117 10 5250 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1140/19880219d_00268.pdf 9a8dd33ff7711ee370321e35709025f0 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Alcalde de Barcelona, Sr. Confere' nci a de 1 'Excin. al Centre de Lectura de Reus, sobre Pascual Maragal 1 , oí srne í Muní cip a li sme Tr Fe er Reus, 19 de febrer de 1988 Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e �Ajuntament Í' r+- de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR AL CERCLE DE LECTURA LA SEVA CORDIAL INVITAC ICS . VENIR A REUS A PARLAR D E FE DERAL I SME I MUNICIPALISME ÉS REALMENT UN COMPROMÍS ESTIMULANT. EN EL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA REUS',' OCUPA UN LLOC DESTACAT, PER LA SEVA ECONOMIA I PER LA SEVA TRADICIó POLÍTICA, OBRERA I INTEL.LECTUAL. UNA COMBI NAC Ió QUE SEMPRE HA DONAT BONS RESULTATS. I TAMPOC NO PODEM OBLIDAR QUE A REUS ES PRODUÍ UNA /1 DE LES FEDERALISME A. ESPANYA. NC IES HI STòRIQUES DEL ^ ,^ A 3V �'k~ Ajuntament W de Barcelona Gabinet de Comunicació ENGUANY L'APROBACI¿; EL DES è CELEBREN ANIVERSARI DE DE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA EL EN REFERNDUM DEL 6 DE DESEMBRE DE 1978. DEU ANYS NO ÉS MOLT EN LA LLARGA VIDA NORMAL DE LES CONSTITUCIONS DELS PAYSOS DEMOC4TICS. LA DELS ESTATS UNITS TÉ MS DE 200 ANYS I LES DELS PAYSOS DEL NOSTRE ENTORN EUROPEU TENEN 30 O 40 ANYS. PEP6 DEU ANYS JA PERMETEN UNA CERTA PERSPECTIVA. HAN ESTAT ANYS MOLT INTENSOS EN LA VIDA DEL PAÍS, I PODEM DIR QUE LA CONSTITUCI6 HA FUNCIONAT BÉ. EM SEMBLA QUE SOBRE AIX c.5 NO HI HAURIA DISCREPàNCIA ENTRE LES FORCES DEMOC4TIoUES. LA CONSTITUCI6 HA ESTABLERT UN MARC DE DRETS I LLIBERTATS QUE LA SITUEN SISTEMA ENTRE LES MÉS AVANOADES DEL DErOCRITIC MUNDIAL. �Eh'« Ajuntament "111 de Barcelona Gabinet de Comunicació I HA SERVIT PEP. REGULAR ALGUNS DELS PROBLEMES SECULARS D'ESPANYA: LES RELACIONS ENTRE L'ESTAT, L'ESGLèSIA I LES FORCES ARMADES, AIXÍ COM L'ARTICULACI6 POL íTICA LES I ADMINISTRATIVA DE DIFERENTS NACIONALITATS I REGIONS. TOTS AQUESTS ASPECTES - AQUESTS SERVEIS DE LA CONSTITUCI6 AL PAÍS TEòRICA I MEREIXEN LA MÉS ALTA CONSIDERACIE POLÍTICA. AVUI, PERò, RECLAMARÉ LA SEVA ATENCI6 NOMÉS SOBRE EL DARRER D'ELLS. SOBRE AQUESTA EXPERI è NCIA TAN EXTRAORI)INáRIA QUE ÉS LA RECREACIè DE L'ESTAT. NORMALS CAP ALTRE PAÍS EUROPEU HA TINGUT EN TEMPS EL CORATGE D'EMPRENDRE UNA REORGANITZACIE EN PROFUNDITAT DEL SEU SISTEMA TERRITORIAL UNA I POLÍTIC EN DIRECCI¿ CENTRÍFUGA. EL TÍTOL VUIT •DE LA CONSTITUCI6, L'OF,GANITZACI6 TERRITORIAL DE L'ESTAT, LABORIOSA REDACCI6 I - CAL DIR -HO- UN EL QUE VA TRACTA DE REQUERIR UNA GENERES CONSENS. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DONAR LA SOLUCI6 URGENT QUE REQUERIEN LES CIRCUMSTANCIES AL VELL PLET HISTCSRIC DE LA VERTEBRACI6 D'ESPANYA NO ERA GENS FkIL. A DIVERSOS LLOCS D'ESPANYA PER DEMOCRACIA S'ENTENIA, CONSUBSTANC IALMENT, LLIBERTATS INDIVIDUALS I LLIBERTAT NACIONAL. AIXi ERA CLARAMENT A CATALUNYA. PER TANT, PER INSTITUIR LA DEMOCRACIA S'HAVIA DE RESOLDRE NECESSARIAMENT I SP1ULTANIAMENT LA QUESTIC) DE LA LLIBERTAT NACIONAL. L'ESTAT DE LES AUTONOMIES FOU LA FaMULA EQUILIBRADA QUE FINALMENT S'ADOPTA. VENIA A SER UN HíBRID DE REGIONALISME ITALIA I DE FEDERALISME ALEMANY, QUE TENIA, EN QUALSEVOL CAS, LA VIPTUT DE PERMETRE UN DESENVOLUPAMENT DIVERSIFICAT I GRADUAL. I AIXCS ÉS EL QUE S'HA PRODUÏT DURANT ELS DEU ANYS DE VIGNCIA CONSTITUCIONAL DEL SISTEMA: UNA PROGRESSIVA ADAPTACI6 DE LES DIFERENTS PARTS DEL PAÍS A LES �- 6- Ajuntament V& Barcelona Gabinet de Comunicació VARIANTS D'AUTOGOVERN CONTEMPLADES A LA CONSTITUCI6. AVUI FUNCIONEN AMB PERFECTA NORMALITAT TOTES LES INSTITUCIONS AUTON6MIQUES DE LES DISSET COMUNITATS I, PRACTICAMENT, S'HAN CULMINAT LES TRANSFERèNCIES DELS SERVEI 5. CREC SINCERAMENT QUE ÉS TOT UN èXIT. LES COMPARACIONS SEMPRE S'HAN DE FER AMB PRUDNCIA I AMB RESPECTE PER LES DIFERèNCIES. PER¿ ITáLIA QUE VA COMENÇAR MOLT ABANS UNA AUTONOMITZACIó MENYS PROFUNDA QUE LA NOSTRA, ENCARA NO L'HA ACABADA. VULL RECORDAR LA DESTACADA INTERVENCI6 DELS CATALANS EN EL P p ors CONSTITUIENT. A LA PONi.?NCIA QUE ELABORA L'AVANTPROJECTE CONSTITUCIONAL Hl EREN EN ROCA JUNYENT I EN SOLÉ TURA, I EL PONENT SOCIALISTA PECES BARBA, COM DIU I SAP MOLT BÉ EN GONZáLEZ CASANOVA, VA ACTUAR SEMPRE AMB L'ASSESSORAMENT DELS SOCIALISTES Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CATALANS. A LA CONTI SS ICS CONSTITUCIONAL VA TENIR UN PAPER MOLT IMPORTANT EN MART I N TOVAL . AQUESTA PRES NCI A PROTAGONISTA DELS CATALAN S VA SERVIR PERQU ACONSSEGUISSIM UN MARC CONSTITUCIONAL EN OUè Hl CABIA PERFECTAMENT L'AUTONOMIA QUE, MAJORITIRI AMENT , VOISEM LLAVORS PER CATALUNYA. šI TOT HA SORTIT TAN ROD6 CON SEMBLA, PER QU¿,:. t DONCS AQUEST ENRENOU D'ARA S OBRE LES LECTURES FEDERALS DEL TÍTOL VUIT ¿. -. DE LA CONSTITUC DS? —... ------CREC QUE LES RAONS SON DIVERSES I SUFICIENTS. SEMPRE UI HA HAGUT UNA PRES el\TC IA IMPLÍC ITA DE L'ESPERIT FEDERAL EN LA CONCEPC le; AUTONOMI STA D'ESPANYA. EN TOT CAS, AIXeS ERA AIXÍ PER PART DE L ' ESQUERRA, , S OBRETOT , P EL QUE FA. ALS S OC I ALI ST ES QUE HAVIEN I NCORPORAT EL FE DERAL I SME EN EL SEU P ATRIMONI IDEOLC)GIC 1 ORGANITZATITJ. �Ajuntament NIF de Barcelona Gabinet de Comunicació PER CS NO S OLAMENT PER PART DE L ' ESQUERRA. PUJOL MATEI HA ES TAT UN DEFENSOR AI~Ohlik-T DE LA POSTURA FEDERAL. SABEN, A CATALUNYA HA EXI STIT UNA GRAN COM VOST èS . TRADI Creí FEDERALISTA. EL CATALAN I SME POL í TIC –QUE É S PLU RAL , QUE COMPREN DI FERENT OPC ION S ID EOL5G IQUESS HA MAN IFESTAT G AIRE Elf, SEM? E COM A FEDERALISTA. UNA _- MICA A LA NOSTRA MANERA, POT SER P ENSANT MS A RESOLDRE EL NOSTRE PROBLEMA QUE CON A SOLUC I5 GENERAL PER A ESP ANYA. AQUESTA INCLINA CIC; P ART I CULARI STA ESTá , PER¿ C ANVI ANT . JA Hl HA SECTORS DEL CATALANI SME POI, íTIC QUE CONSI EZL__ QUE LA MIL LOR SOLUC I6 PER A CATALUNYA ÉS LA SOLUCIÓ; QUE SIGUI BONA PER A ESPANYA. . 5, LA INICIATIVA ACTUAL DELS SOCIALISTES PER AIX ( CATALANS DE PROPOSAR UNA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, HA TINGUT UN RES S6 TAN GRAN �Ajuntament 1111V de Barcelona Gabinet de Comunicació A CASA NO STRA . UN RES S6 EN UN SE NT I T PLURAL, ÉS CLAR : DE REBUI G P ELS Q UI PREFEREIXEN CONTINUAR AMB L ' ES SENC I ALI SME I EL P ARTI CULARI EME; DE C AUTELA E XP ECTANT P ELS QUI VOLDRIEN MS ACLARIMENTS I GARANTIES ; I D' ACCEPTACI6 PELS QUI CREIEM QUE LA TENDèNCIA FED ERAL IT ZANT SER á- LA GRAN OP O RT U N ITAT PER FER COINCIDIR UNA EVOL UC 15 P R OGR E S S IVA DE LES AUTONOMIES AMB UN PROJECTE GLOBAL D ESPANYA, EN ) EL MARC D ' UNA E U ROPA,,,,Q, UF, MAR XAR1 ,_.TAMBÉ_ ER., LA .VI A FEDERAL CAP A LA UN ITAT . QUE PUGUEM PLANTJAR—N OS ARA LA LECTURA FEDERAL DE LA CON ST ITUC I6 É S POS IT IU, FI N S 1 TOT FORÇA POS I T 1U HO VOL DIR MOLTES COSES : QUE LA CONSTITUÇI P ERMET ; QUE LA MADURESA DEL P AíS HO ACCEPTA; QUE EL N IVEL L AUTO No- mic AS SOL IT HO ACONSEL LA ELE SOCIALISTES CATALANS MAI NO HAJvH:54 DEIXAT DE REFERIR—SE AL FE DERAL I 91E COM UNA PO SS IBIL ITAT DE �omp Ajuntament VI: de Barcelona Gabinet de Comunicació PERFECCIONAMENT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES. EN RAIMON ) 14-11 P+,e OF3IOLSEWT'ttrjXZ SOVINT. PER ò HA CALGUT. QUE EL DIFÍCIL PROCÉS DE L'ASSENTAMENT DE LES ESTRUCTURES AUTOWSMIQUES I DE LES TRANSFERèNCIES S'ACABÉS, I QUE LA GENT VEIS QUE AIX¿ FUNCIONAVA, PERMA ES PRODUÍS UNA RECEPTIVITAT SUFICIENT CAP A LES TES IS DE LA FEDERALITZACI6 UN CONCEPTE COMPLEX. NO ns UNA . EL FEDERALISME ÉS F6RMUW SIMPLE NI UNA T(kNICA SENZILLA, SIN6 NO HAGUS AIXECAT TANTES ESPERANCES I ALHORA TANTA POLMICA. DELS SEUS MGLTIPLES ELEMENTS HE OPTAT PER. DESTACAR—NE AVUI ALGUNS ASPECTES QUE EM PERMETRAN ENLLAÇAR AMB EL MUN I C IP AL I SMt. EN TOT ESTAT COMPOST —1 EL NOSTRE HO ÉS - CAL QUE �ION Ajuntament 1W de Barcelona Gabinet de Comunicació HI HAGI UNA RELACI6 CONSTRUCTIVA I FINALISTA ENTRE LES SEVES PAPTS , AQUESTA EXIGèNCIA GENERAL TÉ DIFERENTS EXPRESSIONS EN FUNCIó DE LES DIVERSES ESTRUCTURES I TRADICIONS CONSTITUC IONALS. LA MÉS CONEGUDA ÉS LA FORMULACIó ALEMANYA DE LA C úiA ':- BUNDESTREUE, O PRINCIPI DE l' IVILYTÁYT' FEDERAL, "CONCEBUT COM EL DEURE RECÍPROC DE CADA PART DE TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS VITALS DEL CONJUNT 1 DE LES ALTRES PARTS EN L'EXERCICI DE LES SEVES PR¿PIES COMPETNCIES”. LA BUNDESTREUE NO FIGURA COM A TAL PRINCIPI A LA LLEI FONAMENTAL O CONSTITUCICS ALEMANYA. HA ESTAT „c. CREAT PER LA DOCTRINA 1 PER LA JURISPRUDNCIA CONSTITUCIONAL A PARTIR DE LES EXPERINCIES I LES NECESSITATS DEL FUNCIONAMENT DE L'ESTAT ALEMANY FEDERAL. CREC QUE NOSALTRES HEM D'ANAR TAMBÉ PER AQUÍ. �"í —12— Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AQUEST 1S UN PRINCIPI DE SENTIT COM. QUE INTEGRA RACIONALITAT I COOPERACI6. EN EL NOSTRE CAS H1 HA BASE SUFICIENT PER TREBALLAR EN DIVERSES DIRECCIONS QUE CONVERGIRIEN EN LA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT QUE PROPOSEM. EN PRIMER LLOC, LA CONCRECIó CLARA I PRECISA, AMB L'AJUDA DE LA JURISPRUDNCIA CONSTITUCIONAL, DE LES COMPETNCIES LEGISLATIVES DE L'ESTAT I DE LES AUTONCMIES QUE HAN DE SER TAXADES, AMB NUMERUS CLAUSUS, I DE LES COMPETNCIES LOCALS QUE HAN DE SER RESIDUALS, 1S A DIR OBERTES. EN SEGON LLOC, LA CORRESPONSABILITZACI¿ DE LES COMUNITATS AUTUOMES EN LES POLiTIQUES DE L'ESTAT. EN TERCER LLOC, LA CONCRECIó D'UN SISTEMA CLAR DE RELACIONS ENTRE LES ADMINISTRACIONS LOCALS 1 LES ADMINISTRACIONS AUTON¿MIQUES. y` �Ajuntament iIUFde Barcelona Gabinet de Comunicació 1S TAMBft FONAMENTAL ESTABLIR UN MARC SEGUR DE FINANÇAMENT PER ALS TRES NIVELLS DE GOVERN, QUE COMPORTI FóRMULES EQUILIBRADES DE CORRESPONSABILITZACI6 FISCAL I D'AUTONOMIA FINANCERA. VAN SER DELS PRIMERS A PROPOSAR UN REPARTIMENT D'UN 50 PER CENT PER L'ESTAT, UN 25 PER CENT PER LES AUTONOMIES I UN 25 PER CENT PER L'ADMINISTRACIó LOCAL. ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST REPARTIMENT ES TRADUIR1 EN UN MILLOR APROFITAMENT DELS RECURSOS, SOBRETOT EN EL PLA DE L'EFIC1CIA 1 DE LA REDISTRIBUCI6. AQUEST "PROGRAMA FEDFRALITZANT" REQUEREIX PER ENDEGAR—LO QUE ELS TRES NIVELLS FACIN PRESIDIR LES SEVES RELACIONS, EN TOTS ELS 1MBITS I ORDRES, PEL "PRINCIPI DE COL.LNBORACIJ)". EL NOSTRE TRIBUNAL CONSTITUCIONAL HA RECONEGUT EXPLíCITAMENT L'EXISTNCIA D'AQUEST PRINCIPI. EL �Ajuntament Vde Barcelona Gabinet de Comunicació CONSIDERA UN DEURE GENERAL I RECÍPROC INHERENT A LA PR (S. R IA EXISTèNCIA DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES. EL "PRINCIPI DE COL.LABORACT6" ÉS UNA SíNTESI DE COOPERACIó, PARTICIPACI6 I SQLIDARITAT; ES A DIR, UNA SíNTESI DEL MILLOR ESPERIT FEDERAL. DIGUEM-HO CLARAMENT: CONFRONTAMENT RELACIONS I ENTRE SUBSTITUIR-SE CONFLICTE, EL CLIMA DE RECELE SOVINT PRESENT EN LES ELS DIFERENTS NIVELLS, HA DE PER UNA ACTITUD LLEIAL I POSITIVA, PERQYA, AL CAPDAVALL, EL BON FUNCIONAMENT DE LES PARTS ES INDISPENSABLE PER AL BON FUNCIONAMENT DEL CONJUNT, QUE ÉS L'OBJECTIU AL QUE HEM DE TENDIR TOTS EN BENEFICI DELS CIUTADANS. CREC QUE EL "PRINCIPI DE COL.LABORACIó" ÉS UNA PEÇA ESSENCIAL EN EL PROJECTE DE PERFECCIONAMENT DE L'ARTICULACIo DE L'ESTAT QUE ESTEM PROPOSANT. �Ajuntament Ide Barcelona Gabinet de Comunicació ESTEM DISPOSATS, NATURALMENT, A PARLAR — NE AMB TOTHOM. I SEGUR QUE ACABAREN FENT—HO, PEROU FINS ARA NOMÉS HEM SENTIT EL REBUIG INTERESSAT PER5 CAP ALTERNATIVA A LES NOSTRES PROPOSTES. VINC DIENT AMB FREONk4CIA QUE ARA ÉS L'HORA DELS AJUNTAMENTS. LA CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES VA COMPORTAR UN CERT SACRIFICI DELS AJUNTAMENTS. CONSIDERANT L'ENORME ESFORÇ QUE S'HA HAGUT DE FER PER PASSAR D'UN ESTAT CENTRALISTA A UN GENERALITZAT DE DESCENTRALITZACIÓ ADMINISTRATIVA, POT • FOU MODEL LEGISLATIVA INEVITABLE QUE I ELS AJUNTAMENTS EN SORTISSIN INICIALMENT MARGINATS. PEP(5 ARA ÉS DIFERENT. SERIA UN GREU ERROR QUE CONTINUÉS UN ESTAT DE COSES QUE JA NO TÉ CAP �- 16 - Ajuntament 111101 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: JUSTIFICAC i6. CREC QUE EL PROTAGONI SME DEL PODER LOCAL DEURá PASSAR ARA AL PRIMER PLA DE LA VIDA POL ÍTIC A . H O EXI GEIXL'XIT MATEIX DE L 'AUTONOMITZACI6 DEL PAÍS. ¿ L' IMPULS DESCENT_RALIZZADOE_NO NIVELL AUTO NaMI C OT _.11,T.URAR EN _ EL D CONTINUAR AVALL, CAP AL C IUTAD1 N INGii NO AS C APAC. DE NEGAR OB ERTAMENT QUE L 'ADMINI STRAC I6 LOCAL É S LA MS BEN SITUADA PER A CONEkXF,R MILLOR ELS PR OBLEMES DEL S C IUTADAN S 1 DONAR-Hl LES RES PO ST ES MIS AD EO UAD ES . S HA QUALIFICAT ALS AJUNTAMENTS , AMB UNA EXPRES SI6 RE S: X IDA, DE " TERMI NALS I NTEL . LI GENT S" QUE CONNECTEN LES SEVES POLÍ TIOUES A LES ES TATALS 1 AUTONZSMIOUES PER �Ajuntament iWde Barcelona Gabinet de Comunicació QUE LA SEVA ACTUACI6 ES DESENVOLUPA DES DE LA PRe.)PIA CAPACITAT D'AUTOGOVERN. AIXe5 VOL DIR — SI NO ES VOL GOVERNAR D'ESQUENA ALS CIUTADANS— QUE ELS AJUNTAMENTS S'HAN DE FER CáRREC DE TOTES LES COMPETNCIES, AMB ELS SERVEIS I RECURSOS CORRESPONENTS, ( QUE JURÍDICAMENT I OPERACIONALMENT PUGUIN ASSUMIR , UN BON FONAMENT D'AQUESTA ASSIGNACI6 O DELEGACIE DE COMPETNCIES EL TENIM EN EL PRINCIPI QUE DIU QUE ELS RECURSOS PúBLICS NO SEN PRIVATIUS DE L'ADMINISTRACIE .QUE ELS RECAPTA, SINE QUE SEN DESTINATS A LA DESPESA EN EL NIVELL ADMINISTRATIU MÉS ADEQUAT. NO TI SENTIT EL REGATEIG EN AIX¿. ES TRACTA DE RECURSOS QUE SURTEN DEL MATEIX LLOC PER COBRIR UNES NECESSITATS QUE TENEN EL MATEIX ORIGEN. EN UN ESTAT COMPOST LA DIVISIE COMPETENCIAL I FUNCIONAL IS PROU AMPLA 1 DIVERSIFICADA COM PERQU CADA �¡11x1 Ajuntament I" de Barcelona Gabinet de Comunicació PART TINGUI LA SEVA PARCEL.LA ASSEGURADA DE RESPONSAF3ILITAT I PARTICIPACIa. ÉS TAN ABSURD QUE L'ESTAT VULGUI FER D'AUTONOMIA COM QUE L'AUTONOMIA FACI D'AJUNTAMENT. EN CANVI A L' AJUNTAMENT NO SE LI ACUD MAI FER D'ESTAT NI D'AUTONOMIA. ACABA PAGANT SOVINT, AIXe; S1, UNS SERVEIS QUE PRESTA SENSE QUE LI HAGIN TRANSFERIT t LES DOTACIONS. k:{A;^yt,(^ií2 SOBRE LES DESPESES DE CAPITALITAT DE BARCELONA, SENSE CONTRAPARTIDA, ELS EN PODRIA PARLAR LLARGA ESTONA. ( COM LLIGUEM FEDERAL SME I MUNICIPALI SME? ,i EL MUNICIPALISME NO SOLAMENT FS UNA ESCOLA DE DEMOCRàCIA I UNA ESCOLA DE POLÍTICA, FS TAMBÉ UN è SEGMENT DE LA IDEOLOGIA I DE LA T CNICA FEDERAL. �—19— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL M[JNICIPALISME EST& CONTINGUT EN EL FEDERALISME. BONA PART DELE PRINCIPIE APLICABLES A LES RELACIONS ENTRE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUT¿NOMES A QU (. 71 M'HE REFERIT ABANS ScSN EXTENSIBLES AL NIVELL LOCAL, PERCS CREC QUE ES PRODUIRA, A MÉS, UN EFECTE INDIRECTE IMPORTANT QUE BENEFICIAR A ALE AJUNTAMENTS. EN LA MESURA QUE LA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT AFLUIXI LES TENSIONS ENTRE ELS DOS NIVELLS SUPERIORS, ES REDUYRA LA PRESSICS DE LES AUTONOMIES SOBRE ELS GOVERNS LOCALS. I PERMETINT — ME QUE ACABI AMB UNA AFIRMACI6 QUE NO TEMO GENS QUE SIGUI CONTRASTADA: TOT ALLCS QUE BENEFICIA ALS AJUNTAMENTS BENEFICIARA ALS CIUTADANS. MOLTES GRACIES. i / COM HE ANAT APUNTANT. �y^ .. r• Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e CENTRE DE LECTURA DE REUS El Centre de Lectura de Reus és una entitat creada l'any 1859 amb una clara vocació de tipus pedagógic i formatiu i que incidia sobretot en les classes populars. Actualment, el Centre de Lectura té entre 3.200 i 3.300 socis i está organitzat en 12 seccions (T4íisica, Cie-ncies Socials i Polítiques, Llengua, Excursionisme, Art, etc.) . Entre els anys 1975 i 1978 va acollir les Conferències de les Terceres Vies, on van participar tots els grups polítics d'aleshores. El Centre té una Biblioteca de 45.000 volums, la segona de Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4046 Title A name given to the resource Federalisme i Municipalisme / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sistema de ciutats de Catalunya: Reus, Tàrrega, Mollerusa, etc. Catalanisme polític. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Lectura de Reus Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Municipis Democràcia Constitucions Dret constitucional Autonomia Territoris Acció política Catalunya Espanya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970831_DiariGirona_Federalisme_PM.pdf 8507e2b62d1bd77926fe2c6104724045 PDF Text Text Q Q / Diari de Girona OPINIÓ Z-Z- I Diumenge, 31 d'agost de 1997 L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, reflexiona en aquest article a l'entorn del federalisme i de la proximitat del poder vers els administrats. Defensa la subsidiaritat i el federalisme com una possibilitat real que «es farà amb liberals o socialdemòcrates i nacio- nalistes federalitzants». Maragall advoca per un federalisme diferenciador per dur Espanya a l'estat plurinacional. Federalisme: poder proper o distant? per Pasqual Maragall (V H e vist que n'hi ha que creuen que federalisme i proximitat del poder no són compatibles. S'equivo^ quen. S'equivoquen al menys amti algunes de les versions del federalisme, concretament amb bona part del federalisme europeu i en general amb el federalisme devolucionista o descentralitzador, per referència al federalisme unificador. Que quedi clar que no m'interessa el debat pel debat, sinó més aviat extreure'n un dels resultats possibles: l'enteniment o acord, i que per tant estic disposat a concedir jo també les equivocacions que estic segur que cometré en un tema tan relliscós com. aquest. No sóc un teòric, sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però sobretot interessat a convèncer més que no pas a trobar la pura veritat, si és que existeix. En aquest cas es tracta d'un debat amb idees i persones que provenen d'un sector que no vull alienar, perquè entenc que és a l'altra banda d'un pont curt, no fàcil, però transitable (crec) i tanmateix decisiu per a la bona marxa de les coses aquí a Catalunya, i de retruc a Espanya. El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme federalitzant de centreesquerre. Si aquest pont es fa ben passador, el país anirà bé i si no, no anirà tan bé, s'empantanegarà. Mesuraré doncs les paraules. No diré que s'equivoquen del tot els que separen federalisme i subsidiarietat ni sostindré (no ho he fet mai) que subsidiarietat vol dir només proximitat del poder. Quant això segon, «proximitat» és solament una manera simple i entenedora, un xic abusiva, de dir el mateix que es vol dir quan es fa servir aquest nom tan estrany, tan poc pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és un nom molt estrany per a una idea molt senzilla: el poder, com més a prop, millor. No que sempre pugui o hagi d'estar a prop, sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia i equitat) com més a prop millor. No és per tant un principi que s'ocupi solament de l'eficàcia —idea aquesta que sí que com la proximitat possible i Jacques Santer com a adequació: «fer les coses en el nivell adequat». Kinkel l'encertava més. Conec bé les seves opinions, que són les del govern de la RFA, a través del secretari d'Estat d'Afers Europeus, Hoyer. Subsidiarietat no vol dir solament adequació, no és un concepte neutre, tecnocràtic, fred -com es pot sentir de vegades— que permetria l'ordenació científica dels serveis públics per nivells. Té quelcom d'això però no és L'íiniclo 2 df la lloi iUiliariti del 1") úv nvMV dv 19f)7 diu qiu' t'l municipi i la n'iiió podon realií/.ar loto.·^ aquollo-^ func'itmH que .-diguin do l'inicròs ii(>noral dels seu>< habitaiils. inclosts aqüoJlc-^ rcalitzatlc.-; fins al juomont p(;r k'.s dc'pc'ndínicie.-í cslataL-^ ubicades en cl niunicipi o n'.dc). J.'artick' -i do la lloi dc.'l 1-") do iiiaT-ç do 1997 o.^jK'oilíca quines .stín lo.s funcions piíbliquos c^uo realnionl por fÍL;r l'Kslal. La dàuhula ro.sidual —lot allò quo uo s'cspirifícaafav'oroix df)ncs als podois toíT-ilorial^. L'n doU prqjoctos do rotbrma dol Sonat ilalia])ro\ou la sova composició (almi'tns parcial i on base a circumscripl'ions rt'ifionals quo i·logiviíMi roprosi-ntaiUs tlo la ri'^io si-ufCM-a i ri'pr'o.-^ontains dc^l^ niimici])is do la ro.do. aquosH on una assombioa di' tots oU alcaldes úv la ro^io a l'inici di'lalou'islatut·a. essencialment això. És un principi o concepte que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és primer que l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't aquí. «Subsidiaritat és un nom molt estrany per a una idea molt senzilla: elpoder com a més aprop millor» probablement és del tot errònia-, és un principi que s'ocupa de la distància, de la participació, de l'apropiació de la política pels ciutadans com a mesura de la seva qualitat. Ni tan sols és correcta la idea menjs grollera i molt més estesa que la subsidiarietat s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada, el nivell de govern adient per a cada competència pública. En un intercanyi recent -o potser va ser més aviat una coincidència en el temps de dues opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers, Exteriors, definia la subsidiarietat parcial, partidari, un parti pris en favor de la proximitat, tota la proximitat possible donades les restriccions d'equitat i eficàcia, i analitzades aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa dels economistes - i jo en sóc— economies d'escala que no ho eren, és a dir, avantatges o economies de gran mida, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius, esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius). • • Només en la mesura que la societat no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat esdevé necessari, just, justificat. I com entre el blanc i el negre de l'Estat i la societat hi ha tots els grisos i les transicions imaginables, per extensió diem que en general el poder ha d'estar com m é s a prop millor. És una manera prudent de sostenir el principi de la primacia de la societat sobre l'Estat en què es basa tot l'argument subsidiari. Una • manera prudent i condicional. «Tan a prop com sigui possible» equival a dir «tan a prop com sigui compatible amb els dos objectius de la política, que són l'eficàcia i l'equitat». No voldríem un poder a sota de casa, totalment proper, que fos ineficaç i per tant car, o que fos incapaç de realitzar les transaccions en què consisteix l'equitat, les redistribucions de recursos que garanteixen la cohesió social i la tranquil·litat dels esperits. En aquest sentit, sí que el principi exposat esdevé un criteri que permet analitzar l'adequació dels nivells de govern per a les diverses funcions que se li suposen. Però no és un principi neutral, insisteixo, sinó un principi Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 22 Aquí rau justament el caràcter revolucionari, o si es vol més modestament innovador o radical, del principi esmentat, que podem anomenar, a partir d'ara, fets els aclariments que calien, principi de proximitat. En primer lloc és innovador perquè situa amunt la càrrega de la prova de la distància a la qual ha d'àctuar el govern. La distància s'ha de justificar (tal com expressen els exemples italians i britànics requadrats), no és un valor en si mateix. La proximitat no cal justificar-la perquè és un valor en' si mateixa, en principi. La por a la colisió o excés d'intimitat local entre administrador i administrat, més ben dit, entre l'administrador i alguns dels administrats més influents, ha passat a ser massivament substituïda • per la por a l'excés d'intimitat global entre l'administrador nacional o supranacional i el fabricant d'armes o narcotràficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora els , votants que el coneixen de prop. No calen tantes tuteles a la proximitat com a la distància. En segon lloc, e l principi de proximitat és radical en el sentit que és del tipus que Geremek i Dahrendorf (en un famós intercanvi de fa uns anys) anomenarien calent, no fred com la democràcia en general o el mercat, que són sistemes per processar la producció de resultats polítics o econò- mics respectivament, sistemes que percebem com a maquinàries fredes per bé que ens hi juguem molt (o així ho hem cregut fins ara) en el seu bon funcionament. Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb aquest principi i la seva compatibilitat amb el federalisme, encara més la coherència entre tots dos principis, haurem de fer esment de la globalització (ho lamento) i haurem de distingir dos tipus de federalisme, el separador de poders prèviament concentrats i l'unificador de poders independents. El xarampió de la proximitat, que té pinta de durar i de deixar traça, es produeix ara perquè la globalització de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està desvetllant un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història va endur-se dels poders pròxims: distància sí però cum grano salis i a canvi de més proximitat per a les coses que no cal fer lluny. Per això és diu -exageradament- que els estats són massa petits per a segons què i massa grans per a tota la resta. El federalisme apareix aleshores, o reapareix, com el millor sistema per organitzar aquesta nova situació que esquinça els estats per dalt i per baix. I la lleialtat federal a l'interès general com el principi de coherència que complementa perfectament el de proximitat. Federalisme ve de pacte (foedus). És el pacte que uneix estats prèviament independents (els Estats Units, potser algun dia la Unió Europea) per contraposició a la Confederació que es volia mantenir en una relació d'interdependència molt més feble, però també el pacte que autonomitza les parts prèviament diluïdép en un estat centralista (la RF alemanya i l'estat de les autonomies espanyol). En ambdós casos hi ha coexistència del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre s'identifica amb l'existència de fets nacionals i diferents dins la federació (no és així i als USA ni a la RFA, sí en canvi a Espanya i potser demà, com temps enrere, al Regne «L'ideal federal no és una religió, sinó unapossibilitat real i que es farà amb liberals i socialdemòcrates i nacionalistes federalitzants» Unit). A Itàlia l'apel·latiu «federal» va caure el 17 de juny de la Comissió constitucional bicameral, presidida per D'Alema, crec que per pressions de la dreta, i així en comptes de dir: «la República Federal d'Itàlia està composta per municipis, províncies, regions i l'estat» (sic), la Constitució dirà: «la república d'Itàlia e t c » . Però ja em diran! On trobarem una constitució més federal que aquesta que posa municipis i estat en una mateixa sentència? Doncs bé, el mateix dia i en el mateix lloc s'aprovava també que l'ad- �Diari de Girona / Diumenge, 31 d'agost de 1997 / OPINIÓ ;t^Ji.!'Í;!SÍMí «Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els nostres nacionalistes de dreta» ministració pública no farà m é s que el que els privats o la societat no pugui fer, i això —es diu— en virtut del principi de subsidiarietat. Es solament en les constitucions americanes (EUA i Canadà), on el federalisme apareix amb una dominant unitària (quan se sent «federal» als EUA s'entén que s'està parlant de Washington i del govern central), que la subsidiarietat pot aparèixer com a contrària al federalisme. (I encara: quan és parla de «federalisme fiscal» als EUA s'entén sempre a tres nivells, no com aquí). El terme «federal» és també als EUA la pàtria conceptual dels liberals, i els liberals allí són progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat lliure, relativament el promig cultural nord-americà. Entre nosaltres, sense ser exactament al contrari, poc ens falta. Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els liostres nacionalistes de dreta, per als quals la intervenció, la nacionalització i la normalització, paraules totes elles que provoquen terror als liberals europeus de bona llei, no són una qüestió de dreta o esquerra, sinó d'interès general. 1 a fe que els socialistes catalans han respectat aquestes raons fins ara. Tots som conscients que no és el mateix el nacionalisme de les nacions oblidades que el de les ^ANGi)t)NG íXararnàh Vegi'l a: QQ ^ O ll^Y^ «la pn)pc)sta actual (...) garanteix fin.s i tot la pre.sència dels responsables escocesos en els conscíUs de ministres europeus». «El parlament d'EscÍHíia, amb 329 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova ima segona qüestió en el referèndum, fruirà d'un limitat marge d'acció en el terreny fiscal·\ •<La transferència de competències s'estima tan ample quo el dociunent nomiés detalla aquelles que seguiran sota la lutel·la de Westminstor: economia, defensa, ocupació, qüestions constitucionals i embrioiogia i avortament, dependran de Londres. La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut, llei i ordre. etc...». El País, 28 de juliol de 1997. Pàg. 4 dominants, mentre dura l'oblit sinó de la identitat com a factor i la dominació. Tots som naciode cohesió de l'individu social, la nalistes mentre això no s'acaciutat, el país, i que l'explicitin ba. Però hem de començar a com aquell cas particular en què «Si el pont que va del federalisme de ésser alguna cosa més en el la proximitat no seria física, ni trànsit cap a la fi de la dominaa la mida del col·lectiu Fesquerra catalanista al nacionalisme referida ció i l'oblit. És lògic que la sub(encara que per als nacionalistes sidiarietat esveri alguns naciocatalans es pot pensar que la federalitzant de centreesquerra es fa nalistes de dreta (no tots) tant mida petita és una raó més per o més que el federalisme. Però basar el seu pensament), sinó bon passador, el país anirà bé» no hauria d'espantar els fedeafectiva, cultural, una proximiralistes d'esquerra, llevat del tat dels esperits, per lluny que meu vell amic Umberto Serafiestiguin els uns dels altres, per ni, socialista i federal, europeista spil'Espanya tranquil·lament plurinacio- tal com participen d'un mateix sentinellià, per a qui les meves veleïtats ment nacional o cultural. nal. Altres vies d'anar-hi estan per liberal-Uibertàries i subsidiàries inventar. I el propi federalisme difePerò també poden els nacionalistes tenen un insuportable «tuf» democrarencial està per definir amb rigor. demanar-nos als federals de tota la tacristià. No ha entès, aquest nou i Posem-nos-hi. vida i especialment als partidaris de magnífic Settembrini, que l'ideal fede la proximitat que entenguem el nosQuè podem denotanar els federalisral no és una religió, sinó una possibitre cas com un cas particular de la tes subsidiaris als nacionalistes en litat real i que es farà amb liberals i teoria de la identitat com a base de la aquesta connexió; en aquest punt i socialdemòcrates i nacionalistes fedecohesió, cas en el qual la proximitat hora? J a la inversa, què ens poden ralitzants. De Catalunya estant ho fóra factor d'identitat i no a l'inrevés. demanar els nacionalistes? tenim'més fàcil d'entendre. Som a un Tot és possible. Se m'acut que podem demanar als pas d'arribar-hi. El federalisme difenacionalistes que explicitin el seu rencial, no uniformista, ens pot dur a perjudici en favor no de la proximitat. (*) Alcalde de Barcelona ^^" Ssang Young Korando KJ: Una mecànica indestructible Els nous models Korando KJ2.3D i KJ2.9D es diferencien bàsicament per la seva mecànica. El primer munta un motor dièsel Mercedes Benz de 2,3 litres i 4 cilindres en líiüa que desenvolupa 80 CV i el segon, un 5 cilindres de 2,9 litres que eleva la potència a 100 GV. En ambdós casos, es tracta de motors atmosfèrics, pensats per un manteniment molt senzill i una major longevitat, i això ho confirma el fet que el Ssang Yong Korando KJ és un vehicle amb una mecànica indestmctible, imponent, amb la força d'un rinoceront. Es presenta així mateix una versió 2.9 D «Lux», dotada de sèrie amb un equipament especialment complet i luxós. La longitud total del vehicle, 4,33 metres, ja el situa per sobre de berlinès de cinc places molt espaioses i supera els altres tot terrenys de la seva categoria; el Korando KJ és el Tot terreny de batalla curta que posseeix la major capacitat interior sense perjudicar amb això la seva maniobrabilitat per ciutat. La seva vocació és clarament la d'una tracció total, i a això contribueix no només la robustesa i agilitat del seu motor, sinó també un repartiment de pesos molt equilibrat, el qual pot admetre fins un màxim de càrrega de 1.250 kg sobre l'eix davanter i 1.470 sobre el posterior. D e s de 2.950.000 PTA. Ctra. Nacional 11, km. 719 - Tel. (972) 17 08 88 - FAX (972) 17 06 59 - SARRIÀ DE TER (Girona) AUTO RECORD FIGUERES NOU, 178 FIGUERES 50 2012 AUTO PALAFRUGELL S.A. AV. LES CORTS CATALANES, 20 PALAFRUGELL 6113 00 TECNIMOTORS MALATOSQUERs/n OLOT 26 72 35 SUBIROS IMPORT MOTOR S.L. CAMÍ ST. PERE DEL BOSC, 11 BLANES 35 30 50 Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 31/8/1997. Pàgina 23 � https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1531/19970819_Federalisme_ElTemps_anon.pdf 1bc9b699d88497c72a8b001f085ab552 PDF Text Text Ajuntament / de Barcelona Departament de Premsa Data/Fecha 7-8-97 De/From Nom/Nombre Caries Puig. Departament de prelnsa Nom/Name A/TO Nom/Nombre Jordi Sebastià Nom/Name Entitat/Entidad EL TEMPS Fax Núm: Nombre de pàgines (inclós aquest full) Número de páginas (incluida esta portada) Nombre de pages (celle-ci y compris) Number of pages (including this one) Jordi: T'envio l'article de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, sobre federalisme, per ser publicat a la vostra revista la setmana del 18 al 24 d'agost, si és possible. Si tens algun dubte, em podràs trobar fins demà divendres (dilluns començo vacances). A partir de dilluns pots parlar amb 1'A nna Dionis (al mateix telèfon). Moltes gràcies. Caries Puig. Si no us arriba bé el missatge, poseu -vos en contacte amb nosaltres. Si no reciben bien el mensaje, rogamos nos contacten. Nous vous prions de nous contacter si vous ne recevez pas bien le messpge. If you do not rcceivc the message eleary, picase contact us. Placa Sant .laume. 1 08002 Barcelor a ' �FEDERALISME: PODER PROPER O DISTANT? He vist que n'hi ha que creuen que federalisme i proximitat del poder no són compatibles. S'equivoquen. S'equivoquen al menys amb algunes de les versions del federalisme, concretament amb bona part del federalisme europeu i en general amb el federalisme devolucionista o descentralitzador, per referència al federalisme unificador. Que quedi clar que no m'interessa el debat pel debat sino més aviat extreure'n un dels resultats possibles: l'enteniment o acord, i que per tant estic disposat a concedir jo també les equivocacions que estic segur que cometré en un tema tan relliscós com aquest. No soc un teòric sinó un polític, interessat per la teoria, sí, però sobretot interessat en convèncer més que no pas en trobar la pura veritat, si és que existeix. En aquest cas es tracta d'un debat amb idees i persones que provenen d'un sector que no vull alienar, perquè entenc que és a l'altra banda d'un port curt, no fàcil, però transitable (crec) i tanmateix decisiu per a la bona marxa de les coses aquí a Catalunya, i de retruc a Espanya. El pont que va del federalisme de l'esquerra catalanista al nacionalisme federalitzant de centre-esquerre. Si aquest pon- es fa ben passador, el país anirà bé i si no, no anirà tan bé, s'empantanarà. Mesuraré doncs les paraules. No diré que s'equivoquen del tot els que separen federalisme i subsidiarietat ni sostindré (no hb he fet mai) que subsidiarietat vol dir només proximitat del poder. Quant això segon, "proximitat" és solament tjna manera simple i entenedora, un xic abusiva, de dir el mateix que es vol dir quan es fa servir aquest nom tan estrany, tan poc pròxim: subsidiarietat. Subsidiarietat és un rlom molt estrany per a una idea molt senzilla: el poder, com més a prop, millor. No que sempre pugui o hagi d'estar a prop, sinó que a igualtat de circumstàncies (eficàcia equitat) com més a prop millor. No és per tant un principi que s'ocupi solament 4e l'eficàcia -idea aquesta que sí que probablement és del tot errònia-, és un principi que s'ocupa de la distància, de la participació, de l'apropiació de la política pels ciutadans com a mesura de la seva qualitat. Ni tan sols és correcta l'idea menys grollera molt més estesa que la subsidiarietat s'ocupa de l'adequació, de trobar la distància adequada, el nivell de govern adient per a cada competència pública. En un intercanvi recent -o potser va ser més aviat una coincidència en el temps de dues opinions- Klaus Kinkel, el ministre alemany d'Afers Exteriors, definia la subsidiarietat com la proximitat possible i Jacques Santer com adequació: "fer les coses en el nivell adequat". Kinkel l'encertava més. Conec bé les seves opinions. que són les del govern de la RFA, a través del Secretari d'Estat d'Afers Europeus, Hoyer. Subsidiarietat no vol dir solament adequació, nof és un concepte neutre, tecnocràtic, fred -com es pot sentir de vegades- que permetria l'drdenació cientí fica dels serveis públics per nivells. Té quelcom d'això però no és essenbialment això. És un principi o concepte que pren partit, un indicador intencionat, un principi de justícia política: la societat és primer que l'Estat; l'Estat n'és subsidiari, ve't aquí. �Només en la mesura que la societat no és capaç de resoldre els seus problemes l'Estat esdevé necessari, just, justificat. 1 com entre el blanc i el negre de l'Estat i la societat hi ha tot els grisos i les transicions imaginables, ;per extensió diem que en general el poder ha d'estar com més a prop millor. És una manera prudent de sostenir el principi de la primacia de la societat sobre l'Estat en que es basa tot l'argument subsidiari. Una manera prudent i condicional. "Tan a prop com sigui possible" equival a dir "tan a prop com sigui compatible amb els dos objectius de la política, que són l'eficàcia i l'equitat". No voldríem un poder a sota de casa, totalment proper, que fos ineficaç i per tant car, o que fos incapaç de realitzar les transaccions en quq consisteix l'equitat, les redistribucions de recursos que garanteixen la cohesió social i la tranquil.litat dels esperits. En aquest sentit, sí que el principi exposats esdevé un criteri que permet analitzar l'adequació dels nivells de govern per a les diverses funcions que se li suposen. Però no és un principi neutral, insisteixo, sinó un principi parcial, partidari, un parti pris en favor de la proximitat, tota la proximitat possible donades les restriccions d'equitat i eficàcia, i analitzades aquestes amb tot rigor (massa hem empassat per culpa dels economistes -i jo en sóc- economies d'escal4 que no ho eren, és a dir, avantatges o economies del gran tamany, que al capdavall, descomptats els seus efectes negatius, esdevenen el que els economistes anomenen diseconomies netes o avantatges negatius). Aquí rau justament el caràcter revolucionari, 4 si es vol més modestament innovador o radical, del principi esmentat, que podem anomenar, a partir d'ara, fets els aclariments que calien, principi de proximitat. En primer lloc és innovador perque situa amunt la càrrega de la prova de la distància a la qual ha d'actuar el govern. La distància s'ha de justi fi car (tal com expressen els exemples italians i britànics requadrats), no és un vapor en sí mateix. La proximitat no cal justificar-la perque és un valor en sí mateixa,( en principi. La por a la colusió o excés d'intimitat local entre administrador i adminiltrat, més bén dit, entre l'administrador i alguns dels administrats més influents, ha passat a ser massivament substituïda per la por a l'excés d'intimitat glob al entre l'administrador nacional o supranacional i el fabricant d'armes o narcotraficant de torn. L'administrador local corrupte ja el faran fora els votants que el coneixen de prop. No caler tantes tutel.les a la proximitat com a la distància. En segon lloc, el principi de proximitat és radical en el sentit que és del tipus que Geremek i Dahrendorf (en un famós intercanvi de fa uns anys) anomenarien calent, no fred com la democràcia en general o el mercat , que són sistemes per a processar la producció de resultats polítics o econòmics respectivament, sistemes que percebem com a maquinàries fredes per bé que ens hi juguem molt (o així ho hem cregut fins ara) en el seu bon funcionament. Per explicar el perquè de la innovació radical que entra en escena amb aquest principi i la seva compatibilitat amb el federalisme, e cara més, la coherència entre tots dos principis, haurem de fer esment de la globalitació (ho lamento) i haurem de distingir dos tipus de federalisme, el separador de poder prèviament concentrats ï l'unificador de poders independents. �El xarampió de la proximitat, que té pinta de durar i de deixar traça, es produeix ara perquè la globalització de l'economia, i encara que més lentament la de la política, està desvetllant un sentiment d'urgència per la devolució de les competències que la història va endur-se dels poders pròxims: distància sià però clan grano salis i a canvi de més proximitat per a les coses que no cal fer lluny; Per això es diu -exageradament- que els estats són massa petits per a segons qué i massa gran per a tot el demés. El federalisme apareix aleshores, o reaparei*, corn el millor sistema per organitzar aquesta nova situació que esquinça els estats per dalt i per baix. I la lleialtat federal a l'interés general com el principi de coherència que complementa perfectament el de proximitat. Federalisme vé de pacte (foedus).És el pacte que uneix estats prèviament independents (els Estats Units, potser algun div. la Unió Europea) per contraposició a la Confederació que es volia mantenir en una relució de interdependència molt més feble, però també el pacte que autonomitza les parts previàment diluïdes en un estat centralista (la RF alemanya i l'estat de les autonomils espanyol). En ambdós casos hi ha coexistència del moment unitari i el moment autònom, moment autònom que no sempre s'identifica amb l'existència de fets nacionals dkferents dins la federació (no és així ni als USA ni a la RFA, sí en canvi a Espanya i potser demà, com temps enrera, al Regne Unit). A Itàlia l'apel.latiu "federal" va caure el 17 de juny de la Comissio Constitucional Bicameral, presidida per D'Alema, crec que pek pressions de la dreta, i així en comptes de dir: "la República Federal d'Itàlia està comp►sada per municipis, províncies, regions i l'estat" (sic), la Constitució dirà: "la república d'ltalia etc " Però ja em diran! On trobarem una constitució més federal que aquesta que posa municipis i estat en una mateixa sentència? Doncs bé, el mateix dia i en el mateix lloc s'aprovava també que l'administració pública no farà més que el que els privats o la societat ao pugui fer, i això -es diu- en virtut del principi de subsidiarietat. És solament en les constitucions americanes (EUA i Canadà), on el federalisme apareix amb una dominant unitària (quan se sent "federal" als EUA s'entén que s'està parlant de Washington i del govern central), que la subsidiarietat pot aparèixer com a contrària al federalisme. (I encara: quan es parla de "federalisme fiscal" als s'entén sempre a tres nivells, no com aquí). El terme "federal" és també als EUA la pàtria conceptual dels liberals, i els liberals allí son progressistes, intervencionistes i poc amants del mercat lliure, relatitvament al promig cultural nordamericà. Entre nosaltres, sense ser exactament al ontrari, poc ens falta. Determinats socialdemòcrates (Helmut Schmidt, per exemple) són francament menys intervencionistes que els nostres nacionalistes e dreta, per als quals la intervenció, la nacionalització i la normalització, paraules totes elles que provoquen terror als liberals europeus de bona llei, no són una qüestió de dreta o esquerra sinó d'interés general. 1 a fe que els socialistes catalans han respectat aquestes raons fins ara. Tots som conscients que no és el mateix el nacionalisme de les naci*nes oblidades que el de les dominants, mentre dura l'oblit i la dominació. Tots som nacionalistes mentre això no s'acaba. Però hem de començar a ésser alguna cosa més en 01 trànsit cap a la fi de la dominació i l'oblit. �És lògic que la subsidiarietat esveri alguns nacionalistes de dreta (no tots) tant o més que el federalisme. Però no hauria d'espantar éls federalistes d'esquerra, llevat del meu vell amic Umberto Serafini, socialista i federar europeïsta spinellià, per a qui les meves veleïtats liberal-llibertàries i subsidiàries tenenun insopo rt able "tuf" democristià. No ha entés, aquest nou i magnífic Settembrini, que l'ideal federal no és una religió sinó una possibilitat real i que es Farà amb liberáis i socialdemòcrates i nacionalistes federalitzants. De Catalunya estant ho tenim més fàcil d'entendre. Som a un pas d'arribar-hi. El federalisme diferencial, no uniformista, en pot dur a l'Espanya tranquil.lament plurinacional. Altres vies d'anar-hi estan per ir>éventar. I el propi federalisme diferencial està per definir amb rigor. Posem-nos-hi. Què podem demanar els federalistes subsidiaris als nacionalistes en aquesta connexió, en aquest punt i hora? I a la inversa, què ens poden demanar els nacionalistes? Se m'acut que podem demanar als nacionalistes; que explicitin el seu perjudici en favor no de la proximitat sinó de la identitat com a factor de cohesió de l'individu social, la ciutat, el país, i que l'explicitin com aquell cas1 pa rt icular en què la proximitat no seria física, ni referida al tamany del col.lectiu (encára que per als nacionalistes catalans es pot pensar que el petit tamany és una raó més pér basar el seu pensament), sinó afectiva, cultural, una proximitat dels esperits, per Lluny, que estinguin els uns dels altres, per tal corn part icipen d'un mateix sentiment nacional ó cultura. Però també poden els nacionalistes demanar-nos als federals de tota la vida i especialment als partidaris de la proximitat que entenguem el nostre cas com un cas particular de la teoria de la identitat en tant que base de la cohesió, cas en el qual la proximitat fora factor d'identitat i no a l'inrevés. Tot és possible. Pasqual Maragail. Alcalde de Barcelona �Requadres ITÀLIA Llei del 15/3/97 i proposta de reforma del Senat L'article 2 de la llei italiana del 15 de març de 11997 diu que el municipi i la regió poden realitzar totes aquelles funcions que siguin 4e l'interés general dels seus habitants, incloses aquelles realitzades fins al moment perj les dependències estatals ubicades en el municipi o regió. L'article 3 de la llei del 15 de març de 1997 espeifica quines són les funcions públiques que realment pot fer l'Estat. La clàusula residual -tot allò que no s'especifica- afavoreix doncs als poders territorials. Un dels projectes de reforma del Senat itali preveu la seva composició (almenys parcial) en base a circumscripcions regionals ^li que elegirien representants de la regió sencera i representants dels municipis de la regó, aquests en una assemblea de tots els alcaldes de la regió a l'inici de la legislatura. GRAN BRETANYA Proposta laborista per a Escòcia "la proposta actual (...) garanteix fins i tot la p1 .esència dels responsables escocesos en els consells de ministres europeus". "El Parlament d'Escòcia, amb 129 representants, tindrà poders legislatius i si s'aprova una segona qüestió en el referèndum, fruïrà d"un limitat marge d'acció en el terreny fiscal". "La transferència de competències s'estima tan ample que el document només detalla aquelles que seguiran sota la tutel.la de Wes minster: economia, defensa. ocupació, qüestions constitucionals i embriologia i avortament, dependran de Londres. La nova cambra (escocesa) legislarà sobre educació, desenvolupament econòmic, salut. llei i ordre, etc..." El País, 28 de juliol de 1997. Pàg.4 ��L'ALCALDE I)E BARCELONA ^ ^^ t»r r A L 'tA4 ^ 04- i "(f. 1 S �off „% 57 I14A1) L'ALCALDE DE BARCELONA PRtnn. t E IwkAt)stkie- kit .^^ ^ ^ S v^►.^, y ^^ ^ cfil, lst, , ^ ^ 14,3X, HM hl. dkj, kijW14, ~) r ykSti, A-4.4. ,í' C , f rÁ ^ ^ ai ^ t umac., 0(.4 ^ ^ d^^:, wce ^ cr^ c^kca,^,^ ^,^^cC ,, ^ r^ 7° ^ sT70,57? .^1 ►'v v ^^ . ^ MA. MA. ^; uv, . 14.4e at.t vitG int.zdk JA.6~^. «O: tA~be N 4S" ch->thidN-144ruarr 5 t.cut 2avéfor, fi-‘ ,t) betet. 71.AA52_,; ctj e, , iy ~. uivickw..„)k- • I-coNAP Umi ^ ,^ 1,4)4e.t Ant‹.. Lvi ,M uA., $(01, kt~litt/C ^^^ j ' c-s ^ 15k 1:41)" r .^^ ^.^.,,.^^- A CM0 ^^^ ^ ..,^1C: wr 1i GU Y ¿f;)^^ 4t,uu^,^ ^ pp .' .^.^.,, Lit" • ^ *S' ^2..^ /1/4144 (,^► t,^ ^4,t ^; AJÁ ^ ^ ^f.^,G) ' ^, ^^ r' ^` ^ ^ fi.► w^c ^^ va agu ur",'q ^ C,r, a,., b^^ o u,. , ^c^ . ^ /f fMI ^ ^at^fi^. a^ r^ ,^re^,da .e i^ 11.4)",-U^n^C, a .çw^ , J ' cJit.ua ^`^ ^_ ^ ^ ^^1^ «t ^ 00„kA -f ^ xt,,,x ,' ^ .rt ^U^t,n•• OA^ r X.4.44•; K . r ^- v J n. ^„ fCòr1 Z J^'4.• C^ ^^.^ r, %U • 3 , ^ ^ ,^ ^^ ^ ^ ^ 4^^ 1 tu,i(WIN'tf /^^^°.^ r V its. ,4.1^ 44 t^^ 11 4.- \WI;FIIMAA ) r—¿") ^c. d/A...0 +I i ^ t ^ l' . C^^ < ^ri^ ^..^^^y ^ ~ .. ►' di UU.«, t"1-4.,g,^,e.i, 14/44054, / �L'ALCALDE DE BARCELONA ett -Ze 0110 M.A.r c4.1.t.dta, , 1).4 out-te Irtm At4.-- ' ¿pía, 0414.)- e, i ./11 14' VL 1-4~ 'te 0,444',-1` thit-4.; 14450.442.,r, if J." (cut-tim-ta, kum,~ otArm, Atkimim /id( :0r frAk t f' toU ,t ` J41 11 11' Uf, is rwol•wttlAti Ltir vi< t 1.1"4.5- f)o•-11§4í : ri 40 1.41, fx f 0A,1 1~4~f' o fttm0.1.444.tyr,o, A.9141,1 4■* IttrIm3/"4,1,044 tát4" rt, di> 1,0., ev,41./.,14thr v vite 14.4.4,0 t í, t e 9,, 0(,( oeu s. • //4. : 144.: celb"(/ t‘ili 41444. b 171.4.1- tir (.411 ka fa. 'f r) c4t4 tm4, 1040.44 thI 1 4" 19)- t 11,4) feirty,t:ki d / A 5,14, n)01.4„,,,,t.. d.) 1.4, CIA.;(2, ,kfrVévto, 1.4444. "</ret 1"'' ah) '14 :44 i,or «.4. - • 1 l s 4 4: 40 ohlt- tri• itsk. rd~--t 6-1 Pr4P,& ti-4;tieg./1 Gtui i 17u.G.LVÑI-CMM No iL 4,1rum." eijtlst/ die4lt EA.4.• ctA G (pu o ¿,0 4 tiL, 444. 1- 01 • IZO • �L'ALCALDE DE BARCELONA IfttItt uM t. ^ /(4t J^ l^ '^'^ ^ 1.4"4 , cxa ^ (A#4. i4 pire14414 °14,4 %^^ , ^ ^r^.^, ^, "4'4 P4 ^ .9"y! i'v ^° G^ %^ ^ ^^^^^ K ^.^ p // ^ 41^-^^„r /L^K^ ^'^.` • tnn ¿, ' 1,t' ^ ^ti^1AN^ a wt, ^4 cdt",v es ^ 4 ^ ^ .^ ip a ^ ^, ... o or-La. t,.1 4449 d a^1'if" 4,4:10^ uM► M►^►t.. ^1^ ^^, ^t frM •-ff ,d< (M% !o 11"( c,<M1 P^ ) uNtc. tf• +01, i d^ ^^ , ^ ^^j , ^ t','" ~V ► I l444„0"( ,^-^^ R` ,^t,^ vr e A1" ^ ^ ^ c^Mn^h GIN, ► u! ``11 (s . ( ^b ^ ; ^) ^ ^ ^ lA;7■■■ o ut^ a ^,^^ , V/^il ^_ ^ l^L. ^ ÍC V ItMA1 ^ ^ ^ ^ ^ 3 .^r rf)a ot„ LR+ u, vfit+ i,u(mAdmi. ik orzatA*-4;; ^,, 44.o ti C4,40Gt./^ ^ w VP A 0 ■14." ^ ^..G 44 ^ ,t44440 ‘,;41144.4.4 l^ ^^ . .4 ^u ^ cu V ^ ^ r444 I à LG V ,t) ^^` ^ (),,st,,'bfisi Nw ^►.^ ^o^ . ^,r. C9r4/4 ti / tleIor ^ ;,.,fi°/ ^ ^-.¡^ ,w " . Wa-24-td1 ~t) .eis i44.44 4/4,40.~4 1'd, t4519 1, tt, ^ ^ (^^ ^ ^'o^r' ^ w! otu (ir Rd,t,,,-^ ^ �^`{- ^ 4')(I(4 ' W►:►t4vwy ^ t •^ C^. ^,U^ c ^^^^ pfi ^ P^ ^ ^^ ^^.t,.^►,`+^` t .^ ^^ ^y. ^^ Y C-14 LCA I.1)},, ;l)E BARCF. „v ï fo►' ^^^ - im .1!Y^ ^; ^' (q , ` _ /^{a'^t^ ^ ^.I^ I ('^.^i"^ fp-dor+ 1, UG .^ ^ : ^ 4 (,0+141,c,.31.441 ^R AA, h d+ 1-kr f o~ 1 c ü►M 1/) ^^.^► ^' 1.4"■^ ^ I ^ o ^ ^^. 'Nert",410 ,* °t.^ ^ G^' G ^ ^^ 4;-.0 a'Ach p..evviVi{ VM ^ /1{[ 1• 1 ^11lI 1-4-;)t» !) ^ e): tiw (w4 ee` e, pnikU ^^ f^ ^ !^-^7^`'t ^t1i+^.‹ ut„b' t".�4/...4 oh , -/ Lt wirIvA,t 6 ñ ú Gt!/`'^ éld ^ tGt n t'a iNt-ftm (444 \ 1, l tt^ po'sts t...; ^L1 ^ i+^ ^r ( t^'1^-,r ^ i ^ i*4 14,4 /C441 1' ^,0, a,ftA ce ^ ^ /Y"'^ ^ ^1 A f / ^'I UVV ^j'P.^,^ ► ^/" t\ 1444," frr 0(4 ^ It#'4 1la G44.4 .0.49414-#401 ¡^ tyo ».1 L .44,4 t.►^tA,► ^^. 141►^ L^ 01,1 fr o.r 4.0 / G ^l ^ 7\11444dep 0,..) , Id +ti 11n tk ^^. )..di re s ^ /4"11,4/1 t.M . a 'wsN ^l 1? 'v Uf." , ^ N o Vr? b¿i4 Itt, u.t.®. 1 -fv fx-ttit,w-.G ‘,-41 e-i , u.Ad Il rok x. ,? i,R , %^ ^ jorak• tr#:)um /1,# ► ` r ^ ,^ ^ CG+.r y^j c././N trtli c 4441 t. 1 t *^ q^, ^ ^iÍ^ A^ ^ ^ ^ I^ ^ W D I% ^^ pt r^ 1 4 +\ ^ t,-119il^ ^ ^^‘ t14^ ^ ^ , . ' (-11 C0+1.0 +^ !r ^ 1 i ^- 1^M 4.44. er g ^ l, 4.t., r trt.l. pu frTM.1 ^u- K.~.4.4.t 44.4+a1414. \ Tom • ^ / o ^ rtt,! ^r•^ NMI- ^rt^1IMG^fL tt 1114` 144# h4 Q ti,`^^I`^^ ^^G^ ^ '^/. _ `'^ 4 f ,444101. ^ k` ^ atA/AMA4,4-.fr \ ^ y2 ^ ¡-^ -' 3r. '^,^+^ 1 } ^ ^ ^ Q.N ,G1^.N^.^ a..' ^ 02,4..‹tr+^►- ^ 41,5G1^.MA µ„,; It r ,^ ^ t/ ~ ti14' il.ip^w ^ 1, l .,h ^ (c,,,ar`Gi C u 0C,451‘414.44.:8 d �L'ALCALDE DE BARCELONA o t edlt~ tI)-.„, ot«?9,,,tu,, na4,0,0 2,,1Á (Aflu,v-z, te) wwfriat, 4 1.-}-'01411411 chte,t514-4—~ ,J9 f3tu - c144-t 14. 1;¿;.r t a/(4.44# 44,05 rt;ta ti,(5, — t .J41.'4144/444:41 V•t•bk r 4)1, , pJ Uu ka 1(bt- 1/04 4~4: I ati.P mi., wo (:17 r,tAA,432-0, wd-44"f d 054.4z, 0.4.4~14"0,4 a iptévt", Irlksud, ttaa"k çi."10 ;-t*. 04d (fr./.11" 144X4 !t ct, 1 de, Gcm, „tv 1. 1<-km A 7 t)".4 d., 1.:1,04,:t 1. LA4 Piff"; r<C4 r La b 14°' ~116■5/4, vp..4( �e triLit;p;. o¿A k‘ \fitIAA.U) rL to,,,w,m„.,tzt,.‘,1..., db 14-0, UA74 ta1.04.144.°1S0,4%1 ■• " t4 I dAm 1.41.4;14N1-4-1 J iqJ ("5.4 clv a (Pu V LL ar¿44('■¿4Ã' kttf°4- 4:( ( /e o f> 1.4r-44114 (,:wu:Aa 4,t.1 bid-No iNtrw •'4104 41" MAJO4 wofesmt.5 tr(4,44 4.14-- -114 l '444 p 1.A4y, o t'In)", 1-h-L‹ gapp;ttr (tul, t dowttt-4,1440 tA-4-15 1,4;p4a4t1 444#44. tAii SIS 0.4„4:r KA timAlCi'voi.vo4r tftutio frf 1.5";inti, h d4) l's-r u-u 4, t., dy.....9¿t4Lti... 30.LAA.:111 e, j DuLk ç(tx#5 t HAMt Å tber 14• 44 17") �L'ALCALDE DE BARCELONA p t`t; rl ^ Va ;,GJ ^` I d"; »itrz) CwAiv . . a.0 ~ ^ 0.444 - , :_ ^w^ r^ ^` ,e^ r_ a.^^ .^:.^ ^ /ALA/644M" 1.4 "Nll Q 0.071,4 .t^ ^^ h^ , ^` !.i tmudf 44,44.4"4 ^ .(r .€► t r2.1."--N ^., ^ `^`^^`^`"^ . ^ itooit4,31-17 ; á^ f:^ ^.,.eR,w,, ^ ^^ 1 ^ ILIPL4.414' ^^ t7i p 4 COAA As U4., —l^ tx+ ^ ^ ^ ^^ ^ ^ ^ — ^(,,^ .44A~ ^^ ^ : Gt^^ ^^ ,^ ^ , ,:.^ ^ / 1 c ^ r^,,^;^!,..^.^.,1, ^ ¡'^,,, , ..^. , „ a!- I I AA,,,r w►• d 64 (.$1 G>w+ U4 1 ^ 41*-1 014;Ñ Gti .il ^ . R'l ¡, ^^^ ^ „,cc. UMA4 ~a 16+fi( �Z I 1lecd+,4 t «,u,- -Q a r^,^„t.-;‘2 t,n., e2 1,k;a tih 1' ww)t444.4tiN, .Lc wrkyi °l` Ift,,,x, ".,,r. 141,4i14. L'ALCALDE DE BARCELONA ^ 1.4#44 X Grt ^; ^ ^ ^ ^)^^^ 4^ ^ R^ ^ ^ ^,,, ^ 44.-#9 ^ ^ ^ p•L i .: . 1,41kA^,^^`^^ aeatvt ^, ^, ^ ^^ w^^ ^ . /4:91.14. (A-4,^, ^ !'.a u ^ 1 ^. C ^ ^ ^^ #^^ ^ l f , P-4 U ^ A ^, '' re" , ci1,0 o ^ t ^-^ ^tr~ )' ^ ^ th ^^ . o• 14-0 c ^r (;4.,1-4);4+i MO (;4.,1-4); U S ^1 ,Am A^X t % ^ ^^^^ G^ ^ ^ ^,^ ^ E ^ IKE'ut444 _ „,./ rt ^ << .& ^ ^,; ^. TT^- ^ .41 c4149 .w4t a^ ^ 1^ (.^.+' aL ^ eQedt``^ t^^ ^ ^t/ , 1^ ►' 2 4-4,:a, Utirt ^t ^ " % 's 44" */://:‘% !^ (A„A /,/ oLtt g..1 ^r``'' 7" C441 �L'ALCALDE 1)E BARCELONA (AL 124.. usitv't; 114^ fr 094 I" PA (44AX DnitiN 114 etA ItA441,1‘116‘ cto /1141. '1( 4-0#14Arti ç k,A,1 j e* r th 6:11 - e» I' 411.4 . (4, ivicvmwt LupvIt. 4 al 9.m.A' • Mi4ole', «l b 4e IN /7 u-, I ■ usk> imry4Ñ 44/41m44) ctu fflAtt 9 ,'w tm.-~Litiv.> --ve.m44 pele, Ált.4 ~-4 4,1 ¿* i 4444vt 4í1/4 (14 11 " 4"/ ret4h.,4fr 1AA■1441 ¡t i r 0'411'4 4441t404444 11"c-ti, Á 4/A(Alo'hY44,b '24 lk.41' ç 4 44" trInivtly(4.3-e,riv-1 11144.1 Vfm o'. tis L 9.A? Gorf. A 1 0/4.4.4 trYtrug <11.41 �-. - . , . -... L. L'A .............................-' - - . -''''' LCALDE DE BARCELONA PA-4) 1 Jr 1 /. t.hto&-e I Z/4„/d1:4i 4 14 ,44"4"4.1., 3 0 0 ' (00.4 L) lac44.1"., t/19 t./Uf/1011~41 1#'"4"/ -155/4 °'/,2 ,,,,....t.: 1*. x .,, ti 14-44-k li lí, 1 )el{""f 14.00tIbtre, , 4:41-141:4.,,t14L4:11441:.Tri~ P. 2sviiew(14-0 Erj :L‘ -^):11t..:''114::tutt r4.4 .. 1"144. oto c„.~4 141tort Ils* r ".-olt 04 P *14 41 ii 1 &t.ti<14,10.4 r,,,..4 u.--1 t&4144/14i, 1 A iÅ f 4", tit ,1 F-1--044)»'w 7 1,-t 14, a erws rv„, 11 “1-4-1. 44*, 144.11 4414,4, r 44141 PRil kv; 111-f4r juor. ct 't'Y. 411.-t1 ti./.1(4.0tv 4ett44t 1 t 4 . travilivicouchr 4 *Ottl-44"4/7 44 11,144^1. >14 z 7 t,1 tvwfy,,„: ),., ,t.. 4 , 4, ..t,,, ,t,,, vts ot 04411,An .' L '' Otkv4 V 1‘ 1 It4.0",' , at.'1.1.^»"- tA-L1k A!tt4 094-4 hl 1 (/ ~t. 44,,t¿ tt., o u, p..c,,,t1-5 di,pi1/444 4„ / r t A A.44.14, Aypd - 14-4- / SUR' f inMALAA ‘4-12,4,,,~4' j,t.)-, (-4-°4-1A4-Lii"S AA,* cs, ' >04,0N (J41 9-4" 0 144.a. 7 1 a La ÁLA nAk4ni ' th‘h-t, Ñ t, cm 1:4' - 4 " 1/ A zlr tAm !"2, itso A. f X.« iétup,(4.Ál.tif4J ItA.0 çttt (.14 'rfe ~tAw (90,1 s 1.4,1-11 P.4,14/v-rmi,r) rolnil-ot tlt or 4r‘ y ti! 44kb c 09 twtr ';A` 1;t4 1,4 ri,s" Ltts(4 i .1 4, Sto.:, t Ils'A Imj 91,4 41/1,<1 A% 14, ?),, 114, vil It -,44,41/410 él-144"1. V ( 1 400 OA6,1,1„0 j2teitiA-9-: 4 070, t k5-kr )2,0. fi.yti/dwok o tror )4 14,141 p 13 A > 1, l :Ýti 1-P-d t4o.1 rots" 1~ t 1 ili4147^1 clat4 ctiltv». 19) (1 4" Ç t „..4 01 ,Inousww, xívt o ki:Ikti f o °....,,,..A-tie: ti.1 4, ,--/ ' t',,, los_ ".04 t>t^ t /". 11.4~111 1~4' I y» t‘k^, I v-Álu #01-1Amtt-1-0,-, �L'ALCALDE DE BARCELONA .tti NTI(4,44., é: 4.44,4 5 44.4 * 4 ‘4.< e. )ebtA /.14,1. ..)2,4‘? ,,--;:u. Hl 6444, ' zi. (ohvys9. er_fr tx , i1144,C;./z-ij A 17."L'"' I hl 9-4,+ 17 ,11., c. u \„,,,,(11° 1 t) ■ / C‘ ...: f ;)h4-71-r .jff ) I r— l' I) ti,l,„ 0.1,2.11.2 7 •, , . iy.. m,„t,. Ai t,ox4 41 / 4 01,,,:" 00 t 44 .01 1.41 4.,-.1j' ,I 1:a 4.4.45 ' 4 V /14-4 4./.# C., p.,, e4/' 't e c,rfri c,:,>t.„. 1 "A t t )144,,,td I4 Li . 4,/,A.44. /1/44,4 t., t 14 ay." /4:1#k/ AKIÁ:fi, 44 Li e G./tiA tom, 4*,:, <IIM*Cw4A1 ole (A t' It 1-11°1;0 i ),14...UI.,A.4:), 144-1 1.t.)--1 p.A..s1 t. „it...0-; f> 11144 4 I/ A O 4- ! 144, W LO; 4) ,(t" 1 4-W - ir , ' «Ni ltivv , L,. /y*/ atkaitA/fr ) rtA el 111,405k ti, 'A j1/4"lur ct‘f k. ils Ir 1 C1441" 4 ~ d-, ut.43.1. ,›Lt_ r I VI It t:;¿514 étv1W4n. 1 ! I rtt, 4umn, lt QJ- t,e4 t V _ up-4/44.44,A,, t.t 'te js 9 4101A ti, 4 .t) .3e, It 04.. t t‹, • I h l. ‘1` • í 44,A ;L )4111 t - "(41-1:$ 45 4. (.$444 4«..fruAt omI t .4,, :AA t I j( ,A144. h '4414" 1 C ttA\ 1 . 1P , t 01 1 iMA'fit-A/1 t' "tul t. Me4 'La' : '1 hz,:.,.. 41.1 4.fl• tsy #44., tá �L'ALCALDE DE BARCELONA r.(4 AB- tiff • 112.. CP. ,44.1;ik 1 k ' 44,00 01, 94W/ti 4!„, odvtát,L4 ko,„. _ al 14,4 oi4,t/4„ w4.404.-;t9:4 ` eit' 11 14'14 ' 5 ott h a%4 1447 (4, «u " 1 tf,-) tt *Cc I 'en 1149 otitt. (.4 4A,I, tNUAl' z +t'AM O), CiAl Vve,. <0, I nuíç tç67- cL;t4 CykA1 11-4 $4cutf '15 c‘ d...1 ,/~-> /I 14 V !S' al 4‘1.1 CIÁ,V1,44 oti) t m„4„, te. 11,(A, Kkatto 12,40,‘ kqoívtxt TP te l ot utl-tu 4.4? r 14114 Vt>1..4 . kC,Nr Th+t, ét,14/a 110,, 1 eti r\A) i^ rt,t4/ /1 4 ■frvf,l'aikc 01U 1,9 .111~11;141 t‘ t.kp to 1 -44 ‘21 winmkii ckall 1"1"- v.: 004) 4 r (-11,1 Pi t,/ 1-C44/1.4001./.-4. t•h re1 4 'D tbit. ~ ii€1,0it-JAZ44vt, 41-4 ..,14,,,,,,14, , 4444e íttéj ) , r . 1 4 ei • , La% * 4 ' I 45, ni...~ /1 ' (...,1,4)„,y1/4... 2 41 i l (..10,11". 1y a; 4 Oh, c. d• 14 (ai ditit 444 (4. 4,1c , ›,12 la( 0:5 ta, +107, , t, t i.?..-,ky L 'e// (Grq ,4 11,0- A-14 t aÅ ¿4-¿„t, r t# 9hro S171 iiike01151 LASokta T NY‘ Mi> Va gig em/(CLAAkttj "oetkli. tittAti* cum,),",11„ t e „1-44, ¡Tm 'çy /44." ült.:» táll.i#Ne f\ 1#1.*YJ 14k calt C u-1411---~41V2,4" á. 31,-j P.) ta,01-vN re4141. try,e1 o it: . .....- 9,44,Ait, “, U.A.A" ne-i ora. -y,' I 4itok4-1,44,14. , r c4;i-k 4fc,4„4-1 wole 4-errell, ,1.4 (su . U444 1-4 (44,.. oto ellitvid 1.14 hiA0 •^14-1. ~ el. ni^ '411clare-tAAmb•sk eikg.4 t ; 0e-4 t ‘c,1.4rvt4,;e., , d4 etk14 • 1U4/ ti..; 51.441, ºA.1,14,2r Ick j¿«.4"7.( k selemd,,Dis ate 4A.49.4." 4'4 et« ro o" hm" r ítm't 44 re-, e • ) (t( .c " WIJ 444 (4131k dAt.,,trtqueueizt Ros I Zsistm 4-› .c±1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4437 Title A name given to the resource Federalisme: poder proper o distant? Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Història Govern Política Acció política Subsidiarietat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-08-31 Description An account of the resource Comunicació del gabinet de premsa amb la revista enviant l'article per publicar. Inclou la versió manuscrita de Pasqual Maragall. Finalment es va publicar a el Diari de Girona el 31/08/1997. Source A related resource from which the described resource is derived El Temps Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/725/19970711_LV.pdf d65782690c770ea9ff1cea74bb2ec387 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 11/07/1997 La Vanguardia, p.021, Opinión Federalismo y diferencia Autor: PASQUAL MARAGALL La ocasión histórica para proponer avances políticos en la línea del federalismo, avances que el país necesita, la brinda el hecho de que no hay peligro alguno de reacción ultramontana al cóctel autonomía-izquierda, que históricamente ha provocado iras sin medida. ¿Por qué? Porque la derecha española, atenazada por los hechos (sentencias "federales" del Tribunal Constitucional) y por los votos (alianza imprescindible con las derechas nacionalistas), ha tenido que cambiar. Y porque las derechas nacionalistas sin mayorías absolutas necesitan de algún modo la ayuda de la derecha española, y por tanto el pacto es estable: tenemos una derecha que está obligada a ser autonomista. Es más. No hay posibilidad de Loapa. El autonomismo de la derecha española debe ser diferencial porque se basa en un pacto no con todas las autonomías, sino justamente con las que tienen hecho diferencial detrás. El uniformismo autonómico (¡por fin!) ya no puede ser la escapatoria y el alivio de los regionalistas menos convencidos. La izquierda y el centroizquierda pueden tener la tentación de un escepticismo autonómico razonable. En efecto, el pacto autonómico de las derechas se ha hecho deprisa y mal. Mal incluso para los nacionalistas, que no han calculado bien el valor efectivo de lo que se les daba. Pero mal también para el centro, que aparece a pesar de todo como "timado" por la periferia diferencial. La tentación, pues, para una solución racional, progresista, española, articulada, a todo este lío es considerable. Pero esa "solución" no es solución en sí misma. Lo sería sólo si fuera diferencial, además de articulada y sostenible. ¿Diferencial o asimétrica? Da lo mismo, pero quizá mejor lo primero porque la diferencia se reconoce hoy como un valor y la asimetría más bien como un defecto. ¿Qué se puede hacer? Proponer una articulación federal o federalizante avanzada. Consistiría en: 1. Reconocer la "diferencialidad" histórica de algunas comunidades (lingüística, cultural, política). 2. Respetar el derecho de todos a una prestación igual (igualdad en cantidad y coste de los servicios; igualdad también, en principio, en cuanto a la distancia desde la cual se prestan estos servicios). 3. Opcionalidad como única solución para reconciliar los puntos (1) y (2). Tomemos por ejemplo dos servicios públicos: educación y policía. Cataluña prestaría los dos servicios. Extremadura sólo educación, por voluntad propia. ¿Garantizaría todo ello la "libertad y unión" que es la definición clásica de federación? ¿Garantizaría el trato distinto a los distintos e igual en derechos a todos? Veamos bien lo que los puntos anteriores implican: 1. El más rico paga más (progresividad) no por catalán o madrileño o vasco, sino por rico. 106 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 2. Todos, extremeños, manchegos y catalanes y vascos reciben igual servicio por habitante. Es decir, hay una transferencia neta de fondos de ricos a menos ricos. No por mayor prestación a las regiones pobres, sino por mayor pago de los primeros, que cubren el menor de los segundos. 3. La "fatiga fiscal" es posible pero no exorbitante: se paga más pero no se recibe menos y además se obtiene mercado único. Dos o tres observaciones: -La distinción entre régimen foral y régimen común no debería ser problema. Autonomismo o federalismo diferencial debe querer decir precisamente eso: llegar a la igualdad de derechos por caminos distintos (cada uno el suyo) y tener por diferentes a los distintos para garantizar la equidad. Equidad que consistiría en que los servicios básicos se cubrieran igual y al mismo coste para todos, cosa que dicen que el cálculo actual del cupo vasco puede hacer imposible. -Precisamente la ventaja que obtienen las regiones o nacionalidades ricas, el mercado único, vista a lo largo del tiempo, y no en un momento dado, puede ser argumentada por las regiones pobres como causa de transferencias para obtener una equidad histórica: como históricamente han perdido población por la falta de servicios -entre otras cosas-, lo menos que pueden esperar es que los que tuvieron que marcharse y sus hijos, y los demás ciudadanos de las regiones de destino o nacionalidades, contribuyan de algún modo a que la sangría no siga. (Pero esto no justificaría que los que viven en regiones ricas, además de pagar más, tuvieran que recibir menos.) -Contra lo que se dice ahora, el sistema autonómico que tenemos no ha sido malo en sí, porque ha permitido llegar hasta donde se ha llegado sin que las regiones menos avanzadas se sientan discriminadas. Su limitación consiste en que ahora son los más avanzados los que se sienten perjudicados y los más diferenciales los que se sienten excesivamente constreñidos. Eso es lo que hay que resolver. Y ahora se puede, precisamente, gracias al crédito ganado por las autonomías que han hecho una aportación mayor a la solidaridad, como indicaba hace poco Felipe González. -Todo esto no cuadraría si no se reconociera por parte de las autonomías que el sistema no sólo debe progresar en calidad -como estoy proponiendo-, sino también en profundidad. Los municipios están esperando el primer gesto de las autonomías en este sentido. Esta no es una cuestión menor. En realidad, toda la credibilidad del sistema autonómico-local depende de que las autonomías reconozcan a los gobiernos locales como auténticos gobiernos, según el modelo anglosajón. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 107 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1187 Title A name given to the resource Federalismo y diferencia Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Acció política Espanya Catalunya Territoris Finances públiques Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/941/federalismoyestadoautonomias.jpg 07a8c8caf7f6ffaf535c62123e83ec76 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Federalismo y gobierno local Subject The topic of the resource Federalisme Autonomia Espanya Acció política Territoris Description An account of the resource 202 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Planeta Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Capítol de Pasqual Maragall: Federalismo y gobierno local. Autors: Armet, Lluís; Molas, Isidre; González Casanova, José; Antonio Sobrequés, Jaume; Prats i Català, Joan; Carretero, Anselmo; Maragall, Jordi; Termes, Josep; Arbós, Xavier; Lorés, Jaume; Marcet, Joan; Solé Tura, Jordi; Aja, Eliseo; Castells, Antoni; Maragall i Mira, Pasqual; Obiols, Raimon. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Federalismo y estado de las autonomías. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 8432044164 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2839/19970831_Federalismo_Poder_cercano_o_distante_PM.pdf 6530b4e38af1f2a6dbc9a645cb6d55d4 PDF Text Text Federalismo: ¿poder cercano o distante? Pasqual Maragall H e visto que hay quienes creen que federalismo y proximidad del poder no son compatibles. Se equivocan. Se equivocan al menos con algunas de las versiones del federalismo, concretamente con buena parte del federalismo europeo y, en general, con el federalismo devolucionista o descentralizador, por referencia al federalismo unificador. Que quede claro que no me interesa el debate por el debate, sino más bien extraer uno de los resultados posibles: el entendimiento o acuerdo y que, por tanto, estoy dispuesto a conceder yo también las equivocaciones que estoy seguro que cometeré en un tema tan resbaladizo como éste. No soy un teórico, sino un político, interesado en convencer mas que en hallar la pura verdad, si es que existe. En este caso se trata de un debate con ideas y personas que provienen de un sector que no quiero apartar, porque entiendo que está al otro lado de un puente corto, que no es fácil, pero es transitable (creo) y decisivo para la buena marcha de las cosas aquí en Cataluña, y de paso en España. El puente que va del federalismo de la izquierda catalanista al nacionalismo federalizante de centroizquierda. Si este puente se hace bien transitable, el país irá bien y si no, no irá tan bien, se estancará. Mediré, por tanto, las palabras. No diré que se equivocan totalmente los que separan federalismo y subsidiariedad ni sostendré (no lo he hecho nunca) que subsidiariedad significa únicamente proximidad del poder. El principio de proximidad En cuanto a esto último, proximidad es sólo una forma simple, algo abusiva, de decir lo mismo que se quiere decir cuando se utiliza un nombre tan extraño, tan poco próximo: subsidiariedad. Subsidiariedad es un nombre muy extraño para una idea muy sencilla: el poder, cuanto más cerca, mejor. No es que siempre pueda o tenga que estar cerca, sino que en iguales circunstancias (eficacia y equidad) cuanto más cerca, mejor. No es, por tanto, un principio que se ocupe solamente de la eficacia -idea ésta que sí que probablemente es errónea- es un principio que se ocupa de la distancia, de la participación, de la apropiación de la política por parte de los ciudadanos como medida de su calidad. �Ni tan sólo es correcta la idea menos grosera y mucho más extendida que la subsidiariedad se ocupa de la adecuación, de hallar la distancia adecuada, el nivel de gobierno adecuado para cada competencia pública. En un intercambio reciente -o quizás fue más bien una coincidencia en el tiempo de dos opiniones- Klaus Kinkel, el ministro alemán de Asuntos Exteriores, definía la subsidiariedad como la proximidad posible y Jacques Santer como adecuación: hacer las cosas en el nivel adecuado. Kinkel la acertaba más. Conozco bien sus opiniones, que son las del gobierno de la RFA, a través del secretario de Estado de Asuntos Exteriores Europeos, Hoyer. Subsidiariedad no quiere decir únicamente adecuación, no es un concepto neutro, tecnocrático, frío -como puede oírse a veces- que permitiría la ordenación científica de los servicios públicos por niveles. Tiene algo de ésto, pero no es parcial, partidario, un parti pris a favor de la proximidad, toda la proximidad posible dadas las restricciones de equidad y eficacia, y analizadas éstas con todo rigor (demasiado hemos tragado por culpa de los economistas -y yo lo soyeconomías de escala que no lo eran, es decir, ventajas o economías de gran medida que, al fin y al cabo, descontados sus efectos negativos, se convierten en lo que los economistas llaman diseconomías netas o ventajas negativas). Aquí está precisamente el carácter revolucionario o, si se quiere, más modestamente innovador o radical del principio mencionado, que podemos denominar, a partir de ahora, hechos los esclarecimientos que hacían falta, principio de proximidad. En primer lugar es innovador porque sitúa arriba la carga de la prueba de la distancia a la que debe actuar el gobierno. La distancia se tiene que justificar (tal como expresan los ejemplos italianos y británicos adjuntados al final de este artículo), no es un valor en sí mismo. La proximidad no hace falta justificarla porque es un valor en sí misma, en principio. El miedo a la colisión o al exceso de intimidad local entre administrador y administrado, más bien dicho, entre el administrador y algunos de los administrados más influyentes, ha pasado a ser masivamente sustituida por el miedo al exceso de intimidad global entre el administrador nacional o supranacional y el fabricante de armas o narcotraficante de turno. Al administrador local corrupto ya lo echarán los votantes que lo conocen de cerca. No hacen falta tantas tutelas a la proximidad como a la distancia. En segundo lugar, el principio de proximidad es radical en el sentido que es del tipo que Geremek y Dahrendorf (en un famoso intercambio de hace unos años) llamarían caliente, no frío como la democracia en general o el mercado, que son sistemas para procesar la producción de resultados políticos o económicos respectivamente, sistemas que percibimos como maquinarias frías por bien que nos jugamos mucho (o así lo hemos creído hasta ahora) en su buen funcionamiento. Para explicar el porqué de la innovación radical que entra en escena con este principio y su compatibilidad con el federalismo, todavía más la coherencia entre ambos principios, deberemos referirnos a la globalización (lo lamento) y tendremos que diferenciar dos tipos de federalismo, el separador de poderes previamente concentrados y el unificador de poderes independientes. El sarampión de la proximidad, que tiene pinta de durar y de dejar marca, se produce ahora porque la globalización de la economía y, aunque más lentamente también la de la política, está desvelando un sentimiento de urgencia para la devolución de las competencias que la historia se llevó de los poderes próximos: distancia sí pero "cum grano salis" y, a cambio de más proximidad para las cosas que no hay necesidad de hacerlas lejos. Por eso se dice -exageradamente- que los Estados son demasiado pequeños para según qué y demasiado grandes para todo el resto. La lealtad federal �El federalismo aparece entonces, o reaparece, como el mejor sistema para organizar esta nueva situación que rasga los Estados por arriba y por abajo. Y la lealtad federal al interés general como el principio de la coherencia que complementa perfectamente el de proximidad. Federalismo viene de pacto (foedus). Es el pacto que une los Estados previamente independientes (los Estados Unidos, quizás algún día la Unión Europea) por contraposición a la Confederación que se quería mantener en una relación de interdependencia más blanda, pero también el pacto que autonomiza las partes previamente diluidas en un Estado centralista (la RF alemana y el Estado de las autonomías español). En ambos casos hay coexistencia del momento unitario y del momento autónomo, momento autónomo que no parece que se identifique con la existencia de hechos nacionales y diferentes dentro de la federación (no es así ni en los Estados Unidos ni en la RFA; sí en cambio en España y, quizás mañana, como tiempo atrás, en el Reino Unido). En Italia el apelativo federal cayó el 17 de junio de la Comisión constitucional bicameral, presidida por D'Alema, creo que por presiones de la derecha, y así en vez de decir: la República Federal de Italia está compuesta por municipios, provincias, regiones y el estado (sic), la Constitución dirá: la república de Italia, etc.... ¡Pero ya me dirán! ¿Dónde encontraremos una constitución más federal que esta que pone municipios y Estado en una misma sentencia?. Pues bien, el mismo día y en el mismo lugar se aprobaba también que la administración pública no hará sino lo que los privados o la sociedad no pueda hacer, y eso -se dice- en virtud del principio de subsidiariedad. Solamente en las constituciones americanas (EUA y Canadá), el federalismo aparece con una dominante unitaria (cuando se escucha federal en los EUA se entiende que se está hablando de Washington y del gobierno central), que la subsidiariedad puede aparecer como contraria al federalismo. (Y aún: cuando se habla de federalismo fiscal en los EUA se entiende siempre en tres niveles, no como aquí). El término federal es también en los EUA la patria conceptual de los liberales, y los liberales allí son progresistas, intervencionistas y poco amantes del mercado libre, relativamente el promedio cultural norteamericano. Un federalismo diferencial Entre nosotros, sin ser exactamente lo contrario, poco nos falta. Determinados socialdemócratas (Helmut Schmid, por ejemplo) son francamente menos intervencionistas que nuestros nacionalistas de derechas, para quienes la intervención, la nacionalización y la normalización, todas ellas palabras que provocan terror a los liberales europeos de buena ley, no son una cuestión de derecha o izquierda, sinó de interés general. Y a fe que los socialistas catalanes han respetado estas razones hasta ahora. Todos somos conscientes que no es lo mismo el nacionalismo de las naciones olvidadas que el de las dominantes, mientras dura el olvido y la dominación. Todos somos nacionalistas mientras esto no se acaba. Pero tenemos que empezar a ser algo más en el tránsito hacia el fin de la dominación y el olvido. Es lógico que la subsidiariedad altere algunos nacionalistas de derecha (no a todos) tanto o más que el federalismo. Pero no tendría que asustar a los federalistas de izquierda, a excepción de a mi viejo amigo Umberto Serafini, socialista y federal, europeísta spinelliano, para quien mis veleidades liberal-libertarias y subsidiarias tienen un insoportable olor democristiano. No ha entendido, este nuevo y magnífico Settembrini, que el ideal federal no es una religión, sino una posibilidad real que se hará con liberales y socialdemócratas y nacionalistas federalizantes. En Cataluña es más fácil entenderlo. Estamos a un paso de llegar a ello. El federalismo diferencial, no uniformista, nos puede llevar a la España tranquilamente plurinacional. Otras vías de acceso están por inventar. Y el propio federalismo diferencial está por definir con rigor. Pongámonos a ello. ¿Qué podemos pedir los federalistas subsidiarios a los nacionalistas en esta conexión, en este punto y hora? Y al revés, ¿qué nos pueden pedir los nacionalistas?. Pienso que podemos pedir a los nacionalistas que expliciten su perjuicio a favor, no de la proximidad, sinó de la identidad como factor de cohesión del individuo social, la ciudad, el país, y que expliciten como ese caso particular en que la proximidad no sería física, ni referida a la medida del colectivo (aunque para los nacionalistas catalanes se pueda pensar que la medida pequeña es una razón más para basar su pensamiento), sinó afectiva, cultural, una proximidad de los espíritus, por lejos que estén los unos de los otros, por tal como participan de un mismo sentimiento nacional o cultural. �Pero también pueden los nacionalistas preguntarnos a los federales de toda la vida y, especialmente a los partidarios de la proximidad, que entendamos nuestro caso como un caso particular de la teoría de la identidad como base de la cohesión, caso en el que la proximidad fuera factor de identidad y no al revés. Todo es posible. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona Este artículo fue publicado en el Diari de Girona el domingo, 31 de agosto de 1997, en las páginas 22 y 23. Italia. Ley del 15/3/97 y propuesta de reforma del Senado El artículo 2 de la ley italiana del 15 de marzo de 1997 dice que el municipio y la región pueden realizar todas aquellas funciones que sean del interés general de sus habitantes, incluidas aquellas realizadas hasta el momento por las dependencias estatales ubicadas en el municipio o región. El artículo 3 de la ley del 15 de marzo de 1997 especifica cuáles son las funciones públicas que realmente puede hacer el Estado. La cláusula residual -todo aquello que no se especifica- favorece a los poderes territoriales. Uno de los proyectos de reforma del Senado italiano prevé su composición (al menos parcial) en base a circunscripciones regionales que elegirían representantes de la región entera y representantes de los municipios de la región, éstos en una asamblea de todos los alcaldes de la región al inicio de la legislatura. Reino Unido. Propuesta laborista para Escocia "La propuesta actual (...) garantiza incluso la presencia de los responsables escoceses en los consejos de ministros europeos". "El Parlamento de Escocia, con 129 representantes, tendrá poderes legislativos y si se aprueba una segunda cuestión en el referéndum, gozará de un limitado margen de acción en el terreno fiscal". "La transferencia de competencias se estima tan amplia que el documento sólo detalla aquellas que seguirán bajo la tutela de Westminster: economía, defensa, ocupación, cuestiones constitucionales y embriología y aborto, dependerán de Londres. La nueva cámara (escocesa) legislará sobre la educación, el desarrollo económico, la salud, la ley y el orden, etc...." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Federalismo: ¿poder cercano o distante? Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 15/10/1997 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Subsidiarietat Divisions administratives i polítiques Espanya Europa Description An account of the resource Publicat a el n. 4, octubre de 1997. Source A related resource from which the described resource is derived La Factoría Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/852/0000001553.pdf 899d21ced1952f14bd8df7d7a948cefc PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 04/08/2000 (2781304) - Cartas EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 11 Federalismo: unión y libertad PASQUAL MARAGALL José Ramón Recalde habla de "federación y comunidad" en un artículo publicado en estas páginas hace pocas semanas. He reflexionado sobre las conclusiones a las que llega José Ramón sobre la necesidad de lealtad en los dos sentidos. Lo resumiré muy brevemente en cuatro puntos: 1. Cada estado federal es distinto de los demás. Porque la pluralidad o diversidad de sus componentes no es semejante. Hay federalismos unionistas que parten de la confederación o de la mutua independencia, como los Estados Unidos de Norteamérica. Y hay federalismos que partiendo de la unidad van hacia la autonomía, como el Estado de las Autonomías español. Sin embargo, en todos los casos federación equivale a unión y autonomía. 2. Somos distintos y queremos ir juntos. Ésta es la realidad de España. Ése, y no otro, es el sentimiento de comunidad, la identidad compartida que nos define. No es "ser una cosa, pero querer otra". No es "unión, pero autonomía". Es "unión-libertad", como decía Joan Maragall, "unión-diferencia", o "unión-autonomía". 3. No es sólo que España sea federal o deba ser federal porque estando compuesta por pueblos singulares (los "pueblos de España" de la Constitución) tenga intereses comunes -siendo los intereses comunes muy importantes-, sino que más allá de esos intereses comunes hay un deseo compartido de ir juntos. Hay un sentimiento común a unos y otros que se sobrepone a la natural rivalidad y que sólo parece no existir cuando el deseo y el sentimiento son establecidos por decreto, como obligación. 4. Que conste que la Constitución no es decreto que obliga a acatar, sino pacto que refleja aquel sentir común. La lealtad de la que habla Recalde es una obligación asumida libremente. De otro modo sería, o vasallaje de la parte o falta de autoridad del todo. Es obligación de la parte con el todo y del todo con la parte. Obligación gratuita que los nacionalismos -los de la parte y los del todo- nunca admiten de buen grado. Pasqual Maragall. Presidente del Partido Socialista de Catalunya y presidente del Grupo Parlamentario Socialistas-Ciudadanos por el Cambio del Parlamento de Catalunya. Barcelona. 55 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1096 Title A name given to the resource Federalismo: unión y libertad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Espanya Catalunya Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-08-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1684/0000000650.pdf 78a53b4cd1815cd0248abc2d020043da PDF Text Text Fent honor al seu nom Canvi 16 | 07/03/2005 El setmanari CANVI 16, amb la seva iniciativa en català que ve a sumar-se a les edicions en castellà i en euskera, es converteix en un exemple pràctic de que és, perfectament possible, una altra manera de veure les coses. De veure i viure el país en plural. Des de la perifèria cap al centre, truncant una lògica centenària que per vella no pot ser acceptada com a eterna. I això, fet per una empresa privada de comunicació, representa un gran canvi que tant de bo fos també un canvi de tendència. Des del Govern de Catalunya estem treballant també pel canvi. Treballem en la reforma de l´Estatut cercant el màxim consens entre totes les forces polítiques. Aspirem a un nou marc constitucional que reconegui Catalunya com el que és; un nou model d´estat que s´emmiralli en el federalisme, una Espanya que s´allunyi de la idea centralista i radial i assumeixi la xarxa com a model. Compartim amb el Govern que presideix José Luís Rodríguez Zapatero la convicció que el reconeixement de la diversitat i la diferència són les bases més sòlides d´una España plural unida. Són temps decisius en el que la voluntat reformadora del polítics i les institucions necessitarà com mai la complicitat i el suport social. En aquest context, la incidència dels mitjans de comunicació és indiscutible. Tant indiscutible com el fet que l´oferta informativa catalana ha mantingut durant anys un dèficit manifest, el de la inexistència de l´opció del setmanari com a eina de formació d´opinió. En els darrers mesos, diverses iniciatives fan front a aquest repte. Especial esment mereixen els quaderns per a la integració dedicats a la immigració que es publicaran a cada edició de Canvi 16. Afavorir la integració de la gent que per diverses circumstàncies ha hagut de sortir del seu país i ha vingut a casa nostra en busca del treball que els permeti desenvolupar la seva vida amb dignitat, és una actitud progressista que cal valorar molt positivament. Els impulsors de CANVI 16 creuen en la pluralitat d´Espanya. I la practiquen. És una aposta valenta, feta des d´una grup i una capçalera històrica representant del millor periodisme que s´ha fet en aquest país. Que els lectors i el mercat us siguin propicis. Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fent honor al seu nom Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Canvi 16 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Periodisme Mitjans de comunicació Català Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1341 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-03-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1335/19930702d_00567.pdf ff15e50de4f65ed067abc401bbd3d268 PDF Text Text Pregó de l'Excm. Sr. Alcalde a la Festa Major de Barberà del Vallés Divendres, 02.07.93. Balcó de l'Ajuntament. 20:00 hores Nota prèvia Els actes del pregó comengaran amb la inauguració d'un conjunt escultòric a la façana lateral de l'Ajuntament. La festa major se celebra per segon any el primer dilluns de juliol, ja que la celebració tradicional en honor de Santa Maria, a mitjans d'agost, havia decaigut a causa de les vacances. A escoltar el pregó a la plaga s'hi reuneix un públic de caire familiar, la meitat del qual de parla castellana. �Guió pel pregó - AGRAiMENT PER LA INVITACIó A FER EL PREGó. GRàCIES PER L'HONOR QUE EM FÉU, I QUE FÉU A BARCELONA. - AMISTAT ENTRE BARBERà I BARCELONA. -A PRIMER DE SEGLE Hl HAVIA UNA GRAN DISTàNCIA FÍSICA. DISTàNCIA EN POBLACIÓ (BARBERá, 780 HABITANTS EL 1900) DISTàNCIA EN KILóMETRES I EN TEMPS. -A FINALS DE SEGLE, Hl HA MOLTA PROXIMITAT. BARBERá ES UN MUNICIPI IMPORTANT QUE COMPARTEIX AMB ELS DE L'àREA METROPOLITANA PROBLEMES I ASPIRACIONS AMB BARCELONA. BARBERá AVUI ES A UN MOMENT DE BARCELONA I ÉS UNA CIUTAT VISITADA SOVINT PELS CIUTADANS DELS ALTRES MUNICIPIS I DE BARCELONA MATEIX, SOBRETOT PER LA FERIA. - CONFIANÇA EN EL FUTUR DE LES CIUTATS I DELS MUNICIPIS. CATALUNYA HA ESTAT SEMPRE UN SISTEMA DE CIUTATS. EUROPA ÉS, SOBRETOT, EL CONTINENT DE LES CIUTATS. LES CIUTATS JOVES COM BARBERà Hl TENEN MOLT A. DIR I A FER. LA COL.LABORACIÓ ENTRE ELS MUNICIPIS ÉS LA BASE DEL FUTUR I DE LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS. - ELOGI DE LA VIDA LOCAL: LA VIDA LOCAL NO ÉS SOLS LA MILLOR ESCOLA DE DEMOCRáCIA, ÉS LA DEMOCRàCIA MÉS DIRECTA. LA VIDA LOCAL COM A àMBIT DE RENOVACIÓ DE LA POLÍTICA. LA POLíTICA ÉS EL GOVERN DE LA GENT I DELS SEUS PROBLEMES, PROP DE LA GENT. QUAN MÉS A PROP DE LA GENT, MILLOR ÉS LA POLÍTICA. �- ELOGI DEL CIVISME: EL CIVISME COM A PATRIOTISME OBERT I GENERÓS. EL CIVISME COM A ESSeNCIA DE LA POLÍTICA, DE LA DEMOCRàCIA I DE LA CONVIVéNCIA. - BONA FESTA MAJOR � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4241 Title A name given to the resource Festa Major Barberà del Vallès / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Barberà del Vallès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Benestar Social Municipis Barcelona Model social Barberà del Vallès Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1166/19880903d_00301.pdf ffbed47bbcb6377c206815d3b6cc7d21 PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA PREGO DE LES FESTES D'ULLDECONA DISSABTE, 3 DE SETEMBRE DE 1988, �PARAULES DE L'ALCALDE D'ULLDECONA, IL.LM. SENYOR JAUME ANTICH I BALADA. Reina i Pubilles de la Festa Major d'Ulldecona, 1988. Excm. senyor Pasqual Maragall i Mira, Pregoner de la nostra Festa Major i esposa, senyora Diana Garrigosa. Autoritats que ens acompanyeu aquesta nit, Director general del Jocs i Espectacles de la Generalitat, Coronel de la Base Aèrea de Reus, Vice-president de la Diputació de Tarragona, Autoritats de la Vila, Alcaldes dels nostres Barris, Responsables de les Entitats locals. Estimades i estimats tots: ulldeconencs i visitants que aquesta nit ens acompanyeu. Comença la Festa Major d'Ulldecona 1988. De fet, durant tot el dia d'avui hi han hagut ja treballs preparatius i l'inici d'algun dels actes esportius, culturals que s'han d'anar desenvolupant durant la Festa: competicions, exposicions..., però és ara amb el Pregó quan, de fet, comença oficialment la nostra Festa Major. Els nostres Il.lustres visitants han pogut ja veure i viure alguns dels trets fonamentals de la nostra Festa: la participació popular i el treball en comú. També hem disfrutat ja de la seva companyia en algun dels actes que avui han tingut lloc, però ara, estic segur que tots disfrutarem amb el Pregó d'aquesta nit. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, nascut a Barcelona ara fa 47 anys, va accedir a l'Alcaldia del Cap i Casal de Catalunya el desembre del 82, substituïnt a l'Alcalde fins aleshores Narcís Serra, antecesor seu i actual Ministre de Defensa. Pasqual Maragall, economista i advocat, va ampliar estudis a New York i fou professor de la Universitat de Baltimore. Funcionari municipal i professor, també, de la UniversitAt Autònoma, fou elegit Regidor i nomenat Primer Tinent d'Alcalde a les primeres eleccions municipals democràtiques, a l'abril del 79. Durant el seu mandat, ha tingut com a eixos bàsics la descentralització municipal i el desenvolupament econòmic de la Ciutat. Va impulsar la candidatura olímpica creant les bases econòmiques i estructurals per portar-la a terme, així com una gran campanya de promoció internacional de la Ciutat de Barcelona. �2. A l'octubre del 86 va obtenir l'encàrrec de l'organització dels JJ.00. de 1992. En arribar a la Ciutat, Maragall va dir, davant cent mil persones, "Hem guanyat. El que és bo per a Barcelona, és bo per a Catalunya. El que és bo per a Catalunya, és bo per a tota Espanya. Gràcies". Aquestes eren les paraules de Pasqual Maragall. Pasqual Maragall, a més fill de Jordi Maragall, i nét del Joan Maragall, el de, entre altres poesies "L'Oda a Espanya", també és home de lletres. Per això, Pasqual Maragall i Mira, el nostre Pregoner d'enguany, té la paraula. �3. PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL. Il.lustres Autoritats, senyor Alcalde, Reina de la Festa i Pubilles, veïnes i veïns d'Ulldecona i dels Barris de Valentins, El Castell, Sant Joan del Pas i Ventalles. M'heu fet l'honor d'encarregar-me la lectura del Pregó de la vostra Festa Major. Us asseguro que l'Alcalde de Barcelona se sent molt complagut fent aquest Pregó, molt complagut de poder-se dirigir a les veïnes i veïns d'una altra Ciutat de Catalunya i també molt complagut de tornar a se r avui a Ulldecona. Avui a Catalunya les ciutats i viles, siguin grans o petites, formen part d'un sistema que les relaciona i les entrellaça a totes. Podem anar per tot Catalunya, de mar a muntanya, de riu a riu, passant d'una ciutat o d'una vila a una altra ï Ulldecona serà l'última --o la primera-- que trobarem, segons per quin cantó del país comencem el recorregut. Allò que fa que el nostre país sigui dens, divers i alhora ben travat, és, justament, aquesta xarxa de Ciutats. Si les comparem, les ciutats de Catalunya són diferents, més enllà de l'estricta grandària de cadascuna, cada Ciutat té una cosa especial que la seva gent sent com a pròpia, una tradició, un monument, un mercat, una rambla, un castell, una Festa Major. I tanmateix, les Ciutats tenen també molt en comú. Comparteixen, sobretot, el fenòmen urbà que significa una apretada convivència generadora de cultura --també de conflictes-- i, en tot cas de canvi. Tenen en comú els problemes i els avantatges de viure plegats en aquest espai que anomenem Ciutat. Ja sabeu que Ulldecona és més gran que Barcelona. Ulldecona té 1.200 hectàrees, i Barcelona en té només 900; més ben dit, Ulldecona té 120 kilòmetres quadrats, Barcelona en té 90, 97. Les Ciutats tenen, doncs, moltes coses en comú. Moltes de les ciutats de Catalunya venen de lluny. Tenen un origen secular, com és ara el vostre cas. Fa segles que Ulldecona existeix i de la llarga història d'Ulldecona en parla el castell que l'Ajuntament assegura recuperar per salvar "les arrels de la Ciutat", com diu el vostre Alcalde. �4. Les Ciutats tenen la seva identitat. S'identifiquen, sobretot, per la seva gent, per les coses que la gent que hi ha viscut ha anat fent al llarg del temps i ha deixat com a patrimoni, per la manera com la gent fa les coses que fa, perA la manera com la gent parla les paraules que diu, per l'accent que hi posa. Així, vosaltres teniu el Castell, la Casa de la Comanda, l'Església de Sant Lluc, les cases dels carrers dels Sants Màrtirs i la Puríssima. Aquestes, aquells i altres monuments són la memòria de la gent d'Ulldecona gravada en la pedra, en la pedra magnífica d'Ulldecona que us he de dir que ens uneix, també, a Barcelona i a vosaltres. Potser molts de vosaltres no sabeu --i segur que molts barcelonins tampoc no ho saben-- però un dels edificis més representatius de Barcelona, La Pedrera d'en Gaudí, al Passeig de Gràcia, al cor de l'EixamAle, està construïda amb pedra d'Ulldecona. Imagineu, amb això, un exemple del molt que Barcelona deu a les altres Ciutats i viles de Catalunya i que Barcelona vol tornar amb escreix, fent de capital de Catalunya, de tot el país. Com vaig dir el 10 de març de 1984 -- i ho vaig escriure en el Llibre de visitants de l'Ajuntament d'Ulldecona-- Barcelona vol representar totes la ciutats i pobles de Catalunya i vol fer-ho des de la solidaritat, el coneixement i el respecte. Escolteu: Teniu --com deia-- moltes coses per sentir-vos orgullosos, però n'hi ha una que us honra especialment. I és haver volgut definir-vos com una vila cultural. I avui, a més, us podeu, sentir orgullosos de la vostra Reina de la Festa Major i de les seves Pubilles; heu fet una bona elecció, us ho ben asseguro, i no us vull entretenir més. Es tard i la Festa espera, disfruteu-la. Visca Ulldecona i. visca Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4072 Title A name given to the resource Festa major d'Ulldecona / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça de la vila, Ulldecona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ulldecona Festes majors Municipis Barcelona Territoris Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/960/19840510d_00034.pdf 813cd619db9e31a928a24e602d9a545e PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BADALONINS, BADALONINES ! EL DEURE DE LA CORTESIA M'OBLIGA, EN PRIMER LLOC A DONAR LES GRÀCIES AL SENYOR ALCALDE DE LA CIUTAT, EL SENYOR JOAN BLANCH I A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL QUE TANT DIGNAMENT PRESIDEIX PER HAVER- ME ESCOLLIT PER A LA SEMPRE GRATIFICADORA TASCA DE PRONUNCIAR, AVUI, EL PREGO DE LES FESTES D'ENGUANY. PERO, SOBRE TOT, I EL SENYOR ALCALDE SABRA DISCULPAR-ME, VULL DONAR LES GRÀCIES AL POBLE DE BADALONA, ALS BADALONINS I BADALONINES, PERQUE ESTIC SEGUR QUE NO HI HA FESTA MAJOR POSSIBLE SENSE L'ESCALF POPULAR, SENSE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS CIUTADANS, SENSE L'ENTUSIAS ME DELS ME -NUTS,LAXIRODESJVLARMEBNCOSTÁLGIADE MES GRANS. UNA FESTA QUAN ESDEVÉ COM TAL, QUAN S'ARRELA, NOMÉS POT TENIR UN PROTAGONISTA: EL POBLE, TOTS NOSALTRES. AMICS i AMIGUES, MIREU SI ES SENZILLA I A LA VEGADA IMPORTANT AQUESTA SIMPLE FRASE: BADALONA ÉS EN FESTES, BADALONA CELEBRA LES FESTES DE MAIG, LES FESTES QUE SON JA LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT DE BADALONA. CONSIDERO QUE LA CIUTAT DE BADALONA ENS DONA UN EXEMPLE DE REALISME, DE SABER-SE SITUAR AL NIVELL DELS TEMPS. EN REPRENDRE LA TRADICIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE DE MAIG; DOTANT DE NOU CONTINGUT AQUESTA ANTIGA CELEBRACIO, BADALONA VE A DIR-NOS TAMBÉ QUE LES FESTES, LES TRADICIONS, EL MANTENIMENT DELS RITUS PROPIS D'UNA COMUNITAT TENEN SENTIT EN LA ME SURA EN QUE SERVEIXEN A AQUESTA PROPIA COMUNITAT. BADALONA CELEBRA LA SEVA FESTA MAJOR I HO FA EN TEMPS DIFÍCILS QUE A LA VEGADA, PERÒ, SÓN TEMPS D'ESPERANÇA. ES CERT QUE HEM D'ENFRONTAR-NOS A SERIOSOS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN I SENS DUBTE EL MÉS IMPORTANT -DIGUEM-HO CLAR AMB EL CONVENCIMENT QUE LA VERITAT ENS AJUDA A AVANÇAR- ÉS EL DE L'ATUR, QUE PATEIXEN MOLTISSIMES FAMÍLIES I QUE FA PLANEJAR NEGRES OMBRES SOBRE EL FUTUR DE MOLTS JO VES. HI HA QUI POT PENSAR QUE EN LES SITUACIONS DIFÍCILS, EN ELS MOMENTS DE PREOCUPACIÓ NO TA SENTIT AQUESTA SORTIDA AL CARRER A CELE- �2. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BRAR LA FESTA I QUE AQUESTA FESTA TINGUI LA PROMOCIÓ, L'IMPULS I EL RECOLZAMENT DEL PROPI AJUNTAMENT DE LA CIUTAT. HEM DE PROCLAMAR AMB VEU BEN ALTA QUE LA FESTA ÉS UNA DE LES EXPRESSIONS MÉS VIVES DELS SENTIMENTS D'UN POBLE I D'UNA COMUNITAT. SENTIRNOS JUNTS EN LA FESTA; EN LA RECUPERACIÓ DEL CARRER, LA MÀGIA DE L'ESPECTACLE O L'EMOCIÓ DE LA MÚSICA, ES TAMBÉ UNA MANERA DE SENTIR-NOS JUNTS PER AFRONTAR AMB FE, AMB VOLUNTAT I AMB CORATGE ELS MOMENTS DIFÍCILS I PER ENCARAR EL FUTUR. UN FUTUR QUE, ESTEUNE SEGURS, QUE SERÀ NOSTRE I DELS NOSTRES FILLS. TANT DE BÒ QUE SIMBOLICAMENT CREMI ENGUANY EL DIMONI DE LES NOSTRES TEMENCES, DE LA POR, DE LA INSOLIDARITAT I DE LA DESCONFIANÇA I QUE DE LES FLAMES, AL SORRAL, EN SURTIN PENYORES DE PAU, DE PROGRÉS, DE JUSTÍCIA, DE SALUT I FEINA PER A TOTHOM, PER DIR-HO DE MANERA BEN CLARA, BEN PLANERA. VULL DIR-VOS, BADALONINS I BADALONINES, QUE HE LLEGIT AMB MOLTA ATENCIO EL PROGRAMA D'AQUESTES FESTES DE 1984. TOT ELL ES PLE DE SUGGERIMENTS I ES UN SIMPTOMA DE LA VITALITAT D'AQUESTA CIUTAT DE BADALONA. NO TINC CAP DUBTE QUE LA RECUPERACIÓ DE LES FESTES DE MAIG -UN GRAN ENCERT DE L'AJUNTAMENT DEMOCRATIC DE LA CIUTAT- CONSTITUEIX TAMBE UN ESFORC CONSIDERABLE EN LA VOLUNTAT PREGONA DE RECUPERACIÓ DELS SENYALS D'IDENTITAT DE BADALONA I DE VOLUNTAT D' INTEGRACIO DE TOTS AQUELLS QUE HI HEU NASCUT O QUE HI VIVIU. CONEC B$, EM PERMETO DIR-HO.¡ ELS NEGUITS DE L'ALCALDE DE BADALONA I DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIX, COM TAMBE ELS DE MOLTS ALTRES BADALONINS I BADALONINES -CIUTADANS DE PRESTIGI RECONEGUT O ANÒNIMS VEÏNS- ELS QUALS LLUITEN PERQUÉ LA SEVA, LA VOSTRA CIUTAT SIGUI, PERQUÉ TINGUI UNA ESCALA HUMANA, PERQUÉ VALGUI LA PENA VIURE-HI, PERQUÉ CONSERVI I ENRIQUEIXI LA SEVA PERSONALITAT I PERQUÉ ELS VALORS CÍVICS I CULTURALS SIGUIN LA MILLOR DE LES TARGES DE PRESENTACIÓ. AQUESTA BADALONA. D'AVUI, AMB ELS SEUS PROBLEMES I ELS SEUS PROJECTES, ELS SEUS DELIRIS I LES SEVES MANCANCES, �3. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA Es FILLA DE MOLTS ANYS D'HISTORIA, DE MOLTS ENCERTS I ERRORS HUMANS, PERO ES SENS DUBTE UNA PEÇA MOLT IMPORTANT DINS DE CATALUNYA I DINS D'ESPANYA I ENCARA HA DE SER-HO MES EN EL FUTUR. PERMETEU-ME QUE A LA MEVA CONDICIO D'ALCALDE DE BARCE LONA AFAGEIXI ARA TAMBÉ LA MEVA CONDICIO DE PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA. JO SE BEN BE, COM HO SABEN TOTS ELS CIUTADANS, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN SUBUR BI, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN ABOCADOR DELS PROBLEMES DELS ALTRES, QUE BADALONA NO VOL RENUNCIAR IMPASSIBLEMENT A LA SEVA TRADICIO I A LA SEVA PERSONALITAT. GOSARE DIR-VOS, A RISC DE NO FER CAP DESCOBRIMENT QUE BADALONA TE TOT EL DRET A LA SEVA PERSONALITAT, AL SEU TARANNA COM A CIUTAT, A LA SEVA FORTALESA MORAL, CIVICA I ECONOMICA, A QUE TOT ALLO QUE VOLEM EXPRESSAR QUAN DIEM EL MOT CIUTAT SIGUI PLENAMENT VALID A LA BADALONA DE 1984. PERO TAMBE VULL DIR-VOS UN XIC MES: AVUI BADALONA JA ES, JA FORMA PART DE LA CAPITAL DE CATALUNYA, PERQUE LA CAPITAL DE CATALUNYA JA NO ES LA CIUTAT ESTRICTE DE BARCELONA SINO AQUESTS VINT-I-SET MUNICIPIS QUE S'EXTENEN PRACTICAMENT DES DEL MARESME FINS EL GARRAF, PEL VALLES I EL BAIX LLOBREGAT AMB EL GRAN BATEC CENTRAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA. AVUI LA CAPITAL REAL DE CATALUNYA, TE QUASI TRES MILIONS I MIG DE CIUTADANS, HOMES I DONES QUE, COM VOSALTRES, TENEN NEGUITS I PREOCUPACIONS, ESPERANCES I CORATGE D'ENCARAR EL FUTUR, D'ENFRONTAR-SE ALS PROBLEMES AMB LA VOLUNTAT DE PODER DEIXAR ALS SEUS, ALS NOSTRES FILLS UNA RICA I BELLA HERÉN CIA: MAJOR BENESTAR, MAJORS NIVELLS DE JUSTICIA, MES IGUALTAT, UN CEL CLAR, UN MAR BLAU, UNA PATRIA PER A TOTHOM... BADALONA HA ESTAT BRESSOL D'HOMES EMPRENEDORS COM SON TOTS AQUELLS QUE ES LLENCEN AL MAR CERCANT L'AVENTURA O LLUITANT AMB CORATGE CONTRA LES ONES PEL DIFICIL PA DE CADA DIA. AQUESTA CAPACITAT EMPRENEDORA, AQUESTA VALENTIA DE LA GENT DE MAR HAN DE SER PO SADES AL SERVEI DE LA RECUPERACIO MORAL I MATERIAL DE LA CIUTAT. BADALONA, CIUTAT INDUSTRIAL I MARINERA, HA DE CREAR RIQUESA, HA D'AFERMAR EL SEU TARANNA MEDITERRANI, HA DE SER UNA PORTA MES DE LA PROJECCIO DE CATALUNYA I D'ESPANYA EN EL MON. �4. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA PERO TAMBE AQUEST MAR - BLAU EN LA LLUNYANIA, AMB ALTRES TONS MENYS POETICS EN LA PROXIMITAT - HA DE SER EL MAR DELS NOSTRES. FILLS, EL MAR DEL JOC, DEL CONTACTE AMB LA NATURA, DEL DRET A QUE EL NOSTRE PATRIMONI NATURAL SIGUI COMPATIBLE AMB EL PROGRES I EL BENESTAR. LA CIUTAT DE BADALONA, FILLA DELS ROMANS I DELS IBERS, DE MARINERS I PESCADORS, D'IMMIGRANTS DEL MARESME I D'ANDALUSIA, NO TE CIUTADANS ABSTRACTES, SINO QUE S'ENFORTEIX EN LA DIVERSI TAT I VARIETAT DELS SEUS BARRIS, TOTS AVUI EN PEU DE FESTA. BA DALONINS DEL CENTRE I DEL COLL, DE DALT DE LA VILA, DEL GORG, DEL BARRI DE PROGRES I DEL RAVAL, DE CAN CLARIS, DE CANYET I DE POMAR DE DALT, DE MAS-RAM, DE BUFALA I DE BONAVISTA, DEL MANRESA, DE CASAGEMES, DE CANYADO I LES GUIXERES, DE POMAR I DE MORERA, DE SANT CRIST, DE LLOREDA I DE NOVA LLOREDA, DE SISTRELLS, DE LA SALUT, DEL FONDO, DE PUIGFRED, DE MONTIGALA, DE LLEFIA,D_'AR TIGUES, DE SANT ROC, DEL CONGRES, DEL REMEI, DE LA MORA ... TOT AIXO ES BADALONA. AMB LA SEVA INDISCUTIBLE COMPLEXITAT, SUMA DE PROBLEMES I D'ASPIRACIONS PERSONALS I COL.LECTIVES, PERO TAMBE AMB QUINA RIQUESA I QUIN POTENCIAL HUMA ! AMB QUINA VOLUNTAT D'ESDEVENIR UN PROJECTE COL.LECTIU !. US DEIA ABANS QUE UNA FES TA MAJOR - QUAN ES VISCUDA I SENTIDA PEL POBLE - TE UNA ALTRA VIRTUT: LA VIRTUT DE LA INTEGRACIO, DE FONDRE EN UN SOL GRESOL DIVERSES SINGULARITATS I APORTACIONS CULTURALS: CREC QUE AQUES TA ES UNA DE LES CARACTERISTIQUES DE LA CIUTAT DE BADALONA I DELS CIUTADANS DE BADALONA. MOLTS DE VOSALTRES PROCEDIU D'ALTRES TERRES D'ESPANYA, D'ANTIGUES SITUACIONS DIFICILS, QUE ARA, ALS VOSTRES POBLES D'ORIGEN D'ANDALUSIA, D'EXTREMADURA, DE CAS TELLA O DE MURCIA, PROCLAMEU AMB ORGULL LA VOSTRA CONDICIO DE BADALONINS I DE CIUTADANS DE CATALUNYA, QUE ESTIMEU LA "FIESTA DE LAS MIGAS" I LES BALLADES DE SARDANES, QUE CREIEU EN LA SOLIDA RITAT ENTRE ELS HOMES I ELS POBLES I QUE US HEU CONVERTIT EN ARDITS DEFENSORS DE LA RECUPERACIO CULTURAL I LINGUISTICA DE CATALUNYA, RECUPERACIO EN MOLT BONA PART POSSIBLE GRACIES A L'ESFORÇ I LA DEDICACIO D'UN BADALONI D'ADOPCIO - POMPEU FABRA - ARTIFEX DE LA LLENGUA CATALANA MODERNA. �5. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA PERO CAL DIR QUE LA INTEGRACIO A CATALUNYA DELS QUI HAN FET EL DUR PELEGRINATGE DEL PA I LA CASA, NO ES FRUIT DE LES PARAULES O DEL VOLUNTARISME, SINO DE LA CAPACITAT DE L'ACOLLI MENT, DEL COMBAT COMII, DELS IDEALS COMPARTITS. MOLTES PERSONES S'HAN INTEGRAT A LA VIDA DE BADALONA -COM DE TANTES ALTRES CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN- PERQUE VAN TROBAR ALTRES CIUTADANS QUE EREN SOLIDARIS, QUE LLUITAVEN AMB ELLES COLZE A COLZE, QUE TENIEN IGUALMENT EL NEGUIT DE CONQUERIR UN FUTURO MES LLIURE, MES JUST, MES IGUALITARI, BASAT EN LA VALUA DE CADASCO I NO EN LA PRIMACIA DEL DINER, EN EL RECONEIXEMENT A LA FEINA BEN FETA I NO DE L'APROFITAMENT ABUSIU DEL TREBALL HUMA, QUE PENSAVEN -ENCARA QUE POTSER HO DEIEN AMB ALTRES PARAULES- QUE CAL TREBA LLAR PER VIURE, QUE L'IMPORTANT ES LA VIDA I QUE NO S'HA DE VIU RE PER TREBALLAR, QUE NO S'HA DE DEIXAR LA VIDA PER UN TROS DE SOSTRE, PER UN AIXOPLUC O PER UNA PLAÇA ESCOLAR. INTEGRACIO A CATALUNYA VOL DIR TENIR MILLORS SERVEIS, MILLORS TRANSPORTS, MILLORS CONDICIONS GENERALS DE VIDA, ACCÉS ALS BENS DE LA CULTURA, TENIR DAVANT PERSPECTIVES DE TRANQUILITAT, DE BENESTAR, DE SEGURETAT ... SEGURAMENT ALGO DEU PENSAR QUE LES MEVES PARAU LES NO SON LES PROPIES D'UN PREGO. I AQUESTES PERSONES POTSER TENEN RAO. NO Són LES PARAULES PROPIES D'AQUELLS PREGONS D'ABANS, QUE S'UTILITZAVEN PER A NO DIR RES, PERO CREC QUE TAMBÉ EL PORTIC D'UNA FESTA MAJOR ES UNA BONA OCASIO"PERQUE PLEGATS PASSEM REVISTA A TE ME S QUE, BEN SEGUR, ENS PREOCUPEN I ENS FAN RUMIAR. DEIXEU-ME DIR, DONCS, QUE VOSALTRES SABEU TOT L'ESFORÇ QUE HAN FET ELS AJUNTAMENTS -I EN CONCRET L'AJUNTAMENT DE BADALONA- PERQUE LA PARAULA INTEGRACIO SIGUI UN MOT PLE DE SEN TIT CREADOR, PLE D'ESPERANÇA, D'ALLIBERAMENT PERSONAL I COL.LEC tiu. DESITJO BEN SINCERAMENT QUE TOTS AQUELLS QUE AVUI TENEN RESPONSABILITATS DE GOVERN A CATALUNYA SAPIGUEN DESCENDRE A COP SAR ELS AUTENTICS NEGUITS DE LA CATALUNYA REAL I NO ES PERDIN EN OBSCURS LABERINTES DE NOSTALGIA O EN INEXISTENTS VISIONS DE BUCOLICA APARENÇA. BADALONINS I BADALONINES, US FELICITO. PERQUE ESTEU EN FESTES i PERQUE LA VOSTRA CIUTAT ES EN UN PROCÉS DE DINAMISME, �6. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA DE RETROBAMENT I D'AFIRMACIO QUE ES EXEMPLAR. UNA CIUTAT QUE ENS HA DONAT PERSONATGES TAN SINGULARS COM ENRIC BORRAS O MARGARIDA XIRGU, QUE ES CAPAÇ D'EMOCIONAR-NOS AMB EL SEU BASQUET O DE SEDUIR-NOS PER LA CONTRADICTORIA POESIA DEL ROCK, ES UNA GRAN CIUTAT. AIXO ELS BADALONINS I BADALONINES JA HO SABIEU. PERMETEU QUE POBLICAMENT HO DIGUI L'ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA, QUE FA APOS TES PEL FUTUR. ENS QUEDEN LLARGS CAMINS PER RECORRER, GRANS COMBATS PER VENCER, PERO NO HEM DE DEFALLIR MAI SI ESTEM SEGURS QUE, AL CAPDAVALL, HA DE VENCER LA BONDAT, L'AMOR, LA PAU, LA LLIBERTAT LA JUSTICIA I EL PROGRES. AMB L'AJUT DE SANT ANASTASI, PERO SOBRE TOT AMB EL VOSTRE ESFORÇ PODREU CELEBRAR UNA I MIL FESTES MAJORS QUE HAURAN DE SER EXEMPLE DE CIUTADANIA. AMB L'ESFORÇ DE TOTS, ELS VERSOS DEL VOSTRE CONCIUTADA JOAN DE DEU SOLER I AMIGO HAURAN DE PRENDRE TOT EL SEU SENTIT: BADALONA: POSA'T DE CARA A MAR QUE EL CRIT ET SIGUI PROA ... BADALONINS I BADALONINES, VISQUEN LES FESTES DE MAIG, VISCA LA FESTA MAJOR, VISCA BADALONA !.- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3866 Title A name given to the resource Festa Major de Badalona / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Badalona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Badalona Festes majors Benestar Social Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències