214 10 5115 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1182/19890207d_00322.pdf 4bc90dfabf6c9b70294d7dcdef592aec PDF Text Text "La ciutat és la gent", la gent fa la ciutat, però també la ciutat fa la gent. I una ciutat com Barcelona, immersa en un procés extraordinari de transformació, transforma d'una manera o altra la vida dels seus ciutadans. y Immersos en el procés, potser no sabem encara veure el canvi de vida ciutadana que les noves integracions de geografia urbana significaran: cinc quilòmetres de platja mediterrània, formant part d'un nou parc urbà, les instal.lacions olímpiques, esportives i d'esplai entreteixides amb els vells i renovats i nous equipaments culturals, les noves tècniques de comunicació, d'ordenació i de disseny afermant totes les xarxes, una nova Vila Nova en el vell Poble Nou, amb nous models de residència, l'obertura de l'acolliment a tots els azimut i tot aquest creixement intern quan puja el nivell ciutadà de la BarcelonaBarcelona, i prolifera en diversitat interna la Barcelona, ciutat de les deu ciutats. ¿No és aquest un espectacle com per astorar els que el contemplen, molt més els que en som protagonistes, els ciutadans de Barcelona? Per astorar i per implicar-s'hi activament, críticament, però creativament i entusiàsticament. El matís, els matisos, del procés personal, cada ciutadà els anirà dosificant segons la seva fórmula personal d'incidència en el procés de la ciutat. Però el ciutadà p etites el nen, rebrà un allau, molts allaus de sol.lícit óns abans que pugui plantejar-se la seva resposta; sol.licitacions que marcaran la seva vida. És amb un gran respecte al petit ciutadà que l'Ajuntament de Barcelona vol tractar la influència del canvi de la ciutat en la vida del nen. Els nens estimen cegament, entranyablement, potser més que ningú, la seva ciutat; i la ciutat els deu un respecte doblat de protecció i d'esperança. Tots hem de compartir-lo aquest respecte. Cal que a l'escola, mestres i pares ajudin el nen a obrir els ulls, a conèixer i a comprendre aquesta ciutat que els engendra a la civilitat, a la cultura. Cal que l'Ajuntament responsable d'aquesta ciutat proposi i doni, a tots, els mitjans, les eines, els instruments, els recursos per ajudar els nens a conèixer Barcelona, a reconèixer-se ells mateixos en la ciutat que estimen, en què creixen i on viuran, treballaran i es faran grans. { Un programa acurat, amb tots els elements de coneixement de la ciutat, els que ja tenim i els que hem de confeccionar, és el que ara es proposa a la comunitat escolar de Barcelona, a tots els que hi participen, per oferir als nens un profund, respectuós viu i suggerent coneixement de la ciutat. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona �Ja fa molts anys que l'escola tancada del segle passat, obria de primer les finestres per mirar fora; després, les portes per anar-hi. La ciutat de Barcelona és la primera d'Espanya en fer, com a tal ciutat, el model d'escola a l'aire lliure, en els parcs i les platges urbanes, on escola i entorn, escola i ciutat, constituïen un continu físic i educatiu. La ciutat va avançar-se els anys deu i vint en fer allò que els anys trenta fou admès ja per tota l'escola pública i que fins els anys seixanta no començà a recuperar-se en el clos d'algunes escoles, per oferir models ja plenament difosos ara, encara que no practicats arreu; models de visites a institucions culturals primer, i després laborals, ciutadanes en general, tot fent-les servir d'exemple o d'instrument per complementar el curriculum, i models decididament de coneixement de la ciutat, com un tema amb entitat pròpia. Un pas més endavant el donem ara proposant una sistematització del coneixement de Barcelona, des de l'Escala Bressol fins al terme de l'escola secundària, del naixement a la majoria d'edat, una sistematització sistemàticament encreuada amb el currículum escolar. Els equips d'escola de la ciutat trobaran en aquesta carpeta una proposta en la qual mestres i especialistes han actuat de trama i ordit: la trama, ben tramada, de les edats, les possibilitats, els interessos del nen i l'ordit, ben ordit, de l'estudi interdisciplinar d'aquesta realitat plural i canviant, viva, que és Barcelona. I més encara, encara que no ho diguem aquí, el teixit ha estat fet en el teler d'una concepció de Barcelona com a ciutat educadora, una concepció de l'educació segons la qual, avui el nen s'educa en la vida escolar i en la vida ciutadana, i que els educadors som responsables del que el nen extreu dels dos mares. Però tot i estar cofois de poder-vos oferir aquesta carpeta amb aquest treball que vol ser orientador i sobretot estimulador del vostre, estem també segurs que el temps, i especialment els propers anys, faran curt aquest treball. Són els mestres que dia a dia viuran i faran viure als seus nens, la grandiosa i vertiginosa transformació de la ciutat, els únics que poden, i per tant deuen posar cada dia al dia el coneixement de Barcelona des de l'Escola, mentres la viuen com a Ciutat Educadora. La carpeta que tenim a les mans és senzillament, una invitació al treball; aviat en vindran d'altres, i voldríem que aviat també, l'intercanvi d'aquest treball que ens plantejarem permetés una invitació, feta entre tots, a la festa de celebrar com cada any la nostra escola coneix i estima millor la seva ciutat. Marta Mata i Garriga novembre 1988 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4088 Title A name given to the resource Paraules presentació del Programa "Barcelona a l'escola" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Mata, Marta, 1926-2006 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Escola ciutadana Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Joventut Societat Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1183/19890222d_00323.pdf 9b09d92750064102d0e310aae5bf7e60 PDF Text Text INTERVENCIO DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA, EN LA SESSIO PLENARIA DEL DIA 22/2/89 Molt Honorable Sr. President del Parlament. Per al.lusions. I lamentant haver-ho de fer, perquè a les 12 a l'Ajuntament de Barcelona m'esperava el Vice-Lehendakari d'Euskadi -avui present a Barcelona-. En tot cas em temia que succeís això que ha succeït. M'he quedat i vull contestar dient el següent: El senyor President de la Generalitat tindrà una resposta complida i complefta a les seves al.lusions d'avui amb una carta que jo li faré. No vull contribuir ni a agreujar é--debat que ja, • de per sí, ho és molt; ni a-agr-euja-r confusió -crec que ell ho ha vulgut- a la confusió Senyor President no defugi el debat; ha tingut una pel.lació molt digna, molt fonamentada, molt profunda del l'Oposició, vostè ja ha tractat de contestar, cadascú farà judici. No tracti d'eludir la qüestió i dur-la cap a terrenys. interCap de el seu altres L'Alcalde de Barcelona té motius més que sobrats -i ara aquí tampoc voldríem entrar en un concurs d'al.lusions- per sentir-se moltes vegades dolgut, com el President de la Generalitat, com molts dels membres de la classe política)f Wno per al.lusions, sinó per acusacions directes que es fan a la seva persona, a la seva família, als seus companys i no utilitza ell directament, personalment, el Ple de l'Ajuntament o un mitjà públic de l'Ajuntament de Barcelona per acusar aquells que l'acusen d'empastifar ni la seva persona, ni la seva família, ni el seu país. El senyor President tindrà resposta a les al.lusions que ha fet. L.es'2 tindrà en privat, llarga i extensa -vull dir-li que aquesta resposta estava preparada per ésser enviada i que pel consell d'un bon amic (ho és del President de la Generalitat i de mi mateix), no va ésser enviada, però ho serà immediatament-. Repeteixo, senyor President: no tracti -lamento que ho hagi tractat- d'adreçar el Debat cap a un terreny i cap a unes persones que no són les que l'havien de protagonitzar; el protagonista és vostè, es l'interpel.lat i el protagonista és el senyor Obiols, que és l'interpel.lant. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4089 Title A name given to the resource Intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Diputat al Parlament de Catalunya, en la sessió plenària del dia 22-02-89 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Govern Acció política Pujol, Jordi, 1930- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1184/19890222d_00324.pdf cd3978985bc1c74e540fa357fa84109f PDF Text Text Paraules de l'Exmc. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, en la clausura de l'acte de lliurament del premi internacional ALFONSO COMíN Saló de Cent, 22 de febrer de 1989 �^ bó2 U l ` ft t-ItiAk 62, A ,► (^^ C^C^^ °^^` ^ (.1.<//ç SR. ZUHAIR AL-ASSI, MA. LLUÏSA OLIVERAS, AUTORITATS I MEMBRES DEL JURAT: PREMIAR TOT UN POBLE TÉ SEMPRE UNA PREGONA SIGNIFICACIó. VOL DIR QUE LES RAONS QUE JUSTIFIQUEN EL PREMI I LA CAUSA QUE D'AQUESTA MANERA S'ENALTEIX, SóN UNES RAONS I UNA CAUSA COMPARTITS PER MOLTA GENT. ES DIU SOVINT QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT. PER AIXò, AVUI ES POT AFIRMAR QUE BARCELONA SE SENT ORGULLOSA D'ACOLLIR EL LLIURAMENT D'AQUEST PREMI, PERQUè TINC LA CONVICCIó QUE MOLTA GENT D'AQUESTA CIUTAT COMPARTEIX LES RAONS I LA CAUSA QUE HAN ESTAT PREMIATS. UNA VEGADA MÉS L'ALFONS COMíN HAURá ESTABLERT UN PONT ENTRE LA GENT. COM A ALCALDE EM COMMOU ESPECIALMENT QUE REPRESENTI AQUí LA CAUSA DEL POBLE DE PALESTINA LA PERSONALITAT EXTRAORDINàRIA D'UN HOME QUE HA LLUITAT I SOFERT DES DEL LLOC I LA CONDICIó D'ALCALDE. S'AIXECA LA SESSIÓ. I,' 1-„O\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4090 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, en la clausura de l'acte de lliurament del Premi Internacional Alfons Comín al Sr. Bassam El-Shakah Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pau al Mediterrani. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Acció política Skakaa, Bassam Palestina Alcaldes Nablús Description An account of the resource Notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1185/19890228d_00325.pdf 5934efa2c0768732d1720f07891fc069 PDF Text Text NOTES PER LA INTERVENCIO DEL SENYOR ALCALDE A LA SESSIO DE SITGES DEL DIA 28-2-89 1. Des de l'inici del mandat, amb la inauguració de les sessions de la Comissió Tècnica no havia tingut l'ocasió de fer una sessió de treball amb tots vosaltres. Això significa que tinc plena confiança en el treball que esteu fent i en els equips que hem constituït. Indubtablement, si no hi hagués aquesta confiança, la meva intervenció hauria estat molt més intensa, ja que el bon funcionament de l'Ajuntament és el mandat central que hem rebut dels ciutadans. 2. Gràcies a que estem aconseguint un Ajuntament més eficaç i eficient hem pogut posar en marxa amb tanta ambició, tants projectes que han de fer canviar aquesta ciutat i garantir una millor qualitat de vida dels seus ciutadans. En la primera etapa de l'Ajuntament democràtic l'objectiu era preservar la ciutat, garantir que no es degradés més. En una segona etapa vàrem poder iniciar la reconstrucció, no només física. Vàrem començar també a apropar l'Ajuntament als ciutadans. La descentralització és l'exemple més clar d'aquesta política. �-2- Ara ja podem pasar a l'etapa de recreació de la ciutat, de posicionar-la en millors condicions a Europa. Per això, no cal només la participació dels agents econòmics, polítics i socials. Cal que nosaltres siguem capaços de crear una organització viva que respongui a les exigències del canvi de ciutat i en sigui el seu dinamitzador principal. 3. Esteu tenint un debat intens i molt profund que només és possible quan una organització és dinàmica i té idees i capacitat d'acció. Una organització sense conflictes està morta. Veient l'esquema de la discusió, he de dir que mai no havia trobat una visió de conjunt tant àmplia, una capacitat tan evident de posar tots els problemes, tant polítics como econòmics i organitzatius, sobre la taula. Peró, a més, i això és el factor més positiu, hi ha una capacitat per aportar solucions als problemes. El sacseig organitzatiu que vàrem generar a l'inici de l'últim mandat, difícil de dur a terme des d'un punt de vista humà i personal era imprescindible per adaptar l'Ajuntament a les noves demandes de la ciutat i els ciutadans. Per a cada etapa cal trobar l'equip més idoni. �-3- El canvi ha portat una crisis d'adaptació i creixement, però la missió d'un equip de govern és preparar estratègies i accions de canvi. Per això és important la reunió d'avui ja que esteu enfocant les principals línies que vàrem pensar per aquest mandat. 4. La recreació de la ciutat a partir d'un Ajuntament d'esquerres significa que volem una Administració més a prop dels ciutadans, més al seu servei i més activa en la recerca de les solucions dels problemes. Una Administració que fomenti la participació del ciutadà, que generi un esperit col.lectiu de fer ciutat i que entengui la informació com signe de qualitat de vida. Una Administració que corregeixi els desequilibris socials i promogui al màxim la redistribució. Una Administració que vulgui fer una ciutat atractiva des de tots els punts de vista, base del desenvolupament econòmic i social i única garantia per a un creixament continuat i equilibrat per sobre de les eufòries o depressions monetàries, Una Administració que tingui un model físic del territori i garantitzi la connectivitat i l'equilibri entre tots els elements i alhora faci accessible la ciutat a tots els ciutadans. Una Administració que generi polítiques específiques en el camp dels serveis personals i que tingi en compte l'efecte social i econòmic dels mateixos. Que treballi por aportar la cultura als ciutadans i alhora es precoupi per les puntes de llança que faran �-4- atractiva la ciutat. Que garantitzi una política sanitària bàsica. Que es preocupi de definir polítiques educatives, esportives i socials, des d'un punt de vista global de la ciutat, més que intentant gestionar òrgans i dependències. Una Administració que tingui en compte que la gestió social no és un problema només d'objectius sinó també d'eficiència. Que els costos dels serveis tenen una importància política. 5. Per aconseguir aquests objectius bàsics en una etapa de creixement de la ciutat, en una etapa d'il.lusió col.lectiva en la que els Jocs Olímpics en són la manifestació més evident i en la que trobem molta col.laboració ciutadana en totes les propostes, des de la neteja de les façanes al pla estratègic, cal aprofundir la transformació municipal. Cal posar instruments per fer cada vegada una política més àmplia sobre tots els aspectes que afecten a la ciutat i garantir alhora, la gestió més eficaç dels serveis que tenim. Els que esteu al centre de l'Administració municipal heu observat amb reticència la creació d'òrgans funcionals independents que poc a poc s'han anat incrementant. S'ha de dir que és una línia tendencial positiva, que l'Ajuntament té diversos braços i que tots són Administració municipal. �-5- Per això es fa necessari clarificar les condicions organitzatives i les condicions operatives. Assegurar que el control polític és global i que no hi han accions contradictòries. Probablement cal canviar els Consells d'Administració i garantir un control global de les empreses i instituts. També cal verificar les possibles diferències de tracte econòmic i organitzatiu que s'han generat i que afecten els que quedeu a l'Ajuntament central. Estan treballant en això. A vegades és més fàcil medir l'eficiència i la capacitat de producció que la eficàcia i direcció de polítiques. Una de les línies del Pla Estratègic Municipal aborda la transformació de l'Ajuntament. Es una línia a impulsar en la que convé que hi participen per anar gestionant el canvi des d'una Administració burocràtica a un altra basada en l'elaboració i aplicació de polítiques i simultàniament, gestora, amb eficiència, dels òrgans que depenen d'ella. 6. El programa electoral pel present quatrienni abordava cinc objectius: Una ciutat per a la gent, més benestar per els ciutadans, qualitat de vida moderna, el rellançament de l'economia com motor de la ciutat ï una administració més a prop �-6- del ciutadà. Algunes d'aquestes accions són responsabilitat única de l'Ajuntament i les estem tirant endavant emprant tots els mitjans al nostre abast i cercant la col.laboració econòmica de les altres Administracions, incloses les europees, i, per què no, del sector privat. D'altres impliquen directament una activa cooperació públicoprivada i la complicitat dels ciutadans. Instrumentar la cooperació público-privada comporta definir clarament els seus límits i les garanties per als ciutadans. Creiem que fins ara és un treball ben fet, però que en alguns cassos s'ha interpretat com un afavoriment dels interesos econòmics. Es, potser, una conseqüència inevitable de l'èmfasi que s'ha posat en el rellançament eonòmic. La creació de llocs de treball ha de ser prioritària per a qualsevol Ajuntament d'esquerres. Cal afirmar, però, que el nostre principal dèficit és encara la comunicació i la participació dels ciutadans en el projecte de ciutat. Reforçar la descentralització, millorar els serveis públics, canviar les relacions amb el ciutadà, portar polítiques especifiques en aquest camp són reptes que encara hem de superar. D'això en tenim la responsabilitat els polítics però també vosaltres. �-7- 7. El gran procés que queda pendent és el de la definició de Barcelona, el seu àmbit territorial real, de la seva financiació i de les relacions amb el govern de la Generalitat, el govern Central i l'Europa de les ciutats que s'estan creant. Hem posat les esperances en que la Carta Municipal, consensuada, permeterà resoldre la base de molts d'aquests temes ja que ha de propocionar: a) Un nou marc polític, jurídic i administratiu que doni major autonomia a l'Ajuntament. b) Una nova organització política institucional que, canviant procés electoral, asseguri més participació ciutadana. c) Un nou marc de financiació, més coherent amb els altres models financers i públics que, garantint els principis d'autonomia local i suficiència financera, tendeixi al 25/25/50 que creiem just. d) La capacitat de gestió i planificació de la Barcelona real de 4 milions d'habitants, qüestió considerada primordial per tothom i el gran dèficit polític i institucional, d'avui. La Carta Municipal i el seu desenvolupament s'enfronten a una voluntat del govern de la Generalitat en la que els seus models són molt diferents dels nostres: El pla Metropolitá que s'està �-8- fent a esquenes nostres, els problemes amb els Jocs Olimpics, la no participació al Pla Estratègic, l'impuls per fer a Perpinya la zona central de la Euro regió nord-mediterrània, etc., posen en evidència les dificultats que hem de superar per imposar, no tant la nostra línia política, com l'estricta racionalitat. 8. Parlar amb vosaltres de la Casa Gran i els seus grans objectius, quan ja estem propers a la meitat del mandat, també comporta parlar i preparar les eleccions de 1991. Les enquestes actuals són molt favorables, la ciutat reconeix els nostre esforç i el valora, per tant estem optimistes. Però cal que sapiguem explicar el que hem fet, perquè ho hem fet i com ho fem, i també el que no hem fet i perquè. Què deixarem per l'endema dels Jocs i com hem escollit les prioritats. Cal deixar clar que la nostre política és responsable, eficient i afavoridora del benestar de tots els ciutadans. Només posant en marxa algunes coses de les que s'han dit avui, haurem provocat suficients canvis com per que d'aqui a poc temps estiguem en condicions d'orientar el futur amb una perspectiva àmplia i fermament optimista. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4091 Title A name given to the resource Notes per la intervenció del Sr. Alcalde a la sessió de Sitges. Reunió de Coordinadors de l'Ajuntament Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Benestar Social Barcelona Acció política Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1186/19890302d_00328.pdf 46c8378d780e687594b7ca63fd9023cf PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, AMB MOTIU DE LA INAUGURACIÓ DEL CONGRÉS SOBRE " L'EUROPA DELS CIUTADANS ". Saló de Cent, 2 de març de 1989 �2 (MENCIó A LES AUTORITATS PRESENTS. PENDENT L'ORDENACIÓ PROTOCOL.LáRIA) UNA VEGADA MÉS, BARCELONA TÉ L'OPORTUNITAT DE MOSTRAR EL SEU COMPROMÍS EUROPEISTA. VOLDRIA EXPRESSAR LA DOBLE SATISFACCIÓ QUE SENTO PEL FET QUE BARCELONA SIGUI LA SEU DEL CONGRÉS DEL MOVIMENT EUROPEU SOBRE L'EUROPA DELS CIUTADANS I QUE L'ACTE D'INAUGURACIó SOLEMNE SE CELEBRI EN EL SALÓ DE CENT DE LA CIUTAT. AQUEST SALó, BRESSOL DE LA DEMOCRàCIA EUROPEA, HA SIMBOLITZAT I SIMBOLITZA, COMENÇANT PEL SEU PROPI NOM, L'ESFORÇ DELS REPRESENTANTS DE MUNICIPIS DIVERSOS A ENTENDRE'S, COMPROMETRE'S I ACTUAR COM A COL.LECTIVITAT MÉS ENLLà D'UN MUNICIPI ESTRICTE, COM UNA GRAN �3 COMUNITAT DE CIUTADANS. EN EL PASSAT RECENT D'EUROPA, QUAN CALIA SUPERAR LES CONSEQÜèNCIES DRàMATIQUES D'UNA GUERRA FRATICIDA, LES CIUTATS VAN ACOMPLIR UNA FUNCIÓ DE PRIMER ORDRE EN LA RECONCILIACIÓ DELS EUROPEUS. LES CIUTATS SóN A EUROPA UNA REFERèNCIA CULTURAL I HISTÒRICA COMUNA. PENSEM EN CASOS CONCRETS. PARÍS, LONDRES, PRAGA, BUDAPEST, VIENA... BARCELONA I MADRID, TAMBÉ. SóN CIUTATS QUE HAN VISCUT EPISODIS TRAUMàTICS I TRàGICS EN LA SEVA HISTòRIA RECENT I NO SÓN AVUI UNA REFERéNCIA DE DIVISIó NI CONFRONTACIó. LES CIUTATS , AQUESTES QUE HE ESMENTAT I TANTES D'ALTRES, -DE MÉS PETITES COM VENèCIA O FLORèNCIA, MUNICH, LA HAIA O EDIMBURG - FORMEN PART D'UN PATRIMONI CULTURAL I HISTÒRIC COMÚ DELS EUROPEUS, DELS CIUTADANS EUROPEUS. �4 LES RELACIONS ENTRE CIUTATS, ELS AGERMANAMENTS, EL MOVIMENT REPRESENTAT PEL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA TENEN MOLT A VEURE, PRIMER, AMB LA SUPERACIÓ DEL MUTU DESCONEIXEMENT CIUTADà I, DESPRÉS, AMB LA CREACIÓ D'UN CLIMA DE CONFIANÇA I DE CONTACTES ESTRETS ENTRE CIUTATS, QUE SóN LES BASES MÉS SòLIDES DE LA INTEGRACIÓ EUROPEA. HI HA UNA FRASE D'EDOUARD HERRIOT, PENSADA SEGURAMENT DES DE LA SEVA DENSA EXPERIèNCIA COM A HOME D'ESTAT I COM A ALCALDE -¡FOU CINQUANTA ANYS ALCALDE DE LIó!-, QUE RECULL MILLOR QUE NO PAS UNA LLARGA DISQUISICIó, ALLò QUE SIGNIFIQUEN LES CIUTATS: "TOT OPOSA ELS ESTATS, TOT ENS UNEIX EN LES CIUTATS". LES CIUTATS SÓN SUPRANACIONALS PER DEFINICIó. NO TENEN FRONTERES. SÓN UN LLOC DE TROBADA I DE CONVIVèNCIA. I EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. UN SISTEMA QUE JA FUNCIONA COM A ESPAI SENSE FRONTERES, I UNA APORTACIÓ GENUÏNA DE LES CIUTATS A LA INTEGRACIÓ EUROPEA. �5 EN EL MOMENT ACTUAL, DAVANT LA PROXIMITAT DEL MERCAT UNITARI PREVIST A L'ACTA UNICA I EN LA PERSPECTIVA DE LA UNIó POLÍTICA EUROPEA, TAN NECESSàRIA COM URGENT, LES CIUTATS PODEN SITUAR-SE NOVAMENT A L'AVANTGUARDA DEL PROCÉS. PER A ACONSEGUIR LA MOBILITZACIó DE L'OPINIó PüBLICA I LA PARTICIPACIÓ DELS CIUTADANS EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA, QUE EL PARLAMENT EUROPEU RECLAMA AMB INSISTèNCIA, ESPECIALMENT EN LA SEVA RESOLUCIÓ DE 17 DE JUNY DE 1987 SOBRE L'ESTRATèGIA DEL PARLAMENT RESPECTE A LA UNIÓ EUROPEA, ES FA IMPRESCINDIBLE QUE LES CIUTATS CRIDIN ELS SEU CIUTADANS A PARTICIPAR. I AIXò ELS PUC ASSEGURAR QUE ESTà GARANTIT PERQUè LES CIUTATS HAN FET D'EUROPA WEVA,LAICAUSA. ¡NO PODIA SER D'ALTRA MANERA EN EL CONTINENT URBà PER EXCEL.LèNCIA!. �CORRESPON A LES CIUTATS EXPERIMENTAR LES PRIMERES PASSES DE L'ESPAI POLÍTIC EUROPEU SENSE FRONTERES. EM REFEREIXO AL FET ENORMEMENT SIGNIFICATIU QUE 5 MILIONS ■„ D'EUROPEUS--PUGUIN VOTAR EN LES ELECCIONS MUNICIPALS DELS PAÏSOS ON RESIDEIXEN. BARCELONA ESTà DISPOSADA A ASSUMIR LES SEVES RESPONSABILITATS EUROPEES EN TOTS ELS ORDRES. RECENTMENT HE TINGUT L'OPORTUNITAT DE MANIFESTAR AL PRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU I AL PRESIDENT DE L'ASSEMBLEA PARLAMENTáRIA DEL CONSELL D'EUROPA, I AVUI HO REPETEIXO AQUÍ, EN AQUEST ACTE DEL MOVIMENT EUROPEU, QUE EL 1992, AMB MOTIU DELS JOCS OLIMPICS, BARCELONA / cc:7j- SERà LA PORTA D'EUROPA OBERTA AL MóN. RES NO EM COMPLAURIA TANT COM QUE EL MóN POGUÉS PERCEBRETPAVÉS DE BARCELONA LA COMUNA IDENTITAT EUROPEA.,,,v AQUEST ÉS UN DELS REPTES QUE TENIM PLANTEJATS AMB VISTES A L'ESFORÇ CULTURAL QUE VOLEM FER ENTORN DE LA GRAN CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS. A /6- 5' IN �7 VOLDRIA - I AIXí HO VAIG MANIFESTAR RECENTMENT AL PRIMER MINISTRE FRANCéS - QUE LA CIUTAT D'ALBERTVILLE S'UNíS A BARCELONA EN AQUEST PROJECTE I ENS AGRADARIA DISPOSAR DEL SUPORT GENERÓS I ENTUSIASTA DE LES COMUNITATS PER A FER-LO REALITAT. DURANT AQUEST ANY DONAREM UNA PRIORITAT ABSOLUTA, DESTACADA, OSTENSIBLE, A L'APROFUNDIMENT DE LES RELACIONS AMB EUROPA. SÓN RELACIONS QUE BARCELONA HA CULTIVAT DE MANERA EXTENSA I APASSIONADA EN ELS ANYS MÉS RECENTS. AMB MOLTES CIUTATS I INSTITUCIONS EUROPEES, BARCELONA, HI Té UNA RELACIó CONSTANT. I VOLEM QUE AQUEST CERCLE ES MANTINGUI I CREIXI MéS ENCARA. PERò VOLEM FER TAMBé UN CANVI QUALITATIU PER APROFITAR UNA CONJUNTURA MARCADA PER DOS ELEMENTS TAN DESTACATS COM SóN: - LA PRESIDèNCIA ESPANYOLA DE LES COMUNITATS DURANT EL PRIMER SEMESTRE D'ENGUANY. �8 - LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU QUE SE CELEBRAN EL MES DE JUNY QUE VE. EN EL CAS CONCRET DE BARCELONA, ES PRODUEIX, A MÉS, LA CIRCUMSTàNCIA, POTSER MENOR PERÒ SIMBÒLICA, DE L'ESTABLIMENT DE LA DELEGACIÓ INFORMATIVA DE LES COMUNITATS. SOM PLENAMENT CONSCIENTS DE LES LIMITACIONS QUE POT TENIR L'ACTUACIÓ D'UNA CIUTAT EN L'àMBIT DE LES RELACIONS INTERNACIONALS. PERò AQUEST PRAGMATISME QUE EXERCIREM SERà UN PRAGMATISME REALISTA, NO UN PRAGMATISME PESSIMISTA. EL ROL QUE NOSALTRES VEIEM QUE LES CIUTATS ESTAN COMENÇANT A JUGAR EN LES RELACIONS INTERNACIONALS NO L'INTERPRETEM EN CLAU DE CONFRONTACIÓ AMB EL QUE TRADICIONALMENT HAN JUGAT ELS ESTATS. HO VEIEM, MÉS AVIAT, COM UNA APORTACIÓ COMPLEMENTàRIA. éS UN PAPER QUE TÉ UN INICI DE TEORIA I QUE S'ANALITZA COM A PARAL.LEL AL QUE HAN COMENÇAT A DESPLEGAR LES GRANS MULTINACIONALS EN L'ESCENA INTERNACIONAL. �9 éS UNA ESCENARI MÉS FLUïD EN EL QUE LES CIUTATS PODEN REPRESENTAR LA GARANTIA DEL CONTROL PÚBLIC, LA GARANTIA DEL CONTROL CIUTADà. DONCS BÉ, EN AQUEST NOU PANORAMA QUE S'ENDEVINA, BARCELONA APOSTA PER UN PAPER EQUILIBRADOR, RESPONSABLE, MODERADOR DE LES CIUTATS. éS UN PAPER QUE NOMéS LES CIUTATS PODEN FER A EUROPA, EL CONTINENT URBà PER EXCEL.LèNCIA. BARCELONA ES PROPOSA EN AQUEST ANY 1989 DONAR PASSES CONCRETES PER ACONSEGUIR UNS OBJECTIUS DEFINITS I POSSIBLES DE MOVILITZACIó CIUTADANA I EUROPEA. - POSARà EN MARXA LES ACCIONS NECESSàRIES PER A QUE ELS JOCS DE 1992 SIGUIN ELS JOCS D'EUROPA EN LíNIA AMB LA DECLARACIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU I D'ACORD AMB LA VOCACIÓ EUROPEA DE LA CIUTAT. �10 - L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ASSUMEIX EL COMPROMÍS DE FOMENTAR L'INTERéS I LA PARTICIPACIó DELS SEUS CIUTADANS EN LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU QUE SE CELEBREN EL MES DE JUNY D'ENGUANY. - BARCELONA CONDUIRà LES SEVES RELACIONS AMB LES GRANS CIUTATS EUROPEES CAP A L'OBJECTIU DE CONSTITUIR UN "LOBBY" QUE FOMENTI UNA MAJOR PARTICIPACIó DE LES CIUTATS EN LA CONSTRUCCIÓ D'EUROPA I UNA MAJOR ATENCIÓ DE LES COMUNITATS ALS PROBLEMES URBANS. - BARCELONA PROPOSARá, CONJUNTAMENT AMB ALTRES GRANS CIUTATS EUROPEES, QUE LES COMUNITATS ESTABLEIXIN UNS STANDARDS DE QUALITAT DE VIDA URBANA, MESURABLES I COMPARABLES. - BARCELONA PROPOSARà TAMBÉ A LES ALTRES CIUTATS EUROPEES I ESPECIALMENT AMB OCASIÓ DE LA REUNIÓ EUROCIUTATS QUE S'HA DE CELEBRAR EL MES QUE VE, UNA �11 MAJOR ATENCIÓ DE LES COMUNITATS AL MANTENIMENT I LA REHABILITACIó DELS CENTRES HISTòRICS DE LES CIUTATS EUROPEES QUE SÓN UNA DE LES BASES FONAMENTALS DE LA IDENTITAT CONTINENTAL. - DEMANAREM IGUALMENT UNA MAJOR ATENCIÓ AL PROBLEMA DE LES BOSSES DE POBRESA URBANES QUE SóN ACTUALMENT UN FENòMEN DE SIGNIFICACIó GENERAL. - FINALMENT, BARCELONA DONARà SUPORT A LES FÓRMULES IMAGINATIVES, QUE S'HAN COMENÇAT A ARTICULAR EN ALGUNS PAÏSOS EUROPEUS, PER REGULAR EL COMPROMíS ENTRE ELS ESTATS I LES SEVES GRANS CIUTATS. EM REFEREIXO A FÓRMULES PRÒXIMES A LA IDEA DELS CONTRACTES-PROGRAMA O ELS PROTOCOLS D'ENTESA QUE GARANTEIXIN LA RACIONALITZACIÓ DEL SUPORT ESTATAL A LES GRANS CIUTATS EN UN CONTEXT TEMPORAL CONCRET. �12 SUGGEREIXO AQUESTES IDEES AMB L'ESPERANÇA, AMB LA CONVIfNCIó QUE VOSTèS LES TINDRAN PRESENTS I HI REFLEXIONARAN DURANT AQUESTS DIES. SÉ QUE L'APORTACIÓ DE BARCELONA PER EUROPA COMPTARà AMB TOTA L'AUTORITAT DEL SEU SUPORT. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4092 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, amb motiu de la Inauguració del Congrés sobre "L'Europa dels ciutadans" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Co| laboracions amb altres ciutats europees en construir un lobby. Qualitat de vida. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Unió Europea Acció política Barcelona Democràcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1187/19890310d_00330.pdf e50335bedac72424591deb5e0ab37516 PDF Text Text ,%1-`( no ,1 7.-* , ii Gkn Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, sobre "Deu anys d'Ajuntaments democràtics" al Casal de Pere Quart de Sabadell. Sabadell, 10 de març de 1989 �DEU ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRàTICS Considerades les característiques de la conferència, que té lloc en el marc de la "Conferència de Política Municipal" del PSC però que serà oberta al públic, s'ha optat per un sistema de fitxes que responguin a tres qüestions: 1.- QUè VAN SIGNIFICAR ? 2.- QUé S'HA ACONSEGUIT ? 3.- QUé QUEDA PENDENT ? �FITXA 1 QUè VAN SIGNIFICAR ? Només fa 10 anys que tenim Ajuntaments democràtics. La intensitat dels canvis que s'han produït respecte a la situació anterior fa que sembli que hagi passat molt més temps des d'aquell 3 d'abril de 1979, en que se celebraren les primeres eleccions democràtiques municipals després de 45 anys. La celebració d quelles eleccions va representar la culminació d'una de les aspiracions programàtiques més sentides de l'oposició antifranquista, que s'havia manifestat especialment combativa a favor de la reivindicació d'Ajuntaments democràtics. A Catalunya "Volem l'Estatut" i "Volem Ajuntaments democràtics" anavem plegats i simbolitzaven l'anhel popular de les llibertats públiques. �1.1 Val la pena recordar que hi havia veus - algunes molt qualificades - que demanaven demanavi una inversió dels termes del procés: democratitzaí primer els Ajuntaments i procedir després a la democratització de la resta del sistema. En no fer-se així, els Ajuntaments han patit una supeditació a les necessitats derivades de la renovació de les altres instàncies, sobretot pel que fa a l'estructura autonómica que calla muntar pega a pega. També, -ho estem començant a patir ara-, el sistema municipal es va veure condicionat per la tranferència del model parlamentari de l'Estat als consells plenaris municipals. Es pot dir que els Ajuntaments encara arrosseguen un retard. La mateixa Constitució del 78 peca d'una certa indefinició sobre el carácter de l'autonomia municipal reconeguda a l'article 137. El debat constitucional s obre els Ajuntaments va quedar esmorteït per la discussió aleshores més punyent sobre l'organització autonòmica de l'Estat. �1.2 La llei de 1985 reguladora de les Bases del Règim Local palia en bona part la indefinició precedent . Però, val a dir que tindrà molta importància per a concretar la voluntat municipalista l'esperit - restrictiu o obert- amb què sigui interpretada tota la normativa de règim local, tant des de la instància autonòmica com des de l'estatal. Quan el 18 d'abril de 1989 els Consistoris de tots els Ajuntaments d'Espanya van prendre possessió, què es trobaren els nous qoverns locals ? - Una administració desmoralitzada. - Una gran migradesa de recursos. c - Uns dèficits escandalosos d'equipaments i serveis. - Un moviment popular reivindicatiu fortament implantat a molts barris i pobles. - Unes grans expectatives davant les millores ¿^ que s'esperaven del canvi democràtic als Ajuntaments. �1.3 Convé recordar la situació i l'ambient d'aquell moment prodigiós ,per a valorar degudament el que s'ha fet i fins on hem arribat. Potser un dels aspectes del canvi democràtic municipal més significatius - i que s'oblida amb freqüència - és que va comportar la creació d'una nova classe política per a proveir els càrrecs electes i els tècnics de prop de 1.000 municipis a Catalunya. Això representa uns 8.000 regidors i un nombre de càrrecs polítics i tècnics que no deu baixar dels 3.000. Després de les renovacions que hi ha hagut en les tres legislatures que portem, pot afirmar-se que el personal que ha passat pels Ajuntaments ja és i¡ El resultat ha estat proporcionalment important. francament positiu tan en honorabilitat pública com en capacitat professional. Els Ajuntaments estan servint de veritables escoles-tallers en la formació de la classe política del país. ^^ /Ara (2-1 ,t‘ V U c) \1 �FITXA 2 QUè S'HA ACONSEGUIT ? En el pla polític és indubtable que el funcionament notable dels Ajuntaments ha facilitat l'estabilitat del sistema i ha ajudat a la implantació sociològica de la democràcia. Ens podem imaginar els efectes provocadors que durant la crisi de 1981, per exemple, hagués tingut una situació generalitzada de desgavell municipal. I ningú no pot negar l'aportació municipal a la implantació de la democràcia i a la mateixa consolidació del sistema autonòmic. Els Ajuntaments han actuat de rera•uaa segura. S'ha pogut treballar en la construcció de l'edifici autonòmic i en la democratització de les institucions, perquè mentrestant els Ajuntaments asseguraven el govern del territori. Aquest és el gran servei que els Ajuntaments han prestat a la democratització del país. Servei que ha quedat sovint difuminat per altres protagonistes. �2.1 S'hauria de fer justícia històrica als Ajuntaments i reconèixer-los el r l que han tingut en moments difícils. Els actes del Desè Aniversari ofereixen una bona oportunitat per fer-ho. S'ha fet recuperar la confiança a uns funcionaris que estaven desmotivats per anys de deixadesa política. Avui contem amb administracions locals legitimades i preparades, a les quals els ciutadans poden demanar el compliment de les seves funcions. Els ciutadans també han recuperat la confiança en la institució municipal, i s'ha establert una nova relació entre el ciutadà i l'Ajuntament, que és percebut com l'administració més pròxima, i respecte a la qual no se senten cohibits. El paisatge urbà de Catalunya s'ha modificat sensiblement, en uns llocs més que en d'altres, però en general els Ajuntaments democràtics han posat ordre urbanístic, i han fet els equipaments que l'espai físic i els recursos disponibles han permés. �2.2 També en general els Ajuntaments han fet un esforç de primera magnitud no solament per a assegurar i millorar els serveis a què estan obligats legalment, sinó també per a oferir serveis voluntaris de tot ordre (assistencials, educatius, esportius, culturals ...). ..----.--------------_._ Aquest esforç ha legitimat encara més els Ajuntaments davant l'opinió pública, que tot mostrantse exigent i a voltes crítica amb els Ajuntaments, es conscient de la precarietat dels mitjans i recursos municipals. S'ha establert una mena de complicitat positiva entre els Ajuntaments i els ciutadans, en el sentitque aquests aDreten però no escanyen i s'accepta que l'Ajuntament acabi actuant d'instància mediadora amb els poders estatal i autonòmic. (Allti,...ky �FITXA 3 QUé QUEDA PENDENT ? Molt. Però es podria dir que és normal que sigui així, per diverses raons: - El lloc que els Ajuntaments van ocupar en el procés global del canvi democràtic ha deixat endarrerits, conceptualment i pràcticament, alguns aspectes que interessen de manera substantiva els Ajuntaments. Per exemple: - La dotació amb recursos adequats . Els Ajuntaments continuen aspirant a un repartiment més equilibrat dels recursos públics globals, que tingui en compte el seu caràcter d'administració terminal sotmesa a la pressió ciutadana més immediata i directa. �3.1 Sembla raonable que s'incrementi progressivament la'partjcipació dels Ajuntaments 7 en els \^ ressuP ostos generals de l'Estat i en els de la Comunitat autònoma en base al principi, difícilment rebutjable, que diu que els recursos públics no són privatius de l'Administració que els recapta, sinó que estan destinats a la despesa en el nivell més adequat. ( Recordar que va ser l'Alcalde de Barcelona qui pel gener de 1986, amb motiu d'unes Jornades sobre Govern Local i Comunitats Autònomes, va proposar un joc de percentatges, 25-50-25, que tenia la virtud pedagògica de la simplicitat, i que ha fet fortuna. Ha estat ja recollit en les Resolucions del XXXI Congrés del PSOE). - La remodelació del mapa municipal. A tot Espanya, -a Catalunya tambées dóna un exagerat minifundisme municipal . A Catalunya hi ha 940 municipis en un territori i per una ^ �3.2 població que potser amb la meitat faria. Aquest minifundisme provoca, com a mínim, una doble distorsió. D'una banda, equipaments i serveis resulten insuficients per a una part de la població, i molt costosos per a l'economia pública els que se situen en les zones més fragmentades i menys poblades; resent i, d'altra banda, s'en l'exercici racional de democràcia representativa: un elevat nombre de municipis apleguen una petita part de la població, però han d'elegir un nombre important de regidors-. La normalització de la relació utonomia-Aluntament ------.-^____ Les Autonomies van néixer amb una voluntat direccions d'afirmació en totes que responia a una necessitat real, perquè l'organització autonòmica de l'Estat era una experiència nova en el panorama �3.3 polític dels espanyols. No era així en el cas de Catalunya on la memòria col.lectiva conservava ben viu el record de la Generalitat. Però també s'ha manifestat aquí una voluntat d'afirmació dels símbols i de defensa a ultrança d'unes competències enteses en un sentit rígid i, vegades, a obertament excloent de la cooperació amb els Ajuntaments. Això denota una actitud defensiva difícil d'entendre, perquè mai els Ajuntaments no han pretès suplantar o interferir l'àmbit de competències de instància superior que és la I la Generalitat. Ni volen ni poden. Les responsabilitats municipals ja són prou amples i immediates com per haver de cercar altres obligacions. La quotidianitat i la immediatesa fins i tot, la urgència de o, la �3.4 prestació dels serveis, són la característica que millor defineix el lloc dels Ajuntaments en l'atenció als ciutadans. Es hora, doncs, de normalitzar la relació Autonomia-Ajuntament. Aquesta normalització comporta el reconeixement i respecte de la funció política, institucional i administrativa dels Ajuntaments. En l'altra direcció aquest reconeixement i respecte ja hi són. No han faltat mai. Una manera de plasmar una nova relació entre l'Autonomia i l'Ajuntament, basada en la cooperació institucional i en el principi de la descentralització -que tantes vegades han al.legat les pròpies Autonomiesseria 1'asignació o delegació de competències als Ajuntaments per part de les Autonomies, acompanyades les �3.5 competències dels corresponents recursos. I només aquelles competències que puguin ser exercides millar pels Ajuntaments. ó del sistema electoral municipal. L'actual sistema proporcional obre les portes a una fragmentació relativament alta de la corporació local, i porta com a conseqüència la dificultat de formar majories que garantitzin la governabilitat per programes definits. Assenyalar les virtuts del model francès, que assegura majories clares en els governs locals. �Darrera consideració La década deis 80 haurà estat la década de les AutoiTomies l'edifici Potser calla que fos així. Construir autonómic ha significat un gir copernicà respecte a la situado anterior. Ha calgut per tant dedicar-hi temps, i energieá-én-abííndáncia. Ara el procés está pràcticament acabat - som a les portes d'un pacte autonòmic que l'acabarà del tot. Una altra cosa és que el funcionament del sistema autonòmic es vagi assimilant al deis Estats federals, i això requerirá també temps i mes energies, per?) sense la concentració absorvent de la fase anterior. Per això la década deis 90 podrá ser la década deis Ajuntaments. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4093 Title A name given to the resource Deu anys d'Ajuntaments democràtics / Conferència dins el marc de la Conferència de Política Municipal PSC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Discurs seguint tres punts: què va significar, què s'ha aconseguit, què queda pendent. Oposició antifranquista. Els ajuntaments encara arroseguen un retard. Urbanisme, promoció, 50/25/25. Remodelació del mapa municipal, normalització de la relació Autonomia - Ajuntament, anàlisi del sistema electoral municipal. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casal Pere Quart, Sabadell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Benestar Social Democràcia Dret constitucional Història Territoris Acció política Model social Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1188/19890314d_00331.pdf cac2c261a72c7d5823ce40588eb23830 PDF Text Text 14 DE MARÇ DE 1989 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR AL MÈRIT ARTÍSTIC AL SENYOR TETE MONTOLIU (SALÓ DE CRÒNIQUES) �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Direcció de Serveis de Difusió i Relacions Culturals NOTES PER A LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A TETE MONTOLIU (Es va concedir el 18-3-83) - Neix a Barcelona el 23 de març de 1933. - Es forná amb el seu pare, que fou fundador del grup Montoliu Jazz i amb Daniá Cots. - Estudia a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Don Byas (1945-1947). - Formá part del grup barceloní Latin Quartet i el 1958 actua en el Festival Internacional de Jazz a Cannes. - Dedicat exclusivament al Jazz ha assolit categoria internacional. - Actuacions als Festivals de Jazz de Berlin i de Baden-Baden i a molts països d'Europa amb d'altres figures internacionals. - Ha folmat tercet anb el contrabaixista Peter Trunk i el bateria Al Heath. - 1966 participá en el I Festival Internacional de Jazz. - Arreu del mon s'el coneix can "Tete, the Catalan piano player". - L'Enciclopedia del Jazz de Leonard Feather que és la referéncia més important en el món del jazz, dedica un detallat estudi de la seva perso- nalitat, de la que destaca la creativitat quan actua can a solista i la facultat d'adaptació a qualsevol estil, quan ho fa amb altres músics. - 1988 Premi Ciutat de Barcelona "Al conjunt de la seva obra a Barcelona i a l'ámbit internacional". �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Dírecció de Serveis de Difusió Relacions Culturals MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT, MÈRIT ARTÍSTIC A 1LIE MONTOLIU Quan Tete Montoliu s'asseu al piano, en fa sortir una melodia que anmonitza amb una rara perfecció la tristesa í el vigor, l'elegáncia de la fauna i el joc de la descoberta, sempre és nou i sempre es fa escoltar. És una d'aquelles persones per les que la música és l'expressió real deis seus sentiments escoltant-lo, un s'adona no tan sois de la qualitat dels sentiments que expressa sinó també de la seva capacitat de creació d'un llenguatge musical que arriba al més profond del ser humá. El Jazz és el crit que unifica l'ánima i el cos i Tete Montoliu d'aquest crit en fa una autentica obra d'art. �Ajuntament de Barcelona Àrea de Cultura Direcció de Serveis de Difusió i Relacions Culturals NOTES MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A rtah MONTOLIU L'any 1955, Tete Montoliu coneix a Lionel Hampton que, desprès d'escoltar -lo el va contractar per a la seva orquestra i comença així una serie de concerts per Europa d'un mes de duració. Amb ell grava el disc "Flamenco jazz". L'any 1961 és convidat al Festival de Jazz de Berlin i s'integra en els European All Stars, un grup format per els milors solistes de cada pais, dona una serie de concerts i grava un disc a Alemanya. - Pianista de Jambore on comparteix música amb Lee Konitz, Stephanne Grappelli, Dusko Gojkovitch, Ornette Coleman, Lucky Thompson, Perry Robinson, Chuck Israels o Peanuts Holland. - Pianista resident al club Blue Note de Berlin, i Montmatre Jazzhus de Copenhague. - Toca amb Dexter Gordon, Johnny Griffin, NHOP, Archie Shepp, Kenny Dorham, Don Cherry, Roland Kirk, Benny Golson, Ben Webster, etc. - 1963 Forma part del Newport Jazz Festival en la seva gira europea. - 1967, la Cambra de Comerç espanyola l'inclueix a la Setmana de Barcelona a New York i d'un contracte per una sola nit va esdevenir contracte per a dos mesos i mig al Village Gate, un deis clubs de jazz de més prestigi als E.E.U.U. - Fa un .11arg recorregut per tot Espanya amb Joan Manuel Serrat. - Torna a ser pianista resident al club Domicilie de Munich on hi toca amb Art Farmer, Joe Henderson, Slide Hampton, Ponny Poindexter, etc. - 1974 signa un contracte en exclusiva amb la Casa Danesa SteepleChase, el primer disc dels quals es diu "Catalonian Fire". - Ha estat donant concerts a diverses ciutats japoneses, llargues temporades a Bélgica, Holanda, París i els Nadals, quan tornava a Barcelona feia les cèlebres sessions de jazz nadalenques a la Jazz Cava Terrassa, una costum que tenia fins que el club va tancar definitivament. - 1979 - Primer Palau de la Música Catalana tot sol. També en aquest any actua a la Biennal Musical de Zagreb, en el Ronnie Scott's londinense i torna als E.E.U.U. per un llarg recorregut que inclou el Festival de Monterrey i el mític Lighthouse de Hermosa Beach. En aquest viatge grava a dúo amb Chick Corea el disc "Lunch ín L.A." �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Direcció de Serveis de DifusiO Relacions Culturals - 1982 el Festival de jazz de Sant Sebastiá li fa un homenatge en el que participen Frank Foster, Frank Wess, Billy Mitchel, NHOP i Ed Thigpen. - La seva grabaciú supera els 70 discos. - En l'actualitat Tete Montliu está gravant una serie de 10 discos compactes per a la Casa Italiana Black Saint/Soul Note, considerada la més interessant casa discográfica de jazz fins i tot per a els crítics nor teamericans. amb el títol "The Music I like to play". En els ultims cinc anys Tete Montoliu és a la capçalera dels llistats de la revista norteamericana Down Beat, en les votacions deis crítics i del públic, entre tots els pianistes europeus, i és entre els cinc o sis internacionals. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4094 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte de lliurament d ela medalla d'or al mèrit artístic al senyor Tete Montoliu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Art Cultura Biografies Model social Montoliu, Tete, 1933-1997 Música Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1189/19890404d_00333.pdf af0ffa7057462aae47e80d1d49ec578a PDF Text Text Barcelona, 3 d'abril del 1989 (Guió P.M.) - Enhorabona per ser la la. Promoció El 1 er. Curs de Formació Bàsica ha estat constituit peres 750 joves, entre 14 i 22 anys d'edat, que durant 10 dissabtes han anat a classe. El COOB us agraeix el sacrifici. - Sou un exemple per la ciutat, per a tots. Ja heu començat la vostra preparació olímpica. Tots seguirem el vostre exemple. Tots ens hem de preparar, de formar, perquè Barcelona sigui la perfecta amfitriona i puguem organitzar els millors Jocs de la Història. - El vostre testimoni és un estímul. La joventut és portadora dels valors del ideal olímpic. generositat-solidaritat . esforç . sentiment cívic . il.lusió. - L'any 92 el món és fixarà amb nosaltres. Estem segurs, confiadament segurs, què el 92 ens sentirem satisfets dels nostres voluntaris. Vosaltres sou el nostre orgull. - Enhorabona. A ^f^.^c, r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4095 Title A name given to the resource Paraules d'enhorabona de l'Excm. Sr. Alcalde a la 1ª promoció de Voluntaris per la preparació del Jocs Olímpics '92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Voluntaris Barcelona Description An account of the resource Guió amb notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-04-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1190/19890412d_00334.pdf c1ab9846c24988b2c18defd2f54ad3b3 PDF Text Text A l tALDP A ACTE • (j.:OMMEWJACft:2, DEL B10EN1ENARí DL CA1.<11;:-J, Saló de Cent, 12 d'aoril de 49 �12/04 ö 11:20 W11 íZ ól ALLALDIA PKIMA LA INSTITUCIO MUNICIPAL, AL SEGLE XVIII 1 ALS NOSTRES D'ES 1 • - ' 47.; �3 SALUTACIó A LES AUTORITATS, I ASSISTENTS. L'ACTE D'AVUI VOL SER LA CLAUSURA DE LES CELEBRACIONS DEL BICENTENARI DE LA MORT DE CARLES III. SENTIT HISTóRIC DE LA CELEBRACI6 EL CENTRE D'AQUESTA COMMEMORACIó HA ESTAT L'EXPOSICIÓ INSTAL.LADA PRIMER AL PALAU VELÁZQUEZ DE MAUEIU eu$TERIORMENT AL PALAU DE PEDRALUS DE bARCELONA. ES TRACTA D'UNA MOSTRA CENTRADA EN L'ACCIÓ DE LA MONARQUIA ESPANYOLA DEL SEGLE XVIII I ESPECIALMENT EN L'OBRA DE CARLES III. EN ALLÒ QUE CONTE, L'EXPOSICIO ES PLENA DE SENTIT HISToRIC: DURANT UNS QUANTS DECENNIS DEL SET-CENS, LA INSTITUCló 'J'EUROPA EL MONáRQUICA ASSUMEIX ARREU REPTE DE LA MODERNITZAcio. AQUEST 4 �ESPERIT O RENOVACIÓ ES EL QUE CONEIXEM COM A DESPOTISME IL.LUSTRAT. EXPRESSA EL SEU NOM PARADOXAL SEU PERFECTAMENT EL CONTINGUT: CONSISTEIX EN UNA COMBINACIÓ ENTRE L'ABSOLUTISME, A PRACTICA MANTINGUT COM A COS DE DOCTRINA I PRINCIPALS, 1 LA RECERCA D'UNA NOVA EFICACIA I D'UNA NOVA LEGITIMACIó A TRAVÉS DELS PROGRAMES DEL RACIONALISME EMPIRIC. CARLES III VA SER UN REPRESENTANT DESTACAT D'AQUESTA CONCEPCIo DEL PODER, I HA ESTAT BEN JUST COMMEMORAR LA SEVA APORTACIÓ. SENS DUBTE, L'ACCIo DELS SEUS EQUIPS DE GOVERN ES VN FACTOR ESSENCIAL EN EL SEGLE XVIZIESPANY0L. oEspoTISME IL.LUbT.RAT I REVOLUCIO FRANCESA CARLES III MORIA A FlNALS DEL 1788 1 A COMENÇAMENT DE L'ANY SEGUENT ESCLATA LA REVOLUCIÓ ENS TROBEM, AVUI DONCS, A LA rktutvrtxA tIN1TRE DUES COMMEMORAcioNd BICeNTENáRIES TRANSCENDENTS. q0L-5--,r-D Q k) e-. si:5144 Nrt GL)S <(1.4,j- ney- • (-1/(:( c-ckycbo,ti 1,, lavoluc,,6 \\„_ \Dtit-ut tvir, c.,7t ( \i</ 14-4 Ant t-1– Ilk ó-DL75- c \90..„. /42n117 >( ( CA4 /?_/Ls r v Z-Sk Ful- 4 Á7 �/2:51 4 r z ò1 (t^^ ALt.:ALL);.a PtbM,,.A C`i-71 Utrf: GRAN PART DEL Que CELEBRAREN ENGUANY COM .NSE QU0NCIA DF LA REVOLUCIó FRANCESA, ÉS A DTR EI. Nt,: :':.:MENT DEL MON CONTEMPORANI, ;:12:: LA IL.LUSTRACIó: ÉS TAMBÉ HO ÉS, SOBRETOT, LA DELS DRETS DE L'HOME, SINTETITZADA DE DECLARACI MANERA DE:; .INIT1VA PER LA TRILOGIA IGOALTAT, LLIBERTA' 1 FRATERNITAT. ^ nA PARTIR DE 1789 ES PRODUEIX UN TRENCAMENT COMPLET AMB LA IDEA D'EVOLUCIó GRADUAL DE LA SOCIETAT DE L'ANTIC RÒGIM. L'ESCLAT REVOLUCIONARI POSA EN RELLEU LA PRECARIETAT DE LA. BIRILLANT AMALGAMA DEL DESPOTISME IL.LUSTRAT I EN FA IMPOSSIBLE LA CONTINUTAT. A PARTIR D'AQUELL MOMENT I PER MOLT DE TEMPS, LA MONARQUIA ABSOLUTA DEIXA DE SER CONDUCTORA DEL PROGRÉS COL.LECTIU. NOVES r'VMC:ES PASSARAN A PRIMER PLA, DONANT LLOC ALS SISTEMES CONSTITUCIONALS MODERNS. 4_' ^ ){ 3C �1! -!)4 ALC'ALI) i ,J,: Pkt,t^.tiA Do-uL t } (1 LA MONARQUIA ESPANYO:,;, EL CREIXEMENT C.A'1'AL.'-- I :'.EGENDA PERSISTENT ENS DIU QUE EL 1714 ' H.AVTA ESTTk,NCAT LA VIDA POLÍTICA DE CATALUNYA I CAE BARCELr'NA, ACLAPARADES PER LA MONARQUIA I PER L'ESTAT EMr }GENTS . /COM ACABEM DE SENTIR, c$-1X--N LA HISTORIA DEL SET -CENTS NO CONSISTEIX EN EL SOLILOQUI D'UNA MONARQUIA OMNIPRESENT. BEN AL CONTRARI, ES FETA DF DTàLEGS ENTRE MOLTS AGENTS HISTORICS D'UN PAIS ON PERSISTEIXEN ALTRES INSTITUCIONS VIVES: LES INSTITUCIONS LOCALS APORTEN A AQUEST DIáLEG UN SENTIT CONCRET DE LA REALITAT SOCIAL QUE SOVINT MANCAVA ALS GOVERNANTS IL.LUSTRATS. L'AFANY CATALá DE MODERNITZACIo I DE CREIXEMENT ÉS ELEMENT.,$ QUE FAl DEL DESPOTISME IL.LUSTRAT ESPANYOL ALGUNA COSA MÉS QUE UNA MODA POLITICA. LA SOCIETAT CATALANA ES UN BON INTERLOCUTOR DEL REI CARLES III I DELS SEUS MINISTRES; NO PAS PERQUe ES PLEGUI SERVILMENT A LA VOLUNTAT DELS GOVERNANTS, SINÓ PERWUó ELS CONFRONTA AMB LES NECESSITATS SUSCITADES PER UN CREIXEMENT AUTèNTIC. �11/04. t1Ei 11 '2;:s '13á1! (2 di ALC'ALUTA NkE:NiSA PES HISTORIC DEL MUNICIPI DE BARCELONA DUBT E , DURANT EL SEGLE XVII HI HAGUEREN CONN ONTACIONS DIRECTES ENTRE LA SOCIETAT CIVIL — EN EL SENTIT ANTI — INSTITUCIONAL QUE ES VOL DONAR SOVINT A AQUESTA EXPRESSIo- I LA MONARQUIA, AMB EL SEU DISSENY DE CENTRALITZACIó I DE CONTROL INSTITUCIONAL. PERO LA MAJOR PART DEL DIáLEG, LA MES FRUCTIFERA, ES VA CANALITZAR A TRAVÉS DE LES INSTITUCIONS POLITIQUES LOCALS. ALESHORES, COM TANTES VEGADES EN LA HISTORIA CONTEMPORaNIA, ELS AJUNTAMENTS TREIEN LA FORÇA POLITICA DE LA SEVA PROXIMITAT ALS CIUTADANS, ÉS A DIR, DE LA SEVA ESSENC1AL^ COMUNAL. EL MUNICIPI DE BARCELONA ÉS UNA ENTITAT POLITICA SUBSTANCIAL. HO ÉS PER TRADICIó HISTòRICA: EL CONSELL DE CENT. (EXCURS). HO ÉS, SOTA EL RéGIM BORBòNIC, PERQUe AIXi HO DETERMINA LA PUIXANÇA DE LA SOCIETAT BARCELONINA. LA TRADICIÓ MUNICIPALISTA SERA TAMBÉ • .Y �12r94 bti 11:2b li';51 1 !G tt í ALIALU l A F'kbC'iSA s PRINCIPAL PAL +.Y2.71'S, PER ELS ALJ LEG I S LkDOR S DE LES VERITABLES FUNDADORS DE CORTS DE L'ESTAT ESPANYO:_ MODERN, v^ CAL PAS RESSEGUIR DETALLADAMENT LA A ESPANYOLA DELS SEGLES X.IX 1 XX PER ADONAR-SE QUE QUL EL MUNICIPI DE BARCELONA H7 ÉS PRE PRESENT , EN PRIMERA L1NIA. EN DEFENSA DELS 1%l3?Mí5 LGli3?I2WCTIOIZALS e Mi La LpU I'I'A CONTRA L'EXCESSIVA CENTRALITZACIó. EN L'ARTICULACIO DE LA ( tsr24,t CATALUNYA CONTEMPORàNIA, VERITABLE PUNTA DE LLANÇA DEL PROGRES A ESPANYA: A PRINCIPIS DEL SEGLE XX, SERA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA QUI AGERMANARà \`4"47 L'ACCIÓ DELS GRANS MUNICIPIS ESPANYOLS EN LA PUGNA PER LA INSTAURACIÓ D'UNA VERITAf il POIdy CA LA FUNi Ió POL1'1 I r'A DELS MUN :1 t: L P1 L; A HORES D' AizA AFORTUNADAMENT SOM ► V _._ S DE SUPERAR LA IDEA NAPOLEòNICA SEGONS LA QUAL L'EXERCICI DEL PODER QUEDAVA RESERVAT AL VèRTEX DE L'ESTAT, I LA 10. �12/44 11:24 31f r'L 81 ALCALDIA NkEWSA 9 RESTA ERA REDWIT A PURA ADMINISTRACIÓ - AVUI, DES DE BARCELONA, SABEM QUE TOTS ELS NIVELLS DE LA POLiTICA, I TOTES LES INSTITUCIONS QUE ELS \d") ENCARNEN, SóN IGUALMENT DIGNES Z NECESSAIUS PER A UN FUNCIONAMENT CORRECTE DE LA SOCIETAT cONTEMPORaNIA. LA MATEIXA LLEI D'EQUILIBRI O DE REALISME POLITIC QUE VEIEM FUNCIONAR AL LLARG DELS SEGLES, AFAVOREIX AVUI, X DE CARA A LA INTEGARACIó EUROPEA DE 1992, LA POTENCIACIÓ DEL MUNICIPI COM A ESF DE LA POLiT_ ç8^_ AQUESTA INTEGRACIÓ 1 ELS CANVIS ECONOMICS I SOCIALS QUE S'ESTAN PRODUINT A LES SOCIETATS INDUSTRIALS DE FINALS DEL SEGLE XX, COMPORTARAN UNA MAJOR COMPLEXITAT EN TOTS ELS CAMPS. ENCARAR-SE A AQUEST NOU ESCENARI EXIGIRá UNA MAJOR INTEGRACIÓ TERRITORIAL. I, EN CONSEQ~CIA, UNA IMPORTàNCIA CADA COP MÉS DECISIVA DE LA BASE LOCAL. t./Z/-1 CALA EUROPA DE LA UNIFICACIÓ DELS ESTATS NOMÉS SER& POSSIBLE SI ÉS, SOBRETOT, L'EUROPA DE LES C‘&17/1T �I[' 14 ^!1 :: ^9 ty51 ,z 5, ALCALll l A NNIUA 1U CIUTATS. UN CUN'lINUUM U}tlia,??'.: ;,UTeNTIC ARABESC DE RELACIONS ENTRE LES CIUTATS .l ELS MUNICIPIS QUE CONP'1GURÏN LA PERSONALITAT DE TOT EL CONTINENT. ^ka A1X1 COM, FINALMENT, ELS OBJECTIUS DE i,. 1_U5'i'itAC1 Cl QUE 1?EVU1:U(:ít VAN INSPIRAR RA LA\ 1 NC) P1 DE LA hRtANCí;SA, ADQUIRIRAN LA SEVA f Lt:Nl'1'UD r- COM A RFALTTAT TANGIBLE PER ATS C.T11TAf1ANfi. r'.i AAL BAR,. ::IANA S' INTECPA A CATALUNYA, A ESPANYA 1 A EUROPA. YERO EUROPA ANYA 1 CATALUNYA hAN DE PODER-SE RETROBAR A 1,J1 r , rRA CIUTAT. ES A DIR, HAN DE SABER RETW BAR EN ELLA TOP ALLo QUE PENEN EN COMu LES SEVES PERSONALITATS RESPEC1I VES . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4096 Title A name given to the resource La institució municipal al segle XVIII i als nostres dies / Conferència Cloenda de Commemoració del Bicentenari de Carles III Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Municipis Administració local Ciutats Barcelona Acció política Espanya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-04-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1191/19890417d_00335.pdf 43f621bba4ada8eed1c9f82150985acf PDF Text Text DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION EN LA PRESENTACION DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA EN MILAN (17 DE ABRIL DE 1989) Señoras y Señores: En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre de todas las entidades económicas aqul representadas (Consorci Zona Franca de Barcelona, Iniciatives, Patronat Municipal de Turisme, COOB, Cámara de Comercio de Barcelona, Feria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presencia en este acto, que espero sea de su interés. Con franqueza debo confesarles que estoy ampliamente convencido de que existen poderosas razones para que sus empresas consideren el área de Barcelona como una seria opción a la hora de localizar sus industrias fuera de su país y en un contexto doblemente significativo para ustedes y para nosotros como el hecho de compartir un mismo espacio geográfico, cultural y empresarial en la Europa del Sur. Yo quisiera tan sólo, a modo de introducción, destacar diez razones que me parece que tienen suficiente peso para justificar la consideración de la "Opción Barcelona". Veamos, estas diez razones. Primera. El crecimiento actual de la economía española. El crecimiento del Producto Nacional Bruto Español ha sido en 1988 del 5%, bien por encima de la media de los países de la CEE. Por otra parte, el diferencial de inflación de España respecto al resto de países de la CEE se ha reducido de forma muy notable. Como decía recientemente John Philipsborn, Vicepresidente del Chase Manhattan Bank, en el "Wall Street Journal" del 11 de noviembre de 1987: "España es uno de los pocos países en Europa que merece ser considerado en términos de crecimiento a largo plazo." Segunda. Barcelona es la puerta de entrada a un mercado de 35 millones de consumidores. Barcelona, por su ubicación geográfica, cercana a la frontera con Francia, con excelentes accesos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado de 35 millones de consumidores españoles, en franca expansión. �Es, asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio Oriente y de América Latina. Cataluña es, por otra parte, una de las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor consumo tanto doméstico como industrial. Tercera. Barcelona cuenta con una potente infraestructura industrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del mundo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en automóvil, por autopista, de la frontera francesa. Posee un aeropuerto internacional conectado a las principales metrópolis del mundo, que está siendo en estos momentos ampliado y modernizado. El puerto de Barcelona compite por el primer puesto del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aproximado de 1.667 dólares americanos. Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien urbanizado, para la ubicación de sus industrias. Los ayuntamientos del área de Barcelona están desarrollando un gran esfuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este sentido, la reciente puesta en marcha, del Parque Tecnológico del Vallés ( a 30 Kms del centro de Barcelona) en el que, además de una excelente ubicación, se ofrecen a las empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tecnología y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas o pequeñas empresas, con asesoramiento y actividades de formación o incluidas. Prueba de ello es la rápida tasa de ocupación del Parque, que tiene previsto ampliar sus instalaciones. Y lo que és más importante: la enorme red de empresas industriales ya existentes, que puedan convertirse en suministradores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa. Barcelona es el corazón de la industrialización de España. Hace 200 años que existe una industria diversificada y eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales se hallan representados. Cuarta, la gente. Las personas que pueden necesitar su empresa, desde el trabajador manual hasta el director de fábrica, están disponibles a ser contratadas, a un salario razonable y con altos niveles de cualificación y formación profesional: a) Están disponibles, puesto que el problema del desempleo motivado por la crisis, ha creado una situación en la que no existe, como en otros países, escasez de mano de obra cualificada. �b) El coste del trabajo es en EsJpaña, todavía hoy, inferior al de la práctica totalidad de países europeos (excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón y Estados Unidos. c) El grado de cualificación es elevado. Barcelona concentra tres Universidades con un elevado número de estudiantes y con un importante nivel. El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo, notable, con la reciente creación de centros de investigación aplicada en nuestra área (Microelectrónica, Nuevos Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.). c) Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética del trabajo muy arraigada en una historia orientada hacia el trabajo industrial y la mentalidad empresarial. Como resultado, la productividad es la más elevada de España. Quinta. Una Fiscalidad razonable. Los impuestos que pagan las empresas nacionales y extranjeras en España y, concentrando, en nuestra área, resisten bien la competéncia con otros países de Europa (Nuestro 35% de Impuesto de Sociedades es, todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de países de la CEE). Por otra parte, el Impuesto sobre la Renta de las personas Físicas, que grava la renta individual, es asimismo, menos importante que en la mayoría de países del centro y del norte de Europa. Sexta. Los servicios a las empresas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de hasta 4 millones si consideramos la gran área metropolitana. Ha estado siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa de valores, empresas consultoras, auditoras y de ingenieria, aseguradoras, una centenaria Camara de Comercio y una Feria de Muestras que concreta, a través de sus 40 salones a más de 2,5 millones de visitantes al año. Séptima. Incentivos a la inversión. Barcelona y su área de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión industrial que se hallan por encima de la medida europea: a) Hasta hoy se ha podido obtener subvenciones de hasta un 30% de su inversión en activos fijos si su empresa se ubicaba en una de las numerosas zonas de urgente �reindustrialización del Area de Barcelona. Un nuevo fondo de FEDER (de la CEE) continúa este mecanismo de incentivos (hasta el 20% de la inversión en activos fijos). b) Puede obtener deducciones fiscales de importancia por creación de lugares de trabajo (0,5 millones de Pts por empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 10%) c) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a través del Banco de Crédito INDUSTRIAL. D) puede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación y desarrollo, así como a la implantación de nuevas tecnologías. Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de Europa, en términos de calidad de vida. Muchos de ustedes conocen ya nuestra área como turistas. Dentro de ella, Barcelona es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de Europa, y la tradición cultural del centro y del Norte de Europa. Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de una gran metrópolis moderna. Novena. Los Juegos Olímpicos de 1992. Como ocurrió ya en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 y la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos con el impulso de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los juegos constituyen no sólo una concreta oportunidad de negocio para muchas empresas, sino un estímulo para el desarrollo de innumerables proyectos empresariales públicos y privados. Es un momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más allá de 1992. Un momento que puede aprovechar su empresa. Décima. Barcelona y Milán tienen, y ustedes lo saben bien, muchas cosas en común, tantas que casi me atrevería a decir que es un poco como su segunda casa; en cuanto a mentalidad, estilo de vida y voluntad emprendedora; Compartimos algo más que un espacio económico y de ello son testigos privilegiados muchos de los que hoy estamos aquí; �Esta inversión en intangibles, que existen, entre nuestras ciudades, ha de ser un factor ciertamente favorable para las decisiones de política de empresa como colofón de las otras razones de tipo más objetivo que acabamos de comentar. La Europa que se perfila es una Europa con dos grandes ejes económicos, uno, tradicional y potente, en el norte, otro, emergente y con fuerza, en el sur; que se complementan y dan sentido a dos maneras de hacer la Europa del 93. De nuestra capacidad de coordinar esfuerzos, especialmente en el campo económico y social, va a depender en gran medida, el éxito del auténtico mercado interior. Les proponemos hacer juntos esta andadura en la convicción de que en este intercambio entre las metrópolis del sur de Europa va a residir la fuerza de nuestra contribución a la unidad europea. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4097 Title A name given to the resource Discurso del Alcalde de Barcelona, de introducción en la presentación del Área Económica de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Milán, Italia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Finançament Economia Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Barcelona Àrea metropolitana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-04-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències