148 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2806/19970423_ElPeriodico_Recelos_PM.pdf 5081c8b4f58c5e21b3fba6aa7b4db3eb PDF Text Text EL PERIÓDICO 2 3 ÀBR. 1997 LA CABALA Recelos B domingo 13 de abril publiqué un artículo sobre algunos aspectos significativos del complejo y cambiante cima político catalán y español: Escampa, era el encabezado que le había dado a mis apuntes y que alfinalapareció con el titulo más coivencional de Atreverse a pensar. Al dia siguiente fui a Madrid, invitado por la Asociación de Periodistas Europeos que drtgen Cándido y Mgusl Ángel AguHar, y por el Círculo de Debates que conducen Javier Gómez Nevara, Miguel Muntz y Alfredo Tejera, para participaren un par de coloquios. Algunos de los asistentes llevaban el articulo recortado en el bolsillo. Pensé que les había parecido bien. Pues no. Bueno: si parecía bien, lo fue sin efectos apreciables. En Madrid el tema era el "parar por el tubo" de Pujol, y después seria el catalán de loe obispos (y de los rectores), y mañana cualquier gesto de los que la derecha catalana mayorltarla se ve obligada a hacer para que se le perdone el pacto con el PP. De modo que la sugerencia de mi articulo parece que caerá en saco roto. En él invitaba a aplaudr el reconocimiento de la plmnadonaJidad del Estado que está haciendo la derecha española, y pedía al mismo tiempo que le izquierda española, tradkáonalmente más federal y autonomista que la derecha, dé un paso adelante-no un paso atrás-en la configuración del federalismo diferencial permitido por la Constitución. La gente prefiere un buen enemigo a un amigo complicado. Basta con que désele Catalunya se pronuncien, a intervalos convenientes, un par de frases de desamor o recelo para tener garantizada la ccNTespondencia. España se cierra como un caracol tocado en la antena. Y a la inversa. Encerrados sistemáticamente con el único juguete de las relaciones entre el poder estatal y el autonómico se renuncia al gran debate que incomoda a unos y a otros: el de la configuración del Estado desde las premisas de la subsidíaridad. No ha Negado todavía el tiempo del auténtico diálogo. Pero legará. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Recelos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-23 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalunya Espanya Subsidiarietat Territoris Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2807/19961020_ElPeriodico_TomemosDecisionesFuturo_PM.pdf 8449699d075ad17bea389548a55818f7 PDF Text Text qr «{Periódico • 9 1 0 OCT. Ootmn)0.20cíiocUX8d»1996 aArmcuDDELOiA •3& Tomemos decisiones de futuro El entusiasmo colectivo del 92 perdura en la memona ciudadana. Diez años después podemos aear una nueva ilusión que nos dé ei impulso necesano pa^a que ias inversiones comprometioas no íalten larie solo un cumproiirao mas caro oa moneno en ía caoitaaaad cultural europea, v aao cara a o t oroyactoe un rano mas aooroe con os neceeoaaes A petar oe esta maatafacrion. ía cwaao. v su alcalde- no ouwren emresar amooonat con autos No es nuestro estila Guaramos exoreear nuestras ambeonee con oroouasias movaaaoeras Ei pasaoo ueves. a a Que se cumonan os die: anos oa H nomneoon campea, me carece una ocasión excawme cara lanzar * tosa oue Barcelona e « poce a estuoev on poaaoaaaoes oe órgano» \r evento ntorraoonei con motivo de! 75 ; aniversario de la Expaadon Unversai Oel 29. cue se cumpa ai ano 2004. Este noraoma ouede s r » excusa at eerx> para acaoar oa consoHar ía ouoao naca uavame y dotar al rio Canina da la agrioso maanrtea que nace «ampo r^ajojnamos. ova nace*emco sonemos. Oasde k> arto del congo*» hasta el mar. Puede ser la ocasión da dar ai marco os 8arcaona los oraros que le M a n y oue ei poeta va heon eamaoo oenuaw atiesa Si 1992 tue e> oraantto para materializar a gran tranaiorrnaaon de Baroanne en la decaoa œ loa 80 y 90. enera » «etoao nos demuestra Que oabamoa tener otros pretextos pare conagur « cctaooraoon oa todas tas canas mpaca- 11* Baratara hay un proyecto de Muro que no w n a naca da recome. Sa trate o» o»<>, yac» qua tenemos Otada haca años • malvarla da ouoadaroa dar «Ma oarcaieneea en lalación a nuseaut nos -al Besos v at Uooragat- v a su vanstannacion on zonas pam ai ooo. « ata*a > latogejtca. LOS oroyactoa mpuMadas oaaoa ios avuntam*tos o v a la lacuDamcÉon y aproveonarnanio oudaOAno oa loa margenes y la CMemboeaoura de loe nos -al Pan del Baaba y al al Plan del Data del Uonraoalampoco aon recomes, aunqua aaan ooetenores a o ceaorerion da toa Juegos, una penaamos y eopcramc* oaaouea dal 82 pradeamerae cara commuer nevando ía dudad haca adelante. Rara ova ai osaarroio de Barcatana y au entomo no ae parara y tintara atoa coreMoo da aanakmnadòn. Loa planea Nevareta al Baaba han oa parmi* ia lacuparación da acta a r a dal laorai como eaoaoo de áseute para tot cüJadanot -de • mama torma qua o a» el tama rrartrno-meiaariiJo t > vez la eange•Mpatf anua ambas ftiaraa dal no y parando oen nectareas al mar. B Plan da) OaMa dal uooregat bane como objetivos la erraaajoon del puerto y del aeropuerto y ^ a e m e r a e con la oora«onlerTov»ia dealH valoadíb- convertir a Barcelona an la gran pana•orna togjrtcs y da comurtoaoonee dat aur oa Euo3a qua todos deeatmoa. Faha. ain embargo, una snpeseoon mas contunaanttdalrwoaaaadiiaaüjaUüriaa-eaujooyGane"aJttat-. qua terrajlen han asqueólo comutornsos con oa proyecto» caaoJoa. Baaoapna no eatá aatetacna xjn al nano que levan aaioa grendaa proyaotoa oe neeastructuras. Lee evaaetonee prevotas avanzan son u m larajiua aMaparama y tendría qua oraaraa un aa^rimdawüitfnac*6iiyaByjné»nto.iaioornohicinoa duran» el panado preoarpioo. que tan buenos aaulbtopt nos d o afeados. Tampoco ae aajManorta la eaan^neeoon del toé laBinaior«quaaadaapMndBoaaspnc>idaaaMiv areorat en m e l l a d a puartos, aeropuerto», t r o c a - E amanta, en al puano aatamoe bien omwttedo» {Tra•Camar, nueva boo» o. dquoaur numero 1. muele e teawdfcam y. etparamoa. • majora defeastona» el tildando, qua dependan del Depenem» ao oa otase Tanaone). En ovflbo. la escara pata dat aropuarto no proapara y la termn* de carga no per« a aún grano*» aaotniaraoe. Por to qua ea near» a loa faraarrtea. el rnrérto aaneaa el tren Oaro»anaivatookaaJpemro» aspada a » * o n - Y oue nade se teva a engaf». No se trate de avanzar so» a trompearles, a peni oa granees aconteamaMos. como tverroe en el catado. Barcelona ha adqjnuo vetoadad o» crucero oeapuni del 92. paro preosamaraa para oue asta vencraad oa crucero no damruya. sino todo lo oonrano. nay qua perv aar en un nuevo impulso. Ahora haca o « anos, aquel t 7 oa octubre de ige&aurgio una oudad an la que tocos toa amores tera y «J corredor MerJtarraneo se pospone. En cuanto a caneen», el cuarto comí entra Sant Fatu da Llobregat y Mear» da Rat xe lamo: tas calzadas leraratas da la B-30 aa paran: Aceta no encara el lama da loe a rondas no aman oroarttajmo En twatuoones cuftjeles vamos ano mejor. Fá- aaa- se uusauíseron. ae rscaran comcacas para M r adataría un proyecto ye no seno osporsvo. e r o d e troratorrnaclon urbana que impico un cárabo de mentalidad y da ovranarjn da asta cudad. B antuaaamo orjacavo oaapertaoo con moavo dal 92 perdura en la memoria da os audederos. ¿Como, » no. es poeoie reunir a oaoenaa de mass de pareonaa en la avertdt Mar» Creane. al pajado miércoles, para conrnerrorar juraos al arivtrsano de ltnon*ajafln oknptca? Onz anos rtsenuaa podemos y debemos crear una nuava ejebn qua nos permnt el rnouao nanaano para que lea «tveraonaa oompnjmaaoas no aa Alarmen. Y eaparo que al débete oudaoano qua aa genere atedador da aete propuatta efema. fuaaimante, la ambición da aj ouoad. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Tomemos decisiones de futuro Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-20 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Infraestructures Model social Economia Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2808/19970313_ElPerdiodico_BCNCapitalMundoIberoamericano_PM.pdf ce086caef9fe68a9cd0169bc01987c3a PDF Text Text ELPERJÓDÍCO Alcalde de Barcelona y presidente de CIDEU. Barcelona, capital del mundo iberoamericano L as ciudades han constituido desde siempre é espacio natural de las relaciones humanas, el espacio donde han cristalzado intercambios de todo tipo: culturales, económicos, sociales... y donde se ha revelado un mayor dinamismo para avanzar en el progreso de la sociedad Las concentraciones urbanas deben enfrentarse a nuevas realidades derivadas de la densificación demográfica, la globalization de la economía, el crecimiento económico sostenible y la emergente sociedad de la Información, entre otras, que requieren una gran capacidad de adaptación y respuesta Según estudios presentados por la ONU, la población mundial pasará de los 6.160 millones de personas en el año 2000 a 8.290 mitones el año 2025, de los cuales un 6 1 % (5.070 millones) vivirá en aglomeraciones urbanas (esta última cifra representa hoy en ota casi el 40% del total). Esta nueva situación está planteando ya grandes retos a las ciudades si quieren conseguir un desarrollo armónico. B ex ministro J o M p Borrad, en un artículo reciente, se preguntaba cuántos habitantes cabemos en el mundo, y argumentaba que todo depende de la capacidad que tengamos de ahorrar energia, lo cual hace aún más importante el tema de la eficiencia de las ciudades. Por otra parte, la mundialización de la economía condiciona y configura el nuevo entorno de las concentraciones urbanas, hasta el punto de que éstas son ya elementos centrales en los procesos de desarrollo económico. B papei de las ciudades en el ámbito internacional ha ido ganando enteros en las últimas décadas. Son entidades productoras de bienes y servicios que compiten entre ellas para incrementar el nivel de bienestar de sus habitantes. La elaboración de planes estratégicos se presenta corr» la mejor vía posble para lograr que las ciudades se adapten a los desafíos que tienen planteados-. Estos planes deben servir, pues, pera dar una respuesta a las exigencias que plantea la economía internacional, y deben basarse en el consenso entre todos los agentes económicos y sociales de la ciudad. La ciudad del futuro será capaz de crear soluciones a los problemas que tiene planteados en la medida en que sea capaz de basar sus relaciones en la cooperación, tanto interna-entretosdiferentes agentes que la integran-corno externa H»laboracion entre ciudades-. En este sentido, Barcelona, a través del Plan Estratégico Barcelona 2000, ha destacado como un punto de referencia importante entre las ciudades de Europa y Laünoamérica, y ha sentado �(t\ ELPERiÓDJCO A las bases para un modelo de gestión que ha sido elogiado en todo el mundo. Este modelo de gestión, conocido como modelo Barcelona y que se aplicó con éxito en los JJOO de 1992, se basa en la complicidad entre los sectores público y privado; y entre ciudad y ciudadanos. El objetivo general del Plan Estratégico Barcelona 2000, integrado por la administración leca) y asociaciones empresariales, sindicales, universidades y otros agentes económicos, rac k » en impulsar la integración del área económica de Barcelona en la economía Internacional con el fin de garantizar el desarrollo en términos de progreso económico, social y de caidad de vida Para avanzar en esta Inea, se han fijado una serie de objetivos que van desde dimensionar el territorio u ofrecer respuestas a tos retos de integración social o a las necesidades . logísticas, hasta fomentar actividades relacionadas con la información, la salud y la educación, o impulsar et peso de la actividad productiva industrial. Nuestra experiencia, asi como la de otras ciudades, en la elaboración de estos planes estratégicos hizo pensar que la fórmula valía la pena que fuera compartida. En la confirmación de esta idea influyeron también los apoyos recibidos de la Unión Europea y la OCDE, que nos concedió d premio al mejor provecto de desarrollo estratégico. Con esta finalidad ss fundó en Barcelona en 1993 d Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU) bajo la presidencia d d atcaJde de Santiago de Chüe, Jaime Ravtnat, d que posteriormente sustituí en d cargo. B CIDEU es una asociación de ciudades que contó con la aprobación previa de la Conferencia Ibercamericana de Jefes de Estado en la cumbre de Madrid (1902) y d apoyo d d Ministerio de Asuntos Exteriores español. Hoy cuanta con 48 ciudades asociadas de 18 países, y su sede permanente está en Barcelona. Sus principales objetivos son: impulsar la realización e rnpiameníaoün de planes estratégicos, faettar una metodología para d desarrollo estratégico urbano, propulsar cinámicas participativas entre todos los agentes sociales y económicos de las ciudades, y estimular d Intercambio da experiencias e ¡rtfonTiaaones en este campo. Esta semana (dd 12 d 14 de marzo) d CIDEU organiza en Barcelona sus actividades anuales: d seminario técni- 1 3 HÍAÇ 897 co, la conferencia y la asamblea, en la que la presidencia será propuesta d alcalde de Rio, Lutz Paulo Conde. Estas actividades servirán de foro de debate y de intercambio de experiencias entre ciudades españolas y laí¡r»arnericanas para ayudar a mejorar y solucionarlos problernas actuales de nuestras socieEste año, la celebración de las actividades d d CIDEU sa ha hecho coincidir con los actos que d Banco Irrterarnericano de Desarrolo (BID) organiza en Barcelona con motivo de su Asamblea de Gobernadores. Con este motivo, d d 13 d 19 se celebra en Montjiic la exposición Las dudadas toeroamerícanas en el nuevo s&o, motoras de un continente en aba, organizada conjuntamente por las dos instituciones, y e n la que se presentan tos provectos y realidades de ciudades iberoarnericanas en d campo de la planificación estratégica. La relación entre d QDBJ y d BID se vio incrementada en 1995 con un acuerdo de cooperación. La celebración en Barcelona de los actos anteriores citados convertirá a nuestra ciudad, durante unos días, en la capitel d d mundo beroamericano en los ámbitos de la planificación estratégica y ecorrtmico-financierD. La caidad será, en definitiva, d tema estrella que reunirá un gran numero de autoridades locales para debatir sobre las pautas que han de marcar d desairólo urbano dd futuro. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, capital del mundo iberoamericano Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-03-13 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Amèrica Llatina CIDEU Barcelona Ciutats Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2809/19960107_ElPeriodico_QueridosAmigos_PM.pdf 2c006064bb42f86346f6ab64529ac77a PDF Text Text 7 GEN. n% ELPERfóOtCO Alcalde de Barcelona • ^ ''Queridos amigos" Creo preferible la amistad que reina en la cúpula del PSC, aun con su connotación negativa de una cierta falta de reflejos, a la ceremonia de los políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones A gradezco sinceramente y sin retintín ios Dueños deseos poíticos que estos días se prodigan, a pesar de que a menudo vayan acompañados de reproches a la falta de voluntad para vencer o para luchar que a algunos se nos atribuye o supone. Que bs medios ae comunicación tomen posición me parece digno de elogio, incluso cuando no estemos de acuerdo con estas posiciones. Quiero creer que se trata de un estilo valiente que-quizá de ahora en adelante observaremos de un modo más generalizado. Pero quiero señalar que el tono empleado no siempre me ha parecido jusio. Se ha hablado de la suouesta incapacioao cal partido al que pertenezco, el PSC-PSOfc. para dar con el "destino manifiesto" al que dicen que estamos temados y se ha atribuido esa supuesta incapacidad al, carácter excesivamente famiter y amistoso de las relaciones que reinan entre nosotros; relacones que. como es notorio, no excluyen algun aesencuentro, como sucede en las mejores familias, pero que básicamente son y han sido de respeto y alecto. Defiendo esas relaciones" amistosas. Las creo preferibles, aun con su connotación negativa de una cierta falta de reflejos, a la ceremonia habitual de ios políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones. LO nuestro tiene sus ventajas. En primer lugar: ganamos todas las elecciones, ocasi todas, desde 1977. y deben ser ya una quincena larga. Hemos perdido' sólo las autonómicas y unas europeas, las del 94. Las últimas municipales fueron espléndidas y las últimas autonómicas, dadas las circunstancias, no nos han ido nada mal. Es más: tenemos motivos para confiar en nuestras posibilidades. No voy a decir asi. sin más, que ganaremos las próximas elecciones autonómicas, pero parece lógico creer que tenemos muchas posibiSdades. Sobre todo si no corhetemos grandes errores. Y estoy convenado de que el PSC ganará las elecciones de marzo. En segundo lugar: nuestra capacidad para tos relevos está más que demostrada. La sucesión de Revemos a Obiols se produjo de forma ejemptar y ta sucesión de Oblóte a quien sea, cuando así se decid a si es que se decide, ocurrirá con mucha más dignidad y eficacia de lo que podemos ver en otros partidos políticos. ¿Gradas a las relaciones personales? Pues' en parte Si, y eso me parece un mórito, no un problema. Suarvz, simplemente, no tuvo sucesor, no podía tenerlo, y el partido se deshizo. A Felipe va a costar encontrarle un sucesor, cuando haga falta buscarlo, porque se trata, sin duda, de una figura con una enorme potencia política que difícilmente podra comparar- se. De momento no es ése el asumo y Felipe pone de nuevo su prestigio, su experiencia y su solidez politica, apreciada en España y muy querida por la mayoría de los dirigentes europeos, al servicio de un proyecto para Escaria, del proyecto del socialismo democrático. La sucesión de Pujol simplemente no se concibe: en un esquema de corte tan personalizado no parece que haya saldas «ates. En el PSC, de momento, ya hemos presentado en las recientes autonómicas a un nuevo candidato, Joaquim Nadal, que ha demostrado su capacidad politica sobradamente. Parece, pues, que nosotros estamos mejor preparados para los cambias. Y aunque el tiempo b dirá, creo que tenemos todos los motivos para confiar en nuestras capacidades. La «gura enaltecida de noventa» prestdando el Parlament, la seriedad política de Obiols y su creciente rol en el socialismo internacional, la magrtfca pres- tación de Nadal en el dia a de. en fin. la vuelta de Narcís Serra y su prestigio en realidad mtocado de alcalde democrático y de gobernante sólido, ei más solido quizá de b s 15 años de la España democrática y constitucional, más la influencia considerable, en momentos decisivos, de laidra Molas y de Pepa Alvarez, la capackjad y dedicación a ios minantes de Josep Maria Sala y b s valores en alza, como José MontiHa o Joan Clos -y tantos otros formados en la politica local- constituyen bs mimbres con que contamos para explicar a nuestra militància y a nuestros votantes tos cambios que habrá aue ir naciendo Y tamoien con la iriiimta paciencia y oersuicacia oe nuestros compañeros de penas, fatigas y alegrías, compañeros de partido y de campaña electora, que en nuestro caso se multiplican activisimamente en cada elección y que. a menudo, no son militantes pero desean contribuir al logro de buenos resuitaaos. En cuanto a mi -el fin y al cabo estoy respondiendo directamente a llamadas personales que desde algunos medios de comunicación se nan hecho públicamente-, ya he dicho que cuando lermine este mandato en la alcaldía de Barcelona no volveré a presentarme. Se me hace difícil decirlo, porque mi cargo es e mas agradecido, el mas tenso y Í:I T,X. CXISÍ ceda que pueda encontrar en la política \po digo que se pueda encontrar, digo el que yo pueda encontrar). S en algún momento he dudado de eto, bs argumentos a favor han acabado pesando siempre más que tos otros. Ahora me mueven dos ilusiones: la do comriDuir a poner a Barcelona y a Catalunya al frente del sistema de ciudades y regiones de Europa y la de contribuir a la renovación de la politica que se aproxima vertiginosamente con el cambio de siglo (y que. entre otras cosas, va a imponer con toda seguridad un Smite al número de mandatos electorales asumibles por una persona). Ha sido quizá necesario un cierto personalismo en el n a o de nuestra democracia y de nuestra autonomía, pero es obvio que ahora es ya más un inconveniente que una ventaja. Sólo me queda vaticinar, en este comienzo del 96, que la renovación política que se avecina no va a ser la obra de un parado; j i i quizá de todos los partidos tal como hoy están constituidos. Se abre un periodo en cierto modo constituyente -como b fueron bs años 7 0 - de una nueva cultura politica. en aue la politica clásica tendrá un papel y uns dimensiones distintas -probablemente menores- y en que Catalunya y Barcelona. Europa y España, deberán ajustar sus significados. Los amigos del PSC vamos a contribuir a ello. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Queridos amigos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Comiat Ajuntament de Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2810/20000812_ElPunt_ReflexionsEstiuTragic_PM.pdf 20bad36d58fd1175b7834367b33df8d3 PDF Text Text P A Ï S O S CATALANS EL PUNT I Dissabte, 12 d'agost del 2000 o p i n i ó I PASQUAL MARAGALL. 23 President del PSC Reflexions d'un estiu especialment tràgic El líder del PSC, en aquest article extret de la seva intervenció al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost passat, fa una anàlisi sobre la situació política al País Basc arran de l'ofensiva d'ETA D es de la calma sempre una mica inquietant de l'estiu sentim la política com una xerrameca potser fins i tot enfadosa. Polítics que parlen de tot i cada dia però que no afegeixen elements p e r ^ noves reflexions. Reiteració dels mateixos conflictes en l'espera de la desgràcia o les desgràcies estivals, que sempre acaben per arribar. Ara veurem les semanasgrandes basqiies. Pot ser que es confirmi el diagnòstic de molts bascos intel·ligents però impotents que constaten una alegria de viure generalitzada que és sorda a unes morts que no s'entenen i que provoquen més fàstic, dolor i paràlisi que reaccions efectives. O pot ser que visquem dies dramàtics. El drama basc és que la frontera entre la kale borroka ('lluita al carrer') i el terrorisme s'està esborrant. El PNB volia integrar els''de la kale borroka a canvi,de la treva i ha acabat passant a l'inrevés: el terrorisme està integrant la kale borroka. Ni el PP ni el PNB han sabut aprofitar la treva. Els primers perquè no hi van creure mai i els segons perquè hi van creure massa. Ara hauran de pactar tant si volen com si no perquè tots dos governen i per tant són els responsables del que passa, o més ben dit, no del que passa, que només té un responsable, que és ETA, però sí del fet que continuï passant sense resposta unificada i efectiva. Ni la Policia Nacional deté ETA (la policia francesa ha fet més detencions) ni l'Ertzaintza pot aturar la violència al carrer, els telèfons amenaçadors i els atacs a edificis. Què en podem dir des de Catalunya? Poc. Potser una reflexió a distància, si distància permet el crim sense treva. Distància almenys en el temps: una reflexió arrelada en el passat però projectada cap al futur. Ahir llegia Ein weites Feld ('un territori ample' o 'un conte llarg') de Günter Grass. El protagonista és un vell funcionari i escriptor d'origen hugonot que viu a l'Alemanya Oriental en el moment de la caiguda del mur, sense cap simpatia pel partit comunista. Però quan els seus fiílls que viuen a l'Oest li critiquen l'RDA perquè no és un estat de dret, protesta: «Què vol dir que un estat no és de dret ? A l'interior d'aquest món de privacions hem viscut una dictadura còmoda.» Aquí a Espanya vam matar-nos més de mig milió de persones (i prop de 100.000 més després del 1939) per obtenir una pau plena de privacions, però còmoda per a molts. (Un professor anglès declarava fa pocs dies a Arcadi Espadà quefinsi tot hauríem de fer un monument a Franco per haver creat la classe mitjana espanyola). Ara ens dol cada mort d'ETA—^morts en plena pau per a res— quasi tant com centenars de morts a la guerra per alguna cosa en què creien o en què creien molts dels seus amics. òÉs també ara la sang el preu d'una pau futiua? òQuina altra sang compensa? No hi haurà guerra perquè el món ha canviat i perquè ho tenim prohibit Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 12/8/2000. Pàgina 23 garantit a dues bandes per l'obligatorietat de reunir les tres quartes parts dels vots del Parlament basc: un escenari que no pot raonablement dissuadir ningú d'iniciar el procés. És una aventura i una aventura llarga, però s'ha de trobar el desllorigador que permeti començar-la com més aviat millor. Des de Catalunya no podem fer més que desitjar-ho. Es podria dir: ÒNO és millor que Catalunya calli, com prudentment ha fet Pujol fins ara, puntuant tan sols des de l'exterior alguns aspectes, que formulats amb respecte i sense èmfasi extrem poden ser balsàmics en un escenari de ferides crues i actituds enormement confrontades? Crec modestament que no és suficient. El pes de Catalunya en el panorama autonòmic espanyol, diria quasi en l'exercici col·lectiu i interminable de definir Espanya, és virtualment extraordinari. I no em reca dir que ho és gràcies a Tarradelles i Pujol, i als socialistes catalans i espanyols, però sobretot gràcies a Jordi Pujol, que solament ha pecat en tot cas de manca de confiança en aquest pes de Catalunya i per tant s'ha »ÍM* exercitat poc en l'art de convèncer. Des que va trencar la treva, ETA lia mort nou persones. A la foto, l'atemptat contra José M. Korta. / EFE. Doncs bé, aquesta carta s'ha de posar sobre la taula. Si més no perquè un dels des de la guerra civil. Però no ens en- no en tots, però en quasi tots els terrenys. elements de l'horitzó polític futur que ganyem. Fins ara hem assistit al darrer Si es canvia alguna cosa fonamental, si pesen en el present, a voltes paralitzant-lo, episodi d'ima història que va començar es paga un preu polític perquè ETA deixi és l'efecte que qualsevol moviment en amb aquella guerra. El problema és que de matar i HB deixi d'amenaçar, sembla el taulell basc haurà de tenir en el conjunt si no es resol ara, pot començar a ser molt difícil que es deixi de jutjar els de les autonomies i en particular en la una cosa diferent del que ha estat fins qui han matat. I si no se'ls jutja sembla catalana, que veu avui amb mal dissiara, amb uns altres protagonistes. Ens molt difícil que es canviï res d'essencial. mulada incomoditat la distància que hi ho bsinuava el lehendakari Ibarretxe en Aquesta pot ser l'elecció que hagin de ha entre el règim foral i el règim aula seva visita al nostre Parlament. fer els bascos, uns i altres, el PP i el tonòmic comú al qual pertanyem. El lehendakari Agirre escrivia des de PNB, tots. Si no hi ha equivalència en En aquest sentit és bàsic que Cal'exili l'any 1948, desesperançat, dema- els perdons continuarà havent-hi equi- talunya formuli una visió de futur de nant en to educat i mesurat, carregat valència en les culpes, i per tant en els l'Espanya plural, visió que nosaltres, sense de raó, a la joventut basca, que es revoltés odis. La rancor no començarà a minvar. cap intransigència quant al nom, anocontra l'obUt d'Euskadi, de la seva història La secreta esperança és que no so- menem federal, i que ha de tranquil·litzar i de la seva singularitat. I al final afegia, lament un dia sigui més general el sen= i àdhuc atreure els esperits més desperts com abaixant la veu: «Si es preciso, ha- timent ja expressat per bastants bascos i equànimes de l'escena política espaciendo uso de la violència.»,Fins ara hem que han estat afectats pel terror, que nyola, sempre que la dramàtica situació viscut les conseqüències d'aquella vio- estan disposats a perdonar i que no volen actual els permeti d'imaginar l'esdevelència originàriament legítima. Una vio- altra recompensa que la seguretat que nidor. Un esdevenidor sense la visió del lència que molts espanyols vam agrair ningú més no haurà de patir com ells qual no canviarà el present. secretament perquè trencava un silenci (els ho he sentit i és, perdoneu, im senSi cal parlar-ne, parlem-ne. culpable i còmode. timent mok basc), sinó que a més l'ePS: Aquest parlament és anterior als Ara la violència i el terror ja són quivalència dinàmica de les esperances tràgics 7, 8 i 9 d'agost. El to ho delata. contra els qui, havent-se més o menys de pau produeixi el miracle de la ge- Però avui, to a part, no el canviaria. inhibit d'aquell terror i contraterror, han nerositat política mútua, que ara com Solament hi afegiria dues coses. La instaurat ima democràcia i una autono- ara no té cap probabilitat d'existir; quasi primera, que són molts els que agrairien mia sense parió en la nostra història mo- diria, cap raó sensata per produir-se. una concentració d'esforços dels tres parderna. S'ha perdut el fil de la història Les propostes d'íJguns polítics creï- tits principals d'Euskadi, el PNB, el PP i si com a país no actuem aviat, estarem bles (ni rUdàlbiltza com a base de l'es- i el PSOE, en el govern dels problemes, començant una nova i cruent sagnia, uns tabliment d'una nacionalitat a cavall de els temes i l'agenda política del País Basc. odis nous. El govern basc veu impotent dos estats i tres autonomies ni el govern Tots aquests ciutadans esperarien també que aquest canvi s'està consumant. Els de Mayor Oreja que proposa el PP son un paper més concentrat en el partit dirigents d'ETA comencen a ser joves creïbles a curt o mitjà termini), les pro- i de menor interferència en el govern de 24 anys sense cap referent històric postes amb garanties de credibilitat, dic, d'Arzallus, així com una acció de Mayor compartit. Un odi nou. tenen sovint un punt dèbü, i és que en Oreja més concentrada en les seves resVa deixar alguns caps sense lligar no penalitzar expressament i diferencial- ponsabilitats de govern que no pas en la Constitució? O la cultura constitucio- ment els atemptats posteriors a la seva les seves vel·leïtats de candidat. La senal, si més no? S'haurà de modificar formulació, els donen una aparença d'im- gona, per a la qual potser podria ser en algun punt? És difícil perquè tot el punitat fi'ancament revoltant. útil una ajuda exterior, com la de John que la Constitució podia permetre en En canvi l'àmbit basc de decisió que Hume, un dels discrets herois de la pau termes d'autonomia de fet ho va per- permeten aquestes propostes, sense di- nord-irlandesa, o la dèl cardenal Etxemetre: el grau d'autonomia que tenen buixar-ne els perfils i excloent-ne expres- garai, un bascfrancèsque ha estat influent els bascos és comparativament més gran sament tota condicionalitat en l'inici de en la part més àmpliament reconeguda que el de qualsevol autonomia europea. la negociació, apareix en algunes versions del papat de Joan Pau U. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Reflexions d'un estiu especialment tràgic Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-08-12 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource ETA País Basc Terrorisme Acció política Espanya Description An account of the resource Article extret de la intervenció de Pasqual Maragall com a líder del PSC al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost de 2000. Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 22 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2811/20000827_DiariGirona_PreguntesFerseEstiu_PM.pdf 1aecbb944482f4b0f899bc783354f973 PDF Text Text Diari de Girona DIUMENGE, 27 D'AGOST DE 2000 Opinió 21 Preguntes per fér^se a l'estiu PASQUAL MARAQALL I MIRA 'estiu és temps de, preguntes. El temps passa amb una altra cadència, permet el repòs dels records i la regurgitació de certes qüestions, tant de passat com de futur. Una d'aquestes preguntes és què hauria passat si s'hagués acomplert la disposició de l'Estatut que diu que a la província de Barcelona li toca 1 escó al Parlament de Catalunya per cada 50.000 habitants. A Barcelona li tocarien 93 diputats (4,6 milions d'hab./ 50.000, dades del 1996) en comptes dels 85 que correspondrien a la població existent quan es va aprovar l'Estatut. Fins a quin punt aquesta disposició transitòria (fixin-s'hi bé: transitòria des del 1978), quaii diu que el nombre d'escons és vàlid «mentre no s'hagi aprovat la llei electoral catalana», no pressuposa en realitat que estem en fals des del punt de vista estatutari? Pensaven els diputats estatuents en una transitorietat... de 22 anys? Tant se val. Jo crec que en general el que hi ha és el que hi havia d'haver i que res no passa perquè sí. Hi ha coses més importants que les que es deriven de les lleis. Les realitats evolucionen al seu aire. Un país pot canviar malgrat el seu govern, que és el que està passant a Catalunya. Canviaria més i millor si tingués un bon govern, que no el té. Té un govern d'esma, desproveït del seu alibi fonamental («la culpa la té Madrid»), perquè porta 8 anys essent decisiu a Madrid, i si culpa hi ha, en tots cas, la comparteix. I ara a sobre ha deixat de ser decisiu. Carent d'arguments i d'estratègia, o de tàctica (estratègia no sé si ho era, allò d'abans), desproveït de projecte, torna i tor- Els catalans no hem de «demanar calés». Que dibuixin un horitzó espanyol a 20 anys vista. Que projectin la segona etapa constitucional na als amors inicials (la normalització, el cinema, les seleccions, el nacionalisme decebut de la declaració de Barcelona) i, curiosament, a la governabilitat, al «nosaltres el que volem és col·laborar» i com a molt al «nosaltres ja ho havíeiïi dit» o al «són coses d'en Pere Esteve» quan la Declaració de Barcelona ja no toca. I algun detall de saviesa del vell llop de mar comentant els drames del dia, els d'Euskadi o els d'El Egido, però amb renúncia prèyia a incidir-hi, renúncia que va ser intel·ligent i agraïda fa anys però que ara és molt dubtós que sigui del tot acceptable. Catalunya va per una altra banda. La gent ha canviat. Ja ningú no n'espera res de tres anys més de baralles internes dins la coalició governant i de disquisicions sobre la data de les eleccions, no d'esperar un any i mig més perquè ens donin més diners. I alguns desesperen, potser abans d'hora, perquè Catalunya pugui arribar a reprendre el rol capdavanter que va tenir en la política de la transició i fins i tot abans, en l'economia posterior al fa-. mós informe del Banc Mundial del 1962. Recorden?, el Banc li va dir a Espanya: deixa't d'esquemes radiocèntrics, i aposta per la línia la Jonquera-Múrcia. I el país (i el turisme, per descomptat) es va posar a créixer com una moto. Ara estem tornant al radiocentrisme en base a la globalització, que vol dir centralització dins de cada país i creació d'una ciutat global per barba en els països de mida mitjana-gran, Madrid en el cas d'Espan- • ya. Els catalans hem perdut autoestima (amb puntes de cofoïsme, com sempre) i anem desorientats. No anem malament'però no sabem ben bé a on anem. Els governs no serveixen per tot, com sovint es creuen (iriteressant en aquest sentit, per cert, el debat electoral nord-americà), però per a una cosa sí que serveixen: per orientar-nos, per escriure un fQ conductor, per dotar el país d'autoritat, si cal a base d'uniformes, protocol i decrets, sí, però també i sobretot a , base d'autoritat moral, de sentit del'anticipació, de capacitat per crear complicitats virtuoses, d'il·lusions compartides, no diria de valors acceptats perquè estem en època de canvi de paradigmes, però sí parlaria de capacitat d'adaptació a les noves circumstàncies, de reformulació viva dels valors antics i d'assumpció intel·ligent dels nous. Les il·lusions que comencen a ser compartides avui a Catalimya no estan molt lluny, crec, de les següents: , Resoldre bé l'allau immigratòria que ens cau i que ens cal. . Tornar la moral al sistema educatiu i als educadors sense resignarse a la dualització privat=bo /públic=problemesi Augmentar les possibilitats de treball per a les dones, fer créixer la natalitat amb' un esquema socialdemòcrata i paritari de benestar. Tenir una estratègia econòmica i tecnològica clara. Encongir Catalunya en distàncies/temps i fer-ne un país de 6 milions, no de quatre +2, quatre de congestionats i dos d'aïllats. «Retornar» ofiltrarcompetències a la societat i als ajuntaments. Dotar-nos de regions entenedores que potenciïn les comunicacions, les xarxes i els serveis que falten (si hi hagués hagut Pirineu ara hi hauria eix pirinenc i si hi hagués hagut Regió Metropolitana ara hi hauria 160 km de metro i no menys de 100, com és el cas) Nuclear o contribuir a una regió euromediterrània de 15 milions d'habitants, per sota dels quals no tindrem ni aeroport transoceànic ni òpera de primera classe (per molt que convencin en Pep Caminal de romandre lligat a la cadira del Liceu, en comptes de posar;lo a la Fira de Barcelona, un gest propi de país sense recursos ni imaginació, on només hi ha ima persona, normalmeiit home, per a cada cosa). Canviar la qualitat de les relacions entre Catalunya i la resta dels espanyols: obtenir protecció estatal pel català i protegir el castellà, que és un capital formidable per Catalunya. Encarrilar d'un cop la solució (que trigarà anys a enllestir-se del tot) del problema basc, que és en realitat el que roman de l'antic problema d'Espanya i que ho condicionà d'alguna manera tot. És més, contribuir-hi des de Catalunya, no intervenint-hi directament -en això Tarradellas i Pujol han estat prou prudents, i fins ara era correcteperò sí formulant una proposta catalana d'Espanya que actuï com a teló de fons tranquil·litzador i il·lusionant a l'hora: no és pensable una solució basca en una Espanya de les autonomies immutable i intacta, i això no facilita precisament les coses. Alguns creuen que la solució ens vindrà del PP. El PP ha guanyat per majoria absoluta pel desgast nacionahsta i pel desgast socialista de 14 anys importants de govern sense una base política tan sòlida com es podia pensar, amb una base inés aviat electoral, amplíssima, heretada de la república; i el PP ha guanyat com ha guanyat perquè han anat petant temes vells i temes nous: concreta- ment el terrorisme i la immigració. I perquè si els governs socialistes havien de ser necessàriament estatistes (estatistes en el sentit de constructors del primer estat democràtic i autonomista de llarga durada que ha yist el segle XX), a la fi l'empatx d'estatisme ens va impedir de fer el famós «canvi del canvi». El PP va aprofitar aquestfilóexcessivament doctrinari, va abaixar impostos a partir de la bonança europea dels segons 90 i de la bona herència de Solbes, i va capturar la imaginació de sectors d'una joventut que s'havia d'afirmar d'alguna manera contra els seus parés i contra el poder. Però això també té menys solidesa del que aparenta. El terrorisme i la immigració no són temes senzills. Catalunya pot contribuir, indirectament en un cas, i per via d'exemple en l'altre, a entrar-hi a fons. Els catalans hem de parlar en aquest punt i hora. No «demanar calés», necessitat a curt termini que ho està enredant tot a llarg termini: hem de parlar formulant objectius i principis de caràcter federal, o com vulguin dir-ne, que dibuixin un horitzó espanyol a 20 anys vista. Que projectin la segona etapa constitucional. Els calés ja vindran. Es derivaran d'una visió «reconstituent» que és obligada 20 anys després i que hem de començar a proposar oblidant (però també superant) les habilitats tècniques centrades en l'àrticle 151.2 o la disposició addicional X de la Constitució. En aquest punt també la immediatesa ens perjudica. Necessitem temps i ambició. No tenir pressa i apuntar lluny. L'única urgència que tenim és posar mans al'obra, justament perquè el camí, si ha de ser bo, haurà de ser llarg. President del grup parlamentari PSC-Ciutadans pel Canvi va treballar en els serveis exteriors del KGB. S'expressa amb la rudesa de qui pren de la democràcia els glops que li interessen, i escup la resta. Veu al món exterior com una geMATÍAS VALLÉS gantina Txetxènia. És l'anti-Hàvel, recorre a la feresa fins i tot per proi.idimir Putin es va Aquesta predisposició li va perme- . quadrats. Després de casar-se amb Führer. L'enfrontament més llarg clamar que «formem part de la culsot metre a un test de tre salvar la situació a Berlín orien- una hostessa, va poder accedir a una de carros de la contesa va servir per- tura europea, i si els europeus ens personalitat a l'a- tal, quan queia el Mur i rebia el mis- habitació sense finestra a l'exterior, què els nazis no prevalguessin on els rebutgen, ens.veurem obligats a trocadèmia del KGB. satge «Moscou no respon».davant de dotze metres quadrats. Les pri- tàrtars havien fracassat. La male- bar aliats». Entre els trets negatius del seu les seves peticions desesperades d'a- vacions l'han ensinistrat per liderar dicció de «kursk», relacionada sens Amb tot, no convé exagerar les caràcter, es va detectar «un sen- juda. No obstant, no comptava que un país en bancarrota, però en la dubte amb la condició d'anomalia prevencions. Val més refugiar-se en tit del perill per sota del normal». la societat occidental confon la fri- crisi del «Kursk» ha demostrat la magnètica que li presta l'elevada les paraules de leltsin, després d'oAixí s'explica la seva paràlisi gidesa amb la indolència. seva immaduresa en el maneig de concentració de mineral de ferro, ferir-li a Putín la successió en la preimpàvida durant la tragèdia del La gelor de Putin no fa distin- l'opinió pública. L'home que, entre pot enfonsar Putin com si fos un sidència russa. Davant els dubtes de «Kursk», la seva estampa im- cions. Durant la seva estada a l'a- bromes i veres, anomena «professió submarí soviètic. S'esperava una rencartat-«saps, Boris Nikolàievitx, mutable de donzell dolgut des de juntament de Sant Petersburg, com llicenciosa» el periodisme, s'ha com- mica més de previsió en el primer per ser-te honest, no sé si estic preCrimea. L'única aproximació a a adjunt del mort alcalde Sobtxak, portat com un analfabet mediàtic. lloc civilal comandament de l'e- parat», el beverri sortint es va rela vida íntima d'aquesta esfinx no va interrompre una reunió amb I no hauria de menysprear les im- quivalent al KGB. fugiar en la seva facúndia habitual. enigmàtica és el llibre d'entre- Ted Turner quan la seva dona va pa- plicacions de la paraula «Kursk», un El president rus ha protagonit- «El nostre país no és tan enorme. Te vistes Primera persona. En ell; tres tir un accident de trànsit que la va símbol de l'ocàs bèl·lic de Hitler. zat una carrera tan meteòrica com les apanyaràs». Esperem que'així siperiodistes russos van aprofitar portar a l'UCI. No pot jutjar-se pels «Kursk» no és sols una addició a difícil de justificar. En el moment gui, perquè un planeta interpretat 24 hores de converses amb el seu paràmetres habituals l'únic presi- la nòmina de naus de tràgica lle- oportú, no estava en cap lloc opor- a quatre mans per Vladimir Putin president, per perforar el bún- dent occidental que ha accedit al cà- genda. És també el nom d'una de les tú o inoportú. Simplement, passa- i George W. Bush oferek més d'un quer de la seva personalitat fins rrec per la seva actuació sense mi- ciutats més antigues dè Rússia -ftin- va per allà. Els quatre litres setma- motiu per a la inquietud. (Putin àl nervi de la candidesa; acon- raments en una guerra, l'única mà- dada al segle XI-, on Hitler va ad- nals de cervesa que consumia a Ale- no va comunicar la conversa amb seguint fins i tot declaracions xima aspiració del- qual era ^ vertir perprimera vegada que po- manya no justifiquen la predilecció leltsin ni a la seva dona, que es va de les sevesfilles.Com una pre- convertir-se en espia, i que no ha dia perdre la Segona Guerra Mun- de leltsin per la seva persona. Els assabentar del nomenament del seu monició del que ocorreria amb deixat de ser-ho. I també l'únic que dial. Els seus biògrafs coincideixen seus mèrits es comprimebcen en tres marit més tard que centenars de miel submarí, el nét del cuiner de va viure la seva infantesa perseguint que la gegantina batalla allà lliura- anys, amb un retrat de Pere el Gran lions de persones. I Lyudmila PuLenin i Stalin declarava que «en rates en un apartament, comunal da en l'estiu del 43 -dos milions presidint el seu despatx. Mai ha viat- tina va rebre la notícia a través d'ules situacions crítiques em man- sense aigua corrent ni banyera, tres d'homes, quatre mil avions, sis mil jat a l'Àfrica, ni a l'Amèrica Llati- na amiga, que acabava de veure la tinc calmat. Fins i tot massa». persories apinyades en 20 metres vehicles blindats- va trasbalsar el na, ni als països àrabs, encara que informació en televisió). La maledicció de Kursk Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 27/8/2000. Pàgina 21 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Preguntes per fer-se a l'estiu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-08-27 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Espanya Acció política Llei electoral Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Territoris Divisions administratives i polítiques Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/2812/19970604_ElPunt_EuropaMesAProp_PM.pdf b21230edc71372997f9a12b0f43c3a28 PDF Text Text PUNT DE VISTA EL PUNT / Dimecres, 4 de juny de 1997 L A T R I B U N A L Europa, una mica més a prop dans. Els estats, els espanyols com a espanyols, els fi-ancesos com a francesos, etc, ens sentim així més forts. Però no oblidem que, per al ciutadà, «Europa també cobra vida a través de la cooperació transfronterera, interregional i municipal» —com diu la declaració d'Amsterdam— i tampoc no oblidem que, amb vista als grans desafiaments (com poden ser el de la unió econòmica i monetària, l'Europa social, i tarnbé per a la pau entre els pobles), «Europa necessita el ple suport de les regions, ciutats i municipis, amb tota la seva diversitat i autonomia». En aquest front ens trobem els participants a la Cimera. Hem avançat un pas més cap a l'entesa i ens queda una bona X.E.I. tirada per recórrer. De moment, cal confirmar que la Conferència Intergovemamental sigui sensible a les peticions ambicioses però raonables del Comitè de les Regions i que doni la seva benedicció al nou símbol polític que s'ha iniciat amb aquesta cimera. decebut per no tenir la meva plaça degudament representada, però sens dubte el futur corregirà aquest error. La història no es pot aturar. De mojnent Barcelona, com tantes vegades, va suplir dignament. El gran repte de la Cimera d'Amsterdam va ser confirmar que aquells centenars d'accents diferents podien trobar un llenguatge comú. Aquest repte es va assolir. Al final, alcaldes i presidents van rubricar una declaració política que els avala com a actors imprescindibles de la construcció de l'única Europa que la gent del carrer pot acceptar. Una Europa intel·ligible, propera i raonable. Probablement, els governants que ens vam reunir a Amsterdam som un bon contrapunt al perill d'una Unió integrada per funcionaris allunyats dels problemes quotidians o d'una Europa dels estats que no aconsegueix explicar-se davant els ciutadans. L'anomenat dèficit democràtic és un problema apressant. Necessitem, no obstant, que els estats exerceixin com a tals, amb autoritat. Necessitem que Europa sigui forta, més poderosa en tot allò que desborda la capacitat dels goverqs: Bòsnia, l'Orient Pròxim, el Magrib i també la mundialització de l'economia o els reequilibris territorials necessaris, sense oblidar els drets fonamentals dels ciuta- T é-gràcia, això que ha passat a França. Veure que a Chirac li surt el tret per la culata tan escandalosament és molt agradable. Contemplar la fal·libilitat del poder, com aquests polítics orgullosos que presumeixen de ser la venerable encarnació del seny, de la raó, de l'ordre —per aquí també en tenim algun— s'equivoquen tan de ple és reconfortaiit. El gran Chirac va avançar les eleccions perquè comptava que els seus les guanyarien, tant se val. Necessitava que la gent digués amén. En realitat convocava un referèndum de confirmació de la dreta per poder aplicar després mesures encara més T Í P Finalment, és bo fer constar que l'èxit de la reunió va ser també el poder manejar les dificultats i la complexitat de les nostres diferències. La convocatòria va ser sorprenentment fàcil i ben entesa des del seu inici. Es va poder confeccionar amb rapidesa la llista d'assistents, l'evidència de la qual era discutible, però que va aconseguir un acord unànime. L'elaboració de la ponència va ser àrdua, apassionada i dura en alguns moments (com havia de ser). No obstant, la voluntat d'arribar a un bon pacte va superar les distàncies ideològiques, culturals i personals. El balanç final és molt apreciable, sobretot perquè no es va defugir abordar temes substancials en nom del consens. Regions i ciutats comencem un nou escenari de diàleg que ja és irreversible. Aquest és el balanç de la primera Cimera de Regions i Ciutats. Algú dubta que la segona ja està en marxa? Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona i president del Comitè de les Regions de la UE T I MIQUEL PAIROU dràstiques i liberals que les que va intentar Juppé sense èxit. Però a França hi ha tradició democràtica i a pesar que som a l'època de les rentades de cervell televisives i de les grans manipulacions de les masses, els francesos tenen més forrnació política, criteri personal i memòria que altres europeus i han S L E R I A I S I A ra aquesta gelatina de sentiments en què s'ha convertit el barcelonisme de carnet tremola perquè te'n pots anar al Piemont amb els teus llibres, la teva urbanitat i el títol de català universal sota el braç. Ni cas, tu... La gelatina pot arribar a espesseir-se, però.sempre serà de consistència tova i manipulable. Un fitxatge pastanaga, un trofeu, i ja la tenim fosa. A més, pensa que t'idolatra a tu, sí, però també a un búlgar que escup, trepitja i renega sense parar i a un brasiler hàbil però totxo que no sap si amb,sis mesos enllestirà l'únic llibre que pensa llegir a la seva vida. No n'esperis gaire, de la gelatina. Encara en mamaves quan un home arribava amb males arts a la presidència de Can Barca i una guàrdia pretoriana batejada com els morenos li feia la feina bruta. Va venir amb una idea insígnia: despolititzar (o sigui, des- catalanitzar) el club. Dinou anys després, el soci continua bevent a galet i tancant els ulls al joc subterrani de la llotja. Tot sigui per un Barca triomfant! Tu ara ja no et mames ni el dit, però ell, protegit per una massa acrítica que se li aglutina a les assemblees, tam^ poc. I ja té temptacions plebiscitàries! «Després de tants anys, el soci no necessita que jo faigi campanya», diu. Mira-que sortirà reelegit i et fotrà canari més endavant... Ai, Guardiola, esportista elegant, lector, català universal, ves-te'n i no els expliquis res, als piemontesos. Fes-nos quedar bé. No els diguis que al soci no se'l pot enganyar però sí confiscar-li al camp les pancartes crítiques..Ni els parlis de l'únic president que guanya vots a base de sanglotar per la tele. Ni d'aquella mena de Torras i Bages que fuma montecristos i que té fil directe amb la Verge de la Mercè. Ni del ric hoteler que entre martingala i martingala se suca .a les fonts públiques per fer-se el graciós. Ves-te'n a Itàlia, jugador fi, amb la teva maduresa, i ni piu, d'aquesta comèdia tan. poc divina. «Ai, ves-te'n i no els expliquis res, als piemontesos. Fes-nos quedar bé. No els diguis que 'al soci no se'l pot enganyar' però sí confiscar-li al camp les pancartes crítiques» C Per molts anys^ senyor Chirac N Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 4/6/1997. Pàgina 5 R A u RAMON SARGATAL • F E L G Bon vent^ Guardiola PASQUAL MARAGALL a pocs dies, a Amsterdam, en la Cimera de Regions i Ciutats que va organitzar el Comitè de les Regions de la UE vam verificar que existeix una Europa (fins ara massa oculta) que aconsegueix convertir la diversitat en un px)derós al-legat de cohesió. Durant dos dies, més de dos-cents governants territorials, alcaldes i presidents de regions van debatre i consensuar la marxa de la construcció d'Europa. Va ser una esplèndida novetat. Fins ara, per a tot el món, Europa era aquesta fotografia de quinze personatges, amb rostres ben coneguts. Com en els processos de revelatge, a mesura que la imatge avança i es va definint, apareixen noves precisions, emergeixen nous rostres. I amb això ens acostem a una realitat més detallada, amb matisos i tons. Això és el que va succeir a Amsterdam. Aquesta Europa dels ciutadans que reclamem des de tots els fòrums s'ha fet una mica més òbvia. Ciutats i regions sense fissures (i això és un esdeveniment molt rellevant) han confirmat que el fet de ser diferents no és un llast per a la Unió, sinó tot el contrari.. La diversitat d'identitats és una enorme riquesa, que sens dubte constitueix el nostre fet diferencial. Aconseguir una Europa unida en allò indispensable, però respectuosa amb totes les cultures i dialogant fins als nivells més propers a la gent, és exactament una utopia que convé perseguir. De vegades (molt poques), les utopies semblen concrétar-se en un instant històric, i a Amsterdam això va ocórrer. L'alcalde de Bilbao comentava el sentiment, no exempt d'emoció, d'ocupar la seva plaça entre Berlín i Baviera, amb la presència una mica més enllà de Birmingham, les Balears i Bolonya... Alguns eren molt escèptics respecte a la idea de convocar eti peu d'igualtat les regions (les grans i poderoses, i també les més petites i dèbils) juntament amb les grans ciutats i totes les associacions de governs locals d'Europa. Com a català em vaig sentir A E L V E S P E R «Viya er Beti» apíofitat l'ocasió que els va oferir Chirac no per dir-li amén sinó per girar la truita. Quan Chirac va decidir-se a convocar eleccions anticipades ho devia fer en virtut del que vaticinaven les enquestes i del que aconsellaven els analistes al servei de la presidència. El fracàs d'aquestes enquestes i d'aquests analistes omple de satisfacció, no perquè hagin guanyat els socialistes —que ja ho tindran difícil— sinó perquè posa d'evidència que alguns ídols del món actual —l'estadística política, els estrategs— tenen els peus tan de fang que poden provocar grans desastres. Per molts anys. P JOAN POYANO oques coses hi ha més absurdes que el relativisme patriòtic, conducta segons la qual (per posar un exemple hipotètic) els de Vila-seca estan a matar amb els de Salou, però fa• ran front comú tarragoní contra un de Sant Pol de Mar que gosi ridiculitzar Port Aventura, maresmenc que automàticament rebrà l'ajut d'un mataroní, qui per patriotisme comarcal oblidarà temporalment les moltes vegades que s'ha sentit dir capgròs per l'esporàdic col·lega; i tots junts faran pinya catalana contra els andalusos... i així successivament. Aquest comportament frívol amb les enemistats s'ha encomanat al futbol, on es pot veure madridistes antibarcelonistes (termes gairebé sinònims) desitjar que el Barca guanyi la recopa pel simple fet qüe és un equip espanyol. Una mania sana s'ha de mantenir a les verdes i les madures —sobretot si va contra el veí, ja que la proximitat és indici que hi ha base real en la rancúnia—, i per això s'ha d'aplaudir sense reserves la coherència del Betis, que va fer l'impossible per perdre davant l'Sporting i assegurar-se que l'odiat Sevilla baixa a segona divisió. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa, una mica més a prop Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-06-04 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Europa Comitè de les Regions Europa Pròxima Ciutats Regions Cimera d'Amsterdam Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2813/199705_ELSocialista_Democracia_PM.pdf cfdeca35b749a5eb723fca4bb25a7d66 PDF Text Text Democracia y nuevos retos H an pasado 18 años desde las primeras elecciones municipales tras el franquismo. Un espacio de tiempo muy corto en términos históricos en el que los ayuntamientos han sido la pieza clave del asentamiento de la democracia, en el que han servido de catalizadores de ideas y proyectos para la transformación de España en un país moderno y en el que, en gran parte, se ha acabado con la reticencia de los ciudadanos hacia la Administración, £1 gran esfuerzo realizado aún no ha acabado. Los retos que plantea el siglo XXI sitúan a los gobiernos locales como protagonistas del futuro. La herencia recibida por los primeros ediles y concejales de nuestra joven democracia no pudo ser más desalentadora: precariedad financiera, graves déficits de equipamientos, caos urbanístico, barrios marginados resultado de políticas especulativas y una gran desconfianza de los ciudadanos hacia una administración que, pese a ser la más próxima a ellos, les había negado la participación. Los grandes objetivos de los diferentes mandatos municipales se han orientado a invertir en parámetros existentes hasta 1979 y canalizar la ilusión de la población por haber recuperado las libertades hacia la estabilidad del sistema y la implantación sociológica de la democracia. A lo largo de estos años se ha conseguido transformar la administración local en el organismo más cercano al ciudadano, al que acude cuando tiene problemas, pero también con la esperanza de contribuir con sus ideas y su trabajo a la mejora de la calidad de vida de la comunidad. Se ha logrado una complicidad positiva que ha servido para llevar a cabo la democratización de las instituciones y la construcción del estado autonómico, sin temor a una regresión en el sistema, porque, mientras se hacía todo eso, los ayuntamientos salvaguardaban el gobierno del territorio, a la vez que servían de gran escuela-taller para la formación de una nueva clase política. Superada esta fase, los servicios municipales se enfrentan ahora a la batalla por la calidad. Los ayuntamientos disponen hoy de modernas y complejas redes informáticas que, en muchos casos, son superiores a las de otras administraciones, lo que permite descentralizar los servicios, mejorarlos y aproximarlos a la ciudadanía. Los ayuntamientos son el elemento esencial de la participación del ciudadano en la vida colectiva y uno de los ejes sobre los que se ha articulado la creación de redes de interacción para la solución de asuntos y problemas comunes, pero pan conseguirlo, para lograr ciudades solidarias, ecológicamente sostenibles, de cultura, de educación y de civismo debemos contar con los medios y el reconocimiento suficientes. El principio de subsidiariedad establecido por la Carta Europea de Autonomía Local debe ser la brújula que nos guíe en la Europa del siglo XXI, la que Enrique Tiene Galván llamaba la Europa de los vecinos. La descentralización debe llegar también a las administraciones de manera que cada una de ellas asuma jurídicamente las competencias que les son inherentes y cuenten con los recursos para llevarlas a cabo. Hoy. más que nunca, es necesaria también una Ley Especial de Financiación Local, que regule el reparto equilibrado de los recursos públicos globales que tenga en cuenta su carácter de administración terminal sometida a la presión ciudadana más inmediata y directa. Se precisa una ley que se base en el principio de que los recursos públicos no son privativos de la administración que los recauda, sino que están destinados al gasto en el nivel más adecuado. La antigua reivindicación socialista de aproximar los porcentajes al 5CV25/25 no ha sido tenida en cuenta ni por el gobierno del Estado ni por los diferentes gobiernos autonómicos, algunos de los cuales ven en el desequilibrio económico actual una manera de controlar el poder real de los municipios. Ese es nuestro reto, el de construir ciudades compartidas, ciudades más vivas cuanto más diversas. El de establecer redes de colaboración que hagan más abarcable la solución de los problemas que nos son comunes, dentro de un marco jurídico y económico propio. ÍC Los ayuntamientos serán los protagonistas del próximo siglo y y C) Alcalde de Barcelona L O S A Y U N T A M I E N T O S Mayo 1997 EL SOCIALISTA « � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Democracia y nuevos retos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-01 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Subsidiarietat Democràcia Municipis Divisions administratives i polítiques Source A related resource from which the described resource is derived El Socialista Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2814/20010209_EuropaCiudades_PM.pdf f3c477f16d9ca6a3953686de74101e57 PDF Text Text LA EUROPA DE LA CIUDADES EN EL SIGLO XXI Magaz de Pisuerga, 9 deFebrero de 2.001 Buenas tardes, deseo agradecer a los compañeros de Castilla y León la oportunidad de estar hoy aquí rodeado de amigos de toda España para poder hablar sobre temas, que he de confesar forman parte de las pasiones de mi vida: Europa, en la creo y a la que deseo, las regiones, de las que me siento parte y vivo ahora mismo como mi día a día más cercano, y finalmente los municipios y ciudades, que para mi han sido y son: vida, biografía, obsesión y trabajo durante muchos años. Por tanto, nada me complace más que estar con todos vosotros para hablar sobre estos temas. Y vaya por delante que en todos ellos las palabras que deseo asociar son tres: nececesidad, futuro y optimismo más allá de las dificultades circunstanciales. En los últimos veinte años hemos asistido a un impresionante y positivo proceso de puesta en valor de los gobiernos regionales y de los gobiernos locales en los países miembros de la Unión Europea. Países de férrea concepción centralista del sistema de relaciones políticas, como Francia y otros igualmente centralistas, aunque no con tan mala fama como Inglaterra, han puesto en marcha procesos de redistribución del poder interno. Por no hablar de nuestro propio proceso de creación del estado autonómico, que más adelante comentaré. Otros hitos positivos han sido la aprobación de la Carta Europea de la Autonomia Local en 1.985, la creación del Comité de la Regiones y la incorporación del principio de subsidiariedad al acerbo comunitario. Sin embargo, existen síntomas de que, después de años de empuje, el problema de la articulación interna de los estados miembros de la UE y la presencia necesaria de las regiones y ciudades en los procesos de decisión de la Unión, estan pasando un segundo plano. �En efecto, la última cumbre de Niza ha sido un buen ejemplo de cómo la agenda europea ha dejado a un lado los aspectos relacionados con las relaciones entre los distintos niveles de gobierno para centrarse en los problemas derivados del proceso de ampliación, como son el tamaño y composición de la Comisión, la ponderación de votos en el Consejo y la extensión del voto por mayoría cualificada. La alta sensibilidad de estos temas ha tenido como efecto cierta "renacionalización" de la política europea, en el sentido de que los estados nacionales, que son quienes negocian el proceso entre ellos, no permiten la presencia de otros actores institucionales en este proceso. El resultado está siendo el aplazamiento de los grandes debates europeos como el del federalismo y la subsidiariedad, en coincidencia con una cierta crisis del movimiento regionalista-municipalista, que se encarna en el Consejo de la Regiones y que ha fracasado, de momento, en su intento de convertir-se en una institución comunitaria a la altura del Parlamento y de la Comisión, y tampoco consigue que se preste mucha atención a sus dictámenes. Em el campo positivo: la postura de Alemania, que ha hecho posible que en la futura confernecia interguvernamental, a celebrar el 2.004, el tema del federalismo figure en la agenda de trabajo. Salvando las distancias creo que en España vivimos en un momento de impasse autonómico similar, del que hemos de salir con dosis elevadas de valentía y visión de futuro. En nuestro caso, nos encontramos ante un problema doble, por un lado un sistema autonómico exitoso, pero con la asignatura pendiente de asumir la plena normalidad institucional, y unos gobiernos locales, que continúan siendo la cenicienta de nuestro sistema político, a la vista de las insuficientes competencias que gestionan y del estado de sus finanzas. En el primer caso, para mi es obvio que los socialistas debemos proponer que se avance por la via del federalismo, y hacerlo con valentía, porque el proyecto federal es, hoy por �hoy, el único que garantiza una España en la que todos nos podamos sentir cómodos y participantes leales en un proyecto común de país. España es una realidad compleja , deseable y posible, pero que se construye cada día a través del esfuerzo de todos. Nuestro país no es ni una esencia inmanente, ni tiene orígenes míticos o telúricos. Es una realidad histórica, que a nivel institucional, legal y político debe ser la imagen de lo que somos y deseamos ser. Es cierto, que ante este camino se nos ha situado el obstáculo tremendo de ETA, que hemos de tener claro que es el principal enemigo sino de la España plural y tolerante y no tanto de la España centralista y reaccionaria a la que en todo caso refuerza con sus acciones. De ETA hablamos quizás demasiado y ello contribuye a que ese pequño colectivo antidemocrático y destructor condicione y distorsione el conjunto de la política española en temas básicos como el debate del federalismo. Aquí, los socialistas corremos el riesgo de "tirar el niño con el agua sucia del baño", como dice la expresión inglesa. No podemos confundir la deriva fascista de un colectivo humano envenenado por sentimientos etnicistas, con el legítimo y democrático derecho que expresan mayoritariamente los ciudadanos de Catalunya, el País Basco y otras comunidades a que se vea renocida su personalidad política y cultural. Hace unos días en el club siglo XXI tuve la oportunidad de exponer la propuesta de los socialistas catalanes para hacer posible una España federal y que resumo en el siguiente decálogo: 1. Reformar el Senado para convertirlo en la cámara territorial. 2. Descentralizar las sedes de las Instituciones del Estado. 3. Igualar en 20 años los resultados del régimen foral con los del régimen común. S �4. Redistribuir el gasto público en la proporción 40-30-30. 5. Igualar la inversión del Estado por habitante en las áreas metropolitanas. 6. Pagar por renta y recibir por población. 7. Conceder un período de diez años a las Comunidades Autónomas con atrasos estructurales. 8. Proteger e impulsar desde el Estado las cuatro lenguas españolas. 9. Enfocar la enseñanza de las Humanidades en torno a la historia común de los pueblos de España. 10. Casar las sentencias en los Tribunales Superiores de Justicia autonómicos con la excepción del recurso de unificación de doctrina. El desarrollo de estos diez puntos nos permitiría la construcción de un edició federal, que contemplaria como tres pilares básicos el federalismo fiscal, el cultural y el judicial. Se trata de una propuesta catalana, pero no de una propuesta que mire solo a Cataluña o que solo persiga la solución de problemas catalanes. A diferencia de nuestros oponentes de la derecha nacionalista, nuestro catalanismo tiene un horizonte común con la España de hoy. El nuevo conseller en Cap del gobierno catalán decía en una reciente entrevista que a le daba igual quien gobernase en España, fuese el PP o fuésemos nosotros, se trata de la vieja y errónea política que el nacionalismo conservador ha practicado en los últimos 20 años y que ha conducido a Catalunya al callejón sin salida y al ensimismamiento en que ahora se encuentra. 9 �Nuestro proyecto federal es, en cambio, una idea nueva y fértil, de la que esperamos nazcan soluciones efectivas para nuestros problemas comunes. Y aquí debo aclarar que lo importante en este debate es el contenido de la propuesta, no el nombre. Nuestra intención no es entrar en un debate nominalista o doctrinario, que acabaría consumiendo nuestra energías y difuminando la verdadera naturaleza de la propuesta. Por tanto, reclamamos una aproximación pragmática al problema, que ponga el énfasis sobre contenidos concretos, antes que sobre nombres o doctrinas. Ya para acabar, un comentario sobre los gobiernos locales: es necesario que se fortalezcan, como referentes políticos de las comunidades locales y como órganos de gestión. En el futuro las comunidades autónomas deberán transferir competencias y recursos, e insisto en los recursos, a los muncipios, así lo propusimos en Catalunya en nuestro programa electoral autonómico y así lo haremos el día en que gobernemos. Creo que desde España podemos realizar una de las mejores aportaciones al debate sobre el papel que regiones y ciudades deben tener en el proceso europeo, que es nuestro propio ejemplo. Durante años hemos sido un caso estudiado e imitado de cómo un estado puede transformarse a si mismo, realizando casi una mutación desde el centralismo más extremo a una amplísima descentralización. Nuestro siguiente paso, debe ser el del federalismo, que es sólo evolutivo, no una nueva mutación, y que por ello no depende de ninguna crisis como el nacimiento de las autonomías tras el franquismo, sino de nuestra soberana, inteligente y pacífica voluntad colectiva. Muchas gracias por vuestra atención. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Europa de las ciudades en el siglo XXI Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-02-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Partido Socialista Obrero Español Espanya Federalisme Ciutats Subsidiarietat Regions Decàleg federal Description An account of the resource Intervenció de Pasqual Maragall a les jornades Perspectivas, organitzades pel PSOE Magaz de Pisuerga (Palencia) Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Magaz de Pisuerga (Palencia) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 293 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2815/20020215_NouFederalismeEuropeu_PM.pdf c09c22b387bdeb5810e4c3213e81789b PDF Text Text c • 1^6 JORNADA EUROPA PRÒXIMA: EL NOU FEDERALISME EUROPEU. 15/02/2002 Grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus Acte de cloenda. Intervenció de Pasqual Maraaall, president del PSC Agrair la presència dels assistents i dels ponents que han participat en les dues taules: sobre el "Nou Federalisme europeu" i "ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima". Agrair en particular la presència de col·legues d'altres països europeus que avui ens acompanyen. Hem de recordar amb èmfasi la tradició europeista dels socialistes -que avui les forces de la dreta volen amagarla seva aportació a la creació d'una Europa unida. No ha estat la dreta europea dels Aznar i Berlusconi la que ha impulsat Europa.... El paper rellevant en les dues passades dècades de socialistes com François Miterrand, Felipe González, com a líders estatals i de Jacques Delors, president de la Comissió, en l'aprofundiment de la Unió Europea que han fet possible les conquestes de la Unió, que han fet 1 �possible que avui estiguem parlant d'una veritable Europa Unida en un futur proper, amb la integració dels països de l'Est. També avui els socialistes europeus, des dels governs i des del Parlament estem empenyent les noves etapes de la integració europea: l'estratègia de Lisboa, l'agenda social, la política exterior i de seguretat comuna.... el procés constitucional, l'impuls de Laeken i la Convenció.... Els socialistes catalans estem compromesos amb la construcció d'Europa, d'aquesta "Europa pròxima" que estem configurant, Avui estem assistint a un moment crucial de la construcció europea. Diversos factors així ho assenyalen. L'adopció de l'Curo com la moneda única, com a culminació d'un procés de construcció europea, marcat en les seves últimes fases per Maastricht i el procés de convergència, la creació de la Unió Econòmica i Monetària, el banc Central Europeu i, finalment la moneda única. Avui, 290 milions d'europeus tenen la mateixa moneda. L'Curo és un element molt perceptible, que acosta Europa als ciutadans, que la fa pròxima. I �Com ho van fer l'eliminació de controls i fronteres per als ciutadans europeus, com ho han de fer l'intercanvi d'estudiants, la unificació de les titulacions acadèmiques.... L'Europa pròxima es construeix a través d'avenços concrets perceptibles pels ciutadans en les seves vides quotidianes .... Assistim també al procés de "constitucionalització" d'Europa. Després de Niça i de Laeken, el passat mes de desembre, estem davant d'un mandat de crear una Constitució Europea... I es farà a través d'un procés participatiu. Ja no és un tema reservat tan sols als governs dels Estats... sinó que incorpora els Parlaments i es demana la participació de les societats civils. Un procés que aproximarà Europa als seus ciutadans. Que aproparà per primera vegada de forma ostensible les institucions europees als seus ciutadans, que simplificarà la "maranya" institucional i normativa de la Unió, que és un dels elements que allunyen Europa dels ciutadans. 3 �Un procés que ha d'incorporar també les regions i que ha d'escoltar els poders locals. Avui les regions constitucionals, amb competències que desenvolupen o executen la legislació europea, han de ser considerades. Tenen un rol polític a jugar. Han de participar directament en els treballs de la Convenció del 2004. A través d'aquesta participació en el disseny de la Unió també s'acosta Europa als ciutadans... Veiem Governs estatals reticents en reconèixer la realitat regional... El govern espanyol ens ha donat un exemple recent, en negar la possibilitat que les CCAA participen en els processos de presa de decisions en matèries que son constitucionalment de la seva competència. O en negar-se a les reformes constitucionals necessàries per adequar les nostres estructures institucionals a la nova construcció europea... (Ja és ben curiós que un líder conservador regional, redactor de l'actual Constitució, com és Manuel Fraga, els tingui que donar lliçons als seus companys de partit que 4 �governen Espanya, sobre la necessitat de reformes parcials de la Constitució....) Avancem cap a una Europa pròxima. El procés de constitucionalització d'Europa permet fer un pas valent cap a una delimitació de les competències entre els diferents nivells de govern —local, regional, estatal, europeu—, per a que cadascun assumeixi plenament la seva responsabilitat en la presa de decisions. Per tal de que Europa esdevingui una veritable Federació dels Estats i dels pobles, compromesa a mantenir-se unida i en apropar la gestió política als ciutadans i ciutadanes a través de la descentralització de les decisions, per tal de donar sentit al principi de subsidiarietat. Que permeti associar a la construcció europea les regions, els territoris, les organitzacions de la societat civil. El nou federalisme europeu és l'Europa de la proximitat. És el projecte federal que defensem els socialistes, per a Espanya i per a Europa... El que vol construir Europa amb la seva ciutadania, que vol acostar les decisions al nivell més proper als ciutadans... S �Quin dubte hi ha que els municipis han d'estar estretament associats a les polítiques de la UE que vetllen pels ciutadans: polítiques socials, d'ocupació, polítiques per atendre els fenòmens migratoris.... Cal que el govern espanyol es comprometi amb Europa, d'una manera ferma i il·lusionada. Amb l'ambició de proposta i lideratge que hem perdut des que Felipe González no és al davant del govern espanyol... Tot el que hem avançat amb la integració econòmica i tot el que avançarem... Tot el que tenim davant, amb l'ampliació, amb la globalització, després de l ' l i de setembre, reclamen més Europa... Reclamen un Espai Europeu de Recerca Reclamen una Universitat més europea Reclamen una política econòmica europea amb un responsable europeu Reclamen la política exterior i de defensa europea Ç> �Demanen uns processos de liberalització correctes, que signifiquin millora de la competència i, per tant, de la qualitat de vida dels ciutadans. La cimera de Barcelona ha de posar èmfasi en la correcció els processos de liberalització dels mercats. (Espanya ha obtingut molt pobres resultats en els processos de privatitzacio i desregulacio. Els ciutadans i les empreses no es poden sentir satisfets...) Reclamen la carta de drets, la Europa social... (No voldríem que aquests aspectes fossin negligits en la propera cimera de Barcelona..) ...i reclamen una política activa, amb propostes i iniciativa per a cooperar i col·laborar amb els nostres veïns de la Mediterrània. Els plantejaments que avui governen Espanya no son aquests. Ens allunyen d'aquesta idea d'Europa i volen dissenyar una Espanya allunyada d'aquests valors: una Espanya més centralitzada, més autoritària, menys participativa, més allunyada dels ciutadans, però també dels nostres veïns... Cal que les idees de progrés tornin a governar Espanya. Per això demano l'esforç per a que aquestes idees es vagin estenent i vagin implantant-se... per això és necessari que els socialistes governin Catalunya, per a �superar la dialèctica paralitzant que s'ha establert entre l'Estat i Catalunya, per contribuir també decisivament a que en un futur pròxim les idees de progrés governin Espanya. V � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la cloenda de la Jornada Europa pròxima: El nou Federalisme Europeu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-02-15 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Pròxima Europa Federalisme Socialisme Ciutats Regions Territoris Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Description An account of the resource Jornada organitzada pel Grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus, en dues taules sobre el "Nou Federalisme europeu" i "Ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima". Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 295 Discursos i conferències