203 10 4949 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/978/19850327d_00064.pdf 1ab3966ef9f0fc3db83308b54ca46c3b PDF Text Text L'ambiance moyenne Méditérranéenne est fragile. Cependant, elle extrait les racines de sa survivance i)ar sa propre fragilité, en permettant ainsi une liaison constante qntre 1'homme et la nature., Au cours d'un procès millénaire, cette ntégration a signifié que la Méditérranée est devenue le berceau d plusieurs civilisations. Leurs gens ont dú élaborer des technolog'és propres, ajustées au milieu, ces technologies permettant de conser; r le dit milieu tout en y changeant 1'environnement. Actuellement, la situation est exceptionnellement grave. Le développement industriel et économique du dernier siècle ainsi que l'internationalisation de l'économie, suivant la maxime du bénéfice, ont entrainé d'importants changements dans l'environnement humain du bassin qui touchent graduellement son écologie. La régénération lente de l'ambiance moyenne qui se produisait à peine par rapport à l'agression de l'homme au cours des antérieures périodes millénaires, est presque disparue et ceci a eu lieu lorsque le bassin méditérranéen a subi un dur procès de changements dans son environnement: l'accroissement de l'industrialisation polluante, son classement en tant que centre tou du secteur de services et de transports, -ristque,ldévopmnt ainsi qu'une urbanisation réalisée sur une grande échelle. Cette situation nous oblige à remarquer que dans les démarches à réaliser sur le territoire, il est prioritaire de protéger le milieu. Avec indépendance de l'évolution technologique, c'est le milieu qui garantit la survivance et le développement humain des peuples qui 1'habitent. Aujourd'hui, lorsque l'ensemble du bassin essaie d'accélérer son évolution économique, aussi bien que 1'exploitation de ses ressources, on risque de courir un grave danger : L'utilisation des technologies non appropriées qui dans un bref délai pourraient sembler rentables. I1 s'agit d'une option qui pourrait créer, et qui à présent a déjà créé, de serieux risques pour l'environnement. Dans une zone oú les ressources de base sont plutót limitées, il existe le risque d'agravissement des tendances négatives que l'on peut �actuellement discerner. Les actuelles stratégies de développement n'ont pu empècher ni l'important accroissement urbain, ni la perte en conséquence des sols cultivables, ni les agréssions au patrimoine culturel. Les deux décades de 1950 à 1970 ont subi un accroissement économique exceptionnel, et, en général, le secteur le plus affecté par cet accroissement économique a été le secteur industriel. Mais, par dessus la moyenne générale, ce sont les pays de l'aire méditérranéenne ceux qui ont subi 1'accroissement économique et les plus grands taux d'industrialisation. D'aprés les données obtenues en 1981 par la Banque Mondiale, au cours de la décade 1960-70, le taux moyen annuel d'accroissement dans l'aire méditérranéenne a été du 7%, par rapport au 4% correspondant au groupe des pays industrialisés. Les taux moyens d'accroissement annuel de l'industrie, ont été au cours de la méme période du 7% pour la Méditérranée et du 6% pour le groupe industrialisé. Deux raisons principales ont polarisé 1'installation des industries dans les zones du littoral : les facilités de transport et de communication, ainsi que la disponibilité de grands volumes d'eau. Les éxigences de ce procés d'industrialisation ont déterminé une concentration humaine par un procés d'urbanisation remarquable de la zone du littoral, avec le conséquent dépeuplement dans les régions intérieures. Par tradition, le littoral a été une zone de concentration du pouvoir politique, économique et commercial, tandis que 1'intérieur a constitué la réserve démographique. A la suite de la II Guerre Mondiale, la situation a changé. La population se déplace vers la cite, oD, par une authentique éclosion apparaissent des villes à cause du développement associé à 1'économie du pétrole et aux conditions pour les activités industrielle et commerciale. Par conséquent, il s'agit d'une urbanisation expansive avec les problèmes d'ambiance correspondant aux grandes villes. �Cet accroissement démographique suit son cours malgré la diminution du taux de naissance dans la zone Nord. I1 est prévisible que dans le Sud, 1'accroissement rapide poursuivra,avec le conséquent déplacement du centre de gravité démographique,vers cette partie de la vallée. L'accroissement de la population entraine des coúts sociaux importants, à la fois qu'il détermine des considérables pressions sur 1'ambiance moyenne. L'avancement de 1'urbanisation se traduit par une perte du sol agraire, en aggravant les déficits de la consommation alimentaire. En outre, une série de répercussions sociales de 1'environnement bien connus sont enregistrées : la polution, le stress, les inégalités en ce qui concerne l'accès aux services et le déficit au sujet des équipements. Un autre élément à considérer est la mobilité de la population. Le phénomène du mouvement migratoir vers le centre et vers le Nord de l'Europe a été remplacé par une tendance au mouvement réalisé dans le bassin méme. Cette dynamique de la population établit, à mon avis, une alternative pour le futur inmédiat. L'affirmation d'un "esprit méditérranéen", appelons-le ainsi, en liaison avec les meilleures traditions de civilisation des peuples du bassin, ou bien tout au contraire, l'imposition des formes de vie correspondant au modèle consommateur. De toutes façons, l'accroissement, lui méme, n'est pas dangereux dans notre aire géographique. Tout au contraire, nous devons considérer la population en tant qu'une ressource de base pour le développement, à condition qu'elle s'engage à la construction de son propre futur. Le développement est une aspiration de tous les pays méditérranéens, aussi bien pour les pays industriels, affectés d'une forte récession et avec des problèmes importants se rapportant au chómage, que pour les pays en cours de développement qui voient un très considérable secteur des citoyens souffrir la pauvreté la plus absolue. Mais il ne faut pas oublier que le développement est un projet collectif dont 1'ambiance phisique ainsi que la sociale occupent un lieu de préférence. Les paradigmes de production et la consommation appropriée pour les sociétés ayant de nom -breus oc, ne servent donc pas, mais il est nécessaire de rendre �propice un développement autonome qui préte une plus grande attention à la coopération méditérranéenne plus égalitaire et plus équilibrée. Cependant, il ne faut pas mettre en travers le fait que nos pays sont attraits par les formes de vie de consommation, y contribuant de si divers facteurs tels que la pression exercée par les moyens de com ou le tourisme. Cette tendance tombe dans le -municatosle, intérscomeaux, sens de primer l'usage des technologies impor- tées, au lieu de rendre propice le développement des procès plus ajustés aux caractéristiques et à l'histoire du bassin. Les formes de vie, les habitudes, les technologies, ne sont pas neutres et contribuent à la rélégation des rapports culturels et du propre patrimoine collectif. D'autre part, ces modèles sont accessibles seulement pour certaines minorités aisées, tandis que le reste de la population subit les difficultés qu'entrainent le chómage et le sous -dévelopmnt. I1 faut toujours avoir présent que tout modèle de développement doit étre tenu sur la base qui établit que les ressources limitées du bassin constituent un facteur limitatif inévitable. Si nous oublions ce fait évident, l'ambiance moyenne subira les effets négatifs du modele. Au moment de réaliser la révision de l'ambiance moyenne dans la région, il faut tenir compte qu'il s'agit d'une zone -- tel que je l'ai déjà signalé -- à ressources limitées. On ne peut pas parler de la pauvreté, mais si de l'austérité. Les ressources limitées qui existent ont été traitées prudemment tout au long de l'histoire. L'équilibre entre l'homme et la nature n'avait jamais été aussi troublé que dans le cours de notre ère technologique. Actuellement, nous pouvons détecter facilement certains secteurs parmi lesquels il existe le risque de ruptures graves à moyen terme. L'effort pour mener à lieu la protection de la Méditérranée est récent. Les zones vulnérables sont encore l'objet d'études, de recherches et d'analyses. �Des plans d'actualisation ont été réalisés dans certaines régions. A présent donc, il existent déjà quelques données disponibles qui pourraient étre estimées. Dans cette situation, c'est aux différentes administrations à qui correspond de procéder à l'articulation des programmes satisfaisants pour toute la population et non agréssifs pour le milieu. Cette préoccupation doit étre présente dans les centres politiques de prise de décisions qui doivent se poser la future dynamique de la société. Le Conseil Municipal et les autorités métropolitaines doivent étre les principaux protagonistes. Ils représentent les ressorts du pouvoir les plus proches au citoyen, et sont aussi les premiers à prendre les mesures d'assainissement de l'environnement. I1 n'est pas moins vrai qu'aujourd'hui, quelques éléments de transformation sont en train de poindre les dits éléments qui une fois sélectionnés et réélaborés peuvent former la base d'une sérieuse hypothèse pour rendre propice le changement. Quelques bons exemples à ce sujet sont les suivants : - La recherche, du cené des gouvernements, des démarches appropriées pour les ressources. - Les procès de régionalisation - politique, administrative - en tant que possibilité d'une utilisation plus rationnelle du territoire. - L'accroissement de 1'activité des administrations locales dans le champ de protection de l'ambiance. - La prolifération des groupes défenseurs de l'ambiance moyenne, des espèces en voie d'extinction et du patrimoine culturel. - La recherche de l'identité culturelle par rapport aux modèles de vie extérieurs. - L'émergeance d'une conscience de l'esprit méditérranéen, apposée au démembrement centrifuge favorisé par les tensions zone. politiques de la �- La conscience. qui commence à s'étendre parmi les peuples, du fait qu'il est nécessaire de mener à bout une coopération solidaire entre les pays du bassin. A ce point là, il est nécessaire d'introduire un aspect très significatif du point de vue ambiance. Il s'agit des problèmes de polution et de détérioration qui menacent notre mer, résultants du récent développement. J'ai déjà nommé la valeur de la mer en tant que ressource touristique, et comme réserve d'eau aux effets industriels et de transport. Ajoutons -y sa valeur traditionnelle comme cadre de l'activité de péche. Aujourd'hui, une fois écoulés les moments d'énorme inquiétude vécus il y a quelques années, personne ne peut plus assurer que la Méditérranée est en voie de mourir. Cependant, il est difficile d'estimer sa situation réelle. Les états cótiers et la C.E.E. prennent part au Plan d'Action de la Méditérranée, sous les auspices de 1'UNESCO, et seulement pour le programme d'estimation de la polution maritime, on emploie comme investissement annuel le montant de 1'5 millions de dollars USA. Le Conseil Municipal, les aires métropolitaines, sont plus dinamiques au moment de procéder à la détection de nouvelles requétes des citoyens, ainsi que pour prendre les mesures qui pourraient leur satisfaire. La réponse des administrations locales aux problèmes d'ambiance en est une preuve. Par contre, les grands accords entre les états éxigent une gestation plus longue et plus compliquée. Son accomplissement est aussi plus difficile. C'est pourquoi, je défense l'entente plus directe entre les villes du bassin, au moment d'établir les programmes communs pour sauvegarder l'environnement. �Aucun point objectif de situation n'a pas encore été établi, mais on peut déjà distinguer certaines tendances essentielles. S'il est évident l'accroissement de la charge industrielle et démographique, il est aussi certain que les actuations préventives ont été multipliées. Cela a permis la situation de ne pas se dégrader, et, méme, dans certains points la dite situation a été améliorée. En tout cas, il faut augmenter l'action de surveillance et de controle des différentes versées dans la mer. Dans cette perspective et du point de vue municipal, il est convé -nietdrmaqu elsction erad'étfixesplu en plus dans les administrations locale et régionale, qui sont -- tel que je l'ai nommé ci-dessus -- les plus proches au citoyen, à leurs problèmes et aux éxigences du changement. J'aimerais conclure en réalisant un résumé de tout ce que j'ai indiqué jusqu'à présent, et que j'offre comme sujet de réflexion pour tous ceux qui habitent dans le bassin méditérranéen. La zone de la Méditérranée a gardé un équilibre traditionnel entre l'homme et son milieu. Cette situation a été troublée au cours des dernières dècades par la répercussion du développement technologique et industriel. La pression de la population, ajoutée à la relative manque de ressources, doivent étre les points de départ pour toute action politique de développement. Les éxigences de 1'industrialisation ont déterminé une concentration humaine ainsi qu'un procès d'urbanisation accentué dans les zones du littoral, au prix d'un dépeuplement des zones intérieures. La planification du développement et la protection de l'ambiance moyenne doivent étre traitées avec interdépendance. Les milieux régionaux et locaux sont les plus convénients pour 1'intégration de l'un et de 1'autre. Nous devons compter sur une stratégie à long terme dans le but d'empécher le gaspillage de nos ressources naturelles et afin de résoudre les �problèmes des pays riverains dans le contexte d'un développement rationnel et d'une amélioration de la qualité de vie. La coopération entre les régions et entre les villes est un instrument indispensable pour donner les réponses de base ajustées aux ressources naturelles et humaines locales. L'institutionalisation de la dite coopération est un objectif qui doit are abordé avec priorité. Les différences historiques, culturelles et politiques qui caractérisent nos pays, et la dichotomie Nord -Sud, entre les pays développés et ceux qui sont en cours de développement, pourraient constituer un obstacle pour la recherche des modèles de développement respectueux pour l'homme et pour son milieu. Mais cela peut aussi constituer un défi et une stimulation pour l'engagement de procéder à la configuration d'un futur de progrès solidaire. Par ceci, je veux remarquer que la Méditérranée devient, par sa diversité, un champ privilégié d'expériences qui démontre la capacité des différents peuples pour coopérer en harmonie dans une cause commune. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3884 Title A name given to the resource Impact du dévelopment et du tourisme sur l'environement du bassin méditterranéen / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pla d'Acció de la Mediterrania dins la CE. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Marsella, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Medi ambient Indústria Economia Turisme Model social Acció política Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2945/FMHP_00084.jpg 39b1f0a8b7268dbaf4e1733527b929e5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 26/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa Llotja de Mar Title A name given to the resource Imposant la medalla Francesc Macià Subject The topic of the resource Premis Metges Maragall Mira, Pasqual, 1941- Dexeus, Santiago Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1654/0000001198.pdf cade57b3a6bea12de74112dc0da6fff7 PDF Text Text LA VANGUARDIA 27 T E N D E N C I A S MARTES, 20 OCTUBRE 2009 Un nuevo proyecto de investigación biomédica “La familia debe ayudar al paciente aser tan autónomo como pueda” Pasqual Maragall, impulsor de Barcelonaßeta JOSEP CORBELLA Barcelona E l proyecto Barcelonaßeta que impulsa Pasqual Maragall no se limitará a seguir las líneas de investigación actuales, sino que explorará ideas nuevas y arriesgadas. Una idea muy maragalliana. ¿Cree que a la investigación del alzheimer le hace falta una revolución conceptual, que por el camino marcado no se avanza lo suficiente? Ya hace cien años que se conoce el alzheimer, y como no hay mal que cien años dure, ya toca que llegue un gran avance. Si se fija, las personas que tenemos alzheimer nos refugiamos mucho en refranes, como no hay mal que cien años dure. Podemos olvidar dónde hemos dejado las llaves, pero no olvidamos las poesías, las canciones, los refranes… Esto se nos queda en el hipocampo, aquí en el cerebro subiendo a mano izquierda. ¿Es cierto que Barcelonaßeta se propone favorecer los descubrimientos accidentales para generar ideas nuevas? Es una idea en la que creemos mucho, es lo que en inglés llaman serendipity. La mayoría de grandes descubrimientos se han hecho así, por chiripa. Se mira una cosa y se descubre otra. Naturalmente, hace falta que el investigador que mire tenga talento para ver cuándo un resultado inesperado es relevante. ¿Cómo lo harán para tener resultados inesperados y relevantes al mismo tiempo? Habrá mucha multidisciplinariedad. Cada especialidad tiende a cerrarse. Pero si no hay contacto no hay chispa. A veces de esta chispa puede surgir la luz. Se tiene que propiciar un ambiente en el que haya contactos. Otro aspecto innovador de Barcelonaßeta es que ha captado financiación de 18 empresas y entidades privadas. ¿Le ha costado mucho convencer al sector privado de invertir en investigación? No hay mucha tradición en España de inversiones privadas en investigación. La situación es muy distinta en Estados Unidos, donde hay una cultura calvinista y gran parte de las inversiones en investigación biomédica son privadas. La civilización católica humor. Que se interese por los demás. Y que se ejercite, tanto físicamente como mentalmente. Yo, personalmente, juego a ping pong, camino mucho, hago sudokus. Y psicológicamente me ha ocurrido una cosa curiosa. ¿Qué le ha ocurrido? Me he convertido en un enfermo de la captura de imágenes. Capturo el momento con la cámara del móvil y puedo guardarlo. O enviarlo y compartirlo. Es un entretenimiento fantástico. ÀLEX GARCIA Maragall, con las obras del edificio de Barcelonaßeta al fondo no anima tanto la competencia y la inversión privada en investigación. Por eso hay una fiscalidad que apoya tanto la investigación en Estados Unidos y no en España. Este trato fiscal tiene un origen cultural, religioso. Por su experiencia personal, ¿qué consejos daría a una persona que se enfrenta a un diagnóstico de alzheimer? Le diría que no deje de hacer cosas. Que disfrute. Que no lo convierta en una tragedia porque no lo es, pero acaba siéndolo si uno se empeña. Que se lo tome con Pero no creo que tenga que ver con el alzheimer. Esta afición por los gadgets me viene de hace mucho tiempo. Y a los familiares de una persona con alzheimer, ¿qué consejos les daría? Que no sean sobreprotectores, que dejen un grado de libertad. Sufren, le protegen en exceso y, sin querer, le perjudican. La familia debe ayudar al paciente a ser tan autónomo como pueda.c LEA LA ENTREVISTA ÍNTEGRA EN LA WEB www.lavanguardia.es Miquel Molina El tamaño importa L a ascensión al Puigmal protagonizada el domingo por Joan Puigcercós es genuino excursionismo con mensaje: una gesta que entronca con los orígenes del nacionalismo más esencial, tan ligado al descubrimiento del propio paisaje y a su elevación a la categoría de valor patriótico. Ascendiendo a lo más alto (en este caso, del Ripollès), Puigcercós nos dice que no hay más límite que el que uno se imponga. Otra cosa es que alguien, desde el independentismo rampante, pueda pensar que el techo elegido por el líder de ERC es más bien modesto. Se dice que las comparaciones son odiosas, pero aún pueden serlo más si el objeto a comparar es la trayectoria políticoexcursionista de un rival del mismo espacio político, como es Jordi Pujol. Si la cima elegida da la medida de las aspiraciones de cada dirigente, no hay duda de que el president apuntaba más alto. Ascender los 3.404 metros del Aneto o los 3.143 de la Pica d'Estats era una empresa más ambiciosa que superar los 2.913 del amable Puigmal. Cunde últimamente la sensación de que la política de los 80 y de los 90 la lideraron, aquí y en Europa, una generación de dirigentes con más peso específico que los actuales. Pujol, que sin duda formaba parte de ese selecto grupo, tiene además la ventaja competitiva de haber sido un montañero vocacional y tenaz. Aún es, por todo ello, un rival difícil para el voluntarioso Puigcercós, si es que, como parece, de lo que se Puestos a ser épicos, trata es de apelar a la épilos 2.913 metros del ca para proclamar la ilusión de una Catalunya Puigmal no parecen más plena. Sobre todo un objetivo ambicioso porque, cuando nos ponemos épicos, el tamaño sí importa. Y las suaves laderas herbosas del Puigmal no son reto equiparable al árido y extenuante pedregal que rodea el imponente Aneto. Claro que, si de compararse se trata, Puigcercós siempre podrá alegar que vuela más alto que José Montilla, quien hace poco se estrenó en la materia dando un plácido paseo por Aigüestortes. Frente al montañismo, senderismo. ¿Falta de ambición política? Más que aspirar a todo, de lo que se trataría en este caso, diría el actual president, es de cumplir con un precepto tan intrínsecamente ligado a la historia del excursionismo catalán como es tocar de peus a terra. De lo que no hay duda es de que, más arriba o más abajo, nuestros líderes ayudan con su gesto a promocionar el saludable deporte del montañismo. Puestos a juzgar tradiciones, esta nos complace mucho más que aquella que consiste en marchar de noche bajo el fuego de las antorchas, representada la semana pasada por ERC en el homenaje al president Companys. Un acto que, involuntariamente, evocó un imaginario de supremacía racial y violencia que estaría mejor desterrado en la memoria. Para quien aun así guste de marchar con antorchas, vaya ahí una sugerencia: apuntarse a las falles de Sant Joan de Isil o de Durro, que combinan festivamente la atracción por el fuego con ese montañismo que practicamos cuando queremos sentirnos más libres. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Impulso de Barcelonaßeta. La familia debe ayudar al paciente a ser tan autónomo como pueda Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Corbella, Josep Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Alzheimer BarcelonaBeta Recerca i Desenvolupament Família Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-10-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1443/19950418d_00680.pdf a77e5f717ad8383c2a8be6b3b3bec99f PDF Text Text • Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció de l'Alcalde en la inauguració del Centre Comercial Barcelona Glòries 18 d'abril de 1995 Barcelona juga fort al futur. A-aquesta---Giutat---rro la convencen-fiéis plontrrriques-i-menys-les Ilágrimes-4e-ceeedriL Barcelona ha jugat fort i ha guanyat. 1 seguirà fent-ho. Aquest no és el primer centre comercial klanícelona. Aquesta és la segona nova gran área de botigues. Una-( la Diagonal i una altra aquí. Una a cada punta de Barcelona. Aquesta és una nova centralitat per Barcelona. Una centralitat que permet un re-equilibri est-oest en matèria comercial, amb un centre extraordinàriament potent l'Eixample i la Ciutat Vella. ei,(Aín-i„e Barcelona dóna un impuls definitiu a una nova centralitat. Una centralitat que ha hagut d'esperar més de cent anys a començar a ser realitat, després que fos proposada per Ildefons Cera.. Una centralitat d'una dimensió molt clarament metropolitana. El Centre Barcelona Glòries és un centre de futur. Fa realitat una de les idees de R. Rogers quan afirma que en les ciutats del futur, "les estructures han de ser lleugeres i més permeables, que els vianants les puguin travessar més que no pas vorejar-les". Això passa realment al centre Barcelona Glòries; els espais públics travessen completament els edificis. PeT tatt4---1Alealdejilaugura-erls_naus-~s de GrespMch . i dels-StrIstial rlesjiláce eleltrs s a Mens. GLORIES.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA És un axioma que fer una millora per la ciutat mi? sempre suposa una millora per a tots els ciutadans. 41414f6tic plenament convençut que aquest centre és una millora per la ciutat. I no vull deixar de banda el fet que aquest centre creará 1.800 Boa de treball. És evident que el comerç -a tota Europa- viu un procés de transformació molt important i que cal, per no perdre el carro, un procés d'adaptació. El comerç del Clot, per exemple, sha adaptat. Ara dissenya la seva pròpia estratègia a partir de les noves tendències comercials. Aquest és el camí que han seguit nombrosos mercats municipals: el del Clot, el mercat de Sant Antoni, el de la Sagrada Familia, el de la Concepció, el Guinardó i el Carmel. Iben aviat el de Galvany i altres. També és el camí de modernització seguit pel comerç a Barna Centre, a la carretera de Sants, al carrer Gran de Sant Andreu, el carrer Gran de Gràcia. També per l'associació Sant Gervasi Comerç, que agrupa a 500 botigues que han decidit treure una tarja de crèdit comuna. Aquest és un comerç que aposta per la qualitat, el disseny, l'eficácia i que rendabilitza actius importants com la tradició, la proximitat i el tracte personal. El comerç de Sant Gervasi, per citar un exemple, no es rendeix. Té 1'4g mesrcinemes, per-e) ti manquen aparcaments i illes de vianants. Sera per a vostès un competidor terrible. El futur de Barcelona és aquest: no parar mai, lluitar, innovar, competir, atraure gent de fora. El Parlo & Ride de Glòries ho afavorirà: per 500 pts. es podrá aparcar el cotxe i agafar un transport públic. GLORIES.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA L'experiència ens renova la confiança en la ciutat: les Rondes, el Pla d'Hotels, els estadis (10 milions de visitants a Montjuïc), el 90% deis habitatges de la Vila Olímpica venuts. Barcelona la millor ciutat d'Europa en urbanisme i urbanitat, en cultura i en civisme. M'agradaria que aquesta fos el millor centre comercial d'Europa. Prou de pessimismes. Fora complexes. GLORIES.IRP ��COMUNICACIÓN INTEGRAL CEREMONIA OFICIAL Queridos amigos de BARCELONA GLÒRIES, una vez más y ahora, cara a cara, bienvenidos todos a esta gran fiesta inaugural de BARCELONA GLÒRIES. - ¿Qué te parece BARCELONA GLÓRIES, Paloma? - Una auténtica maravillaJosep Maña. Me he llevado una gran sorpresa al descUbrirlo. Mañana, estoy aquí la primera para quedarme' con unos pantalones y una blusa a los que ya les he echado el ojo... - ¿Has visto a alcalde Maràgall y las caras guapas que nos acompañan? - Todos vienen ya hacia aquí, para inaugurar, primero, las calles y plazas del Centro y luego, para presidir el acto oficial. Les anticipamos que tras la ceremonia de ingylguración de BARCELONA GLORIES tendrá lugar un gran fin de fiesta, que consistirá en un espectacular desfile en forma dequé recorrerá las calles y plazas del Centro. rramota pi• • SiX/ 7-y? a t495. CC") rv)v 190/ '2,3'1740,24c, r emir, '41°94- '45-2 C3Ce0 #.3 _izo: eirtt Al ci I p urn ." .roz ,0 2•2 �COMUNICACIÓN INTEGRAL INAUGURACION CALLES 1 El Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, va a proceder dentro de breves momentos al acto inaugural de i las calles del Centro ( BARCELONA GLÒRIES. Cada una de las placas de las nuevas calles barcelonesas está custudiada en estos momentos por un agente de gala de la Guardia Urbana. El Alcalde de Barcelona : descubrirá la placa de la PLAÇA bE LES CONSTEL.LACIONS y simbólicamente quedarán también inaugurados els carrer GREENWICH, el çarrer deis SOLSTICIS i la PLAÇA DE L'OSSA MENOR. 1 �COMUNICACIÓN INTEGRAL PARLAMENTOS 7 /7 Despues de haber reçorrido todo el Centro GLÒRIES y de haber inaugurado las nuevas calles del nomenclator de la ciudad, el Excelentísimo Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, se dispone a presidir desde este escenario el acto oficial de,inauguración. El Alcalde Barcelona estará acompañado en la ceremonia oficial, entre otras disgnísimas autoridades y personalidades, por el I Sr. CARLES PONSA, PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO DEL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA Fg erAfili-c PA S cit.. ign „no P" p 5-c , A . y por el PRESIDENTE DE CENTROS SHOPPING, S.A., Sr. ALFONSO MERRY DEL VAL Finalizados los parlamentos oficiales, se descubriá una placa conmemorativa del acto. Tiene la palabra el Sr. Caries Ponsa, presidente del Comité Ejecutivo del Consorcio de la Zona Franca ••••• Fn talrarc e4Sc4t ?0/2 ~vNi ars 5.-c1C Tiene la palabra el Sr.: Alfonso Merry del Val, presidente de Centros Shopping, S.A. �(Ti-% COMUNICACIÓN INTEGRAL •• •• • 1 Tiene la palabra el Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona ••••• A continuación vamos a proceder al descubrimiento de la placa conmemorativ de este acto inaugural. Sr. Maragall, Sr. Merry del Val, Sr. Ponsa... �COMUNICACIÓN INTEGRAL ANUNCIO DEL DESFILE Muy bien amigoly ahora, que siga la fiesta. Dentro de unos breves instantes va a dar comienzo el desfile del fin de fiesta de la inauguración, que consistirá en un desfile que quiere simbolizar de una forma lúdica y brillante, la oferta comercial que a partir de mañana ofrecerá BARCELONA GLÒRIES a todos sus visitantes. - Hasta ahora, la inauguración no podía haber sido más brillante, ¿no crees, Josep Maria? - Más que a una inaugilración, a lo que estamos asistiendo es a un auténtico descubrimiento. Al descubrimiento de esta maravi a e e Centro que es BARCELONA GLÒRIES... Música y alegría, que ya empieza el desfile de la magía y la ilusión de BARCELONA GLORIES... �COMUNICACIÓN INTEGRAL ANUNCIO DE LA ORQUESTA El desfile ha terminado, amigos. Pero la fiesta sigue. A partir de ahora, a seguir disfrutando del descubrimiento del CENTRO BARCELONA GLÒRIES y bailar también si lo desean con la música de la orquesta OROPÉNDOLA Ha sido un placer pasar estos minutos con vosotros y participar en esta fiesta de inauguración de BARCELONA GLÒRIES. Enhorabuena, a todos, por este Centro. Suerte y felicidad, para todos � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4349 Title A name given to the resource Inauguració centre comercial Barcelona Glòries i carrers interiors Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Comercial Barcelona Glòries Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Infraestructures Comerç Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1398/19940714d_00634.pdf 05902f6427872be05b5acf5ba745884e PDF Text Text l'Alcalde en l'acte d'inauguració de Intervenció de l'estació de RENFE Ciutat Meridiana - Torre Baró. (11 de juliol de 1994. 11:30h.) AQUESTA ÉS UNA APORTACIÓ APARENTMENT MODESTA, PERO TÉ I TINDRà UNA ENORME RELLEVàNCIA. VAM DEMANAR A RENFE QUE FES AQUÍ UNA ESTACIÓ D'UN CERT NIVELL DE QUALITAT PERQUé 1VOLíEM QUE AQUEST PUNT FOS UN ELEMENT MÉS DE L'ESTRUCTURACIó DE CIUTAT MERIDIANA. PENSEM QUE AQUESTA ESTACIió POT DONAR UNA MICA MÉS DE CENTRALITAT AL BARRI, JUNTiAMENT AMB EL NOU APARCAMENT QUE BEN AVIAT ES COMENÇARà A CONSTRUIR. PERO A PART DELS EFECTES ES1TRUCTURATS PER AL BARRI LA NOVA ESTACIÓ ÉS UNA PECA CLA6 EN LA MILLORA DEL SISTEMA DE TRANSPORTS PÚBLICS DE LA CIUTAT I, MÉS CONCRETAMENT, EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES CONNEXIONS ENTRE EL CENTRE I NOU BARRIS, I ES FA DES DE L'ORGANITZACIÓ DELS SERVEIS FERROVIARIS EXISTENTS, QUE ENCARA PODRá SER MÉS DESENVOLUPADA EN EL •/•• �FUTUR. TENIN ALGUNES IDEES, ALGUNS PROJECTES, I EN FAREM DE NOUS. ESPEREM LA COL.LABORACIÓ DE RENFE, DEL MOPT, I TAMBÉ DELS VEïNS. AMB UNA MICA DE RACIONALITAT, EL CREIXEMENT DEL METRO EL PODEM FER MÉS EFECTIU I ALTIEES PUNTS DE LA ZONA NORD DE LA CIUTAT I DE L'àREA METROPOLITANA SE'N BENEFICIARAN. PERQUè BARCELONA NECESSITA MÉS KILòMETRES DE METRO PERÒ BARCELONA VOL FER UN úS òPT/IM DEL QUE JA TÉ COM ES DEMOSTRA EN AQUEST CAS. DEMANEM A RENFE QUE MENTRE NO ESTIGUI RESOLT EL CONVENI I EL SISTEMA UNIFICAT DE TARIFES, FACI UN ESFORÇ SUBSTANCIAL EN AQUESTA LíNIA EN LA DIRECCIó DE FER ELS PREUS EL MÉS ASSEQUIBLES POSSIBLES. DEMANEM A RENFE I ALS VEÏNS QUE ES PRENGUIN SERIOSAMENT EL MANTENIMENT, QUE ÉS ABSOLUTAMENT ESENCIAL PER AL CANVI QUE VOLEM QUE CIUTAT MERIDIANA OBTINGUI. I QUE ES FACI UN ESFORÇ PER MILLORAR CADA COP MÉS LA SENYALITZACIó. NOSALTRES HI POSAREM UN ESFORÇ DEL NOSTRE COSTAT. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4304 Title A name given to the resource Inauguració de l'estació de RENFE Ciutat Meridiana - Torre Baró Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Col.laboració RENFE, MOPT i veïns. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ciutat Meridiana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Transport públic Infraestructures Acció política RENFE Barcelona Ciutat Meridiana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1201/19890908d_00350.pdf 789349e9a0fa18663ad591ca25b2af48 PDF Text Text w,,Qut b\-e MAJESTATS, ALTESA, MOLT HONORABLE PRESIDENT, EXCEL•LENTíSSIM SENYOR MINISTRE, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS: AVUI ÉS UN DIA GRAN. HEM VOLGUT INAUGURAR AQUEST ESTADI EN OCASIó DE LA CINQUENA COPA DEL MON D'ATLETISME, QUAN ENCARA FALTEN TRES ANYS PER LA GRAN CITA OLÍMPICA DEL 1992. I AIXò HA ESTAT POSSIBLE PER LA CONTRIBUCIÓ DEL GOVERN ESPANYOL I PER LA DEDICACIÓ DELS TREBALLADORS QUE L'HAN AIXECAT. L'ESTADI TÉ UNA LLARGA HISTòRIA AL DARRERA. EL VA INAUGURAR SA MAJESTAT EL REI ALFONS XIII, EL 20 DE MAIG DEL 1929, FA SEIXANTA ANYS. I VA NÉIXER AMB VOCACIÓ OLÍMPICA, PERQUé JA ALESHORES BARCELONA ASPIRAVA A ORGANITZAR UNS JOCS OLÍMPICS. EL VELL ESTADI NO VA ARRIBAR MAI A VEURE ELS JOCS. EL JULIOL DEL 1936, LA CELEBRACIÓ DE LA GRAN MANIFESTACIÓ CíVICO-ESPORTIVA, ENCAPÇALADA PEL PRESIDENT LLUíS COMPANYS I CONEGUDA COM L'OLIMPIADA POPULAR, ES VA VEURE MALAURADAMENT FRUSTRADA. L'ESTADI FORMA PART DE LA MEMòRIA COL LECTIVA DE LA CIUTAT. LA SEVA PRESèNCIA, RETALLADA CONTRA LA MUNTANYA DE MONTJUïC, HA ESTAT FAMILIAR A GENERACIONS DE CIUTADANS DE BARCELONA. DURANT MOLTS ANYS, L'HAN UTILITZAT MILERS D'ATLETES ANòNIMS. A PARTIR D'ARA, RENOVAT I ENGRANDIT, PRESENCIARà GRANS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS. US PUC ASSEGURAR QUE LA CIUTAT DE BARCELONA SE SENT ORGULLOSA DE L'ESTADI, I DE LA SEVA QUALITAT ARQUITECTòNICA. DES D'AVUI MATEIX, L'ESPORT CATALà, I EL DE TOTA ESPANYA, SABRAN FER-NE, N'ESTIC CONVENÇUT, UN BON úS. QUE SIGUI PER MOLTS ANYS! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4107 Title A name given to the resource Inauguració de l'Estadi Olímpic / V Copa del Món d’Atletisme Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Infraestructures Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Estadi Olímpic Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-09-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/247/20060123.pdf 48010697b25bf13bbb57b144801ca0ed PDF Text Text Inauguració de l'exposició "Catalunya, projecte compartit" Palau Robert. Barcelona | 23/01/2006 La veritat és que hem dedicat poc temps, fins ara, a explicar el que es feia per part d'aquest Govern. Ho hem explicat més d'una vegada però jo crec que de vegades insuficientment. En tot cas, és evident que, en aquest país i en aquest moment, el que ha primat ha estat l'aprovació de la Carta de Barcelona i de la gran llei de Catalunya, que és l'Estatut. La Carta de Barcelona jo crec que es va començar a discutir als anys 80; o sigui, que si ens ho mirem, han trigat 20 anys. Nosaltres trigarem una mica menys, perquè ens ho vam plantejar fa 2 anys. I de fet ja el tenim l'Estatut, el tenim. El nou Estatut el tenim, el tindrem. És exactament allò que volíem? No és aquí el moment de discutir-ho, però probablement sí o s'hi acosta molt. En tot cas, sàpiguen que Catalunya ha fet un pas endavant i molt important. I no només l'ha fet ella, sinó que s'ha fet reconèixer a fora, a la gent d'Espanya, que això és el que té més valor. Vivim, per tant, uns dies intensos a l'entorn d'aquests temes. Però sàpiguen que realment qui ha iniciat el camí perquè Catalunya tingués el que havia de tenir, el seu nou Estatut, ha estat un grup de tres partits que estan al Govern, que han estat elegits per la població de Catalunya per governar. I governen. El que passa és que mentre un país discuteix el que és, i el que vol ser, com es vol definir, segurament la tasca de govern no es veu prou. Tot allò que vam dir s'ha anat complint. El que fa dos anys semblava impossible perquè feia dècades que no es feia, es fa: l'Estatut, els papers, el català a Europa... Totes aquestes coses que ara gairebé semblen, o sinó aviat semblaran, del passat. I a última hora, s'han aconseguit en poc temps. No s'havia fet, probablement, perquè no es donaven les circumstàncies polítiques a Catalunya i Espanya perquè hi hagués aquests acords. Ara es donen. I Catalunya ha aprofitat aquesta circumstància per anar endavant. Es van fent realitat els projectes compartits. I ara és qüestió que l'obra de Govern aparegui amb tota l'extensió, amb tota la profunditat, i amb tots els seus efectes. També s'ha estat complint un principi que nosaltres vam anunciar des del primer moment i que per a nosaltres és cabdal, que és el principi de la proximitat. Nosaltres som una nació i ho hem posat a l'Estatut, i Espanya ho ha aprovat. Ara nosaltres el que volem és que la nació sigui propera i, per tant, volem, no que la nació ho faci tot, sinó que a la nació passi tot. I que passi perquè la gent ho vulgui i ho materialitzi. Començant pels ajuntaments per descomptat. Jo sóc un partidari decidit, i ho són també els membres del meu govern, i els partits que el formen, d'aproximar al màxim les coses que es fan a la gent per la qual es fa. Tot això, doncs, té relació amb el que han estat les nostres preocupacions. Més autogovern, més transparència, més rigor, més proximitat i més bon govern. És a dir, bon govern en definitiva. Tot això, però no només això, sinó obres i fets que materialitzen aquests projectes. Atenció a la salut; equipaments educatius de qualitat; més atenció a les persones dependents; planificació d'infraestructures que fins ara no s'havien tingut. Catalunya és un país, no diré sense infraestructures, però amb unes infraestructures que no estan, ni de lluny, al nivell de la seva economia privada i fins i tot bona part del seu nivell públic. Una major inversió; una visió estratègica per a la nostra projecció econòmica i cultural; i tot això ha de fer que aquest país esdevingui una nació econòmicament i culturalment forta i avançada. Però també socialment. Vull dir amb una més gran seguretat ciutadana, perquè la gent sovint pensa que això no forma part de l'àmbit social. Allò social comença amb què puguem anar pels carrers tranquil·lament, i sapiguem que efectivament estem ben protegits. I que no hi ha punts foscos on es desenvolupa una cultura que no és coneguda, que no està integrada. I d'això, jo crec que estem en una bona situació, comencem a estar en una bona situació. Millorar la qualitat dels serveis que ja són universals, com l'educació i la salut, i universalitzar uns serveis socials que ho començaven a estar però no ho estaven del tot. I d'altra banda, recerca d'equitat i d'eficiència en el nostre sistema de benestar. Tampoc és tan difícil d'explicar, ni tan llarg d'explicar. Això és això i no és poc. És molt. És el que Catalunya probablement volia i desitjava des de feia molt temps. 1 �Aquesta exposició respon a això. Respon a l'obra de Govern, d'un govern catalanista i d'esquerres. Un govern que es deriva d'un acord, del Pacte del Tinell. I que respon a la concepció, com he dit, d'una Catalunya ambiciosa que no només vol ser, sinó que vol ser potent, que vol ser present, que vol ser aquí i fora d'aquí respectada. Una Catalunya vàlida per a les properes dècades, no només per a avui. Una Catalunya d'homes i dones lliures i cultes, amb una economia oberta, amb una societat de benestar i de justícia social, un territori equilibrat, un bon govern, i en un marc d'interdependència que nosaltres no neguem, sinó que acceptem, i la volem enfortir. Aquesta és la síntesi del projecte compartit per la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i això és el que es mostra en aquesta exposició. Moltes gràcies a aquells que l'heu feta possible. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1729 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "Catalunya, projecte compartit" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Robert. Barcelona Subject The topic of the resource Autogovern Benestar Social Catalanisme Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/251/20060204.pdf 48ad27d5f1db682a0d0497b0c414c225 PDF Text Text Inauguració de l'exposició "El retorn dels documents confiscats a Catalunya" Palau Moja. Barcelona | 04/02/2006 Un poble que no hagués perdut la seva llibertat mai no hauria tingut una exposició com aquesta, no l'hauria hagut de tenir, no li hauria calgut. Tant de bo a nosaltres no ens hagués calgut. Avui Catalunya es retroba amb un tros de la seva pròpia història. I tanca una vella ferida, massa temps, innecessàriament oberta, i ho fa gràcies a la feina d'uns treballadors de l'arxiu, que ens han retornat les proves del que aquest país va haver d'aguantar. I avui les tenim i ens serveixen perquè la nostra quitxalla, la nostra joventut, la nostra gent, els nostres grans també, alguns dels quals ho van patir, encara ho podran veure, aquests haurien de ser els primers. Que sàpiguen, efectivament, què és el que va passar, què és el que se'n van endur, quina és la matèria de la qual està feta la vergonya que vam passar i la dignitat que ara recuperem. Catalunya es retroba amb un fragment de si mateixa, d'ella mateixa, a través d'una mostra de documents que vam perdre en un malson, que tant de bo mai no s'hagués produït. Avui celebrem, doncs, un acte d'altíssim contingut simbòlic. Més de vint-i-cinc anys després que Josep Benet els reclamés en seu parlamentària, llàstima que avui no hagi pogut venir, els papers de Salamanca són de nou a Catalunya. El procés per aconseguir el retorn no ha estat gens fàcil. Si hem perseverat, junts, ha estat per un profund sentit de la responsabilitat i de la història. I quan dic junts, dic junts, tothom, al llarg del país i de les institucions, però també al llarg del temps, perquè ha costat molts anys. El nostre present era deutor del nostre passat. Deutor d'aquells que van mantenir el batec actiu pel retorn de les institucions i de la llibertat. Deutor d'aquells que, en l'inici de la transició, van iniciar la reivindicació legítima d'aquest fragment vital de la nostra història contemporània. Cadascú, per descomptat, ha estat en aquest procés segons les seves possibilitats i segons les seves responsabilitats. Tothom ha assumit les seves. Però avançant junts, a partir d'un moviment cívic unitari, que ha estat la Comissió de la Dignitat, a la qual avui hem de retre homenatge perquè han estat la punta de llança del país en tot això. A partir del treball incansable d'entitats i de persones, de la voluntat de tots els partits catalans, de la complicitat de la ciutadania, i del compromís de les seves institucions per recuperar la dignitat. Aquests dies he traduït la meva satisfacció pel retorn anomenant-los els Papers de Sant Cugat, perquè és on han d'anar i el nom que tenen és d'allà on vénen. Ara bé, potser, en justícia, haurien de ser recordats per sempre com els Papers de la Dignitat de Catalunya. Perquè és, sobretot a la Comissió de la Dignitat que hem de reconèixer l'esforç dut a terme i a qui hem d'expressar el nostre agraïment. Ahir vaig ser a Santiago de Compostela i hi havia una exposició magnífica dels papers de l'Estatut, de l'Estatut actual, de quan es va fer. Per cert, "Galícia és una nación", deia l'article primer, els primers papers, amb les fotografies de tots els que voltaven aquella afirmació. Mireu, aquesta exposició sobre el retorn dels documents confiscats estic convençut que servirà per mostrar a la ciutadania d'arreu del país dues coses: primera, les raons profundes que assistien la reclamació del retorn i, segona, el despropòsit d'aquells que han volgut convertir els papers en un nou episodi d'enfrontament forassenyat. L'arribada dels papers a Catalunya, és doncs, la culminació d'un acte de justícia històrica i de dignitat democràtica. De justícia històrica, perquè fa efectiu el dret de les institucions de la Generalitat (i més endavant també de totes aquelles persones espoliades), tot anirà arribant, a la recuperació de la seva memòria. 1 �De dignitat democràtica, perquè fa efectiu un dret legítim i reconegut per la Constitució i per l'Estatut de 1979, a partir d'una llei votada al Parlament espanyol. És una decisió que permet la reconciliació sense oblit i la memòria sense rancor. Ara ens correspon convertir la reparació en un símbol de concòrdia i de futur. En un símbol de la unió cívica i política de Catalunya, i de l'inici d'una nova etapa de la relació entre Catalunya i els pobles d'Espanya. Catalunya, en els millors moments de la seva història ha estès la mà i ha proposat, ha discutit i ha convençut. Però això només ha estat possible quan al davant hi havia a Espanya un govern disposat a entendre la seva pròpia complexitat, la dels pobles d'Espanya, les seves personalitats diverses i les seves aspiracions, pròpies i compartides Recentment he estat a Euskadi i a Galícia, nacions històriques que formen amb nosaltres l'avançada més robusta de l'Espanya plural. I he comprovat que el nostre antic projecte comú avança imparable. Perquè diguem-ho clar i català, perquè hi ha un Govern i una majoria parlamentària a Espanya, a la qual esperem que se sumin tots els nacionalistes catalans com més aviat millor, que ha tingut i té la voluntat de fer avançar aquest projecte. Dues condicions crec que s'ha donat pel retorn dels Papers. Perquè no hem d'oblidar que molts, abans d'ara, ho havien promès o provat . Però ha estat ara que s'han donat les circumstàncies i que hi ha hagut el coratge polític necessari per fer-ho possible. El compromís i la perseverança de qui els reclamava han estat presents des del primer moment. Però la determinació dels successius governs d'Espanya no havia estat la necessària fins ara. Reconeguem-ho. El camí de Catalunya a l'Arxiu de la Guerra Civil fa molts anys que el vam fer. Va ser un camí d'anada. Però ha estat ara que s'ha pogut transitar, pacíficament, pel camí de tornada. Hi ha hagut determinació. I aquesta determinació és, alhora, un senyal del canvi de llenguatge que experimentem, des de fa gairebé dos anys. L'avenç del reconeixement del català a Europa n'és una bona mostra. Com hi ha moltes altres mostres d'un diàleg distint entre el conjunt d'Espanya i Catalunya. Començaríem per la Carta Municipal de Barcelona, que finalment s'ha aprovat. La vam començar l'any 1980 amb Narcís Serra i després amb Joan Clos. A l'any 80 i, tot just, ara s'ha aprovat al Parlament espanyol. Hi ha coses que es belluguen, hi ha coses que tornen, hi ha realitats que es reconeixen, hi ha veritats que es diuen. I tot això passa, a més a més, amb la nostra moderació. Perquè la dignitat també és saber rebre, saber triomfar, sense esclafar, sense provocar. Que aquells que es podrien sentir vençuts, i en el fons són vencedors també ells, no se'n sentin de vençuts. El mateix hauríem de dir de l'Estatut. Fa dos anys era difícil de pensar que un nou Estatut es pogués plantejar en el marc d'una ambiciosa agenda de reformes. Avui l'Estatut és un projecte que avança; que va fent el seu camí i que tots desitgem veure fet realitat en els propers mesos. Hem vist que a partir del diàleg, el pacte és possible i és eficaç. I el retorn dels papers és, en aquest sentit, una mostra de tot el que estic dient, un gran assoliment per Catalunya. I és també un gest no aïllat: forma part d'una filosofia política en marxa. És, en definitiva, un gest que es refereix al passat, però és un gest d'esperança en el futur. Moltes gràcies a tots. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1733 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "El retorn dels documents confiscats a Catalunya" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Moja. Barcelona Subject The topic of the resource Arxius Catalanisme Història Salamanca Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1171/19880921d_00308.pdf 92718ab81f562625cc34c33ba9559611 PDF Text Text P: 2EL Ajuntarnerit de Barcelona CULTURA LE CORBUSIER I BARCELONA Le Corbusier visita de nou Barcelona a través de l'homenatge que constitueix aquesta magna exposició. Als anys 30, quan la 2 @ Repláblïca, Le Corbusier va rebre el re colé,ement institucional per les seves propostes urbanístiques per -Barcelona. Macià i el batlle Aiguadéé (metge de professió enormement interessat per la higiene social urbana) van escoltar-lo atentament. neaprés,per raons ben conegudes, el Pla que Le Corbusier va -volgué titular "Pla Macià" en honor del President no va poder portarse a terme. Barcelona estava en deute amb Le Corbusier, per agrair-li les se ves idees pel desenvolupament urbà. Ara quan Barcelona està en plena ebullició urbanística i cultural preparant-se pel 92 í pel futur, les seves idees presentades en -aquesta exposició poden tornar a despertar i suscitar la polémica i el debat i a il.luminar-nos tot fent un ús correcte del seu llegat. Segurament ara estem més a prop del Le Corbusier visionari que veia Barcelona ,junt a París, com un dels punts cardinals de la cultura occidental. �a 09;'21 77:40 217' 12 40 04 Ñ JIJtdT, f:IILTIURÑ Ajuntainent de Barcelona CULTURA EXPOSICIÓ "l'AVENTURA LE CORBUSIER" L'Exposició "L'aventura Le Corbusier constitueix el més complert homenatge dedicat a l'arquitecte suís en el centenari del seu naixement, tant per l'extensió dels temes tractats Com per la quantitat i 1'ïnterès dels documents presentats. La iniciativa barcelonina respon a la voluntat municipal d'inte-grar-se des de la seva gestió en grans esdeveniments culturals internacionals. La complexitat de la fascinant figura de Le Corbusier sobrepassa l'interès estrictament artístic (pintòric, arquítectònic í urbonistic) fins inserir-se en el de la cultura moderna en general. Pot considerar-se Le Corbusier, con un dels principals exponents de la cultura moderna. Per la seva labor de polemista, publicista i escriptor va ésser un dels grans defensors de les idees de la modernitat. És precisament per aquesta causa que quan en anys recents s'ha en cetat una revisió de .les idees modernes, en això que s'ha vingut a anomenar post-modernitat, la figura de Le Corbusier ha estat el blanc predilecta de les critiques imputant-11 a ell els errors que han cornés els que sols han fet obús i mala explotació de les seves idees. L'exposició "L'aventura Le Corbusier", i el mateix centenari, ar- riben en un moment propici i oportú.: Per un costat la distància respecte la seva obra, jutjada per ge- neracions que no el van conèixer directament, constitueix una garantia de judici 1 análisi objectiu. - Per l'altre costat el fet que avui siguem més escèptica respecte e] post-modernisme ajuda a 1'imparcialitot i a fer un balanç ser- del personatge i la seva obra. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4077 Title A name given to the resource Inauguració de l'exposició "L'aventura de Le Corbusier 1887-1965" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Joan Miró Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Arquitectura Art Urbanisme Model social Le Corbusier, 1887-1965 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2904/FMHP_00043.jpeg 5fcad45ce299fcaef9a769b9b2aa748a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18/09/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Robert, Barcelona Title A name given to the resource Inauguració de l’exposició 30 Aniversari del Grupo Zeta Subject The topic of the resource Exposicions Premsagràfica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Tura, Montserrat, 1954- Geli, Marina, 1958- Hereu, Jordi, 1965- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies