214 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1051/19861017d_00165.pdf 2dae40e075aaea353d77150ded8d99da PDF Text Text ó Departament de Premsa codi: jolct J Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Pea. S. Jaume, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 30145 34 Tèlex: 54519 Laye E LA PRIMERA VICTòRIA Estareu llegint aquestes ratlles mentre jo em trobo a Lausanne, a la seu del Comité Olímpic Internacional, tot esperant la decisió d'aquest organisme sobre la ciutat que ha d'organitzar els Jocs de 1992. Ahir vàrem presentar la proposta de Barcelona, i ara hi ha les deliberacions que se celebren a porta tancada. Ja fa ben bé cinc anys que avançàrem la sol.licitud de Barcelona, i tenim raons fonamentades per suposar que la nostra ciutat té grans possibilitats d'esdevenir seu olímpica. Una trajectòria constant d'il.lusió, de rigor i esperances. Avui, a unes hores escasses de la resolució final, podem recordar amb nitidesa els principis bàsics que ens impulsaren a demanar els Jocs i que, sobretot, ens han mogut a seguir-hi treballant intensament. Per que, doncs, hem presentat la Candidatura de Barcelona ? En quatre paraules, perque estem convençuts que és bo per a Barcelona i per a Catalunya, també per a tot Espanya. Els Jocs Olímpics, d'acord amb el projecte que hem anat polint al llarg d'aquests cinc anys, poden ser extraordinàriament beneficiosos per a tothom. Les ciutats que no son capitals d'un estat, com Barcelona, a vegades han de créixer a embats, obeïnt a esdeveniments puntuals -86 - IMPPEM1A MUNICIPAL �Ajuntament Departament de Premsa de Barcelona Gabinet de Comunicació Pla. S. Jaume, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E que revigoritzen el teixit urbá, econòmic i social. Les grans fites de les Exposicions Universals de 1888 i 1929 marcaren la culminació de la Barcelona industrial. En l'actualitat, la nova Barcelona requereix alguna altra fita que consagri el dinamisme que ja s'insinua tot acostant-nos a l'any 2000. - La postulació olímpica ha servit per a encarrilar i accelerar una remodelaciq urbanística que la ciutat exigia des de feia molts anys. S'ha avançat molt en la remodelació de l'Estadi de Montjuïc i en la construcció del nou Palau d'Esports, que constituïen veritables exigències històriques de tots els ciutadans. Al mateix temps, s'han engegat un conjunt d'actuacions en matèria de planificació tecnològica, de renovació hotelera, o de rellançament econòmic, que progressaran encara que els Jocs no siguien concedits a Barcelona. Aixó contribuirá a construir una ciutat més activa, una ciutat moderna, a l'alçada de qualsevol capital occidental. Vull insistir molt especialment en el fet que totes aquestes operacions, acoblades però no condicionades a la Candidatura Olímpica, actuaran també com a revulsiu per a tot Catalunya. L'energia que irradia Barcelona, la seva capacitat receptora i alhora creativa, són elements que ajuden a fer de Catalunya, precisament, un país innovador i cosmopolita. - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Departament de Premsa n+. Ajuntament ^ de Barcelona Gabinet de Comunicació Pça. S. Jaume, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E A part, és evident que la possibilitat de celebrar uns Jocs Olímpics a casa nostra representan una ocasió inigu alable per a donar a conéixer_la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra mentalitat, en resum, la nostra identitat, tal com és, arreu del món. Resulta realment difícil trobar cap altra celebració puntual que desperti tal capacitat de projecció i difusió d'imatge. No cal dir que la catalanitat dels Jocs, l'any 1992, serà un dels factors distintius en relació a altres edicions olímpiques. I ho serà molt més que, per exemple, arran de les Exposicions Universals de 1888 i de 1929. Al llarg dels anys, el que perdura és la feina feta. El que es preveu per als Jocs Olímpics, el que s'ha emprès ja en etapa de Candidatura, quedarà com a patrimoni de tots els ciutadans. Voldria ressaltar, finalment, la significació que poden adquirir els Jocs, també per Espanya, en una societat que, decididament, ha pres el camí de la concòrdia i de la modernització. Les llibertats democràtiques, el procés autonòmic, la plena integració a Europa, han creat les condicions òptimes per a celebrar un esdeveniment de les" característiques d'uns Jocs Olímpics, que fomentin la convivència i el sentiment universal a través de l'esport. El foment de l'esport, indissociable del fet olímpic, permet que un -86 - IMPREMTA MUNICIPAL �~kv +IIIII Departament de Premsa n+ i• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Pça. S. Jaume, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E esdeveniment organitzat a una ciutat es faci extensiu a tot un Estat. I la unanimitat no sols a Catalunya sino, que s'ha respirat a la resta d'Espanya, en relació amb la proposta barcelonina, és potser el màxim exponent d'aquest fenomen. Així, de fet, feia temps que no s'advertia un entusiasme, a tot l'Estat, per projectes nascuts a Catalunya. Aquell lema promocional, "Barcelona '92, un objectiu de tothom", ha esdevingut una realitat ben palpable. La gent que ha donat el seu suport a la Candidatura, des dels 70.000 voluntaris de totes les edats i condicions, fins al. Rei Joan Carles I -primer entusiasta del projecte olímpic-, s'han mobilitzat com un sol home per a reclzar les aspiracions de Barcelona. No hi ha dubte que la nostra capacitat de convocatòria i el nostre prestigi com a ciutat va en augment. La Candidatura de Barcelona, per tant, ja ha donat el seu rendiment. S'ha procurat tirar endavant tots els projectes d'interés general associats als Jocs. S'ha treballat amb tenacitat i amb encert. S'ha aconseguit desvetllar el fervor de' tota la ciutadania. S'ha fet, en definitiva, tot el que ha estat necessari i encara més. Aquesta ha estat la nostra primera victòria. Avui pot ser un gran dia. Podem trobar satisfacció a les esperances que hem anat alimentant durant molt de temps. També podria -86 - IMPREMTA MUNICIPAL �^ , .. Ajuntament Departament de Premsa de Barcelona Gabinet de Comunicació Pça. S. Jaume, s/n 08002 Barcelona Telèfon: (93) 302 15 78 301 45 34 Tèlex: 54519 Laye E passar, és clar, que Barcelona no fos nominada. Però independentment que la nostra ciutat sigui escollida o no, estic segur que, col.lectivament, ja hem escollit la millor via: la via del progrés, de l'optimisme, dels ideals constructius. Barcelona, abans de l'elecció, ha guanyat. Ara només ens manca el reconeixement. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona -86 - IMPREMTA MUNICIPAL �aTrrx .á#z:^,ya„ w^{..x. ak i _ a^eF--i. +nYFP, td:. Estimats conciutadans, Quan llegiu aquestes ratlles, em trobaré a Lausanne esperant el resultat d'una votació. Sé les esperances que heu depositat en el resultat de la votació d'avui. Sé, conec, la vostra il.lusió per assolir la seu dels Jocs del 1992, però, ara, abans de conéixer aquest resultat, voldria fer-vos arribar les meves esperances i les meves il.lusions. Quan ens Tarem decidir a presentar la Candidatura, ara farà ja cinc anys, ens van inspirar tres motius bffisics. *Motius urbanístics. La meva Ciutat, la nostra, de feia masses anys, estava poc menys que oblidada des del punt de vista de les grans actuacions urbanístiques. Actuacions que no pot afrontar l'Ajuntament com a tal. A la nostra Ciutat i arreu del món, les obres dels cinturons, les obres d'etz, etz, les afronten les administracions centrals. En el nostre cas, el Govern de Madrid i la Generalitat són els responsables d'endegar aquest tipus d'actuacions. I vull recordar aquí el Segon Cinturó, el Tunel de Vallvidrera i com no, la desviació del Poble Nou de les vies del tren per tal de poder-hi construir la Vila Olímpica. I si em permeteu sobre aquest tema voldria encara afegir-hi alguna cosa. De vegades un es para i es diu: "senyor Alcade, quina diferencia hi ha entre el túnel del Sr. Porcioles i el túnel del Sr. Maragall?" o "quina diferencia hi ha entre el Plà de la Rivera i el Pla de la Façana Marítima?". Ai,b , evidentment, s' em diu com un retret i se m' esta acusant de fer "porciolisme". És evident que des del punt de vista físic, el Túnel de Vallvidrera és el mateix en un cas que en un altre, i és evident que des d'aquest mateix punt de vista l'espai ocupat pel PI a de la Rivera i el de la Vila Olímpica és exactament el mateix. Ara bé, hi ha un diferència fonamental. I la diferència fonamental consisteix en que nosaltres controlem l'urbanisme de l'altra banda del Tunel de Vallvidrera i que nosaltres controlem i controlarem l'urbanisme de la Zona de la Vila Olímpica. Aquesta és la diferencia fonamental, no ,evidentment, en l'espai físic en el qual es vol construir tant en un cas com en l'altre. Fixeu-vos que historicament això ha succeït a Barcelona, com tants rebulsius urbanístics es varen donar amb motiu de 1' exposició del 88 i després a 1' exposició del 29; buscavem un tercer rebulsiu urbanístic que permetes.remodelar en una part important zones decisives de la nostra Ciutat. Un segon motiu que ens va portar a tirar endavant amb la Candidatura va ser que consideravem que la meva Ciutat, la nostra, necessitava una injecció d'optimisme econòmic. Les �empreses o no s' en creaven o com a mínim no invertien, els grans empresaris quan es plantejaven una inversió important o la instal.lació d'una nova indústria, dubtaven poc en escollir entre Madrid i Barcelona. En tercer lloc, des del punt de vista turístic i de capacitat receptora, ens trobavem amb una ciutat amb manca de places hoteleres, una manca important, hi ha moments de l'any en qu'e és absolutament impossible trobar una plaça hotelera i que es necessitava un motiu, una ocasió per tal de qu'e la iniciativa privada prengués la seva responsabilitat i posés en marxa la construcció de nous hotels. Una altra de les preocupacions importants de l'equip que en aquell moment va decidir d'endegar la Candidatura va ser la problem atica de la juventut i de la pfactica esportiva. Créiem, creiem, que la practica generalitzada de l'esport és un bé per sí mateixa i pel qu'e significa d'ocupació del temps de lleure. Criem, creiem que la celebració d'uns Jocs Olímpics de la nostra Ciutat afavorirà d'' una manera important, d'una manera decisiva la qualitat i la quantitat de la pfactica esportiva. Finalment, veiem, veiem que la meva Ciutat, que la nostra ciutat, que Barcelona de feia uns anys estava com triste; realment li faltava una dosi d'optimisme que únicament es podia aconseguir cercant un objectiu comú, un objectiu que fós atractiu per joves i grans, un objectiu que pugués ser compartit per conservadors i progressistes, per dretes i esquerres, per homes i dones, en una paraula per tota la societat. Aquest objectiu va cristalitzar amb els Jocs Olímpics. I avui, després d' aquests anys, sis anys, us vull dir ciutadans de Barcelona que des del meu punt de vista no ens varem equivocar. Quan aquestes ratlles apareixin impreses, no coneixerém encara la decisió del C.O.I. Tindrem els collons per corbatí . Però, alguns dels objectius que ens varem proposar en el moment de plantejar la Candidatura s'hauran assolit. Haurem conseguit que l'estat de les obres sigui irreversible, haurem assolit el disposar d'un estadi d'atletisme en condicions. Era realment vergonyós l'estat en que es trobava l'Estadi de Montjuïc. Cada vegada que venia un foraster, i em refereixo a un foraster per qu'e els de casa estavem o i estem tan acostumats que no en feiem ni cas, i passavem pel davant de l'Estadi de Montjuïc, havíem de desviar la mirada cap una altra banda perqúe no el veiés. I això sense comptar el perill que comportava. Haurem assolit disposar d'un Palau d'Esports gran, modern, bonic, tecnicament perfecte, com el que ara es mereix una ciutat i una conurbació com la de la Corporació Metropolitana de Barcelona; haurem assolit desfer el dogall que significaven �les vies del tren i conseguir que la Ciutat arribi al mar; haurem aconseguit que en una part important gracies a l'impuls que ha generat els Jocs Olímpics; haurem assolit signar pel Ministeri d'Obres Públiques totes les obres necess'aries per la defensa de la costa del Poble Nou; haurem assolit la signatura dels pactes per acabar el Tunel de Vallvidrera o les obres del Segon Cinturó; haurem assolit preparar un projecte per la Barcelona tecnològica de l'any 2000; haurem assolit que diferents cadenes hoteleres es plantegin instal.lar-se a Barcelona i algunes d'elles ja ho hagin fet; i sobretot, haurem assolit que tu i tu i tu i el de més entra sentiu la Ciutat com a propia, us sentiu com a participants d'un projecte, us sentiu orgullosos davant del món de dir, de proclamar que sou barcelonins. El resultat de la votació és incert encara. Si aquesta no fos positiva per la nostra ciutat tindrieu, tindriem un gran desengany. Pefo us vull dir en aquest moment abans de saber-ho que si aquest projecte no arriba a cuallar una Ciutat que té, que demostra l'entusiasma que ha demostrat a la Ciutat de Barcelona, haufa d'inventar, ens veurem obligats a trobar un altre projecte de característiques similars des del punt de vista participatiu als JJ.00. M'atreveixo a dir-vos que s'ha fet el que humanament s'ha pogut amb errors, evidentment, sempre n'hi ha, però s'ha treballat dur, i s'ha treballat bé . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3957 Title A name given to the resource Hem guanyat els Jocs Olímpics 1992: missatge de Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lausanne Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Missatges institucionals Barcelona Nominació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/780/20050216_LV.pdf a1e93073be5dc13f7f2a8722a7da75ff PDF Text Text 16/02/2005 La Vanguardia, p.033, Sociedad Fallece el ex conseller Josep Laporte. Ho va viure tot El rector Laporte, el conseller Laporte, el president del Institut d’Estudis Catalans era deu anys més jove que el meu pare, però era, en un sentit, com els de la generació del meu pare, una generació que ho va viure tot: la guerra d’Espanya, la guerra mundial, la dictadura… i tanmateix no va perdre el somriure, la ironia, la finor d’esperit. Quina gent! La Catalunya d’avui deu molt, moltíssim a Laporte i els seus iguals. Perquè no tenien ressentiment, perquè no eren anti sinó pro. Perquè eren educats. Perquè eren bona gent i perquè van fundar famílies nombroses i marcades per la seva bonhomia. PASQUAL MARAGALL, president de la Generalitat de Catalunya � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1385 Title A name given to the resource Ho va viure tot. Fallece el ex conseller Josep Laporte. Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Extent The size or duration of the resource. 20050216_LV.pdf Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Laporte i Salas, Josep, 1922-2005 Necrologies Catalunya Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-02-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. President de la Generalitat de Catalunya Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1461/19951124d_00699.pdf 72b48d8cc495350c2885a4b527eecd3b PDF Text Text KavIOaS€ Q ensPiL bff.c . Ajuntament de Barcelona T^R^ W ó EIJiQelupA ,tyj^u^ss GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció: - NO VULL DEIXAR D'AGRAIR, EN PRIMER LLOC, LA INVITACIÓ DE LA UFEC A PARTICIPAR EN AQUEST HOMENATGE AL MEU AMIC I COMPANY ENRIC TRUÑÓ. - TOTS SABEM LA FEINA QUE L'ENRIC HA FET AL LLARG DE TOTS AQUESTS ANYS AL CAPDAVANT DE L'ESPORT MUNICIPAL. L'ENRIC HA ESTAT UN HOME DE CONSENS 1 LA PROVA D'AIXÒ SOM TOTS ELS QUE AVUI ENS APLEGEM AQUÍ AMB UN MATEIX OBJECTIU. L'ENRIC ÉS UN VETERÀ A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. LA SEVA FEINA, DES DE LES SEVES DIFERENTS RESPONSABILITATS EN ELS ÀMBITS DE LA JOVENTUT -EN ELS SEUS INICIS AMB NARCIS SERRA-, I DE L'ESPORT, HA ESTAT DECISIVA PER DISSENYAR LA BARCELONA DEL FUTUR. UNA BARCELONA QUE VOL CONSOLIDAR-SE COM A CAPITAL INTERNACIONAL DE L'ESPORT. - NO PODEM OBLIDAR QUE EL GRAN SALT QUE BARCELONA HA FET EN ELS DARRERS ANYS HA ESTAT, EN GRAN PART, AMB L'EXCUSA DE L'ESPORT. BARCELONA NO SERIA LA MATEIXA SI NO HAGUÉS CELEBRAT ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992. 0, MILLOR DIT, S'HAURIA TARDAT MOLT MÉS TEMPS EN ESPORTS3.LGS �::Ï Ï1 'II; Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA RECÓRRER EL CAMÍ QUE ENS HA PORTAT A LA SITUACIÓ ACTUAL. I L'ENRIC HA ESTAT AL DARRERA DE TOT AIXÒ. HA TREBALLAT DE VALENT I SENSE DEFALLIR EN CAP MOMENT PER CREAR L'ENTREMAT DE L'ESPORT DE BASE -"DIMECRES OLÍMPIC", "A L'ESCOLA, MÉS ESPORT QUE MAI"- I HA TREBALLAT ESTRETAMENT AMB TOTES LES INSTITUCIONS QUE HAN FET POSSIBLE ELS MILLORS JOCS DE LA HISTÒRIA MODERNA. - GRACIES ENRIC PER SEGUIR LLUITANT PER LA CIUTAT, ARA DES D'UNES ALTRES RESPONSABILITATS MUNICIPALS. SÉ DEL CERT QUE HO FARAS AMB LA MATEIXA IL.LUSIÓ I ENTUSIASME AMB QUE HO HAS FET EN ELS DARRERS ANYS. ESPORTS3.LGS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4367 Title A name given to the resource Homenatge a Enric Truñó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UFEC, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Joventut Esport Acció política Model social Truñó, Enric, 1949- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1402/19940906d_00638.pdf 5bbe731b68e7160f07c2147d292d5ad3 PDF Text Text TRANSCRIPCIO DEL DISCURS DEL SR. ALCALDE A L'HOMENATGE A FERNANDO RUBIO I TUDURI EL6 DE SETEMBRE DE 1994. �Honorable Conseller Trias, Síndic Canyelles, Comissionat Laporte, Regidor Nadal, Regidor Fuster, Regidor Amat, membres de la Presidència, estimats amics, aquest acte toca cap a la fi; almenys la fi de la seva primera part, perquè després escoltarem tres peces de la Coral Thau. Hem sentit paraules molt ajustades, molt plenes de coneixement. Només vull afegir les d'una persona que és avui aquí i representa una ciutat que se sent orgullosa d'éssers humans com el que ens ha estat descrit. Éssers humans que són capaços, al mateix temps, d'una fidelitat al seu origen, a la seva circumstància, a la seva cultura, al seu país, a la seva ciutat, i al mateix temps al mar i tot alió que el món ofereix com aventura, com a repte, com a una cosa desconeguda que cal conquerir. Ell ho va fer, es veu evident en les paraules que hem sentit ï en les que han estat escrites per Pau Faner; ens agradaria avui, justament, que les que aquí s'han dit, aquelles que s'han dit tan sàviament i les que estan escrites, s'afegeixin al conjunt de coses que s'hauran dit i que s'hauran de dir encara sobre Fernando Rubió i sobre la seva família magnífica, de la companyia de la qual avui tenim el privilegi de gaudir. Jo vaig ser hoste fa tres anys, no em voldria equivocar, a Montgofre (poc després de la coleada de Maó) d'una coleada particular, que dl va muntar, que ell va organitzar justament per disfrutar de la vida (no diria en privat, perquè alió era un petit col.lectiu, un col.lectiu enormement seleccionat, jo crec) i recordo la brillantor d'aquella tarda, la coleada mateixa que s'hi va fer i recordo com ens van venir a cantar uns amics joves, perquè ell tenia amics joves també. I recordo els glossadors, com després ens van estar entretenint hores i hores, segurament minuts llargs, en tot cas, que es feien perfectament plaents en aquella tarda que anava caient. És una imatge que em quedarà per sempre més i que sempre busco quan to rn o a Menorca; ara mateix que hi he estat, un dia que em vaig mig perdre entre Binimalà i la Pregonda, en aquells camps hi tornava a veure cada vegada Montgofre; a �cada racó em semblava que havia de sortir la taca blanca que el Nicolau Rubió havia fet per en Fe rn ando, el seu germà. Mireu, aquesta ciutat -crec que parlo també en nom de tots, de les nostres institucions- té un deure amb Fe rnan do Rubió que no s'acaba amb aquest acte, que jo no m'atreveixo a qualificar de l'homenatge a en Rubió. L'homenatge a en Fe rn ando Rubió s'ha de fer, i l'hem de fer tots junts, l'hem de fer Barcelona, Catalunya i probablement Menorca i l'hem de fer gran. Avui és un petit recordatori i un avenç, és una anticipació del que després es farà. Avui és una cosa que està feta en calent: ell em parlava sovint de la Capella, i jo n'havia parlat amb el regidor del Districte; sabíem la dificultat de definició, sabem encara' que els serveis de Cultura de l'Ajuntament diuen que potser no és òptima per a una finalitat bibliotecària. Ho haurem d'acabar de mirar: en tot cas per a una finalitat de caràcter cultural, polivalent, Veurem exactament quina forma se li va donant. Quan jo venia pensava: trobaré la família, trobaré la Jacqueline, la Mercè, la Montserrat, trobaré els seus parents i ja serem prous perquè és una data una mica desavinent, avui; per la calor que fa, per les vacances, que quasi encara hi som; pel Giotto que avui s'inaugura, per tantes coses, i us agraeixo molt, autoritats i amics, que avui sigueu aquí. Aquest és un tast de l'homenatge que avui ha començat meravellosament amb les paraules que hem sentit aquí i que ha de continuar. Amb una funció per aquest indret que és únic i podria estar caient; i que no ho està gràcies a ell, i que mirarem, entre tots (perquè estic segur que ningú n¢ hi faltarà, en aquest esforç) que sigui útil a la societat i que sigui un petit racó, un lloc de record, d'en Fe rn ando Rubió, de la seva bonhomia, de la seva creativitat, de la seva 1 capacitat. Aquí s'ha dit que la nostra realitat prové dels confins del Mediterrani, de llocs diferents del Mediterrani. I és cert: ;hi haurà lleis o no hi haurà lleis, però en tot cas les lleis del cor poden més que les de la lletra i les del paper i n'hi ha una que ens dicta l'amor i l'estimació. �Entre nosaltres, en Fe rnando Rubió ho va fer tot amb respecte, més enllà de Catalunya i més enllà de les illes, ho va fer tot amb gran elegància. Nosaltres hem de mirar de ser-hi fidels. I és amb aquest esperit que ara m'agradaria fer el lliurament en nom de la ciutat de Barcelona d'un petit record, d'una mostra del nostre agraïment, que no es pot materialitzar en aquesta petita peça, a Jacqueline, vídua de Rubió i Tudurí, i a Mercè Rubió i a Montserrat Rubió. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4308 Title A name given to the resource Homenatge a Fernando Rubió i Tudurí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Capella de les Reparadeores, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Model social Acció política Rubió i Tudurí, Fernando Farmàcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1415/19941013d_00652.pdf a69e1c4a0dc874fb3efb921ccbb85305 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'homenatge a la Sra. Tarradellas amb motiu del seu 90è aniversari (Saló de Cròniques, 13 d'octubre de 1994) Celebrar el 90è aniversari d'una conciutadana nostra és un motiu de satisfacció. Noranta anys permeten acumular una experiència vital única i són una riquesa per a tots nosaltres. Però quan aquesta conciutadana ha estat testimoni, al costat del seu marit Josep Tarradellas, d'una part tan important i decisiva de la histbria de Catalunya, aleshores l'experiència és més transcendent i la satisfacció és més gran que mai. Antònia Maciá ha estat una figura discreta però decisiva al costat del qui va ser president de la Generalitat durant vint-i-sis anys. Amb ell va poder viure la joia del retorn, enmig de l'aclamació popular, el 23 d'octu 77. Fou, sens dubte, un moment que justificava tota una vida. Per?) abans havia sofert amb ell les penalitats de l'exili, durant trenta-vuit llargs �anys. Mitja vida gairebé, doncs, a l'exili: es diu ben aviat. arradellas suportà l'exili, n'estic segur, gràcies al suport i l'estimació que va trobar en l'Antonieta i en llur filla Montserra . Ara que ni ra són entre nosaltres, l'Antonieta sap que compta amb l'estimació del qui sd ^^x ', a Í .1111.1Selliy~~D.'.tl1~' .. . ~41.~0%tiW,N.,~+S+ *y¡rov10eOMfirW.~ NRi :iR 9/Nr1''StiR9#ir[4 F5k FAMF1Ria.K^,ygp~ ..ovey...- per celebrar el seu noranta aniversari: els seus amics i tots aquells qui admirem la tenacitat i la claredat de conceptes del president Tarradellas. 0131~"Aiwz , Perquè l'Antònia Macià ha mantingut en certa manera, en aquests sis anys que fa que va enviu dar, el testimoni de l'actitud d'observador crític de la política catalana i espanyola que Josep Tarradellas va adoptar en els últims anys de la seva vida, des que va deixar la presidència de la Generalitat. Ella ens ha fet recordar sovint que avui, a Cata lunya, 's més necessària que mai una actitud crítica. Com la que va mantenir, sense complexos, el president Tarradellas, que sabia que un país r només es podia construir des de l'assumpció clara �de quina era la realitat d'aquest país, de con, s'integrava en el conjunt espanyol i de com calla guanyar, Espanya endins, el prestigi i el bon nom de Catalunya. com veieu, us seguim necessitant. ,: Antonieta, -~,~~~ , x -;,>:^: ^semorm~R...wr~101~1^~»~... : , Encara que això sigui, potser, demanar -vos massa als noranta anys, que sigui per molts anys! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4321 Title A name given to the resource Homenatge a la Sra. Tarradellas en motiu del seu 90è aniversari Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Història Biografies Política Acció política Tarradellas, Josep, 1899-1988 Macià, Antònia Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1151/19880409d_00281.pdf 4b0692f3bbbedd87bf5ef30d3ba2b03a PDF Text Text U W-9 ke----rurut I- L-1 1,k t.,) ( u A) ci? PA l-1 en 41-5Ð Im.)-s 17/1,5 61yubJ 5- t\A 6LT -5' pn u o tli" (I A OL-> T-L vi 41- &11(71& f iu7i-y. j. 4_ rrk eiv&r, u-v„) t-s h /A 1- A irs j 0-1-) /1_471, L ryl,(5r(4-14 I ) U jÇ ftrt, Cj-14 c--1/1 5 Mi ch.) ‘)c.-. 6 Pucs vot,t (5Z-t (5-negt CyQD'Aq A u L u-1A 77-7-) N) (.91( c./ti, P/i elf 49AiL/ 44 vfrit4 succe-i- r 1-jikJ (I fAtei\d-us s--- 1;1 C i•9 5 11 E" CA-) 1)171 EhJ v o t. mi> 1-0Y) IV, 6tlékk- A c_bs-k,--5 boi ■ 1 44t t-t17-5 tiUt7A.Lk:-- v ca»üji` x v Avt,J .IN. L--14 1.74/ CrI ft7 -111 t ék-744 Ton �,1c7\ S71-V A t éf4 /0( O l uiú (ti S' 44(7)1tTS 1.1C UAJ5 Ñiftciw_ds• (- )7 2(1 )(414 .1 4 )N NZ t f iwo C,Án J G-91 -•W<J" OL-1. )drí( ( e 14 j u iv bift- j MI. Di t el. 1-1 iCY11- elur MO-jk y en-- A-7 L'U 14 El-6-E EV1) 77 c. 4 es A clhA /1(:)'\ AA 11_¿)s14 ,51tA; cA.,1 O Ccuxà fti 1,1 (2) cm) r' L1 /7t4 4 (11-- 0 1 01J 141(,-` f ututy"),9. 1 "1_4 ( J r:9v 7¿-r-711 /4 A/ #11)4t, (i C4 014 "04 19i-- 4-149tilt (5-1 o (' ï2EL "rb Í (}41 4 a iv -nruveriff 5 r1;r- (2.7 11. .0 4 LA 10C n jn-o Fu Flis CA-5 (-1 Viru, c 1,71-1 I u tu 7 L--='Ç Tz) Aftx C 401 cbÁrbt 1)/\,. id D ' 7r24-1.1 i; ex) c-> y t1 UÆL /4 �F .q u cSitt CkY) ■ L'mì 77/1 4-)ii'4^ itivil d./T-21,11-11,-7u C^ Cbl^( ^^,^ C^^^v1. 4 c^t "^tl{ ► U ^. CA-A. 1 ^^ ^^^ L-z ^ i ^ ^^^ a,t-a ^"tirZr ^ - ro^ L^ ; ^^ iC.r^1..__.. ^, \;^^ uP ^^ ^ ' ^^c.>^,^ ' ^-Å A Lg\-) Uti C.iau 1*/DN fi i-t Z-477 p V re,/ lk. LnAí 4.1 ovT 1..h /dtr 1 ^ ^^ P1/1??- Y? c. 4-iti elkit 5 /12 u yrYt. vt4 l^^'^ c.? pat-- -^, 4 n/1-5 C v (i%y Crw! Pc-s C771t4 D 1U:771- Sbyt) Jer ,-/ Az_ u (..14c^i ►^ ^f^J4 k/bti k -S ^ p 1):m P/^ ^^ t 4 i (2) L L^ Cz Z i' ou v S,^v /(^^ ^ ^^ ^ C/971 4 /4-C- I14 ‘sc , tz,TU ^e^ L ^(r^ C,-^^vsGl'^i D t U ti^ C nti^^ , F ^ V` Ú (• ^ 77914,^^^ ^^^ 1 . t ^ S (), Lfr,,,/, M¿"" I, A Se vi‘ t am t-rás 7Ais7) GUE14 LYki Frv 1 t/t lo G ^^i 4P1 • -5 vN 4 i r--"h Xier)/ e (,),v k7A- s ^^s ZT- qU1ryú frc, 1Z5 tdq n – A \ D e= o ^^ c ffin So c E5 Gó71 -01 4.4r-5� r R-mim P n.. Nv7 42 9U:5 �()a/Y U cen CA CATII-L. ü 47 L 1 f z L ty7Á ct) utr: 4 Se-vil -1) cm_ A71_,-2:(›A) ,L cu tIvr 11 5 pfrçç-7 M Le3 s-s CL-1' ., _44 t e,(t (75zitr V 1ftPhM7 Uhiiil-sr t-')J 4u el PeA725 ftli-f iJ ) u ,P1 Mí- U o lk tí tfr C---)(cLui 44. 1 '":- Lo /V 4'4 th)rt pmil'úkU) 1\j0.1Y1-771t5 . 'It1 TS ("1 /1 (A) c)67 e-Y1 A ,<01 /14 'ýt 114,16-1) c-/h 4 , a ,041-vvt-e__ f 771-r DC £__3(.neír � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4057 Title A name given to the resource Homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera / Paraules. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Història Política Acció política Carrasco i Formiguera, Manuel, 1890-1938 Description An account of the resource Versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2785/19990507_SantiagoRoldan_PM.pdf aca31e9e1c486c4a2b2c76a996b5695d PDF Text Text y ^ Barcelona, 7 de maig de 1999 Homenatge a Santiago Roldan L'homenatge de Barcelona i d'Úrculo al nostre amic Santiago Roldan arriba en el moment just, i el lloc no podia ser més adequat. Aquesta cruïlla fascinant de Marina amb Icaria, dos noms tan expressius de l'imaginari col·lectiu barceloní, ha esdevingut per a mi un dels llocs més màgics de la ciutat, un dels punts on més clarament el passat i el futur es creuen i donen sentit a l'espai públic. En Santiago deia sempre que Barcelona era agraïda perquè no trigava ni cinc minuts a omplir els espais públics que creava. Barcelona és una ciutat on anem curts de'temps i d'espai. Ho aprofitem tot. Donem significat i sentit a cada racó i a cada acte. I aquest racó i aquest acte són un dels més justificats i gratificants. Gràcies Santiago. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Homenatge a Santiago Roldán Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-05-07 Type The nature or genre of the resource Escrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Roldán, Santiago Homenatges i distincions Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 100 Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1309/19930304d_00535.pdf 973bebcc149d240c22a8d4e9ed7ef0f4 PDF Text Text ACTE D'HOMENATGE A WILLY BRANDT Paranínf de la Universitat de Barcelona 4 de març de 1993 13:00 h. Excm. i Magnific Sr. Rector, Sr. President de la Internacional Socialistía, companys companyes, amics i amigues, La darrera visita de Willy Elrandt a Barcelona va ser al febrer de 1988 per a la presentació, de la mà de Hans Mainke, d11 seu llibre "La locura organizada: carrer armamentista y hambre en el mundo" al Círcul o de Lectores. En aquella ocasió vam comprovar que Willy Brandt no oblidava Barcelona, perquè el record que en tenia anava unit a coses molt sentides per ell, com la causa de la llibertat per la qual havia conegut Barcelona per primer cop en aquell any dramàtic del 1937 quan va venir-hi per coordinar el suport dels socialites nòrdics a la República. Aquest, avui, és, doncs, un homenatge de Barcelona a Willy Brandt, no solament merescut sinó també degut. Un homena ge per demostrar �la nostra admirad() per la selva memória, en un moment en que la radical honestedat i el ciar humanisme de Willy prandt resulten estimulants. Pertany a la privilegia 4a generació de polítics que han estat contemporanis de bona part d'aquest segle, i que han participat de manera activa, i a vegades delcisiva, en alguns dels seus esdeveniments més importants. A mi m'agradaria recordar ara, i vosaltres segurament les recordareu, dijes fotografies de Willy Brandt. Dues fotografies que van donar la volta al món i que il.luétren dos moments estelars de la seva trajectlória política i vital. de juny de 1963 La primera és aquella del 2 al costat de John Kennedy, el mític president nord-americà, quan aquest va dir allò de "Ich bin berliner" (sóc berlinès) 1 en un directe desafiament a la pressió soviética sobre Berlín. Willy Brandt era aleshores l'alcalde de la resistència, l'alcalde del Berlín resistent, �el polític de la fermesa enfront de l'amenaça. L'altra fotografia que m'agradaria recordar és la d'un Willy Brandt aggnollat, el 7 de desembre de 1970, davant del monument a les víctimes del ghetto de VarsòMia, destruït per les tropes alemanyes l'any 1944. Es aquest el polític de la reconciliació, l'home de l'obertura a l'Est i del realisme aplicat a la divisió d'Alemanya. Willy Brandt va recórrer tota l'escala de les des de l'acta de responsabilitats polítiques, diputat fins a la pregidéncia de la Internacional Socialista, can avui és succeït pel meu amic, i amic de Barcelona, Pierre Mauroy, i va servir a tots;els llocs amb el mateix entusiasme. Però n'hi ha un que sempre va considerar d'una manera molt especial, i és È el lloc d'Alcalde-president de Berlín. Recordo la primera visita d V ell a Barcelona, sent ja nosaltres a l'Ajuntament democràtic, i com Narcís Serra, enfatitzarit la seva pròpia experiència com a Alcalde, 11 deia: "Willy, hauríem d'aconseguir que hi hagués una llei o �una obligació moral que digués que per ser polític d'Estat s'hagués hag4t de ser, primer, polític de ciutat, s'hagu4s hagut de ser regidor d'una ciutat". I Willy Brandt va contestar: "No només hi crecl sinó que vaig convertir això prácticamentt en llei en el Senat de Berlín quan hi vaig ser". I va fer d'aquesta obligació o d'aquest deure moral una obligació práctica. I volia, va voler i aconsegui que la maj ria deis polítics de l'Alemanya d'aquella época passessin efectivament per l'experiénCia de la política local. Aquella experiència el va ma car profundament. I no només perquè va haver de veure, sense poder-la impedir, la doloro0a divisió física de la ciutat des de 1961, sin?) perquè la ciutat dividida i amenaçadd li va permetre forjar la idea que presidir a des d'aleshores la seva pròpia orientació pública: la conjunció de llibertat i justf.cia. Des del càrrec de cancellet de la República Federal d'Alemanya va impulsar les reformes socials i la unió econò*ica 1 monetària �europea. Dirlem que Willy Brandt va saber anticipar una combinació de Bad Godesberg i de Maastricht. Willy Brandt, doncs, es va deixar guiar sempre per la raó i l'ètica. I si algun cop van entrar en conflicte totes dues, l'ètica sempre va guanyar la partida. Alg4nes de les seves decisions -per exemple, cancelleria federal l'any l'abandó de la 74- reflecteixen aquest combat intern. Alguns deis honors i càrrecs de qué va ser mereixedor, com el Premi Nobel de la Pau, la presidència de la Comissi4 Nord-Sud o la presidència de la Interna ional Socialista mateixa, són el reconeixement del seu compromís amb l'ètica i la r Es parla ja avui de la generació del néts de Willy Brandt. No tots són però, alemanys. Felipe González no amaga ni la seva admiració envers la figura de Willy Irandt ni el seu deute d'agraiment envers e4 aquella persona que va creure en aquell jóve de 32 anys, nomenat Secretan i General del PSOE a Suresnes, �en el congrés de la renovació del socialisme espanyol, que el portaria vuit anys després a les responsabilitats del govern. Més que fer l'elogi dels mèrits passats prou coneguts, voldria destacar ja no només la vigència del seu pensament com el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes. Willy Brandt es va sentir ompromés amb els problemes de seu temps: pex a resoldre'ls va apostar sempre pel futur; per això era un precursor. Willy Brandt es va distingir per fer propostes concretes i possibles. L4 diferència amb altres que també en fan, de propostes, és que les seves es fonamenten se pre en el destí comú de la humanitat; per a x8 eren moralment inobjectables. Moltes de les coses que Will la pura evidència. Però Brandt deia eren rquè l'evidència sigui eficaç ha de ser explicada amb arguments i armada amb idees. �Es el que feia Willy Brarldt. Situava les mancances de llibertat, d'igualtat, de seguretat i de solidaritat $n l'únic context on poden ser enteses i supe ades: el context del món, que per a ell era Est i Oest, Nord Sud, a i'ensems i indissolub ement. La relació entre despesa en armament, miséria económica i cultural i destrtcció ecológica repeteixo, despesa en armament, misèria econòmica i cultural i destrucc ó ecológica- era per a Willy Brandt la causa primera del desordre actual i deis perills que amenacen el nostre futur. Willy Brandt demostrà que el futur de la humanitat és un futur comú, i perquè aquest futur sigui possible afirmav , que la humanitat s'havia de comprendre i organitzar com a tal humanitat. Això tan senzill de dràstiques mesures i però, requereix illy Brandt les proposava. Deia, primer, d'una opinió cal fo entar la pressió pública il lustrada per que estimular els governs indecisos. a �Que cal substituir l'es ratègia de la intimidació per un concepte de "seguretat comuna". Aquestes eren les s ves paraules. Que cal utilitzar en projectes de desenvolupament econòmic i social una part substancial dels recursos perduts en l'armament. Que cal crear un "fons de solidaritat internacional" en què partielpin sobretot els Estats Units i altres grans potències, els que més per a aportar i ttambé tenen més per a comprometre. Deja coses terrenys persones molts similars com semblants han dit Vaclav Havel a les que en i han escrit Raimon Obiols. Deja coses que avui a Pier e Mauroy i a mi mateix ens obliguen. Ens obliguen perquè ell parlava de la unificació a eEcala mundial, de la mundialització deis problemes. I heus aquí que Pierre Maurchr, que ha estat fins ara President de la Federació Mundial de Ciutats Unides, i jo mateix4 com a president �de les ciutats europees, eétem embarcats en l'aventura comuna d'aconse uir que el món tingui una sola organització de ciutats, que davant o el costat de les acions Unides hi hagi ben aviat les ciutats 4nides, una sola organització de ciutats. Willy Brandt de ja que la pau és inseparable de la llibertat. Willy Brandt parlava de la tolerancia. Willy Brandt Va ser potser el primer, potser el precurs del que ara anomenaríem una acció cívica europea. Willy Brandt va ser en molté sentits també un sant del voluntariat, de la 4edicació lliure i voluntaria a les finalitatl de la minora social. De j a, ho repeteix que la pau és inseparable de la llibertat. Ho va creure i l'Ostpolitik que va encapgailar apuntava en aquesta direcció. El 1989, aquest any que dé vegades Raimon Obiols ha qualificat com l'autèntic canvi de segle, li va donar la raó. La unificació d'Alemanya en pau i democràcia va ser la darrera gran satisfacció de la seva �dilatada vida política. El 22 de desembre de 1989 q an va participar al costat de Von Weizácket, de Kohl i de Modrow en l'obertura de la Porta de Brandenburg va ser en aquel moment l'alcalde moral d'un Berlín per fi reuhificat. L'exemplaritat personal de Willy Brandt consisteix en haver estat alhora líder polític i líder moral. Jo diria, ut3ilitzant paraules de Havel, líder cívic, igual com ho va ser Olof Palme. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4215 Title A name given to the resource Homenatge a Willy Brandt / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paranínf de la Universitat de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Política Acció política Brandt, Willy, 1913-1992 Alemanya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2794/19930304_n17_OpinioSocialista_HomenatgeWillyBrandt_PM_OCR.pdf 6bda975318fb0d97ac410a1bab4b4d7f PDF Text Text s o C I A L I s T A DOSSIER: HOMENATGE A WILLY BRANDT Klaus Lindenberg: «Van ser els anys en què al nom de Willy Brandt, no li calia cap altre \ adjectiu arreu del món». Pasqual Maragall.; «Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el ca­ ràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes». Pierre Mauroy: «Va ser un home enriquit per les proves, per les proves sempre superades, proves fonamentadores de nous compromisos». Raimon Obiols: «Recordar, doncs, no com a resultat de la fascinació immobilitzadora d'un passat idealitzat, sinó com a mètode per a impedir que determinades coses es tornin a repetir». Cot-LABORACIONs: Joan Benet, J. Carles Duran, Francesc de P. Mestres: Economia i socialisme. Notes per a un diàleg. Jordi Font i Cardona: Octubre'92: Una doble transició a Rússia. Joan Blanch i Rodríguez: De ciutat a metròpoli. Giorgio Ruffolo: La raó ètico-política del missatge socialista. Luis Femando Valero lglesias: La LOGSE. Esperances i frustacions. RECOMANACIONS: Joan Fuster: El pluralisme de la condició humana. Li'fum. 17 1 - Vol. V �«Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes» Pasqual Maragall La darrera visita de Willy Brandt a Barcelona, la va fer el febrer del 1988 per a la presentació, de la mà d'Hans Meincke, del seu llibre La locura organízada: ca"era armamentista y hambre en el mundo, en el Círculo de Lectores. En aque­ lla ocasió vam comprovar que Willy Brandt no oblidava Barcelona perquè el record que en tenia anava unit a coses molt sentides per ell com la causa de la llibertat, per la qual havia conegut Barcelona, per primer cop, en aquell dramà­ tic any de 1937, quan va venir-hi per coordinar el suport dels socialistes nòrdics a la República. Aquest és, avui doncs, un homenatge de Barcelona a Willy Brandt, no sola­ ment merescut, sinó també degut, per demostrar la nostra admiració per la seva memòria en un moment en què, la radical honestedat i el clar humanisme de Willy Brandi resulten estimulants. Pertany a la privilegiada generació de polí­ tics que han estat contemporanis de bona part d'aquest segle, i que han partici­ pat de manera activa, i a vegades, decisiva, en alguns dels seus esdeveniments més importants. A mi, m'agradaria recordar ara, dues fotografies de Willy Brandt. Dues foto­ grafies que van donar la volta al món i que il·lustren dos moments estel·lars de la seva trajectòria política i vital. La primera és aquella del vint-i-sis de juny del 1963, al costat de John Kennedy -el mític president nord-americà- quan aquest va dir: «lch binn ein Berliner», «sóc un berlinès», tot fent un desafia­ ment directe a la pressió soviètica sobre Berlín. Willy Brandt era aleshores l'alcalde de la resistència, l'alcalde del Berlín resistent, el polític de la fermesa davant l'amenaça. L'altra fotografia que voldria recordar és la d'un Willy Brandt agenollat el 11 �DOSSIER: HOMENATGE A WILLYBRANDT ------ set de desembre del 1970, devant el monument a les víctimes del guetto de Varsòvia, destruït per les tropes alemanyes l'any 1944. És aquest el polític de la ------ L'OPINIÓ SOCIALISTA blemes del seu temps. Per resoldre'ls va apostar sempre pel futur, per aquesta raó fou un precursor. Willy Brandt es va distingir per fer popostes concretes i reconciliació, l'home de l'obertura a l'Est i del realisme aplicat a la divisió possibles. La diferència amb els altres, que també en fan, de propostes, és que d'Alemanya. les seves es fonamenten sempre en el destí comú de la humanitat. Per això eren Willy Brandt va recórrer tota l'escala de la responsabilitat política, des de moralment inobjectables. l'acta de diputat fms a la Presidència de la Internacional Socialista, on ara el Moltes de les coses que Willy Brandt deia eren pura evidència. Però perquè substitueix, el meu amic i amic de Barcelona, Pierre Mauroy. I va servir en tots l'evidència sigui eficaç s'ha d'explicar amb arguments i s'ha d'armar amb idees. els càrrecs amb el mateix entusiasme. Però n'hi ha un que sempre considerà Era això, el que feia Willy Brandt. Situava les manques de llibertat, d'igualtat, molt especial, i és el càrrec d'alcalde-president de Berlín. Recordo la seva pri­ de seguretat i de solidaritat en l'únic context en què es poden entendre i supe­ mera visita a Barcelona -quan ja érem nosaltres a l'Ajuntament democràtic- i rar, el context del món, que per ell era l'Est i l'Oest, el Nord i el Sud, a l'ensems com Narcís Serra, emfasitzant la seva pròpia experiència com alcalde, li deia: i indisolublement. «Willy hauríem d'aconseguir que hi hagués una llei o un deure moral que La relació entre la despesa en armament, la misèria econòmica i cultural i la obligués que, per a ser polític d'Estat, s'haguí hagut de ser, abans, polític de destrucció ecològica, repeteixo, la despesa en armament, la misèria econòmica i ciutat, ser regidor d'una ciutat». I Willy Brandt li va contestar: «no només ho cultural i la destrucció ecològica, era, per Willy Brandt, la causa primera del crec, sinó que vaig convertir-ho pràcticament en llei al Senat de Berlín quan hi desordre actual i dels perills que amenacen el nostre futur. Willy Brandt de­ vaig ser». D'aquesta obligació, d'aquest deure moral, en va fer pràcticament una mostrà que el futur de la humanitat era un futur comú, i perquè aquest futur es obligació habitual. Volguè, i ho va aconseguir, que la majoria dels polítics de fes possible afirmava que la humanitat s'havia d'organitzar i comprendre com a l'Alemanya d'aquella època passessin, efectivament, per l'experiència de la regi­ tal humanitat. Això tan senzill però, requereix dràstiques mesures i Willy doria local. Brandt les proposava. Deia, primer, que calia fomentar la pressió d'una opinió Aquella experiència com a alcalde el va marcar profundament, i no tan sols perquè hagué de veure, sense poder-ho impedir, la dolorosa divisió fisica de la ciutat des del 1961, sinó perquè la ciutat dividida i amenaçada li va permetre forjar una idea que presidiria d'aleshores ençà la seva pròpia orientació pública: la conjunció de llibertat i justícia. pública il·lustrada per estimular els governs indecisos. Que calia substituir l'estratègia de la intimidació per un concepte de segure­ tat comú. Que calia utilitzar en projectes de desenvolupament econòmic i social una part substancial dels recursos perduts en armament. Des del càrrec de Canceller de la República Federal d'Alemanya impulsà les Que calia crear un fons de solidaritat internacional en què hi participessin, reformes socials i la unió econòmica i monetària europea. Diríem que Willy sobretot, els Estats Units i les altres grans potències, perquè són aquelles que Brandt va saber anticipar una combinació de Bad Godesberg i de Maastricht. més tenen per a aportar i, també, més que comprometre-hi. Willy Brandt es va deixar guiar, sempre, per la raò i l'ètica i, si alguna vegada Deia coses molt semblants a aquelles que, en terrenys similars, han dit i han van entrar en conflicte totes dues, l'ètica sempre va guanyar la partida. Algunes escrit persones com Va.clav Havel i Raimon Obiols. Deia coses que avui, a de les seves decisions, com per exemple, la d'abandonar la Cancelleria Federal, Pierre Mauroy i a mi mateix, ens obliguen perquè ell parlava de la unificació l'any 1974, reflecteixen aquest intens combat. Alguns dels honors i dels càrrecs a nivell mundial, de la mundialització dels problemes i heus aquí que Pierre als quals es va fer mereixedor, com el Premi Nobel de la Pau, la Presidència de Mauroy, que ha estat fms ara President de la Federació Mundial de Ciutats la Comissió Nord-Sud o la Presidència de la Internacional Socialista mateixa, Unides i, jo mateix, com a President de les Ciutats Europees, ens hem embarcat són el reconeixement del seu compromís amb l'ètica i la raó. en l'aventura comuna d'aconseguir que el món tingui una sola organització de Es parla, ja avui, de la generació dels nets de Willy Brandt. No tots són, però, alemanys. Felipe GonzAfez no amaga ni la seva admiració per la figura de ciutats. Que al davant, o al costat si voleu, de les Nacions Unides hi hagi ben aviat les Ciutats Unides, una sola organització. Willy Brandt, ni el seu deute d'agraïment envers aquella persona que va creure Willy Brandt deia que la pau és inseparable de la llibertat. Willy Brandt en aquell jove de trenta-dos anys nomenat secretari general del PSOE a Su­ parlava de la tolerància. Willy Brandt fou potser el primer, potser el precursor resnes, en el Congrés de la renovació del socialisme espanyol que el portaria, d'allò que ara anomenaríem una acció cívica europea. Willy Brandt fou en vuit anys després, a les responsabilitats del govern. Més que elogiar els mèrits passats, prou coneguts, voldria destacar no tan molts sentits, podria ser també perfectament, un sant del voluntariat, de la dedicació lliure i voluntària a les fmalitats de la millora social. Deia -repeteixo­ sols la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inob­ que la pau era inseparable de la llibertat. S'ho va creure i l'Ostpolitik que va jectable de les seves propostes. Brandt es va sentir compromès amb els pro- encapçalar anava en aquesta direcció. 12 13 �DOSSIER: HOMENATGE A WILLYBRANDT --- El 1989, aquell any que de vegades Raimon Obiols ha qualificat com l'au­ tèntic canvi de segle, li va donar la raò. La unificació d'Alemanya en pau i democràcia va ser la darrera gran satisfacció de la seva dilatada vida política. El «Va ser un home enriquit per les proves, per les proves sempre superades, proves fonamentadores de nous compromisos» vint-i-dos de desembre del 1989 quan va participar, al costat de Von Weiseker, de Kohl i de Modrov, en l'obertura de la porta de Brandemburg va ser, en aquell moment, l'alcalde moral d'un Berlín per fi reunificat. Pierre Mauroy L'exemplaritat personal de Willy Brandt consisteix en haver estat alhora líder polític i líder moral. Jo diria, emprant paraules de Havel, que Willy Brandt ha estat un líder cívic així com ho va ser Olof Palme. PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona. Amb orgull i emoció participo en l'homenatge que avui es fa a Barcelona, al nostre amic Willy Brandt. Aquells que han estat a prop seu, saben de la seva personalitat tant excepcional. Saben, també, la fascinació que podia arribar a exercir. Alguns mesos després de la seva mort, crec que li devem alguna cosa més que un homenatge, i que hem d'inclinar el cap davant el que ha estat la seva aportació a aquesta segona meitat del segle XX, marcada pel trasbals i l'espe­ rança d'una nova organització del món. Alló que més desitjo retenir de Willy Brandt és la seva universalitat. Quina paradoxa, per una personalitat tant fortament arrelada en la condició humana de l'Alemanya de la seva època! Penso que aquest sentiment d'universalitat, ja el tingué de jove, Brandt a Lubeck, com a jove militant polític que va escollir l'exili com odi pel nazisme i com fidelitat al seu ideal polític. Suposo que també el va mantenir a la resistència i que, tant a Dinamarca com, després, a Noruega i a Espanya, va voler córrer tots els riscos per donar testimoni de la seva fidelitat a unes idees que eren, potser, la seva única intran­ sigència. I vull subratllar el seu lligam passional amb Espanya del qual, més endavant, en va ser testimoni la seva amistat amb Felipe Gonza.Iez. Realment, Willy Brandt fou l'home del refús de l'inacceptable. La pau va arribar i aquest refús va evitar que es confongués el poble alemany amb els dirigents nazis. Fou aquest refús que permeté a una generació de joves, de la qual vaig formar part, cercar l'amistat dels joves alemanys en els dolorosos anys de la postguerra, i abocar-nos en la cooperació europea. Es tractava de contri­ buir a posar els primers fonaments d'Europa, la qual no va ser tan sols una 14 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Homenatge a Willy Brandt: Voldria destacar no només la vigència del seu pensament, sinó el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-04 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Brandt, Willy, 1913-1992 Homenatges i distincions Socialisme Alemanya Description An account of the resource 4 p., n. 17; 1 - Vol. V Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. FCE Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1294/19921029d_00511.pdf 0b8b0fabc5dd47bb7bbd7b8ba9078124 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'HOMENATGE AL CARDENAL NARCíS JUBANY AL PALAU DE LA MÚSICA. 29.10.94 El camí de l'estreta col.laboració entre la ciutat i l'Arquebisbat va començar darr4rament amb el Cardenal Jubany. Aquesta col.laboració ha donat uns resultats' extraordinariament positius. Alguns dels quals jo vull, per tangibles que són, referir-me novament: - El diàleg Esgl4sia-Ciutat sobre qüestions urbanístiques, teme materials, no menys importants per això, a alguns dels quals, potser, la ciutat no ha correspost encara amb la diligència suficient, com és el cas de la parròquia de Sant Narcís. Però estic en d'afirmar que es condicions això desencallarà molt aviat. - La Campanya per a la Millora del Paisatge Urbà amb l'església de la Merce, l'església de Sant Jaume, la Pia Almoina, el Palau del Bisbe i aviat de la Catedral. I tamb4 l'església de Betlem, aquesta impulsada, dintre de la Campanya, per la Generalitat de Catalunya. - El Centre Abraham. Una col.laboració que ha estat emblemàtica, crec, per a un període excepcional de la ciutat. Hi ha hagut un altre diàl g, tant o més ric, encara que potser no tant palpable com e que acabo de descriure i que, al capdavall, és el que ha fet possible el primer: em refereixo al diàleg franc, sincer, des de posicions més diverses o singulars que no pa distants. Vull referir-me, finalrrent, a la Universitat Ramon Llulll, que ha suposat un impuls de conjunt a una sèrie d'institucions estimades i fructíferes de la ciutat de Barcelona. El camí iniciat amb el Doctor Jubany està tenint una continuïtat igualment positiva en les relacions entre la ciutat de Barcelona, el seu Ajuntament i l'Arquebisbat. I és gràcies a la seva empenta que avui ens podem sentir satisfets �del balanç d'aquestes relacion Del cardenal Narcís Jubany, arquebisbe de Barcelona, retindrem sempre la dignitat institucional de la seva manera de representar a l'Església barcelonina , una singularitat càlida o una proximitat respectuosa i sobretot, sobretot la valentia de trencar barrere g en nom i en interès de la seva alta representació. Vostè, Doctor Jubany, h contribuït a enaltir Barcelona en un moment molt important do la seva història. Es per això que, aquesta nit, he vingut dir-li, moltes gràcies Doctor Jubany. �z ^ U J C qq!¿¿A^` J ^ ^ `\` ( \ 1 33 v ` ^ ^ \ ^^ ^ 1 ^ VV• JJJ, ^^Y.\WLJ ^LiL.•J ^ ^^-- ^ V ^ ^^ ^^ ^ ^^ cd i^ V +C-616^ ..O ,L) cd Y u" t cn V] . p ^ YN Y ^ X O ty .^ ^ ^ ^ v, 7„^_,) y c^s..^^ s y^ 'A v ^ cd a^ rd Q-I 9, E 1. el cC •^ „ ^ ^n v y 1-4 ^ 9 ^ .^ Q ^ —c ^ ^ Ó. . u ^ ^ ^O "5 , ^ Cl. -01 ^ ^ ^ G1.1 O ^ ^ ^ a.^ ii 112, ^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4200 Title A name given to the resource Homenatge al Cardenal Narcís Jubany Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Religions Acció política Barcelona Model social Jubany, Narcís, 1913-1996 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències