116 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1678/0000000639.pdf db1d044da23d4d9f04d5aa495cd16f41 PDF Text Text Catalonia is a Nation The Wall Street Journal By PASQUAL MARAGALL November 21, 2005 BARCELONA -- Spain has been one of the most interesting political success stories in the Western world over the last thirty years. It is a country that in the 19th century and during most of the 20th suffered a great deal on the road to democracy and modernization. Four basic political "cleavages" marked its internal conflicts: the type of state (monarchy versus republic); the relation between the state and the Catholic church; the degree of modernization and liberalization of the Spanish economy; and finally, the territorial organization of political power (centralism versus autonomous regionalism). These "cleavages" brought about several civil confrontations, the bloodiest of which took place between 1936 and 1939. After this came the long dictatorship under General Franco. But after Franco's death that unstable, conflictridden Spain came up with the democratic formula that would solve all these problems. The 1978 constitution established a constitutional monarchy with a social market economy and a notably decentralized state. Spain has become a socially cohesive and economically developed country. Since it joined the EU in 1986, Spain has become once again a significant player on the European scene. But one has to recognize the distinct identities that exist within Spain, foremost the Catalan, Basque and Galician. Catalonia itself is a community with a strong national Catalonian identity. The region has been part of Spain for hundreds of years yet it has historically maintained a differentiated cultural and political personality, pride in its history, language and culture, and a constant commitment to self-government. For this reason, Catalonia has always been at the forefront of initiatives to move the development of the autonomous communities forward and to further the decentralization of contemporary Spain. It is also a question of considering, amongst other issues, how to improve the territorial distribution of power in order to achieve better governance. Many regions and nationalities in other countries feel the need as well to acquire more powers and resources to perform more effectively in a globalized world. After a progressive Catalanist government was formed in December 2003, the parliament of Catalonia commenced the process for the reform of the "Statute of Catalonia," the Basic Law that regulates Catalonia's own institutions and government powers and relations with central government. What has led Catalonia to propose the reform of its self-government? • To clarify and define the recognition of Catalonia's identity. "Catalonia is a nation," the first article of the proposed statute declares. • To define the rights and duties of citizens in the 21st century, to bring the statute up to date. Many of our society's concepts that we take for granted today -- such as equal opportunities for women, or giving the youth a voice -- simply didn't even exist 25 years ago. �• The widening and defense of shared and exclusively exercised powers. There is an ongoing battle between the federal state and the autonomous governments over exactly who governs what. The statute tries to strengthen the principle of subsidiarity, the idea that decisions should be taken as closely as possible to the citizen. • This brings us to the cooperation between the state and the autonomous community. Achieving a satisfactory and effective coordination of the three levels of government and administration (state, autonomous community and city or local authority) is another goal of the proposed statute. • Partial reform of the way the autonomous communities are financed have improved their spending capacities but have not avoided a distortion in the distribution of resources. The result is that some of the communities that contribute most, as is the case with Catalonia, lose their competitiveness and suffer under this system. We need to revise the fiscal transfers to achieve the closest balance possible between economic growth and social protection. Such a revision need in no way imply the disappearance of the principle of financial solidarity with other parts of Spain. At the moment, all of Catalonia's revenues first go to Madrid, which then disburses part of it to other regions and returns part of it to Barcelona. It also spends some of the proceeds in Catalonia. Invoking again the principle of subsidiarity and accountability, the new statute aims to do away with this cumbersome procedure. It should be Barcelona that collects and distributes the money, not Madrid. Catalonia will of course continue paying its share for regional solidarity according to what the central government considers necessary. The project for a new statute was approved by the parliament of Catalonia on Sept. 30 after 18 months of debate. It was supported by four of the five political fractions represented in Catalonia's parliament: the three governing progressive parties -- Partit dels Socialistes de Catalunya, the Catalan socialist party; Esquerra Republicana de Catalunya, a party striving for independence; the Iniciativa per Catalunya Els Verds, an alliance of post-communists and greens and the CiU, the conservative nationalist federation that governed Catalonia between 1980 and 2003. Only the Popular Party voted against it. Of the 135 members of the Parliament of Catalonia, 120 voted in favor of the new statute. On Nov. 3, the Spanish parliament agreed to consider the Catalonian proposal. The vote on whether or not to accept the proposal for consideration produced a result similar to the one in Catalonia: All the political forces except for the Popular Party voted in favor. What is being proposed now is a step forward in a process which, like all over Europe, is intended to strengthen regional governments that are closer to the people without losing the strength of unity. There is no risk of Spain's disintegration as a result of this reform. On the contrary, it is a way of strengthening the cohesion and social and economic development of Spain. And it is a way of solving the centuries-old problem concerning the place of those regions with strong national identities (especially Catalonia and the Basque Country) in the bosom of Spain. On many occasions Catalonia has shown that it stands for a Spain that is modern and open, a Spain that is capable of occupying its place in the world with its diverse personality. We face a new opportunity to reinforce the foundations of Spain's collective progress. We are clearly looking toward a shared future. Mr. Maragall is president of the Catalan regional government. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalonia is a nation Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Wall Street Journal Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Autogovern Estatut Nació Catalunya Història Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1333 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1679/0000000642.pdf a80588043c47197154cf9acc909a707a PDF Text Text Diez años fomentando la pluralidad El Mundo, 06/10/2005 La edición catalana de El Mundo cumple diez años. Es una gran noticia que merece un gran titular. Toda celebración de un aniversario periodístico constituye una ocasión para recordar la importancia de la libertad de expresión y de la prensa libre como pilares del sistema democrático. Una democracia plena exige la representación de todas las voces y de todas las ideas. El derecho a la información, a la opinión, a la discrepancia… sólo puede estar garantizado cuando encuentra los canales de expresión adecuados. Y los medios de comunicación constituyen probablemente el mejor vehículo para tal fin. En España, la misión de fortalecer la ciudadanía democrática va pareja a la necesidad de reflejar la pluralidad de los territorios y culturas que conforman la sociedad española. Esta es sin duda una de las asignaturas pendientes de nuestro sistema democrático (probablemente “la” asignatura pendiente): encontrar el punto de equilibrio entre la voluntad de compartir un proyecto de futuro y el reconocimiento a las identidades particulares desde las cuales se realiza esa contribución. Muchos teníamos la esperanza de que la vía constitucional abierta en 1978 pusiera las bases para la solución de este problema. Muchas de las cabeceras que comparten cada mañana el quiosco con El Mundo así lo reflejaron en sus titulares en aquellos años. El espíritu de la democracia, las ganas de entendimiento entre bandos, entre partidos también permitía entrever que había llegado la hora de construir un modelo de concertación territorial el que las viejas disputas dieran paso a la aceptación de la diversidad territorial. Es cierto que la Constitución también abordó esta realidad. Y lo hizo de forma suficientemente hábil, dejando los elementos necesarios para que la solución se fuera dibujando poco a poco, al mismo tiempo que la democracia se iba consolidando. Luego, el 23-F y sus consecuencias torcerían el curso de la historia, quizá no irremisiblemente. No obstante, no deja de llamar la atención la persistencia de argumentos y tópicos, en uno y otro lado, que impiden enfocar directamente los problemas y ofrecerles soluciones adecuadas y pertinentes. Argumentos que nos retrotraen a discursos igualmente periclitados. �En este sentido, la prensa española tiene por delante una importante misión de pedagogía. El Mundo ofrece, desde su edición catalana, una visión propia de lo que acontece en la política y la sociedad catalanas. Nos propone una lectura diferente de nuestra realidad y practica su compromiso por aportar transparencia en las instituciones públicas. Ambos aspectos configuran un modelo periodístico perfectamente identificable con El Mundo desde que la empresa editora decidiera poner en marcha esta iniciativa hace diez años. El Mundo no ha dejado de seguir la evolución de la realidad política catalana, ofreciendo una perspectiva específica, con la que no siempre he coincidido plenamente, pero que siempre he respetado. Una manera de entender el periodismo que demuestra día a día que la controversia y la discrepancia son los valores que ayudan a consolidar la pluralidad de ideas y en definitiva, la democracia. Constituyen por ello el necesario punto de arranque hacia el diálogo y la concordia. La contribución de El Mundo a esta labor ha sido constante desde sus inicios. Con perseverancia y convicción, sin duda. Pasqual Maragall Presidente de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Diez años fomentando la pluralidad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Mundo Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Periodisme Mitjans de comunicació Catalunya Democràcia Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1336 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1680/0000000643.pdf 2673e11964e273c63e3a72cca66627dc PDF Text Text Catalunya ha parlat El Periódico, 02/10/2005 A la plaça de Sant Jaume, al damunt del balcó de l’Ajuntament de Barcelona en el que Lluís Companys va proclamar un dia d’abril de 1931, la República Catalana dins de l’Espanya federal, hi ha una placa que diu “Plaza de la Constitución”. Col·locada en aquest indret l’any 1840, en acabar-se les obres de la nova façana de l’Ajuntament, aquesta placa segueix estant present en els moments de màxima vibració ciutadana i nacional del nostre país. Ho fa de manera discreta. No és balder recordar les negociacions entre República espanyola i la Generalitat de Catalunya, que va adoptar aquest nom ben discret per comptes dels inicialment proclamats des dels dos balcons de la plaça. Bé: què hem pretès amb els treballs de l’Estatut? Quin és el grau de discreció i quin el d’ambició? Catalunya afirma què vol ser, com vol ser i com vol ser reconeguda i governada. Catalunya afirma no solament que es considera nació ella mateixa sinó que aspira a ser reconeguda com a tal per la nació de nacions que és Espanya. La nostra voluntat de ser nació dins de l’Estat va quedar recollida amb prou claredat a la Constitució de 1978. Però ja fa temps que som molts els qui pensàvem que calia precisar en l’Estatut el sentit d’allò que l’article segon de la Constitució Espanyola apunta i s’expressa en la disposició transitòria segona, és a dir, quines són les comunitats nacionals històriques amb llengua, cultura i dret propi. O si més no quines son les cultures nacionals d’Espanya, a més del cultura comuna. Fa un temps també que el President del Govern espanyol i els assessors jurídics de l’Estat defensen la legitimitat d’aquesta pretensió nostra. Per tant el problema no és entre el Govern espanyol i el Govern català o entre Catalunya i Espanya: el problema és un problema intern de la resta d’Espanya respecte de la disponibilitat de la majoria dels seus ciutadans a assumir aquestes realitats. I per descomptat és el nostre problema en la mesura que de la nostra actitud i capacitat d’explicació depèn en bona mesura que aquesta assumpció de la nostra realitat s’aconsegueixi. �La Constitució –la que tenim- i l’Estatut –el que hem tingut fins avuihan fet la seva funció a general satisfacció de la majoria durant un quart de segle. Hem viscut el període més llarg de pau, llibertat, autonomia i progrés de segles. El que és nou és que Catalunya està en condicions, ara, de proposarse i proposar un avenç important, un augment notable del seu nivell d’autogovern, en el marc de la Constitució. Aquest ha estat el nostre propòsit: precisar i afirmar que Catalunya és una nació reconeguda com a tal al si de l’Estat espanyol i que Catalunya necessita competències garantides, i més recursos dels que ha tingut fins ara, puix que bona part dels objectius d’igualació de les condicions econòmiques bàsiques dels territoris d’Espanya s’han aconseguit. La millora relativa de la riquesa per habitant a Espanya, en relació amb la mitjana europea, ha estat espectacular. I la millora relativa dels estàndards econòmics de les comunitats espanyoles que estaven més endarrerides respecte de la mitjana espanyola, també. Catalunya vol seguir essent solidària amb els pobles d’Espanya i ho serà. Les regles però han de ser més clares i intel·ligibles, i el nostre esforç fiscal ha d’anar acompanyat del dels altres. El nou Estatut de Catalunya ha arribat a port en la seva primer escala. Era condició indispensable i no ha estat gens fàcil. Ho hem fet respectant els criteris que ens havíem marcat en l’inici del viatge: - un acord ambiciós, que respongués amb eficàcia a les necessitats i les aspiracions de la Catalunya d’avui; - un acord amb consens, basat en un ampli suport social i polític; - un acord viable, que respectés els marges oberts per la Constitució. Ara començarà una nova travessia. Dura i difícil. L’abordarem, però, amb més confiança que fina ara. L’ambició, el consens i la constitucionalitat de la proposta que hem aprovat, avalada pel Consell Consultiu, han estat i continuen sent les condicions que en garantiran la legitimitat en el recorregut que resta. �El que hem guanyat en els llargs mesos de debat i discussió per construir l’acord que fes possible l’Estatut, ens ha fet rics en raons. Catalunya s’ha enfortit. En algunes qüestions la negociació ens reclamarà, després de la fermesa que haurem de demostrar, la flexibilitat necessària per arribar a l’acord. El pacte i el consens ampli que hem construït a Catalunya són també l’eina més útil per completar a partir d’ara el recorregut d’aquesta reforma. Els representants legítims del poble de Catalunya han parlat. I ho han fet amb un acord ampli, majoritari, per cloure positivament aquesta fase de la reforma del seu Estatut. S’han sentit judicis severs sobre com hem portat aquest procés. Estic convençut que la història serà més benèvola, perquè entendrà la dificultat d’abordar una reforma d’aquest tipus no amb l’ambient dominant en els inicis de l’autonomia, carregats d’unanimitats i de sentiments compartits, sinó desprès de 25 anys d’enfrontaments partidaris . Han estat mesos intensos, difícils. No exempts de tensió. No ens enganyem. L’acord no era pas fàcil, ateses les circumstàncies en les que es plantejava el començament dels treballs de la ponència, al si del Parlament. Hi ha hagut moments de gran força constructiva. En els que l’optimisme s’encomanava en tots aquells que tenien la comesa d’anar bastint el corpus de l’Estatut. Sé que hi ha hagut moments de desànim. Aquest era un factor advers que també calia combatre, perquè l’inici del procés de reforma no s’havia entès per part de tothom com una necessitat objectiva i compartida amb unitat d’esperit i de criteris. Ara resulta més necessari que mai que tothom entengui el sentit històric de la proposta que hem aprovat. El procés de reforma de l’Estatut de Catalunya no es va iniciar contra ningú. Ni d’aquí ni de fora d’aquí. L’esperit i la disposició d’ànim amb què vàrem abordar el procés de reforma a partir de l’acordat a la reunió del novembre passat a Miravet, ha guiat el capteniment dels diferents grups, més enllà de les legítimes discrepàncies i de la fermesa en la defensa de les posicions. �A l’hora de la veritat hem coincidit una amplíssima majoria del Parlament. Tan sols lamento que la coincidència no hagi pogut ser de tots. Artur Mas, i de la seva mà Convergència i Unió, han arribat a l’hora a la cita amb el deure patriòtic i han estat a l’alçada del repte. Els grups del Govern han fet tot el necessari per fer-ho possible. Diguem-ho amb modèstia però amb satisfacció: el Parlament ha estat a l’alçada, tothom ha estat en el seu paper. Catalunya sap quin Estatut vol. Ho ha dit alt i clar, amb la força del 90% dels representants dels ciutadans. Vol un Estatut que li doni la majoria d’edat política. Pasqual Maragall, President de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya ha parlat Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Autogovern Espanya Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1337 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1681/0000000644.pdf 7e325b55c987ef996c41fe0684ba2057 PDF Text Text Catalunya ha de tornar a mirar lluny Avui | 11/09/2005 En les meves intervencions sobre la necessitat de resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya, sovint he parlat de la diferència entre convèncer i suportar-se, entre conviure o, senzillament, cohabitar. Convèncer Espanya que l’ambició dels catalans per assolir el més gran autogovern possible és la millor garantia perquè Catalunya desenvolupi totes les seves capacitats econòmiques, socials i culturals en benefici també del conjunt dels pobles que conformen l’Estat. Convèncer-nos nosaltres mateixos que ho podem fer és la condició indispensable per fer-ho possible. Catalunya pot anar molt lluny encara si ho fa sobre la base del que és, del que té, del que vol, del que proposa i del que exigeix. No es va més lluny sobre la base d’una quimera, d’un somni estroncat, d’un anhel escapçat. El sentiment no creix a la terra eixorca del ressentiment. Hem de superar els temps de fer veure que som allò que no som, per mor d’un discurs polític i mediàtic equívoc; un discurs plaent a les oïdes militants, però que ha engrandit el precipici de la incomprensió amb la resta dels pobles de Sepharad. Superar aquesta etapa és la primera passa per avançar en la bona direcció. Hem de dir-li a Espanya el que volem després de cent anys de reflexions especulatives i tòpics deformadors. Ha arribat l’hora de la veritat per a tots plegats. Existeixen les condicions aquí i allà per concretar solucions. I ens cal aprofitar-les. Però primer ens hem de dir a nosaltres mateixos què volem per a la Catalunya del segle XXI. I ens ho hem de dir sense reserves, essent conscients de qui som, però també d’on som. He proposat en diverses ocasions la conveniència que l’Estatut proclami, de forma senzilla i entenedora, els principis i afirmacions bàsiques d’allò que Catalunya és i vol continuar sent. Un decàleg que serveixi d’itinerari per a les generacions presents i futures i que pugui ser llegit i explicat a les escoles de Catalunya: 1) Catalunya és una nació. 2) Catalunya ha viscut els darrers 25 anys l’etapa més llarga de la seva història amb autonomia, democràcia, llibertat i progrés. 3) Catalunya ha mantingut i preservat la Generalitat en terra pròpia o �des de l’exili, des del seu restabliment l’any 1931, gràcies a la fidelitat i compromís dels seus presidents. 4) Catalunya considera Espanya com una nació de nacions i, en perspectiva de futur, l’Estat espanyol com un Estat federal. 5) Catalunya recull de la tradició comunitària europea el principi de subsidiarietat, segons el qual, en cas de conflicte legislatiu, prima la llei particular, la més propera, per damunt de la general. 6) Catalunya ha estat i serà una nació solidària amb els pobles d’Espanya, als qui transfereix una part dels impostos pagats pels seus ciutadans, d’acord amb un sistema regit pel principi que preveu una contraprestació de serveis similar per un esforç fiscal equivalent. 7) Catalunya desenvolupa i es regeix per un sistema propi de regulació de serveis en matèries com la llengua, la cultura, el dret civil i l’organització territorial. 8) Catalunya sempre ha reivindicat i assumeix com a propis els valors del saber, l’educació i la igualtat de drets i, en el present, la igualtat entre homes i dones. 9) Catalunya considera tan important mantenir el dret propi com disposar de la capacitat necessària per accedir a sistemes universals de comunicació, transport, innovació i tecnologia. 10) Catalunya participa decididament en la Unió Europa. 11) Catalunya estén la seva mà, a través de l’Estat espanyol, a les comunitats i regions veïnes i els proposa i ofereix col·laboració per crear una regió europea útil per al progrés comú. Aquest Estatut és una passa de gegant cap a la Catalunya avançada en la Reforma social. Catalunya és una nació, però una nació pròpiament de la seva ciutadania, de les persones que hi viuen i hi treballen. No és cap casualitat que la Catalunya ciutadana constitueixi el títol primer del nostre text estatutari, un títol que és el cor i l’ànima de la reforma catalana. El Consell Consultiu, en el seu dictamen, ha qualificat de necessari, positiu i innovador aquest primer capítol del nou Estatut i que no hi hagi trobat cap rastre d’inconstitucionalitat. La ciutadania ha d’esdevenir un imperatiu de convivència, a través de la igualtat d’oportunitats, la integració social, econòmica i laboral, l’educació, la sanitat, l’accés a un habitatge digne, l’emancipació dels joves, la protecció dels infants, la conciliació de la vida familiar amb �la laboral, el dret a morir amb dignitat, l’ús i promoció del català, el respecte paisatgístic i mediambiental, entre moltes altres polítiques. Tot el que conté el projecte de nou Estatut per Catalunya serà possible si s’ajusta a les recomanacions del Consell Consultiu i es prenen els acords que han de propiciar el màxim consens. Naturalment, hi ha qui creu que tant d’enrenou no val la pena. O que calcula més pensant en els seus interessos que no pas en el progrés general de l’autogovern dels homes i dones de Catalunya. Catalunya ha sabut mirar lluny en molts moments de la seva història. De la remota i de la més recent. Els homes i les forces que van dirigir la governació de Catalunya d’ençà del restabliment de la democràcia saberen retornar als nostres conciutadans l’orgull de pertànyer a un país que havia perviscut per la força de voluntat, la tenacitat i la lluita col•lectives. Ara Catalunya ha de tornar a mirar lluny. Està en condicions de ferho. Per primera vegada en molts anys no es tracta de reclamar. Ara podem parlar clar perquè Espanya està disposada a escoltar-nos i en condicions de conviure des de l’entesa i no només suportant-nos. Estic tant convençut que val la pena provar-ho que la meva obligació és intentar-ho amb totes les meves forces. Crec que és el que els ciutadans de Catalunya esperen, avui, del seu President. Pasqual Maragall, president de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya ha de tornar a mirar lluny Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Autogovern Federalisme Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1338 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1682/0000000645.pdf 9cd5269df44328c5ced7f62808f710c5 PDF Text Text La innovación es cosa de todos Cinco Días | 20/06/2005 El pasado 16 de febrero el Govern de Catalunya y las organizaciones sindicales y empresariales firmábamos el Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l´ocupació i la competitivitat de l´economia catalana, donde se refleja, con el compromiso de todas las instituciones implicadas, y se definen las líneas estratégicas, las medidas y las acciones concretas que se deben seguir para afrontar los retos de futuro de la economía catalana. El acuerdo constata el hecho de que Catalunya ha ido perdiendo, los últimos años, parte de la capacidad de atracción de la inversión extranjera y que la aparición de nuevos competidores en un mundo globalizado, con costes laborales menores, ha tenido como consecuencia la aparición de algunos fenómenos de deslocalización industrial. Dentro de las medidas del acuerdo, se propone –como alternativa- la mejora de las condiciones básicas de competitividad a través de la investigación, el desarrollo y la innovación; con unos programas específicos para las pymes catalanas, que integren la gestión de la innovación, la logística, el diseño industrial y el fomento del uso de las TIC y de la calidad. Comparto la opinión del ministro de Industria, Turismo y Comercio, José Montilla, en el sentido de que nos recordaba, en su conferencia pronunciada el pasado verano en Sitges (en el marco de las Jornadas del Círculo de Economía), que “la competitividad depende de la productividad y que ambas variables se vinculan a la capacidad innovadora de la empresa, capacidad que se refiere tanto a innovación de productos como a innovación de procesos. Y que el fomento de la innovación y de la formación del capital humano constituyen la mejor vacuna frente a la deslocalización.” Es necesario diferenciar los conceptos de innovación y de modernización. Para que haya innovación es imprescindible que haya procesos, organizaciones y personas innovadoras. Para ello es necesario crear un entorno que favorezca el desarrollo del valor de la innovación. Este es el compromiso del Gobierno de la Generalitat y la apuesta estratégica con la que queremos contribuir de manera singular en este gran acuerdo. Se puede hacer frente a la deslocalización, con un relativo éxito, si evitamos la descapitalización de capital y recursos humanos. �Catalunya no se puede permitir perder el factor diferencial. Una economía de servicios y del conocimiento, con profesionales altamente cualificados será la garantía para no limitar las posibilidades de nuestras empresas, actuales o futuras. Y, lo que es más importante, su capacidad para crear nuevas oportunidades de negocio en un contexto altamente competitivo. La inversión, basada en la promoción de la innovación tecnológica y la creación de puestos de trabajo cualificados, coincide con la política de captación de inversiones extranjeras de la Generalitat. Durante el año 2004 conseguimos grandes resultados en este sentido y espero que este año podamos mantener nuestro liderazgo en la captación de capital. Todo ello en un nuevo marco de financiación federal que nos permita combinar nuestra solidaridad con una inversión sostenible para atender las necesidades objetivas de los ciudadanos y de las empresas catalanas. El pasado mes de enero se publicaba el Índice de Innovación correspondiente al año 2004. Un instrumento contrastado que pretende medir cómo las inversiones en investigación y desarrollo se concretan en productos y servicios innovadores susceptibles de ser patentados. El Índice, que lleva a cabo su calificación entre 0 y 1 (siendo 1 el valor máximo), coloca a Japón en la primera posición mundial con una calificación del 0,77 frente a la media de la Unión Europea que está en un 0,44. Los siguientes países son Suecia, Finlandia y EE.UU. España, con un 0,30, se sitúa muy por debajo de la media europea y cerca de los valores de Eslovaquia, Chipre, Rumania, la República Checa y Polonia, que, curiosamente, son los países destinatarios de la deslocalización industrial que está teniendo lugar en España. La fórmula I+D+I (Investigación, Desarrollo e Innovación) constituye una de las bases fundamentales para el desarrollo y crecimiento económico de un país moderno. Aquellos países que consigan incrementar su índice de innovación conseguirán retener capital humano y también los sectores empresariales e industriales que aportan valor a los bienes y servicios que ofrecen, al tiempo que minimizan los impactos negativos que la globalización económica pueda tener sobre sus economías. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La innovación es cosa de todos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Cinco Días Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Ocupació Recerca i Desenvolupament Indústria Economia Catalunya Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1339 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1683/0000000646.pdf f5d8606845f79ab5b2d01a75527e6f45 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 02/06/2005 - Hora: 23:51 DIVENDRES 3 DE JUNY DEL 2005 Opinió el Periódico 7 L’article del dia EL TSUNAMI EUROPEU Es pot alentir la construcció europea, però evitant que ens desviïn del camí cap a la nova realitat del món PASQUAL Maragall* es noves nacions ja no són els estats, són regions mundials. Europa és la regió mundial més avançada, i econòmicament la més gran. La nova Europa dels 25 estats ha anat massa de pressa als ulls de la gent, sobretot als països fundadors, on la revolta s’ha produït en forma de reacció nacionalista, antiliberal i antisocial. El moment que estem vivint és un luxe per als que el vivim en pau i davant de la televisió o davant dels diaris. Sobretot a Espanya, gràcies a la visió i l’audàcia del president Zapatero al plantejar el referèndum quan i com ho va fer. El món de sobte és més modelable i canviant, i no com abans, per guerres, imposició i conquista, sinó gràcies al vot democràtic. Tot el que passa prové del fet que la dimensió dels Estats Units d’Amèrica, aquell gran invent europeu, ha anat imposant al mercat de les nacions, igual que passa en el de les empreses, unes dimensiones mínimes més grans. Europa ha volgut ser com les dues grans nacions vencedores de la segona guerra mundial, els Estats Units i la Unió Soviètica. Era obligat. I ha hagut de fer-ho no per conquista o assimilació forçada de pobles diferents, sinó per adhesió lliure i per interès econòmic. I se n’ha sortit: 500 milions d’habitants, el mercat més gran del món, la renda continental (no podem dir-ne nacional) més gran del món, una sola moneda, cap exèrcit. Això és el que som. I els europeus de parla francesa han estat els primers de dir: a poc L Família tipus a poc, no volem anar tan de pressa, ja se’ns ha colat Polònia, ara que no se’ns coli Turquia, prou de deslocalitzacions, no anem tan ràpid. Javier Solana, Ana Palacio i jo mateix vam defensar fa un any i mig a Davos que Turquia hi havia d’entrar. Fixin-s’hi bé, ¿contra qui? Doncs bàsicament contra Angela Merkel, que sembla que aviat governarà Alemanya. Ens estem quedant sols. L’avantatge és que el primer país que ha dit no no podem qualificar-lo de reaccionari, és el país de la revolució i la república. Per tant, parada i fonda en el procés de construcció europea, que als que hi estàvem ficats ens semblava lent i morós, i a molts, segons sembla, incomprensiblement veloç i excessiu. SOM DAVANT d’un moment de passar comptes entre la gent i la política. I la nova política i els nous polítics seran els que siguin capaços de convèncer la gent que la marxa de les coses és la que ha de ser, que anem bé, que s’ha d’anar canviant a un ritme sostingut, sense precipitacions. Fa poc es va arribar a un acord en relació amb la Carta Municipal de Barcelona a Madrid. Quan vam començar amb Narcís Serra, amb Estapé i amb Sardà Dexeus a reformar la Carta jo tenia els cabells negres i ara ja ho veuen. Era l’any 1980. Quina fantàstica morositat, quina immensa mandra la de la història. Mirin: les noves nacions més o menys unides del món no seran les velles nacions, seran les grans regions mundials; Mercosur, la unió magribina, la unió africana, la Unió Europea, els Estats Units, Rússia, la Xina, l’Índia, el Sud-est Asiàtic, Austràlia i no gaires més. I amb les mides petites no es podrà competir, encara que hi pugui LEONARD BEARD haver andorres i mònacos i suïsses i singapurs, igual com passa amb les empreses. La mobilitat de la població es pot alentir, però no es pot aturar; més encara, se l’ha d’alentir i d’ordenar. Però no podem enganyar la gent dient-li que es pot impedir. S’ha de potenciar una deslocalització moderada, potent i controlada per evitar excessius moviments de població. I Anem a una xarxa de regions mundials, que ja no es regirà pels sentiments nacionalistes s’ha de fer en cada país, en cada comarca, en cada ciutat, en cada barri: vigilar com es produeix la química entre els nouvinguts i els antics ciutadans, començant per la convivència a l’escola i la convivència a les escales de veïns dels barris. Els explico el cas d’una població catalana: els pisos construïts per un fabricant de gasoses per als seus obrers eren l’orgull de la vila. Allà vivien els obrers modestament, però hi vivien bé. Quan van poder passar al centre de la població, les cases es van anar buidant primer i després es van omplir d’immigrants no ja del sud d’Espanya, sinó del Magrib. I el barri va començar a decaure. L’alcalde les va voler arreglar, però va tenir mala sort. La seva dona es deia de cognom Moreta. La gent, possiblement, quina ironia, els immigrants de la primera onada, van començar a dir que l’alcalde sortia amb una mora i que per això cuidava exclusivament dels immigrants. Fins que el van fer fora. Els explico també el cicle anual d’una escola de la Catalunya interior. A començaments de curs els alumnes són els que són. Però ara el curs ja no és estàtic i fix. Abans de Nadal han arribat més famílies al poble, més nens que s’han d’escolaritzar. Després alguns se’n tornen als seus països d’origen, i a finals de curs, amb la sega i el turisme, arriben més criatures de les que havien marxat. ¿Qui pot planificar aquesta seqüència? Per als polítics de dretes hi ha una solució: dir que es prohibeixi la immigració. No dic prohibir-la –perquè no es pot fer fàcilment– dic dir que es prohibeixi, confiant que la gent sigui tan ignorant que s’ho cregui i els voti. Aquests dos exemples són dues petites al.legories del que passa a Europa, del que va passar a França, el que ha passat a Holanda i el que pot passar en altres països. Crec que s’imposa fer una reflexió conjunta dels grans líders europeus disposats a afrontar la situació, els actuals i els anteriors, amb gent nova, amb veus representatives de la nova sensibilitat i realitat per aixecar una bandera d’ambició i seny, perquè ara veurem nous líders venent-nos velles receptes i s’ha d’evitar que ens desviïn molt del camí cap a la nova realitat del món. Anem cap a una xarxa de regions mundials de grans dimensions i cap a un món regit per l’economia i la ciència i no pels sentiments nacionalistes, si bé a cada cantonada d’aquest camí tals sentiments s’expressaran amb força. S’ha de mantenir el tremp, mirar lluny i no ensopegar. Uns joves em diuen dues coses que consigno: van votar en blanc en el referèndum espanyol perquè són europeistes, però ni ningú els va explicar la Constitució ni els va semblar que servís per millorar la seva situació. Que típicament és de subocupació, de feines molt precàries, i de disminució intermitent dels ingressos. Quan jo era jove es trigava a millorar, però es començava aviat i no es feia mai enrere. Però les coses ara són diferents. ELS JOVES d’avui m’han suggerit que al final dels processos de ratificació del tractat, la Unió convoqui un referèndum global europeu. Si guanya el sí, endavant. Si guanya el no, ens quedem en el tractat vigent avui, el de Niça. Els he dit que em sembla una proposta molt lògica, amb un advertiment: s’ha de preveure què passa als països on hagi guanyat el no. Per a això es poden arbitrar sortides raonables, com l’opting out que la Gran Bretanya va aplicar en l’adopció de l’euro com a moneda comuna. No ha impedit que l’euro competeixi amb el dòlar en el mercat mundial de divises com a moneda reserva i, no obstant, ni és un tema menor... ni la Gran Bretanya és menys important que França. La celebració de la cimera euromediterrània, Barcelona + 10, d’aquí a sis mesos podria ser l’ocasió per discutir aquests temes amb perspectiva. Rendez-vous al novembre. H *President de la Generalitat. Horacio Altuna GRUPO ZETA: Fundador: ANTONIO ASENSIO PIZARRO. President: Francisco Matosas. Vicepresident Executiu: Antonio Asensio Mosbah. Consellers: J. M. Casanovas, Serafín Roldán i Jesús Castillo. Secretari: J. R. Franco. Vicesecretari: E. Valverde. Conseller Dtor. General: J. Castillo. Dtor. Editorial i de Comunicació: M. Á. Liso. Comitè Editorial: J. M. Casanovas, A. Franco, M. Á. Liso, J. Maraña, J. Oneto i J. Rivasés. Dtor. general de Premsa: Román de Vicente. Dtor. general de Publicitat, Màrqueting i Promocions: Joan Alegre. Dtor. general de Serveis Corporatius: Conrado Carnal. Dtor. general de Revistes: Alfredo Castro. Dtor. general de Distribució: V. Leal. Dtor. general de Llibres: Juan Pascual. Dtor. de control: J. Martínez. EDICIONES PRIMERA PLANA: Dtor. General: J. Alegre. Directors: V. Blanes (màrqueting), J. G. Miquel (comunicació), M. Moya (producció), M. Fañanás (r. externes), D. Segura (promocions), C. Mateu (sistemes), P. Vidal (compres), J. Sicart (administració), X. Badia (control gestió), J. L. Busquets (tresoreria), D. Casanovas (recursos humans), C. Moreno (adm. redacció). Ediciones Primera Plana S.A. Consell de Cent, 425-427, 08009 Barcelona. T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 65 12/13. Delegació a Madrid: O’Donnell, 12, 28009 Madrid. T: 91 586 97 00. Fax: 91 586 97 29/30. Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Dtor. gerent: E. Ripollès. Directors: L. Miranda (tècnic), F. López (producció). Distribució: Logística de Medios Catalunya S.L. Bailèn, 84, 2a planta. 08009. Barcelona. T: 93 484 66 00. Fax: 93 484 66 35. Publicitat: Zeta Gestión de Medios. Dtor. gerent: P. San José. Directors comercials: S. Germán (Catalunya), I. Monar (Madrid). Consell de Cent, 400. T: 93 265 53 53. Classificats: T: 93 265 57 27. Fax: 93 246 54 51. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El tsunami europeu Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Globalització Catalunya Espanya Acció política Territoris Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1340 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1684/0000000650.pdf 78a53b4cd1815cd0248abc2d020043da PDF Text Text Fent honor al seu nom Canvi 16 | 07/03/2005 El setmanari CANVI 16, amb la seva iniciativa en català que ve a sumar-se a les edicions en castellà i en euskera, es converteix en un exemple pràctic de que és, perfectament possible, una altra manera de veure les coses. De veure i viure el país en plural. Des de la perifèria cap al centre, truncant una lògica centenària que per vella no pot ser acceptada com a eterna. I això, fet per una empresa privada de comunicació, representa un gran canvi que tant de bo fos també un canvi de tendència. Des del Govern de Catalunya estem treballant també pel canvi. Treballem en la reforma de l´Estatut cercant el màxim consens entre totes les forces polítiques. Aspirem a un nou marc constitucional que reconegui Catalunya com el que és; un nou model d´estat que s´emmiralli en el federalisme, una Espanya que s´allunyi de la idea centralista i radial i assumeixi la xarxa com a model. Compartim amb el Govern que presideix José Luís Rodríguez Zapatero la convicció que el reconeixement de la diversitat i la diferència són les bases més sòlides d´una España plural unida. Són temps decisius en el que la voluntat reformadora del polítics i les institucions necessitarà com mai la complicitat i el suport social. En aquest context, la incidència dels mitjans de comunicació és indiscutible. Tant indiscutible com el fet que l´oferta informativa catalana ha mantingut durant anys un dèficit manifest, el de la inexistència de l´opció del setmanari com a eina de formació d´opinió. En els darrers mesos, diverses iniciatives fan front a aquest repte. Especial esment mereixen els quaderns per a la integració dedicats a la immigració que es publicaran a cada edició de Canvi 16. Afavorir la integració de la gent que per diverses circumstàncies ha hagut de sortir del seu país i ha vingut a casa nostra en busca del treball que els permeti desenvolupar la seva vida amb dignitat, és una actitud progressista que cal valorar molt positivament. Els impulsors de CANVI 16 creuen en la pluralitat d´Espanya. I la practiquen. És una aposta valenta, feta des d´una grup i una capçalera històrica representant del millor periodisme que s´ha fet en aquest país. Que els lectors i el mercat us siguin propicis. Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fent honor al seu nom Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Canvi 16 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Periodisme Mitjans de comunicació Català Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1341 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-03-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1685/0000000656.pdf 2921606672fbcca0412fed2d3d7d7869 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01995M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 14/10/2004 - Hora: 23:25 DIVENDRES 15 D’OCTUBRE DEL 2004 Política el Periódico 19 Homenatge al president màrtir 3 L’anàlisi Pàgines 18 a 20 888 EL RECORD DE COMPANYS, LLAVOR DE FUTUR És possible acabar amb les desconfiances entre Catalunya i Espanya ARXIU / RUBÉN MORENO PASQUAL MARAGALL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Aquest 15 d’octubre de 2004, en complir-se els 64 anys de l’afusellament del president Lluís Companys, té per al Govern de Catalunya i el seu president una significació força emotiva. El catalanisme d’esquerres –hereu de Macià, Companys i Tarradellas– ha tornat al Govern 65 anys després de la derrota de Catalunya i de l’Espanya republicana. Enllaçar amb la història estroncada suposa una satisfacció íntima i una vibració continguda. Per fidelitat a aquest llegat reividinquem el president Lluís Companys i el seu exemple. Però la commemoració d’avui no pot ser exclusiva de les esquerres, ha de ser i vol ser la celebració de tot el poble de Catalunya. És per això que el Govern de la Generalitat dóna a aquesta commemoració tota la solemnitat que li escau i una normalitat pròpia d’un país reconciliat amb la seva història. Res no justifica, avui, ni l’oblit, ni el silenci. Res no justificaria, d’altra banda, la mitificació acrítica del president màrtir. Amb el record del president Companys, rememorem les esperances d’autogovern, de justícia, de democràcia i de llibertat d’aquella Catalunya republicana dels anys 30. També recordem l’assalt franquista a aquelles esperances i la tragèdia de la guerra incivil. Una tragèdia col.lectiva composta de centenars de milers de tragèdies personals. El Fossar de la Pedrera de Montjuïc vol ser un testimoni digne d’aquestes tragèdies, entre les quals sobresurt la del president 33 Ofrena floral a la tomba de Companys, l’any passat. Companys pel seu simbolisme. Però de ben poc ens serviria rememorar aquells fets si no n’aprenguéssim les lliçons permanents que ens donen. Antoni Rovira i Virgili ho formulava de forma punyent en el seu jurament de l’exiliat: «De la màxima dissort, sortirà el definitiu redreçament de la història, si els catalans sabem aprofitar les duríssimes lliçons que hem rebut». Estic convençut que els catalans no oblidarem les lliçons de la història. De fet, les vam tenir ben presents fa vint-i-cinc anys en la recuperació de la democràcia i de l’autogovern. La Catalunya d’avui ja no és aquella Catalunya convulsa i mancada d’una civilitat compartida. Estem molt lluny d’aquella Catalunya vençuda. Tenim una Catalunya renascuda que ha superat l’esperit de guerra civil, que ha tornat a confiar en ella mateixa, que ha recupe- rat el seu autogovern, que s’ha vist reconeguda per l’Espanya democràtica, que ha pogut exercitar la seva vocació europea i que està en condicions d’anar més lluny si sabem combinar ambició de futur i memòria històrica. El sacrifici del president Lluís Companys constitueix una fita essencial d’aquesta memòria per dues La seva generosa actitud davant la mort va indicar el camí de la reconciliació raons paradoxalment contraposades. En primer lloc perquè significa el moment més negre de la nostra història contemporània. El moment en què la pretesa legalitat de l’Espanya rebel va assassinar el president legítim de la Generalitat de Catalunya únicament i exclusivament pel fet de ser-ho. Aquesta agressió màxima ha justificat actituds d’agror, de retret i de desconfiança de Catalunya envers Espanya. Si ens haguéssim quedat en el plany i en el rancor de la Catalunya vençuda no seríem on som ara, ni podríem aspirar a anar més lluny. Per això, cal tenir ben present l’altra cara del sacrifici de Companys, la que constitueix la llavor del renaixement de Catalunya i que no és cap altra que la generositat amb què va afrontar el seu destí fatal. Una generositat expressada serenament en el seu testament i en les paraules que va pronunciar en el consell de guerra que el va condemnar: «Sabré morir serè i amb dignitat, pels meus ideals de sempre i per Catalunya [...] i sense cap ombra de rancor». D’aquesta manera, el president Companys ens assenyalà el camí per superar l’esperit de la guerra civil, per preparar el camí de la reconciliació i per tenir la força de tornar a començar. La seva actitud davant de la mort es va convertir en testimoni vivent del commovedor clam de «paz, piedad y perdón» del president Manuel Azaña al saló del Consell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el 18 de juliol de 1938. Aquesta associació del record del president de la Generalitat i del president de la República em permet expressar el reconeixement al Govern de l’Espanya democràtica per la seva voluntat de restituir públicament i legalment l’honorabilitat del president Lluís Companys. És un gest de justícia històrica, però sobretot és un gest per a l’esperança en un futur en què no resti cap ombra d’agror, de retret i de desconfiança entre la Catalunya plenament autogovernada i l’Espanya democràtica i plural. H 33 El cartell de la polèmica. Pujol retreu al PSC l’«apropiació escandalosa» de la figura del líder republicà EL PERIÓDICO BARCELONA Jordi Pujol es va mostrar ahir «indignat» amb el PSC pel que considera una «escandalosa apropiació» de la figura de Lluís Companys. «És d’un oportunisme poc ètic», va dir l’expresident en referència al cartell editat pels socialistes per commemorar el 64è aniversari de l’afusellament de Companys en què aquest apareix amb el logotip del PSC. Mitjançant un comunicat, Pujol va recordar que Companys va ser afusellat per ser president de Catalunya, no per ser membre de cap partit i, en aquest sentit, va assegurar que, encara que tampoc «estaria bé», «es podria entendre» que ERC en tragués profit, perquè Companys era d’aquest partit. El portaveu adjunt del grup del PSC, Joan Ferran, va replicar a Pujol que CiU, en els seus 23 anys de mandat, «mai va fer un homenatge digne» a Companys. «És comprensible perquè CiU no s’ha sentit mai identificada amb la figura de Companys, un president d’esquerres, preocupat pels treballadors i advocat laboralista», va afegir. H La Piel en su mejor forma nº en Sofás 1 Mod: OQUIO Sofa 3 plazas (211x96x90 cm.) Tapizado en cuero de 1,5mm de grosor Varios colores a escoger UNA ORGANIZACION INTERNACIONAL En Barcelona: Via Augusta, 184 (esq. Santaló) Rocafort, 151 (esq. Aragó) Comte d'Urgell, 41 (esq. Sepúlveda) Joan Güell, 228 (esq. Europa) Promoción: 1.720 € IVA y transporte incluídos. Oferta válida hasta fin de existencias www.masterpiel.com barnapiel@masterpiel.com � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El record de Lluís Companys, llavor de futur Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1343 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Companys, Lluís, 1882-1940 Espanya plural Catalunya Commemoracions Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1686/0000000658.pdf 81c15b81860e89fd5606d939088768d0 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Margalef Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1344 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Margalef, Ramon, 1919-2004 Ecologia Medi ambient Necrologies Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-06-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1687/0000000659.pdf d3d6a088d41c456979147f28ae92557f PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El futur del català: passió i intel·ligència Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Català Llenguatge i llengües Cultura Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1345 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-05-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles