146 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2785/19990507_SantiagoRoldan_PM.pdf aca31e9e1c486c4a2b2c76a996b5695d PDF Text Text y ^ Barcelona, 7 de maig de 1999 Homenatge a Santiago Roldan L'homenatge de Barcelona i d'Úrculo al nostre amic Santiago Roldan arriba en el moment just, i el lloc no podia ser més adequat. Aquesta cruïlla fascinant de Marina amb Icaria, dos noms tan expressius de l'imaginari col·lectiu barceloní, ha esdevingut per a mi un dels llocs més màgics de la ciutat, un dels punts on més clarament el passat i el futur es creuen i donen sentit a l'espai públic. En Santiago deia sempre que Barcelona era agraïda perquè no trigava ni cinc minuts a omplir els espais públics que creava. Barcelona és una ciutat on anem curts de'temps i d'espai. Ho aprofitem tot. Donem significat i sentit a cada racó i a cada acte. I aquest racó i aquest acte són un dels més justificats i gratificants. Gràcies Santiago. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Homenatge a Santiago Roldán Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-05-07 Type The nature or genre of the resource Escrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Roldán, Santiago Homenatges i distincions Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 100 Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2786/1998_prolegCampNou_PM.pdf 39815e6a1689c4d35008c7ac29451603 PDF Text Text 05/08 '98 16:17 ©4846517 DIRECCIÓN EL CAMP NOU Hay tantos recuerdos. El camp de Les Corts, el pino donde "quedabas" al salir, las sillas con asiento de esparto o de mimbre, dónde meter el trasero entre mi padre y mi tío Gabriel. El problema era cuando se internaba Manchón, el extremo izquierdo: que no lo veías porque la grada de la tribuna no estaba bien calculada y todos tenían que ponerse de pie, sobre todo si el pase largo de Kubala era muy pegado a la banda. Mi equipo, el que me sé de memoria, es anterior a Kubala. Es: Velasco/Elías-Curta/Gonzalvo-Calvet-Gonzalvo/Basora-SeguerCésar-Florencio y Nicolau. Nuestro ídolo era César, antes de llegar Kubala. Nuestros amigos, Basora y, más tarde, Gonzalvo III. La jugada preferida: internada de Basora hasta el palo y centro atrás para la calva de César, que masacraba el gol. Todo esto quedó atrás con el Camp Nou. Allí no teníamos entrada, íbamos a general, por ejemplo, a ver al fabuloso Wolverhampton. Estábamos tan apretados que a uno se le ocurrió aquello de uQui pogués posar-se el cul a la butxaca!" Pero el campo mismo se convirtió en el primer espectáculo. Uegar tarde a los prolegómenos y el inicio era perderse lo mejor, como en las salidas de Fórmula 1 o del Grand Prix de motociclismo. Más tarde me di cuenta, en el barrio de la Mina, de los costes de aquello. (Creo que el Barca y Barcelona le deben como mínimo una explicación y un esfuerzo especial, a ese barrio). Antonio Franco es para mí un prototipo de ciudadano del Camp Nou. Nació en un grupo periodístico que pronto hizo del fútbol un componente cultural y no un vertedero de lágrimas aristocráticas. Leeremos su "Camp Nou" como si nos sentáramos en tribuna -o en el gol- antes de un gran partido. PASQUAL MARAGALL Hooi � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pròleg al llibre <em>El Camp Nou</em> d'Antonio Franco Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998 Type The nature or genre of the resource Escrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Esports Futbol Club Barcelona Camp Nou Commemoracions Description An account of the resource Pròleg al llibre escrit per Antonio Franco en motiu del centenari del club esportiu. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 100 Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2787/19970707_EuropaOcupacio_DebatGrupClaris_PM.pdf 00cd5b6bd8f68447cd47d6edd6601573 PDF Text Text 1 7 de juliol de1997 EUROPA I L'OCUPACIÓ Ponent: PASQUAL MARAGALL I MIRA Empresaris que intervingueren en el debat: Xavier Muñoz, Comissionat de l'Alcaldia per a la Cooperació Empresarial. Josep Almeda, Director General de Mas Lluch; Joan Canals, Conseller Delegat de Pulligan Internacional. Pere Narbona, President de l'Hospital General de Catalunya. Rafel Sunyol, Vicepresident de FECSA. Josep Varias, Gràfiques Varias. Pasqual Maragall: Com a president del Comitè de les Regions, començaré parlant dels pactes de confiança per a la creació d'ocupació de Jacques Santer. Penso que va ser el 14 de juny quan ens van convocar a Roma. A la reunió érem el president del Consell de Ministres, el president de la Comissió, Jacques Santer, que era el qui feia l'oferta, el president del Parlament, que en aquell moment era l'alemany Hànsch, el president del Comitè Econòmic i Social, el president del Comitè de les Regions, que era el Sr. Carles Ferrer Salat, i jo mateix. Davant nostre hi havia empresaris i sindicats. Jacques Santer va fer el llançament del seu programa. La part que em va interessar més va ser la dels pactes territorials per a la creació d'ocupació, perquè és la que nosaltres, com a ciutats i com a regions, podem fer o discutir. La idea, tal com jo la vaig entendre i defenso, és que perquè hi hagi inversió hi ha d'haver confiança, i perquè hi hagi ocupació hi ha d'haver inversió. Es crea confiança quan hi ha consens, una sèrie de valors compartits; quan les persones es fien en el camp del crèdit, de la contractació, de les vendes, de la inversió i del futur polític. La meva interpretació és que els pactes territorials no són només un gest polític de la Comissió i del seu president envers les regions i les ciutats sinó la convicció que en aquest moment hi ha un nou factor que està jugant en la creació o la no creació de confiança: la distància. El que està marcant la política europea i mundial és el fet que les distàncies han canviat. Som en un món global. Aquest fet fa que totes les coses es vegin d'una manera diferent. Al senyor que fabrica corbates, resulta que ara en vénen d'Indonèsia i li ensorren l'empresa perquè allà les fan molt més barates. El mateix en el camp de l'electrònica. i �2 ,/. J '|- Segurament el motor que hi hagut darrere de l'avenç de la Unió Europea ha estat la por a la globalització o la necessitat de reaccionar davant de la globalització. No només des del punt de vista de la globalització econòmica, sinó tamúé des del punt de vista cultural i polític. Quasi diria des del punt de vista militar. • VivMr'5- Lev Aqwesta figura es diu "Mr. Pese". A Europa totes les paraules són noves i difícils d'entendre. "Mr. Pest" vol dir Política Exterior i de Seguretat Comuna, o el^efGerç pilar/Mi ha dos pilars més que són la política monetària i el mercat únic- Els europeus ens adonem que si no tenim una veu en el món, no ens faran cas. Mentre els russos, els americans i els japonesos van amb una sola veu allà on sigui, els europeus, que som quatre-cents milions, no podem anar amb diverses veus. Els estats europeus, que tenen molta reticència a deixar anar competències cap amunt o cap avall, observen que la seva població els demana més unió europea. Concretament, en política exterior. La vergonya que hem passat tots plegats amb Bosnia és considerable. El Sr., Major em va explicar que per a separar tots els fronts a Iugoslàvia necessitem un milió de soldats "perquè es tracta d'una guerra civil que es fa a cada carrer de cada ciutat". Efectivament, hi ha Banja Luka, Mostar, Srebrenica, etc. Pertot arreu hi ha problemes. Probablement, no pots dividir tot això amb un exèrcit convencional. Però després va resultar que era mentida. Amb tres Tomahawk,"quatre passades dels avions de la Navy allò es va acabar. La gent a Europa vol que això no torni a succeir. Per tant, volen tenir més Europa en el camp polític i econòmic. Però al mateix temps està passant que la gent està dient: "Traspassem coses a Europa." Però Europa té un perill. Si deixem anar la mà i ho enviem tot a Brussel·les, al final s'ho faran tot ells i seran molt lluny. Madrid ja és prou lluny. Prou problemes tenim amb aquests 600 km de Madrid: imagineu-vos Brussel·les! Europa ens hauria de garantir que només se'ns endurà allò que estrictament necessitem per a viure millor, però que tota la resta no se l'emportarà. Europa ens hauria de garantir que els estats ens tornen aquelles competències que es poden dur a terme més a prop. Aquesta és l'Europa que tots voldríem, pròxima i al mateix temps suficient i eficaç. El 14 de juny de l'any passat en Romano Prodi em va preguntar: "No hi ha pacte d'ocupació nacional a Espanya, oi?" Li vaig contestar: "Fins ara els sindicats i la patronal no han estat capaços de posar-se d'acord." Prodi va seguir: "Home, clar, com vols que els empresaris catalans es deixin representar pels polítics de Madrid?" 2 �3 Vaig pensar que no només pels polítics de Madrid, sinó també pels empresaris de Madrid. Els empresaris catalans difícilment es deixaran representar en un pacte. Com deia Prodi, el problema rau en el factor distància. Els pactes es fan quan hi ha confiança. Barcelona ha fet el seu pacte d'ocupació, però no n'hem dit 'pacte d'ocupació' perquè l'Estat ha fracassat i la Generalitat encara no l'ha fet. Vam pensar que no ens l'acceptarien. El vam anomenar 'pacte industrial'. El pacte que es va signar a nivell de regió metropolitana és un pacte que involucra poders locals i sindicats, i tracta de les condicions de treball, el cost del transport, el temps de transport, els horaris, els beneficis de caràcter social i el salari indirecte. Les Rondes, per exemple, han representat una millora del salari real dels treballadors. Des del punt de vista dels poders macroeconomies, com a ciutat no hi tenim una incidència. Però des del punt de vista dels poders polítics territorials i locals, hi ha moltes coses a fer. Els governs nacionals tendeixen a pensar que una de les coses que poden fer és ajudar els ajuntaments a generar ocupació. No pas a generar ocupació pública, sinó a crear les condicions per a generar ocupació. Tota política que es faci des de Madrid, Londres o París ha de ser una política monetària o macroeconòmica. No pot ser una política puntillista d'intervenció perquè això fóra un desastre. Recordo el dia que vaig arribar a Buenos Aires i ens va rebre l'Alfonsín. Era l'any 85, el dia que començaven els judicis dels militars. Vaig pensar que, amb el drama que hi tenia, era una consideració rebre l'alcalde de Barcelona i en Ramon Trias Fargas. Sempre miro de no fer les coses de representació com a partit o com a majoria. Ens va rebre. En aquell moment l'economia argentina era un desastre. Hi havia el que en deien "la bicicleta". Cada dia pujaven els preus un 1 o un 2 o un 5%. Hi havia uns multiplicadors automàtics que s'aplicaven amb un absolut desfasament respecte dels salaris i les retribucions. Aquests factors van crear una situació de penúria alimentària. L'Alfonsín, enfonsat a la seva butaca, va tenir força per explicar que havia fet un programa en virtut del qual un milió de caixes de menjar sortien cada dia des del govern per a la gent que passava fam. Vaig tenir la imprudència de preguntar-li quantes caixes arribaven a la seva destinació. L'home es va ofendre, com és lògic. Totes les polítiques macroéconomiques que vulguin arribar al ciutadà, com no sigui a través de les variables macro -el diner, els preus, el tipus de canvi, etc.-, és molt fàcil que es perdin pel camí. Avui m'explicava en Ramon Folch que a Lima no tenen aigua. Es van interessar per saber quants metres cúbics per segon o 3 �4 hectòmetre cúbic a l'any tenien. Mentre nosaltres tenim dotze metres cúbics per segon, ells en tenen més. Lima és una ciutat de quatre milions. Nosaltres som tres o quatre milions a la zona de la SGAB. Els arriba menys aigua perquè se'n perd. És un sistema que distribueix unes pèrdues impressionants. Explico aquest fet com a metàfora del que és la fal·làcia de les polítiques globals i macroéconomiques o macrosocials que es vulguin portar des d'un centre, espanyol o europeu. Des del centre s'ha d'estudiar com es crea ocupació en els territoris i ajudar-los que en creïn ells mateixos. Moltes vegades crear ocupació depèn del centre, de variables macro com ara els tipus de fiscalitat i el tipus de flexibilitat laboral. Es tracta d'un nou contracte social. L'altre dia ho va dir en Pujol a l'Ajuntament. Parlava d'un nou contracte social en el qual es posessin en joc totes aquestes variables. Va citar en Toni Blair, Delors, Felipe Gonzalez i Helmut Schmidt. Quatre socialdemòcrates. Només va citar un polític liberal o cristianodemòcrata, en Herzog, president de la República Federal Alemanya, que no el coneix ningú. Probablement, el que s'ha de fer a Europa és un nou contracte social, en el sentit de canviar la cultura de treball. Però no sé ben bé per on. Jo tinc les meves idees, que es deriven d'una experiència d'alcalde que potser no és la més adequada per a poder pontificar sobre aquests temes. També dubto que siguin bones les del president de la Generalitat. Per descomptat, són els empresaris i els treballadors els que en saben més. Jo crec que el ministre de Treball, l'Arenas, ha fet bé de no ficar-s'hi. Després de molts anys de fracassos, els sindicats i les patronals han arribat a la conclusió que s'hi havia de fer alguna cosa. Sr. Varias: La moneda única pot perjudicar els nostres interessos. En aquest moment Espanya pot vendre molt més barat que altres nacions europees. Amb la moneda única europea no serem tots a un mateix nivell. Amb la mateixa moneda que els europeus, els nostres empleats no voldran cobrar el mateix que els francesos o els italians? Pasqual Maragall: El fet que estigui convertit el preu en pessetes o en euros què canviarà? El problema seria que en el moment d'entrar-hi la paritat que es fixés fos més baixa per a altres monedes i més alta per a la pesseta. És un problema d'habilitat en la negociació. No podràs guanyar ni perdre mai més respecte de les monedes europees. Del Solchaga es deia: "Aquest home té la culpa que nosaltres no exportem". Penso que va ser en Torres, de Vilafranca, qui em va dir l'altre dia el que havíem perdut amb la pesseta i el tipus d'interès alt en la última època d'en Solchaga. Jo li preguntava: "Però bé, això quant va durar?" Va dir que cinc anys. 4 �5 Jo sempre he tingut la impressió que, desgraciadament, si vols ser competitiu has de passar-ho malament durant un temps i d'una forma o d'una altra has de retallar de tots els sectors les puntes menys productives. Una manera de saber quines són aquestes és obrint-te a la competitivitat exterior. Quan nosaltres teníem la inflació i l'estalvi que teníem, el tipus d'interès era l'únic que podia ser. Entre tres i cinc punts més que la inflació. Uns punts més reals que no pas a Alemanya. Tot el que fos eludir això per habilitat tenia una durada que no podia ser gaire. En el moment d'entrar, en Boyer va devaluar la pesseta, però després la va anar aguantant al nivell que tocava pel tipus d'interès, que era molt alt com a conseqüència d'una inflació molt alta. Ja sabeu que domesticar una inflació d'un 20%, no hi ha país que ho hagi fet en menys temps sense haver recorregut a una dictadura, com Argentina o Xile. Probablement, quan en Milton Freeman de Chicago va anar a Santiago de Xile durant la dictadura la inflació va baixar ràpidament. Però en una democràcia en què la gent fa una mica el que vol, és molt difícil passar d'un 20% a un 3% en el curs de vuit o deu anys. No obstant, en Solchaga no va saber veure que a partir d'un moment havia de començar a baixar. Però jo crec que si després hem pogut exportar el que hem pogut exportar ha estat per dos motius: perquè vam devaluar i perquè els que havien quedat eren capaços d'exportar. En definitiva, el treball dut a terme per en Solchaga i en Solbes ha estat positiu i el Sr. Rato és qui ha recollit part dels seus fruits. En política monetària serem algú si tenim una política de canvis europea. Espanya no pot devaluar. França no pot devaluar. Alemanya no pot devaluar. Fins ara, Alemanya era l'únic país que s'ho podia permetre. L'avantatge de Kohl és que aquest s'ha compromès en nom d'Alemanya a no quedar-se ell sol amb la seva moneda garantint l'estabilitat interior, i no arriscar ajuntant-se amb les altres monedes europees. Contra la majoria de l'opinió pública alemanya, Kohl està complint aquest compromís. Actualment, Alemanya envia cada any 1,5 bilions de pessetes a Europa i Espanya en rep 1,25. Tota la resta és peccata minuta perquè Anglaterra n'envia molt menys pel seu nivell de renda, i els altres països que reben són molt més petits, Irlanda, Grècia i Portugal. El més important del que està passant a Europa és que Espanya cobra un bilió dos-cents cinquanta-mil milions cada any i que Alemanya en paga un i mig. El que va aconseguir en Felipe Gonzalez, el pedigüeño, que va dir l'Aznar, són un bilió dos-cents cinquanta mil cada any de fons de cohesió i fons estructurals. Quan els alemanys han fet la unificació i han hagut de pagar als de l'Est, l'Stoiber, el president cristianosocial (CSU) de Bavària ha constatat: "A nosaltres 5 �6 aquesta Europa que esteu fent ens està costant molt cara i si no veiem que això és flexible i que hi ha un horitzó diferent, no ho podrem suportar." La quarta partida del pressupost de la República Federal Alemanya és la partida Europea, després de defensa i recerca. Amb la globalització hem perdut la possibilitat de poder reclamar al nostre govern que devaluï per tal de poder exportar. L'única manera que tenim de poder recuperar aquesta possibilitat és ficar-nos en un govern més gran que tingui una moneda que pugui ser moneda mundial i poder devaluar davant de les altres monedes mundials que són el dòlar i el ien i, al seu dia, la xinesa. En Sunyol també n'hauria de dir alguna cosa, d'això. Rafel Sunyol: Estic d'acord amb l'efecte d'acostar la resolució dels problemes als ciutadans per crear condicions d'ocupació, però s'hauria d'afegir el factor grandària. La grandària de les empreses té una certa rellevància, però en el món globalitzat encara en té més. Les multinacionals distribueixen l'ocupació en funció d'on tenen la seu. L'efecte salaris cada cop és menys important dins d'Europa. No parlo d'Europa versus el Tercer Món. És evident que les empreses, i per tant els països, que creen més ocupació són aquelles que són més eficients, més productives i més competitives. Són aquelles empreses que tenen una dimensió que els permet competir a nivell global. El nostre país és un país petit, però encara és molt més petit com a empreses. Em sembla que aquí tenim una dificultat afegida que fa que difícilment puguem crear ocupació estable a terme llarg i mitjà fora del turisme. Em temo que les multinacionals, que són les que estan al capdavant de la competitivitat, estan creant ocupació en unes determinades ocupacions de valor afegit i no necessàriament en tots els camps. També diré que el nivell de formació dels tècnics espanyols és altíssim. Jo sóc conseller d'Ehkson i aquesta empresa té el centre de R+D més important d'Europa. La majoria de les empreses multinacionals no operen en sentit contrari. Al nostre país patim greus problemes per no posseir empreses que puguin tenir la seu social a Espanya i Catalunya. Aquesta situació ens pot fer perdre lideratge en el món globalitzat. Pasqual Maragall: L'Estat viu d'uns impostos que es posen a treballadors i empresaris. Uns senyors regulen i els que treballen 6 �7 paguen un preu a aquests que regulen perquè facin les coses que l'empresa privada no sap fer. Les grans empreses no són regulades. En bona part regulen perquè no hi ha Estat multinacional. Les grans empreses posen els diners allà on volen. A més, poden fer-ho. Cada una de les empreses multinacionals té un Soro perquè especuli cada dia amb el tipus de canvi de la forma més intel·ligent possible perquè no hi ha altres regles de joc que les que estableix el mercat a nivell mundial. A tu, com a ciutadà de Barcelona, de Catalunya, d'Espanya, t'interessa més que hi hagi seus aquí que no pas a un altre país perquè les decisions d'aquest "Estat" les prendran més a favor teu. En aquest cas, l'efecte dimensió i l'efecte distància són el mateix. Tu vols tenir les grans decisions a prop. Pel que fa a l'Estat, parlem de descentralització, federalisme i autonomia local. Quan parlis de mercat diràs 'seus de multinacionals' perquè són les que decideixen. Us explicaré un fracàs entorn de dues inversions que volia fer en Luis Solana quan era president de Telefònica. Les tres candidates eren Màlaga, Madrid i Barcelona. Li vaig preguntar quines inversions tenia previstes. Em va dir que Fujitsu a Màlaga i que ATT havia de decidir entre Barcelona i Madrid. L'executive vice-president em va citar al World Trade Center, a l'últim pis, i vam anar a sopar amb aquest senyor. Em va dir: "Estigui tranquil, que la decisió d'on s'ubica la gran planta que havia de fabricar aquells xips de no sé quantes micres a Espanya no és una decisió qualsevol. És una decisió tan important, que tenim un model de cent variables computant-se en un superordinador de Silicon Valley que decidirà quina és la millor ubicació. Hi ha variables climatològiques, sismogràfiques, de psicologia ambiental i de capacitat de treball." El final de la història és el següent. Un dia, a Brussel·les, rebo un telegrama de l'ambaixador americà a Madrid que em diu: "ATT decides for Madrid. Main reason: non existence of non stop fligths Barcelona-New York. " Els directius volen evitar perdre dues hores a Barajas. Ells ja ho tenien decidit. En Leguina els havia donat uns terrenys a preu zero i tots els americans eren en aquells moments a Madrid. Efectivament, jo no podia dir res més que maleir el president corresponent d'Iberia, que en aquell cas era amic meu. La primera cosa que em va dir el president quan li vaig parlar del tema de l'aeroport va ser: "És que els catalans no volen; estadísticament els avions que van a Nova York no s'omplen." Vaig preguntar-li si alguna vegada havien calculat la gent que anava per cada lloc i em va dir que no. Tots anaven per Madrid, clar. Madrid és el cap aeri d'Iberia i tothom de tot arreu, no només de Barcelona, va a parar allà. Li vaig dir que com volia omplir un avió cap a Nova York si no li donava a 7 �8 Barcelona les mateixes armes que a Madrid. Ni tan sols han comptat quants dels que van a Nova York des de Madrid són catalans. Aquesta és la mentalitat centralista. Aquesta va ser una batalla perduda. Després la vam recuperar per una altra banda. Aquesta és la batalla per una gran multinacional amb els efectes que això pugui causar. Us citaré un altre exemple en què probablement puguem guanyar: Retevisión. Demà o demà passat es publicarà el resultat de la resolució del Ministeri del Foment sobre el concurs de cable en les tres demarcacions catalanes. Perdoneu-me que em pengi una medalla, però quan nosaltres vam començar el cable l'any 86, vam estar deu anys sense llei, però l'empresa ja la teníem feta. Els francesos per tirar la xarxa i els belgues pels continguts i teledistribucions. Quan els americans es van decidir a invertir seriosament en el mercat europeu del cable, van fer una ullada i van dir "quines ciutats tenen projectes elaborats sobre aquest tema?" Van mirar Anglaterra i Espanya. Dintre d'Espanya, Barcelona. Barcelona ho tenia tot. El Pla Fotom de Telefònica, que consistia a posar fibra òptica a totes les illes del centre de Madrid i de Barcelona on hi hagués una sucursal bancària, van trobar que Barcelona el programa estava pràcticament acabat i que Madrid estava en un 30 o un 40%. No obstant, cada vegada que el mercat americà esternuda totes les inversions americanes a Europa se'n van en orris. Ja ens havia passat alguna altra vegada amb una immobiliària. Però en aquest cas ha estat espectacular. Pocs mesos abans que s'adjudiqués a una empresa liderada per US West i les nostres empreses de capital risc, l'empresa americana retira les inversions a tot Europa per comprar la setena empresa americana i poder competir amb la segona i la primera. Ara US West no té res a Europa. Ho ha venut tot en un mes. El mercat americà és tan gran, que els obliga en determinats moments a fer unes contraccions descomunals tan importants com les expansions que prèviament havien fet. D'altra banda, Europa obliga que hi hagi lliure competència en telefonia. Espanya hi ha de fer alguna cosa i, al capdavall, s'imposa el model Borrell de fer de Retevisión el segon operador. Però, de totes maneres, s'ha de vendre a algú que pugui desenvolupar totes aquestes tasques. Només hi ha dos o tres competidors: Endesa, conjuntament amb la nostra empresa de capital risc Catalana d'Iniciatives, que va començar aquesta història del cable i que ara només abarca el 12%; i, d'altra banda, France Telecom i la BCH. Com que nosaltres teníem el patrimoni moral d'aquest projecte, el president d'Endesa, Rodolfo Martín Villa, em va dir que si Endesa 8 �9 guanyava Retevisión, ell es comprometia a portar la seu de Retevisión a Barcelona. Em va dir: "Jo no ho faig per la reunió de la Junta General sinó per incloure-hi els tres mil enginyers." Totes aquestes gestions s'han dut a terme des d'un Ajuntament que no té cap competència. La Generalitat també hi ha jugat fort, i nosaltres també: a través de la fusió de l'empresa de capital risc de l'Ajuntament -que era Iniciatives- i l'empresa de capital risc de la Generalitat -que era Catalana de Capital-. Aquesta darrera empresa estava en una situació tan dolenta, que no vam haver de pagar impostos per la fusió. Ara Catalana d'Iniciatives rutlla molt bé. Tenim una rotació en la presidència. Aquest any sóc el president. L'any passat va ser en Subirats, i el conseller delegat i vicepresident és en Miguel Puig i en Joan Clos fins el present. A la petita empresa catalana li interessen els efectes positius que es puguin derivar de la implantació de Retevisión i que hi hagi una estratègia global de país. Xavier Muñoz: Aquest planejament global de país significa que es necessiten empreses d'una certa potència de cara a determinar una estratègia. També hi ha una altra forma que no substitueix la primera, però potser la complementa. És aquesta espècie de multinacional pública que ha significat Barcelona en el sentit que ha estat una ciutat que s'ha projectat. Una ciutat que ha canviat les seves infraestructures i que ha atret molt turisme. D'altra banda, s'ha pogut reconduir la mà d'obra que s'ha perdut en la desindustrialització cap als serveis. Uns projectes al Prat i al Besòs signifiquen un camí cap al desenvolupament empresarial privat gràcies a una política pública. És aquest un element decisiu en l'economia de Barcelona i de Catalunya? Pasqual Maragall: Aquesta pregunta l'hauríeu de contestar vosaltres. Jo torno als llibres d'economia que uns haureu estudiat i uns altres sabreu. El mercat processa bé una sèrie de productes i serveis i no processa tan bé d'altres en què hi ha externalitat tant negativa com positiva. Què és la ciutat? Què és l'Ajuntament o la Generalitat? És el lloc on s'organitza la cristal·lització o la captació de les extemalitats positives netes, un cop restades les negatives. L'Estat és una raó més o menys ben portada. Pot ser dolenta o bona. També hi ha la mala raó d'Estat, però mentre l'Estat és una racionalitat, el mercat és espontani. Hi ha gent que pensa que la raó de l'Estat sempre és millor que la selva del mercat. Jo penso que no. No hi ha res que garanteixi que necessàriament és bona la raó de l'Estat. L'Estat o les administracions públiques han de justificar cada una de les seves intervencions. És el que jo he estat tractant de fer. 9 �10 També podem admetre que, probablement, els beneficis conjunts de totes les empreses d'un país o d'una ciutat no s'optimitzen si no hi ha algú que en nom de la ciutat posa en joc una estratègia que persegueixi maximitzar la suma de tots els beneficis locals a través d'una estratègia pública. Pere Narbona: Jo també sóc molt liberal en tota l'actuació de les empreses. Actualment hi ha una altra porta oberta per a l'any 2004. M'agradaria que ens expliquessis què comportarà i quina sèrie de sinèrgies podria representar per a les petites i mitjanes empreses. Pasqual Maragall: Es tracta de fer una gran trobada a Barcelona l'any 2004. Seria el primer fòrum universal de les cultures, si la Unesco decideix que val la pena. Una mena d'olimpíada cultural, patrocinada per una ciutat i beneïda per la Unesco, on es discuteixen les condicions de la pau i en particular de la creativitat cultural, la sostenibilitat de la ciutat, la globalitat, la diversitat i la identitat. Aquests serien els temes que nosaltres creiem que Barcelona i Catalunya poden oferir a Espanya i al món. Dins d'Europa els països oberts al tema del federalisme o de la descentralització saben que Catalunya és un model d'autonomia. Nosaltres què hi diem? En la darreria del segle, el món està discutint el tema de la sostenibilitat i de la pau obsessivament. Nosaltres ens oferim perquè determinades magnituds que ara no sé si diré amb molta precisió perquè encara són molt temptatives però que podrien girar entorn dels vint milions de persones. Penseu que dels cinquanta milions de turistes que vénen a Espanya, quinze o setze vénen a Catalunya. Això vol dir una captació fixa durant tres mesos l'any, entre tres i sis mesos. Es tracta de construir un gran esdeveniment. Una mobilització d'energies i un horitzó adequat. 2004, per què? Perquè són els anys que ens convenen. La nostra experiència ens diu que amb set anys tenim temps d'elaborar determinades inversions importants. Podem obligar a l'Aznar i en Chirac a portar l'any 2004 el tren d'alta velocitat a Marsella. Ens convé per l'aeroport. L'aeroport està creixent aquest any el 20%. No hi ha cap aeroport europeu que creixi al 20% (15% passatgers, 20% aeronaus). És el creixement de Shangai. El que passa es que a Shangai no només creix l'aeroport. El problema, d'altra banda, rau que no hem aconseguit que amb els temes del delta de Llobregat nomenin un comissionat. Els ho hem proposat del dret i del revés. Els hem proposat noms del PP. Vam començar dient noms dels Jocs Olímpics: l'Abat, per veure si colava la idea. Al final, els hem proposat en Juan Echevarría, que és 10 �11 del PP, amic d'en Pujol i que està bé amb tothom. Cal un comissionat del delta del Llobregat que garanteixi l'aeroport, la desviació del riu, l'ampliació del port, l'autovia del marge dret, l'ampliació de la zona d'activitats logístiques i l'arribada del tren d'alta velocitat. L'objectiu del Pla Estratègic és constituir-nos com a porta del sud d'Europa. Per altra cantó, el que persegueix el 2004 és ser un gran esdeveniment cultural, una aportació genuïna del que nosaltres podem fer en el món. Es va arribar a la conclusió que el millor que es podia fer era tocar el tema de les religions, les cultures i les nacions. La idea que tenim és que el 2004 succeeixi justament al Besòs; a Can Zam; a la Sagrera, com a estació d'arribada del tren d'alta velocitat; a la Mina; a Diagonal Mar, fent el queja hi estem fent i després guanyar setanta hectàrees al mar. Aquí no et pots bellugar sense trobar activitat i densitat urbana. Els pams valen molt. Hem de guanyar setanta hectàrees al mar que ens permetran portar-hi el Zoo i donar una expansió a Barcelona que altrament no tindríem. Josep Almeda: Canviant una mica la línia de la xerrada, m'agradaria que ens parlessis del pensament polític de la Unió Europea. Hi ha el perill que sigui una afirmació de l'Europa dels estats actuals o es pot anar cap a l'Europa de les nacions? Joan Canals: La meva qüestió és totalment diferent. L'any 92 Barcelona -i de rebot Catalunya- va fer un pas de gegant. Després fa la sensació que les coses s'hagin aturat. Les paraules que ens has dit ens il·lusionen. Aquest esdeveniment del 2004 ens sembla fantàstic perquè, si no, veiem que podem anar perdent i convertintnos en una regió de segona divisió. No sé sap per què -potser hi ha fantasmes-, es van posant pals a les rodes amb el que s'hauria de fer. Un exemple és el tema del delta. El fet que sempre hi hagi uns poders i uns contrapoders és bo per al país o hem de tenir un poder fort i algú que lideri aquest poder? Pasqual Maragall: Jo sóc partidari de l'Europa de les regions o de les ciutats o dels pobles. Els americans diuen que en això els europeus som bojos. L'altre dia vam anar al 200 aniversari del Consolat Americà a Barcelona. L'any 1797 ja hi tenien consolat. Uns diuen que el van posar per espiar els francesos, perquè hi havia la Revolució. El cas és que el van posar. En aquell moment no és que ells fossin molt importants. Als EUA hi havia cinc milions d'habitants i a Espanya uns deu o dotze o quinze. Durant la Revolució Francesa, als EUA hi ha quatre milions d'habitants i el dia abans de la guerra mundial, el 1914, cent vint-icinc anys després, eren cent milions. Al segle xix, cent milions d'europeus van anar d'aquí allà, restant el que va créixer la població li �12 interna, que no podia ser gaire. Ara els americans són aproximadament 230 milions d'habitants: la primera nació del món. Tenen una sola bandera, un sol himne i una sola moneda. Els americans quan miren Europa no ho entenen. El president del BID (Banco Interamericano de Desarrollo) em va dir en un congrés: "Home, si vols que et digui la veritat, jo que visc a Washington, allà ningú es creu Europa. Sou quinze nacions, quinze exèrcits, quinze himnes, quinze banderes i a més, ara estan parlant de l'Europa de les regions." Hi ha persones que parlen de tenir el seu petit estat i la seva petita bandera. Jo els vaig haver de dir; "Tinc una filla que és a Sarajevo fa deu mesos i treballa per una ONG francesa amb fons de Brussel·les. L'altra ha estat a Porto amb una Erasmus. Ara ha vingut aquí amb el seu company, que és un arquitecte portuguès. Li vaig dir que nosaltres no érem europeus, però que els nostres fills i nets naixerien europeus. La Unió és una unió d'estats, igual que els EUA. El que passa és que va ser per una via diferent. La població d'EUA venia de fora. No tenien cap arrel, ni cap identitat. Van haver de crear uns mecanismes d'integració social i nacional molt forts. El paio que no saludava la bandera, clatellot. Va ser molt determinista i brutal, com ho constata la violència que hi ha sempre present a les pel·lícules americanes. Europa és un conjunt de gent que no es belluga del lloc. Jo sempre dic que si féssim un mapa d'on neix la gent i on s'enterren, Europa i EUA no tindrien res a veure. Nosaltres, al Mediterrani, no fem ni 3 km de mitjana. Els americans fan 200 o 500 km. Tots nosaltres sabem que morirem a prop d'on vam néixer. Ens hem criat així. Europa és una realitat totalment diferent. D'altra banda, l'epopeia americana és enormement impressionant. A mi m'emociona molt. He viscut dos anys i mig allà i penso tornar-hi alguna vegada. En canvi, Europa és tot el contrari. Cada lloc on vius és important. El lligam amb els teus pares, els teus avis, la teva casa, el teu barri, la teva escola. Tot forma part de la teva vida fins al final d'una manera estadísticament molt rellevant. Europa dels estats? Si Europa no la fan els estats, no la farà ningú. El que ha de quedar clar és que les ciutats i les regions volem una Europa pròxima. Però el que sí hauríem de fer és respectar que els estats siguin els grans d'Europa. Els hem de convèncer que això és el més gran que poden fer i que tota la resta ja la farem nosaltres. Els estats no haurien de sentir-se perseguits. Haurien de sentir-se importants en la construcció d'Europa. La resta d'assumptes, que ens la deixin a nosaltres perquè ho sabem fer millor. L'Estat no sap produir, però sí que pot regular. 12 �13 Els estats són els que han creat els drets humans, la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la democràcia. El que han de fer és regular bé. Posar uns principis de dret de ciutadania. Ara bé, produir, ho fem millor els petits perquè estem més en contacte amb el mercat social, amb la demanda i la informació. Qui sap on es pot crear ocupació? Qui sap on li estreny la sabata a l'altre? Qui sap on manca gent? Ho saben els que hi són més a prop. El Ministeri de Treball farà molt bé si descentralitza l'lnem a la Generalitat i als ajuntaments. En resum, Europa dels estats sense por del que facin els estats. Una vegada s'hagin reunit a Amsterdam o Maastricht, demanem que diguin en nom d'Europa: "Ciutadans, us garantim que no utilitzarem la distància per anar contra vosaltres, sinó que farem exclusivament el que ens heu demanat, i que en cada assumpte que intervinguem us haurem de demanar permís." Els estats hauran de respectar la mateixa norma respecte de les regions i les ciutats. Hauria estat ideal que s'hagués aprovat a Amsterdam aquest principi de subsidiaritat complet. Amb tot, des de Brussel·les o des d'Amsterdam s'ha de garantir que les regions i les ciutats seran respectades pels estats. Hi ha un protocol de la subsidiaritat però amb la temença que les regions i les ciutats comencin a tocar el voraviu. No hem de deixar de treballar fins que un dia Europa inscrigui en el seu tractat el principi de proximitat. És l'única garantia que tenim com a ciutadans que Europa no aprofitarà la idea d'Europa per fer el que no ha de fer. És una idea que progressa a Anglaterra, Itàlia i Espanya. En aquest darrer país la idea ja havia progressat. És la idea de l'autonomia i de l'autogovern local. De fet, progressa una mica a tot arreu, tret de França. A França costarà moltíssim. Està bé que aquí no ens barallem quan els altres es barallen massa. Però a vegades els de Madrid, amb la història aquesta que "ustedes son formidables", ens prenen el número. L'Herrero de Miñón, en González i l'Aznar diuen que nosaltres som fantàstics. Després et toques la cartera i dius: "Aquí què passa?" Aquí hi ha més "sosiego" com diu en Roca i en Pujol. La premsa no és tan agressiva com és allà. Però em pregunto si no hem anat massa lluny. La vida democràtica és debat i quan un es porta malament, la paga. Quan l'altre s'equivoca, se'l critica. Una ciutat, Barcelona, o un país, Catalunya, que no es barallés internament a mi com a ciutadà no m'interessaria. Nosaltres tenim una qualitat de vida superior a la de Madrid. No es cansen de dir-nos-ho. A mi cada vegada que m'ho diuen penso "ull!", perquè allà estan construint el doble de vivendes que 13 �14 nosaltres. Ells tenen totes les indústries del poder: les finances, \'advertising i l'alta tecnologia. Potser sacrificaria una part de la qualitat de vida o del sosiego si com a conseqüència tinguéssim més inversions. Tenir Estat o tenir poder vol dir barallar-se. Si em diuen que una part del sosiego l'hauria de perdre si volgués tenir més poder -que també comporta més premsa canallesca i més premsa "del corazón"- potser acceptaria el repte. Un dia amb una colla d'empresaris del Círculo Ecuestre parlàvem del sosiego. Els vaig fer una reflexió semblant a aquesta i els vaig dir que a Madrid tenien el domini dels grans mitjans de comunicació. Nosaltres tenim TV3, però són sis milions. Ells tenen quaranta i ens hauria de preocupar. Els bascos tenen El Correo Español, que és una potència periodística a tot Espanya. Aquí no hi ha una gran empresa mediática. Els deia: "Per què no fem amb els mitjans de comunicació el que hem fet amb el mercat de futurs?" Quin producte falta? Per exemple una revista setmanal. A Itàlia hi ha VEuropeo, a França hi ha l'Express i l'Observateur, a Anglaterra hi ha The Economist, a Amèrica hi ha el News Week i el Time, i a Alemanya, Der Spiegel. A Espanya, el Cambio 16, que va de baixa. Per què no es fa això? Eren trenta empresaris i hi havia gent molt important. Un d'ells es va ofendre molt. Em va dir que ja ho havia fet feia deu anys amb una revista que es deia Opinión. Al seu dia, els que eren en aquella taula li van trucar per dir-li que plegués. Jo li vaig dir que no m'ho creia. Em va dir que repassant les trucades havia comprovat que eren tots els d'aquella taula. Havien trucat per dir-li: "Escolta, jo no vull sortir al diari." Vetllar per la qualitat de vida i la privacitat a canvi de no tenir poder és una equació que han fet els catalans. S'ha preferit no tenir tant poder perquè no ens molestin. Hauríem de pensar si és convenient o no. Només ho poso en consideració. Xavier Muñoz: Són tres quarts de dotze de la nit. Encara que en Pasqual Maragall s'hagi quedat aquest vespre entre nosaltres, sembla que no es vol quedar molt de temps més a la ciutat. Per tant, hauríem d'aprofitar l'ocasió per dir-li alguna cosa de comiat. Fa poc em varen explicar que en Pèricles havia dit que una condició molt important perquè els ciutadans fossin feliços és que fossin ciutadans d'una ciutat famosa. Resulta que Barcelona ha estat sempre una ciutat coneguda, però de cop i volta s'ha tornat una ciutat famosa. En molt poc temps i per a tothom. Jo diria que el gran mèrit d'aquesta fama de Barcelona és que ha estat una transformació que ha beneficiat a tothom. No ha estat sols per als patricis ni per als senyors de Barcelona, aquells grans senyors que sempre enyorem els petits burgesos. Ha estat una ciutat per al murcià i per a l'andalús, per a tots els que han deixat casa seva i han vingut aquí 14 �15 en ple franquisme. Aquells que s'han trobat en situacions de marginació total i habitant espais urbans aixecats amb la sola idea de l'especulació. A partir d'aquesta refeta de Barcelona, l'immigrant dels anys seixanta ha nascut en l'orgull de ser ciutadà d'aquesta ciutat. Ha estat un esforç de molts i segurament gràcies també al tarannà de molts. Però sempre hi ha algú que el capitaneja o el representa. Em sembla que no es pot deixar passar l'ocasió que tenim avui aquí els del Grup Claris d'agrair a Pasqual Maragall, tant els que l'hem votat com els que no, el seu lideratge. Som en una ciutat famosa, gràcies a aquesta equació d'igualtat, de cohesió, que ens fa ser orgullosos i atents a no perdre-la. A la vegada que agrair-te que en un final d'etapa tan plena hagis tingut una estona per a nosaltres. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa i l'ocupació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Muñoz, Xavier Almeda, Josep Canals, joan Narbona, Pere Sunyol, Rafel Varias, Josep Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-07 Type The nature or genre of the resource Debat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Catalunya Barcelona Ocupació Comitè de les Regions Economia Empreses Description An account of the resource 15 p. Intervenció de Maragall al sopar-col·loqui organitzat pel Grup Claris Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 100 Debats https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2788/19981130_PropuestaCatalana_PM.pdf ce227216796cbf2df481bb699dbd38d3 PDF Text Text CONFERENCIA DE PASQUAL MARAGALL> Cercle Financer, 30 de novembre de 1998 [INTERVENCIÓN DE PASQUAL MARAGALL] Muchas gracias, Josep Vilarasau. Señor presidente, señor presidente del Cercle Financer. Gracias a todos por estar aquí hoy, por su compañía esta tarde, en la que además hay tantas conferencias en Barcelona. Me han dicho que hay tres o cuatro muy importantes: está Herrero de Miñón, está [Salima Ghezali], creo, que es una periodista argelina espléndida, que se merece mucha atención, además. Pero gracias sobre todo a vosotros por haberme invitado y permitirme hablar de la «propuesta catalana», como me gusta llamarla. Propuesta catalana que, efectivamente, es una propuesta federal y que tiene un contenido económico, pero no sólo económico. Desde que, con Isidre Fainé, hablamos de esta conferencia, han pasado algunas cosas. Y esto hace que tal vez el contenido numérico de esta conferencia quede un poco rebajado. Porque se ha hablado tanto de números que, probablemente —no digo que la hemos pifiado— pero probablemente en este momento hay demasiados, y será mejor dejar enfriar las cuestiones, pedir a quien tenga que darlas que dé todas las cifras que hay que tener para poder discutir de estas cuestiones con sensatez. Tengo entendido que el vicepresidente Rato tiene que dar las cifras de carácter fiscal y de balanzas fiscales, no sólo de Cataluña, sino de todas las autonomías, en un plazo relativamente breve, suponemos que dos o tres meses. Esperemos a que lo haga y entonces discutiremos las cifras con más intensidad. Pero no tengan miedo, porque ya hablaremos del núcleo de la cuestión. i �Yo, estos meses, desde que hemos vuelto de Roma, me he movido evidentemente por Barcelona, pero también por toda Cataluña. En Barcelona he hablado mucho con empresarios y fuera de Barcelona también. Algunas de las caras que veo aquí las he visto recientemente; no todas, evidentemente, así me gustará veros a todos más en la corta distancia, que es cuando seguramente la gente se franquea más. Pero muchas caras de hoy las he visto. Espero que seguiré viendo más. Y, sobre todo, he descubierto un mundo un tanto nuevo para mí, que es el mundo de la Cataluña interior: de los emprendedores, de los agricultores, de los payeses, de los porcinos, de los regantes, de los ganaderos, de la gente de la montaña, del Pallars, del Ebro, etcétera. Y aquí he sacado un poco la conclusión de que Cataluña, en este momento, está con un síndrome de ansiedad, yo diría. No sólo de preocupación, que también, que es lo que se suele decir: «el país está preocupado». No es exactamente preocupación; es ansiedad, que es una mezcla de preocupación y de expectativa positiva. Es aquella preocupación que se genera cuando hay posibilidades de ir mejor, no cuando vas rematadamente mal o vas hacia abajo, cuando tienes miedo de estrellarte del todo. Yo creo que hay miedo, hay preocupación, hay miedos. El mundo abierto —a mí no me gusta demasiado hablar de globalización, pero sí de mundo abierto—, el mundo abierto hace que los riesgos sean más grandes, pero también que las posibilidades lo sean. De modo que no hay exactamente, estrictamente, miedo o preocupación, sino ansiedad. En lo positivo y en lo negativo, debo usar este término. 2 �En Barcelona he visto, cómo no, cosas que ya sabía, un poco empeoradas por el tiempo. Ha pasado un año más y resulta que la Fira, el metro, el Palacio de Congresos, la tercera pista, el TGV... todo esto está un poco como cuando me fui o incluso, en algunos casos, un poco peor. Las fechas que ahora se dan para la finalización de estas cuestiones van un poco más allá. Y vean que estoy hablando de cosas que todos deberíamos ser capaces de ver hechas por las instituciones en conjunto, no sólo por una. No estoy diciendo que haya una institución que vaya mal. Estoy diciendo que no ha habido suficiente entendimiento como para que esto mejorara. Os lo diré más claro: en el año 92, cuando se acabaron los Juegos, poco después de acabar, recuerdo que vino, creo que fue, el ministro Borrell, para poner la primera piedra del Moll de Barcelona, lo que ahora se llama el Trade Center, el World Trade Center. Y con aquella primera piedra, yo pedí que lo que había sucedido durante y antes de los Juegos se pudiera continuar. Y no me refería tanto a los Juegos, al acontecimiento y ahgertpe, por decirlo así, como a la fórmula de funcionamiento que representaba el hecho de que el poder que mandaba era el más pequeño, el que estaba más cerca de la gente. Y que los poderes grandes, que eran Cataluña y España, la Generalitat y el Gobierno, estaban de acuerdo en colaborar y financiar sin, no obstante, mandar. «Mandar» en el sentido fuerte de la palabra, colaborar. Esta fórmula fue la que tuvo más éxito —pasa muy pocas veces en la historia de una ciudad, supongo—, pero es la fórmula buena y es la fórmula Barcelona. Nosotros propusimos en ese momento que hubiese otro gran proyecto, el Plan del Delta. Ese proyecto se estimó, creo que fue, en cuatrocientos mil 3 �millones de pesetas, cuando realmente conseguimos que se reuniesen todas las instituciones que se tenían que reunir para cuantificar sus inversiones posibles. Y ahora que he vuelto, de aquellos cuatrocientos mil millones de pesetas, se habrán invertido escasamente una cuarta o quinta parte. Estaba pensado para quince años, por lo tanto tendríamos que ver exactamente cómo se distribuía esto, pero les puedo asegurar que no llevamos buen ritmo — cuarta o quinta parte de lo que se debería haber invertido—, no llevamos el ritmo que se había pensado. Barcelona, en estos años, y Cataluña de rebote, ha perdido un poco pie desde el 92 hacia esta parte, reconozcámoslo. No así en el tono económico de la ciudad, en el tono privado, e incluso diría en el tono público local. Porque es evidente que, pasada la trompada del 93 y del 94, los hoteles se llenaron, la ciudad también, los comercios fueron hacia arriba y la gente que continuaba diciendo que Barcelona no tenía suficiente población o perdía población chocaba con una realidad físicamente contraria. Y a mí, siempre que me preguntaban sobre este tema, les preguntaba a qué hora perdía población. Porque claro, al mediodía, cuando uno se pasea por la calle, no se cabe: hay los turistas que vienen, hay la gente que viene del área metropolitana, por todas partes. Barcelona no ha perdido pie y Cataluña, en su conjunto, tampoco; desde el punto de vista del tono de la economía privada. El señor Oliver, catedrático de economía, ha demostrado que en Cataluña, además, ha pasado una cosa muy importante: que es que ha pasado de ahorrar, ha pasado de invertir bastante y ahorrar poco a ahorrar mucho y seguir invirtiendo, y a exportar, que eso es lo más decisivo. Es decir, 4 �que antes necesitábamos de ahorros exteriores para poder hacer lo que estábamos haciendo, por decirlo de algún modo. Y ahora, gracias a la exportación y al ahorro, podemos decir que somos un país que estamos en condiciones de dar un paso hacia adelante muy importante. Pero le ha faltado acompañamiento; a esta economía privada y a este dinamismo le ha faltado un poco de acompañamiento, un poco de estrategia, un poco de filosofía y un poco de canción, de mensaje y de unificación, seguramente. No en el sentido de que todo lo lleve una sola mano; todo lo contrario. En el sentido de que esta especie de impulsos que han funcionado bien tuviesen un relato y tuviesen una filosofía más o menos compartida que permitiese apuntar aquellos puntos que ya he dicho que han ido mal. ¿Qué es lo que ha ido mal, pues? Han ido mal todas, o casi todas, las decisiones estratégicas. Ya he dicho unas cuantas, en el campo de las infraestructuras, y las repetiré si es necesario. El aeropuerto es básico. El aeropuerto ya no es sólo una puerta de entrada a la ciudad; es una de las principales industrias de la mayoría de las ciudades de Europa, creadoras de empleo, de tecnología, de oportunidades. Condición de las demás tecnologías, como se demostró aquella vez que Barcelona quería tener AT&T y Madrid también: la gran inversión de AT&T finalmente fue para Tres Cantos, en Madrid. Y recibí, un día que yo estaba en Bruselas, un telegrama —que ya he explicado muchas veces— del pobre [Thomas Enders], el embajador americano, que me decía: «No vendrá a Barcelona. AT&T irá a Madrid because of inexistance of non-stop flight Barcelona-Nueva York». No había vuelo sin paradas Barcelona-Nueva York. 5 �Ahora hay uno, o dos. Pero hay uno de Delta que se ha puesto porque Delta se ha emperrado mucho en encontrar un slot, como se dice en el argot de los aeropuertos. Hay el de Iberia... En invierno ya no está. Al de Delta, además, le pasó una cosa: que es que el otro día, al volver de Nueva York, paró en Madrid y se estuvo allí tres horas. Y lo hace a menudo. Y, ¿sabéis por qué? Porque en Barcelona no hay mantenimiento. En el aeropuerto de Barcelona no pueden dormir los big bodies, que es como los llaman; los aviones grandes, no los veréis nunca durmiendo. Porque no harían nada. Y éstos, cuando duermen, no duermen, trabajan. Trabajan con ellos porque si no, no podrían volar en condiciones. No tenemos big bodies, no tenemos hangares, no tenemos cargo. El cargo está limitado... Esto lo sabe mucho mejor Joan Clos que yo y le estoy robando un poco la página. Sabe mucho más que yo. Y lo ha explicado muy bien y lo está defendiendo muy bien. Pero ahora, como todavía no ha llegado, aprovecho. Las ochenta mil, creo que son, toneladas de cargo —no recuerdo la cifra exacta— ha plafonado, porque ya no caben más. Un aeropuerto como el nuestro tiene un límite de movimientos por hora, que creo que son cincuenta, aproximadamente. Se pueden mejorar marginalmente, con cambios tecnológicos, pero estamos en la línea de los cuarenta y ocho durante unas nueve horas al día. Tres, tres y tres: tres por la mañana, tres al mediodía y tres por la noche. Esto quiere decir que Barcelona se está —dejad que lo diga— desde el punto de vista económico, suicidando, en este sentido. Está desaprovechando la más importante de las oportunidades. Es como si hubiésemos cerrado la 6 �puerta. Es como si hubiésemos puesto un arancel. Como si hubiésemos dicho: «No, no, las inversiones que quieran venir aquí, en lugar de ser bien recibidas, tendrán que pagar». Tienen que pagar, porque los ingenieros y los ejecutivos de AT&T que tenían que venir en masa a España para hacer una gran fábrica no querían pagar el precio de tres horas de espera en el aeropuerto de Madrid y un cambio de avión, evidentemente. Nosotros tenemos un peaje, otro peaje —un arancel, en este caso— para entrar en Barcelona, cuando todas las ciudades están haciendo lo contrario. Yo, sobre este tema, ya les he dicho la solución: el aeropuerto de Barcelona se tiene que privatizar. Ya no veo más solución. Lo he visto en Italia, he visto al alcalde de Napoli, que es ex comunista, [Antonio Bassolino], inteligente, inteligentísimo —ahora lo han hecho ministro y me parece que no deja de ser alcalde, porque los italianos también hacen de vez en cuando estas cosas. Y este hombre vio, al llegar a la alcaldía, que el aeropuerto de Napoli iba mal —cosa muy esperable, desde muchos puntos de vista—: había corruptelas, había ineficacia... Y lo que hizo inmediatamente fue hacer un concurso internacional para el management del aeropuerto. Y adjudicó la dirección del aeropuerto a BAA, la British Airport Authority, quedándose un dieciocho por ciento de las acciones, creo, y un derecho de tutela sobre las decisiones estratégicas. Pues ya se lo avanzo: Barcelona debería hacer lo mismo. Barcelona tendría que privatizar como mínimo la gestión e incluso tal vez el capital, o buena parte del capital. Guardar un veinticinco por ciento para que se lo puedan repartir los dos ayuntamientos que juegan en el área metropolitana, la 7 �Generalitat, la Cambra de Comerç y AENA. Pero para AENA un cinco por ciento, no un cien por cien. Porque pensad que Iberia... Anteayer me decía en Madrid —hace tres días— me decía en Madrid el presidente del SEPI —que lo tenía al lado en la comida del The Economist que él presidía— que Iberia ha tenido el plan. Iberia no puede incidir en las infraestructuras del aeropuerto, pero tiene el plan de operación de un programa de vuelos mucho más ambicioso para Barcelona, lo que llaman un hub europeo. Un hub es un centro de redistribución. El espacio aéreo se distribuye en una red, como todos los demás, y los nodulos importantes de esta red en la que hay intercambios son hubs, hache, u, be. Son centros de redistribución. E Iberia tiene pensado, tenía pensado y tenía proyectado, un hub europeo en Barcelona, lo cual quería decir que a Barcelona venían vuelos de Latinoamérica que querían seguir hasta Munich o hasta Milán, por ejemplo. Y la parada, la tenían aquí. Igual que nosotros ahora tenemos que parar en Madrid cuando vamos a Río de Janeiro o cuando volvemos, pues en este caso sería al revés. Sería en Barcelona donde pararían los aviones, incluso de Iberia. No estoy hablando ya de Aerolíneas —éstos por descontado— y los brasileños, que nos han sido enormemente amigos desde siempre y que han saltado cantidad de obstáculos para poder hacerlo. ¿Y qué pasó? Pasó que AENA no estuvo al caso. Es decir, que las infraestructuras no estuvieron y que Iberia no podía sacrificar todos aquellos vuelos y por lo tanto tuvo que decidirse por Madrid. Y me dijo: «Creo que ahora ya es tarde. Se han perdido tres años y en estos tres años ahora las inversiones ya están hechas aquí, con la tecnología, la mano de obra cualificada y las instalaciones». 8 �Han sido años, pues, desde este punto de vista, malos. Que provocan la cierta ansiedad que yo he visto en los empresarios con los que he hablado. El concurso de handling del aeropuerto... Hubo un concurso, interesante, al que se presentó el Consorci de la Zona Franca junto con Lufthansa. Pues ganó el [ININTELIGIBLE]. f-: ' • ' "4 \-( L Y podríamos seguir. No sólo en este campo. En el campo de las telecomunicaciones, en el campo de la prensa, en el campo de la televisión, en el campo de la telefonía móvil... En todos éstos, no ha habido —con la excepción de Retevision, que ya sabemos que es muy válida, pero que todavía es una cosa pequeña, muy pequeña, al lado de Telefónica—, no ha habido empresas catalanas que hayan querido o podido ir. No ha habido ninguna. Y cuando uno pregunta —yo lo he preguntado a los empresarios de aquí—: «¿Es que no hay el capital? ¿O es que no hay el management?». Y me han dicho: «Hombre, el capital existe y el management se puede comprar, en última instancia», como hizo el alcalde de Napoli con BAA. No se ha ido porque no ha habido una estrategia para ir, no ha habido una dirección, no ha habido una cabeza pensante que dijese: «Pongamos los peones aquí o pongámoslos allí». Se han hecho algunas cosas, pero estas cosas que se han hecho no son, ni mucho menos, las más importantes. Es decir, tenemos el ahorro, tenemos la potencia económica, tenemos los managers —después os lo diré, porque hay un montón de managers importantes colocados fuera de aquí—, pero no hemos tenido la estrategia. Muchos empresarios me han dicho: «Nuestros hijos tienen que ir a Madrid». Y yo se lo puedo garantizar, porque muchos hijos de mis amigos han tenido que 9 �ir a Madrid. Porque lo que saben, si quieren que sea rentable, aquí no pueden conseguir que sea rentable. Es así. El último, la semana pasada, un chico que se va a la CNN en España, o al Plus; otros porque están en cosas financieras, y aparte de La Caixa... Pues resulta que ha tenido que ir a Madrid. Y La Caixa no puede emplear a todo el mundo, evidentemente. No ha habido, pues, una —vuelvo a repetir— una política de acompañamiento que estuviese a la altura de las posibilidades económicas del país y de las ciudades de Cataluña. Yo, ante esta situación, lo que pienso que hace falta es, sobre todo, más que discutir de dinero, discutir de proyectos. Y ver cómo se hace una estrategia política catalana que no sea excesivamente intervencionista —yo no lo soy mucho. Pueden estar tranquilos los representantes de las cajas aquí presentes, de las diversas cajas, porque no soy muy partidario del intervencionismo. Pero sí que soy partidario de una economía que existe, una economía de aglomeración, una economía externa que existe y que tienen los ayuntamientos, y que tienen los gobiernos, y que tiene la Generalitat, y que las empresas no pueden tener, que es la agregación de información intersectorial, la emisión de las oportunidades, los datos para decidir. Esto lo tiene el despacho del alcalde —Joan Clos lo sabe perfectamente y Narcís Serra todavía más, porque fue el que empezó esta saga. Pues es un sitio de información privilegiada. No privilegiada en el mal sentido, sino en el buen sentido. Es un sitio en el que tu preocupación es qué hacer con todas las ideas que te llegan al cajón, o a la mesa, y que tienes que meter en un cajón y cerrarlo. La mitad de estas ideas no son buenas y de la otra mitad la mitad fracasarán. Pero hay una cuarta parte que probablemente irá hacia adelante. 10 �En este sentido yo sí que soy no partidario de la intervención, pero sí del acompañamiento. Soy partidario, como hicieron con la compañía Iniciatives S.A. —que ya saben ustedes que funcionó bien— soy partidario de que el Ayuntamiento, la Generalitat, digan: «Nosotros ponemos dinero en esto». Si puede ser, ponerlo transitoriamente. Si puede ser, ponerlo, además, minoritariamente. Y si puede ser, además, que haya un elemento de interés general en cada una de estas iniciativas. Éstas son las tres condiciones que yo le puse a Francesc Raventós en el año 86, el día en que creamos Iniciatives: que hubiese un elemento de interés general, que casi siempre está, porque todas las líneas de producción un poco estratégicas son interesantes para la ciudad, en última instancia; y que hubiese una participación temporal del Ayuntamiento, o sea del capital público; que no me pidiese nunca más dinero (le dimos mil millones el primer año sobre los doce mil millones que teníamos de presupuesto de inversiones —me pidieron trescientos más, pero nunca más) ; y que además fuésemos minoritarios. De aquella primera lista de dieciséis empresas, por ejemplo, salió, aparte de la Torre de Comunicacions y del Poble Espanyol, y de mil cosas más, una que se llamaba Barcelona Cable. Esta Barcelona Cable ha ido evolucionando y ahora se llama CTC, Cable i Televisió de Catalunya. Vendieron los primeros socios, que eran franceses y belgas, compraron unos americanos, US West. Los americanos, como ustedes ya saben, no se fíen de ellos. Yo los quiero mucho, porque además he vivido allí. Pero, ¿qué pasa? Tienen un mercado tan grande que cuando en su casa tienen un problema, aquí estornuda y nos quedamos sin un dólar de inversión. Y esto pasó con US 11 �West, que nos acompañó muy bien, que nos hizo la tecnología y puso el dinero, para lanzar la red de CTC, pero que en el momento en el que hubo una fusión de dos rivales americanos tuvo que vender todos sus activos a Europa, en una semana, como aquél que dice, para estar presente allí. Que conste que se han portado bien, que nos han hecho todo el seguimiento y que siguen colaborando, pero aquí se tuvo que buscar rápidamente un socio nuevo. Es igual. Las aventuras, ustedes las conocen mejor que yo, lo que es el mundo de las empresas y sobre todo el mundo de las empresas internacionales. El caso es que Barcelona hoy tiene una red incipiente. No ha ido tan rápido como yo habría querido o como el alcalde Clos habría querido, pero tenemos un operador. Y lo que les iba a decir es que esos doce, quince, veinte o cincuenta o treinta millones que pusimos —no me acuerdo, cuántos eran— en la primera Barcelona Cable, se han vendido ahora, transformados, retransformados a través de la fusión con Catalana de Capital Risc de la Generalitat, fusión que fue en realidad una compra... Iniciatives tenía beneficios, Catalana de Capital Risc tenía pérdidas y digamos que entre las dos hicimos las paces, como se dice vulgarmente. Y la Generalitat tenía que hacer una cosa —que tal vez la tenía que hacer, yo no digo que no la tuviese que hacer—, pero que fue no una empresa de capital riesgo, aunque se llamaba así, sino que fue comprar o ayudar a empresas viejas con problemas. Y «capital riesgo» quiere decir ayudar a empresas jóvenes con futuro, todo lo contrario. De modo que el matching fue sencillo. Prácticamente podemos decir que absorbimos Catalana de Capital Risc, en aquel momento, y así la 12 �participación de Catalana de Capital Risc, que ahora ya es una empresa mixta, en la cual el sector público es de por sí minoritario —no las aventuras que realiza, y cada una de las inversiones, sino la propia empresa— se ha vendido la participación a CTC por dos mil ochocientos millones, hace una semana. A mí lo que me gustaría es pensar que tiene que haber alguien que diga: «Esta plusvalía se tendría que reinvertir en este campo». Porque si en diez años hemos pasado de doce, quince o veinte millones a dos mil seiscientos —o dos mil ochocientos, mejor dicho— tal vez lo que se tendría que hacer con estos dos mil ochocientos, o con gran parte de ellos, es reinvertir en este campo, que es el campo de más futuro, por una razón de beneficio y de capital riesgo. Como empresa de capital riesgo y por una razón, además, estratégica y de país, valdría la pena no perder posiciones. Claro que esto, estos dos mil millones, comparados con las inversiones que se tienen que hacer para cualquiera de las iniciativas importantes que están sobre la mesa estos días, es lo que los americanos llaman «cacahuetes», «peanuts», nada. Las inversiones son de cuarenta, de sesenta, de cien, de doscientos o de ochocientos mil millones —como ha hecho Telefónica en Brasil, no sé si bien o mal, pero en fin, lo ha hecho. Por lo tanto, dos mil seiscientos millones no representan nada. Pero, a nosotros, aquella pequeña inversión nos sirvió. Y ésta es un poco la filosofía que yo echo en falta y que creo que los empresarios coinciden conmigo en que no ha existido del todo. Y entonces, ¿cuál es el problema de Cataluña desde el punto de vista económico? ¿Desde el punto de vista económico público? El problema es esta falta de estrategia. El problema no es tanto el exceso de impuestos. Lo digo 13 �muy claro ya de entrada. Yo he explicado los cuatro puntos de federalismo económico varias veces y ya los repetiré. No querría extenderme demasiado en ello, porque ya lo he hecho, y es conocido, y la prensa especializada los conoce perfectamente. Porque recuerdo que fue en el mes de abril, con motivo de un viaje aquí, tuve que ir a Girona a presentar un libro sobre la ciudad, que había hecho la Universidad de Girona, un libro magnífico. Y sucedía que en aquel momento había las elecciones primarias en Madrid entre Borrell y Almúnia. Y recuerdo que saliendo de aquella sesión, a Quim Nadal y a mí nos preguntaron —ya nos lo esperábamos—: «¿A favor de quién están?». Y nos pusimos de acuerdo en decir: «De nadie». Del que diga que sí a estas cuatro cosas, que ahora os repetiré y que las he continuado diciendo en cada sitio al que he ido. Cuatro puntos que son: el régimen foral y el régimen común se deben igualar. Y ahora os lo explico muy brevemente. Primero. El segundo: el Estado tiene que gastar menos de la mitad y los territorios más de la mitad. Y los territorios repartírselo a partes ¡guales, comunidades autónomas y ayuntamientos. Tercero: las inversiones per capita de las áreas metropolitanas de más de un millón del país, per capita, tienen que ser iguales. No hay ningún motivo para que no lo sean. Y cuarto, el famoso punto: la balanza fiscal en relación con el producto nacional bruto, o regional bruto, de cada una de las regiones del sistema — porque ya ven que yo no estoy haciendo una reclamación de Cataluña, estoy proponiendo un sistema para España, que es diferente— tendrían que ser similares a las que tienen las regiones europeas de renta media similar, o sea de renta per capita relativa a la media nacional similar. 14 �Estos son los cuatro puntos que yo he defendido desde hace tiempo y continúo defendiendo, y que después han dado lugar a una batalla de cifras y de debates, no el menos importante de los cuales es si el cuarto punto es el más importante o el menos importante. El cuarto punto, el de la balanza fiscal relativa a la renta, yo he llegado a la conclusión de que es derivado de los otros tres. No es la variable independiente, es la variable dependiente de los otros tres. Pero, en fin, la discusión sobre este punto y la idea sobre este punto, la culpa la tiene La Caixa d'Estalvis, ya se lo he dicho a su director general antes de entrar —la culpa o el mérito— porque su servicio de estudios, hace tres años, cuando yo era presidente del Comité de las Regiones y quería tener datos... Yo, en el Comité de las Regiones, empecé a ver que los bávaros, y los de Nordrhein Westfalia, y los de Baden-Wurtemberg, y todos estos, se quejaban mucho. Y no sólo del precios-de la [ININTELIGIBLE] o en fin, las discusiones sobre la OCM del vino o cosas de éstas, que eran dramáticas, sino en general porque pagaban demasiado. Y empecé a notar que en Europa había una fatiga fiscal. Esto, en fin, era previsible. Y se sabe, no sólo por datos económicos, sino también porque hay Bossis por el mundo, hay Umbertos Bossis en Italia, hay [$>|p|Der] mismo en Baviera —es de un localismo muy acentuado, muy muy acentuado... [Stober] era una de las figuras fuertes del Comité de las Regiones. Tanto es así que me lo llevé de reportero a la Cumbre de las Regiones y de las Ciudades de Europa que hicimos en Amsterdam un mes antes de la Cumbre de las Naciones. Vinieron trescientas personas, doscientos presidentes de 15 �regiones europeos —no vino el presidente de Cataluña, lástima— y un centenar de alcaldes de grandes ciudades. Y allí se discutió qué querían las regiones y las ciudades de Europa, y dijeron: «Queremos más Europa y queremos más proximidad, más Europa y más región». Y, además, explicaron por qué. Dijeron: «Lo queremos porque vemos que es evidente que para estar contentos como europeos no podemos pasar las vergüenzas que hemos pasado en Bosnia y las que pasaríamos en Kosovo», que era previsible y estaba cantado. «Querríamos tener una moneda fuerte, no querríamos estar tan pendientes de lo que pasa con el yen o con el dólar. Querríamos tener, pues, un poco más de política europea desde el punto de vista monetario, desde el punto de vista exterior.» Y, sin embargo, con esto no queremos alimentar un nuevo leviatán. Y aún más lejos que antes, no en Madrid, en Bruselas, que, además de estar lejos, llueve. Y como dice siempre Felipe González, que no quiere ir a Bruselas porque no hace sol. Es decir, no queremos alimentar una nueva maquinaria estatal de decisiones que esté aún más lejos que la que ahora tenemos. «Y, por lo tanto», decíamos todos, «por unanimidad, queremos más Europa y más región, más proximidad.» Ustedes dirán: «Hombre, esto es una utopía». Pero es una utopía que pasará. Y es una utopía que pasará porque la gente no aceptará esta Europa si Europa no da a cambio una garantía de devolución de poder. No que pasará, que está pasando. Empezó a pasar en España, avant la lettre, digamos, de los demás. Pero está pasando en Italia y está pasando en Gran Bretaña. Y está pasando, por descontado, en los países federales desde siempre, en Austria, en Alemania o en Suiza. 16 �Un poco, el motor de explosión de estas actitudes regionales europeas, que sin embargo son muy sensatas, Bossi es una excepción... Haberlas, las hay, en el Comité de las Regiones hay algunos que son de la Lega, alguno: [Furmigoni] por ejemplo, el presidente de Lombardía, etcétera. Que son de éstos que se reúnen con nosotros por los cuatro motores, que les llaman. Con esto hemos tenido un poco de mala suerte, porque dos de los cuatro motores creo que eran el de Rhône-Alpes y el de Languedoc-Roussillon, también —me parece que tenía que venir a reuniones aquí, a Cataluña, por este motivo. Y estos dos, como son apoyados por Le Pen, lo mejor que podrían hacer es no venir. Pero en fin... El problema que tiene la comunidad de los Pirineos, el pobre [Josep Doró], que es el cónsul de Ordino, que es el presidente de la Comunidad... Andorra preside la Comunidad de Trabajo de los Pirineos; está Midi-Pyrénées, está Aquitaine, está Languedoc-Roussillon, está Cataluña, está Aragón y no sé si el País Vasco —creo que también— Euskadi. Y ahora preside el cónsul de Ordino. Y se encontró el otro día con este problema, también: que venía -/(Jacques Blanc, y venía no recuerdo qué otro político y los otros no querían ir. Pero, en fin, dejemos las cuestiones políticas a un lado. Lo que mueve a las regiones europeas, reunidas en Amsterdam, y en general al Comité de las Regiones, es tratar de conseguir enviar lejos, a Europa, todo aquello que sea necesario para ser más dignamente europeos. Pero evitar que esto se convierta ni en un nuevo leviatán ni en un alibi, en una excusa para que los estados mantengan cosas que nosotros ya sabemos hacer, como regiones o como ciudades. Y éste es el punto importante, el punto 17 �que pica, digamos. Y es por esto que las regiones se vigilan mutuamente, pero yo diría que sin acritud. Gracias a que tenemos Europa, que es un contenedor mucho más grande, no hemos de tener miedo de que las regiones se tiren los platos por la cabeza. Lo parece, que se los puedan tirar, y a veces, cuando hay pleitos históricos detrás, como es el caso de Irlanda del Norte o como es el caso de Euskadi —y violentos, además—, ha sido inevitable. Pero incluso estas cosas se están solucionando, y en el marco de este nuevo regionalismo europeo. Uno de los motores de diferencia y de competencia es justamente quién paga y quién cobra. Y por qué y cuándo. Yo iba viendo que esto era así y pensaba: «Si a esto le añadimos los fondos de cohesión, llegará un momento en el que los alemanes, en estas sesiones del Comité, estarán intratables». Y pedí quién tenía las cifras de los saldos de la balanza fiscal, no de las regiones, sino de los países, del fondo de cohesión. Y creo que es el señor Elias o el señor [I ISÜNTE LIGIBLE] ó uno de los directores del servicio de estudios de La Caixa d'Estalvis calculó esto —que tampoco era tan difícil de calcular, pero nadie lo había hecho. Y salió con el siguiente resultado: Alemania, déficit fiscal de 1,5 billones de pesetas año —aquel año, que es hace cuatro años; España, beneficio fiscal positivo de 1,250 billones. Todo lo demás, «cacahuetes», otra vez. Nada. Lo demás es: Inglaterra paga un poco y Grecia cobra. Pero cobra... Aunque Grecia sea más pobre, es tan pequeña —o Portugal o Irlanda— que nada. En fin, Holanda y Bélgica pagan a Grecia, Inglaterra paga a Portugal, etcétera. Es un decir. No es que paguen directamente, pero quiero decir que se equiparan las cifras. 18 �El fondo de cohesión europea y todo el drama de la cohesión europea es una balanza desequilibrada entre Alemania y España. Alemania paga y España recibe. Y, ¿por qué paga Alemania? Paga porque Felipe González y Mitterrand convencieron a Kohl de que si quería la unificación alemana tenía que pasar por dos condiciones: abandonar el marco y hacer el euro, que es lo que todos queríamos —menos un grupo importante de alemanes, no Kohl, que estaba de acuerdo; y dos, el fondo de cohesión. Usted tendrá unificación alemana, tendremos a Europa abriéndose al este, pero usted no puede olvidar el sur. Queremos cohesión no sólo intranacional, sino intraeuropea. Así nacieron los fondos de cohesión. Pero mi inquietud creció cuando, a partir de aquí... Eso, por otro lado, era muy sólido, este acuerdo era muy sólido. Además, los protagonistas del propio acuerdo seguían vigentes en aquel momento como dirigentes de sus países, de España y de Alemania, y por lo tanto no parecía que fuera a haber un gran problema. La sorpresa saltó iW> i/W 1 . cuando [Stóber], el presidente de Baviera, me dijo, en su palacio magnífico en Munich, que había sido del rey —un rey que tenían en el año 1914, todavía, con ejército y todo. Me dijo: «Mire, nosotros estamos pagando mucho a los españoles, pero no se crea que esto es lo que nos preocupa más. Lo que nos preocupa más es que nosotros les estamos pagando diez veces más a las regiones del este que acaban de entrar por la unificación». He hecho que lo comprobaran. Antoni Castells, que es el maître penseur de todos nosotros —es el que nos da las cifras a todos, incluso a la otra acera de la calle política... Las cifras de Antoni Castells son las que mandan; es el miembro español del Tribunal Europeo de Cuentas, por otro lado, y es lógico. 19 �Me dice que, efectivamente, el señor [Stëber] tenía razón. Lo que los alemanes pagan de su PNB, de su Producto Nacional Bruto, para la cohesión es un 0,5 por ciento. Lo que las regiones ricas alemanas pagan a las pobres es un cinco por ciento de su PNB. O sea, lo que Baviera, Renania del Norte-Westfalia, Baden-Wuttemberg, etcétera, pagan a sus homologas del otro lado, del este, es diez veces lo que está pagando Alemania, en proporción, a los fondos de cohesión y por lo tanto, básicamente, a España. Vean entonces que buena parte de lo que está pasando es que... Y esto ha sido muy desgraciado, creo, que nosotros, por razones de calendario electoral o lo que sea, hayamos tenido que plantear estos temas —yo creo que yo de una forma más sensata, otros no tanto— en el momento justo en el que Alemania nos estaba empezando a decir que no nos pagaría o que no nos quería pagar el fondo de cohesión y que había conseguido la alianza de Francia y de Inglaterra sobre esto. Si en este momento se le dice al gobierno español: «Señor Rato, mire, no nos hable de Alemania. Nosotros estamos aquí, dentro de España, y lo que le decimos es que Cataluña paga demasiado». Pues el señor Rato se convertirá en la víctima, y las víctimas siempre son de alguna forma simpáticas. Porque aparecerá como la persona a la cual desde fuera y desde dentro se le está diciendo «no queremos pagarte». Por lo tanto, nosotros, para decirlo claramente, nosotros no tenemos que decir que no queremos pagar. Porque además, en primer lugar, lo más importante de lo que pasa con la balanza fiscal negativa de Cataluña no es que pagamos demasiado, sino que recibimos poco. Y por lo tanto —y ahora vuelvo a lo de antes—, no hemos tenido la estrategia, ni la habilidad, que tuvimos 20 �antes del 92 para movilizar las inversiones que había que movilizar en nuestra área de Barcelona y en el conjunto de Cataluña. No hemos podido hacerlo. Y ahora tenemos un Eix Pirinenc cojo en el que te pierdes. No intentéis seguirlo porque os perderéis en Ripoll seguro, porque no hay ni indicaciones, para entendernos. Y entonces vienen las querellas de la Generalitat, que dice: «Esto es de Borrell, esto era del Estado». El Estado que dice: «Culpa tuya en el caso de la Pota Sud, porque nosotros la queríamos hacer pero vosotros no quisisteis porque...» Bueno, es igual. No ha habido la estrategia, no ha habido la visión, no ha habido esta política de acompañamiento que tenía que hacer que las inversiones viniesen. Nosotros no sufrimos por el lado de los impuestos, sufrimos por el lado de los gastos. Pagamos el veinte por ciento y tenemos el veinte por ciento. Incluso me extraña, porque teóricamente el impuesto sobre la renta es progresivo y, por lo tanto, tendríamos que pagar un poco más que la parte de renta que tenemos. Pues pagamos el veinte o el veintidós, como mucho. Creo que las cifras de Pujol son el veinte; las cifras de Castells —de las que me fío más, francamente— son el veintidós. O sea, un poco más desfavorables para Cataluña, en este sentido, pero lógicas, en última instancia. Lo que no recibimos es la parte que nos toca. Y en esto estamos todos de acuerdo: no recibimos la parte que nos toca por población. Aquí nos diría Antoni Zabalza —y tiene razón—, en el fondo, lo que pagamos y lo que recibimos es el resultado de unas políticas que no tienen nada que ver con la balanza fiscal, que son autónomas, que tienen que ver con la progresividad que nos habíamos impuesto y con la distribución de ricos y 21 �pobres en cada región, que no la podemos cambiar así rápidamente. ¿Comprendéis? Es decir, si en Cataluña hay más ricos que en Extremadura y el impuesto sobre la renta es progresivo, Cataluña pagará más y Extremadura menos. Pero seguramente, si acordamos que todos tendrían que cobrar igual, que es de lo que Felipe González ha intentado convencer durante muchos años a Rodríguez Ibarra para que acepte, que los ricos tienen que pagar más y los pobres menos, pero cobrar, todos hemos de cobrar igual. Un rico también es caro, es incluso más caro, a veces. Para el sector público. Esto ya lo estudió Pepe García Duran con los ayuntamientos hace muchos años, lo que se gasta una ciudad; en última instancia, por muy redistributiva y progresista que sea — y Barcelona lo ha sido—, está invirtiendo sobre cada ciudadano en proporción más o menos a su renta. Los ricos hacen más basura, para entendernos. Es así. Y tienen más coches y gastan más. Por lo tanto, aunque uno no quisiera, simplemente para servir, sin redistribuir demasiado, estaría pagando más o menos en función de la renta. Pues bien, aquí nos ha fallado esta parte. Y cierro este punto porque no quiero seguir entrando en él. Cuando Rato dé todas las cifras de todas las balanzas fiscales españolas, etcétera, nos pondremos en ello; pero sepan que no será la discusión más importante. La discusión más importante, la hemos de tener sobre la distribución del gasto. La discusión importante la hemos de tener... [FRASE CORTADA] [FIN DE LA CARA A] 22 �[INICIO CORTADO]... por debajo de Madrid, igual que Chirac había querido hacer en París y no ha hecho —por lo menos de momento, no lo ha hecho. Bueno, el alcalde de Madrid no tiene fama de muy realista y por lo tanto eso no me inquietó excesivamente. Y menos que nadie Alberto Ruiz Gallardón, que dijo exactamente lo contrario el mismo día. Dijo: «Lo que tenemos que hacer es invertir en metro». Este sí que va mucho más allá que nosotros. Este señor, Ruiz Gallardón, junto con el Ayuntamiento, por supuesto, está invirtiendo cien mil millones de pesetas en metro en cuatro años, cuando nosotros invertimos treinta. Estoy, otra vez, repitiendo cifras que Joan Clos se ha cansado de explicar y que ya todo el mundo conoce en este momento. Y es aquí, vuelvo a repetir, donde estamos fallando. No hemos conseguido que en el tema de las inversiones... No hemos conseguido, por decirlo así, una cosa que ahora si la digo aquí será titular mañana y seguramente más en Madrid que aquí... No hemos conseguido un reconocimiento de la bicapitalidad fàctica de España. Y ahora ustedes no lo han oído y por favor no me lo titulen porque se enfadan mucho. Pero es la realidad. Igual que los chavales de Almería o de Asturias se dividen en los del Madrid o los del Barca, la verdad es que España —como Italia, por ejemplo— es una red de ciudades que tiene dos cabezas y que si se quiere optimizar — esto los ingenieros lo saben— debe tener en cuenta esto. No puede tratar al sistema como si fuese monográfico y con una pirámide y con una sola cabeza. Por lo tanto, el interés de Cataluña está en obtener este reconocimiento, que si lo presentamos como bicapitalidad no nos lo darán nunca, porque la Constitución no lo dice y no es lo que queremos. No queremos ser la capital de 23 �España, con una ya basta. Lo que sí que queremos es que una área metropolitana igual, de 4 millones —4,2 la región metropolitana aquí, allí deben tener 4,5, si llegan— debe tener el mismo trato. Y tiene las mismas funciones, exactamente iguales, y los mismos problemas de congestión, y de densidad y de miseria y de riqueza y de tecnología, exactamente igual. De manera que no está justificado que esto no sea así. Claro, en Madrid, de los veinticinco museos que hay, creo que hay veinticuatro que son del Estado y uno del Ayuntamiento, y aquí es al revés: veinticuatro del Ayuntamiento y uno del Estado. Y ahora la Generalitat tiene este nuevo que han hecho del puerto y una participación en el MNAC. No puede ser. Nosotros aquí sí que estamos pagando peajes. Éstos son los peajes que quizás no contamos. La imposición local, por ejemplo. A mí me gustaría que todo esto... Yo no sé si los peajes los cuentan, cuando hablan de balanzas fiscales. Porque también se tendría que contar el tema de lo que estamos pagando de más, no por vía de impuestos, sino por vía de tasas o de precios públicos. Esto es otra cosa importante. Y ahora no me estoy metiendo con vuestro director general, ni mucho menos, sino que me estoy metiendo con el hecho de que el Gobierno, el Gobierno español y, por lo tanto, el Gobierno catalán —que no lo ha sabido mover en este sentido— no haya tenido un poco más de ecuanimidad, en esta materia, y haya hecho pagar a los madrileños lo que nosotros ya nos pagábamos aquí, por ejemplo, cosa que nos hubiese dejado mucho más tranquilos, desde el punto de vista de la equidad. Pero, vuelvo a decir, nosotros no tenemos que ir sólo por el lado de no pagar. Yo creo que esto es un error. La vida es cara en las ciudades grandes, 24 �y si las queremos eficientes y pioneras y tecnológicamente... Si queremos que nuestros hijos no tengan que ir no sé adonde a trabajar, será caro. Será caro desde el punto de vista de que nos tendremos que fabricar los servicios y los atractivos para que las empresas vengan. Dejémoslo aquí. Queda aquí. No es el tema más importante. Una cuestión de cifras sí que la quiero decir. Hace dos años nos dijeron que se había hecho un pacto de financiación autonómica muy bueno. Narcís Serra dijo entonces que «cuidado, que la renta aquí ya es más alta que en los otros sitios y no crecerá tanto como crecerán los demás, no os fiéis tanto del I RPF». Lo que hicieron fue repetir o multiplicar por dos lo que él había hecho con Solbes en el pacto anterior: quince por ciento, pues treinta. Dijeron: «Miméticamente esto irá bien». Pero, claro, nosotros estábamos plafonando respecto del crecimiento relativo en las otras regiones y esto ha hecho que todo esto no diera el resultado que tenía que dar. Narcís dijo: «Coged una cesta de impuestos, coged el IVA, coged impuestos especiales, no les cojáis sólo el IRPF». Pero hay esta idea siempre de que aquí se tienen que vender las cosas de una manera muy fácil. Ahora haremos una movilización por el pacto fiscal e IRPF. Y la pifiamos. Tanto la pifiamos que incluso la cifra que dio el otro día el presidente Pujol en el Cercle d'Economia está equivocada. Dijo ciento veintisiete mil millones que hemos ganado; dijo: «Este año, el beneficio de los dos pactos sumados son ciento veintisiete mil millones». Pues le he pedido a Castells que lo calculara y son ciento ocho mil millones, no ciento veintisiete, y no en un año, sino en cuatro. O sea, desde el 94 hasta el 98. De modo que el beneficio es «cacahuetes», también. No gran cosa. No ha ido bien. Pues como 25 �no ha ido bien, ¿ahora tenemos que hacer una guerra fiscal? No, no, ahora tenemos que reconocer que nos hemos equivocado, poner hilo a la aguja serenamente, pedir al señor Rato las cifras y empezar —repito— la discusión con calma y tranquilidad. Yo querría hablar un momento de federalismo cultural, porque la propuesta federal catalana no puede ser sólo una propuesta económica. Así de mal nos va, de tanto que nos identifican con esto. Yo creo que Cataluña tiene que proponer lo que yo llamo «federalismo cultural», que tal vez no es técnicamente muy correcto. Cataluña tendría que proponer antes que nada una historia común de los pueblos de España. Cataluña tendría que decir: «Nosotros cogemos a los profesores de Historia catalanes, los valencianos, los sevillanos, los de la Complutense, el Carlos III, los gallegos» y como decía Estapé a veces, hablando de algún profesor eminente, «se los encierra en una jaula, se les da pienso y sacan la ley». En fin, no haremos lo mismo, sino que los trataremos bien; pero lo que les tendríamos que pedir es que en cuatro o cinco años fuesen capaces de producir una historia común de los pueblos de España. Un día que comenté esto en una de estas múltiples cenas con empresarios que he tenido, salió uno y me dijo: «Pero si yo ya lo hago» —un editor. Dice: «Ya lo hacemos nosotros, esto». Digo: «¿Ah, sí? ¿Qué haces?». Dice: «Yo envío a cada comunidad autónoma lo que me pide». Digo: «Pues esto es exactamente lo contrario. ¿Tú cuántos ejemplares envías a La Rioja?». Dice: «Mil quinientos». Digo: «Escucha, ¿y te sale a cuenta?». Dice: «Es que 26 �hemos hecho unas inversiones tecnológicas muy importantes para diversificar...» Evidentemente que no sale a cuenta. Pero es lo que piden. Pero es que yo no digo dar lo que piden, en este caso. Si no que digo que se tiene que lograr un acuerdo entre los partidos, las fuerzas políticas de este país, de Cataluña y el resto de las comunidades autónomas y el Estado, para dar de una vez por todas a los chavales de toda España la misma historia. Pero no como dice la ministra de Cultura, sino explicando, de cada una de las comunidades, cuáles son aquellos hechos históricos que la hacen realmente diferente. Le decía yo a un profesor de aquí, que ya ha aceptado y ya están trabajando (hay unos que ya están trabajando en ello; ya veremos cómo les pagaremos, pero en fin, espero que les podremos pagar bien). Si un chaval de Almería pone la radio, la televisión, el Once de Septiembre por la noche, ¿qué ve, indefectiblemente? A unos chavales catalanes quemando banderas españolas. Cosa que, además, la mayoría de los chavales de Barcelona no ha visto, porque esto pasa a las ocho de la noche, a última hora. ¿Cuál es la reacción del chaval de Almería? «Estos catalanes se han vuelto locos y Pujol tiene la culpa, los nacionalistas...» Por esto está tan bajo como está, en las cotizaciones. Lo estoy salvando, lo estoy justificando. Pero también se le habría podido ocurrir antes, la idea. ¿Por qué Cataluña no ha tomado la iniciativa de reabrir las comunidades autónomas españolas? Y el Gobierno de Madrid, el Ministerio de Cultura, sobre todo cuando tienes competencia exclusiva en cultura. Y en lugar de huir y esconderte y decir que vas a lo tuyo, hagamos cosas en común. Pues lo primero es explicar el Once de Septiembre, explicar una historia de España en 27 �Almería, y en Extremadura, y en Orense y en Santander en la que se explique que el Once de Septiembre del año 1714 nos quitaron los derechos que teníamos, el Conseil de Cent y la Generalitat. Después fue muy bien económicamente, pero desde el punto de vista político no. Y que cada año, los catalanes lo celebramos porque nos gusta celebrar derrotas —un poco como a los del Barca— y que, por lo tanto, es normal que haya unos chavales que a última hora quemen banderas, no porque sí, sino porque es el final de fiesta, de una fiesta por otro lado muy digna. Y pasaría lo mismo con el Abrazo de Vergara, y la Batalla de Almansa. Y lo que pasa en Valencia y por qué están tan enfadados con los catalanes. Porque, ¿quién les explica a los chavales las razones por las cuales los valencianos nos tienen manía a veces? Y, ¿por qué no les explican que no nos la tienen, la manía? Que es un sector relativamente reducido y que, además, ha habido esta historia, que además es lógica, de amor y odio. Somos primos, somos primos hermanos, con los valencianos. Yo acabo de estar allí. Porque yo me he empezado a mover por España, también, no sólo por Cataluña. Y les voy explicando esto. Y les gusta. Pero si os tengo que decir que una reunión fue patética. Y acabó a las tres de la madrugada y acabé agotado. Fue en Valencia. Porque en Valencia cada persona es un mundo, no hay dos iguales; todos te aman y todos no te aman, todos querrían y no querrían. Están con el alma dividida, como es lógico, porque están entre dos capitales, entre dos culturas fuertes. Y bien, nosotros tenemos que incorporar a los valencianos. Los valencianos nos han dado la pista. Porque Zaplana y Joan Romero se pusieron 28 �de acuerdo para hacer una cosa que ni los rectores de las universidades valencianas creían que se pudiese hacer. Yo me los encontré a todos en Berlín este verano —Bricall me convocó a la Asamblea de Rectores Europeos. Había varios de Valencia. Para empezar, porque el de la Autónoma de Barcelona, y presidente del Consejo de Rectores, en aquel momento, de España, es valenciano: Solà. Pero estaba Ruiz Torres y los demás. Y eran todos pesimistas respecto a esto. Que no se llegaría nunca a un acuerdo sobre el tema de la lengua, en Valencia. Y llegaron a uno. Ahora este acuerdo parece que se ha roto; nos acercamos a las elecciones, eso que pasa... Y parece ser que el presidente de la Comunidad Valenciana ya no está tan de acuerdo en acordar los nombres de las personas que tienen que interpretar cuáles son las lenguas del tronco común. No sé cómo lo llaman. Hablan de las lenguas del tronco común de la Corona de Aragón, para no tener que decir catalán. Es igual. Pero ya lo han hecho y lo han hecho bien, y han sido los universitarios y han sido unos políticos que han tenido la generosidad de decir: «Pongámonos de acuerdo, vayamos hacia adelante, nombremos a unas personas». Les falta un nombre, creo, sólo. Y espero que esto algún día se arregle. Yo creo, además, que, como dijimos Borrell y yo, sin prepararlo, el otro día, el viernes pasado, en la conferencia del Partido Socialista Europeo, aquí en Barcelona, en el PSC —que fue, creo, un poco más importante que el Consejo Nacional de Convergència de ayer. Pero, en fin, en los periódicos parecía lo contrario. Porque, en fin, en éste «le dicen las bases al presidente». En ésta no. A ésta vinieron varios presidentes, ex presidentes, algunos: estaba 29 �f '"-• f I Gyula Horn, ex primer ministro de Hungría; estaba.Petre Roman,?ex primer* ministrode Rumania; estaba [ININTELIGIBLE], que es el ministro de Economía de Marruecos, socialista, en este momento. En fin, podríamos seguir. Y la discusión que tuvimos allí, obviamente, fue sobre temas... Era el Mediterráneo, el tema. Y qué tenemos que hacer los socialistas en el Mediterráneo. Porque no se os esconde que todo el problema que tenemos con Alemania, lo tenemos sobre todo porque debajo tenemos otra frontera que para nosotros es tan o más importante que la del este para ellos. Ellos tiran Europa hacia allí y nosotros estamos tirando Europa hacia aquí. Y decimos: «Escuche, escuche, que los países del este son muy importantes y hay que ayudarlos, pero la auténtica frontera, la tenemos en el sur, la tenemos en el Mediterráneo». Y esta reunión fue para esto. Fue una reunión importante. Y al final, en la clausura, llegamos Borrell y yo, y le pregunté a Raimon Obiols, en voz baja: «Escucha, ¿en qué se habla aquí?». Porque yo había recibido una nota de Joan Colom que decía: «Escucha, habla en catalán, que hay traducción». Le pregunté a Raimon, que es quien manda, y Raimon me dijo: «Hombre, puedes hablar en catalán, di unas palabras; pero mira, aquí hay mucha gente latinoamericana». Y estaba también Moratinos, y estaba Juan Antonio Yáñez, diplomáticos españoles, etcétera. Y dijo: «Quizá mejor que después hables en castellano y no les hagas poner esto». Y empecé en catalán, antes ya habían oído la voz: «y ahora les hablaré en castellano porque, además, les tengo que decir que el castellano es uno de los grandes patrimonios de los catalanes». Gran aplauso. Los señores estuvieron contentos. E inmediatamente después, Borrell, que no es manco, salió y dijo lo 30 �contrario. Que él se comprometía, como candidato, etcétera, a que España entendiera que el catalán es un gran patrimonio de España. Y eso es de lo que se trata. Se trata de que en los euros ponga «España» en catalán, en castellano, en gallego y en euskera. Se trata de que se traten a las lenguas cooficiales del Estado como lenguas cooficiales del Estado. El primer día que lo dije, me llamaron de Santa Coloma de Gramenet y me dijeron: «Maragall, ¿tú has dicho que los niños de Guadalajara tienen que aprender el catalán?». Digo: «Hombre, yo no he dicho que los niños de Guadalajara tengan que aprender el catalán», «pues dice la televisión y dice la radio...» Pero es que hay una radio, de estas radios que hay en Santa Coloma, que a veces... Pues, «han dicho que tú decías esto». No. Yo lo que digo es que el catalán tiene que estar reconocido por el Estado español como lengua propia oficial y que, por lo tanto, tiene que respetarla, tiene que protegerla, tiene que hacer uso de sus medios, el Instituto Cervantes por todo el mundo, los canales de televisión internacionales, todos los sistemas de edición, etcétera, para que el catalán sea conocido. Porque —¡caramba!— el día en que el Estado español lo haga, los catalanes tampoco nos veremos tan obligados a hacer eso que tampoco nos gusta tanto hacer, que es hablar siempre de lo nuestro. ¡Caramba! Pero tienen que empezar ellos, también. Tenemos que empezar nosotros. Digamos que el castellano es para nosotros una riqueza inmensa, inmensa. Y que todo el exilio que hemos tenido, los [Boix Gimperes], los [ININTELIGIBLE] y los que han estado por América, que se han integrado en aquel mundo, han sido los mejores embajadores de un mundo que para 31 �nosotros, económica y cultural mente, es el protagonista de la telecomunicación y de la edición, por ejemplo. Es absolutamente básico. Las principales editoriales del mundo en lengua castellana están en Barcelona. Y a mí, en Italia, si una cosa me envidiaban, era esto. Me envidiaban dos cosas: una, y ahora hablaré de ello, «/'/ modelo catalano», que decían ellos; y la otra, el hecho de que nosotros tenemos un idioma mundial y ellos no. Y los franceses tampoco y los alemanes tampoco. Saben que nosotros, como país, como españoles, tenemos un activo impresionante, que nos permite ir por el mundo prácticamente sin traducción: a toda América, a América del Sur y, cada día más, a América del Norte. Pues éste es el segundo punto del federalismo cultural. El tercero sería que no sé por qué no hemos hecho más uso del artículo 146 del Tratado de la Unión Europea —y sobre el que me tuve que apoyar cuando era presidente del Comité de las Regiones— que dice que en aquellos casos en los que una comunidad autónoma o región o land tenga competencia exclusiva en una materia, puede representar al Estado en el Consejo de Ministros. Es decir, los alemanes, que no tienen ejército ni tienen policía ni tienen Ministerio de Cultura, porque los americanos no quisieron —reconozcámoslo—: al acabar la Segunda Guerra Mundial, los aliados no quisieron. Así como la Primera Guerra Mundial, la liquidaron en el Tratado de Versalles (que fue un desastre, que obligó a los alemanes a comer pan y agua —creó el fascismo, el nazismo prácticamente, este tratado), en la Segunda Guerra Mundial los aliados dijeron «no volvamos a hacer el mismo horror»: Plan Marshall, dinero por delante. Pero, en cambio, políticamente no. Y les quitamos el ejército, por descontado; 32 �la policía, que es de los lander (todo son Mossos d'Esquadra, para entendernos, o Ertzaintza, no hay policía nacional). Y les quitaron el Ministerio de Cultura, porque consideraron que el Ministerio de Cultura tenía mucho que ver con el ejército, de algún modo. En fin, que a última hora, cuando las cosas se ponen mal, quien inflama los corazones y carga los fusiles no es un soldado sino seguramente un maestro, un profesor, un ideólogo o una universidad. Y se lo quitaron. ¿Y qué pasa ahora? Pasa que cuando la ministra Aguirre se va a Bruselas, o antes el ministro Solana, o el ministro Solé Tura, ¿se encuentran a quién? Se encuentran al presidente del land que está presidiendo el Bundesrat. No, no el presidente; el ministro de Cultura del land que preside el Bundesrat por votación. En Alemania hay una cosa que aquí no existe, que es la Bundestreue. La Bundestreue también horizontal, no sólo de abajo a arriba —ésta tenemos que ir creándola—, sino también —y tenemos que ir creándola igual— la horizontal, entre unos y otros. Es decir, cuando Baviera representa, Hessen no se enfada. O cuando Sajonia está presente, los de Hamburgo, que también es Estado, es Ciudad-Estado, en este momento, todavía, ya veremos por cuánto tiempo—, pues tampoco se ofenden. El artículo 146 lo permite. Y, por lo tanto, en cultura, por ejemplo, Galicia, Euskadi y Cataluña tendrían que enviar a sus consejeros en representación de España al Consejo de Ministros Europeo de Cultura. Y así iríamos siguiendo con otros temas en los que podamos tener competencia exclusiva. Y eso os parecerá que es una cosa que se ha inventado un partido independentista. No, no. Esto se está aplicando, lo que pasa es que nosotros 33 �no lo hacemos. A nosotros a veces se nos caen los anillos rápidamente. Nos dicen: «Nosotros ya no podemos ir más lejos porque ya se ha dado muchísimo. A los escoceses ésos, nada, no les han dado nada». ¿A los escoceses no les han dado nada? Los escoceses, el otro día lo decía el periódico: «Jueces escoceses juzgarán en La Haya a los terroristas libios según las leyes escocesas». ¿Se imaginan ustedes un título similar cambiando Escocia por Cataluña? En un periódico de Madrid, para entendernos. Podría ser terrible, podría ser el fin. Pues Escocia, que no tiene nada, tiene esto. Y Escocia, que no tiene nada, tiene una cosa aún más importante, que es la subsidiariedad. Esto es lo que yo he aprendido, lo que yo he mamado en Bruselas con los regionales y con las ciudades. Juntos, ¿eh? Nuestro presidente quería dividir, él era partidario de dividir regiones y ciudades. Yo creo que se equivocó. Los propios lender alemanes no quisieron, dijeron: «la unidad hace la fuerza». Y es verdad. Y la subisidiariedad interesa a todo el mundo, a unos respecto de los otros. «Subsidiariedad» quiere decir que las cosas... Lo dice el Tratado de la Unión; en el preámbulo, dice: «La Unión Europea es una unión de pueblos cada vez más estrecha donde todo se hará cada vez más cerca, lo más cerca posible de los ciudadanos». Pero el artículo 3b lo niega, porque dice: «La Unión no hará todo aquello que los estados puedan hacer», y se acaba. No dice «los estados, las regiones y los municipios». No lo dice. Ésta es la enmienda que nosotros hicimos en la Conferencia Intragubernamental y naufragó. Ni [ININTELIGIBLE], ni [ININTELIGIBLE], ni nada de nada. Los estados no quisieron. Los estados no quieren que lo que 34 �ellos utilizan ante la Unión sea utilizado en su interior por las regiones, o comunidades autónomas, o nacionalidades históricas, o no. No quieren. Pero querrán. Tendrán que querer porque al final hay cosas en la vida que no se pueden evitar. «No se pueden poner puertas al campo», dicen los castellanos. Con esto pasará exactamente igual. Es tan evidente que si una cosa la sabe hacer la sociedad no tiene que hacerla el Estado; es tan evidente que no hay que predicar demasiado para que esto poco a poco se vaya infiltrando, incluso, finalmente, en las constituciones. La Constitución italiana, que D'Alema ha presidido la Bicameral que deben estar haciendo, la segunda parte —porque la primera parte queda tal como era, que es la del 48 y es el Estado laico, etcétera; la segunda parte empieza diciendo, artículo 51: «La República Italiana» (decía la «República Federal» y entonces Berlusconi se opuso y cayó lo de «federal», pero a lo mejor ahora lo vuelven a poner, con suerte). Dice: «La República Federal Italiana está formada por comuni, provincie, regioni e estafo». Es decir, el Estado es una parte de la República. Se ha acabado aquí. Comuni, provincie, regioni e estafo forman la República. Artículo 52: «Todo aquello que pueda hacer la sociedad, no lo hará la Administración Pública.» Artículo 53: «Por el mismo principio de subsidiariedad, todo aquello que puedan hacer los órganos más pequeños no lo harán los más grandes.» Se ha acabado. Estos tres artículos, que se aprobarán, entre otras razones porque el que era presidente de la Bicamerale, de la Comisión, Senado, Parlamento, que dirigía D'Alema, y ahora es primer 35 �ministro... Son además ya cosas que están avanzando la legislación administrativa. Hay una ley importantísima italiana —ya no los quiero aburrir más sobre este tema—, pero hay una ley muy importante —como tenemos notarios y tenemos juristas también aquí—, la del 15 de marzo del año pasado (lo que llaman la Ley Bassanini) que de hecho aplica todo esto ya a la simplificación de la Administración. Y en esta ley se dice lo mismo que en la ley escocesa de los británicos. Se enumeran las cosas que el Estado se queda, no las que se envían. El gran error, imposible de evitar, de la Constitución española es haber hecho al revés. La Constitución española dice detalladísimamente qué es lo que se envía y qué es lo que se comparte, y qué es lo que es concurrente y qué es lo que es delegable, etcétera. En cambio, los ingleses han dicho, en el caso de Escocia han dicho: «Westminster will take... El Parlamento británico mantendrá la defensa, la ocupación, la economía, la embriología y el aborto». Dos temas por una cuestión de moral anglicana, supongo. Y no dice nada más. Lo cual significa que todo lo que no se dice se entiende que la cláusula abierta, la cláusula residual va hacia abajo, es de Escocia. La ley italiana del 15 de marzo dice una cosa similar. Lo que pasa es que los italianos, que ya sabemos, son más como nosotros, y entonces dijeron: «Bueno, cuatro o cinco», y hay veinticuatro. Empezaron con la a, b, c, d y acabaron con la z. De acepciones, es decir, de cosas que el Estado se queda. Pero es igual porque, en última instancia, el principio ya está asentado, e Italia todos sabemos que es lo suficientemente subsidiaria de facto como para que estas cosas avancen. 36 �Pues bien, el federalismo catalán, la propuesta federalista catalana es ésta, no es mucho más. No es mucho más que esto. Yo añado una cosa que entiendo. Esta la pongo absolutamente entre paréntesis porque yo no querría... Porque además ya es muy tarde y tiene que haber un poco de coloquio si es que alguien quiere preguntar. Pero yo creo que de verdad, tendríamos que hacer un esfuerzo por convencer a la clase política española de que veinte años después de la Constitución... veinte años. Es decir, cuando ya la mitad de la población que votará el año que viene tiene treinta y nueve años y, por lo tanto, más de la mitad de la población no ha votado la Constitución. Cuando hace veinte años que hicimos una Constitución cuando no estábamos ni en Europa ni en la OTAN y no se habían creado las diecisiete comunidades autónomas, sólo se había dicho «nacionalidades y regiones», pero no decía cuáles y no lo podía decir porque no estaban... Quizá sí que el mínimo esfuerzo que tenemos que hacer ante la juventud —que ya no es tan joven, porque llegan a los cuarenta años— es leer en voz alta la Constitución que hicimos, los que somos un poco mayores, y ver si la entienden y les gusta. No estoy diciendo ahora si se tiene que releer, si se tiene que retocar. Hay una cosa que se tiene que retocar, que es el Senado. Pero en esto todo el mundo ya está de acuerdo. Y en el Senado, por favor, los catalanes juntos. En el Senado, tenemos que coger la Propuesta Rigol y, a partir de la Propuesta Rigol y la Armet —y otras, en fin, contribuciones que hay— hacer una propuesta catalana de Senado. No hagamos la tontería inmensa de dividirnos en este tema, porque es el arma más grande que tendremos. 37 �Aún no entiendo yo por qué este año no ha habido el debate sobre las autonomías. Supongo que ha sido por el tema vasco y es comprensible. Pero de aquí a tres meses no debería haber ningún motivo para que no se pudiese hacer. Enseguida dirán que hay las elecciones de junio. En fin, siempre estamos igual. El debate de autonomías en el Senado es el sitio donde Jordi Pujol va a hacer lo que debería haber hecho más —creo yo, modestamente, y con todo el respeto que le tengo—: debería haber ido más a hacer este discurso, como el que hizo en la Carlos III. Se tendría que haber prodigado más, tendría que haber hecho más pedagogía, porque él la hace bien. Y os lo digo porque he estado en Andalucía y, no es tanto como dice el corresponsal de La Vanguardia, pero es cierto que no cayó mal. De modo que lo que tenemos que hacer más es justamente eso, más pedagogía, generar confianza y nos darán confianza. Si no la generamos nosotros, no nos la darán. Y yo creo que, con toda franqueza —y quieren un resumen— que debemos dejar tranquilas las cifras, de momento; que unos, si quieren, opten por la movilización en la calle y todo eso, que hagan. Nosotros optaremos por la discusión seria, amistosa y exigente. En la comida ésta del The Economist me preguntó el presidente de la comida, dice: «¿Qué dirás sobre este tema?». Y le dije: «Hombre, diré que nosotros seremos igualmente exigentes, pero menos patosos». Finalmente no lo dije, pero aquí sí que os lo digo, porque estamos en casa y por lo tanto no hay tantos problemas en este sentido. La confianza es la palabra clave. La confianza y la perseverancia. Mil veces nos negarán y mil veces volveremos a insistir. Debemos tener una 38 �estrategia para todo el Estado y para Europa. Un compromiso de relectura cada veinte años, no cada cinco años, como hacen en el Quebec. Nosotros tenemos que jurar, sobre la Biblia de la Constitución, que cada cinco años no pediremos que se cambie o que haya un referéndum sobre la autodeterminación. Porque es que si no, no podremos ni invertir. No invertir los que tienen dinero para invertir, no. ¡Ni la gente que cursa carreras sabrá cuál escoger! Un país que se plantea cada cinco años preguntarse qué es, o si es o no es, es un país perdido. Y de hecho, el Quebec ha perdido mucho. Yo ya sé que esto se utiliza mucho por el otro extremo, por el extremo del nacionalismo estatal, y de una forma excesiva; pero es verdad. Nosotros nos tenemos que comprometer ante España a pedir una relectura de la Constitución cada veinte años, no cada cinco. Aparte de los detalles —que esto los americanos lo hacen cada año, o los alemanes, cada año uno o dos pequeños. Una estrategia para todo el Estado y un compromiso de relectura cada veinte años. Estudiar qué pasa y seguir muy de cerca qué pasa en Italia y en el Reino Unido. No descartar un margen de autonomía en los tipos. Permitidme, eso sí, un poco de [ININTELIGIBLE] fiscal —yo no veo tanto problema en esto, los americanos lo tienen y los ayuntamientos también. Y no pasa nada, no se exclama tanto todo el mundo. Insistir en el gasto equitativo. Esto es básico. Y, repito, atreverse a arriesgar con prudencia, pero una y otra vez. Hay un artículo de un escritor de finales del siglo pasado, catalán, que se llamaba La patria nueva (lo escribió en castellano) y en él decía: «Cada vez que el catalanismo...». Cada vez que el catalanismo pierde una batalla, en España, en Madrid, hay voces que dicen: «Hemos ganado». Y entonces 39 �nosotros preguntamos: «¿Quién habéis ganado?». Dice: «Nosotros». Y les pregunta: «¿Y quiénes sois vosotros?». Dice: «Nosotros somos la patria». «¿Qué patria?» «La única, la que hay». Entonces, él dice: «Nosotros nos tenemos que acostumbrar a que cada vez que el catalanismo gane una batalla, podamos decir: "España ha ganado". Y entonces nos preguntarán: "¿Qué España?". Y nosotros diremos: "La nuestra". "¿Y quién sois vosotros?" "Nosotros somos los que hacemos patria nueva."» Esto es lo que tenemos que hacer y cuento con ustedes para ello. 40 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Conferència de Pasqual Maragall Cercle Financer: La propuesta catalana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-11-30 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalanisme Independència Espanya plural Catalunya Territoris Acció política Economia Description An account of the resource Traducció al castellà de la conferència dita originalment en català. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Financer Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 101 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2789/19880303_SoparAlcaldes_PM.pdf 04aabc742b3add24cf10c20db0234716 PDF Text Text PARADLES DE PASQUAL MARAGALL AL "SOPAR D'ALCALDES" CELEBRAT A L'AREA DE BELLATERRA (B-30), EL DIJODS 3 DE MARÇ DE 1988 Em fa l'efecte que tots sabem que treballar municipalment vol dir moltes coses; i que hi ha moments de la nostra trajectòria en els quals posem més enfàsi que aquestes coses es sàpiguen i es vegin. Penso que això és, una mica, el contingut de les paraules, que ha dit en Lluís Armet. Per tant, fer campanya vol dir treballar municipalment; és a dir: treballar de la manera que vosaltres sabeu que arriba a la gent. Fa cosa de dos anys i mig, — penso que era en aquest mateix local, si no recordo malament — , ens vam reunir una colla d'alcaldes per discutir en quin punt ens trobàvem. En aquell moment, — si ho recordeu, cap al maig del 85 aproximadament—, encetàvem una campanya sobre el "Pas de l'Equador" del nostre mandat municipal i encunyàvem aquell slogan d'"Anem més enllà", que es basava en el fet d'haver comprovat que havíem fet una colla de coses, que s'havien de fer, de sanejament, de reforma; i que era possible a partir d'aquell moment no parar-se, no seguir rutinàriament, sinó anar més enllà, agafar fites més agosarades, d'anar ,.la detalls. Ho recordeu? d'anar als detalls; detalls que potser durant els dos primers anys de mandat haviem abandonat com impossibles d'atacar. Tot des del punt de vista de la nostra ambició. Recordo que vam fixar quatre o cinc objectius: Anar al detall. I això volia dir, també, descentralitzar, en el cas dels Ajuntaments grans. Promoció econòmica. Es a dir, deixar o abandonar la idea que davant de l'atur no es podia fer res més que lluitar contra les seves conseqüències; per tant: fer llars de vells, fer parcs... fer tot allò que fes possible que la gran bofetada de l'atur fos absorbida per la població, es pogués sobreviure, contra aquest fort atac, contra les seves condicions de vida, a través de l'existència d'un entorn municipal millor que és el que havíem estat fent els primers dos anys i en els primers sis anys, — j o diria—, dels Ajuntaments democràtics. 1 �Per tant, no parar-se aquí, sinó, anar a veure les causes de l'atur en cada una de les nostres poblacions i mirar d'atacar-Íes també des del punt de vista de 1'animació econòmica. Millorar el funcionament de la ciutat i dels pobles en els primers quatre anys. I per aixo en els primers sis, ens havíem quedat una mica en l'empenta fortíssima dels serveis personals, però havíem deixat de banda, — e n algunes poblacions al m e n y s — , el funcionament tècnic de la ciutat. Aquells serveis més tradicionalment municipals de les clavegueres, de la neteja, de la circulació, etc., que havien pogut quedar una mica al marge i que, tanmateix, s'estaven convertint en temes perillosos, en temes de complicació de la ciutat; i, d'altra banda, estàvem disposats a entomar totes les competències que nosaltres anàvem veient que cada vegada més els Ajuntaments podien realment entomar. Que eren competències que la nostra Constitució i el nostre Estatut deixaven en mans, potser, de poders més alts, però, que no impedien (ni impedeixen) que siguin delegats o transferits a nivells més baixos i que nosaltres preconitzem sempre que estiguin en el nivell més proper del ciutadà. Aquesta era la filosofia d'aquell moment. Després van venir moltes coses, però jo crec que això va tenir un ressò entre nosaltres. Vam engegar al 85-86 unes etapes de gran il·lusió municipal. Finalment van venir, al 87, les eleccions (no descriuré la campanya) . Tota campanya és un aprenentatge. Aquesta ho serà. Acabarem la campanya sabent coses que no sabíem de nosaltres mateixos, de la ciutat, de Catalunya. Això és segur. Jo diria que de la campanya passada hi ha dues lliçons que hauríem de reternir: Una, al tanto! amb les tècniques de la dreta. Sembla mentida, però encara ho hem de repetir. Hi ha una tècnica de la dreta que es basa en la connexió, en el pensament més tradicional, més tradicionalista, més de dret natural, més d'estar convençuts que porten la raó que la història ha portat sempre i que de fet, els ha portat a governar i ha deixat a l'esquerra en el racó durant molts segles de la nostra història. Cosa que crea una facilitat immesa per la maledicència, per la calumnia, per l'atac personal que va sovintejar a la campanya municipal, a tots nosaltres. 2 �Maledicència, calumnia, atac personal... fets des de la tranquil·litat de saber que al darrera hi ha tota la història de la humanitat, que és quasi com dir tota la història dels governs conservadors. En definitiva doncs, una colla de poders morals que són encara presents a la nostra societat; una colla de convencions i una colla de tradicions des del punt de vista ideològic que fan fàcil, que fan relativament fàcil per a la dreta pensar que pot aïllar l'esquerra, els homes i dones de l'esquerra, les persones de l'esquerra, caracteritzant-los com alguna cosa estranya, de sempre, tocada d'algun tipus de pecat, per dir-ho d'alguna manera Això, es va veure d'una forma molt expressiva en aquesta campanya, fins i tot, després de la campanya. Jo tinc un President de Districte de Barcelona al qual la dreta li ha fet una campanya després de les eleccions, pel fet que és President de Districte i va estar en discussió si podia ser-ho o no. Doncs, davant de l'escola dels "nanos", que a més a més, és una escola que és fora del Districte, d'aquest company, octavetes dient "fulano, ves-te'n", muntanyes de paperetes dient, "fulano ves-te'n". Coses que ataquen realment la tranquil·litat, l'equilibri, la psicologia de les persones i que nosaltres sabem que a la dreta no li costa res de fer. Això va ser un aprenentatge dur d'aquesta campanya que ens ha deixat a tots marcats segurament d'alguna forma, però, que l'hem d'haver après. I, en segon lloc, aquesta berreja que en Raimon Obiols ha denunciat també de darwinisme social, de cinisme respecte de la impossibilitat de millora de molts sectors de la nostra societat, del tercer terç, del quart món, -com es diu de vegades-, barrejada amb aquesta mena de beneficència, de sentiment benèfic que semblaria que és l'única sol.lució per aquests temes almenys l'única solució per la "bona consciència" de la "bona gent" que després d'haver dit que no hi ha res a fer, diu: "jo dono la meva almoina perquè aquells pobres, que el meu sistema, el sistema que jo pregono, deixa a la cantonada ara els aniré a veure perquè tinguin alguna cosa de la qual menjar". I criticant les esquerres que, en el fons, — s e m b l a — no estan disposades a aquesta beneficència i, per tant, no tenen, — d i u e n — , sensibilitat. Primer condemnar la gent: després donar almoina i, tercer, condemnar l'esquerra per no tenir la sensibilitat de l'almoina quan l'esquerra el que està fent, el que ha de fer, -amb pausa, amb prudència, però amb tenacitat-, és desmontar la màquina de la misèria, desmontar aquesta màquina que crea marginació i no pas acceptar-la com una cosa absolutament intocable i després tirarli al damunt l'aigua beneita de la beneficència. 3 �Hi ha una altra cosa que vam veure a la campanya anterior de les municipals i que, d'alguna manera, configura el que és el clima polític d'avui: no seguiré amb els temes de campanyes personals, in'hi ha molts; hi ha companys que són aquí, altres que no hi són (no hi és el company, per exemple, de Sant Feliu de Guíxols) campanya brutal, personal, "bustiades" contra aquest company Nosaltres, per tant, hem de partir de la base que ens hem fet més grans en aquest sentit, que sabem que això pot succeir i que sabem els valors que hi ha darrera d'això i això és el més important, són valors coherents, coherentment dedicats a la conservació del domini social permanent de les forces de dreta. Si repasem què se'n va fer, després d'aquests mesos en la situació actual, què se n'ha fet d'aquelles pretensions nostres de l'any 85, jo diria que Déu n'hi do si hem anat més enllà! Miremho ara amb fredor, mirem-nos-ho amb tranquil·litat: Deu n'hi do! els avenços que hem fet, Déu n'hi do! els detalls que hem aconseguit canviar, Déu n'hi do, també, els nous problemes que han sorgit i que en aquell moment potser no hi eren. Amb el canvi de situació de la crisi econòmica també han aparegut nous problemes. En el cas de ciutats grans: la circulació, evidentment; en matriculacions masives en els últims catorze mesos, que porten cotxes al carrer, cotxes a la vorera, problemes d'aparcaments, problemes de tot tipus que no eren tan palesos fa dos anys i mig i que ara ho són. Però, Déu n'hi do! el que els alcaldes socialistes hem arribat a fer en el sentit d'arribar als detalls que pensava molta gent, que mai hi arribaríem. Déu n'hi do! el que s'ha fet en matèria de descentralització en les ciutats grans. Déu n'hi do! el que s'ha fet en matèria de millora del funcionament, tot i que com he dit, també, en aquest camp, han aparegut molts problemes . Hi ha un nou orgull de les ciutats. Molt clarament a partir del 85. Un nou orgull, inclus unes noves campanyes, hem tret slogans. Hem sapigut dir que estimàvem les nostres ciutats de formes diverses Déu n'hi do la promoció econòmica que hem fet i, Déu n'hi do! fins a quin punt la gent identifica els Ajuntament amb agents de desenvolupament econòmic, amb gent que anima la ciutat. Déu n'hi do! la quantitat d'empresaris, de gent de clase mitja que veuen que en el seu Alcalde hi tenen un interlocutor vàlid (cosa que abans se'ls prohibia ideològicament, d'alguna forma, i que ara, evidentment, s'ha perdut com a prohibició). Déu n'hi do també, la quantitat de competències que hem entomat, encara que aquí és evident que els diners són el límit i no hem aconseguit, diguem-ho clarament, - ni de l'Estat encara-, després de la gran empenta del 82-83, de la gran empenta de l'entrada d'en Borrell en el Ministeri, no hem aconseguit encara un nou model de finançament que sigui suficient, ni de l'Estat ni, per descomptat hem aconseguit que es formi una cosa que les Lleis de Bases, l'Estatut, preveuen, que és el Fons de Cooperació Autonòmic. 4 �Avui a Madrid he tingut ocasió de comprovar, parlant amb l'Alcalde de Valladolid, una colla d'Alcaldes també, discutint temes de finançament, que una de les comunitats autònomes que ha desenvolupat més el model de transferències de serveis als Ajuntaments és Castella-Lleó. Castella-Lleó, per una llei que va ser votada amb majoria socialista però amb unanimitat, (A.P. també la va votar) i que en aquest moment el President d'A.P. està practicant, ha creat Comissions Mixtes de traspasos de la Comunitat Autònoma als Ajuntament i, en concret a l'Ajuntament de Valladolid, que comprenen: tots el temes de Joventut, per delegació, prevista en l'Estatut i en les Lleis Bàsiques; es pot fer, tots els serveis socials, guarderies i esports. I no han fet l'ensenyament, perquè l'ensenyament no està transferit; és una d'aquestes Comunitats Autònomes que se'n diuen territoris "MEC", del Ministeri d'Educació i Ciència, encara no hi ha aquesta transferència. Si algun dia hi és, el model que jo en diria "castellà" en aquest cas, aprovaria probablement, la seva transferència als Ajuntaments. Això està passant ja a Espanya. Està passant (hem de recordar-ho al Govern que tenim aquí) amb un Govern de dreta que, senzillament, està seguint la Llei, que es va aprovar amb majoria d'esquerra, però també, amb unanimitat de la dereta, -tema que hem de recordar-. Potser això, ens ha impedit aquí anar molt més enllà en el terreny de l'assumció de competències i esperem que el canvi de clima polític de Catalunya ens permetrà començar a plantejar aquestes coses a partir del dia u de juny. Aquí mentrestant, no es compleix la LLOT. La FMC denuncia que la LLOT preveia la creació de la Comissió d'Administració Local, per la discussió dels grans temes del país, entre els quals, evidentment, els temes de finançament, però els temes comarcals i els temes de desenvolupament de la pròpia LLot. No s'ha creat la Comissió d'Administració Local (sabeu que la FMC està estudiant aquest tema per veure quin posicionament ha de pendre sobre aquesta qüestió) reitero que no s'aplicat ni la Llei, ni la LLei! que a nosaltres no ens agrada i, que tanmateix, té alguns aspectes positius. Inobservancia de l'Estatut, de l'esperit de l'Estatut en aquestes Lleis. No hi ha en el tema metropolità, — e l qual, és evident, l'Estatut en l'Article 5 parla del fet metropolità i que s'ha de regular i el que veiem és una regulació, com a mínim, risible d'aquest fet i, complicada—; No ja en el tema de les comarques, en el qual hem vist una aplicació d'un sistema mecànic de formació de majories contra la professionalitat dels vots; no en la delegació de competències, sinó al contrari: l'absorció de competències d'una forma claríssima en aquest moment a partir de l'atac a la Diputació de Barcelona; la falta de creació d'un fons autonòmic de cooperació local, tema en el qual insistim constantment i que ha de ser una de les conquestes que nosaltres trèiem d'aquesta nova contesa electoral. 5 �Evidentment que aquestes Lleis tenen algunes coses bones. I evidentment, que no seríem segurament seguits si només diguéssim que hi ha hagut coses dolentes. Per exemple en la LLOT, l'Alcalde és declarat representant ordinari de la Generalitat, és a dir, hi ha una reiteració de l'esperit de l'Estatut que veu als Ajuntaments com Administració de la Generalitat de Catalunya i ho diu l'Estatut: " la Generalitat és composa de l'Administració Central i dels municipis de Catalunya". Per tant, som Generalitat i, aquesta Llei en algun punt recòndit —d'això no se'n ha tornat a sentir parlar, però hi é s — , diu " que els Alcaldes són els representants ordinaris de la Generalitat en el seu municipi." Tots vosaltres, tots nosaltres, som els representants de la Generalitat en el nostre municipi. Es per això, que nosaltres tenim la força per dir, per la nostra trajectòria i pel que hem vist de les lleis que hi ha, que confiem en una Generalitat diferent, en un President que sigui sensible a les necessitats i possibilitats del govern local, que hi vagi de cara, (com ho va fer el President Tarradellas), que simbolitzi no només el pluralisme ideològic del nostre país, o sectorial, o comarcal, sinó també, l'institucional. Un president que ens representi a nosaltres Alcaldes. Un President que quan el veiem parlar com a President, al tanto!, no com Secretari General (que aquí podríem estar-hi sempre en desacord), sinó com a President, penséssim "aquest és el nostre President que està parlant en nom nostre". També davant de Madrid; davant de Milà; davant d'Europa o davant de Catalunya. Quan fa servir, com és normal que ho faci servir el President de la Generalitat de Catalunya, aquesta invocació "Jo com a President de Catalunya..." i a continuació tots hauríem de pensar "aquest home està parlant per mi i, m'està representant". Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat que pressioni, a Madrid evidentment, per a Catalunya. Però no només per la Generalitat entesa com una administració central de Catalunya. Per Catalunya!, Per tot Catalunya. Es a dir, nosaltres no hem vist casi mai i ens agradaria de veure (i pensem que això pot arribar) una Generalitat que pressioni a Madrid en nom dels catalans, en nom dels municipis de Catalunya també i, que sàpiga fer l'esforç. Que això és una qüestió de generositat, és una qüestió d'imaginació inclus, de no estar obsessionat pels conflictes i tenir l'amplitud d'esperit i d'ànima de saber que hi han molts que esperen molt d'un . El President de la Generalitat ha d'anar a Madrid i ha de demanar per tot Catalunya; no només per l'Administració; no només pels "serrells"; no només el finançament d'allò que falta per finançar i aquell pressupost que no ens arriba de TV3 (que, per cert, la poden gestionar millor des del punt de vista financer) o els mossos d'esquadra; sinó també, demanar obertament, intensament i tenaçment a Madrid -i a Europa si cal-, per a tots. I per tant, pels Ajuntaments; per allò que els Ajuntaments estan demanant a Madrid. Quina no seria la nostra força si veiéssim que el President de la Generalitat està abogant a Madrid pel mateix que nosaltres estem abogant i que no es dóna aquesta situació en la qual el Govern, sigui el Govern que sigui, pot tendir a jugar a la contradicció entre Comunitat Autònoma i Ajuntaments, sinó que hi hagués una pinya. 6 �Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat que sàpiga compaginar la satisfacció prudent i equilibrada dels desitjós de les diferents ciutats i comarques de Catalunya; que no contraposi el Segon Cinturó a l'Eix Transversal: aquest sistema tan fàcil de no fer, de mai no fer res, ni l'Eix Trasversal ni el Segon Cinturó complert. (Només se'n ha fet un tros d'Eix, que és l'Eix Pirineic i l'ha fet l'Estat, hem de recordar-ho, això. Una Generalitat que acabi el que comença. Si es fa el Túnel del Cadí, es podria discutir que el més important a fer fos l'Eix del Cadí o el Túnel del Cadí, fa cinc anys, fa sis anys, i la carretera de Sitges que ara es parla de fer i totes les carreteres que surten de Barcelona amb aquest esquema radial que la Generalitat està aplicant, - ho dic jo que soc l'Alcalde de Barcelona-, es podria discutir que això fos el més important. Però si es fa, que s'acabi!. El que no té sentit és que es faci el Túnel del Cadí i com que resulta que el fa una empresa privada i potser hi ha alguna reticència respecte el seu president, d'un altre grup diferent, "no és una cosa feta exclussivament a dintre de casa nostra: Presidència de la Generalitat és Convergència i Unió", llavors ja no s'hi està d'acord i no s'acaven els accesos i tota aquella inversió s'està morint de fàstic per una manca d'equilibri financer perquè els accesos no hi arriben o no hi arriben bé. Una Generalitat que no exclogui ningú, del fet de ser català o de tenir responsabilitats importants dins de Catalunya. Que no exclogui precisament el President del Cadí, precisament al President de la Companyia que va fer el Túnel del Cadí, que va ser públicament vetat per la Generalitat, per un càrrec en l'esquema olímpic; que no exclogui directors de diaris, dels quals s'ha de suspitar que són enemics de Catalunya, deseguida que no són amics d'un; que no exclogui fiscals i jutges o mossos d'esquadra, pel cas, que també se'ls exclou; que no exclogui evidentment dissenyadors i modistes Una Generalitat que no ocupi o faciliti l'ocupació de places de funcionaris a persones que ocupen càrrecs de designació política, cosa que està succeint. Una Generalitat que formi un govern de Consellers coneguts i reconeguts per la seva tasca. No (i perdoneu-me) un "Consell d'Oriols Badies", ( no perquè l'Oriol Badia no sigui una persona respetable, que ho és; jo me l'estimo, el conec i en Manel Royes us en parlaria des de que feien la guerra de petits contra el franquisme). Però, escolteu, pregunteu qui és l'Oriol Badia. No ho sap ningú. Rematadament ningú. Es un Consell format per persones desconegudes per la gran majoria dels catalans. Un Consell amb un Conseller en cap que prengui la responsabilitat de dirigir un govern, deixant en el President aquesta feina de representació del conjunt que el Raimon Obiols tant sovint demana. 7 �Una Generalitat formada per persones a les que se suposa el seu catalanisme i la seva fidelitat a la Institució i al President. Però no només aquesta fidelitat; també 1'eficacia; també la personalitat; també l'honestedat personal. En fi, crec que nosaltres el que podem fer avui com Alcaldes en aquest moment, en aquesta campanya és: Primer.-Ajudar que la política catalana toqui de peus a terra. Portar al Parlament les preocupacions dels Ajuntaments que en definitiva, en primer lloc, són Generalitat (cosa que s'oblida massa sovint) i, segonament, són les preocupacions més semblants a les preocupacions de la gent: no dic demagògicament que són les preocupacions de la gent. Dic que són les preocupacions més semblants de les preocupacions de la gent perquè tenen més a veure amb el dia a dia i amb els temes del govern de nivell més baix, que toca més a la gent. Segon.- Millorar les relacions Institucionals: i millorar-les, no per una frase que jo dic ara en aquí, sinó perquè serem capaços, crec, de situar la polèmica en el seu camp propi, que és el Parlament. Des d'allà és on s'ha de fer la polèmica i bandejar de les relacions entre Institucions, tot ànim polèmic. Crec que realment a partir d'aquestes eleccions és en el Parlament on es jugaran moltes polèmiques que, de vegades, s'han volgut o s'han pogut confondre en debats entre Institucions. Les relacions entre Institucions s'han de respectar al màxim, seguint les consignes del llibre d'en Raimon Obiols. S'ha de bandejar de les relacions Institucionals tot el que és polèmica ideològica; hi ha un camp per aquesta polèmica i en aquest camp poden parlar-hi alcaldes; poden parlar-hi regidors; poden parlarhi polítics de diferent signe i fer arribar a tot Catalunya a través del portaveu que ha de ser el Parlament, tota la transcendència i tot l'interès dels debats que estan coent-se en l'interior del nostre país, sense tacar les relacions entre institucions, que han de mantenir-se en un pla d'estricte respecte i, Tercer.- Realitzar tot això en el marc d'un canvi de la política catalana, cap a l'obertura i cap al progrés. Aquesta és la nostra tasca, aquesta és la nostra funció i això hem de fer-ho com alcaldes i com alcaldes socialistes. M'agradaria que això ho féssim reflexionant durant aquests dies, abans del mes d'abril que diuen que és el mes dels alcaldes. Treballant però reflexionant una mica en fredor, tractant de treure'ns de sobre les imatges de cada dia pensant en tot el que ha succeït, reflexionant que venim de molt lluny, des del punt de vista ideològic, des del punt de vista polític, Déu n'hi do! la tasca que portem i el temps que portem, reflexionant el que s'ha fet en tots aquests anys,particularment, en aquests quatre anys. 8 �Recordar, per altra banda, que totes les coses són mudables en política. Que al juny del 83, tot just després de les eleccions municipals la cotització de Convergència i Unió era zero, just un any abans era zero, era baixíssima, era el moment pitjor de tots el punts de vista: d'imatge, personal, inclus del President i del Partit que dirigia Catalunya i, tanmateix, en uns mesos això es va capgirar i es va capgirar amb la sentència de la LOAPA d'aquell estiu i, d'una manera formidable, amb l'aparició de TV3 al desembre d'aquell any, al gener del següent, 84, quatre mesos abans de les eleccions. Ara som en un moment molt diferent. Aquell era un moment en què es configurava, com ens recordaven l'altre dia, primer: per un estat de gràcia que va ser produït per aquesta combinació d'elements: sentència de la LOAPA, aparició de TV3, etc. I pel màxim vent contrari al govern PSOE..., la cotització del govern socialista a totes les enquestes era mínima, és de les més baixes que ha hagut des del 82 fins ara. No és aquest el cas. Ara estem amb un govern socialista amb cotització en alça, molt més alta, sobretot, després del tema de les bases americanes, del tema del principi d'"acotament", sembla, del tema del terrorisme i de la millora econòmica que s'està produint amb un increment dels llocs de treball nets creats en aquest país. Per tant, una situació totalment contrària aquella del 84. I per altra banda, una situació d'evident (i necessari i lògic, quasi diria) desgast del Govern de la Generalitat després d'aquests quatre anys. Evidentment que s'ha de tenir en compte que aquests quatre anys, a més de degast i de desil·lusió de coses que no s'han fet, (n'hi ha la pila, de coses que no s'han fet), hi ha quatre anys de TV3, quatre anys de Cadena Tretze, quatre anys de Catalunya Ràdio, quatre anys de Ràdio Associació, quatre anys de l 1 AVUI, quatre anys de premsa comarcal, en part, dirigida.... I això evidentment, es nota. I això evidentment, pesa en el país. Però, no es suficient com perquè la gent en el seu fur interior no estigui més influïda, crec jo, per aquests factors profunds de canvi d'época històrica. Evidentment que hi ha hagut accions. Evidentment que hem de ser capaços de veure que hi ha hagut de bo; però també, passant llista a les coses que s'han fet, aquelles que més es veuen, les grans comissions de modernitat a Europa (Europa sí, molta Europa, però perden les eleccions europees, al tanto!). Una millora econòmica, però una millora econòmica que el propi Govern de la Generalitat ha d'aplaudir al Govern de l'Estat. Perquè ha de reconèixer que és l'acció del Govern de l'Estat qui l'ha canviada. I aquí l'únic que pot fer el Govern de la Generalitat és a corre-cuita tractar d'enganxarse a les faldilles d'aquells que han fet aquests canvis econòmics i tractar d'aparèixer no separart d'ells. I diria el mateix dels temes del terrorisme, en quina pessa i en quina presa no han corregut doncs, des del Govern de la Generalitat actual de Convergència i Unió, a agafar-se també a aquesta política del Ministeri de l'Interior, aplaudint sempre al Ministeri de l'Interior sobre tot d'ençà dels últims catorze mesos i d'ençà de la possibilitat evident que la gent pensés que el tema del terrorisme era un tema no prou condemnat a Catalunya. 9 �En definitiva també els quatre anys han acabat amb la LLOT i la LLOT té dos aspectes: el primer, un intent d'afirmació del Govern de la Generalitat, per sobre de tot, tractant de demostrar que el més important és governar, peti qui peti!, caigui qui caigui! (Si pot ser que caigui algú dels altres millor, que per això manen ells) Però, evidentment també, amb les despeses que això representa, perquè no ho dubteu que això té despeses. Té despeses que nosaltres hem de saber explicar, sense amargor; però hem de saber explicar que hi ha hagut unes despeses pel país del fet d'aquestes lleis i que una llei tan fonamental com aquesta feta sense consens, és una mala passada al país. Jo crec que, a partir d'aquesta reflexió feta fredament, més enriquida per la situació que cada un de nosaltres hem vist en els nostres municipis, podem oferir en el nostre públic, dels nostres municipis, de cada municipi i, el públic en general de Catalunya, si som capaços de transmetre això, a més, en el centre de la direcció política del nostre esforç, serem capaços de transmetre una imatge ben diferent del que moltes vegades ens pensem que la gent pensa. En definitiva, hauríem d'anar a aquestes eleccions amb l'esperit que alguns dels companys que són aquí, com en Carles Alsina, la Montse Tura, han demostrat en una època en què no han tingut la facilitat de la majoria de nosaltres. No eren alcaldes i ara ho són. I per arribar a ser-ho, ha calgut tenir un tremp i una capacitat de lluita, ha calgut saber disfrutar amb la lluita quan inclús s'està en minoria. Aquest és un punt fonamental. Aquest és un Partit que ha de prendre la cultura de la lluita, perquè moltes vegades se'ns ha donat amb una certa facilitat, un excés de facilitat potser, la capacitat de guanyar, per tal com es van desenvolupar les coses en aquest país al principi. Doncs mirem l'esforç d'aquests companys i em penso que anirem endavant. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall al Sopar d'Alcaldes del PSC celebrat a l'àrea de Bellaterra (B-30) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-03 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Catalunya Eleccions Territoris Catalunya. Generalitat Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Bellaterra Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2791/19880412_FuturEsperancat_Campanya_PM.pdf 7848df711773d57282d87a35d9f0935f PDF Text Text .o ¿ft \»j//f>5- • ON DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FÜTOR DE CATALUNYA Abril 1988 �UN DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA Però abans els haig de dir unes coses sobre el passat. Molts de vostès, potser, no recordaran qui i com va fer més per a Catalunya i per la llibertat en els anys negres de la dictadura, en els cinquantes, en els seixantes i en els primers setantes. Ara és fàcil omplir-se la boca de paraules sobre Catalunya i l'Autonomia i la Llibertat, però la veritat és que en aquells anys molt pocs dels que avui s'omplen la boca d'aquestes paraules estaven entre tots aquells, entre nosaltres, quan fèiem front a una situació d'opressió i de persecució dels drets més elementals. Jo recordo perfectament que aleshores els onzes de setembre no eren com ara una processó pacífica, per davant del monument de Rafael de Casanova, sinó una manifestació de poca gent i molts policies al darrera, convocada en bona part pel moviment sindical clandestí i, -els ho asseguro-, no gens agradable. Molts d'aquells que ara parlen de Catalunya i de la llibertat no estaven entre nosaltres. Però, potser no cal anar tant lluny. Recordem, tan sols el primer de febrer de 1976 i el vuit de febrer de 1976 i les grandioses manifestacions pel Passeig de Sant Joan i per tot el centre de Barcelona. No recorden vostès aquella fotografia que s'ha fet famosa d'una colla de ciutadans asseguts a terra en el passeig central del que encara es deia Passeig General Mola, rebent les bastonades de la policia del règim?. Si esbrinen bé qui hi havia allà, distingiran una colla de ciutadans, majoritàriament d'esquerres i, si s'hi fixen prou, descobriran Joan Reventós, en Xirinachs, en García Faria... i podríem anar seguint. Però el que m'interessa ara, és recordar el què pensàvem en aquells moments, i des del moment actual preguntar-se avui, "Què caldria haver fet?" Què pensàvem al 76 i al 77 que en dotze anys estaria fet? Molts, la majoria, imaginaven que en dotze anys tindríem més que enllestida la divisió territorial de Catalunya i l'organització d'una nova Administració, que l'Eix Transversal estaria acabat, que Tarragona i Reus i el Garraf tindrien aigua, que les rieres de Catalunya no serien pudentes i el sistema de depuració hauria millorat ostensiblement, que l'escola catalana seria capdavantera a Espanya i comparable a les millors d'Europa, que la tradició del Patronat Municipal Escolar i la Universitat Autònoma de la República no s'haurien estroncat, que els 600.000 pobres que avui hi ha en aquest país estarien atesos, que els problemes d'inseguretat i drogaddicció no haurien arribat al grau de manca de polítiques definides que avui observem. En fi, que l'atur hauria disminuït i que una política industrial de promoció pròpia de Catalunya hauria contribuït clarament a la millora de la situació, en aquest terreny. És cert que també pensaven que el �2 Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ja s'hauria format, que l'Administració Perifèrica de l'Estat s'hauria adaptat als esquemes territorials catalans, que s'haurien d'haver aprovat temps enrerra, molt abans i, per tant, que molts problemes que tenim, no només a Catalunya, sinó a la Governació espanyola en el seu conjunt, també estarien més ben solucionats, més avançats. Però això no treu el fet evident que ara, i aquí, a Catalunya, no s'ha sabut donar solucions originals i profundes a molts dels problemes del moment, que Catalunya, la Catalunya que tenim avui, no és ni de bon tros, aquella que fa dotze anys esperàvem de tenir, a hores d'ara. Després els parlaré de les coses que s'han fet bé i de les coses que no s'han fet bé i d'aquelles que caldrà fer. Però per començar aquest discurs esperançat sobre el futur m'han de deixar que faci una petita reflexió sobre el present i sobre les eleccions que s'acosten. Molta gent pensa que allò que hem aconseguit és important (i tenen raó). Molta gent pensa que el govern de Felipe González a Madrid i el govern Pujol a Catalunya estan presidint sobre una situació que és francament millor del que era fa uns anys. Potser no tan bona com esperàvem fa dotze anys però potser millor del que fa 4 o 5 podríem esperar. I en funció d'aquesta regla de tres molta gent diu "ja ens estan bé els governs que tenim i, per tant, potser que continuem igual". Per què és això? perquè els governs actuals tenen una especial legitimitat, el govern espanyol representa no només un govern sinó l'Espanya democràtica, l'Estat de les Autonomies, el país que entra a Europa, el país que s'arrenglera clarament amb les seves aliances internacionals i que li sap plantar cara als EE.UU., el país que ha aconseguit una inflació i un creixement econòmic que són perfectament comparables, si no millors, a la de molts països europeus; en definitiva, un país que pot començar a anar amb la cara alta pel món. I tot això és cert. Però per la mateixa regla de tres també es pensa, a vegades, que l'actual govern de Catalunya representa l'Autonomia, la Catalunya que s'autogoverna, la Catalunya que torna a créixer econòmicament, que mira esperançadament el futur, en definitiva, la Catalunya que som. I, per tant, de la mateixa manera que qui vol una Espanya democràtica vol el govern actual, espanyol, sembla que es vingui a dir que qui vulgui una Catalunya autònoma que voti el govern actual que tenim. �3 Hi ha un 20% de persones a Barcelona que voten Felipe González, Jordi Pujol i Pasqual Maragall i que no hi veuen cap contradicció. Cada un representa, respectivament, la democràcia, l'autonomia de Catalunya i la pròpia ciutat de Barcelona. Però jo els haig de dir que s'ho pensin dues vegades. Jo els haig de demanar que analitzin detingudament qui ha fet què i com ho ha fet i que vegin fins a quin punt és veritat que el que tenim avui a Catalunya, més que un govern, és una digníssima representació que els catalans es van donar l'any 1984, però que aquesta representació no ha estat a l'alçada del que Catalunya podria esperar. Que aquest govern es gaudeix d'unes millores majorment aconseguides per altres nivells de govern i que més aviat actua com un no govern, gairebé diria com un sindicat, com un grup de pressió que tracta de posar punts i comes i accents i de criticar o aplaudir les accions que els altres governs, el de l'Estat i el de les ciutats van fent dia rera dia. No és que el govern de Catalunya no faci res, ja hi tornarem sobre això; però sí que és ben evident que esmerça tant o més d'energies, d'esforços i de temps en comentar, en criticar i, a vegades, en combatre el que els altres nivells de govern fan. Nosaltres el que necessitem ara és un autèntic govern, un autèntic equip de govern, amb un autèntic director de l'equip i amb un programa, amb un programa clar per desenrotllar. No necessitem d'un gran solista, necessitem d'un gran director. No necessitem d'un solo, necessitem un concert, una orquestra. Vostès s'imaginen el que podria ser un equip, un govern dirigint Catalunya que aprofités tota la immensa experiència acumulada en el govern de les grans ciutats de Catalunya, i en el govern de l'Estat ?. Vostès s'imaginen el que podria ser un govern presidit per un President que representés la totalitat de Catalunya, que quedés al marge de la lluita partidària, en Raimon Obiols, amb un equip que podria molt bé ser dirigit per un Conseller en cap, com ell ha promès, com ara en Narcís Serra ? Vostès s'imaginen el que podrien aportar en aquest govern personalitats com l'Ernest Lluch o en Joan Majó ? �4 Vostès s'imaginen el que podria ser un equip de govern amb un Conseller de Governació com en Joaquim Nadal, l'Alcalde de Girona, i amb uns altres Consellers que es diguessin Lluís Armet o Mercè Sala o Antoni Siurana o Rafael Suñol, l'actual President del Banc de Crèdit Industrial, o Francesc Raventós, l'home que ha creat 16 empreses en un any, sota l'impuls d'Iniciatives, S.A., o una Conselleria d'Educació dirigida per la Marta Mata ? S'imaginen el que això significaria per a Catalunya? Jo no dic que aquests siguin els noms que hagin de ser. Serà en Raimon Obiols qui haurà de decidir. Jo només dic que dintre de les possibilitats que ofereix l'opció socialista hi ha tots aquests noms. I, afegeixo: en aquest govern hi haurien també tots aquells noms que la resta de les formacions de l'esquerra catalana pogués oferir. Catalunya faria un salt, Catalunya faria un bot endavant, no en dubtin ni un segon. Tota l'energia i tota l'experiència acumulada en el govern de l'Estat i en l'enorme impuls de canvi que han vist les nostres ciutats, els nostres carrers, les nostres places, les nostres iniciatives empresarials, les nostres iniciatives culturals, es reflectirien en una nova situació en la qual Catalunya seria dirigida pels millors catalans per dirigirla. Parem-nos un moment a pensar què és Catalunya. Catalunya és un nom, una bandera, una unitat, una totalitat?. No és més cert que Catalunya és una diversitat de ciutadans i de ciutats i de pobles que li donen el seu caràcter, que la fan tal com és? No és veritat que Catalunya és la suma de Barcelona i Girona i Manresa i Tarragona i Lleida i Reus i Olot i Figueres i Amposta i Tortosa i Terrassa i Sabadell i Vic i Ripoll... i que Catalunya no serà forta fins que no sàpiga sumar bé les potencialitats de tots aquests noms, de totes aquestes ciutats, de tots aquests ciutadans amb l'única i estricta finalitat de fer-la gran?. A principi de segle un poeta va dir que "Catalunya sense l'Empordà no fóra Catalunya, i que, tanmateix, si de Catalunya només quedés l'Empordà Catalunya tornaria a ser". Què vol dir això? Vol dir que la veritat no està en el tot sinó en la part. Vol dir que la llavor del creixement del nostre futur s'ha d'anar a cercar en cada una de les parts que fan de Catalunya una cosa diferent, plural, rica, diversa, heterogénea i, tanmateix, única. Aquests darrers anys se'ns ha vulgut contraposar la idea (i dic la idea) abstracta de Catalunya a la realitat de Barcelona o d'altres parts del nostre país. I s'ha especulat amb què els interessos de l'una i 1'altra o les altres podien no ser coincidents; i això és fals. �5 Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya; que quedi clar. Més enllà de la distribució de recursos, més enllà de la gran concentració de despeses de govern, de funcionariat que es donen a Barcelona... Més enllà de totes aquestes inèrcies que un govern conscient hauria de corregir, en allò que és fonamental, repeteixo, allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya. I ara ens hauriem de preguntar què caldria haver fet a Barcelona i caldrà fer a Barcelona. Refer la Barcelona vella, tirar endavant un autèntic pla de metros d'àmbit metropolità, abonar a Barcelona les despeses de capitalitat d'aquells serveis que fa per suplència en museus, en cultura, en ensenyament, en sanitat, en joventut, en serveis socials... en tantes i tantes coses; millorar el seu tràfic, construint definitivament els cinturons de ronda, disposar d'una autèntica política social autonòmica que faci front a les bosses de misèria que encara hi ha; recolzar la Barcelona que mira esperançada el seu futur i el 92 i no negar-li el pa i la sal, posant en qüestió constantment els petits detalls; ajudar a escampar pel món la bona nova del nou urbanisme barceloní: això és el que caldrà fer, això és el que caldria haver fet i que es farà; n'estic segur. A Barcelona què li cal? Un govern de Catalunya que s'estigui barallant amb el govern de l'Estat un dia sí i l'altre també sobre quants mossos d'esquadra hi ha d'haver, o si han de portar pistoles o no a l'estranger, o si ens sentim ofesos per unes paraules dites per un artista en havent sopat?. No és més cert que a Barcelona li cal un govern de Catalunya que col·labori clarament i es comprometi a fons en el Consell de Seguretat Urbana que hem creat, en una política de seguretat conjunta de tots els nivells de govern per fer front als problemes que creen la drogaddicció, la marginació i l'envelliment d'algunes zones de la nostra ciutat, d'alguns barris de la nostra ciutat?. No és més cert que a Barcelona li cal un govern que ens digui "Mireu, Ajuntament de Barcelona, estem disposats a arribar fins aquí, o fins allà; això us ho podem oferir; més enllà no hi podem anar, però amb això hi podeu comptar"?. No és més cert que és millor això per a Barcelona, i per tant per a Catalunya, que no pas un govern que a cada demanda barcelonina només sap contestar "demaneu massa"?. No ens hem guanyat el dret, amb el nostre treball, el nostre esforç i la nostra contribució a una comprensió més gran dels nostres problemes? Penseu que l'ARl (l'Area de Rehabilitació Integrada) de la Ciutat Vella vam trigar dos anys per a tenir-lo acceptat, i quan es va aprovar l'Estat ja havia decidit, o pràcticament va decidir desseguida, de suprimir-lo, de suprimir-lo en general, a tota Espanya, per tal com les Comunitats Autonomes no havien fet bon ús dels instruments que s'havien creat per rehabilitar. Penseu �6 que l'actual pla de arribar a dos barris tan sols es planteja Montgat, o d'Horta a i la Zona Franca. metros només preveu unes petites cues per propers de l'Area Metropolitana, però que ni l'anar de Sardanyola a Sarrià, o de Papiol a Sabadell, de la Ciutat Meridiana a Montjuïc Pensin que l'Ajuntament de Barcelona, el contribuent barceloní, segueix pagant 24 museus, 20 escoles, entre E.G.B. i F.P., i encara més escoles d'Educació Especial. Penseu que paga una part del Liceu, del Palau de la Música, de la Fundació Miró, de la Fundació Tàpies, la totalitat de l'Orquestra Municipal, la totalitat del Conservatori Municipal, sense cap mena d'ajuda; i que l'Estat diu que no pot pagar perquè tot això ja està transferit, com a competència de la Comunitat Autònoma, i que la Comunitat Autònoma ens diu que no pot pagar-ho perquè l'Estat no li va transferir. En fi, que Barcelona no s'ha vist acompanyada en la solució dels seus problemes financers, s'ho ha hagut d'arreglar tota sola. Volen creure que els cinturons de ronda, que tot just ara s'encetaran, estaven dibuixats, ja, i projectats l'any 1965?, fa 23 anys, per tant, i que encara és l'hora que el govern de Catalunya i el govern de l'Estat es posin d'acord per fer les cues d'aquests cinturons, des de Trinitat fins a Montgat i des de la Diagonal fins a l'Aeroport. Algú podria creure l'any 76, l'any 77, quan va tornar Tarradellas, l'any 78 quan vern votar la Constitució, l'any 79 quan les primeres eleccions municipals, l'any 80 ja amb el nou govern que 8 anys després, 9 anys després, 10 anys després, tot això no s'hauria encetat? Mirin: Barcelona, com deia gran fornal de Catalunya", és la totes les viles, pobles i ciutats ció, a la seva cultura, a la seva Josep Garriga i Massó, és "la resultant de la contribució de de Catalunya a la seva governaexpansió internacional. Barcelona no ha creat Catalunya: és Catalunya qui ha creat Barcelona, és Catalunya qui ha tingut prou força com per dotar-se d'una capital, a diferència de tantes regions europees respectables en la seva cultura, fins i tot, el seu idioma i els seus habitants, però que no tenen aquest caràcter de nacionalitat, justament perquè no han estat capaces de crear una capital i un sistema de ciutats. Doncs bé, aquesta Barcelona necessita més que mai d'un govern que l'ajudi a tirar Catalunya endavant, no ella sola sinó amb totes les ciutats i pobles de Catalunya, però a tirar Catalunya endavant, tan endavant com pugui anar. Si Barcelona no va, els ho asseguro, això sí, que és ben cert, Catalunya tampoc no anirà. �7 A partir del 29 de maig caldrà fer molt perquè aquesta connexió funcioni bé. Perquè mai més un govern de Catalunya deixi d'avançar cap a 1'objectiu raonable d'una xarxa de rehabilitació i reinserció que permeti estabilitzar el nombre d'heroïnòmans, impedir el creixement d'altres addiccions i decididament, tenaçment, lentament, però amb tota fermesa, anar acotant, primer, i disminuint, després, la magnitud d'aquest problema pavorós. Citaria set polítiques concretes: la lingüística, la de serveis socials, la de política industrial, la de sanitat, les escoles, la marginació i la droga. Són set mostres, set qüestions en les quals hem de millorar, clarament. Deixin-me que els digui una cosa: cap d'aquestes qüestions i cap altra gran qüestió de Catalunya no millorarà decididament si no hi ha un canvi en les relacions institucionals. Torno a repetir-ho i ho repetiré tantes vegades com calgui: no hi ha cap gran problema que tingui solucions que sigui competència d'una sola de les tres Administracions que treballen en el nostre país. Tots els grans problemes són, de fet, competències compartides i requereixen una entesa. Jo, personalment, oferiré un acord en nom de la ciutat de Barcelona, al proper govern de Catalunya, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, per tal que aquests problemes, almenys aquí a Catalunya, puguin ser resolts dins d'un clima d'entesa. En tots els camps que he citat, hi ha indicis d'aquesta entesa o hi ha també manca de generositat, manca d'una decidida voluntat de posar els problemes i les necessitats per damunt de tot. La ciutat de Barcelona necessita un gran acord nacional, amb el govern català, per elaborar la seva Carta Municipal, que com a Llei especial haurà de ser aprovada pel Parlament de Catalunya, abans de ser enviada al Parlament espanyol; per resoldre els grans temes culturals del país, els grans museus, la política musical i els grans equipaments culturals; per aconseguir per a Barcelona, vinguin d'on vinguin, els diners que li han de ser estalviats al contribuient barceloní pel pagament dels serveis de suplència que realitza l'Ajuntament de Barcelona, avui; per promocionar, conjuntament, l'Area de Barcelona i tot Catalunya, en el món econòmic internacional; i per organitzar els millors JJ.00. de la història, de comú acord totes les Administracions, sota la direcció inescapable, perquè així ho diu la Carta Olímpica, de la pròpia ciutat. Al mateix temps, oferiré i, evidentment, demanaré, un acord per les grans infraestructures de la nostra Area Metropolitana: metros, port, aeroport, cinturons, depuració d'aigües i col·lectors necessaris per lluitar contra les inundacions. �8 Jo soc un convençut que en totes aquestes qüestions el Poder Local hi té molt a dir, perquè és aquell que està més a prop del ciutadà i el qui sap realment a on li apreta la sabata, per on s'ha de començar, com s'han de fer les coses, com s'han de negociar, com s'ha d'expropiar, com s'ha d'indemnitzar, com s'ha de dialogar amb els veïns, com s'han de gestionar els serveis. Però temps que d'aquests cessàries la ciutat de Barcelona és generosa i sabrà, al mateix reclama la seva part de protagonisme en la solució problemes, sabrà, dic, oferir les compensacions neal govern de la Generalitat. És evident que Barcelona, com a ciutat, ha anat acumulant, durant el période d'inexistència de l'Autonomia catalana, una colla de significats i de representacions que, pròpiament, pertocaven a un govern de Catalunya que en aquell moment era inexistent. Avui el tenim, i és de rigor que el govern de Catalunya tingui un paper important en molts d'aquests temes, un paper presidencial, un paper directiu, un paper orientador, un paper d'un fort simbolisme, en el millor sentit de la paraula, d'exercici del simbolisme nacional, de posessió d'alguns equipaments i infraestructures que tenen un abast català, però aquest intercanvi, aquesta compensació, aquest gran acord no ha estat possible fins ara, perquè no ha existit el clima en el qual aquestes ofertes es poguessin encadenar positivament, no hi ha hagut ganes d'escoltar, ni a l'hora de pagar ni, per descomptat, tampoc a l'hora d'obtenir les compensacions, hora que, com és lògic, no ha arribat mai; ni a l'hora d'ajudar ni a l'hora de rebre. Quin efecte enormement positiu no tindria un acord, en virtud del qual, la ciutat de Barcelona renunciés a algun dels seus actius més simbòlics en benefici del govern de Catalunya i obtingués, en canvi, un recolzament total en la seva lluita per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, i la qualitat de la nostra ambició com a ciutat europea ? No cal fer grans cabòries per imaginar els efectes, enormements benèfics, que tot això podria tenir. Doncs bé, ha arribat el moment de plantejar-s'ho, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, repeteixo. Però com és natural, no hi ha cap mena de dubte que si les eleccions del 29 de maig permeten un canvi de majories, tots aquests resultats estan garantits. Però sàpiguen que en cas contrari, jo igualment oferiré un acord. No sé si saben que hi ha autonomies a Espanya, concretament la de Castilla-Leon, on s'ha iniciat ja un procés de transferències de serveis de l'Autonomia als Ajuntaments en els camps en què aquesta delegació és més natural i lògica: joventut, serveis socials, esports i escoles Bressol. �9 Aquest procés que va ser aprovat en un mandat anterior, amb presidència socialista, està essent respectat per l'actual President d'AP, el senyor Aznar, i s'està tirant endavant. És un procés modèlic que s'ha de seguir de prop i que tant de bo pogués desenvolupar-se en el nostre país. Però jo no demano només això, que estic segur que es produirà, per la força de les coses, sinó que ofereixo un acord global perquè Catalunya i la seva capital treguin el màxim profit de les seves energies. No ens podem conformar amb una Catalunya de pa sucat amb oli, basada en quatre adagis i prou, quatre adagis que són una caricatura de la nostra manera de ser, amb una Catalunya orgullosa i prou, suspicaç i prou, atenta als símbols i no als fets. Hem de voler una Catalunya jove, moderna, hereva d'una colla de virtuds, que compti en els temes importants de futur, en el treball de les dones, en el de la sort dels marginats, en el del futur dels joves, en el de la confiança dels empresaris, en que la vida de cada dia sigui millor, en art, en ciència, en qualitat de vida, una Catalunya que tregui tot el profit de les reflexions que sobre ella han fet els catalans. Llegiu un Ferrater Mora, un Vicens Vives, recordeu un Bosch Gimpera, aquesta Catalunya que ells han descrit i que està encara desgraciadament tan lluny però que en el fons si hi pensem, està a tocar de dits. No ens podem conformar i no ens conformarem, construirem la Catalunya dels nostres somnis. El país amable, obert, tolerant, liberal, en el millor sentit, la nació no excloent, formada de tots els rius que l'han regada, construïda, pam a pam, per les seves viles i ciutats, pels seus ciutadans més actius. A Catalunya, avui, a molta gent els fa mandra de venir: forasters, estudiants, empreses que ens diuen la veritat, jutges i policies, artistes i científics que no troben l'escalf que voldrien. Els hem de fer venir. Ens consolem, a vegades, amb els afalacs d'aquells que prenen la nostra causa com a seva. Però aquests són una minoria. No hem d'exigir una militància per conviure aqui amb nosaltres, sinó senzillament respecte, com arreu. No n'hi ha prou en aparèixer com un país singular, diferent, propi, com nosaltres, com el que som. Hem de fer l'esforç pedagògic d'explicar que som un país obert, diferent, però obert; singular, però senzill d'entendre; amable, tolerant, desitjós d'explicar-se, de rebre, d'integrar. Un país atractiu, no solament per a aquells que ens coneixen i ens estimen, sinó també per a aquells que no ens coneixen. �10 Que ningú no s'imagini, del que he dit, que jo em cregui que no hi ha res que es faci bé; ben lluny d'això. Hi ha moltes coses a la Catalunya d'avui i a la Catalunya oficial d'avui i en el govern de Catalunya d'avui que van bé. I m'agradarà de dir-ne unes quantes: les carreteres durant el primer mandat del govern de Convergència, els ferrocarrils catalans, el mini-transvàs -encara que massa tard-, el projecte de TGV, és a dir, el conjunt de projectes, que jo en diria els projectes Vilalta, perquè tots venen del mateix lloc. La ubicació de serveis a la Barcelona vella, el Palau Moja, el Palau Marc, l'Esglèsia de Santa Mònica, evidentment totes elles iniciatives del primer mandat o bé de l'època Rigol, però que són aquí i contribueixen a la millora de la Barcelona vella. I més que n'hi haurien d'haver. Les cases de l'Onyar, el "Catalunya Música", la calitat mitja de TV3 i de Catalunya Ràdiomalgrat del Dallas-, els bons professionals, molts d'origen esquerrà que hi ha en aquestes emissores, i també Ràdio 4 i el segon canal que, fet i fet, van ser les primeres estacions en català i tenen també una qualitat digníssima; la política lingüística i la seva Llei unànimement aprovada, tot i que falta la política i la campanya del "Català és fàcil", del català proper; la dedicació dels mestres, malgrat les crítiques que se'ls ha adreçat, el Laboratori d'Assaig, l'Institut de Cartografia, el Consorci Hospitalari de Barcelona. Aquestes i altres coses que segurament no sentiran anomenar en les exposicions, aquestes d'auto-complaença, d'auto-bombo, que s'haurien de prohibir en període pre-electoral i que jo no vaig fer en el període préélectoral de la campanya municipal, de l'any passat. Aquestes i altres coses com aquestes són coses que van, que funcionen, que se'ls poden posar pegues, però que estan ben fetes, en principi i en general. Però hi ha dues coses a dir: una és que n'hi haurien d'haver moltes més de coses que anessin bé, i podrien i podran haver-n'hi moltes més; i també, que hi ha coses que no van bé, que no es fan bé. Hi ha coses que van bé perquè una cosa és la cúpula de govern i una altra la dedicació, gens sectària, de molts departaments i responsables que treballen tan bé com poden, sota un govern que ells no han triat. I hi ha coses que no van bé. Els parlaria hores i hores de com s'hauria d'enfocar la política de l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la seguretat, la universitat, les presons, la pesca, la música, i tantes altres coses que no van com haurien d'anar. Deixin-me que els doni alguns exemples: �12 L'habitatge: No hi ha a Catalunya, una autèntica política de rehabilitació de cascs antics. Es fa el que migradament puguin fer els Ajuntaments, i algunes accions aïllades. A la Ciutat Vella de Barcelona s'ha trigat vuit anys a acabar les cases de la Maquinista i gairebé el mateix amb les cases del carrer de l'Om, quan les necessitats que hi ha són d'una extraordinària urgència i d'una enorme dimensió. Aquí no podem anar amb mit jes tintes, ens hi hem d'abocar. Però l'Ajuntament de Barcelona ha decidit fer una inversió de 13.000 milions a partir de fons de les Caixes, d'empreses interessades i de comerciants i empresaris de l'entorn, per tal de rehabilitar espais, obrir carrers i crear infraestructures i permetre la construcció de vivenda nova, que sigui atractiva per preu i per qualitat per la joventut barcelonina, i per les classes mitges. L'Ajuntament s'ha compromès a incloure una partida de 1.500 milions cada any fins l'any 2.000 en els seus pressupostos, per tal de garantir als que aportin aquest capital la seva rendabilitat. Hauríem d'estar més ben acompanyats en aquest esforç, que és crucial per recuperar el cor de Barcelona. La sanitat: Hi ha desenes de petits hospitals de comarques que no han rebut l'empenta que esperaven. Hem estat vuit anys esperant el Consorci Hospitalari de Barcelona, per fi el tenim. Però Sant Pau ha empitjorat des que està en mans d'una Presidència anomenada pel govern de Catalunya, hi ha acumulat un dèficit de més de 10.000 milions de ptes. Policia i seguretat: No pot ser que mentre a la nostra ciutat, a les nostres ciutats, com passa a Madrid, com passa a la resta d'Europa, en les grans aglomeracions urbanes, s'estan vivint moments, a vegades dramàtics, d'explossió de la delinqüència, l'única preocupació del nostre govern sigui el de poder utilitzar pistoles fora del nostre país, acompanyant amb els viatges oficials. O dictaminar els uniformes que han de dur les policies locals, sense donar un impuls que tothom esperava a l'Escola de Policia Local de Catalunya, o enviar els Mossos d'Esquadra a les festes majors i en algunes accions de prestigi. Hauria de quedar més clar que, tot i reivindicant, les dotacions de Mossos d'Esquadra que l'Estatut permet i les competències que l'Estatut reconeix, la gran preocupació, la prioritat fonamental és en la coordinació de totes les forces per combatre un mateix mal. �13 Les presons: No fa pas molt, el dia 3 d'abril, els diaris portaven el nombre de places penitenciàries a Catalunya i el nombre de presoners: 2.000 places, 4.000 presoners. Les presons de Catalunya s'han convertit en autèntiques escoles del delicte. I no perquè hi manqui l'esforç dels funcionaris que hi treballen, sinó per la senzilla raó que uns equipaments pensats per una determinada població reclusa no fan els seus serveis, sinó el contrari, quan són invadits per un nombre infinitament superior de reclusos. Vagin a la presó de joves de la Trinitat Vella, la presó de dones de Wad-Ras, vagin a la Model i veuran el que no és un servei públic, sinó tot el contrari. Vagin, passegin pels entorns del barri de la Trinitat Vella i veuran fins a quin punt una presó es pot menjar un barri. I que no se'ns digui que no arriben els "quartos", (perquè això està transferit i ben transferit) o que els Ajuntaments no volen tenir presons. Naturalment que tothom s'hi resisteix, però l'habilitat d'un govern ha de consistir, justament, en imposar raonablement a cada ú la part de càrrega que li toca. He dit raonadament, persuassivament, i això és el que no s'ha sabut fer. Algú s'estranya, aleshores, que els jutges tinguin problemes de consciència, a l'hora de dictar actes d'empresonament de joves sense antecedents o fins i tot reincidents? Algú se n'estranya? Algú se'n pot estranyar? Fins que no s'arregli aquest punt cabdal de la nostra política d'ordre públic i de seguretat, tot ballarà, tot el sistema funcionarà malament. Hem de fer un esforç important perquè les presons de Catalunya siguin dignes, estiguin ben ubicades allà on han d'anar i contribueixin a la rehabilitació del delinqüent. Tota la resta és música celestial. La universitat: La Universitat sembla ser l'esgraó més feble de la nostra societat. Ni s'hi dediquen tots els recursos que calen, (només la meitat), ni els que s'hi dediquen són ben distribuits. Avui la Universitat resta desbordada per l'increment massiu de la demanda d'educació superior. I aquí rau una de les claus del que ha de ser el nostre èxit en un futur de competència europea. Un país amb la Universitat malalta és un país malalt. S'ha de fer un gran esforç financer per dotar les Universitats catalanes de l'espai i els equipaments, els mitjans d'investigació i els mitjans retributius necessaris. �11 L'esport: En el camp de l'esport, del qual tant s'ha parlat, s'ha fet tot al revés del que s'hauria de fer. Recolzar els clubs ha de significar donar-los el seu lloc, no substituint una escola insuficientment dotada, sinó complementant una escola eficient, que selecciona, que tria els nanos i els adreça cap a nivells específics de perfeccionament en els clubs. Avui en dia per manca de dotacions escolars, de mestres i d'instal·lacions, de mestres reciclats i d'instal·lacions, els clubs estan substituint l'escola, estan fent el paper que a Alemanya Oriental, o a França o a Itàlia o a qualsevol altre país fa la pròpia escola. L'esport ha estat una mica concebut com a una mena de sindicat nacionalista. S'ha practicat la política de l'afalac, com a sistema. Hi ha anècdotes divertidíssimes, hi ha aquells anuncis que en Comas va encarregar als diaris per a la famosa manifestació de la querella, en els quals els espeleòlegs se'ls anomenava jugadors i als excursionistes atletes, per error, amb les presses. Hi ha aquella iniciativa, tan "xusca", de Convergència adreçant-se als clubs, per tractar de prohibir l'homenatge que em van fer després de la consecució de la nominació de Barcelona com a seu dels JJ.OO. del 92. En fi, hi ha tota una antologia d'una concepció de l'esport com a massa de maniobra política. Tots hem vist el fill del Secretari General de la Presidència amb pancartes amb referència a una campanya llançada contra l'actual directiva del "Barca". Tots hem sentit a Terry Venables referint-se al mateix. I bé; els polítics no ens hauríem de ficar en tot això. No hem de tenir altra ambició, en el món de l'esport, que concebre'1 com un sistema educatiu, com un sistema formatiu, integrat dins del món escolar i perfeccionat, després, a través dels clubs i del sistema de perfeccionament d'alta competició. Com en altres països, simplement. L'escola: Hem perdut l'empenta del Patronat Escolar Municipal, de la Universitat Autònoma de la República - que es va muntar en un tres i no rés- fins i tot el Rosa Sensat. Quin gran desencís! Es fan coses magnífiques, però no hi ha l'escalf des de dalt. No som capdavanters i hem de ser-ho; ens toca, ho podem ser, ho fórem. No hi havia més autonomia en la Mancomunitat i ho van fer. I el mateix en la República. Hauríem d'optar pel model anglosaxó: l'educació no ha de ser nacional, sinó local. Que s'expressin les comunitats bàsiques, que s'expressi la llibertat ciutadana dins unes normes nacionals. Hi sortirem guanyant. Entre l'escola nacional i l'escola privada hi ha un esgraó privilegiat que és l'escola local, municipal o comarcal, on es dóna el respecte a l'orientació nacional i la vivacitat de l'iniciativa de baix, diversa, competitiva sí, en el bon sentit. �14 I ara els parlaria de la música i de com, Catalunya que té en l'Orquestra Ciutat de Barcelona la seva, de fet, orquestra nacional, no contribueix al seu finançament. I com el Conservatori Municipal de Música de Barcelona que, de fet, és el gran conservatori central de música de Catalunya, tampoc no rep l'ajuda que necessita. Més aviat es pensa en alternatives en aquesta Orquestra i en aquest Conservatori, de forma incomprensible. I els parlaria de la pesca, per a la solució als seus problemes només els haig de dir una cosa: preguntin als pescadors de Begur, als pescadors de Port de la Selva i els explicaran què és el que cal fer i què és el que no cal fer en aquesta metèria. Els ben asseguro que el que cal fer no és el que s'està fent. Hi ha moltes coses que no es fan bé. Hi ha massa coses que no es fan bé. És dificil de pensar que tot això es pugui redreçar, si no hi ha un canvi de majories. Són massa falles. Un país en què l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la inseguretat, la Universitat, les presons, la música, la pesca, la política de comunicació no van com han d'anar en un país que està demanant a crits una empenta nova. Perquè volen, ara, un altre canal de televisió? No seria millor arreplegar els canals locals que ja hi ha i els canals per cable que comencen a existir i que es poden implantar i crear una autèntica xarxa, aquesta sí que seria una autèntica xarxa comarcal, d'interès comarcal i d'interès local a Catalunya? Per què les comarques s'han d'expressar des d'una nova TV4 i no per elles mateixes? A Catalunya hi ha els homes i les dones i les idees que permetran de fer-ho millor, tot això. A Catalunya hi ha l'orquestra i el director d'orquestra, Raimon Obiols: casat, tres fills, llicenciat en Geologia, fill de Josep Obiols, pintor al servei de Catalunya, científic, polític, tres vegades detingut i empresonat, actiu des de 1958 en la causa de Catalunya i el socialisme, sense falles, sense ni un minut d'absència, com ningú, present al 59-60 i al 62 i a la Coordinadora de Fonts Polítiques i a l'Assemblea de Catalunya (quan pocs dels que avui manen eren a l'Assemblea), en fi, sempre present, testimoni viu del que ha passat, jove encara, honest 100%, sense cap taca, expert, bon home, dur quan cal, i tant!, però d'una gran tendresa i una gran poesia com demostra el seu llibre (escrit per ell) "Els futurs imperfectes": un èxit editorial sense precedents entre els escriptors progressistes. Raimon Obiols: el futur possible, perfectament possible, de Catalunya. �K'Ct'yT ^ 1^,}\ J*. LLf'I^IUAKI" •4- ) ! C/ t/í/j (vu QJU li ^^v/i /-.faytsui. ¿¿P_J^vC^^y> ¿:¿¿2Í^ f ' fer^MA ¿& fe, UJr" J?) ^ u ft-W cd.dt,u ^-^ Jj «. [U/u' 1 V / 2). c^^-^iL \) i - - _ : - — + t ^ù : ¿ *l^f ¿A,w M i4o) A, ^ w ^ - > ^ ^ ^ ! >n .'v·-í l'VM/*~ a*-K Lf- A/. /•' ¿•¿•Le, V« -'• - ' - U ^ Q t i '^í-'' /I* ¡ , / V n> ;i/U 4 5"} ¿ K W ^,i¿^)^-íLJít TtK . " V . - ^ t í ^ 'A;' L,-.'--/ i.'•K: O-í U.i'' cbí*. \ ' /Vi I/I-'"U.^. , f,JvT \ .* Vi- o' tUi r/^l-.'Vl /-Ó ¿¿C£ - Cf^ �J/MA ¿U^utoiU' {câ tjW) i/l l) ¿ 1 liíti^Z. S3 C (LiíeMJr. lH lusH "C '• Ç\AA Un ¡¿X ico, \U ÍS&MJ UM l U u 1 ^' 1 4 J >1 ,AU-Çt^A "il Ut*. ¿ t / l'U y»f> - ^ \H ft^ÁAAA. //w •.ifCtM 1 ^ r-f^ ai.../ J-Cttr, �•1. y L·ol^ , áuíí^H^ : ''#/>«/'<^°' ^ huillak A k y ^ fet") ^ ^ / C^fJuu^^ ^^^ ^ > ^ 7 (XT ^. , ,,/ ù ^ Y r't CíUWW^' i^> í ^ 5 ^ ' �3 f jiLÙUlV'^ /*" / ;}..{1lfl<Ct¿K^) :¿C iféJgêd- ¿VL Ui ¡4^ /H*,IIW i* V inte* i'^ -l-lü'óu. -¿> ^ ' ' V " y / - - "ft, á, .,U. «w.— ^ J ^ J i - ^ ~- ¡T"^7 ívH^i' - ^ ?u ;u " ' ^ u "' ' Atj> UA.¡^/' /I^VvUi 7 5 ^ /l^' t-l· �¿•(X.16',"u¿> •• ¿- ^ W t ls) tó— |-V h ^ 4,L- -, -j"' ,JV>A T^CL^ \ ¿ , • • • 1 > V \ ni l· 7^7 \ i I . /lli] Cc-i l U£ >¿U tAMAdJ) i 'iXy / W fciU-4\As\H._ Aj L HLL,,'^ /"*-' - /-t 4 b A /A iw ¿vuH 7 i p (h cJ :h M\7 • M -**«- &uw¿> i / / ¿ ¿ ^ ¿ ' y ' " 1 ; - -•> , .v . ¿Oi't**- a«^ "'-C/V . / V / / ¿ ( l ^ ^ / t - Z ^ w i ' ¿>' ví ^7'^'7f tr'^' /UlM / �^ I 'i Li ,vv V\Atb'y- A !»i^ •TTK A.> V '\ . \S <-x $-.*> "\xV V ^ O y C M 71' 1 fne^-Á^l *' ^- > •ri" (j-ÁltrU. •c , Uiv~f-i W°' . ' iM ' ~> 1 ív *ï. V l(k k l Tl'•>''- <¿( J Cana ;M „ ,, Í-MA - iA ^ H ' fF*z&%, I aJ ; & - * <**'? " ^ • I v �í 'lu ^ 4P '¡~a~rnT M) / /U/w i' T"> ¡ • IY** fl'-ut ) ^-^-^ Sj H^ faç ¡.VCA ¿J* ^{M^^:AF A n Lz. i'liA w w * ' ^ I A h chd^ ¿J ¿k^ K^Jû. n / Ú, c^h/"*^ '^^f^' .Ù ^ fa™ a û'^'H/ ^ W ¿ /i/jVr™^ 1 ^' ftiMi >^^/ fori 7T X/n-., / Vi.vi ' v 7 ..Lifl-ufxû/e.. ~ �? IrHKO'f*** )ç\ U- 1 :: tó^^7^fl^-^i^-^-^ — — , ¿A 7A ? a � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Un discurs esperançat sobre el futur de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-12 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Obiols, Raimon, 1940- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Parlament de Catalunya Catalunya Acció política Description An account of the resource Discurs de Pasqual Maragall en un acte de campanya del PSC per les eleccions autonòmiques de 1988, amb Raimon Obiols de cap de llista i candidat a la presidència de la Generalitat. Conté diversos fulls amb notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2792/19880305_ConvencioMajoriaSocial_PM.pdf 227f4df0d70909f5b116c1d9a91f852a PDF Text Text PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES I. Un moment decisiu en el procés d'afirmació nacional de Catalunya. Durant deu anys, entre 1977 i 1987, els catalans hem viscut el període més llarg d'autonomia política de la nostra història contemporània.El poble de Catalunya ha recuperat les institucions d'autogoven i, malgrat les dificultats, incomprensions i insuficiències que com a poble hem hagut de vèncer, el marc ofert per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia ha permès que el país tirés endavant. A diferència d'altres moments de la nostra història nacional, avui aquest procés sembla assentar-se en un marc democràtic irreversible, caracteritzat per la voluntat de tots de viure en pau i llibertat i d'assolir progresivament uns nivells més alts d'autogovern i de prosperitat. En aquesta etapa de la història recent de Catalunya, l'esquerra i els sectors més progressistes de la societat catalana han tingut un paper cabdal. Aquestes forces foren decisives en la resistència al franquisme durant els anys més negres de la dictadura i ho foren també en la transició democràtica. Van saber interpretar millor que ningú les aspiracions nacional del poble de Catalunya, les van saber traduir en iniciatives polítiques concretes i van ser destacadament presents en els moments decisius de la formulació de l'alternativa democràtica a Espanya. Avui, al cap de deu anys, perquè els intents de tergiversació histórica no acabin emmascarant la realitat, cal afirmar clarament que el camí fet només ha estat possible perquè a les primeres eleccions, el juny de 1977, les esquerres van ser majoritàries. Aquella majoria nacional de progrés féu possible el ràpid procés de restabliment de la Generalitat i el retorn del President exiliat, Josep Tarradellas. En una transcisió complexa i a voltes confusa, aquells esdeveniments catalans constituiren el fet més nítid de trencament democràtic: entroncaven la nova democràcia amb la que havia caigut sota el franquisme, reivindicaven amb honor la nostra pròpia �historia nacional i mostraven nítidament no tan sols la nostra voluntat de ser, sinó també la nostra voluntat i capacitat d'avançar en el camí de l'autogovern democràtic, de la creixença nacional i del progrés. Durant la dècada 1977-1987 hem assistit a profundes transformacions en la configuració del sistema de forces polítiques de Catalunya. El mapa polític de la dreta s'ha recompost i la representació dels sectors socials més conservadors de la societat catalana -que el 1977 era exercida en primer lloc per la UCD- és avui pràcticament monopolitzada per la coalició de Concergència Democràtica i Unió Democràtica. També el bloc de les forces d'esquerra ha estat sotmès a intensos processos de canvi. L'espai comunista, que durant la dictadura va desplegar una tasca essencial per als interessos nacional de Catalunya i que en els primers anys de la transcisió es va constituir en la segona força política de Catalunya després del socialisme, ha viscut una profunda crisi. El nacionalisme radical, no ha aconseguit mai de superar el caràcter de força minoritaria i no ha pogut connectar realment amb els amplis sectors d'esquerra i catalanistes que havien protagonitzat la transició. L'espai socialista s'ha consolidat com a punt de referència fonamental de l'esquerra, i gradualment s'hi han anat aglutinant els sectors progressistes més nombrosos de la societat catalana. Però també aquest espai ha hagut de passar un procés complex i difícil. El Partit dels Socialistes és el resultat del procés d'unitat or- gànica probablement més complicat i arriscat viscut per cap força política durant la transició. I aquest procés s'ha saldat positivament. És hora de reconèixer la importància innegable d'aquest fet, gràcies al qual els sectors populars i progressistes han donat la seva representació política a unes forces de signe catalanista, les temptacions "lerrouxistes" no han trobat un espai on prosperar i el procés de recuperació de l'autonomia política s'ha pogut establir i fonamentar sobre una voluntat d'integració de la societat catalana. Però els costos d'aquesta unitat també han estet considerables. La veu del socialisme català ha estat sovint condicionada per la seva �vinculació societat amb el catalana socialisme han trobat esperaven de l'esquerra n'hi ha espanyol. a faltar Sectors importants la posició majoritària per denunciar hagut, d'una política poc respectuosa de de fermesa la que els errors, quan amb l'autonomia de Catalunya per part del govern central. Les conseqüències d'aquests canvis són evidents. El nacionalisme conservador ha assumit la representació política del catalanisme de molts sectors de la població que no comparteixen pròpiament el seu projecte nacional ni la seva ideologia. El projecte nacional de les forces d'esquerres superat per s'ha vist l'enfrontament difuminat i, políticament, entre el nacionalisme ha estat conservador i el centralisme; aquest ha estat el signe dels darrers anys a la vida política de Catalunya. Aquest enfrontament és frustador i desgastador, perquè serveix per reforçar políticament i electoralment l'espai de la dreta conservadora, pero no permet obtenir resultats apreciables en l'aprofundiment de l'autogovern. Convergència -que va aprofitar amb èxit les contradiccions i limitacions de les esquerres catalanes- ha assolit una posició fortament predominant i s'ha instal·lat amb una desimboltura abusiva a la Generalitat, mentre que ha anat decantant-se ostensiblement cap a la dreta. En part, pel seu propi impuls i pels seus propis interessos -sovint no gaire coincidents amb els de la seva base electoral- i en part per unes circumstancies que l'han anada involucrant cada vegada més íntimament amb les percepcions i els interessos de ladreta espanyola, i d'una dreta espanyolista a Catalunya, que en el passat havia donat proves permanents de col.laboracionisme amb qualsevol aventura anticatalana i antidemocràtica quan això semblava afavorir els seus interessos. L'expansió d'una mena de neonacionalisme instrumental de la dreta, que s'aprofita a fons de l'altual estat de coses, és un dels trets més inquietants d'aquesta evolució. Avui la vida política de Catalunya apareix marcada per un fet: la recuperació de l'autogovern és un èxit que correspon al conjunt de la societat catalana i a la totalitat der les seves formacions polítiques; però els rendiments polítics d'aquesta recuperació no seran òp- �tims mentre apareguin monopolitzats per un projecte polític de signe conservador. Per això, el moment és decisiu. Es donen les condicions necessàries perquè de nou un projecte nacional impulsat pels sectors més progressistes de la societat catalana pugui permetre, com ara fa deu anys, de fer un salt qualitatiu endevant. En el terreny econòmic, el país pot fer un gran pas endavant en la mesura que se sàpiga aprofitar una conjuntura especialment favorable, a condició que l'obra de govern resolgui satisfactòriament alguns reptes fonamentals en els terrenys de les infrastructures, de l'ensenyament universitari, del desenvolupament tècnic i de la formació professional i tecnològica. En el camp de la cultura, les energies estan a punt per avançar significativament, sempre que el preces de catalanització no sigui segrestat o minimitzat per unes opcions reaccionàries i sempre també que la creació no sigui pel dirigisme i el d'ensenyament, l'atenció preferent a Universitat, a la formació professional i tècnica i a la millora clientélisme. pedagògica En sota paralitzada matèria unes guies o de entrebancada renovació i rigor ja no la depnèn fonamentalment dels condicionaments pressupostaris o de competències, sinó de factors polítics de decisió, entusiasme i participació. En el terreny social, l'autogovern, més que predicar la compassió, ha de prendre consciència que té la possibilitat real de fer una política de redistribució social i d'equilibri territorial capaç d'evitar una escissió comunitària com les que avui viuen les societats regides per governs neoconservadors (dualisme social que a casa nostra prendria un caràcter de més específica gravetat en la mesura que s'hi imbricarien factors culturals i lingüístics.) En conjunt, tot sembla a punt per a una nova situació. Es donen les circunstancies necessàries perquè pugui reeixir una gran iniciativa nacional de signe progressista. Però la situació en què estem és una cruïlla. També s'hi poden interposar factors de signe negatiu. La con- �1 f tinuïtat de l'actual projecte conservador corre el risc de mantenir la seva lògica estèril i frustradora. I, cosa que encara seria més greu, corre el risc de mantenir els sectors populars i progressistes de la societat catalana al marge del procés de consolidació de l'autogovern; aquest fet fóra de conseqüències imprevisibles sobre les formes de representació política que aquests sectors poden acabar adoptant i, per tant, sobre la configuració del sistema de forces polítiques a Catalunya . Estem doncs, en un moment especialment decisiu. Un procés fràgil, reeixit a base de difícils equilibris, que tant es pot consolidar i aprofundir com començar-se a esquerdar. Naturalment, la direcció que seguirà el curs de la vida política de Catalunya depèn de la voluntat de les forces polítiques, de l'encert que puguin tenir a formular els seus projectes i a corregir i modular les seves propostes. Però també depèn, fonamentalment, de la capacitat de mobilització i d'incidència dels sectors més actius i progressistes de la societat catalana per particpar en aquest procés i condicionar-lo. Es per aquests motius que els sotasignats creiem necessari de platejar a la consideració pública unes propostes que ajudin a desbloquejar l'actual situació política catalana. II. Unes propostes per a una nova majoria nacional de progrés. Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majoria nacional i de progrés, en el Parlament i en el Govern de Catalunya, és avui a la vegada convenient i possible. És un objectiu convenient per a Catalunya perquè és la fórmula capaç de permetre unes noves cotes de competencies i un nivell més ample i potent d'autogovern polític, no pas en el simple terreny de l'enfrontament retòric, sinó de la negociació concreta. Aquests darrers anys hem fet la prova que una tàctica orientada al conflicte formal no reporta resultats pràctics perceptibles. Les relacions entre el Govern de Catalunya i el Govern de l'Estat han d'estar presidides per la �lògica dels interessos, moltes vegades contraposats, i no per la lògica de l'emotivitat. En aquest sentit, una nova majoria progressista de govern, bastida al voltant de les opcions majoritàries de l'esquerra i amb els més amplis suports parlamentaris, és avui la solució més idònia. Un govern nacional de progrés també és convenient en una conjuntura de rellançament econòmic, per donar a l'obra de govern una perpectiva reformadora favorable als sectors populars de la societat catalana i per tornar a la Generalitat una coloració més oberta i plural, que permeti aglutinar esforços més amples i potents i, en conseqüència, una ambició i un dinamisme de més volada. Avui aquesta nova majoria de progés és possible. El temps pitjor de 1'ofensiva conservadora que s'ha produit a Catalunya i a tot Europa ja ha passat. Les crisis, grans i petites, dels diversos sectors de l'esquerra han estat superades. La coalició Iniciativa per Catalunya ha emprès un procés de recuperació. Esquerra Republicana s'ha alliberat de la presència minoritària i coactiva en el govern de Convergència i dels nuclis que, des de dins mateix del partit, preconitzaven l'entesa subordinada amb la dreta. Els socialistes catalans apareixen units i amb testimonia el un marge ressò de maniobra de la seva cada vegada proposta més ample, com federalista. El ho debat d'orientació política al Parlament (octubre 1987) ha posat de manifest un sensible acostament de les perspectives i els projectes immediats d'aquestes forces polítiques. Però la possobilitat -que afirmem ben real- d'un canvi de la correlació política no depèn únicament -ni tan sols, potser, fonamentalmentd'una recuperació d'aquestes forces polítiques i d'un acostament entre elles. Depèn substancialment deia capacitat de reacció i mobilització general dels sectors de progrés de la societat catalana, que avui, n'estem persuadits, són majoria en el nostre país. Es a aquesta majoria social, activa i dinamitzadora deia societat civil, des de les classes treballadores fins als sectors empresarials més dinàmics, a qui avui correspon, des del seu pluralisme, la �possibilitat de decidir. Homes i dones que volen participar en la definició del nostre futur col·lectiu: obrers, professionals i tècnics, joves, pagesos, empresaris de mentalitat oberta i moral de treball, gent de la cultura i les arts... Tots ells tenen avui la capacitat de deicidr si volen que la situació continuï com ara o si volen un canvi de panorama i l'obertura d'unes noves perspectives. El nostre missatge a aquesta majoria és ún missatge concret. Avui convé una nova majoria política a Catalunya: una majoria nacional i de progrés. Per fer-la possible en les eleccions de 1988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueisin dinamitzar al voltant del possible; que es produeixi seu projecte el màxim suport electoral un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions a fi de constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debet nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realizar la nova majoria. Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per aglutinar forces i que ajudi a conformar aquesta nova majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa guanyar aquests objetius. - i - i a treballar amb nosaltres per �"GRANS EIXOS D'ACTUACIÓ DEL NOU GOVERN" "PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRÉS" • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 7.00 h. tarda. Presentació de la Declaració de la Convenció. • A les 7.30 h. Parlaments. • A les 9.00 h. Festa. M A les 11.00 h. Ponències "Grans eixos d'actuació del nou govern". • A les 12.30 h. Debat. • A les 2.00 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Desenvolupar el país: innovació tecnològica, creixement econòmic i equilibri mediambiental".. Ponències i debat "Governar amb els ciutadans, administrar amb rigor". Ponències i debat "Superar les desigualtats: solidaritat social i reequilibri territorial". Ponències i debat "Preparar el futur, formar la joventut". • A les 6.00 h. Debats. • A les 7.30 h. Debat sobre l'esborrany de Declaració de la Convenció. • A les 9.00 h. Fi de la sessió. Informació i secretaria Adreça: Rosselló, 2293er. Ia., Barcelona 08008. Telèfon: 238 31 79. M Convenció Per Una M a j o r i a Nacional i de Progrés. _^g Butlleta d'inscripció Nom i cognoms, Adreça Població D.P. Telèfons Professió Observacions ¡propostes Preu d'inscripció: 500 pts. Inscriviu-vos telefònicament, o bé per correu, mitjançant la butlleta. • �El desembre últim, un grup de seixanta-vuit persones de procedències polítiques diverses i vinculades a diferents realitats associatives, culturals i territorials, va donar a conèixer un document, titulat "Per una majoria ¿; c-onal i de progrés", on s'afirmava la necessitat i la conveniència d'una majoriaxl'orientació progressista per governar el nostre país, i es proposava un procés de reflexió i mobilització que la fes possible. Posteriorment, en el congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya, Raimon Obiols recollia la iniciativa i proposava dos nivells de diàleg en el si del progressisme i de l'esquerra catalana: el diàleg amb les altres forces de progrés; i, molt especialment, el diàleg amb l'esquerra no enquadrada, desmobilitzada en molts casos. Un diàleg que tingués com objectiu el disseny de les grans línies programàtiques del nou govern, així com la mobilització del poble català per una nova etapa de construcció nacional. D'aquesta voluntat compartida, n'ha sorgit la convocatòria d'aquesta Convenció per una majoria nacional i de progrés, que vol ser la plataforma on tingui lloc el diàleg de l'esquerra no enquadrada amb els socialistes catalans i des d'on, alhora, es promogui la idea d'un acord programàtic i de govern entre les forces d'esquerra catalanes. En el document inicial que desencadenava aquest procés, hi dèiem, entre altres coses: I "Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majo; ria nacional i de progrés, en el Parlament I i en el Govern de Catàïuâyà,<jés avui a ! la vegada convenient; impossible. " I "Per fer-la possible en les eleccions de 1.988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueixin dinamitzar al voltant del seu projecte el màxim suport electoral possible; que es produeixi un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions afide constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debat nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realitzar la nova majoria". I "Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per agrupar forces i que ajudi a conformar aquesta majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa i a treballar amb nosaltres per guanyar aquests objectius. " "UNA NOVA ETAPA DE CONSTRUCCIÓ NACIONAL" Dissabte, dia 5 de.Març • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 10.30 h. Acte de Presentació de la Convenció. • A les 11.30 h. Ponències "Una nova etapa de construcció nacional". • A la 1.00 h. Debat. • A les 2.30 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Catalunya: perspectiva europea i internacional". Ponències i debat "El desenvolupament institucional". Ponències i debat "Municipis i construcció nacional". Ponències i debat "Catalunya i Espanya: democràcia i federalisme". • A les 6.00 h. Debats. • Ales 7.30 h. Presentació de l'esborrany de Declaració de la Convenció. • À les 9.00 h. Fí de la sessió. �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA COMUNICACIÓ INTERIOR ( Copia d"arxiu ) Data: 28-04-88 Ref. : 05116/88 Senyor Xavier Roig Cap del Gabinet de Comunicació Assumpte: Convenció per una Majoria Nacional i de Progrés Resposta: S Us adjunto fotocòpia de la transcripció de la intervenció del senyor Alcalde a la primera sessió de la Ce?..venció Per Una Majoria Nacional i de Progrés, que ens ha ríreçat el senyor Carles Navales, de la Comissió Organitzadora. «";:-'• agrairia que? tal i com sol·licita, vulgueu examinar el text, c< r::agir-lo, si s'escau, i enviar-lo abans del dia 9 de Maig. Gràcies i cordialment, Salvador Sarqueila ALCALDIA Registre de sortida Ne 005205 �_ J * Convenció Per Una M a j o r i a N a c i o n a l ¿S f'; '€. r r i Barcelona, 26 d'abril de 1988 Benvolgut Pasqual Maragall, T'adrecem la transcripció de la teva intervenció a la la. sessió ¿e i a Convenció, amb 1 l objectiu de que corregeixis el text adequadament, modificant-lo,' en el seu cas, de la manera que creguis més convenient, a punt de publicar. Per complir els plaços que ens hem marcat, convindria tenir enllestida la correcció, i entregada al carrer Rosselló, abans del dilluns dia 9 de maig, Ben cordialment. f}--^~r Carles Navales Comissió organitzadora A L C A !.. D I A '• " ; * *.. rñSfi¿SÍL«...í: _ 2 7 04 !968_ j ¡7o 0051 fe Secretaria: Rosselló, 229 3er. la., Barcelona 08008, Telèfon 238 31 79. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall a la primera sessió de la <em>Convenció Per Una Majoria Nacional i de Progrés</em>. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-05 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Parlament de Catalunya Campanyes Acció política Description An account of the resource Transcripció de la intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2793/1988_n10_11_OpinioSocialista_LEuropaCiutats_PM_OCR.pdf 426bf6948f3d56e9b8c06bcbd3f9058b PDF Text Text s o C I A L I s T A DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA Pierre Guidoni: L'organització política d'Europa. Josep Verde i Aldea: Cap a una consciència europea Jordi Solé-Tura: L'esquerra: el nou model polític europeu. Raimon Obiols: Les posicions de l'esquerra davant la construcció política d'Europa. Pier V irgilio Dastoli: L'esquerra i la integració europea. Michelle Achilli: Socialisme democràtic i construcció ,:europea. Rudi Arndt: La CEE i la resta d'Europa. � Miguel Angel Martínez: Europa i Europes. � l ·i''/ � Antoni Gutiérrez Díaz: Europa unida: Estats i r�p ns. Pasqual Maragall: L'Europa de les ciutats. Isidre Molas: Federalisme i reforma social�a· ,.. , _/· �uroP.,a, ��; ENTREVISTA: Fernando Monin per Enric lJastardes. . .: COL·LABORACIONS: Joan Colom: Implicacions financeres del procés d'unitat a Europa. Xavier Rubert de Ventós: La unitat cultural europea i l 'altra. Francesca Forte: Per una esquerra moderna. Peter Glotz: El malestar de l'esquerra. James Callaghan i Caroline Anstey: La fi del consens anglès. Biagio de Giovanni i Francesca Izzo: La identitat europea com a problema del pensament polític. Una conversa. ' l Núm. 10111 2/3 - Vol. Ill l �DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA ------ crec que estem en un període apassionant de l'Europa Comunitària que (a més a més, afortunadament, coincideix amb una tendència elitista en si in­ ternacional), i per tant jo crec que les coses es poden mirar amb més sereni­ L'Europa de les ciutats Pasqual Maragall tat, que el Parlament Europeu és per un diputat una talaia privilegiada; col·lec­ tivament jo crec que un gran desafiament pel conjunt de l'esquerra, de l'esquerra plural amb les seves velles tradicions; amb les noves tradicions de l'esquerra podem adonar-nos que hi ha objectius clars pels quals lluitar i posar-ne sobre la taula alguns amb la voluntat de no augmentar la confusió. No sé si ho he aconseguit o no, perquè aquesta és una qüestió molt complexa. Antoni Gutiérrez Díaz Eurodiputat comunista Des de Barcelona estant, es veu Europa com un sistema de ciutats, com un sistema de barcelones, més grans i més petites. Es veu com un repte i al mateix temps com un ajut. Si hom analitza el que és el mapa europeu físi­ cament, és un conjunt de ciutats. Europa és el continent urbà per excel·lèn­ cia, comparat amb Àsia, Àfrica i Amèrica del nord i del sud. Europa és allò que vist de lluny és més dens, més atapeït, més ple de vies de relació i de nuclis de població. Tots nosaltres ens veiem formant part d'un conjunt, d'una constel·lació de ciutats que, de fet, és l'esquelet, si voleu l'eix vertebrador, la contrapartida material d'aquest concepte general més abstracte que és Europa. Aquesta visió d'Europa des de baix, com formant part de la seva base ma­ terial humana i ciutadana, crec que és un bon punt de partida per analitzar com a socialistes el que volem que sigui. És el punt de vista millor, no el dels somnis o de les definicions globals purament. Té una part d'això però no ho és exactament. No és el punt de vista d'Europa com un conjunt de nacionalitats, algunes amb estat, altres sense i que ara veurien reconegud.a la seva personalitat gràcies a l'esquarterament dels estats addicionals, que és una altra veritat de la qual participem, sinó que és l'Europa vista des de baix com unconjunt de ciutadans dotats d'unes cultures i dotats al mateix temps d'una obertura i d'una mobilitat que els fa força iguals. Per altra banda les ciutats europees entre elles no només es relacionen per un sistema de competència (efectivament hi ha d'haver competència entre els ports de Barcelona i Marsella o entre els de Barcelona, Marsella i Rotter­ dam), sinó que també i, a més a més, es plantegen relacions de col·labora­ ció. Hi ha moltes coses a Europa que no es poden fer a les ciutats europees si no és col·laborant entre elles. D'aquí que hi hagi el creixement explosiu de les relacions entre unes ciutats i unes altres d'Europa, els fòrums no polí­ tics, sinó els fòrums urbans, els fòrums ciutadans, els fòrums internacionals de ciutats a Europa se succeeixen un darrere l'altre, van una mica a les pal­ pentes buscant quin és realment el lloc i la manera de relacionar-se, però 104 105 �DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA L'OPINIÓ SOCIALISTA ------ és evident que les ciutats europees s'han posat en moviment i en dos sentits: se senten protagonistes o base, si voleu, d'Europa, de l'Europa possible, se serveis, el professional, o sigui el que viu en ciutats, que són el 90 per cent dels ciutadans europeus, difícilment es pot considerar identificat o concernit senten realitat europea; i se senten competint entre elles mateixes i imitant­ per unes institucions que, bàsicament, el que fan és mantenir un equilibri se en allò que cada una té de millor i també per la necessitat de col·laboració intern entorn de la producció, però que no tenen un efecte, fins ara, sobre que, repeteixo, està donant lloc a multitud de contactes entre aquestes ciu­ les seves condicions de vida materials. Comença a haver-hi programes euro­ tats. Les ciutats saben que si volen tirar endavant han de poder atraure inver­ peus, sobretot els de caràcter regional i els de caràcter social, que comencen sions econòmiques, coneixements científics, capacitat d'investigació, talent, d'arribar. Un comença a veure per les terres d'Extremadura les estrelles d'Euro­ en definitiva tot allò que fa una realitat humana local, agradable de viure i pa amb el fons blau en una carretera que s'està reformant. Per tant hi ha po­ potent, i econòmicament sòlida. Per fer això hem de competir amb unes al­ blacions més endarrerides que tenen aquests ajuts, que poden començar a tres ciutats europees que segurament volen el mateix, però al mateix temps pensar que Europa no és una cosa abstracta. van aprenent com es fa això i van creant un trajecte que jo crec que serà el trajecte real, de l'Europa del futur. LA SOCIETAT DUAL. LA UNITAT DIS1DRSIONS EN LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA Però jo diria més. No n'hi ha prou que Europa sigui un sistema de com­ pensació entre regions més adelantades i menys adelantades. Europa ha d'entrar Europa o es planteja d'aquesta manera o no serà. Si Europa, que és un al cor del problema, i el cor del problema és que en les seves ciutats i en continent bàsicament i fonamental urbà, amb un percentatge de població agrària el cor de les ciutats sobretot en el cor més antic de les seves ciutats, les peri­ tan petit com vosaltres ja sabeu que és, no es planteja des del govern euro­ fèries de les àrees metropolitanes és on s'està vivint, jo diria, les condicions peu, des dels sistemes polítics de representació europea, com un indret en més dramàtiques d'existència, que coexisteixen per altra banda amb una em­ el qual aquesta característica s'ha de potenciar, jo crec que Europa fracassa­ penta econòmica i creativa i cultural molt notable. Tenim una societat dual, rà; ho dic amb una certa brutalitat, però estem entre companys, entre amics, tenim un quart món a dintre de casa nostra, no cal cercar el tercer fora d'ella. entre gent que es pot expressar d'una forma clara. En aquest moment el pres­ La gent ho sap i assisteix una mica perplexe al fet que no hi hagi solucions supost de les comunitats europees, en un 65 per cent, i si no és correcte_ em a aquests problemes tan evidents, sobretot tan propers, que no són proble­ corregireu, està destinat a finalitats com la compra d'excedents, finançament mes ja purament de mala consciència a nivell internacional, sinó que són d'excedents i de produccions agràries. No hem d'oblidar-ho, la primera fase problemes que cada dia es viuen i que es viuen amb les seves conseqüències de la història de la qual parlava l'Isidre abans, moguda per socialistes i àdhuc materials. Per tant, una Europa que no parteixi d'aquesta constatació demòcrata-cristians, en el seu inici, va estar fonamentada en la producció difícilment arribarà a interessar els ciutadans, i crec que els socialistes estem primària: el carbó, l'acer i el sistema agrari. I era lògic. Si no hi hagués ha­ en condicions d'explicar això d'una manera més rotunda i més clara que nin­ gut entre els estats que formaven i que formen part d'Europa un enteniment gú. La unitat s'ha de fer des de baix, la unitat no pot ser una unitat unifor­ entorn de les seves agricultures, ni s'hagués pogut començar a parlar d'Euro­ mista, no ho és. Per qualsevol observador exterior Europa és un conjunt de pa. Cada un dels estats europeus considera i ha considerat sempre l'agricul­ cultures, d'idiomes, fins i tot de religions, pràcticament incomprensible. Aques­ tura, d'una forma una mica atàvica, com la base de la seva identitat. L'agri­ ta és la seva dificultat i aquesta és la seva riquesa. cultura és l'aliment, és l'aliment, a més, dels exèrcits, és, per tant la base de la defen a. Cal mantenir l'agricultura! És també una base prou important que pot ser decisiva en moments de grans empats electorals. Per tant cada APOSTAR PER LES CIUTATS país va plantejar la construcció d'Europa com un equilibri entre produccions primàries, entre agricultures gairebé diria, però més en general entre pro­ Quan he dit que Europa és un sistema de ciutats haig de dir tot seguit que duccions primàries. Això va donar un biaix molt clar al que són les comuni­ és un sistema car. Les ciutats són cares de mantenir. Un sistema molt orga­ tats europees com a conjunt polític i econòmic, i això ha donat els pressu­ nitzat té més diners a desprendre en el manteniment del sistema que no pas postos que estic dient. El resultat és que el ciutadà europeu difícilment es un altre que costa menys. Un sistema que té catedrals i òperes, que té un pot considerar protegit o identificat amb aquestes institucions que es dedi­ bon flux de tràfic i que, a més, té uns ciutadans exigents, que volen gaudir quen bàsicament a discutir qüestions agrícoles. El treballador manual, el dels d'espectacles de categoria i d'equipaments importants, és més car que un al- 106 107 �DOSSIER: L'ESQUERRA PER LA UNITAT EUROPEA ------ tre sistema, que no s'ho planteja, no ho té o ho té més lluny. El sistema de ciutats és car, però és al mateix temps la gran font de benefici de l'espai con­ � tinental, en el sentit que és el lloc on es produeix la innovació, la creativita i, per tant, el lloc que permet d'esperar que en aquest continent concret h1 Federalisme i reforma social a Europa Isidre Molas haurà un procés que permetrà a Europa de competir, de relacionar-se, de ser alguna cosa important, a la llarga, en el món. Per tant , Europa és un sistema de ciutats, Europa és cara de mantenir, les ciutats són cares de man­ tenir, però Europa ha de fer el gest de reconèixer aquesta realitat i apostar per les ciutats. Altrament estarà malbaratant la seva gran potència. Crec que ens anem apropant a aquesta realitat d'una forma diversa, des de punts molt diferents. Crec que el ciutadà de vegades està una mica desorientat respecte a quines són les institucions, quins són els moviments, quins són els fòrums, Ir� agi�o que les eleccions europees han de ser un moment cabdal en la consc1�ncia­ ció de totes aquestes realitats, i penso que al moment d'enfrontar-nos-h1 hem quines són les maneres de contribuir a aquesta Europa que intueix. de ser quasi nets en matèria conceptual. IRREVERSIBILITAT I UNITAT EUROPEA Al llarg de les sessions s'han manifestat des d'actituds i de llenguatges di­ ferents, com són els europeus, i com és habitual també dins del camp del socialisme, que la unitat europea era necessària. I que, a més a més de ser necessària, era mancada, encara, que no era realitzada, però que és irrever­ EUROPEISME I FEDERALISME sible, almenys en el sentit i des del punt de vista de la inèrcia dels movi­ L'europeisme, com a supressió del localisme, crec que està condemnat. L'Isidre ho deia i des de fa molts anys a Catalunya s'ha dit (fa molts anys, no molt mesos) que som europeus perquè som catalans, i podem dir-ho per­ què és veritat. Al mateix temps crec que és necessari d'explicar que si només som el que som a nivell local no serem res. Per tant nosaltres hem de plante­ jar una clara visió federalista a Espanya però també a Europa. Crec que l'anunci fet en aquestes jornades per Raimon Obiols de la necessitat d'una via també federal per una unió de partits socialistes europeus és enormement impor­ tant, és una gran esperança. U s asseguro que molts milers de ciutadans, no dic milions, però sí aquests milers que formen la consciència de milions, han llegit avui amb esperança aquesta petita notícia: que en Raimon Obiols ha proposat l'existència d'una unió de partits socialistes europeus més forta i amb una vocació federal. Per tant, jo crec que aquestes són les dues bases del que ha de ser l'acció de l'esquerra i dels socialistes en un futur immediat. Barcelona, la Barcelona del progrés, la Barcelona de Cirici, la Barcelona de Campalans estarà sem­ pre al servei d'aquest objectiu i d'aquesta trajectòria. ments. I que això era una realitat com a conseqüència d'una necessitat més que d'un tabú. Perquè les formes de fer ciutats per sobre de les que existei­ xen ha estat la necessitat i la por. La por l'hem bandejat, la por no ha de ser la base d'Europa; la unitat europea només és possible a través de l'accep­ tació de la necessitat i de la conveniència d'aquesta necessitat, per arribar a un espai polític més gran, no només econòmic, social i cultural; també po­ lític, que sigui capaç de desenrotllar un gran projecte polític per la democrà­ cia i portar-lo més enllà del límit estret dels estats nacionals actualment existents. La necessitat de construir un gran espai econòmic, social i cultural, d'aquesta unitat política, per realitzar un projecte p_olític democràtic, implicava una base de formació: és la voluntat que els ciutadans d'Europa gaudeixen a la pràcti­ ca de l'autonomia suficient per poder decidir el seu propi destí i realitzar les seves pròpies formes de vida col·lectiva en comú que han anat construint al llarg del temps. Havia de ser i ha de ser, per tant, aquest espai polític una gran força per la pau i la distensió i la cooperació entre tots els pobles de la terra. En aquest sentit, aquesta unitat, basada en la necessitat i l'accepta­ ció d'aquesta necessitat com a bona, ha de ser moguda per un ideal retòric del que és una Europa lírica. Ha de ser així, exposat per diferents oradors, Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona com un ideal basat en l'existència d'una unitat de persones diferents, unides amb la voluntat de construir una democràcia social, de construir un règim amb més llibertat individual, amb més llibertat pels pobles, amb major igualtat entre les persones i amb més possibilitats de realitzar el que és el gran ideal que s'està progressivament consolidant a Europa: un ideal natural, obvi, que 108 109 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'Europa de les ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Ciutats Acció política Territoris Barcelona Description An account of the resource 4p. Núm. 10/11, 2/3 - Vol. III. Dossier: L'esquerra per la unitat europea. Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. FCE Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2794/19930304_n17_OpinioSocialista_HomenatgeWillyBrandt_PM_OCR.pdf 6bda975318fb0d97ac410a1bab4b4d7f PDF Text Text s o C I A L I s T A DOSSIER: HOMENATGE A WILLY BRANDT Klaus Lindenberg: «Van ser els anys en què al nom de Willy Brandt, no li calia cap altre \ adjectiu arreu del món». Pasqual Maragall.; «Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el ca­ ràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes». Pierre Mauroy: «Va ser un home enriquit per les proves, per les proves sempre superades, proves fonamentadores de nous compromisos». Raimon Obiols: «Recordar, doncs, no com a resultat de la fascinació immobilitzadora d'un passat idealitzat, sinó com a mètode per a impedir que determinades coses es tornin a repetir». Cot-LABORACIONs: Joan Benet, J. Carles Duran, Francesc de P. Mestres: Economia i socialisme. Notes per a un diàleg. Jordi Font i Cardona: Octubre'92: Una doble transició a Rússia. Joan Blanch i Rodríguez: De ciutat a metròpoli. Giorgio Ruffolo: La raó ètico-política del missatge socialista. Luis Femando Valero lglesias: La LOGSE. Esperances i frustacions. RECOMANACIONS: Joan Fuster: El pluralisme de la condició humana. Li'fum. 17 1 - Vol. V �«Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes» Pasqual Maragall La darrera visita de Willy Brandt a Barcelona, la va fer el febrer del 1988 per a la presentació, de la mà d'Hans Meincke, del seu llibre La locura organízada: ca"era armamentista y hambre en el mundo, en el Círculo de Lectores. En aque­ lla ocasió vam comprovar que Willy Brandt no oblidava Barcelona perquè el record que en tenia anava unit a coses molt sentides per ell com la causa de la llibertat, per la qual havia conegut Barcelona, per primer cop, en aquell dramà­ tic any de 1937, quan va venir-hi per coordinar el suport dels socialistes nòrdics a la República. Aquest és, avui doncs, un homenatge de Barcelona a Willy Brandt, no sola­ ment merescut, sinó també degut, per demostrar la nostra admiració per la seva memòria en un moment en què, la radical honestedat i el clar humanisme de Willy Brandi resulten estimulants. Pertany a la privilegiada generació de polí­ tics que han estat contemporanis de bona part d'aquest segle, i que han partici­ pat de manera activa, i a vegades, decisiva, en alguns dels seus esdeveniments més importants. A mi, m'agradaria recordar ara, dues fotografies de Willy Brandt. Dues foto­ grafies que van donar la volta al món i que il·lustren dos moments estel·lars de la seva trajectòria política i vital. La primera és aquella del vint-i-sis de juny del 1963, al costat de John Kennedy -el mític president nord-americà- quan aquest va dir: «lch binn ein Berliner», «sóc un berlinès», tot fent un desafia­ ment directe a la pressió soviètica sobre Berlín. Willy Brandt era aleshores l'alcalde de la resistència, l'alcalde del Berlín resistent, el polític de la fermesa davant l'amenaça. L'altra fotografia que voldria recordar és la d'un Willy Brandt agenollat el 11 �DOSSIER: HOMENATGE A WILLYBRANDT ------ set de desembre del 1970, devant el monument a les víctimes del guetto de Varsòvia, destruït per les tropes alemanyes l'any 1944. És aquest el polític de la ------ L'OPINIÓ SOCIALISTA blemes del seu temps. Per resoldre'ls va apostar sempre pel futur, per aquesta raó fou un precursor. Willy Brandt es va distingir per fer popostes concretes i reconciliació, l'home de l'obertura a l'Est i del realisme aplicat a la divisió possibles. La diferència amb els altres, que també en fan, de propostes, és que d'Alemanya. les seves es fonamenten sempre en el destí comú de la humanitat. Per això eren Willy Brandt va recórrer tota l'escala de la responsabilitat política, des de moralment inobjectables. l'acta de diputat fms a la Presidència de la Internacional Socialista, on ara el Moltes de les coses que Willy Brandt deia eren pura evidència. Però perquè substitueix, el meu amic i amic de Barcelona, Pierre Mauroy. I va servir en tots l'evidència sigui eficaç s'ha d'explicar amb arguments i s'ha d'armar amb idees. els càrrecs amb el mateix entusiasme. Però n'hi ha un que sempre considerà Era això, el que feia Willy Brandt. Situava les manques de llibertat, d'igualtat, molt especial, i és el càrrec d'alcalde-president de Berlín. Recordo la seva pri­ de seguretat i de solidaritat en l'únic context en què es poden entendre i supe­ mera visita a Barcelona -quan ja érem nosaltres a l'Ajuntament democràtic- i rar, el context del món, que per ell era l'Est i l'Oest, el Nord i el Sud, a l'ensems com Narcís Serra, emfasitzant la seva pròpia experiència com alcalde, li deia: i indisolublement. «Willy hauríem d'aconseguir que hi hagués una llei o un deure moral que La relació entre la despesa en armament, la misèria econòmica i cultural i la obligués que, per a ser polític d'Estat, s'haguí hagut de ser, abans, polític de destrucció ecològica, repeteixo, la despesa en armament, la misèria econòmica i ciutat, ser regidor d'una ciutat». I Willy Brandt li va contestar: «no només ho cultural i la destrucció ecològica, era, per Willy Brandt, la causa primera del crec, sinó que vaig convertir-ho pràcticament en llei al Senat de Berlín quan hi desordre actual i dels perills que amenacen el nostre futur. Willy Brandt de­ vaig ser». D'aquesta obligació, d'aquest deure moral, en va fer pràcticament una mostrà que el futur de la humanitat era un futur comú, i perquè aquest futur es obligació habitual. Volguè, i ho va aconseguir, que la majoria dels polítics de fes possible afirmava que la humanitat s'havia d'organitzar i comprendre com a l'Alemanya d'aquella època passessin, efectivament, per l'experiència de la regi­ tal humanitat. Això tan senzill però, requereix dràstiques mesures i Willy doria local. Brandt les proposava. Deia, primer, que calia fomentar la pressió d'una opinió Aquella experiència com a alcalde el va marcar profundament, i no tan sols perquè hagué de veure, sense poder-ho impedir, la dolorosa divisió fisica de la ciutat des del 1961, sinó perquè la ciutat dividida i amenaçada li va permetre forjar una idea que presidiria d'aleshores ençà la seva pròpia orientació pública: la conjunció de llibertat i justícia. pública il·lustrada per estimular els governs indecisos. Que calia substituir l'estratègia de la intimidació per un concepte de segure­ tat comú. Que calia utilitzar en projectes de desenvolupament econòmic i social una part substancial dels recursos perduts en armament. Des del càrrec de Canceller de la República Federal d'Alemanya impulsà les Que calia crear un fons de solidaritat internacional en què hi participessin, reformes socials i la unió econòmica i monetària europea. Diríem que Willy sobretot, els Estats Units i les altres grans potències, perquè són aquelles que Brandt va saber anticipar una combinació de Bad Godesberg i de Maastricht. més tenen per a aportar i, també, més que comprometre-hi. Willy Brandt es va deixar guiar, sempre, per la raò i l'ètica i, si alguna vegada Deia coses molt semblants a aquelles que, en terrenys similars, han dit i han van entrar en conflicte totes dues, l'ètica sempre va guanyar la partida. Algunes escrit persones com Va.clav Havel i Raimon Obiols. Deia coses que avui, a de les seves decisions, com per exemple, la d'abandonar la Cancelleria Federal, Pierre Mauroy i a mi mateix, ens obliguen perquè ell parlava de la unificació l'any 1974, reflecteixen aquest intens combat. Alguns dels honors i dels càrrecs a nivell mundial, de la mundialització dels problemes i heus aquí que Pierre als quals es va fer mereixedor, com el Premi Nobel de la Pau, la Presidència de Mauroy, que ha estat fms ara President de la Federació Mundial de Ciutats la Comissió Nord-Sud o la Presidència de la Internacional Socialista mateixa, Unides i, jo mateix, com a President de les Ciutats Europees, ens hem embarcat són el reconeixement del seu compromís amb l'ètica i la raó. en l'aventura comuna d'aconseguir que el món tingui una sola organització de Es parla, ja avui, de la generació dels nets de Willy Brandt. No tots són, però, alemanys. Felipe GonzAfez no amaga ni la seva admiració per la figura de ciutats. Que al davant, o al costat si voleu, de les Nacions Unides hi hagi ben aviat les Ciutats Unides, una sola organització. Willy Brandt, ni el seu deute d'agraïment envers aquella persona que va creure Willy Brandt deia que la pau és inseparable de la llibertat. Willy Brandt en aquell jove de trenta-dos anys nomenat secretari general del PSOE a Su­ parlava de la tolerància. Willy Brandt fou potser el primer, potser el precursor resnes, en el Congrés de la renovació del socialisme espanyol que el portaria, d'allò que ara anomenaríem una acció cívica europea. Willy Brandt fou en vuit anys després, a les responsabilitats del govern. Més que elogiar els mèrits passats, prou coneguts, voldria destacar no tan molts sentits, podria ser també perfectament, un sant del voluntariat, de la dedicació lliure i voluntària a les fmalitats de la millora social. Deia -repeteixo­ sols la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inob­ que la pau era inseparable de la llibertat. S'ho va creure i l'Ostpolitik que va jectable de les seves propostes. Brandt es va sentir compromès amb els pro- encapçalar anava en aquesta direcció. 12 13 �DOSSIER: HOMENATGE A WILLYBRANDT --- El 1989, aquell any que de vegades Raimon Obiols ha qualificat com l'au­ tèntic canvi de segle, li va donar la raò. La unificació d'Alemanya en pau i democràcia va ser la darrera gran satisfacció de la seva dilatada vida política. El «Va ser un home enriquit per les proves, per les proves sempre superades, proves fonamentadores de nous compromisos» vint-i-dos de desembre del 1989 quan va participar, al costat de Von Weiseker, de Kohl i de Modrov, en l'obertura de la porta de Brandemburg va ser, en aquell moment, l'alcalde moral d'un Berlín per fi reunificat. Pierre Mauroy L'exemplaritat personal de Willy Brandt consisteix en haver estat alhora líder polític i líder moral. Jo diria, emprant paraules de Havel, que Willy Brandt ha estat un líder cívic així com ho va ser Olof Palme. PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona. Amb orgull i emoció participo en l'homenatge que avui es fa a Barcelona, al nostre amic Willy Brandt. Aquells que han estat a prop seu, saben de la seva personalitat tant excepcional. Saben, també, la fascinació que podia arribar a exercir. Alguns mesos després de la seva mort, crec que li devem alguna cosa més que un homenatge, i que hem d'inclinar el cap davant el que ha estat la seva aportació a aquesta segona meitat del segle XX, marcada pel trasbals i l'espe­ rança d'una nova organització del món. Alló que més desitjo retenir de Willy Brandt és la seva universalitat. Quina paradoxa, per una personalitat tant fortament arrelada en la condició humana de l'Alemanya de la seva època! Penso que aquest sentiment d'universalitat, ja el tingué de jove, Brandt a Lubeck, com a jove militant polític que va escollir l'exili com odi pel nazisme i com fidelitat al seu ideal polític. Suposo que també el va mantenir a la resistència i que, tant a Dinamarca com, després, a Noruega i a Espanya, va voler córrer tots els riscos per donar testimoni de la seva fidelitat a unes idees que eren, potser, la seva única intran­ sigència. I vull subratllar el seu lligam passional amb Espanya del qual, més endavant, en va ser testimoni la seva amistat amb Felipe Gonza.Iez. Realment, Willy Brandt fou l'home del refús de l'inacceptable. La pau va arribar i aquest refús va evitar que es confongués el poble alemany amb els dirigents nazis. Fou aquest refús que permeté a una generació de joves, de la qual vaig formar part, cercar l'amistat dels joves alemanys en els dolorosos anys de la postguerra, i abocar-nos en la cooperació europea. Es tractava de contri­ buir a posar els primers fonaments d'Europa, la qual no va ser tan sols una 14 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Homenatge a Willy Brandt: Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-04 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Brandt, Willy, 1913-1992 Homenatges i distincions Socialisme Alemanya Description An account of the resource 4 p., n. 17; 1 - Vol. V Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. FCE Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2795/pasqual-maragall_7c7c21e7_500x760.jpg e3caa86aa5d8602ead99bb10687d8f83 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: pensamiento y acción Creator An entity primarily responsible for making the resource Badia, Jaume Bellmunt, Jaume Brugué, Quim Fuster, Joan Nel·lo, Oriol Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Claret, Jaume (coord.) Santos Mosquera, Albino (trad.) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017 Type The nature or genre of the resource Monografia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Política Catalunya Barcelona Description An account of the resource 528 p. Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall i Mira ha tenido una presencia activa en la vida política de Barcelona, de Cataluña y de España durante más de cuarenta años. Esa irradiación lo ha proyectado como una de las figuras catalanas contemporáneas de relevancia internacional. Son bien conocidas algunas de sus actuaciones y manifestaciones públicas. Y, sin embargo, no contábamos aún con una valoración suficientemente completa que nos permitiera comprender mejor su figura en todas sus dimensiones. Con la voluntad de dar a conocer la riqueza del pensamiento y del proyecto de Maragall, se abordan en este libro una serie de ejes decisivos en su trayectoria: la acción política como herramienta de cambio social; la ciudad y el territorio como espacio de intervención pública; la visión de una Cataluña proyectada hacia España y Europa; las políticas de gobierno como producto de una obra de conjunto; y los Juegos Olímpicos de 1992 como parábola de una experiencia pública exitosa. Esta visión de la obra y las reflexiones de Maragall nos revela la vigencia de sus ideas e intuiciones y, sobre todo, la continuidad de sus preocupaciones principales, tanto en el escenario político más cercano como a escala global. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available RBA Libros Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context ISBN: 9788490567791 License A legal document giving official permission to do something with the resource. <span>Adquirir el llibre en paper o ebook:<br /><a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117">https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117</a><br /></span> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall