125 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2565/19821004d_00003.pdf c618a73cb9760ba8b1bf17da2c0015d7 PDF Text Text C O Fi PO R AC 10 METROPOLITANA DE BARCELONA INTERVENCIO DE PASQUAL MARAGALL EN EL SIMPOSI SOBRE AREES METROPOLITANES OCTUBRE 1982 �2 C O R ID O R AC I O METROPOLITANA DE BARCELONA EXPERIr N CIAS COMPARADAS. Las Arcas metropolitanas norteamericanas responden institucionalmente a dos variantes: La variante de los EE.UU., donde las AA.MM. Standard son defini das estadísticamente por indicadores de conexión entre municipios de carácter urbano, alrededor de una o dos ciudades centrales y casi sin realidad institucional. La variante canadiense, reflejada concretamente en Toronto, con una potente institucionalización del nivel de gobierno metropolitano. Las AA.MM. Standard de los E.U.A. son objeto de estudio a partir de las estadísticas demográficas y de los modelistas de economía urbana, pero la tradicional vitalidad de la doctrina anglo-sajona del autogobierno local inmediato -puesto ahora al servicio de intereses que más adelante analizaremos- les ha privado de traducción gubernamental o administrativa. •El único nivel orgánico de existen cia de las AA.MM. de E.U.A. que va más allá del ámbito estadístico son los Consejos de Planificación Regional, poco transcendentes en un país donde la tradición planificadora del uso del suelo es más bien débil. En este contexto los problemas metropolitános son tratados casi ex elusivamente al nivel de los órganos de gobierno de la ciudad central y en las asambleas electivas de los estados, en las cuales se da con.frecuencia -sobre todo en la Costa Este- una alianza mayori taria entre representantes suburbanos acomodados y representantes agrarios. �C O R PO R AC I O METROPOLITANA DE BARCELONA También es cierto que la existencia de interrelaciones metropolita nas da lugar a instituciones sectoriales que superan en algunos ca sos el ámbito de la ciudad central, como por ejemplo las autoridades metropolitanas de transporte que reúnen a veces competencias sobre una diversidad de campos: transporte urbano, peajes de autopistas, puentes y túneles, puerto, aeropuerto, etc... 'El caso de Toronto es al revés. El predominio del interés metropolitano se refleja en el hecho siguiente: la elección de represen tantes a los dos niveles (metropolitano y municipal) es única, y dentro de cada distrito o circunscripción electoral el primer ele gido será representante en el consejo metropolitano, mientras que el segundo representará al distrito en el consejo municipal. La diversidad de las situaciones metropolitanas europeas es infini ta. En realidad es necesario buscar la institucionalización sobre todo como excepción en los casos de capitalídad: región de Paris, gran Londres, ciudad/estado de Viena. El caso paradiguuático de Lon dres . es quizás el límite máximo del reconocimiento del hecho metro politano con participación de la ciudad central en grandes distri tos. Conozco poco el caso italiano donde las elecciones administrativas reúnen simultáneamente todos los niveles imaginables de autogobier no: barrio, ciudad, provincia y región, utilizándose el sistema ma yoritario para la elección municipal, y el proporcional para la aglomeración. En Bruselas se parte de una fuerte vitalidad de los distritos o concejos de la ciudad, donde todos juntos constituyen la aglomeración. �GME3 t COR PO - tiu 4 FI AC 10 METROPOLITANA BARCELONA DE Esta diversidad de situaciones en Europa tiene no obstante la característica común de relacionar el hecho metropolitano con la planificación urbanística. La escasez del suelo en el viejo continente ha hecho que se valorase a precios mucho más elevados que en América y ha obligado a obtener por vía planificativa unas recuperaciones de renta urbana que en los Estados Unidos se realizan siempre, y hasta ahora me nos dolorosamente, por vía fiscal (recuperación fiscal que, como es bien sabido, tiene actualmente sus detractores), En España el hecho metropolitano se desarrollo, a partir de 1949, dentro de la problemática de la reconstrucción de las grandes ciu dades, considerada como de orden público y adjudicada al Míniste rio del Interior, dentro del cual la Dirección General de Regiones Devastadas fue con el tiempo el origen del urbanismo. (Dirección General de Urbanismo y Ministerio de la Vivienda). Es curioso que esta forma de acción, que comenzó con los Planes Generales de Madrid, Barcelona (1953) y el Gran Valencia y Gran Bilbao, estuvo en manos de sectores agraristas, o si se quiere, antiurbanos, hasta 1971, mucho después de la entrada de las tec nocracias al gobierno, y del inicio de la planificación. Eso frustró todos los intentos tecnocráticos de institucionaliza ción metropolitana, incluso el intento americanista del III Plan, excepto la vía anexionista seguida en Madrid (ampliación del muní cipio de la ciudad central), el cual no tuvo paralelo en Barcelona, donde la Comisión Comarcal de 1961 tenía solamente un papel �G O R PO Fi ÁC 1 O METROPOLITANA E3ARCELONA L7E en la planificación urbanística, nacido de la Carta Municipl de la ciudad central. No obstante, la ampliación temática de la Comisión Comarcal de Urbanismo de Barcelona, convertida en 1975 en Corporación Metropolitana potencialmente competente en la prestación de servicios extra-urbanísticos, es la única realidad institucional metropoli tana del Estado español. Esto nos obliga a clasificarla dentro de la linea europea de metrópolis excepcionales o capitales, a pesar de que en el caso de Cataluña no se daban de hecho en su origen ni el reconocimiento institucional de la nacionalidad ni celona. de la capitalidad de Bar- �C O R PO R AC 1 0 METROPOLITANA D E BARCELONA EVOLUCInN DT? M 0GRf1P'ICA Y ECONOMICA. Unas palabras sobre la coyuntura metropolitana. El entusiasmo con que, durante los años 60, se pensó, a nivel estadístico o con implicaciones administrativas, que toda la po blación mundial iría evolucionando hacía la metropolinitización (datos USA), se ha enfriado a partir de la crisis de 1967-1968, y sobre todo de la que se inició a mediados de los 70. La evolución hipotética pueblo-ciudad-área metropolitana--megápo lis, entendiendo por megápolis la consolidación de áreas metropolitanas que se da en la costa Nordeste de EUA, o en la costa holandesa, ya no es tan presente como lo era hace 15 años. De una forma recurrente, tal como, en tiempos de Idelfons Cerdà y Arturo Soria, se pensó en la Ciudad Lineal, la humanidad ha ido segregando estas imágenes, que con toda seguridad volverán a producirse dentro de 5, 10 ó 15 años, substituídas, también alternativamente, por hipótesis o fantasías de carácter ricardiano y estancacionista, o bien por políticas localistas, con énfa sisen las ventajas de pequeño tamaño y a veces, también, con el regreso al campo. Los datos que tenemos demuestran que a partir de 1970 las grandes ciudades centrales antiguas, dejaron prácticamente de crecer por todas partes (creando precisamente un crecimiento propiamente metropolitano, o intensificándolo): que a partir de 1970 son ya las propias coronas metropolitanas las que no crecen, alimentándose en cambio el aumento de la población extra -metropolit:.una, �CMB ^9 - 7 - C O R PO R AC I O METROPOLITANA DE BARCELONA y en todo caso el de las áreas urbanas de tamaño medio (informe De Vonk - Herberer). Este fenómeno no se manifestaba aún en los países latinos de Eu ropa, donde la población de las AA.MM. tradicionales seguía cre ciendo en las coronas, si bien ya no en las ciudades centrales. Los últimos Censos (1980) estan dando la última palabra en este tema. Las ciudades centrales de . la costa Este de los E.U.A. pre sentan disminuciones formidables: Cleveland, Boston, Baltimore, New York,... New York, que habla llegado a 8 millones de habi- tantes, tiene 6. (Algunas ciudades, como Cleveland, han llevado la Oficina del Censo a los tribunales -y han ganado- por la razón de que sus trabajos de recensamiento en los ghettos urbanos había sido imperfecta). Madrid parece haber perdido.69.000 habitantes (un 2% de la.pobla ción); Barcelona quizás menos, pero había comenzado su estancamiento en . 1967. Las ciudades del Area Metrópolitana de Barcelona que forman el continuum urbanístico (Sta. Coloma, Hospitalet, Ba dalona) tampoco crecen, y esto por vez primera, después (poco después) de haber observado aumentos anuales formidables, del or den del 5 al 10%. Yo estoy convencido de que a largo plazo, o por lo menos mientras no se invierta la actual tendencia del costo de la energía , Y por lo tanto del costo del movimiento, debe haber una revitaliza ción de los valores centrales de las áreas urbanas en relación con las suburbanas, y una cierta reanudación de la tendencia a la urbanización de la población total (el acceso a los servicios �8 con PO FI AC 10 ME T ROPOLI TANA DE BARCELONA y mercados es mas barato en términos.de energía en la ciudad que en las comarcas rurales) . �C on AC 1 O M(=Ti3OPOLITANA U^ BARCELONA POR CONSOLIDACION DE CASTOS Y RECURSOS Antes de proseguir hemos de distinguir el modelo norteamericano y el modelo latino de área urbana metropolitana. Las respectivas disti bu-ciones territoriales de riqueza son en ellos notablemente diferentes. El diagnóstico y las necesidades político económicas no son total.men te intercambiables. En las grandes aglomeraciones norteamericanas el suburbio es rico y el centro pobre. El valor central del suelo tiende a deprimirse relativamente. En Europa, y sobre todo en el Sur de Europa, la distribución es aún la inversa - y el encarecimiento de la'energia, así como la mayor congestión global, es posible que en el futuro lleguen a impedir la total aproximación a la situación americana. • Esta constatación es importante, sobre todo cuando se trata de discutir la distribución fiscal de las cargas y de los beneficios de la aglomeración. Pero antes de entrar en este terna, para mí capital, examinemos el otrc lado de la consolidación metropolitana; el lado de los gastos. Económicamente hablando, ¿ es útil la consolidación metropolitana de servicios locales, o incluso de gobiernos locales en conjunto?. Hace unos míos se pensaba que la respuesta tenia que ser forzosamente positiva. Las economías de costos que se pueden obtener uniendo servicios, producióndolos en mayor escala, son evidentes en todo aquello que se puede realizar o coordinar beneficiosamente, en todos aquellos sectores en donde se pueden evitar duplicaciones, ya sea de primer -establecimiento, ya sea en los gastos corrientes. �. CME3 F.,, . ^.• - _^ - . 10- • / C O R PO Fi AC I O METROPOLITANA DE BARCELONA Es más: el valor del suelo central en las grandes aglomeraciones expulsó a las actividades muy consumidoras de espacio para usos que la sociedad no considera suficientemente valiosos o incluso molestos: -, vertederos, cementerios, industrias ruidosas. En tal caso parece ló- gico buscar ubicaciones muy períféricas para esas utilizaciones. De ahí el intento de metropolitizar servicios. Son evidentes los ben( ficios globales que pueden obtenerse uniendó servicios informáticos y técnicos, coordinando redes de transporte y abastecimiento y pl.a--nificando los usos muy consumidores de espacio. Estas ganancias son más significativas que (pueden compensar) los costos parciales o locales generados. En áreas densamente pobladas eso tiende a ser más obvio, a pesar de que la solución es menos fácilen algunos sectores (consumo de espacio) y suele generar prolongados conflictos. Los economistas urbanos han estudiado todas estas cosas, y en algunos casos han identificado bastante bien las curvas de costo unitariL de cada servicio local: aquellas curvas que no son planas, y que por lo tanto tienen un mínimo, indican en ese mínimo el tamaño óptimo - del servicio. Con mucha frecuencia los servicios municipales existen tes están por bajo de ese mínimo, y hay por lo tanto mucho que ganar consolidando servicios. Ahora bien; no existe un tamaño óptimo claro, ni de la ciudad, ní -del gobierno de 13 ciudad, puesta que esbs mínimos sectoriales no -coinciden. Para algunas cosas es mejor ser grande, y para otras no lo es tanto, o es indiferente. Es más; par L otros servicios puede - ser antieconómico ser grande. Las diseconomfas de dirección y orwani �C O(= i PON AC 1 O METROPOLITANA p E DARCELONI> zación comienzan a notarse en las ciudades millonarias. En este sentido parece lógico pensar que debe haber más de un nivel de gobierno local, si se quiere ser eficaz. Durante algún tiempo estuvo en boga la idea del gobierno multi-nivel. Y continúa vigente. No hay maximalización posible de las economías netas del tamaizo sin sistemas de gobierno multinivel. Pero la existencia misma de servicios públicos comporta un costo que hay que limitar: un costo en términos de compleji dad y un costo en términos de tiempo, porque los servicios públicos son producidos por administraciones por encima de las cuales hay cuerpos elegidos de representantes que es preciso votar, mantener y coordinar. Esta cuestión es hoy muy sensible en un país que en beneficio de todos está desmontando el tinglado de un Estado central enor Imp onte prepotente, pero que al mismo tiempo, lógicamente, empieza a ser consciente de los costos de la complejidad y desea ría que la transición hubiese pasado y se hubiesen ya asentado sólidamente los nuevos niveles de gobierno mas cercanos y cier tamente más económicos en potencia. Es pues lícito preguntarse, cuántos de los servicios locales pueden producirse mejor a nivel consolidado o metropolitano, si no tnrnbien cual es la frontera por lo alto de la consolidación entre el Arca metropolitana y el Estado regional "land" o Comu nidad autónoma. �- 12 - C O R PO R AC I O METROPOLITANA DE E3A("tCELONA Tradicionalmente los especialistas se plantearán la cuestión de la institucionalización metropolitana desde el punto de vista económico, buscando el equilibrio entre economías de escala de los servicios locales y potencia ee participación. El límite superior a la consolidación venía dado por un ele mento inmaterial' o político: el alejamiento del gobierno que produce los servicios y toma decisiones sobre nuestra vida co tidiana. En nuestro país este esfuerzo debe ser calificado por un ele mento de gran importancia en este momento: lejos de .ser un nivel de gobierno consolidado e indiscutido, al mismo tiempo que b ásic:..ente redistribui.dor, el nivel comunitario cuenta con una fuerte preferencia política de los ciudadanos, justa mente p-)rque está en vías de constituirse y afirmarse después de muchos amos de falta de identidad nacional. Pero no sería bueno que esta preferencia nos impidiese ver que los beneficios materiales (e inmateriales) de este nivel de gobierno han de provenir de la descentralización de los recursos y del arbitrio ministerial centralizado hasta ahora por el gobierno de España, y no de la asunción de servicios locales que fuesen devueltos en un futuro próximo a su nivel de procedencia en base a la inexistencia de razones' económicas o economías de escala, y a la preferencia por la proximidad del gobierno a la que he hecho referencia hace un momento. Y ahora entremos en los.aspectos fiscales. La consolidación fiscal, o la puesta 'en común de recursos f_is cales locales, es la base de la prestación de servicios metro poliu no s, es decir, de todos aquellos que cstcn justificados �- 13 - C O FI POR AC I O METROPOLITANA DE BARCELONA a esta escala en virtud de los criterios citados. El tema tiene una gran transcendencia y de hecho domina a menudo la resolución (o no resolución) de los problemas institucíonales. En el modelo norteamericano la presión fiscal local sobre la propiedad urbana en la ciudad central es más alta (con frecuencia mucho más alta) que en el suburbio o corona metropolitana: de 3 a 4 dólares por 1 dólar en el caso de Baltimore, en % del valor de la propiedad. Se produce una cadena infernal: los pobres viven en el centro y piden más servicio pThlico, generando Ayuntamientos deficitarios en recursos y soportando una alta presión fiscal. Dos elementos impiden el reequilibrïo: el costo del desplazamiento de la resi ciencia a fuera de la cïudad . central (costo que se mide sobre to do en términos de movilidad, dada la baratura relativa del suelo norteamericano) y a la exigencia de normas de urbanización muy exigentes en el suburbio, que obligan a un fuerte gasto relativo en vivienda (mínimos de parcela y máximos de ocupación por m2 ) . Los ricos de los suburbios son doblemente ricos porque por cada . 100 Ptas. de ingreso bruto tienen que dedicar menos a pagar los, impuestos locales. Y por lo tanto siguen emigrando. Como en la mayoría de los casos ya se ha producido una ventaja numérica de los residentes en el suburbio (clases altas y media) �AC i O METROPOLITANA DE= F3ARCELONA C O R POI l sobre los residentes de la ciudad central, ninguna consulta democrática en el Arca metropolitana daría una mayoría a los partidarios de poner en común los impuestos sobre la propiedad y de romper así el ciclo acumulativo de degradación de la ciudad central. No hay ni una sola gran ciudad norteamericana con esquemas de con solidación fiscal. Solamente intentos aca_deeticos, poco radicales en el caso de Minneapolis -St. Paul. Las transferencias y compensa ciones tienen pues que venir del Estado ("estatal" o "federal") y en concepto de redistribución de renta entre las personas. Ninguna institución permite reconocer la contribución de los "ciudadanos centrales" al bienestar de la aglomeración en conjunto. Es má.s: hay una reacción contra la contribución urbana en la ciudad centr_al por parte de aquellos sectores de las clases medias que aún la pagan ("Proposition 13" en California. y "2", "5" en Boston) Las ciudades norteamericanas son recientes y no tienen el valor que los europeos atribuyen a las suyas. Es pues posible que la maz nitud del problema sea subjetivamente diferente. Por . otra parte en Europa, sobre todo en el Sur de Europa, la si tuación es mayoritariamente la inversa, como ya se ha dicho. La preferencia por la ccntralidad es aún mayor. Los sistemas de trans porte colectivo están allí más desarrollados que en Estados Unidos de Amrica. Se ahorra más en suelo que en gastos de transportes. • Pero las necesidades y las oportunidades de la puesta en común de recursos, no solamente para cona• •.uir economías, sino para compcn sar las zonas pobres, son tanto ,.:I.ás grandes. �CMF3 -. 15 - C O A F'O Fl 6\C I O MLTIIOPOLITANA DL= E3ARCELONA En Barcelona, la Ciudad central contribuye en más de un 50% al presupuesto metropolitano, el estado en un 30%, y el resto pro cede de los municipios del área. El problema principal lo constituye el financiamiento del sistema de transportes metropolitanos que permite a los obreros vivir perii ricamente. Las áreas metropolitanas, como Barcelona, reclaman del Estado una contribución proporcional a la aportación que ellas hacen al territorio estatal. El Estado central tiende a cargar sobre las grandes ciudades el costo de .su movilidad interior o metro politana. En una de las ultimca propuestas de gobierno se llegaba al extremo (sin paralelo en, el resto del'mundo) de prever el financiamiento del déficit de transporte con cargo a la actualmente escasa contribución urbana, lo cual -representarla, en este momento, un impuesto de capital relativamente importante sobre todos los propietarios de viviendas -estando la propiedad urbana bastante repartida. En una situación de escasa demanda los propietarios capitalizarían negativamente el aumento impositivo. No sabemos que efectos tendría todo esto sobre la distribución de los habitantes por niveles de renta: depende del encarecimiento del transporte en relación con el de la propiedad urbana. Todo esto es explicable dentro de un sistema fiscal reacio a cargar sobre la movilidad privada los costos de la pública: pri mero, por la facilidad envidiable con que la 'Hacienda central, obtiene ganancias fiscales de los aumentos del precio de 1 a ga solina -facilidad qae no quiere comproLneter mientras las imposi_ �GtJICi: •'^$ ^ Fr L, , COR P O -16 -- ^ls ^• t =-i AC I O METF 3Q1'C'ULITANA F3AFiCELONA DE ciones básicas no esten más asentadas y admitidas; segundo, por la existencia de rigideces históricas que impiden a los órganos de gobierno local participar de los beneficios de la movilidad fronteriza (peajes, puertos, aeropuertos); tercero, por la poca predisposición a considerar imponible el uso privado de la viali. dad en el centro. De una forma u otra, los servicios que los municipios del área metropolitana consideren justificado producir en común, principalmente el transporte, pero también los servicios tócnicos, la depuración da aguas residuales, el vertedero de residuos, los grandes parques comarcales, los cementerios, la protección del medio ambiente, el abastecimiento de agua, los mercados centrales, los niveles más tccnificados de la protección civil y ciudadana, etc... deberán financiarse poniendo en común recursos hoy fragmentados o transmitidos a niveles más altos. No es bueno un distanciamiento excesivo de los canales de ida y vuelta de recursos públicos cuando estos se refieren a la satisfacción de necesidades básicas, indiscutibles, y a niveles de vida admi tidos por la comunidad nacional. Si la renta de los habitantes de la aglomeración se considera en parte función de la capacidad global de asta para soportar actividades productivas, debería ser el retorno inmediato del ímpues • t:o sobre la renta (limitado hoy a un 3% y devuelto a las áreas de or:Lg en, no en proporción al esfuerzo fiscal, sinó en proporción aproximadamente, a la población) lo que se pusiese en común para redistribuir recursos públicos en forma de servicios a las zonas más necesitadas del área. �con AC 1 O M F:Tn0PO1_fTANA DE 13ARCEl_ONA P O Fi Si los valores de la propiedad se consideran, en parte, función de las ventajas de localización, e internas del área en conjunto, debería ser una parte del impuesto sobre la propiedad (por ejemplo: aquel incremento obtenido por la mejora de catastros debida a la actuación de servicios técnicos consolidados) la que se pusiese en común, al revés de lo que sucede en las ciudades norteamericanas. Otras ponencias de esta reunión tratan el tema con más profundidad. Valga aquí la constatación de que sin una via de consolidación de recursos fiscales no será nunca fácil constituir el so porte material de una institución metropolitana. La única alter. nativa. a esa vía es la actual (potenciada) de contribuciones pro porcionales al presupuesto de cada municipio metropolitano, dupla cado por un sistema de impuestos al usuario, que se justificarían precisamente en tuncién del menor costo que permite la metropol.inizac.Lón. Pero no es difícil prever por es'.:a via una cierta tendencia a una institucionalización metropolitana relativamente ra cru tica -y en todo caso unas autoridades sectoriales metropolita nas relativamente fuertes, o en e1 peor de los casos, unas cmpre sas . cont:rati_stas fuertes a nivel metropolitano, negociando con una institución débil. �c or; P Ol3ACi0 MLTROPOI_I-T!\NA DE C3A13GF_LONA RESUMEN v CoNCI,U ;IOi1. - Las áreas metropolitanas pueden estar en un plafón de su crecimiento y al mismo tiempo disminuyendo de momento el peso del contimum urbanístico central. - En los países latinos estas tendencias no se han manifestado aún con la rotundidad que se ha observado en Norteamérica, so bre todo, y en Europa Central. Pero quizás no se .11egará nunca a estos extremos. - No hay un sólo modelo de Area Metropolitana, pero la densidad y el carácter de capitalidad de Barcelona refuerzan. la necesidad y . la tendencia hacia un doble nivel local (municipal-metropolitano). - La existencia de una Comunidad Autòn ma pujante, en la cual el área de Barcelona representa más de un 50% de la población y de la actividad, obligará también a dar al área el carácter de división de gobierno,del gobierno comunitario. - Es de prever una fuerte presión para la elección directa de los representantes metropolitanos, dado el carácter local de la iris titució:, contrapesado por la complejidad de las elecciones administrativas a diversos niveles. - Tanbién es lógico prever una tendencia del Estado Central a amoldar el nilbi_to del área en sentido amplio. �C O R PO R /\C 1 b ME=T R OPOLIT A NA D E BARCELONA La financiación de los servicios metropolitanos, actualmente basado en contribuciones municipales y tasas de usos, sería conveniente que contase con participaciones proporcionales en impuestos fuertes de carácter estatal o local. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 08. Tinent d'Alcalde Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1979-1982 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall en el Simposi sobre Àrees Metropolitanes Subject The topic of the resource Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona Àrea metropolitana Finançament Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-10-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2566/19821202d_00004.pdf 0268d2ba340633e29c9acfbe0d0571ce PDF Text Text DISCURS DE PRESA DE POSSESSIO (2 desembre de 1982) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Clausura del 1er Congreso de Economía y de Economistas de España Subject The topic of the resource Economia Congressos i conferències Ajuntament de Barcelona Gestió pública Ciutats Finances públiques Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Conferència Abstract A summary of the resource. PM, intervé l'últim, segons: 1. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC SANTACANA 2. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC RAVENTÓS 3. TIENE LA PALABRA D. CARLOS SÁNCHEZ-REYES 4. CLAUSURA A CARGO DEL EXCMO. SR. ALCALDE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-11-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2567/19840302d_00032.pdf 687c0eadd4932b65f32855a429b2403d PDF Text Text "OBRIR CATALUNYA AL MÓN" VERSIÓ RESUMIDA DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA EL 2 DE MARÇ DE 1984, A GIRONA, EN EL MARC DEL CICLE "ELS GRANS REPTES DE LA CATALUNYA DEL FUTUR". �Darrerament s'ha tornat a parlar dels greus perills que está corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tri bunes s'ha tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país es troba en un moment particularment difícil de la seva história. Se'ns vol fer creure que som ara en una situació que és més greu que la que viviem fa uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant. Davant d'aquesta tendència al pesimisme i a la lamentació vull comunicar un misatge d'optimísme i d'il.lu sió. El país passa per un moment de frustació que és evident però aquesta frustació és circumstancial. Es un pessimisme que es deriva del fet que només una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país. �Z El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt/ particularment en aquests moments de'campanya electoral fa dificil veure les coses amb serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu. El pais té dues opcions molt clares. O bé tancar-ser protegir-se de les influències exteriors, esforçar-se en la purificació pròpia i obssersionar-se en la recerca de les essències propies. Aquesta és la fórmula que ens pro posa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'ober tura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confian 9a i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el que el seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguinque sigui. La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacio �3 nats, és una opció immovilista. Es una opció que permet tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacio nalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perqué és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que admi nistra benediccions i anatemes. La segona opció, la que suggereix que el pais, la nació si voleu, és el que els seus homes volen que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament, es recolza en el passat peró que assumeix l'evolució impo ssada pels canvis que es van produint en les relacions socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen en el país i, també - per qué no?, de confiança en la pròpia història del país, en el seu llegat cultural, en el geni del país. Es una opció essencialment democràtica, que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engresca �4 dora que pot movilitzar novament les energies del país, perquè no és excloent i admet molt diverses actituds po lítiques. Estem vivint en aquests moments sota l'apoteosi d'una obssessió essencialista, sota la imposició d'un na cionalisme que pretén mantenir el país en un estat perma nent de tensió. L'amenaça exterior es conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge. �Aquest sí que , és un gran perill per a Catalunya una amenaça quines conseqüencies ja hem començat a copsar. No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que són com voldriem que fossin. Perqué ni les coses són com abans -per a dir-ho ras i curt- ni es viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el que s'ha fet en molts casos; que és el que se'ns recomana des de les intàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar com nacionalisme de frigorífic. No ens podem enganyar a nosaltres mateixos. Cal que treballem el país auténtic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem (canviar si som honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà, no n'hem de dubtar el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país. �Perquè és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fins i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura. Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la Península molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va durar set o vuit anys, potser deu, peró s'ha acabat. I és molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llibre tan fonamental com "L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme" Max Weber. �Pensem ara en l'orgull que ens produïa també la nostra relació privilegiada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats euro- peas fossin més nombrosos que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Aixo també s'ha acabat . Podriem dir que l'equilibri no es tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents communicacions per autopista. Però s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-Paris, Madrid-Brussel.les, o Madrid-Ginebra no són ja, de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge moltes decisions seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de marginalitat s'agreujarà. No ens queda més opció que forçar la nostra presència en els llocs on es prenen les decisions i,sobretot, tenir en compte les realitats del moment. Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la via no de negar el que /són. Es lamentable perdre un tren per arribar tard però encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de que el tren està a punt de passar. En aquest moments, el tren que està a punt de passar a davant nostre és el tren de contruir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa que s'esta vivint ara al continent, precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de l'empobriment del Tercer Món. Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan barroeramert s 'ha presentat amb la pretesa &ntitesí1 Brussel.les �l'enyorança d'una Europa del boom que., ara per ara, no existeix. Es important remarcar quins són els autèntics valors d'Europa. Són uns valors que van més enllà dels valors del mercat. Són els valors del pluralisme i de la convivència sobre un territori molt limitat de les més diverses opcions polítiques i de llegats historics i culturals divergents. Catalunya és avui una realitat urbana. Es normal, per tant, que el país rebutgi periòdicament els intents de reconversió ruralista i pairalista. Catalunya és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructuració i integració, però amb una fesomia cada cop mes configurada segons aquest model. El sistema català de ciutats és una subsistema del sistema europeu de ciutats. Es per aquesta banda per on Catalunya pot trobar una via d'incorporació a Europa que li permeti, al mateix temps, jugar un paper capdavanter i original. Però és fonamental entendre que connectar amb Europa no vol dir només el foradament del Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via europeu. Vol dir que el sistema català de ciutats ha de ser un sistema europeu. I això implica una visió urbana, una cultura urbana sincronitzable amb les cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el debat cultural del continent1 llençar-se a competir amb les ofertes de tota mena que es fan des de totes les metropolis d'Europa. Es un camí que exigeix, per damunt de tot,la incorporació dels valors culturals i polítics europeus, no en el nivell de la retòrica sinó en el dels fets. �9 Per tant, es una via que reclama actituds que són inseparables de la cultura urbana, com el gust pel debat, l'estimació de la pluralitat, l'interés per les avant -guardes i el rigor en l'administració. �lo Potser un dels trets que resulten més decebedors de la situació que vivim és l'absència del debat públic que és característic de les democrácies occidentals. Darrerament, per la pressió de la campanya electoral, s'ha suscitat una certa discusió entorn d'alguns temes de caràcter polític. Però el debat que necessita un país modern i pluralista hauria d'incloure molts més centres d'atenció que els d'incidència política directa, que els que afecten els meca nismes de representació política. Estem construint les inttucions del pais i ho fem 1r- sense debatre practicament res. So- bre q " uestions de tanta importància com el tercer canal, la policia autonòmica o els ajuts a la premsa, el debat ha :restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més, com que qualsevol proposta ens ve inevitablement qualificada com a "model català" -el "model català" de policia, el "model català" de televisió...- la discussió tendeix a inhibir-se. Només els molt insensats s'atrevirien,ainterrogar o a interrogar -se sobre tants models catalans. �^1 Però si al Parlament de Catalunya hem patit d'una pobresa de debat molt preocupant, encara és mes aguniosa la manca de discussió en els mitjans de comunicació. No volia parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la pressió que hi ha hagut per reduri-la encara més. Hi ha una qüestió d'ordre més general que té una incidència més profunda en la fesomia que està adquirint el particular règim polític de Catalunya. Em vull referir a una sacralització de l'activitat pública que no té res a veure amb el legítim respecte que s'ha de mantenir envers les institucions democrátiques. Aquesta sacralització ha desterrat del nostre Parlament l'atac polític, lgironia, la pressió sostinguda, les revelacions escandaloses es a dir les fórmules que han caracteritzat tots els parlament de l'Occident democrà- tic. El nostre Parlament és ara la cambra més avorrida d'Europa. �Aquesta irrealitat del debat té l'arrel en la concep ció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generalitat ha tingut l'habilitat d'imposar a,^l'opinió pública del país. Les administracions públiques ¡. segons aquesta concepció, es constitueixen en dos grans grups: la de la Generalitat, que ara per ara assumeix una mena de representació apolítica de les essencies nacionals, i les altres, que són administracions contingents. El corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar. La crítica de l'administració de la Generalitat és poc aconsellable pel que suposa -inevitablement- de crítica de les institucions d'autogovern. La crítica de les altres ad ministracions és possible pel fet de la seva radical contin gència. Les conseqüencies d'una aital distinció són molt greus i s'etltan veient cada dia en la probresa i fins i tot surrealisme d'alguns dels debats apuntats. La manca de crí tica està condunt a deficiències operatives serioses i, el �l^ L'estrategia que ha mantingut fins ara el govern de la estrategia Generalitat és una/que condueix directament a la contradicció. Pot donar als partits conservadors que han estat governant Catalunya durant els darrers quatre anys algun avantatge a curt termini però és un camí sense sortida. Un govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se. Son dues actituds contradictóries . Tots els governs, des del central fins als municipals, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Però governar i ploriquejar no és compatible. Tampoc és compatible omplir-se la boca amb expressions tan contundens com "l'obra de govern" i renunciar al mateix temps a alguns dels elements que són components essencials de tot govern modern. Ens voldriem referir, per exemple, a la fiscalitat i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màxima tolerància en l'exercici de les seves facultats coactives. Però un govern no pot -i menys un govern d'una Catalunya que no ha tingut govern durant segles- renunciar d'una manera genè ica a la imposició tributaria i meny encara donar suport -com ha fet d'una manera molt poc dissimulada- a accions de boi cot de l'activitat fiscal, d'una altra administració. Si un govern abandona, o fa veure que abandona, l'exercici de les seves facultats impositives deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom més proxim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Monaco o d'una illa-paradís fiscal, però deixa de ser un govern modern. �1 L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article 37.3 que l'Administració de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, desconcentració i coordinació de funcions". Fins i tot els intèrprets de l'Estatut més donats a re marcar tots aquells aspectes que reforçarien la posició defla 4 Ge-=re-z-tziá ^tat opinen que els principis estatutaris descarten l'opció d'un go- vern centralitzat o bé un sistema administratiu concentrat. La realitat de la confrontació administrativa que s'ha viscut a Catalunya en els darrer quatre anys ha contradit les previsions de l'Estatut. Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentra ció, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver coordinació s'ha produït, amb massa freqüència, 'invasió funcions locals. de les s �14 No es tracta de fer unes lamentacions genériques. Hi ha hagut exemples ben concrets de la desviació estatutària que s'ha produït. Són fets ben concrets que no es poden cobrir amb l'us reiterat de cortines de fum. Parlem primer del fracàs descentralitzador. No n'hi ha prou amb la persistent retórica ctSfy .e'.-tia ruralis- ta- i l'actitud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitzat que no acaba de lligar amb la versió oficial que ens suggereix una terra neta i verge. De fet, es absolutament impossible descentralitzar quan la vida política catalana va desenvolupant-se amb una producció de lleis tan minsa. Si comptessim les lleis que han estat fruït de la voluntad consensuada d'institucionalització del país ben poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la Generalitat ha evi tat d'entár en un camí que no podía controlar. Es normal, per tant, que a través de la via del decret, haguem assistit a una actuació governamental absolutament centralitzada. �I7 No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat convertint-se en unes oficines administratives de nivell molt baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fins i tot alguns dels organs de l'Administració periférica de l'Es tat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt con tingut polític. Peró l'actuació centralista i centralitzada ha estat tapada per una allau de retórica i un devesall de visites. �!3 Fets de tanta trascendència política com la concessió de llicéncies de freqüència modulada o l'atorgament dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita, des del centre mateix del poder, a la Plaça de Sant Jaume. El propi president de la Generalitat ha reconegut aquesta mateixa setmana la manca de descentralització. Ha ad més que si ha d'anar peró ha vingut a dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el perill de laminació de la Generalitat que assegura que existeix en aquest s moments. No és molt exessiu, molt arriscat, fins i tot irresponsable acusar d'afany laminador uns ajuntaments que governen amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya ? Com es pot acusar de voluntad laminadora uns Ajuntament que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions ?. No hi ha hagut coordinació de funcions. Els ajuntaments de Catalunya s'hantrobat amb una reiterada invasió de les seves competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiència curta i costosa o bé el de les increibles oficines de benestar social. 7: �1^t Els exemples de l'actitud divisionista que s'ha es tat fomentant ens venen a le memòria sense dificultat. Tenim ara -se'ns ha dit- una Catalunya catalana i una altra que probablement no ho és tant. Es normal, si partim d'aquesta concepció global tan maniquea que les iniciatives partidistes i divisionistes hagin proliferat. Una part minoritària del país s'ha arrogat el dret de jujtjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i, consequentment, el de proposar-ne les corresponents alternatives "catalares".. I d'aquesta manera hem anat complicant la construcció del país, encarint la seva ad ministració i reduint-ne el rendiment, i, el que encara és més greu, arisolidant la divisió i fomentant l'absten ció de la meitat del país. Alguns exemples són ben significatius. S'havia acon seguit posar en marxa un procés consensuat per a la crea ció de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntaments amb una població represen �20 tant del 85% del poble de Catalunya. Doncs bé, va ser ne cessàri trencar el procés i inventar una alternativa "ca talana ". �2^ El mateix ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produït en els anys de la transició destacava en els últims anys una creixent corresponsabilització dels Ajuntaments en les tasques de foment i protecció de la seguretat ciutadana. Ha estat una activitat que s'ha extès tan considerablement perque hi ha hagut una insistent petició ciutadana en aquesta direcció. I els Ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials, en la contralació de personal i en la formació dels seus cossos de policia municipal. Semblava raonable esperar d'una administració nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'efi ciència. Hauria estat lògic que s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les administracions municipals. En realitat, teniem ja a Catalunya més escoles de policia del compte, disposavem d'uns efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable. Aqui també, però,es va optar per la duplicació. Per la formulació d'una alternativa "catalana". Per la creació de cap a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de moment, es planteja com funcions gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals. �21 Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern que ha basat la seva estratègia politica en la confrontació permanent amb el govern central trobi tan sorprenent que uns governs municipals faciri sentiP la seva veu i denuncien el que estimén que són invasions del seu ámbit de competèn cies. �23 Hi ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana, que fa impossible la movilització de les energies del pais, de l'energia, l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de dues mesures per a valorar i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país. Com es pot empènyer un pais en un moment desiciu com el que estem vivintsi només comptem amb una part de la seva comunitat humana ?. Aquesta és la trista realitat. Mig país, pot- ser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell administratiu sense sentir-se'n integrat. �211 El problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vis tes a aconseguir el rendiment de la gestió a que tenen dret els ciutadans d'aquest país. �25 La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador , per una movilització que du gui la gent jove als llocs de responsabilitat, per la confiança que no ens faci temer constantment pel fracás dels nos tres esforços, per una il.lusió que ensfaci treballar amb constàn cia i ens susciti idees i camins innovadors, per un rebuig de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil acompanyada d'atreviment, d'imaginació; pel vot de confiança a la nostra pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut d'altres terres, per prendre part en la tasca de modernització d'Espanya, per la nostra presència activa a Europa i el món, pel patriotisme que es deriva de la participació. El nostre repte està a demostrar que el que és bell, movilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser també, és, sens dubte, més eficaç. �6 MAR, En el marc' del cicle «Els grans reptes de la Catalunya del futur», l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar a Girona una interessant con/erencia que resumint en aquesta tribuna d'opinió Obrir Catalunyä al món (I) çi antítesi Brussel.les o Managua. La proposta d'altes nativa és ful.laç i es basa en l'enyorança d'una Eurt pa del boom que, ara per ara, no existeix. Es important remarcar quina són els autèntics vt lo ra d'Europa. Són uns valors que van més enllà de valora del mercat. Són els valors del piuralisme i d la convivència sobre un territori molt limitat de te més diverses opcions polítiques i de llegats històric i culturals divergents. ARRERAMENT s'ha tornat ,a parlar dels greus perilla que està corrent Catalunya ara mateix. Des de diverses tribunes s'han tornat a insistir en la tesi segons la qual el nostre país es troha en un moment particularment dificil de la S. aJ histúria. Se'ns vol fer creure que som ara en una situació que és més greu que la que vivíem fa uns anys. Se'ns demana que ens crispem davant d'aquests fets i que mantinguem una actitud tensa i vigilant. D Catalunya és aval una realitat urbana. Es norma per tant, que el pais rebutgi periòdicament els ir lenta de reconversió ruralista i pairalista. Cataluny és un sistema de ciutats, amb dèficits d'estructura ció i integració, perd amb una fesomia cada cop mé configurada segons aquest model. Duvant d'aquesta tendència al pesimisme i ala lamentació vull comunicar un missatge d'optimisme i d'il.lusió. El país passa per un moment de frustració que és evident pera aquesta frustració és circumstancial. Es un pessimisme que es deriva del fet que només una part dels ciutadans de Catalunya se senten responsables de l'obra de construcció del seu país. El diluvi de les paraules que ens cauen al damunt particularment en aquests. moments de procampanya electoral, fa difícil veure les coses amb serenitat i equanimitat. Hem de fer l'esforç de veure que Catalunya té ara al davant un dilema decisiu. El país té dues opcions molt clares. O bé tancarse, protegir-se de les influències exteriors, esforçarse en la purificació pròpia i obsessionar-se en la recerca de les essències pròpies. Aquesta és la fórmula que ens proposa el nacionalisme essencialista. L'alternativa és l'obertura i, fonamentalment, l'adopció d'una posició de confiança i d'il.lusió. Es una alternativa que es basa en admetre que Catalunya no respon a una fesomia estàtica sinó que és exactament el que els seus ciutadans, tots els seus ciutadans, vulguin que sigui. La diferència és fonamental. La primera alternativa, la que promou un respecte a unes preteses essències nacionals, és una opció immovilista. Es una unció que permet tota mena de manipulacions dels qui s'han d'encarregar d'administrar les essències i de jutjar si són respectades o no. Es l'opció que es troba en la base d'un nacionalisme que duu a la confrontació i a l'exclusió perquè és un nacionalisme que necessita de sacerdots i que administra benediccions i anatemes. / / r o 1rk I 1 't La segona opció, la que suggereix que el país, la nació si soles, és el que els seus homes voten que sigui, és una opció dinàmica. Es un plantejament que, lògicament, es recolza en el passat però que assumeix l'evolució impossada pels canvis que es van produint en les relaciona socials. Es tracta, fonamentalment, d'una opció d'il.lusió, de confiança; de confiança en els homes i dones que viuen en el país, i també —per què no'!— de confiança en la pròpia història del país. cn el seu llegat cultural, en el geni del pais. Es una opció essencialment democràtica, que no necessita ni sacerdots ni Messies. Es l'opció engrescadora que pot movilitzar novament les caerpies del país. perquè no és excloent i admet molt diverses • actituds polítiques. •stem vivint en aquests moments sota l'apoteosi d'una obsessió essencialista, sota la imposició d'un nacionalisme que pretén mantenir el país en un estat permanent de tensió. L'amenaça exterior és conreada i manipulada i es proposa al país que adopti una actitud de setge. Aquest sí que és un gran perill per a Catalunya, una amenaça quines conseqüències ja hem començat u copsar. No es pot amagar el cap sota l'ala i imaginar que les coses són com abans, com en un mític abans, o potser imaginar que són com voldríem que fossin. Perquè ni les coses són com abans —per a dir-ho ras i curt— ni és viable treballar sobre imatges o models falsos de la realitat. Que és el fet que s'ha fet en molts casos: que és el que se'ns recomana des de les instàncies promotores d'un nacionalisme que podriem qualificar corn nacionalisme de frigorífic. No ens podem enganvar a nosaltres mateixos. • El sistema català de ciutats és, segona Maragall, una subsistema del sistema eurupeu de ciutats Cal que treballem el país autèntic, el que tenim, que no és com ens agradaria i que podem canviar si som honestos en el diagnòstic i si sabem trobar el camí per a obrir Catalunya al món que serà, n n'hem de dubtar, el camí que permetrà la recuperació, la reconstrucció, el desenvolupament del país. Perque és una realitat, potser trista, potser lamentable, que s'ha alterat la nostra posició relativa, la conexió amb Espanya i també amb Europa. I aixó ha canviat fina i tot en un terreny tan essencial per a nosaltres com el de la cultura. Fa uns vint anys, quan es va produir l'esclat inicial de la producció editorial catalana vam tenir la satisfacció i l'orgull de fer entrar a la península molts materials bàsics de les Ciències Socials, fins i tot algunes mostres bàsiques de la literatura moderna. Aquesta situació tan positiva per a nosaltres va durar set o vuit anys, potser deu, però s'ha acabat. I és molt important que els esforços dirigits a corregir una situació que no ens agrada parteixin de la constatació de la realitat. No de la seva mitificació. Hem hagut d'esperar a 1984 i a una subvenció de la Diputació de Barcelona, per a disposar d'una traducció catalana d'un llib re tan fonamental com «L'ètica protestant i l'esperit del capitalismes Max Weber. Pensem ara en l'orgull que ens produia també la nostra relació priviléjliada amb Europa. Era relativament normal que els vols que enllaçaven Barcelona amb una colla de ciutats europees fossin més nomhroses que els que sortien de l'aeroport de Barajas. Això també s'ha acabat. Podrlem dir qee l'equilibri no és tan desfavorable pel fet de les nostres excel.lents comunicacions per autopista. Perd s'ha registrat un canvi qualitatiu evident. Els ponts aeris Madrid-París, Madrid-Brussel.les, O MadridGinebra no són ja. de cap manera, una mera conseqüència de la capitalitat. Les coses han canviat i ho hem de reconèixer. Si no ho fem i ens mantenim al marge, moltes decisions seguiran prenent-se sense cap control nostre i la situació de marginalitat greujare. Nu ens quema tnés opció que forçar la nostra presència en els Iiocs on es prenen les decisions i, sobretot, tenir en compte 'les realitats del moment. Ja he apuntat quines són aquestes realitats per la vida de negar el que no són. Es lamentable perdre un tren per arribar tard perd encara es pitjor perdre'l per no tenir consciència de què el tren està a punt de passar. En aquests moments, el tren que està a punt de passar a davant nostre es el tren de construir un país que pugui integrar-se amb normalitat en el procés d'estructuració d'Europa que s'està vivint ara al continent. precisament en aquests anys de crisi econòmica, de tensió internacional renovada, de represa de I'entpuhriment del Tercer Món. Es una opció que no té res a veure amb el dilema que tan harroerament s'ha presentat amb la pretesa El sistema català de ciutats és una subsistema dt sistema europea de ciutats. Es per auuesta banda per on Catalunya pol trc bar una via d'incorporació a Europa que li permet al mateix temps, jugar un paper capdavanter i orig nal. Però és fonamental entendre que connecta amb Europa no vol dir només el foradament da Cadí o l'arribada a la frontera de l'ample de via et. ropeu. Vol dir que el sistema tatalà de ciutats ha d ser un sistema europeu. 1 això implica una visió m bava, una cultura urbana sincronitzable amb k cultures urbanes d'Europa; implica entrar en el de hat cultural del continent, llençar-se a competí amb les ofertes de tota mena que es fan des de tole les metrópolis d'Europa. Es un camí que exigeix per damunt de tot, la incorporació dels valors cultt. rals i politics europeus, no en el nivell de la retòric sinó en el dels fets. Per tant, és una via que reclama actituds que só inseparables de la cultura urbana, com el gust pe debut. l'estimació de la pluralitat, l'interès per le avant-guardes i el rigor en l'administració. Potser un dels trets que resulten més decebedor de la situació que vivim és l'absència del debut pú blie que és característic de les democràcies Deciden tuls. Darrerament, perla pressió de la campanya clac toral, s'ha suscitat una ce rta discusió entorn d'al guns temes de caràcter polític. Però el debat que ne cessita un país modern i pluralista hauria d'inclour molts més centres d'atenció que els d'incidència pe Mica directa, que els que afecten els mecanismes d representació politica. Estem construint les institucions del país i ho fem sense debatre pràcticament res. Sobre qüestions de tanta importància com el tercer canal, la policia autónoma o els ajuts a la premsa, el debat ha restat limitat als seus aspectes més folklòrics. A més. com que qualsevol proposta em ve inevitablement qualilicada com a «model catalán —el «model català" de policia, el « model català« de televisió...— la discus. sió tendeix a inhibir-se. Només els molts insensat s'atreverien a interrogar o a interrogar-se soben tants models catalans. Pera si al Parlament de Catalunya hem patit d'u na pobresa de debut molt preocupant: encara és mé aguniosa la manca de discussió en els mitjans de co municaciú. No voldria parar-me a comentar la manca de pluralitat ideológica ni la pressió que h ha hagut per reduir-la encara Inés. Hi ha una qües tió d'ordre més general que té una incidència mé profunda en la fesomia que està adquirint el particu lar règim politic de Catalunya. Em vull referir a unt sacraliteació de l'activitat pública que no té res veure amb el legítim respecte que s'ha de ntanteni' .envers les institucions democràttques..Aquesta sa cralització ha desterrat del nostre Parlament ratat politic. lu ironia. la pressió sostinguda, les revela eions escandaloses, és a dir, les fórmules que han ca racteritzat tots els parlaments de l'Occident demo acàcia. El nostre Parlament és ara la cambra més avorti da d'Europa. Pasqual Maragall í Mira .-11, <Me de Barcelona �1 1 Ir11t. INV ^ M w. Obrir ("ala/iiiira al »16n (i II) QUESTA irrealitat del debat té l'arrel en la concepció maniquea de l'administració pública que el govern minoritari de la Generait,t ha tingut l'habilitat d'imposar a l'opinió públi..I del país. Les administracions públiques segons Aquesta concepció, es constitueixen en dus grans cups: la de la Generalitat, que ara per ora assumeix ,na meno de representació apolítica de les essències ,ecionals. i les altres, que són administracions conn entl. A proposar-ne les corresponents alternatives "catala res". I d'aquesta manera hem anat complicant I: construcció del país. encarint la seva administració reduint-ne el rendiment i, el que encara és més greu consolidant lu divisió i fomentant l'abstenció de It incita del pais. • Alguns cteinples són ben significatius. S'havir conseguit posar en manta un procés consensual pe a la creactu de la Federació de Municipis de Catalunya, una organització que aplega ajuntament> ;unh una pohlació representant del 85% del noble& Catalunya. Dones hé, va ser necessari trencar e procés i inventar una alternativa "catalana" LI ntatcis ha passat amb la irrupció de la policia autonòmica. En el desenvolupament espectacular dels serveis municipals que s'havia produit en eh ara s de la transició destacava en els últims anys una creixent curresponsabilització dels ajuntaments en Ics tasques de fument i protecció de la seguretat cita !adona. lla estat una activitat que s • ha estès lar considerablement perquè hi ha hagut una insistent penen') ciutadana en aquesta direcció. I els ajuntaments han esmerçat uns recursos molt importants en l'adquisició de nous materials. en la contratació de personal i en la formació dels seus cossos de polia eia municipal. 1.1 corol.lari inicial d'aquest plantejament és clar. I o critica de l'administració de la Generalitat és +c aconsellahle pel que suposa —inevitahlementle critica de les institucions d'autogovern. La crítica l.c les altres administracions és possible pel fet de la esa radical eontingencia. I es conseqüencies d'una anal distinció son muls cus s'estan seient cada dia en la probresa i fins i n surrealisme d'alguns dels dehals apuntala. La nuca de critica està conduint a deficiències opera,s es serioses. i el que encara és pitjor, anul.len tota ossiMitas d'anàlisi racional del fenomen de l'admnstració pública i. per tant, la seva reforma i milor;iillent. L'estratègia que ha mantingut fins ara el Govern .lc lat Generalitat és una estratègia que condueix diestament a la contradicció. Pot donar als partits .unservadors que han estat governant Catalunya Jurant els darrers quatre anys algun avantatge a :art termini perd és un camí sense sortida. Ln govern no pot al mateix temps governar i lamentar-se. Són dues actituds contradictòries. Tots els governs. des del central fins als municipis, passant pel de la Generalitat, tenen moltes raons per a lamentar-se de les respectives herències. Perb governar i ploriquejar no és compatible. Tampoc es compatible omplir-se la boca amb exressiuns tan contundents com «d'obra de governs i renunciar al mateix temps a alguna dels elements .Iue són components essencials de tot govern modern. Ens voldríem referir, per exemple, a la ftscali:at i a l'acció coactiva. Un govern pot optar legítimament per una política de baixa fiscalitat o de màsima tolerància en l'exercici de les seves facultats :oactises. Pera un govern no pot —i menys un go•crn d'una Catalunya que no ha tingut govern dutaxi segles— renunciar d'una manera genèrica a la imposició tributària i menys encara donar suport —ennt ha fet d • una manera Inolt poc dissimuladanccuins de hoieut de l'activitat fiscal, d'una ultra Ami nisl raciO, Si un govern abandona, o fa veure .tuc abandona. l'exercici de les seves facultats imposti,es deixa de ser un govern. Passa a ser quelcom més prílsim a una Fundació, potser al govern d'un Principat de Mónaco o d'una illa-paradís fiscal, pera deixa de ser un govern modern. L'Estatut de Catalunya preveu en el seu article ? que l'.\dntinistraciú de la Generalitat s'hauria d'estructurar seguint "criteris de descentralització, slesconeentraciú i coordinació de funciona». I ins i tot. els intèrprets de l'Estatut més donats a remarcar tots aquells aspectes que reforçarien la posieii, del Consell Executiu opinen que els principia estatutaris descarten l'upció d'un govern centralitzat o hé un sistema administratiu concentrat. La realitat de la confrontació administraiva que s • ha viscut a Catalunya en els darrers quatre anys ha contradit les previsions de l'Estatut. Si l'Estatut reclamava descentralització i desconcentraciú, el Govern de la Generalitat ha extremat el control central de les decisions i la gestió. On hi havia hagut d'haver coordinaciú s'ha produit, amb russa lregüi noia. invasió de les funcions locals. No es tracta de fer unes lamentacions genèriques. IIi ha hagut exemples hen concrets de la desviació estatutaria que s • ha produit. Són fets hen concreta que nu es poden cobrir; uth l'ús rci,erat de cortines de lunt tricot primer del fracàs descentralitzador. No n'hi h, prou amb la persistent retòrica ruralista i l'a ct itud de neguit davant d'un país cada cop més urbanitiat que no acaha de lligar altab la versió olieia! que ens suggereix una terra neta i verge. De I'et. és ahsolutament impossible descentralitlar qu.ul hi sida política catalana va desenvolupantse :mil) una producció de lleis tan minsa. Si comp. fóssim les lleis que han estat fruit de la voluntat con- sensuada d'institucionalització del país ben poca cosa ens queda. No s'ha fet una obra de govern basada en la producció de lleis perquè el Govern de la (ienertli{al ha evitat d'entrar en un camí que no podia controlar. Es normal. per tant, que a través de la via del decret. haguem assistit a una actuació governamental ahsolutament centralitzada. No hi ha hagut descentralització de l'actuació de la Generalitat. Els serveis territorials de la Generalitat han acabat consertint-se en unes oficines administratives de nivell moll baix dedicades a la tramitació d'expedients. Fina i tot alguns dels organs del • Adnlinistració periférica de l'Estat havien dut a terme actuacions de coordinació de més alt contingut politic. Perú I'actuacis, centralista i centralitzada ha estat tapada per una allau de retórica i un devesall de visites. Feu de tanta trascendencia política com la concessió de llicències de freqüència modulada o I'atorpiticitt dels avals de la CARIC s'han decidit sempre al marge d'una regulació legal propiament dita. des del centre mateix del poder,.a la Plaça de Sant la unte. El propi president de la Generalitat ha reconegut aquesta ntalci.sa setmana la manca de descentralització. fia adntés que si ha d'anar però ha vingut a dir-nos que es faria més endavant, quan no hi hagi el perill de Luninació de la Generalitat que assegura que existeix en aquests Iltolttents. No és molt excessiu, moll arriscat, fins i tol irresponsable acusar d'afany laminador una ajuntaments que governen amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya? ¿Com es pot acusar de voluntat h u ninadora uns ajuntaments que s'han limitat a demanar no ser laminats en les seves funcions? No hi ha hagut coordinació de funciona. Els ajantmncnts de Catalunya s'han trobat una reitereada invasió de les seves competències. Aquest ha estat el cas de les oficines d'atur tancades després d'una experiencia curta i costosa o bé el de les increíbles oficines de henestar social. lis exemples de l'actitud divisionista que s'ha natal !intentant ens venen a la memòria sense dificultat. I enint ara —se'ns ha dit— una Catalunya catalana i una ultra que probablement no he és tant. Es normal, si partim d'aquesta concepció global tan in:miquea que les illieiatives parlidisles i divisionisIcs hagin proliferat. Una part minoritària del país ha arrugat el dret de jutjar la catalanitat d'institucions i organitzacions i- consegüènunent, el de Semblava raonable esperar d'una administració nova que s'enfrontés amb el problema amb criteris de racionalitat i d'eficiència. Hauria estat lògic quo s'hagués fet un esforç d'aprofitament de tot el que s'havia fet en aquest terreny des de les administra: tions municipals. En. realitat, teníem ja a Catalunya més escoles de policia del compte, disposàvem d'uns efectius nombrosos, de recursos materials relativament importants i d'una experiència indubtable. Aquí també, petó, es va optar per la duplicació.. Per la formulació d'una alternativa "catalana,r. PeC, la creació de cap a peus d'una nova escola i per la imposició d'un model que, de moment, es planteja conc funciona que gairebé exclusives unes funcions que, com la de vigilància d'edificis, han estat exercides i segueixen essent exercides per les policies municipals. Es contradictori, en qualsevol cas, que un govern que ha basat la seva estratègia política en la confrontació permanent amb el Govern central trobi tan sorprenent que uns governs municipals facin sentir la seva veu i denunciin el que estimen que són invasions del seu àmbit de competències. lli ha un element distorsionador en tota la política catalana i, per extensió, en tota la vida catalana. que fa impossible la mobilització de les energies del país, de l'energia. l'entusiasme i creativitat dels seus ciutadans. Aquest obstacle és la permanent utilització de ducs mesures per a valorar i jutjar el que fan els homes i dones del nostre país. ¿Grill es pot empènyer un país en un moment decisiu eons el que estem vivint si només comptem amb una part de la seva; comunitat humana? Aqueslii es la trista realitat. Mig país, potser més de la meitat dels homes i dones de Catalunya assisteix educadament a la construcció de les institucions i de l'aparell administratiu sense sentir-se'n integral. LI problema de trobar la sintonia entre les diverses administracions que actuen a Catalunya és fonamental amb vistes a aconseguir el rendiment de la gestió a què tenen dret els ciutadans d'aquest país. La nostra aposta ha de ser per una Catalunya engrescadora, per un país més animador, per una movilitatciú que dugui la gent jove als llocs de responsahilital, per la confiança que no ens faci temer constantment pel fracàs dels nostres esforços, per una il.lusió que ens faci treballar amb constància i ens susciti idees í camins innovadora. per un rebuig de la carrincloneria que ens ofega, per una urbanitat civil aeontpanyuda d'atreviment, d'imaginació: pel vot de confiança a la nostra pròpia història, per la generositat envers els qui han vingut d'altres terres. per prendre part en la tasca de modernització d'Esp;mya, per la nostra presència activa a Europa i el mon, pel patriotisute que es deriva de la participaciti. LI Il ustre repte està a demostrar que el que és bell, ntuvilitzador, solvent i ple de contingut moral ha de ser (a nille. és. sens dubte, més eficaç. Pasqual Maragall iMira Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Obrir Catalunya al món Subject The topic of the resource Catalunya Globalització Relacions Internacionals Planificació Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Abstract A summary of the resource. Versió resumida del discurs pronunciat per l'excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona el 2 de març de 1984, a Girona, en el marc del cicle "Els grans reptes de la Catalunya del futur". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-03-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2568/19840521d_00035_0002.pdf 39d0cdeaf0d738307929bf603dbb8d98 PDF Text Text PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA PASQUAL MARAGALL EN EL ACTO ACADEMICO EN HONOR DEL DOCTOR ROBERT, CELEBRADO ESTA MAÑANA EN EL SALÓ DE CENT DEL AYUNTAMIENTO. Los oradores que me han precedido se han referido con gran solvencia y conocimiento a la trayectoria personal y académica del Dr. Robert. Corresponde al Alcalde de Barcelona glosar aquéllos aspectos de la personalidad del Doctor Robert que lo convirtieron en una gran figura pública; en el Alcalde de Barcelona por excelencia, a pesar de la corta duración de su mandato; en el gran lider moraL de. una. Barcelona que intentaba recuperarse del profundo schok producido por el desastre del 98; en el "Gran sembrador de la idea catalanista ", como lo calificó Prat de la Riba; en el político respetado en toda España. Son conocidos los hechos públicos más notorios del mandato del Doctor Robert como Alcalde de Barcelona, como sería el caso de los incidentes del "T an cament de Caixes ". De hecho el saneamiento del censo electoral y un cierto número de medidas depuradoras y racionalizadoras de la Administración Municipal son los puntosmás sólidos y concretos de su actuación de esta casa. Estos elementos constituyen la base de un inmenso prestigio popular que se construyó sobre el que ya se había ganado como Médico. No es casualidad, en consecuencia, que la sabiduri`a de la calle, el buen sentido popular, ligase pronto la reconocida solvencia médica del Doctor Robert con las exigencias de su responsabilidad pública. �Los ciudadanos veian al Ayuntamiento de Barcelona, a la ciudad entera, como un enfermo que precisaba de un buen médico: Y es significativo el diagnóstico que, según. los dichos populares, hizo inmediatamente el gran médico sobre la enfermedad de la ciudad: "Desadministracionitis Aguda". Ha sido glosada reiteradamente la significación catalinista del Doctor Robert. Es una fama que surgió como consecuencia de su firme actuación al frente del Ayuntamiento, de su compromiso con la política regionalista , de la +,1íga y de su actividad parlamentaria en Madrid. Es tambien.importante remarcar dos elementos cruciales en la trayectoria política del Doctor Robert que, ochenta años más tarde vuelven a estar de gran actualidad. La actuación del Doctor Robert como Alcalde de Barcelona y Diputado en Madrid se enmarca en la interpretación catalana del fenómeno regeneracionista que se desespereza penosamente en España tras el gran desastre del 98. Son los momentos de la duda entre el "Adeu Esp anya" y la alternativa de la intervención activa en la política española que finalmente se decanta como estrategia del regionalismo conservador de Catalunya. Es una política que se plantea la necesidad de dirigir el proceso de modernización de España más que de establecer una barrera contra algún peligro. Es un programa positivo que conecta plenamente con las ideas puestas en pract ica por Robert en el Ayuntamiento de Barcelona: crear una administración, racionalizar la máquina fiscal y replantear su objetivos . . Robert es uno de los principales dirigentes de una política que no es coyuntural ni pensada para cerrar el paso a ninguna fuerza política que también esté planteándose la necesidad de empujar toda España para adelante. Es una política que se fija el objetivo de dirigir España) �de hacer el papel de la locomotora. Me quiero referir también a la consolidación que se registra con Robert de un fenómeno puntual en la Catalunya Moderna: el de la capitalidad de Barcelona como símbolo y motor de Catalunya. En la Catalunya de inicios de siglo, la regeneración nacional,la construcción de un pais moderno se plantea desde Barcelona. Los promotores de la nueva política regionalista, incluso por razones tácticas, ven la conveniencia de concentrar los esfuerzos electorales en la capital por el hecho de que la maquinaria caciquista es demasiado eficiente en las comarcas. Las aspiraciones nacionalistas se conducirán, por tanto, a través de los cuatro diputados regionalistas de la candidatura de los "Quatre ?residents" que es elegida en 1901 y de la que él Dr. Robert es máximo exponente. Pero la conexión del Dr. Robert con esta Casa,ccn la "Casa Gran" de Barcelona, no es estrictamente política. El Dr. Robert, como el gran médico de Barcelona que fue durante toda su carrera profesional, mantuvo unas relaciones de gran cordialidad con un cuerpo médico municipal donde no faltaron iniciativas innovadoras. De hecho, Robert murió muy cerca de esta Casa, en la calle de Fernando, en el momento en que se levantaba para pronunciar un brindis en el banquete anual de la "Academia del Cos Mèdic Municipal". Unas últimas palabras para registrar la conciencia que sobre la mejicanidad de Robert per.:vivió en todo momento y casi siempre como un argumento de sus adversarios polí ticos para desautorizar su intervención en la política espa ñola. En un ataque que se le dirige desde un diario de Madrid, inmediatamente después de su nombramiento como Alcalde y de una famosa intervención . en el Ateneo barcelonés, se puede leer: "El Dr. Robert (...)es, desde anteanoche, el Máximo Gómez de Cataluña. Y para que sea mayor la semejanza, no es español, ni catalán siquiera. El ardiente regionalista, Alcalde de Barcelona, es mejicano". Esta afirmación, que pre- �tendía desprestigiarle, no hacía más que añadir un punto de gloria a su figura y a su vida. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Palabras del Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall en el acto académico en honor del doctor Robert, celebrado en el Saló de Cent del Ayuntamiento. Subject The topic of the resource Robert, Bartomeu, 1842-1902 Homenatges i distincions Alcaldes Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2569/19840521d_00035_0001.pdf 812327f1eec34951b11674f70514f438 PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA ELS ORADORS QUE M'HAN PRECEDIT S'HAN REFERIT AMB SOLVENCIA I CONEIXEMENT A LA TRAJECTÒRIA PERSONAL I ACADÉMICA DEL DOCTOR BARTOMEU ROBERT. CORRESPON A L'ALCALDE DE BARCELONA GLOSSAR AQUELLS ASPECTES DE LA PERSONALITAT DEL DOCTOR ROBERT QUE EL CONVERTIREN EN UNA GRAN FIGURA PUBLICA; EN L'ALCALDE DE BARCELONA PER EXCELENCIA, TOT I LA CURTA DURADA DEL SEU MANDAT; EL GRAN LIDER MORAL D'UNA BARCELONA QUE INTENTAVA RECUPERAR-SE DEL PROFUNDISSIM XOC MORAL DEL DESASTRE DEL 98; EN EL "GRAN SEMBRADOR DE LA IDEA CATALANISTA ", COM EL VA QUALIFICAR PRAT DE LA RIBA; EN EL POLÍTIC RESPECTAT A TOT ESPANYA. SÓN CONEGUTS ELS FETS MES PÚBLICS DEL MANDAT DEL DOCTOR ROBERT COM A ALCALDE DE BARCELONA, COM ES EL TANCAMENT DE CAIXES.... EL SANEJAMENT DEL CENS ELECTORAL I UN CERT NOMBRE DE MESURES DEPURADORES i RACIONALITZADORES DE L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL, CONSTITUEIXEN ELS PUNTS MES SÒLIDS I CONCRETS DE LA SEVA ACTUACIÓ EN AQUESTA CASA. AQUESTS ELEMENTS SÓN LA BASE D'UN IMMENS PRESTIGI POPULAR QUE ES VA CONSTRUIR SOBRE EL QUE JA TENIA GUANYAT COM A METGE. NO ÉS ESTRANY, PER TANT, QUE LA SAVIESA DEL CARRER, EL BON SENTIT POPULAR, LLIGUES BEN AVIAT LA RECONEGUDA SOLVÈNCIA MEDICA DEL DOCTOR ROBERT . AMB LES EXIGENCIES DE LA SEVA RESPONSABILITAT PUBLICA. ELS CIUTADANS VEIEN L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, LA CIUTAT SENCERA, COM UN MALALT QUE PRECISAVA D'UN BON METGE. I ES SIGNIFICATIU EL DIAGNÒSTIC QUE, SEGONS ELS ACUDITS POPULARS, VA FER IMMEDIATAMENT EL GRAN METGE SOBRE LA MALALTIA DE LA CIUTAT; "DESADMINISTRACIONITIS AGUDA". HA ESTAT REITERADAMENT GLOSSADA LA SIGNIFICACIÓ CATALANISTA DEL DOCTOR ROBERT. ES UNA FAMA QUE SORGI COM A CONSEQÜÉNCIA DE LA SEVA FERMA ACTUACIÓ AL CAPDAVANT DE L'AJUNTAMENT, DEL SEU COMPROMÍS AMB LA POLITICA REGIONALISTA DE LA LLIGA I DE LA SEVA ACTIVITAT PARLAMENTARIA A MADRID. ES IMPORTANT, TANMATEIX, REMARCAR DOS ELEMENTS CRUCIALS EN LA TRA- JECTORIA POLITICA DEL DOCTOR ROBERT. QUE VUITANTA ANYS MES TARD,, TOR- �2. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA L'ACTUACIÓ DEL DOCTOR ROBERT COM A ALCALDE DE BARCELONA I COM A DIPUTAT A MADRID S'EMMARCA DINS DE LA INTERPRETACIÓ CATALANA DEL FENOMEN REGENERACIONISTA QUE ES DESVETLLA PENOSAMENT A ESPANYA DESPRÉS DEL GRAN DESASTRE DEL 98.... SÓN ELS MOMENTS DEL DUBTE ENTRE L'ADÉU ESPANYA i L'ALTERNATIVA DE LA INTERVENCIÓ EN LA POLÍTICA ESPANYOLA QUE FINALMENT ES DECANTA COM A ESTRATEGIA DEL REGIONALISME CONSERVADOR DE CATALUNYA. ES UNA POLITICA QUE ES PLANTEJA LA NECESSITAT DE DIRIGIR EL PROCÉS DE MODERNITZACIÓ D'ESPANYA MÉS QUE NO PAS L'ESTABLIMENT D'UNA BARRERA CONTRA CAP PERILL. ES ÉS UN PROGRAMA POSITIU QUE CONNECTA PLE NAMENT AMB LES IDEES POSADES EN PRACTICA PER ROBERT A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA: CREAR UNA ADMINISTRACIO,RACIONALITZAR LA MAQUINA FISCAL I REPENSAR-NE ELS SEUS OBJECTIUS... ROBERT ES UN DELS PRINCIPALS DIRIGENTS D'UNA POLÍTICA QUE NO ES CONJUNTURAL NI PENSADA PER A BARRAR EL PAS A CAP FORCA POLÍTICA QUE TAMBE ESTES PLANTEJANT-SE LA NECESSITAT D'EMPENYER TOT ESPANYA CAP ENDAVANT. ES UNA POLÍTICA QUE ES FIXA L'OBJECTIU DE DIRIGIR ESPANYA, DE FER EL PAPER DE LA MÀQUINA DEL TREN. r EM VULL REFERIR TAMBÉ A LA CONSOLIDACIÓ QUE ES FA AMB ROBERT D'UN FENOMEN CABDAL A LA CATALUNYA MODERNA: EL DE LA CAPITALITAT DE BARCELONA COM A SÍMBOL I MOTOR DE CATALUNYA. r A LA CATALUNYA DE COMENCAMENTS A NINGÚ NO SE LI ACUT DE LLENCAR UN PROGRAMA NACIONALISTA SENSE BARCELONA NI, ENCARA MENYS, CONTRA BARCELONA. LA REGENERACIÓ NACIONAL, LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS MODERN ES PLANTEJA DES DE BARCELONA. ELS PROMOTORS DE LA NOVA POLÍTICA REGIONALISTA, FINS I TOT PER RAONS TACTIQUES, VEUEN QUE CAL CONCENTRAR ELS ESFORCOS ELECTORALS A LA CAPITAL PEL FET QUE LA MÀQUINARIA CACIQUISTA ES MASSA EFICIENT A LES COMARQUES. LES ASPIRACIONS NACIONALISTES ES CONDUIRAN, PER TANT, A TRAVES DELS QUATRE DIPUTATS REGIONALISTES DE LA FAMOSA CANDIDATURA DELS "QUATRE PRESIDENTS" QUE ÉS ELEGIDA EL 1901 I DE LA QUAL EL DOCTOR ROBERT N'ÉS EL MÀXIM EXPONENT. �3. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDENCIA PERÒ LA CONNEXIÓ DEL DOCTOR ROBERT AMB AQUESTA CASA, AMB LA CASA GRAN DE BARCELONA, NO ÉS ESTRICTAMENT POLITICA. EL DOCTOR ROBERT, COM EL GRAN METGE DE BARCELONA QUE FOU DURANT TOTA LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL, VA MANTENIR UNA RELACIÓ DE GRAN CORDIALITAT AMB UN COS MEDIC MUNICIPAL ON NO MANCAVEN INICIATIVES INNOVADORES. DE FET, ROBERT VA MORIR MOLT A PROP D'AQUESTA CASA, EN EL MOMENT EN QUE S'AIXECAVA PER A PRONUNCIAR UN BRINDIS EN EL BANQUET ANUAL DE L ACA- DEMIA DEL COS MEDIC MUNICIPAL. I UNES DARRERES PARAULES PER A REGISTRAR LA CONSCIENCIA QUE SOBRE LA MEXICANITAT DE ROBERT ES VA MANTENIR EN TOT MOMENT I GAIREBÉ SEMPRE COM UN ARGUMENT DELS SEUS ADVERSARIS POLITICS PER A DESAUTORITZAR LA SEVA INTERVENCIÓ A LA POLÍTICA ESPANYOLA. EN UN ATAC QUE SE LI DIRIGEIX DES D'UN DIARI DE MADRID IMMEDIATAMENT DESPRÉS DEL SEU NOMENAMENT COM A ALCALDE I D'UNA FAMOSA INTERVENCIÓ A L'ATENEU BARCELONES S'HI POT LLEGIR: "EL DOCTOR ROBERT (...) ES, DESDE ANTEANOCHE, EL MÁXIMO GÓMEZ DE CATALUÑA. Y PORQUE SEA MAYOR LA SEMEJANZA, NO ES ESPAÑOL NI CATALAN SIQUIERA. EL ARDIENTE REGIONALISTA, ALCALDE DE BARCELONA, ES MEJICANO". MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona Pasqual Maragall a l'acte acadèmic en honor del doctor Robert, celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament. Subject The topic of the resource Robert, Bartomeu, 1842-1902 Alcaldes Homenatges i distincions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2570/19840607d_00039.pdf c9973c9445330b4fe6f514c6de92f7dc PDF Text Text 1Z' 2S°1 INAUGURACIÓ PLACA A FRANCESC PUJOLS Plaga Reial, Barcelona a 7 de juny de 1984.- �Francesc Pujols és un exponent clar d'un grup d'homes preocupats per les arts, el pensament contemporani, intel.lectuals en suma, que constituiren un fenómen típica ment urbà. Sord Ho M^ C Dónen ^^) vida ^^ñrx ° al gran projecte de ciu tat que es va fent a Barcelona en els primers anys del segle. ¿L'? La Penya de l'Ateneu que es constitueix)entorn del Doctor Joaquim Borralleres és l'exemple d'un moviment informal preocupat per l'europeització del país i l'extirpació dels residus ruralistes i pairalistes que encara poden apreciar-se en la seva cultura. a ElHaTOX ) Es significatiu que homes com Dalí, Pla i Pujols, que han dut a terme una part tan important de la seva creació des de fora de Barcelona siguin tots ells uns exem ples tan acabats del que podriem qualificar de cultura urbana, connectada amb el món, essencialment amb Europa, i preocupada per la confluència entre els corrents dels país i els que s'estaven desenvolupant més enllà dels Pirineus �Els qui es consideren deixebles de Pujols , els molts amics que el filòsof va tenir i conserva tendeixen a fer notar en tot moment l'actualitat permanent del seu sistema, del seu pensament. No correspon a l'Alcalde de Barcelona endinsar.-se en aquest debat però si que voldria posar de relleu alguns punts de l'univers pujolsià que, de tota evidència, podrien inscriure's pïenamenten les polèmiques d'avui. Pujols va estimar molt Barcelona i va entendre que aquesta ciutat nostra era etncial per a l'afirmació de Ca talunya com a país. No va tenir dubtes en aquest terreny ni va condicionar la seva convicció. �Pujols va ser un home,que va estimar profundament Barcelona que qualifica de "punt central de Catalunya" i queens demostra que ho és, fins i tot geogràficament. Barcelona és per a Pujols "la nostra estimada ciutat, tan avorrida i maleida dels mals catalans". L'home que avui homenatgem fou també, un home que va excel.lir en el conreu de la virtut tan típicament urbana de la tolerància, en l'exercici del debat. La famosa Penya de l'Ateneu és un bon exemple del marc de debat no exclusivista, pluralista, que constitueix el centre, la raó de ser, la mateixa essència de la ciutat. Josep Pla ens ha parlat de la Penya i n'ha fet la descripció precisa. Diferències profundíssimes "en gairebé tots els terrenys" ens diu Pla. Catòlics, agnóstics, liberals, simpatitzants amb les idees sindicalistes... La història d'aquests homes, ara que ja està escrita, ens ensenya que foren tots uns homes preocu pats pel seu país. �M'he de referir també a la relació que Pujols va tenir amb l'Ajuntament de Barcelona i que honora la corporació municipal. Francesc Pujols fou membre de la Junta de Museus de Barcelona entre 1920 i 1924. La seva experiència a la Junta de Museus és significativa del seu orgull de ciutadà de Barcelona i constitueix un esperó per a tots els qui tenim responsabilitats en el govern i l'administració de la ciutat. El mateix Pujols ens ha parlat de la satisfacció que li va produir, en acompanyar els Regidors Nicolau d^Olwer i Barbey a París a l'inauguració d'una exposició d'art català, el constatar la sorpresa que havia produït en els membres de 1'Academia de Belles Arts de França que homes de tant reconegut prestigi i sensibilitat culturals formessin part d'una corporació municipal. �Amic del contrast, fascinat conreador de l'anècdota com a exercici de disciplina mental, la relació de Fujols amb el seu món va estar marcada per la paradoxa; per la paradoxa que només pot afectar els esperits oberts, tolerants, civilitzats... Ha estat remarcat, per exemple, que un home tan barroc en molts aspectes com Pujols fos promotor de l'intent neoclàsic que va significar el nou-centisme. No po-dia haver escollit un àmbit urbà millor que aquesta Plaça Reial per a néixer ni per a que la ciutat hi perpetuï el seu homenatge i record. �Francesc Pujols i Morgades Nascut a Barcelona el 1882 Mor a Martorell el 1962 Forma part del Grup dels "Quatre Gats" i també de la Penya --n) A,,-J de l'Ateneu que va reunir-se[etorn de Joaquim Borralleres i en la que participaven Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Eugeni d'Ors, Enric Jardí, Joan Creixells, i altres. Fundador del grup "Les Arts i els Artistes", va exercir com crític d'art en nombroses publicacions barcelonines. Fou vocal de la Junta de Museus de Barcelona entre 1920 i 1924. El 1919 publica el Concepte General de la Ciència Catalana obra en la que intenta demostrar l'existència d'un corrent filosòfic genuinament català. Formula un sistema propi anomenat Hiparxiologia. filosòfic �Retornat a Catalunya el 1942 després de l'exili, s'instal.la a la Torre de les Hores de Martorell. En aquest periode col.labora a Ariel i Revista Europa. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Inauguració de la placa a Francesc Pujols Subject The topic of the resource Pujols, Francesc, 1882-1962 Homenatges i distincions Cultura Barcelona Description An account of the resource El fitxer inclou el discurs i la nota de situació sobre Pujols. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Reial (Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2571/19850111d_0080.pdf c5e7c51a1cf50071e6e143a1bab52cb9 PDF Text Text 11 Stp-- Vilanovins: # I • Vull començar aquestes paraules manifestant-vos "1 , .1 . . 7, .,. la profunda satisfadció que sento, com Alcalde do . Bar j ?lb '• celona, de 1 ,.. ! : .., j entre vosaltres. Potser, a pe- 1 1 1 deia pensar, dquivocadament, podeu estar-ne ben segurs, trobar-me . . que la immensa desproporció de tamany que existeix en tre Barcelona i municipis com el vostre 1 com tants altres arreu de Catalunya, fa que qui té la responsabilitat de governar el Cap i Casal no senti interés ' per conixer alló que succeeix als municipios menors.. a 1Y - Res més allunyat de la-realitat. Us diré més. 1.1 Estío convençut que entre Vilanova o Vilanovéta del • Carn i Barcelona existeix una semblança que d'alguna= manera atorga a affiWues poblacions una estructura so-cial que té molts punts\de contacte. �Vilanova i Barcelona han rebut en els dárrers trenta-cinc anys, sobretot des de 1950, una aportació excepcional de pobladors provinents d'altres bandee . .3' i de l'Estat éspanyol. Son els•milers o 'trebaIladó,r; 1 14 '4'1 - 1' ' ' 1 1. u, Y - .' r •` 4 - — 4 # 5 "3- o - á ,i. Jr,,1 1^ 4 ". '. andalusos la majoria perw,tambe.provinent o' 1 -.,15Iz t4 cbmunitats es'panyóles-, qu s'han,esablert 45. nos-' tres poblacions i hi han aportat llur éSforg eh • a construcció de Catalunya. Aquest fet ha contribuít de manera decisiva al creixement demogrlfic urbanístic de Vilanova i de Barcelona. • 1 Se'bc, que aquest creixement s'ha.produít de ma5 nera desordenada i cabica, tant des del punt de visII ta urbá com deis serveis. Se que sovint els poders pu blics no s l han preocupat d l atendre adequadament ei8 ciutadans que han vingut a treballa" a les nostres po blacions, i que aquesta política dó descáraina ha ge7 nerat problemes greus i injustídies que revolten,; • N �Aquesta valuosa aportaci6 !humana ha posat a pro. va la continuItatde latradició hist ,brica i' cultural. de les nostres poblacions, perb,e1 resultat,final:ha=1 estat clara ent-pbstienriquidor. iu < ,1111,.aquest "i sentit, una nakiliffica -: .. una gran part de Catalunya, d'allb que westat Cata-lunya al llarg de la hi<Stbria, Un paíshenel:qual s'han fos apertacions culturalsprzvinents= d l arreu. Un gresol de formes ' de,vida , diversa tuna slntesi harmbnica d i hoMe41de maneres de ser pensar d'expressar-se també plurals.. En aquest s'entit, vull assenyalar que.. el respecte a la prbpia hi'stZ)ria, a allb de milTpr que té'la -tradic"i6 árrelada en el Dasáat llunyb,i en un pássat de mil anys al menys en' .el_cas de Vilanova (per no dparlar, de les troballes d l pocá romana), s.'hafet compatible= �4. 1 arnbel progrés el'creixement, amb la modernit-at.0.1Tem pogut obrir els braços als nouvinguts, acollirlb 'amb 4,1 cense reticncies, cense háver de renunciar a res d'allò que fa de nosaltres una societat arrels profundes en la que té histbria de' CataluñY'a o. A D'aquest procés n'ha sorgit : una societá alhora. plural i unificada. Una societat . i una cultura l'hora.' diversa per profundament solidaria, que tróbaen la -síntesi de formes culturáls.diverses el . cami ;cohe-sió que tot.poble ha de tenir. , Aqueot canvi en la composició de l'estructüráso cial de Vilanova és també el resultat d'una profunda mutació en l'estructura econbmica de la població. Vila nova ha passat en pocs anys de ser una societat eminent ment agrícola, bé que mai po excluáivament, a ser una - �societat sobretot, bé que-tampoc no exclusivament, industrial. Un canvi d'aquesta importImcia, produït e,i= tan pocs anys, e l ha : fet forçosament amb dificultats 1= qemeltat ha limisaa fondos que no puc deixar d'assenyalar. Penseu que un autor de mis, doscrivia així • rimers de s'eg l'estructura industrial dè Vilano-- va. "La so y a inddstria", assenyalava, "consisteix en un molí paperer, un do farina, un forn rajoler o bòvila, duce Inbriques de ciment, sis de curtir sola, una de -• i dos forns de L.,t4.1.x". Vilanova tenia aleshores,= cap el 1910, encara no sis-cents habitants. Del 1960 a= princil)is dele anys 80, Vilanova no ha deixat de créixer ho ha fet de manera espectacular, perquò ha passat de 1.700 habitante a une 8.500. Compare aquella descripció de primers de segle - de ructivitat industrial de Vilanova amb la més•recont, �6. feta per un autor contemporani / i veurem com en roes anys les cosos han canviat do manera absoluta. Diu -aixl: "Les activitats industrials són la metal.lárgica l 'principalmont la construcciá de maquinária per a= la inddstria cerámica, en la major part destinada a l'exportaciá -el grup AGEMAC-VERDUS, 1 ani tá per valor de 965 milions de pessetes- la tz.til -(genZ3res de punt i tintures), la de la conucció -(viles, elements prefabricats, materials diversos 'i Euix), l'alimentária (frigorífics i distribuïdores de con,gclz.tts), les arts gráfiques (Acevedo, Murimon), -una adoberia (Tanor) i magatzems de fustes i de ferro. Comptu amb un cens de 836 treballadors". D I altra banda, Vilanova, com a poblaci6 indus-trial, s'ha vist colpida també per los conseqüencies. (16 la crisi económica que travessa el nostre país i - la societat europea cLcls nostres dies. A tots aquells �que han estat víctimes, que en són encara flagell que dfecte la societat industrial Com i la manca de treball, -vull manifestar-os daritat i també, en aqueát dia de festa,la. r?r ^á ^spe---rança, que vull que feu vostre, que les coses'. canv _aran ben aviat. No hem d'amagar els problemes que uns i nitres te nim, perqub amagar-los, no parlar d'ells, ós -Un' mal canal per intentar resoldre'ls. Pere aixb no ha d'impedir= que, e n un dia de festa, fem tambó l' esforç de .nio capfi car --nos en alió que no ó. La Festa és per di,ver----- tir-se, per al somriure, per al rctrohament deis amics, •^;: ^* i familiars. La Festa ha de potenciar ia soçi.áY^i.?:i`tat . k..... .. .. ! i la solidaritat humana, ha d' e sser un oasi de II. joia en mig del desert de la incomunicabilita ue massa sovint caracteritza les relacions habitual entre cls ciutadans d'una mateixa societat o ádhuc �teixa familia. Aquest pot User, :onso, un dels sentits quc ha do tcnir la 7ta. -neuany *)ot ruser tambo un dia en cm?: retroben la calidesa en rai fred que far= aquests dios. 2orb també, per als v o,lonts, ha dlésser un dia per desafiar-lo. PercuZ) la recta : va Mértanada , ós inscparble amb la prusIncia al carrbr.. Jo dina que le 7c.:Jta actua corn a olement hurnanitzador de le non--tr,s places i carrero, que per unce horco erdvcrion la= llar col.lectiva uC tots elc eiutudans. Vilanovins, por molts anys i a divertir-se! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pregó de la festa major de Vilanova del Camí Subject The topic of the resource Festes majors Vilanova del Camí Catalunya Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-01-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2572/19850504d_00067_0001.pdf 28c5def7e1f0f62e6d79737946b0c4ff PDF Text Text /1/k kjEsT-4.1- N t\J ur4 U '4 ue- (-i-v o VU1-. --Ç 701 , PC C.A1 17 )0 j' 5 e v bit - n. A cuDitlb &ce) Oi ovil:: r E LB fick4 4v *i4 241 -.C->\)l uf¿._ ti) (r- P01/ pul) i'DtM A-0 0/4 /1-1 P.\ 4191' c,:94.1 C _30 0(.2.72_ 1) 1-7 g tt . s n PO L45 IV c>,' u M gel,L tgA M S') tiC cA u IVA D tiN UN t-75 t'E-c/c/1_ U N fl TkL uki éte. Litt 1C qvc Dti 41) £Z,-tb. Ce) IsJ cit o 1)0- v. 4 (L'o Ñ 11- év Cc».) 55 (Luz-vri`ç) L fugg75 CA 1./ VI-1114J j (Ñ4y CM) LES 4 y ité 4 T! 4,e 1,1C-S (f; 1 /5 LI1 ES I4S CA Tb--krb-D E y u t-V7-11.4 rzzyv lutç 67L:01 1:1071-1 y bt: t/iiiç L 4St3 S f c14,1 f fl E ni r(inMS A Q () ED".] C,,M J'Es' Çl11,(14.0 CA S /4 J0 q í c; 4-71/(,, f171-ot: �f4 1L )Ji EA/ (5 (.1-7U 7 /)t- I)(r A-ifA (4 1)s .tç)--7) (40 SU - 71) L Y` mç C (11 6-1,15,-Co (/Ç (1 u c; r 7--"7-1) e-k) ¿itS 11? ‘fc' .-\\I Piitš bel,/ c (2,4 't)' - T\-,) U) Out t:t 'T 3 ti L 07-113 17) (41 i?c-f L.);; C.19 brVih,JUL b ti lD LiÇl'E 'JI ¿4'¿,, In3 omrt..- V t-1- ii4114141-t,z, ein-4.1 C (ro Ú-eW (1.151,14(1- Vc f ft/0-1,e'L /f) Ittt. v-1) /í73[ AL9 L4&I t-1) rz,o (o t: kIJkÑ(-4? u-c, Cd1.4v111) ett ki • A/1 t9/ 1A) S ilv01,1; ki-11.4, < 5 eT YJC i‘i 5 2. P4--)01- c7 /1-p )0 k k/L---- -‘)5 S /1-74,-1,./ L; S Ç, k,‘,/ 7E- t) fu' -11.) t.;17d C-.044 y s /2,1 A'-irni Cerril° e--L »c strsU)/14"1Y1,n'ici Z-v ç 1:7– t421.) . trn,t) tal--)14, i7 C1 t prv 4v,..05 itc,s o ij )1). I 4-V 4 C.,' ccrt.) /Jt 2 0C- 94 1)c-- -171_ (.,(nil 1rc-'Lis (? t.-- t.:3 7.9 .151-u). 4 t‘.iht UN n O i '14 Al s 111-J LA 1,) pe: a ejKi L-"Z_ _1 Ti ruí 4 �rv Jytivi; LL tr ■iC- cit-ris 1i Oarn-i7 t'Y'd 715- L el IL.LfJ Ni/es-01p g 11 LIL ttr,i L.,,rtwvf ¿4/1 ;77)-tr, r)/1-0 Voz4r-o 1k (./:),(// Pc-n- t4 /1 tgit-ci\ PA"\-tb Eçc.\ c (S 711114 Pre...)•vv: CbJ (vi 1)1/W • e"z-- 4 r7rn L'Ç u sol ektrí t_rhiTt.-7 ì' DUr.4 . ti_ e A 0,5411. .19gr atzieL ì ‘,14:71e.-5-tcpa-/ 7Pv4 Q U c frt--)Atc tw A E--JrciLAJc •1 Ot; L'ilt '10)1 g1L-tio AJA P-1-ilTer-vtrat (c- //t. 0 \I É77 "evu t f ht Okir2) (Y-AA1*-1 f, (-911-4 Cit 47- (JPI FA Py4f1-44 Al 0rt?,/ ' 44 g c4-€1:7t acyp-i c A-wwo (s- f-N P j 7 rel) i (.; C 411. o hit:7 A Los s'un-o/kt_ r C'D S Q tJ t: PO 5-07 LA. DI 1).1 t-'1- k)111 A e 5 -pm 0,4,1.1- W---7rYv ¿,±7-"/ 1:0$ PO k t. °u-WM/1.0 ; 11;t15 , ,11trt Cz'7 -o-vx.174 (// v 0/ f»)-vtl otcnv e C.: nill CV? ,(4 O S' re 61-v 12 /31-u-r-v to,t, (..(nl--11 ihj 1-1) L4--briA ft ti L — hl Y) v ¿.>4),An S jcp Y4 L's 174 L'ç, TE con: ri S ý( (171, L0 kfc.- ru 7-o t;71 T1--00 --/Q (u) ft L1"1/1. \1 DC ejs»¡ o( f4n ft' Q 112 L i.) 11-0 41'5 ilóAP -170--, 11-5 t,14./ ("N (5{1_ Joi Li A* 0-11(■L'ett,-7-- Q ■.)(":"- hip Jk.94 'N 14b711/) �N ~- 'U\J (1)(x^ f^.^ c--1 ' 0‘) f l^ ti /tiu G1t D I it--v O C y►!)L e 130-rt M C=t) `t Q €11- C iU TM, ^.% A-1.2 \./ C©tli^ ^ l h► i1,--,<,5 L A- i p ïiw LA) i N^^h C 11-1L^r2, ^'o G'ví> led, c AT-rtuun>A t„o S ( t,til/ i t L yL Í^i ID' É G-exí c-- rt. 4-1A CS p 11 S t C_ o l) iv t! (^}YI ^^ Muy r il.to L uC 11--)* L S Gi ^ ct V'A. t r C. L Z,.0 A-> r-£,)v 7ítS `7 tS ^^,ti^ 4 hEL C /i1n v ti^ S o rv 1 7 ()Pe.' S'111 P Altn' cu Sr'9c1v"T-E L)ti, 6-05 c.t/r í?h, u ,U^ ^ 1-414 tt-ri nfe LA 4-5 <1 E s IQ/ V^ r S T►1.v 1 ,u-;^ h.C-^, 1 e: $:4- vf2 d7c` ^A pot t4rioi,i sil v tv<^^1`( 31' n ilw o á trit...1 ct-v g M , 1 r) ^^ C.43 G, ^ . ror2 nwir^ ,)oN i=idj7v() />,/ O niv - c-f r• � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de benvinguda al Rei i la Reina d'Espanya al Saló de l'Automòbil de Barcelona. Subject The topic of the resource Fira de Barcelona Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Indústria Comerç Barcelona Relacions Internacionals Globalització Transports Description An account of the resource Text manuscrit de PM del discurs. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2573/19830825d_00016_ld.pdf 98c4a5900ea44849981e31b97460ce8d PDF Text Text 25 d'agost de 1983 UNIVERSIDAD IN~ERNACIONAL MENENDEZ Y PELAYO Conferencia pronunciada per l'Alcalde de Barcelona "BARCELONA, CAPITAL METROPOLITANA" �BARCELONA - CAPITAL METROPOLITANA l. Introducción 1. El titulo de la conferencia sugiere una realidad política administrativa alejada de la realidad actual. El titulo sugiere que Barcelona es la capital "administrativa" de una realidad metrQpolitana; como ocurre en casi todas las reali dades administrativas europeas de fuerte tradición central lista: Paris, Roma, /1 Madrid~ !_/ 11 Madrid-capital metropolitana es una única realidad política, social y admini"stratiya ·; Madrid-ciudad tiene una extensión de 600 Km2 y .u na . poblaci6n de más de 3 millons de habitantes, y una sola entidad pol! tico-administrativa. B arcelona-ciudad tiene una extensión de 100 Km2 y una población de 1'7 millones de habitantes, pero su entorno urbano inmediato (la Entidad Municipal Metropolitana de Barc~ lona -la única existente en España-) tiene una extensión de ;f& Km2 (menos que Madrid-ciudad), una población de 3 mi112 nes de habitantes, 27 municipios y la Corporación Metropoli tana de Barcelona. Una compleja trama administrativa para una realidad poblacional y territorial parecida a la de Madrid. Con esta sencilla comparación estadística, quiero poner de relieve que, muy frecuentemente, con idénticas palabras, se hace referencia a situacions político-administrativas, soci~ les, territoriales, etc. , opuestas, diversificadas ••• 2. En consecuencia, pienso que es preciso, en primer lugar, delimitar los orígenes de la realidad metropolitana de Bar, ~ .-.-~ celona, para que puedan entender la compleja y singular realidad que se esconde bajo el título "Barcelona, -·----- - - --metropolitana". - -- --·-· --· --- .... ---··· .. -. -~ capit~_l ·· --- ~- ··- �I I. El esquema de la conferencia 1. La polarización y la concentraci6n de la actividad manufacturera y de servicios, como paso previo a la aspiración de capitalidad. Una base económica. 2. Conciencia, por la clase dirigente, de proyección de futuro de la ciudad para que ésta pueda ,aspirar a la capitalidad. Una fundamentact6n ¡:>olitica (y socié!l) 3. C.::Lp~ta_lidad .. y territorio. Capital de una nación (Barcelona histórica,hasta 1936)/ Ca-capitalidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo~ ~pitalidad metropolitana del Mediterráneo: puente entre cul turas f la Barcelona del futur~. Territorio como base de e~­ péi,nsión, continuidad de la ciudad~ Relatividad de los con- ceptos. 4. La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La institucionalización del gobierno de la ciudad metropolitana. �- ~ • l· La polarización/la concentración de la actividad manufac- . -;;;.;:.=.::;;.,..;- turera y de servicios como paso previo a la aspiración de capitalidad. Una base económica. 1.1. Las disciplinas que estudian la actividad y el territorio ponen de manifiesto que toda economia fundamentada en el intercambio (en la especialización ptuductiva) tiende, con mayor o menor rapidez a la concerttr!! 1 Esto~ ción de la actividad en torno a unos núcleos. núcleos si, además de una base ·manufacturera \ \ importa~ te, son la base de una compleja red ·d e servicios (Uni versidades, sistema bancario, sistema portuario, servicios industriales, etc ••• ), tienden a una permanente y creciente concentración de actividad y riqueza. ¡ULL! peculiaridad de las ciudades-capitales admini~ trativas (Roma-Madrid)que su origen es de poder político-administrativo a poder económico-industrial. En el caso de la Barcelona moderna (la que surge desde el siglo XVIII, con el comercio y la revolución indu~ trial) es evidente que la interacción, económica y so cial, de una especialización productiva (el sector textil) y un centro de servicios (puerto, sistema cario, etc ••• ), ha permitido superar fases de ba~ estanc~ miento de la actividad manufacturera y realizar, en los años SO, ~s inversiones para diversificar la tr'ª ma produc~a, excesivamente concentrada en el textil. Reflexiones sobre: a) estancamiento-crecimiento de las ciudades p~ estancamiento o crecimiento actividades. b) crecimiento actividad y evolución población : concentración via emigración de la población. # experiencias CMB y Catalunya.# DATOS ANEXO 1. ·f �l 1.2. Conjuntamente al fenómeno de la concentración de la actividad surge la concentración de la población. En ciertas épocas históricas, la intensidad del fen2 meno concentracionario de la población es de tal magnitud que introduce peculiaridades "coyunturales" en los análisis. REFLEXIONES. El crecimiento español de las últimas décadas es explicado en buena parte por la urbanización de su· población. ¿Qué es hoy el área metropolitana en términos poblacionales? CMB - 1981 habitantes 3.096. 748 activos 1.186.054 (38'30% ) ocupados 936.153 (78'93% ) parados 152.171 (12'83% ) buscan trabajo por 1ª vez 74.010 (6'24% ) Es decir, una area metropolitana tiene siempre un activo importante que es su población. Pero que hoy, este activo, como en cualquier otra realidad metropolitana europea,está fuertemente depreciado: paro y reducidas expectativas de futuro. Al respecto, cualquier Administración Local solo puede ayudar a solucionar este problema mediante planes de urbanismo y normas que no licen la implantación de iniciativas obstac~ produ~ ti vas. singularidad histórica de Catalunya de fases (onades) de crecimiento a través básicamente de ''presiones de la demanda" que, al incidir en un tejido social de artesanos, crean las condiciones de transformar los "talleres" y los oficios en empresas. �cara a la tercera revolución industrial (la informatización- robotización, etc ••• ), solo podemos aspirar a utilizarla inteligentemente en la fabricación de los productos tradicio~ les (textil, mecánica, etc ••• ) para que éstos sean más competitivos. importancia de implementar un tejido social de "artesanos" con elevados y diversificados conocimientos de las técnicas de la tercera revolución industrial. Pa~l activo de las "universidades" para el futuro crecimiento metropolitano. 1.3. Esta reflexión sobre la crisis económica es importante porque, si bien no es de competencia local, sí está incidiendo negativamente en los márgenes de actuac ón de los responsables politicos locales. Hemos heredado unas ciudades en crisis: infradotadas económicamente con fuertes déficits históricos con fuerte crecimiento poblacional si:· crear trama urbana. • etc ••• En la inmensa rnayoria de ciudades se han experimentado elevadas inversiones locales en los últimos años que han exigido, claro está, fuertes crecimientos de los ingresos locales. ¿Hasta dónde podemos solucionar los problemas de las ciudades en crisis _(ciudades con baja inversión pública, con bajo capital social) con actividad - - una----- -- -----· - económ! --··--·· -· c~-~-n _E_:t;isis? (con unas empresas en crisis). Esta problemática, por otra parte, es crucial, básica para el segundo gran eje de reflexión de mi conferencia �II.- 2. Conciencia, por la clase dirigente, de proyección de futuro de la ciudad para que ésta pueda aspirar a la capitalidad. Una fundamentaci6n_I:>olítica (y social). 2.1. Los ejemplos históricos de proyección de futuro de la ciudad de Barcelona: Pla Cerda (imposición de Madrid) • La exposiciónne 1888 (Pare de la Ciuta- della) La exposición de 1929 (Montjuic, Diagonal, etc ••• ) 2.2. La ciudad olimpica de 1992 como "concretizaci6n"\ de la opción de futuro de la actual clase dirigente de la • ciudad de Barcelona • mayoria de las ciudades de la Corporación Metropolitana de Barcelona. 2.3. La opción de futuro de la ciudad es "crear" admi nistrativamente, politicamente, socialmente y ciudadanamente lo que ya es hoy la ciudad metropolitana. • La ciudad olimpica ayudará a crear la con ciencia ciudadana de "ciudad metropolitana", como en el pasado las Exposiciones de 1885 y 1929 crearon la ciudad de Barcelona. • Tibidabo como "central park" • etc ••• 2.4. " , Los problemas Centro--Periferia: A) Los datos estadisticos demog_ráficos_ (ANEXOS 4 a 8) • Barcelona-ciudad es una población más vieja que el resto de los municipios del área metropolitana. (ANEXO 4) �• En Barcelona-ciudad hay un 64% de nacidos en Catalunya, en el resto CMB solo un 49% (ANEXO NQ.5) • En Barcelona-ciudad, un 85% entienden el eatalan; en el resto de la CMB s6lo un 60%. En el conjunto, es un 75% En (ANEXO N2.6) Barcelona-ciudad solo un 45% nacieron fue ra del Municipio; · en el resto de la CMB, un 64% nacieron fuera (ANEXO N2.7) B) Los déficits hist6ricos La periferia es de reciente "boom" demográfi- • co Caso V~lad~cans 1960 7.600 habitantes 1970 24.800 1980 43.000 " " Viviendas especulativas (els "barris de les plus valies" en frase de Manuel Sola-Morales), caso Bellvitge, etc ••• Déficits urbanos: agua, saneamiento, alcantarillado, etc ••• Papel que actualmente desempeña la C.M.B. • para superar estos déficits. C) La opci6n de futuro (ya de presente) de las ~lacione ~ centro .-. _Qeri feria. • La opci6n polinuclear" culturalmente y socialme_!! te • • No podemos olvidar la "historia" del "centro hist6rico de Barcelona" (Barrio g6tico, conju_!! to Santa Maria del Mar, etc •• ) • Pero si que podemos y queremos edificar una ciudad metropolitana, con una pluralidad de centros sociales y culturales. �2.5. Los problemas ciudad metropolitana y el exterior. La Fira • La Universidad mediterránea (sud-europea, norteafricana) Centros de investigación 4' los problemas de todo tipo (humanos y tecnológicos) de la "cultura - culturas?-mediterránea" �II.- 3 Capitalidad y_ territorio. ción Capitalidad de una na- (Barcelona ,histórica, hasta 1936), co-capit~ lidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo); Capitalidad metropolitana del Mediterráneo, puente en tre culturas (la Barcelona del futuro). (LLEGIR ANEXO Jo~Ramoneda: 10, básic, La ciudad, las comarcas y la nación). a) No podemos hablar de una ciudad - capital sin re ferirnos al territorio que vertebra. Toda ciudadcapital crea unas relaciones espaciales de "domini o". En Catalunya, la historiografía (Pierre Vilar) señala reiteradamente qué es Barcelona ciudad~capi tal, que vertebra, a través de relaciones productivas y de servicios, las "comarcas", el territorio de Catalunya-nación. Es Barcelona ciudad-capital, que da "sentido" a las comarcas. b) Con el desarrollismo, la fase de crecimiento español de 1959-1974, que se caracteriza por la zación ~rbani­ de su población, hay un nuevo planteamien- to de las relaciones espaciales de las ciudades. Hay urbanización de la población y concentración espacial de las mismas. &s en este perío<io, de 1959 a 1974, que se crean dos grandes capitales productivas y de servicios: Madrid-ciudad (650 60.000 Ha.) y la Entidad Municipal de Barcelona Km~ Metropolita~ (4 78 Km2; 4 7. 800 Ha) C) La opción de futuro. La capitalidad metropolitana del Meditenáneo: puente entre culturas • • La concentración de la actividad en gran- des áreas metropolitanas • • La incidencia territorial de estas áreas metropolitanas en un espacio más amplio que el de su territorio histórico. �• La cultura y la investigación como pie- zas fundamentales de la permanencia de la "capitalidad metropolitana". II. 4. La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La instituci0nalización del Gobierno de la ciudad metropolitana • • Limitación de la actual fórmula de gobierno metropolitano. La E.M.M.B. se crea en 1974. Ausencia de recursos propios, falta de representatividad directa • • El Consell de Cent. • Problemática de competencias locales y metropolitanas. Hacienda local y metropolitana. . La descentralización de la ciudad de Barcelona, un paso necesario para crear la ciudad metropolitana. �.... :v~~·~ ~ w t~r- :tQJ_¿ e~x ~ ~~Íb. ~ \~~ �1 M¡ ·; ' . ' ,. . 1 'ff ~~~~~-Tf ·r ~~1Jtt i ,~ iLt bJr {.qy. :ct~~~'¡jn, ' ~1.:- 1 �¡ • 1 1 l ~ �. 1 1 ~ 1&¡t~. q)~ N~M<'IW kdtA tk~(!;~ ~ w.JI.r~ ~ k ~ ....... + • -- ~~~lAJA,., ~ 1 .¡-. . clJ,' ~- ' 1 (~ V\A.I{; : U61.\~~ A.,J,·~~ 1 tkfe~ k 1 )p.. ~~~ - {' - o&.kf>'úb ~1 ~­ í ~ ·AQ v1' t 'fo . - ttvro~ ·cMUlS' ,' . -. -p~patJ?,.;. J "' r~ r ~~ e.) _~~Nf - - :o~ ()¡,1ft ~lf ~T 1 4fñ L ~s IJIV~ TimAt)u.wt1't. ? �•. ,. 4 ···i ' . ' · J N~ ,rJl'L~ :d_ !&J- : ¡ ~f?­ "~ ¡"·.··•··+ . ; - "'. -. · · ··r -· ·-·t- , i t~~~ ; �X í i 1. ! 1 \ .,_ · -- -- ~ liJ ~to ·fr.M ~ Mi~ w.t~ t ~ 1 L~~ .Sto '7~ ~ '~tAf &}J. 1 -- 1 1 fio/l ~ ~LdVti4tA-t· 1 1.: . 5:(. .J\I.LUJj;.o . . 1 ll ,J " ~- t . , :~ tt); . r:F----~~~- 1 ¡ ~~ dl. ' ~ (L~~~~t.A-) fk _ ~-~ -· .J ¡_ .1 l . ~K ¡ .(~ ¡~ L~~~ ~ CA~ - -.-!~ 1 : • ~ C.~v'hv....:\ ' e; /tA 'f 1 ! r ff ' , t QV¿" - t'i 1 ~Jh~ .,, _ ___ j_ ']eé11TL{nm., 0 üL f ? ll.if'l D ~ NO e~ ' kt..(H) ~4ertht~l')o, l~ 'f7'l. ()N~ 7 ! 1 ' ' ~:ti~ w,v-e~-v_ (.! {"f\! t~! +:~M.o Pl\t.rt" De?· ~-0/JA -~il ' :- j) c'N f\ AMUl t - 1 ~o~tArAbN , 1 :- . :. - ; -~- ----¡-- ----·::· : -~- -- : . e¡w- :t;)~Dt.d.c..tb~~ ·7 _J ~'d1:~ ' l - - ~IV )' Lt'NJl ti '=:fAI7C1 1 --f f l --... r.; t - ,~ __ L -¡- ' lVI''! - Q~ ~ ,Tv Jtn.SG' - ">"1n<.-"í\ ~ , f)t-7Jh ~ 1~ tlrJ• - 1 Oc lk-:ru h. /vt t;:Q-,-;p..,nr &>'!fihuti.s, oc:- -Dv &rrl'Ws n..n o~- .·- h t i 1-- ""+ 1- 1 .. 1 • j �J ·----~·~ .. 1 Bi\ RCF.LOIIA j TOTAL C.M.B. .\.ft. RF.Sfi\ TOTAl, A.ft. RESfA Ct\TAL TOTAL CAL\1 .. !.276.~75 tí~).RlB\ 1 , S JI,. 5SJ La)!. 7J8 l.%6.2?1 1.274.022 J.2<.0. )l 1 t9~o t.n6.sso 4i.J.w t.%').662 sQ7.o7t 2.5(,6./JJ t.Js9.tJe ).92s.a7t 1970 1.741.979 964,401 2.706.J80 859.581 J.S65.96l 1.541.645 5.107.- 60~ 1950 2u RESTA C •.'1.8. 1 1975 1. 7St.DI) 1.22f!.85J 2.979.989 1.0)9.724 4.0l9.7lJ 1.~40.680 S.óiiO.)Q) "'~ ~==~~===l=Q=R=1==~~fle.•7.52,.·ñ·2·7~~~==t=.J=I=,4=·=1=21==~{~J~·~O~Q-~••7.4.6J~~~~·~1~4~2.~1~2~R==~==4~.~2~J~8~.8;7~6~~~~~·~7;1~7.~5;J~R==~;5;.9~S~r,~.~4;14~ ~ 50- 60 1. 21.9.875 185.2J4 4J5,109 16S,JlJ ñ00.442 85.!1~ 6.95,55!3 ¡ w- 7o 215.429 521.289 7J6.7t8 262.510 999.ns 182.507 t.t~t.ns 11 70- 75 1 75- 8t 9.157 264,1152 2]).609 !80.11.) 45).752 9'1,035 552.787 1.491 !15.268 116.759 102.404 219.163 76.85íl 296.021 l.OR6.24) 1.562.!95 710. J90 2.272.585 50 - ~ so - 60 ! t,ao 5,56 z,sJ J,Jo 2,io 60- 70 1 l,)J 8,09 ) 1 23 3,71 ) 1 )1, O , 1O 4 , 97 1 , 94 . J, 88 2, l<l t 70 - 7S 44). , ;\6 2. 7!1\. .. lO 1 o,Gs l,q4 1,27 2,67 1, 2 S 2,08 7) - 81 1 0,02 1,81 o, 77 1,90 1,07 0,91. 1,02 r-~~-~~~--r---~--~--~~--~~-+--~~-~--~~~--~:~ __ (, 1\6 2 37 ),JO 2,5q 1,00 l,Oí )7 27 64 24 88 12 lt)() ' 60 - 70 IR 44 62 22 84 16 100 i1 70 - 75 2 48 50 J2 82 18 lOO 1 7 S - ll l - J9 3q JS 74 26 lOO ~ t& 100 _i ~.(1 l.OI) ~' - so - 60 ¡ 5 -. ~-----4---------!---------~-------+--------+---------~--------4---------! ~ )1) • ¡~ "',_, [ : ,: !973 :~ : )4 19 53 17 70 Jl 22 ~ 3 1R 71 -:t!Q ~§ ~ 26 2 1 11 ' ¡ ~ 1 :~~ JO lOO 29 .100. ··1,1. 1 ñ~;;; ~ 29___ ~ - - _____ _:_::_~_j 23 rs~ 19 7t ~ ~~ ,L-=:.--::.-...JL..:~-,:..:,,:.,_.~-.L_-~-_::.: _ _ ___JI,:;;i;;:'f!~-----__Jl _______ .L__-;;_;:t!i_=J_---' Fonts: C.I.D.C.; Datos básicos de la C.H.B. Bat'Cr!lona, 1975 r;eneralltut d" Catalunyn: F.stacl(<tlcn L Soctctat, fulls nq 14 1 15, 1~. Bnrcelona, 1.982 tl•ltcs: 1/ Les poblacions de 1950 L ¡qf>o sc\n "de rct" l les de 1'!10, 75 l Bl "d~ dr.,l"· 2/ !..1 do,nomlnadÓ ¡\re<~ t1etropot!tann (A.~1.) corrr,['<'ln ,, 1 ':llnhlt del 1'1·1 Olr.,ctor de 1'1•,/l, ~~ J dlr, 1<!5 cinc com.Jrc~Jes d., l.1 Re~lÓ l d~ la lHvlslÓ Tcnttol'lol de 19J2 (f!.1lx l.lobr,•v. lC, Rilrcelon~s, 11aresme, v.. tt¿s O~clde;1t.al l VnlHs Or!P.ntal) 1 m~~ V•\lt r~,wd~s l El G·Hr.1f. �. ' MUNICIP IS C.M.B.! EVOUJCIO DE LA POBLACIO (aoblacions l. 9 70 1.975 l. 981 1.33 92.985 163.374 203.719 229.780 C\STSLLllS?ELS 2.065 3. 915 13.124 20.141 24.697 CER.DA~~YOh\ . 3 .837 6.447 20.212 30.498 50.8:35 1. 0.596 21.317 76.387 91.739 91.563 .ES PLL'CUES- 3.981 l3. 103 29.472 38.318 46.079 G.\V,\ 6 .87] 1.5 . 337 .., 3. 834 30.474 .. 33,62~1 ó9.7l•8 1.21. 995 240.630 282.141. 295.07!¡ HOLI::-IS 'l.145 10.396 l{¡, 407 20.058 18. JQ,g MONTCADA 8. !¡86 12.629 22.209 23.274 25.625 - MONTGAT 2.767 3,768 4.877 6.167 6·.944 P!\LLEJ,\ 1.053 2.253 4.086 5.080 5. 723 EL Pt\PIOL 1.191 2.049 2.575 2.964 3.187 10.038 1l,. 091 36,346 51.058 60,t¡].9 3. 715 S ,L,l9 20.152 24.114 26. 133 §L ADRlA 10.004 15.9 72 2L,,573 37.526 36,397 ST. BOT 10.394 18.820 l¡8. 840 65.064 72.926 985 l. 281 1.370 2.002 2.083 6.934 11.12 7 ·- 20.490 29.156 30.633 7 . ll.4 10.181 21.736 33,959 38.004 JOA~ 2.161 4.851 16.125 23.862 25.309 ST. JUST 2.921 6.315 9.188 9.688 u.on ST. VICENC 3.064 5.636 15, QL¡8 1.8.3!.4 20.182 C~~R V. 1.214 l. 529 1.945 2.105 2.520 CR.:\.~1. 11+. 6 33 32.2 77 105.8.'30 138.091 TL\.NA l. 607 l. 951 2.620 2. 7J 7 VTL.-\DEC\NS 4 , 21L, 7. t.68 2l•. L, 01 36 . 571+ 43. 1.12 96!;.. 401 1.228.353 l. 344. 1:\ARC!:LQ-.lA . 1.276.575 1. 526.550 l. 74L979 l.75l.l36 l. TO'lAL C. ~1. B. 1.534.553 1.969.662 2. 706.380 2.979.989 J. 096, 7Li3 r~o . BADALO:--JA CO R:¡ELl.\ L'HOSPITALET EL PR\T RIPOLLET ST. CLI~fE~rT -ST.· CUGAT FELIU .ST. ST. STA. COLCH'\ STA. COLOHA TO'L\L SE:ISE ~ Br\RCELm!A ~' . - 2 57.3 78 .. l¡.~3. u.o. 613--··- -· 3.028 ---- JS~~ 122-___f~i - . Nota: Les poblacions de 1..950 i 1 c\rd) 1.960 1.950 V ce 1.960 son "de fet". 75~. 6~. 7 �' Ar--re>< o N~L. RELACIO AMB t•ACTIVITAT 1981 Di5tribucio actiu5 Actiu5 - I na ctiu5 "~ SL 719 : I ,.., :t .c '\.!\! S A::\. !. \IS J 1~.83l ~i TOTAL C.M.B. Atur aba~s o~~p a ls s.z~s ~tu r h~~a 2. ~ s S er\ol"f:i I'H U l a r 7S. Sl3s Oc."p:a: ts 1a. oc up. �Cr) OVC) .4.4 0.) Ir • . . tri co nJ - r LI —1 X4 I ti �i de Correus). lA Dorsé (inclos}t Escola Tecnica ons,c/. de Jordi Girona Salgado, de Ffsi~es i Qulmiques. Av. a Tecnica Superior d'Enginyers na Salgado, 31. De la R a la Z gonal, 64 7 (Zona Universitaria). !rsititria del Professorat d'EGB. La dutat 'rosa;, C/. deis Cavallers, 15. 1 Llufs de Peguera". 11mia Campeny". PI. deis Bous. JVA lica Tms d'Abril. Pg. de Mossen Medicina. C/. de Sant Lloren9. :nica Professional del Ripolles. Pública Amat Verdú. C/. •, ' -- 1t • 4 otes les ciutats só~-ciutats eternes, i no urbana~dutat ro~ El rosa , és, curiosament, únicament Roma. Les ciutats desapa- contero WJu d@ (Si bY i. Fins a la crisi, el negre de la regudes són ciutats de llegenda, que llibertat i el verd del benestar eren dominants en exerceixen unafascinació constanten el panorama urba. En certa maneta, hom podría dir la gen t. Les ciutats són eternes perque es mouen en que el negre havia engendrar el verd. Polfticament, el mateix sentit de la historia. ¿Q és la historia que és dar. Pero la crisi i els canvis deis darrers deu anys segueix les passes, l'esdevenir, de les ciutats? Arthur semblaven demanar respostes noves. Realment, · Korn, en plena guerra freda, és a dir, en plena ciutat rosa no era una gran novetat, , peró es va militarització de la cultura (¿hi tornero?) va publi- presentar, en una beri estudiada operació dé marcar un !libre amb un lema que esdevindria para- queting politic, com una gran novetat. La ciutat rosa eren el- :1 l: ~ervei • digmatic: "La historia construeix la ciutat". Les · 1 la ciutats (eternes) actuals, són la conseqüencia d'una construcció determinada: · · T 1 \ • de ~ELL .a Salle". lA Filosofía i Lletres. PI. Imperial \ imer cognom) p (inclos) lnstitució Cultural del > fins a la Z (inclosa) lnstitució aquim Bau". LL !rativala Reforma. C/. del Nord. iversitaria. C/. de Jaume 1, 1. "ENEDES ant Elies. C/. del Carme, 12·14. • se amb la maxima puntuslitst i ! DNI. ~ lels (i ho continuen sent, si fem cas de les tesis de Bill "Warren sobre la industrialització del Tercer Món a partir de 1945) . La ciutat del vuit-cents és~n (i M umford ha escrit pagines dificilment imitables sobre el desú de la coke-town). La indústria és el carbó. La ciutat del carbó és la ciutat negra. Ben entes: hi ha hagut revolucions industrials amb poc carbó, amb aigua, per e.xemple (i, amb poca ciutat-fabrica, revolucions industrials domestiques, ¿hi tomem?). El negre, J2$f!) ts Gealmeptelcolordgmjnantj elsiélls §M!t] industrials de les velles ciutats industrials són fescos, gnsos, una cmtat on tot :- es el sól fins al treballesdevingué mercaderi~ aquest mercat urba va donar un dinamisme sense precedents a la ciutat de sempre. El mercat de la ciutat negra -¿el mercat, no sera sempre "negre"?- va empenyer les ciutats cap a situacions insólites. El negre urba esdevingué la bandera de la llibertat per conquerir. A les darreres decades del vuit-cents va sorgir una reacció important davant la ciutat negra. En un procés en el qual es barregen el culte a la natural esa i el socialisme anglosaxo, algunes noves religions i algunes noves necessitats del sistema economic, sorgeix un nou model: la rden-cit en es, la "man a" l'eixam . La cíutat-jard! és la dutat ver \' , s entén el verd urba, iniciava aixl, fa cent anys, una historia destinada a tenir exit. Un exit eternamentfugisser, peró exit, al capdavall. Fins i tot el verd faria el salt de la politica urbana a la política general (encara que alguns participants en els col.loquis sobre Marx assegurin que els verds alemanys no són verds, són els rojos que reconstrueixen les seves forces). En tot cas, la ciuta,t ver.da , esdevindria una alt tiva a 1 ciutat ne ra i tm r ana e s ro ames o lúes a (i ' e a reta que vo canv1ar gunes coses per tal que no canvii'n les coses essencials). La persistencia del verd tractant de tapar el negre no pot amagar-nos la nova dimensió de la política -- rosa pot ser una que, apoca poc, va eliminant el seu elemep¡ central: els treba!ladoq d(. la indústria els n·w-es. :ca guta per coneixer la ciutat actual no pot limitarse als temes "roses"4teja, medi ambient, sum, serveis socials, aparcament, marbres, Pcr'n"'t..., Sense reindusrrjaljtzació púhljra drddidarnent ij'opugnada des deis governs , metr2P9ljLam la ciutat rosa pot entrar en el asomni et¡;jjf ir;vuen<;li sbiillliái' en els tantasmes que ronden per Europa. r.jl¡ •., • • . , • a ¡ ., 1 . . ro 1 ~. ,., . • k} 1 ' •. • ;,· ' '1'11." FRANCESCROCA , Profossor de Polftica Eamtlmica de 14 Unitlti'SÜ!ll de Barcelona �A ~o ~ ES TRUCTURA D• EDATS 1981 ''~ ~ ,....... ll 1. 7 ! e HOMES ~ --..1 DOHES ------···- --- -- TOTAL C. M.B. 1 1.711: �~ w z: o ¡:) 1. 1 '¡ 11 1 ¡¡, Lh 1 • 1 ~ ~ =~ ~ 1 1 ~ ~ ~ ~ 1 ~ • ¡ 1 1 $ ~ 1 1 1 ~ $ ~ - 1\1 1\1 1 Q 1 ~ M M 1 $ ~ 1 ~ T ·¡:A,¡¡ M 1\1 1\1 1 ~ ~ ~ 1 1 ~ ~ ~ 1 ~ ~ CD 1 $ ~ 1 ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~~~~~~~;~;~;~~~~~;~ ·~, 11 '" . 1 1 ·'1 V) w J.: o X L �ESTRUCTURA D" EDATS 1981 ', '. :- -----··-·· , r95 -1 81r5- ~ j:: =~:~~= :4 -l g~e- a~~ A se 7S -1~.~5- 7~-----.!.. ~ 71 --1191S¡ 1e- 7 if==ª tS-J: 4 · ~~;;;;· . ~65 r--.4-~a -1ns- n =--~-~ -l !ii25- !;S- -1 SJ a- ~_, ;;; = ~~- ~ ~-=. -1935- .o: ;¡-~e -l!Ha- -4~ _: ·~ JS -19-45- 3 Sr --- • 3., . 3 I "' ; -~ . ~ -19Sees -1;>5529 -1960- 2:~§~~§~§§§!? 15 -1955- 1 -~ 3~ · -..., . -- S~---·:- ·---:':-'3.,,., 3ar_Z 2~-- E- }:Ir;;= ~ 1t -197e- a ·._ · S -1975- S X 1.7 1 'i e HOMES l 1.7" DOMES TOTAL C.M.B. SENSE BARCELONA . ,:~-. .::·-,· -~ ...r,.,_·>·';'~ ·~ :"-~..~. .~!.~~~~ ~~~~~~~~~- :. : 1_~1f~~!lt:t~r~-~\~~w~-~~. �~$ NATURALESA DELS HABITANTS- 1981 l t i " Na~cut~ ~ N~~cut.~ Cata l. a i fora 57.82: ~ ~3 c ut s ~2 . 17: Nasc uts fora de Cata C8talun~a - 39.111 7.811 8.091 00 ,_ CasLetta la Hov& J'lurc1& 8.5•U 5.83 * Arago Lleo Ga. licia 4.79 l Ca~t~\la 8.821 Altres + ~.98 1 N Andal~~ja [xtrea~d~ra 6.3e: 5.7·U TOTAL fora C.M. B. Pais Val e ncia La Vella E ~ Lr an ger �-~ <\ NATURALESA DELS HABITANTS - 1981 Na~cut~ Na~cut~ 51 .2 4 : 35 .7 61 Cat<3.\. N a3cu t ~ ~a ~ cu t~ i [ora •1 t:: - ""' ~~ ~--~ - a Ca tal unya l er a de c~ta 27.33: -1.7e: 8.-461 6.-40: 12.<&> 6.98 1 7.7tH ITi~ 6.76 t _J 6.7-4 r l:'if:.1i;!1i!l 1 2 ... 6 J IT c:: ___ BARCELONA fora Andal Y.!l ia E:::d;. re illl'bdur a La Ca$t~lla ~ ~v e Murci e Arago Lteo Ga U e 1a Pai~ Ult le: c !a a \)e lla .:d :.r a :-.ger Ca.s t e t 1 a Al.tre!l + �NATURALESA DELS HABITANTS - 1981 ..;. '~ Na~cut.5 Na~cut~ C~tal. i fora ~S."'SI H a~c~ t3 a Catatunya Se.s~: Na~cut3 ror~ de Cata n ,, se.37 • 10.77 1 fora Andal u.! la Ext.re,.. l!d :.:r a Ca~te\\a ?.73 l 6.291 La ~ova l'lwrcia ... 77 1 <(.56: Arago l le o .o~.e.o!t Ca\ic1a 3.291 2.931 5.3<4: Ca 5tella la Vella Allre5 + E~t ran;e r Pa i~ ~~ tenc.la TOTAL C.M.B. SENSE BARNA l.;. 00 w . ,.... . . . ,. �~6 .l j •, i --\ CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981 11 21 31 -41 SI Gt 1 ~i ' Xl io~a l po bl11cio_ a Ca cal Lnya ~! :~~~l ~ vi ~~ut:~ -- de {o r a_ V ll\g u l:~ 5egona -- d e fo r·a any arribada 1\;? 5 - 1:18 1_ ~ O Entenen Hv l' c~tala ~nterd!n :S7l - 1975_ : 956 - 1970 __ 1961 - J965_ 1951 - 1960_ 19 -41 - 19S0_ 193 t - 19~0- . - 1921 - 19 30 __ 1920 1 ah11 n:1 _ 1- - -- · - ___ _ 1 1 1 ' ,1 ,. _. .. ., �~ .... . ·..:. 1 . 1 .. CONEIXEMENT DEL CATALA - ! 1981 10 ae 31 ""e -se rU ?e 90 - Tc.tat pobl.acjo __ a Ca ta l u nya !'ll!!>L\Jl!l Vi ngul.'l de fora _ _ _ l : _l (l (l " ~ ~-"---~ -j Uingut.'l de fora !>egon.'l any arrJbada 1976 - 1981 __ 197 1 - 1975_ 1956 - 1970_ 1961 - 1965_ 1951 - 196e __ 19 ~1 - 195 0_ 1 931 - .19~e ._ 19 21 - 193 0_ . l 92 e i aban!>_ ?7~ fJJ D En\..er•e n ti o C?l!:. a la t ' e r.te r. en ·------- ---- --------- -· -.. 1 __ _ -----· ···---------------~----------------_______¡ �! ' CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981 • Total pob lacio _ t;.,scut. 3 Uingu t.~ _ .- .- lt 2f 31 "' se " se 7e 98 - a Catalunya d e f o no __ - . Vingut-'5 de forll ~ego n5 ~"H arribada ··~: 1976 - ~ ~ Entenen cat.a\a 1971- 1975_ ami - . . - · ~ E . 1966 No t•e nt.enen 198L_ . _ 1 1 -~ 1970_ / ;.¡: 1961- 1965_ d 1951 - 1969_ 19 ~1 ;~ - 1950 __ . 193 1 - 19-40_ . - .- 1921 - 1930 _ _ · -. - - ~ ~'l :s2e 1 ;:,.b<>"5 - ::.,; ¡.....¡. w '~"~~ ~ -~: . · -; . . . .::; -~~~~,·~-~:!?~=--~~~~:~ . '~; -~. . ~ ~ ._ -- - - ;;.:' - , --~ 1 _, ee ¡¡ ~ �~:¡ ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981 .... 1 1 Vingut.-!5 de for-a Na.scut..s Munic. Ei '16 . 62= 53.38: i fora 1 K ~ 3CUl3 al Municlpi Vlng ut3 do f or a r:z:g TOTAL c...; ,;::. ;- ~· 1-4.-411 18.91: 18.491 16.681 1-4.89: 18.1~: C.M.B. . entre 1976-1981 ' er..re 1971-1975 ontre 1966-1970 entre 1961-1 96 5 cont.re t951-1 96 e 195& i r. b an !l l �~- '· ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981 1 •• '· ~ - - i 1 ¡ i r l Vingut~ Na scuts Munic. c.. .-- ¡. ¡; .:~~; ·;g:¡ S-'.. -<17 : .,5.53: i fora de fora cr.tre el'\tre entre entre entre 19Se i !"{¡,!'cut~ ~l i'l uruc1pi Vlngub ce fora B P:R CE L01~A 1976-1981 1971-1975 1956- ! 970 1951-1955 1951-1950 ahiin~ �., ANY o•ARRIBADA AL MUNICIPI 1981 ------------------------------~ -<. '· Uingut-5 de fora Na5CUt5 Munic. i rora Ha s cul5 al Munjclpi Uing u ls de fDra 18.11: 23.38: 22.78: 113.78: J, 11.-4s: ['~~i[:M• 7 • 4 g l 11 r TOTAL C.M.B. SENSE BARNA ~ ¡.;,... c...: ent r e !-.::ntre ent¡-e entre 1976--1981 1971-1975 1955-1970 1951-1965 tshL:-e 1951- 1950 lSSff l. <~.l:n:n'la • • �.11~ ~ • ,,[f::'\~ ~.:;;;.- VIATGES SEGONS MITJA DE TRANSPORT - 1981 '· \ ... Viatge.s Total.s 1. 19: 11. 69l 18.901 2.ea: 3.88: ~ ~ ~- l'fo Consta l'le\.ro 1 1.27: Tr-en Bu 3 priv!) t. 18 .~8: Tren!>po rL e . 33 : 41.251 -1.28: Taxl i n~iv l d Metro ~ · 2.35: Tr e n ~ Bu!> pr iv zd. Tr a n.:.pcrt indf v ld 3.87: ~ 28.871 ..,fOO} :! <:~ placa n No Con!llll ED 1 s. ea : · dJ:ru 21.06: Eu ~ A P:: u No e .:. Viatge.5 Trebatl e. s2: 2 B."'!6: 5 .59! Bu.:. Ta xi A Peu No ·.o!> &e,.pl ac r: n TOTA L C.M.B. ·' c...~ '-· Viatge.s E.studi 1 .es: 6.21: I!::L.t'_.Q 11 . 6'1: 1. 5 6: 3 .89 : 5.36! e.e9: b ?.S-2: 2.63: Ho Cor,!l t.a Me t. ro !3 u.:. Tren Bu!> pr1va\. Tr an5po rL ind1v1d T!!Xl A Peu No e~ de~ p l ace n �..·, VIATGES 5EGONS MITJA DE TRANSPORT 1981 ·.< Viatg e 5 Total5 No Viatge5 Treball C cr. ~bs !"'í td.ro Ho Con:.\.11 e.?e: r'lo Ccnsh !"'e t. ro g. 61: :'l e t. ro !! u~ Bus Tre.n Tr en Tr ~n spcr t T r ~ n spcrt. ln di v ld Taxi A Pe u Ko t> !l 15.611 1. ~51 Bus pr!vat. p rJvat. S u !> lJiatges Est.udi de~; p t ~ ce n !7. 5 9: 5.52: individ Tll xi A Pe u Ho es ó ~ splacen U,__..ll. Bus Tren J.·o: 6. 77: Tr a n~p o rl 6. 11: Í ~Xl ?us privat 59.75: A Peu 2. SS: No "'" 1nd 1 v1d ' d e ~ pd, ce n 1 ! BA RCELONA �.. J., VIATGES SEGONS MITJA DE TRAHSPORT - 1981 ' 11 Viatges Totats [==:J rz:zzJ miliiJJJ ~ IJiatges Treba t l 1. 37: No Cor,.:;t.a 2.10: 5.611 r:et.ro 8.7-4:· Metro H. 00: Bu~ TLl.x1 Taxi A Pe u 2~.56: A Peu 5.68! No e!l Tren -4.371 Bv~ a:-=-JJ ~ 8 . 77 1 ¡ .,~,.1 ~. 33: Cor.:~ta 29.26: 3.611 -<.29: 3B.39: 0.37: 2 . 1" , ~"W 18.?91 ~ """'3 e . 23: rio privat Tr~~sport. No ·?! !. lndlvid de~pl~ cer, Viatge.s Est.udi C=:J Bu.!> Tren Bu.!> privat Tran~porl individ \4 c...; 3.57! ~o Con!lt.a r:etro Bu.!> Tren Bu!l pr1val iran!lport. lndivid e . e7: TcxJ A Peu de:~ptac.en TOTAL C.M.B. SEHSE BARCELONA c..~ 1.59: 1. 91 : G.6ll 1. 71: ... ·47: Ho e!l de:.ptac.en ..., �• S de 23 198~ Una jira al serofi de la recuperació económica de Catalunja 1-7' 1 Redactor en cap: ns.Jau mc Masdcu, , Espunn·o;. Assesl\ li(¡·í•d Porres: JOSEP M. FIGUERAS Jr: e Abn . Imatge 1 itntixa nts: 1''-lic¡ucl algrat la crisi i la recessió económica que pateix el país des . Ohson. Col.labodeja fa uns quants anys, tots )asili Haltasar (llles els empresaris espanyols són Hitsc), Xosé Garcia me 1.\artrolí, Jos(~ F. conscients que la millor so;¡ rro, Jordi Viadcr. lució davant una cor:juntura quin! Romag11era. tan desfavorable és procedir a canviar caduques se l'arrr·nsas, Uuís )ueralt, Enrie Sales. estructures i obrir camins a !'exterior, coin !'única rs: Enrie Baiicrcs. via d' intentar la supervivencia i lluitar contra la ;ls, Enrie Calpcna, desaparició. •n Monzó, T1sner. nlla. Uuís F1aquer, ~osa , .Jamne Lorés, rnat !\!uniesa,Joan da Molins, Caries ·,es: COVER, Efe. ~A) na-4 m .'n ks próximes en el tema que . La ncteja que ems pe! que fa a .::omplexa mafia és investigat en 11gcs relacionats afers que cstan la invcstigació a s a les darreres tan descobrint ;cguretat, algun H'S de les scves 1 Per altra banda, no es tracta d'un repte impossible, pero sí difícil. Les empreses espanyoles compten arnb la suficient imagínació i capacitat per poder competir en un to d'igualtat amb d'altres empreses foranes, amb l' objectiu posat en l' obertura exterior i a augrnentar les seves respectives quotes de mercat. És precisament en aquest punt que les fires internacionals de mostres, com la que actualment se celebra a Barcelona en laseva51 edici6, adquireixen tota la seva dimensió i la seva fo~ en Wla mesura proporcional a 1'obertura exterior amb que les ernpreses espanyoles projecten els seus objectius a curt i a mitja termini. . : En el moment present, les fires anomenades generals exerceixen un paper substancialment diferent del de les grans exposicions deis primers anys d'aquest segle, i. el seu contingut esta molt rnés d'acord ambles necessitats i les exigencies actuals en materia de comer<; nacional i internacional que, substancialment, es concreten, no ja solament en la simple exhibició de productes, sinó en l',Yuda al lliure comen; a través de la promoció d'un lloc de trabada de !'oferta i la demanda. I aquesta 51 edició de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona constitueix un dar exemple del que hem esmentat, tenint en compte la varietat, la presencia i la qualitat del material exposat al recinte firal de Montju'íc, a trav{~s deis vuit sectors que constitueixen la mostra d'aquest any. Com ja he dit en més d'una ocasió, el paper fonamental de les fires generals és el de platafom1a de llan¡;:ament dcls successius seo.ors monogr.ifics, una vegada consolidats com a tals. Aixo exigeix, com resulta facil de su posar, una enorme quantitat qiiestió. • i protecció de , . ·nda de joies i d' imaginació i d 'esfon; per continuar dotant l~ Fira de nous apartats, valids per a l 'economía del país i que, en cena manera, continuln mantenint viva la flama u~icional i popular que la Fira ha sabut encendre en l 'anim de la ciutat a través d' uns quants decennis d'história. a nostra Fira, la Fira Internacional de Mostres de Barcelona, que ha mantingut una trajectoria de servei a la indús· tria i al comen; i ha contribuit a informar petits, migans i grans empresaris - - - espanyols sobre nous productes, nous mercats i nous processos tecnológícs, es ttoba en aquests moments en una fase d'evolució, l'inici de la qual es va assenyalar al terme de la passada: edició, amb mot:iu del seu cinquanta aniversari S'havia dcscoben una etapa certarnent important i s'havia i s'ha de dotar encara laFirad'unimpuls renovador, sen se que per aixo· no hagi de tenir tot 1' arrel.ament popular a que abans feia referencia. En l' edició d 'aquest any han concorregutala Fíra vuit sectors, dos deis quals constitueixen una autentica novetat: els dedicats al' esba.tjo o lwbby i el de la papcreria, deis quals s'espera molt en un futur immediat. Així mateix s'ha de destacar la presencia de quaranta reprcsentacions estrangeres que aporten la part millor de les seves respectives produccions nacionals. ; · ¿Com seran les directrius del futur? Cal indicir, en aquest respecte, que la Fira Internacional de Mostres de Barcelona continuara fidel a la seva cita anual i ala seva decidida vocació de serve~ unint la , tccnica i el consum, amb les modernes aportacions ' tecnolbg1ques en cada un deis camps o sectors representats, i coro una base popular d'una manifestació profundament arrelada en la seva ciutat i la seva gent, sen se que per aixó deixi de donar supon a nous sectors ni d',Yudar a la promoci6 exterior d'idees i produoes d'empresaris i empreses espanyols, la qua! cosa vol dir, en definitiva, estar al servei de la indústria, el comen; i l'economia del nostre país. 1 }osep M. Figueras is presidtnt dtl Comite Organitz.ador dt Úl Fim Internacional dt Mostns. KATAL NIA �----- /l ~rl \~ ,·.~ .. Con demasiada frecuencia uno tiene la Impresión de que las estrategias políticas se plantean por simple acto reflejo ideológico, sin tener en cuenta que los tiempos cambian y que las ciencias adelantan que es una barbaridad. La incapacidad del arsenal de doctrina acumulado en el siglo pasado, durante los tiempos de construcción del mundo nuevo del Estado-nación, para facilitar la comprensión de las cosas que pasan hoy, se ha puesto de manifiesto en las dificultades que las fuerzas políticas encuentran a la hora de redefinir sus posiciones respecto al proyecto catalanista. En los últimos cincuenta años el mundo ha cambiado más que en muchos siglos: repensar Cataluña desde estos cambios exige no tener reparos en soltar el lastré de los principios que en su rnomento configuraron la doctrina del catalanismo político. De la misma forma que para ·alcanzar a entender alguna cosa de la lógica de la sociedad post burguesa hay que relativizar tanto los mitos que la construyeron como las doctrinas que intentaron acabar con ella y que en muchos casos no hicieron más que reforzarla. Y solo a partir de este ejercicio es posible la recúperación de viejas ideas que vuelven a ser útiles por el simple hecho de haberles cambiado su escenario-operativo. Ciertamente, el moderno estado-monstruo, que no cesa de abarcar y apretar, no facilita a los políticos el trabajo de reflexión a medio y largo plazo. Un doble cerco parece cerrar toda perspectiva que vaya más allá de la inercia del poder adminis- - ..-.. - pensarse Catalur'la desde las e marcas, si no hay espacio vital par que estas estén realmente desp gadas de Barcelona? ¿Es poslbl entender este espacio de otra m nera que como el área de lnfluenci de una capital poderosa. con esplr tu abierto y vitalidad social pl~na En los tiempos futuros Catalur'\ que, en el mundo actual, hacen ine- será lo que sea Barcelona. tratlvo: una burocracia cuyos inte· tarea de proteger el poder, es decir, Y si Barcelona se hunde, si com xorable la desaparición de Cata! u· reses se han convertido en necesl· de asegurar el orden. dad primera por encima de los proNo creo que sea atrevido afirmar ña, como entidad polltlca, a medio · se ha dicho queda condenada plazo. . papel de. segundo na como el que 1 blemas reales de la colectividad y la · que en estos momentos no hay una acumulación constante de una fuerza política que disponga de un Esto es lo que ocurre, por ejem- historia ha condenado a ciudad suma de pequeñas cuestiones que proyecto político para Cataluña plo ..a mi entender, con la tan repetí- como Marsella, diflcllmente resist requieren respuesta Inmediata. sin realmente nuevo:y al decir nuevo no da consigna política del comarca- rá Catalur'\a. Y no es sorprendente nt ofensiv dar tiempo a integrarlos en un pro- es por un absurdo purlto de origina- llsmo. SI el futuro de Cataluña tiene lldad sino simplemente para seña- que estar en las comarcas. con para las gentes de comarcas. Tod yecto de más largo alcance Cada vez· nos encontramos con lar que es necesario que responda a todo respeto tanto por los polftlcos lo contrario. Fueron preclsament más frecuencia con una actividad la realidad actual de las cosas, que que defienden esta idea como por ellos los que a lo largo de los slgl política sin horizonte, perdida en la son como son y no forzosamente los ecologistas de estricta obser- desde el campo fueron constr marabunta del dfa a dlll. Y enton· como cada uno de nosotros querrla vancia,, me temo que este futuro yendo la gran ciudad: una eluda que primero fué mestizo lugar d ces, sin lugar para la reflexión en que fueran. Y tampoco, en este será más bien problemático. Aunque parezca absurdo, a ve- encuentro de catalanes de dlvers profundidad, no es sorprendente mundo. hay.que ser víctimas de las que se apele a la cómoda solución fijaciones irreductibles qufl gene- ces uno acaba pensando que hay procedencia, y que después vló 1 de la receta aprendida de men1orla ralmente no conducen a otra cosa realidades elementales de la vida crementada su vocación de mezcl o .con sentimiento cuando todavía que a hacernos un poco más des- cotidiana que los políticos las olvi- con la Inmigración y el progres graciados. Las naclone!l corno fo- dan, como si no fueran con ellos. a Esta ciudad que, para bien y par ·se tenía tiempo para leer, discutir y, a veces, incluso pen~ar. das las cosas de este mundo nacen, la hora de hablar de la cosa pública. mal, construimos entre todos e Pero hay momentos en que la crecen . y mueren.sus histCJrias ti e- Por que absurdo es tener que recor- ahora, más que nunca el punto d realidad ya no perrnitn mantener nen momentos de excelente saiiJd y dar, por ejemplo, que con los me- referencia si pensamos en una e dios de transporte modernos las taluña Inserta en el mundo y no si más el engaño. En que ni desajuste . períodos de enfermedades ditrciles: entre las viejas recet'3s y las nuevas la historia, en definitiva, es la cróni- proporciones espaciales han ca m- plemente en los ciegos lfmltes qu cosas es tan grande que no hay for- ca de este Ir y venir de las cosas, la blado de manera radical: lo que a n- van de Salses a Guardamar y d ma de mantener el equilibrio, por tumba de pueblos. culturas y clvili- tes costaba una jornada de camino Fraga a Maó. La nación catalana está destln precario que este sea. Por eso, en zaciones que se suceden unos a ahora puede costar una hora, y una los últimos meses, desde los diver- otros. modificación tan sustancial en la re- da a ser en los aflos próximos y si en estos momentos hay con- !ación espacio tiempo tiene que área de influencia de Barcelona: d sos puntos del espectro político, diversas y codiciadas voces han coin- senso generalizado en que la na- modificar forzosamente el conteni- la fuerza de esta~ludad depender cidido en un punto: que hay que re- clón catalana que en otros tiempos do de las Instituciones construidas que este pars sea. Y la fuerza a esta ciudad ha estado siempre e• visar lo que se ha dicho sobre estuvo Incluso a punto de tener es- sobre un territorio determinado. Hoy. Cataluña se puede cruzar de una sensibilidad compleja, mestlz Catalw'la y que hay que pensar de · tado, pasa un período difícil y que la otra manera la realidad política del · · redefiniclón de sus contenidos poH- ·• punta a punta en poco más de tres y abierta. Las comarcas pueden s catalanismo. tic os es imprescindible para que la horas. que es el tiempo de autopista un horizonte electoralista a mu Sería importante que no se aho· ·.. enfermedad no sea mortal, como · que nos puede llevar el viaje desde corto plazo. nunca un destino par rraran esfuerzos u la hora de llevar a pudiera suceder de progresar algu- la Junquera hasta Sant Caries de la este país o una pauta para un pr cabo esta reflexión y sobre todo nos síntomas delectEJdos, es curio- · Rapita. La lejana Lérlda está a hora yecto potrtlco de largo alcance. R que en aras a la inlrasigencia de los so ver cómo aluunas de las pro- y media de Barcelona. Sólo algunas pensemos Barcelona sin miedo, a principios no cortaran las af&B a puestas políticas que con más insis- comarcas pirenaicas tienen todavía tes de que caiga del pelotón de la la imaginación, contra la que tan los tencia tratan c:1e presentarse como un cierto aislamiento real. Todo lo grandes ciudades. prejuicios ha tenido siempre la Gla- únicos depositarios del ideal nacio- demás s.on muchas dosis de ideoloY si ella cae, Catalur'\a quedar se política tan celosa siempre en lá .1 lialista éatalán, lo haeen, con suma gfa y de viejos prejuicios. ¿Cómo adormecida por largo tiempo. frecuencia, desde planteamientos puede, en estas circunstancias, Josep RAMONEO zas ·La ciudad, ., comarcas y la naczon Se ~------ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, capital metropolitana Subject The topic of the resource Barcelona Àrea metropolitana Model social Finances públiques Catalunya Territoris Europa Description An account of the resource Notes del gabinet per la conferència i notes manuscrites de PM. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-08-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2574/19850507d_00069_0001.pdf f0bceae22fd51eeda0c10fb71ca9c15b PDF Text Text EM PERMETEU QUE COMENCI AQUESTA CONFERENCIA AMB D4Š REFERNCIIS QUE SOLS INDIRECTAMENT, ENCARA QUE SIGNIFICATIVAMENT, TE A VEURE AMB EL SEU TÍTOL I CONTINGUT. LúznImERA GIRA ENTORN AQUEST PROPI ACTE, ES A DIR UN ENCONTRE ENTRE UNA REPRESENTACId DE LA JOVENTUT UNIVERSITARIA A CATALUNYA -I MOLT DI RECTAMENT A BARCELONA- I L'ALCALDE DE LA CIUTAT. HE DE DIR QUE ÉS UNA REFERENCIA QUE M'INSPIRA PROFUNDS SENTIMENTS DE TOTA MENA. PRIMER DE TOT AUTOBIOGRAFICS EN NOM DE TOTA UNA GENERACIÓ DE PERSONES QUE AVUI TENIM RESPONSABILITATS POLÍTIQUES I QUE EN ACTES COM AQUEST VAREM ENTRAR EN CONTACTE AMB L'ESPANYA QUE ES NEGAVA A ÉSSER SOT MESA A LA DICTADURA I A L'UNIFORMISME FRANQUISTA. EN ACTES COM AQUEST L'ALFONS COMIN EXPLICAVA L'EXPLOTACIO l'E'5¿PlsO,TAZO A QUE EREN SOTMESOS ELS HOMES I LES DONES D'AQUEST PAÍS. EN ACTES COM AQUEST EN JOAN FUSTER, EN ,NOM D'UNA CULTURA OPRIMIDA, NO DUBTAVA, PERO, D'ENSENYAR-NOS LES CONTRADICCIONS I EL SEUDE VEGADES GALLINACI, COM DEIA EL SEU AMIC JOSEP PLA. WINSPIRX TAMB2 SENTIMENTS D'ANHELS TENYITS D'UNA CERTA INQUIETUD, LA DEMOCRACIA ASSOLIDA I LA NORMALITZACIO CULTURAL QUE VA FENT LA VIU VIU MES B2 QUE MAL. EN CONSEQÜENCIA OBVIA 2S �3. LES ASPIRACIONS DE LA GENERACIO QUE DE MOMENT TÉ LA RESPONSABILITAT de MANAR; NO HEM VINGUT A REDIMIR UNA CATALUNYA MALTRACTADA PER L'HIS TORIA. AL CONTRARI VOLEM ATORGAR-LI EN UN FUTUR IMMEDIAT LA CAPACITAT D'ESSER CONEGUDA I RECONEGUDA COM A PERTANYENT A UN ESPAI OPERATIU EN LA CONSTRUCCIO D'UN MON MÉS TRANSPERENT. NO HEM VINGUT A IMPULSAR UN MODEL DE RELACIONS SOCIALS, SINO A SER POSSIBLE UN MARC DE LLIBER TAT EN EL QUE ES PUGUIN FER POSSIBLES LES DIFERENTS OPCIONS DE FUTUR SENSE QUE QUEDIN EXER CITAMENT EMBUSSADES PER CULPA DE CONDICIONA- MENTS QUE SABEM QUE ES PODEN SUPERAR. HE PARLAT DE LES DUES REFERENCIES PREVIES. HE DESPLEGAT LA PRIMERA QUE JO DIRIA QUE M'AFEC TE MES A MI QUE A VOSALTRES, EN EL SENTIT QUE CREC QUE ES LA CLASE POLITICA D'AVUI NO HA DE PRETENDRE TROBAR LA NOSTRA COL.LABORACIÓ FENTVOS SENTIR HEREUS DE LES NOSTRES PREOCUPACIONS COM A ESTUDIANTS SOTMESOS A LA DICTADURA, SINO COM A CIUTADANS QUE OFEREIXEN MES PERSPECTIVES DE FUTUR, COM A CIUTADANS LLIURES, ENCARA QUE CONDICIONATS. LA SEGONA REFERENCIA IVERTEIX ELS TERMES. BARCELONA, I M'ATREVIRIA A DIR CATALUNYA I ESPANYA EN LA MESURA QUE NO PODEM OBLIDAR QUE ELS PAISOS NO SON RES LES SE CAPAç DE SOBRE- SIGNIFICATIU SENSE VES CULTURES URBANES, HA ESTAT VIURE A LES CRISI DELS DARRERS DOS-CENTS ANYS �4. GRACIES A UNA CERTA CAPACITAT D'INTUIR COL.LEC r TIVAMENT QUINES EREN LES LINIES DEL PROGRÉS. AQUESTA NO ES UNA CONSTANT HISTÒRICA. PER MOLT QUE AVUI HONOREM ELS NOSTRES VENÇUTS DE LA GUERRA DINASTICA DE PRINCIPIS DEL SEGLE XVIII, r HEM DE RECONEIXER QUE AUSTRIA ERA LA LEACIO O SI MES NO LA DECADENCIA FRONT AL PODER BORBÒNIC, IL.LUSTRAT I HUMANISTA. ENS VAREM EQUIVOCAR AMB FELIP V I VAREM PAGAR LES CONSEQÜEN CIES, APRENENT UNA LLIÇÓ DURA QUE JO DIRIA QUE NO HEM OBLIDAT: LA LLIÇÓ DE CONSULTAR ELS SIG NES DELS TEMPS PER A ELEGIR ELS CAMINS DE FUTUR. DON ANTONIO DE CAPMANY I MONTPALAU, (QUE SOSPI TO QUE NO ERA ANTECESSOR DE LA MARIA AURELIA) DEIA AL 1779 QUE EL BORBO, - CARLES III, EL REI ALCALDE DE MADRID- "USANDO DEL SUPREMO PODER DE HACER FELICES A LOS HOMBRES, HA DISPENSADO A BARCELONA, ENTRE GRANDES BENEFICIOS, LA CREACION DE LA JUNTA DE COMERCIO Y EL RESTABLECIMIEN TO DE UN ANTIGUO CONSULADO" CREC QUE A PARTIR D'AQUESTA DATA HEM TINGUT UNA CERTA CAPACITAT D'INTUIR QUE LA MEDITERRANIA TENIA EL SEU FUTUR. PERMETEU-ME, NI QUE SIGUI DE PAS, RETRE UN RECORD TAMBÉ LLIGAT A LA HISTORIA DE LA NOSTRA FORMACIÓ, EN LES FIGURES DE JAUME VICENS I VIVES I DE PIERRE VILAR, DOS HISTORIADORS QUE CON „ ,, JUNTAMENT AMB EN JORDI ORAL FORMEN PART D'UNA CULTURA QUE ENS MARCA EN EL SENTIT MES AGRICOLA DEL TERME CULTURAL QUE ENS SOLCA, DIRIA JO. SOC �iiiCAPAç DE D.LR SI EL PACTISME, EL SENY I LA .5. RAUXA NEIXEN DE L'EXISTENCIA DEL XVIII, PERO EN QUALSEVOL CAS SER Á . N PRESENTS COM A CONSTANT A PARTIR D'AQUELL MOMENT EN . TOT L'ESDEVENIR DE BARCELONA: LA CONVIVENCIA AMB L'INVASOR FRANCÉS, MES SIGNIFICATIVA PER LA PROSPERITAT INDUSTRIAL I COMERCIAL DE BARCELONA QUE PEL TIMBALER DEL BRUC. NO HEM D'OBLIDAR QUE EL 21 DE MARç DE 1910, EL "DIARIO DE BARCELONA" -QUE L'AJUNTAMENT ACTUAL N'HA SALVAT L'ARXIU I PRETEN ASSEN TAR LA CONTINUITAT VA DEIXAR DE DIR-SE *DIARIO" PER DIR-SE "DIARI DE BARCELONA I DEL GOVERN DE catalunya" I PUBLICAVA BILINGUE: EN FRANCÉS I EN CATALA. VINGUEREN DESPRES ELS ENTUSIASMES CONSTITUCIONALS PERO POTSER VOLDRIA REMARCAR QUE JA AL 26 EL PATI DE LA LLOTJA BARCELONINA. -L'ACTUAL BORSSA- ESTABA I1.1UMINADA A LLUM DE GAS I UN DECENI MES TARD EL MOVIMENT OBRER EN EL SENTIT JA MODERN DEL TERME ORGANIC FEIA LES PRIMERES MANIFESTACIONS DEL SEU DESCONTENT I PODER. NO PUC DEIXAR D'ESMENTAR L'APASIONANT PERIODE DE LA REGENCIA DE MARIA CRISTINA ON A BARCELONA ES PRODUT LA MES ENORME CRISI PER CUL PA D'UNA -SI EM PERMETEU- LLEI DE BASES DE REGIM LOCAL, "LEY DE AYUNTAMIENTOS" QUE LI COSTA A LA REINA, DESPRES D'UN ALTRE 18 DE JULIOL, L'EXILI A FRANÇA I UN PERIODE DE RAUXA QUE CURIOSAMENT INICIA AL 1842 LA DEMOLICIÓ DE LES MURALLES DE LA CIUTAT I EL RESTABLIMENT DEFINITIU DE LA UNIVERSISTA A LA QUE PERTENYEU NO PUC, TAMPOCO DEIXAR D'ESMENTAR QUE LA DEMO- GRAFIA DE LA CIUTAT PASSA DELS 130 MIL HABITANTS A L'INICI DE LA CENTURIA A 150.000 DURANT AQESTS ANYS 1 A 216.000 AL 1870 MIL A FINALS DE SEGLE. SUPERANT ELS 550.000 �6. TOT AQUEST CREIXEMENT ES PRODUEIX EN UNA CONjUNCIÓ DE FACTORS CONTRADICTORIS I ENORMEMENT VIUS. LA UNIVERSITAT I LA INTEL.LECTUALITAT DEL PAÍS ES CAPAÇ DE PRODUIR FIGURES COM Un, DEFONS CERDA, EN NARCIS MONTURIOL, EN JAUME BALMFS, ACOLLIR EN FERDINAND LESSEPS, DELIR-SE AMB ENpONAVENTURA ARIBAU, ENVIAR MINISTRES A MADRID CAPAÇOS DE CREAR LES BASES DE L'ECONOMIA PÚBLICA ESPANYOLA -COM EN FIGUEROLA, CAPAÇ D'ESCRIURE UNA. GRAMÁTICA CASTELLANA, JUNTAMENT EN INVENTAR LA PESSETA. NO PRETENC EN ABSOLUT FER UN RESUMEN D'HISTORIA DE BARCELONA NI DE CATALUNYA, NI MENYS APROFUNDIR SOBRE ELS ESDEVENIMENTS DEL SEGLE XX, AMB LA RFVOLUCI6 CULTURAL DE LA CULMINACIÓ DE LA RE1 NAIXENCA, EL MODERNISME, EL NOUCENTISME I EL LIDERATGE DE LA RESISTÈNCIA CULTURAL SOTA LA DICTADURA. NI AM B L'EXPLOSIÓ DEMOGRÁFICA DEL SEGLE XX QUE MÉS QUE TRIPLICAR LA POBLACIÓ FINISECULAR CREAR L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA AMB MÉS DE TRES MILIONS CENT MIL HABITANTS; NI AMB LA CULMINACIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, CONFIGURANT UN ESPAI INDUSTRIAL I SOCIO-POLÍTIC PERFECTAMENT IDENTIFICABLE NO SOLS A ESPANYA SINÓ A LA MEDITERRANIA NORD-OCCIDENTAL. ART, CULTURA, POLÍTICA, ECONOMIA, URBANISME, H1STÓRIA FAN DELS DOS DARRERS SEGLES DE VIDA DE BARCELONA; UN LLOC DE DEBAT EN EL SI D'UN MON TAMBÉ CANVIANT. �7. SERIA D'UN COFOISME EXORBITANT PRETENDRE UN PROTAGONISME EXAGERAT EN TOT AIXÒ. PERO SERIA NEGAR L'EVIDENCIA I NO VEIEM EN TOTA AQUESTA HISTÓRIA UNA POSSIBILITAT DE DESPLEGAMENT DE FUTUR. UN DESPLEGAMENT MULTIDIRECCIONAL I CONNECTAT AMB LA RESTA DELS DESPLEGAMENTS CONTEMPORANIS. VOLDRIA DIR-VOS COM EM SONEN A FALSOS ELS MODELS TANCATS DE CERTES ACTITUDS RESPECTE BARCELONA I CATALUNYA. AQUI HAN VISCUT AFRANCESATS I INDEPENDENTISTES, MODERATS I LLIBERALS, CRISTINISTES I ESPARTERISTES, LLIBERALS I APOSTÒLICS, CONSERVADORS I PROGRESSISTES, MODERNISTES I NOUCENTISMES, FRANQUISTES DE TOTA MENA I AVUI NO CAL DIR FINS A QUIN PUNTI EN NOM DE QUINS PRINCIPIS ES FOMENTA UNA CERTA IDEA DEL QUÉ SOM EN FUNCIÓ NO TANT D'OFERIR UN MARC D'INCORPORACIÓ SINO UNA LÍNIA DIVISSORIA NO TANT PER A OFERIR UNA PARTICIPACIÓ, COM PER A DISTINGIR ELS QUE HAN DE PARTICIPAR D'AQUELLS QUE SÓN IMPURS. PERMETEU-ME QUE M'EXCUSI DE LA LONGITUD I POTSER ABSTRACCIO D'AQUESTA SEGONA REFERÈNCIA, QUE RESUMIRIA DIENT-VOS QUE DEFUGIU EN ANALITZAR EL FUTUR IMMEDIAT DE BARCELONA I CATALUNYA DOGMATISMES EXCESSIIJS; I MÉS SI TÉNEN PRETESES ARRELS HISTORIQUES, AGRESSIONS CONSTANTS, OPRESIONS CONTINUES. NO RESOLDRIEM ELS NOSTRES PROBLEMES SENTINT-NOS HEREUS DE LA TRADICIÓ ESPANYOLISTA O NACIONALISTA DE CATALUNYA, NI DE LA BULLAN- �8. GUERA O REACCIONÁRIA, NI DE L'ASSENYADA O L'ARRAUJADA. EL FUTUR, ÉS A DIR, ELS DEU PROPERS ANYS, CREO QUE ES JUGUEN ESSENT CAPAÇOS DE JUGAR LES NOSTRES POSSIBILITATS EN EL MARC D'UNA SITUACIÓ OBJECTIVA, AMB ESPERIT DE CREACIÓ, UN BON CONEIXEMENT DE LA REALITAT I SOBRE TOT DE LES PROPIES POSSIBILITATS, JO CREC MOLT FERMAMENT QUE LA PERSPECTIVA JOCS OLIMPICS 1992, S'EMBRANQUEN EN AQUEST DOBLE PLANTEJAMENT: OFERIR MES PRESPECTIVES DE FUTUR ALS CIUTADANS DE BARCELONA 1 SIGNIFICAR -DONAR UN SIGNE- LA VOLUNTAT DE PARTICIPACIO DE BARCELONA EN UN MARC DE PROGRÈS GENERAL. PER QUE CONFIO AMB AIXÒ ? BARCELONA HA:VISCUT A SALTS. US HE DIT QUE EL PRIMER PERÍODE D'EFERVESCÈNCIA SOCIAL DEL XIX CULMINA AMB LA SUPERACIÓ DE LES MURALLES, AMB EL TREN DE MATARÓ I AMB LA INICIACIO DE L'EIXAMPLE DE CERDÁ. PERÒ, EL PRIMER GRAN PAS DE LA CIUTAT CAP A LA CAPITALITAT ES DONA AMB L'EXPOSICIÓ DEL 88. M'AGRADARIA EXTENDRE'M EN LES CONSEQUENCIES ECONÒMIQUES DE L'EXPOSICIÓ DEL 88, PERÒ CREC QUE EL TEMA ÉS, AVUI MÉS QUE MAI, OBJECTE RESERVAT A TESIS DOCTORALS. NO CREC QUE SIGUI VÁLID SIMPLEMENT FER REFERENCIA A LES CONSEQUÉNCIES DEMOGRÁFIQUES, D'ALTRA BANDA INFLUIDES PER FENOMENS CONCOMITANTS -LA PANIBERICA �9. I EL DESPLEGAMENT INDUSTRIAL SOTA EL PROTECCIO NISME PRINCIPALMENT. SÓN EVIDENTS, PERÒ, ELS EFECTES SOBRE LA CIUTAT. LA IMITACIÓ FARISIVA QUE ESTÁ A L'ORIGEN DE LA INICIATIVA DE RIUS I TAULET, NAVIA PROVOCAT AL 1873 LA CONSTRUCCIÓ DEL MERCAT DEL BORN, PRIMERA CONSTRUCCIÓ SIDERURGICA IMITANT LES HALLES CONSTRUIDES VINT ANYS ABANS. AL 1882 COMENÇA LA CONSTRUCCIÓ DE LA SAGRADA FAMILIA, AL 88, AMB L'EXPOSICIÓ, S'INAUGURA EL RECINTE DE LA CIUTADELLA AMB UN CAFE-RESTAURANT l'UMBRACLE (1883-1888), L'HIVERNACLE (1884) AMBDOS DE L'ARQUIITECTE AMARGOS, EL MUSEU MARTORELL, EL PALAU DE BELLES ARTS (ARQUITECTE AUGUST FONT), LA FONT DEL PARC (Buhigas) L'ARC DE TRIOMF (Vilaseca), PERÒ TAMBÉ EL MERCAT DE LA CONCEPCIO, EL MERCAT DE SANTS, EL MONUMENT A COLOM (Buhigas)LA PRESO MODEL (DOMENECH I ESTAPA) EL PALAU DE JUSTICIA, S'INICIA L'HOSPITAL CLINIC (AMARGOS), LA CASA VICENS (Gaudi), l'EDITORIAL MONTANER (Domenech i Montaner), EL PALAU GUELL (acabat l'any següent 1889), S'INICIA EL COL-LEGI DE SANTA TERESA i SEGUEIXEN ELS ANYS SEGüENTS LA FABRICA DEL GOS, de Domènec i Estapà, EL MATEIX ARQUITECTE DE LA PRESÓ MODEL, LA CASA AMATLLER, DE PUIG 1 CADAFALC. �10. LA INFRAESTRUCTURA DE LA CIUTAT ES MODIFICA ENTORI'DE L"EXPOSICIO. DES D'UN PROJECTE FANTASMAGORIC D'IL.LUMINACIO ELECTRICA DE LA MURALLA DE MAR DE L'ANY 80, QUE NO ES REALITZA FINS A L'ACABAMENT DE L"ABASTIMENT D "AIGUA I GAS QUE S'EXTEN DES DEL 68 A L"EXPOSICIO; FINS A TREBALLS DE BASE COM ES EL MAPA GEOLOGIC I TOPOGRAFIC DE BARCELONA DE ALMARA I BROSA. NO EXISTEIX CAP DUPTE QUE L'EXPOSICIO UNIVERSAL DEL 88 ES LA CULMINAC1O D'UN PROCES EXPANSIU DE L'ECONOMIA I LA SOCIETAT CATALANA DEL FINAL DE SEGLE. CIUTAT I EXPOSICIO S'ENTRELLACEN D'UNA FORMA EVIDENT I LA CIUTAT ES SUPERA A ELLA MATEIXA. NO ES SIMPLEMENT EL COS DE GRACIA. SARRIA S'ENLLAÇA A BARCELONA EL 77 I AL 89 S"ELECTRIFICA LA LINIA. L"EXPANSIO INDUSTRIAL NO SOLAMENT INCORPORA SANT MARTI, SINO QUE RODEJA LA BARCELONA CREIXENT DEL SEU PRIMER CINTURO INDUSTRIAL A SANTS, LES CORTS, EL SUD DE GRACIA I LES INSTALACIONS TEXTILS, QUIMIQUES I DE CURTITS ENTRE BARCELONA T HORTA. UNA EXPOSICIO CONVERTEIX EN CAPITAL AMB VOCACIO EUROPEA UN TERRITORI EN EXPANSIO URBANA I INDUSTRIAL. JO M'ATREVIRIA A DIR QUE L"EXPOSICIO INTERNACIO- �11. NAL DEL 29 ES MES LINEAL ECONOMICAMENT PARLANT I MES COMPLEXE POLITICAMENT QUE LA DEL 88. DE FET LA SEVA HISTORIA COMENÇA AL 94 AMB UN FENOMEN ESPECULATIU IMPORTANT: L"ASSOCIACIO DE PRO PIETARIS DE LA MUNTANYA DE MONTJUIC, PRESENTEN UN PLA D"URBANITZACIC EN UNA ZONA QUE EL PLA CERDA RESERVAVA A PARC. AL 1905 L "AJUN'T'AMENT I EL REI REACCIONEN: ES DECLARA PARC LA MUNTANYA I EN PUIG I CADAFALCH CONVERTEIX EN PROCLAMA ELECTORAL "A VOTAR PER L - EXPOSICIC". MILLOR DIT : "A VOTAR POR LA EXPOSICION". ES EL DIRECTIU DEL FOMENT DEL TREBALL NACIONAL FRANCESC MAS EL QUI REIVINDICA UNA SEGONA EXPOSICIO PER BARCELONA. DOS ANYS MES TARD (1907), UN FABRICANT DE LAMPARES D"INCANDESCENCIA I MOTORS ELECTRICS, HEREU DELS FUNDADORS DE L`INDUSTRIA TEXTIL DE SANTS "LA ESPANYA INDUSTRIAL", COM A PRESIDENT DEL FOMENT I CONJUNTAMENT AMB UNA PONENCIA DE REGIDORS DE LA CIUTAT ENCAPÇALA UNA "COMISSIO" D'ESTUDIS DE L"EXPOSICIO. ES UN BURGES NACIONALISTA A CABALL ENTRE EN PUIG I CADAFALCH I L"OSSORIO I GALLARDO ANOMENAT LLUIS MUNTADES. INTRODUIRA A CATALUNYA LES, PERMETEU MULTINACIONALS PHILIPS-MEL°XPRSICMATU, I SIEMENS, TREBALLARA PER LA CANADENCA EN LA CONS TIBIDABO I EL FUNICULAR, -TRUCIDELANV I MORIRA POCS ANYS MES TARD. EL MARQUES DE FORONDA, LAMO DELS TRANVIES DE BARCELONA SEMBLAVA PREDESTINAT A RECOLLIR AQUESTA TORXA. �12. AL 1.914 ES CREA UNA JUNTA ADMINISTRATIVA AUTO NOMA AMB REPRESENTACIONS DE L'ESTAT, LA PROVIN CIA EL MUNICIPI, BANCS I UNA ASSOCIACIO ECONO MICA. AQUEST MATEIX ANY I JA SOTA LA MANCOMUNITAT, EN PRAT DE LA RIVA CONSEGUEIX EL SUPORT DE MADRID, 1 REBAIXA L - IMPULS NACIOL\TALISTA DE L'EXPOSICIO. ACONSEGUEIX 10 MILIONS DE PESSETES, MIL MILIONS D'AVUI, I S'INICIA LA CONSTRUCCIO DE MONTjUIC. 1919 FORESTIER AMB LA COL.LABORACIO AMB NICOLAU M. RUBIO I TUDURI, I PER ENCARREC DE CAM Bo l REALITZA TOTA LA JARDINERIA DE L'EXPO SICIO. PROJECTE DE MIRAMAR 1 DE LA PLAÇA DE LA MECANICA. 1917 TRES PROJECTES - PUIG I CADAFALCH I GUILLERMO BUSQUETS PROJECTEN LA PART INFERIOR DE LA MUNTANYA FRONT A LA PLAÇA D'ESPANYA AMB DESTI A LA "EXPOSICION GENERAL ESPAÑOLA". LLUIS DOMENECH I MANUEL VEGA I MARCH REALITZEN LA PART MES ELEVADA DE LA MUNTANYA DESTINADA A L'EXPOSICIO D'INDUSTRIES ELEC TRIQUES. AUGUSTO FONT I ENRIQUE SAGUIER ESTUDIA 1,"URBANITZACIO DE LA VASSANT EST. 1919 SUCCESIUS APLAÇAMENTS DE L - EXPOSICIO PER MOTIUS DE CRISI ECONOMICA, GUERRA EUROPEA.. DEIXEN INDETERMINADA LA DATA FINAL. LES �13. TOT AIXO SON EDIFICIS. PERO ELS PROJECTES URBANS S - HI INCORDINAN. AL 1968 CAUEN LES MURALLES DE LA CIUTADELLA I L - ANY SEGUENT ES CEDIDA A LA CIUTAT. EL 72 ES FA EL CONCURS PER L - ORDENAMENT URBANISTIC, GUANYANT EN FONTERE. EN L - EXECUCIO TREBALLARA EN GAUDI. AL 1873 ES DERRIBA PART DE LES DRASSANES PER A COMUNICAR LA CIUTAT AMB EL MAR, AL 1874 S - INICIA L - URBANITZACIO DEL POBLE SEC COM A LIMIT DEL PARC DE MON JUIC, SEGONS EL DISSENY DE CERDA. EL 1879 ES PRESENTA EL PLA BAIXERAS QUE S - APROBABA 10 ANYS MES TARD AMB L'EUFORIA PORT EXPOSICIO : SIGNIFICARA L - ABERTURA DE LA VIA LAYETANA. AL 1882, S - APROBA EL PLA GENERAL DE BARCELONA QUE SIGNIFICARA LA DEFINITIVA URBANITZACIO D - UN BON TROÇ DEL LLEVANT DE LA CIUTAT. AL MATEIX ANY EL "MANCHESTER ESPANYOL" (SANT MARTI DE PROVENÇALS) AMB ELS CINC NUCLIS QUE EL FORMEN : CLOT, SAGRERA, CAMP DE L - ARPA, LA LLACUNA; POBLE NOU, ES PLANIFIQUEN SOTA EL NOM DE "PLA INDUS TRIAL I COMERCIAL DE SANT MARTI". EL 1988 SOBRE EL SALO VICTOR PRADERA I TOTA LA CIUTAT DE LLEVANT. L - ANY SEGUENT S-APROVA EL PLA GENERAL D - ALINEACIONS DE LA VILA DE GRACIA QUE DOS ANYS ABANS HAVIA ESTAT ANEXIONADA A BAR CELONA. �14 OBRES SEGUEIXEN EL SEU CURS. ES CONSTRUEIXEN ELS PALAUS DE VICTORIA EUGENIA I ALFONS XIII I ES CONVOCA CONCURS PER A LA CONSTRUCCTO DEL PALAU CENTRAL. 1923 ELS PALAUS VICTORIA EUGENIA I ALFONS XIII (ART MODERN I ART INDUSTRIAL) FOREN UTILITZATS PER UNA EXPOSICIO INTERNACIONAL DEL NOBLE I LA DECORACIO D-INTEREORS. S - INAGURA LA PART INFERIOR DEL RECINTE DE L'EXPOSICIO. 1923 DICTADURA PRIMO DE RIVERA. SUBSTITUCIO D - UNS PROJECTES PER UNS ALTRES I TRANSFORMACIO D - ALGUNS ESPAIS. 1925 CONCURS PALAU CENTRAL. NOU PROJECTES. GUANYADOR : ENRIC CATA I EUGENIO P. CENDOYA. I LA DIRECCIO DE LES OBRES, PERE DOME NECH ROURA. �15 1927 DOMENECH INICIA LA CONSTRUCCIO DE L'ESTADI. PRIMO DE RIVERA FA SEU EL PROJECTE I VOL CAPITALI`T'ZAR -LO, COSA QUE SERVI PER IMPUL- SAR EL PROJECTE DEFINITIVAMENT. 1929 19 DE MAIG. ALFONS XIII INAGURA L'EXPOSICIO UNIVERSAL DE BARCELONA, DIVIDIDA EN TRES NU C.LIS . a) LES INDUSTRIES b) L'ART A ESPANYA c) L'ESPORT. 1926 LES DIFERENTS PROPOSTES D'URBANITZACIO DE LA PLAÇA D'ESPANYA QUEDAREN SUPRESES A TIR DEL 20-21. EL 1926 S'OBRI L'ESTACIO DEL METRO TRANSVERSAL DE 1928 RU:BIO JECTAR I TUDURI VA LA REBRE L' EL NUCLI HOTELER PAR PLAÇA D'ESPANYA. ENCARREC DE PRO- DE L' EXPOSICIO . AL MATEIX TEMPS QUE ELS HOTELS ES CONSTRUEIX UNA FONT (J.M.JUJOL). 1929 L'IMPACTE URBANISTIC DE L'EXPOSICIO. �16 possiblement gràcies a aquest pretext es duen a terme. La canal it za d°inociatives diverses de cara a un olnectiu global t am 3 ata fixa és el Incidir-se per Montjuic, tal com va fer-ho la Comissió de 1914, volia dir abandonar la idea del nou centre urbà ala Piaça de les Glòries Catalanes, tal corn es'.: estr.ea establert des de I'aprovacio del Pla de I'Eixarnple d'en Cerda per balancej ar molt més cap a ponent el creixement de la ciutat. En aquesta dec:siO hi entraven, sens dubte, rnolts factors. Els interessos d'algunes grans operacions com eran el Pon Franc. la potencia' ciO industrial del bai, Llobre g at tarnbé la plus-vàlua que adquirien les enormes finques que, a ponent, tenien alguns grans:. industrials Girona, Güell- a banda dels interessos més tars corn eren els del Fomento • de Obras y Construcciones de collocar les seves pedreres esgotades de la muntanya de Montjuïc. Portar en aquesta direcció la • urbanitzaciO I'eixample consolidant 1'ofKrtura ja feta de carrers amb davagueres, enllumenat i pa p imentacions; amplia; l'accessibilitat millorant la xarxa de tramvies en aquesta direcció ï fent el Metro Transversal; potenciar l'obertura de la Crac, Via en direcció al Prat del Llobregat; transformar, en definitiva, la Plaça d'Espanva en el centra d'una Barcelona futura, eren les conseqüències més immediates de la decisió presa. Però també cal assenyalar la dimensió que globalment per a la ciutat, té l • Exposició en la mesura que en funció d'aquesta es programen una sèrie de realitzacïons que L.'AVf:Ntr 59 (135) que dina a la iniciativa de I'Exposicit', el caràcter d • instrument urbanistic important. La reordenació de la Plaça de Catalunya, de les de Te.uan i Letamendi. L'obertura del Carrer de Balmes, la prolongació de la Diagonal des de l'actual plaça de Calvo Sotelo. La construcció de grans edificis d'equipament, com són la nova estació de França, l'edifici central de Correus, i el no executat teatre de la Ciutat. La política, principalíssima, de dotació d'espais Iliures a través del pla de pares que l'Ajuntament proposà i que encara, fins fa pocs anys, ha estat la dotació d'àrees de lleure més importants de la ciutat. Cal, en aquest sentit, assenyalar la intenció múltiple que l'Exposició a Montjuic té assignada dins de la política urbana. D'una banda, com s'ha dit, motor del creixement cap a ponent, d'altre banda gran parc per a la ciutat. Encara orna trrcrr.4 previsió, afortunadament no realitzada, era que el recinte de l'Exposició fos, en els terrenvs més pròxims a la Plaça d'Espanva, una reserva de solars edificables un cop acabada l'Exposició, de manera que s'obtingues un benefici supletori anió les plus-vàlues que la mateixa Exposició generaria en els seus propis terrenvs deixant, en canvi, com a jardins la pan alta més muntanvosa, més difícilment explotable com a àrea d'edificació intensiva. Aquesta operació era, a més, recoberta de tota una ideologia de la recuperació simbólica per a la ciutat d'aquella ciutadella que era el castell de Montjuïc, des del qual en cpoques pretèrites s'havia controlat fins i tot castigat la ciutat. Aixó encara afegia un interès i, sobretot, una justificacro complementària als proj ectes dels regidors i in<)u<artals harcclonrn, de' moment. �17 HE PRETRS REPASSAR DOS GRANS ACONTEIXAMENTS DE LA VIDA RECENT - SI ES POT DIR QUE QUATRE O CINC GENERACIONS SON QUELCOM RECENT- DE LA CIUTAT. HE DE DIR QUE TANT EN UN CAS COM EN L'ALTRE L'IMPACTE URBANISTIC ES ES BEN DIFERENT. EL 88 ES ENORME ; L'ECONOMIC ASSUMIT PER LA CIUTAT POSSIBLEMENT AMB MOLTS MES GUANYS QUE PERDUES. EL 29 ES UN DRAMA QUE AVUI ENCARA VIVIM SI MES NO AMB CARACTER ANECDOTIC. ELS DEUTES DE L'EXPOSICIO VAREN ESSER CAPI- TALITZATS AMB UNES EMISSIONS D'OBLIGACIONS QUE EN EPOCA D'EN FRANCO ES NUINT EL SEU NOMINAL, VAREN RECONVERTIR DISMI- ALLARGANT ELS TERMINIS FINS EL SEGLE XXI, NI QUE SIGUIN ELS SEUS INICIS. L'AJUNTAMENT VOLDRIA AMORTITZAR ANTICIPADA- MENT AQUESTS DEUTES, PERO ES TROBA , QUE SON DE LES POQUES EMISSIONS QUE DESPRES DE 1959 SON ENCARA AUTOMATICAMENT FIGURABLES AL BANC D'ESPANYA, I PER TANT UNA RELIQUIA D'ABANS DEL PLA D'ESTABILITZACIO, BEN APRECIADA PER BANCS I CAIXES QUE VAREN ESSER OBLIGADES A COMPRAR-LES. PERO DEIXO AL DR. FABIA ESTAPE, -QUE DEL PLA D'ESTABILITZA- CIO, LA CANADENCA I LA BARCELONA TRACTION EN SAP MOLT MES QUE JO-, LA FEINA D'EXPLICAR-VOS AQUEST AFER QUE COM DIUEN ELS LLIBRES DE TEXT I LA "ALI CIA AL PAÍS DE LES TES DE MELODRAMA. MARAVELLES" TE ELS SEUS ASPEC �18 COM PODEN COMPRENDRE, DESPRnS D'AQUESTS ANTECEDENTS NO ES FACIL PRONOSTICAR LES CONSEQUEN- CIES ECONOMIQUES DELS JOCS OLIMPICS 1992. SI EM PERMETEN EM REFERIRE A UNA EXPERIENCIA RECENT: LOS ANGELES. DE L'ESTUDI DE L'IMPACTE ECONOMIC SOBRE EL P.I.B. DE LA ZONA. PRODUIT PELS JOCS A nos ANGELES, LA INVERSIO EN LA CONSTRUCCIO SUPOSAVA EL 42'5% DE L'IMPACTE PRIMARI (467 MILIONS DE DOLARS) ES A DIR 84.000 MILIONS DE PESSETES, I EN MITJANTS ELECTRONICS QUASI UN 10% (100 MILIONS DE DOLARS) ES A DIR 18.000 MILIONS DE PESSETES. L'IMPACTE PRIMARI VA ESSER ESTIMAT EN 1.097 MILIONS DE DOLARS "200.000 MILIONS DE PESSETES" I L'INDUIT A 2.373 MILIONS DE DOLARS, ES A DIR QUASI MIG BILIO DE PESSETES. EL PRESSUPOST DEL "LAOOC" INICIAL ES CALCULA EN 525 MILIONS DE DOLARS. L'IMPACTE PRIMARI RESULTA EL DOBLE DEL PRESSUPOST I L'INDUIT ES SUPERIOR AL QUADRUPLE, RESPECTE LES DESPESES CANALITZADES A TRAVES-DEL PRESSUPOST DEL COMITE ORGANITZADOR DELS JOCS O- LIMPICS DE LOS ANGELES. L'OCUPACIO RESULTANT FOU DE 22 TREBALL DE L'IMPACTE PRIMARI I 80 MIL LLOCS DE MIL DE L'IM- PACTE INDUIT, AMB UN COST DE SALARIS DE 1.623 MILIONS DE DOLARS, EQUIVALENT 249 MIL MILIONS DE PESSETES. EN PESSETES DE 1982, �19 ELS INGRESSOS GOVERNAMENTALS, ESTATALS I LOCALS S`ESTIMEN EN 68 MILIONS DE DOLARS (10.500 MILIONS DE PESSETES) QUE JUNTAMENT AMB EL VALOR DE LES NOVES CONSTRUCCIONS QUE VAREN FER ELS DONANTS I PATROCINADORS DEL "LAOOC" EN PROPIE- TATS DEL GOVERN S'HA CALCULAT APROXIMADAMENT EN 91 MILIONS DE DOLARS EN INGRESSOS INMEDIATS I BENEFICIS A LLARG TERMINI (66.000 MILIONS DE PESSETES) CARACTERISTIQUES DELS IMPACTES ECONOMICS I SOCIALS: --NOVES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I MILLORA DE LES CIUTATS, EN INFRAESTRUCTURES, AREES, I MITJANS DE COMUNICACIO. - MILLORA I ADEQUACIO DE LA CAPACITAT TURIS- TICA. -AUGMENT DELS RECURSOS GOVERNAMENTALS. -AUGMENT DELS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS I CULTURALS. �20. METODOLOGIA EMPRADA PER L'ELABORACIO DEL PROJECTE DE FINANCES. 1.- VALORACIO DEL PROJECTE OLIMPIC. 2.- VALORACIO DE L'ESFORÇ ECONOMIC 3.- VIABILITAT I ALTERNATIVES ANALITZADES. 4.- MODEL DE FINANCIAC1O 1.- VALORACIO DEL PROJECTE OLIMPIC. EN CAP MOMENT EL PROJECTE DE FINANCES VA CONDI CIONAR LA DEFINICIO DEL MODEL DE JOCS QUE VOLIA FER BARCELONA. PRIMER VA DISSENYAR-SE UN PROJECTE D'ORGANITZACIO I SEGUIDAMENT SE'N FEU LA VALORACIO, PREVEIENT TOTS ELS COSTOS QUE SUPOSARIA REALITZAR-LO. VALORACIO QUE PREVEIA DES DELS COSTOS PROPIS D'ORGANITZACIO FINS A LES INVERSIONS EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES (TANT DE COMPETICIO COM D'ENTRENAMENT) I, A MES A MES, DE PREMSA, QUE EREN NECESSARIES PER ACOMETRE ELS JOCS CORRECTAMENT. 2.- VALORACIO DE L'ESFORÇ ECONbMIC. CONEGUTS ELS COSTOS DEL PROJECTE, S'HAVIEN DE CONTRASTAR AMB EL QUE HAVIA SUPOSAT PER LES ALTRES CIUTATS QUE JA ELS HAVIEN ACOLLIT I COMPROVAR QUE EL COST ERA ASSUMIBLE PER A BARCELONA, ANALITZATS ELS EXEMPLES QUE ENS OFERIEN MUNIC , MONTREAL I LOS ANGELES, I COMPROVAT QUE L'ESFORÇ QUE REPRESEN TAVA PER A BARCELONA ESTAVA ENTRE EL QUE HAVIA SU �21 . POSAT PER A MUNIC I MONTREAL (UN 50% SUPERIOR AL DE MUNIC, PERO INFERIOR 3 VEGADES AL DE VAREM VEURE QUE ERA MONTREAL, UN RISC PERFECTAMENT ASSUMIBLE �22. L ^ O a- • p w C • • 41• .. O O }"• 1/1 o r ° t • L d°^ ._ t a L -. n • • o O .i C • L • o «r / • L +• • • • O • ^ uO— r C • • O O • OD L ti P■ O • • L u C C • .-• • ... • L O. L -+ C • o • • • T O V .+ • N f C L O b • •r W a Ir- P. V. N .r .••• II r p. .D N O w rr N .41) /n 2 .O p• O n•, ^• M -2 ^ •O. o O • O o ^ ^.. • .^ O •v ►-V ^ irn .O r- O • C. o ..V, -- e" c 3 c ^ C i• •o u- Ion ^ • • ▪ o o- • Y C • C O - • c L ^ • f .. • C • • [ t �23. 3.- VIABILITAT I ALTERNATIVES ANALITZADES. VIST QUE ERA VIABLE EL PROJECTE PER L'ESFORÇ QUE HAURIA DE REPORTAR AL PAIS, ES VA PASSAR A ANALITZAR LES FORMES DE FINANCIACIO EMPRADAS PER ALTRES CIUTATS A FI DE APROFITAR LES EXPERIENCIES D'AQUESTES. LES CONCLUSIONS MES TRANSCENDENTALS SON, PER UNA PART, QUE: - EN CAP CAS S'HA RECORREGUT A IMPOSTOS COM RECURS ESPECÍFICS DE FINANCIACIO. - EL CARACTER EQUILIBRADOR QUE ADQUIREIXEN DE FET LES APORTACIONS DE L'ESTAT I ALTRES ADMINISTRACIONS POBLIQUES. PER UNA ALTRA, QUE LA UTILIZATCIO D'ALTRES FONTS S'EXPLICA SEGONS ELS HABITS SOCIO-CULTURALS DE CA DA PAIS. AQUESTES ALTRES FONTS SON: PARTICIPACIONS EN INGRESSOS DE L'ESTAT EN SOBRETAXES DE TRAVESSES, LOTERIES ESPECIALS, EMISSIONS ESPECIALS DE SEGELLS I MONEDES COMMEMORATIVES DE L'ACONTEIXEMENT OLIMPIC. FENT UNA REVISIO DE LES FONTS D`INGRESSOS UTI LITZATS EN CADA CAS, HEM DE REMARCAR EL PAPER TRANSCENDENTAL QUE JUGUEN ELS INGRESSOS PER DRETS DE TELEVSSIO, QUE HAN SOFERT UNA EVOLUCIO MOLT IM PORTANT, PASSANT DE 18,3 MILIONS DE DOLARS PER A MUNIC, A. 143,3 M. DE DOLARS PER A LOS ANGELES (EN �24. MILIONS DE 1972) . AQUESTA EVOLUCIO SUPOSA PER AL PAPS ORGANITZADOR UNA REDUCCIO DE L'ESFORÇ ECONOMIC INTERN, QUE ES EL QUE BARCELONA HA ANALITZAT I, POSSIBLEMENT, EL QUE TAMBÉ HAN VIST ALTRES CIUTATS. POT ÉSSER UNA DE LES RAONS QUE HAN GENERAT UNA MAJOR CONCURRENCIA DE CANDIDATURES. CERTAMENT, AQUEST INCREMENT EXPERIMENTAT PER AQUESTS INGRESSOS PODRIA ARRIBAR A CONVERTIR ELS JOCS EN UN MITJA PER A FINANÇAR, AMB RECURSOS EXTERIORS, UNA PART IMPORTANT DEL PROCES DE FORMACIO DE CAPITAL SOCIAL AL LLARG DE 6 ANYS. ES PER AIXO, QUE FINS I TOT INCLOS EL CIO, EN UNA REUNIO DE 1984, A LA VISTA DELS RESULTATS DE LOS ANGELES, HA COMUNICAT LA VARIACIO DE LA TA XA DE PARTICIPACIO DE LES CIUTATS ORGANITZADORES, PASSANT D'UN .-73% A UN 60% LA QUAL COSA NO PERJUDI CA A BARCELONA, JA QUE LA PREVISIO ES FEU EN BASE A UNA QUANTITAT I QUE SEGONS ELS RESULTATS QUE ES PREVEUEN PER A CALGARY I SEUL, SERAN MOLT SUPERIORS ALS INGRESSOS PREVISTOS. PERO'"DE MOMENT NO ES VARIA LA XIFRA FINS A L'ESPERA DE TENIR-NE MES DADES DEFINITIVES. PER TANT, AMB EL PANORAMA DELS RECURSOS ANALITZATS, I VIST QUE L'ESFORÇ INTERN ERA ASSUMIBLE, ES VA TIRAR ENDAVANT . �25. DIFERENCIA ENTRE PRESSUPOST DEL "COJO" (COMITn ORGANITZADOR DELS JOCS OLIMPICS) I COST TOTAL DELS JOCS. L'ORGANITZACIó D'UNS JOCS OLIMPICS FA PRECIS DISPOSAR D'UNA INFRASTRUCTURA ADEQUADA EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, DE PREMSA I AREES. EL COST D'AQUESTES HA ESTAT QUANTIFICAT, FINS ARA/ SEGONS EL MODEL DE JOCS DEFINIT EN L'AVANTPROJEC TE I SEGONS VALOR DE 1983, I PART D'AQUEST COST ESTA FINANÇAT PEL PRESSUPOST DEL COMITÉ ORGANITZADOR DELS JOCS (COJO), PERO UNA ALTRA PART D'AQUESTES HAURA DE nSSER FINANCAT PER LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES CATALANES O L'ESTAT. 2S PER LA QUAL COSA QUE EN EL PRESSUPOST DEL"COJO" MI HA IMPUTADES UNES DENOMINADES QUOTES DE PARTI CIPACIO EN LES INVERSIONS D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I AREES, LES QUALS S'HAN ESTABLERT SEGONS UNES DISTRIBUCIONS FETES EN RAO DE LA SEVA VINCULACIO AL FET DELS JOCS. EL COST TOTAL DE LES INVEZONS EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I ACTUACIONS EN AREES S'HAN XIFRAT EN 79.251 MILIONS DE PESSETES, DELS QUALS S'HAN CARREGAT EN EL PRESSUPOST DELS JOCS 23.145. LA RESTA DE LES INVERSIONS, SEGONS L'AVANTPROJECTE, HAURIA D'2SSER FINANÇADES PER LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES -32.692 MILIONS DE PESSETES I 23.414 PEL SECTOR PRIVAT (VILLA OLIMPICA). �t4.1 be Se t^^t Dt SITUACION EN RELACION AL VIARIO BASICO OBRA W° 0 r" den - 27. W,>TF DE LA Rf:l, V1AklA FiAS1C'A COSTE TOTAL DENOMINACION TRAMO Esplugues-Prat de Llobregat Segundo Cinturón 6,5 K 10.08( Esplugues-Av. i r . Andreu Segundo Cinturón 4,7 K 6.32`. Ur. Andreu -Llars Mundet. Segundo Cinturón 2,8 K 1.40( Segundo Cinturón 3,3 K 3.13 1 N u d o `Ir:nitat.-Montgat Segundo Cinturón 9,2 K 4.55( [? i agonz:l -Pedra l bes Ctra. Esplugues (via servi- cio 2" Cinturón) 1,5 K 7C Primer Cinturón 1,2 K 1.31L Guinardó (`ert. ©uintínP` Maragai 1 ) Primer Cinturón 0,4 K 20E 9 R¿mor. Aï bc Primer Cinturón 0,4 K 6E r. Arna loo ü< , de Orús Primer Cinturón 0,2 K 75 'Primer Cinturón 0,4 K 210 Llars Mundet-Nudo Trini tat 4 << 6 i 7 ; Rda. S'. (luinardó (Alfonso XQuintín) Rda. 11 l (12 Arnaldo de Orús--Río de Janeiro Río de Janeiro P 2 Valldaura-Meridiana 1,8 K 245 Valldaura -Tramo 1 Favencia- Llucmajor 1,0 K 218 14 Vaïldaura -Tramo 2 Pl. Llucmajor 15 Va:l daura -Tramo _? Pl. LLucmajor-Av. Río de Janeiro 0,5 K 83 Av. Río de Janiero-Meridiana 0,3 K 33 Enlace Valldaura-2 2 Cinturón 0,8 K 25 Enlace Meridiana-ir. Cïnturón-2° Cinturón 0 ,5 K 131 13 16 ; Va Idaura-Tramo 4 Vía Julia-Complementos 16 Fabra daura 81 Puig-Hedilia -Vall 19 Tunel de la Rubira Enlace 1r. y 2 2 Cinturón 2,9 K 1.800 20 Av. Hospital Militar (Ba-1lester- Cambrils) Enlace lr. 0,3 K 100 21 y 2 2 Cinturón Via Augusta (Vergós-Bonano- va) 22 ¡ Via Augusta (Bonanova-22 C,in'..urórt Enlace lr. y 2 2 Cinturón 0,5 K 50 Enlace lr. y 0,6 K 828 22 Cinturón Enlace Ir. y 2 9 Cin t urón: 70 �28. ut: LA 5RA -0 SLTUACrON EN RELACtON DENOMINACION TRAMO ord 24 AL VIARIO BA5100 Eduardo Conde-Torrent Can Mora Enlace Dlagonal-2° Aristides Maillol 3c,ma agonal Prim 30 TRAMO COSTE TOTAL 1,6 K 265 Enlace Diagonal (-lranvia 3,- K 55 Accesos Estación 0,5 K 100 Accesos Cinturón Li:cral 2,3 K 350 Accesos Poble lo u 2,7 K 1 900 Accesos Poble Nou 1,3 K 900 ral 1,5 K 305 Conexión Aragón-uipjlzoca 0,5 210 Y,allorc g -Tarra- gona) Paralelo 7inturón LONGITUD España-Colón) íPi. , P1. Glorias-Prim) 'Crnvia-Diaganal) Prim '.3ranvia-TrianguIo Ferroviario) 31 Ar 3 c75n-Guipúzcoa 32 Triángulo Ferroviarioo Fase E nlace Rda. Eants 3t. Martí-Lito- 34 130 Conexiones Rda. St. Martí Triángulo Ferroviario 44 Fase Conexiones Rda. St. 34 Guipúzcoa Enlace Aragón-St. 35 Santander Pte. Trabajo-Tercio Ntra. Sra. Montserrat 1,3 K 250 Accesos Pl. Glorias 2,- K 4.900 Accesos Poble Nou i Litoral 1,2 K 305 33 St. Martí Martí Adriá , - LOO - 250 36 Rda, 37 Felipe 38 Mejoras vialidad Permeabilidad Poble Nnu 39 Vía Llobregat-A2-C-245 Cinturón Litoral 2,2 K 1.561 10 '1:3 Llobregat C-245 a C-246 Cinturón Litoral 4,1 K 2.271 al Vía Llobregat C-246-Zona Franca Cinturón Litoral Cinturón Litoral 0,6 K 460 Cinturón Litoral 0,4 K 200 Cinturón Litoral 3,7 K 3.670 Cinturón Litoral 2,1 2.530 11-Bach de Roda T ''1c1.1 de la Fusta" 43 "Moll de 44 Via Paro de Mar 451 a Res os 2.300 - la Fusta"-Muralla (Prim-Granvia) K �COSTE DE LA OBRA RED V1A8IA < 29. cont SITUACION EN RELACION COSTE AL VIARIO BASICO 46 Via Besós Sta. 47 49 5n (Granvia-Puente Coloma) Cinturón Litoral Via Bea6s-Nudo Trinidad St. TOTAL Adri5-Mont¿at Zona Fraoca-Autovla defels Castell_ Tonel Vallvidrera y conexiones Llo- Cintur ón Litoral 3.1 K - 3'800 10.258 Via Litoral 7, 2 y Via l it or a l 12,2 K 6.470 I1 ' 5 X 9.000 17,75 K 5.I00 Acceso St. Cugat 51 Autovia margen dcha. bregat p allejá-St. Boi 52 Eje Barcelona-Manresa Conexión Tonel ValIvidreraNanrpsc 850 53 Defensa costas Poble Nou 900 54 Acceso Moctjuïc TOTAL 900 95..276 �30. 4.3. IMPACTES SECTORIALS LA CONSTRUCCIO I DERIVATS SERA EL SECTOR QUE TINDRA El, VOLUM MS IMPORTANT DINS DEL TOTAL DE LA INVERSIO. LA XIFRA TOTAL CALCULADA QUE S'HAURA D'INVERTIR EN INSTAL.LACIONS ESPOR TIVES, PREMSA, VILLA OLIMPICA I ADEQUACIO D'AREES, 2S DE 80 MIL MILIONS DE PESSETES (VA- LOR 83). SECTOR TURISTIC LES CIUTATS QUE HAN ACOLLIT ELS JOCS ANTE RIORMENT HAN REBUT AL VOLTANT DE 300.000 VISI- TANTS I HAN GENERAT DESPESES IMPORTANTS. AQUEST SECTOR, DONCS, SERA UN DELS QUE IMPACTE IMPORTANT. DEURAN REBRE UN LA PREVISIO DE BARCELONA 2S DE 300.000 VISITANTS. ELS JOCS ACTUEN COM FACTOR DINAMITZADOR. LA NOVA OFERTA HOTELERA PODRA DONAR 3.000 LLOCS NOUS DE TREBALL. SECTOR ELECTRONIC AQUEST SECTOR SERA UN DELS PRIVILEGIATS SI S'APLIQUEN ELS PROJECTES QUE ESTA ESTUDIANT LA CIUTAT. LA VALORACIO VISTA ES DEL TOTAL D'INVERSIO PRE- DE 16.000 MILIONS DE PESSETES. COST DE PERSONAL, MATERIAL I COMPRA DE SERVEIS SHA CAL CULAT EN 7.300 MILIONS DE PESSETES. L'IMPACTE CALCULAT EN AQUEST SECTOR, SEGONS EL MODEL 1n'Tim q 9R nnn �31. MILIONS DE PESSETES. SERVEIS A MES DELS SECTORS ENUMERATS Hl HAN ALTRES QUE TAMBE REBRAN UNA INJECCIO IMPORTANT PER L'EFECTE DELS JOCS: MATERIALS D'ADMINISTRACIó. - GRAFISME I DIBUIX. PUBLICITAT. AQUEST TAMBE ES UN SECTOR QUE DE LES EXPERIENCIES ANALITZADES REP UNA REACTIVACIó, TANT LA PREVISTA PEL CO JO, COM PER LES EMPRESES PATROCINADORES DELS JOCS. - SISTEMES DE SEGURETAT. - HABITUALLAMENT - UNIFORMES. EQUIPAMENT VILLA OLIMPICA. INDIISTRIA DE MATERIAL ESPORTIU. - ACTIVITATS CULTURALS. FINANCES ELS SERVEIS FINANCERS DEURAN APORTAR UNA IMPORTANT PARTICIPACIÓ A L'ORGANITZACIó, SOBRE TOT QUE EN EL MóDEL DE FINANCIACIÓ S'HA PREVIST UNS IMPORTANTS RECURSOS A BASE D'UNA BONA GESTIO FINANCERA AL LLARG DELS ANYS QUE DURI L'ODIM PIADA. OCUPACIO AL LLARG DEL PERIODE D'1987 A 1993 (INICI �32. I FINAL DEL C.O.J.0.) S CREARAN NOUS LLOCS DE TREBALL. TABLA 2.1.2 1 987 P•rsonal CC-10 F1 jo, Trapar•lee 69 1986 107 1989 175 1990 317 /991 562 EF1.4 1992 1107 Otra permorull temporal Aroi tras y juecea VoluntarIcz Cer•abonil5 Fuer s•cur da 4 AM, 1992 1992 H07 11k)7 639 18576 1992 199 151 61 151 61 Z^00 3000 1000 14000 69 107 175 317 562 1107 17t' *0385 HE INTENTAT DIR-VOS AVUI ALGUNES COSES QUE CON SIDERO IMPORTANTS. LA PRIMERA QUE ELS QUI ESTEM A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA AVII MALGRAT O PRECISAMENT,PERQUR ENS Hl SENTIM VINCULATS A UNA PROBLEMATICA QUE ERA BEN NOSTRA QUAN ESTUDIAVEM CREIEM QUE ELS PROBLEMES DE LA CIUTAT, EN LA MESURA QUE SON UN REFLEX DE LA SOCIETAT, ES DIFERENT I QUE EL NOSTRE PAPER ES D'INVITAR A PARTICIPAR A TOTS ELS CIUTADANS I MOLT ESPECIALMENT ELS JOVES, UN PROJECTE QUE POT CATALITZAR ENRRGIES DE PROGRES 1 DE CANVI. �33. TAMRE HE INTENTAT EXPLICAR QUE EN AQUEST MARC I EN EL DEBAT QUE IMPLICA ON ES DONA LA POSIBILITAT D'EXPRESIO POLITICA, CULTURAL I HU MANA QUE EL PAIS NECESITA. ES QUAN ES DONA LA CULTURA URBANA QUE JUSTIFICA LA CIUTAT I, EN SENTIT CONTRARI, ES ON CAL DEBATRE LES OPCIONS DE FUTUR I NO LA SIGNIFICACIO DUBTOSA DE LES ARRELLS DEL PASSAT. HE EXPLICAT QUE EN QUALSEVOL CAS LES MANIFESTACIONS SIMILARS ALS JOCS HAN TINGUT PER BARCELONA UN SIGNIFICAT DECISSIU. FINALMENT, HE REPASSAT L'EXPERIENCIA DE LOS ANGELES I EL QUE ESPEREM DE LA NOSTRA. HE FET TAMBE UN REPAS ALS TEMES PENDENTS D'VUI QUE PODEN TENIR SI MES NO UN CALENDARI OLIMPIC. VULL ACABAR SIMPLEMENT INSERINT TOTA AQUES TA REFLEXIO EN UN MARC QUE M'HA FACILITAT I SUGGERIT EN GARCIA DURAN. DES DEL 68 EN SENTIT ESTRICTE I DES DE EL 74 EN CARN PROPIA VIVIM EN EL SI DE LA CRISI ECONOMICA. HAN PASSAT MES DE DEU ANYS I PARLAR PETROLI, DE LA CRISI DELS 70, DE LA CRISI DEL HA PERDUT QUALSEVOL CIENTIFIC O POLITIC. SENTIT DOS SÓN LES TASCAS QUE PER RECUPERAR EL SENTIT DEL CREIXEMENT ENS TOCA A FER ALS POLITICS DES DE UN AJUNTAMENT: TRENCAR L'UNIFORMISME DEL PE SIMISME QUAN L'ACUMULACIO D'ACTITUTS PESIMISTES IMPLICA PER ELLA MATEIXA UNA SEGURETAT DE QUE ELS PRONOSTICS NEGATIUS SON ERRONIS; TRENCAR - �34. L'UNIFORMITAT DE LES PERSPETIVES. AQUESTA ES LA PRIMERA TASCA: APOSTAR PEL FUTUR, COMPRAR FUTUR QUAN QUASI TOTHOM VEN I LA SEGONA ES DESCONFIAR DE L'ECONOMIA DELS GRANS AGREGATS I CREAR SITUACIONS D'ECONÒMIA REAL CAPAÇ DE CATALITZAR I DONAR UN MARC A LES "JOINT VENTURS" DE TOTA UNA SOCIETAT. I NO SIMPLEMENT LA MERCANTIL. MOLTES GRACIES, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde a la Inauguració Cicle Conferències Facultat d’Econòmiques UAB. JJOO’92 Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Catalunya Espanya Model social Territoris Economia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Autònoma de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències