<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=119&amp;sort_field=added" accessDate="2026-04-11T00:01:09+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>119</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1708" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1311">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1708/0000000612.pdf</src>
        <authentication>71d7a809feea237e5e5b1e2476a4ab7d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42910">
                    <text>8

aDn

Política

Martes 25 de septiembre de 2007

Política

9

Xpresate «No debería ser necesaria la quema
de banderas, ni debería tampoco penarse.»

politica@adn.es

Relator. EN ADN.ES

ENTREVISTAPASQUALMARAGALL,EXPRESIDENTEDELAGENERALITAT

MARAGALL
“Hay gente contra la Monarquía”
Elsocialista llegaalaredaccióndeADNcontiempo de la entrevista. El ex presidente de la Generalitat

por delante y un artículo de opinión en el bolsillo, tiene la cabeza en Europa y, como siempre, no se
cuyarelevancianosobligaareproducirloalmargen muerde la lengua en ningún tema de actualidad.
Cristina Fallarás
Barcelona

-Bueno, pues a ver quién se la
queda.

ras dejar la presidencia de la Generalitat,
Pasqual Maragall anda con el interés dividido entre Cataluña y Europa,
entre la defensa del federalismo en España y la posibilidad
de un Partido Demócrata Europeo. Ahora tiene tiempo y libertad para inventar esas fórmulas que tanto asustan a sus
correligionarios.

-¿Qué es hoy el socialismo?
-Parte del mundo global. El
mundo global tiende a dividirse en dos bloques, uno conservador y otro progresista.
El socialismo es una parte del
segundo.

-¿Cuál es su mayor preocupación ahora?
-Europa.

-¿Cuál es el mayor problema de Zapatero?
-Ninguno.

-¿Y de Europa?
-Que sea por fin algo. Nuestra
nueva patria grande.

-¿Por qué?
-Porque no le ponen enfrente
candidatos de relieve.

-¿Nicolas Sarkozy acierta?
-Sí. Él y Angela Merkel aciertan redactando una constitución reducida y creando la
Unión Mediterránea.

-¿Cuál sería de relieve?
-Alberto Ruiz Gallardón o Rodrigo Rato.

T

-¿Cuántos años le faltan a
Europa para cuajar?
-Está avanzando. Lo que me
temo es que la izquierda no se
ha puesto en marcha.
-¿Por qué?
-Porque no ha sabido encontrar ni los temas ni las soluciones a los temas. Y la derecha, sí. Lo ha hecho mejor que
la izquierda, que está dudando mucho. Pero confío en los
italianos.
-¿Qué cuestión debería ser
la bandera de la izquierda
en Europa?
-La de siempre, la libertad y el
progreso.
-Podría ser también la bandera de la derecha.

-¿Y el Partido Demócrata
Europeo?
-Por el momento, sólo un partido italiano.

Pasqual Maragall visitó la redacción de ADN y se mostró muy interesado por el desarrollo de nuestra web ADN.ES. G. VALLE

“Barcelona debe endeudarse e invertir”
-¿En Barcelona parece que
nada funciona?
-Yo creo que en estas cosas
siempre hay un ciclo de opinión, y de humor.

-Sobre todo entre los barceloneses. Por eso Barcelona és
bona,porquelosbarceloneses
no perdonan. Yo no veo que
esté mal.

-Cercanías, el AVE o el aeropuerto no son opiniones.
-Barcelona sigue siendo la
ciudad más popular de Europa. Por algo será.

-FíjeseenlostrenesdeCercanías,enelaeropuerto,en
el AVE.
-Cuidado, eso no es Barcelona. Barcelona es víctima de
que Cataluña y España no
han acabado de resolver sus
problemas. Que van muy len-

-La imagen de la ciudad en
este momento no es buena.

tos. Hay una coincidencia general en que hay que acelerar
y creo que eso es bueno. Lo
importante es hacer las cosas
y luego pagarlas, no al contrario. Es lo que se hizo en
Barcelona hace 20 años. Se
invirtieron 300.000 millones.
Y ahora se han acabado de
pagar.
-¿Vuelta a empezar?
-Barcelona es una ciudad hecha para exposiciones y Jue-

gosOlímpicos,1888,1929,ylos
Juegos de 1936 que luego no
se hicieron y se convirtieron
en Juegos Populares y en la
excusa para que Franco declarara la guerra... Cada exposiciónhizoalgo,peronopara que durara. Todo se caía, y
hubo que poner los cimientos
bajo las cosas que había. Eso
costó todo el dinero que he dicho. Y ahora ya está pagado,
o sea, que hay que volverse a
endeudar y volver a invertir.

-¿Resultaría bueno para la
política española?
-Sí, pero el PP ha decidido autoinmolarse. En realidad, ya
está bien así para los unos y
los otros. A unos les gusta
mandar sin mandar, y a los
otros perder sin perder del todo. En el fondo ambos están
muy de acuerdo.
-¿Quién sale perdiendo?
-Nosotros.
-¿Ustedes?
-La gente, Cataluña, Europa.
-¿Contrapone España a Cataluña y Europa?
-No lo contrapongo. Soy como
mi abuelo, de la España plural.
-¿Por qué alguien quema
una foto del Rey?
-Porque hay gente que está

contra la Monarquía y contra
España. Hay ciudadanos que
son partidarios de la independencia.

-¿Cuál fue su relación con
España siendo presidente?
-Mejor que la de mi abuelo. Él
dijo, al final de la Oda a Espanya: “Escolta, Espanya, la
veu d’un fill que et parla en
llengua no castellana” y termina “Adéu, Espanya”. En
1907 Cataluña ya se da cuenta de lo que es, porque tiene
los medios culturales, económicos, políticos... Hace 100
años, vieron que había que
recomponer la diversidad
hispánica, y eran casi todos
europeístas.

-¿Es un camino?
-No. No es que no sea posible,
es que la independencia no
tiene contenido, significación
ni posibilidad importante. Es
jugar en un tablero donde no
está jugando nadie. Es un problema que tiene otras soluciones.
-¿Cuáles?
-El federalismo. Y Europa.

-¿Y no ha cambiado nada?
-Toda la historia de los últimos 100 años de España gira
en torno a esos temas de
identidad y pluralidad. Ahora estamos en condiciones de
resolverlo, y no sería bueno
que no aprovecháramos para efectivamente, hacerlo.

-¿Por qué no está usted en
Europa?
-Ya he estado. He sido el presidente del comité de las regiones. Pero una cosa es Europa, que me interesa mucho, y otra Bruselas que no
me interesa nada. Si Madrid
es complicado, Bruselas, ni te
cuento.

-¿“Efectivamente” quiere
decir un Estado federal?
-“Efectivamente” quiere decir que Cataluña sea reconocida como nación, no fuera de
España, sino dentro. Dentro
del Estado español y dentro
de la UE.

-¿Qué le queda por hacer?
-Casi nada. Mis memorias.
Un diario, una web, desarrollar una empresa de capital
riesgo...
-Habla de comunicación.
¿Fue uno de sus fallos en la
época de president?
-No, probablemente hubo demasiada comunicación.

-¿Cuáles?
-El Estatut, por ejemplo.
Maragall posa en la redacción tras la entrevista. GUILLEM VALLE

-¿Cuáles son los mejores recuerdos de su etapa política
hasta el momento?
-Los Juegos Olímpicos y el referéndum de l’Estatut.
-¿La presidencia de la Generalitat le hizo más ilusión?
-Bueno, a mí siempre me han
ido llevando. Yo no quería, no
quería... figura que no quería.
Ni ser alcalde ni presidente.
Yo estaba en Baltimore tranquilamente cuando me llamaron para ser candidato a
la alcaldía, y dije que no. Insistieron, porque yo ya había
trabajado en el Ayuntamiento, y les dije que pusieran a alguien que quisiera ser alcalde, y yo ya trabajaría de número dos. Y fue Serra. Esto
fue en el 79. Fui alcalde porque él se marchó.
-¿Y en la Generalitat?
-Pasó un poco igual. Estaba en

Vascos y catalanes
Por Pasqual Maragall
elipe González, según nos recuerda
Patxo Unzueta, dijo
hace años que respetaría el Estatuto que los
vascos hubiesen aprobado
con la sola condición de respetar la Constitución. En
nuestro caso no fue así: Zapatero, inquieto por la magnitud de la propuesta estatutaria catalana, pactó su
recorte con los nacionalistas catalanes y con el presidente de la Generalitat.
Pero añadió una condición:
el presidente de la Genera-

F

pedir, no imponer. Los nacionalistas vascos no imponen, sino que pactan en
Euskadi un texto con las
otras fuerzas, a condición
de que esas fuerzas renuncien a hacer la puñeta luego
en Madrid.
¿Qué ha pasado? Que el
PNVhatomadolapropuesta
Imaz por bandera, ha aceptado su dimisión, y se dispone a defenderla en Madrid.
Estamos expectantes. Si
la tocan, ¿qué pasará? Aquí
la tocaron en las Cortes,
pactamos soluciones y se

-¿Euskadi y Galicia?
-Si quieren (y creo que quieren), sí. Pero resulta que a
Imaz lo tienen que echar por
haber dicho lo que dijo.

-Pero no hubo sensación de
cambio.
-Niego la mayor. Hubo demasiados cambios.

-Que ahora le parece un lío,
según ha afirmado.
-Habríamos tenido que cambiar la Constitución.

LaOpinión

Presidencia
«Hayquiendiceque
hubodemasiados
cambios»

Responsabilidad
«Yo no quería ser
alcalde ni
presidente»

Estatut
«Habríamostenido
quecambiarla
Constitución»

Madrid
«Esimportante,pero
noloestodo.Madrid
noesEspaña»

Italia y me llamaron: vuelva,
vuelva.

-Se refiere a que aquello no
cambió, ¿no? Porque eso está
ahí para quedarse. Los temas
de identidad cada uno los vive de una manera distinta, según si se es hijo de tal o cual.
Pero el resumen, la media, da
que Cataluña tiene personalidad nacional. Cataluña es una
nación formada por gente de
procedencia muy diversa que
en su mayor parte saben que
tienen una personalidad propia nacional. Y eso provoca
problemas. Algunos, no muchos, dentro de Cataluña, y
bastantes fuera, sobre todo en
España y un poco en Europa.

-Existe la sensación de que
su experiencia como president decepcionó a cierta
gente, porque no sucedió lo
que ellos esperaban.
-¿Y qué esperaban?
-Un cambio global, a todos
los niveles.
-Hay quien dice que, precisamente, hubo demasiados
cambios.
-Había gente harta del nacionalismo chato de Pujol.

-¿Qué dijo?
-“No impedir, no imponer”.
Quiere decir que, vista la experiencia catalana y el Estatut, no van a imponer, sino que
van a pactar, pero allí, en
Euskadi, y con los socialistas
de allí. Y luego, ya cuando hayan pactado, lo que hayan
pactado no se toca al llegar a
Madrid, que no les pase “lo
que a Maragall”.
-Usted les dio mucho miedo
en España.
-Bueno, porque era el primero. De hecho, Ibarretxe lo
intentó, pero no lo consiguió.
Nosotros lo hicimos un poquitín mejor e Imaz todavía
más. Pero a él ya se lo han
cargado.
-¿Cuál es el problema?
-Madrid, más que España, es
tan potente, y no me parece
mal que lo sea, que digiere
mal la diversidad. Y eso sí
que me preocupa. Madrid está encantado de haberse conocido, y de repente no ve nada más. En eso se equivoca,
porque Madrid es importante, pero no es todo. Madrid no
es España.

La entrevista íntegra
y más fotos en adn.es

“Pero [Zapatero] añadió una
condición: el presidente de
la Generalitat, después de
aprobado el Estatuto, tenía
que dimitir”
litat, después de aprobado
el Estatuto, tenía que dimitir. Esta condición no se la
puso a Josu Jon Imaz en circunstancias parecidas. Pero Josu dimite. ¿Qué será
que siempre se termina así?
Imaz había hecho una
propuesta a la canadiense:
Quebec sería independiente sólo si una mayoría clara
lo reclamaba en referéndum. Allí se hizo y los independentistas perdieron.
Asunto zanjado. En Flandes, igual. Imaz proponía,
no exactamente lo mismo,
pero sí algo parecido: no im-

aprobó en referéndum. Veremos los vascos.
Pero ahora resulta que el
TC puede impugnar artículos del Estatuto catalán, lo
que nos pondría a los pies de
los caballos frente al pueblo
que refrendó lo que le propusimos que ratificara. Supongo que, por eso, los vascos se quieren asegurar de
que no habrá retoques, creen que así no ha lugar a recurso. Pero ¿no puede, por
ejemplo, recurrir el Defensor del Pueblo? ¿Cómo acabará todo esto?
Estamos expectantes.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27143">
                <text>Vascos y catalanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27145">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27147">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27150">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27151">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27152">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27260">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27261">
                <text>País Basc</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27262">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27263">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27153">
                <text>1283</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27309">
                <text>ADN</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27362">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41317">
                <text>2007-09-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27144">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1709" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1312">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1709/0000000809.pdf</src>
        <authentication>422321050cf654b5fe0297553622dab6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42911">
                    <text>(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 05/10/2007 - Hora: 23:48

DISSABTE
6 D’OCTUBRE DEL 2007

Opinió

Reflexions de l’últim president de la Generalitat

el Periódico 5

La roda

Política cultural a Catalunya

FÉLIX

De Azúa

La cultura pot fer més que la política en l’ideal europeu d’esborrar les fronteres
PASQUAL

Maragall

ls primers governs de la
Generalitat postfranquista
van tenir política cultural, ma non troppo. Els intel.lectuals eren vistos per
alguns governants com personatges
en general excessivament desarrelats, universalistes i filaprims.
I vet aquí que, per raons diferents, quasi diria que oposades,
quan les esquerres vam arribar al
Govern vaig tenir el dubte de si calia
crear una Conselleria de Cultura o
no. No per por dels intel.lectuals, en
aquest cas, sinó per un rubor moral
que em deia que potser fora millor
seguir l’exemple d’Anglaterra i no
posar la cultura al Govern sinó en
un consell plural i independent.
Sense pensar-m’ho dues vegades,
vaig encarregar a Josep M. Bricall la
seva creació i direcció. Però en el
procés de confegir el primer Govern
del tripartit, el primer secretari del
PSC i actual president de la Generalitat em va suggerir el nom d’una regidora de Badalona d’origen mallorquí, Caterina Mieras, per ocupar la
cartera cultural, i la vaig nomenar. I
va fer una bona gestió en temes
complicats com el del retorn dels papers de Salamanca –que espero que
arribin totalment a bon port–, així
com en d’altres.

E

CREC QUE

fora del màxim
interès que es demanés tant a Bricall com a Mieras una aportació
personal sobre el tema. Suposo que
ja s’ha fet. Val a dir que una persona
clau en la conducció de les polítiques culturals va ser Gemma Sendra, que provenia del Macba i que
posseïa una bona experiència pràctica en el sector.
No he d’afegir gran cosa més. El
conseller Joan Manel Tresserras és

Animus
iocandi

Ferreres

totalment de fiar.
Solament dues
anotacions, una
referent a la llengua, o les llengües,
i una altra referent a les nostres
connexions culturals a Europa.
Em sembla important que Catalunya es posi al davant de la defensa
de la diversitat lingüística. El Fòrum
de les Cultures, el
vilipendiat Fòrum,
que ara s’ha consagrat a Monterrey
en la seva segona
edició com un esdeveniment internacional amb un
gran futur, va escoltar embadalit el
discurs de David
Crystal sobre la
minva incessant
CABA
del nombre de
llengües vives. Antoni Mir, que s’ocupa de la direcció Catalunya, igual que Euskadi,
de la Casa de les Galícia, Baviera, Flandes, Gal.les i
Llengües eixida
Escòcia, és una nació que no és
d’aquell esdeveniment, en sap un Estat, almenys no ho és a dia d’avui
niu d’això. Catalunya pot esdevenir un centre actiu de la defensa de citat cultural com a valor europeu.
la diversitat en aquest terreny –tot i Als Estats Units, solament es parla
que la cosa defensiva sempre m’ha un idioma o dos, l’anglès i el cassemblat menys interessant que la tellà (al sud). A Europa, 30, per dir
propositiva i proactiva: parlem, una xifra. Per tant, Europa està en
doncs, de promoció de la diversitat millors condicions que no pas els
o de l’interès de la diversitat.
EUA per entendre el món, des
De la mateixa manera, Catalunya d’aquest punt de vista, tot i que el
pot formar part d’una altra avant- món entén probablement millor els
guarda cultural, en aquest cas en el EUA que Europa, per raons lingüíscamp polític: Catalunya, igual que tiques, polítiques i culturals –el ciGalícia i Euskadi, com Baviera, Flan- nema i la música moderna entre
des i Escòcia, Irlanda del Nord i d’altres.
Gal.les, és una nació que no és Estat,
D’altra banda, Catalunya té una
almenys no ho és a dia d’avui. Cata- història relativament turmentada i
lunya ha de fer valer la seva especifi- transnacional, per dir-ho així. Cata-

lunya té connexions fortes (si voleu dialèctiques, per bé i per mal)
amb França. ¿Qui no té un tiet o
un tiet avi que va viure a França o
que va néixer a França, per mor de
la guerra civil o de l’atracció cultural i artística de París i les seves
connexions amb Barcelona? Miró,
Picasso, Pijoan i tants altres van
ser ciutadans parisencs. Essent alcalde vaig fer amistat amb tres dones excepcionals que parlaven
amb l’erra francesa: la Pierrette,
la Mariette i la Nicole (respectivament emparentades amb Gargallo, Llorens Artigas i Fenosa). Totes tres són vives i haurien de ser
objecte de reconeixement per part
del Govern de la Generalitat.
Més encara, Catalunya està emparentada com a mínim, culturalment, amb cinc regions europees,
amb les quals formem l’Euroregió
que enguany va ser objecte d’atenció a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent. Tolosa,
Montpeller, Saragossa, València,
Palma de Mallorca i Barcelona, les
sis ciutats relacionades amb el rei
Jaume, van tirar endavant durant
una colla d’anys una sèrie d’iniciatives culturals i estratègiques interessants.

¿PER QUÈ

no aprofundir
per aquí? Ja sé que fer voleiar banderes és més divertit. Ens agrada.
¿Però és determinant a la llarga,
com la política cultural? ¿No val
més que les autoritats catalanes visitin el Museu de Ceret que du
l’ebrenca Josefina Matamoros? ¿I
que honorin el monument de Dani Caravan a Walter Benjamin a
Portbou? ¿O que visitin la tomba
de Machado a Cotlliure?
Són suggeriments. Siguem
europeus, començant pel començament, que és esborrar les
fronteres. La cultura hi pot fer
molt, en això. Més que la política.
O abans que la política. O com la
millor política. H
Expresident de la Generalitat

Surt d’aquí,
que m’hi vull
posar jo
n una recent entrevista
feta a l’excel.lent director teatral Mario Gas, li
preguntava una empleada de la televisió nacional de Catalunya: «¿I vostè viu a...
a... a Madrid, oi que sí?». Ho deia
tremolosa i incrèdula. L’interpellat, que és molt llest, ho confirmava fent veure que no passava res.
«Però, però... ¿com ho aguanta?»,
repetia commoguda la noia.
Aquesta escena és d’allò més corrent als mitjans de persuasió de la
Generalitat des que els socialistes
van regalar les ràdios, les televisions, la cultura i la llengua a Esquerra Republicana.
En gairebé tots els mitjans pagats pels catalans s’ha instal.lat un
deliri. No obstant, també hi ha designis malèvols. Per exemple, una
multitud de programes que es burlen «dels espanyols» mitjançant
l’exhibició de fragments d’altres televisions en què apareixen dones i
homes d’escassa cultura o simples
energúmens dient barbaritats o
mostrant la seva estupidesa. En un
d’aquests programes vaig enxampar l’altre dia un còmic exigint
que aixequessin la mà els que odiaven Fernando Alonso. En vista de

E

Els d’Esquerra són
insaciables posant
la seva gent en tots
els mitjans públics
l’escàs èxit es va poder veure, gràcies a un error de la càmera, com
la seva secretària sacsejava els
braços molt nerviosa convidant la
concurrència a odiar aquest «símbol espanyol». En fi, impotència i
ressentiment.
Les escassíssimes dades que es
fan públiques des del sanedrí reconeixen que l’audiència d’aquests
mitjans ha caigut en picat des que
els dirigeixen els croats. I tots sabem que això és una sagnia colossal sobre la qual no diran mai ni
piu. El repartiment és descarat i
els d’Esquerra són insaciables posant la seva gent a tot arreu. L’excusa és «fer país», però la veritat és
que tan sols fan clientela. Com
que són diners públics, absolutament ningú els demana explicacions sobre el fracàs dels mitjans
que controlen.
L’expulsió de Cristina Peri Rossi de la ràdio nacional catalana
per parlar en castellà no és només
una repressió lingüística. També
és l’excusa per guanyar un altre
lloc pagat amb diners públics per
posar-hi un client del partit o un
addicte al règim. I tota la resta és
hipocresia. H

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27154">
                <text>Política cultural a Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27156">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27158">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27161">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27162">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27163">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27164">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27255">
                <text>Llenguatge i llengües</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27256">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27257">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27258">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27259">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27165">
                <text>1493</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27310">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27363">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41318">
                <text>2007-10-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27155">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1710" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1313">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1710/0000000811.pdf</src>
        <authentication>aee2d4b01a8bf90cd89e37bf4777a288</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42912">
                    <text>(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00295L Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 21/10/2007 - Hora: 23:21

DILLUNS
22 D’OCTUBRE DEL 2007

Opinió

La resposta a la malaltia d’un expresident

el Periódico 9

La roda

Bona salut política

PILAR

Rahola

Una vegada aprovat l’Estatut, vaig convocar eleccions al Parlament i me’n vaig anar tranquil i feliç
PASQUAL

Maragall

Ve de la primera pàgina

Amb una tensió constant, amb la
batalla contra les pràctiques habituals de finançament dels partits
polítics (el famós 3% que finalment
ha resultat ser bastant més alt), amb
la batalla de l’Estatut, amb els partits (i el país) poc acostumats a governs de coalició, amb un govern de
Madrid primerament popular, i després socialista, però que somniava
en un pacte amb els nacionalistes. I
que va veure des del primer moment que l’Estatut de Catalunya posava en joc la seva pròpia estabilitat
i que hauria preferit un president
més obedient (¡i ara que el tenen no
és tan obedient com es pensaven!).
En tot cas, que quedi clar: encara
que en el moment més àlgid de la
tempesta vaig dir que no me n’aniria perquè m’ho demanessin com a
contrapartida política, una vegada
aprovat l’Estatut al Parlament català, al Congrès i al Senat espanyols,
i una vegada refrendat l’Estatut pels
catalans al mes de juny, vaig anunciar que convocaria eleccions per a
l’1 de novembre (ara farà un any). I
vaig plegar, feliç i tranquil. Espero
que ara, tal com ha defensat Javier
Pérez Royo, no se li acudi a ningú
modificar l’Estatut que el poble ha
ratificat!

UN DELS MEUS col.laboradors d’aquests anys ha fet un llibre sensacional en què explica els
tres anys del meu govern que s’havia de titular, segons l’autor, 1000
dies amb P.M. o El Turmix. No sé quin
títol li posaran finalment. Us el recomano. Surt per cap d’any. I no és ditiràmbic. Més aviat finament satíric.

Animus
iocandi

Ferreres

Excel.lent. Em pomar poc». «Camidria estalviar de
nar prou». «Fer esfer una part de les
port», ni que sigui
Memòries... tot i
ping-pong o pàdel.
que aleshores el
¡Fins i tot els escacs
meu editor em
són saludables!
mataria.
Distreuen. «Anar a
Haig d’admetre
la feina a peu o en
finalment que el
bici». «No dormir
trancasso d’aquests
ni poc ni massa».
anys ha estat des¡Ah!, i non stringere
comunal, això sí.
l’anno, tal com
Encara que notídiuen els italians.
cies com les que
I, parlant dels
han aparegut als
italians, un altre
diaris aquests úlbon consell és no
tims dies realment
perdre mai l’insón per eixorivir
terès ni pel sexe
qualsevol.
oposat o preferit...,
Tot plegat em
ni tampoc per la
permet i em perpossibilitat de canmetrà viure feliç,
viar els partits
rodejat d’amics i
polítics per fer-los
amigues i de promés oberts, més
jectes de tota menets i finançats
na. Entre els quals
amb transparènevidentment hi ha
cia, amb eleccions
LEONARD BEARD
fer el possible per
primàries i diverposar aquest país
sos candidats a la
al nivell en què es
presidència, com
troba Amèrica en Això em permetrà viure feliç, envoltat d’amics
en aquests momatèria d’excelments està passant
i de projectes de tota mena, entre ells el d’elevar
lència mèdica i
als Estats Units.
.
el
nivell
del
país
en
excel
lència
mèdica
hospitalària. El
Rutelli i els seus
meu pare, que es
amics van coguanyava la vida
mençar la seva acvenent medicaments i ens duia als
És aquí on ens hem de guanyar el tivitat per lluitar contra els escànfills per Espanya visitant represen- reconeixement que realment inte- dols de la tangentòpoli dels anys
tants, estaria content si ho sabés. I la ressa. No solament en l’habitatge i el de Craxi i altres.
meva mare, que tenia tants fills que turisme, que també. Si Catalunya no
de vegades havia de dir fins a tres s’espavila en sectors punters, hautambé per això,
noms abans d’ensopegar amb el cor- rem perdut el tren que més ens m’agrada el Partit Demòcrata, al
recte, també.
convé. Estem condemnats, en el bon naixement del qual vam assistir
Crec que ja que una de les puntes sentit de la paraula, a viure de la re- juntament amb Josu Jon Imaz ara
més avançades de la nostra indús- cerca i els serveis avançats, de la fa un any, just en el moment en
tria és la farmacèutica, té tot el sen- creació cultural i de l’ interès que què vaig plegar, i que ara ha fet el
tit del món que ens aboquem a la re- desperten arreu les nostres edito- llançament definitiu, al qual vaig
cerca mèdica. Disposem dels mit- rials i el nostre art, com he pogut assistir, a Roma i a Torí, el cap de
jans, la indústria, i bons, molt bons comprovar recentment a Frankfurt.
setmana passat. Per aquest motiu
hospitals, però encara ens falta un
l’any 1998 vaig registrar el Partit
depèn de molts fac- Català d’Europa davant del notari
bon tros per arribar allà on podem
aspirar a ser en el camp de la indús- tors, però un de molt important és Tarragona. Veurem què dóna de si
tria farmacèutica i de l’excel.lència la felicitat i un altre són els bons aquella idea. H
hàbits. «Menjar poc i pair bé». «Fu- Expresident de la Generalitat.
hospitalària.

PER AIXÒ,

LA SALUT

Un home
anomenat
Pasqual
ls temps de l’eufòria i l’esperança, quan arribaves
amb les teves Olimpíades
sota el braç i aconseguies
que aquest país, de vegades tan espantadís, s’inflés d’il.lusió i valentia. Els temps del repte
ciutadà, amb la ciutat transmutant
la pell fins a aconseguir una certa
dignitat, després d’anys de foscor i
de por. L’estreta complicitat... Els
temps de l’Estatut, convulsos,
abruptes, potser injustos. I després,
aquells temps complexos de l’aterratge més enllà de la política,
temps d’una certa distància, potser
d’una molta incomprensió.
No saps com em pesen, avui, els
dies en què t’he volgut trucar. Sí.
T’hauria dit que l’article tal no em
va agradar, o que no sé què del teu
paper actual. Però el cert, amic, és
que t’hauria tingut a prop, disfrutant del teu verb intens, de la teva
mirada més enllà de les mirades,
de la teva calidesa humana. Però
no et vaig trucar, per allò de les
presses, els dies i les coses, i en
aquests moments tinc l’ànima penjant d’un penjador trist, sense saber si enviar-te un SMS de carinyo,
o escriure’t aquest article trencat.
De manera que pren-te’l com el

E

Rep aquest petó
escrit com el que és, la
meva forma espantada
de dir-te t’estimo
que és, una manera matussera de
fer-te un petó, d’escriure’t que t’admiro gairebé tant com t’estimo, i
que avui les notícies cavalquen
dalt del desconcert.
Rafael Nadal deia ahir, en un
delicat article, que tots ens sentim
herois davant el teu gest heroic,
potser perquè saps compartir els
sentiments com ningú. Un dels
grans polítics de la història
d’aquest mesquí país, aquest títol
ja no te’l roba ningú. Però, més
enllà de la política de les coses
reals, has estat capaç de donar ales
als somnis, de tintar amb emoció
la freda gestió pública, de transcendir la pobresa de les coses quotidianes. ¿Un somiador? Més aviat, un
ésser humà complet.
Ara tornes a la trinxera, amb el
coratge dels grans, amb la força
dels bons, amb el rigor dels seriosos. T’enfrontes a una dura malaltia i, fins i tot en els reptes de la vida, ¡punyetes!, ens ensenyes a tenir
dignitat. ¡Quin gran home que ets,
estimat Pasqual! I que òrfena de
tu, aquesta tarda de diumenge.
Rep aquest petó escrit com el que
és, la meva forma espantada de
dir-te t’estimo. H

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27166">
                <text>Bona salut política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27168">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27170">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27173">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27174">
                <text>Salut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27175">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27176">
                <text>Alzheimer</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27252">
                <text>Partit demòcrata</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27253">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27254">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27177">
                <text>1534</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27311">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27364">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41319">
                <text>2007-10-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27167">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1711" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1314">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1711/0000000912.pdf</src>
        <authentication>e91d139c0098744edc7372ff9553e786</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42913">
                    <text>Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira é Ex-presidente da Generalitat de Calaluña e Ex-presidente do
comité das Rexions.
Pasqual Maragall i Mira es Ex-presidente de la Generalitat de Calaluña y Ex-presidente del comité de
las Regiones.

��Pasqual Maragall i Mira
Si nos preguntamos sobre la Europa que podemos prever en los próximos veinte años
tenemos que admitir de entrada que “es un ejercicio inadecuado para un ente político
cuya principal característica ha sido y sigue siendo la de avanzar con ausencia de un
plan total o de un plan general”. Esta cita es de Jean Monnet, el que fue inspirador de la
idea de la Unión Europea, mucho antes que otros, antes incluso de la propia existencia
de la Comunidad Europea.
De Europa se ha dicho que su falta de visibilidad como entidad única, controvertible y
sin matices es la clave de su fuerza y que la fuerza de Europa está precisamente en el
hecho de que no es únicamente un poder, sino que es algo que tiende a ser poder
partiendo de ser el reflejo de la existencia de identidades diversas, de costumbres
distintas y de tradiciones políticas dispares. Esto no quiere decir que la debilidad de
Europa sea su fuerza, sino su enorme diversidad, su propia falta de rotundidad, de
contundencia, de carácter indiscutible. Es el hecho de ser una construcción precisamente
discutible, perfectible, lo que la hace más interesante, tanto para ella misma como para
el resto del mundo.
Esta Europa avanza, a menudo, a través de realizaciones muy concretas, a veces
pequeñas y abstrusas, lo que los franceses llaman petit pas, con pequeños pasos, a veces
incluso con parones y con pasos atrás, con desilusiones y momentos en los que parecía
que iba a aprobarse algo que después no se aprobaba. Por otro lado, el lenguaje europeo
es excesivamente complejo, un lenguaje para iniciados. Yo diría que no es el lenguaje
de Europa, sino el de Bruselas: un lenguaje con el que los expertos se entienden pero
que la población no sólo no entiende sino que más bien la desanima a tratar de entender.
Europa pues ha avanzado en unas condiciones difíciles, que se reflejan en esa

�Pasqual Maragall i Mira
complejidad lingüística, y mediante realizaciones concretas. Todo ello, sin embargo,
dibuja unas tendencias que, sea cual sea su recorrido, a Europa del futuro será mucho
más sólida y permanente de lo que hubiera sido de otro modo.
La Europa del mañana será tan diversa como es ahora, pero esa diversidad habrá ganado
probablemente en articulación y en reconocimiento. Europa es como Norteamérica:
tiene tamaño, tanto en población como en territorio. España no lo tiene, ni Francia, ni
Italia, ni Alemania, ni Inglaterra… pero todos juntos sí. Al mismo tiempo tiene algo que
Estados Unidos no tiene: complejidad y mucha más diversidad. Es cierto que en Estados
Unidos hay cierta diversidad, pero no hay, por ejemplo, veinte idiomas ni diversas
tradiciones jurídicas -sólo en España tenemos dos tipos de derecho, el catalano-aragonés
y el castellano-leonés. España está en buenas condiciones para entender Europa, aunque
muchos piensen lo contrario. La cultura política, la cultura en sí, las diferentes lenguas,
las tradiciones jurídicas… hacen de España un país muy preparado para entender la
diversidad interna de Europa.
El camino no va a ser fácil, pero miremos a nuestro alrededor. El proceso constituyente
europeo se va a salvar, con rebajas que afortunadamente no son sustanciales. La Europa
del euro, la Europa económica, de los mercados y las monedas, es ya una realidad
imparable. Se trata, por tanto, de una Europa compleja pero potente, una Europa difícil
de gestionar pero mucho más capacitada para entender el mundo que otros grandes
países, más capaz de entender la globalidad, porque la globalidad es, sobre todo,
diversidad. La dificultad de la globalidad no está en el número sino en la diferencia y un
mundo diverso es más inteligible para los sujetos europeos que para otros países que
son más monográficos a nivel lingüístico, cultural o legislativo.
A finales del siglo

XIX,

en la Europa de hace más de cien años, el éxito derivado de la

invención de vacunas y la mejora de algunos sistemas de cultivo hicieron que la
población aumentara de tal modo que no era factible seguir creciendo de aquella forma
y la gente tuvo que emigrar. En un cuarto de siglo emigró el 25% de la población
irlandesa. En Inglaterra el crecimiento de la población debido a los avances médicos y
la mejora de la alimentación hizo que los montes, pelados y yermos, incapaces de
producir, acabaran siendo cultivados porque era preciso hacerlo. La ciencia económica
nació ahí, el marginalismo en Inglaterra nace para estudiar cómo explicar y solucionar
lo que estaba sucediendo: que los rendimientos marginales de la tierra decaen porque las
tierras que se van cultivando son cada vez más empinadas o más pedregosas, más

50

�Criterios 9 – Diciembre 2007

difíciles de cultivar. Era pues una Europa que estaba exportando a América su propia
gente, su propia sangre, debido a la escasez de tierra. Este era el drama de Europa hace
cien años.
Si Europa quiere comprenderse a si misma tiene que conocer su historia, saber de dónde
viene, a qué ha dado origen en Norteamérica y en Suramérica, por qué y con qué
resultados. Europa crea un nuevo mundo, al norte y al sur de Panamá, un mundo que
trabaja en unas condiciones de enorme abundancia material, tanto de territorio como de
productividad, que “salvan” a Europa pero que finalmente acaban “chocando” con ella.
Sobretodo en Suramérica cuando Europa empieza a implantar políticas comunitarias de
protección de su propia agricultura, sobre todo la inglesa, la francesa y la alemana.
Europa tiene excedentes de producción y para colocarlos lo que hace es
subvencionarlos. Cuando, siendo alcalde, llegué por primera vez a América Latina en
1985, me encontré con Alfonsín en plena crisis monetaria, con un problema de
hiperinflación. La gente iba a comprar como en Alemania en los años 20, con sacos de
billetes, porque cada día se depreciaba la moneda. Alfonsín, que estaba agotado, me
decía: “Ustedes venden a 150 dólares una carne que nosotros producimos mejor por
160, pero que a ustedes les cuesta 180”. Estábamos vendiendo carne a Argentina
subvencionándola para ponerla a un precio que era inferior al precio de coste argentino,
que en realidad era muy inferior al precio de coste europeo. La subvención europea a la
agricultura francesa y alemana hacía posible esta contradicción.
Son temas que Europa ha ido, de algún modo, resolviendo, pero todavía quedan
problemas de este tipo. Europa, para hacer viable la existencia de un campesinado que
aún no ha desaparecido del todo, ha tenido que invadir mercados que se han resentido
de esta inversión como una agresión económica.
Si descendemos a la Europa de las regiones, de las ciudades, incluso de los barrios -que
es donde finalmente se forja la convivencia, la coexistencia y la calidad de vida- hemos
de reconocer que tenemos delante retos importantes.
En Europa la población crece deprisa y lo hace sobretodo porque llega gente de fuera,
no porque la natalidad sea alta. La Europa de hoy no es una Europa de emigrantes, sino
de inmigrantes. Una Europa que es capaz de producir alimentos, viviendas, servicios de
salud y de educación -aunque con dificultades- para miles y miles de ciudadanos que
vienen de países en los que la vida es mucho más dura, o quizá no más dura pero sí más
pobre. En nuestros barrios vemos que el cruce de civilizaciones provoca problemas. En

51

�Pasqual Maragall i Mira
la ciudad de Terrassa, por ejemplo, hay barrios enteros en los que prácticamente ha
desaparecido la presencia de gente de raza blanca. Esto se debe a que, de forma más o
menos instintiva, todos buscamos agruparnos en un mundo relativamente próximo e
inteligible, en el que nos sintamos a gusto, acompañados por personas con las que nos
entendamos sin gran esfuerzo. Aquí nos dicen: sean ustedes generosos y acepten la
llegada de nuevos inmigrantes porque esto es en el fondo una riqueza, porque nos
vamos a aprovechar de ello, porque se van a integrar con el tiempo y todos vamos a salir
ganando. Esto es cierto, pero no soluciona el problema de la inmigración.
La inmigración es la base de nuestro crecimiento. Ahora somos una sociedad más rica
que, por razones económicas y también culturales, ha ido perdiendo prolijidad y ha ido
reduciendo el número de hijos por familia. También hemos ganado en diversidad, no
sólo por la de los que llegan sino porque los de aquí también se van. Nos encontramos
ante una pirámide invertida, con mucha inmigración, mucha diversidad y mucha más
riqueza cultural. Tenemos una Europa en la que los problemas de escasez alimentaria
han desaparecido y los problemas de escasez de mano de obra se resuelven con la
integración de razas distintas, lo que genera complejidad en determinados barrios y
situaciones que hay que resolver con políticas ad hoc en cada lugar, sin fórmulas
generales. Es necesario sin duda que los gobiernos nacionales o autonómicos sean
sensibles al tema y ayuden pero el papel fundamental es el de los alcaldes. No hay leyes
para solucionar el problema de la diversidad.
Esta es nuestra situación, esta es nuestra herencia. Si miramos desde aquí lo que está
sucediendo en Europa, vemos que se está produciendo un hecho extraordinariamente
importante. Además de la rotación poblacional que hemos vivido, nos encontramos con
que los elementos que antes definían lo que entendíamos por nación y por estado (la
moneda, el ejército, la bandera, el Derecho) ya no son equivalentes a nuestro estadonación que es España sino que son europeos. Este hecho facilita la existencia de algo
enormemente difícil de conseguir: una conciencia ciudadana de doble pertenencia.
A aquellos que reaccionan en contra de la diversidad y la pluralidad, que reaccionan con
miedo ante la existencia de nacionalidades, yo les diría “jueguen ustedes a este juego,
que es más complejo, pero es mucho más interesante y más cercano a la realidad de las
cosas”. El juego del pluralismo cultural y lingüístico presenta costes elevados, pero con
él todos salimos ganando. No es un proceso que vaya solo y al que simplemente nos
tengamos que atener, es un proceso que hacemos, y que se puede y se debe ir

52

�Criterios 9 – Diciembre 2007

modulando en base a unos principios.
Un buen principio cuando se trata de unir es establecer la reserva general del principio
de subsidiariedad. La subsidiariedad implica que únicamente se ha de hacer desde lejos
aquello que esté justificado pero que el principio dominante ha de ser el de proximidad.
Es decir, que Europa haga lo que las naciones no saben hacer, que las naciones hagan lo
que las autonomías no saben hacer, que las ciudades hagan todo lo posible y las
autonomías sólo aquello que las ciudades no puedan. Como principio general es el
mejor porque es el más contrastable, aunque hay excepciones, por ejemplo las
economías de escala o el principio del exceso de proximidad que puede darse en
pueblos muy pequeños.
Posiblemente la división de España en provincias no debe hacerse a la francesa,
siguiendo el principio cartesiano desde París o desde Madrid, sino atendiendo a las
variedades casi diría “dialectales” propias de cada provincia. En Catalunya, durante mi
gobierno, concebimos siete veguerías, siete provincias, porque reconocíamos la
existencia de realidades tan distintas como son las Tierras del Ebro o el Pirineo.
Estos principios de proximidad y de diversidad son los que hay que cuidar, no
considerándolos una dificultad sino una riqueza. En Europa, Galicia, Catalunya y
Euskadi presentan situaciones semejantes. Existe también Flandes, Baviera, Escocia,
Gales... son varias las naciones de Europa que se encuentran dentro de estados
plurinacionales.
Debería organizarse una reunión de vascos, catalanes, gallegos, flamencos, escoceses y
bávaros. Sin inventar nada, sólo una reunión de naciones que no son Estado y que hacen
una proclama diciendo: “Somos naciones pero no pretendemos ser estados aparte”,
haciendo entender a los estados que no se está contra ellos y que no todos los que son
partidarios de la existencia de estas naciones y de su reconocimiento por parte de
Europa son partidarios de la independencia. Evidentemente, los sentimientos no se
pueden prohibir pero que no está en el horizonte de lo racional que esto suceda a corto
plazo. Incluso se podría desdramatizar regulándolo mediante un sistema, modesto pero
relevante, de comprobación rutinaria para saber cuál es el estado de opinión,
supongamos, cada 25 años. La propia expresión del ejercicio democrático quitaría
mucho apoyo a las posiciones más radicales y las cosas transcurrirían por caminos
mucho más tranquilos.

53

�Pasqual Maragall i Mira
Todos estos temas, si se quiere, tienen solución.
Yo creo en la diversidad de Europa y en la capacidad de reconocerse a sí misma como
un conjunto de estados en los que conviven más naciones que estados. Europa, en este
sentido, es más una solución que un problema y lo único que hace falta es tener un buen
método para escribir el libro de esta Europa, para que sea el lugar de la diversidad y al
mismo tiempo el lugar de la justicia, el lugar donde cada uno encuentre una respuesta a
sus aspiraciones.
Es difícil que esto se resuelva sólo desde Bruselas. Europa es la patria de la diversidad,
una diversidad que tiene un coste a veces elevado pero que si sabemos manejar bien,
nos hará mejores que los demás. Gallegos, catalanes, vascos, flamencos, bávaros,
escoceses… están expresamente cualificados para transmitir este mensaje, defendiendo
su especificidad y haciendo de Europa un continente digno de nuestras aspiraciones.

54

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27178">
                <text>La acción exterior de los entes locales y regionales en la esfera comunitaria</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27180">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27182">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27184">
                <text>Publicació al número 9 de desembre de 2007 de la revista Criterios de la Fundación Instituto de Estudios Políticos y Sociales, de la conferència del 28 de setembre de 2007 a A Coruña.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27186">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27187">
                <text>Regions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27188">
                <text> Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27247">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27248">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27249">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27189">
                <text>1544</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27312">
                <text>Criterios. Res publica fulget: revista de pensamiento político y social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27365">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41320">
                <text>2007-12-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27179">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1712" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1315">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1712/0000000903.pdf</src>
        <authentication>ce8f6feeb0a6a6be2921e5bf8300afc4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42914">
                    <text>Miércoles 9 de enero de 2008
Xpresate

aDn

7

Internacional

«Es una vergüenza que los amores de
Sarkozy sean más noticia que su política»
María. EN ADN.ES

internacional@adn.es

ESTADOSUNIDOSELECCIONESPRESIDENCIALES

La protección de ‘Renegado’
LaseguridaddeObamaysufamiliasuponeunapesadillaparaelserviciosecreto

B

PERROS POLICÍA

El detail (equipo de seguridad) que lleva Obama se
mantiene en secreto, pero su
protección se realiza en tres
niveles distintos: preparatoria, cobertura y evacuación.
Los agentes de la división
canina, que controlan la preparatoria, vigilan que Obama
no entre en lugar alguno sin
que antes dos perros del servicio secreto, un golden retriever y un labrador de color
negro, husmeen asientos,
cortinas y podios en busca de
bombas. La cobertura la realizan cuatro hombres que están a su lado en todo momento y que llevan pegado al

Per
Pasqual
Maragall

Per què
és millor
Obama

Agustín Alcalá
Nueva York

arack Obama se ha
convertidoenunapesadillaparaelservicio
secreto de EE UU
que vigila por su seguridad.
El político de raza negra ha
declarado a la cadena de televisiónNBCquenolepreocupa
suseguridadniladesufamilia.
“Es algo en lo que no pienso
mucho porque el servicio secreto está a mi lado y van cargados”, afirma sonriente.
El servicio secreto ha bautizado al aspirante demócrata
alaCasaBlancaconelnombre
deRenegado,comoaquellosvaquerosdelLejanoOeste.Suascensión en las encuestas y su
abierta personalidad han hechoquetodossusdiscursosesténabarrotadosdegente.También le gusta dirigirse a los miles de seguidores que no
pueden entrar en sus mítines
para agradecerles su interés.
Estas muestras de afecto
preocupan mucho al servicio
secreto porque en los espacios
abiertos y frente a miles de curiosos es más difícil vigilarlo.
“Yo diría que después del
presidente y del vicepresidente, Obama es en este momento el hombre más protegido de
EE UU”, afirma un agente del
FBI. “Estamos muy atentos a
todas las páginas en la red de
los supremacistas blancos y
otros grupos que quieran hacer algo contra él”, afirma.

La
meva

s molt difícil que
Barack Obama
guanyi les eleccionsenunpaíson
els blancs anglosaxons protestants (Wasp) han governat sempre. Però les
primàries d’Iowa semblen
indicar que el miracle no és
impossible.Idicmiracledesprés de l’assassinat de John
iBobKennedy,deM.L.King
i de Malcolm X, val a dir els
negres i/o simplement
catòlicsquegosavendircom
havia de ser Amèrica i tenir
somnis impossibles. Hi ha
somnis que maten, i si no
quelipreguntinalavíduade
Martin Luther King. “I have
adream” (tinc un somni), va
dir King. I era pastor protestantynegre.Oquelipreguntin a la dona de Colin
Powell, l’heroi de la guerra
de l’Iraq, que va dir no a la
possibilitatdequeelseumarit fos candidat a vicepresident i eventualment, després, president dels EUA.
“Theywillkillhim”,(elmataran) va dir. Amèrica és així.
Alcarrergrannoméshicap
un pistoler, el xèrif. Al pobre
Gary Cooper el van fer xèrif
contra la seva voluntat a Solo ante el peligro i una mica
més i hi deixa la pell.
Obamatéalgunacosade
tots aquests ingredients: és
el Cooper que s’atreveix a
desafiar l’establishment més
o menys corrupte, és negre
com Malcolm X, King i
Powell, i és carismàtic com
Kennedy, o pot ser-ho. El
mataran? És més difícil ara.
Els EUA ja no són el que
eren. Ja no poden passar
olímpicament de l’opinió
pública mundial. Europa
empata en renda per càpita i té un ventall de diferències de riquesa més estret.
Menys misèria. Això pot
ajudar a Obama, si és que la
gent n’és conscient. Possiblement, el votant americà
n’és. Aviat ho sabrem.

É

Barack Obama saluda a sus partidarios, congregados ayer en una escuela de New Hampshire. EFE / CJ GUNTHER

cuerpo una pistola Sauer
P229 automática. Tres de
ellossonblancosyunonegroy
el jefe del equipo, conocido como the shadow (la sombra), se
mueve a pocos centrímetros
de Renegado, le toca cariñosamente el codo para invitarle a
andar cuando se retrasa y sus
ojos miran intensamente a la
multitud. Su misión principal

es la de convertirse en escudo
de las balas dirigidas a su protegido. Cuando viaja en el Barackbus, su autobús electoral,
está protegido por tres 4x4
del Equipo de Respuesta en
Emergencias cuyos agentes
se cuelgan de los vehículos
mostrando sus rifles listos para disparar. La sombra y los
agentes que están cerca de

Obama son los encargados
de la tercera faceta de su protección así como de evacuar
al candidato en caso de amenaza inminente o atentado.
Antesdepresentarsecomo
aspirante demócrata, Obama
tuvo que convencer a su esposa de que no se jugaba la vida
enelempeño.MichelleObama
sabe que por ser negro su ma-

El candidato del cambio sacude
los cimientos republicanos
● El tsunami de Barack
Obama amenaza con pillar
sin flotador a muchos políticos. Nancy Pelosi, la líder
demócrata del Congreso,
apoyaHillaryClinton,igual
que John Lewis, congresista negro de Georgia y compañero de Martin Luther
King durante las protestas
porlaigualdadracialdelos
sesenta.Elcarismadelsenador por Illinois atrae a muchos republicanos, blancos y

negros, por su imagen de frescurayporsupromesadecambio. SiObamasellevaelvotode
losindependientesyeldelosjóvenes, las posibilidades de que
John McCain o Rudolph Giuliani terminen en la Casa Blanca se reducen. Los habitantes
de Dixville Notch y Hart’s Location, dos aldeas de New
Hampshire votaron ayer de
madrugada y confirmaron los
sondeos al dar a Obama 16 votos frente a tres para Clinton.

rido tiene muchos enemigos.
“La seguridad es uno de los
asuntosquemásteníaenmentealahoradeentrarenlacampaña electoral. He pensado en
todos los escenarios posibles,
incluso en los más trágicos, y
tendremos que acostumbrarnos todos a las personas que
nos protegen”, afirmó la esposa del candidato.
JohnMcCainrecibió10votos
entre los republicanos, Mike
Huckebee fue la elección de
cinco vecinos y Mitt Romney
de tres. Ayer el resto del Estado iba camino de agotar las
papeletas demócratas. La
CBS avanzaba anoche que
Hillary daba por perdida la
contienda de New Hampshire y anunciará hoy nuevos
asesores,entreellosLeonPaneta,antiguojefedegabinete
del presidente Clinton.

Laseleccionesen
El republicano McCain.

www.adn.es/mundo

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27190">
                <text>Perquè és millor Obama</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27192">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27194">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27197">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27198">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27199">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27244">
                <text>Obama, Barack</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27245">
                <text>Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27246">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27200">
                <text>1546</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27313">
                <text>ADN</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27366">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41321">
                <text>2008-01-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27191">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1713" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1316">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1713/0000000909.pdf</src>
        <authentication>cd5ce62116752734a3656138470c30ed</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42915">
                    <text>(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00295L Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 20/01/2008 - Hora: 21:58

DILLUNS
21 DE GENER DEL 2008

Opinió

Eleccions presidencials als Estats Units

el Periódico 5

La roda

Obama, el canvi

SANDRA

Barneda

Les primàries indiquen que és possible el miracle que guanyi un candidat que no és anglosaxó blanc
PASQUAL

Maragall

ra que s’acosten les eleccions a Espanya i als Estats Units deixeu-me dir
quatre coses referent a
les americanes, que crec
que tenen a veure en part amb la situació d’aquí. Perquè aquí també
cal un tomb com el que s’està produint a Amèrica. Els italians són els
primers que ho han vist a Europa i
per això han creat el Partit Demòcrata, tot i que Rutelli i Veltroni difereixen, un a favor de Hillary i l’altre
d’Obama, respectivament.
Jo sóc favorable al sistema americà i favorable a les eleccions
primàries. Ja me’n vaig muntar
unes quan vaig tornar d’Itàlia l’any
1997. I hi van votar 60.000 persones. Curiosament pot ser que s’acosti a la xifra necessària per aconseguir un diputat a la província de
Barcelona, dependrà de la participació. El votant registrat és qui tria
els candidats i no l’executiva dels
partits; el finançament és transparent; les estadístiques del suport
econòmic són públiques, i els diners no es consideren pecat, com
aquí, sinó un valor. La hipocresia
no hi és presentable. A l’Europa
catòlica figura que els diners són
mal vistos, allí no.

A

JO SÓC DE

l’Obama més
que de la Hillary per diverses raons,
ja ho he dit en un diari gratuït que
em va demanar una opinió breu sobre el tema.
És molt difícil que Obama guanyi
les eleccions en un país on els White
Anglosaxon Protestants (WASP) han
governat sempre. Però les primàries
semblen indicar que el miracle no és
impossible. I dic miracle després de
l’assassinat de John i Bob Kennedy,
de Martin Luther King i de Malcolm

Animus
iocandi

Ferreres

X; és a dir els negres i/o simplement catòlics que
gosaven dir com
havia de ser Amèrica i tenir somnis
impossibles.
Hi ha somnis
que maten, i si no
que l’hi preguntin
a la vídua de Martin Luther King. «I
had a dream [he tingut un somni]», va
proclamar King. I
era pastor protestant, no pas
catòlic. Però era
negre, i el van matar. O que l’hi preguntin a la dona
de Colin Powell,
l’heroi de la guerra
del Golf, que va dir
no a la possibilitat
que el seu marit
fos candidat a vicepresident i eventualment, després,
president. « T h e y
will kill him [el mataran]», va dir.
MARTÍN TOGNOLA
Amèrica és així. Al
carrer gran (Main
Street) només hi
cap un pistoler, i El votant registrat és qui elegeix
en tot cas el xèrif. els candidats i no les executives dels
Al pobre Gary
partits, el finançament és transparent
Cooper el van fer
xèrif en contra de i la hipocresia no és presentable
la seva voluntat a
High Noon (Solo ante el peligro) i una mica més hi deixa l’herència diguem-ne hispànica, llatina, i catòlica va desaparèixer o gaila pell.
rebé.
L’Europa del Nord va imposar-se a
l’autoritat ve de
dalt: de Déu, de l’Església, de la la del Sud també a Amèrica. Tal com
Història... En canvi a la primera unió després de l’Armada Invencible, Anamericana això era diferent. Bé, hi glaterra es va imposar a Espanya.
havia Déu i religions, però vàries. Hi «Són conquistadors quan no poden
havia els Pennsilvannia Dutch, amb ser pirates«, deia Francis Drake, picarretes, barrets i barbeta. Hi havia rata convertit en Sir per Isabel I
el Sud (Allò que el vent s’endugué) i el d’Anglaterra.
Però ara està passant una cosa exNord. El Nord va guanyar, és clar, i

A EUROPA

traordinària: els negres del Sud, encara que Obama ja sigui nascut al
Nord, poden governar Amèrica del
Nord.
Obama té alguna cosa de tots els
ingredients non WASP, excepte
que és protestant. És més o menys
com un Gary Cooper que s’atreveix a desafiar l’stablishment més o
menys corrupte; és negre com
Malcolm X, com King i com Powell, i és carismàtic com Kennedy,
o ho pot ser.
El mataran? Ara és més difícil.
Els Estats Units ja no son el que
eren. Ja no poden passar olímpicament de l’opinió pública mundial.
Europa empata en renda per càpita i amb un ventall de diferències
de riquesa més estret. Menys
misèria. Això pot ajudar Obama,
si és que la gent n’és conscient. Possiblement la minoria que vota en
les eleccions americanes, al voltant
del 50%, n’és. Això ho sabrem ben
aviat. I tot apunta cap a una mobilització de les dones i dels afroamericans. No es poden demanar més
novetats.

FINALMENT, ¿s’han adonat
que si guanya el negre Barack
Hussein Obama l’enfrontament
amb el tercer món més extremista
(Bin Laden) serà un enfrontament
de cosins germans, Obama / Ussama? No és això presagi d’un escaquer mundial distint a l’habitual
Nord / Sud, Orient / Occident?
Preparem-nos per veure canvis.
«Change» és la consigna d’Obama.
Ciutadans pel Canvi era la meva,
modestament, quan vaig tornar de
Roma el 1998. Ara d’aquells ciutadans i del canvi en queda ben poca
cosa, sembla que volen integrar-se
al PSC. És per això que em sembla
saludable una nova fórmula, en la
línia del Partit Demòcrata italià.
Un altre dia ja parlarem de casa
nostra. H
Expresident de la Generalitat
i expresident del PSC.

Discriminació
en neó i amb
majúscules
iscriminar em sembla
un verb malsonant de
connotacions dictatorials i classificatòries
que no casa ni amb la
paraula ni amb el concepte democràcia ni amb el nostre segle XXI,
qualificat com a global i intercultural. Hauria de ser un terme en
desús i retrògrad que dóna contingut a fets d’un passat en què no
existia la màxima vital d’incloure i
no excloure. La realitat, en canvi,
deixa la globalitat per a l’economia
i col.loca diàriament la discriminació en neó i amb majúscules. No
entenc que un país com el Canadà,
que aprova la llei del matrimoni
de persones del mateix sexe, prohibeixi als gais ser donants per considerar que la seva conducta sexual
és d’alt risc. ¿El fet de ser heterosexual et deslliura de la promiscuïtat
i t’immunitza de contagiar-te cap
malaltia? Si fos certa aquesta tesi,
¿per què el nombre de dones infectades per la sida arreu del món va
augmentar el 2007 d’una manera
alarmant?
La discriminació és capaç d’arrasar amb ideologies, com l’esquerra
comunista romana que aconsegueix aprovar amb èxit la seva mo-

D

Molt a desgrat meu,
aquest Estat de
benestar destil.la una
enorme hipocresia social
ció de separar els nens gitanos en
els autobusos escolars al setè districte de la ciutat, per considerar el
seu comportament massa enèrgic i
violent. ¿La violència és herència
genètica dels gitanos? Si fos així,
¿se’ls separa per ser gitanos o per
ser violents? La companyia del Metro de Madrid s’acosta més al llegat
de l’ovella Dolly, la discriminació
genètica. Una dona, que va superar
un càncer fa dos anys, no podrà
treballar al Metro per considerar
que el risc de reaparició de la malaltia és incompatible amb els requisits psicofísics necessaris per
ocupar aquell lloc de treball. Ho
decideix una empresa dependent
del govern d’Esperanza Aguirre,
presidenta, dona i portadora quan
toca del llaç rosa. Posats a dir bestieses, ¿per què no vetar els que
han patit, els hipertensos, els
diabètics o tots aquells que tenen
familiars que han patit un càncer
o qualsevol altra malaltia greu?
Molt a desgrat meu, aquest Estat
nostre, el que anomenem del benestar, estendard de la igualtat
d’oportunitats i de la llibertat individual, destil.la una enorme hipocresia social. H

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27201">
                <text>Obama, el canvi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27203">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27205">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27208">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27209">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27210">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27241">
                <text>Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27242">
                <text>Obama, Barack</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27243">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27211">
                <text>1547</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27314">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27367">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41322">
                <text>2008-01-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27202">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1714" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1317">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1714/0000000914.pdf</src>
        <authentication>ceb77a0ad370c341ba434ab7f6e22c07</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42916">
                    <text>Pasqual Maragall
Abrir la política

S

iempre he creído que la vida política es
perfectible. Que si alguien tiene la obligación de justificar el sueldo son,
somos, los políticos, porque para los
políticos el mercado son las elecciones,
es decir, vender y vencer en ese caso es
lo mismo. Como los empresarios, en
un sentido. A diferencia de los empresarios, sin embargo, los políticos venden un producto o servicio inmaterial.
Y cobran en votos -aparte del sueldo. Si pierden en votos
pierden el empleo. Y el sueldo.
Los políticos convencen o no con la palabra, la idea
y la obra. Quizás los poetas y músicos también. Ésos o
subyugan o están perdidos. Y otros creadores venden
saber u otras cosas -perdón, ahora no se dice cosas, se
dice contenidos. Si no lo hacen permanecen en la sombra, desconocidos. A veces sólo los salva la muerte porque su obra adquiere rareza. No sé si con los políticos
pasa igual. Más bien al contrario. Cuando se retiran ya
no valen. Salvo algunos que, como yo, tienen la suerte de
ser más o menos respetados por haber sido. Por haber
sido lo que han querido ser. Es el colmo de la felicidad.
Y aún más, porque en algunos casos han llegado a ser lo
que nunca habían imaginado que serían, o incluso habían
negado querer ser. Posiblemente querían y no lo sabían,
o lo presentían pero no se lo confesaban. Puede que sea
mi caso. Nunca fui detrás de los cargos abiertamente.
Siempre vinieron a buscarme. Pero cuando era pequeño
y me preguntaron que quería ser de mayor, dije que
sereno o diplomático. (Sereno era un señor que, cuando
éramos críos, pasaba por la calle de noche con un chuzo
picando el suelo para delatar su presencia y de vez en
cuando, si no llovía, decía "jsereno!"). Algo tiene que ver
con la polis, no se puede negar -pero no mucho. Lo de
diplomático ya es más preocupante.
En todo caso la prueba de que no lo tenía claro es
que la primera vez que fui nombrado alcalde fue porque
se fue el que había y me tocó a m' serlo. En realidad
cuando me llamó José Ignacio Urenda a Baltimore para
que volviera a Barcelona porque había elecciones municipales fue porque yo era el único que sabía de eso (había
sido funcionario municipal de 1965 a 1977, salvo dos
años en los que estuve en Nueva York). Pero al llegar les
dije a Urenda y Reventós que iría de número dos si
encontraban un candidato decente. Y lo encontraron en
Narcís Serra, que al poco se fue de ministro de Defensa
y me dejó de alcalde.

Y la otra prueba de lo que me costaba decidirme es
que después de dejar la alcaldía y pasar un año en la
Universidad de Roma, al volver, me convencieron de que
me presentara para la presidencia de la Generalitat. Pero
no sin antes hacer unas elecciones primarias, es decir,
para los votantes socialistas y del entorno, sin rivales, que
aún así movilizaron, creo recordar, a unas sesenta mil
personas.
De hecho luego ganamos las elecciones verdaderas,
es decir, sacamos más votos que nadie, pero como no
había aún ley electoral proporcional, que es lo que preveía el Estatut de 1979, el de Sau, pactado con Suárez,
Convergencia i Unió obtuvo unos escaños más que nosotros. Así se originó el uipartito, en la oposición, porque
CiU y PP sumaron 68 escaños y los tres partidos de la
izquierda o centroizquierda, 67. Pujo1 no se podía perder
una sola votación. Todo venía de un voto.
Pero las primarias, además de un refugio de tímidos,
son una escuela de políticos. Y forman parte de una cuitura política que aquí no compartimos. (No sería más
lógico que los candidatos de los partidos se batieran en
primarias antes de presentar el partido o la coalición sus
candidatos? {No sena mejor esto que la guerra vía
medios de comunicación que nos entretienen con las
rivalidades en el interior de los partidos?
Cuando viví en Nueva York me tocó hacer lo que
ellos llaman canvassing en la campaña a favor de
Humpbrey en las primarias del partido demócrata, que
finalmente ganó George McGovern. Este a su vez perdió
contra N i o n en las elecciones presidenciales. La cosa

Las primarias,
además de
refugio de
tímidos, son
una escuela de
políticos

�consistía en ir a casa de una señora a eso de las cinco
de la tarde, y ella y sus amigas o sus vecinos se reunían a tomar al té con el activista de turno, que explicaba las bondades del candidato. No sé si ahora
Hiaq Clinton y Barack Obama están utilizando
ese sistema en las primarias o si ya ha decaído.
Todo esto corresponde a un universo mental distinto. La política americana y la europea difieren. Se
habla mucho de dinero en las campañas americanas
y probablemente es decisivo, pero la movilización
aue "
generan esas campañas es superior a la aue se da
entre nosotros. No me refiero a la cartelería en las
calles (eso que hay también aquí) o a los anuncios en
la tele, sino a la implicación de la gente. Lo cual
quiere decir que la sociedad civil es en este aspecto
más robusta que la europea, si bien no más extensa.
La participación no es mayor que aquí -más bien
menor. Pero la implicación de la parte de los que sí
son votantes creo que es mayor. Y la gente en general acepta mejor los mensajes políticos, el debate
político. O al menos ese es el recuerdo que yo tengo.
No sé ahora. La política no es tan "pecado" como
aquí. Aunque es cierto que la sociedad es más duai,
más desigual que aquí, y los que no saben es que ni
saben nada ni quieren saberlo.
Una vez, durante la guerra del Vietnam, la PBS
(Public Broadcasting System), una de las teles más
interesantes que conozco, preguntó en las calles a la
gente qué pensaban de la guerra. Recuerdo a un conductor americano negro (podía haber sido blanco y
ocurrir lo mismo o peor) enviando a la porra al
reportero que le preguntaba por la guerra. "What the
he11 are we doing in Vietnam?",le espetó al reportero: ¡que demonios hacemos allí! Creo sinceramente que no se había enterado de nada. Puedo
equivocarme, pero la cara de sorpresa del hombre
parecía sincera.
En todo caso las elecciones primarias, en las que
los ciudadanos que son simpatizantes de un partido
"prevotan" a su candidato favorito, son una institución que corresponde a un sistema de convicciones
que difiere del que tenemos ahora. Estados Unidos
es muy grande. La distancia entre la capital y los ciudadanos es mayor. Es cierto que el elemento religioso cuenta, pero también lo es que las preferencias
políticas, en general, son tan sólo preferencias y no
tanto conviccionesprofundas. Ser socialista o comunista o nacionalista o -popular, en España, al menos
hasta hace poco, imprimía carácter, se acercaba a lo
religioso, a lo verdadero o falso, y no tan sólo a las
simpatías y los gustos del momento. En general.
En Europa, que es una nueva patria pero tiene la
ventaja de ser lejana y por tanto no nos oprime, no
nos vigila, o no tanto, o lo hace desde más lejos, es
probable que tendamos a adoptar actitudes como las
que corresponden a ese tipo de universos más diversos, más amplios. En todo caso es evidente que la
cultura política irá variando. Y no sería raro que
obligara a un esfuerzo de aproximación a una política de mayor calado, más lejana -desgraciadamente,
porque las decisiones se tomarán más lejos- pero
menos cainita, porque los odios mortales son más
propios de la proximidad que de la distancia. O
A

A

Pasqual Maragall es ex president
de la Generalitat de Catalunya

-q
Pwuai ~aagaii
visto px

-

t ~ ; a ~ e \ h

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27212">
                <text>Abrir la política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27214">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27215">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27216">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27219">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27220">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27237">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27238">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27239">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27240">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47165">
                <text>Partits polítics Polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27221">
                <text>1548</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27315">
                <text>El Ciervo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41323">
                <text>2007-11-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27213">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1715" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1319">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1715/0000000972.pdf</src>
        <authentication>7d0194039557425b38bf50f2a6775401</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42917">
                    <text>público

Domingo, 23 de noviembre de 2008
www.publico.es

15

«América no es tanto una tradición que continuar como un futuro que realizar»

–Octavio Paz–

América / Europa

Asuntos&amp;cuestiones
gran

Wyoming

Dominio público
pasqual

maragall

Cuando la
verdad divide
a los españoles

Ex presidente
Generalitat de Catalunya

P

or primera vez en años, en
muchos años, América y
Europa están a la par. A la
par en renta por cabeza y a
la par en casi todo. Es cierto que Europa tiene más igualdad. Es
decir: la disparidad de rentas es menor en Europa que en América. Los
americanos, para ser ricos, han tenido que echar mano de muchos pobres, por decirlo así –hace menos de
un siglo tenían aún esclavos, en su
mayoría negros–.
Pero digámoslo todo: de poner orden, o desorden, en el mundo, se ocupan los americanos. Quizás las dos cosas tengan que ver. Dicho de otro modo, los europeos tienen más idiomas,
más culturas, y Estados Unidos más armas. Los europeos, para ser en promedio ricos, no necesitan envilecer tanto
los salarios como los americanos. Aquí
hay más igualdad. Y, encima, hay más
diversidad. Aquí no hay un solo idioma, o dos. Aquí hay un montón, aunque verdad es que todos acabamos hablando inglés, el latín moderno que todo el mundo más o menos conoce, excepto algunos políticos cercanos.
Yo soy europeo hasta el tuétano, entre otras cosas por razones derivadas
de la diversidad de mis progenitores:
ingleses, catalanes, valencianos, andaluces... Pero también por vocación
propia y por formación. A los 17 años
ya corría por París. A los 24, al día de
casarme, me fui con Diana, mi esposa,
alumna del Liceo Francés, a vivir seis
meses en París. Volvimos acá, tuvimos
dos hijas y al poco nos fuimos a pasar
dos años en Nueva York.
Lo digo para poner en contexto mi
experiencia americana. Cada uno tiene la suya, si la tiene... y todos la tenemos, aunque sólo sea por las películas que nos hemos tragado.
Mi experiencia particular es la siguiente: en Nueva York estudiábamos en la New School, fundada por
los alemanes que habían huido del
nazismo, muchos de ellos, posiblemente, judíos: Heilbronner, Hymer,
etc. Marcuse y Shönberg, que, por
cierto, vivió en Barcelona hasta la llegada de Franco, pasaban frío en Nueva York y se fueron a California...
Bromas aparte, nosotros pasamos
mucho frío en invierno y bastante calor en verano, pero, en todo caso, después de unos inicios durillos, nos acabamos enamorando de la ciudad. Dicho sea en beneficio o perjuicio de la
ecuanimidad de los comentarios que
puedan leerme sobre América.
Habría que añadir que Norteamérica no es tan solo Nueva York, sino
que, en cierto sentido, Nueva York es
la antítesis de EEUU y de América en
general. Se trata de la única ciudad, o
casi, con densidades europeas.
Mi tesis doctoral, sobre los precios
del suelo, se basó en el contraste entre América y Europa en este senti-

E

patrick thomas

Todos tenemos nuestra
experiencia americana,
aunque sólo sea por
las películas que nos
hemos tragado
Europa y América
están condenadas a
entenderse, y parece que
en la era de Obama van
a poder reencontrarse
do: Europa es densa en habitantes
y estrecha en territorio, y América,
proporcionalmente, todo lo contrario. Los europeos iban a América, del
Norte y del Sur, en busca de metales
preciosos, pero lo que encontraron,
sobre todo, fue espacio.
“Going West” fue la consigna de los
europeos que cruzaban el charco con
la esperanza de encontrar espacio y
metales preciosos. Chaplin se apiñaba
junto a cientos de emigrantes británicos e irlandeses en el barco que le condujo a Nueva York, donde, en películas
como The Kid (El Niño), pintaba vívidamente las aventuras y desventuras
de esas gentes. América era, para ellos,
Eldorado. Como para los españoles lo
fue América Latina, donde, en efecto, los metales preciosos abundaban
más que en el Norte. Quizás por ello,
el Norte es hoy más rico. Porque había
que trabajar, espabilarse, inventar y

acertar para salir adelante. Los hispanos buscaban oro. Y encontraron resistencia y civilizaciones enormemente más complejas que las del norte. Los
españoles, en parte, fueron seducidos
por los indígenas, a quienes sin duda
maltrataron y en ocasiones exterminaron. Pero aprendieron mil cosas de
ellos. Y aprehendieron otras mil. La
Malinche, dicen, se las arregló para traducir el idioma nativo a Cortés, pero
Cortés se llevó a Europa el oro que enriqueció a España, primero, y que acababa después en manos de los piratas
ingleses. Isabel I ennoblecía inmediatamente a esos piratas: Francis Drake
llegó a ser Sir Francis gracias al oro que
pirateó a los españoles en el Golfo de
Vizcaya. Keynes –que ahora vuelve a
estar de moda– lo explicó muy clarito en un artículo titulado The Spanish
Booty. “Se es conquistador cuando no
se puede ser pirata” era la frase de moda en la Inglaterra isabelina.
Con todos estos antecedentes, se
entenderá que nos emocionara oír
a los gobernantes españoles tratando de obtener una silla en el G-20,
el grupo de los países más poderosos del mundo, no el G-7, que son los
que tradicionalmente han mandado:
¡el G-20! Menos mal que Sarkozy nos
ayudó. Aunque se comprende que
esas cumbres en las que, en el descanso, cuando se habla informalmente
(y por tanto en serio) entre líderes, de
tú a tú, el que no sabe un mínimo de
inglés lo pasa mal.
Volviendo al principio: Europa y
América están condenadas a entenderse, si bien, en reuniones como mí-

nimo a 6 o 7, con Rusia, China, Mercosur, etc.
España hará bien en tratar de hacer humildemente los deberes, empezar por abajo, sin arrogancia, olvidando un pasado imperial que no
encanta a nadie, trabando alianzas
serias, sin paternalismo, con los países iberoamericanos, escuchándoles
en vez de hacerles callar, aliándose
con sus figuras más respetadas, con
los sucesores de Allende, con los dirigentes de Uruguay, Brasil y Argentina, con el mundo cultural iberoamericano que tanto nos ha dado, de García Márquez a Vargas Llosa; rescatando y respetando la figura del Libertador venezolano, Simón Bolivar, que
tiene una efigie caminante en Barcelona, junto al mar. Si no por otra cosa, por la amabilidad y el cariño con
que estos países acogieron a nuestros
exilados cuando el franquismo los
alejó de España: cuando Jiménez de
Asúa, los Trias, los Pi Sunyer, Anselmo Carretero y los federalistas leoneses, y miles de gallegos, cuando Bergamín y Soria, Bosch Gimpera y tantos otros, llegaron, esta vez no conquistadores ni vencedores, sino vencidos, a las costas americanas.
Parece que América y Europa, en
la era de Obama, van a poder reencontrarse. Los 200.000 europeos
que aclamaron a Obama en Berlín
eran algo más que un presagio. Eran
el inicio de un re encuentro en el que
no podemos faltar.
participa en:

blogs.publico.es/dominiopublico

l empeño por condenar
al olvido lo que se desconoce es complejo. Se
trata, una vez más, de
ocultar la verdad, como hicieron
los próceres de la patria cuando
dictaron una ley de punto final
sobre la dictadura, amnistiando
a responsables de delitos inexistentes. Obviaron el detalle de especificar qué es lo que se amnistiaba. Los militares apuntaban
con las armas y era difícil hablar.
Ahora que aparecen evidencias de que miles de niños fueron secuestrados, robados a sus
padres y entregados a otras familias, surgen de nuevo voces,
en el Partido Popular, afirmando
que ese tema divide a los españoles y que, además, según Ana
Mato, no interesa a nadie, razón
por la que hay que enterrarlo.
Habrá que fijar en qué cuneta de
la Historia hacemos una fosa común para que nadie sepa nunca
la magnitud de los crímenes cometidos por aquellos patriotas a
los que hemos dedicado tantas
plazas, monumentos y fechas
conmemorativas.
No sé qué se han creído que
son estos señores diputados de
la oposición, pero, en ningún caso, el voto les concede el derecho
a decidir qué somos los demás y,
mucho menos, a pensar por nosotros. Bastante hemos tenido
con librarnos de la fe obligatoria, para que ahora nos impongan lo que nos interesa o no. A
mí sí me interesa señora, y mucho. Si el hecho de conocer la
verdad, lejos de llevarles a la reflexión, les hace recular hacia la
trinchera para apuntalar con la
censura crímenes contra la humanidad, lo que debemos hacer los defensores de la paz y la
libertad es ahondar en el conocimiento de los hechos para librarnos de esa sombra que planea
sobre nuestra joven democracia
y la intoxica con la ignominia de
la legitimación del crimen.
Dice usted, señora Mato, que
esto divide a los españoles. Sólo puede haber dos grupos. Los
que se indignan ante los crímenes, violaciones y secuestros de
niños, y los que no. No basta con
condenar a ETA, hay más criminales aborrecibles que denunciar, aunque sean de los nuestros. Un poco de dignidad y decencia, ya toca.
participa en:

blogs.publico.es/
asuntos&amp;cuestiones

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27222">
                <text>América / Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27224">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27225">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27226">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27229">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27230">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27231">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27233">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27234">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27235">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27232">
                <text>1557</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27316">
                <text>Público</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41324">
                <text>2008-11-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27223">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1716" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1320">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1716/0000000961.pdf</src>
        <authentication>2955cab39c80c3e5628d4b093ff0ceda</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42918">
                    <text>(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02695M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 21/09/2008 - Hora: 00:22

DIUMENGE
21 DE SETEMBRE DEL 2008

26 Coses de la vida SOCIETAT

el Periódico

El Dia Mundial de l’Alzheimer
L’expresident Pasqual Maragall va reconèixer
fa uns quants mesos que pateix Alzheimer i ha
creat una fundació privada per recolzar la investigació sobre aquesta malaltia. Amb ocasió del Dia

LLL

Mundial de l’Alzheimer, que se celebra avui, ha
escrit aquest article en què recomana als malalts
que es diverteixin i que s’ho passin bé. «És la millor medecina», sentencia.

Monòver 1 – Eisenhower 0
Els malalts s’han de divertir, passar-s’ho bé; és la millor medicina. La compassió mata
ARNAU BACH

PASQUAL

Maragall
EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

Amb motiu del Dia de l’Alzheimer
viurem una apoteosi de la compassió, una hemorràgia d’altruisme i
una merescuda sortida de l’armari
per a les pobres famílies afectades
per aquesta malaltia. I dic bé, les
famílies, perquè són elles les que
pateixen el que els malalts ni tan
sols, potser, saben exactament què
els afligeix.
I en aquesta exaltació compassiva em sembla haver entrevist
l’existència d’una trama complexa
de sentiments creuats: els que pateixen la malaltia, tal com dic, són
realment les famílies, amb més o
amb menys fermesa, amb més o
menys elegància. Els malaltets, sí,
es veuen envoltats d’afecte, però estan, entre la causa i la conseqüència, entre la malaltia i la gresca
compassiva que els envolta, com
una mica més atabalats que abans.
Per què deu ser tant d’afecte i tant
de soroll, sembla que es pregunten. Un dia a l’any no fa mal, certament: encara sort que només és un
dia.

LA COMPASSIÓ fa miracles i fa estralls. I no sempre en el
sentit que es podria imaginar. La
necessiten tant els cuidadors com
els cuidats. Laborate stanca, diu l’italià amb llatina concisió: treballar
cansa. Doncs bé, el que treballa no
és el malalt: és el cuidador.
¿Deixar que els malalts es perdin pel carrer? Home, no. Tampoc
tant. Però el dolor que pateix qui
torna a passar per un parc pel qual
no passava fa mesos i que sent com
si fes segles que no havia vist, és

33 Maragall, el juliol passat al Col.legi de Metges de Barcelona.
agredolç. És una pena, però és
també un retrobament; trobar una
altra vegada les coses conegudes,
trobar jove el que és vell, sorprenent el que és sabut. ¡Aprofundiu en
aquest punt, doctors! Investigadors,
personal acompanyant, familiars:
no busqueu només dins del malalt
la causa de la malaltia, sinó en el seu
entorn; i en l’activitat, el remei. No
dic que no s’investigui la proteïna
assassina, sigui beta o tau: demano
que es busqui fora del cervell i no
només a dins; en l’activitat, en la llibertat de moviment i no tan sols en
la medicació pautada i la cura atenta. Demano que es busqui també en
un altre lloc el remei de la malaltia.
I aquest altre lloc és la diversió, la llibertat; a risc de perdre’s, sí, d’extraviar-se, però amb la recompensa de

No busqueu només dins
del malalt la causa del mal
sinó en el seu entorn, i en
l’activitat, el remei
divertir-se, d’emocionar-se amb un
gol de l’equip de casa o amb una
pel.lícula sensacional.
Del Barça més val no parlar-ne: és
l’equip dels patidors, dels patidors
nats, i del que es tracta és de passar-s’ho bé. I del Madrid en parlarem
encara menys. És prepotent i al damunt tampoc convenç. El nacionalisme de les retransmissions de la selecció espanyola de futbol, o dels
partits de tennis de Nadal, és simple
i barat, gairebé diria que ofensiu. Jo

m’he acostumat a mirar la tele oficial, apagar el so, i escoltar el relat
per la ràdio, per alguna ràdio sensata.
Tornant al tema d’aquella
demència senil, com se l’anomena
tècnicament, i en resum, demano
que es noti l’efecte i no que se senti
la cura. El refranyer segueix sent la
font més important de saviesa, i
això és una cosa que hauria de ser
una cura d’humilitat per als especialistes.
Deixeu que els malaltets es diverteixin i ja veureu com deixen de
ser-ho una mica. Porteu-los a les
festes de Monòver –poble natal
dels meus avis, on vaig ser fa poc–
si és que els seus avis són d’allà, i si
no, porteu-los a les festes del poble
o ciutat corresponent, i us asseguro que tornen, si no curats, com a
mínim en forma. S’ho hauran passat bé. Hauran visitat els familiars,
hauran retrobat el seu passat remot; fins i tot hauran ballat, s’hauran menjat un filet i hauran cantat: tot això és bo. Això cura. La
compassió mata.

I AIXÒ no vol dir que sense ajudes els malalts es curin i que sense
família i amics puguin sobreviure.
En absolut. A mi m’han salvat la
meva família i els meus amics i
amigues. Sens dubte. No del tot,
però sí més que a molts. I m’ha salvat la notorietat. Lògic. I no em perdo ni encara que volgués: em coneix tot déu i em conec la ciutat fil
per randa, encara que de vegades
no la reconec.
No sóc, doncs, un cas corrent, ni
potser repetible. Però si alguna cosa puc ensenyar als altres de la meva experiència és això: feu-me cas,
divertiu-vos, passeu-vos-ho bé. És la
millor medicina. H

El retard en
el diagnòstic
de la demència
ronda l’any
i mig a Espanya
ANTONIO M. YAGÜE
MADRID

L’augment espectacular d’investigadors i mitjans dedicats a avançar en
l’estudi del mal d’Alzheimer només
s’ha traduït en els últims 10 anys en
lleugeres millores en el diagnòstic
i més esperances en el terreny
pal.liatiu. «No sabem quan es curarà.
L’expectativa d’un tractament amb
cèl.lules mare és una cosa de futur»,
va resumir ahir Jesús Ávila, coordinador del simposi internacional sobre avenços en l’Alzheimer celebrat
a Madrid. Mentre arriba la recepta
per aturar aquesta malaltia neurodegenerativa que actua en molts
punts del cervell i que implica innombrables gens, la trobada ha subratllat la importància de la detecció precoç, perquè el retard en el
diagnòstic encara ronda l’any i mig
a Espanya.
Els experts han comprovat que
un deteriorament cognitiu lleu es
converteix en formes més severes a
un ritme del 12% anual, i sobrecarrega, a més, el pes que suporten les
famílies, que tenen cura a casa seva
del 85% dels més de 800.000 malalts
existents a Espanya. Segons Blanca
Clavijo, presidenta de l’Associació
per a les Famílies amb Alzheimer

Lents avenços en un mal
que porta a la dependència
uns 800.000 pacients
(Afal), mentre se segueix investigant
un remei que aturi la malaltia,
avançar en cinc anys el diagnòstic
suposaria a la pràctica rebaixar un
50% els casos, ja que facilitaria un
tractament precoç que, fins i tot
sent pal.liatiu, permetria estabilitzar
el pacient en la fase de «deteriorament cognitiu lleu» i endarrerir
l’evolució neurodegenerativa.
/ El Ministeri de Sanitat es bolcarà en la realització
d’una guia de pràctica clínica que
permeti un millor diagnòstic precoç
en tot el sistema sanitari, segons va
prometre el seu titular, Bernat Soria,
en vigílies del Dia Mundial de
l’Alzheimer, que se celebra avui. La
seva utilitat, segons el ministre, està
fora de tot dubte, sobretot quan la
generació del baby-boom dels anys 60
arribi a l’edat de risc en menys de 20
anys. Dos especialistes van dibuixar
per llavors, si els avanços no arriben,
aquest cru panorama social, sentimental i econòmic: els malalts passaran del milió, els seus cuidadors
hauran de dedicar-los 350 hores
mensuals, un sacrifici material
d’uns 30.000 euros anuals i un desgast emocional que creix a mesura
que la malaltia va restant memòria i
orientació, i que causa depressió i
agressivitat i que fa que disminueixi
la capacitat de parlar, menjar, reconèixer la gent pròxima i expressar
sentiments. H

CRU PANORAMA

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27491">
                <text>Monòver 1 - Eisenhower 0</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27493">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27494">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27495">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27496">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27498">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27499">
                <text>Alzheimer</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27726">
                <text>Solidaritat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27727">
                <text>Salut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27728">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41325">
                <text>2008-09-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27492">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1717" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1336">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1717/que_passara_amb_lEstatut.pdf</src>
        <authentication>77888477a0a628c5a12b75d725afd443</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42934">
                    <text>LES INCERTESES DEL FUTUR POLÍTIC DE CATALUNYA

Què passarà amb l'Estatut?
¡Que lluny que queda el federalisme lleonès de Zapatero! El que va unir tots els
socialistes
PASQUAL Maragall
Dimecres, 30/07/2008 | El Periódico de Catalunya

El 9 d'agost venç el termini fixat en la disposició addicional primera de l'Estatut de
Catalunya per concretar les aplicacions dels preceptes del Títol VI, o sigui, el nou
sistema de finançament. Immersos en aquesta negociació, que no està sent gens fàcil,
podríem perdre de vista l'amenaça més important que encara penja sobre el nostre
Estatut. El futur de l'Estatut és un misteri. Depèn de si falta un membre determinat del
Tribunal Constitucional el dia que es reuneixi per debatre el tema, si és que es reuneix.
Un constipat oportú pot ser decisiu. Va d'un pèl. Rubalcaba és mestre en solucions: ja
ho arreglarà.
¡Que lluny que queda el federalisme lleonès de Zapatero! El que ens va unir tots els
socialistes en els congressos dels primers anys del segle XXI, tan llunyans ja que em
semblen del segle passat o d'en fa dos. Ja saben que hi ha malalties que alteren la
memòria i fan present allò que és remot mentre s'oblida el més recent. A mi em passa.
Pot ser que a altres també els passi i no ho sàpiguen. Perquè, si no recordo malament,
quan vaig anar amb l'Estatut sota el braç a Madrid --un text aprovat aquí amb el 90%
dels vots del Parlament de Catalunya-- em vaig trobar Zapatero amb una llista de
retallades. Al cap de poc, va aparèixer Artur Mas per la porta lateral i va resultar que ja
havia pactat les retallades amb el president, retallades i acords en virtut dels quals
Catalunya ja no era una nació en l'articulat, sinó només en el preàmbul, que no té
efectes jurídics positius (i s'hi advertia que eren els catalans els que es consideraven
nació, menys encara, nacionalitat). Els mateixos protagonistes havien fet saber al
president de la Generalitat, uns mesos abans, la conveniència que abandonés la
presidència passat el referèndum.
I AIXÍ VA SER, quin remei. Entre altres coses perquè ERC era evident que no podia
acceptar les retallades i es perdia la majoria al Parlament de Catalunya. Es tornaria així
al mateix de sempre, a la conllevància: els autèntics representants de les essències
respectives, els nacionalistes espanyols i els nacionalistes catalans, pactarien per sota la
taula i educadament les seves discrepàncies sense pretendre el miracle de convèncer-se
mútuament de res. Tot resolt. La legislatura es quedaria en tres anys, eleccions i fora.
CiU altra vegada a manar, com ha de ser.
Quan li vaig preguntar a Zapatero en qui pensava per encapçalar la candidatura
socialista en les immediates eleccions, em va dir que evidentment en l'exsecretari
d'organització del PSC, Montilla. El que no sé si va preveure és que Montilla se les
arreglaria per convèncer els d'Esquerra Republicana perquè tornessin al Govern després
d'haver-ne estat apartats pel seu no a l'Estatut i que, per tant, CiU es tornaria a quedar
fora de joc.
¿I l'Estatut? L'Estatut aniria a referèndum com estava previst. I així va ser. El dia 18 de
juny va superar l'aval popular, amb més abstenció de la desitjable (segurament com a

�conseqüència dels avatars del procés). Després, el dia 1 de novembre, després de votar
en les inevitables eleccions, Maragall se'n va anar al Puigsacalm com cada any en tal
data i vet aquí un gat, vet aquí un gos, el conte s'havia d'haver fos.
PERÒ NO: ARA resulta que no és el poble català, ni tan sols en referèndum, qui
decideix sobre el seu estatut. Són els jutges. Jutges que el poble, via Congrés i Senat, ha
nomenat. Perquè el poble, en la seva infinita innocència i la millor de les voluntats, es
pot equivocar. Els jutges nomenats pel poble, no. I si es dóna la casualitat que en falta
un i se'n va en orris tot el que s'ha fet, doncs fet està. I vet aquí un gat... la desafecció
(de molts catalans) haurà arribat.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27500">
                <text>Què passarà amb l’Estatut?</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27502">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27503">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27504">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27505">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27507">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27508">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27509">
                <text>Justícia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27720">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27721">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27722">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27723">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27724">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27725">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41326">
                <text>2008-07-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27501">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
