199 10 4949 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6488/FMHP_03646.JPG d2f75acca90c323680f5542193747c77 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 26/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa Llotja de Mar Subject The topic of the resource Condecoracions--Catalunya Medalla President Macià Premis Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Fotos dels guardonats amb les Medalles i les Plaques President Macià EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6489/FMHP_03647.JPG d4ae5c2550a637c02d2a966c9d0a0cbb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 26/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa Llotja de Mar Subject The topic of the resource Condecoracions--Catalunya Medalla President Macià Premis Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Fotos dels guardonats amb les Medalles i les Plaques President Macià EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6490/FMHP_03648.JPG a406217d085a71363834e0f262d7f801 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 26/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa Llotja de Mar Subject The topic of the resource Condecoracions--Catalunya Medalla President Macià Premis Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Fotos dels guardonats amb les Medalles i les Plaques President Macià EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6491/FMHP_03649.JPG ed97c2d08b1f4247f69fc5740c6e520e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 26/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa Llotja de Mar Subject The topic of the resource Condecoracions--Catalunya Medalla President Macià Premis Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Title A name given to the resource Fotos dels guardonats amb les Medalles i les Plaques President Macià EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1542/0000000607.pdf 3d91a2b42612d49b72d90871eac5e306 PDF Text Text FRAGMENTS DE L'ENTREVISTA DE PASQUAL MARAGALL Avui, 17/12/00 alia pagar el preu d´un acord amb el PP per fer el primer pas Gosaria dir que el pacte està en l´esperit del que deia Lluch Si no hi ha intermediaris, no es produirà el diàleg entre els governs de Madrid i Vitòria Els passos posteriors es faran amb el teló de fons d´una evolució de l´Estat autonòmic AVUI El PSOE ha firmat un pacte antiterrorista amb el PP que s´ha qualificat d´excloent per no comptar amb els nacionalistes bascos i ETA ha assassinat a Catalunya el regidor Francisco Cano. Abans va matar Ernest Lluch. ¿Creu que ell hauria firmat aquest acord, com li ha preguntat Carod-Rovira? P.M. A l´Ernest Lluch no se li hauria demanat que el firmés perquè no era aquest el seu paper. Si el que es vol dir és si aquest pacte ja estava en l´esperit del que deia Lluch, gosaria dir que sí. AVUI Hi ha una diferència clara entre la declaració que el PSC va fer a favor del diàleg, l´endemà de la mort de Lluch, i el que ha firmat el PSOE. P.M. El to és molt diferent. Però s´havia de fer un primer pas, que és el més complicat: un acord amb el PP. Penso que la urgència i el calendari hi tenen molt a veure. Era necessari que no passés molt de temps entre la mort de Lluch i l´acord, fins i tot pagant un preu. I l´encadenament entre la mort de Lluch i la inflexió que s´ha produït ara és molt clara. AVUI Vostè ha dit que aquest document és insuficient. P.M. Bé: la inflexió és insuficient, però clara. Ara ha de tenir un desplegament, una seqüència amb uns esdeveniments que ja s´han començat a produir. El PNB va enviar dimarts el seu document a Rodríguez Zapatero... AVUI La clàusula del preàmbul de l´acord que diu que el PNB ha de trencar amb Lizarra, ¿no invalida aquest desplegament? P.M. L´abandonament de Lizarra és una condició necessària. AVUI El PNB contínuament està reconeixent el fracàs d´aquell pacte. ¿Per què no en té prou el PSOE? P.M. Es parla d´un trencament formal de Lizarra. No n´hi ha prou amb el fet que no es convoqui la Udalbiltza i Ibarretxe no inclogui EH en els contactes. AVUI En això coincideix plenament amb el PP. P.M. I jo diria que amb Jordi Pujol també. Lizarra no serveix, ha fracassat. Hi ha hagut un intent dels partits democràtics fracassat [la mesa d´Ajuria Enea] i un intent dels nacionalistes també fracassat. AVUI I no creu que també fracassarà aquest nou pacte? P.M. No necessàriament. M´imagino que la història ensenya. Ningú té garanties ni les pot donar, però la gran majoria desitja que hi hagi un altre intent que sigui més savi. AVUI El document respecta el parer del PSC que defensava el diàleg entre el govern de Madrid i el de Vitòria? P.M. Aquest contacte entre els dos governs, el de Vitòria el vol i el de Madrid no. Per tant, si no hi ha intermediaris, aquest pas no es produirà. Després del pacte és més fàcil que es produeixi que abans. �AVUI Però el PP té una posició molt tancada... P.M. Sí, però s´ha d´obrir. El PP ha reconegut que la Constitució es pot canviar. AVUI És molt optimista. P.M. És un detall important, per això li donem suport. AVUI Des de Catalunya s´ha de continuar participant en aquest debat? P.M. Sí. Discretament perquè hi ha mals que no volen soroll. Un dels elements que pot impedir que hagi una pau definitiva al País Basc és la inexistència d´un model clar i diferent d´Espanya plural. I tinc la impressió que Catalunya és un element important per configurar-lo. Primer, pel valor del seu propi punt de vista. I segon, perquè pot haver-hi la impressió que una de les coses que encarcara les posicions té a veure amb el desenvolupament futur de l´Estat de les autonomies com a marc de l´evolució que s´ha de produir al País Basc. Ara no és el moment de dir-ho perquè el primer tema a resoldre és el de la llibertat i s´ha de restablir l´autoconfiança del País Basc. Però l´escenari o el teló de fons on s´hauran de produir passos posteriors serà aquesta evolució. I Catalunya hi ha de dir alguna cosa per interès propi, i per fer una Espanya estable i pacificada. Possiblement hem tancat tots els temes pendents des de finals del segle XIX tret d´aquest. La generació de Suárez i González va posar Espanya a Europa i va fer una democràcia i un Estat de les autonomies molt considerable. Però ha quedat un fil penjant que ve de la Guerra Civil i del decret del 38 d´abolició de l´Estatut basc. AVUI González deia que s´havia de comptar amb el PNB... P.M. Per descomptat. Però és que s´ha repetit tant i ha servit tan poc que si no es feien gestos com aquest... José Luis Rodríguez Zapatero ha tingut la intuïció encertada que la qüestió s´ha de desbloquejar primer amb el PP. AVUI Vostè ha dit que, en algun moment, el procés haurà d´acabar amb un diàleg amb els violents. P.M. No és aquest el moment. Primer s´han de fer altres passos. Els terroristes han de veure clarament que se´ls considera un grup de persones armades que parasiten una causa política. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fragments de l'entrevista a Pasqual Maragall Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource País Basc Terrorisme Espanya Constitució Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-02-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1552/0000000726.pdf 3fc26fe1c96abcfab186daf780815918 PDF Text Text «Francesc Antich tindrà un segon mandat, que serà molt brillant» Maragall aposta per la continuïtat del projecte del president balear. Entrevista a Pasqual Maragall al Diari de Balears el 3-07-02 Maragall: «Francesc Antich tindrà un segon mandat, que serà molt brillant» Maragall aposta per la continuïtat del projecte del president balear J.M. Palma. Pasqual Maragall va participar en les jornades de parlamentaris de la Corona d´Aragó, que van concloure ahir en el Parcbit. El líder dels socialistes catalans va mostrar el seu entusiasme amb el projecte d´Antich, però va eludir concretar si ell també crearà una ecotaxa a Catalunya en cas que sigui president de la Generalitat. — El Govern de Balears és un model a seguir a Catalunya? — Cada un té el seu model, però sí que li puc dir que la millor notícia política dels últims anys va ser la victòria de Marcel·lí Iglesias i Francesc Antich. Són gent jove que té un sentit d´Espanya més ajustat al que diu la Constitució. — Com es veu des de Catalunya l´experiència del Pacte? -Positivament. Fou un regal de les eleccions passades i estic segur que tindran un segon mandat, que serà molt brillant. A Balears el PP ha aconseguit crear la sensació que aquest projecte era una interinitat, almenys els dos primers anys, i crec que la victòria d´Antich donarà lloc a una etapa d´una gran riquesa política. — Vós manteniu una fructífera relació amb Antich, us ha comentat el president els problemes interns que en ocasions es donen al Pacte? — No m´ha d´explicar res perquè jo vaig governar amb quatre partits a l´Ajuntament de Barcelona. Els governs de coalició són difícils al principi, però quan s´estabilitzen funcionen molt bé. — Què opinau de les relacions institucionals entre la Generalitat de Catalunya i el Govern? — Les relacions han estat positives, però han quedat curtes. Es pot fer molt més en el futur. Per exemple, el Patronat de l´Arxiu de la Corona d´Aragó i l´Institut Ramon Llull ha d´incloure la comunitat d´Aragó. En el terreny de les infraestructures també pot haver-hi una major relació entre tots dos governs. — Quins beneficis tindria una comunitat com Balears si es posàs en marxa el seu projecte d´una Espanya federal? -No ha de ser gaire difícil explicar-ho als habitants de les Illes perquè cada un de nosaltres i cada un dels pobles d´Espanya és una illa. La construcció de la societat consisteix a mantenir les individualitats i a ser capaços de posar coses en comú. Això és el federalisme. — Vós us heu manifestat a favor de l´ecotaxa, és viable un impost així a Catalunya? — Li repetesc allò d´abans: cada territori té la seva singularitat i no hi ha models copiables, però sí que crec que a Europa es crearan més imposts ecològics. — A les jornades del Parcbit es plantejà la necessitat que Madrid respecti l´Espanya plural. Creis que l´Estat maltracta les autonomies? — És una qüestió d´incapacitat i de falta de voluntat. — Doncs aquí es té la sensació que la CA menys maltractada és Catalunya... �— Des del punt de vista d´infraestructures no està en una bona situació. El triangle Catalunya, València i Madrid no és equilàter. A Balears ocorre el mateix amb el tema dels vols o amb el gasoducte. — I després de Pujol, què? — Una Catalunya més unida, menys acomplexada i que sigui més capaç de connectar amb els pobles d´Espanya. Apunt Semblança Davant de la pregunta de si hi havia qualque semblança política entre Artur Mas i Jaume Matas, el líder dels socialistes catalans afirmà que «alguna relació sí que hi ha. A Matas el conec des que era conseller. Va crear el Parcbit, que és molt positiu, i vaig tenir una bona relació amb ell, però li van carregar el mort del Pla hidrològic». També considerà que Matas «no es presentarà com a candidat del PP a Balears. Ho veig una mica complicat. La seva política no ha estat ben acceptada». � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Francesc Antich tindrà un segon mandat que serà molt brillant Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Balears Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Illes Balears Partido Socialista Obrero Español Antich, Francesc, 1958- Catalunya Espanya plural Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/735/19980124_LV.pdf 853e39c6c638590a8b38f4340942ada9 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 24/01/1998 La Vanguardia, p.024, Opinión Frenesí. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL En las capitales, el significado, la nación, rompe al significante, la ciudad. Primero lo construye y luego lo rompe. Las naciones construyeron capitales y luego concentraron en ellas poder -y poder quiere decir significación y simbolismo- hasta que de algún modo el soporte ciudadano estalló. Por eso las capitales son a la vez las obras más sublimes de la humanidad y el mejor escenario de un desencuentro entre la función y la forma. Caos, desorden, ruido, inseguridad, congestión, desorientación y así sucesivamente. Todas las ciudades grandes están en eso pero las capitales, más. Porque en ellas el exceso en que consiste siempre la ciudad -el exceso de convención, el dominio de lo convencional o cultural sobre lo natural- se hace tan evidente que la gente, asustada de su propio atrevimiento, se dice algo así como: ¡ahí me las den todas!, ¡a vivir, que es por poco tiempo! Es emocionante entonces ver cómo el cromosoma pueblerino que todos llevamos dentro, también los capitalinos, lucha por dar un acento local, propio, datado y singular a esos paquebotes de transeúntes en que se convierten las capitales. Hay momentos en que lo consiguen. En el Madrid de Tierno y de Ana Belén, el París de Carné y de Edith Piaff, quizás el New York de Woody Allen -muy étnico, a pesar de todo-. La Roma del Trastevere. No sólo son momentos. Las capitales tienen que ser necesariamente comprensibles para el recién llegado. Un punto altivas o irónicas, sin duda, como cuando en Nueva York le venden el puente de Brooklyn al inmigrante. Pero finalmente abiertas, civilizadas, inteligibles. Es su oficio. Si no, ¿qué caramba iban a simbolizar? ¿Cómo iban a representar a los demás, dándoles siempre morcilla? No. Las capitales hacen sentir al provinciano su inferioridad pero luego le ofrecen un lugar. La nación da para mucho. Pase, recién llegado, pase. Hay un sitio para usted. Y así se va hinchando el globo hasta que de vez en cuando revienta. Como la Bruselas destrozada por el "Caprice des dieux" del Parlamento Europeo. (A Bruselas le ha caído en medio un meteorito llamado Europa que ha centrifugado su historia, sus costumbres, sus calles antiguas: demasiado significado.) Se implanta entonces un modo de vida llamado frenesí. Huir de lo trillado. La única manera de superar la diástole y la sístole en que consiste la vida es ir siempre más allá. Es Almodóvar y ese Amenábar magnífico al que, sin embargo, debe pedirse que opte por la fascinación de la violencia, que se filtra en su "Tesis", o por la inicial de la película, que es la contraria. ¿Qué película que se precie resiste hoy la tentación de poner una pistola enorme a la altura de los ojos de una persona con la que nos identificamos? Sigo pensando que Pilares Mirós hay pocas. Porque esta mujer vio de qué iba el juego del frenesí y lo ironizó. En película y en la vida. Porque se acercó con modestia a la periferia, fuera de la capital, y escuchó. Y miró. Con esos ojos. En un "strike", de un golpe, nos dio enlaces 119 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA terrestres para TV3, desconexión para TVE2 y torre de comunicaciones, de acuerdo con Luis Solana, para Barcelona. Lo que hacía falta. Sin personas como ella, las capitales acaban viéndose sólo a sí mismas. No oyen, no escuchan, no ven otra cosa. Autistas. 120 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1197 Title A name given to the resource Frenesí. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Identitat (Concepte filosòfic) Barcelona Capitals (Ciutats) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-01-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/726/19971114_LV.pdf f44956af49f079643e0301a3f47fca36 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 14/11/1997 La Vanguardia, p.023, Opinión Galicia. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Hablando de daños, mejor pronto y poco que tarde y mucho. El daño a la izquierda y centro izquierda en Galicia es reparable y puede ser incluso ejemplar. Sintiéndolo mucho, porque la derrota de unos compañeros siempre duele. Hace seis u ocho meses estuvimos en Madrid con Xerardo Estévez para explicar cómo veíamos que debía gobernarse una ciudad, cómo entenderla y transformarla. La sesión fue bien, como diría Aznar: todos los oyentes eran amigos de antiguo. Pero en la cena las cosas se torcieron. Mencionar el federalismo -el federalismo de una izquierda que tiene comités federales, congresos federales y ejecutivos federales- y enfriarse el ambiente fue todo uno. "España se nos escapa como el agua entre los dedos", dijo uno. No. España no se nos escapa. España no es una esencia vaporosa, ni es agua que se escurre. España es una construcción que hacemos, unos ladrillos que ponemos, uno detrás de otro. Y cada uno de nosotros, un obrero con su acento, el gallego con acento de Rosalía ("castellanos de Castilla que ficisteis con os galegos, cuando van, van como rosas, cuando vem, vem como negros"), los catalanes en catalán despacio, que se entiende ("escolta Espanya la veu d'un fill que et parla"). España o es eso o no es nada que interese realmente a la mayoría de los españoles: andaluces, valencianos, monoveros, menorquines, ibicencos o canarios. La mayoría somos periferia. Nuestros acentos son fuertes, nuestros idiomas propios. El flamenco es flamenco: un lenguaje. Federar todo esto, con sus diferencias, es tarea apasionante. Lo que Europa espera de nosotros. Todo lo demás no vale la pena. España bien vale una Galicia. 108 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1188 Title A name given to the resource Galicia. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Federalisme Territoris Espanya Galícia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-11-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2782/20010125_BalancPerspectives_PM.pdf e6f5a3070497efb2d5499b59adb762bd PDF Text Text GENER 2001: BALANÇ I PERSPECTIVES Conferència del Sr. Pasqual Maragall President del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi Collegi de Periodistes Barcelona, 25 de gener 2001 0. Introducció Moltes gràcies Degà. Gràcies a tots per la vostra assistència. Ara fa un any, exactament el 26 de gener de l'any passat, el Collegi de Periodistes ens acollia per tal de presentar el balanç dels primers 100 dies de legislatura. Avui, fent ús de l'hospitalitat que caracteritza aquesta casa i al seu Degà, ens hi apleguem de nou per analitzar què ha passat de llavors ençà. Per fer balanç de la situació de la política catalana i també per plantejar quines són, a parer nostre, les perspectives per al futur immediat. 1 �En mirar endarrera i avaluar allò que aquest any ens ha deixat és inevitable, tanmateix, referir-se en primer lloc a la violència terrorista. Violència que té l'origen a la situació al País Basc i que ha colpit tot Espanya i, amb particular intensitat, Catalunya. En aquest any -en quatre mesos, de fet- aquí a Catalunya els terroristes han assassinat als regidors del PP Ruiz Casado i Francisco Cano, a Ernest Lluch i al guardia urbà Juan Miguel Gervilla. Amb aquestes morts, que s'afegeixen a la llista, escruixidorament llarga de les víctimes d'ETA, els terroristes han portat la tristesa i la inquietud a moltes llars. I han fet que les paraules de condemna, de tan dites, ens semblin gastades. Ara el que s'ha d'exigir és que els polítics facin (fem) menys declaracions i actuïn més, que els governs governin i que la societat es mobilitzi per tal d'establir vincles i contactes amb la societat basca. Hem de posar tot l'enginy i el coratge en l'objectiu d'obrir portes i finestres , de societat a societat. Perquè entorn del tema terrorista hi ha un excés de posicionaments polítics i una manca de d'activitat civil o social. No hi ha prou contactes socials, culturals, econòmics, entre Euskadi i la resta d'Espanya, al meu entendre, per a compensar i digerir l'impacte brutal i simplificador de la reiterada imatge "bascos maten/altres moren" i de l'etiqueta "constitucionalistes contra nacionalistes". Tot això està trastocant l'imaginari 2 �col·lectiu de la democràcia espanyola i de l'Estat de les autonomies. En certa manera, es tracta de respondre a la crida discreta i ja per sempre silenciada de l'Ernest Lluch: crear espais de diàleg (elkarri) entre bascos i no bascos. Fer com ell. I en aquest preàmbul de la conferència no vull deixar de referirme a la immigració. En la immigració sobra ideologia i falta efectivitat. S'ha de des-electoralitzar. José Luis Rodríguez Zapatero té raó quan demana un Pacte d'Estat per dos grans temes, el terrorisme i la immigració. La solució més efectiva, sense excloure polítiques de control de la demanda (quotes d'immigració) és la política d'oferta: barris segurs i condicions de treballs dignes. 1. Balanç: un any perdut Pel que fa pròpiament a la política catalana, el balanç de l'any 2000 és, dissortadament, prou senzill: un any perdut. El 2000 ens ha donat el pitjor any i el pitjor govern de la Catalunya autònoma. Mai, en la fràgil història de la Catalunya autònoma havíem tingut tan poc govern i tan mal govern. Ni les dones que volen treballar, ni els mestres, ni els professionals de la salut, ni la gent gran, ni els joves que busquen casa, ni els funcionaris, ni la gent de l'art i la cultura ... han rebut aquest any cap bona notícia del govern de la Generalitat. 3 �Ni una bona notícia. Cap illusió, a tot estirar les bones paraules de sempre, cada vegada més toves, cada vegada més sabudes, cada vegada més ensopides. I és així com hem perdut un altre any per a la resolució de les qüestions que afecten de manera més directa la vida de cada dia dels ciutadans. Si algun avenç s'ha produït ha estat en la modificació de les regles del joc institucional. Diguem-ho clar: sense els resultats, tan ajustats, de les eleccions d'octubre passat el nou marc de 1'audiovisual, l'enfortiment del Parlament i el projecte de regionalització no haurien estat possibles. I és innegable que una mica, tan tímidament com vulgueu, en cada un d'aquests camps s'ha avançat. Pel que fa a la regulació dels mitjans de comunicació, hem aconseguit la constitució del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, al qual cal exigir ara que compleixi les seves funcions de garantir la pluralitat i la imparcialitat en els mitjans públics i vetllar perquè els continguts siguin respectuosos amb els drets de les persones. Pel que fa al Parlament, hem aconseguit (amb la benevolència i eficàcia, cal dir-ho, del president Rigol) dotar-lo de més mitjans ( despatxos, portàtils, mòbils, senyal...) per complir les seves funcions. Segueix pendent, tanmateix, la reforma en profunditat del Reglament que permeti trencar les rigideses i les inèrcies que atenallen la institució, i que l'apropin als ciutadans. 4 �Finalment, pel que fa a la reforma de l'organització territorial, l'informe de la comissió d'experts suposa un pas endavant molt important. Un pas que assenyala el camí a seguir per tal de descentralitzar la Generalitat, enfortir els ajuntaments i retornar la veu als territoris. Cal continuar ara amb la constitució de la Ponència Conjunta al Parlament i amb la modificació d'alguns aspectes de la proposta, com per exemple, el reconeixement explícit del Pirineu i l'allargament a 20 ó 25 anys del procés d'agrupació -incentivada però voluntària- de petits municipis. Però l'avenç ha estat important. Potser és per això que des de Convergència mateix, s'han aixecat tantes veus desqualificant-lo. Val a dir també que seguint la tradició que ha caracteritzat l'executòria dels darrers governs, cada un dels consellers que han estat implicats en el diàleg sobre aquests temes, o ja és fora del govern o s'hi troba en situació ben difícil: ¿On és el conseller Trias, que va portar la negociació sobre 1'audiovisual? ¿On és el conseller Triadú que va continuar-la? ¿Quin futur espera al conseller Duran, que va iniciar les converses sobre la regionalització?. Per no parlar de l'ex - conseller del Pacte Cultural. Una cosa que em preocupa es la manca de reflexes del país en segons quins temes. L'assalt a què està sotmès un partit de llarga tradició democràtica com és Unió Democràtica de Catalunya, sense quasi reaccions fa pensar. No ho dic per ficar el dit a la nafra. El Govern de Jordi Pujol és un govern suspès per Europa. 5 �Un govern que s'inhibeix tant com pot de temes que l'afecten directament. Un govern que assisteix impàvid als problemes. Mancat de projecte, captiu del PP, havent triat malament les aliances parlamentàries a començament de legislatura, inefectiu a Madrid, aïllat de la societat i enredat en pugnes internes, el Govern ha acabat fent malbé el seu propi fonament, que és la coalició. Els resultats electorals mostraven clarament que l'única alternativa de govern viable aleshores a Catalunya era una gran coalició entre les dues forces centrals: Convergència i Unió i PSC-Ciutadans pel Canvi. Però va faltar ambició, generositat i reflexes i va sobrar inèrcia i egoisme. Ara ja és tard. Aquest govern és el de la retirada de Jordi Pujol i en tot cas el govern del candidat de CDC com a tal, presidit per l'oponent del Cap de l'oposició. Tot per la preparació d'una campanya electoral que en principi no hauria de tenir lloc fins d'aquí tres anys. Nosaltres, abans de la compareixença del president, havíem demanat que el govern se sotmetés a una moció de confiança. Però l'espectacle de cansament i de reiteració de lletanies sabudes que hi vàrem veure ens va acabar de convèncer que, si el govern no reacciona de manera immediata, ens veurem obligats a presentar una moció de censura. Així ho vaig anunciar abans d'ahir en el Parlament. 6 �Nosaltres emplacem el Govern a aconseguir avenços substancials i significatius en deu temes, i si en el termini de dos períodes de sessions aquests avenços no es materialitzen, el nostre Grup presentarà una moció de censura. Deu temes i dos períodes de sessions. Ho reitero. I evidentment, si el ritme del Govern (campanyes publicitàries a part, que ara en veurem unes quantes) s'encalla encara més; si el resultat del famós slogan "més poder i més diners" és el que em temo (pagar la sanitat endarrerida i poc més) aleshores haurem d'avançar la moció. Si la relectura promesa de l'Estatut i les lleis fonamentals no avança haurem igualment de dir "prou". No vull que mai es pugui dir: "Catalunya va perdre 4 anys i ningú no va cridar a l'alto" 7 �2. Perspectives: hem de reaccionar ¿Quins són aquests temes? Doncs aquells en els que Catalunya es juga el futur. 1. Educació: El Govern ha d'adoptar com a primera prioritat l'enfortiment del sistema educatiu. La primera prioritat. Això vol dir de manera immediata: la dotació de 300.000 pessetes per infant i any en el finançament de l'escola bressol i l'impuls de l'ensenyament públic de qualitat, en el marc de la realització de la Conferència General d'Educació, tot buscant acords i convenis de col·laboració entre l'empresa, el territori i les institucions educatives. 2. Immigració La immigració és una oportunitat, oportunitat plena de reptes que fan necessari un gran acord polític i institucional per tal de: a) Sostreure la immigració i les seves conseqüències del debat polític partidista, a tots els àmbits, i, en particular, en l'esfera local; b) Dotar els ajuntaments de les competències i els recursos necessaris en educació, ensenyament i benestar social per tal de fer front a la problemàtica que l'acollida de la immigració planteja; c) Assegurar a tots els immigrants establerts a Catalunya i a les seves famílies els mateixos drets assistencials i laborals que ja gaudeixen la resta dels treballadors. L'acollida del immigrants, que necessitem i apreciem, ha de ser un esforç de tots i no pot carregar-se precisament sobre els sectors autòctons més desafavorits, als quals després es 8 �demanarà el vot amb un missatge electoral ambigu. El cinisme d'aquestes actituds és infinit. 3. Seguretat i Violència : El Govern ha de fer front, de manera efectiva, als problemes de seguretat que inquieten la població catalana. La seguretat respecte el que mengem, la seguretat a les places i carrers, la seguretat a les carreteres, la seguretat de les dones davant la violència domèstica (ahir la consellera de Justícia va anunciar una sèrie de mesures en aquesta línia, benvingudes siguin), la seguretat respecte les calamitats naturals i ambientals. I fer front a la inseguretat vol dir: a) prevenir -com no s'ha fet prou, per exemple, en el tema de les inundacions: prevenir abans que plogui i abans que es cali foc; b) dotar-se dels mitjans necessaris, tot superant la situació difícil del desplegament dels mossos a l'àmbit metropolità de Barcelona i la manca d'efectius totals (hauríem de tenir 4,4 policies per 1000 habitants: 2,2/1000 de mossos i policia nacional, 1,2/1000 de policia local i 1,0/1000 de policia federal; i c) respondre eficientment si la calamitat arriba -tot evitant desastres com els derivats de la reforma del transport sanitari. A Catalunya falla la seguretat, falla la coordinació i fallen les xifres. 4. Infrastructures: El Govern ha de trencar el dogall que la migrades d'infrastructures de comunicació exterior representa per l'economia i la societat catalana. El Govern Pujol és incapaç de resoldre els problemes relatius a l'arribada del Tren d'Alta Velocitat des de Madrid i València ( que està comportant el desequilibri del triangle barcelona-València.Madrid); l'ampliació de l'aeroport i l'acompliment del pla Delta. I al mateix 9 �temps, no ha sabut resoldre les necessitats de comunicació interior: el metro, la xarxa de ferrocarril de rodalies, l'eix del Llobregat, l'eix de l'Ebre, l'eix Pirinenc...Cal connectar Catalunya interiorment i cal fer-la accessible des de l'exterior, i en un i altre tema s'acumula retard rera retard. L'any 2001 és absolutament decisiu per aquestes qüestions. Precisament abans d'ahir la Cambra Oficial de Contractistes de Catalunya donava a conèixer les dades de l'obra pública licitada a Catalunya durant el 2.000. ¿I quina és l'administració que va tenir una inversió més baixa?: la del Govern de la Generalitat. La realitat desmenteix els seus propis anuncis. No inverteixen ni tan sols allò que prometen i anuncien. Mentrestant l'Estat disminueix la inversió en rodalies i carreteres a compte de l'AVE de Madrid, i avui llegim al diari que el bitllet de rodalies de l'àrea de Barcelona ha pujat aquest any, per terme mig, el doble que a Madrid. 5. Estratègia econòmica: Al costat del retard en les infrastructures tenim alguns altres punts febles: el baix creixement de la productivitat (0,5% anual en front el 4% dels Estats Units i l'l,3% de la Unió Europea); el diferencial d'inflació (pèrdua de competitivitat d'entre 1,5 i 2 punts anuals) i les mancances en serveis públics (amb els més que discutibles efectes de la liberalització, en especial pel que fa al sector de les comunicacions i l'energia) Tots aquests són elements que juguen en contra nostra. Cal, com hem dit tantes vegades, una estratègia econòmica catalana que conjugui esperit empresarial,més capital - risc, capacitat investigadora, desenvolupament tecnològic, formació i serveis. Una estratègia que empresaris i 10 �sindicats reclamen, que algunes iniciatives privades (com el projecte Sabadell-La Caixa) ja estan desenvolupant i que el Govern és incapaç d'impulsar. 6. Tecnologies de la informació i la comunicació: Un aspecte fonamental d'aquesta estratègia és la nostra posició en el camp de les tecnologies de la comunicació. I això vol dir coses concretíssimes: augment de la inversió en matèria de R+D (que és ara d'un 0,9% del PIB, mentre a Madrid és ja 1*1,8% i la mitjana europea el 2%), política universitària, transferència tecnològica a les empreses. Els acords inicials de Localret sobre l'extensió del cable a tot Catalunya (que havia de complir-se el març d'aquest any) i el projecte "Barcelona, ciutat del coneixement" (amb l'àrea 22@ al Poblenou i l'impuls de l'operació 2004) són una bona base de partida. Estenguem-la i fem-la fructificar. 7. Habitatge, barris i transport públic: El Govern ha d'emprendre, així mateix, accions immediates per tal de fer front a les dificultats d'accés a l'habitatge que afecten sectors molt importants de la població catalana i, en particular, els joves. Les propostes contingudes en allò que tan pomposament han titulat "pla de xoc en sòl i habitatge" són gairebé un escarni: 1.865 unitats d'habitatge de lloguer per a joves en quatre anys per a tot Catalunya! I, de la mateixa manera, s'han de posar en peu programes d'actuacions integrades en els barris més necessitats, amb una inversió mínima per part de la Generalitat estimada pel nostre govern alternatiu en 62.500 milions de pessetes per als propers quatre anys (90.000 si s'inclou el finançament local). I en matèria 11 �de transport públic s'ha d'iniciar aquest any la construcció de la línia 9 del metro, connectar immediatament les dues fires i reclamar - com propugna l'alcalde Clos - la transferència del servei de rodalies de Renfe i dotar de serveis efectius les àrees urbanes de Tarragona, Lleida i Girona. 8. Finançament: Una qüestió, ho reitero, que només tindrà una sortida favorable per nosaltres si aconseguim dues coses: primer, elaborar una proposta coherent, a tres nivells i vàlida per tot Espanya i per un llarg termini; i segon, si aconseguim defensar-la junts totes les forces polítiques catalanes. A tots els països de la Unió Europea, quan els polítics actuen cara enfora donen una imatge d'unitat. A tot arreu s'entenen. Nosaltres també ho hem de fer. Catalunya ha de parlar amb una sola veu: potent, clara, rigorosa, solidària i exigent. Els 5 punts que nosaltres proposem respecte aquest tema són plenament coneguts. 9. Llei electoral i devolució: Una llei que cal fer per mandat estatutari: el govern de la Generalitat no pot renegar de les competències que ja té, i menys encara de les obligacions que l'Estatut li marca a l'article 31.1 i a la Disposició transitòria quarta, que s'estan vulnerant. Aquesta llei ha de ser fruit de l'acord de totes les forces polítiques catalanes i ha de conjuminar la representació dels territoris amb la proporcionalitat del vot. En una paraula, ha d'acabar amb el contrasentit de que el vot de un ciutadà de Saldes valgui la meitat que el vot d'un ciutadà de Gósol per al simple fet de pertànyer a circumscripcions electorals diferents tot i estar situats a menys de 10 quilòmetres de distància. 12 �Al costat de la reforma electoral cal abordar de manera inexcusable la devolució de competències i recursos als nostres ajuntaments. El Segon Congrés de Municipis de Catalunya, tantes vegades posposat, ha de permetre posar les bases d'aquest procés de devolució. 10.Reforma de l'Estatut: La reforma de l'Estatut pot concretar-se en els punts d'una Carta Autonòmica que possibiliti l'adaptació de la nostra norma bàsica a les transformacions socials i als requeriments del procés d'integració europea. Sobren lleis i falta agilitat. Avançarem així en la perspectiva del nou federalisme que hem reclamat per Espanya. I ens posarem en línia amb el nou federalisme europeu al que aconduirà, ben segur, el procés iniciat -amb tantes dificultats- a la cimera de Niça. El Govern català haurà de decidir si està en condicions d'afrontar aquest repte. O si finalment es produeix la paradoxa de que un partit que es diu catalanista no pot evitar l'envelliment de l'autogovern per raó de la seva dependència exterior. Aleshores si que haurà arribat el moment de canviar-lo. 3. Cloenda Aquests són els deu temes, el decàleg si ho voleu, respecte els quals emplacem al govern a aconseguir de manera immediata avenços significatius. El camí per aconseguir-ho existeix. L'apunta cada dues setmanes el Govern Alternatiu que hem constituït precisament per tal de fer-ho evident. Les propostes adoptades en els dos darrers mesos (sobre la Proposta 13 �Catalana de l'AVE, sobre el Programa Urban de suport als barris, sobre el Pacte Català de l'Aigua, sobre el Pla d'Immigració...) mostra amb rigor tècnic i amb voluntat d'acord la manera d'avançar. En les setmanes properes farem públics nous projectes en relació a la prevenció d'inundacions, el pla de port de Catalunya, agenda del camp català, la liberalització elèctrica, les telecomunicacions, l'educació infantil, la seguretat alimentària, el finançament local, l'administració de justícia, la ciència i tecnologia, la política de suport a les famílies, el pla de carreteres i el model policial. Per tal d'encarar els problemes plantejats, el nostre grup ofereix al govern actual el seu suport i col·laboració. Al govern correspon decidir si vol acceptar-lo. Però, i amb això acabo, si en termini d'un any no s'han produït avenços substancials en bona part dels deu temes plantejats, presentarem la moció de censura contra el govern de Convergència i Unió. Catalunya no es pot permetre l'estancament polític. Ja és hora de reaccionar. Hi haurà o no hi haurà majoria. Ja en parlarem. Però el que no faltarà és la voluntat, les converses, l'esforç, les gestions i la pressió -tota la que calgui- per canviar les coses. Res més. Moltes gràcies. 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Gener 2001: Balanç i perspectives: Conferència del Sr. Pasqual Maragall President del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-01-25 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Balanç Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Oposició Parlament de Catalunya Acció política Description An account of the resource 14 p. Conferència de balanç de l'activitat del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi durant l'any 2000. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/898/0000000668.pdf b941be4e593b61cf131d85de71d4e0d3 PDF Text Text INTERVENCIÓN “GOBERNAR EUROPA PARA GOBERNAR LA GLOBALIZACIÓN”, Pasqual Maragall 20/04/2007 | Egino (Euskadi) Introducción Es un placer acompañarles aquí en Euskadi, en este espacio de reflexión sobre las perspectivas de Europa. La hibernación del proyecto constitucional podría estar llegando a su fin [cross your fingers], pero los déficits de las instituciones comunitarias ponen de relieve las dificultades para que Europa se convierta en un agente global. Al mismo tiempo, existe el dilema sobre si la globalización puede ser una fuerza “federadora de Europa” y no sólo “inhibidora”, como sucedería si prosperaran actitudes de cerrazón nacional en los estados miembros. A mi modo de ver, se trata de dos dimensiones de un mismo problema: está en nuestras manos vencer las actitudes de cerrazón y construir una unión política más capacitada para asumir responsabilidades globales. Sin embargo, los términos en los que se plantea este debate demuestran que sufrimos un desequilibrio entre los mercados, la sociedad civil, y un espacio público e institucional que se construye muy lentamente. Encontrar el “círculo virtuoso” que los articule es la principal responsabilidad de la red de autoridades europeas. Debemos gobernar Europa, para tener más capacidad de gobernar la globalización. Por un lado, es fundamental que definamos la ambición europea de nuestras ciudades, regiones y naciones 1 �demostrando que “son Estado” y que “son también Unión Europea”. Y, por otro lado, debemos avanzar hacia un sistema político europeo compuesto por instituciones y partidos comunitarios. Ambas dimensiones del proceso de construcción europea son las que van a estructurar mi intervención de hoy. I. Nuestra ambición europea: el nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña y el impulso de la Euroregión Pirineos-Mediterráneo La ambición europea de España es una ambición compartida por el Estado y las Comunidades Autónomas. Y es una ambición con una clara dimensión federal. Esta es la orientación que marca el Estatuto de Autonomía de Cataluña aprobado el año pasado. Como ya dije el mismo día que entró en vigor, éste Estatuto nos convierte en la nación sin estado con más competencias del continente, fortalece al Estado y, al mismo tiempo, establece definitivamente Europa como nuestro espacio político y geográfico de referencia. El Estatuto de 1979, carecía casi por completo de esa vertiente europea, porqué a España le faltaban aún seis años para integrarse en las Comunidades Europeas. Sin embargo, desde aquel momento, la “institucionalización” de la dimensión europea del Estado de las Autonomías ha sido imparable. El Tribunal Constitucional convalidó la creación de oficinas autonómicas. 2 �Además, dictaminó que las comunidades autónomas pueden establecer relaciones exteriores, aunque fuese manteniendo la firma de tratados entre las competencias del Estado. Los líderes catalanes, juntamente con otros líderes autonómicos, nos implicamos en el regionalismo europeo. El Presidente Pujol presidió la Asamblea de Regiones y yo mismo me honré en presidir el Comité de las Regiones y Ciudades. El impulso descentralizador, simultáneo a los avances de la centralización o cesión de soberanías nacionales a la Unión, se incorporó a las sucesivas modificaciones del Tratado de Roma. Y finalmente se consagró el principio de subsidiariedad y de proximidad en la toma de decisiones. Cataluña además se comprometió a fondo en políticas comunitarias. Se creó una conferencia sectorial para que las autonomías participasen en la formación de la voluntad española ante la Unión Europea. Se estableció la participación autonómica en la representación permanente del Estado ante Bruselas. Y el Gobierno de José Luís Rodríguez Zapatero impulsó esa participación hasta las instituciones comunitarias, además de dar un paso decisivo para garantizar la presencia del catalán, el gallego y el euskera en ellas. A lo largo de estos años, Cataluña ha actuado como levadura del europeísmo español y del regionalismo europeo. Es lógico, pues, que el nuevo Estatuto de Cataluña haya recogido estos procesos; los haya proyectado en un horizonte más autonomista, y los haya incluido en el bloque de constitucionalidad: 3 �1. El texto garantiza la participación de la Generalitat en los asuntos europeos que afectan a “los intereses” de los catalanes. 2. Obliga al Gobierno de España a informar al de Cataluña de las iniciativas de revisión de los tratados. 3. Otorga a la postura catalana en ese proceso un carácter “determinante” si de las propuestas europeas se deriva un impacto financiero o administrativo para Cataluña. 4. Transfiere a la Generalitat la gestión de los fondos comunitarios territorializables. 5. Y plantea el acceso autonómico al Tribunal de Justicia de la UE, cuando la normativa comunitaria lo permita. Como sugestivamente ha dicho el eurodiputado Ignasi Guardans, este Estatuto, “que aparentemente exige mucho a España y a la UE, impone también obligaciones muy fuertes a la Generalitat”. Con él, los catalanes se autoimponen una larga lista de nuevos deberes de información, propuesta y participación de envergadura. Derechos y deberes que nos permiten expresar, como les decía, una ambición europea en términos de corresponsabilidad. Ahora que se ponen de manifiesto las limitaciones del planteamiento institucional de la “Europa de las Regiones”, se amplifica la acción de las “Regiones de Europa”. Y es fundamental que lo hagamos asumiendo en nuestra cultura política la necesidad de “europeizar” las políticas públicas, y desarrollando, externamente, iniciativas de cooperación regional. Las regiones colindantes con fronteras estatales abarcan casi la mitad del territorio europeo y un tercio de la población. 4 �Además, la cooperación transfronteriza demuestra que el proceso de integración económica y territorial es imparable. Actualmente existen más de 60 euroregiones en Europa situadas en torno a las fronteras entre Bélgica, Holanda y Luxemburgo, entre regiones y ciudades de los países escandinavos y, en particular, sobre las fronteras de Alemania. Desde territorio español se extienden ya tanto hacia Portugal como hacia Francia. Éste último es el objetivo de la Euroregión PirineosMediterráneo y también de la Comunidad de Trabajo de los Pirineos presidida por el Lehendakari y que Cataluña comparte con Euskadi. Y la Euroregión que impulsan Euskadi, la Comunidad Foral de Navarra y Aquitania constituirá un polo potente en el eje atlántico, como lo hace la Euroregión Oporto-Vigo. La Euroregión Pirineos-Mediterráneo suma más de 14 millones de habitantes y representa el 14% del PIB conjunto de España y Francia. A través de la misma, por ejemplo, se está construyendo el primer hospital transfronterizo de Europa. La Euroregión se ha dotado de un Portal de Cultura y un Observatorio Socioeconómico. Y además se han definido proyectos punteros como la EuroBioRegión en el sector de la biotecnología, a través de la colaboración entre las universidades, los gobiernos y las empresas. Las empresas biomédicas y farmacéuticas catalanas se han convertido en cabeceras de un sistema internacional de producción. 5 �Forman un sistema empresarial que hoy cuenta con la colaboración del polo de Tolouse y de infraestructuras científicas como el Instituto de Investigación Biomédica codirigido por el Dr Massagué o el Centro de Medicina Regenerativa del Dr Izpisúa. El que no va adaptando su conocimiento, su tecnología y su gama de productos y servicios está perdido. Las Euroregiones son una muestra de que sabemos adaptarnos tanto en la economía como en la política. Por eso, planificamos conectar en todos los sentidos de lado a lado de la cordillera y del mar. El aeropuerto de Barcelona ha empezado a captar vuelos intercontinentales y la adjudicación de la Terminal Sur nos servirá para configurar un hub potente. Es fundamental que la Euroregión cuente con un aeropuerto gestionado con autonomía. Como lo es también vertebrar una red de alta velocidad, que hasta hace dos días, no estaba prevista más que de Madrid a ciertas capitales de provincia. Los ejes Valencia/Barcelona o Barcelona/ Bilbao no existían en la mente del Gobierno de Aznar y la conexión con Europa era objeto de numerosos atrasos. Justamente por este motivo, la Euroregión PirineosMediterráneo se ha puesto en el centro de las relaciones hispano-francesas. De las hispano-francesas, y de las hispano-italianas para consolidar empresas euromediterráneas como AbertisAutostrade y Enel-Acciona-Endesa. 6 �Las tradicionales relaciones directas entre Estados se ven complementadas por relaciones entre naciones, regiones, ciudades y otras estructuras en red. La cooperación entre gobiernos regionales y locales por encima de las fronteras difumina un elemento crucial de la soberanía de los Estados. Además, el éxito de la UE y la globalización, los han convertido en pequeños para los asuntos grandes, y en excesivos para los problemas de proximidad. La clave está en dejar que las regiones y también las ciudades tejan, y que los estados confeccionen el vestido completo, es decir, nuestro proyecto europeo. Los Estados tienen que entender que las competencias que ceden “por debajo” las deben compensar con la soberanía europea que crean “por arriba”. Todos, regiones y estados, están llamados a jugar un papel más sustantivo en la liga superior porqué las responsabilidades que se divisan des de Europa son globales. Justamente por este motivo, es prioritario que la Europa comunitaria supere su crisis institucional. II. Avanzando hacia un sistema político europeo: las instituciones y los partidos Los que compartimos la idea de que los problemas de Europa se resuelven con más Europa, defendemos avanzar hacia un sistema político europeo compuesto por instituciones, políticas y partidos. La Unión va demasiado al ralentí en asuntos sustantivos como la seguridad interior, la política exterior o la energía. 7 �La agenda de Lisboa es más un catálogo de buenas intenciones que un programa comunitario. Además, los beneficios de la integración se reparten hoy asimétricamente. Y la política exterior ha quedado debilitada por la división de los Gobiernos ante conflictos como el de Irak. Sobretodo cuando se ha puesto de relieve que victorias tácticas no se han traducido ni en nuevas estrategias globales para el Próximo Oriente, ni en una profundización de las relaciones euromediterráneas. Estas estrategias vienen marcadas por el mero intergubernamentalismo y, en el mejor de los casos, se articulan sobre la comunitarización de los intereses estatales. Las reglas actuales no aseguran el funcionamiento efectivo de las instituciones de la Unión: es prioritario profundizar en la línea de la Constitución. Como ha dicho la propia Canciller Merkel, si de aquí a las próximas elecciones al Parlamento Europeo en el año 2009 no se ha logrado llevar a buen puerto la reforma constitucional iniciada, nos encontraríamos ante una omisión histórica. La UE necesita un nuevo documento de bases que respete la sustancia del proyecto aprobado por 18 de los 27 Estados. Y lo necesita por razones democráticas y funcionales. Me podrían decir como escribía hace pocas semanas JeanMarie Colombani en Le Monde, que hoy no existe ninguna mayoría que justifique ulteriores abandonos de soberanía. Y es parcialmente cierto. 8 �La ambición europea de diversos países es frecuentemente subsidiaria de unos intereses nacionales circunscritos al Estado. Sin embargo, la mayoría se inclina por encontrar un espacio de encuentro que intente conciliar la viabilidad del proceso constitucional por un lado, y la ambición del texto por el otro. Según el eurodiputado socialista Raimon Obiols, esto significa realizar un complejo ejercicio para sumar voluntades entre sus gobiernos y, al mismo tiempo, velar para que las aspiraciones de una Europa política no se vean disminuidas. Hasta el año 2009 el debate constitucional debe ocupar el centro de la política europea y debemos garantizar que el método escogido tenga una legitimidad reforzada. Para conseguirlo, a la lógica comunitaria le tenemos que añadir un nuevo contrato “con” y “entre” los ciudadanos. Sólo un nuevo debate europeo que incluya tanto a los ciudadanos de Europa como a sus instituciones puede combatir el altereuropeísmo de manera efectiva. Necesitamos que instituciones como el Parlamento Europeo adquieran un mayor protagonismo y empezar a vertebrar partidos que fortalezcan el vínculo representativo. Hoy no tenemos partidos políticos a escala europea. Y sé que no será fácil conseguirlo: también en este caso se deberán superar obstáculos como la visión instrumental de Europa, además de otros como el control de los aparatos de partido. Los mismos obstáculos que explican la necesidad de esta opción. 9 �El Parlamento Europeo ha forzado un proceso de agregación política entorno de los polos socialista y popular, pero paralelamente se ha producido una fractura que transciende el eje izquierda-derecha. Su manifestación más evidente ha sido el “no” francés y holandés al proyecto constitucional. Este nuevo eje político, que puede formularse a partir de la dicotomía supranacionalidad - intergubernamentalidad, configura nuevos alineamientos. Por ejemplo, el de los laboristas británicos con los populares españoles y polacos, o el de los democratacristianos alemanes con los demócratas de izquierda italianos y los postcomunistas checos. Podría decirse que cada eje es relevante a diferentes escalas. El eje identitario es relevante a nivel subestatal, el eje izquierda-derecha lo es a nivel estatal y el eje sobre el grado de integración política comunitaria lo es a nivel europeo. Esto justificaría unos partidos europeos más amplios y abiertos. Y más impuros también. Como les decía, no será fácil, pero trabajaré para que esta opción gane su momento. “Gobernar la globalización” es un candidato muy loable, pero el reto es gobernar Europa con instituciones y partidos comunitarios. Gobernando Europa, incrementaremos nuestra capacidad de gobernar la globalización. Muchas gracias. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Gobernar Europa para gobernar la globalización Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Egino (Euskadi) Abstract A summary of the resource. Jornada “El futur d’Europa a l’era de la globalització”, organitzada pel think tank “Euskadi a l’era de la globalització” que impulsa el Lehendakari Juan José Ibarretxe. La jornada va comptar també amb les conferències de Manuel Maria Carrillo (filòsof, diputat portuguès, exministre de cultura de Portugal), Renaud Dehausse (professor de l’Institut d’Estudis Polítics Jean Monnet de París, expert en federalisme comparat i evolució de la UE) i Monique Canto-Sperber (experta en filosofia moral i política i directora de l’École Normale Supérieure de París). Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Globalització Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències