectiu “buscar una especialización que permitiera definir el rol y desarrollo específico que debía jugar Barcelona ante las ciudades competidoras”. En el mateix discurs, destaca la importància que suposa per la ciutat la internacionalització en el context sobretot europeu. Aquest procés ha d’ajudar a entendre el caràcter dels serveis i activitats de la ciutat, que han de tenir una vocació europea de gran nivell per poder competir amb la resta de grans metròpolis, però també el Pla “nos lleva a hablar de la necesidad de establecer mecanismos de cooperación internacional y de ayuda entre ciudades. (...) La colaboración, a partir de proyectos concretos y de la participación de los agentes económicos y sociales, en la creación de regiones transfrotnerizas”. El Pla Estratègic suposa una reafirmació en una voluntat de Maragall: situar Barcelona com a metròpoli europea, dins de les xarxes de grans ciutats que articulen el territori europeu. És així que l’objectiu general del Pla és: “Consolidar Barcelona com una metròpoli emprenedora europea, amb incidència sobre la macroregió on geogràficament se situa; amb una qualitat de vida moderna; socialment equilibrada i fortament arrelada a la cultura mediterrània”. El Pla aporta un mapa on defineix la macroregió on s’insereix Barcelona, un espai euromediterrani entre la Comunitat Valenciana i el golf de Lleó, conjuntament amb l’Aragó i el Midi francès. Recull, a més, les previsibles conseqüències que tindrà la integració europea, i especialment el paper de les ciutats creant espais amb xarxes de relacions, amb una rellevància política cada cop més important. Per l’altre costat defineix també que per incidir en la macroregió, per fer servir el mateix concepte, és necessari avançar en la cooperació entre ciutats, sense negar també la competència per impulsar el desenvolupament. No es vol convertir Barcelona en la capital d’aquest ampli territori, sinó ser un motor de la cooperació entre ciutats, esdevenint un “eix direccional”, estimulant fluxos i definir estratègies per progressar conjuntament estimulant les potencialitats de cada un dels nodes, dels components, de les ciutats que formen la macroregió, però també amb la resta de ciutats i regions d’Europa amb les que es relacionen. Les ciutats que recull el primer punt de la primera línia estratègica del Pla, que formen la macroregió juntament amb Barcelona són Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Palma, al document, Ciutat de Mallorca. El Pla se situa temporalment en el moment de discussió sobre el paper de les ciutats i regions en la Unió Europea, que acabarà amb l’aprovació del Comitè de les Regions amb el Tractat de Maastricht, i Pasqual Maragall i Barcelona tingueren un protagonisme important. L’Alcalde Maragall jugà un rol determinant en la concreció primer de les xarxes europees de ciutats, on cal destacar la presidència de Maragall al Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) a partir de l’any 1992. Aquesta associació es convertirà en interlocutora amb la Comissió Europea i el president Delors. I, al mateix temps, com s’ha mencionat anteriorment, suposarà un element clau en les negociacions per l’aprovació del Comitè de les Regions. Un comitè que Maragall arribà a presidir l’any 1996 fins al 1998. Altre cop és interessant llegir el working paper d’Albert Aixalà, on exposa detalladament tot el procés que es va produir fins a la consecució de la presidència del Comitè de les Regions. El compromís en la construcció europea no és un element més en la política internacional de la Barcelona de Maragall: “Europa no es para Barcelona una obligación; es un compromiso, una vocación y un reto que afrontamos con voluntad de trabajo y con el entusiasmo con que la ciudad asume todos 1 4 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �sus proyectos”10. Aquesta frase del seu discurs davant ambaixadors europeus l’any 1996 resumeix aquesta voluntat. Un dels elements estructuradors del pensament polític de Maragall és el principi de subsidiarietat. I l’entén precisament com una peça fonamental de la construcció europea. Les ciutats, com a estructura administrativa més propera, han de tenir la capacitat de poder assumir una part important dels problemes dels europeus, i per tant, per poder fer front als mateixos la cooperació amb altres ciutats és necessària, per aprendre dels altres, però també per tenir més força. La cooperació europea esdevé un mecanisme de reforç de les ciutats, pel seu propi funcionament com a ciutat però també per la consolidació del projecte europeu. Antònia Sabartés recalca el paper de les ciutats i les regions en la visió federal d’Europa que tenia Maragall, i sobre les quals s’ha d’articular l’entramat institucional basat en la subsidiarietat. I per això, bona part de l’activitat internacional des d’alcaldia es realitza en aquesta línia per defensar aquesta posició, amb diverses iniciatives a diverses escales o lògiques, en paraules de Sabartés: una lògica espanyola, que es concreta en la creació del G7 (Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao, Saragossa i Màlaga), una lògica de cooperació europea de proximitat (CIPL, C-6) una lògica europea (CMRE, Eurocities), una lògica mediterrània (Medcités, Fòrum de ciutats mediterrànies) i una lògica internacional (FMCU, IULA, METROPOLIS). La xarxa C-6 i l’Euroregió són dos bons exemples que més tard seran tractats. La subsidiarietat és un dels principis fonamentals en la manera d’entendre les relacions polítiques per Maragall. No només quan pensa en Europa, sinó com afirma Margarita Obiols, principi que també aplica a la resta de nivells administratius. Tot el treball de descentralització portat a terme a Barcelona amb els districtes respon aquesta mateixa lògica: apropar-se al ciutadà. També Anna Terrón, en la mateixa línia posa de relleu la gran aposta de Maragall per territorialitzar la idea d’Europa. I aconseguir aquella Europa pròxima que ell havia reclamat, recollit també com a títol de la seva publicació sobre Europa. A part de l’aposta de Barcelona i el seu alcalde per reforçar el paper de les ciutats a Europa, va més enllà de la cooperació transfronterera. La Barcelona que treballa per la construcció europea té una vocació també mediterrània, o euromediterrània. L’aposta per convertir Barcelona en la capital de la Mediterrània va ser un element també transversal en la política internacional de la ciutat. Les cimeres de ciutats mediterrànies, així com l’aposta pel diàleg es consolidà amb l’anomenat Procés de Barcelona al 1995, com un intent liderat per Espanya per afavorir les converses per aconseguir la pau a tota la regió. Hi ha una doble vessant geogràfica. Potser millor dir una doble vocació. Europea i Mediterrània per Barcelona. Des d’aquesta perspectiva, i recollint la voluntat del Pla Estratègic de situar Barcelona dins la seva macroregió, Maragall la cita sovint com “el nord del sud”. Es recull el nom donat pel geògraf Roger Brunet a tota l’àrea formada per l’arc mediterrani entre València i Marsella, en la seva recerca Les Villes Européenes (Brunet, 1989). L’autor afirma que Europa, almenys als anys 80, tenia una gran regió urbana entre Londres i Milà, anomenada banana blue, i que era l’única integrada en els grans espais urbans mundials, i amb capacitat també per competir econòmicament amb la resta del planeta. La resta del continent és perifèric d’aquest centre, però reconeix que l’espai que forma aquest arc mediterrani és l’altre gran espai amb possibilitats d’integrar-se en les dinàmiques mundials, deixant de ser perifèrics. Maragall fa traduir el llibre de Brunet al català i castellà, ampliant-lo amb un apartat sobre les ciutats ibèriques, i el paper de Barcelona en aquest espai. A Madrid, en una conferència afirmà “Barcelona es un centro neurálgico de lo que denominamos Norte del Sur 11”, però recull en altres discursos una altra idea: no hi ha capital d’aquest espai, perquè ha de ser articulat per la seva xarxa de ciutats. Però no es nega el paper de motor articulador de Barcelona, al contrari, una voluntat de fer de Barcelona un cor que faci bategar Catalunya, la macroregió i la construcció europea. 10. Sopar ofert per l’Alcalde als Ambaixadors de la Unió Europea. (13/05/1996). Arxiu Maragall 11. Maragall, P. (1988) Discurs de la conferència “Barcelona, ciudad estratégica”. Madrid. Arxiu Maragall |1 5 �Catalunya, de la ciutat-regió a la macroregió El projecte de Maragall per Barcelona respecte a la cooperació transfronterera i la resta de ciutats responia a una visió de la construcció europea a partir dels espais urbans. Però no deixa de banda el conjunt de Catalunya. De fet, el projecte de Barcelona per ell és també el projecte de Catalunya. Margarita Obiols afirma que “el projecte de Maragall sempre tenia una visió gran, però al mateix temps, dels petits detalls”. El joc d’escales és constant, i tot encaixa per ser una visió de conjunt. Cal, però, fer un esment a la concepció territorial de Catalunya per entendre els salts d’escales. Una concepció que encaixa plenament amb la d’Europa. Igual que aquesta, Catalunya és una xarxa de ciutats, una “ciutat de ciutats” que té en Barcelona un potent motor. Per tant, l’encaix dins de l’Europa de les ciutats és un salt natural, que no ha de suposar cap inconvenient, almenys teòric. En un discurs del 198712, al Col·legi Universitari Abat Oliva afirmà que “sense ciutat-capital, i sense sistema de ciutats, no hi ha país”. La idea d’entendre Catalunya com un tot, un element cohesionat entorn de les seves ciutats trenca amb altres visions que pretenen dividir el país en el dualisme de camp-ciutat, món rural-món urbà. Maragall considera que Catalunya i Barcelona es necessiten mútuament, ja que no s’entenen l’una sense l’altra. Aquest idea es reafirma també quan parla dels límits de la ciutat. On s’acaba Barcelona? La visió de la ciutat real, de la Barcelona metropolitana i els debats amb la visió de Jordi Pujol sobre aquest fet també tenen relació amb aquesta concepció del territori, que significa també del poder. En un manuscrit amb notes sobre les activitats d’agermanament amb Perpinyà afirmà que “el sistema de ciutats no és contrari a la idea de Catalunya, sinó la seva vertebració i la seva force de frappé”. Barcelona ha de ser una peça de l’engranatge urbà que és Catalunya, i per tant “Quan es parla del desenvolupament de Barcelona, de la prosperitat de Barcelona, com en aquest cas, cal tenir sempre present l’obra del professor Pierre Vilar. El professor Vilar ens mostra com la prosperitat de Catalunya coincideix històricament amb les fases de l’expansió urbana de Barcelona i com les institucions catalanes han funcionat quan han funcionat les barcelonines”. Aquestes paraules de Maragall foren dites a Banyoles al 198613, parlant sobre la candidatura olímpica de la qual la ciutat de l’estany acabarà essent subseu olímpica al 1992. Però continua el mateix discurs i afegeix altre cop la concepció: “Catalunya és un conjunt de ciutats que articulen un sistema, el centre del qual és Barcelona i la seva àrea metropolitana tanmateix, la realitat del sistema de ciutats català s’oposa a la imatge d’una Barcelona que s’estén com una taca d’oli ocupant-ho tot. Catalunya compta amb una xarxa de ciutats que, si funciona bé, si és eficient, pot mantenir l’equilibri del territori. Però tot aquest conjunt depèn també de que Barcelona funcioni”. Per aconseguir-ho, acaba afirmant que cal, per tant, un territori cohesionat, ben comunicat entre sí que pugui integrar-se a la resta de la macroregió, aquell nord del sud, que al mateix temps ha de permetre connectar Barcelona i Catalunya amb el centre d’Europa. Maragall com a economista urbà, coneix bé les teories i conceptes més importants d’aquesta matèria. I destaca el de hinterland. Cita el concepte sovint en els seus discursos per incloure tot l’espai de relació social i econòmica en torn a una ciutat central, en un espai de profundes relacions, com és el cas de Catalunya. Però també del conjunt de les regions que formen part de la macroregió Nord del sud. Una altra teoria que explica les jerarquitzacions dels espais urbans en funció dels seus serveis és la dels Llocs Centrals, del geògraf alemany Walter Christaller, exposada als anys trenta del segle XX. Un teoria que explica com en un suposat espai isotròpic, els espais urbans es reparteixen pel territori en funció dels serveis que ofereixen, i com aquests generen jerarquies entre els diferents nuclis. Maragall afirma quan parla de les ciutats que articulen la macroregió, que tenen al seu voltant els 12. Maragall, P. (1987) Barcelona des de la Casa Gran. Barcelona. Arxiu Maragall.13 Maragall, P. (1986) Banyoles. Arxiu Maragall 13 Maragall, P. (1986) Banyoles. Arxiu Maragall. 1 6 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �seus respectius hinterlands, i com al mateix temps entre les diferents ciutats capitals es consoliden relacions de competència i cooperació basats, com dèiem, en serveis culturals, de tecnologia o d’altres. Entendre el funcionament i estructuració d’Europa en macroregions als anys vuitanta i noranta és avançar-se dues dècades a la feina que està realitzant la Unió Europea. Certament a inicis dels vuitanta organismes com la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes (CRPM) proposava un dibuix d’Europa en grans àrees funcionals, que més tard en part quedarà també recollit en el treball de Brunet anteriorment mencionat sobre les ciutats europees i la concentració en l’anomenada Banana Blue. També en alguns casos com en la gestió dels Fons INTERREG des de la seva creació a inicis dels anys 90 s’estableixen programes de cooperació que responen a grans àrees del territori europeu, però no serà fins al 2009 que s’aprovi la primera estratègia macroregional per al Bàltic per part de la Unió Europea. Les estratègies macroregionals propugnen una nova forma de governança, que aprofundeixi de la cooperació entre els territoris amb necessitats compartides. Per tant el pensament i visió de Maragall sobre les macroregions és novedosa en els anys que la defensava. En un discurs sobre la Barcelona postolímpica, Maragall14 afirma “des del punt de vista geogràfic, Barcelona és el nucli polític i econòmic més important d’una regió europea, a cavall de França i d’Espanya, entorn dels Pirineus i de l’Arc Mediterrani, el nord del sud d’Europa”. La Catalunya ciutat de ciutats i l’Europa xarxa de ciutats conflueixen en la construcció de la macroregió articulada per la seva xarxa de ciutats. La xarxa C-6 impulsada durant l’alcaldia confluirà de manera natural cap a l’Euroregió Pirineus Mediterrània quan sigui a la presidència de la Generalitat. Emprenedors polítics: Maragall i Pujol, dues visions, dos models, dues Europes L’acció de govern Maragall, en qualsevol de les seves dues facetes tot i que especialment com a alcalde, però també el seu pensament, tindrà una visió i acció sovint contraposada. La visió i acció de Jordi Pujol i de Convergència i Unió des de la presidència de la Generalitat ha generat xocs institucionals i dialèctics en nombrosos camps de l’acció governamental, incloent les polítiques vers la Unió Europea i la cooperació territorial. Ambdós líders aposten per dues visions sobre la cooperació territorial, que vol dir dues propostes d’Europa. Aquesta dualitat és fruit de dues visions també enfrontades sobre l’articulació de Catalunya i la seva organització territorial (Pradel-Miquel, 2016; Tomás Fornés, 2017). La divergència de visions respecte a l’articulació del territori català entre Maragall i Pujol havia estat un fet al llarg de les més de dues dècades en que varen tenir responsabilitats polítiques. La visió del territori i la seva interpretació influirà en les seves polítiques i acció de govern. Francesc Morata (2006) quan descriu les propostes de Maragall i Pujol en referència a Europa, els descriu com a emprenedors polítics, en quant intentaren desplegar els seus recursos amb l’objectiu d’aconseguir, mitjançant la cooperació amb altres actors, el canvi institucional que permetia introduir les seves idees, normes i valors en les estructures socials. Morata descriu les dues visions afirmant que la de Jordi Pujol, que presidí l’Assemblea de Regions d’Europa (ARE)15 del 1992-1996, és l’Europa de les regions, i gira entorn de la capacitat de les regions de cohesionar les seves societats i projectar-se en l’espai europeu. A Catalunya, aquest fet lliga amb el nacionalisme de Pujol, amb la voluntat de cohesionar la societat catalana sota la idea de la nació, amb elements com la cultura o la llengua: una Catalunya-nació que es projecta a Europa i en busca el seu reconeixement. Les xarxes públiques-privades i la mobilització d’interessos són la prioritat de la seva 14. Maragall, P. (1993) La projecció internacional de Barcelona i Catalunya després dels Jocs Olímpics. Parets del Vallès. Arxiu Maragall. 15 L’Assemblea de Regions d’Europa nasqué l’any 1985, impulsada per trenta regions europees per defensar els interessos comuns en el procés de consolidació de la Unió Europea, especialment en temes com la subsidiarietat i descentralització. https://aer.eu/ |1 7 �acció, per situar Catalunya entre les regions més dinàmiques del continent. Europa ha de servir, per tant, per reafirmar Catalunya i el seu paper entre les regions. En canvi, la visió de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona entre el 1982 i 1997, es desenvolupa a partir de ciutats, una proposta possiblement més funcionalista, que deixa de banda el nacionalisme identitari. Presidí el Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) del 1991 al 1997, i defensa, com s’ha mostrat al llarg del document, una Europa on la prioritat sigui la seva articulació, on les ciutats i els territoris tenen un paper clau en aquest procés. A més, això permetrà realment la consolidació d’una ciutadania europea, que cregui en el projecte comú i treballi per avançar en la integració europea. D’aquí l’aposta per les xarxes de ciutats transfrontereres i la seva voluntat d’avançar amb visió estratègica, defensant el principi de subsidiarietat. Rebutja, per tant, la idea de la Catalunya-nació, que per definició suposa limitar el territori d’aquesta nació i defensa la concepció oberta que suposa una Europa en xarxa, on s’assoleixi la mencionada ciutadania europea per sobre dels nacionalismes. Aquestes dues apostes per Europa mostren també les dues visions d’articulació del territori de Catalunya abans esmentades: un debat sobre l’encaix de Barcelona i la seva àrea metropolitana amb el conjunt de Catalunya (Nel·lo, 2013; Tomàs, 2017). Caldria fer esment aquí el debat sobre la concepció del territori de Catalunya. Si bé històricament hi havia hagut la dicotomia entre la Catalunya urbana i rural, que s’havia traslladat a Barcelona i resta de Catalunya, el procés urbanitzador del territori català dels darrers decennis demostra l’extensió de les dinàmiques metropolitanes a la pràctica totalitat del territori, la integració del territori i dels serveis. El que en paraules d’autors com Nel·lo s’ha conegut per Catalunya com ciutat de ciutats (2001). Els intents de Maragall alcalde per avançar en el govern metropolità i l’eliminació posterior l’any 1987 de la Corporació Metropolitana de Barcelona per part del govern Pujol, demostra altre cop les dues visions d’entendre el territori, que vol dir d’entendre la seva organització i per tant la seva projecció a l’exterior i les possibles vies de cooperació. El llibre de Marc Pradel, també del Llegat Pasqual Maragall, profunditza aquest debat (Pradel-Miquel, 2016). Tot i això, la discussió sobre la relació de Catalunya i Barcelona no era un fet del moment, sinó que ha estat sobre la taula al llarg del segle XX per nombrosos pensadors i polítics. No obstant, les dues visions de Maragall i Pujol que no responen exactament, o no només, a la cooperació transfronterera, però sí tenen un impacte en el resultat de la seva acció governamental. I per tant, en el paper de Catalunya i Barcelona com actors en les xarxes de cooperació. 1 8 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �4. L’acció de govern: del pensament a l’acció P asqual Maragall va ser alcalde de Barcelona durant 15 anys, del 1982 al 1997, i durant 3 anys President de la Generalitat de Catalunya, del 2003 al 2006. Durant tots aquests anys de màxima responsabilitat pública va poder portar a terme diferents iniciatives que deixen entreveure una part important del seu pensament. Destaquen sobretot dues iniciatives, la xarxa C-6 en l’etapa a l’Ajuntament, i l’Euroregió Pirineus Mediterrània durant els anys de presidència, i encara activa. Hi ha d’altres iniciatives també destacades que tenen vinculació directe amb les relacions transfrontereres, i que van suposar o suposen avui encara, un element més que ajuden a superar el problemes derivats i impactes de la frontera. S’analitza a continuació les principals iniciatives de cooperació transfronterera en les dues etapes de responsabilitat política de Maragall. A la pregunta si era una voluntat política el fet de situar la cooperació transfronterera en l’acció de govern Maragall, Antònia Sabartés afirma: “certament, hi havia una clara voluntat política de transversalitat, no només quant a les polítiques transfrontereres sinó també en el conjunt de les polítiques internacionals de Maragall. La seva visió de conjunt d’acció era impressionant”. Maragall alcalde: de la xarxa C-6 a la Conferència Interpirinenca de Poders Locals La cooperació entre ciutats, com s’ha pogut observar fins al moment amb els apartats anteriors, va ser una de les prioritats en l’acció de govern de l’alcalde Maragall pel que fa a acció exterior i relacions internacionals. Es poden distingir tots els treballs en la línia del moviment europeu de ciutats, tant per cooperació transnacional com és el cas d’Eurocities16, i per altre l’establiment d’estructures de cooperació transfronterera amb les ciutats properes, franceses en aquest cas, conjuntament amb la resta de ciutats espanyoles que també participen dels projectes juntament amb la ciutat de Barcelona. La Xarxa C-6 De totes les accions, l’establiment de la xarxa C-6 va ser la iniciativa més destacada. Nascuda el 1990 per voluntat de Maragall, aquesta xarxa agrupà sis ciutats dels dos costats del Pirineus: Barcelona, Montpeller, Tolosa, Saragossa, Palma i València. Aquestes ciutats i els seus espais d’influència o hinterlands, formen una macroregió de més de 180.000 km. Aquesta macroregió és la que el Pla Estratègic Barcelona 2000 determina com a àrea en la que Barcelona i Catalunya s’han d’inserir de manera prioritària, per poder competir amb més força com a metròpoli europea. La macroregió s’articula entorn d’aquestes ciutats i les seves àrees metropolitanes. Totes elles tenen un pes econòmic molt gran en les seves regions, i són les respectives capitals. Morata (2006) afirma que la C-6 es funda per posar de relleu els interessos comuns i l’interès per col·laborar al voltant de quatre principis: l Especificitats compartides i complementarietat econòmica, així com fluxos de comunicació i transport. 16. Eurocities és una xarxa que nasqué al 1986 per l’impuls de Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam, amb el pretext de col·laborar en temes com el de la inclusió social, el desenvolupament sostenible o la governança urbana. |1 9 �l Dinàmica urbana de les ciutat i capacitat de multiplicació dels avantatges econòmics de la macroregió. l Intercanvi d’experiències d’innovació entre les ciutats i agents econòmics i socials per definir una estratègia de transformació. l Voluntat de contribuir en la integració europea i cohesió europea. La xarxa s’estructurava en sis comissions de treball (transports, turisme, cultura i universitats, esports, habitatge, urbanisme i medi ambient), liderada per cada una de les ciutats. Aquestes comissions exemplifiquen quins àmbits eren els prioritaris de treball per a la xarxa. Per altre costat, el comitè executiu de la xarxa era presidit semestralment de manera rotacional, i la ciutat que exercia la presidència al mateix temps impulsava l’activitat de secretaria general. Analitzant el guions d’assessorament d’alcaldia referents a la xarxa C-6, es denota quina va ser la feina més important realitzada per aquesta xarxa, i en especial per les diferents trobades d’alcaldes. La major activitat tenia com a objectiu exercir de lobby per defensar els interessos de les ciutats implicades. Les diferents trobades, per exemple amb el president del govern espanyol Felipe Gonzalez, ho demostren. Un dels temes principals era la necessitat d’impulsar les infraestructures que connectessin les ciutats, i en concret, el tren d’alta velocitat. També hi apareixen reclamacions per millorar dèficits en les grans ciutats o la millora del finançament, però les comunicacions són el gran cavall de batalla. Així, la reunió amb Felipe González17 a inicis del 1993, tractà aquests temes, juntament amb dos altres elements de gran interès per a Maragall. Per un costat, el suport del govern espanyol a una major presència de les ciutats i les regions en les institucions europees. En aquest moment s’acabava d’aprovar el Tractat de Maastricht, que donarà lloc al Comitè de les Regions. Per tant, un moment en que les ciutats i regions podien iniciar a tenir veu pròpia davant les institucions europees. Un Comitè en que Maragall serà escollit vicepresident en la primera junta, i més tard president. I per altre costat, també en la reunió apareix la preocupació de la poca atenció que el govern francès mostra al sud del país. Montpeller i Tolosa necessiten una millor connexió amb la resta de l’estat francès, però també és necessari per cohesionar la macroregió i permetre la connexió de Barcelona, Catalunya i la resta de l’estat amb Europa. Aquesta acció feta en bona part pel govern espanyol, també s’intentà realitzar al govern francès, sota presidència de François Mitterrand. La xarxa està formada per grans ciutats, però Maragall és conscient que el territori, tant català com de la macroregió, també el configuren les ciutats mitjanes. Per això s’estableix amb ciutats mitjanes del territori, i s’arriba a plantejar la participació de ciutats com Perpinyà, Figueres, Girona, Jaca o Castelló en la xarxa. També per altre costat, s’intenta la participació d’altres iniciatives de cooperació transfronterera, com la Conferència Interpirinenca de Poders Locals. Joan Armangué, alcalde de Figueres entre el 1995 i el 1997, afirma que la visió euroregional de Maragall “va ser assumida pel municipalisme”. La proposta d’un territori en xarxa, capaç d’estructurar una regió funcional des de les ciutats grans i mitjanes es va convertir també en una aposta de la resta d’alcaldes. Armangué ho exemplifica amb la Cimera de Figueres de l’any 1998, que agrupà als alcaldes de Figueres, Girona, Perpinyà, Nimes, Lleida, Tarragona i Barcelona per treballar i preparar l’arribada del tren d’alta velocitat. Maragall ja no era alcalde, es denota la seva influència i visió. Aquesta xarxa de ciutats del TAV encara es reuneix anualment. Segons Sabartés, la xarxa C-6 es basava fortament en la confiança entre els líders polítics. I en el moment en què aquests comencen a canviar, la relació és cada cop més complicada i perd interès per alguna de les ciutats. A més, la decisió de dotar la xarxa d’una figura legal com la d’Agrupació Europea d’Interès Econòmic, fa que el funcionament fos feixuc i costós. Això suposà la dissolució ja en etapa de l’alcade Clos, l’any 2001. 17. Document d’ús intern. Audiència del President del Govern als alcaldes de la xarxa C-6. (1993). Arxiu Maragall. 2 0 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Conferència Interpirinenca de Poders Locals La Conferència (CIPL) va ser creada l’any 1984, i agrupava diversos municipis francesos, catalans i andorrans. En concret, Barcelona i La Seu d’Urgell per part catalana, Tolosa, Ax-les-Thermes i Foix per part francesa, i tots els comuns d’Andorra. Aquesta associació tenia com a interès principal el foment de la cooperació transfronterera en àmbits com la cultura, l’esport, el turisme, la gestió del medi ambient i les infraestructures. La seva escala és més reduïda que la C-6, ja que incorpora municipis molt petits, però és un bon exemple més de la visió multiescalar de Maragall, on l’element més gran i el més petit sumen en un mateix projecte. Aquesta associació tingué com a president l’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Ganyet des del 1985 fins al 2003. La xarxa C-6 aprovà la col·laboració amb la CIPL l’any 1996, cosa que va permetre al president de la mateixa assistir a la reunió de la C-6 l’any 1997 a Tolosa. La sinèrgia de les dues sumava esforços per treballar en favor de la cooperació transfronterera. Un element interessant pel territori és la influència que exercirà Barcelona en alguns àmbits, com la planificació estratègica. Així, alguns dels municipis de la CIPL començaran a impulsar els seus plans estratègics a inicis dels anys noranta, amb el suport de Barcelona. Per altre costat, les infraestructures seran altre cop un element present en les trobades i espais de debat. Les obres del Túnel de Puymorens i els seus accessos seran també objecte per pressionar les administracions superiors per ser una infraestructura estratègica. No només pels territoris veïns, sinó també pel conjunt de la macroregió, ja que permet la connexió més ràpida entre Barcelona i Tolosa. Joan Ganyet, alcalde de la Seu d’Urgell entre els anys 1982 i 2003, afirmà que Maragall entenia que per l’impuls de les relacions entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc calia tenir present el territori que hi havia al mig. Aquestes relacions havien de passar pel Pirineu, i per tant calia sumar les ciutats mitjanes i intermèdies, així com Andorra. Mostra altre cop de la comprensió de Margall del territori com un joc d’escales, on totes són necessàries pel bon funcionament del conjunt. Ajuda, en paraules de Ganyet, a fer emergir els Pirineus enmig del gran eix de les dues ciutats capitals. I recull l’expressió de Maragall “els Pirineus venceran”. Destaca l’exalcalde, la visió de futur de Maragall, com una persona “de visió amb llums llargues”, capaç de veure més enllà amb una gran capacitat d’anticipació. L’alcalde Maragall, continua Ganyet, donà totes les facilitats perquè els Pirineus fossin un actor més en la cooperació transfronterera, però també en esdeveniments claus que facilitaran la projecció exterior del territori, però també la seva renovació. El moment més important foren els Jocs Olímpics del 1992, on la Seu d’Urgell tingué un paper destacat com a subseu olímpica. Maragall president: de L’Euroregió Pirineus Mediterrània a l’Espai Català Transfronterer L’arribada de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 després de l’acord de govern tripartit, amb la signatura del Pacte del Tinell, suposa també un canvi en l’acció exterior del govern de la Generalitat, i per tant també de les relacions transfrontereres. Així, en el mateix Pacte del Tinell hi apareixen ja propostes per avançar en matèria de cooperació transfronterera, per avançar en la consolidació d’un espai de cooperació transfronterera. I el pacte recull els següents punts referents a la cooperació transfronterera: l “Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques sobre matèries de competència de la Generalitat, especialment pel que fa a la col·laboració transfronterera”. l “Promoure la coordinació de polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels |2 1 �territoris del denominat «arc mediterrani» en el marc de la UE, avançant vers la construcció d’Euroregió Pirineus Mediterrània”. l “Catalunya pot esdevenir un nucli essencial d’una regió europea que abasta l’espai de l’antiga Corona d’Aragó i s’estén fins a Montpeller i Tolosa. Una euroregió que s’estén per l’eix Mediterrani, per l’eix de l’Ebre, i que connecta la Mediterrània occidental amb el nucli d’Europa, amb el nord d’Itàlia i amb el Magrib.” l “Consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani”. Una vocació transfronterera que tenia com a principal objectiu la creació i consolidació d’una euroregió on Catalunya tingués un paper motor, com a espai de cooperació per impulsar el desenvolupament econòmic, les infraestructures i millora de la influència a les institucions europees. L’Euroregió Pirineus Mediterrània La idea d’una Euroregió no és nova. Sota la presidència de Jordi Pujol es va impulsar l’Euroregió Mediterrània, formada per Catalunya, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, l’any 1991. Un cooperació però que no va resultar massa fructífera, més enllà de petits projectes recolzats per INTERREG (Morata, 2005) degut en part a la falta d’instruments legals per impulsar-la, el poc suport dels governs estatals i canvis polítics en les regions involucrades. Per Antònia Sabartés, l’Euroregió Mediterrània se sustentava bàsicament en l’amistat dels tres presidents, de cada regió, que coincidien en color polític. Quan les regions franceses comencen a canviar de lideratge, l’interès es perd fins a la dissolució. La visió de Maragall era estratègica i tenia un fort component territorial. La cooperació transfronterera, que havia estat una part fonamental de l’activitat internacional de l’etapa a alcaldia, havia de prosseguir a la presidència de la Generalitat. Tot i que hi ha un salt d’escala, el fet d’impulsar-les des del nivell regional concorda igualment amb la seva visó d’Europa i de la cooperació. Així per tant la cooperació iniciada amb la xarxa C-6 de ciutats, té com a continuadora natural l’Euroregió, que es va decidir batejar com a Pirineus Mediterrània. Les regions que en formen part, amb l’excepció del País Valencià, són les que tenen per capital les ciutats que formaven la C-6. S’entén així el paper que aquestes tenen en articular les seves regions, i com aquestes completen la macroregió de la que ja en parlava Maragall en la seva etapa d’alcaldia. De fet Maragall, tal com recull el Periódico de Catalunya, assegurà que “no té capital ni seu: és una xarxa”18. L’Euroregió Pirineus Mediterrània neix oficialment l’octubre del 2004, amb la firma de la declaració constitutiva per part dels presidents i representants de l’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, el Llenguadoc-Rosselló i el Migdia-Pirineus. La voluntat avança després en constatar que “des de fa anys, a Europa algunes regions han donat un pas important: la creació d’euroregions que transcendeixen les fronteres estatals, unint les forces dels seus territoris i la seva ciutadania per assolir un potencial més gran”19. La idea s’enquadra també en les propostes fetes que fan referència a la consolidació de l’eix Mediterrani, que s’escampa entre Andalusia i la Ligúria, i que havien quedat recollides per exemple en els treballs preparatoris de la Unió Europea sobre l’Estratègia Territorial Europea del 1999, amb estudis comunitaris dels anys vuitanta i noranta que reflexionen sobre la cohesió territorial. Segueix també la visió de Brunet esmentada amb anterioritat amb la idea del nord del sud als anys vuitanta, però també els treballs anteriors que posen de manifest en especial la cooperació entre Catalunya i el País Valencià de Pierre Deffontaines o Romà Perpinyà. Els treballs del geògraf Josep Vicent Boira recullen l’articulació d’aquest eix amb publicacions com Euram 2010. La via europea (2002) o La 18 El Periódico de Catalunya. 30/10/2006 19 Declaració constitutiva de l’Euroregió Pirineus Mediterrània “L’Euroregió, un futur compartit”. 29/10/2010. 2 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Commonwealth catalanovalenciana: la formació de l’eix mediterrani al segle XX (2010), entre d’altres (Boira, 2010). La vocació mediterrània ha estat sempre present en Maragall, com demostren les nombroses iniciatives en aquest sentit, d’acostament entre les dues ribes, de forma destacada durant l’alcaldia. Hi ha una absència destacada: el País Valencià. En paraules del president Camps, del Partit Popular. Tot i la invitació perquè aquesta comunitat entrés a formar part de l’Euroregió, se’n va desdir per decisió política. El president valencià afirmà que l’Euroregió no era una prioritat per la seva comunitat, i que la seva voluntat era seguir competint amb la resta de comunitats autònomes per millorar el seu desenvolupament econòmic. Hi ha però un transfons geopolític important. La constitució de l’Euroregió ha format part de l’històric i encara vigent debat sobre l’Espanya radial. Algunes declaracions també recullen la voluntat de frenar suposades “ànsies expansionistes” de Maragall i Catalunya envers la Comunitat Valenciana. Poc temps després de la constitució de l’Euroregió, els presidents de la Comunitat Valenciana, Madrid i Balears aparegueren conjuntament, apostant per un eix centre-perifèria20, cap al llevant espanyol, al que també s’hi sumaria Múrcia. Tots liderats per presidents populars. Un debat sobre l’articulació territorial espanyola, en un moment de canvi de govern central, amb l’arribada de Zapatero a la Moncloa. Sense la Comunitat Valenciana, doncs, la declaració fundacional recull el caràcter complementari dels diferents territoris. Com a primera riquesa, diu el document, els territoris compten amb una xarxa de centres metropolitans de dimensió europea. Una clara referència a la xarxa C-6, que ja feia un anys que havia caigut en una situació de stand-by. També recull les similituds pel que fa al teixit econòmic i social, els sectors productius i la cultura. Els objectius A diferència d’altres organismes de cooperació, com la Comunitat de Treball dels Pirineus, l’Euroregió té un caràcter de governança horitzontal i vertical, amb cooperació entre actors a múltiples escales. La declaració diu que “amb la participació activa d’organismes de la societat civil que representen els nostres ciutadans i dels governs locals i supra-locals, cercarem els ajuts i les complicitats europeus i estatals necessaris per garantir l’èxit de la nova Euroregió Pirineus Mediterrània”. Té una vocació molt oberta i flexible, ja que pretén involucrar a tots els actors, local, regional, estatal i europeu, en la cooperació. A més d’involucrar igualment a actors privats, més enllà de l’administració pública. Vol esdevenir: l Un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós al sud d’Europa l Una densa xarxa d’infraestructures al servei de la ciutadania l Una cruïlla d’intercanvis culturals i humans l Un nou motor del Partenariat Euromediterrani Tot i que l’Euroregió no té una figura jurídica, es va apostar per aprovar una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT). Aquesta figura, creada l’any 2006 pel Parlament Europeu per a les entitats locals i regionals, pretén formar estructures de cooperació, sota un marc jurídic compartit per, entre d’altres, poder gestionar els fons europeus, els projectes compartits o els recursos disponibles. Els representants de les regions de l’Euroregió, amb l’excepció de l’Aragó que havia abandonat la participació en l’Euroregió, aproven l’any 2007 la declaració constitutiva de l’AECT. El conveni final serà signat l’any 2009 a Palma. 20. El president valencià Francisco Camps juntament amb Esperanza Aguirre, de la Comunitat de Madrid, presentaren el 2004 l’anomenat “Eje de la Prosperidad”, en contraposició amb la proposta de Maragall. http://www.abc.es/hemeroteca/historico-11-06-2004/abc/Nacional/camps-y-aguirre-reivindicaran-el-eje-de-la-prosperidad-frenteal-de-zapatero-maragall_9621962313196.html |2 3 �L’Euroregió es desplega a partir de dues estructures: per un costat una estructura política, amb les comissions formades per representants de les diferents regions amb el suport de la secretaria general i una presidència de 18 mesos rotatòria entre les regions; i per altre costat per l’AECT, que li permetrà desenvolupar la seva estructura compartida entre les regions, dotant-la de capacitat d’actuació. Els estatuts de l’AECT, a partir de la seva creació, recollia l’establiment de la direcció a Tolosa, la secretaria general a Barcelona i una representació a Brussel·les. Com a eixos d’actuació principals, l’Euroregió pretenia: l Projectar l’Euroregió en l’espai euroregional, estatal i internacional: Projectar l’Euroregió com el principal pol d’innovació i creixement sostenible del sud d’Europa, promovent intercanvis d’informació que fomentin la cooperació interegional i l’atracció d’inversió. l Accelerar el desplegament de les infraestructures estratègiques necessàries per a un desenvolupament sostenible de l’Euroregió: Impulsar el disseny i l’execució d’infraestructures estratègiques en l’Euroregió que potenciïn una xarxa de plataformes i serveis logístics de primer nivell; afavorir un equilibri sostenible entre el transport de passatgers i de mercaderies mitjançant la intermodalitat; garantir la connectivitat interior i exterior de l’espai euroregional. l Impulsar sectors econòmics que tinguin interessos compartits i un alt valor afegit: Realitzar una aposta conjunta per sectors d’activitat amb un alt component innovador i on es combinen investigació, indústria i suport de l’administració (sectors biomèdic, biotecnològic, aeronàutic i aeroespacial, energies renovables, indústries del medi ambient, nanotecnologies...), com també per sectors tradicionals sotmesos a noves exigències de qualitat (turisme, agroindústria, moda, disseny, indústries culturals...). l Desenvolupar l’Euroregió universitària i científica: Construir l’Euroregió universitària i científica entesa com un espai de cooperació reforçada inserit en el context europeu i global, i que respongui a les necessitats de la nova economia i de l’Euroregió com a societat del coneixement. l Donar una dimensió ciutadana a l’Euroregió: Apropar l’Euroregió als ciutadans amb la creació progressiva d’un espai social, cultural, educatiu i mediàtic compartit, a partir d’iniciatives euroregionals que sorgeixin de la societat civil de les administracions de diferents nivells. l Atendre la problemàtica transfronterera: Fer front a la problemàtica específicament transfronterera i derivada de la insularitat, de forma coordinada amb la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). l Ser un referent clau a la Mediterrània occidental: Esdevenir un actor polític i econòmic destacat en el marc del partenariat euromediterrani, mitjançant accions conjuntes dirigides als països del sud de la Mediterrània (principalment del Magrib), i el reforçament de l’Arc Mediterrani europeu (Espanya, França i Itàlia). El balanç Una proposta amb gran ambició inicial que ha de fer front a una realitat. Els canvis polítics seran en alguns casos un fre a la seva consolidació. Tot i la feina que realitza la secretaria general de coordinació i suport a les diferents presidències rotatives, és cert que l’impuls polític és clau. Així, els canvis constants en algunes institucions, com el cas de la Generalitat de Catalunya, o els canvis en la configuració territorial a les regions franceses afegeixen complexitat. Antònia Sabartés, primera secretària general de l’Euroregió, a l’hora de fer balanç afirma que durant l’etapa sota la presidència de Maragall destaca el gran impuls polític, més que no pas els projectes concrets. Un impuls polític que s’hauria d’haver vist més reforçat per un major compromís per 2 4 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �part dels presidents i polítics, ja que hauria donat una major visibilitat al projecte. És durant l’etapa posterior, amb la presidència Montilla, on s’aconsegueix desenvolupar un seguit de projectes en diferents àmbits que suposen el desplegament de l’acció de l’Euroregió. L’Euroregió s’ha convertit en un espai de xarxa d’intercanvi d’alguns actors d’aquest espai, i s’ha especialitzat en certs àmbits d’actuació, al voltant de projectes d’innovació econòmica, cultura, educació i en menor mesura medi ambient. Així ho reflecteixen els diferents balanços d’actuació de les diferents presidències fins a l‘última disponible, al 2014. L’Euroregió finança projectes d’alguns d’aquests àmbits d’actuació, però també forma part com a actor en altres projectes europeus finançats per INTERREG, igualment en temàtiques similars. Tot i la voluntat d’esdevenir un gran actor de cooperació territorial capaç d’articular aquest gran espai territorial, certament el seu impacte ha estat limitat a alguns projectes i fer xarxa entre alguns actors. Per altre costat, pel que fa al paper de Catalunya i Barcelona en la consolidació de l’Euroregió es poden valorar alguns elements. Per un costat, seria fàcil associar el projecte a l’obra de govern de Pasqual Maragall per ser el gran impulsor d’aquesta iniciativa, ja sigui com a alcalde amb la xarxa C-6 i com a President pròpiament amb l’Euroregió. Per tant, el paper català ha estat determinant. També, per la concepció de Maragall d’espai com a xarxa, i així ho especifica en alguns discursos, aquest espai no té capital, per ser una xarxa on tothom aporta la seva especificitat. Però si que aconseguí que, per exemple, l’AECT, a l’hora d’establir-se tingués la seu de la direcció a Tolosa, i en canvi, la secretaria general, que té un pes fonamental en el desplegament tècnic de l’Euroregió fos a Barcelona. Assegurava així un cert equilibri entre el nord i el sud, entre les dues grans ciutats de l’espai. Aquest fet, però, ha deixat de ser una realitat, ja que ens aquests moments s’està traslladant tots els espais de treball, ja siguin els de Tolosa com els de Barcelona a Perpinyà. Tot i que per un costat pot ser un element d’eficiència, per altre suposa una pèrdua simbòlica per Barcelona i Catalunya. D’igual manera, si s’observa el programa electoral de Junts pel Sí, governant actualment la Generalitat (2017) veurem com no hi ha ni una sola referència al paper de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. La Comunitat de Treball dels Pirineus La Comunitat de Treball dels Pirineus es fundà l’any 1982, per part de totes les regions espanyoles i franceses dels dos costats dels Pirineus. La voluntat d’aquesta organització era la consolidació d’un espai de treball per avançar en la cooperació territorial i transfronterera a l’hora de tractar els problemes compartits que es podien tenir en aquest espai, en especial els territoris de muntanya. Un espai que nasqué i treballà durant més de vint anys sense cap instrument legal que permetés tenir una estructura pròpia o legal que facilités per exemple rebre finançament europeu o tenir treballadors. Una estructura que durant una bona part de la seva història era poc més d’un punt de trobada periòdica dels diferents governants que impulsaven alguns projectes pel territori. El seu funcionament suposa que la direcció de l’entitat, que recau en la secretaria general, sigui rotatòria entre les diferents regions. En una d’aquestes etapes, coincidí la presidència per Catalunya amb l’arribada a la Generalitat de Pasqual Maragall. Precisament per l’impuls català, la Comunitat de Treball dels Pirineus va passar a tenir una entitat pròpia. Joan Ganyet fou designat secretari general de la Comunitat en representació de la Generalitat, i es decidí donar el més important impuls a aquest organisme aconseguint aprovar el fet de convertir-se en consorci. Així, per primer cop, tenia entitat jurídica i podia actuar de manera autònoma, amb un pressupost i interactuar directament amb la Unió Europea. Gràcies a aquest fet pogué tenir la responsabilitat d’assumir la gestió del Programa Operatiu de cooperació transfronterera entre Espanya, França i Andorra (POCTEFA), encarregat d’assumir els fons INTERREG per a la cooperació transfronterera. Ganyet destaca la total disposició de la Generalitat, i en concret de Maragall, per assumir el repte d’aprovar el consorci, ja que es veié clar que era un instrument necessari per poder realment constituir un organisme de gestió que facilités la governança del territori pirinenc als dos costats de la frontera. |2 5 �Una sinèrgia positiva: l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer Les iniciatives de cooperació transfronterera han anat molt més enllà de l’acció governamental de Maragall. Anna Terrón destaca la gran feina feta per europeïtzar la Generalitat durant la presidència de Maragall, i perquè Europa fos una prioritat real del conjunt dels departaments, amb voluntat transversal de fer de les polítiques europees una aposta de futur. La cooperació territorial i transfronterera és un dels millors exemples amb feina feta en múltiples àmbits com salut, medi ambient, infraestructures o d’altres durant la presidència de Maragall. Les sinèrgies impulsades per la seva acció han donat fruits importants i alguns resultats de gran importància pel territori, ja que l’acció de la cooperació transfronterera és precisament eliminar l’efecte barrera que pugi generar una frontera política. Són moltes les accions, en especial les realitzades per municipis fronterers, sovint amb poca població però amb una vocació de cooperació amb els veïns de l’altre costat dels Pirineus molt potent i consolidada amb el temps. Hi ha algunes iniciatives que no coincideixen exactament amb l’acció de Maragall a la seva presidència, però si que són fruit del treball realitzat per la cooperació transfronterera durant el seu mandat a la presidència. Un impuls que neix en bona mesura d’aquell moment. Destaquen l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya i l’intent per crear l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer. Pel que fa a l’Hospital Transfronterer, després de diferents intents per aprofundir en la cooperació sanitària, l’any 2003 un estudi de viabilitat econòmica finançat per INTERREG III suposa la primera pedra per la construcció del primer hospital transfronterer d’Europa a Puigcerdà, que donarà servei al conjunt de la Cerdanya. La Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Hospital Transfronterer de la Cerdanya, constituïda per impulsar i gestionar l’Hospital amb actors dels dos costats de la frontera, aconseguí 18 milions d’euros del POCTEFA 2007-13 per la seva construcció (Berzi, 2013). El paper de la Generalitat de Catalunya per la construcció de l’hospital és un exemple de capacitació del nivell regional per exercir com actor transfronterer. En paraules d’Anna Terrón, la Generalitat assumí la responsabilitat del govern espanyol, dialogant directament amb el govern central francès. El Ministeri de Sanitat espanyol cedí a Catalunya les gestions. Per tant, el principi de subsidiarietat tantes vegades reclamat per Maragall s’aplicà amb èxit. Per altre costat, un altre exemple és l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer. L’any 2007 un grup d’autoritat locals i regional signà a Ceret un manifest per iniciar els tràmits necessaris per la constitució d’un Eurodistricte per l’espai format entre la província de Girona i el departament francès dels Pirineus Orientals, amb una AECT com a figura jurídica de gestió. Aquest territori, vertebrat per les àrees urbanes de Perpinyà, Figueres i Girona i diferents infraestructures, volia potenciar la seva complementarietat social i econòmica. Al mateix temps, volia servir com espai de cooperació per impulsar les polítiques necessàries per superar el fet fronterer. L’Eurodistricte però no s’ha desenvolupat, ja que encara no s’ha aprovat la seva constitució deu anys després de la firma de la Declaració de Ceret. Segons Castañer i Feliu (2012) els canvis polítics en els governs locals i regionals, les diferents posicions davant la prioritat o no de reivindicar la catalanitat dels territoris francesos, la prioritat d’altres temes en moments de crisi econòmica, la dilació en el temps de la signatura dels estatuts per part del Govern francès i la falta de lideratge han contribuït a la desmotivació i a la falta de capacitat d’acció conjunta i coordinada. Dos projectes, per tant, que segueixen un treball impulsat per la Generalitat de Maragall, i que reflecteixen també una idea transversal que ha anat sorgint al llarg d’aquestes pàgines: la voluntat de treball a diferents escales, i com el treball local i regional es complementen. També, la voluntat de consolidar un territori compartit on els Pirineus són, en paraules de Maragall utilitzant una metàfora, un carrefour, un element que uneix i ja no separa. 2 6 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �5. La realitat avui: a mode de conclusió D esprés d’analitzar en part el seu pensament i la seva obra de govern, les conclusions ens porten de manera inevitable a valorar-ho com un fet passat, però que sens dubte es pot traslladar al present, tot i tenir una realitat diferent. I possiblement aquest és un dels elements que sobta més. El fet de poder traslladar al present una part important d’escrits i polítiques que tenen en alguns casos més de trenta anys. Això ens porta a un doble escenari: primer, que lamentablement una gran part dels problemes que afrontaven les ciutats, regions i Europa són encara vigents. I per altra banda, la gran capacitat analítica i d’anticipació dels problemes per part de Pasqual Maragall. Margarita Obiols i Joan Ganyet, que foren entrevistats de manera separada, utilitzaren una mateixa expressió: la visió “amb llums llargues” de Maragall. La seva capacitat d’entreveure el futur, i de pensar i actuar en política tenint en compte el present i el futur. Si analitzem l’Informe de la Delegació del Grup Eurociutats amb el president de la Comissió Europea Jacques Delors, de l’any 1989, queda recollit que els batlles de les diferents ciutats varen posar de manifest que feien front a diversos problemes comuns importants. Afirma l’Informe: “els Alcaldes van cridar l’atenció del president de la Comissió Europea sobre les preocupacions comunes de les grans metròpolis en vigílies de la realització del gran espai únic de 1993: els problemes de la circulació a les ciutats i de la xarxa de transport europea encara inacabada; la qualitat de vida dels ciutadans i els problemes de l’entorn urbà; els problemes lligats a la toxicomania; els problemes de l’acollida dels immigrants; els problemes dels centres dels nuclis urbans i de la seva perifèria, especialment en el marc de la reconversió industrial i de l’envelliment de les poblacions”. Problemes tots ells, vigents avui dia encara. Especialment interessant pel cas barceloní i català el referent a la xarxa de comunicacions europea, si pensem en el Corredor Mediterrani; en l’acollida dels immigrants, on Barcelona ha fet bandera en el paper de les ciutats; o els problemes dels centres dels nuclis urbans, també lligat a Barcelona o Girona per exemple, amb els conflictes derivats de processos de gentrificació o impacte del turisme. Si per contra, analitzem la realitat en l’espai transfronterer que ens ha ocupat bona part d’aquest document, es troben també problemàtiques encara vigents avui. Per exemple, el referent al model radial en les infraestructures de l’estat espanyol, en especial referent al tren d’alta velocitat. L’Espanya que frena el Corredor Mediterrani que hauria d’articular el llevant espanyol per connectar amb França i Europa. Un corredor però en part també limitat a França, ja que el govern francès tampoc té en l’horitzó pròxim la voluntat de concloure les obres del TGV entre Perpinyà i Montpeller. Un sud de França per tant encara oblidat en part pel nord, i que dificulta la connexió completa del nord du sud amb Europa. Aquest nord du sud veu com tampoc acaba de consolidar-se l’Euroregió com a gran estructura de cooperació i de lobby davant les altes institucions. La marxa de l’Aragó com a membre i el trasllat de la seu de Barcelona són elements per a la reflexió. Les persones entrevistades destaquen un fet compartit. El lideratge personal a l’hora de tirar endavant iniciatives en aspectes com la cooperació transfronterera. Per Maragall era un element necessari i imprescindible per aconseguir assolir l’articulació del territori català i europeu des de la seva visió. Una visió que per altra banda, també segons els entrevistats, ha quedat en gran part desdibuixada avui, i no és una aposta clara per una part dels dirigents polítics. Ningú després de Maragall ha treballat de manera tan incansable per aquesta Europa de les ciutats. No podem oblidar tampoc la realitat a Catalunya. Una situació sens dubte complexa i que presenta un canvi d’escenari respecte l’imaginat per Maragall. Una realitat que trenca amb la visió constructivista d’una Europa urbana, de ciutadans per sobre dels estats. Un canvi que també suposa un nou enfocament en la manera d’entendre la participació catalana en la construcció europea. |2 7 �I per últim un fet important de gran actualitat: el problema de la desafecció amb Europa. Segurament una part dels mals que sobrevolen Europa tenen el seu origen en els mateixos punts sobre els que reflexionava Maragall. La necessitat d’aprofundir en fer arribar els valors europeus als ciutadans, per crear definitivament una Europa dels ciutadans, una ciutadania europea. L’auge del populisme que vol acabar amb la Unió Europea, lligat en part a la falta d’integració d’una part dels ciutadans, especialment en espais urbans, és un dels millors exemples. Una Europa bottom-up, que conegui i respongui de manera ràpida i eficient als problemes dels ciutadans potser és la solució. Aquella Europa prossima. Aquella Europa de regions i ciutats. 2 8 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �6. De l’Europa prossima, a la prossima Europa U na de les majors aportacions de Maragall al pensament sobre Europa és el seu llibre Europa Pròxima (Europa Prossima, en italià), citat en diverses ocasions en aquest document. Confeccionat durant la seva etapa a Itàlia després de l’alcaldia de Barcelona i abans del anys a la Generalitat, recull textos propis i d’altres personalitats que contribuïren a confeccionar el volum sobre l’Europa de les ciutats i regions que propugnà Maragall. Aquella Europa propera a les persones, a la ciutadania europea reconeguda per primer cop amb el Tractat de Maastricht del 1992, que tenia en el principi de subsidiarietat el puntal d’una estructuració política que propugna una nova estructuració europea que trenqui amb l’hegemonia dels estats. Un nou regionalisme que té en les dècades dels anys vuitanta i noranta el moment de màxim desenvolupament, però que tal i com exposa Keating (2008), no ha aconseguit imposar el seu relat. Les regions no han esdevingut un actor clau en l’esdevenir i el funcionament europeu, si bé tenen un paper important a l’hora de poder desplegar una part destacada de la política europea. La Unió Europea viu, des de fa quasi una dècada, un període de crisi política, econòmica i social, que ha fet posar en dubte alguns dels fonaments del projecte europeu. Però sobretot, ha deixat de manifest que aquesta Unió és únicament una unió d’estats. Tot i això, alguns problemes dels que pateix avui Europa no tenen ni tan sols una dimensió estatal. I potser també, en la majoria dels casos, la Unió Europea té en part solucions. El procés català és un bon exemple. El conflicte de fons no és només català, sinó que es repeteix en diversos territoris al llarg del continent. Una tensió que com a centre del debat té una paraula: sobirania. Qui exerceix la sobirania? Una cosa sembla que ha quedat clara al llarg dels darrers anys. S’ha reafirmat que la Unió Europea és un grup d’estats. Que no sembla que fins ara estiguin disposats a canviar l’estructura institucional de la Unió. Es fa esment en paràgrafs anteriors a la proposta d’una Europa de les regions i les ciutats que no va poder ser. La crisi econòmica, que va degenerar també en crisi política, ha reforçat el paper dels estats. Però més que mai, també, ha estat en el centre de les crítiques per molts agents socials i econòmics. Nous actors reclamen assumir sobirania. I aquest exercici es reprodueix a múltiples escales: des d’una necessària major participació ciutadana en política, a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea amb el Brexit. El cas català també mencionat amb anterioritat és també un bon exemple, que coincideix amb Escòcia, el Vèneto o Còrsega. Múltiples escenaris de conflicte on la Unió Europea i els socis, els estats, no han pogut o sabut, donar resposta. Aquest fet planteja diversos escenaris de futur. Escenaris que suposen forces cap a diversos costats, i que plantegen realitats molts diferents que poden significar reforçar o debilitar els grans actors d’aquest procés, ciutats, regions, estats i la mateixa Unió Europea. Així, sorgeixen tres vies de futur: una primera, que signifiqui un reforçament de l’estat, debilitant la Unió Europea i les regions; la segona, que pot suposar el trencament dels estats per conflictes amb les regions i possiblement, una reconfiguració de la Unió Europea; i per últim, una tercera que sigui un camí entremig, que aposti per noves estructures territorials que superin els límits estatals i regionals, reforçant així la Unió Europea i un nou repartiment de la sobirania. El primer escenari plantejat sembla avui més una realitat propera que llunyana. Els estats davant la crisi econòmica i política han plantejat una estratègia de supervivència, reforçant el seu paper. Això suposa en alguns casos, recentralitzar. Que significa, per tant, menys poder per les regions i ciutats, i també, per la Unió Europea. Es posa, per tant, en dubte el principi de subsidiarietat, i la cessió a la Unió de poders i competències en matèries que s’escapen dels límits estatals i que necessiten d‘una |2 9 �major perspectiva en el món global, com la defensa comuna, els reptes del canvi climàtic, l’Euro o el mercat comú. Coincideix amb el que el Llibre Blanc sobre el Futur d’Europa, presentat pel president de la Comissió Juncker a inicis del 2017 proposa, en el seu segon escenari, una Europa centrada en el mercat comú, on la Unió deixa de banda el seu procés integrador en gran part de les matèries en les que treballava fins ara. El mercat comú se centra bàsicament en capitals i béns, degut als majors i constants controls a les fronteres internes dels estats. Un escenari, per tant, oposat a la integració que fins ara havia estat el procés natural en l’evolució europea des de la CECA. Les fronteres estatals tornaran a tenir un pes determinant per reafirmar sobirania de l’estat perquè no es posi en dubte el seu propi sentit i existència. La cooperació transfronterera seria d’una gran complexitat perquè les fronteres serien difícilment permeables o en tot cas, molt menys del que ho són avui complicant especialment la lliure circulació de persones. En segon lloc, un escenari menys plausible, té en l’horitzó una Europa molt més fragmentada degut a la divisió de diversos territoris. El referèndum a Escòcia, la situació a Catalunya, les eleccions a Còrsega, però també la perpètua situació de Bèlgica, són exemples de la complexitat i de la gran varietat de situacions que es poden trobar a Europa. La reclamació de major sobirania per part de diversos territoris és una fet que pot suposar un trencament en l’estabilitat europea depenent de com es gestioni la situació. La Unió Europea, que té en les regions i ciutats una peça clau en el desenvolupament d’una part important de les seves polítiques, davant de situacions on les regions demanen una implicació europea per solucionar-les, la Unió respon que són els estats qui han de solucionar les tensions. Una Europa més fragmentada segurament afegeix complexitat en l’assoliment dels objectius d’integració política i econòmica, però també suposa un repte major en la governança del territori i d’alguns dels reptes més importants com el canvi climàtic, la gestió de les migracions o el terrorisme. Segurament seria difícil per la Unió assumir aquest gran fragmentació. La complexitat per avançar en la integració política augmentaria encara més, i possiblement, l’únic camí que tindria seria centrar-se en el mercat comú, tornat altre cop a un dels escenaris del Llibre Blanc de Juncker pel futur de la Unió. Dos escenaris que presenten dificultats i canvis estructurals si analitzem l’Europa contemporània. I per altra banda, escenaris que no semblen desitjables si el que es vol és avançar en una Unió Europea més integrada i reforçada. Contraris precisament a tot el que s’ha exposat fins al moment en referència a Maragall. Això implica trobar noves fórmules per poder donar una solució i que superin els dos escenaris prèviament exposats. I en aquesta tercera via, sense que suposi una referència a la situació catalana, Pasqual Maragall ja havia aportat propostes que han de ser encara desenvolupades. Aprofundir en el principi de subsidiarietat i impulsar noves estructures de governança que puguin frenar les dues tendències oposades abans esmentades. Aquesta sembla la possibilitat més factible per poder avançar en aquest sentit. Implica també que els estats han de reformar les seves estructures administratives. La Unió hauria de tenir un paper actiu, i juntament amb els estats, establir els mecanismes que permetin avançar. Seria important establir quines són les matèries que haurien de ser gestionades per cada un dels nivells administratius, al mateix temps que es reforça la presència de les regions i els ens locals en les institucions i la presa de decisió en el si de la Unió. Donar un paper més decisiu al Comitè de les Regions podria ser una bona sortida en aquest sentit, que anés més enllà del simple ens de consulta. Però la major complexitat resideix en la possibilitat d’establir les estructures de govern que en molts casos trencarien les fronteres establertes. Aquestes estructures hauran de respondre a una realitat territorial que les fes coherents i funcionals. Les àrees funcionals derivades de les grans regions metropolitanes són un bon exemple. Caldria dotar-les dels poders necessaris i suficients per poder gestionar de forma eficient la seva realitat. Però també més escales territorials. Un bon exemple són les macroregions. S’ha avançat en els darrers anys amb algunes estratègies macroregionals, com la del 3 0 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �Bàltic o la del Danubi. I de fet és un concepte i idea antiga, ja que des dels anys 70 hi ha institucions, com la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes. Reforçar per exemple les macroregions suposaria dotar-les de poder, de sobirania. Això vol dir que els estats, però també les regions haurien de cedir competències en favor d’aquestes macroestructures. Poden ser de gran utilitat per gestionar algunes matèries, com les xarxes d’infraestructures, gestió de grans espais naturals o polítiques de foment econòmic. Les macroregions estan compostes de territoris amb similars característiques i de complementarietat. Així poden funcionar les estratègies compartides per tots els territoris que formin part d’aquests grans àmbits. Aquest pas suposa trencar amb la cartografia fins ara establerta. Catalunya podria situar-se altre cop com a locomotora en la construcció europea. Seria en bona mesura una sortida a la situació actual. La seva experiència en l’establiment d’una política de cooperació transfronterera potent amb les regions del seu voltant és una senyal que demostra una capacitat per liderar una nova proposta d’aquesta envergadura. Caldria reorientar la política exterior de la Generalitat de Catalunya. Situar Catalunya i Barcelona en el lideratge d’una nova Europa estructurada diferent seria un nou impuls per fer-les capdavanteres en el vell continent. L’estructura de l’Euroregió podria ser un bon embrió d’aquest canvi. Caldria ampliar les regions membres, tornant a incloure l’Aragó i el País Valencià, i plantejar-se ampliar l’àmbit fins a la Ligúria. Consolidar el nord du sud, davant les progressives ampliacions a l’est d’Europa, i per afrontar el repte de relacions amb la riba sud del Mediterrani. Tres escenaris diferents amb conseqüències també diverses per Europa i Catalunya. En un futur no gaire llunyà s’esdevindran canvis en el futur de la Unió Europea per poder afrontar aquestes transformacions que s’estan vivint. Europa, com a comunitat, ha de decidir el seu futur. Igual que Catalunya. Ha de ser conscient dels escenaris que té davant, del que vol per ella mateixa i com vol formar part de la comunitat de territoris que l’envolten. Essent conscients que escollir un camí pot significar excloure l’altre. Però un futur lluny d’Europa sembla el menys desitjable per Catalunya com a país i societat. L’Europa prossima necessita afrontar el present per poder avançar, essent conscient de la complexitat actual, interna i externa, amb les tensions dins dels estats i entendre la geopolítica global. El joc d’escales, la importància de cada una d’elles i com poden encaixar dins d’una estructura on les interdependències són cada vegada més fortes. |3 1 �3 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �7. Bibliografia Aixalà, A. (2015). «Ciutadans d’Europa, unim-nos!». La contribució de Pasqual Maragall a l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats (Llegat Pasqual Maragall). Barcelona. Berzi, M. (2013). Cross-Border Cooperation and Local Development in the Pyrenees . The Case of Cerdanya. European Journal of Geography, 4(4), 47-60. Boira, J. V. (2010). L’Eix Mediterrani: Entre les dinàmiques locals i la perspectiva megaregional. Documents d’Anàlisi Geografica, 56(1), 91-109. Brunet, R. (1989). Les villes Européennes (Reclus-DAT). Montpellier. Castañer, M., i Feliu, J. (2012). L’eurodistricte català transfronterer. Un espai emergent sense marc administratiu. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 74, 41-58. http://doi. org/10.2436/20.3002.01.12 Domínguez Castro, L. (2008). Quelques considérations sur les origines de la coopération transfrontalière en Europe : 1950-1980. RECERC. Revista Electrònica del Centre de Recerca d’Estudis Catalans. Gualini, E. (2006). The Rescaling of Governance in Europe: New Spatial and Institutional Rationales. European Planning Studies, 14(7), 881-904. http://doi.org/10.1080/09654310500496255 Harguindéguy, J., i Bray, Z. (2009). Does cross-border co-operation empower European regions? The Case of Interreg III-A France-Spain. Environment and Planning C: Government and Policy, 27, 747-760. Keating, M. (2004). La política territorial y el nuevo regionalismo. En F. Morata (Ed.), Gobernanza multinivel en la Unión Europea (p. 189-218). Valencia: Tirant lo Blanch. Keating, M. (2008). A quarter century of the Europe of the regions. Regional and Federal Studies, 18(5), 629-635. http://doi.org/10.1080/13597560802351630 Letamendía, F. (2010). Cooperación transfronteriza europea: regulación, historia y trabajo. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 56(1), 71-88. Maragall, P. (Ed.). (1999). Europa pròxima: Europa, regions i ciutats. Barcelona: Edicions UPC. Morata, F. (2005). Conclusions del seminari: Les Euroregions: Experiències i aprentages per a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Morata, F. (Ed.). (2006). 20 anys de Catalunya a la Unió Europea. Patronat Català Pro Europa. Nel·lo, O. (2001). Ciutat de ciutats. Reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya. Barcelona: Empúries. Nel·lo, O. (2017). La ciutat de Pasqual Maragall. En J. Badia, J. Bellmunt, J. Brugué, J. Fuster, O. Nel·lo, & J. Claret (Ed.), Pasqual Maragall: pensament i acció. Barcelona: La Magrana. O’Dowd, L. (2002). The Changing Significance of European Borders. Regional & Federal Studies, 12(4), 13-36. http://doi.org/10.1080/714004774 Oliveras, X., Durà, A., i Perkmann, M. (2010). Las regiones transfronterizas: balance de la regionalización de la cooperación transfronteriza en Europa (1958-2007). Documents d’Analisi Geografica, 56(1), 2140. Perkmann, M. (2003). The rise of the Euroregion . A bird’s eye perspective on European cross-border co-operation. |3 3 �Pradel-Miquel, M. (2016). Catalunya, xarxa de ciutats. Barcelona: Fundació Catalunya Europa. Stead, D. (2014). The Rise of Territorial Governance in European Policy. European Planning Studies, 22(7), 1368-1383. http://doi.org/10.1080/09654313.2013.786684 Tomàs Fornés, M. (2017). Governar la Barcelona real. Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana. Barcelona: Fundació Catalunya Europa. Wassenberg, B., Reitel, B., Peyrony, J., i Rubió, J. (2015). Territorial Cooperation in Europe - A Historical Perspective. (Comisión Europea, Ed.). Luxembourg. http://doi.org/10.2776/374386 Bibliografia de l’Arxiu Maragall Guió del Gabinet d’Alcaldia. Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde en la salutació als participants del Col·loqui Europeu “Pensar Europa. Identitats i diferències”. Maragall, P. (1985) Discurs inaugural del seminari Internacional de la Regió Mediterrània. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1986) Banyoles. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1987) Barcelona des de la Casa Gran. Barcelona. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1988) Discurs de la conferència “Barcelona, ciudad estratégica”. Madrid. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1990) La Europa de las ciudades. El País (1990). Arxiu Maragall Maragall, P. (1991) La région, demain dans l’Europe. Tolosa de Llenguadoc. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1993) El futuro de las ciudades en Europa. Bilbao. Arxiu Maragall Maragall, P. (1993) Discurs d’inauguració de la delegació de Perpinyà a Barcelona. Maragall, P. (1993) La projecció internacional de Barcelona i Catalunya després dels Jocs Olímpics. Parets del Vallés. Arxiu Maragall. Document d’ús intern. (1993) Audiència del President del Govern als alcaldes de la xarxa C6. Arxiu Maragall. Maragall, P. (1994) La presència de Barcelona a Europa. Els poders locals i regionals en la construcció europea. Barcelona. Arxiu Maragall. Maragall, P. (2007) L’euroregió Pirineus-Mediterrani. El Periódico de Catalunya. 2007. Arxiu Maragall. Maragall, P. (2007) Transcripció de la participació en la taula rodona “El futur de l’Euroregió” en el marc de la XXXIX edició de la Universitat Catalana d’Estiu. Arxiu Maragall. Sopar ofert per l’Alcalde als Ambaixadors de la Unió Europea. (13/05/1996). Arxiu Maragall. 3 4 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / w o r k i n g _ p a p e r �|3 5 �Amb la col·laboració de � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa en l'horitzó: Barcelona i Catalunya en l'articulació i la construcció europea. Les relacions transfrontereres en el pensament i acció de govern de Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Martín i Uceda, Javier Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Europa Euroregió Territoris Fronteres Barcelona Catalunya Acció política Abstract A summary of the resource. Treball del geògraf Javi Martín sobre l'espai transfronterer europeu, analitzat a partir de la visió i les polítiques que va desenvolupar Pasqual Maragall. Martín Uceda estudia el pensament i l'acció de Pasqual Maragall i el trasllada a l'actualitat per concloure que molts dels problemes de l'espai transfronterer i regional que Maragall ja abordava fa més de 30 anys continuen sent vigents. En aquest working-paper es repassa el procés d'evolució de cooperació transfronterera, es fa incidència en el paper que hi va jugar Pasqual Maragall i s'analitza el cas concret de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Description An account of the resource Número 5 de la col·lecció de working papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca