166 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/582/pasqualmaragallmira.jpg cade393b4e38bef1af4f7c2592b12e4d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall mira Subject The topic of the resource Fotografia Creator An entity primarily responsible for making the resource García Sicard, Caro Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available Blume Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2010 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Abstract A summary of the resource. Sinopsi a la contracoberta del llibre: En què es fixa en Pasqual Maragall i Mira? Què recull la càmera del seu mòbil? Quins comentaris en fa? Com combina les fotos a cada pàgina? El punt de vista d'en Pasqual Maragall, el seu dia a dia durant tot un any presentat amb humor, poesia, tendresa i sentit crític. Un retrat-autoretrat sorprenent. Un projecte ideat per Caro Garcia. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/647/Promos_19640115_n22_SocialismoAleman_PM_JGD.pdf 10c507bf4138c3eda3e457037326d6c9 PDF Text Text SOCIALISMO ALEMAN: 100 ANOS En este número: ~" ) ,', 1iIJI!,¡ii.&, " • _ _'. , ,' Barcelona enero 1964 «El proletariado alemán, totalmente atomizado, sin Número 11 con~ ciencia de clase, y gozando por vez primera de un nivel de vida respetable. se siente a gusto dentro del neocapi· talismo,}) Vea sumario en la página tres ~ �EDITORIAL INFORMACION SUMARIO Mantener la línea intelectual e informativa de una revista obliga a sus reda<;tores a una continruf, EDITORIAL pág. 3 » S » 9 » 11 LAS COMUNIDADES EUROPEAS. por Jaume Soler , » 12 NOTICIAS. » 18 Economía catalana: EL RIPOLLES, Giral . por Eugeni NOTICIAS . . Economia española: NOTICIAS . . . . Economía internacional: _ ..•. Hombres e Ideas: SOCIALISMO ALEMAN: 100 AJ\JOS, por Pascual Mara~ gal! y José Garcfa~Durán. . » 23 » 35 » 45 Tema: VALORAClON DE LA PUBLICIDAD, por AntoniJ Pérez. . . Crítica de libros LA REPUBLlCA MODERNA de P. Mendes France. . . atención. De hecho hasta detrás de la más insignificante noticia de actualidad se esconde un juicio de valor que puede ser inter. pretado de mu.y diversas maneras. Detrás de un artículo de Ion. do hay muchas veces infinidad de criterios que pueden ser explicitados más o menos. Es decir. el trabajo de la redacción ha de ser no incurrir en desviaciones en el camino que nos trazamos al ini. ciar esta segunda etapa, camino que ha de ser recorrido con la ma· yor profundidad posible. Pero esto es sólo una parte de la tarea. La Revista no se confec. ciona para un grupo cerrado. La Revista ha de afrontar con UU(t periodicidad determinada el jui~ cio de los lectores. Y son ellos los que a la larga han de determinar hasta qué punto las metas que nos propusimos se van consiguiendo, y sobre todo han de dar su apoyo, o negarlo en su caso, a la línea en sí. Una revista que no consiga en un plazo más o menos largo hacer recíproco el circuito Revfst~lec~ tores, es decir crear una contr(l~ corriente Lectores-revista, es a la larga una revista a medias, pues no utiliza una posibilidad de diá· logo individual que en circunstancias normales tiene que ser útil para las dos partes. El apoyo que representa para la redacción este circuito cerrado de ideas es notable. Por una parte se logra un indicio de interesar al público. Por otra se posibilita contar con bases objetivas sobre el juicio de los lectores. A 1 fin y al cabo vender una revista es como vender cualquier otro producto: hay que encontrarle un mercado y adaptarse a las exigencias de éste, no de forma pasiva sino in,.. tentando modelarlas hacia deter- minadas actitudes o preferencias. Para esto lo primero que interesa es conocer las reacciones del comprador al hacerse con el producto. Desde el inicio de la segunda etapa de la Revista se han recibido algunas cartas, pero no las suficientes como para iniciar una sección especial para publicarlas. A pesar de no ser aún posible su publicidad, sí han sido útiles para modificar algunos aspectos de nuestra idea inicial, sobre todo en lo que se refiere a la presentación. Si este primer contacto con el lector ha sido fructífero, estamos seguros que cualquier generalizll~ ción ha de serlo aun más. En este sentido eremos que serí(t intere~ santísimo que los lectores decidieran aportar así su colaboracíón al mantenimiento de la línea intelectual de la revista no dejando que el grupo de redactores re(dicen solos una tarea que lo primero que necesita es un contacto dírecto e intenso con nnas realidades que muchos de nuestros Ic('tores, por circunstancias prole.fjio~ nales O personales, tien(,tL. �-------------------_. SOCIALISMO ALEMAN: 100 AÑOS por Pascual Maragall LOS ORIGENES ( 1800-1863) '~A principios del siglo XIX Alc~ Inania era una nación socialmente retrasada en dos centurias res~ peeto de Inglaterra y Franeia, y empohrecida por la guerra de los Treinta AHos. La población Hgra· ría representaba las tres cuartas partes del total de hahitantes·; y el gremio, aunque en franco declive, seguía siendo la institución social dominante". Hahía una pu· jante industria textil en Sajonia. De ]807 a 1815 (tras la invasión napoleónica) se daha libertad a los campesinos abolición de la s<~rvidnmhre "", se proclamaha la igualdad de derechos ele judíos y católicos, se estahlecía la libertad industri,l1, También se eoncedían refonnas políticas aunque "las dases semifeudales reprimían el rnovimicnto republicano", La ver~ dadera revolución industrial dehe situarse en Alemania., su primera fnse, de 1830 a 1840: en 1834 se eonstituyó la Federación Adl.lanew l'll AlenuuUl, en 1835 empieza a funeioll,ll' h primera línea de ferrocanil (Nurell1berg~Fiirth)'; en 184,7 se inauguraban en Renania los primerús hornos de coque. Iha ap,u'eciendo el proletariado~ y en 1839 se promulgaba la prhne" ea 1cy para su pl'otecóón, aunque se cumpJióIHllY poco: ~~sc prohi" hía el empleo en lninas y molinos de mineral de los niño~ rnenOT0S de :nueve años; los muchachos que -no hubieran cumplido los dieón sé:L,:, nfíos haTÍan una jOl'nada~ todo lo más de diez horas 1l , En 1848~ el afio de las revueltas francesas~, 01 (1(: la caída de :&r,ette:tlúch~ tras .la r{~ce~\¡ón de 1847, se producía ]a xcvolnció'il o que si lograha 1.11.2" lHura:c un pai"Lnnento y un gohier-, n,,) hurl,(IJ(~:~ (Carnphansen y Han·, j pronto cedió anle los nülitarC's (cond~ de Branclchurgo y Mantellffel). 1850-1860 es otra década de fuerte industl'ia1izadón: aparecen las grandes zonas induslriales de SiJesia y cI RuIn, las primeras concentraciones, de empresas; la alt¿¡ burguesía tiene representantes conoeidísimos: ('1 ministro von I-Icydt, Mevissen o SClllann) ,_ Karl Marx .Ffanscmann, Krupp, Borsig". Se cll1piezan a especificar organizaeiúnes políticas: el partido con·· servador, r·eprcsentante de Jos inteJ:ese.s de ]0.'3 terratenientes; e] b:óeral, de :la gnm burgnesía indu,strial\ el progresista, d·e la e1ase Inedia y peqllcfia hurguesía; eJ caló!t:co de hase social diversa. Entl'G todo ese sistema ele presiones iha a moverse el hábil Bismal'ck (1862) '; representante del nliJitm'ismo prusLmo y de 105 de .. s·eos expansio~:dstas del cap:ita1i.'3mo alenlán, Ji>n ese mareo iha a na(;(->t\ iudependizá:ndose dcIparlido progresista, e:l ])arti.do soda h y José García-Durán lista alemán~ recogiendo la tradición de las asociaciones obreras disueltas en 1854· y de los pensa~ dores socialistas. ¿ Cuáles eran esas asociaciones obrcra!:;? ¿, Qué era el socialismo a lcmán en la época de Marx: hasta la creaeión del partido socia. Jista en 1863? \VElTLING 11808.1871) un sas· tre 1 de Magdebl1rgo, que conoció a los socialistas utópicos franceses y expuso un pensamiento semejante al del ruSO Tchernyehefski atisbando la dialéctica materialista, fue el primer socialista alemán conocid"O. Fundó en Suiza la ':Li~ ga de los justicieros~~ (Bund del' Gel'ec!Lten) y 1<1 revista "'La nueva gelH~raeión '1 (Die junge Generalion) ~ y publicó varios libros explicando .los deseos de los eamlmisl.as ("Las garantías de la Armonía:y la Libert((d~\ y "La Hu" manülad corno es y cómo debiera 8e r ") y folletos. Trabajan con él, Augusto Bccker, tamhién corresponsal del HRheinische ZcittllH!:;~ de :Marx, Alhrecht- llamado ..'¡,J profeta" - y Sehastián Sei1cJ.'. En 1842 ~mos hurgueses de Colonia fundahan el "RheúU:sdll~ Zeitung~' (1842-.1.84.3)~. creado par'a contrarrestar la influencia de la prensa conservadora, CA HLOS .MAHX sería su direetor~ y en ese puesto tomó contacto con la::; id('a:", socialistas "1'1'1 masa lrahajadol'<l qn·e se asfixiaha {~n la." f:íhric'l.'; n'" nanW3; los li.beJ'aJ(~s <lv(lll~;lIl(),~ se asomaban con avi.lez IOlln:, l.),; dias él 1as cohlnllNI~: del !!l'ri()¡J¡. co~'; lVJarx {fui.<;o qll(' In pudic,.wti entender los Ohl'(,l"Oii. l':n Ig¡:~ _;" prohibía su puldicil('i/lll . .\ POI 'o después :rv[arx .';(' c,\:p;l¡ri;l!¡,l: ('0 naCÍa en Pm'is y L(Hldr{',:. :1 11)·; ,;(). c:iaIistas francc~;(".'" y 1<111.''-1'1.: v ~'~il' pezaha su v¡(b de j¡¡1l'I"I'!Il:¡j co-.nsph''fldor ¡1l¡(Tn;l(·¡1m~l¡. V(lIV,~1'J¡l. ;1 /\]¡'j¡~inli:¡ pOi' tii! ('jl'l �21 SOClALIS;UO ALEtl1t\N y el ''"Sistema de derechos aclquin:en que se. nota la influencia de !'-ll amigo Rodbertus partidario de nna especie d·e socialismo de Estadl). Gran parte de su vida la dedic/l a la defensa en 36 vista.,; de la C(lusa sobre sus derechos d{~ propiedad) cuidado d{'. sus hijo;:;. de la cOl:Hh.s-a de Hatzfeld., abandonada pül' su esposo ~."" .. aristócrata alemán·Al fin se ganó el pleito y la condesa dedicó gran parte de Sll fortuna a financiar al naciente partido. Sus prilneros 01'~anizadores, el cigarrero Fritzchc o el zapatero V 3.hltcich, Dammer, habían escrito a Lassal1e (entonces famosísim-o por su comentario a] "Ma.nifiesto c0ll1unis{;(ll1 en que ''"delineaba UH prograllla obrero socialista cOlllpll)to'l) para qw~ aceptase la dil'.." cción del gl'llpO. ElIde mayo de 1863 aparecía la carta ahierta de Lnssallc '-'-{~n (1I1(~ dedal'aha que los ohreros dehían lomar pade en la polític:.l con independencia del partido progresísta'\ y afirmaha que el m-ovimiento obrero debía '--recabar del Estado ayuda cconómiea en forma de suhvenciones". El 23 de mayo de 1863 6e fundaba, tras asam.hleas olneras realizadas por toda Alemania., la '-Asociación General de 'l'rahajadores Alemado~'\ Friedrich Engels lo t ¡,empo tm 1848, para C'-o1abo~ ral' eH la revolución; fuc muan· ('e~, cuando apareció el "Nene Hhl'inisc!ze Zei.tung" (184,8·49), qlle fue Utlil llamada al socialismo ('ntr(~ las masas revolucionarias. Sin cmhargo, pese a las famosas hll{'.lgas d(~ kj<:;dores de Silesia en ¡8.-:1/L no puede hahlarse d{'. tll1 mOVImiento propiamente 'Ohn~ro y ol'~'nnizad(). Los obreros luchan ju;~to a los progresistas. Stephan Bom. UlH) de los colahorad'Ores del ".Selle Hhdnische", creó en Ult8 la "Fraternidad obrera" lA rlwiter'verbrüderung) , quc llegó a los 10.000 miembros y organizó Gn 184·8 el primer cOl;grcso ohn'ro de Alemania. El mismo ailo lo:;. tipógrafos de RCl'lín organizan Hna huelga que oh tiene au· mentos de salarios del 25 %; tamhién se crea el prhner sindicato I1¿tcional, la "Federa.cíón IVacional de lmpresores~'. Pero, ~-después del colapso del movimiento revo1ucional'.lo de 1848 no huho duran .. le <-dgún tiempo posibilidad algu· Ha de un movimiento socialista activo:, no había escüscz de filó" so:fos; poro [¡penas existia 1111 nlOvimic:nto organizado de la clase Ohl'CTH con el que huhiesen podi" do reJacionm:sc en easo de desea-l'lo)'. FEIUJINAND LASSALLE (1825Jg64) \ rm judío de Bl'eslau\ iha a ser el prindpal creador del pard.· de' ohrero Dle:mfi~o. De L-nn:Uia ric;), e~tndió derecho y pro.uto apm:e~ eia en los grupos hegelianos, escri·, hi<:~ndü sn ó'fleráclilo el Oscllro\: (Allgemeine Deulsche Arbei· ler'verein) , con Lassalle como pr('~ 5id-ente pür cinco ail0s. Su pensamiento, expuesto tnn sólo en disClll'i30S y foUetoo ---" nun~ ca empezó el libro de economía política que siempre prometía .__._\ difería l'llucho d·el de i\Lux, aunqn-e éste le luvo mucha simpatía al principio. Si criticaha las cooperativas de Schulze~Delitzsch IJ'0rque ~·nada podía hacer que afcctase a la ,explotación general (le la clase obr8ra?\, su ~(,ley de bronce de lo~ '3a1arios~\ se apoyaba sohre lodo en teorías sobre la po· hlación y croja que la lucha sindical tampOlo podia conseguir mcj'Oras para los ohreros, puntos alU.hos -en que 1\-1 Hl'X no estaba de aen.erdo. Ademá3 su visión del de·· rocho, quc~ daha gran importancia al '''Volksgcist,'" (alma del puehlo)., y su co'ncepto hegeliano del '~Staatsreüht'; le impedían ver al Estado como un instrumento de c1ase: "si los lraba'jadol'es conse· guían obtencr el de~recho al volo., podrían. s,in dificl'dtad convertir <:d .Estado en uu iustrnHlButo pnl'n SllS {'¡iJes~:, Su oposici6:n H los n:.~ovj H.lientos hurgneses que no p-odíal1 llÜS ver la aSOCIaClOll obr(~ra y que te~ mían cualquier intervención del Estado) le hizo entrar en el juego de Bismarelc, parece qw~ negando a ("¡omin en consideración la posibilidad de una alianza entre la monarquía prusiana y los ohre· rüs contra la burguesía", F'uü Bi~­ marck quk~n aeeedió al sufragi-o para todos los varon{'~ con tal de pod·er oponerse a las demandas del partido progresista. "Bin duda, el zorro prus·iano despertó en el romántico e incauto Lassal1e ilusiones exeesi\'as"~, Pero LassaIIe moría muy joven, a los 39 auos, en un dudo con un joven junker al que una amada Sftya hahía preferido. LA FORMACION DEL PARTIDO. LA ILEGALIDAD (1863-91) "Bismal'ck engaña a todos. Para defenderse de Jos progresistas se apoyarú en los conservad'Orcs y entrará en tratos con los obrero;. Desarmará a los eatólicos con el I.Hlxí liD de los liberales. Obtendrá la cohhoración de los católicoscontra los ohreros y los 1ihcrales~'. l1 F. Lassalle Su labor fue llevar addante los intereses de los [~randes industriales y terratenien.. .tc(.;. Los pr.hneros interesados en la unificación ale .. malHt~ en la ex.pansióu, en frenar n los socialistas; los segundos en los ú.l.t:imo$ pU.UI'08. La prinlera l¡"¡rea del c<t'fJ.ciller :f-rw convene-er ¡¡ la corte prusiana del interés de .\;1 unidad nlemana. Una h"üalln. 1<0· niggditz (1866); al dar ti r';'lF¡;¡ �PItOMOS-- 25 la victoria sohre A.ustria en la guerra para dirimir el conflicto de Sehlcswig~Holstein" eliminaba d principal ohstáculo a esa uni~ dad, Se constituyó entonces la Federación de. los' Estados del 1101'" te~ y los del .'Sur (Bavicl'a\ 'ViiI.'" temhcrg, Baden) aceptaban una alianza defensiva con Prusia. Las dceeiones para el Parlamento constituyente del norte dieron siele pnestos a los representantes de los tr0s partidos socialistas del mornento. Estos se iban a encon" trar muy pronto ante el dilema de la guerra franco-prusiana 0870). El triunfo alemán llevaba a la constitución del Reich con el título de Káiser para Guillerlllo 1, y la anexión de Alsaeia y Lorcna. Este éxito llevaha a una nueva década de dcsarl'OIIo importante hajo un cierto proteccionÍ8mo e importantes gastos militares; "los artículos que fabricaha la indus" tria alemana invadían los mercados lllundiales\ se acre di tahan y triunfaban". La principal barrera para la p'Olítica militar del canci w ller iban a ser precisamente los socialistas, y de ahí su lucha por conseguir las leyes de excepción <:ontra el grupo (1879). LassalIc había designado su su" (' (' s o r BERNHARD BECKEH (lg26~J882), pero éste ehoeó tanto con la condesa yon Hatzfeld que quería dirigir el partido, como con sus compañeros que no esta" han displwstos a permitirle eI empleo de los métodos- autocráticos de Lassalle. Al destituirle de la jefatura cid partido, se retiró del mismo, JOHANN B, VON SCHWEITZER (1833-1875) fue elegido con algunas reticencias por sus antecedentes aristócratas y católi(''OS y su inmoralid,ad\ pero didgi~ ría el partido hasta 1871. Sin el11~ hurgo, la unidad estaha resquebrajada: la condesa de Hatzfelcl se elio de baja con algunos parti" darios lassalli.anos y creo Un grrl" po independiente que duró poco; por otro lad'o, un nuevo centro de interés iba a centrarse en 'WIL~ HEL.(\;[ LIEBKNECHT (18261900) Y AUGUST BEBEL (18401913). El primero había vuelto a Alem~rnia en 1862 easi eomo en" viado de Marx para oponerse H LassalIe, había entrado en contacto con Behel, que por en1'oncos era un joven :liheral progresísta de LIS "Sociedades de educa.ción oh"era.~\ y tl'as convencerle; nadó d.e la 'GSoc-icdad"~' Iocal el c'J?¡¡rtido enemigo, con sn papel creciente en el parlamento (en 1877, 12 diw putados), de los presupuestos miw litares de Bismarck. En 1878, aproveeha'lldo dos atentados en Berlín contra el Kái.ser, el canci· ller acusaba a los socialistas y COllM seguía por fin en el parlamento las leyes de excepción que ponían al partido y sus publicaciones fue~ 1'3 de la ley. El (,(,Social-den1ócl'a t:a.'\ órgauú del partido, pasaba a ser una revista clandestina y el grupo se radicalizaba y se dejaha A. Bebel de resahios lassallianos; además no perdía importancia, en Ias elecciones de 1884, cons,eguía 24 pues w tos; Bis'l1larck tenía que conceder Popnlar Sajón" (Siichsiche Vol1~s~ algunas leyes sociales. partei) , que recogiendo a ]a iz w Al morir Guillermo 1 (1888), quiel'da del grupD de Schweitzcl' tomó el poder del Reieh Guillerconstituiría el "Partido socialista mo II, partidario de ganarse al obrero" (8oziali-stisc1w Arbeiterpartei) en el congreso de Eiscnach proletariado sin los socialistaS', la suerte de Bismarck y sus leyes de (1869). En las elceeioncs de 1867, excepción estaba echada: en 1890 cuatro de los siete diputados sose- derogahan; el nuevo Káiser cialistas eran del partido sajón. convocaba la Conferencia InterAl iniciarse la guerra franconacional de Berlín - iniciativa prusiana el desconcierto del sociasuiza - "para adoptar acuerdos lismo europeo era enorme; pero los hechos precipitados y la posi- sohre las condici'Únes de vida de ción de la I Internacional afirman- los trabajadores':' y los socialistas do qne la guerra era defensiva consegnían 35 puestoS' en el por parte alcmana, hizo que el Reichstag. Los 42 periódicos socia~ problema de la partieipación no listas de 1878 eran ahora 60, se fuera tan grave CDll10 en 1914,. La contaha con un millón más de vcrdadera cuestión apareció cuan~ electores; "Nene Zdt'" la revista do liberales y progresistas propu" d'Octrinal fundada por Kautsky sieron la anexión de Alsacia y Lo~ (1883), eontaha con 2.500 suscriproCna; Licbkcncht y BeheI se oPU- tores. El resultado de Jia ilegalidad siero11 al Bismarck triunfante y fueron condenados a dos años de hahía sido la radicalización del partido, que ahora se definía marcárceL Entre tanto, en parte por in- xista. La 'expresión de este cambio fluencia d·e la COlUmune, en parte fue el congreso y programa de p-or la evolución de la política Erfurt (1891)" cuyos comentarios interior, el canciller dejaba de in- por Kautsky se hicieron clmatentar atraerse el apoyo socialista, nnal del marxismo más conocido En 1871 se dest.ituía a Schweitzer, por toda Europa. En el programa, ocupando su pucsto HASENCLE- tras los apartados en que se dew VEB.. Liebknecht, cada vez más jaha en claro el apartamiento de moderarlo, entraha en conversacio" toda postura l-assalliana se decía: nes con la "Asociación de traha- "No se puede realizar el paso de jadores". El programa de Cotha los medios de producción a la pro" piedad colectiva, sin consegu,il' el (1875) tenia un tono hastante lassalliano y era el l'esuItado d.e unas pode:r político", "Esto era una concesiones estratégicas por la ne.. afirmación c1ara~ a la manera mar~ eesidad ele la unión. En su crítica xista~ de la necesidad de una tU;" a este programa :Marx hablaba por ción política. Pero tambiún era prim-era "lez ele la '~elictadul'a re.. amhigua; porque no decía si la 'I-"oIucionaria del pro1.etariado~'. acción política de los olH'¡~ro.'; ha·· Pese a esas cúticHs el programa hía de ser revolucionaria () pada" se aceptó con ligeras 1l10dificacio~ mentada o si de los dos tipos ti nes; ereándose el "Partido socia.. la vez, ni cómo habían dl~ ¡'rdadonarse las dos. Pero lodo d ]ista obrero e1.e Alemania'? (80zia·· listiche IÍrbeiterpartei Deulsch-~ tono del Hu,evo programil ,'ra el de un partido con un ideal sUciafane!) ~ rcnión de las dos ramas. Este grupo iba a .'3e:r e1 principal lista hacia el cual C'.(~ jHoponíil w �26 -- SOCIALIS!lto AU;MÁN avanzar por medio de amplia,,; rc~ formas, realizadas mediante una actuación constitucional; y así fue de hecho como se. desarrolló el partido!'. Esta comprohación, sin embargo, ya entra en la descrip,. ción de ot):a época del socialismo alemán; en este momento Engc1s afirmaba que eJ partido alemán y sus dos millones de electores ~ran "la masa más nUll:leros·a y compacta! la fuerza de choque decisiva del ejército proletario internacional'!. LA CONTROVERSIA REVISIONISTA. LA GUERRA Y LA REVOLUCION (1891-1918) Dentro de la generaclOll traglca de la socialdemocracia alemana l " , d os "1 pue d en d IStlngmrse o ·as " : en la primera figuran Kautsky y Bernstein, la segunda, que entra en acción inmediatamente des~ pués, casi al mismo tiempo, pero más joven y que no llegará a 1920, está formada por 'Kad Liebkneeht, Rosa Luxemburgo! Leo J ogiches, G u s t a v Landaller,... muertos todos violentamente entre enero y marzo de 1919. ¿Pero quién estaba en el poder en este momento, lnarzo de 19.19? COffi" partían la cancillería Phi 1 i P Scheidemann y Kurt Ebert, dos socialdemócratas de la misma segunda "ola'\ la qne protagonizó la re.volución y la contrarrevolu~ ción, la República de W cimar y el fin de Ulla época del socialismo europeo a manos del creciente fascismo. Y todo desde las filas de un mismo partido~ escindido vio~ lentamente en el último momento. Ciertamente, antes de esta rup· tura que llegaría hasta las últimas consecuencias, un hecho había de" mostrado hasta qué punto era re" lativa y convencional la unidad del partido: la controversia sobre la esencia y los Jímit<% del capi, talismo? lo que se ha lhmado con· troversia revisionista. La polémi.. ca, levantad·a por Bel'n&tein y sos' tenida desde el bando ortodoxo por :Kautsky tenía ante todo una gl:an í1l1P?~·tan.ci.a teóric.a, p~l'o ~e. lila tamblen 8)11 duela UUphCHClO'ücs prácticas\ políticas, i:nc1u.80 de táctica POl:ítÍet"L Sin exnbargü la socialdemocTaeia mantrrvo h ruJi·· dad fornw1. Bel'nstein, derrotado en prinCIpIO dentro del particlo~ no fue expulsado. Su revisionismo ej·ercería una influencia decisiva en la orientación futura de la ma· yol'Ía social demóerata, 'Ü sea en el ah,·mdono doctrinal progresivo de la teoría marxista~ como tal teorla! años después de la renun· cia fáctica -'" de hecho ._-- a la revolneíón socialista. E D U A H D BERN5TEIN, (1850-1932) fue du, rante ba.stante tiempo -amigo ínti~ roo y colaborador de Engcls~ y com~ es natural, marxista Ql·todoxo. Sus contactos con la socialde~ mocl'acia se l'elllontaban a 1880., cuando, a los 30 años! después de doce de trabajar en un hanco l pasó a secretario pai'ticular de nn mecenas del partido, Karl Hoch· berg. Al año siguiente la pl'omul~ gación de las leyes antisocialistas le obligó a huir a Suiza~ donde dirigió El Socia-l~Dem-ócra.ta.. Allí colahoró con Kautsky (otro fugitivo)., y su periódico., el Neue Zeit (Tiempo Nnevo), En 1888 Bel'nstein y Kautsky tuvieron que marcharse a Londres; el gohierno suizo había tenido que ceder a las presiones germanas. El Neue Zeü sig'"uió puhlicándose en Londres. Bernstein, de todos modos, seguía trahajando pOi' sn eucnta., en calidad de corresponsal de otro pe~ riódieo socialdemócrata, el V 01'wiirts (Adelante), .Estos años en Inglaterra fueron también, para Berllstein, años de estrecha colahoración con Enge1s. La ortodoxia del judío berlinés parccía incucstionablc. Colahoró entonces l con Ellgels y con K-auts~ ky en la preparación del nuevo programa del partido para el Con~ gre.so de Erfurt. Durante este período influyeron notablemente cn él los Fabianos y el Partido ,Laborista Independiente -~ grupo con el que Enge1s simpatizaha abiertamente contr·a la opinión de la Federación Social~Delllócrata, de "confcsión" marxista. Pero a la muerte de Engels, Berl1stein em· pezó a revisar públicamente. la doctrina ortodoxa l es decir., el mal'xismo~ que desde Erfurt? era la .línea oficiEll de la socialdemo· cracia alemana. Y lo hizo precio samente desde las páginas elel Neue Zeit de Kautsky. Esto ocu" rria en 1896. Bernstein seg;uía vi" viendo en Londres, y seguiría a11i hasta 1901. En 1889, después de las primeras C(mSUl'as, recogió su serie de artículos de dos años au . tes en el Nene Zeit, los amplió y E. Bernstein publicó todo en forma de libro. El título de ,esta biblia del l·evi~ sionislno era "Presupuestos del socialisl1w y ta-reas de la Soeia.l~ democracia"; y el título inglés, ll1uy ilustrativo! Evoluúo1!ary Socialism. El Evolu.t.íonnry Socialism de Bernsteill fuc, como rcconoció Kautsky, el primer éxito sensa~ don al de la literatura socialdemócrata. ¿, Cahe atribuirlo al inte~ rés, un poco morboso~ que siem~ pre producen las ''"conversiones''? Esta es en todo caso la interpl'ütaeión de UlllChos marxist.as. ¿ Có~ lllO no iba a interesar al público lector - público burgués- -.. la obra de un socialista si e~sa obra venía a quitarle fulminante al SD" cialisillo? El miedo de la hurgue" sÍa y la traición de Bel'nstein! piensan los marxistas! son dos cos-as que van juntas (qu~- se explican mutuamente) y que hay que condenar conjuntamente. Paul M. Sweezy se rcfiere, al hacCl' la crítica de Bernstein! a ese "temor a la violencia!\ al "desdén por la teoría" y a la "lHcOGupación por los detalles prácticos de la vida cotidiana" que hacen de Bernstein "la U'11_titesis (persúnal) de Marx.,l. Pero no es en el terreno de la psicología, sin duela el más- telltador~ donde se ha situado el dehate sobre la significación de Bernstein y de sn obra. Sweezy, como Cole o Seligman (que de los observadores actuales de la polémica son los que tenemos más a mano) ~ se detienen en el examen de las con·, viccion·es y la ideología antes de analizar el cont.enido científico del revisionista herlinés. Sweezy tiene una fra6c qne ,eeha hastante luz sohre el sentido de la "con ver- �PnOMOs .~- 27 sión" de Bernstein: ·(.Donde :l\1al'x hahía sostenido que los hombres aprenden a merecer lo que logran , B, sostenía, por el contrario , que los homhres logran lo que mere" ceno De ahí que B. sustituyera la lucha y la preparación revolncio·· naría por la pCl'srwsión y la edu" oaeión como 1'l1edios para llegar al socialismo ~'. De ah.í, puede aña" dirse~ que el socialismo no fuese, para B.? un acontecimiento más o menos próxllllO, pel'o inc'vitahle, SillO una alternativa posible que la humanidad antes de conseguir, tenía que merecer. Era la ahel'naUva futura y óptimn de una hu" manidad super-civilizada, tan ei· vilizada que estaría en condiciones de escoger, sin más complicación. Para Swcczy ell'evis-ionisl11Ü de B. no es tal revisionismo, sencilla" mente; no revisa a Marx, sino que constituye en realidad un ataque frontal contra él, un intento de des-marxistizar el socialismo. Des~ de luego la plataforma ideológica del intento poco tiene que ver con elmaterÍalismo dialéctico. B. acusaba a l\tIarx de dogmático, de poco científico. "Marx, decía, construyó una poderosa estructu~ ra dcntl·o del marco de un armazón que ya encontró hecho; y en esa cO'IIHlrucción siguió t~st.ricta­ mente las leyes de .la Rl'quitectUl'H científica siernpre. que u-o choca~ han con las condiciones requeri das pOl' la forma del annazóu 1 pero las descuidaba cuando el al"· mazón no permitía que fuesen observadas". El "armazón" al que se refiere B. estaba constituido 4 por (1) la dialéctica hegeliana y (2) la economía política de Da~ vid Ricardo. Pero si la dialéctica hegeliana? como decía B, no era Jll.ás que una "jerga"? ¿, cuál era la plataforma científica general del edificio marxista? Mejor dicho~ ¿ qué plataforma podía sustituir a la '(.jel·ga~? de Hegel? ;Como ha sC ñalado Cole, B. apeló en esle puntoa Kant y ¡ü r·ealismo cl'Ít.ic-o. Seligman llama "una especie de realIsmo tereo~~ al método que B. ti tilizó y' opuso al '"misticis.mo he~ gcliHno' ? UeaHsmo terco" ernpi·· riSillO l\ la inglesa o neo·kantL'lmo~ el heullo 0.'3 que :s.? a 10 largo de su estanda -en Londl'es~ fue empapándose d-e una confianza total en el progreso lineal y no "violento de l,a hnrruH_d.d~;l y d~ '~ma desean·, flil.nzH tan:dncn l'aebcH-t antf~ enaJ~ ([llicT Woria p.redictí vay cuaJ qUle" l1am;.úla a :la lncha n-;v-ohwíor¡arln, w Los ataqnes de B. a la teoría mm'xista se cent.ral'on, como es lógieo~ en el punto en que ésta, abandonando el análisis dcscJ:ip. tivo? se arriesga a predecir. y predic-c catástrofcf5: la t.eoría del derrumbe o del c-olapso del ca· pitalismo (Zusalllmenlnuchstheo~ rie). La idea del derrumhe auto~ mático., dice n., dehe ser enterrada; no hahrá tal colapso sino, al contrario, una tendencia al mejoramiento, una paulatina suavización de las eris·is y de la lucha de clases. La explicación de estas tend·cucias eslá en el hecho de que existen fenómenos nuevos, que Marx no pudo prever o que en tod-o caso no previó. Por ejemplo: el desarrollo del mercado mundial, la formación de Kartels~ el pedeceíonamieuto del sistema de crédito, etc ... De ahí a negarla posihilidad y la necesidad de la revolucióu pl'Ow letaria hay un paso, que B. dio sin vacilaciones, afirmando el re~ forlllismü como única estrategia víah le para la socialdemocracia, dentro de un sistema económico qne no llevaba trazas de perecer y que, lejos de caminar hacia la miseria y la autodestrucción, se humanizaba progresivamente. La actitud de Bernstein fue ob~ jeto de una repulsa más hien eor~ tés por parte de la dirección del partido, entonees en mauüs de Bebe!. Fu" KARL KAUTSKY, (1854.1938) (n. en Praga, aus· tríaco), el más conocido y más ortodoxo de lor; teóricos marxistas en aquel momento, el encargado de refutar a Berllsteill, (B. llnd das soz/aldem'okratische Program., 1899). Kautsky era el '~expositor" oficial del marxismo dentro de la socialdemocracia. Su ~'Programa de ErfurC fue d.urante años el texto inconmovible del partido. En SllS manos el marxismo había ganad"Ü en rigidez y sistemática, lo cllal, en opinión de Cole~ lo hacia más asequihle y sugestivo para los soeialistasalemanes. Su.':'! intervenciones más discutidas., an" tes de la controversia l'evisi-onista~ estahan relacionadas con la euesllon agraria: contra el infornH~ del comité especial de] partido dedicado a esta clJestión, Kautsky insistia en que la clase campesina d·e pequeños propietarios 110 eJ:a una clase ascendente y J'evolucio· naria (com-o el _proletariado indnst:~'ial~ que lo -el:a por clefin:ic:i.óf:) ~ smo l al c.ontran.o~ nn grnpo sOClal decadente y que tendía a desapa~ recer. El purismo revolucionario de Kautsky, d.e todos modos, cas·a~ ha mal con su talante científieo~ pacifista e incluso moderado. Siempre había mantenido que el capitalismo sucumbiría a raíz de una crisis general interna; pero esto no significaha, en su opinión, que el. paso al socialismo no fuese pacífico e incluso parlamentario? cOnJ-o creyeron casi sin excepción los líderes socialdemócratas. PaTa Kautsky la crisis general no era sino el rev..::r80 de la medalla de la consolidación aplastante de una clase ohrera fuerte y eonsciente, que se apoderaría '!.legalmente'" a través del voto, del poder polí~ lico y económic"Ü. Pero el ataque revisionista, desplegado en su pro" pio terreno, el de la previsión científica, COlupl'ometía gravemell~ te el equilibrio de su postura. No tenía más que dos salidas: o man~ tener hasta el final, probando en lo posible su consistencia cientí~ fica, la teoría del derrumbe~ se~ riamente dañada por el análisis de Bernstein, o bien renunciar a ella y contraatacar en el terreno revolucionario puro - que "no le iba" - basando las posibilidades socialistas, fundamentalmente, en la combatividad del proletariado y en la lucha política directa. Escogió la segunda salida aunque incurría de este modo en una fla~ grante contradicción, no sólo con su actitud anterior (1891, "Pro~ grama de Erfurt") ~ como ha se· íialado S-weezy, sino con su línea de siempre - de antes y des· pués ".'--, la que le llevaría más tarde a reunirse de nuevo con Bernsteill en una de las tres frac~ cÍones en que la gran guerra diw vidió al partido, 0 , más adelante aún, a aceptar el cargo de respon~ sable editorial en el ministerio de asuntos exteriores. En sustancia, la contestación de Kautsky a Bernstein en 1899, llegaba que Marx tuviera llna teoría del dernnnbe; tod·o se lo hahía inventa" do Bernsteiu? incluso el nombre, Zusamm.enbruchstheode. No po" día hahlarse de "gran crisis nnaPI del capitalismo , sino tan sólo de ·'empeoramiento progresivo H • Pexü 10 l'eahnente importante era la (.~flleTza creciente y la madurez del prolct:adado'l, ¿Qué consecuencias estratégicas y tácticas cahría extrEH31' de (;]lo? Era necesario ~'esi:a"i" ,H'mados paTa t.oda evcntualídad\\j tener en cuenta situaciones de cri- �28 - SOCIALISMO AJ,Ei\1..\.N sis y de prosperidad~ evolución posible del sistema y reacción de las cIases dominant.cs~ catástrofes eventuales y desarrollo lento. El l.~gradnallsmo", otro nomhre del reformismo de Bcrnstein, dehía ser rechazado. Pero el revisionismo superó sin grandes dificultades las ban'eTas que le opusieron Kautsky y otros ortodoxos, como CU'1l0V{~ cuyo alegat.o carecía de contenido científico, D COBrad Schmíclt, que des· arrolló la t6'Oría del snhconsumo hasta llegar a conc1usiones que sólo a los 1',evisioni8tas podían h(~­ llcficiar. En 1902, K. Kautsky se cucara de nuevo con el problema con 1110tivo de la aparición de la "Teoría e Historia de. las crisis comercia. les en Inglaterra,'" del revisionista ruso Tugan-Baronowski. Kautsky llegó esta vez a un resultado algo más consistente que la difusa concepción del derrumhe. El capitalismo, decíu, marcha hacia un período de depresión crónica. Debe llegar un momento en que sea imposible que los mercados sigan creciendo al mismo ritmo que las fuerzas productivas. En este momento el estado del sistema capitalista serín de superpro. ducción, pero no pasajera sino patológica; únicamente podrían producirse fluctuaeÍ'ones ._-- nunca so' luciones -,~, dentro de {'.stc marco. En último caso~ dc no exist.ir un impedimento estruetural o~ digamos, económico~ al funcionamiento dcl capitalisJ:no, serian las masas las que dirían "basta"~ al for M zarse el límite ele su capacidad de aguante. Esta situación forzosa (zwangslage) es inevitable, añadía Kautsky, 51 el desarrollo capitalista sigue como hasta hoy. El fu. turo del capitalismo sólo p:t'DDlcte cl'isis~ gnel'l'as y catástrofes ("Kxiesen¡ Kricge? K.atastl'ophen?~? las tres '''1<'''). K.autsl.;:y establecía así .la siguiente alternativa teórico . táctica paTa la socia] democracia: () (1) .Hevisionismo ---.., Hefonnismo .....- suav.ización lucha de c1ai3es ".--, rcslaUl'[Ición de 'la dernocTada pe.. qneilo·hul'gue&u$ o (2) .l{ríesen" theOl'if> depresión crónica ._~, 1'0vo]ueión\ o hleu$ depresión Cl'Ó Hica ---', incremento de :la lucha de clases hasta la depresión definiti, va, Pat' él la cOSa estaba clara: '\d muco eamino es In lucha de cJa~ ses y :no eJ grachHdj~)]no Tevjsio" M nif'/ta ~~, V:ii~ttlS b,,:, cosas con pen"pectiva (1914,~ Gran Guerra; 1929, "crack" de Wall Strect; años SO, gran n'i" sis mundial; 1939~ 2." guerra mUil dial)? no es fácil comprender que Ja ~~Krk~Sd1thoorie?~ de 1902 fuese de poca nti1idad~ en aqllel momento, para los SDcialdemócl'atas. Si es cierto que ah rió un período de "estabilización ol'todoxa'? entre sus filas\ el hecho es que la gnc· rra\ doce afios después~ cogió a los socialdemócratas desprcvenidos$ dividiéndolos en tros fracciones y demostrando que los graneles problemas de siempre ._- teóricos y tácticos ~ estahan por resolver. En agosto de 1914 los socialdeM l1lócratas votaron los créditos de guerra y apoyaron al Reichstag. Entre los disidentes, aunque ple~ gados al voto por la disciplina parlamentaria del partido, estaban Bernstein~ K:autsky, el líder de la socialdemocracia Hugo H a a s e \ Rosa Luxemhnrg'O, F'ral1Z Mehring y Karl Liebknecht (hijo de Wilhel111.). De nuevo se impuso la exigencia de unidad que imperaha desde los días de la persecución desencadenada por Bismarck. No se expulsó a nadie. Todos confiahan quc la racha de triunfos electorales iniciada en 1912 continuada hasta el triunfo total y "derno» f:rát.ieo". Excepto el grupo semin m¡¡mlniSla de GUSTAV LAJ\IJAUEH (1870-1910), lanlo revisionistas como minorías de la 0P'O::;ición esperahan ~'el Día". ¿Qué pasaría después de este día? Sohre este punto las opinio~ nes no eran unánimes, ni tall1poco~ hasta 1914, explícitas. La gUCl'l'a puso de maniíiesto las diferencias. La tesis oficial~ que sostenían los socialistas mayoritarios, era la de que el triunf~ paTlamental'io ahsoluto equivalía a la l'evolueión. El partido se orientaha claramente hacia lo que hoy se entiende pOl' súcialdcmocracia. El fracaso bolchevique de 1905 había consolidado la tendene-ia centro.. derecha de la mayoría. Frente a la guerra se adoptó entonces una l'esolución, de compromiso: '''Lo más impol'~ tante es .la gnerra, olviciculOs de 111Onlento la lucha de c1ases~\o La colahol'ución con 18 hurguesía a1e" lllalla exa un hecho. Pero un he.. eho que los internacionalistas no podían aceptm.'o Ka:rl Liebknecht y Bosa ,Luxemburgo ereían llega" do cJ momento de la tan (HseTi.deL huelga genGl"n\ pero sn .fucl'za e:l'<'l. m:ínirna d·cntl'o del partido, ll¡J "un" h,iguo ¡((La P!.\b.'.i8 de -la Hevol1'1" clOn está en peligro!" del socialista francés Hen'é~ la mayoría social demócrata alemana o.ontesta.. ha hatiéndose en retirada: "tan pronto como la guerra se cOllvier~ ta en guerra de conquist.a nos opondremos a dla pOt los medios más violentos~~. Los sodal-istas alüM rnanes quisieton ereel' qne estaban enrolados en una guerra dcfensiva contra el Zar; los franceses luchaban mientras tanto contra -el imperialismo alemán, La Internacional se hundía y con ella el pacifismo de .J aurü',3 (mncrto días ante:;;) ~ de Haa5e~ de Kautsky y de todos los socialist.aii europeos. A f1nale-s de 1915 el grupo internaf:ionalista de LiehM knecht y Rosa Luxemburgo reaccionó con vehemencia a las declaraciones cada vez más helicistas de la lnayoría~ a través de un fo· lleto titulado "La guerra y el pro~ letarúJ(]o" que ins·istÍa en la 11{',cesidad de una lucha ohrera internacional cont.ra los gl'UpOS imperialistas que en cada país c-onclu* C-Ían la guerra, El folleto iba firmado lunius, seudónimo que utilizó HOSA LUXEMBUHGO (18701919) . La vida de esta hehrea nacida en Polonia no está tan ligada a la social dcmocracia alemanaeorno al movimiento socialista europeo en g<:neral. Déhil físicamente, cor* covada, poseía sin emhargo un gran atrao.tivo personal y una {:xtraol'dinaria capacidad intelectual y de acción. A los dieciséis años ya actuaba en las filas del diez· ;nadü partido obrero polaco "Pro~ lctariado". En 1889~ a los diceiM nueve años huye a Suiza para no ser detenida. En Zurich~ donde 1.'C-" sicle como estudiante conoce él Plejanov y colabora con J ogiches. Jogiches tamhién era polaco; has~ ta 1919 vivió con H, 1,,$ fue su amante y en cierta manera su inspil'ad'Ol' intelectual. En 1898~ R. 1,. se Casa con Gustav Liiheck~ rico alemán amigo de b familia. Esto le permitió ]l,¡elOl1¡lJizal.'Sc y residir en Akmani<l, En 1902 lleg;a a 'redactor-jefe (Iel Leipziger Volhs . zeitung, pero pron to choca COll. la eensnr¡'1 y dimite. Dos años des-pués empieza su peregrinación po)' las cárceles alemanas~ acusada esU\ vez de insultar al EmperadoL En 1916 la. útuación era la &i .. 9:uiente: a la cxtren.w izql..lÍcl'd¿¡, Tt :L., el viej-o Franz lVIcbl'i:ng y IZar] L-Iehknecht? -en abierta opo s.-i.dón con la hnea de 1nnlayor:íH. �Pnm105 que seguía prácticamente una politica derechista y de apoyo casi total al gobierno. Entre unos y otros se abría paso un grupo intermedio l más ftwl'te qne el enca· bezado por Liehknccht" y partidario de una paz negoe-iada l no di'; una lucha revolucionaria contra la guerra, En este grupo figuraban Haase~ Kautsky y Bcrnslein. Pata eolIos se hahía producido una d.egradaci6n de la supuesta guerra defen" siva en g·1.lCna agresiva" lo cual hada imposible para la minoría seguir obedeciendo la disciplina del partido" votand'O por los eréditos de guerra. El desafío hizo culminar la crisis del partido social demócrata. En marzo la luayoría decidió excluir a la minoría de la participación en el grupo del par~ tido en el Reichstag. En la Pascua de 1917 los grupos minori tados se lanzal''On a fundar un nuevo partido --_. el Par~ lido Socialdemócrata independiente (USPD) ~-. Casi al mismo tiempo~ en abril de 1917, la extrema izquierda dirigida por Liehknecht formó el Spartakusbund, que es~ tahI-eeió relaciones con el USPD" pero mantuvo su organización se" parada y el dcrcch'O a una acción :independiente. Se produjeron durante este mes grandes huelgas y el lTSPD ganaba terreno con rapidez. El grupo espartaquista y otros elementos de izquierda habían desarrollado una vigorosa campaña de propaganda. Por entonces la revolución hahía cstal1ad'Ü en Rusia, Los Soviets recién estahlecidos en Pctrogl'ado y en otras einciades estahan dominados por socialrevolucional'ios y lnencheviques; los holcheviques y sus aliados constituían tan sólo pequeñas minorías. (Ni Lenin ni Trotsky habían vue1to a Rusia.) Los socialrevolucionarios y menchc"icp.:¡,es estaban divididos en su ae-titud respecto a la guena. M'u . chos eran partidarios de ella y caú todüs contemplahan con rece" lo una paz pOl' separado con Ale,· ma:ma. Sin embargo sus partida:60s _.,.. sohre todo los soldados en fiJas ._._, des·caban sin duela una p_ronta paz. La cuestión ern si hahía posibilidades de llegar a una paz genera] negociada~ que luclu·· -.'lera a todos los helígeranlcs,¡ o si las potenG_{as occidentales se negadan a ncgoc:ítl1',¡ 10 que les forza . da ,¡ cSéoger entTc una paz por separado o la continuación de 1<T lucha. En estos meses críticos el movi· miento de paz en Alemania seguía ganando fuerza. El 19 de julio el Heichstag ~lprühó su célebre resolueión en favor de una paz ne· gociada y el ]. de agosto el Papa hizo púhlicas sus p:roposieiones de paz a las potencias beligerantes. En Estocolrno la mayoría y la minoría sücialist.as presentaron su contraclec1aración de objetivos bélicos al comité ruso~eseandinavo. La mayoría proponía volver al st:a.tu. qua ant:e bellum, con la permanencia de AIsaeia~Lorena den~ tro del impcri-o ale.rnán y admi. tiendo el derecho de Filandia, Po· lonia y Bélgica a la independencia. Aunque se oponía a la polí" tica de los militaristas alemanes extl'emistas, la mayoría no estaha dispuesta a reconoccr que Alemania fuera más culpahle que las ~- 29 potencias aliadas. La minoría, en se declaró en favor de una paz inmed.iata y del derecho de los pueblos a la autodetermi~ nación., incluyendo a Alsacia~Lo­ rcna. Su act.itOlld general fue la J.e que urgía ]a terminación de la guerra y que ésta dehía Pl'oscri" bÍl"se en el futuro, sin pro'llunei.arse sobre la "'culpa de la gu.erra'l. En octulne de 1917 los espartaquistas empiezan a formal' consejos revúlucionarios de trabajadores en las fáhricas de material bé~ lico y a enviar militantes al frente para' semhrar i'nquietud entre las fuerzas armadas. Al mismo tiempo" con la revolución holchevique, se establecían las condiciones para una paz ruso-germana por sepal'ado~ qu-c empezó a negociarse en Brest-Litovsk en diciem.bre. ¿ Qué impacto causó' entre los socialistas alemanes la revolución de octu~ bl'c? Entusiasmo en la extrema cambio~ hojas cambiables triO CaetrOIrll utilh:cmdo los ARANDElLAS de trefuen:o SUS Pidalas en las pa.pelerias. �30 - SOCIAT-lSl\lü .'!.LEl\ÜN izquierda, oposición en la mayoría y división ·en las filas del Partido Socialdemócrata Independiente. Kautsky, viejo camarada de los líderes mcnchcviques desplazados y partidario de la fracción inter· nacionalista de MartO\" se convir· tió pronto en el principal antago· nist.a teórico del bolchevismo; bajo su influencia, el grupo parla" mentario del USPD empezó a t.endel' hacia la derecha. Otros, como Georg Ledebour, adoptaron la postura opnesta y ent.raron en estrechas re.laciones con la izquierda laboral. 1918: en enero y febrero el movimiento de huelga alcanza en Alemania grandes proporciones. En marzo, mientras sigue extendiéndose la red de los Consejos de Trabajadores, rusos y alemanes firman la paz de Brest-Litovsk. Eliminada la presión en el Este los alemanes se lanzan a una gran ofensiva en el frente occidental, hasta que en julio se inicia la contraofensiva aliada. En septiembre el Estado Mayor informó al gobierno alemán de que era necesario pedir un armisticio. La lío nea Hindenburg cedió pocos días después, mientras los refuerzos norteamericanos atravies-an Bélgica y Francia y haüen inminente la invasión de Alemania. El 3 de octubre cae el Gobierno alemán y al día siguiente el príncipe Max de Baden, nuevo Canciller, y el gohierno austro~húngaro envían notas al presidente Wilsol1 pidiendo lln armistici'Ú sobre la base de sus ¡'Catorce Puntos·" de enero. ·Wilson contestó exigiendo la ca· pitulación de Alemania. Este es el. momento del cual los historiadores acostumbran a decir: HEl pueblo alemán empezaba a vjslumbral' la magnitud del desa&tre~'. El 24 de octubre la marina alema~ na recibió órdenes de disp"Ouerse a salir de ·Kiel para un último y desesperado encuentro con el ene" Iuigo. Los marineros se negaron y, tras el arresto de sus líderes, se amotinaron y eligieron un Consejo de Marineros para ,encargarse de 1a situación. La l'.evll,elta se extendió a Ot1'0S puertos y otras ciudades, donde se fueroJJ, proclamando Consejos de Trabajadores y Soldados que asu~ mían de momento la autoridad. En Haviera se constituyó un ve"J.... dade:ro Gobierno socialistll., pr.csidido por KURT E1SNER (1867· 1919), socialista independiente. Dos días después Berlín se sumó a la revolución y un lnanifiesto del Consejo de Trabajadores y Solda· dos, firmado ontr,o otros por Haase., Lodehoul' y K. Liebknecht, exigía la proclal1l_ación de la república, Ese rnismo día el príncipe Max dimitió y entregó la cancillería a FIUEDIUCH EBERT el más del'cehista d.e los lideres socialistas bía mantener unidas )Jas pi.czas porque no había literalmente nadie- que pudiera hacerse cargo del miSl1lO." Los socialistas maY0l'ita60S y minoritarios no tuvieron más remedio que r,eunirse en el gobierno., con Ebert como eanó· Her. Ante cllos se abrían graves interrogantes: la definición insti· tucional de la repúhljca~. la estrnc- de la mayoría. La situación constitucional era confusa: el Káiser se negaba a abdicar y los socialistas -mayoritarios no se decidían a exigírselo por t.emor a inCl"Cmen. tal' el fenllcnto revolucionario; lo que esperaban, en realidad, era una monarquía constitucional. Por fin, Philip Scheidemann, en nombro de la cancillería, Hdecidió" la abdicación y pr()clamó la replíbli. ca, par,ece que para anticiparse a Karl Licbknecht que estaba dispuesto a proclamar, no ya la re· pública, sino el Consejo de Trabajadores de la República. Con la abdicación efectiva del Káiser, que huyó a Holanda, se inició una cadena de abdicaciones: reyes, grandes duques, r pequeilos gobernantes cayeron de sus tronos sin apenas un intento de r,esisten. cía. Wilson y los aliados, al exigir la deposición. del KáiseJ: y el fin del régimen militarista, habían invitado a Alemania, en efecto, a realizar su revolución burg;u,esa. Temían~ sin embargo~ que la re.. volución alemana "fuera dema· siado lejos y copiara la bolche· viqu.e"'. El hecho es que "'a finales de noviembre de 1918 el gl'E'lTI im. perio de los Hohenzollern se di. solvió súbitamente en la ruina y los socialistas se encontraron paT. t.icipando en un gohierno que de- turación f,edel'al o centralizada del Estado, el destino de las fueuas armadas, de la casta de oficiales, de los funcionarios del Reich y de los jueces y tribunales ... , además, naturalmente, de la reno· vación de las leyes que esos jueces y tribunales administraban. El primer motivo de des. acuerdo entre los miembros del gobierno (Ebert., Scheidemann y Landsberg por los mayoritarios y Raase, Dittmann y Barth por los independient,es) fue la discusión no ya del alcance y significación de las reformas- (o revolución) a realizar, sino del momento en que habían de ser realizadas. Los in" d.ependientes estaban decididos a empezar inmediatamente, mientras los mayoritarios se inclinaban a remitir esa decisión a la futura Asamblea Constituyente, es decir, esperar hasta después de las elecciones. Algunos independientes y grupos de la extrema izquierda., incluyendo PO): supuesto a los espal'taquistas y a algnnDs delega" dos sindicales revolucionarios, pedían que el proletariado victorioso se declarara como verdll.dero representante de la democracia alemana y tornase el poder en sus manos a través de 1'05 consejos ele~ gidos. Pero en aquel momento no existía, dice C01-e~ "ni nn congre.. so gen(~ral de consejos al que pu.. �Pno,",lOS .. - 3] dü,ra entregarse el poder~ ni una élite revolucionaria organizada capaz de actuar a escala nacional'~. La respuesta a los pl'Dblemas y las tensiones que dejaban a todos los grupos indecisos vino de fue· 1"a: los viejos burócratas y los j·e. fe.s militares "consintieron" en apoyar a 'Ehert si se dejaha de ladü a los independientes. La ma· quinaria estatal, la vieja maquinaria del H,eich, se puso en funcionamiento al servicio del Parti· do Socialdemócrata. Los independientes sólo pudieron protestar de las medidas que se tomahan con.. tra sus deseos impotentes, y, corno es lógico, concentraron sus esfuer· zos en conseguir que la Asalnhlea eonstituyente "existiera pronto". Pero con ello acaharon de romper los lazos que les unían con los espartaquistas, decididos a hoicotear las elecciones y a forzar la entrcga del poder a los Consejos de Trahajadores. Por lo pronto "Espartaco" desapareció (aunque siguió utilizándose el nomhre corricntemcnt.e) para cDllvertirse en Partido Comunista enteramente antóllomo~ sin c-olahol'ar con los independientes y siguiendo el ejemplo de los bolcheviques. A partir de est.e momento los hcchos se sucedieron con rapidez. La División de Marina con sede en Berlín, compuesta en su mayoría por militantes izquierdistas, no aceptó ser disuelta y actuó por su cuenta tomando la comandancia V arrestando allí al jefe de la gllarnición, el socialista maY0l'itado Otto Wels. Ebert pidió ayuda al ejército para desalojar a los marinos. Poco después comenzaha el hombardeo del castillo, que llevó a los socialistas independientes a la dimisión. El gobierno quedaha en manos de la reacción y, después de la destitución de Eichorn~ socialista independiente que ocu~ paba todavía la jefatura de poli. cia l revolución y reacción Se enfrentaron en la cane, ·en los ba~ n:ios ob:re:ros y e11 105 hall1artes que habían tomado los mal anna" dos izquierdistas. l,05 "cuerpos Ji. h:r.es'~ del sodalista Noske, en fun·, eiones de sümatén contral'revolu· ciona.r.:D acabaron pronto Con la resistencia de espartaquistas, inde·, pendientes de izquierda )' sindicalistas :revolucionarios, El 15 de cnero de 1919; dos ¿Has desrrnés d.el fin de .la contienda Ci.lneje:ra~ un dC2l.acHlnento de los "euel'p0.s libl'cs'\' <lpresá y rnató fl 1<.arl 9 Liebkllecht y R.osa Luxemhurgo; la mislna suerte corrieron J ogi· c-hes~ Landauer y cuantos milita~l~ tes revolucionarios cayeron en sus manos. WEIMAR. EL NAZISMO. LA GUERRA (1919-1944) Tras la muerte de- Liebknecht: v Hosa Luxemhurgo, los periódico"s socialdemócratas e s e r i h í a n : G'Aplastada la l'cvolueión se celebrarán sin tropiczos las elecciones para la Asamblea Nacional. La democracia tiene despejado el ca· mino". Pero no lo estaba tanto: Ehert~ para dominar la revolu~ eión, hahía tenido que apoyarse en la hurocracia imperial y en los soldad'Os dc Hindenburg; por otro lado, las elecciones del 19 de enero no ihan a dar una mayoría socialista: los comunistas se ahs~ tuvieron de votar~ los independientes sólo consiguieron 22 man~ d a t'O s, los socialdemócratas 11.500.000 sufragios y 163 puestos, pero el total de la cámara eran 4,2:)' De ahí la "coalición de W"eimar" .__.. 'Centro., demócratas- y socialistas --, y unos meses después la fanlOsa constitución de Preuss: Ehert prcsidente por sic·, te años y con derecho a disolver la cámara. El 25 de enero se en~ tierra en Berlín a Liehknecht entre un gentío impresionante. El 7 de mayo el conde Bl'ockdol'f! recibía en VersaIles~ de manos de Clemellceau, Wilsou y Lloyd GeOl'ge el lihro en que se indicaban las condiciones· de paz; decía en su discurso: "En los últimos cin cuenta aúos el imperialismo de todos los estados europeos ha Ye~ nido ,envenenando pertinazmente la atmósfera internacionar", La socialdem.ocracia iha a tener que aparecer como responsable de Un tratado en qw:~ se quitaha a Ale~ rnania 6 minon,es de hahitantes (Ahucia, Lorcna, Sarl'e~ :Supen, JVlalmedy~ sux de Silesia, n-Ol.'te do Schlcsvúg) ~ todas sus colonias., todas sus armas~ y se la obligaha a pagm: en concepto de repara·, cionos 132 millones de marcos oro. Los pri.meros aíl0s de gohierno :socialdemócrata fueron dificileli; en los tres prirncl'os rueses se de· cJ'C-lnl'on 124 leyes sodales ¡pero w ya en 1920 hubo el primer putsch de la derecha {Kapp, von Lütt~ \vitz); Scheidemall tuvo que de,. jar pronto la cancillería a Gustav Baucl' del Centro, y luego a Cuno y StresClnan (1923) representan" tes de la alta hurgu.esia. Este año de 1923 la inflación era tremenda, además los franceses 'Ocupaban militarmente el Ruhr; Strescman\ el nuevo canciller, empezaha la política de conciliación europea que llevaría a Alemania a la Sociedad de Naciones (J.926) y conse~.pliría la evacuación de los franceses; pero el descontento inicial ante lo que parecía dehilidad perrnitió a Hitler su primer puts-eh nazi, dominado por von Seekt, el cread'Or de la armada alemana de oficio. Aquel mismo año Ebert aceptaba declarar nulas las elec~ ciones de Turingia en que habían ohtenido mayoría los independientes y comunistas. En 1924. los interese~ aliados de estabilidad europea, la política de Stresemall, el hecho de que Alemania no pagaha las reparaciones, llevó al '·plan Dawes", disminuyendo la cuantía de los plazos y concedien· do a Alemania un empréstito de 5.000 millones $: Schacht podía aqucl mismo verano .estabilizar el marco y aceptar el sistema de pa· trón oro. Hasta la gran crisis del 29 prosperidad en Alemania, que volvía a convertirse en una de las principales potencias industriales~ concurrentc de Gran Bretaña. En 1925, al morir Ebert, la derecha gana las elecciones al presentar a Hindenhurg como candidato úni" co en la segunda vuelta; THXI.w MAN, el jefe cornunista de esta época ohtuvo pocos votos en la primera vuelta, OTTO BRAUN - el socialista .~-- no los suficien,· tes: en la segunda vu-elta la i z· quierda presentó COlll'O candidato único a W'i1helm Marx, del Centro Católico; Hitler ordenó a sus partidarios votar por Hindenhnrg, 10 que implicó la ruptura con Ludendod\ candidato nazi en la pri,· luera vuelta. Hindenburg~ sin em . hargo, resultó más respetuoso d(~ 10 que se -esperaha; en Lli: e 1('(·ciones de 1928 los socíali:'ilas ohtienen 1~)3 mandatos\ y S!I (~\jl() asomhra a la derecha. La erisis del 29 iha a jlI'OV()C,ll' el I.'ecrl..ldecimicnto de l()lLI~; la.;; desav-enencias\ la fonnacilíll de grupos arm,ados pOI· lodo" lo," ¡¡ . w· tidos~ el éxito pf)pllbr 111' !I¡¡lel" y el aee1'cHlnienl'O de 1,-,,11' a l:i �32 - SOCIALISMO ALEMÁN 10s partidos comunistas en gobier- K, Schumache¡' gran industda a través de Hugell berg, dueño de un sector impo):tante de la prensa; los hermanos Strasser, jefes del ala izquierda del nazismo, s-e separahan anteestos contactos. Los "Herrencluh", centros de la alta burguesía, colocan a uno de sus rcpr,csentantes, von Papen, en la cancillería, y empieza a gobernar por decretos ley e intenta asociar a Hitler con el poder; pero los nazis no acep· tan integrarse en la normal vida política alemana. El 30 de enero de 1933, tras eL experimento Schleicher, .Hitler acepta el puesto de canciller; pero el 1 de fe~ bl'ero disuelve el parlamento; tras el incendio del Reichstag persigne a los comunistas; pronto todo el poder estal'Ía en sus manos. Aunque las eleceiones del 5 de lnayo dan 12 millones de votos a los socialistas (17 millones los nazis) Hitler persigue a varios diputados, y un parlamento reducido le concede, por 14,1 rotos contra 94~ los plenos poderes. El 22 de junio declara ilegal al partido socialista y lo disuelve. Después~ la II Gne.. na Mundial: Aus!:l'ia (l938), Che. coeslovaquia, Polonia~ Francia. W"eimar fue para las clases di> notadas en 1918 eJ camino lento del triunfo frente a los socialistas, aliándose al pujante nazis1l1_o 118.c.ido ele aquella denota. Para los socialistas y demócratas ._--- :"1a coa·· líción.?' _.--. un intento eontinuo por mantener la constitn,ción~ pOI' ~~l'e.. puhHcanizar'? la huroCl'acia y el ejército. Para los eomunjstas~ la organización del partido y la lucha contra el lUlzismo naciente y los socialistas: sólo en 193{J deci" dhia e:~ :(;:E.;OTtdlltC:·I:~; e.1~ <l'p0Yo _._- y <fUI:za la pa:rtrclpaclOu - ,. de n nos de frente único antifascista. De.sde el punto de vista de la evolución interna de los partidos quizá lo más import<1nte fue ]a escisión del Partido Socialclemó· erata Independiente: en su courereneia de junio de 1920 se negó a entrar en coalición con el parti. do soeialdemócrata y envió una delegación a Moscú para negoeiar las condiciones de admisión dci grupo a la Internacional Co:mu .. l1ista. Los '~vei'lltiún puntos~? l1ece~ sarios fueron aceptados por mayoría en el "Congreso de Halle? pero no' todos los miembros iban a acatar esa decisión: 300.000 ]') hicieron y pasaron a .engrosar el Partido Comunista; otros 300.000 pasaron al Partido Socialdemócrata; los 200.000 restantes Crearon un nuevo Partido Socialdemócrata Independiente, que iría perJir:n~ do importancia. El eongre80 más importante del Partido SocialdclnÓCl'ata fue el de Heidelherg (1925) en que se seguía afirmando el carácter marxista de la ideología. En el plano teórico, los at1-os veinte vieron a los ortod.oxos de principios de úglo defender el reformismo que entonces atacahm1. HKautsky~ escribiendo en 1927 ~ l·C·· pudió su propia teoría anterior de la depresión crónica'~. Hilf{:r~ ding, ante la Conferencia del Partido SocialdemócTata en 1927, dijo claramente: ":He rechazado siem_" pro toda tcoria del derrumhe eco· nómico. Después de la guerra tal teoda era defendida Pl.'illc.iP'llnu:ute por los holche·',;iques.¡ que creían que estáhamos ya al hol'· de mismo del derrulllh<: del ~j6' tema capitalista. No hay ni.lJ,guna razón para temer que eso ocurra. Siempre hemos sido de la ovinión de que el (le-lToeamíento del si.:,:"" tema eapitalista no debe e"perarse como cosa que ha de OCH1Tir fatalmente, rii sc producirá por obra de leyes internas del sistema, sino qne dehe ser un acto consciente del proletariado.'~ Sólo FRITZ STEHNBEHG ("El irnperialismo", 1926) y HENRYK GROSSMAN ("Lu ley de la UCll' mulación y del derrumbe del- si.'i~ tema capita,Zz:stn", 1929) ~~nla7,,1­ ron con la corriente de pellS<l" nüen1:o antel'Íor a 1914. De todos modos sus ohras no tenían la impc)(rtancia que tuvieron el Evolutionary Socialism, las ohras de Kautsky o :~La acumulación del capital" de Rosa Luxemburgo. Según Sweezy, St-ernberg repetía, en las cuestiones esenciales, los argumentos de R. L., "induyendo sus errores y sin aiiadir rnucho de su cosecha propia'~. LJ. revisión de GrosSlna'llll a la historia de la polémica sohre la acunUt" lución y el derrumhe tiene~ en camhio~ el mérito de ser Ol'iginal: sobre un esquema de Otto Bauer, Propaganda del bienestar �Pno¡;ws ._,~ 33 destinado a ¡"dutar las tesis de R. 1.. sobre la acumulación~ Grossmann demuestra precisamente la imposihilidad de acumular~ impo!:\ihilidad efectiva en un plazo de 34, años a contar desde el momento en que se inicia la serie cuatrienal de Bauer. Se llega así a u,na conclusión hastante extraña: el sisteula capitalista se derrum" hará inexorablemente por un dé- ficit de plus-valía. Es una versión "patas arriba" de la teoría de H. L. sobre el exceso de plus~valía; pero una versión excesi'irall1cnte Hlccanieista del desarrollo del sistema. Kaulsky y HILFEHDING no añadieron nada a sus trabajos de ante~guerra. Amhos colahoraron con el gobierno socialdemócrata de 'Weimar\cn especial Hilferdillg\ que por dos veces fpe Mi~ nist1'o de Hacienda. Kautsky csta· ba marcado por la división sangrienta en las filas socialistas)' demasiado ocupado en cuestiones como la interpretación y la críti· ca de la revolución de 'Octubre. El advenimiento del fascismo y la exclusiva dedicación de los pensadores soviéticos a los problemas de la construcción económica, li· quidaron por mucho tiempo ---- luego vendría la gucrra '..__. las posibiIidade.s de un pensamient·o teórico vigoroso en el campo socialista. De Hilferding quedaha en pie su ""Das Finanzkapital?'~escrito en 1910 al margen de la controversia rovis-ionista. En aquel momento\ siendo HiIferding hastante joven (nac.íó en 1877), su obra produj'O sensación y se le citaba como modelo de análisis marxista Y' de pensamiento didáctico. Significaha en l'ealidad un intento de poner al día la teoría marxista a través de un análisis profundo de los· gru· pos financieros, herederos de los grupos industriales que en el si· glo XIX conducían el capitalismo alemán. El financiero crea nllevos tipos de negocio y en virtud de su situación estratégica en cenfxos de dirección disfruta de m.ucho más podor que el. industrial eapita1ista~ le domina. AdenJás puede impulsar la creación de káJ.'tels y moH'Opolios para asegurarse de que el sistema de precios Jihl'emellte fijados no echará por la horda 10& cuidadosamente dihujados esqnc· Jll:1.S ele control económico, J:"filfcl'" cling señaIó tarnlJié.n. la c:;n:acteTÍs.. tic,a e,'3cisión contl.'ol.p:roFiec1nc1 1 que años más tarde alcanzaría superior grad-o de desarrollo, Aunque en algún momento flirteó con el ala izquierda de la so~ eialdemocl'acia su constante ft10 la moderaóón, qno compartía C011 los derechistas del partido, Cuan.. do Hitler negó al poder en 1933~ HudoIf Hilfcl'ding tuvo que huir a Suiza y más tarde a París. J\1ul'Íó en Marsella, en 1941, pOCDS días después de ser detenido ""in extl'em:is'~ por la Gesl:apo. POSTGUERRA Y BIENESTAR NEOCAPITALISTA (1945•...) Los últimos 18 aiíos de Alemania y su partido socialdemócrata son ya actualidad más o mcnos conocida. En 1945~ el ailo de los juicios de Nuremberg, cnand'O sólo el 12 70 de los niños de Colonia tienen el peso normal, se reúnen en el monasterio de \~:rennings'en los principales dirigentes socialis~ tas alema'Iles~ entre ellos: KURT SCHUMACHER (1395.1952), ya en tiempos de Weimar considera~ ba la terminología marxista anti· cU<lda, que hahía pasado t'Oda la guerra de un campo de concentración a otro y era el l'eorganizador en la zona inglesa de oculnlcióu; EHICH OLLENIIAUER, uno de los r.r..emigricTte" (eluigrados), representante del comité di" rectal' en el exilio; OTTO GRO~ TEWOHL, reorganizador del par· tid'O en la zona d·e ocupación soviética. La discusión se centró en la ol'ganización del grupo y en la propuesta de Grotewohl de ClltQ~ hlar negociaciones para la fusión con el partido comunista; la opo.. sición fue lUUy grande y se decidió aplazar la cuestión hasta el COll" greso del parddo al año siguiente. Sin embargo, antes, en abril de 1946 so creaha en la Opera de Berlln -cl Partido Socialista UnJo ¡icado (S.E.D.), que reunía a los soc:ialistas de Grotcw'ohl y los co· munistas orientales- ele PIECK. El congreso ele Hannovel: en mayo~ elegia pn:sid.ente y vicepresidente respectivamente del SPD a Schu· rnnchor y OUenhaucr; pero el par" tido era enlonces lHucho más dA bi1, lHlhía pel'dido la luay'OJ.' parte E. Ollenhauer elc su hase radicada principalmente en Prusia. En los años siguientes (194,7 y 194,8) se consmna la separación de .las dos Alemanias; en 1949 se bloM quea Berlín; en septiembre se establece el primer gobierno Adellauer; la reforma monetaria de Erhard era ya de junio del año anterior. Desde entonces, la coalición cristiano.dcmócrata\ liberal, partido alemán, ha dirigido el país, y el SPD ha sido el principal ccn· tro de la "'leal oposieión" (Cf. cuadro). Pero el pal·ticio socialista no es ya el de Erfurt o Heidelherg, Bernstein incluso se considera de~ pasado. La exposición de la nueva ideología aparece en el programa hase (Grundsatzprogramm), resultado del congreso extraordinario del partido en Bad Godesherg (1959): "'la lihre concurrencia y la libre iniciativa del empresaúo son elementos importantes de la política económica socialdem6cra~ ta\\ ""tanta eoncul'J.'el1cia como sea posible, tanta planificac.ión como sea llecesaria~', "de partido de da" se olH'cra,el partido socialdemócrata se ha c-onvertido en partido del pucblo~\ '~el socialisIn'O democrático encuentra 5l:tS raíces en ]¡¡ ética cristiana? en ,el hum;UlisllHl y en la filosofía clásica". Enl9ú2 Ollenhau-er es p:res-ielcnle y\Villy Branclt\ tamhién "clJ".dgl'if:rtc"'¿ i'~ elegido paTa la vicicpn::sidl>tl,-¡:ia. El número de afiliados h<l di:c,mj .. Huido clescle despu,éi: de ]¡¡ ~'lH~j'l';.i. pero parece remorllar o nI llH~IlO.'; ha h ,e T s e estabilizado ¡l()lI: �34 - SOCJALISl\lO ALEMÁN 875.000, 1956: 580.000, 1961: 645.000) . El Partido Comu.nista Alemán (KPD) , independiente del SED, existe desd.e 1945 en la Z'ÚIla ocei" dental:, pero fue declarado anti~ constitucional en 1956 por "atental' eontra el orden fundamental libera] y democl'áticol~. En 1949 había obtenido el 5?7 de los votos~ y en 1953 el 2 1 2 ; ahora\ en la clandestinidad? cuenta con unos 2.000 adherentes. Gom.o se ha dicho recientemen· le en una nueva revista española: ;'ÓA la pregunta por qué no hay jz· quierda en A.leUlallia nos contestarán: el naáonalsocialismo, con su demagogia socializante, por un lado, y su terror, por otro ---- anjquilación de los cuadroi; ohreros consciNltes _..,\ y el fracaso del stalinismo en. la :RcpúhEca Democrática Alemana, han destruido por completo la conciencia revolncionaria de la clas-e obrera. El pl:oletariado alemán, totalmente atomizado, sin cDllciencia de cla· se? Y gozando por vez primera de un nivel de vida respetable 1 s.e siente a gtl8to dentro del neocapi. talisl1lo~' (Ignacio Sotdo. "Clwdernos para el diálogo"), NOTA SOBRE El.. ANUARIO ESPAÑOl.. DE LA PUBLICIDAD Se ha puesto a la venta la Edición 1963 del ANUARIO ESPAÑOL DE LA PUBLICIDAD, consultor de los Medios Publici~arios, Agendas, Agentes y Servicios Técnicos que existen en España. Recoge los datos más importantes 'f las tarifas de Diarios, Semanarios, Re· vistas, Anuarios, Radio 'f TV, Cinematógrafos, Medios en Vías Públicas; así como las referencias de Empresas y Agentes de Publicidad 'f Especialistas 'f Servidos Técnicos para la publicidad. Con él podrá tener rápida, ordenada y cómodamente la orientación precio< sa y el conocimiento perfecto de cuanto puede utilizarse para la publicidad y propaganda. Para cualquier infol'mación, dirigirse a: AVENIDA DE JOSE ANTONIO, 5'1 MADRID � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1613 Title A name given to the resource Socialismo alemán: 100 años Description An account of the resource n. 22, p. 23-34 Source A related resource from which the described resource is derived Promos Creator An entity primarily responsible for making the resource García-Duran, José Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Socialisme Europa Alemanya Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat al número 22 de la revista Promos. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1964-01-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1597/0000000760.pdf 0854e3d33b74996ea6fc1805c8e4e0d9 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Puede la izquierda gobernar el mundo Source A related resource from which the described resource is derived Reforma Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource García, Amancia Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Model social Esquerra (Ciències polítiques) Govern Acció política Partits polítics Polítics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1591/0000000754.pdf fd73ab09d2bf8ff7c0cb91cb02677fe0 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Generalitat és i exercirà com Estat Source A related resource from which the described resource is derived Dossier Econòmic Description An account of the resource Suplement Actual Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Garcia, Fran Roy, Joan Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Finançament Estat Competències Govern Acció política Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/13/2692/material_grafic_campanyaEstatut_2006.pdf ff3a156fa2f0ead12d1c9799ac40396c PDF Text Text 5617 Master pag Educaci 5/5/06 13:17 P gina 1 art. 44.1/educació “Els poders públics de Catalunya han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. El nou Estatut atribueix al govern de Catalunya més capacitat per decidir sobre el nostre sistema educatiu i universitari. Amb unes competències ampliades i detallades, podrem decidir el model educatiu i universitari que volem, treballar millor per garantir-ne la qualitat i, per exemple, intervenir directament en la definició de criteris i la distribució de beques i ajuts. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Familia 5/5/06 13:01 P gina 1 art. 16/família “Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per càrregues familiars” art. 17/menors “Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social” art. 18/persones grans “Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. L’Estatut incorpora un capítol de drets i deures dels ciutadans i de principis que han de respectar els poders públics. Aquets articles en són una mostra. A més s’incorporen noves competències en aquests àmbits: la Generalitat tindrà plena capacitat per regular les polítiques socials. En la política de família podrà determinar, per exemple, el concepte de família nombrosa i el tipus i la quantia de les subvencions que podran percebre. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Palau 2 5/5/06 13:07 P gina 1 art. 5/els drets nacionals “L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions i en la tradició jurídica catalana...” En nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les postres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. En el nou Estatut es reconeix, per primer cop en un text jurídic, la identitat nacional de Catalunya i es fa referència als drets històrics del poble català. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Recursos 5/5/06 13:16 P gina 1 art. 202.1 Els recursos de la Generalitat “La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. Estableix una nova cistella d’impostos: IRPF: la Generalitat passa de gestionar-ne el 33% a gestionar-ne el 50%. IVA: la Generalitat passa de gestionar-ne el 35% a gestionar-ne el 50%. Impostos especials (hidrocarburs, tabac, alcohol, cervesa, vi i productes intermedis): la Generalitat passa de gestionar-ne el 40% a gestionar-ne el 58%. Es crea l’Agència Tributària de Catalunya, es tindrà més capacitat normativa, es garanteix que Catalunya no perdrà posicions en l’ordenació de les comunitats autònomes segons la seva renda per càpita i, durant 7 anys, l’Estat invertirà en infraestructures en la mateixa mesura que Catalunya contribueix a la riquesa d’Espanya. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Transport 5/5/06 13:06 P gina 1 art. 169/transport “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies de carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament en el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. La Generalitat regularà el transport ferroviari de rodalies i regionals, decidirà els horaris, la freqüència de pas dels trens, planificarà les noves línies. Amb més capacitat de decisió en aquest àmbit, el govern de Catalunya podrà ser més eficaç en la modernització del transport públic i en la dotació de nous serveis ferroviaris. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource C. Fons de la Generalitat de Catalunya Type The nature or genre of the resource Subfons Description An account of the resource Aquest subfons aplega totes les sèries documentals vinculades a l'activitat de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Material gràfic publicitari de la campanya per l'Estatut de 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Type The nature or genre of the resource Propaganda Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual i gràfic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Promoció Campanyes EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Publicitat https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2834/Pla-de-Govern_2004-2007.pdf bb656c52d4587979618101696c8add4c PDF Text Text �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 2 Un temps polític nou s’ha encetat, de l’acord signat al Saló del Tinell ençà, a Catalunya. Per mandat de la ciutadania, aquests mesos han redefinit per complet els espais d’acció de tots els agents de l’escenari polític. Passat el cicle electoral, tots ells han assumit ja el seus nous encàrrecs, amb les responsabilitats i les formes de fer que els hi són pròpies però que fins ara, sovint, els hi eren desconegudes. Per al Govern de Catalunya, aquest procés transitori ha comportat les dificultats que de manera natural produeixen els processos de creació d’equips, de coneixement d’una institució o de formació de complicitats amb els aparells tècnics i administratius. L’important és que, pel fet d’haver estat superades, han contribuït a sedimentar una gran capacitat de treball, i han refermat la voluntat de posar en marxa, de manera efectiva, les idees i les intencions. Aquest Pla de Govern 2004-2007, preparat i redactat de manera coordinada per tots els departaments, és la prova física que les referències fonamentals que donen sentit al Govern ja no es situen en el temps passat, en la seva formació que tancava una llarga etapa anterior, sinó que el Govern projecta la seva raó de ser en el futur, en el conjunt extens i ambiciós de reptes polítics i socials que suposen moltes de les actuacions que s’hi inclouen. El Pla de Govern permet una visió global del que aquest mandat ha de viure Catalunya, com a resultat afegit per l’acció d’un govern jove en experiència però ric en voluntat transformadora. Però el Pla és també un complement necessari d’altres decisions d’abast determinant que es prendran en els propers mesos: les condicions econòmico-financeres, que ens proporcionaran el marc de possibilitats i exigències que els pressupostos anuals aniran concretant, i el Pla d’Inversions, que inclou un exercici cabdal de prioritats i opcions del govern pel que fa a la dotació bàsica d’infrastructures i equipaments que el nostre país espera i necessita. És obvi, per últim, que el Pla de Govern és un document viu, susceptible de revisió permanent, disponible per adaptar-se a les noves circumstàncies i, perquè no, al que resulti del nou període d’autogovern que tot just encetem. El nou Estatut i, en especial, el nou sistema de finançament, hauran de suposar també una actualització en profunditat de les previsions a mig i llarg termini que el Pla de Govern avui només pot anunciar. Josep Bargalló i Valls Conseller en Cap �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 3 Presentació Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova manera de treballar en el si del nostre Govern. Fins ara, no existia cap instrument concret que identifiqués l’acció futura del Govern a l’inici d’una legislatura. Els ciutadans i les altres institucions del territori, si volien conèixer quina seria l’acció política del seu govern per al conjunt del mandat, disposaven sobretot de fonts indirectes: el programa electoral d’un partit, les intervencions anuals en un debat de política general, la concreció pressupostària anual, etc. D’aquesta manera, si bé cada departament ha exercit amb capacitat plena les responsabilitats i competències que tenia assignades, massa sovint s’ha vist el Govern com la simple suma de l’acció dels seus departaments, sense que l’espai comú afegís valor a l’acció d’una part. Aquesta visió reduccionista ha generat una cultura d’administració que entronca més amb l’administració clàssica que amb un aparell administratiu modern que cerqui l’eficiència en la prestació dels serveis públics, però també la transparència i la coordinació de la seva acció. El Pla de Govern que s’ha redactat, per tant, vol ocupar l’espai que a vegades es crea entre el discurs polític i l’acció administrativa. Vol ser la garantia que els discursos es tradueixen en accions identificables i seguibles. Vol també ser l’expressió conscient d’unes prioritats, d’unes opcions explícites en relació a l’autogovern i a l’impuls del territori. A grans trets, es pot dir que el Pla de Govern consisteix en determinar les actuacions operatives que conformen l’acció política prevista per a aquesta legislatura, i agrupar-les en entitats amb sentit polític, comprensibles per als ciutadans. Per elaborar el Pla, el text de referència inicial ha estat l’acord de govern signat al Saló del Tinell el 14 de desembre de 2003. L’acord subratlla uns punts de consens que permeten constituir un govern, però no detalla la totalitat de l’acció política d’aquest. Sovint expressa voluntats sense concretar-les. El Pla de Govern és doncs hereu de l’Acord i per això la seva arquitectura principal d’eixos i àmbits li resta fidel, però els enriquiments successius que ha tingut li fan tenir personalitat pròpia i esdevenir programa. Sobre la base, doncs, de l’acord de govern, però també de les compareixences dels consellers al Parlament a l’inici de la legislatura i de les aportacions addicionals dels departaments fruit de sis mesos de treball acumulat, s’ha bastit un sistema ordenat: quatre grans eixos inicials es desglossen en vint-i-dos àmbits, dels quals pengen els seixantaquatre objectius polítics, que representen el nivell més baix d’abstracció. Dins d’aquests darrers, ja com a elements tangibles, hi trobem les actuacions operatives, que si s’escau es divideixen en subactuacions. De cada una d’aquestes se’n fa responsable un departament, però s’identifiquen també els altres departaments que han de participar per a dur a terme �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 4 les actuacions. La intenció, ja es veu, és fomentar el caràcter transversal de l’acció, parlar més de polítiques que de competències. Però aquest Pla de Govern vol ser més que la concreció ordenada d’un discurs, vol esdevenir també una referència útil, pràctica. És per això que, a partir d’aquest relat inicial, s’està realitzant una tasca sistemàtica, d’acord amb els departaments, d’aproximació a un seguit de variables polítiques i de gestió que donen cos, gruix i perfil a les actuacions operatives, en particular el temps previst de realització i la dimensió econòmica, específica o agregada al nivell més adequat, de cada una d’elles. És en aquest sentit que la tasca d’elaboració inicial i la d’avaluació continuada del Pla necessiten la plena implicació i coautoria del Departament d’Economia i Finances. Cal veure en definitiva el Pla de Govern com allò que en el camp de l’obra civil s’anomena estudi bàsic: una bona aproximació a les grans magnituds que estan en joc quan es vulguin implementar les polítiques anunciades. Això dóna un marge de coneixement al Govern del que fins ara no s’havia fruït. Si abans se sabien primer els recursos que hi hauria i després es decidia en què calia invertir o gastar, ara, a part dels escenaris financers generals, es podrà conèixer quin és el cost de les polítiques que es volen dur a terme. Recursos i objectius s’informaran més transparentment els uns als altres. Però també gràcies al Pla de Govern, i a les peces específiques que s’hauran d’elaborar des dels departaments responsables, es podran respondre preguntes de tall més pràctic: quina és la previsió de les agendes legislativa i inversora del Govern, per exemple, o quin és l’impacte del conjunt de l’actuació del Govern en cada territori. I moltes més coses. D’aquesta manera s’ordenarà el conjunt d’actuacions, i es posaran en perspectiva general les accions individuals. El Pla de Govern és doncs un nou i important material de base per al treball col·lectiu en el si dels òrgans col·legiats del Govern, i un sistema de referència polític que permetrà parlar en clau idèntica a tots els interlocutors, ja siguin de dins del Govern o externs a ell, com ara ciutadans o entitats. El document present no és tot el Pla, n’és el seu relat. Relat en el sentit pròpiament narratiu, és a dir, un text que vol posar més en valor el fil de l’acció que no pas les actuacions en si mateixes. Per a aquest darrer aspecte, s’està construint un sistema d’informació pròpiament dit, sobre suport informàtic, que permetrà des de finals de l’estiu consultes exhaustives del conjunt de les actuacions i de les dades que els hi són pròpies. El relat es presenta per eixos, i en cada un d’ells s’hi troben tres apartats. En el primer, es fa un breu dibuix de la situació inicial que ha trobat aquest Govern, en el segon es presenta el llegat que l’any 2007 es pretén deixar, i en el tercer, finalment, es presenten cada un dels objectius amb l’explicació de les accions més significatives que s’emprendran per assolir-los. El Pla de Govern resta en qualsevol cas obert, ha d’estar-ho per definició. Seria impensable �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 5 un govern que no permetés rectificacions sobre la marxa, que no acceptés actuacions afegides i fins i tot nous objectius. Ser lleial a un pla no ha de voler dir encotillar l’acció d’un departament en allò que s’hi diu, sinó que consisteix en mantenir-lo viu, proposanthi regularment modificacions si cal, i sabent que el preu de la seva utilitat per al conjunt és l’aportació sistemàtica de la informació pròpia. És l’única manera que el resultat final sigui superior a la suma de les parts. A partir de l’aprovació inicial, des del Departament de la Presidència i sota la responsabilitat de la Secretaria del Govern i de la Secretaria de Coordinació Interdepartamental, s’elaboraran informes regulars i periòdics d’evolució del Pla de Govern. Per a aquesta tasca, es comptarà necessàriament amb la coordinació més estreta amb el Departament d’Economia i Finances, així com amb la relació directa amb tots i cada un dels departaments. El Consell Tècnic i el propi Govern rebran, amb la freqüència que es determini, la informació de l’evolució de l’acció de Govern, acompanyada dels indicadors que sintetitzin i expressin les magnituds i ràtios més rellevants. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 6 Més i millor autogovern 9 1.1 Aprofundiment de l’autogovern 12 1.1.1 Nou Estatut d‘Autonomia 12 1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat 12 1.1.3 Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat 13 1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 14 1.2.1 Nova Llei electoral 14 1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat 14 1.2.3 Facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu 14 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública 15 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient 17 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el marc del sistema comunicacional català 18 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau 19 1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.1 21 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l‘Estat espanyol 21 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE. 22 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals 22 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques 23 1.4 Nova organització de l’Administració 24 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials 24 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local 24 1.5 Finançament autonòmic 26 1.5.1 Nou sistema de finançament 26 Un nou impuls econòmic 27 2.1 Euroregió i internacionalització 31 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana 31 2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu 31 2.2 Ocupació i treball 33 2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat 33 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral 34 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals 35 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social 35 2.3 Competitivitat econòmica i industrial 37 2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes 37 2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació 37 �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 7 2.4 Comerç i Turisme 40 2.4.1 Potenciar el model comercial català 40 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat 41 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida 42 2.5 Societat del coneixement 43 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població 43 2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari 45 2.6 Agricultura i pesca 46 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari 46 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer 48 2.7 Sector financer 50 2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya 50 Una nació socialment avançada 51 3.1 Política educativa 56 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català 56 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials 58 3.2 Polítiques d’acció social 60 3.2.1 Universalitzar els serveis socials 60 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc d’exclusió 62 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones 65 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies 66 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut 68 3.3 Salut i polítiques sanitàries 69 3.3.1 Fomentar la salut pública 69 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques 70 3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari 72 3.4 Política cultural 74 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura 74 3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana 76 3.5 Política lingüística 78 3.5.1 Fomentar l’ús social del català 78 3.6 Seguretat pública 79 3.6.1 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya 79 3.6.2 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme 80 Una nova política territorial i ambiental 82 4.1 87 Energia �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 8 4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia 87 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables 88 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica 88 4.2 Política i ordenació territorial 90 4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori sostenible i equilibrada 90 4.3 Habitatge 93 4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població 93 4.3.2 Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges 94 4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible 96 4.4.1 Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya 96 4.4.2 Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental 99 4.4.3 Establir una nova cultura de l‘aigua 100 4.5 Política de prevenció de la contaminació 102 4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus 102 4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació 103 4.6 Infraestructures 106 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari 106 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya 107 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones 109 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa 110 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries 111 4.6.6 Crear infraestructures logístiques com a factor de competitivitat 112 ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 10 Situació El paisatge polític català, en els darrers anys, ha vingut marcat per un conjunt de renúncies. El primer i més bàsic és que, davant un cada vegada més sòlid consens social sobre la necessitat de reformar i d’adequar als nous temps i escenaris el marc d’autogovern de Catalunya, l’anterior govern va renunciar a la reforma de l’Estatut. Els acords polítics assolits per donar suport al govern les dues darreres legislatures van comportar que aquest renunciés a la reforma del nostre text polític fonamental. Però també es va renunciar a assolir un model de finançament satisfactori per al bon funcionament de l’autogovern, entès com aquell que permet fruir als catalans d’un nivell de serveis públics bàsics de qualitat. En aquest sentit, es pot ja constatar objectivament el fracàs de l’acord de finançament de 2001. S’ha renunciat igualment durant vint-i-tres anys a tenir una Llei electoral pròpia, malgrat les previsions estatutàries. No disposar, per causa del propi responsable de proposar-la, d’una de les regles fonamentals de la democràcia, ha fet planar una ombra de sospita sobre una certa voluntat d’interpretar el procés de consolidació de l’autogovern des de l’arbitrarietat. Però més enllà de la representació electoral dels territoris, ha estat la pròpia organització territorial el següent escenari de renúncia, doncs ni amb un grau d’acord molt general, ni amb estudis tècnics solvents al darrera, s’ha volgut dotar Catalunya d’un entramat institucional que satisfaci els principis de subsidiarietat (aproximació de la gestió dels serveis al ciutadans), racionalitat (simplificació de les instàncies administratives) i eficiència (optimització en l’aplicació de recursos). La incapacitat manifesta d’assolir unes bases de col·laboració sòlides amb els ens locals, la malfiança i l’enfrontament entre les xarxes institucionals (que fins i tot han arribat a constituir xarxes d’equipaments paral·leles) han anat en perjudici dels ciutadans i han conduït a que la gestió del conjunt de les administracions no hagi estat percebuda moltes vegades per aquests de manera positiva. L’administració pública catalana, creada de nova planta, ha perdut l’oportunitat, tot i així, de ser una administració moderna, i malauradament ha patit mals clàssics de l’administració, sent en massa casos feixuga i poc eficaç i a desgrat d’intents de darrera hora, poc transparent. En definitiva, el disseny institucional català presenta símptomes d’esgotament, que afecten tant a la pròpia Administració de la Generalitat com als organismes consultius �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 11 i fiscalitzadors de l’acció política, el que ha contribuït a provocar un cert allunyament del ciutadà de les seves institucions, i desconfiança vers les seves decisions. Horitzó L’etapa que encetem ha de dur-nos cap a un nou Estatut, no com un fi en si mateix, sinó com un instrument de millora de la nostra capacitat d’autogovern, i especialment de reforçament del poder polític de la Generalitat, al servei del progrés del nostre país, posant l’accent en un molt intens compromís polític amb el benestar personal dels ciutadans. Per fer possible l’objectiu de millorar l’autogovern de Catalunya, per a què els drets i els deures que es recullin en el nou Estatut de Catalunya siguin materialitzables i es puguin consolidar, és del tot necessari establir un nou sistema de finançament. Aquest haurà de ser just, percebut com a tal pels ciutadans, i per tant proporcionat als serveis que el nou Estatut prevegi. Però, per altra banda, tenim també com a peça clau del nou marc la revisió del nostre disseny institucional, que ha de començar necessàriament per dues peces clau: una llei electoral pròpia, que haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els electors, de proporcionalitat entre els vots obtinguts per cadascuna de les forces polítiques, una representació equitativa dels gèneres, i haurà de garantir igualment l’expressió de la diversitat territorial de Catalunya. En segon lloc, una nova organització territorial basada en les vegueries o regions i els municipis, que compleixi dos objectius clars: la descentralització de l’Administració de la Generalitat i l’aplicació conseqüent dels mínims de subsidiarietat. Cal reforçar, en definitiva, la confiança en les institucions, fent que aquestes siguin percebudes com a més properes per part dels ciutadans. Cal enfortir, mitjançant la revisió de les seves competències, els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual), vetllant especialment per uns procediments transparents de designació i revocació dels seus membres i la limitació dels seus mandats, que d’altra banda no han de ser coincidents amb els del Govern. Cal també dotar el sistema polític català de més qualitat democràtica promovent unes polítiques i un estil de govern participatiu que permeti apropar el procés de decisió política a la ciutadania. I, en darrer lloc, cal així mateix iniciar una certa regen eració de l’Administració de la Generalitat per tal de convertir-la en una administració més transparent, descentralitzada, accessible i eficient. Cal oferir espais professionals estimulants als treballadors públics i, alhora, fer-los assumir plenament la responsabilitat de la qualitat de prestació dels serveis públics. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 12 1.1 Aprofundiment de l’autogovern 1.1.1 Nou Estatut d‘Autonomia En el marc de l’Acord Nacional sobre l‘Autogovern, s’elaborarà un nou Estatut amb el màxim suport parlamentari. L‘elaboració d‘un nou Estatut d‘Autonomia es portarà a terme mitjançant la Ponència del Parlament de Catalunya, que desenvoluparà el seu treball a partir d‘un ampli procés de consultes al conjunt d‘entitats socials, econòmiques i culturals així com amb les administracions locals, i comptant amb les aportacions del Govern de la Generalitat. 1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat Per avançar en aquest camí de reconeixement del caràcter plurinacional caldrà desenvolupar les següents actuacions: Promoure el Cal avançar en el reconeixement del català i de la resta de llengües, aconseguint un reconeixement de la estatus acordat de cooficialitat a tota Espanya, i en el si de la Unió Europea, a partir llengua i la cultura del que ja s’inclou en el projecte de Constitució Europea recentment aprovat. Això catalanes suposa: • Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin el reconeixement de la realitat plurilingüística de l‘Estat. • Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l‘ensenyament les matèries que expressen la diversitat cultural i lingüística. • Impulsar la creació d‘un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l‘article 149.2 de la CE. • Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya. Promoure les reformes de les institucions estatals, que han d’expressar el seu caràcter plurinacional. • Participar activament en la reforma a fons del Senat per convertir-lo en la cambra de representació real de les diverses nacions i regions. • Atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de tribunal de cassació, amb inclusió del principi d’unificació de doctrina. • Descentralització de funcions en determinades instàncies del Consell General del Poder Judicial a l’àmbit de Catalunya. • Proposar la reforma normativa necessària per agilitzar l‘exercici de la iniciativa legislativa per part de les CCAA davant les Corts. • Millorar els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals, la Gene- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 13 ralitat i les altres CCAA. 1.1.3 Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat En aquest àmbit, caldrà adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries per reforçar el poder polític, és a dir, les potestats legislatives de la Generalitat, i per adequar progressivament l‘administració perifèrica de l‘Estat al nivell de competències realment exercides. Les principals actuacions previstes són: • Impulsar la transferència de competències executives en matèria d‘immigració. • Traspassar les competències en matèries de formació contínua, seguretat privada, trànsit, protecció civil i salvament marítim. • Determinar les competències en relació al comandament i la coordinació de les forces i cossos de la seguretat a Catalunya. • Assegurar la intervenció de la Generalitat en la fixació de la planta i demarcació judicial. • Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya. • Completar els traspassos de competències pendents. • Sol·licitar la participació de la Generalitat en la gestió de les infraestructures bàsiques: ports, aeroports, ferrocarrils de rodalies i regionals. • En el marc de la reforma del model de finançament, crear l’Agència Tributària de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 14 1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.1 Nova Llei electoral La disponibilitat d‘una Llei electoral pròpia és un dels grans dèficits que no s‘han resolt en tots aquests anys d‘autogovern. El Govern realitzarà els seus propis treballs d‘elaboració d‘un avantprojecte de llei electoral en paral·lel als que es puguin dur a terme, si s’escau, des del Parlament. El pla de treball del Govern ha d‘incorporar els estudis tècnics corresponents i un exercici de diàleg previ amb totes les forces polítiques. La Llei electoral s‘haurà de basar en els principis d‘igualtat de vot entre tots els electors i electores, d‘equitat en matèria de gènere i d‘expressió de la representació territorial. 1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat El sistema polític català demana, després d‘un quart de segle de funcionament, una correcció de les causes que provoquen l‘allunyament ciutadà de les institucions i la desconfiança respecte a la gestió i a les actuacions en l‘àmbit públic. El reforçament i la transparència dels organismes de decisió política (Parlament) i dels organismes fiscalitzadors de l‘actuació pública han de ser els elements que han de permetre un millor coneixement i apropament de l‘activitat pública als ciutadans. Les principals actuacions són: • Donar suport a la creació d‘una Oficina pressupostària en el Parlament, que pugui realitzar un seguiment exhaustiu de l’execució dels exercicis pressupostaris. • Reformar la Llei de la Sindicatura de Comptes. • Reformar les Lleis reguladores del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu i del Consell de l‘Audiovisual. • Elaborar l‘avantprojecte de Llei de la Comissió Jurídica Assessora. 1.2.3 Facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu Els processos de participació són un mitjà per millorar la capacitat de resposta política, per contribuir a millorar tant el disseny com els resultats d‘unes polítiques que, alhora, han de millorar el benestar dels ciutadans. Davant els requeriments d‘una societat cada vegada més complexa i diversa és necessari definir uns processos que �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 15 permetin una relació més propera entre els gestors públics i la pròpia societat. Els processos participatius es poden dividir en quatre nivells: • Creació de mecanismes de participació per apropar el procés de decisió política a la ciutadania: creació d‘un espai de participació ciutadana en la iniciativa legislativa, donant transparència a les actuacions del Govern i possibilitant que la ciutadania pugui demanar comptes de l‘acció del seus governants. • Participació als serveis de les polítiques sectorials: definició del marc participatiu per promoure instruments i definició de protocols d‘actuació per escoltar les opinions dels ciutadans. • Promoció del diàleg entre els diferents organismes del Govern per afavorir el treball transversal. • Participació del món local: cal donar suport i assessorament a les polítiques de participació ciutadana en l‘àmbit local. Aquest conjunt d‘objectius es podran assolir amb el desenvolupament d‘un seguit d‘iniciatives: • Reforma de la Llei 2/1995 d‘Iniciativa legislativa popular. • Foment de la participació dels joves. • Assumpció de competències de referèndums i consultes populars directes. • Suport a l‘estructura associativa del país, sobre la base de la transparència i l’objectivitat en la distribució de recursos públics i el foment de la seva participació en la gestió de determinats serveis públics. 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública Aquest és un objectiu estratègic pel Govern de la Generalitat amb la finalitat de garantir una administració més eficient, més descentralitzada i més propera al ciutadà, tot subratllant els valors de la transparència, l‘austeritat, la qualitat i la professionalitat. La voluntat de construir un model propi d‘administració pública a Catalunya implica els objectius següents: • Endegar un procés de reformes administratives en profunditat per assolir els nivells d’eficiència, transparència i proximitat que els ciutadans exigeixen. • Ampliar les competències legislatives i/o executives de la Generalitat en matèria d‘administració i funció públiques. • Definir un sistema de funció pública catalana, d‘acord amb el conjunt del personal de totes les administracions i organismes públics de Catalunya, que faciliti la gestió de polítiques i programes interadministratius, que generi sinergies entre les �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 16 administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya. Definició d‘un model El desenvolupament del país ha estat considerable en aquest darrer quart de segle i de funció pública l‘administració pública ha crescut en volum i en complexitat. Els reptes de futur del país i les necessitats de la ciutadania han canviat i, en conseqüència, també s‘han modificat les seves expectatives en relació a l‘administració pública. Per poder donar una resposta satisfactòria a la nostra societat es duran a terme les següents actuacions. • Elaborar el llibre blanc sobre l‘Administració. • Definir un nou sistema de Funció Pública catalana. • Reformar la Llei d‘organització i procediment. • Potenciar els diferents nivells de formació al personal del conjunt de les administracions. • Establir processos d‘avaluació dels serveis de l‘Administració, i els mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats. Accessibilitat de L‘Administració ha d‘establir els mecanismes de comunicació i ha d‘informar de la l‘administració pública seva gestió davant de tothom, és a dir, de tots els ciutadans o organitzacions socials que hi estiguin interessats mitjançant el canal de comunicació més adequat per obtenir la màxima publicitat i difusió. Les principals actuacions són: • Millorar els serveis de la Generalitat a través de mitjans electrònics, consolidant un model multicanal (telèfon, Internet, teletext digital, etc.) però basat en una única i exhaustiva base de dades que reculli la informació de tots els departaments i organismes. • Descentralitzar l‘Administració de la Generalitat en el territori i en benefici dels ens locals. • Fomentar els processos de concertació en el disseny de les polítiques públiques. • Coordinar l‘acció d‘informació al ciutadà dels diversos departaments de la Generalitat, mitjançant un Pla Director dels Sistemes d’Informació al Ciutadà. • Fomentar l‘ús del programari lliure. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 17 Millorar la transparència La millora en la transparència de la gestió pública és un aspecte bàsic per l‘eficàcia en l‘administració i eficiència de l‘administració pública i al mateix temps, ha de facilitar un augment pública de la confiança dels ciutadans. Les actuacions preferents en aquest apartat són: • Establir criteris d‘objectivitat i de transparència en la contractació d‘obres i serveis. • Reforçar els mecanismes d‘avaluació i de control interns en l‘elaboració, execució i gestió del pressupost. • Aprovar la carta als ciutadans, que identifiqui els drets i deures d’aquests en la seva relació amb l’Administració de la Generalitat. • Millorar la planificació i transparència de les campanyes de publicitat institucional i els processos d’elaboració i distribució dels estudis d’opinió. 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient Una societat complexa i avançada requereix d’una administració de justícia capaç d’oferir als ciutadans la tutela efectiva dels seus drets. El retard històric que aquest servei públic pateix obliga el Govern a fer un esforç per recuperar temps perdut. Si bé és cert que l’actual divisió de competències és un obstacle per a una eficient gestió del servei, la Generalitat té responsabilitats que ha d’assumir sense reserves. Els objectius del Govern han de ser: • Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions. • Apropar el servei públic de la justícia a la societat on s’imparteix. • Garantir l’eficiència en l’organització i prestació del servei. Assegurar Aquest objectiu comporta, entre d’altres, les actuacions següents: l’accessibilitat al servei • Millorar la qualitat, la gestió i la retribució del servei d’assistència jurídica a tots els ciutadans en gratuïta. igualtat de condicions • Millorar el Servei d’Orientació Jurídica i oferir sistemes alternatius a la resolució de conflictes. • Millorar la informació i l’atenció al ciutadà com a usuari del servei. Apropar el servei Aquest objectiu implica adoptar, entre d’altres, les mesures següents: públic de la justícia a la • Promoure la creació de nous òrgans judicials per assolir la relació convenient entre societat on s’imparteix personal judicial i població. • Promoure la revisió de la planta i la demarcació en funció dels canvis demogràfics i socioeconòmics del país. • Impulsar la institucionalització de la justícia de proximitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 18 • Potenciar la promoció de l’ús del català entre els professionals (advocats, jutges, fiscals, funcionaris). • Promoure el desenvolupament i la difusió del dret civil de Catalunya. Garantir l’eficiència en l’organització i Aquest objectiu obliga el Govern a impulsar les actuacions següents: • Donar prioritat a la política de personal pel que fa a la seva selecció, formació i prestació del servei promoció. públic de la justícia • Posar en marxa la nova oficina judicial, reorganitzant les unitats i assessorant-les en la seva gestió. • Introduir les tecnologies de la informació i comunicació com a instrument bàsic en la transformació en la forma de prestació del servei. • Implementar el Pla de construcció i renovació d’edificis judicials 2004-2007, inclosa la Ciutat de la Justícia de Barcelona-L’Hospitalet. • Impulsar l’elaboració d’un “llibre verd” sobre l’estat i les necessitats de l’administració de Justícia a Catalunya. 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el marc del sistema comunicacional català Una societat moderna i oberta requereix en el marc globalitzador en què vivim, d‘uns mitjans de comunicació públics i potents, independents i professionals, que actuïn com a motor de les indústries audiovisuals i culturals. D‘altra part, és indispensable l‘existència d‘autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans i l‘externa del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic. Per assolir aquests objectius, s‘adopten les següents actuacions: Definició d‘un model Cal definir i actualitzar el paper dels serveis públics de la ràdio i televisió i el sistema audiovisual propi audiovisual a Catalunya, en relació a les noves tecnologies de la comunicació i a la importància estratègica del sectors de la indústria audiovisual. • Aprovar la Llei de l‘Audiovisual, que inclourà criteris clars respecte de la gestió i la vigilància del mapa radioelèctric. • Impulsar la música creada i produïda en el país. • Impulsar una política cinematogràfica que tingui en compte els creadors i estableixi nous models de finançament mixtes, tot incloent la subtitulació com un nou esglaó de normalització lingüística. • Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya (actuació ja realitzada). • Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Radio Televisió. • Revisar el contracte-programa de la CCRTV. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 19 Creació de l‘espai És necessari disposar de les competències plenes per definir un espai propi de co- català de Comunicació municació a Catalunya a partir d‘una autoritat independent del conjunt del sistema audiovisual, tot assegurant uns mitjans públics potents, eficients i independents, que actuïn buscant la complementarietat. • Dissenyar el Pla Estratègic de l‘espai català de comunicació. • Reformar les lleis estatals que puguin limitar les potencialitats de l‘autogovern en matèria de ràdio i televisió. • Crear un Consorci Públic de Comunicació. • Ordenar l‘espai radioelèctric català. • Promoure la recepció a Catalunya de les TV en català. • Prioritzar la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, dels mitjans de comunicació i de l‘audiovisual. • Consolidar la xarxa pública de televisions i ràdios locals. • Adoptar mesures per tal que l’àmbit de difusió dels mitjans de comunicació en català s’estengui a tot el territori de parla catalana. 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau Catalunya ha estat capdavantera en els moviments de l‘objecció de consciència i, al llarg d‘aquests darrers anys, ha expressat amb importants mobilitzacions socials el compromís pel foment de la pau i la solidaritat internacional en múltiples iniciatives. D‘altra part, en els darrers anys, també s‘ha posat de manifest la necessitat d‘enfortir i de participar de forma directa en els processos de cooperació internacional i de donar suport als països en vies de desenvolupament. Per aconseguir aquests objectius, es defineixen els següents compromisos: Foment de la La cooperació i la solidaritat internacional és un dels valors més presents i compartits cooperació i de la per la nostra societat. Cal facilitar suport i adreçar recursos per millorar les condi- solidaritat internacional cions de vida (formació, sanitat, infraestructures, etc.) amb la voluntat d‘afavorir el desenvolupament social i econòmic de països del Tercer Món. • Establir acords i convenis de col·laboració en l‘àmbit de la cooperació i de la solidaritat. En aquest mandat l’objectiu és assolir que aquests acords siguin equivalents al 0,7% de les despeses pròpies. • Fomentar polítiques de cooperació, tot definint un model català de cooperació al desenvolupament. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 20 • Promoure estudis i recerca especialitzada sobre cooperació i solidaritat. • Crear el Comitè Català d‘Emergències. Foment de la pau Amb la finalitat de promoure la cultura de la pau i de preservar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i els seus valors, es realitzaran les següents actuacions: • Creació del Consell Català de la Pau. • Creació de l‘Institut Internacional de la Pau. • Creació del Memorial Democràtic. Aquest conjunt d‘actuacions es duran a terme mitjançant l‘establiment d‘acords i convenis de col·laboració amb organitzacions especialitzades i amb el conjunt d‘administracions, tot fomentant l‘educació i la participació ciutadana en els valors de la pau, la cooperació internacional i la solidaritat. Potenciar les entitats En els darrers anys, la nostra societat ha evolucionat política i socialment de manera i ciutadans, en l’àmbit molt significativa (increment de les vies de participació, socialització del voluntariat, del voluntariat i canvis qualitatius i quantitatius de les necessitats socials, etc.). L’administració pú- l’associacionisme blica té l’obligació d’adaptar-se a aquests canvis a fi de donar un millor servei a la ciutadania i a les entitats de la nostra societat, així com, en la mesura del possible, preveure les futures necessitats socials. Les principals línies d’actuació en l’àmbit de les polítiques de promoció del voluntariat i l’associacionisme seran les següents: • Promocionar i donar suport i projecció a l’associacionisme i al voluntariat. • Potenciar la formació en l’àmbit del voluntariat. • Incorporar Catalunya en les grans xarxes de voluntariat a nivell mundial. • Crear el Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del Govern. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 21 1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.1 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l‘Estat espanyol La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient en la composició, competències i distribució de les institucions comunes de l‘Estat. El principi que converteix en Estat les institucions d‘autogovern de les nacionalitats i regions, el principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d‘autonomia que ha d‘informar l‘exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions, no s‘ha incorporat en la legislació aprovada després de la Constitució. D‘altra banda, la voluntat d‘ampliar el marc competencial de l‘Estatut d‘Autonomia de Catalunya fa necessari un millor encaix del seu contingut en el marc de la Constitució i en l‘estructura organitzativa de l‘Estat espanyol. Les dues principals actuacions d‘aquest objectiu serien: Promoure i establir Entre els més importants hi hauria: Tribunal Constitucional, Consell General del Poder la participació de Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social, Banc d‘Espanya, Comissió la Generalitat en Nacional de l’Administració Local, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió els tràmits previs del Sistema Elèctric Nacional, Consell Nacional de l’Energia, Comissió del Mercat de i en la designació Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE; així com que de membres en les seus de les institucions generals, organismes, agències i empreses estatals siguin les institucions, distribuïdes per tot el territori de l‘Estat. Es planteja la ubicació a Catalunya d’alguna organismes i empreses de les grans institucions de regulació dels mercats liberalitzats, CMT o CNE, o en el estatals seu defecte del Tribunal de Defensa de la Competència. Aquest fet implica la reformes de diverses normatives legals per regular l‘estatut i Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya les atribucions del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 22 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE La importància econòmica i política que la UE ha anat prenent en el context mundial en les darreres dècades, el propi procés de desenvolupament intern, el marc de sobirania assolit, l‘existència d‘un espai econòmic comú en la UE i la darrera ampliació de països membres, converteix la Unió Europea en un clar referent polític per poder preservar i potenciar els valors més característics de la societat catalana, tant des dels aspectes culturals, com en els polítics i econòmics. Per a què aquest objectiu sigui possible es portarà a terme la següent actuació: Assegurar la presència de la Generalitat de Catalunya en els organismes europeus Per defensar els interessos de Catalunya davant la UE, cal garantir : • La participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries. • La presència de representants de la Generalitat en la representació de l‘Estat espanyol davant del Consell Europeu, dels seus Consells de Ministres, del COREPER, dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell. • Cal que la Generalitat assumeixi de forma plena l‘execució del dret comunitari i promoure la participació de les CCAA en les relacions de l‘Estat amb el Consell d‘Europa i la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l‘Assemblea Parlamentària del Consell d‘Europa. • L’impuls a la regionalització d’aquells marcs normatius comunitaris, com la política agrària comuna (PAC), que permeten una millor adaptació als problemes d’articulació del nostre territori, amb el compromís d’un desenvolupament sostenible i amb la clara voluntat de millorar la legitimitat de les iniciatives reguladores. Aquest conjunt de propostes requereixen al mateix temps poder ampliar i assegurar la intervenció de Catalunya davant del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea quan es tracti de la defensa de les competències i dels interessos autonòmics. 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals El procés de globalització econòmica implica un augment de les relacions polítiques i de les transaccions econòmiques a nivell internacional i un augment de la importància i del pes dels organismes internacionals. Catalunya està decidida a realitzar un esforç per preservar la seva personalitat i la seva identitat en un context internacional cada vegada més obert. La defensa dels interessos de Catalunya exigeix una participació plena en el procés de conformació �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 23 de les polítiques i decisions que puguin afectar el futur del nostre desenvolupament cultural, social i econòmic. Garantir la presència de la Generalitat a nivell internacional Aquest augment de la presència de Catalunya a nivell internacional comporta: • Participar en les xarxes d‘informació a nivell europeu i internacional. • Promoure l‘intercanvi d‘experiències i bones pràctiques amb països i regions capdavanteres. • Coordinar la projecció exterior de Catalunya. • Promoure la interlocució i la participació directa de la Generalitat en organismes i institucions internacionals. • Representació i participació de la Generalitat en la delegació de l‘Estat en organismes internacionals on es tractin temes de la seva competència. 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques El procés de globalització econòmica comporta moviments immigratoris importants i, alhora, requerirà incrementar els esforços en cooperació internacional per reduir els desnivells de desenvolupament existents entre els diferents països. D‘altra banda, cal potenciar l‘espai de cooperació regional interfronterera, tot reforçant els eixos de comunicació amb l‘objectiu de conformar el nucli d‘una euroregió de l‘arc mediterrani. Per assolir aquests objectius cal desenvolupar dues grans actuacions: Conformar l‘ Euroregió En un món cada vegada més integrat i connectat, Catalunya ha de jugar un paper Pirineus-Mediterrània estratègic en connexió entre la Mediterrània occidental/sud d‘Europa i el nucli central de l‘Europa comunitària. La intensitat de les relacions econòmiques i culturals faciliten aquesta voluntat de construir una Euroregió que es convertiria en el nucli central de l‘arc mediterrani. La voluntat de conformar aquest espai de col·laboració implica: • Promoure la coordinació de les polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris compresos en l‘Euroregió del Mediterrani. • Potenciar la col·laboració transfronterera en els aspectes en els quals la Generalitat tingui competències plenes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 24 1.4 Nova organització de l’Administració 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials Un dels objectius del Govern és la definició d‘un nou model d‘ordenació territorial que eviti la superposició innecessària i no coincident de diferents nivells administratius sobre un mateix territori, amb el màxim consens parlamentari i territorial. D‘altra banda, és necessari replantejar el marc competencial en l‘àmbit de les administracions locals tot facilitant un acostament de les competències als nivells més propers al ciutadà en base als principis de racionalitat, eficiència, responsabilitat i participació. Els principis bàsics que donaran forma a aquesta nova organització seran l’establiment de les vegueries, la devolució a l’administració local d’un rol principal, executant el principi de subsidiarietat, i la constitució de les Àrees Metropolitanes. Les vegueries, veritable clau de volta del nou entramat institucional al territori, es configuraran com a entitat que permeti descentralitzar de manera efectiva el Govern de la Generalitat i organitzar-ne l’aparell administratiu en els territoris. Així mateix, les vegueries hauran de jugar un paper de màxima rellevància en l’organització de la cooperació local. 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local El component essencial de tota la nova ordenació administrativa ha de ser precisament el municipi, tot fomentant la cooperació entre ajuntaments, respectant alhora l‘actual mapa municipal de Catalunya. La nova organització territorial i el replantejament del marc competencial en l‘àmbit de les administracions locals farà necessari redefinir el paper dels òrgans comarcals o d’agrupació local. Aquests haurien de tenir un paper tècnic de suplència i suport a la gestió, sobretot en els petits municipis, amb polítiques decidides de foment de la gestió mancomunada de serveis. Pel que fa a les àrees metropolitanes, s‘hauran de poder dissenyar conjuntament les estratègies de futur per assegurar el desenvolupament del seu territori i el benestar de la seva gent. Per dotar de coherència i eficiència tot aquest sistema que es vol potenciar, cal que els municipis disposin d‘un marc de competències més ampli. Es tracta d‘assignar �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 25 de forma flexible i progressiva nivells de competències, sobretot pel que fa a les necessitats més bàsiques de la població. D‘altra banda, els ajuntaments han de disposar de mecanismes de control i de coordinació suficient per gestionar directament les competències assignades i per coordinar les activitats desenvolupades en el seu territori. Tota aquesta tasca no es podrà realitzar per part dels ajuntaments sense disposar de recursos econòmics suficients, sigui a través de la participació en els ingressos de l‘Estat o dels instruments catalans de cooperació municipal, però en qualsevol cas avançant gradualment cap a l’objectiu, ja clàssic, que els ajuntaments gestionin almenys el 25% dels recursos públics. Per assolir aquests objectius, es duran a terme les següents actuacions: • Reconèixer els alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat. • Atorgar als alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en el seu àmbit. • Afavorir la cooperació municipal. • Traspassar als ajuntaments determinades competències, sobretot en els àmbits d’educació, salut, serveis socials i habitatge. • Redefinir i incrementar els recursos del Fons de Cooperació Local i del Pla Únic d‘Obres i Serveis. • Afavorir la unificació de les entitats municipalistes. • Culminar el procés d‘aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant al Govern Central i a les Corts de l‘Estat a procedir a la seva tramitació immediata. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 26 1.5 Finançament autonòmic 1.5.1 Nou sistema de finançament La reforma del sistema de finançament persegueix tres grans objectius: incrementar l’autonomia financera, fer un model més equitatiu i solidari entre les comunitats autònomes i millorar la suficiència dels nostres recursos. Aquesta reforma del sistema de finançament ha de permetre que els ingressos de la Generalitat s’equiparin gradualment als obtinguts per les comunitats forals en aplicació del seu règim de finançament. La necessitat de disposar d‘una economia competitiva amb creació de valor i de millorar el nostre nivell de benestar fa necessari disposar de recursos per resoldre les mancances en les infraestructures del país, en potenciar la recerca i l‘ús de les noves tecnologies i en invertir en la millora de l‘estructura i la producció de serveis socials. Acord de finançament actual En el sistema actual de finançament, hi ha alguns aspectes a desenvolupar de forma urgent i que tenen a veure amb els punts següents: • Millorar el finançament de la despesa sanitària. • Calcular l’impacte sobre el finançament de la Generalitat de l’aplicació de les lleis aprovades per l’Estat que tenen una incidència sobre els pressupostos. Revisió de l‘Acord de Tot compartint criteris d’equitat i de solidaritat territorial, cal que Catalunya redueixi finançament el seu nivell de dèficit fiscal amb l’Estat i disposi dels recursos financers necessaris per mantenir l‘eficiència de la seva economia i augmentar els nivells de benestar de la seva població. Per tant, es treballarà en les següents direccions: • Revisió de l‘Acord de finançament. • Increment de l’autonomia financera de la Generalitat a partir d’un sistema equitatiu i solidari, i que doti de suficiència de recursos. • Creació de l‘Agència Tributària de Catalunya com a ens responsable de la gestió, recaptació dels impostos pagats a Catalunya. • Capacitat normativa àmplia sobre els impostos cedits i/o compartits amb l’Estat. • Proposar la modificació de l’article 9.32 de l’Estatut d’Autonomia en relació amb la participació proporcional de la Generalitat en els ingressos derivats de les loteries estatals i comunitàries. • Increment de la inversió de l‘Estat en infraestructures. • Publicació i divulgació dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 28 Situació Som davant una realitat econòmica globalitzada, en la qual Catalunya hi està plenament immersa. La competència es dóna en un context obert, fruit de la globalització i la internacionalització de l’economia. L’economia catalana afronta aquesta situació en molt bona salut, amb una previsió de creixement pel 2004 del 2,6, un punt per sobre del creixement que es preveu per la zona euro. Les nostres empreses competeixen amb èxit amb les empreses d’altres països. De fet, l’economia de Catalunya ha estat sempre capaç de fer front al repte de l’obertura i la internacionalització, com ho demostra el vigor de les nostres exportacions, i com ho demostra també l’èxit amb què vam saber fer front a la incorporació a la UE. Algunes dades il·lustren la vitalitat de l’economia catalana: el grau d’obertura, expressat en el percentatge que representa la suma d’importacions i exportacions de béns i serveis sobre el PIB, ha passat, entre 1986 i 2002, del 50,4% al 97,8%. I les nostres exportacions han passat de representar el 23,7% de les exportacions espanyoles l’any 1990, al 27,7% el 2002. Cal tenir en compte que el PIB de Catalunya se situa entre el 18% i el 19% del PIB espanyol, és a dir, tenim un pes en exportacions un 50% superior al que ens pertocaria en termes de PIB. Ara bé, cal tenir en compte que la internacionalització de l’economia i la irrupció amb una força extraordinària de nous protagonistes en l’escena econòmica internacional sotmet a una profunda transformació el nostre model de competitivitat. En el futur, la competitivitat de la nostra economia no es podrà sustentar en un model de costos laborals baixos, treball precari poc qualificat, produccions de poc valor afegit, i en què la construcció sigui el motor essencial de l’activitat econòmica. Aquest model de competitivitat està esgotant el seu recorregut. Aquesta necessària transformació ja s’hauria d’haver iniciat durant els anys 90, però el fet és que, en els últims anys, ha mancat el recolzament institucional a la modernització del teixit productiu (dèficit de formació del capital humà, baix esforç en R+D+I, dèficit en infraestructures, insuficient suport a la projecció exterior de l’economia catalana). No s’ha dut a terme una política sectorial clara que apostés pels sectors amb més potencial com el de les noves tecnologies de la informació o el biomèdic, mentre que el suport a les activitats tradicionals (agricultura, comerç, turisme) s’ha basat en criteris incrementalistes sense prioritzar la qualitat i la sostenibilitat de les activitats. Catalunya, que ha estat la tradicional capital econòmica de l’Estat, en els últims anys està perdent lideratge econòmic, com es manifesta en la marxa de seus de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 29 grans empreses i consorcis. Això es deu al nou context internacional, així com al retard en el desenvolupament de noves infraestructures necessàries per afrontar amb garanties d’èxit aquest nou context, però també a factors polítics interns com ara l’aposta centralista del govern del PP i la manca d’energia del govern de CiU per fer front a la situació. També cal destacar un factor de tipus cultural, en el sentit que els agents productius estan ancorats, encara, en una mentalitat industrial típica dels segles XIX i XX. D’altra banda, un element clau per al nostre desenvolupament econòmic, i per al ple exercici de l’autogovern, com és el model de finançament autonòmic no està resolt. L’acord del 2001 ha fracassat i no ha aportat els recursos necessaris per a la nostra economia. En aquesta legislatura és imprescindible la seva revisió. Horitzó Catalunya ha de consolidar-se com un país modern i obert al món, aprofitant les oportunitats que la globalització ens ofereix, i alhora cal reforçar la nostra posició davant d’economies emergents que poden ser altament competitives. L’economia catalana s’ha de situar en la primera línia de les regions més avançades d’Europa, en el context de la integració i de l’ampliació europea. L’economia catalana ha de seguir sent el motor de l’economia espanyola i esdevenir motor del sud d’Europa. Catalunya ha de basar el seu model de competitivitat en augments de productivitat. El model de competitivitat de l’economia catalana s’ha de transformar, de fet ja ho està fent, com es demostra amb les empreses que són capaces de competir amb èxit en el nou context internacional, amb l’aposta decidida de les empreses catalanes per la innovació tecnològica, la millora permanent de la qualitat dels productes, la diversificació de la producció, i la voluntat d’internacionalització i de presència en nous mercats. L’impuls a les activitats de recerca i innovació i a la formació de capital humà han d’esdevenir eixos fonamentals sobre els què sustentar les millores de productivitat. El Govern ha d’invertir en capital públic, garantint unes infraestructures de primer nivell que recolzin els sectors econòmics al conjunt del territori, dedicant més recursos a la recerca, tant bàsica com aplicada, posant a l’abast de les empreses, sobretot de les PIMEs, el finançament i el suport tecnològic que requereixin, creant un clima d’estabilitat i entesa entre els diferents agents socials que permetin compatibilitzar el desenvolupament amb el benestar dels ciutadans i adoptant, en cada moment, les polítiques industrials que ens permetin assolir l’objectiu de transformar Catalunya en un país que sigui atractiu pels negocis, amb un sistema productiu flexible i inno- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 30 vador, d’acord amb les demandes de la nova societat del coneixement, i amb una alta qualitat de vida. Avui, les relacions econòmiques de la UE s’articulen cada vegada més a l’entorn de regions que tenen les seves economies altament integrades. El marc natural de Catalunya és una regió econòmica de 17 milions d’habitants que s’estén del sud de França a Alacant i inclou les regions franceses del Midi-Pyréneés i el LanguedocRoussillon, i les CCAA de Catalunya, Aragó, València i Balears. Però Catalunya per la seva potència econòmica ha de ser una peça essencial en l’Euroregió, ha de ser capaç de liderar i dinamitzar aquest territori complex a partir de l’explotació de les complementarietats evidents i dels interessos estratègics compartits. L’aposta per la competitivitat ha d’anar de la mà d’una aposta pel benestar dels seus ciutadans. Un nou model de productivitat com el que s’ha descrit s’ha de basar en l’ús intensiu del coneixement i de les tecnologies que hi són associades, però la societat de la informació ha d’estar a l’abast de tothom sense excepció. L’extensió de les tecnologies de la informació i la comunicació arreu i a tothom, i l’increment de la qualitat del sistema universitari són les bases que evitaran la fractura digital. Alhora, el model de competitivitat al qual ha de tendir l’economia catalana només és possible amb una ocupació estable i qualificada. Les polítiques generals d’ocupació han d’anar en aquesta direcció sense oblidar que encara subsisteixen importants desequilibris en els col·lectius més desprotegits que cal eliminar progressivament. La protecció i suport als diferents àmbits econòmics ha d’apostar per l’excel·lència de la producció i els serveis, tot respectant les característiques de cada sector. La potenciació del model comercial català com a punt d’equilibri entre l’oferta i la demanda capaç de vertebrar pobles i ciutats, el suport al sector turístic per tal que la seva competitivitat es basi cada vegada més en una explotació sostenible dels recursos o el recolzament en la nova orientació i modernització del sector agrari són exemples d’aquestes polítiques sectorials. I, com a element imprescindible per al desenvolupament econòmic de Catalunya, s’ha d’assolir en aquesta legislatura un nou model de finançament autonòmic que millori substancialment els recursos públics, de manera que el Govern pugui fer front a la part que li correspon en la promoció del desenvolupament econòmic i en la millora del benestar del conjunt de la ciutadania. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 31 2.1 Euroregió i internacionalització 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana Catalunya és capdavantera en exportació i ho és no tan sols per tradició o per situació geogràfica, sinó per vocació. Cal aprofitar aquesta capacitat nostra per exportar i relacionar-nos amb els països del nostre entorn per aprofundir els nostres llaços comercials amb l’exterior, sobretot amb els països mediterranis i els de l’Europa central i oriental. Les actuacions prioritàries per complir aquest objectiu seran dues: Elaborar un pla estratègic Les principals actuacions que estaran contingudes en aquest pla desenvoluparan les següents línies d’actuació: d’internacionalització de l’empresa catalana • Augmentar sensiblement els pressupostos de la Generalitat destinats a afavorir la que prioritzi els països internacionalització de l’empresa catalana. mediterranis i els • Consolidar el COPCA com a centre de serveis per a la internacionalització de de l’Europa central i l’economia i fer evolucionar la seva xarxa cap a l’establiment de plataformes em- oriental presarials. • Augmentar els ajuts públics a la internacionalització de l’empresa catalana en els països mediterranis i en els de l’Europa central i oriental. • Incrementar la presència de la Generalitat en els països mediterranis i en els de l’Europa central i oriental. Facilitar mecanismes de finançament idonis als projectes d’inversió empresarial a l’estranger Els punts clau en aquest objectiu passen per: Facilitar • Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del ca- mecanismes de pital circulant per a PIMEs amb filials a l’estranger durant el període de maduració finançament idonis als del projecte empresarial. projectes d’inversió • Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament de empresarial a projectes d’inversió empresarial a Catalunya, així com de projectes d’empreses l’estranger catalanes a l’exterior. 2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu Si volem que Catalunya tingui un paper destacat en el mapa internacional ha de formar part d’un pol econòmic potent. Els sis milions i mig d’habitants del Principat �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 32 no constitueixen per si mateixos una massa crítica per ser una economia de primera línia internacional. Per això, és imprescindible donar forma a la regió de més de 17 milions d’habitants que s’estén des del sud de França a Alacant i que inclou les regions franceses del Midi-Pyrénées (Toulouse), el Languedoc-Roussillon (Montpelier) i les comunitats autònomes espanyoles de Catalunya, Aragó, València i Balears. Aquesta Euroregió és una necessitat econòmica i social. Respon a l’existència de complementarietats en el terreny productiu, l’universitari, el del lleure i el cultural entre els territoris que la componen. I, alhora, aquests territoris comparteixen uns interessos estratègics comuns com són, d’una banda, el de fer front tant a Espanya com a França a la força centrípeta d’un model econòmic centralista; i, de l’altra, a la necessitat de potenciar el paper de l’Euroregió com a punt d’enllaç entre el sud i el centre econòmic d’Europa, que s’estén des de la Lombardia i, a través de l’eix del Rhin i de la regió de París, fins al sud d’Anglaterra. Tots els territoris d’aquesta regió dels Pirineus i la Mediterrània estan interessats en la seva existència i desenvolupament. Tots ells (València, Aragó, Toulouse, Montpelier) tenen, d’aquesta manera, l’oportunitat de ser pols econòmics amb vida pròpia, enlloc de simples terminals al servei d’un pol econòmic central, es digui París o Madrid. I en aquesta Euroregió, Catalunya hi té un paper central, clau: representa el 40% del PIB i el 35% de la població. La vocació final de la nova Euroregió és esdevenir un pol d’innovació i creixement sostenible basat en la connexió entre els centres industrials, científics i tecnològics d’aquest territori. L’objectiu és exercir un lideratge de facto en el context euromediterrani, esdevenint un referent bàsic al sud d’Europa i a la Mediterrània i el motor d’un creixement sostingut. Desenvolupar una Els punts clau en aquest objectiu passen per: estratègia econòmica • Assegurar una idònia dotació d’Infraestructures que asseguri la connectivitat ì institucional per interior i serveixi de plataforma cap a la resta del món (TGV, transport ferroviari de consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani mercaderies, ports i uns aeroports a l’alçada del país). • Impulsar polítiques comunes que permetin treure tot el partit a les complementarietats que ja es donen en el terreny empresarial i universitari i en tants d’altres camps. Impulsar una acció institucional decidida des del Govern de la Generalitat de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 33 2.2 Ocupació i treball 2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes d’activitat i d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen desequilibris importants que cal corregir per tal d’assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Alguns d’aquests desequilibris són territorials com la coexistència de taxes d’atur tècniques en algunes zones amb taxes superiors a la mitjana europea en d’altres. Les desigualtats socials en l’ocupació es manifesten en les elevades taxes d’atur d’alguns col·lectius com les dones o els joves. D’altra banda, el nostre mercat laboral manifesta altres febleses importants pel que fa a la qualitat dels llocs de treball i a la temporalitat de la contractació. Tot plegat configura un escenari de precarietat laboral que impacta negativament sobre la competitivitat d’una economia que vol ser capdavantera a Europa. És per això que l’actuació del Govern es concentrarà en tres grans eixos: donar suport a la creació d’ocupació i a la millora de les capacitats dels treballadors i de les treballadores, implementar polítiques actives de suport a l’ocupació i millorar les condicions del treball. El desenvolupament d’aquestes grans línies d’actuació haurà d’incorporar, com a element fonamental i prioritari, el diàleg i la negociació amb els agents socials: sindicats i empresaris. Implementar polítiques L’objectiu d’aquestes polítiques és doble: les empreses, que necessiten un mercat actives de suport a de treball d’acord a les seves expectatives, i les persones, per les quals cal vetllar l’ocupació que es respectin els seus drets i de les que, en darrera instància, se’n persegueix el benestar. La transformació del model productiu de Catalunya requereix una ocupació de més qualitat, que permeti una major flexibilitat i capacitat d’adaptació als canvis, però també amb majors necessitats pel que fa al nivell de qualificació dels treballadors. Així, el Govern es planteja un doble objectiu: d’una banda, aconseguir augmentar el nivell d’ocupació incrementant també la proporció de llocs de treball d’alta qualificació, sense oblidar, no obstant això, donar suport a tots els llocs de treball independentment del seu nivell de qualificació; i, d’altra banda, que els treballadors puguin adquirir les capacitats necessàries per posicionar-se sense problemes en aquesta nova estructura de l’ocupació. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 34 El Govern dissenyarà i implementarà un Pla integral de polítiques actives d’ocupació destinat a potenciar l’ocupabilitat de les persones aturades i a millorar el nivell de qualificació dels treballadors i treballadores. El Pla contemplarà un seguit d’aspectes com són l’orientació professional, la formació ocupacional i contínua, l’autoocupació i la concertació, territorial i sectorial. Algunes de les línies de treball que es desenvoluparan són les següents: • Reformar el Servei d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els agents socials i les administracions territorials. De forma vinculada a la reorganització del SOC es redefinirà el Pla d’ocupació de Catalunya i s’elaborarà un Pla de desenvolupament de polítiques actives. • Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta formativa adequada o una oferta de treball a través del SOC. • Oferir als aturats de llarga durada, abans de superar els dotze mesos, una acció ocupacional en forma de reconversió, acció formativa, ocupació o altres mesures com l’orientació i l’assessorament individualitzat per afavorir la seva ocupabilitat. • Obtenir de l’Estat la transferència de les polítiques de reciclatge professional, formació continuada, així com les polítiques passives. • Impulsar els acords locals d’ocupació per desenvolupar les potencialitats de cada territori. Millorar les condicions S’implantaran polítiques per garantir el dret a la qualitat de les condicions del treball del treball mitjançant mecanismes d’orientació a empresaris i petites empreses per a la utilització de les diferents modalitats de contractació, tot evitant l’ús inadequat de la temporalitat així com l’ús amb frau de la Llei de contractació. Entre d’altres, s’abordaran les següents actuacions: • Impuls de l’actuació de la Inspecció de Treball contra l’explotació laboral i la degradació del mercat de treball, enfortint els seus recursos humans i materials. • Desplegament d’una política d’incentius fiscals que beneficiï a aquelles empreses que converteixin contractes temporals en indefinits. • Potenciació de l’Observatori del mercat de treball, com a fòrum permanent de diagnòstic de l’evolució i transformació contínua de les relacions laborals i de les necessitats reals de mà d’obra de l’economia catalana. 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral L’alta sinistralitat és un dels principals problemes del mercat laboral del nostre país perquè sense seguretat en el treball no hi pot haver, de cap manera, una ocupació de qualitat. Per tant, és imprescindible emprendre accions dirigides a lluitar de forma �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 35 eficaç contra els elevats índexs de sinistralitat per garantir, d’aquesta manera, el dret a la vida, a la seguretat i a la salut dels treballadors i treballadores. Les polítiques de prevenció de riscos s’han de fonamentar en les mesures preventives que han d’adoptar les empreses, però també han d’anar més enllà per passar a ser un valor propi de la societat. En aquesta línia s’implementaran les accions següents: • Emprendre accions formatives per promoure la cultura i els valors de la seguretat i la salut en el treball, implicant tant empresaris i treballadors com la resta de la societat. • Combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral aplicant el conjunt de mesures previstes en la resolució del Parlament de Catalunya de 17.10.2002. S’intensificaran les accions de control del compliment de la normativa especialment en àmbits territorials i sectorials conflictius. • Reclamar al Govern de l’Estat la transferència de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, així com les corresponents dotacions econòmiques i de personal. 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals El Govern vol potenciar l’establiment d’un marc de relacions laborals català que permeti adequar millor les relacions laborals a les especificitats i necessitats del nostre país. Les principals propostes que es desenvoluparan són: • Impulsar un marc de negociació col·lectiva a Catalunya que constitueixi l’instrument prioritari de regulació de les condicions laborals. Aquest marc vetllarà per evitar les discriminacions laborals, en particular les de gènere, per reduir la temporalitat, promourà la seguretat en el treball i procurarà evitar el treball irregular. • Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització. • Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant l’accés universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies. 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social L’elevada varietat de models d’autoocupació individual o d’economia cooperativa i social que tenim a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Aquests col·lectius són insubstituïbles en la generació d’iniciatives creadores d’ocupació i riquesa, a més de dotar de flexibilitat el sistema productiu, de facilitar noves formes d’organització del treball i d’impulsar la mobilitat social. En aquest sentit, la Comissió �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 36 Europea planteja de manera clara els beneficis socials i territorials que comporta l’estímul d’aquesta franja de l’economia. Per tot això, el Govern portarà a terme una política de suport tant als treballadors autònoms com a l’economia social per tal que puguin transformar la seva capacitat emprenedora en empreses competitives. Millorar la regulació El treballador autònom s’enfronta a una difícil problemàtica per la disparitat entre la jurídica dels seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. El Govern impulsarà, a nivell treballadors autònoms estatal i autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real de l’autònom, els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social i que equipari la seva fiscalitat al la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de treball autònom dependent. En aquest àmbit es realitzaran, de manera prioritària, les accions següents: • Elaborar un estatut del treballador autònom en l’àmbit de les competències del Govern. • Instar a l’Estat a regular nous drets per als treballadors autònoms: noves formes de capitalització de la prestació d’atur, diferiment d’impostos en l’inici de l’activitat, alternativa voluntària entre la seguretat social i les mutualitats de previsió social, cotització voluntària de la cobertura d’atur, separació efectiva del patrimoni personal de patrimoni afecte a l’activitat empresarial dels autònoms dependents, etc. Impulsar El Govern portarà a terme una política de suport a l’economia cooperativa, social i l’autoocupació i d’autoocupació. Afavorir el desenvolupament d’aquest sector implica establir mesu- l’economia social res en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament, finançament i accés a la contractació de l’Administració. Però també cal donar suport al reforçament de les estructures associatives del sector, promoure la seva participació en programes de desenvolupament local i potenciar el seu reconeixement, prestigi i visibilitat. Les principals accions concretes seran: • Incentivar la creació de microempreses i petites empreses, oferint assessorament i informació als nous emprenedors respecte al pla i a la gestió empresarial, i utilitzant els microcrèdits com a marc financer de suport. • Facilitar l’accés de les empreses d’economia social a la licitació pública. • Potenciar l’autoocupació dels joves i de les dones a través de crèdits preferents. • Promoure la banca ètica per donar suport a projectes viables d’economia social. • Promocionar el Consell Superior de la Cooperació que, a més de reflexionar sobre les activitats de l’economia cooperativa, desenvoluparà activitats de conciliació i d’arbitratge en el cooperativisme. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 37 2.3 Competitivitat econòmica i industrial 2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes És voluntat del Govern donar compliment als objectius fixats a nivell europeu en la Cimera de Lisboa de l’any 2000. De la Cimera de Lisboa es desprèn un compromís que volem fer nostre: convertir Catalunya en una economia més dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, que sigui motor del creixement, la competitivitat i l’ocupació capaç de créixer econòmicament de manera sostenible i generar més i millors llocs de treball i amb major cohesió social. I tot això ho hem de fer de conformitat amb els agents socials directament implicats: organitzacions empresarials, els principals sindicats i el propi Govern. Per avançar en aquests objectius, s’han emprès, de forma immediata, l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana -que preveu la creació de vuit grups de treball sobre les línies estratègiques fonamentals i les mesures, instruments i polítiques a adoptar en els àmbits que condicionen de manera més decisiva a aquesta competitivitat- i, per altra banda, la constitució de taules sectorials per analitzar les mesures que afavoreixin la transformació industrial de determinats sectors altament exposats a la competitivitat internacional. • Les línies estratègiques fonamentals s’estructuren al voltant de les línies de treball següents: infraestructures de transport, telecomunicacions i energia, polítiques d’ocupació i formació, recerca, desenvolupament tecnològic i innovació, polítiques socials, relacions laborals, finançament de l’activitat econòmica, entorn afavoridor de l’activitat empresarial i la internacionalització i projecció empresarial. • Les taules sectorials, participades per sindicats, organitzacions empresarials i administració, faran un seguiment més acurat de la realitat empresarial concreta dels sectors econòmics i tractaran les mesures necessàries per abordar la transformació dels diferents sectors. 2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació La recerca i la innovació són motors del desenvolupament econòmic en els països capdavanters. Catalunya encara se situa a distància d’aquests països ja que només destina a R+D un total de recursos públics i privats equivalent a l’1,27% del seu PIB l’any 2002, enfront del 2% de la mitjana de la Unió Europea i força per sota del valor dels països més dinàmics com Dinamarca o Finlàndia. Pel que fa a la innovació, �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 38 Catalunya hi destinava l’any 2000 un 2,42% del seu PIB. El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 serà l’eina que ha d’emmarcar les accions necessàries per assolir l’objectiu d’una inversió global en R+D equivalent al 2% del PIB l’any 2007 (del 5% del PIB en termes d’innovació). D’altra banda, la Llei de la Ciència també ha de servir de marc de referència per a la definició del model català de recerca i innovació. Incrementar i millorar Els recursos humans són l’eix central d’un sistema de ciència i tecnologia. L’objectiu el capital humà dedicat principal és aconseguir una millora quant a la quantitat i qualitat dels recursos disponi- a R+D bles. Per tal d’assolir aquesta fita es destaquen les següents actuacions previstes: • Desenvolupar una política de concessió de beques i ajuts i programes que garanteixin la formació d’investigadors de qualitat i el desenvolupament de la carrera científica a Catalunya. • Facilitar el retorn de l’emigració dels investigadors i captar-ne d’altres països. • Elaborar un Pla de promoció dels estudis de doctorat. • Fomentar la recerca en ciències socials i humanitats, d’acord amb les noves demandes generades pel desplegament de la societat del coneixement. • Potenciar una cultura i uns instruments d’avaluació de la recerca. Incrementar i millorar el La dotació i manteniment de bones infraestructures científiques és un requisit ne- nivell d’infraestructures cessari per al desenvolupament d’una recerca de qualitat. En els propers anys s’han i d’equipaments d’R+D previst tot un seguit d’actuacions entre les que es destaquen: • Aprovar i executar un Pla d’infraestructures científiques i tecnològiques. • Consolidar els centres de recerca i innovació impulsats pel DURSI i crear-ne de nous. • Sol·licitar al CSIC que incrementi la seva activitat i recursos a Catalunya i fer participar la Generalitat en la gestió dels centres. Impulsar la La transferència tecnològica és l’element que ha de permetre orientar la recerca transferència vers la millora de la productivitat industrial, vinculant la recerca amb la innovació. tecnològica i la Aquest procés requereix d’un sistema d’acompanyament que faciliti la transferència col·laboració entre els del coneixement generat en els centres públics i privats de recerca, i l’adaptació al diversos agents llenguatge de l’empresa, a les característiques dels seus productes i a la demanda dels seus clients. • Crear una xarxa de centres tecnològics especialitzats en tipus de tecnologia, amb criteris d’excel·lència a nivell nacional i internacional, de forma que per la seva di- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 39 mensió, grau de coneixement, especialització i recursos tecnològics puguin prestar serveis de suport a la innovació de forma continuada. • Crear consorcis i plataformes tecnològiques on participin les empreses, els centres de recerca i els centres tecnològics. • Potenciar la col·laboració entre universitats, centres de recerca i empreses, i incorporar instruments de transferència de la recerca i de translació dels seus resultats als contractes-programa de les universitats. • Desenvolupar una política activa de drets intel·lectuals que permeti capitalitzar la recerca en benefici de la societat. • Impulsar que les grans empreses que operen en el país aportin els seus recursos per a tasques de recerca, desenvolupament i innovació a Catalunya. • Potenciar la comercialització internacional de la tecnologia generada pels centres de recerca i per les empreses catalanes a través de l’IRC. Estimular la innovació La innovació empresarial i la transferència tecnològica són dos dels tres eixos princi- empresarial pals d’acció de la política industrial del Govern. L’objectiu és fer arribar la innovació a tots els sectors i a tots els tipus d’empresa mitjançant la generació d’un sistema català d’innovació que integri tots els agents privats i institucionals amb els processos d’innovació empresarial. Algunes línies que es desenvoluparan seran: • Potenciar l’empreneduria i la materialització de projectes empresarials sobretot en aquells sectors d’alt valor afegit mitjançant l’accés a instruments de capital gènesi, seed-capital o accés a fons de préstecs participatius. • Crear una xarxa de vivers d’empresa municipals a fi i efecte de potenciar les polítiques de foment de la innovació i de la creació d’empreses. • Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de les seves estratègies d’innovació, donant suport específic a les PIMEs sorgides de l’àmbit universitari. • Impulsar projectes interregionals d’innovació amb les regions capdavanteres d’Europa. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 40 2.4 Comerç i Turisme 2.4.1 Potenciar el model comercial català Catalunya té un model propi de comerç que es basa en un equilibri entre els diferents tipus d’oferta i en una densa trama urbana formada per petites i mitjanes empreses que, a banda de la seva funció econòmica, té també una funció social ja que configura, vertebra i cohesiona pobles, ciutats i barris. En aquest model, hi han de ser presents els nous formats comercials, sempre i quan siguin compatibles amb l’equilibri entre les diverses modalitats d’oferta i el dret de tots els consumidors a escollir en igualtat de condicions. Les actuacions del Govern per potenciar el model comercial català avançaran en dos aspectes principals: en primer lloc, la dinamització i la reordenació de les estructures comercials urbanes, i, en segon lloc, el reforçament del marc d’igualació de les condicions de competència. Racionalitzar i L’ordenació i impuls del comerç urbà passa per un seguit d’actuacions que van des dinamitzar el comerç de la coordinació de les actuacions normatives i inversores de les administracions urbà fins al suport a la formació per millorar la qualitat del servei. Les principals actuacions en aquest àmbit són: • Revisar el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC) i la Llei d’Equipament Comercials per tal que els drets dels consumidors i els diferents formats d’oferta tinguin un encaix en sectors i territori. • Coordinar les actuacions normatives i inversores de la Generalitat i de les altres administracions del territori en l’àmbit de la planificació i la dinamització del comerç. • Establir per normativa que l’ús de la superfície de lliure disposició amb què compten els municipis pel fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables de necessitat i no de l’especulació. • Crear l’ens de dinamització comercial de Catalunya, com a organisme responsable de la coordinació d’actuacions i programes de recolzament i impuls de l’activitat comercial. Garantir les condicions Cal mantenir una política activa de preservació de les competències del Govern de la de competència entre Generalitat en matèria de comerç interior per tal que el Govern pugui exercir les seves els diferents formats en plenitud, amb l’objectiu de garantir les condicions de competència, tot respectant comercials els drets dels consumidors. Els punts clau en aquest objectiu passen per: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 41 • Elaborar la Llei d‘horaris comercials per recuperar el marc horari d‘obertures de 72 h ores setmanals i 8 festius anuals. • Mantenir l’impost sobre grans superfícies. Modernitzar les fires i promoure l’artesania Pel que respecta a la necessària modernització de les fires: • Modernitzar i dinamitzar les fires de Catalunya augmentant la seva projecció interior i exterior i impulsant la millora de las seves infraestructures. • Completar el desplegament del nou recinte firal de Barcelona (Fira 2000). I pel que fa a la promoció de l’artesania: • Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal. 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat El turisme és un dels sectors bàsics de l’economia catalana i un factor cabdal de projecció exterior del país. No obstant això, presenta una sèrie de deficiències que amenacen de constrenyir-ne el desenvolupament: l’estacionalitat, la massificació i l’escassa diversificació de l’oferta turística, els nous reptes derivats de la competència internacional, l’obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic, en la degradació paisatgística i urbanística i dualització empresarial. L’objectiu és consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que, alhora, valoritzi l’atractiu dels elements identitaris de Catalunya com la cultura, la història, la gastronomia i el paisatge. Les principals línies d’actuacions s’estructuren a l’entorn de 3 línies: la promoció exterior, la planificació de les infraestructures turístiques i el recolzament públic al sector. La remodelació de la La reordenació de la política de promoció turística passa per la creació de l’Ens de política de promoció Promoció Turística de Catalunya. Aquest ens serà el responsable de la promoció dels recursos i de directa en els mercats emissors de la marca turista Catalunya, de les marques es- les demarcacions pecífiques i dels segells de qualitat del país. La seva tasca és prestigiar el turisme a turístiques de Catalunya com un conjunt d’elements històrics, culturals i paisatgístics que deter- Catalunya minen una oferta d’alta qualitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 42 La planificació del desenvolupament de L’element bàsic de planificació serà el futur Pla de Turisme de Catalunya que tindrà les prioritats següents: les infraestructures turístiques per tal • Conèixer territorialitzadament els recursos turístics, les àrees saturades i les dis- de fer compatible ponibles i la valoració dels impactes econòmics, territorials i ambientals. el potencial de • Determinar criteris d’actuació que vinculin les administracions i els operadors. creixement econòmic, • Instrumentar programes i instruments específics de formació per als treballadors l’equilibri territorial i la del sector. sostenibilitat • Potenciar línies de finançament per modernitzar les instal·lacions i equipaments i aplicar amb rigor els criteris de qualificació dels centres i establiments del sector. Configurar una En el marc de la reforma de la Llei de turisme, la nova Administració Turística ha de Administració comptar amb la implicació de tots els sectors institucionals, econòmics i socials i Turística reformada, ha de disposar d’un finançament adequat per aconseguir els seus objectius. Les més participativa i línies pressupostàries destinades a convertir en recurs turístic elements significatius oberta, i un sistema del patrimoni artístic i cultural, el suport als municipis turístics amb problemes de de finançament dels finançament o la millora dels serveis públics que recolzen el producte turístic són recursos públics que algunes de les prioritats. desenvolupin les activitats turístiques en condicions de qualitat i sostenibilitat 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida La Generalitat té competències plenes en matèria de consum i és qui, en definitiva, ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i els consumidors. Els projectes del Govern per assolir aquest objectiu es concreten, bàsicament, en unificar les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor amb la creació de l’Agència Catalana de Consum que tindrà com a objectius principals: • Impulsar reformes legislatives per garantir l‘efectivitat de la competència exclusiva de defensa del consumidor i usuari. • Impulsar el sistema arbitral de Consum i coordinar totes les juntes existents a Catalunya. • Reforçar la capacitat inspectora de Consum, dotant-la dels recursos necessaris. • Promoure la formació de les persones, i especialment els joves, en l‘àmbit del consum socialment i ecològicament sostenible. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 43 2.5 Societat del coneixement 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població L’impuls i consolidació de la Societat del Coneixement comporta noves oportunitats pel benestar social i l’economia, però també nous riscos de desigualats. Tanmateix a Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és francament baix en relació als països de la UE. El Govern vol promoure l’ús de les TIC en el marc d’una acció conjunta per evitar l’anomenada fractura digital, ja sigui a nivell social, territorial i lingüístic. Aquests objectius i altres propostes per avançar en el desenvolupament de la Societat del Coneixement es recolliran en una Llei per la Societat del Coneixement que inclourà la creació d’un Consell per la Societat del Coneixement que dependrà del Parlament de Catalunya. Facilitar l’accés a les Les accions en aquest àmbit passen tant per difondre l’ús de les TIC com per facilitar- TIC al conjunt de la ne l’accés tot desenvolupant tants les infraestructures i les tecnologies com creant els població mecanismes i propostes formatives que ho permetin. Les principals accions són: • Dissenyar i executar un Pla de Formació bàsica de la ciutadania en l’ús de les TIC que faci especial atenció als sectors més desfavorits en els usos de les noves tecnologies. • Reformular els objectius i potenciar la xarxa de Telecentres de Catalunya con una veritable eina de difusió de la Societat del Coneixement a Catalunya. • Impulsar les comunitats digitals com a fórmula de descoberta i treball dels col. lectius ciutadans, socials i empresarials en el marc de la Societat del Coneixement. • Desplegar les xarxes i infraestructures de telecomunicacions necessàries per garantir l’arribada de la banda ampla (un mínim de 2 megues) a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. • Avançar en el projecte d’Administració electrònica i, conjuntament amb els ens locals, impulsar l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). • Impulsar un Pla per la Societat del Coneixement com un procés participatiu de reflexió i debat ciutadà sobre la Societat del Coneixement. • Actuar per garantir la presència i ús del català en el sector de les telecomunicacions i en el nou marc de la Societat del Coneixement. Impulsar la indústria Catalunya ha de comptar amb un sector potent de les TIC, especialment en aquells catalana de les TIC sectors on preval la creativitat i la innovació. És important per desenvolupament un equilibri entre les microempreses, les PIME’s i les grans empreses. El Govern promourà aquest sector amb les accions següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 44 • Promoure que les grans empreses de tecnologia que operen al país participin i aportin més recursos i finançament als projectes de R+D catalans. • Donat suport a l’impuls del programari lliure i a la indústria que hi treballa. • Crear una plataforma oberta i participativa amb tots els actors implicats en el desenvolupament del programari lliure: universitat, empresa, societat i administracions públiques. • Apostar per un projecte comú al voltant del desenvolupament d’una indústria de la llengua. • Impulsar i invertir recursos en la creació i generació de continguts i en especial en la indústria del continguts audiovisuals (DVD, TDT...). • Definir els mecanismes de suport genèric a les publicacions electròniques i altres possibles ajuts als nous formats d’edició i difusió digital. Desplegament Les noves formes de relació i connectivitat que exigeix la Societat del Coneixement d’infraestrucutres també fan i demanen noves previsions d’nfraestructures en l’àmbit de les telecomunicacions. Per garantir la competitivitat de Catalunya davant de la resta del món i l’evolució de la nostra societat en el nou entorn digital cal una planificació i inversions importants que garanteixin la igualtat de condicions d’accés a la Societat del Coneixement arreu del territori. Per poder-ho aconseguir el Govern preveu portar a terme les següents accions: • Redactar el Pla Director d’Infraestructures de les Telecomunicacions. • Definir un model català de les telecomunicacions que sigui l’objectiu mínim al qual tinguin dret tots els ciutadans. • Aconseguir una xarxa alternativa de telecomunicacions de banda ampla que arribi a tot el territori. • Impulsar un ens gestor d’insfraestructures de telecomunicacions públiques, i en la mesura que sigui possible de privades. • Garantir l’accés a les telecomunicacions avançades a tots els polígons industrials de Catalunya. • Desplegar una xarxa de banda ampla, de titularitat pública, en els municipis on no hi arriba l’accés amb ADSL • Garantir que es pugui portar a terme el desplegament de la telefonia de tercera generació d’una manera ràpida i amb el consens dels ens locals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 45 2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari Catalunya s’ha de dotar d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país i de donar resposta a les necessitats de capital humà dels diferents sectors productius. Les universitats catalanes han d’esdevenir un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en sectors punters i d’alt valor afegit, i han de situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del coneixement. Les accions prioritàries en l’àmbit universitari durant la propera legislatura són: Aconseguir un sistema universitari de qualitat • Incrementar en un 30% en termes reals els recursos que rebran les universitats públiques entre el 2004 i el 2010. pel que fa a la docència • Impulsar el Pla Serra i Hunter de professorat contractat la qual cosa suposarà 1.200 i a la recerca en el marc nous contractes fins l’any 2015. de l’Espai Europeu • Reforçar el Pla d’Inversions universitàries i optimitzar els recursos en el marc de d’Ensenyament la negociació dels convenis d’inversions amb les universitats per al període 2004- Superior 2006. • Definir un mapa universitari que respongui a la realitat de la demanda social del país. • Augmentar la transparència en la distribució de recursos a les universitats i en el seu rendiment de comptes. • Revisar a l’alça les dotacions de les beques universitàries i exigir a l’Estat el respecte de les competències de la Generalitat en aquest tema. • Desenvolupar la internacionalització de les universitats catalanes i el procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. La Generalitat acreditarà la qualitat de les titulacions que es reestructurin d’acord amb el marc europeu. • Donar suport a les mesures que adoptin les universitats per adaptar-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i coordinar-les per tal de garantir-ne un progrés harmònic. • Impulsar la col·laboració entre les universitats i els agents socials a través d’estructures i programes docents més participatius i oberts al conjunt d’actors que participen de la vida universitària. • Impulsar una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris. • Promoure l’avaluació de programes d’estudis i de les institucions universitàries per tal de garantir-ne la qualitat. • Avaluar la docència universitària i introduir incentius a la millora docent del professorat i de reconeixement a la seva tasca, juntament amb l’acreditació del procediment d’avaluació docent de les universitats. • Reforçar la independència de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 46 2.6 Agricultura i pesca 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari La participació del sector agrari en el conjunt de l’economia catalana ha anat perdent pes i les conseqüències d’aquesta situació són greus perquè sense agricultura no hi ha món rural. I sense món rural l’equilibri territorial i la protecció i conservació del paisatge no són possibles. El Govern vol afrontar els problemes estructurals del sector agrari català, conscient que caldrà modificar de forma substancial l’orientació productiva de l’espai rural i integrar-hi adequadament una dimensió nova: la dimensió ecològica. El Govern, doncs, es planteja l’impuls de la competitivitat del sector agroalimentari com la prioritat de la nova política agrària. Les actuacions es poden agrupar en tres grans línies: Dissenyar una nova La nova administració agrària vol ser més participativa, estructurada en xarxa, sim- administració, menys plificada i propera al ciutadà. Les mesures més rellevants que es desenvoluparan burocràtica, i que són: incrementi l’eficiència dels serveis • Crear l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea per tal de simplificar els tràmits administratius. • Promoure una xarxa de relacions entre el DARP i els municipis rurals amb l’objectiu d’aproximar l’administració agrària al món rural i mantenir un diàleg fluid amb els seus protagonistes. • Transformar les oficines comarcals en centres de dinamització rural. Millorar la competitivitat Cal preparar amb urgència les explotacions agràries catalanes amb estratègies am- i la qualitat del sector bicioses de modernització i adaptació a les noves condicions de l’entorn europeu i dels mercats. Les actuacions principals es poden classificar en diferents grups, el primer dels quals pretén impulsar un desenvolupament econòmic de qualitat: • Elaboració d’un nou programa de sanitat animal. • Definició d’un sistema de pesatge i classificació de canals porcines. • Elaboració d’un pla d’agricultura ecològica. • Aplicació de la directiva comunitària en matèria de control de productes transgènics. • Creació de l’Institut Català de Qualitat Agroalimentària per a la promoció d’aliments de qualitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 47 En segona instància, es poden agrupar aquelles actuacions que contribuiran a augmentar la competitivitat del sector agroalimentari i que són: • Organitzar un Congrés del Medi Rural a Catalunya per impulsar el paper del desenvolupament rural en l’estratègia euroregional. • Establir la figura del Contracte Territorial d’Explotació. • Desenvolupar instruments de gestió fondària com a eines d’implementació de la política agrària. • Crear un Consell Assessor Agrari de Catalunya que incorpori amplis sectors de la societat en un òrgan de suport i assessorament a l’acció de govern del DARP. • Crear l’observatori de l’empresa agrària com a unitat de suport integral de les explotacions i de suport a l’anàlisi de la viabilitat d’aquestes. • Revisar els instruments de concertació agrària. • Elaborar una nova Llei agrària de concentracions parcel·làries. • Elaborar una nova Llei de contractes de conreu que permeti superar les figures que creen inseguretat i fer més transparent el mercat de la terra. • Elaborar un nou Pla de modernització del cooperativisme agrari que tingui entre els seus principals objectius dur a terme un procés de fusió sectorial. • Elaborar plans estratègics d’actuació per a les diferents produccions agrícoles i ramaderes. • Consolidar el Registre d’Indústries Agràries i Agroalimentàries de Catalunya. • Millorar les llotges de contractació agrària amb la modernització del seu funcionament i amb la verificació de la correcta formació de preus. • Reconvertir Prodeca en un ens especialitzat en la comercialització i l’exportació agroalimentària que actuï de forma continuada amb el Copca. • Elaborar un Pla de Foment de ramaderia extensiva. • Modificar la Llei de contractes d’integració per establir una assegurança obligatòria de l’integrador en benefici de l’integrat per tal d’afrontar els períodes d’inactivitat derivada de situacions de quarantena sanitària. • Fomentar la formació reglada dels joves que s’hagin d’incorporar a les empreses agràries. • Impulsar, conjuntament amb el Departament d’Educació, que el batxillerat doni resposta a les necessitats propedèutiques cap a la formació de futurs professionals del sector agrari. • Fomentar i potenciar, conjuntament amb el Departament d’Educació, la implantació de la formació professional en els territoris, per donar resposta a l’activitat agrària. • Fomentar el reciclatge i la formació continua dels professionals del sector agrari, per actualitzar la seva formació als nous reptes que presenta el sector. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 48 Finalment, tenim el darrer grup d’actuacions que pretenen fomentar les polítiques de recerca i innovació en el sector agrari. • Crear un consorci per al foment de la innovació agrària. • Mapificar per nivells de profunditat el treball de suport tecnològic aplicat als diferents sectors agraris i àmbits tecnològics. • Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica mitjançant l’IRTA. Aplicació del contracte-programa 2003-2006 i determinació del nou contracte-programa. Apostar per la sostenibilitat del territori • Impulsar una nova cultura de l’aigua que es concretarà en: · L’establiment de noves línies d’ajut a la creació i modernització de les tecnologies de reg. · La revisió de les despeses compromeses en infraestructures hidràuliques (Segarra-Garrigues, etc.). · La revisió mediambiental dels nous regs i establiment de les zones d’exclusió. · L’aprofitament de les aigües residuals procedents de depuradores de les zones costaneres. • Elaborar una nova Llei agrària de regadius a Catalunya. • Gestionar la fertilització en un agricultura i ramaderia sostenibles. 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer El sector de la pesca a Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, és un sector altament subvencionat i només captura un 20% del peix que es consumeix al nostre país. El Govern potenciarà els seus esforços per a què el sector pesquer pugui assolir un creixement sostenible i, alhora, impulsarà una major implicació dels pescadors en la posterior comercialització dels productes pesquers. Entre les mesures que es desenvoluparan, en destaquen: • Elaborar una nova Llei de Pesca Marítima que integri la totalitat dels subsectors relacionats amb la pesca i que superi l’estat en què es troba la llei actual. • Donar compliment al programa IFOP 2000-2006. • Elaborar un nou reglament de pesca marítima del Mediterrani. • Sol·licitar la representació i participació en negociacions pesqueres internacionals de l’administració pesquera catalana. • Impulsar les vedes o aturades biològiques per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 49 • Ampliar les reserves pesqueres del nostre litoral. • Incorporar les confraries en el procés de comercialització per estendre’n l’activitat més enllà del sector extractiu i que assumeixin iniciatives empresarials mitjançant les organitzacions de productors. • Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura. • Millorar la dotació de recursos tècnics i didàctics de l’Escola Nauticopesquera de Catalunya, i crear la titulació de patró d’aigües continentals o fluvials, que serà la primera titulació nàutica catalana. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 50 2.7 Sector financer 2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya Catalunya té un sector financer potent organitzat a l’entorn de les caixes d’estalvis catalanes. Aquest és un model que convé al país perquè és el que ens permet disposar de centres de decisió financers. És, per tant, un objectiu primordial del Govern preservar l’existència d’institucions financeres de primer nivell en el territori, entre les quals les caixes catalanes ocupen un lloc destacat. El Govern, respectant l’autonomia de les caixes, farà ús de les seves competències per establir els mecanismes adients que assegurin la supervisió del seu bon funcionament i la tutela de l’obra social. En aquest sentit, la Generalitat promourà: • L’orientació de l’obra social a cobrir les necessitats socials i culturals del seu entorn, especialment les dels sectors més desafavorits. • El reforçament dels òrgans de govern de les caixes amb una adequada representació de la societat civil. • La presència directa en els projectes punters de l’economia catalana, en les grans inversions en infraestructures i els projectes empresarials de més gran abast i possibilitat de penetració en mercats més enllà del català. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 52 Situació Dins d’aquest eix, podríem diferenciar dos grans camps que tenen i han tingut importància i trajectòries diferenciades. El primer inclou el referit a la salut i l’educació i el segon tots els temes relacionats amb els serveis socials, culturals, la immigració, les dones, els joves i la seguretat. Educació i Salut frueixen de competències plenes i paquets importants dels pressupostos i dels serveis i cossos de funcionaris. En els darrers anys, s’han aconseguit universalitzar i garantir nivells de serveis bàsics en aquests àmbits però malauradament de forma desequilibrada, sobretot des del punt de vista territorial. Els serveis públics, especialment els de primera línia, han patit un abandó en els darrers 8 anys que ha posat en qüestió el sosteniment de la seva qualitat. Per altra banda, en els dos camps s’ha mantingut una línia de concerts i convenis amb serveis privats que cobreixen parts significatives de la demanda i han contribuït a mantenir estàndards de qualitat acceptables, per al conjunt de les respectives xarxes sostingudes amb fons públics. El balanç de la dotació i funcionament del sistema educatiu a Catalunya que hem trobat és decebedor i preocupant. S’han malbaratat dos elements cabdals que l’han caracteritzat. El primer és l’entusiasme i generós esforç del professorat, la seva creença en la importància de la seva tasca i en la centralitat de l’educació, una actitud que va tenir en els diversos moviments de renovació pedagògica la seva més alta expressió. El segon és la concepció de l’escola pública com a gran instrument de cohesió i de democratització, en el doble sentit de posar a l’abast de la població jove un alt nivell cultural i de construir un sistema d’igualtat d’oportunitats que permeti arribar a cadascú al màxim de les seves possibilitats, amb independència del seu origen social i cultural. També ens hem trobat amb dèficits importants a nivell estructural, amb un parc d’establiments escolars molt deficient, que té com a màxima expressió la proliferació de places escolars en barracots i la degradació d’edificis i instal·lacions escolars per manca de manteniment. En les tres funcions bàsiques que ha de realitzar el sistema educatiu, detectem avui greus mancances. En la funció de la cohesió social i igualtat d’oportunitats, en la funció de l’educació ètica i ciutadana de la població i en la funció de la transmissió de la cultura, de coneixements científics, d’eines de treball i de capacitats que permetin �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 53 a les persones preparar-se per entrar al mercat de treball. La situació en què hem trobat en la sanitat a Catalunya ha tingut dues vessants: excel·lència i bona qualitat mitjana dels serveis, però desequilibri i fracàs ressentit dels acords de finançament de la sanitat catalana. També cal destacar el desencís i la manca de motivació dels professionals, la progressiva pèrdua de confiança per part dels ciutadans en l’atenció sanitària (llistes d’espera, urgències i emergències sanitàries, massificació i manca d’accessibilitat a l’atenció primària, manca de recursos per a l’atenció a la salut mental i malalties cròniques) i en la protecció de la salut (legionel·losis, salmonel·losis, vaques boges, contaminació de les aigües, sinistralitat laboral), així com la major desigualtat territorial i de retard en les reformes promeses (a la cua d’Espanya pel que fa a la reforma de l’atenció primària). S’ha constatat que es vivia en una certa inèrcia, sense acceptar que hi havia una crisi del model sanitari i del seu finançament, i no hi havia una planificació estratègica ni capacitat per revisar-lo i adaptar-lo. Pel que fa al segon gran grup de polítiques (serveis socials, immigració, joventut, dona, cultura, seguretat), cal dir que no han estat mai ben ateses en recursos i consideració per part de l’Administració de la Generalitat. El sistema de serveis socials que s’ha construït és un sistema assistencialista, ja que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. A més a més, el fet que els serveis socials s’hagin estructurat a partir de les lògiques sectorials dels col·lectius atesos (gent gran, infància, persones amb discapacitat, persones immigrades, etc.) ha marcat de manera significativa el contingut i l’organització dels serveis socials, des d’un enfocament insuficientment municipalista. La manca d’una oferta pública de serveis socials s’ha vist compensada per la voluntat i tenacitat de la societat civil (ONGs, fundacions, entitats no lucratives). Aquesta voluntat, però, ha estat sotmesa a actituds paternalistes i clientelistes del Govern, ja que no existien criteris clars en les diferents formes de concertació i subvenció dels serveis i ajuts. Hi ha hagut una manca de planificació, d’objectius estratègics clars, han faltat directrius generals i criteris d’equilibri territorial i proximitat, s’ha tractat amb desconfiança i recel l’administració local i no s’ha impulsat l’extensió dels drets socials i culturals com a expressió de la dignitat humana. Hi ha hagut falta de previsió en l’atenció a la diversitat cultural, on hi han mancat el diàleg, l’impuls i la valoració dels valors professionals i de la creació cultural. Però �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 54 també s’ha produït una dinàmica similar en els serveis d’atenció a les persones dependents, i en altres serveis bàsics, com els judicials i penitenciaris, s’ha arribat al col·lapse. Ha mancat la prevenció i la necessària coordinació dels serveis i itineraris i així molts usuaris han de realitzar peregrinacions en diferents serveis per poder rebre l’atenció o ajut adequat. La política cultural ha estat bàsicament una política de gestos, paraules, paternalisme i cofoisme que no s’han vist traduïts en resultats palpables. Als anys 80, ja es va viure el primer punt d’inflexió negativa amb el trencament del Pacte Cultural que havien acordat el Conseller de Cultura (J. Rigol), l’Ajuntament de Barcelona i les Diputacions. Aquell episodi era l’inici d’una política que s’ha mantingut fins al canvi de govern, basada en el control polític, l’exigència de fidelitats, o la prèvia acreditació ideològica des del nacionalisme conservador. En general, doncs, no s’ha buscat la complicitat Generalitat- Ajuntaments, ans molts cops aquestes relacions s’han caracteritzat per la confrontació. Finalment, la política lingüística, el buc insígnia de la política cultural d’aquest anys, és l’exemple màxim de la política de gestos i paraules que, tot i havent assolit un grau acceptable de normalització, no ha assolit l’arrelament i l’autoestima col·lectiva que la nostra llengua necessita. És un fet innegable que la immigració està adquirint una importància cada cop major. Davant d’aquest fet, el Govern no va saber reaccionar prou bé, ja que hi ha va haver una manca de coordinació amb les altres administracions del país en l’acollida d’aquestes persones. També hi va haver un falta de consciència que el fenomen és una riquesa col·lectiva i una nova diversitat, mostrant actituds de por i inhibició. La política de seguretat ciutadana durant aquests anys ha estat marcada per la recuperació de la policia catalana: els Mossos d’Esquadra. Això ha estat un èxit, però la gestió del seu desplegament en el territori català ha estat pèssima, ja que ha comportat una desigualtat territorial explícita, a causa de la coincidència entre el desplegament gradual dels Mossos d’Esquadra i el replegament de la policia nacional, que en massa ocasions ha deixat desguarnida la població. Es podria afirmar, certament, que la gestió del desplegament ha estat un dels pitjors resultats dels acords entre Generalitat i Govern de l’Estat. Les polítiques de joventut no s’han adaptat als canvis que ha experimentat aquest col·lectiu i la societat en general. Els joves cada cop s’emancipen més tard, degut a la baixa qualitat dels seus llocs de treball i al difícil accés a l’habitatge. Davant d’aquesta situació, la Generalitat no ha reaccionat amb agilitat, ni potenciant la formació dels �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 55 joves en relació al món del treball, ni fent polítiques específiques d’habitatge en proporció a la magnitud del problema. Pel que fa a la política de gènere, encara hi ha molt camí a recórrer per garantir la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones. En aquest sentit, un dels principals reptes és potenciar l’arribada de dones a llocs de responsabilitat. Horitzó • Garantir la universalització dels serveis adreçats a les persones i fer realitat els drets culturals bàsics i la qualitat dels serveis públics. • Augmentar significativament la part de despesa sobre al PIB català en la reducció de les desigualtats en matèria social, cultural, territorial i de gènere, assolint nivells assimilables als estàndards europeus. • En el marc de la descentralització de competències cap al món local, destinar recursos suficients als municipis per dur a terme una part significativa d’aquestes polítiques, sens perjudici de l’estímul a la creació d’un autèntic Tercer Sector. • Potenciar l’ús social del català i la seva presència en els diferents àmbits culturals i els mitjans de comunicació. • Potenciar uns mitjans públics de comunicació potents, plurals i democràtics que actuïn de motor de les indústries audiovisual i cultural. • Assumir plenament la responsabilitat de la política de seguretat i de l’administració de Justícia, plenament entesa com a servei públic. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 56 3.1 Política educativa 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social. Per donar compliment a aquest objectiu el Govern durà a terme les següents actuacions. Elaborar un Pacte Nacional per a l’Educació, marc per a la futura Llei Catalana d’Educació. Cal impulsar cinc acords bàsics per arribar al Pacte: • Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania. • Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies. • Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant. • Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats. • Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç. Avançar cap a una • Garantir el dret de l’escolarització gratuïta dels alumnes en tots els centres sos- xarxa integradora tinguts amb fons públics, garantir l’equitat del sistema i del dret a la lliure elecció de de tots els centres les famílies, que en cap cas pot ser el dret d’elecció dels centres. sostinguts amb fons • Impulsar un acord sobre la corresponsabilitat dels centres privats concertats en públics l’assoliment de l’objectiu de proporcionar una formació integral a tots els nois i noies i desenvolupar una funció de cohesió social, en un context d’increment progressiu de l’arribada de nous ciutadans. • Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets i deures, la priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat de l’ensenyament i el compliment de la seva missió social. Impulsar un acord amb els Ajuntaments Reestructurar l’organització administrativa de l’educació vers un model més descentralitzat i amb participació de les administracions locals i d’altres entitats. per cooperar amb l’educació de la ciutadania • Reordenació territorial i administrativa del mapa escolar. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 57 • Creació de noves instàncies de gestió i coordinació. • Redisseny de les competències en l’àmbit educatiu entre el Departament d’Ensenyament i els Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació. • Cogestió en els àmbits de competències en ensenyaments no obligatoris de règim general i de règim especial. • Creació de programes que permetin incidir en la millora de la qualitat del sistema. Millorar les condicions Impulsar els col·lectius docents, mitjançant una gestió de personal que faciliti una laborals i professionals més gran implicació i protagonisme dels professorat en la millora de l’educació. del professorat • Promoure un sistema d’incentius laborals relacionats amb la promoció professional dels docents en funció de l’avaluació i la dedicació a la seva tasca. • Revisar els criteris per l’adscripció als centres i de mobilitat entre llocs de treball. • Mesures de control del compliment i de l’efectivitat de la feina dels professionals. • Establir una relació entre els resultats que el professorat obté amb el seu treball i la seva promoció professional. • Promoure estratègies organitzatives i de funcionament del professorat, per recuperar el seu impuls professional. • Incrementar el nombre de professors. • Elaborar el Pla general de formació del professorat. • Impulsar una carrera docent estimulant que valori les responsabilitats adquirides pel professorat, el compromís amb el projecte del centre i l’avaluació positiva de la seva tasca. Millorar els centres • Increment de la partida d’Ensenyament en l’elaboració dels pressupostos. educatius i els seus • Elaboració d’un Pla de Xoc per a la millora dels centres educatius. equipaments • Increment del finançament destinat al funcionament dels centres i de les dotacions destinades a material d’ús didàctic, ús administratiu i les vinculades a projectes. • Establiment d’una línia específica de recursos financers, materials, tècnics i humans vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), amb especial atenció als centres ubicats en zones econòmicament i socialment desfavorides i específicament a les escoles d’àmbit rural. • Elaboració d’un inventari de tasques, no estrictament lectives, que millorin la qualitat educativa del centre. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 58 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials És absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa dels nostre país. El Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema educatiu, que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i democràtica i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat. Per això, el Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació: Aconseguir una gestió Redefinir el model de gestió dels centres docents públics, en la línia de reforçar la autònoma i eficaç del seva capacitat d’actuació mitjançant una major autonomia, tant acadèmica com de centres gestió administrativa, econòmica, de recursos de personal i d’altres. • Realitzar els canvis que permetin una caracterització específica dels centres (amb totes les combinacions possibles: centres complets des de l’etapa infantil al final de secundària, centres de batxillerat, centres de formació professional, centres de Secundària Obligatòria, etc.). • Dotar els centres d’una major autonomia i recursos. Establir les bases per fer que el centre educatiu, amb la necessària participació de la comunitat, es converteixi en un “ens” amb capacitat per prendre decisions acadèmiques, organitzatives, laborals i d’administració de recursos. • Enfortir la funció directiva. Tendir cap a una professionalització de la funció directiva i dotar-la del poder de decisió que és necessari per dirigir i gestionar amb capacitat d’actuació i instruments de gestió eficaç. Millorar l’acció educativa i instructiva • Especial esforç institucional en l’atenció als alumnes amb majors dificultats (tractament de la diversitat escolar) amb mesures organitzatives i pedagògiques. • Promoció i generació d’innovació didàctica entre el professorat, lligant aquesta activitat a la promoció professional i salarial. • Enfortiment de les estratègies didàctiques per aprendre a aprendre, donant una base cultural sòlida i útil per viure en la societat actual. • Polítiques de formació del professorat en les necessitats bàsiques i en l’aprenentatge de l’anglès. • Generalització en escoles i instituts de docència d’algunes matèries en idioma estranger. • Pla de dotació d’infraestructura informàtica i promoció de les experiències innovadores en la utilització de les noves tecnologies a l’activitat acadèmica. • Avaluació institucional de tots els centres en relació als seus resultats obtinguts, tot considerant les seves característiques sociològiques i els estàndards europeus. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 59 • Adequació dels calendaris i horaris escolars. • Creació de 30.000 places d’escoles bressols per tal de donar compliment a la demanda existent. • Elaboració d’un Pla de Xoc per a la prevenció del fracàs escolar, de manera que millorin els resultats del alumnes. • Elaboració d’un nou Pla d’Atenció a l’alumnat procedent de la immigració. • Elaboració d’un Pla per millorar l’aprenentatge de la llengua anglesa a l’escola. • Elaboració d’un Pla per impulsar l’ús de les TIC a l’aprenentatge. Millorar la Formació Actuar decididament sobre l’organització de la Formació Professional, flexibilitzant Professional les ofertes, dissenyant processos estructurats que facilitin la relació amb l’estructura productiva. Al mateix temps, caldrà intentar una coordinació amb la màxima intensitat entre els tres àmbits de formació en els que, actualment, s’organitza la FP: formació reglada, ocupacional i contínua. • Connectar amb les necessitats reals del territori. • Connectar amb les polítiques actives d’ocupació. • Connectar amb les demandes de desenvolupament econòmic. • Aconseguir que la formació professional tingui caràcter de formació permanent. • Interaccionar la formació professionalitzadora amb el Sistema Nacional de Qua- lificacions corresponent per poder actualitzar, convalidar i acreditar. • Dissenyar itineraris de formació per als usuaris de formació professional. • Reconèixer les diferents formes de realitzar la formació professionalitzadora. • Adaptar els currículums i l’oferta de la Formació Professional per a treballadors i treballadores, de tots els sectors, de tal manera que facilitin el reconeixement de les seves competències i capacitats. • Promoure l’avaluació per a l’accés a la titulació de Formació Professional des del mercat de treball. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 60 3.2 Polítiques d’acció social 3.2.1 Universalitzar els serveis socials L’actual sistema català de serveis socials es podria qualificar d’assistencialista, ja que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. L’objectiu del Govern en aquest àmbit és universalitzar el sistema, és a dir, establir un sistema destinat a tothom que tingui una determinada necessitat, independentment de la seva situació econòmica. Per tal d’universalitzar els serveis socials, el Govern s’ha fixat les següents línies d’actuació: Aprovar una nova Llei S’elaborarà en el transcurs del 2004 i 2005, una nova Llei de Serveis Socials de de Serveis Socials de Catalunya que permeti la universalització dels serveis socials i avançar cap a un Catalunya model flexible, àgil i descentralitzat, amb capacitat d’adaptació al territori i d’innovar ràpidament per fer front a les creixents i canviants necessitats socials. Aquesta nova llei, que s’elaborarà amb la participació del món local, els sectors professionals i les entitats d’iniciativa social, definirà: • Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació. • La cartera de prestacions socials que es derivin dels drets que regularà la futura Carta de Drets Socials de Catalunya, de manera que quedin legalment reconeguts amb caràcter de fonamentals i puguin ser exigibles per part de la ciutadania com a drets subjectius. • L’organització del sistema i els nivells competencials de responsabilitat pública, amb una aposta decidida vers la municipalització. • La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada. • El finançament. Algunes accions clau del Pla de Govern relacionades amb la nova llei seran: • Creació de l’Agència de suport a les persones amb dependència i a les seves famílies per donar resposta a les seves necessitats sociosanitàries. • Definició de la planificació territorial dels serveis socials. • Gestió i resposta a les actuals llistes d’espera en serveis socials. Elaborar un nou marc de finançament dels En el marc de la nova Llei de Serveis Socials, s’establirà un nou sistema de finançament dels serveis socials. Alguns punts clau d’aquest nou sistema són els següents: serveis socials • Arribar a la mitjana europea en despesa social com a percentatge del PIB català. D’aquesta forma, es donarà compliment sobrat a la resolució 887/V del Parlament �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 61 de Catalunya sobre política social i benestar del mes d’abril de 1999, en què s’insta al Govern de la Generalitat a destinar, com a mínim, un 4% del seu pressupost a polítiques de benestar i de serveis socials. • Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local i els fons europeus al nou model d’acció social, així com l’aportació dels usuaris al nou model d’acció social en els serveis de copagament. Descentralitzar els D’acord amb la nova Llei de Serveis Socials, caldrà desconcentrar i descentralitzar serveis socials progressivament els serveis socials, amb una aposta decidida vers la seva municipalització. Algunes actuacions seran les següents: • Descentralització de competències del Departament de Benestar i Família de serveis centrals cap a les direccions territorials. • Establiment d’un nou estil de cooperació amb els ajuntaments i consells comarcals, redistribuint competències i responsabilitats i garantint l’estabilitat financera mitjançant convenis-contractes plurianuals i sistemes d’indicadors. • Transferència de les Oficines de Benestar i Família, que actualment depenen de la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques, als Serveis Territorials del Departament, facilitant així la col·laboració amb el món local. Es durà a terme un Pla pilot de desconcentració en un Servei Territorial concret. Posteriorment s’avaluarà l’experiència i, si s’escau, s’exportarà progressivament a la resta de Serveis Territorials. • Estudi de les funcions i serveis per traspassar en 4 o 6 anys al món local. Pel que fa als equipaments cívics (ludoteques, hotels d’entitats, casals de gent gran...), en un termini màxim de 6 anys es procedirà a traspassar concertadament la seva gestió al món local. • Establiment de mecanismes de seguiment dels serveis traspassats al món local per tal de garantir-ne la qualitat i l’equilibri territorial. També es cercaran mecanismes de cooperació i cogestió. Així, per exemple, es farà el Consorci de Serveis Socials amb l’Ajuntament de Barcelona i s’implantarà el sistema TS-Plus, que suposarà la informatització de tots els expedients d’atenció social de les àrees bàsiques de serveis socials. • Participació del món local en la planificació, seguiment i avaluació dels serveis socials. • Assistència tècnica al món local per a la prestació de l’atenció social primària i per a la gestió dels serveis traspassats, d’acord amb models que n’assegurin l’eficiència. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 62 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels collectius amb major risc d’exclusió Hi ha determinats col·lectius que tenen un especial risc de veure’s exclosos, totalment o parcialment, del benestar que genera la nostra societat. Cal que la Generalitat vetlli per tal que tothom pugui fruir d’aquest benestar. Així, en relació als següents col·lectius, el Govern durà a terme les següents actuacions. Immigrants • Elaborar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008. Aquest Pla es farà sobre la base de l’avaluació que es durà a terme del Pla Interdepartamental d’Immigració 2001-2004 i marcarà les prioritats i criteris rectors de la política d’immigració de la Generalitat de Catalunya. Aquest Pla anirà acompanyat d’un compromís pressupostari per part de tots els departaments implicats. El Pla tindrà un fort component territorial. • Elaborar una Carta d’Acollida que establirà un marc de drets i deures dels ciutadans de Catalunya previstos en la Constitució i l’Estatut i aplicats a la realitat de la immigració. • Elaborar un Pla General de Primera Acollida que gestionarà de forma coordinada amb els municipis i entitats la recepció i la inserció social i laboral dels ciutadans estrangers a Catalunya i que comportarà la creació d’estructures pròpies a increment dels recursos. • Garantir la igualtat d’oportunitats per a les persones que arriben a Catalunya i per aquelles d’origen immigrat reforçant les polítiques socials de la Generalitat per a tothom i adaptant els serveis per tal d’evitar qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos. • Garantir l’accés al coneixement del català a la nova immigració. • Reclamar al Govern de l’Estat recursos i competències per desenvolupar polítiques efectives d’immigració a Catalunya. Gent gran • Elaborar el Pla Director d’Atenció a les persones grans amb l’objectiu de regular i desplegar el serveis necessaris per donar resposta a l’envelliment i sobreenvelliment de la població catalana. • Completar transitòriament les pensions més baixes per tal de garantir uns ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de pensions. Això es farà mitjançant una Llei de complement de les pensions, que: · Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80% i el 100% del Salari Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions contributives més baixes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 63 · Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable, es podrà establir un pagament de caràcter únic. · Un cop hagi passat el període transitori, s’incrementarà l’ajut, com a mínim, per l’import que resulti de considerar la diferència entre l’IPC de Catalunya i el de la resta de l’Estat per tal de compensar la pèrdua de poder adquisitiu. • Avançar cap a la universalització dels serveis d’atenció a domicili per a la gent gran: arribar, com a mínim, a cobrir el 4% de les persones de 65 anys i més. • Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones. • Completar i millorar la xarxa d’equipaments i serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, serveis d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc. Infància • Renovar el Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya, implementant-hi el Programa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en risc. • Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de situacions de risc social que afecten als infants i als joves, amb coordinació de totes les administracions. • Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un observatori dels drets dels infants, amb un treball de difusió i també d’anàlisi de necessitats específiques i territorialitzades d’aquest àmbit a Catalunya. • Reconvertir els recursos existents a partir de l’elaboració d’un Mapa de Recursos que permeti la planificació coherent d’aquests a partir de la seva territorialització i de les necessitats específiques que la població d’infants i joves. • Crear una àrea de suport al jove amb dificultats socials, dins de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, amb dotació de recursos i reconversió dels existents per aconseguir la seva inserció social. • Crear la figura de l’educador al medi per tal de fer el seguiment de les mesures de protecció. • Revisar i modificar la Llei 37/1991, de mesures de protecció dels menors desemparats. Persones amb • Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques, discapacitat físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...). A tal efecte, s’elaborarà el Pla Director d’Atenció a les persones amb discapacitat. • Crear un punt d’atenció (finestreta única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos per a les persones amb discapacitats i les seves famílies a cada demarcació territorial. • Vetllar pel compliment de la Llei d’Integració del Minusvàlid (LISMI) en totes les �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 64 administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis. Així, caldrà que hi hagi un mínim d’un 2% de treballadors amb discapacitat a la Generalitat, al món local i a l’empresa ordinària. També caldrà que un 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitat. • Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots els espais i serveis públics. Algunes mesures concretes per tal d’avançar en aquesta línia són: · Fer plenament accessible el servei de metro als discapacitats. · Adaptar un 10% dels taxis i impulsar el compliment del decret 135/1995. · Obrir una línia d’ajuts adreçada als ajuntaments per tal de facilitar el compliment del Codi d’accessibilitat, abans del 2006. · Desenvolupar, conjuntament amb els Ajuntaments, un Pla integral d’atenció a les persones amb problemàtica de salut mental. Poble Gitano Gais i lesbianes • Elaborar el Pla integral del Poble Gitano a Catalunya. • Crear un Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals. • Equipar les parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suport públic (serveis socials, política d’habitatge, etc.). • Crear un òrgan consultiu permanent, amb participació del conjunt d’organitzacions legalment constituïdes en l’àmbit dels gais i lesbianes, per tal d’establir un diàleg amb l’Administració. Població sotmesa a La població sotmesa a mesures d’execució penitenciària i de justícia juvenil cons- mesures d’execució titueix un dels nuclis més exposats a la marginació social, si el sistema penitenciari penitenciària i de no compleix adequadament les funcions de reeducació i reinserció a què obliga la justícia juvenil llei. Per tal de reduir aquest risc d’exclusió social permanent, el Govern adoptarà mesures per millorar la gestió del sistema penitenciari, impulsant actuacions com les següents: • Atenció preferent a la gestió del personal penitenciari i de justícia juvenil, pel que fa a la seva selecció, formació i promoció i establiment de l’estatut del seu personal directiu. • Impuls de les activitats educatives i laborals en els centres, adequades al tractament individual dels interns, mitjançant el CIRE i altres agents. • Foment de l’aplicació de les mesures penals alternatives, amb un grup de treball amb professionals de la judicatura, la fiscalia i el personal penitenciari. • Potenciació dels tractaments especials per a interns afectats per patologies i �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 65 drogodependències. • Elaboració d’una normativa penitenciària pròpia de rang reglamentari. • Concertació amb els Departaments d’Educació, Salut, Benestar Social i Treball i Indústria, amb els governs locals i amb els agents socials per facilitar el procés de reinserció dels interns. • Reordenació de la col·laboració amb col·lectius i entitats externes a l’Administració que cooperen amb la funció penitenciària. • Implementació del Pla de renovació i substitució de centres penitenciaris i de justícia juvenil. • Comunicar i fer pedagogia social per tal de difondre les característiques i les finalitats de l’administració penitenciària. Pobresa i exclusió Més enllà de les actuacions que la Generalitat dugui a terme sobre col·lectius concrets social en general amb problemàtiques específiques, hi ha un seguit d’actuacions d’abast més general per tal de lluitar contra l’exclusió social. A continuació se’n detallen algunes: • Implantar el Programa d’Inclusió Social de Catalunya - Pobresa Zero, des d’una política transversal. • Reformular la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania i estudiar les propostes d’implantació progressiva. • Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius amb risc de ser exclosos, com ara persones amb malaltia mental, persones amb addiccions i persones amb discapacitat, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada. 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones Tot i que formalment dones i homes tenen els mateixos drets i oportunitats, encara és molta la distància a recórrer per tal de garantir que aquesta igualtat d’oportunitats sigui efectiva. Discriminacions en el lloc de treball, menys retribució per la mateixa feina, doble jornada (feina remunerada més les tasques de la llar), són només algunes de les dificultats afegides que es troben les dones d’aquest país. A més a més, cal tenir ben present la xacra de la violència de gènere. Per avançar cap a la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones, el Govern durà a terme les següents línies d’actuació: Introduir la perspectiva de gènere a l’activitat Cal que la Generalitat incorpori al conjunt dels seus plantejaments i actuacions la perspectiva de gènere. Concretament, es duran a terme les següents actuacions: ordinària de la Generalitat • Adaptar l’estructura organitzativa de l’Administració de la Generalitat, adjudicant �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 66 recursos materials i personals per a l’aplicació de les polítiques de gènere, tant en els diferents departaments com a nivell territorial. • Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern. • Avançar en l’establiment de criteris per elaborar els pressupostos amb visió de gènere. • Establir una coordinació amb els organismes locals per enfortir les oficines territorials de l’ICD. • Desenvolupar el Pla d’Acció per a la igualtat d’oportunitats de les dones en els diferents departaments de la Generalitat. • Reformar el Consell de les Dones de Catalunya per tal d’assegurar la participació de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere. • Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei per a la igualtat d’oportunitats. Mesures per Més enllà de les mesures internes o organitzatives que prengui el Govern, cal que fomentar la igualtat aquest lideri un procés encaminat a aconseguir una societat amb un major grau d’oportunitats entre d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Algunes mesures per avançar en dones i homes en la aquesta línia són les següents. societat catalana • Promoure la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació en les diferents branques professionals. • Elaborar, implementar i avaluar un Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones. • Elaborar un Pla de conciliació de la vida personal i laboral. Aquest Pla hauria de promoure mesures per regular l’organització del temps en l’àmbit del mercat de treball perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats en tots els àmbits. • Controlar les conductes empresarials discriminatòries. 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies Els diversos tipus de família continuen essent, avui en dia, la unitat bàsica de convivència i el nucli bàsic de relacions afectives interpersonals. Les famílies, però, han de fer front a una sèrie de reptes derivats dels canvis socials, entre els quals cal destacar la incorporació de la dona al mercat de treball. En aquest context, els poders públics han de remoure les traves que dificulten el desenvolupament de les famílies, amb especial atenció al paper que en aquestes hi juga la dona. Les principals línies d’actuació en l’àmbit de les polítiques familiars són les següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 67 Donar un tractament Hi ha famílies que, per diversos motius (persones dependents a càrrec, monoparen- específic a les famílies talitat, fills amb malalties cròniques...), tenen unes necessitats especials. Cal que el amb necessitats sector públic tingui en compte aquestes particularitats i adapti les seves polítiques especials familiars a aquestes realitats. Algunes actuacions del Govern en aquesta línia són les següents: • Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants o persones dependents al seu càrrec. Oferir un tracte especial a aquelles famílies que necessiten un suport addicional: famílies nombroses, monoparentals, amb infants acollits o adoptats... En aquesta línia, es renovarà el programa d’ajuts a les famílies amb infants a càrrec per tal que les monoparentals tinguin el mateix tractament que les nombroses, i, per tant, rebin l’ajut per a infants de 0 a 6 anys i no de 0 a 3 com fins ara. • Oferir ajuts per l’adquisició o lloguer d’habitatge per a famílies amb situació d’especial vulnerabilitat. • Crear un programa d’atenció social al nen malalt. En el marc d’aquest programa, es vehicularan ajuts, programes de respir i reforç de l’atenció domiciliària a les famílies que tinguin a càrrec nens amb malalties cròniques o oncològiques. • Fomentar les bonificacions fiscals i descomptes en els diferents serveis públics per a aquelles famílies que necessiten un suport addicional i cedir les dades dels titulars del títol de família nombrosa als ajuntaments, tal com s’ha fet amb el de Barcelona, perquè es puguin beneficiar automàticament del descompte de l’IBI. • Crear un fons d’impagament de pensions per a casos de separació, divorci o nullitat matrimonial adreçat a famílies en situacions de vulnerabilitat especial. Oferir ajuts i Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és la protecció de la serveis per a l’adopció i infància i el suport a la família, i, en aquest sentit, els nous projectes que estem en- l’acolliment degant segueixen la línia de treball d’afavorir les famílies que es troben en processos d’acolliment i adopció. L’objectiu de l’adopció i l’acolliment és promoure els drets dels infants, particularment el de viure en un entorn afectiu confortable. És per aquest motiu que aquestes formes de convivència han de ser considerades com un servei a la societat i, per tant, és de rebut que rebin un suport públic específic. Algunes actuacions que es duran a terme en aquest àmbit són les següents: • Reforçar la difusió de la mesura de l’acolliment familiar i promoure’l, per tal d’assolir un major nombre de famílies col·laboradores. • Implementar un programa de formació de les famílies acollidores a Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 68 • Implementar un projecte d’atenció postadoptiva per dotar d’estratègies educatives a les famílies i donar suport i orientació a l’adoptat. • Proposar una mesura correctora en el procediment de l’acolliment que permeti que el menor romangui amb la família acollidora quan els equips tècnics constatin la impossibilitat del retorn del menor amb la seva família natural, malgrat no comptar amb l’assentiment dels pares o tutors. • Impulsar una mesura d’acolliment permanent, per als casos en què el menor no té possibilitat de retornar amb la seva família d’origen, però no és possible l’adopció. • Permetre l’adopció a les famílies homosexuals. • Obrir nous països de procedència de menors i enfortir els llaços de relació amb els països de procedència actuals. • Elaborar els seguiments d’adopcions internacionals per part del personal tècnic de l’ICAA, amb el consegüent estalvi econòmic que aquest fet comportarà per a les famílies adoptives. 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut Tot i que ens els darrers anys s’ha consolidat el marc metodològic d’actuació de les polítiques de joventut, la prioritat del Govern en els propers anys és obrir una nova etapa caracteritzada pel pas a l’acció. Per afrontar els reptes que tenen els i les joves són necessàries actuacions en els àmbits de l’habitatge, el treball, la formació, la salut, la participació, etc. Aquestes actuacions seran una realitat gràcies a l’aposta ferma del Govern per les polítiques d’emancipació i de participació dels joves i amb la vocació de treball transversal, interdepartamental, interadministratiu i la participació de la joventut. • Elaborar el Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut per al període 2004-2007. • Elaborar la Llei de reconeixement de l’associacionisme educatiu. • Elaborar la Llei de Polítiques de Joventut. • Definir les mesures específiques per a joves dins el Pla General d’Ocupació. • Facilitar l’habitatge de lloguer a través de les borses joves d’habitatge. • Crear els crèdits d’emancipació per a joves adreçats a potenciar l’autoocupació juvenil, la formació i l’accés a l’habitatge dels joves. • Participar en la definició del pacte Nacional per a l’educació a través del Projecte educatiu integral. • Fomentar la promoció de la salut i les polítiques de prevenció entre els joves. • Garantir l’accés a la cultura per part dels joves i donar suport als joves creadors. • Fomentar la participació dels joves a través de l’associacionisme juvenil i a través de noves fórmules participatives. • Fomentar l’educació en valors dels joves a través de l’associacionisme educatiu. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 69 3.3 Salut i polítiques sanitàries 3.3.1 Fomentar la salut pública La salut pública es configura com un dels àmbits principals d’actuació d’aquest Departament ja que, en els últims anys, ha augmentat la sensibilitat de la població envers aquests temes (alertes/crisis sanitàries): aigües contaminades per purins, legionel·losis, vaques boges, dioxines, mercuri i metalls pesats, SARS, grip del pollastre...A més a més, aquests són els temes que més cal adaptar als canvis derivats de la globalització de les malalties o a d’altres problemes emergents a la nostra societat: violència de gènere com a problema de salut pública, tabaquisme, alcoholisme lligat al lleure, SIDA i altres malalties de transmissió sexual... En canvi, els serveis de salut pública han seguit mantenint el mateix model de funcionament que els darrers 20 anys, un aspecte que només aborda, encara que parcialment, la Llei 7/2003 de protecció de la salut. Les prioritats polítiques (i organitzatives dels serveis) en Salut Pública són: Crear l’Agència de Salut Pública Cal reformar els dispositius de provisió de serveis de salut pública, entre d’altres, amb la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. de Catalunya amb descentralització en els territoris • Desplegar reglamentàriament l’Agència de Protecció de la Salut en els territoris, conjuntament amb el municipalisme català, l’any 2005. • A partir del desplegament d’aquesta Agència, crear per llei l’any 2006 l’Agència de Salut Pública de Catalunya que establirà una infraestructura de salut pública (epidemiologia, recursos humans, laboratoris i recerca científica) basada en el rigor científic i els recursos i programes necessaris. Prioritzar les polítiques Formular i implantar polítiques de salut pública que incorporin de manera central les de salut pública en estratègies efectives de promoció, prevenció i protecció, comptant amb el suport de determinades àrees en la vigilància epidemiològica, la monitorització i la recerca, al voltant dels problemes relació a la promoció, de salut i dels riscos d’abordatge prioritari. Així, les àrees d’especial prioritat del la prevenció i la Departament de Salut, en relació a la salut pública, són: salut i seguretat (accidents, protecció violències, risc psicosocial), tant en l’àmbit laboral com viari, escolar i domèstic. • Estils de vida, malalties cròniques i envelliment (nutrició, tabac, alcohol, altres drogues, activitat física, malalties cardiovasculars, càncer). • Salut sexual i reproductiva (SIDA i infeccions de transmissió sexual, embaràs adolescent). • Salut mental i toxicomanies. • Salut alimentària i ambiental (aliments, aigua, aire). • Malalties transmissibles emergents i noves vacunes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 70 • Reducció de les desigualtats en salut segons classe social, gènere, lloc d’origen i territori. 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques Incrementar la La millora de l’assistència sanitària continua essent un dels àmbits principals d’ac- capacitat resolutiva tuació d’aquest Departament, al qual incorporem un nou repte: adaptar el sistema a dels centres de salut l’envelliment de la població i, per tant, a les malalties cròniques i a la dependència. de l’atenció primària En aquest sentit les principals línies d’actuació són: Cal millorar els centres de salut de l’atenció primària perquè esdevinguin el centre del sistema, la seva porta d’entrada i el principal gestor del pacient i de la comunitat. Cal doncs: • Definir una estratègia global per impulsar l’Atenció Primària a través d’un Pla de Xoc als centres de salut per als anys 2004-2005. • Emmarcar aquest Pla de Xoc en un conjunt de mesures ambicioses que ens permetin, a mig termini, la reforma del model actual, per millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència, a través d’un Pla Estratègic de l’Atenció Primària que, a més, ha de: · Orientar aquests serveis a una nova realitat canviant i adaptar-los per incrementar la seva capacitat de resolució. · Establir una coordinació (continuum assistencial) amb els altres nivells assistencials i amb el món social. · Aprofundir en la potenciació del treball complementari entre els diferents professionals que treballen en els centres de salut, sigui en la primera línia de prestació (metges de família, pediatres, infermeres, auxiliars, administratius...) o en els serveis de suport (salut mental, rehabilitació, Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva...). - Donar suport a les activitats de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació en l’evidència científica disponible i en les directrius establertes en el Pla de salut i en els Plans directors del Departament de Salut. - Augmentar la capacitat d’autogestió dels centres per donar una millor resposta a les necessitats i demandes de la població. Potenciar la capacitat d’adaptació de la xarxa Per millorar l’atenció hospitalària cal potenciar la seva capacitat de transformació (i adaptació), sobretot, en relació a determinats temes: especialitzada hospitalària • Definir els estàndards de qualitat mínims per tal de garantir una assistència de qualitat (confort, accessibilitat...). �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 71 • Respondre als objectius i intervencions prioritzades en el Pla de Salut i en els Plans Directors del Departament de Salut. • Realitzar un Pla d’inversions per a la millora de les infraestructures, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis, seguint les recomanacions del nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública. • Implementar el Pla de Xoc de les llistes d’espera per garantir temps màxims d‘espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de maluc, hèrnies, varius, etc.), els corresponents terminis màxims per a les proves diagnòstiques i consultes externes i crear unitats de diagnòstic ràpid per a les patologies més prevalents. Introduir millores en les A partir de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA, l’any 2004 es urgències, emergències portarà a terme una revisió de les urgències, emergències i el transport sanitari i: i el transport sanitari arreu de Catalunya • Es donarà a conèixer la distribució en el territori dels recursos de transport sanitari, la seva operativitat, utilització i demanda. • Es dimensionaran i ajustaran els recursos destinats a urgències i emergències d‘acord amb nous criteris. • S’implantarà un model únic amb coordinació descentralitzada territorialment de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, coordinadament amb els diferents grups operatius d‘emergències (policies, sanitaris, bombers, protecció civil) Establir les bases per a Cal avançar cap a un model de salut mental (i addiccions) orientat cap a l’atenció un nou model de salut comunitària, amb una concepció biopsicosocial i amb un important paper de la re- mental habilitació comunitària. Per això cal, entre d’altres mesures: • Enfortir els programes de promoció de la salut mental i de prevenció de la malaltia mental i les addiccions. • Integrar la planificació de l’atenció a la salut mental i l’atenció a les addiccions, potenciant la coordinació i complementarietat d’ambdues xarxes en el territori, en col·laboració amb l’atenció primària de salut. • Avançar en el Pla d’Atenció Integral a les persones amb problemes de salut mental de caràcter intersectorial i interdepartamental, que doni resposta global a les necessitats sanitàries, socials, laborals i educatives de les persones amb malalties mentals i de les seves famílies, i en el qual tindran representació les entitats municipals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 72 Potenciar el paper Les TIC són eines adequades per facilitar l’accessibilitat dels ciutadans al sistema, de les tecnologies estaran al seu servei i al dels professionals. de la informació i la comunicació (TIC) • Avançar cap a l’establiment d’una xarxa informàtica única dels centres sanitaris. • Implementar el Sistema d‘Informació Integrada Sanitària (SIIS). Potenciar la recerca Catalunya està esdevenint un potència en investigació biomèdica. Aquest és un biomèdica a Catalunya dels principals motors de creixement de l’economia actual, per això, cal fer un salt endavant i apostar per la recerca en aquest àmbit i mantenir la situació de lideratge en aquesta àrea emergent, a partir de projectes com: • La creació del Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona l’any 2004. • El Pla director de Recerca, que serà l’instrument per liderar un projecte de recerca biomèdica de qualitat i amb un finançament suficient, que permeti sumar en recerca biomèdica pública i privada. Crear l’Agència L’Agència Sociosanitària per a la Dependència ha de ser l’instrument per garantir Sociosanitària per a la l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per a totes les Dependència persones amb dependència i oferir un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals. • Crear per llei l’Agència Sociosanitària per a la Dependència l’any 2005. 3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari Organització D’una banda, i en el marc de definició del Nou Sistema Català de la Salut, el Departament de Salut haurà d’elaborar una nova llei de qualitat i modernització del sistema sanitari (revisant i actualitzant la LLOSC), que inclogui un projecte de modernització de l’Institut Català de la Salut (per fer-ne una institució de qualitat, autònoma en la seva gestió i que reti comptes en funció dels seus resultats), un mapa de serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública de Catalunya adaptat al territori. Potenciar els principis Els principis que inspiren el nou Sistema Català de la Salut giren entorn de: la qualitat, i el paper dels l’equitat, l’eficiència, la transversalitat entre sectors i departaments de la Generalitat, protagonistes del la integració a nivell territorial, la participació, la transparència, la subsidiarietat, la sistema sanitari substituïbilitat de recursos i la sostenibilitat econòmica i financera. El principal protagonista del sistema ha de ser el ciutadà, per això cal: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 73 • Reforçar la percepció del ciutadà com a propietari del Sistema de Salut i, al mateix temps, com a consumidor i usuari. • Determinar els seus drets i deures perquè sigui coresponsable en el bon ús d’aquest sistema i en l’ús racional d’aquests serveis (de qualitat) i també dels medicaments. • Oferir-li els coneixements i instruments necessaris perquè promogui la seva salut i previngui la malaltia. Un altre element bàsic del sistema són els seus professionals. Cal: • Consensuar un nou model de relacions laborals per a tota la xarxa sanitària que comporti una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa (resultat de la Mesa Social per a un acord marc de recursos humans del sistema sanitari català). • Fer de la recerca i la docència una part important de l’actiu dels professionals. • Adaptar la seva formació a les necessitats actuals i futures (MIR, infermeria, noves professions sanitàries, etc.). Finalment, l‘administració local, ha de: • Cooperar i participar en la planificació i avaluació de l‘assistència sanitària, sociosanitària i de salut pública mitjançant la seva participació en els ens de gestió/coordinació. Finançament D’altra banda, l’actual sistema de finançament de la sanitat és del tot insuficient i no permet que Catalunya disposi dels recursos necessaris per finançar el nivell de despesa sanitària, imprescindible per prestar un servei que considerem molt important per als ciutadans i ciutadanes i que creix molt més ràpidament que el conjunt dels ingressos de la sanitat. Per aquest motiu, és necessari: Millorar el finançament • Renegociar amb l’Estat un nou marc de finançament i cercar, en el Consell Inter- de la sanitat i equiparar territorial, aliances amb les altres CCAA per aconseguir un pacte que millori aquest el percentatge finançament. respecte al PIB del • Realitzar esforços per racionalitzar la despesa i distribuir, de la millor manera, finançament sanitari els recursos propis, fins i tot, incrementar aquests recursos propis, és a dir, cercar al d’altres regions o ingressos alternatius, tot i les limitacions en la nostra capacitat normativa. Aquesta països de renda per racionalització ha de permetre, al mateix temps, mantenir –fins i tot augmentar- la càpita i característiques qualitat i l’eficiència del sistema (resultat del Grup de Treball per a la racionalització similars a les nostres i el finançament de la despesa sanitària). (en el període de 8 • Contenir la despesa farmacèutica a través de noves mesures (recepta electrònica, anys) distribució directa d’absorbents d’incontinència urinària a les residències geriàtriques, entre d’altres) i seguir potenciar l’ús de genèrics. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 74 3.4 Política cultural 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura Cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon, i per tant reconèixer als ciutadans els seus drets d’accés ple a la cultura. Aquest accés dels ciutadans a la cultura ha de ser actiu, com a protagonistes i no només com a consumidors. Els ciutadans han de tenir els coneixements necessaris per poder fer una aproximació crítica i per tant lliure, a la cultura. D’altra banda, cal garantir que aquest accés actiu a la cultura es faci en igualtat d’oportunitats, indistintament del lloc on es visqui, de la procedència del gènere i de l’edat. Per tal de remoure els elements que dificulten l’assoliment d’aquests objectius, el Govern durà a terme les següents actuacions. Incrementar els recursos per a la Per tal de situar-los a l’altura de les necessitats actuals de la nostra cultura i sobretot, dels seus reptes de futur cal: cultura • Situar la despesa cultural en el 2% del Pressupost de la Generalitat de Catalunya • Establir de forma conjunta amb els altres departaments plans plurianuals d’inversions a càrrec de l’1% cultural destinats a la conservació i rehabilitació del patrimoni cultural i al foment de la creativitat contemporània • aprofundir la col.laboració en matèria cultural amb les caixes d’estalvi, i investigar altres fonts de finançament amb l’objectiu d’incentivar la inversió del sector privat als projectes culturals. Elaborar un Pla Aquest pla, que es durà a terme buscant la concertació amb el món local i els di- d’Infraestructures versos agents culturals, ha de servir per cobrir les necessitats culturals bàsiques del culturals territorials conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Algunes línies d’actuació en el marc bàsiques del Pla seran les següents: o Articular un sistema de lectura potent, mitjançant entre d’altres mesures, l’actualització dels estàndards del mapa de biblioteques i el desplegament de la xarxa de bibliobusos a tot el territori. • Consolidar una xarxa d’equipaments escènics en el territori • Articular els centres de producció cultural, els destinats a la formació artística i els centres culturals polivalents, amb especial atenció a la socialització de les noves tecnologies • Cloure el desplegament de la xarxa d’arxius comarcals a tot el territori �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 75 • Identificar iniciatives públiques o privades, innovadores en arts visuals i impulsarles con a centres de creació i difusió (espais d’art) • Concertar amb el món local la política museística i patrimonial mitjançant xarxes públiques d’equipaments culturals • Realitzar el Pla Territorial Sectorial d’espais de protecció arqueològica Crear una agència de difusió artística Impulsar la cultura d’arrel tradicional produïda a Catalunya Amb la implicació de les Diputacions que permeti la distribució dels productes culturals, creant xarxes i consolidant espais de programació a tot el territori. • Impulsar el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, tot redefinint-ne l’àmbit d’actuació i els sectors a què va dirigit. • Aportar els elements que fomentin el coneixement i el diàleg cultural entenent la cultura com una forma de cohesió i integració social • Elaborar programes del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, a més de a la cultura tradicional catalana, a totes les entitats i col.lectius que no són d’arrel tradicional catalana i a públics no habituals a les activitats de cultura popular existents, amb l’objectiu de convertir la cultura en un instrument de participació i mobilització ciutadana. • Enfortir la relació cultural amb les altres autonomies de l’Estat espanyol, i amb altres països, per tal d’afavorir el coneixement i respecte mutus. Impulsar línies d’actuació dirigides a recuperar la memòria històrica • Finalitzar les obres de rehabilitació del MNAC i obrir al públic la seva col.lecció que mostra l’evolució de l’art de Catalunya dels darrers deu segles. • Redefinir la tasca, les funcions i el paper del Museu d’Història de Catalunya adoptant la consideració de Museu Nacional. i la preservació del • Redefinir el Museu d’Arqueologia de Catalunya, de caràcter nacional, incorporant patrimoni el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i implementant les seves competències en el territori amb la creació de xarxes, itineraris i programes de difusió. • Negociar el retorn dels arxius de Salamanca • Iniciar els tràmits corresponents per a la creació del Museu Etnològic de Catalunya, amb vocació de coordinar els equipaments territorials temàtics existents. Reforçar el binomi Es tracta de desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa educació - cultura de la cultura. • Impulsar una política decidida d’ensenyaments artístics, tant en l’ensenyament obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim especial i professional • Elaborar programes amb els Departaments d’Educació, Benestar i Família i DURSI per tal fer arribar el patrimoni cultural a la població en edat escolar i a aquella amb necessitats especials. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 76 Potenciar la pràctica esportiva i establir les bases d‘un nou model de gestió • Crear una macroorganització que aplegui a tots els representants de l‘esport català. • Potenciar la presencia l‘esport català en l‘àmbit internacional • Incrementar i millorar la xarxa d‘instal.lacions i equipaments esportius a Catalunya. 3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana La cultura és el terreny on es realitza la capacitat de creació i d’innovació dels éssers humans, on es forgen els imaginaris col·lectius, on s’acumula el tresor heretat de les generacions precedents, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. És per aquest motiu que els poders públics han de donar suport a la creació i innovació cultural, tenint en compte que cal preservar l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics i econòmics. Algunes línies d’actuació de la Generalitat per tal de potenciar la creació i la innovació cultural són les següents: Impulsar els • Finalitzar les obres de la Sala de Cambra de l’Auditori de Barcelona, a fi de per- equipaments culturals metre el desplegament definitiu de la Ciutat de la Música amb el trasllat del Museu d’abast nacional de la Música i del Conservatori • Donar un nou impuls al Teatre Nacional de Catalunya, desplegant un programa de circuits i una xarxa territorial • Consolidar el Museu d’Art Contemporani de Barcelona dotant-lo dels espais i els recursos adequats per convertir-lo en el centre d’art contemporani de referència a nivell nacional Crear l’Institut per a L’Institut per a la creació Artística i el Pensament Contemporani donarà suport als la Creació Artística processos de producció, exhibició, difusió i conservació de les pràctiques culturals i i el Pensament artístiques del món contemporani en els àmbits del pensament i la creació Contemporani • Definir i dissenyar les polítiques de suport a la creació programades en els equipaments públics • Donar suport als processos d’innovació, experimentació i recerca de nous llenguatges artístics, des de la producció fins a la seva difusió, i de l’altra, incentivar l’anàlisi crític i la reflexió a través d’espais de documentació, recerca i debat • Afavorir el debat i la crítica, i crear estructures de mediació i gestió entre l’administració pública i els creadors, professionals, col.lectius i entitats dedicades a les pràctiques culturals emergents. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 77 Promoure i consolidar el sistema productiu Cal potenciar la consolidació d’una estructura industrial i empresarial forta que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i la seva internacionalització. cultural català • Desenvolupar programes d’ajuts en el camp audiovisual • Impulsar el Festival de Cinema de Sitges per tal que esdevingui una peça central en la promoció i comercialització del cinema català • Impulsar la creació del consorci Catalan Films, integrat per l’administració, TV3, COPCA i associacions de productors per la promoció de l’audiovisual català • Impulsar la creació de la Film Comission de Catalunya, juntament amb Barcelona Plató • Afavorir la concentració empresarial en el sector audiovisual • Consolidar el lideratge editorial de Catalunya i mantenir el suport genèric a l’edició en català • Impulsar la música creada i produïda al país així com la indústria discogràfica amb un suport ferm dels mitjans audivisuals públics Potenciar la vocació L’àmbit d’actuació dels creadors i indústries culturals catalanes no s’ha de limitar als internacional de la Països Catalans, si no que cal arribar als mercats internacionals i participar de forma cultura catalana activa en els espais de creació i producció cultural a nivell internacional • Enfortir i consolidar l’Institut Ramon Llull com a instrument bàsic per difondre la nostra llengua i la nostra cultura a nivell internacional, especialment en les àrees d’expressió artística i pensament contemporani o Incorporar instruments de projecció exterior de la cultura catalana a l’Institut Català de les Indústries Culturals • Incentivar la participació de projecte culturals en programes europeus • Consolidar un mapa d’abast internacional de fires i mercats per al sector musical català • Enfortir la projecció internacional dels equipaments nacionals de Catalunya a través d’acords de co-producció, fires i intercanvis de les seves obres i les seves produccions. Incentivar els acords de col.laboració d’aquests amb d’altres centres artístics d’àmbit internacional Millorar els models de • Crear el Consell de les Arts i les Cultures, que ha d’assegurar la participació de les participació dels persones del món de la cultura i de les arts en l’elaboració i l’assessorament de les sectors culturals. polítiques públiques que els afecten. Incentivar l’anàlisi i la - Crear per llei el Consell de la Cultura i de les Arts l’any 2005 recerca en l’àmbit de - A partir de la creació del Consell, es constituiran taules sectorials representati- les polítiques culturals. ves, i també taules intersectorials que impliquin diversos sectors El Consell de les Arts i • Creació en concert amb altres entitats públiques i privades del país, d’un Obser- la Cultura vatori de Polítiques Culturals, que permeti una avaluació constant i un re-disseny de les polítiques, adequant-les als canvis socials i polítics, i en concordança amb altres països europeus. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 78 3.5 Política lingüística 3.5.1 Fomentar l’ús social del català La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent i decidida del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que es formularà a través d’un pla estratègic específic. El gran repte d’aquesta legislatura en matèria lingüística és transformar l’elevat grau de coneixement i comprensió de la llengua catalana (l’any 2001 un 74 % de la població parla català i un 94% l’entén) en un índex més alt d’ús social (l’any 2003 un 50 % de la població té el català com a llengua d’ús habitual). Alhora, cal mantenir i reforçar l’elevat grau de coneixement del català, tenint en compte especialment que l’augment progressiu de la immigració pot alterar els percentatges actuals. Mesures per fomentar l’ús del català El Govern vol reduir la distància entre la gent que coneix el català i la gent que l’utilitza. Es treballarà per tant en les següents línies: • Garantir a tota la població l’accés al coneixement del català. • Fomentar l’ús interpersonal del català: fer que les persones que saben català el parlin. • Promoure l’oferta de productes i serveis de gran consum en català, especialment en l’àrea de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i en l’etiquetatge. • Augmentar l’ús del català en l’atenció al públic de les empreses, especialment en els establiments de comerç i restauració. • Garantir el dret a usar el català a tots els ciutadans. Mesures per reforçar el Tot i que ja s’ha assolit un alt grau de coneixement del català, cal continuar treballant coneixement del català per augmentar el percentatge de població competent en llengua catalana. En aquest sentit, cal dedicar una atenció especial als nouvinguts. • Augment de l’oferta de formació en llengua catalana i desenvolupament d’un pla d’acollida lingüística de la immigració. • Campanya popular per associar valors positius a l’ús del català i mobilitzar amplis sectors de la societat. • Creació de l’Agència Catalana de Multilingüisme, per promoure la disponibilitat de productes de l’àrea de les TIC i audiovisuals en català. • Vinculació de la política de compres de la Generalitat a l’ús del català en els productes i serveis. • Promoció de l’ús del català dins la política comunicativa de les empreses. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 79 • Creació d’una xarxa d’oficines de garanties lingüístiques. • Promoció del coneixement i l’ús habitual del català per part del personal al servei de l’administració de l’Estat i de l’administració de Justícia. 3.6 Seguretat pública 3.6.1 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya Cal entendre el concepte de polítiques de seguretat pública en un sentit ampli, no merament policial, tal i cap a on apunta la Llei 4/2003, del 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. En aquest context, la coordinació de les polítiques de seguretat esdevé encara més necessària. I qui ha de dur a terme aquesta coordinació és la Generalitat de Catalunya, ja que és qui millor coneix el conjunt de la realitat catalana i, per tant, qui millor pot prestar aquest servei. Per tal de coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya es duran a terme les següents línies d’actuació. Avançar en el model La Junta de Seguretat de Catalunya ha d’esdevenir el veritable òrgan de coordinació de comandament únic de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. dels cossos i forces de • Canviar el reglament que regula la Junta de Seguretat per tal que la Consellera seguretat actuants a d’Interior en sigui la presidenta i, d’aquesta manera, assumir la coordinació de cossos Catalunya policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. • Donar participació a la Junta de Seguretat a una representació de les autoritats locals. Mesures per coordinar Cal assegurar la coordinació de les actuacions del Govern en matèria de seguretat. les diferents polítiques Algunes actuacions concretes per avançar en aquesta línia són: de seguretat • Trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials del Departaments del Govern. Es crearà una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa interdepartamental i es constituirà la Comissió de Govern per a la Seguretat. • Elaborar una nova Llei de Seguretat Pública. • Establir una nova política de Recursos Humans en el cos de Mossos d’Esquadra: - Incrementar el nombre de policies destinats a tasques policials i incorporació de facultatius de suport. - Establir un pla de carrera professional. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 80 - Revisar el procés de selecció i formació. • Convertir l’Escola de Policia de Catalunya en l’Escola de Seguretat de Catalunya i incorporar l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya. • Creació a Barcelona d’un Centre Internacional de Formació dels Agents Locals (CIFAL), en col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides (UNITAR), dedicat a la seguretat, espai de convivència o diversitat cultural. • Creació del Consorci d’Estudis de Seguretat amb l’objectiu d’analitzar i dissenyar polítiques públiques en matèria de seguretat i impulsar programes i plans d’actuació transversals en els que participi la policia de la Generalitat. • Completar el desenvolupament del 112 com a únic referent en situacions d’emergència. • Desenvolupar un sistema integral d’emergències a Catalunya. Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot el territori català • Cal avançar en el desplegament dels Mossos d’Esquadra per cobrir tot el territori català. El calendari previst durant aquesta legislatura és el següent: - 2004: Predesplegament a Barcelona i desplegament a la comarca de l’Anoia - 2005: Desplegament a Barcelona - 2006: Desplegament a Sabadell, Cerdanyola, Terrassa, Rubi, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Prat de Llobregat. - 2007: Desplegament a Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Martorell, Alt Penedès, Garraf i Baix Penedès. • Reforçar la seguretat a les comarques tarragonines i de les Terres de l’Ebre, amb l’enviament de 100 nous policies. • Conformar el CME en un cos de policia integral. En aquest sentit, es potenciarà la seva presència en organismes europeus i s’actualitzarà el protocol en matèria antiterrorista. 3.6.2 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme Venim d’una filosofia de seguretat civil basada sobretot en la capacitat de reacció. Un dels objectius d’aquest Govern és avançar cap a una concepció de seguretat basada més en la prevenció i en la promoció de la convivència i el civisme. Per tal de dur a terme aquest canvi conceptual en les polítiques de seguretat, hi ha dos elements clau: la proximitat als ciutadans i la planificació. Potenciar la proximitat El Govern entén proximitat en un doble sentit: el de l’excel·lència dels serveis policíacs als ciutadans en les i d’emergències, però també el del coneixement i la sensibilització dels ciutadans polítiques de seguretat envers el concepte de prevenció. En efecte, no és possible una política integral de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 81 protecció del ciutadà sense que aquest jugui també un paper actiu en matèria de prevenció, de conscienciació que ha de tenir una actitud activa en la defensa dels seus drets i llibertats però també en el compliment dels seus deures. Algunes actuacions concretes per potenciar la proximitat en les polítiques de seguretat són: • Crear els Consells Regionals de Seguretat. • Potenciar el paper de les Juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels cossos al territori. • Potenciar els Consells Locals de Seguretat com a fòrums de participació i debat. • Establir contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals. • Elaborar un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya per tal d’informar sobre l’estat de la qüestió a la ciutadania. • Reunions de treball amb associacions i entitats dedicades a la lluita contra la violència domèstica per reflexionar i debatre sobre la complexitat de la convivència. Potenciar la planificació A l’hora de fer prevenció en matèria de seguretat, cal evitar la improvisació i les ac- en matèria de tuacions aïllades, ja que aquestes acaben resultant poc operatives. La planificació prevenció esdevé doncs un element clau en les polítiques de prevenció. Algunes actuacions concretes en matèria de planificació són les següents: • Elaboració d’un Pla de seguretat pública, de caràcter bianual. Aquest Pla establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i totes les qüestions que afectin la convivència i el civisme. • Elaboració d’un Pla de Prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris. • Pla de Seguretat Viària 2005-2007, com a Pla integral per a la reducció de l’accidentalitat, la mortalitat i la morbiditat en el trànsit, amb l’objectiu de reduir un 50% les morts per accident de trànsit l’any 2010 en relació a l’any 2000. • Perspectiva de la llei de Trànsit de Catalunya en funció de les negociacions de les competències de traspàs Estat – Generalitat. • Projecció europea del Servei Català de Trànsit. • Elaboració i implementació d’un Pla integral per a la prevenció i eradicació de la violència exercida contra les dones. • Elaboració de noves disposicions per a la regulació i control del joc i espectacles. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 83 Situació La política territorial catalana s’ha realitzat en els darrers anys amb una visió i abast de poca volada: ha respost a demandes puntuals i locals, anant sempre a remolc de les necessitats apressants, sense una idea clara del conjunt del país i, sobretot, sense diàleg amb els territoris. Si Catalunya, per la seva estructura de població, ja tendeix al desequilibri, aquesta dinàmica no ha fet més que aprofundir aquest problema. Ben evidentment, no es pot dir que en tot estem pitjor: hi ha més equipaments, més infraestructures, algunes gestions d’espais naturals s’han fet amb criteri... i més exemples que podríem citar. De fet, Catalunya va ser la primera comunitat en tenir una política territorial pròpiament dita. Però en aturar-se incomprensiblement el seu desenvolupament, en no aprofundir-se en la via de la planificació i la reglamentació, en no buscar una estructuració dels territoris d’acord amb les seves potencialitats i la preservació el seu medi, en deixar que la construcció i el turisme fessin els territoris dependents de dinàmiques externes a ells mateixos, aquesta llavor no ha donat els fruits que podia haver rendit. Tot i així, el treball tècnic acumulat al llarg dels anys és més que notable, i no és sinó la voluntat política d’anar més enllà dels estudis el que ha mancat. L’aprovació l’any 2001 del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, i l’inici de les tasques de realització de la resta, ja reconeixen implícitament la necessitat de revertir aquesta tendència. El cas més greu, potser, és el de l’àrea metropolitana de Barcelona: el Govern de Catalunya no ha tingut un tracte específic amb la seva capital i li ha regatejat el desenvolupament d’elements essencials com ara els transports, fins fa ben poc, o un necessari grau d’intervenció en la seva pròpia organització territorial. Tampoc, però, s’ha volgut dotar de personalitat real les altres àrees metropolitanes, que s’han seguit movent en base als recels d’unes localitats envers les altres, sense propiciar els espais de necessari consens. L’elaboració dels plans territorials i la posta en marxa de les autoritats del transport hauran de canviar aquesta tendència. Algunes de les iniciatives més importants a nivell de país o bé s’han endegat en els darrers anys amb propòsit electoralista i mètodes discutibles de finançament (i sovint, per tant, encara no estan en marxa), o s’han gestionat pèssimament a nivell polític, com ara el pas de l’AVE per Catalunya o el paper de l’aeroport del Prat. Amb tot, és la idea mateixa de Catalunya imperant fins fa poc la que aquest nou Govern no comparteix: la d’una Catalunya barallada amb la seva capital però centrípeta i centralista, tancada en ella mateixa sense cercar aliances amb el seu entorn que la situïn en el context europeu, i que nega als seus territoris cap altre espai que el �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 84 paper que puguin fer en relació a la gran àrea metropolitana central. Ens trobem doncs una Catalunya poc vertebrada i poc planificada, però que a més pateix altres desequilibris, bàsicament ecològics, perquè una inexistent política territorial efectiva condueix sempre a la degradació ambiental. El litoral desprotegit, ja amb molt llargues zones de continu urbà, àrees agrícoles amb el futur incert o bé abandonades, l’extensió de la ciutat difusa, la generació creixent de noves demandes de mobilitat, la reducció de la connectivitat ecològica... i de manera general el que és més preocupant: una incapacitat de convertir el medi en un actiu per als seus habitants. En cap cas es pot dir que els valors de la sostenibilitat han transcendit el discurs per impregnar la política territorial. Capítol a banda mereix el dèficit flagrant d’infraestructures respecte d’altres territoris similars. La xarxa de serveis ferroviaris, amb les rodalies invariables des de fa anys, el transport de mercaderies minimitzat, els corredors de llarga distància sense finalitzar-se i els trens regionals amb una oferta de molt baixa qualitat, és més que manifestament millorable. La xarxa viària, dominada per la xarxa d’autopistes de peatge i amb vies bàsiques de capacitat insuficient, té, a més, el repte de millorar substancialment la xarxa capil·lar. Els grans ports catalans han de guanyar en connectivitat i en intermodalitat, per acabar de consolidar la seva posició de ports de primera magnitud en l’entorn del sud d’Europa i la Mediterrània en general. Finalment, l’aeroport de Barcelona no pot seguir sent un aeroport tan secundari a escala europea, tant per les rutes de viatgers com per a les companyies. Tampoc les telecomunicacions han arribat al territori quan se les esperava, comprometent la possibilitat de gran part d’aquest d’accedir a les noves vies de desenvolupament. Els diversos sectors productius coincideixen en assenyalar que el dèficit en infrastructures és un dels factors que més frenen la competitivitat de l’economia catalana. Per tant, una de les principals responsabilitats que té la Generalitat per impulsar l’activitat econòmica del país és la de promoure i executar les infrastructures requerides pel normal funcionament de l’activitat productiva i eliminar així els dèficits d’inversió pròpia i de l’Estat a Catalunya. Els problemes de l’energia són de tota índole: de generació, sense el pes necessari de les energies renovables i per tant sense haver resolt el model de futur; de transport, amb uns centres de generació allunyats dels llocs de consum i amb fortes topades amb el territori; de distribució, amb un nivell de talls que ha arribat a preocupar fortament el sector industrial; i de sector, amb una insuficient presència d’empreses catalanes en el mercat. Davant del repte que suposa Kyoto, per tant, es fa més necessari que mai un replantejament global de l’àmbit de l’energia al nostre país: partint, i revisant si cal, el Pla de l’Energia elaborat l’any 2002, caldrà obtenir �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 85 un compromís creïble que permeti avançar en tots aquests aspectes, així com sobre la demanda d’energia. Ni les polítiques de residus, ni de l’aigua, ni de l’aire, ni de la protecció de la biodiversitat han aconseguit seguir el pas de les directrius impulsades des de la Unió Europea. I, a més, no s’han resolt els debats de fons amb el territori per a l’emplaçament d’infraestructures, altra vegada a causa que el territori no ha pogut veure mai un plantejament integral de les seves problemàtiques, ni participar-hi, ni debatre’l. Finalment, cal esmentar el gravíssim problema de l’habitatge, que s’ha permès que esdevingués ja gairebé més un problema social que territorial. La feble intervenció pública no ha atenuat les pressions del mercat i ni tan sols s’han protegit els segments més febles del teixit social, deixant que els ajuntaments, sense competències ni finançament en aquest àmbit, prenguessin una iniciativa que no havia de ser seva. Horitzó La Catalunya que aquest Govern desitja és una Catalunya en què el desenvolupament no li suposi hipotecar-se el futur. El Govern es planteja el repte de construir en tots els territoris espais de creixement, d’identitat econòmica, de connexió amb l’entorn... el tot, en el marc del retrobament del rol de Catalunya dins del seus espais més naturals: la Mediterrània, la península ibèrica, el sud d’Europa. I cal que tot això ho puguem fer sense posar en risc la nostra capacitat futura per abastar-nos d’aigua, gaudir d’una atmosfera neta, gestionar els nostres residus i preservar la biodiversitat. Plantegem un model de territori en el qual les ciutats creixen de manera compacta i aquestes ciutats, en una escala superior, es configuren com a nodes d’una xarxa que es pot planificar coherentment en termes d’infraestructures físiques i de dotacions de serveis públics. Volem, però, unes infraestructures de nivell europeu. Entenem per això les que permeten el desenvolupament econòmic potencial del que el nostre país sempre ha estat capaç. Som conscients dels problemes financers inicials de la Generalitat per augmentar tant com caldria el nivell d’inversió, i sabem que moltes infraestructures del país són titularitat d’altres institucions. El Govern, però, no pot oblidar el seu paper de lideratge polític, ni fugir sempre de plantejaments que ultrapassin les seves competències nominals, i, per això, entoma com a responsabilitat pròpia l’assoliment dels objectius generals en aquest àmbit. La política del Govern en matèria d’infrastructures respondrà als objectius i criteris següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 86 • Assolir la projecció i l’establiment de les infrastructures necessàries per a un nivell òptim de competitivitat de l’economia catalana. • Mantenir i, en la mida del possible, incrementar el ritme d’inversió dels darrers anys, i així contribuir a mantenir l’activitat econòmica i l’ocupació en el sector de la construcció i els seus efectes de motor del creixement econòmic. • Projectar i executar les infrastructures necessàries per a la col·lectivitat d’acord amb un criteri bàsic d’equitat territorial, i escoltant sempre els diversos sectors socials afectats. • Aplicar en qualsevol cas un criteri bàsic de sostenibilitat en la projecció, execució i gestió de les infrastructures, tant als efectes de minimitzar l’impacte de les mateixes sobre el territori, com també el consum energètic. • Gestionar la inversió de la Generalitat en la construcció i manteniment d’infraestructures d’acord amb un criteri general d’eficiència econòmica, procurant concertar la participació de finançament privat, per tal de complementar les capacitats pressupostàries. El transport públic, en aquest sentit, és prioritari. A l’àrea metropolitana de Barcelona, la finalització de la línia 9 és una necessitat essencial. Però també els altres sistemes de desplaçament no radials. Ens calen uns transports moderns i eficients. En aquest camp, el transport ferroviari sembla estar per davant dels altres i en les àrees metropolitanes haurà d’estar privilegiat. És prioritari, així mateix, que Catalunya surti de l’escamot de cua en matèria energètica. Cal incrementar la part d’energies renovables sobre l’energia total generada, però també fer unes xarxes de transport i de distribució territorialment ordenades i, sobretot, fiables. El sistema energètic no pot ser un fre al creixement de Catalunya, ni tampoc una font de problemes mediambientals excessius. Cal igualment establir les polítiques de gestió del medi que aquest necessita: fer d’aquest un actiu de l’economia del país i refermar de manera explícita, amb inversió i amb legislació, el compromís del Govern i de la gran majoria dels ciutadans amb la protecció de l’entorn: l’aigua, l’aire, el territori i el medi natural. L’habitatge, en darrer terme, és una de les grans prioritats socials del país: ens cal assolir la capacitat de ser participants actius en el mercat, mitjançant la creació de parc públic i la intervenció decidida per protegir la qualitat de vida als barris més malmesos. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 87 4.1 Energia 4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia En els darrers anys, una de les preocupacions dels sectors industrials, i també de la població en determinats instants de l’any, és la manca de garanties sobre la continuïtat del subministrament elèctric, atesos els massa freqüents talls. Això ha destapat l’existència de dèficits estructurals en el sector de l’energia a Catalunya. Degut a la transcendència de la seguretat i qualitat del subministrament energètic per al desenvolupament de l’economia catalana, el Pla de Govern ha definit dues grans línies d’actuació operativa en aquest camp. Introduir nous agents Un dels mals que afecten el sector és la seva evident manca de competència, que públics i privats al provoca l’arrossegament de tics monopolistes. El Govern de Catalunya afavorirà sector l’existència de competència en els segments de la cadena de subministrament en els que aquesta sigui crítica per garantir la qualitat del servei final, des de la generació fins a la comercialització. En aquest sentit, s’impulsarà de manera preferent l’aparició de nous operadors energètics amb seu a Catalunya. Igualment, es potenciarà l‘Institut Català de l‘Energia per a què aquest assumeixi les funcions previstes per a l‘Agència Catalana de l‘Energia, amb els recursos i les atribucions suficients per esdevenir l‘ens central pel que fa a la planificació i l‘aplicació de polítiques actives per a la millora del subministrament energètic, i per esdevenir també la referència i l‘autoritat tècnica per a la supervisió de la necessitat, conforme als plans en vigor, d‘aspectes com ara el desenvolupament en el territori d‘infrastructures de transport d‘energia. Es proposarà al govern central, en aquest sentit, la modificació del decret d‘escomeses. Finalment, es treballarà per a la creació de la figura del gestor de la distribució. Aquesta figura, definida per part d‘una directiva europea, haurà de donar instruccions vinculants en matèria d‘infrastructures a realitzar i procediments operatius a seguir. Determinar els Les reformes importants en l’àmbit de l’energia només es poden fer a mig i llarg ter- escenaris previsionals mini, atesos els volums d’inversió requerits i, sovint, la dimensió de les obres quan de la demanda, en el aquestes són necessàries. Cal, doncs, establir amb un nivell d’afinament prou acurat marc d’un nou Pla de els escenaris de la demanda previsible com a mínim fins l’any 2015. l’Energia Aquest càlcul, tanmateix, cal que sigui fet dins del marc d’un nou Pla de l’Energia, que incardini la variable de la demanda amb les de l’oferta i amb altres consideracions mediambientals, d’igual importància, i de manera general amb la resta de les figures de planificació bàsiques i sectorials de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 88 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables Catalunya està molt endarrerida respecte de les mitjanes europea i espanyola pel que fa a la part d’energies netes que es produeixen respecte de l’energia total consumida. En un país que frueix de condicions climàtiques favorables per al desenvolupament de les energies no contaminants, aquesta tendència ha de ser obligatòriament reorientada. Els compromisos de Kyoto marquen ja un camí i uns terminis, però Catalunya ha de determinar també ella mateixa, sobre la base del diàleg i del consens amb el territori, com esdevé capdavantera en aquesta matèria. Introducció de noves En primer lloc, s’ha previst donar rang normatiu a la voluntat de canvi en l’àmbit fonts de generació de la producció energètica, mitjançant l’elaboració de la nova llei sobre producció d’energia d’energies. Aquesta assentarà les bases normatives per desenvolupar després, com a mínim, les següents línies de treball: • Un mapa de l’energia eòlica, basat en un mapa de recursos eòlics, però equilibrat i fruit del diàleg amb el territori, i que minimitzi la concentració de l’impacte paisatgístic. L’objectiu és arribar als 3.000 MW en l’horitzó de l’any 2010. Establiment d’un Fons territorial de distribució equitativa dels beneficis dels parcs eòlics. • La programació del desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic que un país que es beneficia de tantes hores de sol pot permetre’s. En aquest àmbit, també es donarà suport als municipis que vulguin implantar ordenances municipals que obliguin a incorporar instal·lacions solars en els edificis nous o en els existents. • El foment actiu de la implantació de centrals de biomassa, que a més poden jugar un rol econòmic important en el territori. • La introducció dels biocarburants en els transports de Catalunya. En aquest àmbit, es fomentarà la utilització fins on sigui tècnicament i econòmicament possible del biodiesel, ja sigui obtingut a partir d’olis vegetals usats o a partir dels cultius energètics adients. Aquestes actuacions disposaran d’uns terminis establerts i d’un pressupost específic per a ser dutes a terme. 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica L’objectiu en aquest eix d’actuació és aconseguir per a Catalunya una posició capdavantera pel que fa a l’eficiència en l’ús de l’energia, en relació als països de la Unió Europea, assolint el màxim estalvi energètic mitjançant propostes tècnicament viables, econòmicament rendibles, ambientalment respectuoses i socialment desitjables. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 89 L’àmbit domèstic i el transport són els espais de major consum d’energies fòssils. La reducció necessària de les emissions que generen cal fer-la sobre una base d’actuacions molt transversal, des de l’ocupació compacta i no dispersa del territori, passant per l’augment del transport públic, les polítiques tarifàries, etc. En aquest objectiu del Govern, més enllà de l’establiment de directrius transversals sobre el conjunt de les actuacions, es preveuen un seguit de mesures més concretes i que suposen accions per al mig i llarg termini però que han de ser iniciades sense retard. Per això, una de les tasques prioritàries del nou Pla ha de ser l’elaboració del Pla d’eficiència energètica, adreçat a tots els sectors consumidors catalans (domèstic, primari, serveis, industrial i del transport) i, també, al propi sector de transformació de l’energia. Elaboració d’un Aquestes centrals que transformen la crema de gas en energia elèctrica tenen el programa d’establiment grau més alt d’eficiència en el procés i, a més, contaminen en menor mesura que de centrals tèrmiques les centrals convencionals de fuel o carbó, per exemple. Cal, per tant, incrementar de cicle combinat el nombre d’aquestes centrals en, dins del marc del Pla de l’Energia i en acord amb els operadors energètics del mercat. Prioritzar la recerca i la Aquest és un àmbit bàsic de recerca, plenament estratègic. No abasta tan sols la innovació en matèria recerca fonamental, sinó també la recerca aplicada, camp en el que es poden fer de tecnologies d’estalvi grans avenços amb més facilitat. Cal, doncs, un compromís públic en aquesta àrea, d’energia tant en forma de suport econòmic als innovadors com de foment de la implantació dels avenços en les llars i empreses de Catalunya. Per potenciar aquests aspectes, el Govern crearà el nou Centre Tecnològic d’Energies Renovables a Vandellòs. De manera singular, el transport és un dels espais on cal fer un esforç substancial de R+D per a la disminució dels contaminants generats. El nostre país té prou teixit industrial i de recerca en el món de l’automoció com per participar en primera fila en aquest àmbit específic. Les línies de suport del Govern tindran en compte aquesta prioritat. En qualsevol cas, el Pla de l’Energia contindrà programes que determinaran la temporalització i els objectius específics en cada un d’aquests camps. Llei d’eficiència Les llars són, a més del transport, l’espai de major consum energètic. Atesa, doncs, energètica en la importància d’assolir la màxima eficiència en aquest entorn, i també pel valor peda- edificis i d’edificació gògic que suposa, el Govern promulgarà una llei específica sobre les característiques bioclimàtica afegides que els edificis hauran de complir per garantir un consum energètic adaptat a les necessitats reals de les llars. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 90 4.2 Política i ordenació territorial 4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori sostenible i equilibrada En els darrers cinquanta anys, s’han produït canvis de gran magnitud pel que fa a l’ús del territori, dins i fora dels nuclis urbans, i en tot aquest temps no s’ha produït un consens sobre quines eren les regles generals d’aquest desenvolupament, els preceptes que havien de fer compatible el propi creixement amb l’entorn en què aquest creixement es produïa. D’un temps ençà, però, i gràcies entre d’altres a la tasca pedagògica d’associacions, de científics i d’acadèmics, s’ha anat consolidant a tots els nivells la idea que aquesta era una necessitat absoluta del país, una condició sine qua non per a l’habitabilitat futura de les nostres contrades. Tècnicament, però, la tasca és feixuga. Malauradament manquen moltes de les figures de planejament, territorials i sectorials que haurien d’estar ja resoltes. És imprescindible, a més, que la planificació resultant es faci havent escoltat prèviament el territori i en uns temps que permetin la reflexió, sense oblidar la part de pedagogia que comporta una figura de planejament. En qualsevol cas, el conjunt d’actuacions que s’hauran de dur a terme per complir aquest objectiu es poden estructurar de la següent manera: Finalitzar la planificació La Catalunya que imagina el Govern té uns territoris amb capacitat i personalitat territorial bàsica i pròpia, que en bona part generen i ordenen per ells mateixos el seu creixement. Això sectorial de Catalunya. exigeix redactar en el menor temps possible els Plans Territorials pendents, que han Fer realitat les àrees de definir, en els escenaris de creixement demogràfic i econòmic previstos, els usos metropolitanes del sòl, les comunicacions, els transports... Els Plans s’han de construir des del debat previ en l’interior de cadascun dels territoris concernits i és en aquest sentit que aporten identitat i projecte compartit. El Govern impulsarà aquests debats ciutadans perquè està convençut de què se’n derivaran elements de gran importància per al contingut dels Plans. També, però, atès que certs àmbits econòmics i geogràfics afecten el conjunt dels territoris, i han de ser vistos des d’una perspectiva del conjunt de Catalunya, es redactaran els Plans Sectorials en els terminis que siguin els més adients per a la seva complementarietat amb els plans territorials. Altrament, hi ha un seguit de desplegaments normatius bàsics que són mancances històriques. És el cas de la revisió de la Llei d’Urbanisme, que, entre d’altres, traslladarà als ordenaments municipals els criteris territorials generals, i, sobretot, establirà �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 91 el marc de cooperació del Govern de la Generalitat amb tots els pobles i ciutats de Catalunya i, en especial, amb la seva capital i amb la resta de realitats metropolitanes, subvenint i estimulant les seves iniciatives. Així, la reforma de la Llei d’Urbanisme que impulsarà el Govern tindrà tres objectius essencials: proveïr sòl per a habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local. Els criteris bàsics que serviran als Plans i normatives seran el de la sostenibilitat, la funcionalitat econòmica i la cohesió social, la plasmació dels quals, bàsicament, es farà a través d’un territori ben integrat, articulat sobre una xarxa de ciutats potents, cadascuna de les quals es caracteritzarà per la seva compacitat física i en la convivència de persones i usos diversos en el seu interior. Menció especial cal fer de la realitat metropolitana de Barcelona, cor urbà i principal motor econòmic del país, el desenvolupament ordenat de la qual ha de ser impulsat i potenciat. Si alguna vegada ha pogut semblar que el país i la seva capital es donaven l’esquena això mai més serà així: el Govern està fermament convençut que treballar per Barcelona és treballar per Catalunya, i viceversa. Determinar les àrees de Per la seva significació especial, per la urgència de la seva salvaguarda i per la protecció especial en el pressió que en molts casos pateixen, és prioritari que un conjunt important d’àrees territori i els termes del de Catalunya ha de ser posat sota protecció especial, singularment els espais d’in- seu desenvolupament terès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics, tots plegats cridats a conformar la part catalana de la Xarxa Europea Natura 2000. Però els territoris sota figures de protecció no s’han de veure condemnats a una paràlisi. Al contrari, se’ls ha de dotar d’instruments de gestió que transformin la protecció en valor econòmic, potenciant les activitats que hi han de ser possibles. És el cas del Pla Director del Litoral, ja aprovat inicialment, i que ha vingut a pal·liar una greu i ja massa antiga problemàtica. En etapes successives, es posaran en marxa programes de gestió activa dels espais de protecció natural, amb participació de les administracions locals, dels agents socials del territori i de les entitats que els han defensat i protegit fins ara. Aquesta gestió tindrà com a principal objectiu fer compatible la conservació dels recursos naturals amb el desenvolupament socioeconòmic del territori. Així mateix, es preveu l’elaboració d’un conjunt de mesures –plans directors urbanístics d’abast comarcal- destinades a garantir un desenvolupament ordenat de els àrees de muntanya. Per a un àmbit més general, com és la protecció i la gestió del paisatge com a patrimoni col·lectiu, i dins de les línies directrius que estableix el Consell d’Europa, el Govern aprovarà una Llei del de gestió del paisatge, destinada a dotar les administracions catalanes dels instruments necessaris per a la preservació dels valors patrimonials, ambientals i econòmics dels nostres paisatges. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 92 Superar la crisi dels Per tal d’evitar la fractura territorial entre el món urbanitzat i el rural, es pretén dotar models de vida rurals i les àrees rurals de les infraestructures i els serveis bàsics necessaris per tal d’acon- la seva desaparició del seguir que per als joves del món rural el model de vida urbà deixi de ser un mirall territori utòpic, ja que en realitat, aquest model sovint dista molt d’ésser un model equilibrat, sostenible i igualitari. Es pretén doncs, elaborar un pla de xoc de desenvolupament d’infraestructures bàsiques per a les zones rurals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 93 4.3 Habitatge 4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població La possibilitat d‘accedir a un habitatge digne i adequat és un dret reconegut en totes les constitucions europees. Actualment l‘accés a l‘habitatge s‘ha mostrat com un dels grans problemes de la societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i per als joves. Els preus de l‘habitatge han anat augmentant a uns ritmes molt superiors a l‘inflació i, per descomptat, molt superiors als ingressos provinents dels salaris. Aquesta dificultat afecta de forma especial a sectors com els joves que no poden emancipar-se, els treballadors i treballadores de rendes baixes i ocupació temporal i eventual, els sectors socials més humils afectats per problemes d‘exclusió social: gent gran, immigrants, famílies monoparentals, situacions de crisi familiar i atur, i tots aquells a qui la liberalització i l‘escassetat del mercat de lloguer fan cada cop més difícil seguir pagant les rendes o, simplement, trobar habitatges a preus assequibles. L‘objectiu de garantir l‘accés a l‘habitatge s‘assolirà amb les actuacions següents: Impulsar una oferta L‘aprovació del Pla per al Dret a l‘Habitatge 2004-2007 preveu: adequada d‘habitatge a les necessitats existents • Incrementar la producció d’habitatge protegit a un total de 42.000 unitats, de les quals, com a mínim, la meitat seran en règim de lloguer. • Fomentar el lloguer d‘habitatges, especialment per a joves, gent gran i sectors en risc d’exclusió. • Fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges. Establir mesures per La finalitat d‘aquest apartat és contribuir directament a l‘increment de la disponibilitat millorar els programes de sòl per a l‘habitatge i introduir programes per promoure l‘habitatge protegit en d‘actuació urbanística règim de compra o lloguer. destinats a habitatges, rehabilitació, preservació i millora urbana • Revisar els aspectes de la Llei d‘Urbanisme que afectin a l‘habitatge, incrementant la reserva de sòl per a l’habitatge protegit. • Mobilitzar tot el sòl públic de caràcter o vocació residencial. • Potenciar el mercat de segona mà a través de la mediació social i la rehabilitació. • Concretar la nova figura d’habitatge de preu concertat, amb un preu superior al protegit i inferior al lliure. • Establir programes de manteniment integral i de lluita contra l’assetjament immobiliari. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 94 • Instaurar un sistema de millora i control de la qualitat en la construcció dels habitatges. • Establir la qualificació de la protecció de l’habitatge en tota la seva vida útil. Creació d‘instruments Cal potenciar els instruments de gestió existents i promoure la concertació territorial de gestió per millorar la i social i la col·laboració amb les administracions locals així com potenciar la xarxa situació de l‘habitatge a catalana de mediació per a l‘habitatge en què hi participin agents públics, privats i Catalunya ONGs. Així, es preveu: • Constituir l‘Agència Catalana de l‘Habitatge. • Constituir el Consorci Metropolità de l‘Habitatge. • Revitalitzar el Consorci de l’Habitatge de Barcelona. • Donar impuls i contingut al Consell Assessor de l‘Habitatge. Aquest conjunt d‘actuacions es faran amb el suport d‘un nou marc jurídic de referència, concretant-se a partir del Projecte de Llei de l‘Habitatge i de l‘aprovació del Pla Territorial de l‘Habitatge. 4.3.2 Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges El foment de la rehabilitació ha de permetre el manteniment i la millora de les condicions d‘habitabilitat, d‘accessibilitat, d‘adaptació per a persones de mobilitat reduïda, sigui en zones urbanes, rurals o de muntanya. Igualment les polítiques de rehabilitació s‘adreçaran a la millora del manteniment dels barris gestionats per Adigsa, al foment dels barris afectats per patologies estructurals, a la remodelació integral de barris i la revalorització d‘habitatges per obtenir els mínims d‘habitabilitat i per mobilitzar habitatges buits. Les principals accions es poden emmarcar en dos programes d‘actuacions: Fomentar la Aquest programa d‘actuacions defineix programes específics de rehabilitació d‘ha- rehabilitació bitatges d‘acord amb el que es consideri més prioritari: d‘habitatges • Millorar les condicions d‘habitabilitat dels habitatges. • Millorar les condicions d‘accés (reformes d‘accés, ascensors i adaptació per a les persones de mobilitat reduïda). • Promoure la revalorització d‘habitatges per mobilitzar els habitatges buits. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 95 Impulsar la rehabilitació El Govern ha endegat un programa per a la rehabilitació integral dels barris i àrees de barris urbanes on es concentren les carències urbanístiques i les situacions més agudes de problemàtica social i econòmica. Per això ha impulsat la Llei de Millora de Barris, Viles i Àrees Urbanes que requereixen d’atenció especial, aprovada ja pel Parlament de Catalunya. La Llei preveu la creació d’un Fons d’ajut als ajuntaments per tal que puguin emprendre operacions de rehabilitació integral d’aquests barris. És a dir, actuacions que no contemplin només les qüestions relatives a l’urbanisme, sinó també als equipaments. la vida comercial i social El Pla permetrà iniciar actuacions en un conjunt de barris de tot Catalunya –majoritàriament àrees velles, polígons d’habitatges i àrees d’urbanització marginal- amb una inversió total de 600 M €. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 96 4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible 4.4.1 Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya El Govern de Catalunya, compromès amb la sostenibilitat i responent a una resolució del seu Parlament de l‘any 1997, va acordar impulsar l‘Agenda 21 del país amb la participació activa de tots els ciutadans i els agents socials i econòmics del país. L‘Agenda 21 de Catalunya té per objectiu definir aquells reptes i orientacions sobre les que s‘ha de construir el futur dels seus ciutadans i del seu territori. Creació de riquesa, millora del benestar de les persones, cohesió social, gestió durable dels recursos, conservació de l‘entorn, i garantia de les possibilitats de desenvolupament de les generacions futures són, en aquest sentit, els criteris als quals s‘ha d‘ajustar la definició de les actuacions que s‘emprenguin des del Govern. L‘Agenda 21 és, per definició, una vertadera Estratègia Catalana per a un Desenvolupament Sostenible per continuar avançant en aquest model de desenvolupament. Un pla estratègic que, a partir del coneixement de la situació social, ambiental i econòmica d‘un determinat territori, i sobre la base dels principis i el valor de la sostenibilitat, defineix un seguit d‘eixos estratègics que han d‘orientar l‘actuació de les seves institucions. L‘Agenda 21 de Catalunya també té, doncs, aquesta dimensió estratègica que observa la realitat del país de forma integrada, transversal i transdisciplinar. Les actuacions més rellevants són: Impuls decidit a l‘elaboració de Volem convertir l’Agenda 21 de Catalunya en un instrument de planificació estratègica ambiental que permeti: l‘Agenda 21 de Catalunya • Aportar els elements de participació dels agents en la redacció dels plans territorials. • Integrar el treball transversal dels diferents departaments de la Generalitat tot establint una Comissió Interdepartamental de Sostenibilitat. • Donar un paper real i útil al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Es crearà el Consell Social de Desenvolupament Sostenible. • Elaborar pactes estratègics per a la sostenibilitat amb els diferents sectors productius. • Incorporar indicadors de sostenibilitat a l’acció de Govern, els quals esdevenen instruments d’ajuda a la presa de decisions polítiques (pressupost ecològic). El procés de confecció de l’Agenda 21 de Catalunya ha de ser molt dinàmic i aportar propostes d’actuació immediata, per la qual cosa ens comprometem que pugui aportar conclusions i propostes de manera immediata, a partir de l’actualització i el contrast dels processos d’elaboració, participació i formulació seguits fins ara. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 97 Volem incidir en el fet que la sostenibilitat es decideix en els sistemes urbans. Per tant: • Potenciarem les iniciatives locals de “Plans d’acció per a la sostenibilitat”, i, per això, donarem suport als municipis, com ho fan actualment les diputacions, per facilitar la implantació de les agendes 21 locals. • Establirem un Programa d’ajuts a la construcció sostenible i cada departament del Govern hi farà actuacions demostratives. Cal tenir present que el sector residencial i terciari –que integra el conjunt dels edificis- representa més del 40% del consum final d’energia de la Unió Europea. Fomentar la Manifesta la voluntat de conscienciar sobre els aspectes de la sostenibilitat en el conscienciació, conjunt de la nostra societat, començant en les etapes educatives i continuant en les col·laboració i diferents activitats econòmiques i socials, tot afavorint els processos de col·laboració participació en i participació. els aspectes medi ambientals • Foment de la col·laboració amb les entitats ambientalistes, perquè les polítiques en matèria ambiental s’han de fer des del concert amb tots els sectors interessats: econòmic, científic, d’organitzacions no governamentals mediambientals, d’organitzacions socials i, en general, de tota la societat civil. • Creació del Fòrum del Medi Natural. • Ja hem començat a treballar en la creació de la Mesa Sectorial d’Empresa i Medi Ambient. Polítiques de suport i d’incentivació de la implantació i millora de les mesures ambientals en les empreses catalanes en general i, en especial, en aquelles que tenen una major incidència ambiental. Incentivar i promoure l‘adopció d‘iniciatives mediambientals, certificacions forestals, ecoetiquetes, certificacions ISO 14001 i EMAS (Eco-Management and Audit Scheme). • Impulsarem la creació de l’Institut de Medi Ambient de Catalunya com a organisme independent, que haurà d’esdevenir l’autoritat científica i tècnica del país en matèria ambiental. • La millora dels sistemes d’informació ambiental disponibles. Per això: · Establirem mecanismes d’accés a la informació ambiental amb la col·laboració dels sectors productius. · Redactarem el Llibre blanc del medi ambient de Catalunya. · Presentarem el primer informe complet sobre l’estat del medi ambient a Catalunya (amb dades sobre l’acompliment del Protocol de Kyoto per sectors i amb indicadors comprensibles de sostenibilitat per al conjunt del país). · Es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya. • Per avançar en l’educació ambiental de les persones, estem ja treballant per incorporar aspectes ambientals en la formació de la persona des dels seus inicis �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 98 a l’escola fins a la seva formació professional, passant pels cicles universitaris. A través de l’Estratègia Catalana d’Educació Ambiental (ECEA), hem iniciat un procés de participació per promoure l’acció proambiental individual i col·lectiva com a valor cívic i ètic. · Adhesió formal i pública del Govern de la Generalitat a l’ECEA, alhora que cal facilitar la realització d’accions aprovades en el primer Fòrum. · Ambientalització curricular de tot l’ensenyament, en col·laboració amb els Departaments d’Ensenyament i Universitats. · Foment de la formació ambiental dels treballadors i potenciació del programa de Bones Pràctiques ambientals a l’empresa, en col·laboració amb el Departament de Treball i Indústria i amb les organitzacions empresarials i sindicals. Establir plans de Aprovarem l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodi- gestió i protecció dels versitat, que ha de permetre eliminar o reduir les amenaces que comprometen la espais naturals i de la conservació dels components de la biodiversitat i, alhora, garantir la sostenibilitat biodiversitat dels usos i aprofitaments que se’n facin a Catalunya. Aquesta estratègia, a més, ha d’orientar altres documents de planificació com ara l’Estratègia per a la conservació de les espècies amenaçades de la fauna i la flora o l’Estratègia de conservació dels hàbitats estèpics. Cal destacar, també, la finalització dins d’aquest any 2004 dels treballs de revisió del Pla general de política forestal, que ha de fixar els objectius prioritaris en l’àmbit forestal per al període 2005-2014. Es desenvoluparan el Pla territorial sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures i el Pla de gestió d’espais no urbanitzables i de protecció del paisatge, s’establiran contractes i convenis de protecció territorial, i s’impulsarà, es completarà i es revisarà el Pla d’Espais Fluvials. En l’àmbit legislatiu, treballarem per: • Elaborar una Llei de protecció de la biodiversitat. Aquesta nova norma permetrà: · Revisar els objectius de la Llei d’espais naturals, i adaptar-los als nous requeriments socials i tècnics en aquest àmbit. · Incorporar mesures que permetin donar un tractament adequat a la protecció de la biodiversitat i del paisatge. • Redactar una nova Llei de protecció integral del litoral de Catalunya que permetrà la salvaguarda del conjunt d’elements ecològics tant del medi marí com del medi terrestre del litoral català. • En compliment del que preveu el Pla estratègic de la caça vigent, elaborar un projecte de Llei de Caça que s’ajusti a la nova realitat social i es fonamenti en criteris de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 99 sostenibilitat i ús racional dels recursos naturals. La nostra voluntat és accelerar al màxim la seva tramitació i fer-ho de manera participativa amb el conjunt dels sectors interessats, buscant el consens entre caçadors i entitats de protecció de la fauna i de la biodiversitat. • De la mateixa manera, actuar en la tramitació d’una nova llei que reguli l’activitat piscícola continental. • Desplegar els convenis internacionals sobre protecció de les zones humides. • A més, són diverses les lleis aprovades que requereixen el desenvolupament reglamentari o les adaptacions o modificacions puntuals que la seva implantació hagi posat de manifest: · La recentment promulgada Llei de protecció dels animals. · La Llei forestal. · La Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. · La Llei del cos d’Agents Rurals. • En altres casos, però, caldrà realitzar revisions de normes que, des de la seva aprovació, han presentat diverses dificultats en l’aplicació, com és el cas de la Llei de regulació de l’accés motoritzat al medi natural; per fer-ho, cercarem el major consens i la complicitat dels sectors afectats. • Crear l’Agència del Medi Natural de Catalunya. 4.4.2 Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental La necessitat de conèixer i de limitar les diverses tipologies de contaminació amb l‘objectiu de protegir i de garantir les persones i el medi ambient fa necessari desenvolupar una sèrie d‘instruments que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar els impactes ambientals de les diferents activitats humanes. Els principis de l‘acció pública en relació a la prevenció i control dels diversos tipus de contaminació són la coordinació entre les administracions públiques competents, la simplificació dels procediments, la modernització de les eines de gestió i la participació ciutadana. Les actuacions més rellevants d‘aquest objectiu són: Llei d‘avaluació És prevista l’elaboració d’una nova llei d’actualització de la normativa d’avaluació ambiental de plans i de l’impacte ambiental, atès que aquesta tècnica legislativa ha sofert una important programes evolució des de l’inici de la seva aplicació a finals dels anys vuitanta a Catalunya. En aquest àmbit, volem avançar-nos en la transposició de la nova normativa comunitària d’avaluació ambiental de plans i programes (avaluació ambiental estratègica). �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 100 Disposar d‘instruments suficients per fer Entre les actuacions més rellevants cal esmentar: • Es desenvoluparà reglamentàriament la Llei del cos d’Agents Rurals. efectives les tasques • A més, s’establiran procediments de coordinació amb la resta d’unitats del De- d‘inspecció i control en partament que realitzen tasques similars sobre el territori (ADF i voluntaris forestals), el medi natural a fi d’aprofundir en la definició i homologació de les tasques de vigilància ambiental i de col·laboració. • Ja des d’aquest estiu, s’han establert nous mecanismes que permeten una coordinació millor entre els Agents Rurals, els bombers i els Mossos d’Esquadra, principalment amb vistes a la participació en plans d’emergència i, més en concret, a la prevenció i extinció dels incendis forestals. • Consorci de coordinació amb les Diputacions per a la prevenció d‘incendis. Els resultats de l‘avaluació, la inspecció i el control han de fer possible, mitjançant un sistema d‘indicadors, l’anticipació en la presa de decisions i el desenvolupament de les actuacions preventives per a la salvaguarda del nostre entorn. 4.4.3 Establir una nova cultura de l‘aigua L’aigua és una de les prioritats del nou Govern i el nostre principal objectiu és implantar el conjunt de mesures que resulten de la plena incorporació de la Directiva marc comunitària de l’aigua 160/2000, el que es coneix com a “nova cultura de l’aigua”. La Directiva marc de l’aigua estableix com a primer objectiu la protecció de les masses d’aigua, així com la recuperació del seu estat ecològic. Cal abandonar de manera definitiva l’antic model de gestió, fonamentat en la satisfacció il·limitada de les diverses demandes –cal establir una jerarquia entre demandes, però sense ultrapassar mai els requeriments intrínsecs de l’ecosistema hídric. La nova política de l’aigua que ja hem començat a desenvolupar posa l’èmfasi en la recuperació biològica dels sistemes. Per aquest motiu, inclou els aspectes ecològics en la gestió de l’aigua que incideixen tant en l’àmbit de la quantitat (consum) com en el de la qualitat (sanejament). El manteniment de les activitats productives i la satisfacció de necessitats bàsiques i del benestar de les persones depèn, en gran mesura, de la disponibilitat dels recursos hídrics. Per tant, cal fer-ne un ús racional i eficient i tenir en compte l‘equilibri dels sistemes naturals dels quals prové. L‘aigua és un recurs renovable però la seva disponibilitat és limitada. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 101 El Pla Nacional de Gestió de l‘Aigua El Pla Nacional de Gestió de l’Aigua que, amb la perspectiva del Pla de gestió de districte de conca, s’haurà d’aprovar l’any 2009, desenvoluparà: • el Programa d’estalvi d’aigua. • el Pla d’abastament. • el Programa de reutilització d’aigua a Catalunya. • el Pla de previsió davant de condicions de sequera hídrica. • el Pla de protecció i de recuperació dels aqüífers. • el Pla de substitució del reg agrícola tradicional. • el Pla sectorial de cabals ecològics als rius de Catalunya. Al mateix temps, caldrà definir una relació estreta amb els ajuntaments per la prevenció d‘inundacions i un fons interterritorial pel suport d‘instal·lacions i serveis. La revisió del Pla de La revisió del Pla de Sanejament, a més de permetre l’execució de les infraestructures Sanejament necessàries per completar-lo, ha d’avançar fins a l’establiment del sistema català integral de sanejament (SCIS), que inclou el conjunt d’actuacions relacionades amb l’explotació, el manteniment, la reposició i les noves inversions per a les infraestructures d’aigües residuals urbanes, tant de les corresponents línies d’aigua com de les línies de fangs. També inclou les actuacions derivades de la inspecció i el control dels abocaments, el seguiment del medi i determinades actuacions de descontaminació específica de recursos hídrics. Redefinir els cabals Dins el Pla Nacional de Gestió de l’Aigua es desenvoluparà el Pla sectorial de cabals ecològics de les ecològics als rius de Catalunya amb l’objectiu de determinar-ne el règim de cabals conques fluvials de manteniment amb els coneixements tècnics i la informació hidrològica de base de què es disposa avui, a fi de garantir unes condicions ambientals mínimes als sistemes fluvials, d’acord amb la directriu d’aconseguir un bon estat ecològic que estableix la Directiva marc de l’aigua. A continuació, s’elaboraran els programes de mesures necessàries per implantar-hi progressivament els cabals de manteniment. A partir de la revisió de les concessions d‘aigua vigents, i tenint en compte els diferents usos de l‘aigua, caldrà endegar projectes per incrementar la disponibilitat dels recursos hídrics tot aplicant la Directiva marc d‘aigües i la Directiva de qualitat de les aigües. La nova política de la gestió de l‘aigua es planteja des de l‘oposició al transvasament del riu Ebre contingut al Pla Hidrològic subscrita pels partits polítics que conformen el Govern de la Generalitat i amb una nova planificació i millora de la gestió de l‘Agència Catalana de l‘Aigua, inclosa la gestió tributària. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 102 4.5 Política de prevenció de la contaminació 4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus Les activitats humanes generen diàriament una gran quantitat de materials de refús, bona part dels quals són eliminats malgrat que no han esgotat el seu cicle de vida útil. Cal avançar en un model de producció i de consum més net, que estalviï recursos i minimitzi els residus. El model de gestió dels residus ha de fomentar la prevenció i la seva valorització, recuperació i reintroducció en els cicles productius. Per a què el resultat de l‘aplicació d‘aquest model en resulti eficaç cal establir un pla estratègic de xoc que actuï de forma integral sobre la prevenció en els actors productius i en les polítiques de reutilització i reciclatge, eliminant els tractaments finalistes que fins ara es venien aplicant. La situació actual i la projecció de la situació cap al futur fa preveure la necessitat d’incidir d’una manera ràpida i decidida sobre els diferents aspectes de gestió, sobre el desenvolupament tecnològic i sobre la participació de la ciutadania, a fi d’invertir la tendència a l’increment de la quantitat de residus generada, millorar-ne la gestió i poder avançar cap a models de sostenibilitat. Es desenvoluparan fórmules de política impositiva progressiva en la gestió dels residus. Les actuacions més importants d‘aquest nou model de gestió són: Programa de gestió de El Programa de gestió de residus municipals, amb vigència fins a l’any 2006, ha residus municipals marcat els eixos bàsics de la gestió de residus i ha establert uns objectius orientats especialment a la prevenció i a la valorització. Malgrat les mesures de planificació, la producció de residus continua en una progressió ascendent i els avenços en recollida selectiva i reciclatge, d’altra banda significatius, han estat basats en una actuació voluntària més enllà de l’estricte compliment de la legalitat i no ha permès assolir els objectius fixats. Per aproximar-se als objectius de la planificació i, especialment, del PROGREMIC, cal impulsar de manera decidida la reducció i el reciclatge, i establir un pla estratègic de xoc que actuï de manera integral sobre la prevenció en els sectors productius i les polítiques de reutilització i reciclatge, i limiti els tractaments finalistes aplicats. S’elaborarà un pla de treball per limitar i abandonar la incineració de residus. Programes sectorials En el marc de la Llei 6/1993, reguladora dels residus, que assenyala que cada cate- de residus goria de residus planteja aspectes específics que requereixen una normativa regla- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 103 mentària adequada a la naturalesa, les característiques o la problemàtica especial d‘aquests residus, s’han aprovat els programes següents: • Programa de gestió de residus industrials de Catalunya: els objectius generals del programa tendeixen a optimitzar i flexibilitzar la gestió actual dels residus industrials i fomenten la col·laboració entre tots els agents implicats en el cicle de gestió dels residus. • Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya: té com objectiu estratègic assolir un alt nivell de gestió mediambiental dels residus de la construcció, en compliment dels objectius de la Comissió Europea en matèria de reciclatge i seguretat ambiental de les instal·lacions, de forma que en qualsevol projecte on es generin residus de la construcció es tinguin en compte els costos derivats d‘una gestió ambientalment sostenible. • Programa de gestió de dejeccions ramaderes: estableix les línies bàsiques per racionalitzar la gestió d‘aquesta tipologia de residus. Menció especial requereix la nova normativa que regula els envasos i residus d’envasos, especialment pel que fa a aconseguir la competència sobre aquesta qüestió a Catalunya. La gestió dels envasos i residus d’envasos és un dels eixos d’actuació dels programes de gestió, especialment important per incorporar els residus comercials i els residus equiparables originats en la indústria. La disposició addicional segona de la Llei estatal d’envasos 15/2003 estableix la transferència de les competències en matèria d’envasos domèstics i residus d’envasos. Per tant, portarem al Ministeri de Medi Ambient i, més endavant, si cal, a aquest Parlament, les iniciatives necessàries per obtenir la transferència de la competència d’ordenació dels envasos domèstics i residus d’envasos, per poder regular des de Catalunya mesures de desincentivació dels envasos i productes no reciclables, i mesures per garantir la valorització de tots els envasos, des del seu origen. 4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació El desenvolupament de les activitats productives i humanes està provocant diversos tipus de contaminació. Les emissions de gasos, per exemple, estan creant desequilibris importants en el propi clima. D‘altres tipus de contaminació afecten directament �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 104 en el nostre entorn. Les actuacions més importants d‘aquest objectiu són: Estratègia Catalana de Cal frenar les emissions catalanes de gasos d’efecte hivernacle. És una necessitat lluita contra el Canvi ambiental i un compromís que hem adquirit a nivell internacional, amb la Unió Euro- Climàtic pea i amb els ciutadans. Elaborarem una Estratègia Catalana de lluita contra el Canvi Climàtic que estableixi quines són les polítiques transversals a desenvolupar en els camps de la mobilitat, els serveis, l’edificació, els residus i l’energia, amb l’objectiu d’avançar cap a la descarbonització de l’economia catalana. Programes de gestió Treballar per tal de reduir o evitar l’abocament de contaminants a l’aire. Pel que fa i suport per reduir a les fonts de contaminació atmosfèrica, es treballa en dos àmbits: la prevenció i el l‘impacte ambiental control. • Per garantir la prevenció, fixarem els nivells màxims d’emissió d’acord amb les millors tècniques disponibles. Per aconseguir-ho, caldrà actualitzar els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori. • Per optimitzar el sistema de control, es fomentarà la instal·lació de mesuradors en continu a fi de disposar d’informació en temps real a les zones i instal·lacions amb un potencial contaminant més gran. En aquest àmbit s‘incorporen diverses actuacions adreçades a la minimització de l‘impacte ambiental. • Modificació de la Llei d‘Intervenció Integral de l‘Administració Integral. • Estratègia per a una nova gestió dels nitrats en una agricultura i ramaderia sostenibles. • Polítiques de suport per implantar i millorar les mesures ambientals de les empreses. • Potenciació de les figures de l‘avaluació de l‘impacte ambiental. • Programes de protecció de la contaminació lumínica i acústica. • Desplegament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Creació de l‘Agència L’objectiu actual del SMC és avançar decididament i progressiva cap a la creació Catalana de l‘Aire d’una Agència Catalana de l’Aire (ACAIR) que integri tots els aspectes relacionats amb el medi receptor atmosfèric, abastant els riscos, la mesura, el control i la reducció de la contaminació atmosfèrica. Amb aquest objectiu, el SMC està treballant en els àmbits següents: • Millorar la vigilància i la predicció meteorològica a curt termini. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 105 • Identificar i construir la Xarxa Climàtica d’Estacions Meteorològiques. • Crear la base de dades meteorològica de Catalunya. • Racionalitzar la informació meteorològica que s‘ofereix en els mitjans de comunicació. • Ampliar la informació meteorològica a altres aspectes d’interès ambiental per educar i sensibilitzar ambientalment la població. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 106 4.6 Infraestructures 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari Catalunya es troba infraequipada en l‘àmbit de la xarxa ferroviària. Existeix un enorme desequilibri, tant en els aspectes econòmics com ecològics, entre la xarxa de carreteres i la xarxa ferroviària actual, sobretot en el transport de mercaderies. A més de la racionalització de la pròpia xarxa ferroviària, cal un increment substancial d‘infraestructura ferroviària, una nova xarxa mixta i d‘ample internacional per a mercaderies i viatgers, que ens permeti arribar als mercats de la resta d’Espanya i d‘Europa i que, a la vegada, serveixi de nexe d‘unió entre el conjunt de ciutats i territoris de Catalunya. Aquesta nova xarxa ferroviària, determinada pel Pla d’Infraestructures ferroviàries, ha de permetre més eficiència en el transport de mercaderies i viatgers i, a la vegada, més seguretat i beneficis ambientals. La xarxa ferroviària de Catalunya ha de donar resposta a tres tipus de serveis : Millorar la xarxa Composada pels actuals serveis de rodalies i regionals de RENFE i les línies de ferroviària de rodalies i FGC al Vallès i al Baix Llobregat. Caldrà millorar aquests serveis i estendre‘ls cap a regionals Tarragona i Girona i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. Les principals actuacions que es realitzaran són: • Revisió del Pla Sectorial d‘Infraestructures Ferroviàries. • Transferència del servei de rodalies de RENFE a la Generalitat. Impuls a experiències pilot de gestió de línies ferroviàries, com ara la creació d’una empresa mixta Renfe-FGC per a la gestió de la línia Ripoll - Puigcerdà • Millora del serveis de rodalies de FGC, amb per exemple noves estacions a Sabadell i Terrassa, o la duplicació de vies de la línia de l’Anoia. • Millora dels serveis de rodalies i regionals de RENFE. Per exemple, es posarà en servei la línia R-5 de RENFE entre Martorell, Papiol i Mollet, passant per Rubí, Sant Cugat i la UAB. • Completar el traspàs de la línia Lleida-La Pobla. Establir la xarxa Actualment en construcció el tram Lleida-Barcelona-La Jonquera. La xarxa ferro- ferroviària d‘alta viària d‘alta velocitat permetrà una més fàcil vertebració interna, amb l‘Estat, farà velocitat possible la concreció de l‘Eix mediterrani i s‘establiran connexions ràpides a la xarxa ferroviària europea. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 107 Les actuacions corresponents són: • Incorporar les línies d‘altes prestacions a la xarxa transeuropea i a la llista d‘Essen. • Finalitzar la línia Madrid-Lleida-Barcelona-La Jonquera. • Potenciar el corredor mediterrani. Potenciar la xarxa Per qüestions d‘eficiència (evitar els col·lapses circulatoris i els temps perduts per ferroviària de la seguretat viària) i per qüestions ambientals (ja que aquest sector és responsable mercaderies d‘un percentatge important de les emissions), cal incrementar el transport ferroviari de mercaderies. Els principals compromisos adquirits són: • Construcció d‘una nova xarxa mixta per l‘interior de Catalunya, que connecti l‘Àrea Metropolitana amb els ports de Barcelona i Tarragona. • Adaptació de la xarxa ferroviària actual a l‘ample europeu per poder transportar mercaderies cap a Europa. • Obertura als trens de mercaderies del Puymorens. • Creació de centres logístics i estacions intermodals en els nusos de la xarxa ferroviària. • Creació de noves línies de transport ferroviari entre la península ibèrica i Europa. Impulsarem la liberalització del sector ferroviari, afavorint la competència i la creació de nous operadors públics i privats, i elaborarem la nova Llei Ferroviària de Catalunya. 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya La millora de l‘accessibilitat i de la mobilitat, de la seguretat viària i la incorporació dels criteris de la intermodalitat han de ser els punts essencials de la nova xarxa viària. Les vies troncals bàsiques de pas entre Europa i la península s‘han de completar amb altres que descongestionin i millorin les esgotades connexions metropolitanes. Però la nova xarxa de ciutats que hem de tenir a Catalunya s‘ha de basar en criteris menys troncals i més capil·lars. Des d‘aquest punt de vista, la renovació, racionalització i ampliació de carreteres secundàries, locals i comarcals, han de garantir una millor accessibilitat en tot el territori. Les actuacions definides són bàsicament dues: Actualitzar la xarxa La millora de la competitivitat de la nostra economia i del territori depèn en bona bàsica mesura de l‘existència d‘una bon xarxa bàsica viària i d‘una xarxa d‘accessos des dels diferents pobles i ciutats de Catalunya amb fàcils connexions a la xarxa viària �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 108 europea, tot reforçant el corredor mediterrani. • Nou model de peatges: mitjançant el fons de transició d’homogeïnització de peatges, constituït amb els suports generats per les autopistes i per aportacions pressupostàries de les administracions que permeti una política de descomptes, de supressió selectiva de peatges i d’inversió en infraestructures del transport • Nou pla d‘autovies i autopistes a Catalunya: Eix transversal, Eix Tarragona-Tàrrega, Eix del Llobregat, Ampliació de l‘A-7. • Nova xarxa d‘autovies catalanes: Eix de l‘Ebre, Eix Olot-Girona-Costa Brava, Eix Olot-Figueres, Eix Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès, Eix Barcelona-VicRipoll. • Revisió dels itineraris que han d‘absorbir el trànsit de llarg recorregut. • Autovia Lleida-Osca. • Desdoblament de la Nacional II i de la Nacional-340. Millorar les La vertebració interna i l‘equilibri del territori de Catalunya i el seu desenvolupament comunicacions viàries econòmic requereixen una millora de les comunicacions viàries entre els pobles i locals i comarcals ciutats del país així com unes fàcils connexions amb les xarxes viàries bàsiques. Es poden destacar algunes actuacions concretes: • Barcelona: millora de les comunicacions entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i Eix Manresa-Igualada-Vilafranca • Pirineus: Eix Lleida-Artesa-Ponts i Eix Vielha-Bonaigua-Sort • Girona: Eix Cerdanya-Ripoll, revisió de l‘Eix Vic-Olot i Eix Maçanet-Platja d‘AroPalamòs-Palafrugell-La Bisbal-Girona. • Tarragona: Eix Salou-Reus-Tàrrega-Artesa de Segre i Eix Alcover-Valls-El Vendrell • Millora de la xarxa local i comarcal de carreteres en general. Aquest conjunt d‘actuacions s‘assolirà a partir de la reformulació del Pla de Carreteres de Catalunya amb els objectius de prioritzar els sistemes de transport públic, la reducció del transport de mercaderies per carretera i la sostenibilitat del sistema. El conjunt d’actuacions citades són en tot cas a més a més del que és la principal prioritat del Govern en relació amb la xarxa de carreteres: millorar la seguretat viària, objectiu vers el qual s’encaminen tot un conjunt d’actuacions d’eliminació de trams en els que es concentren accidents, de millora de la conservació i del manteniment de les carreteres i de millora de la senyalització. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 109 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones Un del reptes de futur del país és el de garantir una mobilitat sostenible atesa la dinàmica de creixement que aquesta variable experimenta en la totalitat dels països desenvolupats. Aquest creixement ha vingut donat per un ús extensiu sostingut del territori. Cada vegada hi ha més persones i mercaderies que es desplacen, i cada vegada més lluny, amb un pes progressivament més gran del transport privat, amb el conseqüent col·lapse la xarxa viària. És una espiral negativa que cal aturar. A Catalunya, per les seves característiques físiques i demogràfiques, el control dels fluxos de mobilitat ateny una rellevància especial. Entre les eines que poden garantir una millor mobilitat, tant per comunicar aquells territoris més aïllats com per reduir la pressió a les vies de circulació, en destaca el transport públic. El Govern potenciarà una nova cultura de la mobilitat que passi per l’ús preferent dels mitjans de transport públics i col·lectius en els desplaçaments, tot garantint la connexió de totes les ciutats amb aquest tipus de transport i adaptant-ne l’ús a les persones amb dificultats de mobilitat. En aquest sentit, l’aprovació de les Directrius Nacionals de Mobilitat, i els estudis d’avaluació de la mobilitat generada vinculats al planejament urbanístic són algunes de les eines que han d’ajudar a canviar aquest model. Així doncs, les mesures que emprendrà el Govern per fomentar l’ús del transport públic passen per: Fomentar una nova • Es reformularan les lleis de la mobilitat i d’urbanisme per incidir en la relació entre cultura de la mobilitat planificació territorial, infraestructures i mobilitat. En aquest sentit, es redactaran i aprovaran les Directrius Nacionals de Mobilitat que tindran caràcter de pla territorial sectorial i que, un cop aprovades, donaran lloc als plans directors de mobilitat i a la constitució de les Autoritats territorials de la mobilitat, com ara les del Camp de Tarragona, de les Terres de Ponent i de Girona. • S’elaborarà i aprovarà una nova Llei de finançament del transport públic de viatgers • Es potenciarà l’Observatori Català de la Mobilitat, que es configurarà com un instrument de recollida i de difusió de la informació més rellevant en matèria de mobilitat i sostenibilitat. Igualment, es crearà el Consell Català de la Mobilitat, com a eina de diàleg i debat amb la societat. • Per tal de facilitar l’ús del transport públic, es fomentarà una nova cultura de l’ús de l’automòbil, amb experiències innovadores com ara el car-sharing i el car-poo- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 110 ling, s’elaborarà un nou Pla de transport de viatgers que contempli les connexions intermodals entre els diferents formats de transport i la connexió de totes les capitals comarcals, i es realitzaran plans de qualitat en el transport col·lectiu. Igualment, s’establiran carrils-bus en les principals vies d’accés a Barcelona. Garantir un transport El transport públic, a banda de descongestionar les vies de comunicació, fomentar públic adaptat a les l’estalvi energètic i contribuir al control de la contaminació, té també la funció de persones amb mobilitat garantir la mobilitat a tots aquells qui, per una o altra circumstància, tenen dificultats reduïda per utilitzar altres mitjans de transport. El Govern impulsarà mesures com el Pla de millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic, l’extensió dels sistemes tarifaris integrats amb la inclusió de variables socials a l’hora de calcular-ne els preus, el foment del transport públic nocturn o l’establiment de descomptes per als joves. Facilitar l’accés Molts polígons industrials situats en zona periurbana tenen ara mateix una pobra dels treballadors als accessibilitat en transport públic. Això provoca, per exemple, que una de les causes polígons de mortaldat laboral més gran sigui en els desplaçaments en vehicle privat que ocasiona aquesta mancança. Cal, doncs, que es dissenyin solucions de transport per als polígons actuals i que, per als de nova creació, es reclamin aquestes solucions des del seu inici. En aquest sentit, es realitzarà un pla d’accés als principals polígons i es crearà la figura del gestor de la mobilitat. 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa Catalunya ha de tenir un sistema de ports potents que exerceixin de grans centres de distribució del sud d’Europa si vol aspirar a consolidar-se com la capital de l’Euroregió de la mediterrània occidental. L’acció del Govern es centrarà en potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona per tal que guanyin pes en el transport de mercaderies i continuïn diversificant la seva activitat. A més del desenvolupament i gestió dels propis ports, és cabdal garantir la seva connexió amb la resta d’infraestructures de comunicació del país, sobretot amb aquelles que ens connecten internacionalment. Serà prioritari facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades i la creació de noves línies de mercaderies amb destí a Europa. En aquest context, es planteja dur a terme les següents accions: • Completar els accessos viaris i ferroviaris especialment per a mercaderies, dels ports de Barcelona i Tarragona, i la seva connexió amb la xarxa espanyola i europea, �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 111 posen un especial èmfasi la potenciació del corredor Algesires-Matz • Construcció de noves terminals que facilitarien l’expansió de les connexions marítimes amb el mercat asiàtic. • Impuls del cabotatge en la Mediterrània i de les connexions marítimes amb França, Itàlia, i el Magreb. • Reforçament de la col·laboració del conjunt dels ports catalans a través del Front Portuari Català Revisió del Pla de Ports Aprovació d’un nou pla quadriennal d’inversions de Ports de la Generalitat amb la inclusió de 3 capítols: • Millora de les infraestructures, integració ports-ciutat, mesures de seguretat i mediambientals • Aprovació d’un decret regulador de les marines interiors • Impuls de les marines seques com a alternativa a la construcció de nous ports quan aquests no siguin possibles. També s’aprovaran els plans estratègics pendents dels ports comercials de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós. 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries. La gestió única i centralitzada dels aeroports ha comportat que el conjunt d’aeroports catalans no s’hagin planificat en tant que sistema amb les seves pròpies característiques, ni tan sols en tant que subsistema del sistema aeroportuari espanyol. Això ha llastrat el potencial desenvolupament del conjunt, el que ha repercutit negativament sobretot en els aeroports més petits i els seus territoris. L’aeroport del Prat, tot i les inversions realitzades, no ha assumit el rol d’aeroport europeu de primer nivell al que pot aspirar. Per tot això, les mesures previstes en el Pla de Govern en matèria aeroportuària són: Assumir la gestió dels Es farà una revisió integral del marc legal vigent per sol·licitar, de l’administració central aeroports catalans de l’Estat, l’aprovació de les figures legals que facin possible, en una primera fase, la participació decisiva de les institucions polítiques i empresarials del territori en la gestió aeroportuària, per assumir més endavant la gestió dels aeroports. Creació del fons de El govern de la Generalitat crearà el fons de promoció de noves rutes aèries, amb l’ob- promoció de noves jectiu de promocionar els vols intercontinentals de l’aeroport de Barcelona (Barcelona rutes aèries – Nova York, Barcelona - Buenos Aires) que consolidin l’aeroport de Barcelona com �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 112 una hub transoceànic, el reforçament dels vols dels aeroports de Girona i Reus, i la creació de bases de companyies aèries als aeroports catalans. Són accions significatives en aquest àmbit les següents: • La construcció de l’aeroport de Lleida a Alguaire • La potenciació dels aeròdroms de la Cerdanya i Òdena mitjançant la creació de consorcis que n’assumiran la seva gestió. Desplegament del El Pla d’Aeroports aprovat el 2003 va fer palesos els objectius estratègics cap als Pla d’Aeroports de quals Catalunya havia d’avançar. Si bé aquests objectius no han de ser revisats en el Catalunya seu conjunt, ja que gran part d’aquests es basen en consideracions assumides per tothom, es realitzarà un programa d’actuacions per al seu assoliment, assumint quan s’escaigui concertar els processos amb els territoris. Altrament, el desplegament del Pla abordarà entre d’altres les següents problemàtiques: • Determinar les polítiques de suport directe de la Generalitat i els objectius d’activitat de cada aeroport, per a tots els segments, entenent que la Generalitat participarà en la seva gestió. • Definir de manera específica uns objectius d’increment del transport de càrrega aèria, i posar en relació als espais d’actuació logística que existeixen o s’estan desenvolupant als territoris. Complir aquests objectius haurà d’exigir accions concretes, com ara permetre la inspecció fronterera en règim de 24 hores els set dies de la setmana, i definir i calcular les inversions en infraestructures de transport que van associades a una gestió eficient de les mercaderies. • Els aeroports del sistema català només estan connectats per via rodada. Cal iniciar els processos tècnics que permetin completar aquesta per una connexió ferroviària entre els aeroports comercials, que doni lloc a una articulació real del sistema i n’aporti els beneficis d’una planificació conjunta. 4.6.6 Crear infraestructures logístiques com a factor de competitivitat L’experiència de la creació de zones d’activitat logística, integrades i amb serveis específics, ha estat un èxit a tots els nivells. Per una banda, genera beneficis directes al territori, doncs ordena de manera més racional el trànsit de les mercaderies, fent-lo similar a les grans xarxes de provisió de serveis bàsics. Però, per l’altra, també se’n beneficien les pròpies empreses de distribució, transport i serveis logístics, que poden créixer de manera controlada i que gaudeixen d’ofertes de serveis mancomunats que les fan dedicar-se exclusivament a millorar el seu negoci. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 113 Cal, doncs, estendre aquest model, que ja està molt implantat a l’àrea metropolitana de Barcelona, a la resta del territori. Ben evidentment, aquestes zones logístiques han de ser situades a l’interior de cada territori dins del marc de l’elaboració dels plans territorials i caldrà decidir en cada cas la responsabilitat de la seva titularitat i del seu finançament. És imprescindible, però, observar les zones logístiques com un tot, una xarxa que s’imbrica en cada territori, però que també té sentit per ella mateixa, amb les seves jerarquies, marcades per la seva relació amb les grans infraestructures de transport, viàries, portuàries i aeroportuàries. En aquest sentit, les plataformes logístiques han de ser complementàries de les grans infraestructures, aprofitant-se del seu valor i, a la vegada, aportant-n’hi. No cal descartar tampoc que les plataformes logístiques competeixin entre elles en certs casos, com a estímul per a la seva dotació de serveis, per exemple. El repte és consolidar Catalunya com la porta logística d’entrada al sud d’Europa. Una part important de les àrees logístiques de Catalunya es concentren a la zona litoral i sí s’exceptuen les de la ZAL del port de Barcelona no són intermodals (només son carretera – carretera). Així doncs: • Les noves àrees logístiques de Catalunya apostaran per la intermodalitat (carretera / vaixell / ferrocarril). • Es promourà una gran àrea logística intermodal que actui com a port sec dels ports de Tarragona i Barcelona. • S’impulsarà un nou eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior, tot aprofitant els modes de creuament dels nous eixos viaris i ferroviaris Empordà – aeroport de Girona, Catalunya central, Terres de Ponent. • Es crearà una xarxa d’aparcaments per a camions, així com un grup d’aparcaments amb mercaderies perilloses. En qualsevol cas, es preveu iniciar en la present legislatura, i en alguns casos completar, dins dels terminis possibles marcats pels processos constructius, les àrees logístiques de suport als ports de Barcelona i Tarragona i així mateix les de l’Empordà, aeroport de Girona (ja iniciada), Camp de Tarragona (en construcció), l’Aldea, Catalunya Central i Terres de Ponent. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pla de Govern 2004-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Planificació Acció política Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova manera de treballar en el si del Govern. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2729/31.03.06_Sintesi_Govern.pdf f6657e0e82ab599838f2c38f1d3d85e4 PDF Text Text 2004-2006 31 de març de 2006 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 2 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 3 Sumari I. Autogovern i qualitat democràtica 5 1. Política de millora de l’autogovern.................................................................................................. 5 2. Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors ......................................................... 10 3. Polítiques de comunicació...... ...................................................................................................... 14 4. Justícia .......................................................................................................................................... 16 II. Impuls de l’economia 20 5. Política econòmica i internacionalització ...................................................................................... 20 6. Política industrial........................................................................................................................... 25 7. Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral..................................................................... 28 8. Comerç, turisme i consum ............................................................................................................ 33 9. Tecnologies de la informació i de la comunicació ........................................................................ 36 10. Recerca i innovació..................................................................................................................... 39 11. Agricultura i pesca ...................................................................................................................... 42 III. Una nació socialment avançada 47 12. Educació ..................................................................................................................................... 47 13. Sanitat ......................................................................................................................................... 52 14. Serveis socials ............................................................................................................................ 55 15. Polítiques de dones .................................................................................................................... 62 16. Immigració................................................................................................................................... 66 17. Cultura......................................................................................................................................... 68 18. Impuls de l’ús social del català ................................................................................................... 72 19. Seguretat ciutadana………… ..................................................................................................... 75 IV. Política territorial i ambiental 77 20. Habitatge..................................................................................................................................... 77 21. Medi ambient .............................................................................................................................. 81 22. Energia........................................................................................................................................ 85 23. Trànsit i transport públic.............................................................................................................. 88 24. Política territorial i infraestructures ............................................................................................. 91 Taula de codis departamentals .......................................................................................................... 95 Índex per departaments....................................................................................................................... 97 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 4 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 5 • I • AUTOGOVERN I QUALITAT DEMOCRÀTICA• 1. POLÍTICA DE MILLORA DE L’AUTOGOVERN > Activitat del Parlament: 37 lleis aprovades i la proposta del nou Estatut En els 26 primers mesos de legislatura, el Parlament de Catalunya ha aprovat la proposició de llei del nou Estatut i 37 lleis, la majoria de les quals impulsades per la corresponent iniciativa del Govern. En destaquen els Pressupostos de 2004, 2005 i 2006, la Llei de millora de barris, la modificació de la Llei d’Urbanisme, la Llei d’horaris i la d’Equipaments Comercials, la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular, la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, la Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009, la de l’Agència Catalana de Consum o la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Així, en aquests moments ja s’ha aprovat pràcticament el mateix nombre de lleis que en l’anterior legislatura, i aviat s’hi sumaran 13 lleis més que estan en tràmit al Parlament. > Més de 100.000 persones van participar en la campanya de l'Estatut La tramitació del projecte del nou Estatut de Catalunya a les Corts generals culmina un llarg procés d’elaboració, difusió i aprovació del projecte. En la campanya de participació sobre el nou Estatut, que es va fer l’any 2004, hi van participar 106.729 persones, que van fer 11.152 aportacions individuals. La majoria feien referència als drets lingüístics i socials, a l’autodeterminació i al nou sistema de finançament de Catalunya. Durant tot el procés, l’Institut d’Estudis Autonòmics va elaborar diferents informes jurídics sobre la constitucionalitat del projecte (REP). > Primera campanya per explicar l’acció de govern a la ciutadania Entre el 16 de gener i el 28 de febrer passat el Govern va fer la campanya de publicitat institucional “Govern de Catalunya. Com tu”, amb l’objectiu d’informar i divulgar a la ciutadania l’acció de govern de la Generalitat en els darrers dos anys. La campanya, que va tenir presència a tots els suports comunicatius, va anar acompanyada d’una exposició que serà itinerant (PRE). > Preparació de la reforma territorial de Catalunya El Govern ha posat en marxa la reforma territorial de Catalunya, que es farà després de l’aprovació del nou Estatut. La comissió interdepartamental que redacta l’avantprojecte de Llei d’Organització Territorial farà una consulta a tots els municipis catalans per conèixer de primera mà l’opinió del territori i buscar el màxim de consens. Al final d’aquest procés, Catalunya es dividirà en set vegueries que superaran l’organització provincial actual (REP + PTO + GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 > Els ciutadans tenen ara més capacitat per impulsar lleis El 2 de febrer passat el Parlament va aprovar la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), una llei pionera a l’Estat i també, en bona mesura, a Europa, que rebaixa a 16 anys l’edat mínima per donar suport a una ILP, redueix de 65.000 a 50.000 les firmes requerides i permet que els promotors defensin la seva iniciativa al Parlament i que la retirin si ho consideren oportú. La modernització d’aquesta llei aposta per una política més propera a la ciutadania (REP). > Regulació per llei de la figura del conseller primer de la Generalitat i organització del Govern en comissions A proposta del Govern, el Parlament va aprovar el març de 2005 la Llei del conseller o consellera primer/primera, que regula la figura del número dos de l’executiu, a qui atribueix les funcions de coordinar l’acció del Govern i conciliar tots els organismes que en depenen perquè avancin en una mateixa direcció. També per millorar la coordinació del Govern i agilitar la presa de decisions s’han creat les Comissions delegades de Política Institucional, d’Economia, de Política Social i de Política Territorial. Cada dimarts, setmana sí setmana no, s’alternen les reunions de les Comissions de Govern i les del Consell Executiu, que és l’únic òrgan amb capacitat normativa (PRE). > L’Oficina Antifrau preservarà la integritat del sector públic El Govern va aprovar el setembre del 2005 la creació d’una Oficina Antifrau, amb plena independència i poders per investigar les administracions, ajuntaments inclosos, que depèn orgànicament del Parlament. El nou ens es relaciona amb el Govern a través del conseller primer. L’objectiu d’aquest organisme és preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal del sector públic (PRE). > La Llei d’incompatibilitat dels alts càrrecs garanteix la transparència A finals de l’any 2005 el Parlament va aprovar la Llei d’incompatibilitats d’alts càrrecs, impulsada pel Govern. Aquesta norma, molt més restrictiva que en la legislació anterior, estableix deures com el de la dedicació absoluta, la retribució única i la prohibició d’intervenir durant els dos anys següents al cessament en el càrrec en activitats privades relacionades amb els expedients en els quals s’hagi intervingut. També supera la dispersió normativa i el relaxament del règim anterior en aquest àmbit i garanteix la transparència en l’exercici de les funcions dels càrrecs públics (GAP). > Creació del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i del baròmetre d’opinió política El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), vinculat a l’Institut d’Estadística de Catalunya, és un òrgan creat per tal d’elaborar, dirigir i coordinar els diferents estudis d’opinió de la Generalitat i per donar-los a conèixer. El gener de 2006 el CEO ha inscrit en el registre públic els estudis d’opinió fets en el 6 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 7 període 1998-2003 que encara estaven pendents de registre. A més a més, el Centre ha fet públics dos baròmetres d’opinió política, de caràcter semestral, que constitueixen una anàlisi profunda de l’actitud de la ciutadania envers el sistema polític, i ha creat l'Índex de Satisfacció Política per mesurar el sentiment de la ciutadania respecte a la situació política, econòmica i cap als partits i els polítics en el seu conjunt, del qual n'ha presentat dos resultats. També ha fet públic l’estudi anual sobre el debat de política general i l’estudi sobre la cultura política dels catalans (ECF). > Més de cinquanta propostes de bon govern a les administracions públiques El 27 de juliol passat el Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va presentar el seu informe al president de la Generalitat, amb més de cinquanta propostes per assegurar la transparència en l’ús de recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre la gestió de les administracions de Catalunya. El Grup de Treball el van formar persones de reconegut prestigi, sota la presidència d’Anton Cañellas (JUS). > Apropament de les administracions als ciutadans La Generalitat potencia la informació, la tramitació i els serveis públics via internet i via telèfon, tot reforçant l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). A més, impulsa el TRAM, un projecte que permet posar a l’abast dels municipis els 36 tràmits municipals més comuns; simplifica els tràmits administratius de la ciutadania, de manera que s’evita demanar-li cap document de què ja disposa l’Administració, i posa en marxa l’intercanvi de volants telemàtics de padró electrònics entre les administracions, de manera que no cal que la ciutadania acrediti el seu domicili (GAP). > Reforçament de les delegacions territorials del Govern i noves subdelegacions a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i Aran El Govern ha reestructurat els òrgans territorials de l’Administració per reforçar els delegats del Govern, que participen directament en les principals iniciatives i inversions dels departaments a les demarcacions. S’han creat també dues subdelegacions: una a les comarques de la Catalunya Central i una altra a les de l’Alt Pirineu i Aran (PRE). > Augment d’un 50% dels recursos destinats als municipis El Govern destina als ajuntaments 445 milions d’euros per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que el quadrienni anterior, a través del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), la principal eina de cooperació econòmica amb els municipis. A més, el Departament de Governació i Administracions Públiques ha augmentat gradualment la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya: el 2004 hi va destinar 43 milions d’euros (90,6% més que el 2003), el 2005 59 milions (un 37% més) i el 2006 destinarà 80,8 milions (un 37,1% més) als ajuntaments i 34 milions als consells comarcals (GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 8 > Nou programa d’ajuts per a petits municipis El Departament de Governació i Administracions Públiques ha creat el programa de cooperació per a petits municipis, una nova línia d’ajuts adreçada a ajuntaments que, pel baix nivell de població, tenen problemes de precarietat financera que limiten la seva capacitat d’actuació. A través d’aquest programa s’han destinat 6.392.000 euros a un total de 469 petits municipis que han rebut cadascun una mitjana de 13.629 euros. El programa també inclou la cessió de deu màquines llevaneus a municipis de muntanya per tal de solucionar els problemes d’accés durant les èpoques de neu (GAP). > La Comissió Catalunya 2014 divulgarà la memòria de la Guerra de Successió El Govern ha creat el juny de 2005 la Comissió Catalunya 2014, amb l’objectiu de recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió –que el 2014 farà 300 anys que es va acabar− i les conseqüències que va tenir per a l’organització política i institucional de Catalunya. La Comissió està presidida pel conseller primer i podrà crear els grups de treball que consideri (PRE). > Recuperació de la memòria de l’antifranquisme a través del Memorial Democràtic El Govern ha aprovat el projecte de llei de creació del Memorial Democràtic, que té l’objectiu de recuperar la memòria històrica de l’antifranquisme i de la lluita per les llibertats que van posar els fonaments de la democràcia, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Fins ara, el programa del Memorial ha convocat diferents actes d’homenatge i desgreuge a les víctimes de la dictadura per causa d’orientació sexual i als deportats dels camps nazis. També s’ha obert la segona convocatòria de subvencions per projectes de recuperació de memòria històrica, dirigida, especialment, a la commemoració del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i el 75è aniversari de la II República, per un import de 2 milions d’euros. El Govern, a més, participa en la construcció del futur Museu de l’Exili a La Jonquera (PRE + REP). > Regulació de l’obertura de fosses de la guerra civil i la postguerra Després de l’experiència pilot d’obertura d’una fossa a Prats del Lluçanès, el Govern aprovarà un decret per regular la gestió de les fosses de la Guerra Civil i la Postguerra localitzades a Catalunya i les actuacions relatives a les persones que s’hi podrien trobar enterrades. El decret omplirà el buit normatiu que hi ha, garantirà la dignificació de les víctimes i evitarà cap ús indegut de les restes. També s’ha obert un nou període de presentació de peticions perquè els expresos polítics de la Guerra Civil i el franquisme puguin sol·licitar indemnitzacions (PRE). > El Llibre blanc de la funció pública radiografia l’administració catalana El Govern ha elaborat el Llibre blanc de la funció pública catalana, una anàlisi detallada de la situació �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 9 actual de la funció pública per avaluar la seva gestió dels interessos públics. El Llibre Blanc xifra en 239.760 el nombre de persones que treballen a les administracions de la Generalitat, ens locals, ens parlamentaris i universitats. El Llibre fa 88 recomanacions per elaborar normatives per millorar el funcionament de les administracions i promoure un model català de funció pública (GAP). > Llum verd a la Carta Municipal de Barcelona Després de vint anys de debats, l’Ajuntament de Barcelona ha vist aprovada la llei que li ha de proporcionar més recursos i competències. La proposta ha rebut el suport de la Comissió per al seu desplegament, de la qual també en forma part la Generalitat, i ha estat aprovada pel Congrés i el Senat (REP). > Transferència de competències al Conselh Generau dera Val d’Aran Durant aquesta legislatura diversos departaments del Govern han traspassat competències al Conselh Generau dera Val d’Aran en matèries com el medi ambient o el consum, a més d’establir acords de col·laboració per la promoció de l’aranès, la inspecció d’educació i la realització del Pla territorial de ciutadania i immigració. Durant el 2005 s’ha constituït la Comissió d’Urbanisme de la Val d’Aran i properament es crearà l’Agència de Promoció del Comerç de la Val d’Aran (GAP). En els pròxims mesos... • Referèndum sobre la proposta del nou Estatut (PRE + REP + GAP). • Reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes (ECF). • Impuls de les mesures legislatives relatives a l’organització de la Generalitat per arribar a un Estatut de la Funció Pública (GAP). • El Departament de Governació ultimarà un projecte de llei perquè els alcaldes i regidors dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants rebin una compensació econòmica per la seva dedicació al treball públic (GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 10 2. DEFENSA DELS INTERESSOS DE CATALUNYA I RELACIONS EXTERIORS > Retorn dels Papers de Salamanca a Catalunya Els documents espoliats a la Generalitat al final de la Guerra Civil van arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, el 31 de gener passat. L’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”, que es va fer el febrer al Palau Moja de Barcelona, va reunir una selecció de 119 documents. Arran de la reclamació per part de la Generalitat, les Corts generals van aprovar el novembre passat la llei que va permetre el retorn dels documents (“Llei de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil”) (CLT). > Càlcul del dèficit fiscal de Catalunya i proposta d’un nou sistema de finançament Segons un informe encarregat pel Departament d’Economia i Finances a una comissió de persones expertes, el dèficit fiscal de Catalunya entre els anys 1986 i 2001 va representar una mitjana del 7,7% del PIB català. El 2001 aquest percentatge va arribar al 9,2% del PIB. Per resoldre aquest desequilibri i millorar el finançament de la Generalitat, el 28 d’abril de 2005 el Govern va presentar una proposta de títol d’hisenda per al nou Estatut, que va entrar a formar part dels documents de treball de la ponència redactora de la reforma. El text preveia entre d’altres aspectes la creació d’una agència tributària catalana que assumiria la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya i que la Generalitat tindria capacitat normativa sobre tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya, en el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea. També preveia que la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya tendiria a equiparar-se progressivament a la participació relativa del PIB de Catalunya amb relació al PIB estatal (REP + ECF + CTC). > Impuls a la transferència de competències pendents i a la desconflictivització amb l’Estat El Govern ha impulsat les transferències pendents de competències de l’Estat a la Generalitat, que havien quedat aturades durant la passada legislatura. Fins ara ja s’han aprovat nou transferències de serveis en matèria de justícia, transport marítim, agricultura, ensenyament, i de patrimoni artístic i ferroviari, com és el cas de la línia Lleida-la Pobla de Segur. També ha impulsat la solució de conflictes amb l’Estat i s’han retirat 4 recursos d’inconstitucionalitat i 9 conflictes positius de competència que havien estat interposats tant per la Generalitat com pel Govern central (REP). > Posta en marxa del programa ‘Catalunya Proposa’ per donar conèixer la proposta de Catalunya al conjunt d’Espanya El Govern ha creat el programa “Catalunya Proposa”, destinat a donar a conèixer al conjunt d’Espanya la proposta i les idees que Catalunya està elaborant, i també per explicar, alhora, �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 11 l’Espanya que es proposa des de Catalunya. Aquest programa el dirigeix el Delegat del Govern a Madrid i pretén impulsar i estimular la col·laboració i la participació en el programa dels agents dels diversos sectors de la societat: universitats, empresarial/finances, comunicació/opinió, cultural/artístic i polític/parlamentari, a través de l’organització de presentacions, actes i taules rodones, entre d’altres accions. Des de la posta en marxa del programa s’han establert contactes amb sectors rellevants de la societat, entre els quals cal destacar senadors, diputats, professionals i gent de la cultura o del món universitari (PRE). > Impuls a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània El Govern impulsa l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer ordre. Entre les finalitats d’aquest projecte hi ha l’estímul a la col·laboració institucional entre els territoris, l’intercanvi cultural i educatiu, i facilitar el coneixement mutu sobre la realitat social i econòmica. L’Euroregió, que té més de 14 milions d’habitants, inclou les regions de Migdia-Pirineus i LlenguadocRosselló i les comunitats autònomes de Catalunya, l’Aragó i les Illes Balears. El 10 de febrer passat el President de la Generalitat va passar el testimoni de la presidència de l’Euroregió al president de la regió Migdia-Pirineus en la reunió dels presidents de les cinc regions celebrada a Tolosa de Llenguadoc, en la qual es van marcar les directrius d’enguany (PRE). > Ús oficial del català a les institucions europees El català es pot utilitzar de manera oficial a les institucions de la Unió Europea (UE) des d’octubre del 2005, gràcies a l’acord subscrit pels ministres d’Afers Exteriors. Aquest és el primer pas per tal d’assolir l’oficialitat del català a la Unió i permetrà que la ciutadania pugui emprar aquesta llengua en les seves comunicacions escrites amb les institucions i en les intervencions orals en el Consell de la UE, en les sessions del Parlament Europeu i del Comitè de Regions. Amb aquest reconeixement, de tota manera, la llengua catalana encara no tindrà un ús equiparable a les altres llengües oficials de la UE (PRE). > Participació de la Generalitat en les decisions de la Unió Europea El desembre de 2004, la Conferència per a Assumptes relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) va aprovar la representació directa de les comunitats autònomes en algunes formacions del Consell de la Unió Europea i en els grups de treball del Consell corresponents. Una persona d’un govern autonòmic, en representació del conjunt de les comunitats, s’incorporarà a la delegació espanyola a les reunions del Consell en quatre àrees: Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors; Agricultura i Pesca; Medi Ambient i Educació, i Joventut i Cultura. El primer semestre de 2006, el Govern de la Generalitat de Catalunya representa les comunitats autònomes en els Consells de la UE en els àmbits de Cultura, Joventut, Ocupació, Afers Socials i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 12 Dones i protecció dels consumidors. La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, i el conseller de Treball i Indústria, Josep M. Rañé, han intervingut (en català) en les reunions dels consells de ministres en matèria de Joventut i d’Afers Socials respectivament. El primer semestre de 2005, Catalunya ja va assumir la representació autonòmica en el Consell de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i Educació (PRE + TRI + BEF + MAH). > Creació de la Delegació del Govern a Brussel·les El Govern ha creat una delegació a Brussel·les com a ambaixada catalana davant la Unió Europea, amb l’objectiu d’establir de manera formal la presència de Catalunya a Europa. La delegació utilitza la infraestructura, ja existent, del Patronat Català Pro Europa (PRE). > El Premi Internacional Catalunya atorgat per primera vegada a un català, Pere Casaldàliga Enguany el bisbe emèrit de São Félix do Araguaia, Monsenyor Pere Casaldàliga ha estat guardonat amb el 18è Premi Internacional Catalunya per la seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler. El 2004 van rebre aquest premi de la Generalitat l’israelià Amos Oz i el palestí Sari Nusseibeh, i el 2005 el francès Paul Claude Lévi-Strauss (PRE). > La Conferència Euromediterrània de Barcelona El 27 de novembre de 2005 Barcelona va acollir la cimera de caps d’Estat i de Govern dels 36 països euromediterranis, coincidint amb el 10è aniversari de la Declaració de Barcelona. En la reunió es van analitzar els progressos aconseguits durant els últims deu anys, des de l’anterior cimera de Barcelona, i es van establir les bases per accelerar la cooperació i les reformes en la regió. La Generalitat va fer d’amfitriona i va organitzar set reunions sectorials paral·leles (PRE). > El Govern potencia i coordina les relacions internacionals de la Generalitat Un decret aprovat aquest el febrer de 2006 estableix el marc institucional en el qual s'han de desenvolupar les relacions internacionals de Catalunya amb altres Estats, entitats i organitzacions: la coordinació d’aquesta acció exterior correspon al president de la Generalitat, que podrà delegar aquesta competència en el conseller primer. Els organismes encarregats són la Secretaria de Relacions Internacionals, adscrita al Departament de la Presidència, i la Secretaria de Cooperació Exterior, adscrita al Departament de Governació i Administracions Públiques (PRE + GAP). > Els fons destinats a la cooperació al desenvolupament augmenten un 105% El Govern va destinar el 2005 al voltant de 41 milions d’euros a la cooperació al desenvolupament, cosa que representa el 0,29% dels tributs propis de la Generalitat, una xifra molt superior a l’escenari �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 13 previst anteriorment. El Govern s’ha compromès a incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar al 0,7% dels tributs propis en un horitzó proper. Per aquest motiu, el 2006 l’increment de la inversió en cooperació és del 38%, o d’un 105% en comparació amb el mandat anterior (GAP). > Catalunya signa acords amb tres organismes de l’ONU a escala mundial Catalunya és pionera en el camp de la cooperació internacional perquè ha estat el primer govern subestatal a signar un acord estratègic amb la Campanya del Mil·lenni, i amb dos altres organismes de Nacions Unides, el Fons de Població i el Fons de Desenvolupament per a la Dona. Segons aquest acord, la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, que pretén acabar amb al pobresa, estrenarà l’any que ve una oficina a Barcelona, que serà la primera de les Nacions Unides que s’establirà a la ciutat. Aquesta oficina treballarà estretament amb la seu de Nova York per definir l’estratègia mundial que ha de permetre a la Campanya del Mil·lenni comptar no només amb l’ajut dels estats sinó també dels ens subestatals (PRE + GAP). > Creació de la Casa de les Llengües, com a referent internacional de les llengües del món El Govern ha creat Linguamón-Casa de les Llengües, un organisme internacional seu de les llengües del món, que n’ha de permetre permeti l’arxiu i l’estudi i facilitar la preservació i l’ús com a vehicle de comunicació, civilització i diàleg, i com a patrimoni cultural de la humanitat (PRE). > Impuls a la internacionalització de l’esport català La Generalitat ha creat per primera vegada un grup de treball dedicat exclusivament a la internacionalització de l’esport català, al mateix temps que el Consolat de l’esport, format per dirigents i esportistes, en actiu o retirats, fomenta l’esport català internacionalment. L’octubre passat es va crear la Direcció de Projecció Exterior de l’Esport, amb l’objectiu d’establir una xarxa de relacions internacionals i impulsar la presència a l’exterior de l’esport i els esportistes catalans. La voluntat és aconseguir el reconeixement internacional de les seleccions catalanes i convertir Catalunya en escenari de deu grans esdeveniments mundials cada any, a l’estil dels Grans Premis de Motociclisme i Automobilisme del Circuit de Catalunya o el Torneig Comte de Godó de Tennis (PRE). En els pròxims mesos... • Avantprojecte de Llei de creació de l’Institut Internacional per la Pau, a proposta d’una comissió d’experts presidida per Rafel Grasa (REP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 14 3. POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ > Impuls de la TDT i concurs per a les futures televisions locals Catalunya serà capdavantera a nivell europeu en la implantació de la televisió digital terrestre (TDT), una nova tecnologia que millora la qualitat de les emissions i que permet la interactivitat. Les llars catalanes arribaran a sintonitzar fins a 40 canals de televisió en obert, entre els quals n’hi haurà vuit de Televisió de Catalunya. També hi haurà les noves televisions locals, ja siguin públiques o privades, que aquesta primavera obtinguin la corresponent concessió de la Generalitat per concurs públic. El nombre de canals locals de TDT que es podran veure a Catalunya és de 96: 59 privats i 37 municipals. Les condicions del concurs fixen un model de televisió local i de proximitat, vinculada al seu àmbit de cobertura i que utilitza majoritàriament la llengua catalana. Les emissions analògiques cessaran progressivament entre el 2007 i el 2009 (PRE). > 17,3 milions d’euros per a subvencions als mitjans de comunicació durant el 2006 El 2005, per primera vegada, la Secretaria de Comunicació del Departament de la Presidència va adjudicar les subvencions als mitjans de comunicació a través d’un concurs públic i transparent, en coordinació amb l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). També va ampliar a la premsa digital, la ràdio i la televisió el suport genèric que només rebia la premsa en català i en aranès. Enguany, el Govern destinarà 17,36 milions d’euros a les subvencions, un 18,5% més que l’any passat: les principals novetats són l’increment del 33% dels fons destinats al suport genèric a la premsa en català (900.000 euros més) i una convocatòria de subvencions adreçada especialment a les televisions locals privades que obtinguin la corresponent concessió de TDT (PRE + CLT). > Regulació de l’audiovisual: lleis de l’Audiovisual, del CAC i de la Corporació Catalana El Parlament va aprovar al mes desembre passat la Llei de la comunicació audiovisual, que atribueix a la Generalitat les competències en la gestió de l’espectre radioelèctric català, ara en mans del Govern espanyol, i reforça novament les competències del CAC, que assumeix tota la responsabilitat en el procés de concessió de llicències de ràdio i televisió. Properament, la Cambra donarà llum verd a la llei de reforma de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que reforçarà la independència i la professionalització dels mitjans públics i preveurà que els membres del consell d’administració de la CCRTV no siguin proposats pels partits, sinó pel CAC. El juny del 2004, una primera reforma de la llei del CAC ja va ampliar les competències d’aquest organisme i va convertir en vinculants per al Govern els seus informes relatius a la concessió de llicències (PRE). > Acord per a la recepció d’IB3 i TV3 a Catalunya i a les Illes Balears Des de setembre de 2005, la televisió autonòmica de les Illes Balears, IB3, es pot sintonitzar a �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 15 Catalunya, arran dels acords bilaterals entre el Govern de la Generalitat i el Govern de les Illes Balears. És un primer pas en la col·laboració entre els mitjans audiovisuals dels territoris de parla catalana prevista en el Pacte del Tinell (PRE). > Nou impuls a l’Agència Catalana de Notícies El juliol de 2005 el Govern va aprovar el rellançament de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), amb una inversió de 9 milions d’euros durant el període 2005-2007. La iniciativa s’emmarca en la política de suport horitzontal als mitjans de comunicació, especialment els locals i comarcals, a través de la creació i consolidació de serveis i d’infraestructures que aportin viabilitat al sector (PRE). > Nou instrument per a la medició de les audiències als territoris de parla catalana El Govern ha aprovat destinar 3’4 milions d’euros a l’impuls del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura fins el 2008. La Secretaria de Comunicació, l’Institut Català de les Indústries Culturals i la Secretaria de Política Lingüística, al costat d’institucions privades, participen en aquesta iniciativa. El Baròmetre mesurarà les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla catalana i publicarà el primer informe anual a començament de 2007 (PRE + CLT). En els pròxims mesos... • Negociacions amb el Govern de les Illes Balears per a la recepció recíproca dels senyals d’IB3 (Ràdio de les Illes Balears) i de Catalunya Ràdio (PRE). • Llibre blanc per al tractament de la joventut en els mitjans comunicació (PRE). • Primer Simposi internacional sobre ajuts a la premsa a Europa, a Barcelona, el 19 i 20 de juny del 2006 (PRE). • Impuls del Canal Euroregió (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 16 4. JUSTÍCIA > El Llibre verd fa 102 recomanacions per millorar l’Administració de justícia El Consell de Justícia de Catalunya ha aprovat 102 recomanacions per a la millora del servei públic de la justícia, que es traduiran en un seguit de mesures impulsades per tots els actors implicats. L’elaboració del Llibre verd ha obert un debat que ha implicat els actors socials i econòmics, i ha permès fer un diagnòstic dels problemes i de les mancances de l’Administració de justícia (JUS). > Edificis judicials adequats i una Ciutat de la Justícia integrada en el teixit urbà El Govern ha aprovat el Pla d’Inversions en Edificis Judicials 2004-2010, que preveu inversions per valor de 252 milions d’euros per a construir i rehabilitar edificis judicials, més 226 milions per a la Ciutat de la Justícia. Aquestes inversions permetran la renovació dels jutjats de 36 partits judicials, que apleguen el 87% de la població de Catalunya. 26 edificis es troben ja en procés d’obres. La modificació del projecte de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet, elaborat per l’anterior Govern, ha millorat la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint uns usos mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial de la zona. Els primers edificis de la Ciutat de la Justícia es podran utilitzar a començament de 2007 (JUS). > Més òrgans judicials, més jutges i més especialització per fer més àgil la justícia L’any 2004 es van posar en marxa per primera vegada jutjats especialitzats en matèria mercantil. El 2005 es va aconseguir la creació de 25 nous òrgans judicials per part del Ministeri, amb 30 nous jutges, i van començar a funcionar els jutjats de violència contra la dona. Per al 2006 s’ha demanat la creació de 24 òrgans judicials més (JUS). > Renovació completa del parc informàtic S’han destinat 19 milions d‘euros en una operació de renting per a renovar i ampliar el parc informàtic de l’Administració de justícia, dels serveis penitenciaris i serveis centrals del Departament. Amb la incorporació d’uns 15.000 ordinadors, servidors i perifèrics, els jutjats i els serveis del Departament compten amb eines adequades per al procés de digitalització de processos judicials i administratius en marxa, que multiplicaran els tràmits en línia i la utilització de la signatura electrònica (JUS). > Programa per a la preparació d’oposicions a jutge, fiscal i secretari judicial Per tal d’incentivar l’accés a les carreres de l’Administració de justícia entre els llicenciats en dret, s’ha iniciat un programa de preparació d’oposicions al Centre d’Estudis del Departament de Justícia, complementat amb ajudes econòmiques (JUS). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 17 > Millores en el sistema de prestació de l’assistència jurídica gratuïta El Govern ha augmentat les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i ha escurçat els terminis de pagament. S’ha constituït un grup de treball per a la revisió del funcionament del torn d’ofici, s’han signat convenis amb els col·legis d’advocats i de procuradors millorant les compensacions econòmiques als professionals del torn d’ofici i s’ha creat un nou Servei d’Orientació Jurídica en l’àmbit penitenciari (JUS). > Mes centres i més professionals per a la Justícia Juvenil El Govern ha adquirit un edifici per a un nou centre de Justícia Juvenil a Barcelona i ha ampliat les places per fer front al creixement del nombre de menors internats. També ha posat en marxa el pla de prevenció comunitària de la delinqüència juvenil, conjuntament amb el món local, i ha acordat amb la Federació i l’Associació de Municipis potenciar les prestacions en benefici de la comunitat aplicades als infractors joves (JUS). > Posta al dia dels equipaments penitenciaris de Catalunya Ha començat a executar-se el Pla d’Equipaments Penitenciaris, que posarà al dia les infraestructures del sistema penitenciari: inclou els centres de compliment de Figueres (Alt Empordà), Sant Llorenç d'Hortons - Dones (Alt Penedès), Tàrrega (Urgell) i el Catllar (Tarragonès), i els centres oberts de Girona, Barcelona 1, Barcelona 2, Barcelona 3 i Tarragona. Ja s’han fet les obres del Centre Penitenciari de Brians II i del mòdul de joves del Centre Penitenciari de Quatre Camins, s’ha redactat el projecte del Centre Penitenciari els Lledoners, que es licitarà aviat, i s’han encarregat els projectes arquitectònics pels nous centres penitenciaris de Figueres, Dones, Tàrrega i el Catllar. Està en obres l’adequació del Mòdul Residencial 3 del CP Brians, d’interns en règim ordinari (JUS). > Preparació del nou Reglament Penitenciari i impuls d’un sistema penitenciari més obert i transparent Després de la fase d’informació pública, el Govern aprovarà el Reglament penitenciari de Catalunya, elaborat en desenvolupament de la capacitat normativa de la Generalitat de Catalunya reconeguda per l’Estatut d’Autonomia i la Llei orgànica general penitenciària. A més, s’ha creat la Taula Cívica Penitenciària com a instrument per canalitzar la implicació de la societat civil en el sistema penitenciari i s’ha posat en marxa la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social (CIRSO), per a coordinar les actuacions dels departaments de la Generalitat i la resta d’administracions adreçades a la reinserció social dels interns (JUS). > Potenciació del treball penitenciari i de les mesures penals alternatives El CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) ha impulsat la signatura de diversos convenis amb el �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 18 Departament de Salut, la Caixa i ajuntaments i entitats locals per donar feina a interns de les presons de Catalunya. L’increment del treball penitenciari s’ha traduït en un creixement del 24% de la facturació el 2005. Actualment, el 52% dels interns en disponibilitat de treballar tenen ocupació en tallers productius. També s’està donant un fort impuls a les mesures penals alternatives a la presó, de les quals n’hi ha més de 2.000 en execució (JUS). > Desenvolupament del Dret de Catalunya d’acord amb les noves demandes de la societat El Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals i la llei de contractes de conreu es troba en discussió parlamentària. El Llibre Tercer, sobre persones jurídiques es troba en informació pública. S’estan treballant diversos textos legislatius del Codi Civil de Catalunya: les situacions de comunitat, els drets d’aprofitament parcial, els drets d’usdefruit i habitació, les servituds i la modificació de la Llei de censos (JUS). > Nova regulació dels col·legis professionals El Govern impulsa la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis professionals, que està en tràmit parlamentari, amb l’objectiu d’adaptar els col·legis professionals a les necessitats actuals de la societat. Entre altres aspectes preveu establir els principis bàsics d’accés a la professió, les incompatibilitats i els drets i deures dels professionals, que garanteixen que quedin respectats els interessos generals i els dels destinataris de l’activitat professional (JUS). En els pròxims mesos... • Reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, després de l’Estatut (JUS). • Nou model organitzatiu dels registres civils i informatització total (JUS). • Digitalització de tots els expedients judicials i, el 2007, implantació gradual de la nova oficina judicial (JUS). • Una comissió mixta entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Justícia prepara el desplegament del futur servei de justícia de proximitat, a l’espera de la seva tramitació a les Corts generals (JUS). • Llei del Centre d’Estudis d’Opinió (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 19 • II • IMPULS DE L’ECONOMIA • 5. POLÍTICA ECONÒMICA I INTERNACIONALITZACIÓ > Millora de la gestió i de la política pressupostària: més despesa social, més inversió pública i menys dèficit Els tres primers pressupostos de la Generalitat elaborats pel govern catalanista i d’esquerres han posat l’accent en les polítiques previstes en el pacte del Tinell. Així, el 2004, amb una inversió de 405 euros per habitant (10,9% més que al 2003), es van posar en marxa les noves polítiques socials, l’impuls a la competitivitat de les empreses, les infraestructures, l’ensenyament, la seguretat i la política d’habitatge com a eixos bàsics. El 2005 es va consolidar la tendència inversora, amb un nou augment de les despeses en les polítiques socials (un 60% del total), la seguretat, la justícia, les infraestructures i la competitivitat. La inversió pública per habitant va augmentar un 65%. Aquest 2006, la Generalitat gestionarà un volum encara més elevat de recursos, un 12% més que el 2005, 29.689 milions d’euros, la meitat dels quals estan destinats a polítiques socials de salut, educació, habitatge i benestar. La tendència inversora s’accentua, amb una partida de 5.779 milions d’euros, xifra que representa un increment d’un 84,2% respecte al 2004. Aquest salt inversor sense precedents s’evidencia en les xifres d’inversió per habitant, que passen de 365 euros el 2003 a 691 euros el 2006. La bona gestió dels recursos permetrà mantenir el volum de despesa i d’inversió sense incrementar la pressió fiscal i reduir un 21,5% el dèficit i un 18,3% l’endeutament. Les infraestructures i la competitivitat continuen formant part de les prioritats. Al mateix temps, s’ha reduït considerablement el dèficit acumulat, que a finals de 2003 era de 1.264 milions d’euros. El 2004 el dèficit es va reduir un 33%, el 2005 un 20% i el 2006 es reduirà un altre 21%, fins a quedar en els 510,7 milions d’euros. D’aquesta manera, es compleix el pla de sanejament aprovat pel Govern i el Consell de Política Fiscal i Financera, que preveu assolir l’equilibri pressupostari (dèficit zero) l’any 2008 (ECF). > Acord estratègic amb els empresaris i els sindicats per millorar la competitivitat de l’economia catalana El 16 de febrer de 2005 el Govern i les organitzacions empresarials i sindicats van signar l’“Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”, un pacte ple d’ambició perquè l’economia catalana sigui més competitiva a nivell mundial. Ja s'han endegat les 86 mesures previstes en tres grans àmbits: competitivitat, internacionalització i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 20 polítiques d’ocupació. En aquests moments s’han complert un 75% de les previsions del pacte: 43 de les mesures es poden donar per assolides i enguany se n’acabaran d’implementar 14 més. El pressupost estimat fins a finals de legislatura és de 3.000 milions d’euros, 1.590 milions seran per al 2006. L’any passat ja se n’hi van destinar 1.020 milions, per comptes dels 486 milions que preveia l’Acord. Darrerament, el creixement de l’economia catalana ha millorat i ha igualat el ritme de creixement de l’economia espanyola: un 3,1% el 2004 i un 3,3% el 2005 (PRE + ECF + TRI + CTC). > Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008 Com a conseqüència de l’”Acord estratègic”, a començaments de l’any passat es va aprovar el Pla per a la Internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA). Entre els objectius del pla hi ha aconseguir un flux d’inversió directa a l’estranger de 25.000 milions d’euros anuals, incrementar un 35% les exportacions, augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores regulars, organitzar sectorialment les polítiques d’internacionalització de les empreses i incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins a un 15% del total. En conseqüència, el COPCA ha dut a termes accions adreçades a la internacionalització de les empreses i ha intensificat el desplegament de la seva xarxa de plataformes empresarials, promoció i assessorament per a la participació d’empreses catalanes en licitacions internacionals i formació d’especialistes en comerç exterior i internacionalització de l’empresa (CTC). > Eines, programes i missions per a la internacionalització Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar, de mitjana, prop d’un 45% les vendes a l’exterior. Les línies de finançament del COPCA d’Iniciació a l’Exportació i d’Internacionalització, que s’instrumenten amb un acord amb més de 20 entitats financeres, han mobilitzat durant el període 2004-2005 uns 510 milions d’euros. Durant el 2005 s’ha creat la plataforma Catalunya B2B, en fase d’implementació, que constitueix l’evolució natural de la Fira virtual de l’exportador, amb funcionalitats on line, on les empreses catalanes poden oferir els seus serveis i productes o trobar demandes d’empreses a l’exterior. A més, el Departament de Comerç ha liderat o participat en missions institucionals i empresarials a diversos països: Mèxic, Marroc, Brasil, Xina i Japó, República Txeca i Hongria, Turquia, Veneto, Polònia... L’any 2004 es va acordar la creació de la Xarxa d’Agències per a la Internacionalització. I en el decurs de 2005, es van concretar els entorns empresarials participatius de l’Anella Internacional amb un pressupost de partida de 600.000 euros, una plataforma de gestió i fòrum de debat que mitjançant la tecnologia web, esdevindrà un punt de trobada i element dinamitzador. S’ha fet la convocatòria per a la concessió d’ajuts per al foment de la internacionalització de l’economia catalana amb una quantitat màxima de 10,2 milions d’euros al 2004 i 14,9 milions d’euros al 2005. �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 21 > Obertura de Centres de negoci i plataformes empresarials a l’Àsia, Amèrica del Sud i Europa de l’Est L’any 2005 s’ha realitzat l’obertura del Centre de Promoció de Negocis a Xangai i durant el període 2004-2005 s’han transformat 13 centres de promoció de negocis del COPCA en plataformes empresarials a Beijing, Casablanca, el Caire, Mèxic, Miami, Sâo Paulo, Tòquio, Varsòvia, Budapest i Praga. A més, el Govern va implantar el novembre passat a Romania la primera Àrea d’Aterratge, un instrument d’arribada col·lectiva i complementària d’empreses catalanes a països estratègics de l’Europa ampliada, que compta amb la participació de les institucions més representatives del món empresarial i financer. L’objectiu és fomentar la multinacionalització de les empreses catalanes i està previst d’obrir-ne una al Marroc (CTC). > Creació de l’Observatori de Mercats Exteriors Aquest observatori, creat aquest novembre, serà una eina de seguiment de tendències sectorials, de mercat i tecnològiques per conèixer millor la realitat i l’evolució de l’entorn. Analitzarà les tendències amb l’ajuda d’indicadors d’interpretació immediata que facilitin l’adopció de decisions (CTC). > Creació del Fons per a la Mediterrània, amb seu a Barcelona El Departament d’Economia i Finances ha creat el Fons per a la Mediterrània, un fons de capital risc que té per objectiu promoure projectes empresarials als països riberencs del sud, amb especial atenció al Magreb: Marroc, Tunísia i Algèria. El Fons té la seva seu a Barcelona, cosa que reforça el paper de la capital catalana com a plaça financera al sud d’Europa. El projecte compta amb 30 milions d’euros que hi aporten, a parts iguals, l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Instituto de Crédito Oficial (ICO). El Banc Europeu d’Inversions (BEI) ja ha signat un protocol d’intencions pel qual manifesta el seu interès a aportar 15 milions més i incorporar-se al nucli promotor, i la Compañía Española de Financiación del Desarrollo (COFIDES) també ha expressat el seu interès a sumar-s’hi. A més, diverses empreses privades espanyoles ja han manifestat el seu compromís formal de ser-ne partícips. Es preveu que el Fons sigui operatiu durant el segon semestre del 2006 (ECF). > Acord entre l’ICF i els bancs i caixes per aportar 200 milions d’euros al finançament de les empreses Des del setembre de 2005, l’ICF i 26 entitats financeres ofereixen una nova línia de finançament a llarg termini anomenada ICFcrèdit. L’oferta inclou préstecs i lísings en condicions preferents a petites i mitjanes empreses a través de les xarxes d’oficines de bancs i caixes. Aquesta actuació, impulsada pel Departament d’Economia i Finances, s’ha fet a través d’un conveni amb les entitats financeres, amb un pressupost de 200 milions d’euros per al 2005, del qual es beneficiaran prop de 3.000 empreses (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 22 > L’Institut Català de Finances tanca el 2005 amb beneficis L’Institut Català de Finances (ICF) ha tancat el 2005 amb uns resultats molt positius, després de fer un esforç per sanejar l’entitat al llarg del 2004 i de l’aprovació del Pla Estratègic 2005-2007. L’any passat, l’ICF va obtenir uns guanys d’1,3 milions d’euros, davant els 5 milions de pèrdues del 2004. La millora de la gestió va reduir l’índex de morositat del 5,4% al 3,5%, va permetre disminuir en un 25% la xifra de crèdits impagats i va servir per reactivar l’activitat creditícia del grup, incrementant-la en un 87,8% respecte el 2004. També es va endegar l’activitat d’ICF Equipaments per donar suport financer a les polítiques del Govern, amb la construcció de 18 noves escoles en el primer any de funcionament (ECF). > Racionalització de la gestió del patrimoni de la Generalitat Des del Departament d’Economia i Finances s’ha iniciat un procés de racionalització de la gestió del patrimoni immobiliari de la Generalitat, amb dos objectius: corregir la dispersió de seus dels serveis de l’Administració catalana i aconseguir un estalvi econòmic i una major eficiència. En aquest sentit, destaca el conveni de col·laboració signat amb l’Ajuntament de Barcelona per a la compravenda d’una parcel·la dels terrenys de les antigues cotxeres de Borbó, per un import de 9,28 milions d’euros, per ubicar la nova seu de la conselleria de Benestar i Família (ECF). > Millor coordinació entre el Govern i l’acció social de les caixes El 2006, les deu caixes d’estalvis catalanes invertiran 29,15 milions d’euros en projectes de caràcter social acordats amb el Govern. Aquests fons representen un increment del 22% respecte l’any anterior. El 35% dels diners es destinaran a projectes relacionats amb la dependència, i la resta a projectes d’educació, cultura i ciència. Els acords entre el Govern i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis s’adopten en el si d’una comissió mixta creada per examinar i informar sobre les línies orientadores en matèria d’obra social i d’estudi de temes estratègics per a l’economia catalana i el sector de les caixes. Aquesta iniciativa, prevista a la Llei de Caixes d’Estalvis de Catalunya i no posada en pràctica fins aquesta legislatura, fomenta l’intercanvi d’informació entre la Generalitat i les caixes en matèria d’obra social i, així, millora la coordinació i l’eficàcia (ECF). > Preparatius per disminuir el diferencial de preus amb la resta de l’Estat El Govern ultima un pla de xoc per disminuir el diferencial d’inflació de Catalunya amb la resta d’Espanya. Una comissió tècnica presidida pel professor Antoni Argandoña i integrada per personal tècnic dels sindicats i de les organitzacions empresarials ha proposat 27 mesures que podrien corregir aquest diferencial. A partir de l’informe de la comissió, el conseller d’Economia va anunciar el pla d’acció per incidir sobre el diferencial d’IPC, que a començament de la legislatura era de 5 dècimes de punt i en aquests moments (IPC de febrer de 2006) s’ha reduït a 3 dècimes (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 23 > Rebaixa de l’impost sobre successions i donacions El Govern ha aprovat el Projecte de Llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que reduirà un 30% la pressió fiscal sobre els béns no bonificats. Amb la reforma, un 80% dels afectats quedarà exempt del pagament de l’impost i la pressió fiscal mitjana es reduirà un 24%. La llei també rebaixarà aquest tribut per a les persones que heretin patrimonis modestos (ECF). > Preparació de la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya i nou portal e-tributs El Departament d’Economia i Finances ha posat en marxa el programa per a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya, que proposa un nou model de gestió tributària. En destaca la creació de la futura Agència Tributària de Catalunya, prevista en la proposta de nou model de finançament. Igualment, en la línia de facilitar al ciutadà la seva relació amb l’administració, s’ha posat en funcionament el portal e-tributs, per poder realitzar telemàticament els tràmits més habituals relatius als impostos gestionats per la Generalitat (ECF). > 3,6 euros diaris de despesa sanitària per càpita Les negociacions amb el Govern espanyol al si del Consejo de Política Social y Financiera sobre el finançament sanitari de les autonomies, impulsades per la Generalitat, s’han materialitzat en una aportació directa de 420 milions d’euros per a l’any 2005 i pel 2006, a més d’un avançament de 243 milions per impostos transferits. El pressupost de Salut creix un 10,16% respecte l’any 2005, amb un import de 7.948,65 milions d’euros. Això suposa una despesa de 3,06 euros per ciutadà al dia, un ritme de creixement que ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa per càpita (al voltant de 1.500 euros anuals). Prèviament, es va crear el Grup de Treball per a la Racionalització i el Finançament de la despesa sanitària, presidit pel doctor Miquel Vilardell, per tal que proposés mesures per pal·liar el dèficit sanitari. Aquests 663 milions de recursos addicionals disponibles, sumats a les recomanacions de l’informe del Grup de Treball, ajudaran a sanejar econòmicament i racionalitzar el sistema sanitari català (ECF + SLT). > Internacionalització del sector sanitari de Catalunya Els departaments de Salut i de Comerç, Turisme i Consum van signar un acord per tal d’impulsar la capacitat d’internacionalització de les activitats del sector empresarial sanitari de Catalunya. Aquest sector inclou empreses de consultoria, laboratoris d’anàlisi clínic, laboratoris farmacèutics, proveïdors d’equipament i material sanitari, enginyeries i sistemes, mútues i assegurances i formació especialitzada, entre d’altres (SLT + CTC). > Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009 La Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009, aprovada per unanimitat al Parlament, preveu la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 24 creació de nous indicadors per avaluar el grau de competitivitat de l’economia catalana. Es renovaran algunes magnituds per analitzar noves realitats com els fluxos migratoris i s’intensificaran les estadístiques sobre el medi ambient i la sostenibilitat. També s’articularà un sistema d’indicadors socioeconòmics en termes comparables amb l’Euroregió Pirineus-Mediterrània (ECF). En els pròxims mesos... • Presentació de l’Observatori Socioeconòmic de l’Euroregió, que estudiarà la informació estadística de caire demogràfic, econòmic i social dels territoris de l’Euroregió (PRE). • Llei del Sector Públic de la Generalitat de Catalunya (ECF). • Llei de l’ICF i de l’ICCA (ECF). • Llei de Subvencions (ECF). • Llei de les Finances Públiques (ECF). • Llei dels òrgans de Defensa de la Competència (ECF). • Es preveu que la presentació pública de la plataforma Catalunya B2B a començament de l’estiu de 2006 (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 25 6. POLÍTICA INDUSTRIAL > Ajuts de 12,5 milions d’euros per al sector tèxtil El Departament de Treball i Indústria ha destinat 10,5 milions d’euros al Pla Tèxtil 2005, per tal d’impulsar la transformació del sector. Les principals línies del Pla incideixen en la millora de la competitivitat de l’empresa, els recursos humans i el territori. L’any 2004 el Govern ja havia impulsat ajuts al sector tèxtil per valor de 2 milions d’euros a través d’un acord marc entre CCOO, UGT i el Consell Intertèxtil. Aquestes accions responen al pes del sector a Catalunya i a l’impacte de la liberalització del mercat internacional que el tèxtil ha d’afrontar des de l’1 de gener de 2005 (TRI). > 71 milions d’euros per a 1.111 empreses amb projectes d’R+D+i L’any 2005 el Departament de Treball i Indústria ha destinat prop de 37 milions d’euros, un 35% més que l’any anterior, en ajuts a 615 projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i). Aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004 per un import total de 29,2 milions d’euros (34,1 si s’inclouen els ajuts plurianuals) destinats a 496 projectes, que han permès mobilitzar una inversió empresarial de més de 400 milions d’euros, el que representa el 0,27 del PIB. En total, s’han finançat 1.111 projectes en dos anys (TRI). > Ajuts de 2,5 milions d’euros per al canvi estratègic de pimes El Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) ha invertit 2,5 milions d’euros en la reorientació de l’activitat productiva de 71 empreses catalanes durant l’any 2005. Aquesta iniciativa, que es va posar en marxa per primer cop l’any passat, ha generat una inversió associada de 8,5 milions d’euros. L’objectiu d’aquesta línia d’ajuts és recolzar el canvi estratègic de les petites i mitjanes empreses (pimes) catalanes mitjançant la diversificació, la creació de producte propi i entrant en d’altres àmbits d’activitat i/o en sectors de més valor afegit. El CIDEM ha signat també un conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per millorar el nivell tecnològic i la competitivitat de les pimes catalanes. El conveni promou el desenvolupament de serveis com ara els préstecs participatius per a la posada en marxa de noves empreses (TRI). > Llei del CIDEM La nova Llei del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), que va aprovar el Parlament el novembre de 2005, té per objectiu afrontar els nous reptes de la política industrial com ara facilitar la innovació, la transferència i difusió de tecnologia, el desenvolupament empresarial i la internacionalització del teixit empresarial català. Aquesta nova llei recull l’obligació de respectar el criteri de paritat, integra l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) dins l’estructura del CIDEM i crea un òrgan de govern amb la presència de les organitzacions empresarials i sindicals (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 26 > L’Agència Catalana d’Inversions capta 48 projectes empresarials amb un volum d’inversió de 247 milions d’euros i 4.905 llocs de treball L’Agència Catalana d’Inversions, des de la seva creació, l’abril del 2004, com a àrea especialitzada del CIDEM i durant tot el 2005 ja ha fet possible la implantació de 48 nous projectes industrials amb un volum d’inversió de 247 milions d’euros. Aquests projectes han permès la creació i manteniment de 4.905 llocs de treball. Així, per cada milió d’euros de despesa real de l’Agència s’han atret 87,7 milions d’euros d’inversió privada a Catalunya (TRI). > Nou Observatori de Prospectiva Industrial El nou Observatori de Prospectiva Industrial, un dels instruments per impulsar la transformació industrial, s’encarrega de dissenyar una metodologia per a la diagnosi i l’acció pública sobre el sector. L’anàlisi es concentra en sectors prioritaris per a la indústria, per la seva elevada exposició a la competència internacional o per ser estratègics. La inversió industrial a Catalunya es va començar a recuperar lleugerament el 2003, després d’un anys dolents. El 2004 i 2005 ha continuat la recuperació i la inversió ja creix a un ritme superior al 5% anual (TRI). > Primer pas cap a la finestreta única El Departament de Treball i Indústria ha signat un conveni amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i amb les Cambres de Comerç de Barcelona, Girona, Lleida, Tortosa i Reus per a l’establiment dels Punts d’Assessorament i Inici de Tramitació (PAIT) que redueix els tràmits per crear una empresa. Aquest pas és específic per a les Societats Limitades de Nova Empresa (SLNE), és a dir, microempreses, i permet tramitar telemàticament l’empresa en 48 hores. L’emprenedor només ha d’anar presencialment al PAIT i al notari, i evita desplaçar-se per realitzar la resta dels tràmits (TRI). > Una llei per a regular la seguretat industrial El Govern ha aprovat el projecte de Llei de Seguretat Industrial, que regularà els criteris i instruments en matèria de seguretat industrial a tot Catalunya. El text preveu la creació de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial com a autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en aquesta matèria. La llei també regula tots els aspectes relacionats amb la seguretat d’equipaments industrials com ara ascensors o instal·lacions de baixa tensió; vehicles automòbils; instal·lacions i aparells elèctrics; aparells de gas; calderes de vapor, instal·lacions de calefacció i de fred o grues (TRI). > Promoció de 1.480 hectàrees de nou sòl industrial El Programa del sòl 2005-2008 destinarà 940 milions d’euros a crear sòl industrial, concretament 1.480 hectàrees, en 20 actuacions diferents (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 En els pròxims mesos... • Potenciació de l’estratègia de creació de noves activitats i atracció d’inversions, per mitjà de l’Agència Catalana d’Inversions (TRI). 27 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 28 7. OCUPACIÓ. LLUITA CONTRA L’ATUR I LA PRECARIETAT LABORAL > El nivell d’ocupació de Catalunya assoleix ja ara l’objectiu europeu per a 2010 En aquests moments Catalunya té una taxa d’ocupació del 70,9%, és la Comunitat Autònoma on hi ha més persones ocupades, en concret 3.359.200 treballadors i treballadores, un nivell lleugerament superior a l’objectiu fixat per a tota la Unió Europea per a 2010, d’aquí a cinc anys (70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones que tenen edat de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. En el cas de les dones, la taxa és de gairebé un 60,7%, que també és l’objectiu europeu per a 2010. El nivell d’atur és el més baix des del 1978 i la taxa se situa en el 6,6%, per sota de l’espanyola i l’europea. Des de finals del 2003, a Catalunya s’han creat 300.000 llocs de treball, que representen una mitjana de 627 cada dia. Pel que fa a les dones, el creixement ha estat de 128.000 llocs de treball, un increment del 10,3% en només any i mig. En canvi, l’objectiu establert per a la taxa de temporalitat, que a Catalunya és actualment del 23%, és encara molt lluny del 13% de mitjana a Europa (TRI). > Inversió de 150 milions d’euros en polítiques d’ocupació El Departament de Treball i Indústria ha invertit 150 milions d’euros en polítiques actives per millorar la qualificació i l’ocupabilitat de la població. Aquestes inclouen la creació de plans d’ocupació, escoles taller i cases d’ofici, així com la realització d’estudis, itineraris personals d’inserció, accions integrades i pactes territorials per a l’ocupació. D’altra banda, els fons destinats a formació contínua a Catalunya s’han incrementat en un 60%, fins arribar als 39,4 milions d’euros (TRI). > 5,2 milions d’euros per a nous jaciments d’ocupació El Govern destina 5,2 milions d’euros al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per subvencionar projectes de nous jaciments d’ocupació entre 2005 i 2006. El decret del 2004, que va establir les bases reguladores de les subvencions i hi va destinar 8 milions d’euros, va ser modificat per tal de millorar l’objectiu final del programa. En concret, van canviar aspectes com l’àmbit dels projectes, la documentació a adjuntar a les sol·licituds, la descripció de l’àmbit sectorial i territorial del projecte, els criteris de valoració dels projectes o el pagament dels ajuts (TRI). > Més de 2,5 milions d’euros per crear 663 llocs de treball directes Durant l’any 2005 s’ha posat en marxa la línia d’ajuts a projectes d’inversió que creïn ocupació neta lligada al desenvolupament de noves activitats. En aquest període ha subvencionat un total de 20 projectes amb una dotació econòmica de 2.780.746, 17 euros i ha suposat la creació de 663 llocs de treball directes i 2.000 indirectes (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 29 > Identificació dels llocs de treball de difícil cobertura a Catalunya La iniciativa d’un nou catàleg, consensuat entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i les organitzacions empresarials i sindicals, permet recollir un total de 140 activitats laborals amb dificultats d’adequació entre la demanda i l’oferta, segons consta al registre de les 72 oficines de treball de la Generalitat (TRI). > Ajuts a la contractació de persones acollides a la renda mínima d’inserció El Govern ha destinat 1,4 milions d’euros a la convocatòria d’ajuts a empreses per a la contractació de persones acollides a la renda mínima d’inserció durant 2005. L’objectiu és facilitar la incorporació al mercat laboral dels col·lectius menys afavorits i fomentar els projectes d’autoocupació. D’aquesta manera s’implementen totes les disposicions que preveu la llei del 2002 que regula les mesures legislatives per a la inserció sociolaboral a les empreses, que permeten millorar l’eficàcia del sistema d’inserció sociolaboral, tot apostant per la feina estable i de qualitat per a les persones (TRI). > L’índex d’accidents laborals ha baixat un 41% des del 2000 L’índex d’incidència dels accidents mortals –nombre d’accidents laborals que es produeixen per cada 100.000 treballadors– s’ha reduït d’un 41,1%, passant de 6,8 l’any 2000 a 4 en 2005. En termes absoluts, l’índex d’incidència ha passat dels 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors de llavors, als 5.949 de 2005, fet que ha suposat una reducció del 28,2% des de l’any 2000 (TRI). > Aprovat el Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals (2005-2008) El Pla de Govern de prevenció de riscos laborals (2005-2008) compta amb un pressupost global de 67.933.900 euros. Es dóna així compliment a una de les propostes prioritàries recollides a l’Acord Estratègic. El paper del Govern és la promoció de la prevenció, l’assessorament tècnic i la vigilància i control del compliment de la normativa laboral. L’objectiu principal és la reducció del número i la gravetat dels danys a la salut, que es produeixen a la feina, i la millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Es tracta d’un pla transversal amb cinc objectius estratègics que es despleguen en 44 àmbits d’intervenció amb 147 actuacions que es concreten en diversos programes (TRI+SLT+GAP+EDC+PRE+UNI+INT+ECF+JUS+PTO+ARP+BEF). > Més mesures de prevenció de riscos laborals 24 representants de l’empresariat i els sindicats del sector de la construcció visitaran les obres amb l’objectiu de promoure la prevenció de riscos laborals, una de les mesures incloses en el decàleg impulsat pel Govern per prevenir els riscos. A més d’aquest dispositiu (format per 12 representants dels empresaris i 12 dels treballadors), el decàleg preveu una “Finestreta virtual” per denunciar via �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 30 Internet situacions de risc laboral, un Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany, un Pla de lluita especial a les comarques de Lleida i la creació d’un Registre de delegats d’aquesta qüestió a les empreses. També s’ha impulsat un acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis col·lectius i s’ha dut a terme una campanya publicitària amb el lema “A la feina, cap risc”. En dos anys s’han ingressat 17,4 milions d’euros pel cobrament, en període voluntari, de sancions imposades per infraccions en matèria de prevenció de riscos. L’import d’aquestes sancions es destina a les actuacions preventives que programa el Govern, que ha reclamat a Madrid el traspàs de la gestió de la totalitat d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una resolució parlamentària de 2002. El Govern ha aprovat el decret d’habilitació de 50 tècnics en prevenció de riscos laborals del Departament de Treball i Indústria que poden fer tasques de vigilància i control en matèria de salut i seguretat laboral (TRI). > 5.000 comunicacions a les empreses que pateixen més accidents S’ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que pateixen més accidents laborals perquè compleixin amb la llei de prevenció de riscos. El 81% de les empreses catalanes no ha patit cap accident laboral durant l’any 2005. Les empreses amb més sinistralitat laboral, que representen el 2% del total, tenen en el seu conjunt més de 392.000 treballadors i treballadores (TRI). > Aprovada la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) El 8 de juny passat el Parlament va aprovar la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa del Govern, per tal de garantir la independència d’aquest organisme i reforçar la seva funció assessora. La llei suprimeix els representants de les administracions en els òrgans de la institució (TRI). > Projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de Catalunya El Govern va aprovar el 31 de gener passat, el projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, un òrgan col·legiat de participació industrial, de diàleg i de concertació social en matèria de relacions laborals. El Consell crea una Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, com a òrgan especialitzat, que té per objectiu impulsar, orientar i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva (TRI). > Descentralització del Tribunal Laboral de Catalunya: la primera seu a Lleida Al gener de 2006 s’ha inaugurat la nova seu del Tribunal Laboral de Catalunya a Barcelona i es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 31 preveu disposar d’una seu descentralitzada a Girona abans d’acabar l’any 2006 i també a Tarragona durant aquesta legislatura. Lleida va ser la primera demarcació en disposar d’una delegació descentralitzada d’aquest organisme, amb l’objectiu d’apropar-lo a empreses i treballadors (TRI). > Comença l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar i s’aprova la llei de conciliació dels funcionaris El Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar. El Pla, que vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials, estarà llest en sis mesos. El Govern va aprovar, el maig de 2005, el projecte de Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya, pioner a l’estat espanyol, que a hores d’ara està a punt d’aprovar-se definitivament al Parlament. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP + BEF). > Foment de la responsabilitat social de les empreses El Govern ha establert l’obligació de presentar un Pla Social en el moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació, com a requisit imprescindible per iniciar la seva tramitació. Amb aquesta mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, Catalunya és el primer lloc d’Espanya on s’aplica aquest aspecte de l’Estatut dels Treballadors, d’acord amb una directiva europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius, i s’incentiva la responsabilitat social de les empreses. A més, el Govern exigeix que les empreses de més de 50 treballadors incorporin el 2% de persones discapacitades a les seves plantilles si volen accedir als ajuts públics. En les convocatòries d’ajuts s’han introduït altres criteris socials, que fan referència a la igualtat de gènere i a la no adjudicació d’ajuts a empreses amb sancions molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball (TRI). En els pròxims mesos... • Presentació del Pla d’Ocupació de Catalunya (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 32 • El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) posarà en marxa un programa pilot en 10 oficines per a la intermediació personalitzada amb els demandants d’ocupació (TRI). • Conversió en fixes de milers de contractes temporals gràcies a la tasca de vigilància i control de la contractació que ha dut a terme la Inspecció de Treball (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 33 8. COMERÇ, TURISME I CONSUM > Nova Llei d’horaris comercials que potencia el model de comerç urbà El 23 de desembre de 2004 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’horaris comercials i la seva modificació, a iniciativa del Govern de la Generalitat. Aquesta llei té per objectiu preservar el model comercial urbà català, caracteritzat per la coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució detallista, amb un pes específic important del comerç de petita i mitjana empresa en la trama urbana. La llei estableix que els comerços puguin obrir un màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 metres quadrats, que no estaran sotmesos a limitacions horàries (CTC). > Nou projecte de Llei d’Equipaments Comercials L’any 2005 s’ha aprovat la Llei d’Equipaments Comercials que impulsa un model comercial compacte, complex i cohesionat. Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçament innecessaris; complex, perquè combina l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis, i cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se. Aquesta llei consolida també el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), en elaboració, com l’instrument d’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial. El text regularà la implantació de grans i mitjans establiments i garantirà l’equilibri entre operadors i la llibertat d’establiment de nous distribuïdors (CTC). > Esmenes a la futura directiva europea Bolkenstein de liberalització del mercat dels serveis El Govern ha realitzat diverses accions amb la Comissió Europea i el Parlament Europeu per tal de fer arribar esmenes a la proposta de directiva Bolkenstein, la normativa europea que regula la prestació de serveis entre els estats membres. Aquestes esmenes, fruit de la col·laboració del Departament de Comerç amb el sector comercial català, han millorat el possible impacte de la directiva sobre el comerç i permeten la utilització del test econòmic quan la regulació sigui amb finalitats socials i urbanístiques (CTC). > El Pla Estratègic de Turisme posa les bases per un nou model turístic català L’any 2006 han acabat els treballs d’elaboració i presentació del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005 – 2010, que ha de ser l’instrument que ajudi a consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat pel país. El Pla és un full de ruta del model turístic per als propers anys i marca les directrius per una oferta diferenciada de qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda, que sigui sostenible i territorialment equilibrada. En l’elaboració del Pla s’ha comptat amb la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 34 col·laboració del món acadèmic i la participació dels agents socials. Quant als plans de dinamització turística, durant el 2004 i 2005 s’ha aprovat el Pla de dinamització turística de Santa Susanna, i el del producte turístic Terres de l’Ebre. I a més, el Pla de foment del Consell Comarcal de l’Anoia, el del Consell Comarcal de La Selva, el del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el del Consell Comarcal del Berguedà, el del Consorci Ruta del Cister, el del Consorci Alba-Ter, el del Consorci del Ripollès, el de l’Ajuntament Banyoles/Consell Comarcal del Pla de l’Estany, el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el del Consell Comarcal de les Garrigues, el de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i, el de l’Ajuntament de Tossa de Mar (CTC). > Creació de l’Observatori de Turisme de Catalunya El nou Observatori de Turisme de Catalunya, creat també aquest any, és el primer ens que es dedica a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya. Té l’objectiu de potenciar el coneixement del turisme per donar suport a la presa de decisions i el disseny d’estratègies orientades a incrementar l’eficiència de la marca “Catalunya Turisme”. S’ha posat en marxa també el Programa Nacional de Recerca Aplicada i Tecnologia Turística (CTC). > Creació de l’Agència Catalana del Consum per protegir consumidors i usuaris El Govern va aprovar el projecte de Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum (ACC), que assumeix la competència exclusiva en matèria de protecció dels drets de les persones consumidores i usuàries. L’Agència és competent en les tasques d’informació, formació, educació, mediació, arbitratge, disciplina del mercat, inspecció i desenvolupament normatiu. Funciona de forma descentralitzada i substitueix els organismes que exercien les competències de la Generalitat en matèria de consum: la Subdirecció General de Consum i l’Institut Català del Consum. La nova agència ha atès 78.065 consultes a través del telèfon 012; 18.524 consultes directament i s’han realitzat 7.305 visites. Ha gestionat un total d’11.004 reclamacions i 4.522 mediacions i dictat 2.785 laudes. En aquests moments hi ha 3.307 establiments adherits a la Junta Arbitral de Consum de Catalunya; s’han creat col·legis especialitzats en matèria d’habitatge a través d’un conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge; s’ha impulsat la descentralització de col·legis arbitrals a tot el territori amb la realització d’arbitratges; s’ha iniciat la realització d’arbitratges a través de videoconferència per facilitar tant als ciutadans com a les empreses la realització de vistes arbitrals. A més, s’ha posat en marxa la itinerància de l’Escola del Consum amb gairebé 3.000 alumnes. Pel que fa al control inspector d’incompliment de la normativa del consum, l’Agència, a través de la xarxa d’alertes, ha detectat 1.976 productes insegurs, n’ha destruïts 248.993, retirat del mercat 1.638.370 – entre ells, articles tèxtils provinents de països de fora la UE per motius d’etiquetatge incorrecte o per ser potencialment insegurs–, i ha rebut 8.784 denúncies. D’aquesta informació se n’han derivat 38.927 actuacions inspectores i 2.080 expedients sancionadors (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 35 > Canvi de rumb a la promoció de la moda catalana El Govern ha canviat el rumb de la promoció de la moda catalana per centrar-se en la projecció internacional. L’any 2005 va aprovar el nou Pla de Suport Públic a la moda catalana, que s’ha posat en funcionament el 2006. Aquest pla està basat en el foment del talent emergent, d’una banda, i la internacionalització de les marques consagrades, de l’altra. Les conclusions d’un informe elaborat pel Departament de Comerç, que van revelar la poca eficàcia de les passarel·les, van contribuir també a la remodelació a fons de la Barcelona Fashion Week. Al cap de vint anys, la principal cita de la moda a Catalunya es transformarà a partir d’aquesta primavera i apostarà per dissenyadors emergents i per la projecció internacional de les empreses consolidades del sector. Es crearan el Gaudí Emergents i el Gaudí Internacional. S’han destinat 2,5 milions d’euros a l’Associació Moda Barcelona per tal de finançar les accions de promoció de Gaudí i Saló Gaudí Núvies (CTC). > Nou impuls a l’Artesania de Catalunya El Govern ha donat un nou impuls al sector artesà i a les seves línies estratègiques i ha presentat la nova imatge d’Artesania Catalunya, acompanyada de la inauguració de la nova seu d’Artesania de Catalunya, al carrer Banys Nous número 12. Mentre, s’està acabant d’elaborar la nova Llei d’Artesania de Catalunya, que vol crear el marc adequat que permeti instrumentar mesures per tal de fomentar i promocionar l’ofici artesà, vetllar per mantenir el prestigi i la qualitat del producte artesanal, sostenir la seva producció i fomentar el seu desenvolupament (CTC). En els pròxims mesos... • Aprovació del Pla Territorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), abans del juliol (CTC). • Desenvolupament de la primera fase del Pla Estratègic de Turisme 20052010 (CTC). • Creació de l’Agència Catalana del Turisme, en substitució de l’actual Consorci de Turisme de Catalunya (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 36 9. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ > Pla de Serveis i Continguts: 38 milions d’euros perquè els beneficis de les noves tecnologies arribin a ciutadans i empreses El nou Pla de Serveis i Continguts presentat l’octubre passat suposa una gran injecció de propostes per aconseguir que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) formin part de la societat, dinamitzar el procés de canvi cultural i organitzatiu per fer arribar la Societat del Coneixement als ciutadans i les empreses catalanes. En total, representa una inversió directa de 38 milions d’euros en més de 700 projectes fins l’any 2008 (UNI). > Accions per garantir l’accés a Internet a tot el territori el 2008 El Pla d’Infraestructures de Telecomunicacions preveu ampliar la xarxa de banda ampla a tot el territori de Catalunya per tal de garantir la plena connexió a Internet el 2008. El Pla, que representa una inversió de 488 milions d’euros, ha de potenciar la connectivitat telemàtica, incentivar l’oferta d’operadors i la demanda de la ciutadania i les empreses (UNI). > El Govern crea un operador públic de telecomunicacions El Govern i el món local, representat per Localret, han creat un operador neutre per millorar la cobertura territorial i la competència en qualitat, preus i serveis de telecomunicacions. El nou operador públic, el consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat) planificarà i gestionarà el desplegament de la xarxa de fibra òptica pel territori català amb l’objectiu de posar en valor les infraestructures de telecomunicacions existents a Catalunya, propietat de les administracions públiques, i completar la seva composició a través de la cessió d’infraestructures de tercers o bé mitjançant la nova construcció. S’han destinat 20 milions d’euros per executar la primera fase del projecte de desplegament d’infraestructures de telecomunicacions, aquest desembre (UNI). > Renovació del Gencat.net, amb continguts i serveis més accessibles El 27 d’octubre es va llançar el nou www.gencat.net, després d’un any de treball liderat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana. L’objectiu del nou portal de la Generalitat és millorar els serveis d’atenció ciutadana i per això està construït a l’inrevés: des del que demana i consulta el ciutadà, cap a l’organització administrativa. El nou portal vol establir un nou model de relació entre ciutadans i Generalitat basat en les necessitats dels usuaris (PRE). > El projecte Banda Ampla Rural ja cobreix una població de 850.000 persones El Departament d’Universitats ampliarà la cobertura del projecte Banda Ampla Rural fins a triplicar la població afectada en el cas de les comarques de Girona, Barcelona i Catalunya Central, i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 37 quadruplicar-la en la resta de població, això entre aquest any i el primer quadrimestre de 2007. L’ampliació de la despesa a 8,5 milions d’euros permetrà passar dels 317 nuclis de població previstos inicialment a 922, que pertanyen a 325 municipis. El desplegament s’ha iniciat a principis de 2006, finalitzarà el primer trimestre de 2007 i multiplicarà per quatre la població beneficiada, tot assolint els 384.462 habitants, davant dels 104.330 previstos anteriorment. La xarxa pública de Banda Ampla Rural s’ha desplegat fins ara unes 900 poblacions de les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre (UNI). > Tots els centres educatius disposaran d’Internet a l’aula el curs 2007-2008 El Govern ha impulsat un pla per fer posar al dia els centres educatius en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, amb una inversió de 167 milions d’euros. El pla preveu diverses actuacions en infraestructures, equipaments, suport tècnic, continguts educatius i formació del professorat. Entre elles, es farà arribar connexió a Internet a tots els centres catalans el curs 20062007, i Kits d’Internet a l’Aula pel curs següent (EDC). > Impuls a la implantació del programari lliure La Generalitat va iniciar el juny del 2005 la prova pilot de migració dels sistemes informàtics a programari lliure convertint la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, aquest novembre, en la primera unitat del Govern a iniciar el canvi tecnològic. En aquest sentit, les universitats catalanes gaudiran d’un campus virtual basat en programari lliure. El projecte Campus és una plataforma per a l’aprenentatge en línia o semipresencial amb capacitat per a 10.000 usuaris connectats simultàniament, amb aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil (UNI). > La Generalitat ajuda alumnes i professors universitaris a adquirir un ordinador portàtil La Generalitat va posar en marxa el setembre passat el projecte PortàTIC d’ajuts a l’alumnat universitari per comprar un ordenador portàtil. El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, en col·laboració amb les universitats, va oferir l’ajut de fins a 190 euros a un total de 5.000 estudiants i personal docent per adquirir un ordinador portàtil en el període comprès entre l’1 d’octubre i el 15 de desembre (UNI). > Fort impuls de la Xarxa de Telecentres de Catalunya El Govern ha dinamitzat el territori entorn de les TIC enfortint significativament la Xarxa de Telecentres de Catalunya. Ha finançat la renovació de 44 telecentres amb una inversió de gairebé mig milió d'euros. Els telecentres són punts d'accés públic a Internet que ofereixen recursos de formació, materials didàctics i divulgatius i que són atesos per persones expertes en l'ús de les tecnologies de la informació. A més de fomentar l’equilibri territorial i la diversificació de l'activitat �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 38 econòmica, són determinants per l’alfabetització digital (UNI). > Nova xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha iniciat el desplegament d’una xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil a una seixantena de municipis. Amb aquesta xarxa es vol mesurar i controlar de forma contínua i remota la radiació provinent de les estacions base de telefonia mòbil, informar la ciutadania i vetllar per la qualitat ambiental. El projecte ha suposat una inversió de 490.000 d’euros entre el DURSI i Medi Ambient (MAH + UNI). En els pròxims mesos... • Posta en marxa de l'Oficina Tècnica de Programari Lliure (UNI). • Remodelació de la Xarxa de Telecentres de Catalunya per ser, a banda d’un conjunt de punts d’accés a Internet, un espai de dinamització, formació i alfabetització digital (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 39 10. RECERCA I INNOVACIÓ > Més de 2.000 milions d’euros per a recerca i innovació fins al 2008 El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 (PRI) uneix per primera vegada les polítiques de recerca i investigació i preveu una inversió de més de 2.000 milions d’euros, incrementar el nombre de persones investigadores, impulsar les infraestructures de recerca i promoure la difusió científica entre la ciutadania. En el marc del Pla s’ha constituït el Consorci de Transferència de Coneixement per promoure el traspàs a la societat del coneixement científic de les universitats i centres de recerca. Fins al moment, el Govern ha augmentat les inversions al ritme previst, gairebé el 15% anual, per arribar a l’any 2008 a una inversió equivalent al 2,1% del PIB en recerca i desenvolupament (R+D) i al 5,20% del PIB en innovació, tal com recull el Pacte del Tinell. Només el 2005, el pressupost dedicat a recerca ja ha augmentat un 38%. Abans, el 2004, el Govern va destinar 437.629 d’euros a convenis de col·laboració entre les universitats, l’Institut d’Estudis Catalans i el Govern, d’acord amb el III Pla de Recerca de Catalunya 2004-2005, que va precedir el PRI (SLT + TRI + UNI). > Catalunya es constitueix com a Bioregió El 17 de novembre de 2004 es va constituir la Bioregió catalana, una iniciativa impulsada per la Generalitat per coordinar l’activitat dels investigadors en recerca bàsica i clínica, i també la dels emprenedors i de les empreses que treballen en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia. Hi participen diferents entitats públiques i privades, entre les quals el Parc Científic de Barcelona. A més, Catalunya s’ha integrat a l’EuroBioCluster del sud d’Europa, una xarxa de regions i ciutats amb una important activitat en les Ciències de la Vida i la Biotecnologia, i s’ha creat la nova Fundació privada Institut de Recerca Biomèdica, que vol ser un referent internacional de la recerca i la investigació en l’àmbit biomèdic amb especial èmfasi en oncologia i metàstasi. Aquest centre el dirigirà el doctor Joan Guinovart i comptarà amb un comitè científic extern presidit pel doctor Joan Massagué. La Generalitat hi invertirà 41,72 milions d’euros fins al 2008 (PRE + ECF + SLT + TRI + UNI). > El laboratori de llum Sincrotró començarà a funcionar el 2009 S’ha signat el conveni per a la construcció del Laboratori de Llum Sincrotró d’última generació, que començarà a funcionar el 2009 i que s’instal·larà a Cerdanyola del Vallès. El Departament d’Universitats pagarà 13,2 milions d’euros a l’Incasòl fins el 2020 per la compra de la parcel·la. A Europa només hi ha dos sincrotrons d’última generació com aquest (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 40 > Creació de nous centres tecnològics El Departament de Treball i Indústria ha signat els convenis de creació de nous centres tecnològics previstos en l’Acord estratègic per a la competitivitat, com ara el Centre Tecnològic de la Logística a Catalunya i la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai. El primer estarà al Prat de Llobregat i donarà suport a la recerca per millorar la competitivitat del sector logístic. El segon s’ubicarà a Viladecans i potenciarà la competitivitat de la indústria aeronàutica i de l’espai a Catalunya. A més, s’han signat acords per a la creació del Centre de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries de Lleida, el de Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació (CENTA) a Girona, el Media a Barcelona i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. Igualment, s’ha creat el protocol per a la creació de l’Anella de l’Agroindústria, una aliança dels tres centres especialitzats en biotecnologia del sector agroalimentari, el de Girona, el de Lleida i el de Reus. I, finalment, s’ha impulsat la creació del Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, un projecte compartit entre el CSIC i la UAB amb una aportació de 16 milions d’euros (8 milions cada part) i que s’ubicarà a Bellaterra. Aquest febrer s'ha presentat el Centre de Difusió Tecnològica de Lleida, que centrarà la seva activitat en la investigació i millora dels materials de la construcció. El centre, ubicat al Parc Tecnològic de Gardeny, forma part de la Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica del CIDEM des del mes de desembre del 2005. El nou centre pot optar així a l’ordre per a la concessió de subvencions destinades a incentivar els plans d’actuació dels centres tecnològics del 2006. La previsió és que aquesta línia tingui una dotació d’uns 4 milions d’euros (PRE + TRI). > El supercomputador “Mare Nostrum” s’instal·la a Catalunya Arran d’un acord entre el Govern, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la UPC, el quart supercomputador més potent del món, el “Mare Nostrum”, s’ha instal·lat a Barcelona. El “Mare Nostrum” és un conjunt de potentíssims ordinadors connectats en xarxa que pot processar 40 bilions d’operacions per segon. La seva presència a Catalunya permetrà atreure investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat científica del país (UNI). > Fort impuls pressupostari en quatre anys a l’Institut d’Estudis Catalans Convertir l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en la veritable acadèmia nacional catalana i en el referent dels poder públics a l’hora de realitzar dictàmens i informes sobre aspectes estratègics del futur de Catalunya. Aquest és l’objectiu del contracte programa que el Govern ha signat amb l’IEC de cara als propers quatre anys 2005-2008 per un total de fins a 26,7 milions d’euros (CLT + UNI). > Desplegament del Programa de centres de recerca Gràcies al Programa de centres de recerca ja s’han reconegut 904 grups de recerca a Catalunya. La iniciativa pretén agrupar, coordinar i fer visibles les activitats dels centres i instituts de recerca �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 41 independents creats durant els darrers anys i que fins ara no disposaven d'una institució comuna. S’ha posat també en marxa el Pla per a la carrera investigadora Catalunya i el Pla d’infraestructures Científiques i Tecnològiques (2006-2010), que suposa un increment del 40% del finançament per crear nous centres de recerca, fomentar la investigació empresarial i la transferència de coneixements dels parcs científics i tecnològics (UNI). En els pròxims mesos... • El Govern dedica el 2006 al foment de la Innovació (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 42 11. AGRICULTURA I PESCA > Celebració del Primer Congrés del Món Rural de Catalunya El Departament d’Agricultura impulsa el Primer Congrés del Món Rural, amb voluntat de continuïtat, com a fòrum on discutir i definir les grans línies de desenvolupament rural i agrari dels pròxims anys i assolir un diàleg entre el món rural i el món urbà. El Congrés presentarà les conclusions a finals de la primavera del 2006. Actualment es fan reunions dels diversos grups de treball per tot el territori (ARP). > Comencen les obres del canal Segarra-Garrigues Al mes de febrer de 2006 han començat les obres del primer tram del canal Segarra-Garrigues, que permetrà regar més de 70.000 hectàrees i beneficiarà més de 16.000 agricultors de 80 municipis de la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell i el Segrià. Es tracta de l’obra més complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. La Generalitat va concedir un aval a la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues, per un import màxim de 17 milions d’euros, que va obrir la porta a la contractació de les obres del primer tram del canal. El Segarra-Garrigues es convertirà en l’obra més complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. L’objectiu és tenir a finals del 2007 les primeres hectàrees de terra de regadiu (ARP). > 676 milions d’euros més per als regadius fins el 2013 El Govern ha doblat la inversió en regadius. El 2004 va encarregar a l’empresa pública Regsa (Regs de Catalunya SA) la construcció d’infraestructures de regadiu, amb una inversió de 676 milions d’euros fins el 2013 a càrrec de la Generalitat. Aquesta inversió garantirà que s’acabin en aquest període el regadiu de l’Algerri-Balaguer, tota la zona regable del Xerta-Sénia, el Garrigues Sud, el regadiu del Segrià Sud, el de la Terra Alta i el nou regadiu de la Conca de Tremp. L’any passat es van invertir els primers 55,5 milions d’euros d’aquest pla i el 2005 se n’inverteixen 68,5 milions (ARP). > Mesures per afrontar la sequera El Departament d’Agricultura va adoptar diverses mesures per fer front a les pèrdues ocasionades per la sequera: va demanar a la Unió Europea el pagament de les bestretes de la prima d’oví-cabrum i de l’ajut a superfícies per a determinats conreus herbacis, va crear una comissió permanent de seguiment de la sequera i va doblar l’import màxim dels préstecs als pagesos afectats de pèrdues per aquest motiu (ARP). > La nova Llei de Contractes d’Integració modernitzarà la ramaderia El 4 d’abril passat el Parlament va aprovar la nova Llei de Contractes d’Integració, impulsada pel �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 43 Govern, amb l’objectiu de garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment a les directrius sanitàries i de protecció del medi ambient. A més, la llei garanteix l’equilibri i la transparència entre les parts contractants. Per exemple, a partir d’ara els contractes s’han de fer per escrit (fins ara podien ser verbals) i es fixen les obligacions de l’integrador i de l’integrat (ARP). > Elaboració d’una nova Llei de Contractes de Conreu El Govern també ha aprovat el projecte de la Llei de contractes de conreu i d’adquisició preferent de sòl agrari, per facilitar l’accés de la pagesia a la propietat i la incorporació de joves al camp. A més, s’han incrementat un 10% els ajuts pels joves agricultors, amb l’objectiu de rejovenir el camp català (JUS + ARP). > El Contracte Global d’Explotació millorarà la viabilitat de les empreses agràries El Govern ha començat a implantar de forma pilot a quatre comarques el Contracte Global d’Explotació (CGE), previst en la Llei d’Orientació Agrària. La iniciativa s’ha posat en marxa al Pla de l’Estany, la Conca de Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà i ja ha rebut 6 milions d’euros. Es tracta d’un veritable pacte social per al medi rural, que implanta un sistema contractual integrat que pretén fomentar la producció d’aliments de qualitat, la millora de les condicions de vida i treball dels pagesos, el manteniment del paisatge agrari i de l’espai natural, l’ordenació de les pràctiques agràries i la incorporació de joves al sector (ARP). > Pla per equilibrar l’oferta i la demanda al sector vitivinícola i pagament d’ajuts El Govern ha presentat el Pla Sectorial de la Vinya i el Vi amb l’objectiu de marcar les pautes d’actuació del sector per al futur. A ell s’han d’adaptar els Plans de Reestructuració i Reordenació. Aquest Pla defensa un pacte a mig termini entre tots els agents del sector amb l’objectiu d’establir una autoregulació que equilibri l’oferta i la demanda. D’altra banda, el Departament d’Agricultura ha fet efectiu el pagament complementari als 197 productors acollits als plans de reestructuració i reconversió de la vinya a Catalunya per un import de 7,5 milions d’euros per les mesures finalitzades de la campanya 2004/2005. Aquests ajuts tenen per objectiu ajustar la producció vitícola a la demanda del mercat, compensant tant el cost de les mesures que cal dur a terme, com la pèrdua d’ingressos durant el període improductiu de la vinya (ARP). > Nova política d’ajuts i simplificació del sistema de pagament La reforma del pagament dels ajuts al camp és una de les actuacions que el Departament d’Agricultura duu a terme amb l’objectiu de simplificar i unificar les diverses línies d’ajut i, sobretot, fer més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. Aquest 2006 i per primer cop s’ha començat a aplicar el �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 44 sistema de Pagament Únic, amb la col·laboració de les organitzacions professionals agràries i les cooperatives. D’aquesta manera, es simplifiquen i s’unifiquen les diverses línies d’ajut i, sobretot, fa més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. El Pagament Únic inclou actualment els sectors de cultius herbacis, producció d’oli d’oliva i oliva de taula, farratges deshidratats, oví-cabrum, vaquí de carn, vaquí de llet i sacrifici de bovins. Igualment, a finals d’agost es va iniciar el pagament dels ajuts en compensació per l’encariment del preu del gas-oil, després que el ministeri hagués transferit l’import corresponent, de més de 5 milions d’euros. Un total de 12.322 sol·licitants rebran aquests ajuts (ARP). > Augmenten els ajuts per a la incorporació de joves al camp La Generalitat ha concedit 35,5 milions d’euros a les explotacions agràries en la convocatòria d’ajuts corresponents a l’any 2005, per a la modernització del camp i per afavorir-ne la incorporació dels joves. Ha augmentat la partida d’ajuts destinats a la incorporació de joves al camp, d’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i ha passat de 39.000 a 56.000 euros per jove. D’un total de 1.555 sol·licituds, 457 corresponen a ajuts per a joves agricultors. D’aquests joves, 50 s’han instal·lat en explotacions ubicades a la província de Girona; 107, a Barcelona; 169, a Lleida; 42, a Tarragona, i 89 a les Terres de l’Ebre (ARP). > Primera radiografia del Registre de plantacions de fruita dolça que pretén reordenar el sector El nou Registre de plantacions de fruita dolça que va crear el Govern el setembre passat permetrà conèixer la realitat del sector a Catalunya i trobar l’equilibri entre l’oferta i la demanda en algunes espècies varietals, davant la tendència a la diversificació varietal. Servirà també per garantir l’eficàcia de les mesures de gestió fitosanitària. La inscripció al Registre serà un requisit indispensable per beneficiar-se de les subvencions de la fruita dolça. El Registre ha rebut 1.045 declaracions per a la reconversió de conreu: 435 d’arrencada, 607 d’intenció d’arrencar i 3 sense especificar. I pel que fa a superfície, s’han declarat 2.003,68 hectàrees: 532,28 hectàrees d’arrencada, 1.466,98 amb intenció d’arrencar i 4,42 hectàrees no especificada (ARP). > Pas endavant per combatre els problemes derivats de les dejeccions ramaderes La Generalitat i el sector agroalimentari han iniciat conjuntament una campanya per resoldre les dificultats ocasionades a causa de les dejeccions ramaderes. És per això que s’ha creat el Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya GESFER, que té com a principal objectiu vetllar per al bon funcionament de la pràctica agrària per tal d’assolir un nou model de fertilització orgànica i mineral més sostenible (ARP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 45 En els pròxims mesos... • Pla de reconversió varietal de la fruita dolça (ARP). • A finals d’any, inauguració de la nova seu del Departament d’Agricultura a Lleida, al turó de Gardeny. El pressupost de l’obra és de 4,2 milions d’euros (ARP). • Presentació del Pla d’Impuls de l’Agricultura Ecològica el juny de 2006, per impulsar tant la producció com el consum. Aquest Pla es definirà al Llibre Blanc de l’Agricultura Ecològica, que està en preparació (ARP). • Elaboració d’un Pla de Pesca comú per a tota la flota pesquera espanyola del Mediterrani, en col·laboració amb l’Administració Pesquera de l’Estat i les comunitats autònomes implicades (ARP). • Creació de la Llei d’espais agraris/Fons de terres, després de l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu, que estableix el dret d’adquisició preferent per part de l’Administració. El Departament d’Agricultura podrà exercir-lo per crear el fons de terres i el seu ens de gestió (ARP). • Elaboració de la Llei de Pesca catalana, perquè s’aprovi al Parlament aquest 2006 (ARP). • Creació del Registre de Vinyes de Catalunya, amb l’objectiu de fer aflorar les vinyes il·legals. Serà operatiu en la propera campanya (ARP). • Creació de l’Agència de Desenvolupament Rural (ARP). • Creació d’un Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya, interlocutor amb les organitzacions més representatives del sector (ARP). • Durant aquest any s’acabarà d’executar el Programa de Desenvolupament Rural 2000-2006 (ARP). • Elaboració de la Llei de Qualitat Agroalimentària (ARP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 46 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 47 • III • UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA • 12. EDUCACIÓ > Aprovat el Pacte Nacional per a l’Educació Després de mesos de negociacions, el departament d’Educació i 20 entitats de la comunitat educativa han segellat aquest febrer el Pacte Nacional per a l’Educació, un acord històric entre gairebé la totalitat del sector educatiu que ha de servir de base per a l’elaboració de la futura llei catalana per a l’educació. L’aplicació de les mesures que inclou aquest Pacte suposarà una inversió de gairebé 1.200 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Entre les mesures acordades en destaca la implantació de la sisena hora diària de reforç a partir del curs vinent a l’escola pública (EDC). > 30.000 noves places de llars d’infants El Govern ha signat un acord amb les entitats municipalistes per a la creació de 30.000 noves places públiques de llars d’infants fins el 2008. Fins el moment, 264 ajuntaments ja s’han compromès a la creació de 22.416 noves places, el que suposa gairebé 75% del total. Amb aquest nou Mapa de Llars d’Infants, el nombre de places d’escoles bressol públiques es multiplicarà per dos i arribarà a les 60.000. S’hi destinaran 150 milions d’euros (EDC). > 816 milions d’euros per a construir noves escoles en dos cursos El curs 2005-2006 entren en funcionament 67 nous centres escolars a tot Catalunya, d’acord amb el Pla Quadriennal de Construccions Escolars 2004-2007. Aquests centres se sumen als 37 posats en marxa el curs anterior. Les 270 noves construccions i ampliacions necessàries dutes a terme des de (eliminat setembre) 2004 suposen una inversió de 816 milions d’euros. A més a més, en aquest context de creixement de població escolar i d’increment de centres educatius, durant el curs 20052006 s’instal·len 92 mòduls provisionals per afrontar l’augment de la demanda de places escolars (EDC). > 10.200 docents més a les escoles i instituts catalans El Departament d’Educació ha incorporat 4.200 mestres i professors a les escoles i instituts catalans fins el dia d’avui. 2.139 docents es van incorporar el curs 2004-2005 i més de 2.000 ho fan aquest curs. A més, el Departament preveu 6.000 noves incorporacions pel 2006-2007, per complir tres compromisos: l’establiment de la sisena hora lectiva a l’educació primària, la reducció de les hores de classe per docent (de 25 a 23 a la setmana) i fer front a l’augment de la població escolar. L’increment del nombre de docents permetrà tenir grups més reduïts, posar en pràctica un conjunt de programes d’innovació educativa i introduir nous perfils professionals als centres (EDC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 48 > 7.195 noves places de mestres i professors a l’escola pública El Govern ha aprovat fins el moment tres ofertes d’ocupació pública per 7.195 noves places de docents, corresponents a 2004 (950 places), 2005 (3.680 places) i 2006 (2.565 places), dins del compromís d’augmentar la plantilla dels centres docents i d’estabilitzar-la, reduint el nombre d’interins fins a tan sols el 8%. D’aquestes noves places, 4.440 pertanyen al cos de mestres, 2.218 del cos de professors d’ensenyament secundari, 391 de professors tècnics de formació professional i 146 de professors d’escoles oficials d’idiomes. El Govern té previst de convocar 9.640 places més fins 2008 (EDC). > 748 centres docents han iniciat programes d’innovació educativa Aquest curs, 748 centres inicien els programes d’innovació educativa. Es tracta de vuit iniciatives diferents per millorar la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i social. Els programes abracen diversos àmbits educatius, des del foment de la lectura o la igualtat de gènere fins a l’educació mediambiental o la convivència i mediació escolar. Destaca el programa de llengües estrangeres, per facilitar l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès a partir dels 4 anys, que s’aplica a 100 centres educatius. Un dels programes més importants és el de Salut i Escola, que té com a objectiu millorar la coordinació entre l’escola i els serveis de salut per donar resposta a les necessitats dels adolescents i promocionar hàbits i estils de vida saludables. 28 escoles participaran al programa Salut i Escola aquest curs, i està prevista la implantació a tots els centres durant el curs 2007-2008 (EDC + SLT). > 4.500 places de cicles formatius i quatre nous centres integrats de Formació Professional El Govern ha creat 4.500 places noves d’alumnes de formació professional a tot el territori, arran de la creació de 151 nous cicles formatius als centres públics aquests dos últims cursos. El Departament d’Educació va iniciar aquestes actuacions l’any 2004 per facilitar l’accés a la Formació Professional i millorar-ne la qualitat. També s’ha creat una xarxa de centres integrats de formació professional i s’ha fomentat la participació de les patronals, sindicats, associacions empresarials i administracions locals en el desenvolupament d’aquest nou sistema formatiu. Aquest any, els departaments Treball i Indústria i d’Educació han signat la creació dels primers 4 centres integrats de la nova xarxa. Treball i Indústria en gestionarà directament dos, ubicats al Baix Llobregat (sector automòbil) i a Tarragona (sector químic) (EDC + TRI). > 560 milions per millorar les condicions laborals del professorat La Mesa Sectorial del personal docent no universitari va arribar a un acord pel qual el Govern es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 49 compromet a invertir la xifra de 560 milions d’euros fins el curs 2008-2009, que serviran per engegar diverses iniciatives per millorar les condicions laborals i retributives del professorat dels centres públics. Entre aquestes mesures hi ha l’augment de 4.000 places del personal de suport als centres, la flexibilització dels horaris del professorat, l’augment de l’autonomia dels centres i millores significatives per la situació del professorat interí i substitut (EDC). > El programa de reutilització de llibres de text suposa un estalvi d’un 85% per fill o filla El present curs s’ha posat en marxa la primera fase del programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text, amb 522 centres seleccionats per iniciar-lo. Durant aquest primer curs, els centres rebran ajuts d’un total de 2,03 milions d’euros i se’n beneficiaran 113.000 alumnes. Amb la fase d’implantació generalitzada, a partir de 2007-2008, la despesa mitjana mínima per cada fill o filla passarà dels 1.700 euros de l’actualitat als 250 euros (25 euros per any en deu anys), cosa que suposa un estalvi d’un 85% (EDC). > Augment del finançament de les universitats: més de 5.000 euros per alumne El pressupost de la Direcció General d’Universitats va augmentar un 10'79% respecte al 2004. L’aspecte més destacat és l’increment del finançament de les universitats públiques en un 6,42%, tal com estableix la Llei d’Universitats (LUC), en una època de davallada demogràfica i en una situació en què, a Catalunya la despesa per estudiant ja ha assolit la mitjana europea. D’aquesta manera, ja hi ha quatre universitats (UPC, UPF, UdL, URV) que superen els 5.000 euros per alumne, un objectiu que consta en el Pacte del Tinell, i es preveu que la resta arribi a aquesta xifra l’any que ve. Si tenim en compte aquest paràmetre, les diferències entre universitats s’han escurçat des dels 2.040 euros l’any 2002 a 1.281 euros el 2005 (UNI). > Universitat gratuïta per a les persones minusvàlides, majors de 65 anys i víctimes del terrorisme Per primera vegada, la matrícula universitària és gratuïta per a les persones amb minusvalidesa, majors de 65 anys i víctimes d’actes terroristes, cònjuge i fills que es matriculin per primera vegada, d’acord amb les noves taxes que el Govern va fixar al juliol de 2004. Aquestes exempcions incentivaran l’accés d’aquests col·lectius a la universitat (UNI). > 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes Durant els dos últims cursos s’han posat en funcionament 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes, per arribar a la xifra de 39 centres en tot Catalunya i arribar al 97% del territori català. Les set darreres noves escoles inaugurades són a Banyoles, Berga, Vilafranca del Penedès, Ripoll, Valls, Amposta i Tremp. El curs 2006-2007 se’n posaran en marxa tres de noves, a Mollet del Vallès, Viladecans i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 50 Móra d’Ebre, i s’arribarà a les 42 EOI. Igualment, s’ha doblat el nombre de places del programa ORATOR per a estades lingüístiques, de les quals ja se n’ofereixen 900 per a alumnes de primària i secundària (EDC). > 168 noves instal·lacions esportives per al 2008 S’han atorgat 92 milions d’euros a municipis de tot Catalunya per a la construcció de 168 noves instal·lacions esportives que s’estrenaran abans de desembre del 2008. El 100% dels ajuntaments que han demanat subvencions, complint els requisits establerts, les han obtingut. D’aquestes noves instal·lacions se’n beneficiaran 600.000 persones i suposarà la creació de 1.650 llocs de treball cap al 2008 (PRE). > Impuls de l’esport als centres educatius L’últim curs s’ha engegat el Pla d’Esport a l’Escola, que preveu que al 2008 el 40% dels nens i nenes facin esport a l’escola, percentatge que ara és del 15%. El propòsit és arribar al 90% d’aquí a deu anys. S’han signat més de 200 acords de vinculació entre escoles i clubs, i la Secretaria General de l’Esport ha establert amb el Departament d’Educació un acord per potenciar la construcció de pavellons als centres educatius (PRE + EDC). En els pròxims mesos... • Aprovació de la Llei d’Educació Permanent (EDC). • Posada en marxa de l’Institut Obert de Catalunya (EDC). • Durant la legislatura es destinaran més de 30 milions d’euros per adaptar la formació dels professionals de l’educació a les noves necessitats, d’acord amb el Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010 (EDC). • L’Administració de l’Estat traspassarà a la Generalitat les competències en gestió de beques. Les dues administracions han signat un conveni per a la gestió de beques i ajuts a l’estudi per al curs 2005-2006, com a pas intermedi per elaborar i aprovar el traspàs definitiu (EDC + UNI). • Presentació del nou Pla d’Alt Rendiment esportiu Català (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 51 • Creació de nous Centres de Tecnificació Esportiva a Ripoll i Roses, un centre especialitzats de tecnificació d’esquí alpí a la Val d’Aran i un centre d’esquí de fons a la Seu d’Urgell (PRE). • Creació de la Confederació Esportiva de Catalunya per reordenar el sistema esportiu català perquè tots els agents esportius treballin de forma unitària (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 52 13. SANITAT > 3.301 milions d’euros en 799 actuacions als centres sanitaris catalans en vuit anys El Govern ha presentat el Pla d’Execució d’Inversions en Infraestructures Sanitàries 2004-2012, que preveu una gran remodelació dels equipaments sanitaris catalans en un termini de vuit anys. Aquesta planificació, que respon als objectius estratègics d’equilibri territorial, cohesió social i proximitat, suposarà una inversió de 3.301,1 milions d’euros en 799 actuacions en infraestructures sanitàries, amb 232 obres noves (178 CAP, 14 hospitals, 5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental) i 567 reformes i ampliacions. Els nous equipaments seran moderns, eficients i sostenibles (SLT). > Llistes d’espera més curtes: el temps mitjà d’espera per a operacions no greus és de 4,5 mesos Les llistes d’espera per operar-se s’han reduït un 11,8% en només dos anys. El nombre de persones que s'esperaven a Catalunya a finals de desembre de 2005 era de 58.700, mentre que el mateix mes de 2003 era de 66.567 persones. El temps mig que s'esperaven els catalans per operar-se també s'ha reduït en un 19,85%, ja que els pacients han passat d’esperar 5,64 mesos a finals de 2003 a 4,52 mesos al darrer mes de 2005. La reducció és més notòria en les intervencions amb més temps d’espera, com la pròtesi de genoll, que s’ha reduït dels 13,83 als 8,19 mesos. L'objectiu de la Generalitat és que a data 31 de desembre de 2006, 12 proves diagnòstiques tinguin un temps d'espera màxim de 90 dies (SLT). > 344 metges nous a l’Institut Català de la Salut L’any 2004 el nombre de metges i metgesses d’atenció primària va augmentar en 152 facultatius (129 metges de medicina familiar i 23 pediatres), a conseqüència del Pla de xoc aprovat pel Departament de Salut el juny de 2004, que preveu augmentar en un 38% el nombre de professionals en equips d’atenció primària. Al setembre de 2005 es van aprovar 192 places més de metges per l’ICS, a més de 141 places de tècnics especialistes. L’objectiu és arribar a un metge de capçalera per cada 1.500 habitants i garantir visites de deu minuts de mitjana (SLT). > Diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics El Programa de diagnòstic ràpid de càncer, que es va iniciar l’octubre de 2005, implanta un circuit de diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i que són causa de mortalitat (pulmó, mama i colon) a tota la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. L’objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà passi de la sospita al càncer, al diagnòstic i a l’inici del tractament (SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 53 > Desenvolupament de centres de referència a Catalunya El Govern aposta fermament per una política de centres de referència a Catalunya, amb la creació de diferents institucions, entre les quals destaquen el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, l’Institut de Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada, l’Institut de Recerca en Metàstasis tumorals, el Centre de referència en investigació en salut ambiental, el Centre d’Investigació en salut internacional, l’Institut Català d’Investigació en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Traslacional en càncer (UITC Vall d’Hebron) i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en AP (SLT + UNI). > Catalunya és pionera en dispensar cànnabis d’ús terapèutic Sis hospitals públics dispensaran cànnabis amb finalitats terapèutiques a partir de l’octubre de 2005 durant un any i mig, fruit del pla pilot engegat per la Generalitat amb l’aval del Ministeri de Sanitat. El projecte va dirigit a pal·liar els símptomes d’uns 600 malalts de càncer, esclerosi múltiple o sida (SLT). > Construcció de tres hospitals al Baix Llobregat, al Vallès i a la Garrotxa El 12 de juny de 2005 es va posar la primera pedra de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Joan Despí, que atendrà a 300.000 habitants i tindrà una inversió de 55 milions d’euros, aquest . D’altra banda, el 19 de gener es va presentar la maqueta del projecte del nou Hospital públic de Mollet del Vallès. Les obres d’aquest hospital i del d’Olot ja han començat (SLT). > Comencen les obres de 38 nous Centres d’Assistència Primària En el camp de l’Atenció Primària destaca aquest any l’inici de les obres de 38 centres i l’inici també de 56 projectes. El Servei Català de la Salut ha encarregat aquest 2006 la construcció de centres de salut a Cardedeu (Vallès Oriental), Cervelló (Baix Llobregat), l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i Salt (Girona), les obres dels quals finalitzaran el juliol de 2007. Se’n preveu un altra a Ocata-el Masnou (Maresme), que estarà disponible el setembre de 2007. La creació d’aquests centres, amb una inversió de 12 milions d’euros, descongestionarà algunes de les zones més col·lapsades (SLT). > L’ICS incrementarà un 83% la inversió per millorar els serveis i els centres El pla global de millores de l’ICS preveu una inversió de 140 milions d’euros durant l’exercici del 2005, un 83% més que en l’any anterior. D’altra banda, dins del procés de modernització de l’ICS, s’ha iniciat l’avantprojecte de Llei de creació de l’empresa pública ICS, per tal de dotar aquest organisme d’un d’una configuració jurídica que el faci més eficient, flexible i dinàmic (SLT). > Pla per fer front a una possible pandèmia de grip El Departament de Salut prepara un Pla per afrontar una eventual pandèmia de grip aviària amb el suport de gairebé totes les conselleries de la Generalitat. Paral·lelament, el Departament �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 54 d’Agricultura, Ramaderia i Pesca va delimitar unes primeres zones d’especial risc d’influència aviària: els Deltes de l’Ebre i del Llobregat i els Aiguamolls de l’Empordà i les va ampliar després els estanys de Pals, la desembocadura del Ter, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, l’estany d’Ivars i Vila-sana i l’aiguabarreig del Segre-Cinca. S’ha habilitat el telèfon 935617000 per a qui vulgui comunicar la trobada d’aus salvatges mortes i s’han analitzat unes 1500 mostres, cap de positiva (SLT + ARP). > Posta en marxa experimental de la recepta electrònica Des del desembre de 2005 s’ha posat en marxa la prova pilot de recepta electrònica a les ABS de Salt i de la Bisbal d'Empordà (Girona) i de Tortosa i Ulldecona (Terres de l’Ebre). A partir de l’abril del 2006 comença la segona fase amb proves reals en un grup reduït de pacients. La tercera fase, al juny del 2006, es farà extensiva la seva implantació a d’altres Regions Sanitàries durant el 2007 (SLT). > Primers passos de l’Agència de Salut Pública En l’àmbit de la salut pública s’ha creat l’Agència de Protecció de la Salut conjuntament amb el món local per tal de treballar el camp de la prevenció i promoció de la salut. Aquesta Agència actua com a embrió de la futura Agència de Salut Pública de Catalunya, que pretén protegir la població en l’àmbit de la salut alimentària i ambiental (SLT). > Esforç d’inversió per a millorar les urgències El Departament de Salut dedica 32 milions d’euros al Pla Integral d’Urgències de Catalunya 20052006 (PIUC). Una de les novetats del PIUC és reforçar l’atenció sanitària al malalt delicat i reduir el nombre de reingressos a l’hospital. Aquest pla de suport postalta es portarà a terme a 10 hospitals i es preveu que atengui a 1.200 pacients (SLT). > Especialistes de medicina esportiva als Centres d’Atenció Primària Per combatre el sedentarisme entre els ciutadans s’ha posat en marxa a 23 Centres d’Atenció Primària de Catalunya el Pla d’Implantació Progressiva (PIP). L’acord fomenta la prescripció d’activitat física com a eina terapèutica, reduint d’aquesta manera la despesa sanitària pública amb el suport i l’assessorament als centres de Salut dels especialistes en medicina de l’esport (SLT + EDC). En els pròxims mesos... • Creació d’uns 30 governs territorials de salut, conjuntament amb els ajuntaments, per compartir la presa de decisions en l’àmbit de salut (SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 55 14. SERVEIS SOCIALS > Augment dels complements de pensions per a les persones vídues amb rendes baixes i increment d’un 7,5% del nombre de beneficiaris Els ajuts del Govern de la Generalitat per a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes han experimentat una revalorització del 44% des del gener del 2004, i han passat d’un import màxim anual de 300 euros el 2003 a 432 euros el 2005. En total, el Departament de Benestar i Família ha aportat el 2005 un total de 44,5 milions d’euros a aquest pagament a unes 120.000 persones, que s’incrementen en un 7,5% (BEF). > 166 nous equipaments per a gent gran, persones amb discapacitat i amb malaltia mental Els plans del Govern en polítiques socials han suposat un increment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta de serveis i de cobertures públiques a Catalunya per a gent gran, persones amb discapacitats i amb problemes de salut mental. La planificació fixa la necessitat d’inversions per a la construcció de 47 nous equipaments públics de serveis residencials per part del Departament de Benestar i Família i un mínim de 166 en col·laboració amb la iniciativa local i social. La planificació dels nous equipaments s’ha fet tenint en compte les necessitats territorials i ha estat concebuda com una guia per a l’actuació dels gestors públics, amb el propòsit de resoldre els desequilibris territorials en la distribució dels serveis socials (BEF). > 3.370 noves places públiques de gent gran en dos anys Els darrers anys, els fons destinats als ajuts d’acolliment residencial per a persones grans amb dependència han evolucionat des dels 57,5 milions d’euros de l’any 2002 o els 71,8 milions del 2003, fins als 101,5 milions del 2005. Un augment de més d’un 40% dels recursos, que van fer possible incorporar 3.370 persones noves al sistema entre 2003 i 2004. L’objectiu és que 29.300 avis i àvies tinguin una plaça pública en una residència, pis tutelat o centre de dia, aquest 2006. Aquesta legislatura, a més, s’han fet públiques el número de sol·licituds de places geriàtriques, el nombre de places disponibles, el nombre de places ocupades i el nombre de persones en llista d’espera tant als centres públics com a les places concertades. Finalment, l’any 2005 el Govern ha destinat 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del programa Viure en família per a les persones amb dependència, el triple del que s’hi va destinar el 2003. En total, per tant, s’han destinat 225 milions d’euros en ajuts per a la gent gran el 2005 (BEF). > La Llei de prestacions garantirà que cap ciutadà estigui per sota del llindar de la pobresa El Govern va aprovar aquest desembre el projecte de Llei de prestacions ha de garantir uns ingressos suficients, per les persones amb rendes més baixes, amb l’objectiu que cap ciutadà de Catalunya �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 56 visqui per sota el llindar de la pobresa. L’objecte de la llei, inèdita a tot l’Estat, és la regulació de les prestacions econòmiques d’assistència social per tal de donar resposta a anys de reivindicacions de col·lectius molt desafavorits de Catalunya que reclamen veure augmentades les seves rendes. La iniciativa vol ser un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa (BEF). > Atenció social a 88.000 persones amb dependència permanent 88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació del Programa per a la promoció de l’autonomia i l’atenció a les persones amb dependències (ProdeP), adreçat a les persones amb dependència permanent per a les activitats de la vida diària. El programa vol coordinar i integrar els serveis socials i sanitaris per atendre els col·lectius amb necessitats específiques i dissenyar la futura Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF). > El Govern finançarà amb 140 milions d’euros els serveis socials d’atenció primària fins el 2008 Durant els pròxims quatre anys, el Govern destinarà un mínim de 140 milions d’euros per finançar serveis socials d’atenció primària als municipis de més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Això garanteix l’estabilitat de la cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments més enllà del mandat actual. El 2004, el Govern ja va destinar els primers 30 milions d’euros als ajuntaments i als consells comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament de Benestar i Família (BEF). > Nou model d’atenció a la gent gran d’entorns rurals i més serveis socials especialitzats El Govern ha posat en marxa un nou programa d’atenció diürna a la gent gran pensat per apropar i facilitar l’accés als recursos socials per a les persones grans que viuen en zones rurals o semirurals i que necessitin organització, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, i que veuen completada la seva atenció en el seu entorn social familiar. En aquesta mateixa línia s’han incrementat els serveis socials especialitzats en un pla 2004/2007 que incideix, especialment, en la gent gran amb dependències, les persones amb discapacitats i les què, a conseqüència d’una malaltia mental, necessiten suport social. En destaquen vuit programes pilot, engegats l’any 2005 en el mon rural, 1600 places d’atenció diürna en residència de gent gran, entre públiques i concertades i unes 264 places concertades en residències per a discapacitats. Pel que fa al suport a l’autonomia de les persones amb discapacitat hi ha hagut un increment de 814 usuaris, 670 en ajuts tècnics o puntuals i 1.429 per l’increment de suport econòmic a la llar (BEF). > Significatiu augment d’un 45% dels ajuts a les famílies amb infants menors de sis anys S’ha incrementat durant els anys 2004 i 2005 en un 45% la quantia de les ajudes a les famílies per �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 57 fills, que el 2003 consistien en un ajut universal per a fills i filles de 0-3 i 0-6 anys, amb la voluntat de donar un suport cada cop més integral a les unitats familiars. Els beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec l’any 2005 són més de 250.000 unitats familiars, amb una reserva pressupostària de 162.149.096,34 milions d’euros. Aquest ajut és una prestació econòmica anual de 575 euros per cada infant menor de tres anys i de 650 euros per a les famílies nombroses, i monoparentals des de l’any 2004, amb infants menors de sis anys (BEF). > Ajuts a 1.370 famílies amb infants bessons, trigèmins o quadrigèmins El Departament de Benestar i Família ha creat un nou ajut universal per part, adopció o acolliment múltiple, del qual se’n podran beneficiar unes 1.370 famílies. Els ajuts, que es van poder sol·licitar a partir de l’1 de febrer de 2005, són de 650 euros per família amb bessons, de 1.000 euros per família amb tres fills i de 1.200 euros per família amb quatre o més fills (BEF). > La Llei de serveis socials de Catalunya serà la primera a l’Estat que garantirà les prestacions socials Al mes d’octubre es va divulgar l’articulat de l’avantprojecte de la Llei de serveis socials de Catalunya, que marcarà un abans i un després en l’atenció social perquè proposa passar del model assitencialista a un nou model garantista i universal. Així, es vol garantir el dret als serveis socials per a totes les persones que ho necessitin, amb la proposta d’una cartera de serveis socials que s’ampliarà de forma progressiva durant set anys per aconseguir que més d’un centenar de serveis siguin d’accés universal. La proposta, fruit d’un ampli procés de participació de la societat civil que va acabar a finals del 2005, està pendent de l’aprovació del Govern (BEF). > Conciliació de la vida familiar i laboral dels funcionaris El Govern va aprovar el maig de 2005 el projecte de Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya pioner a l’estat espanyol. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP). > Campanya de promoció de l’acolliment familiar per a 217 infants Aquest mes de novembre s’ha presentat la campanya “Necessito una família” per promoure l’acolliment familiar de menors atesos en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 58 Adolescència. A Catalunya actualment hi ha 217 infants que podrien ser acollits (BEF). > Nous serveis i equipaments per a la infància en risc i les dones víctimes de violència Aquest any el Departament de Benestar i Família crea cinc Punts de trobada, a Barcelona i a Lleida, en el marc de les noves polítiques de suport a les famílies, i dos centres integrals especialitzats per a dones víctimes de violència de gènere a Salt i a Sant Feliu de Llobregat. El de Salt ja s’ha inaugurat i el de Sant Feliu s’inaugurarà abans d’acabar l’any. Els Punts de trobada són serveis destinats a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. En concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles en casos de separació o divorci; o en l’exercici del règim de visites per part dels familiars biològics als infants acollits en centres de la Generalitat o en famílies acollidores i que necessitin visites tutelades. Quant als centres integrals especialitzats, són centres d’atenció que donen informació i atenció a les dones i els seus fills i filles afectats per processos de violència. L’objectiu és que n’hi hagi un per regió (BEF). > Posta en marxa de tots els centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç previstos La posada en marxa aquest 2005 de 10 nous centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç significarà el compliment dels objectius fixats aquesta legislatura, per tal que gairebé totes les comarques de Catalunya disposin del servei. 660 infants podran rebre el servei gràcies a l’augment del pressupost: 9 milions d’euros el 2003, 11 milions el 2004 i 15 milions el 2005 (BEF). > Legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals El Parlament va donar llum verd a la llei que atorga el dret de valorar la idoneïtat per adoptar infants a les persones homosexuals a l’abril de 2005. El juliol de 2004, el Govern de la Generalitat havia enviat el projecte de llei a la Cambra, amb l’objectiu d’equiparar les persones homosexuals, en aquest i en altres aspectes, a les persones heterosexuals. Aquesta mesura també permet que un dels membres de la parella homosexual pugui adoptar el fill o la filla de l’altre, i equipara els drets successoris dels menors adoptats als que tenen els fills de les parelles heterosexuals. També modifica la figura dels tutors, perquè anteriorment no ho podien ser els qui convivien amb el pare o la mare del menor en una relació de parella homosexual (JUS + BEF). > Pla per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals El Govern ha creat el Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual per tal de contribuir a assolir la plena equiparació legal de les persones homosexuals i transsexuals i evitar actituds de discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 59 Presidència, encarregat de dissenyar i desplegar un Pla Interdepartamental per a la no discriminació d’aquestes persones, centra les seves actuacions entorn la igualtat, la llibertat i el benestar (PRE). > Més de 4 milions per a les entitats dedicades a la reinserció d’interns i menors infractors El Govern atorgarà subvencions per valor de 4,4 milions d’euros durant els anys 2006 i 2007 destinades a entitats col·laboradores del Departament de Justícia en programes de suport a la reinserció social d’interns i de menors per tal d’incrementar-ne l’abast i el nombre d’usuaris. L’objectiu d’aquests ajuts és complementar la capacitat d’intervenció de les institucions en els objectius de rehabilitació i reinserció de les mesures d’execució penal (JUS). > Un servei d’assistència social integrat atén els menors a la Fiscalia El Govern ha creat el Servei d’Atenció als Menors que es troben a la Fiscalia de Menors. Aquest organisme, depenent del Departament de Benestar i Família, prestarà un servei integrat i especialitzat per respondre a les necessitats dels menors detinguts que es troben a la Fiscalia, pel que fa a la informació, la representació, el compliment de la normativa vigent, així com atendre les situacions que es puguin generar. És un servei de 24 hores, que es posa en marxa a la Fiscalia de Barcelona amb l’objectiu d’arribar a tot el territori català (JUS + INT + BEF). > Un 18% més d'ajuts al teixit associatiu juvenil La Secretaria General de Joventut destina aquest any 2006 més de 6.266.000 euros a donar suport a les diverses actuacions i iniciatives de prop de 3.000 associacions i grups juvenils de Catalunya. Aquest suport al teixit associatiu és un 18% superior al de 2005, quan la inversió ja va arribar als 5,2 milions per recolzar 1.220 actuacions locals i comarcals concretes adreçades als joves, incloses als 419 Plans Locals de Joventut i 41 Plans Comarcals de Joventut presentats (PRE). > Augmenten un 59% els fons de suport a les polítiques de proximitat pel jovent La Secretaria General de Joventut destinarà aquest 2006 la quantitat de 8.236.470 euros a l’impuls de polítiques de proximitat pel jovent. Aquesta quantitat, que supera en un 59% la inversió de 2005, servirà per donar recolzament als ens locals i les coordinacions locals de joventut, les institucions més properes als ciutadans joves (PRE). > Impuls del Pla Integral del Poble Gitano El Govern ha creat una Comissió interdepartamental i el Consell Assessor que aprovaran aviat el Pla Integral del poble gitano. La comissió elaborarà el Pla, per combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques d’aquest col·lectiu, amb el suport del Consell Assessor del poble gitano, que dóna veu i participació oficial als interessos del poble gitano (BEF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 60 > Atenció als col·lectius de gitanos romanesos El Govern, a través del Departament de Benestar i Família, està coordinant l’atenció als col·lectius de gitanos romanesos entre els diversos departaments i institucions afectades. Des del juliol de 2006 fins a mitjan setembre 130 infants romanesos han rebut atenció al servei d’urgència de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (BEF). > Foment de la laïcitat i el respecte a la llibertat religiosa a presons i hospitals El Govern català, com a govern laic que és, ha signat convenis de reconeixement mutu amb diferents entitats religioses i laiques, on aquestes reconeixen la laïcitat com a marc de respecte entre les religions i l’administració. A més, els departaments de la Presidència i Salut, en col·laboració amb diversos experts i entitats, han elaborat la “Guia pel respecte a la llibertat religiosa en els hospitals”, un recull d’instruccions per garantir que cap persona se senti discriminada a un hospital a causa de la seva opció confessional. Les presons també recullen mesures per garantir la llibertat religiosa (PRE). En els pròxims mesos... • Aprovació del Decret de desplegament de la Llei de Suport a les Famílies (BEF). • Aprovació del Pla d’Inclusió Social de Catalunya (BEF). • Creació de nous recursos de protecció per a infants tutelats per la Generalitat a més dels que s’han creat en el període 2004-2005 (BEF). • Pla inclusió social: pobresa zero per a finals 2006 (BEF). • Llei de prestacions assistencials, a finals de 2006 (BEF). • Llei de Creació de l’Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF). • Avantprojecte de Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya (PRE). • Nou portal d’internet adreçat als joves: jove.cat (PRE). • Presentació als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 61 d’ubicació de locals de culte. Posteriorment es regularà definitivament aquesta matèria (PRE). • Elaboració d’una guia, protocol o recomanacions per garantir el respecte a la llibertat de culte en els tanatoris i cementiris (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 62 15. POLÍTIQUES DE DONES > El Govern impulsa més de 900 actuacions en polítiques de dones El V Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones a Catalunya 2005-2007, que durant les dues primeres anualitats ha comptat amb una inversió de 84 milions d’euros conté 519 mesures i 961 actuacions que s’executen, de manera transversal, des de tots els departaments per avançar i millorar la participació i la representació de les dones, i atendre de forma específica les necessitats de la població femenina. Del Pla en destaca el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció integral per a les situacions de violència masclista que inclou atenció urgent, suport econòmic i accés a l’habitatge i a la formació ocupacional, dins del Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones. El primer d’aquests centres s’inaugura a Salt el dia 14 de setembre i properament n’entraran en funcionament quatre de nous (PRE). > Entren en funcionament els dos primers jutjats de violència contra les dones Al mes de juny es van inaugurar a Barcelona els dos primers jutjats amb dedicació exclusiva envers la violència contra les dones. Aquests dos nous equipaments instruiran de forma especialitzada els casos relacionats amb la violència contra les dones amb una vessant afectiva (PRE + JUS). > Noves mesures per evitar els embarassos no desitjats Tots els centres sanitaris ja disposen del fàrmac que evita l’embaràs després d’una relació sense mètodes anticonceptius, arran del programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de Salut de Catalunya” del Departament de Salut i la Secretaria General de Joventut (PRE + SLT). > Primers convenis amb ajuntaments per a desenvolupar polítiques de dones Per primera vegada, el 2005 se signaren convenis amb els ens locals per finançar despeses derivades de l’elaboració, implementació o desenvolupament de polítiques de dones. La dotació, que el 2005 va ser de 2.000.000, és de 3.030.000 per al 2006, un 51,5% superior. En virtut d’aquests convenis, els municipis porten a terme diverses actuacions destinades a un ampli ventall d’actuacions que van des de oferir formació a les dones de l’entorn rural, passant per la recuperació de la memòria històrica de les dones, la introducció a les noves tecnologies, fins a desenvolupar estratègies de prevenció i serveis d’atenció en relació a la violència de gènere (PRE). > Increment dels ajuts a projectes d’entitats i d’investigació destinats a les dones La quantitat que l’Institut Català de les Dones destina als ajuts a projectes d’entitats el 2006 ascendeix als 1.590.000. Aquesta xifra suposa un increment del 76,6% respecte a l’any anterior. També es destinen 604.000 euros a beques i projectes d’investigació sobre dones. El 2005, un total �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 63 de 624 entitats van rebre ajuts per desenvolupar activitats destinades a les dones, així com 81 projectes d’investigació i 8 propostes editorials (PRE). > Actuacions de prevenció de la violència masclista entre joves i adolescents El Govern ha endegat per primera vegada actuacions de prevenció contra la violència masclista que pateixen les dones adreçades a la població jove a través de la iniciativa “Talla amb els mals rotllos”. L’any 2004 es va desenvolupar una àmplia campanya adreçada a les noies sota aquest lema, i a finals de 2005 se’n va fer una altra adreçada específicament als nois (“Enraona”). Al llarg d’un any s’han format prop de 100 nois i noies joves com a agents educatius en la prevenció de les relacions abusives. A través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions respectuoses entre les persones joves, tot fomentant la resolució no violenta dels conflictes. Aquests agents educatius ja han començat a realitzar tallers contra les relacions abusives en els instituts (PRE + EDC). > Creació d’un Gabinet de Gènere per fomentar l’accés de la dona a l’esport La Secretaria General de l’Esport, amb el suport de l’ICD, ha creat el Gabinet de Gènere, un grup de treball que lluita per facilitar l’accés de la dona al món esportiu, especialment en els òrgans de gestió i direcció, on la diferència entre homes i dones és, ara per ara, abismal. Així, batallar contra la desigualtat de les dones en l’àmbit esportiu s’ha convertit en un objectiu prioritari degut a la quasi nul·la participació femenina en l’esport del nostre país (PRE). > Impuls a la participació ciutadana amb les assemblees territorials de dones El Govern va aprovar al desembre de 2004 el decret del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), òrgan participatiu i consultiu de l’ICD, que incorpora la creació de les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya, per fer més participatiu el Consell i adaptar-lo a la diversitat territorial. Les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya són òrgans participatius del CNDC i tenen com a objectiu afavorir la proximitat entre la xarxa associativa femenina i l’ICD. Actualment un total de 256 entitats representants del moviment associatiu femení en formen part (PRE). > Incorporació de les dones a feines no habituals i impuls a la igualtat en les empreses Es potencia la incorporació de dones en sectors laborals amb escassa presència. En aquest sentit s’ha desenvolupat un curs per a dones operadores de grua torre –el primer que s’ha fet a l’Estat– que facilita la seva contractació en un lloc de treball que té força demanda i una nul·la presència de dones treballadores. A més, s’ha destinat un milió d’euros a promoure plans d’igualtat i agents d’igualtat a les empreses. Es tracta de donar suport a les empreses que incorporin en les seves polítiques internes la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, com a mesura de responsabilitat social. També es fomenten les accions que permetin a l’empresa millorar els resultats respecte a la paritat en la seva organització (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 64 > Es crea l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones La figura de l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones s’ha incorporat a l’organigrama del Departament de Treball i Indústria amb l’objectiu de coordinar totes les accions internes i externes adreçades a la introducció de la perspectiva de gènere (TRI). En els pròxims mesos... • Presentació del Protocol Marc i el Circuit Nacional per a l’eradicació de la violència masclista, iniciatives de coordinació interdepartamental i interinstitucional (PRE). • Aprovació de l’avantprojecte de Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, que regularà les polítiques contra la violència dins el marc de les competències de Catalunya (JUS + BEF). • Creació d’una unitat contra la violència familiar que gestionarà recursos contra els maltractaments de dones i infants per un import de 10 milions d’euros (BEF). • Convocatòria de subvencions per a la creació de centres d’emergència municipals per a dones en situació d’emergència (BEF). • Nous cursos per incorporar les dones en sectors laborals on tenen escassa presència (TRI). • Avantprojecte de Llei de garanties dels drets de les dones (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 65 16. IMMIGRACIÓ > 70 programes d’integració al Pla de Ciutadania i Immigració El juny el Govern va aprovar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, un pla dotat de 69 milions d’euros per a l’any 2005 per tirar endavant 70 programes adreçats a tota la ciutadania. El nou Pla de Ciutadania i Immigració (PCI) 2005-2008 articula les línies estratègiques d’actuació en matèria d’acollida i integració de la població nouvinguda a Catalunya. L’objectiu fonamental d’aquest Pla se centra en l’establiment de polítiques que ajudin a establir una societat on la presència de col·lectius i persones arribats de diferents països del món es gestioni correctament i aposta per una actuació sobre la primera acollida, l’escola, els espais socials tancats, la discriminació, el paper de les dones, el futur dels joves, la normalització a l’accés als recursos, els dèficits de convivència ciutadana i els drets i les obligacions (BEF). > Augment dels ajuts als ajuntaments per programes d’acollida i integració En el marc del Pla de Ciutadania i Immigració s’ha obert una nova línia d’ajuts als ens locals per desenvolupar programes d’acollida i integració l’any 2005, als quals es destinaran 13,5 milions d’euros. Respecte l’any passat, aquesta injecció econòmica representa un augment de 12.447.094 milions d’euros, que signifiquen multiplicar per dotze els recursos adreçats al món local en matèria d’acollida i integració. La Generalitat ha pactat el sistema de repartiment del fons amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya (BEF). > El Govern engega les aules d’acollida, una iniciativa pionera per fomentar la integració Un total de 951 centres docents catalans compten al curs 2005-2006 amb una aula d’acollida, 879 a centres públics i 72 als centres concertats. Les aules d’acollida, emmarcades dins el Pla per la Llengua i la Cohesió Social, són una iniciativa del Govern orientada a la integració de l’alumnat nouvingut i pensat per donar una resposta adequada a les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat, i alhora millorar la qualitat global de tot l’alumnat del centre. En aquesta línia, s’han impulsat fins el moment Plans Educatius d’Entorn a 52 municipis d’arreu el país per posar en aquesta direcció tots els recursos dedicats a l’educació per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment de tot l’alumnat (EDC). > Millora dels ajuts a l’allotjament del personal temporer La convocatòria d’ajuts destinats als ajuntaments pel manteniment o rehabilitació d’allotjaments col·lectius per personal temporer incorpora dues novetats importants. En primer lloc, els ens locals ara donaran suport a l’obligació de l’ocupador de subministrar un allotjament adequat a les necessitats del temporer contractat. La segona novetat és que s’incrementarà en un 30% la quantitat màxima de subvencions als ens locals perquè puguin construir o rehabilitar allotjaments per als treballadors �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 66 contractats en origen, de manera que el percentatge màxim de subvenció s’eleva fins al 80% del cost del projecte (ARP + TRI + BEF). En els pròxims mesos... • Programa Barcelona-Tànger, de cooperació i codesenvolupament amb el Marroc per a la formació de menors (BEF). • Projecte de Llei d’Acollida i presentació del Pla Integral d’Acollida (BEF). • Classes de català per a imams i per a les comunitats religioses que ho demanen (PRE). • Jornades sobre la gestió política real del pluralisme religiós a Europa, organitzades pel Govern i l’Institut Europeu de la Mediterrània (PRE). • Jornades sobre la situació de les dones a l’interior de les diverses religions, organitzades pel Govern (PRE). • Estudi sobre la situació relativa als locals de culte o oratoris i presentació als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda de locals de culte (PRE). • Jornada sobre els professionals de la diversitat. Proposta de mestratge de formació d’aquest nou col·lectiu (BEF). • Presentació de la Guia per al respecte a la pluralitat religiosa en l’àmbit hospitalari (PRE + SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 67 17. CULTURA > Increment d’un 23% del pressupost de Cultura El 2005 la dotació pressupostaria del Departament de Cultura ha crescut un 23% respecte l’any anterior i permet, entre altres coses, la posta en marxa del Centre de Desenvolupament Audiovisual, que assessora les empreses per millorar la viabilitat dels seus projectes, l’obertura de la nova seu de l’Arxiu Històric de Lleida i la creació de 4 noves biblioteques (CLT). > Més promoció exterior de la cultura catalana: Guadalajara i Frankfurt A finals del 2004 es va celebrar la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la cultura catalana va ser la convidada d’honor. El mateix any, la cultura catalana va ser escollida convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007 i coincidirà amb la celebració a Alemanya de l’Any de la Cultura Catalana. La cultura catalana també estarà present a Nàpols del 6 al 16 d’octubre, amb una programació d’arts escèniques, literatura, música i arts visuals (CLT). > Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals per reequilibrar el territori El Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144 milions d’euros entre el 2005 i el 2007 i preveu dotar tot el territori català d’una xarxa de teatres, auditoris, centres polivalents, arxius i ateneus a l’alçada de les necessitats de la ciutadania. El Pla preveu intervenir en 106 biblioteques, 216 equipaments de valor patrimonial, 72 equipaments culturals associatius, 25 equipaments d’arts escèniques i música i 29 espais culturals polivalents (CLT). > La Patum de Berga, declarada Patrimoni Mundial de la Unesco La Patum de Berga ha estat nomenada per la Unesco Patrimoni Mundial en la categoria d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial. El jurat, constituït per 16 personalitats de diferents àmbits, ha escollit La Patum d’entre 65 candidatures. La Patum és una festa que procedeix del teatre popular religiós de l’Edat Mitjana, que se celebra a Berga cada any per Corpus. Va ser seleccionada candidata espanyola a Patrimoni Mundial de la Unesco en una reunió del Consejo del Patrimonio Histórico celebrada el 18 de juny de 2004 a Santiago de Compostel·la (CLT). > El Pla de Biblioteques preveu construir 79 biblioteques noves Amb una inversió total de 32,9 milions d’euros, el Govern ofereix ajuts per a la construcció i la millora de biblioteques públiques. El Pla contempla la construcció de 79 noves biblioteques públiques i la millora de 13 que ja estan en funcionament. També s’han desplegat 21 bibliobusos que permetran un millor accés social al servei de biblioteca pública. El Programa Específic de Biblioteques 2006 ha estat dotat amb 16 milions d’euros, dins el PUOSC d’aquest any i preveu 41 actuacions de �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 68 construcció, remodelació o dotació d’equipaments. D’altra banda, el Govern ha concedit una subvenció de 4,5 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona, durant el període 2006-2015, per crear i millorar les biblioteques públiques (CLT). > Creació del Consorci Catalan Films & TV El Departament de Cultura va crear el Consorci Catalan Films & TV amb l’objectiu d’internacionalitzar el sector audiovisual català. L’ens està participat per les tres associacions de productors audiovisuals més representatives (Barcelona Audiovisual, Productors Audiovisuals de Catalunya, Associació de Productors Independents de Catalunya), per la CCRTV, per l’Entidad de Gestión de Derechos Audiovisuales i pel COPCA. També amb l'objectiu d'impulsar el sector, el Govern fa una aportació pluriennal (2006-2010) de 6 milions d’euros al capital social de la societat de gestió del Parc Audiovisual de Terrassa i de 166.666 euros anuals per a despeses de funcionament (CLT). > Preparatius per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts Josep Maria Bricall va presentar el març d’enguany la proposta per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts per encàrrec del Govern de la Generalitat, com a instrument per garantir la participació i l’autonomia del món de la cultura. Aquest nou ens, contemplat al Pacte del Tinell, ha de marcar les grans línies de la política cultural del Govern. El projecte de llei per la seva creació entrarà el darrer trimestre de 2005 al Parlament de Catalunya (CLT). > 6 milions per culminar la rehabilitació del MNAC La rehabilitació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’acabarà gràcies a una operació financera de més de 6 milions d’euros que costejarà el 50% del pressupost i permetrà afrontar la tercera i última fase de les obres. El pressupost total s’ha incrementat en un 38,5% i és de 17,8 milions d’euros. Així, el MNAC afrontarà una nova etapa de creixement i d’integració en els circuits internacionals i comptarà amb nous espais per acollir tots els serveis que ha d’oferir un gran museu. El desembre de 2004 ja es van inaugurar les primeres reformes. A més, el 2004 el Govern va iniciar el procés per declarar el Museu Picasso i el MACBA museus d’interès nacional, per tal de donar-los el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon (PRE + CLT). > Es preserva la producció digital catalana El Govern ha donat llum verd al projecte Patrimoni Digital de Catalunya (Padicat), que té la missió de recollir, preservar i difondre el patrimoni científic i cultural produït en format digital. El Padicat, que esdevindrà pioner a Espanya, està adscrit a la Biblioteca de Catalunya i donarà cabuda a 100.000 webs i 50 milions d’arxius. Hi ha prevista una inversió de 766.000 euros. Al llarg d’aquest any es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 69 preveu la producció del Pla pilot, pioner a Espanya, i l’any 2009 la implementació definitiva (CLT). > Nou finançament a les empreses culturals Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central Hispano) amb l’objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 12 milions d’euros a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres (CLT). > Pacte sobre l’art sacre de la Franja de Ponent La Generalitat ha aprovat les bases d’un acord de col·laboració amb el govern d’Aragó i els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó sobre les 113 peces d’art sacre del Museu Diocesà de Lleida que la diòcesi de la Franja reclama. La proposta recull la voluntat de resoldre el litigi iniciat el 1995 com a conseqüència de la segregació d'una part del bisbat de Lleida i que afecta algunes peces de la col·lecció d’art sacre del Museu Diocesà, fundat el 1893. De moment, la Generalitat esgotarà el termini fins a final de mes per decidir si permet la sortida de les obres d’art sacre de la Franja, tal i com estableix la llei de patrimoni (CLT). En els pròxims mesos... • El Preservació del patrimoni històric: pla d’actuacions a tres anys al Monestir de Poblet, pla director de les muralles de Tarragona i la primera fase de projecte museològic de la Seu Vella de Lleida (CLT). • El representarà les comunitats autònomes al Consell de la Unió Europea en matèria de cultura i audiovisual (CLT). • El Elaboració d’un Pla d’Infraestructures Culturals bàsiques que actuarà de forma prioritària a 22 Arxius Comarcals, 4 museus i a la Biblioteca de Catalunya (CLT). • Aprovació del projecte de llei del Consell de la Cultura i les Arts (CLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 70 • Aprovació Programa cultural d’integració, conjuntament amb el Ministeri d’Afers Exteriors i el Ministeri de Cultura, per presentar una acció concertada que identifiqui diversitat i drets culturals (CLT). • La Filmoteca de Catalunya concentrarà totes les instal·lacions a la Rambla del Raval de Barcelona. Això respon a un criteri de racionalitat per permetre una relació fluïda entre la Biblioteca, les dues Sales de Projecció, les Oficines i l’Arxiu-Serveis, així com una major comoditat per l’usuari. Només l’Arxiu-Magatzem restarà fora de Barcelona per raons de seguretat i ambientals. El pressupost del projecte és de 10,5 milions d’euros (CLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 71 18. IMPULS DE L’ÚS SOCIAL DEL CATALÀ > Foment de l’ús social del català amb el Pla d’Acció de Política Lingüística Els Plans d’Acció de Política Lingüística 2004-05 i 2005-06 inclouen mesures per potenciar l’ús social del català i fer més fàcil viure en aquesta llengua. El primer Pla d’Acció es va centrar en els àmbits de la immigració, les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials, i va comptar amb un pressupost de 3 milions d’euros. El segon Pla d’Acció, que s’ha posat en marxa pel setembre, busca fomentar l’ús del català entre els joves quan es diverteixen i entre els immigrants que fan el procés d’integració (PRE + CLT). > Accions per consolidar el català a les escoles En el marc del Pla per a la llengua i la cohesió social, el Departament d’Educació ha presentat les actuacions per consolidar la llengua catalana als centres educatius d’ensenyament no universitari per un volum de 35 milions d’euros. Una d’aquestes accions ha estat la constitució del Consell assessor de la llengua catalana a l’escola, que amb el consens d’experts ha d’establir les grans línies del sistema educatiu no universitari de Catalunya en termes lingüístics, el seguiment de l’ús del català per part del professorat i la consolidació en cada centre de la figura del coordinador de llengua, interculturalitat i cohesió social. Entre les accions hi ha la posada en marxa de 86 “Tallers en llengua catalana per a la cohesió social”, dotats amb 900 euros cadascun (EDC). > Plans pilot d’acolliment lingüístic a set ciutats Els Plans d’acolliment son una sèrie d’iniciatives per facilitar una integració lingüística en català a la població nouvinguda, que consisteixen en activitats com cursos de català, jocs lingüístics, grups de teatres amb gent catalanoparlant i nouvinguda, i programes de voluntariat lingüístic, entre d’altres. Aquests plans pilot s’han desenvolupat, de moment, a set ciutats catalanes: Badalona, Banyoles, Lleida, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic (PRE). > Cursos de normalització lingüística per a 78.000 persones El Consorci de Normalització Lingüística ofereix cada cop més cursos de català per a adults. Al curs 2004-2005 es van fer 2.698 cursos de llengua per un total de 61.694 alumnes. Durant el curs 20052006 està previst superar els 78.000 alumnes, el 58% dels quals seran persones d’origen estranger, amb 3.436 cursos. El Govern destina enguany 2,5 d’euros al CPNL per a actuacions d’acolliment lingüístic (PRE). > Campanya “Dóna corda al català” A partir d’aquest mes de febrer la campanya popular “Dóna corda al català”, s’adreça especialment al �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 72 públic jove. La campanya, que té com a objectiu fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de la societat, va començar el gener del 2005 (PRE). > Noves eines de correcció i traducció de català accessibles per Internet El Govern posa en marxa un corrector automàtic i un traductor automàtic de català, accessibles via Internet, per enfortir la presència del català en el marc de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El traductor inclourà, en ambdós sentits, els parells de llengües català-castellà, catalàanglès, català-alemany i català-rus, i, en un sol sentit, català-gallec, català-italià, català-portuguès i català-aranès. El corrector serà ortogràfic i gramatical i estarà desenvolupat amb programari lliure. Totes dues eines estaran disponibles el segon semestre de 2006 (PRE + UNI). > Obertura de cinc oficines de garanties lingüístiques El Govern, a través de la Secretaria de Política Lingüística, ha obert cinc Oficines de Garanties Lingüístiques a les seus de la Secretaria de Política Lingüística de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Aquestes oficines atenen consultes o denúncies a l’entorn del dret de viure en català, o en aranès a la Val d’Aran; s’encarreguen d’assessorar i oferir recursos a les empreses o entitats objecte de queixa o de denúncia, per facilitar-los l’ús del català, i ofereixen assessorament jurídic especialitzat (PRE). > Accions per garantir els drets lingüístics dels ciutadans S’ha distribuït a tots els edificis judicials una Carta de drets lingüístics per facilitar als usuaris el coneixement del seu dret a utilitzar la llengua oficial que desitgin. Quasi 400 jutges, fiscals i secretaris estan seguint programes individualitzats de formació en llengua catalana. D’altra banda, s’ha signat un protocol amb el Ministeri per assolir la plena normalització del català al Registre Civil (JUS). > Creació d’un servei de traducció de la justícia al català El Govern va dotar amb 5 milions d’euros la prestació dels serveis d’interpretació i traducció als òrgans judicials i fiscalies de Catalunya. A més, mitjançant la distribució de la primera Carta de drets Lingüístics, s’ha donat a conèixer als ciutadans els drets que tenen a utilitzar el català davant els òrgans jurisdiccionals de Catalunya (JUS). > El Servei Català del Doblatge assumeix la versió catalana de 350 pel·lícules cada any La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb el suport del Departament de la Presidència, ha creat el Servei Català del Doblatge, que assumirà la versió catalana per a televisió dels films estrangers que s’estrenin en sales comercials i la cedirà gratuïtament a les distribuïdores. D’aquesta manera, la podran incloure en les edicions de DVD i també posar-la a disposició de les televisions que en comprin els drets d’emissió. El servei, que compta amb un pressupost anual de 3 milions �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 d’euros, doblarà al català unes 350 pel·lícules cada any i gestionarà el fons històric de doblatge de Televisió de Catalunya (PRE). En els pròxims mesos... • El Creació de l’Agència Catalana del Multilingüisme (PRE). • Promoció d’una llei de llengües de les Corts generals (PRE). • Posada en marxa dels cursos de català per adults en línia (PRE). • Creació d’un Consell Assessor de la Llengua Catalana a l’Escola i un decret per potenciar i consolidar el català a les escoles (EDC). • Traductors automàtics català-castellà i català-anglès, en ambdós sentits de traducció, al gencat.net, per donar servei a les empreses i a la ciutadania (PRE). 73 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 74 19. SEGURETAT CIUTADANA > Els Mossos d’Esquadra arriben a Barcelona i ja donen servei a més de 4 milions de persones El Govern ha accelerat el desplegament dels Mossos d’Esquadra, de manera que a partir de l’1 de novembre de 2005, Barcelona ja compta amb la Policia de Catalunya. En total, s’han desplegat 2.614 efectius i entraran en funcionament 10 noves comissaries, una per districte. A més a més, s’ha inaugurat una nova comissaria dels Mossos a Igualada i durant l’any 2006 es construiran setze noves comissaries a les ciutats de Barcelona, el Prat de Llobregat, Reus, Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Esplugues de Llobregat, Cornellà, Montcada i Reixac, Ripollet, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Sabadell i Rubí (INT). > El pressupost per a Emergències i Seguretat Civil s’incrementa gairebé un 60% en dos anys El Govern va aprovar un pressupost total de 148,37 milions d’euros per a actuacions d’Emergències i Seguretat Civil durant l’any 2005. Aquesta xifra representa un increment del 59,4% respecte de l’any 2003. Paral·lelament, el Govern ha posat en marxa un pla de xoc fins l’any 2006 per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions de diversos parcs de bombers de tot el territori. De moment, ja s’ha aprovat destinar 30,9 milions d’euros per a les primeres actuacions, però la totalitat del pla representarà una inversió de 62,4 milions. A més, el Govern ha destinat 21,7 milions d’euros per a la compra de 59 nous vehicles de bombers i ha aprovat una despesa de 2,3 milions d’euros per adquirir camions escala. Altres actuacions importants han estat l’increment de recursos aeris (dos helicòpters i un avió amfibi) i la construcció i millora de torres de guaita (INT). > 112, nou telèfon únic d’urgències El Govern va aprovar el mes de febrer el Projecte de llei de regulació del servei públic d'atenció de trucades d'urgència i de creació de l'entitat de dret públic Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya. Aquesta Llei permetrà realitzar un salt qualitatiu en la implantació efectiva del número únic 112 d'atenció d'emergències, amb la creació d'un organisme en què, a més dels departaments de la Generalitat afectats, participaran les principals institucions i operadors que intervenen en les emergències, incidint en la revisió i millora permanent dels mecanismes de resposta immediata. El 2004 es va iniciar a Catalunya el desenvolupament del nou model d’atenció telefònica d’urgència, l’112, liderat pels departaments d’Interior i Salut. Aquest telèfon de resposta les 24 hores del dia permet als ciutadans i ciutadanes sol·licitar la intervenció dels serveis d’emergència de tot tipus, ja siguin sanitàries, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d’una situació que ho requereixi (INT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 75 > El Govern regula el personal que controla l’accés a les discoteques i sales de festa Un decret aprovat el juliol del 2004 va regular per primera vegada els requisits, l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés a establiments d’espectacles i activitats recreatives com discoteques i les sales de festa. L’objectiu d’aquesta nova normativa, segons la qual el personal de control d’accés haurà d’acreditar certa formació, és garantir els drets i les llibertats de la ciutadania i evitar qualsevol situació abusiva (INT). > Millor coordinació entre tots els cossos de seguretat i emergències El Govern ha aprovat una inversió de 13 milions d’euros fins al 2012 per al desplegament de la xarxa RESCAT de telecomunicacions d’emergències i seguretat de Catalunya, que dóna cobertura a tots els elements col·lectius implicats en la seguretat i les emergències. Actualment, cada cos o organització utilitza el seu propi sistema de telecomunicacions, amb recursos i tecnologies diferents. El sistema integrat de comunicacions RESCAT facilitarà la coordinació entre els col·lectius d’emergències, comportarà un menor cost i una major rendibilitat d’ús i comptarà amb una tecnologia molt avançada, segura i amb alt grau de cobertura i disponibilitat, permetent el posicionament geogràfic amb GPS. La xarxa RESCAT ja és operativa als municipis de l’àrea del Barcelonès, des de novembre de 2005, coincidint amb el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Enguany està previst continuar la implantació, coincidint amb els nous desplegaments dels operatius del cos de Mossos d’Esquadra, al Vallès Occidental i en alguns municipis del Baix Llobregat (INT). En els pròxims mesos... • Es desenvolupa el Projecte pilot de prevenció de les violències entre els joves a Castellar, Ripollet i Banyoles, de la Secretaria General de Joventut (PRE). • Aprovació del projecte de Llei sobre policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics (INT). • Elaboració de la futura llei que ha de regular l'exercici de la prostitució (INT + BEF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 76 • IV • POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL • 20. HABITATGE > 42.000 nous habitatges protegits i 40.000 rehabilitats en quatre anys La nova política d’habitatge del Govern de la Generalitat permetrà augmentar la promoció d’habitatges protegits fins als 42.000, la meitat en règim de lloguer, i fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges durant quatre anys. Les noves actuacions també eviten l’especulació en aquest mercat, amb mesures com la qualificació de l’habitatge per 90 anys o les transmissions a través d’un registre únic que constituirà la Generalitat i que serà cogestionat amb els Ajuntaments. A més, d’acord amb el Pla per al Dret a l’Habitatge 2004-2007, el Govern destina una mitjana de 100 milions d’euros l’any per fomentar la promoció i el lloguer de l’habitatge social (MAH). > 38.250 habitatges de protecció pública entre 2005 i 2008 de la promoció de sòl residencial El Programa del sòl 2005-2008 implica una inversió de 2.600 milions d’euros, dels quals 1.660 milions permetran activar 1.525 hectàrees de sòl residencial en els propers quatre anys per a la creació de 76.500 habitatges, 38.250 dels quals seran de protecció pública (PTO). > L’Incasòl construeix el doble de pisos de l’anterior legislatura El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Incasòl, ja ha construït o té en projecte 8.212 pisos de protecció oficial, 2.000 dels quals ja estan en construcció, fet que significa doblar la xifra del període 2002-2003, en què es van fer 4.914 vivendes. La meitat de les promocions seran de lloguer. Això ha estat possible, entre d’altres factors, a l’augment d’un 46% del pressupost de la Secretaria d’Habitatge (PTO + MAH). > 95 milions d’euros per a la rehabilitació d’habitatges i promoció d’habitatges de lloguer El Govern, en un any, ha pagat subvencions acumulades i endarrerides a prop de 50.000 famílies, per a obres de rehabilitació d’habitatges, i a empreses, per a promocions de lloguer, per un import global de 95 milions d’euros. Això permet preveure que l’any 2005 es podria cancel·lar la pràctica totalitat de deutes que l’anterior Govern havia contret en més de deu anys de recepció de sol·licituds sense suficient dotació pressupostària (MAH). > La Generalitat proporcionarà habitatge a 4.500 joves El 2005 la Secretaria General de Joventut va promoure 15 Borses Joves d’Habitatge amb l’objectiu d’afavorir l’accés dels joves a l’habitatge de lloguer. Amb aquestes, ja són 33 les Borses Joves d’Habitatge que hi ha a Catalunya, a través de les quals s’haurà proporcionat allotjament a més de �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 77 4.500 joves els anys 2004 i 2005. Aquesta iniciativa forma part del Pla d’actuació de les polítiques de Joventut que el Govern va posar en marxa a principis de l’any passat i que recull 36 programes adreçats a joves en matèria d’emancipació i participació. Enguany el pressupost és de gairebé dos milions d’euros, un 17% més que el 2005, i es posarà en marxa el programa “Préstecs per l’emancipació”, que consisteix a oferir crèdits a baix interès pel jovent per facilitar la creació d’una empresa pròpia, finançar l’ampliació dels estudis universitaris i per la primera instal·lació a l’habitatge de lloguer o de compra. Continua el desplegament territorial de la Xarxa de Borses Joves d’Habitatge, a les quals destinarà més d’un milió d’euros, i s’impusaran les Oficines Joves de Treball, que faran d’intermediaris entre els joves i el món del treball (PRE + MAH). > La Llei d’Urbanisme fomenta l’habitatge assequible El 2004 es va aprovar la llei que modifica i completa la Llei d’Urbanisme, per fomentar l’accés de la població a l’habitatge, la sostenibilitat en l’ús del territori i l’autonomia local. La nova llei estableix mesures per potenciar que hi hagi sòl per construir habitatge protegit i preveu que els plans d’ordenació urbanística municipal incloguin una memòria social. Està previst que ben aviat s’enllesteixi el reglament de la nova Llei d’Urbanisme, per tal de completar l’ordenament jurídic aplicable en aquesta matèria (PTO). > Creació de l’habitatge a preu concertat La Generalitat ha definit la nova figura de l’habitatge a preu concertat, com una línia d’oferta amb un preu intermedi entre l’habitatge protegit i els preus mitjans dels habitatges del mercat lliure, adreçada especialment als sectors que no poden ser beneficiaris de la protecció oficial ni poden accedir a l’habitatge lliure (MAH). > Presentat l’esborrany de la futura Llei de l’habitatge La futura Llei de l’habitatge permetrà afrontar de manera global, per primera vegada, tot aquells aspectes que garanteixin l’accés a l’habitatge, com ara la construcció, promoció, gestió, habitabilitat, conservació i rehabilitació, i les garanties als consumidors. Té en compte noves realitats en matèria d’habitatge, com ara l’assetjament immobiliari i la sobreocupació i crea un Registre Únic de Sol·licitants d'Habitatges Protegits a Catalunya. L’objectiu del Govern, que va presentar l’esborrany el 24 d’octubre passat, és que la llei la base d’un Pacte nacional pel dret a l’habitatge que ha de comptar amb la participació de tots els agents interessats. Paral·lelament serà aprovada pel Govern i iniciarà els tràmits parlamentaris el primer trimestres de 2006 (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 78 > Foment dels habitatges sostenibles i del lloguer social Una altra novetat de la política d’habitatge és el foment de la sostenibilitat en els habitatges protegits. Per això, la Generalitat aportarà 1.500 euros addicionals per a cada habitatge a aquelles promocions que fomentin l’ús racional i sostenible dels recursos. També s’ha constituït la Xarxa Catalana de Mediació per a l’Habitatge, amb la participació d’agents públics, privats i ONG per promoure el lloguer i la rehabilitació, que oferirà un sistema d’avals que permeti generar confiança entre els propietaris i faciliti l’accés a l’habitatge als sectors més desafavorits i als joves. Enguany es signaran convenis amb 45 municipis per a la constitució de Borses de Mediació Social (MAH). > Ajuts per als afectats pels despreniments del Carmel El Govern va aprovar un crèdit extraordinari de 95 milions d’euros per finançar les indemnitzacions i les despeses derivades dels danys ocasionats pels despreniments del Carmel, a Barcelona. L’Administració ha indemnitzat el 100% dels afectats que es van adherir al conveni el qual fixava 10.000 euros per persona en concepte de danys i perjudicis. D’altra banda, el Govern ha finalitzat els treballs de rehabilitació i restauració d’una desena d’immobles de la zona groga i s’ha fet públic l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del perllongament de la L5, que situa la nova cua de maniobres al costat de les cotxeres de Sant Genís. El nou projecte constructiu estarà enllestit el segon trimestre d’aquest any i, després de la seva aprovació, es podran reiniciar les obres. A més, el Govern va declarar el barri del Carmel com a Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral (PTO). > El Govern encara la solució a l’esfondrament del barri de l’Estació de Sallent Des de fa més d’un any, el Govern ha treballat per resoldre una situació pendent des de 1995, que afectava unes 333 llars del barri de l’Estació de Sallent. El mes de desembre el Govern va signar amb l'Associació de Veïns del Barri de l'Estació i l'Ajuntament, un conveni, dotat amb un import de 14 milions, que beneficiarà 172 propietaris d’habitatges deteriorats per l’esfondrament del sòl. Fins ara, s’han reallotjat els veïns de 60 llars afectades, s'han enderrocat 108 habitatges afectats i s’ha elaborat un pla d’emergència en cas que sigui imprescindible l’evacuació, entre d’altres actuacions. El Govern preveu la construcció de nous habitatges de protecció oficial que garanteixin abans de 3 anys el reallotjament total del barri en el mateix municipi de Sallent i prosseguir en procés de negociació amb els 165 propietaris d’habitatges amb els qui encara està pendent el marc indemnitzatori i de solucions de reallotjaments futurs (MAH). > 80 oficines locals d’habitatge i una xarxa de mediació pel lloguer Una figura clau per desplegar el Pla per al Dret a l’Habitatge són les Oficines Locals d’Habitatge, creades a partir del juny de 2005. A hores d’ara ja hi ha 80 oficines, presents a totes les comarques �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 79 catalanes, on es centralitzen totes les gestions en aquesta matèria en cada municipi, i durant el 2006 està prevista la creació de 80 Oficines més. A més s’ha posat en marxa la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social, un sistema de mediació dirigit a les persones amb especial dificultat per signar un contracte d’arrendament en el mercat immobiliari, que pretén incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats (MAH). En els pròxims mesos... • Es continuarà aplicant i desenvolupant el Pla pel Dret a l’habitatge 20042007 (MAH). • Està previst lliurar al Parlament la Llei del Dret a l’Habitatge, en fase d’al·legacions a l’avantprojecte; la Llei de creació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Llei de reforma de l’Incasòl, d’acord amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 80 21. MEDI AMBIENT > Millora de la preservació del paisatge i del litoral El 2005 es va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que, per primera vegada, identifica aquest concepte com un recurs i un patrimoni, i crea els instruments per a tenir-ne cura. També es va aprovar el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), que defineix i protegeix de manera definitiva la totalitat del sòl no urbanitzable i el sòl urbanitzable no delimitat situat dins els 500 metres d’amplada de la línia de la costa. En total, queden preservades 23.500 hectàrees de la costa catalana. Ja al desembre, el Parlament va aprovar la Llei de la informació cartogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i la Llei de l’Institut Geològic de Catalunya, impulsades pel Govern. La primera posa els fonaments per elaborar tot el conjunt d’informacions de base que permetran disposar dels recursos cartogràfics digitalitzats que els ciutadans i les empreses necessitaran cada vegada més. També es va aprovar definitivament el pla director del sistema costaner per a sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Aquest pla complementa el primer i estableix diferents graus de protecció a un àmbit de 650 hectàrees que conformen 44 sectors de 22 municipis catalans (PTO). > La Xarxa Natura 2000 protegirà el 26,5% del territori de Catalunya El Govern de la Generalitat ha proposat el 26.7% del territori de Catalunya per incorporar-se a la xarxa d'espais naturals que impulsa la Comissió Europea, la xarxa Natura 2000. La Comissió xarxa Natura 2000 del Govern treballa per la delimitació d’aquestes zones (MAH). > Mesures excepcionals per afrontar la sequera i millorar la gestió de l’aigua El Govern ha aprovat aquest any un decret de mesures excepcionals en la utilització dels recursos hídrics per fer front a la situació de sequera i de reducció de les reserves d’aigua dels embassaments. Entre aquestes mesures hi ha la protecció dels embassaments més afectats i la reutilització d’aigües depurades per al reg agrícola (veure el capítol 9, “Agricultura i pesca”) o el de camps de golf. D’alta banda, l’1 d’abril d’enguany va entrar en vigor en nou cànon de l’aigua amb l’objectiu que els consumidors facin un ús més racional de l’aigua i canviar els hàbits de la ciutadania que la malgasten, que en surten penalitzats. També s’han inaugurat Estacions Depuradores d’Aigües Residuals als municipis de Begues (Baix Llobregat), Castellar de n’Hug (Berguedà) i a Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet (Maresme), Breda (La Selva) i el Pont de Vilomara (Bages) (MAH). > A punt les obres alternatives al PHN El Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge han signat els tres primers convenis de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional. Un dels convenis és per a les obres �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 81 alternatives al ramal nord del transvasament des de l’Ebre a Barcelona; el segon és per a les obres alternatives a la connexió CAT-Abrera, que milloren l’abastament al Camp de Tarragona i el tercer per construir una xarxa d’abastament des de l’embassament de la Llosa del Cavall fins a les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages. Les primeres 30 actuacions alternatives al PHN tenen un cost de 1.333 milions d’euros, dels qual 678 milions seran finançats pels Fons de Cohesió de la UE i 237 milions, pel Ministeri de Medi Ambient (MAH). > Accions per resoldre el problema històric de l’embassament de Flix Des de fa més d’un any, el Govern ha estat treballant per acotar i poder resoldre la problemàtica històrica d’acumulació de residus contaminants provinents d’Erkimia a l’embassament de Flix. Una de les principals fites ha estat destinar més fons del Pla hidrològic nacional per descontaminar el riu sense detreure’ls d’altres actuacions. A més, amb la instal·lació de l’estació de control automàtica (en continu i a temps real) a Flix, l’Agència Catalana de l’Aigua garanteix l’abastament d’aigua en quantitat i qualitat del riu Ebre per a tots els seus usos (MAH). > Pla ambiciós per reduir els residus municipals de cara al 2012 L’octubre passat va presentar-se el Pla d’Acció per a la gestió de residus municipals 2005-2012. Aquesta pla desplega un nou model de gestió de la brossa fonamentat en la prevenció, la recollida selectiva i la recuperació dels materials continguts en la fracció restant, que és la part dels residus que no es recull selectivament. El Pla s’imposa l’objectiu d’aconseguir el 75% de reciclatge del vidre i del paper, el 55% de la matèria orgànica, i el 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics) i aconseguir que dos terços dels residus siguin reciclats (actualment només se’n recull selectivament el 25%). Finalment, el Pla obliga a la recollida selectiva de la matèria orgànica a tots els municipis i, per primer cop al nostre país, defineix les infraestructures de tractament de residus municipals necessàries a Catalunya: 108 instal·lacions, 53 de les quals són de nova construcció. Per a aquest 2006 el Govern destina 119 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 13% respecte l’any anterior. A més, els Hostalets de Pierola (Anoia) acollirà una nova planta de tractament de resta, el quart Ecoparc de Catalunya, amb capacitat de tractament de 300.000 tones anuals de brossa de municipis que ja han implantat la recollida de l’Anoia i del Baix Llobregat. El Govern finançarà amb 71,3 milions d’euros la seva construcció (MAH). > 19,5 milions d’euros als ajuntaments per millorar la gestió de la brossa El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinats 19,5 milions d’euros en ajuts als ajuntaments per promoure una gestió més sostenible dels residus municipals. Aquest import, que supera de 7 milions d’euros les ajudes atorgades el 2004 pel mateix concepte, inclou ajuts per a la recollida selectiva de la fracció orgànica o la clausura d’abocadors fora d’ús, entre d’altres (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 82 > 9 milions d’euros per impulsar la recollida dels residus orgànics a 200 municipis El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinat 9 milions d’euros en ajuts per a la recollida de la fracció orgànica durant l’any 2005 (l’any 2003 es van atorgar 2,8 milions d’euros). Són més de 200 municipis, en el quals hi viuen 5,3 milions de persones, els que tenen desplegada la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals totalment o parcialment (MAH). > 1.784 actuacions per al sanejament d’aigües residuals urbanes El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005), aprovat el desembre, preveu 1.784 actuacions de construcció de noves instal·lacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l’ús urbà de l’aigua. El programa, que té un cost d’inversió de 876,2 milions d’euros, assegura l’acompliment de la Directiva marc de l’aigua i, per primera vegada, concreta les competències entre sanejament en baixa i sanejament en alta (MAH). > Protecció definitiva de Gallecs El Govern ha aprovat definitivament l’abril d’enguany el Pla director urbanístic del paratge de Gallecs situat a cavall del Vallès Oriental i l’Occidental i sobre set municipis. D’aquesta manera la Generalitat preserva i ordena definitivament aquest espai de 774 hectàrees d’alts valors paisatgístics i agrícoles i clou un conflicte iniciat ara fa 35 anys (PTO). En els pròxims mesos... • Actualització del Pla d’infraestructures per a la gestió dels residus i establiment del contracte-programa de l’Agència Catalana de l’Aigua (MAH). • Delimitació definitiva de l’espai d’interès natural i paratge natural d’interès nacional de Pinya de Rosa a Blanes i Lloret (MAH). • Ampliació dels límits del parc natural i zona perifèrica de Montserrat (MAH). • Creació dels parcs naturals de Montgrí-Medes-Aiguamolls del Baix Empordà i de Prades (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 83 • Plans presentats pendents de ser aprovats pel Govern: Pla General de Política Forestal 2005-2014, Pla de Cabals de manteniment dels rius i Pla territorial sectorial de connectors biològics de Catalunya. El Pla Director de Sostenibilitat del Litoral està pendent d’elaboració (MAH). • Elaboració i aprovació de noves lleis: Llei de Caça de Catalunya, Llei de protecció de la Biodiversitat, Llei d’ordenació sostenible de la pesca recreativa fluvial i conservació dels ecosistemes aquàtics continentals a Catalunya, de la qual se n’ha redactat l’avantprojecte (MAH). • Inici de les obres alternatives als transvasament de l’Ebre (MAH). • Creació de l’Agència Catalana de la Natura. �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 84 22. ENERGIA > El nou Pla de l’Energia aposta per l’estalvi, l’ús d’energies renovables i la qualitat del subministrament Finalment, després de dos mesos d’informació pública i debat ciutadà, el Govern va aprovar l’octubre passat el Pla de l’Energia 2006-2015. El pla inclou mesures per tal d’estalviar energia i recursos en els diferents sectors consumidors (transport, indústria, serveis, llars...), potenciar les energies renovables, disminuir la contaminació i millorar la seguretat energètica, amb inversions associades que arribaran als 9.955 milions d’euros. L’objectiu és aconseguir un estalvi d’energia final del 10,6% respecte a la tendència actual. El percentatge de participació de les energies renovables es triplicarà i passarà del 3,3% (2003) a l’11% el 2015. En aquell moment, es preveu que la distribució energètica sigui de 3.500 MW eòlics, 100 MW fotovoltaics, 1.250.00 m2 de solar tèrmica, 50 MW de solar termoelèctrica, 2.474,8 MW d’hidroelèctrica, 121,5 MW d’aprofitament elèctric de biogàs, 18% de biodièsel i 6% de bioetanol (com a biocombustibles), 306.600 tep (tones petroli) de biomassa llenyosa i 198.781 tep de residus renovables. El pla també proposa una disminució progressiva del pes de les nuclears que passi del 55,8% actual al 35,5% el 2015, i començar el tancament de les nuclears l’any 2022 (TRI + MAH). > Primera plataforma d’intercanvi de drets d’emissió de CO2 El Departament d'Economia i Finances, l'empresa SENDECO2 i la Fundació Fòrum Ambiental han impulsat la creació de la primera plataforma d'intercanvi de drets d'emissió de CO2 de tot l'Estat espanyol. Aquesta borsa, que tindrà la seu a la ciutat de Barcelona, permetrà que les més de 1.000 empreses espanyoles afectades pel compliment del Protocol de Kyoto puguin comprar i vendre les autoritzacions d'emissió de diòxid de carboni que els ha atorgat el Govern espanyol d'acord amb el Pla Nacional d'Assignacions (ECF). > Inaugurat el parc eòlic més gran de Catalunya El Govern ha posat en marxa el parc eòlic de Rubió, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb una potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica que es feia fins ara a Catalunya. A més s’han presentat els projectes d’implantació de parcs eòlics de Catalunya, que permetran assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007, quantitat fixada per a aquesta legislatura i que permetrà el subministrament d’electricitat eòlica per a 850.000 famílies. Fins al moment ja s’ha assolit el 87% del total (1.308 megawatts dels 1.500 previstos) (TRI + MAH). > Construcció de nous parcs eòlics Treball i Indústria va arribar a un consens amb les entitats promotores dels parcs eòlics, Red �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 85 Eléctrica, les companyies elèctriques i els municipis, que ha permès posar en marxa els parcs que estaven autoritzats, solucionant el problema dels punts d’evacuació de l’energia produïda. D’aquesta manera, Catalunya avança cap a l’objectiu europeu de produir un 12% de l’energia mitjançant fonts netes i renovables. Actualment, a Catalunya hi ha 8 parcs eòlics en servei que sumen una potència instal·lada de 144 MW, 2 parcs més en construcció -78 MW- i 35 projectes amb autorització administrativa. En el curs de 2005 s’han autoritzat els parcs eòlics de Serra del Tallat, Serra de Vilobí, Era Bella, Coll de Panissot, Veciana, Vilalba dels Arcs i Montargull amb un total de 205.790 KW instal·lats (TRI + MAH). > 2,1 milions d’euros per canviar calderes i calefactors amb 10 anys d’antiguitat El Pla “renova’t” amb una dotació de 2,1 milions d’euros permet als particulars la renovació de calderes i escalfadors a gas domèstics, que tinguin 10 o més anys d’antiguitat. Es concedeixen ajuts de 150 euros als usuaris que canvien les calderes i 60 euros als que substitueixen els escalfadors a gas. Es preveu la substitució de 12.000 equips vells i altres nous i més eficients (TRI). > Promoure l’estalvi de combustible en la conducció de vehicles La campanya “Cuida’m gastaré menys” facilita als usuaris consells pràctics que els permeten reduir el consum d’energia, fer un ús racional del vehicle i augmentar la seva seguretat en el vehicle. El vehicle privat consumeix el 15% del total de l’energia que es gasta a Catalunya. Aquests consells per practicar una conducció econòmica permeten estalviar entre un 15% i un 20% de combustible (TRI). > Augment d’un 16% de les ajudes per a l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables El 2005 les ajudes als projectes en matèria d’estalvi, eficiència energètica i aprofitament de recursos energètics renovables han crescut un 16% respecte a l’any 2004. L’augment respon al propòsit d’aplicar una política energètica basada en la racionalització de la utilització de l’energia i en la reducció de les emissions de diòxid de carboni i de gasos que contribueixen a l’escalfament del planeta i al canvi climàtic (TRI). > 9 milions d’euros per reordenar les línies elèctriques a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès El Departament de Treball i Indústria, l’Ajuntament de Sant Cugat, l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Endesa Distribució Elèctrica i Red Eléctrica Española han signat un conveni per reordenar les línies elèctriques d’alta tensió que transcorren per les zones urbanes de Valldoreix i el barri de Mirasol, al terme municipal de Sant Cugat, amb l’objectiu de minimitzar-ne les molèsties als ciutadans. La reordenació permetrà eliminar un tram de 4 quilòmetres de línia elèctrica. La compactació, el desplaçament i l'eliminació de línies són actuacions recollides al Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 86 En els pròxims mesos... • Inauguració de dos nous parcs eòlics a Tortosa, Baix Ebre (TRI). • Compactació, desplaçament i eliminació de línies elèctriques a les zones urbanes (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 87 23. TRÀNSIT I TRANSPORT PÚBLIC > 58 radars per reduir els accidents de trànsit La continuació del Pla integral contra la velocitat excessiva s'ha materialitzat al llarg d’aquest any 2005 en la instal·lació de 44 noves cabines i 34 radars nous. Aquests, sumats als ja existents (36 cabines i 24 radars) suposen un total de 58 radars que de forma rotatòria s'ubicaran en 80 cabines repartides per la xarxa viària catalana. En el primer any d'aplicació del Pla integral contra la velocitat excessiva, en els trams sota control de radar s'ha reduït en un 33% el nombre d'accidents mortals. Pel que fa a les víctimes mortals i als ferits greus, la reducció ha estat també del 33%. Aquestes actuacions s’emmarquen en el Pla de Seguretat Viària de Catalunya 2005-2007, que persegueix la reducció del nombre de víctimes mortals en accidents de trànsit (INT). > Impuls de l’eix ferroviari transversal d’ample internacional Catalunya tindrà eix ferroviari transversal, que connectarà Lleida i Girona, amb estacions en les principals ciutats de la Catalunya Central, en un termini de 15 o 20 anys. L’eix permetrà la creació de noves línies mixtes d’ample internacional per a trens de mercaderies i viatgers, cobrirà les necessitats creixents dels fluxos de viatgers i mercaderies i donarà cohesió a la mobilitat del conjunt del país. Aquesta no és una infraestructura més sinó que suposa la ruptura d’un model de país unipolar que concentra les infraestructures principals a la seva costa i, per tant, suposarà una possibilitat de creixement per a les ciutats que connectarà (PTO). > Entrada en funcionament de la línia de rodalies entre Mollet i El Papiol L’impuls del transport ferroviari entre les ciutats de la segona corona metropolitana va ser un dels compromisos adoptats pel Pacte del Tinell. En aquest marc, i tot i que sigui competència de Renfe, ha entrat en funcionament per a viatgers i de manera parcial la històrica línia de rodalies entre Mollet i El Papiol, fins ara exclusivament de mercaderies (PTO). > La futura Línia Orbital Ferroviària unirà Vilanova amb Mataró La nova infraestructura unirà les ciutats de la segona corona metropolitana des de Vilanova i la Geltrú a Mataró en un recorregut de 106 km. La línia donarà servei a 25 estacions i a 870.000 habitants i es preveu que la utilitzin uns 16 milions de viatgers l’any. El desembre de 2005, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va presentar l’estudi de traçat d’una línia en què s’invertiran 1.227 milions d’euros. Aquesta línia facilita una comunicació en xarxa i contribuirà a dinamitzar la mobilitat de l’àrea metropolitana, afavorint l’ús del ferrocarril respecte el vehicle privat (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 88 > Prolongació de la Línia 2 del Metro de Barcelona Política Territorial i Obres Públiques ha fet públic l’estudi informatiu del futur perllongament de la Línia 2 del Metro de Barcelona. Es preveu que l’allargament doni servei a més de 15,5 milions de passatgers cada any i que les obres comencin el segon semestre de 2006. L’actuació preveu un termini d’execució d’uns 48 mesos (PTO). > La Generalitat es fa càrrec de la línia de tren Lleida-la Pobla de Segur Des de l’1 de gener de 2005 la Generalitat és propietària i té la competència total en la gestió de la línia ferroviària Lleida-la Pobla de Segur que el 2003 va tenir 117.000 viatgers. L’explotació depèn dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que ha signat un acord amb Renfe pels primers anys. El Govern vol revitalitzar aquesta línia, tot millorant la infraestructura i augmentant el nombre d’usuaris. Aquest mes d’octubre ha iniciat la primera actuació per renovar el tram de Balaguer a la Pobla. A més a més, s’estudia allargar la línia fins a la Seu d’Urgell i Andorra, amb la intenció que transporti també mercaderies (PTO). > En marxa la futura Llei Ferroviària de Catalunya El Govern afronta per primera vegada i de manera global l’ordenació del sistema ferroviari català amb el nou Projecte de llei ferroviària de Catalunya, aprovat l’11 d’octubre passat, i pendent de ser tramitat al Parlament. La Generalitat s’ocuparà així de planificar l’estratègia, el desenvolupament i la construcció de noves infraestructures del sistema ferroviari català a través de l’empresa pública Ifercat (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya). El nou projecte adapta la normativa catalana a les directrius europees i estatals, incorpora la liberalització del mercat ferroviari a Catalunya i afirma la Generalitat com a autoritat ferroviària (PTO). > Creació dels Consorcis del Transport Públic de Lleida, Girona i Tarragona per disminuir l’ús del cotxe privat Tot seguint l’exemple de l’àrea metropolitana de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona han impulsat respectivament consorcis del mateix estil per integrar l’oferta de transport públic existent, fer-la més eficient i fer disminuir l’ús del vehicle privat. El Consorci del Camp de Tarragona ja és operatiu, i pel que fa als de Lleida i Girona, se n’ha acordat la constitució (PRE + PTO). > El nou Observatori de Seguretat Viària centralitzarà i analitzarà totes les dades de trànsit El nou Observatori Català de Seguretat Viària, creat el juliol de l’any passat, és una eina de seguiment i avaluació continua que permet recollir i harmonitzar totes les dades sobre el trànsit per ajudar a determinar amb més precisió les línies d’actuació (INT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 En els pròxims mesos... • Nou projecte de les obres de la L5 al barri del Carmel. Les obres es reprendran la primavera vinent (PTO). • Obres de millora en l’intercanviador FGC-Renfe a Martorell (PTO). • Aprovació de la Llei ferroviària de Catalunya al Parlament (PTO). 89 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 90 24. POLÍTICA TERRITORIAL I INFRAESTRUCTURES > Dibuixar les necessitats en totes les infraestructures catalanes en un horitzó de vint anys Per primera vegada, el Govern català ha realitzat un document que planifica de forma integrada totes les necessitats en les infraestructures catalanes, el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya (PITC), on es dibuixen les prioritats actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària catalana fins al 2026. El PITC significa una clara aposta pel ferrocarril amb 800 km de noves línies d’alta velocitat, més de 300 km de noves línies convencionals, la millora de 576 km de línies existents i una inversió que dobla la destinada a carreteres. El Pla millora la xarxa viària amb uns 1.500 nous km d’autovies i l’increment de la qualitat de les carreteres. Per desenvolupar-lo es preveu una inversió de 37.115 milions d’euros fins a l’any 2006, dels qual més de 25.000 milions, un 68% del total, es destinaran al ferrocarril i uns 12.000 a les carreteres (PTO). > La Llei de barris millorarà la qualitat de vida als barris en procés de degradació El Parlament de Catalunya va aprovar el maig del 2004 la Llei de Millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, destinada a evitar la degradació de diversos barris de tot Catalunya. En aquest sentit, en les dues convocatòries d’ajuts resoltes fins ara s’han concedit 198 milions d’euros a 30 barris. La tercera convocatòria, amb ajuts que sumen 99 milions d’euros, es va obrir el febrer de 2006 i es preveu que les subvencions que beneficiaran una quinzena de projectes s’adjudiquin abans de l’estiu. Així, amb aquesta convocatòria s’hauran incorporat al Programa gairebé 45 barris d’arreu de Catalunya. El Govern preveu tancar la legislatura amb quatre convocatòries que hauran generat una inversió de 800 milions d’euros a uns 60 barris de Catalunya (PTO). > Generalitat i Estat invertiran més de 7.000 milions d’euros en set anys en obres prioritàries a les carreteres Un conveni signat entre les dues administracions preveu una inversió conjunta de 7.345 milions d’euros en els propers set anys en un centenar d’actuacions a les vies catalanes. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques invertirà 3.540 milions d’euros en 66 actuacions entre licitacions i inicis d’obres. Cal destacar-ne el desdoblament de l’Eix Transversal, la construcció de l’Eix del Llobregat, l’Eix diagonal, l’anella de les Gavarres, l’eix Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, VilanovaVilafranca, Vilafranca-Manresa, Reus-Alcover o l’autovia de la Conreria. Per part del Ministeri de Foment, la inversió prevista és de 3.805 milions d’euros per a l’autovia de l’A-14 entre Lleida i Alfarràs, l’A-2 entre Tordera i la frontera francesa, l’A-22 entre Lleida i Osca, l’A-26 entre Figueres i Besalú, l’A-27 entre Tarragona i Lleida, l’A-7 entre el límit de Castelló i Abrera, i la B-40 entre Abrera i Terrassa, entre d’altres (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 91 > Impuls a la planificació territorial de Catalunya: els primers plans a punt El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha promogut un dels impulsos més importants donats mai a la planificació territorial de Catalunya. En 48 mesos ha posat en marxa l’execució de 7 plans territorials d’arreu del país, previstos des de 1983 i encara no redactats, així com la revisió del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, l’únic vigent fins ara. S’ha emprès la redacció de 19 plans directors urbanístics i s’ha donat prioritat a aquells que comprenen zones sensibles, on les tensions d’ocupació de sòl són especialment intenses. L’objectiu d’aquests plans és establir el sistema d’espais oberts, ordenar el creixement urbà i determinar l’encaix de les principals infraestructures que afectin a aquestes comarques. Els dos plans territorials dels quals s’ha presentat l’avantprojecte són el Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran i el de l’Empordà. El primer pretén assegurar les condicions de vida de tots els pobles pirinencs reforçant 12 ciutats i viles que actuaran com a pols prestadors de servei del territori. Pel que fa a l’Empordà, es regularà el creixement de les segones residències, es protegirà el sòl agrícola i el patrimoni ambiental, cultural i econòmic alhora que es promourà una racionalització de la xarxa viària millorant l'accessibilitat i la vertebració del territori. A més, el Govern ha iniciat els treballs del Pla Territorial del Camp de Tarragona (PTO). > Més de 100 obres a les carreteres Al llarg del 2004-2005 s’han dut a terme més d’un centenar d’obres a les carreteres catalanes, entre les quals destaquen la nova carretera Vic-Olot, el soterrament de la ronda nord de Granollers, la cobertura de la Gran Via de Barcelona en ambdós extrems, el desdoblament de la variant sud de Lleida i la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell (PTO). > Modificació de la Llei de Carreteres per facilitar la construcció d’autovies El Parlament va aprovar el 26 de maig de 2005 un projecte de llei del Govern per modificar la Llei de Carreteres de 1993 per facilitar la construcció de noves autovies sense peatges directes. Amb el nou redactat es facilita la participació de les empreses privades en la construcció i explotació de carreteres a canvi d’un cànon que pagarà l’Administració, mitjançant el contracte de concessió de l’obra pública, alliberant així l’usuari del pagament de peatges. La normativa inclou ara que cada projecte tingui un estudi de viabilitat econòmica, social i ambiental, que se sotmetran a informació pública, com també passarà amb el redactat final. Els ens municipals podran incidir en les vies que transcorrin pels seus àmbits (PTO). > El 2008 s’obrirà l’aeroport de Lleida a Alguaire El municipi d’Alguaire és l’opció del Govern per a l’emplaçament de l’aeroport de Lleida. El desembre de 2005 va sortir a informació pública el Pla director de l’aeroport i es preveu que les obres s’enllesteixin al llarg del 2008. La ubicació s’ha triat pel seu àmbit territorial, urbà i mediambiental, la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 compatibilitat amb el sector agrícola i la disponibilitat d’accessos i comunicacions (PTO). > Inversió de 105 milions d’euros en els ports del litoral La Generalitat destinarà 105,7 milions d’euros a través del Pla d’Inversions de Ports 2005-2008 a l’optimització de les instal·lacions portuàries i a la protecció dels espais portuaris en els pròxims quatre anys. El Govern també dotarà 29 ports de Catalunya dels recursos necessaris per rebre i tractar les aigües residuals generades per les embarcacions (PRE + PTO). En els pròxims mesos... • Aprovació inicial dels Plans Territorials de les Comarques Centrals, de Ponent, de l’Alt Penedès i la Garrotxa (PTO). • Eix viari Reus-Alcover (desdoblament C-14) en fase de licitació, per un import de 65,9 milions d’euros. Està previst que s’acabi al desembre (PTO). • Sortida a informació pública de la Llei d’obra pública (PTO). • Aprovació definitiva del Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, i el de l’Empordà (PTO). • Aprovació definitiva dels Plans Directors Urbanístics de la Vall d’en Bas i del Ges, de la Conca d’Òdena, del Pla de Bages, de la Plana de Vic i els de la Val d’Aran, la Cerdanya i el Pallars Sobirà (PTO). 92 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 93 �94 Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 Taula de codis departamentals Departament de la Presidència (inclou el conseller primer) PRE Departament de Relacions Institucionals i Participació REP Departament de Política Territorial i Obres Públiques PTO Departament de Justícia JUS Departament d'Interior INT Departament d'Economia i Finances ECF Departament de Governació i Administracions Públiques GAP Departament d'Educació EDC Departament de Cultura CLT Departament de Salut SLT Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ARP Departament de Treball i Indústria TRI Departament de Comerç, Turisme i Consum CTC Departament de Benestar i Família BEF Departament de Medi Ambient i Habitatge MAH Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació UNI �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 95 �96 Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 Índex per departaments Departament de la Presidència (PRE): 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 20, 24, 29, 36,39,40, 50,51, 59, 60,61, 62, 63, 64, 65, 67, 69, 72, 73, 74, 76, 78, 89, 93 Relacions Institucionals i Participació (REP): 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13 Política Territorial i Obres Públiques (PTO): 5, 26, 29, 77, 78, 79, 81, 83, 88, 89, 90, 91, 92, 93 Justícia (JUS): 7, 16, 17, 18, 29, 43, 58, 59, 62, 64, 73 Interior (INT): 29, 59, 75, 76, 88, 89 Economia i Finances (ECF): 7, 8, 9, 10, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 29, 39, 85, 86 Governació i Administracions Públiques (GAP): 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 29, 31, 57 Educació (EDC): 29, 37, 47, 48, 49, 50, 54, 63, 66, 72, 74 Cultura (CLT): 10, 14, 15, 40, 68, 69, 70, 71, 72 Salut (SLT): 23, 29, 39, 48, 52, 53, 54, 56, 60, 62, 67 Agricultura, Ramaderia i Pesca (ARP): 29, 42, 43, 44, 45, 54, 67 Treball i Indústria (TRI): 12, 20, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 39, 40, 48, 64, 65, 67, 85, 86, 87 Comerç, Turisme i Consum (CTC): 10, 20, 21, 23, 24, 33, 34, 35 Benestar i Família (BEF): 12, 29, 31, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 64, 66, 67, 76 Medi Ambient i Habitatge (MAH): 12, 38, 77, 78, 79, 80, 82, 83, 84, 85, 86 Universitats, Recerca i Societat de la Informació (UNI): 29, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 49, 50, 53, 73, 81 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Síntesi de l'acció de govern 2004-2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de Comunicació. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-31 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Balanç Acció política Model social Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que recull les principals actuacions entre 2004 i 2006 del govern presidit per Pasqual Maragall. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/655/BoletinAnalisisUrbano_1975_n1_PreciosSuelo_PM.pdf 53038f1144a1c7d6f1bf392081467dab PDF Text Text ����������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1637 Title A name given to the resource Los precios del suelo y el tamaño de las ciudades en el área regional de Barcelona. Description An account of the resource n.1 Verano 75, p. 27-31 Source A related resource from which the described resource is derived Boletín de análisis urbano Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Economia Urbanisme Barcelona Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Giménez Yuste, Mario Maragall, Pasqual, 1941- Abstract A summary of the resource. Article publicat conjuntament amb el seu company Mario Giménez, al butlletí del "Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-06-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/663/CuadernosPrimeroMayo_1976_n3_NosotrosLosFuncionarios_PM_Part1de2.pdf 7dd25ff972c6cb2c1949cff0db3db25d PDF Text Text �-t, CUADERNOS ANEXOS Comunicado de la conusion de información y prensa de la ASAM- SUMARIO I NTROD UCCI ÓN HIST ORI A D EL CO NF LICT O : D ESDE LOS INI CI O S HA STA EL 17 D E FE BRE RO D E 19 76 LA " NO C H E DE LOS FUNC IONA RIOS" D E LA " N OCH E D E LO S FUNC IONARIOS" AL " PLEN O DE LA VE RGÜENZA" ANE XOS Colección dirigida por : ALrDNSO C. CO M t N JUA N N . G ARC tA NIETO MANUEL LUD EVID EDUARDO MARTíN C ARLOS RAMÓN RAFAEL C ARLO S OBESO FERNÁNDEZ J U RAD O (UGl) MADUEÑO ( USO) NAVALES (CSC COO) SrcT(U.ria de rnbcción de' Cuadernos e Primero de Mayo ,.; C ARLO S NAVALES MANUEL LUDEVID H an elaborado nlC: número : Comisión de inform,¡ción de' 1.1 A~mblC'a de represenrantes de." los tubJ¡jJ¡OOfC'S del AyuntJ¡mie." nlO de." Barcelona Lo han redactado : MARIO GIMÉ NEZ PASCUAL M ARAGALL MARGARITA OfHO LS ' :otogufías: JORD! SaC rAS D ¡~e."ñn : ENRIC SAT U É w fotografíJ¡§ }' el disefio del interior y cubiertas] : Editorial Laia. S,A.. Constitución. 18-20. Bucd onJ¡_14 Primera edición: diciembre, 1976 D~il o legal: B. 46 .242 _ 1976 de C'S U edici én (inc!uid.a IJ¡ ~rC'Se."nución. ISBN , 84 • 7222 . 801 . O Impreso y encuadernad o en ; Roman}'l!Va.lk Vt rd.1guC'r 1. Capdl .1dC'S [Barce lona] Prim ed in Spain INTRODUCCION El relato que presentamos en este Cuaderno es la historia de unos hechos sin precedentes. D urante febrero y BLEA DE REPRESENTANTES sobre la aplicaci ón de los acuerdos marzo de 1976, tras largos años de pasividad y después del Pleno de 23 de marzo de 1976 de un período de fermentación. la mayoría de los diez mil funcionarios y empleados del Ayuntamiento de Barcelona E l 23 de marzo de 197 6 se cele- protagonizaron una dura lucha contra los responsables de bró el llamad o Pleno " de los funcio- su situación económica y laboral en un serio intento de narios" y, ta mbién "de la vergüen- mejorarl a. za" por lo inconcreto y vago de las Los aspectos más conocidos de esta lucha fueron : la soluciones aportadas. huelga, las concentraciones y marchas masivas. las asamRecordemos cuáles eran las petibleas de centro y generales y el encierro en las Casas ciones de los trabajadores del Ayun(amiento (funcionarios y eventua- Consistoriales la tarde y noche del 17 de febrero. Este les): no a las represalias y a la milita- encierro terminaría, tr as la entrada violenta de la policía rización; aumento lineal de 7 000 armada que lanzó bombas lacrimógenas. en una marcha pesetas -luego, tras la negociación. nocturna hasta el cuartel de bomberos. acompañada por aumentos de 6 000, 4 500. 3 000 las sirenas de coches-bombas y ambulancias municipales. Esta victoria . de la que los trab ajadores del Ayuntay 2 000 pesetas de las categorías bajas a las altas. con un coste total miento son conscientes. no ha producido todavía los para el A'yuntamiento de cua troci en- resultados apetecidos. A la lucha siguió la represión y la tos millones de abril a diciembre ; negociación; a la ola creciente del movimiento siguió la solución a los eventuales. a las muje- tregua, dolorosa para los que por primera vez descubrieres de limpieza y cantine ras; paga ron la fuerza de la unidad, y que. a pesar de todo. querían doble real y reconoci miento de los seguir adelante. representantes del personal para Pero las semillas de un cambio irreversible ya están todas las cuestiones pen die ntes. parsembradas. Lo están, ante todo. en la mente de miles de ticulares y generales . Hasta hoy. 4 de mayo (más de funcionarios que presenciaron atónitos y esperanzados lo un mes después del Pleno). no se ha que estaba ocurriendo . La resonancia de los hechos acontecidos aquellos publicado la relación de los acuerdos de la Ejecutiva que un par de días meses fue internacional. Desde el estallido de Barcelona. no pasaron muchos días sin que los bomberos franceses se antes prepa ró el Pleno, con alguna de las modificaciones y añadidos manifestaran en París y el sindicato de bomberos ingleses que éste introdujo. Los acuerdos enviase su adhesión. prometiese su ayud a y pidiese la deseran los siguientes : M odi ficar la militarización al gobierno. plantilla en at ención a la dur ación En el ámbito local, los funcionarios y empleados de de los empleados eventu ales y conlos ayuntamientos de Hospitalet. Cornell á, SabadelJ, etc., tra tados que no tienen cabida en la así como los de Madrid, iniciaron movimientos reivindivigente. mediante su ampliación con cativos consiguiendo ver satisfechas algunas de sus petilas ochocientas sesenta y cuatro placiones básicas. Otros trabajadores de la administración zas que figuran por categor ías y respública. como el Personal N o Docente (PN D) de las dos pectivo número , en el cuadro adjununiversidades de Barcelona. desarrollaron luchas de una to; refund irla con la vigente y. en su amplitud desconocida. caso, proceder al adecuado reajuste En resumen. los trabajadores municipales y de otras del grupo del que procedan y darle administraciones públicas han descubierto su identidad el trámi te que dispone el artículo 13 como tales y la posibilidad de manifestarla y de orga nidel Reglament o de Funcionarios de la Admini stración Local . zarse. �2 Es más, el cambio sin posible vuelta atrás afecta también a los ciudadanos, que han podi do comprobar con sus propios ojos cómo los funcionarios y empleados municipales sufren en el trabajo sus mismos problemas, que ya no son enchufados y parásitos a costa de la sociedad. El escrito de treinta y cuatro entidades ciudadanas, cuyo texto se reproduce en el capítulo 4, es una demostración de lo antes expuesto. Por eso tiene un valor incalculable. Por primera vez, agrupac iones ciudadanas de base rompen el hielo de las relaciones entre el pueblo y el funcionan o. ¿Cómo explicarse este hecho? Simplemente, como decíamos, la ciudad ha descubierto que un bomb ero, un policía municipal, un matarife, un empleado de hacienda, un operador del Centro Ordenador M unicipal (COM), o una "mecánica" del Hospital del Mar, son trabajadores con los mismos problemas que los demás. La prensa y la radio han informado puntualmente de los comunicados de la asamblea de representantes elegidos por los pro pios funcionarios y empleados; ello ha contribuido también a . . ., esa concienciaci ón. Toda la ciudad estuvo pendiente del conflicto; primero con espectación y quizás escepticismo, luego con franca simpatía . No obstante, no faltaron en las marchas por las Ramblas las increpaciones del ciudadano tradicional que considera unos" enchufados" a todos los funcionanos. En la base de los cambios observados están una serie de fenómenos que lo explican todo, o casi todo . En primer lugar, los funcionarios municipales han pagado COIll O nadie la factura de la inflación. Al estar sus remuneraciones sujetas a ley, y no a convenio, éstas no se han acompasado al aumento del coste de la vida. Piénsese que el sueldo base está calculado como resultado de multiplicar el salario mínimo de hace doce o quince años (3000 pesetas) por un coeficiente que va de 1,1 a 5. Aunque en los dos últimos años se aumentó el módulo de tres mil pesetas; primero en un 25 % y luego en un 14 %, el punto de partida es ridículo. El resultado es una retr ibución compuesta de mil pequeños conceptos y pluses, y unas pensiones y pagas tan ridículas como la base. En segundo lugar, esta situación común a todos los funcionario s, tanto del Estado como locales, se agrava en el último caso por la enorme centralrzacidn estatal y por la consiguiente fa lta de autonomía de los municipios y diputaciones. T odo hay que ped irlo primero a Madrid. Esta es la cantin ela que más se ha repetido en estos meses de lucha. En tercer lugar, el estatuto laboral del personal que trabaja en las administraciones públicas es irracional y Convocar lo s co ncursos y concursos-oposiciones, según proceda regl am entariamente, y en los que se procure tener en cuenta los servicios prestados. para, en forma escalonada. proveer primero las plazas vacantes de la plantilla actual vigen te y. luego. las que resulten de la nueva plantilla una vez aprobad a por la superior idad. Establecer que las mejoras económicas que seguidamente se aplicar án lo sean con efectos desd e el 1 de abril de 19 76 . aunq ue la aprobación de la superior ida d tenga lugar más tarde. Con efectos a igual fecha se establecerá un sistema de co mpensacio nes par a que el person al eventual y contratado pueda per cibir compensaciones que cubr an las actuales di ferencias que hoy tienen co n los de plantilla. E stablecer. además de las mejoras de la Orden de 9 de febrero de 19 76 (en sueldo base y compleme ntos) y d e los complementos que se disfruten actualment e, los siguientes: 1. Incremento del plus regulad or. fijado por la comisión muni cipal ejecutiv a de 8 de enero de 1975. para todo el personal , exceptuando el del servicio de Extinción de Incendios y Salvamentos. de la Policía Municipal y los co mpre ndi dos en el siguiente número 5. según su co eficiente: Pe setas mensuales Hasta 2,30 . 3000 2000 Superior a 2,3 hasta 4.0 5.0 . 1 00 0 2. Especial para el personal del Servicio de Ex tinción de Incendios y Salvamentos, un nuevo plus de toxici dad de tres mil pesetas mes.,» además. otro plus de dos mil cien peselas mensuales al gmpo de treinta y tres bomberos "sabmarinistas ". (En cursiva, lo añadido por el P leno.) Lo s funcion arios hacen "la rueda" en la plaza de Sant [ aume, la mod alidad de manifestación que resultaría tradici onal en todo el conflicto. 3. Policía muni cip al: a) E l actual plus de peligros ida d que perciben de dos a cinco mil pesetas mes, según situaciones. se convier te en un plus fijo O igu al para todos de cinco mil pesetas mensuales ; b) Se recon oce a su favor un nuevo " plus regulador" de tres mil quinientas pesetas mes para Motor istas y C aballería, de dos mil pesetas mes para Motorizada y Tráfico y de mil quin ierrtas pesetas mes para los de servicios de Vigilancia. Acom odar las retribuc iones globales de los profesor es de Enseñanza G eneral Básica y Pr eescolar a las del Estado. así como las de Ayudantes T écnicos San itarios a las de la Seguridad Social. siempre uno s y otros en relación a iguales categorías y situaciones. Solici tar a la Dirección General de Administración Local autorización para que las do s pagas extraor- . dinarias sean incrementadas co n el "incent ivo de poblaci ón" , Cumplimiento de la norm ativa vig ente. en especial el decreto de 17 de agosto de 19 7 3. sobre jornada contradictorio. La Ley Sindical se aplica a todos los españoles que participan en la producción, pero no a los funcionarios, cuyo trabajo se define como un "servicio" y no como una actividad produ ctiva. En cambio , las circulares de la Di rección G eneral de Administración Loca l, ya en los años sesenta, comenzaron a exigir que las retribuciones complementarias se adoptaran a la " productividad" . Según una disposición, pues, no producimos; según otras, sí. La primera sirve para negarnos un sindicato ; las otra s para ir conv irtiendo el trabajo en las adminis traciones públicas en lo más parecido al trabajo en cualquier empresa. La pérdida relativa del poder adquis itivo deb ida a la inflación y a la centra lización estatal, entre otras, han hecho el resto. Por último, esta situación contradictoria y conflictiva no ha tenido cauce para expresarse y se ha enfrentado, en el caso del Ayuntamiento de Barcelona, con una administración autor itaria , desfasada en relación a un país que se ha puesto en marcha hacia la democracia. La intemperancia, la falta de comprens ión y de hábito dialogante con representantes elegidos desde la base; en fin, el innato desprecio de las autoridades municipales por todo lo que surge de abajo, por todo lo que huela a democracia , han sido los factores que han llevado el conflicto a un terreno duro y enconado . Los trabajadores del Ayuntamiento habíamos podido comprobar la cerrazón y el autoritarismo del actual consistorio y del " alcalde" en ocasiones anteriores. Y el desprecio de muchos altos cargos por el trabajo de la base es una experiencia diar ia. Conviene insistir en este punto. En el Ayuntamiento impera la filosofía de que los prob lemas de un funcionario nunca tienen que ver con los del funcionario de al lado. Cada categoría, según esta filosofía, tiene sus prob lemas particulares ; cada dependencia, los suyos. Este compañe ro "ti ene tardes"; el otro, antigüedad o puntos. N o existen problemas generales, y por tanto no tiene por qué existir una organización sindical general de todos los funcronanos . Esta gran mentira va acompa ñada casi siempre de alguna referencia al privilegio que significa trabajar en la administració n pública, tener una plaza para to da la vida, un horario que permite el pluriempleo, etc. Pero ya vimos que to dos estos argu mentos parten de bases falsas. Para la mayoría de los funcionarios hace ya tiempo que se terminaron los privilegios. Son los altos cargos los que constantemente recuerda n al personal su condición de "parásitos" ; son ellos los que tratan de convencerle de que es mejor callar y no dar golpe... y por cierto, en muchos casos predican con el ejemplo. 3 �El conflicto del Ayuntamiento demuestra que todas estas historias ya no sirven para convencer al personal trabajador d e que no se organice y no luche por sus derechos. Los funcio narios y empleado s del Ayuntamiento no queremos " recupera r pri vilegios perdidos", ni gozar de las " vent ajas" del pluri empl eo. Queremos que se nos reconozca el derecho a negociar nuestras cond iciones de trabajo a través de representa nt es elegid os sin correr el riesgo d e ser militarizad os. Queremos sueldos dignos y que se respete el derecho que tenemos a org aniza rnos . Todo ello pa ra trab ajar al servic io de la ciudad , a tr avés de un Ayuntamiento dem ocrático, y no al servicio d e cuatro personajes que se han elegido a sí mismos, que viven de espaldas a la ciudad . HISTORIA DEL CONFLICTO: DESDE EL INICIO HASTA EL 1 7 DE FEBRERO DE 1976 Las condiciones de trabajo de los funcion arios normal de trabajo de cuarenta y dos ho ras semanales. Se satisfarán los incrementos regl amentarios que correspondan a horas nocturnas y en festivos. Ges tionar la mej o ra co tizaciones-prestaciones de directa- mente con la Mutualidad Nacional de Previsión de la Administración Local (M UNPAL) o mediante seguros co mplementarios para cubrir las prestacione s. al menos en función del salario mínimo interpro fesion al y contratar en defecto de la misma MUNPAL. una póliza de seguro . para cubrir un complemento de pensión hasta la totalidad de la remune- de las remuneraciones. (En cursiva, lo añadido en el Pleno.) Establecer la posibilidad de transferir, en su día, al capítulo 1 del Presupuesto ordinario para 1976 Y con el fin de atender los mayores gastos de personal. cantidades hasta un importe global de ochocientos cincuenta millone s de pesetas . Patronato M édico de Asistencia a El coste para el Ayuntamiento de los acuerdos del Pleno es muy inferior a los mil millones propuestos por el señor Tarragona, de la ponencia mediadora de concejales, y es los Empleados Municipales (PAMEM) aseguren la prestación far- inferior incluso a los ochocientos cincuenta millones que. según parece ración real. en los casos de muerte o invalidez permanente en acto de serVICIO. Establecer que los servicios del macéutica en todas las farmacias de por los acuerdos. iban a costar los la ciudad y la asistencia médica fuera de ella. Constituir un órgano de política de personal. con participación del aumentos . mismo. para atender en fo rma cons- tante sus problemas y proponer cuantas mejoras estime co nveniente. tanto en el orden retr ibutivo como en el de la productividad y eficaz prestación del servicio . teniendo co mo primer cometido el estud io de los problemas concretos que por afectar a determinados grupos espe- cíficos no han tenido cabida en estas 4 pllblicará una relatidt detallada de todo el personal del Ayuntamiento, en la qlle sin necesidad de expresar nombre y apellidos, se cono7Jan conf acilidady claridad los sueldos qlle cobran cada lino de los grupos, servicios, departamentos o secciones, para una info rmacióny transparencia totales en el orden El 25 de octubre de 1974 podía leerse en un diario normas generales. y resolrer la situad e nuestra ciuda d : "Hay funcionarios muni cipales con un ciólI y clasificacidn adecuada NI cada sueldo base inferi or al salario mínimo." Así, saltaba a la caso del personal de limpie7,[J, segúlI el palest ra pública un conflicto surgido en julio del mismo horario trabajado. (En cursiva lo año con la famosa y esperada equiparación de los funcio- añadido en el Pleno.) Se establecenari os muni cipale s a los del Estado . Antes, cobraban por d o y perfeccion arán técnicas de control. sobre el real cumplimiento grados, y a partir de entonces pasaron a cobrar por coefide los servicios. Se utilÍ7t.'rá un cientes que 'iban del 1, 3 al 5,5 con un módulo de tr es mil amplio criterio illf oN/lativo de la pesetas. E s decir, que los de abajo pa saron a tener un sitllaciólI laboral y retributiva de los sueldo ba se de tres mil novecientas pesetas y los de ar rib a [uncionariosy personal t11 gttltral. tande dieci séis quinientas. to t1I lo que concierne ti estos mismos En julio, los funcionari os con coe ficientes más bajos (01/10 11 la dud,:dy medios de informarealizaron un plante en la plaza de San J aime - enton ces tidn ptiblica. A tal fin, con cardtter iban sólo uno s pocos- y fuero n recibidos por el alcald e inmediato y periodicidad anual, se ¿ Dónde quedan los cuatrocientos millon es restantes hasta och ocientos cincuenta? El coste del aumento en policía municipal y bomberos, que es imposible de calcular exactamente con el texto de los acuerdos en la mano, puede ser algo más alto de lo estimado, y el del aumento de las mil ochocientas empleadas de la limpieza puede representar todavía un incremento más. Pero ni en el c álcu- lo más optimista se cubriría la mitad de los millones que faltan. Por esto. quizás, un grupo de funcionarios de altos coeficientes pidie- ron a los pocos días que, debido a que su "moral de trabajo" se resent ía tras el gran aumento de los funcionarios "de abajo". se les concediera un aumento escalonado. esta vez proporcional a la categoría y no inversamente proporcional, aumento Masó, quién prometió subir el coeficiente de todos aquellos cuyo sueld o base no llegara al salario mínimo, es decir, todos los coeficientes hasta el 2,1 (pue s en aquellos momentos el salario mínimo era de seis mil setecientas cincuenta pesetas). El 25 de enero de 1975 la Dirección General de Administración Local denegó el aumento propuesto por Masó y a partir de ese momento la diferencia ya no formó parte del sueldo base sino que se cobró en forma d e plus, sin efecto s para pagas, antigü edad ni pen sion es. El núm ero de funcionarios afectados era muy alto. La gran mayoría de los del Ayuntamiento, sobr e un to ta l de unos diez mil, cobran un sueldo base inferior al mínimo legal . Ap arte de estos siete mil setec ientos funci on arios, están los eventuales, contratados e interinos (un total d e uno s dos mil), que sufren una situ ación similar . Hoy, el módulo ya no son las tre s mil pesetas, sino tre s mil setecientas cincuenta pesetas (1975) y a partir del 1.0 de enero de 1976, un 14 % más . Pero el probl ema sigue siendo el mismo, porque el salario mínimo legal subió a ocho mil cuatrocientas, y este año se adapta también al coste de la vida (once mil pesetas). Es verdad que los funcionarios cobran por todos conceptos : un incentivo de capitalidad, que en Barcelona es igual al coeficiente pero con un módulo congelado en tres mil pesetas. Un plus regulador ogratijicació'l, que compensa la pérdida de los antiguos "trimestres" y que oscila mucho por categorías (algunos no lo cobran, por ejemplo, las bibliote carias), pero que en general se sitú a entre cuatro y cinco mil pesetas. En total, y sin contar antigüedad, complementos familiares ni descuentos (IRTP , Mutua. P atronato de Asistencia Médica, Colegio de Funci onarios), un funcionario con el 1,3 cobrará aproximadamente cinco mil doscientas de base, tres mil novecientas de incentivo y cuatro mil de gratificación; es decir, una s trece mil pesetas. Un funcionario con el 2 ,3 cobrará unas nueve mil doscientas de base, seis mil novecientas de incentivo y el plus regulador; es decir, un total de unas veinte mil pesetas. Hoy, los obreros de la construcción están pidiendo seis mil pesetas semanales y cuarenta y dos horas, lo que nos parece muy justo. En el convenio del Metal se piden veintiséis mínimas para el peón. La mayoría de los funcionarios no están en situación mucho mejor. que llegaba en algunos casos hasta veinte mil pesetas mensuales . Los caballos de batalla de la negociación habían sido. por parte del concejal Tarragona, que el gobernador no aceptaría aumentos Los inicios del conflicto Volvamos a la historia. En enero de 1975, por fin se aplicó totalmente la equiparación. Muchos funcionarios �perdían o se quedaban igual después de ocho años de esperar la famosa igualación con el Estado. Un mes más tarde, los funcionarios comenzaron a organizarse. Unos setecientos cincuenta dirigieron al presidente del Colegio de Funcionarios, señor Aymar, pidiendo la convocatoria de elecciones para cubrir los puestos de compromisarios vacantes, la formación de la asamblea de compromisarios y la elección de nueva junta . Se pedía, además, la intervención del Colegio a favor de los funcionarios en la cuestión de retribuciones, Mutualidad (que paga unas pensiones de hambre), mejora de los sistemas de trabajo, ayuda a los eventuales y mejoras en el funcionamiento del PAMEM. Desde su creación en 1970, el Colegio 'era totalmente inoperante. Poco después se entregó un escrito explicando cuáles _ eran las reivindicaciones más urgentes: aumento lineal de cinco mil pesetas en concepto de carestía de vida (luego ascendió a siete mil); reajuste semestral de los sueldos con el aumento del coste de vida; adaptar el sistema de pensiones para cobrar el cien por cien del sueldo regulador y capitalidad; estabilizar la situación de los contratados y ~-ª",§;i§.~ eventuales, y que el Ayuntamiento, como sucedía antes, corriese a cargo del IRTP. "Denegadas todas las peticiones", titulaba un artículo de "El Correo Catalán" (16-111.75) comentando la circular. Esta ha sido la cantinela repetida una y otra vez desde entonces. Por fin, el 19 de abril, el presidente del Colegio comunicó que Madrid había autorizado elecciones para cubrir las mil doscientas vacantes dé la asamblea del Colegio, a razón de un puesto por cada diez funcionarios, repartidos en cinco grupos (técnicos, administrativos, servicios especiales, subalternos y policía municipal). La primera asamblea de funcionarios 6 El 23 de mayo, un mes después, se celebró la primera asamblea de funcionarios y empleados del Ayuntamiento en el Saló de Cent. Unos quinientos funcionarios habían acudido a entregar al alcalde el escrito de las peticiones, avalado por más de dos mil quinientas firmas. Sucesivamente, fueron desfilando por el Saló de Cent los altos jefes del Ayuntarniento para afirmar que el alcaIde no acudiría, porque estaba en una visita a los barrios, y que aquello tenía que disolverse. Los reunidos contestaron que, si fuera preciso, se quedarían allí a comer y dormir hasta que viniese el alcalde. Mientras se discutía la propuesta en la asamblea, apareció el entonces alcalde Masó (eran ya más de las tres de la tarde) y manifestó que estaba satisfecho del trabajo de los funcionarios, que agradecía el pliego de firmas -pues le iba a ayudar mucho «en Madrid»-, que estudiaría las peticiones y que el lunes o el martes siguiente daría una respuesta a la comisión. El día 28 Masó estaba en Madrid y no pudo recibir a la comisión. Entre tanto, el Colegio publicó una circular prohibiendo las reuniones semanales en el edificio del paseo del Borne, admitiendo como máximo reuniones de . cinco personas (una de cada grupo) o bien de veinte, comunicándolo con días . de antelación e indicando las señas y DNI de los asistentes. Los asistentes contestaron con un escrito en el que se protestaba por la escasa publicidad que se estaba dando a la convocatoria de elecciones. Se terminaba con lo siguiente : "Por último, queremos resaltar la voluntad de los funcionarios de la Administración local de participar activamente en la resolución de todos los problemas que nos afectan , tanto a nivel salarial, laboral y de condiciones de trabajo, como de nuestra inseparable condición de ciudadanos». La entrevista con Masó El 10 de junio se celebró la entrevista de la comisión con Masó. «Más noes que síes», tituló al día siguiente "El Correo Catalán». Masó dijo que no había dinero para acceder a la petición de cinco mil pesetas mensuales reclamadas por los funcionarios, pero no descartaba la posibilidad de un aumento de dos mil quinientas pesetas, tal como tuvieron los funcionarios estatales. En cuanto al coeficiente, parece ser que el alcalde pensaba proponer al Pleno un aumento de puntuación de los mismos, de modo que el más bajo sea el 2,3. También sugirió el alcalde una gestión ante la Dirección General de Administración Local, solicitando un aumento de la base multiplicadora de los coeficientes (el módulo de tres mil setecientas cincuenta pesetas), pero los funcionarios más modestos opinan que esto serviría para abismar aún más las diferencias salariales existentes entre diversas categorías. En el Pleno del día 22 de julio de 1975 tres concejales, como había prometido Masó, presentan una moción proponiendo el 2,3 de coeficiente mínimo y comprometiéndose, los que fueran procuradores en Cortes, a pedir un proyecto de ley, si el acuerdo del Pleno era denegado . de nuevo. Ni proyecto de ley ni acuerdo. Los funcionarios denunciaron este estado de cosas en una mesa redonda autorizada, celebrada pocos días desLa tradicional asamblea en la plaza del rei. Participan bomberos, poli- pués en el Colegio de Aparejadores, en la cual examinaron su situación laboral, sus organismos representativos y cías municipales y funcionarios. sus condiciones materiales de trabajo. 7 �La «candidatura unitaria y de renovaci ón» y el nuevo alcalde Pasaron los meses de verano sin que la situación variara. El 25 de octubre. en los locales de la U nión de Trabajadores del Matadero Municipal tuvo lugar una reunión preparatoria autorizada. por el gobierno civil, de la candidatura unitaria y de renovación para el C olegio de Funcionarios de Administración Local. cuyas princ ipales directrices eran las siguientes: • C onseguir las elecciones para la asamblea y renovación de la junta. • Lograr que el Colegio de Funcionarios sea un instrumento de diálogo con la Administración Local. en todo lo relacionado con reivindicaciones salariales y profesionales. • 8 Montar una asesoría jurídica y un boletín de información. En este momento se había producido ya en la alcaldía el relevo de Masó por Vi ola. hecho que tendría sus consecuencias. Viola venía a poner orden. La comisión de funcionarios y empleados resumió la historia de las infructuosas peticiones y negociaciones con M asó. El escrito fue entregado pocos días después. Viola recibió a la comisión y se negó a dar respuesta. pero indicó que estudiaría el asunto. La comisión salió indignad a por los modos del nuevo alcalde e informó a varios cent enares de trabajadores allí present es. C aund o salió el alcalde. éstos pidieron a gritos su dimisión. El escrito llevaba tres mil ciento sesenta firmas. lo que indica cómo se iba ampliando el movimiento reivindicativo. Poco después. Vi ola hizo pública una de sus confusas notas de prensa. (Ver anexo.) Los funcionarios reunieron a la prens.a el 12 de diciembre para contestar a los argumentos de Viola. argumentos que a pesar de tergiversar algunos puntos parecían representar una actitud de apertura por par te del alcalde. Los hechos se encargaron de desmentir sus buenas palabras: ni «los altos funcionarios» de la Dirección General se presentaron en Barcelona, ni del estudio de la Comisión Ejecutiva se supo nad a en los dos meses cruciales que transcurrieron desde aquella fecha. D os meses cruciales. en los que debían haberse celebrado las elecciones del C olegio. debían haberse solucionado los problemas económicos y hacerse efectivo el aumento prometido. que situaran el salario de la categoría más baja (base más pluses) más allá de las diecinueve mil pesetas brutas. que era lo concedido en el convenio de la construcción a los obreros que en los días de lucha nos encontramos en la calle: y por parte de! "alcalde" Viola. que no participó en la negociación tras la noche de los gases. la falta de dinero y de competencia por parte de! Ayuntamiento para resolver el problema. En cuanto a los límites del personaje político que estaba detrás de Tarragona (el "jefe". según le llamaba el concejal). su insistencia en no pasar de las diecinueve mil traduce la solidaridad de clase de la patronal y la necesidad que tiene la burguesía de actuar unitariamente. como los propios trabajadores. Por otra parte. esta unidad de la patronal se ha quebrado. gracias a la presión de abajo. puesto que tanto el convenio del metal. como la huelga de barrenderos y limpieza [seis mil cuatrocientas pesetas lineales de aumento. sobre unos sueldos miserables de doce mil pesetas). como el acuerdo del Hospital de San Pablo (3 de mayo; seis mil pesetas mensuales de aumento "provincias" más que otra cosa , son más centralistas que los propios altos funcionarios madrileños. y este es el caso de nuestro "alcalde". como demostró la visita aquí del señor Mahillo , jefe del Gabinete T écnico del Servicio Nacional de Inspección de las Corporaciones Locales. cuyo informe no ha sido aún publicado. En cuanto a la falta de dinero del Ayuntamiento. vamos a transcribir aquí unas cuantas partidas del presupuesto que se presentaron al Pleno para transferir dinero a las de personal y aumentarlas. Con estas partidas habría suficientes recursos para pagar el aumento concedido y podría ahorrarse la demagogia de las reducciones o transferencias de partidas de vestuario, co nservació n La situación dd bombero hasta hoy ha sido catastrófica. de edificios. etc.• que son casi todas las demás. Las que bastarían son las siguientes: lineal), como los aumentos concedi- dos en e! Ayuntamiento de Cornellá (cinco mil lineales) y en la Diputación (en torno a las seis mill. sobrepasan en mucho el mísero aumento escalonado concedido por el Pleno de 2 3 de marzo. y en cuanto a los límites de Viola. la falta de poder y de dinero. es bien sabido que son cortinas de humo, mont adas sob re una base real. pero totalmente inventadas de base para arriba. La dependencia de M adrid. el centralismo asfixiante del Estado español. es un dato real. pero es un dato que debemos a los políticos que. como Viola. hacen todo lo posible por reforzarlo. ya que su nombramiento y su influencia vienen precisamente de! Estado y no de una elección democrática. Mu chas veces estos personajes locales. representantes de Madrid en 200 Contrat a limpieza alcantarillado 250974060 201 Contrata de extracción de letrinas 202 Reconstrucción de pavi~entos . 204 Conservación de pavimentos por trabajos de administración 2 0 5 Renovación y conservación general de pavimentos a precios unitarios 20 7 Co ntrata de conservación montaña de Montjuich 208 Conservació n y entretenimiento de maquinaria 5 6666 70 9000000 400000000 28 000 000 3000000 1400 000 209 Conservación alumbrado público . . 300000000 2 10 Conservación iluminaciones especiales 7 200 000 2 11 Consumo de alumbrado vías públicas 202234420 2 18 Conservación instalaciones aguas . . 8000000 236 Contrata de limpieza pública 750000000 239 Eliminación de basuras. vertido y funcionamiento 443870000 240 Gastos sal nevada 750000 266 541 600 90 7 40 4 3 12 . . . . 249 Int ereses de la deuda a emitir 250 Intereses de préstamos concertados con el Banco de Crédito Local 9 �El señor Travé y el Pleno de final de año E n el Ple no de final de año, Trav é, el primer teniente de alcalde, una vez más ent erró el problema, afirmando . que «el funciona rio más modesto cobraba en aquella casa la cifra de dieciocho mil pesetas al me s». Al día siguiente, «Mun do Diari o » publicaba un caso , uno entre muchos, que desmentía las afirmac ion es gratuitas de Travé: «Un operario con once años ' d e antigüeda d en la plantilla del Ayuntamiento, a pesar de los tres trienios, cobra qu ince mil qui nientas sesenta pese tas al mes, un a vez hechas las deducciones.» D e estas qui nce mil qwruentas sesenta pesetas, sólo cuatro mil ochocientas sete nta y cinco correspo nden al sueldo base. Si sacamos de este sueldo mil veinticuatro que corresponde n a los tres trienios, comprobarem os que hay func ionar ios en el Ayuntamiento cobrando menos de qu ince mil pesetas . En el Pl eno, también afirmó Travé que el problema no se podía solucio nar en Barcelona, que era M adrid - concretamente la D irecció n General de Administración Local- quien tenía poder par a soluci onar el cambio del coeficiente. E s incalificable el ánimo que se encubre en estas palabras, por mucha ver da d que contenga n. Basta preguntarse: ¿por qué el Ayuntamiento no recurrió en su dí a contra la resolución de la Dirección General?, ¿por qué no invocó los pr eceptos legales que obligan a satisfacer un salario mínimo sup erior a estos sueld os ?, ¿ qué se hizo del acuerdo del Ple no de julio de 1975?, ¿qué han hecho en este sentido concejales y procuradores en C ortes? El Plen~ ha bía pasado, una vez más, sin soluciona r na da . El 30 de diciembre se informaba que los bomberos sólo atend erían llamadas urgentes. «El conflicto de los funcionarios se extiende», info rmab a «El Correo Cata- lán». La «paga doble» fue la gota qu e desbordó el va so . El resto de los funcionarios se solidarizó con los bomberos . L a Alcaldía reaccionó prometiendo pagar la diferencia hasta diez mil pesetas, limosna que provocó reacciones co ntrarias en numerosas dependencias. Sin contar los intereses de la Deuda y préstamos, estas partidas totalizan dos mil quinientos millones. U na reducción del treinta por ciento bastaría para financiar el aumento salarial. Se dirá que esto significaría oscuridad en las calles, falta de pavimentos y suciedad. Pero esto es muy relativo. Las contratas de conservación son la gran fuente de ingresos de las compañías contratistas que juegan prácticamente con los Ayuntamiento s e impon en sus condiciones monopolistas a los mismos, a cambio de algún favor sustancioso a algunos funcion arios en cargos estratég icos. Recientemen- te el Ayuntamiento de Hospitalet redujo el coste de su contrata de limpieza de edificios a menos de la mitad por el sencillo procedimiento de prescindir de la empresa contratista tradicional. Es más. el delegado de Servicios Municipales del Ayuntamiento explica a quien quiera escucharle que sólo en la contrata de limpieza se le defrauda al Ayuntamiento un total de unos cien millones anuales. y que no hay forma de controlar los cost es y el servicio efectivamente prestado por las contratistas (pesaje. recorrido de los camiones, etc...) Con estos datos a la vista, adquiere todo su sentido la respuesta del "alcalde" Viola a los vecinos de Prospcritat que reclamaban un semdloro en un cruce en donde había habido' ya dos accidentes mortales. El "alcalde" dijo que no podía instalarse tal semáforo porque necesitaba dinero para pagar el aumento de los funcionarios. Sin com entarios. Pero esto es sólo una parte de la historia. En.realidad, el presupuesto de 1976. del que hemos sacado estas cifras, es un presupuesto muer- Paro de cuatro horas en el Matadero y la «huelga de multas» 10 El d ía 12 la ma rea seguía en aumento. El «Diario de Barcelona» informaba de un paro de cuatro horas en el Matadero en su artículo , Sigue el descontento en losfuncionarios municipales : « F unc ionarios del Ayuntamiento de to. sin ningún valor. La aprobación de la nueva Ley de Régimen Local (19 de noviembre 1975) hace que los ingresos previsto s en este presu- puesto no sean válidos y deban ser sustituido s' por otros conceptos. Por ello la Dirección General de Admi- nistraci ón Local ha dictado unas " Instruccio nes complem ent arias Barcelona, pertenecientes a gran número de dependencias, siguen manteniendo sus quejas, al no ser ate ndidas sus peticiones presentadas y redam ad as diversas veces y por dist intos co nducto s. Muestran, así mismo , su discon- para la formación de los presupuesros de las Corporaciones locales del ejercicio de 1976", publicadas en la formidad con el aumento de retribuciones de un 13%, acordaGaceta Municipal de 30 de enero. do en el último Consejo de ministros, porque « es clarament e En estas instrucciones se especifican insuficiente y no satisface ninguna de las reivindicaciones los -nuevos impuesto s que cobrarán los Ayuntamientos ya este año y los planteadas». Denunciamos -dice el escrito- la política impuesto s ant iguos suprimidos . emprendida por la alcaldía de encargar el estudio de las Tod avía no se sabe a ciencia cierta si distintas situaciones de los funcionari os a una comisión en el Ayuntamiento de Barcelona sal- la que éstos no están representados, a pesar de ser los directos drá beneficiado en cuanto a ingre- afectados, así como los intentos de dividir a los [uncionarios sos. Pero a título de ejemplo se sabe a b ase d e pequeñas mejoras para dist intos sectores. S e que el impuesto de circulación nuevo quejan, así mismo, de la falta de actuación del C oleg io de vendrá a representar unos novecien- Funcionarios, que «no ha tomado n inguna postura en tos millones de pesetas, cuando en el defensa de sus teóricos representados, poniendo de mani presupuesto provisional está calcula- fiesto, una vez más, su total inoperancia y la necesidad de do (capítulo Il, concepto 21) en que sr elijan verdaderos representantes de los trabajadores de trescientos millones. Es decir. que la Administración P ública.» sólo con esta partida el AyuntamienA fin al de mes se hizo efectivo el aumento del 14 % to dispondrá de seiscientos millones más. con lo que cubriría gran parte sob re el sueldo base, general para todos los funcionarios del aumento salarial aprobado. Es del E stado y de la administración loc al. E ste aumento cierto que otros impuestos desapare- representa para un funcionario del 1,3 Y treinta años de cen, com o 10 es que la contribución ant igüed ad una subid a de ochocientas veintiocho pesetas territorial se cobrará al cien por cien mensuales . En cambio, para un funcionario de coefi ciente y no al noventa por cien co mo hasta 5, con los mismo años de servicio, este aumento representa cuatro mil cuatro cientas sesenta y dos pesetas. A últimos de enero.Ja policía municipal de Barcelona inició su huelga de multas exigiendo un a serie de reivindicaciones, comunes y especiales, así co mo un a v'o t ación libre y democrática en el C olegio de Funcionarios. El día 5 de febrero los func ionarios obtuviero n , tr as numerosas gestiones con la secretaria de Viola, el permiso para realizar el día siguiente una asamblea en el Sal ón del Tinell. La asamblea general del Tinell . Esta asa mblea general, cuyo úni co precedente era la del Saló de Cent en mayo del año anterior, tr an scurrió d e la siguient e manera, según información de la pren sa: «Se reunieron en el Salón del Tinell cerca de un millar de funcionarios municipales. La reunión había sido autorizada por la alcaldía, que había dispuesto, asimismo, los medios oport unos para llevar adelante la reunión. A la misma han Votando a mano alzada frente al Ayuntamiento. Todas las decisiones asistido representantes de todos los grupos y escalas del se tom aron de forma demo crática a' Ayuntamiento, con el fin de informar se' acerca de l ~ propartir de las asambleas masivas de blemática de las próximas elecciones en el Colegio de trabajadores. Funcionarios. , »Estas elecciones están sufriendo una serie de demo- 11 �ras harto sospechosas po r pa rte d e la actua l junta. que sabe que una vez eleg idos los compromisarios. éstos efectuarán una renovación total de la jun ta recto ra. "Entre los asistentes se ha podi do constatar la presencia de varios jefes de negociado y departamentos; parecían expectantes por cuanto se decía allí. Han intervenido funcionarios por cada una de las escalas y cuerpos -policía municipal y bomberos- todos ellos fueron muy aplaudidos. Asimismo. se ha cons tituido una com isión para defender ante el alcalde Viola las siguientes reivindicaciones: plus lineal de vida cara de siete mil pesetas; 1RTP a cargo del Ayuntamiento; sueldo base no inferior a ocho mil cuatrocientas pesetas; pase a plantilla de los eventuales; pagas dobles sobre el sueldo real; dos mil pesetas a los funcionarios y empleados que trabajen los festivos; mejor servicio del P AM EM o pase a la Seguridad Social y reforma de la Mutualidad: jubilaciones sobre el sueldo actualizado : inmedia tas elecciones en el Colegio de Funcionarios : no repr esalias y reconocimiento de la Comisión Provisiona l de Trabajadores del Ayuntamiento . "Lo.' empleado.' J funcio narios hall empla"«}do a la comision para qlle el alcalde se manifieste plÍblicamenle acerca de lo.' puntos anteriormente citados antes del dia 10 defebre ro. "Se tramitó un escrito dirigido al director genera l de Admin istración Local. para que el pre side nt e del C olegio d e Funcio na rios. señor Aymar, sea cesad o en el caso de que su act uació n como tal no se haya ajustado a las no rmas del Colegio d e Fun cion arios. "El acto se d esarroll ó en to do mom ento en perfecto orden y civismo, a pesa r d e las medidas tomadas por el Ayuntamiento. quizás en un exceso de celo. para con tro lar la buena marcha del misrno. » 10 de febrero: termina el plazo 12 ahora. Lo que es practlcamen· te sl'guro es que la cifra global del presupuesto ordinario ( 14 68 5 0 00 000) aumenta rá, y inmensa mayoría del personal de co labo rar en la implantación de un Ayunt amiento al servicio del pueblo. que por tanto carece de sentido hablar de limitaciones presupuestarias definitivas. La aplicación concreta de los acuerdos del Pleno es muy desigual. Es preciso consolidar las conquistas obtenidas. La asamblea de representantes . la asamblea de centro, las elecciones de representantes. la comisión negociadora y la práctica del diá logo entre Ayuntamiento y personal es algo totalmente nuevo pero absolutamente claro en la men- te de todos los que trabajamos aquí. Para nosotros es el embrión de un planteamiento sindical del cual hemos carecido hasta ahora . No cejaremos en conseguir que se nos reconozca este derecho que hemos obteni do contra viento y marca, Las elecciones del Colegio Provincial de Funcionarios de Adm inistración Local demostraro n cuál es la voluntad de la mayoría del persona l. La policía interviene en el H ospital d el M ar: sus tr abajadores - funcionarios municipales tambi én- se hab ían sumado a la huelga. Esta vo luntad se: expresa también en la lucha por el funcionamiento real de la comisión mixta de personal del Ayuntam iento . Este es hoy un edificio sin base democ rática , plagado de El comunicado de la Comisión Provisional de Funcionarios y Empleados del Ayuntamiento procedimientos burocráticos , donde impera la ley del silencio y el secreto, do nde unos cuantos contratistas (ayudados por un puñado de altos cargos) hacen grandes negocios y donde se intenta dividir y someter al pe rso na l, disconforme con es ta SIO respuesta oficial EllO de febrero -como se ve- era el día clave. Lle gó sin que hubiera ni un mínimo gesto por parte de la alcaldía sobre las peticiones formuladas. ni por parte del presidente del Colegio en cuanto a la fijación de fecha para las elecciones. Los bomberos entregaron un comunicado a la prensa. do nd e expo nía n las razones de su pos ición : « Tras la nega tiva del Ayunt amiento a las reivindi cacione s de los bomberos, de cidimos con centrarnos todos en nuestr os respecti vos cuart eles -por tiempo inde finido- a partir de las siete horas del d ía II (hoy) de los corrientes . "Como se recordará, los bomberos iniciamos una huelga de " servicios no urg entes» el día 28 d e d iciembre del pasado año 1975 que duró cuatro d ías. Fin alizada la huelga se nomb ró una comi sión que presentó un estudio d e nuestr as necesida d es, prometi éndon os que sería estudiad o por la C omisión Ejecut iva. con respuesta el día 10 d e los corriente s. »Después del estudio. la C omisión Ejecutiva ha llega do al acuerdo de no aprobar nada de nuestras peticiones. por falta de dinero . Ante este N O del Ayuntamiento la postura de los bomberos es la ya indicada. »Comunicamos a nuestros conciudadanos que seguiremos prestando cuantos servicios se nos soliciten.» Al día siguiente todos los diarios daban cuenta de la concentración y asam blea de funcionarios informando los g rand es titulares en los siguientes términos : «Paro general de funcionarios municipales.» " Conflicto de los Iuncionarios.» " Los funcionarios reafirman sus peticiones en la plaza del Rey ... entre ellos bombero s. urb anos. mat arifes. etc.» El alcalde contestaba este mismo d ía en " La V anguardia » con una nota legalista que no apo rtaba nada nuevo y que hac ía referenci a a "rigid ez legal». "falta de pod er fiscal», "agravios comparati vos" y ot ros t érminos que hoy podemos valorar en su aut éntico sentido. Se trataba com o siempre de ganar tiempo y seguir confundiendo, si no ya a los funci onarios, sí al men os a la opinión . situació n, a base de mentalizarlo, convencerle de su impotencia y ofrecerle un premio a tÍtulo persona l si colabora en mantener las cosas igual. Pero la rebelión de los funcionarios ha roto la paz y ha puesto al descubierto la realidad d e las cosas. H a obligado a una Corpor ación antidernocrática a reunirse y d iscutir de los problemas municipales. H a sensibilizado a la ciudad sobre dónde están en realidad los males del Avunramicnto y la voluntad de la Bomberos frente a policías dur ant e la noche del encierro. Por algunos momento s se vivieron horas de ten- sión. La plaza rebosada de camiones de bomberos solidarios. A raíz de la asamblea del Tinell y en vista d e la negativa del presidente del C olegios de Funci on arios a cumplir los preceptos legales que le obliga ban a convocar eleccione s. se había forma do una Comisián Prooisional de Funcionarios y empleados del A yuntamient« de Barcelona en la que se integraban tr abajad ores de todas las depend eneras. .Dicha co misión elaboró el día 12 un comun icado en respuesta a la nota de la alcaldía. Ese mismo d ía la con centración se repiti ó. así como la marcha. esta vez hasta el cuartel de bomberos de la calle Provenza. (Ver anex o n.? 2. en columna adjunta.] La comisión provision al se entrevistó con el pr imer teniente de alcalde. quien. sin dar ninguna respuesta, citó a sus componentes para el d ía siguiente con el fin de parlamentar con Viola. "Mundo Diario" informaba de las siguientes palabras de Trav é: "No habrá represalias par a nadie por 13 �manifestarse y pedir las cosas con orden, tal como se está haciendo ahora.» La prensa se hallaba presente en la reunión. A la salida de la misma, la comisió n informó de los resultad os de la entrevista, solicitando ayuda para los bomberos que llevaban cuarenta y ocho horas acuartelados en condiciones muy duras . Se puso de relieve que en este cuerpo los oficiales se hab ían sumado a la actitud de los bomberos. Al día siguiente, nueva concentración, cada vez más numerosa (más de cuatro mil personas ), e intento de entrevista con el alcalde, que se fustró por su negativa a admitir a la prensa en dicha entrev ista. Lunes día 16: nueva concentraci ón y negativa de Vio la El lunes, día 16, nueva concent ración pacífica y entrevi sta de la comisión provisional con Viola. Repuesta: un NO rotundo a todas las peticiones. El alcalde se declara ba illco1lipefel1fe e insistía en que el Ayuntamiento no tenía dinero. Anunciaba la presencia del señor Mahillo del Servicio Nacional de Inspecció n y Asesoramien to de las Corporaciones Locales de Madrid, 'quien iba a iniciar un estudio de la situación . Hoy sabemos cual fue el resultado de dicho estudio : no hay ningún obstáculo legal para que el Ayuntamiento, sin necesidad de ir a Madrid, resuelva los prob lemas planteados. Este día el paro se había generalizado a la casi' totalidad de las dependencias. El personal concentrado en la plaza decidió permanecer en la misma hasta las' 20,30 hora s. Entre tanto, a cien metros de allí, los reyes eran recibidos en el T inell por. un V iola más nervioso que de costumbre y que pro nunció frases ininteligibles. Con la llegada de fuertes contingentes de policía armada se decidió abandonar la plaza, aunque algunos grup os eran partidarios de quedarse hasta el final. Se marchó en manifestación por la Puerta del Angel hasta la plaza Cataluña. Una vez allí, un policía municipal, a trav és del megáfono justificaba la decisión diciendo: «compañeros, comprended que no nos podíamos enfrentar con los compañeros (sic) de la policía armada, no nos hemos ido por cobard ía.» Esta actitud comprensiva no fue correspondi da . 14 Masó, les había prometido el estudio y ate nderles, hacía muchos meses. Naturalmente, tuve que mantener lo ya dicho . U no de ellos dio nombre y categoría para recibir la contestación, que le doy por carta de igual cont enido a esta nota, para general conocimiento : LA NOCHE DE LOS FUNCIONARIOS A . Las peticiones son numerosas: l . Plus lineal mínimo de cinco mil pesetas mensuales; 2. Su IR TP a M artes, día 17: huelga genera l de funcionarios Ese día, la huelga fue practicamente total, excepto en las oficinas centrales de la plaza de San Jaime. En muchos centros se realizaban asambleas y sobre la una de la tarde narios de inferiores "co eficientes" unos seis mil funcionarios confluyeron allí para realizar (1,3 a 2,1) el salario mínimo (que una asamblea general y decidir la posición a tom ar ante el me informan perciben en diferencallejón sin salida al que les habí a abocado la posición de tes) ; 4. Incluir en "plantilla" al "eV iola. ventual"; 5. Cumplir una promesa En el patio interior de la Casa Gran se inform ó por del señor Masó de percibir la paga extraordinaria de julio, sobre salario depen dencias sobre la situación y posibilidades del paro . A las dos de la tarde se comunicó que la policía municipal "1" fea y no eI " b ase" . se declaraba en paro total y que a las tres y media un alto B. La relación de los funcionarios jefe de la policía municipal -señor Rojo- había agredido con el Ayuntamiento está reglada , a un guardia urbano produciéndole heridas de pro nóst ico por leyes y reglamentos , aparte de reservado. lo s condicionamientos resultantes C on la llegada de varios centenare s de guardias' urbadel vigente presup uesto de 197 5, nos pro cedent es de distintos cuarteles, la decisión estaba naturalmente aprobado antes de tomada. La asamblea permanecía en el Ay untamiento nuestra pose sión . Por , ello . hemos dado cuenta: a. A la D irección hasta recibir una respuesta a sus peticiones y se convocaba General de Administración Loca l, el paro rotal para el miércoles, día 18 , desde las ocho de atendido el número de dichos fun- la maña na. cargo de la Corporación (significa un aumento real para ésta del 13,63 %); 3. Asegurar a los funcioL a Guard ia Municipal de Tráfico entre los aplausos de sus conciudadanos. La respuesta de la administración no se hizo esperar: la militarización . (La entrevista de noviembre vista por Viola en su nota oficial (de la prensa) El pasado jueves, día 4, a las 14 'ho ras aproximadamente. mi .secretaria me adv irtió que una comisión de funcionarios quería entrevistarse conmigo para entregarme un documento . Accedí . a los pocos minutos. personánd ome en el salón del "Quijote" , donde se encontraba un grupo integ rado por diez o quince personas. Me entregaron un escrito , a máquina. sin firma. así 'como uno s plie- gos separados que formaban varios fascículos, con firmas que, según aquel escrito, ascienden a 3 126. Pidieron que la leyera y que tomara una decisión, enseguida. pero . a poco de conocer su contenido . les co ntesté que era preciso un detenido estudio : me apremiaron para hacerlo en muy breves días y les repliqué que podía ser de la compe tencia de la Comisión Ejecutiva o del Consejo Pleno. Vo lvieron a insistir que también el anterior alcalde, señor cionario s y la importancia de sus peticiónes, siendo prob able que se desplacen a Barcelona altos funcio- Preparándose para pasar la noche narios de dicho centro directivo. Se empezaron los prepa rativos para pasar la noche. C omo caídas del cielo empezaron a aparecer mantas, compartió nuestro criterio de objeti- sacos de dormir, linternas de butano (no se descartaba vidad y estudio ante tan delicado que trataran de aislar a los reunidos cortando la luz y el planteamiento. teléfono) y cantidades ingentes de bocadillos . Por el En virtud de todo ello, espera- megáfono se daban instrucciones y se leían mensajes de mos la asistencia de la superio rida d solidari dad. Los mozos de escuadra de la Diputación y. entre tanto . ordenamos un estuenviaron botellas de coñac y mantas, el ICESB (Institut dio de plantillas ind ispensables y de C atólic d'Estudis Socials de Barcelona) nara njas y seis condiciones adecuadas , por grupos y mil pesetas para víveres. El ambiente era de gran compahasta por casos si fuere menester, a fin de armo nizar la necesaria pro- ñerismo. En un cuartucho habilitado como sala de prensa ductividad de la función , que precisa se grababan entre vistas para la radio a la vez que se manla ciudad y no mermar sus expectati- tenían contactos telefón icos constantes con los periód icos. Hubo un momento de alarma cuando aparecieron vas en obras y servicios mínimos. con la dign a y merecida remunera- fuerzas de la reserva especial de la policía armada en la plaza San Jaim e, pero la calma se restableció cuando se ció n de sus funcio narios. dentro de breves días ; b. A la Comisión Ejecutiva, celebra da ayer, que ( , 15 �bastantes con pistola . no debía infundir mucho ardor comba tivo a aquellos policías armad os. supo que estaban allí por una manife stación de padres de escolares . La comisión empezó a plant earse la ne cesidad de organizar algún t ipo de activ ida d para pasar la noche. Un miembro de la camisón. conocido por su aust eridad. est aba bastante alarma do por la abundancia de bot ellas d e coñac. ante la posibilidad de que aquello pudiera convertirse en una bacanal. E l megáfono empezó a habl ar : «compañeros. la noche es larga. no os bebáis todo el coñac ahora. guarda dlo para cuando h aga más frío. » Silencio . L a policía dispara los gases De to das maneras. sonaro n los estampidos secos de los fusiles. seguidos del «p of» de la bomba lacrimógena al esta llar en el suelo. M ás de seis granadas llenaron el edificio de una densa y asfixiante niebla. que impedía ver y respirar. La con fusión fue espantosa. La mayoría de los funcionarios sufría n por primera vez los efectos de una bomb a lacrimógena. D e todas formas. en aquel momento, no se sabía si los estampidos de los fusiles habían lanzado gr anad as o b alas. Además. se desconocía lo que les esperaba si salían a la plaza: ¿ serían detenidos. golpeados. las dos cosas o se les dejaría en paz? L a mayor part e de los funcionarios subieron por la escalera principal hasta la antesala de la alcaldía; otros lo hicieron por la escalera trasera. junto a la puerta de la plaza San Miguel. y otros quedaron desconcertados o paralizado s por el miedo entre el humo de la planta baja. Un miembro de la comisión se encontró en uno de los pasillos a T rep at. jefe de la policía municipal . y a Abella, segu ndo ten iente de alcald e. a los que intentó persua· dir de la necesidad de que el alcalde recibiera a la cornisión, así como d e ponerse en contacto con el gobierno civil. para pon er fin a una situación que podía desembocar en un enfrenta miento sangriento. La respuesta fue : « E n estos mom entos. el orden público está en manos del ministro de la Gobernación.» Interviene la policia armada y en esas estábamos , cuando se oyó otro megáfon o , más lejano pero de voz más cortante. D os compañías de la reserva especial de la po licía armada , al mando de un teniente coronel. y con un to tal de unos doscientos hornbres, conminaban a d esalojar el Ayunta miento. Rápidamente se montó un d ispositivo de d efensa. L os bomberos y policías municipales se coloca ron delante. taponando la puerta; el resto de lo s funcionarios. al fondo del pati o. L a comis ión pro puso a la asamblea dial og ar con la fuerza pública para cana lizar pacífi camente la situación . Pero est a propuesta fue atajada por la policía con estas palabras: «Esa comisión no existe. L es están engañando a ustedes. El gobierno está decidido a la milit ariz ación. Desalojen pacíficamente el edificio y no sucederá nada. » Nuevamente. silencio. Viola: «la ley se ha de cumplir... » 16 E nto nces. la asamblea apro bó la iniciativ a de la comisión d e ir a parla menta r con el alcalde y concej ales reunidos en el primer piso para negociar la salida. Simultáne amente. el mando de la policía armada subió a habl ar con Vi ola, y según un testigo presencial. le dijo: «Señor alcald e. le pido que recons idere la situación; ahí abajo hay dos mil per sonas encajonadas. y pueden producirse rnuertes. » A lo que Viola respondió: « E jecut e sus órdenes. M i vid a ta mbién peligra. pero la ley se ha de cumplir. » Después de abrazar a Vi ola. según algunos testigos. el teniente coronel bajó a la plaza y ordenó a sus fuerza s. provista s de caretas antigás y fusiles lanzagranadas, que disparasen. Tuvo que repetir las órdenes varias veces y. al parecer. hub o que obligar físicamente a hacerlo . Es de suponer' que la visión de quinientos bomberos con sus cascos. sus ros tros decididos y sus cinturones de cuero con garfios. respald ados por otros tantos policías municipales. «Se decide a salir... » En la ant esala de la alcaldía se improvisó una asamblea entre los que se habían concentrado allí. Se repetían los llam ami entos a la calma en medio de ataques de histeria y cuan do ya empez aban a llegar hasta allí los efluvios del gas. Finalmente , en vista de lo insostenible de la situa. ción. se decidió a salir. Llegan los coches de los bomberos El homenaje del pueblo de Barcelona a sus bomberos en lucha. Entidades cívicas y particulares ofrecen 110- res al monumento al bombero de la calle Villarroel. Pero la ten sión sólo había empezado. Cuando los encerrados salieron. veinte coches de bomberos. la totalidad del parque. llegaron en tromba a la plaza de San Jaime, rodearon a los coches de la policía armada y permanecieron con las sirenas encendidas. El espectáculo. visto desde la 'plaza fue alucinante. Un grupo compacto de ciento y pico policías armadas ve de repente cómo un monstruo rojo aullante, desprendiendo destellos amari- 17 �llos, se le echa encima a cerca de ochenta kilómetros por Comunicado de la Comisión de hora. Y detrás vienen más y más. Los policías, despavori- Funcionarios, elaborado el día 12 dos, se dispersan en todas direcciones; e! primer coche en respuesta a la nota de la Alcaldía. frena a un centímetro de donde estaban los armadas. De! (ANEXO pág. 15) coche salta a tierra un bombero que, furibundo, se encara "La ciuda d conoce la actitud con e! primer policía armada que encuentra y le dice: decidida y cada vez más extendida «¿ D ónde está vuestro jefe ?» El policía excitadísimo, saca del person al del Ayuntamiento de la pistola, apunta al bombero y le grita: «¿ es que nos que- Barcelon a. en defensa de sus reivinríais matar a tod os?» Y e! bombero responde: «dispara, dic acion es econ ómicas y laborales. anda». N uestras justas reivindicaciones Por otra parte, varios jóvenes policías municipales, •correspo nden al rechazo total de la conla pistola en la mano, eran sujetados por compañeros situación que Impera en las altas mayores y por bomberos, evitándose la masacre . Otro esferas del Ayunt amiento y concrepolicía municipal, también pistola en mano, se golpeaba tamente de la falta de racionalidad, la cabeza contra la pared para no disparar. Los mandos los int ereses creados y, en fin, la de la policía armada, en medio de la confus ión, trataban ausencia de clarid ad y repre sentativida d en la forma de llevar las cuesde dom inar la situación a su modo. El teniente coro ne! iba diciendo «hagan honor al uniforme », mientras que a tiones relativas al personal. H ay se ha repetido la concent raun sargento se le oyó decir a un número armado de ción y marcha de más de cuatro mil metralleta, y señalando al grupo de bomberos concentrafuncionar ios de todas las catego rías dos frente a la Diputación: «si hacen algo, cargue y dis- y dependencias. unidos por primera pare»; a 10 que, parece ser, que e! número contestó : «no vez en defensa de un estatuto digno . puedo , mi sargento)). N os dirigimos pues a la op inión Por parte de los bomberos y policías municipal es, su pública: máxima preocupación era que no sucediera nada a los pai• Pedir la solidarida d ciuda dasanos. «Iros de aquí, dejad esto para nosotros», repetían. 18 Simultáneamente, los bomberos intentaban entrar en e! Ayuntamiento para rescatar a los posibles desmayad os que hubieran quedado atrapados dentro de! edificio. P ero una ba rrera de policías, situada en la puerta, impedía e! acceso. Un bombero se dir igió a un brigada de la policía armada y le dijo: «¿ no sabes que mi obligación como bombero es entrar a por gente y sacarla?» Los protagonistas de la «noche» todavía no se explican cómo aquello no se convirtió en una matanza, pero lo que sí es cierto es que la situación se salvó gracias al valor, serenida d y sentido de responsabilidad de los bom beros y policías municipales. Poco a poco, la tensión fue decreciendo y se decidi ó 'abandonar, la plaza, Los bomberos, con lágrimas en los ojos, decían a los paisanos : «lo sent imos, no hemos podido hacer m ás. » Los paisanos, emocionados, sólo podían responder vit oreándoles, aplaudiendo y gritando «unidad, unidad». Un motorista de la policía municip al, también llorando, contaba cómo , una noche de patrulla, había estado a punto de morir por los tiro s que habí a reci- municipales) se compone básicamente de los siguientes puntos : • • Ad vertir a la op inión, si es que hace falta, pues bastante claras están las cosas, de lo injusto de los argumentos dad os por la alcaldía en su nota de prensa. • Decl arar que la alcaldía, y el grupo de altos jefes que dora , sin perjuicio del posterior que se produzca tra s las modificacione s legales que permiten aumentar los coeficiente s de lo s funcion arios que en la actualidad , con el beneplácito del Ayuntamiento , perciben un salario base inferior al mínimo legal . • ha querido decir que el mismo compense con un plus equivalente a la cantidad detraída por este concepto a los funcion arios. • nes y demandas que tambi én merecen respuesta, segu ra- ment e porque sólo al Ayuntarniento compete resol verlas. y nada tienen que ver Madrid ni la ley en estas cuestiones (P AMEM. ho rarios , erc.} • po las justas reivindi caciones del mismo, así como su deseo de poseer representantes democráticamente elegi- la situación laboral de bomberos. policías. matadero, P edimos tambi én solución al problema de los más de dos mil eventuales. mucho s de ellos con años de tra bajo en el Ayuntamiento y sin un futuro claro , mientras no se solucione para to da la Administr ación Públi ca la entrada única igual para todos y racion al en los empleos públicos. dos a través del hoy inoperant e Colegio de Funcionanos. Repetir que nuestra platafor- La not a del Ayuntamiento silencia varias reivindicacio- nes de personal, vienen desconociendo desde hace tiem- ma reivindi cativa (basada en ¡RTP a cargo del Ayuntamiento , petici ón que siempre tom an decisiones en cuestio - • Un aumento lineal de siete mil pesetas, como muestra de nuestra actitud negocia- na ante una situació n que no puede co ntinuar. .) Los bomberos en ayuda de los «paIsanos)) hospitales, museos, vialidad y todas las dependencias • La Alcald ía olvida que la Diputación de Barcel ona, además de estudiar un aumento lineal, abona a su bido en la barriga por defender a un policía armado atacado por un ladrón. «No existía ya ninguna diferiencia con los arras trabajadores» • Estaba ya clarísimo .para todo e! mundo que no existía ninguna diferiencia entre un trabajador de la administraci ón y los demás . Se les había gaseado, desalojad o, como ocurría casi cada día con los trabajadores de la construcción, de! metal, de! textil , etc. Se abandonó , pues, la plaza, iniciándose la gran manifestaci ón que, de doce a una de la madrugada , recorrió las calles de la ciudad entre e! ulular de las sirenas y gritos de «Vi ola, dimite , e! pueblo no te admite». Los sentimientos de los manifestantes eran una mezcla de rabia, humillación, sensación de impotencia. Pero, por encima de esto, pesaba mucho más la conciencia de que, pese a todo, aquella noche habían conseguido una gran victo ria, porque se encontraban más unidos que nunca , por haber dominado la situación, po rque Viola, con su actuación salvaje 'e irresponsable, había puesto en evidencia ant e todo e! país la sinrazón de su postura y la justicia de la de los funcionarios. La «manifestación de las sirenas» La crónica de la «manifestación de las sirenas», como la llamó «Canig ó», la dejamo s para un testigo al que no se puede acusar de parcialidad hacia los funcion arios : la propia policía gubernativa. Lo que sigue es la transcripción de las conversaciones de los coches de la policía entre si y con e! puesto de mando, captadas por la radio y grabadas en cinta: - H 25 comunica que se encuentra aquí, en la calle San Jaime (sic). La calle está obstruida por los bomberos, y ha habido un municipal que ha hecho mención al decirle nosotros que se reportase, ¿eh?, y que accediese a una comp ostur a razon able. -RTO enterado, H25, echen pie a tierra, echen pie a tierra y sigan hacia la plaza San Jaime , y pónganse en contacto allí con e! teniente coronel, J2. Cambio. -2 I 0, me comunica e! señor jefe de sala que siga a esra., concentración de personal en la dirección que tomen y vaya informando. -Recibido. También iba a decir que ahor a' también se ponen en marcha los vehículos, cambio. :...Bueno, pues continúe usted detrás de ésto s de a pie, a ver la dirección que toman y como van, y vaya informando de la situación . 19 � https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/663/CuadernosPrimeroMayo_1976_n3_NosotrosLosFuncionarios_PM_Part2de2.pdf 157da5d960656112f28c8886710c7cfe PDF Text Text 20 -J3 . He llamado a J2, pero J3 está arriba. Esto ya está totalmente despejado. En cuanto a lo de dentro, ya ha salido toda la gente, ha habido sus más y sus menos de humillo, pero vamos. Y ahora ya se están marchando porque los coches de bomberos que habrás oído hablar es porqu e los de dentro, que no querían salir, llamaron ellos pidiendo auxilio. Ya listo el auxilio, se ha acercao todo el mundo ... ya los coches están arrancando, la plaza ya está bastante despejada y ahora esperemos que arranquen los coches de bomberos, que son bastantes y que van por Fernando ... y después de eso hablaremos, porque todavía quedan por aquí, pero vamos, esto ya es quedar cuatro, seis, ocho grupillos, peo 10 más importante, que era que estaba la plaza ocupada por los coches y por camiones de bomberos, éstos ya están saliendo y están arrancando, de manera que (se oyen sirenas) de momento la cosa va bien. (A partir de aquí, todas las conversaciones tienen como música de fondo las sirenas de los bomberos.) - ... ahora lo 'importante aquí es que se están marchando los coches, porque esto era un diluvio de coches de bomberos. -]3 para RTO (bastante nervioso) desde luego, tod a la manifestación, que verdaderamente aquí ha sido una lucha, desde luego ha habido, es decir, que ha habido hasta intentos de sacar la pistola, algunos señores de éstos, y ha habido que, es decir, éstos van con sus coches, parque completo de bomberos, van por la calle de san Fern ando (sic) y creo que van hacia la plaza Cataluña. Cambio. -J2. Dice el alcalde que convendría que aquí se quedara al menos un retén, yo no creo, no lo creo necesario, pero sí considero conveniente que se quedara un 2 para vigilar las puertas y todo eso, 10 menos avisar si vuelven a tratar de reintegrarse aquí, no creo que lo hagan, pero en fin ellos tienen mucho miedo de que les vuelvan a ocupar el...1a...el al...el...1a alcaldía, vamos. Cambio. -Entendido, J2 . Ahí, de momento, hasta que comuniquemos nosotros abajo, a ver si dejan un 2, podríamos dejar una escudera de las nuestras y ya sabe J2 que tenemos en servicio el M I O con todos sus efectivos que se ha dirigido a plaza Cataluña y ahí tiene para maniobrar el RTO y el H25 para 10 que quieran disponer de ellos, cambio. - H 25 va a seguir detrás de la manifestación. -Entendido, J2, cambio y corto. -MIO, estén alerta por 10 que pueda suceder. - Enterado, J3, estamos alerta. A los coches, ¿se les bloquea o se les corta el paso o se les deja caminar? -MIO, a los coches hay que dejarlos continuar, contra esto de momento no hagamos ninguna resistencia. Cambio. personal las pagas reglamentar ias sobre el sueldo real y sobr e el sueldo ba se, y ésta es otra petició n que hacemo s nuestra. El funcionario . el tra bajador d e la Administr ación P ública, no pid e un trato de favor ni menos horas de trabajo. Pid e salario igual a trabajo igual. Pi de una organización representativa de sus intereses: ahora el Colegio Provincial, ma ñana el Sindicato . Barcelona. 12 de febrero de 19 76 . Comisión provisional de funcion a- Un dirigente de los po licías mun icipales se dirige a sus compañeros de rios y empleados del Ayuntamiento de Ba rcelona. trabajo en una asamblea masiva de funcio narios. "Mundo D iario" 1 3-febrero-76 N ot a de los funcionari os tr as la nocbe del 17 d e febrero I. H acemos responsable a un alcalde, al que no reconocemos ya como alcalde, de la situación que se pro dujo en las Casas Consistor iales con el lanzamiento de gases lacrimógenos y disolución de la asamblea reunida pacíficamente. 2. La comisión ejecutiva reunida en la planta primera no dió otra respuesta a los funcio narios que las nega tivas y el gas lacrimógen o. 3. A esta situación se ha llegad o tras más de un año de pasivid ad, promesas , amenazas y esperas. que no han resuelto ninguno de los problemas planteados . L a última semana de paros, co ncentraciones y marchas pacíficas ha demostrado hasta el colmo que las autorida des muni cipales só lo quieren una cosa : mante- M anifestándose ante la Jefatura Municipal de Tráfico . Los funcionarios se solidarizan con los guardias militarizado s. ner el principio de autoridad y dejar los problemas sin resolver. Q ue la ciudad no funcione . qu e los funcionarios y emplead os siga n sometidos a un régimen que dicen que es de privilegios y en realid ad es de indig- - Enterado, ]3. - El personal, con vehículos y todo va bajando hacia arriba (así), la cabeza sigue Rambla arriba , y van más de trescientos guardias urbanos y más de mil en total. - M I O, en estos momentos salen por las Ramblas unos cuantos coches con un motorista delante, los bomberos vienen tocando las sirenas y con sus iluminaciones, cambio. - Enterado, M I O, mientras que no hagan ninguna locura, corta r tráfico y demás, déjenlos circular, cambio. - Enterado, J 3, siguen ahora mismo hacia plaza U niversidad, cambio. -MIO para notificar que han pasao unos veinte coches con sus sirenas y, ahora, se ve justo a la salida de las Ramblas, en estos momento s se ve venir bastant e personal, con dos o tres coches con sus sirenas y con sus... lámparas, allí vamos, con sus farolillos, pues viene mucha gente, cambio. -Enterado, M lO, estén a la expectativa y ya diremos si hay que intervenir, cambio. - M 1O para notificar que en estos momentos suben por la calle ésta... Rambla Cataluña, con unos cuantos coches, ya oirán ustedes las sirenas... En fin, pero van momentáneamente pacíficos, cambio. - Recibido, M l O, d éjelos, déjelos que continúen, cambio. - H 2 5 es para comunicar que ahora mismo cruzo con el M 10 . Yo considero que es demasiada gente det rás de ellos. Somos dos compañías , cambio. -No conviene, no conviene que sigan todos. El M 1O quedará en plaza Cataluña. Ustedes, a bastante distatlcia,.a bastante distancia, continúen, cambio. -Ya me voy acercand o yo, síquela tranquilo, tran quilo, a ver como va la cosa, va bien, va bien, va estupendo, estupend o. -Van calle Aragón para adelante cubriendo toda la calzad a. - En esta zona hay mucha circulación y estafan interrumpiendo. - Pues sí, está interrumpida" aunque no mucha. - H 25 , es para comunicar que de momento se dirigen por la calle Aribau como hasta ahora. - Entendido. Si siguen en esta dirección es que va bien, cambio. - Lo único que hago constar es que se le está agregando numerosos grupos de paisanos, cambio. - Entendido, H 25. Esté a distancia, no lo siga muy de cerca. -26 en Perecamps están asistiendo a cuatro o cinco de los municipales, cambio. 21 �- Bueno, esta gente está entrando al parque de bomberos, cambio. . - 2 6, bueno, me encuentro aquí en Perecamps con este individuo eeeeehhhh... Efectivamente, han asistido aquí a cinco empleados aquí municipales, cambio. - Bien, mire a ver de hacerse cargo de los partes médicos, ya les diremos lo que deben hacer, cambio , - ¿ N os hacemos cargo de los partes médicos? - H an entendido bastante bien. - H 25, bueno, parece ser que todos los coches están encerrados en este cuartel de Provenza, eh, y de momento no hay nada, cambio. -Debe haber algunos grupos de individuos alrededo r, pero nada más, cambio. -210, bueno, los bomberos se han quedado aquí en su cuartel... El resto de los municipales están en la calle Casa novas pabajo. - ¿ Cuántos van aproxim adamente ? -Pongamos quinientos, cambio. -210, aquí delante del cuartel de bomberos, que se han metido con 28 Y han efectuado algunos disparos. - ¿O sea que los bomberos se han enfrent ado a 28 Y 28 ha tenido que hacer uso de las pelotas? -No se han enfrentado, se, eeeehhh. han manifestado desde el parque ' contra ellos, y, sí, y 28 hizo un ... solo una pelota, cambio. -226, bueno, voy a llevar al hospital este part e facultativo y luego ya llamaré a ver que hacemos con estos cuatro, cambio. -Entendido. -Atención 26, atención 26 . Los restantes part es facultativos pertenecientes a los funcionarios intoxicados tienen que traerl os a jefatura. -21, bueno, es para informar que cuando llegaron aquí, al parque de bomberos, hubo un señor que sacó más fotografías , eeehhh, a la cabeza de la manifestación. N o fue posibleeee cogerlo puesto que venía en la manifestación. Cambio. - Entonces es de suponer que el maniii... el... que ha sacado las fotografías era de los municipales, cambio. -Bueno, eso, tanto' como eso no le podemos decir yo casi apostaría que sería un periodista, cambio. - Bien, yo de lo único que le puedo inform ar es que han sacado unas fotografías a la cabeza de la manifestación. Nosotro s no le hemos podido echar mano porque iba en la manifestación, cambio. - Bien, recibido. - Supongo que aquí será la central de bomb eros. - Si, sí, retiraros, retiraros de ahí, pero que quede un 22 retén, cambio. (Fin de la transcripcción.) nidad y desprecio. todo esto es lo de menos. 4 . Repetim os los puntos esenciales de nuestr a plata forma : a) Au ment o lineal de siete mil pesetas b) Salario base igual al mínim o interprofesional c) So lución a los eve ntuales d) Compensación por el IR TP para los coeficientes inferiores. . Además de estas peticio nes. exigimos. tal como prometió M asó, que las paga s dobles sean sobre el sueldo real y no el base; que se paguen los domingos y festivos trabajad os; mejora de servicios asistenciales. concesión de permisos reglamentan os, etc. 5. Los argumentos de Vi ola sobre imposibilidad de me d ios monetar ios y legales para resolver el problema se han demostr ado falsos a través de dos hechos concretos : - E l jefe del Servi cio de Inspección y Aseso ram ient o de la Administración Local. seño r M ahillo, reg resó a M ad rid después de declarar qu e Vi ola podía solucionar el problema perfectam ente co n los fono dos municipales de que dispo ne. - U na hora antes de la intervención policíaca. el señor Trav é, primer tenient e de alcalde. infor mó a algunos de los funcionarios prescntes en la asamblea sobre las propuestas concretas que pensaba presentar en la ejecutiva que estaba a puntO de iniciarse. y que consistÍan en la apertura inmediata de negociac iones sobre la base 'd e una importante co ncesión de aumento lineal para todos los funcionarios. 6 . P or encima de todo pedimos y exigim os, nada de represalias co ntra un movimiento que ha sido y es pacífico. reivindi cativ o, unitario y JUsto. 7 . La respuesta ha sido: inv asión del Ayuntamiento por los gases lacrimógenos. militarización de bomberos y policías. quin ce funcio narios asistidos en Pere camp s, dos enfermeras brutalmente apaleadas por la policía en la calle Pro venza a la una de la madrugada. detenci ones en la plaza de San Jaime el miércoles por la mañana. etc. 8 . Agrad ecemos la ayuda llegad a de lugare s diversos y pedim os. a todas las organizaciones representativas y centros de enseñanza y trabajo de la ciuda d. su apoyo. 9 . N o a la militarización. Que bomberos y policías vuelv an a su situación normal. Que se reconozca a nuestra comisión provi sional. Que se fije fecha de elecciones por el C olegio Provincial. Q ue se ga rant icen los mínimos que pedimos. Aho ra. como siemp re hasta ho y. estamos dispuestos a abrir un di álogo que ponga fin a esta situación. Comisión provisional defuncionarios y empleados del Ay nntamient» de Barcelona. DE LA «NOCHE DE LOS FUNCIONARIOS» AL «PLENO DE LA VERGÜENZA» 18 de febrero: paro generalizado Al día siguiente, 18 de febrero, a las ocho de la mañana ya empezaron a concentrarse e; los alrededores del Ayuntamient o funcionarios de los diversos servicios municipales. Las informaciones corrieron de boca en boca y todo aquellos que iban llegando al trabajo tomaron mayorit ariamente la decisión de no entrar. T an sólo algunos casos muy aislados (funcionarios que ocupan altos cargos), se obstinaron en «cumplir con su deber" y penetraron l'I1 el Ayuntamiento. actitud que naturalmente provocó la indignación de los concentrados en la plaza. El paro fue total en el edificio cent ral y en las dependencias. exceptuando los cementerios. T ambién se registraron paros de solidaridad en el Patronato Municipal de la Vivienda y en el Consorcio de Información y Documentación de Cataluña. y se recibieron not as de adhesión por parte de empleados municipales de H ospitalet y del movimiento de los TAP (T rabajado res de la Administración Pública). La militarización Los periódicos de la mañana ya publicaban el decreto de militarización de bomberos y policía municipal, decreto que, al parecer, ya se hallaba redactado con anteriori dad. Bomberos y policías no se encontr aban. por tanto. entre los que. reunidos en el patio de entrada del edificio consisto rial. celebraron una asamblea. Los jeeps de la policía patrullearon constantemente por los alrededores del Ayunt amiento e impidieron cualquier tipo de concentración. Sin embargo. y a pesar de' los inconvenientes que acarreab a la falta de espacio y de megáfono. la asamblea pudo prolongarse durante más de dos horas, en las que se estuvo informando y discutiendo sobre las actitudes a tomar . Alrededor de las once y 23 �media. la fuerza pública desalojó el patio y disolvió la concentración. La comisión de representantes hace pública una nota A última hora de la tarde. la comisión de representantes hacía pública una nota. Al mismo tiempo. se conocía otra de la Alcaldía. firmada por el «alcalde» y tod os los miembros de la corporación exepto siete. en la que además de lamentar los hechos ocurridos y afirmar su confianza en la voluntad de servicio y espíritu de colaboración de los funcionarios. declaraban que era su deseo encontrar fórmulas para resolver los problemas. y que por ello nombraban una potencia constitu ida por los concejales Calvo. Sahún, Cañellas y T arragona. La situación de paro, práctic ament e total, se mantuvo durante el jueves, día 19. T an solo se trabajó con regularidad en algunas dependenci as. La noch e del encierro : especración ant e bomberos y policias. Poco después se prod uciría d desalojo de los encerrados con profusión d e gases lacrimógenos. Con los concejales de la ponencia Por la tarde. la comisión provisional de funcionari os se reunió con los concejales de la ponencia. Las conversaciones se prolongaron durante más de cinco horas y se pudo constatar que dichos concejales. al conocer las revindicaciones ·que dicho sea de paso. ignoraban de foro ma sorprendente-, reconocieron que estab an basadas en razo nes de justicia. A efectos de negociación. las revindicaciones fueron desglosadas en dos apartados. por un lado el económico y por el otro el de los eventuales. La comisión negociad ora expuso como puntos previos de diálogo la condición de que no se produjeran represalias de ningún tipo y plante ó asimismo la necesidad de su reconocimiento como representativa de la asamblea de funcionarios. Estos punto s no recibieron una respuesta satisfactori a. Solidaridad con los militarizados H acia las ocho de la tarde del mismo jueves. varios centenares de funcionarios civiles se concentraron ante e! cuartel de bomberos de la calle Provenza para expresar su solidaridad con los compañeros militarizados. Se profirieron gritos de «unidad. unidad» y se aplaudió durante largo rato a los bomber os sin que las fuerzas policiales presentes int ervinieran. Al pie de! monumento al bombero habían sido depositados multitud de ramos de flores por 24 parte de algunos funcionarios y se podIa ver. además. un NOTA DE LA ALCALDÍA HABRÁ PLENO SOBRE FUNCIONARIOS Pero el trámite preciso requiere: tiempo . A primera hora de la noche de ayer recibimos la siguiente nota o ficial de la alcaldía de Barcelon a : Ant e la reiterad a publicación de noticias sobre la situación de los funcionarios del Ayuntamiento, para general co nocimiento de los mismos y de la opinión pública, se informa de lo siguiente : l. La Pon encia Especial compuesta por los concejales señores Cal vo Sahún , Cañellas Sidós y T arragona Corbell a ha celebra do numerosas y largas reuniones. todos los días laborables, con representa ciones de diferentes grupos de funcionarios o designados por los de sus respectivas Delegaciones. Las situaciones y los problem as de dichos gru pos no son homogéneos y el conjunto tiene gra n complejidad . 2. La Ponencia está procurando acelerar su com~ido y redactar un resumen de posibles propuestas en la presente semana. Una vez redactado, tendrá lugar una reunión de los miembros de la Corporación. para preparar la actuación imprescindible de los órganos del Ayuntamiento (C omisión de Presupuestos, Comisión Ejecutiva y Consejo Pleno). 3. Para celebrar un Consejo Pleno, es preciso presc:ntar un dictamen o propuesta concreta. que, previa. mente, haya sido informado por la Comisión Ejecutiva. Cumplido el trámite: previo citado. se convocará enseguid a el Consej o Pleno. 4. Las modificaciones de planriUas y retribuciones de funcionarios son de la competencia del Consejo Pleno y no dd alcalde o de la Comisión Ejecutiva y para quedar en vigor. requiere su aprobación por la dirección General de Administración Local. Sin estas aprobaciones serían actos nulos. 5. El alcalde ha instruído a la Secret aría General para la escalonada preparación de concursos para prov isión de plazas vacantes de plantilla, que puedan da r oporrunidad para acceder a ellas los funcionarios interinos o los de: contrata- gran cartel con la inscripción: «Al bombero descon ocído» . Esa misma tarde se celebró una asamblea de representantes con asistencia masiva. en la que se discutió ampliamente y se acrodó suspender la huelga entreta nto se celebraran las negociaciones. reservándose la decisión de reernprenderla en caso necesario. Al día siguiente -20 de febrero- todo e! personal se reintegró al trabajo. Las elecciones y la asamblea de representantes En la mayoría de dependencias se iniciaron unas elecciones promovidas por los jefes respectivos y destinadas a la constitución inmediata de una nueva asamblea de representantes. Esta iniciativa apareció como una maniobra. impulsada desde arriba y destinada a confundir y dividir a los funcionarios. Sin embargo. la práctica fue demostra ndo que los nuevos delegados elegidos se adhiriero n en su mayor parte a la asamblea prov isional que había venido funcionando hasta entonces. A parti r de este momento se abandonó el término «provisional» para constituirse en «asa mblea general de representantes» . Los disidentes de esta actitud mayorita ria pertenecen exclusivamente a dependencias municipales y se han distinguido a lo largo del conflicto por su afición a los «méto dos tradicionales» de arreglar las cosas en el Ayuntamiento (particularismos. división en categorías. cohecho. erc.). Así, en los días que siguieron a la reanud ación del trabajo. e! problema se centró principalmente en la cuestió n de la representatividad. A pesar de que quedaba claconvenio. ro que más de siete mil funcionarios apoyaban a la «corni6 . El proceso expuesto y necesasión de los quince» -denominación de la comisión rio requiere un tiempo . pero ha negociadora-o los concejales de la ponencia tuvieron seguido sin pausa . D ada la positiva mucho interés en recalcar que dicha comisión no era más evolución de las reuniones con disque una entre varias. tintos grupos funcionariales . es de esperar que en breve se pueda preEl proceso de clarificación que culminó en una reusentar al Consejo Pleno una pronión celebrada en el Antiguo Hospital de la Santa Cruz y puesta definitiva sobre las retribu- San Pablo. el día 1 de Marzo, consolidó definitivamente ciones de los funcionarios. En tanto. la representatividad de la asamblea. Se trabajó intensaesta alcaldía exhorta a todos al cum- mente en la organización y se crearo n varias comisiones plimiento de su deber y a evitar con funciones específicas: comisión de prensa. de coordicualquier actitud que pueda reprenación. de extensión. de asesoría y tesorería. sentar un perjuicio para los servicios Las reuniones se celebraron diariamente y las discupúblicos que el Ayun tamiento presta siones se llevaron a cabo con gran vivacidad. Se insistió a la comunidad . en todo momento en las reuniones y discusiones por ceno Barcelona , 10 de marzo de 1976. tros, que estaban en la base de las posteriores elaboraciones en la asamblea de representante s. El alcalde . 25 �Las presiones. amenazas y maniobras de todo tipo por parte de los superiores fueron constantes en todas las dependencias. Diariamente corr ían rumores de expedientes y otra clase de represalias encubiertas. algunas de las cuales llegaron a aplicarse. Las «listas fantasma» -procedimiento entre medieval y propi o de un parvulario, según el cual, un funcionario del N egociado de personal se presenta en las dependencias a pasar lista-«, circulaban con una frecuencia poco acostumbrada e iban dirigidas a dependencias escogidas «estratégicamente» . En una ocasión el «listero » iba acompañado de dos personas desconocidas. ajenas a la casa, que se negaron a identificarse. Hay que resaltar, sin embarg o, que el clima de solidaridad y la tensión de la lucha se mantuvie ron a pesar de tod as las contrariedades. Al acto de adhesión a los bomberos. se sucedió una concentración con idénticos fines frente al cuartel de la guardi a urbana de Montjuich. El día 24 la prensa publicaba una nota del Ayunta miento en la que la ponencia especial comunicaba que había recibido numerosas comisiones y que pensaba seguir recibiendo informaciones hasta el día 25, para luego elaborar un resumen y alternativa de solución que sería expuesto a los demás miembros de la corporación el 27 . Hasta este momento la plataforma reivindicativa se había concretado en los puntos ya conocidos. más la desmilitarización de bomberos y policías. ULTIMA HORA: El «estudio-proyecto» del Ayuntamiento N o podemos dejar de mencionar el estudio-proyecto que se realizó a instancias de las altas esferas del Ayunt amiento y que. a la hora de las negociaciones, se convirtió en el documento base de discusión, impuesto por los concejales comisionados. Dicho estud io proponía unos aumentos escalonados y arbitrarios. Como ejemplo de ello, citaremos el caso de más de ochenta funcionarios de coeficiente 1,9 cuyo aumento propuesto era de mil pesetas, y el de un solo funcionario del coeficiente 5 que ascendía a treinta y una mil. Las negociaciones se dieron por concluídas el 27 de febrero con un acuerdo de principio -dado que el definitivo dependía exclusivamente del Pleno - que parecía satisfacer a ambas partes y que se ajustaba de form a limitativa a la propuesta inicial de la comisión. Este mismo día se celebró una reunión informativa del Consistorio en la que los concejales de la ponen cia informaron al resto sobre las conclusiones a las que se 26 había llegado tras las negociaciones. Inmediatamente des- RENACE EL CONFLICTO ENTRE FUNCIONARIOS Y AYUNTAMIENTO N ueve meses más tarde del co nflicto que da o rigen al presente " Cuaderno" , renace el con flicto de los funciona rios del Ayuntamiento de Barcelo na (mientras observamos, de modo significativo. el surgimientO de importantes movimientos reivindica tivos y de protesta entre los funcion arios de los M inisteri os y de las instituciones penite nciarias en toda la geografía del Estad o español) . El día 23 de noviembre de 197 6, el " C orreo C atalán" se hacía eco del malestar que vo lvía a crearse entre los funcionarios barcelon eses muni cipales. al no ser atendi das sus reivindi cacione s: Los funcion arios del Ayuntamiento de B arcelon a pueden ser nu evam ente un g rave problema para el C onsistorio . Tras la visita que una comisión de bomberos, en nombre de sus compa ñeros, hizo al alcalde V iola hace unos días - visita que por otra parte resultó totalmente negativa - , el malhumor se hizo sentir no sólo en este cuerpo. sino en la Pol icía Municipal -que se ha solidarizado con los bomberos- y en el resto de tr abajad ores del Ayuntamien to . C on relación a la citada entrev ista V iola-bo mberos, según éstos han informa do, el alcalde se declaró « incom petente para resol v er la cuestión ». sin dinero y que la solución le correspo nde al G obie rno. Ante esta actitud a parti r de hoy. se ob servará una actitud de paro interior. es decir. sin realizar una serie de acciones qu e diar iamente llevan a cabo co mo son por ejemplo la gimnasia y demás ejercicios obli gatorios. y no se asistirá a ciertos lugares calificados como de «no urgente». Por su parte. la Polida MUllicipal. a través de sus representantes, han rnanifestado también que to dos los argumentos utilizados por el alcalde sólo sirven para «p erder el tiemp o» , Por este motivo apoyan la postura de los bomberos . Sus reivindicaciones son: aumento de sueldo proporcional al crecimiento del coste de la vida: tres mil pesetas por cada domingo y día (estivo tra bajado; 14 pagas anua les: ho ras razonables convenientemente pagadas; posib ilida d de acogerse a la Seguridad Social cuan do se encue ntren fuera de Barcelona ; suel- pués, el Ayuntamiento hizo pública una nota que se caracterizaba por su inconcreción y vaguedad de los término s empleados. La respuesta por parte de la asamblea de funcionarios no se hizo esperar; desglosada en ocho apartados, aludía punto por punto a todos los temas básicos que el Ayuntamiento se negaba a tr atar con claridad. Se exigía en el plazo de una semana una decisión que resolviera definitivamente todos los problemas. do mínimo interprofesional; un día y medio d e fiesta semanal; jubila ción vo luntaria a los 55 años y Iorzosa a los 60. co n el cien por cien de sueldo . HOY UNA ASAMBLEA GENE- Paralelamente, la cuestión del Colegio de Funcionarios seguía evolucionando. Finalmente prosperó la petición, formulada por los funcionarios, de que fuera destituido el presidente. señor Aymar. Un a orden de la Dirección G eneral de Admini stración Local de primeros de marzo nombraba un nuevo president e. El cargo recayó sobre el señor José María Prat, jefe de negociado de Mercados y Comercios. La nueva situación -que en el panorama de relatividad supuso una victoria de los funcionarios- les permitió la utilización de los locales del Colegio de Funcionarios para las reuniones y la organización diaria de una comisión permanente para coordinar todas las cuestiones de la asamblea . Es de destacar el papel de la prensa diaria y de otros medios de comunicación que - salvo raras excepcionesdesempeñaron en tod o momento una función fundamental en el desarrollo del conflicto. La objetividad y amplitud con que se trataron todos los temas favoreció en gran manera el avance de la lucha por cuanto cubrió la deficiencia insalvable que constituía la precaried ad de la comunicación entre los funcionarios. RAL P aralelam ente, los fundo narios del AY/lntamim/o. han fund ado sus puntos reiv indicativo s sobre los siguient es: 1ncor poració n a plazo fijo de to dos los eventuales a plantilla en el puesto realm ente desempeñad o; aumento lineal de 6.000 Destitución del presidente del Colegio de Funcionarios Nuevo plazo sin respuesta. La huelga y la «nona» Los bomberos se manifie stan po r las Ramblas en la noche barcelon esa . La marcha se prol ongaría desde la alcald ía hasta el cuartel general de la calle Mallorca. Elide marzo la asamblea de funcionarios decidió por mayoría absoluta conceder un plazo hasta el 8 de marzo para que el Ayunt amiento diera una respuesta concreta ; transcurrido dicho plazo, se manifestaban dispuestos a efectuar nuevas acciones. Durante la semana fracasaron todas las gestiones realizadas por la comisión negociadora para ser recibida por los concejales. Se alegaba la prioridad de los casos de bomberos y policías. En realidad, resultaba obvio la ausencia de voluntad para resolver unos problemas cuya urgencia ya no permitía dilaciones. 27 �El día 8. tal co mo estaba pr evisto . se celeb ró una pesetas; salario real del cien por cien asamblea en la que se deliberó sobre la acción qu e d ebía en caso de jubilación; equiparación emprenderse. Se d ecidió ir de nuevo al paro total con al régimen de la Seguridad Social e inmediato reconocimiento de los concentraciones en la plaza a media mañana. derechos sindicales. Este mismo día. y coi ncidiendo co n la festividad de Para tratar de coordinar todos su santo patrono. se celebró un homenaje en honor de los los esfuerzos. esta tarde a las dos. se bomberos. en el que participaron numerosos ciudadanos. celebrará en la Placa del Rei, una entre los que se contaban muchos funcionarios y miem- asamblea general. Previamente a lo bros de la asociación de vecinos de l' Esquerra de l' Eixam- largo de la mañana. se irán celebranpla, se concentraron ante el cuartel de la calle Provenza y do diversas asambleas locales en depositaron ramos de flores . Se oyeron los conocidos gri- cada centro. A dicha asamblea genetos de "unidad. unid ad » y otros contrarios a la militariza- ral acudirán representaciones de todos los cuerpos afectados. Dado ción y a la continuidad d el alcalde. Al día siguiente. la plaza de San Jaime volvía a apare- que parece próxima la celebración cer como en los pasados días del conflicto; esta vez sin la del Pleno de Presupuestos -que el presencia reconfort ante de bomberos y policías. La huel - alcalde Viola había anunciado para ga se había segui do mayorit ariament e y se habían celebra- principios de noviembre-o los fundo asambleas en to dos los centros. La concurrencia masi- cionarios quieren presentar previa. mente sus peticiones antes que se va de funciona rios .contrib uyó a reforzar la confianza en consignen las partidas destinadas a la lucha y reafir mó. una vez más. su unidad. Muchos fun- ellos y. en consecuencia, se determicionarios portab an brazalet es negros en señal de duelo ne lo que van a cobrar. ¿HABRA por los graves h echos oc urridos recientemente en V itoria. DIN ERO ? Ente las órdenes conmina to rias de la po licía armada No parece probable que el Ayund e que se circulara . los mani festant es decid ieron dar vuel- rarniento previendo la posibilidad tas a la plaza ordenadamente. L a «no ria» , co mo se le Ha- de tenerse que enfrentar otra va m ó, se co nv irtió en la nueva modalid ad de mani festación con el problema de los funcionarios. haya dispuesto en el Pleno extraoren la plaza d e San Jaime durante aq uellos d ías. El co ncejal Tarragona empezó por aq uel entonces dinario -que por otra parte tampouna política perso nal a través de declaraciones a la prensa co se sabe si va a celebrarse o no-, alguna partida destinada a satisfacer y promovió unos contactos " informales» con la comisión sus reivindicaciones. Por ello. se de los quinc e. a la que convocó repetidamente con la quiere que antes de decir sí o no a int ención de formular una propuesta que se comprometía las cuentas municipales. se haga oír individualmente a apoyar. la voz de cuantos trabajan para la A últ ima hora de la tard e del mismo día 9 de marzo. Casa Gran. Algunos piensan que se celebró una asa mblea en la que. tras un análisis de la con un presupuesto ordinario que situación. se acordó proseguir el paro un día más mientras ronda los 17.000 millones de pesese aguardaba la convocatoria definitiva del P leno munici- tas. el problema económico que puede presentar el aumento salarial de pal. El "alcalde» fue llamado aquel mismo día a Madrid la plantilla. puede ser perfectamente para informar de la situación del func ionariado barcelo- cubierto, Faltaría saber ahora cuál es nés. Según el señor G óm ez P icazo , director general de la opinión de los «cerebros grises» Administración L ocal, «aunq ue el problema es municipa l del Ayuntamiento. Por otra pane. pasado mañana. y aferra y co mpet e al Ayuntam iento de Barcelona. guarjueves. a las j de la tarde. tendrá da una interrelació n por lo que no nos es indiferente ni lugar en el Colegio de Ingenieros de mucho menos.» Estas palabras d efinen clar am ente el Vía Layetana 39. la primera asamalcance d e la situación que ya empezaba a exas perar al blea de jubilados de la Administrago b ierno por cuanto temía seriamente que el ejemplo cuno ción Local. a la que se ruega. acudan diera ... y co n toda razón. puesto qu e ya en algu nos muni- todos los interesados. En definitiva. cip ios se estaba iniciando mo vimientos d e fun cion arios pues. los funcionarios después del 28 co n objetivos similares a los de Barcelona. famoso pleno «de los funcio narios» y ante la cantidad de promesas incumplidas por pan e del Ayuntamiento, se ponen nuevamente en marcha. No es improbable que el tema «func ionarios» vuelva a ser noticia. Los transeúntes de las Ramblas sonr íen a los bomberos . Las muestras de simpatía se repitieron durante todo el transcurso del conflicto. NUEVA ASAMBLEA EL DIA 23 La anunciada asamblea tuvo lugar. en efecto. el día 23 de noviembre en la barcelonesa Placa del Rei, En ella se analizó la actual plataforma reivindicativa. y se debatió acerca de la huelga de bomberos. Como recogía "El Correo Cataldn" del día siguiente : Ayer. a las dos del mediodía. se celebró una asamblea general de todos los cuerpos dependientes del Ayuntamiento en la Placa del Rei. La asamblea tenía como objeto la coordinación de la lucha reivindicativa, surgida a raíz de la huelga de bomberos que se inició ayer. y la aprobación o modificación de la platafo rma reiv indi cariv a unitaria, que a mediodía de hoy. será presentada al alcalde. E l jueves. día 11 . la prensa d iaria hacía pública una nota oficial de la alcaldía. Los objetivos inm ediato s de la asamblea estaban. pues. muy claros : cons egu ir la celebración del Pl eno y no cesar en la actitud de paro hasta que no estuviera convocado. . . El lunes. día 1 5. la situación continuaba estancada. la huelga seguía y las concentraciones en la plaza se repetían diariamente . Por la mañana se celebró una reunión en el Consistorio. El alcalde negó la entrada a los periodistas. como ya era su costumbre. Los concejales expusieron sus propuestas finales. propuestas que. al parecer, alcanzaban una cifra global que oscilaba entre los ochocientos y mil millones de pesetas. Al término de esta reunión el alcalde hizo pública una nota en la que se definía ya su propuesta concreta sobre cada una de las reivindicaciones. Como ya veremos más adelante. esta propuesta sería la aprobada en líneas generales por el Pleno del día 23. El día 16 fue nuevamente una jornada de paro. aunque en la asamblea de aquella tarde se acordó la reincorporación al trabajo hasta el día del Pleno. en que se iría a la huelga y se realizaría una concentración para conocer las decisiones finales. El H ospital del Mar (más de cien tra bajado res) aceptó la decisión de parar la huelga sólo d espués de dos asa mbleas y vo tac iones. pues predom inaba la impres ión de que era imprescindible seguir en huelga para conseguir algo. L a luch a de los fun cion ari os y el serv icio a la ciuda d Viola arreció su campaña para desprestigiar a los funcionarios ante la ciudad. en la que burda ment e an unciaba sacrificios para los ba rceloneses así como la suspensió n de obras y servicios públicos que no po drían llevarse a cabo por culpa del aumento sala rial previsto para los funcionarios. Esta campaña. co mo era de esperar. cayó en el vacío. por cuan to an te la ciudad ya había quedado suficientemente claro quienes eran sus enemigos y quie nes la estaban defraudando . Se hablaba mucho aquellos días de los gastos sun tuarios del Ayuntamiento. de los lujos y otros gastos sup erfluos . pero esto co nst ituía la xocolata del lloro - expr esió n utilizada por T arragon a- y no tenía ni el valo r ejemplar que quería dársele. L a realida d de las cuentas del Ayuntam iento no tie nen otra alternativa que una opción radicalmente distinta. una opción de gestió n democrática del municipio. que natu ralm ent e significa un ca mbio en todas sus estructuras. Las reivindicacione s de los funci onarios tendrían cabida en un Ayuntamiento democrático que. entre otras cosas. acabase de una v ez 29 �Al mismo tiempo, debía formarse con estas partidas que no constan en el presupuesto (fon(omisión negociadora y un orgauna dos de indemnización, inspección y VIAP) y co n aquellas que ascienden a cifra s totalmente injustificadas, como son nismo representativo. para discutir los problemas concretos de cada las «c ontratas». L a réplica de la asamblea a la nota de la Alc aldía no cuerpo y generales. de forma que la lucha siga manteniéndose. se hizo esperar. En ella, además de mostrarse descontenRespecto a la huelga de bombetos ant e la reducción de sus peticiones, los funciona rios ros. se informó que ayer por la recalcaban los " olvidos" de la nota : la petición de desminoche. una comisión de delegados, litarización, la falta de plazos y las mejoras salariales de elegidos en asambleas el pasado 5 las emp lead as de limpieza y cantineras. de noviembre. se entrevistó con A todo esto , las amenazas de sanciones y las presio- Viola, el cual declaró que el asunto nes de todo tipo seguían en aum ento. L os ru mores, muy no era de su incumbencia. y respecto insistentes y no infundados, decí an qu e se iban a abrir a la huelga, dijo que ellos mismos unos expedientes, pero el rechazo y la denuncia un itaria decidieran cuáles eran. los servicios salva ro n nuev amente la situació n. Ante la noticia de que necesarios. Ayer. pues, el cuerpo de habían acudido al H ospital del Mar un os fun cion ar ios bomberos entró en huelga, limitánco n el deber de informar para la instrucción d e expe die n- dose únicamente a intervenir en tes, todos los demás compañeros se desplazaron hacia allí situaciones urgentes, y dejando de lado las salidas de Barcelona. los en pleno para manifestar su apoyo a los amenazados. salvamentos y los servicios innecesaHay que hacer constar, sin embargo , qu e los jefes de rios. quienes se requirió información para la instrucción, se REPRESENTANT ES.- Por negaron a dar nombres. otro lado se propuso exigir el recoLa prensa hizo público por aquellos días un docu- nacimiento de los representantes de mento que suscribían treinta y cuatro entidades ciudada- cada cuerpo. elegidos libre y demonas en apoyo de los funcionarios y solicitando la dimisión cráticamente en asamblea . y rechadel alcalde y de todo el con sistorio . Asimismo, proponían zar to da impos ició n de com isiones su colaboración para la constitución de un Organismo mixtas o, lo que es lo mismo . «comisiones Viola», puesto que éstas no Municipal Provisional. son representativas. A co ntinuación, se abrió El Pleno "de la vergüenza" 30 P or fin llegó el esperado día del Pleno, que la pr ensa calificó del "día má s largo". L a huel ga se siguió con éxito en la ma yor patte de los centros y a mediodía to dos los funci onarios acudieron a la plaza de San Jaime, fuertement e ocupad a por la policía armad a. P or la mañan a, cada uno de los concejales había recibid o en su domicilio un a carta firmada por la asamblea de representantes, en la que se hacía constar su disconformidad con la pro puest a del "alcalde" y se denunciaban nue vamente los procedimientos. A primera hora de la mañana, un numeroso grupo de funcionarios intentó penetrar en el recinto del salón de la Reina Regente destinado al público; sin embargo, su intent o fracasó porque, de fo rma "inexplicable" , la tribuna fue ocupada por unos escolares del instituto Balmes acompañados por el profesor de formación política, un tal señor Manzano. A dicho señor se le explicó que el Pleno constituía un hecho importante en la culminación de la Los funciona rios municipa les so r- prenden a los ciudadanos de Barcelona con sus marchas y manifestaciones. Se rompía la "imagen" del funcionario tradicional. (por las Ramblas) de discutir y elaborar por centros de trabajo. Los distintos cuerpos manifestaron su total apoyo a los bomberos. y señalaron que toda la actuación que el turno se está lleva ndo a cabo es una mues- de intervenciones que giraron en tra de ello. Se añadió un último punto reivindicativo a la plataforma. de la cual ya informamos ayer. que es el reco- torno a modificaciones de la lucha reivindicativa, proponiéndose que la plataforma fuera elaborada considerando los puntos más urgentes en no cimiento d e la comisión negocia- primer ligar, y sin abordar cada uno sin que antes se hubierasolucionado el anterior. Si bien el aumento lineal de 6.000 pesetas es muy necesario, se considera de mayor urgencia la incorporación en plantilla de los trabajadores eventuales. de los cuales hay algunos que llevan 20 y 25 dora elegida siempre democráticamente y rechazando la comisión mixta que pretende imponer el alealde. Se propuso asimismo, unir la Administración Local, para poste- años en esta situació n labo ral. así como la adecuación del sueldo base para todas las categorías, partiendo del mínimo interprofesional. . Otr a de las reivindicaciones a largo plazo, para lo cual se han de co nstituir organismos representativos . es la formación de un sindicato libre y democrático. lo cual se habrá riormente coor dinarse con la Administració n C entral, co n vistas al futuro sindicato. Finalm ente. se decidi ó reunirse esta mañana en asambleas en cada centro y posteriormente. a las dos del mediodía, concentrarse en la Placa de Sant Jaurne, para entrev istarse co n Viol a. T od os los asistent es estuviero n de acuerdo en la negociación con el alcald e. aunque reinaba la pesimista lucha y se le rogó que no ocupara las plazas, pero se negó con obstinación. El hecho es probablemente irrelevante, pero constituye una prueba más de estos mecanismos burdos que cada vez han funcionado "casualmente" en favor de Viola. Tan sólo cinco funcionarios tuvieron acceso al Pleno . Fue muy agitado. Ya de entrada, se pr esentó un a moción de censura contra el "alcalde" por part e de TaITagona. N o prosperó la propuesta de Font Altaba para que la vo ta ción fuera secreta, ya que Viola se negó a ello, por lo cual, además de aquel, do s concejales más abandonal ro n la sala, C ánova s y Pérez Pardo. L a votaci ón fue ro tunda: veinticinco concejales votaron con fianza al "alcalde" - y con ello, una vez más, mostraro n su to tal dist anciam iento con el sent ir popular- y tan sólo Soler P adró y T arr ag ona apoyaron el vo to de censura. N o prosperó ninguna de las enmiendas presentadas, entre ellas la de Soler P adró, de que fue ra el E stado qui en fina nciara el incremento de costes. L as discusiones se llevaron a cabo con gran confusión y Viola mostró en todo momento una prisa desmesurada en aprobar sus propuestas. En definitiva, la propuesta del alcalde " fue globa lmente aprobada". A LA CIUDAD Las entidades firmantes, ante la situac ió n sin precedentes históricos que se ha producido en el Ayuntamiento de Barcelona, con la penetración violenta de la policía arma da en el interior de las Casas Consistoriales, en el curso de una asamblea pacífica de funcionarios y empleados muni cipales, declaramos: l. Que conocemos y apoyamos las reivindicacion es de los funci onarios y empleados municipales, así como la forma pacífica de manifestar su protesta. 2. Que los servicios vitales de la ciudad no han sido de satendidos y que por tanto la militarización de los bomberos y policías municipales -medida que reelamamas sea revocada- no tiene justificación alguna. 3. Que hacemos responsable de los gra ves hechos del día 17 de febrero al alcalde Viola y a todo el C onsistorio , así como a los responsables de la política muni cipal d e ·' crsona1. 31 �4. Que sin organismos sindicales representativos, no podrán ser resueltos los problemas de los funcionarios y empleados de la Administración pública, contando con las limitaciones que haga falta en el caso de desatención de los servicios públicos que afecten a la vida de las personas: incendios, unidades de Tratamientos Intensivos en los Hospitales, etc . 5. Que en el presente conflicto de funcionarios se ha puesto de relieve una vez más la incompetencia, la falta de representatividad y la negligencia del actual alcalde y de todo el consistorio en orden a solucionar los problemas tamo int ern os del Ayuntamiento como generales de la ciudad. 6. Q ue sólo la democratización general de nuestros ayuntamientos y otras instituciones públicas creará las condiciones para tratar correctamente los problemas, tanto del personal de las instituciones como de la ciudad. 7. Por tanto, las entida'des firmantes pedimos la d imisió n inmediata del alcalde y de todos los concejales, y proponemos su colaboración para la constitución de un O rg anismo Municipal Provisional hasta la celebración de elecciones d emocráticas. 8. Que, como primer paso en este sentido, las entidad es abajo firmantes iniciarán una investigación detallada de los hechos acaecidos entre el día 10 y el día 19 de febrero de 1976 Y de sus antecedentes, así como un estudio de las grandes necesidades municipales, de la situación del personal del Ayuntamiento y de la situación de las finanzas muni cipales, con el fin de informar a la ciudad y preparar la llegada de un Ayuntamiento democrático. (Siguen las firmas de las entidades) impresión de que ello no serviría de nada. En otro orden de cosas, se recuerda que el jueves, día 25, a las 5 de la tarde, tendrá lugar en el Colegio de Ingenieros, la I Asarnblea de Funcionarios jubilados de la Administración Local. LA HUELGA.- Los bomberos en huelga Son 627 -r-todos los miembros del cuerpo-s, que prosiguen en actitud de brazos caídos y únicamente efectúan salidas conside- radas de urgencia. El paro afeera a todos los restantes servicios, incluyendo los retenes que habitual. mente están de servicio en el Liceo y en la fábrica de cervezas Damm. Son los propios bomberos quienes deciden los servicios que prestan, ya que se consideran con los suficientes conocimientos para tomar tan importante decisión. Cabe señalar, por otra parte, que los acentuados rumores en tomo a 1. LAS ELECCIONES SINDICALES. E. Martín/J. Salvador Cuestiones prácticas para la lucha sindical. Secuestrado a las pocas horas de habersido presentado a la prensa. 2. EL RESURGI RDEL MOVIMIENTOOBRERO. Nicolás Sartorius. Prólogo de Simón Sánchez Montero. Por primera vez. la historia del movimiento obrero bajo el franqu ism o, vista por los mismos protagonistas ob reros. 3. "TIEMPOS MODERNOS.: Juan N. García-Nieto un cambio en la alcaldía, con la salida de Viola. sólo pueden contribuir a dilatar el conflicto, pues no es des. cabellado suponer que el actual alcalde. sabedor de su próximo rele- 4. CHARLAS EN LA PRI SION. Marcelino Camacho. Prólogo de Alfonso C. Cornín vo . si éste: finalmente se confirma, evite tomar decisiones importantes. Una guía práctica para orientarla acció nde los representantes ob reros. Una propuesta rupturi sta de acción sindical. En cuanto a las rtivindicaciontJ de los huelguistas. éstos Se concentran en: aumento de 6.000 pesetas para el bombero; 5.500, para el cabo; 5.000, para el sargento; 4.500, para el suboficial y 4.000 para el oficial; percepción de las pagas extraordinarias al cien por cien del salario real; dos días de fiesta semanal; elevaci ón del salario base, para equilibrarlo al mínimo interprofesional, y revisión salarial semestral acorde Con el incremento del Coste de la vida. los mecanismo s de la empresa ca pitalista y la respuesta obrera organizada. En el Xaniversario de la creación en España de CC.oO.. un texto ya clásico de lucha sindica l. 5. LOS ENLACES SINO/CALES. E. Martín/J. Salvador 6. CUARENTA AÑOS DE SINDICATOVE RTI CAL Manuel Ludevid El bisturí aplicado a la CNS' l a propu esta . l-si . . . . .. . na CID na -sinnicahsta de orgaOlzaclD npa ra la clase obrera. UADERNOS ERODE AYO . 'd' a InCI Ir en el debate cotidiano del mcvimiento obrero. parecen mensua mente. Il ustrados. De venta en qu ioscos y librerías. P.v.P.: 60.- Ptas. Una colección popular destinada A I 1. .MARCElINOCAMACHO y EL DEBATEDE COMISIONES OBRERAS 32 .... _-----------------....._-- - - - --- - - - - - - ---- 2. BAIX LLOBREGAT: i HUELGA GENERAl! 3. NOSOTROS. LOS FUN CIONARIOS 4. NOSOTROS. LO S BANCARIOS 5. NOSOTROS. LOS MAESTROS NACIONALES Editorial laia. S. A.. Constitución. 18-20. Barcelena.j q Pedidos a; Distribuciones de Enlace. Ausias March. 49. Barcelcna.f jj ..;..¡f~:<t~ ¡'_'':\ ~K.i~¡" ·..t~os ..' ')" DIPUTAGlO R PRDY IROIAL DE BA ROELO NA Biblioteca de Cataluña Reg. \!.~l,t ,~3 S igo ~JA(qB2..A) ..........._-_ ... __ ..._..._ ~ �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1827 Title A name given to the resource Nosotros, los funcionarios: la lucha de los trabajadores del Ayuntamiento de Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived Cuadernos Primero de Mayo Extent The size or duration of the resource. 32 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Giménez Yuste, Mario Obiols Llandrich, Margarita Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1976 Subject The topic of the resource Administració municipal Sindicalisme Barcelona Ajuntament de Barcelona Barcelona Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Description An account of the resource n. 3 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1593/0000000756.pdf 5168c605ef584676091064734e08704b PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els partits nacionalistes no creuen en una Constitució que resolgui els problemes Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Gispert, Emili Espada, Ferran Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Constitució Nacionalisme Economia Turisme Model social Acció política Diada Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-08-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes