122 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1028/198606021d_00830.pdf 63a056388dbfb512a0406ef027420ffe PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREGO DE FESTES DE VALLS Barcelo a, 21 de juny de 1986 �SEMPRE EMOCIONANT PER A UN ALCALDE DE BARCELONA ÉS FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR D'UllA ALTRA CIUTAT DEL NOSTRE PAÍS. CREC, A MÉS, QUE ÉS tNA NECESSITAT, UNA NECESSITAT SENTIDA I DEMANADA PER MI PER QUAN PRESUPOSA ALTRES REALITATS, VIATJAR PER CATALUNYA, I CONèIXER SOVINT DIFERENTS A LES QUE ESTIC AVESATS A VEURE. PER AIX6 Elo SENTO MOLT CONTENT AVUI D'EETAR AME VOSALTRES I PODER COMPARTIR, ENCARA QUE SIGUI UNA ESTONA, AQUESTS PRIMERS MOMENTS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR. A VEGADES PENSO QUE TOTS HEM DE FER UN EXERCICI DE CONEIXEMENT MUTU, UN EXERCICI MS GRAN DEL QUE A VEGADES FEM. EL CONEIXEMENT S UNA BONA MANERA DE SOLUCIONAR ELS PROBLEMES I MALFIANCES QUE VAN SORGINT DE TANT EN TANT. POTSER, N'ESTIC SEGUR, ENS N'ADONARIEM QUE, MALGRAT TOT, NO SOM VEGADES, TAN AL RES DIFERENTS UNS DELS PATIM PROBL EMES COMUNS. 1.1 1, TE, A I QUE, bg_IJyy pPa~ EARCELONA ki A VrtrivLik-- @ /A ESALA, ELS MATEIXOS PROBLEMES QUE LA VOSTRA CIUTAT. VALLS HA ESDEVINGUT UNA CIUTAT INOUSTRIAL. ÉS, A MÉS, UNA CIUTAT AME UN FORTA ACTIVITAT COMERCIAL 1 AGRÍCOLA. �VALLS ÉS UN CAS, MALHAURADAMENT AI, Ni O GAIRE REPETIT, DE VITALITAT ECON6MICA. LA CAPITAL DE L' ALT CAMP RESULTA UN BON EXEMPLE PER A TOTES AQUELLES POBLACIONS DE CATALUNYA QUE ES PENSEN QUE UNA CIUTAT DE LI NTERIOR DEL NOSTRE PAÍS NO POT ESDEVENIR PUNTERA A LA I*11STRIA. ÉS AQUEST UN ERROR QUE VALLS SE N'ENCARREGA, JO DIRIA DIA RERA DIA, DE TIRAR PER TERRA. VALLS ÉS UN EXEMPLE DE COM UNA «WAT POT ADAPTAR-SE ALS TEMPS MODERNS SENSE PERDRE I1A SEVA IDENTITAT. GRCIES A CIUTATS COM. AQUESTA TEN M A CATALUNYA UN SISTEMA DE CIUTATS ARTICULAT, QUE FÌ UNCIONA I QUE ENS PERMETR1 APROFONDIR AMB 1XIT EN EL REPTE DE LA INCORPORACI5 AL MERCAT COMU. COM A ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO MOLT AGRAIT I VOLDRIA DONAR-VOS ARA I DES D'AM LES GRICIES PER HAVER-NOS DONAT EL SUPORT A LA CANDIDATURA OLIMPICA DE LA CIUTAT. BARCELONA TORNA PER QUAII.TA VEGADA A DEMANAR L'ORGANITZACI6 D'UNS JOCS OLÍMPICS. A LES ALTRES TRES OCASIONS LA IL.LUSI6 I LES GANES QUE ELS BARCELONINS HI VIREM POSAR ES VA SENTIR DEFRAUD4DA AL NO SER-NOS �CONCEDITS. CREIEM QUE ARA VA DE DEBE. ESPEREN I DESITGEM QUE EL 1 D'OCTUBRE D'AQUEST ANY ELS MEMBRES DEL COMITÉ OLíNPIC INTERNACIONAL REUNITS A LAUISANE FARAN JUSTICIA I CONCEDIRAN A LA NOSTRA CIUTAT LA REALITZACI6 DELS JOCS DE 1992. PER CS QUE BARCELONA ORGANITZI U1S JOCS OLÍMPICS NO ÉS NOMS UNA TASCA NOSTRA, ÉS UN PROJECTE QUE ULTRAPASSA ELS LÍMITS DE LA CIUTAT PER A ESDEVENIR UN PROJECTE CATALS, UN PROJECTE DE TOTS. PER AI) CS, EL VOSTRE SUPORT ENS ES TAN GRAT I ENS ESTIMULA ENCARA MÉS EN EL TREBALL D'ACONSEGUIR PER A BARCELONA I ATALUNYA UNS JOCS OLÍMPICS QUE FINS ARA ENS HAN ESTAT EGATS. I ÉS QUE VALLS I ELS SEUS CIUTADA S SEMPRE HAN TINGUT CONTINUA TENINT UNA GRAN SETBILITAT PER LES ACTIVITATS ESPORTIVES. GAIREBÉ TOTS ELS ESPORTS TENEN A LA VOSTRA CIUTAT UNA I DUES REPRESEN91ACIONS. PODRIEN DIR QUE A VALLS Hl HAN DOS CLUBS DE TOT. JO SEMPRE HE CREGUT QUE LA SENSIBILITAT PER L'ESPORT NO SOL CREAR-SE ARTIFICIALMENT SIN6 QUE NEIX MOLT PROFUNDAMENT DE LA PR6PIA ANIMA, DEL PROPI TARANNS ELS CIUTADANS QUE �COMPOSEN UNA COMUNITAT. fS UNA FORMA DE VEURE EL MóN I DE VIURE'L. I EN TENIM UN ALTRE EXEMPLE D'AIXc QUE ESTIC DIENT. A L'EXPEDICIó CATALANA QUE L'ANY ITSAT VA CONQUERIR L'EVEREST I A LA QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA LI VA DONAR EL TOTAL SUPORT H1 PARTICIPPVEN ALPINISTES DE VALLS. OSCAR CADIACH, QUE VA ARRIBAD AL CIM, ENCARA QUE NO SIGUI D'AQUí ES SOCI DE LA SECCIó DE MUNTANYA DE VALLS MENTRE QUE JORDI MAGRINYa SI QUE ÉS CONCIUTAD. VOSTRE. L'HOMENATGE QUE AQUESTS DIES DEDIQUEU ALS MÉS GRANS DELS VOSTRES ESPORTISTES, ALS EONERS RECENTS DE L'ESPORT ÉS UNA BONA MOSTRA DE L'E8PERIT DE LA CIUTAT I, PER A Mí, ÉS UN NOU MOTIU DE SA ISFACCIó EN AQUESTA VISITA A VALLS. TOT ALLCS QUE UNA CIUTAT FA PER L'ESPORT, COM AQUESTA SETMANA DE L'ESPORT VALLENC, HO FA TAMB1 PER LA CULTURA CÍVICA DELS SEUS HOMES I . DONES, DELS SEUS NOIS I NOIES. SI L'ESPORT 1S UNA ACTIVITAT QUE AGERMANA VALLS 1 �BARCELONA, N'El HA D'ALTRES QUE LA VOSTRA CIUTAT N'ÉS PEONERA I MESTRA. M'ESTIC REFERINT ALS CASTELLERS. CATALUNYA TI ENTRE LES SEVES TRADICIONS MÉS SENTIDES AQUESTA DELS CASTELLERS. I VALLS N ES LA CREADORA, LA MARE. LES VOSTRE DUES COLLES, LA VEL LA I LA JOVE PORTEN PER CATALUNYA EL NON DE VALLS. BARCEL ONA TAMBÉ TI COLLES CASTELLERES PERCS TOTES, I HO SE BEN BI, MIREN I AGAFEN COM EXEMPLE A SEGUIR LES VOSTRES COLLES CASTELLERES. NO CREGUEU QUE NO INTENTEN SUPERARSE I SUPERAR-VOS, PER PER ARA, NO ES POT. I NO SOLAMENT NOSALTRES SINE CAP ALTRA CIUTAT DEL PAÍS. L'ANY PASSAT SEGUINT EN AQUEST CAMí DE P NERS VAU INAUGURAR 1L PRIMER I PER ARA 1INIC MííSEU CASTELLER A OD4 , TOTES LESI COLLES CASTELLERES DE CATALUNYA HI HAN APORTAT ALGUNA CCSA. NO PUC NI VULL DEIXAR DE FER F1SMENT, EN AQUESTA OCASI6, A UN FESTA QUE S'HA FET TíPIOA A CATALUNYA I PER LA QUAL MOLTS CATALANS US CONEIXEN I US VISITEN DURANT L'ANY: LA CALCOTADA. NO VOLDRIA, PER, DEIXAR DE CONSTATAR UNA REALITAT, UNA REALITAT QUE ES DONA CADA ANY PER LES VACANCES D'ESTIU, ELS CAPS DE SETMANA O EN AQUESTES FESTES CON LA CALCOTADA. ELS BARCELONINS, �LA GENT DE CIUTAT, APROFITEM QUALSIOL OPORTUNITAT PER DEIXAR LA CIUTAT I ANAR PER CAT[i1LUNYA. EN MOLTES OCASIONS, DURANT LES VACANCES O VIATJANT PEL PAIS HE VIST COM LA GENT PASSA PEP. UN LLOC, VISITA UNA POBLACIÓ DE CATALUNYA SENSE APROFONDIR EN LA SEVA REALITAT. PEP. pAp c- C UUOS A, PENSA EN AIXà, MOLTES VEGADES EL BARCELONI ES, ELL I NO ARRIBA A CONéIXER LA REALITAT QUE TREPITJA, LA REALITAT QUE COM A TOTES EST PLENA DE DIFICULTATS I PROBLEMES. POTSER, JA HO DEIA AL COMENÇAMENT D'AQUEST PREGÓ, CAL QUE ENS CONEGUEM MÉS I I`ILLOR. CAL FER UN EXèRCICI DE CONEIXEMENT MUTU I, EN AQUESTA TASCA ELS BARCELONINS FINS ARA NO N'HEM POSAT GAIRE DE LA NOSTRA PART. VOLDRIA, COM A REPRESENTAT, ARA I AQU1, DE BARCELONA PODER-VOS DONAR LES GRICIE k,.1 ~fit- `LA VOSTRA DEFERèNCIA. NO VOLDRIA FER-ME PESAT, CREC QUEiÉS HORA DE COMENÇAR LA FESTA I QUE ELS PREAMBULS SEMPRE óN AIXè, PREAMBULS QUE NOMÉS SERVEIXEN PER A DONAR PAS ALL VERITABLEMENT IMPORTANT, QUE EN AQUEST CAS ÉS LA V STRA FESTA MAJOR. PASQUAL MAFAGALL I MIRA ALCALDE DE BARCELONA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3934 Title A name given to the resource Festa Major de Valls / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Sessions, Ajuntament de Valls Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Festes majors Model social Valls Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1167/19880907d_00302.pdf 0825b9b1e85af729bfe22b15d77dfab6 PDF Text Text Pregó de la Festa Major de Viladecans, per l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall Viladecans, 7 de setembre de 1988 �-3-- IL.LUSTRES AUTORITA S, VILADECANS I DELS BARRIS VEY_NES I VEINS DE DE SALES, MONTSERRATINA I POBLAT ROCA. M'HEU FET L'HONOR DI NCARREGAR-ME LA LECTURA DEL PREG6 DE LA VOSTRA FESTA MA, OR. US ASSEGURO QUE L'Al f CALDE DE BARCELONA SE SENT MOLT COMPLAGUT FENT AQUES PODER-SE PREGó, MOLT COMPLAGUT DE DIRIGIR A LES VEIN1S 1 VE1NS D'UNA ALTRA CIUTAT DE CATALUNYA, D'UNA CIUTAT MOLT UNIDA A BARCELONA, I TAMBÉ MOLT COMPLAGUT DE TORN AR A SER A VILADECANS. HE DIT D'UNA CIUTAT PER OLT UNIDA A BARCELONA, I SI BEN POC NO SOM FíSICAMEZ T VEINS, TANMATEIX COMPARTIN MOLTES COSES. �-4- COMPARTIM, CASA I FEINA. ENS UNEIX LA GENT QUE VIU A VILADECANS I TREBALLA A BARCELONA, LA GENT QUE VIU A BARCELONA I TREBALLA O ESTIUEJA A VILADECANS. COMPARTIM PREOCUPACIONS I ANHELS, COM LES COMUNICACIONS I ELS ACCESSOS O L'OBERTURA DE LA CIUTAT AL MAR. COMPARTIM LA IL.LUSIó OLíMPICA. PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM UN MATEIX DEST1 ECONóMIC I CULTURAL. MÉS ENLLà DEL QUE ESTABLEIXEN LES CIRCUMSCRIPCIONS ADMINISTRATIVES, ESTAN LES REALITATS VIVES I AQUESTES SóN LES QUE VERITABLEMENT UNEIXEN. PODEN AFIRMAR QUE COMPARTIM, DONCS, UN MATEIX DESTÇ URBà. �-S- VILADECANS VE DE LLUNY. JA S'EN PARLAVA D'AQUEST LLOC FA PROP DE 1000 ANYS. S6N MOLTS ANYS POSANT-HI HISTòRIA. LES CIUTATS S'HAN ANAT FENT I HAN ANAT CANVIANT AL LLARG DEL TEMPS. SI NO CANVIAVEN CORRIEN EL RISC DE DESAPAReIXER O DE QUEDAR ESTANCADES. PERE EN ELS úLTIMS ANYS LES NOSTRES CIUTATS S'HAN TRANSFORMAT R5PIDAMENT I INTENSAMENT. HAN CRESCUT D'UNA MANERA INIMAGINABLE FA CENT ANYS. DES DE FINAL DE SEGLE PASSAT LA POBLACIó DE VILADECANS S'HA MULTIPLICAT PER 40. L'AUGMENT MÉS ESPECTACULAR ES VA PRODUIR EN LA DòCADA DELS ANYS 60, QUAN LA POBLACI6 ES VA TRIPLICAR AMB ESCREIX. �-6- AIXò VOL DIR QUE MOLTA DE LA GENT DE VILADECANS HA VINGUT D'ALTRES TERRES D'ESPANYA , ALGUNS FA TEMPS JA, ALTRES NO TANT. AIX¿ VOL DIR QUE MOLTS DELS QUI VAN VENIR VAN HAVER DE VENCER DIFICULTATS DE TOT ORDRE. DIFICULTATS D'ADAPTACI6, DIFICULTATS ECONòMIQUES I GREUS DIFICULTATS MATERIALS, PERQUE L'EQUIPAMENT EN INFRASTRUCTURES SANITARIES, ESCOLARS, CULTURALS I URBANiSTIQUES ERA ESCANDALOSAMENT INSUFICIENT. PER LES DIFICULTATS S'HAN ANAT SUPERANT I LA IMMENSA MAJORIA DELS QUI VAN VENIR ES VAN QUEDAR I VAN FER D'AQUESTA TERRA LA SEVA TERRA, EL SEU PAÍS. �-7- VULL RETRE HOMENATGE AL SEU ESFORÇ, ALS SEUS SACRIFICIS, A LA SEVA PERSEVE;RàNCIA, PERQU AIXí ES RET HOMENATGE A TOTS ELS QUI PROCEDENTS D'ALTRES LLOCS TANT HAN APORTAT A CATALUNYA I TANT HAN FET PER CATALUNYA. ELS SEUS FILLS HAN NASCUT AQUí I SERAN PROTAGONISTES DE LA CATALUNYA NOVA. CONSTRUIRAN LA CATALUNYA DEL FUTUR QUE SER DIFERENT I MILLOR, MÉS JUSTA I MÉS EQUILIBRADA QUE LA CATALUNYA QUE VAN TROBAR N'ESTIC SEGUR, COM N'ESTEU SEGURS VOSALTRES. ELS SEUS FILLS VIUEN JA EN UN VILADECANS QUE TAMBÉ VA SUPERANT LES MANCANCES PROVOCADES PEL CREIXEMENT DESORDENAT I PER L'ESPECULACIS. ARA HI HA MÉS CARRERS ESFALTATS, MÉS ESPAIS PÚBLICS, MÉS PLACES ESCOLARS, MÉS INSTAL.LACIONS SANITARIES I ESPORTIVES, MÉS CULTURA QUE ABANS. �-8- ARA TENIU CAN SELLARES. TENIU CAN SELLARS, QUE SIGNIFICA MOLT, TANT PELS E n UIPAMENTS ESPORTIUS I SOCIOCULTURALS QUE GUANYEU COM PER LA COL.LABORACIó QUE REPRESENTA AMB ELS VOSTRES VE 'iNS DE GAVS. I HO VAIG DIR EL Jung PASSAT QUAN VAIG VENIR PELS ACTES DE CELEBRACI6 D'AQUEST FET HIST&RTC: "CAN SELLARa' S JA IS VOSTRE, DE VILADECANS I DE GAVS". ARA US HO REPETEIXO: CAN SELLARES ÉS VOSTRE, DISFRUTEU-LO! COM US DIC TAMBÉ : DISFPUTEU LA FESTA MAJOR! NO US VULL ENTRETENIR MES, LA FESTA ESPERA. LA FESTA ns VOSTRA. VISCA VILADECANS, VISCA CATALUNYA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4073 Title A name given to the resource Festa Major de Viladecans / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jardins municipals, Viladecans Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Societat Història Barcelona Viladecans Territoris Model social Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1040/19860828d_00147.pdf 83b288cf16e9346d9700af38ec741084 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LES FESTES DE SANT JOAN DESPí PRONUNCIAT PER L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL Sant Joan Despí, 28 d'agost 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAI. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AMICS DE ST. JOAN DESPí: EL VOSTRE ALCALDE M'HA INVITAT A ESTAR AMB VOSALTRES EN AQUESTES FESTES. I A MÉS M'HA FET L'HONOR DE DEMANAR-ME QUE EN FACI EL PREGó. AMB MOLT DE GUST HE VINGUT, COM HE FET ALTRES VEGADES. AVUI ÉS DIA DE FESTA, I EL QUE HE DE FER ÉS ENGRESCAR-VOS PER A QUE LA DISFRUTEU. PER TOT I AIX , EN AQUESTES OCASIONS SEMPRE ÉS úTIL RECORDAR ALGUNS FETS. M'AGRADARIA RECORDAR AMB VOSALTRES COM ST. JOAN DESPí, ABANS DE SER L'IMPORTANT NUCLI INDUSTRIAL QUE ÉS AVUI, ERA UN POBLE AGRíCOL. I VOLDRIA RECORDAR TAMBÉ COM LA SEVA VIDA HA ANAT MOLT LLIGADA AL RIU LLOBREGAT. EL RIU LLOBREGAT US HA DONAT DISGUSTOS MOLTES VEGADES. HA PRODUïT INUNDACIONS. PER AQUESTES MATEIXES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació INUNDACIONS HAN ESTAT LA CAUSA DE LA FERTILITAT DE LES VOSTRES TERRES I, PER TANT, DE LA VOSTRA RIQUESA AGRÍCOLA. QUERIDOS AMIGOS, MUCHOS DE VOSOTROS HABÉIS NACIDO FUERA DE ST. JOAN, FUERA DE CATALUNYA. RECUERDO PERFECTAMENTE LA EMOCIóN CON QUE SEGUÍSTEIS EL HERMANAMIENTO DE ST. JOAN CON MONTILLA Y EL CARIÑO CON QUE ACOGíSTEIS AL ALCALDE DE ESTA CIUDAD ANDALUZA. NUESTROS HERMANOS QUE VIENEN DE MONTILLA, O DE PRIEGO, O DEL CARPIO, O DE ALCALá LA REAL, O DE ALCAUELETE, O DE LINARES, MARTOS, DE TODA ANDALUCIA, DE EXTREMADURA, DE GALICIA O DE CASTILLA, TODOS ESTOS MILES DE PERSONAS QUE NO PUDIERON ENCONTRAR EN LA TIERRA DE LOS PADRES UNA EXISTENCIA DIGNA HAN SIDO UNA APORTACIóN DECISIVA PARA CATALUÑA. TAN DECISIVA COMO LA DEL LLOBREGAT A LA FERTILIDAD DE ESTA COMARCA. COMO EL LLOBREGAT, HAN EMPAPADO ESTA TIERRA, LA HAN HECHO MáS FÉRTIL, LA HAN HECHO MáS RICA, MáS VARIADA, MáS COMPLETA. Exp. 82-86 -IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ASÍ, ST. JOAN DESPÍ SE HA HECHO MáS GRANDE, MáS IMPORTANTE. AQUÍ SE DEPURA EL AGUA QUE BEBE LA MITAD DEL áREA METROPOLITANA. AQUÍ SE INSTALE UNA DE LAS INDUSTRIAS ALIMENTICIAS MáS IMPORTANTES DEL PAíS. Y AHORA TENÉIS LOS ESTUDIOS DE TV3, QUE ES LA INVERSIóN MáS IMPORTANTE QUE HA HECHO EL GOBIERNO DE LA GENERALITAT. TAMBIÉN QUIERO COMPARTIR CON VOSOTROS LA SATISFACCIóN QUE DA VER COMO SE VAN RECOMPONIENDO LOS DESASTRES QUE TANTOS AÑOS DE DESGOBIERNO MUNICIPAL OCASIONARON. GRACIAS A LA AVENIDA SABINA MITJAVILA VAIS A ESTAR MEJOR COMUNICADOS CON VUESTROS VECINOS DE LA COMARCA. PORQUE HASTA AHORA LAS GRANDES VIAS COMO LAS AUTOPISTAS Y LOS TRENES ATRAVESABAN VUESTRO TÉRMINO MUNICIPAL, MáS QUE COMUNICARLO. EL PASEO DEL CANAL, LA AVENIDA DE BARCELONA, EL PABELLóN POLIDEPORTIVO, SON OTRAS MUESTRAS DE LA RECUPERACIóN DE VUESTRO ENTORNO. ESTOS PROBLEMAS URBANÍSTICOS LOS TENEMOS EN TODA EL áREA METROPOLITANA. HEMOS DE REHACER NUESTROS PUEBLOS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació NUESTROS BARRIOS DESTROZADOS POR AQUELLOS QUE SE ENRIQUECIERON APROVECHáNDOSE DE LA COMPLICIDAD DEL PODER Y DE LA NECESIDAD DE LOS QUE NO TENíAN DONDE IR. Y SON PROBLEMAS QUE SóLO PUEDEN SER RESUELTOS SI LOS AFRONTAMOS ENTRE TODOS, SI CONSEGUIMOS MANTENER LA FUERZA QUE NOS DA SER EL áREA METROPOLITANA MáS IMPORTANTE DE ESPAÑA. Y LOS MISMOS QUE ESTABAN DETRáS DE LA ESPECULACIóN SON LOS QUE AHORA QUIEREN ROMPER LOS MECANISMOS QUE TENEMOS PARA ORDENAR NUESTRO TERRITORIO. PERO, HOY ES FIESTA MAYOR. Y SABER DIVERTIRSE ES TAN IMPORTANTE COM SABER TRABAJAR, COMO SABER LUCHAR POR LO QUE ES DE UNO. Y NADA NOS HA DE QUITAR ESTA VIEJA SABIDURIA. AMIGOS DE ST. JOAN DESPu, VISCA LA FESTA, QUE COMENCI LA GRESCA, TOTS A DIVERTIR—SE, BALLAR, SALTAR, JUGAR. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL • 15 (^A Ref.: �QZ y +IIIII. 110+ ^ Ajuntament de Barcelona Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �I. Indicadors Bàsics (Font: Área Metropolitana de Barcelona,. datos básicos 1984) .St.Joan Despí CMBsense Barna Barna Total CMB 25,3 1.344 1.753 3.097 1,2 1,8 0,02 0,8 3. Nascuts fora Catalunya (% pob.total 1981) 53, 1 48,8 35,6 41,1 4. Joves <15 anys (% pob. total 1981) 31,0 29,4 21,4 24,9 5. Vells >65 anys . (% pob. total 1981) 6,1 7,0 13,3 10,6 6. Superficie (Ha) 603 37.769 10.031 47.800 1. Població 1981 (milers d'h.) 2. Creixement Població 1975 -1981 (% anyal ac .) 47 4.810 3.016 7.826 539 279 581 396 9. Superfí c ie ciutat jardí (% sòl urbà residencial)- 23,2 46,7 14,1 34,1 10. Superfície industrial en sòl urbà (% sòl urbà PGM) 34,7 15,8 14,9 15,5 11. Aturats amb ocupació anterior (% població activa 1981) 15,5 15,.2. 11,1 12,8 7. Sòl urbà residen. PGM-76 (Ha) 8. Densitat neta 1981 (hab/Ha sòl urbà résid.) �St.Jóan Despí CMB sense Barna Barna Total CMB 12. Busquen primera feina (% població activa 1981) 7,2 8,2 4,8 6,2 13. Sector primari (% població ocupada 1981) 1,5 1,0' 0,4 0,6 56,0 46,9 34,6 39,5 7,2 7,0 2,9 4,5 16. Sector secundari terciari (% població ocupada 1981) 35,3 45,1 62,1 55,4 17. Analfabets >10 anys (% població >10 anys 1981) 10,5 11,.6 5,5 8,1 18. Titulars mitjos-i superiors (% pob. > 25.anys 1981) 4,7 5,1 14,8 11,0 19. Empresaris que donen ocupació (% pob. activa 1981) 1,7 2,6 4,6 37,7 20. Renda per cápita 1979 (milers ptes. ) 291 277 368 330 14. Sector secundari: industria (% població ocupada 1981) 15..Sector secundari: construcció (%) població ocupada 1981) �II. Mercat . de Treball: segons CMB, Análisis comparativo de la movilidad obligada 1975-1981. St. Joan Despí és un dels pocs municipis de la CMB que és. receptor net de viatges per motiu de treball (els altres municipis són Barcelona, Gavà, St. Adrià i Sr._Just). Cal pensar que la implantació de TV3 al terme municipal haurà fet augmentar aquest caràcter. III. Notes d'actualitat 1. El pregó es .farà al barri Les Planes.2.. Realització de l'Avinguda Sabina Mitjavila. És tin exemple de . cooperació, Ajuntament- CMB, i una promesa feta a la campanya electoral que s'està complint.. 3. Passeig del cañal Canal. Urbanització d'un passeig sobre el cobert. Es farà sense cobrar contribucions especials 4. Alcalde de St. Joan. Despí: Eduardo Alonso Palacios va nèixer a Vigo, provincia de Pontevedra, el 16 novembre de 1936. Casat i pare d'un fill. És metge de professió (Medicina General, Medicina del Treball i especialista en Medicina Interna). És' alcalde des de les eleccions municipals de l'any 83. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3946 Title A name given to the resource Festa Major Sant Joan Despí / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça del Mercat, St. Joan Despí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Sant Joan Despí Festes majors Història Municipis Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-08-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/969/19840930d_00048.pdf c5c606c060fab5d7e2be2c1747416a45 PDF Text Text Actos com el d'avui, com el de la nit de diVandros passat, con altres que m^han celebrat aquBsts dies, nomás poden tenir un significat: expressar la voluntat de les administracions públiques de prestar a la Comunitat un snrvai efloaÇ, modarn ï 000rdïnat en l`ámbit de la seguretat ciutadana. Ens ho domana la ciutat, ho requereix la Conotïtuoiò i a Catalunya, concretament, la Llei de Coordinacï0 de les Polioles Looalo^ El model policial d'un país está condïoionat per les seves inatitunlona báaiquas. Estem oompromeams ara a reformar aquest model per a adaptar–lo a la realitat de l^Eatot de les Autonomies, tenint molt en oompta la própia autonomía municipal, ï d'acord amb les obligacions oonstituoionals del coVocn Central. Es una tasca complexa i difícil, ben segur, per aoonoeguï~rem l ob'oCtiu que ens hem proposat. Lacte d'avui, els actes d'aquests dieo, sán fites simb)liquns. El fonamental és el trebalT de cada die, fet dintre de la perspectiva dele nostres ob'octïus° KulI referir–me a les tasques de coordinnoïó que ja hem iniciat. Ele trebalIs de la Junta de Seguretat, de la Comiesió de SagUretat Urbana, de la Comissi de Coordïneoi6 Policial, de la Comïssl6 de CnnÍdïnaoió da Policies [ocals de la Cenerolitot – a la que sls A'untemonts tenim una particïpmol6 molt activa – pero quo ec5n esforços aparentment dispersos ~ confIueïxen cap a l nb^ectiu do millorar el servei que es presta nla ciutadans en el tarrony de la seguretat pública. �2 En el m a ro d'aquest esforç de 000rdïnacï0 ï cooperació, que éo la base de 10U11 totes les possibilitats d'áxitx p romourem l'encontre a tots els nivells entre les administracions implicados: des de les direccions dels serveis fins a la demarcació i al barrí, passant pels distrïctes. L a millora del servei que prestem als ciutadans passa també, és ben evident, per && l'actualització de les condicions professionals i de treball dels funcionaris, l'adequació de la seva formació i l a modernització d`instal– laciona ï mitjans, 61&4&&eled dels que aquí hem pog ut veure u n a petita mostra. Sóm consciente d e les dificultats amb qu e ena haurem d'enfrontar. Les coneixem. El model d'actuació que ens estem plantejant suposa un canvi radical en ele hábïtm, les formes d'actuació ï ° Pina i tot, en la formooió. Pera és eoident .m ele resWlteto 000nseguits durant &&144&de any ed` positius en el mau conjunt i ene confirmen que sonr onp el bon cerní. Com a Alcalde de Barcelona um puc transmetre la oatio-^ facoïó dela ciutadans per tot el que s'ha av a nÇat, el seu desig r4 e1 ~i-fn ^ ` que s avanoi encara més també la garontio nostre suport en aquest procés. BARCELONA, 30 de Setembre de 1984 �Actos como el de hoy, como el de la noche del pasado viernes, como otros que se han celebrado estos diae, sólo pueden tener un significado: expresar la voluntad de las administraciones públicas de prestar a la Comunidad un servicio eficaz, moderno y coordinado en el ámbito de la seguridad ciudadana. Nos lo pide la ciudad, lo requiere la Constitución y en Catalunya, concretamente, la Ley de Coordinación de las p olicías Locales. El modelo policial de un país está condicionado por sus instituciones básicas. Hoy estamos empoMmdos en reformar ese modelo para adaptarlo a la realidad del Estado de las Autonomías, atendiendo a la salvaguarda de la propia autonomía de los municipios y de acuerdo con las obligaciones constitu cionales del Gobierno central. Es una tarea compleja y difícil, sin duda alguna, pero alcanzaremos el objetivo que nos hemos propuesto. El acto de hoy, los actos de estos días, son unos hitos simbólicos. Lo fundamental es el trabajo cotidiano, dentro de la perspectiva de nuestros objetivos. Quiero referirme a las tareas de coordinación que ya hemos iniciado. Los trabajos de la Junta de Seguridad, de la Comisión de Seguridad Urbana, de la Comisión de Coordinación Policial, de la Comisión de Coordinación de Policías Locales de la Generalitat – en la que participamos muy activamente los hit) ezfrOs. -~ son esfuerzos aparentemente dispersos pero que convergen hacia aquel objetivo de mejorar el servicio que se presta a los ciudadanos en el terreno de la seguridad pública. �En el marco de este esfuerzo de coordinación y cooperación, que constituye la base de todas las posibilidades de éxito, promoveremos el encuentro a todos los niveles entre las administraciones implicadas: desde las jefaturas a la demarcación ^ el barrio, pasando por el Li& distrito. o La mejora del servicio que prestamos a los ciudadanos pasa también, desde luego, por la actualización de las condiciones profesionales y de trabajo de los funcionarios, la adecuación de su formación, y la modernización de instalaciones y Mi& medios, de los que aquí hemos visto una pequeña muestra. somos conscientes de las dificultades con las que nos vamos a enfrentar. Las conocemos. El modelo de actuación que nos estamos planteando supone un cambio radical en hábitos, formas do actuación e , incluso, en la formaoïón~ p oro es evidente que los resultados conseguidos p lo largo del último nMo son, en su conjunto, positivos. Como Alcalde de Barcelona, os puodo transmitir la satisfacción de los ciudadanos por todo lo que Se ha avanzado, su deseo +a^áníme de que se avance todavía más y la garantía de nuestro apoyo en este proceso. BARC[LrNA, 30 He Septiembre de 1984 �4 �— ill fr, ‘..‘„,.-Li,c. eiAl. il MI,~e4 / L 1/9-itil/vV(7-/..4:¿ Á --&-i (;.: (;"->'1/1 2,4tr) ,,,,bti i,t,t 4 ,c,t,ut ..,pii:i'tc,4ec /t-ti.. -L to.:4; i n/i,C'Zil,¿ C14 -.?.,.¿a.,-) --u ---12ciA.t ¿,v) i/t4.2 -in ek 14,1-4 , ttl,t....e ,.(f. c-e_.¿ 'eC¿ ,i,.(1 , 4,t/tÁ 1,1.14,1e.'ilf-r¿ t.-: t ¿t. I • 41,L i 4.2'1 1,1' (.:1.-43 ru-CL-Ir-z.--¿ q ...-'?2, ,--i,v4.4;7U 1 -1 La ),\/,1_,.‘ iv¿1 t ¿i, , ,,,e 4 c,k Cc, 7.--!,,t i,i.)44.. ,--„,t1‘,-„,,,t, (c"..- 1-7--L e- t. k. ■.. Ck ¿ Le CC-I'' ,-, i, 1 t í--) rt Kil. Vl e:. t., i. CA-1 > .,/,,,,,,m,t4 (..,,¿"'vr í r r I 1...C-1-'/' 1, i tz.,..) _j_rb-z„‘t¿Z , 4.-C- j , tte„,t iz 414_1,C,,G t„L /, 1, 4. tkilk c-G.Z 1,1.12.4 e vt A .e-Lc 1,1 (//vz-U..,i) .vt¿ (1 -1- LAA.. 4-1 j:‹ e4.4 7:71,111 i-111 -ea / - ci:Vt.Ct..d;k ,/\:\A 0./VIA 1/1., - (>(.%7M ---(1%.,? A.A.Le( (4 Ift,e,VU -/LIPe0 (4,) C{M. 'Z'AA■e,~ a¿i-, Áci etcte ' Z11 U') /Y1MA 15 4 ‘i 444.1 9£0 CAA C1(112.14 kve.4.4 14_ et kct H,GD tAnt cAt ci vrtA CiA,1-4/1 C,W2.4,11,tC■11 �01, cu 7e,¿;, cte_iry2e1L-Le( te~t/1 P - uj PN - ¿e Ç 4tL L ð C c¿( fctfc,7 ‘7/-t/1 .ár< c2 ..evf - (VA CA, I aCt.v) t v.ua.„‘" „-uu, 1 24') LA.21 402»-CtmANA Áé c (\i " fe-L4.-e-t4..¿G) C4,1�L U/14 t--:- ..e.„1,4 (.4)-11,/,0,Le.„... 1.1.e u"..t ti) , [ LL,d 1,t,a Ut-C1 el. c., 2t c.4..Á...z.v(ts..0 -e-Gt - ) c<,N \.eA,c1 c4...tk_t_Qi , .52,t,t2»;ez..) }.¿Ir-c¿ii,1 ugt..4 („t_ di,t.de ,,,eitv ,r2rr7/~ t 2,uvicA.," et 1,t _ 7-1AAA---A&t IAA. Z-4 E-1 .-e-u_eit) 11,i/y r cvx,et i‘v Ur-M,Cit4 ..r6:,) kra-ry I\ - 1"0 i--;,Y(1,1 d. a (-14el fik/uyir_.e.A.A-471,91).", c-¿,& frda-e-X 1.¿Cf vue -"2-^-1 7 ,„,<AL") (tAi (A,/ 1.4 ot¿ -14) rw CC_ S* (AA' ./(1■e-4,(1 a erwt".7m (!vvt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3875 Title A name given to the resource Festes de la Guardia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Foixarda Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Cooperativisme Seguretat ciutadana Acció política Model social Policia local Barcelona Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1342/19930907d_00574.pdf 822312f286b4f185b17aa56648ec0427 PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4248 Title A name given to the resource Festes de Montblanc / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Catalunya sistema de ciutats. L'esperit de l'Empordà. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Montblanc Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Societat Història Territoris Model social Festes majors Montblanc Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/984/19850810d_00082.pdf 5afa7c4172da35501b3215e37cac9226 PDF Text Text PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL I MIRA AMB MOTIU DE LES FESTES DE CASTELLO D'EMPURIES. 10 d'Agost 1985 �AMICS DE CASTELL6 D'EMPüRIES: VULL AGRAIR -VOS LA OPORTUNITAT QUE EM DONEU D'ESTAR AMB VOSALTRES EL DIA DE LA VOSTRA FESTA. PER A MI ÉS UNA SATISFACCIó I UN HONOR, NO NOMÉS COM ALCALDE DE BARCELONA SINO TAMBÉ DES DEL PUNT DE VISTA PERSONAL. AQUESTES TERRES ESTAN LLIGADES ALS RECORDS MÉS FELIÇOS DE LA MEVA INFANTESA I ADOLESCèNCIA. MOLTS I MOLTS ESTIUS VAIG RECORRER AQUESTS PAISATGES, A PEU O EN BICICLETA, APRENENT 9A ESTIMAR AQUESTA TERRA COM LA VAN ESTIMAR ELS NOSTRES PARES j ELS NOSTRES AVIS. PER TAMBÉ COM ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO ORGULLS D'ESTAR AQUï EN AQUESTA OCASIó. BARCELONA, COM CASTELLó D'EMPúRIES, ÉS UNA CIUTAT QUE ESTIMA LA LLIBERTAT I QUE PER TANT ADMIRA I RESPETA ELS QUE HAN LLUITAT PER LA SEVA LLIBERTAT. �LA VILA DE CASTELLó D'EMPúRIES HA DONAT AL LLARG DE LA SEVA HISTòRIA MOLTES PROVES DEL SEU AMOR PER LA LLIBERTAT. EL COMTAT D'EMPúRIES, DEL QUAL AQUESTA VILA ÉS CAP I CASAL, VOLGUè MANTENIR SEMPRE LA SEVA INDEPENDèNCIA, ENFRONTANT-SE AMB EL BISBAT DE GIRONA, AMB LA CASA DE BARCELONA I AMB ELS INVASORS FRANCESOS. JOSEP PLA EVOCA COM L'AIXECAMENT DEL CASTELL DE MONTGRí DURANT EL REGNAT DE JAUME II REPRESENTA EL DESAFIAMENT DEL REI A LA CASA COMTAL D'EMPaRIES. I AFEGIA: "...ARA, QUAN CONTEMPLO LA SILUETA DEL CASTELL DE MONTGRí DES D'UN PUNT O UN ALTRE DEL PAÍS, VEIG EN LES SEVES PARETS SECULARS UN ACTE DE LA VOLUNTAT REIAL, EL TESTIMONI MUT DE L'EMANACIó D'UNA VASTA SOBIRANIA; PERó, MALGRAT TOT, COM A EMPORDANS, SENTO UNA GRAN ADMIRACIó PER AQUEST LLINATGE GEGANTÍ DE SENYORS DEL FEUDALISME." �SI EM PERMETEU, TANÉ EM CONSIDERO UN XIC EMPORDANèS, I COMPARTEIXO AMB EN PLA NLA SEVA ADMIRACI6 DAVANT L'ESPERIT REBEL D'AQUELLS COMTES. I DES D'AQUESTA DOBLE CONDICIè DE BARCELONí I D'EMPURDANèS PUC VEURE COM ÉS DE PROFITS PER A UN BARCELONí, I AMB MÉS MOTIU SI ÉS L'ALCALDE DE BARCELONA, CONEIXER LA TRAJECTòRIA D'AQUESTA VILA. PERQUE EN PODEM TREURE MOLTS EXEMPLES DE L'AMOR PER LLIBERTAT, COM HE DIT ABANS. PER TAMBÉ ENS OFEREIX MOTIUS DE REFLEXI6 SOBRE ELS LíMITS DEL PODER. ENS RECORDA ELS PERILLS DE LA PREPOTèNCIA I ENS AJUDA A SITUAR EN EL SEU JUST TERME L'APRECIACIè DEL PAPER QUE HEM DE JUGAR COM A CAPITAL DE CATALUNYA. AQUESTA TAMBÉ ÉS UNA BONA OCASIè PER EVOCAR ALGUNS DELS HOMES QUE DES DE BARCELONA O DES DE CASTELL6 HAN DEIXAT EL RECORD DEL SEU AMOR PER TOTES DUES POBLACIONS: EL CRONISTA JERONI PUJADES,NAT A BARCELONA, QUE, A FINALS DEL SEGLE XVI I COMENÇAMENTS DEL XVII, VISQUÉ I MORí A CASTELLó, ON ESCRIVí LA SEVA CRòNICA UNIVERSAL DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA; EN TORIBI DURAN, L'OBRA SOCIAL DEL QUAL ENCARA ROMAN; EN SEBASTIá JUNYER,L'AMISTAT DEL QUAL AMB PICASSO HA QUEDAT IMMORTALITZADA A L'OBRA D'AQUEST, COM PODEM VEURE AL MUSEU DEL CARRER MONTCADA DE BARCELONA. �CASTELL6 D'EMPúRIES ÉS, D'ALTRA BANDA, UN PARADIGMA DEL QUE ÉS I HA ESTAT CATALUNYA. LA HISTòRIA DE LES LLUïTES D'AQUESTA VILA PER ACONSEGUIR LA SEVA EMANCIPACIó I LA DEL SEU COMTAT ENS RECORDA LES LLUïTES DE LA PRòPIA CATALUNYA, "EL COMTAT GRAN", PER MANTENIR LA SEVA IDENTITAT. LA PRòPIA CONFIGURACIó DE LA VILA, PRESIDIDA PER AQUESTA MAGNÍFICA CATEDRAL DE L'EMPóRDà QUE ÉS L'ESGÉSIA DE SANTA MARIA, ÉS UN COMPENDI DE LA SEVA HISTòRIA. ELS NOMS DELS SEUS CARRERS ENS PARLEN DE COM ES DISTRIBUIEN ELS OFICIS. LA FESOMIA ACTUAL DE LA VILA ENS ENSENYA COM CASTELLó HA SABUT ADAPTAR-SE ALS CANVIS DELS TEMPS, EN VARIAR L'ORIENTACIó DE LES SEVES ACTIVITATS ECONòMIQUES BàSIQUES: PESCA I SALINES ALS PRIMERS TEMPIn CIUTAT DE MENESTRALS, COMERCIANTS I FUNCIONARIS MÉS ENDAVANT -"CASTELL6, VILA MAJOR, TOT SóN JUTGES I NOTARIS...", DEIA LA CANÇ6-; RAMADERIA I AGRICULTURA, DESPRS, I FINALMENT, EL TURISME. POTSER ARA QUE ENS ACOSTEM A L'ACABAMENT DEL SEGLE, CASTELL6 D'EMPúRIES POT D'UNAR UNA VEGADA MÉS UN EXEMPLE DE LA SEVA VITALITAT I MOSTRAR-NOS A TOTS ELS CATALANS COM PODEN SUPERAR ALGUNS DELS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN. �CATALUNYA ES TROBA QUE, EN PLENA CRISI HA DE MANTENIR UNA SèRIE DE REALITZACIONS FETES EN UNA ¿. . POCA EN QUÉ ES PENSAVA QUE EL CREIXEMENT ECONòMIC HAVIA DE DURAR PER SEMPRE. DONCS BÉ, NO HA ESTAT AIXí, I AQUí RAUEN ELS PROBLEMES QUE TENEN ELS MUNICIPIS. VOSALTRES HO SABEU MOLT BÉ. LES 4.000 FOSES SèPTIQUES D'EMPúRIA-BRAVA, ELS SEUS 50 KM DE VIALS I ELS 25 KM DE CANALS NAVEGABLES, ELS 2.500 PUNTS DE LLUM SUPOSEN UN VOLUM DE GESTIó QUE AJUNTAMENTS MOLT MÉS GRANS I AMB MÉS MITJANS QUE EL DE CASTELLó NO SÉ SI HAURIEN RESOLT AMB L'EFICàCIA QUE HO HEU FET VOSALTRES. VOSALTRES CONEIXEU TAMBÉ LES CONSEQÜèNCIES QUE TÉ PER A LA SEGURETAT CIUTADANA LA URBANITZACI6 ACCELERADA.PERò ESTIC SEGUR QUE SABREU ACCEPTAR AQUEST NOU REPTE I EN SORTIR-VOS BÉ. HEU DEMOSTRAT A BASTAMENT QUE EN SOU CAPAÇOS. �PERQUE EL DINAMISME D'AQUESTA VILA S'HA AVANÇAT A LA RESTA DEL PAIS. EL VOSTRE ALCALDE M'HA EXPLICAT QUE HA CONCEDIT UNA MITJANA DE 1.000 LLICèNCIES DE CONSTRUCCIò ANUALS EN ELS úLTIMS QUATRE ANYS. HEU SABUT RECUPERAR I MANTENIR, PERE, EL RESPECTE PER AQUEST FABULòS PATRIMONI ARQUITECTòNIC DE LA VILA. DEMOSTREU D'AQUESTA MANERA UNA GRAN SENSIBILITAT, A LA VEGADA QUE HEU SABUT DONAR UNA UTILITAT PúBLICA A AQUEST LLEGAT DE LA VOSTRA HISTERIA. ES SORPRENENT COM EN UN àMBIT QUE EN PRINCIPI SEMBLA TAN DIFERENT AL DE LA MEVA CIUTAT ES POT TROBAR INSPIRACIó PER ALGUNS DELS PROBLEMES QUE AFECTEN BARCELONA PEL FET DE SER UNA GRAN CIUTAT METROPOLITANA. �CASTELLS D'EMPúRIES, L'ENORME VILA QUE ÉS CASTELLó EN TERMES DE SUPERFÍCIE ESTA FENT L'EXPERIMENT D'UNA GESTIó COMPLEXA DE L'ENFRONTAMENT D'ALGUNS PROBLEMES QUE SóN CARACTERíSTICS DE LES GRANS METRóPOLIS. EM REFEREIXO A LA COMPLEXITAT QUE SUPOSA L'ADMINISTRACIó JUSTA I EQUILIBRADA D'UN TERRITORI ON HI HA REES MOLT DIFERENCIADES D'UTILITZACIó DEL SòL I, FINS I TOT, D'ESTIL DE VIDA. ES UN PROBLEMA QUE SEMBLAVA LIMITAT A LES REES METROPOLITANES DE LES GRANS CIUTATS AMERICANES, UNES CAPITALS PROFUNDAMENT DIVIDIDES ENTRE UN CENTRE QUE ENTRA EN CRISI I UNA PERIFERIA PRòSPERA I RESIDENCIAL. AQUEST ÉS ARA TAMBÉ UN PROBLEMA A BARCELONA, EN EL SENTIT QUE ES POT PROVOCAR UNA CONFRONTACIó INSOLIDARIA ENTRE AQUELLS QUE ES BENEFICIEN DE LA CENTRALITAT - DE SER AL BELL MIG DE LA CIUTAT - I ELS QUE TENEN ESPAI PER A VIURE AMB MÉS AMPLITUD ALLUNYATS DELS ASPECTES MÉS NEGATIUS DE LA VIDA CIUTADANA. �ES UN PROBLEMA QUE POTSER TAMBÉ SE LI POT PLANTEJAR A CASTELL6 D'EMPúRIES PEL FET DEL FANTàSTIC CREIXEMENT DE LES SEVES URBANITZACIONS PERIFèRIQUES D'ALTA QUALITAT. DAVANT D'AQUESTA SITUACI6 EL MEU MISSATGE ÉS EL MATEIX QUE HE INTENTAT COMUNICAR EN AQUELLES OCASIONS ON ES PARLAVA DELS PROBLEMES DE COHESIó METROPOLITANA: SOLIDARITAT. L'ESFORÇ DE SOLIDARITAT, TAMBÉ DE SOLIDARITAT FISCAL, ÉS IMPRESCINDIBLE PER A EVITAR QUE ES TRENQUI LA CONSCIèNCIA DE PERTANYER A UNA MATEIXA POBLACIó. LA SOLIDARITAT ÉS NECESSàRIA PER A CONSOLIDAR LES RELACIONS ENTRE ELS QUE GAUDEIXEN D'ASPECTES COMPLEMENTARIS DE LA CIUTAT I PER A MOBILITZAR DE MANERA JUSTA ELS RECURSOS QUE PERMETRAN POSAR EN PRàCTICA ELS PROJECTES COMUNS. �EL VOSTRE POTENCIAL DE RIQUESA, EL VOSTRE DINAMISME, EL FET DE QUE NO TENIU EL PROBLEMA DE L'ATUR EN EL NIVELL DE GRAVETAT QUE ÉS NORMAL EN ALTRES LLOCS, ENS PERMET ENCARAR EL FUTUR AMB OPTIMISME. EL FUTUR DE CASTELL6, EL FUTUR DE L'EMPORDà I EL FUTUR DE CATALUNYA. AMB AQUEST ESPERIT OPTIMISTA PODEM LLANÇARNOS A CELEBRAR AQUESTE FESTES QUE PER SEMPRE MÉS HAN DE SER D'ALEGRIA, DE GERMANOR I D'AMISTAT. AMICS DE CASTELLó, QUE COMENCI LA FESTA! �"Y: ^^ . _ -'gr^ �45, 9 �,ij: i(_cc ^l �WuM~ '115. L'ALCALDE DE CASTELLÓ D'EAVRIES Sr. Pa494Al Maragall - Alcalde de Barcelona Benvolgut plpmpany: 13 tova Tánint ja la confirm -Itstbnc a la nostra festa en qualitat-á egoner, em plau fa te en nom de tot el Consistori, la invit::loiá for 'mal a la nostra Vila pel proper dissaete 10 d'Anost a la una del migdia, perdre donis llobertu oficial a la - Festa MajOt d'enguany. I esperem, tambá; temps41161sari por cornn¿i:rtir el dinar a disposis del • ts nosaltres. Han corealment. - , • :.--u ALCALDIA Registre d'Entrada 4 Cast0116 •,J26 e juliol del 19854 3 9 07 195 9 N.° ......... .... 4 ?‘i � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3890 Title A name given to the resource Festes Majors de Castelló d'Empúries Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castelló d'Empúries Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Castelló d'Empúries Festes majors Commemoracions Model social Empordà Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-08-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/861/0000001561.pdf e573482e5e3508f4bebcb00389cc98c2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 19/10/2003 (5187122) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Cultura, pág. 43 DESAPARECE EL ICONO INTELECTUAL DE LA ESPAÑA DEMOCRÁTICA Fiel a un compromiso político PASQUAL MARAGALL Me sobresalta la noticia de la muerte de Manuel Vázquez Montalbán antes de leer en un diario de Barcelona el artículo que me dedica. Prefiero no leerlo aún. Iba a ser el penúltimo acto de un diálogo sostenido, aunque ni mucho menos continuo, a lo largo de los años. Manolo faltará a la cita que teníamos concertada en la casa barcelonesa de EL PAÍS el próximo martes para seguir coincidiendo y discrepando -más lo primero que lo segundo-, esta vez delante del público. Pienso que la generosidad parca del hombre crítico vale más que el halago fanfarrón. Pero la generosidad de Manolo era un regalo raro, un metal precioso. Confieso que conversar con Manolo, pudiendo ser apasionante, para mí no ha sido siempre fácil. Una persona que no habla si no es estrictamente necesario no es una persona cómoda. Manolo no ha sido exactamente así, pero ha sido hombre de silencios sabiamente administrados. Manolo ha formado parte del paisaje colectivo de Barcelona, de Cataluña y de España, que se ha ido haciendo con el acicate de su mirada crítica, irónica, pero nunca agnóstica: arriesgada. La Barcelona de hoy -la Barcelona que ha socializado el mar, según sus palabras- no existiría sin su crónica. O no la veríamos igual. Del mismo modo, la educación sentimental de la izquierda española está teñida del recuerdo de la crónica que empezó a trenzar Manolo en la revista Triunfo, con la obsesión de reconstruir la razón democrática. Fue fiel durante toda su vida a su compromiso político, con una difícil mezcla de confianza ciega en las personas que encarnaban lo mejor de la utopía del comunismo y una distancia crítica que le permitió reconocer que se trataba de una utopía mortalmente herida. ¿Cuesta imaginar la Cataluña de mañana sin la presencia de Manolo? En realidad estará presente. Porque su interrogación lúcida la hemos aprendido. Porque nos vamos a estar preguntando todo el tiempo qué hubiera dicho Manolo. Lo que nunca sabremos son los giros que hubiera podido dar a sus interrogantes. Y nos duele en el alma quedar con esa duda. Manolo, te debemos algo más que la nostalgia de la revolución que no fue. Te debemos el haber levantado sin frases huecas la utopía posible de la Cataluña del pueblo y la España plural. ¡No te fallaremos! Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). 96 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1114 Title A name given to the resource Fiel a un compromiso político Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Abstract A summary of the resource. Amb motiu de la mort de Manuel Vázquez Montalbán. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Necrologies Vázquez Montalbán, Manuel, 1939-2003 Barcelona Acció política Periodisme Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-10-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1046/19861005d_00154.pdf ad144fcf62c437988cc283129463bde1 PDF Text Text PI: llll 1 Ajuntament de Barcelona PREG6N DE LAS FIESTAS DEL PILAR, PRONUNCIADO POR EL EXCMO. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, EN EL CENTRO ARAGONÉS DE SARRIà BARCELONA, 5 D'OCTUBRE 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SRES. PRESIDENTES, QUERIDOS CONCIUDADANOS: QUISIERA AGRADECER AL CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA, AL CENTRO CULTURAL Y RECREATIVO ARAGONÉS Y AL CENTRO ARAGONÉS DE SARRIà SU INVITACIóN PARA PRONUNCIAR EL PREGóN DE LAS FIESTAS EN HONOR DE LA VIRGEN DEL PILAR ORGANIZADAS CONJUNTAMENTE POR LOS TRES CENTROS. UNAS FIESTAS QUE ESTE AÑO TENDRáN COMO MARCO PRINCIPAL EL ANTIGUO MERCADO DEL BORNE. EL AYUNTAMIENTO SE SIENTE MUY SATISFECHO DE HABER APORTADO A ESTAS CELEBRACIONES ESTE ESPACIO QUE EN EL PASADO FUE LUGAR PRIVILEGIADO DE ENTRADA DE LOS FRUTOS QUE LOS ARAGONESES, CON SU ESFUERZO Y SU LUCHA POR EL AGUA, HABíAN SACADO DE SU HERMOSA, INMENSA, DIVERSA Y A LA VEZ DURA TIERRA. PARA EL. ALCALDE DE BARCELONA SIEMPRE ES AGRADABLE ESTAR EN CONTACTO DIRECTO CON SUS CONCIUDADANOS. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació EN MIS VISITAS A LAS CASAS REGIONALES, ADEMES, ES MUY GRATO Y ENRIQUECEDOR COMPROBAR LA DIVERSIDAD DEL ORIGEN DE LOS BARCELONESES, SU APEGO A LAS TIERRAS Y COSTUMBRES QUE LES VEN NACER, A ELLOS O A SUS PADRES O ABUELOS. Y ESTE CONTACTO CON LOS CENTROS ARAGONESES ES DOBLEMENTE AGRADABLE POR LOS SIGLOS DE HISTORIA COMúN ENTRE ARAG6N Y CATALUÑA. EL PRESIDENTE DE LA DIPUTACIóN GENERAL DE ARAG6N, EXCMO. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, RECORDABA EN LA CONFERENCIA QUE DIO EL PASADO MES DE ABRIL EN LA CASA DE LA CIUDAD CÓMO NUESTRA INSTITUCIóN DE GOBIERNO MáS ANTIGUA, EL CONSELL DE CENT, FUE CREADA POR EL REY JAIME I EN JACA Y TRAIDA POSTERIORMENTE A BARCELONA. ESTE NO ES MáS QUE UNO DE LOS HITOS QUE JALONAN NUESTRA HISTORIA COMPARTIDA. UNA HISTORIA QUE NO SE ACABA CON LOS DECRETOS DE NUEVA PLANTA DE FELIPE T , SINO QUE HA SEGUIDO BAJO OTRAS FORMAS. Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LOS ARAGONESES, JUNTO CON LOS VALENCIANOS, FUERON LOS QUE INICIARON LA EMIGRACIóN A BARCELONA CUANDO ÉSTA SE CONVIRTIó EN LA PRIMERA CAPITAL INDUSTRIAL DE ESPAÑA. VOSOTROS SABÉIS MEJOR QUE YO QUE BARCELONA ES LA SEGUNDA CIUDAD ARAGONESA DE ESPAÑA: 110.000 ARAGONESES SóLO EN EL TÉRMINO MUNICIPAL, DOSCIENTOS MIL EN TODA EL áREA METROPOLITANA. Y DE LA MISMA MANERA QUE BAJO LA CORONA DE ARAGóN LOS REINOS Y EL PRINCIPADO DE CATALUÑA GOZABAN DE AUTONOMÍA Y RESPETO, BARCELONA, CIUDAD ABIERTA Y CRISOL DE CATALUÑA, RESPETA LOS ORÍGENES Y LA CULTURA DE TODOS SUS CIUDADANOS. A TODOS NOS UNE EL AMOR POR NUESTRA CIUDAD. EL RESPETO HACIA LAS RAÍCES, LA CONCIENCIA DE LA PROPIA IDENTIDAD, SIN EMBARGO, NO DEBE EXCLUIR LA INCORPORACIóN PROGRESIVA Y PLENA A LA CIUDAD, A LA SOCIEDAD EN LA QUE SE VIVE. ES MáS, CREO QUE ESTA INTEGRACIóN SóLO SE PRODUCIR. CUANDO ESE RESPETO ESTÉ GARANTIZADO. HEMOS DE TRABAJAR TODOS POR CONSTRUIR UNA EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, UNA CATALUÑA EN LAS QUE HAYA UNA DINáMICA CULTURAL BASADA EN LA TOLERANCIA, LA SOLIDARIDAD, EL ENTENDIMIENTO úNICO Y EL INTERCAMBIO. ESTA CIUDAD NO SERIA LO QUE ES SIN EL ESFUERZO DE TANTÍSIMOS ARAGONESES, VALENCIANOS, ANDALUCES, CASTELLANOS, GALLEGOS QUE HAN DEJADO AQUÍ LO MEJOR DE SU ESFUERZO Y DE SU CREATIVIDAD. EL PRESIDENTE DE LA DIPUTACIóN GENERAL, EN LA OCASIóN QUE ANTES HE CITADO, RECORDABA AL GRAN NaMERO DE ARAGONESES QUE LUCHARON POR SUS IDEALES EN CATALUÑA, C6MO BARCELONA LOS ACOGI6 Y LOS ECOS DE SUS OBRAS VOLVIERON A ARAG6N. RECORDABA EL PRESIDENTE MARRACO CÓMO LOS PRIMEROS MOVIMIENTOS ORGANIZADOS DEL ARAGONESISMO POLÍTICO CRECIERON EN LOS CÍRCULOS ARAGONESES DE BARCELONA. HOY ARAG6N, COMO CATALUÑA, TIENE SU ESTATUTO DE AUTONOMÍA. LA AUTONOMÍA DE ARAG6N PERMITIRá ADMINISTRAR MEJOR LOS RECURSOS DE ESAS TIERRAS. EL TENER LOS NIVELES DE DECISIóN MáS CERCA PERMITE GOBERNAR CON MEJOR Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CONOCIMIENTO DE LA REALIDAD. EL ALCALDE DE BARCELONA ESTá A FAVOR DE LA AUTONOMíA DE LAS REGIONES Y NACIONALIDADES DE ESPAÑA. COMO TAMBIÉN DEFIENDE LA AUTONOMA DE LOS MUNICIPIOS. POR ESO QUISIERA RECORDAR AQUí AL QUE FUE ALCALDE DE ZARAGOZA, DON RAM6N SAINZ DE VARANDA, QUE FALLECI6 PREMATURAMENTE. SU MUERTE FUE UNA GRAN PÉRDIDA NO SóLO PARA SU CIUDAD, SINO PARA TODA ESPAÑA, QUE QUEDE PRIVADA DE SU LABOR FRENTE A LA FEDERACIóN ESPAÑOLA DE MUNCIPIOS Y PROVINCIAS. DESDE ESAS AUTONOM.AS GANADAS, LOS ESPAÑOLES QUE VIVEN EN LUGARES DISTINTOS AL DE SU NACIMIENTO, TIENEN UN MEJOR SOPORTE PARA EL FOMENTO DE LA CULTURA DE ORIGEN. Y ESTO HA DE SER MEJOR FUNDAMENTO PARA ENRAIZARSE EN LA TIERRA QUE VIVEN. LLENGUA CATALANA, JO VOLDRIA TERDIDWAR EN LA QUE ÉS LAP RòPIA ► _ • c _ ► e 1 --S. 10L ES PRòPIA D' ARAGo, PER SER LA LLENGUA DE MOLTS POBLES I COMARQUES D'AQUELLA TERRA. Exp. 82-86 - IMPIREMTA MUNICIPAL I ÉS PRóPIA DE VOSALTRES, PERQUE, COM A �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONINS, SOU PLENAMENT CATALANS. COM DEIA JAUME VICENS VIVES L'íaNICA DIFERèNCIA ENTRE ELS CATALANS ÉS QUE UNS HAN VINGUT ABANS I ALTRES DESPRÉS. PER TOTS HEM VINGUT DE FORA. I EL TEMPS D'ARRIBADA NO DóNA CAP DRET D'UNS SOBRE ELS ALTRES. SENYORES, SENYORS, PERMETEU—ME QUE ACABI AMB EL MEU HOMENATGE A AQUESTES ENCANTADORES REINES DE LES FESTES I A LES SIMPáTIQUES REINES INFANTILS. RAMONITA, M. DEL CARME, CARMEN, ROSER, CRISTINA, MARTA: VOSALTRES REPRESENTEU LA JOVENTUT D'AQUESTA CIUTAT, D'AQUEST PAIS. VOSALTRES SOU L'EXEMPLE VIU DEL QUE HE ESTAT DIENT. HEU NASCUT A BARCELONA, SOU CATALANES. I AIXó NO US IMPEDEIX LA VOSTRA LEIALTAT A LES COSTUMS I AL FOLKLORE DELS VOSTRES PARES, DELS VOSTRES AVIS. VOSALTRES SOU L'ESPERANÇA D'UN FUTUR MILLOR, D'UNA BARCELONA I UNA CATALUNYA DE TOTS I PER A TOTS. I ARA QUE COMENCI LA FESTA. I QUE POGUEM DIR SEMPRE VISCA BARCELONA, VISCA CATALUNYA, VIVA LA VIRGEN DEL PILAR Y QUE VIVA ARAG6N. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3952 Title A name given to the resource Fiestas del Pilar / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Aragonès de Sarrià Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Autonomia Espanya plural Territoris Acció política Aragó Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/729/19971130_LV.pdf 9d502e93cdfbb463c40df56938f8b0c9 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 30/11/1997 La Vanguardia, p.031, Opinión Filesa Autor: PASQUAL MARAGALL Yo estoy con Sala. Y sé que Josep M. Sala, privado de libertad, no perderá el tiempo. No se siente vencido. No quiere el indulto sino la absolución. Los que van a prisión convencidos de haber perdido la honorabilidad se sienten vencidos y purgan una pena doble, física y moral. No es el caso de Sala. No entro en la sentencia. Creo que el PSOE, como ha dicho Almunia, tiene que acatar la sentencia -aun estando disconforme con ella por desigual en relación con otras- y pedir excusas a su electorado. Y el PSC, como ha hecho Serra, también. La suposición acerca de si uno, PSC, paga por el otro, PSOE, aunque sea verdad que se trata de la financiación del PSOE, no es sino una más de las malicias de la ideología dominante en Cataluña. Típica. Esa mezcla de discreción y maniqueísmo: los culpables son siempre otros. Almunia dijo que eso no sólo no volvería a pasar sino que no estaba pasando ya desde hace tiempo. Es decir, que no funcionan ya aquellos inventos mal concebidos para dar legalidad (sin al final conseguirlo, además) a unas donaciones que de todos modos se hubieran producido y se han producido de hecho en la práctica política española, como ha señalado hace poco Enrique Lacalle y hace algo más Miguel Roca. Y que conste que la sinceridad les honra. Aportar dinero las empresas a los partidos, en sí, ni ha sido siempre delito ni está claro que lo vaya a ser y en qué casos y en qué condiciones, en el futuro. Los que temen por la desigualdad de acceso a los fondos empresariales tienden a imaginar soluciones públicas, más equitativas. Pero poco fiables, mal vistas por el público, dicen otros, como los radicales italianos que devuelven el dinero del Estado en las calles de Roma. Los políticos debemos crear la transparencia y las prácticas económicas y morales que harán que los jueces no tengan tantas dificultades para no equivocarse. Estamos hablando de la financiación ilegal de partidos políticos y no de delitos peores, como el enriquecimiento personal y la prevaricación. Aquí nadie se ha metido un duro en el bolsillo. No es como en el caso Estevill y Roldán. Ni como los casos Macosa, Rosillo, Roma, Torelló, Mas Blau o Sóller, que por cierto no han terminado en prisión. Sólo el bueno de Planasdemunt pagó por lo que fuera o por quien fuera. Algunos dijimos públicamente que ese caso era vergonzoso, por lo único. Los políticos, en cuanto legisladores, hemos de hacer todavía más: crear las normas de tal forma que su adecuación a la realidad social permita a los jueces su aplicación concreta que evite, en lo posible, la subjetividad; con lo que las situaciones imprevistas y extremas supuestos que no deben excluirse porque forman parte esencial del impartir justicia- deben quedar limitadas en lo máximo a los criterios interpretativos que las mismas normas prevén. Lo digo porque, aunque a distancia, he leído un artículo de un jurista ponderado que explica que los hechos relatados en el caso Filesa producen una horrorosa impresión de falta de respeto a las normas y que es tan extremo y nuevo el caso que se juzga, que incluso si la sentencia no es correcta, y aparentemente puede no serlo, según dice el autor, hay que ser condescendientes con los jueces. Este argumento impresiona mucho. Esta es la primera sentencia o casi que condena en serio lo que aparece como financiación ilegal de partidos políticos. Sorprende "a posteriori" que no se 111 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA haya aplicado la misma firmeza a ninguno de los casos intuidos o conocidos de financiación ilegal en gran escala: Casinos, Naseiro, Inverbroker, De la Rosa, etc. Pero no debería sorprender; sí entristecer, pero no sorprender: empezar cuesta. Lo chocante es que si hay que ser condescendiente con los jueces si se equivocan en Filesa por demasiado, no se sea durísimo con ellos si se pasan por poco en los demás. Si lo que se quiere decir es que hay que aplaudir (o discretamente no criticar) a los que bien o mal se han atrevido por primera vez con un partido político, de acuerdo. Pero entonces seamos consecuentes porque si no la hipocresía reinará sin freno: digamos todos que somos "solidarios" con los primeros que han tenido que pasar por la prueba durísima de la privación de libertad durísima, aún si no tanto como se imaginan los que no pueden entender que Sala esté tranquilo, que no se sienta íntimamente condenado sino víctima de una debilidad ante el fraude que por algún lado tenía que romperse, y que se rompe, claro, por el menos fraudulento (si es que finalmente lo es el caso de Sala), por donde es más fácil. Hay que pedir a Pujol y Roca, a Aznar y Fernández Díaz, que no sólo expresen su simpatía personal por Sala y por Navarro y su malestar personal por lo que le sucede, sino que expresen su solidaridad con él, cosa muy distinta. Sala y Navarro van a prisión también por ellos. Más le conviene a todos agradecérselo que dejar crecer la víbora del resentimiento que sin duda está ya ahí cargada de razón. El cántaro se ha roto por ahí de tanto llevarlo a la fuente "todos". El indulto que Aznar está pensando lo interpreto en estos términos, y si es así le aconsejaría a Sala que lo aceptase. 112 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1191 Title A name given to the resource Filesa Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Sala i Grisó, Josep Maria Corrupció Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Partido Socialista Obrero Español Política Filesa Partits polítics Polítics Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-11-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/996/19851212d_00097.pdf f82b2e3f6cee22da56729c27fa226d8a PDF Text Text rom, Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Paraulés Ref.: de l'Excm. ^ Sr. Alcalde ^n (e^n c^a : --Knan de( al Col.legi d'Economistes ^ a.cnnnn-h a lohnd>s Strt-cy wblA.e 12 de Desembre de 1985 Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona ' Gabinet de Comunicació Ref.: Sr. PresIDENT, AMIC SANTACANA, AMICS TOTS: FA POC TEMPS, JUST ABANS DE L'ESTIU, VAIG ESTAR AMB VOSALTRES PARLANT DELS JOCS OLíMMPICS. RECORDO QUE •EL MISSATGE QUE VAIG INTENTTAR FER-VOS ARRIBAR GIRAVA ENTORN LA NECESSITAT DE SORTIR DE L'ENSOPIMENT QUE AFECTAVA AL PAIS. VAIG EXPLICAR COM EL CATALITZADOR QUE ACONSEGUIR AIXó PODIEN SER ELS JOCS OLIMPICS, EN LA MESURA QUE UNA IDEA ENGRESCADORA DEL FUTUR PODíA INFLUIR EN LA MARXA DEL PRESENT. I TAMBÉ VAIG DEFENSAR LA TESI DE QUE NO EXISTIA UN ALTRE PROJECTE QUE PODèS JUGAR AQUEST PAPER COM EL DE LA CANDIDATURA OLíMPICA. Exp. 1.207.85. IMPREMTA MUNICIPAL -2- �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AVUI, EL MOTIU DE LA MEVA PRESèNCIA: AQUÍ POT SEMBLAR MOLT ALLUNYAT D'ALL6 QUE VAM TRACTAR EL 16 DE. JUNY. PERO SI ENS . ATUREM UNA MICA POTSER NO HO ÉS TANT. EN QUÉ POT SEMBLAR —SE LA CANDIDATURA OLÍMPICA I LA FINANCIACI6 DEL SECTOR Pta.BLIC A TRES BANDES ?, ÉS MOLT POSSIBLE OUE ES PREGUNTIN VOSTÉS. LA RESPOSTA NO VINDRà PEL COSTAT DEL QUE SEMBLA MÉS OBVI, ÉS A DIR, LA PARTICIPACI6 DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS EN LA FINANCIACI6 DELS JOCS. NO. MÉS AVIAT LA TROBAREM EN ALL QUE HE RECORDAT ABANS COM UN DELS ARGUMENTS ESSENCIALS DE LA MEVA EXPOSICIó DEL JUNY: EN LA NECESSITAT DE NO TENIR POR DE LA INNOVACIó, DE FER JUGAR LA IMAGINACIó, DE NO DEIXAR—SE POSSEIR PER UN AMBIENT GENERALITZAT DE LAMENTACIó I PESSIMISME. D'UNES SETMANES ENÇà ESTEM VIVINT UNA S è RIE DE FETS MOLT SIGNIFICATIUS PEL QUE FA AL SISTEMA DE FINANCIACIó DEL SECTOR PÚBLIC ESPANYOL. D'UNA BANDA HEM VIST COM S'IIA CREAT UN NOU CLIMA DE DIàLEG ENTRE EL .GOVERN Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CENTRAL I EL CONSELL EXECUTIU QUE PERMET SUPOSAR QUE A PRIMERS D'ANY ESTAR RESOLTA LA F'.INANCIACI6 DE LA GENERALITAT. I D'ALTRA BANDA HEM VIST TAMBÉ, ALGUNS DE NOSALTRES DES DE PRIMERíSSIMA FILA, COM ES FEIA CADA VEGADA MÉS PALESA LA NECESSITAT DE QUE ELS AJUNTAMENTS PARTICIPESSIN EN LES NEGOCIACIONS SOBRE EL SISTEMA DE FINANÇAMENT. LES MANIFESTACIONS MÉS RECENTS D'AIXó HAN ESTAT LA III ASSEMBLEA DE LA FEDERACIó DE MUNICIPIS I PROVINCIES A MADRID, FA DUES SETMANES, .I LES JORNADES SOBRE GOVERNS. LOCALS I COMUNITATS AUTóNOMES, AQUí A BARCELONA, FA UNA SETMANA. EN AQUESTES REUNIONS HEM CONSTATAT ELS ALCALDES QUE HEM PARTICIPAT QUE EL BALANÇ DEL MOVIMENT ASSOCIATIU DELS MUNICIPIS TÉ ASPECTES POSITITUS I ASPECTES NEGATIUS. ENTRE ELS ASPECTES POSITIUS PODRIA DESTACAR EL APRENENTATGE QUE SURT DELS CONTACTES ENTRE' MUNICIPIS DE CARAÇTERISTIQUES MOLT DIFERENTS. QUANT A TAMANY , QUANT A ACTIVITAT PREDOMINANT O QUANT A HISTóRIA. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �B ^ Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ENTRE ELS ASPECTES NEGATIUS, AL- MEU ENTENDRE, DESTACARIA L'APARICI6 D'UN CERT CORPORATIVISME LOCAL, QUE SI D'UNA BANDA CAL QUE EXISTEIXI, D'ALTRA HA DE TENIR ELS SEUS LIMITS. AQUESTS LíMITS PROVENEN DE LA LEGITIMITAT QUE . VOLEM DONAR A LA REIVINDICACI5 DE QUE C( ELS AJUNTAMENTS TAMBÉ SoN^rESTAT, TAMBÉ SoN ADMIÑISTRACIo PúBLICA EN EL SENTIT MES AMPLI DE LA PARAULA I QUE QUE PER TANT ELS AJUNTAMENTS ESTAN EN CONDICI.ONS I VOLEN PARTICIPAR DE LES RESPOSABILITATS DEL SECTOR PúBLÍC EN GENERAL. ES BEN NOTORI AJUNTAMENTS L LES QUE ELS, ANYS ANTERIORS ALS DIPUTACIONS , AL SECTOR LOCAL, SEL'S HA POSAT ARGUMENTS DE CARACTER GENERAL PER FRENAR LES SEVES ASPIRACIONS DE PROTAGONISME EN PUBLIC. ELS AJUNTAMENTS . *,."'Ir%rIIM LA CONDUCCI6 DEL SECTOR • HAN SENTIT DIR SE QUE EL PAIS TENIA LES SEVES EXIGèNCIES MONETàRIES O D'EQUILIBRI EXTERIOR DEL TIPUS DE CANVI, DL INFLACI6 I QUE PER TANT LES NOSTRES PETICIONS HAVIEN D'ESTAR MATITZADES PER AQUEST TIPUS D'ARGUMENT. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació -6- ELS AJUNTAMENTS .a T VAN DIR QUE Sí, VAN ACCEPTAR, I`?O SEMPRE DE BON GRAT, AQUEST JOC. PERQUE ELS AJUNTAMENTS VAN CREURE DE FORMA MAJÓRITàRIA QUE VALIA MES JUGAR A LA RESPONSABILITAT, CONFIAR EN EL LLARG TERMINI, MÉS QUE GUANYAR A CURT TERMINI UNS AUGMENTS O UNS MANTENIMENTS DE PERCENTATGES QUE ENS HAURIEN SATISFET MOLT MÉS EN LA IMMEDIATESA DE L'EXERCICI PRESUPUESTARI ANUAL, PERò QUE DE FET ENS COND. EMMAVEN A APAREIXER DAVANT LA RESTA DEL SUBSECTOR •PúBLIC COL SIMPLES AGENTS INTERESSATS, CORPORACIONS EN EL SENTIT DE DEFENSA D'INTERESSOS LOCALS. ELS ALCALDES LLAVORS HAURIEN SEMBLAT ABANDERATS DE CAUSES MOLTS JUSTES PERO TAMBÉ, PROBABLEMENT, S'HAURIEN CONDEMNAT A LA LLARGA A NO PODER PARTICIPAR COM UN SUBSECTOR ACTIU I IMPORTANT A LA DISCUSSIó DELS GRANS PROBLEMES DEL PAIS. ELS OBJECTIUS QUE ELS AJUNTAMENTS S'HAVIEN FIXAT D'UNA FORMA MES O MENYS EXPLICITA, • I NO S'HAN ASSOLIT, D'UNA MANERA ESQUEMATICA, SON ELS SEGÜENTS: PRIMER NO HAN ACONSEGUIT, NO • HEM ACONSEGUIT QUE LA. FINANCIACI6 LOCAL PER PART DEL ESTAT SIGUI AUTOMàTICA REVISABLE, NO Ekp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL PER I NO CAPRICI SINO PER QUE HI HA. UN CONSENS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE QUE EL CONJUNT DE LES•DESPESE LOCALS NETES HAN DE TENIR rnt gespETA EN EL FUTUR EN EL CONJUNT DE LES DESPESES PúBLIQUES. EN SEGON LLOC TAMPOC HEM ACONSEGUIT QUE LES COMUNITATS AUTòNOMES CONSTITUEXIN ELS SEUS FONTS DE REDISTRIBUCIó PERQUE ELS AJUNTAMENTS PUGUIN TROBAR-HI UNA PART DELS RECURSOS QUE NECESSÍTAN PER PRODUIR SERVEIS LOCALS. EN TERCER LLOC NO TRASLLADI COSTOS Ñ AL SERVEI ACONSSEGUIT QUE L'ESTAT NO LOCAL SENSE CONTRAPARTIDA TOTAL. I FINALMENT NO I. ACONSEGUIT QUE DETERMINATS MINISTERIS ES POSSIN D'ACORD EN QUESTIONS QUE S6N DE INTERÉS LOCAL I PRESCINDEIXIN DE LA PRàCTICA DE "PASSAR LA PILOTA" ENTRE ELLS, SI HEM PERMETEN L'EXPRESSIó, PER TREURE'S EL PROBLEMA DE SOBRE. NO S'HA ACONSEGUIT QUE DETERMINATS MINISTERIS PRENGUIN COM EXCUSA LES FALTES O MANCANCES D'ALTRE MINISTERI PEP. EVITAR QUE SE SOLUCIONIN DETERMINATS PROBLEMES. Exp. 1.207-8 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MALGRAT QUE AQUESTA EÑNUMERACI6 SEMBLI DONAR. UNA IMPRESSI6 PESSIMISTA PENSO QUE CAL TEMBÉ SUBRATLLAR QUE ELS AJUNTAMENTS NO HAN PERDUT PEU, NO HAN PERDUT EL LLOC QUE ELS HI CALIA I SEGUEIXEN ESTAN EN BONA POSICió PER. ACONSEGUIR L'AUTORITAT MORAL NECESSàRIA PER I ELS SEUS .PUNTS DE VISTA, ESTIC CONVENÇUT QUE EN EL FUTUR. TOTES LES QÜESTIONS QUE ELS AJUNTAMENTS HAN ANAT SUSCITANT, MADURANT, ACUMULANT, TINDRAN EL SEU LLOC iJ D'EXPRESSIS. EVIDENMENT NINGu CREU QUE L'EXPRESSIo DE &LES NOSTRES ASPIRACIONS EN EL MOMENT I. LLOC APROPIAT ,RESULTI EN UNA VICT6RIA PROFUNDA I TOTAL, NINGG HO CREU PER SI QUE PENSEM ELS AJUNTAMENTS, QUE. ÉS IMPORTANT ARRIBAR A L'ESCENARI OPORTG, A AQUESTA REUNI6 QUE CONSIDERR EL SECTOR PGBLIC T ENEL . SEU CONJUNT, A MI PERSONALMENT LA PARAULA.NE000IACI6 NO M'AGRADA, PER L'ACCEPTO COM UN ESCENARI EN EL QUAL LES DIMENSIONS DE CADASCUN DELS SUBSECTÓRS ES PUGUIN DEBATRE COM UN OBJECTIU POSIBLE. Exp. 1.207-85 IMPREMTA MUNICIPAL N4-9~ �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ' 04-") oit ck& Fons automàtic i no revisable EN ON PRIMER MOMENT ELS AJUNTAMENTS HAVIEN ►LUITAT PER L'AUTOMATICITAT DELS FONS DE COOPERACI6 . MUNIC PAL. ANT EN ELS aLTIMS ANYS 'HEM VISCUT vrí DEL COCIENT ENTRE DESPESES LOCALS I DESPESES PúBLIQUES 'J ^ - 011' ff` Y1711 1 UNA CAIGUDA PROGRESSIVA DE LA RATIO L /P, ES A DIR \i‘) TOTALS, I TAMBÉ DE LA RELACI6 L/PNB, ES A DIR DESPESES LOCALS SOBRE PRODUCTE NACIONAL BRUT. AIXó ES UN FET SOBRE EL QUE TOTHOM ESTà D'ACORD. I VULL SUBRATLLAR QUE AQUESTES RATIOS NO NOMÉS DESIGNEN UNA DETERMINADA CARACTERiSTICA DEL SECTOR PúBLIC, DE DISTRIBUCI6 DE FUNCIONS. AQUESTES RATIOS JO LA VEIG COM UN INDICADOR DE DEMOCRACIA I QUE AUMENTEN EN LA MESURA EN QUE ACOSTEN AL POBLE, AL "DEMOS" EL QUE ÉS LA MAJOR PART O LA PART CREIXENT DELS RECURSOS OUE EL CONJUNT DEL PAIS, A TRAVES DE DIFERENTS CANALS, SITU EN MANS DEL SECTOR PúBLIC. VAL A DIR, TANMATEIX, QUE AQUESTA CAIGUDA DE LES RATIOS S'HA PRODUIT A PARTIR D'UNA MILLORA MOLT Exp. 1.207- 85 - IMPREMTA MUNICIPA .^ �Ajuntament de,Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —10— SUBSTANCIAL, CAL QUE ES RECONEGUI TAL COM VA DIR EL PRESIDENT DEL GOVERN A LA CLAUSURA DE LES. TERCERES JORNADES DE LA FEMP, QUE ELS RECURSOS POSATS A DISPOSCI6 DEL SECTOR LOCAL, PER PART DE L'ESTAT HAN AUMENTAT DES DE EL ANY 82 EN UN 90%. AIXó ES CERT I ES COMPATIBLE AMB EL QUE ACABO DE DIR. PER PART DE L'ESTAT, A PARTIR DE LA CONSTITUCI6 DEL NOU GOVERN, EN DESEMBRE DEL 82, VA HAVER —HI UN SALT IMPORTANTISSIM EN LA FINANCIACIó LOCAL QUE ES VA SALDAR AMB UN INCREMENT DEL 50% EN EL FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL, QUE VA PASSAR DE 140.000 MILIONS A 210.000 MILIONS DE PESSETES D'UN SOL COP, D'UNA SOLA TACADA. AQUEST ENORME SALT . DEL 50%, QUE PEL QUE SóN ELS INCREMENTS CADA VEGADA MÉS PETITS I AJUSTAMENTS MARGINALS QUE ES PRODUEIXEN A LA NOSTRA ECONOMIA I ELS. PRESSUPOSTOS PúBLICS ES UN SALI" GEGANT, ES VA PRODUIR PER LA VOLUNTAT DEL GOVERN QUE ENTRAVA DE DONAR UN PROTAGONISME AL SECTOR LOCAL . , DE SITUARLO ALL ON MEREIXIA SER. a( ARA BÉ, LA CAIGUDA POSTERIOR ES INDUDABLE. A PARTIR Exp. 1.207 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: –11– DE LA QUOTA ASSOLIDA EN AQUELL MOMENT HA HAGUT UNA PETITA PERó CONSTANT EROSIó. LLAVORS S'HA EXTÉS, DINTRE DE LA CERTESA DE SER EN UNA BONA DIRECCI6, LA SOSPITA DE QUE AQUELL SALT S'HAVIA DONAT AMB RECANÇA, UNA MICA PER QUE LES CIRCUMSTàNCIES L'HAVIEN FORÇAT. UN COP DONAT EL SALT, LA DIRECCIó DEL PROCÉS•POLíTIC SEMBLAVA ANAR MÉS AVIAT EN EL SENTIT DE ~-DISMINUIR ELS NIVELLS ASSOLITS. AQUEST ES EL PROBLEMA EN LA SEVA JUSTA DIMENSI6. UN SALT ENDAVANT MOLT IMPORTANT, ESTEM MILLOR ARA QUE EN 1982. I AIX6 NO OBSTANT HI HA UNA PROGRESSIVA EROSI6 QUE CAL DETENIR. CAL SOBRETOT. SITUAR – LA MAGNITUTS QUE HA DE EN LES AUTéNTIQUES TENIR EN EL FUTUR. ALGUNS DE. VOSTÉS SABEN QUE JO VAIG SER DELS QUE VAN PRECONITZAR UN TRASLLAT DE LA TERMINOLOGIA, DE MANTENIR– NOS EN UN PERCENTATGE DETERMINAT DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT, AUTOMàTIC I NO REVISABLE, CAP A LA TERMINOLOGIA DEL 50-25-25. ES A DIR CAP A UNA TERMINOLOGIA UNA MICA MÉS COMPLEXA, PER EL MEU ENTENDRE MOLT MÉS IMPORTANT: ESTUDIAR NO ALL6 QUE ELS AJUNTAMENTS I LES DIPUTACIONS Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.:. —12— PODIEN REBRE DEL PRESSUPOST DE L'ESTAT, -SINO , FETS ELS COMPTES FINAL D'ANY, SALDADES TOTES LES TRANSFERèNCIAS, RESTAT DE L'ESTAT TOT ALL6 QUE TRANSFEREIX I COMPUTAT COM A TAL AQUEST RESIDU, DESPESA ESTATAL NETA, COMPARANT—LA AMB LA DESPESA ATONóMICA NETA I LA DESPESA LOCAL, UN CAP COMTPUTADES TOTES AQUESTES DESPESES, DE L'ESTAT, DE LES COMUNITATS AUTòNOMES I DELS ENS LOCALS, VEURE EXACTAMENT QUINA PART LI TOCA A CADA UNA DESPRFS DE LES TRANSFERèNCIES. I CAL TENIR EN COMPTE QUE LA DESPESA LOCAL ES NETA PER DEFINICI6, DONAT QUE REP I NO CONTRIBUEIX, I AQUI TENIEM AQUELL TRIANGLE INTERESSANT, MOLT ATRACTIU, MOLT MNEMOTèCNIC, DEL 50-25-25 AMB • EL QUE SEMBLA QUE TOTS ESTARIEM D'ACORD: QUE .EL PES DE L'ESTAT FOS EL 50% DE LA DESPESA PUBLICA TOTAL, EL SECTOR AUTONóMIC EL 25% I EL SECTOR LOCAL ALTRE 25%. S'HAN DONAT DIVERSAS. PERò • HI XIFRES SOBRE QUINA FS LA SITUACIÓ REAL, HA MOLTES INTERPRETACIONS EN FUNCIÓ DELS POSIBLES ANILISIS ESTADíSTICS QUE ES PODEN REALITZAR RESPECTE A QUINS • SON ELS CONCEPTES QUE REALMENT S'ESTAN UTILITZANT° Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL • �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : —13— ¿ PARLEM DEL ESTAT AMB SEGURETAT SOCIAL O SENSE SEGURETAT SOCIAL? QUAN"COMPAREM AMB GRAN BRETAÑA, PER EXEMPLE, LES XIFRES, COM VOSTES SABEN, SóN 70-30. EL SECTOR LOCAL D'ANGLATERRA NO ARRIBA AL 30% O HI HA SECTOR AUTONòMIC. PER TANT AIXÓ ENGLOBARIA LA SUMA. DEL DOS SECTORS DESCENTRALITZATS EN EL CAS ESPANYOL. EN EL CAS D'ANGLATERRA AQUESTS PERCENTATGES PROBABLEMENT NO COMPTEN AMB LA SEGURETAT SOCIAL. QUAN PARLEM DE SEGURETAT SOCIAL ¿VOLEM DIR SALUT PUBLICA O TAMBÉ PENSIONS? PROBABLEMENT ENCARA QUEDEN CONCEPTES QUE • CAL DELIMITAR PERQUE PODEM. SABER QUE VOLEM DIR QUAN PARLEN DE DESPESA ESTATAL, DESPESA AUTONòMICA I QUAN PARLEM DE DESPESA LOCAL, I QUINS SÓN ELS DENOMINADORS D'AQUELLES RATIOS A LES QUE M'HE REFERIT. POTSER EL MÉS INDICAT, COM SUGGEREIX EL PROFESSOR GARCIA DURAN SERIA UTILITZAR EL CONSUM I LA FORMACIó BRUTA DE CAPITAL PúBLICS COM A INDICADORS DE LA DESPESA PúBLICA. EN AQUEST CONCEPTE DE DESPESA PúBLICA NO HI FIGUREN EL PAGAMENT D' INTERESSOS I DE RENDES DE LA PROPIETAT, ELS SUBSIDIS D'ATUR, LA SANITAT EN ESPECIE, LES PENSIONS I Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL �• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —14— LES .SUBVENCIONS A LES EXPLOTACIONS. O EN TOT .CAS CALDRIA INCLOURE LA SALUT PíiBLICA, SENSE PENSIONS, DONAT QUE LA SALUD PUBLICA MOLT CLARAMENT FORMA PART DEL "TURMIX" QUE ÉS L'ADMINISTRACIÓ DE L'ESTAT I QUE ES COMPOSA D'ESTAT EN SENTIT ESTRICTE, SECTOR AUTONÒMIC I SECTOR LOCAL. CALDRIA ADAPTAR LES NOSTRES CONCEPCIONS DEL QUE ES AVUI EL PES DEL SECTOR LOCAL EN LA DESPESA TOTAL, EN EL SECTOR PizBLIC „ EL L'ESTAT A AQUESTES CONSIDERACIONS DE CARàCTER TèCNIC PERÒ MOLT SIGNIFICATIVES PER QUE ELS RESULTATS QUE ES DONEN SÓN ENORMEMENT VARIABLES SEGONS ES FACI SERVIR UN O ALTRE CONCEPTE. I CREC OUE NO PODRIA TROBAR UN MILLOR PIBLIC PER ESCOLTAR AIXÒ QUE ESTIC DIENT. EM PENSO QUE NO SER. DOLENT QUE LES ESTADïSTIQUES DONIN. UNA VISIÓ DE LA REALITAT ACTUAL. MENYS DOLENTA D'ALLÒ QUE ESTEM ACOSTUMATS A CONSIDERAR QUE ES. CREC QUE EN QUALSEVOL CAS NO HEM ASSOLIT L'OBJECTIU, NO SON ENCARA EL TRIANGLE DESITJAT. ES TRACTA DE ANAR ELS TRES SECTORS IMPLICATS A UNA TAULA EN LA QUE SIGUI POSSIBLE, UN COP ADMÉS QUE EL TRIANGLE Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —15— DESITJAT ES DESITJAT PER TOTS; DECIDIR QUIN ES EL CA 1 QUE ENS HA DE PORTAR DES DE LA SITUACI6 ACTUAL, LA QUE` SIGUI, LA QUE ENS DIGUIN LES ESTADSTIQUES QUE ES, FINS A LA DEFINITIVA. EN QUALSEVOL CAS ESTIC SEGUR DE QUE AQUEST CAMí PASSA PER LA NECESSITAT ABSOLUTA. DE QUE EL SECTOR PúBLIC LOCAL CREIXI EN EL CONJUNT. AIX5 EM SEMBLA QUE NO HO DISCUTEIX NINGú SEGURAMENT LES ESTADíSTIQUES ENS PODRAN SORPRENDRE, I ESPERO QUE HO FACIN AVIAT, .PERQUE LA DISCUSSI6 ES PUGUI REALITZAR SOBRE BASES F&MES, SOBRE QUIN ES REALMENT EL PES QUE JA AVUI TE EL PROCÉS DE DESCENTRALITZACIó D'ESPANYA, QUE POSSIBLEMENT ES MÉS IMPORTANT DEL QUE PENSEM. CAP A UN FONS AUTON¿MIC DE COOPERACIÓ MUNICIPAL EL QUE EN QUALSEVOL CAS ESTà FORA DE TOTA DUBTE, COM HE DIT ABANS, ES L'ESTANCAMENT, O .MILLOR DIT LA DEVALLADA DEL PES DEL SECTOR LOCAL EN EL CONJUNT BEL SECTOR PúBLIC, EN TERMES DL RECURSOS O DE DESPESA, I QUE Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —16— INCLúS SUPOSANT QUE EL PES DE L'ESTAT PROPIAMENT DIT S'HAGUÉS REDUIT JA AL 50%, CALDRIA AUGMENTAR LA PARTICIPACI6 DEL SECTOR LOCAL, PENSO QUE LA MILLOR MANERA D'ACONSEGUI 10 SERIA A TRAVÉS DE LA CREACI6 DINS DE . CADA COMUNITAT ' AUTóNOMA I MOLT ESPECIALMENT DE CATALUNYA D'UN FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL° EL NO HAVER ACONSSEGUIT ENCARA LA CONSTITUCI6 DE AQUESTS FONS ES UN DELS OBJECTIUS PENDENTS DEL MOVIMENT MUNICIPALISTA e HA HAGUT ALGUN INTENT QUE VA FRACASAR. DRAMàTICAMENT COM VA SER EL DE LACOMUNITAT AUTòNOMA DE MADRID. CREC QUE AQUEST INTENT VA SER MAL PLANTEJAT DES DE EL COMENÇAMENT I QUE ERA TRIBUTARI D'UNA IDEOLOGIA FISCAL QUE VA PREVALDRE DURANT UN TEMPS AL MINISTERI D'ECONOMIA, CONCRETAMENT LLIGAT A UNA DETERMINADA SECRETARIA D'ESTAT, EN AQUELL PLANTEJAMENT ES TENDIA A _ A MICA SOTA L'OFEG PRESIONANT D'UNA SITUACIó D'ESCASSETAT DE RE PúBLICS I D'UNA DEMANDA DISPARADA DE LES EXPECTATIVES QUAN A SERVEIS, ES TENDIA A CONSIDERAR QUE L'IMPORTANT V (U ERA QUE CADASCú SE LES ARREGLÉS COM PODES. I AIX1 ES VA Exp. 1.20.1-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —17- DIR c I AIXí DIR ES VA ANUNCIAR. MÉS O.MENYS ES VA ARRIBAR A "L'ESTAT S'ESTà FENT IMPOPULAR PER LA VIA DE LA FISCALITAT PER PODER CAPTAR ESTI ELS RECURSOS QUE LA POBLACIó DEMANANT A ALTRES ADMINISTRACIONS, PER TANT QUE 'CADA PALO AGUANTE IMPOSTOS, QUE SU VELA° QUE CADASCUN CREI ELS SEUS CADASCú CARREGUI AMB LA SEVA QUOTA DE IMPOPULARITAT ". AQUESTA VENIA A SER UNA MICA LA DEFINICIò DE LA FILOSOFIA FISCAL QUE SEMBLA QUE VA IMPOSSARSE, AL MENYS DURANT UN TEMPS, AL MINISTERI D' ECONOMIA. AIXò VA PORTAR EL CONEGUT RECàRREG SOBRE L'IMPOST SOBRE POSARIEN LES COMUNITATS AUT5NOMES AJUNTAMENTS SOBRE ELS O LA RENDA QUE INCLúS ALGUNS SEUS COTRIBUIENTS. LA REACCI6 DE MOLTS AJUNTAMENTS VA SER NEGATIVA EN EL SENTIT DE LA SEVA PRESSIò FISCAL RELATIVA RESPECTE A ALTRES ADMINISTRACIONS, NO RESPECTE A BAIXA EN QUALSEVOL CAS. EUROPAr QUE Á SEGÚEIX SENT I PER RESPECTE A ALTRES AJUNTAMENTS ERA ALTA I PER TANT ELS IMPEDIA ENTRAR EN LA VIA DE RECàRREGS ADICIONALS. EN CANVI PER PART D'ALTRES AJUNTAMENTS EN ELS ERA MENOR, Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL ES VA QUE AQUESTA CàRREGA FISCAL RELATIVA CREURE QUE AIX6 ERA POSSIBLE, ES VA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —18- INTENTAR AMB RESULTATS AL MEU ENTENDRE VARIABLES. PER PART DE LES COMUNITATS AUTòNOMES VA HAVER -HI UN INTENT, COM HE DIT ABNANS, EL CAS DE MADRID, QUE ES VA SALVAR . AMB UN FRACS EN TOTA LíNIA, AMB UNA RETIRADA EN TOTA LíNIA DEL RECàRREG QUE S'HAVIA IMPOSAT. ES VA CREAR AIXí UNA SITUACIó EN CEERTA MANERA DIFíCIL • EN AQUELL MOMENT. ALTRES COMUNITATS AUTòNOMES NI VAN PLANTEJAR LA QÜESTI6. EN EL CAS DE CATALUNYA NO PLET PENDENT, EL PLET DE QUIN ES HA VA PLANTEJAR PER UN DE SER EL REPARTIMENT, EN PRIMER LLOC, ENTRE ESTAT I COMUNITATS AUTòNOMIS, EN AQUEST CAS LA NOSTRA, POSANT COM A QÜESTIó PRèVIA A ACLARIR ABANS D'ENTRAR EN LA REEDISTRIBUCIó, QUIN HAVIA DE SER EL REPARTIMENT ENTRE ESTAT I AUTONOMIA. I ES CONDICIONAVA AQUEST REPARTIMENT PèVI D'ACTUACIó EN EL TERRENY DE LA REEDISTRIBUCIó, QUE S'ENS DUBTE HA DE VENIR. AIX6 VA SER ACCEPTAT FINS I TOT PEL CONSELLER D' ECONOMIA QUE, A LA ASSAMBLEA DE LA FEDERACIó DE MUNICIPIS A REUS, VA ANUNCIAR PUBLICAMENT OUE CONSTITUIRIA EL SEUS FONS AUTOI.TóMIC DE COOPERACIó Exp. 1.207.65 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —19— MUNICIPAL AME L' &NÍCA CONDICIÓ DE QUE EN EL CURS D'AQUEST ANY S'HAGUÉS ARRIBAT A UNA SOLUCIÓ DE LA REVISIÓ DEL SISTEMA FINANCER AUTONóMIC. ES A DIR QUAN LA GENERALITAT TINGUI RESOLTA LA PERSPECTIVA DE LA SEVA FINANCIACI6, LLAVORS A& CONSTITUIR UN FONS DE COOPERACIÓ MUNICIPAL. SEMBLA .QUE AQUESTA DATA S'ACOSTA, O AIXí HO HAURIEM D'ESPERAR. CALDRà DONCS, RECORDAR—LI AL CONSELLER D'ECONOMIA EL SEU COMPROMIS DE REUS PERQUÉ NO PASSI UN SOLS DIA, UN COP RESOLTA LA FINANCIACI6 AUTONòMICA , SENSE QUE ES POSI A TREBALLAR. INMEDIATAMENT EN LA CONSTITUCIÓ D'UN FONS AUTONòMIC DE COOPERACIÓ MUNICIPAL QUE HAURIA DE SER OPERATIU EN EL MATEIX MOMENT EN QUE HO FOS LA REVISIÓ DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT. DE MANERA QUE, EN L'EXERCICI DE L'ANY VINENT HAURA DE HAVER ALGUNA.BESTRETA, PER DIR—HO AIXï, DEL QUE SIGUI EL SISTEMA DEFINITIU DE FINANCIACIÓ AUTONòMICA' TAMBÉ EN AQUEST EXERCICI HAURIA DE DONAR—SE, AL MENYS A COMPTE, UN PRIMER PAS, EN EL SENTIT DE LA REDISTRIBUCIÓ A PARTIR DE LA GENERALITAT. E><p. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL 4 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —20— AQUESTA LíNIA, QUE ES L6GICA I COHERENT, HA DE TENIR COM A REQUISIT.TèCNIC QUE LA FINANCIACI6 QUE. REBI LA GENERALITAT, I TOTES LES ALTRES COMUNITATS AUTòNOMES, TINGUI EL CARàCTER DE GLOBALITAT QUE AQUESTES ESTAN RECLAMANT. PERQUE SI NO ES AIJ. ES PODRIA DIR QUE SERIA• • MATERIALMENT IMPOSIBLE.QUE LES COMUNITATS AUTeiNMES. QUE ESTAN FINANCIADES PER LA VIA D'UN COST EFECTIU QUE TE UNA CONTRAPARTIDA DE SERVEIS MOLT CONCRETS TREGUESSIN D'AQUEST COST EFECTIU UNS DINERS PER DONARLOS ALS AJUNTAMENTS. SERIEN DINERS OBLIGATS, DINERS MARCATS PER UNS SERVEIS ESPECIFICS I QUE NO PODRIEN SER SEPARATS PER SER REDISTRIBUITS ALS AJUNTAMENTS. EN LA MESURA QUE LA FINANCIACI6 DE LES COMUNITATS AUTòÑOMES DEIXI DE SER UNA FUNCI6 DIRECTA DELS COSTOS DELS SERVEIS I S'ARRIBI A UN ALTRE F6RMULA, TINDRà.TOT EL SENTIT APLICAR A. LA PART D'IMPOSTOS CEDITS L'ESQUEMA DELS FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL. EVIDENMENT TOT AIX6 ES DISCUTIBLE PERQUE LA. CONSTITUCI6. NO PROHIBEIX I ELS ESTATUTS TAMPOC QUE LES Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: –21- C.A. ESTABLEIXEN ELS SEUS PROPIS INGRESSOS I A PARTIR D'ELLS. CONTRIBUEIXIN A LA REDISTRIBUCI6 LOCAL QUE ESTIC RECLAMANT. ES PODRIA COMPRENDRE PERó, JO SEMPRE HO E ENTES AIXí, QUE EN UNA PRIMERA FASE DE RESTABLIMENT DE LES AUTNOMIES NO ERA BO - L PAIS QUE AQUESTES S'ESTRENESSIN SOBRE LA BASE D'ATACAR FISCALMENT D'UNA FORMA MOLT DIRECTA ALS SEUS CIUTADANS. PODRIA SUPOSAR QUE DES D'UN PUNT DE VISTA POLíTIC SEL'S SOMETIA LLAVORS AL RIGOR D'UNA PROVA QUE NO ES MEREIXIAN EN EL MOMENT QUE ACABAVAN DE NEIXER. ELS AJUNTAMENTS. TENEN SEGLES D'HISTòRIA, L'ESTAT TAMB É , LES AUTONOMIES, NO¡, AL MENYS NO EN LA FORMA QUE ARA LES CONEIXEM. PER TANT ERA B6, SEGUEIX SENT Bó FINS AVUI. PER CREC QUE S'ESTà ACABANT AQUEST MARGE, S'ACABAT JA. AQUESTA CAUTELA INICIAL DE NO CREAR FIGURES FISCALS PR6PIES ERA LEGITIMADA PERó ESTA DEIXANT DE SER–HO. DINS DE MOLT POC CALDRà PENSAR QUE REALMENT LES OBLIGACIONS QUE TENEN LES COMUNITATS AUTòNOME'S CONSTITUCIONALMENT I ESTATUTARIAMENT LES FORÇARAN A. RECAPTAR PART DELS SEUS INGRESSOS PER ELLES MATEIXES. .I Exp. , 1.207 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �' Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -22- EN QUALSEVOL CAS LA FINANCIACI6 QUE REBI, I EN AIX6 ESTIC MOLT AL COSTAT DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES, SIGUI TAL QUE PERMETI EL MàXIM DE FLEXIBILITAT, AL . MàXIM DE GLOBALITAT, EL MíNIM DE FINALISME EN LES SUBVENCIONS. D'AQUESTA MANERA LES COMUNITATS AUTòNOMES PODRIÈN TENIR REALMENT UNA AUTNOMIA DE DESPESA I A PARTIR D'AQUEST MOMENT DES DE EL SECTOR LOCAL SEL'S PODRIA EXIGIR AMB MOLTA MÉS RA5. . CAL TENIR EN COMPTE QUE SI NO HO FEM AIXí LLAVORS ESTAREM OBLIGANT TAMBÉ A LA POBLACI6, I EN TOT CAS ALS AJUNTAMENTS, QUE. SON EL. SEU REPRESENTANT, HA CONSIDERAT QUE LES AUTONOMIES SON UN MAL NEGOCI PER AL SECTOR LOCAL I EN DEFINITIVA PER A LA POBLACIó, EN LA MESURA DE QUE QUAN MÉS IMPOSTOS ES CEDESIN A LES AUTONOMIES MENYS QUEDARIA PER REPARTIR ALS AJUNTAMENTS. QUAN ES FA UNA DEFENSA DE LA IMPOSSIBILITAT DE CONSTITUIR FONS AUTONÒMICS DIENT QUE LES AUTONOMIES NO PODEN DONAR UN 8%, VOSTÉS JA SABEN QUE L'ESTAT CALCULAVA I CALCULA EN PART LA BASE DEL SEU FONS DE COOPERACI6 MUNICIPAL SOBRE LA LíNIA D'APLICAR AQUEST FONS UN Exp. 1.207-85 • IMPREMTA MUNICIPAL �'Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: –23 DETERMINAT PERCENTATGE DELS QUE AQUEST IMPOSTOS DE .L'ESTAT; PENSO PERCENTATGE HA PERDUT PART DEL SEU INTERÉS. TANMATEIX SI •LI DIEM A LA POBLACI6 QUE ELS IMPOSTOS CEDIBLES NO ENTREN EN EL COMPTE, SI DIEM ALS AJUNTAMENTS QUE TOTS AQUESTS IMPOSTOS QUE SIGUIN CEDIBLES A LES COMUNITATS AU ¿NOMÉS NO ENTRARAN EN EL COMPTE DEL 8%,- DEL 6% O DEL 7% SIGUI QUIN .SIGUI EL PERCENTATGE, TAMBÉ ELS ESTEM DIENT QUE EL SEU INTERÉS ES QUE NO ES CEDEIXIN IMPOSTOS. I AIX6 QUE EN EL FONS ES 'UNA APARIèNCIA , NO UN ARGUMENT DE FONS, CAL EVITAR–LO. CREC QUE S'HA DE PODER SORTIR D'AQUEST IMPASSE SOBRE LA BASE DE QUE D'UNA FORMA O ALTRE LES COMUNITATS AUT6NOMES ESTIGUIN EN CONDICIONS COM A MíNIM DE CONSTITUIR FONS DE REDISTRIBUCI6 QUE TINGUIN P.E. PERCENTATGE SOBRE EL.S IMPOSTOS CEDITS A LES COMUITATS EL MATEIX QUE L'ESTAT ESTA APLICANT ALS IMPÓSTOS NO CEDIBLES. D'ALTRA .MANERA, REPETEIXO, CONDEMNARIEM ALS AJUNTAMENTS A VEURE AMB SUSPICICIA TOTA NOVA-SESSIè D'IMPOSTOS ESTATALS A LES COMUNITATS AUTóNOMES. • I AIX6 QUE FINS ARA ERA UNA QUESTI6 DE FUTUR ES. A PARTIR. DEL 86 UN TEMA DE PRESENT. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL • �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —24— TRASLLAT DE COSTOS DE L'ESTAT AQUEST EN UN PUNT CRUCIAL PELS AJUNTAMENTS EN EL QUE Sí QUE ESTEM LEGITIMATS PER ACTUAR COM A REIVIhTDICADORS ES EL CAS DELS DIPÓSITS MUNICIPALS DE DETINGUTS O LA VIGILàNCIA DE LES ESCOLES O DETERMINADES EXENSIONS FISCALS OUE ES PRODUEIXEN I QUE PERJUDIQUEN DE MANERA MOLT CLARA ALS AJUNTAMENTS. S6N QLJESTIONS QUE NO' S'HAN ACABAT DE SOLUCIONAR, QUE LA LLEI DE BASES DE RèGIM LOCAL EN PART ATACA PERA NO SOLUCIONA DEL TOT. HI QUALS HA EXENCIONS MOLT IMPORTANTS EN VIRTUT GRANS PRODUCTORS , SERVEIS, OBTENEN L'ESTAT, EL PAGAMENT GLOBAL TELEFANICA. O PARAPúBLICS, LES DE UN TRACTE FISCAL DE FAVOR PER PART DE QUAL LA PúBLICS DE ES COMPENSAT PER UN CANON O PER PARTS. AQUEST ES EL CAS TELEFANICA PAGA A L'ESTAT ALL6 PER UN DE LA QUE LI HAVIA DE PAGAR PER RA6.DEL SEU CONTRACTE HIST6RIC O PEP. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: • RA5 DEL CANON QUE SATISFà. EL QUE PASA ES QUE L'ESTAT S'ESTALVIA D'AQUESTA FORMA LA RFDISTRIBUCI6 D'UN FONS IMPORTANT ALS AJUNTAMENTS, QUE S6N ELS QUE EN REALITAT OTORGAN LES EXENCIONS A LA TELEFàNICA. S6N QUANTITATS SI VOSTLS VOLEN, MARGINALS, PERO QUE CONTRIBUEIXEN A MILLORES QUE HAURIEM D'OBTENIR. AL MATEIX. PODRIA DIR NO TAN SOLS DELS INGRESSOS QUE NO ES REBEN SINO DE LES DESPESES QUE SI QUE ES FAN PER MANTENIR ELS DIPòSITS MUNICIPALS DE DETINGUTS O ELS SERVEIS DE VIGILàÑCIES DE LES ESCOLES. DESRESPONSABILITZACII5 DELS MINISTERIS LAS LEYES ( ••) (LLEI DE BASES, ART.42, ADICIONAL 4A.) Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL -25— �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —26— (LLEI DE SANITAT) LA LLEI DE SANITAT EN AQUEST MOMENT ESTI EN TRàMIT AL SENAT I SEMBLA QUE DESPRÉS DE MOLTS TIRES I ARRONSES FINALMENT ES CONSTITUEIX UN CONCEPTE POSITIU D'àREA SANITáRIA. ES VA CAP A LA IDEA DE RESPONSABILITATS COMPARTIDES. PERO ES PRACTICAMENT IMPOSIBLE PENSAR, ESPECIALMENT AQUI A BARCELONA, QUE ES PUGUI DISCUTIR DE SANITAT SENSE QUE L'ALCLADE HI SIGUI PRESENT. NO OBLIDEM LA IMPORTANT PRES è NCIA QUE TE L'AJUNTAMENT EN AQUESTA CIUTAT. EL QUE FA A LA LLEI DE SANITAT ES ESTABLIR UNES àREAS COMPARTIDES DE PRESTACI6 DE SERVEIS INTEGRATS EN ELS QUE TOT SERVEI DE SANITAT HI SIGUI PRESENT. DINS DE L I REA ESTAN TOTS ELS HOSPITALS SIGUIN DE LA XARXA DE L'INSALUD, DE L'INSTITUT CATALá DE SALUD DE LA XARXA MUNICIPAL DE SALUD O DE LA XARXA D'HOSPITALS CONCERTATS. LLAVORS ESTABLEIX ELS 6RGANS DE GOVERN D'AQUESTES àREAS EN LES QUE EN EL PROJECTE ACTUAL PREDOMINA LA C.A. PREDOMINA EN EL SENTIT DE TENIR UNA MAJORIA ABSOLUTA,. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —27— DIGEM —HO CLAR. Hl. HA UNA PRESèNCIA DEL SECTOR LOCAL, PER I41IPdORITàRIA. CREC QUE EN AQUEST PUNT PODIA HAVER-SE AFINAT MOLT MÉS I QUE LES COMUNITATS AUTóNOMES HAURIEN D'HAVER ANAT A BUSCA MÉS LA GARANTIA DE PLANIFICACIó I DE CONTROL DE QUALITAT QUE ELS ES MÉS PROPI, AL MEU ENTENDRE, DES: DE EL PUNT DE VISTA DE LES FUNCIONS QUE HAN D'EXERCIR EN EL CONJUNT DE L'ESTAT. QUAN LA DIMENSI6 ES LA ADEQUADA, COM ES EL CAS DE LA DIMENSIó COMARCAL O DE CIUTATS GRANS O D'àREAS METROPOLITaMES ES PODIA SEGUIR PENSANT EN QUE LA GESTIó, LA CONDUCCIó D'AQUEST SERVEI PüBLIC HAURIA DE SER LOCAL. HI HA XIFRES DE COSTOS PER LLIT QUE DONEN SUPORT A AQUESTA TESI. AIX¿ NO OBSTANT LES COMUNITATS AUTòNOMES EN LA SEVA NEGOCIACIó AMB L'ESTAT HAN ANAVA A BUSCAR TAMBÉ UNA PRESèNCIA I UNA PREEMÍNèNCIA EN LA GESTIó. JO CREC QUE S'EQUIVOQUEN, CREC QUE S'ESTAN FICANT EN UN EMBOLIC CONSIDERABLE, DE DIMENSIONS CONSIDERABLES I LA HISTòRIA POTSER HO DEMOSTRARà. EN QUALSEVOL CAS EL QUE NO ES Bó ES EL QUE DIU LA LLEI DELS AJUNTAMENTS EN L'ASPECTE Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �' Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -28- FINANCER, PER QUE UN COP ESTABLERTA AQUESTA REA DE SALUD QUE EN EL MEU ENTENDRE ES POSITIVA ES DIU QUE ELS AJUNTAMENTS SEGUIRAN PAGANT PER NO MANARAN. NO CAL QUE ELS REMARQUI QUE AIX6 DE PAGAR I NO MANAR ES UNA COSA QUE AQUIA CATALUNYA NO ENTENEM. TOT AIX6 ES UNA SITUACI6;UNA MICA ESTRANYA, I ÉS DIFÍCIL. PREVEURE COM EN EL FUTUR ES IATERIALIT.ZARà. ES A DIR PREVEURE COM EN EL FUTUR ELS CONTRIBUIENTS SEGUEIXIN PAGANT UNS SERVEIS QUE JA HAN FINANCIAT EN TANT QUE COTITZANS DE LA SEGURETAT SOCIAL. ES A DIR ELS CIUTADANS DE BARCELONA, ELS DE MANRESA O ELS DE VILANOVA O ELS DE TORTOSA ESTAN PAGANT A TRAVÉS DE LA CONTRIBUCI6 URBANA UNS HOSPITALS QUE JA TENEN PAGATS AMB LA SEVA CARTILLA DE LA SEGURETAT SOCIAL. BÉ AQUESTA ES UNA SITUACIó QUE NO POT SEGUIR I QUE EN EL POROJECTE DE LLEI DE SANITAT ES CONSAGRA, PER QUE UN COP CONCEBUDA L' REA, QUE ES UN CONCEPTE DE GESTI6 MOLT POSITIU, REPETEIXO, EL QUE ES DIU ALS AJUNTAMENTS ES VOSTÉS. ESTARAN REPRESENTATS EN MINORIA I PAGARAN. JA VEUREM EL QUE PASARà AMB AQUEST PROJECTE DE LLEI I Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —29— TRACTAREM D'EVITAR UNA COSA QUE A MI NO M'AGRADA EN ABSOLUT: ENTRAR EN EL BALL DE RECURSOS QUE ES MULTIPLIQUEN CADA COP MÉS EN AQUEST PAIS. 1986 ANY DELS AJUNTAMENTS COM A CONCLUSI6 VOLDRIA QUE NO ES PORTESSIN LA IMPRESSI6 QUE ACABO D'EXPOSAR UN MEMORIAL DE GREUGES O L'EXPOSICI6 D'UNS FRACASSOS. MOLT AL CONTRARI. EL QUE HE INTENTAT FER HA ESTAT UN CONJUNT D'OBSERVACIONS A UN PROCÉS QUE CONSIDERO FONAMENTALMENT SA I POSITIU. HE DIT TAMBÉ QUE MOLT POSSIBLEMENT UNA ANàLISI BEN ACURADA DE LES ESTADíSTIQUES ENS DEMOSTRARIA QUE ESTEM MÉS DESCENTRALITZATS QUE NO PAS HO ADMETEM. AL MENYS SI TENIM EN COMPTE NOMÉS DUES XIFRES ESTAT I CONJUNT DEL .SECTORS AUTONOMIC I LOCAL. SI AIXò ÉS CERT CALDRA SER AGOSARATS I RECONEIXER EN QUÉ ENS HAVIEM EQUIVOCAT EN FER DELS PERCENTATGES UNA Exp. 1.207.85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelória Gabinet de Comunicació Ref.: —30— BANDERA. MOLT PROBABLEMENT HAURIEM DE MATITZAR EL NOSTRE DISCURS. I NO PARLAR DE PERCENTATGES SENSE PARLAR A LA VEGADA. DE LES COMPETENCIES QUE H . I HA DARRERA D'AQUELLS PERCENTATGES. RECORDEM EL QUE DEIEM ABANS EN PARLAR D'ANGLATERRA. fa c1 @A.Iu15 ^^ C VULL REPETI.. TAMBÉ QUE QUALSEVOL QUE SIGUI EL RESULTAT DEL CONFIRMARAN e ANáLISIS EL QUE ESTIC SEGUR QUE LA PERDUA DE PES + . DEL SECTOR LOCAL: L'ESLLAVÍSSADA DEL COCIENT L/P QUE HE DIT ABANS. PER AIXò DIRÉ AQUí EL QUE VAIG DIR LA SETMANA PASADA A LES JORNADES DE GOVERNS LOCALS, L'ANY 1986 HA DE SER L'ANY DEL SECTOR LOCAL, L'ANY EN QUE LA RATIO L/P VAGI CAP AMUNT. L'ANY EN QUÉ ES REONEIXI DEFINITIVAMENT QUE ELS AJUNTAMNTS SON ESTAT. I QUE SóN LA PART DE L'ESTAT QUE EL CIUTADà PERCEBEIX MILLOR. CAL QUE ES RECONEGUI LA CAPACITAT DE GESTIó DELS AJUNTAMENTS. AUTòNOMES, NOMÉS D'AQUESTA MANERA LES COMUNITATS I MOLT ESPECIALMENT LA NOSTRA, PODRAN ABANDONAR AQUESTA TENDENCIA QUE SOVINT HE CRITICAT Exp. 1.207.85 • IMPREMTA MUNICIPAL �^Ajúntáiñérif ild'B'árcélóña Gabinet de Comunicació Ref.: -31—. D'ESDEVENIR UNA MENA D'AJUNTAMENTS GRANS. LA GENERALITAT PODRIA RECUPERAR LA TRADICIó .DEL CATALANISME HISTòRIC I SER UN AUTèNTIC CENTRE D'AUTOGOVERN, EXERCINT LA SEVA CP!ACITAT LEGISLATIVA, REGULANT LA VIDA COL e .LECTIVA, I SER PER LA RESTA D'ESPANYA EXEMPLE DEL QUE UNA NACIONALITAT BEN GOVERNADA P.OT .FER EN :BENEFICI DELS; SEUS:. CIUTADANS. EL MISSATGE QUE VULL FER ARRIBAR ÉS DONCS MOLT CLAR: PRIMER, ELS AJUNTAMENTS HAN DE PARTICIPAR EN LES DECISIONS SOBRE EL FINANÇAMENT DE TOT EL SECTOR PúBLIC, SEGON, CAL ESTABLIR QUINA ÉS LA PARTICIPACI6 REAL DE CADA SECTOR AL CONJUNT DE LA DESPESA PUBLICA IECCZ QUIN ÉS EL REPARTIMENT DESITJAT TERCER, UN COP DECIDIT. QUINA ÉS LA PART QUE LI PERTOCA A L'ADMINISTRACI6 CENTRAL, NO ATURAR—SE I DEFINIR LA DISTRIBUCIÓ SECTOR LOCAL/SECTOR AUTONòMICe I QUART QUE LA PARTICIPACI6 DEL SECTOR LOCAL HA D'AUGMENTAR MOLTES Exp. 1.207.85 • IMPREMTA MUNICIPAL. GRàCIES e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3902 Title A name given to the resource Finançament a tres bandes del sector públic / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Diàleg a tres bandes. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Economistes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Finançament Gestió pública Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències