169 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/2847/AiryMaragall_20anysTinell.pdf 170a137165746d7aa4e13723089af14b PDF Text Text �� Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules d'Airy Maragall de tancament a l'acte de commemoració dels 20 anys del Pacte del Tinell Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall Garrigosa, Airy Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2023-12-14 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Pacte del Tinell Commemoracions Fundació Catalunya Europa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi d'Arquitectes de Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2856/002SUPJT.pdf 8cf283b01709db378bd286c2692750c2 PDF Text Text Segre Cod: 169394393 22/09/24 Lérida Pr: Tirada: Dif: Secc: SOCIEDAD Valor: 5.640,22 € Area (cm2): 878,4 Ocupac: 95,84 % Doc: 1/1 Diaria 7.404 6.243 Autor: M. CABELLO Pagina: 42 Num. Lec: 22000 ENTREVISTA POLÍTICA L ’Ateneu Popular de Ponent va acollir divendres passat a la tarda la presentació del llibre Pasqual Maragall i l’Europa pròxima, una obra publicada per la Fundació Catalunya Europa que aprofundeix el compromís del que va ser president de la Generalitat i alcalde de Barcelona amb el projecte d’integració política europea i la seua activitat internacional. La seua filla, Airy Maragall, presidenta de la Fundació Catalunya Europa, explica en aquesta entrevista quina era la idea d’Europa que el seu pare volia construir. «El meu pare anhelava un model europeu federalista i plural» Airy Maragall ❘ PRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA ❘ AMADO FORROLLA M. CABELLO Quina Europa anhelava el president Pasqual Maragall quan va crear el 2007 la Fundació Catalunya Europa? Europa és un projecte que ha estat sempre present en el pensament de Pasqual Maragall. En tots els càrrecs que ha ocupat sempre ha tingut la mirada posada en l’horitzó europeu, anhelant un model federalista, plural, progressista i amb un paper rellevant dels governs locals. Tot això perquè les polítiques europees estiguin al servei de la gent i siguin molt més properes a la integració, a la igualtat i a la justícia social. Anhelava un sistema en el qual les ciutats i els governs locals, que estan més a prop del ciutadà, tinguessin més veu i vot, formant part de la presa de decisions. Què creu que pensaria el seu pare de la situació política europea actual? Aquesta és una pregunta que ens fem en molts moments i que no tenim manera de saber. Del que estem segurs és que si estigués en actiu tindria veu i la faria sentir. Sabem que estaria treballant per aconseguir aquesta Europa amb justícia social, amb una qualitat democràtica i amb unes institucions fortes que puguin treballar d’una forma efectiva pel bé dels ciutadans. I sabem que ho faria tant a nivell europeu com català i barceloní, amb responsabilitat, amb diàleg i amb una mirada estratègica, pensant sempre en el benefici a llarg termini i per a la quantitat de gent més àmplia. Amb respecte envers totes les posicions polítiques, les persones i les institucions. I allà és on fem més èmfasi des de la fundació, no tant en el què (una mirada federalista i progressista), sinó en el com (una forma de fer política). En els últims anys hi ha hagut un auge de la ultradreta en tots els estadis polítics, es troben contra les cordes aquests valors democràtics que va defensar el seu pare? Des de la fundació estem convençuts que la ultradreta es combat des d’una política eficaç que treballi per millorar i garantir els drets en habitatge, educació i sanitat pública. Aquesta és la idea que creiem « « « que cal defensar i exigir als nostres representants. Avui dia existeix un cert desencant polític, especialment entre els més joves. Com afronten aquest repte des de la seua fundació? Tenim molts programes i activitats que estan dirigides i protagonitzades per joves, com el premi Què és per a tu Europa?, per a estudiants de Secundària, o els Europa Jove, que reconeixen aquells treballs d’investigació de Batxillerat que analitzin un tema relacionat amb la UE. Hem de trobar els canals per escoltar els joves i anar construint una societat més implicada, que no se sentin abandonats. De vegades els esmentem i els escoltem poc. Es troba a Lleida per presentar el llibre ‘Pasqual Maragall i l’Europa pròxima’. Què trobaran els lectors en aquesta obra? La Fundació Catalunya Europa treballa per preservar el llegat de Pasqual Maragall de moltes formes diferents. Una d’aquestes és la publicació de treballs sobre el seu pensament i la seua trajectòria com a polític. Després de publicar Pasqual Maragall. Pensament i acció (2017) i Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi (2021), aquest tercer llibre se centra en la seua visió europea. Recull molts textos, conferències, articles i discursos que estan relacionats amb aquesta idea que tenia d’Europa i la seua activitat política. Recull també testimonis de gent que va treballar juntament amb Pasqual Maragall al llarg de tota la seua trajectòria. L’octubre del 2007, el mateix any en què va impulsar aquesta fundació, Pasqual Maragall va Pasqual Maragall feia política amb respecte, diàleg i responsabilitat» Va treballar perquè els governs locals tinguessin un paper més rellevant» Hem de trobar canals per escoltar i implicar la gent jove» anunciar que li havien diagnosticat Alzheimer. Vostè ha viscut de prop la dura realitat d’aquesta malaltia, que precisament ahir va commemorar el seu Dia Mundial. Quin creu que hauria de ser el paper de les institucions cap a aquesta malaltia? Des de la Fundació Pasqual Maragall s’està fent un treball ingent des de fa molts anys per promoure la investigació científica de l’Alzheimer i divulgar aquesta malaltia, per aconseguir que estigui justament a l’agenda social i política. L’entitat s’ha convertit en un referent polític i també científic per avançar en la recerca d’una cura o una forma de prevenir l’Alzheimer. S’ha avançat molt en els últims anys, també pel que fa a l’atenció per part de les administracions, però encara queda molt per fer. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entrevista a Airy Maragall: El meu pare anhelava un model europeu federalista i plural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall Garrigosa, Airy Cabello, María Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-09-22 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Europa Federalisme Fundació Catalunya Europa Description An account of the resource Entrevista a Airy Maragall al diari Segre, com a presidenta de la Fundació Catalunya Europa, en motiu de la presentació a Lleida del llibre "Pasqual Maragall i l’Europa pròxima". Source A related resource from which the described resource is derived Segre Abstract A summary of the resource. L’Ateneu Popular de Ponent va acollir divendres passat a la tarda la presentació del llibre Pasqual Maragall i l’Europa pròxima, una obra publicada per la Fundació Catalunya Europa que aprofundeix el compromís del que va ser president de la Generalitat i alcalde de Barcelona amb el projecte d’integració política europea i la seua activitat internacional. La seua filla, Airy Maragall, presidenta de la Fundació Catalunya Europa, explica en aquesta entrevista quina era la idea d’Europa que el seu pare volia construir. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/641/TaulaCanvi_19770601_PM_EM_TreballadorsAdminPublCat.pdf 1047312e29caefa510efd038c8aedf4b PDF Text Text _ C-.-bo:>e!l --1. Castellet . Castells ..- 'crrx'-:e Grici Pellicer .... Sumari: ...-\. GonzaIez Casanova Ielenclres ~¿." . lolas b::xl:> Pelegero .."csep R=1oneda · ordi lé Tura Joaquim Sempere · Ianuel V:izquez Montalban Josep M. Vegara Secretària de Redacció úria Beniro . "= . Disseny Loni Geest i Tone H91verstad Edita: EDICIONS TAULA DE CANVI, S. A. Redacció i Administració: Constituci6, 18-20. Tel. 332 84 08. Barcelona-14 Preu exemplar: 250 ptes. Subscripció anual: 1.350 ptes. Subscripci6 anual Europa: 1.400 ptes. Subscripci6 anual Amèrica. 1.370 ptes. Presentació Per què discutim Gramsci 9 Federico Coen Gl3msci i el PCI: Dues concepcions de l'hegemonia Massimo 1. Salvadori 28 L'exigència d'un nou guia 36 Luciano Gruppi Darrera la polèmica sobre l'hegemonia Biagio de Giovanni 41 Entrevista amb Norberto Bobbio: Gramsci i el PCI 49 La nova estratègia que ap3.reix a la llum en els «Quaderni» Valentina Gerratana 62 Moviments urbans i democratitzaci6 de l'Estat Jordi Borja (Centre d'Estudis d'Urbanisme) Els tteballadors de l'Administraci6 Pública a Catalunya Pasqual i Ernest Maragall La gestaci6 de les Joventuts Socialistes Unificades 1934-1936 Ricard Viñas Un" dona portadora de valors eterns. La Sección Femenina 19341952 Elena Posa Les multinacionals I la salut. Reflexions sobre la catàstrofe de Seveso Joan-Ramon Laporte Nota sobre el cinema espanyol dels anys 40 Fèlix Fanés 80 98 121 134 151 Subscripcions: Núria Benito Publicaci6 bimestral C. G. Creacions Gràfiques, S. A.. D. L.: B. 26772-1976 Maig-Juny 1977, no" 5 3 5 . Fontana · de canvi 162 Llibres Anelreu Nin i el moviment comunista. Reflexions sobre un llibre de Francesc Bonamusa Josep Fontana �Pasqual i Ernest Maragall Els treballadors de l'Administració pública a Catalunya (Antecedents associatius, lleis i reglaments, cens i retribucions) Aquest articIe pretén de ser una introducció a un tema relativament nou entre les preocupacions de l'esquerra i poc estudiat encara des d'aquesta òptica, bé que és molt viu i dinàmic en la pràctica de la lluita de classes aquests darrers anys i mesos. En parlar dels treballadors de l'Administració pública, ens referim a tots aquells sectors de treball assalariat pagat pet l'Estat, les Diputacions i els Ajuntaments, i altres organismes oficials de l'Administració central o local. Evidentment, ara com ara, els contingents més nombrosos i les temàtiques més airejades, a Catalunya, dins el camp dels treballadors de l'Administració, corresponen als Ajuntaments i les Diputacions, especialment als primers, i entre aquests, a l'Ajuntament de Barcelona, a qui farem referències continuades per tal com és ei primer centre de treball administratiu del país, i perquè en tenim un coneixement directe. No utilitzem a l'encapçalament la denominació «funcionaris» perquè aquest mot fa referència a una realitat de privilegi i de separació del món del treball la qual, primerament, és cada cop més contradita pels fets, i en segon lloc, és rebutjada pels sectors més conscients del personal de l'Administració pública, com ho demostra la constitució, el 26 i 27 de març de 1977, del Sindicat de Treballadors de l'Administració Pública de Catalunya. D'altra banda, el funcionari estricte és, per a molts, el treballador amb plaça fixa dintre les plantilles de l'Administració pública, la qual cosa exclou els seclOrs de treball eventual, contractat, interí i amb contracte laboral, que són cada dia més nombrosos en aquest ram. Si parlem de l'Administració pública a Catalunya és perquè aquest és l'àmbit nacional (idiomàtic, cultural i polític) en què ens movem i que es configurarà administrativament els propers anys. La reinstauració de la Generalitat de Catalunya i eI previsible trasllat de serveis de l'Estat a la Generalitat, la possibilitat d'una regulació específica de les condicions de treball i de l'estatut dels treballadors de l'Administració catalana (nacional i local) fan que aquesta acotació tingui una rellevància -no solament teòrica sinó pràctÏCa- molt important en l'esdevenidor. Això no obstant, no es poden defugir les relacions amb problemàtiques similars a la resta de l'Estat espanyol, amb regulacions uniformes i situacions en bona part paraHeles fins ara a les d'aquí. Els treballadors de l'Administració pública a Catalu1tya 80 La nostra convicció és que en aquest sector es lliura ara, i continuarà lliurant-se, una batalla important entre tots aquells qui no volen canvis al nostre país i aquells qui ens esforcem per accelerar-los i per arribar a una democràcia consolidada, en què els traballadors gaudeixin d'institucions i condicions de treball. El personal de l'Administració de l'Estat i les corporacions locals ha estat tradicionalment una massa de maniobra dels interessos més retrògrads, a canvi d'una ..::olla de concessions econòmiques i estatutàries que els enfrontaven amb la classe obrera i els treballadors en general. El perill d'un sindicalisme «groc», manipulat per la patronal --en aquest cas, l'Estat mateix- no és encara, ni de bon tros, exclòs. Creiem, però, que les primeres batalles han estat guanyades per part dels treballadors demòcrates de l'Administració i, al cap i a la fi, per part dels treballadors en general, que tenen tot l'interès a no veure's enfrontats amb uns companys que viuen en unes condicions de treball i de salari cada cop més semblants a les generals, tot i que, legalment, n'estan separats per una colla d'estatuts especials, no sempre favorables. 1. Antecedents fins al 1939 Un tema poc estudiat encara és el dels funcionaris sota la Generalitat els anys 1931-39. Sabem que el traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat comportava la possibilitat que els funcionaris implicats passessin a ser-ho de la Generalitat o bé que decidissin, en el terme d'un mes conservar el seu caràcter de funcionaris de l'Estat espanyol, passan; aleshores a fer feina fora de Catalunya. * Sembla que una minoria molt petita de funcionatis estatals van fer la segona opció. Tots els altres van romandre a Catalunya com a funcionaris de la Generalitat. L'Escola d'Administració Pública de Catalunya va fer un paper important en aquest període, tot facilitant d'adaptació a la nova circumstància dels funcionaris dels serveis traspassats. En analitzar la situació dels funcionaris des del punt de vista sindical, caldria fer esment dels tres aspectes més significatius d'aquesta situació: 1) l'estatut dels funcionaris, configurat a les lleis administratives i laborals de caire general i, específicament, als reglaments de funcionaris; 2) (el punt potser més interessant, avui) l'associació dels funcionar~s per a la defensa de llurs interessos, és a dir, en quin grau les lleiS generals els permeten aquesta associació, i els regl~ments que ~egul~n associacions concretes; 3) la situació material i salanal dels funclOnans. Quant al període anterior al 1939, hem pogut consultar, gràcies a Xavier Doltra i a l'Arxiu Històric Municipal, una colla de reglaments * Creiem que aquesta opció s'hauria de tornar a contemplar en els projectes d'Estatut que avui es discuteixen (per exemple, en el si del Congrés de Cultura Catalana). Pasqual i Ernest Maragall 81 �d'associacions de treballadors de ¡'Administració que reflecteixen l'evolució històtica de llurs drets parasindicaIs a Catalunya, i que cal tenir en compte a l'hora de bastir avui un sindicat o associació sindical en aquest ram. No hem fet cap anàlisi directa de l'estatut dels funcionaris estatals i de la Generalitat abans del 1939 --encara que aquest queda reflectit en part als reglaments associatius-, ni tampoc cap estudi, potser menys intressant per a les nostres finalitats, dels salaris i les plantilles del trenta-nou enllà. Ella de març de 1910 es va constituir l'Asociación Instructiva de Obreros del Ayuntamiento de Barcelona, amb l'objecte de vetllar pels interessos dels obrers «tant manuals com inteHectuals» empleats directament per l'Ajuntament. Els càrrecs a la junta directiva i en general a totes les esperes de l'associació podien ser ocupats per qualsevol soci, llevat dels jefes o encargados. Les votacions podien ser ordinàries (a mà alçada), nominals (llegint el llibre de socis i contestant cadascú sí o no) o secretes (amb paperetes). L'espedt d'aquest reqlament, com es veu, és prou liberal. La consútució de l'organisme directiu (la ]D) obeeix a criteris de proporcionalitat en relació amb les diferents brigades, seccions, etc. en què eren dividits els empleats de l'Ajuntament. La durada dels càrrecs era només d'un any -amb dret a reelecció-- i no comportava cap gratificació. En les disposicions finals del reglament es fa esment a la «unió de tots els associats» i a la «contribució a llur millorament moral, material i inteHectual». Finalment, s'afirma que en l'associació, hi caben totes les idees polítiques i religioses, que qualsevol propaganda d'aquestes és prohibida dins l'associació, i que, tanmateix, s'ha de fer valer el respecte mutu a totes les opinions. El 1926 (el 21 d'octubre), signat pel governador Milans del Bosch, s'ap,lovà el reglament de l'Asociación Profesional y Mutua de Empleados y Obreros del Ayuntamiento de Barcelona, en el qual, llevat de l'aspecte mutualista, es féu un pas enrera en revolució de l'associacionisme a l'Administració pública de Catalunya. És el moment de l'assaig general, per part de las forces de la dreta, del que fou la dictadura franquista uns quants anys després. La terminologia que s'introdueix en aquesta fase és la que ha predominat des del 1939 fins avuit, tot i tractar-se d'una regulació encara no tan restrictiva. S'hi continua parlant d'obrers de l'Administració, però hom els separa, com veurem, dels empleats. Curiosament, s'hi defensa la «dignificación de la clase», entenent per classe la dels funcionaris; és a dir, una classe a part de la dels treballadors en general. Altres objectius són «recabar de las Autoridades la estricta aplicación del Reglamento general de Empleados del Ayuntamiento en el movimiento de ascensos en el cuadro de la burocracia municipal» i, tal com hem dit, la promoció del defensa el «professionalisme pur», i no s'admet «l'actuació en eI terreny de les lluites econòmico-socials». S'hi integra l'associació en una «superior organización de trabajadores de todo España», la Confederación de Sindicatos Libres --el sindicat groc de la dictadura de Primo-, i s'hi especifica que l'associació no podrà separar-se'n mentre hi hagi 50 socis que s'hi oposin. . L'article 5è del reglament del 1926, simptomàticament, estableix que «siendo la representación corporativa la tendencia hoy dominante y formando parte de las orientaèiones del actual Gobierno como una idea basica, con notorio acierto a nuestro entendu, y siendo por otra parte nuestra Agrupación un núcleo tan heterogéneo~ como integrado por hombres de estudio~ teóricos de las mas variadas ramas, y ;untamente por obreros de diversos oficios~ resulta inevitable el nombramiento de Delegados-compromisarios para la ostentación de las representaciones. Así~ pues~ la Asociación se dividira en dos grandes secciones completamente autónomas en su funcionamiento: una de empleados y otra de obreros. Los secciones se divirfm en grupos y cada uno de elios tendra un delegado~compromisario». A la primera secció, s'hi integraven eI personal administratiu i facultatiu, i a la segona, el subaltern i el de les brigades. Dins la secció, els grups eren ordenats jeràrquicament o administrativament, a l'igual del reglament general d'empleats de l'Ajuntament. Cada grup tenia un delegat compromissari elegit per votació secreta pels seus membres. Els representava tant a la Junta de Secció com al Ple de Delegats de totes dues seccions, que elegia el Consell Directiu. Els càrrecs duraven 4 anys. A l'àmbit estatal, la Dictadura va reconèixer el principi representatiu: corporatiu als Cossos d'Enginyers i a la Judicatura, a través de Juntes Oficials que collaboraven en la gestió del~ assumptes de personal. També es van constituir, com a associacions obligatòries de dret públic i amb els mateixos objectius, eIs coHegis provincials de Secretàries Municipals i de la Diputació (els precedents dels Collegis de Funcionaris Locals actuals) i les Associacions Nacionals de Metges, Farmacèutics i Veterinaris empleats per l'Administració local. L'any 1927 es va prohibir una Associació de JUtges muni.cipaIs creada des de la base; l'exposició de motius de la reial ordre (del 4 de juliol) afirmava que fóra absurd de reconèixer als funcionaris de l'escala inferior de la jerarquia judicial 'unes facultats de sindicació, associació i reunió que no eren reconegudes als de les escales superiors. Ja durant la República es constituí l'Associació de Funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona, de la qual hem pogut consultar el projecte Els treballadors de !'Administraci6 pública a Catalun)'a Pasqual i Ernest Maragall 82 mutualisme en eI crèdit i l'estalvi, eI consum, la malaltia, la vellesa i defunció, eIs lloguers, etc. Quant a la presència d'ideologies i confessions dins l'associació, s'hi 83 �de reglament, continuadora (segons l'article transitori final) de l'Associació Insttuctiva d'Obrers i Empleats de l'Ajuntament de Barcelona. Les finalitats eren «agrupar en el seu si tots els funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona per a la ddensa de llurs interessos morals i materials» i «procurar la creació d'institucions destinades al millorament moral i econòmic dels seus associats». Entre els funcionaris que hi podien ingressar, hi ha els temporers i eventuals, així com els excedents i jubilats. Ha desaparegut aquí la terminologia mussoliniana de l'any 26. S'hi parla només de «funcionaris». Es mantenen les institucions finals de mutualisme i cooperació. Es preveuen 14 seccions professionals, dirigides per una junta ejecta. L'assemblea general de secció, en sessió ordinària, es reuneix cada 6 mesos, i en sessió extraordinària, quan ho demanin 25 associats o més o ho determini la Junta. Totes les altres característiques orgàniques no són bàsicament diferents de les del 1910. Però hi ha un desenrotllament estatutari molt detallat del funcionament i la composició del consell directiu, elegit per l'assemblea general. Pel juny de 1933 es constitueix la Federació Catalana d'Empleats i Obrers Municipals, amb la finalitat de reunir dins seu totes les entitats de dependents municipals de Catalunya i de procurar la creació de noves entitats on no n'hi hagi. Una part dels ingressos de les associacions d'organisme van a nodrir el pressupost de la federació. El 25 d'abril de 1936, el conseller de governació de la Generalitat, Josep M.a Espanya, signa el reglament, presentat el dia abans per Jaume Miravitlles, president, i Gaspar Alcoverro, secretari, de l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya. L'objecte de l'associació és: «1a defensa dels drets legals de tots i cadascun dels funcionaris, mantenint entre els seus components la compenetració i esperir de solidaritat que calen per a rreballar eficaçment en pro del benestar moral i material de la classe; esperonar i incrementar la capacitat professional del funcionari; fomentar la previsió, cooperació i auxili mutual entre els associats; estudiar l'aplicació dels mètodes més adients per al millor funcionament dels serveis i assesoramenr del Poder públic quan aquest ho solliciti; suggerir aquelles fórmules que -millorant els serveis- representin també una millora moral i material per al funcionari; i mantenir relacions cordials amb altres Associacions similars a Catalunya, propugnant la constitució d'una Federació de totes les Associacions de Funcionaris Públics de Catalunya». Mentre no s'aprovés l'Estatut de Funcionaris, els socis tenien dret a. la defensa i l'ajut moral de l'associació (art. 17 [a]). Això sembla apuntar a tota una concepció de l'associacionisme de funcionaris, potser Els lreballadors de l'Adm;nislraci6 pública a Catalunya 84 discutible avui, en el sentit de limitar-ne la finalitat tan bon punt la llei els reconegués estatutàriament uns drets. El reglament preveia 20 seccions: parlament i presidència, justícia i dret, governació, finances, cultura, treball, obres públiques, sanitat i assistència social, economia i agricultura, Tarragona, Lleida, Girona, administratius, docents, tècnics i facultatius, subalterns i xofers, obrers, cooperativa, clínica i mútua. Cada una d'aquestes seccions --combinant criteris orgànics amb professionals- era regida per una junta de secció, composta d'un representant per cadascun deIs grups assignats a les diferents conselleries. Això de banda, l'associació funcionaria en termes similars a la de l'Ajuntament de Barcelona. S'hi detallava amb molta de cura el procediment de convocatòria i funcionament de les Assemblees Generals (assemblees extraordinàties, en el cas que la junta de govern no convoqués en eIs termes establerts, forma i terminis de convocatòria votacions i delegacions a vot, etc.). L'únic r~glament de funcionaris d'aquesta època que hem con.sultat és el de funcionaris municipals, aprovat per decret de la consellena de governació el 27 de setembre de 1935. El període d'involució, dins la República, en què se situa aquesta disposició n'explica el c~ràct,e: més aviat limitatiu: es tracta d'una defensa del cos de secretans d aJuntament, que no havia estat reconegut per la llei municipal del 1934; S'hi estableix un registre i s'hi combat l'intrusisme en el cos. Tambe s'hi defensen els interessos dels funcionaris en general davant eIs interessos polítics, per tal com molts polítics, un cop elegits a regidors, procuraven, segons que sembla, cobrar el mínim d'impostos -només els recàrrecs sobre impostos de l'Estat- i els funcionaris DO eren pagats puntualment. 2. Lleis franquistes /' . , En les lleis del franqUIsme, que no analltzarem aqUl amb tant de detall perquè són més a l'abast i més conegudes, els funcionaris s6~ un món a part, separat i enfrontat als treballadors en general, dotats d ~na ~olla de privilegis -singularment la «inamovilidad en la plaza»~ 1. pnvats de tota mena de drets d'associació i defensa sindical o parasmdlcal. La ideologia corporativista que ensenyava l'orella en les regulacions de l'època de Primo de Rivera assoleix ara tota la seva esplendor. Hom depura rigorosament els funcionatis de la República i de la Gen~ralitat, que encara avui no han vist reconeguts totalment llurs drets. S mtegra els treballado,s de l'administració en el món dels no-treballadors, a canvi d'aquesta participació en l'esfera de la propietat que és la «plaza en propiedad~> i d'una. separació radical entre els «propietaris de ~laça» i els funcionaris interins, eventuals o contractas, que no es conSideren pròpiament com a funcionaris, sinó com a «aspirants a funcionaris» en Pasqual i Emtsl .Maragall 85 �el millor dels casos (treballadors, tampoc no ho són, perquè gairebé mai funcionariat) alleugerida a la pràctica per les <,<corruptelas» existents, no tenen conttacte laboral). i ben lluny sempre de l'esfera del treball, un terme substituït per La legislació franquista sobre la matena és molt frondosa. l és lògic que fos així en un sistema basat decisivament en l'adhesió incondi- altres, com ara «misión» o «servicia». cional del petsonal de l'Estat. Els teglaments de funcionaris - i les regulacions i pràctiques administratives corresponents- són una peça cabdal del sistema franquista. A tall d'exemple, examinarem aquí només el Reglament de Funcionaris d'Administraci6 Local (decret del 30 maig de 1952). El reglament distingeix netament entre funcionaris dels Cuerpos Nacionales (secretaris, dipositaris i interventors) i tots els altres. Els primers tenen sempre una consideració a part. Són la falca introduïda per l'Estat dins el personal de l'Administració local, doblant en aquest àmbir la manca d'autonomia fiscal i administrativa de les entitats locals, i en llocs claus, evidentment. L'Administració local es converteix, de fet, els anys posteriors al 1939, en administració perifèrica de l'Estat. Un deIs darrers intents de perpetuació continuista deI franquisme, la nova llei de Bases del Règim Local, del 1975, prerén d'instaurar els cossos «nacionals» com a sistema per a totes les categories del funcionariat local. El reglament del 1952 tracta d'elevar el rango de la funci6n y la étiea en el desarrollo de las diversas actividades que la integran) Il cuya austera tarea contribuye con singular relieve) etc. Amb aquest fi defineix positivistament eI funcionari com aquell qui ha estat anomenat legalment per a ser-ho, presta serevis de caire permanent a l'Administració, figura en plantilla i rep sous o assignacions fixes amb càrrec als pressupostos. El funcionari pot ser·ho en propiedad) mitjançant oposició o per concurs; interina) si ocupa una plaça vacant de la plantilla; o accidental. L'article 5 del reglament explica que «quienes presten de modo permanente servicio manual similar al de artes) ofícios o industrias comprendidos en la vigente Legislaci6n de Trabajo podran ser adscritos como funcionarios de servicios especiales o subalternos) o como obreros de plantilla... , se hallaran equiparados en dereehos y garantías a los subalternos) y su relación con la Corporación sera de caracter estrietamente administrativo». Després veurem que aquests serveis «es- pecials» són un cas prou general entre els treballadors de l'Administració, almenys de l'Administració local. També el personal sanitari és objecte d'una regulació a part (reglament 27-XII-53). Entre els deures del funcionari hi ha «eumplir con celo y exacta disciplina la misión encomendada», el «sigilo escrupuloso», el «respeto y obediencia a las Autoridades y superiores jerarquicos», el «decoro» i el «tratar con esmero y cortesía... a los funcionarios de igual o inferior categoría». El reglament suposa una quasi-militarització conceptual del Els treballadors de l'Administració pública a Catalunya 86 L'article 101 (2) preveu la vaga en els següents termes: «el abandono colectivo del servicio sera considerada como renuncia al cargo) produciendo la inmediata cesantía de los afectados». Tot aquest sistema va funcionar prou bé, per ·a les finalitats perseguides, fins a la segona meitat dels anys seixanta. El desenvolup~m~nt econòmic mateix va exigir aleshores hn creixement fort dels efectius administratius públics i una multiplicació dels serveis, i féu anar en orri l'estudiat tripijoc de les regulacions funcionarials. Les feines «accidenta!s» van esdevenir el pa de cada dia, tot i les prohibicions legals. Els sous van restar endarrerits respecte a la inflació i posaren fi als privilegis efectius. El malcontentament es va començar a manifestar de primer aïlladament, després d'una manera més compacta, a través de diverses formes de protesta, i a la fi, pel canal de la vaga de treball, que, n.aturalment. no va suposar la «cesantía inmediata» tret de casos prevIament seleccionats amb una finalitat repressiva. El 1965, arran de l'agitació dels sindicalistes verticalistes, comandats per Solís, per tal d'integrar els funcionaris a la CNS (més quotes, més poder), la dreta conservadora, representada en a9uell.cas per.Alonso Veoa ministre de governació, va respondre, en el mIllor estil corporati~i~ta dels anys vint, creant els Colegios Provinci~les y Nacionales de Funcionarios de Administración Local no perteneczentes a Cuerpos Nacionales i eIs complementaris Colegios de Secretarias) Interventores )' Depositarios. Tot i haver-hi Solís al davant dels sindicats, la dreta va tenir la clara premonició que no es podia smdIcalitzar els funcIonaris. Els Colegios han estat pràcticament ïnoperants, si bé, com. és sabut en el de Barcelona es va lliurar una de les batalles cruClals per" l'avenç i ·la consolidació del moviment democràtic dels treballadors de l'Administració. El Collegi és una corporació de dret públic <<afecta al Ministerio de la Gobernaci6m>. «Todos los Colegios estaran bajo la advoeaci6n de Santa Rita de Casia, patrona para ellos (art. 4). L'afiliació hi és obligatòria i només s'hi admeten els funcionaris «en propiedad». El vot dels co~promissaris ha de ser «consciente y obligatorio». «Los Colegios llevaran los registros o ficheros correspondientes que permitan conocer en todo momento la situación y antecedentes de cualquier colegiado) (art. 11). No cal seguir. El que és ~orprenent és que una tal ins· titució hagi pogut convertir-se, en el cas únic de la província de Barcelona, en plataforma efectiva per a la renovació democràtica de l'associacionisme dels funcionaris. La Llei Sindical del 1971 reconeixia la victòria dels franquistes conPasqual i Ernest Maragall 87 �servadors en incloure dins seu tots els espanyols que participaven en e! món de! treball i en excloure'n explícitament e!s funcionaris. La qual cosa era en contradicció amb la concepció que, de fet, l'Estat els aplicava: el 1969 una circular de la Dirección General de Administración Local determinava que les gratificacions s'atorguessin d'acord amb criteris de «productivitat en el treball». En e! cas dels funcionaris dels ministeris de l'Estat i d'organismes autònoms, ni CoHegis no hi havia. Les qüestions retributives, les decidia una Junta de Retribuciones, dominada pels funcionaris d'alts càrrecs, la tasca dels quals era, bàsicament, la distribució dels «pluses» procedents d'impostos, taxes o ingressos d'altre ordre assignats directament al personal del ministeri respectiu i no especificats a les partides de personal dels pressupostos. El decret-llei de! 16 de juliol de 1976, sobre associacions professionals de funcionaris de l'Estat, és també un intent de darrera hora de canalitzar per vies diferents a les de l'associacionisme sindical l'onada de reivindicacions i esforços organitzatius dels treballadors públics. Les finalitats admeses són: a) la defensa dels interessos professionals; b) la coHaboració amb l'Administració quant a la fixació de les condicions de treball, excloent-s'hi explícitament la defensa d'interessos no establerts als estatuts, sotmesos a la «ventanilla» del Registro de Organizaciones de Funcionarios a la presidència del Govern. També s'hi exclou implícitament la vaga, en prohibir-se la «interferencia en el normal funcionamiento de los servicios públicos». D'altra banda, s'hi limita l'àmbit de les associacions a un ministeri, un organisme autò. nom, o un o uns quants cossos de funcionaris. També n'és exclòs im- plícitament el personal amb contacte de caire laboral. No hi ha hagut, doncs, llevat del tímid intent de! 1976, dret d'associació en e! franquisme, pel que fa als treballadors de l'Administració, tot i que Parada Vazquez, en un informe redactat a petició de Ja De legación Nacional de Asociaciones i publicat a Madrid l'any 1963, ja afirmava que «el ple reconeixement als països occidentals del dret associatiu i sindical dels funcionaris públics constitueix un fenomen general, del qual excepcionalment s'aparta el nostre ordenament».'';- El 1968 (<<La Vanguardia» del 29 de maig), Eduardo Vivancos comentava la qüestió en els següents termes: «Hubo tiempo en que se consideró incompatible la cualidad de funcionaria público con la sindicación del funcionariado. Se argumentaba que era esencial que todo servidor de l(lS intereses públicos permaneciese al margen y por encima de los vaivenes políticos. Y que la politización del funcionaria público envuelve una contradicción manifiesta en cuanto ello acarrea el riesgo de colocarle -a expensas de la Adminútración- al servicio de conveniencias partidistas O de grupo. Esta se pensaba porque tradicionalmente los Sindicatos han tenido cierto grada de impregnación política y los Gobiemos querían evitar que una huelga política pudiera lIevarse a cabo con la participación de los funcionarios públicos y consiguiente paraliración del aparato del Estada. Estas apreciaciones, largamente mantenidas, se han ido modificando con el tiempo y las experiencias, y ella debe atribuirse fundamentalmente a un cierto fenómeno de mimetismo ante las conquistas sociales del sector privado. No puede olvidarse que si por un lado el funcionaria gaza de determinadas seguridade~ y garantías y que se encuentra relativamente cubierto de las eventualidades que pesan siempre sobre los empleados en actividades privadas, no es menos cierto que entre los funcionarios y la Administración Pública se producen innegables tensiones por motivos económicos y de servicio que sustancialmente no di/ieren gran cosa de las que surgen entre capital y traba;o o entre empresa y productor.» Un intent de posar al dia la situació dels funcionaris locals va ser la llei de Bases del 5 de desembre de 1968. Però, tal com va passar contínuament els anys de la dictadura franquista - i encara cal veure que no continuï passant-, les reformes canviaven la façana tot refermant, i fins endurint, les posicions de fons. Així, «se acentúa en los Cuerpos Nacionales la participación del Ministerio de la Gobernación, por la naturaleza de su múióm>. El text legal «ha sida respetuoso con el principio autonómico en todo aquella en que el superior interés nacional no exigía autorizaciones o aprobaciones que constituyan garantía de protección del propio vecindario fren· te a las raras, pera posibles, desviaciones de las Corporaciones Locales en materia de gastos de personal», principi escassament justificat en un Estat que ha donat l'exemple d'aquestes desviacions en els seus mateixos ministeris. Els funcionaris locals passen a ser ara de carrera o de feina, en comptes de ser «en propiedad» i «eventuales, interinos, etc.». S'hi admet, tot reconeixent els fets del creixement dels serveis públics locals, que les corporacions locals continuïn contractant personal administrativament, Del mateix autor, Sindicatos y Asociaciones de Funcionarios P:íblicos, Ed. Tecnos. 1968. És l'estudi més complet sobre l'evoluci6 legislativa internacional i espanyola relativa al tema. >l' Els treballadors de l'Administració pública a Catalunya 88 cosa que els havia estat negada des del 1963, i s'hi estableix que els «treballadors no -funcionaris» es regiran per la legislació laboral. Pasqual i Ernest Maragall 89 �Els funcionaris de carrera no integrats en «Cuerpos Nacionales» s'hi classifiquen en grups i subgrups. Els dos grups són, de fet, les dues seCCIOns de! 1926, Grup d'Administració General i Grup d'Administració Especial, amb la novetat que en el primer s'integren els subalterns, i en el segon es reconeix la presència de tècnics i especialistes de grau mitjà. El pruner grup, que potser es pretén que continuï essent e! nucli fidel de la vella administració, se subdivideix en tècnics, administratius, auxiliars i subalterns. El segon grup (<<que comprendera a los que ejercen aClividades que conslituyen el objelo de una peculiar carrera o profesión») se subdivideix en tècnics i serveis especials. S'hi separen en un règim especial els treballadors de l'Administració local afectes als serveis d'extinció d'incendis i la policia. El règim especial «se acomodara en lo posible al de las fuerzas de seguridad del Eslado». El sistema és extraordinàriament centralitzat. La Dirección General de Adminislración Local supervisa des de Madrid tots els ets i uts de la formació de plantilles, retribucions, ingrés de personal en els Cuerpos Nacionales~ etc. El paternalisme, realment fort en una llei relativament recent, s'expressa en declaracions com les següents; «Los funcionarios. .. disfrutaran del tratamiento y cOltSideraciones sociales debidos a su rango y a la dignidad de la función pública»; «para los funcionarios que se distingan notoriamente en el cumplimiento de sus deberes se establecera un sistema de recompensas», i així sucessivamenr. Els deures dels funcionaris són els mateixos del 1953, més l'obligació ci' «acatar los principios del Movimiento Nacional y demas Leyes Fundamentales del Reino». Com a «faltas muy graves» de nova planta, hi apareixen «la manifiesta insubordinación individual o colectiva» i «la conducta contraria a los Principios del Movimiento Nacional y demas Leyes Fundamenlales del Reina». La sanció per faltes molt greus podia ser la separació definitiva del servei. Parlem en passat, però aquesta és una llei encara vigent, el darrer intent del franquisme de parar el xàfec i de reprimir la creixent conscienciació sindical dels treballadors de l'Administració. 3. Cens i retribucions dels funcionaris Els quadres següents presenten un resum del petsonal ocupat per l'Ad. ministració local a Catalunya segons l'Anuario Estadística de las Corporaciones locales, publicat per l'IEAL. No disposem de dades similars per al personal ocupat per l'Administració estatal (és sorprenem que l'Instituta Nacional de Estadística de Madrid no publiqui dades en aquest camp), Els treballadors de l'Administració pública a Catalul1ya 90 I -I . .,. ~~~Sl~ N 00 "'" ol ~ ~;;~§ ~ oci 0\ ~:e~~ ;Q ~ -' O ..... o:< U "'(',I N ..... "'" N ,...; �El 1972 a tot Catalunya hi havia 30.000 llocs de tteball a l'Administració local. Alguns d'aquests! llocs de treball, com veurem, no eren coberts encara; tanmateix, podem acceptar la xifra com una aproximació bastant realista al que deu ser avui l'ocupació total en aquest sector. El nombte total de treballadors de l'Administració pública a Catalunya, afegint-hi els de l'Estat, deu estar, doncs, amb tota probabilitat pel damun~dels 40.000, i això sense incloure-hi, tal com hem dit al començament, els mestres i professors de l'Estat, personal de la Seguretat Social, treballadors de RENFE i de correus.*·(Tampoc no hi són inclosos els del Metro i Transports de Barcelona i altres companyies de transport municipal). Els 40.000 treballadors i escaig són personal estricte de l'Administració local, delegacions ministerials i organismes autònoms a Catalunya (IND, mutualitats, PND). Més de la meitat dels treballadors catalans d'Administració pública - i mes de 2/3 dels de l'Administració local- es concentren a la provincia de .Barcelona. Entre els 30.000 treballadors de l'Administració local, 11.000 corresponen a serveis especials, és a dir, a llocs de feina manual o relativament especialitzada. A més a més, hi ha dins aquest total 2.000 llocs de feina tècnico-auxiliar i 2.000 places subalternes. El personal subjecte a contractació laboral o eventual puja a 5.700 treballadors més, i els serveis concertats, a 3.000 treballadors addicionals. La imatge és la d'una massa laboral amb una forta base treballadora en el sentit tradicional del mot. Les places administratives, també com més va més ~ z o g a"- sotmeses a condicions que no tenen res de privilegi en la majoria dels casos, sumen 4.000. La qualificació del personal de l'Administració local de Catalunya, com es podia esperar, és superior a la de la resta de l'Estat. Aquí hi ha pro- &¿ porcionalment més tècnics -superiors i auxiliars- i menys subalterns. Els «eventuals»1 pròpiament treballadors subjectes a contractació administrativa o laboral, representen a Catalunya una proporció bastant més ." ~.g , u u· petita del total de la resta de l'Estat espanyol, però de tota manera és important (30 %). A Catalunya hi ha el 15 % dels llocs de feina administrativo-Iocal existents al territori de rEstat, proporció que és simi- lar a la de la població. Possiblement aquí la demanda de serveis públics és més alta, en funció del nivell d'ingressos més alt de la població per terme mitjà, però també deu haver-hi una productivitat relativament més alta, que compensaria el primer factor . . ti'3ê ~ -- t::.Q ~ ff fi f!«:(]<. Per tenir una idea de la importància relativa de les places de plantilla vacants, hem calculat, damunt les dades de la mateixa font, que als Ajuntaments de la província de Barcelona hi havia el 1972 un 18 % de * . Aquests dos darrers grups de treballadors tenen una llarga tradici6 sindicalista, que caldria recollir en els actuats intents de promoure l'associalisme sindical dels funcionaris. Pasqual i Ernest Maragall 93 �places per cobrir, 2.574 sobre el total de 13.783. Una cinquena part d'aquestes vacants eren cobertes per funcionaris interins. Per donar una idea aproximativa dels llocs de treball més nombrosos, proporcionarem dades de la plantilla de l'Ajuntament de Barcelona, referents a una data relativament allunyada (1967) i no publicades oficial· ment, però que serveixen a títol indicatiu (vegeu pàg. 95). La mateixa publicació de l'EAL abans esmentada dóna informacions més detallades del nombre de places per categories i professions per a tota l'Administració local a Catalunya; informacions interessants, que no podem, però, entrar a examinar ara per no fer aquest article encara més feixuc. Creiem haver ofert una idea suficient dei volum i estructura del treball públic a Catalunya, particularment pel que fa a l'Administració local, que n'és el component més significatiu. Ara bé, quant cobren els funcionaris? En l'Administració de l'Estat els funcionaris eren classificats a aquests efectes, fins al 1965, segons les categories establertes abans de la Dictadura de Prima. La reforma fiscal va fer possible el 1965 que les retribucions se simplifiquessin una mica, tot establint el sistema de sou base igual a mòdul (3.000 ptes. aquell moment) per coeficient (d'I) a 5,5, segons les categories) més triennis del 7 % i complements. D'aquesta manera eis funcionaris de l'Estat van poder palliar la inflació del 1961-65, que els trebaHadors en general havien combatut a cop de vagues i de convenis. L'augment va ser escalonat fins al 1970 i va perdre aviat bona part del seu contingut amb la inflació renovada de preus. A l'Administració local, «parenta pobra» de l'Estat, les coses van anar més malament. Les retribucions anuals (netes d'impostos, mútua i assistència mèdica) de les categories inferiors de treballadors de l'Ajuntament de Barcelona el 1967 -vegeu la taula de la pàg. 95- en són una mostra. L'estimació que figura a la taula, la vam fer el 1970 per tal que fos publicada en un article que no va tenir la sort de veure la llum, i que comentava la situació en els següents termes «Amb la modificació parcial de la hisenda local, almenys a Barcelona, es van concedir el 1968 unes "bufandes", que després van ser reabsorbides, el 1969, per l'augment atorgat provisionalment a tall d'equiparació amb els funcionaris de l'Estat. Ja sabem que aquesta equiparació, l'han deixada ara per al 1971 o 1972, sortint al pas amb un augment que ve a representar en total, incloent-hi l'augment provisional, un 10 % sobre les retribucions del funcionari local, el qual augment, després de 7 anys d'increment dels preus, es tan ridícul com es vulgui, però és així.}) Els trebal/adors de l'Administroci6 pública o Cotolllnya 94 ~ @ > "~ " Q ~ Z Q ~ ~ <: Z O ,.., <ol U Ü < 8 --" "" ~ Q z ~ ~ < 'oc" "" <: <ol el ¡... Z "'::E<: Q Q Q -" z < u "" ~ 13 < ~ zQ Ü Q -"- Q ....z "§ "" ::> ~ <: Q z .~ ~ ~ o Ü < ~ " (j �Doncs bé, l'equiparació amb els funcionaris de l'Estat no va arribar fins al juliol de 1974. I, quan va arribar, va reabsorbir h part més volàtil, però no sempre la meny~ important, de les pagues mensuals a l'Ajunta. ment de Barcelona: els anomenats «trimestres», que eren quantitats cobrades d'una manera regular amb càrrec al Fons de Productivitat del Pressupost Ordinari, partida que no figurava desglossada per seccions i categories i que, per tant, impedia de saber quant cobraven realment els funcionaris dels diferents nivells. El fet és que molts funcionaris de categories baixes, tot i que llurs «trimestres» eren ben minsos, hi van sortir perdent. l per bé que la desaparició deIs «trimestres» era una mesura administrativament justa i clarificadora, la situació econòmica de molts treballadors va arribar a uns extrems que expliquen l'espetec reivindicatiu que es va anar covant durant tot eI 75 i que va esclatar del gener al març del 1976, la primera gran vaga dels treballadors de l'Administració a Catalunya. Quan el 17 de febrer de 1976 els treballadors de totes les categories i seccions s'aplegaven a milers dins l'Ajuntament als crits d'«unitat, unitat», es pot dir que es trencava irremissiblement el corporativisme de les lleis, la ideologia i la política de personal seguida durant 50 anys. En el curs del conflicte, els treballadors de l'Ajuntament van aconseguir una colla d'objectius, i no és el menys important eI fet que en el ple del 23 de març, la Corporació decidís publicar amb detall, si bé anònimament, les retribucions cobrades en mà per tots els funcionaris. Aquest acord, que feia esment de la urgència de la seva mateixa aplicació, no ha estat encara seguit, després de més d'un any. El 31 de gener de 1976, abans del conflicte, les retribucions mensuals brutes, amb tres triennis d'antiguitat, dels treballadors de l'Ajuntament, eren les següents: Coeficients Categories 1,3 1,4 1,5 1,7 1,7 1,9 2,3 2,3 1,9 3,6 Pràctics, operaris Ordenances Telefonistes, auxiliars clínica, etc. Escorxadors, oficials d'ofici Auxiliars administratius Operadors ordenador Delineants Auxiliars administratius especialitzats Directors de museus Bibliotedries Guàrdies municipals Bombers Practicants, infermeres assistents socials Professors d'EGB i ensenyament especial Número IUf/ciof/aris 1.200 290 300 510 260 105 680 12 t4 2.025 535 446 248 Retribucions 17.108 t8.46O 20563 t7.8t8 22.818 25.773 23.983 26.983 28.948 29.290 17598 21.574 21.397 24.722 Els sous en mà eren més baixos. De les retribucions brutes hauríem de treure'n un 10 % si fa no fa en concepte d'impostoS, mútua i assistència mèdica; i, a més, l'augment del gener (de l'ordre del 10 %) no es va cobrar fins més tard. Un dels cavalls de batalla dels funcionaris va ser la lluita per l'elevació del mínim (coeficient X mòdul) fins a igualar el salari mínim interprofessional garantit, a què moltes categories no arribaven, cosa que feia que les pagues dobles i les pensions fossin baixíssimes. Una altra reivindicació paraHela és la simplificació i consolidació dels sous. Els «pluses» (de «¡e/atura, trabajos especiales~ especial dedicación y riesgo, incomodidad, peligrosidad y toxicidad», però especialment l'anomenat «plus de productividad» o «trimestre») van arribar a representar el 44,8 % del IOtal de les retribucions l'any 1974. L'incentiu de capitalitat -que dobla inicialment el sou base a Barcelona- complica les coses encara més. El sobre de la paga dels funcionaris ha assolit uns graus de complicació molt considerables. Un decret-llei recent, del 30 de març, recull algunes de les reivindicacions esmentades: sou base mai inferior al mínim interprofessional, revisió anual dei salari, millorament de l'assistència sanitària, simplificació aparent dels coeficients, etc. Però l'aplicació d'aquesta regulació encara no és coneguda. És evident que es tracta del resultat de la pressió dels treballadors arreu de Catalunya i de l'Estat espanyol (després de Barcelona vingueren les lluites de l'Hospitalet, Cornellà, INP, PND, Saragossa, bombers de Madrid, etc.), i també és obvi que es tracta d'un intent de perpetuació de l'actual estatut especial dels funcionaris amb nous mètodes, més realistes. * * * En un proper article explicarem, damunt la base d'aquests antecedents, com s'ha articulat l'esforç organitzatiu dels funcionaris fins a la constitució pel març d'enguany, del Sindicat de Treballadors de l'Administració de Catalunya (STAC), el paper clau que hi va fer la junta democràticament elegida (pel juny de 1976) del Collegi Provincial de Funcionaris d'Administració Local, i les perspectives de futur d'aquesta associació sindical tan innovadora en el camp de l'Administració pública. etc. E/s trebal/adors de l'Administració pública a Catalunya 96 Pasqual i ETIlest Maragp// 4 97 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1564 Title A name given to the resource Els treballadors de l'Administració Pública a Catalunya: antecedents associatius, lleis i reglaments, cens i retribucions Description An account of the resource Maig-Juny, n. 5, p. 80-97 Source A related resource from which the described resource is derived Taula de canvi Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall i Mira, Ernest Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1977 Subject The topic of the resource Administració Catalunya Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article publicat al número 5 de 1977 de la revista Taula de canvi. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/3/0000000910.pdf 148e739b4bbdd396872b5c925cd4434b PDF Text Text PARAULES DE PRESA DE POSSESSIO DE L'ALCALDE PASQUAL MARAGALL 2 de desembre de 1982 �SRS.TINENTS D'ALCALDE REGIDORS I REGIDORES DE LA CIUTAT Em trobo ara, en dirigir-vos la paraula, entre dos. sentiments igualment forts: el sentiment de temen5a' davant' el repte que significa succeir en Narcís Serra a 1'Alcaldi-$ de Barcelona, ,i el sentiment d'esperan~ai1,lusionada que Pgítimament pot sentir un home davant una tasca engrescadora. No podia pensar, ara fa prop de quatre anys en constituir-se aquest primer Ajuntament democratic, que exigkncies d7Estat cridarien el nostre Alcalde a Madrid abans d'acabar el seu mandat. Pero ha succeit el que ningú imaginava, el que era difícil de preveure en aquells moments, i ara; en aques-. ta ocasió i abans de qualsevol altra cosa, vull desitjar sort al company, sort a l'amic. He viscut amb en Narcís Serra moments difícils i també moments molt bons; he treballat al seu costat amb iHusi6, tota la il.lusió que hom posa en fer realitat un programa llargament pensat: sols em resta ara prometre al company que se'n va que continuaré treballant sense descans, fidel sempre al seu esperit i al projecte polític que a tots dos ens ha guiat. No enceto, doncs, avui una tasca nova. Com,molts ja sabeu, he servit la ciutat des de diferents llocs: mgn a economista durant molts anys i com a Tinent d'Alcalde darrerament. En cada cas, he posat totes les meves forces &r portar a terme el meu treball, sempre amb els ulls posat$-en la fita de retornar plenament 1'Ajuntament al ciutada, fita que els socialistes hem considerat com un element essencial de la reconstrucció política de Catalunya.. Ha estat una tasca dura en molts moments, s'han pres mesures no sempre a gust de tots, pero estic conven~utque 'Z : . S �s'ha avanGat considerablement en la construcció de l'administració democratica que tots desitgem. posició de nbmines, les membries d'area i la publicació anyal de l'estat de comptes, pero no puc amagar que aquest és el camp del que em sento menys satisfet del que cal fer i podem -,fer. Em sentireu parlar de nou d'aquest tema. En aquest mateix Sa10 de Cent, el 15 de maig de 1979 vaig asenyalar els criteris que havien de guiar la reforma de 1'Ajuntament, i que eren els dhusteritat, eficacia, informació, descentralització i lligam amb I'Area Metropolitana. Avui, i perque encara queda molt de camí per fer, em reafirmo en la seva necessitat. AUSTERITAT, perque l'Ajuntament ha d'administrar amb rigor els cabals del ciutada. Crec que hem fet prou en aquest sentit. Durant els darrers tres anys i mig s'han doblat practicament els serveis personals i socials, disminuint la plantilla en 500 persones i eliminant suplencies i dobles places. El darrer pressupost ja ha estat fet sense respectar la inercia de l'anterior, és a dir, analitzant els costos unitaris de cada servei i rebaixant partides injustificades. Les contractes privades han entrat definitivament en el camí de la serietat. Aquest control de gestió sembla que no, pero costa. I s'ha fet, diria jo, amb una certa elegancia. Pero hem de millorar forca encara. ENCACIA,perque els circuits administratius continuen sent massa llargs, malgrat la drastica reducció del personal bur* cratic. De circuits se n'han simplificat una colla de ben cru cials, com les llicencies de construcció, els tributs immobiliaris, els calculs d'obra pública, la publicació d'actes a la Gaseta, les certificacions cobra i revisions de preus, els tramits de registre general, la intervenció dels ingressos, etc., pero la mecanització de 1'Ajuntament encara és a les beceroles. Es el camp amb més futur i per aixb hi estem treballant de valent, amb mesures que inclouen la conversió del centre ordenador municipal en un servei dotat d'autonomia comptable, capac de facturar internament a l'administracio activa els serveis de programació i operació mecanitzada. INFORMACI~, tant a l'interior de SAjuntament com als ciutadans. S'han obert diferents canals d'informació, molt útils i de tall classic, com les publicacions de districtes i l'ex- Z DESCENTRALITZA~~~, perque aquesta és la base per apropar l'administració als ciutadans, per una administració democratica. Hem iniciat també aquest procés, hem creat els Consells Municipals de Districte que, dins les limitacions legals en que encara ens trobem, assenyalen el camí per on ha d'anar el nou model d'administració. La descentralització és un procés, i aquest procés, en el que estem compromesos, ha de situar el municipi de Barcelona dins el corrent que avui segueixen les administracions europees més avancades. Hem d'ordenar el territori de la ciutat, fent districtes capacos de gestionar un bon nombre de serveis, hem de donar pes polític i contingut als Consells de Districte i hem de fer que els ciutadans tots els ciutadans, sentin que l'administració és una cosa seva, que esta a prop d'ells i al seu servei. En aquesta sala hi ha avui, Srs. Regidors, hi ha també Consellers de Districte que us han ajudat a portar modestament, sense mitjans, amb pura forca de voluntat, I'engrescadora i difícil tasca de dur 1'Ajuntament al carrer, prop dels ciutadans. Doncs bé, jo voldria que tots plegats veiéssim aquí, en els Consellers de Districte i els seus presidents que han estat autentics Tinents d'Alcalde per les atribucions assumides, no pels mitjans disponibles, els autentics protagonistes ; de present i de futur, de la tasca de fer una ciutat autenticament humana partint d'una realitat que no ho era. 1 I ara deixeu-me fer un balanc més global i un-programa més explícit. .z." El meu programa no és un programa de transició. Voldria que a aquestes altures del mandat de govern, es veiés mes que res com un balanc anticipat, un estímul per culminar el que ja s'ha anat fent, per corregir l'angle d'enfocament en alguns aspectes i, sobretot, per projectar cap al futur al10 que la meva experikncia em diu que hem de transmetre ho- �manera no deixarem d'assajar en materia de transferhcies de serveis per fer-10s més proxims al ciutada, car estem con-. venGuts que uns districtes potents han de ser la base d'un * bon servei públic. Y nestament, Srs. Regidors, als Regidors que s'hauran de posar a treballar ben aviat en un segon mandat democratic.) HEMDE PRESTIGIAR LIAJUNTAMENTCOM A CONJUNT DE SERVEIS P~BLICS.Aixo és l'essencial d'ara en endavant. Hem de presti- En conjunt, doncs, malgrat les mancances, Barcelona va amunt i els ciutadans han vist una corporació que, des de i'equip de govern i des de l'oposició, ha actuat amb honestedat, altura, iniciativa i tenacitat. giar 1'Ajuntament com a collectiu de persones al servei de la ciutat. Jo distingeixo tres ambits de la nostra actuació: la ciutat de Barcelona, la corporació que formem tots nosaltres, companys Regidors, amb el Sr. Secretari General; i ]'Ajuntament, és a dir, els serveis. Barcelona ciutat ha elevat la seva projecció en els darrers anys. Barcelona, el leadership dels municipis espanyols, les manifestacions artístiques i els contactes internacionals l'han situat en una cota superior, que cal mantenir i reforcar. a Em proposo, en aquest sentit, assentar sblidament els vincles de germandat amb Colonia, Mila i Boston, que ens projecten cap els espais on per motius diversos la ciutat s'adreca; desenvolupar les relacions iniciades amb I'administració local anglesa, mestre en tants aspectes; acudir per segona vegada al mercat internacional de capitals per financar el nostre programa d'inversions de 1983; i signar amb la ciutat de Nova York, la Universitat de Barcelona i la New York University un conveni de co~laboracióque ha de projectar amb forca la cultura catalana a la capital del món, que és a més, per a mi personalment, la segona ciutat en el record i en I'estimació. La corporació que formem, companys, també ha guanyat en l'estimació dels ciutadans i dels forasters. Ho crec sincerament. Malauradament hi ha temes del que jo anomeno nivell de corporació, temes d'ampli consens, que a hores d'ara no han pogut ésser impulsats tant lluny com desitjavem, pel trencament de les coincid&ncies polítiques amb qu& vam comencar aquest mandat: la nova Carta de Barcelona i la nova divisió en districtes, nova estructuració que de tota Tanmateix hem de saber explicar que YAjuntament és un coNectiu de persones i patrimoni treballant al servei de la ciutat. Tenim una llarga tradició de noms i'l1ustr.e~: Turro, Florensa, Buigas, Pere Domingo, Josep M." Pi i Sunyer i tants d'altres que no puc esmentar perque us ben asseguro que la llista fóra interminable, que han fet Barcelona més gran i més shvia, i que han estat funcionaris municipals poc reconeguts com a tals. Hem de seguir i potenciar aquesta tradició. Potenciar-la obertament. Procurar incentivar les persones que treballen per la ciutat per tal que 1'Ajuntament no sigui solament la seva escola de formació abans del salt a &altre? empreses més gratificants, sinó justament el lloc de la seva total realització professional. Així anirem aconseguint que el ciutada miri amb orgull no solament la seva ciutat i potser el seu Alcalde i els seus Regidors, sinó l'Ajuntament com a empresa de servei públic, eficac, assequible; sensible a les demandes fonamentades; en definitiva, oberta ais qui la mantenen i n'elegeixen els responsables polítics, que som nosaltres. No ens enganyem: aixo és una tasca d'anys, perqui la relació viciada entre ciutadi i administració ve ?e segles. 4 Hem d'obrir més les portes de l'administració aP contacte preparat, eficac i atent amb el públic. Tencar al,@úblicles portes dels negociats, que el que han de fer és treballar , ferm, i obrir les portes de les oficines d'informació, ben( i relacionades amb la infrastructura interior i exteses als % districtes a través de la xarxa de terminals de tele-procés que hi estem insta1,lant. �Es amb una enorme satisfacció que anuncio la propera inauguració de l'oficina d'informació ciutadana a la Plaga de Sant Jaume, que comptara amb la presencia activa de tots els serveis d'informació que les Brees d'aquesta casa han anat creant des de zero: sanitat, consum, finances i altres. Hem invertit moltes hores preparant aquesta projecció de 1'Ajuntament sobre la ciutat i de la ciutat sobre 1'Ajuntament. Projecció que no s'esgota, com és evident, en aquesta oficina sinó que implica tot un canvi d'actitud, el més difícil, i l'inici d'una transformació pausada pero inexorable de les relacions i les actituds entre els productors i els destinataris del servei públic. I ara vull demanar a tots, Regidors i Regidores, un es for^ per culminar el mandat amb la dignitat que Barcelona es mereix i que tot el país ha reconegut, des del primer dia, des d'aquell 19 d'abril que el nostre Regidor de Relacions Ciutadanes va saber cbnvertir en una festa de la democracia naixent. Que tots puguem tenir la seguretat de pertinyer a una corporació que per damunt de la diversitat d'interessos i opinions polítiques haura creat un to de civilitat i uns habits polítics fonamentalment sans. L'assentament cada cop més ineluctable de la democracia i l'autonomia en el nostre país ha comengat, de forma molt principal, en els nostres Ajuntaments. La seva quotidiana activitat de servei i dialeg politic obert ha anat creant, més que qualsevol altre factor, una inkrcia democratica enormement valuosa, dissuasoria de tota mena d'activitats contrkries a la Constitució i 1'Estatut. Crec que se'ns ha de recon2ixer aquest m2rit. Barcelona, a més, va jugar un paper decisiu, ara fa un any i mig, en la represa de confian~adel país en si mateix, en uns moments particularment difícils. Aixb va ser possible gracies a aquesta estranya connexió que existeix entre el poble de Barcelona i els Reis d'Espanya sempre que aquests han representat un paper d'obertura i progrés que és consubstancial a la nostra manera de sentir com a ciutadans. Pero aquesta connexió va tenir un interpret agosarat i subtil en el nostre company Narcis Serra, a qui 'tots, repeteixo tots, crec que hem de retre up homenatge sincer pel seu coratge i per la seva visió en aquell instant, instant que es va convertir a més en el punt de partida d'una il.1usió de futur que tots els barcelonins comparteixen, proa a una colla de realitzacions a 10 anys jectant-nos amb f o r ~ cap vista que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urbana que avui no posseeix. La Generalitat de Catalunya va tenir l'encert d'estar immediatament al costat d'aquella iniciativa demostrant un cop més que al nostre país les grans causes uneixen sempre i que les divisions vénen per les petites causes, que no hauríem de deixar surar mai. Som un poble sensible, una terra excessivament amable, un caracter principalment dialogant, i tot aixo ens duu ben sovint a la complaen~a,a la lamentació i a l'oblit de les ambicions més nobles i realistes. Si sabéssim unir sempre la sensibilitat i l'ambició! Si sabem ajuntar-les, com Narcis Serra ens ha ensenyat a fer, serem capacos d'aconseguir tot el que ens proposem. Pero tomem a l'aspra, complexa i rica realitat de cada dia. Actuarem amb la consciencia que constitu'im un punt de referencia important pels Ajuntaments catalans i per la vida política del país. Com a alcalde estic decidit a impulsar un dialeg polític basat en aquesta exigencia. Tant portes endins com portes enfora d'aquesta casa. M'esmer~aré,com tots vosaltres estic segur que fareu, a mostrar el més complet respecte mutu entre representantSdemocratics i entre institucions democrhtiques. . Hem de mirar d'aconseguir que, tal com hasuccei't en la darrera campanya electoral, siguin els arguments polítics, la contrastació de programes, la constatació de 'realitzacions i mancances, al10 que marqui el debat politic, d'aquí al mes de marG. ". La Generalitat de Catalunya trobara en 1'Ajuntament de ~ Ó Barcelona un col.laborador lleial en la ~ ~ C O ~ S ~ N CdeC Ca- �talunya. El més lleial. Aquesta tarda, abans que a ningú, anire a presentar-me com Alcalde de Barcelona al President de la Generalitat, que per mi és, a més del nostre President, un amic respectat de molts anys. L'Ajuntament de Barcelona té massa temes pendents amb la Generalitat, que espero podrem resoldre, perque mai no es bo arrossegar situacions d'indefinició. Són temes que s'han de sostreure a l'enfocament partidista: la participació de la Generalitat al Consorci de la Zona Franca i per tant a la gran terminal de transport internacional Granollers-Montmeló, al Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya, com element de colaboració indispensable en la futura estadística catalana, a la Junta de Museus, a la reconversió del barri antic com a centre cultural, la tan parlada avaluació dels serveis no obligatoris produits per 1'Ajuntament de Barcelona, diferents projectes arquitectbnics en comú, l'acabament del 2n cinturó, la prbpia inviabilitat del projecte de Carta Municipal de Barcelona sense definicions previes a nivell de Catalunya ... Totes són qüestions que voldríem veure ben enfocades en els propers mesos. En aquest context molt hauríem d'aprendre de I'actjtud i el comportament de Carles Pi i Sunyer, Alcalde de Barcelona i Conseller Primer de la Generalitat, quan el Parlament de Catalunya debatia les mesures excepcionals a prendre per subvenir les necessitats financeres de 1'Ajuntament de Barcelona. I el Govern Espanyol em tindra des de Ia setmana vinent disposat a esmerGar les hores que calgui per contribuir a dur endavant les mesures necessaries per dotar aviat de més mitjans i més agilitat la vida municipal. Puc anunciar que els serveis .de la casa ja estan treballant en aquest sentit, directament i en contacte amb la Federació de Municipis de Catalunya, perqul. és un deure de 1'Ajuntament de Barcelona d'estar present en el moment de tancar els mes de 50 anys de paternalisme munici~alistaque es van obrir amb 1'Estatut Municipal de Calvo Sotelo. Deixeu-me acabar amb una referencia personal. Sóc un modest barceloni que mai no havia somniat I'honor d'una carrega tant relevant com la que avui heu posat sobre les meves espatlles. Pero com a Alcalde haig de tenir i us asseguro que tindré tot I'ambició que implica seure en aquesta cadira que llevat del Rei solament ocupa 1'Alcalde o qui fa funcions &Alcalde de Barcelona. Estic preparat per dur endavant la tasca amb energia. Els qui em coneixen de temps ho saben. Sóc fill d'una ciutat i d'una família que s'assemblen. En sóc fill devot i dolorosament enamorat. No tinc altres títols que aquesta procedencia. I l'haver intentat estar a l'alcada d'allo que els meus pares, i els meus conciutadans. m'han ensenyat. El meu avi va neixer al barri de Ribera i en una generació va passar a fora muralla, al carrer de Trafalgar, a l'eixample i a Sant Gervasi. Si els nostres avis van fer aquell salt gegantí, la nostra generació, n'estic convencut, fara la ciutat metropolitana, i la fara amb respecte, amb aquest urbanisme de sargidora que hem anat definint, tancant les ferides de l'expansió sense fre dels 605, posant en comú les voluntats de tots els pobles i ciutats metropolitans. La Barcelona d'avui es va fer amb una certa brutalitat creadora. La Barcelona Metropolitana es fara amb respecte. Senyores i senyors Regidors, aquesta es la meva ambició i el meu programa. Els qui són adversaris polítics, mai enemics, perden avui un adversari, perque l'Alcalde, a més de dirigir l'equip de govern és i ha de ser el moderaaor del debat de la Corporació. Pero tornaran a tenir un Aloalde exigent en el manteniment del prestigi de la institució. "El debat polític ha de tenir l'alcaria i al mateix temps la concreació que les lleis li confereixen. Ni un pam menys. L'esperit d'exigencia no me l'haig d'inventar. Em surt de l'anima després de 20 anys de lluita per la democracia. NO és incompatible amb el respecte absolut al contrincant. Jus- �tament per aconseguir aquest respecte vam lluitar i hem treballat. Permeteu-me que per acabar, no puc evitar-ho, citi els noms d'amics que de diferents maneres van lluitar també pel mateix i que avui ja no són entre nosaltres i simbolitzen tota una generació lluitadora i tota una histiiria de tenacitat per millorar la vida d'aquest país, d'aquesta ciutat i dels seus companys: Oriol Solé, Teresa Muñoz, Francesc VilaAbadal, Joana Sabater, Manuel Murcia. Sé que avui haguessin estat contents i la seva alegria ens hauria ajudat a tirar endavant, company Narcís, companys tots. Pero el seu record també ens ajuda, potser més i tot perque es converteix en una exigencia i n a ~ e ~ l a b l e . Dit aixo, no he d'afegir m6s que dues paraules ben prosaiques abans d'encentar la feina: s'aixeca la sessió. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Paper escanejat. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Ajuntament de Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona Model social Acció política Barcelona Alcaldes Description An account of the resource Per una Barcelona olímpica i metropolitana: Paraules pronunciades al Saló de Cent de Barcelona en l'acte de presa de possessió com a alcalde, per part de Pasqual Maragall, rellevant a Narcís Serra. Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Per una Barcelona olímpica i metropolitana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-12-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/161/20031222.pdf b2a86b03fc339be6c98f852e0d9eeaa5 PDF Text Text Paraules del president Maragall en l'acte de presa de possessió del nou Govern català 22.12.2003 Senyor Conseller en Cap, senyors consellers, senyores conselleres, senyor president del Parlament de Catalunya, en primer lloc, quin bon Govern no tindrem! Un bon Govern amarat d'il·lusió, que no vol dir inexperiència, perquè d'experiència n'hi ha en aquest rostres, en aquestes persones, però hi ha sobretot el desig de fer d'aquest país allò que els catalans i les catalanes durant segles hem somiat, no desdient el que s'ha dit i el que s'ha fet sinó a partir d'allò que s'ha fet i a partir d'allò que s'ha dit. Avui no vull pas pronunciar un discurs perquè no és el cas, ens hem de reunir, hem de treballar, hem de començar justament avui. Però vull que sabeu que aquest Govern que està format per catalanistes d'esquerres, no és el Govern de les esquerres catalanistes, és el Govern de Catalunya, és el Govern dels catalans, de tots els catalans i catalanes. No volem per nosaltres cap altre nom que no sigui justament aquest. Ens farem mereixedors de la confiança que el poble de Catalunya ens ha demostrat i ho farem no solament per la frescor, per la il·lusió, pel desig, per les ganes que el poble de Catalunya té justament d'iniciar una nova etapa, que no desdirà l'antiga sinó que hi sumarà. Cadascun de vosaltres esteu convençuts en aquest moment que la vostra vida té un sentit diferent a partir d'avui. Sou consellers, sou ministres de Catalunya. I això us ha de fer enormement responsables, més enllà de la responsabilitat de les vostres idees, dels vostres partits, les vostres famílies aquí reunides segur que us confereixen, en teniu una de més important que és el servei a Catalunya. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1643 Title A name given to the resource Paraules del president Maragall en l'acte de presa de possessió del nou Govern català Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Govern Acció política Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-22 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/162/20031230.pdf 847be8cca11747f94d5dc974e03d05a4 PDF Text Text Missatge de cap d'any del president de la Generalitat 30.12.2003 Benvolgudes ciutadanes i benvolguts ciutadans de Catalunya, Forma part dels bons costums instaurats des que els catalans vam recuperar l'autogovern que el president de la Generalitat adreci un missatge de Cap d'Any a la nació. Tinc intenció de seguir, de bon grat, aquest costum, com també tinc intenció de fer-ho amb altres usos establerts. El fil conductor de la nació s'expressa en les actituds dels seus governants. Però també tinc intenció de canviar estils i maneres de fer. És lògic. El cert és que acabem de passar una pàgina de la nostra història. Hem passat la pàgina dels primers vint-i-cinc anys d'autogovern recuperat. I hem iniciat un nou període. De 1978 ençà, i més en concret des de 1980, hem viscut anys en els quals Catalunya s'ha afirmat com a poble i s'han consolidat les institucions. No hi ha cap mena de dubte. En aquest sentit és just reconèixer, avui, que el president Jordi Pujol, durant tots aquests anys, ha encarnat amb dignitat evident la més alta magistratura de Catalunya. Vull que sapigueu que la meva voluntat és honorar, preservar i engrandir el llegat dels meus antecessors. Vull que sapigueu que em motiva, tant o més que el passat, el futur. Avui es pot fer realitat la governació plena, pacífica, creativa i moderna que en els anys 30 no va poder existir i que en els darrers 20 anys s'ha iniciat sense però culminar del tot. Catalunya està vivint el període de llibertat i estabilitat més llarg que mai hagi viscut. I d'això ens n'hem de sentir orgullosos tots. Perquè ha estat responsabilitat de tots i mèrit de tots que les coses a Catalunya s'hagin pogut fer d'aquesta manera. Comença una nova etapa amb institucions idèntiques i amb persones i idees noves, amb noves formacions polítiques al govern. 1 �El nostre compromís, el meu, el del conseller en cap i el de tot el Govern, és el de passar tan aviat com sigui possible dels projectes a les realitats, malgrat la lògica commoció que l'alternança democràtica representa sempre, i més quan s'enceta per primer cop després de tants anys de governs del mateix caràcter. Som un país europeu normal. Ja no es pot dir que Catalunya no ha gosat canviar de govern. Ja no es pot dir que no ens atrevim amb els governs de coalició que són vigents a països com Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, i Holanda. Cal entendre i interpretar la situació present com un signe de la normalitat del país, de la fortalesa de les institucions i de la voluntat de canvi. És lògic que alguns visquin un moment de desconcert o incertesa. Però ningú no ha de tenir por: Catalunya seguirà anant endavant amb més energia i força que abans. Hi ha una gran il·lusió i moltes esperances i sé perfectament que no podem decebre, no solament el nostre poble, sinó altres que observen el nostre projecte, el projecte català actual, com a mínim amb curiositat i sovint amb complicitat. En la nova etapa que ara obrim tenim plantejats tres grans objectius: un nou horitzó nacional, un progrés compartit entre tots els catalans, i un més gran equilibri territorial i ambiental. Val a dir: un autogovern més efectiu, un sentiment de pàtria basat en la llibertat i els drets de cadascú, i la consideració de cada punt del territori com un actiu i no com una nosa, una distància o una resistència a la mobilitat. Amb un ús social del català més natural i més estès. I amb una més clara percepció dels problemes i les solucions, que les tenim, associades al fenomen de la immigració. En definitiva, es tracta de fer una pàtria completa, una nació completa, amb un patriotisme renovat: el que faci que els homes i dones, ciutadans de Catalunya tots ells, tant se val de on hagin vingut, se sentin orgullosos de viure en aquest país i disposats a defensar-lo amb el treball i la paraula. Que tots puguem sentir l'orgull de viure en el nostre país per la nostra escola, per la nostra sanitat, per l'accés a l'habitatge dels joves, per la política ambiental, per les comunicacions, per les oportunitats de feina i de crear empresa, per la seguretat dels barris, de la feina i dels transports, pel respecte als valors culturals i a la creació. 2 �Hi ha a Catalunya grans escriptors i directors teatrals, músics d'alt nivell, pintors i escultors i arquitectes admirats arreu, bons artistes i artesans en tots els camps. I d'altres que vénen a instal·lar-se aquí. Sempre ha estat així en els darrers 100 anys. Fem-ne ara una realitat oberta als joves. Ens acostarem a aquests objectius si fem les coses d'una manera determinada, correcta, buscant en tot moment ... ... La unió de tots els catalans en els coses fonamentals... ... La pluralitat i la llibertat de pensament com a bandera ... Un diàleg franc i exigent amb Espanya i Europa... ... Una democràcia planera, més propera, més participativa ... ... I un clima de serenitat i de confiança, però al mateix temps de riscs assumits amb plena consciència ... Per tal d'aconseguir-ho compto amb la vitalitat i el compromís de la societat catalana, dels treballadors i les treballadores, de la gent emprenedora, dels professionals, de les empreses, dels sindicats, de les institucions de caràcter social, cívic, esportiu, econòmic o universitari, de les persones grans, de les famílies, de les entitats religioses i de les que han fet del voluntariat la seva causa. Dels educadors i dels qui tenen cura dels més necessitats. De tots. També dels qui no es deixen encabir en cap d'aquestes categories perquè valoren per sobre de tot la seva individualitat. Amb tots ells compto, amb tots vosaltres que m'esteu escoltant, que m'esteu veient. I em poso, també, a la disposició de tothom. 3 �Vull ser el president de tots els catalans i totes les catalanes. I espero ser mereixedor de la confiança i l'honor que heu dipositat en la meva persona i en el meu Govern. Deixeu que m'acomiadi ara amb els mots d'una cançó de Nadal que cantàvem a casa dels avis quan érem menuts i que els menuts avui encara canten: "El desembre congelat confús es retira; abril de flors coronat tot joiós ens mira" El futur ens mira. Us desitjo a tots un 2004 ple de ventura. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1644 Title A name given to the resource Missatge de cap d'any del president de la Generalitat, 2004 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Benestar Social Catalanisme Gestió pública Història Missatges institucionals Acció política Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-30 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/163/20040113.pdf e8e90fcd2e7e82a60e24e3c118ce5532 PDF Text Text Declaració del president Maragall sobre Joan Reventós Palau de la Generalitat | 13/1/2004 Catalunya està de dol. Ha mort Joan Reventós, que va ser un dels fundadors del moviment socialista de Catalunya, primer secretari i president del Partit dels Socialistes de Catalunya, i finalment president del Parlament de Catalunya. No va ser president de la Generalitat i segurament que molts catalans esperaven que ho fos, però va ser aquell que va posar tota la fermesa a fer tornar el president Tarradellas de l'exili; va ser ell, el seu partit, i la seva decisió qui el va fer tornar, perquè les forces polítiques del moment no n'estaven gaire convençudes. I Joan Reventós, vencedor de les eleccions de 1977, es va conformar a ser un més dels consellers, el més prominent probablement, però un més del govern de Tarradellas, un govern d'unitat que crec que va fressar el camí de Catalunya que ara vivim. Joan Reventós avui hauria vist néixer una altra governació de Catalunya, la que a ell li agradava, basada en la convicció que el poble de Catalunya, la nació, ho és autènticament quan els ciutadans la fan seva; i la fan sobre la base dels drets que la nació els atorga i no solament en funció de la història del passat, sinó sobretot en funció dels drets. És difícil que un poble s'atreveixi a seguir aquest camí, abandonar el paraigua de la història i llançar-se al camí ample i de vegades ignot i difícil del futur, però només els pobles que s'atreveixen a això, acaben sent autènticament pobles i autènticament nacions. Joan Reventós era dels que volia una Catalunya i un poble català que no visquessin només de la fidelitat del record, que s'ha de tenir i és el punt de partida, sinó també d'un objectiu final viscut i compartit, d'uns drets guanyats, d'una ciutadania creixent i d'un creixement respectat per a la nació. Era una persona al mateix temps modesta i potent, amiga dels seus amics i molt ferma en les seves conviccions; una persona que venia d'una estirp, d'una família que ja havia governat Catalunya i Espanya, l'Espanya republicana; un socialista de soca-rel, un socialista de pedra picada, un ciutadà que honora Catalunya tant com els seus representants. Catalunya està de dol. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1645 Title A name given to the resource Declaració del president Maragall sobre Joan Reventós Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Història Política Socialisme Acció política Reventós, Joan, 1927-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-01-13 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/164/20040218.pdf 45722dc924cc9f9d45f441a458d9a38e PDF Text Text Declaració institucional del president de la Generalitat sobre la treva d’ETA a Catalunya Parlament de Catalunya | 18/2/2004 S'ha produït el que es podia esperar i ja va succeir fa quatre anys abans d'unes eleccions generals, aleshores ETA va trencar la treva i va assassinar un general i l'exvicelehendakari Fernando Buesa. Ara no trenquen la treva perquè no n'hi ha, ara seguiran matant, si poden. Si poden, seguiran matant. Que diguin que no mataran a Catalunya ens indigna més, pel que té de perversió. Perquè pretén utilitzar la mort com a eina per a dividir els pobles d'Espanya. És repugnant. No perdonarem mai, mai, mai, l'assassinat d'Ernest Lluch, dels policies municipals, dels regidors del PP, de les víctimes d'Hipercor, de Vic, del Mosso d'Esquadra mort a Roses, . Mai. Ni oblidarem a Jáuregui, ni al matrimoni de Sevilla, Alberto Jiménez Becerril i la seva esposa Ascensión, ni a Miguel Ángel Blanco, no oblidarem els catalans cap de les víctimes d'ETA, ni les d'aquí ni les d'enlloc. No volem el perdó d'ETA. Ens fa fàstic. No volem el perdó d'ETA. Però no ens hem de quedar en el rebuig del sadisme d'aquests personatges i dels seus comunicats patètics. Com a President de la Generalitat demano, amb urgència, de tot cor, des de Catalunya, que es renovi el Pacte Anti-terrorista per incloure totes les forces polítiques democràtiques, totes. Que no es doni a ETA el benefici de seguir dividint els demòcrates. Aquest és el seu gran benefici. Sóc conscient que quan s'acosten les eleccions és difícil que les forces polítiques es posin d'acord. Però justament: ¿no està ETA utilitzant un cop i un altre cop aquesta dificultat per a trencar l'acord de tots els demòcrates? ¿No ho va fer l'any 2000? ¿No ens adonem que les nostres divisions donen ales al terror? Demano, exigeixo, a totes les forces polítiques catalanes, a totes, que expressin el mateix rebuig, la mateixa indignació i la mateixa voluntat de mantenir el debat democràtic que els ciutadans esperen i que ETA vol destruir. 1 �Demano també a totes les forces polítiques espanyoles, a totes, que comparteixin el propòsit que avui Catalunya expressa de sumar les voluntats de tots els demòcrates en un únic esforç antiterrorista. Desactivem, tots junts, el missatge-bomba que ETA ha enviat avui contra Catalunya i contra la convivència de tots els pobles d'Espanya. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1646 Title A name given to the resource Declaració institucional del president de la Generalitat sobre la treva d'ETA a Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Terrorisme Acció política Catalunya Espanya ETA (Organització) Partits polítics Polítics Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/165/20040220.pdf 4ea996052c76f68b2d0443af7411b34f PDF Text Text Declaració del president sobre el nomenament del conseller Josep Bargalló com a conseller en cap. Palau de la Generalitat | 20/2/2004 Al mateix temps els comunico que he nomenat la senyora Marta Cid i Pañella nova consellera d'Ensenyament. Tots dos prendran possessió dels seus càrrecs el proper dilluns dia 23. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya poden tenir la seguretat i la confiança que hem superat una prova difícil i que avui el Govern de la Generalitat se sent unit i decidit a tirar endavant un projecte que està esdevenint crucial per a l'avenç de les aspiracions del nostre país. Amb aquesta decisió refermem la confiança mútua entre les forces que conformen el Govern. Vull manifestar també el nostre desig, el del president, el del conseller en cap, el del conseller de Relacions Institucionals, i el de tots els consellers del Govern, de treballar per incrementar, per augmentar el clima d'il·lusió, de concòrdia i d'esperit constructiu que Catalunya vol i que Catalunya mereix. Insisteixo en la importància que el pacte anti-terrorista s'obri a totes les forces polítiques democràtiques. A Espanya només hi ha dos bàndols: el de la democràcia i els dels qui la volen ensorrar, i que per començar a ensorrar-la ens volen dividir assenyalant a uns sí i a uns altres no com a víctimes del terror. Davant d'aquest intent, el Govern de Catalunya, amb més convicció que mai, crida tothom a rebutjar el terror aquí i a tot Espanya i a estar previnguts contra l'amenaça terrorista, que està jugant desesperadament les seves últimes cartes. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1647 Title A name given to the resource Declaració del president sobre el nomenament del conseller Josep Bargalló com a conseller en cap Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Govern Acció política Bargalló Valls, Josep, 1958- Cid, Marta, 1960- Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-20 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/166/20040223.pdf fff038eb1edc19b3923586c99d83ab6c PDF Text Text Nomenament del conseller en cap i de la consellera d'Ensenyament Palau de la Generalitat | 23/2/2004 Nosaltres no hem triat la successió dels esdeveniments en el darrer mes i mig. No hem estat pas nosaltres. Però el Govern no hi ha sortit perdent. Hi ha més solidesa, hi ha més confiança, avui. Tinc una confiança absoluta en Josep Bargalló; conec la seva capacitat de gestió, sé que li agrada la gestió i sé que la sap dur endavant bé. La seva dèria és governar i governar bé, no cap altra, però no em puc sostreure de fer alguns comentaris sobre la successió dels esdeveniments que ens han dut fins aquí. El poble de Catalunya té davant seu una ocasió única per a proclamar alt, fort i clar el seu respecte als ciutadans de tots els pobles d'Espanya, dels quals ens han volgut separar. Els terroristes han volgut demostrar que encara són vius i que poden tornar a influir en les eleccions generals com fa quatre anys i com fa molts anys. Això ja va començar l'any 1977 i en cadascuna de les eleccions generals hi ha hagut un increment de les accions terroristes. L'any 82, per exemple, van haver-hi onze atemptats en un mes i mig, sis un mes abans de les eleccions generals i cinc en els quinze dies posteriors. L'any 96 hi van haver menys atemptats però molt importants, com tots. Van assassinar Fernando Múgica i Tomas y Valiente. Els terroristes intentaran atemptar de nou, perquè aquest és el seu únic objectiu, usar el terror per canviar des de fora de la democràcia, la marxa d'una política democràtica en la qual no creuen. Convido sincerament, sense cap intenció amagada, de debò, a tots els partits polítics, al Partit Popular de Catalunya, a sumar-se a aquesta actitud de respecte i d'amistat amb els pobles d'Espanya i a manifestar el menyspreu, el rebuig indignat per un privilegi que no volem, per un perdó que no desitgem. I a demanar als governs espanyol i francès d'actuar més a fons per acabar amb el terror, ampliant aquí l'acord contra el terrorisme i actuant definitivament per detenir els dirigents de la banda. No hi ha res que ens faci sospitar que això no és possible a dia d'avui. Tots som objectiu del terrorisme, no volem ser exclosos del seu odi estúpid, del seu "accionar", com diu el comunicat de la banda. 1 �Van matar Ernest Lluch perquè celebrava que, durant la treva, els terroristes només podien cridar, això és el que els hi va dir a San Sebastián justament en aquella campanya electoral: "crideu perquè ara no podeu matar". Els terroristes només podien cridar i no podien "accionar", com diu el seu comunicat. En ocasió de l'assassinat de Lluch, un milió de persones van demanar diàleg. Avui no demanem diàleg; avui exigim acabar amb el terror. L'únic diàleg possible és sobre com i quan lliuren les armes. El poble de Catalunya, tots, inclosos aquells ciutadans que estan legítimament amb l'independentisme pacífic i democràtic i, en el altre extrem, els ciutadans que estan a favor d'una governació com la del Partit Popular, tots han d'expressar clarament la seva solidaritat amb els pobles d'Espanya que no han estat perdonats pel terror. Si aquesta proclamació és clara, ràpida i contundent, si inclou tothom, es podran treure tres conseqüències enormement importants. Primera, la causa de Catalunya s'haurà acreditat, no s'haurà malmès. Segona, la causa de l'Espanya plural haurà fet un pas de gegant. I tercera, les institucions i el Govern de Catalunya en sortiran enfortits. Estem davant d'una ocasió única. La societat civil catalana té la paraula en aquest sentit. I ara tornem un moment al que és nostre. Conseller Bargalló: espero que abans de Setmana Santa estarem en condicions d'estudiar en el Parlament la nova Llei que ha de modificar la Llei 3/82 a la qual s'ha fet esment avui, la Llei del Govern. La Llei del Parlament, del President i del Consell Executiu. De manera que es compleixi amb rigor allò que avui estem avançant amb urgència, que és el nomenament d'un conseller en cap, que no està previst en la Llei. Hi ha prevista només una delegació temporal i nosaltres no volem parlar només de temporalitats, volem un Govern de Catalunya que actuï d'acord amb la Llei i que sàpiga proposar en el Parlament les lleis que s'han de proposar, perquè la seva pròpia actuació estigui perfectament "embarcada". Gràcies a tots i benvinguts. Pasqual Maragall 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1648 Title A name given to the resource Nomenament del conseller en cap i de la consellera d'Ensenyament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Legislació Govern Acció política Bargalló Valls, Josep, 1958- Cid, Marta, 1960- ETA (Organització) Partits polítics Polítics Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-23 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències