138
10
5656
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/2698/PARAULES_FPM_19_juny.pdf
4aaa655f4b8b5bfdc664009cad8b0ebb
PDF Text
Text
Presentació de la Fundació Pasqual Maragall
19 de juny de 2008 – TNC
[Salutacions]
Vicepresident, consellers, rectors, resta d’autoritats…
Benvolguts amics.
Us agraeixo molt sincerament que avui estigueu aquí amb
nosaltres acompanyant-nos en aquesta “presentació en
societat” de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca
sobre l’Alzheimer.
Vull fer també especial esment a tots aquells que avui no
podien assistir i que ens han fet arribar el seu afecte i el
seu recolzament i ens han ofert la seva col·laboració.
Quan fa uns mesos vaig donar a conèixer públicament que
m’havien diagnosticat un principi d’Alzheimer, vaig anunciar
també que volia dedicar part dels meus esforços a fer
avançar la recerca científica d’excel·lència sobre aquesta
malaltia i a ajudar a vèncer la desconsideració social que
l’envolta, fent que se’n parlés d’ella de forma oberta.
La Diana i els meus fills van decidir acompanyar-me en
aquesta nova aventura. També el meu germà Ernest i bons
amics com Narcís Serra, Santiago de Torres, Xavier Roig,
Guerau Ruiz Pena i Marta Grabulosa que s’han implicat
activament com a membres del Patronat.
�Hem rebut, i seguim rebent, moltes mostres de suport i
d’adhesió encoratjant-nos a tirar endavant la iniciativa.
Si aquell compromís personal s’ha concretat en la Fundació
que avui presentem, és sens dubte gràcies a tots aquests
suports. Aquest projecte és també vostre.
El Dr. Camí us ha presentat els seus objectius. No només
és un projecte ambiciós, arriscat i innovador, sinó que
malauradament resulta absolutament necessari.
Però només serà una realitat si aconseguim que sigui un
projecte col·lectiu, si l’impulsem conjuntament. Si fem d’ell,
en definitiva, un projecte de tots.
Vaig dir en el seu moment que enlloc estava escrit que
aquesta malaltia hagués de ser invencible.
Estic segur que ho aconseguirem.
Gràcies a tots de nou per la vostra assistència.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Presentació de la Fundació Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-06-19
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Fundació Pasqual Maragall
Recerca i Desenvolupament
Salut
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Teatre Nacional de Catalunya
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2700/19900817_ciudades_desarrollo.pdf
7d3c5526d0314a48175fe36390089069
PDF Text
Text
LAS CIUDADES EN EL DESARROLLO ECONOMICO
Quiero agradecer en primer lugar a los responsables
de
-~
d~ verano de la Univer~idad Menéndez y Pelayo,
los cursos
en
profesor Manuel Castells y a don Julio
!
directores de este seminario, la oportunidad que
particular
Rodríguez,
me
y
brindan
al
~eminario
de intervenir en un
.
dedicado
a
los
i
problemas de las grandes c1udades 1
Sin
embargo,
confesar
-
prevención
de
entrada
una
!
ante la asociación que se establece,
pretenderlo,
cierta
quizás sin
entr_:~-~n__~3:-µdad 4 omo sinónimo de fuente
Las
problema,
debo
sino
grandes
su
ciudades
no
son
la
único contenedor posible.
causa
En
la
de
del
gran
ciudad se plantean, a veces de forma dramática, problemas de
pobreza,
de soledad,
de minusva ía,
de marginalidad. Pero
son problemas de la sociedad.
La
gran
ciudad
tiene
en qambio
un
gran
poder
de
negociación, en ella viven también, además de los problemas,
las soluciones.
1
-Lvctf
�¡
Tomemos
apostamos,
el
caso
de
Barcei ona.
ciudad,
municipal
Ayuntamiento
,~
paralelameljlte,
y,
en ese proceso de
la
Pºf \la _!C_c:'~~nciació~- económica
1
la
el
desde el primer momen o de la restitución de
democracia municipal en 1979,
de
En
./ ()/! c / C
crea ~ ión
por
la
inte
:"·c ión
y de redistribución de
riqueza.
No hace falta,
les
recuerde
españolas
el
en
porque está en la mente de
estado
de la !ciudad
¡
general- en
1979 ~
-de
sumida
todos,
las
en
que
ciudades
una
crisis
1
económica
con importantes nivele~ de paro,
con
escasas perspectivas económiqas.
que
actuar,
mobilizar
y encontrar un
energías
las
Frente a ello,
1
•
.
~fectivamente
de que
ot ~as
y
había
capaz
de
disponía
la
ambicioso,
proy~cto
ciudad. E implicar tanto a las
de inflación
administraciones como a
1
la sociedad civil en esa voluntad 1de ganar el futuro.
A esa ambición hubo que pone1le un nombre. Y el "nombre
de
la
cosa"
aspiración
realidad
fueron
la
de
en
los
cludad;-
Juego~
~~do
que
octubre de 1986.
una
Olímpicos,
ver
hecha
Pero Barcelona ya
vieja
finalmente
empezó
a
1
trabajar
obtenido,
antes
de
la
nominaci dn.
Si
no
la
hubiéramos
deberíamos y estoy seg lro de que habríamos sabido
encontrar otro nombre a esa aspiración.
2
•
f..elp.uu . . ~
�Como sea que ya me han precedido otros participantes en
1
el seminario que les habrán
((
---------·-·-------·----···- -·-
···---·-· -- ~-----------·
_____
______,
.
habla~o
- ···-··-·------ --- -·- ·---- - -----·- - - -
de la realidad y de
de
papel
las ciudades en el desarrollo
necesariamente
voy
los
--- - ------ ·-··--··~·-·-·-·--------,.----·---~--·----·-"- "" · -- ------- -·----~~----···--·--
proyectos
de
Barcelona,
-
voy a analizar
genéricamente
económico,
a refererirrn' en más de una
el
aunque
ocasión
a
Barcelona y al contexto español.
Voy a dividir mi
intervenció~
en tres aspectos básicos.
1
En primer lugar,
el
desarrollo
voy a examinar J1 papel de las ciudades en
económico,
y
economía de la innovación. En
necesidad
de
t ás
seg~ndo
de una estrategia de
reequilibrio
social,
concretamente,
en
la
lugar, reivindicaré la
e~pecialización
económica
así como el papel de los
y
poderes
¡
locales
1
dentro
público/privado.
de
un
contexto
de
complernentariedad
¡
Y finalmente, v qy a hacer una referencia a
¡
lo que creo debe constituir una política del Estado
español
hacia las grandes ciudades.
Las ciudade-ª1_ escenario del cambio
1
En
más de una ocasión se ha ldefinido ~_ Europa corno
sistema de ciudades. Europa es,
-===- ~==-----
e~ectivarnente,
un
el continente
urb;nc>Por excelencia. La mayoría de las grandes ciudades de
primer
orden
están situadas en Europa.
1
3
Dejo a un lado
el
�fenómeno de las macrociudades del Tercer Mundo,
cosa
muy
distinta.
caracteriza
por
El
su
sistema
europeo
cohesión global y
que es otra
de
por
ciudades
su
se
diversidad
interna, lo que le da una gran potencialidad.
La
Este
economía
cambio
se
cambio.
vez
estrecha
caracteriza
imbricación
entre
servicios,
en
secto. ·
el
/
base
de
inc~u~trial
1 \
fu~damentalmente
más
y
a
el
sector
la
los /
de
innovación
'
procesos ¡ de ~formación
/
tecnológica
, un proceso de
.
y
de
1
1
comunicación.
\
características más\ re11vantes de este proc(eso son
Las
.
la
articulación
mundial
de
tecnológica
regiones
/ /
!
a4
el
desarrollo
particular
del
terciario
del
en / un
gestión
económicas ! y
mundiales;
/
ciudades
sector
í
avanáado
o
sistema
europeas
terciario
y
y
en
cualificado;
la
1
reorganización
innovación
de
los
'\
proce~o~ , l?~oductivos en base
y / la íeXternalización
tecnológica
/
actividades
empresas,
"no
propias'~ ·· de
/
en
de
particular
de
los
la
las
\
lci
T
~'$pecialización
.
de
y el consiguiente crecimient9 de los servicios
las empresas en las fiudades;
y
\
/
a
el j impac~de
sistemas
!
adaptabilidad de la fuerza de trabajo.
4
las
a
las tecnologías
de \,Cs:.µalificación
y
�Simultáneamente a estos cambios económicos aparecen los
1
cambios
sociales,
que
se
tra~ucen
en
una
preocupante
aparición de ri:t.1gyª§ ----formas
desigualdad
social. Cambios en
--- ---- de ___,,,
_ ,,_____ ---la estructura ocupacional, en beneficio del sector servicios
y
en
detrimento del sector indu$trial.
1
nueva
paro
pobreza,
y
formada
Incremento
de
ancianos
e
la desigualdad entre sexos,
aumento del empleo.
de
esencialmente por trabajadores
cualificac~ón,
con poca
Aparición
una
en
inmigrantes.
correlativo
al
Nueva~elación entre centro y periferia
1
caracterizada
innovación.
por
la
accesibil~dad
a
los
procesos
de
Extensión de los sistemas de protección social.
En conclusión, se produce un
dualización social,
crec~miento
de la desigualdad y
1
aunque no de ¡1a polarización social, en
las ciudades.
Este
proceso
demográficos,
que
también se ve afectado por
en las ciudad -
una disminución de la población,
los
cambios
europeas se traducen
en
¡en su envejecimiento y
en
i
la
disminución
tiene su lado
del número de petsonas
positivo,
indudablemente:
por
vivienda.
Eso
desdensif icación,
independencia personal; pero crea ltambién problemas sociales
de
margin~ción
y de soledad.
5
�El papel de las ciudades en el cambio económico
en
La mutación económica y soci ~ll que se está "/produciendo
'
/
Europa,
como
consecuencia de la pueva fase
de
/
crecimiento,
transformación
e i~ternaciorializac ión de
:
procesos
económ1cos plantea a lo'
.t /"
gob~érnos
i
al
conjunto
de
la
de los
estados
/
la exigencia de fomentar el papel de
adaptar
los
~as
! ' '
eco,~mia
ciudades para poder
del
al
país
nuevo
f
entorno.
Efectivamente,
del
buen
ciudad
funcionamiento de la
¡
como sistema de producción y de gestión depende el dinamismo
económico
y el bienest'ár materia
d.e los
países.
Ello
se
debe fundamentalmente a las razones siguientes:
- Las
ciudades
constituye~
los
nudos
de
infraes-
!
tructuras
1 .
necesarias para la creq1 ente interacción
de
las
economías nacionales.
- El
procesos
cualificado
uso
intensivo
productivos
y
de
nu vas
exige,
capacidad
!por
tecnologías
un
emp~esarial,
los
personal
lado,
y
en
por
otro,
i
i
accesibilidad de las empresas a
le~
y de formación.
6
centros de investigación
�/
- La especialización productiva, que hafte surgir en las
ciudades
empresas
de
servicios 1 comunes . ~
/
cualificados
a
otras empresas.
- Las
estrategias
espaciale~
¡
urbanas son hoy en día un
1'
clave en la política de 1 os agentes
elemento
económicos
y
/
sociales.
- La
entrada
comportará
/
en vigor / del Acta Unica Europea en
inevitable/~entrÁlización
una
política
1993
que
se
verá compensada por la po7enciación de las ciudades y de los
poderes locales.
- La revalorización cultural ide la ciudad corno valor de
uso. La importancia de los
elernen~os
educativos, culturales,
i
informativos
y comunicacionales incrementan el papel de
¡
ciudad y de su entorno,
por cuanto garantizan el acceso
la
de
la población a la calidad de vida jy a la cultura.
1
Los factores del nuevo modelo
Jed~ento
europeo
/ ¡//
Hay
tanto
una
en
el
serie de
I
!
'
fac~ores
que
inciden
crecimiento
fomento
decisivamente
económico
y
la
1
as~ura~do al mismo tiempo,
innovación
I
/
I
1
desde
¿/'
�~ quilibrios
una perspectiva progresista, los
social
básicos
territorial que deben haber frente a las
1
dades que pueden generar ese
mism~
crecimiento.
económico
aseguran
sostenido
1
son
los
/
dotación y calidad de las infraestructuras,
- La
1
especial
¡'
/
más o : menos
siguientes :
/esigual-
actuatÍ~ad
Los principales factores que ¡ en la
crecimiento
tipo
'
1
un
pe
de
autopistas ,
red
las telecomunicacio, es, ¡ a s i como una
trenes
y
y en
/
aeropuert$ que aseguren
una
de
acceso
fácil y rápido.
. .
l
- La opción por las actividades l
los
±
.
Q, que
avances cientif icos a la pro4ucción,
incorporan
y posibi l itan
el
desarrollo de nuevas tecnologias.
- La cualificaciónde los recursos humanos.
una
fuerza
adaptarse
de
a
trabajo
altament~
cualificada
la constante variac +ón de las
Se requiere
capaz
de
condiciones
de
y
producción .
- La politica de promoción e 1 onómica de la ciudad,
pasa
entre otras cosas por la créación de zonas de
que
calidad
1
ambiental,
bien
dotadas infraes~ructuralmente y con
¡
8
valor
�,
simbólico;
/
o bien el desarrollo de las políti98s de parques
tecnológicos.
/
- Y finalmente,
costes económicos competitivos, aunque
.fJ5·/ ya
su importancia es menor frente a
accesibilidad
aludidos fatores
y comunicación c9n ¡ 1os centros de
tecnológico.
de
desarrollo
,;"'
/'
A estos factores ec~nómicos cabría sumarles otros, nada
¡'
desdeñables,
~
como
accesibilidad
a
.
la calidad del medio
1á vivienda,
ciudad ,
la constitución de
o l la proyección cultural
,¿'orno determinantes de una calidad de v i da
ji
vez más
una
red
de
cada
1
es ~rechamente
!
ligada al crecimiento económico.
1
------- - - - - _____¡__-----
En --una- -pa-labra;- podríamos decir que las ciudades
empresas
la
. //
local d e serv1c¡cs personales,
la
ambiente,
que compiten para atraet
son
inversiones y residentes,
vendiendo a cambio localizaciones. Y ello implica también un
\
~ambio
en
la
~dministración
!
consideración tradicional del
pape l
de
la
\
\
local.
-~
El Ayuntam i entQ como agente econó,ico
1
La concepción del Ayuntamienl o como promotor activo
9
de
�actividades
exigencia
económicas
cada
económica
y
que
estamos
papel
en la
1
~roceso
vez mayor en el
viviendo
municipal de Barcelona,
ese
sociales
1
1
ciudad
de
El
una
transformación
proyecto
en consonancia con ello,
de agente económico,
es
al lado de
las
de
Carta
recoge ya
funciones
tradicionales de la Administración local.
'
Procesos como el incremento de la cooperación público!
privada en la consecución de objetivos ciudadanos, o la
1
propia
desregularización
tradicionalmente
intervención
del
como
de las i actividades
consideradas
!
públicas, ¡
conllevan
la
sector privado ¡ en el terreno
1
intervenci~n
1
público, y la paralela
creciente
considerado
del sector público en el
terreno considerado propio del privado.
La compe5j.j:ividad entre ciudades
Las
características del cambio económico y
social
en
1
los
países
desarrollados
..........
entre
ciudades.
Esta~
-~-- ...· -
las -
.... ,..
1
relabiones son de
Í
también
de
co plementar~d
\"
tecnología,
l
para
--------
ciones
1
competencia ) pero
atraer
/
ersiones
y
nacionales
e
..,,,...,,,.·--"
para----s-er· sedes
organismos
de
internacionales y de grandes empresas,
l
centros de comunicaciones (TAV,
para constituirse en
1 tc.), y para recibir apoyo
¡
10
�y financiación internacional.
cambio~
En la etapa actual de
rápidos e importantes
... t------ -
el campo de la economía y de la tecnología,
enfrentan
refuerzo
cultura y
a
como
desafíos,
las ciudades se
f uya solución pasa
centros de creati+ idad,
por
su
de
la
de difusión
de concentración de ca~itales.
Junto
ciudades
nuevos
en
a la competitividad,
es
l
¡
¡ la otra gran baza
de
las
la, ~
que pasa por
entari. dad,
¡
funcional y prod$ctiva, centrada en algún
la
especialización
compl
sector o sectores económicos y de l servicios.
Por
esta
razón se ha puesto de moda en la
especializada
cuyos
la
aparición de lQs
criterios de
jerarquizació~
ránkings
de
l i teratura
ciudades,
están correlacionados con
los factores que he señalado como claves,
pero cuya validez
debe ser examinada a veces con pr$caución.
En concreto , un estudio
elab~rado por l~r /en
\
ponderando las ciudades europeas en
función
1
entre
los
ingenieros
aeropuertos,
plaza
d.e--r f
c riterios
r _ _
--------- _
sobresalen
el
~úmero
de
investigadores,
estudiantes,
el
~ ráfico
de
los
que
y
1989,
' / ------·
la
financiera,
posición
daba
!
cultu~al
y la
importancia
el primi r e indiscutible
11
puertos
y
como
lugar
a
�Londres
París.
y
Luego les seg'1ía,
a
cierta
distancia,
i
1
tras de la cual se situab~ un tercer grupo de
Milán,
ciudades
integrado por
Madrid,
1
¡Munich,
siete
Francfort,
Roma,
Bruselas, Barcelona y Amsterdam.
La competitividad entre ciudades es tan necesaria,
que parezca en aparie~cia,
paradójico
entre
ellas.
Barcelona
por
como la colaboración
ha entendido esa necesidad,
ha
y
.
impulsado l a creación del lobby di las Eurociudades .
i
)
Eurociudades
La
integración
europea
ha l propiciado
la
toma
de
conciencia por parte de las ciudades europeas de su rol como
motores
del
constituirse
europea.
desarrollo
en
Bajo
Eurocidades,
económi~o,
interlocutores
esta
convicción
cuya
y de la
válidos
necesidad
de
nació
el
Comisión
la
movimiento
conferencia
primera
de
tuvo
de
lugar
precisamente en Barcelona, en abr 1 de 1989.
El
expresión
ciudades
y
movimiento
de
des
de
la voluntad de un
ierto
es,
ante
número
todo,
de
la
grandes
de hacer valer ante las instituciones comunitarias
los gobiernos estatales,
los
12
ntereses y
la
concepción
¡
�europea de las ciudades.
por
como
a
F+anc
I f ort ,
.
. h am,
B irm1ng
Barce 1 ona,
Rotterdam,
El grupo fundador está constituido
las que se han
Amsterdarn,
Estrasburgo,
Lille,
Burdeos,
Lisboa,
Nápoles, Stuttgart, Tesalónica,
Europa
La
de
las
Bruselas,
Liverpool,
y
T~ulouse
es,
Colonia,
Madrid, Marsella,
j
ciudades
'
Mi' l an
posteriormente ciudades
sum~do
i
Atenas,
. ,
L1on,
y Valencia .
en
definitiva,
la
1
reivindicación del papel de las ciudades en la
de la Europa unida,
los
intereses
también
una
después de
t~ntos
construcción
años de predominio de
agrícolas en la política comunitaria.
clara
.
torna de conctencia
ciudades europeas corno
1
locomotora~
del
papel
Y
es
de
,
las
•
del desarrollo econom1co.
Crecimiento y desarrollo
Pero el desarrollo no implica sólo estar situados entre
los primeros puestos del ránking. ¡ Hay que conseguir también
1
una ciudad socialmente equilibrad, . En efecto, la adaptación
tecnológica
económico
brios
y organizativa al nuevo modelo
está creando y va a
sociales
negligibles
y
que
cr~ar
de
crecimiento
importantes
se traducir4n en costes
en la rnarginación !de sectores
desequili-
humanos
más
o
nada
menos
1
amplios de la sociedad, producienqo importantes deseconomías
13
�que podrían afectar las propias bases del desarrollo.
1
1
Hay,
en
concreto,
dos grapdes peligros de los cuales
i
deben escapar las ciudades:
1) la formación de islas cerradas dentro de la ciudad,
1
2)
i
y la inexistencia de trapsferencias de recursos
de
1
una parte del área metropolitana al resto.
Es
necesaria
territorial
económico.
entonces una
política
de
reequilibrio
y de igualdad social que favorezca el dinamismo
Me voy a referir al Pfimero de los peligros,
la
formación de islas cerradas dentro de la ciudad.
1
El papel del mercado: el ejemplo
La
~
Ciutat Vella
necesidad -y la dificultad- de conciliar la
fuerza
1
del
mercado con el proyecto de una ciudad social y territo-
rialmente equilibrada tiene un claro exponente en la rehabi1
I
litación de los centros históricos de las grandes ciudades.
En
una
Barcelona estuvimos dura¡te seis
años
manteniendo
política errónea de rehabilitación de Ciutat Vella,
distrito histórico y uno de los
m~s
1
el
degradados de la ciudad.
\
14 i
�Mientras las fuerzas del mercado pugaban en contra,
dirección
perversa,
nosotros
hos manteníamos
principio
de que nadie se moviert del barrio,
sólo
una
fieles
!
al
que no debía
¡
haber transvase de población.
Fue
en
1
~e
cuando decidimos
\
\
había que conjuntar
la
1
acción pública con la acción del mercado
inmobiliario,
que
1
empezaron
cierto
a
1
b'ios:
cam
•
surtir
efecto los
grado
d e b'iamos
..
a d m1t1r
•
sin
¡l e 1 cual no existe la
de migración,
vida
,
real,
en
un marco de valores pafl atinamente en
alza,
que
1
permitiera
que
aquellas
familias
con
un
cierto
nivel
adquisitivo no sintieran la neces t dad compulsiva de marchar.
\
Nos
movemos
nos
-y
segu i remos
moviendo,
no
nos
1
engañemos- en
economía de m~rcado,
una
con todo
su
gran
enorme
poder
i
potencial
creativo
destrucción.
Por ello,
que
con
define
tambié~¡ con su
pero
un
de
1
creo que j la actitud a adoptar es la
gran
pragiµatismo
el
documento
de
¡
estrategia
política aprovado recientemente por
Laborista británico.
the
future,
utilizamos".
mercado
se
y
trabaje
En ese docu,ento,
a
es lo que h+y que
tu favor,
nCt1
sucediendo en Ciutat Vella.
15
en
Partido
titulado Looking to
afirma que "no t eneramos
eso
el
el
mercado,
conseguir:
contra,
como
que
lo
el
venía
�Veamos
ahora
desequilibr io
el
entre
metropolitana,
y
segundo j de
la
luego
ciud~d
1
los
peligr os,
central
examinaremos
su
y
algunos
el
1
área
de
los
1
instrumentos que deben contribuir i a su solución.
La ciudad metropolitana
Las
ciudades
ciudades
industriales se están
de servicios,
pero en
$1
conviert i endo
proceso la definición
en
y
los límites de l a propia ciudad han cambiado.
El
centro histórico se convierte en la ciudad
central
1
de
una
realidad
reconocida
como
metropolitana más amplia,
tal.
Ello conl ~ eva
que
normalmente
del suelo en la ciudad central suben,
límites
del área urbana se extie1den y el valor de
Este
proceso no implica
~e
ser
que
los
mientras los
precios
de las localizac iones accesibles
debe
mercado
incrementa.
nec~sariamente
un
crecimiento
!1
paralelo
suelo
sino 4 n aumento de los usos del
i
en localizaciones centrale~ o accesibles, es decir
servicios:
en la población,
má s
operaciones económicas y más población
residente.
16
no-
(
�Luego, una política de centrklidades alternativas y una
1
mayor y mejor accesibilidad es la l única vía para impedir que
los precios del suelo suban más.
Si no existe una
política
metropolitana fuerte, esas polítifas de nuevas centralidades
y
de
mejor
accesibilidad
dificultades.
excesiva
de
preden
encontrar
grandes
lo~ resultados serán una alza
Y si fracasan,
l os precios y una f agmentación
excesiva
lo
y
del
suelo urbano.
Veamos
que
Barcelona
sy
área
/
metropolitana.
En
el
de Barcelona
jqúe
no
/
un equilibrio relativo r
la renta en su territorio.
de
la
Así,
pee~
r
..Ve de los diez distritos
'
catalunya ( y el otro,
media).
Eso
la distribución de
se hallan por encf ma ~e la
ciudad
media
/
de
\.
No\l"Barris,
se '
/
1
quie~
no
renta
1
decir qµe
esa
en
no
haya
'
socia ~ · sinó
desigualdad
que su
comparación
/'
con
otras ciudades europeas,
es j más equilibra
a lo largo
/
del territorio .
/
Sin embargo,
27
y en abierto e · tras~o se i s de los
municipios del Area Metropolit .
~-~
·-
por encima de la media,,>=-atalana.
tercera
1
--
de Barcelona se
tncl~~o
;
encuentran 1i por
hallan
nueve de e l los, una
' bajo
de
la
/
(
~etropolitana)
corresponde con la
existe
se/
media
1
t
�española, que es más baja.
A principios de este verano estuve en Baltimore, en una
1
conferencia
sobre
organizada
por
ciudades
la
Hopki~s
Jonhs
en
University.
la insolidaridad fiscal norte~mericana.
fiscal
entre
la
transición
Allí
les
'
Baltimore! era un ejemplo prototípico
recordaba que para mi,
de
industriales
ciudad
servicios,
y
acomodada,
era de 3 a l.
municip~l,
l!
la
La
que
desigualdad
prestaba
los ricos suburbios donde vivía la
los
población
Es dec ~ r, la población que acudía
al downtown se beneficiaba de uno~ servicios que financiaban
1
¡
los habitantes -cada vez menos,
porque las clases medias se
1
van
a
vivir
a los suburbs- que i se quedaban
-
¡
allí .
Y
les
decía: la única solución es el go~ierno metropolitano.
1
Los instrumentos: la Carta municipal
1
Barcelona
tiene
una especificidad
!
propia
como
gran
metrópoli,
y esta especificidad ~ebe tener forzosamente una
traducción
en
¡
los
instrumentos ! legales
que
permitan
su
1
actuación
y
su cohesión a nivel ! de la ciudad real ,
'
ciudad metropolitana.
La Carta municipal,
de
la
de la qfe ya les debió hablar ayer
18 ¡
�r edacción
l
inicial, debe dar salida a cuatro grandes tipos de problemas
1
Jordi
Borja,
que
re~ponsable
ha sido el
de
su
I
que tiene planteados Barcelona:
- El gobierno metropolitano, sin que ello signifique la
resurrección de viejas instituciones,
como la CMB,
pero sí
una mejora muy substancial de la ~ituación actual.
1
¡
j
descentralización
- La
•
•
•
que
del 1mun1c1p10,
!
recoja
y
amplie la descentralización ya ef~ctuada
en los últimos años
1
hacia los distritos.
- Las formas características del gobierno de la
ciudad
y de la prestación y financiación de sus servicios .
- Y
la
forma
de
concreta
la
participación
de
la
1
ciudad,
de
la
instituciones barcelonesas:
Consorcio
de
y d~l Estado
Generalitat
1
el Puerto,
la Zona Franca,
el
la Feria,
universidades o la Autoridad Unic
en
las
grandes
Aeropuerto,
los
el
museos,
las
del Transporte.
1
k'\J\ 2cW
-
&J
t .
.
·L-.-~ b_, ~1i
Los instrumentos: el plan estratégico
!
La elaboración de la Carta
1
1
m~nicipal
1
19 1
1
de Barcel ona
está
'·
�siguiendo
la
vía
que
ya
ensayamos
con
del Plan Estratégico! Barcelona 2000:
elaboración
en
éxito
la
es decir,
la búsqueda de un amplio consenso social e instituc i onal.
pronto o más tarde,
vas
económicas
formar
'
de mejora necesitan,
más
un entorno de esperanza y de expectati-
sólidas.
coalic i ones
proyecto
esfuerzo~
los
Efectivamente,
Los g o iernos
amplias para expresar
de futuro,
municipales
y
deben
construir
un
a partir de l las expectativas (y de los
miedos) existentes,
convenciendo! a los grupos que
compiten
que su interés común es unirse.
Precisamente,
deseamos,
amplio
ideas
la
importanc~a
y e l convenicimiento
1
d~
del modelo de ciudad que
la necesidad de lograr un
consenso ciudadano entornf a esa
centrales
que
idea,
presidieron la elaboración
fueron
del
las
Plan
1
Estratégico Económico y Social Barcelona 2000.
1
El
Plan
pretende
aprovecha~
'
el impulso de los
Juegos
Olímpicos para garantizar su desa rollo futuro, más allá del
1992. Para ello había que definir
factores de especiali-
zación de la c i udad y al mismo ti
po buscar el reequilibrio
social.
No voy a extenderme en ello, porque éste es un tema que
�ya ha sido expuesto y debatido en el seminario,
.
sin
emb argo
sub rayar
1
1 a impor
.
t anc
•
1a
que
ha
pero quiero
tenido
para
1
Barcelona la elaboración de un plhn ampliamente
consensuado
1
entre
las instituciones y los más variados estamentos de la
ciudad,
hasta un total de 188 instituciones,
asociaciones y
1
personalidades.
El
Plan
1
Estratégico
es
un
instrumento
para
dar
1
continuidad y amplitud al impulso l económico de Barcelona. El
í
Plan ha fijado tres grandes línea$ estratégicas, a saber:
1
¡
como uno de los centros
- la configuración de Barcelcl>na
i
direccionales de la macrorregión europea suroccidental,
1
- la mejora de la calidad de vida y del progreso de sus
ciudadanos, dentro de una ciudad socialmente equilibrada, y
- la potenciación industrial ly de servicios avanzados a
la empresa.
En ese impulso es necesaria, !repito, la colaboración de
todos.
Parte
de
este
1
esfuerzo ¡debe
pasar,
y
con
esto
1
termino,
por la definición de um política propia de estado
1
hacia las grandes ciudades.
21
�Por una política de Estado para las grandes ciudades
1
1
La
importancia de las grandrs ciudades en el
progreso
;
económico
y social de España requiere,
a mi
entender,
un
tratamiento específico por parte tlel Estado, una política de
1
Estado
para
las
ciudapes.
grandes
No
1
se
trata,
debo
1
de
insistir,
a ¡ nadie,
discriminar
sino
de
tratar
distintamente a los desiguales.
Esa
política de Estado debe centrarse,
entorno
l
a
dos
grandes
elementps.
definición
del
sistema
básico
~e
En
a mi
primer
grandes
parecer,
lugar,
ciudades
y
la
el
1
de la posibilida~ legal de
establecimiento
específico
para
cada
una
de
b11as
en
un
tratamiento
función
de
sus
1
características ~ Ese tratamiento pif erencial debería afectar
\_
~alencia,
lógicamente a Madrid, Barcelona,
El
segundo
centrarse
en
la
elemento
Bilbao y
de esb
política de
1
introducción
e~
las
Sevilla~
Estado
políticas
de
debe
lucha
1
contra
el
desequilibrio
territbrial
de
las
periferias
1
metropolitanas,
desarrollo
como un elemental prioritario. Puesto que el
económico
ha
conduci~o
a reforzar las
ciudades
!
centrales,
en
~e
contrapartida
1
22
han
incrementado
las
�diferencias entre centro y perife ia.
Una política de Estado para
un
as grandes ciudades
exige
incremento de la desconcentrapión territorial del Estado
i
y
el establecimiento de nuevas cbmpetencias
y funciones
;
relación
a las Administraciones
1
~utonómicas
y
locales.
en
En
1
!
Cataluña, y en una perspectiva
menudo
como
deseable
fe~eral,
un repartp
del
nos hemos referido a
gasto
público
del
l
50/25/25:
% para
50
el
1
Estado ~
25 % para
i
autónoma y 25 % para la administrbción
local.
¡
la
comunidad
Pues bien, la
1
Generalitat
de
Catalunya ya ha ~legado -y me
ello- a ese 25 %, mientras que
casi diez puntos por debajo.
l
¡
lo~
felicito
de
ayuntamientos aún estamos
El Estado debe entender, pues,
1
que es la hora de los ayuntamientps.
Creo que básicamente la
de
los
local,
control
gest~ón
técnico-administrativa
i
servicios debería realizarse a nivel
l
manteniendo
el
Gobierno central las
y seguimiento de los programas,
autonómico
funciones
y
de
y concentrando los
sistemas de presupuestación y finb nciación.
Los ejes para una política c bncertada entre Gobierno
grandes ciudades,
l
y
con la particibación de las CCAA, son los
siguientes:
23
�~ os
a partir de
- financiación
costes especif icos
que
incluyendo
el
1
tratamiento
aglomerficiones,
grandes
las
generan
!
'
de
las áreas metropolitanas como
un
conjunto
global.
administrativa ,
.. uanto
en
- Autoorganización
incluyendo
p~rticipación
la
la
a
gestión
ciudadana,
la
descentralización y la elección de representantes.
- Participación
de las
ciud~des
en la
definición
de
las grandes infraestructuras, tanto de accesibilidad externa
como interna,
raestructuras de soporte a
así como de
rales.
las actividades económicas
1
~as
- Participación efectiva de
i
grandes ciudades en las
politicas estatales que les afectan.
- Colaboración
en
la
promb ción
externa
(turística,
¡
cultural,
comercial y económica) j y proyección internacional
de las ciudades.
- Desarrol l o
mejora
de
públicos,
concertado
de politicas
la calidad de vida:
servi cios sociales,
edio
especificas
de
ambiente,
servicios
s Lelo y vivienda,
seguridad
'
ciudadana, traf i co, cultura y edupación, justicia local.
1
24
�Por ello me parece necesario estudiar en profundidad la
posibilidad
Ciudades,
de creación de un Mi isterio para
las
Grandes
coordinador de las pol'ticas específicas para las
aunque
mismas,
también
pudiera
tomar
la
forma
de
un
organismo dependiente de Presidentia del Gobierno, o bien un
órgano interministerial.
Una reflexión final: para
es~
desarrollo metropolitano,
'
propuesto en1 el congreso socialista de
\
el
modelo federal,
1988, es la mejor solución.
El
federalismo,
izquierda catalana,
de Canadá,
(luego
que
es un
vieja
~
no equivale
aspiración
homogeneidad.
de
la
El ejemplo
que ha reconocido en ~os acuerdos del lago Meech
¡
boicoteados por otras raz~nes) la especificidad
del
Québec, debería servirnos de guí~.
Muchas gracias.
25
Z:u- 7
1
( l~'.)
)<..' ;~~
,
~
@<d ~ G,_1 (Yfv._~
~
o
¡~ ·-~
~
{\'[Ut/>
vi; ·h·c:--
,
1
/,
J?A
/1
��SEMINARIO:
"LOS PROBLEMA S DE L11S GRANDES CIUDADES"
U. J .M. P.
Del 13 al 17 de
eo
N
e
ago ~ to
L
us
T
o
NE
s
�-1-
El Seminario sobre Probl emas de las grandes ciudades ha abarcado la dualidad desarrollo económic p-conflicto urbano, centrándose tanto
en los d i agn óstic os de la realidad cpncreta de las ciudades como en l a
1
propuesta de estrategias de interven~ ión pública encaminadas a la solución
de los conflictos y el fomento del ~esarrollo económico. La posibilidad de
hacer compati bl es ambos polos de la !dualidad va a
depen~e;
tanto del marco
político que se pergeñe, como de la lcapacidad financiera que se recabe en
un contexto en el que las necesidad~s de financiación crecen exponencialmente.
El Seminario se ha orga izado en tres bloques temáticos:
l. Ciudad y demandas so1 iales
1
1
2. Ciudad y actividad e1onómica
3. Ciudad y marco polít ~ co.
E?;
~l
bloque de ciud3C. y demandas soc "'i él1es se preseütaron dis-
tintos aspectos, unos centrados en ~e mandas sociales básicas, es decir,
vivienda, transporte, educación, cu~ tura, sanidad, y otros que caracteri-
l
.
.. ¡1d e 1 as grandes ciudades , expl icándose
zaron l os procesos de po l ar1zac1on
c omo están modi ficándose la s estru tj turas sociales de la s mismas.
1
1
Mie ntras que para algu1os conferenciantes l a polarización se
había visto incrementada de forma 4ue los pobres eran sistemátic amente
más pobres
y
los ricos más ricos, ¡ ando lugar a la apari c ión de sectores
so ci a l es margi nados que participan ¡ en economías informal e s,otros planteaban qu e di cha polarización no se
hf
visto tan incremen t ada, si bien es
cierto que e l crecimiento de las r ntas entre las clases más altas ha sido superi o r que el de las clases d
menor renta.
�-3-
En relación al tráfico e1 las grandes ciudades, se presentó
la experi e ncia del área metropolitana de Toronto. La planificación del
transport e en Toronto ha estado ínti~amente relacionada con la política
territori a l, dando lugar a un
desarr~llo
espacial basado en el transpor-
'
te públic o . Esta profunda interrelaci~n se ha mantenido durante cuarenta
afias y s e observa, como consecuencia <le tal política, que la mitad de
la s viv i endas construídas a partir
d~
los afias 50 y que el 90 por ciento
1
d e las of i c i nas están situadas a cort~ distancia de los accesos al metro.
El área metropolitana de roronto ha adoptado una política de
de s arr ol l o de subcentros económicos f era del área central de la ciudad.
i
Esta po l í t ica persigue un uso más efi :iente del transporte público.
Asimismo se presentó la experiencia del área de Madrid. El
modelo d e localización del empleo y
ctt
la población de Madrid se éncuen-
Í
tra fuertemente polarizado por la mag* itud del terciario c en tral que ha
dado lug ar a un sistema de
desplazami ~ nto
predominantement e radial.
El c r ecimiento de la movi \ idad, tanto en vehícu l o privado
como en transpo rt e público, ha origin~do problemas de congestión en la
1
red viaria urbana y de acceso, y a pr ~ blemas de saturación en el sistema
de t ran s po r tes col ectivos. Para solucionar estos problemas, la política
d e t r anspor t e s de finida por el Consor9 io de Transportes de Madrid t i ene
un t ri p l e o bj etivo :
- Me jor a r la eficacia y
po l i tan o
l~
¡
integración del te rr i t orio metro-
�-4-
- Potenciar el transpor e público y
- Regula r la util i zaciót
del veh ículo privado.
En relación con los prol lemas de las ciudades y el med io am1
biente, se planteó que, al final dcj siglo XX, en e l qu e la mitad de la
población mundial habitará en ciuda1 es, la supervivencia de la misma es-
Pºf su capacidad para cono c er y control
medioambientales ~ue éstas generan. Este contexto plan-
tará en buena parte condicionada
lar los problemas
tealas siguientes paradojas: la pri ~er a que frente a la i nercia de los
!
enfoq~es
'
parciales e individualista~' serian nece sarias soluciones globa-
les y coordin adas y la segunda, J a
~ mposibilidad
de qu e las grand es ciu-
'
dades del te r ce r mundo alcancen lo ~ patrones de vida que representan las
1
megalópolis de l mundo industrializ ~do.
l
Lo s problemas puntuales , de tráfico, medio amb i ente, contaminación, etc., deb e n tomarse como mapifestaciones de un a crisis más profunda que podría conducir tarde o
1
t~mprano
a replan tear las formas actua-
les de vida y urbanización.
En el segundo bloque,
~i udad
y actividad económica, se abor-
dó, en prim er lugar, la importanci J de la internacional iz ación de las
activid ades económ icas y de los av+ ces tecnológicos en la comunicación
1
e información en la década de los q chenta, como procesos claves para la
formac jón de un
~istema
global de d iudades. Este sistema global implica
un conjunto de nuevas relaciones de complementariedad y compet itividad
que afectan a todas las ciudades. I,i cho sistema se basa e n un control
jerarquizado d e unas ciu dad es por
tras, en la reord enación de los luga-
res centrale s y en Ja especializaclón funcional de cada ciudad .
�-5-
En segundo lugar se habló del desarrollo tecnológico y ciuda1
des.
La innovación
tecnol6gic~
sigue pautas inci e rtas y desorde naacumulación del des a rrollo tecnoló-
das b e ne f ici á ndose de los procesos
gico y d e su co ncentra c ión en una s ~ la área.
La e lev a da interrelaciór entre los agente s i ns titu c ionales , sociale s y empr es ariales, los
intenso~
intercambio s comer ci ales y tecnológi-
cos en t r e las c ompañias han demostr ~ do ser factores fundamentales en el de-
l
sarr o J~ o de l as z o nas dedicadas a ld industria de alta t ec nolog ia.
Ci udades c on industrias ¡de alto nivel de des a r rollo tecnológico
- t•icas c 1munes:
presenta n ci. erta s carac t er1s
. Ex isten c ia de una U11i t ersidad con cierto ni v el de investigac ión.
Ma no de obra altament . cualificada.
Ex isten c ia de parque tecnológico.
Un medi o ambiente ade1 uado.
Un buen nivel de infrmestructuras.
Disponibilidad de cap t tal.
Des de las instituciones j públicas, en Españ a se está tratando
d e ge n er a r un a oferta de servicios
1vanzados , localizados en los parques
t e cno lóg icos, p a ra estimular la dem ~ nda pública y pri va da de dichos servi c i o s. Se exp uso la ne c esidad de que l es to s parque s tecnol óg icos se relacion aran con sus homólogos de segundo ~ rden, localiz a dos e n á rea s g eográficas
�-6-
de otro s pai ses y estuvieran conect~dos a centros de inve st igación próximos .
En tre los o bjetivos de gichos parques t ec n o l ógicos se encuentran el fomento de cultura empresar ~a l, y de una b ase industrial, la po-
'
tenciaci ó n de redes de colaboración ,co n otras empr esas , e t c.
En re lación con el
dise ~ o
urbanístico de las g randes ciudades
se plan teó qu e el sueJo y la infrae $ tructura metropolitana so n elementos
fundamental es del mismo. Se abogó p~ r la necesidad de un marco de referenc ia a medio pl a zo , que fijara el en ;orno donde se tendrán que desenvolver
los agentes soc iales, cr i ticándos e l os aires desregul ador e s actua lment e
en boga.
Se expuso la
experienci~
de planificaciones estrat égicas lle-
va das a cabo en diferentes ciudades ! es pañolas, re sa lt ándose la importancia
de la participación de los a ge ntes i mplicados para el buen fin del plan.
Se ha expuesto Jos planes est ratégi~os d e las ciudades de Barc elona, Bi l bao y Se v i ll a .
La necesidad del plan se justifica por l a no o ptimizac ión del
1
¡
mercado en determina dos aspectos y
~a
necesidad de desarrollar procesos
1
de camb io de las ciuda de s . Procesos¡ li d e rados por el s ec tor público , pero
que han de s e r participativos y consens ua dos.
�-7-
El tercer bloque, ciudad y marco políti co abordó, en primer
lugar, el tema de la financiación
que ocasiona la atención de las
d~
las ciudades. Los gastos municipales
nec ~s idades
las grandes ciudades, el estricto
m ~rco
de los ciudadanos exceden, en
municipal. Allí donde se producen
desajustes entre la ciudad administtjativa y la ciudad real se producen
dificultade s de financiación.
Los gastos públicos, en términos per cápita, son crecientes
en relación al tamaño de las grandef ci udades, si bien este factor no es
el únrco relevante. Los municipios ! entrales soportan adicionalmente los
gastos que generan las prestaciones de servicios que deben proporc ionar a
sus coronas metropolitanas.
Los recursos derivados re las recaudaciones de los impuestos
locales son desiguales de uno s muni ~ip ios a otros, e implican, igualmen 1
te, esfuerzos fiscales muy
difere~t~s.
¡
La capacidad de generar un ahorro que posibilite la autofinanciación es ]imitada, si bien los ! municipios españoles están menos en<leudados que los muni ci pios
1
equivaJ~ntes
La financiación de las
europeos.
iudades se enfrenta además con la di-
ficultad de la carencia de mercados e instrumentos financieros adecuados
a los largos plazos que sus proyect~. de inversión requieren.
Los ayunta mj e ntos perci~en un conjunto de transfere ncias de
la Administra ció n Central . Desde la Ley de Regulaci ón de las Haciendas Lo-
�•
-8-
1
Sf. han incrementado en un porcentaje
cales de 1989 es tas transferencias
¡
fijo en relación al año anterior. E$ta forma de distribución no guarda
ninguna r elac i ón con el volumen de mastos ordinarios o totales ni con los
1
¡
ingresos de las administraciones lod ales, provocando seri as disfunciones
f
!
y situac iones muy desiguales entre ~unicipios. Por otra parte, los límites objetivos q u e existen tanto a 1- capacidad recaudator i a como al endeudamie n to, hac en imprescindible ur
incremento de la fin a nciación esta-
tal para el. aco metimiento de proyecios dirigidos a satisfacer las necesidades de lo s ciu dadanos, inabordabl cl s desde los presupues t os municipales.
1
HEl segundo de los
fué el gobier no de las grandes
asp ~ ctos
!
ciud~des.
analizados en es t e tercer bloque
Es~as
responden a una concepción
1
~ otencial
de grandes empresas c on un inmenso
de crecimien t o y desarrollo
económico, as1 como el marco donde $e expresan,
(y por lo tanto se pueden
1
procurar soluc i ones), los grandes pi oblemas actuales: pob r eza, calidad de
vida, contaminación, marginalidad
•
•
'@>
'
La s grandes ciudades no l pueden ser una compete ncia exclusiva
del poder loca l . La ciudad real es f upramunicipal. El Gobierno metropolitano debe ser capaz de asimilar esa l realidad y la perifer i a debe participa r en definir la política municipa
del centro. Por otro lado, el Gobier-
no metropolitano requiere la colaba ación con las Administraciones de mayor émbito territorial (Autonómica
t
Estatal).
Se defendió i gualmente l a necesidad de una Política Europea
de Grandes Ci udad es y la adaptación ¡ de mecanismos electorales, de represen-
!
tación y de ge st ión a la compleja r alidad de las grandes ciudades.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Las ciudades en el desarrollo económico
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-08-17
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ciutats
Description
An account of the resource
Ponència de Pasqual Maragall al seminari “Los problemas de las grandes ciudades". Inclou document de conclusions del seminari al final.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
UIMP, Santander
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'<a href="http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/ca" target="_blank" rel="noopener">Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona</a>.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2701/19920706_Impuls_CercleEconomia.pdf
370e18188f5b0eb435114636265ba642
PDF Text
Text
1
Cercle d'Economia / Barcelona, 6 juliol 1992
"1993, L'Impuls renovat de Barcelona"
Conferència pronunciada per 1'Excm.Sr.Pasqual Maragall,
Alcalde de Barcelona
M'agradaria que tinguéssim determinats moments, com
pot ser aquesta nit, per parlar amb tota la tranquil.litat
del món, sense la pressió d la possible influència que
poden tenir els nostres judicis en la realització dels
Jocs. Un cop passats els Jocs, hauríem de ser capaços de
trobar el to per fer l'anàlisi ponderada de l'esforç que
cadascú ha fet, el sector pri vat -i cadascun dels susbsectors privats-, el sector púbic -i cadascun dels subsectors
públics- i, en definitiva, també l'organització empresarial
que ha consistit en posar d'acord a tots aquests agents.
Les xifres dels Jocs
Una de les preguntes
e ja ens podem començar a
formular és "Qui ha pagat qua nt ?".
En els informes que vosa]jtres teniu (s'ha repartit una
avaluació de l'impacte econòmic global dels Jocs) es fa un
càlcul de quina ha estat la participació del sector privat
i del sector públic.
�2
Hi ha dues vies d'anàlisi diferents que ja s'aniran
lligant: una és la de l'impacte, que és una anàlisi "macro", per dir-ho d'alguna manera. L'altra és la del microanàlisi, projecte per projecte. S'ha fet l'esforç de càlcul
per les dues vies, però tots són encara discutibles.
Jo me'n fio molt del meu Gabinet de Programació i del
meu Regidor de Programació
Pressupostos, senyor Josep
Maria Vegara, economista, enginyer, ha estat director de
l'Institut
d'Estudis
Fiscals
i
té una
que
s'ha
visió
enormement
equànim i equilibrada.
I,
per
tant,
l'estudi
fet
sota
la
seva
direcció, per a mi és el que compta. De vegades veig altres
anàlisis; ara fa poc he vi4t una estimació de 900.000
milions. Es poden anar afegiSt coses que potser no tenen
res a veure, directíssimament a veure, amb els Jocs i que,
no obstant, es poden considerrr inversions del 92.
L'autopista Terrassa-Manresa és una inversió vinculada
als Jocs?. Si?. No?. Depèn. A Manresa pròpiament no hi ha
Jocs, però l'autopista suposa una millora per a l'activitat
global de Catalunya, fins i itot de 1'Area Metropolitana,
d'alguna forma.
L'illa d'or, per exemple, és un típic projecte del 92,
que ha nascut amb l'impuls clímpic, no per acabar-se en
aquest any, però sota l'esperit del 92.
Si suméssim projectes sirilars als anteriors, segurament que superaríem els 750.000 milions i arribaríem als
900.000 milions.
�3
En tot cas, crec que serà important valorar qui ha fet
què. Es una qüestió de justícia que s'ha de plantejar.
I és perquè veig el què diuen les xifres que tenim i
el què després sents a dir. L'opinió de la gent respecte de
qui ha fet què és normalment injusta amb algun dels actors,
normalment aquell que està m*s lluny. Per exemple, si es
pregunta a la gent, què ha fet la Comunitat Europea pels
Jocs, probablement es digui que no ha fet res. I no és
veritat. Europa hi ha col.laborat. Ha destinat un pressupost de deu milions d'Ecus perqué s'inverteixin en els Jocs
del 92, dos terços per Barcelona i un terç per Albertville.
Però la injustícia més gran es fa amb l'Estat. Tant en
l'operació com en les obres.
El COOB té un pressupost -l'operació, no les obres-,
de 150.000 milions, si comptem diners en efectiu exclusivament, i 175.000 o 180.000 si c omptem també les aportacions
en espècie de patrocinadors que contribueixen amb equips,
serveis, personal, etc.
L'Estat va destinar, des del primer moment, una
partida de 9.000 milions, que ara deuen haver pujat a 12 o
14, a fons perdut. I aquesta s una de les discussions que
hem tingut des del primer dia
perqué des del principi hem
insistit que fossin a fons per ut. I alguns dels intèrprets
de la voluntat estatal van dir: "No, no, això és a compte
per si hi ha algun dia un dèf cit ". En fi, jo interpreto
que era a fons perdut i això honora molt l'Estat.
�4
Perà, a més, ha fet una altra cosa que és important,
respecte de les estimacions d'ingressos que depenien de
l'Estat -no que ell aportava, però que depenien d'ell, com
emissions de segells, monedeg, apostes i loteries,- una
quantitat relativament important. Es va dir, concretament
el Secretari d'Estat Antoni Zabalza, "això, que és una
k
1
previsió firmada conjuntamentsper les quatre institucions
que composen el COOB, nosaltres ho considerem un compromís
t
si el mercat no aporta la quantitat prevista". I així ha
estat. Com sabeu, algunes d'aquestes figures d'ingressos
públics han patit una certa ?risi en els mesos i en els
anys que acabem de passar. I, per tant, l'Estat ha compromès que això tindria un bon fi, aquella previsió l'ha
convertit en una obligació.
L'Operació COOB serà una operació equilibrada, ja us
ho avanço, que podrà tenir un desviació de l'ú o del dos
per cent, com a màxim. La previsió econòmica inicial, feta
l'any 1987, es feia en base s una cotització del dòlar a
165 pessetes. Ara el dòlar
està
a
95 i, per tant, ha calgut
fer una reducció de despesa real de 10.000 milions. A mi ni
I
m'agradaria que el COOB tingués un superhàbit. Em semblaria
en certa manera injust, perquè hi ha tantes coses a pagar
que em sembla injust que es pogués lluir.
Com veiem, doncs, les previsions es compliran. I aquí
l'únic que pràcticament ha ana4 a risc ha estat l'Estat. En
el conveni de creació del COOB -que alguns ja no recordaran- deia que l'Estat es comprometia pels 9.000 milions
inicials i que, per tant, a patir d'aquí eren l'Ajuntament
1
�5
i la Generalitat els qui havien de pagar, un 40 % cadascun
i l'Estat només un 20 %. De manera que sobre el paper sí
que hi havia el compromís de ]t a Generalitat i de l'Ajuntament. Però a la pràctica, l'únic que realment ha corregut
el compromís, és l'Estat.
Amb les obres no podem di_ exactament el mateix perquè
les coses són formalment diferents. Les obres dels 500 i
escaig mil milions, l'Estat n'ha pagat pràcticament la
meitat. I es pot dir, és que ].i tocava. Sí i no. Li tocava
des d'un punt de vista històric, que tots els qui som en
aquesta sala considerem inapel.lable. Ja era hora que
l'Estat fes unes inversions importants a Catalunya, concretament a aquesta ciutat. Des d'aquest punt de vista, li
tocava.
Ara bé, per què ningú ha denunciat això, ni l'Estat,
ni l'Ajuntament? Perquè, prime , tots érem conscients de la
primera raó que he dit. Hi havia un endarreriment històric,
hi havia un deute moral. I, en segon lloc, hi havia un
càlcul polític de la Generalitat -que jo accepto-, en
virtut del qual es considera amb el dret a consolidar la
seva situació econòmica abans de fer front a totes les
obligacions que competencialmet i legalment per la Constitució i l'Estatut- li pertoquen.
I això és així i s'ha piloduït d'aquesta forma, però
s'ha de dir. Perquè aquest tipus de generositat en la
interpretació no sempre es troba en aquest món i, per tant,
jo vull ara agrair a l'Estat,1a la Generalitat, al sector
privat les seves aportacions, que a mi em semblen mesurades
�6
i proporcionades a l'esforç que hem fet i a la responsabilitat de cadascú.
El finançament de la ciutat
De vegades es pregunta quina és la situació de les
finances públiques i concret4ment de les locals, després
d'aquest esforç.
Puc parlar de les finances locals, que són de les que
en tinc un més gran coneixement de causa i, a més, estic
obligat a fer-ho. De les altre finances públiques també en
tinc la meva opinió, peró crep que no és ara el moment de
parlar-ne.
Els 100.000 milions d'í nversió olímpica que ha fet
l'Ajuntament de Barcelona surten d'uns pressupostos anuals
d'uns 150.000 milions o 250.000 milions, si comptem el
pressupost consolidat amb les empreses municipals. És que
nosaltres podem pagar tranquil.lament aquestes inversions
i la càrrega financera que h va associada? Rotundament,
sí. Està programat pel mateix Regidor Vegara perquè així
sigui. Es possible, és factible, ho estem fent i, a més, té
una base ben comprensible.
La inversió olímpica no ha estat una inversió desproporcionada. No ha estat, en cap cas, Montréal. A Montréal
van acabar l'estadi l'any passat i els Jocs els varen
celebrar l'any 76. I aquí se'is ha criticat pel contrari,
per haver fet un estadi, deen alguns, massa petit en
principi. Nosaltres no hem fet
res que no sigui proporcio-
�7
nat i que no doni, per dir-ho d'alguna manera, el seu
resultat. L'Estadi i el Palau Sant Jordi estan donant
dividends a l'Ajuntament. Aquest any no, perquè l'Ajuntament cedirà aquestes instal.11cions al COOB. Però n'hi va
haver l'any passat i n'hi haurà l'any vinent.
Les inversions que s'hanIfet han augmentat la riquesa
d'aquesta ciutat. Aquesta ciutat val més. Val més pel
sector públic i val més pel sector privat.
I ara plantegem-nos si n, és just que diguem, a una
audiència com aquesta que s'hc4 pot plantejar amb serietat,
si l'augment de preus del qual es parla molt sovint no té
dues cares: una que és la c'restia pel comprador i una
altra que és el benefici del venedor. Qui som els venedors
de Barcelona? Som els resident i propietaris de la ciutat.
I a qui fem pagar? Fem paga , evidentment, a nosaltres
mateixos -amb la qual cosa cancel.lem, des del punt de
vista de la comptabilitat, part d'aquest benefici- i als
que ens visiten, als que ens compren o als que volen venir.
Aquests paguen un peatge més lt perquè venen a una ciutat
que val més, que té més demanda i que té més oferta, però
que té més valor unitari.
I vostès em preguntaran: Però tot això té un efecte
fiscal? Té un efecte sobre le
bases fiscals de l'Ajunta-
ment que li permeti ingressat més a través de l'Impost
sobre Activitats Econòmiques i de la contribució urbana,
actualment de l'IBI? Doncs sí que els té. I d'aquí es
queixen els nostres joves que, probablement, són la part de
�8
la societat que, en aquesta cancel.lació d'ingressos i
despeses, els toca pagar.
Aquesta ciutat val més # produeix més riquesa, i,
lògicament, el sector públic té una participació més gran
gràcies a aquest increment de riquesa. I no només la
€
ciutat, també l'Estat i, per t Int, també la Generalitat que
es nodreix dels mateixos ingressos. Perquè els impostos més
elàstics al tipus de nova riquesa que s'ha creat són,
segurament, els de l'Estat i, per tant, els de la Generalitat, i no els locals. Els tritluts locals estan molt determinats. Són ingressos poc flexibles respecte el creixement
i la inflació, i que necessiten en tot cas d'esforços
polítics i administratius, con! re-avaluar, re-taxar cadastres, per poder a última hora capitalitzar o rebre la part
corresponent d'aquesta nova r iquesa que s'ha creat. És a
dir, l'Ajuntament ho ha de demanar. Per entendre'ns, ha de
dir al ciutadà: Vostè ha de reconèixer que la seva casa, el
sòl sobre la qual està assentada, val més que abans ï, per
tant, em deixarà que li palsi al cobrament un impost
proporcionalment més elevat.
Això succeeix amb l'Impost
sobre la Renda, però d'una
forma molt més automàtica.
Perquè s'incrementin els rèdis, només s'ha de canviar un
percentatge o no s'ha de canviar res, perquè ja puja la
renda ella sola.
Però, en definitiva, i deixant de banda aquesta
queixa, que és una queixa, típica de subsector d'ingressos
rígids -en una altra ocasió m'agradarà parlar de quines
solucions té aquest problema-, la veritat és que el sector
�9
públic està obtenint, i obtindrà un rèdit important de la
inversió que s'ha fet i, per tant, està en condicions de
pagar l'esforç realitzat.
Això no vol dir que l'Ajuntament no tingui problemes
econòmics. Els tenim de molt -bans dels Jocs, i els seguirem tenint mentre no es trobi una solució.
Aquests problemes tenen uns noms: transports i capitalitat.
I, sobre el 93, cal que primer estableixi clarament
les bases sobre les quals hem de plantejar els objectius.
Transports metropolitans
Els transports de Barcelona no són propietat de
l'Ajuntament de Barcelona, sifó que van ser traspassats a
l'Area Metropolitana. Les L1 is d'ordenació territorial,
que ens poden agradar o no però estan aprovades i són
vigents, van crear una Entitat Metropolitana del Transport
a la que es donaven els instrur$tents fiscals -si s'atrevia-,
per finançar o una part o li totalitat del dèficit del
transport públic que és, com vostès saben, molt considerable; a Barcelona i a totes le ciutats grans d'Europa.
L'Ajuntament va ser coher e nt i, per tant, va cedir les
companyies de transport a 1 Entitat Metropolitana, que
estava dotada d'unes possib.4.litats fiscals en aquesta
matèria que l'Ajuntament de Bsírcelona no tenia.
Es van posar les companyies de transport sota la
titularitat de qui, lògicameint, l'havia de tenir; que
�10
s'extenia a l'àmbit territorial sobre el qual es manifesta
la realitat transport, que és ]'Area Metropolitana. Aquesta
Entitat Metropolitana es, com ja he dit, titular legalment
reconeguda pel Parlament d
Catalunya per aplicar el
recàrrec sobre l'IBI. Aquest recàrrec, d'àmbit metropolità,
fa pagar a tots els ciutadans Ona part dels costos derivats
del fet que el bitllet que satisfan els usuaris té un preu
inferior al cost que genera el{ seu viatge.
Seguidament hi havia un isegon pas que no era fàcil.
S'havia de convèncer vint alca " des metropolitans que fessin
el mateix vot de traspàs en ell mateix moment. Això, que en
una altra ocasió no hauria est * t gens senzill, va ser fàcil
perquè sobre aquest tema se n'jhavia parlat molt i hi havia
un consens. Fins i tot amb ajuntaments que no tenen metro.
I ja es poden imaginar el què significa convèncer ajuntaments que no tenen el servei de metro perquè paguin una
part del seu dèficit. Però laixó es va aconseguir amb
relativa facilitat; es va trigar un any.
I després es va fer un altre pas, que era més complicat: posar-nos tots els ajuntaments d'acord en recaptar
4.000 milions com a recàrrec obre l'IBI per finançar les
necessitats metropolitanes de transport. I es va aconseguir.
Llavors, quan en aquest punt, malgrat no ser el
president de l'Entitat Metropolitana del Transport, però sí
podent parlar en nom de l'Are4i Metropolitana, en qualitat
de president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area
Metropolitana de Barcelona, p
dir, molt seriosament, que
�11
si algú ha fet l'esforç de "retratar-se" davant del públic
barceloní i demanar-li el gensi simpàtic esforç o sacrifici
de pagar més sobre el seu rebuít de l'IBI, ha estat aquesta
entitat i, per tant, és a lquesta entitat a qui s'ha
d'ajudar.
L'Entitat del Transport està recaptant ara 4.000
milions de pessetes/any, per contribuir a un dèficit que
potser és més del doble d' aquesta xifra. I, dit sigui de
passada, per tranquil.litat Zels creditors i dels seus
obligacionistes, l'E.M.T. età ben gestionada. En un
termini molt immediat s'obti(ndrà un crèdit d'onze mil
milions del Banc de Crèdit Local que té com a garantia
precisament aquests ingressos i, per tant, un grau de
seguretat molt gran.
Però, a més, i ara per tranquil.litat de tots els
ciutadans barcelonins, amb això anirem forts a la Generalitat i a l'Estat, i insistirem en el què ja estem dient ara:
A la Comunitat de Madrid, on hi ha un consorci per a la
gestió del transport públic, la Comunitat Autònoma paga el
50 % d'aquest dèficit. En canvi, en el nostre cas, el de
l'Area Metropolitana de Barcelpna, la Comunitat Autònoma no
paga res.
El que sí és cert, en canvi, és que l'autonomia
catalana paga dos terços de la inversió, en casos com el
conegut "Pla Felipe", que és un pla de ferrocarrils de
rodalies, metros i altres infrastructures d'accés a les
grans ciutats. En aquest cas 14 Comunitat Autònoma paga dos
terços de la inversió i l'Estlat un terç. En canvi, a la
�12
Comunitat de Madrid és a l'inrevés, és l'Estat qui paga els
dos terços i la Comunitat només un terç. Per què passa
això? Perquè la història hajl anat conformant d'aquesta
forma, però cal dir-ho molt clarament, no hi ha equivaléncia.
I de l'Estat què s'ha d'e4tigir? A l'Estat cal demanarli que sigui raonable amb l'anàlisi del contracte-programa
que es va signar en el seu moment i que ha quedat una mica
desfassat.
L'Estat ara està pagant kines 23 pessetes per viatge,
la qual cosa és positiva. S'hagi passat d'un sistema d'auditoria complicadíssim, en el qul l'Estat analitzava tots els
comptes de les companyies de transports per veure quina
part del dèficit pagava, a un altre sistema en el què es
defineix el què aporta l'Estat com una fracció del cost
del bitllet. Ara es paga 50 pessetes per bitllet -40 i
escaig, si es compra la targeta de deu viatges-. A més
d'aquestes 40 pessetes, 1'Es:at n'hi afegeix 20, i ens
mancarien encara unes 20 més, aproximadament, perquè no hi
hagués dèficit.
Jo he estat partidari d'incrementar les tarifes en el
moment en què ha calgut. Cada vegada que hi ha unes eleccions en aquest país -que és 4uasi cada any-, hi ha hagut
algú, que ha demanat que no s'atpugin les tarifes. I com que
aquestes veus han tingut influència en la Comissió de
1
Preus, que és la que ha de v tllar per la inflació i la
bona marxa de l'economia del país, aquesta comissió els ha
donat la raó i ens han reba ixat la tarifa que s'havia
�13
demanat. De manera que, d'aquestes vint i escaig pessetes
que manquen, sempre n'hi ha quatre o cinc que cal posar-les
en el compte d'aquestes bones( ànimes, que han volgut que
els ciutadans de Barcelona paguin menys pel transport
públic.
Ara s'està revisant la narxa del contracte-programa
perquè l'any vinent finalitzl, la seva vigència. La meva
opinió és que els canvis d'impostos i de tarifes, encara
que siguin marginals, tenen
(l os
costos: un, pagar més i
l'altre, canviar, que és un ccst psicològic, a vegades més
gran que pagar més.
Per tant, jo no sóc partidari que ara, de cop i volta,
s'apugin les tarifes del transport enormement, però sí que
sóc partidari de fixar una lí ia claríssima que digui que
en quatre anys arribarem a pa ar, no el 45 o el 50 % del
cost, sinó segurament un 60 o un 65 %. Ha de ser així o, si
no, no hi ha solució.
I jo estic segur -perquè conec la gent que hi ha al
Ministeri d'Economia i Hisenda- que, per molt que els hi
costi plantejar determinades
discussions o determinades
vies, i més en aquest moment, aquesta l'acceptaran.
Despeses de Capitalitat
Barcelona té unes despeses, que s'estimen en 17.000
milions anuals per compte de
Fa deu anys que demanem poder
'Estat i de la Generalitat.
discutir
d'aquesta qüestió
i
�14
no ho aconseguim. Crec, però, que ara el moment és a punt
d'arribar .
Aquestes són les despesep de museus, d'hospitals, de
conservatoris, de l'escola Massana, de palaus, d'orquestres, que té l'Ajuntament i que normalment els ajuntaments
no tenen. Són més aviat desPeses d'autonomies o d'Estat.
L'Ajuntament les té en funció de l'estat de les transferències que hi van haver i que no es van discutir amb la
ciutat de Barcelona.
Nosaltres hem estat gairebé deu anys en una situació
que jo en diria de piloteig, ¡però no hi estarem més. Hem
volgut fer les inversions que1han posat aquesta ciutat en
f
el nivell on havia d'estar ., al mateix temps, no hem
deixat de prestar cap d'aquests serveis. Que ningú no
pogués dir que Barcelona perdia l'Escola Massana o la seva
orquestra per culpa dels Jocs Olímpics. Però ara que tenim
els Jocs fets, ara exigirem a aquells que han de pagar, que
paguin la part que els hi pertoca. Per la ciutat, l'obligas
ció principal ha estat no lDerdre el nivell d'aquests
serveis, que són històrics i modèlics. La major part d'ells
tenen al darrera unes històries de caràcter ciutadà, de
caràcter polític i de caràcte_ pedagògic, importants. Sóc
partidari de mantenir aquests serveis, però no, ara ja no,
sense la part d'aportació au:onòmica-estatal que els hi
pertoca.
Els posaré un exemple que servirà bastant per entendre
què passarà al 93. L'educació. L'Ajuntament hi ha de
destinar 10.000 milions cada any, dels quals una part li
�15
pertoca pròpiament perquè tots els ajuntaments han de
mantenir els edificis de les escoles públiques. Però és
que, a més, l'Ajuntament té 40 escoles, cosa que els altres
ajuntaments no tenen.
En aquest país les escoles són totes nacionals, abans
eren de l'Estat i ara són de les Comunitats Autònomes. Però
l'Ajuntament té 40 escoles: 1'.1scola del Bosc, l'Escola del
Mar, l'Escola Massana, entre 4ltes. Quan s'ha discutit amb
els ministres d'educació, en han dit que aquesta competència ha estat transferida a l'Autonomia. I l'Autonomia
ens ha dit que a ells no els h: ho havien valorat. Quan els
van transferir les escoles públiques no els van transferir
les municipals i, per tant, n4 ens ho poden pagar.
I no és que hi hagi puranent malícia, és que el tema
és enormement complicat perquè s'acaba amb una discussió de
qualitat, que m'interessa moll posar de relleu avui aquí.
Per exemple, em deia el Ministre Maravall, quan era
Ministre d'Educació: "Jo ja eltaria disposat a pagar, però
no puc, perquè resulta que en els territoris MEC -aquells
en què l'Autonomia no ha rebut encara la transferència en
Educació- el Ministeri aplica
Llei d'Educació, sobre quants
ns estàndards que estan a la
alumnes hi ha d'haver per
aula, per exemple. Si es dóna el cas que una escola pública
en té menys, se li retalla el
oncert, és a dir, la subven-
ció va a la baixa. Hem analitzat Catalunya i hem vist que
això a Cataluya no passa. Per tant, quan l'Autonomia li diu
a vostè que no té diners per pagar-li les seves escoles, és
veritat i no és veritat. Perqul una part dels diners sí que
�16
els té, doncs si l'Autonomia apliqués els mateixos estàndards que el Ministeri d'Educ4ció està aplicant als territoris MEC, tindria un sobrant que l'hauria de dedicar per
pagar les escoles de l'Ajuntament". Qui tenia raó? Tots dos
segurament. En tot cas s'haurtn de posar d'acord.
1993, l'impuls renovat dt Barcelona
L'Ajuntament de Barcelon4 avui és una institució que
està muntada sobre un caval d'uns 250.000 milions de
ptes./any de despeses i ingrelsos, i està disposada a fer
el què calgui perquè aquest ca all, que és molt potent i en
creixement, porti beneficis a
a ciutat i no problemes. Que
no transfereixi situacions de dificultats financeres, sino
que les absorbeixi, i les pot absorbir. Això implica el què
jo en dic la tercera fase del4 Jocs Olímpics.
Els Jocs Olímpics han tingut una fase de concepció,
molt engrescadora -en Joan Mas Cantí en sap molt d'això-,
i una fase posterior d'inversif i de realització que s'acabarà, no el dia 9 d'agost sine el dia 12 de setembre, quan
s'acabin els Paralímpics.
I té una tercera fase, tan important com les altres
dues, que és el que els militars en diuen "la explotación
del éxito". Aquesta fase cons i steix en finançar bé el què
s'ha fet i en treure'n el màxim profit. I, en aquesta etapa
estem disposats a treure prof4 de totes les inversions que
s'han fet en tots els sentits: econòmic, financer, però
també ciutadà.
�17
L'Ajuntament té un patrimoni molt crescut de 680.000
milions de pessetes. Aproximadament la meitat d'aquest
patrimoni està posat al servei públic i, per tant, no és
disponible. El patrimoni actual és molt superior al que
havia estat històricament i fa front a un bon nombre
d'obligacions. Nosaltres l'administrarem amb un esperit
empresarial.
S'està creant dins de l'Ajuntament un equip financer
que té aquesta missió, i que té un crèdit molt important
per la qualitat de les persones que el formen. Un equip
dels més respectables, deixeu-m'ho dir, de la ciutat o del
país en aquest moment.
Nosaltres proposem que aquesta infrastructura que s'ha
creat sigui utilitzada i aprofitada amb una gran expansió
en el terreny cultural. Per què en el terreny cultural?
Perquè creiem que les inversions estan en marxa, que el 92
ha servit per endegar una colla d'inversions culturals
importants i perquè pensem que, en definitiva, el què una
ciutat d'Europa ha de fer, és ser capaç d'oferir una
qualitat de vida i un component cultural en el sentit més
ampli. Suficient com per atraure inversions i atraure
clients, i atraure la gent mél qualificada que és la que
volem atraure.
Pel que fa a l'urbanisme, la inversió privada ha de
prendre el relleu en els nous projectes que estem vehiculant, principalment els del front costaner, des del port
fins el Besòs. El mateix pensem respecte un altre segon
gran projecte que és l'acabament de la Diagonal. Volem que
�18
aquest projecte finalitzi en els quatre anys propers, amb
la qual cosa s'haurà triangulat la part que quedava de la
Barcelona municipal. I els estic parlant de la municipal,
perquè dintre de la Barcelona Municipal, amb aquest avantprojecte del Pla de la Sagrera s'hauran colmatat les
possibilitats. Això vol dir qúe nosaltres hem de treballar
colze a colze amb l'àrea metropolitana per continuar essent
motor d'una evolució en què hi ha moltes coses a fer, com
es deia en la "Gestión del caos" de l'any 1973. Moltes
coses a fer en aquest terreny i, particularment, en la zona
d'activitats logístiques que hi ha entre l'aeroport i el
port, amb o sense desviació de¡1 riu. Es en aquesta zona on
ha d'arribar l'ample de via europeu, sobretot l'ample de
via, també el tren d'alta vel citat, per descomptat. Però
molt més important per l'animació de l'aeroport i del port,
és l'ample de via europeu.
L'aeroport ha de tenir elldesdoblament que necessita.
El tren ha d'arribar a l'aeroport d'una forma diferent a
com arriba ara. Ha d'arribar -com molt bé ja va preveure en
el seu moment el Ministre Barrionuevo, quan era Ministre de
Transports- passant per davant, i no acabant a l'aeroport,
sinó seguint en direcció a S
ges i Tarragona.
Així l'aeroport serà com 1ausana respecte de Ginebra,
una parada del tren que va des de Sitges i Tarragona a
Barcelona i a
França. Aquest
da.a
veurem que la gent anirà
a l'aeroport. Està demostrat psicològicament que els trens
que acaben en un cul de sac no són rendibles, sí que ho són
aquelles parades que estan posades en una línia.
�19
Per nosaltres, doncs, cultura en el sentit més ampli,
inversió privada amb urbanisme municipal i àrea metropolitana són les grans línies d'avenç.
I àrea metropolitana no vol dir només unes activitats
d'inversió en un punt concreto vol dir també, per exemple,
la redefinició del servei de r odalies. L'àmbit que hauria
d'abarcar és el de la la regió metropolitana: la dels
quatre milions i escaig d'habitants, no la dels tres
milions. La regió I, ja definida per Pau Vila ha de funcionar millor com a àmbit de la xarxa de rodalies en la que,
segurament, arribarà un dia eln què s'haurà d'implicar-hi
també una part de capital privat. N'he parlat amb la Mercè
Sala d'aquesta qüestió.
Cal que els serveis de ¶odalies t el vuit català en
definitiva, puguin ser gestionats d'una forma que tinguin
més relació amb la demanda, tant des del punt de vista
tarifari com, sobretot, des dej punt de vista de la qualitat. Que les rodalies puguin esdevenir una mica les autovies, les rondes si voleu o els túnels. Si hem après a
dotar-nos amb les infrastructures per la mobilitat amb
l'automòbil particular, per qiè no ho hem de fer amb el
transport públic, i concretament amb el pla de rodalies?.
Hi ha previstos 120.000 milions d'inversió d'aquí a
l'any 2000 per projectes de sanljament i d'abastament d'aigües a l'àrea metropolitana. AijIcò comportarà uns ingressos.
També des d'un punt de vista financer són inversions que
tenen una seguretat. Hi ha els ¶ànons 1 que actualment estan
una mica en crisi perquè la gent es pregunta si realment
�20
estan justificats pel tipus de serveis que s'obtenen. La
gent veu l'estat en què es ttoben el Besòs i el Llobregat
i es pregunta sobre la justificació d'aplicar el cànon de
sanejament. La gent, també, pensa que l'aigua no té el bon
gust que hauria de tenir -que ja és millor des que s'està
{
ampliant la planta d'ozoonització-.
De manera que ja veieu que hí ha projectes per davant.
I, abans d'obrir-me a les vostres preguntes, valdria que
sabessiu que a l'Ajuntament de Barcelona tenim una convicció. Creiem que els Jocs han creat un concepte nou: el
concepte de ciutat
competitiv4. En el temps que hem estat
preparant els Jocs, hem anaticreant, sense saber-ho, un
concepte nou, que és que les àiutats es poden governar com
una empresa i, tanmateix, servir l'interès general.
I la idea que nosaltres vendrem a Europa, dintre del
que és el sistema de ciutats europeu, és, justament, la
importància que les ciutats actuïn d'aquesta forma, en
funció de l'interès general però amb una clara formalització empresarial de les seves a Ctivitats.
Cada vegada són més les ziutats que s'adonen que no
poden prestar els serveis amb la qualitat i quantitat que
demanen els seus habitants,
si
empreses, canviant d'escala.
{
f
no és, com passa en les
Però una ciutat no pot canviar d'escala a voluntat, si
és que l'escala de les ciutats té algun sentit. Perquè,
quants habitants té Barcelona?,1.650.000 habitants? Puja o
baixa el nombre d'habitants de Barcelona?. Els divendres a
�21
la nit, si marxem per les autopistes veiem que entra tanta
gent com surt.
S'està creant la Catalunya-ciutat de la que parlaven
els nou-centistes. S'està convertint en una realitat, que
es manifesta, per exemple, en què hi ha ha molta més gent
de Rupià -que treballen a Girona- però que baixen a Barcelona sovint. Abans els feia malta por i ara els interessa.
Per tant, si és que la talla d'una ciutat té algun
sentit fora de la seva àrea tgetropolitana i, fins i tot,
del seu país en el cas de països petits o regions en el
sentit geogràfic de la paraulal és perquè que la seva força
prové d'un hinterland important, d'unes connexions sòlides
com les que nosaltres estem intentant crear amb les cinc
ciutats del nostre entorn. Es ]la xarxa C-6: Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Pa lma de Mallorca. Però també
ho són les aliances amb altres ciutats.
Hi ha projectes de compartir una orquestra entre dues
o tres ciutats. Fins ara hem estat acostumats a què una
orquestra era d'una ciutat: la de Viena, la de Berlín. Ara
hi ha ciutats que es plantegen de fer l'orquestra VienaPraga o Viena-Budapest. Potser) nosaltres ho haurem de fer
algun dia. Potser amb València que és d'on venen els
millors instrumentistes de vent.
Aquest és, somerament, .'esperit que jo us volia
transmetre. Barcelona té la convicció de poder vendre una
mercaderia que es diu, no només Barcelona, sinó ciutat, com
a concepte.
Res més. Gràcies.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
1993, l'impuls renovat de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-06
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Economia
Planificació
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Futur
Model social
Description
An account of the resource
21 p. Conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall, sobre els reptes i oportunitats després dels Jocs Olímpics.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle d'Economia
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2702/19920714_LosRodeos_Torxa.pdf
64662921e6eb2ce6c9686f0f6a520161
PDF Text
Text
14.07.92 /Rebuda de la Torxa a Tenerife
Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Loj Rodeos
"La densidad y la magnitud del sentimiento se componen de
distancia, sacrificio e intensidad cordial. Sólo los
países que saben pagar los cosFes de la distancia y
mantener el afecto -y de esto lob canarios sabéis mucho y
los españoles en general lo sabeos por vosotros- pueden
acceder a estadios superiores de integración en la
humanidad y vivir con sentido pleno el humanismo que
llevamos todos inscrito dentro cono un programa, como una
gran promesa.
"He venido aquí a daros la antorcha olímpica, pudiendo
haber ido a otros lugares de más tensación, para deciros
esto que os digo: Lo que es bueno para Tenerife es bueno
para Canarias. Lo que es bueno para Canarias es bueno para
Cataluña. Y lo que es bueno par á Cataluña es bueno para
España. Y hoy nos podríamos atreer a decir: Y lo que es
bueno para España es bueno para Europa, que es el marco
posible y real y necesario del humanismo que transportamos
como esperanza.
"La llama que llegó al archipiéla g o no es otra cosa que la
pequeña luz que emite la esperanz . Sólo eso. Pero por ser
eso y sólo eso ha sido seguida ya i y respetada, por más de
tres millones de personas desee aquella tarde, para
siempre inolvidable, en que descendió de un pequeño "caró
d'art" (carro de pesca, barca del arte) en la serena playa
de Empúries, en el Golfo de Roses.
"La distancia, física y culturál, que nos separa del
centro de España a ustedes y nootros es en un sentido
menos larga que la que separa a Tenerife y Barcelona. Y
en otro sentido distinto, esta Ultima distancia es mas
breve, porque ambos estamos en la periferia, o física o
culturalmente lejanos del centra l () las dos cosas.
"Y eso nos une. Nos une el sentiMiento. Nunca deberíamos
�confundir España con el centro y,
el centro confundirse con España,
sobretodo, nunca debería
a riesgo de perderla.
"O España somos todos por un igual, o no es nadie. Es más,
o cada uno acepta que cualquier otro puede representarla
con toda dignidad, que la parte es lo único interesante,
real, vivo y concreto del todo, o el todo será una ficción
sin vida y sin alma.
"Que todos los españoles, como ncs enseñan nuestros Reyes
cada dia, aprendan a respetar 14 diversidad. Que nadie
utilice el nombre del colectivo como bandera y el nombre
de la parte como algo menor, o peer aún, como diminitivo o
como despreciativo.
"Sólo hay una cosa grande, y esa es el alma de un pueblo
pequeño y concreto, con su idioma, sus vientos y sus
horizontes. Y sólo hay una más grande todavía: la unión de
ese pueblo con otros, para forrtar un sentimiento más
poderoso.
"Y esa unión requiere, más allá de los textos
constitucionales, un espíritu constitucional de lealtad
por parte de todos.
"Nadie debe explotar la potenci inmensa de los nombres
que nos representan para el enfrentamiento; ni desde abajo
ni desde arriba.
"Todos debemos tragar nuestros 4apos y renunciar a la
emotividad fácil y próxima para conseguir la más serena y
mas potente que nos lleva hacia el ` humanismo.
"El Estado debe ejemplarizar ese sacrificio más que nadie
y nosotros •entonces le devolveremos confianza por
confianza.
"Y aquéllos que estan, que estamos situados en los
escalones intermedios de la 1 representación y la
gobernación de los pueblos, debemos medir nuestros gestos
y evitar que nuestros altavoces nd generen pasión excesiva
en nuestros representados, ni illolesten el quehacer de
nuestros vecinos.
1
Y
�"Todo esto nos dice hoy la llama desde Tenerife. Y nos lo
dice con moderación y pasión, ';que es lo que predomina en
las gentes que la vienen a ver. p
"Estamos acabando de construir un camino a la llama que la
llevará hasta la antorcha del Estadio, cuando un arquero
acierte a pasar la flecha por el punto elegido.
"Desde el fondo del alma os doy gracias, tinerfeños,
canarios, porque vuestra distancia es nuestra obligación,
y en vuestra tierra la llama resplandece más libre que
nunca.
s
_
"Que lo oigan todos los que tienin que oirlo".
r
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Los Rodeos: rebuda de la Torxa olímpica a Tenerife
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-14
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Catalunya
Espanya
Territoris
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Aeropuerto Los Rodeos (Tenerife)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2703/1965_CV_manuscrit_PM.pdf
5b32c28b9cd5e1dae4e6f3f0d618bee4
PDF Text
Text
�������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01. Activitat personal
Description
An account of the resource
Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Nota biogràfica de Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965
Type
The nature or genre of the resource
Manuscrit
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Biografia
Economia
Ocupació
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Universitats
Description
An account of the resource
Nota manuscrita de Maragall escrita als 24 anys, explicant la seva experiència acadèmica i laboral fins aleshores.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 792
Escrits
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/2704/pasqual_maragall001.JPG
bf981fcd1bf51932629e6aba3e753116
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (jpg)
Dimensions físiques
The actual physical size of the original image
1500x1000 px, 240 dpi
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia de la presentació del llibre de mèmories de Pasqual Maragall, Oda Inacabada.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-11-30
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpg
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Palau de la Música Catalana
Description
An account of the resource
Maragall de cos sencer a l'escenari del Palau de la Música, d'esquena a l'auditori amb tota la de gent de peu.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Música Catalana
Rights
Information about rights held in and over the resource
RBA
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/16/2705/19410113_CertificatNaixement_PM.pdf
c2a84253ae83a3a1de84f72e8fc622a3
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.01. Documents identificatius
Description
An account of the resource
Documentació amb funció identificativa i acreditativa de Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Certificat de naixement de Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Registre Civil
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1964-07-02
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Família
Biografia
Description
An account of the resource
Certificació en extracte d'inscripció de naixement (13/01/1941).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2706/19630322_CertificatStrasbourg_PM.pdf
979615b3cfe1644d9997d1282d3c6f57
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Certificat de presència al curs del Programme d'Études sur les Organisations Européennes a Estrasburg
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Faculté Internationale pour l'Enseignement du Droit Comparé
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1963-03-22
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Dret
Universitats
Europa
Description
An account of the resource
Certificat d'assistència al curs entre els dies 10 i 22 de març de 1963.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Estrasburg
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2707/19640729_SVIMEZ_PM.pdf
09a957d11686482df44bd840a34d51e0
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Certificat d'aprofitament del curs a l'SVIMEZ sobre el desenvoupament econòmic italià
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Centro per gli Studi sullo Sviluppo Economico
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1964-07-29
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Universitats
Economia
Desenvolupament econòmic
Itàlia
Description
An account of the resource
Declaració certificant l'assistència i aprofitament de Maragall al curs durant 3 setmanes de juliol a SVIMEZ: Associazione per lo sviluppo dell'industria nel Mezzogiorno.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Roma
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2708/19660625_ASTEF_PM.pdf
4c6499107ad051f0cac81ab6ba593ec8
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Diploma certificant l'assoliment amb èxit de l'estada amb l'ASTEF, en un programa de planificació sectorial
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Association pour l'organisation des stages en France
França. Ministère des affaires étrangères
França. Ministère des Finances
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1966-06-25
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Planificació
Economia
París
Delors, Jacques
Description
An account of the resource
El diploma certifica l'assoliment de les pràctiques dins el programa de planificació sectorial al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors a París del 10/01/1966 fins al 25/06/1966.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
París
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats