137 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2688/Nou_membres_Govern.jpeg c6af7e531ba742c0b5e0954842657fd4 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpg) Dimensions físiques The actual physical size of the original image 2717x1795 px Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia dels nous consellers amb el Conseller Primer Bargalló i el President Maragall, a la remodelació del govern d'abril 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpg Subject The topic of the resource Govern Consellers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource D'esquerra a dreta: Jordi Valls i Riera, Manuel Balcells i Díaz, Xavier Vendrell i Segura, Josep Bargalló i Valls, Pasqual Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi William Carnes i Ayats, i Francesc Baltasar i Albesa, Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-21 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2689/Foto_Oficial_Nou_Govern_JB_16-5-06.jpeg ff60ac5277f23dc90d5bdb5ec836afd1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpeg) Dimensions físiques The actual physical size of the original image 2400x1599 px, 300 dpi, 596 kb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia oficial del nou govern, després de la sortida d'ERC Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpeg Subject The topic of the resource Govern Consellers President de la Catalunya. Generalitat Catalunya. Generalitat Description An account of the resource D'esquerra a dreta: - a dalt: F. Baltasar, J. Valls, M. Geli, JM. del Pozo, F. Mascarell, JW. Carnes, P. Figueras, E. Maragall. - a baix: A. Castells, JM. Vallès, J. Nadal, P. Maragall, J. Saura, M. Tura, X. Sabaté. Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2690/2006_EstatutAutonomiaCatalunya.pdf a1a03813105f107897aad8de5925436d PDF Text Text ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2 0 0 6 �L’Estatut del 2006 és una obra col·lectiva. Hem demostrat una vegada més que Catalunya és forta quan els catalans expressem lliurement la nostra voluntat. Hem escrit una gran pàgina de la nostra pròpia història. PA S Q U A L M A R A G A L L President de la Generalitat de Catalunya �ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA PREÀMBUL Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d’acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l’Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat de les autonomies. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa. 7 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 p r e à m bu l El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. • Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just. Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat. És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que: • Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps venidors. El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat. En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut. • Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones. • L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés. • L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya. • La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes. • Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix. 8 9 �TÍTOL PRELIMINAR article 1. Catalunya Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica. article 2. La Generalitat 1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II. 3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia. 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució. 11 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 3. Marc polític 1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat. 2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part. article 4. Drets i principis rectors 1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals. 2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat. 3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible. article 5. Els drets històrics t í to l p r e l i m i n a r de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat. article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. 2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües. 3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic. 4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català. L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular 5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. 12 13 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 t í to l p r e l i m i n a r article 7. La condició política de catalans article 10. La capital 1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis. La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei. 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalu nya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei. article 8. Símbols de Catalunya 1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne. 2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya. 3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre. 4. L’himne de Catalunya és Els segadors. 5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari. 6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat. article 9. El territori El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. 14 article 11. L’Aran 1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies. 2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial. article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns. article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta fina- 15 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 litat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol·licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria. TÍTOL I DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS article 14. Eficàcia territorial de les normes 1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat. 2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra. c a p í to l 1 DRETS I DEURES DE L’ÀMBIT CIVIL I SOCIAL article 15. Drets de les persones 1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1. 2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. 3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les lleis. article 16. Drets en l’àmbit de les famílies Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars. 16 17 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 17. Drets dels menors Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social. article 18. Drets de les persones grans Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat. article 19. Drets de les dones 1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. 2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort 1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort. 2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar personalment llur voluntat. article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s 2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic. 3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament. 4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei. 5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis. 6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències. 7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord amb el que estableixen les lleis. 8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis. article 22 . Drets i deures en l’àmbit cultural 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives. 1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedirhi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets. 2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural. 18 19 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s article 23. Drets en l’àmbit de la salut article 25. Drets en l’àmbit laboral 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis. 1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació. 2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis. 3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis. 2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis. 3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones. 4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses. 5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social. article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que estableixen les lleis. 2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis. article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient 3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat, i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament. 4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials. 2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que 20 21 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les generacions futures. 2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats, d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis. 3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d’informació només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats, en els termes que estableixen les lleis. article 28. Drets dels consumidors i usuaris 1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes. 2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen les lleis. c a p í to l i i DRETS EN L’ÀMBIT POLÍTIC I DE L’ADMINISTRACIÓ 3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament. 5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalu nya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de les institucions receptores. 6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen. article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració article 29. Dret de participació 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació. 1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen. 22 23 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s 3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors. 2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció. article 31. Dret a la protecció de les dades personals Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les lleis. c a p í to l i i i DRETS I DEURES LINGÜÍSTICS article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes. article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals 1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques. 24 3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball. 4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball. 5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica. article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis. 25 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament 1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari. 2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ense nyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis. 3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament. 5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin. article 36. Drets amb relació a l’aranès 1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen. 2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat. 3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l’aranès. 26 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s c a p í to l i v GARANTIES DELS DRETS ESTATUTARIS article 37. Disposicions generals 1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat. Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya. 2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta. 3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del Parlament. 4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya. article 38. Tutela 1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 76.2.b i c. 27 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s 2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixen les lleis. 3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari. c a p í to l v PRINCIPIS RECTORS 4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural. article 39. Disposicions generals 1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l’eficàcia plena. 2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics. 3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen. article 40. Protecció de les persones i de les famílies 1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones. 2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses. 28 5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe. 6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional. 7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, amb independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes. 8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. article 41. Perspectiva de gènere 1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en 29 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat. 3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. 2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes. 3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques. 4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials. 4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei. 5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics. 6. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics. 5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual. 7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble. article 42. Cohesió i benestar socials article 43. Foment de la participació 1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. 1. Els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. 2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social. 30 2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori. 31 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s 3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals. 2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar. article 44. Educació, recerca i cultura 1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica. 2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori. 3. Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills i filles, en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure. 4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya. 5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya. article 45. Àmbit socioeconòmic 1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats. 32 3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar i han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes. 4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat productiu. 5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social. 6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials. 7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats 33 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin. 5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú. 8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya. article 47. Habitatge Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats. article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial article 48. Mobilitat i seguretat viària 1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional. 2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes. 3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic. 4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació. 34 1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda. 2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció, l’educació viària i l’atenció a les víctimes. article 49. Protecció dels consumidors i usuaris 1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris. 2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. article 50. Foment i difusió del català 1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès. 35 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. 3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món. 4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català. 5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen. 6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte. 7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta perquè siguin més efectius. d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s article 52. Mitjans de comunicació social 1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d’ésser neutral. 2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya. article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i actualització. 2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials. article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament article 54. Memòria històrica 1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món. 2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència. 1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabili- 36 37 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 tació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència. TÍTOL II DE LES INSTITUCIONS c a p í to l i EL PARLAMENT article 55. Disposicions generals 1. El Parlament representa el poble de Catalunya. 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. 3. El Parlament és inviolable. article 56. Composició i règim electoral 1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral. 2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la transpa- 38 39 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 rència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. diputats. diputats. 3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral. La llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals. 4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. article 57. Estatut dels diputats 1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant. 2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. 3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu. article 58. Autonomia parlamentària 1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària. 2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn. 3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text. 40 de les institucions article 59. Organització i funcionament 1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions. 2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus. 3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres. 4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament. 5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament. 6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació. 7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries. 41 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 60. Règim de les reunions i les sessions 1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen després d’haver-lo exhaurit. 2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts pel Reglament del Parlament. 3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament. article 61. Funcions Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l’article 55, les següents: a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les. c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei. d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució. e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant el 42 de les institucions Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis. article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa 1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial que estableix aquest Estatut. 2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l’Estatut n’estableixi una altra. 3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern. article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa 1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 43 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 de les institucions 2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o quan el Govern es troba en funcions. dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció elaborada per la Generalitat. 3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s’ha d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan es tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de determinar l’abast i els criteris de la refosa. article 66. 4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius. article 64. Decrets llei 1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat. 3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2. article 65. Promulgació i publicació de les lleis Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze 44 Causes de finiment de la legislatura La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat. c a p í to l i i EL PRESIDENT O PRESIDENTA DE LA GENERALITAT article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències 1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya. 2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats. 3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. 4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei. 5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president o pre- 45 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 de les institucions sidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l’Estat a Catalunya. c a p í to l i i i EL GOVERN I L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT 6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, correspon al president o presidenta: secció primera EL GOVERN a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació. b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya. c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya. d) Les altres que determinin les lleis. 7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics. 8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el conseller o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament. article 68. Funcions, composició, organització i cessament 1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis. 2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers. 3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern. 4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat. 5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les disposicions generals i les normes. article 69. El conseller primer o consellera primera 9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers. El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d’acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta. 46 47 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 70. Estatut personal dels membres del Govern 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de delicte flagrant. 2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. secció segona L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT article 71. Disposicions generals i principis d’organització i funcionament 1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té la condició d’administració ordinària d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l’Administració local. de les institucions 6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas: a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració de la Generalitat. b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics. c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics. 7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques. article 72. Òrgans consultius del Govern 1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. 2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. 2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret. 3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques. c a p í to l i v LES RELACIONS ENTRE EL PARLAMENT I EL GOVERN 4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió. article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers el Parlament 5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al ter-ritori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització. 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula. 48 49 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 de les institucions 2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2. article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi. b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament. c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern. d) L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en els termes que garanteix aquest Estatut. 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells. 2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament. article 75. Dissolució anticipada del Parlament El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. c a p í to l v ALTRES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT 2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes que estableixi la llei, en els casos següents: 3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional. 4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut. article 77. Composició i funcionament article 76. Funcions 1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a proposta del Govern. 1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de 2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d’elegir d’entre ells el president o presidenta. 50 51 secció primera EL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 de les institucions 3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant. 5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l’apartat 1 tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta obligació. 4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei. article 79. Designació i estatut del síndic de greuges secció segona EL SÍNDIC DE GREUGES article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues 1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen. 2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions. 3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut. 1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. 2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser destituït i suspès per les causes que estableix la llei. 3. S’han de regular per llei l’estatut personal del síndic de greuges, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb les lleis. secció tercera LA SINDICATURA DE COMPTES article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes 1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya. 2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb les lleis. 4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en l’àmbit públic i el privat. 3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir llurs relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable. 52 53 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 81. Composició, funcionament i estatut personal 1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d’entre ells el síndic o síndica major. 2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes. secció quarta REGULACIÓ DEL CONSELL DE L’AUDIOVISUAL DE CATALUNYA de les institucions 3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. article 84. Competències locals 1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat. 2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis: 2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local. b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial. c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat. d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals. e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi. f) La protecció civil i la prevenció d’incendis. g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar. h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgers municipal. i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació. j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats. 54 55 article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada. El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d’actuació. c a p í to l v i EL GOVERN LOCAL secció primera ORGANITZACIÓ TERRITORIAL LOCAL article 83. Organització del govern local de Catalunya 1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 de les institucions l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions. m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya. 2. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament, format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors. S’han d’establir per llei els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim de consell obert. 3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fa referència l’apartat 2 entre les diverses administracions locals ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera. 4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals. article 85. El Consell de Governs Locals El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei del Parlament regula la composició, l’organització i les funcions del Consell de Governs Locals. secció segona EL MUNICIPI 3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. 4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració. 5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació a l’ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l’Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències. 6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. 7. Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència. article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat normativa 1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipal. 1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. 2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i també per a complir tasques d’interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació conjun- 56 57 article 86. El municipi i l’autonomia municipal �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 ta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda. 3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic en què es fonamenten, en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia. article 88. Principi de diferenciació Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen. de les institucions article 91. El Consell de Vegueria 1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. 2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d’entre els seus membres. 3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions. 4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució. article 89. Règim especial del municipi de Barcelona El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert per llei del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació d’aquest règim especial i, d’acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el seu règim especial. secció tercera LA VEGUERIA secció quarta LA COMARCA I ELS ALTRES ENS LOCALS SUPRAMUNICIPALS article 92. La comarca 1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. 2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. article 90. La vegueria 1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis. article 93. Els altres ens locals supramunicipals 2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos. Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. 58 59 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 c a p í to l v i i ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL PRÒPIA DE L’ARAN TÍTOL III DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA article 94. Règim jurídic 1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de l’organització institucional i administrativa de l’Aran i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. 2. La institució de govern de l’Aran és el Conselh Generau, que és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran. 3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei. 4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en les actuacions de muntanya. L’Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial. 5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència. c a p í to l i EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA I EL FISCAL O LA FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur. 2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l’abast i el contingut dels recursos esmentats. 60 61 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya 3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya. estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal. 4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya. c a p í to l i i EL CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA 5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial. article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya 1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic. article 97. El Consell de Justícia de Catalunya El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d’aquest darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial. article 98. Atribucions 1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial. 2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents: 4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les que a) Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials. b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o substitució, i també determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç. c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis. 62 63 2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació del nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una còpia de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos següents al dia en què es fa pública. �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en aquest àmbit; atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i tribunals que acordi el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades. e) Informar sobre els recursos d’alçada interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya. f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial. g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats. h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’estat i el funcionament de l’Administració de justícia a Catalunya. i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial. 2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament, d’acord amb la normativa aplicable. 3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial. 4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada. article 99. Composició, organització i funcionament 1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres que siguin nomenats, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del poder judicial. 64 article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya 1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma. 2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis. c a p í to l i i i COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT SOBRE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA article 101. Oposicions i concursos 1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya, segons que correspongui, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya. 2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial. 3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat. article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya 1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Cata- 65 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya lunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l’abast que determini la llei. Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia. Aquesta competència inclou: 2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l’abast que determini la llei. a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública. b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l’adscripció als llocs de treball. c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius. d) Impartir la formació, prèvia i continuada. e) Elaborar les relacions de llocs de treball. f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de treball. g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna. h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l’estatal. i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal, en aplicació del seu règim estatutari i retributiu. j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei. k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a garantir una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de l’Administració de justícia. 3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat corresponents. 4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball. article 103. Mitjans personals 1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, dins el respecte a l’estatut jurídic d’aquest personal establert per la Llei orgànica del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de: a) L’organització d’aquest personal en cossos i escales. b) El procés de selecció. c) La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada. d) La provisió de destinacions i ascensos. e) Les situacions administratives. f) El règim de retribucions. g) La jornada laboral i l’horari de treball. h) L’ordenació de l’activitat professional i les funcions. i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats. j) El registre de personal. k) El règim disciplinari. 3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial, es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat. 4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració de justícia. article 104. Mitjans materials Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: 2. En els mateixos termes que estableix l’apartat 1, correspon a la a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia. b) La provisió de béns mobles i materials per a les dependències judicials i de la fiscalia. 66 67 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya c) La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de coordinació i homologació que corresponen a l’Estat per a garantir la compatibilitat del sistema. d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional. e) La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum de l’activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost efectiu dels serveis. f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia. previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha d’acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals. article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia. article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació i de conciliació 1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta. 2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries de la seva competència. article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials 2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació del Govern de l’Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial. 3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei del Parlament. article 108. Justícia de pau i de proximitat 1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries i llur provisió. 2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d’acord amb el que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia. article 109. Clàusula subrogatòria La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya. 1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe 68 69 �TÍTOL IV DE LES COMPETÈNCIES c a p í to l i TIPOLOGIA DE LES COMPETÈNCIES article 110. Competències exclusives 1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies. 2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre. article 111. Competències compartides En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut. En exercici d’aquestes com- 71 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s petències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions bàsiques. 4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió. article 112. Competències executives Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració pública. article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V. article 114. Activitat de foment 1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis. 2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 72 5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així mateix, participa, en els termes que fixi l’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes subvencions. article 115. Abast territorial i efectes de les competències 1. L’àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen l’eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la Generalitat. 2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d’aquest objecte situada en el seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració que s’estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la coordinació per l’Estat de les comunitats autònomes afectades. c a p í to l i i LES MATÈRIES DE LES COMPETÈNCIES article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16 de la Constitució, la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari. 73 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s b) La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries. c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics. d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana i la protecció dels animals. e) Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat amb els organismes genèticament modificats. f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic. g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural. h) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries. i) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders. d) L’organització de l’administració hidràulica de Catalunya, inclosa la participació dels usuaris. e) La regulació i l’execució de les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre: a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari. b) La regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries de Catalunya. article 117. Aigua i obres hidràuliques 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i també de les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general. b) La planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a l’aigua. c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el subministrament d’aigua. 74 2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal, assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic i les obres d’interès general. En els mateixos termes, li correspon la participació en la planificació i la programació de les obres d’interès general. 3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries. Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre: a) L’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics. b) L’execució i l’explotació de les obres de titularitat estatal, si s’estableix mitjançant conveni. c) Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són atribuïdes per la legislació estatal. 4. La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial. 5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l’execució de la dita planificació en els termes que estableix la legislació estatal. article 118. Associacions i fundacions 1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableixi per garantir la igualtat en l’exercici del dret i la reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic de 75 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: b) La regulació del règim d’intervenció administrativa de la caça i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles. a) La regulació de les modalitats d’associació, de la denominació de les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les associacions i de les associacions de caràcter especial. b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració d’utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la. c) El registre d’associacions. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació de les fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer. b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les fundacions que estableixi la normativa tributària. c) El registre de fundacions. 3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics a les associacions i les fundacions. article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas: a) La planificació i la regulació. 76 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes, que inclou en tot cas: a) La regulació i la gestió del marisqueig i l’aqüicultura i l’establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió dels recursos. b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes activitats. c) El busseig professional. d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en tot cas, l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a les condicions professionals per a l’exercici de la pesca, la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i les llotges de contractació. article 120. Caixes d’estalvis 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d’estar representats. b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d’estalvis. c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre. 77 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn. e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu social a Catalunya. b) La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua. c) La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de mercat. d) La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació i canvi d’activitat dels establiments. e) L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial. f) L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de l’obra social de les caixes. Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d’emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot cas l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat, d’acord amb el que estableix la legislació estatal, col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixen sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en tot cas: a) L’activitat d’autorització i declaració de la fira internacional. b) La promoció, la gestió i la coordinació. c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la rendició de comptes. d) L’establiment de la reglamentació interna. e) El nomenament d’un delegat o delegada en els òrgans de direcció de cada fira. 3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en l’establiment del calendari de fires internacionals. article 122. Consultes populars article 121. Comerç i fires 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, la qual alhora inclou en tot cas: a) La determinació de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre mitjà. 78 Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució. 79 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 123. Consum Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, que inclou en tot cas: a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per l’article 28, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació. b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin. c) La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum. d) La formació i l’educació en el consum. e) La regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. article 124. Cooperatives i economia social 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cooperatives. 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou l’organització i el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen en tot cas: a) La definició, la denominació i la classificació. b) Els criteris sobre fixació del domicili. c) Els criteris rectors d’actuació. d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials, fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació. e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent. f) Els drets i deures dels socis. g) El règim econòmic i la documentació social. h) La conciliació i la mediació. i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració econòmica de les cooperatives. d e l e s co m pe t è n c i e s als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i el foment del moviment cooperatiu inclouen: a) La regulació de l’associacionisme cooperatiu. b) L’ensenyament i la formació cooperatius. c) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics al món cooperatiu. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació del sector de l’economia social. article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació i altres corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas: a) La regulació de l’organització interna, del funcionament i del règim econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col·legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim disciplinari. b) La creació i l’atribució de funcions. c) La tutela administrativa. d) El sistema i el procediment electorals aplicables a l’elecció dels membres de les corporacions. e) La determinació de l’àmbit territorial i la possible agrupació dins de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la definició de les corporacions a què fa referència l’apartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre. 3. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou en tot cas la regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l’empresa, l’accés dels treballadors 3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat, poden complir funcions de comerç exterior i destinar-hi recursos camerals. 80 81 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades, que inclou en tot cas: a) La determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats. b) La regulació de les garanties administratives davant l’intrusisme i les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions professionals de caràcter obligatori. c) El règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades. article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les mutualitats de previsió social no integrades en el sistema de seguretat social. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les quals fa referència l’apartat 1, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que fixin les bases estatals. 3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta competència inclou els actes d’execució reglats que li atribueixi la legislació estatal. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l’apartat 2. 82 d e l e s co m pe t è n c i e s article 127. Cultura 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas: a) Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Catalunya, incloent-hi: Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació. Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya. Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors culturals. Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d’equipaments culturals situats a Catalunya. Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui competències normatives. b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas: Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés. Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general. Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l’Estat. Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i l’espoliació. 83 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas: Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural. Segon. L’establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats. Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català. d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou: Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades portades a terme a Catalunya. Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya. Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana. a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes, llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions que en deriven. b) El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació de propietat industrial. c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador aplicable. d) El règim de l’organització administrativa de la denominació d’origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control de la producció i la comercialització. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi expressament l’Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal. 3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments culturals es requereix l’acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues, d’acord amb el que estableix el títol V d’aquest Estatut. article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l’article 149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou: 84 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l’aprovació de llurs normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i control sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació i de l’exercici de la potestat sancionadora per infraccions del règim de la denominació. 3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis. La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici de llurs facultats de gestió. 4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat d’una denominació d’origen o d’una indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i internacionals. 85 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 129. Dret civil Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya. article 130. Dret processal Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. article 131. Educació 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres docents en què s’imparteixen aquests ensenyaments. d e l e s co m pe t è n c i e s e) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis. f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius d’actuació en matèria de recursos humans. g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics. h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la d’escolarització obligatòria. 3. En allò que no regula l’apartat 2 i amb relació als ensenyaments a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament en matèria d’ensenyament no universitari i d’acord amb el que disposa l’article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida que inclou en tot cas: a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament en el seu territori. b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil i la regulació dels centres en què s’imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal. c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics. d) La inspecció, l’avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l’experimentació educatives i també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu. a) La programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació general del sistema educatiu. b) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent i educativa. c) L’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi l’ordenació curricular. d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals. e) L’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels criteris d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres docents. f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. h) L’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics. i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics. j) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa, el desenvolupament dels seus 86 87 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil, la competència exclusiva que inclou: �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l’administració educativa. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació dels títols acadèmics i professionals estatals. article 132. Emergències i protecció civil 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública. 2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d’abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat. 3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de l’Estat. 4. La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s’escau, en les lleis. d e l e s co m pe t è n c i e s lunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·lacions corresponents i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. c) El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels serveis de subministrament d’energia. d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l’eficiència energètica. 2. La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ, en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Catalunya o si l’energia és objecte d’aprofitament fora d’aquest territori. 3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els recursos miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats extractives que s’hi acompleixin. article 134. Esport i lleure 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’esport, que inclou en tot cas: a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Cata- a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució, l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials. b) L’ordenació dels òrgans de mediació en matèria d’esport. c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l’alt rendiment esportiu. d) L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica 88 89 article 133. Energia i mines 1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’energia. Aquesta competència inclou en tot cas: �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya, i la declaració d’utilitat pública de les entitats esportives. e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva. f) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu. g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya. h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució. i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l’activitat física i esportiva. j) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a l’Estat en matèria de seguretat pública. k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius. l) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva. 2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l’esport. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats que s’acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les entitats que tinguin per finalitat l’acompliment d’activitats de lleure. 4. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure. article 135. Estadística 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot cas: a) La planificació estadística. b) L’organització administrativa. 90 d e l e s co m pe t è n c i e s c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat. 2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic. article 136. La funció pública i el personal al servei de les administracions públiques catalanes Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d’autonomia local: a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació i l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b. b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal. article 137. Habitatge 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’habitatge, que inclou en tot cas: a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial. b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat. c) La promoció pública d’habitatges. d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit. 91 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció. f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges. g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges. h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació. 2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable, respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions. article 138. Immigració 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració: a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i d’orientació. b) El desenvolupament de la política d’integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències. c) L’establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació social. d) L’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment i la integració de les persones immigrades. e) La promoció i la integració de les persones retornades i l’ajuda a aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers, inclou: a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè. b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als 92 d e l e s co m pe t è n c i e s expedients a què fa referència la lletra a i l’aplicació del règim d’inspecció i sanció. 3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l’Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V. article 139. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’indústria, salvant el que estableix l’apartat 2. Aquesta competència inclou, en tot cas, l’ordenació dels sectors i dels processos industrials a Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de l’economia. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’artesania. 4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de control metrològic. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de contrastació de metalls. article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general. 93 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 Aquesta competència inclou en tot cas: a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures de transport. b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris. c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta. d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l’aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini públic. 2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal. 3. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumirla, d’acord amb el que estableixen les lleis. 4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que determini la normativa estatal. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l’Estat a Catalunya, d’acord amb el que estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas: d e l e s co m pe t è n c i e s b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària dels quals és titular la Generalitat. c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres xarxes. 6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que estableixi la normativa estatal. 7. Correspon a la Generalitat, d’acord amb la normativa de l’Estat, la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques, que inclou en tot cas: a) Promoure l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal. b) La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent. c) La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. d) La gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs l’àmbit dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. article 141. Joc i espectacles 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas: a) L’ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària de Catalunya. a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regulació, i també la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l’explotació i la pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics. 94 95 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats. c) La determinació, en el marc de les seves competències, del règim fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses que l’acompleixen. de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català. 2. L’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal, o bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que estableix el títol V i l’informe previ determinant de la Generalitat. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics. 2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran. article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia 1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en tot cas: 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments. b) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals. c) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims. d) La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus. e) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat d’aquests i llur disposició final. f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl. g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies. h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de 96 97 article 142. Joventut 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut, que inclou en tot cas: a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut. b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil. c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut. 2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb l’Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l’Estat. article 143. Llengua pròpia �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l’administració competent per a autoritzar l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi. i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. j) La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats, instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el medi. k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent. l) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador. Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial, en els termes que estableix la llei. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l’article 149.1.23 de la Constitució, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits situats a Catalunya. 3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col·laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais. 4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat. 5. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l’elaboració de la cartografia climàtica. article 145. Mercats de valors i centres de contractació Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació. b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors. c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’exclusió i l’establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el control. d) L’acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres d’aquests mercats. e) L’establiment de les fiances que han de constituir els membres de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació. article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual: 6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient. a) La competència exclusiva sobre l’organització de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local, respectant la garantia de l’autonomia local. b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i 98 99 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mitjans de comunicació social. 3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya en els mitjans de comunicació social. d e l e s co m pe t è n c i e s 3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions. Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis. article 147. Notariat i registres públics 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la competència executiva que inclou en tot cas: a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis. b) La participació en l’elaboració dels programes d’accés als cossos de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles d’Espanya, als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català. c) L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, incloent-hi la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris. d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d’hipoteques. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya. 100 article 148. Obres públiques 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de les obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la construcció i el finançament de les obres. 2. La qualificació d’interès general requereix l’informe previ de la Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació de les obres qualificades d’interès general, d’acord amb el que disposa la legislació de l’Estat i segons el que estableix el títol V d’aquest Estatut. 3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites totes les obres públiques que no siguin d’interès general. En el supòsit de les obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels serveis. article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixen. 101 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les. c) L’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals i de corredors biològics, d’acord amb el que estableix l’article 144.2. d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els equipaments de competència de la Generalitat. e) La determinació de mesures específiques de promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableix per garantir la igualtat de l’exercici del dret a la propietat. c) L’establiment i la regulació dels instruments de planejament i gestió urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació. d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl. e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas, la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d’obres i llicències, les mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la disciplina urbanística. 2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació dels plans territorials d’ordenació i ús del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments i plans. b) La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions i, en tot cas, les concessions d’obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició. c) La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació general. d) L’execució d’obres i actuacions al litoral català que no siguin d’interès general. 4. Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral català, d’acord amb el que estableix l’article 148. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: 6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la legislació estatal. article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva Administració, la competència exclusiva sobre: a) L’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’articulació territorial. b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació administrativa. article 151. Organització territorial Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas: a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos. a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització territorial de Catalunya. b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació, la 102 103 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials. c) L’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població, respectant l’autonomia local. dona, i també l’establiment d’accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe que s’hagin d’executar amb caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya. b) La promoció de l’associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les iniciatives de participació. c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violència. article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat econòmica 1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de l’activitat econòmica a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’ordenació de l’activitat econòmica a Catalunya. 3. La Generalitat pot establir una planificació de l’activitat econòmica en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l’Estat. 4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l’activitat econòmica. Aquesta competència inclou en tot cas: a) El desplegament dels plans estatals. b) La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V. c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica, en els termes que s’estableixin per mitjà de conveni. article 153. Polítiques de gènere Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l’Estat en exercici de la competència que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució, inclou en tot cas: article 154. Promoció i defensa de la competència 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de defensa de la competència en l’exercici de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) L’execució en mesures relatives als processos econòmics que afectin la competència. b) La inspecció i l’execució del procediment sancionador. c) La defensa de la competència en l’exercici de l’activitat comercial. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Competència, com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats econòmiques que s’acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin alterar la competència, en els termes que estableixen els apartats 1 i 2. a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i el control de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la 104 105 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 155. Propietat intel·lectual i industrial 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya; l’activitat d’inscripció, modificació o cancel·lació d’aquests drets, i l’exercici de l’activitat administrativa necessària per a garantir-ne la protecció a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a l’Estat les inscripcions efectuades en el seu registre perquè siguin incorporades al registre estatal; ha de col·laborar amb aquest registre i facilitar el bescanvi d’informació. b) L’autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d’inspecció i control de l’activitat d’aquestes entitats. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat, de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques. b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria. article 156. Protecció de dades de caràcter personal Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas: d e l e s co m pe t è n c i e s entitats de dret públic o privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que presten serveis o acompleixen activitats per compte propi per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema universitari català. b) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques o jurídiques per a l’exercici de les funcions públiques amb relació a matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de Catalunya, si el tractament s’efectua a Catalunya. c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin llurs funcions exclusivament en l’àmbit territorial de Catalunya. d) La constitució d’una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat. article 157. Publicitat Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació de l’activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil de l’Estat. article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança, que inclou en tot cas: a) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de Catalunya, l’Administració de la Generalitat, les administracions locals de Catalunya, les entitats autònomes i les altres a) L’establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i l’avaluació dels projectes. b) L’organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment i l’acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya. c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i finançats per la Generalitat. 106 107 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s d) La regulació i la formació professional del personal investigador i de suport a la recerca. e) La difusió de la ciència i la transferència de resultats. catalanes i sobre les regles d’execució, modificació i extinció dels contractes de l’Administració, en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. b) La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya. 3. Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i en altres organismes i institucions internacionals. article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i responsabilitat en les administracions públiques catalanes 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou: a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials. b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat. c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l’apartat 1. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la competència executiva, en tot cas, per a: a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria. b) Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d’acord amb la legislació estatal. c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i fixar-ne el procediment. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la Generalitat, d’acord amb el sistema general de responsabilitat de totes les administracions públiques. 6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3, 4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local. article 160. Règim local 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local que, respectant el principi d’autonomia local, inclou: a) La competència exclusiva sobre organització i competències en matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials. b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l’article 84. 108 109 3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les administracions públiques de Catalunya: �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis públics. d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la Generalitat i el funcionament i el règim d’adopció d’acords d’aquests òrgans. e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò que no estableix l’apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits constitucionalment. article 161. Relacions amb les entitats religioses 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment de mecanismes de col·laboració i cooperació per a l’acompliment de llurs activitats en l’àmbit de les competències de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas: a) Participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses amb relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin les lleis. b) L’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d’entitats religioses, en l’àmbit de competències de la Generalitat. c) La promoció, el desenvolupament i l’execució, en l’àmbit de les competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats entre l’Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d’entitats religioses. 3. La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal que tenen atribuïdes funcions en matèria d’entitats religioses. 110 d e l e s co m pe t è n c i e s article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris. 2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica, en el marc de l’article 149.1.16 de la Constitució. 3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida en els àmbits següents: a) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans. b) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica. c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic. d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l’acreditació i l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta de places; la participació en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes de formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i l’expedició de diplomes d’àrees de capacitació específica. e) El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis en el sistema sanitari públic. 4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública, d’acord amb el que estableix el títol V. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació estatal en matèria de productes farmacèutics. 111 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 163. Seguretat privada Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en les matèries següents: a) L’autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur domicili social a Catalunya i l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya. b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya. c) L’autorització dels centres de formació del personal de seguretat privada. d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya. article 164. Seguretat pública 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d’acord amb el que disposa la legislació estatal: a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l’ordenació de les policies locals. b) La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra. c) El control i la vigilància del trànsit. 2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les policies locals. d e l e s co m pe t è n c i e s 4. La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya, i també en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països en què participi l’Estat. 5. La Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents: a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic. b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal. c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis. article 165. Seguretat social 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou: a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació. b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics. a) El desplegament i l’execució de la legislació estatal, llevat de les normes que configuren el règim econòmic. b) La gestió del règim econòmic de la seguretat social. c) L’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren l’assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat social a Catalunya. d) L’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb el sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs 112 113 3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l’Estat i en tot cas: �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d’accidents de treball i malalties professionals. e) El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives. f) La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades a les prestacions de la seguretat social. inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer cas la legislació penal. b) La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que incideixi en les competències de menors. 2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat. article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, que inclou en tot cas: a) La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública. b) La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya. c) La regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social. d) La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les mesures de protecció social i llur execució. article 167. Símbols de Catalunya Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l’ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de Catalunya, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. article 168. Sistema penitenciari 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l’Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas: a) La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya. b) La totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l’organització, el règim, el funcionament, la planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya. c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya. d) L’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats. e) La planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció. 114 115 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions públiques o privades. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors: �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s 2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults. radors de les activitats vinculades a l’organització del transport, la logística i la distribució localitzades a Catalunya. article 169. Transports 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats. b) La regulació de la intervenció administrativa per a l’exercici de les activitats de transport. c) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme. d) La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d’altres que requereixin un règim específic, respectant les competències estatals sobre seguretat pública. e) La regulació d’un sistema de mediació en matèria de transports. f) La potestat tarifària sobre transports terrestres. 6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya que, respectant les competències de l’Estat en marina mercant i ports, inclou: a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial de passatgers. b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i l’acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport marítim i fluvial. c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat. article 170. Treball i relacions laborals 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas: 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els ope- a) Les relacions laborals i les condicions de treball. b) Les polítiques actives d’ocupació, que inclouen la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu, i també la gestió de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en els plans o les activitats de formació que superin l’àmbit territorial de Catalunya. c) Les qualificacions professionals a Catalunya. d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, l’autorització i el control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya. e) La negociació col·lectiva i el registre dels convenis col·lectius de treball. f) Els procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius entre centres de treball situats a Catalunya. g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball. h) La potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social, en l’àmbit de les seves competències. 116 117 2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d’àmbit superior requereix l’informe previ de la Generalitat. 3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que inclou: a) Els centres d’informació i distribució de càrregues. b) Les estacions de transport per carretera. �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s i) La determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin lloc a Catalunya. j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat exclusivament a Catalunya. k) Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals. l) L’elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Catalunya. f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la funció pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels mecanismes de cooperació que determina el títol V, s’han d’establir les fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora en l’àmbit social. a) La programació i la coordinació del sistema universitari català, en el marc de la coordinació general. b) Les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de les privades. c) L’aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les normes d’organització i funcionament de les universitats privades. d) La coordinació dels procediments d’accés a les universitats. e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el principi d’autonomia universitària. f) El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari. g) La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria. h) El règim retributiu del personal docent i investigador contractat de les universitats i l’establiment de les retribucions addicionals del personal docent funcionari. article 171. Turisme Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas: a) L’ordenació i la planificació del sector turístic. b) La promoció del turisme que inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger. c) La regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat. A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els establiments de la xarxa de paradors de l’Estat situats a Catalunya, la Generalitat participa, en els termes que estableixi la legislació estatal, en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya. d) La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes. e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial. 118 article 172. Universitats 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva sobre: 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència compartida sobre tot allò a què no fa referència l’apartat 1, que inclou en tot cas: a) La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les universitats. b) El règim jurídic de l’organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació. c) L’adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats 119 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i també el reconeixement d’aquests centres en universitats privades i la implantació i la supressió d’ensenyaments. d) La regulació del règim d’accés a les universitats. e) La regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari. f) L’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador. TÍTOL V DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT 3. La competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials. article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en l’àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i establiments privats. La Generalitat ha d’exercir aquesta competència respectant els drets fonamentals. c a p í to l i RELACIONS DE LA GENERALITAT AMB L’ESTAT I AMB ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES article 174. Disposicions generals 1. La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan és necessari per a l’exercici eficaç de les competències respectives i per a la defensa dels interessos respectius. 2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels afers d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar l’ajuda necessària a les altres comunitats autònomes per a l’exercici eficaç de llurs competències. 3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis. 120 121 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 secció primera COL·LABORACIÓ AMB L’ESTAT I AMB ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competències respectives, poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els objectius d’interès comú. 2. La Generalitat també col·labora amb l’Estat per mitjà dels òrgans i els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d’interès comú. article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen. 2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord. 3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan s’hagin pres sense la seva aprovació. article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat Catalunya en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen. La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del Estado en determina l’eficàcia pel que fa a tercers. article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes 1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes convenis de col·laboració i acords de cooperació. 2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts. 3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura. 4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals i llur vigència comença seixanta dies després d’aquesta comunicació, llevat que les Corts Generals decideixin que s’han de qualificar com a acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa referència l’article 145.2 de la Constitució. 5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen. secció segona PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS I EN PROCEDIMENTS DE PRESA DE DECISIONS ESTATALS 1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a aquesta, ha d’ésser establert per llei del Parlament. article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament 2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a 122 123 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i dels que es creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació aplicable. article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, l’ordenament parlamentari. 4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva seu principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l’Estat la creació de delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1. article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat secció tercera LA COMISSIÓ BILATERAL GENERALITAT-ESTAT econòmica La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc del que estableix l’article 131.2 de la Constitució. article 182. Designació de representants en els organismes econòmics i socials 1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que estableix la legislació aplicable. 2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència dels quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable. article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat 1. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat, d’acord amb els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat als efectes següents: a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya. b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d’interès comú. 2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents: 3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat. b) La programació de la política econòmica general del Govern de l’Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta política. 124 125 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les competències respectives en els àmbits d’interès comú. d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls. e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo. f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta representació. g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea. h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat. i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts. c a pi to l i i RELACIONS DE LA GENERALITAT AMB LA UNIÓ EUROPEA 3. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat és integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament. 2. El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat. 4. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les dues parts. 5. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts. article 184. Disposició general La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya. article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea 1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de l’Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents a aquest efecte. article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat 1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres, en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta matèria. 2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin. 126 127 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat 3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives especialment rellevants per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada per l’Estat. Europea amb relació a les propostes legislatives europees si aquestes propostes afecten competències de la Generalitat. 4. L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes. 1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i aquest Estatut. article 187. Participació en institucions i organismes europeus 1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió. 2. La participació que estableix l’apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans, d’acord amb la normativa aplicable. 3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, participa en la designació de representants en el marc de la representació permanent d’aquest en la Unió Europea. 4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú. article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea 2. Si l’execució del dret de la Unió Europea requereix l’adopció de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre un informe previ. 3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees. article 190. Gestió de fons europeus Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, en els termes que estableixen els articles 114 i 210. article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia article 188. Participació en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat 1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en els termes que estableixi la normativa europea. El Parlament participa en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió 2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa 128 129 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat col·labora en la defensa jurídica. Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat. 3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Generalitat. article 196. Tractats i convenis internacionals article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus interessos davant les institucions de la Unió Europea. c a p í to l i i i ACCIÓ EXTERIOR DE LA GENERALITAT article 193. Disposicions generals 1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors. 2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències, sia de manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració general de l’Estat. article 194. Oficines a l’exterior La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l’exterior. 1. El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin d’una manera directa i singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el Parlament poden dirigir al Govern les observacions que considerin pertinents. 2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores. 3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat en l’àmbit de les seves competències. article 197. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament 1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin. 2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l’apartat 1. 3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament. article 195. Acords de col·laboració La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències. 130 article 198. Participació en organismes internacionals La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals com- 131 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 petents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que estableixi la normativa corresponent. TÍTOL VI DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT article 199. Coordinació de les accions exteriors La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin. article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius. c a p í to l i LES FINANCES DE LA GENERALITAT article 201. Principis 1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució. 2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions. 3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. 4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article 206 d’aquest Estatut. 132 133 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 202. Els recursos de la Generalitat 1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern. 2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les directrius polítiques i socials determinades per les seves institucions d’autogovern. 3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per: a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i altres tributs propis. b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el que disposa l’article 201 d’aquest Estatut. c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals. d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució, si escau. e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat. f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics. g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat. h) Els ingressos de dret privat. i) El producte d’emissió de deute i de les operacions de crèdit. j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les seves competències. k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris. l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució. d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent: a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa. b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la capacitat normativa. 3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea, l’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2 inclou la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota. 4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits parcialment, d’acord amb el que estableix l’article 204. 5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa. 6. L’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tributari, per part de la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental. article 204. L’Agència Tributària de Catalunya article 203. Competències financeres 1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres, i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement. 134 1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya. 2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impos- 135 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat tos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment quan ho exigeixi la naturalesa del tribut. A aquests efectes, la Generalitat i l’Administració General de l’Estat poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa. Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar en l’Administració tributària a Catalunya. 3. Les dues administracions tributàries han d’establir els mecanismes necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines respectives de les declaracions i la resta de documentació amb transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l’altra administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents. La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de l’Estat responsables de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment. 4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1. 5. L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs locals. article 205. Òrgans economicoadministratius La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya. article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i de solidaritat 1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits. El percentatge de participació s’estableix tenint en compte els seus serveis i les seves competències. 3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat. 4. La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat s’ha de fer d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment. Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d’unificació de criteri corresponen a l’Administració General de l’Estat. 5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament. 136 137 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat 6. S’ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l’apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s’han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d’exclusió social. 2. Les dues administracions s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència. article 207. El tractament fiscal La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l’Estat en els impostos estatals. article 208. Actualització del finançament 1. L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions. Aquesta actualització s’ha d’efectuar sens perjudici del seguiment i, eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades per a la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de finançament. 2. L’actualització a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser aprovada per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l’Estat. És integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat exerceix les seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral. 2. Correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals EstatGeneralitat: 1. D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’ha de valorar l’impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals aprovades per l’Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per la Generalitat tinguin sobre l’Estat, en un període de temps determinat, en forma d’una variació de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris. a) Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència l’article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal. b) Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament a què fa referència l’article 206. c) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Administració tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat als quals fa referència l’article 204, i també els criteris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb les característiques o la naturalesa dels tributs cedits. 138 139 article 209. Lleialtat institucional �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat d) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus. e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix l’article 208. f) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat. g) Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració de l’Estat que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què fa referència l’article 205. h) Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en matèria cadastral a què fa referència l’article 221. nismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix. 3. D’acord amb el que estableix l’article 209, la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l’equilibri del sistema de finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea. 2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l’Estat. 4. La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes d’aquest capítol. c a p í to l i i EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT article 211. Competències de la Generalitat La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances. article 213. Recurs a l’endeutament 1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa estatal. article 214. Estabilitat pressupostària Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins els principis i la normativa de l’Estat i de la Unió Europea. article 215. El patrimoni de la Generalitat 1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic. 2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat. article 216. Empreses públiques article 212. El pressupost de la Generalitat El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels orga- La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament. 140 141 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 c a p í to l i i i LES FINANCES DELS GOVERNS LOCALS article 217. Principis rectors Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla pel compliment d’aquests principis. article 218. Autonomia i competències financeres 1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’altres administracions públiques, dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de llurs competències. 2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capacitat per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat. 3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions, dins els límits que estableixen les lleis. 4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència Tributària de Catalunya. 5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució. 142 d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat article 219. Suficiència de recursos 1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha de regular per mitjà d’una llei del Parlament. Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col·laboració financera específica per a matèries concretes. 2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria. En el cas de les subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què fa referència l’article 5 d’aquest Estatut. 3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi o se’ls delegui. Tota nova atribució de competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment d’aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l’Estat. 4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència. 5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun 143 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada en vigor dels preceptes d’aquest Estatut. TÍTOL VII DE LA REFORMA DE L’ESTATUT article 220. Llei de finances locals 1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol. 2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte a l’autonomia local i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l’article 85. article 221. El cadastre L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir les vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de la Generalitat en les decisions i l’intercanvi d’informació que calguin per a l’exercici de les seves competències. Així mateix, s’han d’establir formes de gestió consorciada del cadastre entre l’Estat, la Generalitat i els municipis, d’acord amb el que disposi la normativa de l’Estat i de manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat de la informació. 144 article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l’Estat 1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents: a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim del 20% de la població. També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma. b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya. c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per 145 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l a r e f o r m a d e l ’ e s tat u t la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l’article 223. d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum. bleix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos. f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta. g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris. h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2. i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què fa referència la lletra b. 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. article 223. La reforma de la resta dels títols 1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha d’ajustar al procediment següent: a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 222.1.a. b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors. c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats. d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica corresponent. e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que esta- 146 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. 147 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 disposició addicional primera disposició addicional quarta Designació de senadors Capacitat de finançament 1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La designació s’ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari. 2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d’adequar les normes relatives a l’elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat, en allò que hi correspongui. disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. disposició addicional tercera Inversions en infraestructures 1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives. 2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local. 148 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha d’elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del que disposa l’article 201.4. 2. Els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per a acomplir el que disposa l’article 201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolir l’objectiu. disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran A partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, en el termini de quatre anys s’ha de revisar i modificar el règim especial de l’Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut. disposició addicional sisena Administració ordinària La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que corresponguin, les funcions executives que compleix l’Administració de l’Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a Catalunya. ðisposició addicional setena Relació de tributs cedits A l’efecte del que estableix l’article 203.2, en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut tenen la consideració de: a) Tributs estatals cedits totalment: Impost sobre successions i donacions. Impost sobre el patrimoni. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Tributs sobre jocs d’atzar. 149 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs. Impost sobre determinats mitjans de transport. Impost sobre l’electricitat. b) Tributs estatals cedits parcialment: Impost sobre la renda de les persones físiques. Impost sobre el valor afegit. Impost sobre hidrocarburs. Impost sobre les labors del tabac. Impost sobre l’alcohol i begudes derivades. Impost sobre la cervesa. Impost sobre el vi i begudes fermentades. Impost sobre els productes intermedis. El contingut d’aquesta disposició es pot modificar per mitjà d’un acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual l’ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació d’aquesta disposició no es considera com a modificació de l’Estatut. L’abast i les condicions de la cessió han d’ésser establerts per la Comissió Mixta a què fa referència l’article 210 que, en tot cas, l’ha de referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar l’acord de la Comissió com a projecte de llei. disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició anterior, un percentatge de cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques del 50%. Es considera com a produït al territori de la comunitat autònoma de Catalunya el rendiment cedit de l’impost sobre la renda de les persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur residència habitual. Igualment, s’ha de proposar d’augmentar les competències normatives de la comunitat sobre el dit impost. 150 disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58% del rendiment dels impostos següents: l’impost sobre hidrocarburs, l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que en cada cas corresponen. disposició addicional desena Cessió de l’impost sobre el valor afegit El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del rendiment de l’impost sobre el valor afegit. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu territori. disposició addicional onzena Capacitat normativa En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea, l’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre l’impost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en fase detallista els destinataris de les quals no tinguin la condició d’empresaris o professionals i en la tributació en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació. 151 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 disposició addicional dotzena disposició transitòria primera Interpretació harmònica Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s’han d’interpretar harmònicament. disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels mecanismes que s’estableixin de mutu acord. 1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el qual han d’ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut. 2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Síndic de Greuges, en el termini establert per l’apartat 1, poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les normes que consideri incompatibles. disposició transitòria segona disposició addicional catorzena Jocs i apostes Vigència de disposicions transitòries anteriors El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de lucre, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites organitzacions. Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria. disposició derogatòria Transparència Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya. L’Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya. disposició final primera disposició addicional quinzena Aplicació dels preceptes del títol VI 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI. 152 153 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d’ésser plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya L’Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l’article 204, s’ha de crear per llei del Parlament, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Les funcions que en aplicació d’aquest Estatut corresponguin a l’Agència Tributària de Catalunya han d’ésser exercides, fins que aquesta es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores. Índex 7 PREÀMBUL 11 TÍTOL PRELIMINAR 17 TÍTOL I DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS 17 Capítol I. 22 Capítol II. 28 Drets i deures de l’àmbit civil i social Drets en l’àmbit polític i de l’Administració Capítol III. Drets i deures lingüístics Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris Capítol V. Principis rectors 39 TÍTOL II 24 27 disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, que estableix l’article 210, s’ha de crear en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat n’assumeix les competències. La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat comporta l’extinció immediata de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat. ðisposició final quarta DE LES INSTITUCIONS 60 El Parlament Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern Capítol V. Altres institucions de la Generalitat Capítol VI. El govern local Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran 61 TÍTOL III 39 45 47 49 50 54 Relació d’entitats econòmiques i financeres La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, ha de determinar la relació de les entitats a què fa referència l’article 182. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA 61 63 65 154 Capítol I. Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya Capítol III. Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia �71 TÍTOL IV DE LES COMPETÈNCIES 71 Capítol I. 73 Capítol II. Tipologia de les competències Les matèries de les competències 121 TÍTOL V DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT 130 Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea Capítol III. Acció exterior de la Generalitat 133 TÍTOL VI 121 127 Capítol I. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT 142 Les finances de la Generalitat Capítol II. El pressupost de la Generalitat Capítol III. Les finances dels governs locals 145 TÍTOL VII 133 140 Capítol I. DE LA REFORMA DE L’ESTATUT 148 DISPOSICIONS ADDICIONALS 153 DISPOSICIONS TRANSITÒRIES 153 DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA 153 DISPOSICIONS FINALS �Biblioteca de Catalunya - Dades CIP Catalunya [Estatut (2006)] Estatut d’autonomia de Catalunya 2006 I. Catalunya. Generalitat II. Títol III. Títol: Estatut (2006) 1. Catalunya. Estatut (2006) 342.4(467.1)“2006”(094) Coordinació: Direcció General de Difusió Corporativa © Antoni Tàpies, per la imatge de portada Disseny gràfic: +3 Edició: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Impressió i enquadernació: BIGSA Indústria Gràfica Dipòsit legal: B-42464-2006 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estatut d'autonomia de Catalunya 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Parlament de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Parlament de Catalunya Legislació Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Text estatutari refrendat a Catalunya el 18/06/2006. Publisher An entity responsible for making the resource available Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Legislació https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2691/2012_EstatutAutonomiaCatalunya_TextConsolidat.pdf 77544d629b3d81c635463cf302f85e39 PDF Text Text Estatut d’autonomia de Catalunya TE X T CO N SO LI DAT �Quarta edició, desembre del 2012 (edició núm. 435) © Parlament de Catalunya Parc de la Ciutadella, s/n • 08003 Barcelona Tel. 933 046 635 • Fax 933 046 636 www.parlament.cat A/e: edicions@parlament.cat Text consolidat a càrrec dels Serveis Jurídics i els Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya Dipòsit legal: B-33418/2012 �Estatut d’autonomia de Catalunya TEXT CONSOLIDAT Barcelona, 2012 ��Tramitació parlamentària i afectacions Tràmits de l’aprovació de l’Estatut Text de la proposta de reforma elaborat per la Ponència redactora (BOPC 208, 11.07.2005). Informe de la Ponència de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (BOPC 211, 28.07.2005). Dictamen de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (BOPC 213, 01.08.2005; correcció d’errades: BOPC 214, 04.08.2005). Dictamen del Consell Consultiu (BOPC 217, 06.09.2005). Proposta aprovada pel Ple del Parlament (BOPC 224, 03.10.2005), en sessió tinguda el dia 30 de setembre de 2005 (DSPC-P 54). Presa en consideració pel Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-2, 04.11.2005), en sessió tinguda el dia 2 de novembre de 2005 (DSCD-P 125). Informe de la Ponència mixta paritària Congrés dels Diputats - Parlament de Catalunya (BOCG-B 210-11,0 7.03.2006; correcció d’errades: BOCG-B 210-12, 09.03.2006, i BOCG-B 210-13, 10.03.2006). Dictamen de la Comissió Mixta Constitucional Congrés dels Diputats Parlament de Catalunya aprovat el dia 30 de març de 2006 (BOCG-B 210-14, 22.03.2006). Debat final al Ple del Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-15, 31.03.2006; correcció d’errades: BOCG-B 210-16, 18.05.2006), en sessió tinguda el dia 30 de març de 2006 (DSCD-P 166). Dictamen elaborat per la Comissió Mixta Senat - Parlament de Catalunya (BOCG-S-IIIB 12-g, 08.05.2006), en sessió tinguda els dies 3, 4 i 5 de maig de 2006 (DSS-C 318, 319 i 321). Debat final al Ple del Senat (BOCG-S-IIIB 12-h, 12.05.2006), en sessió tinguda el dia 10 de maig de 2006 (DSS-P 83). Projecte de reforma de l’Estatut aprovat a Catalunya per referèndum popular el dia 18 de juny de 2006. Llei orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I el dia 19 de juliol de 2006. 5 �Publicada en català, en aranès i en castellà en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4680, 20.07.2006). Publicada en castellà en el Boletín Oficial del Estado (BOE 172, 20.07.2006). Modificacions de l’Estatut Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació de l’abast i les condicions de la cessió (BOE 173, 17.07.2010). Vigència de preceptes de l’Estatut del 1979 En l’apèndix es reprodueix el text de les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, que, d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquesta Llei orgànica 6/2006, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria. Sentències del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut Sentència 31/2010, del 28 de juny, del Tribunal Constitucional (RI 8045-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 172, 16.07.2010). Sentència 48/2010, del 9 de setembre, del Tribunal Constitucional (RI 9501-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 246, 11.10.2010). Sentència 137/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional (RI 8675-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 16, 19.01.2011). Sentència 138/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional (RI 9330-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 16, 19.01.2011). Les afectacions de les sentències es recullen en aquest document de la manera següent: • Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules declarats inconstitucionals o nuls apareixen destacats en vermell. • Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules subjectes a una interpretació conforme a la sentència apareixen destacats entre claudàtors. 6 �ÍNDEX SISTEMÀTIC Preàmbul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Títol preliminar Article 1. Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Article 2. La Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Article 3. Marc polític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Article 4. Drets i principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Article 5. Els drets històrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials . . . . . . . . . 23 Article 7. La condició política de catalans . . . . . . . . . . . . . 23 Article 8. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 9. El territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 10. La capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 11. L’Aran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior . . . . . . . . . . 25 Article 14. Eficàcia territorial de les normes . . . . . . . . . . . . 25 7 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Títol I. Dels drets, deures i principis rectors Capítol I. Drets i deures de l’àmbit civil i social Article 15. Drets de les persones . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies . . . . . . . . . . . . 26 Article 17. Drets dels menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 18. Drets de les persones grans . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 19. Drets de les dones . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort . . . . . . 27 Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació . . . . . . . . . 27 Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural . . . . . . . . . . . 28 Article 23. Drets en l’àmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . 28 Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials . . . . . . . . . . 28 Article 25. Drets en l’àmbit laboral . . . . . . . . . . . . . . . 29 Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge . . . . . . . . . . . . . 29 Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient . . . . . . . 29 Article 28. Drets dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . . 30 Capítol II. Drets en l’àmbit polític i de l’Administració Article 29. Dret de participació . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració . . 31 Article 31. Dret a la protecció de les dades personals . . . . . . . . 32 Capítol III. Drets i deures lingüístics Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües . . . . 32 Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris . . . . . . . 33 Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament . . . . . . 33 Article 36. Drets amb relació a l’aranès . . . . . . . . . . . . . . 34 Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris Article 37. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Article 38. Tutela . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Capítol V. Principis rectors Article 39. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Article 40. Protecció de les persones i de les famílies . . . . . . . . 36 8 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 41. Perspectiva de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Article 42. Cohesió i benestar socials . . . . . . . . . . . . . . . 38 Article 43. Foment de la participació . . . . . . . . . . . . . . . 38 Article 44. Educació, recerca i cultura . . . . . . . . . . . . . . 39 Article 45. Àmbit socioeconòmic . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Article 47. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Article 48. Mobilitat i seguretat viària . . . . . . . . . . . . . . 42 Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . 42 Article 50. Foment i difusió del català . . . . . . . . . . . . . . 42 Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 Article 52. Mitjans de comunicació social . . . . . . . . . . . . 43 Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 44 Article 54. Memòria històrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Títol II. De les institucions Capítol I. El Parlament Article 55. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Article 56. Composició i règim electoral . . . . . . . . . . . . . 45 Article 57. Estatut dels diputats . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Article 58. Autonomia parlamentària . . . . . . . . . . . . . . 46 Article 59. Organització i funcionament . . . . . . . . . . . . . 46 Article 60. Règim de les reunions i les sessions . . . . . . . . . . 47 Article 61. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa . . . 48 Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa . . . . . 49 Article 64. Decrets llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 Article 65. Promulgació i publicació de les lleis . . . . . . . . . . 50 Article 66. Causes de finiment de la legislatura . . . . . . . . . . 50 Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 9 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat Secció primera. El Govern Article 68. Funcions, composició, organització i cessament . . . . . 52 Article 69. El conseller primer o consellera primera . . . . . . . . 52 Article 70. Estatut personal dels membres del Govern . . . . . . . 52 Secció segona. L’Administració de la Generalitat Article 71. Disposicions generals i principis d’organització i funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Article 72. Òrgans consultius del Govern . . . . . . . . . . . . . 54 Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers el Parlament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres . . 54 Article 75. Dissolució anticipada del Parlament . . . . . . . . . . 55 Capítol V. Altres institucions de la Generalitat Secció primera. El Consell de Garanties Estatutàries Article 76. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Article 77. Composició i funcionament . . . . . . . . . . . . . 56 Secció segona. El Síndic de Greuges Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues . . 56 Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges . . . . . . . . 57 Secció tercera. La Sindicatura de Comptes Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes . . . . 58 Article 81. Composició, funcionament i estatut personal . . . . . . 58 Secció quarta. Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya . . . . . . . . 58 Capítol VI. El govern local Secció primera. Organització territorial local Article 83. Organització del govern local de Catalunya . . . . . . . 59 Article 84. Competències locals . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 Article 85. El Consell de Governs Locals . . . . . . . . . . . . . 60 10 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Secció segona. El municipi Article 86. El municipi i l’autonomia municipal . . . . . . . . . . 61 Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat normativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Article 88. Principi de diferenciació . . . . . . . . . . . . . . . 62 Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona . . . . . . . 62 Secció tercera. La vegueria Article 90. La vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Article 91. El Consell de Vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Secció quarta. La comarca i els altres ens locals supramunicipals Article 92. La comarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Article 93. Els altres ens locals supramunicipals . . . . . . . . . . 64 Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran Article 94. Règim jurídic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 Títol III. Del poder judicial a Catalunya Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya . . . . . . 65 Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya . . . . . . . . 66 Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya . . . . . . . . . . . 66 Article 98. Atribucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Article 99. Composició, organització i funcionament . . . . . . . 68 Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya . 68 Capítol III. Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia Article 101. Oposicions i concursos . . . . . . . . . . . . . . . 69 Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya . . . . . . . . . . . 69 Article 103. Mitjans personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Article 104. Mitjans materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport . . . . 72 11 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació i de conciliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials . . . . . . . 72 Article 108. Justícia de pau i de proximitat . . . . . . . . . . . . 72 Article 109. Clàusula subrogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . 73 Títol IV. De les competències Capítol I. Tipologia de les competències Article 110. Competències exclusives . . . . . . . . . . . . . . . 73 Article 111. Competències compartides . . . . . . . . . . . . . 73 Article 112. Competències executives . . . . . . . . . . . . . . 74 Article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Article 114. Activitat de foment . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Article 115. Abast territorial i efectes de les competències . . . . . 75 Capítol II. Les matèries de les competències Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals . . . . 75 Article 117. Aigua i obres hidràuliques . . . . . . . . . . . . . . 76 Article 118. Associacions i fundacions . . . . . . . . . . . . . . 77 Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Article 120. Caixes d’estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 Article 121. Comerç i fires . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Article 122. Consultes populars . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Article 123. Consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Article 124. Cooperatives i economia social . . . . . . . . . . . . 82 Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades . . . 83 Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social . . . . . . . . . 84 Article 127. Cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat . 86 Article 129. Dret civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Article 130. Dret processal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Article 131. Educació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Article 132. Emergències i protecció civil . . . . . . . . . . . . . 90 12 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 133. Energia i mines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Article 134. Esport i lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 Article 135. Estadística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92 Article 136. La funció pública i el personal al servei de les administracions públiques catalanes . . . . . . . . . . 92 Article 137. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 Article 138. Immigració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 Article 139. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions . . 95 Article 141. Joc i espectacles . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 Article 142. Joventut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Article 143. Llengua pròpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia . . . . . 98 Article 145. Mercats de valors i centres de contractació . . . . . . 100 Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 Article 147. Notariat i registres públics . . . . . . . . . . . . . 101 Article 148. Obres públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat . . . 104 Article 151. Organització territorial . . . . . . . . . . . . . . . 105 Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 Article 153. Polítiques de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . 106 Article 154. Promoció i defensa de la competència . . . . . . . . 106 Article 155. Propietat intel·lectual i industrial . . . . . . . . . . 107 Article 156. Protecció de dades de caràcter personal . . . . . . . . 107 Article 157. Publicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica . . . 108 Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i responsabilitat en les administracions públiques catalanes . . . . 109 Article 160. Règim local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 Article 161. Relacions amb les entitats religioses . . . . . . . . . 111 13 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 Article 163. Seguretat privada . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Article 164. Seguretat pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 Article 165. Seguretat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Article 167. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Article 168. Sistema penitenciari . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Article 169. Transports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Article 170. Treball i relacions laborals . . . . . . . . . . . . . . 117 Article 171. Turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 Article 172. Universitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments . . . . 120 Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat Capítol I. Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 174. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Secció primera. Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat . 122 Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat . . . . 122 Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes . . 122 Secció segona. Participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament . . . 123 Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial . . . . . . . . . . . . 123 Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 Article 182. Designació de representants en els organismes econòmics i socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 14 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Secció tercera. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea Article 184. Disposició general . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea . . . . . 126 Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat . 126 Article 187. Participació en institucions i organismes europeus . . . 127 Article 188. Participació en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat . . . . . . . . . . . . 128 Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 Article 190. Gestió de fons europeus . . . . . . . . . . . . . . . 128 Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia . . . . . . . . 128 Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea . . 129 Capítol III. Acció exterior de la Generalitat Article 193. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Article 194. Oficines a l’exterior . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Article 195. Acords de col·laboració . . . . . . . . . . . . . . . 129 Article 196. Tractats i convenis internacionals . . . . . . . . . . 129 Article 197. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Article 198. Participació en organismes internacionals . . . . . . 130 Article 199. Coordinació de les accions exteriors . . . . . . . . . 130 Article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Títol VI. Del finançament de la Generalitat Capítol I. Les finances de la Generalitat Article 201. Principis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 Article 202. Els recursos de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 131 Article 203. Competències financeres . . . . . . . . . . . . . . 132 Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . . . . . . 133 Article 205. Òrgans economicoadministratius . . . . . . . . . . 134 15 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i de solidaritat . . . . . . . . . 134 Article 207. El tractament fiscal . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 Article 208. Actualització del finançament . . . . . . . . . . . . 135 Article 209. Lleialtat institucional . . . . . . . . . . . . . . . . 136 Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136 Capítol II. El pressupost de la Generalitat Article 211. Competències de la Generalitat . . . . . . . . . . . 138 Article 212. El pressupost de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 138 Article 213. Recurs a l’endeutament . . . . . . . . . . . . . . . 138 Article 214. Estabilitat pressupostària . . . . . . . . . . . . . . 138 Article 215. El patrimoni de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 139 Article 216. Empreses públiques . . . . . . . . . . . . . . . . 139 Capítol III. Les finances dels governs locals Article 217. Principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 Article 218. Autonomia i competències financeres . . . . . . . . 139 Article 219. Suficiència de recursos . . . . . . . . . . . . . . . 140 Article 220. Llei de finances locals . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Article 221. El cadastre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Títol VII. De la reforma de l’Estatut Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 Article 223. La reforma de la resta dels títols . . . . . . . . . . . 143 Disposició addicional primera Designació de senadors . . . . . . . Disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat . . . . Disposició addicional tercera Inversions en infraestructures . . . . . Disposició addicional quarta Capacitat de finançament . . . . . . . Disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran . . Disposició addicional sisena Administració ordinària . . . . . . . . Disposició addicional setena Relació de tributs cedits . . . . . . . . Disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 144 144 145 145 145 145 146 147 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis . Disposició addicional desena Cessió de l’Impost sobre el valor afegit . Disposició addicional onzena Capacitat normativa . . . . . . . . . Disposició addicional dotzena Interpretació harmònica . . . . . . . Disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris . Disposició addicional catorzena Jocs i apostes . . . . . . . . . . . Disposició addicional quinzena Transparència . . . . . . . . . . . Disposició transitòria primera Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposició transitòria segona Vigència de disposicions transitòries anteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposició derogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposició final primera Aplicació dels preceptes del títol VI . . . . . Disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . . Disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat . . . . . . . . Disposició final quarta Relació d’entitats econòmiques i financeres . . 148 148 149 149 149 150 150 150 150 151 151 151 151 152 Apèndix. Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979 que es mantenen vigents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 Índex analític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 17 ��Estatut d’autonomia de Catalunya PREÀMBUL Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d’acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l’Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat de les autonomies. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa. 19 �Preàmbul ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat. És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que: • Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps venidors. • Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones. • L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés. • L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya. • La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes. • Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix. • Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just. 20 �TÍTOL PRELIMINAR Art. 2 El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit [Catalunya com a nació]1 d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix [la realitat nacional de Catalunya]2 com a nacionalitat. En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut. TÍTOL PRELIMINAR Article 1. Catalunya Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica. Article 2. La Generalitat 1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II. 3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia. 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució. 1. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 2. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 21 �Art. 3 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 3. Marc polític 1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat. 2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part. Article 4. Drets i principis rectors 1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals. 2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat. 3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible. [Article 5. Els drets històrics L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat.]3 3. Aquest precepte és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 10 de la STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 4 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 22 �TÍTOL PRELIMINAR Art. 7 Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent4 de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. [2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües.]5 3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic. 4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català. 5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. Article 7. La condició política de catalans 1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis. 4. Aquesta expressió és inconstitucional i nul·la d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 5. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 14.b de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 23 �Art. 8 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei. Article 8. Símbols de Catalunya [1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.]6 2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya. 3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre. 4. L’himne de Catalunya és Els segadors. 5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari. 6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat. Article 9. El territori El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Article 10. La capital La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei. Article 11. L’Aran 1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies. 6. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 24 �TÍTOL PRELIMINAR Art. 14 2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial. Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultu­ ral i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns. Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol·licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria. Article 14. Eficàcia territorial de les normes 1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat. 2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra. 25 �Art. 15 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA TÍTOL I Dels drets, deures i principis rectors CAPÍTOL I Drets i deures de l’àmbit civil i social Article 15. Drets de les persones 1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1. 2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. 3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les lleis. Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars. Article 17. Drets dels menors Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social. Article 18. Drets de les persones grans Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat. Article 19. Drets de les dones 1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. 26 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 21 2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort 1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort. 2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar personalment llur voluntat. Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació 1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets. 2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic. 3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament. 4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei. 5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis. 6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències. 27 �Art. 22 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord amb el que estableixen les lleis. 8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis. Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives. 2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural. Article 23. Drets en l’àmbit de la salut 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis. 2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis. 3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis. Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que estableixen les lleis. 28 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 27 2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials. Article 25. Drets en l’àmbit laboral 1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació. 2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis. 3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones. 4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses. 5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social. Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis. Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient 1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els 29 �Art. 28 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat, i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament. 2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les generacions futures. 3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d’informació només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats, en els termes que estableixen les lleis. Article 28. Drets dels consumidors i usuaris 1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes. 2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen les lleis. CAPÍTOL II Drets en l’àmbit polític i de l’Administració Article 29. Dret de participació 1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 30 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 30 2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats, d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis. 3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament. 5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalunya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de les institucions receptores. 6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen. Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació. 2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen. 3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors. 31 �Art. 31 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 31. Dret a la protecció de les dades personals Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les lleis. CAPÍTOL III Drets i deures lingüístics Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes. Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals 1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques. 2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció. 3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un 32 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 35 nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball. 4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball. [5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.]7 [Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.]8 Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament [1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.]9 2. [Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari.]10 També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar 7. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 21 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 8. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 22 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 9. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 10. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la STC 31/2.010, del 28 de juny. 33 �Art. 36 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis. 3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament. 5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin. Article 36. Drets amb relació a l’aranès 1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen. 2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat. 3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l’aranès. CAPÍTOL IV Garanties dels drets estatutaris Article 37. Disposicions generals 1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat. Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya. 2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives 34 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 39 als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta. 3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del Parlament. 4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya. Article 38. Tutela 1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 76.2.b i c. 2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixen les lleis. CAPÍTOL V Principis rectors Article 39. Disposicions generals 1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l’eficàcia plena. 2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics. 35 �Art. 40 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen. Article 40. Protecció de les persones i de les famílies 1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones. 2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses. 3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari. 4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural. 5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe. 6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional. 7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, 36 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 41 amb independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes. 8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. Article 41. Perspectiva de gènere 1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat. 2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes. 3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques. 4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials. 5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual. 37 �Art. 42 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 42. Cohesió i benestar socials 1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. 2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social. 3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. 4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuï­ tat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei. 5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics. 6. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics. 7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble. Article 43. Foment de la participació 1. Els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. 38 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 45 2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori. 3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institu­ cionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals. Article 44. Educació, recerca i cultura 1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica. 2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori. 3. Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills i filles, en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure. 4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya. 5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya. Article 45. Àmbit socioeconòmic 1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats. 39 �Art. 45 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar. 3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar i han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes. 4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat productiu. 5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social. 6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials. 7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin. 40 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 46 8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya. Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial 1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i inter­ generacional. 2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes. 3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic. 4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació. 5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú. 41 �Art. 47 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 47. Habitatge Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats. Article 48. Mobilitat i seguretat viària 1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda. 2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció, l’educació viària i l’atenció a les víctimes. Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris 1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris. 2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. Article 50. Foment i difusió del català 1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès. 2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. 3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món. 4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català. 42 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 52 [5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.]11 6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte. 7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta perquè siguin més efectius. Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament 1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món. 2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència. Article 52. Mitjans de comunicació social 1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d’ésser neutral. 2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya. 11. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 23 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 43 �Art. 53 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i actualització. 2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials. Article 54. Memòria històrica 1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència. 44 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 57 TÍTOL II De les institucions CAPÍTOL I El Parlament Article 55. Disposicions generals 1. El Parlament representa el poble de Catalunya. 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. 3. El Parlament és inviolable. Article 56. Composició i règim electoral 1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral. 2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la transparència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. 3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral. La llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals. 4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Article 57. Estatut dels diputats 1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat 45 �Art. 58 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant. 2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. 3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu. Article 58. Autonomia parlamentària 1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària. 2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn. 3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text. Article 59. Organització i funcionament 1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions. 2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus. 3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres. 4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el 46 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 60 mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament. 5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament. 6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació. 7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries. Article 60. Règim de les reunions i les sessions 1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen després d’haver-lo exhaurit. 2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts pel Reglament del Parlament. 3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament. 47 �Art. 61 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 61. Funcions Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l’article 55, les següents: a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les. c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei. d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució. e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis. Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa 1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial que estableix aquest Estatut. 2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l’Estatut n’estableixi una altra. 3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern. 48 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 64 Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa 1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o quan el Govern es troba en funcions. 3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s’ha d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan es tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de determinar l’abast i els criteris de la refosa. 4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius. Article 64. Decrets llei 1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat. 3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2. 49 �Art. 65 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 65. Promulgació i publicació de les lleis Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció elaborada per la Generalitat. Article 66. Causes de finiment de la legislatura La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat. CAPÍTOL II El president o presidenta de la Generalitat Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències 1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya. 2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats. 3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Gene­ralitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. 4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei. 50 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 67 5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president o presidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l’Estat a Catalunya. 6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, correspon al president o presidenta: a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació. b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya. c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya. d) Les altres que determinin les lleis. 7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics. 8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el conseller o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució no per­meten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament. 9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers. 51 �Art. 68 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA CAPÍTOL III El Govern i l’Administració de la Generalitat SECCIÓ PRIMERA El Govern Article 68. Funcions, composició, organització i cessament 1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis. 2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers. 3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern. 4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat. 5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les disposicions generals i les normes. Article 69. El conseller primer o consellera primera El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d’acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta. Article 70. Estatut personal dels membres del Govern 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de delicte flagrant. 52 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 71 2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. SECCIÓ SEGONA L’Administració de la Generalitat Article 71. Disposicions generals i principis d’organització i funcionament 1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té la condició d’administració ordinària d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l’Administració local. 2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret. 3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques. 4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió. 5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització. 6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas: a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració de la Generalitat. b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics. 53 �Art. 72 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics. 7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques. Article 72. Òrgans consultius del Govern 1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. 2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. CAPÍTOL IV Les relacions entre el Parlament i el Govern Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers el Parlament 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula. 2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells. 2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament. 54 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 76 Article 75. Dissolució anticipada del Parlament El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. CAPÍTOL V Altres institucions de la Generalitat SECCIÓ PRIMERA El Consell de Garanties Estatutàries Article 76. Funcions 1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2. 2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes que estableixi la llei, en els casos següents: a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi. b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament. c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern. d) L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en els termes que garanteix aquest Estatut. 3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel 55 �Art. 77 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional. 4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.12 Article 77. Composició i funcionament 1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a proposta del Govern. 2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d’elegir d’entre ells el president o presidenta. 3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant. 4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei. SECCIÓ SEGONA El Síndic de Greuges Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues 1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu,13 l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vin12. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 13. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 56 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 79 culats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen. 2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions. 3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut. 4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en l’àmbit públic i el privat. 5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l’apartat 1 tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta obligació. Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges 1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. 2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser destituït i suspès per les causes que estableix la llei. 3. S’han de regular per llei l’estatut personal del síndic de greuges, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb les lleis. 57 �Art. 80 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA SECCIÓ TERCERA La Sindicatura de Comptes Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes 1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya. 2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb les lleis. 3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir llurs relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable. Article 81. Composició, funcionament i estatut personal 1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d’entre ells el síndic o síndica major. 2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes. SECCIÓ QUARTA Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada. El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d’actuació. 58 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 84 CAPÍTOL VI El govern local SECCIÓ PRIMERA Organització territorial local Article 83. Organització del govern local de Catalunya 1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. 2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. 3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. Article 84. Competències locals 1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat. 2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis: a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local. b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial. c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat. d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals. e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi. f) La protecció civil i la prevenció d’incendis. 59 �Art. 85 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar. h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgers municipal. i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació. j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats. l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions. m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya. 3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fa referència l’apartat 2 entre les diverses administracions locals ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera. 4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals. Article 85. El Consell de Governs Locals El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha 60 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 86 d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei del Parlament regula la composició, l’organització i les fun­ cions del Consell de Governs Locals. SECCIÓ SEGONA El municipi Article 86. El municipi i l’autonomia municipal 1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. 2. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament, format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors. S’han d’establir per llei els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim de consell obert. 3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. 4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració. 5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació a l’ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l’Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències. 6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. 7. Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència. 61 �Art. 87 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat normativa 1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipal. 2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i també per a complir tasques d’interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda. 3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic en què es fonamenten, en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia. Article 88. Principi de diferenciació Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen. Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert per llei del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació d’aquest règim especial i, d’acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el seu règim especial. 62 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 92 SECCIÓ TERCERA La vegueria [Article 90. La vegueria 1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis. 2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.]14 Article 91. El Consell de Vegueria 1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. 2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d’entre els seus membres. [3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions.]15 [4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució.]16 SECCIÓ QUARTA La comarca i els altres ens locals supramunicipals Article 92. La comarca 1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. 14. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 40 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 15. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 16. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 63 �Art. 93 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. Article 93. Els altres ens locals supramunicipals Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. CAPÍTOL VII Organització institucional pròpia de l’Aran Article 94. Règim jurídic 1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de l’organització institucional i administrativa de l’Aran i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. 2. La institució de govern de l’Aran és el Conselh Generau, que és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran. 3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei. 4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en les actuacions de muntanya. L’Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial. 5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència. 64 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 95 TÍTOL III Del poder judicial a Catalunya CAPÍTOL I El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur. [2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l’abast i el contingut dels recursos esmentats.]17 3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya. 4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya. 5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,18 en els termes que 17. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 44 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 18. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 65 �Art. 96 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,19 en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial. Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya 1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic. 2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació del nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una còpia de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos següents al dia en què es fa pública. 4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les que estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal. CAPÍTOL II El Consell de Justícia de Catalunya Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències 19. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 66 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 98 d’aquest darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial.20 Article 98. Atribucions 1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial. 2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents: a) Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials. b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o substitució, i també determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç. c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis. d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en aquest àmbit; atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i tribunals que acordi el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades. e) Informar sobre els recursos d’alçada interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.21 f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial. 20. Aquest article és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 21. Aquestes lletres són inconstitucionals i nul·les d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 67 �Art. 99 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats. h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’estat i el funcionament de l’Administració de justícia a Catalunya. i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial. 3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial.22 4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada. Article 99. Composició, organització i funcionament 1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i 23 pels membres que siguin nomenats, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del poder judicial. 2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament, d’acord amb la normativa aplicable. Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya 1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma.24 22. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 23. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 24. Aquest apartat és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 68 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 102 2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis. CAPÍTOL III Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia Article 101. Oposicions i concursos 1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya,25 segons que correspongui, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya. 2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial.26 3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat. Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya 1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l’abast que determini la llei. 2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l’abast que determini la llei. 3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat corresponents. 25. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 26. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 69 �Art. 103 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball. Article 103. Mitjans personals 1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, dins el respecte a l’estatut jurídic d’aquest personal establert per la Llei orgànica del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de: a) L’organització d’aquest personal en cossos i escales. b) El procés de selecció. c) La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada. d) La provisió de destinacions i ascensos. e) Les situacions administratives. f) El règim de retribucions. g) La jornada laboral i l’horari de treball. h) L’ordenació de l’activitat professional i les funcions. i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats. j) El registre de personal. k) El règim disciplinari. 2. En els mateixos termes que estableix l’apartat 1, correspon a la Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia. Aquesta competència inclou: a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública. b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l’adscripció als llocs de treball. c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius. d) Impartir la formació, prèvia i continuada. e) Elaborar les relacions de llocs de treball. 70 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 104 f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de treball. g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna. h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l’estatal. i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal, en aplicació del seu règim estatutari i retributiu. j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei. k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a garantir una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de l’Administració de justícia. 3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial, es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat. 4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració de justícia. Article 104. Mitjans materials Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia. b) La provisió de béns mobles i materials per a les dependències judicials i de la fiscalia. c) La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de coordinació i homologació que corresponen a l’Estat per a garantir la compatibilitat del sistema. d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional. e) La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum de l’activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost efectiu dels serveis. 71 �Art. 105 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia. Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia. Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació i de conciliació 1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta. 2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries de la seva competència. Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials 1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha d’acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals. 2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació del Govern de l’Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial. 3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei del Parlament. Article 108. Justícia de pau i de proximitat 1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos 72 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 111 termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries i llur provisió. 2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d’acord amb el que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia. Article 109. Clàusula subrogatòria La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya. TÍTOL IV De les competències CAPÍTOL I Tipologia de les competències [Article 110. Competències exclusives 1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies. 2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre.]27 Article 111. Competències compartides En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la 27. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 59 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 73 �Art. 112 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut.28 En exercici d’aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions bàsiques. [Article 112. Competències executives Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració pública.]29 Article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V. Article 114. Activitat de foment 1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis. 2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i 28. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 29. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 61 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 74 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 116 també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió. 5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així mateix, participa, en els termes que fixi l’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes subvencions. Article 115. Abast territorial i efectes de les competències 1. L’àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen l’eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la Generalitat. 2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d’aquest objecte situada en el seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració que s’estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la coordinació per l’Estat de les comunitats autònomes afectades. CAPÍTOL II Les matèries de les competències Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16 de la Constitució, la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari. b) La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries. 75 �Art. 117 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics. d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana i la protecció dels animals. e) Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat amb els organismes genèticament modificats. f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic. g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural. h) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries. i) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre: a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari. b) La regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries de Catalunya. Article 117. Aigua i obres hidràuliques 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i també de les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general. b) La planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a l’aigua. c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el subministrament d’aigua. 76 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 118 d) L’organització de l’administració hidràulica de Catalunya, inclosa la participació dels usuaris. e) La regulació i l’execució de les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge. 2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal, assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic i les obres d’interès general. En els mateixos termes, li correspon la participació en la planificació i la programació de les obres d’interès general. 3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries. Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre: a) L’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics. b) L’execució i l’explotació de les obres de titularitat estatal, si s’estableix mitjançant conveni. c) Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són atribuïdes per la legislació estatal. 4. La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial. 5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l’execució de la dita planificació en els termes que estableix la legislació estatal. Article 118. Associacions i fundacions 1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableixi per garantir la igualtat en l’exercici del dret i la reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic 77 �Art. 119 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA de les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les modalitats d’associació, de la denominació de les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les associacions i de les associacions de caràcter especial. b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració d’utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la. c) El registre d’associacions. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació de les fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer. b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les fundacions que estableixi la normativa tributària. c) El registre de fundacions. 3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics a les associacions i les fundacions. Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas: a) La planificació i la regulació. b) La regulació del règim d’intervenció administrativa de la caça i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles. 78 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 120 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes, que inclou en tot cas: a) La regulació i la gestió del marisqueig i l’aqüicultura i l’establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió dels recursos. b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes activitats. c) El busseig professional. d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en tot cas, l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a les condicions professionals per a l’exercici de la pesca, la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i les llotges de contractació. Article 120. Caixes d’estalvis 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d’estar representats. b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d’estalvis. c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre. d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn. e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu social a Catalunya. 79 �Art. 121 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin30 les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de l’obra social de les caixes. Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d’emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot cas l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat, d’acord amb el que estableix la legislació estatal, col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixen sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya. Article 121. Comerç i fires 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, la qual alhora inclou en tot cas: a) La determinació de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre mitjà. b) La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua. c) La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de mercat. 30. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 80 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 123 d) La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació i canvi d’activitat dels establiments. e) L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial. f) L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en tot cas: a) L’activitat d’autorització i declaració de la fira internacional. b) La promoció, la gestió i la coordinació. c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la rendició de comptes. d) L’establiment de la reglamentació interna. e) El nomenament d’un delegat o delegada en els òrgans de direcció de cada fira. 3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en l’establiment del calendari de fires internacionals. [Article 122. Consultes populars Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.]31 Article 123. Consum Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, que inclou en tot cas: a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per l’article 28, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació. 31. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 69 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 81 �Art. 124 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin. c) La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum. d) La formació i l’educació en el consum. e) La regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. Article 124. Cooperatives i economia social 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cooperatives. 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou l’organització i el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen en tot cas: a) La definició, la denominació i la classificació. b) Els criteris sobre fixació del domicili. c) Els criteris rectors d’actuació. d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials, fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació. e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent. f) Els drets i deures dels socis. g) El règim econòmic i la documentació social. h) La conciliació i la mediació. i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració econòmica de les cooperatives. 3. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou en tot cas la regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l’empresa, l’accés dels treballadors als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i el foment del moviment cooperatiu inclouen: a) La regulació de l’associacionisme cooperatiu. b) L’ensenyament i la formació cooperatius. 82 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 125 c) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics al món cooperatiu. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació del sector de l’economia social. Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació i altres corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas: a) La regulació de l’organització interna, del funcionament i del règim econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col· legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim disciplinari. b) La creació i l’atribució de funcions. c) La tutela administrativa. d) El sistema i el procediment electorals aplicables a l’elecció dels membres de les corporacions. e) La determinació de l’àmbit territorial i la possible agrupació dins de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la definició de les corporacions a què fa referència l’apartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre. 3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat, poden complir funcions de comerç exterior i destinar-hi recursos camerals. 4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades, que inclou en tot cas: a) La determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats. 83 �Art. 126 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) La regulació de les garanties administratives davant l’intrusisme i les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions professionals de caràcter obligatori. c) El règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades. Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les mutualitats de previsió social no integrades en el sistema de seguretat social. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les quals fa referència l’apartat 1, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que fixin32 les bases estatals. 3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta competència inclou els actes d’execució reglats que li atribueixi la legislació estatal. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l’apartat 2. Article 127. Cultura 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas: a) Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Cata­ lunya, incloent-hi: Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació. 32. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 84 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 127 Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya. Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors culturals. Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d’equipaments culturals situats a Catalunya. Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui competències normatives. b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas: Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés. Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general. Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l’Estat. Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i l’espoliació. c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas: Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural. Segon. L’establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats. 85 �Art. 128 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català. d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou: Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades portades a terme a Catalunya. Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya. Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi expressament l’Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal. [3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments culturals es requereix l’acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues, d’acord amb el que estableix el títol V d’aquest Estatut.]33 Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l’article 149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou: a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes, llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions que en deriven. b) El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació de propietat industrial. 33. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 73 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 86 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 129 c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador aplicable. d) El règim de l’organització administrativa de la denominació d’origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control de la producció i la comercialització. 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l’aprovació de llurs normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i control sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació i de l’exercici de la potestat sancionadora per infraccions del règim de la denominació. 3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis. La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici de llurs facultats de gestió. 4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat d’una denominació d’origen o d’una indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i internacionals. [Article 129. Dret civil Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.]34 34. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 76 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 87 �Art. 130 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 130. Dret processal Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. Article 131. Educació 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres docents en què s’imparteixen aquests ensenyaments. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil, la competència exclusiva que inclou: a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament en el seu territori. b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil i la regulació dels centres en què s’imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal. c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics. d) La inspecció, l’avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l’experimentació educatives i també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu. e) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis. f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius d’actuació en matèria de recursos humans. g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics. 88 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 131 h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la d’escolarització obligatòria. 3. En allò que no regula l’apartat 2 i amb relació als ensenyaments a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament en matèria d’ensenyament no universitari i d’acord amb el que disposa l’article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida que inclou en tot cas: a) La programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació general del sistema educatiu. b) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent i educativa. c) L’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi l’ordenació curricular. d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals. e) L’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels criteris d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres docents. f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. h) L’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics. i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics. j) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l’administració educativa. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació dels títols acadèmics i professionals estatals. 89 �Art. 132 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 132. Emergències i protecció civil 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública. 2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d’abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat. 3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de l’Estat. 4. La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s’escau, en les lleis. Article 133. Energia i mines 1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’energia. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les instal· lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal· lacions corresponents i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. c) El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels serveis de subministrament d’energia. d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l’eficiència energètica. 90 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 134 2. La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ, en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Cata­lunya o si l’energia és objecte d’aprofitament fora d’aquest territori. 3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els recursos miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats extractives que s’hi acompleixin. Article 134. Esport i lleure 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’esport, que inclou en tot cas: a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució, l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials. b) L’ordenació dels òrgans de mediació en matèria d’esport. c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l’alt rendiment esportiu. d) L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya, i la declaració d’utilitat pública de les entitats esportives. e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva. f) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu. g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya. h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució. 91 �Art. 135 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l’activitat física i esportiva. j) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a l’Estat en matèria de seguretat pública. k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius. l) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva. 2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l’esport. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats que s’acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les entitats que tinguin per finalitat l’acompliment d’activitats de lleure. 4. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure. Article 135. Estadística 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot cas: a) La planificació estadística. b) L’organització administrativa. c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat. 2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic. Article 136. La funció pública i el personal al servei de les administracions públiques catalanes Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d’autonomia local: 92 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 137 a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació i l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b. b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal. Article 137. Habitatge 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’habitatge, que inclou en tot cas: a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial. b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat. c) La promoció pública d’habitatges. d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit. e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció. f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges. g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges. h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació. 2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable, respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions. 93 �Art. 138 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA [Article 138. Immigració 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració: a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i d’orientació. b) El desenvolupament de la política d’integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències. c) L’establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació social. d) L’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment i la integració de les persones immigrades. e) La promoció i la integració de les persones retornades i l’ajuda a aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers, inclou: a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè. b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a i l’aplicació del règim d’inspecció i sanció. 3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l’Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V.]35 35. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 83 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 94 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 140 Article 139. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’indústria, salvant el que estableix l’apartat 2. Aquesta competència inclou, en tot cas, l’ordenació dels sectors i dels processos industrials a Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de l’economia. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’artesania. 4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de control metrològic. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de contrastació de metalls. Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general. Aquesta competència inclou en tot cas: a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures de transport. b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris. c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta. 95 �Art. 140 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l’aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini públic. 2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal. 3. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumir-la, d’acord amb el que estableixen les lleis. 4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que determini la normativa estatal. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l’Estat a Catalunya, d’acord amb el que estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas: a) L’ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària de Catalunya. b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària dels quals és titular la Generalitat. c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres xarxes. 6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que estableixi la normativa estatal. 7. Correspon a la Generalitat, d’acord amb la normativa de l’Estat, la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques, que inclou en tot cas: 96 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 141 a) Promoure l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal. b) La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent. c) La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. d) La gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs l’àmbit dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. Article 141. Joc i espectacles 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas: a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regulació, i també la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l’explotació i la pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics. b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats. c) La determinació, en el marc de les seves competències, del règim fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses que l’acompleixen. 2. L’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal, o bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat que estableix el títol V i l’informe previ determinant de la Generalitat. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics. 97 �Art. 142 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 142. Joventut 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut, que inclou en tot cas: a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut. b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil. c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut. 2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb l’Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l’Estat. Article 143. Llengua pròpia 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català. 2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran. Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia 1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments. 98 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 144 b) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals. c) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la bio­diversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims. d) La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus. e) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat d’aquests i llur disposició final. f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl. g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies. h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l’administració competent per a autoritzar l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi. i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. j) La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats, instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el medi. k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent. l) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l’article 149.1.23 de 99 �Art. 145 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA la Constitució, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits situats a Catalunya. 3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col· laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais. 4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat. 5. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l’elaboració de la cartografia climàtica. 6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient. Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial, en els termes que estableix la llei. Article 145. Mercats de valors i centres de contractació Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació. b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors. c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’exclusió i l’establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es 100 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 147 negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el control. d) L’acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres d’aquests mercats. e) L’establiment de les fiances que han de constituir els membres de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació. Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual: a) La competència exclusiva sobre l’organització de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local, respectant la garantia de l’autonomia local. b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mitjans de comunicació social. 3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya en els mitjans de comunicació social. Article 147. Notariat i registres públics 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la competència executiva que inclou en tot cas: a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el 101 �Art. 148 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis. b) La participació en l’elaboració dels programes d’accés als cossos de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles d’Espanya, als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català. c) L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, in­ cloent-hi la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris. d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d’hipoteques. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya. 3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions. Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis. Article 148. Obres públiques 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de les obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la construcció i el finançament de les obres. 2. La qualificació d’interès general requereix l’informe previ de la Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació de les obres qualificades d’interès general, d’acord amb el que disposa la legislació de l’Estat i segons el que estableix el títol V d’aquest Estatut. 3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites totes les 102 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 149 obres públiques que no siguin d’interès general. En el supòsit de les obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels serveis. Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixen. b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les. c) L’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals i de corredors biològics, d’acord amb el que estableix l’article 144.2. d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els equipaments de competència de la Generalitat. e) La determinació de mesures específiques de promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. 2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació dels plans territorials d’ordenació i ús del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments i plans. b) La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritzacions i conces­sions i, en tot cas, les concessions d’obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició. 103 �Art. 150 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA c) La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació general. d) L’execució d’obres i actuacions al litoral català que no siguin d’interès general. 4. Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral català, d’acord amb el que estableix l’article 148. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos. b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableix per garantir la igualtat de l’exercici del dret a la propietat. c) L’establiment i la regulació dels instruments de planejament i gestió urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació. d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl. e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas, la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d’obres i llicències, les mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la disciplina urbanística. 6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la legislació estatal. Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva Administració, la competència exclusiva sobre: a) L’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’articulació territorial. 104 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 152 b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació administrativa. Article 151. Organització territorial Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas: a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització territorial de Catalunya. b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials. c) L’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població, respectant l’autonomia local. Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat econòmica 1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de l’activitat econòmica a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’ordenació de l’activitat econòmica a Catalunya. 3. La Generalitat pot establir una planificació de l’activitat econòmica en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l’Estat. 4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l’activitat econòmica. Aquesta competència inclou en tot cas: a) El desplegament dels plans estatals. b) La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V. c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica, en els termes que s’estableixin per mitjà de conveni. 105 �Art. 153 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 153. Polítiques de gènere Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l’Estat en exercici de la competència que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució, inclou en tot cas: a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i el control de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la dona, i també l’establiment d’accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe que s’hagin d’executar amb caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya. b) La promoció de l’associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les iniciatives de participació. c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violència. Article 154. Promoció i defensa de la competència 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de defensa de la competència en l’exercici de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) L’execució en mesures relatives als processos econòmics que afectin la competència. b) La inspecció i l’execució del procediment sancionador. c) La defensa de la competència en l’exercici de l’activitat comercial. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Compe106 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 156 tència, com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats econòmiques que s’acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin alterar la competència, en els termes que estableixen els apartats 1 i 2. Article 155. Propietat intel·lectual i industrial 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya; l’activitat d’inscripció, modificació o cancel·lació d’aquests drets, i l’exercici de l’activitat administrativa necessària per a garantir-ne la protecció a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a l’Estat les inscripcions efectuades en el seu registre perquè siguin incorporades al registre estatal; ha de col·laborar amb aquest registre i facilitar el bescanvi d’informació. b) L’autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d’inspecció i control de l’activitat d’aquestes entitats. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat, de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques. b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria. Article 156. Protecció de dades de caràcter personal Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas: 107 �Art. 157 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA a) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de Catalunya, l’Administració de la Generalitat, les administracions locals de Catalunya, les entitats autònomes i les altres entitats de dret públic o privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que presten serveis o acompleixen activitats per compte propi per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema universitari català. b) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques o jurídiques per a l’exercici de les funcions públiques amb relació a matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de Catalunya, si el tractament s’efectua a Catalunya. c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin llurs funcions exclusivament en l’àmbit territorial de Catalunya. d) La constitució d’una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat. Article 157. Publicitat Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació de l’activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil de l’Estat. Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança, que inclou en tot cas: a) L’establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i l’avaluació dels projectes. b) L’organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment i l’acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya. c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i finançats per la Generalitat. 108 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 159 d) La regulació i la formació professional del personal investigador i de suport a la recerca. e) La difusió de la ciència i la transferència de resultats. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya. 3. Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i en altres organismes i institucions internacionals. Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i responsabilitat en les administracions públiques catalanes 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou: a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials. b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat. c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l’apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les administracions públiques de Catalunya: a) La competència exclusiva sobre organització i competències en matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques catalanes i sobre les regles d’execució, modificació i extinció dels contractes de l’Administració, en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. 109 �Art. 160 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la competència executiva, en tot cas, per a: a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria. b) Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d’acord amb la legislació estatal. c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i fixar-ne el procediment. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la Generalitat, d’acord amb el sistema general de responsabilitat de totes les administracions públiques. 6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3, 4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local. Article 160. Règim local 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local que, respectant el principi d’autonomia local, inclou: a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials. b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l’article 84. c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis públics. d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la Generalitat i el funcionament i el règim d’adopció d’acords d’aquests òrgans. 110 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 162 e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò que no estableix l’apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits constitucionalment. Article 161. Relacions amb les entitats religioses 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment de mecanismes de col· laboració i cooperació per a l’acompliment de llurs activitats en l’àmbit de les competències de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas: a) Participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses amb relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin les lleis. b) L’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d’entitats religioses, en l’àmbit de competències de la Generalitat. c) La promoció, el desenvolupament i l’execució, en l’àmbit de les competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats entre l’Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d’entitats religioses. 3. La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal que tenen atribuïdes funcions en matèria d’entitats religioses. Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris. 111 �Art. 163 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica, en el marc de l’article 149.1.16 de la Constitució. 3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida en els àmbits següents: a) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans. b) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica. c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic. d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l’acreditació i l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta de places; la participació en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes de formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i l’expedició de diplomes d’àrees de capacitació específica. e) El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis en el sistema sanitari públic. 4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública, d’acord amb el que estableix el títol V. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació estatal en matèria de productes farmacèutics. Article 163. Seguretat privada Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en les matèries següents: a) L’autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur domicili social a Catalunya i l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya. 112 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 164 b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya. c) L’autorització dels centres de formació del personal de seguretat privada. d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya. Article 164. Seguretat pública 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d’acord amb el que disposa la legislació estatal: a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l’ordenació de les policies locals. b) La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra. c) El control i la vigilància del trànsit. 2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les policies locals. 3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l’Estat i en tot cas: a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació. b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics. 4. La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya, i també en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països en què participi l’Estat. 113 �Art. 165 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 5. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents: a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic. b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal. c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis. Article 165. Seguretat social 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou: a) El desplegament i l’execució de la legislació estatal, llevat de les normes que configuren el règim econòmic. b) La gestió del règim econòmic de la seguretat social. c) L’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren l’assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat social a Catalunya. d) L’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb el sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d’accidents de treball i malalties professionals. e) El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives. f) La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades a les prestacions de la seguretat social. 2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat. 114 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 167 Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, que inclou en tot cas: a) La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública. b) La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya. c) La regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social. d) La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions públiques o privades. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors: a) La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer cas la legislació penal. b) La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que incideixi en les competències de menors. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les mesures de protecció social i llur execució. Article 167. Símbols de Catalunya Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l’ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de Catalunya, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. 115 �Art. 168 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 168. Sistema penitenciari 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l’Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas: a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya. b) La totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l’organització, el règim, el funcionament, la planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya. c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya. d) L’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats. e) La planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció. 2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults. Article 169. Transports 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats. b) La regulació de la intervenció administrativa per a l’exercici de les activitats de transport. c) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme. d) La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d’altres 116 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 170 que requereixin un règim específic, respectant les competències estatals sobre seguretat pública. e) La regulació d’un sistema de mediació en matèria de transports. f) La potestat tarifària sobre transports terrestres. 2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d’àmbit superior requereix l’informe previ de la Generalitat. 3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que inclou: a) Els centres d’informació i distribució de càrregues. b) Les estacions de transport per carretera. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els operadors de les activitats vinculades a l’organització del transport, la logística i la distribució localitzades a Catalunya. 6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya que, respectant les competències de l’Estat en marina mercant i ports, inclou: a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial de passatgers. b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i l’acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport marítim i fluvial. c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat. Article 170. Treball i relacions laborals 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas: a) Les relacions laborals i les condicions de treball. b) Les polítiques actives d’ocupació, que inclouen la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu, i també la 117 �Art. 171 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA gestió de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en els plans o les activitats de formació que superin l’àmbit territorial de Catalunya. c) Les qualificacions professionals a Catalunya. d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, l’autorització i el control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya. e) La negociació col·lectiva i el registre dels convenis col·lectius de treball. f) Els procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius entre centres de treball situats a Catalunya. g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball. h) La potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social, en l’àmbit de les seves competències. i) La determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin lloc a Catalunya. j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat exclusivament a Catalunya. k) Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals. l) L’elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la funció pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels mecanismes de cooperació que determina el títol V, s’han d’establir les fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora en l’àmbit social. Article 171. Turisme Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas: 118 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 172 a) L’ordenació i la planificació del sector turístic. b) La promoció del turisme que inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger. c) La regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat. A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els establiments de la xarxa de paradors de l’Estat situats a Catalunya, la Generalitat participa, en els termes que estableixi la legislació estatal, en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya. d) La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes. e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial. f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme. Article 172. Universitats 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva sobre: a) La programació i la coordinació del sistema universitari català, en el marc de la coordinació general. b) Les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de les privades. c) L’aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les normes d’organització i funcionament de les universitats privades. d) La coordinació dels procediments d’accés a les universitats. e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el principi d’autonomia universitària. f) El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari. 119 �Art. 173 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA g) La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria. h) El règim retributiu del personal docent i investigador contractat de les universitats i l’establiment de les retribucions addicionals del personal docent funcionari. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència compartida sobre tot allò a què no fa referència l’apartat 1, que inclou en tot cas: a) La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les universitats. b) El règim jurídic de l’organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació. c) L’adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i també el reconeixement d’aquests centres en universitats privades i la implantació i la supressió d’ensenyaments. d) La regulació del règim d’accés a les universitats. e) La regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari. f) L’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador. 3. La competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials. Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en l’àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i establiments privats. La Generalitat ha d’exercir aquesta competència respectant els drets fonamentals. 120 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 175 TÍTOL V De les relacions institucionals de la Generalitat CAPÍTOL I Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 174. Disposicions generals 1. La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan és necessari per a l’exercici eficaç de les competències respectives i per a la defensa dels interessos respectius. 2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels afers d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar l’ajuda necessària a les altres comunitats autònomes per a l’exercici eficaç de llurs competències. [3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis.]36 SECCIÓ PRIMERA Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competències respectives, poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els objectius d’interès comú. 2. La Generalitat també col·labora amb l’Estat per mitjà dels òrgans i els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d’interès comú. 36. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 111 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 121 �Art. 176 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen. 2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord. 3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan s’hagin pres sense la seva aprovació. Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat 1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a aquesta, ha d’ésser establert per llei del Parlament. 2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen. La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del Estado en determina l’eficàcia pel que fa a tercers. Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes 1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes convenis de col·laboració i acords de cooperació. 2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts. 3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura. 4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals i llur vigència comença seixanta dies després d’aquesta comunicació, llevat que les Corts Generals decideixin que s’han de qualificar com 122 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 182 a acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa referència l’article 145.2 de la Constitució. 5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen. SECCIÓ SEGONA Participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. [Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, l’ordenament parlamentari.]37 Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat econòmica La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc del que estableix l’article 131.2 de la Constitució. Article 182. Designació de representants en els organismes econòmics i socials 1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió 37. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 113 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 123 �Art. 183 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que estableix la legislació aplicable. 2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència dels quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable. 3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i dels que es creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació aplicable. 4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva seu principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l’Estat la creació de delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1. SECCIÓ TERCERA La Comissió Bilateral Generalitat - Estat Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat [1. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat, d’acord amb els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat als efectes següents: a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya. 124 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 183 b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d’interès comú.]38 2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents: a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat. b) La programació de la política econòmica general del Govern de l’Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta política. c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les competències respectives en els àmbits d’interès comú. d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls. e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo. f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta representació. g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea. h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat. i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts. 38. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 115 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 125 �Art. 184 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat és integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament. 4. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les dues parts. 5. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts. CAPÍTOL II Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea Article 184. Disposició general La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya. Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea 1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de l’Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents a aquest efecte. 2. El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat. Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat 1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres, 126 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 187 en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta matèria. 2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin. 3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives especialment rellevants per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada per l’Estat. 4. L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes. Article 187. Participació en institucions i organismes europeus 1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió. 2. La participació que estableix l’apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans, d’acord amb la normativa aplicable. 3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, participa en la designació de representants en el marc de la representació permanent d’aquest en la Unió Europea. 4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú. 127 �Art. 188 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 188. Participació en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat El Parlament participa en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees si aquestes propostes afecten competències de la Generalitat. Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea 1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i aquest Estatut. 2. Si l’execució del dret de la Unió Europea requereix l’adopció de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre un informe previ. 3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees. Article 190. Gestió de fons europeus Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, en els termes que estableixen els articles 114 i 210. Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia 1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en els termes que estableixi la normativa europea. 2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat col·labora en la defensa jurídica. 128 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 196 3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Gene­ ralitat. Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus interessos davant les institucions de la Unió Europea. CAPÍTOL III Acció exterior de la Generalitat Article 193. Disposicions generals 1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors. 2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències, sia de manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració general de l’Estat. Article 194. Oficines a l’exterior La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l’exterior. Article 195. Acords de col·laboració La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències. Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat. Article 196. Tractats i convenis internacionals 1. El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin d’una manera directa i singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el Parlament poden dirigir al Govern les observacions que considerin pertinents. 129 �Art. 197 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores. 3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat en l’àmbit de les seves competències. Article 197. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament 1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin. 2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l’apartat 1. 3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament. Article 198. Participació en organismes internacionals La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que estableixi la normativa corresponent. Article 199. Coordinació de les accions exteriors La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin. Article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius. 130 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 202 TÍTOL VI Del finançament de la Generalitat CAPÍTOL I Les finances de la Generalitat Article 201. Principis 1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Gene­ ralitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució. 2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions. 3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat. 4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article 206 d’aquest Estatut. Article 202. Els recursos de la Generalitat 1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern. 2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les directrius polítiques i socials determinades per les seves institucions d’autogovern. 3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per: a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i altres tributs propis. 131 �Art. 203 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el que disposa l’article 201 d’aquest Estatut. c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals. d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució, si escau. e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat. f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics. g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat. h) Els ingressos de dret privat. i) El producte d’emissió de deute i de les operacions de crèdit. j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les seves competències. k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris. l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució. Article 203. Competències financeres 1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres, i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent: a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa. b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la capacitat normativa. 3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea, l’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2 inclou 132 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 204 la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota. 4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits par­ cialment, d’acord amb el que estableix l’article 204. 5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa. 6. L’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tributari, per part de la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental. Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya 1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya. 2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impostos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment quan ho exigeixi la naturalesa del tribut. Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar en l’Administració tributària a Catalunya. 3. Les dues administracions tributàries han d’establir els mecanismes necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines respectives de les declaracions i la resta de documentació amb transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l’altra administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents. 133 �Art. 205 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de l’Estat responsables de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment. 4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1. 5. L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs locals. Article 205. Òrgans economicoadministratius La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya. Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d’unificació de criteri corresponen a l’Administració General de l’Estat. A aquests efectes, la Generalitat i l’Administració General de l’Estat poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa. Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i de solidaritat 1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits. El percentatge de participació s’estableix tenint en compte els seus serveis i les seves competències. 134 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 208 3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar.39 De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat. 4. La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat s’ha de fer d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment. [5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anive­ llament.]40 6. S’ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l’apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s’han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d’exclusió social. Article 207. El tractament fiscal La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l’Estat en els impostos estatals. Article 208. Actualització del finançament 1. L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de 39. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 40. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 134 de la STC 3/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, i pel FJ 11 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 135 �Art. 209 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions. Aquesta actualització s’ha d’efectuar sens perjudici del seguiment i, eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades per a la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de finançament. 2. L’actualització a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser aprovada per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat. Article 209. Lleialtat institucional 1. D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’ha de valorar l’impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals aprovades per l’Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per la Generalitat tinguin sobre l’Estat, en un període de temps determinat, en forma d’una variació de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris. 2. Les dues administracions s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència. Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat [1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l’Estat. És integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les seves funcions sens 136 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 210 perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral.]41 2. Correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat: [a) Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència l’article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal. b) Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament a què fa referència l’article 206.]42 c) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Administració tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat als quals fa referència l’article 204, i també els criteris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb les característiques o la naturalesa dels tributs cedits. [d) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus.]42 e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix l’article 208. f) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat. g) Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració de l’Estat que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què fa referència l’article 205. h) Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en matèria cadastral a què fa referència l’article 221. 41. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 135 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 42. Les lletres a, b i d són constitucionals interpretades en els termes establerts pel FJ 135 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 137 �Art. 211 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. D’acord amb el que estableix l’article 209, la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l’equilibri del sistema de finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea. 4. La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes d’aquest capítol. CAPÍTOL II El pressupost de la Generalitat Article 211. Competències de la Generalitat La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances. Article 212. El pressupost de la Generalitat El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix. Article 213. Recurs a l’endeutament 1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa estatal. 2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l’Estat. Article 214. Estabilitat pressupostària Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins els principis i la normativa de l’Estat i de la Unió Europea. 138 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 218 Article 215. El patrimoni de la Generalitat 1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic. 2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat. Article 216. Empreses públiques La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament. CAPÍTOL III Les finances dels governs locals Article 217. Principis rectors Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla pel compliment d’aquests principis. Article 218. Autonomia i competències financeres 1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’altres administracions públiques, dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de llurs competències. 2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i 43 inclou la capacitat per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat. 3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de 43. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 139 �Art. 219 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions, dins els límits que estableixen les lleis. 4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència Tributària de Catalunya. 5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució. Article 219. Suficiència de recursos 1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha de regular per mitjà d’una llei del Parlament. Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col· laboració financera específica per a matèries concretes. 2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria. En el cas de les subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què fa referència l’article 5 d’aquest Estatut. 3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi o se’ls delegui. Tota nova atribució de competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment d’aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest 140 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 221 efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l’Estat. 4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència. 5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada en vigor dels preceptes d’aquest Estatut. Article 220. Llei de finances locals 1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol. 2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte a l’autono­ mia local i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l’ar­ ticle 85. Article 221. El cadastre L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir les vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de la Generalitat en les decisions i l’intercanvi d’informació que calguin per a l’exercici de les seves competències. Així mateix, s’han d’establir formes de gestió consorciada del cadastre entre l’Estat, la Generalitat i els municipis, d’acord amb el que disposi la normativa de l’Estat i de manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat de la informació. 141 �Art. 222 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA TÍTOL VII De la reforma de l’Estatut Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l’Estat 1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents: a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim del 20% de la població. També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma. b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya. c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l’article 223. [d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum.]44 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. 44. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 142 �TÍTOL VII. DE LA REFORMA DE L’ESTATUT Art. 223 Article 223. La reforma de la resta dels títols 1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha d’ajustar al procediment següent: a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 222.1.a. b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors. c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats. d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica corresponent. e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que estableix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos. f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta. g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris. 143 �DA 1 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2. [i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què fa referència la lletra b.]45 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. Disposició addicional primera Designació de senadors 1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La designació s’ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari. 2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d’adequar les normes relatives a l’elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat, en allò que hi correspongui. Disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 45. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 144 �DISPOSICIONS ADDICIONALS DA 6 Disposició addicional tercera Inversions en infraestructures [1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives.]46 2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local. Disposició addicional quarta Capacitat de finançament 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha d’elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del que disposa l’article 201.4. 2. Els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per a acomplir el que disposa l’article 201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolir l’objectiu. Disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran A partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, en el termini de quatre anys s’ha de revisar i modificar el règim especial de l’Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut. Disposició addicional sisena Administració ordinària La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que corresponguin, les funcions executives que compleix 46. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 138 de la STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre. 145 �DA 7 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA l’Administració de l’Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a Catalunya. Disposició addicional setena Relació de tributs cedits Se cedeix a la Comunitat Autònoma de Catalunya el rendiment dels següents tributs: a) L’impost sobre la renda de les persones físiques, amb caràcter parcial, en el percentatge del 50 per cent. b) L’impost sobre patrimoni. c) L’impost sobre successions i donacions. d) L’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. e) Els tributs sobre el joc. f) L’impost sobre el valor afegit, amb caràcter parcial, en el percentatge del 50 per cent. g) L’impost especial sobre la cervesa, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. h) L’impost especial sobre el vi i begudes fermentades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. i) L’impost especial sobre productes intermedis, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. j) L’impost especial sobre l’alcohol i begudes derivades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. k) L’impost especial sobre hidrocarburs, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. l) L’impost especial sobre les labors del tabac, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. m) L’impost especial sobre l’electricitat. n) L’impost especial sobre determinats mitjans de transport. 146 �DISPOSICIONS ADDICIONALS DA 8 ñ) L’impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs.47 El contingut d’aquesta disposició es pot modificar per mitjà d’un acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual l’ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació d’aquesta disposició no es considera com a modificació de l’Estatut. L’abast i les condicions de la cessió han d’ésser establerts per la Comissió Mixta a què fa referència l’article 210 que, en tot cas, l’ha de referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar l’acord de la Comissió com a projecte de llei. [Disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la 47. El text del primer paràgraf (fins a la lletra ñ) correspon a la modificació que en va fer l’article 1 de la Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació de l’abast i les condicions de la cessió (BOE 173, del 17.07.2010). El text original deia: «A l’efecte del que estableix l’article 203.2, en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut tenen la consideració de: »a) Tributs estatals cedits totalment: »– Impost sobre successions i donacions. »– Impost sobre el patrimoni. »– Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. »– Tributs sobre jocs d’atzar. »– Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs. »– Impost sobre determinats mitjans de transport. »– Impost sobre l’electricitat. »b) Tributs estatals cedits parcialment: »– Impost sobre la renda de les persones físiques. »– Impost sobre el valor afegit. »– Impost sobre hidrocarburs. »– Impost sobre les labors del tabac. »– Impost sobre l’alcohol i begudes derivades. »– Impost sobre la cervesa. »– Impost sobre el vi i begudes fermentades. »– Impost sobre els productes intermedis.» 147 �DA 9 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA disposició anterior, un percentatge de cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques del 50%. Es considera com a produït al territori de la comunitat autònoma de Catalunya el rendiment cedit de l’impost sobre la renda de les persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur residència habitual. Igualment, s’ha de proposar d’augmentar les competències normatives de la comunitat sobre el dit impost.]48 [Disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58% del rendiment dels impostos següents: l’impost sobre hidrocarburs, l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que en cada cas corresponen.]49 [Disposició addicional desena Cessió de l’Impost sobre el valor afegit El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de 48. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els temes establerts pel FJ 137 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 49. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 148 �DISPOSICIONS ADDICIONALS DA 13 la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del rendiment de l’impost sobre el valor afegit. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu territori.]50 Disposició addicional onzena Capacitat normativa En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea, l’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre l’impost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en fase detallista els destinataris de les quals no tinguin la condició d’empresaris o professionals i en la tributació en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació. Disposició addicional dotzena Interpretació harmònica Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s’han d’interpretar harmònicament. Disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels mecanismes que s’estableixin de mutu acord. 50. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 149 �DA 14 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Disposició addicional catorzena Jocs i apostes El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de lucre, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites organitzacions. Disposició addicional quinzena Transparència L’Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya. Disposició transitòria primera Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei 1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que even­ tualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el qual han d’ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut. 2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Síndic de Greuges, en el termini establert per l’apartat 1, poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les normes que consideri incompatibles. Disposició transitòria segona Vigència de disposicions transitòries anteriors Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Cata150 �DISPOSICIONS DEROGATÒRIA I FINALS DF 3 lunya, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria.51 Disposició derogatòria Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya. Disposició final primera Aplicació dels preceptes del títol VI 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI. 2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d’ésser plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya L’Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l’article 204, s’ha de crear per llei del Parlament, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Les funcions que en aplicació d’aquest Estatut corresponguin a l’Agència Tributària de Catalunya han d’ésser exercides, fins que aquesta es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores. Disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, que estableix l’article 210, s’ha de crear en el termini de sis mesos a 51. Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de l’Estatut d’autonomia del 1979 es reprodueixen en l’apèndix (pàg. 349). 151 �DF 4 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat n’assumeix les competències. La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat comporta l’extinció immediata de la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat. Disposició final quarta Relació d’entitats econòmiques i financeres La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, ha de determinar la relació de les entitats a què fa referència l’article 182. 152 �APÈNDIX Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979 que es mantenen vigents Tercera 1. Fins que s’haurà completat el traspàs dels serveis corresponents a les competències fixades a la Generalitat per aquest Estatut, l’Estat garantirà el finançament dels serveis transferits a la Generalitat amb una quantitat igual al cost efectiu del servei a Catalunya en el moment de la transferència. 2. Per tal de garantir el finançament dels serveis esmentats, es crea una Comissió Mixta paritària Estat-Generalitat, que adoptarà un mètode encaminat a fixar el percentatge de participació previst a l’apartat 3 de l’article 44. El mètode a seguir tindrà en compte tant els costos directes com els costos indirectes dels serveis, i també les despeses d’inversió que corresponguin. 3. La Comissió Mixta de l’apartat anterior fixarà el citat percentatge, mentre duri el període transitori, amb una antelació mínima d’un mes a la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat a les Corts. 4. A partir del mètode fixat a l’apartat segon, s’establirà un percentatge en el qual es considerarà el cost efectiu global dels serveis transferits per l’Estat a la Generalitat, minorat pel total de la recaptació obtinguda per la Generalitat pels tributs cedits, en relació amb la 153 �ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA suma dels ingressos obtinguts per l’Estat en els capítols I i II de l’últim pressupost anterior a la transferència dels serveis valorats. Quarta Mentre una llei de Catalunya no regularà el procediment per a les eleccions al Parlament, aquest serà elegit d’acord amb les normes següents: 1. Previ acord amb el Govern, el Consell Executiu de la Generalitat Provisional convocarà les eleccions en el termini màxim de quinze dies a comptar des de la promulgació d’aquest Estatut. Les eleccions s’hauran de celebrar en el termini màxim de seixanta dies des del de la convocatòria. 2. Les circumscripcions electorals seran les quatre províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament de Catalunya estarà integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona elegirà un diputat per cada 50.000 habitants, amb un màxim de 85 Diputats. Les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran un mínim de sis Diputats més un per cada 40.000 habitants, i els seran atribuïts 17, 15 i 18 diputats, respectivament. 3. Els diputats seran elegits per sufragi universal igual, directe i secret dels majors de divuit anys, segons un sistema d’escrutini proporcional. 4. Les Juntes Provincials electorals tindran, dins els límits de llur respectiva jurisdicció, la totalitat de les competències que la normativa electoral vigent atribueix a la Junta Central. Per als recursos que tinguessin per objecte la impugnació de la validesa de l’elecció i la proclamació de diputats electes serà competent la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Territorial de Barcelona, fins que quedarà integrada en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també entendrà en els recursos o impugnacions que procedeixin contra els acords de les Juntes electorals provincials. Contra les resolucions de l’esmentada Sala de l’Audiència Territorial no hi cabrà cap recurs. 154 �APÈNDIX 5. En tot allò que no sigui previst en la present Disposició, seran d’aplicació les normes vigents per a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats de les Corts Generals. Sisena El traspàs dels serveis inherents a les competències que segons el present Estatut corresponen a la Generalitat es farà d’acord amb les bases següents: 1. Un cop constituït el Consell Executiu o Govern de la Generalitat, i en el termini màxim d’un mes, serà nomenada una comissió mixta encarregada d’inventariar els béns i drets de l’Estat que hauran d’ésser objecte de traspàs a la Generalitat, de concretar els serveis i institucions que hauran d’ésser traspassats i de procedir a l’adaptació, si cal, dels que passaran a la competència de la Generalitat. 2. La Comissió Mixta estarà integrada paritàriament per vocals designats pel Govern i pel Consell de la Generalitat i ella mateixa establirà les seves normes de funcionament. Els acords de la Comissió Mixta prendran la forma de proposta al Govern, que les aprovarà mitjançant decret, i aquells acords figuraran com a annexos al decret i seran publicats simultàniament al Boletín Oficial del Estado i al Diari Oficial de la Generalitat, i adquiriran vigència a partir d’aquesta publicació. 3. La Comissió Mixta establirà els calendaris i terminis per al traspàs de cada servei. En tot cas, l’esmentada Comissió haurà de determinar en un termini de dos anys des de la data de la seva constitució el terme en el qual s’haurà de completar el traspàs de tots els serveis que corresponen a la Generalitat, d’acord amb aquest Estatut. 4. Serà títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat del traspàs de béns immobles de l’Estat a la Generalitat, la certificació per la Comissió Mixta dels acords governamentals degudament promulgats. Aquesta certificació haurà de contenir els requisits exigits per la Llei Hipotecària. El canvi de titularitat en els contractes d’arrendament de locals per a oficines públiques dels serveis que siguin transferits no donaran dret a l’arrendador a extingir o renovar el contracte. 155 �ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 5. Els funcionaris adscrits a serveis de titularitat estatal o altres institucions públiques que resultin afectats pels traspassos a la Generalitat passaran a dependre d’aquesta, i els seran respectats tots els drets de qualsevol ordre i naturalesa que els corresponguin en el moment del traspàs, àdhuc el de prendre part en els concursos de trasllat que convoqui l’Estat en igualtat de condicions amb els altres membres de llur cos, i d’aquesta manera podran exercir llur dret permanent d’opció. Mentre la Generalitat no aprovarà el règim estatutari dels seus funcionaris, seran d’aplicació les disposicions de l’Estat vigents sobre la matèria. 6. La Generalitat assumirà amb caràcter definitiu i automàtic, i sense solució de continuïtat, els serveis que ja li hauran estat traspassats des del 29 de setembre de 1977 fins a la vigència del present Estatut. Quant a les competències el traspàs de les quals serà en curs d’execució, se’n continuarà la tramitació d’acord amb els termes establerts al corresponent decret de traspàs. Tant en un cas com en l’altre, les transferències realitzades s’adaptaran, si calia, als termes d’aquest Estatut. 7. Les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona podran transferir o delegar en la Generalitat de Catalunya, d’acord amb allò establert en la legislació de Règim Local, aquells serveis que per llur pròpia naturalesa requereixin un planejament coordinat, i podran conservar l’execució i gestió d’aquests mateixos serveis. 8. La Comissió Mixta creada d’acord amb l’article 3 del Reial Decret de 30 de setembre de 1977 es considerarà dissolta quan es constituirà la Comissió Mixta esmentada a l’apartat 1 d’aquesta Disposició transitòria. 156 �ÍNDEX ANALÍTIC A abocaments La Generalitat hi té competència compartida pel que fa a la regulació i la gestió dels efectuats en aigües interiors i en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma 144.1.g La Generalitat hi té competència executiva pel que fa a la intervenció administrativa dels efectuats en aigües superficials i subterrànies 144.1.g Vegeu també medi ambient acadèmies La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1 Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades; titulacions acadèmiques accidents laborals Vegeu seguretat i higiene en el treball acció — de defensa jurídica Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia de la Unió Europea 157 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — exterior La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i perquè el català sigui present i s’utilitzi en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic 6.3 La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4 Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 Es poden subscriure mecanismes de col·laboració, en tots els àmbits, amb els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 La Generalitat ha de fomentar els vincles amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària 13 Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món 50.3 La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3 Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat davant les institucions de protecció europees i internacionals 128.4 La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament de l’esport 134.2 La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament del lleure 134.4 La Generalitat pot subscriure acords amb entitats internacionals per a la joventut i pot participar en aquestes entitats 142.2 158 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A En correspon el seguiment a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, si afecta competències pròpies de la Generalitat 183.2.h La Generalitat té capacitat per a impulsar i portar a terme accions de projecció i de promoció a l’exterior 193 La Generalitat pot establir oficines a l’exterior 194 La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure els interessos de Catalunya i, amb aquest fi, ha de rebre el suport dels òrgans de representació exterior de l’Estat 195 La Generalitat participa en la subscripció i l’execució de tractats i convenis internacionals 196 La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals 197.1; 197.2 La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament dels pobles 197.3 La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya 198 La Generalitat ha d’impulsar i coordinar la dels ens locals i la dels altres ens públics 199 La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional 200 Vegeu també Unió Europea — política i de govern El Parlament n’exerceix l’impuls i el control 55.2 El president o presidenta de la Generalitat dirigeix l’acció del Govern 67.1 El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política 68.1 acords — internacionals Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 159 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Se’n poden subscriure amb les comunitats i els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 Se’n poden subscriure de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior 13 La Generalitat en pot subscriure amb entitats internacionals per a la joventut 142.2 La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure els interessos de Catalunya, i els òrgans de representació exterior de l’Estat hi han de prestar el suport necessari 195 Vegeu també acció exterior; tractats internacionals; Unió Europea — municipals Vegeu control dels actes i els acords municipals — parlamentaris Perquè siguin vàlids, han d’haver estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents al Parlament, en reunions on siguin presents la majoria absoluta dels diputats 60.3 actes — de gestió tributària La Generalitat ha d’assumir la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents interposin contra els dictats per l’Agència Tributària de Catalunya, d’acord amb l’Administració General de l’Estat 205 — del Consell de Justícia de Catalunya Vegeu control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya — del Govern o de l’Administració de la Generalitat Han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5 — dels municipis Vegeu control dels actes i els acords municipals 160 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A — jurídics Els fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32 Vegeu també Administració de justícia; impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats — oficials La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2 activitat — comercial Vegeu comerç — de foment Correspon d’exercir-la a la Generalitat en les matèries de la seva competència 114.1 — econòmica Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4 Correspon a la Generalitat la competència per a promoure-la 152.1 La Generalitat té competència compartida sobre la seva ordenació 152.2 La Generalitat en pot establir una planificació 152.3 Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general 152.4 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats 154.1 La Generalitat té competència executiva en matèria de defensa de la lliure competència 154.2 Hi és competent el Tribunal Català de Defensa de la Competència 154.3 La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que n’afecten l’ordenació general (en el marc de l’art. 131.2 CE) 181 — empresarial La Generalitat n’ha d’afavorir el desenvolupament 45.5 — firal Vegeu fires 161 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — publicitària La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 157 activitats — artístiques i culturals La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals 127.1.a.cinquè La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades 127.1.d.primer — d’inspecció i sanció Vegeu inspecció; règim sancionador — extractives Vegeu règim miner — extraescolars La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou les activitats extraescolars complementàries dels centres públics o sostinguts amb fons públics 131.2.g — fraudulentes Vegeu drets dels consumidors i usuaris; frau — marítimes La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou el marisqueig, l’aqüicultura i el busseig professional 119.3 Vegeu també activitats recreatives; mar; pesca — recreatives La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa en aigües interiors 119.2 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’activitats marítimes inclou la formació i les titulacions en activitats d’esbarjo 119.3.d La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics 141.3 Vegeu també lleure 162 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Administració — de justícia El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors dels poders públics informen la pràctica judicial 39.2 Es regulen les competències que hi té la Generalitat capítol III del títol III La Generalitat té competència normativa i també competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia (en els termes de la LOPJ) 103.1; 103.2 Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 La Generalitat té competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració de justícia 103.4 Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració de justícia a Catalunya 104 Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels serveis de suport als òrgans jurisdiccionals (en el marc de la LOPJ) 105 Correspon a la Generalitat regular els serveis de medicina forense i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105 La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1 La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes judicials 106.2 El Govern participa en la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials, i pot crear seccions i jutjats (en els termes de la LOPJ) 107.1; 107.2 S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3 La Generalitat té competència sobre la justícia de pau i es fa càrrec de les indemnitzacions dels jutges i de la creació i la provisió de les secretaries i dels altres mitjans necessaris (en els termes de la LOPJ) 108.1 163 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El nomenament dels jutges de pau correspon al Consell de Justícia de Catalunya (en els termes de la LOPJ) 108.1 La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes menors 108.2 La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 Vegeu també administracions públiques; Fiscalia; poder judicial — de l’Estat a Catalunya Ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides les funcions executives que hi compleixen els òrgans territorials de l’Administració de l’Estat DA 6 Vegeu també administracions públiques; Estat espanyol — de la Generalitat Ha d’estar representada en l’espai català de relacions laborals 45.4 És l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per l’Estatut a la Generalitat 71.1 Té la condició d’administració ordinària 71.1 Serveix amb objectivitat els interessos generals 71.2 Actua amb submissió plena a les lleis i al dret 71.2 Actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat 71.3 D’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4 Exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització 71.5 Les lleis n’han de regular l’organització 71.6 S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al seu servei 71.7 El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1; 78.5 La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne l’organització 150 Vegeu també administracions públiques; Generalitat — electoral a Catalunya El dret d’opció lingüística dels ciutadans l’obliga 33.1 164 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — hidràulica La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’organització, inclosa la participació dels usuaris, de la relativa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.d — local Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes i en les comunicacions dirigides a persones residents a Catalunya 50.5 El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1 Vegeu també ens locals; governs locals — penitenciària Vegeu sistema penitenciari — tributària a Catalunya L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya han de constituir un consorci paritari, que pot esdevenir l’Administració tributària a Catalunya, i han d’establir mecanismes de col·laboració 204.2; 204.3; 210.2.c Vegeu també Agència Estatal d’Administració Tributària; Agència Tributària de Catalunya; sistema tributari administracions públiques El català és llur llengua d’ús normal i preferent 6.1 Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats i a participar-hi, directament o per mitjà de llurs representants 28.2 Tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges 78.5 La Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, hi té competència exclusiva i competència compartida 159.1; 159.2 La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions públiques, hi té competència exclusiva i competència compartida 159.3 Les competències en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local 159.6 Vegeu també drets en l’àmbit públic; expropiació forçosa; personal al servei de les administracions públiques; responsabilitat patrimonial aeroports Vegeu infraestructures de transport 165 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Agència — Espanyola de Protecció de Dades La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — Estatal d’Administració Tributària La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3 Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques; Agència Tributària de Catalunya; sistema tributari — Tributària de Catalunya Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs propis de la Generalitat, dels tributs estatals cedits totalment i, si en rep la delegació, dels tributs estatals cedits parcialment 203.4; 204.1; 204.2 Pot col·laborar amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària en la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals no cedits totalment, i pot rebre’n la delegació 203.4; 204.2; 204.3 Té plena capacitat per a exercir les seves funcions 204.4 S’ha de crear per llei, en el termini d’un any; fins que es constitueixi, n’han d’exercir les funcions els òrgans que les complien 204.4; DF 2 Per delegació dels municipis, pot exercir la gestió dels tributs locals 204.5 La Generalitat ha d’assumir la revisió administrativa de les reclamacions contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya, sens perjudici de la competència estatal d’unificació de criteri 205 Els governs locals hi poden participar 218.4 Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques; Agència Estatal d’Administració Tributària; sistema tributari 166 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A agències de col·locació La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació, l’autorització i el control 170.1.d agricultura Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles 46.4 La Generalitat hi té competència exclusiva (respectant l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1 Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament de l’agricultura 116.1.a Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries 116.1.c Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic 116.1.f Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció del món rural 116.1.g La Generalitat té competència compartida en la planificació de l’agricultura 116.2 Vegeu també fires; forest; sanitat vegetal; sector alimentari agrupacions de caixes d’estalvis Vegeu caixes d’estalvis aigües La Generalitat té la competència exclusiva en matèria de les que pertanyen a conques hidrogràfiques internes 117.1 La Generalitat té competències executives sobre el domini públic hidràulic 117.2 La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques compartides 117.3 167 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b Corresponen a la Generalitat facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a la conservació dels recursos hídrics 164.3.b Vegeu també abocaments; conques hidrogràfiques; mar; medi ambient; obres hidràuliques; rius ajudes Vegeu ajuts humanitaris; ajuts públics; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat Ajuntament de Barcelona Té iniciativa per a proposar la modificació del règim especial del municipi de Barcelona 89 Ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en el règim especial del municipi de Barcelona 89 Ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el règim especial del municipi de Barcelona 89 Vegeu també ciutat de Barcelona ajuntaments Els corresponen el govern i l’administració municipals 86.2 Són formats per l’alcalde o alcaldessa i els regidors 86.2 ajuts — humanitaris La Generalitat ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència 51.2 — públics Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Totes les persones tenen dret a disposar-ne per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors 21.6 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3 168 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Els poders públics han de promoure les polítiques que garanteixin els ajuts per als immigrants que els permetin la plena acomodació social i econòmica 42.6 La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions, executa i controla els destinats a les associacions i les fundacions 118.3 La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions executa i controla els destinats al món cooperatiu 124.3.c La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament no universitari, que inclou el règim d’ajuts amb fons propis per als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i per als d’educació infantil 131.2.e La Generalitat té competència compartida en matèria d’ensenyament no universitari, que inclou el règim d’ajuts estatals per als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i per als d’educació infantil 131.3.d La Generalitat té competència exclusiva en matèria de recerca científica i tècnica, que inclou la regulació i la gestió de les beques i dels ajuts que convoca i finança 158.1.c La Generalitat té competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou la fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme 171.f La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament universitari, que inclou la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària 172.1.g Vegeu també subvencions alcalde o alcaldessa Forma l’ajuntament juntament amb els regidors 86.2 alcohol Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes derivades; impost sobre la cervesa 169 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A alimentació Vegeu sector alimentari ambient atmosfèric Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la reducció de la contaminació i a la protecció del règim atmosfèric i climàtic 46.2 La Generalitat té competència compartida sobre l’ambient atmosfèric i la contaminació de l’atmosfera 144.1.h La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i Vegeu també medi ambient àmbit supramunicipal És constituït per les comarques i pels altres ens locals que creï la Generalitat 83 Vegeu també ens locals animals Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia anivellament Vegeu mecanismes d’anivellament i de solidaritat antisemitisme Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8 Vegeu també igualtat apostes Vegeu jocs i apostes aprofitaments — cinegètics i piscícoles La Generalitat té competència exclusiva sobre llur regulació 119.1.b — forestals Vegeu forest — hidràulics Vegeu aigües 170 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A aqüicultura La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la, gestionar-la i establir les condicions per a practicar-la 119.3.a Aran La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya 6.5 El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant l’Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies 11 És una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística reconeguda pels ciutadans de Catalunya i per les seves institucions polítiques 11 És una entitat territorial singular dins de Catalunya, reconeguda, emparada i respectada per l’Estatut 11 És objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial 11; 94.1 A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès 36.1 Els seus ciutadans tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat 36.2 La regulació del seu règim jurídic és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Disposa d’organització institucional i administrativa específica 94.1 La seva institució de govern és el Conselh Generau 94.2 El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran 94.2 El Conselh Generau és elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 94.3 Ha de participar, per mitjà de la seva institució representativa, en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial 94.4 Una llei del Parlament estableix els recursos financers perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència 94.5 En el termini de quatre anys se n’ha de revisar i modificar el règim especial per a adaptar-lo al que estableix l’Estatut DA 5 aranès És la denominació de la llengua occitana a l’Aran 6.5 És la llengua pròpia de l’Aran 6.5 171 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut i les lleis de normalització lingüística 6.5 A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer-lo i utilitzar-lo i d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en llurs relacions amb les administracions públiques 36.1 Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar-lo en llurs relacions amb la Generalitat 36.2 S’han de determinar per llei els drets i deures lingüístics que hi tenen relació altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3 Els poders públics han de protegir-lo en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1 La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran 143.2 Vegeu també Aran arbitratge — de consum Els poders públics han de garantir instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum 49.2 — laboral Vegeu mediació laboral àrees metropolitanes Són fonament dels ens locals supramunicipals altres que la comarca 93 art Vegeu activitats artístiques i culturals; patrimoni arqueològic; patrimoni arquitectònic; patrimoni artístic; patrimoni cultural; patrimoni monumental artesania Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització i la promoció d’activitats artesanals 84.2.i La Generalitat hi té competència exclusiva 139.3 Arxiu — de la Corona d’Aragó Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya DA 13 172 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu per a la gestió eficaç dels fons compartits DA 13 — Reial de Barcelona Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya DA 13 arxius Correspon a la Generalitat la gestió i la custòdia dels de l’Administració de justícia a Catalunya, si no tenen naturalesa jurisdiccional 104.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 Vegeu també Arxiu de la Corona d’Aragó; Arxiu Reial de Barcelona assegurances La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura, l’organització, el funcionament i l’activitat de les entitats físiques i jurídiques no integrades en el sistema de seguretat social que actuen en el mercat assegurador, i també en matèria de disciplina, inspecció i sanció en aquest àmbit 126.2; 126.3; 126.4 assistència — primària Vegeu sanitat; serveis socials — sanitària Vegeu sanitat — social Vegeu serveis socials associacionisme — cooperatiu La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo 124.3.a — de consumidors i usuaris La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i fomentar-lo i sobre la participació de les associacions en els procediments i els afers que les afectin 123.b 173 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de dones La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 153.b — esportiu La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo i promoure’l 134.1.f — juvenil La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b associacions La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.1 La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions i executa i controla els ajuts públics que s’hi destinen 118.3 Vegeu també associacionisme atmosfera Vegeu ambient atmosfèric audiovisuals Vegeu mitjans de comunicació social; produccions audiovisuals; serveis de comunicació autogovern El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern preàmbul El de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana preàmbul ; 5 Catalunya l’exerceix constituïda en comunitat autònoma 1 La Generalitat és la institució en què s’organitza políticament el de Catalunya 2.1 El poble aranès l’exerceix mitjançant l’Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies 11.1 Vegeu també Aran; Generalitat autonomia — d’institucions de la Generalitat El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77 174 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Síndic de Greuges té autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària 79 La Sindicatura de Comptes té autonomia organitzativa, funcional i pressupostària 80.2 — de la Generalitat És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat amb l’Estat 3.1 El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques 201.2 Vegeu també autogovern; Estatut d’autonomia de Catalunya; drets — local El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar si s’hi adeqüen els projectes i les proposicions de llei i els projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern 76.2.d El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que s’interposin conflictes en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional 76.3 Es garanteix l’autonomia dels municipis 84.1; 86.3 El principi de subsidiarietat que estableix la Carta europea de l’autonomia local regeix la distribució de les responsabilitats administratives entre les diverses administracions locals 84.3 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de funció pública 136 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local 146.a La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de la competència exclusiva sobre organització territorial 151 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques 159.6 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de règim local 160 La Generalitat vetlla perquè es compleixi aquest principi pel que fa a les finances locals 217 175 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l’aplicació de llurs recursos 218 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves facultats en matèria de finances locals 220.2 Vegeu també ens locals — parlamentària El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària 58 autopistes Vegeu xarxa viària autovies Vegeu xarxa viària B Banc d’Espanya La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa en els processos per a designar-ne 182.1 banca La Generalitat té competència compartida sobre entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4 bandera de Catalunya És la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc 8.2 Ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya 8.2 Vegeu també símbols nacionals Barcelona Vegeu Ajuntament de Barcelona; Arxiu Reial de Barcelona; ciutat de Barcelona; municipi de Barcelona begudes alcohòliques Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes derivades; impost sobre la cervesa 176 �B ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A benestar social Els poders públics l’han de fomentar i garantir 42 Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar 45.2 La Generalitat ha de promoure que la societat del coneixement i la informació contribueixi a millorar el benestar i la cohesió socials 53.2 La Generalitat el promou en la seva actuació tributària 203.6 Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir, amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació de serveis socials essencials de l’estat del benestar, els recursos financers de la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui, per mitjà dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat 206.3 Vegeu també serveis socials béns documentals, bibliogràfics i culturals La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de llur règim jurídic 127.1.c.segon Vegeu també patrimoni cultural; patrimoni documental i bibliogràfic beques Vegeu ajuts públics biblioteques La Generalitat té competència exclusiva sobre les que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre les que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 bilateralitat És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat amb l’Estat 3.1 La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen 176.1 177 �B ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament 186.2 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210 Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat; relacions institucionals biodiversitat Els poders públics han de fer efectives les condicions per a preservar-la 46.3 La Generalitat té competència compartida sobre la regulació de la biodiversitat 144.1.c Vegeu també medi ambient Boletín Oficial del Estado S’hi han de publicar les lleis de Catalunya 65 La data en què s’hi publiquen els convenis entre la Generalitat i l’Estat en determina l’eficàcia pel que fa a tercers 177.2 busseig professional La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo i per a establir les condicions per a practicar-lo 119.3.a C cable Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions caça La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1 cadastre La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha d’acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en matèria cadastral 210.2.h L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir vies de col·laboració i formes de gestió consorciada 221 178 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A caixes d’estalvis La Generalitat n’ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure llur contribució social 45.8 La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de l’organització de les que tenen domicili a Catalunya 120.1 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les agrupacions que tenen la seu social a Catalunya 120.1.e La Generalitat té competència compartida sobre l’activitat financera de les que tenen domicili a Catalunya 120.2 La Generalitat té competència compartida pel que fa a la regulació de la distribució dels excedents i de l’obra social de les que tenen domicili a Catalunya 120.2 La Generalitat té competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les que tenen domicili a Catalunya 120.3 Vegeu també entitats de crèdit calendari — escolar Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g — laboral La competència executiva de la Generalitat en matèria de relacions laborals inclou l’elaboració del calendari de dies festius 170.1.l cambres — agràries La Generalitat té competència exclusiva per a regular llur participació en organismes públics 116.1.c — de comerç, d’indústria i de navegació La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1 Poden complir funcions de comerç exterior 125.3 Vegeu també corporacions de dret públic capitalitat La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona 10 — de les demarcacions judicials És fixada per una llei del Parlament 107.3 179 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — dels municipis És inclosa en la competència exclusiva de la Generalitat sobre organització territorial 151.b carreteres Vegeu xarxa viària Carta — de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics Les lleis han de determinar els casos en què les administracions públiques n’han d’adoptar una 30.3 — dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya El Parlament l’ha d’aprovar per llei 37.2 Les disposicions relatives als drets estatutaris s’apliquen també als drets que aquesta reconeix 37.2 El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que aquesta reconeix 38.1 Els actes que vulnerin els drets que reconeix són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 38.2 És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets que reconeix no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Vegeu també Consell de Garanties Estatutàries; drets — europea de l’autonomia local El principi de subsidiarietat que s’hi estableix regeix la distribució de les responsabilitats administratives entre les diverses administracions locals 84.3 cartografia climàtica La seva elaboració correspon a la Generalitat 144.5 casals catalans Vegeu comunitats catalanes a l’exterior 180 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A casinos La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya 141.1 Vegeu també jocs i apostes castellà És la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1 És, juntament amb el català, llengua oficial a Catalunya 6.2 Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-lo 6.2 Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment del deure de conèixer-lo 6.2 No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32 L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis 35.2 Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics; idiomes català La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes preàmbul És la llengua pròpia de Catalunya 6.1 És la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya 6.1 És la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1 És, juntament amb el castellà, llengua oficial a Catalunya 6.2 Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-lo 6.2 Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment del deure de conèixer-lo 6.2 No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32 La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè se’n reconegui l’oficialitat a la Unió Europea 6.3 181 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè sigui present i s’utilitzi en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic 6.3 La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4 Es poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 Els actes jurídics fets en català tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32 El dret d’utilitzar-lo obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques 33.1 Totes les persones tenen dret a utilitzar-lo en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció 33.2 Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar que en tenen un nivell de coneixement adequat i suficient 33.3; 102.1; 102.4; 147.1.a ; 147.3 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal 33.5 Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica 33.5 Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis 34 182 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1 El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari 35.1 Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari 35.2 Els alumnes tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament 35.2 L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis 35.2 El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin 35.5 Els poders públics l’han de protegir en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1 El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir-ne l’ús en les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món 50.3 Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin en català 50.4 La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells 50.5 La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya 50.5 183 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals, si tenen lloc a Catalunya es poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3 El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges i fiscals 102.3 La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a la normalització lingüística del català 143.1 Vegeu també deures lingüístics, drets lingüístics; idiomes catalans Vegeu condició política de catalans; retorn de catalans emigrats Catalunya El Parlament, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania, la defineix com a nació, i la Constitució espanyola en reconeix, com a nacionalitat, la realitat nacional preàmbul Com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma 1 La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament el seu autogovern 2.1 Té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència 3.2 Estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries 83.1 Vegeu també català; condició política de catalans; Generalitat; memòria històrica; retorn de catalans emigrats; símbols nacionals; territori de Catalunya CE Vegeu Constitució espanyola centres — de contractació Vegeu mercats de valors 184 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de dipòsit cultural La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 — docents Els governs locals tenen competències pròpies en el manteniment i l’aprofitament dels centres docents públics 84.2.g Vegeu també ensenyament cervesa Vegeu impost sobre la cervesa cessació — del Govern Es regula 68.4 — del president o presidenta de la Generalitat Es regula 67.7; 67.8 — del síndic o síndica de greuges S’ha de regular per llei 79.3 — dels síndics de comptes S’ha de regular per llei 81.2 ciència Vegeu recerca científica cinema La Generalitat té competència exclusiva per a regular i inspeccionar les sales d’exhibició cinematogràfica 127.1.a.segon La Generalitat té competència exclusiva per a establir mesures de protecció de la indústria cinematogràfica 127.1.a.segon La Generalitat té competència exclusiva per a concedir llicències de doblatge a les empreses domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules en funció de l’edat i dels valors culturals 127.1.a.tercer La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció audiovisuals 127.1.d.primer 185 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A circ La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció de circ 127.1.d.primer ciutadania Vegeu condició política de catalans; drets en l’àmbit públic; drets polítics; poble de Catalunya; retorn de catalans emigrats ciutat de Barcelona És la capital de Catalunya 10 Hi tenen la seu permanent el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern 10 clàusula subrogatòria Vegeu subrogació de funcions clima Vegeu ambient atmosfèric; meteorologia clubs esportius Vegeu entitats esportives cohesió — econòmica i territorial Els poders públics han de vetllar per assegurar-la per mitjà de polítiques específiques 46.4 — social És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics han de promoure polítiques que la fomentin 42 Vegeu també benestar social col·laboració Vegeu també cooperació — de la Generalitat amb entitats internacionals Vegeu entitats internacionals per a la joventut; tractats internacionals — entre ens locals Vegeu ens locals 186 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C — entre la Generalitat i altres comunitats autònomes La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les comunitats que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya, i pot subscriure-hi mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya, i pot subscriure-hi mecanismes de col·laboració, en tots els àmbits, i crear organismes comuns 12 S’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions en matèria de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2 S’ha de promoure per a crear, delimitar, regular i gestionar els espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya 144.3 Es poden subscriure convenis per a la gestió d’obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma 148.3 La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes 169.3 Es pot establir per a fixar polítiques comunes, exercir eficaçment les competències respectives i tractar afers d’interès comú 174.2 La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen 176.1 La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord 176.2 Es poden subscriure convenis de col·laboració i acords de cooperació, que poden incloure la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts 178 L’Estat ha de consultar la Generalitat sobre l’adopció de determinades mesures d’execució del dret de la Unió Europea 189.2 S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu de la Corona d’Aragó DA 13 Vegeu també dret de la Unió Europea 187 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — entre la Generalitat i l’Estat Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua 3.1 Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1 S’ha d’articular pel que fa a les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3 La Generalitat l’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions en matèria de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2 Es pot donar en les relacions amb les entitats internacionals per a la joventut 142.2 Els criteris corresponents en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en el marc del que estableix el títol V 158.3 La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya 164.4 La Generalitat participa en les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres països 164.4 S’han d’establir les fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora laboral per mitjà de mecanismes de cooperació 170.2 La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren per a exercir eficaçment les competències respectives i defensar els interessos respectius 174.1 La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències 174.3 Es pot articular per mitjà de convenis i d’altres instruments 175.1; 177 Es pot articular per mitjà d’òrgans i procediments multilaterals 175.2; 176 Els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari als acords de col·laboració que subscrigui la Generalitat per a la promoció dels interessos de Catalunya 195 188 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C Es poden adoptar els mecanismes corresponents per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economico­ administrativa 205 L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat s’han de facilitar informació estadística 209.2 Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat DA 2 S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu de la Corona d’Aragó DA 13 Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat col·legis professionals La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1 Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades; titulacions acadèmiques comarques Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3 Constitueixen l’àmbit supramunicipal 83.2 Tenen personalitat jurídica pròpia, estan formades per municipis i llur creació, modificació o supressió, i també l’establiment de llur règim jurídic, són regulats per una llei del Parlament 92 Vegeu també ens locals comerç Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització i la promoció d’activitats comercials 84.2.i La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura i ramaderia inclou la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries 116.1.b La Generalitat té competència exclusiva en matèria de comerç i fires 121.1 Correspon a la Generalitat l’ordenació administrativa de l’activitat comercial 121.1 189 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat inclou la regulació de les formes i les condicions de comercialització dels productes, el règim sancionador aplicable i el règim de l’organització administrativa pel que fa al control de la comercialització 128.1.c ; 128.1.d La Generalitat té competència exclusiva per a regular les empreses que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics 141.1.a Vegeu també activitat econòmica; fires — electrònic La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’ordenació administrativa 121.1.a — exterior Poden exercir-ne funcions i destinar-hi recursos camerals les cambres de comerç, indústria i navegació si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat 125.3 Vegeu també cambres de comerç, d’indústria i de navegació — referit a habitatges La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació administrativa i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries 137.1.d Vegeu també habitatge Comissió — Bilateral Generalitat - Estat Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi de lleialtat institucional, pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat i pels principis d’autonomia, de bilateralitat i de multilateralitat 3.1; 183.1 Ha de deliberar amb relació a l’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal o a la modificació de les existents 141.2 Ha d’informar preceptivament sobre la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal 144.4 Ha d’informar sobre la determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal 149.2 190 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren per a exercir eficaçment les competències respectives i defensar els interessos respectius 174.1; 183.1 La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències 174.3; 183.1 Constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat per a la participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals, per a l’intercanvi d’informació i per a l’establiment de mecanismes de col·laboració 183.1 Delibera, fa propostes i, si escau, adopta acords amb relació a la distribució de competències, a la programació de la política econòmica general, a la millora de la col·laboració entre l’Estat i la Generalitat, als conflictes de competència, a la designació de representants de la Generalitat en organismes estatals, al garantiment de la participació de la Generalitat en la Unió Europea, al seguiment de l’acció exterior de l’Estat i a altres qüestions d’interès comú 183.2 Se n’estableix la composició 183.3 Se’n regula el funcionament 183.4 Adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts 183.5 Si el Govern de l’Estat no acull la posició del Govern de la Generalitat en un cas en què sigui determinant, ho ha de motivar davant aquesta comissió DA 2 Vegeu Comission d’Auditors de Compdes — d’Oïdors de Comptes Vegeu Comission d’Auditors de Compdes — del Mercat de les Telecomunicacions La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa en els processos per a designar-ne 182.1 — Jurídica Assessora És l’alt òrgan consultiu del Govern 72.1 Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.1 191 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat Determina, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, la relació de les entitats a què fa referència l’article 182 183.2.f ; DF 4 La Generalitat, en la gestió dels fons europeus, s’ha de subjectar al que estableix l’article 210 190 Li correspon el desenvolupament del títol VI, relatiu al finançament de la Generalitat 201.3; DF 1 Li correspon l’aprovació de l’actualització quinquennal del sistema de finançament 208.2 És l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament; és integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat; la presidència és rotatòria 210.1 Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres entre la Generalitat i l’Estat 210.1; 210.2; 210.3 La part catalana de la Comissió ret comptes al Parlament 210.4 Li correspon l’elaboració dels informes necessaris per a avaluar el compliment del principi de no-discriminació i els criteris de solidaritat en matèria de finançament de la Generalitat DA 4.1 Li correspon establir l’abast i les condicions de la cessió de nous tributs estatals DA 7 S’ha de crear en un termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut DF 3 Vegeu també Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat — Mixta de Valoracions Estat - Generalitat Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Assumeix transitòriament les competències de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat DF 3 La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat en comporta l’extinció immediata DF 3 192 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — Nacional d’Energia La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — Nacional del Mercat de Valors La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa en els processos per a designar-ne 182.1 Comission d’Auditors de Compdes Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2 comissions parlamentàries El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir-hi i prendre-hi la paraula 73.1 El Parlament hi pot requerir la presència dels membres del Govern 73.2 Vegeu també Parlament de Catalunya — d’investigació El Parlament en pot crear sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat 59.6 Les persones requerides hi han de comparèixer obligatòriament. S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 59.6 — legislatives El Ple del Parlament hi pot delegar, amb restriccions, la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives 62.3 competència Vegeu defensa de la competència; lliure competència; Tribunal Català de Defensa de la Competència competències Els drets estatutaris i els principis rectors no n’alteren la definició ni la distribució, i l’existència d’una regulació europea tampoc no n’altera la distribució 37.4; 189.1 Se’n defineix la tipologia capítol I del títol IV Se’n distribueix la titularitat per matèries capítol II del títol IV En l’àmbit de les que la Generalitat té atribuïdes, li corresponen el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea 113 193 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L’àmbit material de les que corresponen a la Generalitat està referit al territori de Catalunya, excepte en determinats supòsits 115.1 Les que la Generalitat té atribuïdes sobre un objecte d’abast territorial superior al del territori de Catalunya es refereixen només a la part d’aquest objecte situada en el seu territori 115.2 La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea en afers relatius a les seves competències 186 La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la seva competència legislativa 187 La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa el dret europeu i, si escau, el desenvolupa 189 Vegeu també transferència de competències — compartides entre la Generalitat i l’Estat Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat 111 — exclusives de la Generalitat Comporten l’atribució íntegra a la Generalitat de la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, amb caràcter íntegre i exclusiu 110.1 Queden subjectes preferentment al dret català 110.2 El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats de la Unió Europea en les matèries que afecten aquestes competències 185 — executives de la Generalitat Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat reglamentària i la funció executiva 112 — financeres de la Generalitat La Generalitat pot determinar el volum i la composició dels seus ingressos i fixar lliurement les finalitats de despesa a què afecta els seus recursos 203.1 La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals que li siguin cedits totalment o parcialment 203.2; 206; DA 7 194 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat pot establir tributs propis 203.5; 206 La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6 Vegeu també finançament de la Generalitat — locals Vegeu ens locals; governs locals comunicacions Vegeu infraestructures; telecomunicacions; transport comunitats — autònomes Vegeu Catalunya; col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes; mecanismes d’anivellament i de solidaritat; relacions institucionals — catalanes a l’exterior La Generalitat ha de fomentar els vincles amb aquestes i els ha de prestar l’assistència necessària 13 concertació social Vegeu relacions laborals conciliació Vegeu mediació — de la vida laboral i familiar Els poders públics han de promoure mesures econòmiques i normatives dirigides a garantir-la 40.2 concursos La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101 El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges i fiscals 102.3 195 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat l’administració i la resolució de les oposicions i els concursos per a nomenar els notaris i els registradors de la propietat, mercantil i de béns mobles 147.1.a condició política de catalans La tenen els ciutadans espanyols amb veïnatge administratiu a Catalunya 7.1 Els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, gaudeixen dels drets polítics definits per l’Estatut 7.2 Vegeu també deures; drets; retorn de catalans emigrats confidencialitat Vegeu dades personals conflictes Vegeu mediació — de competència El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que el Govern n’interposi 76.3 Correspon a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat deliberar sobre els plantejats entre la Generalitat i l’Estat i proposar mesures per a resoldre’ls 183.2.d — en defensa de l’autonomia local El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que se n’interposin davant el Tribunal Constitucional 76.3 confraries de pescadors La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 119.4 Vegeu també pesca Congrés dels Diputats El Parlament hi pot presentar proposicions de llei 61.b Vegeu també Corts Generals conques hidrogràfiques Vegeu també rius 196 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — compartides Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la gestió dels recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics 117.3 La Generalitat té competència executiva per a l’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i els ecosistemes 117.3.a La Generalitat té competència executiva en l’execució i l’explotació de les obres hidràuliques de titularitat estatal 117.3.b Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic hidràulic que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial 117.4 La Generalitat participa en la planificació dels recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, i també en l’execució de la dita planificació 117.5 — internes La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània 117.1.a La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els usos i els aprofitaments hidràulics 117.1.a La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general 117.1.a La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els recursos hídrics i els ecosistemes vinculats a l’aigua 117.1.b La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les mesures extraordinàries per a garantir el subministrament d’aigua 117.1.c La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’organització de l’Administració hidràulica 117.1.d La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge 117.1.e 197 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Conselh Generau d’Aran És la institució de govern de l’Aran i és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes 94.2 És elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 94.3 Té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix en les actuacions de muntanya 94.4 Una llei del Parlament n’estableix els recursos financers perquè pugui prestar els serveis de la seva competència 94.5 Vegeu també Aran Consell — Consultiu de la Generalitat Vegeu Consell de Garanties Estatutàries — de Garanties Estatutàries És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 Tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III del títol I i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.1 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 És la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76.1 Pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a Pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei, dels decrets llei sotmesos a convalidació i dels projectes de decret legislatiu 76.2.b ; 76.2.c Pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d Ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional 76.3 198 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C Els seus dictàmens tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l’Estatut 76.4 El president o presidenta de la Generalitat en nomena els membres, a proposta del Parlament i del Govern, entre juristes de reconeguda competència 77.1 Els seus membres han d’elegir d’entre ells el president o presidenta 77.2 Una llei del Parlament en regula la composició, el funcionament, l’estatut dels seus membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions 77.3 Les seves funcions dictaminadores poden ésser ampliades per llei 77.3 Té autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77.4 El Síndic de Greuges li pot sol·licitar dictamen sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i sobre els decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament 78.3 Dictamina sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2 Vegeu també drets — de Governs Locals És l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat 85 Ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic 85 Una llei del Parlament en regula la composició, l’organització i les funcions 85 Ha d’ésser escoltat pel que fa a l’exercici de les facultats de la Generalitat en matèria de finances locals 220.2 — de Justícia de Catalunya Participa en la proposta de nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 Participa en la proposta de nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6 199 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 96.3 És l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya 97 Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial 97 Les seves atribucions són les que estableixen l’Estatut, la Llei orgànica del poder judicial i les lleis que aprovi el Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1 Se’n regulen les atribucions respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya 98.2 Les seves resolucions en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial 98.3 Ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada 98.4 És integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres que siguin nomenats entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi 99.1 El Parlament en designa els membres que determina la Llei orgànica del poder judicial 99.1 Aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament 99.2 Els seus actes són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma 100.1 Els seus actes no impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment 100.2 La Generalitat li proposa, si escau, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 Convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats (en els termes de la LOPJ) 101.2 Emet un informe previ a la proposta del Govern sobre la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1 200 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Nomena els jutges de pau (en els termes de la LOPJ) 108.1 Vegeu també Consell General del Poder Judicial — de l’Audiovisual de Catalunya És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 És l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada 82 Actua amb plena independència del Govern en l’exercici de les seves funcions 82 Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d’actuació 82 — de Ministres de la Unió Europea La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat davant el Consell de Ministres de la Unió Europea, en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya 186.1 La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant el Consell de Ministres i els seus òrgans consultius i preparatoris 187.1 Vegeu també Unió Europea — de Ràdio i Televisió La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — de Treball, Econòmic i Social de Catalunya És l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2 Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.2 — Econòmic i Social La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — General de l’Aran Vegeu Conselh Generau d’Aran — General del Poder Judicial Proposa al rei, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, el nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 201 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Proposa, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, el nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6 La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 La Generalitat participa en els processos de designació dels seus membres 180 Vegeu també Consell de Justícia de Catalunya conseller primer o consellera primera Supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat, si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8 És membre del Govern 68.2; 69 Pot ésser nomenat i separat pel president o presidenta de la Generalitat per decret 69 Té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta de la Generalitat 69 Vegeu també consellers de la Generalitat; Govern de la Generalitat consellers — de la Generalitat Si no hi ha conseller primer o consellera primera, el que determini la llei supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat, si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8 No poden ésser designats ni separats durant la suplència o la substitució del president o presidenta de la Generalitat 67.8 El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment funcions executives en un d’ells si no hi ha conseller primer o consellera primera 67.9 Són membres del Govern 68.2 No poden ésser detinguts ni retinguts 70.1 Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre llur inculpació, processament i enjudiciament 70.2 Tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple del Parlament i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1 202 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Responen políticament, juntament amb el president o presidenta de la Generalitat, davant el Parlament de forma solidària 74.1 Vegeu també conseller primer o consellera primera; Govern de la Generalitat — de vegueria Formen, amb el president o presidenta, el consell de vegueria 91.1 Escullen el president o presidenta de vegueria d’entre ells 91.2 Vegeu també vegueries consells de vegueria Els corresponen el govern i l’administració autònoma de la vegueria 91.1 Són formats pel president o presidenta i pels consellers de vegueria 91.1 Substitueixen les diputacions provincials 91.3 Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també vegueries Constitució espanyola L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució i en els drets històrics del poble català preàmbul ; 5 Reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat (art. 2 CE) preàmbul Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució 1 Els poders de la Generalitat s’exerceixen d’acord amb el que estableixen l’Estatut i la Constitució 2.4 Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1 A l’empara de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE), l’Estatut incorpora i actualitza els drets històrics del poble català, les seves institucions seculars i la tradició jurídica catalana 5 En deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura i la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu 5 En deriva el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat 5 203 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El desplegament, l’aplicació o la interpretació dels drets i els principis estatutaris no poden reduir o limitar els drets fonamentals que reconeix 37.4 Les polítiques públiques s’orienten d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i l’Estatut 39.1 D’acord amb el que disposa, l’Estat ha de donar suport a l’aplicació dels principis estatutaris relatius al foment del català 50.7 El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats, en el marc de l’article 150 CE 61.d El Consell de Garanties Estatutàries vetlla per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76 El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que la Constitució reconeix 78.1 L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4 En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució i l’Estatut 111 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia (art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva sobre la regulació de l’organització de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya (art. 149.1.11 i 13 CE) 120.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en els instruments de consulta popular (art. 149.1.32 CE) 122 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en corporacions de dret públic (art. 36 i 139 CE) 125.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades (art. 36 i 139 CE) 125.4 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat (art. 149.1.13 CE) 128.1 204 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en dret civil (art. 149.1.8 CE) 129 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència compartida en ensenyament no universitari (art. 149.1.30 CE) 131.3 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en espais naturals (art. 149.1.23 CE) 144.2 La Generalitat n’ha de respectar la garantia institucional en l’exercici de la competència exclusiva en organització territorial (art. 140 i 141 CE) 151 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en polítiques de gènere (art. 149.1.1 CE) 153 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes (art. 149.1.18 CE) 159.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en matèria de contractes de les administracions públiques catalanes (art. 149.1.18 CE) 159.3.a La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència sobre l’ordenació farmacèutica (art. 149.1.16 CE) 162.2 Les Corts Generals decideixen si els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de qualificar com a acords de cooperació i requereixen l’autorització prèvia que estableix l’article 145.2 CE 178.4 La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc que estableix l’article 131.2 CE 181 L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i l’Estatut 189.1 Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 CE 201.1 D’acord amb l’article 138.2 CE, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes 201.4; DA 4 205 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució són recursos de les finances de la Generalitat 202.3.d ; 202.3.l La Generalitat té competència en finançament local, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat 218.2 En l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, la Generalitat ha de respectar l’autonomia que els reconeix la Constitució 218.5 Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 CE i les normes que conté l’Estatut s’han d’interpretar harmònicament DA 12 consultes populars Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure’n la convocatòria 29.6 La Generalitat té competència exclusiva per a establir-ne el règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals 122 consum La Generalitat hi té competència exclusiva 123 Vegeu també consumidors i usuaris consumidors i usuaris Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1 Tenen dret a una informació veraç i entenedora, a un règim de garanties i a la protecció de llurs interessos econòmics 28.1 Tenen dret a ésser informats i a participar amb relació a les administracions públiques 28.2 Tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin 34 Els poders públics n’han de garantir la protecció pel que fa a la salut, la seguretat i la defensa de llurs drets i interessos legítims 49.1 Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum i els han de promoure 49.2 Els poders públics han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris 49.2 206 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre la defensa de llurs drets 123.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i el foment de les associacions en aquesta matèria i sobre llur participació en els procediments i els afers que les afectin 123.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de la informació en aquesta matèria 123.e Vegeu també usuaris contaminació Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació 27.2 Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a reduir-ne les diferents formes 46.2 Vegeu també medi ambient contenciós administratiu Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa contractes La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions públiques, hi té competència exclusiva i competència compartida 159.3 La Generalitat ha de respectar el principi d’autonomia local en l’exercici de la competència sobre els contractes de les administracions públiques 159.6 contrastació de metalls La Generalitat hi té competència executiva 139.5 contribucions especials Integren els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.a control — de l’acció política i de govern L’exerceix el Parlament 55.2 — de l’eficiència L’exerceix la Sindicatura de Comptes en el sector públic 80.1 Vegeu eficiència 207 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de la contaminació Vegeu medi ambient — de so i enregistraments Vegeu vigilància en l’àmbit públic — dels actes del Consell de Justícia de Catalunya L’exerceix el Consell General del Poder Judicial 100.1 — dels actes i els acords municipals Els actes i els acords dels municipis no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració 86.4 Correspon a la Generalitat pel que fa a l’adequació a l’ordenament jurídic 86.5 — dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat Hi participa el Parlament 188 — metrològic La Generalitat hi té competència executiva 139.4 Conveni europeu per a la protecció dels drets humans Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4 convenis — amb altres comunitats autònomes Vegeu col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes — col·lectius de treball La Generalitat té competència executiva pel que fa al registre dels convenis col·lectius de treball 170.1.e ; 170.1.j Vegeu també relacions laborals — de cooperació amb entitats religioses Vegeu entitats religioses — en matèria de seguretat nuclear Vegeu seguretat nuclear — entre la Generalitat i l’Estat Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 208 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C — internacionals Vegeu acords internacionals convivència — domèstica La llei ha de regular les unions estables de parella i altres formes de convivència i llurs efectes 40.7 Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4 Vegeu també famílies; unions estables de parella — social Vegeu democràcia; mediació social cooficialitat de llengües Vegeu llengua oficial cooperació Vegeu també col·laboració — al desenvolupament La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3 — amb entitats religioses Vegeu entitats religioses — interregional Vegeu cooperació transfronterera — local Els municipis poden establir convenis i crear mancomunitats, consorcis, associacions i altres formes d’actuació conjunta 87.2 La vegueria n’és l’àmbit territorial específic 90.1 Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats per una llei del Parlament 93 Les tècniques corresponents integren la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local 160.1.a 209 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — transfronterera La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals 197.1; 197.2 cooperatives La Generalitat n’ha de fomentar l’acció 45.5 La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas l’organització i el funcionament 124.1; 124.2 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i fomentar el moviment cooperatiu 124.3 — de crèdit La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura, organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció i sanció 126.2; 126.3; 126.4 corporacions de dret públic Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 Han d’emprar el català en llurs actuacions 50.5 La Generalitat hi té competència exclusiva, salvant la definició i els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre, en què té competència compartida 125.1; 125.2 La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que exerceixin llurs funcions exclusivament a Catalunya 156.c corredors biològics La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ordenació del territori i del paisatge, que inclou l’establiment i la regulació d’aquesta figura de protecció 149.1.c Corts Generals Intervenen en els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes 178.4 El Govern i el Parlament els dirigeixen observacions pel que fa a les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i als processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 210 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant la Unió Europea 186.4 Intervenen en la reforma de l’Estatut 222; 223 Cos d’Agents Rurals La Generalitat exerceix les funcions de vigilància, control, protecció, prevenció integral i col·laboració en la gestió del medi ambient per mitjà d’aquest cos 144.6 Els seus membres tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial 144.6 costa Vegeu litoral; platges creació artística La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades que es porten a terme a Catalunya 127.1.d.primer crèdit Vegeu entitats de crèdit crim organitzat La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5.c cultura Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions d’igualtat 22.1 Els poders públics han de vetllar per la convivència cultural i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7 Els poders públics han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7 Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar que totes les persones hi tinguin accés 44.5 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el pluralisme cultural en els mitjans de comunicació social 52.1 211 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 127.1 La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn el foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades que es porten a terme a Catalunya 127.1.d.primer La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn la projecció internacional de la catalana 127.1.d.tercer Les actuacions que faci l’Estat a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments culturals requereixen l’acord previ amb la Generalitat 127.3 En el cas d’activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues 127.3 La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural en els mitjans de comunicació social 146.3 La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya en aquest àmbit 198 La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional 200 D dades personals Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les relatives a la salut pròpia 23.3 Totes les persones tenen dret a la protecció de les contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat 31 Totes les persones tenen dret a accedir a les contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat, i a examinar-les i obtenir-ne la correcció 31 La Generalitat té competència executiva en matèria de protecció de dades personals 156 Vegeu també Agència Espanyola de Protecció de Dades 212 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A dansa La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció de dansa 127.1.d.primer Declaració universal de drets humans Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4 decrets El president o presidenta de la Generalitat pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera per decret 69 El de la convocatòria de noves eleccions s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 75 — legislatius El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació i l’aprovació d’una llei de delegació 62.3 El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar decrets legislatius 63 El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei, els promulga 67.6.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu 76.2.c El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes de decret legislatiu 76.2.d Vegeu també procediment legislatiu — llei El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota aquesta forma en cas d’una necessitat extraordinària i urgent 64.1 No en poden ésser objecte la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya, i el pressupost de la Generalitat 64.1 Resten derogats els que no siguin validats expressament pel Parlament en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació 64.2 213 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Parlament els pot tramitar com a projectes de llei pel procediment d’urgència 64.3 El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei, els promulga 67.6.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre llur adequació a l’Estatut i a la Constitució 76.2.b El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els que regulen drets reconeguts per l’Estatut 78.3 Vegeu també procediment legislatiu defensa — de l’autonomia local Vegeu conflictes en defensa de l’autonomia local — de la competència Correspon a la Generalitat la competència executiva en aquesta matèria 154.2 Vegeu també Tribunal Català de Defensa de la Competència — del patrimoni de la Generalitat Una llei del Parlament l’ha de regular 215.2 — dels consumidors i usuaris Els poders públics l’han de garantir 49.1 La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a — dels drets fonamentals i de les llibertats públiques El Síndic de Greuges l’exerceix 78.1 — jurídica Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia de la Unió Europea Defensor del Poble El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions 78.2 defunció del president o presidenta de la Generalitat És causa de cessament en el càrrec 67.7; 67.8 214 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A delegació — de competències El Parlament en pot sol·licitar a l’Estat (en el marc de l’art. 150 CE) 61.d La Generalitat pot crear seccions i jutjats per delegació del Govern de l’Estat 107.2 La Generalitat pot rebre la delegació de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tributs estatals no cedits totalment 203.4; 204.2 Correspon a l’Agència Tributària de Catalunya, per delegació de l’Estat, la recaptació dels tributs estatals cedits totalment 204.1 La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos necessaris 219.3 — de funcions El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera 67.9 El president o presidenta de la Generalitat pot delegar funcions en el conseller primer o consellera primera 69 La del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament 74.2 La Sindicatura de Comptes exerceix les seves funcions per delegació del Parlament, amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària 80.2 El Consell de Justícia de Catalunya té, entre altres atribucions, les que li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1; 98.2.i L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària dels tributs locals 204.5 Els governs locals poden delegar a la Generalitat la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs 218.4 — legislativa Vegeu decrets legislatius 215 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A delegacions — a la Unió Europea El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat en les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat 185.2 La Generalitat participa en les que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat 187.1 La Generalitat en pot establir per a defensar millor els seus interessos 192 La Generalitat pot sol·licitar al Govern de l’Estat que hi integri representants de la Generalitat si negocien tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i singular 196.2 — territorials La Generalitat pot sol·licitar a l’Estat que en creï en el cas de determinats organismes reguladors 182.4; DF 4 demarcacions — judicials El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, n’ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió 107.1 Una llei del Parlament en fixa la capitalitat 107.3 — notarials i registrals Llur establiment correspon a la Generalitat, en el marc de la seva competència executiva en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles 147.1.c — territorials dels òrgans jurisdiccionals El Consell de Justícia de Catalunya informa sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació d’aquestes demarcacions 98.2.g democràcia És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions 216 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A D ètiques i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7 Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament una formació basada en els valors que fonamenten la convivència democràtica 44.1 Vegeu també memòria històrica; valors socials denominacions d’origen Vegeu mencions de qualitat desenvolupament — bàsic de l’Estatut Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic 62.2 Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació, modificació i derogació 62.2 El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic 62.3 Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1 — dels pobles Vegeu cooperació al desenvolupament — sostenible Vegeu sostenibilitat — tecnològic Vegeu innovació tecnològica designació — de senadors S’ha d’establir per llei del Parlament; s’ha de fer en una convocatòria específica i en proporció al nombre de membres dels grups parlamentaris DA 1 217 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — del síndic o síndica de greuges És elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres 79.1 — dels membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial La Generalitat hi participa 180 deures Els ciutadans de Catalunya són titulars dels que reconeixen les normes a què fa referència l’article 4.1 15.1 Vegeu també Carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics; Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya; drets — dels prestadors de serveis turístics La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets i els deures específics en matèria de turisme 171.d — en l’àmbit cultural Totes les persones tenen el de respectar i preservar el patrimoni cultural 22.2 — en l’àmbit del medi ambient Totes les persones tenen el deure de fer un ús responsable dels recursos naturals i del paisatge, i d’evitar-ne el malbaratament 27.1 Totes les persones tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació 27.2 — lingüístics Els ciutadans de Catalunya tenen el deure de conèixer el català i el castellà, el compliment del qual ha d’ésser facilitat pels poders públics 6.2 El dret d’opció lingüística obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques 33.1 Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil 218 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A i el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.1; 102.4; 147.1.a ; 147.3 L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català 33.5 Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Els alumnes tenen el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2 S’han de determinar per llei els deures lingüístics relatius a l’aranès 36.3 Vegeu també idiomes deute públic Constitueix un dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.i La Generalitat en pot emetre per a finançar despeses d’inversió 213.1 Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els emesos per l’Estat 213.2 Diada de l’Onze de Setembre És la festa de Catalunya; juntament amb la bandera i amb l’himne, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3 diàleg social Vegeu democràcia; relacions laborals Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya S’hi publiquen les lleis de Catalunya i la data d’aquesta publicació és la que regeix a l’efecte de l’entrada en vigor 65 S’hi publiquen les normes, les disposicions i els actes emanats del Govern i de l’Administració de la Generalitat i aquesta publicació és suficient per a l’eficàcia o l’entrada en vigor 68.5 219 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A S’hi publica el decret de dissolució del Parlament 75 S’hi publica el nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 S’hi publica el nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya 96.2 Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’hi han de publicar en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen 177.2 Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’hi han de publicar en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen 178.5 dignitat El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tothom qui viu i treballa a Catalunya preàmbul Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones preàmbul Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa de l’edat 18 Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort 20.1 Les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna 24.3 Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones 25.3 Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne 26 220 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A D Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural 40.6 Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar 41.5 Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones 42.3 Els poders públics han de promoure les polítiques de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball 45.3 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret que els continguts dels mitjans de comunicació respectin la dignitat de les persones 52.1 dimissió del president o presidenta de la Generalitat És causa de cessament en el càrrec 67.7 Diputació Permanent La presideix el president o presidenta del Parlament i la integra el nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini 59.4 Vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt 59.4 Pot acordar de convocar sessions extraordinàries del Ple 60.1 diputacions provincials Vegeu províncies diputats El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb l’Estatut i la legislació electoral 56.1 Són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec 57.1 221 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A En les causes contra ells, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, fora del territori de Catalunya, la Sala Penal del Tribunal Suprem 57.2 No estan sotmesos a mandat imperatiu 57.3 El Reglament del Parlament n’ha de fixar els drets i deures i el nombre mínim per a formar grup parlamentari 59.2 El nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari, integra la Diputació Permanent 59.4 El mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament en cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament 59.4 Una quarta part dels diputats o un grup de diputats que representi la majoria absoluta pot sol·licitar la convocatòria d’una sessió extraordinària del Ple 60.1 El Parlament designa els senadors de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari 61.a Els correspon la iniciativa legislativa 62 Una cinquena part dels diputats del Parlament pot proposar la reforma dels títols I i II de l’Estatut 222.1.a discriminació Vegeu igualtat disponibilitat lingüística Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin 34 Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics dissolució del Parlament El conseller o consellera que supleix o substitueix el president o presidenta de la Generalitat no la pot acordar 67.8 El president o presidenta de la Generalitat la pot acordar, excepte en determinats supòsits 75 El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions 75 Vegeu també eleccions al Parlament 222 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A districtes — de competència territorial dels notaris La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c — hipotecaris La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c doblatge Vegeu llicències de doblatge domini públic La Generalitat té competències executives sobre el domini públic hidràulic 117.2 Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic hidràulic que li atribueixi la legislació estatal pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.3.c La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures de transport que no siguin d’interès general inclou la gestió del domini públic necessari per a prestar el servei 140.1.b ; 140.1.d La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’ordenació del litoral inclou la gestió del domini públic maritimoterrestre, inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes inclou els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials 159.1.a La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local inclou el règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials 160.1.c donacions Vegeu impost sobre successions i donacions dones Tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tota mena de discriminació 19.1 223 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats 19.2 Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions 41.1 Els poders públics han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat 41.1 Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques 41.2 Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin totes les formes de violència contra les dones i els actes sexistes i discriminatoris 41.3 Les polítiques públiques han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en tots els àmbits 41.3 S’ha de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques 41.3 Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar 41.4 Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar 41.5 Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere en l’àmbit laboral 45.3 La llei electoral ha d’establir els criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals 56.3 La Generalitat té competència exclusiva en polítiques per a dones (en el marc de l’art. 149.1.1 CE) 153.a La Generalitat té competència exclusiva per a establir accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe 153.a La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i 224 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A per a detectar-la i prevenir-la, i també per a aconseguir una protecció integral de les dones que la pateixen 153.c Vegeu també igualtat dret — català Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya unificar-ne la interpretació 95.3 Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya n’han d’acreditar un coneixement suficient 102.2; 102.3 És el dret aplicable en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, amb preferència sobre qualsevol altre 110.2 Correspon a la Generalitat dictar les normes processals que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya 130 Els candidats a notaris i registradors n’han d’acreditar el coneixement 147.1.a ; 147.1.b La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya 147.2 Els encarregats del Registre Civil n’han d’acreditar el coneixement 147.3 — civil de Catalunya Té eficàcia territorial 14.1 Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola hi resten sotmesos mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya 14.2 És competència exclusiva de la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.8 CE) 129 La competència exclusiva de la Generalitat sobre el dret civil de Catalunya inclou la determinació del seu sistema de fonts 129 — de Catalunya Vegeu dret català — de la Unió Europea El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 225 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat l’aplica i l’executa en l’àmbit de les seves competències, i, en determinats supòsits, ha d’ésser consultada també sobre mesures internes derivades de l’execució d’aquest dret 189.1; 189.2 Vegeu també normativa de la Unió Europea; Unió Europea — propi Vegeu dret català dret — de petició Totes les persones tenen dret a dirigir peticions a les institucions i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7 — de queixa Totes les persones tenen dret a plantejar queixes a les institucions i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 drets Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal 15.2 Els que l’Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones 15.3 Se n’estableixen en l’àmbit civil i social capítol I del títol I Se n’estableixen en l’àmbit polític i de l’Administració capítol II del títol I Se n’estableixen en l’àmbit lingüístic capítol III del títol I S’estableix el caràcter vinculant dels drets estatutaris i dels reconeguts per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, se’n determinen els procediments de desplegament, aplicació i interpretació i se’n regulen els mecanismes de garantiment i de tutela capítol IV del títol I La regulació essencial i el desenvolupament directe dels que reconeix l’Estatut no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 226 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l’Estatut 76.4 Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya; Consell de Garanties Estatutàries; igualtat; principis rectors de les polítiques públiques — amb relació a les dades personals Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat, i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció 31 — de les dones Vegeu dones — de reunió i manifestació Corresponen a la Generalitat les funcions governatives sobre l’exercici d’aquests drets 164.3.a — dels consumidors i usuaris Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat, a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes 28.1 Tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques 28.2 La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets i els deures específics en matèria de turisme 171.d Vegeu també drets en l’àmbit públic — en l’àmbit cultural Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives 22.1 227 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — en l’àmbit de l’educació Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets 21.1 Els pares tenen el dret que llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic 21.2 Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent 21.5 Totes les persones tenen dret a disposar d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències 21.6 Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu 21.7 Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris 21.8 Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1 Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2 Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual 35.3 Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4 El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se en la llengua oficial que elegeixin 35.5 — en l’àmbit de la salut Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort 20.1 Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre 20.2 228 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública 23.1 Els usuaris tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2 Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i sobre els tractaments mèdics i tenen dret que se’ls sol·liciti el consentiment per a qualsevol intervenció 23.3 Totes les persones tenen dret a accedir a la història clínica pròpia 23.3 Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia 23.3 Vegeu també seguretat de les persones; seguretat i higiene en el treball — en l’àmbit del medi ambient Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut 27.1 Totes les persones tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat 27.1 Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació 27.2 Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics 27.3 — en l’àmbit dels serveis socials Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, tenen dret a ésser informades sobre aquestes prestacions i tenen dret que se’ls sol·liciti el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment 24.1 Les persones amb necessitats especials tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació 24.2 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna 24.3 Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials 24.4 229 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne 26 Les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 — en l’àmbit laboral Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1 Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones 25.3 Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 Els poders públics han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar 40.2 Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4 Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3 — en l’àmbit públic Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics 29.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament 29.3 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4 Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 230 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6 Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1 Totes les persones tenen dret que els poders públics les tractin d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2 Les lleis han de determinar els casos en què les administracions públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3 La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població 151.c — històrics Són fonament de l’autogovern de Catalunya 5 — humans Els poders públics han de promoure el ple exercici dels que reconeixen l’Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya, dels quals drets són titulars els ciutadans de Catalunya 4.1; 15.1; 37.4 — lingüístics No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües oficials 6.2 Totes les persones tenen dret a la no-discriminació per raons lingüístiques 32 Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística 33.1 Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada 33.2 Els ciutadans tenen dret a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal 33.5 231 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin 34 Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1 Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2 Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual 35.3 Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4 El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se en la llengua oficial que elegeixin 35.5 A l’Aran, totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats que en depenen 36.1 Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat 36.2 S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets lingüístics altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3 Vegeu també idiomes — polítics En gaudeixen els catalans, inclosos els residents a l’estranger i llurs descendents si han mantingut la ciutadania 7 E economia Vegeu també activitat econòmica; Ministeri d’Economia i Hisenda — productiva La Generalitat l’ha de protegir 45.5 — social La Generalitat n’ha d’estimular les iniciatives 45.5 La Generalitat té competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació d’aquest sector 124.4 232 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A E ecosistemes La Generalitat té competència exclusiva en mesures i instruments de gestió i protecció dels ecosistemes aquàtics i terrestres en conques hidrogràfiques internes 117.1.b La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels ecosistemes aquàtics en conques hidrogràfiques compartides 117.3.a Vegeu també medi ambient edificis Vegeu també habitatge; telecomunicacions — judicials i de la fiscalia La Generalitat té competència sobre la construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia 104.a — públics La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2 educació Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills 44.3 Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure 44.3 Els poders públics han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú 46.5 Vegeu també ensenyament — en el consum La Generalitat té competència exclusiva sobre aquesta matèria 123.d — infantil Els governs locals tenen competències pròpies sobre la planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil 84.2.g La Generalitat té competència exclusiva en educació infantil 131.2 — viària Els poders públics l’han d’impulsar per a incrementar la seguretat viària i fer disminuir els accidents de trànsit 48.2 233 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A efecte hivernacle La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i Vegeu també medi ambient eficàcia territorial de les normes Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir 14 Vegeu també dret civil de Catalunya; estrangers eficiència La Sindicatura de Comptes fiscalitza el control d’eficiència del sector públic 80.1 És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6 eleccions al Parlament El president o presidenta de la Generalitat les ha de convocar quinze dies abans del finiment de la legislatura 56.4 La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions 66 Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions les convoca de manera immediata 67.3 El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions 67.7 Han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret de dissolució 75 Vegeu també Administració electoral a Catalunya; participació; règim electoral del Parlament electricitat Vegeu impost sobre l’electricitat 234 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A E Els segadors És l’himne de Catalunya; juntament amb la bandera i amb la Diada de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.4 Vegeu també símbols nacionals emancipació dels joves Vegeu joves emergències La competència exclusiva en matèria de protecció civil inclou la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències 132.1 La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració en els casos d’emergències d’abast superior a Catalunya 132.2 Vegeu també protecció civil; salvament marítim; seguretat nuclear emissió de deute Vegeu deute públic empreses Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 Les obertes al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Els poders públics han d’impulsar i promoure la participació dels treballadors en les empreses 45.3 La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial 45.5 Vegeu també organitzacions empresarials; relacions laborals — agràries i alimentàries La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura i ramaderia inclou la innovació de les empreses agràries i alimentàries 116.1.h 235 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — col·laboradores amb el sistema de la seguretat social La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou l’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les empreses que col·laboren amb el sistema de la seguretat social 165.1.d — de seguretat privada La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització de les empreses de seguretat privada amb domicili social a Catalunya l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya 163.a — dedicades al joc i les apostes i casinos La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes i casinos inclou la regulació d’aquestes empreses 141.1.a La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes i casinos inclou la determinació del règim fiscal de les activitats d’aquestes empreses 141.1.c — distribuïdores de cinema La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a les activitats artístiques i culturals, que inclou el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon — petites i mitjanes La Generalitat les ha de protegir especialment 45.5 — privades El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal de manera concertada o indirecta 78.1 Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs efectuats en l’àmbit públic per empreses i establiments privats 173 — públiques Les empreses que depenen de la Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya 50.5 236 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat designa o participa en els processos per a designar membres de les empreses públiques de l’Estat amb competències al territori de Catalunya 182.2; 183.2.f ; DF 4 Les despeses i els ingressos de les empreses que depenen de la Generalitat són inclosos en el pressupost de la Generalitat 212 La Generalitat en pot constituir per a complir les funcions que són de la seva competència 216 — turístiques La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació i la classificació 171.c endeutament Vegeu deute públic energia La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 133.1 La Generalitat participa en el procediment d’atorgament d’autoritzacions de les instal·lacions que ultrapassen el territori de Catalunya o si l’energia és aprofitada fora d’aquest territori 133.2 La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecta el territori de Catalunya 133.3 Vegeu també Comissió Nacional d’Energia enregistraments Vegeu vigilància en l’àmbit públic ens — estrangers La competència exclusiva de la Generalitat sobre la promoció del turisme inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers 171.b — locals Integren el sistema institucional de la Generalitat, sens perjudici de llur autonomia 2.3 Totes les persones tenen dret a dirigir-los peticions i a plantejar-los queixes 29.5 Als òrgans representatius dels ens locals supramunicipals els correspon la iniciativa legislativa 62.1 237 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència dels ens locals 80.1 L’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya és el municipi 86.1 La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia 92.1 Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats per una llei del Parlament 93 Poden convocar, en l’àmbit de llurs competències, enquestes, audiències públiques, fòrums de participació o altres instruments de consulta popular 122 La Generalitat té competència exclusiva en la determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització territorial de Catalunya (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.a La Generalitat té competència exclusiva en la creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b La Generalitat té competència exclusiva en la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.c La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou les tècniques de cooperació i col·laboració entre els ens locals i entre aquests i la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials 160.1.a La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou la determinació de les competències i potestats dels ens locals 160.1.b La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou la determinació, el funcionament i el règim d’adopció d’acords dels òrgans de govern dels que crea 160.1.d La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou el règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals 160.1.e 238 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim electoral dels ens locals que crea 160.3 La Generalitat n’ha d’impulsar i coordinar les accions exteriors 199 Vegeu també comarques; cooperació local; governs locals; municipis; vegueries — supramunicipals Vegeu comarques; cooperació local; ens locals; vegueries ensenyament El català és la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1 A les escoles de titularitat pública l’ensenyament és laic 21.2 Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament 21.3 És gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei 21.4 Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris 21.8 Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial 35.4 Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament 44.1 Els poders públics han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors que fonamenten la convivència democràtica 44.1 Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2 Els poders públics han de promoure i impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills 44.3 El Govern ha de garantir l’ús del català en l’ensenyament superior en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament 50.6 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g Vegeu també drets en l’àmbit de l’educació; drets lingüístics; educació; ensenyament cooperatiu; ensenyament no universitari; ensenyament universitari; formació — cooperatiu La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives inclou l’ensenyament cooperatiu 124.3.b Vegeu també cooperatives 239 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — en matèria de turisme La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou els ensenyaments de turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial 171.e — no universitari Les institucions d’ensenyament superior han de garantir l’ús del català en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o certificació amb validesa a tot l’Estat 131.1 La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol amb validesa a tot l’Estat en allò que regula l’article 131.2 i la competència compartida en allò que regula l’article 131.3 131.2; 131.3 La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals 131.4 Vegeu també ensenyament — universitari Les universitats han de garantir l’ús del català en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La Generalitat hi té competència exclusiva, i també hi té competències compartides 171.1; 172.2 La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials 172.3 Vegeu també ensenyament entitats — associatives Per mitjà d’aquestes entitats, els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4 Les del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 — culturals Vegeu projecció internacional 240 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de crèdit La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura, l’organització, el funcionament, l’activitat, la disciplina, la inspecció i la sanció de les que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4 — de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual La competència executiva de la Generalitat en matèria de propietat intel·lectual inclou l’autorització, la revocació i les tasques complementàries d’inspecció i control de les que actuïn majoritàriament a Catalunya 155.1.b — econòmiques i financeres Vegeu organismes estatals econòmics i socials — esportives La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou l’establiment del règim jurídic, la declaració d’utilitat pública, la regulació i el registre de les que promouen i organitzen la pràctica de l’esport i de l’activitat física 134.1.d ; 134.1.e ; 134.1.g La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament de l’esport 134.2 Vegeu també projecció internacional — físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura, organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció i sanció 126.2; 126.3; 126.4 — gestores de plans i fons de pensions La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura, organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció i sanció 126.2; 126.3; 126.4 — internacionals per a la joventut La Generalitat hi pot subscriure acords i hi pot participar, i en tramita els documents 142.2 — municipals descentralitzades Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats s’hi poden constituir 86.7 241 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — obertes al públic Estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 — privades En les relacions amb les que depenen de les institucions, organitzacions i administracions públiques, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin 33.1 En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en aranès 36.1 — públiques En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en aranès 36.1 El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les persones que tenen un vincle contractual amb les que depenen de l’Administració de la Generalitat 78.1 — que presten serveis socials La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de serveis socials n’inclou la regulació i l’ordenació 166.1.b — religioses La Generalitat té competència exclusiva sobre les que acompleixen llur activitat a Catalunya 161.1 La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal amb funcions en aquesta matèria 161.3 Vegeu també llibertat religiosa; registre estatal d’entitats religioses — socials Vegeu projecció internacional equipaments La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui competència 149.1.d La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 149.2 242 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A E — comercials La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la classificació i la planificació territorial, la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, l’ampliació i el canvi d’activitat 121.1.d — culturals La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la promoció, la planificació, la construcció i la gestió 127.1.a.quart Les actuacions de l’Estat en matèria d’inversió en els situats a Catalunya requereixen l’acord previ amb la Generalitat 127.3 — esportius Els governs locals tenen competències pròpies per a regular-los i gestionar-los 84.2.k La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-ne la xarxa i garantir-ne la seguretat i el control sanitaris 134.1.h ; 134.1.k — municipals Els governs locals hi tenen competències pròpies pel que fa a la regulació i la gestió 84.2.d equitat — de gènere És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Vegeu també dones — financera És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat 201.2 És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6 És un dels principis pels quals es regeixen les finances locals 217 erosió Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic 46.2 Vegeu també medi ambient 243 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A esbarjo Vegeu lleure escoles Vegeu educació; ensenyament esforç fiscal Per a determinar els mecanismes d’anivellament i de solidaritat entre les comunitats autònomes s’ha de valorar llur esforç fiscal 206.3 espai català de relacions laborals Vegeu relacions laborals espais — marítims protegits La Generalitat té competència exclusiva per a delimitar-los en aigües interiors 119.2 — naturals La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió (en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2 La Generalitat ha de promoure els instruments de col·laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar els espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya 144.3 La declaració i la delimitació dels que estan dotats amb un règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Si estan situats íntegrament a Catalunya, llur gestió correspon a la Generalitat 144.4 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge inclou l’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals 149.1.c Espanya Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul 244 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya preàmbul Vegeu també Estat espanyol espècies — animals Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia — vegetals Vegeu agricultura; flora espectacles La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou la prevenció i el control de la violència en els espectacles públics esportius 134.1.j La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control en espais i locals públics 141.3 esport Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.i La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 134.1 La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.2 Vegeu també entitats esportives; espectacles; federacions esportives estabilitat — laboral Els poders públics han d’impulsar polítiques que la fomentin 45.3 — pressupostària La Generalitat estableix els límits i les condicions per a assolir-ne els objectius 214 estadística La Generalitat hi té competència exclusiva, si és del seu interès 135.1 La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic 135.2 Vegeu també informació estadística 245 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A estat del benestar Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir, amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació de serveis socials essencials, els recursos financers de la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui, per mitjà dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat 206.3 Vegeu també benestar social Estat espanyol Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat 3.1 Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part 3.2 Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat 50.3 Ha de fixar els termes en què la Generalitat participa en la gestió i la tramitació de les subvencions estatals i comunitàries europees no territorialitzables 114.5 La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica (en el marc de l’art. 131.2 CE) 181 Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’art. 157.3 CE 201.1 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació en finançament entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat 210.1; 210.2; 210.3 Vegeu també acció exterior; Administració de l’Estat a Catalunya; Agència Espanyola de Protecció de Dades; Banc d’Espanya; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat; Constitució espanyola; Espanya; Ministeri d’Economia i Hisenda; Ministeri Fiscal; nacionalitat espanyola; paradors de turisme; relacions institucionals; tractats internacionals 246 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Estatut d’autonomia de Catalunya És la norma institucional bàsica de Catalunya 1 Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic 62.2 Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació, modificació i derogació 62.2 El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació i l’aprovació de la reforma de l’Estatut ni de les lleis de desenvolupament bàsic 62.3 La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1 El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a Se’n regulen els procediments de reforma títol VII Resta derogada la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, salvant les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena, que mantenen, en el que correspon, llur vigència transitòria DT 2; DD estatut personal Pot ésser una excepció al principi d’eficàcia territorial de les normes i les disposicions de la Generalitat i del dret civil de Catalunya 14.1 Vegeu també personal al servei de l’Administració de la Generalitat; personal dependent del Parlament — de la Sindicatura de Comptes Vegeu Sindicatura de Comptes — del president o presidenta de la Generalitat Vegeu president o presidenta de la Generalitat — del síndic o síndica de greuges Vegeu Síndic de Greuges 247 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — dels diputats Vegeu diputats — dels membres del Govern Vegeu consellers de la Generalitat; president o presidenta de la Generalitat estrangers Els que adquireixin la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya 14.2 Vegeu també ens estrangers; immigració ètnies Vegeu igualtat; mediació social; poble gitano Europa Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul Vegeu també cooperació transfronterera; Unió Europea expedients de regulació Vegeu regulació d’ocupació explotació Vegeu drets; igualtat expropiació forçosa La Generalitat té competència executiva per a determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions públiques catalanes la poden exercir; per a establir criteris de valoració dels béns expropiats, i per a crear un òrgan propi que determini el preu just i que en fixi el procediment 159.4 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria s’ha d’exercir respectant el principi d’autonomia local 159.6 Vegeu també urbanisme extinció d’incendis Vegeu incendis 248 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A F famílies Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Les que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna 24.3 Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família 40.2 Els poders públics han de promoure mesures econòmiques i normatives dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses 40.2 Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella 40.7 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància 166.4 Vegeu també educació; menors farmàcia Vegeu ordenació farmacèutica; productes farmacèutics fauna La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou la regulació de la fauna i les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l Vegeu també ecosistemes; protecció dels animals federacions esportives La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou l’establiment de llur règim jurídic 134.1.d Vegeu també esport ferrocarril Vegeu serveis ferroviaris 249 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A festa de Catalunya És la Diada de l’Onze de Setembre; juntament amb la bandera i amb l’himne, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3 finançament — de la Generalitat És objecte de regulació títol VI Es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions 201.2 D’acord amb l’article 138.2 CE, no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes 201.4; DA 4 L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament 208.1 L’actualització del sistema de finançament ha d’ésser aprovada per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat 208.2 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210.1; 210.2; 210.3 La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4 Resta vigent la disposició transitòria tercera de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat; competències financeres de la Generalitat; finances de la Generalitat; mecanismes d’anivellament i solidaritat; sistema tributari — local La Generalitat ha de determinar els mecanismes per al finançament de l’ampliació de competències locals 84.4 La Generalitat té competència en aquesta matèria 218.2 Vegeu també governs locals; suficiència de recursos 250 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A F finances — de la Generalitat Són objecte de regulació capítol I del títol VI La Generalitat disposa de finances autònomes i dels recursos suficients per a exercir l’autogovern, amb plena autonomia de despesa, d’acord amb les directrius de les seves institucions d’autogovern 202.1; 202.2 Se n’estableixen els recursos 202.3 El nivell de recursos financers de què ha de disposar la Generalitat s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris 206.1; 206.6 La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar-les i regular-les 211 La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió 213.1 Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els emesos per l’Estat 213.2 Vegeu també finançament de la Generalitat; mecanismes d’anivellament i solidaritat — dels governs locals Són objecte de regulació capítol III del títol VI Es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal 217 La capacitat dels governs locals per a regular llurs finances inclou la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions 218.3 El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals 220.1 Les facultats de la Generalitat en aquesta matèria s’han d’exercir amb respecte a l’autonomia local i escoltat el Consell de Governs Locals 220.2 Vegeu també finançament local finiment de la legislatura Vegeu eleccions al Parlament; legislatura 251 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A fires La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles, forestals i ramaders 116.1.i La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç i fires inclou la regulació de l’activitat firal no internacional 121.1 La Generalitat té competència executiva sobre les fires internacionals que se celebren a Catalunya 121.2 La Generalitat col·labora amb l’Estat per a establir el calendari de fires internacionals 121.3 fiscal superior de Catalunya És el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 96.1 Representa el Ministeri Fiscal a Catalunya 96.1 És designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic 96.1 El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 96.2 Ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3 Les seves funcions són les que estableix l’estatut orgànic del Ministeri Fiscal 96.4 Vegeu també Fiscalia Fiscalia El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3 El personal al seu servei a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4 La Generalitat té competència en la construcció i la reforma dels edificis de la fiscalia i la provisió de béns mobles i materials per a aquestes dependències 104.a ; 104.b Vegeu també Administració de justícia; fiscal superior de Catalunya; fiscals; Ministeri Fiscal 252 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A fiscalitat Vegeu sistema tributari — ecològica És un dels principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2 La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures de fiscalitat 144.1.b Vegeu també medi ambient fiscals Han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.1 Han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya 102.2 Vegeu també Fiscalia flora La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou la regulació de la flora i les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l Vegeu també ecosistemes foc Vegeu incendis foment Vegeu activitat de foment; subvencions fons — arxivístics Vegeu Arxiu Reial de Barcelona; arxius — de pensions Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions — estatals La Generalitat gestiona els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica 152.4.c 253 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la gestió dels fons estatals en aquesta matèria 172.1.f La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació i la gestió dels fons estatals en matèria de beques i ajuts a la formació 172.1.g Vegeu també subvencions estatals i europees — europeus La Generalitat els gestiona en matèries de la seva competència 190 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat negocia el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals 210.2.d Vegeu també subvencions estatals i europees — propis La Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis per a l’exercici de l’activitat de foment 114.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou el règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis 131.2.e — públics Els centres docents privats hi poden ésser sostinguts 21.3 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics 131.2.g La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou el règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen 131.3.f La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou l’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics 131.3.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou la participació de la comunitat educativa 254 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics 131.3.i Tenen aquesta consideració els títols de deute públic emesos per la Generalitat i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l’Estat 213.2 Fons — de compensació interterritorial Els ingressos que en procedeixen són part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.d Vegeu també inversió — de cooperació local La Generalitat l’ha d’establir per llei 219.1 S’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat 219.1 forces de seguretat Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació per la Junta de Seguretat de les forces presents al municipi 84.2.e Vegeu també Junta de Seguretat; Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra; policies locals forest Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles 46.4 La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles, forestals i ramaders 116.1.i La Generalitat té competència compartida sobre la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries 116.2.b formació Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent 21.5 Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament una formació humana, científica i tècnica basada en els valors que fonamenten la convivència democràtica 44.1 255 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han d’impulsar polítiques de formació de les persones treballadores 45.3 La garantia de formació i actualització dels coneixements del personal al servei de l’Administració de la Generalitat s’ha de regular per llei 71.7 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives inclou la formació cooperativa 124.3.b La competència executiva de la Generalitat en matèria de treball i relacions laborals inclou la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu 170.1.b La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou la formació sobre turisme que no doni dret a l’obtenció d’un títol oficial 171.e Vegeu també ensenyament; personal al servei de les administracions públiques; personal de seguretat privada; personal docent; personal investigador; personal sanitari; treballadors frau Les persones tenen dret a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes 28.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura i ramaderia inclou la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries 116.1.b funció — executiva L’exerceix el Govern 68.1 La Generalitat l’exerceix, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves competències exclusives 110.1 La Generalitat l’exerceix, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències compartides 111 La Generalitat l’exerceix en l’àmbit de les seves competències executives 112 Inclou la potestat d’organització de l’administració pròpia i totes les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració pública 112 256 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea que afecti l’àmbit de les seves competències 113 — pública La Generalitat hi té competències exclusives i compartides 136 Vegeu també funcionaris; ocupació pública; personal al servei de les administracions públiques funcionaris Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa 131.3.j La Generalitat té competència compartida sobre l’adquisició i la pèrdua d’aquesta condició 136.b Els que duen a terme la funció pública inspectora en matèria de treball i relacions laborals depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat 170.2 La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de les retribucions addicionals dels funcionaris docents universitaris 172.1.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim del professorat docent i investigador funcionari 172.2.e Vegeu també personal al servei de l’Administració de justícia; personal al servei de l’Administració de la Generalitat; personal al servei de les administracions públiques; personal docent fundacions La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2 Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics que s’hi destinen 118.3 257 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya inclou l’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn 120.1.d Vegeu també seguretat social G garanties dels drets estatutaris Se’n regulen els mecanismes capítol IV del títol I Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya; Consell de Garanties Estatutàries; drets gasos La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i Generalitat És el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya 2.1 És integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin també integren el seu sistema institucional 2.3 S’organitza territorialment en municipis, vegueries, comarques i els altres ens locals que les lleis determinin 2.3 Els seus poders emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb l’Estatut i la Constitució 2.4 Les seves relacions amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1 Ocupa una posició singular amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza 5 Ha d’emprendre, juntament amb l’Estat, les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes 258 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A G internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic 6.3 Ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les comunitats i els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4 El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat 9 Barcelona és la seu permanent de la seva presidència 10 Ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 Ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària 13 Les seves normes i disposicions tenen eficàcia territorial 14 Ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi el dret a una educació de qualitat 21.1 Ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals 45.4 Ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor, ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social 45.5 Ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials 45.6 Ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social de les caixes d’estalvis a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya 45.8 Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes i en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones residents a Catalunya 50.5 Ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món, ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència 51 Ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 259 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Ha de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya i perquè aquesta es converteixi en símbol de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de les persones que han patit persecució per llurs opcions personals, ideològiques o de consciència 54 Exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 El Govern de l’Estat en pot incorporar representants a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats de la Unió Europea 185.2 La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea 186 Se’n regulen les institucions títol II Se n’estableixen les competències títol IV Se’n regulen les relacions amb altres institucions títol V Se’n regula el finançament títol VI La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides les funcions executives que hi compleixen els òrgans territorials de l’Administració de l’Estat DA 6 Vegeu també Administració de la Generalitat; Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; Govern de la Generalitat gitanos Vegeu poble gitano Govern — de l’Aran Vegeu Conselh Generau d’Aran — de l’Estat El Parlament li sol·licita l’adopció de projectes de llei 61.c La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 260 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A G El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, li ha de proposar la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1 Pot delegar a la Generalitat la creació de seccions i jutjats 107.2 Les funcions i les facultats que amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya li reconeix la Llei orgànica del poder judicial són exercides per subrogació per la Generalitat 109 Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb el Govern de la Generalitat en el cas de les activitats que l’Estat acompleix amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3 Els convenis que subscriu amb el Govern de la Generalitat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2 El marc general i permanent de relació amb el Govern de la Generalitat és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1 Ha d’informar la Generalitat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 Pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats de la Unió Europea, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat 185.2 El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant la Unió Europea 186.4 El Govern de la Generalitat el pot instar a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat; la negativa a exercir les accions sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Generalitat 191.2; 191.3 Ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin les competències de Catalunya 196.1 261 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Si no acull la posició del Govern de la Generalitat en el cas que sigui determinant, ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat DA 2 Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat — de la Generalitat Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, la Presidència de la Generalitat i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 Té la seu permanent a la ciutat de Barcelona, sens perjudici que es pugui reunir en altres llocs de Catalunya 10 Ha d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 Té iniciativa legislativa 62.1 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Pot dictar normes amb rang de llei per delegació del Parlament 63 Pot dictar, en cas de necessitat extraordinària i urgent, disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei 64.1 És l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat 68.1 Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària 68.1 Es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers 68.2 Una llei n’ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions 68.3 Cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat 68.4 Els actes, disposicions generals i normes que n’emanen han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5 Es regula l’estatut personal dels membres del Govern 70 La Comissió Jurídica Assessora i el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya en són els òrgans consultius 72 El Parlament li pot requerir informació, i també demanar-li que comparegui al Ple i a les comissions 73 Se’n regula la responsabilitat política 74 262 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1 Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb el Govern de l’Estat en el cas de les activitats que l’Estat acompleix amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3 Els convenis que subscriu amb el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2 El marc general i permanent de relació amb el Govern de l’Estat és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1 Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades per l’Estat davant la Unió Europea 186.4 Pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels interessos i les competències de la Generalitat 191.2 La iniciativa de la reforma de l’Estatut correspon al Parlament i al Govern 222.1.a Vegeu també Administració de la Generalitat governs locals Es regulen els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens supramunicipals capítol VI del títol II Es determina l’organització territorial del govern local 83 Es garanteix als municipis un nucli de competències pròpies en diverses matèries 84; 160.1.b Vegeu també comarques; Consell de Governs Locals; cooperació local; ens locals; finances dels governs locals; municipis; vegueries grups parlamentaris El Reglament del Parlament en regula els requisits de formació i també la intervenció en l’exercici de les funcions parlamentàries 59.2 Participen en totes les comissions en proporció a llurs membres 59.3 263 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El nombre de diputats de la Diputació Permanent el determina el Reglament en proporció a la representació de cada grup parlamentari 59.4 Poden proposar, en nombre de tres, o si representen la majoria absoluta, les sessions extraordinàries del Parlament 60.1 Els senadors que representen la Generalitat són designats en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari 61.a ; DA 1 Tenen iniciativa legislativa 62.1 Han de tenir representació en la comissió mixta paritària relativa a la reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 223.1.e Poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest DT 1.2 H habitatge Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne; els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret 26 Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves facilitant-los-hi l’accés 40.4 Els poders públics hi han de facilitar l’accés per mitjà de la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit 47 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.b La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’urbanisme inclou la política de sòl i habitatge 149.5.d heliports Vegeu infraestructures de transport hidrocarburs Vegeu impost sobre hidrocarburs; impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs; sistema tributari 264 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A higiene en el treball Vegeu seguretat i higiene en el treball himne El de Catalunya és Els segadors; juntament amb la bandera i la Diada de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.4 homofòbia Vegeu orientació sexual homosexualitat Vegeu orientació sexual horaris comercials La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç i fires n’inclou la regulació 121.1.c Vegeu també comerç I idiomes Vegeu castellà; català; deures lingüístics; drets lingüístics; llengua; occità igualtat Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la igualtat de drets i, especialment, de la igualtat entre dones i homes preàmbul Els poders públics han de promoure les condicions perquè, tant la dels individus com la dels grups, sigui real i efectiva 4.2 És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual 40.8 Els poders públics han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones 40.8 265 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 Les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans s’han de basar, entre altres principis, en el de la igualtat d’oportunitats 45.1 Vegeu també dones; drets; immigració; joventut; persones amb discapacitats; persones grans; unions estables de parella immigració Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial 35.4 Els poders públics han d’establir un règim d’acolliment dels immigrants i han de promoure polítiques que en garanteixin els drets i els deures, la igualtat d’oportunitats, la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics 42.6 Els governs locals tenen competències pròpies per al foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants 84.2.m La Generalitat té competència exclusiva en matèria de primer acolliment dels immigrants, que inclou les actuacions sociosanitàries i d’orientació 138.1.a Correspon a la Generalitat desenvolupar la política d’integració dels immigrants i establir i regular mesures per a llur integració social i econòmica i per a llur participació social 138.1.b ; 138.1.c Correspon a la Generalitat establir per llei un marc de referència per a l’acolliment i la integració dels immigrants 138.1.d La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers, en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers 138.2 La Generalitat participa en les decisions de l’Estat en aquesta matèria en la determinació del contingent de treballadors estrangers 138.3 El percentatge de població immigrant és una variable bàsica per a determinar el nivell de recursos financers de què ha de disposar la Generalitat 206.6 Vegeu també retorn de catalans emigrats 266 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A impacte — ambiental Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a articular mesures que el corregeixin 46.2 Vegeu també medi ambient — financer S’ha de valorar el que puguin tenir les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat o les de la Generalitat sobre l’Estat 209 impost Vegeu també sistema tributari — sobre determinats mitjans de transport És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre el patrimoni És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre el valor afegit És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50% del rendiment d’aquest impost DA 10 L’atribució d’aquest impost es determina en funció del consum en el territori de Catalunya DA 10 L’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre aquest impost en determinades operacions DA 11 — sobre el vi i begudes fermentades És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre els productes intermedis És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 267 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — sobre hidrocarburs És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre l’alcohol i begudes derivades És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre l’electricitat És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre la cervesa És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre la renda de les persones físiques És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50% del rendiment d’aquest impost DA 8 Es considera com a produït a Catalunya el rendiment cedit que correspongui als subjectes passius que hi resideixen DA 8 S’ha de proposar d’augmentar les competències normatives de la Generalitat sobre aquest impost DA 8 — sobre les labors del tabac És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre successions i donacions És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a 268 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a impostos Vegeu sistema tributari incendis Els governs locals tenen competències pròpies en prevenció d’incendis 84.2.f La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de protecció civil inclou la direcció i la coordinació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis 132.1 Vegeu també protecció civil indicacions geogràfiques i de qualitat Vegeu mencions de qualitat indults La Generalitat pot emetre informes en el procediment per a atorgar-ne 168.2 indústria La Generalitat hi té competència exclusiva, llevat de la planificació, en què té la competència compartida 139.1; 139.2 La Generalitat té competència executiva en la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b — cinematogràfica Vegeu cinema — editorial Vegeu llibres infància Vegeu infants infants Els poders públics n’han de garantir la protecció, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3 269 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari 40.3 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou les mesures de protecció social i llur execució 166.4 Vegeu també menors informació Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació 52.1 L’Administració de la Generalitat ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4 El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions 73.2 Vegeu també consumidors i usuaris; mitjans de comunicació social; rendició de comptes; tecnologies de la informació i de la comunicació — climàtica Vegeu informació meteorològica i climàtica — electoral Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals han de promoure la participació ciutadana 43.3 Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals 43.3 Vegeu també mitjans de comunicació social — en l’àmbit de la salut Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis sanitaris a què poden accedir i sobre les intervencions i els tractaments mèdics 23.3 — en l’àmbit dels serveis socials Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública 24.1 270 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — estadística L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat se n’han de facilitar mútuament 209.2 — mediambiental Totes les persones tenen dret a accedir a la que tenen els poders públics, amb els límits que es poden imposar per motius d’ordre públic justificats 27.3 Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental 46.5 — meteorològica i climàtica En correspon a la Generalitat el subministrament, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc 144.5 Vegeu també meteorologia — policíaca La Generalitat participa en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional, en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països i en els grups de treball amb les policies d’altres països 164.4 infraestructures La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui competència 149.1.d La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 149.2 La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys, i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3 — de telecomunicacions Vegeu telecomunicacions 271 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de transport La Generalitat té competència exclusiva sobre els ports, els aeroports, els heliports i les altres infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès general 140.1 La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les de titularitat estatal 140.2 La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra infraestructura requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3 La Generalitat pot participar en la gestió d’un port, un aeroport o una altra infraestructura d’interès general, i pot també assumir aquesta gestió 140.3 La Generalitat participa en la planificació i la programació dels ports i els aeroports d’interès general 140.4 La Generalitat té competència sobre la connectivitat dels elements que integren la xarxa viària 140.5.c Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3 Vegeu també transport ingressos de la Generalitat Vegeu finances de la Generalitat inhabilitació del president o presidenta de la Generalitat En poden ésser causa una incapacitat permanent, física o mental, i una condemna penal ferma 67.7; 67.8 Vegeu també president o presidenta de la Generalitat iniciativa — de la reforma de l’Estatut Correspon al Parlament, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat 222.1 Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya — legislativa Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament 29.3 Correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern, i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, 272 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial 62.1 L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació del règim especial del municipi de Barcelona 89 innovació tecnològica La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h La Generalitat té competència exclusiva sobre la innovació tecnològica aplicable als habitatges 137.1.g Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquesta matèria s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3 S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió Europea i en altres institucions internacionals 158.3 Vegeu també recerca científica inspecció El Consell de Justícia de Catalunya té atribucions respecte a la de jutjats i tribunals 98.2.d La Generalitat té competència compartida en la de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.3 La Generalitat col·labora en la que exerceixen el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.4 La competència executiva de la Generalitat sobre les fires internacionals que se celebren a Catalunya inclou l’activitat inspectora 121.2 La Generalitat té competència compartida en la de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador 126.2 La Generalitat té competència exclusiva sobre la de les sales d’exhibició cinematogràfica 127.1.a.segon 273 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre la del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural 127.1.b.segon La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou la inspecció del sistema educatiu 131.2.d La Generalitat té competència compartida sobre la de les instal·lacions que produeixen, emmagatzemen, transporten i distribueixen energia 133.1.a ; 133.1.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la de l’habitatge 137.1.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la de la construcció d’habitatges 137.1.e La Generalitat té competència executiva en la de les infraestructures comunes de telecomunicacions 140.7.b La Generalitat té competència compartida sobre la dels mercats de valors 145.c La Generalitat té competència exclusiva sobre la d’urbanisme 149.5.e La Generalitat té competència executiva en la de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya 154.2.b La Generalitat assumeix tasques complementàries d’inspecció de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya 155.1.b La Generalitat té competència exclusiva en la de tots els àmbits materials de competència de la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.18 CE) 159.1.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la de centres, serveis i establiments sanitaris 162.1 La Generalitat té competència executiva sobre la de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya 163.b L’alta inspecció de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social és reservada a l’Estat 165.2 La Generalitat té competència executiva sobre la de les institucions penitenciàries 168.1.b 274 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre la dels serveis i les activitats de transport terrestre de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament per Catalunya 169.1.a La Generalitat l’exerceix sobre els tributs propis i sobre els tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació, sobre els altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2 L’Administració tributària de l’Estat l’exerceix sobre els tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3 institucions Vegeu Aran; Generalitat; relacions institucionals; sistema institucional de la Generalitat; tractats internacionals instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat intermediació laboral La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la regulació, l’autorització i el control de les agències de col·locació 170.1.d intrusisme La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’exercici de les professions titulades inclou la regulació de les garanties administratives per a evitar-lo 125.4.b inversió La de l’Estat en béns i equipaments culturals de Catalunya requereix l’acord previ amb la Generalitat 127.3 La Generalitat disposa de plena autonomia de despesa 202.2 La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar les despeses d’inversió 213.1 La de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys, i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3 275 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L’Estat ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya DA 15 Vegeu també finançament de la Generalitat investigació Vegeu comissions parlamentàries d’investigació — científica Vegeu recerca científica — policíaca La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre la coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals 163.d La investigació criminal és una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.c inviolabilitat El Parlament és inviolable 55.3 Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emeten en l’exercici de llur càrrec 57.1 El síndic o síndica de greuges és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions 79.2 IRPF Vegeu impost sobre la renda de les persones físiques IVA Vegeu impost sobre el valor afegit J jocs i apostes La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya 141.1 L’autorització de noves modalitats d’àmbit estatal o la modificació de les existents requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat- Estat i l’informe previ determinant de la Generalitat 141.2 276 �J ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats atribuïdes, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal de caràcter social i sense finalitat de lucre DA 14 Vegeu també tribut sobre jocs d’atzar joventut Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge 40.4 Els poders públics han de promoure polítiques públiques perquè els joves puguin participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural 40.4 La Generalitat hi té competència exclusiva 142.1 Correspon a la Generalitat la relació amb les entitats internacionals en aquesta matèria, en col·laboració, si escau, amb l’Estat, i la tramitació dels documents que atorguin 142.2 Vegeu també igualtat joves Vegeu joventut Junta de Seguretat Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació per mitjà d’aquesta dels diversos cossos i forces de seguretat 84.2.e La Generalitat participa, per mitjà d’aquesta, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya i en les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres països 164.4 jurisdicció contenciosa administrativa Correspon a la Generalitat la impugnació davant aquesta dels actes i els acords adoptats pels municipis 86.5 justícia Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul 277 �J ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Vegeu també poder judicial; Tribunal de Justícia de la Unió Europea — de pau La Generalitat hi té competència i es fa càrrec de les indemnitzacions dels jutges i de la creació i la provisió de les secretaries i dels altres mitjans necessaris (en els termes de la LOPJ) 108.1 El nomenament dels jutges correspon al Consell de Justícia de Catalunya 108.1 — de proximitat La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes menors 108.2 — gratuïta La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1 jutges Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.1 La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir-ne les places vacants 101.1 El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir-ne les places vacants (en els termes de la LOPJ) 101.2 Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya 102.2 Vegeu també magistrats — de pau Vegeu justícia de pau jutjats La Generalitat en pot crear per delegació del Govern de l’Estat (en els termes de la LOPJ) 107.2 Vegeu també jutges 278 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L legislació Vegeu també procediment legislatiu — de seguretat social La Generalitat té competència compartida per a desplegar-la i executar-la 165.1.a — penal La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació quan incideix en les competències de menors 166.3.b — penitenciària En correspon a la Generalitat l’execució 168.1 — processal La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació quan incideix en les competències de menors 166.3.b legislatura El president o presidenta de la Generalitat ha de convocar eleccions quinze dies abans que fineixi 56.4 Fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions, per manca d’elecció del president o presidenta de la Generalitat o per dissolució anticipada 66 Vegeu també Parlament de Catalunya literatura La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció literàries portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer Vegeu també llibres litoral Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa del litoral 46.4 La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació del litoral 149.3 279 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva, dins l’ordenació del litoral, per a establir i regular plans territorials d’ordenació i ús del litoral i de les platges 149.3.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i sobre la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’execució d’obres i actuacions al litoral que no siguin d’interès general 149.3.d Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral 149.4 Vegeu també abocaments; mar llacs Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n llavors La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e Llei orgànica — 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya — del poder judicial Determina els termes en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent per a conèixer de recursos i de procediments i per a tutelar drets 95.1 Determina l’abast i el contingut dels recursos que tenen com a última instància el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.2 Determina en quins termes participa el Consell de Justícia de Catalunya en la proposta de nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 280 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L Determina en quins termes participa el Consell de Justícia de Catalunya en la proposta de nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6 Determina, juntament amb altres normes, les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya 98.1; 98.2 Determina quins membres del Consell de Justícia de Catalunya han d’ésser nomenats pel Parlament 99.1 Determina els termes en què el Consell de Justícia de Catalunya pot convocar els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats 101.2 Determina el marc en què es poden crear cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 La Generalitat s’hi ha d’atenir en l’exercici de les seves competències sobre les oficines judicials i els òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals 105 Estableix en quins termes la Generalitat pot crear seccions i jutjats 107.2 Estableix en quins termes correspon a la Generalitat la competència sobre els jutjats de pau i en quins termes correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges de pau 108.1 D’acord amb aquesta, la Generalitat pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat 108.2 La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que aquesta llei reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 lleialtat institucional Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en aquest principi 3.1 S’ha de valorar d’acord amb aquest principi l’impacte financer de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat o les de la Generalitat sobre l’Estat 209 281 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A lleis Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya; Llei orgànica del poder judicial; procediment legislatiu — de Catalunya Es poden determinar per llei ens locals altres que els municipis, les vegueries i les comarques 2.3 Les lleis de normalització lingüística estableixen l’oficialitat de l’aranès 6.5 La llei que regula el funcionament del Govern ha de regular la possibilitat que es reuneixi fora de Barcelona 10 La llei relativa a les comunitats catalanes a l’exterior ha d’establir els termes en què la Generalitat els ha de prestar assistència i hi ha de fomentar els vincles 13 Es pot establir per llei l’extensió dels drets estatutaris a persones altres que els ciutadans de Catalunya 15.3 Es pot establir per llei la gratuïtat de l’ensenyament en etapes no obligatòries 21.4 S’ha d’establir per llei un sistema de mesures per a garantir el dret d’accés a un habitatge digne 26 S’han de regular per llei les condicions d’exercici i els efectes dels drets de petició i de queixa, i també les obligacions de la Generalitat i dels ens locals com a institucions receptores 29.5 S’han de regular per llei les condicions d’exercici i les garanties del dret d’accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general i del dret a una bona Administració 30.3 S’han de determinar per llei els casos en què cal adoptar una carta de drets dels usuaris dels serveis públics i d’obligacions dels prestadors 30.3 S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets i deures lingüístics altres que els estatutaris 36.3 S’ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 37.2 S’ha de fer per llei la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets estatutaris 37.3 282 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L S’han de regular per llei les diferents unions estables de parella i les altres formes de convivència 40.7 El règim electoral de Catalunya s’ha de regular per llei 56.1; 56.2; 56.3; DT 2 S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment de l’obligació de comparèixer davant una comissió d’investigació del Parlament 59.6 El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei 61.c S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa popular que correspon als ciutadans 62.1 S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa que correspon als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial 62.1 Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic 62.2 Les lleis de delegació legislativa al Govern no poden tenir per objecte ni la reforma de l’Estatut, ni les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que siguin per a autoritzar l’establiment d’un text refós, ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets estatutaris, ni el pressupost de la Generalitat 63.1 La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer per llei 63.2 Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular un nou text articulat han de fixar les bases del text, i les que l’autoritzin a refondre textos legals han de determinar l’abast i els criteris de la refosa 63.3 Les lleis de delegació poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius 63.4 Es pot regular per llei la limitació de mandats del president o presidenta de la Generalitat 67.2 S’ha de regular per llei l’estatut personal del president o presidenta de la Generalitat 67.5 283 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A S’ha de determinar per llei el conseller o consellera que ha de suplir i substituir el president o presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció 67.8 S’han de regular per llei l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern 68.3 S’han d’establir per llei les funcions pròpies del conseller primer o consellera primera 69 S’ha de regular per llei l’organització de l’Administració de la Generalitat 71.6 S’han de determinar per llei les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació de l’Administració de la Generalitat 71.6.a S’han de determinar per llei les formes d’organització i gestió dels serveis públics de l’Administració de la Generalitat, i també la participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i en la prestació dels serveis públics 71.6.b ; 76.1.c S’ha de determinar per llei l’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat 71.6.c S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de la Generalitat 71.7 S’han de regular per llei la composició i les funcions de la Comissió Jurídica Assessora 72.1 S’han de regular per llei la composició i les funcions del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 72.2 S’han de regular per llei la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels seus membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions, i se n’ha de garantir l’autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77.3; 77.4 Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries 77.3 S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de 284 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5 S’han de regular per llei l’organització i les atribucions del Síndic de Greuges i l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec 79.2; 79.3 S’han de regular per llei l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes i l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament dels síndics de comptes 80.2; 81.2 S’han d’establir per llei els àmbits d’actuació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i els criteris d’elecció dels seus membres 82 S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió de les comarques, i se n’ha d’establir el règim jurídic 83; 92.2 S’han de regular per llei la composició, l’organització i les funcions del Consell de Governs Locals 85 S’han d’establir per llei els requisits per a l’aplicació del règim de consell obert en els municipis 86.2 S’han de garantir per llei la descentralització i la capacitat suficients a les entitats municipals descentralitzades 86.7 Les lleis no poden limitar el dret de cooperació entre els municipis si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que tenen reconeguda aquesta capacitat 87.2 Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte les característiques que els diferencien 88 S’ha d’establir per llei el règim especial del municipi de Barcelona 89 S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió de les vegueries, i se n’ha de desplegar el règim jurídic 91.4 S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió dels ens locals supramunicipals altres que la comarca, i se n’ha d’establir el règim jurídic 93 S’ha d’establir per llei el règim especial de l’Aran 94.1; 94.3; 94.4 S’han d’establir per llei els recursos financers suficients per al Conselh Generau d’Aran 94.5 285 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A S’ha de determinar per llei quins recursos extraordinaris de revisió correspon de resoldre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.4 Es poden establir per llei noves atribucions del Consell de Justícia de Catalunya 98.1 S’han de determinar per llei la forma i l’abast en què els magistrats, els jutges i els fiscals han d’acreditar que coneixen el català i el dret propi de Catalunya 102.1; 102.2 Es poden crear per llei cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3 S’ha de desplegar i concretar per llei la legislació bàsica de l’Estat en les matèries en què la Generalitat té competències compartides amb l’Estat 111 S’ha d’establir per llei un marc de referència per a l’acolliment i la integració dels immigrants 138.1.d Es poden establir per llei procediments de relació entre els ens locals i la població 151.c S’ha d’establir per llei el règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat 177.1 Es poden establir per llei tributs propis de la Generalitat 203.5 S’ha de crear per llei, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut, l’Agència Tributària de Catalunya 204.4; DF 2 Els pressupostos de la Generalitat i dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen s’aproven anualment per llei 212 S’han de regular per llei l’administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat 215.2 Les lleis poden autoritzar la Generalitat a constituir empreses públiques 216 La competència de la Generalitat en matèria de finançament local pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals 218.2 S’ha de regular per llei un fons de cooperació local 219.1 286 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La llei de finances locals ha de desplegar els principis i les disposicions de l’Estatut en aquesta matèria i ha de determinar els criteris de distribució entre els governs locals dels ingressos consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals 219.2; 220 S’ha de regular per llei la designació dels senadors que representen la Generalitat DA 1.1; DA 1.2 Les lleis vigents en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut que siguin incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I s’hi han d’adaptar en el termini de dos anys DT 1.1 El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis aprovades abans de l’entrada en vigor d’aquest DT 1.2 — de l’Estat El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei 61.c S’han de determinar per llei orgànica els termes en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets estatutaris 95.1 El projecte de llei de determinació i revisió de la demarcació i la planta judicials que el Govern de l’Estat trameti a les Corts Generals ha d’anar acompanyat de la proposta preceptiva del Govern de la Generalitat 107.1 Es poden fixar per llei, com a principis o mínim comú normatiu, les bases en què s’ha d’emmarcar l’exercici per la Generalitat de la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva en les matèries en què té competències compartides amb l’Estat 111 La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat i la reserva de llei orgànica en l’exercici de la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les associacions 118.1 287 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat en l’exercici de la competència compartida sobre l’activitat financera de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.2 La Generalitat les ha de respectar en l’exercici de la competència executiva en matèria de salvament marítim 132.3 Es pot establir per llei que la Generalitat participi en la gestió d’infraestructures de transport d’interès general, o que l’assumeixi 140.3 S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general 140.4 S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa en la gestió de la xarxa viària de titularitat estatal 140.5 S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa en la planificació i la programació de les infraestructures de la xarxa ferroviària de titularitat estatal 140.6 S’han de determinar per llei els termes en què correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques 140.7 La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat en la regulació del règim jurídic de la propietat del sòl 149.5.b S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat ha de participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses 161.2.a S’han d’establir per llei els termes en què la Policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra exerceix les funcions en l’àmbit de la policia judicial i de la investigació criminal 164.5.c La Generalitat les ha de respectar en la participació en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c S’ha de regular per llei la participació de la Generalitat en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències 174.3 Es poden establir per llei els termes en què la Generalitat ha de participar en els processos de designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180 288 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L La Comissió Bilateral Generalitat - Estat delibera, fa propostes i, si escau, adopta acords amb relació als projectes de llei que incideixen en la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat 183.2.a Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat s’han de regular per llei orgànica (art. 157.3 CE), que s’ha d’interpretar harmònicament amb les normes de l’Estatut 201.1; DA 12 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri del sistema de finançament quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea 210.3 La reforma de l’Estatut s’ha de fer per llei orgànica 222.1.b ; 223.1.b ; 223.1.d ; 223.1.i El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei els acords a què arribi amb el Govern de la Generalitat per a la modificació de la relació de tributs estatals cedits DA 7 El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei l’acord de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat que determini l’abast i les condicions de la cessió de tributs estatals DA 7 El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir de percentatge de cessió determinat respecte a diversos impostos DA 8; DA 9; DA 10 Vegeu també Llei orgànica del poder judicial llengua Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques 32 Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial 35.4 Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2 — de signes catalana Els poders públics n’han de garantir l’ús 50.6 Ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte 50.6 289 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — oficial Ho és el català, que és la llengua pròpia de Catalunya, i també ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1; 6.2 Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les 6.2 Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici del dret d’utilitzar les dues llengües oficials i el compliment del deure de conèixer-les 6.2 No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües oficials 6.2 Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32 Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la que elegeixin 33.2 Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada 33.2 Cap persona, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, no pot patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, i no es pot exigir a ningú cap mena de traducció 33.2 Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis 34 290 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la que elegeixin 35.5 Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals, si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3 El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4 Vegeu també aranès; castellà; català — pròpia La de Catalunya és el català 6.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1 La de l’Aran és l’occità, amb la denominació d’aranès 6.5 El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges i fiscals 102.3 La Generalitat té competència exclusiva per a determinar-ne l’abast, els usos i els efectes jurídics de l’oficialitat 143.1 La Generalitat té competència exclusiva en la normalització lingüística del català 143.1 La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen competència sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2 Vegeu també aranès; català lleure Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure 44.3 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.k La Generalitat hi té competència exclusiva 134.3 291 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.4 Vegeu també activitats marítimes; activitats recreatives llibertat La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles preàmbul El poble català el proclama com un dels valors superiors de la seva vida col·lectiva preàmbul Els poders públics han de promoure el ple exercici de les que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya 4.1; 15.1; 37.4 Els poders públics han de promoure les condicions perquè tant la dels individus com la dels grups siguin reals i efectives 4.2 Els poders públics l’han de promoure 4.3 És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 Vegeu també memòria històrica; Síndic de Greuges — d’ensenyament La Generalitat ha de respectar el dret a la llibertat d’ensenyament en l’exercici de la competència compartida en matèria d’ensenyament no universitari 131.3 — religiosa Els poders públics han de vetllar per la convivència religiosa i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals 42.7 La Generalitat hi té competència executiva 161.2 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la participació en la gestió del registre estatal; l’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions 292 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A i les comunitats religioses que hi estiguin inscrites, i la promoció, el desenvolupament i l’execució dels acords i dels convenis signats entre l’Estat i les dites esglésies, confessions i comunitats 161.2 Vegeu també entitats religioses; igualtat; pluralisme en els mitjans de comunicació llibres La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres, i per a gestionar-ne el dipòsit legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; biblioteques; patrimoni documental i bibliogràfic — de comptadoria d’hipoteques Vegeu notaris arxivers de protocols de districte llicències de doblatge La Generalitat té competència exclusiva sobre el control i la concessió d’aquestes a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon Vegeu també cinema; cultura lliure competència La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya, té competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats 154.1 La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya, té competència executiva en matèria de defensa de la competència 154.2 llotges de contractació La Generalitat hi té competència compartida 119.4 Vegeu també pesca LOPJ Vegeu Llei orgànica del poder judicial 293 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A M magistrats Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 Els nomenaments i els cessaments dels que s’incorporen a la carrera judicial temporalment en òrgans jurisdiccionals situats a Catalunya són proposats al Consell General del Poder Judicial i expedits pel Consell de Justícia de Catalunya 98.2.b La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir-ne les places vacants 101.1 El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir-ne les places vacants 101.2 Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català 102.1 La Generalitat participa en la designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180 Vegeu també jutges malalties professionals Vegeu seguretat i higiene en el treball maltractaments Vegeu dones; drets; persones grans; violència de gènere mancomunitats Vegeu cooperació local mandat Vegeu diputats; legislatura mar La Generalitat té competència exclusiva en la pesca marítima en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa en aigües interiors 119.2 294 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes, que inclou el marisqueig, l’aqüicultura, el busseig professional i la formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo 119.3 La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer 119.4 La Generalitat té competència executiva en matèria de salvament marítim 132.3 La Generalitat té competència compartida sobre la regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims 144.1.c La Generalitat té competència compartida en la regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors 144.1.g La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i sobre la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c La Generalitat té competència exclusiva en el transport marítim 169.6 Vegeu també espais naturals; litoral; medi ambient marina mercant La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat en marina mercant i ports 169.6 marisqueig La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo i per a establir les condicions per a practicar-lo, i també per a regular-ne i gestionar-ne els recursos 119.3.a 295 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A mecanismes d’anivellament i de solidaritat El finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes (art. 138.2 CE) 201.4; DA 4 Els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en aquests mecanismes 206.1 Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat entre les comunitats autònomes 206.3 La Generalitat, si escau, en rep recursos 206.3 S’han de determinar d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment 206.4 L’Estat ha de garantir que llur aplicació no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament 206.5 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat n’acorda la contribució 210.2.b medi ambient Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació 27.2 Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient 46.1 Es regulen els objectius de les polítiques mediambientals 46.2 Els governs locals tenen competències pròpies en la protecció del medi ambient 84.2.j La Generalitat té competència exclusiva sobre la planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos i dels ecosistemes pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.b La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos i dels ecosistemes aquàtics pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides 117.3.a 296 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A M La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües interiors 119.2 La Generalitat hi té competència compartida, i és competent per a l’establiment de normes addicionals de protecció 144.1 La Generalitat té competència compartida sobre els instruments de planificació ambiental 144.1.a La Generalitat té competència compartida sobre les mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals 144.1.b La Generalitat té competència compartida sobre els recursos naturals, la flora i la fauna, la biodiversitat i el medi ambient marí i aquàtic 144.1.c La Generalitat té competència compartida sobre la producció d’envasos i embalatges 144.1.d La Generalitat té competència compartida sobre la generació, la gestió, el trasllat i la disposició final de residus 144.1.e La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació de sòl i subsòl 144.1.f La Generalitat té competència compartida sobre els abocaments efectuats en aigües interiors i en aigües superficials i subterrànies internes 144.1.g La Generalitat té competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en aigües superficials i subterrànies 144.1.g La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació atmosfèrica 144.1.h La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i La Generalitat té competència compartida sobre la promoció de les qualificacions d’actuacions respectuoses amb el medi 144.1.j La Generalitat té competència compartida sobre la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i sobre el règim sancionador 144.1.k 297 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència compartida sobre les mesures de protecció de les espècies i sobre el règim sancionador 144.1.l La Generalitat exerceix determinades competències en aquesta matèria per mitjà del Cos d’Agents Rurals 144.6 La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre ha de respectar les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició 149.3.b La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b Vegeu també Cos d’Agents Rurals; desenvolupament sostenible; deures en l’àmbit del medi ambient; drets en l’àmbit del medi ambient; espais naturals; recursos naturals mediació — en l’àmbit cooperatiu La Generalitat hi té competència exclusiva 124.2.h — en l’àmbit judicial La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes judicials en les matèries de la seva competència 106.2 — en matèria d’esport La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació dels òrgans competents 134.1.b — en matèria de consum Els poders públics han de garantir-ne els instruments 49.2 La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne òrgans i procediments 123.c — en matèria de transports terrestres La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 169.1.e 298 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — laboral La Generalitat l’ha de promoure per a resoldre conflictes d’interessos entre els diversos agents socials 45.6 La Generalitat té competència executiva en els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals 170.1.k Vegeu també relacions laborals — social Els poders públics han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7 medicina Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; metges; personal sanitari — forense Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105 memòria històrica La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar perquè es conegui i perquè es converteixi en símbol permanent dels valors democràtics 54 mencions de qualitat La Generalitat té competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat (en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1; 128.2 La Generalitat participa en els òrgans de les denominacions que ultrapassen el territori de Catalunya, i exerceix facultats de gestió i control sobre llurs actuacions a Catalunya 128.3 La Generalitat exerceix les obligacions de protecció de les denominacions d’origen i de les indicacions geogràfiques protegides 128.4 Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat fora del territori de Catalunya 128.4 299 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A menors Tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per a desenvolupar llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social 17 La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors culturals 127.1.a.tercer Llur protecció és competència exclusiva de la Generalitat 166.3.a La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que hi incideixi 166.3.b La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera específica el transport escolar o de menors 169.1.d Vegeu també infants mercaderies Vegeu transport mercat Vegeu també lliure competència — assegurador La Generalitat hi té competència compartida 126.2; 126.3; 126.4 — de les telecomunicacions Vegeu Comissió del Mercat de les Telecomunicacions — de treball Les persones que en són excloses tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 mercats de valors La Generalitat té competència compartida en els mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya 145 Vegeu també Comissió Nacional del Mercat de Valors Mesa — del Congrés dels Diputats El Parlament pot presentar-li proposicions de llei 61.b 300 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — del Parlament El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1 meteorologia Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi 144.5 Correspon a la Generalitat el subministrament d’informació meteorològica i climàtica 144.5 Correspon a la Generalitat la recerca meteorològica i climàtica i l’elaboració de la cartografia climàtica 144.5 metges Han de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre intervencions i tractaments mèdics 20.2 Els usuaris de la sanitat pública tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa 23.2 La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e mines Vegeu règim miner Ministeri — d’Economia i Hisenda La Generalitat col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que aquest exerceix sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.4 — Fiscal Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin a l’hora de relacionar-s’hi 33.2 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya el representa a Catalunya, i exerceix les funcions que estableix el seu estatut orgànic 96.1; 96.4 La Generalitat pot subscriure-hi convenis 96.4 Vegeu també Fiscalia 301 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A mitjans de comunicació social El català és la llengua d’ús normal i preferent en els públics 6.1 Els poders públics han de procurar que els electors en rebin una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals 43.3 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret a rebre’n una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós 52.1 La informació dels de titularitat pública ha d’ésser neutral 52.1 La Generalitat hi té competència compartida 146.2 La Generalitat hi ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya 146.3 Vegeu també serveis de comunicació mobilitat Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació que en fomentin la millora 48.1 — internacional La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de la mobilitat internacional en matèria de joventut 142.1.b — reduïda Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda 48.1 moció de censura L’aprovació d’una moció de censura és causa de cessament del president o presidenta de la Generalitat 67.7 mort Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procés de llur mort 20.1 Vegeu també drets en l’àmbit de la salut 302 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A M Mossos d’Esquadra Vegeu Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra moviment cooperatiu Vegeu cooperatives multes Constitueixen part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.j multilateralitat És un dels principis pels quals es regeixen les relacions de la Generalitat amb l’Estat 3.1 La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen 176.1 municipi de Barcelona Disposa d’un règim especial 89 Vegeu també Ajuntament de Barcelona; ciutat de Barcelona municipis Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3 Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries 83.1 L’Estatut els garanteix un nucli de competències pròpies i plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i legalitat 84.1; 86.3 Són els ens locals bàsics de l’organització territorial i el mitjà de participació de la comunitat local en els afers públics 86.1 El govern i l’administració de cada un corresponen a l’ajuntament 86.2 Els actes i els acords que adopten no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració 86.4 Disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipals 87.1 303 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Tenen dret a associar-se amb altres i cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències i tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions 87.2 Tenen potestat normativa en l’àmbit de llurs competències 87.3 Les lleis que afecten llur règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer han de tenir en compte les diferents característiques que tenen 88 Llur voluntat de col·laboració i associació fonamenta la creació d’ens locals supramunicipals altres que la comarca 93 La Generalitat hi té competència exclusiva amb relació a la creació, la supressió i l’alteració dels termes, a la denominació, la capitalitat i els símbols, als topònims i a la determinació dels règims especials 151.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació de llurs competències i potestats pròpies, en els àmbits especificats per l’article 84 160.1.b L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir, per delegació, llurs funcions de gestió tributària 204.5 Vegeu també cooperació local; ens locals; entitats municipals descentralitzades; municipi de Barcelona muntanya Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà de polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya 46.4 Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n El Conselh Generau d’Aran té les facultats que la llei li atribueix en les actuacions de muntanya 94.4 La Generalitat té competència compartida en la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies pecuàries 116.2.b Vegeu també forest; medi ambient 304 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A museus La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 música La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció musicals portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer mutualitats — d’accidents de treball i malalties professionals La Generalitat té competència compartida en la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen a Catalunya 165.1.d — de previsió social La Generalitat té competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les no integrades en el sistema de seguretat social 126.1 La Generalitat té competència compartida sobre llur activitat 126.3 N nació Vegeu Catalunya nacionalitat Vegeu també Catalunya; igualtat — espanyola Els estrangers que l’adquireixen, si tenen veïnatge administratiu a Catalunya i no manifesten llur voluntat en contra, resten sotmesos al dret civil català 14.2 natura Els poders públics han de fer efectives les condicions per a preservar-la 46.3 305 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b Vegeu també medi ambient; paisatge; recursos naturals negociació col·lectiva Vegeu relacions laborals no-discriminació Vegeu igualtat nomenaments Vegeu Consell de Justícia de Catalunya; Consell General del Poder Judicial; conseller primer o consellera primera; concursos; Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; diputats; funcionaris; jutges; Llei orgànica del poder judicial; magistrats; notaris; notaris arxivers de protocols de districte; president o presidenta de la Generalitat; publicació dels nomenaments; registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles normalització lingüística Vegeu aranès; català; política lingüística normativa Vegeu també potestat normativa — de l’Estat Correspon a la Generalitat la potestat reglamentària per a executar-la 112 — de la Unió Europea Correspon a la Generalitat desplegar-la, aplicar-la i executar-la quan afecti l’àmbit de les seves competències 113 Si una normativa europea substitueix la legislació bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees 189.3 Vegeu també Unió Europea — penitenciària La Generalitat té competència executiva per a dictar disposicions que l’adaptin a la realitat social de Catalunya 168.1.a 306 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — sobre habitatges La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1 Vegeu també habitatge — tributària La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions i les fundacions que estableixi la normativa tributària i que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.1.b ; 118.2.b Vegeu també sistema tributari normes — de la Generalitat Tenen eficàcia territorial 14.1 Llur publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya és suficient perquè entrin en vigor 68.5 Les que tenen rang de llei vigents en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys DT 1.1 Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Síndic de Greuges poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les que tenen rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest DT 1.2 — de procediment administratiu La Generalitat té competència exclusiva en les que deriven de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la mateixa Generalitat 159.1.c — processals Correspon a la Generalitat dictar les que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya 130 notaries Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin a l’hora de relacionar-s’hi 33.2 307 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat hi té competència executiva 147.1 La Generalitat té competència executiva per a establir les demarcacions notarials 147.1.c Vegeu també notaris; registres de la propietat, mercantils i de béns mobles notaris Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne i per a administrar i resoldre les oposicions i els concursos corresponents 147.1.a Els candidats a proveir les notaries han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans 147.1.a La Generalitat participa en l’elaboració dels programes d’accés al Cos de Notaris als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català 147.1.b — arxivers de protocols de districte La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne 147.1.d O obra social Vegeu caixes d’estalvis obres — de regatge La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució de les actuacions que hi estan relacionades pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.e — hidràuliques La Generalitat té competència exclusiva sobre l’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de les que són en aigües que pertanyen a conques hidrogràfiques internes i que no són qualificades d’interès general 117.1.a 308 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de les que són d’interès general, sobre les quals té competència executiva 117.2 Correspon a la Generalitat l’execució i l’explotació de les de titularitat estatal, si s’estableix per mitjà de conveni, pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides 117.3.b — públiques Són competència exclusiva de la Generalitat les que s’executen al territori de Catalunya i que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1 La qualificació d’interès general d’aquestes obres requereix l’informe previ de la Generalitat 148.2 La Generalitat participa en la planificació i la programació de les qualificades d’interès general 148.2 La Generalitat pot subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels serveis públics als quals quedin afectades o adscrites obres públiques qualificades d’interès general o que afectin una altra comunitat autònoma 148.3 Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites obres públiques que no siguin d’interès general 148.3 Correspon a la Generalitat l’execució i la gestió de les d’interès general situades al litoral català 149.4 occità És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut i les lleis de normalització lingüística 6.5 La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2 Vegeu també aranès oci Vegeu lleure ocupació Els treballadors tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1 309 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació 41.1 Els poders públics han d’impulsar les polítiques d’ocupació plena 45.3 Els governs locals tenen competències pròpies sobre el foment de l’ocupació 84.2.i La Generalitat té competència executiva en les polítiques actives d’ocupació 170.1.b La Generalitat té competència executiva en la intermediació laboral 170.1.d Correspon a la Generalitat la competència executiva en els procediments de regulació d’ocupació 170.1.f Vegeu també treball — pública La Generalitat té competència executiva per a aprovar-ne l’oferta pel que fa al personal no judicial al servei de l’Administració de justícia 103.2.a La Generalitat té competència compartida per a desenvolupar-ne els principis ordenadors 136.b oficines — a l’exterior La Generalitat té competència exclusiva per a crear oficines a l’estranger per a la promoció del turisme 171.b La Generalitat en pot establir per a promoure els interessos de Catalunya 194 Vegeu també acció exterior; turisme — judicials Correspon a la Generalitat determinar-ne la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió 105 Onze de Setembre És un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1 És la Diada de Catalunya 8.3 310 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A opció lingüística Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya 33.1 Aquest dret obliga els organismes públics i les entitats privades que en depenen 33.1 Per a garantir aquest dret, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 Per a garantir aquest dret, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics operacions de crèdit Llur producte constitueix part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.i oposicions — a l’Administració de justícia La Generalitat en proposa la convocatòria al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals, si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3 — al Cos de Notaris Vegeu notaris ordenació — del litoral La Generalitat hi té competència exclusiva 149.3 Vegeu també litoral 311 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — del paisatge La Generalitat hi té competència exclusiva 149.1 Vegeu també paisatge — del sector pesquer La Generalitat hi té competència compartida 119.4 Vegeu també pesca — del territori Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a La Generalitat hi té competència exclusiva 149 — farmacèutica Correspon a la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.16 CE) 162.2 ordre — protocol·lari El Parlament ha de fixar l’ordre protocol·lari de les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya 8.5 Vegeu també protocol; símbols nacionals — públic El dret d’accés a la informació mediambiental de què disposen els poders públics només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats 27.3 La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes les funcions en aquest àmbit 164.5.a — social La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h Vegeu també relacions laborals organismes — comuns La Generalitat i l’Estat poden subscriure convenis i tractats que incloguin la creació d’organismes comuns amb comunitats i territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 312 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — estatals econòmics i socials La Generalitat designa membres dels òrgans de direcció de determinats organismes estatals o participa en els processos per a designar-ne, i pot sol·licitar a l’Estat que creï delegacions territorials d’alguns d’aquests organismes 182; 183.2.f ; DF 4 — internacionals La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè el català hi sigui present i s’utilitzi 6.3 La Generalitat ha de participar en els competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya 198 organismes genèticament modificats La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els planters, especialment pel que fa als organismes genèticament modificats 116.1.e organització — de l’Administració de la Generalitat Les lleis l’han de regular 71.6 Vegeu també Administració de la Generalitat — de l’Aran Es regula 94 Vegeu també Aran — judicial El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina 95.1 — territorial És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 La Generalitat hi té competència exclusiva 151 Vegeu també comarques; ens locals; municipis; vegueries organitzacions — agràries i ramaderes La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne la participació en organismes públics 116.1.c 313 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — culturals La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i l’afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional 200 — de consumidors i usuaris Els poders públics hi han de donar suport 49.2 — del tercer sector social Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials 24.4 Vegeu també entitats associatives — empresarials Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 Han d’estar representades en l’espai català de relacions laborals 45.4 Han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.6 Vegeu també relacions laborals — esportives La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau, l’afiliació a les entitats internacionals afins 200 — professionals Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 — sindicals Vegeu sindicats — socials La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau, l’afiliació a les entitats internacionals afins 200 òrgans — consultius de la Unió Europea La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió de la Unió Europea si tracten afers que són de la seva competència 187.1 314 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — consultius del Govern La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu 72.1 El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ho és en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2 — de participació en matèria d’ensenyament no universitari Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a regular-los 131.2.a — economicoadministratius La Generalitat assumeix, per mitjà d’aquests, la revisió per la via administrativa de les reclamacions contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya 205 — jurisdiccionals Es regulen les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte a aquests òrgans 98.2 Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals 105 orientació jurídica gratuïta Vegeu justícia gratuïta orientació sexual Els poders públics han de promoure la igualtat de les unions estables de parella, amb independència de l’orientació sexual de llurs membres 40.7 Els poders públics han de promoure l’eradicació de l’homofòbia 40.8 Vegeu també igualtat P paisatge Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions d’igualtat 27.1 Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable 27.1 Els poders públics han d’establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic 46.3 315 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa del litoral 46.4 La Generalitat té competència exclusiva per a establir les directrius d’ordenació i gestió del paisatge i de les actuacions que hi incideixen 149.1.a paradors de turisme La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c paritat entre dones i homes Els poders públics l’han de garantir 41.2 La llei electoral n’ha d’establir els criteris per a l’elaboració de les llistes electorals 56.3 Vegeu també dones Parlament de Catalunya Ha definit Catalunya com a nació preàmbul Integra la Generalitat, juntament amb la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 Ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari 8.5 La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona, sens perjudici que es pugui reunir en altres llocs, d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament 10 Designa una autoritat independent que vetlla per protegir els drets de les persones relatius a les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat 31; 156.d Representa el poble de Catalunya 55.1 Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern 55.2 És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític 55.2 Se’n regulen les funcions 55.2; 61 És inviolable 55.3 316 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P Es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys 56 Els que en són membres són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec 57 Gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària 58 Té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple 59 Se’n regula el règim de reunions i sessions 60 Es regula la iniciativa legislativa 62 Elegeix el president o presidenta de la Generalitat d’entre els seus membres 67.2 Resta dissolt automàticament si cap candidat o candidata no és elegit un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura 67.3 No pot ésser dissolt pel conseller o consellera que supleix o substitueix el president o presidenta de la Generalitat 67.8 El president o presidenta de la Generalitat li dóna compte del nomenament i la separació del conseller primer o consellera primera 69.1 Els membres del Govern tenen drets i obligacions envers el Parlament 73 El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant seu de forma solidària 74.1 Pot ésser dissolt pel president o presidenta de la Generalitat 75 Proposa al president o presidenta de la Generalitat dues terceres parts dels membres del Consell de Garanties Estatutàries 77.1 Elegeix el síndic o síndica de greuges 79.1 La Sindicatura de Comptes en depèn orgànicament 80.2 Designa els síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre i presentar la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 96.3 Designa els membres del Consell de Justícia de Catalunya que determini la llei orgànica del poder judicial 99.1 Designa l’autoritat competent encarregada de vetllar per garantir el dret a la protecció de dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat 156.d 317 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Estableix per llei el règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat 177.1 Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat hi poden comparèixer 179 La Comissió Bilateral Generalitat - Estat li trasllada una memòria anual 183.3 Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades per l’Estat davant la Unió Europea 186.4 Pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú 187.4 La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat li ret comptes 210.4 Li correspon, juntament amb el Govern de la Generalitat, la iniciativa de la reforma de l’Estatut 222; 223 Vegeu també diputats; eleccions al Parlament; grups parlamentaris; lleis de Catalunya; règim electoral del Parlament; procediment legislatiu; Reglament del Parlament Parlament Europeu El Parlament de Catalunya hi pot establir relacions en àmbits d’interès comú 187.4 participació Els poders públics han de facilitar la de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social 4.2 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics 29.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament 29.3; 62.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4 318 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6 Els poders públics l’han de fomentar en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític 43.1 Els poders públics l’han de facilitar, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori 43.2 Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals l’han de promoure 43.3 El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori 56.2 La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de les iniciatives de participació de la gent jove 142.1.b Vegeu també cooperatives; dones; ensenyament; Generalitat; organitzacions del tercer sector social; organitzacions empresarials; sindicats; treballadors; Unió Europea patrimoni Vegeu també impost sobre el patrimoni; impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats — arqueològic Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — arquitectònic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — artístic Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 319 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l i difondre’l 127.1.d.segon Vegeu també patrimoni cultural — bibliogràfic Vegeu patrimoni documental i bibliogràfic — científic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — cultural Totes les persones tenen el deure de respectar-lo i preservar-lo 22.2 Els poders públics n’han de fomentar la conservació i la difusió 44.4 Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i executar mesures destinades a garantir-ne l’enriquiment i la difusió i a facilitar-hi l’accés 127.1.b.primer La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre els béns mobles i immobles que l’integren 127.1.b.tercer La Generalitat té competència exclusiva per a protegir-lo 127.1.b.quart La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar els béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic 127.1.c.tercer La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l i difondre’l 127.1.d.segon Vegeu també cultura — de la Generalitat Els seus rendiments integren els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.g 320 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic 215.1 Una llei del Parlament n’ha de regular l’administració, la defensa i la conservació 215.2 — documental i bibliogràfic La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar els béns que l’integren 127.1.c.tercer Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; patrimoni cultural — etnològic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — històric Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — industrial Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 — monumental La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l i difondre’l 127.1.d.segon — natural Totes les persones tenen el deure de col·laborar per a conservar-lo 27.2 Els poders públics han d’establir les condicions que en permetin el gaudi a tothom 46.3 — tècnic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural 321 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Vegeu Arxiu de la Corona d’Aragó patronats La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2.a pau Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món 51.1 Vegeu també justícia de pau peatges Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar peatges DA 3.1 pel·lícules Vegeu cinema pensions Vegeu també entitats gestores de plans i fons de pensions — no contributives La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou el reconeixement i la gestió de les pensions no contributives 165.1.e personal — al servei de l’Administració de justícia Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.4 La Generalitat té competència normativa i competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial (en els termes de la LOPJ) 103.1; 103.2 322 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en matèria de personal laboral 103.4 — al servei de l’Administració de l’Estat a Catalunya Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 — al servei de l’Administració de la Generalitat Una llei n’ha de regular l’estatut jurídic 71.7 — al servei de la Fiscalia a Catalunya Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4 — al servei de les administracions públiques Té l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament 59.5 La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim estatutari 136.a La Generalitat té competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats d’aquest personal 136.b La Generalitat té competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a adaptar la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre la seva formació 136.c — de seguretat privada La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització de centres de formació d’aquest personal 163.c — dependent del Parlament El Parlament en fixa l’estatut 58.2 — docent La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament no universitari, la qual inclou la formació permanent i el perfeccionament del personal docent 131.2.f La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al règim retributiu en l’ensenyament universitari 172.1.h 323 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f — investigador La competència exclusiva de la Generalitat sobre els seus centres i estructures de recerca inclou la regulació i la formació professional d’aquest personal 158.1.d La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou el règim retributiu d’aquest personal 172.1.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim d’aquest personal 172.2.e La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f — sanitari Ha de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre intervencions i tractaments mèdics 20.2 La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e persones Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de llur qualitat de vida 40.1 Vegeu també deures; drets; igualtat — amb discapacitats Els poders públics n’han de garantir la protecció jurídica i n’han de promoure la integració social, econòmica i laboral 40.5 Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda 48.1 Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua de signes catalana 50.6 324 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — grans Tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa de l’edat 18 Els poders públics n’han de garantir la protecció perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural 40.6 Els poders públics n’han de procurar la plena integració en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional 40.6 perspectiva de gènere Els poders públics n’han de garantir la incorporació transversal en totes les polítiques públiques 41.2 Vegeu també dones pesca Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius i als llacs 84.2.n La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca fluvial 119.1 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer 119.4 La Generalitat té competència compartida sobre la regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims 144.1.c Vegeu també activitats marítimes peticions Totes les persones tenen dret a dirigir-ne a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries de les competències respectives 29.5 325 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7 planificació — ambiental La Generalitat hi té competència compartida 144.1.a — d’aeroports La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4 — d’emergències i seguretat civil La Generalitat hi té competència exclusiva 132.1 — d’equipaments comercials La Generalitat hi té competència exclusiva 121.1.d — d’equipaments culturals La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a.quart Vegeu també cultura — d’espais naturals La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2 — d’habitatge públic Els governs locals hi tenen competències 84.2.b Vegeu també habitatge — d’heliports La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a — d’infraestructures de transport La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a — d’institucions penitenciàries La Generalitat hi té competència executiva de la legislació de l’Estat 168.1.b ; 168.1.c Vegeu també sistema penitenciari 326 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P — d’obres públiques La Generalitat té competència exclusiva sobre les que s’executen al territori de Catalunya que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1 La Generalitat hi participa pel que fa a les qualificades d’interès general 148.2 — de l’activitat econòmica La Generalitat en pot establir una en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l’Estat 152.3 Correspon a la Generalitat desenvolupar-la i gestionar-la 152.4 La Generalitat participa en l’estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V 152.4.b — de l’agricultura i la ramaderia La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a — de l’educació infantil Els governs locals hi tenen competències 84.2.g Vegeu també educació infantil; ensenyament — de l’esport La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.a ; 134.1.h Vegeu també esport — de la caça La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a Vegeu també caça — de la indústria La Generalitat hi té competència compartida 139.2 — de la inspecció de jutjats i tribunals Vegeu Consell de Justícia de Catalunya — de la pesca fluvial La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a Vegeu també pesca — de la seguretat pública Correspon a la Generalitat 164.1.a 327 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de la xarxa viària La Generalitat hi té competència exclusiva 140.5.a — de polítiques per a la dona La Generalitat hi té competència exclusiva 153.a Vegeu també dones — de ports La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4 Vegeu també ports — del sector agroalimentari La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a — del sector turístic La Generalitat hi té competència exclusiva 171.a Vegeu també turisme — del transport fluvial de passatgers La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6.a Vegeu també transport — del transport marítim de passatgers La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6.a Vegeu també transport — del transport terrestre La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1.a Vegeu també transport — estadística La Generalitat hi té competència exclusiva 135.1.a 328 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P — hidrològica La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1 La Generalitat hi participa pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides 117.3 La Generalitat hi participa pel que fa als recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics que passen per Catalunya o que hi fineixen provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol 117.5 — sanitària La Generalitat hi té competència compartida 162.3 plans — d’estudis L’ensenyament del català i el castellà hi ha de tenir una presència adequada 35.2 La Generalitat, pel que fa als ensenyaments no universitaris, hi té competència compartida 131.3.c — de pensions Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions — territorials La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular les figures de planejament territorial i el procediment per a tramitar-les i aprovar-les 149.1.b La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular els d’ordenació i ús del litoral i de les platges 149.3.a Vegeu també planificació planta judicial El Govern de la Generalitat n’ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió 107.1 Les modificacions d’aquesta que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat, que pot crear seccions i jutjats 107.2 329 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A planters La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e platges Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant el règim general del domini públic, pel que fa a establir i regular plans territorials d’ordenació i ús 149.3.a Vegeu també litoral Ple — del Parlament Vegeu Parlament de Catalunya — dels Consellers i Conselleres Generals Vegeu Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2 pluralisme És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics l’han de respectar en promoure la participació social en l’elaboració de les polítiques públiques 43.1 És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 El Parlament és la seu on s’expressa preferentment 55.2 — en els mitjans de comunicació Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals 43.3 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el pluralisme polític, social, cultural i religiós en els mitjans de comunicació 52.1 330 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya 146.3 població S’ha de tenir en compte com una de les variables per a determinar les necessitats de despesa de la Generalitat 206.6 poble Vegeu també Defensor del Poble — aranès Vegeu Aran — de Catalunya Ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern preàmbul Vol fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa i respectuosa dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de les persones i dels pobles preàmbul Proclama com a valors superiors la llibertat, la justícia i la igualtat preàmbul Manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els seus drets històrics preàmbul ; 5 El Parlament n’ha recollit el sentiment i la voluntat en definir Catalunya com a nació preàmbul N’emanen els poders de la Generalitat 2.4 El Parlament el representa 55.1 Vegeu també Catalunya — gitano Els poders públics han de garantir el reconeixement de la seva cultura com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7 Vegeu també igualtat 331 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A pobles Les institucions de la Generalitat són el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles preàmbul Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya preàmbul Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul Els poders públics han de reconèixer llur dret a conservar i desenvolupar la identitat 4.2 La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació a llur desenvolupament 51.2 pobresa Les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3 Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3 Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius en situació de pobresa i de risc d’exclusió social 42.2 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i aprovar plans i programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social 166.1.c Vegeu també benestar social poder judicial Es regula el poder judicial a Catalunya títol III Vegeu també Administració de justícia; Consell de Justícia de Catalunya; Fiscalia; jutges; Llei orgànica del poder judicial; magistrats; Tribunal Superior de Justícia de Catalunya policia Vegeu també Cos d’Agents Rurals; Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra; policies locals 332 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — administrativa Corresponen a la Generalitat, pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides, les facultats de policia del domini públic hidràulic que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c La Generalitat té competència exclusiva sobre l’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat 121.1.f La Generalitat té competència exclusiva sobre la relativa a activitats i instal·lacions destinades a la joventut 142.1.c El Cos d’Agents Rurals exerceix funcions de policia administrativa especial 144.6 És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.b — judicial És una de les funcions del Cos d’Agents Rurals 144.6 És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.c Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb les policies 163.d Correspon a la Generalitat de crear-la i organitzar-la 164.1.b La Generalitat en té el comandament suprem 164.2 La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques de seguretat i l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya i en les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres països 164.4 Té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia en seguretat ciutadana i ordre públic, com a policia administrativa i com a policia judicial i d’investigació criminal 164.5 Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i del control de so i enregistraments en l’àmbit públic efectuats per la policia de Catalunya 173 333 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A policies locals La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb les policies 163.d Correspon a la Generalitat de fer-ne l’ordenació i de coordinar-ne l’actuació 164.1.a ; 164.2 política lingüística És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Vegeu també aranès, castellà; català ports La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat en marina mercant i ports 169.6 Vegeu també infraestructures de transport potestat — disciplinària Vegeu règim disciplinari — legislativa El Parlament l’exerceix 55.2 El Parlament la pot delegar en el Govern 63 Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves competències exclusives 110.1 Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències compartides 111 Correspon a la Generalitat desplegar la normativa de la Unió Europea que afecti l’àmbit de les seves competències 113 Vegeu també lleis — normativa Els municipis en tenen en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia 87.3 Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia 103.1 334 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té capacitat normativa sobre els tributs estatals cedits totalment, sobre els tribus estatals cedits parcialment, si s’escau, i sobre els tributs propis que creï per llei 203.2; 203.3; 203.5; 205.6; DA 7 S’ha de proposar d’augmentar la capacitat normativa de la Generalitat amb relació a l’impost sobre la renda de les persones físiques DA 8 L’Administració general de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre determinades operacions amb relació a l’impost sobre el valor afegit i als impostos especials de fabricació DA 11 — reglamentària El Govern l’exerceix 68.1 Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves competències exclusives 110.1 Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències compartides 111 Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències executives 112 Comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat 112 Presidència de la Generalitat Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona 10 Vegeu també president o presidenta de la Generalitat president o presidenta — d’audiència provincial El Consell de Justícia de Catalunya participa en la seva designació 98.2.a — de la Generalitat El Parlament es reuneix en sessió extraordinària a petició seva 60.1 La regulació del seu estatut personal és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Promulga, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius, i n’ordena la publicació 65; 67.6.a Té la més alta representació de la Generalitat 67.1 335 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Dirigeix l’acció de Govern 67.1 Té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya 67.1 És elegit pel Parlament 67.2 És nomenat pel rei 67.4 Una llei del Parlament en regula l’estatut personal 67.5 Ordena la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya 67.6.b Demana la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya 67.6.c Cessa per renovació del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, i per condemna penal ferma 67.7; 67.8 Pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera 67.9 És membre del Govern 68.2 Pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament 69 Té el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1 Respon políticament, juntament amb els consellers, davant el Parlament de forma solidària 74.1 La delegació de funcions no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament 74.2 Pot dissoldre el Parlament 75 Ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 Presideix una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat 164.4 — de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya És nomenat a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.6; 98.2.a — de vegueria Forma el consell de vegueria juntament amb els consellers 91.1 És escollit pels consellers de vegueria d’entre els seus membres 91.2 336 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P — del Parlament El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1 Presideix la Diputació Permanent 59.4 Convoca les sessions extraordinàries del Parlament 60.1 — del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya És el representant del poder judicial a Catalunya 95.5 És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.5; 98.2.a El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 95.5 presons Vegeu sistema penitenciari pressupostos — de la Generalitat Són aprovats pel Parlament 55.2; 212 El Ple del Parlament no en pot delegar la tramitació i l’aprovació en una comissió 62.3 No poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Tenen caràcter anual, són únics i inclouen totes les despeses i els ingressos de la Generalitat i dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen 212 El Govern els elabora i els executa 212 Correspon al Parlament d’examinar-los, esmenar-los, aprovar-los i controlar-los 212 La llei de pressupostos no pot crear tributs, però en pot modificar si ho estableix una llei tributària substantiva 212 La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic 213 Correspon a la Generalitat establir límits i condicions per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària 214 Vegeu també finances de la Generalitat — del Parlament El Parlament els elabora i els aprova 58.2 337 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — generals de l’Estat Constitueixen recursos de les finances de la Generalitat transferències i assignacions amb càrrec a aquests 202.3.e prestacions Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3 Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Vegeu també ajuts públics — professionals La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de les de caràcter obligatori 125.4.b preu just Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la competència executiva per a crear i regular un òrgan propi que el determini 159.4.c preus Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats d’una manera veraç i entenedora 28.1 La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures de transport que no siguin d’interès general inclou el règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens 140.1.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f Els ingressos per la percepció dels públics constitueixen recursos de les finances de la Generalitat 202.3.f Vegeu també preu just; sistema tributari 338 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P prevenció — d’incendis Vegeu incendis — de riscs laborals Vegeu seguretat i higiene en el treball principis rectors de les polítiques públiques Els poders públics han de promoure els que estableixen l’Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals 4 Els poders públics han d’orientar llurs polítiques d’acord amb els que estableixen la Constitució i l’Estatut, i els han de promoure i garantir 39.1 El reconeixement, el respecte i la protecció d’aquests principis informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics 39.2 Són exigibles davant la jurisdicció 39.3 S’estableixen els de caràcter estatutari capítol V del títol I procediment — administratiu La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’aplicació del relatiu a la queixa i la reclamació en matèria de consum 123.a La Generalitat té competència exclusiva en les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat 159.1.c — de reforma de l’Estatut Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya — legislatiu Els ciutadans tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis 29.4 L’aprovació de la llei electoral requereix una majoria especial 56.2 339 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament requereixen la majoria absoluta 58.3 Perquè els acords adoptats pel Parlament siguin vàlids, cal la presència de la majoria absoluta dels diputats i l’aprovació de la majoria simple dels presents, sens perjudici de les majories especials que s’estableixin 60.3 La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern, i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial 62.1 Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació, modificació i derogació 62.2 La tramitació i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut, del pressupost de la Generalitat i de les lleis de delegació legislativa al Govern no poden ésser delegades en una comissió pel Ple del Parlament 62.3 El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar decrets legislatius 63.1 La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1 La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets estatutaris no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 El pressupost de la Generalitat no pot ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer per llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini, i s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu, i també si el Govern es troba en funcions 63.2 Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular un nou text articulat han de fixar les bases del text 63.3 340 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a refondre textos legals han de determinar l’abast i el criteri de la refosa 63.3 El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament i, eventualment, per les lleis de delegació 63.4 El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei en cas d’una necessitat extraordinària i urgent 64.1 No poden ésser objecte de decret llei ni la reforma de l’Estatut, ni les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya, ni el pressupost de la Generalitat 64.1 Resten derogats els decrets llei que no siguin validats expressament pel Parlament 64.2 El Parlament pot tramitar els decret llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència 64.3 Es regula la promulgació, la publicació i l’entrada en vigor de les lleis, i també l’elaboració de la versió oficial en castellà 65; 67.6.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei, dels decrets llei sotmesos a convalidació i dels projectes de decret legislatiu 76.2.b ; 76.2.c El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets estatutaris 76.4 El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes de llei i les proposicions de llei que regulen drets estatutaris 78.3 341 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals 85 L’Ajuntament de Barcelona ha de participar o ésser consultat en la tramitació de les iniciatives legislatives que afecten el règim especial del municipi de Barcelona 89 L’Aran ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial 94.4 L’aprovació de la llei de finances locals requereix una majoria de tres cinquenes parts 219.2 L’aprovació de la llei que regula la designació dels senadors que han de representar la Generalitat al Senat requereix una majoria absoluta DA 1.1; DA 1.2 Vegeu també decrets legislatius; decrets llei; Estatut d’autonomia de Catalunya; legislació; Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya; Llei orgànica del poder judicial; lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; règim electoral del Parlament; Unió Europea produccions audiovisuals La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció audiovisuals portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer productes Vegeu també preus — agrícoles i ramaders La Generalitat té la competència exclusiva en la regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions d’aquests productes 116.1.b — farmacèutics La Generalitat té la competència executiva de la legislació estatal en aquesta matèria 162.5 — intermedis Vegeu impost sobre els productes intermedis 342 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A professions La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions professionals 170.1.c — titulades La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.4 progrés El poble de Catalunya manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure l’econòmic i el social 45.1 Perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials, la Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 La Generalitat ha de promoure l’econòmic en la seva actuació tributària 203.6 projecció internacional El Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues per a la projecció internacional de la cultura 127.3 La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i n’ha de promoure els interessos en aquest àmbit 193 La Generalitat ha de promoure la de les organitzacions socials, culturals i esportives 200 Vegeu també acció exterior projectes de llei Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu 343 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A ­ ropietat p — industrial La Generalitat ha de respectar la legislació de propietat industrial en l’exercici de la seva competència sobre el règim de titularitat de les denominacions d’origen 128.1.b La Generalitat hi té competència executiva 155.2 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou l’establiment i la regulació d’un registre de drets, coordinat amb el de l’Estat 155.2.a La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b — intel·lectual La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 155.1 proporcionalitat Totes les persones tenen dret que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2 El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori 56.2 El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 proposicions de llei Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu protecció — civil Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.f La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria, sens perjudici de les facultats dels governs locals i respectant les competències de l’Estat en matèria de seguretat pública 132.1 La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració en aquest àmbit amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat en actuacions d’abast superior a Catalunya 132.2 344 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de dades personals Vegeu dades personals — de les persones Vegeu persones — de menors La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant la legislació penal 166.3.a — del medi ambient Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional 46.1 Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció del medi ambient 46.2 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.j Vegeu també medi ambient — dels animals La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.d — dels consumidors i els usuaris Els poders públics han de garantir-la 49.1 — social La Generalitat té competència exclusiva en la intervenció i el control dels sistemes privats complementaris 166.1.d Vegeu també serveis socials protectorats La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2.a protocol El dels símbols de Catalunya és fixat pel Parlament 8.5 El president o presidenta de la Generalitat té a Catalunya, als efectes protocol·laris, la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l’Estat 67.5 345 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A províncies Les diputacions són substituïdes pels consells de vegueria 91.3 L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4 Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Resta vigent la disposició transitòria sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 proximitat Vegeu justícia de proximitat publicació — de les lleis El president o presidenta de la Generalitat l’ordena en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado 65; 67.6.a A l’efecte de l’entrada en vigor de les lleis, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 65 — dels actes del Govern o de l’Administració de la Generalitat Es fa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5 És suficient per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les normes 68.5 — dels nomenaments El president o presidenta de la Generalitat ordena la dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya 67.6.b El president o presidenta de la Generalitat ordena la del fiscal o la fiscal superior de Catalunya 96.2 publicacions periòdiques La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures relatives a la producció i la distribució, i per a gestionar-ne el dipòsit legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a 346 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Q publicitat La Generalitat hi té competència exclusiva, sens perjudici de la legislació mercantil de l’Estat 157 Q qualificació — d’interès general La d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3 La d’una obra pública que s’executa al territori de Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat 148.2 — de pel·lícules Vegeu cinema — de títols Vegeu registres de la propietat, mercantils i de béns mobles qualificacions professionals La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació, l’autorització i el control 170.1.c qualitat — d’activitats i productes La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució de la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders 116.1.b La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial 121.1.e Correspon a la Generalitat el desplegament de les normes complementàries de qualitat dels serveis de subministrament d’energia 133.1.c Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció 137.1.e Vegeu també mencions de qualitat 347 �Q ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de vida El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul Els poders públics han de tenir com a objectiu millorar la de totes les persones 40.1 — dels serveis d’interès general Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat 21.1 Per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament, els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics 21.3 Les administracions públiques han de fixar els estàndards de qualitat dels serveis públics, amb independència del règim de prestació 30.1 Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública 42.4 Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis socials bàsics 42.5 Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament 44.1 Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat 44.4 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou el garantiment de la qualitat del sistema educatiu 131.2.d La Generalitat té competència compartida sobre l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari 172.2.f queixes Totes les persones tenen dret a plantejar-les a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries de les competències respectives 29.5 La Generalitat té competència exclusiva per a establir i aplicar els procediments administratius de queixa i reclamació en matèria de consum 123.a 348 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R qüestió de confiança La denegació d’una qüestió de confiança és causa de cessament del president o presidenta de la Generalitat 67.7 No pot plantejar-la el conseller o consellera que supleix o substitueix el president o presidenta de la Generalitat 67.8 R racisme Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8 Vegeu també igualtat; mediació social ràdio Vegeu radiodifusió radiodifusió La Generalitat hi té competència executiva per a resoldre conflictes entre els operadors que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya 140.7.c La Generalitat té competències exclusives i compartides en aquest àmbit 146 Vegeu també Consell de Ràdio i Televisió; mitjans de comunicació social; telecomunicacions ramaderia Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles 46.4 La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1 Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament de la ramaderia 116.1.a Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries 116.1.c Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic 116.1.f 349 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció del món rural 116.1.g La Generalitat té competència compartida en la planificació de la ramaderia 116.2.a La Generalitat té competència compartida en la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies pecuàries 116.2.b Vegeu també fires; protecció dels animals; sanitat animal; sector alimentari recaptació — de taxes judicials Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia 104.f — de tributs La recaptació de tributs relacionats amb la utilització de la infraestructura i els serveis portuaris correspon a la Generalitat 140.1.c Correspon a la Generalitat la recaptació dels tributs propis i la dels tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació, la dels altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2 Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la recaptació dels tributs estatals no cedits totalment 203.4; 204.2; 204.3 recerca científica Els poders públics l’han de fomentar 44.4 El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en aquest àmbit 50.2 La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h La Generalitat té competència exclusiva per a desenvolupar-la en l’àmbit esportiu 134.1.l 350 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència compartida per a establir-la i regular-la en l’àmbit del medi ambient 144.1.b Correspon a la Generalitat la relativa a la meteorologia i al clima 144.5 La Generalitat té competència exclusiva amb relació als seus centres i estructures de recerca i als projectes de recerca que finança 158.1 La Generalitat té competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca 158.2 Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquest àmbit s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3 S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió Europea i en altres institucions internacionals 158.3 La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim retributiu del personal investigador contractat per les universitats 172.1.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim del personal investigador contractat i funcionari 172.2.e La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència del personal investigador 172.2.f reciclatge El reciclatge i la reutilització dels béns i els productes són uns dels principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2 Vegeu també residus recurs — d’alçada El Consell de Justícia de Catalunya ha d’informar dels interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i els jutjats de Catalunya 98.2.e — d’inconstitucionalitat El Parlament pot interposar-ne 61.e El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que el Parlament o el Govern n’interposin 76.3 351 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya En són objecte els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III del títol I i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.2 — de qualificació de títols o clàusules en matèria de dret català La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim 147.2 — extraordinari de revisió Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de resoldre’ls 95.4 recursos — financers Vegeu finances de la Generalitat — hídrics La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a llur conservació 164.3.b Vegeu també aigües — miners Vegeu règim miner — naturals Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions d’igualtat 27.1 Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament 27.1 Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a fer-ne una utilització racional i a conservar-los 46.2 La Generalitat té competència compartida sobre llur regulació 144.1.c Vegeu també medi ambient; natura — pesquers La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la regulació i la gestió 119.2 referèndum Les reformes de l’Estatut s’hi han de sotmetre 222.1.b ; 222.1.d ; 223.1.b ; 223.1.i 352 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R reforma — de l’Estatut Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya — del Reglament del Parlament Vegeu Reglament del Parlament — de la legislació penal i processal La Generalitat participa en la que incideixi en les competències de menors 166.3.b regatge Vegeu obres de regatge regidors Formen l’ajuntament, juntament amb l’alcalde o alcaldessa 86.2 Són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 86.6 règim — disciplinari El Consell de Justícia de Catalunya instrueix expedients i exerceix funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats (en els termes de la LOPJ) 98.2.c La Generalitat té competència normativa i també executiva i de gestió en matèria del personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, que inclou la regulació del règim disciplinari 103.1.k ; 103.2.j La Generalitat té competència exclusiva en matèria de corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la qual inclou el règim disciplinari (en el marc de l’art. 36 i 139 CE) 125.1.a La Generalitat té competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades, la qual inclou el règim disciplinari (en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.4.c La Generalitat té competència executiva en matèria de Registre Civil, la qual inclou l’exercici de la funció disciplinària 147.3 Vegeu també règim sancionador 353 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — electoral del Parlament És regulat per una llei del Parlament 56.1; 56.2; 56.3 És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també eleccions al Parlament; informació electoral — electoral dels ens locals Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 86.6 La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als ens locals que crea 160.3 Vegeu també informació electoral — estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes La Generalitat hi té competència exclusiva 136.a — estatutari del personal en el sistema sanitari públic La Generalitat hi té competència compartida 162.3.e — local La Generalitat hi té competència exclusiva 160 — miner La Generalitat hi té competència compartida 133.4 — sancionador S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment de l’obligació de comparèixer en les comissions d’investigació del Parlament 59.6 S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir el compliment de l’obligació de les administracions públiques i d’altres entitats i persones a cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5 La Generalitat té competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, que inclou exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin 103.2.j La Generalitat té competència compartida en disciplina, inspecció i sanció de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.3; 120.4 354 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis 126.4 La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim sancionador aplicable en la regulació dels productes amb denominació d’origen (en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1.c ; 128.2 La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya, que inclou l’aplicació del règim d’inspecció i sanció 138.2 La Generalitat té competència executiva en la inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent 140.7.b La Generalitat té competència compartida en la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent 144.1.k La Generalitat té competència compartida sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors 145.b La Generalitat té competència executiva en la inspecció i l’execució del procediment sancionador en matèria de defensa de la competència 154.2.b La Generalitat té competència exclusiva en control, inspecció i sanció en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes (en el marc de l’art. 149.1.18 CE) 159.1.b La Generalitat executa la legislació de l’Estat pel que fa a la inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya 163.b La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit 137.1.d 355 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els ingressos per multes i sancions són part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.j Vegeu també règim disciplinari registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles Han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 La Generalitat té competència executiva en llurs nomenaments 147.1.a La Generalitat té competència executiva per a participar en l’elaboració dels programes d’accés a llur cos als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català 147.1.b Registre Civil Els encarregats han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 Els encarregats han d’acreditar el coneixement del dret català 147.3 La Generalitat hi té competència executiva, en el marc de la regulació general 147.3 registre — d’associacions La Generalitat hi té competència exclusiva 118.1.c — d’entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.g — d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions La Generalitat té competència executiva per a gestionar-lo si l’àmbit d’aquests instal·ladors no ultrapassa el territori de Catalunya 140.7.d Vegeu també telecomunicacions — de drets de propietat industrial La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne un, en coordinació amb el de l’Estat 155.2.a — de drets de propietat intel·lectual La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne un, en coordinació amb el de l’Estat, per als drets generats 356 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya 155.1.a — de fundacions La Generalitat hi té competència exclusiva 118.2.c — de gestors de múltiplexs La Generalitat té competència executiva per a gestionar-ne un si l’àmbit d’aquests gestors no ultrapassa el territori de Catalunya 140.7.d Vegeu també telecomunicacions — estatal d’entitats religioses La Generalitat té competència executiva per a participar en la gestió d’aquest registre 161.2.a — oficial de vaixells La Generalitat hi té competència compartida pel que fa al sector pesquer 119.4 registres de la propietat, mercantils i de béns mobles La Generalitat hi té competència executiva per a establir les demarcacions registrals 147.1.c La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hi hagin d’inscriure 147.2 Vegeu també registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles Reglament del Parlament Pot establir que el Parlament es reuneixi en altres llocs de Catalunya diferents de la ciutat de Barcelona, seu permanent del Parlament 10 Estableix els procediments en què els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis 29.4 En correspon l’aprovació i la reforma al Ple del Parlament 58.3 La reforma requereix el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats 58.3 357 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Regula l’elecció, les funcions i la composició del president i la Mesa del Parlament i de la Diputació Permanent 59.1; 59.4 Regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus 59.2 Estableix el procediment i les garanties de les persones que han de comparèixer en les comissions d’investigació 59.6 Ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament 60.1 Ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries 59.7 Fixa els dos períodes ordinaris de sessions en què es reuneix anualment el Parlament 59.7 Estableix en quins supòsits les sessions del Ple no són públiques 60.2 Pot fixar majories especials per a l’adopció vàlida d’acords 60.3 Regula el control de la legislació delegada 63.4 Estableix els termes en què el Parlament pot requerir la presència dels membres del Govern al Ple i a les comissions 73.2 Ha d’establir com l’Ajuntament de Barcelona ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en el règim especial del municipi de Barcelona 89 Estableix els termes en què els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia 179 regulació d’ocupació La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f rei El president o presidenta de la Generalitat promulga en nom seu les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius 65; 67.6.a Nomena el president o presidenta de la Generalitat 67.4 Nomena el president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 358 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A reinserció Les persones que no han pogut reinserir-se al mercat de treball i que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e Vegeu també sistema penitenciari relacions — institucionals Les de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1 Es regulen les de la Generalitat amb l’Estat, amb altres comunitats autònomes i amb la Unió Europea títol V Vegeu també acció exterior; col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat — interculturals Els poders públics les han de fomentar per mitjà del coneixement recíproc, el diàleg i la mediació 42.7 — laborals Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals 45.4 Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afecten 45.6 L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon a la Generalitat 170.1 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la negociació col·lectiva, el registre i el control de legalitat dels convenis col·lectius i els instruments de conciliació, mediació i arbitratge 170.1.e ; 170.1.j ; 170.1.k 359 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la determinació dels serveis mínims en cas de vaga 170.1.i Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; treball religions Vegeu drets en l’àmbit de l’educació; entitats religioses; igualtat; llibertat religiosa; mediació social; mitjans de comunicació social renda Vegeu també impost sobre la renda de les persones físiques — garantida de ciutadania Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir-hi 24.3 Vegeu també ajuts públics — per capita L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita 206.5 — personal i territorial Els poders públics n’han de promoure una distribució més equitativa, en el marc d’un sistema català de benestar 45.2 rendició de comptes El president de la Generalitat ha de donar compte al Parlament del nomenament o la separació del càrrec d’un conseller primer o consellera primera 69 El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions 73.2 El Consell de Justícia de Catalunya ha de donar compte al Govern de les ordres d’inspecció de jutjats i tribunals 98.2.d La competència executiva de la Generalitat sobre les fires internacionals que se celebren a Catalunya inclou la rendició de comptes 121.2 La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4 360 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A representació — de la Generalitat La més alta correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1 A l’Aran la més alta i l’ordinària corresponen al síndic o síndica d’Aran 94.2 — ordinària de l’Estat A Catalunya, correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1; 67.5; 67.6 residus La Generalitat té competència compartida per a regular la prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida 144.1.d La Generalitat hi té competència compartida 144.1.e Vegeu també medi ambient resolució de conflictes Vegeu mediació responsabilitat — cívica És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 — fiscal És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment del qual vetlla la Generalitat 217 — patrimonial La Generalitat té competència compartida per a establir les causes que la poden originar amb relació a les reclamacions que li dirigeixen 159.5 — penal En les causes contra diputats fora del territori de Catalunya, és exigible davant la Sala Penal del Tribunal Suprem 57.2; 70.2 — política El president o presidenta de la Generalitat i els consellers en responen davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells 74.1 361 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix 74.2 retorn de catalans emigrats La Generalitat ha d’impulsar polítiques i mesures per a facilitar-lo i ha d’afavorir la promoció i la integració de les persones retornades a Catalunya 138.1.e reversió Vegeu urbanisme riscs laborals Vegeu seguretat i higiene en el treball rius Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n La Generalitat té competència exclusiva en la pesca fluvial 119.1 La Generalitat té competència exclusiva en el transport fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6 Vegeu també aigües; conques hidrogràfiques; medi ambient S salut Vegeu sanitat salvament marítim La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 132.3 sancions Vegeu règim sancionador sanitat Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública 42.4 362 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris 162.1 La Generalitat té competència compartida en prestacions i serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic 162.3.a La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la salut pública 162.3.b La Generalitat té competència compartida en la planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i en la coordinació de la sanitat privada amb la pública 162.3.c La Generalitat té competència compartida en formació sanitària especialitzada 162.3.d La Generalitat té competència compartida en el règim estatutari i la formació del personal del sistema sanitari públic 162.3.e La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública 162.4 La Generalitat exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció, que resta reservada a l’Estat 165.2 Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; ordenació farmacèutica; productes farmacèutics — alimentària La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b — ambiental La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b — animal La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana 116.1.d La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana 162.3.b 363 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — vegetal La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana 116.1.d sector — alimentari Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i el desenvolupament del sector agroalimentari (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.a Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.b Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.b La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els planters, especialment pel que fa als organismes genèticament modificats (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.e La Generalitat té competència exclusiva en la recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h La Generalitat té competència compartida sobre la planificació del sector agroalimentari 116.2.a La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b Vegeu mencions de qualitat — de l’economia social La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo i ordenar-lo 124.4 — pesquer La Generalitat hi té competència compartida pel que fa a l’ordenació 119.4 Vegeu també pesca 364 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — turístic La Generalitat hi té competència exclusiva 171 Vegeu també turisme seguretat — civil Vegeu protecció civil — ciutadana Vegeu seguretat pública — de les persones Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tota mena de discriminació 15.2; 19.1 Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1 Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables 42.3 Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris 49.1 La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones 139.1 — i higiene en el treball Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3 Els poders públics han d’impulsar i promoure polítiques que la garanteixin 45.3 La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball i malalties professionals 165.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre la prevenció de riscs laborals i sobre la seguretat i la salut en el treball 170.1.g 365 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — industrial La Generalitat té competència exclusiva sobre la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials 139.1 — marítima La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació del sector pesquer inclou l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a la seguretat dels vaixells 119.4 — nuclear La Generalitat participa en l’execució de la legislació en aquesta matèria 132.4 — privada Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en matèria d’autorització d’empreses, en matèria d’inspecció i sanció d’activitats, en matèria d’autorització de centres de formació del personal i en matèria de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i amb les policies locals 163 — pública Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública 84.2.e La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou la regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius 134.1.j Corresponen a la Generalitat la planificació i la regulació del sistema de seguretat pública 164.1.a Correspon a la Generalitat l’ordenació de les policies locals 164.1.a Corresponen a la Generalitat la creació i l’organització de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.1.b Corresponen a la Generalitat el control i la vigilància del trànsit 164.1.c La Generalitat té les facultats executives que li atribueixi l’Estat i, en tot cas, les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació 164.3.a 366 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes les funcions en l’àmbit de la seguretat ciutadana i l’ordre públic 164.5.a Vegeu també forces de seguretat; Junta de Seguretat; protecció civil — social La Generalitat hi té competència compartida 165.1 La Generalitat en pot organitzar i administrar els serveis que hi estan relacionats i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció, que resta reservada a l’Estat 165.2 Vegeu també assegurances; sanitat — viària Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a incrementar-la 48.2 senadors Correspon al Parlament designar els que representen la Generalitat 61.a ; DA 1 Poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a informar sobre llur activitat en el Senat 179 Senat Vegeu Corts Generals; senadors servei meteorològic Correspon a la Generalitat d’establir-ne un de propi 144.5 serveis Vegeu també traspàs de serveis — aeroportuaris La Generalitat hi té competència exclusiva sobre llur règim econòmic respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès general 140.1.c 367 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — d’interès general Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1 Les administracions públiques han de fixar els estàndards de qualitat dels serveis públics i les condicions per a accedir-hi 30.1 Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4 Els governs locals tenen competències pròpies pel que fa a l’ordenació i la prestació dels serveis bàsics 84.2.c Vegeu també drets — d’ocupació Els treballadors tenen dret a accedir als serveis públics d’ocupació de manera gratuïta 25.1 — de comunicació Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya 52.2 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l La Generalitat té competència executiva per a promoure un conjunt mínim de serveis de comunicació electrònica 140.7.a La Generalitat hi té competència exclusiva sobre l’organització de la prestació dels serveis de contingut audiovisual de la Generalitat i d’àmbit local 146.1.a La Generalitat té competència compartida per a fer la regulació i el control dels serveis i de les ofertes de comunicació audiovisual en l’àmbit de Catalunya 146.1.b Vegeu també mitjans de comunicació social; telecomunicacions — de protecció civil Vegeu protecció civil — de ràdio i televisió Vegeu serveis de comunicació 368 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de seguretat i investigació privades La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació amb la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i amb les policies locals 163.d — ferroviaris La Generalitat té competència exclusiva amb relació a les infraestructures de la xarxa ferroviària de les quals és titular i participa en la planificació i la gestió de les de titularitat estatal 140.6 La Generalitat té competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament per Catalunya 169.1 La Generalitat participa en l’establiment dels que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional 169.3 — forestals Vegeu forest — portuaris La Generalitat hi té competència exclusiva sobre el seu règim econòmic respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès general 140.1.c — sanitaris Vegeu sanitat — socials Els poders públics han de promoure polítiques públiques que garanteixin un sistema adequat de serveis socials públics i concertats 42.1 Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries en l’àmbit dels serveis socials 42.5 Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis socials bàsics 42.5 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.m La Generalitat hi té competència exclusiva 166.1 Vegeu també benestar social; pobresa; seguretat social 369 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A sexisme Vegeu igualtat; orientació sexual; perspectiva de gènere silvicultura Vegeu forest símbols — dels municipis La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b — nacionals Són la bandera tradicional de quatre barres vermelles en fons groc, la Diada de l’Onze de Setembre i l’himne de Els segadors 8.1 Correspon al Parlament de regular-ne les expressions 8.5 Llur protecció jurídica és la que correspon als altres símbols de l’Estat 8.6 La Generalitat té competència exclusiva per a regular-los, ordenar-los, configurar-los i preservar-los 167 Síndic de Greuges És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i l’Estatut 78.1 Supervisa l’activitat de l’Administració local i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen 78.1 El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions 78.2 Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes de llei, les proposicions de llei i els decrets llei que regulen drets reconeguts per l’Estatut 78.3 Pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania 78.4 S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5 370 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La persona que n’ocupa el càrrec és elegida pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts 79.1 La persona que n’ocupa el càrrec exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència 79.2 La persona que n’ocupa el càrrec és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions 79.2 La persona que n’ocupa el càrrec és inamovible i només pot ésser destituïda i suspesa per les causes que estableixi la llei 79.2 Una llei ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec i l’organització i les atribucions de la institució 79.3 Gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària 79.3 Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2 síndic o síndica — de l’Aran Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2 És la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran 94.2 Vegeu també Aran — de la Sindicatura de Comptes Formen la Sindicatura de Comptes 81.1 Són designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts 81.1 Una llei n’ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament, i també l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes 81.2 — major És elegit pels síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1 sindicats Tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 371 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3 Han d’estar representats en l’espai català de relacions laborals 45.4 Han de participar en la definició de les polítiques públiques que els afecten 45.6 Vegeu també relacions laborals Sindicatura de Comptes És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 És l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya 80.1 Depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària 80.2 Ha d’establir les relacions de cooperació amb el Tribunal de Comptes per mitjà d’un conveni 80.3 És formada per síndics designats pel Parlament 81.1 Una llei n’ha de regular l’organització i el funcionament, i també l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament dels síndics de comptes 81.2 sinistralitat laboral Vegeu seguretat i higiene en el treball sistema — bibliotecari La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres que l’integren 127.1.c.primer — d’arxius La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres que l’integren 127.1.c.primer S’hi integren els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona DA 13 372 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de benestar Els poders públics han de promoure una distribució equitativa de la renda en el marc d’un sistema català de benestar 45.2 — de finançament Vegeu finançament de la Generalitat — de fonts Vegeu dret civil de Catalunya — electoral Vegeu règim electoral del Parlament — estadístic La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne un de propi 135.1.c — institucional de la Generalitat La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya 2.1 La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II, i també pels municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin 2.2; 2.3 Deriva de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE), a l’empara de la qual l’Estatut incorpora i actualitza els drets històrics del poble català, les seves institucions seculars i la tradició jurídica catalana 5 Es regulen les institucions d’autogovern títol II Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en matèria de subvencions incondicionades han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya 219.2 — penitenciari La Generalitat té competència executiva de la legislació de l’Estat en aquesta matèria 168.1 La Generalitat té capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya 168.1.a 373 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència executiva en la gestió de l’activitat penitenciària 168.1.b La Generalitat té competència executiva en la planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris 168.1.c La Generalitat té competència executiva en l’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats 168.1.d La Generalitat té competència executiva en la planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults 168.2 — sanitari Vegeu sanitat — tributari La fiscalitat ecològica és un dels principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2 La competència exclusiva de la Generalitat sobre el règim jurídic de les associacions i les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya inclou la determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals 118.1.b ; 118.2.b La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cultura inclou l’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals 127.1.a.cinquè La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures de transport que no siguin d’interès general inclou les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens 140.1.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de les activitats de joc, apostes i casinos que s’acompleixen a Catalunya inclou la determinació del règim fiscal sobre l’activitat de joc 141.1.c La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures de fiscalitat 144.1.b 374 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les relacions fiscals entre l’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per una llei orgànica (art. 157.3 CE) i es regeixen pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional 201.1; 201.2 Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts, entre altres fonts, pels rendiments dels tributs propis, els rendiments dels tributs estatals cedits i els recàrrecs sobre els tributs estatals 202.3.a ; 202.3.b ; 202.3.c La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits 203.2; 206.2 Corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa dels tributs estatals cedits totalment 203.2.a ; 203.3 Corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la capacitat normativa dels tributs estatals cedits parcialment 203.2.b ; 203.3 Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs propis i dels tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació, dels altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2 La Generalitat té competència per a establir per llei els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa 203.5 La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6 Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació o de col·laboració 204.2; 204.3 L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya han d’establir mecanismes de col·laboració i han de constituir un consorci, que pot esdevenir l’Administració tributària a Catalunya 204.2; 204.3; 210.2.c Es regula la participació de la Generalitat en els rendiments dels tributs estatals i en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat entre les comunitats autònomes 206 375 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l’Estat en els tributs estatals 207 S’ha de valorar la variació de la capacitat fiscal produïda per l’impacte financer de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat o de les de la Generalitat sobre l’Estat, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris 209 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat canalitza el conjunt de relacions fiscals i financeres entre la Generalitat i l’Estat 210 La llei de pressupostos de la Generalitat no pot crear tributs, però en pot modificar, si ho estableix una llei substantiva 212 La competència de la Generalitat en matèria de finançament local pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals 218.2 Correspon als governs locals la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs i per a fixar la quota, el tipus i les exempcions i bonificacions dels tributs locals 218.3; 218.4 El fons de cooperació local s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat 219.1 Els ingressos dels governs locals consistents en la participació en tributs estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els distribueix d’acord amb la llei de finances locals 219.2 Els recursos procedents de participacions genèriques en impostos s’han de distribuir tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència 219.4 S’estableix quins són els tributs estatals que tenen la consideració de cedits totalment o parcialment a Catalunya en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut DA 7 La relació de tributs estatals cedits a Catalunya es pot modificar per acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat per mitjà de llei, sense necessitat de reformar l’Estatut DA 7 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de determinar l’abast i les condicions de la cessió de tributs estatals a Catalunya, per mitjà d’un acord que el Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei DA 7 376 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la Constitució s’han d’interpretar harmònicament amb les normes de l’Estatut DA 12 Vegeu també Administració tributària a Catalunya; Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat; mecanismes d’anivellament i de solidaritat societat del coneixement i de la informació Vegeu tecnologies de la informació i de la comunicació societats rectores de mercats de valors La Generalitat té competència compartida per a regular-les i adoptar les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador 145.b sòl Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl 47 Els governs locals tenen competències pròpies en la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial 84.2.b La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació de sòl i subsòl 144.1.f La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim urbanístic del sòl 149.5.a La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim jurídic de la propietat del sòl 149.5.b La Generalitat té competència exclusiva en la política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d solidaritat Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul 377 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3; 45.1 Els poders públics han de procurar la plena integració de les persones grans per mitjà de polítiques públiques basades en la solidaritat intergeneracional 40.6 És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 Les polítiques públiques que vetllen per la protecció del medi ambient s’han de basar en la col·lectiva i en la intergeneracional 46.1 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i promoure les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària 166.2 — financera La Generalitat té competència compartida en seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social 165.1 És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques 201.2 Vegeu també mecanismes d’anivellament i de solidaritat sordesa Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua de signes catalana 50.6 La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte 50.6 sostenibilitat La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància del desenvolupament sostenible preàmbul Els poders públics han de promoure els valors del desenvolupament sostenible 4.3 Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut 27.1 Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats 45.1 378 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible 46.1 Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat 48.1 Els governs locals tenen competències en la formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible 84.2.j La Generalitat té competència exclusiva en la sostenibilitat aplicable als habitatges 137.1.g La Generalitat té competència compartida sobre les mesures de sostenibilitat ambiental 144.1.b La Generalitat promou la mediambiental en la seva actuació tributària 203.6 subministrament — d’aigua La Generalitat té competència exclusiva per a garantir-lo en cas de necessitat pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.c — d’energia La Generalitat té competència compartida per a desplegar les normes complementàries de qualitat d’aquests serveis 133.1.c subrogació de funcions La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 subsidiarietat Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de subsidiarietat preàmbul És un dels principis que regeixen la distribució de les responsabilitats entre les administracions locals 84.3 El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 379 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A subsòl La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació de sòl i subsòl 144.1.f La Generalitat té competència exclusiva en el règim de la intervenció administrativa en l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d subvencions Vegeu també ajuts públics — de la Generalitat Se’n poden atorgar amb càrrec a fons propis per a dur a terme l’exercici de l’activitat de foment 114.1 — estatals i europees Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, especificar els objectius als quals es destinen les territorialitzables, regular-ne les condicions d’atorgament i gestionar-les 114.2 Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les territorialitzables, completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió 114.3 Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, de gestionar les territorialitzables 114.4 La Generalitat participa en la determinació de les que han de tenir caràcter no territorialitzable 114.5 La Generalitat participa en la gestió i la tramitació de les no territorialitzables 114.5 — estatals incondicionades Com a ingressos dels governs locals són percebudes per mitjà de la Generalitat, que les ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals 219.2 Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya 219.2 La distribució dels recursos que generen s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i ha de garantir-ne en tot cas la suficiència 219.4 380 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A successions Vegeu impost sobre successions i donacions suficiència de recursos És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat 201.2 És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment del qual vetlla la Generalitat 217; 219 sufragi universal Vegeu Aran; règim electoral del Parlament; règim electoral dels ens locals T tabac Vegeu impost sobre les labors del tabac taxes Correspon a la Generalitat la gestió, la liquidació i la recaptació de les judicials que estableixi en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia 104.f Llurs rendiments constitueixen els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.a Vegeu també sistema tributari teatre La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció teatrals portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer tecnologia Vegeu innovació tecnològica; tecnologies de la informació i de la comunicació; transferència tecnològica tecnologies de la informació i de la comunicació Els poders públics han d’impulsar que s’hi pugui accedir en condicions d’igualtat en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral 53.1 381 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de fomentar que es posin al servei de les persones 53.1 Els poders públics han de garantir que la prestació de serveis que les utilitzin es faci d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i actualització 53.1 telecomunicacions Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l La Generalitat té competència sobre les condicions que han de complir els edificis per a instal·lar-hi infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable 137.2 La competència executiva de la Generalitat en matèria de comunicacions electròniques inclou la promoció de l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal, la potestat inspectora i la potestat sancionadora respecte a les infraestructures comunes de telecomunicacions, la resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió i la gestió dels registres d’instal·ladors d’infraestructures i de gestors de múltiplexs 140.7 La Generalitat designa o participa en els processos per a designar membres dels òrgans de direcció de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions 182.1 Vegeu també serveis de comunicació; tecnologies de la informació i de la comunicació teleesquí Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions telefèric Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions telefonia Vegeu telecomunicacions televisió Vegeu mitjans de comunicació social; serveis de comunicació; telecomunicacions tercer sector Vegeu organitzacions del tercer sector social 382 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A termes dels ens locals La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne, suprimir-ne i alterar-los 151.b territori de Catalunya És el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut 9 El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada de totes les seves zones 56.2 L’àmbit material de les competències de la Generalitat s’hi refereix 115.1 terrorisme La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5 testament vital Vegeu drets en l’àmbit de la salut titulacions acadèmiques La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes d’esbarjo 119.3.d La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals en matèria d’ensenyament no universitari 131.4 La Generalitat té competència exclusiva sobre el marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el principi d’autonomia universitària 172.1.e La Generalitat té competència compartida sobre l’adscripció i la desadscripció de centres docents per a impartir títols universitaris oficials 172.2.c La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials 172.3 Vegeu també ensenyament; professions titulades topònims La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b La Generalitat té competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b 383 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A toxicologia Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105 traçabilitat Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders 116.1.b tractament — de dades personals La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 156 — fiscal La Generalitat gaudeix del que estableixen les lleis per a l’Estat en els impostos estatals 207 — mèdic Vegeu drets en l’àmbit de la salut tractats — entre la Generalitat i l’Estat Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat — internacionals Els poders públics han de promoure el ple exercici dels drets i les llibertats fonamentals que reconeixen 4.1; 15.1 La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè el català hi sigui present i s’utilitzi en els de contingut cultural o lingüístic 6.3 Les disposicions referents als drets estatutaris no poden ésser desplegades, aplicades o interpretades de manera que redueixin o limitin els drets fonamentals que reconeixen 37.4 El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels que afectin d’una manera directa i singular les competències de Catalunya, amb relació als quals la Generalitat i el Parlament poden formular les observacions que considerin pertinents 196.1 384 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores dels que afecten Catalunya d’una manera directa i singular 196.2 La Generalitat pot sol·licitar al Govern que en subscrigui en matèries de la seva competència 196.3 La Generalitat ha d’executar les obligacions que en derivin 196.4 Vegeu també acció exterior; acords internacionals; Unió Europea tradició — cívica i associativa La de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i subratlla avui, especialment, la importància de la igualtat entre dones i homes preàmbul — humanista És des d’aquesta seva tradició que Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul — jurídica catalana És un dels fonaments de l’autogovern 5 transferència — de competències El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats (en el marc de l’art. 150 CE) 61.d La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos necessaris 219.3 Vegeu també delegació de competències; traspàs de serveis — tecnològica En matèria d’agricultura i ramaderia, la Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.h 385 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A transgènics Vegeu organismes genèticament modificats trànsit Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit 48.2 En correspon a la Generalitat el control i la vigilància 164.1.c Vegeu també xarxa viària — internacional La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que hi garanteixin la comunicació 169.3 transparència L’Administració electoral la garanteix 56.2 L’Administració de la Generalitat, d’acord amb aquest principi, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4 El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques 201.2 La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat s’ha de fer d’acord amb aquest principi 206.4 L’Estat i la Generalitat s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència 209.2 En compliment d’aquest principi, l’Estat ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya DA 15 transport La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre per carretera, ferrocarril i cable que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transports terrestres inclou la regulació d’un sistema de mediació 169.1.e 386 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en els d’àmbit superior requereix l’informe previ de la Generalitat 169.2 La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat en marina mercant i ports 169.6 Vegeu també impost sobre determinats mitjans de transport; infraestructures de transport; xarxes de comunicació — d’energia La Generalitat té competència compartida en la regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d’energia 133.1.a La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ, en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Catalunya 133.2 L’impost sobre determinats mitjans de transport té la consideració de tribut estatal cedit totalment DA 7.a — de mercaderies La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1 La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera específica el de les perilloses o peribles 169.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres de transport, logística i distribució, i sobre els operadors de les activitats que hi són vinculades 169.4; 169.5 La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6 — de viatgers Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda 48.1 387 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els governs locals tenen competències en la gestió del transport de viatgers municipal 84.2.h La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme que transcorren íntegrament per Catalunya 169.1.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6 — escolar La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d — funerari La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d — sanitari La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d — turístic La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d transvasaments Vegeu aigües traspàs de serveis La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat n’acorda la valoració 210.2.f Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també transferència de competències 388 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A T treball El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul Les persones excloses del mercat de treball tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3 Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4 Els poders públics han de garantir-hi el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes 41.1 Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4 Els poders públics han de promoure polítiques d’ocupació plena i de foment de l’estabilitat laboral 45.3 Els poders públics han de promoure polítiques de formació de les persones treballadores 45.3 Els poders públics han de promoure polítiques de prevenció de riscs laborals i de seguretat i higiene en el treball 45.3 Els poders públics han de promoure polítiques de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes 45.3 Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere en l’àmbit laboral 45.3 La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya 138.2 La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball i malalties professionals 165.1.d La Generalitat té competència executiva en la planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon a la Generalitat 170.1 389 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència executiva en matèria de condicions de treball 170.1.a La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions professionals 170.1.c La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f La Generalitat té competència executiva en matèria de prevenció de riscs laborals i de seguretat i salut en el treball 170.1.g La Generalitat té competència executiva en matèria de potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h La Generalitat té competència executiva en matèria d’elaboració del calendari de dies festius 170.1.l Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; ocupació; relacions laborals; seguretat de les persones; treballadors treballadors Tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment 25.1 Tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1 Tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones 25.3 Tenen dret, i també llurs representants, a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 Els poders públics han de garantir llurs drets laborals i sindicals, i han d’impulsar i promoure llur participació en les empreses 45.3 La competència exclusiva en matèria de cooperatives inclou l’accés dels treballadors als mitjans de producció 124.3 Correspon a la Generalitat la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V 138.3 Tribunal — Català de Defensa de la Competència La Generalitat té competència exclusiva per a establir-lo i regular-lo, amb jurisdicció a tot el territori de Catalunya 154.3 390 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — Constitucional El Parlament pot personar-s’hi 61.e El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant d’aquest 76.3 La Generalitat participa en els processos de designació dels seus magistrats 180 — de Comptes Ha d’establir les relacions de cooperació amb la Sindicatura de Comptes per mitjà d’un conveni 80.3 La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — de Justícia de la Unió Europea La Generalitat hi té accés 191.1 El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar-hi accions 191.2; 119.3 La Generalitat col·labora en la defensa jurídica dels seus interessos i competències davant aquest Tribunal 191.2 — Superior de Justícia de Catalunya Coneix els recursos contra els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III del títol I i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.2 És competent en les causes contra els diputats 57.2 Li correspon decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers 70.2 És l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya 95.1 És competent per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per l’Estatut 95.1 És competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear 95.1 391 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya 95.2 Li correspon la unificació de la interpretació del dret de Catalunya 95.3 Li correspon la resolució dels recursos extraordinaris de revisió 95.4 El seu president o presidenta és el representant del poder judicial a Catalunya 95.5 Es regula el nomenament del seu president o presidenta 95.5 Es regula el nomenament dels presidents de sala 95.6 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya n’és el fiscal o la fiscal en cap 96.1 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3 Vegeu també poder judicial — Suprem La Sala Penal del Tribunal Suprem decideix sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers fora del territori de Catalunya 57.2; 70.2 tributs Vegeu sistema tributari — sobre jocs d’atzar Són tributs estatals cedits totalment DA 7.a turisme Els governs locals tenen competències pròpies en la regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions d’activitats econòmiques de caràcter turístic 84.2.i La Generalitat té competència exclusiva per a fer una regulació específica del transport turístic 169.1.d La Generalitat hi té competència exclusiva 171 La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i planificar el sector turístic 171.a 392 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en promoció del turisme, que inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger 171.b La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat 171.c La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c La Generalitat té competència exclusiva en la regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes 171.d La Generalitat té competència exclusiva en els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial 171.e La Generalitat té competència exclusiva en la fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme 171.f — juvenil La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b tutela — administrativa Correspon a la Generalitat en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació i altres corporacions de dret públic (en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.1.c La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat inclou les facultats que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació 128.2 La Generalitat l’exerceix respecte a les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat 165.2 — de drets Vegeu Consell de Garanties Estatutàries 393 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de menors La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors 166.3.a — financera Correspon a la Generalitat la dels ens locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució 218.5 U UNESCO La Generalitat ha de participar-hi 198 Unió Europea Catalunya participa, per mitjà de l’Estat, en la construcció del seu projecte polític i en comparteix els valors i els objectius preàmbul Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part 3.2 Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4 La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè s’hi reconegui l’oficialitat del català 6.3 Les polítiques de foment del català s’hi han d’estendre 50.3 El desplegament, l’aplicació i l’execució de la seva normativa corresponen a la Generalitat si afecta l’àmbit de les seves competències 113 La Generalitat té competències sobre les subvencions europees territorialitzables 114.2; 114.3; 114.4; 114.5 S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques en l’àmbit de la Unió Europea en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació 158.3 La Comissió Bilateral Generalitat - Estat intervé en el garantiment de l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea 183.2.g 394 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A U Es regulen les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea capítol II del títol V La Generalitat participa en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya 184 El Govern de l’Estat ha d’informar la Generalitat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació 185.1 El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats 185.2 La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea 186.1; 186.2; 186.3 L’Estat ha d’informar la Generalitat sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea, amb relació a les quals el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de formular observacions i propostes 186.4 La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat 187.1; 187.2; 187.3 El Parlament de Catalunya pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú 187.4 El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa el dret europeu 189.1 Si l’execució del seu dret requereix l’adopció de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies 189.2 En el cas que estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees 189.3 395 �U ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, d’acord amb els articles 114 i 210 190 La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea 191 La Generalitat pot establir-hi una delegació per a defensar millor els seus interessos 192 Els recursos que en procedeixen constitueixen recursos de les finances de la Generalitat 202.3.k La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri del sistema de finançament quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea 210.3 Vegeu també acció exterior unions estables de parella Els poders públics n’han de promoure la igualtat 40.7 Es regulen per llei 40.7 universitats El professorat i l’alumnat de llurs centres tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin 35.5 Han d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en l’àmbit de llurs activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que integren el sistema universitari català 156.a La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en la programació i la coordinació del sistema universitari català, en el marc de la coordinació general 172.1.a La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de les privades 172.1.b La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en l’aprovació dels estatuts de les públiques i de les normes d’organització i funcionament de les privades 172.1.c La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en la coordinació dels procediments per a accedir-hi 172.1.d 396 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A U La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en el marc jurídic de llurs títols propis 172.1.e La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en llur finançament i, si escau, la gestió dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari 172.1.f La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria 172.1.g La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en el règim retributiu de llur personal docent i investigador contractat i l’establiment de les retribucions addicionals de llur personal docent funcionari 172.1.h La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en la regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les universitats 172.2.a La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en el règim jurídic de l’organització i el funcionament de les públiques, incloent-hi llurs òrgans de govern i de representació 172.2.b La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en l’adscripció, la creació i el reconeixement de centres docents públics o privats i en la implantació i la supressió d’ensenyaments 172.2.c La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en la regulació del règim per a accedir-hi 172.2.d La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en la regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari 172.2.e La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament i del personal docent i investigador 172.2.f 397 �U ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència executiva en l’expedició de llurs títols oficials 172.3 Vegeu també ensenyament universitari; personal docent urbanisme Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a La Generalitat hi té competència exclusiva 149.5 La Generalitat té competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques 149.6 usos hidràulics Vegeu aigües usuaris Tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2 Les lleis han de determinar els casos en què les administracions públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3 La Generalitat té competència exclusiva sobre llur participació en l’organització de l’administració hidràulica pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets i deures dels usuaris i els prestadors de serveis turístics 171.d Vegeu també consumidors i usuaris V vacances Els poders públics han de promoure polítiques de garantia de les vacances retribuïdes 45.3 Vegeu també treball vagues La Generalitat té competència executiva pel que fa a la determinació dels serveis mínims 170.1.i Vegeu també relacions laborals 398 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A vaixells La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació del sector pesquer inclou la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells 119.4 Vall d’Aran (Val d’Aran) Vegeu Aran valors — socials El poble català proclama avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat preàmbul L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés preàmbul Catalunya comparteix i incorpora els de la Unió Europea preàmbul ; 3.2 Els poders públics han de promoure els de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible 4.3 Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament una formació basada en els que fonamenten la convivència democràtica 44.1 Els poders públics han de fomentar l’educació en els de la preservació i la millora del medi ambient 46.5 La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la dignitat dels valors democràtics 54.2 vegetals Vegeu agricultura; flora vegueries Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3; 83.1 La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local 90.1 La vegueria té personalitat jurídica pròpia 90.1 La vegueria és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis 90.1 399 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La vegueria té naturalesa territorial 90.2 Gaudeixen d’autonomia per a la gestió de llurs interessos 90.2 La creació, la modificació i la supressió i també el desplegament de llur règim jurídic són regulats per llei del Parlament 91.4 Vegeu també ens locals vehicles Vegeu transport veïnatge administratiu Els ciutadans espanyols que el tenen a Catalunya gaudeixen de la condició política de catalans 7.1 Els residents a l’estranger que l’han tingut a Catalunya gaudeixen de la condició política de catalans si ho sol·liciten 7.2 Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre el mantinguin a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra 14.2 vi Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades viatgers Vegeu transport vídeos Vegeu produccions audiovisuals videovigilància Vegeu vigilància en l’àmbit públic vies pecuàries La Generalitat hi té competència compartida sobre la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos 116.2.b vigència La vigència dels convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes comença seixanta dies després de la comunicació a les Corts Generals (en el marc de l’art. 145.2 CE) 178.4 400 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys DT 1.1 Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, mantenen la vigència DT 2 vigilància — del patrimoni cultural La Generalitat té competència exclusiva en el règim de vigilància del patrimoni cultural 127.1.b.quart — del trànsit Correspon a la Generalitat 164.1.c — dels òrgans jurisdiccionals El Consell de Justícia de Catalunya pot ordenar la vigilància de jutjats i tribunals 98.2.d — en l’àmbit de la salut La Generalitat té competència compartida en la vigilància epidemiològica 162.3.b — en l’àmbit del medi ambient Els governs locals tenen competències pròpies sobre la de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya 84.2.n La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de la vigilància en matèria de caça i pesca 119.1.b Correspon al Cos d’Agents Rurals 144.6 — en l’àmbit públic Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments en l’àmbit públic 173 401 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A vincles històrics, lingüístics i culturals La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris que en tenen amb Catalunya, amb els quals la Generalitat i l’Estat poden subscriure instruments de col·laboració i crear organismes comuns 12 Vegeu també comunitats catalanes a l’exterior violència — de gènere Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori 41.3 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre aquesta violència i per a detectar-la i prevenir-la 153.c La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que l’han patida o la pateixen 153.c — en l’esport La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de la prevenció i el control d’aquesta en els espectacles públics esportius 134.1.j voluntariat La Generalitat hi té competència exclusiva 166.2 voluntats anticipades Vegeu drets en l’àmbit de la salut X xarxa — d’equipaments esportius La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-la 134.1.h — d’establiments turístics La Generalitat gestiona la xarxa d’establiments de la seva titularitat i participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c 402 �Z ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de serveis socials Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions d’igualtat 24.1 — ferroviària Vegeu serveis ferroviaris — viària La Generalitat té competència exclusiva en la de la seva titularitat i participa en la gestió de la de l’Estat 140.5 Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3.1 Vegeu també infraestructures; trànsit; transport; vies pecuàries xarxes de comunicació Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4 Vegeu també serveis ferroviaris; xarxa viària xenofòbia Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8 Vegeu també igualtat Z zones — d’atmosfera contaminada La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou la declaració de zones d’atmosfera contaminada 144.1.h Vegeu també ambient atmosfèric — de muntanya Vegeu muntanya 403 �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estatut d’autonomia de Catalunya: text consolidat (2012) Creator An entity primarily responsible for making the resource Parlament de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Parlament de Catalunya Legislació Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Text consolidat de l'Estatut de Catalunya després de les modificacions legals posteriors al referèndum que el va aprocar. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Legislació https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/13/2692/material_grafic_campanyaEstatut_2006.pdf ff3a156fa2f0ead12d1c9799ac40396c PDF Text Text 5617 Master pag Educaci 5/5/06 13:17 P gina 1 art. 44.1/educació “Els poders públics de Catalunya han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. El nou Estatut atribueix al govern de Catalunya més capacitat per decidir sobre el nostre sistema educatiu i universitari. Amb unes competències ampliades i detallades, podrem decidir el model educatiu i universitari que volem, treballar millor per garantir-ne la qualitat i, per exemple, intervenir directament en la definició de criteris i la distribució de beques i ajuts. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Familia 5/5/06 13:01 P gina 1 art. 16/família “Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per càrregues familiars” art. 17/menors “Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social” art. 18/persones grans “Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. L’Estatut incorpora un capítol de drets i deures dels ciutadans i de principis que han de respectar els poders públics. Aquets articles en són una mostra. A més s’incorporen noves competències en aquests àmbits: la Generalitat tindrà plena capacitat per regular les polítiques socials. En la política de família podrà determinar, per exemple, el concepte de família nombrosa i el tipus i la quantia de les subvencions que podran percebre. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Palau 2 5/5/06 13:07 P gina 1 art. 5/els drets nacionals “L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions i en la tradició jurídica catalana...” En nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les postres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. En el nou Estatut es reconeix, per primer cop en un text jurídic, la identitat nacional de Catalunya i es fa referència als drets històrics del poble català. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Recursos 5/5/06 13:16 P gina 1 art. 202.1 Els recursos de la Generalitat “La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. Estableix una nova cistella d’impostos: IRPF: la Generalitat passa de gestionar-ne el 33% a gestionar-ne el 50%. IVA: la Generalitat passa de gestionar-ne el 35% a gestionar-ne el 50%. Impostos especials (hidrocarburs, tabac, alcohol, cervesa, vi i productes intermedis): la Generalitat passa de gestionar-ne el 40% a gestionar-ne el 58%. Es crea l’Agència Tributària de Catalunya, es tindrà més capacitat normativa, es garanteix que Catalunya no perdrà posicions en l’ordenació de les comunitats autònomes segons la seva renda per càpita i, durant 7 anys, l’Estat invertirà en infraestructures en la mateixa mesura que Catalunya contribueix a la riquesa d’Espanya. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Transport 5/5/06 13:06 P gina 1 art. 169/transport “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies de carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament en el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. La Generalitat regularà el transport ferroviari de rodalies i regionals, decidirà els horaris, la freqüència de pas dels trens, planificarà les noves línies. Amb més capacitat de decisió en aquest àmbit, el govern de Catalunya podrà ser més eficaç en la modernització del transport públic i en la dotació de nous serveis ferroviaris. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource C. Fons de la Generalitat de Catalunya Type The nature or genre of the resource Subfons Description An account of the resource Aquest subfons aplega totes les sèries documentals vinculades a l'activitat de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Material gràfic publicitari de la campanya per l'Estatut de 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Type The nature or genre of the resource Propaganda Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual i gràfic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Promoció Campanyes EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Publicitat https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2693/20060907_decret_convocatoria_eleccions.pdf 47b413ad64b861404961e50279487d8f PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource DECRET 340/2006, de 7 de setembre, de convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Decret Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Parlament de Catalunya Autonomia Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document amb el decret signat per Pasqual Maragall. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Legislació https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2694/viatges_internacionals_2006.pdf b2187491ac4742ec0d8e56fe1ffc64d3 PDF Text Text Acció de Govern Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya 2006 MARROC RABAT, CASABLANCA 16 i 17 de gener Dinar oficial de celebració de la missió empresarial ofert per la regió de Rabat-Salé Trobada privada dels Presidents dels 4 Motors per Europa Sessió inaugural de la Conferència Plenària dels 4 Motors per Europa Sopar de gala ofert per les autoritats marroquines Trobada amb la premsa i traspàs de la presidència al president Queyranne Inauguració II Fòrum Econòmic Catalunya-Marroc BÈLGICA BRUSSEL·LES 7 i 8 de febrer Recepció d'Any Nou a Brussel·les Reunió amb el Joaquín Almunia, Comissari d'Economia i Afers Monetaris Reunió amb Janez Potocnik, Comissari de Ciència i recerca Dinar amb els alts càrrecs catalans de la Comissió Europea Reunió amb Josep Borrell, president del Parlament Europeu Reunió amb Javier Solana, Alt Comissionat de la PESC Trobada amb Yves Leterme, ministre-president de Flandes Reunió amb Eneko Landaburu, DG de Relacions Exteriors de la Comissió Europea FRANÇA TOULOUSE 10 de febrer Dinar dels Presidents de l'Euroregió Trobada dels Presidents de Regió i els presidents de les Cambres de Comerç Debat-taula rodona dels Presidents amb els mitjans de comunicació EUA NOVA YORK 21, 22 i 23 de febrer Visita a les instal·lacions del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center Seminari amb els estudiants del programa d'estudis urbans de la New School: "From the Barcelona Model to the Catalonia Project" Trobada amb Arjun Appadurai, provost de la New School Entrevista amb Kofi Annan, secretari general de l'ONU Trobada amb Emily Rafferty, presidenta del Metropolitan Museum de Nova York. Anunci de l'exposició sobre Barcelona i la Modernitat l'any 2007 Recepció a la residència de l'ambaixador d'Espanya davant les NNUU Recepció amb els membres del Catalan Institute of America Visita als arxius de la Brigada Lincoln. Acord per fundar un Catalan Center. Trobada amb Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, ambaixador d'Espanya davant les NNUU Entrevista amb Eveline Herfkens, coordinadora executiva de la Campanya del Mil·leni Visita al Laboratori Thomas J. Watson d'IBM Trobada amb científics i responsables de la política d'estímul a la innovació tecnològica de Nova York a la New York Academy of Sciences Conferència sobre el moment actual a Catalunya al King Juan Carlos I Centre de la NYU Visita a l’exposició sobre Goya a la Frick Collection Sopar ofert pel President de la Generalitat a la Galeria Salander O'Reilly de Nova York Visita a l'exposició "On site: new architecture in Spain" del MOMA Visita a les oficines del COPCA-CIDEM Visita a la seu de Hewlet-Packard a Manhattan i videoconferència BRASIL SAO FÉLIX DO ARAGUAIA 9 de març Acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga 1 �XILE SANTIAGO DE XILE, VALPARAISO, VIÑA DEL MAR 11, 12 i 13 de març Visita a Isla Negra Presentació artística oferta per la Presidenta Bachelet Cerimònia de "Transmisión del mando Presidencial" a Michelle Bachelet Dinar privat amb Isabel Allende Sopar ofert pel MHP amb motiu del centenari del Casal Català de Santiago Visita al Museu de la Solidaridad Salvador Allende Visita al Cementiri de Santiago i ofrena al mural les víctimes de la dictadura Trobada de la presidenta Bachelet amb els convidats especials al Palacio de la Moneda Recepció oferta per la presidenta Bachelet a les delegacions i convidats especials Visita al Centre Català de Santiago de Xile Visita a les instal·lacions de la CEPAL i esmorzar amb José Luís Machinea Acte acadèmic d'imposició al MHP de la medalla rectoral de la Universitat de Xile ITALIA ROMA 27 setembre Dinar privat amb Romano Prodi Signatura d'un conveni amb la FAO BÈLGICA BRUSSEL·LES 3 i 4 d’octubre Conferència-sopar del MHP "20 anys de Catalunya a Europa" Esmorzar amb Javier Solana Visita a les oficines de la Delegació/PCPE, Turisme de Catalunya, ICIC i COPCA FRANÇA PARÍS 11 d’octubre Signatura del Memoràndum d'entesa entre Catalunya i la UNESCO Dinar amb periodistes i personalitats polítiques Visita al Museu Jeu de Paume i trobada amb Marta Gili Sopar privat a casa de Montserrat Casals, amb Jorge Semprún Entrevista amb Jacques Delors SENEGAL Del 5 al 9 de novembre de 2006 Visita al projecte de recursos hidràulics de l'entitat ACPP a Siganar Visita a una granja-escola de gallines a Mlomp Benviguda amb les autoritats locals a Ziguinchor Visita al Centre de Salut de l’Assemblea de Cooperació per la Pau a Oussouye Dinar amb entitats de Velingara Entrevista amb Abdou Malal Diop, ministre de Senegalesos a l'Exterior Entrevista amb Macky Sall, primer ministre de Senegal Dinar amb Fernando Morán Calvo-Sotelo, ambaixador d'Espanya a Senegal Reunió amb ONG's catalanes a Dakar Entrevista amb Abdoulaya Wade, president de la República del Senegal 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Gabinet del president Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Viatges i visites President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant l'any 2006. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2695/0000001422.pdf a0ded53d050dfa76a889f4579d2fffd8 PDF Text Text Seminari Internacional "Ciutat, Nació i Terra" (Institut d'Humanitats, 27.11.91. 19.00 hores) CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA "CIUTAT, NACIó, TERRA: REFLEXIÓ DE BARCELONA" 1 �CONFERèNCIA "CIUTAT, NACIó, TERRA". La idea inicial d'aquestes conferències va ser la de lligar el concepte de ciutat ï món com a llocs de la diversitat, com a llocs on, justament, allò que defineix la ciutat i el món, més que una característica comuna, és un conjunt de caracterítiques de diversitat. La ciutat és el lloc on la gent és gent, on els uns es troben amb els altres i on als ciutadans no se'ls pregunta d'on venen, sinó d'on són. És el lloc del "ius soli", i no el lloc del "ius sanguinis", per definició. És el lloc de l'intercanvi, del comerç i del contacte. El mateix passa amb el món. El món, ei problema i la gràcia que té és de ser enormement divers, de ser com una ciutat. En canvi, la nació, com dèiem, és la unitat, la unicitat, és justament la pertinença, el fet de pertànyer a un col.lectiu definit per una llengua, per una ètnia, per unes característiques determinades, geogràfiques i físiques, i fins i tot culturals. Per tant, si sóc d'una nació sóc diferent dels altres nacionals, de les altres nacions. Si sóc d'una ciutat sóc un component més dins dels molts diversos, d'un lloc en el qual puc conviure, precisament, amb altres nacionals o amb gent d'altres procedències i, tal com aquí s'ha dit per part d'un dels ponents, comença a treballar amb 1 la �integració mai no acabada, segurament, de la nació que toqui, la nació en la qual la ciutat està. Algú va pensar que això podia ser un menyspreu respecte a la nació i al nacionalisme, i jo voldria dir, d'entrada, que no és així, que justament el fet que hi pugui haver una unitat ideal entre ciutat i món, per ser tots ells el lloc de l'encontre i de la diversitat, no vol dir que hi pugui haver, precisament, un contacte directe entre la ciutat i el món. I, d'alguna forma, l'humanisme - aquesta religió de la tera sencera - se'ns apareix com una ingenuïtat, històricament almenys, tot i que no vol dir que s'hagi de renunciar. Se'ns apareix, però, com una ingenuïtat que obvia una mediació necessària. No hi ha possibilitat de passar del lloc de la diversitat-ciutat al lloc de la diversitat-món si nó és a través de la mediació i de la cura d'humilitat que representa reconèixer-se súbdit d'una nació, d'una singularitat i d'una diferència. Només assumint aquesta diferència, aquesta particularitat, serà possible després reconstruir, em sembla, la universalitat del món. Jo sempre cito els mateixos textos, perquè com que sóc un alcalde d'una ciutat - i les ciutats el que fan és ocupar bastant els seus governants - llegeixo poc, i aleshores unes quantes lectures que tinc les cito d'una forma bastant continuada i freqüentment. Una d'elles, i no la citaré en extensió perquè algú ja me l'ha sentida, és una visió del 2 �segle passat, i es refereix, precisament, a la qüestió de la particularitat i la universalitat. Es preguntava l'autor d'aquest text si érem europeus o no - en aquell moment, cap a l'any 1990, es parlava molt d'Europa, i l'article es referia a si érem europeus ò no -. L'autor, que era català, deia en definitiva que les grans nacions, la gent que pertany a França o a Alemanya, no es pregunta si són europeus sinó que diuen: sóc francès, sóc alemany, i tothom ho entén. Quan diuen sóc francès o alemany, diuen que són europeus. Per tant, els catalans, deia, hauríem de dir el mateix. Nosaltres som catalans, i la gent hauria d'entendre que som europeus directament. Feia una certa apel.lació a no caure en una mena de cosmopolitisme europeu, almenys aparentment europeista, i a no perdre la gràcia, la sal i a no diluir la veritat, deia ell, de la nostra nacionalitat. En aquest cas, de la nostra nacionalitat catalana en un continent més ample que la podia esvair d'alguna manera. L'autor deia: per a mi, tot això d'Europa està molt bé, tot això de les ciutats, també, però m'hi falta la sal, i la sal és Catalunya. Aquesta sal és la particularitat. Aquesta sal de la vida és justament el fet de pertànyer a un col.lectiu que és limitat i que té, justament, unes característiques pròpies que el fan diferent de les demés; i sense aquesta particularitat, deia, no hi havia sal en 3 �aquesta comedia o en aquesta novel.la que és la vida. Però la gracia d'aquest article no estava en aixó, que segurament és una afirmació feta per altres i molt repetida durant la història, sinó que d'aquest punt de partida, des del cosmopolitanisme a un cert nacionalisme, l'autor continuava aquest viatge i anava més enllà, perqué finalment s'estava dirigint a uns ciutadans d'una ciutat o d'una comarca, i els deja: "vosaltres, de moment, us heu de dir catalans 1 arribará un dia en que, potser, ni us caldrà, i us podreu dir comarcans, de la comarca que sigui, o suposant, en el cas de Barcelona, barcelonins". Per qué ? Perquè de la mateixa manera que Catalunya, deja ell, denota Espanya, i es preguntava entremig qué se n'havia de fer de la pertanyença espanyola i ho solucionava rápidament - la millar manera de ser espahyols és ser catalans, o no és així? Ningú pot contestar que no a aquesta pregunta, ni a Catalunya ni a fora de Catalunya. La millar manera de ser espanyols, bons espanyols, és ser catalans. Bé doncs, a partir d'aqui, d'aquest nacionalisme, ell evolucionava cap a una posició que linealment és molt lógica, i deia, finalment, si era cert que és dins la particularitat que hi ha la universalitat, i si era cert que és dins de l'afirmarse un mateix, que un es pot retrobar amb els demés, perqué és precisament la unitat del gest el que uneix, i no tant l'idioma, suposem doncs, que també pot ser cert que un dia 4 �en que vostès que són de l'Empordà o de Barcelona es diran empordanesos i no caldrà que es diguin catalans perquè tothom entendrà que si es diuen empordanesos, són de Catalunya. L'autor anava més enllà i deia: si un dia a Catalunya li falta l'Empordà, Catalunya no seria Catalunya, no seria exactament Catalunya. I, en canvi, si un dia, de Catalunya només li quedés l'Empordà, Catalunya se salvaria i tornaria a ésser, perquè, acabava dient, és dintre del concret i dintre de l'engruna, penso que deia, allà on hi ha la veritat i no pas en el contenidor de l'engruna. Bé, aquest tipus de pensaments crec que venen molt sovint a molts ciutadans i, en tot cas, a alguns alcaldes que veuen l'espectacle profús i divers i magnífic d'una ciutat que a més se sap a ella mateixa i que a més s'explica a ella mateixa i es defineix amb una gran brillantor. Jo no ho faré aquí perquè en aquesta sala, precisament, hi ha molts més millors cronistes de la ciutat, diria, que jo mateix. Barcelona, s'ha dt molt, és una ciutat, és fins i tot un prototipus de ciutat, potser el més genuí. Barcelona no és una ciutat castell, com deia la Maria Aurèlia Capmany, no és una ciutat que derivi d'un castell i d'un senyor que vivia en el castell, sinó que és una ciutat ciutat, que surt de baix, i que no prové de l'Estat ni de l'església. No és filla de cap instància no ciutadana, aparentment. És una �ciutat que s'ha fet ella mateixa. Si la ciutat és la gent, com deia, sembla, Shakespeare, encara que amb un concepte més cortesà de la ciutat, Barcelona és com molt poques d'altres una ciutat de ciutadans. Jo mateix, fa uns anys, crec que va ser l'any 83, quan em van fer alcalde, perquè em van fer alcalde - així, em van tirar a la piscina i vaig haver de nadar em vaig dedicar a recórrer Barcelona, preguntant a la gent, a les entitats dels barris, districte per districte, què pensaven ells que s'havia de fer. I després de molt voltar per la ciutat vaig arribar a la conclusió que el programa ja estava fet, perquè el que em deien aquella gent era allò que realment la ciutat volia i a més la cara de la ciutat era la cara d'aquelles persones que jo veia, i , per tant, no se me n'acudia una altra de millor, ja que la ciutat eren ells. Després hi ha hagut d'altres regidors i d'altres ciutadans il.lustres com, per exemple, Ramon Trias Fargas, que han dit coses, jo crec, molt atinades sobre Barcelona ciutat. En Trias Fargas citava un viatger florentí del s. XVI anomenat Guichardini que deia: "Barcelona és una ciutat - crec que deia una cosa molt semblant al que diem -, que potser no gaudeix dels monuments i dels edificis de Florència o Venecia, però hi ha una bellesa natural, una uniformitat, deia, i una categoria mínima a tots els nivells 6 �que la fan molt singular". Podria tenir això alguna cosa a veure amb la frase de Rubió i Todorí - tant influït pel mite de la ciutat regió o de la Catalunya ciutat -, quan parlava de l'àurea mediocritas, deia ell, amb el Regional Planning ? No ho sabem. En tot cas, en l'època actual, els barcelonins ens sentim hereus d'un gran esforç col.lectiu, d'una sèrie llarga de generacions que han fet la ciutat. Queden molt lluny els segles en què Barcelona va ser la capital d'una Confederació d'Estats Medievals i, fins i tot, la capital d'un imperi comercial a la Mediterrànea. Però ja en aquell temps, la força de Barcelona va ser les seves classes actives o el que, amb el llenguatge de 1'época, ja en deien els ciutadans, els mercaders, els ciutadans honrats, en deien, o els menestrals. Recordeu que a les Corts Catalanes hi havia tres braços: hi havia el braç eclesiàstic que presidia - tots els presidents de la Generalitat pràcticament van ser capellans fins en Macià -; hi havia el braç noble, que eren els militars, els nobles, i que a més defensaven el país, - quan el defensaven, ja que el 1714 la cosa no els va anar massa bé, i va haver de ser l'alcalde de la ciutat, pobret, que no era ni noble ni militar sinó un advocat de Moià i conseller primer del Consell de Cent, el que amb la Coronela, una mena de guàrdia urbana, va defensar la ciutat heroicament tant com va poder de l'escomesa castellano-francesa; i bé, el tercer braç a �les Corts era justament aquell representat pel conseller primer, - per exemple, en Rafel de Casanoves - que en deien ciutadans honrats, ciutadans honrats en un moment en què tot just el comerç devia estar entrant dins de les muralles, o potser feia només dos segles, - que pel que estem parlant no és tant-. El comerç no entra dins de les muralles fins ben avançada la baixa edat mitjana. Henri Lefévre explica en el seu llibre sobre la ciutat com era precisament Lora de les muralles, on hi havia tantes coses que són importants per a la vida, com ho pot ser el comerç. Perquè aquest no es considerava propi de la comunitat, sinó un contacte. En un moment en què la ciutat era encara més comunitària, més nació quasi que ciutat en el sentit mercantil i en el sentit modern, el comerç es considerava una mica pecat i es feia fora de les muralles en uns mercats prop de la creu - la creu es trobava a la cruïlla dels camins, fora de la porta, "fora de porta" en deien -, fora de muralla per espantar els mals esperits que se suposava que eren sempre presents en aquells indrets i on, a més, hi havia la prostitució. Si aneu a Avila, o a alguna d'aquestes ciutats castellanes tan maques i que encara tenen muralles, trobareu la creu a fora, prop de la porta, i en aquesta creu hi havia totes aquestes coses importantíssimes per a la vida. Aquestes coses no passaven dins la ciutat. Dintre la ciutat 8 �hi havia, efectivament, ciutadans honrats a la manera d'Atenes, ciutadans patricis que no s'havien de barrejar amb les coses lletges de la vida, i tampoc, per descomptat, amb el mercat, i possiblement tampoc amb la producció que es considerava mes aviat com a una qüestió deis esclaus. Els esclaus eren naturalesa, no eren ciutat, no eren societat; formaven part de l'entorn que utilitzava el ciutadà per sobreviure. Bé, qué queda de tot això a la Barcelona del s. XVIII? Hi queda, segurament, una herencia nominal mes que no pas real, per la qual he portat a col.lació ara i aquí tota aquesta història, i una ciutat que es fa a ella mateixa sota la base d'auto donar-se unes lleis, d'auto governar-se, de tenir un Consell de Cent que sense ser democràtic, perquè no ho era en el sentit modern de la paraula, incorporava una bona part de representativitat, si Inés no de les famílies importants de la ciutat i no nomes deis nobles, sinó, justament, de les famílies burgeses, deis Tiers Etat, d'allò que fins en aquell moment no s'havia . considerat com a formant part realment del que era important de la vida i imporant de la societat. Si mireu un llibre molt maco, molt petit, que ha editat l'Ajuntament, i que es diU el govern de la ciutat, en el qual surten tots els consellers primers i alcaldes - un invent de Felip V, com gairebé tot, ja que l'Ajuntament és 9 �un invent de Felip V, i abans era Consell de Cent, consellers i conseller primer - veureu que els noms de tots els consellers primers i alcaldes des de 1260 fins avui són noms de families que repeteixen. Pràcticament, la durada de la governació d'un alcalde, des de 1260 fins ara, el promig és d'un any i mig de durada d'alcaldia, i encara aquest promig está influït perquè hi va haver un alcalde que es deja Porcioles que hi va estar setze anys, de manera que va fer pujar la mitjana considerablement. Aquests noms que vosaltres veieu en aquest llibre veureu que es repeteixen segons unes seqüències diferents. En la primera part del llibre, de 1260 fins ben entrada la baixa edad mitjana, hi ha un nombre molt repetitiu i molt curt de noms. Són sempre les mateixes families, deu, dotze, vint families que repeteixen. A partir i després de las lluites que hi ha entre aristocracia i burgesia aquest nombre s'amplia 1 aleshores ja són més famílies les que entren a poder governar, per dir-ho així, 1 per tant els noms es repeteixen però en una serie de 40 o 50 en comptes d'una serie de 10 o 12. Hi ha, doncs, una certa democratització creixent que, finalment, i això és molt caracteristic d'aquesta ciutat, arriba a una crisi, el 1714, amb la dissolució del Consell de Cent per part d'un Monarca que en el fons va ser un Monarca modernitzador, absolutista, que va crear l'estat modern, en el sentit modern de la 10 �paraula, i que va acabar cruelment amb el que eren les nostres llibertats. Però no perquè la guerra que havia precedit aquesta victòria de Felip V fos una guerra nacionalista, que no ho era. Això la Núria Sales ho va explicar molt nítidament l'últim 11 de setembre, al Consell de Cent, era una guerra entre botiflers, diríem, i austríacs, però sense que això no tingués encara cap connotació de caràcter nacional. Era entre els que anaven a favor del borbó i els que anaven a favor dels austríacs. Tan catalanistes eren els uns com els altres, o millor dit, tan poc catalanistes eren els uns com els altres. Perà, en definitiva, qui va guanyar va ser el borbó i va suprimir les lleis que la ciutat s'havia donat, i les va suprimir, diuen, i això és una hipòtesi que caldria contrastar. En bona mesura no va acceptar, -com va acceptar, sembla, pràcticament totes les constitucions Catalanes, que se'n deien, i totes les Ordenacions que teníem - el costum que s'havia anat imposant que el Rei no podia influir en la selecció de noms de consellers que anaven dintre el saquet del qual, per atzar, es treia una bola amb el nom del conseller primer. Això no ho va acceptar. 1 diuen alguns que aquí va esclatar realment la guerra i que això explica, també, en bona part, que la defensa de la ciutat la fes qui la va fer i no pas, per dir-ho així, el braç noble de les Corts Generals. 11 �Bé, doncs, aquesta és una ciutat que ha tingut constantment una consciéncia de tal i un govern com a tal. Repeteixo, no hi ha estat en si mateix, en el sentit fort de la paraula, no hi ha tampod una influència molt imporant de l'Església, no tenim un episodi com a Colònia en el moment en que la burgesia expulsa els bisbes d'una forma gairebé violenta, un contrast brutal en el renaixement entre la burgesia i l'Església, però, tanmateix, podem dir que és una ciutat que no ha estat totalment dominada com d'altres ciutats ha han estat, ciutats enormement respectables amb la institució eclesiástica. En fi, avui, després d'una llarguíssima història, podem dir amb cert orgull, encara que no amb arrogancia, que aquesta ciutat és una "self made city", és una ciutat que s'ha fet ella mateixa. D'aquí li ve en part el que en podríem dir una part del seu atractiu, segurament, tant pel que fa als propis ciutadans de Barcelona que a vegades poden, fins i tot, extremar aquest sentiment d'auto-estima com pels ciutadans de fora que la visiten i l'estudien, precisament com a tal, com a un espécimen de ciutat ciutat, ciutat guió, ciutat, i no pas cap altra cosa. Vol això dir que es pot explicar Barcelona sense Catalunya? Ja he dit que no. Ja ha he dit al principi, i em penso que seria tan erroni intentar explicar Barcelona sense tirar ma de Catalunya com ha és valer explicar Catalunya com 12 �si Barcelona no existís. S'ha citat molt sovint Vicenç Vives i d'altres autors en el sentit que la nostra nació no es pot explicar sense la nostra ciutat, capital. I él cert. La gran diferencia que hi ha entre una nacionalitat com la nostra, -que és una nacionalitat sense estat, per o nacionalitat amb cultura, una nació en el sentit estrigte amb qué va néixer aquesta paraula, segurament en el sentit que aquesta va prendre cos l'época moderna-, per mort que digui el meu amic Isidre Molas, qui sovint repeteix que sense estat no acaba d'haver nació del tot, podríem dir que Catalunya ho és, i ho és precisament, a diferencia del que pugui passar a indrets que ara no anomenaré per no Iferir susceptibilitats, en fi cultures europees, regioná europees que no acaben de ser nació, que tenen idioma, ' que tenen moltes coses que nosaltres tenim i fins i tot un gran orgull i un passat gloriós, i encara potser aria una certa bel.licositat i tot per proclamar la seva independencia, però no tenen capital. I en no tenir una capital no tenen el mitjá de llenguatge davant el món, ro tenen la connexió amb el món, no tenen el lloc des don fer-se valer com a tals nacions, precisament, no tenen aquest punt de contacte que és la ciutat important. Peró al revés també és cert. La força de Barcelona li ve, li ha vingut sempre de la barreja. I la barreja d'on li 13! �ve? la barreja li ve del camp i de Catalunya sencera, com li ha vingut després d'Espanya sencera, cosa que no podem oblidar i que és un fet absolutament incontrovertible. Hi ha qui vol refer la història i s'imagina que en el fons aquesta vinguda darrera de gent que no és de comarques sinó de comarques de fora de Catalunya no ha estat més que el producte voluntari d'una política d'intimidació i de colonització. Pot haver-hi hagut dintre dels rengles d'aquells que governen l'Estat espanyol aquesta voluntat, d'alguns, almenys. Però és evident que el fenomen depassa de molt aquesta anècdota i s'assembla molt més a allò que ha estat, en un sentit, la recreació, el creixement del Nord d'Itàlia, i fins i tot dels Estats Units d'Amèrica, és a dir, el producte d'una genuïna barreja d'elements vinguts de fora. Però en bona mesura, durant molts segles, Barcelona era el producte d'un país que existia, que tenia una identitat, amb gran orgull, i que per altra banda produïa, com encara existeix ara, una ciutat important. Si haguéssim de complicar el discurs diríem, fins i tot, que Barcelona es planteja ara un cert retrobament de les seves identitats internes, una certa descentralització, una certa recreació d'allò que va existir contra el que molta gent es pensa no fa pas tant de temps, perquè els antics ajuntaments, que van ser absorbits per Barcelona a finals del segle XIX o primers del segle XX, fins al 1920, amb l'annexió de Sarrià, que i4 �estan enormement mitificats per tots nosaltres, i ens interessa que ho estiguin, ens va bé que ho estiguin perquè és molt bo que hi hagi un cert esperit nacional, per dir-ho així, cosa que no és dolenta, en cada un dels districtes de Barcelona. El cert és que, com gairebé tot el que va crear Felip V, com ja he dit, en dissoldre, en acabar el Consell de Cent, que anava des del Montecatos fins al Castrofelix, com en deien de Castelldefels, fins al Montgat, i que cobria tot aquest territori, que després se n'ha dit i ha estat una àrea metropolitana, el que va fer va ser, per poder governar tot aquest territori i donar-li una governació local, en definitiva, crear en cada una de les parròquies que hi havia a la plana del barcelonès, i fins i tot més enllà del Llobregat i a l'altra banda del Besos, però sobretot a la pròpia plana de Barcelona, entre Coilserola i el mar, crear, dic, en cada una d'aquelles parròquies un ajuntament. El que ells en deien "nuevo ayuntamiento", una paraula castellana que es va aplicar aquí per crear els ajuntaments, els quals si us hi fixeu, tots tenen noms de sants: Sant Gervasi, Sant Vicenç de Sarrià, Sant Joan d'Horta, Sants, Sant Martí, Sant Andreu, etc. El mateix succeeix a l'altra banda del riu, excepte Cornellà, que és un nom romà, i l'Hospitalet, on hi havia un hospital, així, doncs, tenim: Sant Vicenç, Sant Boi, Sant Joan, Sant Feliu, Sant Climent, etc. Per què ? 15 �Perquè eren parròquies, i aquelles parròquies es van convertir en ajuntaments. Moltes d'aquestes parròquies, a més, eren sufragànies, com es deia, de les de dintre les muralles, de les de dintre la Barcelona antiga i, per tant, de fet, no només no eren ciutats, o no eren municipis, no eren entitats relativament importants des del punt de vista professional, sinó que existien en virtut, també, de l'existència de la pròpia ciutat dintre les muralles. És doncs aquest un cas molt especial de ciutat, que arribat un moment ha recuperat d'una banda, la seva identitat externa, per dir-ho així, com a capital de Catalunya i., d'altra banda, ha fet un intent de recuperació del màxim d'elements d'identitat interns, que podien semblar en un moment donat, fins i tot, com a perillosos per a la pròpia identitat de la ciutat com a tal. Repeteixo: identitat interna que no té la pàtina de 2000 anys d'història, sinó no més de 200 anys que ha servit en bona part per a aglutinar, per donar dolor, per donar bandera, si voleu, i caliu a l'existència de poders intralocals. Nosaltres ens preguntem, aleshores, si aquesta ciutat pot fer un paper dintre la nació, dintre la nacióestat mes gran i dintre Europa. I la veritat és que ens trobem amb unes connexions de llenguatge molt importants fora de Catalunya i fora d'Espanya. Ens trobem moltes ciutats que, d'alguna manera, estan refent aquest mateix 16 �camí i que es plantegen, sens dubte d'una forma molt agosarada i molt avançada sobre el temps de la realitat, si el temps dels fets, es plantegen, dic, jugar un paper més enllà dels seus propis límits. Ara, a Europa, justament, es planteja com constituirla. El dia 10-11 de desembre a Maastricht, reconeixent l'existència dels seus socis fundadors, que són els estats, els fills de Felip V, els estats absoluts, però també en el moment de la reconstitució, perquè la constitució és a Roma l'any 1957-58, es planteja ara, l'any 1991, a Europa, aquest esforç de recuperació d'elements d'identitat interns que van més enllà dels propis Estats. Evidentment, això no és general. Hi ha països que no s'ho plantegen, però nosaltres sí. A Espanya hi ha un Estat i unes Autonomies; altres països, com Alemanya, tenen el sistema dels Lànder, que els porta en aquest sentit. Per tant, la supranació europea es quedarà probablement en un reconeixement, no només dels estats consagrats en els segles XVIII-XIX, sinó també en un inici de reconeixement de coses que aquests propis estats no havien reconegut ells mateixos fins fa relativament poc. Com és el cas d'Espanya, perquè hi ha el reconeixement republicà, pero aquest, precisament, devia estar a l'arrel, una de les arrels de la curta vida de la República i del seu final tràgic. En tot cas, doncs, un esforç meritori i important el que s'està fent i que encara va més enllà. En 1!7 �contra del que alguns pensen, sense cap malícia, en aquest intent de recuperació d'elements d'identitat interna dels països en el moment de crear la supranació, que crec meritori, hi són també les ciutats. És a dir, en el que se'n diu preabreviatura al Comitè de Regions, no només hi ha regions, i no només hi haurà regions, sinó que també hi haurà les ciutats, d'alguna forma. Quina és la diferència, doncs, des d'aquest punt de vista, i aniré acabant de seguida, a Europa, entre ciutat i nació, entenent per nació, en aquest cas precisament, la regió, que és la nació petita, la nació en el sentit més original i més primari. La diferència és que en el millor dels casos i en un període de temps que no és immediat, Europa es podrà dividir en regions. Podrem fer un mapa d'Europa, tirant unes línies en les quals tot trosset de terreny estigui dintre d'una regió, a més d'estar dintre d'Europa. En canvi, això no ho podrem fer mai amb les ciutats. No podrem perquè la pròpia definició de ciutat és enormement variable, per tamany, per importància i per tota mena de característiques. És pràcticament impossible que algun dia vegem un mapa d'Europa dividit en ciutats. Per tant, no ens fem il.lusions ni temences que ningú no :s'imagini que les ciutats poden voler algun dia substituir, en el sentit poètic de finals del s. XIX com a element d'identitat del 18 �qual parlava al principi, les nacions-estat ni tan sols les regions. No serà així. Com em deia Jacques Delors quan va estar aquí a Barcelona, i va estar molt amatent a respectar tots els matisos, va dir: "les regions s'han d'institucionalitzar a Europa, les ciutats són el motor d'Europa". És enormement diferent, i, tanmateix, les dues coses són enormement importants. Que s'hagi d'institucionalitzar les regions no vol dir que les ciutats d'alguna forma no siguin reconegudes i, d'una manera imperfecta, jo diria que el que succeirà a Maastricht el dia 10 - gràcies, que quedi ben clar, a la proposta Hispano-Alemanya, que han estat els dos països que han defensat aquesta proposta, a capa i espasa, contra els demés - el que es farà de manera imperfecta però germinal, inicial, i després veurem què dóna de si aquesta llavor, serà reconèixer l'existència d'aquestes fraccions o elements d'identitat subeuropees i subestatals: les regions i les ciutats. Al meu entendre no passarà molt de temps sense que aquest Comitè ell mateix es divideixi. Però, en fi, en un moment en què tots hem de tenir la màxima prudència amb les nostre paraules perquè la criatura encara no ha nascut, i jugar amb el seu futur seria tant com jugar-se la pell de l'ós abans d'haver-lo caçat, jo crec que no haig d'anar molt més enllà, sinó indicar que probablement tot això succeirà i 19 �que no serà dolent que succeeixi si succeeix bé. No serà necessàriament dolent i, per descomptat, la ciutat de Barcelona i el seu Alcalde militaran a favor d'un reconeixement específic per a cada una de les apel.lacions: la regional i la ciutadana. Nosaltres estem convençuts, i més ara, en els mesos que han passat des del dia que amb en Josep Ramoneda vam parlar de fer aquest seminari, que no hi haurà ni tampoc hi ha ni ha hagut una Europa forta, - en el seu sentit ontològic d'Europa forta per utilitzar, ja que parlem de filosofia, una paraula que es pot criticar -, si no hi ha les ciutats. Més ben dit, que Europa és sobretot - malgrat que trigarem molt a poder desenvolupar del tot les conseqüències d'aquesta afirmació -, un sistema de ciutats. I només cal fer una cosa, que avui dia és bastant senzilla, i és agafar un satèlit i marxar i, des del satèlit, mirar i aleshores veureu tal com es veu en aquestes pel.lícules de l'Imax, aquestes fotos en les quals es veu com arrenca la península italiana i en una mateixa fotografia, que a més no és una fotografia sinó una pel.lícula que es va movent, es veu Venècia i Gènova, i ja veureu el que és Europa. Europa és el continent urbà, és el continent poblat per definició. No vol dir que no hi hagi la Selva Negra ni els Monegros ni el Massís Central, que hi són, i que a més són el contrapunt, i que com he dit abans són el que dóna, 20 �segurament, substància i sentit a les ciutats que els representen després. Però, tanmateix, allò que se'ns apareix com el dibuix d'Europa és el dibuix d'una taca, per dir-ho així, que surt plena de vida. Surt, per altra banda, del sudest anglès, entra pel Raandstat holandès, i se'n va pel Rin i empalma d'alguna forma amb el Rhone i baixa fins a la vall del Po i el Nord d'Itàlia amb el triangle amb Gènova, Venècia i Milà, i que té un braç que s'endinsa dins la Península Ibèrica en el qual nosaltres estem, braç que nosaltres tractem de fer el més fort possible, justament per a articular-nos físicament a l'Europa real que és aquesta, no a l'esperit d'Europa sinó a la materialitat d'Europa, sense la qual poc esperit hi haurà. Totes les ciutats crec que han de lluitar per buscar el seu rol, el seu paper, en aquesta supranació, i com en "La Venganza de Don Mendo" no passar-se ni quedar-se curt. Un pla estratègic que sigui excessiu, segurament farà que la ciutat no faci sinó patir en la construcció europea. Un missatge, en fi, que pequi per l'altra banda li passaria exactament el mateix. Per tant, Barcelona com a ciutat que plantejarà què pensa fer dintre d'aquesta supranació i com es pensa relacionar amb la seva nació o amb les seves nacions, en el sentit de nació i de nació-estat, pensa en la seva vocació profunda que sap que no es realitzarà fins després d'aquí a molts anys - nosaltres segurament ja no ho 21 �veurem -, però crec que té la profunda convicció, en les seves minories més conscients i segurament, d'una forma difusa, en la seva majoria, en la majoria de la població, que ha de fer un paper no només de ciutat sinó de civisme, de ciutadania, de ciutadanisme, i és aquesta la carta que jugarà dintre d'Europa. Sap que haurà d'esperar, com encara està esperant en molts sentits dins l'Estat de les Autonomies i com a Ajuntament, que moltes coses que encara han d'arribar arribin. I sap que ha d'esperar perqué hi ha molts greuges pendents que s'han de deixar, justament, substanciar i resoldre pel pas de la història. El greuge basc, segurament, encara trigarà anys, perquè sang crida sang, i haurà de vessar-se, desgraciadament, molta sang innocent abans que es creï una nova legitimitat d'unió social, profunda, sentimental i volguda entre els bascs i la resta dels pobles d'Espanya. En el cas de Catalunya, això no és pas tan dramàtic, però és cert que nosaltres hem d'esperar, no esperar passivament, sinó que hem de lluitar, per altra banda, perquè això sigui el màxim d'accelerat, però, al mateix temps, hem d'anar dient sense descans allò que la nostra consciència de ciutadans ens demana de dir, i és que l'autogovern no s'esgota en la nació, i com deia el poeta a finals de segle: la nostra particularitat d'éssers humans té 22 �altres mediacions inferiors a la de la nacionalitat que som, justament, més humanes en fi tant que són més personals i més properes. Aquest serà el paper de la ciutat, de Barcelona. Defensar juntament amb el gpvern espanyol, segurament, i en el marc del moviment de ciutats i regions que existeix a Europa, concretament el Consell de Municipis i Regions d'Europa, defensar la importància de les regions, nacions i de les ciutats. I dintre d'aquest conjunt, doncs, plantar la llavor d'allò que algun dia, crec, serà l'autèntica Europa de les ciutats. Aquesta és la nostra vocació. Els agraeixo molt que vostès hagin vingut a fer aquesta reflexió sense la qual nosaltres realment res no podríem. La força de Barcelona està justament en el fet que en els seus millors moments, i aquest probablement n'és un, ha pogut atreure veus forasteres que des de fora ens han dit molt millor que nosaltres allò que nosaltres érem. Moltes gràcies per la seva presència. 23 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ciutat, nació, terra: reflexió de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciutats Nació Globalització Barcelona Catalunya Identitat (Concepte filosòfic) Teoria de l'Empordà Description An account of the resource 23 p. Transcripció de la conferència de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, al Seminari Internacional Ciutat, Nació i Terra (Institut d'Humanitats, 27/11/91. 19.00 hores). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Humanitats Date Available Date (often a range) that the resource became or will become available. 1991/11/26 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2696/0000001425.pdf f3f094cd84b397ee768150dcfc78e1d3 PDF Text Text o i4 HE ESTAT INVITAT AQUEST VESPRE PER A EXPOSAR QUINA ÉS LA MEVA VISIÓ DEL FUTUR DE CATALUNYA, I PER A FER-HO DES DE LA PERSPECTIVA LOCAL, DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL. EL MEU PLANTEJAMENT SER& TAMBÉ BARCELONÍ, PERÒ NO CENTRALISTA. VULL EXPRESSAR EL MEU CONVENCIMENT QUE EL FUTUR DE CATALUNYA DEPèN EN BONA PART DEL FUTUR DE BARCELONA. CATALUNYA NOMÉS FUNCIONAR& SI FUNCIONA BARCELONA; SI LA SEVA CAPITAL I CIUTAT MÉS REPRESENTATIVA ES COMPORTA COM UNA METRÒPOLIS EFICIENT I MODERNA, PROJECTADA CAP AL MÓN . EXPOSARt EL MEU CONVENCIMENT QUE ELS AJUNTAMENTS CATALANS TINDRAN UNA FUNGIÓ DECISIVA EN LA CONFIGURACIÓ DEL FUTUR DEL NOSTRE PAIS, T QUE SÓN CAPAÇOS D'ACTUAR SOBRE LES CONDICIONS DE VIDA DELS CIUTADANS I SOBRE EL CONJUNT DE LA SOCIETAT CATALANA. 1 �ELS AJUNTAMENTS, PERÒ, HAURAN DE VEURE RECONEGUDA LA SEVA AUTONOMIA I HAURAN DE REBRE COMPETèNCIES EN SERVEIS QUE SERAN MILLOR GESTIONATS DES DE NIVELL LOCAL. NORD-SUD ARA MAS QUE MAI PODEM DIR QUE LA CATALUNYA DEL DEMB ŠS UNA CATALUNYA EUROPEA. ¿COM ES VEU AIXb DES DE BARCELONA? A BARCELONA SEMPRE HEM TINGUT CLAR QUE EL FUTUR ES TROBAVA A EUROPA, TOT I CONEIXENT LES DIFICULTATS I SACRIFICIS QUE LA INTEGRACI6 EXIGEIX. PERÒ A BARCELONA SEMPRE HI HA HAGUT UNA PRACTICA UNANIMITAT EN AQUESTA QUESTI6. EN CANVI, NO ESTIC TAN SEGUR QUE S'HAGIN ENTèS ALGUNES DE LES DIRECTRIUS DE LA POLITICA DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO, QUE .he �ESTAN ÍNTIMAMENT LLIGADES A LA VOCACI6 EUROPEA DE CATALUNYA, DE BARCELONA. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA , ÉS LA CIUTAT AMB MAJOR PES ESPECÍFIC D'UNA àMPLIA ZONA GEOGRàFICA TRANSPIRENENCA QUE ALTRES VEGADES HEM ANOMENAT EL NORD DEL SUD. NO ÉS UNA REGI6 DE FRONTERES BEN DEFINIDES, PER& ABASTA, A MÉS DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCÉS QUE GRAVITA ENTORN DE TOULUSE, TOTA LA REGI6 LANGUEDOC -ROSSELL6 I, PROBABLEMENT,UNA BONA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA BLAVA. LA INCORPORACI6 D'ESPANYA A LA COMUNITAT ECON&MICA EUROPEA PRODUIRà UN RADICAL CANVI D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANÇA. AQUESTA REGIb PASSAR DE SER FRONTERA, CUL DE SAC, A SER ZONA DE PAS. AQUÍ ÉS ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVÉ CRUCIAL. �BARCELONA POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D'UNA METRÒPOLI MODERNA QUE LA CONFIGURIN COM LA CAPITAL D'UNA REGIR EUROPEA EN TRANSFORMACIÓ. EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES INTERNACIONALS, UN CENTRE DE SERVEIS SOFISTICATS I UNA àMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCAT CENTRAL I UNA NOTABLE CONCENTRACIÓ UNIVERSITbRIA PODEN DESPLAÇAR CAP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT D'AQUESTA ZONA. ES EN AQUEST PLANTEJAMENT QUE ES TROBA LA BASE D'UNA POLÍTICA EXTERIOR QUE EXPLICA TOT UN SEGUIT D'ACTUACIONS RECENTS. L'EMPENTA I LA IMAGINACIÓ DEL NOU ALCALDE DE MONTPELLER HAN ESTAT EL DETONANT QUE HA PERMéS DE RECONVERTIR UN AGERMANAMENT GAIREBÉ SIMBÒLIC EN UNA RELACIÓ PLENA DE POSSIBILITATS �CONCRETES DE CARA AL FUTUR. EL MES DE JUNY DE L'ANY PASSAT, L'ALCALDE DE MONTPELLER VA SER LA PRIMERA VEU DEL MIDI QUE VA APROVAR PUBLICAMENT L'ENTRADA D'ESPANYA AL MERCAT COMÚ. HO VA FER DES DE BARCELONA. AL MES D'OCTUBRE, EN LA MEVA VISITA A MONTPELLER ES VAN FER ELS PRIMERS CONTACTES AMB VISTES A L'ESTABLIMENT D'UNA LSNIA AEREA DE TERCER NIVELL ENTRE LES DUES CIUTATS. NONES UNES SETMANES MES TARD, A MITJAN GENER, LA LSNIA ES POSAVA EN MARXA. A FINALS DE NOVEMBRE VAM CELEBRAR A LA SEU D'URGELL UNA PRIMERA REUNI6 D'ALCALDES DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU PER A TRACTAR DEL PROBLEMA DE LES COMUNICACIONS. VAM ACOR- DAR DE TORNAR A REUNIR-NOS EN EL PRIMER �TRIMESTRE DEL 1985. AQUESTA SEGONA REUNIÓ S'HA FET I, A PART D'ALTRES PROJECTES, S'HA AVANÇAT SERIOSAMENT EN LA PREPARACIÓ D'UN ELLAÇ AERI ENTRE BARCELONA I TOULOUSE AMB ESCALA A LA SEU, COM HA ESTAT RECOLLIT PELS DIARIS. ES MSS QUE PROBABLE QUE DURANT EL PROPER MES DE DE MAIG POGUEM OBRIR LA LÍNIA AEREA BARCELONA-MARSELLA I QUE A MITJAN JUNY FUNCIONI JA AMB DOS VOLS EN CADA DIRECCIÓ. L'ALCALDE DE TOULOUSE VA SER A BARCELONA FA NOMÉS UN PARELL DE SETMANES. ESTA PLENAMENT DECIDIT A JUGAR LA CARTA DE L'OBERTURA CAP AL SUD. ELS SEUS OBJECTIUS SÓN, LOGICAMENT,DIFERENTS DELS DE BARCELONA PERb HI HA UNA COINCIDENCIA EN LA VOLUNTAT DE POTENCIAR LA GRAN REGIÓ TRANSPIRINENCA. �TOTS AQUEST SON PASOS MODESTOS, SI VOLEU, PER& INDIQUEN UNA VOLUNTAT I UNS OBJECTIUS INSERITS DINS D'UNA ESTRATèGIA BEN DEFINIDA. ÉS UN REPTE IMPORTANT. MARSELLA EST& EN CRISI EN ALGUNS ASPECTES, PERÒ TÉ UNA GRAN ZONA INDUSTRIAL. TOULUSE, O SI VOLEN, TOLOSA DEL LLENGUADOC, SS UNA GRAN CONCENTRACI6 DE TECNOLOGIA DE PUNTA, IMPULSADA PER UNES INDÚSTRIES AEROSPACIALS QUE ACABEN DE REBRE UNES NOVES COMANDES DE VOLUM INUSITAT. NO ÉS FBCIL LA COMPETèNCIA, PERÒ BARCELONA HA DE SER PRESENT EN AQUESTA ZONA. SISTEMA DE CIUTATS CATALUNYA èS, JUNTAMENT AMB EL PAÍS BASC, LA ZONA D'ESPANYA MÉS URBANITZADA. S'HI TROBA UN CONJUNT DE CIUTATS MITGES QUE ARTICULEN UN SISTEMA CENTRE DEL QUAL áS BARCELONA I LA SEVA BREA. �A CATALUNYA HI HA 935 MUNICIPIS, DELS QUALS 50 TENEN ENTRE 5000 I 10000 HABITANTS, 38 ENTRE 10000 I 20000, 24 ENTRE 20000 I 50000, 8 ENTRE 50000 I 100000, 7 ENTRE 100000 I 500000 I NOMÉS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG MILIÓ D'HABITANTS. LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALB S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTèN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT.COMPTEM AMB AQUESTA XARXA DE CIUTATS, QUE SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, POT EQUILIBRAR EL TERRITORI. PERÒ TOT EL CONJUNT DEPèN TAMBA DE QUE BARCELONA FUNCIONI. EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, FUNCIONARà SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS �IMPULSOS ARRIBEN ALLà ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA LÍNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS,I QUE BAIXA PER LA VALL DEL ROINA PER ENLLAÇAR AMB LA VALL DEL PO A ITàLIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALà LLIGA PERFECTAMENT BARCELONA AMB EL CARRER MAJOR D'EUROPA. AQUESTA COLUMNA VERTEBRAL ÉS LA ZONA INDUSTRIAL MÉS IMPORTANT D'EUROPA,LA FRANJA ON ES DECIDEIXEN EL 60 0 70% DE LES COSES IMPORTANTS QUE SUCCEEIXEN AL NOSTRE CONTINENT. EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, 9 �FUNCIONAR& SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALL ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. AREA METROPOLITANA TOTA LA REFLEXI6 ENTORN DEL CARBCTER URBà DE CATALUNYA PRESUPOSA L'EXIST&NCIA D'UNA àREA METROPOLITANA CONSOLIDADA, UN àREA QUE SIGUI EL MOTOR, QUE ARROSSEGUI LA RESTA DE CATALUNYA. AQUÍ, COM TANTES ALTRES VEGADES, LA REA- �LITAT VA PER DAVANT DE LA PRESA DE CONSCIèNCIA. EL FET QUE ES PUGUI ANAR EN METRO FINS AL CENTRE DE CORNELLà, O DE SANTA COLOMA, I, BEN AVIAT, BADALONA ÉS, RESPECTE A LA CONCEPCIÓ TRADICIONAL DE LA BARCELOINA CIUTAT, UNA PETITA REVOLUCIÓ QUE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN IMPLICATS HAN D'ACOMPANYAR DE MESURES COMPLEMENTàRIES I ADAPTACIONS CONCEPTUALS. LA MÉS EVIDENT, EL RECONEIXEMENT DE L'EXISTèNCIA D'UNA CIUTAT METROPOLITANA, NO TÉ ENCARA UNA ACCEPTACIÓ UNàNIM. CATALUNYA HA DE CONèIXER LA CIUTAT METROPOLITANA. L'HA DE CONèIXER I L'HA DE RECONèIXER. I PER RECONEIXER-LA CALEN LLEIS, CALEN INVERSIONS, MOLTES MÉS INVERSIONS QUE LES QUE S'HI ESTAN FENT. LA CAPITAL METROPOLITANA HA DE SER LA PLATAFORMA DE LLANÇAMENT DE CATALUNYA CAP A LA INTEGRACIÓ EUROPEA. �AIXÒ gS MOLT DIFERENT DEL CENTRALISME BARCELONI. BARCELONA NO VOL CONCENTRAR RECURSOS. VOL TENIR EL NIVELL URBA IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR ESSENT EL QUE HISTÒRICAMENT HA ESTAT: EL MOTOR DE TOTA CATALUNYA. HA DE QUEDAR MOLT CLAR QUE EL QUE *S BO PER A BARCELONA I LA SEVA ÁREA áS BO PER A CATALUNYA.LA DICOTOMIA ENTRE UNA CATALUNYA RURAL I UNA BARCELONA PREPOTENT I XUCLADORA ŠS FALSA. JA HEM DIT ABANS QUE CATALUNYA ŠS UN SISTEMA DE CIUTATS, ON TOTS ELS SEUS COMPO- NENTS ESTAN INTERRELACIONATS. PER SORT, LA REALITAT ENS AFAVOREIX. EL CREIXEMENT DEMOGRAFIC DE L'àREA ESTè PRACTICAMENT ESTABILITZAT DES DE FA DEU ANYS, I NO ES PREVEU QUE LA TENDèNCIA CANVII.L'ESPAI FISIC DE L'hREA ESTS ESGOTAT, I TENIM UN PLA GENERAL �METROPOLITà QUE FIXA MOLT CLARAMENT EL MARC D'ACTUACI6 URBANÍSTICA. EN ELS ANYS VINENTS ELS ESFORÇOS HAN D'ANAR PEL CAMÍ DE LA RECONSTRUCCI6, DE L'ACABAMENT D'AQUELLES ZONES URBANES QUE HAN QUEDAT A CAVALL DE PLANIFICACIONS RECENTS I TEIXITS URBANS ANTICS, DE LA CONNEXI6 DE NUCLIS URBANS AïLLATS PER BARRERES URBANÍSTIQUES. TOT AIX6, REPETEIXO, NO TÉ RES A VEURE AMB L'ALIMENTACI6 D'UN CAP HIPERTROFIAT. MÉS AVIAT S'ASSEMBLA A LA RECOMPOSICI6 D'UN MOTOR DESGASTAT. MUNTANYA L MAR VULL DETENIR -ME UNA MICA EN DUES DE LES ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES PER A LA CONFIGURACIU6 DE LA CIUTAT METROPOLITANA DEL DEMd. �LA PRIMERA ES REFEREIX AL MASSÍS DE COLLCEROLA. COLLCEROLA, AMB UNES 11000 HA, TOCA VUIT MUNICIPIS, CADASCUN DELS QUALS EL CONSIDERA COM LA SEVA MUNTANYA. LES MOLTES AGRESSIONS SOFERTES NO HAN ANUL.LAT LA SEVA UNITAT GEOGRBFICA. SITUAT AL MIG D'UN ANELL DE CIUTATS, I OBSTACULITZANT L'ARRIBADA A BARCELONA DES DE L'INTERIOR DE CATALUNYA, COLLCEROLA HA ESTAT TRADICIONALMENT CONSIDERAT COM UNA BARRERA. EL REPTE QUE Tš LA CIUTAT METROPOLITANA ŠS TRANSFORMAR-LO EN UN NEXE, EN UN PARC CENTRAL QUE UNEIXI LES CIUTATS QUE. ES VEIEN SEPARADES PEL MASSÍS. EL SEGON GRAN OBJECTIU METROPOLITB ŠS LA RECUPERACI6 DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA, DES DEL LLOBREGAT AL MONTGAT. ES UN OBJECTIU �QUE CAL NO VEURE UNICAMENT COM UNA OPERACI6 DE REHABILITACI6 URBANA, O LIMITAR-LO ALS SEUS ASPECTES LÚDICS D'ADECENTAMENT DE PLATGES, O D'OPERACI6 LLIGADA A LA VILA OLÍMPICA. ES TOT AIXà, PERÒ *S MOLT MÉS, I EL FUTUR DE CATALUNYA HI ESTA IMPLICAT. AQUESTA OPERACI6 IMPLICA RECUPERAR LA CONDICI6 DEL PORT DE BARCELONA COM A PRIMER PORT DEL MEDITERRANI I DOTAR LA ZONA D'UNA BONA COMUNICACI6 INTERNACIONAL, RESOLENT AL PRAT TOTES LES CAPACITATS DE CONNEXI6 (AEROPORT, AMPLIACI6 DEL PORT, ETC>. LA RECUPERACI6 URBANA DEL POBLE NOU CONFIGURAR& D'ALTRA BANDA, UN NOU EIX INSTITUCIONAL ENTORN DEL PASSEIG DE CARLES I, EN LA PROXIMITAT DEL QUAL S'HI TROBARAN LES SEUS D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN DE CATALUNYA, COM EL PARLAMENT O EL �TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA. DE LA MATEIXA MANERA QUE COLLCEROLA, EN CORVERTIR-SE EN PARC METROPOLITA , PASSARà DE SER BARRERA A FER DE NEXE, LA REHABILITACIó DEL POBLE NOU I DE LES PLATGES DE LLEVANT RECONSTRUIRè LA CONNEXI6 RESTA DEL TERRITORI, ENTRE LA CAPITAL I LA A TRAVÉS DE LA COSTA DE LLEVANT. AJUNTAMENTS LSECTOR GESTOR L'EXPERIèNCIA DE SIS ANYS DE DEMOCRACIA ALS MUNICIPIS ENS PERMET D' AFIRMAR QUE ELS AJUNTAMENTS S6N UN FACTOR DINAMITZADOR DE LA VIDA CATALANA EN TOTS ELS ASPECTES: SOCIAL, CULTURAL I ECONÓMIC. ELS ALCALDES D'AQUESTS AJUNTAMENTS HAN FET MOLTES VEGADES EL PAPER QUE TRADICIONALMENT S'HA ASSIGNAT A L'EMPRESA- �RI. ELS AJUNTAMENTS HAN TINGUT UNA ACTIVITAT ARRISCADA I EFICIENT, MÉS NOTbRIA ENCARA PER COINCIDIR AMB UNA ETAPA D'ATONIA DEL SECTOR PRIVAT. LA PROXIMITAT DELS GOVERNS MUNICIPALS ALS ADMINISTRATS PERMET QUE AQUELLS DETECTIN AMB FACILITAT LES NECESSITATS DE LES SEVES POBLACIONS.D'ALTRA BANDA, LA MATEIXA PROXIMITAT FA QUE ELS CIUTADANS PUGUIN EXIGIR TAMBÉ, MÉS FdCILMENT, EL RENDIMENT DE COMPTES. ALS MUNICIPIS ON ES DETECTEN FENÒMENS D'INEFICACIA ÉS ON S'HA REGISTRAT LA M*S ALTA "MORTALITAT" POLÍTICA D'ALCALDES I REGIDORS. CREC, PER TANT QUE SI SE'LS RESPECTA L'AUTONOMIA, ELS MUNICIPIS CONTINUARAN JUGANT UN PAPER FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCI6 DE LA CATALUNYA DEL DEMà. �ALGUNES VEGADES S'HA EXPLICAT LA PERSPECTIVA ECONÒMICA ACTUAL PER LA MANCA D'IL.LUSI6 I PER L'AVORRIMENT GENERALITZAT DE LA CONJUNTURA QUE NO ESTIMULEN LES INVERSIONS QUE PODRIEN CAPGIRAR EL SIGNE DE LES PREDICCIONS. AQUESTA EXPLICACI6 ŠS FORÇA RAONABLE.PERÒ PER RECUPERAR LA IL.LUSI6 NO CREC QUE EL REMEI ADEQUAT SIGUI UNA CURA DE CAVALL, UNA TERÁPIA DE XOC COM LA QUE PROPOSEN ALGUNS SECTORS.EL QUE NECESSITA EL PAIS NO S6N NOVES PRESSIONS SOBRE LA LEGISLACI6 LABORAL. NI TAMPOC S'HO POT PERMETRE. SI QUE CREC, EN CANVI, QUE EXISTEIXEN JA LES CONDICIONS ADEQUADES PER INVERTIR. I CREC QUE ELS AJUNTAMENTS PODEN DONAR L'IMPULS QUE SERVEIXI D'ESTÍMUL, DE RUPTURA DE LA "UNIFORMITAT",DE LES PREVISIONS PESSIMISTES COM DEIA EL PROFESSOR GARCIA DURáN. �ELS AJUNTAMENTS, PERb, HAURAN DE VEURE AUGMENTADA LA SEVA PARTICIPACI6 EN LA DESPESA PÚBLICA TOTAL. ACTUALMENT, EL CONJUNT DE LES DESPESES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS D'ESPANYA NO SUPERA EL 15 PER CENT DEL TOTAL DE LA DESPESA PÚBLICA. L'OBJECTIU HA DE SER QUE AQUESTA PARTICIPACIÓ PUGI FINS AL 25 PER CENT. AIXb EXIGIR& ADOPTAR NOVES MESURES FISCALS. NO HE D'AMAGAR, PERÒ, QUE PER ASSOLIR AQUEST OBJECTIU HEM DE COMPTAR AMB UN CREIXEMENT SIGNIFICATIU DE LA RENDA NACIONAL. PERb TAMBÉ HEM DE COMPTAR AMB LA DISPOSICIÓ A FERHO. I POTSER LA MILLOR MANERA SER& TREURE LES DECISIONS FISCALS DEL CONTEXT ELECTORAL. �JJOO HAIG DE FER UNA REFERÒNCIA A UNA DATA MOLT PRECISA DEL FUTUR:1992. ¿QUIN PAPER HA DE TENIR L'ESFORç PER A LA CANDIDATURA OLÍMPICA EN EL DISSENY DEL FUTUR DE CATALUNYA? L'ENTUSIASME PER ACONSEGUIR QUE BARCELONA SIGUI LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1992 POT SER L'ESTIMUL QUE TRENQUI LA UNIFORMITAT A QUA M'HE REFERIT ABANS. EL PROFESSOR GARCIA DURAN DIU QUE UN SISTEMA ES DESESTABILITZA SI LA DISTRIBUCIÓ DE PREVISIONS OPTIMISTES I PESSIMISTES ENTRE ELS INVERSORS AFAVOREIX EL PESSIMISME MÉS DEL QUE ÉS REALISTA A LLARG TERMINI. CREC QUE EL MOMENT ACTUAL RESPON BASTANT �A AQUESTA DESCRIPCI6. NECESSITEM EXPECTATIVES MÉS OPTIMISTES, QUE,HEM D'ADMETRE, D'ALTRA BANDA, QUE SÓN LES MÉS REALISTES. ELS JJ00 NO ENS OBLIGARAN A FER MÉS COSES DE LES QUE BARCELONA NECESSITA. L'AIXECAMENT DE LA LÍNIA DE TREN DE LA COSTA, LA RENOVACIÓ URBANA DEL POBLE NOU, LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS L'EQUIPAMENT ESPORTIU DELS BARRIS, LA POTENCIACIÓ DE LES TELECOMMUNICACIONS, S6N NECESSBRIES, AMB JOCS O SENSE JOCS. ELS JJOO, A MÉS, HAURAN DE CONSTITUïR L'ESTIMUL PER INICIAR UNA POLÍTICA DE PRONOCió DE L'ESPORT DE BASE,ELS RESULTATS DE LA QUAL JA ES PODRIEN VEURE D'AQUI A SET ANYS. ESTIC ABSOLUTAMENT CONVENÇUT, I NO EM CANSARÉ DE REPETIR -HO, QUE L'EXTENSIÓ MASSIVA 21 �DE LA PRàCTICA ESPORTIVA POT CONSTITUIR UN DELS EFECTES MÉS POSITIUS PER AL PASS DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA. EL DEFICIT EXISTENT EN AQUEST TERRENY ŠS MOLT GRAN I SERIA IMPERDONABLE QUE ES PERDÉS L'OPORTUNITAT HISTÒRICA DE MILLORAR SUBSTANCIALMENT LES POSSIBILITATS DE PRàCTICA ESPORTIVA DEL CONJUNT DE LA POBLACI6. HE DE DIR AQUÍ QUE L'ACOLLIDA D'AQUESTES PROPOSTES QUE HEM FET DES DE L'AJUNTAMENT HA ESTAT, EN GENERAL, MOLT POSITIVA EN UN ESPECTRE MOLT AMPLI QUE ARRIBA FINS A LA PROPIA COALICI6 DE MANUEL FRAGA. HE D'AFEGIR TAMBS, PERÒ, QUE M'INQUIETA LA MANCA DE SENSIBILITAT QUE HE TROBAT EN MITJANS PRÒXIMS AL GOVERN DE LA GENERALITAT QUE SEMBLEN LIMITAR LA SEVA PREOCUPACI6 ESPORTIVA A LA PROMOCI6 DE LA PRàCTICA I L'ENTRENAMENT D'ELITE. �EMPRESES JA HE DIT COM ELS AJUNTAMENTS, ELS ALCALDES, HAN FET DURANT AQUESTS ANYS UN PAPER SEMBLANT AL QUE S'ATRIBUEIX ALS EMPRESARIS. PERÒ AIXÒ NO HA ESTAN CERT TAN SOLS PEL QUE FA A L'ACTIVITAT MUNICIPAL CLàSSICA, TÍPICA. TAMBÉ HA ESTAT CERT, EN MOLTS CASOS, QUAN ELS AJUNTAMENTS HAN GESTIONAT DIRECTAMENT EMPRESES DE CARáCTER PRIVAT. RECENTMENT, PER EXEMPLE, MERCABARNA HA OBTINGUT EL PREMI A LA MILLOR GESTI6 D'EMPRESA PÚBLICA. NO SE SI SABEN, PERÒ, QUE MERCABARNA ERA CANDIDATA AL PREMI A LA MILLOR GESTI6 EMPRESARIAL "TOUT COURT", ENTRE EMPRESES PúBUQUES I PRIVADES. I NO EL VA OBTENIR PER L'OPOSICI6 FRONTAL DEL FOMENT DEL TREBALL. �AQUEST PREMI RECONEIX L'èXIT D'UNA GESTI6 QUE HA PERMèS A MERCABARNA PASSAR A TENIR RESULTATS EXPECTALURATMENT POSITIUS I ENDEGAR UN PLA D'EXPANSI6 COMERCIAL. EN EL FUTUR, QUAN HAGI PASSAT LA FEBRE PER ASSUMIR EL MÉS GRAN NOMBRE DE COMPETèNCIES, ES RECONEIXERà LA MAJOR EFICACIA GESTORA DELS AJUNTAMENTS I LA GENERALITAT COMENÇAR& A TRANSFERIR SERVEIS A LES ADMINISTRACIONS MUNICIPALS. PENSO, EVIDENTMENT, EN SERVEIS COM LA SANITAT I L'ENSENYAMENT. �EL SECTOR DE LA SANITAT ÉS MOLT IMPORTANT PER LES SEVES DIMENSIONS ECONÒMIQUES (UN 6 DEL P.I.B). ES TRACTA, A MAS, D'UN SECTOR QUE, PELS SEUS REQUERIMENTS I ANTECEDENTS HISTàRICS, ES TROBA MAJORITARIAMENT DINTRE DE L'AMBIT PÚBLIC. MOBILITZA UNS RECURSOS MOLT IMPORTANTS I EXIGEIX DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES UNA RESPONSABILITAT POLÍTICA PER LA SEVA GESTI6. EN AQUEST MOMENTS, EL SECTOR DE LA SANITAT S'ESTA CONFIGURANT COM UN SECTOR TÍPICAMENT AUTONÒMIC. ES UNA SITUACI6 PARTICULARMENT DECISIVA PERQUè POT DESEMBOCAR, ENCARA, EN DUES OPCIONS OPOSADES: LA GESTIO CENTRALITZADA DES DE LA INSTITUCI6 AUTONÒMICA O BÉ LA DELEGACI6 POLÍTICA DE LA GESTI6 ALS AJUNTAMENTS, ADEQUADAMENT CONSORCIATS, PER TAL D'APROFITAR ELS AVANTATGES DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL (MAJOR PROXIMITAT AL CIUTADA I RESPONSABILITAT POLÍTICA MÉS DIRECTA). �DE FET, EN LES PREVISIONS QUE S'HAN INCORPORAT AL PROJECTE DE LLEI DE SANITAT JA S'OBRE UNA LÍNIA DE DEFINICIÓ DE LA PRESèNCIA MUNICIPAL EN EL CONTROL DE LA GESTIÓ. LA REALITAT POLÍTICA DE BARCELONA RECLAMA UN PAS MÉS EN LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN LA GESTIÓ SANITARIA QUE ES CONCRETARIA EN UN áREA DE SALUT ÚNICA A BARCELONA, EN LA CREACIÓ DE 10 DISTRICTES SANITARIS COINCIDENTS AMN ELS DISTRICTES MUNICIPALS, I QUE PERMETRIEN UNA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN AQUEST NIVELL, I EN LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI D'HOSPITALS DE BARCELONA. TENIM L'ESPERANÇA QUE LA PRUDèNCIA I EL BON SENTIT POLÍTICS DE TOTS PERMETIN QUE AQUESTS PROJECTES ES CONVERTEIXIN EN REALITAT. ES UN OBJECTIU PARTICULARMENT RAONABLE EN EL �MOMENT HISTÒRIC D'UNA REFORMA SANITBRIA, QUE S'HA VIST PRECIPITADA PER LA CRISI ECONÒMICA I QUE, PER AQUESTA MATEIXA RA6, *S CONVENIENT QUE TINGUI EN COMPTE ELS PERILLS QUE ES PODRIEN DERIVAR D'UNA AGRAVACI6 DELS DèFICITS. COM EN TANTS D'ALTRES TERRENYS SERS MILLOR FER UN ESFORÇ DE NEGOCIACI6 ARA QUE EL PROBLEMA ENCARA *S AL NOSTRE ABAST QUE FER-LO QUAN ES COMPLEIXIN ELS AUGURIS NEGATIUS QUE SOBRE EL FUTUR ECONÒMIC DEL SECTOR SANITARI ES FAN DES DE DIVERSOS ANGLES. TOT AIXÒ HA DE SER UN MOTIU DE REFLE- XI6.DES DE LA MEVA EXPERIèNCIA NOM*S DIRè QUE ELS COSTOS PER UBA C UNITAT D'ASSISTèNCIA �BàSICA) ALS HOSPITALS MUNICIPALS DE BARCELONA FOREN, EL 1984, DE 15.691 PTS PER UBA I DIA AL L'HOSPITAL DEL MAR I DE 16.060 PTS AL DE L'ESPERANÇA, MENTRE QUE ALS HOSPITALS DEL ICS EL COST ES DESCONEGUT . EN CANVI, LA SUBVENCI6 REBUDA HA ESTAT DE 10.472 PTS PER UBA I DIA ALS HOSPITALS MUNICIPALS CONTRA 20.000 PTS A ST PAU I CLiNIC I 15000 ALS CENTRES PRIVATS. PENSO QUE HEM DE DEIXAR DE MIRAR LES TRANSFERèNCIES DE SERVEIS,EL REPARTIMENT DE LES COMPETèNCIES, COM EINES PER A LA MOBILITZACI6 I COM ARGUMENT DE VICTIMISME. HEM D'ACOSTUMAR-NOS A TRACTAR CADA CAS COM UN PROBLEMA DE GESTI6. VEURE A QUIN NIVELL DE L'ADMINISTRACI6 ES PRESTARà AMB M*S EFICIèNCIA EL SERVEI . O SI CALDRA UNA ACCI6 COORDINADA. I PROCEDIR EN CONSEQUANCIA, PERÒ AMB SERENITAT, SENSE ARGUMENTACIONS PASSIONALS. �PER A CONSTRUIR UNA ADMINISTRACIá EFICAÇ A CATALUNYA CAL FER UN ESFORÇ PER A QUE CADA ADMINISTRACIÓ S'OCUPI D'ALLb QUE LI PERTOCA, EVITANT EXPANSIONISMES ESTARILS. CAL QUE LES ADMINISTRACIONS APRENGUIN A RESPECTAR L'AUTONOMIA MUTUA . ELS AJUNTAMENTS NO SON L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA GENERALITAT.LA MATEIXA AUTONOMIA QUE DEMANEM AL GOVERN CENTRAL PER A LA GENERALITAT HA DE TENIR-LA PRESENT LA GENERALITAT EN LES SEVES RELACIONS AMB ELS AJUNTAMENTS. QUAN L'ALCALDE DE BARCELONA VOL FER UN PACTE AMB LA OPOSICIÓ AL GOVERN MUNICIPAL PER AFRONTAR CONJUNTAMENT PROBLEMES DE COMPETéNCIA MUNICIPAL HA DE TENIR COM A INTERLOCUTOR EL LÍDER DE LA OPOSICIÓ MUNICIPAL, NO EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT. �HEM VIST EN EL PASSAT COM EL GOVERN DE LA GENERALITAT TENIA DIFICULTATS PER ASSUMIR EL LSMIT DE LES SEVES COMPETèNCIES. LES OFICINES DE BENESTAR EN SÓN UN EXEMPLE. N'HI HA D'ALTRES. EL GOVERN AUTÒNOM NO HA DE COMPORTAR-SE COM UN AJUNTAMENT GRAN.EL SEU OBJECTIU NO HA DE SER TENIR MESTRES I GUARDIES EN NÒMINA, SINE FORMULAR POLÍTIQUES ORIENTADORES DE LA GESTIÓ D'UNS RECURSOS TRANSFERITS I ADMINISTRATS, EN BONA PART, DES DELS AJUNTAMENTS. L'ESSèNCIA DE L'ACTUACIÓ DEL GOVERN DE LA GENERALITAT HAURIA DE CONSISTIR A IMPULSAR, INCENTIVAR, ESTIMULAR LA INNOVACIÓ I PROPOSAR OBJECTIUS QUALITATIUS. SI LA GENERALITAT NO ASSUMEIX QUE LES SEVES COMPETèNCIES, COM LES DE L'ESTAT, HAU- �RIEN DE SER TAXATIVES,I TANCADES, I LES LOCALS, RESIDUALS 1 EXPANSIVES PERDRà TOTA LEGITIMITAT EN LES SEVES PROTESTES DE NO INTERVENCIONISME I DE PREOCUPACIÓ PER L'AUTOGOVERN. ENCARA QUE RECLAMI UNA DISTRIBUCIÓ DE COMPETiNCIES, TAMBÉ AFIRMO QUE CAL NO OBSSESSIONAR-SE AMB AQUEST PROBLEMA . A VEGADES CAL ADMETRE RESPONSABILITATS COMPARTIDES, COORDINACIÓ D'ESFOROS I DE GESTI6,UN ENFOCAMENT DE MULTI-NIVELL DE GOVERN. NOMÉS AMB AQUEST PLANTEJAMENT SERS POSSIBLE L'AFRONTAMENT DE MOLTS PROBLEMES QUE TENIM A BARCELONA I, BEN SEGUR, A TOTA CATALUNYA. PERÒ ÉS UN ENFOCAMENT QUE EXIGEIX UNA CERTA RENUNCIA AL PROTAGONISME I UNA FERMA VOLUNTAT DE COOPERACIÓ. ES UNA ACTITUD QUE NO SEMPRE HA �ESTAT PRESENT A LES NOSTRES ADMINISTRACIONS COM HO PROVA EL FET QUE HA COSTAT MÉS DE DOS ANYS I MIG TIRAR ENDAVANT EL COMPROMÍS ASSUMIT PER LA GENERALITAT EL 1982, CON A CONSEQUèNCIA DEL SANEJAMENT DE TABASA, L'EMPRESA QUE HAVIA DE CONSTRUIR ELS TúNELS DE VALLVIDRERA. EN L'ESMENTAT ACORD, LA GENERALITAT S'HAVIA COMPROMèS A INVERTIR PER UN VALOR EQUIVALENT AL 65% DE L'OBRA FETA, ES A DIR, UNS 2.500 MILIONS DE PESSETES, COM A CONTRAPARTIDA DE LA CESSI6 PER L'AJUNTAMENT DEL 65' DE LES ACCIONS DE LA SOCIETAT. S'HAURAN PERDUT DOS ANYS I MIG EN LA POSADA EN MARXA D'UNES OBRES QUE SóN ESSENCIALS PER A L'ESTRUCTURACIÓ DEL TERRITORI. HI HA, NO OBSTANT, ALGUNS EXEMPLES DE LES POSSIBILITATS D'UNA BONA VOLUNTAT DE C00PERACI6 ENTRE INSTITUCIONS. EL CAS MÉS POSITIU ÉS L'ACORD QUE FINALMENT HA ADOPTAT EL CONSELL �D'ADMINISTRACIÓ DE RENFE D'AIXECAR LES VIES DEL POBLE NOU. ES UNA DECISI6 EXTRAORDINdRIAMENT IMPORTANT PER AL FUTUR URBANISTIC DE BARCELONA I, AMB TOTA SEGURETAT, PER A LA MILLORA DE L'EFICIèNCIA D'UNA PART CABDAL DEL TERRITORI QUE ENLLAÇA LA METRÒPOLI AMB LA RESTA DE CATALUNYA. COMARCALISME VULL TORNAR A REFERIR-ME A LA IMPORTàNCIA QUE Tš PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONALMENT HE TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCI6 QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR -COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL-ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS.LA HIPOTèTICA CONFRONTACIÓ ENTRE LA METRbPOLI BARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA COMARCAL *S UNA ELABORACI6 PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AMB UNA PRESèNCIA AL MÓN �CADA COP MÉS AFIRMADA, UNA CAPITAL QUE PUGUI PROJECTAR-SE AMB POTèNCIA PRÒPIA. SI EM PERMETEN LA PETITA FRIVOLITAT, CREC QUE LA MATEIXA IDENTIFICACI6 QUE UNA MAJORIA DELS CATALANS TÉ AMB EL BARÇA NO DEIXA DE SER UN REFLEX DE LA IDENTIFICACI6 AMB BARCELONA. ELS PRESSUPOSTOS IDEOLÒGICS DELS QUI FABRIQUEN LA CONFRONTACI6 NO S6N EN ABSOLUT COMARCALISTES. EN TOT CAS SERIEN PAIRALISTES. I EL PAIRALISME ÉS UN PRODUCTE TÍPICAMENT URBà I MEDIOCRE. NO TÉ RES A VEURE AMB EL CAMP NI LA PAGESIA. PENSO QUE LA HISTÒRIA D'AQUESTA CASA ENS D6NA UN BON MOTIU DE REFLEXI6. AQUÍ ÉS ON GENT COM JOSEP PLA ES VA IMPREGNAR DE CULTURA URBANA. GENT QUE,PRECISAMENT PER TENIR BEN CLAR QUE PERTANYIA AL CAMP, ASSUMIA SENSE RECEL NI COMPLEXES EL BARCELONISME. (...) �DIVISIÓ TERRITORIAL ES PROBABLE QUE LA PRÒPIA IDEOLOGIA PAIRALISTA A LA QUE EM REFERIA ABANS ES TROBI A L'ORIGEN DE MOLTES INDECISIONS EN MATèRIA D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. EN COMPTES D'ES- TRUCTURAR EL TERRITORI ES PARLA DE POSAR CONTRAPESOS A LA CAPITAL. TAMBÉ EN AQUEST TERRENY ÉS MOLT IMPORTANT QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE QUE EL PAIS ÉS COM ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACIÓ D'INTENTAR QUE LA HISTàRIA FACI MARXA ENRERA. UN CERT VOLUNTARISME AS IMPORTANT EN LA VIDA DELS POBLES I ES EVIDENT QUE EN EL CAS DE LES COMARQUES S'HA DEMOSTRAT COM UNA VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR-LES PODIA ARRIBAR A FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS NOSTRES CIUTADANS. TOT AIXÒ ÉS CERT I, PROBABLEMENT, AS TAMBÉ POSITIU. PERb ÉS FONAMENTAL PER AL �FUTUR DEL PASS QUE ES PRENGUIN DECISIONS AMB RAPIDESA I LES DECISIONS OPERATIVES NO ES PODEN PRENDRE SOBRE DESITJOS I NOSTBLGIES. CAL ADOPTAR-LES SOBRE BASES REALS. LA NOVA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA ÉS URGENT I S'HA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE DE LES REALITATS D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEN AMB LES QUE VAN CONDUIR AL MAPA DE PAU VILA PERS N'HI HA D'ALTRES QUE NO. EL FONSMEN METROPLITA DE BARCELONA, PER EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERÍSTIQUES QUE TÉ ARA, GAIREBÉ CINQUANTA ANYS DESPRÉS. CREC QUE LES RESOLUCIONS SOBRE ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE LA V ASSEMBLEA DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA PODEN SERVIR DE PUNT DE PARTIDA. LES RESOLUCIONS DEIEN QUE L' ESQUEMA DE �LA ORGANITZACI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA HA DE FONAMENTAR-SE EN:A) MUNICIPIS, B)COMARQUES I C) VEGUERIES, REGIONS O PROVÍNCIES. ALS MUNICIPIS CALDR& PREVEURE RáGIMS DIFERENTS PER A MUNICIPIS DIFERENTS. LES COMARQUES, CONSIDERADES COM A ENTITATS LOCALS, HAURAN D'ASSUMIR COMPETèNCIES I RECURSOS TRASPASSATS, SOBRETOT, DE LA GENERALITAT I LES DIPUTACIONS, PERb TAMBÉ DELS AJUNTAMENTS. LES VEGUERIES, O REGIONS, O PROVÍNCIES, HAURIEN DE CONSTITUIR LES DIVISIONS PERIFSRIQUES DE L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT I DE LA GENERALITSAT. EN QUALSEVOL CAS HEM DE SER PRAGMBTICS. HEM DE FUGIR DEL FETITXISME DELS NOMS, TREURE EL MBXIM PROFIT DEL QUE ÉS POSSIBLE ARA I EVITAR TOT ALLb QUE IMPLICARIA REFORMES DE LLEIS BàSIQUES. TENIM UNA CONSTITUCI6 I UN ESTATUT QUE VAN SER APROVATS EN UN MOMENT CLAU DE LA TRANSICI6, DESPRÉS D'UN PROCÉS DE NEGO CIACI6 COSTES. SERIA MOLT IRRESPONSABLE TORNAR �A OBRIR AQUELL PROCÉS I NO ESTA GENS CLAR ON AQUEST CAMÍ ENS PODRIA PORTAR. LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN MÉS, ALTRUISTES, POèTIQUES I MÍTIQUES DE LA NACIONALITAT CATALANA SóN MOLT ATRACTIVES, MOUEN ELS NOSTRES SENTIMENTS, PERÒ NO SERVEIXEN PER A RES SI, PARAL.LELAMENT, NO SABEM ORGANITZAR EL NOSTRE PAIS D'UNA FORMA EFICIENT, I, ABANS QUE RES, AIXÓ VOL DIR QUE S'HAN DE PRENDRE DECICIONS. ELS PAISOS MÍTICS, LES PáTRIES QUE ES REFEREIXEN A SSENCIES HISTÒRIQUES NO DEMANEN MASSA DECISIONS. NORMALMENT,EXIGEIXEN ADHESIÓ. ELS PAISOS REALS, LES PàTRIES DE CARN I OSSOS I PROBLEMES PROSAICS SI QUE DEMANEN DECISIONS PELS SEUS CIUTADANS, REPRESENTATS �ELS SEUS GOVERNANTS. ELS HO PUC DIR DES DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, DES DE LA PRIMERA LÍNIA DE L'ADMINISTRACIÓ. FER UNA CIUTAT, FER UN PAIS REQUEREIX ADOPTAR DECISIONS. AMB LES NOSTRES DECISIONS O AMB LA NOSTRA PASSAVITAT ESTEM CONSTRUINT LA CATALAUNYA DEL FUTUR. EL MEU MISSATGE D'AVUI AS QUE RESULTARà MOLT MÉS POSITIU PER AL PAÍS QUE EL SEU FUTUR EL FEM CONSCIENTMENT, AMB DECISIONS PENSADES, DEBATUDES I APLICADAS AMB ENTUSIASME. DE FET, L'ABSèNCIA DE DECISIONS ÉS UN FORMA BORDA DE PRENDRE DECISIONS. EL PAIS NO QUEDAR& ATURAT ENCARA QUE ELS SEUS GOVERNANTS OPTIN PER LA POLÍTICA DE NO PRENDRE DECISIONS. PERE SI VOLEM FER UN PAÍS MODERN, EFICIENT, EQUILIBRAT, SENSIBLE ALS PROBLEMES DELS SEUS CIUTADANS, CAL QUE PRENGUEM DECISIONS. �CAP REVIFAMENT DEL LIBERALISME NO POT JUSTIFICAR QUE ELS GOVERNS DEIXIN DE FER ALLÒ PER AL QUE HAN ESTAT CONCEBUTS, ES A DIR, GOVERNAR. I GOVERNAR VOL DIR PRENDRE DECISIONS, ESCOLLIR UNES OPCIONS EN LLOC D'UNES ALTRES. A BARCELONA, A CATALUNYA D'AVUI, HI HA UNA LLISTA PREOCUPANT DE PROBLEMES QUE ESPEREN SOLUCI6 O, COM A MÍNIM, DECISIONS DE GOVERN. PENSO PER EXEMPLE, EN EL PROBLEMA DEL PORT DE BARCELONA, EN LES PRESONS, EN QUESTIONS INTIMAMENT LLIGADES AMB LA SEGURETAT COM EL CONTROL DE LES PENSIONS, EL CONTROL DE LES DROGADICCIONS, LA PROTECCIÓ DELS MENORS O EL SEGUIMENT DEL TR&FEC D'OBJECTES ROBATS. TOTS AQUESTS PROBLEMES SÓN SUSCEPTIBLES DE SER ABORDATS PER L'ADMINISTRACI6 AUTONbMICA, AMB EL SUPORT DELS AJUNTAMENT. �ESTAVA PENSANT PRECISAMENT EN AQUESTS PROBLEMES QUAN, POC ABANS D'ACABAR L'ANY PASSAT VAIG COMENÇAR A INSISTIR EN LA MEVA PROPOSTA DE QUE 1985 FOS L'ANY DE LES DECISIONS. AVUI, LAMENTABLEMENT, HE DE CONSTATAR QUE EL PRIMER TRIMESTRE JA S'HA ESCOLAT SENSE QUE HAGI ESTAT APROFITAT MES QUE PER A UNS CONTACTES EXPLORATORIS ENTRE ELS DIFERENTS PARTITS I ADMINISTRACIONS. VULL APROFITAR L'EXCEL.LENT OPORTUNITAT D'AQUESTA TRIBUNA A L'ATENEU PER A FER UN SENYAL D'ALERTA SOBRE EL RETARD QUE PORTEM EN L'APROFITAMENT D'UN ANY QUE, EN NO TROBAR-SE MARCAT PER CAP ELECCIÓ, ES MOLT ADEQUAT PER A LA NEGOCIACIÓ DE LES GRANS DECISIONS QUE IMPLIQUEN LES DIFERNETS ADMINISTRACIONS. DES DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA S'HA PROPOSAT AL GOVERN DE LA GENERALI- �TAT QUE S'OBRI UNA NEGOCIACIÓ IMMEDIATA PER A PACTAR UN BLOC DE QUATRE LLEIS BàSIQUES PER A ORGANITZAR AMB RACIONALITAT EL FUTUR DE CATALUNYA: LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA, LA LLEI ELECTORAL, LA LLEI MUNICIPAL I LA LLEI D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. AQUESTA PROPOSTA DEL PSC Tí LA MATEIXA DIRECCIÓ QUE LES QUE ACABO DE FER COM ALCALDE DE BARCELONA. ES TRACTA DE TRENCAR UNA POLÍTICA DE PASSIVITAT QUE POT SER MOLT GREU PER AL PAÍS. NO HI HA CAP GREUGE QUE JUSTIFIQUI L'AJORNAMENT CONSTANT D'ALGUNES DECISIONS URGENTS. POTSER SER& POSSIBLE DISTREURE DURANT UN TEMPS MÉS L'OPINIÓ PÚBLICA AMB VISTOSES BATALLES PELS PRINCIPIS PERÒ, FATALMENT, ELS CIUTADANS D'AQUEST PAIS ACABARAN PREGUNTAN-SE UN DIA PERQUè NO ES VA DECIDIR AMPLIAR O NO AMPLIAR EL PORT DE BARCELONA EN EL MOMENT EN QUE PRENDRE LA DECISIÓ TENIA SENTIT... NO ÉS RAONABLE REFERIR CADA PROBLEMA -DES DEL LICEU �AL CONSELL RECTOR DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA O AL CONSELL DE SEGURETAT URBANA- A UNA QUESTI6 DE PRINCIPIS . AIXb CONSOLIDARIA UNA TRASCENDENTALISME EN LA NOSTRA VIDA PÚBLICA QUE PODRIA TENIR CONSEQUèNCIES MOLT NEGATIVES I QUE TRENCARIA AMB TOTA LA TRADICIÒ POLÍTICA DEL M6N EN EL QUE ESTEM IMMERSOS. COM DEIA JA FA TRES MESOS DES D'UNA ALTRA PRESTIGIOSA TRIBUNA DE LA CIUTAT, LA DE L'ASSOCIACI6 DE LA PREMSA, POTSER ENCARA S6M A TEMPS D'OBRIR UNA TREVA EN LA BATALLA DELS PRINCIPIS I DE PASSAR A PRENDRE LES DECISIONS QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS RECLAMEN. MOLTES GRdCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya demà: una perspectiva local Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Description An account of the resource Text de la conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall a l'Ateneu Barcelonès. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Subject The topic of the resource Catalunya Ciutats Identitat col·lectiva Nacionalisme Administració local Model social Administració pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-04-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2697/0000001590.pdf 1b93a4b81f38a86c9e9ed33249148e48 PDF Text Text SI SALA BROX_ 6 de maig del 1.985 Transcripció de la conferència de PASQUAL MARAGALL i MIRA �Moltes gràcies. Muchas gracias a Migo. Nunca me había pasado esto de salir como en el teatro, realmente. Y menos de hablar en una mesa de vidrio. Es una situación absolutamente inédita, la que me encuentro. Com veig que la majoría de la gent són del país m'imagino, doncs potser que parlaré en català, si no hi ha ningú que tingui inconvenient. Tractaré de parlar relativament lent cosa que en mí és una mica difícil, perb ho intentaré. Jo els confesso que aquesta conferbncia, per mi, és una cosa que té un problema i té un atractiu. Un problema perqué realment és un tema que no és el meu tema. No te perque ser-ho, ademes, art i cultura. El tema, vull dir del cicle, el tema que eneapga la la conferbncia d'avui. En canvi, a sota hi ha un subtítul, que si que és el meu tema, que és el nostre tema, que és la Bar celona del futur. Que s'ha fet Jo d'entrada vull dir que no faré, ja que és diu que és la Barcelona del futur, el tema del qual s'ha de parlar, no faré una histbria. Encara que sigui molt breument faré un recordatori del que jo cree que ja s'ha fet, es a dir que Barcelona ja és o ja ha fet l'Ajuntament, també, en aquests darrers nays, en maté ria d'art i de cultura. Recuperació membria cultural Jo cree que cal dir molt clarament que s'ha fet una recupera ció de la memoria cultural, recuperació deis noms de la nostra història artística, des de Casas fins a Apel.les Fenosa fins a Ramon Rogent i des de Gargallo i Julio González a Manolo, per exemple, en pintura, en escultura. Ho sabeu prou. No ho haig de repetir. �Hi ha hagut durant aquests últims sis anys, que ja són sis anys d'Ajuntaments democràtics, de Barcelona democràtica, una recuperació de la membria colectiva. Inclus jo diria un accent especial en temes que tinguessin que veure amb la recuperació d'aquesta membria. Crec que ha hagut també una multiplicació d'iniciatives locals, a nivell de barri, a nivell de ciutat, a nivell de distric te. Jo crec que hi ha hagut iniciatives que estaven esmorteides, que en la tradició democràtica es van, d'altra forma, començar a manifestar i que en aquest periode s'han disparat; s'han poten ciat i s'han disparat. Positivament i afortunadament, I que en el últim periode veiem, potser, i amb aixó ja m'endinso una mica en temes de futur, un problema d'ajust entre aquesta multiplicació i aquesta explosió d'iniciatives locals, i el que hauria de ser, el que haurà de ser el paper del sector públic,i concretament de l'Ajuntament en tota aquesta histbria. Tema aquest, com sabeu enormement conflictiu, inclús contradictori, com diré des près. Música Crec que hi ha hagut un dignificació de la música a Barcelona. Es a dir, que tenim un Liceu que no teniem, de categoria important. I tenim una música, al Palau, í tenim una música també, créc modestament, al Conservatori, que són dignes i no ho eren. Es a dir, que una mica, aquesta onada de recuperació ha arribat a tot arreu. Jo diria que també la multiplicació ha arribat una mica a tot arreu. Teatre En teatre, molt succintament, crec que hi ha hagut el naixement de les coses entre les quals hem de triar. Es a dir, hi ha hagut el retorn de les nostres figures. Hi ha hagut també l'exportació �a de les nostres figures, cosa menys esperada. Vull dir, potser no tothom s'esperava que el període democràtic, a la Barcelona democràtica, el que hi hagués fos precisament una exportació teatral molt important, concretament a Madrid, però també fora d'Espanya. I aix6 ha suceeit. Es a dir, artistes, creadors i directors teatrals han triunfat afora. Cosa que ha espantat a més de un en el sentit de dir " nosaltres no som capaços de donar—los l'àmbit que ells haurien de tenir a casa, haurien de triomfar aquí,estan triomfant a fora, és senyal que la ciutat no és capaç de oferir els recursos que realment calen per que aquesta gent triomfi aquí" pero que també es pot llegir a la inversa, es positiu, en la mesura en que noms serem capaços i això es una de les tesis de la meva conferéncia, crec que no més serem capaços de crear un art i una cultura, si es que això te algun sentit de dir—ho així, que s'aguantin potents i poderosos, si som capaços d'exportar. Igual en teatre, igual en cultura com en economia. Per una raó que ademés en economia no es dona, que és que en aques cas els productes exportats tornen, i tornen sabent—ne més. I ara, si em sent a lo millor s'enfada, en Lluís Pasqual, quan torni del Centro Dramático Nacional, en sabrà més del que sabia quan va marxar des del Lliure, en sabrà més. Però tornarà, aixb us garanteixo perqué m'ho ha dit. De manera que ¿ que tindrem aquí ? tindrem un Lluís Pasqual un altre vegada, desprès d'have-lo perdut, per dir—ho així, com ha dit algú de vegades "Perdut per Catalunya". No senyor, no està perdut per Catalunya, sino que està guanyant per Catalunya un coneixement que portarà aquí i que rendirà, que tindrà un rendiment positiu. Això molt succintamentper dir el que jo crec que ha anat passant el que crec que és la situació actual i el que ha estat aquest període de recuperació democràtica. Urbanisme I ara també, molt brutalment, molt succintament, dir.vos el que jo penso de la Barcelona del futur en matèria artística i cultural en la qual jo incloc també la matèria urb an ística per descontat. �Parets fora Si hagués de definir amb una frase una mica provocativa, i en aquesta sala se'm permetrá, en una altra audiència potser no, diria que la política que cal fer i que Barcelona ha de fer és una política de treure parets, de treure obstacles. Parets fora, obstacles fora. Barcelona ha de ser transparent. Ha de ser més transparent. 1 ara explicaré el que vull dir amb això. No es pensin que és una fórmula que no te res al darrera, té al contrari, tota una colla de mesos, d'anys ja d'exercici d'Ajuntament democrátic de Barcelona al darrera que em convenç de que donat el que és Barcelona, donat el que és aquesta ciutat, donada la seva histbria, donada la seva realitat, el millor que podem fer de cara al futur és projectar la seva transparéncia. El seu esponjament„ com diuen els urbanistes amb aquest nou ba rroquisme que ells han inventat i que imposen, perque es maco, és bonic i és explicatiu. Jo cree que s'ha d'esponjar Barcelona. Cree que Barcelona és una ciutat que té una riquesa precisament la seva densitat humana i per problema, també, la seva densitat humana. De manera que si el que volen és aprofitar al máxim tots els avantatges de la densitat, i eliminar-ne els inconvenients, el que caldrà evidentment és que la mantinguem, que Barcelona no minvi, però l'haurem de fer més transparent. ¿Que vull din amb "més transparent"? ¿Que vull dir amb "parets afora"? Vull din que Barcelona cree que no es coneix massa, Barcelona no coneix prou la seva prbia potbncia, ni la seva pròpia bellesa. A Barcelona es ritual que hi hagi entesos que coneguin les belleses que té o els mérits que té o els actius que té i que tantmateix aquests romanguin més o menys amagats. Es a dir que ha de haver-hi algá perque ens ho expliqui perquè no se saben o no es coneixen. I això es veritat, per exemple, amb les vidrieres noucentistes. �Ha hagut d'have phi tota una recuperació de l'estudi de l'atenció sobre el modernisme i sobre les vidrieres (quan jo era menut me'n recordo que em semblaven - diguem-ho clar - lletges) perqué ens adonessim d'aquesta riquesa que tenïam amb aques modernisme de les vidrieres de l'àxample. I ha hagut d'haver-hi persones com en García Martín, com la Pilar Muñoz que es posessin, ciutadans ilustrisims i que tenen el mérit d'haver trencat aquesta barrera, aquesta paret, h'haver tret aquesta paret per saber el que ja sabiem que hi eran perb que no miravem, em tot cas. Eren les vi drieres que hi havia dintre de les cases de l'Eixample. Que, repeteixo, anys enrera no eren una cosa que es valorés. I ara hem sabut que allb que teniem dintre de les parets de l'Eixample era molt important. I que aquelles vidrieres, que nosaltres estavem acostumats a veure i que a alguns inclus potser no ens agradava, resulta que mundialment tenen una importància, fora de Barcelona tenen importància, tenen valor. Això és el que vull dir quan dic " parets Lora", quan dic transparència, Vull dir que hem de ser capaços d'explicar tot el que som à tot el que tenim. I ademés vull dir-ho d'una forma molt gràfica i molt física i molt real. No només es veritat en el cas que he posat, sino que es veritat, per exemple en el cas dels jardins de Barcelona. Barcelona és una ciutat que tothom sap que no té verd, que no té espais verte, que no té pares, que no té jardins. Si que en té. Clar que en té. Però estan darrera de les parets. Aquest és el problema. Es a dir, a Barcelona ens trobem amb la paradoxa de que segurament, les xifres canten i la densitat és molt important . Per tant, segur que hi ha menys vert que en altres capitals. Perb aquell que hi ha, i que no es conta a lo millor es un verd privat, per dir-ho d'alguna forma. I Barcelona ha adherit a aquesta costum d'amagar la riquesa, d'amagar allb que és bonic -per les raons que siguin, hi ha 1000 interpretacions -- i es queda sense poder veure allb que només quan cau descubrim. Per exemple, al Passeig de la Bonanova, quan cauen les torres les veiem. rzl �Hem fet nosaltres una proba, a l'Ajuntament, amb la Quinta Amèlia de Sarrià. Amb el parc de la Quinta Amèlia. Vostés saben que el Parc de la Quinta Amèlia a Sarrià era part d'una finca molt gran que té ara una edificació, que és el centre cívic de Sarrià, un carrer que hi passa pel mig i a sota el jardi, el parc de la Quinta Amèlia. Doncs molt bé, aquest parc, inclus el parc públic, era privat, en el sentit de que estava privat de veure'ls hi havia unes parets. Si vostés passan ara -- ara no perqué hi ha obres -- però, si passan d'aqui uns dies pel carrer, em penso que es deia Trinquet, que es aquest que puja davant els Caputxins cap a Sarrià, cap a Duquesa d'Orleans, veuran a ma dreta que hem tirat la paret. ¡ Ah miracle ! De cop i volta resulta que allb que era una paret i que era una cosa que només es veia si un tenia la virtud de viure, en un pis alt, tothom ho veu. I va apareixent una Barcelona verda. Ademés molt bellament verda, perq ue està conservada verge, es un jardí, perqué es una cosa que s'ha treballat. Seminari I el mateix diria de tantes i tantes de les edificacions d'aquesta ciutat, dels edificis públics importants d'aquesta ciutat que tenen una riquesa de jardi, una riquesa de verd i que no es veuen. Començaria pel Seminari -- si em sentís el bisbe no sé que diria -- pero començaria pel Seminari: aquella paret no hi fa res. I continuaria segurament en part per la Universitat ï amb coses de l'Ajuntament, siguem clars. Ara imaginem que seria baixar pel carrer Balmes -- i apart que hi hauria de haver.hi arbres al carrer Balmes, ja he dit que avui seria provocatiu, dones apart de que hi hauria d'haver-hi arbres al carrer Balmes perque seria, i serà, i serà, com el carrer Muntaner, que la gran diferencia que té, apart dels tranvies que van haver, amb el carrer Balmes és que té arbres. Llavors el carrer Muntaner és un carrer esplendoros, magnífic, que te al tanto una altra diferència: des de dalt es veu el mar. f ^l �Perb si el carrer Balmes tingués arbres seria evidentment un carrer molt diferent del que és ara, en tindrà. Perb és que ademés, al arribar a Consell de Cent imaginem, perque aixi será, ja el podem començar a veure,que en contes de veure una parét, repeteixo, i a m à esquerra un bloc de vivendes, imaginem que un de través, en diagonal, en biaix veu la Universitat. 1 no només la Universitat, sino el Jardí de la Universitat, el carrer Aribau i la Granvia. aquesta operació que és tan barata, que és tan senzilla, de treure les parets ens donará unes perspectives que no tenim. Barcelona és una ciutat carent de perspectiva. Digem.ho ciar, no en té, té les de Montjutc, té les avingudes, la Diagonal, l'entrada a Barcelona per la Diagonal es magnificent e és magnifica, té la propia Granvia, etc. Perb tot el altre no és perspectiva, només es veu des de l'aire. L'Eixample que és tan meravellos, i els urbanistes ens ho (balen cada dia, és aquest redescubriment que estem fent, en canvi, no es viu, no es veu. Es pot sentir quan un va trasladant-se perb no es veu tot seneer.. Llavors el que hem de fer, jo cree, és reprendre, guanyar mes perspectives que no tenim per veure el que ja tenim. No cal inventar massa res. El que cal és desinven tar. El que cal es desfer, ordenadament i respetuosament, perqué no cal que ningú s'enfadi, no cal tirar res que s'hagi de mante nir. Perb aixb hem de fer-ho. Hem de treure parets, hem de fez' Barcelona transparent. Hem de fer Barcelona coneixedora de la seva potència, perb també de la seva bellesa. La ciutat metropolitana Amb tot aixb ?ligaría un tema que vindrà una mica més endavant, en aquesta conferbncia, que no vol ser molt llarga p erb si suggeridora de bastants temes diferents, que sería el tema de la ciutat metropolitana. �Jo cree que aquesta és una altra barrera que hem de vencer. Físicament i espiritualment. Fisicament perqué hi ha barreres que s'han de vencer p hi ha comunicacions que no van. Connectivitat Barcelona és una ciutat mal comunicada internament. No vull dir que el tràfic, com deja sigui molt dolent, perque l'he sentit des d'allà darrera. No. El tráfic es dolent, però ring°, és relativament menys dolent que en altres ciutats. Es a dir, la malla aquesta perpendicular ortogonal que hi ha a l'Eixample absorbeix, i aixó está demostrat, indios matemáticament, absor- beix extraordináríament més que no pas un sistema clàssic de cinturons circulars que a Barcelona ja sabem que és molt complicat, en part perque hi ha el mar, i per altres raons. Es a dir, no es un problema de connexió interna dins del cen tre. Jo cree que és un problema de connexió interna de la Barce lona més gran, de la Barcelona metropolitana, de la ciutat metropolitana, de l'àrea metropolitana. Aqui si que hi ha barreres. Hi ha barreres perqué les comunicacions son insuficients. Els carrers del Barri del Besos, si vostes el coneixen, s'acaben amb el riu. 1 de vegades abans del riu. Fa un 'Jemps vostes debien veure una foografía en cite el Sr. Jordi Parpal jo mateix estavem davant d'una fàbrica,que era la Bultaco, que queja perqué la máquina, la pala, la tirava. I allò no es tirava perque sí. Era una fábrica abandonada en la qual s'hi ha d'obrir un =ni, que és Cristòbal de Moura, un carrer molt ample que el que ha de fer es obrir aquest cul de sac que avui és el barri de la Mina. Es a dir, hem d'obrir camina que existeixen sobre el plano, i que són possibles i que s'han d'alliberar.E1 mateix diria a nivell de les grana connexions, al nivell de la Granvia, de l'autovia de Castelldefels. Aquestes vies s'han d'obrir i al mateix temps s'han de respectar els cascos urbans, es ha dir, �els hem de vorejar. I aixb no és impossible de fer, aixb ho tenim pensat. I l'alcalde de Castelidefels, que está aquí amb nosaltres, ho sap. El tenim dibuixat. El que passa és que hem defer-ho. Collcerola ¿Que tenim dibuixat també? Tenim dibuixat la perforació de Collcerola, del Tibidabo. I aixb s'ha de fer. S'ha d'acabar amb la idea de que hl ha microclimes, de que la muntanya es una pro tecci6... La muntanya, Collcerola, es una riquesa en sí mateixa, es un pare en sí mateix. En Nicolau Rubió, el gran arquitecte paisatgista català, el que va fer la plaga de la Sagrada Familia, etc, deja que en el futur el Collcerola, el Tibidabo seria el parc central de la connurbaci6 barcelonina, seria el Bois de Vincennes, deja ell, de la connurbació de Barcelona. Hem de fer-ho que sigui. Ara, aixb no treu en absolut que nosaltres el que hem de fer també és fer transparent aquesta ciutat metro politana o gran dintre seu, perforant el tunel i fent del Tibidabo, no un obstacle, sinó un lloc central efectivament. Es exactament el mateix, aixb es una transposició, pero passa una mica el mateix que en el Pirineu. Hi ha tot aquell somni català de que arribará el dia en que el Pirineu regnarà i que el Pirineu será centre. Molt bé, ¿ quan será centre el Pirineu? El Pirineu será centre quan estigui foradat per sota, aixb está clarissim. Es a dir, quan hi hagi una comunicaci6 important entre les dues bandes que no sigui a través de l'escalada que practicament significa passar els coll d'Ares o del Puig Morens. El dia que el Pirineu sigui realment fluid per sota, cosa que no ataca en absolut, no és cap manca de respecte pel Pirineu en si mateix, el Pirineu será centre. Dones jo us dic que el Tibidabo, el que nosaltres en diem el Tibidabo i que més propiament és el Collcerola perque es una serra de més 5.000 ha. será el pare central de l'Area Metropoli tana, ho será sobre tot quan sigui permeable, quan sigui trans parent, també, des d'aquest punt de vista fisic. Que és una cosa �en la qual estem i en el que desgracid.dament, com que és un tema d'aquets de cooperació institucional, triga, triga molt. Triga més del que ho hauria d'haver estat. Però no ens en anem per temes estrictament de l'urbanisme. Perque aleshores parlariem poc del que potser és específic d'aquest escenari, que és pafinr d'art i de la cultura. Centres del futur Deixtm dir només, en mathria urbanídica, que la Barcelona del futur tindrà tres centres. La Barcelona estricte, estic parlant, no la metropolitana. El centre tradicional, que s'anat desplaçant i está demostrat, des de la Pça. Catalunya amunt pel Passeig de Grácia fins al cinc d'oros i desprhs cap a la Pça. Frances Macià, que avui es prácticament, des del punt de vista econbmic el centre de Barcelona. Aixb está mesurat econòmicament. Perb també dos centres, N—S o E—W que són el correspon a l'eix Numància—Pça. ihstact(de Sants— carrer Tarragona—Pça. d'Espanya—Montjutc, aquest és un gran eix, que ja está construtnt—se, que ja es veu, que ja és palpa, que ja es toca, que ja te les obres, que ja la gent l'està identificant. I un altre que es el de l'altra banda, el del Nord, el de Llevant, si valen, que és el de Marina, el de Carles I. Es a dir, l'eix Sagrada Família—Poble Nou, per enten dren's. Aquest esth més per fer. Está més per construir. Eix Nord—Llevant Aquest segon eix, vostes imaginin, que quan aconseguim una de les operacions que ara ele explicaré, que és l'aixecament de la via ferroviària de la platja del Poble Nou, de la linea que lliga l'estaci6 de França amb el riu Besós per seguir per la costa, quan aixequem aquesta via férrea, que l'aixecarem, perque ja está acordat, ja está aconseguit, vostes podran anar passejant des de la Sagrada Familia fins el mar en 35 minuts. Passejant. Aixb es diu de seguida i sembla que no és per tant perque, primer de tot, la gent ja no passeja, i en segon lloc potser 35 minuts és bastant. Perb no és molt, i imaginem el que signi �fica que una cosa que nosaltres veiem tan urbà, tan central, tan congestionat com pugui ser la Pça. de la Sagrada Familia estigui a mitja hora de caminar de la platja, de la platja. Es a dir, sense cap mena d'inconvenient, d'entrebanc important en el camí. Dones no hi haurà cap entrebanc, perqué en aquesta política de transparIncia i de tirar parets i obstacles el primer obstacle que tirarem será la via del tren. Vostes saben que hi ha dos vies que surten de l'estació de Franca, una que gira en forma circular cap el carrer Arad, passant justament per allá, per Carlos I, per Marina, i una altra que segueix la costa. Dones molt bé, la primera l'ensorrarem i la segona la treurem. De manera que això serà possible. Es a dir, aquest eix que avui te un cul de sac ell mateix també, aquest eix que té una paret ell mateix, no el tindrà. Aixb pensin que ja hi ha un acord de les administracions que estan involucrades aquí sí, amb aixb, que són, el Ministeri de Transporte, básicament, la Generalitat, la C.M.B. i l'Ajuntament de Barcelona per tirar-ho endevant. I aixb tirará endevant. I aqui tindrem un altre eix central, per dir-ho adxí: No és que hi hagi una plaga central, és que és un eix que creará vida al seu entorn. Pensin que a l'entorn d'això hi ha coses tan importants, per donar vida, com són, a la dreta el Parc de la Ciutadella, i per tant el Parlament de Catalunya que deixará de tenir una esquena per tenir una cara en aquell cantó, en el que és ara el carrer Wellington, que algUns de vostés, molts, coneixen, altres potser no, dones ara és un carrer tancat. Es a dir, és l'esquena del Parc. No te entrades al Parc per allá. Dones aquest carrer Wellington, que está entre el Parc i Carles I, i aquest és el que els estic dient, el que será será un carrer molt important i molt rie. Per que allá hi haurà precisament, l'entrada, per aquesta banda, en el pare de la Ciutadella, l'entrada per aquesta banda en el Parlament de Catalunya, no en el Museu d'Art Modem perque ja els dirè que aixb canviarà de lloc, però sí en aquest centre tan important. I al mateix temps, al propi carrer Wellinz ton, a l'esquena tindrà en aquell asil de vells que hi havia, que quan vam entrar va ser una de les impresions fortes psicoló �giques que jo vaig tenir, de coneixer, con un centre de misèria, com un autèntic centre de misèria, que avui està pràcticament vuit, utilitzat per protecció civil. En allà hi tindrem, esperem-ho, un centre important d'ecologia, i potser de botànica. En tot cas els explicaré que tal com hem dividit la ciutat en el Pla de Museus, la zona de la Ciutadella és la zona de la Ciència. Hi ha el parc Zoològic, que s'haurà de traslladar en part, perb que seguirà tenint una presència, com tenen a altres ciutats del món, el Zoo junior, el zoo "petit". Hi ha el museu de Zoologia, propiament, hi ha el museu de Geologia, la colecció Martorell. Tot això, ja creat històricament, una concentració de museus de ciència molt important, que tindrà la seva sortida també per aquesta banda. Pero ademés al gran edifici de l'asil de Wellington, que els recomano que visitin, si és que es pot visitar, que ara mateix no ho se dir-ho, penso que potser encara no, però els recomano que es vagin apuntant a l'agenda per anar-hi. Perque aquest edi fiti que és magnífic, que és de la época magnífica dels nostres avis q ue van fer-ho tot, pràcticament, en aquesta Barcelona de l'eixample, aquest edifici té en el seu sostre, un "réservoir", un gran dipòsit d'aigua, que en el seu temps va ser el dipbsit d'aigua que alimentava el llac i la font del Parc de la Ciutadella, que avui està alimentat per altres mitjans, però l'aigua hi és en allà. I tan hi és que és un punt ecològic import an t. Hi ha aus, hi ha ocells que hi fan parada, dins dels itineraris dels ocells, aquell lloc és important. Dones imaginem que aquest edifici, i estem sempre en el domi ni de la ciència ficció possible, perque ja està planejat, i és qüestió de temps i de diners. I els tindrem. Perqué són coses cares però no impossibles. Imaginem, dones que en aquest edifici hi haurà el museu ecològic, el que a mi m'agradari dir-li el mu seu Margalef si el Margalef me'l permeteix. Es a dir, el Margalef ha de fer el seu museu a Barcelona, aixb, és evident, el museu del medi ambient. I al damunt d'aquesta gran reserva d'aigua, possiblement, més facilitats terciàries, mes instal.lacions terciaries, que podan ser -- ho tenim díbuíxat també-- un �restaurant que seria el restaurant del pare, el que va ser antigament el restaurant del pare. Es a dir, el restaurant on hi anessin els parlamentaris del Parlament de Catalunya, per descontat, però també la gent dels museus i els ciutadans que hi volguin anar, Ja veuen que aquesta zona va guanyant en qualitat i en densi tat. Iii ha el laboratori municipal. 1 desprhs hi ha les casernes, la intendbncia militar, que marxarà. Marxarà d'allà no perque jo ho digui, sino perqué n'hem parlat i pot marxar. Forma part deis plans de l'exhrcit que aixb sigui així. I en aquest lloc fantàstic i ara jo si que els aviso que els clic un desig no una realitat, aixb no está planejat, és el meu desig i cree que seria fantàstic podria anar-hi, hauria d'anar-hi el Tri- bunal Superior de Justicia de Catalunya. En aquest moment, el Tribunal Superior s'està planejant que estigui al que hem podriem dir les golfes, amb tot el respecte, del Palau de Justicia antic, que ja han vist vostès que está en obres. I s'hi está invertint molts diners i será molt digne. No die que no ho sigui. Ara, possiblement en el futur, i aixb m'atreveixo a dir-ho perque n'he parlat, amb el conseller de Justicia i amb el president de l'Audihncia, amb tots dos. I tots dos comparteixen aquest desig, que de moment és només un desig, no és un plan, que en allá on ara hi ha dos mançanes senseres, que són 20.000 m2 d'IntendIncia militar hi poguhs anar un gran edifici, que possi blement hauria de ser modem, no té perqué ser una retòrica antiga, una còpia de l'antic, que seria el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Imaginem que aixb está lligat, per proximitat, amb l'actual Audihncia i que está lligat amb el Parlament. Alla hi tenim un eix absolutament important des del punt de vista cívic. Eix, a més, que des del punt de vista del transit s'ha convertit en una manera d'anar, repeteixo, des de la Sagrada Familia al mar. �Eix Sud-Ponent Ja veuen dones com és aquest segon centre, així com el primer ja no l'explico, perqué és més conegut, l'Escorxador, l'Espanya Industrial la veuran dintre de molt poc inaugurada -- és un pare fantàstic, magnífic, dissenyat per un arquitecte base, Peña Gauchegui, que des de dalt, si se'l miren, ara quan passin preguntaran que hi fan aquelles columnes. L'han de veure des de baix, també. Es a dir, l'han de veure entrant per l'entrada natural, que seria l'entrada de l'Espanya Industrial des del barri d'Hostafrancs. Entrant des d'allá, el que va ser la gran estesa del Vapor Nou, que se'n deja, de l'Espanya Industrial, no el vapor ven, el vapor nou, el vapor deis Riel'. Aquella gran estesa manté encara avui els arbres que s'hi van plantar, que són uns platans, robusts, importants, un edifici al mig que será escola r i tot el demés, amb més dimensió que l'escorxador, i no cree equivocar-me, un gran pare. Un gran pare que s'acava en un llac que bordeja i que separa el que és pare del que és una rampa que puja fins la plaga de L'estació de Sants, la Plaga deis Palsos Catalans. I en aquí s'aixequen aquestes columnes immenses que el que fan, jo cree positivament, és trencar la monotonia de l'espai circundant. Pça. Estació Sants Abans d'haver-hi la Plaça de l'Estació de Sants que és molt discutida des del punt de vista urbanistic, hi havia un entorn absolutament miserable des del punt de vista gràfic, perdir-ho així. La suma d'allb que en diuen la Torre de Catalunya amb l'estació de Sants, propiament, donava un resultat pitjor que zero, molt dolen.Molt antithtic. Cree que la plaga, tal com està ara, que com deia un conductor de camió una veada, que es va estacionar davant meu amb la llum vermella al c( Numáncia o a Infanta Carlota, no record° ben on era, jo em mirava la plaga ell també, s'estava acabant, ell em mirava a mi i jo u preguntava "que li semblava? i ell em va dir "Es intrigant Sr. Maragall". Bé, dones aquesta plaga �intrigant jo cree que ha aconseguit trencar una asimetria. Dones el que esta fent en Peña Gauchegui al darrera, a l'Espanya Industrial, és una mica prosseguir aquesta forma de digni ficació deis volums que per si mateixos eren irrecuperables. L'urbanisme que hem tíngut, ha sigut tan absolutament miserable, en ele darrers cínquanta anys que evidentment cal una certa potència per trencar aquella monotonía i aquella asimetria. I tota potbncia urbanística és perillosa, això jo ho reconec, i es arris cada, i la gent pot dir "al tanto que això que s'està fent és molt arriscat, al tanto que és molt personal, porta molt el segell d'aquells que ho fan". Bé, i qué. Es important que ens arrisquem, és molt important que ene arrisquem a donar als artistes, jo cree, als millors, la possibilitat de posar el seu segell a les obres que s'estan fent, a la Barcelona d'avui. Si no, que tindrem será aquesta cosa que va ser la marca de fábrica del periode de transició, que és molt important, que és el "Salvem" punts sus- . pensius. Salvem-ho tot. 1 ja he dit fine a quin punt això en mereix respecte i ho estem practicant, i és el que hem fet: recupe rar la memòria col.lectiva salvem-ho tot. Perb creen coses noves, perque altrament el que estarem fent és una burda chía del passat. Una mena prevenció o un nou ritual, una mena litúrgia de record. I em penso que les ciutats no viuen d'aixb, no viuen purament d'això. Per tant en aquest eix hem donat també, com he dit abans, possibilitats ale creadors de que crein per trencar allò que ha sigut la medíocritat ambient dele darrers anys. Aquests són els dos eixos centrals, els dos centres nous que compensen el que és el centre tradicional. I apuntem cap a una cosa que jo en penco que si no ho digués vostés no m'ho perdonarien perque quasi sempre s'em pregunta sobre aquesta qüestió. Apuntan concÍetament cap a la muntanya de Montjutc, es a dir, cap a la Platja delPoble Nou en un cas i cap a la muntanya de Montjútc en un altre. J.J.0.0. I aquí és on apareixen ele J.J.0.0. con element de vertebració. Els J.J.0.0. el que ens permeten és d'acabar una muntanya que el �29 va deixar a mig acabar. Va construir magníficament fins a la meitat 1 inclus es va aventurar una mica a dalt de tot amb l'es tadi, perb que no va acabar perque la banda de Ponent i la banda de Sud, si volen vostes, no está acabada. El que es diu el Parc del Migdia no esta fet. Montjutc En aquest eix apuntem cap una muntanya de Montjutc sblida i realment acabada que aprofita tota la seva capacitat de simbolis me que és immensa, qué és infinita. La muntanya de Montjutc a mí se m'ha dit per part d'observadors estrangers molt qualificats que era el millor argument de Barcelona. I és veritat. Es el millor argument, primer per les virtuts que té ella mateixa físi cament. Segon per la concentració d'instal.lacions esportives que allá Id ha, que ja té, artístiques per una banda i esportives er una altra, adalt de tot. Paró tercer, parqué a l'explicació de les instal.laciones que allá hi ha hi ha tamW l'explicació de la histbria olímpica de Barcelona. Parqué Barcelona que ha optat 4 vegades als Joca, aquesta és la 4§, cada vegada ha fet una pega. I l'ha feta precisament a Montju5c. La 1A que va fer, a l'any 24, que va ser la 1-4 vegada que van optar als JJ00 va ser l'Estadi Català, que en dejan, l'estadi de la Fuxarda, que ara es un camp de rugby i un lloc on la Guàrdia Urbana hi evoluciona amb els seus cavalls. Però está allá, és un namp important i molt bell. A l'any 36 es va fer l'Estadi Olímpic de Montjutc, per l'any 36. Es va fer a l'any 29, amb la idea d'organitzar els JJOO, i allá está. Está caient-se, destra, desmoronat, desfet. Per b esthallá i és el símbol del nostre desig de fa molts anys. Per tant, ara, quan el reconstruim, i el refem d'una forma una mica diferent perque sigui justament més capaç des del punt de vista de páblic, el que estem fent també és reprendre la nostra histbria la histbria de la nostra ambició olímpica. I aquest mateix any es va fer l'antiga piscina Olímpica de 50 metres de Montjutc que avui pràcticament no es fa servir. �¿ Perqué no es fa servir? No es fa servir perque a l'any 1972 que vam tornar a ser candidats, aquesta vegada d'una forma molt desgraciada, juntament amb Madrid i amb poc énfasi i poca fe, es va fer, tanmateix, les piscines Picornell, que estan allá, al costat de l'Estadi. De manera que explicar Montjulc es explicar la història de l'ambició olímp ica de Barcelona. Nosaltres amb aquest eix apuntem a un Montjuic realment acabat. L'altre dia sortint de l'homenatge a Rómulo Gallegos, que va ser molt emotiu, amb els veneçolans que van venir, un d'ells, l'ambaixador Manuel Rafael Rivero, de la Comisión Nacional Venezolana para el centenario Rómulo Gallegos, em deja "No me quiero ir de Barcelona sin ver las fuentes de Montjuic". 1 el vaig dir. Fira Desgraciadament, com que hi havia la Fira de Mostres, el Saló de l'automobil, estava tancat, cosa que em posa a mí, de vegades, en dificultats amb el meu amic i col.laborador J.M1 Figueras. ¿ Per qué ? Perqué Montjutc no s'hauria de tancar. De moment ja hem reduit molt les ocasions en les que es tanca, perqué són grans salons, son salons que realment no hi queben en els pa yellons i per tant hem d'utilitzar la via per exposar. Avui en dia hi ha cotxes a l'Avgda M g Cristina, cosa que si depengués de mí no hi serien. Per?) hi són. Perqué també hem de mirar la competivitat. 1 és evident que Barcelona si perdés espai firal u passa rien al davant unes altres ciutats d'exposició perdriem. Per això hem d'anar al tanto. Però la nostra voluntat es que allá en un plaç d'un any o de 2 anys no hi hagi més exposicions al carrer, no s'hagi de tancar el recinte, i que precisament la virtud de la Fira e Barcelona sigui el poder ensenyar un escenari com el que té. Quan jo deja a S.M.1a,Reina abans d'ahir que el Saló de l'automóbil de Barcelona es el segon d'Europa, algú em va dir ¿ i el de Ginebra qué ? Bé, dones el de Ginebra sembla ser que estadísticament es més petit. El que passa és que és enormement més diáfan, que té la virtut de que es veu tot d'un cop. Molt bé. Nosaltres tenim la virtud de que si respectem Montjuic tal com és �i no el tapem amb "xiringuitos" per dir—ho d'una forma molt vulgar, l'Avinguda M g Cristina, guanyem. Tenim més que diafani tat, tenim una perspectiva, aquí sí, magnífica i a més una pers pectiva en la qual hi hagut i hi ha un esforç d'inversió molt important, perque tot el que va des de la Pça d'Espanya fins a les fonts, tot això s'ha remodelat. I el que abans eren aquells llapiços de llum que va fer en Butgas, i que avui no es veurien, perque la llum ambient es menjaria allò, ara són unes fonts il.luminades, que són una maravella, perb que estan tapades per stands d'expositors. Dones molt bé, nosaltres apuntem cap a un Montjutc també més transparent en aquest sentit, més obert i potent fins a dalt del tot. Aixb és una feina important que com de totes maneres està poc inserta a la vida quotidiana no l'accelerarem més del que el nostre projecte necessiti. Perb no molt més que aixà, perqué la ciutat és la ciutat que es viu cada dia, també. I a nosaltres ens interessa uns JJ00 com a motor, com a mòbil, com arrosegador d'iniciatives. Perb el que no farem serà sacrificar a això la prioritat de moltes coses que són de la vida quotidiana. Per tant, això tindrà el ritme que necessitin els JJOO, que és un tema de set anys. No més ritme que aquest. Lentament irem pujant les escales de Montjuic. Ara hem arribat firmo a les fons. Perb més amunt us asseguro que, i ara reprenc l'anecdota, com que estava tencada la Fira, amb l'ambaixador veneçola.varem haver d t atx minat, era firi$ una _el Palau Nacional de Montjuïc, que estava il.lu maravella, no tenia el feix de llums no sé exacta- ment perqué, perb en tot cas molt maco, i mirant cap avall es veia magnífica tota l'avinguda Má Cristina,tot iluminat, les fonts trevallant i a més amb la música, que a mi, que no soc un melbman molt coneixedor, m'agrada, i vam anar baixant. Vam anar baixant cap a la plaça de les fonts. Dones molt bé, alib està molt descuidat. Allb a mí se'm trencava l'ànima, perqué realment hi ha troços d'escales de Montjuïc de l'any 29 que estaven per terra, estan destroçades. (18) �Referem el can/ des d'abaix. Anirem pujant, anirem reconstruint Montjutc fins el cim, fins a dalt de tot. I a l'anella Olímpica, al llarg de l'estadi, que té més de mig Km., és molt llarg, tindrà tota la distáncia que hi ha avui entre el Palau Nacional de Mont jule, el Museu d'Art de Catalunya, i la Pça. d'Espanya. Es a dir el que anem a fer ara és una cosa tan'important com la que es va fer al 29. Només allá. Anella Olímpica En aquesta anella olímpica hi haurà, perque ja hi estem treba llant, obres d'arquitectes que son de primera fila mundial. Un arquitecte de Milán, Gregotti, está fent, refent, l'estadi,junt amb Correa i Milà. Un arquitecte japonés está fent el Palau d'Esports, Isozaki, que estará adjacent a l'Estadi, i Ricardo Bofill está fent la Universitat de l'Esport, l'INEF, que se'n diu tbcnicament, que estará al final d'aquesta anella, ja mirant cap al Prat, el que és el baleé cap al Prat i que té una forma semicircular creant un conjunt, que evidentmentserà un conjunt divers, no será d'una sola mà, però que hem cregut que, com deja l'Oriol Bohigas un cop, respon una mica al que ha sigut la histb ria de Barcelona que ha anat creant de diverses mans un espai més o menys homogeni. També es veritat que el Puig i Cadafalch no és el Domènech i Muntaner. I cada u va fer el seu, i el Jujol és el Jujol i el Gaudí és el Gaudí. Tots ella van fer coses, uns al costat de les altres, i van crear aquest espai que ara ens estimem. Dones a Montjute hem volgut donar una mica també aquesta expressió, que existirá en la qual gent de molt relleu arquitec tónicament a nivell mundialestará fent la seva contribució. I evidentment, qui tanca el tot són els arquitectes de casa, els barcelonins, Correa, Milá, Margarit i Buxadé. Ells són els que són capaços d'explicar el conjunt i higa el conjunt amb l'entorn, amb aquest pare del Migdia, perque saben el que volem, una mica. Perque sabien, tenien aquest avantatge, els altres tenien un handicap, i per tant van guanyar en el tot. �Pavelló Mies van der Rohe En aquesta muntanya volem fer també la reconstrucció, i aquí si que és reconstrucci6 i respecte del passat, del Pavelló Alemany del 1929. Vostes saben que va haver-hi un arquitecte Alemany molt impor tant, Mies van der Rohe, que després va ser el que va fer Chicago i el que va fer Nova York, per dir.ho arquitecte que els explicar a passar per Mies van der Rohe que va fer les grans pautes del que va ser pues així. Avui en dia no hi ha cap vostes Nova York i Chicago sense fer el Seagram Building i que va l'arquitectura de les ciutats deis gratacels. Dones, molt bé, aquest senyor en el moment que estava començant a fer tot aixó, va fer, per al Govern Alemany a Barcelona el Pavelló Alemany de la Pira del 29. I aquell Pavelló que és molt petit, ja el veuran, és una mostra, potser perqué és petit, tan con centrada de la Bauhaus, d'aquesta arquitectura tan simétrica, tan simple, tan transparent també, perque hi ha molt vidre, i tan maca dels anys 20's i 30's que es va convertir en un model. I és un dibuix que està als manuals d'arquitectura dels nois que fan arquitectura avui dia a tot el món. I tanmateix no existeix, perque l'unic que hi havia era els planos al MOMA de Nova York. Hem creat un patronat, amb el MOMA de Nova York, amb l'Institut de Cultura de Prusia, alemany, amb els successors del propi Mies van der Rohe, la Fira i l'Ajuntament i tots plegats estem reconstruint el pavelló alemany de 1929. I aixb estará visible al Març de l'any que bé. Que és el centenari de Mies van der Rohe. Inclús podría estar abans. El que passa és que en aixb soc partidari d'anar a poc a poc, perqub el que no vull, i el hi die molt sincerament, es pagar-lo, aquest Pavelló. Penso que aquest Pavelló, posats ara que els Governs estan amb problemes de déficits i no paguen, dones molt bé, que paguin les fundacions, que paguin les empreses que puguin fer-ho, i en aixb estem. Quan jo vaig amb la maleteta pel món, la gent diu "¿Qué fa aquest senyor? " Dones jo vaig venent Barcelona per tot arreu. 1 per tant vaig demanant ajuts perqué aixb sigui així. Jo al mes de juny que haig d'anar a Berlín E. per explicar el nostre projecte olímpic al COI, que es reuneix una vegada a l'any, aquest any és allà, jo aprofitaré per anar a veure les grans empreses alemanyes, i les fundacions alemanyes veure com ens (20) �• poden ajudar a construir un pavelló que en part, que en gran part era seu, és seu, és el Pavelló Alemany. I crec que ho acon seguirem, que ens ajudin. M'agradaria no haver de pagar molt perqué ademés penso que realment és un luxe. Es a dir, és evidentment una reconstrucció, és evidentment una peça de Museu, és un edifici que el visitaran -- en aquest sentit no és un luxe-- el visitaran milers d'estudiants d'arquitectura cada any, això està garantit. Psrò d'alguna forma és alguna cosa que no necessitem vitalment per viure. Per això m'agradaria que fossim capaços de convencer a aquells que poden contribuir perqué efectivament contribueixin. Ja saven una mica quina és la filosofia de l'altre eix, de l'eix de ponent, de l'eix sud, que apunta cap a un objectiu tan vital com és els JJ00. ( S'acaba la cara 1 del cassette) ( Inici cara 2) ...les coses dignes que hi ha en el camí, que són moltes. Com aquestes que els hi dit de les biblioteques. El Raval Aquest és un dels projectes que jo crec que trigaran més. Es un projecte de cosidora, molt lent, que caldrà fer amb molt de compte, que demanarà també un gran esforç, però que hi és, que està dibuixat i que és possible de fer i es ferà. De manera que El Raval que es ara un niu una mica de nostàlgies, si volen, i de problemes, s'anirà convertint poc a poc en un centre de cultura i activitat cultural. El que volem nosaltres amb el Pla de Museus és que aquesta zona de les 5 que hem creat, així com els hi parlat de la Ciuta della i no els he parlat de Montjutc, però és evidentment un �centre molt potent artísticament, el que volem és que el Raval sigui el centre més actiu, a nívell artístic. Es a dir, que els museus de más activitat, de menys exposició i más acció. o més pedagdgía, o més innovació, o més canvi d'exposicions estiguin precisament allá. El museu del llibre, el museu d'art contempo rani, aquest que provisionalment en Rigol vol posar a Sta. Mbnica. Dones molt bé, aixb és provisional, perqué l'acord que tenim dintre del Pla de Museus és que el museu vagi a la Casa de la Caritat. La Casa de la Caritat és un creuer magnífic, desfet, també, perb que l'estem refent, que te, en part amb el Pati Manning, una mica del poc Renaixement que hi ha a Barcelona, del poc Renacentisme que hi ha a Barcelona. I que es convertirá en el gran renaixement artístic, si això va bé, si aquesta ,9operaci6 va bé, perque pot ser el nostre Pompidou, el nostre Beaubourg. En un marc que no és sensiblement diferent d'aquell. Es a dir, que l'ope ració és possible està demostrat, històricament, hi ha l'experihn cia de Paris. La farem. ¿Amb quina lentitud, amb quina velocitat? El Pla de Museus té 10 anys, si no m'equivoco, sino la Regidora que està aquí devant em corregirá. Dones en 10 anys. En 10 anys es pot convertir el Raval en el centre deis museus més actius, el del llibre, l'Escola Massana, d'Arts i oficis, el museu d'art contemporani. Museu que a mí m'agradaria anomenar Galeria, perque penso que Museu, un Museu d'Art Contamporani en una ciutat que te el Museu Picasso, que té el Museu Dalí a la cantonada, que té la Fundació Miró, i que en el seu dia l aquí al costat tindrà segurament, esperem—ho, la Fundació Thies, és una mica agosarat. Perb aquests fons edtaran al servei d'una sala d'exhibicions, i aquesta sala d'exhibicions d'experimentació cultural serà el que diuen el Museu d'Art Contemporani de la Casa de la Caritat. Es a dir, que pels vells centres també hi ha coses que es mouen, que es belluguen. Hl ha un tema que a mí em preocupa enor mement perb que no te res a veure amb l'art i la cultura, que és �• 1 el tràfic, en els vells centres. I ara no en parlaré. Sense resol dra aquest tema, però no hi haurà una posibilitat de guanyar una qualitat cultural i urbanística, en els vells centres. Ho anirem fent. Monumentalitzar la perifèria Pensin, per altra banda que, a la perifèria, nosaltres hem po usat énfasi en el sentit següent: algú va dir, en el centre de Barcelona el que cal és atrevir—se, com ens hem atrevit a tornar a crear ciutat, espais nous. No només respectar,sino crear. I en la perifèria el que cal és monumentalitzar. I santament que va dir. Es a dir, a la perifèria de Barcelona, monumentalitzar no vol dir senzillament crear monuments. Vol dir dignificar. Es a dir, nosaltres ens neguem rotundament a admetre l'urbanisme destructiu d'aquests últims cinquanta anys. I, ¿com hem d'arreclar—lo? Doncs ha temes que demanen els hi dic molt sincerament no tenen un arrecio. Aquests grans barris nous, a mi quan em diuen que s'ha de rehabilitar, és que s'ha de rehabilitar tan la Ciutat Satèlite de Cornellà com el Raval pràcticament. Només que el Raval és de l'any 1700, suposem, és del s.XVIII i Cornellá és de fa 30 anys, la S.Ildefons. Però s'ha de rehabilitar igual. Això, ho confeso, no tenim la solu ció, de moment no la tenim. Ara, el que sí que sabem és que l'única solució, el millor camí de la solució és que hi hagi vitalitat democràtica en aquests centres. Que hi hagi l'acció permanent dels ve gns que s'organitzin, o dels seus representants, a través dels districtes, o dels municipis metropolitans, per refer aquest teixit. Nosaltres hem volgut, al que és la Barcelona estricte, al municipi de Barcelona hem volgut monumentalitzar la perifèria en aquest sentit. I els posaré un exemple perqué el vegin ben ciar. A la Plaça de Llucmajor hi haurà, en el futur pròxim l'estatua de Vila— domat que estava al cim del cinc d'oros, del "llapis" que en diuen. Aquesta estatua, que vostes saben que va ser un gran debat a Barce lona. Perque, diguem—ho clar, la burguesia del Passeig de Gràcia no volia un monument al Pi i Margall ï a la 1á República en el cor de l'Eixample. Es així. I en canvi l'Ajuntament el volia. I aquí va haver-hi un gran estira i arronsa que es va saldar amb aquesta (2A) �X • s, ' ro $ mena de compromís de que entre el Passeig de Gràcia i els jardinets hi anès el monument al Pi i Margall. I es va quedar allá sobre, al damunt del llápis del cinc d'oros. Quan va venir l'acabament de la guerra, evidentment allb es va treure i es va substituir per una altre estatua que a mAs no estava al cim sino al peu. I que va ser durant molts anys, si vostes recordan, i inclus jo recordo que quan vam entrar a l'Ajuntament al principi encara era un lloc de problemes, de pintades diverses,etc. Dones aquesta estatua, que va reapareixer en un magatzem municipal i és magnifica, és enormement digna i és gran, es d'un tamany molt més que natural, jo la vaig descubrir precisàment a l'exposici6 Catalunya dins de l'Espanya moderna, que es va presentar a Madrid, l'havien tret l'Huguet i en Martorell i en Mo_Kay, que són els que van montar l'exposici6, l'havien tret dels magatzems municipals, estava allá vaig dir, "Escolteu, aquesta estatua ha d'anar al carrer altre vegada". I anirà, no una altra vegada, perque nosaltres no volem tampoc permanentment continuar o refer els debats antics, no es tracta d'aixb. Es tracta en aquest moment de la Pça. de Llucmajor, allá on passa el Passeig de Valldaura i es creua amb el Passeig de Verdun, on comença la Via Júlia, el que podria ser el cor deis Nou Barris, en allá, precisament en allá seria el gran monument, aquell monumnnt, precisament. I allá el posarem. A la Plaga de la Palmera del Poble Nou Besos, que els recomena ria que veiessin, segurament si hi haguessin entesos qué a nivell de escultura i urbanisme ens diria que és el més interessant, com diuen ells, que té Barcelona, la Plaga de la Palmera. L'escultura que va fer hi un escultor nordamericà molt famos, que és Richard Serra, és senzillament com una fábrica semicircular, tallada pel mig, amb la Palmera que hi és, evidentment, amb un espai que está tractat d'una forma diferent davant darrera. L'haurien de veure. Aquesta Plaga correspon al que havia sigut una mangana edificable. I que es va recuperar gràcies a les indemnitzacions que van pagar els propietaris dels hotels de la Diagonal que tenen més edificaci6 del que la llei els permet. De manera que tot un simbolisme inmens: treure edificabilitat de la perifIria i compen �sar una mica el desgaTell urbanístic histbric amb mes coses d'una gran dignitat. La Pça. de la Palmera, si vostés la veuen, té una enorme dignitat. Escultors americans I així seguirem. Nosaltres tenim un plan d'anar colocant en places importants de la perifbria obres eseultbriques també impor tants. També modernes, que responguin a la idea de que cal no només conservar, com aquesta de Viladomat, sino també tenir a l'avanguàrdia artistica del món aquí, ara. Brian Hunt, escultor americà, farà al mes de maig una exposició, a la Galeria Hellman de Nova York que es diu "Escultures per a Barcelona", no perqué si, sino perque aquest senyor ha vingut 8 i 10 i 12 vegades aqui, perqué adora ijarcelona, perque és una persona que sap que les seves obres aquí tenen un context magnífic. Quan Richard Meier, que és el millor arquitecte del món, es podria dir, l'arquitecte que ha tingut el premi que es podría equiparar al premi Nobel de l'arquitectura, que és el premi . . . em va dir a Nova York que ell estaria disposat a fer una cosa aqui, a Barcelona, es dir tot aix6 s'hauria de concretar. I el meu argument definitiu per fer-lo venir, que va venir, va ser dir-li "T'ensenyaré un lloc al costat d'una cosa d'en Gaudí". Aquest senyor que havia d'anar a Frankfort a fer el seu museu, no s'ho va pensar dos vegades i al dia segtlent era aqui. ¿ Per qué ? Perqué per un gran arquitecte com Richard Meier tenir una cosa feta al costat d'una pega de Gaudí és molt important. Y Es a dir, nosaltres tenim moltes ventatges, en aquest sentit. I quan aquests senyors venen i ens diuen " es que venen els escultors americans, els arquitectes americans", no és perque si. Es perque l'entorn,s'ho val. I és perque Barcelona te molt més del que Barcelona sap, com he dit al munieipi, i la gent del món ho sap molt més que nosaltres. O molt més del que ens pensem. Molta gent del món,no -bota. Per aixb hem de viatjar de vegades també, per explicar-ho. Per b ho saben, aquells que en saben ho saben. Ellsworth Kelly, un altre escultor americà, te molt avançada �ja la peça escultòrica que anirà al Parc de la Pegaso, el que va ser la fàbrica Pegaso i que serà un magnífic espai públic. Beverly Peppers, que és una escultora americ ana que viu a Itàlia,fa un conjunt escultòric per la gespa de l'Estació del Nord, que està en aquest eix de Nord-Llevant que els he dit abans. Hi ha el cas de Richard Serra que ja els he dit. Hi la possibilitat de que Anthony Caro, aquest escultor que ara està exposant a la Fundació Miró, tingui una peça per nosaltres, per al Parc de la Creueta del Coll que és un altre parc, és un dels 50 parcs o places que estem fent i que vostes algun dia veuran. Vegin dones que nosaltres no volem només crear uns altres centres, ï no només volem crear en els cascos antics que hi hagi una nova vida, sino que el que voldríem i el que conseguirem amb tota seguretat és que la perifèria vagi recobrant una dignitat i un orgull. Projecció internacional Per últim em voldria referir, molt breument, perqué és tard, a la projecció internacional de Barcelona. Jo penso que és bó que vostes sapiguen que hi haurà grans exposicions de Barcelona, molta presència de Barcelona fora de Barcelona, i fora d'Espanya. Concretament, al més de Novembre d'aquest any hi ha una gran exposició de Barcelona a un lloc on nosaltres no hem estat tradicio nalment, perque nosaltres hem pogut estar a Paris, o hem pogut ser més o menys coneguts a Italia i inclus a Nord-Amèrica, però no hem entrat a Anglaterra. A Anglaterra no hem estat mai massa, no hem explicat mai massa quin és el nostre missatge, la nostra presència, la nostra existència. I al mes de Novembre es fa una exposició a Londres organitza da pel British Arts Council, amb la col.laboració nostra, evidentment, que es titula "Hommage to Barcelona", homenatge a Barcelona, una mica parafrasejant la frase de "Hommage to Cata lonia" d'Orwell, que com vostes saben va viure aqui durant la guerra. Doncs hi ha un homenatge a Barcelona a Londres que agafa des de 1888 fins ... �1936, es a dir, que agafa tot el modernisme i tot Gaudí fins el GATPAC, per entendren's. I aquesta exposició estará a la Hayworth Gallery davant del Parlament, a l'altre banda del Támesis compartint galería amb una exposició que a mi em fa una il.lusió absolu ta que és l'exposició antológica de Torres García. I am fa il.lusió perque vine de l'Uruguay de coneixer la vidua de Torres García, aquest uruguaià-català o català-uruguaià, que va fer la paret de la sala Torres García de la Generalitat de Catalunya, aquesta cosa neoclàssica, orejana, magnífica, discuti ble, segur, i que uns diran que es maco, i uns altres que no, perb és molt important, i que després va anar evolucionant cap a una mena de cosa molt més simbblica o molt més atrevida. Perb hi haurá una antolbgica de Torres García en allá que jo cree que és el millar complement que podem esperar per una exposició nostra a fora. I nosaltres estarem també a Europalia, que és la gran exposi ció que les nacions europees fan pele pasos membres del Consell d'airopa a Brussel.les aquesta vegada és Espanya que hi será i allá hi haurà un espai important de peces que possiblement vin dran de l'exposició de Londres. I nosaltres estarem a Leningrad. Perqué Leningrad és una ciutat que té un tresor amagat per nosaltres que és l'Hermitage, i dintre de l'Hermitage, molt particularment el Matisse. Ha sigut un intent nostre de fa molts mesos de portar peces del Matisse aqui. Molt dificil. Ademés, per raons molt comprensibles és molt difícil. Perb que, una mica amb la palanca de l'agermanament entre Barcelo na I Leningrad, aconseguirem que vinguin. I mirarem de que vingui no qualsevol Matisse, sino Matisses importants, si pot ser aquella mena de sardana fantástica, "La danse", aquella dansa magnífica del Matisse, de color verd i blau . Es a dir que Barcelona estará present afora i además fara sentir les seves demandese;fora. (2 7) �Nord del Sud I els vull dir que apart d'aquestes presències llunyanes com aquesta de Llatinoamérica, que hem passaria hores explicant a vostés la riquesa que ha tingut, hi ha una presència més propera i que jo m'estimo molt i que penso que artísticament i culturalment caldria valorar. Que es el següent: Més enllà del que se'n diu tradicionalemnt Els Falsos Catalana o la Catalunya Nord hi ha un àmbit que de vegades ha estat explicats per els geògrafs o pels economistes territorials o pels economistes literaris, com ara el Racionero, que ha fet aquest llibre recentment sobre la mediterrània i els barbars del Nord, que és l'Occitania, en definitiva, i la regió Nord Oest del Mediterrani. En aquesta regió hi ha una patent atenció a tot el que es fa en aqui. Es clar, Barcelona és clarament per ells l'alternativa de una capi talitat que Paris històricament ha tingut per raons polítiques. Però per raons de sensibilitat, culturals, quasi diria sensuals, cap a on miren és cap aquí. Montpellier pot estar més lluny de Salses, pot estrmés enllà de la Catalunya Nord estricte. Però Montpellier mira cap a Barcelona com alternativa de Paris. Ola rament, Clarísimament. I sobre tot en el terreny cultural. Les "intelligentsies" q ue hi ha en tot aquest mon -- i quan dic Montpellier podria dir Albi, amb el seu museu Toulouse—Lautrec i la seva antiga ascendència occitana, que va ser històricament, com vostes saben, assimilada pel poder francas. Però jo no estic parlant en aquí de política jo estic parlant de cultura, jo els dic que tenim un mercat, si volen, en el sentit mLs vulgar, que tenim una regid d'influència que s'exten bastant enllà i que amés; tenim una regid de concomitància que va també més enllà cap el Nord d'Itàlia,.•. Es a dir, que hi ha a tota aquesta zona una sensibilitat co muna, una capacitat artística comuna, una capacitat de viure si milar o emparentada que fa que hi hagi una mutua atenció en la qual Barcelona pot jugar —hi un paper important. Per tant, projecció internacional llunyana, si. Però també afermaci6 d'una certa capitalitat, i és una paraula que potser no està de moda, però jo la �vull dir, d'una certa capitalitat cultural de Barcelona en aquesta regió que és la que li dona el punt de partida o la plataforma per fer a nivel internacional. I quan dic Barcelona vull dir Catalunya. Barcelona és poc més artísticament, culturalment, inclús diría poli ticament, que la plataforma d'expresió de Catalunya. Es l'instrument del qual s'ha dotat un pais històricament per expresar-se i relacio nar-se. La gent s'ajunta precisament per això, majorment per això. Per poder parlar ami els de fora, per poder fer front al repte dels de fora, per poder competir. De manera que no hi ha complementarse tat més gran que la que hi ha entre aquests dos conceptes. I aquesta àrea d'influència, de la q ual nosaltres sense cap mena de vergonya hem de reclamar la capitalitat cultural, existeix. Cap ital, producció de símbols No em vull extendre més. No més voldria acabar dient que si aquesta capitalitat ha d'existir, si els nostres somnis han de ser possibles, segurament serà b6 que no ens perdem. Tanmateix hem fet de la capital que som, una simple plataforma de producció de símbols culturals, per consum interior. Això seria un gr an error. Tota capital te sempre; dos funciona. Una, relacionar-se, que és la que he dit. I una altra, donar consciència de pais al pais. I donar consciència de pais al pais molt sovint vol dir fer énfasi en allò que és segurament menys creatiu, manys divers, menys intercanviable i més propi, més d'afirmació í això tampoc és contradictori. Hi ha molta gent que diu "no hem de ser cosmopolites, hem de ser internacionals però afirmant-nos en nosaltres mateixos". Si senyor. Evidentment. S'ha de ser radicalment un mateix per poder expressar alguna cosa que valgui en el mercat mundial, per dir.ho així, per ser internacional. Si no ni s'és tan sols. Ara bé, no ens enganyem. Des del punt de vista de la Cultura, i de l'ajuda de les institucions a la cultura, que és un punt que abans he anunciat que parlaria, però que he passat una mica aixi de trascantó, porqué es molt contradictori, perque sen's diu per una banda que la societat civil ha de viure per ella mateixa, ha de crear cultura, se l'ha de deixar que visqui, i jo estic absoluta �ment amb aquesta línia, i per altra banda sen's diu que cal fer un teatre oficial, català o de Barcelona, soposem. O cal subven cionar les iniciatives particulars. Bé, aquí hí ha tota una con tradicció que avui només he tocal d'esquitllentes i que algun dia segurament algu o altre del nostre equip explicará amb més detall. Nosaltres tenim posicions preses, en aquesta línia. Perb bé, jo cree que la ca p ital d'un pais, com és Barcelona, una ciutat gran, m'és igual que sigui capital o no, en tot cas no s'ha d'abocar exclusivament simbols de consum massiu per al conjunt del pais. Perqué normalment aquests símbols, que calen, que són necessaris, perque creen identitat i si no tampoc seriem, aquests símbols són normalment, per ser de consum massiu, precisa ment, d'una certa qualitat mitja. Qué no és la de punta, que no és la que es pugui comparar amb d'altres a nivell internacional. Tots els palsos tenen la doble vertient: una creació de codis, de símbols, de banderes, de cançons, de poesies relativament sen zilles, que neixen i que donen als ciutadans la conscilncia de ser—ho, d'aquell país, de ser diferents dels demés, per una banda, i d'una altra les puntes, diguessim, d'una art molt més divers. Puntes que sén tant en la creació individual com en la col.lectiva i popular. Es poden donar, i es donen, cree jo, puntes de creació cultural popular també importants, perb no oficial en qualsevol cas, no elements de simbolització de un poder polític, sinó pre cisament elements d'expressió d'una espontaneitat ciutadana. Jo cree que aquí no hem fallat, perb si, el que hem fet, com un pais ben entenimentat que son hem posat primer les coses que han d'anar primer, primer els bous i despres el carro. 1 primer era la creació d'uns codis, d'uns llenguatges, d'uns símbols que calia reafirmar, aixb és cert, i és el que hem fet. Ara bé, aixb no ens ha de fer oblidar que hem de ser capaços de creativitat, i de competitivitat i d'universalitat. Crear ambient per la creació I aquesta s'aconsegueix, tant amb la creació individual, del taller d'aquell individu al qual s'ha de deixar crear, se l'ha de donar l'entorn o la confiança en ell mateix que dona una �ciutat pròspera i lliure per que pugui crear, com en els barris aquells extrems en el que es crea en definitiva l'art popular, a nivell musical, suposem, amb la música de Rock, o amb el teatre popular. Perqué és en aqui on hi ha la font inesgotable de crativitat que desprès dona un Leonardo, o que desprhs dona un Mozart o un Elvis Presley, m'és igual, en aquest cas. Hem de poder crear aquesta confiança de la ciutadania en ella mateixa no només a través de símbols sino a través d'una qualitat de vida i d'una confiança en la seva societat i en el seu pais que permet, que realment es doni una creació individual, diversa, competitiva, difícil. Aquesta és la que li donará la qualitat. Es a dir, arrels si, universalisme també, i tot això sobre la base de la ereaci6 de lo que jo en diría la creació, del que jo en diria una cultura, no oficial, sino urbana. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Art i cultura a la Barcelona del futur Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Description An account of the resource 32 p. Transcripció de la conferència de l'aclade Pasqual Maragall i Mira. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Brok Subject The topic of the resource Cultura Art Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències