116 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/906/0000000675.pdf 9b90073d38c2219af8bc4c5553afbdad PDF Text Text Intervenció la taula rodona “Espanya després de les reformes estatutàries” a la Universitat d’Estiu de Gandia 18 de juliol de 2007 | Gandia [Transcripció literal de la part disponible] Pasqual Maragall: ... més indústries avançades... Ja que estem davant de persones universitàries de molt nivell, una mica més de competència entre les universitats no vindria malament. Perquè això de considerar “la” universitat, ja per començar... no; “les” universitats. A Amèrica les universitats són competitives, i estan aliades amb empreses i es fan investigacions... I inclús..., no a Amèrica, a Europa. Jo he estat en una universitat a Göteborg, en la qual tenen un parc de la ciència en què els professors i alguns estudiants avançats han creat trenta, quaranta o cinquanta empreses, i una d’elles és [Indevo?], que és una empresa que s’ha fet grandíssima. És a dir, que no està renyit l’ensenyament, i la investigació sobretot, amb la productivitat i l’empresa. Aquesta cosa europea de separar totalment el que és el món del diner, de la producció, del progrés, de la competència... i el món universitari, que vindria a ser quasi com un món religiós, no és una idea positiva per a nosaltres. Per tant, tot el que pugueu fer en aquest sentit (i aquí a València jo penso que es pot fer) endavant. L’altre és el canvi del model de connectivitat a Espanya. Perquè una vegada a mi el president del Govern espanyol, que no és el que hi ha ara, ni el que hi havia abans d’abans, sinó el del mig, em va dir: “De Madrid a cada capital de provincia en alta velocidad.” Vaig pensar: “Malament!”. És clar. Què vol dir “de Madrid a cada capital de provincia en alta velocidad”? I vaig dir: “Y Barcelona a Valencia, en alta velocidad?”. “No, no. Velocidad alta.”, “O sea, que alta velocidad y velocidad alta no es lo mismo?”. “No, «alta velocidad» són 300, i «velocidad alta» són 200.” El pitjor és que no només ell sinó que altres van efectivament avançar per aquesta via, que va ser la de dir: “La alta velocidad se empieza entre Madrid y Sevilla porque está la Expo...”. I era l’any dels Jocs Olímpics; jo què podia dir? Van dir: “Barcelona ya tiene los Juegos Olímpicos. Por tanto, la alta velocidad que la tenga Sevilla.” I em va semblar bé des del punt de vista a curt termini pràctic. Clar, des del punt de vista a llarg termini això de la “alta velocidad de Madrid a cada capital de provincia” és una barbaritat immensa. Perquè s’ha de fer València a Barcelona; s’ha de fer València a Granada, segurament; s’ha de fer la cornisa cantàbrica; s’han de fer mil coses...; València a Bilbao... Això “no està ni se l’espera”. No està previst. No està ni imaginat. En canvi, l’any 1960, quan el Banc Mundial va venir aquí, que va ser al principi del desenvolupament econòmic, va fer una cosa intel·ligent. “España de qué vivirá? Del turismo. Pues venga: Barcelona – La Jonquera, Murcia y Bilbao - Bélgica”. I així va començar el creixement econòmic d’aquest país, que va donar un resultat important. Per tant, nosaltres ara hauríem de saber trobar el que van ser les autopistes l’any 1960 a dia d’avui, que segurament és una xarxa, no radial, sinó una estructura física d’Espanya una mica més pensada amb el cap... I per descomptat, l’important en aquesta matèria no és solament les vies que hi ha i les carreteres que hi ha, sinó també els aeroports que posem i les estacions que hi ha. �I els aeroports en aquest moment, a Espanya, curiosament estan en mans no de l’Estat, sinó d’una corporació, “de los ingenieros aeronáuticos”, cosa que, en el moment que aquestes coses neixen ja s’entén (“se le da a los que entienden”). Però a mesura que ja això es va desenvolupant i és una de les indústries més importants i un dels sistemes de vida més importants que hi ha (poder volar, poder connectar-se, etc.), això no ho poden seguir portant enginyers aeronàutics, ho han de portar empresaris, ho han de portar enginyers, per descomptat, i ho han de portar estrategues que sàpiguen exactament de què va, i economistes, etc. Doncs, en aquests moments, Aena és Asociación Española Nacional de Aeropuertos i, en definitiva, és una derivada històricament dels enginyers aeronàutics, del Col·legi d’Enginyers Aeronàutics. Això és així. Han anat evolucionant? Sí. Els directors dels aeroports ara en saben més? Per descomptat que en saben més. Però és lògic que sigui l’Estat qui els tingui tots? No, perquè no quedem que la competència és bona? No ens havíem fet tots lliberals? I ho diu un socialista. Aleshores, que també hi hagi competència en els temes que són justament vitals perquè les ciutats, i perquè en definitiva la gent, puguin prosperar. Tercer punt, i últim ja pràcticament: l’euroregió. Per què parlo de l’euroregió? Perquè penso que Galícia està molt bé, Catalunya està molt bé, la Comunitat Valenciana fantàstic, Espanya està molt bé. Escolteu, nosaltres estem en un espai més gran, que ja té bandera, que ja té moneda, que té exèrcit, que són tres dels atributs que quan jo era petit em van ensenyar a l’escola que era “lo que distinguía a una nación”. És a dir, Europa ja té una bandera, té el nostre exèrcit (nosaltres, d’exèrcit, en tenim algun, però l’anirem integrant cada vegada més) i té una moneda, que és l’euro (que els anglesos encara no hi són però ja hi vindran). De manera que si ja estem en una cosa més gran que es diu Europa, potser que ens preocupem, més que dels nostres estatuts i constitucions... (que està molt bé i és molt important), que ens preocupem de què fem a Europa? Perquè si Europa és la nostra nova nació, o supernació, a veure què hi fem, i quina vocació hi tenim, i en què nosaltres serem els millors en aquest nivell de realitat, de manera que tot el que es pugui fer per a això és bo. I posats a veure Europa com el mapa en què estem, jo crec que... L’altre dia ho deien els bascos Imaz, em penso, seguint una mica en la línia que aquí s’havia començat fa un temps. Havien començat amb els alcaldes de Barcelona, Saragossa, València, Palma de Mallorca, Montpeller i Toulouse, que eren els C6. I acabo aquí. Els C6 era la reunió dels alcaldes d’aquestes sis ciutats, que ens vam reunir a València, precisament. A més, curiosament, quan ens vam reunir ens presidia el retrat d’un senyor que es deia Jaume I. I vam dir: “Aquest on va néixer? A Montpeller.” “On es va formar? A Monzón (a l’Aragó).” “On va ser comte i rei? A Barcelona.” “Què va conquerir? València i Mallorca. Escolta és el nostre.” I hi havia el de Toulouse (tu ja ho saps això perquè t’ho he explicat alguna vegada), que es va quedar una mica fred allà i jo li vaig: “Perdona, Toulouse.” I va dir: “Non, non. Les seigneurs de Toulouse étaient contre Simon de Monfort a la bataille de Muret.” O sigui, que a la batalla de Muret, que és on els senyors de Toulouse van perdre els seus drets i Simon de Monfort va capturar a Jaume I, ells estaven a favor de Pere II, del pare de Jaume I. És igual, bromes a part: si vols ser algú a Europa has de tenir un dibuix de connectivitat, has de tenir unes bones connexions, has de tenir unes bones indústries, unes bones universitats i has de tenir un territori una mica més gran que tu mateix per saber amb qui te la fas. Potser aquest senyor se’n va a Oporto, perquè d’Oporto a Vigo en aquest moment és una autopista que està molt més plena que la que va d’Oporto a Lisboa. I és lògic, �perquè estan molt a prop i tenen unes sinergies molt i molt importants. I no entrem en el tema de Saramago, perquè ens liaríem, però també està bé. En definitiva, el que hem de fer és construir els instruments físics, els instruments teòrics i els instruments geogràfics que ens ajuden a ser millors. Això és tot. [Aplaudiments] Rèpliques: Jo ja ho he dit. Jo crec que l’Euroregió és una bona solució. Hi ha catalans, i valencians també, alguns, que parlen dels Països Catalans. Jo us ho dic francament: crec que és una fórmula que està condemnada al fracàs. No perquè no tingui bona intenció, que la té, segurament. Però és clar, si resulta que “la parte es el todo, la otra parte del todo no se siente tan parte del todo como la primera parte”. Països Catalans és una mica fort. “Es como si tú le llamaras a Oporto gallego. «Pues no, oiga, somos portugueses.» Claro que ahora ha salido Saramago y ha dicho que todos somos ibéricos. Pero no ha dicho que todos éramos portugueses, sino ibéricos.” I s’ha d’inventar alguna cosa nova. Euroregió és un nom com qualsevol altre podria ser. Però en tot cas, si el tema ja no és tant el nom com el que fem, el que és important és que les empreses s’entenguin, que els presidents es parlin, que les universitats col·laborin, a través de la Ramon Llull, a través de la meravellosa literatura comuna... Jo el primer que he fet en venir aquí, com faig cada vegada que vinc a València, és anar a la Catedral a veure allò que diu Ausiàs March, que és una de les frases més colpidores que he llegit mai: “Yo só aquest quen la mort delit prench, puix que no tolch la causa per quém ve;” Tremendo. Està dit en unes paraules del segle XV, amb una bellesa i amb una rotunditat, una frase que és tan profundament explicativa del que és l’ànima humana i del que li passa (o ens passa) als éssers humans en aquesta terra que no sabem exactament com hem d’acabar, etc... Jo, per a mi, el meu poeta és aquest, el meu poeta preferit. I el meu avi, per descomptat, perquè era el meu avi. Què és el que hem de fer? Ens hem d’entendre, ens hem de parlar, hem de col·laborar, les empreses haurien d’estar més lligades, les universitats també... No hauria d’haver-hi un retintín de “yo te enseño a ti lo que tú no sabes”, perquè no és veritat, perquè els valencians en saben molt més de moltes coses que els catalans no saben i els catalans en saben d’unes coses que els valencians no. I si ho allarguem una mica més i agafem l’Aragó i tot això..., si volen. Ara el Josu Jon Imaz, ha dit el mateix, una cosa molt intel·ligent. En comptes de dir: “Queremos la Euskadi francoespañola...” No. Parlen de “la euroregión”, i està parlant amb l’Aquitània, i farà una euroregió, i a França no li semblarà que és una invasió que els bascos de baix envaeixen els bascos de dalt sinó que és una acord que hi ha en allà, que no és el mateix. Jo crec que el que hem de fer és anar per aquí, per la via de l’entesa en el terreny cultural, empresarial i en el terreny polític. Tu em podries preguntar: “Tu vas parlar amb el president Camps?” Jo et preguntaria a tu: “Eh que no ho saps?” “Eh que t’imagines, en el cas que jo hagués parlat, per què no ho saps?”. No perquè jo no volgués. Perquè ell no va voler, cosa que entenc perfectament perquè en aquell moment, o sempre, parlar amb Catalunya, des del punt de vista del blaverisme i d’una interpretació determinada del que és València, és pecat. �I ell, que és un home, altrament, amb perdó de tothom, intel·ligent, va dir: “Jo a aquest senyor l’he de veure, però el que no puc és dir-ho.” Llavors ens vam veure, però ens vam veure a Tortosa, en el castell, allà amagats. I va ser una conversa [com les que hem tingut alguna altra vegada?] amable. I amb l’euroregió de les ciutats també, amb la Rita Barberà, en el seu despatx [...] Ha d’haver-hi més d’això. Ha d’haver-hi una mica menys de prurits?, sobretot per part dels valencians, però també de paternalisme per part dels catalans i anar per allò que interessa (interessos polítics, econòmics [...]). Ara m’han dit que Pere Ruiz Torres està fent la Historia común de los pueblos de España. Això és un somni per a mi. Ja fa quinze anys que anàvem darrere que algú, en comptes de fer la Historia de España (Santiago Apóstol, Cristóbal Colón [...]), fes la Historia de los pueblos de España. Si resulta que som nacions, som nacionalitats i que som un poble plural, i que a més “no pasa nada”, doncs expliquem-ho. Perquè si ho expliquem a lo millor també anirem reduïnt... Pasqual Maragall: ... en fi, és molt prudent el que tu dius, però tanmateix, vista... Inclús he dit que no crec que el Tribunal Constitucional tombi l’Estatut de Catalunya, però no perquè no pugui fer-ho, que pot. I em penso que ha insinuat que si ho pot i ho fa, es crearà una situació absolutament dantesca, dintre de la qual el poble de Catalunya haurà refrendat una llei d’estatut i aleshores resultarà que uns jutges han dit que no val. Per tant, s’haurà de tornar a refrendar. No, és que entrem en una cadena que no té solució. Per tant, jo crec que efectivament no es tocarà per una cosa de prudència compartida quasi diria per tothom, o per la majoria, i també per la majoria de membres del Tribunal Constitucional, espero. Però clar, això no treu que si no passa no serà perquè no pugui passar, perquè Vist això, segurament hagués estat millor, com des del principi vam dir, no tractar l’Estatut de Catalunya “le enmendase la plana a la Constitución”, que s’inventés cosa que la Constitució no deia, que era que Catalunya era una nació, encara sigui “en el preámbulo y sin valor taxativo, sino nada más declarativo” i tal. pot. que una que Segurament el millor hagués estat el que havia dit Rubio Llorente fa molts anys i del qual ha renegat ara, el president del Consejo de Estado, que era canviar l’article 2. Perquè l’article 2 de la Constitució, cosa única en el món, no diu quins estats hi ha. És com si els Estats Units no digués que Virgínia existeix. La Constitució espanyola diu que “pueden haber”. Però no diu quantes n’hi ha. N’hi ha disset! Potser que ho digui, que la Constitució espanyola un dia tingui el valor d’autodir-se i dir-li al poble espanyol: “Somos diecisiete autonomías.” Potser aleshores, en aquell moment, puix que ja diu la Constitució “que pueden haber nacionalidades y regiones”, digui que n’hi ha tres que ho són, una altra que és foral i que les altres són autonomies, o el que sigui, però algo. El que no pot ser és que estem vivim una mica amb l’esperança que ningú digui el que podria dir; i sobretot que els jutges no diguin el que podrien jutjar, el que podrien sentenciar. Perquè si ho fan, aleshores ens haurem ficat... serem el fesmeriure de tot Europa. Ara imagina’t que efectivament el Tribunal Constitucional, que pot, diu que aquest estatut, que ja ha estat refrendat..., serà un cas d’aquells que passarà a la història del dret. “Qué país será que después de haber refrendado un texto, no refrendado, aprobado en Cataluña, aprobado en el Congreso, aprobado en el Senado, devuelto a �Cataluña, refrendado por el pueblo de Cataluña y entonces un juez dice que no.” Doncs seria greu. De manera que, estant d’acord amb tu que la via que s’ha seguit era la que es podia seguir, perquè segurament pensem que el PP no hagués pogut fer una altra cosa, això no justifica que no s’hagi intentat; entre altres raons perquè jo crec que les disset autonomies posades a dintre de l’article 2 la Constitució, i especificant que n’hi ha unes que són nacionalitats o nacions, no seria tan difícil que el Partit Popular s’atrevís a dir que no. De vegades, al Partit Popular li tenim... no massa respecte, sinó que ens el creiem massa. D’alguna forma, ells també han de calcular els efectes que puguin tenir les seves posicions, paralitzant una reforma constitucional tan evident com aquesta, que està com tallada des de fa... les quatre reformes: la de la sucesión de la corona, la d’això i les altres dues... Seria una cosa que Europa sencera consideraria una curiositat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Espanya després de les reformes estatutàries Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gandia (València) Abstract A summary of the resource. Intervenció la taula rodona “Espanya després de les reformes estatutàries” a la Universitat d’Estiu de Gandia. Transcripció literal de la part disponible (incomplet). Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Espanya Estatut Constitució Territoris Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1611/0000000772.pdf 8279f2e7c3874552be678192a82c9552 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Espanya entendrà que té davant seu el 90% dels catalans Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Perdigó, Josep Maria García, Maria Dolores Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1570/0000000733.pdf 60d84c01a975e56370129117e475cf25 PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Espanya està malalta de por i de fonamentalisme Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Mauri, Lluís Tordera, Josep Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Canvi Tripartit Acció política Model social Espanya Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1607/0000000768.pdf e322f5b957939c8d62f07d0e3665dd27 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Espanya no es pot permetre que Catalunya sigui una excepcionalitat com la basca Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Xargayó, Jordi Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Convergència i Unió Catalunya Infraestructures Acció política Girona Energia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-08-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1569/0000000732.pdf 725c79d3cc30048d7e5cc748e649b807 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Espanya quiere parecerse a la Alemania federal Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Vidal-Folch, Xavier Valls, Francesc Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Tripartit Espanya Federalisme Partido Popular Acció política Model social Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4426/FMHP_01573.JPG c08dfdb15d7bdca55e4844fd06f39e9f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Esperant rebre J.Chirac i Zapatero per a la XIX Cimera Hispano – Francesa. I Foro Espanya França Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Assessors financers Directius financers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Serra, Narcís, 1943- Calzada, Arcadi Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1731/0000001572.pdf 35d1565fbbf2f499c27dc7fd6d1841e0 PDF Text Text (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS CATALAN Doc: 06895X Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 06/04/2005 - Hora: 02:47 8 DIJOUS 7 D’ABRIL DEL 2005 Especial Fira d’Abril el Periódico OPINIÓ La força i l’alegria del folklore andalús MANUEL CHAVES President de la Junta d’Andalusia 33 Un grup de dones ballen a la Fira d’Abril de Barcelona del 2004. Esperit d’integració PASQUAL MARAGALL President de la Generalitat de Catalunya Celebro que estigui a punt de començar una nova edició de la Fira d’Abril de Catalunya. Aquest any la precedirà un festival musical que començarà a escalfar els esperits i les il.lusions de tots els assistents. Com cada any, la Fira d’Abril rebrà milers de catalans i catalanes disposats a mostrar la seva vitalitat a través de música i danses amb un aroma profundament mediterrani. Una festa que evoluciona i que ha de reflectir la creixent diversitat cultural del país. Amb més de trenta anys, la nostra Fira d’Abril té avui el repte d’obrir els seus escenaris a les noves expressions del nostre temps i continuar difonent, com ha fet sempre, l’esperit d’integració de totes les cultures i tradicions que conformen la nostra societat. Agraeixo als organitzadors el seu esforç i la seva dedicació per fer possible un any més aquesta cita i els encoratjo a fer de la Fira d’Abril una emblema de la Catalunya moderna, oberta i compromesa amb la construcció del seu futur. La Fira d’Abril estrena, enguany, espais pensats per a la diversitat i l’intercanvi enriquidor. Com a President de la Generalitat de Catalunya, us desitjo a tots una gran festa. La Fira d’Abril que cada any se celebra a Barcelona congrega centenars de milers de persones que van al recinte per disfrutar, en un ambient pacífic i festiu, d’unes agradables jornades, de la força i l’alegria del folklore andalús i d’un estil de vida obert, respectuós i hospitalari, que és una de les senyes d’identitat d’Andalusia. Aquesta gran manifestació popular s’acompanya d’altres actes rellevants, com és, per exemple, la Festa organitzada per la Federació d’Entitats Andaluses a Catalunya, en què participen destacades figures de l’espectacle i s’entreguen els premis convocats per la Fundació FECAC. Desitjo, doncs, sumar-me a aquestes iniciatives, animar tothom a participar-hi amb entusiasme i felicitar els nostres estimats conciutadans, les seves organitzacions i els responsables de la Federació que aglutina i canalitza la presència dels andalusos en aquesta comunitat. Els dies que s’acosten són especialment intensos perquè ens ofereixen moments inoblidables de confraternització, de trobada i de diàleg amb els familiars, amics i coneguts. Hem d’aprofitar unes circumstàncies tan favorables per subratllar també la capacitat d’integració del col.lectiu andalús, la seva adaptació a la realitat econòmica i social que els ha acollit aquests anys i l’eficaç contribució que fan al progrés i la convivència intercultural de Catalunya. Durant dècades, aquest ha estat el compromís fonamental dels andalusos i andaluses, una actitud que valorem en gran mesura. La Fira d’Abril es converteix per tant en la principal demostració, però no l’única, de la consistència i la vitalitat de les seves entitats i associacions repartides per tota la geografia catalana. Andalusia i Catalunya, aparentment distanciades al mapa d’Espanya, han mantingut no obstant nombrosos i importants vincles i contactes al llarg de la història i han generat una profunda sintonia que ha anat creixent a mesura que augmentaven els fluxos migratoris dels anys 60 i 70 del segle XX, procés que va propiciar al seu torn un més elevat i més exacte coneixement recíproc. En els moments actuals, aquestes relacions han de servir per enfortir la cohesió social i territorial del gran projecte espanyol i europeu en què els dos pobles participem i per intensificar el dinamisme, l’eficiència i la competitivitat de la nostra economia en el context d’un món globalitzat. D’aquesta manera es consolidarà de nord a sud un eix de progrés, de modernització i de solidaritat, tan necessari per a la projecció exterior del nostre país i per a la positiva evolució de dues comunitats que consideren com a factors essencials del seu futur i prosperitat seguir impulsant la dimensió europea i la tradicional vocació mediterrània de les seves respectives societats. H Dóna sentit ciutadà a l’esplanada del Fòrum Una expressió pròpia de la societat plural JOAN CLOS CELESTINO CORBACHO Alcalde de Barcelona Barcelona acull una nova edició de la Fira d’Abril de Catalunya, un esdeveniment plenament festiu i popular que aplega multitud de ciutadans i ciutadanes de Barcelona, i d’arreu. La Fira d’Abril ha trobat el seu emplaçament en l’esplanada del Fòrum i amb l’estrena li dóna a aquest indret de Barcelona el seu ple sentit ciutadà. La Fira d’Abril significa incorporar a la ciutat un espai especialíssim, per primera vegada després de la celebració del Fòrum 2004. L’esplanada acull amb comoditat un esdeveniment multitudinari i ens permet recuperar per a la ciutadania un lloc magnífic, però sense oblidar la seva singularitat, ja que a sota hi viu la depuradora d’aigües residuals. Barcelona ha volgut incorporar a la ciutat les infraestructures de serveis que fins ara se solien desterrar a la perifèria. Això és el que hem transformat com a espai públic. Vull animar tots els ciutadans i ciutadanes a recórrer el reial, a gaudir d’aquesta celebració que arriba a la seva 34ª edició i ferho de manera cívica. Tenim els mitjans per fer-ho possible: un excel.lent espai, uns mitjans de transport reforçats, un bon nombre d’entitats que treballen per fer possible la Fira i, sobretot, ganes de passar una bona estona en companyia d’amics i familiars. ¡Gaudiu de la Fira! President de la Diputació de Barcelona La Fira d’Abril que se celebra en terres catalanes s’ha convertit, per dret propi, en un dels esdeveniments més grans que assenyalen l’arribada de la primavera. Una festa plena d’il . lusió, preparada amb afecte i constància per moltes persones al llarg de l’any anterior i que durant 10 dies es converteix en focus d’atracció no solament per als andalusos que viuen a Catalunya, sinó també per a catalans i catalanes de tots els orígens, que ja veuen la Fira d’Abril com una expressió pròpia d’aquesta societat forjada per ciutadans de molt diverses procedències. En nom de la Diputació de Barcelona, l’Administració que recolza el desenvolupament dels municipis de la província, vull felicitar totes les persones que participen en l’organització i desenvolupament de la Fira d’Abril, i en especial els responsables de la FECAC, que estan a punt de celebrar la segona edició de la seva pròpia Festa, convertida ja en pòrtic anual de la Fira. Desitjo que la Fira d’Abril d’aquest any sigui, una vegada més, un èxit de públic, així com una celebració de la convivència entre les persones. Crec que l’esperit integrador que la defineix simbolitza de manera excel.lent les aspiracions de la societat catalana. Per això invito tothom a sumar-se a aquests 10 dies de festa. Val la pena. H El suplement especial EL PERIÓDICO de la Fira d’Abril ha estat elaborat en col.laboració amb la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya. COORDINACIÓ: Xavier Martínez Chico. REDACCIÓ: Carme Escales, Manuel Cabello i Raúl Paniagua. FOTOGRAFIA: Laura Guerrero, Julio Carbó, Sergio Lainz. PRODUCCIÓ: Xavi Teba i Eduardo Ramos. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Esperit d'integració Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Andalusia Festes Catalunya Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-04-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/665/llibre_EspirituFederal.jpg a6664544d4c8abf6b03a2cd945fd1964 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Espíritu federal: escritos políticos Subject The topic of the resource Federalisme Catalunya Espanya Territoris Política Espanya plural Publisher An entity responsible for making the resource available RBA Libros Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Sinopsi de l'editorial: Pasqual Maragall es quizás el último representante de una tradición federalista en España cuyas raíces se remontan al siglo XIX. A lo largo de su fecunda trayectoria política, Maragall -de quien a menudo se ha dicho que improvisa sus intervenciones públicas- ha ido elaborando un discurso compacto y hondo sobre la articulación de una España federal descentralizada frente al modelo del Estado de las Autonomías surgido de las negociaciones de la transición a la democracia. El libro que presentamos recoge una veintena de discursos de Pasqual Maragall y una breve selección de textos publicados en diversos libros cuyo tema central es la construcción de un Estado federal como garante del desarrollo pleno de los pueblos que lo integran. Desde el discurso de la toma de posesión de la alcaldía de Barcelona en 1982 hasta la conferencia en que hizo balance de su periodo como presidente de la Generalitat entre 2003 y 2006, el pensamiento de Maragall constituye una defensa apasionada y sólida de la verdadera España plural. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1371/19940118d_00608.pdf 35e93fa56cb99f834590687a328024a0 PDF Text Text Esquema per les conferències de l'Excm. Sr. Alcalde als centres públics d'ensenyament secundari Sumari La intervenció de l'Alcalde d vant dels estudiants hauria de seguir aquest esquema: O. Salutació i introducció sobre el sentit de la visita: a) Interès de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. b) Interès especial en escoltar les opinions i respondre les preguntes dels estudiants. 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context dels canvis al món i a la nostra societat. b) La transformació de Ba celona en els darrers anys. c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona dels noranta. 2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les pregun t es. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invïtacióa pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. * Diapositives (Maribel Sarasa) 1 �0. Salutació de l'Alcalde als estudiants. Referència al barri on el troba l'institut i a la seva situació i integració en el conjunt de la ciutat. Interès de l'Alcalde a coihèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. Vosaltres sou uns barcelonins molt importants. La Barcelona del 2000 sou vosaltres. Interès especial en escotar les opinions. Com veieu Barcelona, com la voleu. Disposició a respondre totes les preguntes. 1. Intervenció de l'Alcalde Vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però voldria parlar primer una mica del context nacional i internacional en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra socïetat. En els últims anys, i encara avui, han canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 v4n passar tantes coses a tot el món -per exemple, va caure 41 mur de Berlín-, que va ser aleshores quan va començar el segle XXI. 2 �Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de iés llibertat i de més inestabilitat, alhora. S'han anat donant passos ferms cap a la unitat política de la Comunitat Europea, en u i clima de tensions creixents, tensions que neixen de la importància dels efectes d'aquesta unificació. -Ha des de Tractat de entrat en vigència el mercat únic europeu, l'u de gener. -Estem en ple procés de ratificació del Maastricht. -Ha començat països la negocia? ió amb els altres volen entrar a la Comunitat (Austria, Suècia, que i Finlàndia Noruega). En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i està menys clar que abans què és el que pot passar; fins i tot el fantasma de la guerra s'ha installat a Europa amb el conflicte; de l'antiga Iugoslàvia. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les notícies i que llegiu els diaris -s'han(de llegir diaris!-, sabeu que el món està molt canviat i molt trasbalsat alhora. Davant d'aquesta situació de canvis accelerats (tot canvia, i els canvis es produeixen més de pressa que abans) molta gent té por i s'aferra 0 allò més immediat. 3 1 �Per això es produeixen situlcions d'intolerància, de xenofòbia o de nacionalisme exacerbat. També s'han produït altres canvis, com l'elecció de Bill Clinton com a president dels Estats Units. Als Estats Units, després e dotze anys de govern conservador amb Reagan i Bush, ha iguanyat un candidat demòcrata, que ha presentat un programa molt progressista. Sobretot pel que fa a les llibertats individuals i allò que els nordamericans en diuen drets civils. Clinton ha despertat una giran expectativa entre els ciutadans i, en especial, en Arreu, altrament, els seus e els més joves. anys 80 van estar basats en el poder financer, en la cultur1a del "pelotazo", perquè es va produir un creixement econònic molt ràpid, en alguns casos sobre una base social molt feble, com és el cas espanyol. Als 90 jo crec que tornarem , que ja estem tornant, a un predomini de l'economia real,, de la producció, de la formació i de l'estalvi. b). El canvi de Barcelona. Mentre a nivell internacional passava tot això, a Barcelona hem estat el centre de l'atenció internacional amb l'organització dels Jocs Olímpics. 4 �Els JJOO han anat molt bé. Hem quedat molt bé. El Presi- dent del CIO, Joan Antoni Sa4aranch, ja,ho sabeu, va poder dir en acabar que han estat e s millors de la història. Però sobre els Jocs s'havia dit de tot: Que no érem capaços d'organizar-los. Que no els podríem pagar. Que quedarien moltes obres pe fer. Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps. Ï Que la fórmula dels voluntaris fracassaria. Que hi hauria greus problemes de seguretat com a Munic l'any 1972. Que l'organització aniria bé Ierò que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols np guanyarien medalles. Que el català quedaria rellegat a un segon lloc. Que no tindriem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va anar molt bé. Va anar molt bé l'organització dels Jocs, i va anar molt bé l'organització de la ciutat durant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit molt, que els Jocs eren una gran excusa, una gran ocasió, per dur a terme una transformació profunda de la ciutat pocs anys. Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues de Barcelona. 5 �Alguns, per exemple, havie s proposat que la vila olímpica dels esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, construir-la a Barcelona ens però a donar l'oportunitat de remo- delar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis o set anys, era un enorme bari industrial i ferroviari. (Sèrie de diapositives sob Olímpica 1-9) la transformació de la Vila (diapositiva 10) Avui, amb l'excusa dels Jocs, hem aconseguit, o estem aconseguint obrir Barcelona al mar, (diapositiva 11) connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes, (diapositives 12-14) tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins i espais públics que ningú, (sèrie de diapositives sobri e la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron 15-18) i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas de Sant Martí i la Vall d'Hebron. (sèrie de diapositives sobre l'aeroport 19-24) Els Jocs, com a mobilitzadors, ens han portat un nou aeroport, 6 �(sèrie de diapositives sobre les Rondes 25-29) un nou sistema de vialitat c om són les rondes, i amb elles l'existència d'un territori r eal molt més ample. Ara la ciutat de cada dia, la Barcelona real, ja no és la que va des del carrer Prim fins a Badal i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò que les rondes i els túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribàvem des de Collserola al mar i des del carrer Prim al carrer Badal, ara anem pràcticament des de Sitges fins a Montgat i des del mar fins a Terrassa. De tot aquest canvi de Barcelona, gràcies als JJOO, hi ha Í tres coses que jo crec que Oón molt importants per vosaltres, per la gent jove. -Gràcies als Jocs, a Barcelona hi ha més espais lliures i més espais públics: sobreltot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge i centres cívics. -Gràcies als Jocs, la situació econòmica a Barcelona és millor. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació aib el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen méS dificultats que nosaltres. 7 �-Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit dels voluntaris olímpics i paralímpics, est4m en condicions de promoure una participació activa dels joves en la vida i la millora de Barcelona. De la ciutat i debla gent. És clar que els voluntar s ho eren per als Jocs, però molts d'ells han demanat continuar, i per això l'Ajuntament ha donat suport a l'associació Voluntaris 2000 i hem impulsat el projecte Sempre Voluntaris. La Plaça dels Voluntaris Oüímpics, a la Vila Olímpica, és un homenatge a la generositat de la joventut de Barcelona i una invitació a seguir posant aquest esforç generós al servei dels altres. c). La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als laves. Ha estat molt important, i ara ho és més encara, que entorn als Jocs i del seu èxkt, s'hagi pogut promoure l'economia de Barcelona, sobretot de portes en fora. Una ciutat viu del que ven a fora. Hi ha una teoria sobre com viuen les ciutats que dit* que, així com les nacions eren històricament un sistema tancat, les ciutats importen i exporten pràcticament el 60 0 80% del que fan. 8 �Primer de tot perquè una diutat es defineix per ser una concentració que pràcticamE4nt no té sòl agrícola i, per tant, tot el que menja li han de portar; i tota l'energia que gasta també s'ha de portar d'algun lloc. 1 per això les ciutats s'epecialitzen cada vegada més en produir serveis, perquè la indústria tampoc no la volem, si és que provoca sorolls, fums, congestió... Les ciutats es converteixer en el cervell de la societat i fan aquelles funcions superi ors que el cervell fa en el cos humà: les ciutats fan art, cultura, formació, informació, informàtica, capacitat de direcció, esport, comerç. Els Jocs, el seu èxit, I an fet possible que Barcelona superi bona part dels seus problemes històrics i que sigui { una ciutat atractiva. I per 4ixò estem aconseguint fer venir gent de fora, que venen 4 buscar els nostres serveis i { deixen diners aquí, perquè ; s'allotgen en un hotel, van a restaurants, compren, etcètelta. I per això Barcelona té més activitat econòmica que abans. (diapositiva 30: pressupost del COOB'92 1987-1993) El Comitè Organitzador dels Jocs com a tal ha tingut superàvit. Les grans instal.lacions esportives dels Jocs (l'estadi, el Sant Jordi, el velòdrom, el palau d'esports), els gestiona una empresa que fa beneficis. 9 �(diapositiva 31: diagrama de sectors de la distribució dels ingressos del COOB) L'economia dels Jocs ha estat molt sanejada. A més, s'han fet unes inversions sense precedents a la història de la nostra ciutat i, en un temps en què se sent a parlar de Juan Guerra o de KIO, tot això s'ha fet sense cap "marro". Per altra banda, està clar que moltes obres que s'han fet a la ciutat, al marge del comitè organitzador per amb l'excusa dels Jocs, han generat un deute que les diferents administracions anirem fent ront al llarg dels anys. (diapositiva 32: Gràfic despaçament corba de demanda) (diapositiva 33: Gràfics d'oferta i demanda) Ara bé, sovint hi ha la queixa dels preus. Al ser una ciutat tan densa i tan atractiva, la demanda d'habitatge, d'oficines, de serveis, v4 arribar a ser molt alta: els preus no haguessin pujat si do hagués estat perquè Barcelona és molt atractiva. És clar que molts se n'han aprofitat, perquè sobretot a la segona dècada dels vuitanta, l'economia del nostre país va créixer molt i es van produí: casos d'especulació que, avui, afortunadament tendeixen a dOsaparèixer. Però per aconseguir frenar l'alça dels preus i que aquests comencin a baixar a la nostr4 societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al mercat. l0 �I aixà és el que hem fet . estem fent: fer el accessible amb les rondes (mes oferta de_sòl ges), un fer fer un pla de pla d'hotels, i sòl més d'habitat- pàrkings, fer l'auditori. Ara els preus en el centrr de la ciutat estan baixant relativament. Ara que la pressió de les oficines està baixant, ens podem començar a plantejar salvar troços més grans de la ciutat per a la residència. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en4 diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no està en les nostres t mans. Els grans plans d'habi atge estan en mans de la Generalitat. El més cert és que els f plans que han fet fins ara no han afavorit per a res a lla ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans tendeixi a afavorir l'habitatgei de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. 1 I pel que fa a l'ocupació, li està clar que trobar una bona feina no és fàcil. Però el problema de l'atur juvenil ja no és tan greu com ho era abans. 11 �(Diapositiva 34: Gràfic d'evolució de l'atur juvenil a Barcelona 1982-1992) (Diapositiva 35: Gràfic pe de l'atur juvenil sobre l'atur total 1982-1992) (Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona 1982-1992) Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de competir per un número limit4t de llocs de treball qualificats. Però jo confio que la mill1ora de la situació econòmica de la ciutat i els canvis que t estan produint en el sistema educatiu contribuiran a faci1litar la vostra inserció paulatina en el mercat laboral. Un bon sistema d'informaci 1 de les oportunitats que hi ha des de per als joves, com el que posem al vostre servei l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal fer servir aquests serveis. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em ref1reixo a l'autoocupació, a establir se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda als qui volen muntar petites empreses. d). Els reptes de la Barcelona dels noranta. De cara al futur més immeciat, tenim el desafiament de gaudir de la ciutat que hem transformat. 12 �(diapositiva 37: Port Olímpic) (diapositiva 38: Ciutat Venal Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. S'ha demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. Queden molts problemes, encara, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'h4n resolt i en les oportunitats que hi ha, de debó. Ara bé, és veritat que i ha alguns barris que no han rebut l'impacte positiu dels Jocs Olímpics, tot i que en bona mesura, dels Jocs set n'ha beneficiat tothom. Ara l'Ajuntament s'ha de fixarjespecialment en aquests barris que no s'hi han pogut fer obres tan importants. També com a ciutat de moda al món, tenim la responsabilitat i l'oportunitat -les dues coses- de ser molt actius en • la col.laboració amb altres!ciutats. Ara, l'Alcalde de Barcelona és actualment el president del Consell de Municipis i Regions d'Europa. Europa és el continent de les ciutats, de sempre, a diferència d'Amèrica. Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per la millora de la vida urbana. Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra i la construcció, hem de !passar a l'etapa de tot allò que dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme. 13 �I quan parlem de cultura ho fem en un sentit ampli: des dels programes culturals als instituts fins a l'auditori o el teatre nacional de Catalunya. A vosaltres us he de demana una cosa: que sigueu capaços de realitzar la ciutat que; la nostra generació, la de la dècada dels vuitanta i de principis dels noranta, pràcticament ha posat sobre la taulaperò encara no ha formalitzat, i que és la ciutat metropolitana. El que ens queda per fer és reconèixer que Barcelona no s'acaba a 1'Eixample, ni taii sols al barri del Besòs, sinó que va més enllà. Ens quecla per reconquistar la ciutatciutat, no només per a nosaltres ciutadans del municipi de Barcelona, sinó per a tots!els ciutadans de l'Area -Santa Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues. La vostra generació hauria de voler que tot això fos ciutat en el sentit més fort de la paraula. La vostra generació, i nosaltres s ajudarem en el moment que convingui de traspàs de funcions, ha de ser capaç de fer, del conjunt d'aquests vint-i-cinc o trenta municipis de i l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que ara és el municipi central de Barcelona. Tothom admira Barcelona per les transformacions que ha fet, per aquestes transformacions -siguem sincers- tot i que han estat també importants a l'àrea metropolitana, encara estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres. 14 �2. Intervencions dels estudiants: a) Estimular l'exposiciq pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i 'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelpna. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. T per acabar també usfhe de demanar que sigueu persones actives contra el dogmatisme i la intolerància. Una ciutat i una societat no es construeix sense diàleg, sense racionalitat. No us deixeu convèncer per les consignes o els eslògans massa fàcils, perquè us enganyen dient-vos que les coses són fàcils. Les coses són complicbades, i s'han de mirar des de tots els punts de vista. Heu de ser reflexius i analítics davant dels problemes del nostre temps. En això a Catalunya i a Espanya s'està configurant un partit en minúscula, !n partit no organitzat on hi ha gent de diferents ideologies. 15 �Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la tolerància, del qual jo us invito a formar_part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans del món. Els JJ00 van ser un bon exemple de treball en confiança, de col.laboració entre gent diversa, encara que alguns van col.laborar amb més entusias e que d'altres. També van ser un exemple di diàleg entre cultures, d'una Espanya plural que és pocs ble, d'una Catalunya oberta i . orgullosa de la seva persona itat. L'exemple de civisme i convivència de símbols dels Jocs l'hem de traslladar, em sem4la, i us convido a fer-ho, a la vida quotidiana de l'institut, del barri i de la ciutat. 16 �Diapositives: Sèrie de diapositived sobre la vila olímpica (de barri industrial i ferroviari a barri residencial) - Sèrie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona al mar. - Sèrie sobre la construcció de les rondes. - 1 diapositiva sobre éls equipaments cívics de la ronda de Dalt al seu paslper Nou Barris. - Sèrie de diapositiveslsobre la construcció de l'àrea olímpica de la Vall d'Hebron. - Sèrie sobre la remodeláció de l'aeroport. la - 1 Diapositiva del ¡ plànol de metropolitana amb les noies rondes i túnels. Barcelona - 1 diapositiva del passeig marítim de la Vila Olímpica Transparències: Balanç econòmic resumit del COOB-92. -Gràfic clàssic d'ofertai i demanda per veure com baixen els preus quan es desplaça la corba d'oferta. -Evolució de l'atur juvenil a la ciutat de Barcelona als deu últims anys: taula i gràfic. 17 �Ajuntament de Barcelona Regidoria de Joventu Notes per a la intervenció de l'Alcalde als instituts - De la intervenció que utilitzàvem l'any passat, s'haurà de mantenir una referència genèrica, no pormenoritzada, al bon moment de Barcelona després dels millors Jocs Olímpics. Fer referència a alguna dada més actualitzada: xifres atur juvenil i atur general, potencial de creixement econòmic. - Presumir molt de Barcelona: més i millors instal.lacions esportives, els millors concerts de Rock, menys problemes de tràfic. Més marxa: voluntat de fer–la compatible amb el descans d'altres ciutadans. Tocar de passada el problema de l'alcoholisme i les drogodependències, que no s'arregla amb més repressió, sinó amb INFORMACIÓ I PREVENCIÓ. - La Barcelona del futur: més carril bici, menys sorolls, més zones verdes, més platges, més transport públic. Més Qualitat de Vida. - L'Alcalde demana als joves participació i voluntariat (a Voluntaris 2000, a la Creu Roja o a qualsevol associació juvenil, començant per l'associació d'estudiants del propi institut) a canvi d'oferir–los més informació sobre totes les oportunitats: posar l'exemple del nou servei d'informació telefònica per audiotext (podria desplegar el full explicatiu allà mateix) o de la propera inauguració (21 de desembre) del Casal d'Associacions Juvenils de Transformadors. - La importància de saber que el nou espai de convivència es diu EUROPA. C iu tat. 4. 5a. pi 99 08002 Barcel � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4277 Title A name given to the resource Esquema per les conferències de l'Excm. Sr. Alcalde als centres públics d'ensenyament secundari Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pautes i discurs tipus. Subject The topic of the resource Educació Model social Description An account of the resource Document de treball. Language A language of the resource Català Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/656/Investigaciones_Economicas_EsquemasSraffianos_n10_1979_PM.pdf f3282888f301390a1544af6b8ab56e9f PDF Text Text �������������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1641 Title A name given to the resource Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano: margen extensivo e intensivo. Description An account of the resource n. 10 Septiembre-Diciembre'79 Source A related resource from which the described resource is derived Investigaciones Económicas Extent The size or duration of the resource. p. 151-163 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1979 Subject The topic of the resource Economia Urbanisme Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Publisher An entity responsible for making the resource available Fundación del Instituto Nacional de Indústria Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles