129
10
5656
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2606/19920115_EstatCiutat.pdf
bb9e73521212b2b960467a5877a1fa3e
PDF Text
Text
Conferència de l'Excm. Sr.
Alcalde Pasqual Maragall
"BALANÇ DE L'ANY 1991.
L'ESTAT DE LA CIUTAT"
�Benvolguts arrúcs:
Ha parlat de frustracions, ha parlat de projectes, en
Pernau. De vegades es diu que la història de Catalunya i
la història de Castella són la història d'una frustració i
d'un fracàs. Jo penso que, tanmateix, avui podem dir
que aquesta sensació està canviant. Que amb uns costos
importants, aquest país - Espanya- i molt en concret el
nostre país, més menut però més nostre -Catalunya- , i
aquesta ciutat estan sortint endavant.
Em refereixo als costos, perquè acabo de llegir, en el
videotext que hi ha a l'entrada, la uotícia de l'atemptat
terrorista de. València i no seria just que no mencionéssim això en primer lloc. Ja us dic el que desgraciadament vaig haver de dir, i tots hem de dir més d'una vegada: aquesta sang que es vessa és innocent, és inuocent
però no és inútil.
15
�Perquè allò que els tetToristes aconsegueixen és exactament el contrari del que em fa l'efecte que pretenien.
Perquè ells pretenen, més aviat, dividir unes coseg que
amb aquesta sang innocent s'estan unint: els diversos
pobles de l'Estat. Fins i tot diria que s'uneixen, no pel
cas d'avui però sí pels que hi ha hagut recentment,
l'exèrcit i el poble.
Bé, comencem amb aquesta constatació, que és de rigor, que s'ha de. fer i que és dolorosa.
la Mercè de I' any 90, unes 200.000 persones passen durant el cap de setmana per I' Anella Olímpica per veure
el nou Palau d'Esports de Sant Jordi. A la Mercè del 91,
quan ha acabat aquest cursí s'inicia el curs actual, hem
pogut fer el mateix amb el Port Olímpic.
I quan mirem endarrere, quasi no ens en recordem, de
com van néixer aquestes coses i fins a quin punt eren totes elles, al passat, projectes molt hipotètics.
Una campanya de la vela a Barcelona, de la vela olímpica a Barcelona, va significar probablement el principi
de l'esforç de la construcció del port otímp1c, que no estava rri tan sols previst en el dossier de candidatura, quan
nosaltres parlàvem de dues possibilitats: fer la vela a Mallorca, que ja tenia port olímpic, o bé fer-la aquí.
Com començava a dir, l'any 1.991 ha estat en el seu
conjunt, en efecte, un any d' un esforç confiat, després
de Ja tasca feta durant els mesos que van seguir aquest
anunci que deia en Pernau, a l'any 1988. Era el moment
en què realment la ciutat es va posar a treballar més a
fons del que havia estat la norma durant el període de la
democràcia, que ja havia estat la norma d'un gran treball i d'un gran esforç. Però, evidentment, a partir de
l'abril de] 1987 -a l'época inclosa a la conferència que
es va fer aquí a l'inici de l'any 1988- es va crear un desplegament impressionant de les forces de la ciutat mateixa, conduït per l'Ajuntament, per bé que no absorbit.
Tota una generació de ciutadans es van posar a treballar
a fons i enguany s' ha arribat al clímax, a l'apogeu del
desplegament d 'esforços que aquesta ciutat hagi fet mai
abans.
I va ser perquè Barcelona va plantejar-se la possibilitat de fer aquesta inversió sense cost per al contribuent,
recordo. Això va ser la condició que vam posar, per haver de fer l'esforç addicional de construir un port que
com a candidatura ja tenien en nn altre lloc germà com
era la Ciutat de Mallorca.
Jo recordaré sempre que aquell esforç va tenir un moment segurament crític a l'any 1989, quan encara no es
tocaven les realitats. I , després, una consagració o una
confirmació, amb o~res, a partir de l'any 1990.
L'any 1991 passarà com l'any en què la ciutat ha recuperat totalment la confiança en sí mateixa. Primer,
perquè ella mateixa ha vist el que havia dut a terme i, en
segon lloc, perquè, a més, li han dit des de fora que ho
havia fet; i això sempre és important.
Recordareu la Mercè de l' any 1990, que és la que podem dir que inicia el curs que comentarem tot seguit. A
16
I bé. Això no només es va fer, no només aquests càlculs van sortir, no només ]'obra va tirar endavant, sinó
que, com he dit, la darrera Mercè vam poder cel.lebrarla justament allà. Els somnis esdevenen realitat.
Aquest any he fet un petit recull de titulars de premsa
17
�internacional; no perquè tots hagin estat favorables, si
bé sí que ho han estat la maj or part.
premi lnserso a la "supressió de barreres arquitectòniques, per exemple.
Tinc aquí un NEWSWEEK del desembre del 91, que
diu "el model de Barcelona". No sé si és la millor manera de traduir "The Barcelona way", però podria ser "el
model de Barcelona". I subtitula que la ciutat de Gaudí
ha esdevingut e) lloc capdavanter del disseny a Europa.
Ara Barcelona té més de cent espais públics nous, fruit
del programa municipal més ambiciós d'aquestes característiques arretJ. del món.
És l' any en què a Barcelona s'efectua el Congrés de
Benestar Social, europeu. És important perquè Barcelona es converteix una mica, durant uns dies, en capital en
aquesta matèria.
O el TIME del maig del mateix any 91, que diu "Ja
ciutat més dinàmica d'Europa" i subtitula que, "impulsada pels Jocs del 92, Barcelona s'ha convertit en la ciutat més dinàmica d'Europa amb un revival exhubcrant".
Hi ha una certa eufòria penso que de vegades accentuada, potser, per la previsió d' una crisi econòmica que
fa uns mesos es veia a venir i que s' ha anat afermant al
segon semestre; no obstant això, els diré que les dades
no ho han confirmat al final de l'any.
Farem bé els Jocs. Acabarem tot el que havíem djt
que havíem d' acabar i començarem allò que havíem
anunciat.
És l'any en què rebem altres premis que per a nosaltres, l' Ajuntament, són tan significatius com aquests. El
El Port Olímpic, el Monestir de Pedralbes, el Nus de
la Trinitat amb el seu pont impossible, la Torre de Collserola, la Torre de Montjuïc, la conuexió Aragó- Guipúscoa, l'inki de la Rambla Meridiana i el Parc de Sant
Martí -la segona fase del Parc de Sant Martí-, la Plaça
de les Glòries, - suposo que Ja setmana que ve o d'aquí a
poques setmanes es posarà en marxa- , el Cinturó del Litoral, l'Tita d' Or, l' Auditòrium, el M useu d'Art de Catalunya, les escales mecàniques de Montjuk, la línia 2 del
Metro, el túnel de Vallvidrera, les pisci nes ... no ho
apuntin perquè no cal, només els ho dic per memòria i
una mica desordenadament, a raig... les pisciues PicoruelJ, l'INEFC, el Segon Cinturó fius a la Meridiana -això ja està- la Vila Olímpica de la Vall d'Hebrou, la Vila
Olímpica del Poblenou, Montigalà, Bellaterra, la Seu,
Banyoles, Castelldefels, Terrassa - la impressiouant instal.lació de Tenassa-.
18
19
0 L'EVENEMENT DU JEUDI, del novembre del 91,
que diu que Barcelona té una reputació màgica.
O LE MONDE del novembre del 91 també, que diu que
el sol ha arribat a la Ciutat Vella. Així aniríem prosseguint.
És a dir, que ens han dit que podem fer el que possiblement abans tothom havia dubtat que poguéssim fer.
És, d'altra banda, l' any dels premis. El premi Príucep
de Gal.les, a Harvard. El premi a la Planificació Estratègica de la Comunitat Europea.
És l' any en què Barcelona, per mjtjà del seu Alcalde,
obté la presidència del Cousell de Ciutats i Regions de
Europa. I penso que això té tant de premi com de compromís.
�E ls gran desconeguts que són la Vall d'Hebron mateixa i l'àrea de la Diagonal, el Parc de l'Estació del
Nord, el cmrer de Sardenya que ja travessa el Parc, el
carrer del Consell de Cent que ja travessa la Diagonal,
Sancho d'Àvila que ja conlinua - s' ha d'inaugurar aviatcap al Poblenou, amb un aparcament a sota de 400 places i la Meridiana que s'acosta des de dalt cap a la Plaça
de les Glòries, llepant la Plaça de les Arts, on actualment es construeixen l' Auditori i el Teatre Nacional.
I un, en llegir-ho -deixem de banda I' Auditori i el
Teatre Nacional i parlem ara de la connectivitat que tot
això representa- , es pregunta com és que Barcelona havia viscut sense això.
I hem viscut tant de temps amb el carrer Consell de
Cent tallat, amb la Diagonal oberta, sense pennetre la
continuïtat de l'Eixample, i amb tants de carrers que en
definitiva s' havien quedat com es van fer, fa quasi un
segle.
Però la Diagonal avança cap al mar, de moment fins
al carrer de la Llacuna i l'Hotel de les Arts cul mina amb
I' edifici bessó al costat.
I avancen l'hotel de l'Estació de Sants, l'hotel de la
Plaça Espanya, l'hotel de la Torre Melina, el restaurant
de Miramar que torna, la terminal d'autobusos de l'Estació del Nord i la reestructuració de la Plaça de Catalunya.
que deu gairebé tot a l'empenta del Manuel Royes i el
seu eqmp.
Les noves escultures de Botero, de Beverly Pepper,
de Leandre Cristòfol al cor de la Ciutat Vella; el discutit
monument a Macià, els mistos de Clacs Oldenburg -immensos- a la Vall d' Hebron, la Rambla de Catalunya
ajuntant-se amb la Rambla de Canaletes, per fí.
En quatre setmanes, amb l' Enric Truñó, hem inaugurat tres polisportius: Espanya Industrial, Joan Miró i
Sant Pau del Camp. Em refereixo al període comprès
des de fa un mes fins fa deu dies.
I a més sabem que els primers resultats que donen
aquests polisportius, com el del carrer del Perill de Gràcia o el de Càtex al Poblenou, són beneficiosos per a la
ciutat. És a dir, són instal.lacions que s'autofinancen, no
en relació amb l'amortització de la instal.lació, però sí
quant a les despeses de funcionament.
Podem parlar també de Can Dragó, tot recent; de la
meravella de la Verneda, el polisportiu amb piscina de
la Verneda, que per mi és potser una mica, j unt amb el
de Sant Pau del Camp, el símbol més clar d' un estil Barcelona d'arquitectura.
Igualment, el Museu d'Art Contemporani pren forma,
el Convent dels Àngels l'espera al costat, pràcticament
fet, e] Centre de Cultura Contemporània de la Casa de
Caritat que és una obra magnífica de Piñón i Viaplana,
Un estil Barcelona, fet de funcionalitat d'una banda i
d'úna certa austeritat, i també de transparència i d'una
certa brillantor; jo crec que es deu al fet que som com
som, una ciutat densa, la més densa, i al mateix temps
una ciutat preocupada per la forma. Per tant, una ciutat
que va a buscar en aquesta transparència la possibilitat
d' una respiració que de vegades no té en els seus propis
carrers.
20
21
�Si us n'aneu al costat de Sant Pau del Camp a veure el
polisportiu de la Ciutat Vella, o si us n'aneu a la Verneda,
si us hi perdeu per veure el polisportiu de la Verneda, veuren què és la qualitat que no mira cap a dintre sinò que
tracta, en certa manera, de connectar amb 1'exterior; de donar qualitat a l'exterior, de donar escalf a l'exterior. U s
passarà el mateix al Frontó Colóu, quan el veieu, que ja hi
falta poc.
aquest plural majestàtic, que no és majestàtic sinó
que és emfàtic i es refereix a la ciutat, l'hem promès
a en Fabià Puigserver;
•la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra;
m'havia deixat, a l'edifici de les Aigües, la magnífica torre de les Aigües;
• el Sot del Migdia, a Montjuïc;
• els accessos del Cinturó del Litoral entre el Fossar
de la Pedrera i Mare de Déu del Port, que molts no
coneixeu encara perquè gairebé tot és recent, i no
està del tot obert encara;
Hi ha un estil molt especial, que després en altres
punts no es replica. Per exemple en el polisportiu de la
Vall d' Hebron; és una capsa tancada, és una altra cosa
que va a buscar la seva excel.lència a 1'interior de la for*
ma i que probablement si volem buscar una justificació
a aquesta excepció, és perquè és situat en un lloc que no
ho demana tant. La Vall d' Hebron no té, evidentment, la
densitat que tenen els barris que abans us he citat.
•1 'Escola-Taller del Far, davant de la Vulcano;
I encara per als escèptics del curs 1992, que després
els ci taré un moment, ens atrevim -i quan dic atrevim
no parlo d'Ajuntament, parlo de la ciutat- a començar:
•la nova Sala Comi llas del Museu Marítim, amb 1'accés desconegut fins ara del J aretí de la Reina, travessant la renovada avinguda de les Drassanes;
·El Pavelló Sert de la República -que paga Uralita,
una empresa, fonamentalment-;
•la nova Marina d'hivernada que s'està construint al
Port Ve11;
• el nou Jardí Botànic a Montjuïc amb aportacions de
totes les ciutats oHmpiques;
• el Passeig Nacional de. la Barceloneta, amb un altre
aparcament per a 400 cotxes a sota, just a punt
d'acabar-se; i aquí em paro.
·l'Intemational Trade Center del Moll de Barcelona;
•la Universitat Pompeu Fabra darrere del Parc de la
Ciutadella i també a la Plaça del Teatre, substituint
els antics meublès -tot això és com un símbol- i,
pròximament, a la Plaça de la Mercè;
•potser el Teatre Lliure; l'hem, i tomo a parlar en
22
• el Fòrum Nord de Difusió Tecnològica amb diners
del FEDER, 400 milions que ens aprovarà el FEDER, al Mental de Sant Andreu;
Perquè aquest descobriment de les dues façanes de
Barcelona i de la Barceloneta que es miren, finalment,
fit a fit - vençudes totes les resistè-ncies, inclosa en part
la meva, a l'enderrocament dels antics "tinglados" del
port- crec que és simbòlic de quasi tot el que s' ha estat
fent.
23
�L ' aJrre dia, fullejant aquest 11ibre que molts recordareu, el primer d' aquesta col.lecció que va fer la Maria
Aurèlia Capmany. fullejant-lo pel final com de vegades
s' obren els Jl ibres, en el resum i conclusió, la Maria Aurèlia em pregunta que per què no li' n faig un resum.
És una pregunta molt de Ja Maria Aurèlia: "¿per què
no em fas un resum de com veus el passat, el present i el
futur dc Barcelona?''. així com si res.
I, aleshores, jo lj dic -¿què 11 havia de dir?- que això
és molt difícil, que si hagués de començar per alguna
banda començaria pel mar.
Parlem de l'any 1983, al febrer. "El retrobament de
Barcelona i el mar és la millor imatge resumida de Ja
ciutat oberta, de la cultura oberta que volem. Que des de
les escales de Montj uïc fins al Camp de la Bota, el mar j
la ciutat siguin bons germans amb continuïtat i enteniment."
·'Aquest és el gran somrri que ja comença a dibuixarse amb les obres del Moll de la Fusta i la maqueta de
Manuel Solà. Penseu què representa això."
"Pensem que això resol urbanísticament un drama
particular de Barcelona, haver estat concebuda en els
plans urbanístics com una ci utat circular quan no ho és.
A les rondes i els cinturons els falta un "cacho", com en
diueu a Madrid. És un semicercle. Les rondes i els cinturons sempre han topat amb el mar i, per l'altra banda,
amb la muntanya, com a obstacles insalvables."
"Els projectes que ara tenim" dèiem en aquell moment amb la Maria Aurèlia "permeten conjuminar la necessitat de circulació i el contacte ciutat-mar." Allò que
24
aquí es va escriure i que llavors era una mena de fantasia ara és, doncs, una realitat.
Ara veurem el remodelatge dels magatzems atribu1ts
a Elies Rogent -Oriol Bohigas sempre diu que no ho
són-, de la mà de l'equip de Zeidler i els seus col.laboradors, un edifici que per altra banda té prou pes per si
mateix per ser allà on és.
Quan tota la zona de Palau, Xifré, Colom, Moll de
la Fusta i Pla sota Muralla estigui enllestida i el col.Iegi que hi ha, i que en diuen de Pesadors, l'haguem enderrocat, que suposo que no deu faltar-hi gaire, i s' hi
posin les escultures de Roy Liechsteustein i de Bob
Krier -escultor austriac que fa molts anys va començar
a fer una sèrie amb Salvat-Papasseit, un a gran estàtua a
Salvat-Papasseit, Bosch Gimpera i unes altres-, quan
tot això sigui al seu lloc, ¿qui dubta que la transició de
Barcelona a la Barceloneta s' haurà convertit en un moviment urbà tan interessant i tan significatiu com pugui
ser l'accés a l'extrem de l' illa de Manhattan o els
molls del Sena?
Quan l'últim advocat defensor dels "xiringuitos" de
la platja hagi acabat els seus recursos judicials i la Barceloneta i la pl a~a fmalment es toquin mitjançant un
passeig marítim per a vianants digne, sobre el qual, a
més, els ''xiringuitos" mateixos puguin reproduir amb
més excel.lència el seu servei - i si no tots, uns quants-,
¿qui dubta que entre una cosa i una altra haurem establert les bases d' una regeneració definitiva i autònoma,
jo diria, de la Barceloneta?
Crec que ningú no pot pensar que tot això són manies
estètiques o modes es trangeres, ja que en realitat es trac-
25
�ta de veritables rehabilitacions de. teixits urbans degradats, bàsicament impulsades pels seus propis habitants.
rector que es molt revindicador, i bé que fa, diu, "però
encara de vegades arriba tïns aquí".
Les operacions privades de lleure i d'altres com la
renovació del Tibidabo, les Torres d'Àvila al Poble Espanyol, la colonització creixem - en el bon sentit- del
Poblenou pels artistes, l'obertura mateixa d' un túnel
per sota de la Diagonal per accedir a la promoció de
Winterthur, els nous hotels i restaurants de I'EixampJe
-que no he citat abans- , i la propera i previsible rec uperació de la línia Moll de la Fusta-Passeig Nacional
són la darrera prova de la vitalitat de la ciutat.
Recordem Ildefons Cerdà, les Cases Barates de la
Zona Franca - també anomenades Eduard Aunós- ,
l'Avinguda d' Icària, al Poblenou, i les tapes de claveguera que volaven un xic per tot arreu quan el sistema,
com diuen els tècnics, "entrava en càrrega".
Una ciutat de vegades massa seriosa i que també necessita aquesta inversió en el lleure. De vegades també
penso en el fe t que els nostres nanos i els turistes, que
se'n van al Tibidabo a passar-se-la bé, hagin pogut capitalitzar una empresa qne finalment ba estat decisiva per
salvar el famós projecte del parc Busch, és tot un símptoma de la riquesa que aquesta ciutat ha generat i és capaç de generar. Esperem que en aquest cas no ens defraudin i el parc realment es faci.
El descobriment de Collserola, lentament però gradualment, corn a parc central de l'àrea metropolitana és
una altra gran obertura que fa "pend:mt" al mar i a la
costa.
Que de pressa que la ciutat oblida coses encara molt
més recents, en el fons, com les inundacions del carrer
de Cartellà, de Prim, de Mineria i de Sant Pau del
Camp.
Sempre que hi aneu, a Sant Pau del Camp, pregunteu
al rector fins on van arribar les aigües, encara que el
26
Més de 20.000 milions s' hi han destiuat, als col.lectors del passeig de Sant Joan, Picasso, Ginebra, Bogatell, Drassanes, Correus i la Riera Blanca. Això no vol
dir que no n'hagi d' haver cap més, d'inundació.
Encara no hem cobert, amb tot i amb això, tots el riscos, allò que els tècnics en diuen les pluges de retorn;
pluges que es repeteixen cada, suposem, cinquanta anys
o cada cent, no recordo exactament quina és la xifra; i
aquestes potser encara no les hem cobert.
Falten algunes peces del sistema, però ja hem viscut
més de dos anys sense el ritual del fangueig, mentre al
Maresme, en canvi, ja quasi literalment i atàvicament,
les rieres continuen sorprenent cada any, si no cada dos,
cap allà al setembre, desbordant- se de la seva capacitat.
Qnines ganes que tenim rots, en definitiva, de retornar a
unes platges que tot just hem pogut entreveure als darrers
quatre anys, entre obra i obra, però que sabem on són.
Jo no érec que es pugui dubtar, amb sinceritat i vist
tot això, que l' any 1993 - i em refereixo a la gran pregunta que ara se'ns obre aquest any, justament- serà el
gran any de Barcelona.
Retornada la nonnaJitat -ja parlarem del 1992 un mo-
27
�ment-, retornada la calma i la normalitat, viurem una
ciutat canviada, millor, plena de nous horitzonts estimulants, de descobertes a fer, d' indrets a valorar, de racons
de misèria ara vestits amb urbanitat digna, de punts
d'impossi ble lectura, com diuen els urbanistes, on la
gent normal ens perdíem i no podiem evitar una certa
sensació de ser vençuts per la inèrcia de la ciutat inhumana, convertits ara en franques avingudes i espais referenc1ats per monuments ostensibles.
Platges netes. perspectives obertes i espai tirat de
carrers 'mimats pel comerç de les mercaderies i el s
contactes humans. O talussos de gespa, com a l'avinguda de l'Estatut i a l' entorn del Velòdrom, que encara, coufesse u-m'ho, ens sembla un cert luxe pe rquè no
hi estàvem acostumats.
L ' AneJJa i la Vila Olímpica són com una cultura diferent i quasi un símbol d'un canvi de vida.
Qui pot negar que aquesta ciutat, en aquest moment,
s' ha tom at més cara pels qui s'acosten des de fora?
Com les grans ciutats del món havien estat sempre per a
nosaltres quan les visitàvem. Si bé és evident que, en això, hi té a veure un factor que és estrictament financer
com el canvi de la pesseta, que pot variar.
D 'altra banda, també hem de reconèixer que Barcelona no és precisament que no hagi tingut aquesta fama
sempre. Hi ha una cançoneta que tots sabeu sobre Barcelona i si la bossa sona i després, aquella altra cosa en
què ens perdonem l'anterior i diem que tant si sona com
si no Barcelona és fantàstica.
La ciutat val més. No és només que els preus s'apu-
28
gin, és que aquesta ciutat val més i e l qui vulgui comprar-ne un tros, qui vulgui ser-hi, ha de pagar una mica
més, perquè això val més. Però els preus del sòl, justament, ja no s'apugen ara; en aquest moment baixen. Això està fonamentat i d'aquí a poc ho veureu en una revista molt interessant que es diu BARCELONA
ECONÒMICA que porta dades sobre la ciu tat i demostra
què ba passat en els darrers anys, des de l'any 1975.
¿Què ha passat amb els preus del sòl? Doncs bé, van
anar baixant en termes reals, encara que la gent no no
realitzem de vegades. Però van anar baixant des de l'any
197 5 a l'any 1985-1986; després es van recuperar molt
ràpidament, es van disparar, per tornar a adquirir el preu
que tenien a l'any 1975, només l'any 1988, i a partir
d' aquí superar el nivel1 global de partida. Però ara, en
aquest moment, tomem a estar, igual que a l'any 1975,
en una situació en què els preus reals, els preus del sòl,
s'apugen menys que la resta de preus, i per tant els
preus reals baixen.
És curiós que els que es queixaven més que els preus
s'apujaven, alguns dels qui es queixaven, ara són els qui
es queixen que baixin, i són els de l'ai, ai, ai, què passarà a l'any 1993.
Jo recordo que justament - en fi, això hagués pogut
sortir aquí, segurament hi surt en aquest resum que
abans eu Pemau ha llegit- fa quatre o cinc anys, sis, hi
havia, no ja persones sinó institucions que feien dictàmens i que feien comentaris respecte de Ja impossibilitat
material de fer tot el que s' havia de fer.
I deien "no hi haurà ferro", "no hi haurà obrers", "no
hi haurà ciment", "no hi haurà màquines", ''no hi haurà
29
�enginyers", "hauran de venir de França". "seran més
cars", "no en sabrem" , "hi haurà grans vagues··, "sindicalment això és impossible", "hi haurà unes immigracions descomunals", "tomarem a l'any 1929", "tornaran
a venir pobles del sud" ... Tot això no ha succeït.
Però el curiós és que, moltes vegades, aquella gent que
deia que no podriem arribar a fer el que hem fet i que tot
això passaria, ara són els que diuen que tot allò que no es
podia fer i que està fet, justament la pena es que s' hagi
acabat de fer i per tant no hi hagi més feina. I que a veure
què passa a l'auy 1993. Per tant, molt de compte amb els
dictàmens i molt de compte amb les expectatives una mica ràpides, perquè jo crec que s'han de pesar en la mateixa balauça en què aquests mateixos dictaminadors de vegades ens obliguen a pesar-los.
Per cert, que l'obligació dels governants és governar i
ajudar els altres que governen i també, crec, trencar les
un iformitats excessivament senzilles respecte <l'aquestes expectatives.
Ja ho vam dir l'auy 1983 i el 1984 quan començàvem, ho recordareu. Hi havia un atur molt important, hi
havia un pessimisme dominant a la societat i el projecte
deJ 1992 va servir perquè, j ustament, nosaltres trenquéssim, es trcuqués, aquesta uniformitat d ' expectatives uegatives.I avui ho hem de tornar a dir.
Hem de tornar a dir que les expectati ves no són en la
realitat de les coses tau dolentes com molta gent diu que
seran les coses. I nosaltres teuim l'obligació, els que
som governauts, independeutment del nivell en què ens
trobem, tenim l'obligació de dir-ho perquè ho sabem,
30
perquè n' estem més ben infonnats, i, a més, perquè nosaltres hem d 'arrossegar.
De vegades em pregunto què vol dir patriotisme si no
vol dir això. Vol dir precisament estar a 1' altura de ]es
circumstàncies d ' una manera determinada: això és el
patriotisme, més enllà de la buidor de les paraules.
A més, diguem-ho tot, aquest és un moment dur, també ho he dit al principi per la circumstància d ' avui. El
199 1 ha estat un auy molt dur. Hem perdut molta gent
estimada, Josep-Maria Serra Martí, a més de la Maria
Aurèha, i de Vidal Alcover, el pintor Amat, en Fabià
Pui gserver, M ont<;errat Roig, Pau Garsaball, Frederic
Marès ... I hem perdut obrers de la construcció. I hem
tingut, com he dit al priucipi, les victimes innocents
d ' un terrorisme altrament inúti l, que es tira pedres al seu
terrat.
Per tant, un any dur. Uu any, diria, enom1ement dur
des d ' un cert punt de vista. ¿Però qui uo ens diu realment que el preu d'aquestes transformacions tremendes
com les que vivim no és d'alguna forma, no implica
d'alguna manera, l'obligació d'admetre per la nostra
banda que som fal.libles i que som mortals, que uo som
res?. Aquest és l'any 1991 i ara us he de parlar de l'any
1992.
Us vuU parlar, i molt directament per no perdre massa
el temps, de les xifres del 1992, molt ràpidament. Hi ha
dues xifres de I' any 1992 que la gent es pregunta: unes
són les xifres del COOB i l'organització dels Jocs; unes
altres són les xifres de la ciutat eu el seu conjunt.
El COOB té un pressupost de I44.893 milions en
31
�pessetes d'avui, dels quals ingressos. i és l'única xifra
que vull destacar, les aportacions de l'Estat -sigui per
subvencions o transferències, sigui per participacions en
ingressos de l'Estat, loteries, quinieles, emissió de segells i monedes, etcètera- representen 44.243 milions,
és a dir el 30,5%.
En el dossier de candidatura que es va fer l'any 1985,
quan encara no havíem ni començat i no sabíem el que
era l'organització, la xifra total d'ingressos que havíem
previst era de 154.000 milions -són 10.000 milions més
en pessetes d'avui. I l'aportació dc l'Estat que s'havia
previst era de 43.825 milions. En defjnitiva, doncs, hi ha
una modificació relativament petita de la realitat quasi
fi nat, sobre el que havíem previst a l'any 1985. I la previsió és sorprenentment encertada.
justament perquè sóm a l'any 1992, que és l'any en què
es fa la gran part de la despesa.
I no seria sensat que ara jo digués, això serà rematadament així. Ens queda per fer, aquest any, el 40% de la
despesa que estava prevista, el que passa és que quasi
tot està contractat, però en definitiva estem molt en el
lJoc on havíem dit que havíem d'estar, ara com ara. Si hi
hagués una desviació del 3 o el4% per sota o per sobre,
jo continuaria dient que és equilibri. Amb la magnitud
de l'empresa i amb la imprevisibilitat que té, jo continuaria dient que hi ha equilibri.
En resum, i no us entretinc més amb les xifres del
COOB: equilibrí sobre un pressupost de 150.000 milions, aproximadament. Sí hi comptem els lliurameuts
en espède dels patrocinadors encara són més: 175.000
milions. Equilibri. En fi, ja haurem acabat i no ho podem dir amb l'absoluta certesa dels números tancats,
En resum, en segon terme: un estalvi o un excedent
destinat a millorar el capital social de Barcelona i de Catalunya de 36.000 :nlllions, més gran que el de Los Angeles. S'ha parlat molt de l'èxit de Los Angeles i que
van repartir un benefici de 300 milions de dòlars. Bé, en
aquest cas, en el nostre, és més. Però podem dir que resulta que Los Angeles no va fer inversió. Doncs no, Los
Angeles quasi no en va fer, però és que aquí tampoc s'hi
comprenen totes les inversions ni tan sols les estrictament esportives.
En definitiva, doncs, l'aportació del COOB és més
important -o igual com a mínim- que als Jocs que han
passat a la història com els més econòmics i els més ben
organitzats, que des d'aquest punt dc vista són els de
Los Angeles.
En tercer lloc, un tema a considerar, perquè moltes
vegades no surt. En les enquestes que veig darrerament,
en les quals la gent valora molt positivament tot el que
es du a terme, etcètera, en canvi no es valora I' aportació
de l'Estat en el que val. L'estalvi i l'excedent invertit és
32
33
Les despeses, pràcticament són idèntiques. Per
tant, equilibri en un pressupost revisat després en
144.569 milions i una partida important que volia
destacar, que és la d'inversió d'instal.lacions i àrees.
Perquè aquesta partida és l'afegit que el COOB i els
Jocs, no les administracions sinó el COOB, obté per a
la nostra ciutat i per a Catalunya en el seu conjunt,
perquè hi ha obres que es fan justament fora de Barcelona a les subseus. Són 36.111 milions, i per tant el
25% de la despesa.
�r
pràcticament igual, com he dit abans, que les participacions en ingressos i transferències de l'Estat. És similar,
a la ratlla dels 40.000 mili ons.
L 'Estat, que quedi clar, és l'únic que hi paga, en el
COOB. No parlo de les inversions a la ciutat, que tots hi
hem contribuït... ara en parlarem. Però en el COOB com
a organització, l'única transferència que es rep és la de
l'Estat espanyol, a més del que pugui pagar en altres
qüestions com puguin ser el port, els cinturons ... També
els paga, en part, la Generalitat, els cinturons, però en el
COOB només paga l'Estat.
I ara em referiré un moment a les xifres de la ciutat.
Hi ha hagut dues estimacions : primerament ens referirem a la del Gabinet Tècnic de Programació, en què
s'analitza l' impacte que l'any 1992 té sobre l'economia
i s'estima en termes de creixement del producte brut o
de la renda nacional en termes d' ocupació. L'impacte
directe i indirecte -una operació molt complicada, però
que es pot estimar científicament- és de 2,4 bilions de
pessetes (consum i inversió). I l'impacte sobre l' ocupació, la creació d' ocupació, és de 80.000 llocs de treball/any, aquest és l'impacte que l'operació Jocs ha produït d' acord amb aquesta estimació.
de l' illa d'or de la Diagonal, que segurament no s'acabarà per als Jocs sinó més endavant, però que la gent
anomena "del 92": tot això situa aquesta xifra en
750.000 milions.
D' aquests 750.000 milions, la meitat és inversió privada i de l'altra meitat, és a dir del SO % públic, un 25%
és inversió de l'Estat (a més del que paga al COOB) i un
25% és inversió de l'Ajuntament, de la Generalitat, del
COOB mateix. i de les Diputacions.
Per a nosaltres, Ajuntament, això representa haver
doblat la nostra càrrega financera, el nostre deute. I representa una xifra d'inversió extraordinària d' uns
75.000 milions, que d'acord amb els conceptes que s'hi
comprenguin pot arribar a 100.000 milions i tot.
La Generalitat, una xifra similar 1 el COOB, els
35.000 milions que abans hem dit. Hem doblat les nostres inversions i el nostre deute a llarg te1111iní. I ho podem pagar i ho estem pagant sense cap problema. ¿Per
què?
Perquè aquest multiplicador d' 1 x 10, si la nostra inversió extraordinària de 75.000 s'ha convertit en una inversió
global de 750.000 a la ciutat, ha generat la riquesa que permet finançar la nostra pròpia transformació.
En segon lloc hi ha una altra estimació, força coneguda, i que els mitj ans de comunicació utilitzen bastant,
que és més senzilla, fins i tot jo diria més entenedora: és
la relació de les inversions que s'han fet entorn o amb el
nom dc l'any 1992, algunes de les quals ni s' acabaran
durant el 92, però en fi, que hi són.
I un es pot preguntar: ¿on .seríem si no haguéssim
agafat els trens del 1992 amb l'empemta que ho vam fer
en aquell moment? Ara seríem una magnífica capital de
províncies. Una magnífica capital de províncies . I Catalunya, una magnífica "província", en aquest sentit.
S' hi inclouen 1' Aeroport -aquest sí que s'acabarà, però és fora de Barcelona, per entendre' ns- , o la inversió
L'equilibri existiria en aquesta ciutat, però tot en uns
nivells més baixos: més atur i menys riquesa, menys
34
35
�renda per habitant, segurament menys càrrega financera
i menys impostos, però també menys serveis i menys
equipaments. Aquesta era 1' altra possibilitat.
¿Quin mar~ pressupostari tenim per als anys que vindran? Reduir l'endeutament en pessetes constants. Ens ho
hem proposat i ho farem. Mantenir la pressió fiscal dintre
del màxim del quadrienni anterior. I mantenir la inversió,
no la d'aquest període extraordinari, però sí la inversió
anterior del quadrienni 1984-1987, en pessetes constants,
evidentment, i que va ser una inversió molt important, és
a dir, que ens situa en una inversió per habitant que serà
més gran o igual que la de la majoria de ciutats europees.
Per habitant, torno a dir.
¿Com ho fare m? Disminuint les despeses, contenint
les despeses, més exactament; reduint la inversió, la
qual cosa és evident~ i utilitzant els marges de pressió
fiscal que tenim dins dels compromisos que nosaltres
hem adq uirit.
Això dóna Jloc a un món molt econòmic. basat en la
m illora de la competitivitat de la ciutat, especialment en
comuuicacíons i telecomunicacions; a la creació d'importants oportunitats d'inversió al sector privat i al manteniment d' un nivell raonable i estable d'activitat i inversió municipal.
del 3,3%; és tracta de la previsió incorporada a la Llei
de Pressupostos de l'Estat. Per a Catalunya, s' hi preveu
un creixement del 2,4-2,5% per a l' any 199 1 i un 3,4%
per a l' any que ve. Això d' acord amb l'estudi de la Universitat Autònoma de Barcelonar a Bellaterra, fet per encàrrec de la Conselleria d' Economia.
I bé, a Barcelona ciutat, per l'any 1991 es preveu un
creixement de 3-3,5 % -més alt doncs, bastant més alt,
que el de la mitjana espanyola i el de la mitjana catalana- , que dóna lloc a un producte brut de 4,2 bilions de
pessetes, que representa el 8% de l ' Estat i e142% de Catalunya. I per al 1992 s'estima que això arribarà a 4,7
bilions de pessetes, una estimació de l ' Equip d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Curiosament - és una dada interessant- aquest producte brut a Barcelona ha canviat de composició, és
menys industrial i més terciari. L'any 85 era 2/3 terciari
i 113 secundari, i ara som a 3/4 pràcticament terciari.
No és el moment de seguir amb les xifres econòmiques, això es faria uua mica llarg, però és el moment de
dir que estem en un moment de canvi de marxa.
Ani bem al final de 1' any 1991, i ens podem preguntar si tot això succeeix dins d'una conjuntura, com he dit
al principi, de la crisi que es veia o no a venir.
És cert que ens ha agafat la restricció pressupostària
pública de la política econòmica de l' Estat i aquest ralentiment - no depressió, no recessió estricta- és just
abans de 1'esprint finaL Però potser no sigui tau dolent
que hagi estat d'aquesta forma. I és aquí que cal entrar a
fons en el funcionament de la sintouia institucional.
I uo, en principi no es confirma aquesta previsió, perquè es dóna un creixement a Espanya del 2,5-2, 7 % i
una previsió per a l'any 1992, també a nive1l espanyol,
Ens trobem davant d'un Estat que ha disminuït la seva part en la despesa pública d'una forma molt significativa als deu anys passats. Sense comptar els interessos
36
37
�del deute ni les pensions, ha baixat del 80% al 60% de
la despesa pública total. Això és una petita revolució, si
vostès volen, i que només s'ba produït, per exemple, a
la Republica Federal Alemanya després de la Guerra
Mundial, després de la guerra i la derrota d'aquell estat.
Les autonomies han pujat del 0% al 20-25 % i les
corporadons locals s'han mantingut frenades, excepte
aquelles que no han acceptat la disminució. I que ara demostren, demostrarem ser, potser, les més capaces, justame nt, de disciplinar la nostra despesa, també, perq uè
ha arribat el moment de poder-s'ho plantejar.
Nosaltres hem sabut esperar, i em penso que puc dirho clarament. Hem entès, primer, que no podíem sacrificar serveis, fa uns anys, fins que no existís totalment el
nivell de govern que havia d'ajudar a finançar-los o que
els havia d'entomar. Els famosos 17.000 milions de serveis de suplència que 1' Ajuntament de Barcelona està
fent i que nosaltres hem esperat pacientment que ens
fossin retribuïts.
Fins al moment que, segona constatació, considerem
que ara ja sí que podem exigir a nivell autonòmic, i a nive]] estatal, que en tornin els serveis de suplència que fa
l'Ajuntament de Barcelona. Perquè el plet intern entre
Estat i Autonomia està resolt, o pràcticament resolt, i
perquè si haguéssim demanat això abans, i crec que hagués estat poc polític. l'Estat s'hauria pogut també espolsar del damunt les poques responsabilitats que encara
li resten en aquesta matèria.
mic amb l'Estat, d'entrar en l'únic dels serrells que des
de l'any 1986 quedava per enfrontar, que és justament el
serrell dels serveis de capitalitat de Barcelona i els
transports de Barcelona.
Recordareu, molts de vostès se'n recordaran, que
quan es va aprovar la primera revisió del sistema de la
LOFCA es va aprovar per cinc anys, amb una condició:
que mentrestant s'anessin resolent els tres ~errells que
havien quedat, els ''jlecos", que en van dir a Madrid.
Eren els serrells de normalització lingüística, la policia
autonòmica i Barcelona, capitalitat i metro.
Bé, d'aqne11s tres serrells només en queda aquest i
nosaltres hem esperat fins que el plet entre l'Estat i la
Generalitat es resolgués, per poder entrar a exigir a tots
dos que afrontin, cada un en la part que li pertoca, les
seves resp onsabilitat~ .
Crec que ara és el moment en què això es pot planrejar amb seriositat i, com que aquest és l' any en què ha
de cristal.litzar un nou ritme institucional, penso que hi
fan falta idees clares, sobre aquesta qüestió. Molt resumidament, els diré què en pensem des de l'Ajuntament
de Barcelona i els diré així mateix que la nostra experiència ens les dóna, aquestes idees clares.
Jo tinc el compromís persona] de l'actual president de
la Generalitat i de l'actual Conseller de Economia, que
un cop acabada la revisió del sistema financier autonò-
Nosaltres hem arribat, com a equip que porta les coses de l'Ajuntament, fin s i tot a. una certa filosofia de la
vida -de la vjda política, s'entén- i a una certa manera
de veure l'Estat. I l'Estat de les Autonomies, i les finances públiques, i els serveis que s'han de fer, i qui els ha
de fer i com s'han de finançar. I no només com s' hau de
pagar, sinó de quina manera s'han de donar i quin paper
ens sembla a nosaltres que ha de tenir cada un dels ac-
38
39
�tors en aquesta comèdia, en aquesta tragèdia, o en
aquesta funció, que en definitiva té una mica de tot.
Veiem clarament que el nostre rol ha estat el d'animadors de la funció, durant aquests darrers cinc anys,
quasi diria durant els deu. Parlo ja no només de l' Ajuntament de Barcelona, sinó en conjunt de tots el ajuntaments de Catalunya, molt en parlicular, que són els que
menys han acceptat l'equació de Ja contenció i aquesta
condemna d'una part relativament estancada de la despesa pública total.
Creiem que en aquest moment en que I' Ajuntament
de Barcelona és capaç, exemple únic, d'aprovar un pressupost amb un increment del 4% (per sota del cost de la
vida previst per a l'any 1992), en què l'Estat aprova un
increment de prop del 10% i en què la Comunitat Autònoma, la nostra - altres també, però en tot cas la nostraun 16,8% (abans dels 23.000 milions, abans de les millores que pugui obtenir), creiem que ha arribat el moment que nosaltres fem valer una mica la nostra capacitat dc fer.
Que fem valer l'esperit de corrcsponsabi Iitat en el
moment de demanar al s altres que entrin a fer de locomotora de l'economia del país. Crec que ho han entès.
Jo, amb tota sinceritat, penso que la comunitat autònoma catalana en aquest moment s'està plantejant seriosament, per primer cop, la inversió. H a estat una mica atenallada, fins ara, per Ja impressió que si estirava més el
braç que la màniga ho podia pagar políticament. Aquesta ha estat la impressió que ens ha fet a tots i jo personalment ho he entès. No m'ha agradat, però ho hem entès tots.
40
Això s'ha acabat, aquest escenari s'ha acabat. Els arguments d'excepcionalitat en aquest sentit, segons el
meu parer, pericliten ja i , per tant, entrem en la fase en
què inexcusablement i amb una gran generositat tothom,
haurem d'anar a plantejar-nos-en definitiva ment la solució. No dels problemes de gestió extraordinària sinó
dels de gestió ordinària, dels serveis ordinaris de la vida
d'aquesta ciutat i de totes les grans ciutats i mitjanes
ciutats i petits pobles, també, de Catalunya i de tot Espanya.
I això s' haurà de fer sobre la base d' una cristal.lització d' entesa institucional per a la qual repeteixo que
nosaltres - honestament- estem ben armats, d' arguments, de legitimitat moral i de coneixements pràctics.
Repeteixo, no només en el terreny econòmic sinò també en el terreny del rol, del paper de cadascú.
D 'això, del que nosaltres serem, alguns en diuen federalisme, però el nom tant se val, no és el que fa la cosa. En tot cas, nosaltres creiem que efectivament hi ha
una fi lo sofia polílica fom1ada sobre la base del coneixement pràctic, de Ja gestió que hem pogut desenvolupar
en el nivell que és més a prop dels ciutadans, en el moment de fer el repartiment, amb els límits que són de rigor, amb uns límits equilibrats.
Entenem perfectament que de vegades governar significa distanciar-se, que determinades coses no es poden
obtenir precisament sense la fredor d'una certa distància. Però nosaltres situem al davant el principi contral"i,
el principi de la subsidiaritat. És el principi que tot s'ha
de fer en aquest nivell de govern, en què es pugui fer
trobant-se més a prop del ci utadà i no incorrent en greus
41
�contradiccions des del punt de vista precisament de
l 'equitat, des del punt de vista de l'eficàcia, de les economies d'escala, que en di uen els economistes.
Nosaltres, tot això, estem disposats a posar-ho sobre
la taula d' una entesa que creiem que ha de ser a tres
bandes, aquí a casa nostra.
No penseu que a l' equip de govern de l'Ajuntament
només hi ha una preocupació estricta envers temes
d'eficàcia, o envers temes de caràcter més tècnic o de
caràcter d' obra pública o de finançament d'aquesta obra
pública, no. Fins i tot diria quasi el contrari.
Per més que sentiu parl ar l'Alcalde d'aquests temes,
en el fo ns d' aquest equip hi ha la couvicció d' haver començat des de l' any 1979 amb una prioritat que és justament la contrària, que són els serveis personal ~ . r que
consisteix a posar la pedra al servei de les persones, però també amb Ja convicció que no podíem dogmatitzar
aquesta prioritat de manera que no es fessin aquelles
grans in versions que calíeu. Ens vam negar a ser dogmàtics dels serveis personals coutra la inversió.
En un moment determinat de l'evolució d'aquest
Ajunta ment democràtic, a l'any 1985, hi va haver uns
acords molt importants. Entre nosaltres els coneixem
com els acords de Sarri à (perquè es van fer al Centre Cívic de Sarrià), en els quals l' Ajuntament es va plantejar,
a més de l' urbanisme de les places, els jardins i els monuments a la perifèria, de la dignificació dels perits racons, L' urbanisme del proj ecte i no només del pla.
reixie n importants des del punt de vista de la comunicació. Jo crec que hi ha un cert humanisme, basat en
aquestes inversions, però m' interessa remarcar que no
ha desaparegut de la nostra acció la idea que en el fons
el que compta és justament que els serveis personals 1 la
vida de cada dia dels ciutadans puguin millorar.
Quan preparava aquesta conferència vaig demanar,
en el Comitè de Govern de l'Ajuntament, que fóssim capaços de construir-ne un relat, d' això. És més fàcil
construir uu relat físic de l'urbanisme, que es pugui enteudre, que no pas fer-ho dels serveis personals que canvien a cada bani.
I ara podria llegir la història d' un senyor veí nostre
del carrer del Pallars, que surt al mati , se' u va a Ja feina
a la Zona Franca i s'estalvia un quart d' hora i pot dormir deu minuts més. I després torna al seu bani i la seva
dona, que bavia treballat en aquella fàbrica que en deien
la Càtex, acompanya el nano a la piscina que ara hi ha
en aquella mateixa fàbrica. De manera que el que ella va
fer, i ell, amb la seva feina, ha cristal.litzat en un s llocs
d' equipament en què els nanos, els seus nanos, poden
gaudir d'una vida millor.
O com aqueJles senyores grans que a la Sedeta, el dia
de la inauguració, m 'acompanyaven i em deien " en
aquella fmestra vam estar treballant-hi trenta anys". I
ara els seus néts hi van a L'Institut.
A més d'això, ens vam enfrontar a aquestes gran
obres que, a l'any 1983, amb la Maria A urèl ia, ens apa-
En certa manera això és la història d'aquesta ciutat,
d' una fàbrica humana molt feta i en què, a poquet a poquet, hi hem anat quasi diri a entaforant, perquè aquesta
és la reaUtat, els serveis personals, que, en definiti va, faran la nostra vida més digna del que ha estat fins ara.
42
43
�Aquest és l'orgull de la gent gran de Barceloua: poder dir "d'aquestes fàbriques n' hem fet equipaments" o
bé "d' aquesta barriada més o menys degradada n'hem
feta aquesta altra, que té tota aquesta dignitat".
hem hagut de matisar el projecte del Museu Nacional
d'Art de Catalunya i quantes vegades els mitjans de comunicació no haureu dit, "doncs ja han canviat de projecte" o "s' havien equivocat" ...
I ara em podeu preguntar: "fins aquí està molt bé, però ¿després què fareu?" Ara no tinc temps d 'explicarvos què hem de fer, però sí que us vull dir una cosa. En
el nostre projecte, quan nosaltres volem resumir, diem
que després del 1992 ve la cultura, i ve Europa. Aquest
és el nostre objectiu.
En fi, jo us portaria que veiéssiu la història de la
Gare d'Orsay de París, per exemple. Quauts anys van
passar des que Gae Aulenti, em penso que amb Oiscard d'Estaing, va començar aquell projecte fins que
no el va acabar i quantes vegades van haver de canviar, fins i tot d'arquitectes. Doncs van passar deu
anys, si fa no fa.
¿Què volem dir? Amb cultura no volem dir només els
museus, sinó també els museus, que s' entengui bé. Entenem que en ~ultura , estrictament, passa el que passa
amb la ciutat. Es a dir, que hem de ser capaços d'oferir
la formació, de crear el mercat, el gust, l'hàbit, les professions, de formar la gent amb uns nivells de més excel.Iència en aquest sentit.
Tot això no és possible si no hi ha una inversió important, la física. Important. Hem tirat endavant, no pas
sols sinó conjuntament amb la resta d' administracions,
setze projectes, em penso que en són, que ara no rememoraré un per un, perquè seria massa llarg, però que coneixem perfectament, i que lògicament són projectes
que s'aniran descabdellant i donaran el seu fruit en un
període més llarg probablement que aquests projectes
terriblement importants de les comunicacions, però que
en definitiva són projectes, bàsicament, d'enginyeria física.
La cultura, els grans projectes culturaJs, tenen un
component d'enginyeria humana molt més sofisti cat i
No demanem tant, però sí que demanem que la ciutat
entengui que aquests són projectes que exigeixen en si
mateixos una maduració, que tenen una química fina,
més lenta que no pas els projectes estrictament d' enginyeria: Palau Nacional, Museu d'Art de Catalunya, però
també el Museu d'Art Contemporani, l'Auditori i la reforma del Liceu i el Palau de la Música (qne ja hem acabat) i el Centre de Cultnra Contemporània de la Casa dc
Caritat i tots els qne. abans hem anat dient.
Creiem que el 1993 és 1' any de la cultura, però ho
creiem en un sentit més ampli que el que comprendria
l'àmbit o l'àrea de Cultura tradicional de les administracions. Per cultura volem entendre igualment 1'ns de la
ciutat, per cultura volem entendre allò que no és estrictament l'estructura o la infrastructura, sinó jnstament la
vida que s'hi ha de posar, en aquestes estructures qne ja
hem creat i que continuarem creant, que en bona mesura
són aquí perquè nosaltres en gaudim.
molt més díficil de madurar. Penseu quantes vegades no
Per tant, a partir de l'any I 992, ja dins del 1992 i
molt particularment en el 1993, nosaltres voldríem que
44
45
�Barcelona fos significada com una ciutat de la cultura i
de la urbanitat.
Entenem per urbanitat el company de l'urbanisme.
Amb l' urbani sme ja tenim premi, diguéssim; amb la urbanitat encara ho he m de demostrar. Històricament hem
tingut una ciutat educada, i s'ha parlat molt de Barcelona justament com una ciutat urbana, on el trànsit és
menys sorollós, amb menys maleducats que en altres indrets, o menys caòtic.
1 bé, la riquesa mateixa que la nostra evolució ha generat, la civilització mateixa en què vivim, que és l'europea, comporta e ls seus problemes. Jo sóc d' aquells, i
sobre la c iutat hi ha un consens creixent, que creuen que
les ciutats són l' única sortida de la humanitat.
No perquè nosaltres ho dictaminem, sinó perquè la
humanitat no sap fer res més sinó ciutats, a última hora,
malament o bé. Potser en el Tercer Món les estan fent
molt de pressa i malament, perquè no tenen altra manera
de fer-ho, ¿però què fan sinó ciutats?
Per què ho dk, tot això? Perquè nosaltres hem
d'afrontar molt seriosament en aquest moment una assignatura que segurament és més complicada que la que
hem fet fins ara. I uo es tracta d' una argúcia formal o de
ganes de sorprendre; ho crec sincerament.
El que nosaltres hem fet, el que aquesta ciutat ha fet
durant aquests anys, és molt díficil, ben segur. Quan dic
nosaltres sempre em refereixo no tan sols a 1' Ajuntament, sinó a la ciutat sencera i fins i tot diria al país. El
que ha fet Catalunya a Barcelona, si voleu, i el que Espanya ens ha ajudat a fer>en la mesura que ha ajudat a
fer-ho, no era gens senzill.
Així doncs, el tema que tenim al davant és segurament menys car, ben segur, i, tanmateix, altament complicat. Complicat des del punt de vista que demana unes
adaptacions que són mentals, espirituals, podríem dirnc, en un llenguatge més tradicional, ¿no ? I que són de
comportament, que són de "soft", com dirien els enginyers, i no de "hard" .
Cada dia, al Caire, hi arriben milers d'habitants; cada
dia. La humanitat té un instint, té un programa intern
com a espècie d'agrupar-se, perquè econòmicament,
perquè vitalment, perquè socialment això és millor, perquè es l'única forma que té de resoldre els seus problemes de supervivència, de progrés i tot.
Això no serà senzill. I encara més, això té una pega
important: no es pot programar tan bé. Un pot programar bé o malament les obres d'enginyeria, l' aspecte financer de tot el que es fa; hom pot preveure, pot determinar, pot treballar dins d' uns marges. En aquest cas i
en aquest tema, en l' enginyeria moral, diguem-ne, treballem amb uns marges d'imprecisió brutals.
Això no significa pas que la ciutat no creï problemes,
però sí que vol dir que els problemes que crea la ciutat
són aquells que la humanitat 11 posa al damunt, justament perquè els resolgui, perquè no té una altra forma,
afortunadament o desafortunadament, de solucionar-los.
No només això. De vegades ens trobem molt lluny
del lloc on volem arribar, tot i havent treballat molt per
ser- hi a prop. Vegeu aquests dics, per exemple, en els
mitjans de comunicació mateixos, e ls temes de què parlem -a més dels més dramàtics que hem dit abans- i que
46
47
�es refereixen a fiscalitat, o que es refereixen a allò que anomenem estat del carrer, qualitat de vida al carrer, i les coses que hem de fer perquè aquesta qualitat de vida millori.
ara, per poder enfocar el final d' aquest segle amb unes
garanties.
Aquesta és una mica la prova de foc qne tenim al davant, que sabeu que preocupa, que preocupa I' Ajuntament, i posarem tot el que hi hagi a la nostra mà per solucionar-la. Moltes vegades es tractarà de coses,
d' esforços, que tindran la seva part fins i tot de sacrifici
que es demanarà a la ciutat, però que tenen la seva caducitat. No són sacrificis, no són esforços que es dernanin per sempre més, sinó un esforç especial, justament
En resum, el 1991 ha estat per nosaltres un any apassionant però dur, transformador, jo diria que tremendament transformador. L'any passat, quan jo acabava aquí,
demanava als ciutadans que passegessin per la ciutat i
que 1' ensenyessin. Doncs bé: més d' un milió i mig de
persones han passat per l'Anella Olímpica, d' ençà de la
inauguració del Palau Sant Jordi, i d'això en fa quinze
mesos.
Hem canviat, ens coneixem millor. Hem perdut alguns dels millors ciutadans. Però no us penseu que no
hauran pogut viure-ho o veure-ho en el millor moment,
perquè el millor moment és quan la pròpia consciència
li din a un, i la seva pròpia conciutadania també, que
ha fet el qne ha via de fer. I aquest moment, aquests
ciutadans ja el van passar, abans d' ara, fa uns mesos,
segurament.
En definitiva, el 1991 ba estat un any de canvi, per
altra banda, del mandat i de l'equip. Un any d'eleccions
i per tant de canvi de marxa dins de l'Ajuntament, amb
els costos que això té, que són molt importants. L'any
1987 va ser l'any del desplegament controlat, en què es
va crear el COOB , es va crear el Hòlding, es van crear
les tres empreses, es va donar l' empenta a Iniciatives, es
va crear Barcelona Promoció -la qual cosa va representar uns sacrificis personals immensos per a tots els
qui eren a dintre de I' Ajuntament.
Vam trigar dos anys, ara ho puc dir, amb el nou sistema i amb el nou equip, a estar confortablement instal.lats cadascú allà on havia d'estar: els qui havien
48
49
En aquest moment tenim problemes greus de fer- nos
entendre, d'entendre nosaltres mateixos, com a col.lectivitat, què hem de fer amb la ciutat que tenim o com
l'hem d'utilitzar, com hem d'utilitzar l'automòbil i com
el transport públic. I no es tracta tan sols d'un problema
d' una cosa, que jo a vegades he dit, i que podem arribar
a fer, que és un gran debat sobre aquesta qüestió. No és
purament una qüestió de debat, tant de bo ho fos. Programaríem el debat. No és purament això.
Tenim una ciutat enormement millorada, que ha viscut un període molt excepcional i que ha adaptat les seves pautes de comportament a aquesta excepcionalitat. I
ara se' ns fa difícil de demanar que torni anna certa normalitat i que abandoni els comportaments adaptatius,
que tenen una mica de creatiu, sempre, però molt de perillós; ja que algunes de les fronteres de la disciplina
vial, de la disciplina urbana i de la urbanitat s'han traspassat. I tornar aquestes aigües al seu llit és molt més
complicat qne no pas fer sortir un riu del curs per on
passava, molL més.
�d'anar a districtes, a districtes, els qui no hi havien d'anar,
doncs no. Aixf com dic que l'any 1987 va ser l'inici del
desplegament contro.lat dc r Ajuntament, ara jo crec que
estem més aviat en un replegament ordenat i en el salt endavant, a Europa i la ciutat de la cultura, i a la qualitat de
vida.
Per això hem confirmat tres equips, reforçant-los políticament: l'equip urbanístic, l'equip de benestar social,
i l'equip de la Marta Mata. Tots tres equips, segous la
meva opinió, es consagren i es reforcen políticament
d'una manera molt important.
Així mateix hem creat equips nous, un de remarcable
a l'àrea de la Via Pública, que vetllarà per la qualitat,
justament, d'aquestes adaptacions i d'aquest esforç que
hem de fer en la conducta.
Amb cinc persones que treballen, com a l'Ajuntament se'n diu, de coronels. En fi, persones que no tenen
una gran burocràcia a sota (és una experiència nova que
provem), i que per tant no tenen comandament en el
sentit de manar tropa. El que sí que tenen és comandament sobre la formació i sobre els comportaments de la
pròpia casa i, per tant, poden determinar en bona mesura
-sota la direcció d'en Joan Torres, però amb la implicació de tores les àrees de l'Ajuntament- els esforços que
durem a terme en la millora de la qualitat de la vida al
carrer.
D'altra banda tenim un equip nou en l'àmbit d'Economia molt important, molt fort a nivell de regidors i
nou a nivell d'equip amb Josep Marull, Ramon Seró, Pilar Solans, l'Ernest Maragall en l'àmbit d'organització i
un parell de fitxatges més que estan a punt, que encara
50
no puc anunciar. Pràcticament completarem el que jo
crec que serà l'equip econòmico-financer més potent
d'aquesta ciutat.
I, en tercer lloc, aquest projecte que al mateix temps
és un equip de col.laboració entre la cultura, el turisme i
la promoció olímpka (la gestió de les instal.lacions
olímpiques), per justament programar unes activitats
que facin d'aquesta apel.lació del 92-93 com l'any de la
cultura una autèntica realitat,
Estem programant un calendari, del qual l'any Miró
jo crec que és una notícia excel.lent, veritablement excel.lent, i que la Fundació Miró mateixa -l'edifici de la
qual, com sabeu, és propietat de l'Ajuntament, com quasi tot en aquesta ciutat en aquest terreny, però que a més
ha estat dirigida per Francesc Vicens en un momeut de
la seva història, per Oriol Bohigas en un altre, i pel pobre Joan Teixidor en un altre- que haurà de contribuir,
doncs, a aquesta gran idea que és el 1993 com a any
Joan Miró.
Nosaltres hem de buscar destinacions per a aquesta
ciutat i per a aquestes inversions que justament hem preparat. Hem de buscar una demanda per a aquesta oferta,
hem de buscar motius qne facin que d'una manera contínua, a partir de l'acabament dels Jocs Olímpics, la nostra ciutat pugui ser la seu de grans esdeveniments, que
ja ho és, que ja s'ha programat que ho sigui, en bona
mesura.
El congrés d'arquitectes mundials vindrà aquí, el
congrés d'editors vindrà aquí, el congrés de cardiòlegs i
diferents congressos de medicina, etcètera, però nosaltres hem de buscar grans ocasions perquè tot allò que
51
�hem invertit es pugui posar justament en bon ús. I això
es realitzarà mitjançant una programació conjunta en
què 1' Àrea de Cultura estarà implicada amb unes altres
que tradicionalment no han estat les seves aliades, les
seves col.laboradores i , en canvi, en aquest cas sí que ho
seran.
Crec que ens hem dotat dels mitjans de gaudir de la
ciutat; ara hem d'estendre aquesta urbanitat i aquest urbanisme i aquesta cullura, afegir la urbanitat a l'urbanisme, més exactament. Afegir l'estalvi a l'expansió, afegir la cautela a l'eufòria, i afegir, evidentment, la
col.laboració entre institucions en relació amb els problemes de gestió, la col.laboració extraordinària que ja
existeix en aquest terreny, i també en la gestió ordi nària,
dedicant aleshores l'any 92 a rebre el món aquí i a preparar l'any 93.
Sense triomfalisme, conscienls de tots els costos i els
riscos, minimitzant-los i mirant de donar a Barcelona la
gran velocitat de creuer que els segles li van negar i que
ara creiem que és possible garantir.
Moltes gràcies.
52
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1991
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-01-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2607/19900319d_00373.pdf
e2f16e213305acc72eedf5528b3e232a
PDF Text
Text
^4
^ 5
ACTE SOLEMNE D'APROVACIÓ DEL DOCUMENT FINAL DEL PLA
ESTRATèGIC
ECONÒMIC
IáSOCIAL
BARCELONA 2000
1 1, /e. ^^,l^ t7
Intervenció de lIExcm. Sr. Alcalde.
Honorable senyor Conseller, Autoritats
membres d'aquest Comitè Executiu, i membres
també del Comitè Assessori, Vull esmentar aquí
especialment les entitatslque són també membres
d'aquests Comitès i que; no han intervingut
aquesta tarda, però sí ho han fet en l'elaboració, com totes les altres d'altra banda, dels
documents que avui s'aproven: el Consorci de la
Zona Franca, el Port de Barcelona, el Cercle
d'Economia, la Fira i els Comitès Assessors,
també, de la Universitat Autònoma de Barcelona i
la Politècnica de Catalunya. I totes les altres
entitats.
Un agraïment molt s ncer de la ciutat de
Barcelona, a través del seli Alcalde, a través de
l'Ajuntament en aquest Saló de Cent, que és la
�casa de tots.
Un agraïment molt sincer també als membres
de les comissions tècniques que de fet han
esmerçat hores i hores per poder arribar a
aquest resultat que finalment és tan senzill
però no exempt de depuraci, de decantació, d'un
procés lent i difícil de síntesi.
Un agraïment molt especial al Coordinador
General del Pla, el Sr. Saritacana, sense el qual
tots sabem que aquest projecte, aquesta realitat
avui no seria.
Molt en particular al Conseller d'Indústria i Energia, que avii per primer cop té
l'ocasió, ha tingut l'ocasió, d'estar amb nosaltres i donar-nos confiança en un projecte en el
qual la ciutat confia molt i molt. Li agraïm la
seva presència, sabem dels interessos generals
que representa i de la importància immensa que
té el fet que ell avui sig1i aquí i que ens hagi
adreçat la paraula en un tp tan positiu.
Dir-los molt breument que queda un nou
Consell de Cent, que significa el Consell Gene-
�ral del Pla Estratègic, Econòmic i Social, que
ha funcionat i ha treballat bé, que les conclusions són serioses, que resisteixen l'anàlisi, que s'han elaborat en propostes d'equip, que
assenyalen, jo crec, una orientació realista per
a la ciutat.
És evident que el futur de la ciutat és un
futur que no pot ser dissenyat més que col . lectivament. És molt fàcil de dir que la ciutat
serà allò que vulguin que segui els seus ciutadans i tanmateix és molt dificil de traduir
aquesta asseveració en alguna cosa que sigui
tangible.
Totes les institucions amb competències
són responsables del Pla, de la seva realització. I avanço que des de l'Ajuntament es posará
voluntat política i mitjans per assegurar l'executivitat del Pla, així com esperem que es faci
des de les altres institucions.
Es una idea d'altres països, no molt
allunyats del nostre quant a cultura política i
quant a cultura tout court, la idea d'un protocol d'entesa entre les ciutats i les administracions superiors per tirar endavant els seus
3
�projectes. Jo crec que la millor síntesis que es
pot fer d'aquest treball que avui s'aprova és
justament el de constituir la base d'un protocol
d'entesa que la ciutat he de fer no només amb
els seus ciutadans, que ja ho ha fet a través de
vostès, sinó amb les administracions superiors
que li h an de donar aixopluc i també recursos
polítics, econòmics, tècnics, de tota mena, a
l'hora de convertir aquestldisseny en realitat.
Un protocol, doncs, d'enteniment entre els ciutadans de Barcelona, la seva ciutat, el seu
govern municipal, i les administracions superiors.
Aquest és un pla econòmic i social, i
subratllo això de social. Vaig dir-ho el primer
dia i ho torno a dir avui. La Barcelona dels
anys vint, i per descomptat la dels anys trenta
i dels anys posteriors, no s'hagués pogut permetre aquesta realitat. Una Barcelona que tanmateix era en aquells moments -en els anys vint,
en concret- una Barcelona positiva i creadora i
tanmateix no hagués pogut fer l'esforç que vostès han fet en un clima tan positiu i amb un
resultat tan concret. Aque
a era, ho sabem prou
bé, desgraciadament, la ciutat de les bombes on
�es va engendrar la ciutat, de la tragèdia. I en
fi, després de molts anys d'haver pagat molt
cars aquells pecats, ens trobem amb una ciutat
en la qual el compromís ampli i seriós és possible, i això és el que vostès han fet, i jo els
J
estic, en nom dels ciutadans, enormement agraït.
Sabem que la ciutat amb això no ha fet
més que de llevadora d'un pacte que estava en
les entranyes de la ciutat i que vostès han
expressat amb tota concreció i amb tota modèstia.
Sàpiguen que és lanostra convicció que
sense aquest caràcter igualitari, d'igualació,
de qualitat de vida, de
compromís solidari,
aquesta ciutat no seria el que és.
No fa encara molts mesos un digne senyor
de Barcelona, regidor d'aquesta ciutat, membre
d'aquest Consell, Ramon Trias Fargas, va dir que
l'any 1500 un viatjant italià, culte i
il . lustrat, Francesco Guicciardini, havia definit aquesta ciutat amb
1
següents paraules:
"Barcelona no és potser una ciutat que tingui
monuments com els que té Florència o Venècia.
Però sí que té una qualita
5'
mínima molt conside-
�rable". I jo dic, què més es pot dir d'una
ciutat que no sigui capital?. Què millor es pot
dir d'una ciutat que no pas aquesta afirmació
que els serveis mínims sóni de qualitat?.
Això és el que voldríem amb aquest Pla.
No només, doncs, el tirar endavant, que tirarà
endavant. No només el constatar que vostès són
entitats que tenen la força per fer-ho i que les
administracions
superiors ens
aquest
sinó
esforç,
extrems
socials
aixoplugaran
també maldar
perquè
de la nostra comunitat
no
en
els
se
separin massa del conjunt,9 perquè el conjunt ha
de seguir perquè la ciutat sigui una ciutat
d'iguals. Aquest és, jo crec, el designi i el
disseny de Barcelona.
És amb aquest esperit que declaro solemnement aprovat el document final del Pla Estratègic Econòmic i Social de Barcelona 2000.
Moltes gràcies.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Acte solemne d'aprovació del document final del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000.
Subject
The topic of the resource
Planificació
Barcelona
Acció política
Govern
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-03-19
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2608/plaestrategiceconomicisocialbcn2000.pdf
08aa5c9cebe46d0b65ce2264deecb1ec
PDF Text
Text
���������������������������������������������������������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Planificació
Model social
Acció política
Economia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ajuntament de Barcelona
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Raventós, Francesc (presentació)
Maragall, Pasqual, 1941- (presentació)
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Objectiu general del Pla:
Consolidar Barcelona com una metròpoli emprenedora europea, amb incidència sobre la macroregió on geogràficament se situa; amb una qualitat de vida moderna; socialment equilibrada i fortament arrelada a la cultura mediterrrània.
Liníes estratègiques:
- Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macroregió. Assolir una major interconnexió de la ciutat amb la seva àrea d'influència i dins d'ella mateixa.
- Millorar la qualitat de vida i el progrés de les persones. Afavorir el progrés de les persones, augmentant les oportunitats formatives, culturals i de qualitat de vida.
- Potenciar la indústria i els serveis avançats a l'empresa. Afavorir el progrés econòmic, tot promocionant la modernització del teixit industrial i una oferta de serveis adequada als nous requeriments de l'economia moderna.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-03-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/2609/19920508d_00482.pdf
240712e51d17df7009594c77101f50c0
PDF Text
Text
fubGt.CM- : Cai Í^ ts
ti^ro.
CORRESPONDÈNCIA
SOCIALISTA
Discurs de presa de possessió com a President
del Consell de Municipis i Regicins d'Europa
Pasqual narayali
Mentre el segle XIX, després de Napoleó i fins el
1914 ha estat el de l'esperança i la pau internacional,
el nostre ha estat el de les guerres i el de la decepció.
Senyor President de la Comissió Europea, senyor
Conseller i President accidental de la Generalitat de
Catalunya, senyor President del Parlament, senyor
Minist re , senyor Secreta d'Estat, senyor Director
General de la Comissió, senyors diputats i senadors,
senyor President de la Conferència de Poders Regionals
i Locals del Consell d'Europa, autoritats i senyor
President de la Federació Espanyola de Municipis i
Províncies, de la Federació de Municipis de Catalunya
i de l'Associació Catalana de Municipis, senyor
President del Consell Consultiu, senyors membres del
Comitè i Burós Executius de la CMRE, senyor Alcalde, senyors tinents d' alcalde i regidors del' A juntament,
senyor Hoffman, el meu amic, vice-president de la
CMRE, senyora Secretària General, senyor Jordi Borja,
delegat de Relacions Territorials, amics:
ull dir-vos, doncs, en aquest context, com es veu
Eu ro pa des d' aquesta ciutat, situada allà on els Pirineus
i el Mediterrani es diuen bon dia cada matí.
I ps ho diré, doncs, en català que és la meva llengua
fami iar, i això ja és un anunci del valor que tots
nosaltres atorguem, c rec, a les nostres arrels i a la
importància del' expressió directa, de la paraula sortida
tal cqm ha estat concebuda.
)'he près la feina de traduir jo mateix aquestes
pararles en espanyol que és la llengua comuna i
glo ri osa de tots els pobles d'Espanya i ara de prop de
400 milions d'habitants del pl an eta i que permet basar
la traucció simultània en totes les llengues oficials del
CMRE (encara no el grec, però això ar ri barà molt
aviat;
He reflexionat força sobre el to de les paraules que
avui havia de dir i sobre el llenguatge que havia
d'utilitzar. No vull fer un discurs tècnic ni massa llarg,
sinó cordial, ja que serà a Praga, el mes d'octubre,
davant l'Assemblea General del Consell, que el programa polític del president es presentarà. No tracto de
resoldre ni explicar els problemes ni les esper an ces que
hem d'afrontar com a responsables de col.lectivitats
territorials europees.
Ño es pot concebre Europa sense les ciutats i les
regions. Eu ro pa és un sistema de ciutats i col.lectivitats
territorials. Europa és un sistema de ciutats que ha de
ser capaç de finançar el camp, en uns c as os com a
paisatge i en altres com a lloc de producció. Segurament
aquen any, que és l'any que celebrem el 500 del
moment que es van retrobar dos mons –Amè ri ca i
Europa– no podem deixar de reaccionar sobre el que
les ciutats són més enllà d'Europa.
Em plau transmetre-us l'estat d'ànim d'un alcalde
d'una ciutat europea, catalana i espanyola –i que en
coneix moltes altres– a qui s'ha donat un paper
representatiu, en el mateix moment que Europa reneix,
d'una manera precisa, construc ti va, Ilargament esperada, de vegades també turbulenta i apassionada.
Amèrica és un cas diferent, on el valor del sòl és
molt Més baix, on la mobilitat és un valor més important
que la radicació, on la Constitució no crea (a diferència
de Máastricht) la col.lectivitat local ni, per tant, no la
protegeix. Amè ri ca és potser la més important creació
d'Europa abans del segle XX.
El nostre estat d'ànim és ple d'il.lusions, de
projectes i de certeses, alhora que de prudència. Es el
resultat d'un segle ple de fracassos i de confrontacions,
i també de progressos materials sens parar.
3
�CORRESPONDÈNCIA
SOCIALISTA
Les ciutats d'Eu ropa, en canvi, van ser elles les que
van crear comtats, repúbliques i fins i tot imperis:
Atenes, Roma, París, Viena, Londres, Berlín, Toledo,
Madrid, pero també Florència, Munic, Manchester,
Anvers, Rotterdam, Milano, Barcelona, Colònia,
Brussel.les, Santiago de Compostela, Venècia,
Edimburg, Praga o Montpeller.
Quines ressonàncies no hi ha darrera cadascuna
d'aquestes paraules! En realitat, a hores d'ara, ja no és
potser important saber si les ciutats van crear nacions,
o les nacions ciutats. Però és imprescindible establir
que per sota dels Estats, una nació o vàries nacionalitats
o regions, i moltes ciutats, són el patrimoni d'Europa,
el més preuat, el més carde mantenir però també el més
productiu.
L'Europa comunitàri a atrau l'Europa de l'est per
tres raons: la seva democràcia, la seva riquesa i el seu
autogovem terri torial. L'Europa de l'est atrau l' Europa
comunitàri a (tant com l'angoixa perla seva diversitat
dramàtica) per l'enorme capital humà invertit i present
en les seves pròpies ciutats: Praga, Dresden, Budapest...
Són les ciutats les que h an estat la base de la recuperació
de les nacions en crisi, les ciutats en tant que cultura,
en tant que estructura, en tant que entorn convencional,
creat pels homes i les dones.
Fa 50 anys, Txecoslovàquia era la vuitena potència
industri al del món i tenia una renda per habitant dues
vegades més alta que l'austríaca. Avui la seva renda
segurament és menys de la meitat que la d'Aust ria,
però Praga segueix existint. Com un patrimoni acumulat
durant segles que ni la decadència econòmica no ha
pogut destruir.
Nosaltres no hem estat totalment conscients de la
magnitud de la tragèdia iugoslava fins que no hem vist
bombardejar Dubrovnik o Sarajevo. Però a tots ens
confort a pensar que 1'esperit de Dubrovnik no ha mort
i que el diaque comenci el seu redreçament es desfermerà
una gran onada de capacitat creativa. N 'estem segurs
d'això, perquè sabem el que és una ciutat.
El mateix hem pensat, o de manera semblant, en
veure l'inici de la reconstrucció de Los Angeles, si bé
allí tot ha succeït amb la velocitat i la imprevisibilitat
dels fenòmens naturals, amb la violència sobtada i
sense causa aparent amb què Amè ri ca ens sorprèn un
cop i un altre cop, per bé i per mal.
Avui mateix, es reuneix un grup de col.lectivitats
territorials, regionals, algunes de les quals demanen
l'exclulió de les ciutats d'un comitè, com és el Comitè
de les Regions de la Comunitat Europea, que solament
pel seu nom pot induir a confusió, però no pas pel seu
contingut, segons ha establert el tractat de Maastricht.
El missatge, avui, del Consell de Municipis i Regions
d'Europa (CMRE) és constituir el Comitè de les Regions
creat a ;Maastricht, sobre una base equilibrada per a
desenvólupar durant els anys que ens sepa ren de la
revisió fidel tractat –és a dir, des d'aquest any fins el
1996– lun diàleg constituent, no pas un organisme
constituït i cristal.litzat. Ens consta que a tot arreu hi ha
voluntaI de diàleg ciutats-regions, encara que no m an
-cal'exdusivmgn.
El CMRE, formatperciutats, regions i organismes
territorials intermedis de b ase electiva, no pot sinó
considerar el tractat de Maastricht com un pas històric:
1'Europ4 nascuda de Maastricht és l'Eu ropa de les
regions de les ciutats, l'Eu ropa territori al, concreta,
físicam$nt determinada, amb noms, accents i perfils
diferent i tanmateix irrevocablement disposada a la
unió en la llibertat. Es l'Euro pa dels nostres filis i és al
mateix temps la concreció de l'Europa projectada pel
gran gest espi ri tual que va ser el moviment europeu de
la postguerra.
El pirincipi de subsidiarietat, recollit a la Ca rta
Europea de l'Autonomia Local, i que hi ha a la Carta
de les Llibertats Locals de 1953 que els Estats Generals
de Vers' alles havia prefigurat, aquest principi de
subsidialietat, deia, que està recollit a la magnífica
Cart a Europea de l'Autonomia Local del Consell
d'Europa –que molts països del Consell d'Europa ja
han ratificat amb caràcterde tractat (entre ells Espanya),
i que par tant té força d'obligar per a milions de
ciutadans europeus– ha estat finalment materialitzat a
Maastricht amb el reconeixement dels nivells territorials
sub-estatals.
Des de Barcelona, capital de Catalunya, una
nacionalitat i una cultura pròpies i distintes, reconegudes
per la donstitució espanyola, no podem més que
apreciarl amb enorme il.lusió i esperança el
desenvol1rpament de 1'autogovem ter ritorial a Europa.
L'Estat espanyol, contrari durant segles al
reconeixement de la seva pròpia diversitat, ha recuperat
en 15 anys el que en 500 anys havia oblidat, i així, avui,
a més de tetrobar-se fratemalment amb el nou món, es
retroba a $i mateix, confiat de la seva pluralitat inte rna.
L'horitzó europeu ha jugat aquí un paper decisiu en
tant que la creació de noves sobiranies –legitimitats, si
es vol – Supranacionals ha desdramatitzat en bona
mesura la;qüestió de les legitimitats interiors. I sé que
�•
CORRESPONDNCIA
SOCIALISTA
aquestes coses s 'h an de dir encara amb molta cautela.
Però som a Barcelona, és a dir, en una ciutat, i per tant
en un espai sense fronteres i sense exèrcit, on l'esperit
loc al i l'esperit inte rn acion al s 'uneixen pera definir un
autèntic territori comunitari. Som conscients que el
ciment de la ciutadania europea és aquesta atmosfera
urb an a.
externes i les economies d'escala. Única llicència
tècnica o tecnocràtica que avui em permetré.
á
Les nacions, les regions, les necessitem per compartir una identitat que ens és necessària en un món ple
d'incògnites. Però la identitat sense projecció no fóra
més que una sublimació col.lectiva de la nostra pròpia
limitació personal.
"Standt luft machtfrei" –"L'ai re de les ciutats ens
farà lliures"–, deien els camperols alemanys fa segles,
com deien també des de 1300 els pobles i ciutats de
Catalunya que esdevenien figuradament "carrers de
Barcelona" per alliberar-se del jou dels seus senyors
feudals.
L'autèntic patriotisme és sempre un desig d'altres
pàries, un transcendir la nostra pròpia identitat:
l'autèntic patriotisme, l'únic acceptable, és doncs el
punt de partida d'un humanisme –o altrament és un
engany i un perill. L'experiència europea és taxativa en
aquest sentit–.
I
Podem seguir ara dient que l'ai re de la ciutat ens fa
més lliures? No és més cert, al contrari, que avui l'ai re
de la ciutat és perillós, contaminat, sorollós, insegur i
carregat d'amenaces?
I si bé és cert que l'humanisme arrogant, el que
nega les seves pròpies arrels conc re tes, patriòtiques i
nacionals, i fins i tot individuals i personals, ha dut l'est
d'Europa a una enorme decepció, també ho és que
l'eüropeïsme és un sentiment federalitzant, que combina 'amor a les arrels amb la predisposició al pacte, i
que sobretot no hm ita 1'autogovem a la gr an nació sinó
que l'estén a tots els àmbits de la vida col.lectiva.
Nosaltres confiem en Europa per respondre amb
optimisme a aquests interrogants. Fa ja una colla
d'anys que una complicitat creixent s'ha establert
modestamet entre la Comissió Europea (i el seu
president) i les Eurociutats.
Havel deia fa quasi un any que "la nostra casa" és
la nostra família, és la nostra ciutat, la nostra nació, i
també la nostra escola, la nostra feina, i fins i tot, per
un resoner, com va ser ell, la seva cel.la.
Hi ha una raó per això: Europa és conscient, potser
més que els Estats que l'h an creada, que la seva sort
està lligada a la capacitat de la política en general per
connectar amb els problemes reals i quotidians de la
ciutadania, i sobretot dels ciutadans joves que votar an
a les eleccions locals – justament a les eleccions locals –
com a ciutadans europeus, independentment de la seva
nacionalitat.
rPerò a l'hora de t ri ar un nom per aquest sentiment
de jertinença a tot el que és "la nostra casa", Havel va
triar el de "civisme". Perquè el civisme sembla l'únic
"isrïne" carregat del respecte necessari envers tots els
altres, I'únic conscient que cap persona no pot ser
p ri vada de cap de les dimensions que constitueixen "la
seva casa".
I segon, Eu ro pa és conscient que l'enemic que ha
de combatre el po rt em a dins, i que no avançarem
només amb l'acció defensiva. Sí: les ciutats són el
ciment d 'Europa, sónl' av antgu arda histórica d 'Europa,
però Eu ro pa ha de ser també 1' àmbit supe ri or en què les
ciutats i també les regions trobinel diàleg i la cooperació
que necessiten per trencar el cercle viciós dels costos
de la congestió, que v an aparellats a les economies
^És en nom d' aquest civisme europeu que les regions,
els çomtats, les províncies, els cantons, les ciutats i els
pobles que formen el Consell de Municipis i Regions
d'Europa ens proposem avui constituir la b as e terri tori al de la nostra creixent ciutadania conjunta.
Moltes gràcies.
Barcelona. Palau de Pedralbes, 8 de maig de11992
S
U
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de presa de possessió com a President del Consell de Municipis i Regions d'Europa
Subject
The topic of the resource
CMRE
Europa
Regions
Municipis
Investidura
Barcelona
Havel, Václav
Relacions Internacionals
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Abstract
A summary of the resource.
Pasqual Maragall fou escollit a París president del Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) el 12 de desembre de 1991. L'organisme agrupava a municipis i regions de 23 països europeus. El seu antecessor, l'alcalde de la ciutat alemanya de Maguncia, el democristià Josef Hofmann, seguiria com a vicepresident. Maragall va delegar les seves funciones en Hofmann fins després dels Jocs Olímpics de Barcelona, el juliol següent. L'acte de possessió del càrrec es va celebrar el 8 de maig del 1992.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-05-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2610/_Il_sindaco_Maragall_Catalunya_EL_PAIS_Catalunya.pdf
4c462ac6bce5ec07f0a7df8602d6a051
PDF Text
Text
LA CARTA DEL CORRESPONSAL ›
‘Il sindaco’ Maragall
A Roma recorden l'exalcalde de Barcelona curiós i dolç, però capaç de baixar d'un
taxi per posar ordre al trànsit
DANIEL VERDÚ
Roma - 27 ABR 2019 - 19:32 CEST
Pasqual Maragall i Diana Garrigosa, a Roma, el desembre de 1997. AGUSTÍ CARBONELL
�Els capritxos arqueològics del mercat immobiliari romà —cada període té els
seus des de fa més de 2.700 anys, no us penseu— van voler que un enamorat del
Mediterrani com Pasqual Maragall acabés vivint on començava la via Aurelia.
Just aquí, a la via Titta Scarpa, número 2, al costat de l'illa que forma el Tíber a
l'altura del Trastevere, va passar un any de la seva vida amb la seva dona Diana i
el seu fill Guim. El seu rastre, els records del període que va cimentar el seu salt
cap a la Generalitat, romanen entre els carrerons del centre, en el paper groc
tacat d'oli de les fritades de cervells i carxofes de l'hostaria Dar Buttero. També
en les lectures d'aquells dies, des de Semprún a Thomas Mann passant per Edgar
Morin, i en el dietari que va publicar a La Vanguardia anticipant idees que
vindrien. Però, sobretot, és fàcil fer revifar el seu record en l'admiració que
despertava en la socialdemocràcia italiana, fascinada llavors amb la seva obra a
Barcelona i que es va posar dempeus quan va arribar.
Maragall va aterrar a Roma el setembre del 1997, poc després de la Diada
d'aquell any. Va passar també un temps breu en un hotel a l’Aventino, just on la
via Marmorata obre les portes del Testaccio. Després va viure un temps en un
àtic prestat a la Villa Borghese, un espectacle amb vista als jardins del Principe
per sobre de les possibilitats estètiques de gairebé qualsevol. Ell havia arribat
amb un Ford Escort familiar platejat que va conservar anys després –“el romà”
l’anomenava– i amb el qual va recórrer tot el Lazio amb la seva família. Aquells
dies explotava el furor dels telefonini al carrer —cap país es va donar un cop al
cap tan fort amb la qüestió— i l’Inter de Milà acabava de pispar Ronaldo al Barça.
Va passar quan les graderies del calcio encara feien més soroll que les de la
política a Itàlia, on un discret Romano Prodi inhalava els últims vapors de finezza
que quedaven al Palazzo Chigi.
Roma, en ple prejubileu, somiava encara amb ser una estrella en una moderna
constel·lació europea des que havia ajudat a fundar-la. Francesco Rutelli, valor en
alça de la socialdemocràcia, la dirigia des de dalt del Campidoglio, just on s'havia
signat el Tractat 40 anys enrere. Una ciutat llavors en plena efervescència
cultural i urbana, convertida en un malson ingovernable anys més tard (encara
que els embussos fossin els mateixos, com el mateix Maragall va patir i va
intentar posar-hi ordre ell mateix baixant d'un taxi camí a Fiumicino). Però el
cotxe obliga a Roma. I els dimecres conduïa pacientment també a través de la via
�Ostiense per arribar a les seves classes a la Universitat Roma-Tre: un curs creat
especialment per a Maragall que van anomenar Europa Prossima.
ADVERTISING
Pisos y casas con hasta un
40% de dto.
Descúbrelos aquí
inRead invented by Teads
El 10 de desembre, el dia que es va estrenar com a professore, l’escoltaven a la
primera fila les principals branques de L’Ulivo, l'artefacte electoral que havia
començat a funcionar un any abans. No s’ho van perdre el filòsof i llavors alcalde
de Venècia, Massimo Cacciari, o el mateix Prodi, que segons explicava a la
crònica d'aquell dia Enric González, va haver de fer equilibrismes vaticans per
enaltir alhora el seu amic Jordi Pujol i Maragall. També va ser-hi, per
descomptat, Rutelli, tan incapaç llavors com avui d'ocultar la seva admiració per
“Pasqual”. “És l'alcalde contemporani més gran d’Europa. Així el vaig presentar
una vegada en un míting i es va quedar de pedra. Era una barreja entre
intel·lectual i administrador, alguna cosa raríssima en la política. A Barcelona va
ser capaç d'implicar l'energia de l'alliberament del franquisme en un projecte
col·lectiu. No era un líder arrogant, era el cap d'un equip”, assenyala Rutelli al
telèfon. Deu anys després, va rebre la trucada del seu amic que li parlava
d’Eisenhower, aquesta manera que tenia Maragall d'ironitzar amb la seva
malaltia, i sobre com pensava combatre-la.
�"La nostra mirada federalista ha estat malmesa per
pulsions secessionistes i centralismes burocràtics",
considera avui el seu amic i llavors alcalde de Venècia,
Massimo Cacciari
Jordi Pujol ja havia consumit la meitat de la seva penúltima legislatura i
Maragall, que aquell any li va enviar una felicitació nadalenca des de la seu de la
premsa estrangera amb un grup periodistes disbauxats i el mateix Romano
Prodi, repetia a tothom que no tenia intenció de provar sort a l'altre costat de la
plaça de Sant Jaume. Roma era només una pilota d'oxigen, una càmera
hiperbàrica després de 15 anys al capdavant de l'alcaldia de Barcelona. Fins que
el va visitar Felipe González per convèncer-lo del contrari, segons ell mateix va
explicar en un míting a l’Hospitalet el 2006 juntament amb l'expresident del
Govern. Enric Juliana, llavors corresponsal a Roma de La Vanguardia, va dinar i
va xerrar algunes vegades amb ell durant aquell curs. “És difícil saber què
pensava. Però buscava verificar realment si volia fer el pas. I allò passava per
veure si l'hi demanaven i amb quins arguments. Comprovar si es creava un cert
desig que fos candidat. Va entendre que la millor manera era desaparèixer un
temps”.
El camí, al cap i a la fi, semblava lògic. Els seus amics als ajuntaments d’Itàlia
també havien fet passos. Les ciutats eren llavors el millor esquema per regenerar
la política nacional, just el que intenta avui una altra vegada tímidament Itàlia.
Walter Veltroni, que succeiria tres anys després Rutelli, es convertiria en
secretari general del nou artefacte socialdemòcrata al país una dècada després.
“Ens vam veure moltes vegades, a Roma i a Espanya. Sempre m'han impressionat
dues coses que no són freqüents en nosaltres: la curiositat i la dolçor. Sempre em
va semblar que tenia aquesta doble característica que, en el fons, és filla de la
mateixa mirada cap a la vida. Ell era curiós per tot el que és nou: cultural, social,
polític. Per també molt acollidor, sense aquesta violència de les certeses que
lamentablement ens asfixien avui. Era un home més travessat pels dubtes que
per les certituds”.
�MÉS INFORMACIÓ
Llegeix totes les
cartes dels
corresponsals
Una manera de projectar el món a les antípodes de la que
recorre Europa, com recorda el seu amic Cacciari amb certa
amargor. “Va demostrar unes idees molt clares sobre
l'exigència d'un veritable federalisme, especialment a escala
europea. Un pensament que compartíem els alcaldes dels anys
90 que ha estat traït a tot arreu. Vam ser picats per les pulsions secessionistes i
els centralismes burocràtics a la madrilenya i a la romana. L'última vegada que el
vaig veure, fa uns deu anys, estava completament desconsolat pel naufragi de les
nostres idees, que ha portat el desastre als nostres països, també a la Unió
Europea. Van ser derrotades i es va imposar el que veiem avui, començant a
Roma”. Una anècdota, i això aquí sempre consola, si un pensa que després de 28
segles aquesta ciutat encara funciona.
S'adhereix als criteris de
Més informació >
ARXIVAT A:
Pasqual Maragall · Roma · Itàlia · Europa Occidental · Europa
CONTENIDO PATROCINADO
Ahorra hasta 12.000 €. Sin
comisiones y tiempo récord.
Disfruta del connecting box del
Citroën C4 Cactus. Pide tu oferta
Hermosas ubicaciones
abandonadas en las ruinas
HOUSELL
CITROËN
EDITOR CHOICE
I A MÉS…
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Hyperlink
A link, or reference, to another resource on the Internet.
URL local
The URL of the local directory containing all assets of the website
<a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html" target="_blank" rel="noopener">https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html</a>
<a href="https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html</a>
URL
<a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html" target="_blank" rel="noopener">https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html</a>
<a href="https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html</a>
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
‘Il sindaco’ Maragall
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Roma
Europa Pròxima
Acció política
Biografia
Description
An account of the resource
Article sobre l'estada romana de Pasqual Maragall, a finals dels 90, a El País (27/04/2019) del corresponsal del diari, Daniel Verdú. Repassa els mesos que Maragall va viure a Roma entre 1997 i 1998.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Verdú, Daniel
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Article
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-04-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2612/Pasqual_Maragall_Politica_Prosa.pdf
bedf02e396d790d0229cb06c521654e2
PDF Text
Text
QUI SOM?
SUBSCRIPCIÓ
POLÍTICA
ACCÉS SUBSCRIPTORS
EDITORIALS
LA REVISTA
CONTACTA
EL DOSSIER
PLAÇA OBERTA
PERSONES
BLOG
CULTURA
SUBSCRIPCIONS
ÀLBUM
SOCIETAT
ACCÉS SUBSCRIPTORS
NÚM. 0
PENSAMENT PROPI
Pasqual
Maragall
Jordi Mercader | 17 Setembre 2018
Pasqual Maragall a una conferència a Elx el 2008. © Manuel
Lorenzo / EFE.
¿Q
uè diria Pasqual Maragall de
seguir en política? Aquesta és
una pregunta sense resposta,
que no l’ha de tenir per no caure en la
indecència, com deia Ernest Maragall
�l’endemà de ser nomenat conseller d’Acció
Exterior del Govern de Quim Torra. Les
posicions polítiques de Pasqual Maragall
responen a un pensament ideològic divulgat a
bastament, a una tradició familiar, a unes
circumstàncies històriques determinades i a
unes experiències de govern ben presents.
Tothom pot saber què ha dit, què ha escrit i
què ha fet Pasqual Maragall. La seva és una
oda inacabada que es pot rellegir però no
concloure.
«Només hi ha una cosa gran, i aquesta és
l’ànima d’un poble petit i concret, amb el seu
idioma, els seus vents i el seu horitzó. I només
hi ha una cosa més gran encara: la unió
d’aquest poble amb d’altres per formar un
sentiment més poderós. I aquesta unió
requereix, més enllà dels textos
constitucionals, un esperit constitucional de
lleialtat per part de tots». Això va dir a
l’aeroport de Los Rodeos, Tenerife, el juny de
1992. Deu anys més tard, Els orígens del futur,
rematava aquesta declaració de principis amb
una advertència signi cativa: «Però cal unirse per pròpia voluntat, no pas perquè
t’uneixin».
Autèntic partisà de la unió en la pluralitat i del
combat contra el nacionalisme esdevingut
metàstasi estatista, no s’ha estat mai de
proclamar-ho. «El que més ens preocupa als
catalans és el seu nacionalisme (el de Madrid).
�La segona cosa que ens preocupa és el nostre.
Per aquest ordre». La constatació de l’efecte
perniciós de l’acció conjunta d’aquests dos
nacionalismes sobre el país és permanent. El
1986, a Refent Barcelona, ja s’hi referia
assegurant que «Catalunya és una realitat
torturada des de fora i per nosaltres
mateixos».
El catalanisme és el
seu nacionalisme,
Autèntic partisà
però no pas un
de la unió en la
nacionalisme més
pluralitat i del
sinó un nacionalisme
determinat, tal com
ho explica al pròleg
del llibre del seu
combat contra el
nacionalisme
esdevingut
amic Xavier Rubert
metàstasi
de Ventós titulat De
estatista, no s’ha
la identitat a la
estat mai de
independència. Un
proclamar-ho.
nacionalisme
determinat que
sempre procura denominar pel seu nom
propi, catalanisme, i aquest «no es realitzarà
més que en la perfecció del seu objectiu
especí c, que és transformar Espanya en un
subjecte europeu, diguem-ne modèlic, de
futur. Això és el que Europa espera de
nosaltres, i no solament per comoditat. El
modelo catalano dels italians, el Barcelona model
dels anglesos, tant se val el nom. Catalanisme
és per ells, sobretot, guanyar la llibertat en la
�unió, com volen els federalistes, més que no
pas en la separació».
Un vespre de 2005 a Galicia, en un auditori a
vessar, es preguntava en veu alta i de forma
retòrica «¿és possible a la vegada el ple
autogovern de Catalunya i formar part
activament de l’Espanya democràtica i
plural?». La resposta va ser sentenciosa: «És
possible, i no només possible, sinó que
únicament per aquesta via té sortida
Catalunya. I crec sincerament que únicament
per aquesta via té sortida Espanya». Maragall
estava fent un tour per les Espanyes per
intentar explicar allò que molta gent no volia
entendre o pretenia confondre
interessadament davant la proposta del nou
Estatut. Els contraris a aquella operació amb
sentit d’estat i sentit de les Espanyes, com va
recordar en una sessió del Senat per desfer
malentesos, proliferaven per al seu disgust,
alineats en acusacions contradictòries, per
defecte els uns i per excés els altres.
«Això és el que Europa espera de
nosaltres: el modelo catalano dels
italians, el Barcelona model dels
anglesos, tant se val el nom.
Catalanisme és per ells, sobretot,
guanyar la llibertat en la unió, com
�volen els federalistes, més que no pas
en la separació».
Al Club Segle XXI, la seu més nostrada de
l’Espanya o cial, davant el socialisme
governant, va descriure en un paràgraf de tres
frases contundents la intencionalitat del nou
text. «L’Estatut que pretenem no és una
dissimulada declaració d’independència. Com
tampoc és una acceptació vergonyant de
vassallatge. L’Estatut que volem és, en tot cas,
una lliure declaració d’interdependència». La
lliure declaració d’interdependència era la
seva fórmula habitual per referir-se a l’opció
determinada que proposava que els catalans
assumissin lliurement. Una formulació molt
mesurada que amb el pas del temps guanya
sentit. En el seu argumentari, la llibertat de
decisió estava incorporada i reconeguda en el
referèndum estatutari, tal vegada per això no
ho explicitava com un dret a reclamar, sinó
com la repetició d’un exercici ja practicat l’any
1980.
Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors
disposats a canviar les
coses.
SUBSCRIPCIONS
Abans de dir-ho a Madrid ho havia declarat
solemnement al Parlament en la sessió
d’investidura amb aquestes paraules:
«L’Estatut que volem és una lliure declaració
�Parlament de Catalunya. 2003. Joan Saura, Pasqual Maragall i Josep
Lluís Carod Rovira al debat d’investidura. © Andreu Dalmau / EFE.
d’interdependència des de la llibertat de
decisió, interdependència, perquè som
conscients que, avui més que mai, ciutats,
nacions, continents sencers, participen
activament en una mateixa història. Nosaltres
hi som i volem ser-hi reconeguts». L’exercici
d’aquesta decisió lliure sobre un text
ambiciós, com el de l’Estatut aprovat pel
Parlament al setembre de 2005, no seria un
passeig de ors i violes.
Maragall no va haver
d’esperar a palpar-
La lliure
ho la tardor d’aquell
declaració
any per poder
d’interdependència
descriure amb
antelació el
viacrucis que hauria
d’arribar més tard.
era la seva
fórmula habitual
per referir-se a
Ho va fer el 2003,
l’opció que
davant la cambra
proposava que
catalana. «Si
els catalans
�Catalunya deixa de
assumissin
provocar recels, si
lliurement. Una
Espanya deixa de
tenir por de la seva
riquesa i pluralitat,
ah! aleshores ens en
podem sortir; si el
que impera és
formulació molt
mesurada que
amb el pas del
temps guanya
sentit.
novament
l’amenaça, el recel, el ressentiment, la visió
reduccionista, unitarista i rígida, aleshores no
anirem be», es pot llegir al diari de sessions
del Parlament.
La transcripció del discurs d’investidura
recull també, entre remors de veus dels
presents, el seu pla davant una eventual
reacció negativa al projecte. «Catalunya no es
deixarà ensarronar més… en sabem un niu de
menyspreus, de rodeigs, d’excuses
burocràtiques, de la callada per resposta…
mirin, si això ha de ser l’antecedent d’altres
coses que vindran, el drama està servit», així
va parlar als diputats abans de xar la seva
posició en el supòsit d’una repetició dels
antecedents.
El seu pla B era aquest: «En cas de dilació
indeguda en la tramitació, en cas de no presa
en consideració, en cas d’impugnació o
inadequació substantiva del resultat nal en el
bloqueig del procés, la ciutadania catalana
serà cridada a pronunciar-se mitjançant un
�procediment de consulta general, el
procediment de consulta general que s’estimi
més adient en aquella circumstància, sempre
dintre de la legalitat, sobre la seva adhesió al
text estatutari aprovat pel Parlament».
El drama estava servit, atès que la seva
presumpció es va complir gairebé l per
randa, inclosa una traca nal del Tribunal
Constitucional l’any 2010. Tanmateix, en
aquells moments, la seva batalla principal era
i és contra el general Eisenhower, àlies
familiar d’un neuròleg alemany de nom maleït
que sempre s’ha resistit a pronunciar. Ningú
va fer seva l’opció de portar a referèndum
l’Estatut original. ¿Què hauria fet Pasqual
Maragall a partir de 2010?. La pregunta que no
es pot respondre és políticament seductora,
però malauradament impròpia. Només ens
podem re ar del seu llegat i de les seves
formulacions de futur, que, tot sigui dit,
sovintejaven.
«Catalunya no es deixarà ensarronar
més… en sabem un niu de
menyspreus, de rodeigs, d’excuses
burocràtiques, de la callada per
resposta… mirin, si això ha de ser
l’antecedent d’altres coses que
vindran, el drama està servit».
�En una intervenció a Nueva Economía, l’any
2005, va resumir la seva visió constitucional
del vell contenciós català: «Entenc que el 1978
l’essència del pacte constitucional va consistir
en què Catalunya i el País Basc renunciaven a
exercir el dret d’autodeterminació a canvi
d’obtenir un nivell d’autonomia i autogovern a
l’alçada del que s’havia aconseguit amb els
estatuts de la Segona República». Feta aquesta
interpretació del pacte, va concretar
l’aspiració subsegüent: «Ara, el nucli del pacte
constitucional renovat hauria de consistir en
què les nacionalitats històriques acceptin la
generalització autonòmica, la igualtat
competencial i l’equilibri del model, al mateix
temps que les altres comunitats reconeguin la
diversitat plurinacional, pluricultural i
plurilingüística d’Espanya i, en conseqüència,
les expressions polítiques pràctiques i
simbòliques dels fets diferencials». En d’altres
paraules, el reconeixement com a nació, no
citat en aquesta argumentació concreta,
perquè les frases no poden ser in nites i ho
citava a la següent.
Dos anys abans havia dit a Madrid, just a la
vigília de la presentació de les bases del nou
Estatut, «no passa res per reconèixer la fatiga
dels materials constitucionals i estatutaris…
nosaltres proposem el pacte permanent del
catalanisme amb l’Espanya democràtica, el
pacte federal que proporciona un horitzó
estable als autogoverns; viable si a Catalunya
�es renova el pacte catalanista i aquest
s’expressa de forma unitària, viable si es
recupera i renova una idea plural d’Espanya».
Això era l’any 2003, però podria haver estat dit
ahir, especialment pel que fa als
condicionants d’unitat política del
catalanisme i l’exigible recuperació de l’essa
nal de les Espanyes per fer possible cap
avenç. No es va descuidar Maragall en aquella
conferència del compromís de lleialtat federal
a prendre per part de Catalunya, en el cas de
ser acceptada la renovació constitucional que
hauria de reconèixer-la com a nació amb
autogovern ple en una Espanya plural, federal.
Sempre ha tingut present la lleialtat.
«Si ho plantegem»,
va insistir un dia al
«Nosaltres
Palau de la Música,
proposem el
«se’ns demanarà
pacte permanent
legítimament que
Catalunya respecti
les condicions
d’estabilitat del
del catalanisme
amb l’Espanya
democràtica,
sistema, és a dir, que
viable si a
no hi hagi el que en
Catalunya es
d’altres nacionalitats
renova el pacte
i regions del món
catalanista i
federal, que
aquest
consisteix en què, en
cada contesa
electoral, en funció
s’expressa de
forma unitària,
�dels resultats que
viable si es
puguin considerar-
recupera i renova
se medianament
favorables per a les
forces partidàries de
una idea plural
d’Espanya».
la secessió o la
independència, es plantegi l’autodeterminació
i la consulta autodeterminista».
Maragall ha conjugat el seu propòsit
catalanista i el seu esperit federal amb
variacions diverses, provocant reaccions
idèntiques, enervades, aquí i allà. Tant és que
ho fes en prosa poètica o en discurs
periodístic. «L’adéu Espanya s’ha de
reconsiderar. La mare Espanya, també.
Espanya serà la nostra lla o no serà», va
deixar anar en una ocasió i es va obrir el cel en
una inoblidable tempesta de crítiques. Molt
poques ànimes acceptaven, i accepten,
pací cament la idea de situar Catalunya a la
cabina de comandament d’Espanya, el que no
va impedir que ho repetís moltes vegades.
El seu objectiu polític va ser formulat de forma
impecable, blindant-lo d’interpretacions de
part, en un article periodístic a La Vanguardia,
titulat Sostiene Rubert o Això és un diàleg,
continuació de la seva antiga polèmica arran
del llibre ja citat de l’amic independentista.
Aquesta és la descripció de la seva dèria:
«Convèncer l’Espanya central i sobretot
l’Espanya profunda dels nostres sentiments
�positius envers elles, però sense necessitat de
recórrer realment a una construcció política
virtual, com la seva, difícilment creïble i en
realitat innecessària, excepte per la nalitat
pedagògica d’una millor comprensió dels
fets».
«Convèncer l’Espanya central i
sobretot l’Espanya profunda dels
nostres sentiments positius envers
elles, però sense necessitat de
recórrer realment a una construcció
política virtual».
En el seu estira i arronsa amb l’estratègia
independentista de Rubert, Maragall es
rea rma en la fe en el seu posicionament i en
els dubtes que li provoca l’altra via. «Atès que
jo crec que aquestes coses hi ha molta gent a
Espanya que les entén, tinc la con ança que
més aviat o més tard s’imposarà la raó. És
més, si m’imagino com arribar al mateix
resultat des d’una Europa en la que les
nacionalitats (Escòcia, Llombardia o
Catalunya) puguin parlar com estats, no em
surten els comptes de quan això podrà ser.
Perquè aleshores a més de convèncer els
espanyols, o al menys desarmar els seus
arguments, haurem de convèncer els
europeus, que no són uns angelets… els
europeus no estan per bromes. El millor que
�poden fer per nosaltres és, en efecte, anar
relaxant la contundència del principi de
sobirania, anar reconeixent l’existència dels
pobles d’Europa que no són estats. Anar-los
donant canxa. Tots entenem que d’aquí a 20
anys Baviera no comptarà menys que Malta. El
que no sabem és com».
L’any 2003, molt abans de la creuada contra
l’Estatut i de les conseqüències del
malbaratament d’aquest intent -probablement
la darrera carta enviada des de Catalunya a
l’Espanya plural- Maragall va fer un exercici
de prospectiva del fenomen independentista
davant una audiència poc amiga de cap
reforma constitucional federal ni d’acceptar
una relació bilateral entre Espanya i
Catalunya. Hi ha una altra via, els va
assegurar, la renúncia a Espanya, «la resposta
independentista, basada en la convicció de la
irreformabilitat d’Espanya, de la seva
mentalitat col·lectiva i de les seves
institucions. Seria la renúncia a gestionar la
pluralitat per la insu ciència dels actuals
instruments i, sobretot, per la percepció de
que no és possible establir ponts si en una de
les ribes no hi ha ningú disposat a avançar el
tram que li correspon. És una proposta fàcil i
contundent, però que es va desenvolupant
amb creixent so sticació. Es tracta d’una
posició minoritària, l’atractiu de la qual pot
anar creixent en un context d’hostilitat».
�No hi ha res fàcil en Maragall, el seu
projecte polític està elaborat a partir
de la il·lusió per damunt les recances
històriques, sense opció al defalliment
en la persecució de la seva veritat,
obviant exabruptes i estridències dels
adversaris.
El 2005, quan hi havia més independentistes
que el 2003 i menys que el 2018, el president
Maragall a rmava a l’auditori de la Pedrera:
«Mireu, la nostra independència real en el
futur ha de ser la d’existir amb vida pròpia, la
de tenir iniciativa, la de crear més
oportunitats de les que tenim. Tot el demés
són romanços». «La meva veritat», sostenia
mentre defensava a capa i espasa l’Estatut que
estava elaborant el Parlament, «és que
Catalunya serà in nitament més forta
conduint Espanya que soleta a Europa.
Catalunya en una Espanya federal i tranquil·la
pot molt més que anant per lliure».
Davant els romanços, ha rea rmat
contínuament el seu axioma. «Partim del
principi de que som diferents i volem anar
junts. Aquesta és la realitat d’Espanya. Aquest,
i no cap altre, és el sentiment de comunitat, la
identitat compartida que ens de neix». Així de
taxatiu es mostrava a Granada en aquella
ronda de conferències abans esmentada,
�aquell tour per «convèncer Espanya de la seva
miopia». El nal, proposat una i mil vegades,
del seu camí és conegut: Catalunya estat
federat en una Espanya federal; mai va caure
en la ingenuïtat de pensar que aquest camí
seria planer. Podríem sospitar que gairebé
sospirava que no ho fos, de senzill; preferia un
camí so sticat, ple de revolts i girs tàctics,
segurament per poder-lo recórrer amb la seva
passió habitual.
Paradoxalment, defensava que el seu nal pel
vell contenciós es podia bene ciar del camí
proposat pel seu rival intel·lectual més
apreciat, Rubert de Ventós, al qual li
reconeixia «la ironia mortífera,
tremendament efectiva», de suggerir
justament la independència «per recrear una
interdependència mai abjurada i no una
sobirania ja inexistent (per sort?, per
desgràcia?), en un món on ja no hi ha
sobirania; és el camí racional i el company
indefugible. Millor que el regateig nacionalista
de curta volada, clònic del seu adversari.
Millor per arribar, passant per la
deconstrucció i alleujament de l’estat -així, en
minúscula-, a la seva reconstrucció en les
escales apropiades, que serien diverses per a
cada funció. Millor per
que el federalisme
babau, exclusivament sentimental (oh,
ajuntem-nos germans, perdonem-nos
mútuament els pecats!) o pitjor encara el
federalisme homogeneïtzador, que no
�buscaria unir llibertats sinó embolcallar-les
amb una cotilla elegant».
No hi ha res fàcil en Maragall, el seu projecte
polític està elaborat a partir de la il·lusió per
damunt les recances històriques, sense
atendre a l’adjectiu impossible, sense opció al
defalliment en la persecució de la seva veritat,
obviant exabruptes i estridències dels
adversaris. «No ho han entès així aquells que
no ho han volgut entendre mai. Però jo no
penso perdre més temps ni amb aquells que
m’han acusat i m’acusen, justament a mi,
d’haver-me convertit en perillosament
nacionalista o de voler dinamitar l’Estat
espanyol, ni amb aquells que ens tracten de
sucursalistes de Madrid». Així parlava
Maragall, poques setmanes abans de deixar la
Presidència de la Generalitat.
Comparteix la publicació
Sobre l'Autor/a: Jordi Mercader
Analista d'actualitat a diversos mitjans de
comunicación.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Hyperlink
A link, or reference, to another resource on the Internet.
URL local
The URL of the local directory containing all assets of the website
<a href="https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/" target="_blank" rel="noopener">https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/</a>
URL
<a href="https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/" target="_blank" rel="noopener">https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/</a>
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: què diria Pasqual Maragall de seguir en política?
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Mercader, Jordi, 1956-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Política & Prosa
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Abstract
A summary of the resource.
Anàlisi rigorós a partir dels textos i paraules de Pasqual Maragall, durant la seva trajectòria política. El periodista i excol·laborador de Maragall, explica amb rigor i exactitud, què va dir Pasqual Maragall sobre Catalunya i Espanya, a partir dels seus textos i paraules, advertint sobre la temptació indeguda, de plantejar què diria avui.
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Acció política
Federalisme
Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018-09-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Hyperlink
A link, or reference, to another resource on the Internet.
URL
<a href="http://catalunyaplural.cat/ca/el-factor-maragall-lultim-gran-repte-del-psc/" target="_blank" rel="noopener">http://catalunyaplural.cat/ca/el-factor-maragall-lultim-gran-repte-del-psc/</a>
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El ‘factor Maragall’, l’últim gran repte del PSC
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pujol, Guillem
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Acció política
Eleccions
Catalunya
Barcelona
Source
A related resource from which the described resource is derived
Catalunya plural
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Abstract
A summary of the resource.
El PSC s’enfronta a un repte molt especial: lluitar pel llegat de Pasqual Maragall, el líder socialista que va transformar Barcelona i va renovar el catalanisme. Llegat que reivindiquen també l’actual alcaldessa, Ada Colau (Comuns), ERC amb Ernest Maragall com a candidat i, fins i tot, el conservador Manuel Valls. Per entendre aquest repte cal fer història, i explicar el context electoral a Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018-11-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2614/20120825_Laudatio_PM_ACastells.pdf
c006523f06ca087fe08d24bd05641362
PDF Text
Text
Laudatio Pasqual Maragall
(UCE, Prada, 23/08/12)
M. H. President Maragall, Sr. Jordi Sales, President de l’equip rectoral de la
Universitat Catalana d’Estiu; Sr. Francesc Homs, Secretari General de la
Presidència de la Generalitat de Catalunya; Sr. Salvador Giner, President de
l’Institut d’Estudis Catalans; Sr. Jordi Montaña, Rector de la Universitat de Vic;
Sra. Josefina Matamoros, Directora del Museu de Colliure, senyores i senyors,
amics.
Voldria començar aquestes paraules amb uns mots d’agraïment i de felicitació.
D’agraïment, per suposat, a la UCE i al President Maragall per haver-me fet
l’honor d’oferir-me participar en un acte com aquest, amb l’encàrrec de dir unes
paraules per glossar la trajectòria política de Pasqual Maragall.
I unes paraules, també, de felicitació. De felicitació al President Maragall, digne
mereixedor d’aquesta distinció, i de felicitació, també, a la UCE per l’encert de
l’atorgament d’aquest Premi Canigó a la seva figura. És important aquest
reconeixement. Ho és pel fet en sí mateix. Perquè és important que un país
valori, reconegui i faci seus els llegats d’aquells dels seus fills que han
protagonitzat la seva història. És a dir, d’aquelles persones que, a fi de
comptes, constitueixen un capital col·lectiu, un patrimoni del conjunt del país. I
això és especialment important a Catalunya on tant ens costa entendre la
importància de la continuïtat institucional. Entendre, en definitiva, que la força
d’un país, la seva columna vertebral, són les institucions. I que el
reconeixement de les persones que n’han estat al front ens fa més forts i més
grans a tots.
Aquest reconeixement és també important, no cal dir-ho, per la persona que el
rep, el President Pasqual Maragall. A ell l’engrandeix i ell engrandeix el Premi. I
finalment és important per la institució que l’atorga, aquesta UCE, que aquest
any celebra la seva 44ena edició. Facin els comptes i conclouran amb mi que la
UEC ha estat un símbol, precisament, de la pervivència i la continuïtat de la
nostra nació. Ho va ser en els moments més difícils i ho és avui.
Per tot això, crec que el fet que avui, precisament aquí a Prada, testimoni i
símbol de la voluntat de ser del nostre poble, memòria viva de Catalunya per
tantes raons, precisament aquí a Prada, al peu del Canigó, la UCE reti aquest
1
�homenatge al nostre President Pasqual Maragall té un valor molt especial.
Gràcies, doncs, i felicitats.
Parlava de símbols i de testimonis. Pasqual Maragall és i serà per sempre un
símbol i un exemple per a tots nosaltres. Ho és per moltes i molt diverses
raons: pel seu coratge, per la seva dignitat, pel seu exemple de servei al país,
per ser un testimoni de pensament lliure, per la seva capacitat per mirar més
enllà, per la seva dedicació a la causa de l’europeisme; també, deixeu-me dirho, per saber fer-se estimar. No és fàcil sintetitzar la trajectòria política de
Pasqual Maragall. Perquè si en les darreres dècades la política catalana ha
donat un personatge polièdric i complex, un personatge del qual es pot dir
qualsevol cosa menys que ha estat lineal i previsible, aquest personatge és,
sens dubte, Pasqual Maragall.
Ara bé, precisament per això mateix és una personalitat que ha traspassat
fronteres, un personatge transversal per definició. Que se l’han pogut fer seu
gents de condicions, orígens i, si voleu també, ideologies ben diverses. Per
això també ningú se l’ha pogut apropiar ben bé del tot. Malgrat que alguns ho
hagin intentat i de quina manera. Però ell ha fugit sempre de ser reclòs en
qualsevol mena de presó. Ha volgut i sabut evitar els encarcaraments de la
vida política, que acaben convertint en una espècie de milícia, secta o orde
dedicada a l’apostolat el que hauria de ser l’expressió lliure de les pròpies idees
al servei d’un projecte.
Ha fugit sempre de la milícia de la política, doncs, per l’amor infinit per la
llibertat. També, probablement, perquè sempre ha sabut que només podia ser
un home de tots si no era un home en exclusiva de ningú. En realitat, per la
seva manera d’entendre el lideratge, no sabria dir si mai formulada d’una
manera acabada massa conscientment, però en canvi expressada en l’acció,
en els fets, d’una manera nítida, tal vegada com a resultat d’aquest instint
sovint infal·lible que ha estat una de les característiques proverbials del
personatge.
Crec que no hi ha massa discussió si afirmo que Pasqual Maragall és un dels
homes que han marcat la vida política del país des del restabliment de
l’autogovern i de la democràcia. I que l’han transcendit. Quan la història passi
comptes, quan faci el seu balanç; quan mirem endarrera i contemplem aquests
anys, veurem que ell ha estat un dels escollits, un dels que podem comptar
gairebé amb els dits d’una sola mà. Disculpin-me si goso manllevar una
expressió de Paul Samuelson, el gran economista, que fent referència a un
debat sobre el futur del capitalisme entre Schumpeter i Sweezy, moderat per
Leontieff, que va tenir lloc a Harvard els anys quaranta del segle passat, deia
2
�referint-se a aquestes figures il·lustres: “quan els gegants encara trepitjaven la
terra”. Tal vegada és que em faig gran, però em temo que d’aquí pocs anys, no
massa, quan girem la vista enrere també direm: “quan la política estava
protagonitzada per gegants”, i Pasqual Maragall haurà estat un d’ells.
President de la Generalitat, alcalde de Barcelona, president del Partit dels
Socialistes de Catalunya, del qual fou un dels fundadors. Personalitat complexa
i polièdrica, qualsevol cosa menys lineal i previsible, he dit. També
contradictòria, si es vol. Però ... malgrat això, malgrat això, res no resultaria
més equivocat que no veure fins a quin punt la trajectòria política de Pasqual
Maragall té una coherència fonamental. Malgrat això, seria un error majúscul
excusar-se en aquesta complexitat i manca de linealitat per no fer l’esforç de
veure que darrera de la superfície, la trajectòria política de Pasqual Maragall
està marcada per uns corrents de fons, que encaixen plenament i donen un
sentit, com el de pocs, al conjunt de la seva acció política. Corrents de fons
perfectament coherents sota una superfície de vegades imprevisible i agitada.
Avui la política catalana, i no cal que digui fins a quin punt l’espai socialista,
troba a faltar, i de quina manera, el buit que ha deixat la figura política de
Pasqual Maragall. Hi ha un espai polític orfe i hi ha una escena política
incompleta, les dues coses. Si hi ha un buit, és perquè abans algú l’ocupava,
en lideratge i en projecte polític. De manera que reflexionar sobre el llegat
polític de Pasqual Maragall és una tasca important, no només des del vessant,
sens dubte atractiu, de l’interès historiogràfic, sinó també, i sobretot, per la
configuració de l’espai polític del catalanisme, i més enllà de la pròpia
concepció de la política, en els temps que tenim al davant. Em permetran,
doncs, que, pensant en la Catalunya de demà, aprofiti aquesta laudatio, per
apuntar algunes idees sobre el llegat polític de Pasqual Maragall.
Si haguéssim de resumir en una línia el corrent de fons que ha presidit la
trajectòria política de Pasqual Maragall jo diria que ha estat el d’una vida al
servei de la llibertat i al servei de la seva pàtria, del seu país. I és a partir
d’aquesta idea bàsica que voldria fer unes breus reflexions entorn la seva
aportació al projecte del catalanisme polític, per suposat amb la qüestió eterna
de l’encaix de Catalunya amb Espanya en primer pla; entorn seu compromís
amb Europa i amb la ciutat de Barcelona; i finalment, entorn al seu
testimoniatge respecte a una certa concepció de la política i del lideratge.
Pasqual Maragall ha estat un home clau en l’evolució del catalanisme polític.
És l’amor al seu país el que el du a defensar i encarnar, com pocs, una
determinada concepció de l’encaix de Catalunya amb Espanya. Si es vol, a
formular un projecte per a Espanya des de Catalunya: el del federalisme, o
3
�federalisme asimètric, que tracta de materialitzar l’Estatut. Un projecte que vol
fer compatible l’afirmació de l’autogovern i del reconeixement nacional de
Catalunya amb la implicació activa amb l’estat democràtic espanyol. Que
ofereix el model d’autogovern de Catalunya com a fórmula de transformació de
l’estat espanyol.
De fet, aquest compromís d’implicació amb Espanya està en l’origen mateix, en
l’esperit fundacional, del catalanisme polític, quan, al tombant del segle dinou al
segle vint, es planteja dos objectius ben clars: autogovern per a Catalunya i
transformació de l’estat espanyol.
Ell hi creia, molts hi crèiem. Pensàvem, i alguns continuem pensant, que aquest
era i és l’autèntic esperit de la Constitució. Però Espanya no creu en aquest
projecte. Avui el federalisme pot continuar sent un bon model per a un pacte
bilateral d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. Però crec que ha deixat de
ser un model per a la transformació de l’estat espanyol. O en tot cas, ha deixat
de ser-ho fins que els mateixos espanyols decideixin que volen un estat federal
i no un estat unitari, centralitzat a Madrid i impregnat per tot arreu de
nacionalisme espanyol. És a dir, per ser exactes, ha deixat de ser un projecte
mínimament rellevant de transformació de l’estat espanyol impulsat des de
Catalunya.
Pasqual Maragall significa, en aquest sentit, la culminació i l’esgotament del
que ha estat una de les constants del catalanisme polític: la voluntat
transformadora de l’estat espanyol. Ell ho va intentar, va encapçalar el projecte
per intentar-ho. Ho va fer com ho havien fet altres abans que ell, com estava
inscrit en el codi del catalanisme polític. Ho va portar fins el final, amb la
tossuderia que el caracteritza. I no ens en vam sortir. Espanya no vol ser
redimida per Catalunya. Amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la.
Alguns retreuen la manca d’encert de tot el procés estatutari. El vaig viure de
prop i no seré jo qui afirmi que no es van cometre errors i que de tornar-ho a fer
tot s’hauria de fer igual. Crec que no, que el procés està ple de marrades i que
moltes coses s’haurien de fer diferent. Començant per la pròpia concepció del
que és l’Estatut: el pacte d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. I aquest
pacte l’han de fer els que poden governar a Catalunya, que s’han de posar
prèviament d’acord i anar junts, amb els que poden governar a Espanya. Això
no es va saber veure i d’aquí venen molts dels problemes.
Però són problemes d’itinerari, no de fons. El problema de fons és que el
procés estatutari ha posat de relleu fins a quin punt a Espanya encara perviu
una dificultat intrínseca per acceptar la diversitat, fins a quin punt la lògica de la
4
�imposició preval per damunt de la del pacte i la negociació. En realitat, fins a
quin punt, malgrat la Constitució i tots aquests anys de democràcia i estat de
les autonomies, la concepció imperant al conjunt de l’estat és la d’aquesta
Espanya de matriu castellana, profundament unitària i incapaç d’acceptar l’altre
tal com és. El problema de fons és que el procés estatutari ha posat de relleu
fins a quin punt una de les constants de la política espanyola és impedir una
Catalunya forta políticament i econòmicament. El problema de fons és que el
procés estatutari ens ha fet veure com n’és de fàcil, simplement amb una
espurna, encendre fogueres de sentiment anticatalà a la resta d’Espanya i fins
a quin punt algunes forces polítiques espanyoles estan disposades a jugar amb
aquest fet.
El procés estatutari ha estat el detonant que ens ha fet veure, amb pesar i
amargor, i també, cal reconèixer-ho, amb una certa perplexitat, aquesta realitat.
En tot cas, ha estat el catalitzador, el detonant, no el causant d’aquesta realitat.
Per molt que això hagi incomodat els que prefereixen viure posant el cap sota
l’ala, sense entendre que els problemes, per molt que tractem de sepultar-los,
sempre acaben fent acte de presència i que no hi ha res pitjor que ignorar una
màxima aparentment tan òbvia com és la de que la política es basa sempre en
la realitat. De manera que, malgrat tots els errors d’itinerari, valia la pena
intentar-ho, encara que només fos per saber tot això i per concloure que
Espanya ha decidit, ‘de facto’, dur a terme una autèntica revisió involutiva de
l’esperit del pacte constitucional.
Deia que, en intentar tirar endavant aquest projecte, Pasqual Maragall feia seva
la millor tradició del catalanisme polític. La que van cantar els poetes. Joan
Maragall en l’Oda a Espanya, l’any 1896, quan deia “Escolta, Espanya, la veu
d’un fill/ que et parla en llengua no castellana”; i Salvador Espriu, en La pell de
brau, l’any 1960, quan proclamava que “Diversos són els homes i diverses les
parles,/ i han convingut molts noms a un sol amor”. Tots ells se senten fills
d’Espanya, encara expressen els patiments que es desprenen d’aquesta
complexa relació sentimental. Això s’ha acabat, ara potser hauríem de prendre
nota de les paraules de Joan Margarit, que tan influït es considera precisament
pels dos poetes als que m’acabo de referir, quan l’any 2009, en l’acte de
celebració de la diada, en la seva Meditació de Vil·la Joana deia: “Cal esborrar
tants mites amagats/ dessota la mirada impertorbable/ de les aus de rapinya
que vigilen encara./ Tota la vida les he hagut de veure,/ de pedra o de bronze
en els escuts enormes,/ presidint les façanes de l’Estat./ El cos posat de front,/
el cap de rigorós perfil./ Les ales, un capot damunt l’espatlla./ Un ull maligne, el
bec cruel a punt/ d’arrencar les entranyes. Dominar/ sense dormir. Quin aire
respiràveu,/ aus colossals amb urpes,/ per decidir el que en dèieu unitat de
destí?/ Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles./ Que la vostra mirada/ ja no
5
�és ni severa, ni ferotge. Ni rapinyaire./ Però encara se sent aquella olor/ de
corral. De gallinassa./ Aquell himne. La Història d’Espanya”
Bé, ara ho sabem. No hi ha futur per a un projecte de Catalunya per a Espanya.
Com he dit, amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la. Naturalment,
tot això té conseqüències no precisament insignificants en alguns camps molt
importants. Les té pel que fa al projecte del catalanisme polític i les relacions
Catalunya-Espanya. Acabo de referir-m’hi. I també respecte a les relacions
entre el socialisme català i el socialisme espanyol, el que ens condueix al punt
crític de la necessitat ineludible d’un projecte progressista a Catalunya, que
aspiri a ser majoritari i que s’expressi amb total independència i autonomia
respecte de qualsevol força política espanyola. Crec que també en aquest punt,
com en el de les relacions Catalunya-Espanya, només revisant alguns dels
elements subsidiaris del seu projecte (com el de l’articulació amb el PSOE), el
socialisme català podrà ser fidel al seu designi fundacional.
He assenyalat que el servei a la llibertat i a la seva pàtria són les dues
constants del corrent de fons que inspira la vida política de Pasqual Maragall.
També és l’amor al seu país el que explica dos altres elements clau de la seva
trajectòria política com són Barcelona i Europa. Maragall no es pot entendre
sense Barcelona, i la Barcelona del darrer mig segle no es pot entendre sense
Maragall. Maragall és genèticament un espècimen barceloní. El seu nom estarà
associat per sempre a Barcelona. És més, la fabulosa transformació de la ciutat
durant la seva època, la fulgurant irrupció de Barcelona en l’escena mundial,
els Jocs Olímpics, l’èxit indiscutible, si es vol, de la seva etapa com a alcalde
de Barcelona, en contrast amb el sabor agredolç, amb regust de fracàs, de
derrota, de l’etapa com a president de la Generalitat, amb la mala premsa del
govern tripartit, i les turbulències de l’episodi estatutari, tot plegat, pot portar a
la idea d’una espècie d’escissió: el Pasqual Maragall barceloní mereix
matrícula; del dirigent polític català i nacional, és millor que, una mica
compassivament, no en parlem gaire.
Em nego a que la història faci seva aquesta versió dels fets. Abans ja he parlat
dels clarobscurs del procés estatutari. La revisió de tot plegat està tot just per
encetar. Però el que vull afirmar amb tota rotunditat és que Pasqual Maragall
ha estat sempre i en tot moment un dirigent polític de país, un dirigent nacional.
I que només amb aquesta perspectiva pot ser valorada i apreciada en tota la
seva dimensió la seva etapa d’alcalde de Barcelona. És a dir, en la perspectiva
del dirigent polític que, com alcalde de Barcelona, tenia també un projecte per
Catalunya, i era perquè tenia aquest projecte, i només perquè el tenia, que va
poder jugar el paper que va jugar com alcalde de Barcelona.
6
�Com alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall mira sempre més enllà. Assumeix
amb això, també amb això, la millor tradició del catalanisme polític, que sempre
ha sabut fins a quin punt Barcelona és el bastió i el vaixell insígnia del país. Ni
Barcelona seria el que és si la història no l’hagués feta capital d’una nació, ni
Catalunya seria la nació que és sense la ciutat de Barcelona. Sense el
magnetisme i capacitat d’irradiació que sempre ha tingut la gran ciutat burgesa,
motor econòmic i pol cultural de primeríssim nivell.
És més, en bona part, la dificultat d’articulació de Catalunya amb Espanya
s’explica, sense cap mena de dubte, pel fenomen barceloní. I la rivalitat
fonamental, la que explica l’actitud de permanent hostilitat de l’estat espanyol
envers Catalunya, és la rivalitat Barcelona-Madrid, i la dificultat espanyola per
acceptar aquesta realitat de fet que és la de la bicapitalitat entre Barcelona i
Madrid en tants i tants aspectes, per no parlar dels camps en els que el que hi
ha és simplement la capitalitat de Barcelona.
És per això que treballant com ho va fer per la Barcelona en què somiava,
Pasqual Maragall feia a la vegada el millor servei que podia fer a la causa de
Catalunya i del catalanisme. Naturalment, un projecte de Barcelona i de
Catalunya d’unes característiques determinades: una Barcelona cosmopolita,
diversa, que no té por d’obrir-se al món, que perquè se sent segura de les
seves arrels, no tem navegar en mar obert. En una Catalunya que vola alt i
mira més enllà, i que no té res a veure amb aquesta Catalunya resclosida,
asfixiant i autoreferencial, aquesta Catalunya de vol gallinaci, en la que tan
sovint se situa el nostre debat polític.
És clar que, des de Barcelona, Maragall va tenir un projecte per Catalunya i va
ser capaç de donar una dimensió nacional a la seva executòria. Va treballar
com el que més pel país i en fer-ho va ajudar a demostrar fins a quin punt n’és
de falsa i de perniciosa la contradicció que alguns, en els dos extrems, han
volgut crear entre Barcelona i Catalunya. En un dels extrems, el d’alguns
nacionalistes catalans (o això pretenen ser) que sembla que per defensar
Catalunya hagin de bescantar Barcelona, i que veien, i no sé si veuen encara,
un perill per Catalunya en tot allò que signifiqui exaltar Barcelona. Són aquests
que han arribat a donar a entendre que potenciar Barcelona és propi d’una visió
hanseàtica del país! I en l’altre extrem, en l’actitud d’alguns antinacionalistes
catalans (és a dir, nacionalistes espanyols) que sembla que només poden
parlar bé de Barcelona i dir-ne meravelles si això els serveix per bescantar
Catalunya (un d’ells ha arribat a dir recentment que mentre que Barcelona era
una realitat, Catalunya era una ideologia!).
7
�És l’amor al país i la dimensió nacional el que explica la seva trajectòria com a
alcalde de Barcelona. Com és el que explica també el seu compromís amb la
causa europea. És un compromís permanent, tossut, perseverant. De primera
hora. Que està present com una constant en tota la seva trajectòria política.
Com alcalde de Barcelona, quan arriba a presidir, en condició de tal, el Comitè
de les Ciutats i les Regions de la Unió Europea. I per suposat com a President
de la Generalitat, on fa un dels eixos de la seva acció política exterior l’impuls
decidit de l’euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquesta euroregió que comprèn els
territoris d’Aragó, les Illes, el País Valencià i Catalunya, al sud dels Pirineus, i
les regions del Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pirineus al nord.
Ell era conscient de fins a quin punt per estar presents al món cal una massa
crítica imprescindible, que no és la dels set milions i mig d’habitants del
principat. I de fins a quin punt entre els territoris d’aquesta euroregió hi ha
vincles molt forts, complementarietats, unes arrels i una història fortament
entrellaçada, i a la vegada uns objectius estratègics compartits. I era conscient
que encara que fos avançant pas a pas, com només es poden fer les coses
moltes vegades, calia convertir aquesta realitat de fet en una realitat
institucional cada cop més vertebrada. No hi ha cap lloc millor que aquest on
avui em trobo, des de Prada, per proclamar que aquest era i és un gran
projecte, i que com en tantes altres coses el temps donarà la raó a l’instint
estratègic de Pasqual Maragall.
El compromís amb la causa europea no s’esgota, però, amb la preocupació pel
lloc que li pertoca a Catalunya, a la nostra llengua i la nostra cultura dins de
l’entramat institucional europeu. És un compromís que va més enllà, que ho és
amb el que suposa el moll de l’os de l’europeisme: la integració política
europea. També en aquest punt, Pasqual Maragall entronca amb una constant
del catalanisme que ens diu que catalanisme i europeisme han anat sempre de
la mà. El catalanisme és genuïnament europeista, per adhesió i comunió amb
els valors i la idea d’Europa, perquè sap que tot el que sigui transferir poder
polític de Madrid a Brussel·les ens apropa a la realització de les nostres
aspiracions nacionals i a resoldre el problema històric de l’encaix de Catalunya
a l’estat espanyol, i a superar la dificultat que ha significat aquest estat per a la
consecució de les aspiracions nacionals de Catalunya. Tan clar i indiscutible és
aquest compromís de Pasqual Maragall que en el moment de deixar l’activitat
política de primer pla va voler posar el seu capital polític al servei explícit
d’aquesta causa amb la creació de la Fundació Catalunya Europa.
Voldria acabar aquestes paraules amb un reconeixement al paper de Pasqual
Maragall com a líder polític. Abans m’he referit a que l’amor a la llibertat i al seu
país són dues constants de la trajectòria política de Pasqual Maragall. La
8
�llibertat és el valor suprem. I Pasqual Maragall ha estat, per damunt de
qualsevol altra cosa, un dirigent polític que ha estimat la llibertat i ha actuat
lliurement. Perquè només així es fa un servei al projecte polític que es vol
defensar. Només els dirigents polítics que pensen pel seu compte i que no
tenen por a dir el que pensen, són capaços de merèixer la confiança dels
ciutadans. Només els que estan convençuts del que diuen i defensen són
capaços de convèncer els altres d’allò que proclamen.
Dignitat i coratge per actuar amb llibertat i per establir aquest fil invisible que es
diu confiança entre el dirigent polític i una majoria de la societat. Aquest
lideratge que fa que una majoria social sigui capaç de seguir el dirigent quan
aquest li proposa els més grans desafiaments, els reptes més difícils. Aquest
és el llegat que ens deixa Pasqual Maragall. També el buit, tan difícil
d’emplenar, en l’escena política del nostre país.
Pasqual Maragall és i serà sempre un líder polític respectat i admirat. Aquest és
un privilegi que podrà compartir, tal vegada, amb alguns altres, no masses, dels
dirigents d’aquest darrer capítol de la nostra història. Ell podrà afegir a aquests
títols, però, un altre de molt especial, i del qual se’n pot sentir molt orgullós: el
de saber-se el fill més estimat de Catalunya.
Moltes gràcies.
Antoni Castells
9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Laudatio d'Antoni Castells sobre Pasqual Maragall al Premi Canigó 2012 de la Universitat Catalana d'Estiu.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Castells, Antoni
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Premis i reconeixements
Universitat Catalana d'Estiu
Acció política
Catalanisme
Barcelona
Description
An account of the resource
Laudatio llegida per Antoni Castells en l'acte d'atorgament del premi a Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Prada
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2012-08-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2615/20080701_glossaPM_NSerra_MedallOrBCN.pdf
b4e180730ef63f0b93f096e4de4c5531
PDF Text
Text
Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual
Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de
la Ciutat
1 de juliol de 2008. Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona.
Estimats amics Pasqual Maragall i Diana Garrigosa,
Molt Honorable President de la Generalitat,
Excel·lentíssim Senyor Alcalde,
Querido Ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación,
Regidors de la Ciutat,
Amigues i amics,
Si hi ha algú que hagi merescut la medalla d’or de la Ciutat en
els darrers cinquanta anys, i encara no la tingui, aquesta
persona és Pasqual Maragall.
Les meves paraules no seran, doncs, de justificació d’un fet
evident. Ni vull que siguin el relat dels records tan vius de molts
anys d’actuació i, deixeu-m’ho dir, de serveis polítics al país.
Encara que quan vaig començar a pensar en aquestes
paraules els records venien sols: de l’època en que
preparàvem assignatures de la carrera amb un grup d’amics, al
1
�piset del carrer de Còrsega des d’on vàrem organitzar la
primera campanya electoral l’any 1977; dels maldecaps
econòmics i de la reforma administrativa municipal quan
encetàrem la gestió d’aquesta Ciutat, al retorn de Lausanne
amb la designació olímpica a la butxaca; del dolor de l’atemptat
d’Hipercor o l’assassinat d’Ernest Lluch, a la joia de la
cerimònia inaugural dels Jocs. Però ja he dit que no crec que el
que ara hagi de fer és alliberar els records personals. Aquesta
és la cerimònia d’atorgament de la medalla de la Ciutat, per
decisió del Consell plenari que la representa. Per això adreço la
meva intervenció cap al terreny de la reflexió,
del
reconeixement.
Pasqual Maragall pertany a la generació que ha fet possible la
transició. No era una generació homogènia, solem dir que
l’integraven els que van lluitar contra la dictadura. És evident
que Pasqual Maragall era un d’ells. La generació era més
àmplia: també l’integraven els franquistes que van entendre
que la democràcia era l’única solució per assegurar la
convivència entre els espanyols.
Han passat més de trenta anys i ara puc dir que són d’aquesta
generació tant Felipe González com Adolfo Suárez, tant
Rodolfo Martin Villa como Jordi Solé Tura, tant Miquel Herrero
de Miñón com Miquel Roca i Junyent, tant Fernando Abril com
Pasqual Maragall.
És la generació marcada per un èxit: la democràcia que avui té
Espanya. Uns van lluitar per aconseguir-la i els altres van
2
�comprendre que era el règim necessari quan la Unió Europea
ja portava vint anys d’existència.
Pasqual Maragall va començar molt aviat. No tenia vint anys i
ja era membre del Front Obrer Català i fundava un grup polític
universitari, el Moviment Febrer 62 en el que el vaig conèixer i
del que n’era impulsor.
Crec que una inclinació política tan marcada va acompanyada,
si és sincera, d’una forta vocació de servei públic. En el dirigent
universitari hi havien ja les capacitats, l’esperit, l’empenta i la
inquietud intel·lectual que han caracteritzat els llargs anys de
responsabilitats polítiques en els àmbits de Barcelona i
Catalunya de Pasqual Maragall.
Crec també que l’educació familiar ha estat un element
fonamental en la formació del pensament de Pasqual Maragall.
Parlo de l’avi, però especialment dels pares, en Jordi Maragall i
la Basilisa Mira, als que, en paraules d’Eugenio Trias, els va
tocar viure “el costat dolent” i la “nit fosca” de la nostra història
com a poble.
Joan Reventós, en ocasió del traspàs de Jordi Maragall, va
descriure com ell veia el seu ideari:
“Catalanisme en diàleg amb Castella, cristianisme liberal,
cultura
sense
dirigisme,
hospitalitat
i
generositat
intel·lectual, sensibilitat artística i elegància moral van
caracteritzar Jordi Maragall. De tot això, mai no se’n va
gloriar; simplement ho va practicar i així ho va transmetre
3
�–amb el seu exemple i els seus silencis profunds- als seus
fills i als seus amics. Va ser fidel al llegat familiar, el
conservà i l’enriquí per traspassar-lo als seus fills,
conscient de pertànyer a un llinatge que honora Catalunya
i que, de retop, obliga a tots els qui l’hereten”.
Pasqual Maragall ha estat molt conscient d’aquest llegat
familiar que li ha donat aplom per pensar en el demà, per
perseguir tossudament la seva visió d’una ciutat més viva, per
ser inconformista respecte del statu quo, de les idees còmodes.
Jordi Maragall es va definir en un article publicat els primers
anys de la transició d’aquesta manera:
“La meva militància és, doncs, aquesta: esmerçar-me a
guanyar adeptes a una consigna de participació reflexiva,
responsable,
lliure,
intel·ligent,
apassionada;
maldar
perquè creixi el nombre de partidaris, encara que no ho
siguin dels mateixos continguts que jo visc i defenso a
ultrança. Prefereixo haver de discutir amb un oponent
partidari d’uns altres esquemes que no haver-me-les amb
partidistes ignorants”.
Pasqual Maragall ha estat sempre un partidari amb conviccions
profundes, idees que ha defensat amb tenacitat. Seguint la
distinció del seu pare, no ha estat mai un partidista dòcil.
I aquest home ha estat l’Alcalde del Jocs Olímpics i, encara
més, ha estat l’Alcalde de la transformació de Barcelona.
4
�Barcelona va despertar amb la democràcia. El primer
Ajuntament va iniciar una tasca de dignificació dels barris,
d’operacions puntuals que cercaven recosir el teixit urbà, obrint
places, creant espais verds allà on eren possibles. Passat
aquest període, era evident la necessitat d’una concepció
global del progrés de la ciutat, concepció que va madurar, a
partir de 1983, l’alcalde Pasqual Maragall. Calia integrar peces
tan diverses com l’obertura de Barcelona al mar, la continuació
de la tasca d’igualar la qualitat urbana dels diferents barris, la
projecció internacional de Barcelona, les rondes, o la
humanització de les vies urbanes com ara la Meridiana, per
citar uns quants exemples. Aquesta integració en un gran
projecte global, tan complex com imaginatiu, ha estat l’obra de
l’alcalde més important que ha tingut Barcelona en el darrer
segle.
I és ben cert que els Jocs Olímpics van ajudar molt. Van ser
l’ocasió que s’havia d’aprofitar per a integrar voluntats, per
sumar esforços i inversions. Però sense aquest projecte global
del que parlo, sense saber ben bé el que volíem, haurien estat
una ocasió desaprofitada. Al contrari, Barcelona els va aprofitar
al màxim, precisament perquè amb temps per endavant es va
construir el projecte d’una nova Barcelona.
I així, a tot el món, es va començar a parlar del “Model
Barcelona”, sense que aquesta expressió tingui un únic
significat, perquè almenys jo en conec tres.
5
�El primer el va establir el Royal Institute of British Architects
quan va donar la medalla d’or a tres alcaldes i a urbanistes de
Barcelona, justificant-la “per la combinació d’espectaculars
projectes urbans i la millora a petita escala en places i carrers”.
L’arquitecte anglès Richard Rogers ho ha dit d’una altra
manera “El truc de Barcelona ha estat començar per la qualitat i
seguir per la quantitat”. Doncs bé, la persona que sintetitza
aquest tarannà, aquesta versió de “Model Barcelona” és, sens
dubte, l’alcalde Maragall.
El segon significat entén per “Model Barcelona” la col·laboració
eficient, la cooperació per assolir fites comunes entre el sector
públic i el privat. Aquí també tornem a trobar a Pasqual
Maragall i els seus esforços per intentar que Barcelona fos un
motor econòmic, creant empreses com Iniciatives, elaborant els
Plans Estratègics en els que es programava, fins i tot a mig
termini, aquesta col·laboració entre administracions, empreses i
societat civil.
El propi Pasqual Maragall ens ha proporcionat una tercera
definició del “Model Barcelona”. Ell ha escrit que és “la suma
d’uns valors, als quals s’ha d’afegir una visió de futur, a la qual
alhora s’ha de sumar un esdeveniment que era com un
argument per a la transformació de la ciutat”.
L’esdeveniment, ja el sabem, van ser els Jocs. La visió de futur
és la que definiren l’alcalde i l’equip que ell va impulsar. Els
valors també els defineix Maragall: “Consens, participació,
complicitat
públic-privat,
civisme,
diversitat
sociocultural,
6
�equilibri social, vida al carrer. Però també: esperit de
competició, modernitat, sostenibilitat i subsidiarietat, i fins i tot,
algun de més antic, com el sentiment de ciutat”.
En tots tres significats de l’expressió “Model Barcelona”, la
figura de Pasqual Maragall n’és un element imprescindible. Dit
d’una altra manera: tant si ho encarem d’una manera com
d’una altra, no es pot comprendre la Barcelona d’avui sense el
guiatge, l’impuls, la visió que Maragall hi ha aportat.
Vull afegir, però, que hi ha un element que ha estat essencial
en tot aquest procés: és el gruix humà de Pasqual Maragall,
l’home que ha paït prou bé la ciència econòmica com per
conèixer les limitacions de la tecnocràcia; el que, fidel al llegat
familiar, creu que la cultura, la inquietud intel·lectual són
requisits necessaris per a fer política.
És també l’home que diu al llibre “Barcelona, la ciutat
retrobada” que l’alcalde és com una esponja que “ha d’absorbir
les idees, les il·lusions i les necessitats dels ciutadans i
convertir-les en projectes i solucions”. En un altre llibre,
“Diàlegs a Barcelona” que va produir l’any 1983 amb aquesta
gran dona que va ser Maria Aurèlia Capmany, engrescat pel
tarannà vital i humà de la companya d’aquelles passejades li
diu, citant a Shakespeare, que la ciutat és la gent i que aquest
serà el seu eslògan tota la vida. Per tot això, en Pasqual
Maragall pregonava que volia “una Barcelona recuperada en
ambició, però també en humanitat”.
7
�L’ambició en els projectes, en les solucions ha estat una
composant essencial de l’eficàcia de la gestió i el guiatge de
Pasqual Maragall ja des del seu primer mandat. Volia, millor
diríem somiava, una Barcelona oberta al món, que lluités per a
ser-ne una de les seves 15 grans ciutats i d’aquesta manera va
esdevenir el primer, i incansable, presentador de la Barcelona
democràtica a la societat internacional. Va utilitzar, és evident,
la targeta de presentació que constituïen el Jocs, però també
les incomptables targetes amb què ens podem promoure, des
del clima suau a la qualitat de vida, passant per Gaudí, Picasso
o Miró. Molt hem caminat en la direcció d’aquest somni en els
seus períodes de mandat i també en els dels seus successors
a l’Alcaldia. També envers l’acompliment d’altres somnis de
Pasqual Maragall hem avançat amb força, en la direcció de
l’autoestima com a ciutat, en la de “guanyar la batalla de la
urbanitat després d’haver guanyat la de la infraestructura”, per
citar dos exemples més de la seva visió humanista de la ciutat.
Però hi ha un somni que no l’hem vist complir-se. És el de
l’Àrea Metropolitana, l’entitat que haurien de crear els 27
municipis que formen la Barcelona metropolitana real, per tal
d’adaptar-se als temps, als problemes, als reptes i a les
oportunitats
del
moment.
Aquest
somni,
com
contemporàniament va passar amb el Gran Londres, va ser
tallat de soca-rel pels que veien un perill per Catalunya on no hi
havia més que la ferma voluntat de bastir una gran capital a
favor del país que volia servir.
8
�El que està clar és que Pasqual Maragall és un polític que ha
anat generant idees i propostes, moltes de les quals tenen avui
una actualitat ben viva. En el camp municipal n’esmento unes
quantes ultra la Barcelona metropolitana de la que ja he parlat:
l’organització
consensuada
en
districtes,
la
planificació
estratègica, la integració de la iniciativa privada en les
polítiques públiques i l’ajuntament com a instrument per a la
promoció econòmica. Pensant en Barcelona ha fet propostes
que li han donat el lideratge municipal a Espanya, l’aproximació
a València i entre Catalunya i el País Valencià, Barcelona com
a segona capitalitat espanyola, la seva projecció a través de
l’Euroregió.
En Pasqual Maragall no ha considerat mai que per estar en la
vida local no s’hagués de reflexionar sobre la convivència plural
a Espanya. Aquest home que prefereix definir-se com a
catalanista, però que ha declarat “si em pregunten des de
Madrid si sóc nacionalista, jo dic que sí” ha fet moltes
propostes per reviscolar solucions federals a la convivència
entre els espanyols. Fidel al llegat familiar li escauen plenament
les paraules dedicades per Joan Reventós al seu pare i que ja
he citat: “Catalanisme en diàleg amb Castella”... No han sigut
temps propicis per assimilar ni aquestes propostes ni aquest
tarannà, sobre tot més enllà de l’Ebre, però és ben cert que
sense aquesta manera de ser traslladada a la Presidència de la
Generalitat no tindríem avui un nou Estatut d’Autonomia.
9
�I és que la persona de Pasqual Maragall no cap en un sol
motlle. Als que creuen que llençava massa idees, que eren
imprevisibles, el seu llibre amb Maria Aurèlia Capmany mostra
que ja des dels començaments com a alcalde tenia clares
conviccions i les idees ben fermes. Als que consideraven que
era massa visionari, ell oposa la transformació real de
Barcelona; als que creien que pensava massa en el demà
responia resolent els problemes de cada dia... I és que quan un
polític és, com Maragall, de gruix personal i llarga executòria, el
propi camí recorregut és la millor manera de trencar els tòpics o
els prejudicis que sobre la seva actuació poden existir.
El passat mes d’octubre Pasqual Maragall va fer públic que
patia la malaltia de l’Alzheimer. Avui ja ha constituït i presideix
una Fundació per agregar-se, des de Barcelona, a la lluita
mundial contra aquesta malaltia.
És
un
nou
gest
inconformista,
vital,
humà,
del
seu
temperament, reconegut pels ciutadans de Catalunya quan, fa
poc temps el van nomenar “Català de l’Any” per iniciativa
popular.
He volgut subratllar tant la trajectòria com l’home davant del
guardó que li atorga la Ciutat. He començat dient que aquesta
decisió no necessita justificació per a cap ciutadà coneixedor
del que ha passat els darrers 25 anys. Vull acabar remarcant
que aquesta radical transformació de Barcelona, aquestes
propostes ambicioses i eficients, aquesta tenacitat en la
defensa dels interessos de la ciutat, només són possibles en
10
�una persona que s’identifiqui amb Barcelona, que la visqui en
les seves virtuts i els seus defectes, en una paraula: que
l’estimi, que tingui passió per ella.
I per molt valuosos que hagin estat els serveis que Pasqual
Maragall ha prestat a la Ciutat, és sobre tot aquesta relació
d’afecte la que, al meu parer, el fa mereixedor de que
Barcelona li atorgui avui la seva medalla d’or.
Sant Cugat, 29 de juny de 2008
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de Narcís Serra glossant l’Excm. Sr. Pasqual
Maragall Mira en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de
la Ciutat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Serra, Narcís
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Premis i reconeixements
Medalla d'Or
Barcelona
Alcaldes
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent. Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-07-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Hyperlink
A link, or reference, to another resource on the Internet.
URL
<a href="http://hdl.handle.net/10803/3977" target="_blank" rel="noopener">http://hdl.handle.net/10803/3977</a>
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els preus del sòl (el cas de Barcelona)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Economia
Barcelona
Tesis i dissertacions acadèmiques
Planificació
Model social
Description
An account of the resource
Director/a: Vegara Carrió, Josep M.
Departament/Institut: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia de l'Empresa
Data de defensa: 02-03-1979
Dipòsit Legal: B-25025-2010
ISBN: 9788469314449
Matèries: 332 - Economia regional i territorial. Economia del sòl i de la vivenda
Àrea de coneixement: Ciències Socials
Consultable en línia al repositori cooperatiu TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Abstract
A summary of the resource.
Tesi doctoral defensada per Pasqual Maragall.
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Universitat Autònoma de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1979-03-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Llibres de Pasqual Maragall