127
10
5656
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2586/19881117d_00314.pdf
1933b07db0bb0eb6b01e0eaea2c8f78b
PDF Text
Text
CIUDAD ES TRATEGIC A
B ARCELO~A,
Conferencia
Alcalde
d el
: xcelentísimo
de _ Ba r ce lona,
Sr.
Pasoual Maragall, e n el Colegio
Mayor Mendel.
Madrid, 17 de novembre de 1988
�~ITXA
l
l
LA IMPORTANCIA ECONOMICO-FINANCIERA DEL SISTEMA MUNICIPAL DE
BARCELONA
El Avuntamiento de
que
aauello
Baracelona y sus entidades,
tiene
un
que alcanza a 210.000 nillones
de
global mente constituye el sistema munic ipal ,
presucuesto
2onsolidado
:~s
to
'-:abrá
=ecresentado en 1988
un
~or
qa sto
c1udadano d e Barcelona del crd en de l2s 1 22. 00 0 ne setas.
( ?roy ec to
130.000
sobre
el
de
Presupuesto
millones,
~ "'"'~
para (~
..:__/·
del Ayuntamiento
lo que representa un incremento del
sobre
el presupuesto homoaéneo de 1988 y de un 4.5%
r:orninal.
ll,vuntamien to
Sl
V
SUS
lO%
b ruto
~nesupuesto
entidades asciende ; -1 2 28.700
'---
del
millone s.
Las inversione s netas ascienden a 63.337 willones).
Para
local
en
imcorte
Bruto
s ituar
la actuación económica del
e l contexto de la ciudad,
ag reaado
esti~ado,
sector
se puede
9resupuestario con el
público
comparar
Producto
el
Interior
y la proporción sobrepasa el 8 por ciento en
�•
l.l
FITXA l
las Drevisiones oara 1988.
La
economía
de
la
- -- - - - - - - - -
-
fundamental:
.'::ntr ~--
fuert e :
sistema/holdinq
del
ac tuación
c_iudad
- - -
1,
\
ha
---
representar un
tenido
nunicipal
una
sobre
la
--- --~-
característica
esfue~~sor
excepcional.
- ------------
--- -
•
#
l . 98~ ·_· l. )88 ha habiC.o una 1nvers1 on sostenida muv
~n
20/ 2 1 por ciento del
ce
proporci o nalmen t e
la que se
~resuouesto.
~a
efectua d o
~uy
por enc1ma
<
c,esae
otras
administrac1ones.
En si misma,
una actividad inversora de esta envergadura
se c o nvi e rte en una actuaciór1 de Sl1.E_1enfia. Es una actuación
---- --
de
suplencia
en
el
mismo
sentido
que
lo
responsabilidades asumidas por el Ayuntamiento de
son
las
Barcelona
en campos específicos tan siqnificativos como la CulturaJ _La
Enseñanza o la Sªnigad.
De la misma manera
historia
de la ciudad,
que,
en momentos muy concretos de la
el Ayuntamiento entendió que
tenía
�1.2
FITX}\ 1
que
:;.acerse
mantener
de unos serviclos
~ remover
y
oeriocto
ciudad
cargo
más
la
de
en
el
~~__:;___d_~_!_~2:_its
de
la
hacía
un
se ?Odían emoezar a resolver si
------··---------
para
capitalidad de Barcelona,
reciente !-',emes creido que
s ólo
suplencia
------- -----·-- ·- ---
se
------ ---- .
esfuerzo Rxtraordinario desde la propia ciudad.
".!.
--
lo
~1emos
corresoon di era
·-··--
espera
en
- - ----
~ec~o
a unque
~uchos
casos a lo
tipo
que
El
de
actuación
-----------------normaloente
de la Administrción estatal y de la
autonómica.
__....,____----'- ----'---~
..
_,
se
Administración
resultado obtenido en octubre de 1.986,
-~ ./'-. / '"'-.
Laussane,
el
---·--- "'"-··.-- ~---
en
cuando la ciudad fué designada sede olímpica, no s
ha dado la razón.
�F!TX2\ 2
2
"/
t\0"()
.
f;...
,.....
Y..Y
\~t\J"'1 ' \.)-1 \
¡J'v~
LA HlVERSION OLIHPICA
Resumen áe gastos
Directo Glímolco
Esta á o
Parcial no
Olímpico
estrictamen~e
To tal
24.724
79.975
104.699
Ge ne ra l it a t
8 . 6 97
46.762
55.459
Di:oc.~::.ción
5. 0 51
l. 93 8
6 . 999
.:..~ .
2.210
39. 8 24
S l. 502
91.326
COOB
97.021
200
97.221
Priv a dos
51. .318
31.230
82.548
~
( -i3a r na)
....;
3C ~J
.•• J •
228.855
(l·;c )
211.607
(1-tv)
440.462
( 44-o}
.
~o
se incluve
Se incluve
Túnel Vallvidriera
Cinturones
Aeroouerto
Auditorio
Puerto
Palacio Nacional de Montjuic
TGV o ancho europeo
Casa de la Caridad
Autopista Barna-Sitges
Centro Narcís Monturiol
r1etro Regional
Centro del Medio Urbano
Parcue Biomédico
1
�=
.
3
FITXA 3
LA ARQUITECTURA OLIMPICA
Las realizac i ones pa ra el
cara
tener
en
Barc elona
1
92 constitu yen una opo rtunidad
algu nas
muestras
de
la
meJ o r
arquitectura del momento.
.'\raui tectos
?rovecto
Villa Ol implca . .. . . . . . . . . . . ......... . Dohiqas, :-íarto re 11
"
Puiq -Domene ch.
Mackay,
Torre de Comunicaci o nes . . . . . . . . • . . . . . Norman Foste r.
Museo de Arte de Cataluya .......•.... Gae Aulenti .
Estadio Olimp ic o . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vittorio Gr egotti.
Palacio de Deportes ... . . . . . . . . . . . . . . . Ar a ta Isozaki , Corr ea , Milá,
Margari t, Boixader.
Museo de Arte Contemporáneo ... . . . . . . . Richarj Meie r.
Auditorio . . . . . . . . . . . . ... ......•....•. Rafae1 Moneo.
Universidad del De?orte y
Teatro Nacional de Catalunya .. .. .. ~ .• Ricard Bofill
11,
'-Á.
~ c'..L.v-...C(
f ~·;:>
\) UAA fe:.
• ~- 1\-ryv,A -~
. '\) \ ~ tL"5""\.4_cJ:
\1
f\.R_Ar-.....
. e;(,\."""~".().-~
rv;~ \,__¡;,)
1
. c_~~t!k
�FITX.n. 4
4
LA POSICION DE BARCELONA EN EL SISTEMA MUNDIAL DE CIUDADES
La
competencia
en tre territorios
·-·----
atracción
de
la
investigación
para asegurarse
la
?
producción
v
-~/'
la
los
servicios se libra actualmente entre ciudades.
/J!
E arc e lona. c:s el ot.m to de r2 ferenc ia
macroreq ión,
fase
la aue lueoo me referiré- que escá
a
celi:ada
-----------
estamos
2.000
~'.e reconvers 1on.
-----------
j ugando
el futuro
Barcelona
".!
responsabilidad
M fi!..'\.A-
. :e un terr i tor 10 -la
tü)
extrangulae,ienes
en
una
Se Duede decir aue ya
nos
de la macroreg1on para
que
es
muy
para con esta reg1on,
consciente
el
año
de
su
padece todavía
unas
peliqros@is que dificultan el despliegue de
sus funciones en la zona.
Por ejemplo, no tiene terminado ,
n1 en Darte definido, su sistema de comunicaciones .
Si que ,
en cambio,
- - - - -------- - - ----
la conexión de Barcelona con la red
de autopistas favorece a la ciudad.
---
-----
El Mediterráneo español
- -- -----
El
eJe
G~~~!g~~~!rcelona-Alqe~ir~onstituye una de las columnas
�:
4. l
;;'ITX1\ 4
dorsales de la Europa comunitaria. Pero oerJudica , y mucho,
f~rr~viaria
la mala conexió n
de
y
Barcelona
~uerto
con Eurooa aue aisla el
reduce la capacidad de
y
interc ambio
de
distribución ¿e la ciudad.
En
•l :7\ Undo
~~ a y
internacionales
ind ic2dor de l
Si
1.~84
áreas
S o~ vuelos
~~trooolitanas
i nterurbanos a esc ala mundial son
un
buen
ranro de una ciudad.
se ordenan en una lista
las cien ciudades del mundo
·------·---~ ~ ~--~"---------~
con más rutas internacionales,
Federal
de
Ale~ania,
se observa que la
República
Estados Unidos y Gran Bretafia
tienen
siete ciudades en la lista, Holanda y Espafia cua tro (Madrid,
•
--~------~---~----
T" o' O <' •
·--~---T
-::.::::::=::::-·- ~-
con 177 rutas,
Palmas 60),
Barcelona
?alma de Mallorca 62 y Las
v Canada, Francia y Suiza tienen 3 ciudades. El
dominio de Euroca
- -· -·-- -----------·
evidente.
--
Todas
135,
las
en
c iudades
excecto Nueva York,
-----------------
la
jerarquía
mundial
de primer rango están
es,
!JUeS
1
en
Europa,
así como todas las ciudades de
segundo
�4. 2
FITXA 4
rango, excecto Montreal.
Sca6n
e sta
ordenación,
Madrid
ocupa el
luaar
numero
~- ---
veinte y Barcelona el treinta entre las grandes ciudades del
El lugar en la ordenación es importante ?ero tambi§n
mundo.
Ba rcelo~a
k .
ran.:1na.
Po r
aeropuerto,
y
funcionales,
ho ras
rol,
~ejorar
su
l~ car
en
eso s e ha insistido tanto en la auestión
el
del
ofrece macníf i e as condiciones el irr.a to lóq icas
con una abertura al tráfico del 95% de
disponibles.
-su
~u e
necesita
Y también
las
necesita la ciudad redefinir
--~------~---- --
que
es lo que,
con
carácter
general,
estudiando en la elaboración de un Plan Estratégico.
se
está
�5
FITXA 5
LA CAPITALIDAD
~~CROREGIONAL
Tradicionalment e
en buena parte de las
e ste
-
conce nto ya no es v álido,
que
cambiar
---
comunicaciones
de
la
definici6n
~unción
considerarlo
función
ciudades
han
ce nido
su
caracterí~-;¡cas-~inter~d".
-------
habría
~as
todas
El poder y la riqueza de una ciu dad ~epe~ji~~
"hinterland".
::oy
DE BARCELONA
actuales
la
dan
del
o,
todo
ca so,
del
nuev o
a la
en
alcance
ciudad
que
las
ce ntral,
articulación urbana del espaclo
y
y
de
en
las
especializaciones entre las ciudades.
(!V~" ~ Uf"" w)
Barcelona
eurcoea,
con
~±~rlede r
de
es
un
------del
de
una
360
macro-reoión
Kilómetros
y de unos 15 millones de habitan tes.
es un centro neurálgico de lo que
del Sur:
mediodía
/
radio de aproximadamente
Ba~.l...a..n.2,.
Barcelona
Norte
una capital natural
denominamos
una amplia región que comprende una
francés
y
una
porción
importante
franja
del
�5.1
FITXA 5
Mediterráneo
esoafiol.
Se trata de un perímetro
por Toulouse (Midi-Pyr&nés),
delimitado
Zaraaoza, Valencia, Baleares y
Montoelier (Lanau&doc/Rosellón).
Este
es oacio
~arcelona
Sur:
Zaraaoza'
o. 2 2 51
ti ene su peso demoaráfico
1.7 millones de habitantes (
0.57zt
Santa
Hosoitalet
Coloma
de Llobreaat
de Gramanet
0.135,
entrado
en
el
'/al encia 0.745,0,--"' h
0.295,
Sabadell
Badalona
O.185,
Te<\'J.{fk
1
Toulouse 0 .325,
~ontoelier
0.120 y Perpifian 0.83.
La conexión interna por autop i sta es buena.
alejado
de Barcelona,
Toulouse,
se situa a poco más de
~---~·•••··-·~<-··•• --•···-·n··-···-·· ---·-··•··'·--- ---- -- --- --'"- ----- -------- --~------- .____.
horas de viaje,
El punto mas
------------
________________ ,____,._.____ _____
4
--.. ··-·--......._.,
y cuando esté hecho el túnel de Puymorennes
quedará a unas 3 horas y cuarto, con lo que todo el radio de
la
macro-reaión
mismo tiemoo.
podrá ser cubierto aproximadamente
en
el
d.
�FITX.:>; 6
6
EL PLAN ES TRATEGICO EC ONOMICO Y SOCIAL DE BARCELONA
!Iay
una
que s it u arse en la perspectiva
econom ía i:1 te rnac ional
--·
------- ~-------- ------· ·------
~---
a~ o
del
2.000,
q~_§_ _j.__I! te~depen dien te
---- - ---- -
v
co n
también
más comp et itiva.
nov i ernb r ~_ se
de
I::l
co:1stituy ó en Barcelon a
Consej o Gener al del Pla n Estra t é qico
------- -------------la
pa r ticipac i ón ,
-------·
junto
al
~conómic o
el
y Social, con
------- - - · - - - ---
Ayunta~iento,
de más
de
..-------
140
--- - . - .
entidade s e conómicas , cu ltur a le s y sociales.
Con
la
..J
"
• ,
~._.eClSlO n
Barc elona
se
como
San
F ran c isco,
Sinqapur,
Arn st erdam
- - ---'-
de
1ncorpora a l
o
Plan
gruoo mundia l
Chicaqo,
- - --
un
de
Roterdam ,
-- ---·- ----- -----
Toronto,
han
----- - - - -- - -- ------·-------
Ss tratéqico,
ci udades
Toa uio,
---
3p ostado
aue,
Milán,
p or
la
olanificación colec tiv a de s u f u turo.
El
Plan
es
un
instrumento
~ara
dar
c ontinuidad
y
amp litu d a l imoulso económico de la ciudad de Ba rcelona.
El
Plan
la
pretende
a segur a r y me jo rar el
mant eni miento
de
�6.1
l:'ITXA 6
dinámica de Barcelona en un futuro a medio nlazo.
Es
un
Plan oara la acción y la participación
desde
el
inic i o de to dos los aqentes económicos y sociales aue actu an
----
-
----
-- -- -
sobre l a ci udad.
,.~ aorovechar
las ooortunidades
::.r a ta de c2 tectc;r
~-.
·..-----
Se
~iene
la
Rñ rc e l o na,
g ener a ción d e
--
y --------de hacerlo colectivament e .
acti~idades,
ou e
No basta con
si n6 que hay que aseoura r el
entorno para oue sean re ntables.
A través del Plan Es tratéqico Barcelona pretende
..
el
f actor diferencial
---·····---··- -···-·- - - -
de la ciudad dentro del
.
ciudades e urooeo y
~
mu~dial.
definir
sis tema
de
�LA ESPECIALIZACION DE BARCELONA
//
/
/
Sn
s istema
el
~interacción
mundial
de
ciudades
produce
~oe
entre sus piezas que comporta competitividad
una
y
complementariedad.
este
r¡ arcc
"" s tanáar i:::: ación
'.'
la
es pecialización productiva.
Hay
actividades o §ectores emergentes en la industria
los servicios en que Barcelona puede tener posibilidades
""spec iali za rse,
y
de
hay otras actividades o sectores
que
po dri3.rnos
identificar como tradicionales o maduros,
en que
Ba r celona
cuenta con ventajas comparativas y con
y
elementos
de desarro llo pot encial todavía poco explotados.
Cna
integra
especialización
las
in iciativa.
tres
sólo puede ser hoy
"i !1:
investigación,
competitiva
si
innovación
e
�7 .1
FITXA 7
'J no
Por eso,
conseauir
de
ce
//
los objetivos que nos hemos propuesto es
0ue Barcelona y su área sean un imoo rtante centro
i~vestiaación
y de oroducción de nuevas tecnologías,
que
deben ser oromocionadas e ~· iniciativa .
..-----
-~
l.
'.1ercado
"
~
·_o:nun,
la
en
halla s i t uada
rec1o~
londinense) ,
( la
v
\
reglones
?Osición cen tral,
primera
el
n ue
.: omponen
el
en
ocup a el r- r1mer lugar
el segundo lugar en nGmero de
población
es
el
South
tercer lugar en aportación al
PIB
primera y la segunda en aportación 30n South East y la
East
(la
I lle 1
(
~~.-~-~ · decir, Londres y París).
Barc elon a
se
enc~ra
en inmejorables
condiciones para
convertirse en la/éapital económica y cultural de esta
gran
área eurooea de 15 millones de habitantes. Hasta el punto de
poder
afirmarse
sue
1
eco nómica en la aue Ear celona
por s u d imensi ón territorial,
habi tantes
-, r
..)Q
si esta área auiere
dotarse
ciudad central, ésta no puede ser otra que Barcelona.
de
una
/
�FITXA 7
7. 2
/
En
el
centr a l ismo
~ ien
'3 ntendido que nó se trata de
r e ~ional
p ropurmar
un
( s upran a cional) ?ara Ba rcelona, sinó de
esta b l ece r un s u bsistema equilibrado de ciuda des -dentro del
sist e ma europ eo de ciudades-, donde cada c iuda d tenga un r ol
as eg ur a do y Ba rc e l o na cumpl a unas funci o ne s de
~ ue
7
0n r e ce s ar ias en u n
c a ra c'::. ;: r í :=: t i c a s.
t e rri ~o ri o
c apitalidad,
de e s t as d i mensi o nes
�8
FITXA 8
LA COMPETITIVIDAD DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA
(Un
mercado directo de 3 a 4 millones de
aportación
catalana.
~ncima
La
de
personas;
de un 80% del valor afiadido bruto
una
a la economia
Barcelona experimenta un crecimiento del ?IB
l~
por
media e uroneal
atracción v la p royecc1on econom1ca d e Barcelona
van
ligadas a l a competitividad del firea económic a d e la ciudad.
Se tiene q ue ~valuar esta competitividad en relación con las
regiones
metr o politanas
europeas
de
caracteristicas
y
dimensiones similares.
De la comnaraci6n se desnrenderfi la actuación conveniente
para
amplificar
minimizar las
los
factores
extranc~alaciones
de
competitividad
y
para
y los déficits aue comporten
una posición competitiva desfavorable.
La comcetitividad de una firea se demuestra no sólo con
capacidad
nara atraer flujos
económicos
y
culturales
�FITY. .;
8
8 .1
---------·---------····
\
----.
----
-------
sinó también nor su caoacidad para proyectar flujos
exterior.
En una Primera aproximación podemos adelantar que alqunas
de
las pos i b ilidades a potenciar ce Barcelon a se situan
en
el campo de los servicios especializados a las empresas,
la
b ionedicina ,
la
la r-osición est ra tég ica en las comunicacio nes,
localizació~
d e investi;ación y de c2ntros de dec isión, y
la distribució:1 comercial.
----
�9
FITXA 9
FINAL
El
¡J royecto estratégico de convertir
~/Barcelona
en
una
/ //
capital
i nternacional
de
proyeccyon
mundial
interesa
/
evid e nte mente a Barcelona,
de
~ na
reg1on
f ina n ci a r,
s~
cue
amplia para
suficientement~
J no s s e rv1 c ios
~e
el es pac io regional y
convertiría e n el
~ quilibradanente
centro
s ostener,
oa r a
{ istribui6os en
suficiente calidad para atender las
/
:-:ece s i d a c:e s
ce
/
u na ':Xlbl a ción e :ügent e .
/
,~-Pero
j
e s~~~~-pas_a_e_l--e-s-·t_r_i_c_t_o_ _l_·_n_t_e_r_ é_s_ _ _d_e__
Barc e l o na ,
v
capacidad,
~ara
p osiblemente
-también hay
que
decirlo- su
convertirse en un p royecto que interesa
a
todo el ¡; a1s.
)
1
1
l
1
Quisiera repetir una idea que considero básica.
comoete nc i a e ntre territorios,
desde
una
d imensión
~ntre
política,
es,
raises
Hoy,
la
s 1 se conside r a
fundamentalmente, un a
competen c ia entre ciudades.
naís que tenoa ciudades en buena posición competitiva
un oa ís
en buena rosición mundial.
---
··-·-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Barcelona, ciudad estratégica
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Planificació
Competitivitat
Model social
Acció política
Economia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Colegio Mayor Mendel (Madrid)
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
Cronologia PM
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-11-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2587/19890301d_00326.pdf
f8057025ebdbefa2fd67d37875a37b5f
PDF Text
Text
PARAULES
DE
L'EXCM.
--~~
D'INAUGURACió
SR.
ALCALDE
A
L'ACTE
DE LA NOVA SEU DE LA
FUNDACIO PI
I SUNYER
Casa Golferichs
1 de mar9 de 1989
�-3-
POLíTICA,
ECONoMICA,
CONCRECió
D'AQUESTS
SOCIAL
I
TRETS A LA
CULTURAL,
REALITAT
LA
SOCIAL
GLOBAL DE CATALUNYA.
I ENCARA UN ALTRE TRET DIFERENCIAL PEL QUE FA
¡---
ALS
--
ORíGENS DE LA FUNDACió.
REFLEXIó
ES
AJUNTAMENTS
FA,
EN
A
AQUESTA PROPOSTA
AQUEST
DE CATALUNYA.
ESPECíFICAMENT
-
CAS,
DES
DELS
UNS AJUNTAMENTS CITATS
L'ESTATUT DE
CATALUNYA
INTEGRANTS DE LA GENERALITAT I QUE,
COM
A VOLTES,
LA PRaCTICA DiaRIA DE LA NOSTRA VIDA PúBLICA ,
ARRIBAT
A
APAReiXER
DE
"CARICATURITZATS"
A
EN
HAN
COM
A
CONTRAPeS DEL NOSTRE AUTOGOVERN.
EN
CREAR
CONSCIENT,
A
TRASCENDeNCIA,
AUTONOMIES,
PEORA
1
1
j
l
FUNDACió PI
MÉS,
EL
QUE,
DISSENY
I
SUNYER,
S'ERA
LA
SEVA
TOT
DE
I
L'ESTAT
ERA NOMÉS UN PRIMER PAS,
DE
CONSTITUCIONAL.
AMB
LA
L'ESTRUCTURA
PER AIXo,
PERSPECTIVES
aMPLIES
D'UN
DE
LES
UNA PRIMERA
NOU
ESTAT
LA CREACió D'UN CENTRE
I
UNITaRIES,
COMPRENGUÉS TOTES LES BRANQUES CIENTíFIQUES I
QUE
TOT
EL VENTALL DE REPRESENTANTS SOCIALS I POLíTICS DEL
PAíS,
PODIA SUPOSAR UNA APORTACió MOLT IMPORTANT,
I MÉS ENCARA, SI AQUEST CENTRE TENIA LA SEVA SEU A
CATALUNYA.
�-5-
EL
CARaCTER OBERl: j:S UN DELS
·--------· ._,-.. ,----- ·····-"'····~···-·•....'"'""''···· . ....... _,...
PERQUe
VALORS
·-
QUE
ELS PATRONS FUNDADORS PODEN,
VOLEN I HAN
DE
FER VALORE.
_________
I NO PODIA SER ALTRAMENT ATENENT EL NOM PROPI
DE LA FUNDACió:
.... " DE CARLES PI I SUNYER.
EL"··-·.--NOM
UN
HOME QUE FOU ALCALDE DE BARCELONA, CONSELLER DE LA
-~-....
GENERALITAT
MOMENTS
I
MINISTRE DE LA REPúBLICA
(EN
UNS
TAN DIFíCILS COM ELS DE LA GUERRA CIVIL) .
EL RESPECTE I L'HONOR QUE MEREIX LA FIGURA DE PI I
SUNYER AVALEN L'AFIRMACió DEL CARaCTER OBERT D'UNA
FUNDACió QUE DUGUI EL SEU NOM.
LA FAMiLIA PI SUNYER, ELS FILLS D'AQUEST GRAN
BARCELONí,
QUEDÉS
HA
VOLGUT
QUE L'ARXIU DEL
A MANS DE LA CIUTAT I PER AIXo
DONAC i ó
A
LA
FUNDACió.
AQUEST
SEU
PARE
N'HAN
ARXIU
ÉS
FET
MOLT
IMPORTANT . MOLT. I SE N'ESTa FENT L'INVENTARI I EL
CATaLEG
PER
PODER-LO
POSAR
A
DISPOSICió
DELS
HISTORIADORS I ESTUDIOSOS QUE VULGUIN TREBALLAR UN
PERíODE TAN INTERESSANT I ENCARA TAN DESCONEGUT DE
LA
NOSTRA
SERa
CAMí.
HISToRIA RECENT.
L'ARXIU PI I
D'UN VALOR INESTIMABLE PER
RECoRRER
SUNYER
AQUEST
�-6-
VEIENT
CATALUNYA
EL DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE
PODEM
TENIR
UNA
BONA
PROVA
DE
ACTUACIONS POLíTIQUES DE CARLES PI I SUNYER.
M'AGRADARIA DESTACAR-NE,
QUE
LA
DE LLEI DE NIVELLACió DEL PRESSUPOST
L'AJUNTAMENT
SOBRE
PERo
COM A EXEMPLE, UN PARELL
CONSIDERO ESPECIALMENT INTERESSANTS:
PROJECTE
LES
DE BARCELONA,
DE
I EL PROJECTE DE LLEI
L'APROVACió DELS PRESSUPOSTOS
---------"'~""'"""""·'~"''"""""'-·""'-"'~··:-- ....... ~._..\.., ...f.>.,..,.......,. ..,.,....., .._..,...,.w•-.~"""\""'· ·•
'·--...----
DEL
(ORDINARI
I
•·-·--~~ ...,~-¡,._,,,,.,,-.,>oc.·-~..._-...,_-4
EXTRAORDINARI) DELS AJUNTAMENTS.
TOTS DOS VAN SER
SIGNATS
A
PER
PI
I
SUNYER
COM
CONSELLER
DE
FINANCES DE LA GENERALITAT.
L'ARXIU
UNA
CONSTA D'UN EXTENS FONS
DOCUMENTAL,
COL.LECCió DE REVISTES DE L'EXILI ,
CENTRAT
L'EXI LI
BaSICAMENT
EN
EL
PERíODE
MATERIAL
HISToRIC
DE
(1939-1971) I UNA PART DEDICADA AL PERíODE
DE LA REPúBLICA I LA GUERRA. DE LONDRES A CARACAS,
""':t;o<').""'..,_,.,_,~,..".--~'''...,._"'"'·',_-.-_.,,_~,H~,. .. _...__ ,,,,-*'"--~---
EN
TOTS
AQUESTS ANYS PI I SUNYER VA ACUMULAR I GUARDAR
ELS
PAPERS,
PUBLICACIONS
QUE
CARTES,
LA
SEVA
NOTES,
ACTIVITAT
INFORMES
I
POLíTICA,
CULTURAL, HISTORIOGRaFICA, ECONoMICA I FAMILIAR VA
GENERAR. D'UN CONTINENT A L'ALTRE, D'UN DOMICILI A
UN ALTRE,
TREBALLANT A LA BBC, A VENEZUELA O A LA
�-7-
BIBLIOTECA
DEL BRITISH MUSEUM,
AQUEST ARXIU S'HA
CONVERTIT EN UN SíMBOL D'UNA HISToRIA,
PERSONAL I
COL.LECTIVA, MOLT INTERESSANTS.
L'ARXIU ESTa DIPOSITAT A L'INSTITUT MUNICIPAL
D'HISToRIA
LA
A
TRASLLADAT AQUí,
CASA
DE
L'ARDIACA
I
A LA CASA GOLFERICHS,
SERa
PER A
LA
SEVA CATALOGACió DEFINITIVA.
NO
HA
D'EXTRANYAR
A
NINGú
QUE
UN
ARXIU
D'AQUESTA CATEGORIA HAGI ESTAT POSAT A MANS DE LES
INSTITUCIONS
FAMíLIA,
I
PERSONES
QUE,
EN OPINió
HAVIEN DE CREAR ELS INSTRUMENTS
DE
LA
ADIENTS
PER A LA SEVA CONSERVACió, EXPLOTACió CIENTíFICA I
DIFUS!ó.
QUE
D'AQUí QUE HAGI VOLGUT REITERAR NOVAMENT
ESTa
EN
L'aNIM
DELS
FUNDADORS
PATRONS
L'AMPLIACió DELS MEMBRES DEL PATRONAT.
AQUESTA
VOLUNTAT
UNITaRIA
S'HA
POSAT
DE
MANIFEST D'ALTRA BANDA, EN ELS ACTES DEL CENTENAR!
DEL
AVUI
NAIXEMENT D'EN CARLES PI I SUNYER,
TANQUEM.
SESSió,
ARA
AQUEST
FA
UN
CICLE VA
ANY,
AL
COMEN~AR
SALó
DE
CICLE QUE
AMB
LA
CENT
DE
�-8-
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA,
NADAL,
F'
ALCALDE
(DISERTACió DE JOAQUIM
DE GIRONA I MEMBRE DEL PATRONAT) :
e,........ .,. ..
~,r"t';....;.. l·.-·
CONTINUa
AMB
L'ATENEU
DE
UN
ACTE
DE
BARCELONA
CARaCTER
CULTURAL
M.
(PARLAREN
A
AUReLIA
CAPMANY I L'HISTORIADOR RICARD VINYES) I FINALITZa
~----~J~ . J~I.S.ClJ.~-Q~ -~.§!!X.Q.B,_ .•...HERIBER~t....Jt~LRft
J..QBOJ:-D~. JdA. .Q:flNE~LITAT,
S__A!:L.§.AN.
I
PRESIDIT
EN
*-...-.:.. .. ~~::~ .. ,.~--··
PEL SEU PRESIDENT.
EN
UN
AL
ACTE
AQUESTS ACTES
ES VAREN ANALITZAR LES DIFERENTS FACETES D'EN PI I
SUNYER
COM
A
CIENTíFIC,
'X X-C<;',!!_!SJgl~_E.~"E:.!l.S'<\lNQMIA'
SOBRETOT
ENGINYER
AMB
GRAN S
COM A HOME DE LLETRES, I
COM A POLíTIC,
I TAMBÉ COM A CIUTADa DE
BARCELONA I DE CATALUNYA.
LA
COL.LABORACió
COMISSió
DEL
rrCoeNCIES:
M.
AUReLIA
CENTENAR!
ELS
DE
MOLTS
MARC AURELI VILA,
AINAUD,
CAPMANY,
ELS
MEMBRES DE LA
(-ENTRE
PERSONALITATS
TRO ,:AVEN
JOSEP
DE TOTS ELS
CAMPS
HERIBERT
GERMANS PI I
JORDI
QUALS
MARAGALL-, )
S'HI
I
BARRERA,
SUNYER,
FOU
M.
MOLT
/
-DECISIVA- PER
A
DEFINITIVA
DE LA FUNDACió,
(QUE FINALMENT SUPERa
ELS
LA
CONSOLIDACió
IMPORTANT
OBSTaCLES ADMINISTRATIUS QUE ES
PRESENTAVEN)
AMB LA INSCRIPCió AL REGISTRE DE FUNDACIONS DE
GENERALITAT DE CATALUNYA.
LA
�-9-
EL QUE éS CATALUNYA AVUI,
LA HISToRIA MODERNA,
DE
LA
CREACió
........
L'APARICió
éS INDESTRIABLE DEL
D'UNA
.·--.
EL QUE HA ESTAT EN
AUTeNTICA
BARCELONA
D'UNA
FENOMEN
CAPITAL,
DE
AMB
VOCACió
DE
EN
AQUEST
CAPITALITAT DE PAíS.
EL
FENOMEN
L'ESPECIFICITAT
CATALa
Té
CAS
D'UNA CONNEXIó MOLT SUAU ENTRE LA
QUE HAVIA ESTAT LA SEVA CAPITAL MEDIEVAL,
AMB UNS
TRETS
AMB
BEN ESPECíFICS I DE GRAN POTeNCIA,
LA
QUE SERa LA CAPITAL CATALANA INDUSTRIAL I MODERNA.
TANT EN UNA SITUACió COM EN L'ALTRA, PERo, EL
DiaLEG
ENTRE LA CAPITAL I EL PAíS HA TINGUT
CARACTERíSTIQUES
SINeRGIA
QUE
POSSIBILITATS
QUE
NOTABLES
DE
FLUiDESA
PORTEN AMB TOTA NATURALITAT
DEL MODEL DEL "SISTEMA DE
MOLTES VEGADES HE FET SERVIR PER
CATALUNYA .
UNES
I
DE
A
LES
CIUTATS"
INTERPRETAR
�-10-
HO
PODEM
VEURE
AMB
TOTA
CLAREDAT
EN
LA
INSTITUCIONALITZACió DEL CONSELL DE CENT I LA SEVA
PROJECCió
TERMES
MOLT
MÉS
ESTRICTES
ALLa DE
BARCELONA
TANT
EN
DE JURISDICCió TERRITORIAL
COM
PER LA VIA DEL "CARRERATGE".
I
VEUREM MÉS ENDAVANT,
EN LA BARCELONA
QUE
ASSUMEIX LA CAPITALITAT DE LA CATALUNYA INDUSTRIAL
UNA
CAPTACió NO TRAUMaTICA DE LES
PAíS
QUE
CONCENTRA
ELS
SEUS
ENERGIES
D'UN
ESFOR90S
PER
PROJECTAR-SE AL MóN A TRAVÉS DE LA SEVA CAPITAL.
LA
IDEA
CAPITAL
PARER
D'OPOSICió ENTRE EL PAíS I LA
ÉS UNA RACIONALITZACió
MEU,
PARTIDISTA
MODERNA
-
SEVA
I,
- DE LA INTERPRETACió
A
DE
CATALUNYA.
VEGEM ELS ANTECEDENTS MEDIEVALS.
DES DE LA SEVA INSTITUCIONALITZACió, AL SEGLE
XIII,
FET
EL CONSELL DE CENT HA ESTAT, NO SOLAMENT DE
---------------------
SINó
TAMBé
DES DEL PUNT DE VISTA
POLíTIC CONSUETUDINARI,
MéS DE CATALUNYA.
MOLT MéS QUE UN
DEL
DRET
MUNICIPI
�-11-
FINS A PRINCIPIS DEL SEGLE XV (CRISI DE CASP)
EL
CONSELL DE CENT ACTUa COM A VERITABLE
oRGAN
DE GOVERN I DE REPRESENTACió DE
JUNTAMENT
AMB
DIPUTACió
LA
MONARQUIA
GENERAL
DEL
INSTITUCIONALITZADA,
COM
o
CORTS.
MITJAN
POLíTI C
SEGLE
FINS
SUCCESSORI
MARTí
XIV,
ELS
A COMISSió PERMANENT DE
PROVOCAT
L'HUMa),
NO ACOMPLí UN
ANYS
LA
GENERALITAT,
LES CORTS AMB LA FINALITAT DE RECAPTAR
A
úNIC
CATALUNYA,
LES
I
I
IMPOSTOS,
CERT
1410-1412
PAPER
(INTERREGNE
PER LA MORT SENSE FILLS
PERo
SOBRETOT FINS A
LA
DE
GUERRA
CIVIL DEL SEGLE XV (1462-1472), DURANT LA QUAL LES
INSTITUCIONS
ABANS ,
LA
DEL
PAíS S'ENFRONTAREN A
JOAN
II.
EL CONSELL DE CENT ASSUMí UN PAPER POLíTIC
INFLUeNCIA
DEL
QUAL
S'ESTENIA
ARRE U
DE
1
CATALUNYA .
DURANT ELS PERíODES DE CRISI I DE DEFENSA DEL
PAíS
(DEL SEU DRET CONSTITUCIONAL) EL CONSELL
CENT
ACOMPLí UN PAPER POLíTIC EQUIPARABLE,
INSTITUCIONALMENT
DIPUTACió
DEL
I
JURíDICAMENT,
GENERAL.
AL
DE
aDHUC
DE
AIXó éS VaLID PER
LA
A
LA
GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, PERA LA CRISI DEL 1640
O PER A LA GUERRA DE SUCCESSió DE 1705-1714.
~
TU)
Ir:- h
CoJr-
UlMAL
�-12-
QUAN
ES
CONSTITUí EL CONSELL DEL
PRINCIPAL
DURANT LA GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV, EL CONSELL DE
CENT
S'HI
INTEGRa
RESPONSABILITAT
EN
EN
LA
UN
LLOC
TASCA
DE
DE
MaXIMA
DEFENSAR
LES
CONSTI TUCIONS CATALANES.
éS IMPORTANT INSISTIR QUE NO ES TRACTA
D'UNA
EN
SITUACió DE FET SINó QUE Té UNA
EL
DRET
POLíTIC FINS A PRINCIPIS
NOMéS
FORMULACió
DEL
SEGLE
XVIII .
NO
HA D'ESTRANYAR,
MESURA
DONCS,
QUE
LA
PRIMERA
QUE VA PENDRE FELIP V DESPRéS DE LA FI
DE
LA GUERRA DE SUCCESSió FOU DESTITUIR EL CONSELL DE
CENT I NOMENAR NOUS ADMINISTRADORS PER A BARCELONA
EN
PERSONES DE LA SEVA
CONFIAN~A
UN COP FET AIXo PROCEDí,
ABSOLUTA.
NOMéS
L'ENDEMa, A DISSOLDRE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA.
UNA
MOSTRA
MéS
DEL
PAPER
RELLEVANT
QUE
ACOMPLIA,
REPETEIXO NO NOMéS DE FET SINó TAMBé DE
DRET,
CONSELL
EL
DE CENT éS LA
INSTITUCió
DEL
CARRERATGE, EN VIRTUT DE LA QUAL LA INFLUeNCIA DEL
DRET
BARCELONí
S'ESTENIA
A
MOLTES
POBLACIONS
�-13-
D'ARREU DE CATALUNYA, DURANT LA BAIXA EDAT MITJANA
I PART DE L'ePOCA MODERNA.
_____.____________
LA BARCELONA
,..._____.._
MODERNA,
CATALUNYA
INDUSTRIAL
RETARD
I
DE
DURANT
EL
LA
QUE
RELATIVA
XVIII
LA
CAPITAL
DESPERTA
DEL
MARGINACió
I LA PRIMERA
DE
_..~-··~·~
LA
RELATIU
ACUMULATS
MEITAT
DEL
XIX,
RESPON CLARAMENT A UNA VOLUNTAT DE CONCENTRACió DE
SIGNES DE CAPITALITAT QUE EL PAíS LI CONFIA.
D'ALTRES
AFECTADES
CIUTATS
RESTEN,
LoGICAMENT,
PER AQUEST PROCéS DE CONCENTRACió DE LA
CAPITALITAT I DELS RECURSOS QUE IMPLICA.
IMPORTANT
OBSERVAR
INTERPRETACió
DE
QUE
LES
PERo
éS
BASES
D'UNA
EN LA LíNIA DEL "CATALUNYA
SISTEMA
CIUTATS" QUE PROPO?O S 'HI VEUEN INSINUADES AMB
UNA CLAREDAT NOTABLE /
ES CONVERTEIX
1
c ~ ~ , ~»A
w Jh
r;J~
.·
~
EN
UN
DESERT.
�-14-
COM
VEIEM
AL
LLARG
D'INDUSTRIALITZACió
ES
ESTRUCTURA
SEUS
CONSOLIDA
VEIEM
MITJANES.
CIUTATS
DELS
PRIMERS
UNA
DE
AQUESTA
ES RECOLZA EN UNA XARXA TAN ESPECíFICA
I INSoLITA A LA PENíNSULA COM EL "VUIT
CATALa".
SeRIE
COM
TAMBé
EIXOS
NO
éS,
EN DEFINITIVA,
FERROVIARI
LA FESOMIA D'UN
PAíS DESEQUILIBRAT.
NO ELS SORPRENDRa ARA QUE ELS PARLI UN MOMENT
DE LA CARTA MUNICIPAL.
LA
CARTA
NATURAL
DE
MUNICIPAL HA DE SER LA
L'ARTICULACió
L'ESPECIFICITAT
DE
BARCELONA
CULMINACió
JURíDICA
EN
AQUEST
DE
MOMENT
CONCRET.
ELS N'HE DE PARLAR PER DOS MOTIUS:
PART
DE
PATRó
RESPONSABILITATS
PERQUe
EN
TERRITORIAL,
NO
COM
PUC
ALCALDE
EL CONTEXT DE
LES
PERQUe, A
OBVIAR
LES
DE
BARCELONA;
LLEIS
MEVES
I
D'ORDENACió
LA CARTA DE BARCELONA HAURa DE TENIR
UN LLOC I UN PAPER MARCADAMENT ESPECíFICS.
�-15-
HE
DIT
REPETEIXO
\
DISPOSI
QUE
TANT
EN
QUE
MULTITUD D'OCASIONS
CAL
QUE LA
D'UN ReGIM PROPI,
CIUTAT
I
AVUI
HO
DE
BARCELONA
DE CARaCTER
SINGULAR,
CONTEMPLI LES ESPEFICITATS QUE LA CIUTAT
EN L'ESTRUCTURA INTERNA
DE
TÉ,
L'ADMINISTRACió
MUNICIPAL, COM EN LA SEVA PROJECCió METROPOLITANA,
COM
DE
CAPITAL
DE
CATALUNYA,
COM
DE
GRAN
METRoPOLIS EUROPEA.
ES TIC
CONVEN<;UT
COMPARETIXEN
AMB
RACIONALMENT,
BARCELONA
MI
QUE
LA
MOLTS
TOSSUDESA
POLíTICAMENT,
LA
A
VOS TeS
EXPLICAR
NECESSITAT
TÉ D'UN ReGIM JURíDIC MODERN I
QUE LI PERMETI DE FER ALLo QUE LA SEVA
LA
DE
QUE
ADEQUAT
VITALITAT,
SEVA RESPONSABILITAT I EL SEU PAPER AL SI
DEL
SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS RECLAMEN.
ARA ENS TROBEM AMB UN PANORAMA DOMINAT PER LA
PRESeNCIA DE LES LLEIS D 'ORDENACió TERRITORIAL DE
CATALUNYA RECENTMENT APROVADES PEL PARLAMENT SENSE
EL
CONSENS
QUE
UNA
NORMA
ABSOLUTAMENT IMPRESCINDIBLE.
D'AQUEST
TIFUS
FA
�-16-
AQUESTA
PERo
INADEQUADA,
ÉS
LA
REALITAT.
INCoMODA,
PERo LA REALITAT, ALMENYS LA REALITAT
JURíDICA.
LA CARTA MUNICIPAL,
CIUTAT,
PER RESPONDRE AL QUE
LA
LA CAPITAL DE CATALUNYA EXIGEIX, HAURa DE
TRENCAR, MOLT PROBABLEMENT, ALGUNS DELS LíMITS QUE
ARA
PLANTEJA EL SISTEMA LEGAL VIGENT A CATALUNYA.
ASPECTES DE LA LEGISLACió GENERAL ESPANYOLA.
PERo
SOM
TRADICió
I
CONNEXIó
AMB
HEREUS
NO
D'UNA
PODEM NI
EL
VELLA
OBLIDAR
PASSAT,
AMB
I
NI
ALLo
GLORIOSA
PERORE
EN
QUE
LA
ES
FONAMENTEN LES REALITATS D'AVUI: LA SOLIDESA DE LA
JURISDICCió
DE CENT,
METROPOLITANA QUE MANTENIA EL CONSELL
L'ESFOR~
DE CREACió D'UNA CAPITALITAT AMB
ELS SEUS SIGNES I SERVEIS PECULIARS,
DE REPRESENTACió POLíTICA ...
LA
VOLUNTAT
�-17-
BARCELONA SEMPRE N'HA TINGUT CONSCieNCIA,
DE
LA SEVA SINGULARITAT, FINS I TOT EN MOMENTS EN QUE
DES
DE
CAP
S'ADMETIA,
DE
NO
LES
INSTaNCIES
SUPERIORS
JA L'ESPECIFICITAT,
SINó LA
NO
SEVA
PRoPIA PERSONALITAT O EXISTeNCIA.
CREC
QUE MAI COM AVUI NO S'HAVIEN DONAT UNES
CONDICIONS
TAN
oPTIMES
IMPERIOSA
DE
DEFINIR
PERSONALITAT
D'AQUESTA
NI
UNA
NECESSITAT
CLARAMENT
TAN
L'ESPECIAL
CIUTAT AMB LA SEVA
CARTA
MUNICIPAL .
FINAL
AIXí DONCS,
FUNDACió OBERTA, SISTEMA POLíTIC
OBERT, SISTEMA CIENTíFIC OBERT.
I
UNA
PRESeNCIA
MOLT
SIGNIFICATIVA
DELS
AJUNTAMENTS COM A IMPULSORS DE LA REFLEXIó QUE ENS
PROPOSEM.
�-18-
PENSEM
ALTRES
AQUEST TREBALL POT SER
COMUNITATS
APORTACió
LES
QUE
ESPANYOLES
I
úTIL
CONSTITUIR
POSITIVA AL DEBAT QUE SOBRE L'ESTAT
EN
UNA
DE
AUTONOMIES S'HA DE MANTENIR VIU ENCARA DURANT
MOLTS ANYS EN AQUEST PAíS.
NOMÉS
EM
PúBLICAMENT
MOLT
FER-LA
PER
ACABAR,
- A
FAMíLIA
LA
I L'HONOR QUE HAN FET A LA FUNDACió
EN
I
QUE,
EXPLICAVA FA UN MOMENT, SERa UNA
LLI~ó
DESCOBERTA
D'UN
PI
ESTIMULANT
I
COM
e ":'- ,t~ -IIJQ , ~S \..u.,,
1-\SLrr~U \.AJ..S.V.,_
'\..{
,;Á.{_
o
ELS
PERMANENT I
RENOVADA
HISTORIADOR$ I ESTUDIOSOS DEL NOSTRE PAíS.
r
MANERA
SUNYER
DIPOSITaRIA
LA
ARXIU
UNA
AGRAIR
- I ELLS SABEN QUE HO FAIG DE
SINCERA
CONFIANyA
RESTA,
PER
ALS
�NOTES PEL DISCURS D'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU DE LA
FUNDACIO PI I SUNYER
PRIMERA PART
1.- Avui es tracta d'inaugurar l'edifici on radicara la Fundació Pi i
Sunyer, i al mateix temps entrar a treballar de ple, per tal de complir
els seus objectius.
2.- La Fundació Carles Pi i Sunyer, d'Estudis Autonomics i Locals va
ser constituida a Sant Cugat del Valles el 29 d'abril de 1986. Les idees
més importants en 1' esperi t dels Patrons Fundadors var¡_ser crear un instrumen t adient pera la promoció, el foment de l'estudi i investigació científica de l principi i dret a l'autonomia que les lleis vigents declaren i
reconeixen a les nacionalitats, regions i entitats locals, i la concreció
d'aquesta problematica en les condicionts socials globals a Catalunya
des de les prespectives jurídiques, pol ítiques, economiques ' socials i
culturals.
3.- Pel compliment d'aquests objecti us la Fundació pot crear i convocar
premis a la investigació , instituir beques, ajudes i pensions per a investigadors i estudiants, fomentar en qualsevol forma els estudis autonomics
i la seva divulgació, promovent l'intercanvi de professors professionals
i estudiants entre Catalunya i les altres nacionalitats i regions de
l'Estat i també amb nacionalitats i regions extranjeres.
4.- Els Patrons Fundadors eren conscients de la tasca important que una
vegada dissenyat l 'Estat de les Autonomies, només s'ha posat una petita
primera pedra de l 'estructura del nou Estat constitucional i que la creació d'un centre amb perspectives amplíes i unitaries, abarcant totes les
branques científiques i tot el ventall de representants socials i polítics
del pais, era una
pe~a
important, molt més si aquesta era una institució
amb seu a Catalunya. Junt amb els Patrons Fundadors una serie d'Institucions formarien part del Patronat. Aquesta incorporació d'Institucions
esta oberta i creiem que son moltes i importants les que si poden afegir, pero donats e ls seus objectius pri ncipals és evident que la primera
�2.
a la que s'ha de reiterar la invitació ha de ser a la Generalitat de
Catalunya.
5.- El caracter obert és una de les característiques més importants que
els Patrons valen fer valdre.
A més, no podría ser d'altra manera a la vista del nom que porta la Funda
ció: el nom de Carles Pi i Sunyer, que fou Alcalde de Barcelona, Conseller de la Generalitat i Ministre de la República (en moments tan difícils com durant la Guerra Civil) avalen aquesta afirmació. La família Pi
i Sunyer, els fills d'aquest gran barceloní, han volgut que l'arxiu del
seu pare quedés en mans de la ciutat i per aixo van fer donació del mateix a la Fundació. L'arxiu és molt important, molt, s'esta realitzant
el seu inventari i cataleg per tal que puguin posar-se a l'abast dels
historiadors i en general de tots els estudiosos que vulguin entrar en
un període tan interessant i encara tan desconegut en els seus documents.
El el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya tenim bona prava de les
actuacions polítiques d'en Carles Pi i Sunyer. Pero m'agradaria destacar
dos aspectes, la del Projecte de Llei sobre la nivellació del Pressupost
de l'Ajuntament de Barcelona, i el Projecte de Llei referent a l'aprovació dels Pressupostos ordinari i extraordinari dels Ajuntaments firmats
ambdos com a Conseller de Finances de la Generalitat.
5.- L'arxiu consta d'un extens fans documental, una col. lecció de revistes de l'exili i material centrat basicament en el període historie de
l'exili (1939-1 971) i una part dedicada al període de la República i la
guerra. De Londres a Caracas, en aquests anys en Pi i Sunyer va acumular
i guardar tots els papers, cartes, notes, informes i publicacions que la
seva activitat política , cultural, historiografica, economica i familiar
va generar. D'un con tinent a l'altre, d'un domicili a un altre, treballant a la BBC, a Venezuela o a la Biblioteca del British Museum, aquest
arxiu s'ha convertit en un símbol d'una historia personal i col.lectiva
molt interessant.
L'arxiu esta dipositat a l'Institut Municipal d'Historia a la Casa de
l'Ardiac a i sera traslladat a aquesta Casa Golferichs pera la seva
catalogació.
�3.
6.- No ha d'extranyar a ningú que un arxiu d' aquesta categorí a hagi
estat posat a les mans de les Institucions i persones que en opinió
de la familia havien de crear e l s instruments adients per a la seva
conservació, explotació científica i difussió. D'aqui que tornem a reiterar que esta en l'anim dels Patrons Fundadors l'ampliació dels membres
del Patrona t.
7 .- Aquesta unitarie tat s 'ha po sat de manifest d'altre banda, en els actes del c entenari del naixeme nt d'en Carles Pi i Sunyer , cicle que avui
tanquern. Va
comen~ ar
amb la sessió , ara fa un any al Saló de Cent de
l'Ajuntament de Barcelona, (disertació de Joaquim Nadal , Alcalde de Girona i me mbre del Patronat) continua amb un acte de caracter cultural
a l'Ateneu de Barcelona (parl aren M. Aurelia Capmany i l'historiador
Ricard Vinyes) i f inalitza amb el disc urs del senyor Heribe rt Barrera,
al Saló Sant Jordi de la Generalitat, en un acte pres idit pel seu President. En aquests actes es varen analitzar les diferents facetes d'en
Pi i Sunyer com a científic, enginyer amb grans coneixements d'economia,
com a literar i poeta, i sobre tot c om a políti c , i també com a ciutada
de Barc elona i de Catalunya.
8. - La co laboraci ó de tots els Membres de la Comissi ó del Centenari en
les que es trovave n personal itats de molts camp s i te ndencies: Marc Aureli Vila, Heribert Barrera, Josep M. Ainaud, els germans Pi i Sunyer,
M. Aurelia Capmany , Jordi Maragall, fou molt important i a més decisiva
per a la consol i dació de finitiva de la Fundaci ó , (que finalment supera els
obstacl es a dministratius que es presentaven) amb la insc r i pció al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya.
SEGONA PART
1.- (Aqui es pot par lar del paper h istorie de l es Institucions que han
fet que Catalunya j ugués un paper, i destacant el fet de que Barcelona
ha es tat coma " ciuta t", amb e l que aixo comp orta d'estruc tura jurídica
una pe9a que ha permes r epresen tar el paper de capital amb respecte a
la resta de l'Estat.
D'aqui l'interes de Madrid per sup r i mir les connotacions de capitalitat
i donar un uniformisme municipal per impedir qualse vo l diferencia dins
del pap er de les estructures de c iu t ats).
�4.
Aquest é s un tema a desenvolupar, i m'atreveixo a
llen~ar
com a tema per
un estud i més aprofondit la relació de les diferents ciutats d'Espaya
amb la seva zona d'influencia, d'elles entre si o amb altres ciutats
d'ambits més grans, i el perque d' un intent constant del Govern Central
per acons eguir uns Municipis igualats, malgrat que en determinats moments es parles d'anar contra el caciquisme , només es pot entendre en
situacions cojunturals o excepcionals. La tradició del nostre pais, i
d'Espanya també, va ser la de ciutats amb caracterí s tiques pr6pies. Precisament e l trsllat a Madrid de la capital d'Espanya trenca l'estructura
de ciutats i Madrid es presenta de forma aillada, trencant altres capitalitats. (Aix6 ens ho diu en Josep Fontana en el seu llibre sobre la
hist6ria de Catalunya, volúm V. La fi de l'antic re g im i la industrialització , a nys 1787-1868).
2.- La c apitalitat de Barcelona ha estat així sempre reivindicada, en
totes le s epoques, i la significació més important ha estat que tenint
Catalunya una capital forta, contribuía a jugar també de manera forta
amb l'Estat espanyol, o a nivell de regions economiques importants.
(Ens podem extendre sobre el paper de les ciutats)
3.- D'aquí que ara per completar aquesta estructura territorial de l'Estat espanyo l i de Catalunya s'hagi de fer la Llei Especial de Barcelona,
llei que definira el seu sistema d ' organi tzació pr6pia, les característ iques polítiques i administratives que li calen pel seu autogovern , i
sobr e tot e l sistema de relacions interadministratives que configur en
el marc interrelac ional amb les diferents Instituci ons.
TERCERA PART
1.- Cont ingut de l a organització territorial de Cat alunya el que ja tenim amb l a LLOT.
2.- Le s possibilitats d'ampliar, corregir disfuncions que s'hagin pogut
constatr i posta al diaper a fets determinats. La Carta de Barcelona
és l 'úl ti m instrument actual d'aquesta cadena. No é s l'únic, pero és
e l que es pot juga r ara, i pot ser un gran instrument de consens . Es més,
�5.
amb les lleis catalanes a la ma, amb el seu sentit més estrictament
jur í dic e s pot arribar a una estructura convenient per a les necessitats dels ci utadans, coordinant la planificació conjunta del territori.
Només cal que el conjunt de forces polítiques del pais, com a representants d'aquestes c iutats es posin d'acord per resoldre els problemes
plantejats .
3.- Així, dones, Fundació
oberta, sistema polític obert, sistema cien-
tíf i c obert. D'aquesta manera amb Institucions d'estudi dels grans temes
que ens queden per fer l'Estat de Catalunya i Barcelona poden amb una
Dundació catala com aquesta la seu de la qual avui inaugurem, fer un model aplicable a a l tres Comunitats
Aut~nomes
i al propi Estat Central.
Que queda molt pe r jugar es posa de manifest en debats com el de l'Estat
de l es Autonomies al Senat a la tardor de 1986.
4 . - Aque st paper capdavanter ja el varem tenir tot just la instauració
de l a Gener alitat, amb el President Tarradellas.
5.- Aprofitar tots els instruments d'estudi que permetin un millor coneixement de la realitat del nostre pais. Treballem amb tecniques ja conegudes i amb bons resultats com són els Llibres Blancs, en Seminaris formats per persones que aportin els seus coneixements no el seu caracter
partidista, faran que aquesta Fundació es pugui convertir en un centre
de serveis de Cat a lunya.
6.- Donar les gracies a la familia per l'arxiu.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració de la nova seu de la Fundació Pi i Sunyer
Subject
The topic of the resource
Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971
Alcaldes
Barcelona
Política
Història
Acció política
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites. Manquen les pàgines 2 i 4. Inclou les notes preparatòries del Gabinet per l'acte.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa Golferichs (Barcelona)
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
Cronologia PM
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-03-01
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2588/19890303d_00329.pdf
3be6b0fae9061f84ab137ceaa9c0e49d
PDF Text
Text
·,
t
)J/
(j
./
fut"'<-' c....
[JSLf/1~'1 J"c &r'if - t0t~ [)lA ¿~
(
, "'- V ' C-.,
1
A.~'--af.: ~
~ lMfVLt_ l._f_, ---:)
k ~. . ~
{,. -w{;{- V~
f'v ·""""
f
G<A-"-----,
!~
Notes
Alcalde
per
a
a la intervenció de
l'Excrn.
la
Jornades
Cloenda de
les
Sr.
de
Presentació de l'Enquesta Metropolitana 1986.
Barcelona, 3 de rnar9 de 1989
�Comentaris
I.
polítics
sobre
enguesta
metropolitana (*)
1.-Intrument
d'informació i analisi
per
orientar
acció pública. Voluntat de continuar. Ja es comen9a
a preparar nova enguesta (89-90).
Enquesta
la
raó
metropolitana és la principal activitat i
fonamental que
justifica
existencia
del
IEMB.
2.- Nova
Enquesta
manten ir
l'ambit
pot ampliar-se fins a Regió
dels
municipis
27
uni
com
I
~
t:~ S(}!:.
d'analisi per fer comparacions.
Cal,
pero,
col.laboració
Important col.laboració de
altres
l~INEM
Institucions.
en Enquesta feta.
Pel futur esperem altres col.laboracions.
També de
la Generalitat.
3.- Ajuntament
de
Barcelona
contradictori
que
problematica
global,
localment,
fragmentada,
i
hi
ha
assumeix
el
fet
un
territori
amb
una
encara
que
s'expressi
una realitat 2olitico-administrativa
que dóna lloc també a
pertenen9a i d'autonomia.
No podem,
sentiments
Borja.
de
pero, defugir
(*) Aquest text ha estat facilitat al Gabinet pel Sr.
~
Jordi
¿
�-2-
"•'\"'-"
J
\1
l'existéncia d'una ciutat rea _,
el que vol dir que
instruments d'actua~ió conjunta i també
calen
redistribució
d'aquests
social i territorial.
de
L'IEMB és
instruments i amb funcions més
un
globals,
més polítiques la Mancomunitat de Municipis.
II.
Notes
conclusions
sobre
de
l'Enquesta
Metropolitana
FETS
A
DESTACAR EN LA PRESENTACIO
DE
L'ENQUESTA
METROPOLITANA
- Potser
el fet més important a destacar és el
de
_ ___ _____ _ ___
la constitució d'una base
i un projecte de
, - - - _ de dades
recollida
. ' - -·
sistematica d'informació sobre processos
--- ---
socials,
------------
-
fet
que
mostra
de
fer
estudis
únicament
concrets
sinó
que
ja
puntuals
disposar
de
d'informació periodica més potents,
llarga
permeten
socials
benestar.
i
els
de
coneixer
efectes
no
de
be
les
es
tracta
sobre
temes
d'instruments
únics que a la
les
tendencies
polítiques
de
�-3-
- Dit
als
aixo,
i per a referir-nos més
r esultats de la primera edició
Metropolitana
que
destacar
molts
exempl e,
el
es
presenta
aspectes,
paper
de
conjunt d'aquesta area.
concretament
de
l 'Enquesta
avui,
es
els
quals,
entre
Barcelona
en
poden
per
relació
al
En efecte, Barcelona actúa
com a centre urba extremadament important , tant des
del
punt de vista de l'oferta de llocs de
com pel que fa a l'tracció comercial,
lleure
venen
ve u re
i sobretot,
simbolica (per
treball
cultural, de
exemple,
quan
forasters gairebé tothom (93 %) els porta
a
lloc~ ~e~ Ba':cel~na'----cce~~~C:ia_~en_:_ ~ Montjuic, ·y
que es confirma com el llocr més atractiu de 1 'area. /
L'area
no
Barcel ona
és un territori policentric,
sinó
que
concentra gairebé totes les funcions
de
centre urba d'ús no quotidia.
- Alhora
pero,
Barcelona
com
/'
també
a
cal remarcar
centre urba per part
--- ------ ------~--~---, ... ,.
nombre
<:- -
que
l'ús
d'un
de
gran
- - -- -- - · - - --
de persones que viuen fora de la ciutat
____ __
,,_, ____._..,.
~-------·---~-----·~------------ - - ------------- -
- ---- - --..._"'
...-...---~----·
"
-~ ~----- -----
produeix al mateix temps que un fort arrelament
-- -- ~~--~· - -
.
es
en
els municipis on viuen. Peques persones d'altres
_.. ---------- - -municipis desitgen viure a Barcelona,
i
peques
,
..
desitgen
s'expr essa
viure
als
centres
urbans.
En
general
una elevada satiasfacció en relació
al
\
�-4-
propi
barri o municipi,
cosa que queda reflectida
en la poca mobilitat en l'habitatge, si la comparem
amb altres ciutats europees.
mena
Hi ha,
per tant, una
d'equilibri entre l'ús de l'espai immediat
i
l'ús de Barcelona coma centre, que no es presenten
com a actituds en conflicte.
- Hi ha més acceptació de Barcelona _eel:"__ pa_rt
-- ---- -- -- -- - - - --població de l'area que a l'inrevés.
d~--
la
( -
e ·
- Globalment,
ciutat
Barcelona esdevé molt rapidament una
terciaria
i
professional,
davant
d'una
periferia basicament obrera. P~ro t~;bé--hi-iia grans
ctíferencTes_______ine-erñiis- -~a
,-------- ------- -----
districtes
·-
la
·-·--
i uns altres.
socio-economiques
deteriorament
jubilació
·- ...
----------.._
ciutat,
Es mantenen
importants,
diferencies
de la plena ocupació i el pas
són únicament d'ingressos,
de
moments de crisi,
pel
a
la
Les desigualtats no
sinó també de
capacitats
uns
agreujades
de molts individus.
d'equipament,
entre
per
a fer
vivenda,
front
a
fins i tot de tipus de lleure
i
d'utilització de l'espai.
- Cal
seguint
fer menció de la pobresa,
altres estudis,
que hem
definit,
no en termes de qui passa
')
�-5-
..
(
( ~,
gana,
sinó
de
qui
troba
es
lluny
de
les
-po~ibl ~~-:itj an~~-~~-- -la
població. La pobresa es
- - -- -sobretot per la manca de treball
- ___.....-- -
- L'oriaen
~ - -~~--
migratori
é- ~--~
no
variable descriminant,
a altres fets,
les
en
és
si
f-~r
mateix
una
sinó que va associat sovint
com el baix nivell educatiu, o, per
l lars on tots els membres són nascuts fora
Catalunya,
d'edat
el
fet
que
es tracta avui
mitjana molt elevada,
de
i per tant
de
llars
pateixen
e l s efectes de la vellesa.
- Hi
ha
tendencies a
cultural
encara
una
i lingüística,
molt
d'origen
notables
geografic,
certa
homogeneització
pero les diferencies
Les
fortes
són
diferencies
cultural o social,
no donen,
pero, una gran conflictivitat. Aparetment hi ha una
compartimentació
social
grups
amb
conviuen
que fa que
poques
els
relacions
diversos
i
pocs
conflictes, probablement perque l'any 1986, quan es
va fer l'enquesta,
es vivia encara una situació de
cris i economica que limitava molt les possibilitats
d'ascens social.
�-6-
- En
aquest
aspecte,
s'observen peques
tendents a l'ascens social.
oberta
és
actituds
L'única via que sembla
l'ensenyament,
i
es
constata
una
aspiració molt generalitzada a que els fills
facin
estudis superiors.
grups
- Queden
en
situació
preocupant:
molt
socialment, una de les zones amb més dificultats de
tota
l'area
és Ciutat Vella;
pero també
a
Nou
Barris i en altres zones s'observen situacions molt
precaries,
manca
de
que
no
diners,
d'instrucció,
i,
consisteixen únicament
sinó
en
en
els
general,
baixos
en
en
la
nivells
la
manca
d'oportunitats en tots els terrenys: manca de feina
o precarietat,
limitació
limitació dels contactes personals,
de la informació a la que es
té
accés,
limitació d'accés als recursos economics,
etc.
aquests
és
grups,
important
el
paper de la
familia
en
molt
coro a suport en les situacions extremes.
Aixo explica que la família tingui encara una
for9a
En
aquest territori,
a diferencia del
passa en altres ciutats europees.
gran
que
�ENQUESTA METROPOLITANA 1986
Condicions
de
vida i habits de la població
de
l'area metropolitana de Barcelona
L'enquesta
lloc,
metropolitana
té un doble objectiu:
en
primer
s'ha volgut crear una base de dades sistematica sobre
les
característiques socials de l'area metropolitana. En el moment en
que
l'antiga
Corporació
Metropolitana
de
Barcelona
ens
va
encarregar la con fecció de l'Enquesta, fa quatre anys, vam creure
que calia anar més enlla d'un estudi puntual, i que era necessari
crear un sistema de recollida periodica d'informació de
social per poder analitzar,
produeixen.
caracter
a mig termini, les tendencies que es
Aquesta analisi només és possible amb instruments de
caracter periodic.
En aquest sentit,
pensem que el majar interes de l'Enquesta
és la presentació de la base de dades existent i el projecte
seu
caracter periodic,
del
ates que se n'esta preparant ja una nova
edició.
El segon objectiu de l'Enquesta és arribar a una radiografía
acurada
de
les
condicions
de vida i
habits
de
la
població
d'aquest territori. Així, com a resultats concrets, podem dir que
l'area
es
caracteritza per una població d'una
gran
diversitat
�-2-
d'origens
geografics,
els
quals
conformen
una
societat
que
podríem qualificar de gresol de cultures múltiples. Cal fer notar
la
baixa
conflictivitat
entre
aquestes
diverses
cultures,
sorprenent si la comparem amb el que succeeix en altres societats
sotmeses a fenomens similars.
Es
detecten,
a
través
d'integració del conjunt,
la població,
de
l'Enquesta,
forts
elements
estabilitat i arrelament creixents
inici d'homogeneització cultural,
etc.
Així,
de
per
exemple, si bé només el 43% dels habitants de l'area es considera
de
parla
catalana,
s'observa
una tendencia a la
millora
del
coneixement del catala, sobretot entre les generacions més joves.
L'Area
amb
Metropolitana es presenta coro una unitat
una forta mobilitat interna.
neuralgic d'aquest territori,
com
a
centre
concentra,
de consum,
geografica
Barcelona ciutat és el
centre
sobretot coro a mercat de treball i
activitats
en aquest territori,
culturals
i
lleure.
Es
la més elevada taxa d'activitat
de Catalunya i una de les més altes d'Espanya.
Barcelona
professional,
esdevé
rapidament
una
ciutat
terciaria
i
davant d'una periferia basicament obrera. Aixo pot
tenir conseqüencies polítiques importants en el futur.
�-3-
Divisió
entre
promocionar-se,
precari
un col.lectiu amb
treball
segur,
que
pot
amb unes condicions acceptables, i un col.lectiu
(aturats,
submergits,
temporals)
que
tipologicament
tendeixen a enfrontar homes madurs amb joves, dones i vells.
Grans
augmentat
diferencies
com
a
socio-economiques
conseqüencia
que
del deteriorament
semblen
de
haver
la
plena
ocupació i del pas a jubilació de molts individus. Amb la pobresa
económica
coincideix una posició de débil
participació
en
els
béns i oportunitats socio-culturals i amb poques possibilitats de
millorar en el futur.
Les
tres
formes
de desigualtat més
generalitzades
a
la
nostra societat són les de sexe, edat i classe. Cadascuna d'elles
fa que les dones siguin un grup més heterogeni que el dels homes;
de
fet,
resta
de
el sexisme es tradueix,
factors com l'edat o el
negativament,
amb
entre altres coses,
nivell
d'estudis
en que la
incideixin
més intensitat entre les dones que entre
els
homes.
Amb
constatar
societat
les
dades de l'Enquesta Metropolitana 1986
hem
que el sexisme com a fenomen generalitzat a la
pogut
nostra
és molt més intens al món domestic (la família) que
no
�-4-
pas
al
món públic (el treball remunerat,
Hem
vist
també
els
estudis,
que l'alta esperan9a de vida de
les
etc.).
dones
tradueix en solitud i pobresa a la fi de la seva vida.
es
Hem pogut
constatar finalment que l'eliminació de discriminacions per raons
de
sexe es materialitza amb la promoció d'una minoria
privilegiades,
poc
a
veure
dependencia
especials
(si
amb
de
dones
unes condicions de vida i treball que
tenen
amb la gran majoria,
financera
les quals estan
respecte als seus
marits
sotmeses
o
dificultats per trobar feina remunerada,
pares,
a
amb
i treballant
sumen les hores de treball domestic a les de remunerat)
més
hores per terme mig que els homes.
Es constata,
finalment, que les fortes desigualtats socials
que es produeixen en l'area queden,
per
mitja
de
relativament
dues institucions:
en certa manera,
la
familia,
limitades,
que
és
més forta que en altres ciutats europees,
encara
fet
que
provoca que la nostra sigui encara una societat molt familista, i
l'Administració
indirectes
tendents
socials.
1oca~,
que
a
través de
opera un cert reequilibri
recursos
directes
i
d'unes diferencies socials
a augmentar pel desenvolupament dels
altres
processos
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Notes per a la intervenció de l'Excrn. Sr. Alcalde a la Cloenda de les Jornades de Presentació de l'Enquesta Metropolitana
Subject
The topic of the resource
Congressos i conferències
Àrea Metropolitana de Barcelona
Model social
Barcelona
Planificació
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-03-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2589/19890422d_00336.pdf
deb2298012fad0841b19698b99023569
PDF Text
Text
- ----·- . ··
. ...
,----·-.--........_................. .
-~
........ ,.......,._..~........ . .
.
11.
BARCELONA
Presentación de
Pasqual Maragall,
Alcalde de
Barcelona
En el inicio de esta reunión de las Eurociudades, dos afios y medio después de la reunión de Rotterdam, que significó el
nacimiento de W1 creciente espíritu de competencia pacífica y colaboración entre las grandes ciudades europeas, me es grato recordarles brevemente el trayecto y los objetivos de esta colaboración en el momento en que se inician las sesiones de trabajo.
Europa no existiría -todos lo sabemos por propia experiencia- sin las ciudades. Europa es básicamente, y en muchos sentidos, un sistema de ciudades. Si bien las ciudades no han estado
presentes en los inicios de la con.<;trucción de la Europa comunitaria, ésta no podría desarrollarse y consolidarse sin una participación activa de las ciudades. Es nuestra responsabilidad. es la
responsabilidad de las Eurociudades y es la razón de ser de esta
Conferencia como expresa el Manifiesto de convocatoria.
La conferencia de Rotterdam de 1986 reunió a diez grandes
ciudades europeas en una conferencia donde las ciudades manifestaron su voluntad de contribuir a la realización de la unión europea, y también de promover una acción conjunta ante la Comunidad Europea para conseguir una mayor atención a sus problemas.
En estos dos afios y medio el proyecto de construcción europea ha avanzado considerablemente y la perspectiva del 1 de enero de 1993 nos hace sentir a todos, cada vez más. ciudadanos de
Europa.
La integración económica va acompafiada de un mayor grado
de integración social y regional, y de cooperación cultural y tecnológica. En este proceso, las ciudades están destinadas a jugar
un rol más importante cada dfa. La creación del Consejo Consultivo de Autoridades Regionales y Locales ha significado un reco. nocimiento formal de la contribución de las regiones y las ciudades en la construcción de la Europa unida.
\
La Conferencia Eurociudades reúne hoy, en Barcelona, a Alcaldes y primeras autoridades de una veintena de grandes ciudades europeas.
Quiero saludar especial y fraternalmente aquí a los Alcaldes
de Lisboa, señor Nuno Krus Abecasis; de Vitoria, señor Cuerda;
al representante del Ayuntamiento de Birmingham, sefior Bore,
Presidente del Consejo de Desarrollo: al Alcalde de Marsella,
�,,....
señor Vigoroux; y a los alcaldes que nos acompañarán, de
Montpellier, sefior Freche; de Nápoles, sefior Lezzi; de Lyon,
sefior Noir; de Valencia, sefiora Ródenas; de Génova, sefior
Campan; y a los Tenientes de Alcalde, algunos ya presentes aquí
esta mañana, sefiores: Linthorst, de Rotterdam; Maibaum, de Colonia; Ortiz de Arrabia, de Bilbao; Villa, de San Sebastián; Ortufío, de Madrid; Tielemenas, de Bruselas; Julien, de Toulouse,
asf como representantes de Burdeos, Milán, Valladolid, Venecia,
etc.
Otras ciudades nos han hecho llegar su acuerdo en los objetivos de la Conferencia, firmando el Manifiesto que la ha convocado, aunque no hayan podido asistir por problemas que los
Alcaldes conocemos bien y que nos retienen a menudo en nuestra
ciudad.
La Conferencia Eurociudades no reúne únicamente a los representantes de las ciudades. Sin la ayuda de organizaciones internacionales como el Conseil des Comunes et Régions d'Europe
y de lULA, que nos representan a todos. hubiera sido más difícil
que hoy nos encontráramos aquí.
Quiero saludar también, y muy especialmente, el apoyo recibido del Parlamento Europeo y del Consejo de Europa, que visité
personalmente el pasado mes de febrero. Están aquf representados por los Vicepresidentes, sefiora Boot, sefior Dido y sefior
Siurana, Vicepresidente de la Conferencia de Poderes Locales del
Consejo de Europa.
Y por último-pero ellos saben que no son precisamente los
últimos en nuestro aprecio-quiero agradecer el gran apoyo que a
la contercncia. y a todas las miciativas prcm ov1das por nuestra
ciudad, han dispensado siempre dos grandes amigos de Barcelona que hoy están aquf con nosotros, el Ministro italiano, Cario
Tognoli y el Vicepresidente del Conseil National des Villes,
Gilbert Bonnemaison, encargado del Forum europeo de prevención contra la inseguridad ciudadana. Su presencia, así como la
del Ministro Serra, en su representación del gobierno español,
que nos acompañará mañana, indica claramente nuestra voluntad
de contribuir a la construcción de Europa, no contra ni al margen
de los gobiernos nacionales, sino con ellos y con las regiones.
Muchos de nosotros unimos en nuestras personas responsabilidades municipales y regionales o nacionales.
Para tenninar no puedo dejar de referinne a la relación de las
Eurociudades con los organismos ejecutivos de la Europa comunitaria, en especial con la Comisión de Bruselas. Es cierto que
consideramos que nuestros problemas y demandas no han recibi-
14
�..
do históricamente toda la atención que creemos merecían. como
ya expresamos en Rotterdam y como ha reconocido el mismo
Parlamento Europeo. Pero también es cierto que en los últimos
afias hemos apreciado una evolución muy positiva y sabemos
que hoy podemos contar con la comprensión del Presidente Delors. que ha intentado incluso asistir a la conJerencia y nos ha enviado un mensaje de apoyo, así como de los Comisarios señores
Ripa di Meana (representado en esta sesión por el Sr. Giulianelli), Millan (representado por el Sr. Camhis) y Dondelinger
(que nos ha enviado también un extenso y caluroso mensaje de
adhesión).
De este mensaje quiero destacar una.'i palabras que me
parecen significativa.<;:
"A l'heure ou l'Europe, résolument engagée dans un processus irréversible de mise en commun, s'apprcte a constituer
un grand espace sans fronticres. la notion d'Europc des citoyens devient une réalité de plus en plus perceptible. Elle
pcrmet d'instaurcr un récl dialogue entre la Communauté et
ses citoycns et de lcur faire prcndrc davamage consciencc
qu'ils sont au centre-----en tam que destinataircs et en tant
qu'acteurs-d'un projet de société mieux intégrée et plus
dynamique, sachant se déterminer en fonction de ses valcurs propres. La Conférencc Eurocités s'inscrit parfaitement d:ms ces finali tés ct dans ccttc action.
C'cst aussi et surtout par ses cités glorieuses. chargées
d'art ct d'histoirc, richcs de lcur diversi té et de leur bcauté
que l'Europc existe et a inscrit au niveau mondial sa présence et sa valeur.
Mais ces cités nc rcpésentem pas seuicmcnt des points lumineux sur la carte de l'histoire. Par le foisonnement des
échanges et des activités qui les caractérisent elles rccclent
aussi un potentiel tres sur permettant a nos citoycns de
marquer les étapes de lcur évolution et de lcur progres.
La Conférence Eurocités est importante ames yeux puisqu'elle se veut en mcme temps qu'une célébration de notrc
passé commun. une occasion de débaL'i sur des problématiques d'aujourd'hui. A ce double titre je veux en souligner
la signification profonde,l'appcl aoeuvrcr ensemble et
souhaite a cctte recontre tour le succcs auquel son ambition
ct ses finali tés la prédestinent. "
Estoy convencido que la Conferencia Eurociudades permitirá
desarrollar líneas de cooperación entre las ciudades europeas y
E urociudades 89
1S
�..
entre éstas y los organismos comunitarios. Desde ahora ofrezco
nuestra colaboración en iniciativas concenadas entre los Comisarios y las Eurociudades como el proyecto del libro blanco sobre
el medioambiente urbano que nos propuso, hace unos días en
Bruselas. el Comisario señor Ripa di Meana.
Barcelona se pone al servicio de Europa y de sus ciudades
parJ exponer al mundo nuestras realidades y nuestros proyectos
conjuntos en el horizonte del año 1992.
GrJcias a LOdos los asistentes por estar aquí con nosotros.
Sabiendo de vuestro trabajo y de la dictadura que a menudo nuestra agenda local ejerce sobre nuestras vidas, vuestra presencia
aquí es doblemente de agradecer. A los expcnos que han colaborado en el libro y en la reunión de trabajo que se celebró el pasado 24 de febrero con la colaboración del Instiruto de Estudios
Metropolitanos y de EURICUR y a los representantes de los medios de comunicación social, que, muchos de ellos. nan venido J
Barcelona expresamente para esta conlercncla.
16
�BORRADOR DE DECLARACION FINAL DE EUROCIUDADES
Los representan tes de las ciudades e instituciones
reunidas en la Conferencia de Eurociudades de Barcelona
(Abril l. 989), continuación de la reunión sobre "las
ciudades, motor de la recuperación económica" celebrada
en Rotterdarn en 1986, constatan aue:
Más de la mitad de la población de la CE vive en
las grandes ciudades europeas y más del 90% puede
considerarse población urbana.
El espacio europeo integrado se configura y comunica a través de las eurociudades asumiendo un
conjunto de funciones de centralidad (funciones
direccionales, productivas, de servicios, tecnológicas, financieras, comerciales, cornunicacionales, culturales y lúdicas), que las convierten en
elementos de superación de las fronteras nacionales y regionales y en los principales núcleos de
comunicación y contacto entre los ciudadanos europeos.
Las eurociudades tienen un importante papel corno
impulsoras del desarrollo económico, corno centros
de innovación social, cultural y técnica y como
núcleos de integración comunitaria.
Los problemas de las áreas urbanas, por su importancia para el conjunto de Europa y por sus efectos sobre las funciones de centralidad asumidas
por
las
eurociudades
son
hoy
objeto
de
preocupación e interés por parte de los organismos
europeos y gobiernos nacionales.
Hasta ahora no ha existido una suficiente consideración de estos problemas por parte de la CE en lo
que se refiere a la presencia de las ciudades en
las instituciones y a la aplicación de programas y
fondos comunitarios.
Ante todo ello reconocen:
La necesidad y la voluntad de las eurociudade s de
participar activamente en la construcción de la
Europa comunitaria, consolidar el sistema europeo
de ciudades y desarrollar la cooperación con las
grandes ciudades que no forman parte de la CE.
1
�La voluntad de intensificar los esfuerzos de
coordinación
entre
las
eurociudades
y
de
cooperación entre sus administraciones para
facilitar el análisis y diagnóstico de los
problemas urbanos, así como la ejecución de
políticas comunes.
La coincidencia de las eurociudades en demanda de
una política comunitaria urbana en los siguientes
ámbitos :
-
Protección del medio ambiente y mejora de la
calidad de vida.
Infraestructura de accesibilidad y comunica ciones, así como mejora del tráfico urbano.
Renovación
de
centros
históricos
y
recalificación de periferias.
Bienestar social y, en especial, pobreza y marginalidad urbanas.
Seguridad ciudadana.
Programas culturales.
Promoción económica y cooperación tecnológica.
Y proponen las siguientes actuaciones prioritarias:
Solicitar a la CE
l. La creación de una "task force" para temas urbanos,
dentro de la Dirección General XVI de Política
Regional, con el objetivo de desarrollar una
política comunitaria para las eurociudades.
2. Un análisis de las posibilidades de financiació n
comunitaria de proyectos urbanos, la creac1on de
programas operativos integrados específicos para las
áreas metropolitanas, definidas como demarcaciones
susceptibles de acogerse directamente al FEDER, la
fijación de un porcentaje mínimo de dedicación de
los fondos estructurales para las áreas urbanas.
3. Hacer de 19 9 2, un año de proyección de Europa en
todo el mundo, sobre la base de dar un contenido y
una imagen europeas a los JJ. 00. que organizan
Barcelona y Albertville.
4. Intensificación de los recursos comunitarios de
inversiones
en
grandes
infraestructuras
de
comunicación entre las eurociudades.
2
�5. Estudio de la creaclon de programas específicos en
temas de medio ambiente, tráfico urbano, renovación
de centros históricos, pobreza y marginalidad
social,
seguridad
ciudadana
y
actividades
culturales.
6. Fomento de la colaboración y transferencia de
tecnologías urbanas entre ciudades europeas mediante
programas de intercambio de responsables y expertos
urbanos y el respaldo de centros de investigación y
desarrollo de las tecnologías urbanas.
Proponer a las eurociudades participantes:
l. Adhesión a la declaración de la Haya:
es el planeta.
2. Colaboración en el libro blanco
comunitaria relativa al ambiente
por la Comisión Europea.
Nuestro país
sobre estrategia
urbano promovido
3. Participar conjuntamente en el proyecto ROME y en el
Informe sobre grandes ciudades europeas promovido
por la Dirección General de Política Regional.
4. Realización conjunta de bienales culturales de
jóvenes creadores y de las campañas de difusión del
deporte en las ciudades.
5. Estudio del impacto del Acta Unica Europea en
gobiernos locales.
los
6 . Plantear conjuntamente los problemas y proyectos de
las grandes ciudades en el Comité Consultivo de
Autoridades Regionales y Locales.
7 . Constituir una Comisión y una Secretaria Técnica
para la aplicación de los acuerdos tomados en esta
Conferencia y, en especial, para promover las
relaciones entre las eurociudades y los organismos
comunitarios y europeos.
8 . Designar a
. . . . . . . . . . ...
Conferencia de Eurociudades.
3
próxima
sede
de
la
�...
CIUDADES NO ASISTENTES PERO QUE HAN EXPRESADO SU
ACUERDO CON EL MANIFIESTO Y SU APOYO A LA CONFERENCIA
AMSTERDAM
representada por ROTERDAM
AMBERES
ATENAS
DUBLIN
FRANKFURT
GLASGOW
LILLE
PARIS
Mensaje de MAUROY (ALCALDE)
Mensa j e de CHIRAC (ALCALDE)
SEVILLA
--
~-.
....... ~
.
STRASBOURG
STUTGGART
TESALONICA
VENEZIA
TAMBIEN HAN MANIFESTADO SU INTERES POR LA CONFERENCIA
CIUDADES QUE NO ESTAN INTERESADAS EN LA COMUNIDAD
ECONOMICA EUROPEA COMO
BUDAPEST
GINEBRA
LENINGRADO
1
�...
INFORME DE LA REUNió DE LA DELEGACió DEL GRUP EUROCIUTATS AMB EL
PRESIDENT JACQUES DELORS. (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)
L'Alcalde
de
Barcelona,
formant part d'una
delegació
d'alcaldes del grup d'Eurociutats, va participar, el proppassat
24 d'octubre, en una reunió de treball amb Jacques Delors,
President de la Comissió de les Comunitats Europees, així com en
una reunió posterior amb Bruce Millan, comissari responsable de
les polítiques regionals de la Comissió Europea.
Els Alcaldes van cridar l'atenció del president de la Comissió
Europea sobre les preocupacions comunes de les grans metropolis
en vigílies de la realització del gran espai únic de 1993: els
problemes de la circulació a les ciutats i de la xarxa de
transport europea encara inacabada; la qualitat de vida dels
ciutadans i els problemes de l'entorn urba; els problemes lligats
a la toxicomanía; els problemes de l'acollida dels immigrants;
els problemes dels centres dels nuclis urbans i de la seva
periferia, especialment en el marc de la reconversió industrial i
de l'envelliment de les poblacions.
El President de la Comissió de les Comunitats va posar de
manifest l'interes de la Comissió Europea en potenciar la relació
amb les Grans CiutatsjEurociutats, sempre que no es generin
reaccions contraries dels governs nacionals.
La cooperació entre : la Comissió de les Comunitats i el grup
Eurociutats es tradueix en la voluntat - posada de manifest per
Delors- de desenvolupar programes concertats, en la participació
en l'elaboració i execució de programes europeus, i en els acords
i recomanacions de la Comissió als governs nacionals sobre
qüestions d'interes perles ciutats, etc. La Comissió, malgrat
les seves limitacions, pot donar suport financer i
tecnic als
programes interciutats.
Un altre dels projectes de Jacques Delors és el de crear una
"cellule" o "task force" que coordini l'actuació i les relacions
dels Comissaris i de les Direccions generals respecte a les
ciutats.
El President de la Comissió va recordar que un cert nombre de
grans
ciutats ja es beneficien de la
política
regional
comunitaria,
i va indicar que d'altres programes comunitaris
podien interessar les ciutats,
coro les noves tecnologies,
ocupació, o la lluita contra la gran pobresa.
. .. 1 ...
�El Comissari Bruce Millan va subratllar, per la seva part, que
a Londres i a Marsella ja s'experimentaven projectes-pi lots
patrocinats pel FEDER i que en el marc de l'article 10 del
la
Reglament FEDER s'obrien perspectives importants per a
cooperació entre ciutats.
La delegació del grup d'Eurociutats estava formada per Pasqual
Maragall i Mira,
alcalde de Barcelona,
Richard M. Knowles,
líder de l'Ajuntament de Birmingham, Michel Noir, diputat i
alcalde de Lió, Paolo Pilliteri, alcalde de Mila, Martin Grueber,
tinent d'alcalde de Finances de Frankfurt, R. den Dunnen, tinent
d'alcalde de Rotterdam, Jordi Borja, president de la Conferencia
Barcelona 89,
i Ch. Boiron, president de la Conferencia Lió 90.
Va assistir també Josef Hofmann, president del Consell Consultiu
de les Col·lectivitats Regionals i Locals davant la Comissió,
i
president internacional del Consell dels Municipis i Regions
d'Europa, i alcalde de Magúncia.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Conferencia de Eurociudades de Barcelona: presentación de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona (22 abril 1989)
Subject
The topic of the resource
Eurocities
Europa
Ciutats
Barcelona
Acció política
Relacions Internacionals
Description
An account of the resource
Inclou també “Borrador de declaración final de Eurociudades” i “Informe de la reunió de la delegació del grup Eurociutats amb el president Jacques Delors (Brussel.les, 24 d'octubre de 1989)”.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Català
Type
The nature or genre of the resource
Escrit
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-04-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2590/1941_PM_nado.jpg
ce61e2b96fd51a26e6e6dc1c62f87a8e
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01. Activitat personal
Description
An account of the resource
Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Paper revelat (B/N)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall de nadó
Subject
The topic of the resource
Família
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1941
Rights
Information about rights held in and over the resource
Família Maragall Garrigosa
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
B/N, jpg
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Description
An account of the resource
Pasqual Maragall de nadó, estirat panxa enlaire.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2591/1950_Virtelia.jpg
9c6762f7e9bb1111da927b67509e0a62
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01. Activitat personal
Description
An account of the resource
Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Paper revelat (B/N)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall i companys de Virtèlia
Subject
The topic of the resource
Educació
Escoles Virtèlia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1950
Rights
Information about rights held in and over the resource
Família Maragall Garrigosa.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
B/N, jpg
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2592/1951_Escoltes.jpg
bb3ea7c143774880f9449aba8f75c258
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01. Activitat personal
Description
An account of the resource
Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Paper revelat (B/N)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall prometent als escoltes
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Escoltisme
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1951
Rights
Information about rights held in and over the resource
Família Maragall Garrigosa
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
B/N, jpg
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_0001.pdf
c985578953b64300d37889bbfc40dad0
PDF Text
Text
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA
REGIDORES i REGIDORS DE BARCELONA
SI NO VAIG ERRAT SETZE DE VOSALTRES COMENCEU, COMENCEM, UN SEGON
MANDAT AL SERVEI DE BARCELONA I VINT-I- SET SOU PER PRI ME R COP
REGIDORS DE LA CIUTAT.
A UNS I ALTRES US DEMANARIA ARA UN PENSAMENT AMISTÓS PELS QUI DES
DEL 19 D'ABRIL DEL 1979 FINS AVUI MATEIX VAN FORMAR PART DE LA
CORPORACIÓ BARCELONINA, JUNTAMENT AMB EL SR. SECRETARI GENERAL.
TOTS VAN SABER ESTAR A L'ALÇARIA DEL PRESTIGI DE LA CORPORACIÓ I AIXO ELS HONORA DAVANT ELS CIUTADANS. QUATRE D'ENTRE
ELLS, AMB NARCÍS SERRA AL DAVANT, SÓN ARA BARCELONINS AL SERVEI
DE L'ESTAT ESPANYOL, EN LLOCS PROMINENTS, ACOMPANYATS DE DEU MEMBRES
MÉS DEL NOSTRE EQUIP DE GOVERN I HONOREN TAMBE LA CIUTAT I AQUEST
AJUNTAMENT, ESDEVINGUT ESCOLA POLITICA DE PRI ME RA MAGNITUD.
ELS QUI ENS DEIXEN AVUI SEGUIRAN EN MOLTS CASOS AL SERVEI DEL PAIS
O DE LA CIUTAT I PODRAN EN TOT CAS DIR A LLURS FILLS I AMICS, AMB
ORGULL: JO VAIG SER REGIDOR DEL PRI ME R AJUNTAMENT DEMOCRÁTIC DE
BARCELONA, DESPRÉS DE QUARANTA ANYS SENSE LLIBERTAT.
JO NO VOLDRIA ALTRA COSA QUE DESITJAR QUE ELS NOSTRES SUCCESSORS
D'AQUI A QUATRE ANYS, PUGUIN REFERIR-SE A NOSALTRES AMB EL MATEIX
ESPERIT AMB QUE NOSALTRES MIREM ARA ENRERA I RECORDEM ALS COMPANYS
QUE HAN DEIXAT LA CORPORACIÓ.
�2.
AJUIWSENT DE BARCELO NA
PRESIDE N CIA
US AVENCO QUE NO SERA FACIL. LA NOSTRA TASCA SERA ALTRAMENT
JUTJADA, SENSE EL VOT DE CONFIANiATNHERENT A UN PRIMER MANDAT
DEMOCRXTIC, AMB MES RIGOR, COM ES MIRA LA MADURESA D'UNA PERSONA
I ND PAS LA SEVA JOVENTUT, SENSE BENEVOLENCIA.
FRANCAMENT US HE DE DIR, PERO, QUE SOC UN CONVENC UT DE QUE REUNIM LES DUES CONDICIONS QUE S'ESCAUUEN PER A QUE EL JUDICI DELS
CIUTADANS I DELS QUIELLS ELLEGEIXEN AL 1987 SIGUI FAVORABLE:
lr. LA PROPIA FEINA FETA PER TOTHOM, GOVERN i OPOSICIO, REGIDORS,
DELEGATS,IFUNCIONARIS, EN EL PRIMER MANDAT -FEINA MOLT DEMANDANT,
INNOVADORA, SENSE MASSA REFER E NCIES, MOLT INTERIORITZADA EN LA
PROPIA CREACIO DE MECANISMES I REFLEXES POLITICS I ADMINISTRATIUS
INEXISTENTS QUATRE ANYS ENRERA, PERO ARA JA EXISTENTS I PROVATS.
2na. LA COMPOSICIO PERSONAL D'AQUEST CONSELL PLENARI EN EL QUAL
HI VEIEM LA PRESENCIA D'HOMES I DONES FORMATS, A ALT NIVELL, EN DIVERSES VESSANTS DE LA POLITICA I LA CULTURA D'AQUEST PAIS, BARCELONINS CONEGUTS i RECONEGUTS.
A TOTS VOLDRIA FER COMPARTIR, SI MES NO, UNA AMBICIO QUE IMAGINO
PRESENT, AMB MATISSOS DIVERSOS, EN CADASCU DE NOSALTRES: L'AMBICIO DE FER DE BARCELONA L'AUTENTICA CAPITAL DE CATALUNYA, LA CAPITAL QUE CATALUNYA ES MEREIX I QUE ALHORA NECESSITA.
US DIRE MES. AQUEST PROJECTE INDISCUTIBLE EN COMPORTA UN ALTRE
DE GERMA, DE FORMULACIO DIFICIL, PERO QUE VOLDRIA FER ENTENEDOR:
�3.
AJL LAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
DUES AGLOMERACIONS URBANES PUNTERES, DE MES DE TRES MILIONS D'HABI
TANTS, CONSTITUINT UN EQUILIBRI SINGULAR QUE NO ES DONA A FRANCr A,
NI A ITALIA, NI A ANGLATERRA.
•
HEM DE RECONEIXER AQUEST FET, CREAT PER LA DINAMICA ECONOMICA,
POLITICA I SOCIAL DE MES D 'UN SEGLE, I MATERIALITZAT, SI VOLEU
BRUTALMENT EN ELS DARRERS QUARANTA-CINC ANYS, PLENS DE TRANSFORMACIONS DEMOGRAFIQUES I SOCIALS D'UNA GRAN TRANSCENDENCIA.
HEM DE RECONEIXER AQUEST FET I L'HEM DE FER RECONEIXER I ACCEPTAR.
TANT AQUI COM A FORA D'AQUI.
DE CARES ENDINS HEM D'ORDENAR LA NOSTRA PROPIA EXISTENCIA,
LA
CONSTRUCCIO QUE ENS VA FER SER EL QUE SOM, I GUARIR LA DESTRUCCIO,
LES DESTRUCCIONS PRODUIDES SINGULARMENT ENTRE 1950 i 1975, I QUE
ENS IMPEDIREN POSSEIR NATURALMENT, AMB RESPECTE, EL QUE AVUI ENS
MANCA DE QUALITAT URBANISTICA, MEDI NATURAL, PATRIMONI CULTURAL I
SIGNES D'IDENTITAT.
TANMATEIX, NO N'HI HA PROU JA EN CONSERVAR EL QUE QUEDA; RECUPERAR
I GUARIR, NO N'HI HA PROU AMB ACTITUDS QUE TENEN MÉS DE RESPOSTA
QUE D'AFIRMACIO.
BARCELONA HA D'OFERIR UN PACTE METROPOLITA ALS VINT-I-SIS MUNICIPIS
QUE AMB NOSALTRES FORMEN LA CORPORACIÓ ME TROPOLITANA; PER TAL DE
CONSTRUIR MIRANT AL FUTUR I CONSTATANT EL PRESENT, LA CAPITALITAT
CATALANA QUE NECESSITEM.
�^.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
HEM DE CONSTATAR I INSTITUCIONALITZAR TAMBE UNA CULTURA METROPOLITANA QUE EXISTEIX PERO NO ES RECONEIX. ELS TREBALLADORS A LES
FABRIQUES DE SANT ANDREU, SANT ADRIÁ, LA ZONA FRANCA O L'HOSPITALET FORMEN UNA CLASSE SOCIAL METROPOLITANA . ELS JOVES TAMBE. HEM
DE POSAR AL SEU SERVEI ELS MITJANS PUBLICS DE REALITZAR AQUESTA
VOCACIO I FER-HO JUSTAMENT POTENCIANT ALHORA LES IDENTITATS LOCALS
DE RESIDÉNCIA, SENSE LES QUALS TOT L'EDIFICI PÚBLIC FALLARIA PER LA
BASE, QUE ES UNA VIDA QUOTIDIANA AMB SENTIT, AMB CANALS DE COMU.. ♦
NICACIO I INTERVENCIO PUBLICA, TANT AL LLOC DE TREBALL COM AL MUNICIPI O AL BARRI DE RESIDENCIA.
EN RESUM: HEM DE CONSTRUIR UNA CAPITALITAT CATALANA D'ABAST ESPANYOL, TANT GRAN COM LA SEVA DIMENSIÓ DEMOGRAFICA.I SOCIAL I TAN
RICA COM LA SEVA DIVERSITAT I LES SEVES HERENCIES. UNA CAPITALITAT
METROPOLITANA, ES A DIR, POLICENTRICA. AQUI RAU LA NOSTRA PECULIA
RITAT COM A CAPITAL, PECULIARITAT QUE ES LA NOSTRA DIFICULTAT I LA
NOSTRA FORCA.
r
LA CIUTAT METROPOLITANA, TAL COM VAIG ANUNCIAR AQUI MATEIX EL 2 DE
DESEMBRE, S'HA DE FER PARTINT DEL RESPECTE A LES MUNICIPALITATS QUE
LA FORMEN, PERO AMB VOLUNTAT DE CONSTRUIR-LA.
QUE ENS FARA FORTS? JUSTAMENT LA QUALITAT I LA QUANTITAT DELS
SERVEIS PUBLICS I DE LA VIDA URBANA. COMPETIREM FENT VALDRE LA
NOSTRA DIVERSITAT. LA PROXIMITAT DELS NOSTRES GOVERNS LOCALS I DISTRICTES AL CIUTADA. PERO COMPETIREM TOTS PLEGATS. NO HI HA ALTRA
CULTURA VIVA I PERDURABLE QUE LA QUE ES GENERA DES DE BAIX I QUE
I
TROBA AL CIM UNS GOVERNS DISPOSATS A EXPRESSAR A ALT NIVELL LA SIN-
�__
^
5.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
A LA BARCELONA ESTRICTA, EL PROJECTE DESCENTRALITZADOR AL CAPDAVANT,
EN AQUESTS MOMENTS,DE LES CIUTATS EUROPEES QUE HAN EMPRES AQUESTA
VIA, HA DE MATERIALITZAR-SE EN LA NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I EN
LES TRANSFERENCIES PROGRAMADES DE COMPETENCIES I RECURSOS ALS CONSELLS
DE DISTRICTE.
CREC QUE ES POT ARRIBAR A AQUEST OBJECTIU PER LA VIA DEL CONSENS.
TOTS HI CREIEM.
NO HAIG D'AMAGAR, PERO, QUE SI UNA UNANIMITAT NO
FOS POSSIBLE , O NO HO FOS TOTALMENT, LA CIUTAT NO ENS PERDONARIA
EL NO TIRAR ENDAVANT: EN TOT CAS EM TROBAREU AMATENT A LES POSSIBILITATS D'AMPLIS ACORDS EN AQUEST TEMA QUE CAL CONSIDERAR "CONSTITUENT" AL NIVELL DE BARCELONA I ALHORA DECIDIT A NO DEIXAR PASSAR
AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT DE DOTAR BARCELONA D'UNS DISTRICTES RACIONALS, POSAT AL DIA, CAPACOS DE GOVERNAR REALMENT DES DE LA PLA'
►
CA ORFILA, LA DE RIUS I TAULET, LA DE SANT MARTÍ O LA DE LA VILA
DE SARRIA.
AQUEST PROJECTE, JUNTAMENT AMB EL NOU REGIM INTERIOR I LES RELACIONS
AMB L'ENTORN METROPOLITA, S'HAURIA DE REFLECTIR EN LA NOVA CARTA
DE BARCELONA. PER ELABORAR LA QUAL PROPOSARÉ CONSTITUIR UNA COMISSIO ESPECIAL DEL CONSELL PLENARI.
EN L'HORITZO D'AQUEST MANDAT VEIG UN NOU CONSELL DE CENT, METROPOLITA, I EL NOSTRE CONSELL PLENARI, AQUI CONSTITUIT, DIRIGINT LA
BARCELONA ESTRICTA.
FORMAREM, IMME DIATAME NT, DOS
COMITÉS DE GOVERN DE DEU REGIDORS,
L'UN PER AREES D'ACCIO, L'ALTRE TERRITORIAL, AMB ELS PRESIDENTS
�6.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDPNCIA
NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I DESCENTRALITZACIO. TOTS DOS SERAN
PRESIDITS PER L' ALCALDE.
L'ANTIGA CARTA PREVEU SOLAMENT DE SIS A VUIT DELEGATS DE SERVEIS,
PROFESSIONALS BARCELONINS NOMENATS PER L'ALCALDE PER TAL DE
DIRIGIR LES AREES D'ACTUACI6 I QUE CESSEN AL FINAL DEL MANDAT.
AQUEST NOMBRE S'HA DEMOSTRAT INSUFICIENT. NO HEM BUSCAT NI LA
♦
♦
DEPURACIÓ POLITICA DELS FUNCIONARIS NI LA INVASIÓ DE NOUS ENTRATS AUGMENTANT LA PLANTILLA. CAL DONCS ATORGAR A VINT o TRENTA PROFESSIONALS, PREPARATS I COMPTANT AMB LA CONFIANçA DELS REGIDORS DE LA MAJORIA, LA DIRECCIO TECNICA DE LES AREES, EMPRESES
I DISTRICTES, EN QUALITAT DE DELEGATS; DIRECTORS I GERENTS.
DIGUEM-HO SENSE EMBUTS: LA CORPORACIÓ BARCELONINA I LES EMPRESES MUNICIPALS, LES INSTITUCIONS I CONSORCIS EN LES QUALS PARTICIPA, I LES CONTRACTES QUE CONTROLA, AMB MES DE 30.000 TREBALLADORS, 600 CENTRES DE TREBALL, 50 LINIES DE PRODUCCIÓ i
100.000 MILIONS DE PESSETES DE PRESSUPOSTOS, CONSTITUEIXEN PROBABLE
MENT LA CONCENTRACIÓ PRODUCTIVA MES COMPLEXA I DE MAJOR SIGNIFICACIO PUBLICA D'ESPANYA.
TOTS ELS AJUTS SON POCS PER A FER-LA FUNCIONAR A SATISFACCIO
DELS CIUTADANS I A TENOR DE LA SEVA RESPONSABILITAT.
�4 • ,%
^,
7.
y^
V
AJL.'TAMEIvt' DE BARCELONA
PRESIDENCIA
LA COL.LABORACIÓ ENTRE ELS CIUTADANS ELEGITS, ELS PROFESSIONALS NO
MENATS I ELS FUNCIONARIS DE L'AJUNTAMENT HA D'ANAR DONANT MES I
MÉS FRUITS.
PER TAL D'ACONSEGUIR-HO ES PRECIS QUE CADASCÚ ESTIGUI AL SEU LLOC,
SENSE RENUNCIES NI INVASIONS DE COMPETENCIA, AMB L'ESFERA D'AUTONOMIA IMPRESCINDIBLE PERQUÈ LATASCA SIGUI ENRIQUIDORA.
ELS REGIDORS HAN DE SER REGIDORS, NO PROFESSIONALS NI TECNICS. DES
D'AQUI I DES D'ARA US EMPLAçO A VIURE INTENSAMENT LA VIDA DEL CARRER,
EN CONTACTE AMB LES ASSOCIACIONS, ENTITATS I SECTORS ECONaMICS DE LA
CIUTAT AFECTATS PER LA VOSTRA ACTUACIO I IGUALMENT US DEMANO QUE US
FEU CABAL COMPLERT I CONTINUAT DE LES CONDICIONS DE TREBALL I LES AS
PIRACIONS DELS VOSTRES FUNCIONARIS.
DEIXEU LA VIDA DE DESPATX TANCAT A QUE BEN SOVINT ENS HA OBLIGAT L'ETA
PA DE SANEJAMENT ANTERIOR, PER A CERCAR EL CONTACTE VIVIFICANT AMB EL
POBLE QUE US HA ELEGIT, I AMB ELS TREBALLADORS DE LA CASA.
SIGUEU PRESENTS EN ELS LLOCS D'ACCIO I DE TREBALL EN LES OBRES I SERVEIS, EN ELS CONFLICTES, EN ELS BARRIS, EN ELS MITJANS DE COMUNICACIO;
EN UN MOT, EN LA VIDA QUOTIDIANA.
DEIXEU LA TECNICA PELS TECNICS. PORTEU EN CANVI LA REPRESENTACIO
DE BARCELONA ALLA ON CALGUI. CUIDEU AMB UN COMPTE MOLT ESPECIAL
LA RELACIO ENTRE ELS VOSTRES SERVEIS I EL PÚBLIC.
�8.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
ES AQUÍ, AL FINAL DE LA CADENA D'UNS SERVEIS PÚBLICS FRANCAMENT MILLORATS EN TOTES LES SEVES CONDUCCIONS, A ON CAL MILLORAR MOLT ENCARA.
D'ALTRA BANDA CAL INTENSIFICAR LA VIDA DE LES COMISSIONS INFORMATIVES D'OBRES, DE FINANCES I DE REGLAMENTS, COM A ÓRGANS DE DEBAT I ELABORACIO DE LES GRANS DECISIONS MUNICIPALS,
DEIXANT AL CONSELL PLENARI EL PRONUNCIAMENT DEFINITIU, EFICIENT,
I SOLIDAMENT ARGUMENTAT.
LA JUNTA DE PORTAVEUS I ELS GRUPS MUNICIPALS, AMB RECURSOS SUFICIENTS, HAN DE VETLLAR PEL BON FUNCIONAMENT DE TOT EL PRO.
CES DE DEBAT, CONSIDERANT IMAGINATIVAMENT LES LLEIS I REGLAMENTS QUE EMMARQUEN LA NOSTRA ACTUACIO, AIXI COM EL PROCÉS DE
LA SEVA MODIFICACIO.
NO OBLIDEM QUE L'ANTIGA CARTA MUNICIPAL, TOT I ELS SEUS DEFECTES, LLIGATS AL MOMENT DE LA SEVA FORMULACIÓ, ES UNA LLEI ESPE
CIAL DE BARCELONA I COM A TAL MEREIX EL NOSTRE RESPECTE. SERA
QUAN EN TINDREM UNA DE NOVA QUE PODREM ARXIVAR-LA. NO ABANS.
HE PROPOSAT AL CAP DEL GRUP DE CONVERGENCIA I UNID, COM A COALICIO MÉS VOTADA DE L'OPOSICIO, QUE ACCEPTI L'ESTATUT DE CAP
DE LA MATEIXA AMB TRACTAMENT I CONSIDERACIO DE TINENT D'ALCAL
DE. ÉS UN LLOC D'HONOR QUE NO S'HAURIA DE MENYSPREAR -LA CIU-
�9
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
TAT NO HO ENTENDRIA- I QUE EN EFECTE NO HO HA ESTAT. AIXO
EM SATISFA I EM FA CREURE QUE TINDREM QUATRE ANYS DE DEBAT
DUR, ON GOVERN I OPOSICIO ESTARAN ARA CLARAMENT DIFERENCIATS,PERO AMB DEBATS A L'ALTURA QUE BARCELONA ES MEREIX.
INSTITUCIONALMENT HEM DE CONSOLIDAR, A MES DE LA NOSTRA PRESÉNCIA SIGNIFICATIVA A LA CORPORACIO METROPOLITANA I LA DIPU
TACIO, ELS MILLORS LLAÇOS D'ENTENIMENT I RESPECTE ENVERS LA
PRIMERA INSTITUCIO CATALANA, LA GENERALITAT.
AMB EL SEU PRESIDENT, TRACTARE DEMA MATEIX D'ENGEGAR DE NOU
LA COL.LABORACIO JA DESENVOLUPADA EN MOLTS ASPECTES DE POLÍTICA TERRITORIAL, SERVEIS SOCIALS I CULTURA I EIXEMPLAR-LA
A LA POLÍTICA DE MUSEUS, EL FINANçAMENT DELS SERVEIS DE CAPITALITAT I ELS CONVENIS DE CONSTRUCCIONS ESCOLARS, TEMES TOTS
ELLS QUE PREOCUPEN ESPECIALMENT A BARCELONA.
L'ENTRAMAT INSTITUCIONAL QUE VAM HERETAR S'HA D'ACABAR DE MODIFICAR. L'AJUNTAMENT TINDRA UNA PRESENCIA MÉS RELLEVANT A LA
FIRA DE MOSTRES, EL CONSORCI. DE LA ZONA FRANCA, JA SANEJAT I
JUTJATS PER QUERELLA MUNICIPAL ELS RESPONSABLES DE LES MALVERw
SACIONS QUE S'HI PRODUIREN, HA DE COMPTAR AMB LA PRESENCIA DE
LA GENERALITAT, QUE JA ES VA DONAR A LA GENERALITAT REPUBLICANA I
QUE HA ESTAT REPETIDAMENT SOL.LICITADA. EL MATEIX HA DE SUCCEIR A MERCABARNA. ES TRACTA DE CORPORACIONS D'INTERES CAB
DAL
PER CATALUNYA I PER TOT ESPANYA EN EL TERRENY
COMERCIAL.
INDUSTRIAL I
�1
0
A,Tï -NI_\Sllï NT I)E BARCELONA
PRESDÈNCIA
LA CORPORACIO METROPOLITANA HI HA DE SER TAMBE PRESENT, IGUALMENT COM EN EL PORT AUTONOM DE BARCELONA.
ES LICIT QUE ENS LAME NTEM, ARA SI, PER LA INEXISTENCIA D'UN
MARC TERRITORIAL DE CATALUNYA QUE DONI EL SEU SENTIT I EL
SEU LIMIT RAONABLE A LA CAPITALITAT METROPOLITANA.
MENTRE AQUEST DEBAT DIFÍCIL ES VA DESCABDELLANT UTILITZAREM
A FONS L'ACTUAL CORPORACIO ME TROPOLITANA. FORA ABSURD PRESCINDIR-NE EN LA TRANSICIO A UNA ORDENACIO MES DEFINITIVA.
EN EL FUTUR, SENSE PREJUTJAR EL PAPER D'AQUESTA CORPORACIO
DE CARÁCTER LOCAL QUE CAL POTENCIAR PER LA VIA DEL PACTE, BARCELONA HAURA DE TROBAR EL SEU PAPER EN EL SI DE LA PREVISIBLE
REGIÓ METROPOLITANA, POTSER REGIO-PROVINCIA, L'ANTIGA REGIÓ I DE
LA DIVISIO COMARCAL DE PAU VILA.
i
ENTRE TOTS HEM D'EDIFICAR LA CATALUNYA DEL FUTUR, MES SEGURA
DE LA SEVA HISTORIA I MENYS NECESSITADA D'UTILITZAR-LA COM A
ARGUMENT I-NOSTALGIA, JUSTAMENT PER MES RECONEGUDA, MÉS CONFIADA EN LES
SEVES FORCES I EN LES SEVES OBRES I
COMPE'TIpA I QUASI
DIRIA AGRESSIVA, PERO FRANCAMENT, CIVILMENT, AMB ELS INSTRUMENTS
DEL GENIT I L'ENGINY, COM S'ESCAU A UN GRAN POBLE, GUARDANT LA
INTRANSIGÉNCIA PER TAL DE NO DEVALUAR-LA, PER LES GRAN OCASIONS,
COM S'ESCAU TAMBÉ A UN GRAN POBLE.
�AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
BARCELONA POT FER-HI MOLT EN AQUESTA LINIA. LES CIUTATS NO
TENEN FRONTERES NI EXERCITS I SI HAN DE COMPETIR HO FAN AMB
L'ENERGIA I LA CREATIVITAT DELS SEUS CIUTADANS.
LA NOSTRA HA ESTAT SEMPRE UNA CIUTAT OBERTA, TRACUDA I DE BONA
PLANTA. LA "MENESTRALA PREVINGUDA QUE HO FA TOT PER PUNT".
ES QUELCOM QUE PORTEM A DINS PERO QUE NO HAURIEM DE DEIXAR
SURAR.
EL BARCELONI VOL ABANS QUE TOT HONESTEDAT I TREBALL, ACTITUDS
OBERTES I ENERGIA, DECISIÓ. AQUESTS HAN DE SER ELS NOSTRES CRITERIS COM A REGIDORS DE BARCELONA.
LA CAMPANYA ELECTORAL, MES NETA QUE CAP DE LES ANTERIORS, ENS
VA PERMETRE A TOTS UN CONTACTE ESTRET AMB LA CIUTADANIA, QUE
HEM D'ANAR MANTENINT A TRAVÉS DEL GOVERN DE CADA DIA, TROBANT
LES FORMES ADIENTS DE PARTICIPACIO I PROXIMITAT.
ELS MITJANS DE COMUNICACIO, QUE SEGUEIXEN DE PROP TOT EL QUE
r
PASSA A AQUESTA CASA I A LA CIUTAT, ENS EXIGEIXEN TAMBE RIGOR
I TRANSPARENCIA. ES EL SEU DRET I EL NOSTRE DEURE. CREC SINCERAMENT QUE UNS I ALTRES N'HEM APRES FORÇA EN ELS DARRERS
QUATRE ANYS, I QUE EL RIGOR QUE TAMBÉ NOSALTRES ESTEM EN CONDICIONS D'ESPERAR I D'OBTENIR PER PART DELS MITJANS HA ESTAT
CREIXENT.
D'ENÇA DE LA CAMPANYA ELECTORAL HE VOLGUT SIGNIFICAR AMB LA
MEVA PRESENCIA, QUE ESPERO QUE APROVAREU, ALGUNS PUNTS PENDENTS
QUE LA CIUTAT HA DE RESOLDRE BEN AVIAT: LA PRESO MODEL I EL
�12
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
MONUMENT A LLUIS COMPANYS AL FOSSAR DE LA PEDRERA. HE GOSSAT
FER-HO EN LA SEGURETAT 'DE COMPTAR AMB L'APROVACIO DE TOTS
VOSALTRES REGIDORES I REGIDORS ELECTES. TAMBE HE VOLGUT ANAR
A SIGNAR UN CREDIT INTERNACIONAL PER A INVERSIONS. SE QUE
AQUEST TEMA ESTA SUBJECTE A MES DEBAT, I DE FET JA EL VA TENIR
EN LA SESSIO PLENARIA EN QUE ES VA APROVAR L'APERACIO. PER LA
MEVA PART ESTIC DECIDIT A FER EL QUE SIGUI NECESSARI,
DINTRE ELS MARGES D'UNA ORTODOXIA FINANCERA QUE ELS NOSTRES
BANQUERS SÓN ELS PRIMERS A JUTJAR, PER TAL QUE BARCELONA SEGUEIXI INVERTINT I ACCEPTANT CREDITS PER A OBRES I EMPRESES
NECESSARIES, LES QUE HAN DE FER QUE ARRIBEM A SER LA CIUTAT
QUE ELS NOSTRES ELECTORS I TOT CATALUNYA ES MEREIXEN.
�13.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA
LA CRISI ACTUAL, L'ATUR, LA INFLACId I LA DEMANDA SOCIAL CONTINGUDA EM CONVENCEN CADA DIA MES QUE EL RENDIMENT DE LES NOS
TRES INVERSIONS, SI VIGILEM COSTOS I EVITEM PROJECTES MAL FETS
I GENERADORS DE DESPESES ADDICIONALS I COMPLEMENTARIES, RENDEIXEN BEN PER DAMUNT DEL SEU COST, TOT I QUE AQUEST, ES AVUI
ELEVAT.
L'AUSTERITAT EN LA CONCEPCIO, LA VIGILANCIA DEL COST LA IGUALTAT COM A OBJECTIU, LA CONTENCIO DE LES DESPESES CORRENTS, HAN
DE SER EL NOSTRE NORD EN EL CAMP ECONOMIC. HEM DE CONSTRUIR,
GUARIR, APOSTAR PEL FUTUR. HI ESTEM COMDEMNATS.
TANT DE BO QUE LES CONSEQUENCIES PREVISIBLES, EN EL NOSTRE ENTORN, D'UNA LLEI ELECTORAL DOLENTA, TINGUESSIN ARRANJAMENT EN
ELS DIES QUE SEGUIRAN I QUE BARCELONA PUGUI TIRAR PEL CAMI DE
LA CONSTRUCCIO I EL DIALEG, DEL GOVERN DECIDIT I L'OPOSICIO
FERMA, SENSE HAVER DE REFLECTIR LES MALES PASSADES D'ALTRES
MUNICIPIS.
PER LA MEVA PART US BEN ASSEGURO QUE FARE VALDRE TOT EL MEU
PES PER TAL DE DECANTAR LES COSES EN EL SENTIT QUE HAGUES RE
i
SULTAT D'UNA LLEI MES LOGICA I PER DESCOMPTAT EN EL SENTIT
DE MODIFICAR LA LLEI ACTUAL PER TAL QUE EL POBLE PUGUI ELEGIR
DIRECTAMENT EL SEU ALCALDE.
�14.
1J1-YTAMr:M DE rs. \ RCEION 1
PRESIDENCIA
PERÒ ARA, ACABADA LA REMOR DE LA CONTESA ELECTORAL, AFECTUOSAMENT ACOMIADATS ELS ANTICS REGIDORS, NOMÉS EM RESTA DIR DE TOT
COR: BENVINGUTS ELS NOUS!.
L'ACTE D'AVUI ENTRA DINS LA CATEGORIA LLARGAMENT ESPERADA DELS
ACTES DEMOCRATICS PROPIAMENT HABITUALS: EL DEL RELLEU D'UNS RE
GIDORS ELECTES PER UNS ALTRES.
SENYORES i SENYORS REGIDORS:
UN SOL OBJECTIU ENS HA D'OBSESSIONAR: BARCELONA.
DIGUEU INTERNAMENT AMB MI: "SEGUIREM PER SEMBRE FIDELS AL SERVEI
D'AQUEST POBLE", NO ENS CAL CAP ALTRE JURAMENT EN COMENÇAR DE
NOU LA TASCA.
MOLTES GRACIES.
BARCELONA, 24 DE MAIG DE 1983.
�
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_manuscrit.pdf
7ed189a71a160251d5e8e749641a2eb4
PDF Text
Text
( 04t-- Nl-E M 1 UN
ft1l
ftO-otJ
J.Ait.NtJff"
,4-t.. 1Vl vei
(II'I.A' 11.1. é\11 e ~
uq
Dt;-
Pf
Bl'l~ C-b?..oN'J'If
c.¡ u T7f- T
2J
FDu
.
,.
J. A C-m\.P o-"1.-lr"A
0
f
i
1
Jo
JvTJAI)A
1
. . . __ ,
~
J t1'J ('16
t:-1.- V OT
~
r--
1
1.\-'r'"'
1)1'-MOU\AI
11 (.
, ~{J
eN h lhV hf
(
i N ctt::;:"'Yt t-'liJi
A
\)N
.4
/..,r:;.J J2A(Hn{_!
t..()i;¡_
e'".i
L1 rQ.i
p11. ,·1..-t tJYL
~A
Lut-óv«.--(4
�r;_n hoJ eAl ~ f= "'1
V
fl 1:::\.J N ' Alt
Dv f'1
Ll )
F.<\v~h. t
~ tft=-- ~e=- DOt , f t:li ~ t q l.k &'o c._
~~~
·.
Q vt:
C.wJ () 1 CIO N (
l'llo~ 1 4
L4
; , t'l" e Jl v t;""1"'J
P ~:-vt
f"t:1?1
rc-tf\JA
~~ftMll~s;~t:Uo..tU , fvNc.·mltruJ0
rJ.Po ~ u ~- . ( FN e'\.. 1\v¡,· ¡,.._~:·~t. ~~t.lt-f kt'\J~e-
ttHA
_
M f\fi pt:"f\. 6 1\ll.A·c--s
i
~~-t:--rt¡,vd
M()I.-T
Oc14A1vi)Jt7V'i,
(;Ail:..""Yt
'¡nwrs.
4
1;;-r.( f
í
Vt"}( f t ~
Qt
'1/C 1.- OY\.1 )l
Pt"/'l
ll!it~
~~· 'f7f\..
Dt;
;'~~tett'IJo
Ql.AT'
rvoJm, Th-ts
L'
:
e c~t..t ~1) 1'1">\.:n)\..
1
J;
~ir
f" ~r:7~.::"Ñi,
u.S [}¡ /1..0 ' Mf~ .
6-t-'l\"'A '- ~(·
uNA
No,
4PI() 1<1f.!··i1.JJos
t-"<; fl'l1\f t)
V
A-q vb T plit. OJ e-vn::- j ND 1}C., Un· ~ L ~
ftmhuLKVri7 . 1J/'P1'cAL
1
t'c'l;¡;c
1
A~.-t~ 1 -úv ~
Dive'rt.f.oS , oJ
~ l?l. (:::1,.i
t5.
"11(
" · A-unf=~vnt..n
t"?"S C4t. péi"V"Jf. UIV
qu¡¿- v ¡)t.-ótu)l.
·11i _!>ue.
l"\1i
1!JC
r
H0'\.
.-o ¡' ....v-.
t ,, ~.r-
L-f' 1 .-
~1-Q III t"V\kCt .ON<;
O1 t3
u!l~~
P1t'N )'A .
PuNnl'Le:-J
1
A-
A\ ~ 91+
,.~
.t)t
f
A ,¡j L-t/f
1
!h. "1ll. <=-
Ft1L t1VTI;"A.Jt::~.'
t.").J/l::N t:V
oc-
Q u-?"'
t'
1
J fT1't t. ~'YOI'J 4
v.l c--
¡
~~; -1.,.·; Df Fc-11. Y.Jt: ._b/1')1. L~::Lol\1~
C.~ UN .)1.11-, J., Ir -6.- A;'U {)ff'¡_ Q U'é ~v N
D.C
T/;fYvf'
Pt~.ov~t-Tr.
t:~-v ¡'Al~ t--z...c fl/t-U. U iJ .
lS1f{1 (
D' ko 1.1 l:'~ 1
c.11 ohc.v ~é
O.;f\iOV,I(Y)tJtt!f-
JfW'YJ
únvt:ü-11/"I"
7<J i>
'
/N~ Io/l..t · Í ?lh-1)f
t-"7\f
Á-
6-vvi:'YJ.I'V.#
; A()/4 rm ~ rnt'f1U$" ..)
'
?to~ln·~ 5
kc'?-lf'"WI( /J.t'J
M0t..7'
1
rn·Nxt
IVIINAA,
"N 't
- ~ i"' : 6 P
Mfis ()C
.s
A-1/L..71Vf
o
rt~~~ iX(:n.
McJ
0' UN
olt'f\.l\.~
O· VtJ 0t
.fcO.Lii
L¡.,r
1
,"
&flk..v 'i)\
M~~~~+f
1
PrTvvs
fLti~.s
t\
'-1
r,..c
1\5 c. ~)V o¿. " '-'t1f. .
�3
hf
é)VfJ/# f
Cl'iVlt=.$"
-
c--")(r~TI;"Il.JI.Aif
PnoPf4
L ¡4- vJocTrt¡¡
{) ' uf!.D t Nfh.\._
ft"l-;ffll
1
r
L~s
·,?cs:tl'\uc u o
1--/!l..
v)~lT\ucuOINS
1
J ¡ 'IV(~Jt..fb-t.tL-tewT
PttuOull}t:)
~
/)OSft::-111...
( 'J~
Qu~
¡
tL. QUB'"
TtkN M.~ix
Qu~::1>A
1
tJo
lleWft:JI\..Il1L /
fft\
i~P i" ./J1. n..c-r.J
~
IVA-í\.Jilltl. ~cfVT 1 ll~./J.
~tó"n,· NATV ~
~>
?1vvi
tv • th.
0\1 S
1-A.Ic;rJ C-A
V.V/trvt"!L
~&
.JiJ
Rflou
1
QuAvt·nrr- UA.I).+w 7~n ·CA, ( flt·rtúJA.cJN.·
f)t!'
Jo~e:I'VT
NV t\N-h ft74..
L!NS<:1tV/f-7t.
M{~
{?fl o u
tt. q.Jc-
A-c:n'rvT> QVc~~
~
!J r ¡f1.1 Í\M .-1-t.. 'p '
1-?l.k
iiJt ~ ro~-IL
Mu"w 1J4
kM~ rJ~pl(¿.~)
MtftltrV r
F1Jit.kt"'N M
!h.. rurv rt.
,
/
~o~ ~l=7rt.o/o~..t'n:>eJ4}
aws~ t'L-
ftvr:J eVí
1¡,¡; n . 11! VI;:,
{ ' ifo \f,. J+w"'f
~-n:
¡ r1'"VX
,
Ftfftft.t:N
1\"1-
-J C::'
j_ l (f1yLA
f>é
TlL
ftX
¡fv.:;-
!Jé Ct:Jt.l;,7'ilvtit_
(~;f?JA
,
U/'fll UkTVtiA
Tttt14t!"
,(;!~ IPJ\.t ~
v:-v;
v !Otvei
tuJIV,-tt'ltS"
Clrf>i r.ttA r;tr
i..1t
1
v 1'vi f¿.. /trl
vNJt- c..ut~st fin-.,.7}-L
~ ,_,()0 ~
C
26
tlN fJ/fz,lr 11ÓPLD/oc.-t77f 11l.f
I.At 771f1VS
fl-CJ i 1) é AU.-t .){
t't5 )oc.~e::--f;j.
¡J ~(.,..-(r_ ~
) ~.S~
t.e')
}Jf:F
~ v~',
1
AA&. Jt:'Wil-7
eN
r\.tj Vt.t
IY M~í
: l~
t"j
Dt.
fv¡~
c,t?J h~
1/41
C-tJW~ 1\ CJ ~~-
PIIN~..td...~~lthf cou
__ ,r
1 11.
()e ~JA.vv ZAM..tJ
,__JO.
,
C)f\14
St·v 1\
,
CAf/'rlrlA 17/1
~t'Wi'\..0..
ú1
~ l\'rt'71.
...
"er-vJ o b
CA-17h..II7V11
!J r::x.._~"' A l4(
�r~u~7711
/~ ll(! t~
c__..f'P
rons:--A
•.· L~
2
Mvt~n,.'#~ i)t1~
l(vf' 1....1\-.
FonT~
fM\A
4lUt OJ<;
{..,ft viMt U~Bit1\JA .
{j(
rO«.'I'I~ ,
?
~i) VCLIJNTJtr
ftM
Ct>tHTnVtÍ'\. ~~f.
i)-('
; qv~~
.<.~ C(VJtt,;71ff ~;;._> f'ozvt~S frJI)~.-ür ,'
JtJS1'7rL!~
POVT V~t\f
[OktETÍILV--t
Lit rJO.Sli1'l~
D(vt;1U'tJ7h-
'
~....~
r~~
'Pilox..·~n:r
on~ A.JDffilfJ
&v•~\NS
ct.•l-\6101rt oar "'1'11} ~~..t~_u
(--~'o
th
lintf
H1l
'!) r ~6,4,',x..
Tltol)-1
Q\JC
1
f(.II.,TVIlA
A 1:0)( fvtt:>fAR-
4 I[Z,T
vtvA
fUtO\.Yl.Mlt
;
~ U~
tvllléLL
Á..'\>CI}t..-~
iDt5íhl<...:n:s
t(llt- Cf/
UN~ (troVt:'M..S
"'
.
LA
¡
civllttJ~.
¡ft...
b> Gwt9t~ '1t"\
c¡u'c;-:
~
f).t)(?o.Y;h)
.ftNT61
e vUll fJ\-t..S' .
¿~¡rvrq~
f~AJt:Z...n3'"
t'?...
Dd cc-wl1t,t1. .d2~
f
r
c#DJ1vlf"M"
1(1_
!;;M f rl ~
ltf<N
t:V
th{ u¿.f' /.-c<JLtbtt\J'f
4-r.? UL':> ft Vi~
f'"b1
LtS
(){
rD-!.
C--fV77/"í1
cvn.-off=c)
l1 P/-119ti/J'Vi721f'n ~! ~ f
IV
1
()t'Vtlto~
o1i'flt_..tlJID"S
W
f.'.-m\1 1t n;..flf LA tr
Pfl(nON1hvi~
Tl:;--Nf A
~A
t
d) ¡_-r.,·¡n¡
~
Oc oo~ t11t1t t0-or0?t
CMI\yoJ
r"-11.1>
i
o(
11tVL.t'
No
o· u1\JJ
üt-i~
f~nfh_
p~i w" nr')
OrE .l\, ¡¿,~¡)
/)1 .'i. ll'-t 'L-J~r.
~?e;
lh(ot?ri:¡
11 /h.(D 1\J ttz.s,
Lit
erJ
th. N .Yt:;:l-L ~F
ncs o¿- L-+
o LA-
é~ 7/L-oj..trtt:U A-M-4
O' kf.At'L-tJ hu'1A.I)S
··uwsn W~ ..
Ú"'V\iat.Nmt.. nt7tl.AA~
• LA-
Pe:
¡¿-;.,¡ 11Jí cA)
~
UlJ~I\)~kfl_
\..1· AAW4
lf\/hJSfb~C'VL ~·c:J 1'11.00-1\.mtfltfh~ OC:
M:J LA/J-t:.'l\S
Aca»fliv f>
¡?or.s·1'>, .L<TitfS
av~· ~
At.rtv""nA
t"N LO
(l)o Tii\AYL t:~DIIvMIT.
t'l
t.t-s
,·
E;vt2
V
il..A
J
11-qv~T
6ttn L.c...-"1-()lv~
ft.t,v/l- DIO"YLT1JN/1~ttr
1'o s~s. ~ q, ~
Pt-~
t7nñl4
~e;=- ~ IMI\A',1
•
1
U/ Oc-
�~f\J
LA-
t.AvYnt tJr tJ ttn ~"-.1 q , P~
('1 ()J lt
~ f1WPor~
¿_nv<;.1)'TlJi~t_
cJNit
e)~c'"Zt?tl,..
CNMJ'fz·D-
.4 flte~
(}¡ { f/'¡,1· CAY"
~ U , 0¿¡-
!) ' 1\U.A ¡)~
.
c-·v.J C/ti\flfú-11-f
~f) r f fYI., ur:r
tN
4'-t.·171.K TCtl r¡,.( 7D llf.A?'h-
e·
1
PAL
e /Vt.~*j~-
¡,_ 'J'<Nn iHt
~ P~eWU J~LMA~ Oe
~P¡rl U:1.A..;>I\/IIVS
D1M:Tll
L
N P ftt?lll
~uJut-r f\h L.4
o~.-- ~
~
J_O
e
t)
A-A.t1;:.J
bJ
/
!hJ i~rJkf~-
~c,;Bí
t'I-1A o' (
~t.1>vfl#"Vt'ti
~
NOVt;
t..~ file c.;.)
Poc~n 'c.A
pr¡~:;""f;A<¡tffl
i
C/h. n~~
Úl-
MVrJ,'\...T~s,
(J.-::;
@ é{ Ve-
L1;7 CAJfú., C\.. A-c(t't::,
L-N
~~-~~n·1Vu1WS
Dt.-
f/VII~o~
41l)'<.~ '
~JD!Il
cMf111-N'r4
( &fr¡ t'Z..M..)
-
4 Jf: 1/f'vlf\uV'kf, 1
- ~¿,..... ~ ·-~ ··~1
(..IJV'J Tito L-'--' t1
1' .·-- ~1 ~~
~(!StttL~
..St. tn
Pé J<->¡v<O]
K]li t..t:) ~~tf:'"S,
Dtu~ rr;
e:Mfr-1§1:?)
...... ~
1-t~vm,
NI Uf
!fi}-QIJ 1.CA
í{) t'nt:UA?!
f) 1:...,..
(J c"'"X1.cJS'f>lt'1-'í ¡'li.Jr:; vf\t..t:"(r.
~~
c..friJ)f?(rt/f
Lit
l)t'L
filtvuONihMJ
/Jt Pl..ltNilUf
' 1.)0
N.:::J-1. A-I V
OoS'
f't:V\.. t '4A.t!HAJ~ Pt11.. fltt_
IJRS
L
fk- NOI/4
~t'Le{,Jif)
6 " Ji'
fVOk iJ l'lt: .S'/'!Jtl
thJG-ttew714Nr
{J(LfJM'?ÚJIV/tf,)
Cv"WS:t-'l..L fLt-...JJtY4' .
¡ c¡ut:"" ciTrc=w A-t.. AN1L
'
a_ u lf/1__
f 11 1?11 ·O r:!hiD
L'L.- 5'
oe) Ct·rv f>1.4-u.'IL /ftA ·0 ,.. . ~ 'ibT>
,
!h/vlb-t 1\.
~6
,· r:..tJ27rt(}¡~
•IJ' t'i.fiVUtrvt
Pn c7 t'Oi/5
rncP!;JSt bN.,..VC:
1
11t'L
LJ:+
~ flc-1:/-?V~,
ro
Oc
P~
~cm >tYL
E::'"L
GP"V
{...@VTflÓ
!JC ()Jc:)'!) ·1 fd,_ 1
(
roo
1
Pll.O () 1/ [_ ÚD
cW~'P-TUc;' 'Xr:.:rJ
w-ttPL€KA
\J1l T)
1;:1,. e;
ffl-{)
~
tJb VT)
ons e: ~~~s
~
r ~
~ (!3ce qewT
t:.,i'}
J
A
,~,
o;dtwrJ
m~
•
¡' DE
poeS
-A.
f.-1-AíPil
r en_
'TYN1JY....
I7K. Af N c:swtvJrvs,·
tJ ~
r. lt.IJ/1! r->
'
'
f'f!.,DOUt-rtfJI[
1
J t"'HL/tA MUo fJUI3'v1GJf
1-155
11 t'! jJ.(rv~ .
1
1'
A
De:
PE..sn- \....4
Llf
HJ ll) ¡,.;V V 4-ct\_ A ..s An'? Rz t~to
s ~4
11..0- ¡JJ ?JIV ~u~.
�6
/Jt w L-L1 ~A-ub if>Jm ¿r{\.() ~ fi (b(}) JtG~ .nv "1 &111,f1)
b
f+1l ~ 'ttru.tn. OoiV!tw"l ME'r ,·
reV\...
t~lJ LA-o~
t
trvoiJJt:?.>-u i~t -t<ifD
fiq~,c.r..
b~
1
tf1ki ~ t
1> / A-Qv ¡
tv Pv.JYJ ~A uaVr
fi¡ /IÍZA ¡) ,-,j)fYvf J
Pn 1/115
f>n r:u( fl ut-:-
/)e
Cltz,1.1!"
t.iv ¡/11f-, PJ_s
r..;¡"
t
r_-/r h .;J
t;¡L~
,
'ttj VNf#f_ t9U1
L
.
--!1&
v t:?n 'iN 1 lf11(14.1
CJMit=1-;:.V (A ;f.,
MJ1 vr r1 e/N!> / IJ t r; Jr11 ~ v ~ J.A 1J:> ~
.{t?L ll tfH )J iJYL S'
--.0 ti-
1
N o 1' ¡;¿.~ /1;'.!, $-1 (}h)?fu
1
cJ ~
' l>c<; ü 1-tn A
vm 'lt,
A.lt
n-S
l?í
J t7'1Vif ft Z"(\)u' N vt'~
/Lb'ú-t -~
0-.S
c/v í7f!J ?flVS
ucfs
1
~ •ht/TV A.~ o MP ·4
A 'ts n.lY\.íf
l
~
·TlH_.
et ~
[;111 ~_ltc¡!)
C¡fiUit::Vt_
i1-
v/u IL~
(~
<.-'l.
1
IV {
~ 1?:.
l +!> ~(M::. ·7j-o. o111 ~, erv "· 7Jl-IJ
\A 11o.rm~t
¡hr t"L11hs tt:YL
~c.Y :n::-v
A.A
t:'rv S JI-A
A
tJt
[.@l.
t'~
tH> e(6-1/-'Í
ef/r7A... ha t:u-{1.
516-.u-clJ
Af" f:J0>Pfr1-k:
v(·DA
Pftf};t;;ryi7
¿
1
f{;lW J1.
WM1'fCFF
~
Tt=-w'-k A
t!J<;-
que
J'A:rv t¿J tf/vt tfYV r
fJfiU
fvc;/JVí
1-r--'TC!YI/!J l'v ¡J t:){_
e? u~
V 1'¡¡/ P7' (ArJ/ A:-t11J fL. 11oiJ L <::?
tL.S LLtkS
~'l:z.-uo~ en;
L2r 8Af'lt:$
r
J 0t_vt!lf
J
éN
C'{)n¡{:..[¡ ' ~)
f?L.S
1
~rv
t~ulf/l~i>'l C.?hJ ~
{J Ci -f. t;:lJ
!.A
-
~
D' vtJ J
( et- v' n' 5 f J!) u¿ S
(
ft or.J
A/+
lft"' ct..S ~tJ_,f,J..s
UoT 1 erJ
~e- f)A1(_ t t:Lor-04
ciJ~.,ttn..;-,._ rf>~t!lt!f1.
t_).["vi:F) c.ONDVLU DNJ
U/1)
1 (;'1- 5 -r-ti ~ 1'vf .
w~-r
UN
fSitntV'J,
~
Tc:-CNt0Ji
/L~ n tS t+-' /JlrtAó'"
ct.>
c.t4 v/iJJf
flM¡ -r-tV
YJe:_r
fcJV'l)./Jr)fNJI_
t'W CAlttN r .
~ o,J Cltt- 6-v 1 ·~
f18"L~v"" t:?Vlfl &-· · f::!L-~
¿r:-t1 flll ¿~ ud T /41L.J.. ~ 1VMI
UU.... -1\11 rWrtlfk
0-'V
l--1f
C/C/!·11ev
v~~
ñ f71s it:;S
fvtoi.J b-JCJt!UI.
�CBJ.1
14-
Ct1 6-4Ns.
Jt
/J r"'Mtl
~ .¡;.l/1' }-. ftll_> M e) ¡j.J (i, ·p!hvj
a ·li/IS iJYllftÁ 'tJ
1
/)e-
M ~'lWs
Lee;
kt uYJt/5C.--!2..L d~ ( &N ~.
/J '(l' '11 N J
t-L
f
f-rt p#V 1i .11 (,., ~~ é1U ,-
11 t-'ñ .Ni D .U
t4UI1 ~ 1..
'
~
;a
('!~
UNir- LLv ·
1
LLI ?fhb~
er tP t"-'tl- tJ t='
t!l- N~~ n~Pt~n::-.
M'
k
/
l)t
~
t::hf ~·
t7Vl rtPrir Pi¡
Df'VI ~
n(l;úttfvJ
/PJA.Nf?t
n l-~D
Jufí·wf-w~
P~ fl;J;V
FvtA.Jt-t~
/
tfL Íú/4~
/5f!n c.tl.o ,J)tJ
\~--rt.-11
f/Vl 0-t~ k éh/fltr.,
t.)::J /f4 C"1U j-
·
g,ut"- ~· t..'!fwnh ~rrl
!Jí:f"F~0M
\ evS
lt1lfv
fm't.zlvtu~
~( - k~ ft-:V-,1
fr¡o( t;f
N1J of)ut.VIA.
eFt .CA t:r'VT
~AJ~c..·l~, 'ft11A~
__
De·
1
1
qvltnJ
1)(--
kvM.c-f/>41....,
~~~ St:vl? RH1 L-tvr+ut,~
, · c~tt 11- Tifi__
E0'V
roT ,· t!2.5
i;'tJtrt_,~¡
Mcrn. e:n
I)JUI?
¡¿
~ 11/ma
�J
vN ~~n Gt. vrJ f\t- u C1UT
'tJO~mA
t..4
t:)c
~
~e-
~
&) '1·(S CIJ vt~
~·
WYJ }ol..;~
h {rt.J¡~ U(I'Vd.
Uf rJJ!Pullt0o".
t'
Of NOV t..A C~C.Lt111c:Jn/(t,b~ JJ?
-r- i '< ~~ PL/frl - e~
flt¡t'~l JJ-tt.~
J'i)lU(:t)
C-VN J p,,,vc. CA~>
(
PoC.r~·C-11
Dt
Ct'tf>;Vffvt~"-
4) t
r
uz. (~ Lj
S'
H rJJ ¡¿7_) S,
t"L
""e'S
nt tcvmvT 4 L-!1
1..1 frt \J B-1 ~-/Tz.i 'u 1\.3
Qu&" S ' ~-
~YI v\ ;.1\ft-'1~
.fJ~
(;pj¡m.
fjN l:?\.1
A.ft
k
J "J 4-
Fl'A.A- L)~ /t-zc?:s:fltlt:5.
J
<)(
e e-¡· lt.
r(/ o.[) V ,.~ t;)v ) HVi
1
W
1\
t#{'
¡a(\ LÍ\) \) ¡fJ o1) Mlv 1h.-
1.
lAt"'TM pot) ~
iJt
Lt l{'ft;) ·1(
1-1-t?h C/!1)4-n N 71 _ K
~Óh,.
C.Vlt? 8-1
Lf;
U/U/)~
u~ '-1 clr\J)I ,-
lb e e re;.·TibJ 71 . L~
,· J vt:;» Ts
IJc-
oé
Oe'-- kA o-&v'twl. ~ PH- fu e
UJ61 ()o h-Vfv, .tr1JJ ~~ 1 ~/R::n
'"·~tJ7\.~V-
/lhJ po-NI~ <.-63
t!2- T
~-trv 0'\IMA. 0tH-
A c..:Pf
fl e-& t<-n ~ tr'f\J 1
~
n '!J lflVc;l/
.....
T f/IJ/h r¡ ft
l · A--.1 urv 'i71hJ.¡(:¿t})
u uN 1V! Pm
~ m~ ~
YJ c7V/I.{j_
.
f.ot o)t;lttt..L ~
L-J1
1•
t::L-\ ~1\Jt/tJ'V/s
/
(})_,. [1A.J r9ft. Vl ·.· ~ti' ~ 11- ~ fYl. ~, Jri J'/fNV.f1
~~
i(JLfS
¿h)r tó t1h c~'\PI- .
tx!- oLw ~ 'h -~ .
j~t)ttv(;1)¡-
C7J
!J(fóWvO'-v)4fj,q
A- U1
/JW(!$~
l,N~'\)YV~b~ c4u1: vft{A ~t:-~ f'(fll IY/It(J
1
~
-
C' Co Ubt ~ 1 1 fC1A e::.=s ro "K ·t:Lcs. e¡ v~.::- 111 t:ó -
ecJ ti: rJ t3 1t:?Am u
..( m~~U/t'l
~tlbr;;f 0 1 f:1J
trtlff"b'JL'
htitvfl't
~ f t:--u-t'> IJt~ Po~ fJ ·41 "1'f:717t< ~ 'h_ , ( .rt:l'\ ur:1
¡'
U.
"
CL .e~ r'Jne"S·itJ c.cwj Thtfz.Jittu;
1\1-W
~
1-\IUcJtt~
t"LS
.
, ~
~~ vrT
t44 t'f:TM".
,J¡t"
(rL lh-l"A-
1aa·"'""
Df:ó-
~TOT óii+NYf1.-
né"'h
¡Jfrt/h_ V IV~
u~ .
4-1. vbl
oe- ~ f!iut ii;B"/
�UTI"L-t'~~
~~ ~tt
.
A- Fot.Jc; Á' !{U?uh
_r-ofL4- lt{J s-v /");o
pn f;) l//)(.1¡/l- N'r
ít- JANf trl\&1t1Ú~b ~
ULD-
-
~f(.)YI.~- ;itcfnc)fo
i? '\J
u
J\AN~ ·
-
flM;}vt{fY/l-.
U1J t0 PVlVrl- ~ JcWJc k-b-:fui)lf{IA_ ~(_
DA#)
/
1
1qy§l D /f.Q\J~~ cJf\.ff't:JW./~ JJc ~-*-«'l ~
G~
tA7_
f Ol6sYú ¿,~ IV'- ¿~ u/1/ IJ& PtuGr
f¿{lt1l~
C L -1/
t~
---~.(" J./t.
·v-.. !>tto
~dl4
P1e-tt.0 '~ tt-
D?- ¡ru;~ tZ- .J'cv PlrPWL ·f:N
lltEt;b Mt!J!Lu /)ou ·7J{Wif
lo lJtJ)_
(
11~ IIJ ¿;, 11
{~ ífh é4-t-
1
L~ ~ ~ tLt&-.o, .:1 ,ó(? Llf ~('Vr~
!Jt: /}/fv
V 1 'l1
.
�4r' S
C.0'-1/ti¡ .IJVA
~
fpfi.>LC,
,
ttt17ñ~0t;-éDC-11¡
C-r;A-rtf)mv'Í ,fA
Ld
-
Nt ' t'Xt:"n uT~
,.
q~surves ~J
r~-Yt
/Tiv't)
'
�-
~ 1\Vl Le:.~~- orJ'
~·v liTo lhJlf'\
1'-1 (í(J'"V\_
Qu e
q 0¿-
, tL~
r
Tfh...t tS ~
N
voL
D( /t"tU)l ~
o5m..Th t ~
.+ J3. fh'V r a u ~..:--
lk-A-1.Jítrv1iVr
ID r
A-
1+-v 1\) c-e;; '["'F"" 1:) ,. r
1
n~tue-J
PtL
�)L
•
f
fr-.J\f+:Í•. ¡.._,_,
C1)\ll,_ ~
~pv YS
ArL
d''lt5S'o .- kOVJ1.!l.
rvs ~
1--/1
()e
L4
() f\._,-j
~~·tj
btn. &t')
Pt:7Yl t 11.- ~ .
A
ft-.:h..
t+t Cro sift f t.-Yl- Jto
tL
~ v'C!" J-¡
--
z.-v ¡"
te tSJ~.
N
)
Fi'u lhV c.t;fL.tt qut::/l-
J V IJ trv\..
.
t
�8\tJ
tl
A;- ~ ~; \\1'm__
C/tVtP
P-.:.1...
/-ttlM.
ezoNOAAi(. .
Út
Ú>/.lJ~T>tLilV\. 1 L-+-U~Il.
FU ;u rt . r-h· t:s-n:\.tf\.
S
·-- ~
T
t
f:-'1,
-.
fp -X\ L-t0-
At) ·to h.-)
l ~lQJ,.~~
.
h= . ~
t
t:)V
a
S&/11 'f
q vC ttlró-1J ~S'
f\ L S u i....-~
fJ 'v NI.¡
�(L(
1
N lf"A-t t: 5
L1.1
fl ~
T7!
D-?11...
{) t::..- TDI Cl'5/A._ : f1;, ~::rJ v rf\f 6-tJ f)
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Constitució del nou Consistori Municipal i presa de possessió dels regidors i l'Alcalde, 1983
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Alcaldes
Govern
Acció política
Description
An account of the resource
Versió transcrita i versió manuscrita de PM.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-05-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2594/caminant_junts.jpg
2a00442afc38a9a93fb464129622100f
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall: caminant junts per la ciutat
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Catalunya
Acció política
Cultura
Espanya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Laia
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Febrés, Xavier (editor)
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Conversa transcrita per Xavier Febrés, entre l'alcalde Pasqual Maragall i la regidora de cultura Maria Aurèlia Capmany.
Entre els dos aborden els principals reptes que cal afrontar a Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa, a finals del segle XX.
El llibre és el primer número de la col·lecció "Diàlegs a Barcelona", publicada per l'Ajuntament de Barcelona i dirigida pel periodista Xavier Febrés.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Llibres de Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2595/19831229_EstatCiutat.pdf
46eff9126f1e274360b011c31c4eb8d0
PDF Text
Text
Balan~
de l'any 1983
S'acaba un any que ha estat qualificat, cree que encertadament, de tens.
Per mi, coro a alcalde de la ciutat on aig néixer i on he
viscut més de quaranta anys aquest ha estat l'any més
apassionant de la meva vida, corn podran comprendre.
Un any tens i apassionant que m obliga afer un balan9
del que ha succe1t en aquest temp pero sobretot que
m obliga a fer-ne un diagnostic i cridar el futur amb esperan9a. Un any abocat cap al següent, cap als següents
com un are ben preparat per deixar anar la fletxa.
En acabar el 1983 tots sabem prou bé on om qui
som que podem fer i que no podem fer o bé ho hauríem
de saber. Totes les cartes estan sobre la taula.
Deixin-me dir pero que cree que les cartes estan barrejades disposades confusament. Deixin-me dir en qualitat d antena privilegiada de l'opinió de la ciutadania
que és 1Alcaldía de Barcelona que els ciutadans estan
sotmesos a una alta dosi de confusió.
En tot cas, abans del present, hem de fer un balan9 de
l'any transcorregut. Aquesta mena d'exercicis humils
9
�ajuden a aclarir les coses. Després els parlaré de 1'estat de
la ciutat actualment i del que penso que hem de fer d'ara
endavant.
L'any que finalitza s'ha destacat per la represa del
mandat democnltic, és a dir, pel final del període de
treball de 1 ajuntament que podríem tornar a anomenar
primer ajuntament constitucional. .A,.quest any ha es~at
marcat perla campanya electoral; pel vot del 8 de mrug·
per la constitució d'un nou equip de g<?~ern amb ~o es
maneres de governar i una Corporac10 Metropohtana
renovada i amb més empenta. Aixo significa tot un_ trasbals que ara m'atreveixo a qualificar de massa llarg 1 costós.
Ens ha costat tornar a comen~ar acceptar els sacrificis
personals inevitables, «rodaD> els nous responsables, reduir el nombre d'arees d'actuació connectar de nou amb
les institucions d'ambit estatal i autonomic i definir problemes i solucions. 1 encara n'hi ha de pendents, de problemes; em refereixo als problemes d'enfocament, ~e cadascú al seu lloc d'acceptació deis papers respectms.
Preveig que la 'rase constituent en _el sentit més aJ?~li
durara encara un parell d'anys: Lle1 de bases de reg¡m
local, Llei de finances locals Llei d'ordenació territorial
de Catalunya, Llei municipal catalana Cart~ de Barcelona amb els seus reglaments carta metropolitana, etc.
S'ha de prendre en compte que ara coro ara l'Ajuntament de Barcelona no té encara un organ de go ern definit legalment. El que té 1 Ajun~ament, i funcioJ?a. ~ és
nou d'en~a de les darreres elec_c10nes es la Conuss10 de
Govern que no es traba defin1da legalment· no obstant
aixo sí que s hi traba la Comissió Municipal Permanent
que no és un organ de govern per la simple raó que 1'oposició en forma part.
.
Tanmateix, la fase constituent, des del punt de v1sta
del que apareix als butlletins oficials no és po~ser el qu~
més ens ha de preocupar, malgrat la seva lentitud. AIXo
no ens ha d'obsessionar. Aquesta ciutat s ha acostumat a
10
inventar fórmules de funcionament mentre les lleis lentaJ?ent, van fent-se. Quan les lleis es fan, aleshore~ sorgetxen com tot el que ha de sorgir. 1 segurament no és del
tot dolent que les coses siguin així.
El q':l~ més ens ha de preocupar és la lentitud en l'assumpciO real d,els p~pers respectius de cada nivell de gov~rn, d~ cada area 1 de cada membre de les administrac~ons d1verses. lncloc aquí els representants electes els
~arrec_s !lome_~ats, els funcionaris i els treballador~ de
1 admmistraciO en general. En aquest sentit cree que podem di_r que l'Ajuntament actual porta un 'cert avantatge, log1c, cronologic més aviat, sobre l'Administració
centr~l i 1'Administració autonómica. L' Ajuntament té
plantilles .c<?ngel~~es des ,de~ 1979. Comparin-ho amb
una AdmmistraciO autonom1ca que s'esta formant fent
dese_t;es de nous contractes cada dia; i amb una Administrac_IO estatal que tot just inicia la seva reforma administr_ahva. Som més aviat creditors de la indefinició d'altres
mvells de govern. Tot i així tenim problemes propis que
estan per resoldre.
D'~ltra ~~nda, l'any 1983 ens ha dut una lli<;ó saludable d humilltat ~ tots els govems i als representants del
P?ble. Em refenxo a la sentencia del Tribunal ConstituciOnal ~el5 d'agost i vull remarcar que és una llic;ó una
~ura garrebé necessaria pera tots els estaments de gdvern
1 de representació.
Sit_u? la qüestió en aq_uest p~nt _del meu discurs per
relatiVltzar_ altre cop la 1mportanc1a del procés constitu~nt cons1derant-lo coro una simple continuació de les
lle1s aparegudes al BOE i al DOG.
~profito per ':lvanc;ar que un deis fets que m'inquieten
de 1 est~t. de la cmtat es tr~ba ben reflectit en la manca de
valorac~o, ~n ~quest senh_t, de la sentencia del 5 d'agost.
La sentencia aJorna soluc10ns aparegudes al BOE i di u als
gove_mants que són els tribunals els que han d'interpretar, 1 no les _majories relatives o absolutes de les cambres
representahves. Em consta la reacció, certament crispa11
�da deis sectors més ingenus de l'Estat central, acostum~ts durant anys i panys a respirar cada dia a travé~ de
la lletra impresa del BOE; més encara, em consta !'actitud
circumspecta de sectors conscients de la hipotecc;t ql:le
aixo representa per a un govern que t~ c~m a obJectm
principal canviar l'estat dels nostres av1s, 1 de fer-ho en
un o dos mandats curts, conscients també de la situació
actual dels recursos humans, tecnics i -diríem- ideologics de l'anomenat poder judicial. He dit canviar l'estat,
no he dit canviar la societat. Se m'ha d'entendre bé i se'ls
ha d'entendre bé, aquests sectors del Govern més conscients. Comparteixo part de la seva angoixa. Només una
part, pero.
.
La meva angoixa particular és una altra, partmt d'una
opinió general positiva que vaig expressar des delyrimer
dia: consisteix a comprovar que a casa nostra nmgú no
ha fet ni tan sois referencia al tema. ¡Fins a quin punten
manca de sentit d'estat! 1 no die estat fort o feble , die
sentit d'estat. ¡Quanta raó que tenia l'amic Bricall en la
.
seva predica solitaria de fa un mes a 1' ~teneu!
Podría pensar-se que a Catalunya, de1xant de banda s1
és millor o pitjor restar, o bé lligats per una llei, o bé
oberts a una negociació permanent que no sabem del tot
coro va ni coro acabara, perque un dia ens diuen que va
bé i un altre que no va gens bé, podria pensar- e die, que
a Catalunya ens ho sabem arr~jar millor sens~ diari~
oficials, dels quals no abusem m abusarem m~t. A qm
pensi d'aquesta manera, !'alcalde de ~arcelona h po~ demostrar que, en el curs de l'any 1983 1 en anys antenors,
el DOG ha manifestat una voracitat digna de millor causa, una alegria propia no ja de reformadors sin~ d~ ;eritables revolucionaris situats a la fase de la reqmsa 11 embargament, una voracitat per la, m~rx~ endav~mt i
enrere· en fi el DOG és a les mans d autentics entus1astes
dels efectes 'de la lletra impresa. No n'hi ha, dones, per
fer repicar campanes, sincerament, davant l'avís del Tribunal Constitucional.
12
Coro que no vull que se m'acusi de no substanciar les
meves afirmacions suggereixo als presents la lectura
deis Decrets 44/81 30/82, 36/82 129/82 i de les Ordres
del 27 de juliol del 1982 14 d'octubre del 1982 8 de
setembre dell982, totes elles de Presidencia la Llei 9/83
i el Decret 315/83 tot plegat referit als serveis d'inforII?-atica de la Generalitat de Catalunya sota la dependencia, finalment del secretari general de la Presidencia
que contracta la planificació inforrmitica a una empresa
suYssa crea una societat anónima i nomena i fa dimitir
responsables, l'un darrere l'altre.
En un terreny que afecta de manera més directa
l'Ajuntament de Barcelona i també la Diputació Provincial i altres ajuntaments i diputacions de Catalunya
vegeu el Decret del juliol del 1981 en que el conseller de
Cultura decreta tot i la redundancia el control absolut
dels museus de Catalunya -decret nul de ple dret que no
ha estat mai anul.lat i que en la darrera versió del Projecte de Llei de museus és fins i tot reivindicat com a
precedent valuós després d'una fase de major modestia
e!l que era relegat a una disposició addicional derogatona.
Anecdotes a part, arrogancia creixent a part, el que és
més greu és el fet que la norma internacional radica en la
no existencia de lleis de museus. El que hi ha són lleis de
protecció del patrimoni artístic i arquitectonic... , amb
1 excepció potser d'algun pais de 1 Est.
M atreveixo a proposar coro a hipótesi que 1 an 1983,
do~~, sobre, una base d evidencia minsa en aquesta expostclo pero lamentablement em temo multiplicable
ad infinitum, no ha estat un any afortunat per a la tranquil.litat dels ciutadans de Barcelona des de la perspectiva de la definició dels serveis basics d ambit autonomic,. com la informatica, la cartografia, el servei de
Geolog1a per a 1'Analisi del Sub sol i la mateixa Escola
d'Administració Pública. Són exemples.
Hi ha amenaces, a més, sobre el nostre patrimoni m u13
�seístic i altres serveis municipals, víctimes de la cobdícia
del DOG. I no em quedo en la formulació d'hipotesis ni
en !'advertencia de perills. Anuncio fermament que la
ciutat de Barcelona no contemplara impassible com es
desvíen els llegats les donacions j les adquisicions culturals que tants ciutadans meritoris v~n acu_mu~ar ~'!-r~nt
segles sota el no m protector de la pnmera mshtuc10 cmtadana cap a mans cobejoses de posseir.
¿Com és possíble que nos hagi volgut entenclre_que ~1
nostre primer deure com a representants de l mteres
públic i quan die ~ostre em ~efere~xo alde~re de tot~ és
i ha de ser el del millor servet posstble als cmtadans 1 no
el de la formulació de propostes d'acumulació de poder
en una sola institució? ¿Com és possible que el Laboratori Municipal de Barcelona el del Dr. Turró el de Pere
Domingo el que va ser laboratori de referencia pera tot
Catalunya durant la Generalitat republicana i que té actualment aquest caracter segons el conveni signat amb el
Consell Executiu sigui abandonat perla primera institució catalana en benefici d'un laboratori substitutiu i difícil de justificar que, aixo sí podra dur al capda ant el
retol de propietat de la conselleria corresponent? ¿Per
que aquesta passió pel retol , perla propietat o per ambdues coses alhora?
Vull que vostes sapiguen que aquest laboratori alte~
natiu si s'edifica es bast1ra en part en un solar ced1t
gratultament per 1' Ajuntament de Barcelona perque
l'alcalde que els parla es va negar a utilitzar arguments
de propietat immobiliaria per obstaculitzar_un projec~e
que sanitariament parlant no és gens convmcent. Va1g
convidar el conseller de Sanitat en fer-li donació del
solar a convencer la ciutat i de fet tot Catalunya que el
projecte és sanitariament justificat. 1 encara estic esperant més ben dit comen9o a desesperar que la netedat,
el plantejament deis problemes alla on toca 1 intent
d acotar camps de seriositat en la producció de serveis al
nivell més adient de 1 administració no comporti una
14
~rima.a les actit_u~s més adquisitives, purament adquisihves, 1 en defimtiva a les actituds alienes a l'interes dels
ciutadans.
Realment, l'any 1983 no ha contribult a aclarir els
papers respectius en la producció de serveis públics.
L' Ajuntament de Barcelona, modestament treballant-hi mo!t,. i ai,xo ho puc dir sense problemes p~rque ha
estat el ment d uns col.laboradors lliurats totalment al
treball perla ciutat, va trobant la seva via de normalització. Aque_st any han estat aprovats dos pressupostos, el
del 1983 1 el del 1984, tots dos en certa manera histories. El del 1983 ha estat el primer pressupost equilibrat
des del 1974. El del 1984 ha estat el primer aprovat
abans de cap q'any. Hem apro at també el programa de
q~atre anys. Es un primer intent sens dubte i es pot
millorar mo!t. Després en parlarem. Pero jo em pregunto: ¿és que hi ha cap altra administració que hagi aprovat
en la seva cambra maxima el que pensa fer durant el
~andat ~~ quatre any~? ¿N'hi ha cap que hagi fet el difícil exercici de convertir el programa electoral en programa de govern?
Entre tots l~~m d'_a,nar imposant uns habits de govern i
de responsabllitzacw del govern que s'han de predir: pel
de~embre el pressupost· pel gener, la liquidació de l'antenor· per cap d any o al fmal del bienni les memories
d'actuació i el balan<;; al comen<;ament del mandat, el
pro~r~ma de_ govern;_ d'any en any, els programes d'inversiO, especlficant-h1la intertemporalitat dels projectes
-quant s'ha gastat en programes anteriors i quant resta
per a programes posteriors.
Aixo és autentica obra de govern, en el millor sentit.
No ho és la inauguració precipitada d'un tren prototipus
que no s'ha provat abans i que ha de ser retirat immediat~m~nt, a més compro~etent innecessariament el prestig1 duna empresa local lDlportant. No ho és tampoc la
inauguració d'un nou tram de línia de metro si no es diu
que l'obra va ser desblocada per una administració ante-
15
�rior i no s'estudien les reestructuracions de línies i de
costums que la nova situació imposa. Per exemple: que
els 150.000 habitants de Santa Coloma hagin redui"t a la
meitat el temps de trasllat de la plac;a de la Vila a la pl~c;a
de Catalunya -vint-i-vuit minuts menys- és una petlta
revolució que tots els nivells de govern implicats han
d'acompanyar de mesures complementaries i d'adaptacions conceptuals. La primera: re~oneixer d'~na vega~a
!'existencia d'una ciutat metropolitana, que m a Madnd
ni -més greu encara- a la plac;a de Sant J aume compta
encara amb una acceptació unanime. I em temo que, un
cop més en aquest cas, com en el d'Ildefons Cerda, no
sigui pri~er Madrid qui caigui del ruc, si em permeten
l'expressió.
.
.
De seguida faré balan<; de les relacwns de la cmtat
amb el govern central. Unes relacions que no són gens
facils ' com vostes poden imaginar. Pero el. que
. potser
costa més de creure és que tampoc no ho s1gum a casa
nostra. Deixin-me prosseguir i acabar aquest tema. No
és facil creure-ho perque, m entre 1'Ajuntament ha pogut
posar ordre en els seus quatre hospitals, un ordre encara
insuficient pero palpable, mesurable estadística~en~ ,
!'Hospital de Sant Pau s enfonsa lentament en un deficit
superior als cinc-cents milions anyals, tot i gaudir d'un
concert molt més favorable amb l'Institut Catala de la
Salut. I és trist veure com es va cobrint part d'aquest
deficit amb l'alienació de propietats.
És imprescindible una renovació d'aquesta institució,
fundada per 1'Ajuntament i l'Església al segle XV, _que la
presidencia nomenada recentment per la Ge~erahtat n~
ha ajudat a endegar. I cal fer-ho en el marc duna defimció del conjunt hospitalari de Barcelona. Hi ha confusió
en els ciutadans sobre on anar, que és millor, que els
toca, de qui depenen les ambulancies, a qui re~lam':l!·. s~
no hi ha ronyons per fer un trasplantament o SI la diahsi
ha demostrat ser una sangonera económica i prou.
Se'm dira un altre cop: falta la Llei de sanitat. I no és
16
ce~. No calla Llei de sanitat perque tot marxi una mica
millor. Cal admetre responsabilitats coordinar passar a
un enfocament de multinivell de govern no posar sempre per davant els problemes de les competencies i del
poder, mentre s esllangueixen institucions seculars i els
ciutadans s ho miren sense entendre-ho.
Deixin-me di.r més. El Consorci del Liceu -que el meu
~redeces~or en el carrec va ajudar tant i tant perque exishs per aiXo ha augmentat la qualitat de 1opera de Barcelona fins a consagrar-se de nou indiscutiblement com
!'operad Espanya igual com La Scala ho ésa Italia- té
un deficit no preocupant pero si seriós i aquest deficit
¿no h~~a ~e ser logicament ates amb una participaciÓ
del Mrmsten de Cultura, que em consta que té voluntat
de ser-hi? De ser-hi no de manar-hi. Dones bé: també
aquesta solució compartida de l'opera de Barcelona enso:peg? amb. lentituds que espero que seran ven<;udes
av1at 1 que son producte d una obsessió desmesurada pel
tema de les competencies exclusives.
¿Qui beneficia que l'Estat italia subvencioni La Scala?
Evidentment Italia, i fins i tot, si vostes volen, !'opera
europ~a,yero en priiR-er lloc Mila. L'alcalde de Mila, que
va ass1st1r a la premzere del Liceu d'aquesta temporada,
n? té cap dubte pel que fa a aixo. I jo tampoc en el cas del
L1ceu.
La formació del Consorci del Palau de la Música amb
la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament, ha permes
repensar el Palau i la seva relació amb l'Orfeó Catala. El
Banc de Credit Industrial, que presideix Rafael Suñol
ha concedit, ja fa un any, un credit de dos-cents milion~
peral rem_odelatge del Palau, segons el magnífic projecte
d~ Clotet 1 Tusquets. Lamentablement, el credit esta per
d1sposar. Els serveis de patrimoni de la Conselleria de
Cultura qüestionen detalls de la realització del projecte
que afecta un edifici catalogat i per tant ha de ser tractat
amb cura. No és facil conjuminar aquesta inversió amb
la queja esta fent la mateixa conselleria a la fa<;ana i al
17
�sostre. o és facil, pero no hauria de ser impossible i el
Palau es mereix que igui possible aviat.
Fóra un error concloure del que he dit que l'actual
govem de Catalunya en realitat esta extremant el
compte en materia de disciplina urbanística. Lluny
d aixo el Palau Moja, el Poliorama, el Pal~~ Robert
1 antena de TV3 al Tibidabo etc. tenen vtcis lleus o
greus de tramitació que 1' Ajuntament de Barcel~n.a ,ha
tractat amb una delicadesa extrema i athora amb diligenCia.
. , ·
t
Hi ha una cosa gue em preocupa extraordmaname~
en aquest temes. Es -tornero-hi-la manca d'assumpctó
deis papers que pertoquen a cada ambit de govern. El
govern de Catalunya no P<?t no_ re~pectar les ordef.lél?C~~
urbanistiques. Abans-~ ,abtr va~g SI~~ !a n~-adiD1D1SSIO
a tramit duna al-legac10 duna mst1tuc10 pn ada, q~e a
ser presentada fora de termini contra una sanctó de
200.000 pessetes pe~ infr~cció ~e les ordenances u~
banístiques. Molt sovmt hatg de st~ar ordres de demol;ció d'obres irregulars. 1 mentre stgno penso que no es
logic que les institucions públiques done~ exemple de
mútua benevolencia. Així no estero con trumt 1 Estat ~n
el millor sentit. No és possible continuar per aquesta vta.
No podem consagrar la irresponsabilitat pública coro a
normal.
El 1983 m ensenya que potser no hem de 0rma~ tants
convenís puntuals -benvinguts tanmate1x- 1 que
hauríem de procurar en canvi unes normes de c<:mducta Pactar no escriure ni legislar. Potser no caldra. Pacta~ amb temps amb dialeg més modificacions indui"des
per 1 experiencia. Pero per a aixo cal u~ dialeg fr,~nc entre les institucions. Exigent pero franc, ~ aquest d_taleg n~
ha estat possible més que d'una forma hmttada mtermttent i al capdavall sense resultats.
.
.
He' parlat de 1evolució de temes relatms als servets
personals o socials en general, temes que _tothom_ r~co
neix que són i han de ser de competencia muruc1pal
18
quant a la seva gestió. També he parlat de la necessitat
totalment incomplerta aquest any de coordinar in erions de programar-les, d actuar objectivament sobre el
territori. Hem de fugir de la concepció de l estat i de
l'~utonomia coro a mecanismes de repartiment discreCIOnal de_ recur os. I bem d'oposar-nos i ens hi oposarem als mtents darrers no ja de repartir en funció de
criteris subjectius, sinó planerament de substituir 1 Administració local passant als nivells superior el que
podriem anomenar acció directa en serveis de contacte
directe al detall amb el ciutada.
¡Que n és d'equivocat aquest mode d'actuació. ¡Coro
ens ho retraura la historia d'aquí aben poc!
~o. e~ tracta insisteixo de defensar competencies per
pnnc1p1. Es tracta d'objectivar 1 acció pública i de donar
als ciutadans dues coses albora: els serveis i la manera de
controlar-los· els serveis i la manera d'avaluar-los de
responsabilitzar unívocament els responsables certs.
No defenso per principi que tot el que han estat fent
históricament els ajuntaments i concretament la ciutat
de Barcelona bo hagi de continuar gestionant l'Ajuntament. Encara que hi tinc una tirada, que correspon a un
taranna solid d'aquest pais. Segurament hi ha materies
COf? ara la formació professional que estarien millor insendes en un esquema d'abast nacional.
En tot cas é ben segur que n'hi ha d altres d alta
especialització com la música classica -queja he esmentat- els temes d investigació -1 Ajuntament té un caramull d'instituts practicament uni ersitaris com lIME
l'IMlPAE 1 IIM el Botanic etc.- que reclamen enfocaments a diferents nivells amb una possible presencia
d'unes universitats dotades propiament de flexibilitat i
de recursos per assumir tasques que li són en part molt
propies. Dones el que esta passant no és aixó· el Conservatori Municipal que és l'autentic conservatori de Catalunya diguem-ho ben dar no és assistit sinó «competit»
pel Govem autonómic.
19
�De tot plegat potser en traurem .algunes .con?eq~en
cies profitoses ja que la competencia entre mstituc~o.l!s
públiques no és dolenta en si. Amb una do~le condicw:
que el cost de la duplicació no sigui excess1vament ~t ~
que el benefici sí que ho sigui. I aix6 nom~s pot succerr ~
no sempre en activitats altamen,t espe.c;ah~zades. Ma1
per mai en serveis personal d atenc10 dtrecta a un
públic massiu.
.
Succeeix ha succe'it aquest any, que en determmades
ocasions la competencia s'estableix en un all!bit c~Il?o~a
tiu. Certs funcionaris, descontents de la rutma htstonca
o de les reformes per canviar-la en volel) crear una de
nova i se ls ofereix aquesta possibilitat. Es a dir que la
competencia s estableix no en la deman~a en, terme~
economics sinó en l'oferta. o é que el cmtada ulgw
triar· és el funcionari el qui pot triar.
Aquest fenomen que té algun aspect~ positiu, és. més
preocupant encara perque per aquesta y1~ estero estlm~
lant no sabem ben bé que. ¿La producttvJtat? ¿~a. creativitat? ¿O més aviat la possibilitat de crear cond1c1ons de
treball noves sense reformar i amortitzar les antigues?
Hi ha a més un factor de manca de llibertat en tot
aquest procés que ~o t_', res d'afala~a~or per ~ _les,pe.rspecti ves de la conshtucw d una auten~1ca func10 pubh~a
al servei del poble-un dels grans deficlts de la nostra historia.
Cal sens dubte entrar en temes relatius a la configura' nostre territori
'
'
ció del
i el seu govern, temes, com es
sabut eminentment sensibles.
L Ajuntament de Barcelona, el 12 de desembre, va
aprovar una nova divisió de districtes i ho va fer per
unanirnitat. De divisions de districtes, n'hi ha hagut tres
en els darrers 120 anys. Vull dir que han estat i han de ser
estables, pel damunt de les majories polítiques relatives
en un mandat.
S'ha aconseguit fer aquesta divisió amb un consens
total, i el tema no era gens facil. Barcelona tindra deu
20
districtes entre 150.000 i 300.000 habitants. És a dir
prou. grans, P.erq!-le la d~sce_ntrali tzació sigui efectiva i
afect1 el mmn~ 1mprescmd1ble de serveis significatius.
S'ha aconsegmt ~~~é conjuminar ~questa exigencia
a~~ el respecte h1stonc. Totes les antlgues viles i muniClpiS entre muralla rius i Collserola llevat d'un han
recuperat la seva personalitat: Sants les Corts SarriaSant .Gervasi Horta-Sant Andreu Gracia Sant Martí.
E!s etxamples antics i nous -el mateix Eixample de Cerda el Poblenou el Poble Sec i el districte de Nou Barrisqueden ben resoJts. El Raval i la Barceloneta s'incorporen per fi al districte representatiu al de la Barcelona
Vella. Encara més, es prefigura una unitat de dimensió
seiJ?.~lant a!s ,munic~pis mitj~s de 1entorn metropolita
facilitant a1x1 una vmculacw alhora estreta i respectuosa que ha d anar progressant en els dos an s que vindran.
H~ ,estat el res!Jltat ~e la toss~deria del trebail parsimo~I~s del senut. de 1oportumtat i de la capacitat pedago.gica persuas1~a dels responsables del projecte.
Sent1t de 1oporturutat perque aquest tema que hauria
po~t estar madur fa ~os~? un any o u~ any i mig, es va
~ryar fins a la constltucw del segon aJuntament democrabc.
El mateix am fer amb el projecte de la Carta municipal. o sé si aquí hem estat tan encertats. Confesso que
el tema no ha progressat. Raons legislatives i raons personals e~ barre~en t::n l'expli_cació d'aquesta fallada.
o soc pa~~dan de l'h1perrealisme en política i
menys en pohuca local que com molt bé a saber-ho
entendre ~~ president Tarradellas és un ambit que cal
respectar 1 encoratjar un ambit on el calcul fred ha de
cedir el pas ben sovint a la humanitat i a la proximitat
amb.~ls problemes.I;'hiperrealisme que condemna tal i
tal q~estló fins d ~q~1 a un any o dos en virtut del fet que
no hi ha pr~u ma~ona, o perqué ~es eleccions s apropen
em fan sentir sovmt vergonya al1ena. Penso: ¡tant de bo
21
�que els ciutadans no sapiguen que estero arx}vant temes!
L'Ordenació Territorial de Catalunya n'~s l'exem~le
precís. ¿Que se n'ha fet? ¿On és el c.o~~rcah~me, on son
les vegueries, les regions, la potenc1ac~o de 1autogovem
arreu de Catalunya? Els nostres somrus han anata par~r
a la paperera de l'hiperrealisme. «No ése~ moment,_ no es
el moment>>, es diu_. En aquests ~~os, stgueu maltJ?tencionats. Cerqueu-h1 una altra rao 1 la trobareu gatrebé
sempre.
. , d
.,
En el tema de la inoperancia en matena d or. enaci<?
territorial jo suggereixo anar a bus~ la causa Pf_lf!lera, 1
no aparent en l'unitarisme -el morusme que dmen els
filósofs- q~e preva! en el nostre país ~c~alment, e~cara
que no durant gaire temps, almenys ~x1 ho espero, 1que
comentaré en tractar de l'estat de la cmta~. Ja avan<;o que
la millor definició d'aquest estat d'espent és que «Catalunya és una>>.
Si la hipótesi és valida, ¿com ?O entendr_e ~ue la se~a
divisió, encara que sigui territonal, produe1x1 una al.lergia paralitzadora?
.
.
,
En aquest moment, la ideologta domma_nt ~o es co:marcalista. Diguem-ho b~n clar. ~ot ~er pa,trahsta, pero
aquesta és una altr,a ~ü~s.t1ó. El pa1ral1~me es un producte típicament urba 1 t1p1cament m~diqcre. No té. res ~
veure amb el camp ni amb la pages1a. Es un so~m. urba
mal dirigit. Aquest any s'han produ'it, en canv1, 1 més
d'uo cop, afirmacions 9'enfrontam~nt entre aquesta
«Catalunya una>> teórica 1 la seva capttal, Barcelona. En
comptes d'estructurar el territori sólidament, es parla de
«contrapesos» a la capital. Es tracta d'un en_focamel_lt
simplista, medmi~, 0neces_sari i d'efectes que JO $osana
qualificar de perniciosos_, s1 no fos que no cree, smcerament en la seva eficacta. En sentrrem a parlar molt,
d'aq~est tema, en el futur, en l'immediat i en _el ~o tan
immediat. El fet és que no s'ha fet res en maten~ d ardenació territorial. El fet és que l'Area Metropolitana d~
Barcelona, que avui és !'autentica capital de Catalunya 1
22
una capital d'Espanya, no em cansaré de repetir-ho va
adquirint empenta i coratge sense que aixo se li vuigui
reconeixer des de dalt. L'altre dia em deia algú que Barcelona és petita, que tots som amics i coneguts. És fals.
Barcelona, la Barcelona metropolitana, la capital social
de Catalunya, si voleo, té més de tres milions d'habitants, la majoria, óbviament, desconeguts en el seu taranna, en el seu entom i en els seus costums, en les seves
tragedies i en les seves emocions.
¿Algú deis assistents coneix el pare de Torreblanca
Can Mercader, el Museu Historie de Gava, el de Mont~
gat, les Caves de Tiana, les mil fonts de ColJserola? ¿Algú
sap on és 9an Pasqual, Can Masdéu, Maspins, Can Galopa? ¿QUJ ha estat a Cinco Rosas, a Singuerlín, al Fondo, a Pomar? Ho ten.im tot en un radi de divuit quilón~etres, en una superfície de 400 quilornetres, -Madridcmtat en té 600-, on viuen densament els milions de
ciutadants que he dit.
De vegades coneixem més el Pirineu, l'Emporda o el
Penedes que no pas la nostra propia ciutat metropolitana desfeta i malfeta perla historia dels darrers cinquanta anys, pero enormement diversa, potent, fascinadora.
L'hem de coneixer. I aixó vol dir lleis i vol dir inversions
moltes, moltíssimes més inversions de les que s'hi estan
fent._ Tot i la d~dicació entusiastica deis ajuntaments respectms, ens hl hem d'abocar des de tots els ambits.
L'any 1983 ha estat el del naixement real de l'esperan9a metropolitana. Pero, pel fet de no haver-hi plantejaments territorials en l'ambit catala, no hem passat de
l'esperan9a. L'any vinent ens ha de dur un salt important
endavant, en aquest punt. Altrament, deixin-me ser
lacónic, Catalunya bo tindra molt malament. O el teixit
industrial terciari europeu s'estén cap a casa nostra, o hi
entrem realment, o el nostre futur l'haurem de reduir a
una escala que no té _res a veure amb L'arrogancia de les
nostres paraules hab1tuals. En aquest punt és essencial
que la capital funcioni. Ha de ser, no la concentració,
23
�sinó la plataforma de llan9ament. D'aquí les dimension~
i l'abast del projecte olímpic, que tirara endavant o no h1
tirara -falta molt i molt pel 1992- pero que es tracta
d'un esperó que tots acceptem per J?Osara~ dia le~ n,ost~es
estructures de recepció, de comumcac10 1 tambe, ,o~v1a
ment, per fer una revolució absolutament necessana en
l'esport de base i en l'esport escolar.
.
U na ciutat no esquifida pero sí densa, una cmtat no
capital d Estat pero sí ambici?~a ha de voler ~quest projecte, com va voler les exJ?OSlCions del 1888 1 del _1~29,
per expandir-se ella mateiXa e? tot~ la seva pr~d1g10sa
creativitat. 1 aquest cop es proJectara com a capital metropolitana -com als vuitant~ i noranta d_el segle passat.
La generació dels nostres avis va constrUir la Barcelona
,
estricta d'avui.
.
Aquest cop la construcció sera rt:con~tru~ció. ~es
cara, més dificil pero també més poss1ble ~,mes apasswnant. Aquesta vegada sera una reconstrucc10 respect_uos_a
de la voluntat d'autonomia loca! de cadascun d_els vmt-Iset municipis que componen l Area Metropoht~a.
1 una altra condició: ha d'afermar-se coma proJecte al
servei de Catalunya i de tot Espanya. 1 ha de ser-ho realment.
., ,
Quan recentment, el 13 de d~sembre, el Com1te 01 Impic Espanyol aprovava la candidatura de Bar~elona per
als Jocs del1992 firma una primera etapa dehcada, feta
amb mesura i co'ntenció, d'elaboració del projec~e. Ara
resta la promoció inte.m.a.cional i, ~ob~etot, no fenr amb
arrogancia la suscept1b1htat. de nmgu -except~ la deis
irritats a priori com el pr~~ndent ,d~ l~ Junta d Andalusia- sinó posar-se al serve1 del pa1s 1 d Espanya. Tots en
podem treure profit. Juguem-hi.
.
Jugar-hi fort i bé vol dir també estructl.~rar senosament les nostres infrastructures. Els voldna parlar de
tres temes que durant l'any 1983 m'han pr~oc~pat_espe
cialment i que no acabo de veure enfo~at~ ~nstltucwnal
ment, tot i que estan sanejats delllast h1stonc: el Consor24
ci _de la Zon_a Franca, Mercabarna i les estacions de camiOns TIR 1 de vagons TIF.
N o els vull cans~r més amb un balan9 en el qual encara
falten co~es. He _dit les que en aquest moment tinc més
p~es~nts 1 necess1ten més de l'ajut d'una bona ventilació
publica.
Parlem u!l sego-!1 de l'estat de la ciutat, molt breument.
Barcelona es avm una ciutat financerament neta; amb
UJ? P!oblema pendent en aquest sentit, el del transport
pubhc.
Aqui és ~ecessa~ fer esment de les relacions amb 1 Estat c_entral J tambe de retop, am.b la Generalitat.
~~ ha dos tem~s més d'un altre caracter que in.flueixen
en_ I e~tat de la cmtat: la ~eguretat i la independencia de
cnten. Respecte de la pnmera podem fer coses i les fa~em. Respecte de la segona vull fer un toe d'atenció aquí
1 ara.
Crido els esperits independents de la ciutat a revoltarse contra a9?est estat de les coses. A revoltar-s'hi pacificamen_t utilitzant la ploma i la paraula. Defenso el dret
de la ~m~at _a la diversitat i al plura~s~e, el dret al dialeg
a la dialectlca enfront del predomtru de les adhesions i
deis_ a1:1atemes. La ciutat necessita aixó. Necessita esdeverur. 1 no només ser. L'obsessió per ser pel que som
par~.htza. ~emostrem-ho i no en parlem tant.
L equac10 entre les arrels locals i la projecció exterior
tan emprada actualment, és certa. L'una és condició de
l'altra. Pero és diferent el gest dels que la diuen del
d'aquells que_la practiquen: un Miró un Casals un Sert
etc., I!i prac~Ic:aven . Altres es dediquen a esbombar-la.
~o~es els d1re una c<?sa per a~ab~r: els uns són imprescmdibles els altres son prescmd1bles. La vida triomfa
fina!ment, sempre, sobre els seus cronistes. Barcelona és
la VIda. Practiquem-la.
Associació de la Premsa de Barcelona
29 de desembre del 1983
25
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1983
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Model social
Acció política
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-12-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències