147 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2796/19800705_ElPeriodico_CorporativismoAdmPub_PM.pdf c8e09772247ea335baa2102dbba56ce5 PDF Text Text EL PERIÓDICO opinión Sábado. 5 de julio de 1980 V.Htfv ..i-oV Tía. Congreso socialista L congre«) d« kM »oclall·la* catalan«* e» un toma qu« inter«*« no aòlo a lo« militant«*. Lm tonatone« y lo« •nfrentamtonto· Intorno« qua viva el PSC «n ««to« dia* «on, an gran parto, la* tentions* y lo* conflicto« aotorrado« de nueatra aoctodad. En el PSC no a* ha conaeguMo la deseada amalgama entre loe hombre« y la« mujer«* proveniente« de diferente* colectivo« político«. Laa grieta« que lo cuartean «urgen también de diferencia* entre naclonallataa y obrerista«, antro loa que conciben un partido de maaaa y k» que apuestan por un partido de cuadro*, entre marxistas y no mandata«. No parece malo, en principio, que cualquier grupo político atrae «ua dlacre(Sancias interna«, que practique la catarsi« de una autocrítica feroz, atompre que eio iirv« para au aeentamiento como grupo y para una aportación mea coherente a la política global del pala. Lo verdaderamente lamentable, tonto para un partido como para la comunidad «obre la que debe actuar, ea que laa poaturaa ideológica* •* personalicen y que la critica *e convierta en linchamiento dialéctico del oponente. Esta« reflexione*, al filo del congre*« del PSC, pueden estrapolane a otroa grupo* político* en un momento en que el pal* necesita máa «any qua rauxa. El PSC puede y debe «er un partido armónico, en el que, a imagen y «ematoma de otro* partido» de Europe, coextotan dl»tinta* corriente« de opinion, con una linea oNcfaf y una a/ternalfVa intoma a lo» que mandan en el propio grupo. Y ello lien« que ear aai porque un partido fraccionado y empequeñecido no reaponderia a laa nece*Made* y loa Intere»«» de sus votante«, ni tampoco cumplirla el papel que de él »aperan au» rivale« pofltJco*. El pal«, en definitiva, necearla partido» con proyecto» politico» coherente« y no grupHoa enzarzado« en Ilo» doméatico». Eu e« la reaponlabllidad que el PSC tiene qua a*umlr. E Tribuna Corporativismo y Administración Pública M ARX describió el capitalismo en la primera página de El Capital, como un montón de mercancías. Hoy, las sociedades occidentales no responden totalmente a esa imagen: de un 25 por ciento a un 40 por ciento de este montón de productos consiste en servicios públicos. El sector público ya no es una pequeña isla en un océano productivo. Pero el centro-derecha que manda en este país sigue considerando el trabajo en el sector público desde el ángulo de Marx, Adam Smith y los clásicos de la Economia Politica. Interesadamente. Se trata de mantener aparte el mundo de la Administración, compensar con privilegios la ausencia de los derechos reconocidos al trabajador y ganarse asi una casta fiel de administradores mudos. Lo bueno es que, llegado el momento, esos administradores reúnen tanto poder que los propios políticos en el poder ! no pueden con ellos. Es el reino del derecho adquirido sobre la voluntad de la mayoría. En nuestro pais no mandan hoy los gobiernos. Mandan las corporaciones, mandan los notarios, los médicos, los I abogados del Estado, los altos funcio| narios -profesiones todas ellas respetables y admirables protesionalmente, pero que, enquistadas en forma de corporación autodefensiva, constituyen una remora insalvable para la transformación de nuestra sociedad en crisis. En EEUU, la fe pública la da sin coste el farmacéutico del barrio; en España, los gastos indirectos de toda transmisión inmobiliaria -entre los que hay que contar los de notaría y registro- se comen un 10 por ciento de su valor, obstaculizando las transacciones con mucha más eficacia que el Ayuntamiento más parco en la concesión de licencias. Un abogado del Estado puede informar favorablemente un recurso interpuesto por otro abogado contra el propio Estado o contra una Administración Pública y nadie se parará a pensar que este hecho, legitimo en si mismo pero ciertamente considerable, merece una lectura atenta y preocupada. Pasqual Maragall L Colegio de Médicos quiso intervenir en contra del control horario de los médicos municipales por parte del Ayuntamiento, con argumentos de sabor decimonónico. E Muchos ciudadanos avalaron esta posición, opinando benévolamente que el Ayuntamiento no conseguiría su propósito o, con más astucia pero igual fatalismo, que asi no mejora la productividad de los servicios sanitarios. ¿No seria más lógico pensar que sin esta premisa es absurdo plantearse siquiera el tema de la productividad? Asi lo han entendido los directores territoriales del INSALUD en Catalunya y los diputados provinciales que en Madrid llevan la responsabilidad de la enorme Ciudad Sanitaria (5.000 trabajadores), interesados inmediatamente por la medida aplicada en Barcelona. El trabajo serio y eficiente de tantos trabajadores y profesionales al servicio de la Administración Pública, o en menesteres quasi-públicos, queda desdibujado por la falta de valentía de los políticos electos a la hora de crear, en sus áreas de responsabilidad, unas condiciones de trabajo propias del mundo productivo. Sindicalmente, económicamente y moralmente. Hay que reconocer que muchos de los más de 250 centros de trabajo del Ayuntamiento de Barcelona son una cochambre indigna de ese nombre. Sillones desvencijados, vidrios rotos, sótanos con ratas y altillos desbordantes de sosa caustica olvidada de un destino anterior del edificio (como ocurre en el servicio municipal de la calle Pujadas) son ejemplos no atípicos, desgraciadamente. 'NTRETANTO, el Ayuntamiento de Barcelona, no puede consignar una sola peseta al arreglo de esos edificios. ¿Por qué? Porque los altos funcionarios del Ministerio de Hacienda no han tenido a bien, a 25 de junio, visar unos presupuestos que aprobamos aquí en Consejo Pleno el día-14 de mar- E zo. Se trata de un ritual incomprensible y humillante para una ciudad como la nuestra. Y lo mismo ocurre a lo largo y ancho de este pais. ¡Ni el Ayuntamiento de Barcelona ni ningún otro ayuntamiento democrático han dispuesto todavía de un presupuesto aprobado por ellos mismos! La lacra de este país es el cor. orativismo y la complacencia de las profesiones para con ellas mismas -avalada por el enorme poder que nuestra sociedad les da para auto-regularse o influir en su regulación. No creo que la ley hipotecaria -que regula la actividad de notarias y registros- llegue pronto a buen puerto. Se ha perdido en el proceloso mar de los anteproyectos antes de que la Comisión parlamentaria correspondiente pudiera echarle el ojo. Tampoco creo que Manuel Sacristán, Cattili* dal Pino o Vicenta Navarro puedan llegar pronto a catedráticos extraordinarios. El Consejo de Rectores es quien decide en última instancia. Habría que pedirles —exigirles si es preciso- a los profesionales, que actuasen en tanto que profesionales, no en tanto que profesiones. Que se agrupen y actúen en el seno de las organizaciones de defensa de los derechos de los trabajadores y que se organizan aparte, colegiadamente, lo hagan con el fin de hacer valer las razones de su ciencia; no las de su poder táctico. Y habría de exigírsenos a los políticos que actuásemos de modo que nuestro respeto por las situaciones establecidas no llegase al extremo de cerrar los ojos a la realidad descrita. Estoy convencido que a este pais le hace falta una buena dosis de ingenuidad y buen sentido -de ingenuidad militante, dispuesta a resistir- y le sobran toneladas de cinismo y benevolencia. ¿Qué puede decirse, qué dirá la historia, de un pais que puede inscribir en sus banderas el lema «no hi ha un pam de nei»? Peeovaf «erase*. EconomtoU. Primer tant de alcalde del Ayuntamlenlo de Barcelona. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 08. Tinent d'Alcalde Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1979-1982 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Corporativismo y Administración Pública Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1980-07-05 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració pública Espanya Ajuntament de Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2797/19930321_ElPeriodico_AreaMetropolitanaBarcelona_PM.pdf 7f7b9ac1fe724da98a849dce7925f76c PDF Text Text poüncA Dominga. 21 de marzo de 1993 «I Periódtec TRIBUNA PASQUAL MARAGAU. Acalde de Sanatone y (rostiente de te UtnoomunOta df Uunapas tM Án» UetropoUfnt El Área Metropolitana de Barcelona He manteslado * menudo que crea converaenle c*ie tos nlermecfcarios de la opnon no abusaran del eclecticismo y comprometerán me» claramente su posoon ani« delermnados conftclos o ante la confrontación de poMicas distintas para problemas conmine Elo permute, prabablemenle. un debele mas nitido, mas racional y mas uta Creo que a menudo ese eclecticismo cómodamente •nielado en la atribución de un parmanenie empate de errores (o de despropósitos), no hace mas que alargar la polémca y deformar el carácter de la mama E sie es el caso del débale sobre el Aree Melropottana de Barcelona Se otada que en este lema no hay dos protagonistas, smo muchos mas Otros actores pubkcos y privados han maralesiado sus opnones »oore el área melroposlane. Y se hace por to tanto un flaco lavor al debele con une personakzaoon injusta, con la preterencei por la nlerprelaoon pscdógca de las confeontaoones ponças Conlronlaoon que es legAma y constituye la base moma det cMtogo poMco democrat«» La Mía de documentación, la nenelenaa de contraste en las loantes de la notoa. la bondadosa pünüei ación anal reparto de las responsabéjdades -ben tetos de le reetdad de las cosas- están hacendó de este un debele «nposfcte e nú« Barcelone y su aree se pueden quedar sx el nslrumsnto admnstralrvo que reBeei una de las recadad« urbanas mas potentes de la Péninsule y del sur de Europa Hace san anos se suprmó la orgarazación «u»MnM. buena o mala, y se susMuyo por otra (o por venas) que el comentara« mÉS prudente no dudaré en cafAcar de descantes, cornrjacadse y poco vabtes -a pesar de la buen« voajntad y el core» oonertarable de guanas nenen •Uto-enMeottd E sta supresión cañado con el exdo en Mednd del canteear que se había atrévelo a avenar jHftcvwnleí en IB vii utlconMniVO pw esuttkKer una Mkjcion desneve y poa*ve, tal como cage el arfcuto 57 del Estatuí de Catalunya. Un profesor adjunto desconocido, nunca mes titadu. fcje el encangado de redactar el dctamen que mo de bees a la deaerili Eao no se recuerde y sien cambo tes eHQjeee no (jH^jorciunadasft<» errore» de ame«) que se aduanen para un acto tan grave como la supreartn di une raMuoón uM entonces y noossena alkwa* con luA*i toe eüjporiamertaque seanoreœos Sehabtode osrmerae. hmnoe y aitudoe Falso El desencadéneme dt la »upie»on lúe 0*0 que detenus enure pera no der mas escusas al negefevwno Hot que «ipara en Is poHce catalane «I ano de li supiwdn de la Corpoiaoon Mefopottene, tssoovdedceteftanerafcicoentes tkcoones autonomcae kimeyana abeokila ewierwe Por poco pero H'il tcb Un ano mes iarde -ne eoe« dt patee» «en despeço- peamos en « "artemen* no i« k demgeoon o Is "«»«eecion o* tes iryes a nuestro MOB «neue» reales, me adherí, como debia hacer, a la censura que m partido etérea sobre el musiente GoOwrno de OU Op«*, como crei honesto naceno. sobre el con Vio nlemo de COC y propuse el In de ano como trrale a la paraláis en malera de Certa Muraopal y ordenación metropolitana El nombrarraenio. el pasado 22 de doembre. dt una nueva consefera de Governació, hecho que pareció a muchos un buen augurio por su lama de persona chatoganle. creó un nuevo calendario Peto ese calendare se está agotando Los 90 o 100 días de gracia están a la vuelta de la etouma Mu dual. •i P< «»uretacjdn ameMnae Su amable denvexion haoei un estado de cotas manos púnanla. LUe AitBei^ vOVOJueti NaoBI y yo msrno planteemos con e«jgem« y reapeto a »inueve meyorte une ine« de saede Se nos contestó con efabAded y senado poe*io S encargado de hacerlo lue otto consider de CoiemaciV que por parto hoy vive dasenedu enMadnd La« buenas pslefns no lueran mee att Por otra perte, el mandée» pertsmentano de diwfr Catalunya en vaguera» o regona* -ojue hubejra poddo dar una ssÉde distinta, afflpfandoet arroto meerapottano y amando sue anatas mas agudes-no se he cumpkto.se ha pospuesto •nportaness de h gobamaoon en Catalunya ta dM«on proMaA la puesta al dta de las comare« del 37. lelnenCBKaonmunKjpal. etoessrm LTj*^^ e eski punto, toe Juegas COnpcos rnyumm su dot*» electo O> »«gué cutetioredora y poce atenea»« to« tema« conjjovos Qodemoy oipOtVOún mf*t t apraMcnaron Is oceeMn perm r eoera» toa peones de Is decnMamaree. (wgooaaan de ei Certe lAnceel o Ley Eepeael O* OeKeteneydesucoielstOCTfapeneeteide un»»<apon ineOuuusisr« Justo «I dei después de dsusuranc toe Juegos une pou** irteracaan en*« to t*m»n» de le GanereMet y le atoeMa pexeoB dar la neccsarai Ui verde e le negoaaaón «am M be** de «o que » elee**« entendo corno un oomprornejo mutuo la despotezaoún de tos orgennmonKennedos de ssscc<m «id»ecta -o bien ooTVMrSjdoe noy en beeaonesde hosagamento cruzado o bien sospechosos de eerto en cuatojuar caso U ojrm» tacan entre el de oorteaei poMce Une de las uiupueetaa laderatatae aprubede« en el 31' Corigieso Sociafsta de I9B8 hablaba de la adaptación de le Mmralracrin perWnce del Estado a la que. en el i lli en ien»« «la i unie*»» • pende attger. primero e urei mdbekon provai manette y. segunda, e una enea de coneufta, o de Mbrmaoiòn ptsMex en toe renrdanamantoa dal Gobernó central pera su penara catalane Rarotodasestos «cos »it atei sucunOeren al vendMJ marno de COC y e le anegúeme perstaaon del Gobernó di CU ElPSCto denunoo y tenie tede to ratón le otmotr* debe prvaMn>t«vw conio «>M«imeitw«v vite tt opnfr* pubica gerareuáiOJt Is conenmled demoortfcca cuando h nieyone de Gobernó amenaza ruptura r éste es d caso dei otoño pasada irutedo ademes pasmdedes notaries en «Govern r esta 00? ver que éste no see todevíe el caso añora memo Latos de pertcpar en nnyun compto« •wanuno^ como untos otros cotas con un» oerta hebtdsd pera conver» «n Utjuln algunot <*sta» En esta tesitura aparece en los medot en torma sonada, el borrado' de un documenlo y luegc un segundo borrador (y aun (alia otro daimio pero pénenle de tos anlereres) relativo al tema de lo que el Estado debe naco dentro de sus competencias en lavor del Área Metropotiana de Barcelona -y de otras si se d*ra el caso- » queremos maniener y aun doblar -que taris to (usto- la subvención anual metropottana que ley en mano, prevn&emenle desaparecerá el 31 de doembre de 1933 Desde le Corsesene de PoWea Territorial te nos enge que toda la subvención que vamo< a perder se dettne a sufragar e< defot del transporte pútaaco. como condoon pera que la Generalitat partope en la parte que le corresponda Estamos ante el mayor juego de despropósitos de la pofbca catalana recente Vamos a consegu» perder una aportación mponanie a la economía putee« cal ataña por el prurito de canden» la ««osava destnada a obtenerte a la categorie de error en las Horma» & atojuen puede sugenr otra •ormarne»» que lo hags Soto d Estado, r soto madame una ley puede obsgar al Gotxamo a mantener, y aun aumentar uria ayuda al área central de Catalunya ayuda que togelmenie nene pie i ella su deaapanoon Es mas U Ley de Bases de Hégvnan tjocaf (en consónenos con el Estatut) admte el hecno metropoMano Y » es œno que teneteli au cumeuó» e las autonomías que puedan creer y supnmr las áreas mebopoManas no iH|M)e que el Gobevno seleccione algi^ias de lea e»aieanlei (como las de Barcelona Mednd1 Vétenos) pera dañas el carácter de áreas de «Mere* estatal y »•ansterwtas landos eeueueHí Aai te actuó en flete y amp«¿a a reconocerte e><mo necesario «ickMO en E ElAJ donde la Adrno»iraaón Cantori noe to que e* laman •< enlQQue '•perora» tos temes que alectan a lat aglomeración«« me*opoManes Ouetotservoo* lunrjcot mdropoManot haven laoMado a lot ITVHSICI uit uLvicJvi'iOus tms bufado1 et de ley oera avanur en estas Irmi no debe (urgarte como une desaienoDn pnjcnnoetade tobre lodo v tos bonadares se <ffr\ ben y se constata tu tn^dad y su e*cihcMo "etrjeto if Perlemeni Menos HnvoWad menot cMSabrat y mas acción «er*r> nec«sana» » oue^r^ot no perder de<n*vimer>K «t i-w- de la ordenación , la •nenotoor * «wnva *"*• Me«rapoMana � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El Área Metropolitana de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-21 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona Territoris Divisions administratives i polítiques Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2798/19960125_ElPais_Quadern_PerUnLlenguatgeEuropeu_PM.pdf 8d81cd1996b4e0f0a2b5ec735b16b6f5 PDF Text Text u* QUADERN EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 BALANÇ DE L'ANY 1995 El passat dimarts 9 de gener l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar al Col.legi de Periodistes la tradicional conferència de balanç de l'any anterior. Partint del Tractat de Maastricht i de la necessitat de la integració europea, Maragall va centrar el discurs en l'element clau de la subsidiarietat com a base per a la creació d'un llenguatge europeu comú, amb el Pasqual Maragall i d president dec Vaclav Html, durant la vidu d'aquest « Barcelona el mes de maig passat per sempre més la por d'una Europa alemanya en comptes d'una Alemanya europea. Quan Thomas Mann va tornar d'Amèrica l'any 45, després de la guerra mundial, va dir que volia una Alemanya europea i no pas una Europa alemanya. És això el que hauríem de voler. Jorge Semprún, quan li van donar el premi dels editors de Frankfurt, va fer un discurs magnífic, base d'un posterior lli- " bre autobiogràfic. No havia tornat mai a Buchenwald. Hi torna 50 anys després. El discurs es titula "Una tomba als núvols". I explica que quan Thomas Mann torna a Alemanya també diu: "No, jo no he marxat mai d'Alemanya, jo hi estat sempre, perquè la meva pàtria és el llenguatge, és l'alemany". Semprún es pregunta si això és veritat. Si és veritat per a ell. Si, és veritat que l'espanyol és la seva pàtria. És la llengua dels seus pares: en alguna mesura és, doncs, la seva pàtria. El francès també ho és: és la llengua en què més ha escrit.-L'alemany també, és la llengua, diu, en la qual ha llegit el Quixot. I acaba dient: "Cap d'aquests idiomes és la meva pàtria, la meva pàtria és el llenguatge". I jo aleshores em preguntava, i li comentava l'altre dia a Jorge Semprún, si seria veMARCELÜ SAENZ ritat que Europa reconeixeria que el llenguatge, europeu, per dir-ho així, és la pàtria dels europeus i que per tant s'ha de construir. M'ho pregunto no només teòricament sinó pràcticament. Ja sabeu que Barcelona vol ser la capital del llenguatge europeu, l'any 2001, de la cultura europea, en definitiva. I per tant hem les Malvines doncs que les ata- d'encertar, primer ens ha de noqui. Que tot el 'que sigui cons- menar el govern espanyol, espetrènyer aquesta llibertat de les ro que ho farà aviat. I després parts, dels Estats, de les nacions, ens hauria d'acceptar Europa. .Òbviament nosaltres no ens és dolent per Europa perquè d'aquí en naixeria una Europa cons- podem equivocar, i quan ens pretreta, una Europa obligatòria, i guntin "vostès que volen?",-com obligatòria vol dir no liure, una quan ens van preguntar l'any Europa que finalment no tiraria 1992 per què volíem els Jocs, sembla que nosaltres no hauríem endavant. Oblida que l'únic espai vàlid a de repetir la mateixa mena d'arnivell mundial ja és més gara que gument; No hauríem de dir que l'espai nacional i que l'escepticis- necessitem la capitalitat cultural me dels ciutadans europeus no d'Europa per transformar Barprové d'un excés d'Europa sinó, celona, perquè de fet els equipaments culturals que com ha dit Felipe tindrem el 2001 ja Gonzalez sovint, _ . els estem fent. . d'una manca d'EuBarcelona s'ha Per tant Barceropa per fer front lona, ben pensat, al'que volem com a d'oferir com s'ha d'oferir a europeus. Europa com l'esceLa resposta de escenari d'un nari no de la transDahrendorf té un llenguatge formació sinó de aspecte positiu que l'afirmació d'una jo vull remarcar: europeu cultura, d'un llenl'optimisme respecguatge europeu.te d'Alemanya. Ara, aquest és Dahrendorf diu que no ens preocupem més d'A- un argument que haurem de delemanya. Quan es parla de la batre, que haurem de rumiar unitat monetària molts pensem molt bé, perquè sabem, igual que és important per impedir com Dahrendorf, que hi ha pauna Europa alemanya; és a dir, ïsos sencers al Consell de Minisque l'euro és important perquè el tres de Cultura que no volen ni DeutchsMarc no ens domini sentir parlar de cultura europea. d'una forma que no considera- Alemanya, Anglaterra, Holanríem legitima. Que el Bundes- da, per exemple. Perquè consibank no pot governar França, deren que això és contrari a la per dir-ho d'alguna manera. I subsidiarietat. que això és massa que per tant l'important és que Europa. Estem en una situació, a finals les monedes s'uneixin en un lloc on els decisors no siguin només del 95, en què molts problemes alemanys sinó de tot Europa. s'han començat a resoldre, proQue la unitat monetària és neces- blemes que ens afecten, internasària r s'ha de convèncer els ale- cionals però que ens afecten, i manys que l'acceptin per tal que s'estan resolent bé. Tot sembla que pot tornar a Europa existeixi i desaparegui Per un llenguatge europeu PASQUAL MARAGALL L'any 95 ba estat un any dramà- Regions i de les Ciutats, perquè tic, convuls, un any desesperant i altrament no n'hi haurà. Però esperançador alhora. Podem l'Europa de la subsidiarietat és, pensar que ha estat menys nega- evidentment, l'Europa dels potiu a Barcelona que a Catalunya, ders propers. Hem d'anar confiats a la i menys a Catalunya que a Espanya, com hem dit molt sovint, construcció europea sobre la i fins i tot que a Europa. Això base del reconeixement que donaria lloc a un cert cofoisme aquesta ha fet del principi de •focal, al reconeixement d'un cert proximitat. Som conscients que tremendisme espanyol, .que exis- aquest principi s'ha de completeix, al reconeixement d'un cert mentar amb altres principis perescepticisme europeu, i a mi m'a- què sigui admès pels garants de gradaria aprofundir una mica en la construcció que són els estats i les raons d'una cosa i d'una pels "practicants" de la construcció, que són els funcionaris de altra. Jo crec que el 95 ha vist l'inici Brussel·les, els ministres quan es d'una esperança, almenys d'una. reuneixen en consell o els parlaDes del punt divista de la ciutat mentaris quan es reuneixen al de Barcelona, i parlament. I aquesta garantia que els poders més propers hem tats euro] de donar als garants de la constat, entroi trucció europea perquè aquesta que s'està ¿oi es pugui fer en el sentit que estic Tractat de defensant és el principi de lleialportància d tat europea, que els el fet que dreta i esquerjaJHSan accepalemanys anomenen bundestreue talcom un principi Hem d'anar constitucional eu(principi de lleialtat ropeu. D« totes les confiats cap a federal) i que al-' guns, per exemple idees europees, més Jordi Pujol, han que la de federalisuna Europa anomenat principi me, que alguns dels poders de responsabilitat. compartim i altres Es tracta, de no tant, és la idea propers complementar la que pot fundar subsidiarietat, és a Europa. És el prindir, la proximitat, cipi d'organització, no la idea abstracta, que pot fun- per tal de garantir que les parts dar la construcció europea. components d'aquesta construcL'Europa de le Regions i l'Euro- ció es fan solidàries dels interespa de les Ciutats que hauria de sos generals, com li agradava dir superar i integrar l'Europa dels a Jacques Delors. És a dir, que Estats, que són els garants de la cada una'de les parts que compo? construcció europea i per tant nen aquest conglomerat complex s'han de sentir còmodes amb la és conscient de les necessitats del construcció de l'Europa de les conjunt i actua dintre del conjunt no només defensant el seu propi interès sinó també l'interès general. Aquesta base, aquesta superació, aquesta pertinença local amb una idea també general crec que serà là base de la construcció europea que enguany es descabdellarà amb la conferència de revisió del tractat i de revisió de les institucions. Veiem, doncs, que hi ha una aproximació de les idees a la persona, un reconeixement progressiu de la importància que té el fet que les idees s'encarnin en persones i en fets concrets i pròxims. Hannah Arendt deia que l'important no era que l'home fos feliç: l'important, deia, és que tu siguis feliç, l'important és que aquestes idees generals de felicitat, de progrés, de desenvolupament, de benestar, de justícia i d'equitat arribin a ser percebudes per la gent com una cosa seva, que els pertoca directament. Però aquesta esperança es confon a voltes amb l'escepticisme; molta gent utilitza la subsidiarietat com a eina d'escepticisme. Hem vist recentment algunes manifestacions en aquest sentit, com per exemple unes de Ralf Dahrendorf, a qui jo respecto moltíssim, un sociòleg liberal, d'origen alemany, instal·lat a Londres, unes declaracions titulades "Una Alemanya europea", en què textualment està dient el contrari; està dient que la unitat monetària no cal, està dient que cadascú pot fer el que vulgui, que si Franca vol fer Mururoa que ho faci, que si Alemanya es vol reunificar no li preguntem per què i que si Anglaterra vol atacar punt de mira posat en la desitjada capitalitat cultural de Barcelona l'any 2001. En aquestes pàgines publiquem un extens resum de l'esmentada conferència. �© QUADERN El'PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 BALANÇ DE L'ANY 1995 començar: és el cainisme, el ma- l'anàlisi continguda i emocionaniqueisme, aquesta capacitat im- da, és a dir, no val l'anàlisi totalmensa de la humanitat per crear- ment freda perquè no existeix l'ase enemistats en la proximitat, nalista fred, no existeix la persoperquè uns i altres són germans. na que no sigui nacional d'algun A Palestina, per exemple, un lloc, o ciutadà d'alguna ciutat. incident en pot crear un altre, i Per tant aquesta anàlisi ha de aquest un altre, i una resposta, i comptar amb l'emoció i amb el estem sempre a les portes que es punt de partida. desencadeni un procés irreversiPerò tota aquesta disquisició ble. Cainisme i maniqueisme per- a Barcelona per què li interessa? què el cainisme va seguit imme- Doncs li interessa molt, perquè diatament d'una justificació, l'al- Barcelona és capital d'un naciotre és el dolent, etcètera. 1 sabem nalisme mal entès, més ben entès que no n'hi ha prou predicant avui però històricament mal enque l'altre no sempre és dolent i tès. Perquè Barcelona és l'altra potser fins i tot que l'altre és bo. capital d'Un Estat que no ha estat Com aquell filòsof 'franco-lituà entès i que ha trigat molt a entenque ara s'acaba de morir, que dre's ell mateix, que tot just conomés parlava de l'altre, Lévi- mença a entendre's. Cosa que, nas, que li van precom hem vist, per guntar: però vostè altra banda no és com resumiria la és reUn problema irreversible, seva filosofia? I va versible. J"pt tornar dir: "Vostè pria haver-hi procés-, civil, de les mer". L'altre prisos cainites i manimer, l'altre davant, ciutats, com el queus. Perquè Barque passi. celona vol posar-se dels suburbis . Sabem que malamb d'altres al capdavant de les ciuhauradament s'ha de aquesta bonhomia, tats, de les ciutats i aquesta filosofia regions d'Euroresoldre a.les les benevolent, que pa en la construcestà basada a més ció de l'Europa ciutats -en un racionalisme pròxima, subsidiài en unes idees geria i no arrogant. nerals, no ha donat el resultat I perquè en tot això ens hi juque volíem, que el maniqueisme guem la vida: no som capital té més força que la bonhomia, i d'Estat, ni som ciutat de provínque en cada moment pot desen- cies, i com que no som cap de les cadenar i seguir el procés. dues coses no ens podem permeCONSUELO BAUTISTA És cert que tot nacionalisme tre ni la rutina del domini ni la •Barakxi* no é* capital o"Estat ni duM d« provine»«". és fill d'un contrari, deia Fernan- rutina de la dominació acceptado Savater en una crònica sobre da. Barcelona s'hi juga les faves, tres hem de lluitar perquè aques- na és un centre logístic, vol ser la tres o quatre llibres en relació a s'hi juga la vida i s'hi juga el seu tes idees finalment dominin, per- porta del sud d'Europa. Probaaquest tema. Però es cert, com projecte, en això. Barcelona ha què sinó serem dominats, i no blement tenim tots els números deia ell, que les puces del nacio- de construir les seves bases logís- vull ser maniqueu, estic parlant perquè així sigui, Barcelona està nalisme s'encomanen? Si un na- tiques, ha d'explotar la seva cap¡-^ en el terreny de les idees, no-dels construint Europa físicament, tecionalisme en crea un altre, és talitat cultural, si li accepten. sentiments. No estic predicant en lemàticament, des del punt de com una mena de malaltia que es Barcelona ha de garantir que la contra de ningú, sinó d'algunes vista aeroportuari, portuari, de contagia? Potser és cert però a mi seva indústria va endavant i que idees, o d'alguns malentesos. Es- les indústries, de les comunicano em deixa satisfet, perquè l'ú- es reconverteix amb elritmeade- tic analitzant a partir d'un senti- cions, deja capacitat de cooperanic que sabem és que l'home hi té quat. Barcelona ha de garantir la ment i d'un lloc, però analitzant. ció amb Sarajevo, amb l'Europa Hem de contribuir a la solu- que pateix. Està construint la tendència, que hi té tirada, que qualitat dels seus serveis, l'atracaixò és una cosa que ens empeny, ció de la seva cultura, la millora ció del dilema d'Europa, tal com xarxa física i emocional, la_seva que té a veure amb la nostra prò- del seu sistema hoteler i d'acollir està plantejat. Hem de contribuir vinculació europea. A més, hi ha pia existència, amb la manera de da, la bellesa de les seves platges i a la solució d'aquest dilema, tant de participar amb tota la seva ser, i que finalment és contagiós; turons, en fi, totes les seves vir- com a la construcció física de la pluralitat: no estic pas predicant i és dolent, és com les puces que tuts. Però al mateix temps Barce- xarxa d'Europa. I sabeu que que hi hagi un pensament barces'encomanen. Doncs malament lona ha de lluitar perquè a Euro- Barcelona ho està fent. Es allò loní sobre la llibertat, sobre rai. pa dominin unes certes idees, i que avui no he volgut explicar Europa; segurament no hi serà. Hem d'anar amb molt de qui diu Europa diu evidentment i amb detall, però que ho he expli- Però en tot cas sí que estic dient comete. Ha arribat el moment de en orimer lloc Esoanva. Nosal- cat molt. darrerament Barcelo- aue Barcelona, el conjunt dels flmot£±â5£ËM. •Ul iEn«0> IMPAGADOS MOROSOS "^UNIVERSITAT i¡f Lo cnfc*»«iog todo o juuiijmiim sui iintifrT ROMPEU FABRA L'Escola Superior de Comerç internacional (ESCI) . (¡DEC) i de l'I·liatre Col·legi d'Advocats de * Tuto. (93) 4S&91.&4 JRL ^IMAM-MUTI* EDIMI, S. A. DISOLUCIÓN Y LIQUIDACIÓN Dal«: Del 13 de febrer al IS de març de 1996 Borali: De 16.00 a 20.00 hores; de dimarts a divendres CoDtiogat de Con: El dret pensi des de l'àmbit de la Llet 5/95 del jurat i l'exercici de l'sdvocacia: oratòria, presentació escènica, presa de decisions, etc. Professorat: Prestigiosos professors del món del dret, inclosos professionals amb experiència en l'exercici del dret davant el jurat a EE.UU. Informació i matricida: Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) Av. de la Diagonal, ¡14, 4a. planta, 08006 Barcelona (Preguntar per Monica Uñó) Tels: (93) 237 62 19 / 237 63 31 Fax: (93) 23774 OS IO* mat tataOnft da »Imam. Lililí luí con cartea» t* unjvtiMl * dia 20 dt dcìambf« da 1895 acordo, antra Moa aaunoa. la «okicUn y «»»dación tquidMIor a don Mgual Horta Afcnaraz. y cainaloaiquiaaaùn: ACTKO Paaata. Binx» . CuaMa at. aodoa TgM 3K.1S4.I45 1.000.000 3fa.1M.14» PASIVO CapM muri UM RaaantvoUMa nil.il J.I _.. 100.000-000 20.000.000 2I3Ä7.3K niiiOdm al 15-12« TaM Passa a la oàaliu ( GESTIÓ SPORT, S. A. EN LIQUIDACIÓN l«k|uid.Kd6ndel«Mtí.^y.¿n>M *"** ACTIVO MMtM Apfcatíones MormáttCM 22.955 fW) 4M 19 US J0KX Ftt.(M»4M¿¿00 ^mi^ fij iirtiM4«*Mto. Garcia-Montoro &. Asociados^ presenta el primer CURS SOB R E HL JURAT ciutadans de Barcelona, en això hi han de pesar, se'ls ha de sentir. Crec, per altra banda, que anem tocant vores d'una nova cultura política en què la pertinença i l'arrelament no apareixen ja només com a contrari sinó com a condició de les idees universals de la fraternitat, de la igualtat i de la llibertat. Ho ha dit Havel, ja farà bastants anys: és des del punt de vista de la particularitat, del lloc on estem, que podem explicar les idees generals, que si no no tenen gruix, no tenen sentit, no tenen forca. Vegeu, per exemple, el que deia Joan Pau II l'octubre passat a les Nacions Unides: "Els drets de les nacionalitats s'han de respectar, perquè són drets humans acollits a un nivell específic de la vida de la comunitat. Però hem de considerar la dificultat de definir el concepte de Nació, que no pot ser identificat a priori necessàriament amb l'Estat. No obstant, hem de buscar solucions si volem evitar els errors del passat i assegurar l'ordre just al món". I el que expressava Raimon Obiols fa un parell d'anys en un article titulat La desgràcia de Europa: "Hauríem de tenir la sensata ambició d'afirmar pluralment una voluntat compartida: la de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el nacionalisme que vol el seu Estat". Estem tocant vores perquè quan ho diuen personalitats molt diferents, en contextos molt diferents, quan les coses es van repetint i s'assemblen tant, vol dir que hi ha una cultura que avança, una nova cultura política, no sé com s'haurà d'anomenar però que és evidentment la cultura política del segle XXI que està naixent en aquest moment. Què significarà la nova cultura política per a una ciutat com Barcelona? Doncs bé, la nova cultura política subsidiària ha de representar la possibilitat per a la ciutat —en el moment que està fent la seva pròpia Constitució, que és la Carta Municipal o la Llei de Barcelona— de desenvolupar conceptes constitucionals i estatutaris que semblen poc utilitzats. „ 2»ü»o» 3H.W4.14« Lo tf» aã han posso a toraajckia (a0akaopaflraa. Bmt**,X-l2-UKBIqaa*tr M. Caratruccfonm „ M. htoquiraria H.OtmíntM»cnnM M. MobukVto M. Equipe» pare Proc. Mom. M. EtoiTwnto.. d« transport« Amorta««* acumulada <M*vnoHfaado rrwl.vi.ri M** DwdofM tíniámm ........ _ .. - — . lOUMMC 7*000.741 ... rlKawida pubica Mamntw y ptgoB cía. „ Cuant» enfrian» con »ode* y «*.•.*. *k*»« Crédito« • cofto ptMO •VMNporfMriodMeaeidn .. Pago* Querido« ~ ToMacttvo ... PASIVO Fondo» prop«* „ C«ftal social n •« Rasarva laga! „ „ .. .. ~ S4.276.S30 25.000.000 3«J14 133 5.000.000 .. .. PardidMrQananciM XOM3M7 tfntttont • larao plant Otoacrwdoraa* ...... Deuda* a IVOQ pl*2O PiittaadUi.Mda··WvtU^laTgiàaio -.'.'.. Ov*m¿*m* <*<***> AcfMdorMacwtoptaD ntiHlM TnTfifnlMBttn lit rrtiflln 0*&*ètof^cenm*a*M<*4ic**o "EESaS^^^ 9.528.4OS 80.543.3« Z5.000.OOO -«.775 -36.775 1«7.002J77 „ - Ao^dox« por pniiiciún da mntía* OkwdBudMiMMMmW.» 15.000.000 1.414.200 3.807.446 3.967.406 850.700 241.165 -10.558.961 .. 17 201 140 «7JÕ1.14Õ 20030.600 17.221.54* -«2.000.000 - "" . _.. „ : ...... 0*444JOt .r tStStVtï -' «3¿39Jt»'" lX>' ^ftnes dci - '~ÍMM,»f>¿tre mà per �(SA EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 lUADERN BALANÇ DE L'ANY 1995 hem de donar, segurament, que és la demanda de protecció que provede la mandra, o de la simplificació, del simplisme o de la xenofòbia. La facilitat que dóna poder atribuir tots els mals a un color. Ens agradaria poder dir que les lleis sectorials s'adaptaran a Tes circumstàncies especials de la nostra ciutat. Nosaltres sabem que hi ha tantes lleis que a Barcelona no serveixen, que no es poden aplicar, com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge dels joves. Es diu: "Solucionarem la vivenda pels joves!", i surten lleis a Madrid, i sjjr- , ten lleis a la placa de Sant Jaume. I no se soluciona el problema dels joves amb una llei. Nosaltres tenim l'experiència, com a administradors, com à gestors dels serveis públics en aquesta ciutat, de fins a quin punt les lleis generals serveixen moltes vegades de ben poc. Serveixen per a una cosa: denunciar l'existència d'un problema, com aquest que tenen els joves per trobar habitatge. O l'atur juvenil, o els problemes del mercat laboral. Però les lleis sectorials, que volen resoldre un tema sense tenir-ne en compte l'especificitat en el territori, que parlen de SÍLVIA T. COLMENERO joves, d'aturats, de drogoaddictes, •Barcelona wtà construint Europa «steamer* de> del punt.de vista aeroportuari, portuari, industrial...' no tenen en compte que finalment • següents: que la ciutat i el municipi nivells de govern actuants a Barce- llei de Barcelona que a Barcelona la solució dels joves, dels aturats i ja no són el mateix. En el cas de lona n'hi ha tres de substantius, es reconeixeran els drets dels resi- dels drogoaddictes, moltes vegaBarcelona la ciutat ha esdevingut directes: l'Estat, la Nació i el Mu- dents, que la residència s'obtindrà des prové no de la ciutat sinó fins i un fet multimunicipal, irreversible i nicipi, essent els altres (comarca, normalment després d'un determi- tot del barri. O hi ha solució al bapositiu en ell mateix, necessitat tan província, àrea metropolitana, nat temps d'estada a la ciutat. As- rri on són o no n'hi ha cap. •; -•>''. Nosaltres sabem el que ens ha sols d'unes regles de joc comparti- etc.) secundaris o derivats i, ente- sumpte, aquest, enormement des per evitar l'exportació de pro- nent que la Unió Europea no ao- complicat perquè nosaltres no po- costat tirar endavant la Ciutat Veblemes dels uns als altres, l'expor- tua mai per ella mateixa sinó á tra- dem alterar les lleis de residència lla. I sabem que les lleis que hi ha tado no equitativa de problemes, i vés de l'Estat, l'Autonomia o el nacional; nosaltres ho podem hagut ens han ajudat en el sentit també per suscitar les estratègies Municipi (o més d'un, en molts ca- crear residències a l'Estat, a la Na- que han estat condició perquè comunes que són menester. sos). Aquí rau precisament la grà- ció, però si que, com ja passa, per nosaltres poguéssim actuar d'alUn altre article de la llei de cia, en això és perfectament subsi- exemple, amb el dret de vot reco- guna manera, però aquestes lleis negut al tractat de là Unió (només pretenien molt més que això. PreBarcelona ideal fóra la possibilitat diària, la construcció europea. Ens agradaria poder dir en una en les eleccions locals poden votar tenien donar-nos-ho fet, pretenien d'establir que de la totalitat dels els ciutadans europeus residents a resoldre el tema i no el resolien. la nostra ciutat), nosaltres hau- Nosaltres sabíem que si treballàríem de .poder dir en la nostra llei vem en habitatges i en sortir de qui reconeixem com a empadro- l'habitatge t'atracaven doncs no nable a Barcelona. La qüestió de anaves a viure en aquell carrer i fins,a quin punt això genera dret per tant allò se seguia degradant. La majoria dels problemes que respecte a l'Estat és molt delicat. Gener, febrer, març 1996 Això hauria d'anar acompa- s'anuncien com a problemes genenyat, a Barcelona, d'una certa rals no ho són. Són una suma de obligació per a aquells que arriben problemes particulars que només : de respectar les regles bàsiques de tenen solució amb una suma de solucions particiutadania. Si nosal,— culars. tres poguéssim doI en aquestes sonar ciutadania hauSi poguéssim dtì Rodolf Sirera ríem de poder exigir lucions particulars respecte a les nor- donar ciutadania nosaltres tenim el Dirtíccio Joan Lluís Bozzo dret i demanem, mes bisiques de convivència que hauríem de poder perquè ens ho hem guanyat com a ciunosaltres ens hem donat, i em penso exigir respecte a tat i perquè hem resolt molts probleque amb això, si ho les normes que mes, que hi hagi poguéssim fer, estaconfiança en nosríem trencant les baens hem donat altres. ses del que moltes vegades és finalNosaltres què proposem? En habiment el racisme i la •„ xenofòbia, perquè la gent té por de tatge, per exemple, proposarem l'altre quan l'altre apareix com a que els diners que pertoquin a la majoria en un punt en què un es ciutat de Barcelona per a protecconsidera'majoritari. ••-_.',• ció de l'habitatge, per algun barem Ens agradaria poder din les ac- de proporcionalitat, segons el tivitats productives que malmetin nombre d'habitants, necessitats, l'entorn, discriminin els ciutadans etc, que en comptes d'abocar-se .per raons de sexe, raça o edat, o segons els barems de la llei, que M M* g«* dmdt Mm no compleixin les normes de ciuta- aquí no serveixen —perquè aquí dania, no podran establir-se al ter- no hi ha sòl urbanitzable; perquè aquí els preus són més cars; perme municipal. Si no actuem així tindrem ciu- què aqui tes rendes són més altes Elan Teatro tadans atemorits, que és el que diu en general—, que aquests diners Dahrendorf sobre tes relacions en- que ens pertocarien es capitalitzin tre les generacions a Europa. La i se'ns donin per a dotar tes emprepor creix per moltes raons: el fu- ses que efectivament estan fent no • tur, la por a la inseguretat al ca- ja habitatge, sinó barri. Perquè a •» NCM AZMM rrer, a la delinqüència. La por a Barcelona si no es canvien els bauna situació —diu— en què l'atur rris no es fa habitatge. Que fugi el cofoisme: tenim juvenil és considerable, la gent Mrecdfe gran es fa mes gran, vivim més molts problemes. Però també tes Antonio Simón anys, i els joves triguen molt més a solucions. Cofoisme no, però conHtml Muai ¡Mà «•* «N entrar en el mercat de treball du- fiança sí, que en tenim molta. Nosaltres sabem que si se'ns dóna rant l'etapa del major vigor físic. Estats, qu Ciutadans atemorits que na es confiança podem donar molt. T I Q U E T S veuran construcció èti. protegits. A vegades, però, Molt al país. Molt a Catalunya, s'han de sentirr <coi Al els ciutadans exigeixen una protec- molt a Espanya. I podem jugar un construcció de l'Euri ció que no els podem i que no els paper a Europa. Ve de la pigli» S La. nova cultura politica ha de permetre que aspectes que l'Estatut preveu amb timidesa es puguin desenvolupar amb franquesa, i aspectes que la Constitució permet, igual. Però fer-ho també amb un nou esperit, jo crec, Hauríem de poder din a Barcelona les competències concurrents o delegables s'entendran atribuïdes al nivell més proper al ciutadà, punt. Aquest seria un article fantàstic i aquesta una llei magnífica. No seria res més que l'aplicació d'una altra Constitució (que és l'europea) al cas de Barcelona. I el nivell més proper al ciutadà voldria dir districte per relació a ciutat o ciutat per relació a autonomìa, i així aniríem seguint, llevat del cas que per raons d'eficàcia, equitat o cohesió social o nacional, s'estableixi legalment el contrari clar. Però aquestes raons, en tot cas, s'haurien de substanciar pels nivells més llunyans del govern i no al revés. En realitat Maastricht, si ho pensem (tomo a provocar), el que fa és capgirar el model politic nascut de la Revolució Francesa. No hi ha minories, en aquest model. És el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi diríem el liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en què Paris decideix per la pàtria decideix malament. Als diaris francesos sempre hi ha una secció que . és "Elmalestar del suburbi", erròniament plantejat com un problema nacional. No és un problema nacional, és un problema civil, un problema de les ciutats, que s'ha de resoldre a la ciutat. Crec que a Barcelona harían de ser capaços de dir aquestes coses en la nostra llei, de dir veritats com les M aror Croades «v � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per un llenguatge europeu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-25 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Balanç Ajuntament de Barcelona Europa Subsidiarietat Description An account of the resource Resum publicat al suplement Quadern, de la conferència anual sobre l'estat de la ciutat i balanç de l'any 1995 de l'Alcalde de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2799/19960707_ElPais_CiudadHombreMetropoliCiudadana_PM.pdf fb8e5c0ba01ff599cdf0022647c316e8 PDF Text Text Domingo 7 de julio de 19S .CATALTTÑA. rí. ;5-J'iik?l'^"'"f:;ï ßMMi del hombre, metròpoli euMidanä \ •T'1' -'''-'•': ."-1, •-.-'v. • ' . ' • • . • ' . Barcelona ha sido visitada estos di , 9.000 arquitectos de todo el mum Barcelona con ocasión del decimon de su Unión Internacional (UIA) ha tratado de una oportunidad mi la ciudad: tantos arquitectos pas», . 'tías calles,,buscando aquel edificio ;,-¿i zuela, deben causarnos alguna sen* asi porque, más allá de la importai , . tro, que sin duda la tiene, el congres ha convertido en un escaparate mu cho más para una ciudad que : - ha.sido llamada "la ciudad de • los arquitectos". , Durante el último decenio .nos. na gustado afirmar que lo • acontecido en Barcelona podia tener un carácter modélico para nosotros mismos e incluso para otras ciudades. . • . ,.'Ciertamente, en Barcelona se ha entendido el urbanistno como mucho más que una sim- ; . ple zonificacióo-y se ha usado . como garantía pára el disfrute ••ciudadano de un entorno de calidad, como garantía de equidad en la distribución de los equipamientos, servicios e infraestructuras y ¡pomo instrumento de participación y control democrático de la construcción del espacio colectivo. , Sólo porgue asi se entendió fue posible llevar a cabo las grandes transformaciones que la ciudad ha protagonizado en menos de 15 años. Ahora, cuando los cerca de 9.000 profesionales que mencionaba al principio nos han podido conocer de cerca, nadie dudará que pueden percibir todo lo que se logró, pero también, me parece, todo lo que estamos preparando para el cambio de siglo en ese nuevo esfuerzo que hemos convenido en llamar "la .segunda gran transformación de Barcelona". Pero Barcelona no desea conformarse con ser escaparate. Pretendemos aportar un espíritu que puede definirse como una gran confianza en la ciudad, o sea, en lo humano. Al fin y al cabo, lo natural es lo que nos ha sido dado y la ciudad es lo que hemos construido. Se trata del viejo dilema estético y a la vez filo• sófico: ¿el bosque salvaje o el campo roturado por el esfuerzo del hombre? Con sinceridad, a pesar de sentir una ancestral pasión por lo que en esta metáfora significa el bosque, me quedo con lo humano, estimo las señales que el arado imprime a la tierra. Dejo ahora esta comparación y vuelvo a la ciudad: es cierto que deberemos reelaborar nuestro marco de relaciones con lo natural y enmendar aquellos errores que podamos haber cometido, un cierto pecado de soberbia humana. El manuscrito no estaba traspapelado . . - - . ' ;••, . - . - • - . '**ï . ,.-.i-.-.. .,-^iJ,,.,', "•••.' : •... ;»-.- .-. ::-iu .*Jt-•sAiïi-tf. PASQUAL MARAGALL VA.""" " Í J M f c / i * - » ^iTO^-^fOtótime-j&te diafcentre. eljrabajo experto y un cierto'escepticismo ciudadano para ,-^.Jograr acierto y a la vez * £ complicidad. • '** -JtínacasodeBarcetAxloña, hemos avanzado «v bastante en esa direcI .v_ ejión -porque hemos -.i -aprendido de nuestro propio pasado reciente, i '.^Nuestras convicciones p«obrelo metropolitano, "••-"ibretla necesidad de iprendefla ciudad , nos han llevado a •buscar respuestas adecuadas. ("VariAy hahlamos.de la ciudad real, hablamos de la ciudad PACaUWUESA. de los ciudadanos, que , A menudo,.asustados ante las mareas que pro- • sí tienen conciencia de vivir en algo más que un municipio cuyos términos, generadores de las «tierititim identivienen del océano de las megalopolis, buscamos redades locales, no sirven ya como marco de lo que cotifugio en conceptos que nos parecen mas auténticos, más sinceros, simplemente por su apariencia, dianamente es percibido por la ciudadanía. mas natural. Un poco como aquellos estudiosos dç De nuestra capacidad para devolvernos lo que nos hace 200 años, que vieron en los "niños salvajes" la pertenece, la dudad, y para convertir las metrópolis en representación de lo esencialmente humano- sin. representación dejo humano, to ciudadano, dependerádarse cuenta de que, muy al contrario', la carencia ' que en uröfuturo no lejano podamos afírniar-que-hede un lenguaje impedía a esos seres clasificados mos logrado dar forma a las soluciones que ahora perseguimos. Si mencionaba un espíritu determinado era como "más puros" el acceso a los códigos y referentes que distinguen al hombre, el acceso al pensa- ' para poner de relieve la idea que enei subyace::no solamente nuestros problemas se resuelven enjas ciudades, miento cultural. como marco lógico de soluciónísino que la propia ciuLo que nos es propio tiene que ver con nosotros mismos, con nuestras marcas, con las huellas que el dad, como significación de lo humano, es solución. Por ello decimos sin tapujos que las ciudades son el hombre deja en el mundo a la par que trazamos futuro, que las metrópolis son resultado de la acción una cuerda llamada historia. _,_ ~~ Por eso.digo que las ciudades, que sin duda alciudadana. Es asi que el deseo de Barcelona de aportar guna son del hombre, no sólo tienen solución, sino elementos de confianza ha tenido estos días una' gran que devienen la única solución de la humanidad. Se- --•ventaja;'aquéllos en quienes debemos confiar, aquéllos a quienes debemos pedir que sueñen despiertos, que ttata, eso sí, de alcanzar un ideal de ciudad que tenga que ver con lo humano y no con lo monstruoso, .».agudicen s,us capacidades intelectuales, han estado Quizá así alejaremos el miedo que nos produce lo • ^aqut'entre'nosotrps^'viviendo-loíquc hicimoiy hace• mos, quién sabe si ayudándonos para lo que haremos, gigantesco, lo descomunal. ¿Qué podemos hacer? Poner alma en las perife- í Por unos días liemos sido cerca de 9,000 ciudadanos rias, llevar el centro a,los suburbios, devolver 1» 'más y nos hubiera'gustado que mien(ras han sido barvida a las coronas metropolitanas, acercar los 'ex- celoneses, aunque haya sido por, algunos idíasj hayan tremos al epicentro y dar. contenido a una palabra podido y querido sentirse más cerca no ya de nuestra •. . ? ? : : , .-..; . que a veces suena hueca, pero que a todas luces es • ciudad,sinQ.delarciudad. nuestro reto principal: calidad. " i *• ¿ '\, ¡r '<* ï Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. Eso es lo que los arquitectos saben" hacer."Eso es OPINIÓN EEL LECTOR Estoy tan convencido de que las Los textos destinados a esta sección no deben exceder las 20 lineas profesoras Isabel de Riquer y mecanografiadas. En ellos debe Maricarmen Gómez Muntane . fìgurarlafìnna.eldomicilio,teléfonoy dirán y escribirán cosas intere- numero de DNI o pasaporte de los santes y nuevas sobre el manus- autores. EL PAÍS se reserva el derecho crito 3871 de la Biblioteca de de publicarlos, asi como de o extractarlos. No se Cataluña (que contiene cuatro . resumirlos devolverán los originales, ni se canciones proyenzales) que esta ; facilitará información postal o Biblioteca ha previsto publicar ^telefonica sobre ellos*. " su estudio en cuanto esté concluido. Pero la Crónica de Lluís M. Todo, publicada en EL yprofesoras hayan dado con "el. PAÍS del día 3 de este mes, atri- : ' auténtico manuscrito^ : puesto . buye a las profesoras unas afir- que .estaba-plenaxnente^*identifì-: maciones poco afprtunadas.que cado y ubicado en él lugar co/conviene puntualizar: ' :--H> -~¿ rrespondiente de los depósitos de. I i 1. A mi modo, de ver, además. los fondos de reserva, y no abanHdc que en-ningún caso tiene senti-; donado en ninguna caja.— Ma-, • do decir que un documento anda miel Jorba. Director de la Biblio"medio" traspapelado, lo cierto es teca de Cataluña. Barcelona.. 'que este documento consta desde hace algunos años en el inventario de manuscritos de la Biblioteca de - Cataluña con el número indicado por pintadas insultantes contra una familia que vive a la vuelta de la esquina de mi casa. Tras recabar información sobre el asunto, llegué a la conclusión de que la familia insultada soló pretende ejercer sus derechos legítimos para construir en un terreno de su propiedad, sin contravenir ninguna ley ni ordenànzá-founicipal. ' En otra época, que muchos recordarnos, el Ayuntamiento era el primer cómplice para infringir la ley. Ahora ya no es asi. En aquellos años, haciamps pintadas contra el,sis_tema bananero-dictatorial; ' eran la forma de, expresar lo que no se podía deck si uno no quería ir al calabozo. Ahora son. sólo una .caricatura de su autor. Resulta muy desagradable ver lo que fue una forma de lucha convertido en el vehículo de tristes odios vecinales, en un instrumento de intimidación. Y no ha sido sólo eso: hay un considerable catálogo de ac- has sociedades anónimas han construido lo que han querido. ¿Quieren algunos ejemplos? Nadie pintó nada. • . • Quién sabe..'.- tal vez hubiéramos debido hacerlo.; Pero' basta con que una familia con nombre haga una construcción mucho más modesta, para que los anónimos se pongan Vpintar a todo trapo: ¿Qué hombres se esconden tras esas frases impresentables? 'Si las firmaran, to.00 elmumtóconoceríasiis verdaderas motivaciones. Daría rñucho que pintsfe, ; ',','. --A", v'-iy^-tí. P_pir favor, señores:"despierten , de este mal sueño y no dejen su prppi¿ nombre en mal lugar. Y si algún'ingenuo se ha dejado arrastrar a este genero de cosas, que piense por sí mismo y en conciencia.— Enric Berenguer. Barcelona , • Clara y Pilar Rahóla pasan desapercibidas. Este K caso de las declaraciones de diputada por ERC, Pilar Ra la, sobre el cierre del Museo C ra: al reconocer que no apoyí o se abstendría en la votación pleno del Ayuntamiento del 17 de mayo (como había proi tido a la Asociación de Ami del Museo ClaráVuna vez leid testamento y escuchado a su ] sidente) sobre la propuesta i sentada por el PP y CiU par: reapertura del museo y la de lución de las obras entregad: Olot porque en ambos cas tanto si se abstuviera comí apoyara esta propuesta, el se Maragall perdería y no qui que pesara sobre su condena hecho de-que nuestro alca perdiera por primera vez u voaiones. • Curiosa forma de vigilar intereses de la ciudad; para es más importante evitar un gusto al alcalde que el hechc que Barcelona pierda su p¡ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ciudad del hombre, metrópoli ciudadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Ciutats Urbanisme Model social Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2800/19970413_Avui_RomaMemoriaFutur_PM.pdf 49de84b973e108eaacf84cfbb155696f PDF Text Text A V U I A V U I diumenge 13 d’abril de 1997 21 Diàleg ✦ Roma: memòria del futur S Pasqual Maragall embla ser la ciutat per més motius dels imaginats. La Ciutat Eterna perquè, segons la tradició, Sant Pere hi va anar a raure i hi morí i hi fou enterrat, primer a Sant Sebastià, a les catacumbes de l’Appia Antica, i després al Vaticà. Però abans ja era la ciutat. Set turons arrodonits –com a tot Itàlia les ciutats dalt i els perills a baix: enemics, aiguamolls, paludisme...–, una muralla al voltant, la de Servio Tulio, i una distància adequada per evitar els atacs des del mar: un dia de camí des d’Ostia; situació enmig del Mar al mig del món (medi-terrà); una derrota vindicada, val a dir, un poble optimista; l’expansió de l’imperi exterior i de la ciutat, per tant, al llarg de les vies de sortida: Appia, Aureliana, Tiburtina, Triumphale,... fins a la segona muralla que inclou el camp de guerra, els mercats, els hospitals, el port: tot allò que abans es considerava perillós i poc de fiar. Aquest és el prototipus de l’expansió de les ciutats llatines i potser de les europees en general. Però només algunes van arribar a crear un imperi. Atenes, Roma, París, Madrid, Lisboa, Viena, Londres, Moscou... Potser només Atenes i Roma van ser imperis d’una ciutat: els altres, ja van ser imperis d’una nació (un invent, diguem-ne, modern). I altres ciutats van tenir enorme influència i àdhuc petits imperis comercials i culturals: Barcelona, Florència, Venècia, Amsterdam, Anvers. Nova York, l’actual ciutat imperial de fet, correspon a la civilització capitalista: és una capital privada, sense un gran sector públic. Mèxic, Cairo, Delhi, són híbrids de velles civilitzacions i d’imperis sobrevinguts. Però de totes les capitals citades primer, només Atenes i Roma han marcat totes les altres, directament o indirectament. Una part del que està passant en el món i no acabem d’entendre és, un cop més, el misteriós i incessant retorn de la història. Una mena de vòmit necesArxiu Municipal de Girona. Avui. 13/4/1997. Pàgina 21 sari, un regurgitar tot allò no paït, una vindicació de tot allò que va ser important abans de ser dominat, influït o assimilat. La terra, aquest ésser viu col·lectiu anomenat per alguns Gaia, no es troba bé fins que no ha tret a la superfície de la història (és a dir, el present) el que romania amagat, no dissolt, mal assimilat. Per tant, Roma, Atenes, i totes les capitals que se’n deriven, s’haurien d’acostumar a anar establint ponts entre la seva història i la seva memòria i l’esplendor simultània d’altres capitals i civilitzacions avui oblidades o menystingudes. Així, Umberto Eco reclamava fa poc a València que el 2000 taumatúrgic confessés modestament ser el 1300 de l’Hègira, o el 3000 de la Xina, i que la celebració del nou millenni consistís a establir ponts entre les diferents escales i construccions de les diferents civilitzacions. Traduint, traduint, traduint sense parar. Que és el que la humanitat no ha deixat de fer des del principi en els bons moments. (Podem pensar que les dues pulsions intel·lectuals i vitals més nobles de la humanitat són l’accent i la traducció, val a dir, la diferenciació i la comparació de les diferències.) DANIEL BOADA “Si algun dia el món arriba a ser realment ‘un’ món, haurà de ser un món de ciutats, o haurà de passar per ser un món de ciutats, abans de ser-ho totalment i universalment de ciutadans que s’hi reconeguin com ‘els seus’ ciutadans sense cap altre lligam de potència superior” Salvat aquest preàmbul, i per tant, acotada significativament la importància del que seguirà, podem ja admetre que Roma ha influït sobre el món més que cap altra ciutat. Si algun dia el món arriba a ser realment un món, i no solament un conjunt de situacions juxtaposades, haurà de ser un món de ciutats, o haurà de passar per ser un món de ciutats, abans de ser-ho totalment i universalment de ciutadans que s’hi reconeguin com els seus ciutadans sense cap altre lligam de potència superior. En aquest camí l’estudi de Roma és tant l’estudi del nostre passat, doncs, com el del nostre futur –de les claus del nostre futur–, ja que Roma va crear molts dels codis avui vigents, i ho va fer sent ciutat, que és el que haurem d’acabar sent novament. El Panteó, el Fòrum, les catacumbes, Innocenci X, els Termes, Vil·la Adriana (i la seva recreació renaixentista, Vil·la d’Este), les basíliques, la piazza Navona, el templet del Bramante –i també, probablement, Cinecittà–, etc. esdevenen així testimonis de l’anàlisi apassionant del que som. Per a alguns, com Indro Montanelli, potser testimoni aterrador del que havíem arribat a ser i ja no som. A Roma, en efecte, tot pesa molt. Només hi ha un nivell viu, damunt de molts de preexistents, sense altres alçades noves que les estrictament obligades, i sense subterranis possibles que no siguin històrics (quasi sense metro, p. ex.). Els turons s’han anat amorosint, sobretot perquè les petites valls o rieres que els separaven han anat pujant de nivell amb el temps. Però els turons segueixen sent referències venerades: Palatí (la primera Roma), Capitolí (amb l’Ajuntament més ben situat del món, on es va signar fa 40 anys el tractat que engegà la Unió Europea) i Aventí (per a mi un dels indrets més màgics de l’urbanisme transnacional: una illa de pau, antiquada, un xic deixatada, en un mar urbà sorollós i impossible, un lloc per a la reflexió, una barreja de Putxet d’abans del desastre i Mons Taber, de Hampstead i algun barri de Nova York, pels carrers 80...) Ara per Pasqua tots aquests turons amb arbres de passió somriuen sota la tramuntana d’un cel que ret homenatge a Velázquez. El futur de les ciutats es dibuixa, com sempre, sobre el rerefons de la memòria. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Roma: memòria del futur Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-13 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Roma Ciutats Europa Source A related resource from which the described resource is derived Avui Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2801/19970504_Avui_MesEuropaMesProximitat_PM.pdf 1f57b85a33b86f35c20a44b1e469f8b6 PDF Text Text A V U I A V U I diumenge 4 de maig de 1997 19 Diàleg ✦ Més Europa, més proximitat L Pasqual Maragall a revisió del Tractat de la Unió Europea es troba en la seva recta final. D’aquí a dos mesos, la Conferència Intergovernamental que tindrà lloc a Amsterdam –i que marcarà el final del semestre de presidència holandesa– haurà de prendre una decisió sobre les bases jurídiques que han de regular la nova etapa del procés d’unificació europea. Una etapa decisiva, que vindrà marcada per la unió monetària i per l’ampliació cap als països de l’Europa central i oriental. Ens trobem, doncs, davant una oportunitat històrica que no hem de deixar escapar. Un moment clau per aconseguir edificar unes institucions europees més representatives, més transparents, més properes al ciutadà. Una Europa així no pot construir-se sense tenir en compte el punt de vista i la participació activa dels poders més pròxims al ciutadà, és a dir, sense els poders locals i regionals. És amb l’objectiu d’influir en la reforma del Tractat de Maastricht que el Comitè de les Regions –òrgan consultiu de la Unió Europea que presideixo des de març de 1996– ha convocat per als dies 15 i 16 de maig, també a Amsterdam, la primera cimera de ciutats i regions d’Europa. A la capital holandesa es reuniran, doncs, d’aquí a uns dies, els presidents de totes les regions, länder i comunitats autònomes, i els alcaldes de les principals ciutats europees per debatre els grans reptes que tenim plantejats en aquest final de segle: l’ocupació, una ampliació equilibrada, l’aprofundiment de la democràcia europea... En aquesta trobada, les ciutats i regions alçarem la nostra veu per reclamar als representants dels governs dels quinze països comunitaris una veritable definició del principi de subsidiarietat que arribi als governs locals, regionals i autonòmics. Aquest principi, que inspira la Carta Europea de l’Autonomia Local (elaborada el 1985 pel Consell d’Europa i en vigor a Espanya des de 1989), és el que volem que es reculli en el nou Tractat. Precisament aquests dies acabem de celebrar a Barcelona una Arxiu Municipal de Girona. Avui. 4/5/1997. Pàgina 19 conferència internacional sobre l’aplicació d’aquest text normatiu en els països del Consell d’Europa, amb la participació de més de 150 juristes de tot el continent. El que els representants locals i regionals diuen és molt clar: la viabilitat i virtualitat d’Europa depèn de la capacitat de construir una Europa propera. Volem una Europa unida, però no admetem una Europa llunyana. Volem més Europa però també volem més ciutat i més regió. Volem més Europa però la volem més a prop. Això vol dir que s’han d’articular els mecanismes polítics, normatius i també informatius que ens permetin sentir Europa com una referència que ens sigui pròpia. Però també vol dir que el món local, i amb ell els ciutadans, senti que se’ns torna part del poder i de les facultats que històricament hem cedit cap amunt, cap als Estats, i que en molts casos avui no està justificat d’ubicar en aquest nivell i sí en canvi en el nivell regional i en el nivell local més proper. De la mateixa manera, els Estats han d’anar reconeixent l’autonomia d’aquelles nacionalitats i regions que històricament van perdre la seva singularitat “Ens trobem, doncs, davant una oportunitat històrica que no hem de deixar escapar. Un moment clau per aconseguir edificar unes institucions europees més representatives, més transparents, més properes al ciutadà” política en benefici de la creació de l’Estat modern. Dit això, el que també ha de quedar clar per a tothom és que subsidiarietat vol dir proximitat amb responsabilitat. Vol dir lleialtat institucional. Com diuen els alemanys, només sobre la base de la bundestreue, de la lleialtat federal, es pot jugar a l’autonomia i a l’autèntica descentralització. És per això que ni els Estats membres i garants de la Unió Europea ni la mateixa Unió no s’han de sentir amenaçats per una afirmació que ells mateixos haurien de fer rotundament, si no volen esdevenir suspectes: la del dret dels ciutadans a controlar el seu entorn polític. No s’han de veure amenaçats perquè les ciutats i regions són la via natural de connexió entre el ciutadà i la Unió Europea, tant en una direcció ascendent (transmetent a les institucions les opinions i les expectatives de la gent) com en una direcció descendent (informant i familiaritzant al ciutadà amb les polítiques europees). Reforçar, doncs, el paper de les ciutats i de les regions és una condició bàsica per legitimar el paper dels Estats –uns Estats segurament més prims, però més forts, justament per més capaços, a través d’Europa, de la moneda única, etc., d’influir en el món– i de les mateixes institucions europees. Tot allò que s’envia més lluny s’envia per guanyar i no per perdre, per ser més forts i no més febles, per ser més efectius i perquè cada un dels ciutadans d’Europa es pugui sentir més confortable, més ben representat. Fa quatre dècades es van posar els fonaments de la construcció europea. Tot i el temps transcorregut, i malgrat moments de certa debilitat, el projecte ha anat incrementant la seva vitalitat. El camí per fer només podrà ser recorregut per la via de la transparència i la proximitat. Aquesta mateixa setmana he pogut constatar a Florència la coincidència de pensament amb els representants de ciutats i regions d’Itàlia, país, avui, com és ben sabut, d’una extraordinària vitalitat urbana i regional. En el decurs d’una conferència sobre els governs locals davant la revisió del tractat, vaig tenir l’ocasió d’alertar del perill que la Unió Europea caigui en una certa fatiga institucional i en un escepticisme cívic, en una manca del tipus d’idees i idealismes que desperten l’entusiasme dels ciutadans. Aquest és un risc que no ens podem permetre. És molt més segur implicar a tothom en la construcció de la nova Europa. I aquí el paper dels poders territorials és determinant. La P.M. credibilitat i el futur europeus exigeixen avui un apropament a l’escenari de la societat. En definitiva, és necessària més Europa, però també més regió i més ciutat. Aquest és el missatge –simple, però determinant– que la cimera d’Amsterdam del 15 i 16 de maig vol transmetre als quinze governs dels Estats membres de la Unió Europea. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Més Europa, més proximitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-04 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Subsidiarietat Unió Europea Divisions administratives i polítiques Acció política Source A related resource from which the described resource is derived Avui Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 536 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2802/19910525_DiarideBarcelona_BarcelonaCiutatFetaBarcelonins_PM.pdf adc733f2fdef0d61199419d42a5b6b88 PDF Text Text PUBLICACIÓ Diputació de Barcelona Gabinet de Comunicació DATA 2>W/ à*£orcehna 25 M a i g 1991 OPINIÓ Barcelona, una ciutat f eta pels barcelonins Pasqual Maragall l meu enyorat amic i fidel adversan polític, E Ramon Trías Fargas, va descobrir-me una bella definició de Barcelona, deguda a l'escriptor i polític renaixentista italià Francesco Guicciardini. En el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, pronunciat en el plenari municipal l'estiu del 1987, Ramon Trías va acabar la seva intervenció tot evocant les paraules de Giucciardini: "La ciutat de Barcelona és una ciutat que potser no gaudeix dels monuments i edificis de Florència o deVenècia, però hi ha una bellesa natural, hi ha una uniformitat i una categoría mínima a tots els nivells que la fan molt singular. I és que Barcelona està feta per tots els barcelonins". Això va ser escrit l'any 1512. D'aleshores ençà, Barcelona ha passat moltes vicissituds, ha viscut períodes d'intensitat i de signes històrics diversos. Però la cosa fonamental, la seva qualitat urbana mitjana i el fet que és una ciutat feta per tots els barcelonins, es manté per damunt de tot. Encara més, s'ha reforçat Barcelona ha experimentat en els darrers dotze anys una transformació urbana d'una gran envergadura. L'equip de govern municipal, liderat pels socialistes, ha dut a terme una política de reequilibri intern de la ciutat, de potenciació econòmica i de reparació del teixit urbà. L'èxit d'aquesta estratègia -que ha comptat amb el gran impuls que li ha donat l'organització dels Jocs Olímpis del 1992- no ofereix cap mena de dubte. En els darrers quatre anys, per exemple, l'atur a Barcelona s'ha reduït a la meitat. Els espais públics creats -places, parcs i jardins- no només han estat premiats a Harvard i han cridat l'atenció dels especialistes d'arreu, sinó que han estat immediatament ocupats i gaudits pels barcelonins: la gent els ha fet seus des d'un primer moment. I això és la cosa més important. En aquests darrers anys, Barcelona s'ha convertit en un punt de referència important per a les ciutats europees. Ha estat escoltada en els fòrums europeus i ha estat assenyalada com un exemple a seguir. El seu paper central dins de la macroregió de la Mediterrània nord-occidental s'ha vist reforçat per la constitució de la xarxa anomenada C-6. que agrupa, a més de Barcelona. Palma de Mallorca. València. Saragossa, Montpeller i Toulouse. L'organització dels Jocs no ha fet oblidar mai a la ciutat que el nostre horitzó no era el 92. Per això vam elaborar amb la participació de 190 institucions de tota mena. el Pla Estratègic per a la Barcelona de l'any 2000. Hi vam dibuixar la ciutat que volíem tots els barcelonins. Les opcions econòmiques, les apostes de futur, la vocació internacional de la ciutat s'hi troben reflectides, però també la voluntat ferma de fer una ciutat cada dia més equilibrada, més solidaría, més amable, amb menys trànsit, amb menys fums i amb menys soroll. En aquest any, hem fet molta feina de la bona. No sempre hem trobat la col·laboració que hauríem volgut per part de la institució de govern de tots els catalans. En canvi, hem comptat amb l'entusiasme de la immensa majoria dels barcelonins, que han suportat la incomoditat que les obres ens han causat a tots plegats amb la certesa que servien per millorar substancialment la ciutat i la seva qualitat de vida. Ells saben que la ciutat no s'acaba, tot al contrari, el 92. La Barcelona dels anys 90, la que comença amb la indispensable participació de tothom a partir de diumenge que ve, girarà entorn de tres grans projectes: la definitiva recuperació de la Ciutat Vella, el naixement esperançador de la Ciutat Nova de Llevant, i la consolidació de Barcelona com una capital cultural i universitaria. Efectivament, un cop fetes les grans obres d'infrastructura (aquelles que no es veuen, però que hi són), havent recuperat Montjuïc i el Poblenou, la nova façana marítima i les noves platges, havent consolidat el paper de la ciutat com a centre econòmic i de comunicacions de la Mediterrània occidental, aquestes són les tres grans apostes del futur. La transformació de la Ciutat Vella en un focus de cultura, ens permetrà guanyar la batalla contra la marginalità! i la degradació. El sorgiment de la Ciutat Nova a Llevant, a partir de les grans operacions renovadores de la Vila Olímpica i de la prolongació de la Diagonal des de la plaça de les Glòries fins al mar, juntament amb diverses promocions o les acordades amb les cooperatives sindicals, permetrà oferir percentatges significatius d'habitatge assequible en una zona de la ciutat fins ara inarticulada i inacabada. I serà aquí on sorgirà el gran equipament cultural i artístic de Llevant. Barcelona, capital de Catalunya, és una ciutat densa, dinàmica, amb un bon nivell d'ifrastructures i amb una riquesa cultural envejable. No és una gran capital estatal o imperial, a diferència de París o Viena. Però té aquella qualitat essencial que la feia tan singular als ulls de Guicciardini: és una ciutat feta pels seus habitants. Dur a terme la Barcelona dels anys 90 requereix, ara més que mai. el supon i la participació de tots els ciutadans. Us hi convido. • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, una ciutat feta pels barcelonins Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-25 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Ciutadania Model social Acció política Ciutats Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2803/19980401_MarcDeReferencies_FuturCatalanisme_PM.pdf a859d4e3e761c12d6bfe5ce044bc5437 PDF Text Text 28 MARC DE REFERENCIES li 3. Conjunt de persones ^i-i.^a s disposats en forma de circumferència al voltant EL £un es M i o d'un rBt/o. Entri s le stauen a J rotilo de o objectes; cast. 'rador per la cambra, le fet, Tirant, c. 196. Milà Rom. 168. Dins '. Rogles formant, la gent de l'horta | la Missa d'Alba espera allí, Llorente Versos 38. El rotlle dels festejadors creixia El futur del catalanisme per PASQUAL MARAGALL T T T T T T T T ordre acle' qual dfi . [analisi , -1. . és: Futur del catalanisme. Passat, Present, Què fer? Avui és més clar el futur que el passat, el segle XXI que el segle X I X . Si comencem pel futur acabarem entenent perquè el passat va ser insuficient. Fs contra la llum del projecte que volem j u t j a r els setis antecedents. Ks més engrescador i més ú t i l . fil futur té dos noms: l.'Furopa de les regions fa lleialtat federal. Avui ja veiem, al linai elei final (.lei s. XX. de nou, la llum d'una Furopa reconciliada, primer, amb el seu rol en el món. i per ti. amb els dimonis del seu passat. Anem cap a tina l'nio Furopea respectuosa dels Fstats que- l'han creada però inexorablement abocada per això mateix a privilegiar en la seva o r g a n i t / a c i ò l'autèntic ordre démocratie : de baix a dalt. Furopa no serà acceptada si no garanteix la proximilat ele toles les (uncions que poden ser mantingudes, o millor encara, retor- nades, al nivell més baix. L'emoció de la nova F.uropa unida -un nou sentiment de pertanyença- va lligada inevitablement, com a raonable condició de la seva existència, a la saludable desconfiança envers la distància immensa que estan prenent alguns processos de decisió (els de defensa i de seguretat, els monetaris que hauran cle ser substancials a Brusel.les o Frankfurt per majoria, sense vetos nacionals). Des de Catalunya, una de les nacionalitats, ele les culture's, que1 van perdre pes en el procés b r u t a l deformació de l'Furopa elei XVHI i elei XIX, veiem amb esperança, amb gratificació, com la nova Furopa s'anuncia més modesta i més atenta a la subsieliarietat, al seu rol subsidiari respecte dels Fstats. perquè això comporta cle forma inevitable i segura la conversió p a u l a t i n a dels Fstats en esglaons intermedis d'un altre procés ele mexlèstia i devolució, ara cap a les regions i les ciutats i municipis. Fs digui el que es digui, aquesta Furopa feeleral neix d'una forma que la fa ivelcmptora de les realitats nacionals i culturals obliela- eles per la història. FI principi europeu ele elesconfiança elemocràtica. referit a la distància en la presa de decisions, beneficia els poders locals. Són aleshores algunes regions fortes i singulars les que tenen la temptació de defensar la renacionalització de les polítiques europees a condició que al costat dels Estats s'hi asseguin les regions amb competències legislatives o amb competències de caràcter estatal, curiosa paradoxa. Paradoxa que no resistirà la força del moviment que està situant la majoria de les decisions en la base elei sistema: la societat i els poders propers. Aquesta força és irresistible just a m e n t perejuè capgira l'ordre ele les decisions i completa així, 200 anys més tard, el que la revolució francesa va encetar però no va culminar; la devolució elei poder a la societat. Aleshores ens vam quedar en la nació elemocràtica, que substituïa, a través ele la seva representació (l'Assemblea Nacional) l'antiga Monarquia i l'antic règim autocràtic. Però el preu pagat va ser molt alt: les minories restaven subjugades, les petites nacionalitats oprimides, les cultures singulars anorreades. Ara quan llegim en les decisions cle la Comissió Constitucional italiana (la �29 MARC DE REFERÈNCIES Bicameral) que la República (federal) italiana és formada per comunes, províncies, regions i estat, i que tots ells no faran més que el que la societat no pugui fer ella mateixa; o quan llegim que en el projecte laborista britànic per a Escòcia que "la transferència de competències és tan ampla que el document només detalla les que seguiran sota el control de Westminster; economia, defensa, treball, qüestions constitucionals i embriologia i l'avortament, quan llegim aquestes coses sentim que una pàgina de la història està essent passada, i que la llarga recerca per Catalunya de la seva autonomia i per l'esquerra d'esdevenir el centre cle les polítiques de llibertat, està convergint cap a un punt proper i esplèndid en què Europa superarà el seu complex americà -entenc per "complex americà" d'Europa la seva aspiració a ser una sola gran nació amb una sola bandera i un sol sentiment, sense identitats locals o quasi-, i es reconciliarà amb la seva pròpia diversitat interna negada per la història. I on la gent provinent cle la llarga i dramàtica marxa per l'esquerra cap a un humanisme sempre evanescent i de vegades monstruosament autoritari, retrobarà el sentit original de la pulsió llibertària que l'animava eles de l'origen. Catalunya, autonomista i llibertària de sempre, pot respirar tranquil.la. Però ha cle quedar clar que en aquest joc, en el joc de la proximitat, en el de la construcció del federalisme europeu de baix cap amunt només hi té entrada el qui té el carnet adequat: el carnet de la lleialtat federal, la Bundestreue alemanya, la confiança de tots en el servei a l'interès general per part de cadascú. D'aquí que tinguin raó els qui matisen que la subsidiarietat europea no vol dir només proximitat, sinó proximitat amb responsabilitat. És exacte. Responsabilitat en clos direccions: una, que cadascuna de les parts ha de ferse mereixedora de la confiança de le altres en quant U Desde Catalunya veiem amb esperança com la nova Europa s'anuncia més atenta a la subsidiarietat 99 a la representació i així, en els Consells de Ministres europeus de Cultura, el lanci alemany que toqui representa, per torns, a tots els altres (sabran fer el mateix Andalusia í Euskadi que la Baixa Saxònia i Baden Wutemberg?); i dues, que algú ha de definir quan, per raons d'eficiència i/o d'equitat, convé més la distància i l'arbitratge que la proximitat. Però justament aquestes raons s'han de demostrar. I no les contràries. La càrrega de la prova passa a dependre clels nivells allunyats. No com fins ara, que tot el que fan regions i ciutats ha cle ser aprovat pels Estats: tot el que no està permès està prohibit. Ara estem passant a dir: tot el que no és reservat (a l'Estat) està permès -com diu la llei italiana del 15 de març de 1997, en el seu art. 2, tot el que és de l'interès general dels ciutadans d'un municipi o regió és competència dels seus governants, inclòs allò que fins ara han estat fent les delegacions estatals en el lloc. Només queda exceptuat allò que l'art. 3r. reserva taxativament a l'Estat. 1 l'Estat i Europa es veuran generalment observats, quasi diria escrutats cada cop que es reservin una funció. És impossible ser europeista d'aquesta Europa modesta i subsidiària? Ben al contrari: molts només serem europeistes d'aquesta Europa. Ja n'hem tingut prou de patriotismes excessius. Espanya" de Companys? Com reformular avui un sentiment de pàtria anàleg, de la mateixa intensitat i la mateixa generositat? Com pot C a t a l u n y a posar-se davant els qui dirigeixen la conversió d'Espanya en un estat europeu amb tots els ets i uts? Sabem algunes respostes a aquestes preguntes. Espanya". L'acritud del "ells i nosaltres" i el "nosaltres sols" deixa pas al moderat "Espanya és un fet entranyable" i al més p o s i t i u "Escolta Espanya". Vivim un moment esperançat. Què hem de fer? Federalisme i diferència o federalisme i igualtat. -som diferents: en llenAlgunes coses del present, sembren ja clares: En- gua, en història, en cultura, en dret. en política, -volem el mateix, tenim el mateix dret que els altres (nosaltres i ells) En el projecte -que cadascú triï si laborista prefereix realit/ar els serveis britànic la a casa (Mossos) o que els transferència de facins eles cle .Madrid (G. competències és Civil) Quan diem el mateix tan àmplia que dret, volem dir que tenim només es detalla dret a rebre el mateix sevei En quin punt del segle les que reté XVIII els catalans comencen bàsic per habitant. El fet de a actuar en interès propi i ser més rics ens obliga a Westminster com ho formalitzen? En pagar més i ho acceptem, però no ens obliga :\ rebre quin punt de la revolució menys. Quan diem "el liberal espanyola, a Catalunya, hi ha una escissió tre mateix dret" volem dir també el drei :\ rebre els entre els que s'esveren de "Catalunya és Espanya" les conseqüències de la serveis des de la mateixa "Espanya és Catalunya" revolució i esdevenen "Espanya no és Catalu- distància, el dret al mateix catalanistes porucs i aquells nya" autogovern. que converteixen el liCom c o n j u m i n a r d i t e "Catalunya no és Espaberalisme en catalanisme i, nya" rència i igualtat en drets? Igualtat de drets a rebre des eventualment, en federalisNomés queden en peu me? la segona i la quarta pro- cle la mateixa distància la Quins esdeveniments posta. Les altres dues. les mateixa aportació en serveis del segle XX m a r q u e n dels anticatalans: "Catalunya per persona, i diferències l'actitud del catalanisme fins és -simplement- Espanya" o existents en quant a llengua, avui? bé, "Espanya no és Cata- història i cultura, són dues Es donen les circumstàn- lunya", és a dir. Espanya és coses que es poden casar cies d'un retorn al sentiment una realitat independent de- per la via de l'opcionalilai. prevalent en els curts pério- ies parts que geogràfica- Quan la desconfiança resdes que van de 1898 a 1909 ment la componen, han pecte dels serveis centrals és més gran. en les coi de 1931 a 1933? Estaria perdut vigència. justificat cle nou aquell L'ambiciós "Espanya és munitats més diferencials, optimisme català: el del Catalunya" que ja es va dir optarem per la substitució sentiment de pàtria, el del entre 1898 i 1909, i que es dels serveis estatals, i en Ics discurs de Cambó al Rei va dir amb emoció i respec- altres optaran per la con( 19O1), el del pressupost de te i bones ¡mencions, supe- t i n u ï t a t , és lògic. La perCultura (1907/8), el de l'Avi ra al separatista i utòpic cepció de la distància es indiscutible, el del "Visca antipàtic, "Catalunya no és mes aguda en comunitats tt 99 �30 ^ d iferencials. Però els catalans no hem de construir sobre el greuge el model d'Espanya que proposem. No podem dir: "no volem que els altres no tinguin". \o podem dir: "si a vostès tumbé els donen això, nosaltres voldrem una altra cosa pera seguir essent diferents". Si "Espanya és una realitat entranyable", quines entranyes són les dels catalans que no volen pels altres el que volen per si mateixos? Més enllà del sentit comú, que nega a determinades Comunitats Autònomes el dret a anomenar-se raonablement nacions, perquè no ho són. els negarem també el dret a autogovemar-sc? Q u i n model d'Espanya tora uqucst. basat exclusivament en la desconfiança per molt j u s t i f i c a d a que hagi estat històricament? Tenim l'obligació i el deure de l i d e r a r la recomposició històrica de tots aquests sentiments en una Espanya democràtica, federal i europea. Catalunya endins avançarem per les vies concretes d'un catalanisme const r u c t i u , ple d'empenta i de sentit comú. I lem portat seny en el tema ele la llengua, évitant que no es convenis en l'inici d'un periòdic passar comptes malaltís, productor de sancions, p r o h i b i c i o n s i obligacions que finalment o no es compleixen o generen frustracions i reaccions negatives, molt pitjors per u la salut del català que els problemes que s ' h a v i e n volgut atacar. La I.lei del 83 s'ha de .sal vu r com u tal. amb les modificai, ions que el temps obliga de fer -obliga i permet- per tal que la llei MARC DE REFERÈNCIES segueix sent una llei viva. " El LLIBRE BLANC de la Cultura ens ha de dir on soni en política cultural -la columna vertebral eie la política catalana- vint anys després del Congrés de la Cultura Catalana. Ha d'analitzar, per exemple, el paper de la dualitat cultura nacionul-cultura civil en el teatre, la música, l'edició, etc... En el debat sobre la CULTURA POLÍTICA, que és ultra cosa, referida a les regles del joc de la política i als nous paradigmes econòmics i socials, haurem de participar en plataformes obertes (promogudes per la pròpia Fundació Campalans. les fundacions amigues Nous Horitzons, Encaix i Catalunya Segle XXI, i encara totes aquelles que es preguntin honestament pel f u t u r : F u n d a c i ó Bofill, Fundació Joan Maragall. Fundació Carles Pi i Sunyer, Fundació Utopia (J. GarcíaNieto), Museu de la Ciència, Fundació Joan Miró, etc.), tant a casa nostra com a Espanya i Europa. No és poc el que s'hi juga. Vint anys després del Congrés de C u l t u r a ara caldria una convenció catalana, o vàries alhora, que definissin no les noves polítiques -ara ja tenim partits i Parlament. Consell Executiu i Ajuntaments-, si no els nous interrogants, els nous temes, i el paper deia p o l í t i c a en la seva formulació i solució. Per descomptat, des de Catalunya: l'aportació catalana a la re-situació de la política en la vida social. El nou catalanisme no són cabòries. H a u r à de començar perfilant el PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA, a través d'un sistema participatiu en la definició pot ser que no estiguem preparant les bases futures d'aquesta qualitat diferencial. Haurem viscut relativament bé, però començarem aleshores a viure relativament pitjor. L'aliança del centre liberal i l'esquerra catalanista és aquí de tot punt necessària. dels clos, tres, quatre grans objectius que Catalunya acara avui, i el desgranat d'objectius instrumentals que hi convinguin, així com el sistema cle responsables elei seguiment en la seva consecució. Les Universitats que són tot i els seus problemes de finançament i manca d'agilitat un dels sectors amb més potencial projectiu cle la vida catalana, les institucions empresarials, els sindicats i les Cambres de Comerç -que intel·ligentment s'agermanen cercant la talla mínima, com és el cas de les dels Vullesos i el Bages i l'Osona-, les ONG's més s i g n i f i c a t i v e s , les entitats culturals i esportives, la gent d'església i de confessions religioses, cle fundacions assistència Is, etc., hauran de posar-se a treballar per a fer bo. a nivell de C a t a l u n y a , el triangle ciu ta t-u ni versila tempresu que en el nivell municipal, comarcal i metropolità lia clonut ja els seus fruits i ha adquirit una bona experiència operativa. Sens dubte els temes de la qualitat (qualitat en els serveis i productes, en l'administració pública i en les empreses) i del poder polític, econòmic i mediàtic i comunicacional, estan en el centre de les nostres preocupacions. Els temes de l'equitat, genuïnament progressistes, no poden ser sacrificats i s'han eie reformular a la llum cle les noves circumstàncies. Pero ha de ser l'esforç conentrat, ben programat i flexiblement desplegat cle les forces vives de Catalunya, en el marc determinat pel Parlament i amb sanció final d'aquest mateix, que perfili i concreti cada un dels temes i objectius específics de l'acció catalana. Si la majoria parlamentària no s'avé avui a aquest acord, nosaltres, eles de l'esquerra i el centre, hem de començar a treballar-hi igualment. Q u a l i t a t , potència i equitat són fites cle vegades contradictòries. Caldrà triar. Pot semblar que Catalunya viu millor (qualitat), però Els catalans del segle XXI sabem l'Europa que volem, i l'Europa que ve: l'Europa forta, que és la de la proximitat, la de les regions i les ciutats, és a dir, l'Europa legítima; l'Europa forta, que és la de la Unió, perquè és la de la nostra moneda, la nostra defensa, la nostra justícia i la nostra cohesió social. L'Europa dels Estats entesos com a garants de la Unió i garants de la devolució de poders cap abaix. De vegades, se'ns parla només de l'Europa d'on venim i no de l'Europa a la qual anem. Anem a una Europa forta i subsidiària alhora, social i liberal, "forta però no fortalesa", activa però no invasora de la proximitat -al contrari, "defensora de les identitats diverses i de les ciutats com a buse de civilització-. L'Espanya catalana que preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint, però ha cle consolidar la seva cultura política, les seves regles del joc democràtic. I el seu federalisme vergonyant, l'ha cle fer explícit i diferencial. Hem cle fer el partit d'Europa, d'aquesta Europa. Pasqual Maragall ex-alcalde cle Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El futur del catalanisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-04-01 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Acció política Federalisme Subsidiarietat Europa Espanya Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived Marc de Referències Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 536 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2804/19930131_ElPeriodico_LaSubsidiariedad_PM.pdf 1ee27c73ad6997dc77770df0a96cefcc PDF Text Text V ELPERJÓDkO Ammamem"de Barcelona GiDinel de l Alcaldia PASQUAL MARAGALL. Alcalde de Barcelona. 3 1 GE«. 1993 La subsidiariedad La política es subsidiaria de la sociedad; es decir, no debe intervenir cuando la sociedad resuelve por ella misma sus problemas. Y dentro de la política, la comunidad autónoma, nacionalidad, región, lando estado federado, no deben intervenir cuando el municipio u otra institución local puedan resolver los problemas por sí mismos. Siguiendo el principio, tampoco los gobiernos federales, o estatales en su caso, o la nación-Estado, deberían intervenir en la solución de temas supramunicipales que las autonomías o regiones, etcétera, puedan solventar. Y aun, en lo afto de la escala europea, las instituciones comunitarias deberían dejar a los estados todo aquello que sea posible que éstos resuelvan según sus leyes, tradiciones y cultura. Desde el tamaño de la manzana danesa hasta el lado por donde se conduce en las carreteras inglesas o el horario de cierre de los comercios en Francia (o tal vez en Catalunya o quien sabe si, incluso, en Barcelona). Ésta es la sustancia del pnncipio de subsidiariedad. Sus fuentes legales son: la Carta Europea de Autonomía local, ratificada por el Estado español y otros 20 estados, y la declaración de Maastricht, que todavía ni es tratado ni está vigente, pero lo estará probablemente en el curso de 1993. El primer ministro holandés Lubbers -un democristiano liberal, gran defensor de la subsidiariedad en su pais, donde los municipios llegaron a canalizar el 50% de gasto público-, nos contaba este verano el origen de la subsidiariedad en la doctrina social de la Iglesia Católica. Isidre Molas, en uno de los últimos números de Debat, publicó un trabajo sobre el federalismo como garantía de la libertad dentro de la democracia y como filosofía que permite ir más allá de la regla de la mitad más uno. Uno puede preguntarse, a partir de ahí, por el parentesco entre subsidiariedad y federalismo. Ambos van más allá de la Revolución Francesa y buscan una mayor compenetración entre sociedad y política, entre representados y representantes, entre libertad individual y voluntad nacional. Tiempo de nuevas ideas Creo que estamos en un momento -que puede durar quizás más de lo que querríamos- de decantación de nuevas ideas, de nuevos principios. Todo obliga a ello. Casi todo parece permitido. El derrumbe comunista: el casi paralelo y más discreto descrédito interior de la versión del liberalismo que asistió y contribuyó a dicho cataclismo (eJ liberalismo ultraconservador, belicista y nacionalista de Reagan, Bush y Thatcher); el florecimiento - a veces enaltecedor, a veces, al contrario, destructor y cruel- de los nacionalismos sepultados en la Europa que nace en el Este y el Oeste: la crisis espectacular de la soaaldemocracia, relacionada con su propio éxito o con el cumplimiento relativo de sus objetivos programáticos, mientras otros retos sociales nacen (el Cuarto Mundo, la solidaridad mundial y la competencia mundial, las migraciones, el empleo del tiempo en la tercera edad, el transporte en las grandes ciudades, la vivienda de los jóvenes, etcétera), todo ello nos está poniendo, como vulgarmente se dice, a parir. A crear nuevas síntesis, nuevas ideas. No hay muchas ideas viejas que sirvan inequívocamente. Pero casi todo está ya dicho, o lo parece. Vuelven, pues, reformulados, antiguos conceptos, como el federalismo (la construcción de la política desde fuera o bien la subordinación del sistema político a la sociedad). Bottom-upy no Top-to-oottom, de abajo arriba y no de arriba abajo, como se dijo en Edimburgo. Añadiríamos out-in y no in-out de fuera a dentro del sistema politico, y no al revés. Pero esta vez ninguno de estos dos conceptos, en su día revolucionarios, se van a imponer mediante una revolución. (Nadie tan apacible como Lubbers). Edimburgo ha sido el escenario de una de las transacciones que van a componer la larga transición hacia un sistema político nuevo. En principio, esas transacciones van a tener que producirse, cómo no, bilateralmente, en tantos escenarios como combinaciones de dos elementos pueden realizarse con cuatro: Europa, Estado-nación, región o nacionalidad, ciudad o municipio. Progresivamente, sin embargo, las mesas a tres bandas se van a imponer. En Edimburgo, según se ha sabido después, en la Conferencia de Cooperación Interregional de Bruselas (diciembre de 1992) se acordó que no habría más contactos Europa-regiones o Europa-ciudades si no es en presencia o con el acuerdo de los estados. Edimburgo fue, por tanto, una reunión bilateral (Europa-estados) al máximo nivel, donde se decidió uno o unos escenarios trilatérales. Desde Barcelona estamos luchando hace tiempo para que se nos reconozca &y el derecho a ser convocados por el Estado y la autonomia a una mesa a tres bandas para discutir quién de ellas subviene a la ciudad sus gastos de capitalidad o de sustitución -aquéllos que Barcelona realiza por cuenta del Estado o de la Generalitat-, en la medida en que la historia ha ido impulsando a la ciudad a dotarse de servicios públicos que el Estado no le daba en cantidad o calidad suficiente y que la autonomía no podía dar porque o no existia, o existia pero no podía o no quería proporcionar. Expscaclon a tres bandas Sólo una profunda y sincera explicación a tres bandas puede dar con la solución. ¿Hasta dónde queremos llegar entre todos? ¿Qué grado de diferencialidad nos podemos permitir? ¿Qué grado de agravio comparativo? Es evidente que la subsidiariedad. que en este caso favorece de manera clara al gobierno local de nuestra ciudad, se deberá conquistar lenta y progresivamente a través del conflicto y el acuerdo Y que sin trilateralidad sólo hay una solución a largo plazo: prescindir de los servicios públicos en cuestión. Curiosamente, en la reunión de Bruselas que he mencionado se evidenció que un concepto manejado por los gobiernos estatales en Edimburgo habría sido el de Administración territorial, es decir, la suma de la Administración regional o autonómica y de la Administración local. Jacques Delors considera que la transacción de Edimburgo entre Comunidad Europea y estados ha sido un rodeo innecesario ("hamos salvado la casa, pero hamos perdido el tren"), e incluso piensa quizás que las regiones y las ciudades son más europeistes que los estados - y no le falta razón en ese caso, para la media de los gobiernos europeos, aunque resulta injusto con el Gobierno español-. Sea como sea, la subsidiariedad en un sistema multinivet de gobierno plantea interrogantes muy serios en la teoría y en la práctica: la Comunidad justifica su no aceptación formal de los contactos directos con regiones y ciudades en el propio principio de subsidiariedad ("ésta es un tama interno de toe estados"). En la práctica, sin embargo, pugna (tanto desde la Comisión como desde el Parlamento) por dialogar y colaborar directamente con unos y otros, y reclama una presencia directa y sin intermediarios de (as figuras políticas relevantes en el Comité de �ELPERJÓDJCO £S3 Ajuntament de Barcelona 3 1 GEH. 1993 Gabinet oe l'Aicaiflia ; Regiones, las comisiones del Parlamento y otros organismos de consulta La Ley de Bases de Régimen Local española deja en manos de las comunidades autónomas la creación o supresión de áreas metropolitanas, en tanto que la legislación italiana, más prudente, establece qué áreas metropolitanas deben ser creadas a juicio del Estado y en función del interés general, y deja a las regiones exclusivamente la fijación de sus límites territoriales. En el primer caso, que es el nuestro, prima el concepto visual o bilateral de subsidiariedad ("no veo nada de lo qua ocun» detrás de la pared que usted, nivel inferior de gobierno, representa pera mí: usted manda en su casa"). La ordenación administrativa y territorial es "un asunto interno" de las comunidades autónomas. Del mismo modo, en ese modelo, las incursiones de la autonomía en los barrios son inconcebibles. Lo mismo, aparentemente, que en Edimburgo: la Comunidad no tendrá en teoría otros contactos con las regiones y las ciudades que ios que los estados permitan y controlen. Las regiones y ciudades son "un asunto Interno" de los estados. La Comunidad no debe intervenir, siempre en teoría. El Comité de Regiones no sólo lo designan los estados, sino que cada Estado lo designa a su manera. En el comité, ciudades y regiones se confunden en un solo concepto: administraciones territoriales Pero ya hemos visto que. en la práctica, los escenarios trilatérales o multilaterales se van a ir imponiendo. Y ello significa varias cosas. Significa que caminamos hacia un concepto sustantivo y generalizado de subsidiariedad: más allá del gobierno inmediatamente inferior existe una realidad que el gobierno superior no puede ignorar, aunque sobre ella no puede actuar si no es de acuerdo con el gobierno inferior. Significa también que crece con fuerza el principio de igual dignidad de todos los niveles de gobierno. Significa, por último, que los ciudadanos pueden reclamar, en nombre de esa misma dignidad, que sólo ellos pueden prestar, a sus representantes, que no se edifique ningún nivel administrativo ni se preste servicio público alguno que no se justifique ante la sociedad como imprescindible. No hay presunción de eficiencia en la acción estatal. Si un día el ministro de Transportes se despierta queriendo arreglar el problema de la circulación en la gran ciudad deberá refrenar su creatividad; lo mismo, y más, el comisario europeo correspondiente. Deberán demostrar primero que una mayor autorización o delegación de poder en el nivel local, o en su caso autonómico, no sería suficiente para resolverlo. Todo esto puede parecer enormemente complicado y no lo es. . Será lenta la cristaización del sistema pero acabará exitieodo en términos parecidos a los aquí expuestos. Los ciudadanos no van a permitir otra cosa. Desde esta perspectiva puede reinterpretarse la crisis europea de las relaciones entre sociedad y política, o entre ciudadanos y políticos: las cosas no siempre se están haciendo al nivel de proximidad que los ciudadanos perciben como posible y deseable. A veces esa proximidad -como reclaman más y más observadores cada día- puede conseguirse mediante una mayor o mejor pedagogía política. Hay que explicarse más, de acuerdo. Pero cuando uno oye indefinidamente que hay que explicarse más, empieza a sospechar que lo que ocurre es que no se está explicando lo que la gente quiere que le expliquen, o bien que no io está explicando quien la gente quiere que se lo explique. >*ii Principio de proximidad Por eso propongo que al principio de la subsidiariedad se le llame de proximidad. Ésa es la auténtica cuestión en juego. Quedan aquí apuntados unos criterios y abiertos una serie de interrogantes. ¿Cómo se compaginan el principio de igual dignidad de los niveles de gobierno -implícito en el de subsidiariedad- con el axioma de la soberanía nacional, desbordado por arriba (por la Comunidad) y por abajo (por las nacionalidades), aunque insustituido aún como concepto básico de la política? ¿Qué podrá más. la sugestión del futuro y de la ciudadanía en una patria mayor o la del pasado remoto de las repúblicas urbanas y los condados? ¿O quizás la del pasado reciente, con sus raices profundas, sus patrias más pequeñas, más próximas también? ¿La confianza o la prudencia? Los tiempos no son propicios a fiarse de nadie ni de nada. Pero a medida que se vaya haciendo menos drástica la necesidad de elegir entre confianza y prudencia, entre futuro y pasado, estaremos acercándonos al auténtico fin del impasse político en Europa. ^ \ ( « � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La subsidiariedad Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-01-31 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Subsidiarietat Divisions administratives i polítiques Catalunya Espanya Barcelona Europa Àrea metropolitana Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2805/19940130_DiariGirona_Herois91_PM.pdf 28682319fae46e6f22713217e76d0d4c PDF Text Text CULTURA/ESPECTACLES L'alcalde de Barcelona, Pasqual MaragaU, fa, en aquest article, un recorregut per la vida de diverses personalitats catalanes desapa- Diari de Girona / O Q Diiunenge, 30 de gener de 1994 / \D^D regudes l'any 1991, i que, segons ell, «ens ajudaren a saber fer el 92». La vida i la mort del poeta Joan Teixidor és el fil conductor que fa servir Maragall per referir-se a unes personalitats «en les quals predominava la generositat sobre la necessitat d'afirmar-se». Els nostres herois de l'any 91 per Pasqual Maragall M , 'he posat com im detire, i ja és un costiun agradabilíssim, escriure des de Rupià uns mots per al Diari de Girona quan el temps, Nadal o estiu, m'ho permet. Un cop va ser, fa just un any, tot cercant el camí de Rupià a Corçà, el camí romà, amb la bicicleta. Aquest era el punt de partida i l'escenari deia reflexió, al final del mític any 92. Mesos després, havent visitat Salt i el bosc de Can Ginebreda, a Porqueres, vaig exposar una teoria de l'Empordà (o teoria de Salt) que en el fons era una lectura dels conceptes de Catalimya i l'Empordà, d'Espanya i Europa, de Barcelona i Catalunya, en Joan Maragall, Ara sé celebren, a la fundació que du el seu nom, unes sessions sobre Joan Maragall i el paisatge, la religió i altres temes, en les quals s'escauria revisar aquelles reflexions del nostre poeta («el nostre», de tots) sobre el concepte de pàtria, molt acostat, crec, al que avui construeixen Vaclav Havel i altres esperits cultivats i desperts a l'Europa tràgica -però també ü.lusionada- d'aquest fi de segle. Avui, tot entrant en el 94, m'agradaria mirar enrera, al 91, l'any de l'esforç titànic, l'any més intens en la transformació de Barcelona, però també l'any que van morir una coUa de ciutadans il·lustres que van deixar la pell en aquella transformació, entesa com a culminació d'un període de la nostra història que comença tot just després de la guerra. El dia de Reis de l'any 48, l'editorial que inspirava Joan Teixidor i que avui porten els seus fills, premiava Miguel Delibes amb el Nadal. Un diari barceloní del 25/26 de desembre passat ha publicat una esplèndida entrevista amb aquest autor, que incloïa ima deKciosà descripció de la «querella» de la bicapitaütat Madrid-Barcelona i \ma categòrica defensa del català des de Castella. És una defensa a la qual hauríem de correspondre amb ima mica més de promoció del català com a llengua íàcü i pròxima - i no només diferent- a Castella i als països de parla castellana (prop de 400 müions de persones). I també, com ja estem fent, amb una promoció aquí del millor teatre clàssic castellà. (Si no han vist el Lazarillo de Tormes en la interpretació del Brujo, no se'l perdin; val un viatge allà on sigui). Tot això ve a tomb d'unes lletres que vaig escriure tot just començat l'any 92, amb motiu de la mort de Joan Teixidor, persona estimada i poeta admirat. Són unes reflexions que vull compartir també amb els lectors de Girona, sobre Joan Teixidor -poeta, crític i periodista nascut a Olot el 1913- i altres homes i dones representatius que ens van deixar durant l'any 91. 'Tots aquests homes i dones ^ a u m e Vidal Alcover, Maria Aurèlia Capmany, Josep Amat, Fabià Puigcerver, Pau Garsaball, Montserrat Roig, Josep Maria Serra Martí...- han estat importants en la història recent de Barcelona i de Catalunya. L'any 96 (quan faci cinc anys de la seva mort, com és preceptiu) el regidor Joan Fuster, responsable de la Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, haurà de fer mans i mànigues (si la democràcia electoral el crida novament a la responsabilitat que ara ocupa) per trobar carrers dignes d'aqueUs homes i dones d'idees magnífiques. Aquestes reflexions són un complement dels meus articles anteriors de febrer de 1993 i de setembre de 1993. Van en el mateix sentit, però de fet són anteriors. I avui resulten alliçonadors. Com han canviat els temps! Però que poc hem canviat nosaltres! Quina Catalunya és la que, aviat farà dos anys, va morir una mica amb Joan Tebddor? Si és cert que cada dia que passa el país és un altre, una mica diferent, què havia deixat enrera la Catalunya que nasqué l'endemà de la mort de Joan Teixidor? Quin dels seiïs múltiples accents? Repasso ara les notes de fa dos anys, en aquell final de 1991/inici del 92 de la mort de Teixidor, i retorna la nota intimista i fonda del seu esplèndid poema Desenllaç, del Uibre Fluvià, que il.lustra aquest article. Jo em preguntava i em pregunto en què serà demà el riu Fluvià diferent d'avui? Quin marge, qioin canyer Existeixen per a una himianitat el rostre de la qual encara no coneixem bé, que està programat en allò que nosaltres mateixos som, perquè només de nosaltres pot néixer aUò que serà demà, i de ningú més. Nostre, però desconegut és l'ésser que mirarà la fageda i les canyes, potser sense veureles, potser per arrasar-les, qui sap si estimant a la seva ombra, a la vora seu. Ja que no coneixem allò que engendrem, preguntem-nos de nou com es produeix el trànsit cap al futur. De dues maneres: creant (o modificant) i deixant pòsit, posant, reposant, morint. El que queda de nosaltres quan ja no hi som és allò que veritablement influeix: aquest és el programa que deixem escrit a la memòria de l'espècie. Cent cinquanta vegades (tres vegades cada cent anys <d)esenllaç» «S atCar^assm (es flores de [a tarda i ara arnSa driu cap a Capíana J^-caminar es fa Cent: [a nit és apunt sor&lcna morta acceptada. 'ElÜFÍuma ha fet ei seu trajecte i no recorda ^jy ni cascades ni afraus-. ni Ca campana d'aigua caient soSre ek còdoís com en un dia de festa. LcvpòCCancreda fia suspès ei seu cfam. Jírfiafang i CCot aC forts enterboCit. 0-ía arribat ei temps de meditar, de fer baCanç de tot efque fias vücut, deíiïoc feliç i d& ía dissort-gue et matmenava i t atuïa. ja no et queda res més que aquest tendafde sifenci, Ces canyes T'ora efriu que foreijjfa moure. Les dunes tenen un moviment donada i s'encavaCquen amè una gran parsimònia. 'L'amor és ía recança de jorns assoíeftats i de nits de tumufts i de batec deís cossos. !Hi fiavia píors én ei tombant de les tardors que queien però eCs Hiverns tenien una tendresa de iiar. Ter Sant Joan efsfocs s'encenien a ía serra Sant Teré Pescadorja t'fui deÍTçat per sempre. Tbt s'Ha acabat en aquesta tarda quieta i només et toca i'úítima escomesa. Treparà t a morir i tanca't a ía cnda de tot aíiò que ja no pot tornar. Són bons eísnúvoís que íentamentj'avancen • fes un respir petit i apropat aíiiindar, •<,<avui seràs amb 'Mi aíTaraSs». Joan n^ei?ddor a «Jíuviàp, haurà canviat, imperceptible, el seu projecte? I encara: és que les canyes del delta, quan «Sant Pere Pescador ja t'ha deixat per sempre», és que aquestes canyes seran les mateixes sense el poeta que hi veia MXí anunci del seu desenllaç final? Altres vegades ens hem preguntat: existeix el racó de la fageda si ningú no l'està mirant? Existeix, sens dubte; existeixen les canyes, avui com ahir. Però, ens preguntem: per què, per a qm? Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 30/1/1994. Pàgina 33 Coiumna/1^9. durant 5.000) s'ha fet aquesta operació abans de nosaltres. Només 150 vegades des d'aqueU home arraulit que trobàrem fa quatre anys a Sant Pau del Camp. I el que deixem depèn molt de com ho deixem, del moment, de la manera. Així com és cert que la primera impressió és la bona, també ho és que l'ióltima és important, perquè és la primera en el temps que vindrà. La primera que veu la humanitat que no coneixem, que neix el dia que ens en anem. La bona preparació del trànsit és un art reservat als elegits, als més afortunats, aquells a qui la vida ha donat distància i companyia. Joan Teixidor ens va ensenyar a acostar-nos amb paraules, amb reflexions (com el riu Fluvià, que mandrós s'acosta al golf de Roses), al punt on ens lliurem. Què moria en nosaltres, quina Catalunya ja ha mort una mica? Què és el que, morint, havia quedat veritablement programat a la nostra memòria col·lectiva? Mirem una mica enrere, cap aquell any 91 en què Barcelona va canviar, en ella mateixa i en els que la poblem, en la vida de tots els catalans. Va morir primer Jaume Vidal Alcover i als nou mesos la Maria Aurèlia Capmany. Va morir Josep Amat, plantats els pebrers del seu carrer de Manacor, el seu últim acte de civisme. Va morir Fabià Puigcervcer, plantat ja el Teatre Lliure, i Pau Garsaball, amb la Medalla de la Ciutat al Mèrit Artístic recent al seu pit. Va • morir Montserrat Roig, prosista de l'Eixample, amb els ulls espantats molt abans de la malaltia, amb els ulls espantats pel descobriment de la mort que hi ha a la vida, a la vida mateixa: les petites morts de cada dia que les dones viuen per nosaltres, els homes, els nens, els grans. I també va morir en Josep Maria Serra Martí, im home per excel·lència: constructor, pare, avi, regidor, fidel amic, marit fidel, caràcter, geni, alegria. Tant de tot, que va aguantar quasi més enllà del final per estar present, fidel a tots, quan tot el canvi de la ciutat estava encarrilat. Moriren altres constructors, obrers de la construcció, deixant la seva. sang estampada a la ciutat nova. I Joan Teixidor, mostrant que podem morir de cara. Repasso les cares de tots i penso que la Catalimya que se'ns en havia anat una mica -no dic la Barcelona, perquè les ciutats segurament canvien menys que les nacions, si és que poden canviar, ja que per canviar cal ser i les ciutats són més del domini profund de l'esdevenidor, del barrejar-se tot en un sense repòs- la Catalunya que se'ns en va i que en el fons es queda per sempre és la miUor Catalunya. Pensem una mica en tots ells i veiem ' en què va consistir el seu patriotisme -de quines mil variades maneres compongueren el seu amor pels nostres confins i com en tots ells predominava la generositat sobre la necessitat d'afirmar-se, l'abundància cordial sobre el tancar-se. Es ben cert que tots tingueren un respecte per l'isme de la nació, un respecte i ima militància diversa. Sense aquest factor, sense aquest pimt de silenci que comporta l'esment d'allò que ens és comú - i encara de reverència per als qui ho representen o ho van representar (com TarradeUas, amic Benet)- no hi hauria país, no hi hauria ciutat, no hi hauria res. Però només amb això, no anem erdloc. Només amb això simplement som, però no anem. I, per tant, a poc a poc deixem de ser. Tots els nostres herois del 91 varen tenir una manera d'expressar que el seu isme nacional era el punt de partida d'xm humanisme. Segurament perquè la història ens ha fet més savis, més cauts; segurament per això nedem entre aigües, ajuntem els nostres àmbits de pertinença diversos, sense renunciar a cap, per a usar-los tots en el conreu del nostre sòl i convertir-lo en el nullor. Caminant de nou pels volts de Rupià aquest Nadal passat, vivint aquests dies a l'Empordà, he recordat els meus herois del 91, els que ens ajudaren a saber fer el 92 sobre el que hem pogut bastir el nostre futur. I he recordat, sobretot, el seu exemple de catalanisme elegant i positiu. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els nostres herois de l'any 91 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-30 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Homenatges i distincions Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Empordà Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles