<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=151&amp;sort_field=added" accessDate="2026-04-19T22:37:58+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>151</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="2836" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1626">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2836/200203_CitiesGlobalWorld_PM_JdNadal.pdf</src>
        <authentication>e2b95e520ae78e162977f37028073d3d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46539">
                    <text>CITIES IN A GLOBAL WORLD
From the pvramid to the web ... with a few steps in between

1.- lntroduction

Let me present sorne th inking about certain aspects of the matter which 1
consider to be crucial. 1will highlight, of course, the non-cooperative aspects of
the globalization process.

1 will try to explaín in particular how a globatly

networked world, one that opens new opportunities instead of turther promoting
nationalism and hierarchy, provokes what 1will call "vertigo of new treedoms". 1
will attempt to establish a first conclusion, highlighting the need for new public
policies in a world that pretends to be increasíngly líberalized. In this context, 1
would like to draw attention to the capacity of the local world to play an active
role. Borrowing the New Citizenship concept from Saskia Sassen, 1will insist on
the positive role of local agents and politicians. Based on this point. 1 will
attempt to compare the idea of the Global Village with the idea of a world of
cities that compete and cooperate, leading to two important points: No abstract
paradigm of the city exists. lnstead we have one of concrete cities, each one
with specific possibilities and limits, which leads us to the second point: the
need to have comparable indicators of each specific reality in arder to enhance
the ability to perform. Herein, líes the general framework of what 1wish to say.
1"

X

1'.

1 would like to begin my presentation by citing one of the many documents
(more than 140,0001) that are floating around on the web and that respond to
the connection of the two key words of our topic: Cities and Globalization. The
following passage is taken from

the rev1ew done by

Dr. Mit Mitropoulos of IAPS

(Peop1e-

Environment Studles lntern1tlona/ A:ssoci11tíon) In hls book 'H1blt•t. Citl.:&gt; in A Glob1/i%/ng Worfd··Globel Report on
0

Human Settlements". The author ends hls review with a subtle and lronic twist .

He writes: "Back in 1954

Laszlo Benedek directed The Wild One, with Marlon Brando riding with a roar

�into tidy-silent Wrightsville. He is floater Johnny, leading a mottey bunch of
motorcyclists wearing leather branded Black Rebels. The other character in the
scene is a local haírdresser in her prime. The hairdresser asks Johnny cheekily,
"What are you rebelling about?"
Johnny responds, "What have you got?"
The scene occurs during a decisíve moment of the

Fordist-Keynesian

production

model that began in 1945 and would guarantee three decades of sustained
growth in industrial production as well as the establishment of the Welfare State
for developíng COUntrieS.

As Steffen Schnei_de_r declares (Post-Fordism, the Resurgencfl of the Local State,

and Naw Forms of Urban Gavernance:

A~ments

and Deficíts of an Emerging Meta-N1trrative) :

"There is now widespread consensus on the combination of economic and politlcal factors that enabled the Western
Industrializad countrias to recovar from the Graat Dapression and to enjoy three decadas of unprecedented growth and
stability after 1945. According to the standard aceount, this phase of capitalist davelopment was, natlonal variations
notlNithstanding, basad on Fordlsl mass production and its macroeconomic regulation In and through tha Keynesian
wettare state.

"The logic of the Fordist-Keynesian paradigm was tied to national,

demand and employment orientad macroeconomic regulation even though it
was embedded in a specific international arder, characterized by United States
dominance, the Bretton Woods system am:1- the--first- steps- towards trade
liberalization, and also entailed specific functions for urban regions and local
governments. The urban regions around industrial cities were the main sitas,
and the phenomenon of suburbanization - often actively encouraged by national
housing and transportatíon policies - was an important element of the "virtuous
circle" of mass production and mass consumption that sustained economic
growth and stability in the postwar era. Yet local variations in the forms of
production and consumption are considered Jargely irrelevant in the literature,
and local governments are described as having a subordinate role during that
time - namely, as local arm of the Keynesian welfare state, responsible for
providing the infrastructure of Fordist mass production, administeríng the
welfare programs of central governments, and organizing social consumption."
(Steffen Schneider)
2.- Development without solidarity

While 1 apologiza for such a long quotation, 1 believe it provides clarity, and 1
would now like to retum to the contemporary Johnnys and hairdressers of our
world. Today the paradigm has changed: we are in the Post-Fordist era. But in

�Barcelona the World Bank suspended a seminar far fear of the recurrence of
the events that unfolded in Geneva which constitute a precedent for
disturbances anywhere in the world where representatives of a global economy
or commerce gather. Despite the change in style that the Davos gathering in
New York tried to present, a few thousand people protestad against this symbol
of globalization. In Barcelona, the measures of security on the occasion of the
European summit on March 141h have been taken to extremes of dubious value.
( .. . ) There are still rebels. What are they rebelling about? What have we got?
In PortoAlegre an important acknowledgement was openned far the need to
react, not only in a mood of protest but also through política! and civic action, to
the globalization of the economy and technology. This reaction can be summed
up in one simple phrase: it is necessary to confront the globalization of the
economy, technology ar power with the globalization of solidarity. Hardly a
novelty. Yet sorne new concepts were introduced into the argument. Nongovernmental organizations and city govemments from Europe and Latín
America called far greater coordination between local authorities and civil
society to prevent marginalization and social exclusion.
\

"The crisis of values has been globalizad, which means that we have lo globallze solidarity," nid Martln Pumar, mayor
of Villa El Salvador, a poor nelghborhood in Lima, to IPS.

-

According to Martin Pumar, the aim of the Euro-Latin American Third Sector
Observatory, which met severa! times in Brazil during the January 25-30 World
Social Forum, is to foment partnerships and development projects carried out
jointly by civil society and municipalities. The Observatory was just ene of a
number of workshops and conferences held parallel to the plenary sessions of
the World Social Forum.
Giampiero Rasimelli,
president of Ares, an ltalian NGO, said globalization has
.....__
given rise to profound social imbalances between the índustrialized North and
the developing South, as well as within each regían ar country. And "the cost is
paid by the Citizens, Cities and democracy," he Said.

Urgent changas mus! be brought about

by governmant efforts and lnltlatives based on !he potential of globaHzation and new technotogies for boosting cillzen
participation, and on experimenls in local autonomy focussing on sustainable economlc and social development.

Partnerships between civil socíety and city governments, he said, have arisen
spontaneously as a natural result of sharing experiences, seeking collaboration

L.and reflecting on common problems.

�Mexican social researcher, Jose Luis Rhl Sausi, said the growing partnershlp between civil sooiety and local
governments had its roots in the crisis of development models - the European welfare modal as well as the
development-orlentad models adoptad In Latín America. "That has given rise to a profound economic and political
restructuring entailing a loss of declsion-maklng jurisdiction and power for the siete," sald Rhl Sausi.
The coordlnator of the Euro~atin American Observatory, Claudia Barattini, underlined the growth of the Third
Sector - that "ensemble of non-profit economic, social and poírtical lnitiatives, in which the socially-oriented enterprise
and citizen groups stand out.•

Claudia Barattini pointed out that the so-called "Third Sector'' has grown in a
number of countries, but especially in those countries where civil society is best
organized. "We believe that we can fashion a simple, multifaceted mechanism
for the globalization of communities, civil organizations, and small and medium
companies, which discovers its own strength in its capacity to strike up
partnerships, based en the quality and simplicity of common experiences," she
(...

said.
In their final document, the more than 100 city govemment officials, mainly from
Latín

America

and

Europe and drawn by the World

Social

Forum,

acknowledged the need to work closely with NGO's on initiatives aimed at
upholding citizen rights, fomenting social participation and addressing the needs
of neglected sectors.
The necessary changes could arise in urban or rural areas, but the gap
between mainstream society and the marginalized, which is widening in today's
globalized world, was most starkly visible in the cities . In addition, they said,
cities are the scenario where social aspirations and innovative responses
affirming the quality of life and the rights of human beings are mainly played out.
The mayors called for a modification of the tendency to marginalize sectors of
the population, proposing common policies to tackle social exclusion and
greater coordination between cities to work out problems and achieve a
stronger presence in both the national and intemational spheres.
Thay agreed that it was Indispensable to work together with citlzen groups to resolve the housing crisis and extend
urban services to alt, as well as to address the needs of the poor through a more just distributíon of public funds, with
greater backing from central govemments.

The local authoritíes called for greater participation in the development of
national economies, in arder to improve the insertion of countries into the global
economy, "without lopsided dependencies". To do that, they argued that

�progress must be made towards the adoption of mechanisms aimed at
controlling intemational capital flows .
The mayors expressed their backing

~fthe Tobin Tax, the well known -

or not

so well known - tariff on intemational financia! transactions that would gather
funds for the fight against poverty at the national as well as the local leve!.
The deputy mayor of Lisbon, Vasco Franco, said it was nota question of being
for or against globalization, "but against exclusion." "(Cities) can make a
difference, by contributing to setting rules for unregulated globalization," said
Franco. He also pointed out that social aspects were fundamental to that
process, and that "local govemments have much to contribute."

(Source: Third World Network)

lt is evident that the new era, or the age of technology, the market and the
economy taken as a whole, together with global power, is creating in many
cities a pessimistic view of the immediate futura:
In this pesslmlstlc seenarlo, processes of globalization drlven by the accumulatlon strategles of transnational
corporatlons 1re sean as central, while state restrueturing is perceived as largely based on the neo-Uberal agenda.

In such a context, increased local autonomy is the privilege of a few global
cities, while the scope and contents of innovation in urban govemance are
dictated by market imperativas.
The optimistic scenario, by contrast, presents a discourse of "hope" according
to which economic and labor market policies implemented by local govemments
can foster a progressive, general and sustainable alternative both ·to obsolete
Keynesian and discredited neo-liberal strategies - an alternativa that supports
growth together with social equity, more genuine democratic participation and
improved quality of life.

�3.- Technotogical changes: a new economy in a new space
But befare evaluating possible scenarios, we must observe one fact, almost an
empirical affirmation: our societies are moving at an accelerated pace from the
pyramid to the web. That is to say, they are ceasing to be hierarchical,
mononuclear and predictable and are becoming reticular, polycentric and open
realities.

Í This profound global transformation, the causes of which we will discuss shortly,
presents opportunities and challenges, both from an economic and social point
of view. 1 will try to explain how, in arder to take advantage of these
opportunities and confront these challenges, it is particularly important to equip
oneself with efficient, flexible and public policies based on cooperation. In
addition, in arder to make these policies effective, they must be deeply linked to
each specific location, to each territory. Territory meaning here a triangle
formed by terrirorial govemment, universities and firms.
1 propase, then, the consideration of the well known paradox: in an
interconnected and polycentric society, the importance of local factors increases
instead of decreasing]What política! implications should we extract from this
Uobservation? Let's have a look.

J

The motor fer the move from pyramid to web is, above all, technological. The
development of information technologies has allowed for profound changes.
Manuel Castells explained this in clear fashion: "Productivity, competitiveness ,
communication and, finally, power depend essentially on the capacity to
generate knowledge and to process information in all areas of the economy and
society".
From a territorial point of view, ene of the consequences of the development of
these technologies - among which the Internet is, without
expression -

adóubt, the highest

is the reduction of spatial barriers. That is to say, the physical and

administrative obstacles that, over the centurias, have made the movement of
information, capital and goods difficult, tend to be drastically reduced.
This removal of spatial barriers has led to a much higher capacity far the
mobility of factors: greater volatility of capital, more rapid diffusion of

t&lt;

�innovations,

configuration

of

integrated

and

selectiva

channels

of

communication.
And this greater mobility breaks up the geography of countries and regions and
integrates them into networks. These ínclude networks of individuals,
companies and universities. They are flexible networks that are constantly
changing and often do not rely on a rigid hierarchical structure. Therefore, it is
difficult far any territorially based power, be it

a

municipality, a state ar the

European Union, to control them. But it not true that nothing can be done to
overcome these difficulties.

4.- Our challenges: advantages and fears of certain liberties that do not
belong to everyone

The economic and social opportunities presentad by this development are
enormous. We will mention only one, the most obvíous one: the United States
has undergone the longest uninterrupted growth cycte in its history (interrupted
only by what may be one of the shortest crisis, if the optimistic data of the past
few days is true) without inflatíon, only interrupted in 2001 to give way to a
period of stagnation that seems to be on the mend. This is a period of growth

that escapes, then, the classic parameters of economic cycles and, although
offering any single explanation is still risky, it must doubtlessly have something
to do with the ínvestment in technology and the organizational changas that this
investment has brought about.
In addítion, the monopoly on information and knowledge that has been in the
hands of a few people for centuries has been broken. This information and
knowledge is now freely accessible, at least to eveíyone who is integrated into
the web.
However, this new situation, this increase in free spaces, is not exempt from
risks. In the first place, the transition from rigidly hierarchical systems to a
situation in which - as Brecht's Galileo would say -"each one and no one can
be the center", produces a certain vertigo. But the risks do not only arise from

�the difficulty in adapting to changes. In effect, the freedom that the web offers
can also represent an exclusion factor. One of territorial and social exclusion.
In many parts of the globe, the access to the web is impossible for vast
numbers of the population. Thus, the differences between that third of the
world's population that lives in relatively well-integrated areas and the remaining
two thirds are at risk of widening. This is true not only for the countries of the socalled third world. Even in the most advanced countries, bread territorial areas
are being marginalized due to reasons of weak infrastructures or by price
differences. This is the case with rural areas of the United States, and it could
well happen in various European countries, including Spain.
In my region, Catalonia, ene of the densest and most advanced in Spain, the
deadline fer connection between the 41 district or county capitals through a
wide band network has not been respectad. lt was assumed that it would be in
place a year ago. lt has not. Now the quasi-monopolist of telecommunications,
Telefónica, accounting for 86% of total communications as against 14% far the
hundred companies in the trade, has offered ADSL solutions, accepted by the
Catalan

govemment,

but not completely by the almost 800 hundred

municipalities (out of 900 existing ones) organized in a powerful net called
Localret. This net is decisive since the subsoil or underground cartography is
mainly in its hands and operators need it badly.
This is a fascinating conflict involving majar and lesser operators (i.e., monopoly
and competition) as well as major and smaller political authorities.
The "A" in Adsl meaning asynchronic (or asymmetric) services, that is to say,
wide discharging capacity or consumption capacity and lesser sending or
production capacity, the present solution is suitable for operators but not for
local representatives. You can buy a marvelous version of Beethoven's Ninth
Symphony living in the mountains 200 hundred Kms away from Barcelona, but
you cannot send your own musical production from there. Conclusion: you can
be a far away consumer but not a far away producer. The whole tale about
ubiquity of production becomes simply not true.

(Recall the Stockholm "Bangemann Challenge" story)

�Furthermore, society's development of knowledge could ampHfy social differences in the same way: dueto reasons of
age, training, and capacity far adaptation in very large sactors of the population.

5.- The need for public policies: the inevitability of technotogical
transformation (but not of its social consequences}
In light of these challenges it is important to be aware that, as absurd as it is to
oppose technological transformation, there is no reason far us to have to accept
its negative impacts, either from the territorial viewpoint ar from the social
viewpoint. In fact, certain public policies can help to resolve, ar at least mitigate,
these negative effects.
These policies do not have to stem in any way from govemments' will to control
the development of the web, either in its economic or cultural aspects. This
constitutes a chimera that is impossible to accomplish from a technical
standpoint. In addition, it would be absolutely counterproductive.
In effect and quite counter to what it may seem, entering the new economy with
a specific social model is the only way by which European countries can
maintain and even increase the model of social protection and cohesion that
characterizes them. Only through the increase in productivity derived by such a
model will it be possible to achieve the necessary leeway for redistribution.
Thus, rather than trying to limit or control the development of the network, the
activity of governments must be directed at just the opposite: attempting to
facilitate the adaptation of society to the network and of the network to societal
potentialities. And avoiding that its development brings about an increase in
inequalities and factions among social and territorial groups.
In this sense, the formativa aspects upan which we can elaborate today are, in
my estimation, fundamental: ensuring the quality of education (not only through
the contents or the means available, but also through a substantial
improvement of work conditions and the social consideration of those who do
that work); incorporating ali social sectors, regardless of age or origin, in the

�knowledge pertaining to new technologies (with "literacy" campaigns about the
Internet); not allowing, at any cost, the differences among the various
educational centers (rural/urban, public/private) to lead to inequalities in terms
of opportunities far accessing the network.
Along with the formative aspects, it is imperative to ensure, logically, the
complete coverage (the more simultaneous the better) of the entire territory with
infrastructures that permit equal access to the web. lf the opposite becomes
true, the network's development will only lead to new marginal spaces. As such,
far from being a technical discussion, the debate over the territorial
development of the network is one loaded with political meaning: in reality, it
involves the equality of opportunities among citizens, regardless of their origin
and place of residence. And it means also a better profit far the countless
investments made historically in now deserted land and villages.

6.- The strategic importance of local factors and policies
In bringing these policies to term, in confronting these challenges, it could be
assumed at the outset that the activities of local and regional powers - cities,
and regions - are irrelevant. Thus, in a progressively interrelated world in which
economic agents vastly surpass local situations, the question could be asked,
"What importance can municipal or regional decision-making have?"
But here we come upon the lovely paradox: in a network-based society, the
importance of local factors, far from decreasing, actually increases. This is so
because the enhanced ability to choose between situating activities in one place
or another - placing a company in Barcelona, Lyon or Casablanca- increases
the importance of the comparative advantage that can be derived from each
location.
This is the basis of the "local renaissancé" which has been discussed so much
in recent years. This is the reason why local policies are taking on the highest
importance.
The success of the simultaneous policies of adaptation to the web and
maintenance of the social protection systems of small countries such as Finland

�ar The Netherlands provide irrefutable guidelines to follow in this field. The data
concerning these two countries are both impressive and inspirational.
In Finland, far example, 58% of the adult population has an advanced degree
related to science or technology, the public and prívate investment in R+D is
around 4% of the GDP, risk capital represents 0.15% of the GDP (compared to
the European average of 0.06% and Spain's 0.02%) and the Internet is used
regularly by 41.4% of the population. And ali of this occurs within the framework
of a Scandinavian-level social security system. This, without a doubt, is the road
to follow.
The transition from the pyramid to the web, from a hierarchical society to a
reticular one, opens enormous possibilities and presents important challenges.
And the future of Europe depends largely on our capacity to confront these
challenges from each and every one of our cities and regions.

(Source: PM, From the pyramid to the web)

7.- From citizenship to the city. Saskia Sassen, 03.07.97, Transformations of
Citizenship

Saskia Sassen has highlighted with excellent criteria three partial yet strategic
aspects of the political discourse regarding globalization. The first involves a
loss of accountability regarding quasi-govemmental activities carried out by
institutions, companies and prívate or deregulated organizations to whom the
market structure has bestowed certain powers. A propos of this, it is certainly
not too late to incorporate the example of opaque power of the agencies in
rating the irresponsibility of a certain large consulting company in the Enron
case. uunshrinking" the possibilities fer openness and accountability is also
within reach for the political activities of citizens concentrated in cities. In my
country, municipal pressure groups that demand higher quality energy
infrastructures are creating an incipient counterbalance to

the private

companies that provide energy. The private services managing toll freeways are
being obligated to enter into dialogue with municipalities affected by the terms

�of their concessions. The large ports in the Internet and the society of
knowledge offered by municipal libraries are competing with certain success to
lower the connection costs controlled by the telecommunícation multínationals.
In other words, the implementation of this new concept of citizenship that affects
not only private persons but also important collectives can retum to cities and
their new policies part of the power that disappears with this strategic
consequence of globalization.
Sassen finds the second strategic element of globalization in the growing
importance of human rights. She terms this dynamic, "the ascendancy of the
international human rights regime. In many ways, it reduces the significance of
nationally based citizenship in terms of rights attached to individuals, no matter
what the nationality in question might be. lmmigrants and refugees have ctearly
been a crucial instance through which this intemational human rights regime
has demonstrated sorne of its influence and power". Allow me to insist that the
reduction of nationally-based citizenship in terms of rights attached to
individuals finds its clearest reality ín terms of the city insofar as the city is the
continent of many of these rights. 1 return to my former reference: a citizen of
Barcelona coming from abroad can be a person deprived of certain rights
derivad of "nationalíty", for example the right to work or to unionize. But an
important battle is unfolding in arder to provide that citizen with all the rights of a
citizen . Citizens have many rights, but not all: the right to vote is missing for
sorne. In the new Barcelona Charter now passing through the prove of
Congress, a window is open to the possibility of immigrants locally censed even
if not nationally legalized, as well as of 16 to 18 year old youngsters to
participate in the elections of their disctrict or neighborhood representativas.
Comig back to Sassen, if she polnts out soma

ot the positiva and strateglc aspects of globallzatlon,

allow me to add to

the role of international justice organizations that monitor human rights the many examples that deepen the exercise of
these rlghts at the city lave!. Ona example of this would be the Networ1&lt; of Rafuga Clties that taka in authors deprived of
their rights to opinion In their countries of origin. Another would be the Network of Educatlng Cillas, that broadcasts
around the world local experiencas within the framework of respect and deepaning of these rights. We could add to
these the very existllflca of departments within the City Councll that specialize in promoting !hase rights within the city
environment as wall as in intervening in moments and areas of conflict. And we should no! neglect to mantlon the citizen
aspect of the NGO's that specialize in this area. Once agaln, it seems claar to me that lf globallzation does not serve to
create a network for confronting hierarchy, not e single one of these positiva strategic factors such as the fomentlng of
Human Rlghts wHI ever be achieved. Tribunal for the Milosevics and Bin Ladens, for su re, but services at the local level
for immigrants without papers, as well. Even if In that last issue, established citizens have lo have recognized thair right
to secura neighborhoods and decenl schools. Otherwise democracy befna such an lmperfect crealure, the b!nef¡js to

�be obtaloed by caplta!lzlng on fgar are h!nt¡istlcal!y hlgh. Needfe$S to polnt lhe rac;t thal most fascjst reglmes haye come
out of votes and nO! out o! "coups' .

The thlrd strateglc element that Sassen menllons is precisely the crisis of the classic concept of democratic
representation via the vote. By thls 1 mean the degree to which new and old collectives do not feet represented, l.e.
feminists, human rights advocates, immigrants.
lf she focuses her attantlon on !he progressive importance of international law, 1 also would llke to highlight the factors
of proximity, solidarity and participation that oughl to characterize cities. The representation of the city does not escape
the need to go further into the contradictions of that democracy that, in the sixties, wa oalled ''formal". But the city has (or
can hava) very powerful lnstruments far overoomlng "formalism•. The citizen, whether lndivldually as part of a collective,
feals this proximity to power by belng able to attend tha debates of their representativas In arder to promete publlc
interest initiatives. Tha intensive application of the principie of subsidiarity recognlzed in the Europaan Carter of Local
Autonomy can furthar optimiza the proximity of the citizenry to local powar lnsofar as thls Is eble to resolve a wider
spectrum of neads and establish a broadar array of programs. Finally, the right of participation at the local leve! far
surpasses the simple delegation of representation by means of the vote: topical municipal counclls and publlc heartngs
are two examples.
1 have chosen to follow the pattern of this article by Sassan first and toremost out of en lnterest in her strateglo
appreciation. Howaver, there is a sacond reason for this as well. lt involves the city. And !he city Is the most significan!
meaos by which to damonstrate that tha process of globallzation is not necassarily a "zero sum game" in which
increased global power m&amp;ans dlminished local power. The city can add value or diminlsh disadvantages as long as the
movement is from a hiararchical conception of political action to a web concapt. Both !he axtension of accountabillty as
well as tha dafanse of human rights and represantation of minority or individual rlghts have two routas for compllmentary
prograss: the "supranationar powars and influence (laws, lnstitutions, publlc opinion, etc) that are derivad from or are
mechanisms of globalizetion, and the deepaning of local autonomy and establishment of challenges of coordinatlon or
simply competition among lhese powers.
1 spoke before of a pessimistic scenario regardlng the globalization process as well as a contrasting one of optimism.
Now that it Is in vague among certain individuals to qualify the Post-Fordian modal as a Nao-Schumpeterian modal, it
would be a good idea to remamber why Shumpater forecast the fall of capitalism. 1 illustrate with the ever sharp and
concisa words of Joan Robinson: "The increasa in the standard of living and tha diffuslon of aducation create a class of
unsatisfied intellectuals that channel aod articulate the resentment ot tha masses In faca of toequality, inaquality without
which capitalism cannot function. Above all, the business function becomes antiquated due to technologicai progr ess.
Wth !he devalopment of the large-scala compaoy and experimental sciance, true lnnovation is reduced to routine and
the buslnassman degenerates into a bureaucrat".
This lncrease in the standard of living has occurred In developlng countries, and education has baen diffusad. Thare
now exists a class of unsatisfied lntellectuals that denounce inequalities. But techoological progress has etimulatad the
appearance of new, innovative entreprenaurs that, using experimental sciances as a basls, have lnnovated in nonbureaucratlc ways. And some·analysts, though lacking necessary indicators and about which 1will speak later, balieve
that the models ot local progressive power are not indifferent to tha continuad fight against lnequafüy and !he resulting
apparition of new opportun~ies for innovation.

8.- Global village or world of cities

What stirs people up are cities because cities are the real probfem, the problem
that is visible. But people's unstoppable instinct is to conglomerate, to live

�The truly interesting thing is the way in which these vast new spaces are
realizing that their fundamental intemal policy is the building of the backbone of
a system of powertul cities: Eurocities and the Regions Committee, Mercocities,
CityNet in Asia, United Towns of Africa, etc.

Two years from now, in 2004, in Paris, the United Cities Organization will be
created alongside the U.N.O.

The fact is that an advanced group of daring cities have begun to construct a
network of world cities. Even if we speak of cycles of optimism and pessimism,
we ought to speak about the accumulation of future phases and past phases, in
each moment of time, with more or less dramatic adjustments).
Sorne bibliographical references and sources on thls process of creation of Uniled Cilies along side the Unlted Nations
include the following:
Río-Barcelona Oeclaration 1992***: two hopes with the name city. Agenda 21.
The works by J. Borja'*, M. Castells**, Jorge Wilhem, F.E. Cardoso, M. Cohen (World Bank..): J would call them
"sociologists in the conques! of action". 1 should add Jaime Lemer.
lstanbul OO. AMCAL Declaratlon (Assembly of Clties and Local Authorltles)'*. HABITAT Declarallon 2••.
Amsterdam, May 15-16, 1997. European summlt of reglons and clties. Final Declaration. Rapport Stoiber-Gomes. Final
PMM Speech**

European Charter on local autonomy ••. Councll of Europa.
European Union Treaty. Preamble.
Cities in a Globalizing World: Global Report on Human Setllements 2001
Jan. 25-30, 2002, World Social Forum. Porto Alegre

Befare coming to the last point in my proposal, 1judge it necessary to qualify
the premature appearance of the concept of globalization and of the global
village in one of the following ways:
•

as a sublimation based on a thin empirical veneer;

•

as a genuine hope of peace;

�prices in poor sections is good and pulling them down in rich ones is also
welcome.
3.

Creating a battery of common indicators, with cultural fork if
necessary. Towards a virtual market of cities on the following issues: 1)
pollution, 2) noise, 3) crime, 4) accidents, 5) housing costs, 6) education levels,
7) health (life expectancy, infant mortality, UBA cost), 8) justice, 9) public
transportation commercial speed.

These are the analytical, behavioral and policy implications of the socalled Barcelona model.

To wrap things up, let me conclude by saying that the radical critique of the
neoclassical model has become oldish.

The assumption of a fully informed

market is more real today than during the first half of the last century; the
mobility of production factors has grown to levels unimaginable in those times
(who remembers the Hecksher-Ohlin theorem ?), and even the divisibility of
productlon factors is greater. One could certainly maintain a radical criticism of
static analysis { of the "terrible pedantry of static analysis" of which talked Joan
Robinson).
But economic analysis offers two equally plausible exits: A system of
hierarchically arranged cities that operate independently from the main centers
of power where only the first tier plays a significant role in a society close to
total globalization. Ora system of network cities that compete, cooperate, unite
and innovate by providing added value, minimizing inconveniences and
strengthening the advantages of a globalized world.
Therein líes the challenge. The first is a rather static model providing a good
analytical tool. The second is a rather dynamic model clase to economic policy.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46540">
                <text>Cities in a global World: from the pyramid to the web ... with a few steps between</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46541">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46542">
                <text>Nadal, Joaquim de</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46543">
                <text>2002-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46544">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46545">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46546">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46547">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46548">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46549">
                <text>15 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46550">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2837" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1627">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2837/espana_cabemos_todos.jpg</src>
        <authentication>af12276b04fb15d381a97666a21c26a1</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46551">
                <text>España ¿cabemos todos?</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46552">
                <text>Fernández García, Tomás</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46553">
                <text>Laborda, Juan José</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46554">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46555">
                <text>2002</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46556">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46557">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46558">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46559">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46560">
                <text>Divisions administratives i polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46561">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46562">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46563">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46564">
                <text>Obra col·lectiva coordinada per Fernández i Laborda, inclou una contribució de Maragall "La España viva. La España común", p. 173-196, a més de les de: Juan José Laborda Martín; Iñaki Anasagasti i Joseba de Zubía Atxaerandio; Joseba Arregi Aranburu; Carlos Aymerich Cano Árbol; Enrique Barón Crespo Árbol; Gabriel Cisneros Laborda; Luis Miguel Enciso Recio; Gaspar Llamazares Trigo; Juan Fernando López Aguilar; Josep Ramoneda; Joan Rigol i Roig; Miquel Roca i Junyent;  Juan José Solozábal Echavarría; Alejo Vidal-Quadras Roca.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46565">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46566">
                <text>Alianza</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46567">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2838" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1628">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2838/partidismo_federal.jpg</src>
        <authentication>03e2908bfcb65eeb5aef5991ef7d8f9b</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="26">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36288">
                  <text>05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36289">
                  <text>Subsèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36290">
                  <text>Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46568">
                <text>Partidismo y (des)lealtad federal en el Estado autonómico español</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46569">
                <text>Martínez Cantó, Javier</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46570">
                <text>2020</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46571">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46572">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46573">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46575">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46576">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46577">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46583">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47176">
                <text>Partits polítics Polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46578">
                <text>Treball resultant de l'ajut de recerca 2019 del programa Llegat Pasqual Maragall. &#13;
&#13;
El llibre és el número 4 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
150 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46579">
                <text>L'objectiu de l'estudi "Partidisme i (des) lleialtat federal a l'Estat autonòmic espanyol", de Javier Martínez-Cantó, professor i investigador a la Universitat de Konstanz, és explicar com els grans costos de la reforma institucional de l'Estat autonòmic poden ser un dels factors que han facilitat l'auge de l'independentisme. Aquest és un procés llarg i multivariable, que pot explicar-se per canvis en les preferències de les elits polítiques i dels votants o per la interacció entre ambdós. En ell, a més, tenen un paper especialment rellevant les organitzacions de la societat civil com a intermediàries entre tots dos.&#13;
&#13;
En concret, l'estudi pretén analitzar com alguns dels factors institucionals poden explicar parcialment per què el moviment ha crescut tan ràpidament. És a dir, com ha estat un factor més determinant la poca credibilitat d'una reforma institucional de l'Estat autonòmic promoguda des de Catalunya que els alts costos i la dificultat de declarar la independència. La tesi fonamental al llarg d'aquest assaig és que el deficient disseny institucional de l'Estat autonòmic dificulta greument les possibilitats de reforma, a més d'atorgar privilegis a un grup d'actors -els partits que ocupen el Govern central-, per raons gairebé contextuals. Això dificulta que el sistema institucional pugui acceptar demandes de canvi, tant en relació amb unes polítiques concretes com a escala institucional, i, per tant, que pugui reformar-se a si mateix. El sistema no preveu una forma institucionalitzada de respondre a aquestes demandes i de canalitzar el conflicte polític. Per contra, les demandes polítiques han tendit a canalitzar mitjançant mecanismes informals, com a vies interpartidistes o negociacions parlamentàries. Això no es circumscriu a reformar l'Estat autonòmic en un sentit més federal, sinó a altres polítiques públiques que poden reformar-se en un sentit federal sense canviar el text constitucional, com el sistema de finançament autonòmic o la distribució de les inversions en infraestructures de forma territorialitzada .</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46580">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46581">
                <text>Fundació Catalunya Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46582">
                <text>Accés al llibre en format digital: &lt;a href="https://www.catalunyaeuropa.net/admin/assets/uploads/files/4a52d-partidismo-y-des-lealtad-federal.pdf" target="_blank" rel="noopener"&gt;https://www.catalunyaeuropa.net/admin/assets/uploads/files/4a52d-partidismo-y-des-lealtad-federal.pdf&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="18">
        <name>Recerca</name>
      </tag>
      <tag tagId="6">
        <name>Sobre Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2839" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1630">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2839/19970831_Federalismo_Poder_cercano_o_distante_PM.pdf</src>
        <authentication>6530b4e38af1f2a6dbc9a645cb6d55d4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46584">
                    <text>Federalismo: ¿poder cercano o distante?
Pasqual Maragall

H

e visto que hay quienes creen que federalismo y proximidad del poder no son compatibles. Se equivocan. Se equivocan al menos con algunas de las

versiones del federalismo, concretamente con buena parte del federalismo europeo y, en general, con el federalismo devolucionista o descentralizador, por
referencia al federalismo unificador.
Que quede claro que no me interesa el debate por el debate, sino más bien extraer uno de los resultados posibles: el entendimiento o acuerdo y que, por tanto,
estoy dispuesto a conceder yo también las equivocaciones que estoy seguro que cometeré en un tema tan resbaladizo como éste. No soy un teórico, sino un
político, interesado en convencer mas que en hallar la pura verdad, si es que existe. En este caso se trata de un debate con ideas y personas que provienen de un
sector que no quiero apartar, porque entiendo que está al otro lado de un puente corto, que no es fácil, pero es transitable (creo) y decisivo para la buena marcha
de las cosas aquí en Cataluña, y de paso en España. El puente que va del federalismo de la izquierda catalanista al nacionalismo federalizante de centroizquierda. Si este puente se hace bien transitable, el país irá bien y si no, no irá tan bien, se estancará.
Mediré, por tanto, las palabras. No diré que se equivocan totalmente los que separan federalismo y subsidiariedad ni sostendré (no lo he hecho nunca) que
subsidiariedad significa únicamente proximidad del poder.

El principio de proximidad
En cuanto a esto último, proximidad es sólo una forma simple, algo abusiva, de decir lo mismo que se quiere decir cuando se utiliza un nombre tan extraño, tan
poco próximo: subsidiariedad. Subsidiariedad es un nombre muy extraño para una idea muy sencilla: el poder, cuanto más cerca, mejor. No es que siempre
pueda o tenga que estar cerca, sino que en iguales circunstancias (eficacia y equidad) cuanto más cerca, mejor. No es, por tanto, un principio que se ocupe
solamente de la eficacia -idea ésta que sí que probablemente es errónea- es un principio que se ocupa de la distancia, de la participación, de la apropiación de la
política por parte de los ciudadanos como medida de su calidad.

�Ni tan sólo es correcta la idea menos grosera y mucho más extendida que la subsidiariedad se ocupa de la adecuación, de hallar la distancia adecuada, el nivel de
gobierno adecuado para cada competencia pública.
En un intercambio reciente -o quizás fue más bien una coincidencia en el tiempo de dos opiniones- Klaus Kinkel, el ministro alemán de Asuntos Exteriores,
definía la subsidiariedad como la proximidad posible y Jacques Santer como adecuación: hacer las cosas en el nivel adecuado. Kinkel la acertaba más. Conozco
bien sus opiniones, que son las del gobierno de la RFA, a través del secretario de Estado de Asuntos Exteriores Europeos, Hoyer.
Subsidiariedad no quiere decir únicamente adecuación, no es un concepto neutro, tecnocrático, frío -como puede oírse a veces- que permitiría la ordenación
científica de los servicios públicos por niveles. Tiene algo de ésto, pero no es parcial, partidario, un parti pris a favor de la proximidad, toda la proximidad
posible dadas las restricciones de equidad y eficacia, y analizadas éstas con todo rigor (demasiado hemos tragado por culpa de los economistas -y yo lo soyeconomías de escala que no lo eran, es decir, ventajas o economías de gran medida que, al fin y al cabo, descontados sus efectos negativos, se convierten en lo
que los economistas llaman diseconomías netas o ventajas negativas).
Aquí está precisamente el carácter revolucionario o, si se quiere, más modestamente innovador o radical del principio mencionado, que podemos denominar, a
partir de ahora, hechos los esclarecimientos que hacían falta, principio de proximidad.
En primer lugar es innovador porque sitúa arriba la carga de la prueba de la distancia a la que debe actuar el gobierno. La distancia se tiene que justificar (tal
como expresan los ejemplos italianos y británicos adjuntados al final de este artículo), no es un valor en sí mismo. La proximidad no hace falta justificarla
porque es un valor en sí misma, en principio. El miedo a la colisión o al exceso de intimidad local entre administrador y administrado, más bien dicho, entre el
administrador y algunos de los administrados más influyentes, ha pasado a ser masivamente sustituida por el miedo al exceso de intimidad global entre el
administrador nacional o supranacional y el fabricante de armas o narcotraficante de turno. Al administrador local corrupto ya lo echarán los votantes que lo
conocen de cerca. No hacen falta tantas tutelas a la proximidad como a la distancia.
En segundo lugar, el principio de proximidad es radical en el sentido que es del tipo que Geremek y Dahrendorf (en un famoso intercambio de hace unos años)
llamarían caliente, no frío como la democracia en general o el mercado, que son sistemas para procesar la producción de resultados políticos o económicos
respectivamente, sistemas que percibimos como maquinarias frías por bien que nos jugamos mucho (o así lo hemos creído hasta ahora) en su buen
funcionamiento.
Para explicar el porqué de la innovación radical que entra en escena con este principio y su compatibilidad con el federalismo, todavía más la coherencia entre
ambos principios, deberemos referirnos a la globalización (lo lamento) y tendremos que diferenciar dos tipos de federalismo, el separador de poderes
previamente concentrados y el unificador de poderes independientes.
El sarampión de la proximidad, que tiene pinta de durar y de dejar marca, se produce ahora porque la globalización de la economía y, aunque más lentamente
también la de la política, está desvelando un sentimiento de urgencia para la devolución de las competencias que la historia se llevó de los poderes próximos:
distancia sí pero "cum grano salis" y, a cambio de más proximidad para las cosas que no hay necesidad de hacerlas lejos. Por eso se dice -exageradamente- que
los Estados son demasiado pequeños para según qué y demasiado grandes para todo el resto.

La lealtad federal

�El federalismo aparece entonces, o reaparece, como el mejor sistema para organizar esta nueva situación que rasga los Estados por arriba y por abajo. Y la
lealtad federal al interés general como el principio de la coherencia que complementa perfectamente el de proximidad. Federalismo viene de pacto (foedus). Es
el pacto que une los Estados previamente independientes (los Estados Unidos, quizás algún día la Unión Europea) por contraposición a la Confederación que se
quería mantener en una relación de interdependencia más blanda, pero también el pacto que autonomiza las partes previamente diluidas en un Estado centralista
(la RF alemana y el Estado de las autonomías español). En ambos casos hay coexistencia del momento unitario y del momento autónomo, momento autónomo
que no parece que se identifique con la existencia de hechos nacionales y diferentes dentro de la federación (no es así ni en los Estados Unidos ni en la RFA; sí
en cambio en España y, quizás mañana, como tiempo atrás, en el Reino Unido).
En Italia el apelativo federal cayó el 17 de junio de la Comisión constitucional bicameral, presidida por D'Alema, creo que por presiones de la derecha, y así en
vez de decir: la República Federal de Italia está compuesta por municipios, provincias, regiones y el estado (sic), la Constitución dirá: la república de Italia,
etc.... ¡Pero ya me dirán! ¿Dónde encontraremos una constitución más federal que esta que pone municipios y Estado en una misma sentencia?.
Pues bien, el mismo día y en el mismo lugar se aprobaba también que la administración pública no hará sino lo que los privados o la sociedad no pueda hacer, y
eso -se dice- en virtud del principio de subsidiariedad. Solamente en las constituciones americanas (EUA y Canadá), el federalismo aparece con una dominante
unitaria (cuando se escucha federal en los EUA se entiende que se está hablando de Washington y del gobierno central), que la subsidiariedad puede aparecer
como contraria al federalismo. (Y aún: cuando se habla de federalismo fiscal en los EUA se entiende siempre en tres niveles, no como aquí). El término federal
es también en los EUA la patria conceptual de los liberales, y los liberales allí son progresistas, intervencionistas y poco amantes del mercado libre,
relativamente el promedio cultural norteamericano.

Un federalismo diferencial
Entre nosotros, sin ser exactamente lo contrario, poco nos falta. Determinados socialdemócratas (Helmut Schmid, por ejemplo) son francamente menos
intervencionistas que nuestros nacionalistas de derechas, para quienes la intervención, la nacionalización y la normalización, todas ellas palabras que provocan
terror a los liberales europeos de buena ley, no son una cuestión de derecha o izquierda, sinó de interés general. Y a fe que los socialistas catalanes han respetado
estas razones hasta ahora. Todos somos conscientes que no es lo mismo el nacionalismo de las naciones olvidadas que el de las dominantes, mientras dura el
olvido y la dominación. Todos somos nacionalistas mientras esto no se acaba. Pero tenemos que empezar a ser algo más en el tránsito hacia el fin de la
dominación y el olvido. Es lógico que la subsidiariedad altere algunos nacionalistas de derecha (no a todos) tanto o más que el federalismo. Pero no tendría que
asustar a los federalistas de izquierda, a excepción de a mi viejo amigo Umberto Serafini, socialista y federal, europeísta spinelliano, para quien mis veleidades
liberal-libertarias y subsidiarias tienen un insoportable olor democristiano. No ha entendido, este nuevo y magnífico Settembrini, que el ideal federal no es una
religión, sino una posibilidad real que se hará con liberales y socialdemócratas y nacionalistas federalizantes. En Cataluña es más fácil entenderlo. Estamos a un
paso de llegar a ello. El federalismo diferencial, no uniformista, nos puede llevar a la España tranquilamente plurinacional. Otras vías de acceso están por
inventar. Y el propio federalismo diferencial está por definir con rigor. Pongámonos a ello.
¿Qué podemos pedir los federalistas subsidiarios a los nacionalistas en esta conexión, en este punto y hora? Y al revés, ¿qué nos pueden pedir los nacionalistas?.
Pienso que podemos pedir a los nacionalistas que expliciten su perjuicio a favor, no de la proximidad, sinó de la identidad como factor de cohesión del individuo
social, la ciudad, el país, y que expliciten como ese caso particular en que la proximidad no sería física, ni referida a la medida del colectivo (aunque para los
nacionalistas catalanes se pueda pensar que la medida pequeña es una razón más para basar su pensamiento), sinó afectiva, cultural, una proximidad de los
espíritus, por lejos que estén los unos de los otros, por tal como participan de un mismo sentimiento nacional o cultural.

�Pero también pueden los nacionalistas preguntarnos a los federales de toda la vida y, especialmente a los partidarios de la proximidad, que entendamos nuestro
caso como un caso particular de la teoría de la identidad como base de la cohesión, caso en el que la proximidad fuera factor de identidad y no al revés. Todo es
posible.

Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
Este artículo fue publicado en el Diari de Girona el domingo, 31 de agosto de 1997, en las páginas 22 y 23.

Italia. Ley del 15/3/97 y propuesta de reforma del Senado
El artículo 2 de la ley italiana del 15 de marzo de 1997 dice que el municipio y la región pueden realizar todas aquellas funciones que sean del interés general de
sus habitantes, incluidas aquellas realizadas hasta el momento por las dependencias estatales ubicadas en el municipio o región.
El artículo 3 de la ley del 15 de marzo de 1997 especifica cuáles son las funciones públicas que realmente puede hacer el Estado. La cláusula residual -todo
aquello que no se especifica- favorece a los poderes territoriales.
Uno de los proyectos de reforma del Senado italiano prevé su composición (al menos parcial) en base a circunscripciones regionales que elegirían representantes
de la región entera y representantes de los municipios de la región, éstos en una asamblea de todos los alcaldes de la región al inicio de la legislatura.

Reino Unido. Propuesta laborista para Escocia
"La propuesta actual (...) garantiza incluso la presencia de los responsables escoceses en los consejos de ministros europeos".
"El Parlamento de Escocia, con 129 representantes, tendrá poderes legislativos y si se aprueba una segunda cuestión en el referéndum, gozará de un limitado
margen de acción en el terreno fiscal".
"La transferencia de competencias se estima tan amplia que el documento sólo detalla aquellas que seguirán bajo la tutela de Westminster: economía, defensa,
ocupación, cuestiones constitucionales y embriología y aborto, dependerán de Londres. La nueva cámara (escocesa) legislará sobre la educación, el desarrollo
económico, la salud, la ley y el orden, etc...."

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46585">
                <text>Federalismo: ¿poder cercano o distante?</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46586">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46587">
                <text>15/10/1997</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46588">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46589">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46590">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46591">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46592">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46593">
                <text>Divisions administratives i polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46594">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46595">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46596">
                <text>Publicat a el n. 4, octubre de 1997.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46597">
                <text>La Factoría</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46599">
                <text>Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46598">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2840" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1631">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2840/20010215_LaFactoria_Oportunidad_y_reto_para_Catalunya_PM.pdf</src>
        <authentication>63ff6034193db251cd4eb17ffdb32683</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46600">
                    <text>Oportunidad y reto para Catalunya
Pasqual Maragall i Mira
Amigas y amigos, buenas tardes a todos. Ya hace tiempo que comentamos, con algunos
compañeros de partido y de grupo parlamentario, la necesidad de que realizara una conferencia
sobre inmigración, reflexionando en voz alta y explicando nuestra posición en materia de
inmigración. Diversas circunstancias y noticias que se han producido últimamente (algunas
bastante desgraciadas, por cierto), han puesto, todavía, de más actualidad el tema de la
inmigración extranjera. Particularmente, la inmigración extranjera que procede de países que no
forman parte de la Unión Europea. Pero quiero comenzar aclarando que mi conferencia de hoy
no es, en absoluto, una intervención precipitada por los hechos ni, menos todavía, improvisada.
Y tampoco querría que fuera entendida como una respuesta a ningún hecho o posicionamiento
ideológico de nadie. Nosotros hace tiempo que propugnamos, y creo que lo hemos defendido con
coherencia, de palabra y con los votos, que por encima de todo, lo que necesita nuestro país es
reflexionar con serenidad sobre un fenómeno que aquí es relativamente nuevo. Hacer propuestas
innovadoras pero asumibles, e intentar actuar coordinadamente desde el consenso. También
desde la discrepancia, si es necesario, naturalmente. Pero, fundamentalmente, desde el diálogo y
el acuerdo político. Nos jugamos mucho. Y tenemos la obligación de hacerlo bien.
Estamos viviendo uno de los períodos de prosperidad y libertad más largos de toda nuestra
dilatada historia. Y tenemos que actuar con prudencia para preservar lo que tenemos. Esto no
significa que no tengamos que estar abiertos a las nuevas realidades y a lo que nos viene de
fuera, sino todo lo contrario. Debemos asumir que estamos en un momento, no solo de grandes
cambios, sino una época en que todo evoluciona a gran velocidad. Y, por tanto, debemos tener
muy claros qué valores debemos preservar. Para mí, dicho ahora muy esquemáticamente, tres
valores por encima de todo: la igualdad, la cohesión y la convivencia. Ya me referiré con más
detalle, pero no quiero entrar en materia sin resaltar antes que estos tres valores, contrariamente a
lo que a veces se insinúa, son completamente compatibles con los procesos migratorios. Y que si
alguna vez tenemos la sensación de que la supervivencia de alguno de estos valores puede estar
en peligro, naturalmente, no será responsabilidad de los últimos que han llegado.

�A veces pienso que la convivencia es como una copa de cristal tallado, de Murano, por ejemplo.
Una pieza única. Que no se puede tasar porque no hay dinero suficiente para pagarla, y que la
hemos guardado celosamente hasta hoy poder pasarla a las generaciones venideras. Pero la copa
es muy frágil, no nos engañemos. Y no podemos jugar. Nuestra obligación, la de todas y todos,
es que no se nos rompa en las manos. Por eso me parece irresponsable y mezquino que personas
y grupos con responsabilidades públicas, o con un elevado grado de influencia social y
mediática, lancen, como alguien ha escrito, "leña al fuego" y hagan cálculos inconfesables sobre
la posible rentabilidad electoral de apelar irracionalmente a los miedos y a los sentimientos más
primarios de la población más débil o más desinformada.

Política y pedagogía
Ciertamente, estamos viviendo un momento histórico que para muchos de nosotros resulta
apasionante. El proceso de mundialización, la implantación de las nuevas tecnologías, los
avances científicos..., todo hace pensar que el mundo cambiará a un ritmo todavía más frenético
de lo que lo ha hecho en los últimos años. Pero este fenómeno produce, a la vez, inseguridad.
Sobre todo en las capas de población menos preparadas y aquellas que más directamente han
sido víctimas de las desigualdades. Y esto no lo podemos resolver solo con buenas palabras, o
apelando únicamente a ciertos valores, ni mucho menos culpabilizando de los desajustes
precisamente a aquellos que más los sufren. Ya escribió Sthendal que "casi todas las desgracias
de la vida provienen de las falsas ideas que nos formamos sobre lo que nos pasa". Deberemos
hacer mucho pedagogía respecto a lo que está pasando, respecto al proceso extraño, novedoso,
lleno de incógnitas, pero a la vez interesante, que vive vive hoy la humanidad. Deberemos hacer
mucha pedagogía, sin duda, y también mucha política.
En el terreno de la pedagogía, deberemos insistir, no solo en que los procesos migratorios han
existido siempre -lo cual se nos recuerda con frecuencia-, sino sobre todo en que las migraciones
forzadas, involuntarias, suelen ir de pobres hacia ricos. Hoy, del Tercer Mundo hacia el Primero.
Y no puedo dejar de constatar que con las migraciones se están marchando personas de los países
pobres que allí hacen mucha falta, porque son fuertes y porque muchas de ellas están muy
preparadas. Alguien ha dicho que las migraciones, por encima de todo, están haciendo inviable el
futuro de algunos países. Desde aquí lo vemos desde otra perspectiva, pero lo cierto es que la
mayoría de los efectos negativos que puedan tener los procesos migratorios, que también los hay,
los sufren sobre todo los países emisores. Y no puedo dejar de señalar, igualmente, que incluso el
flujo de capitales entre el Norte y el Sur del planeta hoy es una sangría para los países más
pobres. El Tercer Mundo envía cada día hacia el Primer Mundo cuatro veces más del dinero que
recibe por cualquier concepto. Contrariamente a lo que se piensa, no somos nosotros los que
enviamos dinero al Tercer Mundo, sino este el que nos transfiere capital día tras día. Muchos

�países se están empobreciendo a un ritmo escandaloso. Ochenta países tienen hoy una renta por
cápita inferior a la de hace diez años. Y estas constataciones, que no he querido obviar de
ninguna manera, nos llevan a repasar la existencia de otros factores que favorecen las
migraciones en todo el mundo. El Síndic de Greuges, en el último informe anual que ha
entregado al Parlamento, y en un magnífico apartado dedicado a la inmigración, hace referencia a
tres factores más, a parte del económico, que fomentan las migraciones: los factores sociales, los
factores políticos y los factores culturales. Entre los sociales, por ejemplo, recuerda que "muchos
países todavía tienen un crecimiento de población superior al 2% anual. Con este índice, el
sistema de productivo no puede absorber la población que se incorpora al mercado de trabajo. La
familia selecciona a los que intentarán emigrar y así abrirán camino a los demás". A estos países
les está pasando lo mismo que al Estado Español durante los años sesenta: que las remesas de
divisas de los inmigrantes son una de las primeras fuentes de ingresos del país y de muchas
familias. Pasó en España hace unos años, y pasa hoy en otros lugares. Por ejemplo, en Ecuador
se calcula que un 90% de las familias dependen del dinero que les envían desde fuera del país.
Esto contribuye, no solo al desarrollo económico, sino también a "atenuar las tensiones sociales
derivadas de un nivel de paro elevado y a la vez a financiar las importaciones que necesitan",
como hace notar el Síndic.
A esto como ya he dicho, le hemos de sumar factores políticos, que todos nosotros conocemos, y
de violencia estructural, y factores culturales, cada vez más decisivos a la hora de abandonar el
país de origen. En la decisión de emigrar hay, lógicamente, una legítima decisión de prosperar y
de vivir mejor, y en este aspecto la percepción de que Occidente vive inmerso en el lujo y la
superabundancia acaba siendo definitiva. Tienen mucho que ver las imágenes que les llegan a
través de los medios audiovisuales.

Características del nuevo contexto internacional
El nuevo contexto internacional se caracteriza por dos elementos fundamentales de gran impacto:
el incremento estructural de la movilidad, y la creciente heterogeneidad y diversidad de las
sociedades. Y muy particularmente Europa, que había sido siempre emisora de mano de obra y
de profesionales, y que hoy se ha convertido en uno de los principales focos de atracción. La
composición de las sociedades europeas está cambiando mucho, y en Catalunya lo hace más
deprisa, porque el cambio ha comenzado más tarde y los niveles actuales son más bajos.
Un recientísimo informe del Consorcio de Recursos y Documentación, de la Diputación de
Barcelona nos hace notar que "a pesar de la alta visibilidad y los efectos mediáticos de los
fenómenos migratorios en la actualidad, las poblaciones de origen extranjero en Catalunya son
todavía escasas. En Catalunya hay unos 180.000 extranjeros con permiso de residencia, de los

�cuales unos 130.000 se pueden considerar inmigrantes económicos, es decir, personas que salen
de su país en busca de un futuro más próspero. Además, se estima que hay entre un 15 y un 20%
más de personas residentes en situación irregular: esto representa entre 20.000 y 30.000 personas
más que se suman a los inmigrantes económicos. Por tanto, actualmente hablamos de gestionar el
impacto de aproximadamente un 3% de la población, proporción que seguramente se
incrementará rápidamente en los próximos años, por la continuidad de los flujos de entrada y por
los procesos de reagrupación familiar. En el plazo de seis o siete años, Catalunya puede alcanzar
la media europea de población extranjera con unos índices del 7%". Esta es una realidad que será
así, tanto si se quiere como si no. Por tanto, creo que se falsea el debate cuando alguien pretende
plantearlo en términos como "inmigración sí, o inmigración no". Esto hoy no es posible. Solo lo
sería si decidiésemos volver a una especie de autarquía o aislamiento del mundo. Y en el proceso
de globalización actual es muy dudoso que esto llegara a ser posible. Y todavía menos, aislarse
en una burbuja si se quiere estar ente los más ricos del planeta. Si queremos ser una sociedad
moderna y desarrollada, entonces el cierre total e impermeable de las fronteras todavía es más
una quimera. Y si, como decía hace un momento, el debate "inmigración sí, inmigración no" es
un falso debate, una concesión a la demagogia populista o un "brindis al sol", mentiría más quien
pudiese tener la tentación de asegurar que con él en el gobierno vendrá menos inmigración.
Quien dijera esto jugaría peligrosamente son los sentimientos y los miedos más primarios de una
parte de la población y, por descontado, pondría en peligro la convivencia y rompería, puede que
irreparablemente, toda posibilidad de consenso político y social. En parte, esto ya ha comenzado
a hacerse, pero creo que estamos a tiempo de reorientar la situación y "desfacer el entuerto".
Nosotros, cuando afirmamos que la presencia de inmigración es una verdadera oportunidad,
además de un reto, lo decimos con el convencimiento de que lo puede ser en un doble sentido:
oportunidad de modernización para los países de origen, y oportunidad para las sociedades
receptoras.

Retos del fenómeno inmigratorio en Catalunya
Entro ahora a valorar los que, para mí, son y serán en el futuro los principales retos que plantea el
fenómeno inmigratorio en Catalunya. Y permitidme que, a raíz de algunos hechos que están en la
mente de todos, cite como reto de mayor actualidad -aunque no es el más importante- la
capacidad de desterrar del discurso político la apelación a la xenofobia, más o menos encubierta,
y disfrazada de conflictos entre comunidades. Para decirlo con más claridad, debemos renunciar,
de entrada a la tentación fácil de utilizar argumentos que se basen en una supuesta discriminación
positiva de cualquier comunidad respecto a los que estaban ya antes. Los recién llegados no han
disfrutado de ningún privilegio especial hasta ahora, y es una temeridad utilizar el falso
argumento de que los autóctonos son discriminados en comparación con los colectivos

�inmigrantes. Es una falsedad que solo se puede entender si quien lo dice está mal informado o
tiene muy malas intenciones. Es necesario que todo el mundo lo sepa y que además lo
defendamos en voz alta y sin embudos. Hoy la ley no fomenta ni facilita ningún tipo de
discriminación positiva respecto a los miembros de ninguna minoría y, además, tampoco es eso
lo que nosotros queremos.
Otra cuestión bien diferente es que, con frecuencia, aquellos que tienen más derecho a
beneficiarse de algunos servicios o programas, sean mayoritariamente inmigrantes. Pero no se
benefician en tanto que inmigrantes, sino en tanto que personas con menos recursos. Y quien
declare que los inmigrantes que los inmigrantes son más privilegiados está diciendo solo una
parte de la realidad. Llamadle media verdad, o media mentira, como os guste más. Nosotros
defendemos modelos que podríamos llamar de "integración colectiva", como lo es por ejemplo el
holandés. Según este modelo, los inmigrantes que llegan por las vías previstas legalmente, son
atendidos, en un primer momento, de forma intensiva. Se les explican sus derechos y deberes,
reciben cursos intensivos de idiomas se les hace conocer el barrio o el pueblo donde vivirán, se
les ofrece atención sanitaria, y se les pone en contacto con personas destacadas de su comunidad
de origen. De esta manera, se intenta reducir el impacto que, inevitablemente, provoca la llegada
a un país nuevo, y se proporcionan los instrumentos mínimos indispensables para superar la
prueba en las mejores condiciones, e integrarse allí donde se vivirá a partir de aquel momento.
En Holanda, además, se les paga una cantidad de dinero durante los primeros meses, hasta que
conocen bien la lengua, y comienzan a trabajar. Puede que aquí este "salario de integración" sea
más difícil de implantar, porque el nivel económico y el grado de desarrollo del estado del
bienestar en los dos países es muy diferente. Pero, en cualquier caso, insisto en que una ayuda
bien planteada en un primer momento, puede resultar decisiva para la persona que llega, y para
cómo se lleve a término después su integración.
El Gobierno Alternativo, en el Plan de Inmigración de Catalunya que dio a conocer el 23 de
enero, situaba esta primera acogida en unos centros de atención a inmigrantes que deberían estar
distribuidos, como mínimo, por los siete territorios o regiones de Catalunya, y, si se quiere, con
un gran centro de referencia en Barcelona. Una buena primera atención, insistiendo en la
necesidad de conocer el país y la lengua, parece hoy indispensable para una integración más
rápida, más intensa y menos traumática. A partir de aquí, igualdad de oportunidades para todo el
mundo y en todos los campos previstos por la normativa en vigor. Y para que esto sea realmente
posible, se debe promover a fondo el estado del bienestar para todos, y se deben desarrollar las
leyes y otras disposiciones que emanan de los Parlamentos. Y no hace falta irse demasiado lejos:
el Parlamento de Catalunya ha aprobado diversas resoluciones durante la presente legislatura. La
más reciente, el 12 de marzo, en que se instaba al gobierno de la Generalitat a:
*Desplegar la ley de extranjería en los aspectos de su competencia y elaborar un marco
normativo de aplicación consensuado.

�*Coordinarse con los entes locales para realizar políticas de integración, y dotarlos de recursos,
teniendo en cuenta el papel crucial de los ayuntamientos en la integración.
*Luchar contra las mafias que trafican y explotan inmigrantes irregulares.
*Reclamar la creación de un fondo estatal para reforzar los procesos de integración y cohesión
social, que se destinaría a las comunidades autónomas en función del número de inmigrantes.
No podrá decir el gobierno de CiU que no sabe por donde comenzar a trabajar. La Cámara
catalana ha hecho su trabajo y ahora le toque hacerlo al Gobierno. Por ejemplo, aplicando las
resoluciones aprobadas que instan a trabajar desde el consenso y la lealtad institucional y a dotar
de recursos las políticas de atención a inmigrantes. Y todavía otro reto muy concreto: la
aplicación de la Ley de Extranjería y la redacción del Reglamento. Ya he dicho antes que lo
mejor, en nuestra opinión, habría sido no tocar la ley orgánica 4/2000, que había nacido fruto del
consenso de todas las fuerzas políticas en el Congreso de los Diputados. A pesar de esta opinión,
muy generalizada por otra parte, el PP se presentó a las elecciones generales con el compromiso
de cambiar la ley, en sentido restrictivo, si ganaba. Y es obvio que ganó por mayoría absoluta.
Por tanto, pudo cambiar rápidamente la ley, añadiendo algunos artículos que, a nuestro entender,
eran inaplicables, y otros que hasta se podían considerar inconstitucionales. Por lo que respecta a
los aspectos que no se podían aplicar, ya hemos visto algunas consecuencias. Y por lo que
respecta a los que podían no ser constitucionales, algunos ya hemos hecho lo que creíamos que
debíamos de hacer. Y el tiempo nos dará la razón. Personalmente, si estuviera en mis manos,
redactaría una ley de extranjería con un único artículo: "queda derogada, a todos los efectos, la
ley orgánica 8/2000 y vuelve a estar en vigor la ley orgánica 4/2000". Y no porque aquella fuera
ninguna panacea -que no existen- sino porque era fruto del consenso y suficientemente válida
para poder aplicarla.
Si hablamos desde hace tanto tiempo de diálogo, consenso e incluso Pacto de Estado es porque
estamos convencidos de que uno de los retos de futuro en materia de inmigración es la entendida
respecto a las grandes líneas de actuación política y social. La nueva ley permite, a pesar de sus
faltas, mejorar la atención a la inmigración y diseñar políticas de integración. Y esperemos que el
Reglamento que se tiene que aprobar abundará en esta línea de trabajo Debe quedar muy claro
que no hay nada peor que tener miles, decenas de personas en situación administrativa irregular.
Aquí el gobierno debe actuar rápido y con una eficacia que hasta ahora, francamente, se ha
echado en falta. La Administración del Estado no ha sabido estar a la altura de las necesidades,
en parte por una falta de medios y en buena parte, también, por falta de previsión. Es inhumano
haber tenido y tener todavía a tantas miles de personas haciendo cola, sufriendo las inclemencias
del tiempo durante horas y horas y sin tener la más remota idea de que les podía deparar el
futuro. Así no hay quien desee integrarse. ¿Integrarse en una sociedad que rechaza y maltrata?
Todo el mundo que vive aquí debe de tener "papeles". Y es el gobierno central el que tiene las
competencias en esta materia y quien debe decidir si lo hace por la vía de la regularización de
todas las personas que están aquí, o combinando esto con algunas expulsiones por motivos

�justificados. En cualquier caso, es el PP el que ha cambiado la ley -con el apoyo inestimable de
CiU- y es el gobierno central quien tiene las competencias en materia de flujos migratorios y
debe asumir la responsabilidad. Pero haciéndolo bien y haciéndolo deprisa, para evitar males
mayores. Nosotros somos también partidarios de establecer una buena política de control de
flujos migratorios. Y no solamente para España. Creemos que debe de ser la unión Europea
quien armonice las políticas en materia de inmigración, incluidas las de control de flujos. Europa
lleva unos cuantos años viviendo en una falsa idea de "crecimiento cero" de la inmigración, la
cual, además de falsa es inviable. Y no ha hecho sino potenciar el desconcierto.

Propuestas
Proponemos para la unión Europea una política común en materia de inmigración, y en esta línea
trabajan hace tiempo nuestros europarlamentarios. En coherencia con este principio, defendemos
-y quiero insistir especialmente- una política de control de fronteras y de control de flujos. Así
como, en la medida de lo posible, una política de contratación en origen. Insisto porque se ha
repetido con insistencia malévola desde sectores conservadores, el argumento de que los partidos
progresistas y especialmente el partido socialista, pretendían abrir las fronteras para que todo el
mundo pudiese circular libremente por todo el mundo. No niego que esto podría ser el ideal, y
puede que algún día sea realidad. Al fin y al cabo sería coherente con el proceso de globalización
y de libre circulación de marcado y capital. Pero, hoy por hoy, nosotros estamos convencidos de
que se deben controlar los flujos migratorios y determinar unos contingentes anuales de
inmigración. En la medida en que sea posible, se deberá ir combinando la contratación en origen,
estableciendo oficinas de información en las embajadas y consulados españoles, con la concesión
de un determinado número de permisos de residencia para que la gente pueda buscar trabajo por
su cuenta. No podemos olvidar que siete de cada diez inmigrantes trabajan en las ocupaciones
más inestables y con menos cobertura social, según los datos del informe "España 2001" de la
Fundación Encuentro. Estos puestos de trabajo difícilmente se pueden contratar en origen. La
estadística subraya que el 33% de los extranjeros trabajan como empleados domésticos y de
limpieza, y que un 18% lo hacen de peones de agricultura y pesca. Se tendrá que determinar un
contingente anual para regular las corrientes migratorias autorizadas. Nosotros, además, estamos
de acuerdo con el principio general de que las comunidades autónomas puedan participar en la
determinación de los contingentes, en función de las necesidades locales. Aún así, sabemos que
la libertad de circulación y la creciente necesidad de movilidad de la mano de obra dificultan el
establecimiento de cuotas territoriales.
Hemos propuesto que desaparezca el permiso de trabajo -como ya lo hacen otros países
europeos-, pero entendemos que el permiso de residencia es suficiente para el control de flujos y
ya está condicionado por las posibilidades reales del mercado de trabajo. Es necesario reducir la

�burocracia y simplificar los trámites para ganar en eficacia y rapidez. Los empresarios han
denunciado muchas veces lo complicado que es que un extranjero extracomunitario pueda
ponerse a trabajar una vez las empresas han decidido contratarlo. Si aplicamos con agilidad las
medidas que he citado -por otra parte, muy elementales- tendremos toda la legitimidad para
perseguir de manera implacable, tanto las mafias que están traficando con personas indefensas,
como los empresarios que contraten ilegalmente. No digo que aplicando correctamente todas
aquellas medidas podamos acabar con la entrada clandestina de personas, porque seres humanos
que quieran venir siempre habrán más de los que podamos acoger. Pero creo, sinceramente, que
regularizar a los que están aquí, establecer unos contingentes anuales de acuerdo con los países
del entorno y agilizar los trámites de los que se autorizen a venir, sería un buen principio para
otra manera de enfocar la inmigración.

Las políticas de integración
El siguiente capítulo es el de las políticas de integración. Aquí es donde, a mi parecer, no solo se
nos plantean retos de gran trascendencia para el futuro del país, sino también algunas
oportunidades históricas. Hablar de integración es -lo decía ya al principio- hablar
fundamentalmente de la preservación de tres puntos clave en las relaciones humanas: la igualdad,
la cohesión y la convivencia. Las personas inmigradas deben disfrutar de todos los derechos y los
deberes que les correspondan, según nuestro ordenamiento jurídico. Deben conocer con todo
detalle en qué consisten estos derechos y deberes, y en que les afectan o les benefician, y en que
campos concretos pueden entrar en conflicto con sus costumbres, su cultura, o sus tradiciones.
En este marco concreto, los extranjeros tienen que aceptar nuestro cuadro de valores, y en
especial la aconfesionalidad del Estado y la equiparación entre hombre y mujer. Tendrán que
aprender a ser más libres, como de hecho todos hemos de ir aprendiendo cada día que pasa.
Aprender a serlo juntos, con sones plurales y colores de piel diversos, sin dañar el actual sistema
de valores ni la democracia. Es un reto y una oportunidad extraordinaria. Preservar la cohesión
social y el nivel más alto de convivencia posible, significa también tomar decisiones en terrenos
muy importantes, y adoptar políticas muy concretas. Políticas sociales y políticas urbanísticas,
las cuales tienen costos elevados. La llegada de miles de personas cada año con necesidades
sociales y de vivienda, pone de manifiesto la falta de recursos y el abandono de muchos barrios
en pueblos y ciudades. Este es un reto que debemos de convertir en una gran oportunidad
aprovechada.
Es posible comprender las actitudes de algunos ciudadanos cuando afirman que no son racistas, y
al mismo tiempo rechazan el establecimiento de más personas inmigradas en sus barrios. Es
posible entender que sientan como competidores directos a aquellos que todavía están peor que
ellos, y más dispuestos a aceptar cualquier trabajo o cualquier vivienda. Pero no será por la vía

�del enfrentamiento como podremos resolver los conflictos. Y todavía es más irresponsable que
quien tiene la obligación de dar salida a los problemas se limite a constatar que "hay mucha gente
que piensa de esta manera". Lo que se nos pide son medidas concretas que hagan posible que los
ciudadanos ganen en calidad de vida. Esto se debe de hacer comenzando desde abajo, en los
barrios, en los pueblos, en las ciudades. No podemos pretender sobrecargar determinados barrios
con nuevos conflictos, porque todavía no habían superado del todo la degradación a la que
habían estado sometidos desde hace muchos años.
Si a la fractura social que viven algunos barrios, añadimos ahora una fractura que se quiera
justificar por razones étnicas, el resultado puede ser explosivo. Pero si evitamos que estos barrios
se degraden y destinamos grandes inversiones de dinero para dignificarlos, si hacemos que los
vecinos se sientan bien y estén orgullosos de él, si los recursos de los cuales pueden disfrutar los
extranjeros no van en detrimento de los que también necesita mucha gente autóctona, entonces
conseguiremos más calidad de vida para todos y evitaremos enfrentamientos muy peligrosos. Se
trata de no hacer pagar la factura de los costes que tiene la diversidad de culturas a los que tienen
menos margen para ceder, a los que justo acaban reconvertir su barrio urbanísticamente
deficiente de los años 50, 60 ó 70, en un barrio digno, con grandes penas y trabajos. Se trata de
evitar a los que acaban de llegar a la dignidad urbana tengan que hacer una aportación tan
onerosa a la integración de los recién llegados que su reciente tranquilidad sea puesta en peligro:
¡Terrible ironía sería ésta!. Es aquí donde todos debemos extremar la prudencia de nuestras
expresiones, demasiado ingenuamente complacientes con los recién llegados o poco coherentes
con las dificultades que experimentan los inmigrantes de vieja fecha, o bien al contrario,
exagerando interesadamente donde ingenuamente estas dificultades para obtener la complacencia
de los mismos. La integración y la cohesión son cuestión de ritmos sabiamente distribuidos y
esfuerzos titánicos en determinados momentos y lugares críticos. No nacen de la buena fe y
basta. Ni es admisible, en el extremo contrario, que se imaginen imposibles. La cohesión no es
imposible. Saldremos adelante con poco que los ingenuos y los interesados de uno y otro
extremo nos dejen trabajar o, mejor dicho, nos ayuden. El Gobierno Alternativo ha presentado
diversas propuestas en esta línea, entre las cuales lo que llamamos Pla Urban para los barrios de
Catalunya, que no es otra cosa que una gran inversión para mejorar el urbanismo y la calidad de
vida de los barrios más castigados de nuestro país. Se debe impedir la degradación urbana y la
utilización creciente de la infravivienda; no se puede dejar todo al libre mercado, se debe
planificar y, muy particularmente, favorecer un parque de vivienda de alquiler con precios
asequibles y adecuados a los perfiles; es necesario un nuevo plan público de vivienda que se
adecue a las nuevas circunstancias sociales y que garantice el acceso a la vivienda pública en
igualdad de condiciones. También se tendrán que ofrecer incentivos fiscales para la rehabilitación
y gestionar planes que integren las necesidades en formación, ocupación y vivienda. Se trataría
de mejorar la calidad de vida de todo el mundo, con independencia del origen de cada persona.
Este es nuestro modelo de desarrollo, porque nos parece el modelo más progresista. Ya sabemos

�que la aplicación de este modelo integrador, basado en la igualdad y en la preservación de la
cohesión social, tiene un coste muy elevado. Pero nos parece indispensable poner dinero sobre la
mesa, a cambio de transformar los pueblos y las ciudades; en definitiva, el país, en la línea que
queremos. Se ha hablado de diferentes cantidades, tanto a pagar por el Estado, como por la
Generalitat y los ayuntamientos. En cualquier caso, la decisión de volcar mucho dinero en los
servicios a las personas y en los barrios se debe de hacer, inevitablemente, por consenso, porque
hay que sumar muchos esfuerzos y hacer economía de escala. Otros países lo han hecho: en los
últimos años, por ejemplo, lo ha hecho el gobierno Jospin en Francia, y con resultados bastante
espectaculares.
El inmigrante no debería sufrir exclusión. Primero, porque no lo desea y, además, porque viene
en condiciones de integrarse si no encuentra impedimentos. Las políticas de integración deben
tener por objetivo principal eliminar las causas que pueden provocar la exclusión. Nosotros
hablamos, incluso, de un posible "modelo catalán de integración", que se basaría en los
siguientes elementos: el respeto a los derechos humanos, el respeto a la diferencia, la defensa de
los valores y las prácticas básicas de la democracia, especialmente el respeto por las libertades
individuales, la igualdad y la no-discriminación por motivos étnicos, de sexo, religiosos o
lingüísticos; la defensa de la cohesión social de las ciudades y los pueblos, el fomento de la
interacción y de la construcción del sentido de identidad y pertenencia a una sociedad común.
Y debo remarcar, para ir acabando, que el Pacto para una Nueva Ciudadanía, que nosotros hemos
propuesto y proponemos, debe contemplar también, necesariamente, aspectos sociales y
culturales. Me refiero sobre todo a fomentar la cultura de participación y el asociacionismo. Y no
digo solo entre los inmigrantes. Porque, aunque es cierto que en nuestro país existe una larga
tradición en este campo, el compromiso personal y la participación de los ciudadanos en la toma
de decisiones no parece haber crecido mucho. Es muy importante que los inmigrantes participen
en las asociaciones de vecinos, AMPA, entidades deportivas y culturales, ONGs y en consejos
sociales y municipales. Como es importante que lo haga, en general, toda la ciudadanía. La
inmigración nos abre las puertas a nuevos marcos de relaciones y significa también una buena
oportunidad para el contacto intercultural y la profundización en los valores de la democracia de
base y participativa.

Identidad cultural
El aumento del número de extranjeros en Catalunya, hijos de tantos países y culturas diversas,
puede ser una gran oportunidad para repensar nuestra identidad. Algunos lo han querido hacer
desde la unión respecto actitudes que podríamos llamar fundamentalistas. Otros, aunque mejor
documentados, no han podido evitar, a pesar de todo, expresar sus temores por lo que respecta a

�la desaparición de una determinada manera de entender nuestra identidad y nuestra cultura. A mí
me parece que a las personas de actitud abierta y progresista nos toca creer y defender que la
multiculturalidad es posible. Y trabajar para hacerla más viable. No una multiculturalidad basada
en el relativismo de que todo sea igual, ni de que no hay nada que se tenga que defender.
Naturalmente que reconocemos una cultura propia, milenaria, pero que justamente se ha ido
enriqueciendo con el contacto con todo aquello que nos ha venido de fuera. La cultura no puede
ser estática, ni sagrada, ni que se inscriba en un registro y quede ahí para siempre. La cultura la
hacen las personas que están en un país, que viven y que trabajan, que conocen y respetan el
legado de sus antepasados, pero que saben transformarlo con su propia vida. La cultura es
dinámica, y cuanto más lo sea también será más plural, más viva y más democrática. Hoy en día
nadie se atrevería a discutir seriamente la aportación de los que vinieron hace unos años de otros
rincones de España a nuestra ciudad catalana común. Y los que se acaban de incorporar ahora o
lo harán en un futuro tienen el mismo derecho si ellos quieren y si reconocen y respetan lo que ya
hemos hecho entre todos. De hecho, cada vez más, nos guste o no, todos forman parte de una
misma civilización universal, pero es necesario que esta se continúe expresando y manifestando
pluralmente en una diversidad de lenguas y culturas que se deben preservar y enriquecer. Todo
esto, entronca también perfectamente, a mi entender, con el modelo de ciudad y de país que
nosotros queremos para Catalunya. Unas ciudades y un país perfectamente integrados en un
mundo global, que conserven y potencien toda su vitalidad. Y esto solo nos parece posible si
huimos de cualquier tentación de etnocentrismo y apostamos abiertamente por la diversidad y el
cosmopolitismo.

Pasqual Maragall i Mira .
Presidente del Partit del Socialistes de Catalunya.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46601">
                <text>Oportunidad y reto para Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46602">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46603">
                <text>2001/04/15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46604">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46605">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46606">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46607">
                <text>Immigració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46608">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46609">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46610">
                <text>Política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46611">
                <text>Publicat al n. 14-15, febrer-setembre. Transcripció d'una conferència.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46612">
                <text>La Factoría</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46613">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2841" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1632">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2841/23_13.pdf</src>
        <authentication>838cfe888c87c10508cdc2d24cc39f93</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46616">
                    <text>FACTORS THAT CONTRIBUTE TO A SUCCESSFUL
AND PROSPEROUS REGION IN A GLOBAL WORLD
Pasqual Maragall SUMMER 2000

My experience with Swedish cities
Global village or a globe of cities
From the system of cities to the single city
A proposal.

�À^M
v

J

., VU ! '

^i, 1 i6r,H'" '" |

V v - ^

,. k,ví^'

I want to express my gratitude to the City of Malmô, the Swedish Federation
of Municipalities, and the Forenings Sparbanken and in particular to M.Sòren
Andersen, Deputy Managing Director and M. Ulf Svensson, Head of the
KOMMEK -committee. M. SVENSSON, who must have a first class data base,
has been trying for a number of years to get me to this growingly important
meeting on urban and regional policy.
My life changed a bit in the last four years. I ceased to be Mayor of Barcelona
after 15 years of office; immediately after I quitted the Presidency of the
Committee of the Regions of the European Union and embarked in teaching at the
3 rd University of Rome a course of one semester about "A Closer Europe" . Back
to Barcelona I engaged in candidating for the Presidency of the Government of
Catalonia but even winning in popular vote I wasn't able to overcome the
subtelties of the electoral law and the alliance of the Catalan nationalist coalition
with M. Aznar's Popular Party: thanks God, this permits me to be here to-day.
Nevertheless I promise to come back next time as President of Catalonia, if
fortune helps. My wife and I feel always at home in Sweden.

2

�3

ÍMv expérience with Swedish Citicsl
I have learnt a lot out of my stages in Stockholm, Goteborg and Malmoë with
myfriendsMatts Huit, Lisbet Palme and Gunnar Ericson, the former member
of the International Olympic Committee.
Stockholm was bold enough to launch the so-called Bangemann Challenge, a
project confronting a number of Eurocities in the implementation of the 10
recommendations of the Commission on the Information Society who wore the
name of the then member of the European Commission.
This initiative was a pioneer one. I want to stress here my belief in the European
network of cities and regions as one of our main assets in global competition.
Global companies are decissive. But global cities and their metropolitan regions
are decisive as well.
Externalities count. If global companies are able to understand to what extent
their long term success depends on the existence of strong local and regional
communities, we will approach a kind of welfare optimum. Otherwise we will
not. Negative externalities, such as pollution, divided communities, and the new
social divisions stemmingfromdifferent levels of iníòrmatization, will eat up the
benefits of global competition.
Europe has to show that this new equilibrium between markets and social
cohesion is possible. I am no talking about theoretical concepts: I talk about real
and specific regions and cities where global competition and the quality of
local life do not hinder each other. The dialogue between these to main factors
of modern Ufe, territory or community and economic exchanges, has to have
strong and concerned actors. And you in Scandinavia are again one of our
references in this field.
I recall the strong impression obtained out of the the visit to the House of
Science, at Chalmers University, in Goteborg, where close to a hundred firms
were being created, and not only small ones. Indebo had been among them.
Since my return to Barcelona I used some of the inputs I learnt at Chalmers in the
implementation of Initiatives Inc., a capital risk company owned then by the
municipality and to-day 75% private and 25 % public, and in the creation of
Barcelona Activa, a municipal entreprise helping young professionals and women
to establish small businesses.

3

�4

A lot of time has elapsed since then. But as I will stress later on there is still a long
way to go in the cooperation between local goverment, business and
universities. Universities have to change a lot their corporatist approach to social
life and business. And cities have to understand to what extent they can help to
welfare by creating links and both assuming resposibilities from higher levels of
government and devolving them to citizens. Business can help a lot in teaching
both governments and universities to increase efficiency. But at the same time
they will certainly learn to deal with them in a more friendly way, because they
themselves will depend on the efficiency of social overhead and the
multiplication of knowledge in specific territories.
Malmoë has produced a splendid example, along with Copenhaguen, in the
strenghtenning of the the European network of cities and communications,
with the new bridge. This is one of the best news of the year 2000 for all
Europeans.
I am a believer in Adam Smith's sentence that growth is bom out of the expansion
of markets. One thing only has to de added: markets do not grow solely by long
distance investment; markets grow of the deepenning of connections between
more or less close by agglomerations of people otherwise barely related to each
other.
The Internet revolution hinges on this principle: it makes long distance
exchanges cheaper and quicker, at the same time that it allows for the
multiplication of closer contacts with close people, a factor which ends up being
crucial.
This is so much so that the great difficulty, as I recall, in the auction of the cable
network in Stockholm by Telia was the related obligation for the winning
company to extend a costly cable system far North in Sweden. Density is still a
decissive factor in the networking business. Part of the talk about the coming
changes in the pattern of locational decisions due to internet is unfortunately
empty talk.
Investments like the ones Malmoë has been experiencing in recent years are more
strategic than certain very advertised year 2000 wonders. The bridge for one, but
the recovery of the old entrepôts close to the harbour also (I very well recall the
meeting there of the victorious ESParty after Jospin and Blair had arrived to
government in 1997). A city with dead zones is an ill city. Citizenship requires
elimination of nonsense spots. Remaking a city is a long process of giving sense
and beauty - as Richard Rogers reaclls once and again - to every corner.

4

�5

The combination of a big event project with a fixed capital program of city
improvements is the winning strategy. Some say this was the secret of the
Barcelona "renaissance", related to the 1992 Olympic Games. They are right. Yet
it is also true that the event alone does not necessarily help. The event provides for
a certain climate which is very helpful in creating the synergies, private and
public, which will change the city. And it gives coverage to a particular city image
and name. You then are in the market. But you have to produce something more
than a momentum. You have to produce something consistent and stable, for
good. The improved city becomes then the product and the engine of new
moves ahead.
This is specially important for cities which are not capital cities. True cities so to
speak. Capital cities enjoy the advantages of a critical mass of movements, both
real and virtual, physical and financial. Cities as such do not. They have to create
their own capitality in a sense or another. They have to produce their critical
mass, which is not given by political density. This enterprise is one in which the
wellbeing of the human adventure is at stake. Malmoë is one of these places.

5

�6

¡Global village or a world of cities
Cities, congestion, and diversity are at times the names of the issue that the world
is more afraid of. Cities appear to be the real problem, because they are
WHERE the problems appear.
Let me explain a little bit what my experience of mayor has taught me in this
connection.
At times the quick rythm at which the process of massification and urbanization
occurs in a given city or neighbourhood, overcomes initially the capacity of the
altready established and of their buildings and social structures to absorb
diversity, or the ability of the ethnic majorities to share social life, or of those
whose wealth is not currently used to contribute to public spacefinancingto do it,
or of grown ups with repect to young ones, or of local youngs with repect to
young newcomers and even of old and established inmmigrants vis à vis the more
recent ones.
It is true that a well managed city is able to absorb incredible amounts of
diversity. Cities act as a kidney able to purify an amazing amount of liters of the
fluid in circulation But, as in the case of the kidney, given certain circumsances, a
limit to this assimilation capacity appears. The limit can be improved or
enlarged, thanks to robust democratic and c ommunity values but cannot be totally
denied. It dependes a lot on the density of the phenomenon of diversity over
space and time, and therefore on the ability to obtain good processes of
integration in specific neighborhoods and over specific periods of time.
This is why the robustness of neighborhoods, communities, cities and regions,
as well as of local businesses, has a lot to do with a well accepted cultural
plurality or, to use a name that does not satisfy me totally, with multicumiralism
Left parties have been too slow in assuming the complexity of these processes as
well as conservative parties have been playing the greedy but dangerous game
of obtaining popular suport, namely working class support, against newcomers.
This is going to be one of the political keys to the quality of life in cities, among
other factors. We will need in Europe perhhaps not 100 million inniigrants in
the next 50 years, as was predicted, but well around 50 million - a million a
year -. This in case we suceed in aplying in general in Europe measures of the
kind you in Scandinavia have been able to design some time ago in thefieldsof
the increase in birth rates and in that of the ability of couples or singles to go on
working while having young kids, which amounts to the same. Otherwise the
problem will be only compounded at a larger scale.

6

�7

And we should even recall that Gosta Espin Andersen has showed the costs and
problems of the Scandinavian welfare model, which is in many senses superior
to the continental or the anglosaxon one, in case wages in the service sector follow
the quick growth of those in the new economy.

Up to here we have seen a reasonable sociopolitical approach to the growth of
cities. But also an economic approach to the growing size of cities is possible.
It can be helpful in obtaning some clues for the design of strategies of
improvement at the local and regional level.
You see in the present graph how the equilibrium size (Pe) of a city does not often
coincide with the optimum size (P*)

•
P* P"

Population

OPTIMUM SIZE (P*) AND ACTUAL SIZE (P") OF CITIES

7

�Population growth does not stop at the minimum average costs per person,
where the city size would obtain a so-called optimum (the cheapest town per
person), but goes beyond towards an non-optimal or extra-optimal actual
population
perhaps because people, in moving or not to that particular city, perceive
the predominant average cost rather than the actual marginal cost of the last
arriving to it.
perhaps because the relative prices countryside/city have changed in favor
of the latter so that the countryside is not able any more to buy urban services,
among them education, health and leisure. (In my country many aged people, not
only the more mobile youngsters, move to bigger towns because of the health and
pharmaceutical services)
Should we be scared by that hypotetical tendency of cities to go beyond their
better size ? No. It is a fact of life that people in general prefer to live together
than alone, and for sound reasons. Let's disregard for the sake of the argument the
case of third world megapolis which involves a much longer chain of resoning.
We concentrate in the cities of the Northwestern hemisphere. Here and now we
should find ways to compensate for congestion costs and other negative
externalities as we experience them
At any rate the psychology of people and social thinkers as to the amenities or
threats involved in urban life and in general in a world of increasing population
has proved in history a very cyclical one.
Ricardo and Malthus foresaw global stagnation linked to the increase in
population and to the extension of the margin of bad land being cultivated. They
didn't count on America.

Almost 2 centuries after (from 1815 to 1974) the Meadows Report told us about
the same: in 1994, according to their MIT research, there would be no oil left ( not
good land this time but oil). It is perhhaps not the best moment to comment on oil
prices, but 25 years passed the deadline, it is hard to deny that stagnation is not
precisely the rule of the day.

�9

Let's take a recent example and we will realize both thefragilityof predictions,
with their underlying doctrines, and the need to approach regional and urban
strategies on sounder basis, which is the main purpose of KOMMEK 2000, as I
understood it.
One of the cultural vehicles that I respect most, the British weekly THE
ECONOMIST, evolved in the last years in the following way: a cover story
announced five or six years ago that "Hell is an American City". That cover
portrayed a picture of a crippled, poor black person walking against the
background of decaying housing units in, say, the Bronx. The very definition of
hell was made to correspond to that image.
Not much later, proving the candidness of their managers, the same magazine
conducted a thorough reasearch showing in the end that the tide had turned around
and that cities had become the place of knowledge creation and knowledge
transmission.
Two years and a half ago (1998, Jan 10th, p.15) THE ECONOMIST showed that
''America's cities can yet be resurrected". The period since the 1960's, when
central cities began to loose populetion, has ended.
This changing psychology about thefeteof cities permits us to think of the global
world in a new manner.
We can now think not in an abstract and inmaterial global village, which
otherwise is not a true and practical reality, but in a world of cities, which is a
more reasonable hypothesis.
T4e best way to get to a real global village is therefore to build a world of cities
That would function well
Reasonably open
And efficiently interconnected
This is valid too not only at the world level but also at the national or regional
level. An efficient nation and an efficient region will be those who have built an
efficient system of cities.

9

�From the system of cities to the single city
For any given city of the system we have to take into account three principles:
1 - The city does not admit internal islands or lack of communication
2 - Both misery and wealth tend to colonize their environment
3 - The city is an intermediate level between society and state and also
between market and state.
Out of these three principles stem three policy rules. But let's first explain better
what mean by incommunication, colonization and the intermediate role of cities.
1 - The basis of the existence of cities is the existence of economies of scale or
economies of agglomeration. Until a certain threshold, of which we talked before,
living together in agglomerations is cheaper than living alone or in small
population entities.
But this implies the inexistence of obstacles to the interaction of those living
together. A city with incommunicated or seggregated small neighborhoods would
be the worse of the worlds, that of the lack of scale and that of the lack of access
to services.
2 - The tendency of economically segregated cities is towards incomunication.
Fear of those who have less (or are ethnically different) and price of land where
those who have more live makes economic diversity very difficult in any given
part of the city.
3 - The proximity of citizens to local goverment and local services makes cities
more accountable than nation-states. The perception of what I get from and
what I pay to local government is much more straightforward than in nations.
The three policy rules emerging from this picture are the following:
1.- The city must prevent barriers of all kind from existing. Public
space should provide all citizens with a sense of pride and with easy access
to services. In Barcelona we talked about "monumentalizing" the working
class periphery and "hygienizing" the old downtown. We meant to
eliminate the urbanistic barriers of suurban or dwntown lack of quality .
We spent a lot in the quality of the interventions in poor neigborhoods and
even more in preventing internal ghettoes.
2.- Free riding must be prohibited. Wealthy metropolitan suburbs paying
low taxes and making daily use of tax expensive and poorly equipped
downtowns makes for a vicious circle of poverty and wealth. Metropolitan
areas must be recognized not only for statistical purposes but also to
produce a fair sharing of the costs of the real agglomeration.

�3.- Cities should obtain a larger share of public responsibilities if we
want to optimize the accountability of governments. The subsidiarity
principle declared in the European Treaty should not be limited to the
relationship between the nation-states and the Union.
The last point deserves some comment.
Cities could and should become the first level of a reorganization of
government in the sense of competitivity and equivalence between price and
service.
Regions can become the place of devolution of government to cities and citizens,
by defining the economic and overhead strategies needed to survive in an open
world market.
Cities can do more than just being perceived as more sensitive to local needs and
costs.
A proposal!
Cities can create virtual markets by being audited on several counts by
independent bodies.
My proposal is that European cities and universities network to define a
battery of common urban indicators on a regular time basis.
The items to be measured could be initially the following:
1 - Pollution
2 - Noise
3 - Criminality
4 - Traffic accidents
5 - Housing prices
6 - Educationa levels
7 - Health
8 - Justice
9 - Public transport
A tentative set of the correspoding indicators could be:
1 - CO 2 in the air (three points in tne city)
2 - The % of main streets with more than 60 decibels
3 - Victimation rate
4 - People killed in accident per 100.000 inhabitants
5 - The # of yearly wages to buy a new/used apartment

�12

6 - Scool drop outs in %
7 - Life expectancy, infant mortality and basic health assistance cost
8 - Average time ofjudicial resolution for minor offences
9 - Commerial speed

By regularly auditing efficiency in a number of urban services cities
in credibility. The corresponding universities of these cities would provide for the
needed relayability of the audits.
It is not unlikely that the London School of Economics ( via theUrban Program,
conducted by Richard Sennet and T. Burnett) can engage in a similar kind of
project. In the last meeting of the Advisory Council of the program that I attended,
mention was made of the fact that the LSE was analyzing the possibility of
cooperation in a series of projects with a number of European universities
(Humbolt in Berlin, the University of Milano and Sciences Politiques in La
Sorbonne, to which I would like to add the University of Barcelona, via the Aula
Barcelona program).
Businness and in particular the financial sector would certainly welcome this
kind of effort. The rankings of cities obtained by surveying businnessmen on a
certain number of charecteristics of European cities are helpful (namely the
Healey and Baker ranking survey). What I am proposing is a complementary kind
of measure, not based on opinion but in objective measures conducted on
common basis and similar protocols by a network of independent University
departments.
Local and regional finance, once the Euro is adopted, is going to become a
booming sector. Perhapps the FòreningsSveriges Kommunalekonomer and the
FôreningSparbanken, which is already operating in the Swedish local finance
market, would be interested in obtaining good records of municipal efficiency
in European cities. Certain mayors are not enthusistic about it. They probably
don't know that they will be forced to give up if they want to be financed in the
not so distant future.

12

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46617">
                <text>Factors that contribute to a successful and prosperous region in a global world&#13;
</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46618">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46619">
                <text>2000-07-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46620">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46621">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46622">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46623">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46624">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46625">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46626">
                <text>Conferència organitzada per l'Ajuntament de Malmö, la Federació Sueca de Municipis i el Förenings Sparbanken.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46627">
                <text>Malmö (Suècia)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46629">
                <text>Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46628">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2842" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1634">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2842/Presa_possesio_MHP_JB.JPG</src>
        <authentication>8e09d8cd0ad436ad1d5a46f55e8795c1</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="46641">
              <text>Digital, jpeg</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="10">
          <name>Dimensions físiques</name>
          <description>The actual physical size of the original image</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="46642">
              <text>1424 kb</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46632">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46633">
                <text>2003-12-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46634">
                <text>Fotografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46636">
                <text>Investidura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46638">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47096">
                <text>President de la Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47152">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46640">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47153">
                <text>Pasqual Maragall al balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) el dia de la presa de possessió com a president.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47154">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46643">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2843" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1635">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2843/20011127_CATALUNYA_I_L_AUTOGOVERN_PERSPECTIVA_2008.pdf</src>
        <authentication>be6e1a666261cd538694b52602320f45</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46644">
                    <text>,

COMISSIO D'ESTUDI PER A
L'APROFUNDIMENT DE
L'AUTOGOVERN

I

PROPO.STA D~INFORME

lniciativa-Verds
per Catalunya

A

1•

Esquerra Republicana de Catalunya

Grup Parlamentari

•

Grupf'eriamenilari

s oclaUeto..Cluta dana pel Oanvl

�CATALUNYA I L'AUTOGOVERN: PERSPE CTIVA

2008

Sumari

I.

PRESEN TACIO

II.

LES RECOM ANACIO NS DE LA COMIS SIO
1. Actualitzar la definici6 de les competencies de la
Generalitat i del seu exercici

2. Revisar la regulaci6 de les instituci ons propies de la
Generalitat i del govern local a Catalunya
3. Refon;ar la posici6 de la General itat com a part de
l'Estat
4. Instituci onalitza r la presencia de la General itat en la
Uni6 Europea
en l'ambit de les relacions
internacionals
5. Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics
culturals de l'Estat plurinacional
6. Establir els drets i els deures d~ls ciutadans de
Catalunya

III.

CONSID ERACIO NS FINALS

2

�I. PRESENTACIO
1. El treball de la Comissi6 ha tingut per objectiu l'avaluaci6 del rendiment

de l'autogovern i la proposta de Hnies de reforma per a millorar-lo, d'acord
amb la Resoluci6 343/VI, aprovada pel Pie del Parlament en data 14 de
novembre de 2000 (BOPC 117).
2. Es opini6 de la Comissi6 que l'equilibri assolit pel pacte que culminava
la transici6 democratica, amb renuncies per totes les parts, ha produ'it el
periode mes llarg i ha suposat significatius avenc;os en el nivell
d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, la Comissi6 constata que no s'han
desenvolupat
estatutaris
comparegut

totes

(vegeu
davant

les

potencialitats

dels

els informes presentats
la

Comissi6).

A

textos
pels

mes,

constitucionals
experts

les

que

i

han

circumstancies

socioeconomiques, politiques, tecnologiques i culturals del darrer quart de
segle han modificat de manera substantiva el context en que Catalunya ha
d'exercir la seva capacitat politica. La intensificaci6 de les dinamiques
integradores a escala europea i mundial i en paral·lel el reforc;ament
d'identitats i solidaritats de caracter nacional i local han de ser recollides
en la proposta d'aprofundiment de l'autogovern que es fa en aquest
Informe.
3. La Comissi6 considera que la posta al dia de l'autogovern de Catalunya
es justifica tambe en la necessitat de facilitar l'elaboraci6 de les politiques
avanc;ades que el pais exigeix i que han de donar a la nostra societat mes
cohesi6, mes justicia i mes benestar. No es d'estranyar, per tant,
l'existencia de l'aspiraci6 d'una majoria social catalana a una major
capacitat d'autogovern, tal com revela el suport electoral obtingut per les
forces politiques que han proposat l'extensi6 d'aquest autogovern i tal
com es manifesta tambe en els estudis d'opini6 sobre la questi6.
4. La Comissi6 avanc;a una serie de propostes de reforma normativa,
d'actuaci6 jurisdiccional o d'iniciativa politica. Aquestes recomanacions
s'inspiren en principis com la plurinacionalitat de l'Estat, la subsidiarietat o
proximitat, l'autonomia territorial i local i la solidaritat. Aquests principis

3

�deriven dels Tractats de la Uni6 Europea, de la seva Carta de Drets
Fonamentals, de la Carta europea de l'Autonomia local, de la Constituci6
de 1978 i de l'Estatut de 1979. Amb aquestes propostes, la Comissi6
estima que poden ser corregides moltes de les carencies del sistema
actual i millorar-ne els resultats en benefici de la societat catalana.
Finalment, l'Informe de la Comissi6 conclou amb unes consideracions
sobre les mesures disponibles i el ritme d'aplicaci6 de les seves propostes.
5. L'Informe de la Comissi6 no fa referencia al sistema de financ;ament de
l'autogovern, tot i tenir una importancia decisiva quan

es tracta

d'aprofundir l'autonomia catalana. Altres iniciatives parlamentaries sobre
el tema han portat la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de
l'Autogovern a no tractar la q0esti6 del financ;ament en aquest Informe.
Per la mateixa ra6, la Comissi6 nomes ha considerat de forma somera les
questions referides a l'ordenaci6 territorial que actualment s6n objecte del
treball d'una ponencia parlamentaria especial.
6. La Comissi6 ha tingut molt en compte les aportacions que en els
darrers anys ha fet la doctrina juridico-publica sobre la materia, tant la
que s'ha elaborat entorn de l'Institut d'Estudis Autonomics, com la que
han produ"it els Departaments i Instituts de les Universitats catalanes. La
Comissi6 agraeix la contribuci6 de totes les persones que han col•laborat
amb la mateixa en el curs dels seus treballs. De manera especial, reconeix
la contribuci6 que han fet les persones que han comparegut durant les
seves reunions en qualitat d'experts i l'Informe preparat pel Lletrat de la
Comissi6. Les seves aportacions han estat de gran utilitat.

4

�II. LES RECOMANACIONS DE LA COMISSIO
Les recomanacions de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de
l'Autogovern afecten a diversos ambits de la nostra organitzaci6 polftica.
Aquests ambits s6n exposats a continuaci6 en sis apartats, amb indicaci6
dels objectius espedfics i dels instruments jurfdics i polftics que poden
contribuir al seu assoliment.
1) Actualitzar la definici6 de les competencies de la Generalitat i del
seu exercici
2) Revisar la regulaci6 de les institucions de l,a Generalitat i del govern
local a Catalunya
3) Reforc;ar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat
4) Institucionalitzar la presencia de la 'Generalitat en la Uni6 Europea i
en l'ambit,de les relacions internacionals
I

5) Garantir el reconeixement dels aspectes simbolics i culturals de
l'Estat plurinacional
6) Establir els drets i els deures dels ciutadan~ de Catqlunya
I

'.

I

1. Actualitzar la definici6 de les competencies ,de la Generalitat i
del

seu exercici

1. La Comissi6 considera que les inte'rpretacions extensives del bloc de la

constitucionalitat 1 la concepci6 expansiva de la legislaci6 basica i de les
lleis organiques han a·l terat el repartiment competencial previst en els
I

'

!

I

textos de la Constituci6 espanyola (CE) i l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya (EAC) i han produ'it una reducci6 de les potencialitats
"

'

'

d'autogovern contingudes en els textos esmentats. Per altra part,
l'abandonament practicat pel legislador• autonomic en el desplegament
d'algunes de les seves competencies o determinades renuncies a utilitzar
la via jurisdiccional davant del Tribunal Constitucional (TC) han restringit
tambe l'exercici de l'autogovern. Es necessari, per tant, actualitzar la
definici6 de les competen&lt;;:ies autonomiques en funci6 de l'experiencia

5

�acumulada,

sense

alterar el

caracter obert

dinamic del

model

constituciona I.
2. Mes en concret, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de
l'Autogovern considera que ~al apuntar a q'uatre objectius, que s'han de
traduir en decisions autonomes de la Generalitat o en decisions conjuntes
de la Generalitat, i de l'Estat. Aquests objectius s6n els segOents:
a) Desplegar les competencies legislatives reconegudes en l'Estatut i que
no s6n objecte de contro'versia
b) Desplegar les competencies executives, procedint a
-

requerir de l'Estat la culminaci6 dels traspassos pendents

-

enfortir les instancies polftico-·a dminiitratives territorials mes properes

'

als ciutadans, transferint competencies i recursos de l'Estat a la
Generalitat i d'aquesta als governs locals
I

-

actiyar les competencies de la Generalitat pel que fa a l'Administraci6
'

'

de Justicia
-

adscriure

''

la

potestat

reglamentaria

plena

a

les

compet~ncies

executives
-

avam;ar en la transferencia de l'execuci6 de competencies· propies de
l'Estat a l'Administracio de la Generalitat

c) Recuperar plenament el repartiment cornpetencial Estat-Generalitat
establert a la CE i lfEAC, procedint a

-

fer efectives les previsions estatutaries n&lt;;&gt; realitzades (per exemple, en
materia d'administraci6 de justi,cia, demarcacions judicials, notarials i
registrals, medi ambient, gesti6 d(infrastructures d'interes general,
participaci6 de la Generalitat en entitats i empreses estatals, etc.)

-

activar· la participaci6 de la Generalitat en l'ambit de l'ordenaci6
general de i''activitat economica (CE art. 131), que emmarca les
competencies exclusives de la Generalitat en aquest camp (EAC art.
12)
6

�-

promoure la

revisi6

de l'abast de les lleis organiques en el

desenvolupament i l'exercici dels drets fonamentals i del regim
electoral general
-

promoure la revisi6 de l'abast formal i material de la legislaci6 basica
estatal, que no hauria de desbordar l'establiment de principis o regles
fonamentals

-

promoure la revisi6 de l'abast de la noci6 d'interes general com a
criteri

de

repartiment

competencial

(per exemple,

en

materia

d'infrastructures), per tal que en l'apreciaci6 de l'existencia d'aquell
interes intervingui tambe el govern autonomic
-

promoure la revisi6 de l'abast del principi de territorialitat com a lfmit
de l'exercici de competencies autonomiques, substituint la concepci6
inspirada en una desconcentraci6 administrativa per una concepci6
decidida

d'autonomia

territorial

que

simplifiqui

tambe

l'acci6

administrativa
-

promoure la revisi6 de l'abast de les competencies transversals (per
exemple, foment de l'activitat economica), per tal que ' no produeixin
una desvirtuaci6 del repartiment competencial i es converteixin en
obstacle per al disseny de polftiques efectives i eficients en determinats
sectors

d) En el mare constitucional i estatutari. procedir a l'ampliaci6 de les
competencies de la Generalitat, admetent la singularitat de la distribuci6
competencial i avanc;ant cap a convertir-la en actor principal de la
legislaci6 i execuci6 en fT1ateries ,com les segUents:

- regulaci6 de les institucions d'autogovern
I

- regim jurfdic i organitzaci6 del govern local
- organitzaci6 territorial
- manteniment de la seguretat publica i policia
- llengua
- ensenyament
- medi ambient

7

�- migracions
- cutLt ra, mitjans de comunlcaci6 i esport
- organitzaci6 de l'administraci6 de justfcia
- funci6 publica notarial i registral
- legislaci6 electoral autonomica i local i consultes populars
- foment de l'activitat economica general
3. Aquests quatre objectius impliquen actuacions diferents. En alguns
casos, l'actuaci6 se situa en l'ambit estrictament catala, per exemple,
quan es tracta d'activar una capacitat legislativa de la Generalitat encara
no exercida, tot i tenir una competencia indiscutida sobre la materia. En
altres casos, es tracta d'emprendre actuacions en l'ambit estatal, establint
acords amb el Govern ~e l'Estat, fent us de la iniciativa legislativa o
recorrent als instruments jurisdiccionals.
La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern enumera, per
tant, les actuacions relacionades amb cadascuna dels objectius anteriors i
seguint el mateix ordre.
a) Respecte del desplegament normatiu de l'Estatut, la Comissi6 d'Estudi
per a l'Aprofundimen t de l'Autogovern recomana:

-

Impulsar

la

iniciativa

legislativa

en

materies

de

competencia

reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament catala: per exemple,
ordenaci6 de l'ensenyament, recerca, poHtica familiar, ordenaci6 del
sector industrial o regim electoral
-

Activar les previsions estatutaries no implementades en materia de
delegaci6 o gesti6 de competencies,

per exemple,

la clausula

subrogatoria en materia de just1cia o'' de gesti6 d'infrastructure s
d'interes general

8

�b) Respecte de l'assumpci6 de competencies executives, la Comissi6
d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern recomana:
-

Impulsar la intervenci6 de la Comissi6 Mixta per a completar els
traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissi6 Mixta, insistir
en el conflicte de competencia davant del TC o atribuint facultats en
aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificaci6
de la LOTC, per tal que incorpori un procediment espedfic per a
resoldre les situacions de desacord en aquesta materia

-

Adequar progressivament l'administraci6 periferica de l'Estat al nivell
de competencies realment exercides per aquesta en l'ambit territorial
catala i promoure la unificaci6 de l'atenci6 administrativa al ciutada a
traves dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l'art.
150.2 CE i reformant la LOFAGE (Llei 6/1997)

-

En el mare de la revisi6 de les lleis d'ordenaci6 territorial, instituir la
demarcaci6 de la vegueria com a ambit de descentralitzaci6 de la
Generalitat i de cooperaci6 municipal, promovent, quan s'escaigui, la
reforma de la legislaci6 estatal sabre regim local per al reconeixement
d'aquesta demarcaci6 per part de l'Estat

-

Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentaria que Ii
pertoca quan es tracti de les seves competencies executives i rec6rrer
als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui
enva"ida competencialment pel govern de l'Estat

c) Respecte de la recuperaci6 del repartiment competencial potencialment
incorporat a la CE i a l'EAC, la Comissi6 recomana:

-

Instar -mitjan~ant l'acord polftic o l'actuaci6 jurisdiccional davant del
TC-

la

recuperaci6

d'una

interpretaci6

no

expansiva

de

les

competencies estatals en la normativa basica i les lleis organiques, aixi
com de les competencies transversals (per exemple: legislaci6 sabre
RTVE, bases del reglm local, dret a l'educaci6, sistema educatiu,
comer~ minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals)

9

�-

Impulsar, quan s'escaigui, la iniciativa legislativa del Parlarnent davant
les Corts per a reformar les lleis estatals quan puguin limitar les
potencialitats de l'autogovern

-

Instar la modificaci6 de la normativa estatal pertinent pel que fa a la
definici6 dels principis de territorialitat i interes general i establir
convenis amb altres Comunitats Autonomes (CCAA), quan els Hmits de
la territorialitat puguin significar un obstacle a l'adequada prestaci6 de
serveis i funcions de titularitat autonomica

-

Insistir en la conveniencia d'interposar recurses d'inconstitucionalitat
en cas de nova legislaci6 estatal restrictiva de la interpretaci6 de la
competencia autonomica

d) Respecte de l'ampliaci6 de competencies estatutaries, la Comissi6
recomana:

-

Incorporar a l'Estatut -mitjanc;ant la seva reforma- les competencies
sobrevingudes despres de la seva aprovaci6 (policia de transit, mitjans
de comunicaci6 publics)

-

Rec6rrer a la previ'si6 de l'art. 28 de l'EAC per tal d'impulsar l'aplicaci6
'

de l'art. 150.1 i 2 CE en materia d'ampliaci6 de competencies, per
exemple, en l'ambit de la immigraci6

-

Explorar la via de la Disposici6 Addicional Primera de la CE, que
empara i r:especta els drets histories

-

Un cop exhaurides les vies assenyalades en els apartats anteriors,
considerar l'eventualitat de la revisi6 de les disposicions estatutaries i
constitucionals en materia competencial
'

10

�2. Revisar la confiquraci6 de les institucions de la Generalitat i del

aoyern local a catalunya
1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern considera
que el rendiment de les institucions propies de la Generalitat permet ja

una avaluaci6 i justifica una proposta de revisi6 en funci6 de la seva
efectivitat i de la legitimitat adquirides durant aquests anys. Una avaluaci6
globalment positiva no pot lgnorar la necessitat de revisar alguns aspectes
de la configuraci6 d'aquestes institucions. ,De la mateixa manera, es pot
constatar la importancia del govern local, ,.que du rant aquests vint anys
d'autogover n ha fet una gran contribuci6 al desenvolup ament democratic,
economic i social, tot i les insuficiencies de la seva po~ici6 institucional i
dels recurses que se Ii han assignat. En conseqOencia, les propostes de
reforma afecten a l'Estatut i a les lleis de desplegament estatutari que
regulen institucions· com el propi Parlament, la Pre~idencia, el Consell
Executiu, l'organitzac i6 territorial, els , mitjans de co'municaci6 publics, el
Consell Consultiu o la Sindicatura de Comptes. Igualm~nt, es recomanen
actuacions pel que fa a la normativa que · afecta pis governs locals de
' 11,
Catalunya, la seva estructuria, competencies i 'recurses.
•

'

I

2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern proposa que
!
!;
aquesta revisi6 tingui en compte, entre d'altres, els criteris seguer:its:
'

I

- Incrementa r la participaci6 ciutadana en l'activitat poHtica, , tant en la
designaci6 d'organ~ representatius com en , procedjments d'intervenci 6
directa
- Reequilibrar les relacions Parlamentl!'Executiu i reforc;ar la capacitat de
I
control del Parlament sobre el Govern 1,les seves actuacions
- Fer mes efectius els mecanismes de responsabilitzaci6 publica dels
orqanismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat

11

�- Augm entar la transparencia en la gesti6 dels mitjan s de comun
icaci6
publics o dependents de concessions publiques i vetllar per la
seva
observancia del principi constitucional del pluralisme politic
-

Reforcar els governs locals i acostar a la ciutadania els centre
s
territo rials de decisi6 polftic o-adm inistra tiva, amb aplicaci6 del princip
i de
proxim itat a les relacions entre nivells territo rials, fent efectiu el princip
i
de l'auton omia local i facilita nt la simplificaci6 i la coordinaci6 de la
xarxa
admin istrativ a
3. La Comissi6 d'Estudi per a l~Aprofundiment de l'Autog overn consid
era
que la traduc ci6 d'aquests criteris s'ha d'expressar en la reform a de
lleis
auton omiqu es vigent s, especialment de la llei 3/198 2 i de les
lleis
reguladores dels organismes assessors de la Gener alitat, aixf com
en
l'elaboraci6 de noves normes legals. De manera particu lar, es recom
ana
-

Elabo rar immed iatame nt la llei electoral catalana, respec tant
els
princip is establ erts en l'EAC i institu int la Junta Electoral de Catalunya
- Incorp orar les disposicions relatives al Parlamerit contingudes a
la Llei
3/198 2 (del President, del Parlament i del Consell Executiu) a l'Esta
tut o al
Regla ment parlam entari , segons escaigui
- Reform ar el Reglament del Parlament, per a facilita r l'agilit at dels
seus
proced iments , l'efect ivitat de la seva capacitat d'impu ls i de contro
l, la
participaci6 c;iutadana i social en les seves tasques, l'expressi6
del
plurali sme politic i la p~nalitzaci6 del transf uguism e
- Elaborar una Llei del President i del Govern, en substi tuci6 de
la Llei
3/198 2, que revisi la dinamica presidencialista actual del sistem
a i
establ eixi la limitaci6 del nombr e de manda ts consecutius del Presid
ent, la
regulaci6 de la figura del Conseller Primer, la respon sabilit at
polftica
individ ual dels memb res del Govern, etc.

12

�- Establir a l'Estatut el rang de les llels institucionals basiques ( o de
desplegament estatutari) i establir el control parlamentari dels decrets
·Iegislatius
- Reformar la llei catalana 2/1995 d'iniciativa legislativa popular, facilitant
una major participaci6 de la ciuta~ania en el proces legislatiu
-

Reformar les lleis reguladores dels organismes assessors de la

Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes,

Consell de

!'Audiovisual), per' tat de revisar les compe~encies, la responsabilitat
'

polftica, la designaci6 i la revocaci6 parlamentaria dels seus membres i
establir la limitaci6 dels seus .mandats
I

- Regular el regim de I'activitat dels· alts carrecs a!_ servei del Govern i de
l'Administraci6 de la Generalitat, aixf com del , personal eventual no
estructural, a traves de la fixaci6 d'inc;:ompatibilitats i de , mecanismes
I'

d'avaluaci6 de la seva idone"itat
- Assumir per part de la Generalitat i en ·e1 mare de l'ordenament actual
les

competencies

referents

a · les

consultes · populars,

els

nuclis

d'intervenci6 participativa o consells ciuta~c1ns ' i l'acces a les tecnologies
de la comunicaci6 per a 'la partic:ipaci6 pdlftica
I

- Elaborar la llei reguladora del servei public de radio i televisi6 de la
·Generalitat de Catalunya i la llei general de !'audiovisual de Catalunya
I

- Incorporar l'afirmaci6 del principi ·de proximitat (o subsidiarietat) a l'art.
'

'

5 de l'EAC, reformqr les lleis catalanes d'ordenaci6 territorial de 1987,
constituir el Consell L:ocal de Catalunya, i impulsar la reforma de la Llei de
Bases de Regim Lo.cal o el ~ecurs a I? delegaci6 prevista en l'art. 150.2 CE,
per tal d'aconseguir una ordenaci6 del govern lqcal que faclliti l'efectivitat
del principi de la seva al:ltonomia, el reeq,uilibri territorial, la cooperaci6
intermunicipal

i

la

transferencia

a

les

competencies, equipaments I recursos 'en

administracions

locals

de

polftiques (ensenyament,

, ocupaci6, habitatge, immigraci6, serveis socials) que requereixen una
maxima proximitat als ciytadans

13

�3. Reforcar la posici6 de la Generalitat com a part de l'Estat
1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern

que cal desenvolupar alguns dels principis basics de la Constituci6 de
1978 pel que fa a l'organitzaci6 territorial de l'Estat:
-

El principi segons el qual les institucions d'autogovern de les
nacionalitats i regions s6n Estat, amb les seves conseqOencies sobre la
subrogaci6

dels

organs

estatals

per

part

de

les

institucions

autonomiques i sobre la lleialtat i solidaritat redproques entre aquestes
i les institucions estatals
-

El principi de la plurinacionalitat d'Espanya (art. 2 CE), que es pot
expressar en formes singulars en diversos camps competencials i
simbolics, en els quals la Generalitat pot tenir una posici6 diferenciada

-

El principi d'autonomia, que ha d'informar l'exercici de competencies
estatals i la configuraci6 de les seves institucions, de manera similar al
paper que te el principi constitucional del pluralisme democratic

Aquest principis s'han de traduir en la participaci6 de la Generalitat en
l'exercici de funcions estatals i, per tant, en les institucions generals que
en s6n titulars. Si aquests principis s'accepten plenament, les institucions
comunes de l'Estat faran possible que la voluntat general de l'Estat
expressi efectivament les voluntats de les comunitats que l'integren.
2. La Comissi6 creu necessari, per tant, que es facin efectius els principis
esmentats quan l'Estat configura les seves institucions i quan exerceix les
seves competencies. De manera mes espedfica, aquest objectiu implica:
-

Revisar les competencies,

la

composici6

i

l'elecci6

del

Senat,

convertint-lo en cambra de representaci6 efectiva de les CCAA i de la
seva participaci6 en la formaci6 de la voluntat estatal, i com a
expressi6 del caracter plurinacional,
d'Espanya

pluricultural

i plurilingOistic

14

�Facilitar l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts Generals
per part de les Comunitats Autonomes, revisant la normativa actual
sabre aquesta tramitaci6
-

Establir la intervenci6 de la Generalitat -especialment a traves del
Senat- en la designaci6 dels membres d'institucions generals de l'Estat
(Tribunal Constitucional, Consell General del Peder Judicial, Tribunal de
Comptes, Consell Economic i Social)

-

Establir la participaci6 de la Generalitat en els tramits previs a la
designaci6 dels membres d'organismes i agencies les intervencions
dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d'Espanya, Agencia
Tributaria, Comissi6 Nacional del Mercat de Valors, Comissi6 del
Sistema Electric Nacional, Comissi6 del Mercat de Telecomunicacions,
Agencia de Protecci6 de Dades, Consell de RTVE, etc.)

-

Adaptar l'estructura del Peder Judicial a la naturalesa d'un Estat
compost com el que defineix la Constituci6 de 1978, atribuint a cada
Tribunal Superior de Justkia les funcions de Tribunal de Cassaci6 per
resold re en darrera instancia ,els recurses judicials iniciats en el territori
de la seva jurisdicci6, instituint la justkia municipal de pau als grans
nuclis urbans, descentralitzant les tasques d'organitzaci6 i de govern
del Peder Judicial, assegurant la intervenci6 de la Generalitat en la
fixaci6 de la planta i demarcaci6 judicial i integrant el seu personal no
judicial en la funci6 publica catalana

-

Ampliar i consolidar els mecanismes de col·laboraci6 entre les
institucions estatals i les CCAA i les CCAA entre elles, especialment pel
que fa a l'establiment de convenis i acords intercomunitaris i d'organs
permanents de col·laboraci6 interterritorial en allo que no sigui
competencia del Senat reformat

-

Reforc;ar els mecanismes de relaci6 ordinaria entre la Generalitat i
l'Estat de caracter bilateral

-

Reconeixer legalment totes les consequencies que han de derivar de la
consideraci6 del President de la Generalitat com a representant
ordinari de l'Estat a Catalunya

-

Transferir progressivament les funcions executives de l'Estat en el
territori de Catalunya a la Generalitat, per tal d'esdevenir unica
administraci6

responsable

de

les

competencies

autonomiques

i
15

�estatals, actuant en aquest darrer cas com a administradora de
tasques comuns
3. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern opina que
els objectius anteriors podran ser aconseguits mitjanc;ant el recurs a
reformes normatives d'ordre divers que s'enumeren tot seguit.
a) Pel que fa al Senat, reforma del Titol III de la CE, d'altres normes
vinculades a aquesta reforma i de l'EAC
b) Pel que fa al Peder Judicial, reforma de la LOPJ i de la Llei de Planta i
Demarcaci6 i, eventualment, activaci6 de la clausula subrogatoria
continguda a l'art. 28.2 EAC
c) Pel que fa a l'exercici de la iniciativa legislativa davant les Carts,
reforma del Titol III CE, per tal siguin preses en consideraci6 en el
Senat
d) Pel que fa a la intervenci6 en la designaci6 dels membres d'institucions
generals de l'Estat, reforma de les Lleis estatals que les regulen i del
Reglament del Senat
e) Pel que fa a les relacions entre CCAA, suprimir l'autoritzaci6 previa
sabre acords de cooperaci6 intercomunitaris que preveu l'art. 27 .1 i 2
EAC

f) Pel que fa a l'assumpci6 per part de la Generalitat de les competencies
d'execuci6 estatals a ,Catalunya, reforma de la LOFAGE

La reforma del Senat apareix com una actuaci6 indispensable per a
l'aprofundim ent de l'autogovern i per a la transformaci6 federal de l'Estat,
desplegant les virtualitats no activades de la Constituci6 de 1978. Per aixo
mateix, la Comissi6 atorga una importancia essencial a aquesta reforma.
El Senat ha de ' ser la Cambra de les Comunitats Autonomes, per tal de
poder debatre i decidir sabre les questions que se suscitin entre elles,
entre elles i el govern de l'Estat, i entre elles i el Congres dels Diputats.
D'aquesta manera, es converteix en la miller garantia per a la defensa de
la plurinacionalitat, la pluricultural itat i el plurilinguisme de l'Estat de les
Autonomies i pot abordar de forma decisiva la participaci6 de les
Comunitats Autonomes en questions com l'elaboraci6 de la legislaci6

16

�estatal, especialment quan afectl la distribuci6 territorial del poder politic,
la formaci6 de la voluntat estatal en la construcci6 europea, la designaci6
de membres d'organismes comuns de l'Estat o les decisions sobre
financ;ament autonomic i territorialitzaci6 de les inversions estatals.
La reforma del Senat i les demes reformes normatives previstes en aquest
apartat poden ser impulsades mitjanc;ant la iniciativa legislativa en el
Congres o en el Senat, basada en un acord entre formacions poHtiques
amb presencia a les Corts. Alternativament, es pot rec6rrer a la iniciativa
legislativa del Parlament de Catalunya davant les Corts Generals.

17

�4. Institucionalitzar la presencia de la Generalitat en la Uni6
Eurooea i en l'ambit de les relacions internacionals
1. Tai com s'afirma en l'apartat anterior, la Comissi6 estima que la

Generalitat es Estat i que l'Estat -en la seva configuraci6 i en les seves
actuacions- ha de ser informat pel principi d'autonomia territorial. Al
mateix temps, la Generalitat te tambe encomanada la defensa dels
interessos de Catalunya.

La Comissi6 dedueix d'aquestes dues

premisses una doble conclusi6. En primer lloc, la Generalitat ha de
participar en la formaci6 de la voluntat estatal en la UE, en organismes
internacionals i en l'ambit de les relacions internacionals, especialment
quan aquestes relacions afecten a ambits competencials reconeguts
com a propis de la Generalitat o participats per ella. En segon floe i de
la mateixa manera, la Generalitat -i les demes CCAA- han de participar
en l'aplicaci6 de les decisions adoptades per la UE i per organismes
internacionals. En aquesta doble perspectiva, s'ha d'admetre que els
mecanismes fins ara existents de col ·laboraci6 i de participaci6, tant a
nivell intern com extern, s'han mostrat del tot insuficients. De manera
particular, la integraci6 d'Espanya en la Uni6 Europea -sobrevinguda
despres de l'entrada en vigor de la CE i de l'EAC- obliga a regular
situacions no previstes en aquell moment.

2. Per tal de regular aquesta situaci6, la Comissi6 d'Estudi per a
l'Aprofundiment de l'Autogovern considera necessari aprofundir en
•

I

aquesta dimensi6 de l'autogovern, d'acord amb els criteris segOents.
a) Pel que fa a la presencia en la UE, ·

-

Institucionalitzar la partidpaci6 de la Generalitat i de les altres
CCAA en la formaci6 de la voluntat estatal en les institucions
comunitaries, especialment a traves del Senat reformat

-

Assegurar la participaci6 ordinaria de la Generalitat i de les altres
CCAA en la representaci6 espanyola davant del Consell Europeu, del
COREPER, dels Comites i dels Grups de Treball del Consell i d'altres

18

�organs

auxiliars

quan

tractin

de

materies

de

competencia

autonomica
-

Exercir per delegaci6 estatal la representaci6 espanyola en les
institucions de la UE, quan tractin de materies de competencia
autonomica, d'acord amb l'art. 203 del Tractat de la Uni6 Europea

-

Assumir de forma plena per part de la Generalitat l'execuci6 del
dret comunitari -es a dir, la seva transposici6 al dret intern- en
l'ambit de les seves competencies, tal com estableix l'art. 27.3 EAC

-

Ampliar i assegurar la intervenci6 de les CCAA en les actuacions de
l'Estat davant del TJCE quan es tracti de Ia defensa de Ies
competencies i interessos autonomics i tal com es produeix en
altres Estats compostos

-

Promoure el reconeixement de la representaci6 catalana en la
composici6 del Parlament europeu en vistes a l'horitz6 2004,
despres de l'ampliaci6 i de la Conferencia Intergovername ntal de
Berlfn

b) Pel que fa a les relacions amb orqanismes internacionals,
-

Facilitar la participaci6 de les CCAA en les relacions de l'Estat amb
el Consell d'Europa i els seus organs i, en especial, promoure Ia
cooperaci6 entre el Parlament de Catalunya
I'Assemblea
Parlamentaria def Consell d'Europa

-

Incorporar una representaci6 de la Generalitat en la delegaci6
estatal en organismes internacionals quan es tractin materies de
competencia autonomica

-

Promoure Ia presencia de la Generalitat en organismes que
accepten la participaci6 d'entitats subestatals i tenen objectius
relacionats

amb

competencies

autonomiques

(per

exemple,

UNESCO, Organitzaci6 Mundial del Turisme, etc.)

19

�c) Pel que fa a altres relacions internacionals,
-

Participar en la negociaci6 de tractats sobre materies d'interes
autonomic, d'acord amb les competencies del Senat reformat i fent
efectives les previsions de l'EAC (art. 24.4 i 5)
Establir acords internacionals amb altres entitats poHtiques
sobre materies de competencia de la Generalitat, especialment pel
que fa a la col•laboraci6 transfronterera
Impulsar la participaci6 de la Generalitat en els forums i
organitzacions internacionals, on

hi

hagi

presencia

d'entitats

politiques subestatals i facilitar la seva adhesi6 als acords i tractats
que contribueixin a la consecuci6 d'un m6n mes just i solidari
Establir la cooperaci6 amb les institucions representatives
dels territoris histories de la comunitat cultural catalana en materia
economica, cultural i de serveis en el mare de la UE
Promoure la coordinaci6 de poHtiques economiques, socials i
culturals

en

el

conjunt

dels

territoris

del

denominat

"arc

mediterrani" en el mare de la UE
3. Per assolir aquests objectius, la Comissi6 recomana, entre altres, les
mesures segOents:
-

Reformar les competencies del Senat per tal que -com a Cambra de
representaci6 territorial- incorpori de manera expressa les funcions
'

de relaci6 de les CCAA amb la UE i la participaci6 de les CCAA en la
negociaci6 de tractats internacionals que afectin materies de la seva
competencia
-

Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen
reglaments comunitaris a partir de competencies basiques per fer
efectiu allo que estableix l'art. 27.3 EAC, en materia de tractats i
convenis internacionals

-

Establir l'acord amb l'Estat per ampliar els suposits de participaci6
de la Generalitat en les diverses delegacions espanyoles a les
institucions de la UE i per millorar la defensa de les competencies i
interessos de la Generalitat davant del TJCE
20

�-

Revisar les disposicions de la LOREG pel que fa a les eleccions al
Parlament Europeu, per tal que -a partir de la propera reforma de
les institucions de la UE derivada de la seva ampliaci6 i en vistes a
la futura definici6 d'una legislaci6 electoral europe a- es promog ui la
representaci6 de Catalunya al Parlament Europeu

-

Fer us de !'article 27.4 EAC i, en el seu ca s, reform ar-lo per amplia r
1
les seves possibilitats en materia d'acords i tractat s de conting ut
'
academic, linguistic i cultural

-

Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el
Consell d'Europa

-

Establir una agencia publica de representaci6 instituc ional de la
Generalitat on ho aconsellin circumstancies de caracte r politic,
economic, cultural o d'altre tipus

21

�s. Garantir el reconeixement dels aspectes culturals i simbolics de
la plurinacionalitat de l'Estat
1. Es opini6 de la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de l'Autogovern
que el caracter plurinacional i pluricultural de l'Estat no es manifesta de

forma clara en el reconeixement i la regulaci6 dels aspectes simbolics,
culturals i comunicatius en que s'expressa l'activitat institucional de
l'Estat. La situaci6 actual es, en aquest aspecte, claramen t deficient.
Sovint, les iniciatives preses des de Catalunya no han trobat l'acollida
necessaria per a garantir aquest reconeixement.
2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera,
per tant, que aquest reconeixement ha d'activar-se en alguns ambits
preferents

com

s6n

l'ambit educatiu,

cultural,

lingufstic

i

de

la

representaci6 simbolica de l'Estat. Mes en particular, el mare legal ha
d'orientar -se a
Garantir el desenvolupament de les diverses cultures d'Espanya,
tant a !'interior de l'Estat com a !'estranger
Promoure el coneixement i l'us de les seves llengues, pel que fa a
les activitats institucionals i de representaci6 simbolica
Fomentar el respecte i la valoraci6 positiva de la diversitat cultural
especialment entre els joves
3. Amb aquest objectiu, la Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofund iment de
l'Autogovern proposa que l'Estat i la Generalitat adoptin les mesures
legals i polftiques necessaries per tal de
-

Incorpora r al sistema educatiu en tots els seus nivells les
materies obligatories i/o optatives que expressen la diversitat
cultural i lingufstica d'Espanya

-

Reconeixer la realitat plurilingufstica de l'Estat en la seva
denominaci6 oficial, en els registres publics, l'emissi6 de moneda
i segells, el DNI i el passaport i l'etiquetatge de productes

22

�-

Establir el requisit del coneixement d,e les llengOes cooficials per
exercir funcions administratives -incloses les judicials- en els
corresponents territoris de l'Estat

-

Establir l'us de les llengOes cooficials a Espanya en les
institucions comunes de l'Estat (Certs Generals i altres), d'acord
amb l'art. 3 CE

-

Crear un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les
funcions previstes en l'art. ,149.2 CE i al qual s'aniran trar;isferint
aquestes funcions per part del govern de l'Estat

-

Condicionar les concessions administrativ!;:!S ·per a la comunicaci6
audiovisual a un compromfs d'utilitzaci6 de les diverses llengOes
estatals per part del concessiona~i

-

Fomentar per part de la Gene~alitat .l'activitat cultural
en les
,,
llengOes reconegudes a l'~AC de Catalunya

-

Aplicar la Llei de Politica LingOfstica · ' '

'

1

4. Aquests obje~tius requereixen la revisi6 de· les legislacions estatat' i
,,
autonomica i de les normatives derivades vigents que es relacionen amb
I

aquestes materies, mitjanc;ant la iniciativa legislativa del Congres o Senat
o mitjanc;ant la iniciativa legislqtiva del Parlament.
,

1

I

I~

11

I

23

�6. Establir els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya
1. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundim ent de l'Autogovern enten que

la pertinenc;a a la nostra comunitat nacional es defineix avui pel fet de
compartir els mateixos drets i els mateixos deures, sense discriminaci6 de
cap mena. La seva identitat s'actualitza permanentm ent, d'acord amb la
voluntat dels seus ciutadans i de les seves ciutadanes. Aquests drets i
deures han de tenir el seu reconeixement en el text normatiu basic de
l'autogovern que es l'Estatut. A mes, la progressiva unificaci6 polftica i
economica de la Uni6 Europea avanc;a cap a una (mica ciutadania europea,
amb uns drets i deures comuns compartits per tots els habitants de la
Uni6, basats en els principis de llibertat i igualtat. Per aixo, la Comissi6
creu que la Generalitat haura de vetllar tant per l'efectiva aplicaci6 dels
drets de tots els ciutadans de la Uni6 residents en territori catala, com per
la preservaci6 de la identitat nacional catalana.
Per aquesta ra6, es convenient desplegar i ampliar la breu referencia que
l'Estatut (art. 8) fa als drets i deures dels ciutadans de Catalunya que es
limita a una remissi6 a la Constituci6 espanyola. Aquesta remissi6, pero,
no impedeix l'establimen t d'un cataleg propi de drets i deures. Aquest
cataleg no pot limitar en cap cas el que figura a la CE. Pero sf que pot
ampliar-lo mitjanc;ant

- La incorporaci6 dels drets declarats i protegits en la Carta de
Drets Fonamentals de la UE (Ni&lt;;a, 2000)
- L'ampliaci6 del contingut de drets ja contemplats a la CE en les
materies sobre les que la Generalitat te competencies reconegudes
-La garantia reforc;ada de prestacions que facilitin l'exercici dels
drets
- La transformac i6 en drets subjectius d'alguns principis rectors de
la CE (Tftol I, cap. III) que han d'inspirar les polftiques socials,
sobre les que la Generalitat te competencies
- La transformac i6 en drets subjectius de principis que s'afirmen en
els Tractats de la UE

24

�-

El

reconelxement

de

drets ja

contemplats

en

legislaci6

autonomica catalana de caracter sectorial
2. La Comissi6 d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern considera
que aquest desplegament en un cataleg propi ha de fer referencia a drets i
deures, que poden agrupar-se de la manera segOent:
a) Drets i deures de participaci6 ciutadana que concreten el principi
democratic:

petici6,

participaci6

en

l'activitat

administrativa

(audiencia, acces a documentaci6 publica, arxius i registres), acces
a mitjans de comunicaci6, associaci6, iniciativa legislativa popular i
altres formes d'intervenci6 polftica directa.
b) Drets i deures denominats de "tercera generaci6" que concreten el
principi social: relacions laborals, ensenyament, medi ambient,
I
habitatge digne, salut, consum, igualtat i no discriminaci6. De
manera especial, haurien d'incloure's aquf una millor definici6 dels
drets

de

determinats col·le~tius:
,,

infants

i joventut,

dones,

homosexuals, discapacitats, tercera edat i estrangers, amb especial
atenci6 a l'acollida i integraci6 de nacionals no comunitaris.
Igualment, s'haurien d'incloure els deures de solidaritat social,
discriminaci6 positiva i compromfs voluntari en l'atenci6 a col-lectius
I
mes desfavorits.
c) Drets i deures ,de caracter cultural: no discriminaci6 per raons
lingOfstiques

i/o

recomanacions

culturals,

formulades

usos
per

linguistics
la

Comissi6

d'acord
en

els

amb

les

apartats

anteriors, respecte i foment de les expressions culturals, etc.
3. La Comissi6 constata que alguns d'aquests drets i deures es troben ja
formu~ats en lleis catalanes sectorials. Pero considera que es convenient la
seva incorporaci6 a l'Estatut, juntament amb la definici6 d'altres com els
esmentats en l'apartat anterior. Aquesta incorporaci6 implicaria l'addici6 a
I

l'Estatut d'un Titol relatlu als drets i als deures polftics, economics i
socials, seguint el procediment de reforma previst en el seu art. 57.
D'aquesta manera, tot partint dels drets i deures establerts en la
Constituci6, els Tractats de la UE, la Carta de Drets Fonamentals de la UE
25

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46645">
                <text>Catalunya i l'autogovern: perspectiva 2008</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46646">
                <text>Comissió d'estudi per a l'aprofundiment de l'autogovern</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46647">
                <text>2001-11-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46648">
                <text>Informe</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46649">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46650">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46651">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46652">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46653">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47177">
                <text>Partits polítics Polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46654">
                <text>Proposta d'informe elaborat per la comissió formada pels grups parlamentaris d'ICV, ERC i PSC-CpC.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46655">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46656">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46657">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="19">
        <name>Informes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2844" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1636">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2844/20041029_DeclaracioEuroregio.pdf</src>
        <authentication>e170d252dc83e073538d0e4de460bbfe</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46659">
                    <text>L’Euroregió, un futur compartit
Els presidents de les comunitats i regions sotasignats ens hem reunit per posar en
marxa de manera oficial una nova Euroregió Pirineus-Mediterrània que comprendrà
els territoris de les nostres respectives regions. Aquesta Euroregió neix amb la
nostra voluntat d’unir esforços per crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de
desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social i territorial.
En els anys que han passat des de l’inici de la descentralització a Espanya i a
França hem constatat que els governs regionals juguen un paper insubstituïble a
l’hora de generar un desenvolupament econòmic que tingui en compte les
especificitats dels seus territoris. Tanmateix, l’escala regional no sempre és
suficient per enfrontar els nous reptes d’una Europa ampliada i una economia
mundial globalitzada. Des de fa anys, a Europa algunes regions han donat un pas
important: la creació d’euroregions que transcendeixen les fronteres estatals,
unint les forces dels seus territoris i la seva ciutadania per assolir un més gran
potencial.
En l’escala mundial, la competència per a les nostres economies és cada cop més
dura. L’ampliació de la UE a l’est i la liberalització dels intercanvis en l’àmbit
mediterrani obre noves oportunitats, però també suposa un repte sense
precedents. Per això, i per donar a les nostres regions un nou protagonisme dins del
partenariat euromediterrani, cal assolir junts una massa crítica.
L’Euroregió Pirineus-Mediterrània que neix està formada per territoris de
característiques sense dubte molt diverses, però en gran mesura complementàries.
Juntes, aquestes regions tenen un pes important en el context sud europeu i
mediterrani a causa de la seva dimensió demogràfica, econòmica i territorial.
Comptem amb elements realment molt valuosos com ara una xarxa de centres
metropolitans de dimensió europea, una posició clau en la Mediterrània occidental,
una considerable base científica i tecnològica (universitats i escoles tècniques,
parcs tecnològics, laboratoris d’investigació), una estructura econòmica
diversificada, indústries punteres consolidades o en emergència (aeronàutica,
energies renovables, biotecnologies aplicades a la farmàcia, la medicina i
l’alimentació, automobilística, etc.), una producció agrícoles i vitícoles abundant i
de qualitat i un turisme amb una oferta variada durant tot l’any (platja, muntanya,
turisme cultural, turisme rural, patrimoni urbà, etc.).
Tanmateix, els territoris de l'Euroregió ha d'afrontar els reptes que representen :
• la insularitat
• l'aïllament de les zones de muntanya i de les zones veïnes caracteritzades
per una feble densitat de població
• Els cascs urbans i els barris en decadència
• Les àrees industrials en declivi o amenaçades

�Amb la participació activa d’organismes de la societat civil que representen els
nostres ciutadans i dels governs locals i supra-locals, cercarem els ajuts i les
complicitats europeus i estatals necessaris per garantir l’èxit de la nova Euroregió
Pirineus Mediterrània que vol esdevenir:
Un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós al sud d’Europa
És imprescindible garantir el lligam entre l’ensenyament universitari, la
investigació, la innovació i el desenvolupament econòmic regional. Cal que les
nostres regions passin a ocupar de manera conjunta un paper destacat en l’espai
europeu d’investigació, esdevenint un gran centre innovador del sud d’Europa i
participant conjuntament en programes europeus de recerca. Per això cal aprofitar
les complementarietats científiques regionals, i establir lligams entre la iniciativa
pública i privada en matèria de desenvolupament econòmic, tecnològic i industrial
a partir de la base científica. L’Euroregió ha d’esdevenir un espai atractiu per als
capitals industrials internacionals que busquen implantar-se en un entorn creatiu i
innovador, basat en la qualitat i l’excel·lència científica, al servei d’una economia
sostenible i competitiva.
A la base d’aquest model hi haurà una col·laboració entre universitats, entre
laboratoris científics i entre parcs tecnològics, cercant de manera global les
sinergies entre els sistemes de recerca i innovació de les regions. Aquesta
estratègia ha d’anar acompanyada de lligams cada cop més estrets entre els grans
pols industrials euroregionals i la base científica.
Una densa xarxa d’infrastructures al servei de la ciutadania
Les xarxes de transport actuals són insuficients per respondre al creixement
demogràfic de les nostres regions i a l’augment dels seus intercanvis entre elles i
amb la resta del món. L’Euroregió ha ser alhora un engranatge de plataformes
logístiques de primer ordre, per assegurar la connectivitat internacional dels
nostres territoris en una Europa ampliada a l'Est i oberta a l'àmbit mediterrani. Per
això volem construir un sistema multimodal amb un nou equilibri dels transports
tant de passatgers com de mercaderies per carretera, via ferroviària, marítima i
aèria. Cal també assegurar la connexió del nostre territori amb les grans xarxes
transeuropees, en especial els recorreguts d’alta velocitat, transmediterrànies i
mundials.
L’Euroregió ha d’articular-se amb unes xarxes de transport modernes i funcionals, i
unes xarxes d’energia i de comunicacions que responguin a les necessitats de la
població i dels actors econòmics, en una perspectiva de desenvolupament
sostenible que permeti preservar el territori i el planeta per a les generacions
futures. La prioritat ha de ser per als mitjans de transport més sostenibles i les
energies renovables. Aquest projecte de xarxes euroregionals ha de ser integrador
en dos sentits: una integració dintre de les xarxes europees, mediterrànies i
mundials, lligada a l’exigència intrínseca d'integració de la totalitat del territori i
la població en aquestes xarxes, lluitant per evitar l’aïllament i per superar les
dificultats pròpies de cada regió.

�Una cruïlla d’intercanvis culturals i humans
L’espai ocupat per les nostres regions conté una enorme diversitat cultural.
Aquesta diversitat té a veure amb formes tradicionals d’expressió cultural i
lingüística amb una tradició centenària tant com amb l’arribada de noves
expressions culturals resultat de processos migratoris, de canvis socials. Hem de
treballar conjuntament per valoritzar aquesta diversitat i transformar-la en una
força creadora. Alhora, compartirem experiències d’integració i multiculturalisme.
Les nostres regions destaquen també per la vitalitat de la seva creació cultural. Cal
crear nous circuits per fer fent circular talents i creadors artístics (espectacles en
directe, llibres, audiovisual, etc.) a les nostres regions i a l’exterior (festivals,
salons, residències d’artistes, etc.). També és important establir una cooperació
entre els agents difusors de la producció cultural (distribuïdores, galeries d’art,
teatres, etc.) per situar el nostre territori en un lloc destacat dels circuits
internacionals de la creació artística.
Finalment, l’Euroregió ha de servir per preservar el nostre patrimoni natural,
històric i cultural compartit i per trobar noves formes de valoritzar aquest
patrimoni amb un model turístic sostenible. En aquest sentit caldrà explorar la
creació de rutes i marques turístiques conjuntes, i potenciar l’intercanvi de bones
pràctiques.
Un nou motor del Partenariat Euromediterrani
Les regions europees han jugat un paper molt destacat en el procés d’integració
europea i en contribuir a l’ampliació de la Unió Europea. Estem convençuts que les
regions haurien de jugar un paper molt més important en el Partenariat
Euromediterrani, i a través de l’Euroregió treballarem conjuntament per aquest
objectiu. Afirmem la nostra voluntat comuna de desenvolupar accions conjuntes a
l’àmbit mediterrani, sobretot a destinació dels països del Magrib.
Conscients que aquesta tasca l’hem de fer conjuntament amb les institucions de la
Unió Europea i amb els organismes europeus de cooperació interregional, compten
també treballar en col·laboració amb organitzacions de cooperació existents com la
Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) i les Illes de la Mediterrània Occidental
(IMEDOC), i desitgem participar junts als programes europeus de cooperació
territorial.
Representant les nostres institucions, nosaltres signataris d'aquesta declaració hem
decidit impulsar l’Euroregió Pirineus Mediterrània que dugui a terme aquestes
tasques promovent projectes comuns de desenvolupament sostenible en estreta
cooperació amb les institucions de la Unió Europea i d’altres organitzacions
internacionals, així com amb els estats andorrà, espanyol i francès. Aquesta
Euroregió neix amb els territoris d’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, Llenguadoc –
Rosselló i Migdia – Pirineus com a nucli principal. Tanmateix, l’Euroregió neix amb
vocació d’obertura i cooperació seguint els arcs pirinenc, mediterrani (d’Itàlia fins

�al Magreb), les valls dels grans rius (Ebre, Garona i Roina)
Mediterrània Occidental.

i les illes de la

Convidem totes les autoritats polítiques i organismes locals i supralocals a
participar d’aquest repte compartit. Promourem tanmateix la participació de les
ciutadanes i dels ciutadans de l'Euroregió, tant de manera directa com a través de
llurs associacions, empreses, representants polítics, universitats. Amb tots ells
farem de l’Euroregió Pirineus Mediterrània un nou pol d’innovació, integració i
creixement sostenible al nord-oest de la Mediterrània.

Christian Bourquin
Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló

Marcelino Iglesias
President del Govern d’Aragó

Jaume Matas
President del Govern de les Illes Balears

Martin Malvy
President del Consell Regional de Migdia Pirineus
Pasqual Maragall
President de la Generalitat de Catalunya

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46660">
                <text>L’Euroregió, un futur compartit</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46661">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46662">
                <text>Malvy, Martin</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46663">
                <text>Matas, Jaume</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46664">
                <text>Iglesias, Marcelino</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46665">
                <text>Bourquin, Christian</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46666">
                <text>2004-10-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46667">
                <text>Declaracions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46668">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46669">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46670">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46671">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46672">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46673">
                <text>Illes Balears</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46674">
                <text>Aragó</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46675">
                <text>Llenguadoc - Rosselló</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46676">
                <text>Migdia - Pirineus</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46677">
                <text>Declaració constitutiva de l’Euroregió Pirineus Mediterrània per part dels representants  dels territoris constituits: Christian Bourquin (Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló), Marcelino Iglesias (President del Govern d’Aragó), Jaume Matas (President del Govern de les Illes Balears), Martin Malvy (President del Consell Regional de Migdia Pirineus) i Pasqual Maragall (President de la Generalitat de Catalunya).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46678">
                <text>Palau de Pedralbes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46679">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46680">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="9">
        <name>Escrits</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2845" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1637">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2845/Maragall_GovernGene_4.jpg</src>
        <authentication>f26ec9534a138944421c7c1868a6b7eb</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="26">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36288">
                  <text>05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36289">
                  <text>Subsèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36290">
                  <text>Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46683">
                <text>Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46684">
                <text>Miralles-de-Imperial, Júlia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46685">
                <text>Rivera, Carles</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46686">
                <text>Ubasart, Gemma</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46687">
                <text>Vicente, Joan</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="37">
            <name>Contributor</name>
            <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46688">
                <text>Muñoz, Josep Maria (editor)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46689">
                <text>2021</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46690">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46691">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46692">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46693">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46694">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46696">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46697">
                <text>Tripartit</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46698">
                <text>Govern alternatiu</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46699">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46700">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46701">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46702">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46703">
                <text>Balanç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46704">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47097">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46705">
                <text>480 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46706">
                <text>Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat, és una de les figures polítiques més destacades de la història contemporània del país. El seu pas per la presidència de la Generalitat de Catalunya entre 2003 i 2006 va quedar associat a l’accidentada peripècia que va rodejar la gènesi de l’Estatut de 2006 i als efectes que va provocar. Aquest fet ha impedit ressaltar el conjunt de l’obra del govern de la Generalitat quan Maragall el va presidir. ¿Quina importància ha tingut aquella acció política? ¿Ha estat un parèntesi insignificant en la història recent de Catalunya? O, per contra, ¿ha representat la posada en marxa de polítiques innovadores que s’han projectat més enllà d’aquells anys de govern?&#13;
&#13;
Per poder contestar aquests interrogants, els autors del llibre examinen les polítiques institucionals, econòmiques, socials i territorials que el “govern del canvi” encapçalat per Maragall va dissenyar i aplicar, descrivint els seus objectius i els seus efectes, tant immediats com a més llarg termini. D’aquesta manera, remarquen encerts i limitacions de l’acció desenvolupada des de la Generalitat pel govern de Pasqual Maragall, una figura que ha sabut identificar els grans reptes col·lectius plantejats a Catalunya, Espanya i Europa en el trànsit del segle xx al xxi i ha intentat donar-hi una resposta.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46707">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46708">
                <text>RBA Libros</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46709">
                <text>ISBN: 9788491875840</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="64">
            <name>License</name>
            <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46710">
                <text>Adquirir el llibre en paper o ebook: &lt;a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/maragall-el-govern-de-la-generalitat-les-politiques-del-canvi_5586" target="_blank" rel="noopener"&gt;https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/maragall-el-govern-de-la-generalitat-les-politiques-del-canvi_5586&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46712">
                <text>Els materials complementaris usats al llibre es recullen en aquest recurs: &lt;a href="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/exhibits/show/llibre_governpm"&gt;https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/exhibits/show/llibre_governpm&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46711">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="6">
        <name>Sobre Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
