118
10
5250
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1049/19861011d_00159.pdf
51331e63c3a2133ec64449a92526cd22
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona.
Prego
per
de l a
l'Excm.
Ides de Montbui, pronunciat
Fes+...i:
Pasqual
Mara_,
.
^ `
Alcald
e
de
Barcelona
Caldes de Montbui, 11 d'octubre 1986
Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL
�A ñtament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BENVOLGUTS CALDERINS:
EL VOSTRE ALCALDE
HA
VOLGUT QUE AQUEST ANY
L'ALCALDE DE BARCELONA PRONUNCII EL PREGó DE LA FESTA
MAJOR. AMB TOTA IL.LUSIó HE
CONSIDERO
UN
ACCEPTAT
HONOR; PER. A
Mi I
LA INVITACÍó, QUE
PER A 'LA CIUTAT DE
BARCELONA. PEL QUE REPRESENTA LA VILA DE CALDES,
SER LA PRIMERA VEGADA QUE
ES
FA
UN
I
PER
PREGó A LES VOSTRES
FESTES.'
ES UNA
MONTBUI
NOVA.
PROVA DE L' ESTIMACIó D'.' CALDES DE
PER BARCELONA,
QUE
BARCELONA APRECIA ENORMEMENT
EN PROCEDIR D'UNA VILA AMB UNA PERSONALITAT TAN FORTA
CON
LA DE CALDES.
PERQUE LLEGINT EL RECORREGUT DE CALDES A TRAVÉS DEL
TEMPS, UN
BARCELONí. NO
POT
SOSTREURE'S DE FER–SE UNES-
QUANTES REFLEXIONS.
LA VILA DE CALDES HA MANTINGUT LA SEVA PP.ESNCIA A
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajúntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
LA HISTòRIA DURANT SEGLES I SEGLES, CONSERVANT LA SEVA
IDENTITAT, LA SEVA PERSONALITAT. LES VOSTRES TERMES EREN
CITADES • PER PLINI
I
PER PTOLOMEU MIL ANYS ABANS DE QUE
NEIXÉS EL. COMPTAT DE BARCELONA, ABANS QUE NEIXÉS
CATALUNYA.
MÉS TARD, PER TOTA L'EDAT MITJANA, CALDES VA DONAR
PROVES DE LA SEVA CONSTàNCIA EN EL TREBALL. D'AQUESTA
MANERA EL SEU MERCAT VA TENIR LA IMPORTàNCIA QUE VA
TENIR: ELS SEUS TEIXITS I. DRAPS EREN APRECIATS ARREU DEL
MON CONEGUT EN AQUELL TEMPS.
DESPRÉS VAN VENIR LES PESTES, LES GUERRES, LES
` CALAMITATS.
PERò SEMPRE,
EN LES ÉPOQUES BONES I
•-DOLENTES, CALDES VA DESTACAR-SE PEL SEU AFANY DE
LLIBERTAT. PER AIXò VA SER UNA VILA. DE JURISDICCI6
REIAL, PROTEGIDA DELS ABUSOS DELS SENYORS .FEUDALS.
ALFONS EL MAGNàNIM LI VA CONCEDIR EL TíTOL. DE BRAÇ,
MEMBRE I 'CARRER DE BARCELONA. COM SABEU, EN AQUELLS
TEMPS, SER' . "CARRER DE BARCELONA" ERA UNA MOSTRA DE
•LLIBERTAT, UNA GARANTIA QUE .LA CIUTAT DE BARCELONA
CONFERIA A LES VILES-CATALANES CONTRA EL MAL US QUE ELS
Exp.
82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
�-4-
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
SOBIRANS FEIEN DE LA SEVA JURISDICCIó.
L'AMOR PER LA LLIBERTAT DE CALDES ES VA DEMOSTRAR
TAMBÉ A LES GUERRES DELS SEGADORS, DE SUCESSI6 I DEL
FRANCS. I MALGRAT QUE LA DEFENSA DE LA LLIBERTAT LI VA
COSTAR MOLT CARA,
CALDES VA SABER RECUPERAR-SE .I
RECOBRAR EL SEU RITME,
EL SEU TARANNà DE VILA
EQUILIBRADA I PRODUCTIVA.
A VEGADES LES ÉPOQUES DE DEPRESSI&' VAN SER
LLARGUES. PERò LA IIISTòRIP: D'AQUESTA VILA, AMB ELS
SEGLES I SEGLES QUE TÉ AL . DARRERA, NO ES - POT JUTJAR COM
UNA .ALTRA QUALSEVOL. AMB AQUESTA PERSPECTIVA ES , POT
VEURE, DONCS, LA CONTINUITAT, LA COHERèNCIA SECULAR DE
CALDES DE MONTBUI.
AQUESTES QUALITATS US HAN PERMÉS TAMBn TRAVESSAR
EL DESARROLLIS11E 'BRUTAL DELS ANYS SEIXANTA, SENSE
QUEDAR-VOS .AL MARGE DELS SEUS EFECTES BENFICS, PER
SENSE
PATIR EL DISLOCAT-LENT DE L'ESTRUCTURA SOCIAL QUE
HAN PATIT ALTRES POBLACIONS.
Exp.
82-88 • IMPREMtA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
QUAN VA PASSAR LA FEBRE DESARROLLISTA, QUAN VA
VENIR LA CRISI, CALDES DE MONTBUI HA SABUT SUPERAR-LA
AMB UN ÉXIT NOTABLE. LA VOSTRA SOCIETAT ÉS UN MODEL
D'INTEGRACI6 I DE CONVIVèNCIA. TOT CATALUNYA N'HA
D'APRENDRE MOLT.
NO TINC CAP DUBTE QUE EN_EL FUTUR CALDES DE MONTBUI
MANTINDRà LA SEVA PERSONALITAT, I CONTINUARà GUARDANT
L'EQUILIBRI ENTRE LES SEVES TRADICIONS I ELS -AVENÇOS DE
LA SOCIETAT, DE LA TECNOLOGIA.
LA VITALITAT I LA SALUT DELS VOSTRES JOVES, QUE ES
MANIFESTA A TRAVS DE LES VOSTRES ASSOCIACIONS, A TRAVèS
DELS VOSTRES EQUIPS DE FüTBOL, D'HOQUEI, DE BàSQUET,
N'ES UNA GARANTIA.
I AQUEST JOVENT COM EL DE CALDES, AME EL SEU
ENTUSIASME, ÉS UN DELS MILLORS ARGUMENTS QUE TÉ
BARCELONA PER ACONSEGUIR ELS JJ.ÓO.
CALDES DE MONTBUI JA FA MÉS D'UN ANY , QUE ES VA
ADHERIR OFICIALMENT A LA CANDIDATURA DE BARCELONA. AVUI
Exp. 82-86
•
IMPREMTA MUNICIPAL
�Aj ntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
HE
VIST COM
RENOVAVEU MASSIVAMENT AQUESTA ADHESIó.
AMICS CALDERINS, LA DECISIó QUE ES PRENDRà LA
SETMANA QUE VI A
PER
A
LA
CIUTAT DE LAUSANA
POT
SER CRUCIAL
BARCELONA I. PER A TOTA CATALUNYA.
LA OBTENCIó DELS
JJ.00.
PER A BARCELONA
POT
SIGNIFICAR UN IMPULS QUE AJUDAR A MODERNITZAR TOTA
CATALUNYA, A ÀGLUTINAR
TOT UN
SEGUIT D 'ACTIVITATS
DISPERSES, DES DE L'ESPORT FINS A LES TELECOMUNICACIONS.
RECORDEU COM ARRAN DE L'EXPOSICI6 DE BARCELONA
BARCELONA VA DONAR
UN
AL 1929,
GRAN SALT ENDEVANT QUE, ENTRE'
ALTRES BENEFICIS, VA DONAR
UN
GRAN IMPULS .A L'ECONOMIA
CALDERINA GRàCIES A L'EXPLOTACIó DE LES PEDPERES PER FER.
LLAMBORDES PER ALS CARRERS
DE
BARCELONA.
CALDES, AMB LA SEVA MAGNíFICA BASE ESPORTIVA, AMB
EL
SEU
MAGNíFIC. EQUIPAMENT HOTELER, SUPERIOR A TERRASSA.
I. SABADELL, POT SER BENEFICIàRIA DIRECTA DELS
JJ.00.
DEM MATEIX M' EN VAIG CAP A LAUSANA PER SER PRESENT
A
Exp. 82.88 -
LES SESSIONS DEL
IMPREMTA MUNICIPAL
COMITF
OLíMPIC INTERNACIONAL. PODEU
�Ajuntament de. Barcelona
Gabinet de Comunicació
ESTAR SEGURS QUE ME N'ANIRÉ PROFUNDAMENT SATISFET DE QUE
EL MEU úLTIM ACTE OFICIAL A CATALUNYA, ABANS DE SORTIR,
HAGI ESTAT AQUESTA PARTICIPACI6 Á LA FESTA MAJOR
DE
CALDES. DE MONTBUI, ON HE POGUT CONSTATAR EL VOSTRE
ENTUSIASME.
AMICS MEUS, JO ESPERO QUE QUAN AQUEST ANY CELEBREU
LA VOSTRE CAPVUITADA, PODEU CELEBRAR TAMBÉ LA CONCESSIÓ
DELS JOCS A BARCELONA.
I SI NO ENS ELS DONESSIN, NINGú NO ENS PODRà TREURE
TOT EL QUE HEt. VISCUT AQUESTS DOS úLTIMS ANYS, NO ENS
PODRAN -TREURE EL DESCOBRIMENT D . 'AQUESTA FORMIDABLE
SOLIDARITAT DEL JOVENT
I
DELS POBLES DE CATALUNYA.
PERÒ JA NO HEM DE PARLAR MÉS. ANEèN A DIVERTIR-NOS.
QUE COMENCI LA FESTA, LA GRESCA, L'ALEGRIA.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3955
Title
A name given to the resource
Festa Major de Caldes de Montbui / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Caldes de Montbui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Caldes de Montbui
Festes majors
Barcelona
Història
Municipis
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Territoris
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-10-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/961/19840603d-00038.pdf
5c1b7f9c85743c1946ead1289399150c
PDF Text
Text
Ciutadans de Cambrils de_.ar:
Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde
,D T -
celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta
Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat
t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin
sii
cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica.,
en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu
tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les=
11-stants potiaoions catalanes.
En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa
mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en
carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia
7a , 'ce l ona. "D
cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de -
�Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce
lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la
justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir
Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus.
habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat
reelona
en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi
sendes, usus, prerrogatives
,
.
,,Tracaes, en canvi, havien de --
contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de
Barcelona".
2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar
d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la=
mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi
�don
tot • el sunort de cuè
esdevenint
fou capaç.
carrer de
Barcelona, dones, Cambrils con
cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una
vila reial
felicitat no rou, perb, duradera, per--
,
que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a=
mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs=
deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder
ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue
ren a Barcelona.
Fl maip.. del
1520 dos-cents cambrilencs,
vada si tenim en compte que la
població de
xifra molt ele-
la vostra vila era
aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per --
tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec
te per
part del seL senyor feudal,
el comte de Cardona, i
aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila
reial lliure.
�4
El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana –
oue el dietarista oficial de
la ciutat el deiA registrat en=
el ilibre.que conté, el relat
dele más importants
fets esdevin
Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis
cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la –
prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1)
- 20 condemnats a :ort i executats,
El e
camhrilcnce, T:erb, --
uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g
uiren –en aq
tat– all
q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu-
re,
Hi ha
cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han –
caracteritzat d'una 'manera
1J'hi vull
ine q uívoca la vostra manera
referir ni
de ser
que sigui d'una manera breu.
Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la
ineutJornable fi
delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els=
�5.
moments difícils,
Porque
no desconeixeu que Cambrils, por la
seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues
tarraoni--
nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha=
estat una
.130 -p laci6
-f i
a la terna. I p er causa tambá del let de ser una -
del i
tat
sovint maltractada per causa de la seva -
blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no
• foil de prend_e•
tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest
aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de
les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció
de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu
�6.
da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes.
Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A
finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2=
en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000
fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us=
son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo
ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors -
que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut=
escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100=
defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate
�7
rrada la muralla, volada la torre major
saquejada la vila.
La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns -
olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos=
dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore".
Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra
gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or-
tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al
tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice
de govE,rn.
�8.
Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n
“.
ouencice
que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau..
ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites
entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. -
•
No ho -
N
:rey
cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, --
r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg,
dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els
noms 6-1
habitante Que tnia el
1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle
XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels=
del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament
aturat) Cambrile tenia 2653 habitante.
n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario
geoficc-estadístico
histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest
�autor
mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, -
adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un
;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú.
ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria.
otra
pa y'a. niilo: ; hay
t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara
n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.?
' s ue
de buenas -u a ^e
aguas .
-surtido
uso común del vecindario, una dentro=
de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu
ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato
particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i-
i
qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres
defensa
do
baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C.
ue hizo
ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan
fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter--
nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment).
�1
• • radoz
C.
assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la=
fabricaci6 d'aiguardent,
pesca
es
la mes important font de rioue-
posseeix la poblacie; que acull 4
brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn
de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i
entreren —
el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de —
2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca
deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt
mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos
ca l Tue ocupaven a 128 hornee.
A l'aricultura i a la pesca,
sum
amb una força
Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis--
�me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions
d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re
flexions,
1
e4 1 940 Cambrils, emb
habta.nts,
, ,
l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de
ja
ás=
la seva di
ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva —
del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi--
tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá
Tiadrlem
pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la=
Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n
j a -ecia, el 1975, s l ha leu
,mAdores tradicionals. La difern
abismal
(9.173
habitante Cambrils; 4.576 Riudoms;
Yont-
roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás,
el 1975, una ciutat de 71.485 habitante.
�El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys –
de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells –
•
9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes
d'11.00O3
coneretament a 11.211. 1 el mateix
77_
, odem dir pele anys darrers.
Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur –
que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po
ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots –
els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu
continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que –
heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos
tre passat; que hem estat cambrilencs
barcelonins en InV--
mee relacions durant determinats períodos histe.,rics;
�Per tot
em sento profundament satisfet, com alcal
de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten
sincerament, més eni -A d'all
ove nuguin semblar, uns :iots --
protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots
amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra
us zireu, dones, d'esquenes a=
la Festa. Viviu-la tan intensament com us
Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes
ojos!.
---
�Ciutadans de Cambrils de_.ar:
Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde
,D T -
celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta
Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat
t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin
sii
cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica.,
en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu
tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les=
11-stants potiaoions catalanes.
En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa
mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en
carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia
7a , 'ce l ona. "D
cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de -
�Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce
lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la
justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir
Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus.
habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat
reelona
en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi
sendes, usus, prerrogatives
,
.
,,Tracaes, en canvi, havien de --
contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de
Barcelona".
2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar
d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la=
mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi
�don
tot • el sunort de cuè
esdevenint
fou capaç.
carrer de
Barcelona, dones, Cambrils con
cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una
vila reial
felicitat no rou, perb, duradera, per--
,
que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a=
mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs=
deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder
ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue
ren a Barcelona.
Fl maip.. del
1520 dos-cents cambrilencs,
vada si tenim en compte que la
població de
xifra molt ele-
la vostra vila era
aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per --
tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec
te per
part del seL senyor feudal,
el comte de Cardona, i
aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila
reial lliure.
�4
El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana –
oue el dietarista oficial de
la ciutat el deiA registrat en=
el ilibre.que conté, el relat
dele más importants
fets esdevin
Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis
cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la –
prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1)
- 20 condemnats a :ort i executats,
El e
camhrilcnce, T:erb, --
uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g
uiren –en aq
tat– all
q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu-
re,
Hi ha
cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han –
caracteritzat d'una 'manera
1J'hi vull
ine q uívoca la vostra manera
referir ni
de ser
que sigui d'una manera breu.
Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la
ineutJornable fi
delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els=
�5.
moments difícils,
Porque
no desconeixeu que Cambrils, por la
seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues
tarraoni--
nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha=
estat una
.130 -p laci6
-f i
a la terna. I p er causa tambá del let de ser una -
del i
tat
sovint maltractada per causa de la seva -
blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no
• foil de prend_e•
tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest
aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de
les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció
de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu
�6.
da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes.
Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A
finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2=
en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000
fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us=
son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo
ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors -
que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut=
escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100=
defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate
�7
rrada la muralla, volada la torre major
saquejada la vila.
La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns -
olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos=
dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore".
Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra
gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or-
tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al
tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice
de govE,rn.
�8.
Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n
“.
ouencice
que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau..
ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites
entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. -
•
No ho -
N
:rey
cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, --
r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg,
dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els
noms 6-1
habitante Que tnia el
1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle
XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels=
del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament
aturat) Cambrile tenia 2653 habitante.
n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario
geoficc-estadístico
histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest
�autor
mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, -
adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un
;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú.
ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria.
otra
pa y'a. niilo: ; hay
t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara
n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.?
' s ue
de buenas -u a ^e
aguas .
-surtido
uso común del vecindario, una dentro=
de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu
ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato
particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i-
i
qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres
defensa
do
baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C.
ue hizo
ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan
fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter--
nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment).
�1
• • radoz
C.
assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la=
fabricaci6 d'aiguardent,
pesca
es
la mes important font de rioue-
posseeix la poblacie; que acull 4
brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn
de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i
entreren —
el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de —
2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca
deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt
mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos
ca l Tue ocupaven a 128 hornee.
A l'aricultura i a la pesca,
sum
amb una força
Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis--
�me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions
d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re
flexions,
1
e4 1 940 Cambrils, emb
habta.nts,
, ,
l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de
ja
ás=
la seva di
ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva —
del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi--
tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá
Tiadrlem
pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la=
Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n
j a -ecia, el 1975, s l ha leu
,mAdores tradicionals. La difern
abismal
(9.173
habitante Cambrils; 4.576 Riudoms;
Yont-
roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás,
el 1975, una ciutat de 71.485 habitante.
�El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys –
de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells –
•
9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes
d'11.00O3
coneretament a 11.211. 1 el mateix
77_
, odem dir pele anys darrers.
Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur –
que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po
ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots –
els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu
continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que –
heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos
tre passat; que hem estat cambrilencs
barcelonins en InV--
mee relacions durant determinats períodos histe.,rics;
�Per tot
em sento profundament satisfet, com alcal
de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten
sincerament, més eni -A d'all
ove nuguin semblar, uns :iots --
protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots
amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra
us zireu, dones, d'esquenes a=
la Festa. Viviu-la tan intensament com us
Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes
ojos!.
---
�Z -dN0-1308V9
91s1H
'S,31
9t£ ( £ 6)
86 tt 91£ - 0499
( 'V170-1-1 V1Nt1S
0 -red IDI N f1W 1f11115N^•1
30 tl01031i10
s ^ no3aeos 3wndr
ootnndo t
dwe3 mes !a ua anb ualq
un opuelnds!p ue!uan
es enb sezian4 sop anua
oloed - iap o1e!pawui sew.
oo!laeld opel!nsar la sa
'ouoloels!les owoo sap ed
segase lod opeJapisuoo
luesluoW - saAueoapn!a
-. euennlg . oFaldwoa - !ap
enóe - !ap op eda, b•n : -
,sïlá
.. - a
. >.-w
^
• llsap lap amedlne alune,
-ex! 'ruiquosa ep eulnby el;
e» 000nlnba la qAngple' eles 42o;
-rayg ep» opipeye oldor0
•-w! ¡a' Jod 'uglonoole ns saouol
=ue uweidwn.ualw so uloan so^=
iueVd ep ? slugwéo ep , souep
-epñro selp- sonsríg» ropua,rnp
gzuewoa 'alsidsop`1e1uawnuow's
_ap ewilolÁ •uqloelq
: od más áp Rem» el ep üg8aid.
'le Rimas' _^ep' le_ - s l pgw e3 . ep.
ouloañ áp odn^H osolewnu un`
úoo aluapl à uí ònanbàd un JéXe; .:
'qoonoid "'eúoláwe8 ep óiuelw
:.=elun^ly iep "eme* ep élúaluai
.S•IIaBVN^I^
el e S .@o^eVtf — •.
^ -
uod óluaAuoa u
Saci013P►DoIau
áp sasaw slas mil
VÁNt111/1tl9
LluS ?aaW ^p
u0aid Ia iod
B-jsajoid slliquue3
175l61 ap o!unf ap_ S `saile{ti.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3867
Title
A name given to the resource
Festa Major de Cambrils / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cambrils
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cambrils
Festes majors
Barcelona
Història
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-06-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1107/19870812d_00230.pdf
e6279dd59fd0568c72fffc808900527c
PDF Text
Text
N° 8
BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL
JULIOL/AGOST-1985
CASTELLÓ D'EMPÚRIES
FESTA
MAJOR
DES DE
LA CASA
DE LA VILA
PREGÓ PRONUNCIAT PER
L'EXCM. SENYOR
PASQUAL MARAGALL,
ALCALDE DE BARCELONA,
AMB MOTIU DE LA FESTA
MAJOR DE CASTELLÓ
D'EMPÚRIES
Amics de Castelló d'Empúries:
Vull agrair-vos l'oportunitat que
em doneu d'estar amb vosaltres el
dia de la vostra festa. Per a mi és una
satisfacció i un honor, no només com
alcalde de Barcelona sinó també des
del punt de vista personal.
Aquestes terres estan lligades als
records més feliços de la meva
infantesa í adolescència. Molts i
molts estius vaig recòrrer aquests
paisatges, a peu o en bicicleta,
aprenent a estimar aquesta terra
com la van estimar els nostres pares
í els nostres avis.
Però també com alcalde de Barcelona em sento orgullós d'estar aquí
en aquesta ocasió. Barcelona, com
Castelló d'Empúries, és una ciutat
que estima la llibertat i que per tant
admira i respecta els que han lluitat
per la seva llibertat.
La vila de Castelló d'Empúries ha
donat al llarg de la seva història
moltes proves de l'amor per la
llibertat. El Comtat d'Empúries, del
qual aquesta vila és cap i casal,
volgué mantenir sempre la seva
independència, enfrontant-se amb
el Bisbat de Girona, amb la Casa de
Barcelona i amb els invasors francesos.
Josep Pla evoca com l'aixecament del castell del Montgrí durant el
regnat de Jaume II representà el
desafiament del Reia la casa Comtal
d'Empúries. l afegia:
«...Ara, quan contemplo la silueta
del castell del Montgrí des d'un punt
o un altre del país, veig en les seves
parets seculars un acte de voluntat
reial, el testimoni mut de l'emanació
d'una vasta sobirania; però, malgrat
tot, com a empordanès, sento una
gran admiració per aquest linatge de
senyors del feudalisme».
Jo, si em permeteu, també em
considero un xic empordanès, l comparteixo amb en Pla la seva admiració davant l'esperit rebel d'aquells
Comtes. l des d'aquesta doble condició de barceloní i empordanès puc
veure com és de profitós per a un
barceloní, i amb més motiu si és
l'alcalde de Barcelona, conèixer la
trajectòria d'aquesta vila. Perque en
podem treure molts exemples de
l'amor per la llibertat, com he dit
abans, però també ens ofereix motius de reflexió sobre els límits del
poder. Ens recorda els perills de la
prepotència i ens ajuda a situar en el
seu just terme /'apreciació del paper
que hem de jugar com a capital de
Catalunya.
Segueix a les pàgines centrals
�PONT VELL
3
ve de primera pàgina
DES DE LA CASA DE LA VILA'
Aquesta també és una bona ocasió per evocar alguns dels homes que
des de Barcelona o des de Castelló
han deixat el record del seu amor per
totes dues poblacions: el cronista
Jeroni Pujades, nat a Barcelona, que,
a finals del segle XVI i començaments del XVII, visqué i morí a
Castelló, on escriví la seva «Crònica
Universal del Principat de Catalunya»; En Toribi Duran, l'obra del qual
encara roman; En Sebastià Sunyer,
l'amistat del qual amb Picasso ha
quedat immortalitzada en l'obra d'aquest, com podem veure al museu
del carrer Montcada de Barcelona.
Castelló d'Empúries és, d'altra
banda, un paradigma del que és i ha
estat Catalunya. La història de les
lluites d'aquesta vila per aconseguir
la seva emancipació i la del seu
comtat ens recorda les lluites de la
pròp/a Catalunya, «el comtat gran»,
per mantenir la seva identitat.
La pròpia configuració de la vila,
presidida per aquesta magnífica catedral de l'Empordà que és l'església
de Santa Maria, és un compendi de
la seva història. Els noms dels seus
carrers ens parlen de com es distribuien els oficis. La fesom/a actual de
la vila ens ensenya com Castelló ha
sabut adaptar-se als canvis dels
temps, en variar l'orientació de les
seves activitats econòmiques bàsiques: pesca i salines als pr/mers
temps, ciutat de menestrals, comerciants i funcionaris més endavant
–«Castelló, vila major, tot són jutges i
notaris...», deia la cançó ramaderia
i agricultura, després, l finalment, el
turisme.
Potser ara que ens acostem a
l'acabament del segle, Castelló d'Empúries pot donar una vegada més un
exemple de la seva vitalitat i mostrarnos a tots els catalans com podem
superar alguns dels problemes que
ens afecten.
Catalunya es troba que, en plena
crisi ha de mantenir una sèrie de
realitzacions fetes en una època en
que es pensava que el creixement
econòmic havia de durar per sempre.
Doncs bé, no ha estat així, i aquí
rauen els problemes que tenen els
municipis. Vosaltres ho sabeu molt
bé.
Les 4.000 fosses sèpt/ques d'Empúriabrava, els seus 50 km. de vials
i els 25 km. de canals navegables, els
2.500 punts de llum suposen un
volum de gestió que ajuntaments
molt més grans i amb més mitjans
que el de Castelló no sé si haurien
resolt amb l'eficàcia que ho heu fet
vosaltres.
Vosaltres coneixeu també les
conseqüències que té pera la seguretat ciutadana la urbanització accelerada. Però estic segur que sabreu
acceptar aquest nou repte i en
sortir-vos bé. Heu demostrat a bastament que en sou capaços.
Perquè el dinamisme d'aquesta
vila s'ha avançat a la resta del país. El
vostre alcalde m'ha explicat que ha
concedit una mitjana de 1.000 llicències de construcció anuals en els
últims quatre anys.
Heu sabut recuperar i mantenir,
però, el respecte per aquest fabulós
patrimoni arqu/tectònic de la vila.
Demostreu d'aquesta manera una
gran sensibilitat, a la vegada que heu
sabut donar una utilitat pública a
aquest llegat de la vostra història.
És sorprenent com en un àmbit
que en principi sembla tan diferent al
de la meva ciutat es pot trobar
inspiració per alguns dels problemes
que afecten Barcelona pel fet de ser
una gran ciutat metropolitana.
Castelló d'Empúries, l'enorme vila
que és Castelló en termes de superfície està fent l'experiment d'una gestió complexa de l'enfrontament d'alguns problemes que són característics de les grans metròpolis.
Em refereixo a la complexitat que
suposa l'administració justa i equilibrada d'un territori on hi ha àrees
molt deferenciades d'utilització del
sòl i, i fins i tot, d'estil de vida. És un
problema que semblava limitat a les
àrees metropolitanes de les grans
ciutats americanes, unes capitals
profundament dividides entre un
centre que entra en crisi i una
perifèria pròspera i residencials.
Aquest és ara també un problema
de Barcelona, en el sentit que es pot
provocar una confrontació insolidària
entre aquells que es beneficien de la
centralitat –de ser al bell mig de la
ciutat–i els que tenen espai per a
viure amb més amplitud allunyats
dels aspectes més negatius de la vida
ciutadana.
És un problema que potser també
se li pot plantejar a Castelló d'Empúríes pel fet del fantàstic creixement
de les seves urbanitzacions perifèriques d'alta qualitat.
Davant d'aquesta situació el meu
missatge és el mate/x que he intentat
comunicar en aquelles ocasions on
es parlava dels problemes de cohesió
metropolitana: solidaritat. L'esforç
de solidaritat, també de solidaritat
fiscal, és imprescindible per a evitar
que es trenqui la consciència de
pertànyer a una mateixa població. La
solidaritat és necessàr/a per a consolidar les relacions entre els que
gaudeixen d'aspectes complementaris de la ciutat i per a mobilitzar de
manera justa els recursos que permetran posar en pràctica els projectes comuns.
El vostre potencial de riquesa, el
vostre dinamisme, el fet que no teniu
el problema de l'atur en el nivell de
gravetat que és normal en altres
llocs, ens permet d'encarar el futur
amb optimisme. El futur de Castelló,
el futur de l'Empordà i el futur de
Catalunya.
Amb aquest esperit optimista
podem llançar-nos a ce lebrar aquestes festes que per sempre més han
de ser d'alegria, de germanor i
d'amistat. Amics de Castelló, que
comenci la festa!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4013
Title
A name given to the resource
Festa Major de Castelló d'Empúries / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de la Vila, Castelló Empúries
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Castelló d'Empúries
Festes majors
Història
Municipis
Gestió pública
Barcelona
Acció política
Empordà
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-08-12
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1038/19860725d_00145.pdf
096b55e3987fbf1074c42f584e69f4ff
PDF Text
Text
11 0
..,
;,
^
Ajuntament de Barcelona
PREG6 DE LA FESTA MAJOR DE EL VENDRELL
El Vendrell, 25 de juliol de 1986
Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL.
�ESTIC MOLT CONTENT D'ESTAR AQUESTA TARDA AQUí A LA
CAPITAL DEL BAIX PENEDèS AMB VOSALTRES I PODER COMPARTIR
ELS INICIS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR. PER A UN ALCALDE DE
BARCELONA SEMPRE ÉS MOTIU DE SATISFACCIó VISITAR I
MANTENIR UN CONTACTE INTENS AMB ELS CIUTADANS D'ALTRES
MUNICIPIS DE CATALUNYA. I FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR
ES UNA DE LES MILLORS OCASIONS PER A PODER TENIR AQUEST
CONTACTE I VEURE QUINA ÉS LA VISI6 DEL PAíS I QUINES
OPINIONS ES TENEN DES DE FORA DE BARCELONA.
PERQUè A CATALUNYA HI CONVIUEN INFINITAT DE MANERES
DE VEURE I COMPRENDRE EL PAíS, PER TOTS ENS HEM DE
SENTIR SOLIDARIS, CIUTADANS D'UN MATEIX PAíS„ BÉ HO
MIREM DES DE BARCELONA O DES. DEL VENDRELL. HEM D'ESTAR
D'ACORD EN QUE CADA CIUTAT TÉ PROBLEMES PARTICULARS,
PER TAMBÉ HI HEM D'ESTAR QUE PER DAMUNT D'AQUESTES
DIFERèNCIES TOTS TENIM UNES MATEIXES PREOCUPACIONS I,
DIRIA MÉS, UNES MATEIXES IL.LUSIONS.
EN AQUEST SENTIT, CATALUNYA TÉ UN SISTEMA DE CIUTATS
ARTICULAT, UNA XARXA URBANA QUE L'EQUILIBRA. I EL
�VENDRELL N'ÉS UNA D'AQUESTES CIUTATS. UNA D'IMPORTANT
QUE ES UN PUNT ESTRATèGIC DE COMUNICACIONS, PUNT
D'ENLLAÇ DE LES XARXES VIàRIES QUE VAN DEL NORD DEL SUD
I DEL LITORAL AL RERAPAIS.
EL BON CONEIXEMENT I LA BONA COMUNICACI6 SóN MOLT
IMPORTANTS A LA VIDA I EL DESENVOLUPAMENT D'UN PAíS. I
LA SEVA MANCA PROVOCA, MOLTES VEGADES, QUE PROBLEMES
FdCILS DE SOLUCIONAR ESDEVINGUIN MALDECAPS INúTILS. PER
A OUE AIXò NO PASSI, CREC QUE TOTS ENS HEM DE CONèIXER
MILLOR, HEM D'ESTABLIR LLIGAMS QUE ENS PERMETIN FER EL
PAíS MÉS RIC I PROGRESSISTA, I MÉS EN UNS MOMENTS COM
AQUESTS EN QUE HEM ENTRAT A FORMAR PART D'UN PROJECTE
EUROPEU COMi. CATALUNYA TÉ PROU PES ECONOMIC I SOCIAL
COM PER A PODER COMPETIR AL MATEIX NIVELL AMB LES ALTRES
REGIONS EUROPEES. PER PER FER-HO HEM DE PRESENTAR UN
FRONT HOMOGENI, EQUILIBRAT TANT EN L'ECONOMIA,
COM EN LA SOCIETAT I EN LA CULTURA.
A MÉS A MÉS, TOTES LES CIUTATS DE CATALUNYA TENIM
MOLTES COSES EN COMú. AIXí PASSA TAMBÉ ENTRE EL VENDRELL
I BARCELONA. SENSE ANAR GAIRE LLUNY, r RA FA UNA ESTONA
�QUE HEM INAUGURAT UNA ESCULTURA D'ANGEL GUIMERA
PROVINENT DE BARCELONA, MENTRE QUE L'ANY PASSAT VAIG
VENIR AQUÍ PER A REBRE D'APEL.LES FENOSA, QUE PASSA
TEMPORADES AMB VOSALTRES, UNES OBRES SEVES QUE ES TROBEN
EXPOSADES A LA MATEIXA CASA GRAN, MOLT APROP D'ON TINC
EL MEU DESPATX. JUNTAMENT AMB AIXò, NO PUC DEIXAR DE FER
MENCIó A UN ALTRE FILL IL.LUSTRE DE LA VOSTRA CIUTAT, A
UN GRAN MúSIC I UNA GRAN PERSONA QUE VA DUR CATALUNYA
PEL MóN I QUE, GRàCIES A ELL MOLTA GENT CONEIX EL NOSTRE
PAÍS I LES NOSTRES ASPIRACIONS. ENCARA QUE FOS SOLAMENT
PER AQUEST MOTIU, PER SE LA CIUTAT ON VA NèIXER EN PAU
CASALS TOTS ELS BARCELONINS, TOTS ELS CATALANS MIREM EL
VENDRELL AMB GRAN INTERáS. PERQUE EN LA VIDA D'UN
PERSONA, I MÉS EN LA D'UN GRAN ARTISTA, AMB UNA GRAN
SENSIBILITAT, LA CIUTAT NATAL, LA CIUTAT ON S'HA VISCUT
ELS ANYS D'INFANTESA I ADOLESCèNCIA, DEIXA SEMPRE
IMPROMTES EN LA PERSONALITAT I EN EL CARàCTER.
ABANS PARLAVA DE L'ESCULTURA D'ANGEL GUIMERà QUE A
PARTIR D'AQUESTA FESTA MAJOR TINDREU AQUí. ANGEL GUIMERá
ÉS
UN ALTRE FILL ADOPTIU DE FET PERQUE VA NèIXER A LES
CANIRIES, UN FILL IL.LUSTRE LES DESPULLES DEL QUAL ES
�—5-
TROBEN JUSTAMENT A BARCELONA. FA POCS MESOS UN COSí
D'ANGEL GUIMERà, EL SENADOR CANARI QUE DUU EL MATEIX
NOM, VA VISITAR LA CIUTAT I JUNTS VAM ANAR A VEURE LA
TOMBA DEL SEU ONCLE-AVI EL MANTENIMENT DE LA .QUAL SE
N'HA FET CàRREC L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO.
I EN AQUEST MOMENTS VOLDRIA RECORDAR I SALUDAR TAMBÉ A
JOAN REVENTòS I PEP JAI, FILLS IL.LUSTRES TAMBÉ DE LA
VOSTRA CIUTAT I GRANS AMICS MEUS, QUE HAN SEGUIT LA
FECUNDA TRADICI6 D'ESQUERRES DE EL VENDRELL.
C
MOLTES SóN LES CONNEXIONS QUE HI HA
ENTRE EL VENDRELL I BARCELONA. I N'HI ALTRES. PER
EXEMPLE, LA VOSTRA CAPACITAT INDUSTRIAL, LA HISTòRIA, EL
TURISME, EL COMERÇ. LA VOSTRA CIUTAT ÉS UNA COMUNITAT
QUE HA SAPIGUT SOBREVIURE A LA CRISI. ')MALGRAT ELLA HEU
TIRAT ENDAVANT I CREAT NOVES
IL.LUSIONS,
NOVES
ESPERANCES COL.LECTIVES QUE SERVEIXIN PER A ENGRESCAR
SOCIALMENT TOTA UNA COMUNITAT. NOSALTRES A BARCELONA EN
TENIM UNA D'IL.LUSIó QUE, CREC, ULTRAPASSA LA PRòPIA
CIUTAT PER A ESDEVENIR DE TOTA CATALUNYA. M'ESTIC
S DEI, 1992.
REFERINT A L'ORGANITZACIó DE
C.
crRimS
`IÚIND V Gt-
I
Gc7t,^ km."
�QUE BARCELONA ORGANITZI NO ÉS UNA COSA QUE
NOMÉS INCUMBEIXI ELS BARCELONINS, SINO QUE ÉS UNA COSA
DE TOTS ELS CATALANS. I NO VULL QUE CREGUEU QUE AIXò QUE
DIC SóN NOMÉS PARAULES DITES ARA I QUE CAUEN EN SAC
BUIT., VI9B QUE TOTES LES CIUTATS DE CATALUNYA PRENGUIN
ELS JOCS COM UN PROJETE SEU, COM UN PROJECTE REVIFADOR I
UNIFICADOR. DES DE BARCELONA HO TENIM CLAR I CREC QUE
FORA DE BARCELONA TAMBÉ,JA QUE ALLí ON VAIG SEMPRE SENTO
PARAULES DE CORATGE I DE SUPORT A AQUEST DESIG.;
• 174
Cm9 (-71/45
c
V/17,--A)
EL VENDRELL HA ESTAT UNA CIUTAT QUE DES DE SEMPRE HA
%OQT`
t
^-
TINGUT UNA GRAN VIDA CULTURAL I UNA IMPORTANT RIQUESA
ARTíSTICA. LES CIUTATS, A IGUAL QUE LES PERSONES, ES FAN
A MESURA QUE VAN VIVINT. I VOSALTRES HEU ACONSEGUIT UNA
CIUTAT AMB UNA INTENSA VIDA SOCIAL Í ASSOCIATIVA. FA POC
VAIG VISITAR VALLS QUE TE COM EL VENDRELL UNA GRAN
TRADICI6 CASTELLERA. A L'IGUAL QUE ES PODEN ESTABLIR
LLAÇOS INDUSTRIALS I SOCIALS ENTRE CIUTATS DE CATALUNYA,
TAMBÉ PODRIEM ESTABLIR-NE ALTRES DE CASTELLERS, 'ALS
ENCARA QU
^^---B-A1^C
"a='^I T^^i7^2ÍÁ Ú
S TRADIC-^^"^- -AM$É
IR.
(:)4.4.atot
a,11()
t••
i
,x;)&
^
^^
OU--
^Cf^^
^
�NO VOLDRíA RETARDAR-VOS PER MÉS TEMPS EL COMENÇAMENT
DE LA FESTA MAJOR, UNA DE LES MES TRADICIONALS I
CONEGUDES DE CATALUNYA. UNA FESTA MAJOR QUE ATREU A
MULTITUD DE PERSONES D'ARREU DEL NOSTRE PAIS QUE VENEN
AMB L'IL.LUSIó DE COMPARTIR TOT UNA SIRIE D'ACTIVITATS I
VIURE UNS DIES DE FESTA. PERò NO ENS HEM DE QUEDAR EN LA
SIMPLE FESTA, EN EL SIMPLE ACTE. EL VENDREL j AMB FESTA O
SENSE TE UNS TRETS DEFINIDORS I UNS PROBLEMES QUE HEM DE
CONIIXER. HEM DE SER SOLIDARIS TOTS PLEGATS I LA
SOLIDARITAT PASSA EN NO QUEDAR-NOS EN LA IMPRESSIó
SUPERFICIAL I ANAR MÉS LLUNY, ESTUDIAR, ANALITZAR, EN
DEFINITIVA, CONèIXER.
ESPERO QUE LA FESTA MAJOR QUE ARA S'INICIA SIGUI
PROFITOSA I SERVEIXI PER A ALLEUGERIR LES PRESSIONS I EL
CANSAMENT QUE TOTS PORTEM A SOBRE I, UNA VEGADA
ACABADA, PUGUEM REINICIAR LES NOSTRES ACTIVITATS AMB
NOVA SàV Yá.^ , AMB NOVES IL.LUSIONS I ESPERANCES.
QUE COMENCI, DONCS, SENSE MÉS PREàMBULS LA FESTA
MAJOR.
VISCA LA FESTA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3944
Title
A name given to the resource
Festa Major de El Vendrell / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
El Vendrell
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
El Vendrell
Festes majors
Història
Municipis
Model social
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-07-25
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1109/19870829d_00232.pdf
2e9ba70adecfe923a00fb163d909b4ee
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plaça S. Jaume, s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Pregó de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a les Festes de
la Seu
d'Urgell
Seu d'Urgell, 29 d'agost 1987
�URGELLENCS, AMICS TOTS:
INICIEU AVUI LA VOSTRA FESTA MAJOR, I HEU VOLGUT
QUE L'ALLCALDE DE BARCELONA EN PRONUNCII EL PREGó. ÉS UN
I
ONOR QUE AGRAEIXO, EN EL MEU NOM I EN NOM DE LA CIUTAT
DE BARCELONA.
ÉS
UN HONOR I ES TAMBÉ UN MOTIU PER RECORDAR LES
RELACIONS QUE HI HA HAGUT I QUE HI HA ENTRE AQUESTES
DUES CIUTATS MIL.LENàRIES, LA SEU D'URGELL I BARCELONA.
UNES RELACIONS QUE VAN MOLT MÉS ENLLà DE L'EVOCACIó
•
LíRICA O DE LA NOSTàLGIA HISTòRICA.
BEN AL CONTRARI. TENEN MOLT A VEURE AMB EL NOSTRE
PRESENT I AMB EL FUTUR.
ENS TROBEM ARA EN EL CAMÍ IRREVERSIBLE DE LA
�INTEGRACI6 A EUROPA.
SABEM QUE CATALUNYA POT ARTICULAR-SE AMB èXIT A LA
RESTA DEL CONTINENT SI ACONSEGUIEX MANTENIR I POTENCIAR
EL SEU SISTEMA DE CIUTATS.
LA SEU D'URGELL SAP MOLT BÉ TOT AIXò. LA SEVA
VOCACI6 EUROPEA NO ÉS PAS D'ARA.
VOSALTRES SABEU MOLT BÉ, QUE EL PIRINEU HA DE SER
UNA CRUïLLA, I NO UNA FRONTERA.
HO SABEU I HEU FET MOLT PERQUè TOT CATALUNYA HO
ENTENGUI.
SI ELS CATALANS SEMPRE HAN ESTAT EUROPEUS ÉS EN
GRAN PART GRàCIES AL PIRINEU.
UN URGELLENC, LLUíS RACIONERO, ENS EXPLICA QUE LA
XARXA DE MONESTIRS ROMàNICS DEL PIRINEU CATALà DEL SEGLE
C
�X CONSTITUTA UNA FRONTISSA CULTURAL EUROPEA: VA SERVIR
DE PONT ENTRE L'HUMANISME HERETAT DELS GRECS, LA CULTURA
ARàBIGA I PROVENÇAL I EL RENAIXEMENT QUE ES PRODUIRIA
TOT SEGUIT A LA TOSCANA O EL VENETO.
DURANT TOTA UNA ÉPOCA EL ROMàNIC VA SER EL
LLENGUATGE D'AQUEST NORD DEL SUD D'EUROPA ON TANTES
COSES PODEM DIR.
UN LLENGUATGE COMú QUE VA PERMETRE LA CONSTRUCCI6
DE LA VOSTRA MAGNÍFICA CATEDRAL A CàRREC DEL MESTRE
LLOMBARD. MIREU SI N'ÉS DE SIGNIFICATIU, EL SEU NOM.
L'ALCALDE GANYET HA SABUT RECUPERAR LA IDEA DE LA
SERRALEDA com__A FRONTISSA, I HA IMPULSAT LA COMISSI6
INTERPIRINENCA DE PODERS LOCALS COM A INSTRUMENT DE LA
SEVA POSADA EN PRàCTICA.
JUNT AMB LA SEU, ELS COMUNS D'ANDORRA I TOLOSA,
�BARCELONA PARTICIPA DE MOLT BON GRAT EN LA COMISSI6.
LES CIUATS DEL MIGDIA FRANCèS S'ADONEN DE QUE ÉS
MOLT IMPORTANT POTENCIAR LA CONNEXI6 ENTRE LES DUES
VESSANTS DEL PIRINEU. D'AQUESTA MANERA DEIXEN DE SER EL
CUL DE SAC DE FRANÇA I S'INTEGREN EN UNA REGI6 NATURAL
MÉS àMiPLIA.
ÉS UNA EMPRESA QUE VA MÉS ENLLà DE LA RELACI6
HISTòRICA I LINGÜíSTICA ENTRE NOSALTRES I LES TERRES
CATALANES DE FRANÇA. AQUESTA RELACI6 ÉS PRIVILEGIADA I
S'HA D'ENRIQUIR CULTURALMENT.
PERE EL QUE ES TRACTA ÉS DE VERTEBRAR UNA REA
r 1-4GvJ
CIUTATS COM
EUROPEA DE MOLTA MÉS ENTITAT QUE
BORDEUS, TOLOSA, BARCELONA, MARSELLA, MILà, TORí.
LA SEU D'URGELL HA SABUT ACTUAR EN AQUEST PROCÉS
COM A CIUTAT SENSE COMPLEX, ASSUMINT EL PAPER QUI LI
CORRESPON PER LA SEVA HISTERIA I LA SEVA SITUACIó.
�ÉS
L'ACTITUD QUE CAL PER FER UNA CATALUNYA QUE
PUGUI LIDERAR LA CONSTITUCIó DEL NORD DEL SUD EUROPEU.
CATALUNYA S'HA DE CONSOLIDAR ELLA MATEIXA. NO ES
ENTRE BARCELONA I
TRACTA DE FER CONY POSICIONS,
CATALUNYA, LA CIUTAT I EL RERA PAÍS.
LA CONTRAPOSICI6 QUE PUGUI HAVER ENTRE LA RIBERA I
LA MUNTANYA POT SER UN CONCEPTE ENRIQUDOR I úTIL, PER
ENTENDRE ACTITUDS.
A
ÉS
DANY6S QUAN ES MANIPULA DES DE DALT PER TREURE
PROFIT POLíTIC O ECONòMIC.
CATALUNYA NO
SEVES PARTS,
POT RENUNCIAR A CAP NI UNA DE LES
• ' DE
EL PIRINEU,
va l
L'EMPORDà,
^-
BARCELONA, L'EBRE. EL
�-6-
TREBALLADOR, EL PAGÉS, L'E1 RESARI AMB VISIÓ DE PROGRÉS,
L'EC
(i_,
IàSTIC QUE CONEIX EL SEU POBLE.
V tom -
/M
C
LA SEU I BARCELONA HAN VIST A LA SEVA HISTòRIA COM
HOMES ENTREGATS HAN TREBALLAT PER FER UN PAÍS MILLOR.
DES DE PAU CLARIS AL CARDENAL CASAÑAS; DES DEL
CARDENAL BENLLOCH I VIVÓ A L'ARQUITECTE J.M. SOSTRES I
MALUQUER; DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ A JOSEP ZULUETA; DE
LLORENÇ TOMáS A JOSEP ALBANELL.
HOMES I TERRES. AIXÓ ÉS CATALUNYA. HOMES I TERRES
INTEGRATS, AGERMANATS, SOLIDARIS. QUE TOTS S'HI TROBIN A
GUST.
WiÉ
Cen g47/VM fW S 4 ul
ALL. p',1ri.^e-A)
QUE LS URGELLENCS I TOTS ELS HABITANTS DE L'ALT
PIRINEU VEGIN RECONEGUDA LA SEVA REGIÓ DINS DE
CATALUNYA. ÉS UNA ASPIRACIó LEGÍTIMA I FONAMENTADA. LES
CARACTERÍSTIQUES DE L'ALT PIRINEU MEREIXEN UN TRACTAMENT
DIFERENCIAL I EXIGEIXEN EL MANTENIMENT DE LA SEVA
�-7—
INTEGRITAT.
DES DE BARCELONA COMPRENEM MOLT BÉ EL DESIG DE QUE
UNA REGI6 HOMOGèN4A I BEN DEFINIDA NO SIGUI TROCEJADA.
BARCELONA HA SEGUIT AMB SATISFACCI6 LA RESPOSTA QUE
LA MOBILITZACI6 POPULAR PER ACONSEGUIR ELS JJ.00. DEL 92
HA TINGUT A LA SEU.
MOLT ESPECIALMENT, EL CAMí SERIES, RESPONSABLE,
IL.LUMINAT I IMAGINATIU EMPRÉS PER L'AJUNTAMENT I ELS
URGELLENCS CAP A LA PARTICIPACI6 DE LA CIUTAT ALS JOCS
AMB L'ESPORT DEL CANóE—KAYAK.
^-^ U951 1 7 o i ►ft1 3c i
•
LA DECISI6 FINAL HA DE SER PRESA MOLT AVIAT xsa LA
FEDERACI6 INTERNACIONAL DE PIRAGÜISME,
7
EL
FA
BARCELONA I LA SEU TINDRAN UN NOVA OCASI6 PER ANAR
�DE BRACET I COL.LABORAR ESTRETAMENT EN BÉ DEL PAIS.
TREBALLAREM COM SEMPRE HEM TREBALLAT.
I ELS QUE SABEN TREBALLAR BÉ, SABEN DIVERTIR-SE BÉ.
AIXí QUE ARA ANEM A DIVERTIR-NOS.
NO ESPEREM MÉS.
VISCA LA FESTA MAJOR.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4015
Title
A name given to the resource
Festa Major de la Seu d'Urgell / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Dues ciutats mil.lenàries. Comissió interpirinenca de poders locals. Vocació europea.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Seu d'Urgell
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
La Seu d'Urgell
Festes majors
Història
Territoris
Barcelona
Europa
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-08-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1039/19860820d_00146.pdf
6a52d380063117adeadda093247f4e3f
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
PREG6 DE LES FESTES DE TORDERA
Tordera, 20 d'agost de 1986
Exp. 705/84 °IMPREMTA MUNdLIPAL
�AMICS DE TORDERA:
AVUI COMENCEN L,ES FESTES D'AQUESTA VILA. I HEU
VOLGUT QUE EL, PREGE E1, FACI L'ALCALDE DE BARCELONA. PER
A MI, PERSONALMENT, I PER A LA CIUTAT DE BARCELONA ES UN
HONOR QUE ENS FEU I US AGRAIM.
AQUESTA VILA REPRESENTA MOLT BÉ EL QUE CATALUNYA ÉS
I HA ESTAT A TOTA LA SEVA HISTòRIA. AQUESTA VILA ÉS A
UN LLOC PRIVILEGIAT {, UNA CRUILLA DE CAMINS, UN PAS
OBLIGAT ENTRE EL MAR I LA MUNTANYA. TAMBÉ CATALUNYA TOTA
TÉ AQUEST CARáCTER DE LLOC D'ENCONTRES, DE ï'RàNSIT ENTRE
LA MUNTANYA I EL MAR.
PER AIXE NO ÉS
ESTRANY QUE QUALSEVOL CATALà, I MÉS
ENCARA SI ES BARCELONí, EN VISITAR AQUESTA VILA, EN
LLEGIR LA SEVA HISTERIA S'HI RECONEIXI, HI TROBI PART DE
LA SEVA PR6PIA IDENTITAT.
PER AQUÍ, PER HORTSAVINYà,
VA PASSAR LA VIA
AUGUSTA ROMANA. COM M ,S TARD HO VA FER EL CAMi REAL, MÉS
�TARD EL FERROCARRIL I DESPRÉS L'AUTOPISTA. AIXS HA FET
QUE BARCELONA I TORDERA HAGIN ESTAT SEMPRE A PROP, TOT I
CONSERVANT CADA UNA LA SEVA PERSONALITAT.
LA VOSTRA SITUACI6, ELS VOSTRES RECURSOS NALTURALS,
LA VOSTRA INGENIOSITAT HAN FET QUE ES MANTINGUÉS UN
EQUILIBRI ENTRE LES ACTIVITATS TRADICIONALS I NOVES QUE
US HAN PERMÉS SUPERAR ELS MALS TEMPS I ANAR SEMPRE A
MILLOR. AIXS: HEU POGUT SER CENTRE COMERCIAL, GR1CIES AL
VOSTRE MERCAT; HEU ACONSEGUIT SUPERAR EL DECAIMENT DE LA
INDúSTRIA SURERA I US VAU ADAPTAR A NOVES INDIISTRIES. I
AVUI HEU ACONSEGUIT SUPERAR LA CRISI ECONCSMICA I TENIU
UN FUTUR OPTIMISTA PER DAVANT. I TOT AIXS SENSE HAVER
ABANDONAT EL CAMP, L'AGRICULTURA.
ELS BARCELONINS HEM D'APRENDRE MOLT D'AQUESTA
MANERA D'ADAPTAR-SE ALS NOUS TEMPS SENSE RENUNCIAR A LES
ARRELS. DE SET JA N'HEM APRÉS FORÇA, EN ELS GLTIMS
TEMPS. PERS VA HAVER-HI ÉPOQUES QUE L'ENLLUERNAMENT PER
ALL6 QUE SEMBLAVA MS NOU, MS MODERNS, ENS VA FER
COMETRE DESTROCES EN EL NOSTRE PATRIMONI.
�LA VOSTRA ESGLESIA PARROQUIAL, PER EXEMPLE,
RECONEIX ELS ELEMENTS QUE SIMBOLITZEN EL RECORD DEL
PASSAT I L'ADAPTACI6 AL PRESENT.
LA VILA DE TORDERA, TAMBÉ COM BARCELONA, con TOTA
CATALUNYA HA TINGUT TAMBÉ ELS SEUS TEMPS DIFiCILS. HEU
CONEGUT CUEREES, HEU CONEGUT RIUADES QUE HAN DESTROÇAT
ELS VOSTRES PONTS, HEU CONEGUT L'ESPECULACIó DE LES
URBANITZACIONS QUE PODRIEN HAVER MALMÉS PER SEMPRE ELS
VOSTRES HOSCOS.
PER CS AQUESTES CALAMITATS NO US VAN TREURE ESMA PER
CONTINUAR PROGRESSANT, COM HO FAREU SEMPRE.
LA
VITALITAT DE LES VOSTRES ENTITATS CULTURALS,
DELS VOSTRES EQUIPS ESPORTIUS Sal UNA MOSTRA DE LA
VOSTRA ENERGIA I DE L'ENTUSIASME DEL VOSTRE JOVENT.
PER5 JA HE FET PROU RET5RICA. ARA ÉS MOMENT
D'ENTREGAE-NOS A LA 1- ESTA, A L'ALEGRIA, AL RIURE, A
HALLAR 1 JOGAR.
�I SI ALGI ES TROBA QUE EN PERE BOTER DES D'ALGUN
RAC6 LI BUFA A L'ORELLA ALGUN ENTREMALIADURA, QUE SANT
BARTOMEU SIGUI BENèVOL I QUE NO HO TINGUI MASSA EN
COMPTE.
VISCA TORDERA! VISCA LES FESTES!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3945
Title
A name given to the resource
Festa Major de Tordera / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Tordera
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Tordera
Festes majors
Història
Municipis
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-08-20
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1108/19870825d_00231.pdf
75014b7c65d9b7f8e3c1e1ab31857161
PDF Text
Text
Q;,^^.^.^.
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plaça S. Jaume, s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Télex: 54519 Laye e
Pregó de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, a
les Festes de Torroella de Montgri
Torroella de Montgrí, 25 d'agost de 1987
�+IÍ
Ajuntament 1 111+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació
AMICS DE TORROELLA:
M'HEU FET L'HONOR D'OFERIR -ME LA LECTURA DEL PREG6
DE LES VOSTRES FESTES.
MOLT SOVINT HE VINGUT AQUí COM UN EMPORDANS MÉS,
PER LES FESTES, PER LES SARDANES, PEL MERCAT.
A
MÉS DE BARCELONí,
M'AGRADA CONSIDERAR-ME
JOSEP P
EMPORDANÉS.
MEU PAISATGE B
STa COMPRES EN
A P
VAN
IGDI
"EL
ES
NA ".
PER¿ CREC QUE SI M'HEU CONVIDAT A FER DE PREGONER
ES MÉS PER LA MEVA CONDICI6 D'ALCALDE DE BARCELONA.
EN NOM DE LA CUTAT QUE REPRESENTO US AGRAEIXO LA
DISTIItiTCIó.
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PERQUè BARCELONA, COM CAP I CASAL DE CATALUNYA QUE
ÉS,
VOL MANTENIR LES RELACIONS MÉS FRATERNALS AMB TOTES
LES CIUTATS, VILES I POBLES DEL PAíS.
UNES CIUTATS, VILES I POBLES, QUE, COM ÉS EL CAS DE
TORROELLA SóN TOTA UNA SINTES DEL QUE HA ESTAT I ÉS TOT
CATALUNYA. UNS MUNICIPIS, LA VITALITAT I LA PERSONALITAT
DELS QUALS SóN EL FONAMENT DE LA BONA ARTICULACIó DEL
TERRITORI DE CATALUNYA.
BARCELONA DEU MOLT A L'APORTACIó DE TOTES LES
COMARQUES CATALANES. AQUESTS DIES, LLEGINT A GAZIEL, HE
^---^
POGUT RECORDAR L'APORTACIó DE L'EMPORDà: UN CONTINGUT
FEDERAL, CATALANISTA I OBERT, COM CORRESPONIA A LA GENT
DE LA PLANA I LA RIBERA.
TORROELLA HA VIST A LA SEVA HISTòRIA, LLUITES,
PESTES, PIRATES. HA VIST CANVIAR EL CURS DELS RIUS, ELS
CONREUS DELS SEUS CAMPS, LES DEDICACIONS DE LES SEVES
o
�I1111l
Ajuntament ' IV de Barcelona
Gabinet de Comunicació
GENTS; HA VIST L'ENORME CREIXEMENT DEL TURISME.
TOT AIXò HA QUEDAT REFLECTIT EN LA FESOMIA DEL
MUNICIPI. NO SEMPRE COM HAURIEM VOLGUT. L'AFANY PELS
GUANYS IMMEDIATS VA SER POC RESPETUOS AMB EL PAISATGE DE
LA NOSTRA COSTA.
r1é
PERò, TORNANT A PLA, "LA COSTA BRAVA, SI SE SAP
MIRAR AMB ULLS D'AUTENTICITAT CONSERVA ENCARA TOTA LA
SEVA GRAN BELLESA, EL SEU INCENTIU I LA SEVA FASCINACIó,
INTACTES".
EFECTIVAMENT, TOT L'EMPORDà ÉS UN LLOC PRIVILEGIAT.
UN LLOC PRIVILEGIAT QUE ESTA VIVINT UN MOMENT
CRUCIAL.
ARA QUE L'ECONOMIA ES REDREÇA, QUE POT TORNAR A
HAVER CREIXEMENT, L'EMPORDà ES PODRIA DECANTAR CAP A UNA
ESPECULACIÓ QUE MALMETI MÉS LA COSTA, PER UN URBANISME
�tififfi
Ajuntaznent '(FIÍ+" de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DE DENSIFICACIò,
REPRENENT ELS HàBITS DELS
TEMPS
PREDEMOCRàTICS .
3^^
L'ALTERNATIVA, PERò ÉS UN p56'
LA
S TOSCANA: UNA
COMARCA DENSA, PER EQUILIBRADA.
TENIM AQUí UNES POSSIBILITATS INFINITES: BONES
COMUNICACIONS, EL ROMàNIC, I "EL ROMà", LA GASTRONOMIA;
FIEU SABUT CREAR•UNA TRADICIò DE FESTIVALS DE MUSICA;
TENIM EL MAR I L'INCOMPARABLE MARC NATURAL: L'EMPORDANET
VERD, ARRODONIT I SUAU I AMABLE.
AMB AQUESTS ACTIUS CAL NO ESPERAR A QUE
^ J
L'ESPECULACIò ENS POSI A LA DEFENSA.
ARA TENIM PODER DEMOCRàTIC LOCAL PER A FER UNA
ALIANÇA AMB ELS SECTORS
POPULARS,
MENESTRALS
I
EMPRESARIALS MÉS INTELIGENTS I DISPOSATS A PROGRAMAR A
LLARG TERMINI.
^
�IIIIl
Ajuntament 11 1I' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PER MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI TENINT LA
IMMENSA AVENTATJA DE LA VIDA COMARCAL EFECTIVA DE QUE
GAUDEIX L'EMPORDà.
PO SEMI PER EXEMPLE LES FESTES MAJORS, UNA DARRERA
RUPIà, PARLAVà, PERELADA, LA BISBAL, I
.^^
VULPELLAC, TORROELLA...
L'ALTRA:
LLS,
EL JOVENT HI VA CADA SETMANA AMUNT I AVALL, AMB LES
SEVES MOTOS.
(SI NO FOSSIN TAN PERILLOSES! EL CASCO!)
I LA GENT GRAN SURT A BALLAR I A VEURE EL JOVENT.
TOT AIXò ENS PERMET APOSTAR PER UN CREIXEMENT QUE
:MANTINGUI LA QUALITAT DE VIDA QUE TÉ L'EMPORDà.
c
I DES DE LA MANERA DE VIURE DE L'EMPORDà FER UN
MANERA DE VIURE DE TOT EL PAíS.
5
�Ajuntament '4111" de Barcelona
Gabinet de Comunicació
DES DE LES APORTACIONS DE TOTS PODEM FER UNA
CATALUNYA VARIADA I EQUILIBRADA.
NO PUC OBLIDAR L'APORTACIó QUE TORROELLA VA FER A
LA RECUPERACIO DELS NOSTRES SIGNES D'IDENTITAT: EL PAPER
QUE AQUESTA VILA VA TENIR EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA
SARDANA.
LA SARDANA LA VA REFER I CONSAGRAR UN ANDALGS
D'ALCALà LA REAL —MIREU SI NO ÉS SIMBòLIC — AFINCAT A
FIGUERES, EN PEP VENTURA. EL SEU COL.LABORADOR EN LA
CREACIó DE LA SARDANA LLARGA VA SER EN MIQUEL PRADES,
QUE, ENCARA QUE VA NEIXER A VERGES, DES DE PETIT VISQUÉ
AQUí.
VA SER A LA PLAÇA DE TORROELLA ON ES VA BALLAR PER
PRIMER COP EL 1884 LA SARDANA SEGONS AQUESTES NORMES.
—7—
Ref.:
�Ajuntament `VIII p
W de Barcelona
—8—
Gabinet de Comunicació
Ref.:
I NO OBLIDEM LA CONTRIBUCIó AL DESENRROTLLAMENT DE
LA SARDANA D'EN VICENÇ BOU I GALí, DIRECTOR DE LA COBLA
DELS MONTGRINS DES DE 1909.
EL MAR, LA MUNTANYA, EL TURISME, LA SARDANA,
NASCUTS AQUí, NASCUTS ALLà, NASCUTS A ANDALUSIA
TOT
AIXE ÉS CATALUNYA.
CATALUNYA NO POT RENUNCIAR A CAP NI UNA DE LES
SEVES PARTS. NO POT CONTRAPOSAR SINO AGERMANAR: DE
BARCELONA I LA SEVA
REA METROPOLITANA A L'EMPORDà, DE
L'EBRE AL PIRINEU.
AL CIM DE STA. CATERINA EL CASTELL DE MONTGRí ENS
RECORDA TOTA UNA HISTòRIA DE CONTRAPOSICIONS: EL PODER
REIAL I EL PODER DELS COMTES D'EMPüRIES. PERE TAMBÉ ENS
RECORDA QUE EN POLíTICA LES COSES NO SóN MAI ETERNES:
EL CASTELL VA DEIXAR DE SER NECESSARI ABANS QUE NO
S'ACABES.
79-
ti
�ÏI,
IIIII
;+
untament 11II+
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
AVUI ES DIA DE FESTA I NO ENS EM DE POSAR MASSA
SERIOSOS. PERS SI QUE VULL DEIXAR — VOS AQUEST MISSATGE DE
FRATERNITAT, DE SOLIDARITAT I D'UNIó DES DE BARCELONA.
VISCA LES FESTES DE TORROELLA DE MONTGRí.
o
- 9—
Ref.:
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4014
Title
A name given to the resource
Festa Major de Torroella de Montgrí / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Torroella de Montgrí
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Cultura
Medi ambient
Territoris
Model social
Torroella de Montgrí
Empordà
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-08-25
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1271/19920508d_00483.pdf
07c6d6e0f171994a411e80820f6f0fcd
PDF Text
Text
Pregó de la Festa Major de Tossa de Mar
Diumenge 28.06.92. Envelat de la Plaça Nova.
AMIGUES I AMICS DE TOSSA,
AMIGUES I AMICS DE TOSSA, REPETEIXO, GENT DE BON TRACTE,
I D'AQUELL COMPLIMENT QUE SURT DEL CR, QUE US DIGUÉ UN DIA
EL POETA, 1 N---POETA--9EEA.__T.QTS^ENS F
MOLA' FAMi AR:
ESTIC CONTENT DE PODER COMPARTIR AQUESTES HORES AMB
VOSALTRES, EN L'OBERTURA DE LA FESTA MAJOR D'ESTIU.
r
vl`s í1711,i
TOSSA, ALS QUI L'ESTIMEM COM
SORPRENENT
CADA r(,,""-
3A. G
.T-E.RS , ENS CONTINUA
UE L-I;-E
S'HI HA D'ANAR EXPRÉS
TOSSA NO^ÉS EN UN LLOC DE PAS, NI ADMET MIRADES SUPERFICIALS ) S'HI
AN
HA DE VENIR I LA VI$.LA lI2ECOMPENSA EL VISITANTS
AMB EL SEU CARàCTER INCONFUSIBLE.
NO M'ENTRETINDRÉ EN L'EXERCIÇI DELS ADJECTIUS 1 DE LES
METàFORES. HI HA MAGNíFIQUES I 1OèTIQUES DEFINICIONS DEL
1
POBLE, DITES PELS ESCRIPTORS RELLEVAIITS DEL PAíS, FINS I TOT
PELS PINTORS.
DEIXEU-ME'N EVOCAR DUES:
PARADjS
LAU, SEGONS CHAGALL
LA FLOR
EL RAM, SEGONS LA CANCO
POP
_ ._, UL,^R^
�PER L'ALCALDE D'UNA CIUTAT COM BARCELONA, TOSSA ÉS UN
l
PROTOTIP DE CIVILITAT, UN PòSIT DE CULTURA I DE CIVILITZACIó.
A TOSSA UN SE SENT FORMANT PART D'UN PAISATGE TREBALLAT
PEL TEMPS I PELS HOMES.
AQUí HI HAGUÉ UN PORT I UN CASTELL, PERPETUAT EL SEU
RECORD EN L'ADMIRABLE MONUMENT`DE LA VILA VELLA, TANT S( [
CONSERVAT.
AQUí HI VA VA PROSPERAR LA PESCA I LA NPVEGACI_ó.
AQUí ES VISQUÉ LA PRIMERA ILLUSIó DEL TURISME, D'UN
TURISME CULTE I REPOSAT, PROFUNDAMENT CíVIC.
LA LLUM DE TOSSA HA CRIDAT ELS ARTISTES I LA SEVA PAU
RECòNDITA HA ESTAT REFUGI DE FUGI'x'IUS DE LA INTOLERàNCIA.
TOSSA NOS HA POGUT ESCAPAR, El ELS DARRERS DECENNIS, DE
LES TENDèNCIES MÉS AVARICIOSES I MENYS HUMANITZADORES DEL
FENòMEN TURíSTIC.
PERó EL POBLE MANTÉ LA SEVA PERSONALITAT, EL SEU ORGULL,
LA SEVA DIPONIBILITAT A TORNAR A FER VALDRE LA CULTURA I LA
MESURA.
AQUEST ÉS L'ATRACTIU DE TOSSA, EL MIRALL QUE ENS OFEREIX, L'EXEMPLE.
VINC I TORNO A UNA CIUTAT Q1JE S'ESTà SUPERANT, QUE
�S'ESTà RETROBANT. VEIG AQUEST MATEIX ESPERIT DE RETROBAMENT
I DE SUPERACIÓ, DE CONFIANÇA EN LES PRòPIES POSSIBILITATS,
EN ELS CARRERS I EN ELS HABITANTS DE TOSSA.
ELS JOCS OLÍMPICS ENS HI HAN AJUDAT, TAMBÉ PODEN SER UN
ESTÍMUL PER VOSALTRES. SóN LA GRAN OCASIÓ DE TOTS.
PTEU LA CONFIDèNCIA DE L'AMIC I DE L'ADMIRADOR, MÉS
QUE EL DISCURS ,DE---P@Li C, EN AQUEST ACTE ÍNTIM COM
ÉS
SEMPRE L'OBERTURA DE LA FESTA MAJOR.
TENIU ENCARA UNA FESTA MÉS íNTIMA, LA FESTA DEL PELEGRÍ
A L'HIVERN, ADMIRADA ARREU / ENCARA QUE POC CONEGUDA.
AVUI EL PETIT LAPSE DE LA FESTA QUE COMENCEM
ÉS
LA PORTA
DE L'ESTIU,
AQUEST ESTIU TOTS TENIM MOLTAIFEINA.1 HEM DE QUEDAR BÉ
DAVANT DEL MÓN.1HI QUEDAREM.
QUE TINGUEU UNA BONA FESTA I QUE TINGUEM UNS BONS JOCS
OLíMPICS j
9
U
t 7775
{
m
K !
e--1\
\-1"-)'-.T:11"1
Pe
,y
(cZ)
cV20P0
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4177
Title
A name given to the resource
Festa Major de Tossa de Mar / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Envelat Plaça Nova, Tossa de Mar
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Municipis
Model social
Territoris
Tossa de Mar
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-06-28
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1028/198606021d_00830.pdf
63a056388dbfb512a0406ef027420ffe
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
PREGO DE FESTES DE VALLS
Barcelo
a, 21 de juny de 1986
�SEMPRE EMOCIONANT
PER A UN ALCALDE DE BARCELONA ÉS
FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR D'UllA ALTRA CIUTAT DEL
NOSTRE PAÍS. CREC, A MÉS, QUE ÉS tNA NECESSITAT, UNA
NECESSITAT
SENTIDA I DEMANADA PER MI PER QUAN PRESUPOSA
ALTRES REALITATS,
VIATJAR PER CATALUNYA, I CONèIXER
SOVINT DIFERENTS A LES QUE ESTIC AVESATS A VEURE. PER
AIX6 Elo SENTO MOLT CONTENT AVUI D'EETAR AME VOSALTRES I
PODER COMPARTIR, ENCARA QUE SIGUI UNA ESTONA, AQUESTS
PRIMERS MOMENTS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR.
A VEGADES PENSO QUE TOTS HEM DE FER UN EXERCICI DE
CONEIXEMENT MUTU, UN EXERCICI MS GRAN DEL QUE A VEGADES
FEM. EL CONEIXEMENT S UNA BONA MANERA DE SOLUCIONAR ELS
PROBLEMES I MALFIANCES QUE VAN SORGINT DE TANT EN
TANT.
POTSER, N'ESTIC SEGUR, ENS N'ADONARIEM QUE, MALGRAT TOT,
NO
SOM
VEGADES,
TAN
AL RES
DIFERENTS UNS DELS
PATIM
PROBL EMES COMUNS.
1.1 1,
TE,
A
I
QUE,
bg_IJyy
pPa~
EARCELONA
ki A VrtrivLik--
@
/A
ESALA, ELS MATEIXOS
PROBLEMES QUE LA VOSTRA CIUTAT.
VALLS HA ESDEVINGUT UNA CIUTAT INOUSTRIAL. ÉS, A MÉS,
UNA CIUTAT AME UN FORTA ACTIVITAT COMERCIAL 1 AGRÍCOLA.
�VALLS ÉS UN CAS, MALHAURADAMENT AI,
Ni O
GAIRE REPETIT, DE
VITALITAT ECON6MICA. LA CAPITAL DE L' ALT CAMP RESULTA UN
BON EXEMPLE PER A TOTES AQUELLES POBLACIONS DE CATALUNYA
QUE ES PENSEN QUE UNA CIUTAT DE LI NTERIOR DEL NOSTRE
PAÍS NO POT ESDEVENIR PUNTERA A LA I*11STRIA. ÉS AQUEST
UN ERROR QUE VALLS SE N'ENCARREGA, JO DIRIA DIA RERA
DIA, DE TIRAR PER TERRA.
VALLS ÉS UN EXEMPLE DE COM UNA «WAT POT ADAPTAR-SE
ALS TEMPS MODERNS SENSE PERDRE I1A SEVA IDENTITAT.
GRCIES A CIUTATS COM. AQUESTA TEN M A CATALUNYA UN
SISTEMA DE CIUTATS ARTICULAT,
QUE FÌ
UNCIONA I QUE ENS
PERMETR1 APROFONDIR AMB 1XIT EN EL REPTE DE LA
INCORPORACI5 AL MERCAT COMU.
COM A ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO MOLT AGRAIT I
VOLDRIA DONAR-VOS ARA I DES D'AM LES GRICIES PER
HAVER-NOS DONAT EL SUPORT A LA CANDIDATURA OLIMPICA DE
LA CIUTAT. BARCELONA TORNA PER QUAII.TA VEGADA A DEMANAR
L'ORGANITZACI6 D'UNS JOCS OLÍMPICS.
A LES ALTRES TRES
OCASIONS LA IL.LUSI6 I LES GANES QUE ELS BARCELONINS HI
VIREM POSAR ES VA SENTIR DEFRAUD4DA AL NO SER-NOS
�CONCEDITS. CREIEM QUE ARA VA DE DEBE. ESPEREN I DESITGEM
QUE EL 1
D'OCTUBRE D'AQUEST ANY ELS MEMBRES DEL COMITÉ
OLíNPIC INTERNACIONAL REUNITS A LAUISANE FARAN JUSTICIA
I CONCEDIRAN A LA NOSTRA CIUTAT LA REALITZACI6 DELS JOCS
DE 1992.
PER CS QUE BARCELONA ORGANITZI U1S JOCS OLÍMPICS NO
ÉS NOMS UNA TASCA NOSTRA, ÉS UN PROJECTE QUE ULTRAPASSA
ELS LÍMITS DE LA CIUTAT PER A ESDEVENIR UN PROJECTE
CATALS, UN PROJECTE DE TOTS. PER AI) CS, EL VOSTRE SUPORT
ENS ES TAN GRAT I ENS ESTIMULA ENCARA MÉS EN EL TREBALL
D'ACONSEGUIR PER A BARCELONA I
ATALUNYA UNS JOCS
OLÍMPICS QUE FINS ARA ENS HAN ESTAT
EGATS.
I ÉS QUE VALLS I ELS SEUS CIUTADA S SEMPRE HAN TINGUT
CONTINUA TENINT UNA GRAN SETBILITAT PER LES
ACTIVITATS ESPORTIVES. GAIREBÉ TOTS ELS ESPORTS TENEN A
LA VOSTRA CIUTAT UNA I DUES REPRESEN91ACIONS. PODRIEN DIR
QUE A VALLS Hl HAN DOS CLUBS DE TOT. JO SEMPRE HE CREGUT
QUE LA SENSIBILITAT PER L'ESPORT NO SOL CREAR-SE
ARTIFICIALMENT SIN6 QUE NEIX MOLT PROFUNDAMENT DE LA
PR6PIA ANIMA, DEL PROPI TARANNS ELS CIUTADANS QUE
�COMPOSEN UNA COMUNITAT. fS UNA FORMA DE VEURE EL MóN I
DE VIURE'L.
I EN TENIM UN ALTRE EXEMPLE D'AIXc QUE ESTIC DIENT. A
L'EXPEDICIó CATALANA QUE L'ANY ITSAT VA CONQUERIR
L'EVEREST I A LA QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA LI VA
DONAR EL TOTAL SUPORT H1 PARTICIPPVEN ALPINISTES DE
VALLS. OSCAR CADIACH, QUE VA ARRIBAD AL CIM, ENCARA QUE
NO SIGUI D'AQUí ES SOCI DE LA SECCIó DE MUNTANYA DE
VALLS MENTRE QUE JORDI MAGRINYa SI QUE ÉS CONCIUTAD.
VOSTRE.
L'HOMENATGE QUE AQUESTS DIES DEDIQUEU ALS MÉS GRANS
DELS VOSTRES ESPORTISTES,
ALS
EONERS RECENTS DE
L'ESPORT ÉS UNA BONA MOSTRA DE L'E8PERIT DE LA CIUTAT
I, PER A Mí, ÉS UN NOU MOTIU DE SA ISFACCIó EN AQUESTA
VISITA A VALLS. TOT ALLCS QUE UNA CIUTAT FA PER L'ESPORT,
COM AQUESTA SETMANA DE L'ESPORT VALLENC, HO FA TAMB1 PER
LA CULTURA CÍVICA DELS SEUS HOMES I . DONES, DELS SEUS
NOIS I NOIES.
SI L'ESPORT 1S UNA ACTIVITAT QUE AGERMANA VALLS 1
�BARCELONA, N'El HA D'ALTRES QUE LA VOSTRA CIUTAT N'ÉS
PEONERA I MESTRA. M'ESTIC REFERINT ALS CASTELLERS.
CATALUNYA TI ENTRE LES SEVES TRADICIONS MÉS SENTIDES
AQUESTA DELS CASTELLERS. I VALLS N ES LA CREADORA, LA
MARE. LES VOSTRE DUES COLLES, LA VEL LA I LA JOVE PORTEN
PER CATALUNYA EL NON DE VALLS. BARCEL ONA TAMBÉ TI COLLES
CASTELLERES PERCS TOTES, I HO SE BEN BI, MIREN I AGAFEN
COM EXEMPLE A SEGUIR LES VOSTRES COLLES CASTELLERES.
NO CREGUEU QUE NO INTENTEN SUPERARSE I SUPERAR-VOS,
PER
PER ARA, NO ES POT. I NO SOLAMENT NOSALTRES SINE
CAP ALTRA CIUTAT DEL PAÍS. L'ANY PASSAT SEGUINT EN
AQUEST CAMí DE P NERS VAU INAUGURAR 1L PRIMER I PER ARA
1INIC
MííSEU CASTELLER A OD4 , TOTES LESI COLLES CASTELLERES
DE CATALUNYA HI HAN APORTAT ALGUNA CCSA.
NO PUC NI VULL DEIXAR DE FER F1SMENT, EN AQUESTA
OCASI6, A UN FESTA QUE S'HA FET TíPIOA A CATALUNYA I PER
LA QUAL MOLTS CATALANS US CONEIXEN I US VISITEN DURANT
L'ANY: LA CALCOTADA. NO VOLDRIA, PER, DEIXAR DE
CONSTATAR UNA REALITAT, UNA REALITAT QUE ES DONA CADA
ANY PER LES VACANCES D'ESTIU, ELS CAPS DE SETMANA O EN
AQUESTES FESTES CON LA CALCOTADA. ELS BARCELONINS,
�LA GENT DE CIUTAT, APROFITEM QUALSIOL OPORTUNITAT PER
DEIXAR LA CIUTAT I ANAR PER CAT[i1LUNYA. EN MOLTES
OCASIONS, DURANT LES VACANCES O VIATJANT PEL PAIS HE
VIST COM LA GENT PASSA PEP. UN LLOC, VISITA UNA POBLACIÓ
DE CATALUNYA SENSE APROFONDIR EN LA SEVA REALITAT. PEP.
pAp c- C UUOS
A, PENSA EN
AIXà, MOLTES VEGADES EL BARCELONI ES,
ELL I NO ARRIBA A CONéIXER LA REALITAT QUE TREPITJA, LA
REALITAT QUE COM A TOTES EST PLENA DE DIFICULTATS I
PROBLEMES. POTSER, JA HO DEIA AL COMENÇAMENT D'AQUEST
PREGÓ, CAL QUE ENS CONEGUEM MÉS I I`ILLOR. CAL FER UN
EXèRCICI DE CONEIXEMENT MUTU I, EN AQUESTA TASCA ELS
BARCELONINS FINS ARA NO N'HEM POSAT GAIRE DE LA NOSTRA
PART. VOLDRIA, COM A REPRESENTAT, ARA I AQU1, DE
BARCELONA PODER-VOS DONAR LES GRICIE k,.1 ~fit- `LA VOSTRA
DEFERèNCIA.
NO VOLDRIA FER-ME PESAT, CREC QUEiÉS HORA DE COMENÇAR
LA FESTA I QUE ELS PREAMBULS SEMPRE óN AIXè, PREAMBULS
QUE NOMÉS SERVEIXEN PER A DONAR PAS ALL VERITABLEMENT
IMPORTANT, QUE EN AQUEST CAS ÉS LA V STRA FESTA MAJOR.
PASQUAL MAFAGALL I MIRA
ALCALDE DE BARCELONA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3934
Title
A name given to the resource
Festa Major de Valls / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Sessions, Ajuntament de Valls
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Festes majors
Model social
Valls
Ciutats
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-06-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1167/19880907d_00302.pdf
0825b9b1e85af729bfe22b15d77dfab6
PDF Text
Text
Pregó de la Festa Major de Viladecans, per l'Excm.
Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall
Viladecans, 7 de setembre de 1988
�-3--
IL.LUSTRES
AUTORITA S,
VILADECANS I DELS BARRIS
VEY_NES
I
VEINS
DE
DE SALES, MONTSERRATINA I
POBLAT ROCA.
M'HEU FET L'HONOR DI NCARREGAR-ME LA LECTURA DEL
PREG6 DE LA VOSTRA FESTA MA, OR.
US ASSEGURO QUE L'Al f CALDE DE BARCELONA SE SENT
MOLT COMPLAGUT FENT AQUES
PODER-SE
PREGó, MOLT
COMPLAGUT DE
DIRIGIR A LES VEIN1S 1 VE1NS D'UNA ALTRA CIUTAT
DE CATALUNYA, D'UNA CIUTAT MOLT UNIDA A BARCELONA, I
TAMBÉ MOLT COMPLAGUT DE TORN AR A SER A VILADECANS.
HE DIT D'UNA CIUTAT
PER
OLT UNIDA A BARCELONA, I SI
BEN POC NO SOM FíSICAMEZ T VEINS, TANMATEIX COMPARTIN
MOLTES COSES.
�-4-
COMPARTIM, CASA I FEINA. ENS UNEIX LA GENT QUE VIU
A VILADECANS I TREBALLA A BARCELONA, LA GENT QUE VIU A
BARCELONA I TREBALLA O ESTIUEJA A VILADECANS.
COMPARTIM PREOCUPACIONS I ANHELS, COM LES
COMUNICACIONS I ELS ACCESSOS O L'OBERTURA DE LA CIUTAT
AL MAR.
COMPARTIM LA IL.LUSIó OLíMPICA.
PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM UN MATEIX DEST1
ECONóMIC I
CULTURAL.
MÉS ENLLà DEL QUE ESTABLEIXEN LES CIRCUMSCRIPCIONS
ADMINISTRATIVES, ESTAN LES REALITATS VIVES I AQUESTES
SóN LES QUE VERITABLEMENT UNEIXEN. PODEN AFIRMAR QUE
COMPARTIM, DONCS, UN MATEIX DESTÇ URBà.
�-S-
VILADECANS VE DE LLUNY. JA S'EN PARLAVA D'AQUEST
LLOC FA PROP DE 1000 ANYS. S6N MOLTS ANYS POSANT-HI
HISTòRIA.
LES CIUTATS S'HAN ANAT FENT I HAN ANAT CANVIANT AL
LLARG DEL TEMPS. SI NO CANVIAVEN CORRIEN EL RISC DE
DESAPAReIXER O DE QUEDAR ESTANCADES. PERE EN ELS úLTIMS
ANYS LES NOSTRES CIUTATS S'HAN TRANSFORMAT R5PIDAMENT I
INTENSAMENT. HAN CRESCUT D'UNA MANERA INIMAGINABLE FA
CENT ANYS.
DES DE FINAL DE SEGLE PASSAT LA POBLACIó DE
VILADECANS S'HA MULTIPLICAT PER 40. L'AUGMENT MÉS
ESPECTACULAR ES VA PRODUIR EN LA DòCADA DELS ANYS 60,
QUAN LA POBLACI6 ES VA TRIPLICAR AMB ESCREIX.
�-6-
AIXò VOL DIR QUE MOLTA DE LA GENT DE VILADECANS HA
VINGUT D'ALTRES TERRES D'ESPANYA , ALGUNS FA TEMPS JA,
ALTRES NO TANT.
AIX¿ VOL DIR QUE MOLTS DELS QUI VAN VENIR VAN
HAVER DE VENCER DIFICULTATS DE TOT ORDRE.
DIFICULTATS D'ADAPTACI6, DIFICULTATS ECONòMIQUES I
GREUS DIFICULTATS MATERIALS, PERQUE L'EQUIPAMENT EN
INFRASTRUCTURES SANITARIES, ESCOLARS, CULTURALS I
URBANiSTIQUES ERA ESCANDALOSAMENT INSUFICIENT.
PER LES DIFICULTATS S'HAN ANAT SUPERANT I
LA IMMENSA MAJORIA DELS QUI VAN VENIR ES VAN QUEDAR I
VAN FER D'AQUESTA TERRA LA SEVA TERRA, EL SEU PAÍS.
�-7-
VULL RETRE HOMENATGE AL SEU ESFORÇ, ALS SEUS
SACRIFICIS, A LA SEVA PERSEVE;RàNCIA, PERQU AIXí ES RET
HOMENATGE A TOTS ELS QUI PROCEDENTS D'ALTRES LLOCS TANT
HAN APORTAT A CATALUNYA I TANT HAN FET PER CATALUNYA.
ELS SEUS FILLS HAN NASCUT AQUí I SERAN
PROTAGONISTES DE LA CATALUNYA NOVA. CONSTRUIRAN LA
CATALUNYA DEL FUTUR QUE SER DIFERENT I MILLOR, MÉS
JUSTA I MÉS EQUILIBRADA QUE LA CATALUNYA QUE VAN TROBAR
N'ESTIC SEGUR, COM N'ESTEU SEGURS VOSALTRES.
ELS SEUS FILLS VIUEN JA EN UN VILADECANS QUE TAMBÉ
VA SUPERANT LES MANCANCES PROVOCADES PEL CREIXEMENT
DESORDENAT I PER L'ESPECULACIS.
ARA HI HA MÉS CARRERS ESFALTATS, MÉS ESPAIS
PÚBLICS, MÉS PLACES ESCOLARS, MÉS INSTAL.LACIONS
SANITARIES I ESPORTIVES, MÉS CULTURA QUE ABANS.
�-8-
ARA TENIU CAN SELLARES. TENIU CAN SELLARS, QUE
SIGNIFICA MOLT, TANT PELS E n UIPAMENTS ESPORTIUS I
SOCIOCULTURALS QUE GUANYEU COM PER LA COL.LABORACIó QUE
REPRESENTA AMB ELS VOSTRES VE 'iNS DE GAVS.
I HO VAIG DIR EL Jung PASSAT QUAN VAIG VENIR
PELS ACTES DE CELEBRACI6 D'AQUEST FET HIST&RTC: "CAN
SELLARa' S JA IS VOSTRE, DE VILADECANS I DE GAVS".
ARA US HO REPETEIXO: CAN SELLARES ÉS VOSTRE,
DISFRUTEU-LO!
COM US DIC TAMBÉ : DISFPUTEU LA FESTA MAJOR!
NO US VULL ENTRETENIR MES, LA FESTA ESPERA. LA
FESTA ns VOSTRA.
VISCA VILADECANS, VISCA CATALUNYA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4073
Title
A name given to the resource
Festa Major de Viladecans / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Jardins municipals, Viladecans
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Societat
Història
Barcelona
Viladecans
Territoris
Model social
Festes majors
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-09-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències