128
10
5656
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2596/19850110_EstatCiutat.pdf
bae86c737bcb11841386d37702d57c35
PDF Text
Text
Balan<; de l'any 1984
Fa un any vaig venir aquí per presentar la meva visió
sobre el que havia estat l'any 1983 pera Barcelona. Ara
hi he tornat perque vull que aquestes reflexions de !'alcalde de Barcelona es converteixin en una tradició.
Penso, també, que aquesta casa és ellloc adient perque
el meu missatge arribi al ciutada. Agraeixo, dones, a
1'Associació de la Premsa de Barcelona la seva hospitalitat.
Aquest vespre repassaré la marxa de Barcelona durant
l'any que hem acabat i quina influencia hi ha tingut
l'Ajuntament. Distingiré l'ambit de la ciutat i el de
1'Ajuntament, com a corporació i com a prestador de
serveis. Aquests dos punts de vista estan íntimament lligats: la reputació de solvencia que té Barcelona als mercats internacionals de capital, per exemple, és fruit de la
seriositat de les mesures d'austeritat, sanejament i
control de les despeses de 1'Ajuntament i lógicament deis
habits de bons contribuents dels barcelonins.
Coma alcalde de Barcelona, d'altra banda, comparteixo amb tots els ciutadans la preocupació per alguns
27
�problemes especialment difícils de tractar i per les seves
repercussions, molt directes a la vida quotidiana: em refereixo a la persistencia de l'atur, de la crisi económica.
Pero també explicaré quina ha estat l'actuació de 1' Ajuntament per pal.liar aquests mals.
Hauré d'esmentar, a més, la preocupació de l'Ajuntament que presideixo pel fet que els pressupostos de la
Generalitat apro ats recentment no recullen una colla de
compromisos pactats previament. Aixo posara en perill
realitzacions tan importants per a la ciutat i per a tot
Catalunya com la reforma del Palau de la Música, el
Fossar de la Pedrera, la recuperació dels Porxos d'En
Xifré o el pla de construccions escolars, l'INEF, el túnel
de Vallvidrera, etc.
Acabaré aquest balan<; de l'any amb una referencia a
alguns dels exits que hem assolit: el conveni amb RENFE,
la Comissió de Seguretat i els plans d'emergencies. El
fred d'aquests di es, per exemple, ha permes demostrar la
preparació dels serveis municipals. La xarxa principal
dels carrers de Barcelona ha funcionat en tot moment,
malgrat la neu i les baixes temperatures. Només cal comparar-ha amb el que ha passat a les autopistes i les carreteres principals de la resta del país per copsar la importimcia d'aquest fet.
Una altra cosa és el funcionament dels serveis públics
en general, inclosos els no municipals, i el grau d'informació que tots plegats hem de poder donar en aquests
casos.
Durant l'any 1984 s'ha concretat la idea de la projecció internacional de la Barcelona metropolitana. Miraré
d'explicar aquesta concreció i aquesta presa de consciencia les quals segueixen una linia coherent d actuació que
enlla<;a el que vaig anunciar en succeir Narcis Serra amb
el programa electoral peral 1983, el Pla General 19841992, el programa d'actuació municipal 1984-1987 i els
pressupostos ordinaris i d'inversions del 1984 i el 1985.
Aquesta Hnia d'actuació ha permes programar l'execu-
28
ció, durant els proxims quinze mesos d una inversió real
prope!a als 29.000 milions de pessetes. És per aixó que
p~c dir _q~e SI 1 any 1984 ha estat l'any de la concreció
d Idees 1 1 any de }a programaCÍÓ el 1985 sera l'any de
!'eficacia i de les decisions.
. Barcel_ona ha assolit durant l'any passat una projecci"ó
mterna~wnal com _mai no havia tingut en un període de
normalltat. Vull dir fora dels períodes marcats per les
dues gr~s exposicions universals deis darrers cent anys.
La candidatura als Jocs Olímpics del 1992 ha estat un
marc privilegiat dels esforc;os de promoció de la ciutat
peró és ~olt, ~portant de destacar que aquest gran projecte no es l umc motor de la vo]untat de Barcelona de
ser present al món.
Els Jocs Olímpics són actualment un dels esdevenim~nt_s de major ressó internacional -probablement el
mes Important-, peró Barcelona no condiciona la seva
vocació de capital a aquesta carta. Que Barcelona aspiri
a ser la seu del~ Jocs del 1992 és la conseqüencia d'una
voluntat P!eeXJst~nt; de la voluntat de presencia que ha
portat la cmtat a m ventar formes d atreure l'atenció del
món, cada dues generacions.
Voldria destacar avui que durant l'any 1984 s'ha
avan9at en el ~í d~ racionalitzar l'esforc; de promoció
extenor deJa cmtat 1 de reduir la seva excepcionalitat o
els tr~ts mé~ sul?erficials i folklórics que aquesta activitat
pogues tenrr. S1 repassem el que s'ha fet en els darrers
mesos en aquest terreny trobarem ben facilment la diferencia que estic fent notar.
L'Ajuntament de Barcelona l'Alcaldia de Barcelona
més c_oncretament ha estat sempre una institució que h~
mantmgut uns contactes internacionals actius. També és
cert, peró, que aquestes activitats de relació exterior han
estat marcad es sovint per un caracter protocolari de respecte envers la llarga historia de la ciutat i la institució.
<::;rec que hern posat ja les bases per a una política extenor de Barcelona que sigui una eina útil per a la recupe29
�ració de la vitalitat, la fon;a economica i el dinamisme
,.
cultural de la ciutat.
És encara aviat per enumerar els resultats d un,a pohtlca que tot just ha comen9at _a desple&a~-se pero alguns
símptomes en són molt positms. No se stla signatura del
tractat d'adhesió d'Espanya es fara. <?,no 8; ~arcelona.
Tanrnateix és ben cert que una dec1s1o positiVa no s~r
prendria ningú. S h<l; c_~n v~rti~ en ~ormal per a ~~plís
sims sectors de 1'op1mo pubhca -1 per a 1 Ad:numstr~
ció- allo que fa només uns quants m esos podna veure _s
com una pretensió fora del nostre abast. De fet la dectsió de fer a Barcelona la reunió-cimera hispano-f~ance~a
va ser del mateix ministre_espanyol d' Af~rs Exten~rs; Es
una iniciati a que va sorg1r amb natu~ahtat perque ~ havía anat creant l'atmosfera adequada 1 tambe perque des
de 1' Ajuntament de Barcel~na s~havia demostr~t a.bastament una capacitat orgamtzatlva ~~ m?ltes. 1 d1 erses
ocasions. I el que encara és més deciSlU s hav1a f-orr~:m~at
una política d' afirmació de la voluntat de presencia mtemacional de Barcelona.
,.
És també un fruit destacable d aquesta pohttca la declaració pública de 1 ex-ministre. fr_apces d Afers ~xte
riors i actual comissari de la ComiSSIO de les Co~~~utat~
Europees Claude Cheysson so~re _la poss1bihtat 1
conveniencia que Barcelona esdevmgw en el futur la seu
d'alguna institució comunitaria europea.
Durant l any 1984 l'alcalde de Barcelona s _ha e~t~e
vistat amb molts ambaixadors com és norrnalt tradiCIOnal ha vist també molts presidents i alts representant~ de
destacades empreses multinacionals i ha fet alguns viatges a l' estranger. La defmició previa dels grans trets d~l
que ha de ser la política exterior de Barcelona ha perroes
obtenir d'aquests contactes alguns resultats prometedors.
. .
Aquest seria el cas per exemple de la meva vtslta a
Corea del Sud motivada per un fet aparentment protocolari i intran~cendent com és 1agermanament amb la
30
ciutat portuari~ _de Pusan. És important de subratllar
que aq_uesta VISita va permetre l'establiment d'unes
~o!lnexwns de molt alt nivell que bauran de ser molt
utlls en el procés de promoció de la candidatura otímpic~ en zones del món a les quals tradicionalment bem
tmgut un accés molt limitat.
Els resultats de la visita es van poder constatar duna
maner<l: gairebé immediata d'altra banda en el curs de
les accwns extraordinaries de promoció' realitzades a
Los Angeles, on la pre~~ncia de <;or~a va ser molt importru;t. Tota aquesta accw de presencia directa ens ha permes conf~ar un COI? més que _Ba~celona té un pes important 1 allo tan obv1 que Sl extstetx a més una política
e! pes de Barcelona es pot usar d'una manera útil pera la
CIUtat.
. No vull comen9ar ara a explicar l'operació de presenCia a Los Angeles perque va tenir un ampli resso a la
p~emsa. No~és remarcaré que moltes coses seran -ja
son- més facils per a Barcelona, després de Los Angeles.
Barcelona és mes coneguda en un món tan crucial coro el
nor~-~erica i nosaltres hem obtingut també una informaclo molt valuo~a. sobre persones, entitats i empreses
que ,P?den ser decistves per a algunes de les opcions estrategiques que Barcelona esta prenent.
Que Barcelona esta en el camí de ser una ciutat cada
cop IJ?-éS eficient i més útil per tant per als seus ciutadans 1 p~r a tot el p~ís que té al ';iarrere explica la resposta ~os1t~;'a que. la cmtat ha obtmgut en la seva acció de
proJeCciO extenor. No es pot separar la declaració perla
UNESCO de l'obra de Gaudí coma patrimoni cultural de
1~ bumanitat de l'a~ció ~e promoc~ó mantinguda davant
1 esm~ntada orgarutzacw mtemac10nal i de la visita del
seu director general a Barcelona, ara fa justament un
any.
_Algunes grans inversions internacionals possibles no
s'mstal.l~ran a Barcelona i aquí seria convenient, potser,
de reflexionar sobre la manca d'una major unitat d'acció
31
�a Catalunya en una qüestió tan important; p_ero ~l.que és
important amb vista al futur és. la normahtzacw, d_e la
nostra oferta i de les nostres opcwns, que des de 1 AJuntament i la CMB s'ha tractat d'estimular i que esta donant
ja uns primers resultats.
,
.
Vull dir que s ha fet un esfon; notable d ac!anment de
1' opció e~trategica ~e Bar~elona, ~e 1~ se ya ~rea metropolitanJi 1 encara mes enlla pe,r la I~dustna d alta ,tec~o:
logia. Es una opció que ara s exph~a amb co~ere_ncia 1
sistematicamente, que té en la candidatura ohmp1ca un
marc molt suggestiu, que ~m;npta aJ!lb el suport de la
Direcció General d'lndústna 1 que m1rarem de pr~mo~;
re per mitja de la nostra col-labora~i?, amb l'or~amtzacw
de Regions Europees de TradiCIO Indu~tnal RETI.
Aquesta és la política que ~ns p~rmetra temr una nova
fabrica d'ordinadors de l'Obvettl, una planta de Hewlett
& Packard el Centre de Microelectronica de Bellaterra
una ampli~ció de Nissan/Motor lbe~ica i, e~pe~em, les
noves implantacions que aquesta reahtat ha d estimular.
Des d'una altra perspectiva, s'ha ~e~ durant l'a~~ passat un esfon; continuat de promoc10 de la pOSICI? de
Barcelona com a capital d'una am-pla zona geografica
transpirinenca a la qual hem d<?nat ja un no m de marca
-el Nord del Sud- que resume1x bastant fidelment una
de les tensions fonamentals d'aquesta terra. Que aquest
Nord del Sud constitueix una realitat és una de les constatacions que ara puc fer després de la resposta que han
suscitat les accions realitzades amb aquest planteJament.
No és una regió de fronteres ben definides pero podriem
suggerir que abasta, a ~és de Catalunya bona pa~ del
Migdia frances que gravtta sobre Tolosa total~ reg1o del
Llenguadoc-Rosselló i probablement, la franJa urbana
de la Costa Blava.
.
En aquest terreny, totes les propostes .de m1llora de
relacions han estat acollides amb un entusmsme sorprendent. De fet, el procés que va sorgir a la superfície amb la
visita de l'alcalde de Montpeller a Barcelona, no sola32
ment v~ iniciar. un camí que ha condui"t a l'establiment
fa no mes uns dtes d'una linia aeria sinó que va estimular ~bé _!'alternativa pr<?moguda amb for9a des de la
Pres1de~c1a de la Generalltat d unes relacions especials
amb l 'AJU?-t~ment de Perpinya.
El que es rmportant és el canvi drastic de l'equilibri
que s h_a produYt en la regió meridional francesa que
amb la mcorporació d Espanya a Europa ha passat de ser
cul-~e-:s~c a zona de pas. Barcelona té ara unes enormes
poss1bll~t~ts ~e fer valer el seu gran pes especific en una
zona pr!vil~giad~ en molts asp,ectes en la qual no té una
c~mpetenc1a ga1re d_efmi~a. ~s en aquest context que
s ha de veure el canv1 qu~tatm que suposa la mili ora de
la x~a de les comumcacwns convencionals que s'esta
real1tzant am~ la línia ~~ria Barcelona-Montpeller
l obertura del túnel del Cad11 encara més amb 1establiD?-ent proper de 1 enlla9 aeri Barcelona-Tolosa. Són accwns com_aguestes les que poden permetre que Barcelo~a consolidt . un paper. de capitalitat tot aportant els
mstruments 1 els serve1s d'una metropoli moderna: el
port, un aeroport de connexió amb les xarxes intemacionals, un centre de serveis i Wla ampia oferta cultural un
D?-ercat central i una substancial concentració universitana.
~quest any , _cm.~ 1any pas~at. com vaig dir en constitm~-se el co~s1ston que pres1de1xo, com no ero cansaré
ma1 de r,epetrr _vull es~entar els esforc;os per fer de Barcelona 1 autentl~a .capital . de Catalunya la capital que
C:at.al:uny~ mereiX 1 necess1ta. I també vull subratllar que
a~o 1mphca que Barcelona ha de ser també una capital
d Espany~. En fer balanc; del 1983 vaig dir que l'area
me~ropohtana de ~arcelona anava adquirint empenta i
s,ohdesa com a cap1tal de Catalunya i d'Espanya. Durant
1any 1984 hem vtst fets palpables que donen més for 9a a
aquesta afrrmació.
~arcelona ha tingut un paper important en el reconeixement de la Corporació Metropolitana als pressu33
�Corpopostos general~ de l 'Estat. p er primera
s localvegada,
més, allaFons
de
ració ha e~~at mc!o~a e~~ unr~~s ondran al voltant de
CooperaciO Murucipal 1 h¡oanvl d='aixó l'Ajuntament
3.800 milions de p~ssetes. ca seva parti~ipació al made. Barcelona
· ,veura
· unafrenada
mostra Ide com l'AJ·untament recod
teiX fons. AI~o es .
és la ciutat estricta i és capay e
neix que la cmtat Ja no .
. t de l'area.
fer renúncies en ben<?fiCI del ~to~~u~avantera deis muniBarcelona vol contmuar seperie~cia en descentralitzacipis espanyols. La nostt_ra estimulant la curiositat de
ció p~r _exemple con mui d'arreu del món. Al mes ~.e
mumctpiS de tot _Espafya. omades de descentralitzaclO
mary varo orgamdz~. ~cies ciutats van coneixer la nos.
on repres~nta_nt~ e IV sar els seus problemes.
tra expen~nci_a I van e~o
rn de les grans ciutats _I
El semman _sobre (
gove re i la creació de l'Instlarees metropohtanes», ~1 setemb octubre són també extut d'Estudis Metropohtfnsta~ ~e consolidar Barcelona
ponents de la ndostdrabvf ~~re la gestió de les ciutats.
com un centre e e a
ol que estem
La capitalitat ~~talana d ~~:~t ef~fa~ir de focus d'irconstituint es mamfest~ ~am elona L'any passat vaig alLiceu com a teatre de
radiació cultural qu~ .te are
l~dir a 1~ consagra~~! ~S~~~~~a tingut el més ~lt reco1 opera d Espanya.
, . de S M la reina a la maugraneixement ambla pre~~ncia La .vi;ita de S.M. al Musep
ció de la temp.orada d op~ra. ue el Museu Picasso no ~s
Picasso tambe enps _recor ~eÍ3arcelona, de Catalunya: es
d'Es an a
.
tan sols el Museu Icass~
també el. gran ~usey p~:~:~ expo~ci6'n~ inicia des aquí
Tambe J?O~na par a; altres ciutats, com la de Duque han viatJat desp;ett~ . . el ressó de les quals s'ha
champ a la FundaciO . Iro ~1 cas de l'exposició homeestes a tot Esl?anya com e~ocar la divertida polémica
Herge~ q?e
va pr~ de la «línia clara» en el
natge apartidans
entre
I contrans
cómic.
e;
34
Tots aquests exemples em confirmen que el camí que
portem és encertat. I els encerts són merit sobretot de la
vitalitat creadora que aquesta ciutat sempre ha tingut de
la capacítat dels barcelonins de reaccionar quan tenen
davant un repte capay d'il.lusíonar. Una capacitat que é
més admirable quan es manifesta en epoques de crisi
económica d atur i d'un cert pessimisme internacional.
Pero també cree que cal reconeixer la part de merit que
hi té 1 Ajuntament. Cal veure com la Vitalitat dels barcelonins estimula l'Ajuntament a treballar millor i com un
milior treball de l'Ajuntament pot afavorir el prestigi i
1 eficacia de la ciutat.
L any 1984 va comenc;ar la vigencia del programa de
quatre anys. Aquest programa, recordem-ho estableix
les linies d'actuació que configuren el model de la ciutat
al Pla General1984-1992. La primera anualitat d aquest
programa va ser el pressupost d inversions del 1984
aprovat definitivament el 3 d'abril del 1984. L Estat
d execució d'aquest pressupost ha demostrat la capacitat
deis servejs de 1 Ajuntament per gestionar projectes de
l'ordre de 10.000 milions de pessetes en un any -molts
d'aquests projectes es realitzen aquest any entran t. És un
programa que .desenvolupa les orientacions que es van
exposar en inicjar el mandat 1983-1977 i que en el terreny concret de les inversions es tradueix en un objectiu
primordial
prudencia: consolidar les expectatives, no
crear-ne
de de
més.
He dit altres vegades que en els primers tres anys
d ajuntaments democratics es van alliberar les expectatives acumulades durant quaranta anys. Si aquestes expectatives continuessin creixent superarien totalment .la capacitat de l'Ajuntament.
La consolidació de que he parlat constitueix a acabar, i
acabar
bé, els projectes que han nascut de l'eclosió del
primer mandat.
Al programa d'actuació vam dividir les arees de
l'Ajuntament en quatre sectors:
35
�- arees d'infrast~uctura urlban~~ ensenyament, sanitat,
- arees de serveis persona s, e
serveis socials;
- arees de ser~ei~ urb~?s.;
ern lligades al funciona- arees d'admimstraclO 1 gov . ,'
. . 1
·
d 1' AdministraciO mumclpa ·
.
ment IJ?-t~rn 19~0-1983 la distribució de les inversiOns
Al penoestes grups d'arees ha estat el següent:
entre aqu
%
62,70
24,42
10,48
2,4
1983
Infrastructura urbana
Serveis personals
Serveis urbans
Administració i govern
Al programa de quatre anys, la distribució propasada és:
60
Infrastructura urbana
17
Serveis personals
13
Serveis urbans
10
Administració i govern
.f
fl xteix amb claredat el proEn aquestes ~ res es _re e
dels serveis personals
posit de ~ontemr el ~re¡x.e!ll:~ersió que els serveis u~
pero contmua absorbmt m~s.
· , de les arees d'admlbans. L'augment de la parudc¡pac10d ·tzar tecnificar i
.
.,
n a l'afany e mo erru
il
rustrac10 respo . .
. , que ha de permetre un m mecanitzar l'a~m¡mstrac10
lor se~ei als _cmtadan~ tructura urbana s_s)n potser
Les mve~s10~~b~~ 1r:~tivitat municipal. Es aquí on
una forma física.
l'aspecte mes yts 1
.
el model de cmtat prevts{ br:rir a la ciutat nous espais
,Aquest any ~~mdf~~strelles Altes a la Zona Franca.
. d'"lla
ue s arregla a Barcelopublics, ,coro e. Jar .
1
Aquest es. el
pnmer
m
tenorq:
· · ·
' bl"ca Es un exemple del· que es, pot
.
na amb llllClatwa pu. l ·.
d'illa coro a espai pubhc.
fer per recuperar els mtenors
de
36
Hem comprat també l'interior de l'illa de la Torre de les
Aigües a 1 Eixample, recuperant alhora un espai públic i
una pe~a de singular valor arquitectonic i historie.
A Horta, el velódrom i el seu entorn, ultra la significació com a equipament esportiu d'abast metropolita, són
un exemple d'integració d'edifici i paisatge. I només cal
passejar-s hi diumenge al matf i veure la quantitat de
gent que hi va per comprovar com l estetica no esta renyida amb la rendibilitat social. La plaQa de la Palmera,
a Sant Jyiartí, és pel1984 el que va ser la pla~ de Sóller el
1983. Es una altra materialització de la voluntat de dignificar els barris periferics amb espais públics de gran
qualitat i disseny cosa que hem qualificat de monumentalització de la periferia.
Els jardins de Salvador Allende, la pla~a de Cirici Pellicer la pla~a de Mossen Cortina, les places de la Mare
de Déu del Coll, Santuaris i Hortal, són altres realitzacions del 1984.
Ha quedat acabada la primera fase del Moll de la Fusta que ha permes l'accés del pública la vora del mar. Es
tracta d'una obra exemplar per molts motius: il.lustra les
possibilitats de cooperació amb una altra entitat, en
aquest cas el Port Autónom; és una de les més significa tives del proposit d'obrir la ciutat al mar; i pot considerarse també una recuperació peral ciutada d'espais industrials obsolets.
Un altre cas de col.laboració positiva amb altres institucions en aquest cas la Pira és el del nou disseny de
l'avinguda de la Reina Maria Cristina que vaig inaugurar el 20 de gener.
En un altre ambit, vull recordar la finalització dels
aparcaments de l'avinguda de Gaudi i de la pla~ del Sol;
la primera fase d ampliació de la Riera Blanca; la primera fase deis espigons del carrer de Ginebra i del carrer de
Bogatell obres fonamentals per a la regeneració de les
platges de llevant i per evitar les inundacions per manca
de capacitat de les clavegueres.
37
�.
t banístic s ha fet un esEn el camp del.planeJam~~ ~·~ marxa algunes de les
for<t per sistematltzar t po
.ó de la ciutat encaUades
grans opcions de r~r~~~~~ci projectes relatiu~ al Moll
durant molts anys. s
al Cinturó del L1toral al
de la Fusta abans est;nenta¿. turó al ramal ferroviari
.,
Segon Cinturó al Pnmer m
són exemples d aq~e~\a PJ~g~~[afc~~· la Zona Costa?eAmb l avan<t de
a .
ferencia que permetra el
ra s ha establert el mba!c ~~:~t entom del passeig de
desenvolupament ur a P
Cades I.
h de permetre compleS'han redactat els plans que ::encara hi queden: V all
tar la ciutat ordenant els bmts q
ona i les Glories.
d'Hebron eix del carrer de T~rrf! Ciutat V ella -Raval
Han estat aca~ats els PERl e e ·untaroent amb la
Santa Caterina 1 ~arcel~net~- ~alt~e dels grans reptes
recuperació de 1E1Xamp e son
del nost~e mand9~t4
fer un seminari sobre vies ~a~iAl malg del 1 . es va
d acord els criteris tradtClOques on va ser posslbleposar i arquitectes sobre el paper
nalment op~sats d en~myrs· , de la ciutat. Les concludels grans e1X<;>S d~ c¡rcu actoes afrontar més racionalsions del semman han per:r? pel que fa a tes intervenment el prog'fa!lla d actua~a emprendre a la xarxa
cions urbams!Iques q~e de les comunicacions entre
viaria co~. son 1~ ml. oi~ntre l'Eixarnple i Sant Mart~
Sant ~artl 1 Nou darr;:_ d Prim Aragó Guipúscoa 1
pels e1xos de Bac e 0 a
Cristó~al d~ ,Mour~. .
1 iutat coro la del país, es
La s1tuac10 economl~~ ?e .~~e l'atur En canvi, altres
caracteritza per ~a .Per~lS encl
unten a una recupeindicadors d act1v1tat 1d~ c~msurn ap
·al Vindicador
.
d de l'actlv1tat empresan .
.
ració sost1ngu a ,
t ular és el de noves soc1etats
de creixement ~es eMspec ac til que han passat de 1.342
inscrites al Reg¡stre ercan
el 1979 a 4.70q e~ 1984. bl que la millora de l'activiNo obstant aixO, no sem a
38
tat empresarial sigui suficient per frenar el creixement de
l atur. L'Ajuntament de Barcelona és conscient del cost
social de l'atur i de les dramatiques situacions individuals que les estadístiques amaguen. Consegüentment
ha es!at .cr~ada .una Po~enc}a per al Desenvolupament
Econm;ru.c 1 Soc1aJ que tmdra la responsabilitat d'impulsar act1v1tats creadores d'ocupació i de coordinar totes
les iniciatives adreyades a fomentar l'activitat económica de la ciutat.
Voldria il.Iustrar com els esfon;os fets en la reforma de
l'administració, sota els criteris d'austeritat, eficacia i
control de la despesa, es tradueixen en un augment del
prestigi de Barcelona.
La comunitat bancaria internacional coneix per mitja ~e les liquidacions dels pressupostos, 1 esfo~9 fet per
1 AJunt.am,en~ de Bar~elona en la reducció de despeses i
recone1~ 1 ev1dent millora de la situació financera que
s ha reg¡strat en els últims anys. La Llei de Sanejament
del ~~ de desembre ~el 19~3 va confirmar aquesta situacw. No exagero SI us die que a la Coordinació de
Finances hi ha autentiques cues de representants de
bancs estrangers oferint-se com a directors de préstecs
sindicats.
Quan a l'abril passat 1Ajuntament va anunciar el
concurs d'ofertes peral fmanyament parcial del pressupost d'inversi~ns del .1984 s'hi van presentar quinze
grups de bans mternacwnals. El 30 de juliol es va adjudicar a un co~o.rci dirigit pel Crédit Lyonnais que havia
ofert 23,7 m1hons d ECU és a dir, uns vint milions de
dolars o 3.000 milions de pessetes, amb un marge 3/ 8
sobre el Libor durant tres anys i 4/8 per a la resta del
temps, una maduresa de deu anys i un període de manca
de set anys. Aquestes condicions eren les millors que cap
pres.tatan espanyol havia obtingut mai al mercat financer mte.r:nacwn~l. I ~quest precedent va facilitar que la
qenen1:ht~t obtmgues. al setembre un préstec en condicwns s1milars una m1ca més car perque no tenia la ga39
�,
ill que els obtinguts fins
· de l'ICO , pero
rantla
. encara
. · , m or· ola
ara per cap altra mstltuc1o eJpany ia nostra feina a
Vull repetir d'altra .ban a~ que 1' 1 vada conscien1' Ajuntament es veu elstl!fiulaEdlabpare~el~~í és un contri1
u
. ' · a dels barce omns.
.
c1a C1V1C
M, d 1 90 % dels subJectes a a C:T
buent exemplar. ,e~ e 1 ntari La recaptació de l'lmhan. paga~ en elJ?~no e vo :u robé. exemplar. l aixo no és
post de c1rculac1~ h!_ill~~~ t~e la gestió i a la netej.a del~
degut tan sols .a a
. ó també al fet que el cmtada
padrons que h1 hJ h~~t ~~erminat nivell de serveis ha
sap quep~r gau 1f l un s diners no són malbaratats.
de pagar l ~~p quale e s s~~ al tanmateix no és elevada.
La press10 fisc. muntclp
.ci als incloent-hi ordeEl conjunt de~s tmpostos mum P 3 8% del PIB de Barnances fiscals 1 CTU represe~a l~ ~1 1985 una familia
c~lona. Seg~ms ,eAl~ n~stresn~ u~~s 24.000 pessetes, ent~~
tlpus pagara a 1 JUU ame
eram ( 1 000) depurac10
do.OOO).
escombraries (7 .2~0), cl~~e(~ SOO) i
d'aigües (1.400) c¡rcu ac10 . ·
mambla desSón xifres prou raonables S1 le~ c~mpa~t família i any
pesa anual prevista per al roa~~: }~~flia~s que és de
per l'enquesta de pressupos
ero
1
1
-~:P~:;e~~~eÓ~sde l'eficacia en la gestió, ~~f~~~~:U
que el 28 de novembre passat ~s va~ p_re~~~~rsion.s pel
Plenari els pressupostos. ordn~ans 1. ubstancialment
1985. Aquesta pres~ntaclf' con]:~a ~~lt considerable.
abans de comenyat 1 ~ny' es:~:Ut ra~ica en la diferencia
Pero la novetat mes tmp
ost ordinari que
entre ingressos i despeses d~lJ~e:riressupost d'~ver
p.ermet el financ;a~ent p~r~e 3 .704 milion.s, es fa se.nse
SlOn~. Aquest esta.lvt, que,e~ a la sub· ecció al criten de
redmr les pres~ciOn{a grac~titat estal~iada hauria estat
maxima auste~tat. . q:sos baguessin coroptat amb
més elev.c:da Sl els m~.t ti de l'Estat pels serveis que
1 aportaclo de la Genfueracl· ~ del seu caracter de capital.
presta Barcelona en n 1
40
He dit mol tes vegades que 1'Ajuntament de Barcelona
i les seves empreses municipals les institucions i els
consorcis en els quals participa i les contractes que
controla, constitueixen la concentració productiva més
complexa i de major significació pública d'Espanya. El
volum delpressupostos aprovats per aquest any, 76.354
milions al pressupost ordinari i 14.234 al d'inversions,
ho confirma.
Últimament hem sentit a parlar molt de la baixa de la
contractació pública. Cree que la consideració d'aquestes quanti tats permetra concloure que la incidencia de
1 activitat municipal a l'activitat económica del país pot
ser notable.
Em referiré ara molt breument a les actuacions més
significatives de les al tres arees de l'administració municipal. I vull destacar molt particularment les activitats de
Protecció Ciutadana perque constitueixen una prova
molt satisfactoria de la capacitat de resposta de l'Ajuntament davant el problema de la inseguretat.
En el terreny de la seguretat, l'any 1984 ha estat marcat per la racionalització d'un problema que tendía a ser
afrontat visceralment. El problema de la seguretat és
greu i complex no té una solució facil i exigira molts
recursos i, sobretot, un profund can vi d'actituds que permeti la maxima col.laboració entre les institucions.
He d afirmar amb tota la solemnitat, que el balanc; de
la Comissió T ecnica de Seguretat Urbana i de les comissions que s'han anat posant en marxa durant l'any és
extraordinariament positiu. Sabíem tots que costaría
molt de dedicar un any sencer a la reflexió 1analisi, el
debat i l'estudi perque la pressió dels esdeveniments delictius constituiría una temptació gairebé irresistible a
deixar-se caure en la demagogia i l'electoralisme de
baixa cota.
Pero, ara que !'experiencia té prop d'un any, els qui
ens varo comprometre amb 1'opció racionalitzadora i a
situar el problema de la seguretat en un ambit de consens
41
�i fora de la lluita partidista tenim motius :per sentir-nos
esperan9ats. Estic conven9ut que, tot 1 els drames
concrets que hem sofert en el~ ~~~ers dotze meso~ els
ciutadans entenen que el caro1 mtc1at és raonable 1 que
pot dur resultats positius. Cree que . després del debat
que la Comissió Socias ha tingut la vtrt;tt de p_romoure,
els ciutadans de Barcelona estan ara mes ben IJ!formats
sobre la realitat dels problemes de la seguretat 1 les causes dels delictes.
La realitat és que la Comissió Te~n~c;:t ~e Seguretat
Urbana i el debat suscitat han generat m1clat1~es 9u~, tot
i el seu caracter incipient suposen un canv1 drastlc e,n
relació amb les practiques i els enfocaments de fa no roes
un any. Les actuacions policíaques conjuntes ja no són
una excepció SÍD;Ó un~ realitat que ~_'~mJ?OS~ ~n la normalitat de cada d1a. I son una consequencta log1ca del fet
que per primera vegada els problemes de la se~re~at
han estat discutits entom d'una taula per totes les mstancies implicades, per unes institucions g~e pns fa molt
poc queien freqüentment en la temptacH~? 1gnorar-se o
bé d'atribuir-se mútuament la responsab1htat de les falles del conjunt del sistema.
..
., .
. .
.,
El nou esquema de responsabihtzaclO 1 part1ctpac10
global ha estat establert tamb~ en ets d~strictes on, també
per primer cop ha estat poss1~le reumr les pers~ne~~ ,les
institucions i les entitats relacwnades amb la delinquencía i les seves causes, i que tenen un coneixement directe
de la situació en uns barris concrets.
.
En el context d'aquest nou marc més racional i exlgent la participació de la Guardia Urbana en ta g.lfes de
protecció s'ha incrementat en un 100% ~n relac10 amb
el nombre de serveis prestats 1 any anter.wr. El refo~9a
ment de l'acció protectora ha estat parbcularment liDportant en el Barrí Antic i en els mercats. .
És de justicia referir-se també a 1~ tasca re~1tzada ~n el
camp de les emergencies. En la pnmera mettat de 1 any
passat es va concloure la tasca d'elaboració dels plans
42
d emergen9ia sect<;>rial. La validesa d'aquests plans s ha
dem.ostratJa repetlda,m~nt durant els darrers mesos amb
m_otm .de les ~u~s trag1ques explosions dels carrers del
C1~ca. 1 de Cnstobal de Moura, i de 1 ensorrament d'un
e~Jf!.Cl ~ carrer .de ~~ncepción Arenal. La racionalitzaClO 11~ ststemaht.zaciO de la resposta municipal que han
p_e,nnes els plans 1 el funcionament de la mateixa ComisSIO d Emergen~i~s expl~quen d altra banda la normalitat que ha pres1~t 1 e~?Ient actl?-ació deis serveis municipals durant la s1tu_ac10 excepciOnal creada per l'intens
fred dels darrers d1es.
En ~quest ~epas de l'activitat municipal del darrer any
v.oldna contmuar mencionant diferents aspectes sectonals.
Es pot des~acru: per exemple la tasca desenvolupada
d~s ~e la Reg1dona de Cultura. S.ha frnalitzat i presentat
p~b_li~ament ~l.Pla de Museus, ema necessaria i extraordinanam~n~ utllJ?er fixar un criteri d'ordenació dels museus mumc1pal~ 1 po~ser del~ no municipals. Pero cal
e~Il?-~ntar tambe que s ha contmuat consohdant una tradtciO de fe?tes populars com és el carnaval o les Festes
de la Merce que es va au.gmentar d'un 30%1 assistencia
als espe~tacles del 9rec 1 que pnkticament tota l'activitat rr;u~1cal de la cmtat va ser realitzada ja clirectament
p~r l Ajuntament o amb el seu suport. No es pot deixar
d esmenta: en aque.st terreny el nomenament d Antoni
Ros M~ba c<;>m a d1rector de 1 Orquestra Ciutat de Barcelopa. 1 la millora de l'orquestra.
L A]untament de Barcelona té i ha tingut tradicionalment una gran preocul?ació perla salut pública. Voldria
destacar en aquest _sentlt que durant 1 any 1984, es va fer
a B~celo~a la pnmera enquesta de salut que mai no
s hag1 realitzat a Espanya: la recollida i 1 anilisi de més
~e ~2.qoo m~stres d'~iment~ i la inspecció de 4.000
mdustnes ~- ~hmenta~1~, rendtment aconseguit gracies a
la renovacw 1 el condtciOnament del Laboratori Municipal.
43
�Pel que fa al' Área de J oventut, cal rec~::>rdar la designació de Barcelona com a seu del Congres de l~ UNESCO
sobre la J oventut, en el marc del' Any I~temac1.on~l de la
Joventut, que se celebrara a la mostra cmtat el]uhol proper. Aquesta designació donara rell~u a ~l!a tasca que
s'ha concretat en mesures com la umficac10 de la xarxa
de casals o la posada en. funcionament del Centr~ d'Informació i Documentac1ó pera Joves, el qual aten setmanalment unes set-centes persones.
Barcelona és avui una ciutat capd8:van~er~ en ~a preocupació pel medi ambient de la Med1terrama. D1ferents
instancies internacionals han celebrat a Barcelona reunions especialitzades, i els serv~is d.e l'area h~nyro~se
guit els estudis sobre la contammac16 de les a1gues htorals del terme municipal.
. .,
Cal destacar també en aquest balan<; la pubh~ac1~ d~l
Plec de Condicions pera la Concessió de la ~eteJa P.ubhca de Barcelona, fruit d'un concurs mternac~onal
d'idees, que permetra millorar m~s encara un s~rve1 qu.e
s'ha anat modernitzant progress¡vament. AVU:I es ~ec1:
den 2.500 tones de vidre l'any i el40% dt: la cmtatJa te
la recollida de les escombreries en contemdors. Una altra fita que cal destacar és la construcció d~l segon tram
de l'aqüeducte Ter-Llobregat, que perme~ra ~up~rar, per
exemple gla<;ades com la dels darrers d1es 1 m~l:orar la
qualitat de 1 aigua. En el capítol de. recuperac10 de les
platges del litoral municipal també h1 ,ha un exemple del
bon treball desenvolupat en aquesta area.
.
Dient que 25.000 visites han estat ateses pels serye1s
socials municipals, podem donar una idea d'un~ ,fe1~a,
que té com a altres elements a destacar 1~ c~eac10. ~ un
centre d'atenció de dones matractades 1 1 aten~1o de
8.000 persones en centres de tractament de toxicomanies i alcoholisme.
.
.,
Aquest any ha estat l'any de la de~c.e~~ralit~ac1~. Es va
aprovar per u~ani.mitat, la ~ova d1V1s1o ternt~nal de la
ciutat en deu dtstnctes, queJa comencen a temr compe44
tencies i un pr~s~upos~ significatiu a la seva disposició.
Els centres. Cl~lcs, dintre d'una politica global d'apropam,e~t als diStnctes han multiplicat per dos la seva superf1c1e durant 1 ~X passat i són utilitzats ara per unes
9.000 persones dianam~nt. Jo voldria recordar coma
fita que cal remarcar, la mauguració del Centre Cívic de
les ~o.txer.es de ~~ts que constitueix tot un símbol de la
senosttat 1 solvencia dels proposits municipals en aquest
terreny.
Pero també en 1:a~~it més estrictament intern, de refo~ma ~e la maqumana municipal, s'han fet aven<;os sigmficat~us d~;ant ,el 1~8~. El procés de tecnificació i
mod.ermtzaciO de 1 admtmstració municipal ha sofert un
fort tmpuls .. La xarxa de teleprocés ha passat de tenir 180
a 32.0 term~nals: 41. nous microordinadors s'han afegit
als s1s q~e s h~v1en mstal:lat l'any passat en di verses dependencies. S ha mecamtzat substancialment la gestió
~el pressupost, la del personal, i s'ha posat en marxa
1 empresa de cartografia que ha de realitzar la revisió del
cadastre.
. ~u~nt a pe~~onal, s'ha continuat la política de contencto 1s ha redmt ~1 nombre de places en 102 amb un total
ac?m~at ~e~ .1 JO des dell979. Aquesta política ha permes d1smrnmr en un any d'un 48 a un 42 per cent el
perc~ntatge 9e~ pr.essul?ost dedicat a despeses de personal. -?-s taii?-be s1gmficatm l'increment del personal tecnic
quah~cat 1 la reducció del dedicat a tasques administratives 1 subalternes.
~e fet ja unes refere,ncies al paper de Barcelona com a
capital de Catalu~ya. Es ~na funció essencial de la ciutat,
que és compresa 1 assum1da pel nostre país. Ho he constatat personalment.
J?e.ixi~-?le dir 9ue les nacions no es fan només amb
retonca 1 mvo~~c10ns. Vna nació es fa també amb realitats. I una ~ac10 ~ecess1ta alguna cosa més que himnes
banderes, s1gnes 1 re(erencies essencialistes. ecessita
per exemple, una capital que pugui projectar tot el que
45
�acabo d esmentar amb una potencia propia. o hi h~
cap contradicció no hi pot haver cap motm de gre~ge ~1
reclaroem una potenciació de Barcelona. Ho vrug d1r
l'any passat i repeteixo ara la reflexió: sense Barcelona,
..
,
Catalunya no seria una nació.
Tinc la impressió que la confrontac10 entre la metropoli barcelonina i una h_ipotetica C~t~unya com~cal
constitueix una construcc10 molt part1d1sta que no te cap
mena de base real. El nostre país esta orgullós de temr
una capital amb una presencia al món c~da cop .n;tés afer:
mada i veu encara Barcelona com el signe de llibertat. 1
de progrés que historicament ~a repr~en~at molt mes
enlla de les seves fronteres estnctes d avw.
Ho he comprovat molt recentment, en el curs de la
meva visita a Moi.a del proppassat mes de desembre P~~
commemorar-hi el sis-cents aniversari de la d~clarac10
del poble com a carrer de Barcelona. Com Mma. foren
molts els pobles i viles de Catalunya que escolhren el
Consell de Cent barceloní com la vía més segura per
escapar del poder dels senyor~ fe':dals. Aqu~st or~U de
di.sposar de la forc;a d'una capital e_s una re~~tat viva a la
Catalunya d avui i un fet que hauna de faclli~ar els grans
acords entre les seves administracions púbhques que el
país necessita.
.
És facil de trobar en el que fins ara he anat dient la
idea de fons que prestigiar Barcelona és prestigiar Catalunya que, en altres paraules allo que és bo pera Barcelona és bo per a Catalunya. He presentat alguns ex~m
ples de col-laboració plantejats amb ~questa perspectiva.
No tinc més remei pero, que refenr-me tambe a 1 ~b~
tacle que per a la gestió de la ciutat ha suposat la lmutadissima sensibilitat d altres estaments de govem davant dels problemes de Barcelona.
Els pressupostos públics que tot just acaben d:aprovar-se no contemplen el finan~ament dels ser eis que
1 Ajuntament presta simplement pel fet que B~rcelona
és la capital de Catalunya els anomenats «servels de ca-
46
pitalitat». Pero és més greu encara que en els pressupostos de la Gen~ralitat, n~ es reculli tampoc el financ;ament
de compromisos prev1ament pactats.
~ hi ha C!ffiers per exemple per al monument al
pres1dent I:Ims Companys que esta sent constru1t i pagat per 1 A.J~tarnent. Tampoc no es preveu la inversió
de 2.500 mihons en els túnels de Vallvidrera que hauria
de fe~-se ~egons els acords presos respecte a T ABASA.
Com Ja Y'!-lg dentt?ciar ara fa un any les obre del Palau
de la Mus1Ca CC?n~muen p~ades i el credit de 200 milions
de_l Banc: ~e Cred1t Indu~tnal n~ es .pot aplicar per manca
d mvers10 de la Generalitat. Ex1ste1x un perill imminent
q~e 1~ obr_es de la plac;a de l'Univers en el recinte de la
Fu~, s h~gin d at'-;U"ar dªvant la drastica reducció de les
ass~~ac10ns prev1stes. Es greu també el perill de paralitzacw del Pla de <;=onstruccions Escolars de Barcelona
que_suposa-ya una mversió de 686 milionsja compromesos 1 J?OSten_or~ent evaporada. La recuperació deis Porxos dEn ~1fre avanc;a penosament. No hi haura diners
per al s~gmment del procés de reassentament deis vei"ns
desallot]ats de_la P~rona. No es veu clara la solució financ~ra del L1_ceu 1 sembla evident que 1 Ajuntament
haura de contmuar pagant els projectes de la seu de
l'I EF a l'~ella Olimpica de Montju'ic totj pertanyer a
la Generalltat.
¿_Quin és el missat~e que !'alcalde de Barcelona vol fer
~bar ~s seus co~cmtadans en 1\nici d'un nou any? No
e~ _un missatg~ ~ad1cal?Ient nou. Es més aviat la reiteraClO ? un propo~1t q~e Ja be esmentat en un temps recent
pero que ~onst:Itue1x a p~er meu _la base imprescindible per ev1tar conf~ontac10ns paralitzants i esterils.
Barcelona el pa1s en el seu conjunt es troba encara
davant ~olts problemes que tenen les seves altematives
d~ solu~16 e~c~lla~es per dificultats d entesa entre admims~raclOns 1 Inst1tuc10ns. He explicat ja coro des de
l ~~tament hem assajat d'aportar racionalitat a la solucw d'alguns vells problemes.
47
�És ara l'hora de fer !'empenta decisiva per trencar la
situació de blocatge en que es troben algunes qüestions
essencials peral futur del país, com són l'ordenació territorial de Catalunya -i, per tant, la definició de l'area
metropolitana de Barcelona dintre d'un context més ampli-, els sistemes metropolitans del transport, el port de
Barcelona, els mercats centrals o la sort d'algunes grans
institucions culturals.
Estic convenc;ut que tenim davant nostre una oportunitat histórica que no podem deixar escapar. Aquest any
1985 que tot just acabem d'encetar no sera a casa nostra
un any electoral. Ha arribat el moment de fer un seriós
esforc; d'administració. L'any 1985 ha de ser l'any de les
grans decisions en el terreny de l'alta administració; de
les decisions que marcaran profundament la fesomia del
país.
Com a alcalde de Barcelona demano a les administracions d'aquest país el capteniment responsable i !'actitud
oberta i possibilista que el país reclama. N o ésr un recurs
retoric per acabar un missatge institucional. Es una voluntat que ja vaig expressar immediatament després de
les eleccions autonomiques de l'abril passat i que vaig
precisar en iniciati ves concretes de col.laboració a partir
del setembre.
Tots els problemes del país, obviament, poden afrontar-se des d'optiques polítiques diverses. Pero hi ha
qüestions d'un caracter tan basic que exigeixen un cert
nivell de col.laboració. No ens podem permetre el luxe
que institucions i actius fonamentals se'ns quedin als
dits per l'afany de defensar un dogma. La nostra ciutat
necessita una treva en la guerra dels principis.
Associació de la Premsa de Barcelona,
1O de gener del 1985
48
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1984
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Model social
Acció política
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-01-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2597/19860109_EstatCiutat.pdf
80bdd5b41063519b558d1b11cc2ec5ff
PDF Text
Text
Balanç de l'any 1985
És imperatiu que comenci la meva intervenció referint-me al que fa un any havia presentat com a projectes
per al 1985. No puc evitar de reconèixer que bona part
del que ens proposàvem com a metes no s'ha aconseguit.
Ho constatem. L'any 1985 no va ser l'any de les grans
decisions ni va ser l'any dels grans pactes.
Dèiem fa dotze mesos que el 1985 constituïa una
oportunitat excel.lent per concentrar esforços i prendre
algunes de les grans decisions de govern que aquest país
necessita i que sovint fan inprescindible el concurs dels
diferents nivells d'administració. Dèiem també que
l'oportunitat era extraordinària pel fet de no celebrar-se
cap consulta electoral durant l'any.
Les coses no han estat així, de fet, l'únic gran pacte que
s'ha aconseguit de posar en marxa ha estat el Pacte
Cultural. Tinc la impressió que la gran mobilització de
l'opinió pública que el pacte ha aconseguit i la seva mateixa trajectòria accidentada ens donen una pista de la
transcendència que hauria tingut per al país la posada en
marxa d'altres experiències paral.leles en tots els sectors
49
�que exigeixen la cooperació entre les diferents administracions.
La realitat és que pactes tan importants per al país
com el Pacte Territorial o el Pacte Sanitari estan per fer i
també que les perspectives són més aviat negatives en un
cas i en 1 altre.
Que l'únic pacte d'un cert nivell que s ha aconse~it
de signar s'hagi trobat amb els entreb~ncs que s'han v1st
no és pas un signe positiu per al país. Es, potser co.m ~~a
marxa enrere i un revifament de les batalles de pnnc1p1s
a què el país és tan afeccionat. .
Vull dir-los ara que des de 1 AJuntament no ha estat
fàcil trobar la manera de presentar-se davant de 1opinió
pública amb la constatació d'una decepció. He cregut,
però que el país continuava exigint dels seus governan~s
un missatge d'optimisme i sobretot un exemple d'act~itat i d'estímul d'il.tusió efectiva desproveïda de retònca.
És per aquesta raó que poc ab~ns de les vacances d'estiu, ens vam proposar des de 1 AJuntamen~ de supera~ la
nostra proposta de pacte amb ~a altern~tr~·a de pres~n
cia activa i protagonista en la tda econom1ca de ~a ClUtat. Vam dir a mitjan juliol que la tardor marcana una
ofensiva municipal per a la reactivació de la vida econòmica i també en el terreny més estricte de la Lluita contra
la desocupació i hem procurat de complir-ho.
Ens propo em que el 1986 continuï sent un. any de
forta activitat econòmica municipal. Perquè cre1em que
la persistència de la crisi, l,a d~~màtica realitat de_l~s xi:
fres d'atur i el que potser es pitJOr, una certa pas~1v1.tat t
un insistent pessimisme que costen .de superar ex1ge1:Xe~
que l'Ajuntament adopti una actitud de promoCió 1
d'estímul.
I ens proposem que aquesta activitat municipal de
promoció es plantegi sobre dos fronts diferents compl~
mentaris: el primer el que va ser ~<?sat en n:t~a ?les
aviat va ser el front de la promoc10 de les truciatiVes
50
empresarials amb la creació d'una empresa municipal
que va ser confiada a Francesc Raventós· poc després, es
presentava al ConseLl Plenari el projecte «Barcelona activa», estudiat per la Ponència per al Desenvolupament
E~nòmi~ i Social al capdavant de la qual vaig situar
ahir mate1x Josep Maria Serra Martí i constituirà el motor fonamental en el camp de 1economia social.
El 1985 ha estat un any de treball positiu en totes les
àrees d'actuació municipal. Ha estat un any de novetats
organitzatives com la implantació de la Llei reguladora
del règim local com també de noves expectatives en la
regulació de competències amb les properes lleis de cossos i forces de seguretat i de sanitat. Ha estat però un
a~y d'espera encara en el terreny del finançament muniCJpal que no hem pogut acabar de veure resolt. Però,
malgrat tot ha estat un any de treball i imaginació per
anar endavant en la millora de la ciutat en tots els àmbits.
El capítol d'obres és sempre un recurs fàcil en qualsevol balanç, però no per això deixaré de repassar-lo, sobretot en un moment en què s'emprenen grans operacions d estructura viària com:
-el projecte del Segon Cinturó;
-el projecte d'eix del túnel de la Rovira per enllaçar el
Primer i el Segon Cinturó;
-planejament d'eixos urbans entre barris -pont Bac de
Roda-Felip li-;
-definició global i realista de la marxa viària o operacions d'infrastructura com:
·
- la reforma del ramal ferroviari de la costa;
- l'ordenació de la defensa de la costa;
o com:
-_l'ordenació de la zona de Carles I, futura Vila Olímpica;
o com:
-el desenvolupament i l'aprovació de l'ordenança per
al manteniment i millora de l'Eixample;
51
�o com:
- els plans de Ciutat Vella;
.
-la definició d'àrees de nova centralitat;
-el planejament sectorial de barris històrics;
- els plans per als barris alts a la vora de Collserola
-Torre Baró, Vallbona, etc.
Tot aquest treball projectat cap al futur immediat_ de
Barcelona ha tingut el complement d'un trebap de difusió de la tasca urbanística de Barcelona amb diverses exposiciOns.
La nostra obligació amb els ciutadans abasta un marc
variadíssim d'accions: unes són vistoses per pròpia naturalesa i d'altres són visibles en un nivell molt més acostat
als ciutadans.
Una de les fites dell985 és sens dubte el Pla de Neteja,
del qual resulta una ciutat més polida i agradable que
pren alhora una nova imatge domèstica.
Altres coses potser no arriben al ciutadà i C<?~vé que
les diguem en veu ben alta: les empreses mumc1pals_ a
excepció coneguda de les de transports estan assolmt
cobertures del 100 %. Llevat momentàniament de
l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, que pateix
la manca d'actualització de tarifes per part de l'Institut
Català de la Salut.
La planta incineradora de brossa de Sant Adrià_ ha començat a pagar preus simbòlics per les esco~b.ranes q~e
consumeix, perquè 1 energia que cons':l~eiX Ja cobreiX
les despeses d'explotació. El parc zoolog1c, d altra b~
da, comença a remuntar l'anterior davallada de VISItants.
El 1985 ha estat l'any del gran salt en matèria de descentralització: s'han fet onze transferències de gestió als
ajuntaments dels districtes, s'~~ ~ssoli~ ~n augment de la
utilització popular amb un mll10 de v1s1tan~s als ~ent~es
cívics i, alhora, s'han pogut constatar tambe les diferencies i els erros que haurem d'esmentar.
Hem detectat errors en altres àrees, és clar. El Teatre
52
Grec ha tingut aq11:est any una baixada d'acceptació i ens
plantegem ~o~regtr-ho l'any que ve, però l'actuació
cultural de 1 Ajuntament de Barcelona ha assolit aquest
any fites importants. Deixant de banda el Pacte Culturt;t~, l'a~pli v~ntal~ de novetats abasta des de la inauguraCIO de 1 espai polivalent de l'antic Mercat de les Flors
fins. ~1 Pla. d_e M_useus, amb vint-i-quatre museus sota
gest10 mumc1paltla represa d'una vella tradició ciutadana: les donacions particulars als museus barcelonins· des
d~ les dues _grans exposicions de «Catalunya, fàbrica
dEspanya» 1 «Homage to Barcelona» fins a l'èxit clamorós de participació ciutadana en les darreres Festes de
la Mercè.
B~rc~lona ha estat fòrum de debat juvenil, de portes
endms 1 de portes enfora, amb el Congrés Internacional
de la Joventut i la Declaració de Barcelona de la UNESco, amb el Projecte Jove i la Biennal de Cultura Juvenil
~e la Mediterràn~~- Amb la p~e<?c~p~cio municipal per
1 atur la generacw de noves miciattves d'ocupació ha
est~t c~l-locad~ ~quest any 1985 en un lloc preferent dels
objectiUs ~un~c1pals .. La Ponència per al Desenvolupament Economic 1 Social ha començat a incidir decisivament en l'animació social i econòmica de Barcelona. Hi
ha en marxa convenis sobre noves tecnologies amb la
Universitat ~olitècnica i d'impuls al cooperativisme i
treball associat. arn? FETAC actuacions amb postgra~uats artesans 1 arumadors econòmics i amb els objectiUs, d~ l'Hotel Industrial i 1'Exposocial.
L Ajuntament de Barcelona té una voluntat d'inversió
q"ll;e practica amb un nivell d'endeutament per sota del
max1m qu~ perm_eten les lleis. Això ens fa possible oferir
nous serveis als cmtadans, fent que el cost de construcció
recaigui en els usuaris en un termini ampli com faria
una empresa ben administrada i sense que la' situació de
les finances de la ciutat sigui cap problema.
Fa pocs dies que un acreditat periodista econòmic donava la notícia que l'Ajuntament, després de cobrar el
53
�que li pertocava de la Llei de s~neja~ent d~ les h~se?des
locals està pagant als contractistes d _obres 1serve1s 1 que
a partir d'ara els pagaments seran Ja els a~ostumats a
noranta dies com és corrent a l'empresa pnvada. Sense
una bona administració portada correctament, aquesta
mesura no hauria estat possible.
. ., .
.
El que s ha fet en el terreny de la proJeC<:lO mternacw:
nal durant l'últim any ha estat molt cons1çierable, pe~o
els projectes són encara més imp?rtants. Es ~olt satiSfactori constatar que el treball mes recent ha tmgut uns
resultats positius.
. ,
.
Durant 1 any 1985 'han p_osat a pr~,va 1 s han ~~nsolidat algunes de les grans lírues d .a.ccw d~ la política de
projecció de Barcelona. L act~ac10 extenor s ha plantejat bàsicament pe~ò no exclu,siv~ent entorn de la promoció de la Candidatura Olímpica.
Però el que és important com a feno?J-e~ ~s el f~t que
l'existència d uns objectius clars de proJ~CClO extenor ~a
permès aprofitar la Candidat:ur~ Ohmp~ca per potenctar
un projecte global de presència _mternacwnal de Barce~o
na. Aquesta presència in~ernacwnal de B,ar_celona ha tl~
gut probablement el zemt de la seva eficacia en 1 exposició «Homage to Barcelona» que és oberta fins a fina~s de
febrer a la Hayward Gallery de Londr~s. P~r a una cmtat
que no és capital d'estat i que no havia ~hsp~sat dur~t
molts anys d uns instru~e~ts de p~OJeCciO exteno~
Lexposició de Londre ha s1~1~cat un ~mpuls extraordinari als esforços de presència mtemacwnal en ~na.J?Ca.
Pel fet de no ser una capital d estat la presencu~ de
Barcelona en el món no es pot basar en les relaclO?S
internacionals polítiques convencionals. Com ha fet històricament almenys en els temps moderns Barcelona
ha d'edificar la seva posició internacional en les r~la
cions econòmiques i culturals enteses d una manera amplia.
.
.
Al marge de la tasca de promoció extenor de 1a cmtat a
què m'acabo de referir, és convenient de remarcar que
54
s'ha fet un treball sistemàtic en tres línies concretes:
a) Consolidació de la capacitat de Barcelona sobre el
seu hinterland ampli el <<Nord del Sud». En aquesta direcció s'inscriuen totes les iniciatives de suport a la mill<?ra de les comunicacions transpirinenques de presència de Barcelona al sud de F ran ça i de promoció de la
presència de les ciutats franceses a Barcelona:
- suport a la Comissió Interpirinenca de Poders Locals;
-activació de l'agermanament amb Montpeller
-suport a la línia Barcelona-Montpeller;
'
-suport a la línia aèria Barcelona-Marsella;
-suport a la constitució d'eixos transpirinencs;
-suport a la instal-lació a Barcelona d'una delegació
de l'Institut França-Espanya;
- suport a la creació de l'Oficina d'Andorra a Barcelona.
b) Política de presència de Barcelona en les relacions
internacionals convencionals.
S'ha fet també un esforç per trencar l'aillament de Barce~ona en aquest terreny i comencen a produir-se alguns
pruners resultats, com ara les visites del president mexicà De La Madrid i del president uruguaià Sanguinetti i
en un altre nivell la celebració de la cimera hispanofrancesa o bé la reunió del Fòrum d'Ex-caps de Govern.
La nostra voluntat és mantenir aquesta línia de treball
i aconse,guir ~n reconeixement de Barcelona com a capital on te sentit de celebrar contactes i especialment de
mantenir debats i conferències.
'
e) Política de foment de les comunicacions internacionals. Quan parlem de comunicacions internacionals
ens hem de referir fonamentalment a les comunicacion~
aèri~ e_nc~a que, el problema de la diferència d'ample
de vm s1gm tambe un handicap important.
En el terreny estricte de les comunicacions aèries partim de la constatació d'una situació més aviat precària
55
�tant pel que fa a les línies com al mateix aeroport. És un
terreny on hi ha molta feina a fer i on el progrés serà lent
pero hem començat a treballar per .o n cr.e_iem que.s havia
de fer que és estudiant a fons la S1tuac10 actual 1 preparant u~ diagnòstic que pugui suggerir una estratègia d'acció. És molt positiu, de tota manera, que la notícia de
l'interès de l'Ajuntament hagi estimulat un cert debat
sobre el problema.
El món cada dia esdevé més petit i per això mateix,
encara que només fos pel sentiment de solidaritat fraterna amb els pobles que han sofert per~ecucions fer~tges, a
vegades pitjors que les que hem patit nosaltres, 1 que, a
més a més són pobles que van donar una generosa acollida als catalans i als seus símbols més enllà de l'oceà
Atlàntic tal com vaig tenir oportunitat de comprovar.i
agrair l'abril passat, no podem no fer res en aquest~. direcció. També hi vam retrobar alguns d'aquests exihats
que havien estat entre nosaltres, que avui són govern en
el seu pais d origen al qual retornaren un cop r~conque
rida la democracia, teixint una trama que ha umt encara
més els nostres pobles.
Encara, doncs, que només fos per això j~ n'hi hauria
ben bé prou per donar una generosa acollida a la gent
que ha vingut de diverses parts del món -i no tan sols de
l'Amèrica Llatina.
Amb aquesta conducta, Barcelona fa palesa la seva
peculiar personalitat de ciu~at gen~rosa oberta i i.nquieta als esdeveniments del mon que 1 envolta. I avu1, repeteixo és tot el món el que ens ha d'interessar. Per això
quan' ens assabentem de la greu crisi econòmica dels pa1sos llatinoamericans amb el pes feixuc del seu deute extern sabem que ens trobem davant d un fet crític que
també ens pertoca a nosaltres. Avui, potser, amb una
repercussió minima però convençuts que en q':lalsevol
moment tot pot esclatar i que l'ordre financer mternacional pot trontollar en els seus fonaments i aleshores no
hi haurà país que en resti al marge.
56
També teni~ la nostra oferta per a alguns d'aquests
paisos: volem I podem canalitzar el comerç de molts sectors <Je l'Amèrica ~la tina vers la CEE a través de la porta
q_ue es Barcelona I els múltiples serveis que podem ofenr; I en aquest ter~e~y treballem amb decisió i amb la
mes absoluta conviCCIÓ que així col-laborem a crear riq~esa per als pobles que hi intervenen. El nostre port la
Fira de M~str~s, el Consorci de la Zona Franca, la xa~a
de ~o~~m~acwns cap a la CEE, etc., es col-loquen en una
posi<?H? ,optima que no volem deixar passar per manca de
previsio del futur més immediat.
Al consell plenari del29 de novembre es va presentar
la nova ?r<:fenança de publicitat i els pressupostos generals de 1 Ajuntament pel 1986.
L'ordenança de publicitat vigent fins ara, que era la
que va prese:r:ttar el 1979 el llavors tinent d'alcalde d'Hisenda Antom Comas, s'havia revelat insuficient per pod_er c~mbatr~ eficaçment la proliferació de plafons publiCltans a la cmtat.
La n<?~a ordenança establei;x: entre altres mesures, una
reg_LI;lacw glo~al de tots els mitjans publicitaris i la regula~!? e~haustiva de_ les ~~racterístiques dels plafons pub_hcit~~Is; la determmacw_d~ z~nes protegides, on l'autor,Itzacw ~~ plafo~s pubhc1tans ~erà molt restringida;
1 adapta~I<? dels retols <:f~l~ estabhmens comercials a les
car~~tenstiques dels ed~fici~ ~:m estan ubicats; i la bonificac~o de la qu?ta de r~d1cac10 d'aquells establiments que
hagm de canviar els retols com a conseqüència de l'ordenança.
Els pressupostos g~nerals de l'Ajuntament pel 1986,
que va presentar el. ~ment d'alcalde Joaquim de Nadal
pugen a 1~0.000 m1hons de ptes. Això equival al 7% dei
PIB de la cmtat. D'aquests 140.000 milions corresponen
al pressupost estricte de l'Ajuntament 94.062 milions de
pessetes.
Del,p~essupost_ municipal vull subratllar algunes caractenstlques. Pnmer, que les despeses de personal im57
�porten una quantitat similar a les del 1979, malgrat haver duplicat o triplicat els serveis; segon, que la pressió
fiscal respecte al PIB de la ciutat és del 2,45 %, enfront
del 2,6% del 1980 o del 2,71 del 1971; i tercer, que
comparat amb el pressupost de l'Estat, el pressupost municipal té un augment de les despeses corrents de només
el 6,83% respecte de l'any anterior, mentre que a l'Estat
l'augment és del 21,3 %. En canvi, l'Ajuntament augmenta les despeses d'inversió d'un 16,17 %, mentre que
a l'Estat disminueixen d'un 8 %.
Aquest últim percentatge dóna una idea de com les
prioritats del pressupost es fixen en la formació de capital. La inversió global de l'Ajuntament i els organismes
autònoms municipals arriba als 22.500 milions de pessetes, equivalents al 15 % de la despesa. Aquest percentatge és ben excepcional en comparació amb altres administracions i també amb el sector privat.
Després faré referència al finançament del sector
públic. Vull recordar aquí, però, que el percentatge del
21,3 % d'augment de transferències de l'Estat a les comunitats autònomes suposa la congelació del Fons de
Cooperació Municipal. L'Ajuntament de Barcelona no
n'ha volgut fer una peça d'escàndol o un cavall de batalla.
D'una banda, l'Ajuntament se solidaritza amb la necessitat d'actualitzar les jubilacions i lluitar contra l'atur.
Però també hi ha un altre element. I és que Barcelona ha
resultat extraordinàriament beneficiada per la política
activa de l'Estat de solucionar el problema del finançament dels municipis. I això cal dir-ho sense embuts. Barcelona suporta uns costos de capitalitat que hauria de
pagar l'Estat, és veritat. La participació de l'Estat en els
ingressos municipals és insuficient, també. Però això no
amaga el fet que des del 1979 fins al 1985 Barcelona ha
rebut de l'Estat 130.000 milions de pessetes per afrontar
al deute insà heretat de corporacions anteriors al 1979 i
per assumpció de la càrrega financera.
58
Ara vull esmentar altres projectes que tenim per
aquest any 1986.
Pel mes de febrer iniciarem un cicle de conferències
sota el títol genèric de «Barcelona solidària», on intervindran els presidents de totes les comunitats autònomes d'Espanya. Tinc la satisfacció de poder dir que hi
han confirmat la seva presència tots els presidents.
Amb aquest cicle volem recordar el paper que ha tingut Barcelona en la canalització de la integració de nous
catalans procedents de tot Espanya i moltes vegades,
també, en la canalització de la consciència de la singularitat de ser andalús, gallec aragonès o de qualsevol altra
regió.
Dins d'aquesta línia, a la tardor s'inaugurarà l'exposició «Catalunya-Andalusia», on es recollirà la història
d'una relació secular que té unes arrels que van molt més
lluny de la immigració dels últims cinquanta anys, tot i
que aquesta n'és la part més coneguda.*
Pel mes de maig, el Fons de les Nacions Unides per a
la Població organitza a Barcelona la seva conferència
internacional sobre la població i el futur urbà. Aquesta
conferència reunirà a Barcelona els experts en població
de tot el món i els alcaldes de totes les ciutats que l'any
2000 tindran més de quatre milions d'habitants. He demanat a S.M. el rei el seu suport a aquesta conferència i
espero que accepti de venir a inaugurar-la.
També hi ha estat convidat el secretari general de les
Nacions Unides, Javier Pérez de Cuéllar.
Amb el projecte «Barcelona Activa» continuarem la
tasca encetada per la Ponència per al Desenvolupament
Econòmic i Social. Del conjunt d'actuacions d'aquest
projecte m'agradaria destacar la creació d'un hotel industrial a l'antiga fàbrica Hispano-Olivetti. En aquesta
instal.lació es poden ubicar petites empreses de nova
* Aquesta exposició no s'arribà a fer per falta d'acord amb el Consell
Executiu de la Generalitat.
59
�creació, durant un període de fins a dos o tres anys,
pagant una quota mensual. Les empreses tindran els
locals i els mitjans necesssaris per al seu finançament:
naus, oficines, tèlex, ordinadors.
Aquesta iniciativa va dirigida a empreses que inicien
una activitat variable però que es troben en una situació financera precària per portar-la a terme.
A l'últim consell plenari del 1985 es va aprovar la
iniciació de l'expedient per a la inversió del DIARI DE
!Da de 1'Ajt;ntam~~t. Aquest any en efecte, veurà la
1mpl~ntacw defirutJvc;t del Pla de Neteja, l'objectiu del
q~al es no tan.sol~ te~ una c~utat més neta sinó que el
n~vell de neteja s1gw el mateix per a tota la ciutat. Per
També vull anunciar el suport decidit de l'Ajuntament al Segon Congrés de la Llengua Catalana. Això és
coherent amb la política de normalització lingüística
del consistori, que s'ha traduït en el Pla de Retolació
dels Carrers, començat el 1982 i que a finals del 1986
s'haurà executat en un 90 %, i també en uns nivells
d'ús del català en la pràctica administrativa molt superiors a altres administracions de Catalunya.
En una ocasió, parlant del futur de Barcelona, vaig
dir que vull veure una Barcelona transparent, i vaig
llançar el lema «parets fora». Aquest lema era l'expressió de l'objectiu de posar a disposició del ciutadà, ni
que fos per a l'esbarjo visual, molts jardins que ara
estan amagats darrere parets, en sentit material i també
figurat. Així, crec que la recuperació dels vitralls de
l'Eixample, per exemple, ha estat en certa manera com
tirar una paret -la brutícia, el deteriorament- que ens
impedia veure un aspecte de Barcelona que estava
amagat. Un altr~ exemple seria la recuperació delmonestir de Pedralbes.
Aquest any 1986 volem assolir noves fites cap aquest
objectiu d'una Barcelona transparent. Podríem pensar
en objectius tan atractius com els jardins del Seminari,
la Universitat, el Palau Robert i l'entorn de l'estadi del
F. C. Barcelona.
El 1986 serà també un any crucial en l'objectiu de
millora de la qualitat de vida que fixa el pla i el progra-
atxò el Pla de Neteja introdueix la modernització i la
mecanització del material, el control dels resultats la
zonificació i accions de conscienciació o d'educa~ió
per canviar el comportament del ciutadà.
En aquest sentit em permetran que baixi una mica al
detall per anuncia~ 'lue _1 Ajuntament està disposat a
promoure un canvi d. a~trtud dels propietaris de gossos
respect~ a les depos1C1~:ms dels seus animals, perquè
estem d1~posats a con~c1enciar, el.s q_ui tenen gossos que
la seva llibertat de terur-los esta hm1tada per la llibertat
~e tots de P<?der caminar sense trepitjar allò que vostès
ja saben. I SI no ho aconseguim per la convicció imposarem fortes mesures sancionadores.
En aquest context cal que em refereixi al conjunt de
mesures adoptades en dos consells plenaris de finals de
1any passat que constitueixen el nucli inicial pero coherent de la qualitat de la vida urbana. Es tracta de
~esures que volen recollir l'experiència tan satisfactòna de la política d,~ n~t~ja i recuperació de façanes i
q~e ~s pr~posen d mc~<!IT en l~s parets mitgeres, jardms mfenors, adequacw dels retols a la nova normativa, millora de les conclicions higièniques i sanitàries
d~ls . Locals púb.l~cs, obertura de jardins privats al
public adequacw de tendals, marquesines i elements
decoratius -visibles de Ja via pública.
. Com a mesures per millorar la nostra qualitat de
vtda vole~ aqu~~ any una estricta política de disciplin_a de la c~cul.acw. No es pot permetre que les condiCions d~ tr~s1t ~els vianants es. d~gradin pel comportament mciVIc d uns quants. I auw és el que ha estat a
PU?-t de passar. Serem cada vegada més severes amb els
qm aparquen sobre les voreres. Per sort estem trobant
una actitud cada vegada més comprensiva entre la ju-
60
61
BARCELONA.
�dicatura que ens permetrà actuar judicialment contra
els qui no paguin m~t~s. Jo crec que e~ combatre l_a
idea que les multes son Impopulars. El ::>0 % dels vehicles de Barcelona no tenen cap multa, el 95% menys
de cinc a 1any i només el O 5 % més de 25 denúncies a
l'any. Jo estic segur que actuar severament contra un
O 5 % de conductors in cívics és una mesura que la !esta
d~ conductors i no diguem vianants, han d'agrarr.
Un vell afa~y encara pendent és la i?st~-la~ó d'un
mobiliari urbà dissenyat amb up cnten u~orme.
Amb I empresa Iniciatives S.A. 1 Area d~ ~erve1s Municipals ha elaborat un plec . de CO?d1c1ons I?~r al
concurs d'instat.lació mantemment 1 explotac10 del
mobiliari urbà. El nostre propòsit és que a finals del
,
1986 estigui ja instal-lat el nou mobiliari .
El projecte més important de tots però, es el P~~
d'actuació a Ciutat Vella. Aquest pla és una actuacw
integral que s ocuparà dels aspectes de seguretat socials sanitaris i urbanístics. Hem volgut donar a aquest
pla la rellevància que es merei~ i hi he~ posat al capdavant un regidor amb rang de tinent d alcalde amb dedicació exclusiva que és Pau Cernuda un gran
coneixedor de la zona.
L'aspecte més singular d'aquest p~a és pots_er ~'<l:C:tuació urbanística, que per a una m1~lor r.~ahtzacw ha
d'obtenir la declaració de la Generahtat d area de rehabilitació integrada, ARI, que se li va sol.~icitar el 17 de
juliol del 1984. El finançament pot arnb_ar pe~ altre~
canals diferents del del Consell Executm, pnvats 1
públics catalans i no catalans espanyols o estrangers.
La situació de Ciutat Vella fa que dins el pla d'actuació del districte, presentat en el consell ple~~ri de_l ~7
de desembre es contempli una coordmac10 pohctal
que implicarà la realització d un prog~ma perma~ei_lt
d' actuacions conjuntes entre els serveis de_ la polic1a
-cos superior i policia nacional- i la ~àrd1a urbana.
La reforma del sistema de patrulles 1 del desplega-
62
~ent polic~~l, ~a realització d'operacions especials i la
mcorporac10 d una base de dades són altres de les actuacions que es contemplen dins el pla d'actuació de
Ciutat Vella.
Paral.lelament aquesta actuació integrada a Ciutat
Vella tenim la intenció d'ajudar el port de Barcelona a
promoure el Port Vell com a zona de lleure. I això anirà
lligat amb l'acabament de les obres del Moll de Bosch i
Alsina.
En un terreny més estrictament cultural vull anunciar un seguit d'activitats d'art contemporani: l'exposició de la col.lecció Von Thyssen, la constitució de la
Fundació Tàpies la inauguració del convent dels Àngels, 1homenatge a Joan Miró, la continuació dels treballs de dignificació de la Casa de Caritat i del seu
entorn. També és molt possible que el baró Von Thyssen accedeixi a cedir permanentment part dels seus
fons per ser instal.lats al monestir de Pedralbes. I
aquest any celebrarem el centenari Mies van der Rohe
amb la inauguració del pavelló alemany.
Durant l'any 1986 s'inauguraran les primeres· casernes de districte de la guàrdia urbana de no a construcció. Es tracta d'edifi~is de qualitat totalment allunyats
del que fins ara havien estat els cuartelillo de la guàrdia urbana.
Deia al començament que el Pacte Cultural tot i les
incerteses que sobre el seu futur planegen en aquests
moments h~ estat la gran notícia política de l'any a
Catalunya. Es un signe clar de la demanda que la població d'aquest pals fa a les seves administracions
~úbliq~e~ per tal que es posin d'acord en algunes qüest~ons bas1ques 9-ue ~o tenen unes fronteres competenCials ben defimdes 1 que al capdavall exigeixen tants
recursos que fan inprescindible Ja cooperació.
Vull recordar ara que el Pacte Cultural és essencialmen~ un acor~-~arc que estableix unes bases, però que
no te cap sentit SI no es troba la manera de projectar-lo
63
�cap als fronts autènticament clau de la nostra realitat
cultural.
Ja en el moment de la signatura del pacte vaig avançar el meu desig, que és un ;Je~ig compartit per la força
política que represento a I AJuntament de, Barcelon.a
d'estendre 1 esperit del Pacte Cultural al mon dels ffiltjans de comunicació. Ara faré una referència. m~~ explícita al que entenc entenem, com a amphac10 del
Pacte Cultural als mitjans.
Sabem que la proposta ha generat una gran sorpresa
en alguns mitjans de com11nicació i que fins i tot .ha
creat una certa inquietud. Es una cosa normal en pnncipi, encara que potser hauria estat més nonn~ q':le ~es
preocupacions a què em refereixo s'haguessm arreJat
en un debat públic. No ha estat així i no es pot pas
prendre com un senyal de bona salut. Més aviat confirma la crisi del sector.
El que diré ara, per tant és una i~vitació al de~at;
No aporto solucions ni proposte~ gatr.e concretes smo
unes idees bàsiques que caldrà dtscutrr. El que volem
plantejar per ampliar o estendre l'esperit del Pacte
Cultural als mitjans de comunicació és la proposta
d'elements com els que segueixen:
.
a) La promoció d'un ampli acord que permeti 1 ~s
tabliment d'un sistema de suport a la premsa, de carac:
ter objectiu i controlat pel Parlament que atengui
molt especialment les necessitats específiques de la
premsa escrita en català.
,
. .. .
L'Ajuntament de Barcelona te ~a posstb_üit~t de participar econòmicament en mecamsmes ObJe?ttus de suport que es puguin dissenyar com de fet )a ho fa, f.!
iniciativa pròpia per mitjà de la contractació de pubhcitat i de subscripcions.
.
.
b) Promoció d'un acord que permeti consolidar a
Catalunya uns mitjans àudio-visuals públics autènticament pluralistes i viables.
La proposta pot resultar sorprenent per tal com
64
l'ofensiva contra la televisió pública espanyola combinada amb el suport a la televisió pública catalana ha
generat una explicable confusió en el ciutadà.
N~~altres creiem que l Ajuntament de Barcelona pot
PartiCipar en aquest procés de consolidació d un sistema púbLic de mitjans àudio-visuals sistema que és
d'al,~a banda una peça fonamental en l'estructura
pobhca de qualsevol país modern.
e) Acord per a ~a.prod?cc~ó C';Iltural especialment
en el camp .dels .~It]an~ audiO-visuals que tingui en
compt_e la s1tuacw p~rti~ul~ent sensible que s està
produmt amb la presencia creiXent de programació estrangera.
, E~ aq_ues~ te~eny les possibilitats de l'Ajuntament
son obvies 1 s~na absurd que no s'aprofitessin. És un
camp ~n el mes necessari és la coordinació dels recursos existents, d'acord amb una política comuna. És a
més un front urgent.
J?I 1986 t~bé serà un any especial per al sector sanita.r: ~n conJu~t no tan sols per a les institucions
prop1es de l'AJuntament.
Els ~~rveis sanitaris estan travessant a Catalunya,
una C!JSl financera aguda i, com a alcalde em preocupa
que siguem capaços tots plegats de donar el servei que
la població té dret a esperar.
Es aquest un sector de serveis personals que tots lli~em a les ~~mquestes de l estat del benestar i que en
91ferents prusos amb alternatives polítiques diverses
es una de le~ branques que com cap altra de I estat del
b~nestar esta passant per una reordenació que tendeix
a mcrementar-ne el grau d'eficàcia.
~~ comú. denominador d'aquestes reestructuracions
tot 1 sent ~1feren~s les alternatives polítiques passa per
la conte?ClÓ del mcrement_de la d~spesa sanitària però
manteru_nt el moll del serve1 espec1alment el seu finançament 1 el grau de cobertura sanitària que s'apropa al
100 % de la població. Fins i tot els governs dretans han
65
�reconegut que les forces ~~1 mercat .t;to ~ón ~qcace~ p~r
garantir el nivell de serve11la seva distnbuciO ~qmt~tl
va entre la població. Entre altres coses pe~que ~s ll!lpossible reproduir un mercat real de serv~Is sarutans.
Lamentablement, a Catalunya encara no s .ha optat decididament per definir l'.estructra de serve!s del sector.
Això vol dir que ens deixe~ passar !a ma per la car.a
pels nostres amics de Madnd, qu~ s1 que estan caminant decididament en aquesta hma. Estem perdent la
iniciativa en un sector cabdal.
.
Cal avançar més ràpidament a l'hora de defimr el
nivell de despesa global del sector i el seu finança~e.nt:
Cal donar politiques clares a~ sect.~r conc~rta~ pub_h<;: I
privat perquè camini en la d1recc~o que s hagi dec1d~t.
No podem renunciar~~ nivell,samta:I_que hem assolit,
al contrari cal cammar mes decididament com a
mínim en tres línies:
. .
a) la simplificació del nostre sector samtan;, .
b) l'ordenació de l'oferta, tant del sector pubhc com
privat·
, .
.
.
e) la inversió necessana per no r~nunc1ar a les m1~lo!"e~
que noves tecnologi~s e_stan .~fermt en el camp ~ed1c ~
per evitar la descapttalitzaciO en la qual estan 1mmer
gits els hospitals.
.
,
1
Simplificar el sector té tot el sentit del mon quan ~
95 % de la població ja té dret a la cobertura dels serve1s
sanitaris públics.
,
.
No pot ser que a un -!fialalt se'l faci. anar d un hospita~
a 1 altre i que per a baixes receptes 1 doc~ments di ver
sos hagi de recórrer in~omb!ables o~cmes. Ordenar
l'oferta vol dir que avm són I~s?s.tembles fets com la
doble o la triple cobertura samtana. , .
Cal assumir, com crec que, ha_fet_l;'~Juntall!ent, la
responsabilitat d'una transferencia d1ficil com es la sanitat. Al contrari del que de vegades se'ns yol ve~dre,
aquesta competència és un repte, no una carrega msana.
~ot això no vol dir estatalització, sabeu que aquesta
no es pas la meva voluntat política vol dir més claredat en les polítiques més transpalència en els nombres, més rendiment de comptes més participació
també vol dir més gestió.
C~tall.;lnya per la seva tradició i per la seva fama no
pot hqwdar-se per aqui ni per enlloc.
.!a vaig dir l'any passat que estàvem per la col.laboraCIO en,aquest ~amp_ com en,d altr~s. Aquest any hem de
ser mes específics I hem d arranjar I Hospital de Sant
Pau. També. hem d'encarrilar Ja participació municipal en 1~ gestió dels recurs?s sanitaris -~ots- perquè no
renuncie~ al fet que els ajuntaments tmguin tot el pes
que calgu1 en la gestió d'un servei tan personal com
aquest.
Hem de participar en l'anunciat Pla de Reconversió
e?,tr~ a!tres motius perquè no sigui un pla de reconverSIO s~no perquè es reconverteixi en les directrius de la
plam~cació s~t~ria a mig i llarg terme. Serà l'any de
la ~~~1 de samtat 1 volem potenciar tot allò que té de
POSitm, a la vegada que ens preocuparem de fer entendre clarament l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona
en el finanç~ment que ja està en via de solució.
El futur lillmediat de Barcelona és radicalment
atractiu.
Fa. només ~~s .dies, en un diari d'aquesta ciutat, un
arqmtecte bntamc que fa molts anys que viu entre nosaltres afi!"ffi::tva que. no hi ha una altra capital al món
o~ .es reg1stn upa Situació de creativitat com la que
VIVIm ara mateiX aquí.
Aproximadament el mateix és el que deia ja fa unes
setmanes. un escultor nord-americà que està fent una
obra, desmteressadament, per al parc de la Pegaso.
No es tracta d'opinions ai1lades. Barcelona està en
un moment dolç de creació, de vitalitat d'intercanvi
que té un reconeixement molt superior ~és enllà de le~
nostres fronteres que no pas a la mateix ciutat.
66
67
�Barcelona està emergint. S'ha produït ja un feno:men
visible de retrobament de la ciutat per part ~els c;utadans i un revifament de l'orgull dels barcelomns. Es un
fenomen positiu que ha estat ampli, plural, sense reserves.
.
En les meves previsions per l'any .que. ~ot JUS~ ara
acaba de començar veig una consohdaclO del ntm.e
d activitat continuada, sistemàtica, que tant h~ contnbuït a la millora de la confiança dels barcelonms e~ la
seva ciutat i en les institucions que la representen 1, a
l'exterior a una presència com mai no havíem tingut
des de fa molts anys.
Tinc la confiança que el 1986 serà l'any de Barcel?na. Ho serà molt especialment si la ciutat aconsegueiX
el seu objectiu, l objectiu de tots del nome?am~nt com
a seu olímpica per als Jocs del 1992. Pero estlc segur
que ho serà de tota manera.
.
Quan fa dos anys vaig iniciar aquestes co~paren~eJ?.ces anuals a l'Associació de la Premsa em vrug refenr Ja
a la contraposició entre Barcelona i Catalunya que s'estava configurant en al~es formulacions pú~liques
amb la curiosa teoria -pobvalent pel que despres hem
vist- de la necessitat de contrapesos a B.arcelona .. El
temps que ha transcorregut. i la ~rogr~s.siVa sererutat
del país han posat de manifest 1 estenlltat d aquesta
confrontació.
.,
Barcelona participa de l'entu~iasffi:e i de la il.~uslO. e?
la reconstrucció de les instituc10ns 1 del mateiX teunt
social del país i n'és probablement l'eina amb més possibilitats.
·
. ,
Aquest any 1986 Barcelona pot ajudar extraor?m.ariament a la projecció del conjunt del país en el mon 1 a
la consolidació de la seva presènc~a .dintre d'Esp~nya .. ,
Veig també en les meves prev1S1ons una ratificac10
del Govern espanyol a les eleccions legislatives que suposarà un element estabilitzador molt p~sitiu ~ 1~ política espanyola i que a Catalunya redmra al numm els
68
tra~balsos
propis de tot any electoral.
Es molt probable que el problema del finançament
d~! s~ctor públ~c. comenci fmalment el camí d una soluClO Sl n~. defirutlva raonablement estable. I espero que
la solucH~ e~ pl~tegt des de la prespectiva global de les
tres admi?Istra~IOns públiques.
;En conjunt tmc la impressió que es consolidarà la
mi-
llora de l'atmosfera política i cívica a Catalunya que ja
s ~a po~~t ob~erva; d~ant l'any 1985 amb una menor
~nspacw, ';I.nmtere~ m~s ~an per les coses contingents
1 un ~~tus1asme mes lim1tat per les grans veritats, en
defirut1va un perfil més normal.
Crec que continuarà el procés d'estabilització d un
cert grau de pluralisme a la premsa de Barcelona procés que .ha estat un dels elements positius de l'any pass~t, ~ot 1 els lamentables episodis del tancament de dos
dians carregats d història com EL CORREU i EL NOTIClERO .
. !\quest~ n?,va situació, més distesa, hauria d'afavo-
ru: 1. amphacw que hem proposat del Pacte Cultural als
mitJans de comunicació.
~s obvi que una proposta com la que fem és incompa~ble amb ~lg::ms intent~ que semblen haver-se prodw~ ~e co~~t1tmr un ampli espai radiofònic fidel a una
OJ?CI? pohtlca COJ?.creta gue abastaria tant emissores
p~bhqu;s COJ? .pnva~.es 1 que comportaria la utilitzaCIO ~e l Adm1TI1strac10 per a la seva configuració.
Fmalment, vull fer una reflexió sobre el que es preve~ en el debat que fa poc ac~ba de començar sobre la
Bru_celona ~etropohtana. Est1c convençut que s'imposar~,el seny 1 q~e els projectes de desmuntar la Corporacw Metropolitana de Barcelona no arribaran a for~ul~r-s~; La Corporació Metropolitana és una
mst,1tuc10, arrela~a 9u~ pot ser objecte de reformes
pero que es un~ mstanc1a de racionalitat administrativa sobre l'espai urbà de 1 aglomeració barcelonina.
69
�Si ens fixem en el fet que els vint-i-set municipis que
constitueixen la Corporació Metropolitana de Barcelona ocupen una superfície de 4 78 quilòmetres quadrats,
mentre que el municipi de Madrid tan sol, n'ocupa
600, tindran una referència gràfica del que significaria
retallar el territori metropolità subjecte a l'Administració supramunicipal.
Tot em fa pensar que el sentit comú i la tradició de
pragmatisme i d'eficàcia del país s'acabarà imposant i
que el 1986 serà 1 any que veurà l'aclariment primer i
el desenvolupament immediatament després de les
relacions entre la Barcelona metropolitana i les comarques, particularment en l'àmbit del que fou l'antiga
Regió 1.
Associació de la Premsa de Barcelona,
9 de gener del 1986
70
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1985
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-01-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2598/19870112_EstatCiutat.pdf
fbceb86730314c40dedd994a38472c66
PDF Text
Text
Balanç de l'any 1986
És molt difícil fer el balanç de l'any tot just acabat
sense que els esdeveniments de l'últim trimestre, majoritàriament positius, influeixin en la valoració del conjunt
de l'any.
Perquè, sens dubte, el fet més important del 1986 per
a Barcelona va ser la concessió dels Jocs Olímpics del
1992. Seria hipòcrita no dir això d'entrada, no reconèixer que qualsevol intent de valorar el 1986 està
condicionat per l'enorme injecció d'optimisme que la
ciutat va rebre arran de l'històric <<Barsa/ona» de J.A.
Samaranch el 17 d'octubre.
És evident que els problemes que han anat sorgint durant l'any són vistos avui des d'una altra perspectiva. Els
è~its queden diluïts per la contundència del triomf olimptc.
D'altra banda, la mateixa nominació olímpica confereix a aquest any 1986 el caràcter d'any final d'una etapa. Per això un balanç del1986 inclourà per força una
referència a tot un mandat fins i tot al conjunt dels anys
d'Ajuntament democràtic.
71
�L'optimisme prevalent no ens impedeix tenir un record pels qui ens van deixar durant el 1986; molt especialment, pel professor Tierno Galva~, qu~ va saber donar als madrilenys l'orgull de no ser Identlfi~ats amb el
centralisme i la burocràcia; per Joan Ohver, «Pere
Quart»; per Joan Casanelles; per ~acqueline Pi,casso, que
tant havia estimat Barcelona; pel jugador de basquet Enric Margall· per l' Àlex Botines, entusiasmat fins a l'últim
moment a~b la candidatura de Barcelona '92. L'exemple de tots ells ens estimula a treballar per aquesta ciutat.
¿I com està ara aquesta ciutat? Els qui estimem Barcelona mai no la trobarem del tot bé, perquè sempre la
voldríem millor. Però, si la comparem amb el que era
l'any passat o com estava fa quatre o sis anys, constatarem que ha progressat, que ha millorat.
És ben cert que tenim un seguit de problemes sense
resoldre els mateixos que pateix tot el país. Els mateixos, de fet, que afecten tota la societ~t occidental. N?
tenim assegurat l'accés al treball dels JOVes. Han sorgit
bosses de pobresa. Preocupa l'extensió d'alguns hàbits
propis de la marginació.
.
.
. .
Però hi ha un seguit de reahtzac10ns que es d1bmxen
amb força en el panorama ur~à. I, sobret<?t, hi. h~ un
canvi de tarannà, la consolidaciÓ d'un espent optimista,
que ajudarà també a vèncer les dificultats.
Ara fa un any, des d'aquesta mateixa taula vaig dir que
en les meves previsions pel 1986 comptava amb la
consolidació del ritme d'activitat produït en gran part
per la millora de la confiança dels barcelonins en la seva
pròpia ciutat, també vaig anunciar una presència exterior com mai no havíem tingut i expressava la meva
,
creença que el 1986 seria l'any de Barcelon~..
Em complau constatar que les meves previsions s han
acomplert.
.
El 1986 ha vist com la balança entre expectatives pessimistes i optimistes es decantava decididament cap a la
banda de l'optimisme. Ja he explicat altres vegades com
les crisis econòmiques, les situacions d'atonia inversora i
social es devien sovint al fet que el conjunt de la societat
tenia una visió del present i del futur molt més pessimista del que la mateixa realitat dels fets justificava. Seguint
aquesta teoria, reclamava la irrupció d'uns «trencadors
d'uniformitat» que fessin capgirar aquest equilibri.
Nosaltres vam triar la idea dels Jocs Olímpics com a
«trencadora d'uniformitat». Era una aposta arriscada.
Però heu vist com ha valgut la pena. Durant l'últim any
o any i mig s'ha anat covant aquesta tensió, aquesta presa de consciència de la capacitat que té Barcelona de
superar-se. Aquesta tensió que va justificar -i explicarl'eufòria del 17 d'octubre.
Que l'objectiu perseguit amb l'aposta per la candidatura dels Jocs s'ha aconseguit, es pot comprovar llegint
un informe d'un òrgan tan poc predisposat a la fantasia
com és la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres
Públiques de Catalunya. Aquest informe, amb data 14
d'octubre del 1986, feia un balanç força pessimista del
que havia estat la licitació pública en el primer setembre
de 1986. Un pessimisme, d'altra banda, que només es
justificava en parlar de l'Administració central i l'autonòmica, ja que el conjunt de les corporacions locals
havia invertit tant com l'Administració central i l'autonòmica sumades. I respecte al 1985 les administracions locals havien invertit un 54 % més, mentre que la
central i l'autonòmica havien baixat un 47 %.
Vull destacar ara, però, les conclusions de l'informe.
L'últim paràgraf deia, i cito textualment:
«L'únic element que permet una certa esperança, en
aquests moments, és la Candidatura de Barcelona als
JJ.OO. del1992. Fent abstracció del que pugui passar el
pròxim dia 17 a Lausanne, tan sols el fet de ser candidats
ha tingut ja tres efectes positius:
» 1. Ha suposat un impuls de l'esperit emprenedor català.
72
73
�»2. Ha posat en marxa una sèrie de projectes d infrastructura que ja no poden frenar-se.
.
»3 . Ha sensibilitzat l'opinió pública sobre les necessitats
existents en el terreny de les infrastructures i equipaments.
»Aquest impuls serà difícil perdre'L El clima per la
recuperació del sector està creat. Només calla voluntat
política per prendre decisions.»
Com poden veure la meva insistència en els aspectes
subjectius que influeixen en la recuperació no és pas exagerada. N'eren un component esse?-~ial bàsic.
Si rellegim ara el programa mumctpal 1984-1988 fet
durant l'any 1983 o si recorden vostès la meva compareixença en aquesta casa per. fer el.balanç deli ?8~, veurem que els projectes que s'h1 relaciOnen com a mdispensables per a la ciutat encaixen perfectament amb les
necessitats olímpiques. Encaixen i seran accelerats pel
compromís del 1992.
.
.
Des d'aquest punt de vista de la mfrastructura, Ja ho
he dit moltíssimes vegades els Jocs són només una excusa per fer més ràpidament les coses que la ciutat necessita amb Jocs o sense.
I darrere dels aspectes més visibles de la promoció
olímpica hi ha hagut hi ha tot un conjunt de g~nt treballant dia a dia des de fa anys. No em refereiXo ara a
l'estricta confecció del dossier sinó als qui treballen a
l'Ajuntament i a la Corporació Metropoli~ana dis~e
nyant la ciutat del futur i treballant per fer millor la cmtat d'ara.
La història de la nostra ciutat, de les nostres famílies,
ens ensenya que la progressiva configuració de Barcelona ha estat feta a salts.
La generació del 1888 va ser la que va donar el salt
definitiu cap a 1Eixample, la que va fer el parc de la
Ciutadella la que va tenir la gosadia, d encarr~gar. ?bres
als nostres modernistes que ara son 1 admuac10 del
món.
74
L'Exposició del 1929 va ser l'ocasió per urbanitzar
Montjuïc, per obrir el metro i modernitzar els transports
i els serveis urbans.
La generació de11992 ha de ser la que deixi acabada la
Barcel~n~ m~tro~olitana . Aquesta és una seqüència natu_ral log1ca mevitable a la qual no es pot renunciar. La
fema que s'?a de fer l'anem preparant d'ençà que vam
entrar a 1 AJuntament.
La nominació olímpica ens permet d'accelerar el ritme. Però la t~sca a realitzar el conjunt d obres que Barcelona necessita per ser una metròpoli eficient no es poden abandonar de cap manera.
L any passat vaig parlar-los de la necessitat de trobar
fórmules imaginatives per eliminar els obstacles. Recordo l'anècdota del primer barceloní de l'any, els pares del
qual em preguntaven quan s'acabaria la Via Favència.
Després d acabar J any podem dir que les coses estan
una mica millor no gaire. Efectivament amb motiu del
1992 vam firmar el conveni entre el ministre de Transpory:s,. 1~ Generalitat RJ?NFE la Corporació Metropolitana 11 Ajuntament per aiXec-ar les vies de tren de la costa
per poder fer el remodelatge del Poblenou i obrir la ciu~
tat al mar.
També ens hem posat d'acord amb Telefònica i RTVE
per construir la torre de comunicacions .
.Però ens preocupa encara la realització d'un seguit
d mfrast~ctures que en aquesta ciutat ban anat quedant
endarrendes respecte al que la mateixa ciutat amb la
s~y~ vit~li.tat normal exigeix: l'aeroport el port la xarxa
v1ana bas1ca no estan a 1 alçada d'allò que la ciutat necessita. I si no s'hi fan les millores adequades ens hi
juguem la definició del nivell de ciutat l'~mbició
d'aquesta ciutat el fet de tenir els nivells d exigència que
a~ostun:en a demanar-se a qualsevol ciutat europea de
d1mens10ns com la nostra o fins i tot més petites.
L any 1986 ha estat també el primer any de vigència
del tractat d'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econò75
�mica Europea. Des d'aquesta mateixa taula he explicat
en ocasions anteriors la transcendència que té l'adhesió
per al futur de Barcelona com a capital europea.
Avui voldria referir-me a un altre aspecte del paper de
les ciutats i dels sistemes de ciutats que ha començat a
suscitar-se en els fòrums internacionals.
S'està obrint pas la idea que les ciutats, com a motors
d'activitat econòmica que són, no reben l'atenció que
mereixen per part dels poders púb!ics. ,
., .
D'altra banda cada vegada s'esten mes la consCiencia
que la política agrària de la CEE, i de tots el països desenvolupats en general és antieconòmica, cara, potser una
mica immoral i que pot conduir el Mercat Comú a la
fallida financera.
Barcelona ha tingut un destacat paper en aquesta presa de consciència. En primer lloc amb la celebració al
mes de maig passat de la «Conf~rència del Fons_?~ les
Nacions Unides per a la Poblacw» sobre poblac10 1 futur urbà. A les conclusions de la conferència entre altres
coses es reclamava la presència de les ciutats en els
fòrm~s internacionals i es donava suport a la redistribució de recursos fiscals i humans dins de les àrees metropolitanes. Des d'un altre punt de vista, s'acorda a_també
l'elaboració d'una enquesta-informe sobre grans cmtats.
Més endavant ' l' 1 d'octubre vaig assi tir a Rotterdam
.
a una reunió d'alcaldes i representants de grans ciutats
per debatre'n el paper eD. la recuperació ecm~ò~ca. M'hi
vaig permetre de defensar a~b _un cert radtcal1sme, qu,e
les ciutats dintre d'Europa 1 dmtre del Mercat Comu,
haurien de crear un Lobby perquè Europa no continuï
pagant els excedents agraris.
Avui dia el contribuent europeu està fmançant uns excedents ag;aris importantíssims per manterur una determinada població agrària, uns exceden~s de gra de blat
però també de llet i de forn:atges molt Important~. Els ha
de subvencionar per despres poder exportar a prusos que
quan els visitem es queixen del que estem fent.
76
El treballador industrial o de serveis o terciari de les
ciutats europees, de Barcelona de Madrid de Viena de
París, de Roma, està finança~t una ali~entació ~olt
cara que a més no es menja i que ha d'enviar a fora com a
su~sidi, per9-uè es pugui vendre a uns països que la podnen obtemr amb uns costos diferents.
Aques~a és una situació que no té gaire sentit. Jo crec
que les cmtats europees han de pesar una mica més.
Tradicionalment, el nacionalisme que tots tenim a
dintre, l'esperit de supervivència i de defensa, han fet
que, als parlaments, el territori estigui representat no
només la població.
'
Les lleis que surten a tot el món tendeixen a ser una
mica més conservadores del que la gent, en general, pensa. ¿Per què? Perquè els parlaments i les lleis electorals
estan formats de manera que el pes del territori i, per
tant, d'alguna forma de la inèrcia de la tradició és més
important que el pes del factor urbà. Això és aixÍ. Penso
que és important que a Europa hi hagi un moviment en
el sentit de reconèixer-ho i de posar-hi una certa limitació.
_E_l ~a~eix europeisme pot i ha de recuperar una certa
mthtancta urbana. O, si no, ho té malament. I ho té mal,ament p~rquè, primer, pagar excedents agraris a Europa
es car. Son excedents que es fan cada any i que cada any
s'han de pagar. Segon, perquè pagar les ciutats també és
car. Mantenir ciutats és car. Però ja les tenim, no es fan
cada a~y, estan fetes. I, en tercer lloc, perquè l'Europa de
les naciOns, que és la que hi ha -no n'hi ha d'altra- és
més lenta i parla llenguatges més enfrontats que no pas
l'Europa de les ciutats.
, El que és propi d'Europa són precisament les ciutats.
Es car, sí, és complicat, sí, s'han de mantenir. Però és
també la seva riquesa.
~questa mateixa tesi la vaig exposar a l'Escola d' Arqmtectura de Harvard, arran del meu viatge als Estats
Units del novembre.
77
�Ha quedat resolt fmalment el model de finançament
de les comunitats autònomes de règim comú. Però encara queda per afrontar el finançament del sector local, és a
dir dels ajuntaments i les diputacions.
A Catalunya el titular de la Conselleria d'Economia es
va comprometre fa més d un any a constituir un fons de
cooperació municipal quan estigués solucionat el finançament de la Genèralitat. Ara que aquest objectiu ha
estat assolit cal esperar que el conseller aviat ens presentarà la proposta de fons de redistribució.
.
La sensibilitat que es manifesta quan l'autonomia de
Catalunya és amenaçada, o és suposadament amenaçada, falla estrepitosament quam es tracta de respectar l'autonomia dels municipis.
Quan la dreta de les idees diu «sí a la societat civil, no
a l'Estat», d'entrada ho diu des de l'Estat, la qual cosa és
una primera mostra de cinisme -des del meu punt de
vista- i, segon està dient «sí a la societat civil però no al
govern local que està entre mi i la societat civil». Per
tant no és una sincera vocació per acostar-se a allò que
és a sota. És un desig de connectar des de dalt amb allò
que es troba més avall per poder-ho, tot plegat, ordenar
millor. Però no és una sincera atenció a allò que és a sota
del poder en qüestió, diguem el poder autonòmic, en
aquest cas, en el cas de Catalunya. Aquí hi ha un poder
autonòmic de dreta i constantment es fan invocacions a
la societat civil i contra l'Estat, des d'un cert Estat i ignorant uns poders locals que existeixen, unes ciutats que
existeixen. I això ho veiem en totes les lleis que han sortit
darrerament. To tes són lleis intervencionistes i de desconfiança envers el que hi ha a sota del gov~rn autonòmic: la Llei de caixes, la Llei de fires, la Llei de cambres de comerç, la Llei de cambres agràries, la Llei de
comarques.
En definitiva, es tracta sempre d'evitar que els ajuntaments hi pintin res enlloc.
¿Per què? Perquè es confia en el fons -contra el que
78
se'ns diu- en el contacte directe entre Estat, petit Estat si
voleu, però Estat al capdavall, i ciutadà.
José Maria de Areilza, a EL PAÍS del dia 7 d'aquest
mes, expressava la seva admiració pel sistema de la
Confederació Helvètica. Particularment, Areilza lloava
el respecte que les autoritats federals tenien per les cantonals i aquestes per les comunals, és a dir les municipals. Seria bo que la nostra dreta, avui al govern de la
Generalitat, participés d'aquesta admiració i a més a
més, l'expressés amb fets.
'
Malauradament, la manca de sensibilitat i de respecte
per les competències municipals no és exclusiva d'aquí.
N'és una prova el desafortunat reglament sobre les llengües en què han de ser redactats els acords municipals,
que va ser oportunament contestat per la Federació de
Municipis i el consell plenari de Barcelona demanant
que s'hi respectés la jerarquia normativa.
M'atreviria a dir que la batalla contra la inseguretat
ciutadana l'estem guanyant. I aquí intervenen també els
ele~ents subjectius. En anteriors compareixences havia
~xphcat que les enquestes mostraven una percepció de la
mseguretat molt superior a allò que les estadístiques de
deljctes justificava.
Es molt possible que aquest fenomen fos també una
manifestació del pessimisme prevalent. Amb el nou clima que hi ha a Barcelona es veu una predisposició més
g~an de la gent per llançar-se al carrer, per gaudir de la
cmtat. Ho hem comprovat en aquestes festes. Ho comprovem cada dia.
Durant la inauguració del Moll de la Fusta vaig sentir
un comentari molt significatiu, i és que immediatament
després que a Barcelona s'inauguri un espai públic ja és
ple de gent. I aquests anys n'hem inaugurat força. Hi ha
una avidesa del barceloní per aprofitar-se del seu espai,
de la seva geografia. Això és molt positiu.
D'altra banda, durant l'any 1986 hem patit a Barcelona les conseqüències del terrorisme, importat o no, això
79
�encara s'ha de eure. Va anar de poc que no es rep~oduís
una matança de guàrdies ~i vils co~ la .de Madnd. En
plena recta final de la candidatura ohmp1~a, -ya p~rdr~. la
vida un policia a la plaça d'Espanya. Vmt-1-vurt vems
del carrer de Muntaner han hagut de passar el Nadal fora
~~a.
,
En la meva conferència-balanç de 1 any passat tambe
vaig anunciar el meu propòsit qu,e e~ 1986 CO?~inués s~n,t
un any de gran activitat econom1ca .mumc1pal. Aixo
també ha estat així. L'Ajuntament ha tmgut un paper de
promoció i d estímul per reforçar 1acció trencadora de
la passivitat i del pessimisme.
. .
. .
El pla i el programa que guien l'actiVI!at mumcrpal
entre ell984 i el1987 es van elaborar terunt en compte
un marc de recursos limitats i de determinades hipòtesis
sobre el sanejament de la hise?d~ fi.lun!cip~. Am.b
aquestes referències es va estabhr 1ObJeCtiU d mvertlr
fins a 50.000 milions de pessetes en els quat~e any.s;
Aquest objectiu s'ha assolit i s ha su~e!at. La mvers10
total del quadrienni pujarà a 57.000 milions de pessetes
és a dir, un 14% més del previst.
.
.,
El ritme amb què s ha conc~e~a! aquesta mversi?;
però, ha estat diferent. del fi~at m~cmlment. La fracc10
més important de les mverswns directes es va concentrar en els anys I 985 i 1986.
La superació de les previsions és resul~t sobretot de la
consciència de l'equip de gove~ de l'Ajunt~m~nt . de les
possibilitats derivades del saneJament ~co?om1c .1 ~e la
necessitat d' inc1dir en el context economiC pessrmrsta
com he dit abans.
.
Tot i aixi, l'incompliment d'alguns sl!-pò;its bàs~cs de
la programació podria haver compromes l .e~forx ~nver
sor Concretament les hipòtesis sobre parhc1pac10 d altre~ administracions en els ingressos municipals no s'han
acomplert encara. Ni l'Es~at .ha transf~rit . rec~rsos per
subvenir a despeses de cap1tal1tat o suplenc1a m la Generalitat ha creat el Fons de Cooperació.
80
. Tan~atei~, ~11986 tafi.l?é ~,s va mantenir el ritme gràCies~ I. estrategia de creacw d organs de gestió i empreses
mumcipals.
, Aquest canvi ~uantitatiu i qualitatiu de la inversió
s ha fet a~~ "';ITia Importantíssima contenció de les despeses ordmanes. En efecte, en els nou anys que van des
del1979 fins al1987 es mantenen pràcticament estancades.
Le~ p~evisions pel 1986 del grup d'empreses municipals ~nd1quen que el grup haurà continuat el 1986 la
mateixa b~:m~ marx~ q~e el 1985. Efectivament, les dad~s ~e .que. disposo mdiquen un increment en el nivell
d achvita~ 1 un~ notable millora en els resultats.
. En conJUJ?.t, I sempre amb resultats provisionals, puc
dir que la mill.ora dels resultats del 1986 respecte dels del
1985, ascendeixes a 2.8?0 .milions de ptes. Aquesta xifra
P!Ove dels tran~ports pubhcs, amb una reducció del dèfiCit de 2.400 mil~ons; dels hospitals municipals -!MASamb una re~~CCIÓ de 300 milions de dèficit; i de les em~
pr~ses mumcipa~s, que han augmentat els beneficis en
mes de ce:I?-t milwns de pessetes. Recordem que aquest
any, per pnmer cop, Mercabarna ha repartit dividends.
Pe~ 1~87 el J?r~ssupos~ consolidat del conjunt del sectorpubhc mumcip_a! -AJuntament, instituts i empresessera d~ 161.000 mllwns de pessetes, és a dir, el6,9% del
~IB estimat per~ .la ciutat el mateix any. D'aquesta quantitat, 27.000 mllwns seran d'inversió real.
. Durant el 1986 la desocupació a Barcelona s'ha man~mgut en,perce?~atge.s,molt .elevats, tot i que la tendència
es. cap a I e.stabilitz~ciO. Els JOves que busquen la primera
fema en son els mes afectats. La població viu el proble~~ de .la d~s.ocupació com un dels principals motius
d msatisfaccw.
P~r contr~, el nombre de noves empreses a la ciutat
co~hn~~ creixent a un ritme molt elevat. Tanmateix hi
ha mdiCIS que un bon nombre d'aquestes tenen vida ¿urta.
81
�L'acció de l'Estat i de la Generalitat con~i?ua sent e~~
cassa. Les aportacions per a plans d'ocupac10, pro!lloc~o
de noves empreses, suport a projectes <:omurutans .SO?molt baixes. Efectivament la Generalitat va s~pnmtr
-amb efectes també pel1987- els fons del Pla d Ocupació Comunitària, destinats a desocupats de llarga durada.
.
t t
Els fons provinents de l lNEM s ~~ m?remen ~
considerablement per a plans de formacto, pero els ~estl
nats a contractació de desocupats es mantenen a mvells
absolutament desproporcionats a les taxes d atur de la
ciutat.
·
D
L'Ajuntament, per _m~tjà d_e la Ponència per a1, _esenvolupament Econòmic 1 Social, va encetar una hma per
.
sortir de l'impasse.
La principal realització va se~ 1~ firma del convem
amb el Ministeri de Treball. El mes tm~ortant del conv~
ni no són tant les aportacions com el ststema de coordinació entre totes dues administracions, que es pot ampliar a la Generalitat.
.
.,
Entre les aportacions del convem fi~ ra una concess10
del Fons de Solidaritat de l'AES. L' Ajuntamen~ de Barcelona és un dels pocs ajuntaments -meny~ de cmc- que
han estat subvencionats en aquest mecarusme. . ..
D'altra banda, la incorporació~ la CEE ha posstbil!tat
per primer cop 1 accés al Fons Soctal Europeu. Tambe en
aquest cas l'Ajuntament de Barce~ona forma part dels
casos excepcionals d'ajuntaments ~closos al Fons. Un
dels projectes nostres el de formacw d agents de desenvolupament local ha estat cons~derat aquest any com a
experiència pilot per les comunitats europees.
El projecte del <<Viver d'empreses» ha estat presentat
també a 1 FSE per al seu confinançament. ~s tracta d un
pla de tres anys destinat a nous ei?presans nous artesans formació d'aprenents en oficts, entre d al~res.
També ha rebut sub enció de la CEE el projecte del
Centre per a l' Autoocupació de la Dona.
82
Tothom admet que la reactivació de la construcció és
u!l fet, però encara n'hi ha. ~olts que creuen que només
~e lloc fora del terme mumctpal de Barcelona. I això no
es cert. Potser nosaltres mateixos hem contribuït a la
confus~ó pel fet ~e dir que Barcelona era una ciutat
~onsohdada. Efect~vament, ho és. I_ en la mesura que ho
es van prenent mes cos les actuaciOns de reforma i de
transformació.
Però no reconèixer que existeix encara un gran potencial de s~l urbà bu~t per edificar seria ignorar la tasca que
els mat~txos serve1s de planejament de l'Ajuntament estan realitzant. L'esforç del planejament dels últims anys
s'ha si_tuat en el desenvolupament del Pla General Metropolità per aconseguir regularitzar les situadons
congelades del pla. Per incorporar el màxim nombre d'illes, cases i solars a la «normalitat» urbana.
, Gràcies _als plans aprovats durant els últims tres anys
s ha plan~J,at un total de 650 ha, que faran possible la
construcc10 de 6.000 nous habitatges en nous solars.
Aquests plans afectaran els barris de la Barceloneta el
Raval, Gràcia, Sant Andreu, Torre Baró, la Zona Fr~n
ca, el Carmel, entre altres.
1~.ltres àrees de planejament se situen en antigues ubicaciOns de grans equipaments avui obsolets. Són el que
anomenem les arees de nova centralitat, que engloben
le~ quatre àrees olímpiques -Montjuïc, el Poblenou, la
Diagonal, la Vall d'Rebran- però també els sectors de
dt:senvolupament central per a la iniciativa privada:
Dtagonal-carretera de Sarrià, Tarragona les Glòries
Renfe-Meridiana.
'
'
El ~onjunt d'aquestes àrees comprèn una superfície de
planejament de més de 400 ha i permetrà un aprofitament per a habitatge d'uns 580.000 m 2 de sostre.
Hem assistit aquest any a la plena recuperació de la
confiança en la capacitat de Barcelona com a centre de
creació, difusió i intercanvi cultural. La contribució municipal en aquest sentit ha estat molt important. Exem-
83
�ples: el Mercat de les Flors· l «explosió» cultural estiue~
ca aínb el Grec i amb la Mercè· les escultures als espais
públics; l'obra de Barceló a la c~p~la de.l Mercat ~e_les
Flors· les activitats culturals a dtstnctes 1 centres CIVIcs;
les grans exposicions com la dels mestres moderns de la
col.lecció Thyssen Bornemisza, Paul Klee, Braque,
«Trésors de Barcelone» a Lausana.
Quant a la música, hi ha sovint la i~atge ~ue la ~úsi
ca no funciona a Barcelona. En part es ventat, pero en
part és una imatge distorsiona~a. La ~iqu~sa d'e~coles,
grups associacions corals conJunts, d entitats pnvades
que f~ncione~ a Barcelona,.és ~i\ícil ~~trobar ~n d'a~tres
llocs. Al mate1x temps, la vida Il activitat musical directament promoguda o organitzada per l' Ajuntaf!Ient ~s
immensa: Orquestra, Banda, Cobl~, Conservaton, Fest~
val Internacional, «Hora de Música» al Conservaton,
participació en els consorcis del Liceu i ~el Palau. etc:
En nombres rodons, 1Ajuntament dedtca uns mil milions anuals als seus diferents programes en aquest
camp. No tots aquests programes func~o~en ~é i hi e~
tem treballant molt per millorar-los. I mxo sovmt vol dir
problemes i resistències, i males imatges. El que volem,
però, és arreglar-ho i si hi ha moments en què cal pagar
el preu d una mala imatge, el pagarem.
Prossegueix el desenvolupament del Pla de Museus
com a eina per a la conservació i millora del patrimoni:
al Palau Nacional, ja no hi plou; finalització d'obres de
reforma al Museu Picasso; pròxima finalització del Museu d'Història·' continuen les obres al' Museu de Zoolo.
gia, el Museu Marès, el com;ent dels Angels -seu provisional del Museu d'Art de Catalunya-, etc.
L'Ajuntament ha continuat prestant el seu suport a
institucions i projectes cívics: Fundació Miró, Fun~ació
Metrònom, Fundació Tàpies, Institut d'Humamtats,
Teatre Lliure, Palau de la :Música, Liceu.
.
Malgrat totes les declaracions i tots els compromisos:
la Generalitat no està complint el Pacte Cultural. No hi
84
h~ col.la~oració ni ajut econòmic per als museus de la
cmtat, m per a l'Orquestra, ni per al Grec, ni pràcticament per a res.
AJ?b vista al futur, ~mb totes les dificultats que sigui,
contmuarem construmt una Barcelona· culturalment
oberta plural pensada en primer lloc per als mateixos
~ar~el<:mins, p~rò també c?m a punt d atracció i de proJeCCIÓ mternacwnal una cmtat que combini el respecte i
la conservació del patrimoni cultural amb el foment de
la creació i de l'experimentació.
Al_ llarg del 1986 he tingut la satisfacóó de rebre els
presidents dt: les d~sset com~tats autònomes d Espanya, que han mtervmgut en el cicle de conferències <<BarceloJ?-a Solidària» organitzat per l'Ajuntament. Tots els
presidents, començant pel president de la Generalitat
han passat pel Saló de Cent. No n'ha fallat ni un. I he~
pogut comprovar el respecte que tots senten per Catalunya. _Yenien aquí com per passar el seu examen d'autonomia.
L'èxit de la convocatòria de l'Ajuntament ens confirma l'atractiu que Catalunya i Barcelona tenen per als
altres pobles d'Espanya, el caràcter de Barcelona de referència ~iutada~a. de la no ~ Espanya di ersa que s està
construi?t. I a1xo desp1ente1x també les interpretacions
del fracas electoral d una determinada opció de dretes
com el rebuig a tot un país.
Barcelona vol representar el conjunt vol representar
Catalunya vol representar Espanya. És aquesta una de
les causes de la seva vocació de projecció internacional
de la sev_a v<?luntat de ser seu dels Jocs Olímpics.
Ho vrug d1r a l acte de constitució del Consell de Suport de Barcelona. 92 el 19 de setembre i ho vaig repetir
a la cloenda del Cicle <<Barcelona Solidària» el 4 de novembre. Q~e ens deixin representar i se sentiran pagats.
Que confim en nosaltres que no ens tutelin en nom
d'uns altres.
I penso que els pobles d'Espanya ho entenen. La soli-
85
�daritat que ha despertat pertot arreu la candidatura
olímpica n'és la prova. Recordeu els cent mil voluntaris,
l'expectació i la simpatia que va rebre el camió-exposició
olímpic per tot Espanya.
Crec que no ens podem permetre de desaprofitar
aquesta oportunitat.
Col.legi de Periodistes de Catalunya
Barcelona, 12 de gener del 19 87
86
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1986
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-01-12
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2599/19880112_EstatCiutat.pdf
1d32a56550e5632315aa8c36bd651b2f
PDF Text
Text
Balanç de l'any 1987
Ell987 ha estat un any marcat per les eleccions municipals -i no els he d'ocultar la meva satisfacció personal
per continuar al capdavant de l'Alcaldia d'una ciutat
com Barcelona. Ha estat també l'any en què hem començat a eure uns canvis positius en la crisi econòmica.
La da allada general de les borses, que és un aspecte
negatiu dins la situació econòmica global, obeeix més a
factors exògens induïts per la marxa dels indicadors macroeconòmics dels Estats Units i per factors interns de
1 estructura borsària mateixa, que a l'estat real de 1 economia espanyola en el seu conjunt. Tot i la forta davallada de les borses deguda a la marxa de l economia nordamericana, la borsa de Barcelona ha tancat 1 any amb un
guany del 27,29 %.
El 1987 s'han dictat unes lleis d'ordenació territorial
que acatem per principi democràtic, però que considerem tècnicament desgavellades i políticament desafortunades. No són el que després de tants anys d'espera ens
mereixíem. En qualse ol àmbit, 1 ordenació del terrüori
és una d'aquelles decisions d'interès públic i general que
87
�demana clarament un consens de les forces polítiques,
per assegurar-ne la viabilitat i la durada. Així ho vam
entendre i ho hem practicat a la ciutat de Barcelona amb
la nova divisió dels districtes, que va comportar per a
nosaltres mateixos alguns sacrificis que acceptàrem perquè convenia a la ciutat assolir un acord sobre la seva
divisió territorial, que fos viable i que durés.
També vull dir que l'any 1987 ha quedat indeleblement marcat pels atemptats terroristes comesos a la ciutat, i sobretot per la inhumana brutalitat de l'atemptat
del 19 de juny a Hipercor, que per la sang vessada aconseguí de situar-se al capdamunt de l'escala dels horrors i
de la irracionalitat.
L'atemptat de la darreria de l'any contra mariners
nord-americans en pacífic sojorn de Nadal a la nostra
ciutat, amb la seva càrrega específica d'absurditat i d'indiscriminació, mereix així mateix la més ferma i indignada repulsa. Barcelona és una porta oberta d'Europa al
mar, i només pot ser ciutat pacífica i acollidora. L'agressió als estrangers que hi fan estada és una agressió a l'ésser de la ciutat.
Davant del terrorisme no hi ha lloc per a ambigüitats o
estranyes i recargolades reserves. El rei ha tingut el coratge de ser el primer a entendre el concepte de reserva en
les actituds provinents dels sectors amb més pes ideològic i moral. Aquestes reserves són percebudes pels assassins com a subliminals justificacions o suports als seus
actes criminals, mancats de tota racionalitat i situats al
marge dels valors més preats de l'home civilitzat.
Amb cautela i amb prudent esperança gosem afirmar
que les accions dirigides pel Govern de l'Estat amb la
col-laboració de les forces polítiques i socials i de l'opinió pública, estan reduint i aïllant el terrorisme fins a la
seva previsible extinció. Personalment dono a les autoritats autonòmiques catalanes la benvinguda al cor dels
qui es pronuncien inequívocament contra tota mena de
terrorisme, sense distincions de procedència i també
sense reserves. Estic convençut que un dia no llunyà el
dret a la vida i la concòrdia democràtica venceran. Cada
cop són més les veus que aporten serenitat i racionalització a les qüestions suposadament legitimadores de les
excuses del terrorisme.
Sembla oportú fer un parell de comentaris al voltant
de les eleccions. Aquest govern municipal és l'únic, en
comparació amb qualsevol gran municipi o autonomia,
inclòs el govern de l'Estat, que du més de vuit anys sense
canvi de majoria -només a Barcelona, Badalona, Badajoz i la Corunya no perd regidors el partit majoritari, fet
que, a banda d'altres consideracions positives, dóna una
remarcable estabilitat per al desenvolupament d'un projecte de ciutat.
La situació de la ciutat que vam rebre es podia resumir
dient que no hi havia cap model de ciutat, ni cap projecte de ciutat. No se sabia cap a on s'anava, més enllà de la
mera supervivència de cada dia.
Quan ens férem càrrec del govern municipal amb l'alcalde Serra -a banda de ficar-nos de seguida i a fons en
els problemes financers, d'organització i de diàleg ciutadà-, la primera cosa que calia fer per redreçar el rumb de
la ciutat era dotar-la d'un projecte globalitzador que li
tornés la confiança en ella mateixa. Aquest és l'objectiu
pel qual ha estat treballant l'actual majoria. Avui la ciutat sap cap on va. S'està retrobant a ella mateixa, s'està
reequilibrant. I li costarà assolir un reequilibri acceptable, ¡perquè són massa anys de degradació i de creixement desordenat!
La ciutat ara té cites i feina concreta per fer. És capaç
de pensar en termes de futur, de pensar en el lloc que vol
ocupar en el sistema de ciutats europeu i en el sistema
ml!ndial de ciutats. De tot això, també els en parlaré.
Es bo comparar situacions d'un any a un altre per posar en relleu les diferències i les novetats que es van produint.
Tenim avui la mateixa proximitat d'unes eleccions
88
89
�que al gener del 1987 i llavors ja ens havia començat la
campanya electoral des de totes bandes. En canvi, ara
nosaltres estem fent un esforç seriós de contenció de
l'electoralisme. ¡Ja hi arribarem, a la campanya electoral! Aleshores ja tindrem temps de dir i d'explicar el que
calgui.
Si la nominació olímpica havia conferit al 1986 el caràcter d'any final d'una etapa l'any que comença és el de
partida del programa d'actuació municipal per al període 1988-1991 , que coincideix gairebé amb el mandat
actual però que és, sobretot, una etapa que serà crucial
per a 1 esdevenidor de la ciutat, per al1992 i per al 1993.
De les prioritats institucionals del programa, voldria
destacar-ne la descentralització. Estem tirant endavant
decidits la descentralització: per raons d'eficàcia en la
gestió i per convicció ideològica i política.
Continuarem acostant l'administració al ciutadà, de
manera que se senti pròxim a la cosa pública: és un exercici de participació ciutadana en la democràcia municipal i una recuperació del sentit de la condició urbana.
Ja hem fet camí en la descentralització als districtes.
El pressupost pel 1988 conté un principi de territorialització poc encara però ja significatiu: un 1.000% d'increment de les disponibilitats directes dels districtes
comptant solament el capital de les inversions. Seran
2.400 milions de pessetes a disposició dels districtes.
Quasi cinc vegades més del que el pressupost de la Generalitat destina per a les trenta-vuit comarques de Catalunya.
Abans d'acabar l'any, la comissió de govern aprovarà
el programa de totes les transferències que hauran de ser
fetes als districtes. I pel desembre del 1990 els districtes
gestionaran la totalitat dels serveis susceptibles de ser
traspassats i disposaran de les dotacions, recursos i mitjans per poder fer-se'n carrec. Els ciutadans tindran aleshores I Ajuntament més a prop que mai en el sentit recte
de la paraula.
Explicarem al ciutadà els avantatges de la descentralització, a fi que es convenci que aquest model és bo per a
ell i positiu per al conjunt de la ciutat -en el moment de
la devolució de les diferències de la contribució territorial urbana va anar més gent a les oficines de la plaça de
Sant Jaume que als districtes, on igualment podíem resoldre els tràmits, fins i tot amb més facilitat.
Farem aquesta tasca d'explicació necessària perquè
tants anys de centralisme en tots els àmbits creen hàbits
negatius. Però la descentralització porta implícites altres
conseqüències. També és una descentralització política.
No solament els regidors-presidents dels districtes són ja
majoria a la comissió de govern, sinó que tots els regidors del consistori -els del govern i els de l'oposiciós'acostaran més al ciutadà com a polítics. Faran més
vida de barri i de carrer. Això ajudarà també a la recuperació del vell sentit de la condició urbana: l'estreta relació que el marc polític de la ciutat fa possible entre els
representats i el representant.
La descentralització encara té una altra implicació.
L'estructura executiva ha quedat dividida només en
quatre àmbits: organització i economia, benestar social,
urbanisme i serveis municipals i via pública, de manera
que l'administració municipal en surt afermada positivament.
A pesar que el1987 ha estat un any d'eleccions i que al
país les eleccions encara alenteixen excessivament la
marxa de les administracions, s'han començat i acabat
un munt de coses en l'àmbit municipal. La llista és llarga
i voldria només assenyalar-ne algunes.
L'acabament del Moll de la Fusta, que culmina la primera gran operació de la façana a mar de Barcelona.
El pont de Bac de Roda, que ha significat el primer
enllaç nord-sud a llevant de les Glòries, connectant Sant
Martí amb la Sagrera. De Nou Barris ja es pot baixar
amb facilitat cap a mar. Només falta ara doblar aquest
eix a llevant amb l'eix de Fabra i Puig, 11 de Setembre,
90
91
�Prim -i, evidentment acabar de treure vies i obrir Marina-Carles I fins al mar: divuit mansanes de la Sagrada
Familia a l'avinguda d Icària. Vint mansanes fms al mar
dos quilòmetres, ¡mitja horeta de pagès!
Els parcs de la Pegaso, del Clot de la Casa Groga de la
Creueta del Coll, que doten d'espais verds i monumentals zones de la ciutat que n'eren òrfenes.
Les obres del túnel de la Rovira.
El conveni sobre l'ordenació sanitària de la ciutat i la
constitució del Consorci d'Hospitals de Barcelona.
El conveni per a l'establiment de l'estació terminal
d'autobusos Barcelona-Nord que concentrarà les arribades i sortides de vehicles de servei públic per a transport
de viatgers.
L'inici de les obres del nou col-lector del Bogatell amb
una capacitat de divuit m '/s.
El conveni sobre els cinturons viaris de Barcelona que
permetrà la construcció dels grans distribuïdors de trànsit de travessia per dins de la ciutat. Arriben amb decennis de retard. Altres ciutats europees tenien ja els seus
cinturons a començament de segle. ¡Però benvinguts siguin finalment!
.
Són totes aquestes les obres que fan una gran cmtat.
Després hi ha un grapat d'altres obres, i també de serveis, que fan ciutat de cara endins que fan barri, carrer o
racó. Que acaben cusen o lliguen espais o trams· que
acosten o complementen serveis i que el ciutadà sent
molt pròxims:, el mercat de Canyelles, les places de Can
Robacols i d' Angel Pestaña la Via Júlia l'aparcament
de Gal-la Placídia el polisportiu del carrer del Perill els
centres cívics d'Estrelles Altes i de la Trinitat Vella els
quarterets de la guàrdia urbana al parc de la Pegaso a
Can Ponsic a la plaça Trilla, els carrils reversibles de la
Diagonal l'eix viari alternatiu de la Bonanova, etc.
I també hi ha realitzacions diverses que tenen una influència difosa sobre el conjunt de la ciutat. En són
exemples la campanya de promoció dels mercats -Bar-
92
celona és la ciutat més important d'Europa occidental en
~1 n<?mbre i qualitat d'aquest tipus d'equipament públic,
I caha
fomentar-ne el coneixement i l'ús-·' la millora del
.
paisatge urbà, de la neteja i del manteniment dels carrers, de la conservació dels parcs i jardins, de l'increment
de l'arbrat urbà; la promoció exterior de la ciutat -entre
tots hem aconseguit que Barcelona sigui una referència
cultural, econòmica i turística coneguda arreu.
Promogudes pel Govern de la Generalitat foren aproyade~ les Lleis d'ordenacío territorial, que suprimeixen
JUrÍdicament la Corporació Metropolitana i la substitueix~n per dues entitats sectorials, tres comarques i la
mateixa Generalitat -i encara hi ha lloc per a una mancom~nitat mun,iciJ?al. El fet metropolità, però, reconegut
per 1 Estatut a 1 article 5, no desapareix. El pes d'aquesta
realitat acabarà per imposar-se.
Cap de les explicacions que s'han donat al llarg de la
campanya per a la supressió de la corporació no resulta
convincent racionalment ni políticament. S'han perdut
dos anys: un pel desmantellament lent i gens encertat de
la corporació i l'altre, l'actual, que serà de reviscolament
lent però més engrescador.
S'ha volgut esguerrar la possibilitat que la ciutat olímpica real coincidís amb la ciutat metropolitana i que
Barcelona «corregués enllà», que la Barcelona saitacarenes lluités contra l'ofec; fins i tot aquest cop ordenadament i solidàriament.
'
'
I tot a~xò, aq~esta reducció real de possibilitats, aquest
empob:1ment d esperances, no se sap ben bé per què s'ha
volgut Imposar. A _imitació del millor estil brechtià potser pensen que «SI la Catalunya real no és com la voldrien, negant-la deixarà de ser real».
Per la nostra part ens comprometem, des de les nostres comp_etè!:lcies ~ possibilitats, que la ciutat metropolitana contmm funciOnant per respecte als seus habitants.
I quan hi hagi un canvi de majoria parlamentària, nosaltres proposarem des de la majoria la recerca d'un
93
�consens amb tothom per a una nova ordenació territorial de Catalunya.
En aquesta ciutat, i a tot Catalunya, el pluralisme dels
mèdia ha millorat des que fa tres anys vaig fer un toc
d'atenció en aquest sentit. Ha millorat tant, que els sectors dominants, inquiets per la «fragilització» del monopoli dels mèdia que detenen, s'han apressat a muntar
noves iniciatives «privades», o netament públiques,
tractant d'impedir que el pluralisme floreixi gaire.
Fent un repàs, resulta que els sectors dominants
compten amb un canal de TV, dues emissores públiques,
una cadena privada de ràdio, un diari privat, que posseïa
una altra emissora -capçalera de la cadena-, i un bon
nombre de títols de premsa comarcal. Ara volen un altre
canal de TV i un diari de circulació a tot l'Estat -tot i els
bons tractes que tenen amb la premsa de Madrid.
Doncs bé, a més, aquí, a Barcelona, sembla que no es
pot si no es pertany a aquesta família política, fer declaracions en determinats mitjans. Aquestes han d'anar indefectiblement seguides de comentaris despectius, induint al silenci.
En resum: el pluralisme de fet ha millorat, però hi ha
qui milita activament i amb força contra la independència dels mèdia.
Hi ha uns grans «temes de ciutat» que han de quedar
apartats de la contesa partidista. El ciutadà no entén que
qüestions tan fonamentals com la lluita contra el sistema
de la droga, la seguretat i el terrorisme, la cultura, l'estratègia de les grans comunicacions o la defensa dels interessos de la ciutat davant de Madrid siguin utilitzades
amb finalitats electorals. Cal crear «zones de desnuclearització política» al voltant de determinats temes. Els
interessos globals de Barcelona han d'estar per sobre de
les tàctiques partidistes, i tots els partits polítics han de
buscar l'acord en aquelles matèries que tinguin tal consideració superior. En aquest sentit, recordo la proposta
semblant que va formular Ramon Trias i Fargas, referi-
da al conjunt de Catalunya, en acomiadar-se del consistori al juliol de l'any passat.
Per això oferim un pacte de ciutat a les forces polítiques representades en el consistori, i amb la participació
del moviment associatiu de la ciutat, que comprengui
aquesta categoria de temes. No podem deixar escapar
l'oportunitat que ara tenim a l'abast de superar els grans
dèficits històrics de la ciutat i,d'enfrontar-nos decidjdament amb els nous problemes, que generen noves degradacions i noves marginacio_ns.
Aquest «quart món» que ha esclatat amb força, que és
ben visible en alguns dels barris de la ciutat, que sempre
ha existit però que ara topa més aparentment amb el
contrast d'una ciutat més rica, més engrescada, més brillant -la ciutat és sempre, al cap i a la fi, el contenidor
molest dels problemes de la societat-, aquest quart món
no s'ha de consolidar, l'hem de reduir amb l'eina de la
solidaritat, de la solidaritat urbana, que és un compromís de tots: dels ciutadans, del govern municipal i de
l'oposició.
L'any 1988 serà el de la Barcelona endins, el de la
reconstrucció del passat, de la recomposició dels fonaments mal fets històricament, i també el del descobriment de noves riqueses interiors. Barcelona, que sembla
haver esgotat espais i topat amb fronteres infranquejables, té dintre seu, dintre d'ella mateixa, espais per guanyar i fronteres per conquerir. Les illes interiors de
l'Eixample en són un exemple, d'aquesta nova il-lusió.
El que hem fet ja amb l'illa de la Torre de les Aigües és
un exemple paradigmàtic de la Barcelona endins. Amb
l'obertura del pati de les Aigües tenim el primer pati
públic de les sis-cents mansanes de l'Eixample. I en sis
anys n'obrirem deu més, de patis públics.
Els particulars també tenen la seva funció específica
en l'Eixample endins: enjardinant els patis, rehabilitant
les façanes interiors, tornant a fer vida de pati de
l'Eixample.
94
95
�Però el lema «Barcelona endins» és més que això. És
l'aplicació d'una part de les energies de la ciutat, de les
idees i dels recursos a la ciutat mateixa, cap endins seu
per refer-la i fer-la més habitable, més equilibrada més
humana, més segura d'ella mateixa més orgullosa, més
capaç de llençar-se enllà sense atabalaments.
Mirem endins de la ciutat, hi ha molt per fer. Farem
allò que es veu i que llueix: els parcs del Migdia de Mar
de la Vall Hebron de la Ciutat Universitària, etc: prosseguirem amb la millora del paisatge urbà· fomentarem
el sector terciari emergent -hotels oficines nou comerç
en les àrees de nova centralitat, com el carrer Tarragona
Renfe-Meridiana l estació del Nord i les Glòries etc:
continuarem la Diagonal cap al mar. Quan l'avinguda
més important de Barcelona arribi al mar la ciutat s'hi
abocarà de ple, al mar. En l'àmbit de la ciutat haurem
reconciliat definitivament el pla i el mar, i això implica
fer també allò que no es veu i que és necessari: vèncer la
depressió litoral del Poblenou a Sant Pau del Camp.
Ciutat Vella el vell cor de la ciutat, l'ànima de Barcelona mereix tota la nostra atenció. Cal rejovenir-la retornar-li antigues comeses i dotar-la de noves funcions:
universitat comerç i cultura és allò que pot revifar-ne els
barris. Als carrers de Ciutat Vella -a la vista de tothomes lliura la batalla entre la degradació i la recuperació.
Sabem que és una empresa exigent i de llarga durada,
però hem de fer-ne avançar la recuperació pam a pam, i
a salts quan puguem guanyant qualitat fins a arribar a
mar.
Els projectes són engrescadors - la vella ciutat encetarà
una nova vida. Moltes realitzacions estan ja definides o
en marxa: Casa de Caritat-Convent dels Àngels el Born i
els porxos del passeig Picasso, els coberts del passeig Nacional, I habitatge als pòrtics de la plaça Reial la renovació del Manila l'avinguda Cambó els palaus del marquès d'Alfarràs Solferino Moja les Drassanes etc.
La Barcelona contemporània ha hagut de fer-se a cops
a batzegades a cops d'il-lusions a cops d'esdeveniments
que transcendeixen la mateixa ciutat. Ara finalment tenim l'oportunitat d acabar Montjuïc de retrobar la cara
oculta de la muntanya. El parc del Migdia arrodonirà
una urbanització que ens haurà durat prop de seixanta
anys.
Les obres olímpiques no es les de la infrastructura
olímpica directa -els estadis de Montjuïc, la preparacío
del terreny per a la Vila Olímpica, etc.- estan en marxa i
funcionen segons les previsions. No els en parlaré amb
detall perquè són objecte de permanent actualitat i se'n
pot fer el seguiment dia a dia.
El 1988 surten tots els trens cap al 1992. Allò que no
s'endegui enguany, ja no arribarà a temps per als Jocs.
Per això, ens eixigim de valent i collem molt els altres.
Parlem-ne un moment, del 1992, i també del 1993.
Ara s'imposa alimentar la confiança ciutadana amb el
fet que el 1992 sortirà bé i que tota la ciutat en serà
beneficiada. Però cal també desvetllar la confiança ciutadana en l'endemà dels Jocs Olímpics, en la Barcelona
del 199 3, perquè els guanys de la ciutat siguin duradors.
La Barcelona del 1993 té també dos vessants: Barcelona
endins i Barcelona enllà.
Haurem dotat la ciutat de les infrastructures que els
Jocs Olímpics requereixen. Haurem arribat a la culminació duna fase expansiva i de creixement però hem
d'aconseguir que el ritme se sostingui al nivell que volem
per a la ciutat. Hem de poder-li garantir un procés continuat d'impuls econòmic a partir dell993. Per això es fa
imprescindible que es coneguin les estrangulacions i les
potencialitats de Barcelona de manera que es puguin
identificar aquells sectors que han d'esdevenir els motors de l'impulsor econòmic a la ciutat del 1993.
Disposarem aleshores d'un instrument que haurem
posat a operar els anys anteriors: el Pla Estratègic
Econòmic i Social per a la ciutat de Barcelona, sobre el
qual proposem un ampli acord institucional i ciutadà.
96
97
�Amb el pla, el sector privat tindrà ben identificats els
mercats amb gran potencial de creixement i que haurà
de cobrir directament. També les administracions locals 1autonòmica, la central i la comunitària coneixeran
les necessitats públiques que s'haurien d assumir.
Aquest «pacte econòmic de ciutat>> comportaria una
promoció econòmica consensuada i una participació
equilibrada en les institucions econòmiques i altres, com
la Fira, CZF Mercabama, CI DEM, Patronat Català Pro
Europa universitats etc.
La Barcelona del 1993 té una justificació i una filosofia ben senzilles: amb temps, amb previsió amb imaginació i habilitat planifiquem i posem els mitjans -tots
plegats, administracions, entitats i particulars- perquè la
ciutat continuï en alça a partir del que haurem acumulat.
¡Que Barcelona passi a la història de les ciutats olímpiques com aquell fill que va saber invertir els seus diners!
Ell988 ja és un any olímpic. Al setembre tomarem de
Seül amb la bandera olímpica. A partir de 1 estiu amb
l'acció conjunta de l'Ajuntament i el COOB 92 haurem
començat l'Olimpíada Cultural, que convertirà Barcelona en una nova referència cultural obligada. En aquesta
olimpíada cultural jugarem molt a casa nostra. Barcelona, ciutat d'art i de cultura, podrà mostrar a gran escala
la seva sensibilitat i creativitat.
Els quatre anys que seguiran seran de treball intens en
tots els àmbits però el farem amb la confiança que els
nostres seran uns Jocs Olímpics exemplars i que mai
com ara no tindrem tantes oportunitats per marcar positivament el futur accessible de la ciutat.
Col.legi de Periodistes de Catalunya
Barcelona, 12 de gener del 19 88
98
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1987
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-01-12
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2600/19890109_EstatCiutat.pdf
8a277a73540d0385e50ee5af3db4db39
PDF Text
Text
Balanç de l'any 1988
Estic content de fer, un any més, aquesta compareixença al Col-legi de Periodistes que em permet fer
públicament el balanç de l'any que acabem de tancar i,
alhora, formular unes consideracions sobre l'estat de la
ciutat i els propòsits polítics pel 1989.
Prendre el pols a la ciutat i fer el balanç dels darrers
mesos és una bona manera d'encetar el nou any polític. I
vull començar per dir, en una primera valoració de
conjunt, que durant el 1988 s'ha avançat en determinats
aspectes, que s'ha millorat sensiblement en alguns i que
en d'altres no s'han pogut superar els obstacles, vèncer
les inèrcies o aturar la davallada.
Vostès poden pensar que sempre és més o menys així
en política i que, per tant, no resulta gaire original una
valoració que recull continguts positius i negatius. O,
potser, que l'única originalitat rauria en el fet de parlar
amb naturalitat de l'existència d'aspectes negatius, de
coses que no van bé.
Però em sembla que, justament, aquesta ciutat ha arribat en un punt, després dels darrers anys d'indubtable
99
�recuperació material i espiritual, en què és possible -millor dit, es fa imprescindible- dedicar una part important de la nostra atenció als problemes que queden per
resoldre. Perquè ja tenim encarrilat -i ben encarrilat- un
projecte global de ciutat, amb fites tan engrescadores i
mobilitzadores d'activitat com la del 1992 i, més enllà,
amb les possibilitats que s'oferiran a una Barcelona postolímpica que es trobarà dotada com mai d'infrastructures i de serveis.
La situació econòmica de la ciutat ha millorat força en
els darrers mesos, per bé que la millora ha estat més en
termes de producció que de consum. La desocupació enregistrada ha disminuït d'un 17,8 %, i, si aquesta dada
per si mateixa és satisfactòria perquè confirma una tendència encoratjadora de reducció de l'atur, s'ha d'assenyalar també que l'increment de l'ocupació ha beneficiat, sembla, sobretot les categories sòcia-laborals altes i
mitjanes.
Els serveis ja són l'activitat més dinàmica i més generadora de contractacions laborals -el 70% del total. Es
confirma, doncs, la terciarització de la ciutat i queden
així apuntades algunes de les línies estratègiques per al
futur desenvolupament de Barcelona, com ara els serveis
a l'empresa, la condició de centre cultural, comercial i
turístic de caràcter macroregional, la investigació i la formació o la producció de tecnologies urbanes.
Però la reactivació -¡tan desitjada per tothom!- també
genera o desvetlla problemes nous o latents a la ciutat,
especialment pel que fa a l encariment del sòl per a l'habitatge, a la congestió de les infrastructures i als sistemes
d'accés a la ciutat i de mobilitat interior. I, sobretot, per
complexes raons estructurals, hi apunta una «dualització
social» que es tradueix en l'existència de pous de pobresa
i bosses de marginació que tendeixen a localitzar-se en
determinats barris perifèrics i en el cor mateix de Barcelona, en els barris de la ciutat vella.
Certament, les causes profundes de la majoria
d'aquests problemes escapen del que és l'àmbit tradicional de competència i de possibilitats de les administracions municipals, encara que, com hem fet des de l' Ajuntament de Barcelona, s'intenti forçar al màxim l'àmbit
competencial.
Amb tot, s'ha de tenir ben present que el marge real de
maniobra dels poders locals és força reduït. No podem
operar, com es pot fer des de les administracions estatal i
autonòmica, amb els mecanismes fiscals ni amb les ajudes o subvencions. Una redistribució que a la llarga es
noti només la podem fer per la via del reequilibri urbà de
la ciutat.
Però també és cert que ni la falta de competència ni
l'escassetat de recursos són una excusa vàlida per a la
inhibició davant les situacions que demanen ser corregides.
Per això, des de l'Ajuntament continuarem promovent totes les modalitats possibles i viables de cooperació entre el sector públic local, o, més àmpliament, entre
les iniciatives municipals, i el sector privat per aportar
creativitat i oportunitats de generar ocupació.
Per això, des de l'Ajuntament continuarem millorant
el que són les prestacions de serveis personals amb la
convicció que fins on arribem estarem també redistribuint i, en tot cas, resolent o atenuant problemes personals, que són allò que sempre ens ha de merèixer el més
gran respecte. La creació recent de l'Àrea d'Afers Socials
i Joventut se situa clarament en aquesta línia.
L'Ajuntament s'ha de comprometre a fons amb les
polítiques i amb les actuacions que tinguin com a finalitat la correcció dels desequilibris socials. I, tanmateix,
l'esforç que cal fer per corregir-los supera de bon tros el
compromís que pugui adoptar l'Administració municipal, per molt decidit que aquest sigui.
Em sembla que hi hauria una coincidència força generalitzada en el fet que la tasca de correcció dels desequilibris socials en l'àmbit de la ciutat sols es pot emprendre
100
101
�seriosament des de l'esforç col-lectiu i des d'una cultura
de la solidaritat.
I la cultura de la solidaritat hi és en aquesta ciutat.
Fins i tot diria que forma part de 1expressió de la mateixa identitat de la ciutat. L assistència massiva al
concert d' Amnesty Inte:rnational o la participació en la
Cursa contra el temps són mostres, entre ~'alt~es, d'una
expressió ciutadana de la c~ltura de la soh_dantat; sense
oblidar els exemples de Cantas, la Creu RoJa o els voluntaris.
Quant a I esforç col-lectiu, cal apel-lar e? totes di~~ccions, una vegada i una altra per aconseguu de mobilitzar-lo I les administracions han de començar per donar
l'exe~ple i posar-se al capdavant en la recerca d'iniciatives o sumar-se a les que sorgeixen d'altres sectors.
A tall de mostra d'un esforç col-lectiu que comporta 1~
participació d'administracions i ,d~entitats, p~bl.Ique~ 1
privades, esmentaré el Pla Estrateg¡c Eco~9m1c t So~1~
de Barcelona en avançat estat d elaborac10, on participen més de cent cinquanta entitats i qu~, per assolir l'objectiu de fer de Barcelona una metròpoh europea empr~
nedora, preveu entre les seves l~nies estratègiques redmr
els desequilibris socials de la cmtat.
, .
Si hagués de mencionar un exemple ei?,blematlc que
resumeix bona part de la meva preocupac10, que concreta el sentit del que tracto d'expressar, aleshores no puc
menys que esmentar el cas de Ciutat V ~lla. ~i vaig ser
uns dies l'any passat dos cops, tal com m havia proposat
de fer amb tots els districtes de la ciutat, i vull afegu que
hi tornaré.
Estem fent moltes coses a Ciutat Vella, en el camp de
la seguretat de le obres de les activitats socials de 1~
cultura, però jo mateix estic con":ençut qu~ cal fer-ht
molt més i que s'hi pot fer molt mes. I voldna apro.fitar
aquesta tribuna per fer una invitació a favor de .c~~tat
Vella. U na invitació a la solidaritat i a la sensibilitat
envers el vell cor de Barcelona, però que també ho és a la
102
inversió, a l'empenta empresarial, a la creativitat, al retorn ciutadà als seus comerços i als espectacles. És un
bon moment per afrontar els temes de Ciutat Vella i
s'hauria d'aprofitar.
Aquest any passat hem constituït la societat mixta
Promoció Ciutat Vella, SA pe,r portar a terme les previsions urbanístiques de l'ARI. Es una oportunitat per a la
col-laboració de la iniciativa privada.
Durant el 1988, en el pla de les obres, que amb tot el
relativisme que es vulgui no deixen de ser un indicador
significatiu de l'activitat municipal, hem fet pràcticament tot el que ens havíem proposat. Vull recordar només les grans infrastructures en què s'ha treballat: els
espigons de defensa de la costa i el port olímpic; el soterrament del ferrocarril; el Cinturó del Litoral deprimit
per fer franca la connexió de la ciutat amb les platges; els
col-lectors de desguàs al Poblenou -Riera Blanca, Prim; l'Estadi i el Palau de Sant Jordi, que estaran acabats
enguany; la rambla del Carmel, que permet enllaçar el .
sector nord del Carmel i Nou Barris amb l'Eixample;
aparcaments com el de Santa Caterina, Sant Antoni i la
plaça de Llucmajor.
En les setmanes passades més recents hem hagut de
sentir novament advertències sobre la necessària prudència en la depesa pública. Se'ns ha dit que «no es pot
fer tot», que «no hem d'estirar més el braç que la màniga» i que cal que aquesta limitació se sàpiga i que els
ciutadans es vagin fent a la idea. Són receptes de bona
administració amb les quals en principi no puc estar en
desacord i que comparteixo en el sentit que, quan els
recursos escassegen, s'imposa la priorització. I jo seré el
primer a proposar prioritats racionals en funció de les
circumstàncies.
Però l'alcalde de Barcelona ha de dir també que hi ha
moments concrets en la vida dels països i de les ciutats
que exigeixen una visió més ambiciosa. Barcelona es troba exactament en aquest moment i no es pot desaprofiI
103
�tar, fins i tot seria una autèntica defallença històrica desaprofitar-lo.
.
Aquest moment és una realitat que molts d~l~ cmtadans han entès i que explica el plus de creativitat, de
rendiment de vitalitat i també de reflexió que Barcelona
ha generat. I és aquesta realitat la que justifica l'esforç
que des de l'Ajuntament de Barcelona s'ha fet per no
perdre 1 oportunitat que se'ns pres_entava. Que és, convé
recordar-ho un esforç molt supenor al que correspon a
una ciutat en circumstàncies normals.
Ben mirat potser no hem fet altra cosa que fer hon?r a
la nostra història. I el que estem duenr a terme. eqmval
només al que van fer en el seu temps les generac10ns que
ens han precedit i que van posar els fonaments de la
capital possible que ens han llega~.
De 1esforç d'aquestes generacwns n estem orgullosos com hem tingut ocasió de manifestar .ei? ,els a?tes de
commemoració del centenari de 1ExposlClO Uruversal
del 1888.
En tot cas, pel que fa a la nostra situació ~ncrt:ta,
calia posar en marxa el !D~~m. n,ombr~ ,de pro]:ctes 1 al
més aviat possible. La histona 1 1expene?cta mes rece~t
ens ensenyaven com és de lenta la màquma de les adm~
nistracions públiques - obretot si han d'actuar .coordinadament- i ens suggeria que Bar~elon~ no podta espe:
rar un liderat o una empenta que vmgues de fora. Ens ht
jugàvem la credibilitat dels nostre.s projectes i l~ nostra
capacitat per ser presents com !:1. cm~at en un mon com. .
petitiu que no perdona les vacll.lacl<?DS.
Per dir-ho d una altra manera era rmprescmd1ble que
Barcelona un cop més s hi posés i deixés per més endavant la di'scussió sobre si les competències eren de la
ciutat o més aviat d administracions superiors.
Era fonamental, a més, que l exemple de 1 Ajuntament
estimulés la imaginació i la il.lusió d~ls ciu~adans en ge:
neral· dels qui havien d'aportar. C!3.Plt~ pnv~t dels qm
havien de posar-hi la seva creat1v1tat 1 capacitat profes104
sional, i també -cal dir-ho- dels qui havien de patir-ne
les incomoditats conjunturals ...
Crec també que enguany hem de continuar treballant
-com ja ho vam fer l'any passat- en la preparació, en
tots els ordres, de la Barcelona de l'endemà del 1992.
Aquesta Barcelona que s'està identificant com la Barcelona del 1993 serà una ciutat diferent, que recollirà els
fruits de l'esforç actual. Serà una ciutat més ben dotada,
amb més infrastructures i serveis, amb més possibilitats,
més competitiva per tant. I dic això posant l'èmfasi en el
fet que, a priori, no hi ha motius per témer un retrocés.
La dècada dels noranta serà la gran dècada de Barcelona; una dècada que ja hem començat a viure abans que el
calendari 1'hagi encetada.
Per afrontar les exigències d'eficiència administrativa,
de recursos econòmics i d'eficàcia social que aquesta ciutat plantejarà en la dècada dels noranta al seu govern
municipal-sigui quina en sigui la composició política-,
c~l que la ciutat disposi d'un règim propi, de caràcter
smgular, que contempli les especificitats que es donen en
la situació de Barcelona, tant en l'estructura interna de
l'administració municipal com en la projecció de Barcelona com a ciutat metropolitana, com a capital de Catalunya i com a metròpoli europea.
M'estic referint, naturalment, a la necessitat d'elaborar una Carta Municipal per a Barcelona.
Probablement l'evidència o la peremptorietat d'aquesta necessitat no són percebudes amb la claredat que
convindria per un sector important de l'opinió pública
ciutadana. Una actitud així és fàcil d'entendre per l'abstracció i la complexitat tècnica que comporta una normativa d'aquesta naturalesa.
Però estic convençut que, si s'explica racionalment i
políticament la necessitat que té Barcelona de disposar
d'un règim jurídic modern i adequat, que li permeti fer
allò que la seva vitalitat reclama, llavors aquesta necessitat serà entesa i compartida.
105
�En tot cas, és una clara responsabilltat per als politics
municipals -¡que sí que sabem el que la ciutat s'hi jugalempènyer l'elaboració de la Carta Municipal de Barcelona.
Som hereus d'una vella i gloriosa tradició. No podem
oblidar ni perdre la connexió amb el passat. Barcelona
sempre ha tingut consciència de la seva singularitat, fins
i tot en els moments més difícils i dolorosos de la seva
història. I aquesta singularitat ha de trobar un marc legal
adequat.
Seria imperdonable -no estaríem a l altura de les exigències del moment ni respectaríem la memòria dels
nostres il-lustres predecessors- si no sabéssim resoldre
les dificultats tècniques i polítiques que indubtablement
presenta l'elaboració de la Carta Municipal.
Encara que tampoc no hem d'oblidar -i això ens obliga a més- que tenim la sort i l'avantatge respecte al passat que les dificultats d'avui són qualitativament diferents de les d'altres temps. Avui vivim en un marc
democràtic, constitucional i estatutari, en un país sa i
dinàmic amb una Generalitat normalitzada i respectada.
Els asseguro que, o resolem les dificultats -¡i les podem resoldre millor que, mai!- i fem la Carta, o estarem
hipotecant deplorablement el futur 'de la ciutat. No un
futur llunyà sinó el futur que ja ha començat. De la Carta n'he parlat sovint amb els diferents grups municipals
i tinc la impressió que comparteixen la meva inquietud.
Les primeres passes -les que costen més en un procés
d aquesta naturalesa- estan donades; els documents de
treball estan ja elaborats i editats.
Espero que en fer el balanç del 1989 podrem dir que
hem avançat en l'elaboració de la Carta Municipal pel
bon camí del consens polític.
Moltes gràcies.
Col-legi de Periodistes de Catalunya
Barcelona, 9 de gener del 19 89
106
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1988
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-01-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2601/19900110_EstatCiutat.pdf
cd37ac7457087ff81522fd61495e9143
PDF Text
Text
Balanç de l'any 1989
Voldria subratllar inicialment dues temptacions i una
obligació que tinc en aquesta sisena compareixença
meva per fer un balanç de l'any 1989.
En primer lloc, hi ha inevitablement el desig de començar pels temes del moment i d'expressar els sentiments de l'alcalde de Barcelona sobre això. Em refereixo
a qüestions com l'autodeterminació, el sentiment de pàtria i l'ús que se'n fa, les relacions entre tots dos i l'estat
de la ciutat, o bé l'Europa de l'Est.
En segon lloc, es fa també difícil d'estalviar el desig de
respondre des d'aquesta tribuna -una tribuna que
l'Ajuntament i l'alcalde, mal m'està dir-ho, van ajudar
conscientment a crear i a acreditar, en un moment de
manca de pluralitat i d'independència informatives,
avui feliçment, si no totalment, superades- de respondre, deia, a afirmacions contundents fetes aquí mateix
en el curs de l'any i que malauradament no han servit per
esclarir totalment, ans al contrari, en vista de fets posteriors, la voluntat de servei a la ciutat i als seus projectes, i
de no posar-los entrebancs. Una voluntat que pràctica107
�anti 1989 ha estat també l'any de la signatura difícil,
recomplicada de tota 1anella dels cinturons de rond_a
-del Segon Cinturó i del del Litoral. Obra de gran magmtud de quaranta quilòmetres de llarg, comptant els trossos de cinturons ja construïts d un cost addicional
mínim de 100.000 milions de pessetes i d'una significació que no cal que jo els il-lustri amb detalls.
Els cinturons són, de fet, encara que a algú no li agradi
aquesta expressió, el carrer major de l'Àrea Metropolitana. Dic que no li agradi no pel fet que surti l'expressió
àrea metropolitana, que està cada cop més admesa, sinó
perquè això sigui o no sigui un carrer major. No és un
carrer major tradicional, però és que l'àrea tampoc no és
una ciutat tradicional i no té rambles ni passejos. Té
aquest tipus d'estructuració.
Els cinturons, doncs, signifiquen una promesa, val a
dir-ho i cal dir-ho de seguida, de disminució dell5 %del
trànsit a l'interior de la ciutat municipal, però, sobretot,
són una promesa de jerarquització de les vies, cosa que
és d'una gran importància funcional. Potser més.
Aquest ha estat també l'any del Pla d'Hotels i, per
tant, l'any de la decisió de Barcelona d'estar de fet a
l'alçada dels qualificatius de Cervantes: «Archivo de cortesía, albergue de extranjeros» i, a part d'altres «lindezas» molt maques totes, «hospital de los pobres y correspondencia grata de firmes amistades», I, a sobre, «patria
de los valientes y venganza de los ofendidos». Però, en fi,
el que m'interessa avui, aquí, potser no és el més important, sinó justament el més objectiu: «Archivo de la cortesía, albergue de extranjeros, correspondencia grata de
firmes amistades».
Tot això requereix tenir un dispositiu que avui la ciutat no té. No té amb suficiència. I aquest any 1989 ha
estat l'any que, amb gran dificultat, amb gran debat intern, hem decidit de posar-hi remei. Algú em deia ahir
que potser Cervantes no es referia exactament a hotels
de quatre i cinc estrelles quan deia això. Jo crec que sí,
que Barcelona necessita també hotels de quatre i cinc
estrelles per ser el que és, el que vol ser. Per ser una ciutat
i també una ciutat justa, que no és indiferent, que no és
una cosa que es pugui separar totalment del destí de la
ciutat, del seu conjunt.
108
109
ment en cada un dels casos en què es posava en dubte i
en alguns de nous, continua sent-ho tot menys clara i
transparent als ulls del ciutadà de Barcelona.
Però caure en la temptació d'una dialèctica d'aquest
gènere no fóra ni bo per a l'alcalde ni realment interessant per a vostès ni útil a ningú en aquesta ciutat dels
nostres pecats -en aquest sentit crec que és un motiu de
reflexió que els mèdia quasi només pregunten per la
confrontació i quasi solament fan editorials per condemnar-la.
Som aquí per una altra obligació que és la d'informar
del balanç del 1989 i de les perspectives del 1990. I_ ho
faré amb proporcions de l'un i de les altres, que varien
això sí, segons les circumstàncies i amb un cert grau d'infiltració de sentiments personals judicis de fet -i de
dret-, expectatives més o menys compartides etc. I, en
definitiva, amb un grau indiscutible ja els ho admeto
per endavant de subjectivitat i de pes de la conjuntura
d allò més actual i volàtil i tanmateix, fatalment, més
atractiu per a la nostra -la seva- atenció assedegada ~e
moltes petites emocions més que no pas d'un gran diScurs retòric i més o menys rutinari.
Permetin-me, doncs, que esbossi molt gràficament i
de manera sintètica les grans línies de l'any que acabem
de deixar.
El 1989 ha estat l'any de l'aixecament de la via del tren
de la costa i l'any de l'illa de Sant Ramon. Això ha significat eliminar uns obstacles per a una expansió que Barcelona només ha pogut fer donades les circumstàncies
de portes endins. Més endavant m'hi tornaré a referir,
com a elements més emblemàtics de la feina d'aquest
�I no podem oblidar, també, que ha estat l'any de la
inauguració de l'Estadi, tan esperada després de tants
anys i, al final, tan carregada de problemes, fins a
l'extrem d'haver provocat un xoc relatiu ben profund,
que com a sotragada pot ser útil, jo crec que és útil, en la
cultura constructiva de la ciutat.
En efecte, i ara seré una mica brutal però crec que s'ha
de dir, fets com aquest provoquen que ens adonem que
les assignatures de construcció i d'estructrures són tan
importants com les de disseny i de projecció. Això és una
petita revolució en aquesta ciutat, amb una escola d'arquitectes classificada la segona d'Europa, després de la
de Venècia o després de la de Londres i abans de la de
Venècia. No m'ho facin dir exactament.
En aquest sentit, convé recordar, entre parèntesi, que
un reguitzell de propostes d'enderroc recents mostren
una nova consciència dels costos de les adaptacions
d'edificis vells com és l'Estadi Olímpic. De moment les
Arenes està en aquest capítol. He notat que aquesta reacció té una part de realisme, que podem dir que hi ha un
nou realisme i que el realisme sempre és bo. Però no
deixarem, no m'hi estenc però ja us ho dic, no deixarem
que l'hiperrealisme es dispari. No deixarem que hi hagi
un entusiasme de l'enderroc per l'enderroc. S'ha de justificar molt bé.
I constato això per sobre de tot perquè altres efectes i
circumstàncies de la famosa inauguracío de l'Estadi ja
han estat molt comentats, justament, i no sabem encara
quin valor de futur tindran.
Primer, el paper de cada un dels estaments. No van
ajudar. No van ajudar els estaments, els altres estaments. Dic en la inauguració. No dic en la construcció,
perquè, efectivament, l'Estadi ha estat construït amb
els diners d'un estament, que és l'Estat. No van ajudar
en la inauguració, ni tampoc en l'explicació del seu impacte.
Després, l'eclosio d'un minoritari però sorollós dispo-
sitiu, diguem-ho sense embuts, d'antiestabilitat dels Jocs
Olímpics. No escapa a ningú que és així.
També, el fet que solament una autoritat esportiva
~nt~fl_lacio?~l ~la IAFF- ha expressat clarament aquest
JUdici positiU I el seu agraïment.
I encara potser una nova demostració de la manifesta
vocació dels barcelonins de patir sobre la base d'indicis
d'intuïcions i de fatalismes.
'
Escoltin: l'any de la inauguració de 1 Estadi, sí senyors.
Hem recuperat l'Estadi després de seixanta anys de degradació continua~a i progressiva, que va començar
-amb _lleus exc~~c10ns t~mporals- el dia de la seva primera rnaugurac10. En seixanta anys l'Estadi no es va fer
servir seixanta cops. He fet preguntar quantes vegades es
va fer s~rvir l'Estadi des de la seva inauguració l'any
1929, seiXanta anys abans del L989: menys de seixanta
vegades, menys d'una vegada per any de mitjana.
U na primera inauguració que fou joiosa i esclatant
plena d'expectatives que després no es van confirmar. I
que fou plena, doncs, d'una ingenuïtat alegre, que de
vegades trobem a faltar, com realment el dia de la inauguració nostra, però que no pot tampoc constituir un
procedent. L'Estadi no tenia fonaments. No els tenia
físicament.
Ara, a l'Estadi es treballa per millorar, per perfeccionar, per polir i per arrodonir. L'Estadi no anirà enrere
anirà endavant.
'
És 1 any doncs de la inauguració de l'Estadi Olímpic i
~e la consagració ja imparable de Montjuïc com la més
~p.ortant a~ròpoli c~tural i esportiva d'Europa. o ho
dic JO. Ho dm el president de la República Federal Alemanya, Von Waiszacker, ho diuen la reina de Suècia i els
visitants de comarques de cada cap de setmana. Les comarques visiten Barcelona cada vegada més i la primera
cosa q~e van a v~ure és, s_egurament, Montjuïc, i el seu
Estadi I les seves mstal.lacwns. Ho diu tothom ho diuen
els cinc-cents visitants diaris, 150.000 l'any, q~e hi van,
110
111
�ho diu el general Gutiérrez Mellado al concert de Mecano, ho diu Carl Lewis el dia que va aparèixer, i tothom
que ens visita.
Però no ha estat encara el 1989 l'any de la decisió
sobre l'accés de Montjuïc, ni encara, sobre el remodelatge del Palau Nacional. Això és un tema del futur immediat del qual ara parlaré.
La digestió d aquestes decisions és lenta i de vegades
fins i tot pesada. Però és necessàriament lenta, si es vol
que les decisions siguin perdurables és a dir «per duran>.
El procés de decisió sobre el Museu d'Art de Catalunya,
sobre el Palau Nacional de Montjuïc -el de decisió no el
de projecció-: va començar fa un any exactament, amb
projecte fet. Es a dir, fa un any ja en feia tres o quatre que
hi havia aprovat el Pla de Museus, que deia que allà hi
anava el que hi havia d anar és a dir, el Romànic i el
Gòtic i el Barroc i el Renaixement -que ja hi són-, però a
més a més l'art modern probablement. I que això implicava tota una reforma de l'estructura museística sencera.
Cosa que ara pot estar una mica en qüestió però que no fa
dubtar del que cal fer immediatament.
Fa un any doncs teníem un projecte, un projecte arquitectònic acabat valorat, i una decisió política municipal de tirar-ho endavant. Hem trigat un any a madurar
la decisió política de tothom que jo vull creure que està
feta ja i a més és cert a fer en el projecte -cosa ben
difícil com saben vostès- les modificacions que com a
representants de la ciutat hem cregut que havíem de ferhi, per a la bona utilització d'aquest gran artefacte que és
el Palau Nacional. Modificacions que tenen a veure bastant amb l'essència del projecte i bàsicament, jo els ho
avanço amb la utilització de la sala oval -la més gran
d'Europa d'aquesta forma- de la seva utilització com a
contenidor de grans esdeveniments i no doncs com a
itinerari museístic en si mateix tal com havia estat previst en el primer projecte.
Com a resum d'aquesta llista de coses, jo diria que
l'any 1989 és, ha estat, l'any en què Barcelona ha decidit
que vol un 1993 diferent de l'any 1989 del segle passat, o
d~l1930 d'aquest segle. "{jn any després, un dia «D + 1»
diferent de altres cops. Es a dir, hi ha un moment en
aquest any 1989 en què Barcelona s'adona del bluf -perdoneu el sacrilegi que és dir això, però haig de dir-hodel bluf que hi havia incorporat en les dues ocasion~
anteriors. I se n'adona perquè s'ha de refer, perquè a més
de fer el 1992, estem referent el 1988 i el 1929 i l'estem
veient per dintre amb els seus budells, amb les seves
potes tal com és. Barcelona s'ha adonat en quina mesura
és transcendent també, en el cas ja més particular de
Montjuïc, la qüestió de l'accés. Transcendent per evitar
justament, que el dia després de la nova inauguració, d~
la nova utilització esclatant que pot ser el 1992, comenci
de nou la seva decadència, i es promet no repetir-ho.
Canviant ara de sintonia, permetin-me que em refereixi novament als dos primers fets emblemàtics de l'any
que esmentava al principi: l'aixecament de la via del tren
de la costa i l'enderrocament de l'illa de Sant Ramon a
Ciutat Vella.
Barcelona ha anat descobrint la magnitud de l'aventura de refer el litoral de llevant. Ben aviat, pel febrer
inaugurarem el Cinturó del Litoral fins al carrer d'Es~
pronceda i pel carrer de Terol fins a Bac de Roda. Dic
Bac de Roda i vostès ja se situen. Aleshores podrem anar
amb més facilitat des del pla de Palau fins a Virrei Amat.
Fins al pla de Palau pel Cinturó del Litoral fins a Espronceda, Taulat, Bac de Roda i recte amunt pel pont de
Calatrava fins a Felip II i Virrei Amat i el Turó de la
Petra, si agafem a més a més el passeig de Vall daura.
Es un itinerari, aquest, potser de quatre quilòmetres i
mig, que fins ara probablement hauríem fet de baixada
agaf~nt F~lip II fins a la Meridiana i Aragó i després per
la VIa Laietana fins al pla de Palau, amb la complicació
d'aquest segon itinerari, que només de dir-los-el vostès ja
112
113
�visualitzen el que representa des del P,unt. de vis!~ de
pa~iència del conductor. Doncs, molt be, h1 ha un Itmeran nou.
Barcelona ha descobert també, per fi, l'esperança que
Ciutat Vella millori, que «s'espongi». L'enderroc de 1ill~
de cases del carrer de Sant Ramon-Sant Oleguer sera
seguit del de l'illa de Sant Jeroni-Cadena. No pas.necessàriament aquest any. Tot són processos lents. I Ja com
els he dit, del de la plaça de la yerònica -en: pen~o q!le
en diuen- des del qual algun d1a potser ... , s1 contmuessim per aquí veuríem el Borsí -el que en diuen el Borsí
els vells de la ciutat, és a dir, l'edifici de Belles Arts del
carrer d'Avinyó.
..
En aquest sentit, jo els puc recomanar,un.altre ltmerari que és indicador d'aquesta transparenc1a guanyada.
Des del carrer de Sant Rafael pels de Sant Jeroni o de la
Cadena fins a Sant Pau del Camp i Sant Ramon i fmalment b~ixar per les Drassa~es on. s'està ~caba~.t} obra
del col-lector cosa que ha d'1mpedu que s mundi 1 església de Sant P~u un altre cop. Travessin, si poden, la plaça
de Colom. Es podrà travessar molt bé quan estigui el
cinturó ensorrat. Però avui mirin de travessar com puguin.
.
Vagin fins a la Junta d'Obres del port, domn la volta a
la Junta d'Obres -l'antic edifici. Al darrere, entre la Junta d'Obres i aquella mena d envelat que hi ha, una mica
endarrerit tocant realment al pas semi deprimit del Moll
de la Fusta veuran que hi ha una gran bassa d aigua
salada d'aigua de mar a nivell freàtic. I allà si pregunten si miren veuran que hi ha cinc persones treballant,
bussos. Són bussos que treballen dos torns de quatre hores al dia, que paren per dina.r i que han de col-,locar
vint-i-quatre peces de 2.000 qmlos cada una, que son les
tres línies per vuit -tres per vuit, vint-i-quatre-, que portaran l'aigua d'aquest col-lector de les Drassanes, fent un
quatre, fins al mar.
D'altra banda, encara veuran que hi ha més peces de
114
col.lector col.locades, perquè segurament s'haurà de
continuar per sota del pas semideprimit del Moll de la
Fusta, per evitar que, i això que ja està bastant alleugerit
d'aigües quan plou, s'inundi de cap manera. Aquest és
un altre itinerari.
Al llarg d'aquests dos itineraris s'aprenen diverses lliçons, que es resumeixen en un fet: Barcelona es va permeabilitzant, el que els tècnics de la casa en diuen, i ho
dic per mantenir' les equivalències amb el llenguatge
convep.cional de l'Ajuntament, «guanyant connectivitat». Es a dir, els impasses o atzucacs desapareixen, els
impasses de la ciutat que són tants i tants. La lectura,
com diuen els urbanistes, de la ciutat esdevé més fàcil i el
seu trànsit, evidentment, també. Per mi això és molt important.
Quan es diu «la ciutat oprimeix», jo defensaré sempre
que no és així. Però hi ha un aspecte visual de la ciutat
que m'empeny a no dir immediatament que això no és
veritat, perquè hi ha racons que no tenen sentit, que es
veu que estan privats de sentit i que són un producte
d'un nyap, d'un error, d'una mala planificació o, en fi,
d'un moment caòtic en el mercat immobiliari. I bé,
aquests atzucacs s'han de fer desaparèixer, perquè la ciutat esdevingui llegible i lògica.
La xarxa de carrers de Barcelona, i molt en concret la
de l'Eixample, la xarxa ortogonal, que se'n diu, de carrers perpendiculars -en quadrícula-, és allò que dóna a
Barcelona, precisament, la seva potència com a distribuïdor de moviment, de tràfic de persones i de vehicles,
tot i la seva densitat; si no, no s'explicaria que estiguéssim millor que altres ciutats que sobre el paper tenen una
densitat inferior i un nombre de vehicles per metre quadrat també inferior.
La xarxa ortogonal proporciona potència a la ciutat
com a tal, perquè aquesta xarxa, aquesta quadrícula,
sempre dóna elecció. Ara, aquesta potència es perd quan
a les fronteres d'aquest Eixample hi ha els nuclis antics o
115
�bé els eixamples industrials. Se n perden tota lògica i _tota
raó. Aquesta dificultat d'entendre el que els urbamstes
en diuen «entrega» fa que la pròpia funcionalitat de la
ciutat pateixi. I per això mateix doncs la importància
d'aquests guanys de permeabilitat o de connectivitat.
Perquè no és només el trajecte Turó de la Peira-Pla de
Palau el que és més ràpid. També ho és Meridiana-Ric
de Janeiro-Valldaura. Molts de vostès no el coneixen.
Està mal senyalitzat. Jo els ho admeto. Quan un arriba
des de fora -de la Costa Brava, suposem, o des de Girona Sabadell o Terrassa, des d'allà on sigui- en entrar a la
ci~tat veu uns grans rètols que diuen Via Favència, que
no funciona encara. En canvi, una mica més avall hi ha
l'avinguda de Rio de Janeiro, que sí que funciona, sí ql!e
està indicada, però no tan gran. Però això ja existeix. Es
a dir que per la Meridiana podem arribar e~trar per
l'avinguda de Rio de Janeiro -aquesta de les ohveres el
primer carrer de Barcelona que té oliveres que ja era
hora- i enfilar pel passeig de Valldaura, si és que anem
cap a Llucmajor cap al passeig de Verdum o cap al nord
de la ciutat.
És ' també el cas d Aragó-Guipúscoa. Avui
he fet la
.
prova a l'hora de dinar amb personatges mtportants
d'aquesta ciutat. Els he preguntat si sabien què hi ha
darrere del carrer de Guipúscoa, i la gent no sap que hi
ha el carrer d'Aragó.
Hi ha el pont de Biscaia -que és aquella mena de nyap
que la història va fer allà, que és un quatre- quan un
baixa peJ carrer de Valen cia des de l'avinguda de la Meridiana, des del carreró i vol enfilar cap a Guipúscoa i
sortir cap a la costa. I es troba amb la indecisió de la
ciutat que no va saber què fer i aleshores va construir
aquella mena de quatre enlairat aquella mena d'esoalèxtric que va a aterrar al carrer de Guipúscoa... El carrer
de Guipúscoa és continuació lineal del carrer d'Aragó. El
que fa que no s hi pugui passar és un desnivell i aquest
pont. Aquest pont s'està enderrocant. I és també el cas
del nou pont sobre el tren de Sarrià, al carrer de Dolors
Monserdeà.
En fi, aquests trajectes, com el de la Meridiana-Ric de
Janeiro, no estan exempts de nous paisatges que també
indiquen no només una preocupació municipal per la
connectivitat sinó també per 1 equipament. Tots vostès
han vist, ni que sigui de pressa i malament perquè no es
veu bé quan es va en cotxe, el que és l'àrea de RenfeMeridiana. Un dia s'ho prenen amb calma, baixen per
V alldaura o P,aren a Fabra i Puig i comencen a caminar
per la zona. Es una zona de parc i amb un equipament
duna gran importància per a la part obrera de la ciutat.
En fi, Meridiana-Ric de Janeiro-Valldaura no s'acabarà aquí. Per I altra banda, travessant la Meridiana hi ha
un accés al passeig de Santa Coloma el pont de Santa
Coloma. Això és un problema de tres mesos. I els podria
anél! donant la llista del que han estat i seran aquests
petlts guanys de connectivitat i eliminació de punts absurds de la ciutat.
Carles I arriba al mar. Fa un any, quan vam parlar
aquí, no es podia. Vostès per Carles I topaven amb una
paret, no avançaven. Ara poden arribar fins a l'Hospital
del Mar.
Per la ronda de Sant Martí, abans podien arribar fins
al parc de SaJ!t Martí i després es trobaven que laPerona
continuava. Es a dir que havia desaparegut mitja Perena, però no l'altra meitat. Molt bé, la Perona s'ba acabat.
Deu anys hem trigat, deu anys. I això diu molt de la
tenacitat i diu molt de la coherència amb els objectius
perquè és fàcil a vegades fer un cop de geni i dir: «Ara
tirem això.» El difícil no és fer-bo i després oblidar-se'n o
no tirar-ho mai. El que és realment complicat és fer-bo,
però fer-ho al ritme que la realitat demana. I jo crec que
és de les coses de què la ciutat es pot sentir orgullo a, de
la forma com s'ha fet. I per aquesta segona Perona que
ara ja no hi és -on vostès veuran que s'estan plantant
116
117
�palmeres continuant les que hi havia a la. primera partaixò és pel carrer de Menorca poden arr1bar fins al pont
del Treball.
I s ha obert el carrer del Foc. Vostès ara poden arribar
a Montjuïc per un altre cantó per on abans no podien. S~
es trobaven al Cinturó del Litoral a la Zona Franca 1
volien anar a Montjillc els qui ho fem servir molt en
sabem els «trucs». S' ha ia de voltar quasi en U el passeig
de la Zona Franca; agafar a la dreta pel carrer de la Mineria· tombar una altra vegada a la dreta davant del jardí
d Estrelles Altes de Can Sabaté· tombar a 1esquerra saltant 1 ex-via del carrilet i aleshores, pujar pel Polvorí
amb les corbes i arribar a Montjuïc si es podia en fi a
temps. Ara poden baixar pel passeig de la Zona Franca,
francament més avall, i dos o tres illes més endavant
tombar a 1esquerra per un nou carrer que és el carrer del
Foc. És el carrer on hi havia el famós dispensari del Dr.
Ribes on tanta gent de la bona societat barcelonina havia anat a treballar per la salut pública quan no hi havia
serveis de salut pública. El carrer del Foc és el gran accés
des de ponent a Montjuïc.
Encara els parlaria de nous accessos per a vianants,
com la baixada de la Glòria, que vam inaugurar ara fa un
any però que toca dins dell989 i, per tant, la dic. Pujan~
per l'Hospital Militar, a mà dreta, vostès veuran que hi
ha un moment determinat en què poden arribar fins al
Coll del Portell, utilitzant una escala mecànica que va fer
la companyia de Transports Municipal de Bar~elona i
que ara, si podem, repetirem; espero que la ;epetir~m en
un parell d'indrets, espero que a Torre Baro tambe, que
serà possible fer-ho a Torre Baró.
.
Tot això permet multiplicar la força de tots els traJeCtes d' «optimitzar l'ús de la ciutat». Amb tot, tenen raó
els' qui diuen que no senyalitzem prou ni avisem del tot
bé.
I ara els vull fer patent un canvi. Abans, quan jo deia
«anirem a peu en trenta minuts des de la Sagrada Famí-
lia al mar ... », recordo que la primera vegada que ho vaig
dir va ser en una galeria d'art de prop del passeig de
Gràcia, ja fa molts anys, la primera vegada que vam
saber que ho faríem. Recordo que la sala pràcticament
estava en levitació. El públic s'aixecava pràcticament un
pam de terra.
Ara, quan dic <<ja està quasi fet», les cadires s'arrapen
a terra i la gent penso que es pregunta: «¿Però ho tin~rem tot? En fi, ja tenim això, però això altre, ¿també, ho
tmdrem tot?» I això -tanco un parèntesi- és un estat
d'esperit que constato a la ciutat. Hi ha aquesta fal.lera
per tenir i aquesta por de no tenir tot el que havíem dit
que tindríem. Tot i que tenim molt més del que teníem,
perquè en principi no teníem res, era un dibuix tot pleun acte de fe, i ara que ja no és un acte de fe ' en
gat, era
.
canvi, a vegades, no ens ho creiem.
Però bé, Barcelona es va permeabilitzant. En el segon
exemple, l'illa de Sant Ramon és l'entrada d'aire i del
raig de sol que abans «lliscava i lluïa pel carreró estret» i
que ara espetega amb força en el cor de Ciutat Vella, en
els dos cantons de Ciutat Vella. Són zones alliberades
que desplacen i que a poc a poc redueixen el problema
del districte. Hi ha gent que pregunta, o que diu, o que
afirma: «Vostès l'únic que fan és desplaçar el problema,
però no el resolen.» Jo afirmo que desplaçar el problema
és començar a resoldre'!, entendre'! i dominar-lo, quan
es fa amb humanitat, quan es fa amb enteniment, perquè
vol dir dominar el territori.
Bé, ja els he dit que és la sisena vegada que venia aquí.
Per tant, fa set anys llargs que tinc aquest càrrec i deu
anys que sóc a l'Ajuntament. Sóc el polític electe
d'aquest país que fa més anys que és electe a la casa on
s'està i he après una lliçó, que hem de mirar més enllà de
les paraules, que van bàsicament en dues direcciones:
una cap a l'igualitarisme ideològic, la prèdica de la igualtat i l'acció pública al servei d'aquesta igualtat -aquesta
és una línia de pensament molt comuna, com vostès sa-
118
119
�ben- i una altra que diu que la igualtat no és possible i
que l'únic que es pot fer és caritat.
Jo els dic que totes dues coses són veritat i són mentida i que la prova del nou de 1 eficàcia de qui estigui
parlant és la seva capacitat -política, em refereixo- de
dominar el territori . I dominar el territori no vol dir la
llei de domini, vol dir descentralitzar, posar recursos
al més a prop possible d'allà on s'està p roduint el problema i posar-los, a més, d'una forma sistemàtica i
organüzada no repartint diners, sinó seguint uns canals prèviament establerts, que permetin 1 acció sistemàtica.
I ara em poden preguntar: ¿es va permeabilitzant també socialment la ciutat a més de físicament es permeabilitza des d un punt de vista econòmic, polític i cultural? Si no fos així jo els avanço no fórem dignes
d'algunes de les persones que aquest any ens han deixat
com Gil de Biedma, Barral o Ramon Trias. Ciutadans
que amb la seva paraula i la seva obra han enaltit la
ciutat senyors de Barcelona en el millor sentit.
Ramon Trias i F argas - agafo una citació que ell va fer
en el seu discurs de comiat de l'Ajuntament l'any 1987,
una citació de Guicciardini dell500- va dir: «Barcelona
és menys monumental que Florència potser que Venècia, però té una qualitat mínima - i cito de memòria- té
una qualitat mínima molt alta.» ¿Què més es pot dir
d'una ciutat? ¿Què millor d'una ciutat no imperial?
D'una ciutat imperial es poden esmentar unes altres coses: les seves conquestes els seus castells, etc. D'una ciutat de ciutadans, què millor que això que deia Guicciardini l'any 1500 i que citava Ramon Trias.
Per cert, 1 herència de Ramon Trias i F argas ¿qui l'administrarà? En tot cas les seves paraules nosaltres les
publicarem i com a ciutat li reservem li reservarem un
lloc físic en honor seu que hem d'acabar de trobar.
Com enyorem molts un catalanisme més unit, més
ariat, més respectuós més dúctil més irònic menys
120
tibat, menys religiós ... , que ens cal. A Barcelona en tot
cas, aquest catalanisme ens cal.
'
. Rei?r.ene~ la lín~a del discurs ... Crec que la permeabil~tat fisi~a e~ tambe, de vegades i segons com, permeabilitat social, Ja ho he avançat. Així, al Poblenou l'obertura
al mar significa també la seva renovació econòmica i
social. No cal que m'hi estengui.
Així, a Ciutat Vella aquesta obertura és part de tota
una política de rehabilitació. De la mateixa manera en
els cinturons humanitzats, pactats amb els veïns fi~s a
l'es~otament de recursos econòmics i psicològics dels negociadors.
Només d'aquesta manera es guanya el domini del territo~i, e~ domini de la terra, com deia el poeta. Perquè el
ternton és la gent i el seu domini significa dues coses:
tenir un disseny, que vol dir forma i voluntat d'arriscarse per aquesta opció, i ser capaç del diàleg. Totes dues
coses. Sense això no es domina el territori. D'això, en
Parpal en podria parlar molt.
Així, eJ?- ~1 SepOJ.?- Cinturó. Aquest diàleg és conegut, ha
estat noticia publica durant molts mesos. En el primer
no ho és tant, pe ro ara hi som. El carrer de Ri o de J aneiro, del qual parlava abans, arribarà després del 1992
-potser abans, una mica abans- al darrere de l'Hospital
de Sant Pau, és a dir, al famós i antic Primer Cinturó o
ronda del Mig, no com a tal cinturó ja, però sí com a ronda.
Insistei~o ara que hi ha una tasca pendent, que el Rei
blanc el dia que van arribar els Reis va demanar: dialogar en la construcció i en l'aplicació del disseny. És un
altre tipus de diàleg. No hi estem tan fets ni tan avesats.
Ens surt el disseny per les orelles, en aquesta ciutat i ens
falta capacitat d'informar. Ja ho hem dit, i molts c;íticament, des d'Unamuno fins a tants i tants críticament i
fins i tot de forma quasi violenta, però rec~neguem-ho: a
nosa~~res de disseny, no ens en falta i, en canvi, sí capacitat d mformar eficaçment. De capacitat de comunicar,
121
�ens en falta. Per tant, hi dedicarem una atenció especial.
Dialogar no només en la projecció i no només en el
moment de decidir què és el que es farà o com es farà,
sinó en el moment de decidir com s'està duent a terme i
com es poden reduir les molèsties del que s està fent per
a la gent que hi viu· això no ho hem aconseguit prou.
Aixi en les potes Nord i Sud que no solament permetran arribar al litoral per Montgat i pel Prat sinó que
juntament amb l'anella són el carrer major -com he ditde la ciutat metropolitana.
Així en el fet que la Meridiana i el carrer d'Aragó,
com a resultat de la construcció d'aquests cinturons i
d'aquesta circumval.lació, puguin esdevenir de nou carrers lentament, però amb tota certesa.
Hi ha una recuperació de la ciutat municipal de la
ciutat com a carrer i plaça façana i jardí, monument i
comerç que els nostres urbanistes havien teoritzat i que
a més en aquest cas hem de reconèixer que han fet.
Recordo que en la inauguració d una illa de vianants
al barri de Verdum a sobre de la Via Júlia a la Font de
Canyelles el president de 1 Associació de Veïns va dir:
«És que amb aquest carrer de vianants, Sr. Maragall,
podem baixar a peu fins a la Vi a Júlia i a més hi podem
comprar sense anar al Corte lnglés.» Es a dir la recuperació de 1 urbanisme de la ciutat, també en els indrets de
la ciutat que no eren considerats com a centre. Però això,
¿fa la gent realment més igual? Torno a preguntar i vostès segur que s'ho pregunten, ¿millor o més feliç? Sí. Rotundament, sí.
Ara els hauria de parlar llargament i no és el cas de la
misèria urbana -la qual es comenta molt- que no és causada per la ciutat sinó continguda per la ciutat. La ciutat
és el contenidor -bo be dit moltes vegades- de la misèria
que la societat genera. És fals que la ciutat generi misèria. Ja he dit que és cert que hi pot aparèixer que hi ha
punts de la ciutat que són opressius en si mateixos que
122
s~n agressius per al ciutadà. Però no és cert que sigui la
cm tat la. que crea la misèria. El que sí que és veritat és
que la forma de la ciutat pot ajudar al seu enquistament.
La misèria degrada el territori igual com la riquesa
l'~l1l.a dels pobres. E~s barris rics, pel preu que tenen del
sol Ja no. cal que posi~ ~ap frontera ni cap barrera: ni que
volguessm barreJar-s h1, els pobres no podrien. Els pobres no poden pagar, no hi poden anar.
Als barris pobres també passa, però al revés. Encara
que volguéssim -que ho volem, diguem-ho clar-, que
gent de classe mitjana hi anés, no hi aniria gaires vegades
perquè els valors són massa baixos, i amb els valors no
em refereixo als preus sinó a la qualitat i a l'atractiu que
tenen. Per tant, el mercat capitalista, que tanta potència
té per regenerar
..
. . quan els preus i els vents van a favor ' té
una potencia rmmensa per destruir quan els preus van a
la baixa.
I quan a mi em deien de vegades a Ciutat Vella: «És
que els preus són tan baixos que això serà fàcil d'arreglar», )o, els deia: «_¡No, nC?! Els ~reus són tal) baixos perque aixo sembla Impossible d arreglar.» Es a dir, els
preus són ~aixos perqu~ ningú no hi vol venir, ni ningú
que guanyi una m1ca mes de diners dels que guanyava la
setmana passada s'hi vol quedar. Aquest és el drama
d'~quests b~irris: que !a gent que és capaç de guanyar-se
millor la v~da a partu del fet que ha pujat en la seva
e~ presa oh han ~ugmentat el sou el primer que es planteja és !1?-arxar JUStament perquè la seva capacitat de
compra li permet fer-ho. Per tant, aquells preus són mass~ baix_os fms i tot per rehabilitar: és per rehabilitar que
son baiXos.
Jo m'he gastat la veu tractant de convèncer les associacions de veïns, que lluiten aferrissadament per la millora
d'aquells barris, que això és així i que hem d'aliar-nos
amb ~1 mercat i fer-lo jugar a favor nostre, i no posarnos-hi e~ contra, perq~è no podrem. Per tant, és important obnr comumcacwns, tant físiques com socials i
123
�econòmiques. Són importants totes dues coses alhora.
Ara els hauria de parlar de com es guanya pas a pas la
qualitat social, de com s'aconsegueix aquesta més gran
mobilitat o més gran permeabilitat social de com la diferent composició de l espai també pot ajudar en aquest
sentit. Per exemple, la composició de l'espai dels dos
cantons del pont de Marina.
Vostès s hi acosten des de la plaça de l'estació del
No rd i ara ja poden perquè hi ha un parc, el parc de
Beverly Pepper amb una tanca una estació d'autobusos
i un camp de futbol -però que està deprimit, no s'hi pot
passar. Si un va amb l'alcalde el deixen passar i arribarà
fins al pont de Marina i malgrat anar amb l'alcalde, si no
són ben joves, no poden pujar al pont de Marina perquè
queda una mica enlairat.
I a l'altra banda del pont quedaríem a sobre del calaix
del Jren que està davant dels serveis funeraris de Sancho
de Avila. Aniríem pujant cap al que és Ausiàs Marc que
és on hi haurà a partir de demà -demà s'adjudiquen les
obres de l'Auditori - els aparcaments comuns de l' Auditori i el Teatre Nacional. Que això passi a ser una composició de l'espai diferent els asseguro que ajuda al fet
que la vida canviï també allà i a tota la ciutat.
Si jo els he explicat aquest punt, després d haver-ne
explicat tants altres és perquè aquí, davant de Sancho de
Àvila, és on moltes vegades he sentit més la impotència
de ciutadà d'entendre què passa en aquell espai i per
què és així, i per què hi ba aquell calaix tan aixecat de la
via del tren. Jo els donaré la resposta: falta d'empenta
falta d'ambició, falta de recursos, falta de voluntat de
ciutat en el moment que això es va fer. No s hi va ensorrar prou la via del tren, no hi havia prou diners, ni prou
ganes, ni prou empenta, ni prou exigència, ni prou ciutadania per fer-ho. De manera que nosaltres hem hagut
d'anar sargint tots aquets indrets malgirbats.
Al carrer d'Aiguablava, al capdamunt de la Via Júlia
tocant a la Via Favència, on es va tirar l'altre dia el «bloc
124
fa~tasma», hi surt el carrer molt ample i es va esmunymt, es va estrenyent i, si un vol anar cap a Torre Baró,
al ~nal acaba ficat en una carretera que sembla que estigUI en 1~ carretera de la costa d'abans, però més estreta. I
per arnbar a Torre Baró ha de fer tota una mena de
recorregut i, després, de Torre Baró a la Ciutat Meridia~a, ¡torna-hi! To~nar a entrar al tàlveg, tornar-ne a sortir ... El carrer d'Aiguablava ha de continuar i continuarà.
Ho hem pos~t en el programa d'aquest any i s'ha de fer.
S'~a. de contmuar el carrer d' Aiguablava i connectar la
Tnmtat Nova amb Torre Baró, i Torre Baró amb la Ciutat Meridiana, i fins i tot la Ciutat Meridiana amb Vallbona, d'una altra forma que no pas com ara està, que és
~er un tub de c?l.lect~r que s'inunda quan plou, on
t atraquen quan es fosc I que ha de ser substituït per un
pas. Per tant, hi ha molt a fer encara.
Però, jo insisteixo, aquesta construcció de la ciutat és
la condició d'una millor educació i d'un millor creixement dels infants d'avui, que veuran un entorn diferent
m~s inte~.ligible, més ordenat i que llegiran, almenys:
«pistes d esperança» en la tenacitat d'una acció urbana
que no dimiteix el fet d'actuar, fins i tot en les situacions
mé~ difíc.ils, q~e _no es liJ?ita a l'arbitrisme sinó que té un
desigm sistematic, un disseny social acurat.
No és cert que -com he dit- el creixement creï «més
pobres» que abans -això que es diu de vegades-, ni que
la pobresa que crea sigui més difícil de resoldre: no és
ce,!i. Estem millor ara que quan no hi havia creixement.
HI h~ menys desocupació, que vol dir menys misèria i
vol dir menys problemes, i són més fàcils de resoldre els
que tenim. No ha estat així tampoc en els països europeus on ha passat la socialdemocràcia, i no té perquè
ser-ho aquí. Als EUA és diferent.
El contrast després del creixement és més gran. Això
sí. I la culpabilitat que sentim la tradicional també.
Però això segurament és tot. '
'
Si hi ha una política sistemàtica de descentralització i
125
�de domini del territori amb recursos i a prop dels problemes no hi ha res impossible.
Si la misèria es vol arreglar des del púlpit central d'una
conselleria o d un ministeri i amb un talonari a la mà
no hi ha res a fer. L únic que es fa és mantenir-la viva la
misèria. Espero que entenguin el que vull dir. Vull dir
que els que tenen diners per a això -els tenen sempre els
sectors alts de l'administració-, que són els que cobren
els impostos que els manuals d hisenda pública conve~
cionals diuen que són per redistribuir. (Els manuals d hisenda pública diuen que amb els diners que es cobren a
1Ajuntament que són sobre la propietat urbana, no es
pot redistribuir; només es pot fe~ una despesa ~e~ forta
en un barri pobre que en un de nc. Aleshores 1 un1c que
fem es compensar però no redistribuir la renda. ~ renda I ha de redistribuir qui la cobra qui recapta l'Impost
sobre la renda, que és l'Estat o les autonomies. Per tant,
la lluita contra la misèria com a tal i això ho sap molt bé
la Sra. Vintró l'ha de fer qui té els diners per fer-la.)
El que nosaltres diem és que qui tingui els din~rs per a
això que els doni a qui els pot gastar amb coneiXement
del tema a qui està més a prop i no a q':lalseyol tampoc
justament a aquell senyor que va per lliure 1 q~e fa una
mica la seva petita obra allà, que també se h ~an d~
donar alguns diners perquè no fa nosa al co~tran. P.ero
sistemàticament a qui els pot gastar amb mes coneixement de causa, que és el qui està més a prop i passant p~r
les instàncies de govern que toquen les mes descentralitzades. Aquesta és la lliçó que nosaltres hem après. .
Però és cert que el creixement crea dues coses no desitjades i aquest any això h.a estat m~lt palès. Crea ob~~s
-tenim diners per fer-les 1 les fem- 1 per tant confus10,
de vegades i molèsties, i crea més congestió i preus més
alts.
Són els temes de qualitat de vida. El primer s'ha de
combatre amb informació i amb pedagogia, convencent
el públic que no hi ha res que no es pugui explicar ni cap
126
acció pública que no tingui un sentit, suposant que no
sigui .errònia~ i si és errònia no hi ha cap error que no es
pugm corregir.
I per això, el sentit, l'explicació, ha d'anar per davant
de l'acció, o almenys simultàniament. Això és el que farem: abocar-nos en l'explicació de les obres, en la senyalització correcta i en la disposició de mecanismes que
minimitzin les molèsties temporals.
Substituir una mica la cultura del projecte il-lusionat i
abassegador -a vegades per la mateixa il.lusió que es
genera-, pactat, dialogat i finançat, per la cultura de
l'explicació del projecte-que-s'està-fent, que s'està ja
construint, realitzant, i que-s'està-fent-al-mateix-tempsque-molts-altres-projectes. Aquesta és la cultura que nosaltres hem de començar a crear.
A Barcelona la gent segurament aguanta les cues amb
més fe que a Madrid perquè saben que són per alguna
cosa, que són causades per unes obres que li donaran
unes solucions que en altres indrets potser no es veuen.
Però no s'ha d'abusar de la fe de la gent. La fe necessita
proves i necessita arguments, com sant Tomàs i com
sant Anselm. Totes dues coses alhora.
I nosaltres els donarem totes dues coses. Aquest és el
propòsit d'enguany. Amb tot, he dit que el creixement
provoca també més congestió i preus més alts. L'any
1989 ha estat innegablement l'any de l'eclosió dels problemes de la congestió.
El telèfon 010 ha rebut més de 5.000 trucades al dia.
Vessa. No dóna l'abast a contestar. Hi ha cues i, per tant,
temps d'espera.
La Fira no pot abastar les demandes que té de metres
quadrats d'estand. I també vessa. I vessa pels carrers de
Montjuïc i de l'avinguda de Maria Cristina, desfent el
millor actiu de la Fira, que és l'escenari.
Les escombraries augmenten amb el consum i el seu
volum creix més que proporcionalment. Ja saben que
cada vegada comprem més aire i capses i poliuretà, segu127
�rament, i embolcalls. Això és volum i aquest volum s'ha
de desar i ho hem de fer dintre d'un altre volum, que és el
volum del contenidor. Vessen els contenidors. Els mateixos contenidors que fa dos anys eren suficients, ara no
ho són.
Els cotxes es matriculen -ho he dit moltes vegades- a
lletra per any, i a lletra per any vol dir 250.000 cotxes.
600 quilòmetres en fila índia -em penso que són quatre
metres cada cotxe: comptant que n hi ha 100.000 que
van a desguàs en quedarien 150.000 mil que multiplicats per quatre són 600 quilòmetres. Una fila índia de
cotxes de Barcelona fins a Madrid que se sumen cada
any a la província. Però atenció, que molts d'aquests
cotxes vénen a Barcelona. Hi viuen o hi vénen. Vessen
pels carrers i per les voreres. Els haig de dir que vole,m un
any per solucionar-ho perquè ho solucionar~m. ~s u~
tema difícil: molt complicat. Quan hi ha un m1met1sme 1
un comportament social que es multiplica és molt difícil
de modificar. Però el modificarem.
Els cotxes les motos i les ràdios i els televisors fan
soroll. I el soroll molesta. Barcelona és una ciutat densa i
tot això encara es nota més.
Però Barcelona és una ciutat cartesiana, de lectura
possible -no tant com Manhattan, p_erò quasi-:, que té
una ciutadania disposada a aprendre I no exclusivament
a trencar la baralla.
Jo be organitzat els temes de ~ualitat de v_ida que ens
preocupen en tres apartats: trànsit, seguretat 1 habitatge.
En el primer, el trànsit la contaminació, el soroll, el
transport públic hi van les sirenes hi van els tubs d'e~ca
pament hi van les motos fora de n_orm.e:s ~te. En fi 11!. ha
una multitud de temes de contammac10 lligats a laquestió del trànsit. Ja saben que Barcelona no està contamjnada ja per La indústria. No ho pot estar perquè no n'hi
ha perquè ba marxat pels preus del sòl, però ho està pels
cotxes.
En el segon paquet, en el de la seguretat -i la insegure-
128
tat-, hi hauríem d'encabir tot el tema de les drogadiccions, que té altres vessants. No ho vull reduir a un tema
de seguretat, però evidentment té també aquest aspecte;
tot el tema del model policíac i de la policia judicial, i tot
el tema de les penes alternatives que tant va treballar
Francesca Masgoret; tots els temes dels consells de prevenció en els districtes que estan funcionant; tot el tema
de l'adaptació de la justícia.
Tot just està començant l'adaptació de la justícia, però
no s'està adaptant al que nosaltres necessitem. No és que
el que s'estigui fent estigui malament. No. És que està
molt lluny encara, li falta molt per arribar allà on nosaltres volem.
Perquè ho entenguin: la justícia per arreglar-se s'està
centralitzant, s'estan suprimint els antics jutjats de districte i creant nous jutjats d'instrucció de primera instància. «Santa y buena», si resulta que l'especialització
que se'n deriva -un nombre important de nous jutjats
per jutjar les penes de més de sis anys-, si tot això provoca una agilització dels dos tipus de justícia: la petita, que
és la que incideix en la vida quotidiana, i la gran.
«Santa y buena», magnífic, però és que nosaltres ja
estem de tornada, volem la justícia de districte un altre
cop, una altra justícia de districte. La que estigui a prop,
ja ho he dit abans, la que estigui a prop del problema, la
que permeti tenir un jutge que juntament amb el fiscal
del districte i coneixent el comissari i l'oficial de districte
-que ho saben tot i que saben qui és el culpable, que
quan els preguntes et diuen tancant els ulls «això ho ha
fet el tal i viu en aquell carrer, en aquella cantonada». Si
la justícia pot arribar a estar territorialitzada d'aquesta
forma, tot això que hi guanyaríem i els asseguro que la
relativa contenció del tema que s'ha produït en la qüestió de la inseguretat, que només és una relativa contenció, que no ens ha de satisfer, milloraria de forma espectacular. I el tema de la Junta Local de Seguretat. En fi, no
els canso.
129
�Habitatge. En el punt de l'habitatge, hi afegiríem tots
els temes de rehabilitació de centres antics, de zones degradades de zones marginals de defensa del patrimoni
i per descomptat el gra~ tema de l'habitatge en si J?a:
teix que-mho han sentit comentar moltes vegades 1 h1
torno a insistir- no té solució dintre dels paràmetres legals. No en té. No en té perquè els paràmetres legals que
es fan a nivell de l'Estat, a nivell nacional i a nivell de
Catalunya, forçosament han de tenir en compte els paràmetres d'aguest nivell. I en aquest nivell els preus són
diferents. És a dir, el preu del m 2 de sòl i del m 2 construït
a Barcelona és tal, que cap llei nacional no servirà mai
per fer habitatge públic protegit en aquesta ciutat. P~r
què seria foll que a Càceres, suposem, o en una petita
ciutat de Catalunya, l'Estat protegís la construcció d'uns
habitatges que tinguessin un cost de 200.000 pessetes
per m 2, perquè això voldria dir que la del «rei del lloc», la
del senyor del poble protegiria l'Estat.
I, tanmateix, aquest és el cost -potser una mica exagerat- del m 2 a Barcelona. Per tant, no comptem que les
lleis generals hi puguin servir i, a més, no hi ha lloc. Al
municipi de Barcelona no n'hi ha. Tota la política d'habitatge que es pot fer a Barcelona és, segurament, fora d~
Barcelona. Evidentment, hi ha instruments per fer-ho 1
ho farem. Però dintre de Barcelona, nosaltres hem
d'aconseguir, tanmateix, donar pistes d'esperança, com
deia abans, i les donarem. Aquestes pistes d'esperança
consisteixen a induir a forçar els operadors privats del
mercat a centrar el seu objectiu en la reh(\bilitació en
grans operacions amb oferta discriminada. Es a dir amb
oferta al preu de mercat i amb una part de l'oferta al cost.
Això ho hem fet; en fi, hi ha gent que diu que no es pot
fer, però ja està fet. La gran promoció de l'~ntiga,fàb~ca
Herrerías Torres al Poblenou tocant a la V1la Ohmp1ca
que conté dues mansanes i mitja de l'Eixample, és una
promoció de 500 habitatges, cent vint o cent cinquanta
dels quals em penso que s'entregaran a preu de cost al
130
Patronat de l'Habitatge per a la seva utilització.
, I, seguramen_t, els promotors d'aquesta operació, que
es purament pnvada, carregaran el benefici en la resta de
l'operació i no en aquests cent cinquanta habitatges.
~erò a nosaltres ens convé i a ells també, perquè a ells els
mteressa una barreja de població. No els interessa tampoc, segurament, des del punt de vista de la demanda
que volen atreure, que sigui una població totalment homo~ènia i uniforme la que hi vagi. Primer, perquè no
n'hi ha tanta, sempre del mateix color, del mateix nivell
de renda. Per tant, els interessa.
, S'ha dit !Tiol~ que amb la Vila Olímpica no s'aconseguira. Som mmona. Nosaltres, a la companyia que fa la Vila
Olímpica, que es diu NISA, Nova Icària, som minoria.
Però crec que nosaltres tenim instruments per aconseguir
que això es pugui fer també a la Vila Olímpica, i que una
part de la Vila Olímpica -potser els pisos més petits, però
que, en definitiva, també són els més demanats per aquest
sector de població- siguin habitatges oferts al sector de la
població jove, amb menys recursos.
Ja estem fent els porxos d'En Fontseré amb mecanismes de compensació que obliguen el promotor que els
està restaurant a rehabilitar habitatges dintre del nucli
antic, a la zona més degradada, tant per tant, un per un,
casa per casa. En fi, amb PROCIVESA estem fent coses
similars. I amb l'operació d'habitatges de la Vall d'Hebran també. En els propers anys estarem posant al mercat 5.900 habitatges, dels quals un terç, una quarta part o
una cmquena part seran a preu de cost. Aquesta és l'única política d'habitatges consistent i sistemàtica que es
pot fer dintre del municipi de Barcelona.
L'altra solució és el metro. L'altra solució de la política
d'habitatge és el metro. És a dir que es pugui arribar més
lluny i que, per tant, un habitatge que altrament seria
enormement allunyat del lloc de treball, no ho sigui en
temps perquè hi ha un sistema de transport que hi porta.
131
�Tornant al trànsit, només els dic, sintèticament, els dic
el que el grup de ciutats de Zuric, Milà Rotterdam Barcelona Lió i Frankfurt van decidir: encarir l'ús del centre de la ciutat al cotxe privat. Es a dir el que en els
manuals d'economia liberal és perfectament licit que és
dir-li al senyor queutilitza un bé? un ~rodu~cte que e,n
pagui el cost real. El cost real de 1 us de l espa1 cen~ra~ es
alt. ¿Per què és alt? Perquè hi ha molta demanda 1 simplement n'hi ha poc. I per tant el que hem de fer és que
el preu d'ús d'aquest bé que és cada vegada més e~cà~
donada la demanda, donat el nombre de cotxes, estigui
equilibrat amb aquesta demanda.
.
.
¿Què en farem dels ing:essos q'l;le ~s pugum de¡;tvar
d aquest encariment de l'us del parkmg central? Es al
pàrking central és clar el lloc on podem fer l?agar, perquè evidentment no posarem un peatge enmig del passeig de Gràcia· si algú s'ho ha cregut, doncs ja s'ho pot
treure del cap:'no posarem pas un torniquet d'aut~pista
per entrar al passeig de Gràcia, a1 carrer de València o a
cada carrer de l'Eixample. Però sí que en el punt on el
cotxe aparqui, aquí li podrem fer pagar..el cost d'aqu~st~
utilització. No tant com en altres paisos fan, pero SI
d'una forma progressiva. El que farem serà reinvertir
l'excedent generat en les empreses públi~es ? _en les
empreses privades o en les empreses concess10nanes per
aquest increment del preu de l'ai?~Cai?ent central en la
perifèria, en aparcaments de residencia, de manera que
n'estimulem la construcció privada.
Per fi un dia d'aquests inaugurem, inauguraran, perquè són construccions pri ades -però me n'alegro- dos
pàrkings en alçada a Ciutat Vella. Tenint en _comp~e el
que costa posar un dit a terra en aquesta cmtat, 1 en
concret a Ciutat Vella, els costos que això representa
són una de les poques solucions perquè la gent ~i ~anti
nuï vivint perquè si no hi ha aparcament no h1 vn.~ran .
La gent potser no utilitzarà el cotxe perquè no l'estimularem a fer-lo servir però sí que el voldrà per marxar de
132
la ciutat el cap de setmana, suposem. Per tant, hi ha
d'haver aparcaments per als residents en el centre i la
solució d'aquest aparcament moltes vegades és la de fomentar la construcció d'aparcaments privats. I, concretament en aquests nuclis antics, fins i tot en nuclis antics
perifèrics o no tan antics, congestionats és la construcció de pàrkings en alçada.
En fi aquesta és una mica la base de tot, i l'existència
d'una ~utoritat metropolitana que vagi planificant i
construmt una xarxa de metros cada vegada més competitiva amb el transport privat. I, evidentment, serietat en
els preus.
Nosaltres augmentem el preu de l'autobús perquè pensem que en relació amb altres ciutats no estem cobrint el
dèficit en la mateixa proporció, però en matèria de taxi,
per exemple, no podem admetre un increment. I ho dic
clarament. Ja sé que em guanyaré les antipaties duna
gent que s haurien de dirigir a un altre lloc perquè qui
aprova els preus en definitiva és la Comissió de Preus,
no és_ pas l'Ajuntament. Però ja dic per endavant que si
l abaiXament de bandera hagués de pujar, quan ja és la
més alta que hi ha a Espanya no estaríem fent una política coherent de transport.
Estem donant preferència al transport públic sobre el
privat i per tant hem d'encarir el privat però no hem
d'encarir el públic· només en la mesura que sigui necessari per mantenir els transports públics sense un dèficit
excessiu que ens faci apujar la contribució urbana més
enllà del que la ciutat voldria. Però no podem admetre
que els preus d'un sistema de transport públic se'ns disparin enormement per sobre del que seria desitjable.
Per entendre'ns: no és bo que en una ciutat el preu
d una hora d'aparcament al centre sigui tant o més baix
que el preu de l'abaixament de bandera del taxi. La gent
s ho ha de poder pensar en el moment de sortir de casa
si agafa el taxi o baixa amb el cotxe per aparcar. I el
primer que pensa és el preu de la primera hora que paga.
133
�No és bo que hi hagi aquesta diferència tan gran.
Queden encara molts tem~s _de civilització que la salut
pública està enfocant. Llegenun a L v GUARDIA de
fa pocs dies, una entrevista a!ll~ el senyor ~pagnolo que
és el coordinador de Salut Publica sobre cm tats saludables i el que això significa. Hi ha tota una nova c1:11tura a
les ciutats europees respecte del que s'ha de fer 1 es pot
fer. Ho diu molt gràficament: <<Avui als nanos se'ls parla
de la salut encara que no estiguin malalts.» Aquest és e~
gran canvi i els instru~en!s per c~earuna nova cul~ra 1
un canvi en aquest sentit son les c1utats eur~J~e.es. S~~ _les
ciutats europees s'ensenya això la nostra CIVIhtzac10 1 la
nostra societat ho hauran après i a 1 edat en què s ha
d'aprendre.
. .
.
.
I el mateix amb la drogaddlCCions, amb la mseguretat 1
amb els riscos del tabac. Són temes que s'han de poder
parlar abans de patir-ne les conseqüències si no la soc~e
tat és presonera de les conseqüències i dels automatis.
mes que generen aquests fenòmens.
En matèria d educació ja saben vostès que la cmtat de
Barcelona es vol situar una mica aL davant en la línia de
la reforma del sistema educatiu· tema aquest sobre el
qual val més parlar amb veu baixa i sens~ gaire arro~àn
cia perqu~ no té solucions fàcils no té ~llore~ senzill:es.
No en té. Es un problema segurament d autontat social.
Hi ha una crisi de les autoritats tradicionals entre elles el
mestre, corn ara els pares o els policies o ~l.s metge~. El
mestre també hi és, i està patint aquesta cns1_c~?a d1~ e~
el lloc de treball. Cosa que fa que la seva poslCIO no s1gm
gens envejable, corn saben aq.uells.a qui toca cada dia f~r
classe a l'escola o en una umvers1tat o en un parvulan.
Són poques les coses que es poden fe~ d'una forma
contundent en educació. No hi ha solucwns per decret
en el terna de l'educació.
.
Nosaltres farem un congrés de ciutats educadores. HI
proposarem a totes les ciutat~ que ex~liquin les seves
experiències en aquesta rnatèna, perque estern conven134
çuts que la ciuta~, i aquest é§ el lema del congrés, educa
tant corn la mateixa escola. Es a dir que la ciutat és escola. Abans es deia: «La família és l'autèntica escola.» Avui
diem, i em penso que amb molta més propietat, «la ciutat és l'escola», perquè la gent ja no viu tant la vida de
família nuclear ni, per descomptat, la vida de la família
extensa; viu més la vida de la ciutat que s'ha de convertir
en la seva família superextensa i és aquesta la que l'ha
d'educar. I a l'escola, evidentment, hi ha d'haver una
correspondència. Vull dir que en els programes escolars
en la mesura que això ens toca, que és poc creiem nosal~
tres que hi ha molts ternes de la vida de 1~ ciutat que no
estan presents a l'ensenyament i a la inversa. Tots els
ternes que e_s relacionen amb els diners, o amb l'esport o
amb la música o, òbviament, amb l'amor i amb els sentiments, etc. En .fi, aquests hi van entrant segurament, almenys per la via de la sexologia. Però n'hi ha molts dels
quals els infants senten a parlar corn a importants a casa
seva o fora de casa seva i que a l'escola no hi són. Són
tabú. En fi, els diners són pecat en aquesta societat, encar~. I en alguns aspectes encara no hem entrat en el calvimsrne.
Nosaltres pensem que el sistema educatiu en aquesta
ciutat ha de ser capaç de començar a enfocar aquests
temes i que la ciutat els donarà d'una forma molt natural.
La cultura. Mirin, Barcelona ha engegat quinze o setze
grans projectes aquest any. I té una persona a l'Ajunta~ent que es preocupa de coordinar-los, que és el primer
tmen! ~'alca~de. D'aquests quinze o setze grans projectes, n hi ha cmc que vull esmentar. Són els més coneguts
però són també els més importants, els que estan rné~
madurs; quatre d'ells, l'altre encara està més en discussió. Són: el Museu d'Art Contemporani de Barcelona la
vella aspiració de Cirici Pellicer i de Cesareo Rodríg~ez
Aguilera, que per fi es fa; el Museu d'Art de Catalunya,
del qual ja els he parlat; l'Auditori; el Centre de Cultura
135
�Contemporània de la Casa de Caritat, q~e fem amb 1~
Diputació gràcies a l'empent~ d'~9uesta 1 ~el. seu president· i el Centre Nord de Difusw Tecnolog1ca, en un
barri obrer. Aquest és el que està més en discussió· hi
hem gastat moltes hores, moltes més de les que os!ès e~
poden pensar, aquí i a Bmssel.les amb el. com1ssan
d'Economia Regional, tractant de veure qumes de les
subvencions del Fons Regional o Fons Social poden venir per a aquest tipus de projectes.
Nosaltres voldríem entrar per la via de 1 Informat de
París en un projecte d'altra banda singular, que no s'adiu
exactament amb cap d'aquests ~odels, però. que pet;ls~m
que ha de ser un centre de difusió culturalt tecnol~g¡ca
important als Nou Barris de Barcelona al passeig de
Verdum, al costat del Districte.
Bé parlem dels altres projectes: la biblioteca del parc
de l'Escorxador que s'inaugurarà aviat -toco fusta perquè ha costat el que ha costat.
Parlem de l'Hemeroteca: l'Hemeroteca es trasllada.
Se'n va de la Casa de 1'Ardiaca, no hi ba més remei, no hi
ha lloc i se'n va al convent dels Àngels a gaudir d'un
escenari magnífic i d un edifici no nou però sí renovat.
Els arxius es posen en línia. Hi tenim un nou director un
gran professional, el Sr. Alberch.
L Arxiu de la Corona d'Aragó -el seu magatzem vull
dir- està pendent de la famosa decisió urbanística de si
cap o no cap en el parc de 1Estació del Nord. En fi,
nosaltres diem que sí. La Direcció General d'Urbanism.e
diu que no i tal com estan en aquests moments les at~I
bucions urbanístiques resulta que això ho pot paralitzar. I està paralitzat.
Pedralbes. Pedralbes va endavant i s'hi està refent el
dormitori de les monges· una sala abandonada, ~oml?ar
timentada amb envans que ara ha quedat neta 1 pobda
magnífica. És una sala immensa, amb un enteixinat de
fusta del segle XVI o xvu, qu~ e~ va .disc~tir. molt si
s'havia de mantenir o no perque h1 havia qm deia: <<No
136
no, són més importants les voltes gòtiques», igual ara
que com va passar amb el Tinell, que també tenia un
enteixinat i el van treure i hi va aparèixer la rotunditat
de la volta gòtica. En el cas de Pedralbes, és un arc apuntat, gòtic també, i no es veia perquè hi ba aquest enteixinat que tant i tant es va discutir. Però em penso que,
quan es va llegir un article de Cirici Pellicer, de l'any
1958, que parlava molt bé d'aquest enteixinat, tothom
es va anqr decidint -i jo mateix el primer- per aquesta
solució. Es una gran sala oblidada, no hi anava ningú, les
rates potser, no s'hi feia res. Hi posarem quadres, quadres magnífics, i la gent descobrirà Pedralbes, m'atreveixo a dir. Perquè la gent, tothom en parla, de Pedralbes, però ningú no hi va. Ara tot just hi comencen a anar
a les escoles, però és un dels indrets més importants de
Barcelona i és desconegut.
El Liceu, la seva reforma. En fi, coneixen el que és
aquest projecte i les seves dificultats, però també la seva
ambició.
El Lliure, el Festival de Tardor, el Mercat de les Flors,
que s'està consagrant totalment com un centre de teatre
urbà a Montjuïc, tal com hi haurà un Teatre Nacional a
la zona de les Glòries, al costat del pont de Marina.
Aquesta és la dualitat interessant que s'està creant, de
dos pols de cultura: a llevant i a ponent, si voleu, de la
ciutat. L'un a Montjuïc, el Mercat de les Flors i tot el seu
entorn -el Lliure en el seu dia-; i un altre amb l'Auditori
i el Teatre Nacional a la zona de les Glòries.
Demà s'inaugura al Mercat de les Flors la temporada
d'aquest any. Vostès hi estan convidats: hi ha l' Ars Futura, que és aquest tipus de coses que jo no sé definir, arts
àudio-visuals que es presenten al Mercat.
Tornarem al Festival de Tardor, que jo defenso encara
que només sigui pel Hamlet que hi vam poder veure i pel
Makinavaja i per l'opereta, per Sarajina i pel Félix de
Azúa del Romea, i per tantes altres coses. Encara que és
evident que una ciutat que es pot permetre això ha
137
�d'equivocar-se i ha de gastar molt. En fi no s encerten
totes a la vida. Una ciutat és un laboratori i si vol tenir
una riquesa de programació és evident que n hi haurà
per a tots els gustos. Ens podem haver equivocat segurament, en la programació, pero jo defenso que la ciutat ha
de provar i ha d'arriscar-se en la programació. D'altra
banda, Lluís Annet -espero que tothom hi estarà
d acord- imposarà la pau que convé i els bons aliments
que són de rigor en aquest cas.
A la tardor tindrem la gran exposició del Modernisme,
organitzada per l'Olimpíada Cultural.
Constatem que a Barcelona hi ha una certa florida en
el teatre. Sabíem que hi havia teatre però era teatre
d exportació. Triomfaven sempre a Madrid i encara hi
triomfen i a París· comença a haver-hi un mercat comença a haver-hi no només una oferta sinó una demanda i això és enorp.1ement important, com a país quasi és
més important. Es a dir que jo als meus nois els pugui dir
que vagin a un indret on ens veurem com a país, reflectits en un escenari on aprendran el seu llenguatge, el
nostre llenguatge i el dels altres països amb el teatre clàssic o internacional, és enormement important i això no
ha passat. I en canvi aquest any podem dir que hi ha
una certa consolidació de les sales: del Victòria del Lliure del Teatreneu, del Villarroel de la Sala Beckett" n'hi
ha de noves i n'hi ha de velles que es van consolidant;
fins i tot en el camp menys important, però enormement
significatiu pel que té de rehabilitació urbanística els
teatres del Paral-lel de varietats: 1Apolo, el Molino l'Arnau. Hi ba una certa consolidació, hi ha més expectatives en aquest sentit.
Però n'hi ha també amb la dansa i això és molt important. Cesc Gelabert, Lanòmina Imperial Mudances
Carles Santos amb les seves produccions testimonien
que aquesta és una ciutat on la dansa és vi a, té força i en
tindrà cada dia més.
Hi ha una cosa que de vegades inquieta i és el fet que
138
e~ ~ostre teat~e moltes vegades és un teatre sense mots. I
aixo no ';Ol ~Ir 9ue J.?-0. tingui un llenguatge, però o no té
mots o ~e mes d un IdiOma. La Cubana, el Dancing, Els
Comediants, La Fura o Els Joglars o El Tricicle o Dagoll~agom: vostès v~~ran que no és recitat precisament, que
hi ha mol.t de musica i molt de mímica. Jo crec que això
h_a de temr a veure ~~al~~na fo~ma amb la nostra diglòsSia, amb el nostre bilmgmsme, I no sé fins a quin punt és
bo o dolent.
És cert que durant aquest any i en anys anteriors també, però ~q,uest any en particular, no només per mitjà de
Flotats smo del «Vador» o de Marsillach -en castellà en
aquest cas, el Zalamea- hi comença a haver un teatre
parlat que també té èxit.
En fi,. aqu~ hem d'estar amatents perquè estic segur
que la histona de la nostra cultura tindrà a veure amb
l'evolució d'aquest capítol de la cultura barcelonina i de
la cultura catalana.
Els hauria de parlar de molts més temes: d'economia
d~ l.e~. cai~es i de les seves fusions, i de la Companyi~
d Aig~es I ~e. la Catalan~ de Gas, que també ho han
anunciat. L Ajuntament, Ja ho saben vostès i l'Entitat
de les ~igües .h? han d'aprovar, això, perquè és una
concess10 mumc1pal.
Les caixes: n?~altres sempre hem dit des de l'Ajuntament que la fus10 ens semblava una intenció positiva en
un marc legal deplorable. Un marc legal deplorable que
~a 9ue en l'assemblea de La Caixa, de la supercaixa,
1 AJunta~ent de ~arcelona tingui menys representants
q~e el Circulo Agncola Catalan de San Isidro -és així és
mxí, no sé si se n'adonen- i altres entitats moltes d'eÍles
benemèrites i segurament fundadores. P~rò si anem a
mirar bé, la caixa dels marquesos es va fu~dar en un
e~ifici de l'Ajuntament i amb diners de la Diputació, per
dir-ho clarament. De manera que és una mica dur haver
d'empass~r:se que el ~esultat d~ tantes lleis i tants reglaments a ultima hora es una llei tan desequilibrada. Di-
139
�ran: «Üh és que els ajuntaments volen polititzar... » No
no: els ajuntaments no volen polititzar, els ajuntaments
volen representar la població i a Alemanya funcionen
perfectament.
Els ajuntaments alemanys i els /ander alemanys que
tenen caixes tenen caixes en les quals són majoria, corn
diu la llei espanyola o quasi majoria i no passa res. Hi
ha segurament la majoria i la minoria hi ha cristians
demòcrates i socialistes o socialdemòcrates i no passa
res absolutament res. Les :péi.rkasse alemanyes ja les
voldriem agafar per la cua tots plegats perquè són enormement importants i funcionen molt bé.
És fals que els ajuntaments polititzin les caixes. o és
cert. Alguns han volgut mirar de perpetuar un tipus de
politització en minúscula, anònima sense partits tradicional-democràcia futbolística en alguns aspectes perquè hi ha sorteig en algun dels elements- i utilitz~r
aquest sistema de les comarques per tractar de desvtrtuar el que és la realitat del vot dels ciutadans a Catalunya. Aquesta és la veritat no ens enganyem. Ara nosaltres tot i amb això, hem dit que la fusió ens semblava bé:
la intenció i la línia, perquè pensem que ja està bé que
està molt bé que es pugui dir doncs que es pugui deixar
de dir que Catalunya no té vocació o capacitat fmancera.
Sí que en té i la prova n'és La Caixa les caixes en general.
No vull esmentar ara el tema de la Companyia d Aigües i de la Catalana de Gas sobre el qual hauria de
parlar amb molt més de compte del que he fet en parlar
de les caixes, per la responsabilitat que hi tenim i pels
projectes comuns que ens lliguen amb aquestes companyies que són prou coneguts i molt importants· entre
ells la participació probable de 1 empresa de serveis de
l'Ajuntament en tecnologies urbanes amb la Companyia
d Aigües de Barcelona en aquesta empresa que desenvolupa un model de previsió del comportament de les clavegueres de Barcelona en cas de pluges de magnitud va140
riable en escenaris diversos, tecnologia que es va començar a desenvolupar a petició de la Comissió d'Emergències de Barcelona.
En fi, hi ha moltes coses que ens lliguen amb aquestes
companyies i, per descomptat, una preocupació molt
gran, que és que no hi ha aigua. No hi ha aigua per primera vegada a Barcelona en molts anys. Els haig de dir
amb una mica de vergonya -aquesta és la veritat- que
potser no hi haurà prou aigua. Aquest tema nosaltres el
seguirem amb un rigor extraordinari, perquè hem estat
els primers a demanar que se'n limiti el consum, que se'n
redueixi el consum. Però, quant a les causes d'haver hagut de demanar això i d'haver d'empassar el tast de l'aigua que estem empassant, sobre això nosaltres anirem al
màx~m d~ lluny que calgui per analitzar-ho. No dic que
no hi hagi culpes de tothom, segurament n'hi ha, però en
tot cas s'hauran d'escatir.
I, parlant d'economia, els hauria de parlar del Parc
Tecnològic del Vallès, però no tinc temps. En fi, anirà
millor, per les declaracions que ha fet el nou conseller
d'Indústria, no perquè canviï la línia de l'anterior, que és
la mateixa, sinó perquè ja s'ha superat una fase crítica
que ningú no vol reconèixer que hi era, però que hi era.
El Parc Tecnològic ha perdut diners. El Consorci de la
Zona Franca, que és el soci a mitges amb la Generalitat
avui per avui, hi ha perdut seixanta milions aquest any.
Ha perdut seixanta milions en una operació immobiliària industrial al Vallès, ¡que ja és difícil! Doncs, s'ha perdut per una gestió equivocada que no vam saber orientar.
En fi, hi ha gent, hi ha sectors que pretenen que no s'hi
ha comès cap error. Se n'hi han comès. El que passa és
que poden tirar endavant. El parc en si mateix no està
esguerrat del tot, ni molt menys. En fi, no hi ha les empreses de tecnologia avançada que tots hi voldríem. Es
van vendre, en síntesi, els terrenys en el moment en què
realment costava que hi hagués encara inversió i es van
141
�continuar venent amb aquest esperit a 10.000 pessetes el
metre quadrat, quan el terreny ja escassejava. Naturalment que això ha estat un dels costos de la nostra noentesa política o institucional; que es pot resoldre i que
no ha d'impedir que hi hagi una expansió del parc en la
línia manifestada pel conseller d'Indústria que jo comparteixo, naturalment. Hi haurà un acord.
I els podria parlar d'Iniciatives. Hi ha molts mitjans
de comunicació que sobre això han fet molta guerra en el
sentit de guanyadors i de perdedors. Mirin, no hi ha encara guanyadors ni perdedors en el tema d'Iniciatives.
Hi perdríem tots, si anés per terra, tots.
Per explicar Iniciatives citaré el director general de la
Caisse de Dépóts et Consignations -que saben vostès
que és molt més gran que la supercaixa nostra, és la supercaixa francesa-, i aquest senyor deia textualment:
«Iniciatives és la materialització més perfecta de la nostra filosofia de col.laboració sector públic/sector privat.»
En fi, el que digui aquest senyor no és tan important com
el que digui un jutge d'aquí, perquè en definitiva el tema
està en els jutges d'aquí, però sàpiguen que nosaltres estem -com en tants altres temes- a la frontera de la legalitat. No ho neguem, això, perquè la ciutat de Barcelona
desborda aquesta legalitat i s'han de plantejar coses en
benefici de la ciutat que moltes vegades no és que siguin
il.legals, sinó que són alegals. No estan previstes.
La Constitució diu que la concurrència d'iniciatives
públiques i privades és permesa, és possible. Ha canviat
-i ho diu la sentència- el règim que abans era de subsidiarietat: només es podien fer empreses públiques quan
l'empresa privada fracassava. I ara no. Hi ha un règim de
concurrència de totes dues iniciatives, un règim d'economia mixta.
El Foment del Treball Nacional va fer el que havia de
fer en el seu moment, des del seu punt de vista, que és
recórrer, si més no per una prevenció. Però la veritat és
que en aquest moment, amb el Foment del Treball Na-
cional, estem amb un esperit de posar en comú esforços
d'investigació teòrica, per veure on és la frontera de la
competència i de la iniciativa pública i privada, i arribarem, segurament, a algun acord. No sé si amb això retiraran o no retiraran recursos i demandes. Però en tot cas sí
que els dic que Barcelona té l'obligació d'explorar aquesta frontera, i no la deixarem d'explorar, i les vint-i-tantes
empreses que ha creat Iniciatives són vives i tenen bona
salut, perquè l'únic que va anul.lar la sentència del Tribunal Suprem va ser, no tots els actes fets, perquè no va
ser una anul.lació de ple dret, sinó només l'acte de constitució per part de l'Ajuntament de l'empresa Iniciatives;
no totes les actuacions posteriors. No vol dir això que no
tingui efectes sobre la vida d'aquestes empreses, sobretot
si es crea un clima de «recorrebilitat» i de filibusterisme
-jo diria mercantil, político-mercantil en aquest cas. Espero que no serà així i que les coses aniran a fi de bé.
Per anar acabant -i per anar saltant, perquè si no no
acabarem mai- sí que els haig de dir que després de deu
anys de treball a l'Ajuntament, jo personalment i l'equip
que treballa amb mi tenim una il.lusió molt gran per
coronar la gestió que estem fent; i ens semblaria -ja sé
que això no és ni electoral ni polític, i pot ser criticat des
de molts punts de vista-, però a nosaltres ens semblaria
segurament injust des d'un punt de vista humà que això
no pogués ser així.
Han estat deu anys de treball molt gran i nosaltres
volem continuar, volem continuar per coronar aquesta
feina de la qual hem vist la part més dura segurament.
Moltes satisfaccions també, però la part més dura. Ara
bé, ha de ser que ens ho demanin. Ha de ser que ens ho
demani, evidentment, el partit en el qual estem enquadrats des del punt de vista ideològic, i que trobem un
ambient favorable a la nostra ciutat; i per part de l'Estat,
com fins ara, en general, ha estat: no en tots els terrenys,
però sí en general. I que les reticències de la Generalitat,
que jo entenc -no es creguin que no sóc capaç d'explicar-
142
143
�les per molts motius que ara no fan al cas- dic que
aquestes reticències davant de la nostra acció no siguin
totalment paralitzadores com no ho han estat tampoc
fins ara. Però s'ha de veure aquesta prioritat a la ciutat,
s'ha de notar sense falses polèmiques que són ja ara -jo
crec- cortines de fum per no enfrontar-se amb aquest
tipus de problemes.
Nosaltres estern amb més il.lusió que mai. Tocant
amb els dits el que hem estat preparant durant una dècada amb una Barcelona orgullosa amb la moral alta, no
per un moment -creiem- sinó per un llarg període històric.
Ningú no pot sentir-se menys mogut que jo -crec- i
fins i tot a vegades catapultat per aquesta ciutat en marxa on cada nou obstacle o entrebanc és per a nosaltres
un esperó a la capacitat de resposta i una ocasió per explicar-nos i per explicar-se. Són moltes massa les coses
fetes les que s'estan fent i les que estan per fer.
Nosaltres, ho he dit diverses vegades i ho repeteixo
aquí som fills i néts de dues generacions diferents: la
primera la més potent i la segona, la més sàvia.
La primera va multiplicar Barcelona per deu va
néixer al cor de la Barcelona vella i es va enterrar al
Cementiri Nou, o fins i tot a Sant Gervasi i a les Corts.
L'altra la dels nostres pares va patir les tres guerres· la
dels avis cap perquè van viure els cent anys de pau que
van des de la guerra napoleònica fms a la Primera Guerra Mundial. Cent anys de pau que van fer pensar a tothom que ja estaven a tocar també, de la felicitat universal pràcticament. En can i la generació dels nostres
pares va patir les tres guerres i ens va salvar els mots com
va poder, i va acumular tota la saviesa de la reflexió, de
la tenacitat i del dolor vist fit a fit.
Nosaltres som fills de les dues generacions. I en tenim
consciència, corn d'haver de combinar una mica la potència amb la saviesa. Volem fer-ho i som conscients,
també, que a última hora aquest contenidor, aquesta fà-
brica, aquest artefacte que nosaltres estem dirigint en la
seva construcció, la ciutat, seran els nostres fills, és a dir,
la quarta generació, qui triarà la forma d'utilitzar-la.
Nosaltres els volem deixar una Barcelona vella refentse i un Paral.lel igual i un Poblenou, també. La planta de
Barcelona resguardada, conservada com a paradigma
d'urbanisme i de ciutat. L'exposició del Modernisme
d'aquest any ho permetrà més que mai. Collserola posseït amb respecte com a gran parc central metropolità. El
mar recuperat, del Moll de la Fusta i més enllà cap al
passe~g Nacio_nal, amb el port vell, el port olímpic, el
passeig Marítim fins a la Mar Bella i més enllà fins al
Besòs, i a l'altre cantó, també, fins a Castelldefels. Montjuïc com a coronació i com a mirador privilegiat, però
formant part de la ciutat. Formant-ne part, no ja com un
lloc en què s'ha d'anar quasi d'excursió. Ciutat cultural i
esportiva-universitària, perquè ho és, perquè hi ha la facultat, de l'esport, l'INEF que s'està acabant, que s'inaugurara, suposo, a la propera tardor.
I ens queda un gran tema que volem encetar: els rius,
que són una claveguera des de la Revolució Industrial de
la generació dels nostres avis i una mica abans. Són una
claveguera i els volem com a grans centres o línies d'esbarjo massiu.
No he volgut tancar aquesta exposició i la meva comunicació d'avui amb aquesta mena de balanç una mica
personal, com a equip d'una dècada de govern de Barcelona i d'obertura d'una altra -jo crec- més engrescadora.
La realitat prou que se n'ocupa, de recordar-nos dia a
dia els costos de la nostra acció, la part negativa de la
nostra marxa endavant com a ciutat.
Ja prou que vostès, els mitjans de comunicació, s'ocupen de magnificar cada esdeveniment, cada aparent
«mur insalvable», «contradicció» o «baralla», acompanyats de vegades, de la lletra menuda de les bones notícies que dia a dia van constituint el fil seguit de la nostra
història com a ciutat. Perquè, no ho dubtin, el futur ens
144
145
�llegirà amb enveja per haver v_iscut aquests a!l~s d'engrescament perdurable com a cmtat, com a pals 1 com a
civilització.
Jo vull fer aqui un homenatge, un petit homenatge a
aquests cronistes de Barcelona de_ la pàgina deu, de la
pàgina vint o de la pàgina trenta 1 de la Lletra menuda
que van resseguint amb més il-lusió que neguit -tenen
aquest mèrit- l autèntic descabdellament de_la nost_ra
col-lectivitat en cada un dels seus racons llegmt les piStes, a vegade~ ocultes, de la nostra veritabl~ història més
enllà del trànsit i del soroll i de la remor Immensa de la
ciutat.
Barcelona és una ciutat europea i nosaltres i estic parlant per un equip que la governa avui la volem una ci~
tat europea del socialisme, del progressisn:te com a sentiment no com a patrimoni, com Berlín Milà Rotterdam
Frankfurt, Torí, Amsterdam, Lis~oa, Porto, Estocolm,
Birmingham; com moltes de les cmtats que ens trobem
en el grup d'Eurociutats.
Voldríem ser la Viena dels anys noranta. A vegades ho
he dit i potser la gent no ho ha entès. Viena va se~ als
anys vint un far per a Europa en moltes coses: en habit~t
ge públic, per exemple. Si volen ~ntend_re b~ la '!lla
Olímpica -direm de passada-, vagm a VIena 1 vagm a
veure el Karl Marx Hof -es diu així-, que és una construcció que va significar el primer habitatge públi~ de
dignitat i de qualitat, i que s'assembla ba~tant ~ la ~dea
-a la pràctica serà molt diferent- de la VIla OlrmpJca.
Nosaltres voldríem ser, perquè sabem que podem s~r
ho una mica el far d'aquest europeisme urbà, progressista i socialista, i ho diem perquè ho sentim així. Per nosaltres significa un urbanisme humà; una obertura permanent a l'exterior; un europeisme amb aliats; un treball
continu a la frontera entre públic i privat; una negativa a
l'acceptació d'allò que sembla ineluc!a~le;, un~ recerca
del pacte social, com en el Pla Estrateg1c s es~a. aco,nseguint. Tractar de ser ciutat avançada en la hma duna
146
esperança d'igualtat que està en el centre de l'esperit de
la Revolució Francesa, de què aquest any hem festejat el
bicentenari.
Però Barcelona, i que no s enganyi ningú, vol ser
també la ciutat-capital del catalanisme. Significa deixar
ben clar que Barcelona no tindria 1atractiu que té fins i
tot per als forasters - contra el que a vegades es pensa- si
no fos la capital d una cultura d'un país d'una reivindicació política de llibertat i de personalitat nacional que
dóna un fil conductor un dels més apassionants -no sé si
atrevir-me a dir el més apassionant, dic un dels més
apassionants-, a la història dels nostres ciutadans, artistes, edificis i personatges públics.
Si un, a més de visitar l'exposició de Domènech i
Montaner, de Puig i Cadafalch, pot saber el paper polític
que van representar aquests senyors en el renaixement
polític de Catalunya, es llegeix tot ,això i aquesta arquitectura amb molt més d'interès. Es molt més emocionant per a la persona que ens visita i, evidentment, per
als nostres mateixos ciutadans saber que, a més de construir la ciutat, a més de monuments, a més d'escoles, a
més de camins i de parcs, les persones que els han anat
fent han tingut una reivindicació de llibertat dia a dia
avançada, lluitant contra tots els elements. Barcelona,
per tant, sense aquest element, sense comprendre-la com
a capital del catalanisme, no se l'entendria i nosaltres
volem que això quedi clar a l'inici de la dècada.
Barcelona, ciutat del federalisme -diem nosaltres-,
com a síntesi d'aquestes dues coses.
.
Barcelona, avui, necessita un pacte entre dos sentiments que moltes persones compartim encara que a vegades figurem adscrits uns i altres com a paper social en
la defensa d'un dels dos sentiments. Però molts compartim un progressisme o socialisme i el catalanisme. I Barcelona necessita un pacte entre aquests dos sentiments
per dues raons: una, per oferir a Espanya un horitzó polític vàlid d'aquí a deu anys. I pensin -no vull ser pedant147
�que Barcelona ha tingut un paper sempre en els tombants de la política espanyola. Això Carles Sentís, que en
sap molt més que jo, ens ho podria explicar amb extensió. En fi, l'any 1871; el 1868 a la Gloóosa; el 1835, la
primera vaga d'Europa, perquè el toro va sortir del tori!
de la Barceloneta, on hi havia la plaça de toros. I aniríem
seguint amb el dictador, que va ser Capità General de
Catalunya, i amb la revolta contra això i en tants altres
moments.
Barcelona ha representat aquest paper important sempre, de vegades passivament, de vegades com a víctima,
pero l'ha tingut en la història d'Espanya i, evidentment,
en la de Catalunya, que és la història de la nostra ciutat.
Doncs bé, jo crec que avui Espanya demana un horitzó
polític vàlid d'aquí a deu anys, que no està del tot formulat i que ha de sortir de Barcelona. Tinc la intuïció i la
impressió que ha de sortir d'aquí.
Aquest és un objectiu suficient per a aquest pacte i
aquesta aliança que els he dit.
I l'altra és oferir als barcelonins i als catalans una ordenació del territori acordada, pactada. Aquesta ordenació
no ha d'incloure una resurrecció de velles institucions.
Crec més aviat -personalment- en la transsubstanciació
que no pas en la repetició del mateix.
L'única condició que jo poso, que crec que tenim dret
a posar, és que allò nou sigui millor que allò vell. Que la
Carta que aprovarem sigui millor que la llei de Ballbé,
que la llei de 1960, que la llei especial de Barcelona actual. Que la nova configuració metropolitana sigui millor que la Corporació Metropolitana, evidentment -no
com ara, que és pitjor. Crec que tots hi estarem
d'acord.
Bé, els cinc principis del federalisme donen sortida a
moltes de les nostres preocupacions com a ciutat i com a
país, i són, que jo recordi, aprovats en un congrés socialista:
a) autogovern territorial, és a dir, autonomia en l'or-
denació territorial de cada comunitat autònoma, que es
pot ordenar territorialment com vulgui, amb respecte
per l'autonomia local; per això, autogovern territorial;
b) participació autonòmica en les grans decisions de
l'Estat, cosa que no s'està produint, és a dir que les autonomies puguin participar en les grans decisions de l'Estat;
e) reforma del Senat, que sí que s'està començant a
produir;
d) 50/25/25 o una fórmula més adient, si se'ns demostra, de repartiment de la depesa pública neta, fetes
les transferències, i la corresponsabilització fiscal: que
tothom cobri impostos i que tothom els gasti; no poden
haver-hi nivells de govern que només rebin impostos,
perquè això genera un tipus de moral pública no satisfactòria;
e) i, per últim -i no menys important-, adaptació de
l'administració perifèrica de l'Estat a l'ordenació territorial autonòmica, és a dir, adaptació de les províncies a
les regions -perquè se m'entengui clarament, a les regions o vegueries o departaments que nosaltres ens haguem donat, que nosaltres com a país haguem cregut que
són la millor demarcació per desconcentrar el govern
nacional de Catalunya. I, per tant, oferir-lo com a model,
també, per a la descentralització del govern de l'Estat,
amb l'enorme càrrega de legitimitat moral que representaria el fet d'haver-la aprovat prèviament com la nostra
pròpia desconcentració. Ja saben que una d'aquestes regions per nosaltres ha de ser la regió metropolitana, que
no esgota totalment el problema metropolità, però que
és un element indispensable sense el qual el tema metropolità no es pot resoldre.
I la Carta Municipal ha de donar sortida a quatre tipus
de temes, i acabo.
El Govern metropolità, evidentment. Però no obsessivament; no és l'únic tema.
La descentralització del municipi i les relacions entre
148
149
�aquests dos temes, tal com hem exposat clarament,
públicament i com tornarem a fer sempre que calgui.
Les formes característiques del govern de la ciutat i del
lliurament i finançament dels seus serveis.
I la participació de la ciutat i de la comunitat autònoma, i de l'Estat, potser, no forçosament, però és una possibilitat d'utilitzar la Carta Municipal per a això, en les
grans institucions de Barcelona: port, aeroport, Consorci
de la Zona Franca, Fira, museus, palaus, universitats,
autoritat única de transport. Dic que la Carta és una
oportunitat, no que no es puguin aprovar o modificar
aquestes institucions d'una a!tra forma. I fixin-se que he
dit museus i palaus, també. Es a dir que no estic només
demanant, i crec que Barcelona avui no només ha de
demanar, sinó que també ha d'oferir. S'equivocaria qui
cregués que el capítol tercer -formes de lliurament i finançament dels serveis- és el menys important. Es, al
contrari, el més important. No solament per l'aspecte
econòmic.
Els privilegis de Barcelona del1280, el Recognoverunt
proceres i les Ordinacions de Santacília -el primer referit
al dret civil i el segon, sobretot, a temes de propietat i a
servituds-, van ser compilats cap al 1480, val a dir,
convertits en constitucions de Catalunya. Això significa
que quan Felip v va derogar les constitucions de Catalunya el 1714, estava derogant els privilegis de la ciutat de
Barcelona. I, això, els historiadors ens ho diran, jo tinc la
sospita que va ser un dels elements determinants del
conflicte -si no el més important-, concretament el dret
que tenia o no tenia Felip v de poder intervenir en la
nominació del que en diríem l'alcalde de Barcelona, el
conseller primer del Consell de Cent. Aquest va ser un
punt enormement decisiu en la confrontació, que altrament potser s'hauria evitat. No estic fent fonamentalisme, estic explicant un detall per posar en relleu la importància que tenien els privilegis i les lleis del Consell de
Cent i de Barcelona.
Hauríem de tornar a aquest esperit, que és la gran tradició del dret local català -el component més important
del seu dret públic, característicament proper del dret
privat.
La presència de jutges en consells -com en el de seguretat de Barcelona- amb l'administració executiva; la
necessària diferenciació de la reforma de la justícia en
una ciutat com la nostra; el caràcter judicial de la policia
local i la seva coordinació amb les altres policies municipals de l'àrea; la necessitat de normes d'habitatge i arrendament que permetin rehabilitar en ciutats cares com la
nostra; el mateix en la regulació del trànsit i l'aparcament; la regulació del subsòl urbà -innecessària en altres
municipis, vital en el nostre, com a Tòquio o a París; la
uniformitat fiscal en l'àrea i la disponibilitat de figures
fiscals específiques per afrontar les despeses de gran ciutat i de capitalitat i suplència; la delegació de serveis
prevista per la Constitució; la més clara i més tòpica
ordenació dels serveis socials en la gran ciutat; la canonització de la prevenció com a servei bàsic; la configuració de la Junta Local de Seguretat amb una més clara i
més agosarada definició de les funcions de cada cos de
seguretat -estatal, autonòmic i local-; l'adaptació de les
lleis generals d'espectacles als grans contenidors lúdics
de la ciutat gran -cap de les grans instal.lacions que estem fent no passa per la cabota de les lleis d'espectadors
que hi ha, i les petites a vegades tampoc: en les grans és
impossible, perquè no està previst, perquè la llei no està
feta per a un estadi de 60.000 espectadors. Cap dels estadis que hi ha no passa la prova de la llei que existeix ara.
Ni de bon tros, la configuració d'òrgans culturals específics en el camp de la música, l'art i l'educació -tema
aquest que es pot discutir que sigui la llei especial de
Barcelona el lloc per fer aquesta determinació o no, però
que és una possibilitat-; la participació de l'Ajuntament
de Barcelona amb la iniciativa privada en la producció
de béns i serveis privats, d'interès general, ¿per què no, si
150
151
�aquesta és la frontera legal que estem trobant?
En definitiva, protegir tot allò que ja estem fent, a la
frontera del marc legal existent, que es revela pobre i
insuficient -més que dolent, insuficient- per contenir la
vitalitat i la complexitat esclatants d'una ciutat com la
nostra. I permetre tot allò que no hem gosat fer i que
impossibilita la millora dels serveis i de la vida urbana
en general per manca de previsions legals -o, a vegades,
per excés de previsions legals. Ja ens conformaríem a
Barcelona amb una mena de pressupost zero aplicat a les
lleis que permetés conservar les bones pràctiques i costums com a llei. Ja ens hi conformaríem. Hi sortiríem
guanyant, segurament. Però no és creible.
No vull acabar sense alguns anuncis: els anys 1990 i
1991 seran l'època en què aniran caient al cistell els
fruits madurs d'una acció tenaç.
El Palau d'Esports, el Palau de Sant Jordi, que voldríem per sant Jordi. Ja veurem si estarà per sant Jordi.
La Torre de Comunicacions, que si no estic equivocat
deu tenir llicència de construcció des d'avui.
El tram nou del Cinturó del Litoral, al carrer de Prim,
i altres, fins a molts milers de milions que s'aproven
demà al Consell d'Administració de l'IMPU.
L'Auditori, que també està dintre d'aquest capítql.
Al febrer, l'acabament dels projectes executius. Es a
dir, de la confecció del projecte i, per tant, de l'inici de
l'obra per la part de les expropiacions. La Generalitat ha
d'acabar el projecte de la pota sud i Rosa Fornas començarà a expropiar. I l'Estat ha d'acabar -en fi, hi ha el
compromís firmat del Sr. Dombriz- la projecció de la
pota nord i, per tant, començar ara a expropiar la pota
nord.
També al febrer, Matra, Sofretu i Dragados ens han
d'entregar l'estudi, el projecte definitiu del metro de
Montjuïc. I nosaltres hem de decidir, si hi ha diners, si
l'Estat els hi posa i si estem contents que el cost i el
trajecte siguin el que han de ser, i si no hem de buscar
unes altres solucions que poden ser el funicular més la
RENFE. Poden ser. En tot cas, nosaltres no renunciarem
al metro sense proves: s'ha de refutar el metro perquè
nosaltres puguem dir que no el volem, i no està refutat,
perquè, en definitiva, el que nosaltres busquem és, no
només el bon servei de Montjuïc l'any 1992, sinó l'any
1993. Ja els ho he dit. Volem que Montjuïc sigui ciutat,
sigui un barri de la ciutat, que sigui un barri universitari,
d'esport i de cultura, i que la gent hi vagi cada dia amb el
metro i no que hagi d'agafar el tren o el funicular, com si
anés a Montserrat amb el cremallera.
El dia 19 -si no pot ser, per culpa d'alguna qüestió
d'ordre del dia, el dia 26-l'adjudicació del Palau Nacional. Espero que ho farem. No hi anirà el tema de les
Arenes, encara. Em penso que no s'ha acabat -potser el
dia 26 sí- la informació pública. Ja els he dit el què
abans, si m'han volgut entendre en aquesta matèria. Hi
ha molta gent que té molt entusiasme en l'enderroc i jo
no en tinc i l'Ajuntament no en té. Hi ha gent que té un
cert entusiasme enderrocador en aquest cas, perquè pensa que l'edifici no val, no serveix, que a més arquitectònicament no és gaire vàlid. No hem aconseguit un certificat de la Generalitat que ens digui que l'edifici s'ha de
protegir. Ens consta que hi ha un sector del comerç, fins i
tot del govern de Catalunya, que té molt al cap que això
s'ha de substituir per un altre edifici.
L'Ajuntament hi estarà d'acord, si es demostra que
s'ha de fer. I, si s'ha de fer, en funció de quatre condicions que vam posar al Consell General de la Fira:
- primer, certificat de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat que no hi ha interès a conservar-lo,
- segon, certificat del Ministeri de Cultura que no hi
ha cap expedient en tràmit d'interès estatal;
-tercer, estudi de l'ITEC, que finalment serà, segurament, un estudi dels degans dels col-legis de la Universitat Politècnica, demostrant -i aquest és el punt més important- amb costos i beneficis que és millor enderrocar
152
153
�i tornar a construir que no pas mantenir demostrant que
hi ha una impossibilitat econòmica, tècnica i física i que
realment allò cau -com deia Pujols: «Quan cau, cau.»
Si em demostren que això és així, no hi haurà sentimentalisme que valgui i haurem d'anar per aquí. Però a
priori no hi ha cap parti prisa favor. Nosaltres a l' Ajuntament només en arn aprovar el can i d'ús inicialment.
Ara es troba en informació pública j vam condicionar
l'aprovació provision~l a tenir tots aquests documents
que encara no tenim. Es possible que els tinguem. Jo veig
la gent del comerç i de la Fira i la nostra gent de la Fira
-ho haig de dir tot- molt convençuts que aquest edifici
no serveix ni retocat però s'ha de demostrar. S'ha de dir
a la ciutat clarament que hem fet l esforç de buscar alternatives a l'enderroc, a I enderroc sense pensaments i
que realment aquesta és la solució i que no n'hi ha cap
altra si és que és així.
Alguns anuncis més: el metro a partir de l' 1 de febrer
s'acabarà a la una de la nit els divendres i els dissabtes, i
els diumenges a les dotze. Mercè Sala està mirant de
crear una nova línia potser per concessió de sortida
d'espectacles a part perquè el metro fa el servei que fa
fms a la una i els nocturns fan el serei que fan que és
donar la volta a Barcelona però no donen tot el servei
que ru ha a 1hora de la sortida dels cinemes dels teatres.
Per tant s'hauria d'allargar tot això fins més tard. Doncs
Mercè Sala està estudiant de crear una concessió per a
aquest tipus de serveis.
Demà han de començar Les obres de la famosa «illa
d'on> de la Diagonal de Sant Joan de Déu. Ho dic perquè avui és l'última nit deJ BikinL Que tornarà a obrir
quan estigui tot acabat. I per tant rn atreveixo a convidar-Los-hi aquesta nit sense permis de la casa, per celebrar el canvi d'any. Moltes gràcies.
Col.legi de Periodistes de Catalunya
Barcelona, 1O de gener de 1990
154
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1989
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-01-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2602/19910110_EstatCiutat.pdf
33e005b06d5cc20ea1aede53e93fd149
PDF Text
Text
Balanç de l'any 1990
Una de les coses que he fet ha estat recollir totes
aquelles coses que no apareixen en el cos d'aquesta exposició que jo voldria al mateix temps densa i completa però no massa llarga i que tanmateix són molt importants i els les llegiré molt telegràficament perque
ens situem en el que ha estat aquest any tan pJural i tan
ple de coses.
Per començar, el 1990 ha estat I any del Pla Estratègic.
L'any del renaixement de Ciutat Vella perquè durant
molts anys aquí he anat amb molt de compte a no dir
més del que havíem de dir, i quan molta gent creia que
estava bé el que s'estava fent a Ciutat Vella i tot jo deia
qu~ estàvem empatant amb la misèria.
Es l'any del voluntariat i ba aparegut tot un moviment en aquest sentit. Es l'any de la consagració d Eurociutats. A Lió al maig se'n va fer la segona conferència
després de la de Barcelona. I és l'any del naixement de la
Lliga dels sis aquestes sis ciutats: Tolosa Montpeller
Barcelona València Saragossa i Ciutat de Mallorca.
És 1 any de les obres de l'aeroport que tècnicament
155
�Es l'any de primes úniques encara i de la fusió de les
caixes, del naixement de La Caixa de Barcelona perquè
n'hem de dir així. Esperarem un any a veure com va
encotillada com està en una llei que a nosaltres no ens
agrjtda però que és llei.
Es l'any de la coratjosa nova Universitat Pompeu Fabra.
És l'any de la rambla de Catalunya però també d'un
rosari de petits espais: el Fossar de les Moreres el Parc
de la Indústria l'Estació del Nord el carrer Circumval.lació el carrer del Foc, la calçada lateral de la ronda del
Mar, el Rec Comtal, la plaça de la Verònica els carrers
Tallers, Casa Groga Miquel Casablancas Barraquer
Sat)t Pau del Camp.
Es l'any de les clavegueres i els col.lectors perquè se
n'han fet al passeig de Sant Joan, al passeig Picasso a les
Drassanes, el desdoblament de la Riera Blanca que molta gent no en sap res però es de les coses més importants
que s'han fet aquest any. No hi ha hagut inundacions, i
toquem fusta, però recordaran que no fa gaire, quan a
Barcelona plovia poc de seguida la plaça Cerdà Sant
Pau del Camp, Poblenou Prim, Cartellà, Mineria i Cases Barates s'inundaven.
Ara un ara l'altre, depenent de si la pluja venia de
ponent o de llevant, sempre s'inundaven. Encara falten
un parell de by-pass per completar aquestes obres però
s'estan in_v~rtint, si no em falla la memòria prop de
20.000 m1hons en els col. lectors només en els que ha fet
l'empresa VOSA, que s'han fet més enllà de la Vila Olímpica i arriben fins a les Drassanes i pràcticament el carrer
Prim.
És l'any de la consagració de l'Olimpíada Cultural i
del Festival de Tardor, que l'any passat ni estaven consagrats ni havien tingut l'èxit que enguany han tingut, de
crítica i de públic, amb rècords d'audiència i exposicions
de gran èxit. Es l'any del Modernisme, del «Quadrat
d'QD>, i de l'exposició d'«El Modernisme».
Es l'any de l'inici brillant de la nova política de biblioteques, de col.laboració entre la Diputació i els districtes, que és òptima, començada amb la de Joan Miró
(Parc de l'Escorxador) i Josep Pallach (Sant Andreu). És
l'al}y del «Congrés de la Ciutat Educadora».
Es l'any del renaixement d'Iniciatives, que quasi havia
mort per una sentència judicial, que finalment va quedar
suspesa, de manera que hagués pogut fracassar i hagués
sigut lamentable; finalment, no és tan clar que la sentència última hagi de ser contrària. Però també és l'any del
refermament d'un Parc Tecnològic, i dels programes
«Barcelona Activa» i «ODAME».
És l'any del naixement de les noves torres de Barcelona, la Torre de Comunicacions de Collserola, les del passeig de Marina (oficina i Hotel de les Arts), i la de Calatraya, aquesta tot just començada.
Es l'any de l'aprovaciq de l'eliminació progressiva de
les antenes individuals. Es l'any de l'inici d'accions més
serioses contra el soroll; 7.000 motos hem detingut des
de l'estiu ençà, amb les noves ordenances i els nous dipòsits, un a cada districte, que permeten anar una mica
més a fons i ser una mica més durs en aquest tema. No és
l'any en que s'hagi engegat una bona insonorització dels
edificis, ni municipals ni privats, però ja hi haurà temps
de parlar-ne.
Es també l'any del redescobriment de la Barcelona que
es transforma per als barcelonins i les comarques. Els
fluxos de divendres a la nit ja s'equiparen amb els de
156
157
com diuen els enginyers, estan vençudes, és a dir que
s'h~ superat allò més difícil.
Es l'any de l'arribada a una taxa d'atur europea, el
8 %, inferior a la que puguin tenir ciutats importants del
continent.
És un any que va començar amb els pitjors auguris i
q_ue ha acabat amb moments tràgics però entremig la
cmtat ha sabut que l'èxit de la seva transformació estava
ass~gurat.
�diumenge al matí, i a més ja quasi es compensen.
És l'any d'uns plans d'habitatge que no ens satisfan,
uns plans que no van massa a favor dels joves barcelonins, perquè donen preferència a un tipus de costos que
en aquesta ciutat no es donen, i per tant privem que la
gent marxi on aquests costos baixos es puguin trobar;
són plans carregats de bona fe, però en el fons és dir-li al
jove barceloní que, si vol la prima que nosaltres li donarem, ha d'anar a buscar habitatge fora del municipi, cosa
que no ens satisfà. En tot cas, és un any en què es busquen solucions per a aquest tema, i algunes ja les comentaré.
És l'any de la consolidació de les publicacions municipals, de l'editorial municipal, com diu a vegades Maria
Aurèlia Capmany. L'any de la consolidació de «BARCELONA METRÒPOLI MEDITERRÀNIA», que ja porta disset
números amb una qualitat molt digna, d'una reformulació i millora de «BARCELONA 10», de la creació de la
llibreria de les Rambles, amb un nivell de vendes molt
considerable des del seu inici.
És l'any del començament d'una reconversió dels centres cívics, potenciant-los com a centres de trobada de
gent activa i punt de partida: viatges, visites a les obres,
intercanvis amb ciutats germanes, voluntaris, campanyes de neteja i vigilància, solidaritat, conferències de
nivell, creació de cooperatives i empreses, formació de
guies de la ciutat; és a dir, el centre cívic com a punt de
pa~tida i no com a lloc on només es va a descansar.
Es un any, i també ho hem de dir, en què hi ha una
colla d'obres i projectes que s'han parat. Per exemple, les
Arenes, el projecte de convertir-les en un recinte firal de
valor afegit, de qualitat; el Liceu; RENFE-Meridiana; l'esglèsia de Sant Gregori Taumaturg, que volíem i que encara no hem renunciat a treure d'on està i a posar-la a
l'espai de piscines i esports per recuperar una plaça de
certa dignitat; l'estàtua d'Alfaro, que s'ha perdut una
mica en el fons insondable dels expedients i que és un
magnífic projecte que esperem que algun dia començarà;
el restaurant de Miramar; alguns projectes d'Iniciatives
que hauran d'anar endavant, com el taxi-card o el ticketron, un sistema telefònic, senzill, de fer les reserves per a
qualsevol tipus d'espectacle; el Primer Cinturó, que ha
quedat parat al carrer Cartagena per un problema molt
gran d'expropiacions amb una companyia de serveis
públics barcelonina amb què no hem arribat a un acord
de preus i de trasllat del personal que hi té. O sigui, que
també hi ha coses que no «han anat», i cal dir-ho.
Des del punt de vista econòmic, és l'any de l'aparició
de problemes d'equilibri en el COOB. Amb el canvi actual del dòlar, ens juguem deu pessetes per cada cent, i, si
tenim contractes importants per 4.000 milions de
dòlars, doncs ja poden comptar el que ens hi juguem.
Però això no vol dir que el COOB no estigui generant un
excedent extraordinàriament important. U na cosa és
que hagi d'equilibrar la seva tresoreria d'acord amb els
canvis del dòlar pel fet de tenir contractes que els cobrarà en dòlars al canvi que hi hagi en aquell moment, però
també s'ha dit, per exemple en comparació amb Los Angeles, que aquesta ciutat no va invertir en fer estadis o
vila olímpica; ho van fer amb el que tenien perquè era
l'únic candidat, sense competència per organitzar els
Jocs, i van passar un referèndum en què un 95% dels
ciutadans de Los Angeles va votar en contra de gastar ni
un sol dòlar fiscal en els Jocs Olímpics, i per tant no es van
gastar. Aquests Jocs Olímpics tan especials van generar
un excedent de 250 milions de dòlars. El que el COOB està
fent guanyar, que està generant com excedent i que va a
parar al COI, és una partida, ella sola, de 280 milions de
dòlars. Poden fer-se una idea del volum de l'operació i del
seu èxit. A més, està creant un benefici de 340 milions de
dòlars, 34.000 milions de pessetes, que s'inverteixen a
Catalunya, bàsicament a Barcelona, però també a Granollers, la Seu d'Urgell, Badalona, ;Reus, Vic o Muntanyà,
perquè millorin les instal-lacions. Es a dir, el COOB, no de
158
159
�diners d'impostos, sinó de diners d'ingressos de l'operació olímpica, està invertint a Catalunya, i per tant millorant el nostre capital social, per valor de 34.000 milions,
cosa que Los Angeles no va fer. Això no treu que l'any
1990 estem tenint uns problemes d'equilibri de tresoreria
deguts al dòlar, perquè aquestes inversions, dòlar alt,
dòlar baix, no les deixarem de fer.
És l'any en què Barcelona ha fet un salt endavant important, més important que en tots els anys anteriors, en
«l'art de construir». Nosaltres tenim treballant aquí empreses internacionals molt importants, i això no només
vol dir una competència que potser ha fet baixar alguns
preus, sinó també que els nostres enginyers, els nostres
arquitectes, els nostres paletes, els nostres artesans estan
en definitiva aprenent a treballar amb unes tècniques
que en molts casos no coneixien prou. Tenim Bovis International i SOM a l'Hotel de les Arts; a la pota nord,
FOCSA treballant amb un ritme de despesa de 2.000 milions en dos mesos i mig, cosa que vol dir que l'obra s'ha
dividit en quatre i s'ha començat per quatre parts alhora;
si no fos així, no ho podríem acabar, i al febrer o març
del 1992, que és quan volem que acabin, acabaran. Tenim una constructora alemanya treballant a Diagonal
amb Numància, també amb uns graus d'excel-lència
molt significats. Hem tingut una tecnologia noruega
congelant el terra de l'avinguda Drassanes tocant a Colom, a sota del pas del metro, perquè el nivell freàtic
proper hauria fet esllavissar el terra.
Tenim cada vegada més empreses de servei a l'empresa constructora. Quan van començar les obres, el trasllat
dels serveis eren un autèntic malson, perquè sabíem que
el temps es perdria, no tant en l'obra pròpiament constructiva o civil, com en el desplaçament dels serveis, i
han aparegut moltes empreses -el mercat ha funcionat
molt bé- que estan en condicions de fer el trasllat de
serveis, no pel que té de problema jurídic, sinó pel que té
de tecnología material.
Tenim, controlant les tres-centes obres que es fan, una
empresa d'auditoria nord-americana molt important, Bechtel, el vice-president de la qual és l'antic secretari d'Estat nord-americà, Schultz, que va estar aquí i que ens està
informant cada quinze dies de l'estat dels projectes més
crítics. El que dic amb això és que l'obra no només quedarà en forma física de pedra o formigó, sinó que es produirà una cosa molt important en el cap de la gent, que són
les noves formes de treballar: en sabrem més.
També és l'any en què, segons com es miri, desgraciadament, els preus del sòl han batut tots els rècords. Hi ha
hagut accions prop de la Diagonal que, si no vaig errat,
han arribat a prop del milió de pessetes per metre quadrat. Ja sabeu que aquest és un tema que sempre m'inquieta i al mateix temps no; m'inquieta perquè això representa una determinada redistribució dels poders
d'ubicar-se en aquesta ciutat, i em reconforta en tant que
se m'està dient que aquesta ciutat la gent la vol, que és
demanada i que viure aquí val molt. D'altra banda,
aquesta és la base del nostre esforç fiscal, no ens enganyem; si nosaltres ens haguéssim llançat a fer aquestes
inversions i no haguéssim aconseguit que aquesta fos
una ciutat demanada, malament rai, perquè la riquesa
immobiliària i fiscal és la base sobre la qual hem de finançar l'esforç públic que estem fent.
Aquest any, doncs, és el de la gran transformació de la
ciutat. L'any del sacrifici més gran (tenim 70 quilòmetres de calçada menys per les obres i 150.000 vehicles
més), però també l'any en què la ciutat ha estat en condicions d'acceptar-ho amb més serenitat i l'any de l'existència, comprovada, d'un excedent de legitimitat moral
de la ciutat davant dels ciutadans. A més, l'any de l'ús
d'aquest excedent a fi i efecte d'obtenir la desitjada
transformació de determinats aspectes de la nostra vida
urbana, que feien de Barcelona una ciutat esquifida i
amb poques possibilitats de surar en un món cada cop
més obert i internacionalitzat.
160
161
�També el 1990 ens suggereix reflexions sobre l'activitat dels ciutadans davant les dificultats, la governació
d'aquest país, la jerarquia interinstitucional, la relació
entre administració i comunicació, la dimensió mundial
dels problemes que ens afecten cada dia, la ciutat com a
contenidor de problemes i com a educadora dels seus
habitants, la caducitat d'una certa Barcelona feta sense
ambició ni rigor, la capacitat que tenim de fomentar la
nostra llei, la Carta Municipal, i modificar la nostra qualitat de vida, etc.
Fa un any, evidentment, dominaven els elements de la
segona meitat de la dècada. Dominava l'esperit dels anys
de represa econòmica i social.
Tanmateix, el balanç del 1989 és el més complet perquè combina aquest esperit amb una maduració de la
inicial filosofia participativa i d'aproximació a la base
social, amb la formulació de la teoria del «domini del
territori» com a solució única dels problemes de marginalitat, degradació i injustícia.
La ciutat no és la creadora dels problemes urbans,
però té certament racons que permeten que els problemes de la humanitat s'enquistin, indrets on es potencia i
multiplica la desigualtat injusta, l'aïllament i la soledat,
paradoxalment. Hi ha racons de la ciutat que no es poden «llegir bé», que no s'entenen, i on, segurament, moltes d'aquestes xacres de la societat en comptes de curarse s'agreujen.
Com que és el lloc al qualla humanitat confia la solució dels seus problemes, impossibles de resoldre en l'idíllic ai1lament rural, té en si mateixa unes «raons d'existir» que s'han de vitalitzar contínuament.
Cal fer permeable la ciutat, mantenir les comunicacions a tot preu -les físiques, les culturals, les informatives, les socials- eliminar culs-de-sac, impedir les illes
dins la ciutat...
Per això, convé trencar dogmes i utilitzar tots els
conceptes en una lluita -sí, malgrat el desprestigi de la
terminologia antagonista del segle XIX-, una lluita pacífica per la supervivència dels ciutadans com a espècie i
de les ciutats com a espai dels humans.
No hi ha bons i dolents, del tot bons i del tot dolents,
en aquesta lluita singular. Com deia Havel a Barcelona
fa tres o quatre setmanes, el drac que hem de matar
(sants Jordis com som tots un moment o altre) el portem
a dins, és l'enemic interior. ¡Compte! No és el traïdor
-tampoc no hi ha traïdors en aquesta lluita-, sinó aquella part de nosaltres mateixos que no està a l'alçada de les
nostres pròpies ambicions més nobles.
El dogmatisme és una d'aquestes rèmores. El simplisme, la facilitat, la mandra, que ens porten a condemnar o
a lloar en funció de principis que mai no són prou universals.
El millor projecte no justifica una teoria. El millor
concepte no és fonament suficient per a un dogma.
Solament l'experiència reiterada, el contacte permanent entre autoritat i base, entre govern i medi, entre
projecte i entorn, ens poden dur a obtenir estratègies
sòlides i fiables.
I aquestes són les que vaig descriure fa dotze mesos: la
marginalitat es combat de prop. La inseguretat també.
Amb tenacitat, amb bona fe, deixant-hi la pell..., però
també amb autoritat, amb consciència sempre de la representació que es du a sobre.
El 1990 ha estat l'any en què les nostres estratègies
com a ciutat han obtingut la ratificació de la corporeïtat
de les obres; de l'esclat de les solucions que, com a
mínim, s'entreveuen, van prenent forma en l'horitzó
quotidià de la ciutat.
La gent s'ho creu. Els ciutadans comencen a tocar la
realitat dels projectes que durant una dècada es van somiar, imaginar, projectar, negociar, acordar, adjudicar i
realitzar.
I tot això es va fent material i tangible, setmana a setmana, mes a mes.
162
163
�Abans de l'estiu arribarem del Morrot a la Gran Via i
de la Gran Via a Mataró sense interrupcions. Abans d'un
més es podrà travessar el Segon Cinturó per l'avinguda
Pearson. Haurem de tallar la vella plaça Borràs per acabar la nova, però els ho asseguro: està avançadíssima.
Això potser no s'ha dit tant com s'ha dit les dificultats
que hi haurem de patir. Són tres nivells, és l'obra més
complexa de tots els cinturons, i tots tres hi són, està
realment molt avançada.
Els cinturons encerclen ja Barcelona, irreversiblement. Ciutat Vella i les Rambles es desvetllen a una nova
etapa històrica, diferent. La costa, de la Barceloneta al
Besòs, ha pres forma, la seva forma, que serà habitual
per a tots els que no han conegut l'anterior avinguda
Icària, ni la via del tren, ni les velles instal.lacions abandonades, ni entendran mai que Barcelona, per aquesta
banda, no toqués el mar.
Fa un any això era diferent. Ara és un moment únic.
Quan mirem aquests llibres magnífics que ara estan apareixent, com Retrobar Barcelona i la història del port de
Maria Aurèlia Capmany, o quan veiem l'exposició del
«Quadrat d'OD>, ¿no voldríem tots ser en el moment del
canvi que aquelles imatges descriuen? Doncs bé, ¿ara hi
som! ¡Visquem-lo! ¡Omplim-nos les retines d'imatges!
Collserola ja té seu, a Vil-la Joana, i la Torre de Comunicacions ens atalaia de forma contundent. L'anella
olímpica ha deixat de ser el lloc on la nostra afició a
l'angúnia es podia alimentar, per ser ara l'objecte del
nostre gust clàssic pel passeig, la perspectiva i la gran
construcció.
El Palau de Sant Jordi és la moderna «catedral», on
tota mena d'espectacles volen proclamar la pròpia capacitat d'atracció i, de fet, atreuen gràcies en bona part a la
màgia del contenidor.
Potser molta gent encara no s'adona que la màgia prové en gran manera del duet estadi-palau, obert i tancat,
clàssic i modern. Però tothom s'adona que la màgia té a
veure també amb el lloc, amb el mirador del Baix Llobregat i el delta a un cantó, i de la Barcino atapeïda a
l'altre, amb el fantasma de les agulles del Palau Nacional
fent de mitjancer dels espais, guardant a dins la riquesa
pirinenca del Romànic, tot plegat vigilat, des de fa ben
poc, per la magnífica estàtua europea, humanista, que la
ciutat de Brussel.les ens va permetre de reproduir en homenatge a Ferrer i Guàrdia i a la tolerància.
Tot això la gent s'ho creu. Vénen de tot Catalunya per
prendre possessió del seu Montjuïc, que evidentment depassa Barcelona. La història del Montjuïc -no per als
forasters però sí per a nosaltres- és la història de Barcelona, i és la història de Catalunya. Hi són els nostres morts,
hi ha el nostre millor art, el nostre esport i la pedra de les
millors cases de Barcelona. Hi ha el general Franco, discretament visitable en els soterranis del castell, en representació de tots els qui des de Montjuïc van fer la guerra
a Barcelona, la van bombardejar i van empresonar-hi i
executar-hi alguns dels seus fills. Aquesta és també -per
a molts- la màgia de Montjuïc que la gent entén.
Montjuïc és també el 1929 i el 1936, el Congrés Eucarístic i les inundacions i la decadència, l'abocador i les
barraques, i la fossa comuna, la pols i les esquerdes del
Palau Nacional i l'oblit de les dècades tristes.
Per això la gent de Barcelona n'entén la reconstrucció i
no hagués entès els qui volien uns altres escenaris ... i que
encara ara remuguen de tant en tant que hagués estat
millor una altra cosa.
Per això la gent entén l'alcalde, que s'entesta a fer-hi
arribar el metro, signe de civilització, d'accés i de vida
-la millor garantia contra l'abandó i la degradació. I dilluns, Mercè Sala signarà el conveni en virtut del qual el
metro, la línia 2, arribarà fins a Montjuïc.
A la història de Barcelona, la dissortada reinauguració
de l'Estadi quedarà com un intent poc reeixit, prematur,
de coronar la reconquesta del nostre passat, adobat per
una barreja d'interferències en la qual hi ha des de bona
164
165
�fe fins a una dosi d'imperdonable deslleialtat política:
una dosi no massa lesiva, però que a voltes segueix apareixen i marcant de forma negativa el nostre present.
Venturosament, als cinquanta anys de la mort de Lluís
Companys, hi hem arribat amb el Fossar de la Pedrera
constituït en magnífic homenatge a la seva memòria i
amb l'Estadi refet i ben viu. Allà on tants afectats per les
inundacions van haver de malviure, sota la tribuna, ara
s'escalfen els millors atletes abans de sortir a la pista.
Allà on Barcelona abocava les deixalles, ara hi ha el Carlos Pérez de Rozas de bèisbol. I, al costat, tancant l'anella, mirant a migdia, com les masies, l'INEF de Bofill que
jo esperava veure inaugurat a la tardor passada però q~e
serà com algunes altres coses, per l'any que ve. Entremig
s'aixecarà la torre de la Telefònica. Ahir em va confirmar el president, Candi do Velazquez, que l'obra va endavant, que en tenen els recursos, tot i que els ha costat
més diners dels que es pensaven, però que va endavant._
Entre parèntesis, el sistema que ha permès construir
tot això ha de ser per força un bon sistema.
I la gent ho sap. Per molt que lamentem les picabaralles d'un sistema institucional complex, tots sabem que
un sistema capaç de produir tot això es justifica pels
resultats, en quantitat i en qualitat.
I aquí voldria aprofitar per demanar als mitjans de
comunicació que s'arrisquin una mica més, que no es
refugiïn en la fórmula fàcil de titular diàriament desta:
cant el conflicte entre institucions, tant si és gros com Sl
és petit, i a fer editorials setmanalment vessant llàgrimes
sobre l'excés de conflicte. Jo demano que, almenys als
editorial als comentaris de fons en primera persona, es
comprometin una mica més i prenguin partit, és a dir
que corrin el risc d'equivocar-se defensant una solució o
una altra, i no només «suspenent» olímpicament els qui
no han sabut posar-se d'acord.
L'any 1990 és el primer en què puc dir, i ho dic, que la
misèria ha crescut menys que la riquesa a Ciutat Vella.
Us podeu imaginar l'escalf interior que això ens dóna
Per fi, tot i la conjuntura, molta gent demana francament per anar a Ciutat Vella. Poc a poc, la Casa de Caritat i el Museu, els projectes de la Universitat i de l'Institut Alemany, l'espai de Sant Pau del Camp, l'eix de les
Drassanes, els renovats carrers de Tallers, Rec Comtal,
plaça de la Verònica, carrer de la Palla, carrer del Carme,
etc., van teixint itineraris de qualitat a Ciutat Vella. Les
pensions insalubres i els meublés irregulars tanquen. La
Rambla s'anima. El frontó Colón retorna. El Principal
Palau s'endreça. Santa Mònica és una referència d'art
important. Nous hotels s'estableixen ... -¡i els japonesos
compren, però no el Palau Güell!-. El pàrking de la catedral mig s'acaba, i la Fira de Santa Llúcia hi torna. La
reordenació de tot 1' espai des del Portal Nou a la plaça
Nova fins a Santa Caterina i més enllà donarà una solució coherent a l'edicle del pàrking de Santa Caterina, que
molt probablement haurà de marxar.
Vostès preguntin a la gent i percebran un nou esperit a
Ciutat Vella, malgrat que aquest any ha estat dolent en
delinqüència pels efectes a curt terme de la reforma de la
justícia sobre la ratio empresonaments/detencions, que
ha baixat dramàticament. I ja es poden imaginar què
sent un policia quan això succeeix. I què sent el veí que
veu el mateix brètol punxar dues vegades la mateixa
roda: una abans i una altra després de la detenció.
Entenguin que l'alcalde de Barcelona ha d'estar enormement esperançat quan, després de molts anys de predicar-ho -l'Informe Socias va ser presentat al rei l'any
1985-, el congrés de la força política més important
d'Espanya es pronuncia a favor de la justícia municipal.
I entenguin també que, quan ens fan passar amb raons
en l'aprovació d'un text de la Carta Municipal que preveu -entre d'altres coses- aquesta justícia municipal
descentralitzada, l'alcalde de Barcelona, aquell dia, no és
la persona més feliç de la ciutat.
Durant aquest any hem avançat molt en la configura-
166
167
�ció de la nova Carta Municipal. Jo diria que està pràcticament enllestida i que ja només li falta el «Sau municipal» que va reclamar fa un mes un dels partits de l'oposició. El farem.
(Passem per damunt de les pressions excessives que es
fan sobre institucions del país perquè no col-laborin.)
Hi ha deu o dotze punts d'acord importantíssims, que
per si sols justificarien la decisió de formalitzar-los en
llei. Punts que jo vaig esmentar ara fa un any i que tenen
a veure tant amb qüestions de qualitat de vida com de
governació en el sentit estricte.
Nosaltres hem arribat a acords per determinar a l'articulat de la Carta que Barcelona era la capital de Catalunya, cosa que no era tan senzilla d'acordar com pugui
semblar, reservant per a l'exposició de motius que Barcelona és el centre d'una conurbació i una regió metropolitana, i d'una macroregió europea. També hi ha
acord d'incloure, en aquesta exposició de motius, la declaració que Barcelona és la seu dels principals òrgans de
les institucions de govern de Catalunya. Hi ha acord a
determinar l'escut de la ciutat. Hi ha acord a estructurar
l'organització municipal en set gran departaments o divisions, al capdavant dels quals hi haurà un càrrec electe.
Hi ha acord que la presidència dels districtes ha de correspondre a un regidor de l'Ajuntament, que podrà assistir a les sessions de la Comissió de Govern, amb veu,
quan s'hi tractin assumptes relacionats amb el seu àmbit
territorial. S'hi descarta l'alternativa que el Consell de
Districte sigui designat per les entitats i associacions.
S'hi admet, per tot els grups municipals excepte un, que
l'alcalde pugui sotmetre l'aprovació d'un acord concret
al procediment de moció de confiança, encara que limitant el nombre de vegades a utilitzar-lo en un mateix
mandat i les matèries que en puguin ser objecte. La competència de l'Ajuntament de Barcelona en matèria de
planejament urbanístic s'estendrà a l'aprovació dels
plans parcials i dels plans especials, punt d'una enorme
transcendència. Els immobles, les instal-lacions i les infrastructures de zones de servei públic, la titularitat dels
quals correspongui a d'altres administracions, revertiran
en l'Ajuntament quan restin desafectades del domini
públic. S'inclouran a la Carta els acords assolits en el
marc de la vigent Llei de Museus. S'hi descarta l'elecció
directa dels futurs jutges municipals i hi ha acord que
siguin nomenats pel Consell Municipal Plenari per majoria qualificada. S'hi acorda també que s'inclogui la
possibilitat que els jutges deleguin l'alcalde i presidents
del districte per a la possibilitat de celebrar matrimonis.
El cadastre i l'IBI han de ser de competència municipal, i
així ho ha de determinar la Carta. L'Ajuntament ha de
participar en l'impost estatal sobre la renda de les persones físiques i en l'impost autonòmic sobre transmissions
patrimonials.
Resten una colla de temes sobre els quals, és cert, encara no hi ha acord. El tema del subsòl, el de les subvencions i les desgravacions de donacions a fons d'art, el de
l'allargament del període de concessió de domini públic
per sobre dels cinquanta anys en els aparcaments, que
ens està limitant la capacitat de construir i vendre a un
preu de mercat els aparcaments que fem, el de l'establiment reglamentat de la Junta de Seguretat Local, presidida per l'Alcalde, el de la presència de jutges al costat de
l'administració en consells de caràcter consultiu i preventiu, el de la limitació del dret de revisió en casos
d'interès general, i el de la confirmació de la possibilitat
de l'Ajuntament d'actuar a través d'empreses municipals i mixtes en la producció privada de béns i de serveis
quan hi hagi concurrència d'interès general.
Tots aquests temes, però, estan prou madurs i no s'han
pas de començar de bell nou. Per tant, m'atreveixo a dir
que el corpus de la Carta Municipal està per aprovar, és a
dir que li falta realment la formalitat solemne i profunda, i segurament llarga, de discutir els punts pendents i
de formalitzar-ne la presentació.
168
169
�Se'ns podria dir: «Vostès han millorat la ciutat municipal, però han oblidat la ciutat real, on viuen i treballen
els tres milions de persones que formen la col.lectivitat
humana més gran, la ciutat de debò. Vostès han oblidat
que La Mina és filla de Barcelona i, per tant, el Besòs de
Sant Adrià també, d'alguna forma. I Ciutat Badia i Bellaterra, a Cerdanyola, i el Parc Tecnològic i les escombraries del Garraf, etc.»
Però la veritat és que no ens ho diran. Ja veuran. I en
tot cas sàpiguen que, de totes aquestes qüestions, amb
més o menys publicitat, ens n'ocupem. Jo he visitat La
Mina, vaig estar al Parc Tecnològic a principis d'any
-¡quina gran idea, quin gran començament, quantes
possibilitats de futur!-, he tingut el regidor d'habitatge
abocat en la solució dels habitatges del campus de Bellaterra -tot i que després la censura no el deixa sortir a la
fotografia -és així- i puc anunciar que avança la solució de la qüestió de la instal.lació de l'incinerador d'escombraries en terrenys propietat del port: el president
del port, que és un home que està dirigint el port cap a
una reconversió innegable, hi ha donat el seu acord de
principi. El Consorci de la Zona Franca és també conscient de la importància de l'afer. Val a dir que les institucions de l'àrea hi han actuat amb gran responsabilitat
per evitar que es podrís una qüestió que ha provocat
maldecaps a tot arreu -a Catalunya i a fora de Catalunya.
Ara bé, el necessari correlat de la corresponsabilització del port és una formal declaració per part nostra del
perill que correm de deixar que es podreixi una altra
qüestió que fa cinc anys vam deixar resolta i conclusa
per a sentència en el Pla de Costes: el de la canalització
del Llobregat:
a) el perill de desbordament del Llobregat de la seva
llera actual en cas de riuada -tenint en compte que no
està canalitzat des del pont de Mercabarna fins al marés real; s'ha d'evitar sense més demora;
b) el port ha fet el que havia de fer, que és formular el
seu Pla Director i les necessitats d'espai per l'any 2000 i
més endavant; els terrenys del polígon pratenc són estrictament necessaris per al creixement logístic del port. Si
no es pot o no es vol aplicar la solució del Pla de Costes,
que era desviar el riu per fer-lo baixar recte al mar des del
pont de Mercabarna i deixant el polígon pratenc al marge esquerre, aleshores cal assegurar al Port un accés a
través de diversos ponts l'esmentat polígon i, si és que
existeix, una solució de futur per al creixement de la
superfície d'aigua abrigada.
Altres qüestions poden esperar que les institucions
s'ho rumiïn i repensin, perquè no són prioritàries en el
calendari, però aquesta, pel que fa a la canalització del
riu i l'accés del port a la zona logística del Prat, és certament prioritària, i molt.
Com ho és la del desdoblament de la Fira al Baix Llobregat, que va proposar el Pla Estratègic. De fet, vam
perdre un any amb una falsa polèmica sobre els salons
que es perdrien el 1992 (no se'n perd cap) i la urgència
conseqüent i teòrica d'enderrocar un edifici com Les
Arenes, urgència que era tot menys autènticament i unànimement sentida. Avui veiem, després de l'enderroc de
l'edifici vermell de la plaça, que convenia, urbanísticament, mantenir Les Arenes. Per fi, també sabem quin ús
ha de tenir.
Finalment, s'ha plantejat l'autèntic problema: el de la
necessitat de doblar l'espai i no simplement fer un pedaç
enormement polèmic. S'han estudiat les alternatives -i
vostès ho saben, perquè n'he informat directament i personalment als directors dels mitjans de comunicació,
així com als presidents dels salons- i els estudis indiquen
que el més prudent, raonable i segur és el salt al Polígon
de Pedrosa, a l'Hospitalet de Llobregat, que permetrà en
l'horitzó ampliacions de més de 100.000 m. 2 , i de prop
de 200.000 m. 2 si cal, -espai miraculosament salvat fins
ara de la pura i simple urbanització densificadora. Te-
170
171
�nim, a més, una notícia molt bona, i és el trasllat de la
planta de butà.
En el rerefons de tots aquests problemes hi ha un factor polític, que és el de la distinta apreciació que es té,
des de l'òptica d'uns i altres, de la necessària coordinació
o interrelació entre Barcelona i l'entorn.
Hem estat, des de Barcelona, enormement respectuosos amb aquesta qüestió. Solament ens mou a actuar, a
través de canals legalment establerts, l'evidència de la
paràlisi de solucions en determinats moments. I també
la constància que, tant si fem com si no fem, se'ns dirà
que fem, com en el cas d'aquesta pintoresca acusació que
es fa a Barcelona de posar peatges al Maresme. La imaginació i l'astúcia no tenen límits en aquest país. En tot
cas, això resulta tan difícil de combatre que hem de preferir consolar-nos com a ciutadans de Barcelona constatant que, quan l'autovia del Maresme estigui enllestida,
pagarem la meitat per anar de Barcelona a Mataró, i els
de Mataró pagaran la meitat per venir a Barcelona.
Si els hagués d'explicar el que hi ha de cert en la relació
entre potes dels cinturons, ACESA, MOPU, la Generalitat
i l'autovia del Maresme -cosa que per altra banda molts
de vostès ja coneixen- perdríem el temps: és llarg, complicat, impossible de resumir i, com que no dóna la raó
ni la culpa maniqueament a l'un o a l'altre, sinó a tots a
l'hora, no agrada. (D'altra banda, fixin-se bé que he dit
potes dels cinturons i no cinturons.)
Així és, doncs, com Barcelona s'ha ocupat, sense tenir
el marc idoni per fer-ho, de les relacions entre el municipi i l'entorn.
I jo crec que els resultats, amb les excepcions que he
dit, són bàsicament positius.
¿Vol dir això que les coses ja estan bé com estan i que
renunciem a cercar aquest «marc idoni»? De cap manera. No m'allargaré ara en aquest punt, però aquesta és
una qüestió que queda pendent i oberta. No sal tres hem
proposat en els darrers mesos a CiU que, en el marc de la
Carta Municipal, la qüestió es limiti a una disposició
addicional que posi en mans del Consell Executiu, en un
període breu, sis mesos o en tot cas abans de les properes
eleccions autonòmiques, l'homologació dels àmbits i els
òrgans de govern de les entitats metropolitanes creades
per: la Llei del juliol del 1987.
Es un mínim que ens sembla fàcil d'assolir i que facilitarà tant la generació d'un clima de més gran confiança i
d'expectatives en aquest sector de la nostra vida institucional com l'acompliment de l'obligació moral que tenim de no aprovar un text de Carta Municipal sense fer
menció d'una qüestió cabdal per a Barcelona com és la
relació del municipi amb l'entorn.
No oblidem que cent vuitanta entitats han elaborat un
Pla Estratègic on es demana categòricament la creació
d'aquest tipus de solució per a la nostra conurbació.
Però no sóc gaire optimista en aquest punt. La capacitat de sacrifici i de pacte de la política d'aquest país,
curiosament, és limitada. Per tant, si en ocasió del debat
parlamentari que es produeixi al retorn del període de
vacances de la cambra no s'aconsegueix una via de sortida, anirem cap a l'aprovació d'un text de la Carta sense
disposicions addicionals d'aquest gènere, i deixarem
l'afer metropolità per al curs polític 1991-1992 i per al
debat de política autonòmica.
En realitat, els autèntics problemes de la Carta seran al
Parlament espanyol, on es veurà amb reticència que Barcelona es doti de solucions per a «ella sola».
De fet la Llei de Bases del Règim Local així ho admet.
Barcelona sempre ha tingut llei pròpia -excepte en períodes molt negres de la nostra història. I nosaltres oferim la nostra llei especial com a laboratori de lleis, més
general i sens dubte més difícil d'encaixar al gust de tothom. Històricament ja estat així i no sense resultats
molt notables.
Hi ha qüestions que no poden esperar tant. Una, la
més important, és la de l'aigua. El 1990 ha estat quasi
172
173
�l'any de les primeres restriccions des del període 195019 53 -plans de restriccions no aplicats se'n van haver de
fer el 1973 i el 1985. Sortosament, han estat encara poc
importants, però res no indica que no hagin de ser-ho
més en el futur.
Considerem les següents xifres.
La demanda d'aigua a Barcelona és d'uns 20m 3/s, i cal
considerar-hi la Regió I i encara més enllà, dels quals
16,7 corresponen a l'àrea metropolitana estricta de Barcelona, amb una estructura de consum del 66% urbà, el
24% industrial i 1O% agrícola. En l'àmbit territorial estudiat hi ha un equilibri precari entre la demanda i els
recursos disponibles. Es considera com a marge de seguretat la reserva del20 % dels recursos, i en el nostre cas el
subministrament es fa sense aquesta garantia, i això presenta un risc excessiu davant de qualsevol situació no
previsible. Les obres necessàries per a la millora del sistema d'abastament són les següents: finalització de la
conducció de diàmetre 2,40 metres des d'Abrera fins a
Sant Joan Despí que està prevista pel 1992 i que és feta
per l'Entitat Metropolitana; ampliació de la planta potabilitzadora d'Abrera per tractar-hi 6 m 3/s, amb una primera fase pel 1992 i una segona pel 1994, i que ha de fer
la Junta d'Aigües; regulació de la planta de tractament
de Sant Joan Despí, també per la Junta d'Aigües; presa
de Llosa del Cavall, una presa nova que ha de fer la
Direcció General d'Obres Hidràuliques; sanejament de
la conca del Llobregat i la conca del Besós i OsonaRipollès, amb data de finalització el 1998, per part de la
Junta de Sanejament; i sanejament metropolità.
En el cas que es portin a terme aquestes obres, es poden augmentar els cabals disponibles un 12 %. Aquest
increment, en condicions normals, fa possible la continuïtat de prestació del servei, en les condicions d'equilibri actuals, per un temps de deu a dotze anys.
Això no compta amb la introducció de processos de
reutilització, que ens donarien un marge de seguretat. Si
no s'introdueixen aquests processos, estem, en els
pròxims deu o quinze anys, en la ratlla de seguir estrictament la corba de necessitats, i tenint en compte que no es
produeixi una situació pluvial com la de l'any passat.
Aquest any no s'ha produït, i tenim un any per pensar-ho
bé. Si aquestes decisions no es prenen o es retarden, ens
trobarem amb una incapacitat important de donar sortida a les demandes de l'àrea de Barcelona.
Les solcuions són clares i estan planificades. No es
t~acta d'un període de grans investigacions, sinó de decisiOns.
En aquestes condicions, l'increment global del preu
brut de l'aigua (impostos inclosos) de més de 50 ptes. és
un dels fets més alarmants de la nostra perspectiva
econòmica pel 1991 , ja que haurem passat aproximadament de 150 ptes./m 3 a 200 ptes./m 3 •
U na de les equacions fonamentals de la nostra economia real s'està modificant dràsticament. I no tenim
prou confiança en les autoritats hidràuliques i la gestió
dels cabals i de les responsabilitats que se'ls confien.
De fet, l'àrea metropolitana, i ara l'Ens Metropolità,
va ser sempre partidària d'una política de moderat increment dels preus, per evitar que no es produís un excés de
consum per una retenció dels preus molt per sota del que
l'equilibri demanava. Ja saben que es va fer una reforma
en el sistema de facturació, fa una colla d'anys, a instància de l'A rea Metropolitana, en virtut del qual s'eliminava aquest bloc inicial de consum que es pagava sempre i
que permetia que hi hagués gent que pogués omplir la
piscina sense pagar perquè igualment havien de pagar
aquell bloc. De manera que es va penalitzar d'una forma
progressiva i racional el con,sum creixent. Però, tot i amb
això, no ha sigut suficient. Es discutible que el nivell que
s'assoleix aquest any sigui suficient -jo crec que és segurament excessiu-, però en tot cas ens diu fins a quin punt
és cert que aquí tenim una pedra a la sabata i un problema molt important.
174
175
�El tema dels serveis públics d'aigua, gas, electricitat,
etc., està adquirint l'estatura d'una de les principals causes de preocupació de la nostra comunitat ciutadana.
Jo vull dir clarament aquí, pels coneixements que nosaltres tenim, que les companyies en la nostra àrea són
bones i necessiten un clima de confiança per treballar bé.
El que no es pot fer és baixar la guàrdia de la inspecció, la
revisió i l'exigència per un companyerisme mal entès o el
desig de no aparèixer com a pitjors que en altres regions,
o ciutats, o països.
De l'exigència mútua, sobre una base de confiança
estricta, en sortirà hothom beneficiats. En concret, haig
de dir que el resultat de la reunió de finals de desembre
amb el president de la Generalitat i el president de la
companyia del gas va suposar l'assumpció de set punts
molt importants: més informació estadística, aprovació
d'una llei al Parlament per aprovar una assegurança automàtica contra els riscos d'una explosió de gas, cosa
que existeix amb la companyia de transport -jo vaig
entregar-ne el format de contracte-. Aquest és el camí
que se seguirà en el cas del gas, i hi ha un acord unànime
de portar-ho al Parlament, o, si és el cas, al Parlament
espanyol. I que estiguem coberts davant una situació
com la que ens trobem i que és dramàtica: els veïns
afectats per les explosions i que estaven en situació de
lloguer no tenen cap tipus de protecció, el contracte
d'arrendament queda resolt per la Llei d'Arrendament,
i el solar queda lliure per fer-hi nova construcció i posar-la lliurement en venda al mercat. Hem de garantir,
per sistemes una mica imprevistos, que es faci justícia, i
així ho estem tractant de fer, però seria molt millor que
aquest esforç es pogués fer sobre la base que els veïns
tinguessin a disposició una assegurança que els hagués
dotat d'aquest coixí finançer que també els permetés de
col-laborar en el que s'haurà de fer perquè les coses tornin a ser, no el que eren exactament, sinó el que la justícia ens demana que siguin.
En la mateixa reunió es van tirar endavant punts que
han costat anys, com ara les galeries de serveis, que tenen
una enorme complexitat perquè impliquen l'acord de la
ciutat i de totes les companyies i un cost financer molt
elevat., Es va acordar també que l'oficina tècnica creada
per l'Area d'Urbanisme de l'Ajuntament amb altres
companyies, i que està coordinant totes les obres de serveis públics que es fan a carrers de Barcelona, serveixi
perquè en aquesta mateixa ocasió la Generalitat pugui
dur a terme les revisions que hagi de fer.
Es va acordar també -i això és històric, perquè ha
costat molts anys- que l'esforç de l'Ajuntament per obtenir una cartografia del subsòl, que no és obligat per la llei
i que ha sigut impulsat per la bona fe i la pressió moral de
l'Ajuntament sobre les companyies, faci un pas endavant molt important.
Es va acordar també que els ajuntaments compliran,
en aquest cas el de Barcelona, estrictament l'obligació
que tenen, amb data 15 o 20 de maig, d'entregar puntualment els seus plans d'emergència a la comissió creada per la llei corresponent.
Per tant, com diuen a vegades els castellans, «no hay
mal que por bien no venga». Hem de lamentar el que ha
succeït, però cal dir que, d'aquestes situacions, se n'ha de
treure, a més de consolació a aquells que han patit més,
les lliçons que ens facin viure en una ciutat més segura,
una ciutat tècnicament més ben preparada per afrontar
aquestes circunstàncies.
Val a dir que aquesta reunió de treball va ser la primera que teníem el president de la Generalitat i l'alcalde
des del novembre del 1988, a part d'algunes de rutinàries que hem tingut pel Liceu i que tampoc no han servit
de gaire cosa, com saben molt bé.
D'altra banda, és cert que la represa econòmica ha
pressionat molt sobre tots els nostres circuits, privats,
públics, companyies de serveis: contenidors i xarxes.
Però, ¡alerta! Estic dient la represa econòmica, i no les
176
177
�obres, perquè de vegades es diu que les obres públiques
són les que han creat tot això, i no són les que ho han
creat. Les obres no han creat l'allau de cotxes al carrer,
tot i que han creat certament els setanta quilòmetres de
calçades tancades; tampoc no han provocat les explosions de gas ni les fuites d'aigua que pugui haver-hi, ni
els esllavissaments que s'hagin produït i que la gent, de
vegades d'una forma molt simplista, tendeix a unificar
com a resultat d'una ciutat que està en obres. En obres
privades, sí, en aquest cas: a Beat Almató i a la via Augusta hi ha hagut esllavissaments en obres privades.
D'altra banda, evidentment, quan hi ha obres hi ha més
probabilitats que es produeixin aquests accidents, però
l'Ajuntament el que ha fet és reaccionar ràpidament davant d'aquestes situacions, no només per tornar a posar
la situació in situ, sinó per crear, també en aquest cas,
una fiança molt important que hauran de fer les companyies que treballen al subsòl, per evitar que es puguin
produir situacions d'indefensió o de petites companyies
que fan obres de què no podran donar compte amb totes
les seves conseqüències, com semblava que es podria
produir en l'accident de Vallcarca o fins i tot en el de la
via Augusta.
Finalment, abans d'acabar i de fer un final de consideració global, m'agradaria fer una breu reflexió sobre temes de llenguatge que tenen a veure amb el que a mi em
preocupa més i que molts de vostès saben.
Nosaltres estem transformant la ciutat, i la gent ho
veu. Però aquesta transformació no és instantània.
L'ajust, com diuen els manuals d'economia, no és instantani. Hi ha un consum de temps, i en aquest consum
de temps la gent canvia: uns es fan grans, uns moren,
d'altres neixen, d'altres entren al mercat, com dic jo, de
la circulació de la ciutat. En tres anys, hi ha generacions
de joves que entren al mercat dels cotxes, les motos, de la
circulació en aquesta ciutat, mentre s'està produint
aquesta situació excepcional. I és possible, donada la du-
rada d'aquesta situació -tot i que des del punt de vista
històric és poquíssima, i hi ha gent que fins i tot ens
acusa de fer massa coses en molt poc temps-, que produeixi la cristal-lització de certs hàbits, sobretot entre la
gent jove, però també entre la gent adulta que reaccioni
d'una forma més desesperançada davant les dificultats
que hi ha.
Jo crec que nosaltres tenim l'obligació de demanar,
càndidament i també directament, a la ciutat que això
succeeixi en el menor grau possible. Que la gent s'adoni
que les obres es fan per circular millor, no pas per circular pitjor, perquè les obres que es fan són en gran manera
per a això, tot i que hi ha, entre d'altres, fins a setze grans
projectes culturals. I no podríem admetre que finalment
se circulés millor, perquè se circularà millor i hi haurà la
jerarquia de vies que estem creant amb tant dificultat, i
que, tanmateix, això cohabités amb l'existència d'uns
hàbits de disciplina molt pitjors que abans, de manera
que el resultat final no fos «tan millor», que el saldo, per
dir-ho d'alguna manera, no fos tan positiu com ha de
ser.
Aleshores, ens trobem amb la necessitat de demanar a
la ciutat que hi hagi aquest enteniment, no només als
càrrecs responsables de l'Ajuntament, sinó a tota la ciutat, i molt en particular als seus mitjans de comunicació,
que estan aplegats en aquest col-legi. I em trobo que moltes vegades en la utilització del llenguatge, de dos expressions neutrals respecte al contingut polític del que s'està
descrivint, n'hi pot haver una que sigui més conduent a
un judici formatiu per a l'opinió pública, i una altra que
sigui conduent a una situació de desesperança.
Hi ha expressions, per part de tothom, respecte a la
situació creada per les obres, que tendeixen a descriure
les dificultats com a impossibles de superar i produïdes
per una mena de mà invisible que mai no acabarem
d'entendre com funciona. Doncs no, nosaltres hem
d'explicar, una vegada i altra, que les obres es fan per al
178
179
�que es fan, que a més s'estan fent d'una forma racional,
que s'hi estan complint els terminis, que el que es busca
és justament un millor funcionament del sistema viari.
Es cert que hi ha tolerància durant les obres, però no
perquè estigui dictada, sinó perquè és una reacció humana del cos social, en aquest cas municipal. Ara bé, aquesta tolerància s'acabarà, s'està acabant immediatament
que una obra s'acaba en un lloc; allà on una obra s'acaba,
s'acaba la tolerància. Nosaltres farem un esforç molt
gran perquè això sigui entès així.
I demanem als mitjans de comunicació que ho tinguin
en compte. No els demanem que filin massa prim ni una
col-labonició amb unes determinades orientacions polítiques o imatges de la ciutat, sinó un esforç perquè a les
notícies tractem d'explicar les coses com són, o que la
barreja de notícies sigui una mitjana representativa de
les coses com són: una colla de dificultats molt grans i
una colla de realitzacions molt importants, encaminades
a la finalitat que he esmentat.
De vegades llegeixo expressions que m'hi fan pensar, i
no m'importen gaire, però vull fer l'esforç d'humilitat de
demanar a vostès que col-laborin, que col-laborin no més
enllà del que la seva professió els obliga, sinó justament
dins d'aquest àmbit; que col-laborin a explicar a la ciutat, en benefici de la ciutat, que les coses es fan com es
fan i per les raons que es fan.
Crec que, en resum, no es pt fer un balanç del 1990 ni
apuntar unes perspectives pel 1991 sense explicar el perquè de les obres. La gent vol obres i explicacions, serveis
i una explicació del servei.
Les obres es fan perquè Barcelona era una ciutat esquifida, amb la densitat més alta d'Europa, mancada d'espai per respirar i per circular ordenadament, i d'una pila
d'institucions culturals modernes. Les obres no es fan
perquè el trànsit vagi pitjor, les obres es fan justament
perquè el trànsit vagi millor. Ajudem, doncs, a recordarho mentre durin les obres. Hi ajudem ara perquè més
tard, primer, serà innecessari i, segons, ínútil. Innecessari perquè es circularà bé i inútil perquè ja hauran cristal.litat una colla d'hàbits.
La davallada dels hàbits de disciplina circulatòria
aquest any ha estat espectacular. Explicar el perquè de
les obres i el que cal fer mentres duren és estrictament
obligatori. A Barcelona no hi haurà problema circulatori
d'aquí a dos anys. No n'hi haurà, ho sabem matemàticament: setanta quilòmetres de calçades tallades aniran
tomant a posar-se en servei, quaranta quilòmetres de
cinturons i de túnels rebaixaran en un 15 % mínim el
trànsit actual al centre. La minva del creixement econòmic, diguem-ho tot, atura la fúria de creixement del parc
automobilístic, i la gent prendrà més habitualment el
transport públic. Aleshores, a Barcelona hi haurà dos
problemes: el de la indisciplina generada per aquest
temps d'obres, indisciplina que tardarem a amortitzar, i
el problema de l'aparcament, qué és un problema substantiu i propi.
¿Què pensem fer per resoldre aquests problemes? Augmentar les sancions i augmentar els premis, o, si volen, la
tolerància. Augment de sancions per a infraccions que
nosaltres considerem com a més importants, que són
aquelles que signifiquen intrusió en espais que no són
propis, és a dir que són infraccions d'arrogància, com ara
cotxes que es posen per on han d'anar els vianants, per
exemple, que van més enllà del que fins i tot pot ser
permès en una situació de tolerància -és el cas de la
«total vorera», que en diuen els guàrdies urbans, les quatre rodes a sobre d'una vorera, que, a més, s'enfonsa, es
gasta, es trenca i, en molts casos, amb perill per al funcionament dels serveis que hi van per sota: bona part de les
deformacions de les voreres i de les compactacions del
terra es deuen a la presència continuada de vehicles, de
vegades molt pesats, sobre voreres que no estan construïdes perquè els cotxes s'hi posin. A París passa el mateix, i
som dues ciutats que tenim tots els números perquè
180
181
�aquestes coses passin però no ho podem admetre. És tan
senzill i alhora complicat com això.
També són inadmissibles les invasions de cruïlla, les
infraccions de llum roja l'aparcament en carril de bus
i el terna dels sorolls, que és una altra invasió de la
pri adesa i la tranquil-litat dels altres. Nosaltres si cal
arribarem, i el regidor Joan Torres està permanentment en contacte amb la Federació de Municipis perquè no es produeixin accions isolades en aquest sentit,
a la proposta de retirada de carnet per als casos en què
no es respecta la llum roja i per als de motos circulant
per La vorera. Com deia una parella de sen ors grans
que ivien al carrer Amigó i fa poc ho vaig comentar
amb els meus companys regidors: «Senyor Maragall
ens tapen la porta aparquen davant de casa i l altre
dia un jove amb moto pert la vorera ens va tocar el
clàxon.» Hem arribat al punt en el qual no només hi ha
la invasió de l'espai que no és sinó la reclamació de
propietat sobre aquest espai i la ciutadania amb
l'Ajuntament reaccionem o ens serà realment difícil
tornar a posar la situació a l'estat inicial en un moment
que, paradoxalment, el sistema de circulació estarà
funcionant molt millor. Per tant, jo demano aquí un
esforç molt especial, i anirem endavant en aquesta
línia.
Nosaltres, és clar farem més coses per resoldre
aquests problemes: obrir els nous cinturen i els carrers
que ara estan en obres construir vint-i-nou nous grans
aparcaments (van signar un crèdit mastodòntic amb
bancs i caixes justament per a això una inversió que
porta el pa sota el braç i que no li costa diners al contribuent) modificar eJ planejament i les ordenances en
quatre sentits.
·
Per començar qualificar sol metropolità per a grans
pàrkings de dissuasió un sòl que ara no ho està.
Desprès alterar le normes urbanístiques per augmentar la ratio entre places de pàrking i número d habitatges
per cada edifici, tot i que ja sabem que això està succeint
de forma espontània.
Si parlem amb un promotor, els que construeixen,
sin poden, fan deu habitatges i trenta places d'aparcament, perquè hi ha més mercat per a les places d'aparcament. Però imaginin que poc que representen els
pocs habitatges que es fan sobre el total de l'estoc dels
existents i que estan habitats per famílies que fa deu
anys, o no tenien cotxes o en tenien un, i ara en tenen
un o en tenen dos, a més de la moto del noi que abans
no tenien. L'espai físic ocupat pels mitjans de locomoció dels barcelonins de l'any 1980 a l'any 1990 s'ha
més que doblat, i no hi cabem. Per tant, hem de fer un
esforç molt gran per aconseguir, no ja que l'Ajuntament faci més aparcaments, sinó que el mercat, una
força més potent que el sector públic, acabi produint
les places d'aparcament que en definitiva fan falta a la
ciutat. A Tòquio, ho han solucionat obligant que tot el
que es compri un cotxe disposi de plaça d'aparcament
per a aquell cotxe, cosa que nosaltres, legalment, de
moment no podem fer. Arribarà un moment, tanmateix, que per la força de les coses la situació serà pràcticament la mateixa, i ara sé que escandalitzaré. Comprar un cotxe potser val dos milions de pessetes, i una
plaça d'aparcament en costa tres o quatre, de manera
que a Barcelona arribarà un moment que no es podrà
comprar un cotxe per menys de sis milions de pessetes.
Aquesta és la situació real, i la gent s'espanta quan se li
diu, però de fet ja estan actuant com si haguessin de fer
aquests càlculs. Em diran que això fa Barcelona pràcticament inhabitable per a les classes populars, però jo
els diré que no, perquè això ja està passant avui, i el
problema de la gent, que ara està pagant amb grans
dificultats però que hi arriba, és que no som capaços
de generar l'oferta que equilibri aquesta gran demanda
d'aparcament. Com he dit, doncs, modificarem la normativa, i sé que en aquest tema hi haurà polèmica com
182
183
�va passar amb el pla d'hotels, tot i que espero que
menys.
Tercer estimular fiscalment i normaüvament 1ús a
precari de propietats abandonades o lliures per a pàrking; fàcil de dir i difícil de fer.
I fmalment estimular la construcció de parkings en alçada.
Els nombres canten i si no és així no hi cabem, a
menys que fem forats a terra pertot arreu que no els
volem fer i que a més no es poden fer perquè com he elit
les obres que es fan de nous habitatges no són tantes
sobre l'estoc total de 600.000 habitatges que té la ciutat.
De manera que s han d'estimular els pàrkings en alçada i
que a més tinguin la dignitat arquitectonica que en
aquesta ciutat exigim per a un edifici que es vegi. Hi ha
hagut un concurs molt important en aquest sentit, que
ba estat guanyat per dos projectes magnífics, un d'ells de
José Luis Mateo per a un edifici al final de la via Augusta, i a mi m agradaria veure que aquests projectes realment van endavant.
Nosaltres no descartem i n he parlat a fons amb el
regidor de circulació limitacions severs a la velocitat de
circulació màxima. En aquests moments els tècnics estan aconsellant els cinquanta quilòmetres per hora de
màxima a la ciutat. No descartem arribar a una xifra a
l'entorn d aquesta, perquè limitar la velocitat en una ciutat d'aquestes característiques no significa limitar-ne la
velocitat mitjana no vol dir que s'arribi més tard. Si
estan familiaritzats amb els sistemes d'ajut a la conducció en autopistes d'acessos a les grans ciutats veuran que
aquests indicadors el que fan bàsicament és reduir la
velocitat punta dels vehicles que s'estan acostant a la
ciutat per evitar els efectes «acordió» i conduir el mateix
nombre de vehicles en el mateix temps i al mateix lloc
però amb menys accidents, amb menys tensió. Per tant,
quan diem que posarem límits a la velocitat, no estem
dient que volem que la gent arribi més tard, sinó que
volem que la gent circuli més tranquil.la. I, naturalment,
que la gent agafi més el transport públic, perquè sàpiga
que agafar el cotxe no vol dir poder anar a vuitanta
quilòmetres per hora.
No descartem, per després de les eleccions, convocar
un referèndum, si les mesures que ara apliquem i les
progressives facilitats a la circulació no provoquen una
millora nítida. Ara ja anem sabent les preguntes escaients que caldria formular. Si tot va molt bé, no caldrà,
però seguirem investigant aquest punt i col.laborant
amb Eurociutats per trobar solucions comunes a nivell
europeu; tampoc no volem anar sols en aquesta aventura, que és una aventura complicada. Volem una ciutat
més tranquil.la, amb un trànsit més jerarquitzat, i per
això fem les obres; amb menys soroll, i quan dic soroll
vol dir menys sirenes, menys tubs d'escapament oberts,
menys motos sorolloses· amb més espai per al transport
públic; mens vies ràpides a nivell pel mig de la ciutat, i si
fem els cinturons és perquè Aragó la Gran Via i la Meridiana deixin de ser autovies fàctiques.
Necessitem més sensibilitat legislativa i de mediació
en aquest tema. Ens han tret el cep, que era una figura
antipàtica però que és molt eficaç, i la seva desaparició
ba tingut uns efectes negatius· no és que a mi m agradi o
no m agradi, però tenia la seva eficàcia. o estem tenint
la sensibilitat legislativa adequada tot i que als estats i
als parlaments es parla molt de millora de la qualitat de
vida de les grans ciutats.
Quan dic més sensibilitat legislativa no vull dir gent
exercitant des de lluny a través d'un text legal, vull dir
gent més sensible en el sentit de deixar més autoritat i
recursos al poder local per actuar amb eficàcia en els
temes que decidim a nivell estatal o europeu i que han
esdevingut problemes de civilització: el soroll el trànsit
la inseguretat, la degradació del habitatge antic, etc.
El que hem anomenat a vegades els tres paquets de
qualitat de vida i el gran problema etern de la desigualtat
184
185
�no el resoldran sense una difícil combinació de creativitat i de contenció els poders més alts. Potser Europa en
ser un poder més llunyà i conscient de les limitacions
dels poders nacionals tindrà menys pretensions de substituir la ineficacia del sistema per un excés de sensibilitat
a distància que tampoc no ho arregla tot. Nosaltres aquí
a Barcelona ens brindem per explicar la nostra apassionada però pacient lliçó de les coses que hem viscut en
transformacions duna ciutat que dubtava entre 1 ensopiment i el salt endavant, i que va optar per aquest darrer. La lliçó és la d un equip humà moderadament compacte -jo diria que extraordinàriament en vista de les
experiències d'altres nivells.
L'apassionament prodliit pel desvetllament de la ciutat ha superat amb escreix les lògiques diferències de
tarannà i ha imposat amb evidència els camins a triar.
La gratificació considerable que produeix la confirmació
considerable que produeix la confirmació del nostre
país de Catalunya com a país i com a cultura també ens
mou a nivell municipal tot i els sofriments que provoca
de vegades la identificació entre aquest redraçament de
Catalunya i determinats gestos polítics respectables
com a estrictament singulars.
En aquest moment, crec que no puc acabar sense referirme a la situació mundial. Els ciutadans de la Mediterrània no volen la pau ajornada vint-i-cinc anys més per
les presumptes ferides que alguns consideren justes. Tenim pressa per assolir una llarga treva que les guerres
anteriors no van fer més que potenciar com a desig i que
els nostres pares i avis ens han ensenyat a voler per sobre
de tot. Demanarem als estats que no ens facin fer les
guerres i a les religions que sobretot no les beneeixin.
Som conscients que per primer cop la pau esperada pot
derivar-se duna situació tan propera a la guerra com la
que estem vivint. Cap a nosaltres no ho descarta al
contrari. Només si el final del conflicte apareix com a
resultat de la imposició d'una voluntat autènticament
internacional, i no de l'habilitat o la força relatives d'uns
o altres.
Barcelona, en la seva condició de seu de la propera
treva olímpica i com a ciutat on s'aixecarà el centre ecumènic Abraham, vol posar-se al costat de les altres ciutats del Mediterrani en l'esforç per retornar al nostre
mar, bressol de la civilització i de les tres religions de
major incidència en el món, amb tot el poder constructiu
i fraternal que aquesta civilització i aquestes religions
tenen en la seva arrel. Ens unim en aquest sentit a les
paraules del president de la Generalitat al seu discurs de
final d'any, en el marc de l'amistat pel poble jueu, demanant tota la comprensió que es necessita per a la creació
d'un Estat palestí. Barcelona afronta el 1991, any definitiu per a la marxa dels Jocs del 1992, amb un renovat
sentiment de confiança. La confiança que ens marcava
fa un any, no a l'Ajuntament però sí a la ciutat, avui la
tenim tots dos. Els nostres problemes més greus ara no
són de capacitat de realització, ni tan sols de finançament de l'esforç, problema molt concret però enfocat
amb serenitat i solidesa suficients i que té en l'innegable
augment de la riquesa de la ciutat la millor garantia
d'èxit. Els nostres problemes són de qualitat de vida, de
creació de cultures més avançades de la prevenció, de
l'ús de l'espai ciutadà, de la cohabitació de diversos nivells de govern, d'educació. Està emergint una nova
cultura de l'educació que traspassa els murs de l'escola i
que trencarà poc a poc l'aillament escolàstic. Ha de
crear-se una cultura de l'ús més previsor dels nostres recursos, més tranquil-la, menys sorollosa, més racional,
més avesada a conviure amb la malaltia, la anormalitat i
fins i tot la inseguretat, justament per limitar-la amb parsimònia i amb tenacitat.
Aquest any 1990 ha mort, abans de Vidal Alcover,
l'entranyable Gato Pérez, lluny de la ciutat. Lluny de la
ciutat i en bona part alienat pel nostre excés de soroll i
d'arrogància urbana. Però la nostra ciutat s'està transfor-
186
187
�mant a fi de bé, no en tingueu dubte. Reivindicarà la
memòria de tots els que no l'han vista coronar aquest
periple complex i de vegades aparentment excessiu. Per
això nosaltres, des de l'Ajuntament tenim una arma que
és també una obligació moral: ensenyar la ciutat als visitants però també a nosaltres mateixos que l'estem transformant i de vegades en perdem la traça. Aquesta és la
consigna per l'any 1991.
Moltes gràcies.
Col.legi de Periodistes de Catalunya
Barcelona, 1O de gener del 1991
188
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1990
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-01-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2603/EstatCiutat_1983-1990_Portada.jpg
e360b886d8dbead358517c54147e0dd3
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat 1983-1990: discursos de balanç d'any de Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
ISBN: 84-7609-416-7
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Llibres de Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2604/19870630d_0225_bo.pdf
707b682583046e6c4a856b8af431fd5e
PDF Text
Text
ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ
Da:
30 de juny de 1987
Hora: 12'00
Lloc: Saló de Cent
1.-
Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat
al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica
5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament
d'Organització,
Funcionament
i
Règim
jurídic
de
les Entitats Locals, prega que el Regidor electe
de major edat que, segons les dades obrants a la
Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA
CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat,
acompanyada del Regidor electe de menor edat que
és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ.
2.-
Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors
esmentats i el Secretari general.
3.-
La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia
una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general.
4.-
El Secretari general dóna lectura al certificat
de la Junta Electoral de Zona de Barcelona.
5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits,
les quals estan sobre la taula.
6.-
El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i
178 de la Llei Orgànica electoral.
7.-
La President de la Mesa invita als Regidors electes
que expressin en aquest acte si els afecta alguna
causa d'incompatibilitat.
8.-
La President anuncia que tot seguit els Regidors
electes han de prestar jurament o promesa d'acatament
a la Constitució, d'acord amb el que disposen els
articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F.,
�AUTORITATS
REGIDORES I REGIDORS
Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat
com a consellers de Barcelona.
I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat
que entre tots hem de regir.
Em consta l'estimació que tots plegats tenim per Barcelona
i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge
apassionat del regiment de la Ciutat.
- Perquè us asseguro que no és cómode però que és
apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si
cal, fins a l'esgotament.
Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79.
Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política
catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt
al servei de la Ciutat.
TOTS, EM CONSTA,
La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys
dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern.
Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida
col.lectiva:
perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana
i a la projecció Barcelona enllà.
I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits
que els sofriments que veiem cada dia.
Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i
de la intensitat en l'esforç
que donc per descomptades
us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec,
els propers quatre anys.
Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de
concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens
demana cada cop més.
En primer
lloc
m'agradaria ser breu i tanmateix precís:
8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir
el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia.
�Ahir en vam tenir una prova:
- en el comiat es van dir moltes coses ḏ
(terrorisme, Madrid, cultura)
la destilació de molts mesos en pocs minuts
Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el
mateix esperit.
Estic segur que així serà.
En primer lloc
em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de
les eleccions que ens han dut aquí.
Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment
el del PSUC
Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC.
No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més
recolzada,
en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont ḏ
3
municipals)
77, 79-79
82, 83, 86
87
Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat
així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no
partidaris.
I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha
autèntic govern local democràtic.
Simplement ciutadans.
Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important
(si miressim des del Tibidabo)
(gent-pedres)
- Humanització de la ciutat ḏ
- Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de
15.000)
- Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí)
- Descentralització i Participació
�Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar
Aquelles primeres preocupacions amb unes altres:
Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les.
També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que
passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i
sentir-se a casa seva.
Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i
entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar
econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més
serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que
també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per
atendre.
Val a dir,
Més acció sobre les causes que els generen
Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes
en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les
seves capacitats.
No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden
esmerçar.
Tanmateix encara
Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens
ha de fer oblidar
que de nou
i com sempre
la ciutat és la gent
i que ara
hem d'anar
BARCELONA ENDINS
Potser menys patètica
menys desordenada
amb més recursos
amb les nostres empreses i iniciatives ḏ
i serveis
renovats en una mà
però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre
comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància,
sense solucions prefabricades
disposats a aprendre de nou
�En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes
d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant.
Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que
combinés
d'una banda
la creativitat, l'entusiasme,ḏ
la iniciativa i la sensibilitat
directa, de primera má
amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una
utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels
medis.
Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis
recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat
d'iniciativa i de dedicació.
No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos
nosaltres, ni d'atavalar ningú.
La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent
que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els
propis problemes
Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara
voldria re-llegir.
"Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta
anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de
tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una
plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de
tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la
qual es recolzi el creixement de Catalunya.
Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era
la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o
l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol
avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica
Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera".
I també es va dir :
"Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament
Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya,
una vegada obtingut' l'Estatut i ḏ
plenament la
Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi,
en els
temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va
sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya
l'any 1934."
PM
En que han quedat
aquelles esperances?
�c
)
I el President Tarradellas en aquella ocasió deia aquí mateix:
"L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del
Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el
símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de
Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva
importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de
Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que
l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai
centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin
exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a
que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc.
etc.
amb la total i decidida cooperació de la Generalitat."
I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la
del 34.
PM
Que no interpreti l'absència
d'autoritats.... al contrari
menys solemnitat i més sinceritat.
Sí que haguessin vingut.
Peró crec que l'ordenació
territorial i local que respecto
i acato, no és aquella que el 1934
va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho
obligaría a una incomoditat que cal evitar ḏ
Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada.
Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens
I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva
concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari,
que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a
acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari.
Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem
i que pot i ha de resoldre aquesta situació
Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis
jurisprudència
i sobretot
Sobretot
que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que
calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de
conducta
dic El Marc
cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit
�Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del
que ens pensem
Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya
sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú
- Concepció del paper de Barcelona
- Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat
- Institucions compartides o d'interès comú
Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions
Metropolitanes.
Però també,
+ Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani
+ Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de
Barcelona.
+ Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés.
+ Universitat i Borsa
+ Escoles i Hospitals.
I tractarem amb el Govern Espanyol,
Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona
que entren dins el camp de l'àmbit estatal
que són molts!
Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no
tingui aspectes locals, autonòmics i estatals.
No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels
serveis
de la seguretat
de la lluita anti-terrorista
de la llluita contra la droga
i de les grans infraestructures
i els grans projectes
començant pel projecte olímpic
i acabant pels programes ocupacionals.
Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra
disposició,
Per anar
Barcelona endins
i
Barcelona enllà
Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la
Barcelona de sempre.
Parant compte,
que la Barcelona de sempre no és mai igual,
que creix i s'arronsa,
es renova i envelleix,
crea i destrueix
i és bó i natural
que així sigui.
La Barcelona treballadora i menestral
La de dins de muralles
La que va saltar a la plana
i avui s'enfila pel turons
i els forada impetuosament
i genera aleshores tristors i problemes a dins
�La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora
La Barcelona esplèndida i la tràgica
Ens ha de tenir a tots al seu servei
Però aquest cop amb més confiança,
amb més serenitat,
amb més rigor i això
donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí
mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la
mà.
Gràcies
�1
A-,),514A-1-74-irs
i,tfá-1
^^S
_
US
1Ï'^ti^! Y,0C^C,
f14 Y2 L.'Z
^D l
l {o N nA./l-f Go dA
(An t
Q C
A GDw .I^^LLv1^,S
Dt-N L c^2 DO' 11-
.^
/t u s
M,-^t^ L^ ^v^ ^
l
Dei)
k4ex1 1iAzwvSIN-
l niv
,
V
L Cs i^ d31 ÍMyt.^ ^ v ^ (U U
A-
Cerkvrj
11)
, 1^
J
r1
ue'
I C711-
C 2 eZ-t n-
(b 7 07;19
UA1 Í
t`r^v
^
b t^ P^^ ^t rL^.^^
‘
Put-').) cn J
q
DYi^S
kP /1-Ç S/
(A5 ■S
C,¿; tAn D
INJ
^^W (i1)
p entk,¿
^
111-5-1 L1W7
^v Fr1'f
0S 1 c,1Nh-o qu e¡ ^)
c:^ D tI y^ ,^ ^
0-0
YtIUU^
b ÑNI^-^
L^
611) A4( vti.fthJT
L^ll G^ G/Ío ¿y-y\
^ ^ L^
}^ c. L Zo3
C;-?c t 61=
c4-1,
c—t ti
S
u7,r4-
E1-
/
a ,J , crws
�J4
Po
r f'(-h• 1M
coitit ew
01)1,Ç
,41-)/L_
^' (.17 .
f (14
CAl/t/( pkiv►
,ti 4744
79
c1 v C,
t(,t,v (43
eA-S71i.otw 4
^^
f () 1.,t ZJi GJS 17,19,kly ^^^
4
a_
c^ v l ^- ^
ó Gi-t-t) L-r
At
^'
ficol.
L4 v i 04
v t'1 '
c-r
.1 c-11
E 1yt 0 kJ St774
r ^
le"
Fitvmy usrtyl
A ' 41tU
\10--yriN4g
Mc-r
A v U iT eh\JY S
iZ
1
G\D
hívYI
D ~Y-1M–
jP Ah n'(,
4^1 ci2o^v(71
DGI'tivT-
--Yuk)
1^ L^
A
► ^-,.—
G4
Vl\1
HAA b pe r n(''cit L
cnte
In cz' 1.4vJD'j ThA
Col'c.&-47\fl
L1P-)<^^ 0c5
jk
rLLo-rul- G°v nt- DhtilA
p U)c---tGt b
AIN
u---Lo !/`41
c.
'4-u 12)6-0 uUe,v,
�hot ,
^ c7Jr"7.-11v7D
L
t p
1)1^-
^
S
n'NS Ol t
P irn C_ 4-Y1
L^
t=
(us CN - (^hGt ^3 j
t
r
11--5 C ^t ç
rt,-n
iy NY2 o r5 ca m d n b i3 S
US
u uLL
jP
trLt- A-1A
PliLLYt 16-1 ')/1-
n.!44
cR
U ti- Tnti
41-1R4o5 uN iuutJ
i
Lsdervut—
(; tS
,
p o.o1DCpLs
J-r
01^-17S
)S
^L
^3
V rV
r
^ ^
^^
^(^
J f^n
U ^ L / ^- ^
/
L—^
P Pi4
(;9,) S O
Ce
tiwt
41144
^
JC
117`17
O'
5
4
COLAti'bt 7/i U/
L-3-1. 1)) //t LA.)
A
:
P
0J-
LO
6-‘31P fGi.
^n-4-00-71.4
D el4,oG^/}.^ l9
t- . -y e)x ^ ^ S ^ ^L^
/9-7`k LZ I.t
t L^
N 1--t-t .vL"
cA-0
,(4 C11 Z-Lv£_
T^v i^
^C
^^/^
^i V
^ ' i
^
dl-vio c13~ z4 j
C1 U T11-
1
l
¡^
^/ ^
" ""^]/J.^.^
^/1 U ^ (^( ^ ^ l i^
`^
v ^.
itt
1
arkf S
MI-
11-74-24
- (51N., 7 S
14
<
go 074 Mi L`^^
c t ._ ó
^
�^ efik
Lsw " T-v\i tk. V^11
e-)'"\J
ct-
CvLIA
120
A
2^
- ^ i: 5 C,e^S e'S
v 0.5 ICI ft P--Z5
O n24
(,r,Ur
L-7.r
^(2 .S£44' yv ï3
0 91-ü
Q
e" S
c,Yv7
1-tau (7-3
4_
Cc) CD-J04 hotte4'44 Al&
P
/4-7-,^l s
(7) ^ C
a u`
^
hvys
bz
c^ [
,
/{-I" "c
S-ur tJn
^
ti)7
c,‹
^^ I` leyL
E 1/1 (,(yuik P KA) luz-1---b A-
ü-wh\i~n
t
J
c.^U 7r7rOt –
1,-^-5 7fi^ AYI
p (fYL UrPuzi/rK
pm; A-,cit-K
cu u-2,)
n
^
^ j^ L^ ^^ r
YL.
KLI GI:ank
i~pfnui v-5
?lo h tivus
T71-1,0,-,t-/-
Pi-uC
Al ,u
a <.t.,ec
�,{,i,o r'tQjLfr
ND
Puc
C? o
^ Lf,^ ^
L`"1'U 7
u, v 4
^
C7,‘ 71FIA:3
^^
r
C.
°S -
Dc -
-ceJL- 7.i-10 /^(
^ ^ ^^ ^ G ^ G ^r-
2.,
9--
^
av
t.?Ki
^^ /hko *R el
' -C7H- ^h xt ^^
Po,t/i d1X.
J 15 T
IA5 D
G, l> 1-1-1DA,,,15
S
p A714-1 1,114uS
ím i l L-44C-M
^,fr_
3 Nl vrv t PltiJ
3
Tinkt Bvz No o& .L.i jor.(.^
1 ,1-711-vn &Pi
c.rpkm-y„
C-c)N^tZ,--5 c-" '-S-
t-c-'5
- 9-
^ ¿Ykio
M74..
Cv74-/J/YW3
Crimfh
p c-k q
^^"
fcwiYtit c^^^l
�1
g-rl
otw
Alt)
^
–
i
^ PC i ^N
‘14-7-\1
bel_ḏ
ciḏ
L Yf
tML7 ún G^^
¿
^b o t
^ t"
^,( /^
L ^l^tGt, ^c )17z /jr7.^ U
e\i
b et_
A li M
r
-+
^(
1J--00
ntyv-7{
AA
Lt-vv `^L
t
J
L4 /Lt 2m b
l{'(ivp
-
w-19
(47l cw.071
r'
–
/14O> Pn`vr
,
v ^^c^
PC^2
•
)cos
/7A
4h,t 1-2-4212-t5
II-
it---M, G= s
r(---&91
çi pt
(D /,6Z,, 7j
/4 E
U t-T-k iJ Uj Gh/LS
Pa /t–v cid d4tt,1 vh3'
Alti(
---
U N (_^5 k1791 C^ '
flj
^7
7-711+) 11 Gl-12i
t
F71
C^
t't.
L. át
(3 ü.t
^ v^
Q e-
-
fe/In-el ),vd,f
/27 c L
1;2
Gd l ztPc774 /4t71A-
L
Q v^^^ 91- Lo
6t,--Kif
d Li c' o1ss¡í^
eít,-c, e,-S c
P (.yt
U(
' U 111
C,
CeJvv ttll ee PI-vc J ^
Jtgv "r 14-te" k CA-1'
J
C'3í^
�rity,i /44ll-1
jjL
es•ÍLtjDyl arvi -cYrn_
L/t-nik
(len
/Luz: te,7701,1 c..€11Jr
E--"I■J7k 491
L
LLI\I
us-71
e_
I
Ín-
A2-0-kf)
5 1,9 u7t.lo-rv--41—s
'J Lyt
El- 5 fi
eu
.
t. cit, 1---5
/su,e
e-s si P11-5
if-U;
bc.,)
Ác Eliírifrrs
P
E-YT
egve-SZYte
c 3
M
j9t-
cís 7)7h L-zip-v-2
pe-e A.
L3 c 4-9
VVD firuk-bncp,fr
P (144; C.)‘/771, 474 cti
nnA,
Vik.,
t-G-; f
Q ue - É-1.4
J119 . 11.0 U-5 Cfru
&iet kl
1114& 5-
011bt e 4-- C- 14 f o
C.71 &À-t) O 'Un&
I,
IV) G blv él- e t
f Libi)e.-}vr
k7v Prqvc---01:'S
Uh) tO U c'n
ci)-V ¿A/
(.1401-1. D-DE 'c. elArzl
LL-5 fc-vc-1 uffigt-c, TrÏ
p tru o'
P■JD
t 4- Lt- Cibg\-)7
MA1-u
ch .
J
"-13
1-1 tti
017Pos703
A
ItyLfrucik 4
rEP rt e o14, e
ç
�/LÁ- P4"(
~^¡^,
¡AA
^^^
^
P9/1/0
Ca-
&--).4
Df
i-^GM^Q
^^
^
d? ^ ^c-
^
2^.
x-c/
^
;
cr^A.L.^r1vL: S
(^uc
u")
V".9/1
'ti
L A G2 r^t
¡1ti^1^ ^ ^ ' ^1 ^
L
^
.
U
_
5^7^ ^, ^ ^ ` ^ ^^t^ ^t-i-1 u4
4 su- wJ tx t` ^^ 1"7il ^ t)1 Lrz.^ (
d^ r
P^t`ltL
c,fvt.^ t^i
^
04
Ntrht74
Am5 9 (41- 711--if
^^
¡ hr
i`
l^-^ ' ^^ ^ U`Ún ^ Vry ^`^ l i 2^/ ^ ÜD CjÍp^I A,^1q}^(^t 17
U tV
77
//
ti AYA UML,t2- 4-v o
mL)
cnCrA
Dt-.7Z.s
ti) 1 ^
V r^14 i141(. t 72-/I z-^- 6 /41-5 i 'f-~
P4_,/,{)(? li c2vn1 `vf P on/' ,w) "--3
AQZ 577-1,3
As a) pve-
t'
D
Ps
'An 4-7fv ^
d-bi
lu.)-D ^
f
^ L 9 C.^j ! Z.,/tZ, Ü
t
D
N- t
vn¡t
Oc-S P
1A ,
(414-1l iJ1A`^
-'144
^ "
Ghï`^ U ,1'^ dl ^l ' 1J)
n ` Pri7R U
9)
lN 1-)
a t/
,910/,'N
4-70s,
1 At ï 7^^
L..--s FA 1,14A/1/1 !
¡v J3 ?-" Cs,
A
I 4 iYh/vw
1('
(AJA
Les
)
(-‘e
Gt vrft-0 )4,`,1
A
A» DST/j
ftz c,‹ I'J,J'3t
A CLR.c11rdL --t---7A--rx- C. 2 j
p,uop
ï
o
L2 ^
/1,0^L^^^
LU c.r 0ijI
�ÌD
t
u¿\)
pe-1' G-7 (.5-n\
Cer.:Nir
ka
Out,-
f ft ku L-7-7.
1YL AA
5
-
?c, citius .9,4,,h—
cé.).<
Íric,
fu4c--( a(,1
(AA,LAA"'("t/M utA ‘G,"(
(
‘.)(
di aya; (4- c._„i,u,t; („.51\-7-L-'
duveAL
4
CA-ec
r-- (Culit14^Ae
CO-/W140,7c- ,
Un-1-1 U—.
ICAttj4714"' ic--
•
5
(c./m'ci,r trA,,i)ti
A
co<¿,,.
Ce,
d..-‹
ru-Tch,-. 1
[,,..(a4.-47-
C
~e'
ti t'A-44,4'7 5
3,,,,,Lpt1Ä'(
t,
/11.4
-11/r44
1
kV
pc m c
1),,,,u(„„.4---
1141c--
)›--3
ti-9 /„„9,. ;r-4
1 4449 ,y
Co.-4-7--(.4~47
ft^'-'44-`11ru,,,ÁzA_efr-stk:
1(e.4 -
CuLY" ac-e
o-rr=
c._ 1( ,7---LQ
5- c.,1
4-7
trt.p„,.(
(72,-,a7c,a,L
t
(
att,~4,,,4 c,_
(
/4
�A
77t71 fi
PA/1F-
cy1L--kn
IY del-ul
U
\
-
-(
ç;-;£-Q Jilt-¿W1/4
0 47
6,
j(.}
Q.,
,,,-,1—‘1,42{-
_9)
çv...t.ti„eidbb
«,utfleḏ
,(Nu_1 -24(m-t7
..6(27
ublUt &-T74
LA- (.)-~ 1' -tAr7i-1—
D
e
oti-0
't
x.4 tl
¿
e_es T i\J
ï P\--vuk / ("ID A14 4 ik
UNÍ o _e Titz_
l
(-;A
L--75
P
Ftki"Oi
A t?'1 ".CUU
0&-R- CoVA-LC_
Pu& (-- (ftc
efZiUT1U
6-1-11 ,,cadh
0- U kl f.-4(
t-t1-»11
17 6-u (91,1
ckf9k-L.o ,,J94
S
ni,71-1t4 crin'
6-2-Ç
Q
C
Cocfripay _
—
t
&fa) \J k)
QÁ.&: fui) Pu 51) /A)
p
f\-)S-
414,5
ke:h
C.( 4v toivómi -)1
v-
c
bt
,(21L-
- -
-f he t aleud,rtz_
(uf c-~4,
N„,-(±.e
2+
txt
C4e U2nA-¿.'
u*.
A-4/1-rfb(k
�f2
v
Ut .
15
7 zA
- J ru
u 'D
u/1 ► li-u it il.P fi- th~T-
s t fi1 l4 -u '0
M cMLt,r71
.
kif /v
t^S
s ^.s
N D 1t1177N1
“F5 1,c .^ r' S -r111,x,f g-in
c./Y/u
v il-tD Cj
F-t `ptS
C":7‘.1
Lï'N
PS
Cvs
ds7Yt.e_
LA ,ft---U
G"-
(ejPt 41,L^
A Méss-
E-wS
U^
EL J' e:v p c S L-nr\t bc,v P/1-1/1 riv(7
^ CZ^ {^ B¡^,(,^i c^'^3
Q uL
`C
-n-liL,s. "
PoDevu Dv ^
1^
1l1'0 --f7t-hti
b)171-\---
O ^^zs- -6S
N1
7-1)T iz-7vtr-i -
J12
1>4
ú
!)P>Jtz-►Mi-14—L(
QV t
:0`.11
p us
pruv p t
1tGevv r
kue- v- u it t'AJA./
Coi( k
U:7
D e- COAlL-ZUt,tv
CA-MI+ Lituo-14 M'u ^t u (7- P73-
`113L i-Jm
O
vt--cb
Po r
it vL-73
i.
-RJ-,n/19-Z" v/
�péi,„ [(Hl_Ð
Q (A-9 ibiL aci(1
T7 us3
c
Ceri
ue- V?
ile9~
Jc' ni?tìmNzA
J'v&liu 1-1)
Mi44l7Z
O/
U
t-gv 02? ue5
i; 5 9-)
usTÆ ,te-ibt
Je-1-ru
14' >c:
fuccE9 .")i,
Svet cs;-1 ./4 /\/Pie e)
A-V1 -4-7-- Ni- a ue--I 2
�)4
d Fb91/tht°u4 UP Irm PA,'
(j-p
`
Oc
r2'ld
un-ftt u ~
f
rcl ur,^ S
^vú' l b 9
(
c'-5
H- S ^--qtr
N(--2/1t
_
/t?p( 60 /ecu c¿&.e
Cau-^-^w
-•••■••"".
G/VIh. i14-,(11^ &15^ a^24 ^ ( ,c ^
^
17,1
^
^
A-e4Al ,1r, ClitLúu,ti Ced,<,91.4
^
AA,k,a;ur dut:
,(AA) `-1-U.uvce'
cuit
^
te
^,^ ^
1
^
fvcoui\ N a-ti Y
-e
^ ^C^^
„ J-7,1 ► ^ ^ í^u.
^
p
t r ct-t
(W¿_, 416 7 é 7
T
cf,J V4
^
i(t;
(1{A)14
(Ar-
t1(1
t 121,_
s^
c
^
�r/tdr~
/N eL ÜDJntti
^
Lel
6-~1-14: 71-r(- i
o hal
r1-S ^^^
^
Evt11. en) \b 7.10}
O`_ C` /4"Yii (,► Í E^ t^i2
rii-vbx-Lh
O)» Z
r1722ni l. A
^P
c3-(1 /thi
q
vviii 4
Jt-
tup T17J7r)
^^ c.04P
cía(
f-1"Nb ei"1
0E
P
c'
t5 ïyritz -S
/\ p cz--i t'ç 1 v al_ s, I1v -DvÚ d-id'c.S
L^ -t-
uJD t h" 111
U^
n' 1v c, o Aat_
/^^:u j^^n
s
v^ l f
¿A f
t, v
1'77f 47V) ^) - runYLp ïA-r
rX- C 4- Cu y t'
("fi->‘-/-t L__49 .D nirZm.
Gi.-i (in
/k r
['dd91/1ti-s?)-wwiint^
6-yL/n,.1)
^.^ :e-v\--. 1\->■/ 7
AA-
02-9
c^J^
OC-C-UiP rz
^ ^i
d'c -
s P,L07r-tA-4~-1 6 r. V íl^ p.,rM^
�1
^
2-'114c5v
3
^
bes-
li^óc ^U S'
r
D ^ Gc
kt-n-b-krn.
L'wt 1-7 . UJ
wtev 4 Lit- 3ersPc4
t7
krt.
ti
3 4-xce9.
tpv i` )k-,5
4».fy.
ut-
P e->.■
'ID T
k651, 'PA
19vm &U` 77,2--ç
?be/
t3 474
h c-
P /1-YL YvT Ceritk
p1_ é
^-^ Po-e5,`
o sin oc
P ^^
ot c,^-, c-úrv2/4 0 e ïtit-t ^vu ^
-
W o c.--5
/1-1'
i^^
4- L
471- 11 v d.21
E"v
L^3 Dl e- r.Nv
c- vfl )(.
p c'ç y7w ^^ k
^(_^j (^a a
p,t_c_r
¡
N h5- /rZ.
a v/^t^cr Si b-.!
�/M-Y1 c c24)-24
^^^ ^
G/1-
bcw
®i7-/ 0(7 i1.-t un-ilft--cc--5
L
t_ 4 it/NV4
VA ïtti- t7rk fr
A-
4 . P ezs 7?i ita")
¿.--^-_5 Fryï k-A4
f ti,t n^_
f
^^ti i^-lA
/^1C ^ ! ^í^L(sS
t1l
o )11-714.(2117–
T yl,-r i 1 IJ
A- tcy `)k)
cC"Njit-
,^
LC,v r c^D ú^ l^ ►
tit ttn%,Dn-os
1/1z.-01 /541-31 c,¿2,0-"Al-
0,-
c.^ j-iu r.a-^ o"
4
t'
771/t (7) Z-4
7U r5
jer■ v^^
?^^^
^^^ ^ G^ 41,1)(^
,
^^s (D)kfhP ► ityJm
litio
f(xit
PE'r
^ ah`kv
L4
e^ rtiL^ t ^^
_1-11‘rv
cS: C
c. 1-&314 Ps L1.. t en
¿,e t1 ï 7^i
C.i)-Mr t-rbwQ
-'1\i
^
L•^
15-1^-5'
J'7' A-t ds 5-2"-7/ ' X-4j
(410- t \/"Ut' US
A-"(410
L 41497 ° t" uf 144
5'4 4-)
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de Pasqual Maragall a la sessió constitutiva de la corporació municipal de 1987
Subject
The topic of the resource
Investidura
Barcelona
Alcaldes
Ajuntament de Barcelona
Govern
Acció política
Model social
Description
An account of the resource
Conté la transcripció i l'original manuscrit de PM
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-06-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2605/ExpedientAcademic_PM_UB_Certificat_PREU_LD.pdf
0b448c8037ab431c69ba9e6247d730e1
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Certificat acadèmic de la prova de maduresa del curs de preparació universitària de Pasqual Maragall
Subject
The topic of the resource
Universitats
Dret
Universitat de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Secretaria General de la Universitat de Barcelona
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
És còpia de l'expedient acadèmic de la Universitat de Barcelona.
Rights Holder
A person or organization owning or managing rights over the resource.
Universitat de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1957-10-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats