216 10 5115 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2818/19880305_ConvencioMajNacProg_PM.pdf 4d7a867553094d4732de8bbc91d6b2b6 PDF Text Text Pasqual Haraqall Bon dia a tothom. Suposo que s'espera de mi que us digui fins a quin punt un socialista que està al capdavant d'un Ajuntament de Catalunya està satisfet de que aquesta reunió existeixi, i que el moviment que aquesta reunió coemnça vagi endavant. I que us digui cóm els municipis, els Ajuntaments de Catalunya, estem confiats en el canvi de clima que es pot i es té que donar en aquest país. I cóm estem confiats en que el Parlament de Catalunya esdevingui el lloc on realment es produeixi el debat que s'ha de produir en el nostre país, i que permeti que les institucions mantinguin una relació d'entesa, que al mateix temps hi hagi l'entesa i el debat que han de fer anar endavant a Catalunya. Aquesta entesa de les institucions, que ha �mancat en aquest país, els darrers anys, que ha de ser molt millor, hi ha indicis de que es pot arribar a produir, en el camp que jo domino més, del municipi, del municipi de Barcelona. Hi ha proves de que això es pot produir, a pesar de tot, i una n'és el Consorci Sanitari. Per aquells que llegiu i seguiu atentament el que és la pràctica de les coses, l'administració de les coses, el Consorci Sanitari de Barcelona és una conquesta important. Jo crec que no només de Barcelona sinó de tot Catalunya. Un sistema a través del qual el govern autonòmic i l'Ajuntament es poden posar d'acord per dur endavant els hospitals de la ciutat. Hem trigat vuit anys, però ara el tenim aquest Consistori. 0 el Parc Tecnològic del Vallès on també hi ha una col·laboració, molt meritòria -deixeu-m'ho dir-, entre una entita que el va crear i que està condemnada a desaparèixer, com és la Corporació Metropolitana de Barcelona, i l'entitat que l'ha suprimit, com és la Generalitat de Catalunya. Avui el Parc Tecnològic és presidit pel Conseller d'Indústria Macià Alavedra, i gestionat, en canvi, pel Consorci de la Zona Franca que va rebre de la Corporació Metropolitana l'encàrrec de fer-ho. 0 el Museu d'Art Contemporani de Barcelona del qual ahir vàrem aprovar, en la sessió plenària de l'Ajuntament de Barcelona, els nous estatuts, que aquest any tindrà projecte, l'any que ve obra, i d'aquí a tres anys obres d'art a dins, i que es farà conjuntament. O la Carta Municipal que és una gran esperança per a mi, per molts, de cóm Barcelona ha de resoldre -Barcelona, i segurament la seva àrea de l'entorn- molts problemes que han quedat per resoldre. Temes aquests en els quals hi ha indicis de que poden haver-hi acords, hi ha d'haver-hi acords, entre les institucions d'autogovern a Catalunya. Perquè hem perdut molt de temps. Hem perdut temps amb l'ordenació del territori -vuit anys-, per l'estropici que finalment s'ha produït. Per l'eix transversal. Parlo només de les grans aspiracions, de les velles aspiracions, d'aquelles coses que si ens haguessin preguntat l'any 77 o l'any 79 què és �48 el que s'havia de fer a Catalunya, haguéssim dit immediatament aquest, aquest i aquest projecte. L'ordenació del territori, les comarques, vuit anys i sense solució. L'eix transversal. L'aigua de l'Ebre, l'aigua de Tarragona, que representarà i representa la millor esperança de que no es produeixi la macrocefàlia de Barcelona. El tràfic de Barcelona. Els cinturons, tot just començats. L'exprés regional, la connexió Mataró-Vilanova, la conversió de l'antic vuit català en un eix de transport ferroviari ràpid -ni metro ni ferrocarril, exprés regional-. El propi metro de Barcelona que ha de fer un salt endavant, i que no l'ha fet, només se n'han fet unes cues, però no s'ha convertit en un nou plà de metros com el que la ciutat i l'aglomeració ara necessita. Les universitats, quán va trigar la República a canviar la universitat? Que poc que va trigar per endegar el que es veia clarament com un tema capdal per la història del país. És evident que la universitat d'aleshores no era una universitat de masses com és la d'ara. És evident que ara són més diners. I és cert que amb vuit anys d'autonomia encara no s'ha posat realment en marxa la reforma de la universitat, la millora de la universitat. L'ensenyament avançat, que poc que va trigar la República d'entomar la tradició de les primeres modificacions de l'ensenyament, del Montessori, i del Patronat Escolar, per convertir Barcelona i tot Catalunya en un laboratori del que havia de ser el nou ensenyament -encara en vivim d'aquell record-. I que poc quehem avançat des d'aleshores. Quán esperàvem els anys seixantes i setantes, a les escoles d'estiu, el moviment de Rosa Sensat, com no esperàvem aquesta autonomia que avui tenim, i que encara no s'ha traduït en una, diria, nova moral, en un nou funcionament del sistema educatiu, que molts i molts mestres, i molts i molts pares, i molta gent que hi treballa han maldat per això. Refer la Ciutat Vella de Barcelona, i aquest és un tema d'estat. No hi ha cap país que no s'hagi plantejat com a tema de país el refer l'antiga capital. Pensem que la Barcelona vella és �49 això, és el poc estat que teníem, l'estat que teníem era la Ciutat Vella, el barri gòtic, els seus edificis nobles, i encara està per refer. Dos anys esperant l'aprovació d'una Àrea de Rehabilitació integrada per la Barcelona vella. I no és només un tema de l'Ajuntament, també és un tema nacional. Ho és aquí, i ho és a França, ho és a Itàlia, ho és fins i tot a d'altres comunitats autònomes. Aquí no ho ha estat. I parlaria de tantes i tantes coses que segurament són, òbviament, temes que un govern català hauria i haurà de plantejar-se com a temes urgents, que no haurien d'haver esperat tant. Les noves tècniques, la biomedecina. La recuperació dels que són fora, en Ferrater Mora, o ena Ramon Xirau, o l'Eduard Nicol, o el Manuel Cardona que és director de l'Institut (Plane) de Stuttgart, o els entesos catalans -que n'hi ha- en superconductivitat i en ciència dels materials, que estan arreu, estan a Madrid, estan a Berkeley, estan pel món però no estan aquí. I no costa gens que sigui aquí. La investigació puntera ara en superconductivitat no és la més cara. Ho és molt més la investigació en,electrònica. Amb 280 milions cada any es podria mantenir un centre d'investigació sobre nous materials relativament digne en la nostre ciutat, en el nostre país, i no el tenim. Tantes i tantes coses que no s'han pogut fer, que no s'han fet, i que ara se'ns obren les portes per debatre, i més endavant per construir. I tantes i tantes coses que són els temes tradicionals de l'esquerra i que nosaltres estem en condicions de debatre i de tornar a posar sobre la taula. I tants i tants temes que són els temes nous de l'esquerra. Ahir es feien 50 propostes per la modificació de la situació de la dona a Catalunya. Pensem que el 50% dels aturats, a la nostra ciutat, a Barcelona, són dones, sent així que només una tercera part de la força de treball són dones, és a dir, que el que hi ha en aquest moment és una gran, un volcar-se de les dones sobre el mercat de treball. I jo crec que això no és més que una indicació de que efectivament estem caminant cap a Europa. Pensem que Suècia és 50%-50% la distribució d'homes i dones en el mercat de treball efectiu, no a les llistes de demanda de treball, sinó en el mercat de treball efectiu. I que en bona part, el fet que Suècia sigui un país més avançat rau justament �50 en això, en que han posat en contribució a totes les seves forces productives, i la dona en primer lloc. Aquesta és una de les grans esperances de canvi a Catalunya, i l'hem d'empènyer. I és un tema clàssic que hem de traduir amb les seves coordenades actuals. Com ho és, amb noves formulacions, la integració del voluntariat com a substitut de la beneficència clàssica. Sabem que la dreta combina hàbilment aquest darwinisme social, de desesperança, de que res no es pot fer per lluitar contra la misèria en la seva arrel, en les seves causes, sí només en els seus efectes. I ens combina aquest fatalisme i aquesta desesperança amb uns tocs de beneficència per tranquilitzar la consciència i poguer acusar a l'esquerra aleshores de falta d'acord. Quan l'esquerra el que està fent és integrar aquestes qëstions, que s'han d'integrar. I també tractar de tenir un esquema més ample en el que aquest voluntariat hi tingui un paper, un esquema més ample que es plantegi seriosament desmontar la màquina de la misèria. Aquest és un tema vell i nou de l'esquerra que vosaltres haureu de desenvolupar. Com les noves relacions en el lloc de treball, noves relacions que en definitiva a Europa són velles relacions. No fa molt jo estava a Alemanya visitant la fàbrica Bayer. Ningú diria que aquest és un invent extraordinàriament modern, és una cosa que ve de lluny. I tanmateix en el consell de supervisió de Bayer hi ha un 50% d'obrers i de representants jurídics dels sindicats. Res no s'ha fet en aquest camp -zero-, en un país que va veure néixer l'UGT, que va veure néixer el moviment sindical, i abans encara el moviment d'associacionisme dels treballadors. Res no s'ha pogut fer en aquests darrers anys. I el federalisme com a sistema de govern a tres nivells, el federalisme del Canadà, el d'Alemanya, el de Suïssa, el que sigui, però un sistema en el que tres nivells de govern puguin col·laborar i tirar endavant aquelles competències que, com és molt lògic i molt clar, pràcticament cap d'elles, de les més importants, es poden desenvolupar només amb un sol nivell de govern, i encara diria, amb dos nivells de govern. Qualsevol qüestió que mireu, des de la promoció econòmica fins els serveis �51 socials, necessiten de la col·laboració l'autonomia i del govern local. de l'estat, àe Temes vells i temes nous que ara tindrem ocasió de debatre, i que hem de debatre, en un moment en que se'ns està preguntant qui ha de governar aquest pais. Però no només qui ha de governar aquest pais, sinó quines idees són les que s'imposen en aquest pais, i aqui és on jo crec que la vostra col·laboració pot ser més important. En un moment en que els mites de la dreta van perdent força, de la mateixa manera que l'economia inspirada per Reagan, la política de Reagan va perdent força, en un moment en que l'egoisme social i l'egoisme nacional, justificat, quasi diria, després de les desfetes nacionals que varen tenir els Estats Units amb la guerra del Vietnam, que varen néixer amb gran força als Estats Units, avui estan de devallada. Un egoisme nacional que no és més que l'aplicació al camp col·lectiu de la màxima miserable de la dreta de que la caritat ben entesa comença per un mateix, traduït a termes col·lectius. Un moment doncs en que és possible que l'esquerra catalana es trobi amb un buit d'idees dominants per omplir, i una demanda per part del poble per omplir-lo amb idees al mateix temps velles i noves. Però de vegades l'esquerra catalana sembla que no s'acabi de creure que porta el relleu de la Catalunya més autèntica, la justament menys necessitada d'ajuts simbòlics, la més realment i més apassionadament enamorada de si mateixa, de Catalunya, i per tant, dels altres pobles, més creadora i més fraternal. Jo crec que això, que és obvi, convé dir-ho i tornar-ho a dir. Crec que convé lluitar pel que de vegades pot semblar massa obvi. Crec que hem de fer com els mestres que s'han d'esforçar per escenificar cada dia com si no fos sabut allò que per ells és sabut. Crec que cal explicar clarament el que ja és clar. Crec que hem d'evitar la necessitat de destacar per un nou enfoc, moltes vegades, i insistir en les obvietats, en el que és just, en el que és millor. Crec que cal "machacar" l'evidència, més enllà de l'originalitat. Crec que la força potencial dels que sou aquí, i altres qaue no hi són però que hi seran, conté més passat del país, i conté per tant també molt més futur. No tenim el dret, no teniu el dret de no posar-la aquesta força potencial a treballar. Individual o col·lectivament. Individualment cada ú, segons la seva línia, segons la seva �ln spiració -f-ració. doneu. C r _„ ts I c ° " lecti vament, S(lr,„ « autog O V er n a r - s e > * l e s ' c°<« una • • M o i ta sprt. 52 sèrie ln X '.amb dividus � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la Convenció per una majoria nacional i de progrés Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-05 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Esquerra (Ciències polítiques) Catalunya Federalisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Acció política Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1458/19951030d_00696.pdf 343e1f794420bdf92bcec4dbe1850ef1 PDF Text Text Data: 30/10/95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Intervenció a la conferència "Developing London's future" de l'Association of London Government, ALG, De cara a la intervenció de l'Alcalde a la conferéncia "Developing London's future" de l'Association of London Government, ALG, se suggereix de tenir en compte els elements següents: La conferéncia "Developing London's future" -que organitza l'Association of London Government- associació que agrupa els districtes laboristes de Londres- i el Greater London Enterprise, té com a objectiu estudiar les experiències de regeneració urbana de les ciutats de Barcelona, Berlín, Nova York i Estocolm dutes a terme conjuntament amb el sector públic i privat, mantenint la responsabilitat i direcció política deis projectes. (S'adjunta en annex el programa) Aquesta és una qüestió que preocupa molt els responsables municipals de la ciutat atès que moltes de les accions de renovació de Londres s'estan duent a terme per empreses o entitats privades no responsables directament,dels ciutadans londinencs. "N Vi La conferència tractarà sobre la pèrdua del control de les iniciatives privades de desenvolupament local i regional per part de l'Administració i pretén comparar el model de transformació d'aquestes ciutats per veure com es pot dur a terme la renovació de la responsabilitat local i la satisfacció colectiva de la ciutadania londinenca de cara al segle XXI, ALCALDIA FA R9911/1.,1 d'rn“-:lacla �"DEVELOPING LONDON'S FUTURE" ASSOCIATION OF LONDON GOVERNMENT 1. BARCELONA AS A MODEL OF JJRBAN TIRANS F O I WIATON. OVER THE LAST 15 YEARS BARCELONA, HAS MADE A SIGNIFICANT AND QUALITATIVE LEAP. FROM THE OLYMPIC AND METROPOLITAN CITY WE DESIRED IN 1982, WE HAVE PROGRESSED, AND ONCE WE HAVE ELIMINATEDi;-COMPLETELY FRONTIERS, THE CITY WILL BECOME EURO-REGION WITH 15 MILLION INHABITANTS WHICH ASPIRES TO BECOME THE DOOR TO SOUTHERN EUROPE AND ONE OF THE CULTURAL CAPITALS OF EUROPE. 4 AT THE HEART OF THE BARCELONAMODEL IS THE BID FOR A EUROPEAN CITY, A CITY WHICH DOES NOT SEPARATE-, BUT WHERE DIFFERENT ACTIVITIES CAN RIGHTLY COEXIST. BARCELONA IS STILL AN INDUSTRIAL CITY, DESPITE THE PREDOMINANCE OF THE SERVICE SECTOR, INSURMOUNTABLE BARRIERS BETWEEN RICH AND POOR AREAS ARE NOT CREATED. OUR STRATEGY HAS NOT BEEN ONE OF INTERVENTION, BUT INSTEAD ONE OF LJEADERSHIP AND COMPLICITY. AND THANKS TO THIS THE PERIPHERAL DISTRICTS HAVE BEEN REHABILITATED AND INCORPORATED INTO THE CITY, DIGNIFYING THEM AND CONVERTING THEM INTO NEW URBAN CENTRES. THE CITY HAS THEREBY HEALED THE ef L �SCARS CAUSED BY THE URBANISM OF FRANCOS BARCELONA. THERE HAS BEEN A ,!:ZEAT URBAN TRANSFORMATION TAKIÑG CAR l THAT NO 1.1i" COHESION HAS BEEN LOST~AGGRAVATI N (E THE IMBALANCES BETWEEN SOCIAL AND TERRITORIA L 7)A jUL ‘j‘j t\1/1/4 GeWi4-U/j-eW ' , \i (Iej tc (c,' ii( c WITH THE COMPLICITY OF THE PRIVATE SECTOR' F-rc<4-:, THE LIFE OF THE CITY'S OLD QUARTER HAS BEEN REVITALISED. SLOWLY AND1PEACEABLY STUDENTS AND YOUNG COUPLES ARE BEGINNING TO MOVE INTO THE AREA. THEY HAVE REDUCED THE AREA'S DENSITY BY OPENING UP BUILT-UP SPACES crr'YO. -^? WITHOUT FORCING THE POPULATION OUT:- NEW CULTURAL AND EDUCATIONAL INSTITUTIONS HAVE l‘r: FOUND HOMES THERE:': THE CENTRE OF CONTEMPORARY CULTURE, THE MUSEUM OF CONTEMPORARY ART OF (MACBA), NEW FACULTIES OF THE UNIVERSITIES OF BARCELONA AND POMPEU FABRA Ck-t4 BARCELONA HAS BECOME A POINT OF REFERENCE FOR EUROPE. AS A MODEL IT HAS INSPIRED THE TRANSFORMATION OF LISBON PRIOR TO THE 1998 UNIVERSAL EXPOSITION. BÉRLIN HAS ALSO LOOKED TOWARDS BARCELONA, TQ REORGANISE ITS CITY CENTRE WHICH WAS PREVIOUSLY DIVIDED BY THE WALL. 1,,qLit lWbrL‘, BARCELONA'S EXPERIENCE IN STRATEGIC PIANNING IS CONSIDERED EXEMPLARY BY BOTI-T THE EUROPEAN UNION AND THE WORLD BANK, AND HAS BEEN APPLIED IN OVER FIFTY SPANISH CITIES AND BY OTHER CITIES IN THE WORLD: RIO DE JANEIRO DE JANEIRO, BOGOTA, CARTAGENA. THE MAYOR OF OLI) bij �ROME, MR. FRANCO RUTELLI, PUBLICLY DECLARES THAT BARCELONA IS THE MODEL OF COMPLICITY TOWARDS WHICH HE ASPIRES. w -71 .1,■ 1'1 w á 4tAlij"%.....e WE HAVE BEEN PIONEERS 'IN DEFENDING THE IDEA THAT EUROPEAN CITIES, APART FROM COMPETING AMONG EACHOTHER (SEARCHING FOR INVESTMENT AND LOCATIONS) MUST ALSO COOPERATE WITH ONE ANOTHER IN ORDER TO FIND A SOLUTION TO URBAN PROBLEMS. WE MUST NOT FORGET THAT THE CITIES' PROBLEMS ARE SHARED BY 80% OF URBAN DWELLING EUROPEANS: EUROCITIES, POLIS, C-6. /THIS MODEL OF CITY TRANSFORMATION HAS BEEN BUILT UPON CONSENSUS, WITH THE IMPLICATION OF THE CITIZENS AND THE COMPLICITY OF ITS SECTORS. BARCELONA HAS UNDERTAKEN ITS SECOND STRATEGIC, ECONOMIC AND SOCIAL PLAN, WITH THE PARTICIPATION OF ALL THE CITY'S ECONOMIC, TRADE UNION, ASSOCIATIVE AND UNIVERSITY INSTITUTIONS. THIS HAS BEEN THE KEY O THE CONSCIOUS CITIZEN PARTICIPATION IN THE CITY'S TRANSFORMATION. DURIN'b THE OLYMPIC GAMES THE CITIZENS OF /É3ARCELONA MASSIVELY PARTICIPATED IN THESPORTING EVENTS -A151WEIIE 77±c- 2 c t. -1-02 BUT THE GAMES WERE ONLY THE VERY START OF THIS PHENOMENON. SINCE /THEN THE INAUGURATIONS OF SPORTING A D CULTURAL FACILITIES, POPULAR FESTIVITIES AND OTHER CITIZEN EVENTS HAVE ALWAYS,BEEN GUARANTEED •/RESPONSE AND PUBLIC TREMENDOUS �PARTICIPATION, EXPECTATIONS. EASILY ALL SURPASSING THE CITIZENS OF/BARCELONA ARE NOT ONLY PROUD OF LIVMG IN THEIR CITY, OF THE IN ITS INFRASTRUCTURES, IMPROVEMENT FACILITIES AÍD SERVICES BUT ALSO MAKE ACTIVE USE OF THEM. IN THE FRAMEWORK OF THIS URBAN CONSENSUS IT IS ESPECIALLY IMPORTANT TO EMPHASISE THE CITY'S MORE RATIONAL USE WITHIN THE CONTEXT OF A BROADER DISCUSSION ON AUSTERITY, AS A VALUE TO BE STRENGTHENED, IT SHOULD BE KEPT IN MIND THAT THE CITY IS A LIMITED BENEFIT WHICH SHOULD BE DISTRIBUTED AMONG MANY AGENTS: AMONG VEHICLES AND PEDESTRIANS, AMONG ACCOMMODATION, FACILITIES, INDUSTRY AND GREEN AREAS, ETC.... /7' THE EFFICIENCY OF MUNICIPAL ADMINISTRATION HAS BEEN SUBSTANTIALLY IMPROVED: THE MUNICIPAL WORK FORCE 17IAS BEEN REDUCED TO 2000 PEOPLE OVER FIVE YEARS AND THE DISTRICTS HAVE UNDERGONE A 21WDECENTRALISATION. WE HAVE BEEN PIONEERS IN INTRODUCING NEW INFORMATION TECHNOLOGIES; FIRSTLY 010, INTERNET, CABLE. ;)41 r}-1's".ii t., 7 THERE HAS BEEN AN ATTEMPT AT BRÉAKING ait~- MONOPOLIES: THE HOTEL PLAN, oi AJUDICATION OF CLEANING SERVICE COMPANIES TENDERING FOR CONTRACTS. 74 /4-‘1„ t, PROMOTING COMMERCIAL QUALITY. BARCELONA IS A LABEL WHICH SELLS AND THE CITY HAS A RECOGNISED TRADITION IN COMMERCIAL QUALITY. �;c. THE TRANSFORMATION OF THE CITY \1-1AS CONTRIBUTED TO THE PROMOTION OF TRADITIONAL COMMERCIAL CENTRES. BARCELONA IS /ME FIFTEEN MILLION ---41~11F A MARKET WITH INHABITANTS. L( (c) 2. BARCELONA'S FUTURE STRATEGIES BARCELONA FINDS ITSELF IN A CONSOLIDATED POSITION TO FACE THE DEdISIVE YEARS WHICH END THE CENTURY AND, WHAT IS MORE IMPORTANT, WITH NEW PROJECTS FOR THE FUTURE. WITHIN THIS CONTEXT IT IS IMPORTANT TO REMEMBER THAT THE CITY HAS A DESIGN. ONE WHICH IS CONCORDED IN THE SEÇOND STRATEGIC PLAN._ ONE WHICH BIDS FOR QUALITY & LIFE AS WELL AS FOR PRODUCT AND SERVICE QUALITY. --- BARCELONA'S PRINCIPAL STRATEGIC BIDS ARE TO: , , , A A) CONSOLIDATE BARCELONA AS 4.--J.-....illt N-N MEDITERRANEAN EUROPEAN --,01ACROCREGIO, WITH A POPULATION OF 15 MILLION. ------- _:_,.. ) A ‘\)-"\ 9, 1 B) BARCELONA AS THE DO 1-1-u B íN, ,,,,, ,, ..,..2. –11,!' THE SOUTH. J OR\ �- YÓL C) QUALITY OF LIFE. BARCELONA A CITY OF QUALITY. D) CULTURE AND COMMUNITY SPIRIT. fi E) INTERNATIONAL/ISATION. PROJECTION: EUROPE, AND LATIN AMERICA. r i1b PRINCIPAL AREAS OF THE MEDITERRANEAN SOME MEASURES WHICH ARE BEING DEVELOPED AND REINFORCE THESE STRATEGIES ARE: , ( , \ 1.. ., , ( �-THE PRIORI SATION OF COMMUNICATIONS WITH EUROPE, \_,/ -THE CREATION OF AN IMPORTANT LOGISTIC PLATFORM IN THE LLOBREGAT DELTA, -IMPROVING THE QUALITY OF THE CITY'S ENVIRONMENT, -A MODEL OF SUSTAINABLE DEVELOPMENT, -BARCELONA'S CONSOLIDATION AS EUROPEAN CAPITAL OF CULTURE, -THE STRENGTHENING OF BARCELONA'S ROLE AS CENTRE, INDUSTRIAL AN IMPORTANT CONSOLIDATING AND IMPROVING ITS COMPETETIVENESS VIA A METROPOLITAN INDUSTRIAL PACT, -THE ENDOWMENT OF THE CITY OF NEW JUDICIAL AND LEGAL INSTRUMENTSi TO ALLOW THE CITY TO INFLUENCING THE PROBLEMS RESOLVE THE MUNICIPAL POPULATION'S DAILY LIFE. i CHARTER Q v 1 vU 91-71-1 / > ü\l` ,-,QZLo-- 'brU`')/1- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4364 Title A name given to the resource Intervenció a la Developing London's Future Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Londres, Anglaterra Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Londres Urbanisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2823/20021129_JornadesCirculoEconomia_Sitges_PM_resum.pdf a3922334f6f213fbef3ad671c2ffdd91 PDF Text Text JORISI^PAS CÍRCULO DE ECONOMIA. SITGES 29/11/2002 RESUMEN DE LA INTERVENCIÓN DE PASQUAL MARAGALL. Presidente del PSC y del Grupo Parlamentario Socialistes Ciutadans pel Canvi. Punto de partida: situación internacional y efectos del 1 1 de septiembre. Después de la guerra fría se produce el final de un determinado orden mundial Los atentados del 11 de septiembre de 2001 nos despiertan de un sueño que nos había hecho creer que teníamos un nuevo orden y un nuevo liderazgo. Se ha puesto en evidencia que realmente no existía. EEUU no puede garantizar la seguridad, tampoco la suya. La globalización, con sus diversas facetas, no es un orden mundial sino un hecho económico y social. Una situación nueva. Una nueva situación, pero sin un nuevo orden mundial y, por tanto, sin estabilidad económica. i �Dos apuntes: 1 El consenso de Washington está siendo superado. Algunas de las cuestiones que quedaron fuera surgen ahora con fuerza: la equidad, la desigualdad, nivel de vida: educación, salud, sostenibilidad... Primaba el ajuste, la estabilidad. Hoy estos problemas emergen de nuevo como prioritarios. ¿Puede Barcelona 2004 representar un nuevo consenso? 2 Hoy el mundo empresarial se enfrenta a un nuevo reto. El detonante de ENRON ha puesto en las agendas empresariales el valor de la responsabilidad social. La globalización tiene muchos aspectos colaterales. Uno de ellos va a ser, lo es ya, situar en primer término la "reputación empresarial". La internacionalización en tiempo real de la información, y el avance de los movimientos que se oponen a los efectos negativos de la globalización, van a afectar a las cuentas de resultados de aquellas empresas cuya reputación quede en entredicho. La reputación ya no es un problema de comunicación. Es un problema de conducta empresarial. La exigencia de transparencia se acentúa, y con ello, las empresas que no integren en su estrategia la responsabilidad social, saldrán perjudicadas: en sus ventas, en su cotización, en sus posibilidades de financiación y expansión. Hoy, resultados económicos y responsabilidad social empiezan a caminar más unidos. ¿Dónde quedan aquellas leyes que impuso un neoliberalismo miope: "maximizar el valor para los accionistas", los supuestos beneficios de las stock options desmesuradas, la primacía del interés de los directivos sobre las finalidades de las empresas a que aquellas doctrinas de los '90' han dado lugar? 2 �Hemos tenido que ver causas penales contra altos dirigentes y, lo que es mucho peor, el empobrecimiento de muchos pequeños accionistas, para que la tendencia Afortunadamente, a parece un que comportamiento este nuevo ético avance. paradigma va estableciéndose, aunque queda la mayor parte por hacer. EUA ha optado por la defensa directa de sus intereses económicos, políticos y militares, rechazando el establecimiento de un nuevo orden. Los EUA lo han pretendido imponer. Pero en estos momentos, el nuevo orden se debe establecer. No se puede imponer (Afganistán, Irak, Oriente Próximo,...) Europa lo debe tener claro: la prioridad es convencer a EUA que vuelva a liderar un nuevo orden, sin imponer-lo, que dé estabilidad. Todos ganaremos. Por ello es necesario establecer un diálogo UE-EUA. Pero para que haya diálogo debe haber líderes y unidad política, como mínimo en política internacional. Europa no tienen líder. La Europa de Kohi, Delors, Mitterrand, González, está a años luz de la actual Europa de Berlusconi, Raffarin, Aznar, Blair ... El proyecto europeo está en fase dubitativa. Mejor dicho: el proyecto europeo está en una fase decisiva, pero le falta el 3 �coraje y la decisión necesarios para afrontarla. Y, sobretodo le falta el liderazgo. Los efectos de la ampliación: deslocalización de actividades al este de Europa. Necesidad acentuada de adaptación de economías como la nuestra. La importancia de la zona del Magreb. Es necesario que Europa y también nosotros nos volquemos hacia el vecino del norte de África. Necesidad de crear un lobby empresarial que supla, porque no existe, una actuación potente de las administraciones. El debate sobre los límites de Europa: el caso de Turquía con la oportunidad de ensayar un nuevo modelo de relación con el mundo islámico. Turquía necesita vincularse a Europa. Europa necesita una relación clara con Turquía para no padecer un estado de fragilidad permanente en el sureste. Y una buena solución para Turquía puede abrir una nueva relación con Marruecos y con el Magreb en general. España y Cataluña España tampoco tiene liderazgo: El naufragio del "Prestige" ha puesto en evidencia al Gobierno, más preocupado por la sucesión que por atender la amenaza de ruina en Galicia. Además las preocupantes cifras macroeconomicas contrastan con la despreocupación del Gobierno ante la 4 �pérdida de competitividad o el incremento de las cifras de paro. Esta falta de liderazgo se percibe también en Catalunya: Ni la autocomplacencia ni el victimismo son planteamientos correctos: uno porque se contenta con la situación, otro porque lleva a la inacción al situar las causas fuera. Hemos de desterrar estas conductas a las que hemos asistido con demasiada frecuencia. Pero existe descontento. Existe el convencimiento en Cataluña de que las bases para construir el futuro están aquí y son sólidas, pero al mismo tiempo, existe la sensación muy contrastada (entre empresarios y sindicalistas, entre profesionales y universitarios, en el territorio) de que hemos perdido iniciativa, fuste, capacidad de liderar. Somos motor económico, pero no aspiramos a tirar de los vagones. Estamos instalados en una suave pendiente. Algunos hechos significativos lo constatan: pérdida de sedes, de centros de decisión, papel segundón en investigación, pérdida ligera, pero perceptible, de peso en el PIB o en la población activa; pero tampoco nos lucen bien las comparaciones en temas de formación de nuestra población 5 �activa, de fracaso escolar o de dotación de servicios sociales.... Hemos perdido liderazgo. No nos conformamos. No me conformo. Cataluña lo tuvo en los primeros años de la transición. Tuvo los dos liderazgos potentes que necesitaba: para el conjunto del país y en su capital donde, modestamente, contribuí al lado de una generación ligada al proyecto olímpico y a la transformación de Barcelona. Se tejió una red de complicidades. Hoy necesitamos nuevo una red de complicidades para de no perder las oportunidades de progreso. Entre el sector público y el sector privado. Sin dirigismos, con la voluntad decidida de unir esfuerzos en una amplia concertación institucional y social. Hablo de desterrar complicidades, el de intervencionismo, colaboración. el Debemos clientelismo, la arbitrariedad. En este final de etapa estamos asistiendo a ejemplos de arbitrariedad o intervencionismo que no son de recibo. La manipulación de la Ley Financiera sobre la regulación de las 6 �Cajas de Ahorro, las concesiones arbitrarias de licencias de radio, la actuación en la CCRTV, son conductas que no caben en un marco de relaciones como el que les propongo. Pero un proyecto necesita ambición. Estratégicamente, Cataluña debe ser una pieza esencial de una región europea de 16 millones de habitantes, la que se extiende desde el sur de Francia, Montpelier i Toulouse, hasta Zaragoza, Valencia y Palma de Mallorca. Y más allá todavía Necesitamos una masa crítica más allá de nuestros 6 millones de habitantes. Por ello, las infraestructuras deben ser acordes (AVE, Aeropuerto transcontinental, ejes ferroviarios y viarios de conexión a norte, sur y a oeste (Zaragoza, País Vasco)....), áreas logísticas, centros de cultura, ocio y consumo... Nuestro proyecto se estructura, tanto hacia dentro como hacia fuera, partiendo de este objetivo estratégico y partiendo de otra ambición. Cataluña puede, debe jugar en la nueva sociedad del conocimiento un papel similar al que jugó durante la industrialización. 7 �Apunte Hoy no lo hace, no hay liderazgo. Por qué se rebajan los objetivos en esfuerzo investigador (se reduce del 2% al 1,4% del PIB, pero no se cumplirá. Llevamos diez años anclados en un esfuerzo que es la mitad del que realiza la UE, y muy por detrás de otras regiones con las que competimos). Los problemas educativos (fracaso escolar) y los déficit de formación de nuestra población activa (particularmente en estudios secundarios) son problemas prioritarios que debemos abordar. Cataluña tiene potencial y condiciones para alcanzar este objetivo. Pero ello quiere decir invertir en conocimiento. Quiere decir cambiar muchas de las prioridades que hasta ahora nos han guiado. Globalización, desigualdades, modelo europeo, nuestra situación diferencial. Esta secuencia nos lleva a priorizar las políticas sociales, como parte integrante de nuestra estrategia económica. Es indisociable. Apunte Nuestro objetivo no parte de "compensar o proteger a aquellas personas que queden excluidas del crecimiento", sino dar desde la cuna a todos las oportunidades para crecer y no quedar excluidos. La sanidad, la enseñanza, la atención a la infancia y a la vejez, las pensiones, responden a la existencia de unos derechos sociales de ciudadanía. Dentro de estas prestaciones adquieren gran importancia las políticas de familia (guarderías, ayudas directas por hijos, atención a las 8 �personas mayores o discapacitadas). Su objetivo fundamental (aparte de su contenido social) es compatibilizar la vida familiar con el trabajo del hombre y de la mujer. Las políticas de bienestar tienen unos efectos económicos perceptibles, ya que deben orientarse a optimizar los recursos de la sociedad: la formación del capital humano la incorporación a la actividad laboral... En la aplicación de estas políticas adquieren gran protagonismo las administraciones locales, que deberían beneficiarse de una importante descentralización. Nos hallamos muy lejos de los estándares europeos. Por ejemplo, el gasto social respecto al PIB representa en España menos del 75% de la media comunitaria, o menos del 65% en términos per capita. En políticas de familia estamos en una quinta parte del esfuerzo medio de la UE. También se da una correlación positiva entre prosperidad económica de los países e implantación del Estado de Bienestar. Cataluña debe tener también un proyecto para España. Debe vertebrarse con España. Vds. en buena parte empresarios, me entenderán. Vds. lo necesitan. No les conviene una actitud ausente, vindicativa. Vds. reclaman de nosotros, y deben hacerlo, una propuesta sólida, clara, reclaman saber nuestras posiciones y convicciones. 9 �Me da la impresión de que hoy este posicionamiento está diluido. No creo que les satisfaga responder a cuestionarios de consultoras para que el Gobierno, que debe liderar, construya su propuesta. Cataluña debe abandonar la política basada sólo en diagnósticos, quejas y reivindicaciones, necesita una nueva cultura de relación con el Estado y con los pueblos de España. Yo propongo una nueva relación con España, que se apoya en un nuevo modelo para España, de corte federal. Hoy estamos más cerca del modelo que yo propongo que del punto de partida de hace 25 años. ¿Por qué España necesita un nuevo modelo? Primero, no puede mirar atrás y lo que pretende Aznar es retroceder al punto de partida y esto es un error que provocaría inestabilidad. En segundo lugar, debemos reflexionar sobre el coste de la "no España plural" y del "no federalismo". 10 �¿No es cierto que muchos de los países más desarrollados y estables son de corte federal?. No será pues tan extraño este modelo. La contraposición entre la España radial (y centralista) y la España en red (que el Círculo proponía) es, de hecho, la representación gráfica de un modelo federal. La distribución en el territorio español de los centros de investigación de nivel internacional o de los organismos reguladores del Estado es, en la práctica, una plasmación del modelo federal. Apunte El Círculo centró muy b en el problema en su trabajo sobre la necesidad de un mayor equilibrio territorial en España y de la consecuente rectificación en la política de infraestructuras, de investigación, de localización de centros de decis ion y organismos reguladores... Del mismo modo ¿no serían preferibles unas instituciones políticas adecuadas a la realidad plural de España....?: Constitución adaptable versus fosilización de la Constitución Estatutos adecuados Órganos políticos adaptados (Senado, financiación, distribución cultural del poder (40/30/30), federalismo ) 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la Jornades del Cercle d'Economia de Sitges, 2002 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-11-29 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Globalització Europa Catalunya Acció política Model social Description An account of the resource Resum de la intervenció de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 265 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/905/0000000866.pdf 87821214f3930e57205a00ada0790675 PDF Text Text VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat” 03/07/2007 - IESE (Barcelona) Intervenció de Pasqual Maragall [transcripció] Moltes gràcies a vosaltres per la invitació. Em sap greu haver d’excusar el Sr. Manuel Valls, un bon amic, un català parisenc, un home extraordinàriament intel·ligent i dedicat a la política francesa. Havia de participar en la Jornada però avui és el dia que el President de l’Assemblea francesa ha convocat tots els nous diputats per prendre possessió, de manera que li ha estat totalment impossible acompanyar-nos. Ha enviat una carta. Sé que li dol perquè és una persona que prové d’aquí i a més té una bona amistat amb nosaltres. M’ha enviat una carta explicant justament això, que està desolat: “Je vous demande de bien vouloir accepter mes sincères excuses, je vous suette une journée agréable.” mirarem de fer la jornada el més agradable possible. Ho ha estat fins ara, em consta, i espero que ho seguirà essent. Jo us vull parlar d’algunes coses que tenen a veure amb la immigració. Evidentment no de totes perquè seria pràcticament impossible, però sí d’algunes de les reflexions fetes en el curs del temps i amb la meva experiència, primer com a estudiant d’econòmiques, després com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona i després com a president de la Generalitat. L’any 2004 en el Fòrum Universal de les Cultures que vam organitzar hi va haver un especial interès en aquest tema. Ja sé que el Fòrum va passar una mica sense pena ni glòria perquè els JJOO van ser un èxit extraordinari. Hi havia tants dubtes que ho fos i finalment va ser-ho tant que va ser difícil empatar després amb un altre esdeveniment. Però aquell esdeveniment tenia més a veure, en el fons, amb els temes que avui ens interessen, entre ells el tema de la diversitat. El Fòrum era un intent de dir des de Barcelona, que ja havia adquirit aleshores una fama com a ciutat referent, fins a quin punt era possible o no que les cultures es parlessin. Perquè les cultures cadascuna d’elles per definició són diferents i basen la seva qualitat i el seu prestigi en ser-ho. Una cultura que sigui molt semblant a una altra cultura ho té una mica difícil sobretot perquè segurament entraria en competència amb aquesta, i si n’hi ha una de més gran i una de més petita possiblement la gran xucli la petita. Les cultures tracten, lògicament, no només les ètnies sinó la cultura en general, de distingir-se, de fer-se elles mateixes diferents. Aleshores aquí entrem en com compaginar aquesta diversitat cultural que és una riquesa, amb la globalització. La globalització, al mateix temps, el que fa és, probablement, escantonar les diferències i anar creant entre el blanc i el negre un color entremig. Penso que va ser en Federico Mayor que una vegada va dir que arribaria un dia, nosaltres no en veurem el resultat, en què, matemàticament, i això suposo que es deu poder demostrar, tothom serà del mateix color perquè totes les barreges possibles s’hauran produït i s’hauran produït amb tal intensitat que per càlcul de probabilitats hi acabarà havent el color de gos com fuig que no serà cap color però que serà el color de tothom. -1- �Suposo que trigarem milers d’anys en arribar-hi. Sabem que hi arribarem però hi estem molt lluny. Ara estem en el moment en què d’alguna manera ens hem de plantejar i ens estem plantejant com anar caminant les primeres passes cap a una globalització ètnica i una globalització cultural que indefectiblement arribarà. En el Fòrum Universal de les Cultures em vaig plantejar aquestes coses, m’agradaria recordar-ne algunes. La primera és que la pàtria de cadascú s’hereta però moltes vegades es tria. Mentre el món va ser món fins el 1492 i no s’havia descobert el que se’n va dir el nou món, cadascú era d’on era. D’alguna manera el seu cognom, la seva manera de fer, les seves particularitats venien marcades pel passat. El 1492 va passar a Europa una cosa impressionant, i també al segle XVIII i al segle XIX: el creixement demogràfic derivat del descobriment d’algunes vacunes que van evitar les mortaldats que hi havia. De cop i volta la població va començar a créixer d’una manera quasi diria alarmant. A finals del segle XIX el 25% de la població irlandesa va marxar a Estats Units, com per exemple els Fitzgeralds Kennedy. No hi cabien. La ciència econòmica neix en aquest moment perquè es planteja per primera vegada el problema de l’escassetat d’una forma radical. Mentre a Europa els camps eren camps i la gent era el que era i es podia alimentar, molt bé, però quan va arribar el moment en què els turons ja pelats d’Irlanda o d’Anglaterra van haver de ser llaurats a causa del creixement de la natalitat i les vacunes, els rendiments decreixents van arribar a zero. Aquest era l’inici del que ens van ensenyar a la facultat d’econòmiques: el marginalisme de la ciència econòmica. Quina va ser la solució? La solució va ser que hi va haver gent que va emigrar, van ser els emigrants. Valdria la pena recuperar les pel·lícules de Chaplin on es reflexa clarament la fugida a Amèrica. Milers i milers de persones, una quarta part de la població irlandesa se’n va anar als Estats Units i després també ho van fer els anglesos i els alemanys. Els espanyols teníem un altre vessant, que era la vessant sud americana producte de la nostra conquesta; ara no compararem els efectes relatius. En tot cas, des del punt de vista demogràfic que ens interessa ara, el que va succeir és que Europa va trobar a Amèrica una sortida, un alliberament, un lloc, una terra on poder arribar i poder alimentar-se. Una vegada a Wyoming em va sorprendre sentir la següent resposta a la pregunt: “Aquí el terra quan val?” (A Europa quan diem quan val el terra sabem exactament el que volem dir: és car i no n’hi ha.) I la resposta va ser: “Depèn”. ‘Depèn de què? De si és un turó o pla?’, ‘No, depèn. Quanta en vol?’ va aclarir. Si en compres molta et fan un preu. És al revés d’Europa, és el món a la inversa. A Amèrica el que hi havia era terra i el que no hi havia era gent, i per tant els preus de la terra no són com a la ciència econòmica europea basats en l’escassetat. Allí de terra en sobrava i si en compraves més te la feien més barata, no més cara. Aquí és el país del pam quadrat. Barcelona és la ciutat més densa d’Europa, juntament amb París, té dos milions d’habitants en quasi cent quilometres quadrats, mil habitants per quilòmetre quadrat. Europa és la densitat i Amèrica és l’espai. -2- �Aquest és l’inici de les migracions però les migracions de les que estem parlant ara no són degudes a aquestes realitats sinó més aviat al contrari. Hi ha gent que emigra de països que són menys poblats a d’altres que ho són més perquè hi ha hagut un altre factor que no és ni físic ni estrictament econòmic, sinó econòmic i polític, i és la incapacitat de determinades societats endarrerides de conviure amb unes altres més avançades sense ser absorbides i de fet eliminades per aquestes. Es crea la sensació -que no és una sensació equivocada sinó real- que es viu millor en un altre lloc, d’una manera molt diferent de com havia estat la sensació que van tenir els espanyols que se n’anaven cap a Amèrica o els anglesos que se n’anaven cap a Estats Units. Es basa en què els preus dels productes que produeixen en aquests països, que són productes no elaborats, són infinitament més baixos i no resisteixen l’ascens dels preus dels productes elaborats. Tot i que els productes elaborats cada vegada són més eficients i haurien de ser més barats. Això fa que una part cada vegada més important de la població dels països més endarrerits s’hagi de plantejar, per la seva salvació personal, abandonar la seva terra. I això és terrible perquè, no només és un cost per aquells que han de marxar, és que s’està perdent una civilització, s’està perdent llenguatge. Sempre comparo els llenguatges africans amb els americans, passant per Europa que és l’entremig. Quan un home es troba amb un altre a l’Àfrica es fan com a mínim 10 o 12 preguntes. Es pregunta per la cabana, per la palmera, per la dona i els fills, pels sembrats, pels amics,... necessiten temps per això! No productivitat, és l’antiproductivitat. Necessites temps només per relacionar-te. Nosaltres aquí diem ‘La família bé?’, ‘Sí, tots bé. Adéu.’ I a Nova York diuen ‘Hey’. No hi ha la necessitat de la interacció, per tant la porositat i la lentitud del tracte personal va desapareixent. Els coneixements són cada vegada més superficials i les relacions interpersonals van perdent gruix. Jo estic parlant de la meva generació, però si miro les generacions que venen al darrere, ho són molt més que com érem nosaltres respecte els nostres avis, però per altra banda també són més savis. El meu fill petit, per exemple, es connecta amb Connecticut per Internet, i coneix coses, fa coses i compra coses que a la meva generació ens semblen impossibles d’imaginar. Què vull dir amb tot això? Que estem en un món on la barreja és la llei. On moltes vegades, els costos que afrontem en aquest procés, que probablement ens porta cap a un món millor, són elevadíssims. Hi ha barris sencers en els quals l’existència de població autòctona desapareix com a conseqüència del desequilibri entre nou vinguts i antics habitants. Sembla com si es poguessin formular teoremes o ràtios, fórmules que ens permetessin explicar la realitat i després edificar-la, millorar-la. ¿Existeix un punt, més o menys matemàtic, més o menys precís, a partir del qual la presència de gent de fora, d’un altre color o d’una altra raça, d’una altra llengua, d’uns altres hàbits, fa que els qui hi érem abans marxem? Hi ha barris, per exemple, de Terrassa on això ha passat. Hi ha barris on això succeeix, on hi ha aquesta tendència a l’especialització abans d’un color, després d’un altre o abans d’unes llengües i després d’unes altres. Hi ha solucions perquè això no succeeixi? Crec que la solució és la ciutat, la ciutat en el sentit fort de la -3- �paraula, la ciutat en barris però no en suburbis. El suburbi és la fugida d’aquells que vivien a la ciutat cap a un lloc íntim on no hagin de conviure amb allò que els costa d’acceptar com a igual. Recentment he estat a l’Argentina, on a l’entorn de Buenos Aires comença a haver-hi ciutats tancades, és a dir, que per entrar has d’ensenyar el carnet d’identitat. Són uns barris suburbans molt extensius amb bona qualitat de vida, amb molt d’espai, molt poc vius, molt poc càlids i en els quals per entrar has de demostrar que algú de dins et coneix perquè t’obrin. Però a la vegada, hi ha també altres zones, relativament properes, on passa tot el contrari: són els “bidon ville”, barris formats per gent que no té res, que s’ajunten per compartir la misèria, en el fons la companyia sempre ajuda, i que no se’n sortiran mai més. Això és el fracàs de la ciutat i és el fracàs de la civilització. Allà on això comença a passar, i passa a molts indrets, s’està produint a nivell local, i és el que està passant a nivell continental amb les grans migracions. Jo crec en un món de ciutats. Les dues dimensions importants de la humanitat són el món mateix i les ciutats. Jo no sóc nacionalista però no perquè em faci por la nació, jo sóc catalanista a matar, i per defensar aquesta identitat i la meva llengua i la meva família, la meva història,... seria capaç de molts sacrificis. Penso que las nació és un sentiment únic però no és un bon sistema d’organitzar el món. El millor sistema per organitzar el món és el món sencer, que desgraciadament no té el que hauria de tenir, perquè les Nacions Unides no estan unides ni tenen la força que haurien de tenir. I les ciutats -crec en aquesta relació- és on hi ha el joc vertader. És cert que mentre no arribem a les Nacions Unides de debò, d’aquí no sé quants segles, hi haurà d’haver grans conjunts i aquí és on estem ara. Tenim la Unió Europea, la Unió Nord Americana, el MercoSur i els grans països com Xina, Índia i Japó. Aquests conjunts supranacionals d’unions són realment els que organitzen el món. Són els que a la llarga podran fer unes Nacions Unides de debò. Es tracta de que el món estigui organitzat de forma relativament pensada que permeti fer un diàleg entenedor entre uns conjunts sensiblement o aproximadament iguals però no necessàriament idèntics. Crec que en aquest món, la sal de la vida són les ciutats. Cadascuna d’elles organitzant com més a prop millor les solucions als problemes de la vida de cada dia. Crec que en aquest sentit Barcelona ha fet un bon camí, com altres ciutats europees. En definitiva, el que us plantegeu el Grup Set és com combinar, com assumir la diversitat producte de la mobilitat creixent de les poblacions en una determinada ciutat i en un determinat país. S’ha d’enfocar d’aquesta manera, amb una visió global d’una banda, amb certa idea del què és el món i per on anirà, i per altra banda amb el principi de la proximitat. Que vol dir que tot s’ha de decidir a prop. Té excepcions? Sí. Hi ha les economies d’escala. Hi ha accions que si no les fas en grans sèries et surten cares i per tant acaben no sent rentables. No ho pots fer tot a casa teva. Una altra excepció, és de vegades l’excés de proximitat, que aquell que mana estigui molt a prop teu, et coneix massa per manar-te bé. La falta de distància de vegades també és un problema, però salvant aquestes dues excepcions, és evident que tot s’ha de fer com més a prop millor. Aquesta és la idea. I que els moviments, com són els moviments migratoris, possiblement es puguin -4- �absorbir, assimilar i aprofitar. Hi ha molt a aprofitar de les migracions, molt. Millor un món governat des de a prop que no pas un món governat des de Nova York o des de les Nacions Unides. Moltes Gràcies. -5- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat” Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IESE (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Jornada organitzada per la Fundació Grup 7. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Joventut Immigració Model social Empreses Societat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1215/19900312d_00371.pdf 92663354191952c6abfb0a5b3c3525c5 PDF Text Text INTERVENCIO DE L'ALCALDE AL MITING DE S.P.D. A BERLIN -EST ^ Z G,S2 CIUDADANOS DE BERLIN QUERIDO AMIGO IBRAHIM BOHME OS TRAIGO UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD DE BARCELONA Y DE TODA CATALUÑA, UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD OLIMPICA DEL '92 A LA CIUDAD OLIMPICA DEL '36 Y QUIEN SABE SI TAMBIEN DE PRINCIPIOS DEL SIGLO XXI. HACE 50 AÑOS, MI CIUDAD, Y MI PAIS, ESPAÑA, LUCHABAN POR LA DEMOCRACIA Y NO CONSIGUIERON GANAR, PERO UNA GENERACION DE HOMBRES Y MUJERES DIGNOS Y VALIENTES ASOMBRARON AL MUNDO Y PLANTARON ENTONCES LA SEMILLA DE LA ACTUAL LIBERTAD. ENTRE ELLOS HABIA MUCHOS CIUDADANOS DE DIVERSOS LUGARES DEL MUNDO AMANTES DE LA LIBERTAD Y AL FRENTE DE ELLOS EL QUE DESPUES FUE ALCALDE DE BERLIN, PRIMER MINISTRO Y PRESIDENTE DE LA INTERNACIONAL SOCIALISTA: MI ADMIRADO AMIGO WILLY BRANDT. VOSOTROS ESTAIS HOY EN EL CENTRO DE LA ATENCION EUROPEA Y MUNDIAL, ESTOY SEGURO QUE PODREIS CORRESPONDER A ESE RETO DE PAZ DE LA VIEJA EUROPA Y DE TODO EL MUNDO. Y DESEO TAMBIEN HACEROS LLEGAR NUESTRA ESPERANZA DE VEROS UNIDOS Y LIBRES EN BARCELONA, EN 1992, REPRESENTANDO A UNA ALEMANIA RECONCILIADA COMO PARTE DE UNA EUROPA FEDERAL, PACIFICA Y PROSPERA, QUE PUEDA DIRIGIR EN PAZ Y BIENESTAR SU FUTURO. GLÜCK AUF, LIEBE FREUNDE �be) wy}-1\f�,9-J O c w(m,/ I B,1 ,1.71/14 QUI-,-qtíl")() F-V C. clu C M.7'>( 1)11rd Pf 41 6-0\117uk-c:oi, u-7,i nc h) ce-5 (}4 OS ' 4.j.~ • whl j. r1.7 tt) °A* t4ki77t9,15),\) EI)-61u.\„W1i71,71,5- > sau /ctit p t 4 A clvik._ f klh73 CÁ) j DC-7 /4 \ki / /9/H 1,41 06,-if Cplity,,i k L Ocf-r/4D J PA- u [C-- A~ : C4.- -rufeNf < 2 A-zkAii u: 10_04T° gc-- a uy 11)7�1 ck4-4-Lui\-j/1, SAL u po DC z 1 Í-191"71---T7 A,4 :Pc-L, ciu117,--0 9 /92 4 („,:f 04) ("ri\61Pic4: ttlz_ ( SI 1 e tx 01,0C O,: : A 9/5-5/uei F1)¿ uc E5 ; c.(1-uri,,,_ 19 vt-T -2 iii//)\_)tfPuz) cu I r Lif)- ) Ti<11)4' 4'1-4 c'"111-1171 Z4 U UYV5- ac/0,5 CyUbitrvItub A i inmys 1)L-7- v L/ Jc L4 g 1/17)73) Liu (> 5 1 ,4 ,*( 4-7) í/-)o LO cri4 n 1-5 4e-L A' Ftzt,mz- 9-D 0G - 7 1'1 4-7‘) 03-j �v(5 Ío ryut2f o 5 c Dt -L9 1.);\ 1-'011,0,91-`71 114-c E6, 1./ Flao QUE P O big15 c..bl? 261 r 5 , E A Pottlb£N #47irow--- Eci goM b-E T-DY ,4 L \.~ c9/1 n r echj. Mm c t i)A 4 1) P4 � Lu • ¿I/ e.? f (57, At- A CV )91 Cki- c)S r4M k,r1t,f' AuCviA, UL( ¿--11 FUT PutE: D4 r3i C/(/ E Ç 74fé/ " -2/94 ) y ) A) u ¿5.99/LA t,-WO u7/1 cc 10 PAre- , WEI -4 1£ un Ø-z) , 7-7,41.4 L DE (;2,¿/ A-u ¿,1¿:: (tç fr-oyurvt-tA r¿i Tc/ /-(2 ,r71 C1) 11) C./ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4121 Title A name given to the resource Intervenció al míting electoral del SPD, Partit Socialdemòcrata alemany Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Església Emmanuel, Berlin, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Democràcia Història Territoris Acció política Alemanya Socialdemocràcia Description An account of the resource Inclou la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/986/19851009d_00084.pdf 190e805b94758836c195bf95c565c8fa PDF Text Text Transcripció del programa de TVE "Punto y Aparte" dia 9 d'octubre de 1985. M.C. MANUEL CAMPO P.M. PASQUAL rIARAGALL, '1. R. HERCE REHOLI M.C. Buenas noches desde Barcelona,en Telediario Puno y Aparte en directo desde nuestros estudios en San Cugat,vamos hablar hoy con un economista,vamos hablar por tanto de economia,nero tambien de empresas,y no se trata de un empresario, Vds. se sor p renderán,pero vamos hablar de empresas,vamos hablar de futuro y de revolución técnologica con un Alcaide,con el Alcalde de Barcelona D. Pasqual Maragall; ! Buenas noches Sr. Alcalde! P.M. ! Buenas noches ! M.C. Hace un nar: de horas se firmaba en el Ayuntamiento de Barcelona, la escritura de constitución de una Empresa que se llama Iniciativas S.A., una Empresa oue al menos por nues tras noticias es la Primera ciudad espaola que la constiuye para tratar de fomentar el empleo, y sodretodo cara dar una res p uesta al reto tecnológico a nuestra entrada a la Comuni dad Euronea y en definitiva de siglo XXI que esta a quince anos vista,alguna persona p uede preguntarse inmediatamente ¿ que nasa ? ¿ que es que el Alcalde de Barcelona o el Alcalde (e Esna:nla cine tenga esa misma idea , q uieren ahora crearnos un IIEM municipal? P.M. Mo,No, de nin g ún modo, de algún modo es al contrario,porque lo que se p retende precisamente es de que existan empresas p rivadas / cosa nue la Ley permite, la nueva Ley Local,narticipadas por el Ayuntamiento para producir/no sevicios públicos,sino bienes y sevicios privados,pero que son de interés para la ciudad,entonces ahí el Ayuntamiento esta.al princípio,impulsa,y luego se retira,la idea no es estar orecisamente,sino que existan estas empresas. M.P. ¿ Sr. Maragall,en estas iniciativas empresariales que el Ayuntamiento va a tomar,puede participar cualquier emp resario? ¿ cualquier empresario que tenga una idea puede ir al Ayuntamiento y decir: ¿ oiga Uds. me van ayudar a montar mi empresa? o simplemente aquellas empresas que el Ayuntamiento considere que son necesarias para la ciudad? P.M. Mire Ud. en la génesis,la idea está ,unos años de experiencia mía en la casa, a través de los cuales he visto como encima de la mesa del Alcalde ,se van amontonando ideas �efectivamente iniciativas q ue muchos ciudadanos le vienen a explicar al Alcalde que serla bueno que existieran,un Hotel en Montjuich,una Torre de Comunicaciones,un sistema de cable una empresa de promoción musical,una empresa de promoción internacional,supongamos del diseño de Barcelona et.c°.,hay mil ideas que han pasado por mi mesa,pocas de ellas se han realizado , en muchos casos por falta,sequramente de capacidad organizativa por ambas partes,por p arte de aquella persona que podía haber sido empresario de eso y por parte tambien del Ayuntamiento que no tiene agilidad,muchas veces para acoger estas iniciativas; ¿ qué vamos hacer ahora? p rimero,quince ideas que ya se han ido definiendo con el tiempo explicarlas 7 poner las bases de esa iniciativa a la luz publica y esperar que vengan empresarios para ver si las quieren hacer,yo supongo que van haber,porque habían venido con anterioridad O sea que yo supongo que en estas primeras q uince ideas,digo un numero como p odían ser doce,yo creo que van haber efectivamente iniciativas y que de ellas supongamos en el p rimer ano se ruedan materializar cuatro o cinco,¿ en el futuro q ue va ocurrir? en el futuro va ocurrir que a medida que se vayan agotando por decirlo así estas posibilidades, porque se hagan,o bien porque se demuestre q ue son ideas inviables, entonces haya que borrarlas de la lista,evidentemente nosotros estaremos abiertos a que ciudadanos de acc o de fuera nos vengan p ara decirnos que hay cosas que faltan en Barcelona que sería bueno que existieran y q ue convendría un emnujón,en definitiva es lo que a uno Le vienen a pedir,ese empujón,lo vamos a dar siempre que la idea este estudiada,y parezca viable que sea útil mara la ciudad v que de alguna forma se compruebe que esté bien elaborada,es decir, q ue el Aventamiento pueda estar ahí durante algíln tiempo,pueda estar tres años,pueda estar cinco ano..,olleda estar alomejor diez anos, luego recu p erar su canLtal,su dinero invertido y en definitiva haber ayudado a croe la ciudad tenga unas iniciatïvas,unas emp resas q ue antes no existïan,de modo que hasta ahora son ideas q ue hemos estudiado a fondo en los últimos meses en la medida q ue las conocíamos c ue nos habían p ro p uesto ya, a p artir de ahora sera. cuestion dentro del a^o nue_ entraremos ensequida, ser 1 .° esti(Sn de ver que nuevas ideas aparecen. M.C. Al hilo de lo q ue p lanteaba nuestra companera Merce Remoli,r, Alcalde hemos de recoger,que algunos empresarios catalanes se han mostrado disconformes con esa creaci.ón,en concreto del Fondo del Trabajo que es la Patronal Catalana, decía en una nota mu y dura, que esa iniciativa q ue im p ulsan Uds. contituye: " un error,una intromisión y un inadecuado desembolso de ca p itales de todos los ciudadanos" y añadía: " sino tambien un p eligroso precedente " porque temen (q ue otros A y untamientos de Esnaña tengan la misma iniciativa, esto no le suena Sr. Alcalde como una especie de zapatero a tus remata.? P.M. Pues ya lo lamento, Porque suena algo así,desde luego, pero yo lo lamento porque la intención nuestra era invitar a �Fomento, y vamos ,así lo dije además en el Consejo Plenario en que se aprobó la idea, lo que ocurrió es que simplemente no hubo quizá el tiempo material de formular esta invitación quizá esto ha provocado una reacción un poco demasiado violenta,yo creo que a la larga,como empresarios los hay,Vd. lo sabe, en el Consejo de Administración,cuatro o cinco o seis empresarios.... M.C. Y sindicalistas incluso. P.M. Sindicalistas de U.G.T., de C.C.0.0., un representante de cada,esta Justo Domínguez y Gómez Acosta,yo creo que Fomento finalmente vera la iniciativa con mejores ojos que al principio. M.7. Sr. Maragall,todo el mundo sabe que el Ayuntamiento de solo el de Barcelona sino Darcelona,no todos los Ayuntamientos de EspaEa tienen muchos problemas de financiación,este ano agravados, Uds. dicen que el avío que viene van a dedicar mil millones de pesetas nara estas iniciativas em p resariales ¿ de donde van a salir? P.M. Mire Ud. el Ayuntamiento de Barcelona,invierte anualmente entre doce y quince mil millones de pesetas, la ecuación mía ta sido,la de decir vamos a sustraer quiza de esta cantidad una q uinceava parte nara ponerla en una línea que si va bien va a producir mucho tras que la cantidad inicial,de modo que yo crea q ue a la larca,si esto funciona,que confío que si, tendremos un total de inversión p ública destinada al ciudadano,mavoe, y con un coste menor para el contribuyente, esta es la idea, porque estos mil millones se pueden convertir a la laraa,si son participaciones,digamos en un tercio,nues en tres mil sunongamos, de modo cue tenemos un conjunto de inversiones totales mayor, sin que hayamos tenido atoe recurrir a una mayor carga fiscal. E C. Dis p onemos de poco tiempo Sr.Maragall,pero querríamos salir del caso de Barcelona y ver si esto es exportable p ara otras ciudades esnaEolas,nor ejem p lo existen casos, la Junta de Extremadura a traves de la Sociedad Soviecs en Caceras, una empresa junto con la Diputacinn de microprocesadores, tambien el Gobierno Vasco, e1 GoOlerno Autónomo tiene una Sociedad de Promoción y Reconversin,eso son iniciativas que ya existen, lo que tal vez no eseistía ahora, hasta eran Ayuntamientos que tuvieran estas iniciativas sigue Ud. la línea en este sentido del Ayuntamiento de Londres ? Bueno,no creo que sea la misma linea del Ayuntamiento de Londres,allí de „ el tema es distinto,sería muy largo , comentarlo, si q ue me ha interesado la empresa del )ais Vasco de Euskadi,tiene la virtud, que yo creo que hay que estudiar,que es la p osibilidad de captar ahorro,otra manera de hacer mas inversiones cuando se tienen nonos recursos precisamente,en el caso del País Vasco �MC, Participan las Cajas de Ahorro.. P.M. Participan las Cajas , Ud. sabe que ya hay Cajas Municipales muy fuertes y muy unidas a este tipo de iniciativas,yo creo que es una cuestión a estudiar por todos,y lo que ya les puedo decir eso sí, es que es muy bien recibida, he recibido una avalancha de comunicaciones desde que se anunció esto,hace una semana, desde la O.N.C.E. que se ha mostrado enormemente dispuesta,pues incluso a enviar un pequeño donativo. M.C. ¿ La Organización Nacional de Ciegos ? P.M. Si,hasta infinidad de personas que han visto en esto un revulsivo y una cosa eminentemente popular. M.R. El objetivo de los Juegos Olímpicos está de una forma , inmediata ahi delante de nosotros,esas iniciativas municipales-empresariales ¿ van a contribuir a conseguir ese objetivo? ¿cree Ud, que pueden contribuir? P,M. Pueden contribuir por supuesto y tengo que decirle,que resultan en Parte del hecho de que hay ciudadanos de Barcelona q ue ahn querido contribuir a preparar nuestra ciudad p ara el año 1.992, sobre la base de hechar andar algunas iniciativas que no son del sector pliblico,edificar un Hotel en Nontjuich para la familia Olimpica, p ues no es algo que normalmente tenga que hacer el Ayuntamiento de Barcelona y sin embargo el Ayuntamiento puede a y udar a que unos hoteleros Privados lo hagan, q ue es lo ene va a suceder. _ M.C. Es esta una iniciativa polemica,una iniciativa de futuro, en cualquier caso,hemos querido en Telediario Punto y Aearte,contar con su Presencia en directo hov,desde nuestros Estudios de :-',ant Cugat, p ara poder acercarla de este modo al resto de EsraF,a,probablemente a partir de mañana esto se comentará en muchos Ayuntamientos ,porque se trata de una iniciativa gracias Sr. Alcalde Por estar ,innovadora; a q ui; g racias Merce; a todos Uds. muchas gracias por su atenci6n, desde !sarcelona, muy buenas noches. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3892 Title A name given to the resource Intervenció al programa de TVE "Punto y aparte" Type The nature or genre of the resource Entrevista Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Campo Vidal, Manuel Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estudis TVE, Sant Cugat del Vallès Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Acció política Mitjans de comunicació Description An account of the resource Transcripció de l'entrevista realitzada a TVE. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1472/19960207d_00711_LD.pdf 7ffce1cdeed79312fc36aaf42cceb062 PDF Text Text ( sv~\¡ ~ . 0"ul\ fJ 'M }\t. t 1Lu /) ~'-- "'-, i Q . , -~t ~~u tt-.cr , J t" ,. eJe d;o r, h ~r·l. . . .A~ L _5 w -, --vu j}') \/ \~} ~,~/ N . \1'V~ ' )! \J V \ \ _} ~\J\ . s!' j ~"~ 1(' A}J\ ~~"'" ~ ~\Slx \j'~· \~ ' , \J . - VI)\¡~[ '·fl., {A)~ . VlA./) ( Vt1 J \¡viL rr n h L {;~d./(;;"~ fl.-e fJZLJ~ ' LOE - Wl<.~ -( PROPOSTA D'INTERVSNCIÓ DE L'ALC AL SEMINARI "BARCE40NA: THE GATEWAY ti~ e_ v TO ~OUTHERN EUROPE" )-11-vu~~ f\ t 0J ().M. \';. .1\rA \ . 't" \- \ \ ~"' \}1' tJVJ \ · 'No!€ot ~ ~ N~~ Yf!-<k +l.:z[ q~ o.-INrRooucrloN. . ~ k_· r ~rvlt\9{ -e ~KAA- ~\ce_ ), , r-, r-m~ fLL-L·~ /\ Y) ( ,(\ 1~ WITHIN THF NF\1\/ \A/ORI n ORnFR WHir.H u~ÑoER '- ·oEFIÑ.ii-loN, -;-¡;"Ei_ftc)LE ~ • NOW " ~ .J Gv\...l, ·af: ·-crriEs ~- 1Ñ kfcu:u7 J~ RELATION TQN,J\TJONS_ANJt-ST8TES IS CHAi'tGitiG. jE;ULLING.ENGI!~H:S he{ IMPORTANT CITIES ACTAS IN THE ORGANIZATION OF THE Y'JORLO ECONOMY. THE LJ GvJt STRONG OEVELOPMENT E~PERIENCEO IN THE FIELO cv~ OF .JELECO~S HAS PERMITTED THIS \N--..Q. . COMBINATION BETWEEN THE GEOGRAPHIC OIVISION '(0-v\¡t_ t; OF PRODUCTION ANO THE ECONOMIC ANO J;tv FINANCIAL CONTROL. ~ . Vt~WITHIN A FRAME OF INT:ERNATIONAL ECONOMIC ACTIVITY, ti~W _REGIONAU SUBCEtflf.E_.s__EMERGE AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE BEEN ABLE TO AOAPT TO TtHE NEW SITUATION. l_!.~~~.f5!NG Of_CITIES tl::lAT HAVE SPECIALIZ¡;:D ' THEMSELVE_§ ___lli __ ACT_LVII.I:ES_ OBIENTEO_____TQ .I_HE 1Gt0BALMAR.KETS. 1 AM_~__QJ;--BARCELGNA, THE-CENTRE O~i 8_EUROREAN NETWORK WITH 15 IMILLION _ PEOPJL ONE OE 6UROPE'S MOSI..DYNAMIC REAS, THE ONE FORMED ~_EALMA DE_MALLORCA, ISARAG-OSSA{ VAI.'ENCIA AÑO BARCELONA, IN SPAIN; ANu-BVTQtll5UsE ANO MONTPELLIER IN FRANCE. ~:f ~ll\ /{~~? r~"h) wYl " wQ. . . i-'; , _, ~ íC . ' Re_f. 'v . D h. ~ L-V'))"'-t..{"'~/W-1 1 ~ ~~~ (:i\d .1 Y~ ~ - 2~rrt{~6. . 1 1'" ' 1 ,1 -J--. .~ ~jt~ w'vii--J ~~ 1 -'< l!Lo/_n_~ . . n. . . / l!z/,, J / .(..Y ..,u..A.' / NY .GBR r.~ lAtt::\-L-M ~ r ~.t~ : =~ o..v, ~~"' 1/!)i ;:r .. . { l ~' 1'l ~ 1 ~~{~u: () ,1 - -- ...~ , �LN"-1 ' ~~ u ESPECIALLY SltJ~ E THEE SU C&SS OF THE ORGANISATION @fj THE Q!:YMEJC: GAMES OF 1992, BARCELONA IS A-.. SEÁ_lJNG I ~ . ' _M_~. ITS CITIZENS DIO TH EJ'R UTMp§T TO WELCOME THE ATHLETES ANO THE OTHER VISITORS. THE WHOLE WORLD SAW THE MARVELS OF BARCELONA. NY.Gl3R �(¡v , _. "~ '· THE OUTLYING-=-> ~ OF BARCELONA HAVE ~~~~tY"_¡ B~EN RERABILITA"(ED, syt -NOT JUST FRoM AN ~r , · . ARCRrrEc11JRAL POINT OF VIEW. OUR PROJECT , \J0 lJ .· ~t WENT _ FURTHER: THESE OISTRICTICS . CAh.J/ .~ HAVE BEEN OIGNIFIEO AN0 1RE-INCORPORATEO WITHn\/2~{( v~.j~ . ~~ THE CITY. THEY ARE NOW, ON THE ONE HANO, ~ ·\P \J0~ OEEPL Y ROOTED INTO THE CITY LIFE. ON THE uOTHER HANO, THEY HAVE BECOME AREAS OF NEW CENTRALITY. THEY ENJOY A NEW LIFE OF THEIR OWN . . --- ------THE PROCESS HAS BEEN OOUBL Y BENEFICIAL: BARCELONA HAS MANY AREAS OF NEW CENTRALITY THAT ENJOY OOWNTOWN¡ QUALITY ANO, AT THE SAME TIME, THE CITY HAS A OOWNTOWN WHOSE TRENO TOWAROS A TOO LARGE SERVICES SECTOR • J t.-<) ~J E l) ye~vf'J · HAS BEEN t\1::. . ¡ ( ¡ �C{)l~Q_~ (L FOLLOWING THIS PATH, THIE TURAL SOUTHWARD EXPANSION OF THE CITY H . BEEN BALANCEO WITH A NORTHWARD DEVELO ·, IENT LEO BY THE OL YMPIC VILLAGE ANO THE · -AWARD EXTENSION OF THE . ¡ DIAGONAL AVEN~~ 8ARCELONA'S LONG:_s_~· .(8- CIUTATVELl..A) e~ \)(kJ N 1 o~AJ 1 UNDERSTANDING ANO COMPLICITY WITH THE ¡oc/,thi,) PRIVATE SECTOR HAVE : BEEN DECISSIVE TO REACTIVATE THE OLD CEN1rRAL AREA OF THE CITY. j .. ( THE COMPANY "PROMOCIO CIUTAT VELLA", 1 MUNICIPAL PROJECT SET UP WITH ~ ::_:+w~ HAS SUCCESSFULL Y CARRYIED OUT THE TASK O -~;:(lt / FREEING LAND AS FORESEEN IN THE DIFFERENT ¡;· e CITY PLANNING REFORM PROGRAMMES IN FORCE. WE'RE INTENDEO TO EXTEND THIS NOW, MECHANISM TO OTHER DISTRICTS. IN THE OLD CENTRAL AREA WE'VE FAVORED A ¡j E R E S M .-SLOWJ:'Ait-ILESs_SETILEM. ENT STAR. R.~D BY ~ SJ11pENT_5 ANQ_Y~ C-QUPL§. MANY G~ FACILI11ES HAVE BffN INSffALLED: Tl::I.E_Q_ENTER OF CQ'"'f\JTEMPQRA-Br_. CULTURE, THE ~Jl~. OF CóN1EMPORARY _ ART (DESIGNE O BY ~~CHARO ~ER}, NEW COLLEGES Cj)F TH~§.E,~ERS~TIES, Eto . WE'VE PAVED THE · WAY ANO IPED TO CREATE THE ADEQUATE ENVIRONMENTAL CONDITIONS: FOR EXAMPLE, MANY J)EIT-CiAU ,EBI~S HAVE FOLLOWED THE PAl[H ANO THUS ADDED TO THE RECOVERY. 4 NY.GBR �WE USE AN ~ THAT MEASURES THE /F CITIZENS WHO HAVE HAO PERCENTAGE 1 EXPERIENC OF WHICH THEY HAVE BEEN OR FELT 1988 THIS PE~CENTAGE WAS 21'6°/o. IN VICTIMS .. 1994 1 WAS 18°/o. IT HAO> BEEN REDUCED BY A 16'6( o. : ' f f ,/ / (C.- EIXAMPLE) ~1 1 l) \ ()C~ N ,-77 \ BY THE END OF THE !NINETEENTH CENTURY, ILDEFONS CERDA DESIGNED THE URBAN PLAN OF BARCELONA. THE PATTERN TO BE FOLLOWED BY THE EXTENSION OF THE ! CITY BEYOND ITS OLD WALLS. A USEFUL TOOL EVEN TODA Y. . ' ~ · · -"-·--,~·-···-··-·~-----·---··-·-'-· ' "-~""-...- ·--··---~ ,. · ~· RD ..,_ ._ ,.- . ... ~ ·---------- -· ~ AHEAD OF HIS~HE DESIGNED THE HOUSE BLOCKS CALLEO "ILLAS", ISLANDS IN CATALAN, CHARACTERISTIC BARCELONA. THEY .~a€ SHAPED, BUfr THEIR VERTEXES ARE.. \ FLAT. ¿ THE REASON?, AS HE THOUGHT THAT, IN THE ~SE OF TIME, EVERYBODY WOULD HAVE A SMALL STEAM ENGINE TO (JO FROM ONE PLACE TO ANOTHER, \{ISIBibJJ_'( WOU~D BE OF THE GREATEST IMPORTANC=E.IT IS, (O . . . OF TH_'k ' · ~ ·S-INSIDE THE 1 BLOCKS SHOULD HAVE '-;~e CITY THE NECESSARY SPACE FOR ~ USE. HOWEVER, EVENTUALL Y WAREHOUSES ANO FACTORIES WERE BUILT INSTEAD IN MANY CASES. , �-~ -;·d J7 \""' J)IJ.i'IJ.) .. -'1--''-->"~ -o <XII / v~- / ~w,L..- e / --~&d!!~~ - A CITY LIK~ BARCEI,.QNA, EUROPE'S SECOND DENSEST AFTER PARIS/ NEEDS THOSE SPACES DESIGNED BY CE~DA.fiff~ , TO ACHIEVE THIS OBJECTIVE, THE LOCAL ~GIL PASSED A BYLAW INTENDED TO RETRIEVE THOSE SPACES. fREIVíETHOD IS SIMPLE: COMPANIES PROMOTING BUILDINGS HAVE TO SWAP:THE SPACES INSIDE TH BLOCKS FOR THE CONCE~SION TO MANAGE NE . PARKINGS IN THE/ SUB_SOIL.'THOSE SPAC~S BECOM , o F PuB u e usE. , ~;(' Cf'rJ~¡,"' ~-< 4 J'vNIN.M"'f.· 1~f. ·. , 6~-r~ ~..u~ ) Lt AT THE SAME lJ~, THI~ METHOD ALLOWS THE RECUPERATIO ~OFJONE cj>F THE PEARLS OF THE ARCHI""[ECTU,.RÁL HERITAGE OF BARCELONA: MODERNIS~JHE MqVEMENT THAT GAVE BIRTH TO - _.· "~ . GtW-01 ANO THAT BEQUEATHED US SUCH BUILDINGS AS LA __PEDRERA, THE PA~ÜELL OR THE BAT~H;z~sE. ~,Uf~:~ CERDA IS THE CORNERSTO OF THE CITY'S FUTURE. AS A CONSEQUENC OF THE COMPLETION OF HIS CROSS RULING, TH - CITY HAS BEEN GIVEN PROJECTS WHOSE INV · TMENT IS TWICE THE OL YMPIC GAMES . AMOUNT DEVOTED TO T ! 6 NY.GBR 1 }JWl. l.fJ,_ �1f{f L!tv1t 0 (D.- TRIANGLE GLQRIE~I_DIAGONAL MAR/PORT VELW · S:- -~~Z'l - ~ " - .- THE EXTENSION OF THE DIAGONAL AVENUE, THE CI"WY'S LONGEST, DOWN TO THE SEA, MEANS THE CREftJTION OF A NEW DISTRICT WITH MQRE THAN 5.000 DWELLINGS, TWICE THE ~ N\JMBER OFTRE OLYMPIC IVILQ\GEt. fT-lS-ONE of: (J THI=rruANG!:E'S.AXIS OF ]HE RENOVATION OF THE SANT MARTIN DISTRICT IN liHE NORTH. AT THE VERTEX OF THE TRIANGLE ~Tef'Tf"~l& "S6li!TMWEST, WHERE THE EXTENSION OF DIAGONAL AVENUE TO THE SEA BEGINS, . ·. : ·~ I ' -L C~- HAS BEEN BUI4T CLqSE TO THE NEW COMMERCIAL CENTER OF THE GLORIES. · · · · ··- - - 1 ~-~/'-...-......--/"...__ ~'\.., 1 1 ¡ l.\.;"''~ \A?. ¡¿ .--. ~'"'/JF n ,d.lfu{V~ ,() ¿: 5Jo' ( 'J'. ~ · ·~ z.J .~;q-- f ~ ¡ \'\A. U. sLt rDT!Ivt { THE CULTURAL COMPLEX HAS E ARCHIVE OF · CROWN OF ARAGON, EUROPE' • IEVAL DO MENTS ARCHIVE. l FURTHERMORE, THE - ·_-- lA NATIONAL THE~ _:::-:-~./ANO A MAGNIFICENT DI .'ORI · TO BEr INAOQURATED BEFORE LONG, " - GOl G TO BRING I NEW LIFE TO THE NE GHBO~HOODS WHICH ARE TO EMERGE. 1 _ ~ .J ,(¡.__ fw- 2\l ) '-"1{ 1 7 NY.GBR ~ M1 ~ �1 l~L\D r:.-. ~ , '\J'~, l . 1G~~ ·~vS ~ ,~ . 1~\5>"~ ~~ TAL ~GuCJlt~ - F~QbDE.llliQ_}"Hs,D AGONAI,._AVENUE JO CITY BORDERt RIVILEGED PLACE FROM THE P T OF V ' OF COMMUNICATIONS BECAUSE THE N Rl ' ~ ' OADS MEET THE CITY'S NATURAL OUTLET B HE (j;OAST. THERE , WE WANT A COMMERCIAL C - TE O BE BUILT IN ORDER TO BRING ON NE • 'I'NAMISM D TO AVOID THE RISK OF DEGRADA"' ~~ N . 1 e •... -·<·~--· --· ···- - - - - ___......--.. --- ~NOTHER AXIS IS THE fkECUPERATION- OF THE EAFRONT, A PROOF TH~T BARCELONA HASN~T OST THE OYNAMISM THAT CHARACTERIZED IW URING THE OL YMPIC GAMIES, WHEN WE BEGAN T _, VELOP BARCELONA'S NEW SEAFRONT. - ----------- THE¡ -EÑ-TIRE OLO PORT AREA\ HAS EN TRA~NSFORMED WITH COM··· MERCIAL, \ QFFICE NO LEiál.JRE FACILITIES SUCH AS THE ~~ AQUARI" M, CRE~TING ONE OF EUROPE'S MOST CHARMI, G . F PORt S FLANKEO NOW f3Y 5 KILOMETERS BEAT FUL C~~ ----=------- - - - - - - - -------._ - · ---::(>:..;, ( A BIT TO THE pi6RTH ANO NORTH~ THE LOCAL GOVERNMEN1 OVER W~ICH 1 lRESIOE HAS INCLUOEO ,fN THE RU~NING P·«:>GRAM THE OEVELOPM T OF THE RIVER B .' . S ANO OTHER URBAN ANO INFRASTRUCTURE '='-hOJECTS. WE ARE / INTENOEO T REGAIN M'- ¡.b SEAFRONT ANO THE SURROUNOIN - O E RIVER, COMMITTED TO INTEGRATE THE RIVER INlfO THE CITY. T~ -~~ ¡ ' qt~ [}J-.- Z~SG_91NG..}:?~~ERE. 'J -J\ ~c.--t\l --- ~ 1? l_- ~ / 1 ~8 1 / ~ ¡vC) NY.GBR \1 �VISITEO BY 9 MILLION PEOPLE IN 1995, THIS SUPER MOOERN CENTER HAS PIVEN CONTINUITY TO BARCELONA'S MAIN SHOPPING LINE WITH THE BEST ' VARIETY OF FASHION ANO DESIGN SHOPS, NEW GAFES , ETC. A DIRECT CdMPETITOR FOR LONOON OR PARIS. HOWEVER, THIS IS ONL Y PNE OF THE PURPOSES WE HAO IN MINO. APART RROM THE VALUE AODEO OF THE BEST ARCHITECTURAL QUALI2, WE'VE REINTEGRATEO THE NEIGSHBORING UNIVERSITY CAMPUSES TO THE CITY, \NE'VE AGA N PAVEO THE WA Y FOR ANOTHER ARE~ OF PJÉW CENTRALITY, BRINGING NEW LIFE Tp A~EAS OTHERWISE DESERTED ANO EVEN DANG OUS AFTER WORKING HOURS. ','\ (\ ()_() (' ¡. t\.:l-~t{uJ., d\-N\l- . r¡\.. ~-)rl e jv\ lfl!--,·p wvl1) 'f ~~ u ,, ~w./~. J\~ . j \ ~ ~ r ~~ e urvv_j_ v~, ~'-1 F;J' 9 NY_GBR �2. LOG ISTICS. (A.- THE TRENOS.) 1 WE'VE ASSUMED THAT THEE PATTERN OF THE "NEW CITY" IS ONE OF AN INCREASING DEMAND OF TRANSPORT AND COMMUN!CATIONS SERVICES. THE SUPPL Y OF INFRASTRUCTURES MUST ADAPT ITSELF TO THESE CHANGES AND ANTICIPA TE THEM. THE NEED OF RESHAP.ING INFRASTRUCTURES REQUIRES A WIDE TREATMENT IN ORDER TO ATIAIN A CRITICAL MASS SUFFICIE~T TO ATTRACT THE MAIN INTERNATIONAL OPERATOR.S. THE GROWTH HAS TO BE 80TH QUANTITATIVE ~ND QUALITATIVE. 80TH THE SCOPE AND THE FUtiJCTIONS OF PORTS AND AIRPORTS HAVE TO BE WID!ENNED. 10 NY.GBR �HAMBURG ANO ROTTEROA_M, FOR EXAMPLE, _HAVE S_TBONG PORTS, BUT THEIR AIRPORIS HA~EN'T TH SAME LEY~ MARSEILLES j H.AS-A-- BUS~--E-OB.I}-_BUT ITS-.. OEELCliS APPEAR IN jiTS _AIRPORT ANO ALSO LACKS THE SUFFICIENT CRID"ICAL MASS. ----~---- THE POTENTIAL OF PRECISE FACTORS : i BA~CELONA IS BASEO ON - INTERMOOAL STRUCTUfRE SEA-AIR-LANO, WITHIN 1 OF EXTRAOROINARY A TERRITORY FULL POSSIBILITIES OF COMRETITION. 1 - A _GREAT INCREASE IN ! TERMS OF CONTAINERS ~ATTHE PQRT. )r(.,oD r ~tf'o -~ ~Wh~ -A G. OOO POSITIONING I.N! THE/>TRAOE FLOWS W.ITH Tt!_~i8J3__EAST. r\J !~&ea /lAW J;rj f'cv'lft'<tJ ~OF - A DIR T LINK 1 HE PORTS NORTH AFRICA ANO THE REST OF THE MEO~ .~1N. - ¡- . U4UA _ fvc'!{ [AA-iktf ~~ l0 (~ l \ ~ ( "1 (\l<--k ~~,{_tL'If~ 11 NY.GBR �- GOOD PROSPECTS FOFR IMPROVING THE PORT, SOMETHING THAT BEGAN IN RECENT YEARS BY MEANS OF THE DEVELQPMENT OF THE LOGISIIC 1 ACTIVITIES ZONE. • f1,. ~NEWED AIRPORj_ WHOSE CAPACITY IS GRnwJNG(iAY BY OAY. MORE ANO MORE FOREIGN AIRLINES ARE SECURING STRONGER POSITIONS IN THE BARCELONA AIRPORT, WHICH THEY SEE AS A STEPPING STONE WITH AN INCREASING POTENTIAL. THEY ARE RIGHT, AS THE FIGURES SHOW: ; )"_HE REC_ORQ__ OF AIR TRAFFIC LO_.GGED IN 1994 IS BEING BROKEN THIS VEA~MILLION PASiSENGERS MORE, M8JS,ING A TOTAL ELEVEN MILION. <----... --~------------ ¡; - LAST BUT NOT LEAST lCOMES A PRODUCTION, SERVICES ANO CONSUMERS HINTERLAND OF ! CONSIDERABLE IMPORTANCE. 12 NY.GBR �.. -=== j l REALLY, ALL THIS AMOUNtrS TO CREATE A REAL WELL BALANCEO LOGIST'C HUB, A EUROPEANPLATFORM WITH SCALE INTEGRATED 1 INTERCONTINENTAL OBJEClfiVES AS WELL. S: ¡ ROUGHLYJHE PLAN ISMAI)E OF MANY PRO_J_E.CIS: EX1E N _ · _ TtlE- ' _~ . ...~N L..r THE AIB.PORT, RAIL -~ IMPRGVEMENIS, NEW ROAD~, URBAN PLANS ANO ENVIRON~nENTAL PLANS AS THE DIVERTION OF THE LLOBREGAT RWERA-SWEtt--- -- 1 13 ' 1 NY.GBR �WITH THE HELP OF THE DEILTA PLAN, THE PORT HAS A STRATEGY WHOSE FOUNIPATIONS LIE ON : 1 - Ji__§PECIAL!iZATIQNL MAINL y FOCUSSED ~ THE TRAFFIC OF (j.Q!flbj¡)JEBS, ALTHOUGH KEElJING AN IMPOR,TANT ROLE j FOR ( oTHER KIND OF LOADINGS) ¡ ~ ,.__, e_ , 1 1 ~- - THE IMPROVEMENT OF li-tE Efft . ~--~~~~ - ! THE E~~ ~E CAPACITIES, ANO ,..- liS OPER.A.TIONAL THE AIRPORT HAS TOO A sfrRATEGY LINKED TO THE i . ------------ -------+-J- DELTA PLAN: _____ �~ ' ÜQJ{I \\0 ~/ .~ - TO CREATE A REGIONA~ NETWORK NOURISHING EUROPEAN ANO INTERCONTINENTAL LINES. - TO OEVELOP THE INTER!CONTINENTAL VOCATION OF THE AIRPORT BY ME~NS OF PROMOTING THE NEW LINES TOWAROS AMERICA ANO TOWARDS ' THE EAST. - (IN CONCLUSION): --·-- ---------- - - ------- ----- - -·-· - -····--···-· \ ANY LOGISTICS OPERATOjRS HAVE ALREADY TRIEO RCELONA AS ONE OF T~EIR TRAOE KEY POINTS. . E OEVELOPMENT OF THE POTENTIALITIES I'VE IS BOUNO! TO CREATE NEW SCRIBED PPORTUNITIES THAT, I'M SURE, WILL BE ALSO S IZED BY THE AMERICAri-.J AGENCIES OPERATING El R _DIRECTL Y OR INDIRFCTLY WITH EUROPE. - 1 ··---------·------- -- ~ARCELONA IS NOWAOAYS FAIRER, MORE , EQUITABLE THAN EVER. ; THOUGH THE URBAN J/TRANSFORMATION HAS aEEN HUGE, IT HASN'T 1 IMPLIED A LOSS OF , N. TO THE CONTRARY, 1 IT HAS BROUGHT A_ LING OF SOCIAL ANO TERRITORIAL INgQUQJ-WE$. THESE ARE THE RIGHT, - NO 1 WOULD " SAY !THE ONL Y POSSIBLE OUNDATIONS, OF THE ¡URBAN PROJECTS I'VE ' ENTIONEO. UJ ífl11 1 w;tv - /lt" !VU rcU\ d;¿ iUJ;. i úvtAr-c~, 15 . \J)tA ~ NY.GBR 1 �r\[)·. \..'~,\\0 IT IS NOT BY MERE ¡ CHA . CE THAT THE INTERNATIONAL DEVELOPMENT R SEARCH COUNCIL WILL HELD ITS FIRST 11996 ONFERENCE IN BARCELONA IN TWO WEEKS 'IME , THAT THE INTERNATIONAL FAClllTY MANAGEMENT ASSOCIATION CONVENES IN BARCE ONA IN MAY, OR THAT THE NINETEENTH j CONG - ESS OF THE INTERNATIONAL UNION OF I ARCHIT -CTS WILL TAKE 8 1 l ~~~~~;~E ~~~~~~t-~A~¡ifN~U~~Q~~~TF~¡:u~R~I~~ ~ GATHER MANY TOP POLICITICIANS, ECONOMISTS ANO M.ANAGERS. l HOPE Y~ILL BE A_f111QJ:tG ~ OUR ~--~ ~-----VISITORS. ~ ~~¡ --¡¡::;:; . r1 Y) r \J LJJ e)' " '/ \JIJ'/2 l ' . .,o q___ ~ }Y~ ¡_JJl/ c,l ,...Y (IJ-' { ni\J') ~vd 1/ / 1 16 NY.GBR �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 7/2/96 GUIÓ Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Conferencia de !'Alcalde "The European City on the Threshold ofthe 21st Century" al Centre Juan Carlos I ~ la Universitat de Nova York.. 1 De cara a la conferencia de !'Alcalde al Centre Juan Carlos I de la Universitat de Nova York, es fan avinents els aspectes següents: El mailing convidant a aquesta conferencia s'ha fet amb bases de dades de la Universitat de Nova York (500 invitacions), de l'Spanish Institute (200), de !'Instituto Cervantes (200) i alguns contactes de John Brademas (lOO). S'adjunta en annex la proposta d'intervendó de l'Alcalde que se centra en els punts següents: 1.- El paper internacional de les ciutats. Les ciutats com a centres de macroregions. El sistema de ciutats a Europa. 2.- La internacionalització del model Barc~lona. L'area d'America Llatina. L'area Mediterrania. 3.- Conclusions. NYU.NBB �JAN-31-1996 10:05 NYU OFF ICE 1 212 790 1357 ~---------r '-~~~~~ ~--~- ---~-~~~ ' .A------..._~_// i ____ ""'-.1 The King Juan Qarlos I of Spain Center · ' and The Taub Urban Research Center ' Robert F W agner Grad;uate School of Pub líe Service New Ybrk University 1 in cooperation with l The Spanish Institute : and Instituto Cervantes 1 invite you tdattend a lecn1re by 1 His Excellency P~qual Maragall y Mira Mayor of the! City of Barcelona i who will speak on "The European City on thel Threshold of the 21st Century" 1 1 \Vednesday,'February 7, 1996 4:00p.m. The Great Hall D' Agostind> Residence Hall New York University 110 West Third Street N ew !York City ¡ l ¡ 1 1 RS VP (2~2)998-7500 FAX: (2r2)995-3890 P.0.3 �PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE AL CENTRE REI JUAN CARLcpS 1 D'ESPANYA DE LA UNIVERSITAT DE NOVA YORK. "THE EUROPEAN CITY ON THE THRESHOLD OF THE 21ST _CENTURY" 1 WOULD LIKE TO GREATL Y ÍTHANKt THE JUAN CARLOS 1 CENTER, ANO PARTICOCARLY MY FRIEN O JOHN BRADEMAS DIRECTOR OF THIS CENTER, FOR HAVING INVITED ME, AS M,AJYOR OF BARCELONA, TO ADRESS THIS CONFERENC~. ¡ THE TITLE OF TODA Y' S SPEECH "THE EUROPEAN CITY ON THE THRESHOLD !OF THE 21ST CENTURY" ESPRESSES ONE OF THE KEY QUESTIONS IN THE INTERNATIONACARENA NOWADAYS ____ WfTHIN THE NEW WORLD ORDER WHICH IS NOW UNDER DEFINITION, WOL~OF j CITIES IN RELATION TO NATIONS ANS TES CHANGING. TODAY ,._~ THE IMPORTANT CITIES ~a ACTAS PULLING~GINES IN THE ORGANIZATION OF THE WORLD ECONOMY. 1 AM TALKING OF CITIES tHAT HAVE SPECIALIZED THEMSELVES IN ACTIVITiq:S GLOBAL MARKETS. : ORIENTED TO THE NYU96.NBB �CITIES AS MACROREGIONAL CENTERS ~- ' WITHIN A FRAME OF INTERNATIONAL ECONOMIC ACTIVITY, NEW REGIONALi SUBCENTERS EMERGE AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE BEEN ABLE TO ADAPT TO T~E NEW SITUATION. 1AM TALKING OF BARCELONA, THE CENTRE OF EUROPEAN NETWORK REGION WITH 15 MILION PEOPLE. 2 NYU96.NBB �1 BARCELONA TAKES PART OF A NETWORK OF SIX EUROPEAN CITIES EMBRACING TOULOUSE ANO MONTPELLIER IN SOUTHERN FRANCE; ZARAGOZA, VALENCIA ANO MAJORCA ~N SPAIN . THIS IS THE NATURAL MARKET OF OUR1 CITY ANO THE SUITABLE FRAMEWORK TO OEVELOP, A SERIES OF ACTIVITIES BE ANO PROJECTS THAT V¡VOULO OTHERWISE 1 UNTHINKABLE. ·· {~ [~M if})AY~ 1 l l,'t-,id r L,u "~ .~ . - 1 THIS MACROREGION -W,TH THg 5°/a/ OF THE EUROPEAN UNION'S INH(\BITANT~ ON THE THRESHOLO OF COMPETING SUCCESSFULL Y WITH 1 CENTRAL ANO NORTHERN EUROPE. l THE EUROPE OF CITIES EUROPE IS A SYSTEM OR CITIES . EUROPEANS LIVE IN CITIES ~ OF ' BARCELONA HAS A LONG TRAOITION IN OEFENOING 1 ANO PROMOTING CITIESANó LOCAL AUTHORITI ~ THE EUROPEAN CONSTRUOTION PROCESS . u.~~'~\~h9~ 1)7 TH~T Hl~~~i¡TI ~~~~~ IS FOR THAT REASON BARCELON • PRESIDENCY OF THE COUNCIL OF EUROPEAN RuiL MUNICIPALITIES ANO RE$IONS ANO THE VICE- {(he, PRESIDENCY OF THE : EUROPEA UNION'S COMMITIEE OF THE REGIOrNS - WHICH EPRESENTS«J r_ ·~K EUROPEAN LOCAL ANO REGIONAL AUTH RITIES. ~ ~ t 4 6-7 ÓCvtf / 3 NYU96.NBB �WE HAVE BEEN PIONEERS IN DEFENDING THE IDEA ( (' THAT EUROPEAN CITIES, f-PART FROM COMPETING ~ )AMONG EACH OTHER (SEARCHING FOR INVESTMENT ANO LOCATION) MUST ALSO CO-OPERATE WITH ONE ANOTHER IN ORDER TO FINO A SOLUTION TO URBAN PROBLEMS . WE MUST NOT FORGET, AS 1 JUST MENTIONED, THAT THE jCITIES' PROBLEMS ARE SHARED BY 80o/o OF URBAN¡ DWELLING EUROPEANS. 1 1 • FACING THE \ NEXT EUROPEAN INTERGOVERNMENTAL CONFERENCE FOR THE MAASTRICHT'S TREATY RElVISION, THE COMMITIEE OF THE REGIONS IS FIGttiTING TO INCREASE ITS WEIGHT IN THE EUROPIEAN DECISION MAKING ' PROCESS . 'l-~ ~u~ \\~ G ·-~ (\l X;0 ~·~-tc\· ~JtwV\ r\li IN THIS SENSE, IS DEFENDriNG THAT THE PRINCIPLE OF SLWSJOL.ARff:TY BEINq3 CONSIDERATE AS A POLITICAL PRIN PLE OF O~GANIZATION ALONGSIDE WITH THOSE ONE· OF EFFICIENCY ANO SOLIDARITY. -- ~l ! \AAJL THE INTERNATIONALISATION OF THE PATTERN {€QQ L1 ¿n1 , ) \ BARCELONA 1 BARCELONA HAS BECOME A REFERENCE FOR 1 EUROPE . THIS IS NOT MEjRE THEORY, 1 CAN GIVE YOU SOME EXAMPLES : IUSBON HAS FOLLOWED THIS PATIERN IN ITS OWN TRANSFORMATION t ENHANCED BY THE WORLD EXPOSITION IN 1998 . BERLIN, TOO, IN THE REBUILDING OF THE CITY 4 NYU96.NBB �CENTRE PREVIOUSL Y CLfAVEO IN TWO BY THE WALL. i 1 BARCELONA HAS IMPRO\I'EO IN MANY ASPECTS. MOST OF YOU PERHAF;>S HAVE NOT KNOWN BARCELONA BEFORE ITS I ENTIRE REGENERATION PROCESS BEGAN OVER ~ OECAOE AGO ON THE OCCASION OF THE ~JC GAMES, BUT 1 CAN ASSURE YOU THAT THE ~ITY HAS UPGRAOEO ITS OPENNESS (ANO OfENMINOEONESS), ITS SOLIOARITYANO ITS QUALITY OF LIVING. 1 • R~CHA~----R-GG-ERS, A WELL-KNOWN ARCHITECT, OFFERS THE "BARCELONA PATIERN " AS AN EXAMPLE TO BE FOLLOWEO BY CONTEMPORARY CITIES. ACCOROING TO R<bGERS, THE CITY OF THE ' FUTURE SHOULO GATHER $IX FEATURES : ¡ IT SHOULO BE OE~SE ANO POL YCENTRAL, AJRACTER ELP TO BECAUSE THESE - CREATE COMMUNITY FEELING ANO THEY ALSO TENO TO MINIMIZE GITIZEN'S RELIANCE ON PRIVATE TRANSPORT. 1) 1 tl\_~ 2) ACTIVITIES _MU~~'41:" SIGNIFIES CLOSER CONTACTS ANO !OIVERSITY 3) THE CITY SHOUL¡O BE SOCIALL Y ANO TER81JORIALL Y BALANCEO, AND ITS --ov1c IOENTITY SHOULO BE PROMOTEO . .------- ---- ------- - ----------------- 4) IT OUGHT TO BE ECOL<DGICAL. NYU96.NBB �5) lLS!:!Q_l¿!d2_ REMA!!i_~N. 1 MEAN THAT ITS URBAN SHAPE DESIGN SHOULD PERMIT THE RECEPTION OF BOTH !NEW POPULATION ANO 1 Al {\_p L O IDEAS. 1 ~ (J)...J0/' ( ~ "'-. >o---- 6) LAST BUT NOT LEAST, CITY OF THE f=UTURE SJiOULD-13E BEAUTIFUL-:1 A SPACE WHERE ARTS, ARCHITECTURE AÑ1J LANDSCAPE COMBINE TO i BETTER ITS SOUL. ATTHIS POINTWE GATHERALL THOSE FEATURES. ACTUALL Y, AT THE CORE OF THE BARCELONA PATTERN LIES THE BID FO,R A CITY THAT DOES NOT SEGREGATE, A CITY WHI~H ~ ELIMINAT~ BARRIERS BETWEEN RICH ANO POOR AREAS. AREAS IN THE CITY) (CREATION OF NEW CENTf1AL , OUR STRATEGY HAS NO . . 1. _ . _ NTIONIST. IT HAS BEEN ONE OF~E~$RSHJP--ANO "('- .' ·; ICITY. THANKS TO THIS S RATE(8Y MANY SUBURBS HAVE BEEN REHABILITATED, ANO THUS REINCORPORATED INTO THE CITY, HAVING BEEN OIGNIFIEO ANO BECOMING NEW CITY CENTER (FOR EXAMPLE, INNER iCITI fu~t~~ AS NEW CULTURAL ANO UNIVeRSITY CENTER, MUSEUMS) 1 THE WHOLE INTENTION TO RESTRUCTURE BARCELONA, THAT IS TO ¡SAY, THE RECOVERY OF THE CITY THROUGH ITS PUBLIC SPACES, THE 6 NYU96.NBB �POLICY OF OPENNING 1 OUT MOST OENSELY POPULATEO AREAS ANO THIE AIM OF ENOING UP THE ISOLATION OF THE SUBUiRBS, HAS BEEN GUIOEO PRIMARIL Y BY THE OLO SHAKEASPEREAN PRINCIPLE : "THE CITY IS THE PEOPL ¡". (FOR EXAMPLE, THE SEA1 FRONT RENEW)\L, NEW CITY CENTERS) , f'ii/~~L52- 7 FOLLOWING Tt1ÓSÉ TRENOS, WE BET THAT CITIES BECOME 1\~RS IN TH~ INTERNATIONAL~ENA ~ h STATES ANO INTERNATIONAL ORGANIZATIONS·.- ------ -·---- ---------·--- C'\tt~ /-- - ---- !i~EN AS IT REC.OGNI!j>. EO, BY A CITIES SURVEY \__ ; IN ~-=ECON~T, C ~TIES ARE PLACES OF l'<M ECONOMI~ ~~AMISM, KNQW-HOW TRAN~I\IIISSION A..•JJ ·(J AI~Íi.A-l-€AOíÑG ROLE IN--"IfHE=6Rr:~F A NEW L'' \u \, . """ INTERNAXIONAL WILL . , THEIR CAPAC-ITY OF (;,~' INTEGRATION, THE DEN$1TY OF THEIR HUMAN RELATIONS , THE OIVERSITJY , ANO A BIG CAPACITY OF EXCHANGE ARE THE ¡PORTFOLIO ITEMS THAT MAKE A CITY CAPAB WE TO OEAL IN THE INTERNATIONAL SPHERE. ¡ '~ --~~~ETWEEN LO~AL AOMINISTRATION ANO C~ ALLOWS TOA QUICK IO~ATION OF OAILY CITY ANO CITIZEN$ CONCERN~~~ A PflO~I~tU-TY INCREASES OUR EFFICIENCY WHEN ...SOLVING PROBLEMS ANO AORESSING THEIR WORRIES . THIS IS OUR LEGITIMACY . THE CITY IS THE MOST SUITABLE PLAC~ FOR OEMOCRACY. l 1 NYU96.N HB LJJ L-t �WITH THE AIM TO OBTAIN ""J1HIS RECOGNITION, CITIES HAVE INITIATED A PROCESS IN ORDER TO GET A STATUS LEGAL IN ITHE MAJOR WORLD ORGANIZATION: UNITED N~TIONS. i 1 TOMORROW 1 AM GOIN(p TO TAKE PART . IN A MEETING OF THE GROUP OF 4 + -AN INTERNATIONAL ASSOCIATION OF MAJOR ¡woRLD ORGANIZATIONS OF CITIES- TO DEAL THIS 1 MATTER IN THE COMING UNITED NATIONS CONIFERENCE OF HUMAN SETILEMENTS, HABITAT 1 ~ THAT WILL BE HELD IN ' ISTANBUL NEXT JUNE., .1íZ{.(' (ltí'-'~ J f~ -irtL¡.- 7í1 ~G V'rf~i-- . f- _lat•ia~ THE RELATIONS BETWEEN BARCELONA ANO LATIN AME RICA 1 THE CITY GOVERNMENT' KNOW-HOW THAT HAS BEEN ACHIEVED BY BARCELONA DURING THE LAST 1O YEARS, ALLOWS l US TO PROMOTE COLLABORATION BETWEEN CITIES OVER THE 1 WORLD . l FOR EXAMPLE, THE EXPEf11ENCE OF BARCELONA IN STRATEGIC PLANNING HAS BEEN RECOGNIZED AS EXEMPLARY BY THE EUROPEAN UNION ANO THE WORLD BANK. OUR CIT)f HAS SPONSORED THE CREATION OF AN URBAN TECHNOLOGIES EXCHANGE CENTRE, WITH THE PARTICIPATION OF 24 MUNICIPALITIES ANO METROPOLITAN BODIES OF BOTH LATIN AMERICA ANO SPAIN : BUENOS AIRES, RIO DE JANEIRO, MONTEVIDEO, CARACAS, NYU96.NI3B �CARTAGENA DE INDIAS, BcpGOTÁ ANO SANTIAGO DE CHILE . , ~1v : 1 T1CfHS IN 1997 THE ANUAL ASSEMBL Y OF THE INTERAMERICAN DEVELOPMENT ~ANK WILL ~ ~¡v~-b~wer t.i;~' IN BARCELONA. 1 Jc 1 0. u l !t [AJ~Ll-lv7 • n 1 ~v 1 1 1.s ~ / l,OJ..y'l ~~1,'- ctvJJ.u\)Ñ? BY PIONEERING SUCH JlJ PROJECTION TOWARdS ~ LATIN AMERICA, BARCELONA IS PLAYING A KEY ROLE IN THE DEVELOPMErt-JT OF A REGION WHICH IS BOUND TO BE ONE OF THE WORLD'S FASTEST GROWING POLES. BARCELONA: THE CAPITA~ 1 OF THE MEDITERRANEAN. ~n oN BESIDES BARCELONA'S EUROPEAN IMPLICjfN WE CAN NOT TURN OUR BACK TO OUR MEDITERRANEAN NATURAL DIMENSION. BARCELONA IS WILLING TO ENHANCEff THE RELATIONSHIP BETWEEN THE MEDITERRANEAN CITIES Jtrk/~tlt!M TOi SHARE WITH THEM OUR EXPERIENCE ON URBAN NJANAGEMENT, STRATEGY PLANNING ANO URBAN TE~NOLOGIES. ! BARCELONA HAS BEEN CONSOLIDATING ITS LEADERSHIP IN THE MEDITERRANEAN AREA IN 1995 WHEN THE CITY HAS STRENGTHENED ITS PROJECTION TOWARDS ! THE MEDITERRANEAN F~MEWORK OF THE BASIN. IN THE INTERMINISTERIAL EUROMEDITERRANEAN 1 ' NYU96.NBB �c(lv ·" e, 1{'-;~A 1 ) // CONFERENCÉ THAT TOOK1 PLACE LAST NOVEMBER IN OUR CITY BARCELONA HAS CREATED THE MEDITERRANEAN CITIES CONFERENCE BELIEVING THAT CITIES ARE PRIVILEGIED SPACES FOR DIALOGUE, FOR TRADI~G GOODS ANO FOR 1 EXCHANGING IDEAS . f 1 THIS STABILISING ROLE OF THE CITY HAS BEEN OF HISTORIC IMPORTANCE 1/N THE MEDITERRANEAN REGION ANO IS BECOMING IMPORTANT ONCE MORE IN THE LIGHT OF PRESENT¡CIRCUMSTANCES. THE CITIES ANO REGIONS HAVE MUCH TO CONTRIBUTE TO MEDITEFJ{RANEAN DIALOGUE ANO TO CO-OPERATION WHICH MUST NECESSARIL Y RESUL T FROM THAT DIALOGUE. THE CITIES ARE SUBJECT TO FEWER DIPLOMA TIC CONSTRAINTS ANO CAN BETTER AVOID THE lfÑEVrTABLE-RTGtDlNESS OF NEGOTIATIONS BETWEEN STATES. 1 L¡ , ,/ THE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, CAN CONSTITUTE THE "S~FETY NET" UNDERL YING THIS ENTIRE PROCESS. i IT WOULD, 1 FEEL, 8~ APPROPIATE IF THIS SUPPORTING ROLE WERE: FORMALISED IN EXPRESS RECOGNITION OF THIE REPRESENTATIONAL CAPACITY WITH WHICH THiE REGIONS ANO CITIES OF EUROPE HAVE ENTRUSTED THE EUROPEAN UNION'S COMMITIEE OF THE REGIÓNS. 10 NYU96.NBB �1AM CONVINCEO THAT THE! MEOITERRANEAN CITIES, ANO PARTICULARL Y BAROELONA, CAN ANO MUST PLAY A LEAOING ROLE IN CARRYING OUT THE. . ACTIVITIES RESUL TING FROM THE PROPOSALS AT THE EURO-MEOITERRANEAN PRESENTEO CONFERENCE. IN THE SECURITY ANO CO-OPERATION MEOITERRANEAN REGION . CONCERN BARCELONA ANO ALL THE MEOITERRANEAN CITIES . WE ARE COMMITTEO TO THE TASK dF PROMOTING SECURITY ANO CO-OPERATION. CONCLUSION TOOAY, CITIES ARE RE-ASSWMING A CENTRAL ROLE FOR OUR WAY OF LIFE i . THIS RENOVATEO STRENGTH IS NOT ONL Y THE RESUL T OF IMPROVEO PHYSICAL ANO ENVIRONMENTAL CONOITIONS . BIG CITIES ARE AGAIN A FOCAL POINT IN THE PUBLIC 1 REPRESENTIVE/SYMBOLIC $YSTEM OF A COUNTRY AS WELL AS A OECISIVE F~CTOR IN ITS ECONOMY . THIS IS THE CASE OF THE REGION (OR, IN THE AMERICAN TERMS, STATE) 1 BELONG TO, CATALONIA, WHOSE REFERENCE COULQ NOT BE UNOERSTOOO WITHOUT BARCELONA'S \WEIGHT, OIMENSIONS, SIGNIFICANCES ANO VITALITt-f. i 1 ¡ FURTHERMORE, THE CITY ElxTENOS ITS INFLUENCE ANO IS AN ACTOR IN THE INIT"ERNATIONAL POLITICS. BECOMES A GLOBAL CITY. Ll NYU96.NBB �PRECISEL Y, THE ARTICLE J•THE APPLE IS BACK" OF DECEMBER 30TH, 1995 P BLISHED IN NEWSWEEK MAKES REFERENCE TO CONCEPT OF GLOBAL CITY ANO IT PUTS AS EXAMPLE, NEW YORK CITY . {v~ ¡))VI ~ cJ , \l ?al:! . THE POINT / ls:'IN A GLOBAL WORLD, A CITY IS NO 1 LONGER <A / CITY . ~ CLUSTER OF CITIES IS NECESSARY FOR FINANCIN~ THE AMENITIES THAT IHflR_URBAN RIG.HTMJ\NY CIIlZENS-BEliEVE EITHER AN OPERA HOUSE, A MAJOR INTERNATIONAL ------AIRPORT, ORA FOOTBALL TEAM. ·>e --..:. .. ~~~ - -~-- --~--·---~· -- --- ----- ~~----~--~--' A CLUSTER IS ALSO NEqESSARY TO HAVE THE FORCE TO BARGAIN WITH THE GLOBAL MULTINATIONALS . IS TO DEVELOP A THE CHALLENGE FOR Cll11ES ! CAPACITY TO INVOLVE THEMSELVES IN THE MAJOR PROCESSES RESUL TING FROM THE GLOBALISATION ANO ADAPTING ALL THESE NEW RESPONSIBILITIES. 1 THIS SUPOSES THE IMAROVEMENT OF THEIR COMPETITIVENESS . BARCELONA HAS DONE IT WITH A BETTER CO-OPERATION ANO CONSENSUS 1 BETWEEN PUBLIC ANO PRIVATE SECTORS. (FOR EXAMPLE, HOUSING JfROMOTION, THE LICEU RECONSTRUCTION ANO 1¡HE MANAGEMENT OF MUNICIPAL ENTERPRISES) 1 ! AS 1 MENTIONED BEFORE, iHE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, GAN CONTRIBUTE ~ 12 NYU96.NBB �BARCELONA IS IN FULL DISPOSITION OF ENTERING INTO THE NEXT MILLENIUM r. THE PATTERN w·E HAVE {r-{[IL-, FOLLOWING HAS PROVEN RIGHT . WE ARE STILb , WQRK ING ANO, cRMatCirL JL· JJ:.;fEthr - ~IT'z~~ As Ale - T HE ECO~O , SO,C fAL, .. ~ ~SeCTOR S~ BARCELONA FACES THE ~ URN OF THE CENTURY WITH NEW PROJECTS IN ~ ~ROER TO ASSURE THE INTERNATIONAL PRESEt}JCE OF THE CITY: LOGISTICS, ~' - ' , . ANO ~. ACTIVITIES RELA TEO TO THE INFORM TIO , INFR/\STRaeTttRES~./~ ~h t~ \{;, . 7 . BARCELONA OOES NOT WANT TO STOP. IT KEEPS THE WILL OF OYNAMISM ANO MOOERNITY. 1 WE , RE /Í CIT~, h-- T OPP ' T.Ut'ítiE ~ , A - IT T.' -- T ITS R Cli . N O . \.1 :8. -, - _ UN E :ABL · S TS . , . --- A 1 9J 1 1AM REALLY CONVINCED T~AT YOU ARE ~WARE.fj ~ THANK YOU VERY MUCH. /LU}_cf e/) )0 ~- e ~ /U. {( vJ iAJ / .•~'-(-1 Je_rf 1 1 1 v¡G0l~ ~,l{k ~'Y :~ ri 1 ~ " f....l..-~.-(_/ _ ' tll ¿n ,1 (. A W LAil}/-1é ---1)C:. [; . , { Vv:] \.:: ),_\_ ¿ ~1 1 ,11 • ~ ~ ~ <1;1i!B . L.,j ,' ~YU96.NI313 j ~t ~V( . y /J. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4378 Title A name given to the resource Intervenció al seminari "Barcelona: the gateway to southern Europe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Wolrd Trade Center, Nova York Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Infraestructures Acció política Europa Barcelona Description An account of the resource Conté notes i correccions manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1515/19970403d_00757.pdf 4ef0d905898cf1b6350587018471e083 PDF Text Text .4e-wa ►ta-i t `' ^v►u^ l^t I ca 1-D---ccPQtrYta „ eco-US, 3 BONJOUR, /q /9,- MONSIEUR L'AMBASSADEUR, MESDAMES, MESSIEURS, JE VOUDRAIS TOUT D'ABORD VOUS REMERCIER DE VOTRE PRÉSENCE ICI. JE SAIS QUE VOUS NE DISPOSEZ PAS DE BEAUCOUP DE TEMPS LIBRE, ET NOUS APPRÉCIONS GRANDEMENT LE FAIT QUE VOUS SOYEZ VENUS ICI AUJOURD'HUI. MON EXPOSÉ SE COMPOSE DE TROIS PARTIES. JE VOUS PARLERAI EN PREMIER LIEU DES RAISONS POUR LESQUELLES NOUS CONSIDÉRONS QUE BARCELONE EST UNE VILLE INTÉRESSANTE POUR Y INVESTIR ET Y FAIRE DES AFFAIRES AINSI QUE DES PRINCIPAUX ENJEUX ET PROJETS ENVISAGÉS PAR CETTE VILLE POST-OLYMPIQUE. TOUT DE SUITE APRÈS, JE VOUS INDIQUERAI, BIEN QUE PLUS BRIÈVEMENT, QUELQUES PARTICULARITÉS DE LA VILLE DE BARCELONE EN CE QUI CONCERNE SA QUALITÉ DE VIE.EN DERNIER LIEU, JE FERAZ MENTION DE DIVERS ASPECTS SINGULIERS ET IMPORTANTS AYANT TRAIT À CE QUE NOUS POURRIONS APPELER "L'ESPRIT ET LE STYLE" DE CETTE VILLE. (DIAPOSITIVE N° 1 : IMAGE GLOBALE DE LA VILLE) BARCELONE CONSTITUE, EN EFFET, UNE OCCASION À NE PAS LAISSER PASSER. CE N'EST PAS NOUS QUI FAISONS UNE TELLE AFFIRMATION, C'EST VOUS QUI, PAR VOTRE PRÉSENCE ICI, CONFIRMEZ QU'IL EXISTE UN INTÉRÉT GÉNÉRAL, VÉRITABLE ET CROISSANT ENVERS MA VILLE. I)SPARIS 1.DOC 18/3/97 9:11 CRiR 1 �LES RÉSULTATS DES SONDAGES D'OPINION LE DISENT AUSSI. HEALEY & BAKER RATIFIENT LA MONTEE DE BARCELONE DANS LEUR ENQUÉTE ANNUELLE, MENÉE AUPRÈS DE CADRES ET D'HOMMES D'AFFAIRES EUROPÉENS, AU SUJET DES VILLES PRÉFÉRÉES POUR Y INVESTIR ET Y CONDUIRE DES ACTIVITÉS INDUSTRIELLES ET COMERCIALES. CETTE TENDANCE ASCENDANTE N'A PAS DIMINUÉ AU COURS DE CES QUATRE DERNIÈRES ANNÉES. NOUS SOMMES PASSÉS DE LA 13e PLACE EN 1992 À LA 6e EN 1995, POSITION QUE NOUS AVONS CONFORTÉE TOUT AU LONG DE L'ANNÉE 1996. LA DISPONIBILITÉ ET L'ABONDANCE DE BUREAUX BIEN SITUÉS, CENTRAUX, OFFRANT UN EXCELLENT RAPPORT QUALITÉ-PRIX, LA DISPONIBILITÉ DE CADRES SUPÉRIEURS ET DE CADRES TECHNIQUES, DE ZONES INDUSTRIELLES SITUÉES AUX ALENTOURS DE LA VILLE, BIEN DESSERVIES ET À DES PRIX MODERES, L'USAGE FACILE ET COMMODE DU TRANSPORT INTERNE ET LA QUALITÉ DE VIE DES EMPLOYÉS CONSTITUENT LES PRINCIPAUX FACTEURS QUI ONT CONTRIBUÉ À AUGMENTER D'UNE MANIÈRE POSITIVE L'INTÉRÉT QUE BARCELONE SUSCITE CHEZ LES CHEFS D'ENTREPRISE. (DIAPOSITIVE N° 2 ET 2 BIS: ÉTUDES HEALEY & BAKER) C'EST D'AILLEURS AUSSI CE QU'A RÉCEMMENT DÉMONTRÉ UN RAPPORT DE L'EUROPEAN REGIONAL PROSPECT (ERECO) SUR LA CAPACITÉ DE CROISSANCE DE 39 VILLES EUROPÉENNES DE 1995 À 1997. CE RAPPORT DÉCRIT BARCELONE COMME LA VILLE DSPAR1Sl.DOC 18/3/97 9;15 2 �EUROPÉENNE JOUISSANT DU PLUS GRAND POTENTIEL DE CROISSANCE. (DIAPOSITIVE N° 3 : RAPPORT ERECO) LES ENTREPRISES ÉTRANGÈRES, COMME, PAR EXEMPLE, LES JAPONAISES, LE DISENT AUSSI. DEPUIS 1980, DATE DU DÉBARQUEMENT DE NISSAN, JUSQU'À AUJOURD'HUI, PLUS DE CENT ENTREPRISES JAPONAISES SE SONT ÉTABLIES EN CATALOGNE, CE QUI REPRÉSENTE, AVEC LA RÉGION DE DÜSSELDORF, LA PLUS GRANDE CONCENTRATION D'INVESTISSEMENTS INDUSTRIELS JAPONAIS EN EUROPE. (DIAPOSITIVE N° 4 : 123 ENTREPRISES JAPONAISES) LES ENTREPRISES FRANÇAISES SONT ÉGALEMENT D'ACCORD SUR CE POINT. LA PRÉSENCE FRANÇAISE EN ESPAGNE EST ANCIENNE. LES DATES D'INSTALLATION DE CERTAINES GRANDES ENTREPRISES SUR LA PÉNINSULE IBÉRIQUE EN TÉMOIGNENT (CRÉDIT LYONNAIS, 1867; RHÓNE-POULENC, 1923; MICHELIN, 1952...). PAR AILLEURS, LA PRÉSENCE FRANÇAISE EST FORTE ET SOLIDE, AUSSI BIEN DE PAR LE NOMBRE DE SES ENTREPRISES QU'EN RAISON DE LEUR TAILLE. L'ESPAGNE EST LE QUATRIÈME PAYS "D'IMPLANTATION" CHOISI PAR LES ENTREPRISES FRANÇAISES, APRÈS LES ÉTATS-UNIS, L'ALLEMAGNE ET LE ROYAUME UNI. QUARANTE POUR CENT DE LA TOTALITÉ DES INVESTISSEMENTS FRANÇAIS PLACÉS EN ESPAGNE SE CONCENTRENT EN CATALOGNE, ET, PLUS PARTICULIÈREMENT, DANS LA RÉGION DE BARCELONE. 3 �LES ÉCHANGES COMMERCIAUX SE SONT MULTIPLIÉS DE FAÇON SPECTACULAIRE PENDANT LES DIX DERNIÈRES ANNÉES (19861996). LE FLUX COMMERCIAL GLOBAL A PRATIQUEMENT TRIPLE ENTRE 1985 ET 1995, AUGMENTANT DE 66 À 192 MILLIARDS DE FRANCS. LE SECTEUR DE L'INDUSTRIE MANUFACTURIÈRE RESTE, MALGRÉ LA FORTE PROGRESSION DES INVESTISSEMENTS FINANCIERS ET DES SERVICES, LE DOMAINE D'INVESTISSEMENT FRANÇAIS LE PLUS CONSIDERABLE. CELUI+CI CONSTITUE 50,4% DES INVESTISSEMENTS DIRECTS FRANÇAIS EN ESPAGNE. LES JEUX OLYMPIQUES DE 1992 OFFRIRENT UN PRÉTEXTE PARFAIT POUR ENTREPRENDRE LA TRANSFORMATION DE LA VILLE ET LA PRÉPARER À L'ARRIVÉE DU NOUVEAU MILLÉNAIRE. CHAQUE ÉTAPE DU PROCESSUS DE TRANSFORMATION FUT SOIGNEUSEMENT PENSÉE EN TERMES ÉCONOMIQUES AFIN DE PROVOQUER UN EFFET ÉCONOMIQUE MULTIPLICATEUR DES LA FIN DES JEUX OLYMPIQUES. (DIAPOSITIVE N° 5 ET 6 : JEUX OLYMPIQUES) LE FAIT QUE BARCELONE AIT ADOPTÉf UN CARACTÈRE LARGEMENT MÉTROPOLITAIN A RENDU POSSIBLE UNE FORTE EXPANSION DES ENTREPRISES LOCALES, ATTIRÉ CERTAINES DES ENTREPRISES LES PLUS IMPORTANTES DU MONDE ENTIER, ET DONNÉ LIEU À UNE CROISSANCE GÉNÉRALE URBAINE PRONONCÉE. 4 �L'AÉROPORT DE NOTRE VILLE A DOUBLÉ LE NOMBRE DE SES PASSAGERS INTERNATIONAUX EN MOINS DE DIX ANS. EN 1996, LE CHIFFRE DE TREIZE MILLIONS DE PASSAGERS A ÉTÉ DÉPASSÉ GRÀCE À UNE CROISSANCE DE 14%, DOUBLANT AINSI LE CHIFFRE MOYEN DES GRANDS AÉROPORTS EUROPÉENS. (DIAPOSITIVE N° 8 ET 8 BIS: AÉROPORT) LES PRINCIPAUX SECTEURS DE PRODUCTION DE LA STRUCTURE INDUSTRIELLE QUI CARACTÉRISE L'AIRE ÉCONOMIQUE DE BARCELONE SONT CEUX DE TRANSFORMATION DE PRODUITS MÉTALLIQUES, DE FABRICATION DE VÉHICULES ET DE LEURS PIÈCES DÉTACHÉES, L'INDUSTRIE CHIMIQUE ET PHARMACEUTIQUE, L'INDUSTRIE DE CONSOMMATION, L'INDUSTRIE DE L'«ÉLECTRONIQUE, LE SECTEUR TEXTILE ET DE L'HABILLEMENT, LE SECTEUR DES ARTS GRAPHIQUES ET DE L'ÉDITION.LA RÉGION DE BARCELONE DÉTIENT LA PLUS GRANDE CONCENTRATION DE L'INDUSTRIE DE L'AUTOMOBILE ET DE PIÈCES DÉTACHÉES AU NIVEAU NATIONAL, ET UNE DES PLUS GRANDES AU NIVEAU EUROPÉEN. DE MÉME, BARCELONE CONSTITUE LE CENTRE NATIONAL D'ENTREPRISES DE RECHERCHE ET DE PRODUCTION PHARMACEUTIQUE LE PLUS IMPORTANT, AINSI QUE LE PREMIER CENTRE DE L'ÉDITION EN ESPAGNOL.LA SITUATION QUE VIT BARCELONE À PRÉSENT EST SANS DOUTE SATISFAISANTE, MAIS NOUS NE NOUS EN CONTENTONS PAS. LES JEUX OLYMPIQUES NE FURENT QUE LE DÉBUT, ET NON PAS L'ABOUTISSEMENT, D'UN PROCESSUS DE RENOUVELLEMENT DE LA VILLE. EN EFFET, DSPARISI.DOC 18/3/97 9:17 6 �BARCELONE N'A PAS TARDÉ, DÈS APRÈS 1992, À SE TOURNER VERS DES ENJEUX ET DES PROJETS NOUVEAUX. RÉFÉRONS-NOUS, PLUS CONCRÈTEMENT, À QUELQUES -UNS DES PLUS SIGNIFICATIFS: * LES INFRASTRUCTURES LOGISTIQUES DE TRANSPORT ET DE DISTRIBUTION. CELLES-CI REPRÉSENTENT LE GRAND ENJEU D'AVENIR DE LA VILLE. ELLES VISENT EN EFFET À NOUS FAIRE DEVENIR LA PORTE D'ENTRÉE ET DE SORTIE DE MARCHANDISES DE TOUS LES PAYS DE L'UNION EUROPÉENNE AYANT COMME PORT D'ORIGINE ET DE DESTINATION L'ASIE ET L'AMÉRIQUE DU NORD: ELLES VISENT, AUTREMENT DIT, À FAIRE DE BARCELONE LA PORTE DU SUD DE L'EUROPE. LA RÉGION DE BARCELONE DISPOSE, POUR ASSUMER SON NOUVEAU ROLE, D'UN PROFIL SECTORIEL ET TERRITORIAL PLEIN D'AVANTAGES. CEUX-CI PROVIENNENT DU FAIT QUE LE PORT ET L'AÉROPORT, EN PLUS DE TOUTE UNE SÉRIE D'ACTIVITÉS LOGISTIQUES, UN RÉSEAU DE TRANSPORTS ET DE COMMUNICATIONS DÉJÀ OPÉRATIONNELS, AINSI QU'UNE AGGLOMÉRATION ÉCONOMIQUE ET URBAINE DYNAMIQUE ET ACTIVE, SE TROUVENT RÉUNIS DANS UN ESPACE TERRITORIAL DÉLIMITÉ. POUR NE PAS PERDRE CES AVANTAGES, LES TROIS POUVOIRS CONCERNÉS, LE CENTRAL, LE RÉGIONAL ET LE LOCAL, SE SONT ENGAGÉS À INVESTIR DIRECTEMENT 7 �QUELQUE 29,5 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇ,AIS DANS LE BUT D'AMÉLIORER LA TOTALITÉ DE NOS INFRASTRUCTURES ET DES SERVICES LIÉS À LA LOGISTIQUE ET À LA DISTRIBUTION. CET INVESTISSEMENT CRÉERA 134.000 NOUVEAUX POSTES DE TRAVAIL (94.000 POSTES SERONT CRÉES DIRECTEMENT ET 40.000 INDIRECTEMENT). LA PRODUCTION SERA ACTIVÉE D'UN MONTANT DE 790 MILLIARDS DE PESETAS (33,76 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇAIS) DANS LA RÉGION MÉTROPOLITAINE (500 MILLIARDS DE PESETAS, SOIT 21,27 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇAIS, SERONT INVESTIS DIRECTEMENT ET 275 MILLIARDS DE PESETAS, SOIT, 11,75 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇAIS, SERONT PRODUITS INDIRECTEMENT). (DIAPOSITIVE N° 9 : AIRE LOGISTIQUE DE BARCELONE) EN CE QUI CONCERNE LES PROJETS SPÉCIFIQUES QUI CONSTITUENT CE PLAN, APPELÉ PLAN DELTA DEL LLOBREGAT, M. JAUME FERRER VOUS EN EXPLIQUERA LES DÉTAILS LORS DE SON INTERVENTION. * LES INFRASTRUCTURES DE COMMUNICATION NOUS AVONS PROGRESSÉ CONSIDÉRABLEMENT EN MATIÈRE DE TÉLÉPHONIE ET DE RÉSEAUX NUMÉRIQUES. NOUS SOMMES À PRÉSENT SUR LE POINT DE FINIR DE CÀBLER LA VILLE. IL S'AGIT D'UNE TÀCHE TOUT À FAIT ESSENTIELLE ET DE GRANDE ENVERGURE. DANS L'AVENIR, LES VILLES POUVANT ÉTRE CONSIDÉRÉES VRAIMENT COMPÉTITIVES SERONT CELLES QUI DISPOSERONT DE RÉSEAUX DE TÉLÉCOMMUNICATIONS QUI, AVEC LE TEMPS, DEVIENDRONT CHAQUE FOIS PLUS DSPARIS 1.DOC 18/3/97 9:17 8 �SOPHISTIQUÉS ET PLUS RAPIDES. NOUS PRÉTENDONS AINSI CONSTRUIRE UNE BARCELONE LEADER EN MATIÈRE D'AUTOROUTES DE L'INFORMATION. (DIAPOSITIVE N° 10 : TÉLÉCOMMUNICATIONS) * LA BARCELONE CULTURELLE BARCELONE, BERCEAU D'ÉMINENTS ARCHITECTES TELS QUE GAUDÍ OU PUIG I CADAFALCH, DE PEINTRES À LA RENOMMÉE INTERNATIONALE TELS QUE PICASSO, DALÍ ET MIRÓ, AINSI QUE DE PERSONNALITÉS LITTÉRAIRES TELLES QUE JOSEP PLA OU JOAN MARAGALL, A RÉCEMMENT DÉVELOPPÉ ET ENRICHI SON MULTIPLE PATRIMOINE CULTUREL. AINSI, LE NOUVEAU MUSÉE D'ART CONTEMPORAIN, CONÇU PAR RICHARD MEYER, ABRITE UN DES CENTRES D'ART MODERNE LES PLUS NOVATEURS D'EUROPE. DE MÉME, LE NOUVEAU MUSÉE NATIONAL D'ART DE LA CATALOGNE POSSÈDE LA MEILLEURE COLLECTION D'ART ROMAN DU MONDE. L'ENSEMBLE DE CES CIRCONSTANCES NOUS FAIT CARESSER L'ESPOIR DE DEVENIR LA CAPITALE CULTURELLE EUROPÉENNE DE L'AN 2001, EN VUE DE QUO' NOUS AVONS POSÉ NOTRE CANDIDATURE. NOUS SOMMES ÉGALEMENT EN TRAIN D'ESSAYER D'ORGANISER, EN COLLABORATION AVEC L'UNESCO, UN FORUM UNIVERSEL DE CULTURES QUI DEVRAIT AVOIR LIEU EN L'AN 2004. (DIAPOSITIVE N° 11 ET 11 BIS: MODERNISME / MACBA) 9 �* LA ZONE LITTORALE ET LA PARTIE NORD DE LA VILLE IL S'AGIT DE DEUX PROJETS URBANISTIQUES FONDAMENTAUX POUR L'AVENIR DE BARCELONE. NOUS VOULONS, D'UNE PART, TERMINER D'AMÉNAGER LA FAÇADE MARITIME DE LA VILLE. D'AUTRE PART, À LA SUITE DE LA CONSTRUCTION DE LA VILLE OLYMPIQUE ET DE L'AMÉNAGEMENT DU VIEUX PORT, NOUS AVONS ENTREPRIS, ET, SOMMES EN FAIT AUJOURD'HUI SUR LE POINT DE L'ACHEVER, LA CONSTRUCTION DU WORLD TRADE CENTER AINSI QUE DU GRAND COMPLEXE RÉSIDENTIEL, COMMERCIAL ET PROFESSIONNEL DE DIAGONAL-MAR. (DIAPOSITIVE N° 12 : DIAGONAL-MAR) LES TRAVAUX PORTANT SUR CE SECOND PROJET SE DÉROULENT DANS LA ZONE NORD DE LA VILLE. EN EFFET, À L'OCCASION DE LA CRÉATION DE LA GARE DE TRAIN À GRANDE VITESSE DU QUARTIER DE LA SAGRERA-SANT ANDREU, UNE GRANDE PARTIE DE CETTE ZONE URBAINE SERA REMODELÉE. CELLE-CI OFFRIRA BIENTÓT UN LARGE ÉVENTAIL DE POSSIBILITÉS POUR Y CONSTRUIRE DE NOUVEAUX COMPLEXES INDUSTRIELS AINSI QUE DE GRANDS ENSEMBLES RÉSIDENTIELS ET DE SERVICES. (DIAPOSITIVE N° 13 : AVE) BARCELONE DISPOSE DONC DE POSSIBILITÉS AU-DELÀ DE SA SITUATION ÉCONOMIQUE, MARQUÉE PAR LA CROISSANCE, ET DE SA SITUATION LOGISTIQUE, DONT LA TENDANCE EXPANSIVE EST TOUT AUSSI CLAIRE. LES PROCHAINES INTERVENTIONS VOUS FOURNIRONT PLUS DE DÉTAILS À CE SUJET. lo �MAIS BARCELONE CONSTITUE, AVANT TOUT, UN ENDROIT AGRÉABLE À VIVRE ET LA QUALITÉ DE LA VIE Y EST REMARQUABLE. DE TELLES CONSIDÉRATIONS NE SONT APPAREMMENT PAS DÉTERMINANTES DANS LE MONDE DES AFFAIRES. CEPENDANT, UNE ÉTUDE EN PROFONDEUR DE LA QUESTION RÉVÈLE LE CONTRAIRE. EN EFFET, LE CHOIX DE LA VILLE OBJET D'INVESTISSEMENTS SE FAIT À PARTIR D'UNE SÉRIE DE PRÉMISSES QUI ÉVALUENT ET ÉTABLISSENT LAQUELLE EST LA PLUS INTÉRESSANTE ET LA PLUS AGRÉABLE. BARCELONE S'AVÈRE SPÉCIALEMENT COMPÉTITIVE À CET ÉGARD. L'ÉTUDE DE HEALEY AND BAKER QUE J'AI MENTIONNÉ AU DÉBUT DE MON INTERVENTION DÉCRIT CELLE-CI COMME LA VILLE EUROPÉENNE QUI OFFRE UNE PLUS GRANDE QUALITÉ DE VIE À SES TRAVAILLEURS. (DIAPOSITIVE N° 14) LES QUATRE KILOMÈTRES DE PLAGE RÉCUPÉRÉS AU COURS DE CES DERNIÈRES ANNÉES, LA NOUVELLE ZONE PORTUAIRE DU PORT VELL, AVEC SES NOUVELLES INSTALLATIONS LUDIQUES TELLES QUE L'AQUARIUM LE PLUS GRAND D'EUROPE, LE CINÉMA IMAX OU LES DIVERSES TERRASSES ET BARS SITUÉS AU BORD DE LA MER, AINSI QUE LA ZONE DU PORT OLYMPIQUE, CONSTITUENT UNE ENCLAVE EXTRÈMEMENT ATTRAYANTE. (DIAPOSITIVE N° 15 : ZONE LITTORALE) 11 �BARCELONE POSSÈDE LAXE COMMERCIAL LE PLUS LONG D'EUROPE. EN EFFET, LA BARCELONA SHOPPING LINE PREND NAISSANCE AU SEIN DE LA VIEILLE VILLE ET PARCOURT LE PASEO DE GRACIA ET LA DIAGONAL. ELLE OFFRE DE NOMBREUSES ET EXCEPTIONNELLES POSSIBILITÉS COMMERCIALES AUSSI BIEN DU POINT DE VUE DE LA QUALITÉ ET DU DESIGN QUE DE L'ORIGINALITÉ QUI LA CARACTÉRISE. CET AXE EST FLANQUÉ DE DEUX GRANDS COMPLEXES COMMERCIAUX SITUÉS DE PART ET D'AUTRE DE LA VILLE (GLORIAS ET ILLA DIAGONAL) QUI ONT DÉCLENCHÉ UNE VÉRITABLE RÉVOLUTION DE LA CONSOMMATION ET ATTIRÉ VERS LA VILLE DES MILLIERS D'ACHETEURS PROVENANT DE LA BANLIEUE. TOUS CES CHANGEMENTS ONT EU LIEU EN MÉME TEMPS QUE BARCELONE AUGMENTAIT SA CAPACITÉ HÓTELIÀRE ET GRANDISSAIT COMME CITÉ TOURISTIQUE. À CETTE ÉPOQUE, NOUS AVONS ÉTÉ SIMULTANÉMENT CAPABLES DE RÉALISER UNE AUTHENTIQUE TRANSFORMATION URBAINE, QUI NOUS A PERMIS D'AMÉLIORER L'ASPECT DES ZONES PÉRIPHÉRIQUES, ET DE RÉCUPÉRER LE CENTRE HISTORIQUE DE L'ANCIENNE VILLE. SOULIGNONS À CE PROPOS QUE L'ANNÉE DERNIÈRE, PLUS DE TROIS MILLIONS DE PERSONNES ONT VISITÉ LA CAPITALE CATALANE, AVEC UNE MOYENNE D'OCCUPATION HÓTELIÈRE DE 72%. 12 �IL EST DE MÉME INTÉRESSANT DE CONSTATER QUE DES VILLES TELLES QUE BERLIN OU SAINT-PÉTERSBOURG NOUS DEMANDENT COMMENT NOUS SOMMES ARRIVÉS À ATTEINDRE UN TEL NIVEAU, ET QUE D'AUTRES VILLES, COMME PAR EXEMPLE LISBONNE, ONT VOULU S'INSPIRER DE L'EXPÉRIENCE BARCELONAISE EN CE QUI CONCERNE LA RÉCUPÉRATION DE SA FAÇADE MARITIME ET L'ORGANISATION DE L'EXPO 98. DE PLUS, NOS TENDANCES URBANISTES S'AVÈRENT SÉDUISANTES POUR LES EXPERTS DE LONDRES. PAR CONSÉQUENT, IL NE ME PARAÍT PAS EXAGÉRÉ D'AFFIRMER QUE BARCELONE A SU MENER À BIEN PLUSIEURS RÉVOLUTIONS EN UN TEMPS RECORD. (DIAPOSITIVE N° 16 : PARC DE LA TRINITAT) IL EST VRAI QUE BARCELONE EST À LA MODE. ELLE L'ÉTAIT DÉJÀ AVANT 1992, ET, CONTRAIREMENT À L'AVIS DES PESSIMISTES, ELLE A CONTINUÉ DE CROÍTRE ET DE DÉVELOPPER SES PERSPECTIVES À LA SUITE DE CETTE ANNÉE MAGIQUE. NOUS NE NOUS SOMMES PAS ARRÉTÉS, BIEN AU CONTRAIRE, NOUS AVONS MÉME ACCÉLÉRÉ LE RYTHME DE NOTRE CROISSANCE. D'UNE CERTAINE FAÇON, BARCELONE, COMME L'EXPRIME SON MAIRE, M. PASQUAL MARAGALL, EST "IMBATTABLE". NOTRE CITÉ EST DONC, INDÉNIABLEMENT, UNE VILLE ATTRAYANTE ET À LA MODE. DIVERS EXEMPLES PEUVENT SERVIR À ILLUSTRER CETTE AFFIRMATION. JE VOUS LES PRÉSENTERAI MÉLANGÉS, D'UNE FAÇON QUI N'EST PEUT-ÉTRE 13 �PAS LA PLUS ORTHODOXE, MAIS QUI, À MON AVIS, ÉCLAIRERA CETTE QUESTION. AU MOIS DE JUIN DE L'ANNÉE DERNIÈRE, LA REVUE FORTUNE A CÉLÉBRÉ SON FORUM INTERNATIONAL À BARCELONE. DE MÉME, EN MARS 1997, LA RÉUNION DE LA BID (BANQUE INTERAMÉRICAINE DE DÉVELOPPEM;ENT) A EU LIEU À BARCELONE. NOUS SOMMES LA QUATRIÈME VILLE DU MONDE POUR CE QUI EST DE L'ORGANISATION DE CONGRÉS. CES CONSIDÉRATIONS SONT, SANS AUCUN DOUTE, PERTINENTES, MAIS PERMETTEZ-MOI D'EN AJOUTER D'AUTRES, PLUS FRIVOLES, QUI ACHÈVENT DE CONFIRMER LA POSITION PRIMORDIALE DE NOTRE VILLE ET SON EXTRAORDINAIRE CAPACITÉ D'ATTRACTION. DANS LE SILLAGE DE BRUCE WILLIS ET DE SYLVESTER STALLONE, QUI ONT OUVERT UN RESTAURANT DE LA CHANE PLANET HOLLYWOOD DANS LA CAPITALE CATALANE, STEVEN SPIELBERG A RÉCEMMENT INAUGURÉ LE RESTAURANT SOUS DIVE, ET, PLUS RÉCEMMENT ENCORE, LES TOP MODELS-MARIN CLAUDIA SCHIFFER, NAOMI CAMPBELL ET ELLE MCPHERSON ONT OUVERT LE PREMIER FASHION CAFE D'EUROPE À BARCELONE. VOILÀ DES QUESTIONS QUI, PAR RAPPORT AUX EFFORTS LOGISTIQUES DE CETTE VILLE, PARAÍTRONT PEUT-ÉTRE MINEURES. POURTANT, ELLES DONNENT UNE IMAGE 14 �SIGNIFICATIVE DE LA VILLE ET DE SON INTÉRÉT À TOUS LES NIVEAUX. AU DÉBUT DE CE DISCOURS, JE VOUS ANNONçAIS QUE JE SOUHAITAIS VOUS PARLER DE NOS CAPACITÉS ET DE NOTRE SITUATION ÉCONOMIQUE AINSI QUE DE NOS POSSIBILITÉS NON SPÉCIFIQUEMENT ÉCONOMIQUES LIÉES À LA QUALITÉ DE VIE QUI CARACTÉRISE LA CAPITALE CATALANE. JE VOUS DISAIS AUSSI QUE J'AVAIS L'INTENTION DE FAIRE RÉFÉRENCE, NE SERAIT-CE QUE BRIÈVEMENT, À L'ESPRIT ET AU STYLE DE NOTRE VILLE. JE VAIS MAINTENANT M'Y ATTACHER. BARCELONE, RICHE DE DEUX MILLE ANS D'HISTOIRE, SE TROUVE SUR LE POINT DE FRANCHIR LE SEUIL DE SON TROISIÈME MILLÉNAIRE, ET, QUOIQUE NOUS SOYONS FIERS DE SON PASSÉ, QUI EST LE NÓTRE, NOUS NE PASSONS PAS NOTRE TEMPS À AFFICHER DES ATTITUDES NOSTALGIQUES À SON SUJET. (DIAPOSITIVE N° 17 : PLAZA REAL / ARCHITECTURE GOTHIQUE CIVILE CATALANE) NOUS CHERCHONS SURTOUT À SAVOIR VERS Oü NOUS ALLONS. L'ESPRIT DE BARCELONE EST CELUI D'UNE CITÉ AMBIVALENTE, D'UNE CITÉ QUI SE SAIT CAPITALE DE LA CATALOGNE TOUT EN SE COMPORTANT COMME UNE CAPITALE ESPAGNOLE BIS, D'UNE CITÉ ORIENTÉE VERS LA MER DONT UN DES MEILLEURS ATOUTS RESIDE DANS LA COMMUNICATION PERMANENTE 15 �QU'ELLE ÉTABLIT AVEC LE RESTE DU MONDE.BARCELONE PARTICIPE D'UNE ATTITUDE OUVERTE, TOLÉRANTE, RÉCEPTIVE, AUTHENTIQUEMENT SENSIBLE AUX MÉLANGES DE CULTURE, TOUJOURS DISPOSÉE AU MÉTISSAGE, À LA COMBINAISON D'ÉLÉMENTS DISSEMBLABLES, À LA SOMME DE VOLONTÉS ET DE STYLES DIVERS. (DIAPOSITIVE N° 18 : RAMBLAS GROUILLANTES DE PROMENEURS) UNE CARACTÉRISTIQUE DE "LA" BARCELONE CONQUE AU COURS DE CES DERNIÈRES ANNÉES EST, D'UNE PART, SA REMARQUABLE COMPLICITÉ AVEC SES HABITANTS, QUI ONT ACCEPTÉ AVEC ENTHOUSIASME TOUS LES NOUVEAUX PROJETS ENTREPRIS PAR LEUR VILLE, ET, D'AUTRE PART, L'ENTENTE RÉGNANT ENTRE LE SECTEUR PUBLIC ET LE PRIVÉ QUI ONT RÉUNI LEURS EFFORTS AFIN DE BATIR CONJOINTEMENT UNE NOUVELLE VILLE. D'APRÈS UN SONDAGE RÉALISÉ PAR UN DES JOURNAUX LES PLUS PRESTIGIEUX DE NOTRE CITÉ, LES HABITANTS DE BARCELONE SONT, AVEC LES HABITANTS DE DUBLIN, LES CITADINS QUI APPRÉCIENT LE PLUS DE VIVRE DANS LEURS VILLES RESPECTIVES. (DIAPOSITIVE N° 19: BARCELONE EST LA SECONDE MEILLEURE VILLE DE RÉSIDENCE) EN OUTRE, L'ESPRIT DE LA CAPITALE CATALANE EST NETTEMENT MARQUÉ PAR UNE FORTE VOCATION CULTURELLE. BARCELONE EST UNE VILLE CULTIVÉE, BIEN PRÉPARÉE SUR TOUS LES PLANS, MODERNE ET DÉTENTRICE D'UNE VOLONTÉ INDÉNIABLE D'ACCUEILLIR TOUS ET CHACUN 16 �DE SES VISITEURS ET D'APPRENDRE DE TOUT LE RESTE DE L'HUMANITÉ. C'EST DONC AVEC UNE CERTAINE IMMODESTIE, MAIS AUSSI AVEC UN ANTI-CONFORMISME DÉCIDÉ, QUE NOUS CHERCHONS À TOUJOURS FAIRE MIEUX. (DIAPOSITIVE N° 20 : SANT JORDI I LA MERCÈ) J'ESPÈRE QUE CETTE EXPRESSION DE MES SENTIMENTS N'A PAS OUTREPASSÉ LES LIMITES DE LA COURTOISIE. IL EST QUELQUEFOIS DIFFICILE DE PARLER DE BARCELONE SANS QU'AFFLEURE UNE CERTAINE SATISFACTION, APRÈS AVOIR SI SOUVENT EU L'OCCASION D'EXPLIQUER LES TRANSFORMATIONS QUE NOTRE VILLE EST EN TRAIN DE CONNAÍTRE. POUVOIR PARLER ICI AUJOURD'HUI, ET PARTAGER CETTE INFORMATION AVEC VOUS, A ÉTÉ UN VÉRITABLE PLAISIR ET UNE NOUVELLE SOURCE DE FIERTÉ. JE VOUS REMERCIE INFINIMENT DE L'INTÉRÉT QUE VOUS AVEZ DÉMONTRÉ VIS-À-VIS DE BARCELONE EN ASSISTANT À CET EXPOSÉ. J'ESPÈRE QUE VOUS AUREZ TRÈS BIENTÓT LA POSSIBILITÉ DE CONNAÍTRE DE PLUS PRÈS CETTE VILLE QUI ASPIRE À DEVENIR LA PORTE SUD DE L'EUROPE, UNE PORTE QUE NOUS VOUS OUVRONS AVEC PLAISIR DANS L'INTENTION QUE VOUS VOUS SENTIEZ ICI COMME CHEZ VOUS. (DIAPOSITIVE N° 21 : IMAGE GLOBALE) MERCI DE VOTRE ATTENTION ET À BIENTÓT. BONSOIR. DSPARISI.DOC 18/3/97 9:20 17 �VOICI QUELQUES INDICATEURS ÉCONOMIQUES QUI MONTRENT L'ENVERGURE DU RENOUVEAU SUBI PAR LA VILLE DE BARCELONE : * CETTE CITÉ, DONT LE NOMBRE D'HABITANTS REPRÉSENTE SEULEMENT 4% DE LA POPULATION ESPAGNOLE, PRODUIT 8% DU PIB NATIONAL. * UN QUART DU MONTANT TOTAL DES INVESTISSEMENTS ÉTRANGERS EN ESPAGNE SE FAIT EN CATALOGNE. * EN CE QUI CONCERNE LE VOLUME D'EXPORTATIONS ESPAGNOL, UNE PESETA SUR QUATRE EST EXPORTÉE DEPUIS BARCELONE. * SUITE AU RABAIS DES TARIFS ÉLECTRIQUES, LA CONSOMMATION INDUSTRIELLE D'ÉLECTRICITÉ A AUGMENTÉ DE 3,1% TANDIS QUE CELLE DE GAZ AUGMENTAIT DE 9,3%. * LE TAUX DE CHÚMAGE EST MOINDRE À BARCELONE QUE DANS L'ENSEMBLE DE LA CATALOGNE ET DE L'ESPAGNE (BARCELONE, 9,2%; CATALOGNE, 10,1%; ESPAGNE, 13,5%). DE PLUS, LA TENDANCE EST À LA BAISSE. L'ANNÉE DERNIÈRE, LE TAUX DE CHÓMAGE A DIMINUÉ DE 13,1%, CE QUI REND NOTRE TAUX ACTUEL DE CHÓMAGE INFÉRIEUR À LA MOYENNE DE L'UNION EUROPÉENNE. (DIAPOSITIVE N° 7 : DONNÉES CI-DESSUS) 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4421 Title A name given to the resource Intervenció al seminari "Invertir a Barcelona" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. París Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Finançament Indústria Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1326/19930510d_00556.pdf 476a8e6b623ad4e62b84141e4c634453 PDF Text Text LADIES AND GENTLEMEN, WELCOME TO BARCELONA. IT IS A PLEASURE FOR OUR CITY TO BE HOST TO A EUROPEAN CHIEF FINANCIAL OFFICER'S CONFERENCE, ORGANISED BY SUCH A PRESTIGIOUS MAGAZINE AS "THE ECONOMIST". BARCELONA HAS A LONG, WELL-REPUTED TRADITION IN HOSTING CONFERENCES. I MAY SAY, WITH SOME PRIDE, THAT WE RECENTLY PASSED -WITH EXCELLENT RESULTS- ONE OF THE TOUGHEST TESTS YOU CAN IMAGINE: THE ORGANI$ATION OF THE OLYMPIC GAMES. THE 1992 OLYMPIC GAMES HAVE LEFT TWO IMPORTANT LEGACIES TO THIS CITY. FIRST OF ALL, THEY PUT BARCELONA ON THE MAP. CAN YOU IMAGINE WHAT A EXTRAORDINARY AND FANTASTIC PROMOTION IT IS FOR A CITY TO HAVE AN ESTIMATED TV AUDIENCE OF NEARLY 3,500 MILLION PEOPLE FROM AROUND THE PLANET ON THE OCCASION OF THE GAMES' OPENING CEREMONY? NO COMPANY COULD AFFORD SUCH A GLOBAL ADVERTISEMENT. 1 THE SECOND IMPORTANT LEGAC OF THE GAMES IS THE TRANSFORMATION OF THE CITY. SINCEITHE VERY FIRST MOMENT, WHEN WE WERE STILL BIDDING FOR THEGAMES, WE DECIDED THAT THIS WAS THE GREAT OCCASION IN WHICH TO RENEW THE CITY AND ITS INFRASTRUCTURE. WE WERE THEN LEAVING BEHIND A PERIOD OF NEGLECT AND ABSENT DEMOCRACY (THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS TOOK PLACE IN 1979). �THE OLYMPIC GAMES WERE A STRONG STIMULOUS TO ACQUIRE, IN A SHORT PERIOD OF TIME, HUGE INVESTMENTS NECESSARY FOR THE CITY'S REDEVELOPMENT. I DO NOT WISH TO BORE YOU WITH TOO MANY FIGURES, BECAUSE I WOULD RATHER TO TALK TO YOU ABOUT BARCELONA'S FUTURE. WE CAN SAY THAT, ACCORDING TO COMMONLY ACCEPTED FIGURES, COVERING A GREAT DIVERSITY OF PROJECTS -ALL OF THEM SPEARHEADED FOR "1992"-, THE OLYMPIC GLOBAL INVESTMENT FROM 1986 TO 1992 HAS BEEN WORTH 7.5 BILLION DOLLARS. HALF THIS AMOUNT COMES FROM THE PRIVATE SECTOR, THE OTHER HALF FROM THE DIFFERENT PUBLIC ADMINISTRATIONS (THE CITY, THE REGION AND THE CENTRAL GOVERNMENTS). THE CITY, THAT'S TRUE, HAS DOUBLED ITS FINANCIAL BURDEN. BUT THE MOST IMPORTANT FACT IS THAT FROM A MUNICIPAL INVESTMENT OF 750 MILLION DOLLARS --EXTRAORDINARY BY OUR STANDARDS-- A GLOBAL INVESTMENT OF 7.5 BILLION U.S. DOLLARS HAS BEEN ACHIEVED. THIS TENFOLD MULTIPLICATION HAS PERMITTED US TO FINANCE OUR URBAN TRANSFORMATION. NOW THAT THE GAMES ARE OVER, WE HAVE A CITY WHICH IS BETTERKNOWN, BETTER -COMMUNICATED, WITH BETTER TELECOMMUNICATIONS (SIR NORMAN FOSTER'S TOWER ATOP OF THE COLLSEROLA HILL). AND �WE HAVE A WISER, MORE EXPERIENCED WORK-FORCE: OUR ENGINEERS, OUR ARCHITECTS, ALL THE PEO LE RELATED TO THE SERVICE SECTOR IN GENERAL HAVE HAD A UNIQUF OCCASION TO IMPROVE THEIR KNOWHOW. THE PERIOD WHICH OF RECESSION THROUGgOUT HAS WITH THE GAMES HAS UNFORTUNATELY COINCIDED OF END EUROPE. SPAIN, COUNTRY A EXPERIENCED (OVER THE PAST FEW YEARS) A A STEADY ECONOMIC GROWTH, IS NOW SUFFERING, LIKE ITS OTHER EUROPEAN PARTNERS, A PERIOD OF DIFFICULTIES. BUT THIS IS A BIZARRE CRISIS. I AM CONVINCED THAT TOO MUCH MONETARY AND PSYCHOLOGICAL ELEMENTS ARE HAVING STRONGLY NEGATIVE REPERCUSSIONS ON THIS CRISIS, WHICH ARE PERHAPS, SOMETIMES, MORE PSYCHOLOGICAL THAN REAL. MOREOVER, WE ARE BEGINNING NOW TO SEE THE FIpST SIGNS OF A RECOVERY. IN ANY CASE, HERE IN BARCELONA WE ARE PREPARED FOR THE POSTGAMES PERIOD. CITY'S MOST BEFORE THE VERY CELEBRATION OF THE GANES, THE SIGNIFICANT 00NOMIC, SOCIAL AND ACADEMIC INSTITUTIONS AGREED TO ELABORATE A PLAN, A STRATEGIC PLAN, TO MEET THE FUTURE. IT HAS BEEN CALLED THE BARCELONA 2000'S ECONOMIC AND SOCIAL STRATEGIC PLAN. THE INITIATIVE HAS BEEN PROMOTED BY THE CITY COUNCIL AND HAS PROVED TO BE ONE OF THE MOS EFFICIENT WAYS TO GAIN CO-OPERATIO BETWEEN THE PUBLIC AND PRIVZkTE SECTORS. IN 1991 THE EUROPEAN �COMMISSION AWARDED BARCELONA .ITS PRIZE FOR THE BEST EXAMPLE OF STRATEGIC PLANNING. ITS IMPLEMENTATION IS BEING CARRIED OUT TO THE SATISFACTION OF ALL THE INSTITUTIONS INVOLVED. OUR AIM IS FOR BARCELONA TO BECOME AN IMPORTANT CITY FROM THE FINANCIAL AND SERVICES CONTEXT ON A EUROPEAN SCALE. IN FACT, BARCELONA IS LEADING A EUROPEAN REGION WITH SPREADS OVER BOTH SIDES OF THE SPANISH-FRENCH BORDER, AND INCLUDES THE CITIES OF SARAGOSSA, T9ULOUSE, MONTPELLIER, PALMA DE MALLORCA AND VALENCIA. THIS IS A REGION WITH A POPULATION OF MORE THAN 16,5 MILLION AND IS, ONE OF EUROPE'S FASTEST AREAS OF GROWTH. BARCELONA IS ITS GEOGRAPHICAL CENTRE AND ITS LARGEST CITY. SOMETIMES WE HAVE REFERRED TO BARCELONA AS THE CAPITAL CITY OF THE NORTH OF THE SOUTH. IN A MARKET WITHOUT FRONTIERS, WE ARE NOW READY TO COMPETE. WE WANT TO BECOME THE SOUTHERN GATE AND PORT TO EUROPE. THE DEVELOPMENT ACHIEVED ON THE OCCASION OF THE GANES, AS WELL AS THE PROJECTS WE HAVE CURRENTLY IN MOTION, CONSOLIDATE OUR NEW STRENGTH. YOUR PRESENCE HERE MAKES US FEEI, THAT WE ARE ON THE RIGHT TRACK. THANK YOU VERY MUCH AND I HOPE YOU WILL ENJOY YOUR STAY HERE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4232 Title A name given to the resource Intervenció al sopar organitzat per el The Economist Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/284/20060713.pdf af60dfdf6f69bed0d52211d1fac6cefa PDF Text Text Intervenció davant el ple del Parlament de Catalunya Parlament de Catalunya | 13/07/2006 Vull començar aquesta meva intervenció amb un agraïment a totes les forces polítiques d'aquesta cambra i al seu president per l'oportunitat d'adreçar-los unes paraules al final del període de sessions i de la legislatura. Efectivament, estem vivint els últims finals de la VII legislatura. D'aquí a poques setmanes, fent ús de la meva facultat com a President de la Generalitat, signaré el decret de convocatòria de les eleccions, que se celebraran la propera tardor. Concretament el dia 1 de novembre. He comunicat ja la meva decisió a S. M. El Rei. Cadascú farà legítimament el seu balanç de la legislatura en el debat democràtic de la propera campanya electoral, que per descomptat es passarà comptes d'aquesta legislatura per bé i per mal. Però també és obligat fer-ne un balanç institucional, pensant en la llarga durada, sostraientnos per un dia a la pressió de l'esdeveniment quotidià i del seu comentari mediàtic, que sempre és legítim. Procurant d'inserir el que han estat aquests anys en el relat continu de la vida democràtica de Catalunya d'ençà de la recuperació de les nostres institucions. Per propiciar aquesta mirada llarga podríem intentar de donar resposta a una pregunta com aquesta: És més fort avui l'autogovern de Catalunya que fa tres anys o no ho és?. Veig difícil que no es pugui donar -amb tots els matisos que vulguin- una resposta afirmativa a aquesta qüestió. Ho veig francament difícil. El President de la Generalitat n'està convençut: avui el nostre autogovern és més fort, més madur, i està més protegit legalment i quasi diria i consuetudinàriament, és a dir, pels costums i estils i modes de debat que s'han anat creant dins de Catalunya i entre Catalunya i Espanya. Ho és per raons de diversa índole que m'agradaria descabdellar breument: Primera raó. Ha funcionat l'alternança política. I sense aquest funcionament, per descomptat que pot haver-hi democràcia, però no hi ha la prova de la democràcia. Les eleccions de novembre de 2003 van fer possible una majoria diferent de les que s'havien conformat des de 1980 en aquest Parlament i que va propiciar i donar suport a un nou govern. Això va suposar un trasbals lògic en un país regit sota un únic i pràcticament idèntic paradigma polític durant més de dues dècades. Cosa que no està ni bé ni malament, el país ho va triar, però deixava pendent la prova del nou de l'existència del sistema democràtic com alternança. Hem assajat noves fórmules de governació amb els governs de coalició, que molt probablement adoptaran formes diverses en el futur. A Catalunya i a Espanya. És bastant lògic que en l'inici d'un sistema democràtic, sigui a nivell de l'Estat sigui a nivell de la nació catalana, d'alguna forma hi hagi tendència a buscar en una sola identitat política, la identitat de govern; mentre que països europeus, no tots, però molts països europeus i no europeus, amb tradició democràtica, el més habitual és precisament el govern de coalició. Segona raó. Ha funcionat l'oposició parlamentària. Que ha estat el contrapunt democràtic necessari del Govern. Els mecanismes de control s'han mostrat eficaços i l'oposició n'ha fet ús de tots ells, amb una moció de censura inclosa. Tercera raó. S'han millorat les institucions. Començant per aquesta casa, el Parlament de Catalunya. Després d'anys i anys d'intents frustrats, tenim finalment un nou Reglament, que recull l'experiència de set legislatures i que és una garantia del vigor de la nostra primera institució. Aquest Parlament, i d'això ens n'hem de sentir orgullosos tots, ha tingut més vida i més vibració en els escassos mil dies de la VII legislatura que no havia tingut en els deu o quinze anys precedents. Els representants dels mitjans de comunicació en són testimoni, i vull aprofitar aquesta referència per agrair-los, també des d'aquí, el seu treball. I si em permeten una expansió, ara que puc fer-ho sense aixecar sospites de cap mena, als mitjans els demano que siguin més independents, que no vol dir menys crítics sinó més autoexigents, en base a la informació i l'estudi i no a les simpaties i antipaties (inevitables) ni a les connexions privilegiades i les fonts exclusives d'informació. 1 �El model que tenim, que hem tingut, té una explicació que està lligada més aviat a l'edat infantil de la democràcia que no pas a la seva eclosió total. Quarta raó. A més del Parlament, gairebé totes les institucions que configuren el nostre autogovern han estat objecte de reforma: el Consell Consultiu, el Consell de l'Audiovisual, la Comissió Jurídica Assessora, el Consell de Treball, Econòmic i Social ... Cinquena raó. S'han donat passes significatives per ampliar i consolidar la presència de les institucions i de la realitat catalanes en el marc espanyol i europeu, com: - la normalització de la Conferència de Presidents, - la recuperació del debat de les autonomies al Senat, - la participació dels representats de la Generalitat en els organismes europeus. Un conseller de la Generalitat va ser un dels primers, sinó el primer, no representant directament estatal, sinó representant l'Estat, el conseller Siurana si no m'erro, davant del Consell o de la Comissió. - el primer reconeixement del català a Europa, - la posta en marxa de l'Euroregió, - i la progressiva implicació mediterrània del nostre país. No els amago que m'agradaria, en la mesura de les meves possibilitats, evidentment modestes a partir de primers de novembre, contribuir en aquest escenari euroregional i euromediterrani. I, sisena raó, la més important: Hem reformat a fons la llei fonamental de l'autogovern: l'Estatut. Per assolir la reforma ha calgut el concurs combinat de totes les forces i institucions. El Govern hi ha donat l'impuls; hi ha treballat aquesta Cambra, que en va aprovar la primera proposta el setembre passat; s'ha plantejat, discutit, negociat i acordat amb les Corts espanyoles i finalment, encara no fa un mes, l'han referendat els ciutadans de Catalunya. Feina feta. L'Estatut ha absorbit moltes energies. D'aquesta Cambra i del propi Govern. El temps dirà fins a quin punt ha estat important l'esforç col·lectiu que hem fet. Però m'aventuro a afirmar que més d'hora que tard apreciarem els resultats i l'avenç substancial que el nou Estatut ha significat. En definitiva, doncs, les institucions de Catalunya han funcionat, han evolucionat i s'han enfortit. I d'aquesta manera, hem fet en aquests tres anys dues coses que no havíem fet en 23 anys: - Catalunya ha enfrontat la seva definició dintre del marc de la Constitució Espanyola. - I hem donat per clos un temps de no implicació en la política espanyola, d'acceptar que aquesta no podia canviar substancialment. Amb el nou Estatut i el període de revisions estatutàries -i eventualment constitucionals- hem encetat un nou període que probablement tindrà la seva perfecció en la properes legislatures catalana i espanyola. No tot cabrà en aquesta. Però insisteixo: tots som conscients que l'important ve ara. Que el substancial és l'ús que fem de les institucions i de les lleis. En definitiva, el rendiment que donaran. Un rendiment que haurem de mesurar amb els resultats de les polítiques públiques que el nou marc institucional permetrà. Arriba el moment de convertir l'Estatut en acció parlamentària i de govern. També arriba ara el moment de ser exigents amb nosaltres mateixos i amb el govern de l'Estat en el desenvolupament i l'aplicació de l'Estatut de 2006. Això marcarà, indubtablement, una nova etapa política al nostre país. Una etapa conseqüent amb la majoria d'edat de l'autogovern de Catalunya. 2 �Dic majoria d'edat no pas com a mer recurs retòric, sinó entenent que, més que en cap altre moment de la nostra història recent, allò que fem, allò que siguem, dependrà, ara, de nosaltres. Perquè amb el nou Estatut, Catalunya esdevindrà la comunitat política d'Europa que, sense ser un estat, té el major reconeixement, el major nivell de competències i de recursos per abordar el seu desenvolupament. Més de fet que alguns petits estats. Desitjo que l'etapa que s'ha d'iniciar d'aquí a uns mesos sigui la d'una governació plena de Catalunya, que es fonamenti en el que emani d'aquesta Cambra i en les polítiques que impulsi el govern format pel president que obtingui la confiança de la majoria. Totes les eines necessàries i totes les banderes possibles que Catalunya necessita per ser respectada i per progressar són a les nostres mans. Senyores i senyors diputats, He estat diputat d'aquest Parlament durant 15 anys de la meva vida. Hi vaig ser present, essent alcalde de Barcelona, entre 1988 i 1995 (les legislatures II i IV), com a Cap de l'Oposició entre 1999 i 2003 (la VI) i aquesta VII legislatura com a President de la Generalitat. Crec que l'evolució de la Cambra aquests darrers anys ha estat molt positiva. El Parlament de Catalunya ha aconseguit el relleu i protagonisme que durant molt de temps no havia tingut. En aquesta legislatura, la Cambra ha jugat el paper que li corresponia com a veritable centre del debat polític de Catalunya. La propera tardor, com he dit, se celebraran noves eleccions al Parlament. Fa pocs dies vaig fer pública la meva decisió -llargament meditada i presa ja fa uns mesos- de no concórrer-hi de nou. Una altra cosa és que la pogués o no la pogués anunciar. No ho vaig considerar convenient fins que no hi hagués el referendament de l'Estatut. És una decisió estrictament personal que ja he explicat públicament. Per tant, doncs, no podré compartir treball a la Cambra amb els qui de vostès siguin presents en aquest hemicicle d'aquí a uns mesos. Però, penso seguir treballant al servei del nostre país. En prendre possessió del càrrec de President, el 20 de desembre de 2003, vaig acabar les meves paraules, dient que "Comencem un nou quart de segle de la democràcia i l'autonomia. Tothom n'ha de ser conscient. Moltes coses canviaran. Però el desig dels catalans de ser nosaltres mateixos amb tota la nostra varietat, i el de conviure amb els altres pobles d'Espanya, en termes de lleialtat i equitat, no serem nosaltres qui el trencarem. En tot cas seran d'altres. I els ho posarem difícil. Ens explicarem fins l'esgotament. Parlant la gent s'entén." Han passat prop de mil dies (935). Hem fet un camí llarg, intens i fèrtil. Hi ha hagut moments difícils. Alguns ho han estat molt per al govern que he presidit, d'altres ho han estat per al conjunt de forces polítiques aquí representades. Alguns també ho han estat per a mi personalment. Hi ha hagut moments que he arribat a pensar que era cert que, per part d'alguns, hi havia voluntat de posar a prova fins el límit la institució que he presidit i la nostra voluntat de convivència lleial amb els altres pobles d'Espanya. Però no se n'han sortit. El poble, en el seu conjunt, és molt més savi a voltes que molts dels qui tenen la responsabilitat de representar-lo. Les discrepàncies i les distàncies han estat molt acusades. Però he procurat que el respecte institucional a Catalunya no es trenquessin mai del tot. Sempre hi ha hagut un pilar sobre el qual edificar novament els ponts. 3 �Vull agrair l'aportació que hi han fet els presidents dels grups parlamentaris que durant més de dos anys van donar suport al govern, senyora Manuela de Madre, senyor Josep-Lluís Carod-Rovira i al Conseller Joan Saura. Així com als portaveus Joan Boada, Joan Ridao i Miquel Iceta. Vull mostrar el meu reconeixement també al president del principal grup de l'oposició, senyor Artur Mas, pel seu capteniment, i al president del Grup Popular, senyor Josep Piqué, pel mateix. I al President del Parlament, vull agrair-li la seva prestació. La seva continuïtat, sense variacions ni en la forma ni en el to, a través de conjuntures polítiques canviants, ha estat una àncora democràtica important en l'escenari de la política catalana, no ho oblideu mai. Gràcies senyor president. I per tancar aquest capítol de reconeixements: estic agraït a tots els consellers i conselleres que he tingut al govern, sense excepció; el clima que hi ha hagut al Consell Executiu, i ells i elles han estat testimoni, ha estat sempre de dignitat i d'anar per feina. Temps hi haurà de fer el balanç positiu i de fer balanç crític del que s'ha fet, avançat i aconseguit i del que no s'ha pogut aconseguir. De mostrar amb orgull els uns i de fer la crítica els altres de tot el que s'ha esdevingut en aquests mil dies. Mil dies en què vostès, senyors i senyores diputats, han canviat Catalunya. Crec que tots, tots, ens hem de sentir orgullosos d'haver participat en un període extraordinari de la vida política de Catalunya. D'haver fet dues coses importants: el nou Estatut i la primera alternança. D'haver defensat projectes distints, però, al capdavall d'haver treballat al servei del nostre país. D'haver governat el present i, alhora, haver forjat un futur millor per Catalunya. Moltes gràcies senyores i senyors diputats. Moltes gràcies senyor President. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1765 Title A name given to the resource Intervenció davant el ple del Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Autogovern Eleccions Estatuts Govern Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències