217 10 5115 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1484/19960425d_00724.pdf 5d5ab7942413fe44f73d5ae5ae3f6393 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE LALCALDIA Data: 25.4.96 GUI Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr, Alcalde Gabinet (GB) Acte acadèmic "50 anys sense Key es" De cara a l'intervenció de l'Alcalde en la vídeo-conferència "50 anys sense Keynes" es fan avinents els aspectes següents: - L'acte acadèmic ha estat organitzat per: Ma. Àngels Gil, directora dels estudis de Ciències Empresarials de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), - Joan Tugores, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (UB), i - Lluís Barbé, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).' - S'adjunta còpia del programa de l'acte. - Entre 30 i 40 persones seguiran l'acte en viu a li seu de la UOC (avgda. Tibidabo). Entre 400 i 450 persones més seguiran l'act4 en directe des de les sales d'actes de les facultats d'Econòmiques de la UB i de la UAB. - S'ha previst que l'Alcalde faci la intervenció de cloenda, a les 20:30 h. - El temps per aquesta intervenció no està pr-determinat, però s'ha suggerit una durada d'entre 15 i 30 minuts. Tenint en compte que la intervenció serà retransmesa per vídeo-conferència, es recorda a l'Alcalde que cal reduir al mínim els moviments i gesticulacions, i que en qualsevol cas convé que els moviments siguin el més pausat possible. - S'adjunta còpia de la proposta de la intervenció preparada pel regidor-president de la comissió de Presidència i Política Cultural, Joaquim de Nadal, que incorpora algunes anotacions i comentaris indicats per l'Alcalde. Á^astre ^ "'Arada _T...,.... KEYNES.GBR �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 23.4.96 NOTA INTERIOR Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Pasqual MARAGALL 1 Guillermo BASSO Videoconferència "50 anys sense Keynes" De cara a l'intervenció de l'Alcalde a la vídeoconferència "50 anys sense Keynes" es fan avinents els aspectes següents: - La vídeo-conferència tindrà lloc el pròxim dijous 25 d'abril. - S'adjunta copia del programa de la jornada. - L'acte, organitzat per l'Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'Universitat de Barcelona (UB) i l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), se celebra per commemorar el 50 aniversari de la mort de John Maynard Keynes. - Entre 30 i 40 persones seguiran l'acte en viu ala seu de l'UOC (avgda. Tibidabo). - Entre 400 i 450 persones més seguiran l'acte en directe des de les sales d'actes de les facultats d'Econòmiques de l'UB i de la UAB. - S'ha previst que l'Alcalde faci la intervenció de cloenda, a les 20:30 h. - El temps per aquesta intervenció no està pre-determinat, però s'ha suggerit que duri uns 15 minuts. - Seguint les indicacions de l'Alcalde, el regidor-president de la Comissió de Presidència i Política Cultural, Joaquim de Nadal, prepara la proposta d'intervenció. - S'adjunta el dossier elaborat pel departament de Documentació. 51%31 °tt Documento6 �PROPOSTA DE LA INTERVENCIÓ PREPARADA PEL REGIDORPRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I POLÍTICA CULTURAL, JOAQUIM DE NADAL. �He de pensar que hores d'ara tot, o quasi tot, sobre John Maynard Keynes es deu haver ja dit, així que no espereu de mi cap reflexió molt nova. Només que uns suggeriments més personals i circumstanciats que d'altra cosa. De fet, la mare de Keynes, ens explica Schumpeter, va ésser un cop alcaldessa de Cambridge. És una complicitat que em pot excusar d'ésser molt poc acadèmic. UN CANVI GENERACIONAL Deixeu-me abans de tot, de fer una primera reflexió generacional. La vida de John Maynard Keynes cobreix el període que va des de 1883, any que va néixer, a 1946, any de la seva mort. Penso en les revolucions científiques i culturals que es produeixen gràcies a persones coetànies i que expliquen bona part de l'essència del segle XX: James Joyce, que va néixer un any abans, al 1882 i va morir cinc anys abans 1941. Conjuntament amb Proust, que va néixer uns anys abans, és a dir pI 1871, podrien explicar bona part de la revolució narrativa del nostre segle. ittlban Berg, nascut dos anys després de John Maynard Keynes, és a dir, l'any 1885, conjuntament amb la resta del que es denomina la primera escola de Viena, aconsegueix donar per acabat el romanticisme en música i introduir tots els grans temes de la contemporaneïtat. Kandinski i Klee, támbé cobreixen un període similar. Einstein i Bertran Rousell, també. �No seria gens difícil completar la llista de pensadors, artistes i polítics que s'incorporen a l'edat adulta en el primer decenni del segle XX i que enfoquen ï la seva activitat, el seu missatge, la ;seva creativitat en una clau de clara actitud d'explorar nous camins, de posar en qüestió vells paradigmes o de respondre a noves preguntes. Com a barceloní, no puc oblidar la longeva professió de Picasso, nascut dos anys abans que Keynes. No és gens d'estranyar que el professor del King's College l'any 1909, que explicava amb saviesa els Principies Marshallians, més tard l'any 1936 afirmés que no renegava d'ells, però que el llibre V d'aquesta "bíblia" de l'economia "clàssica", no era més que un cas particular d'una teoria més general. Aquesta actitud general en el món de l'art, del pensament i, àdhuc, de la política, està, com no podria ésser d'altra manera, fortament vinculat a una profunda transformació de la societat i del món. L'any 1900, un any després que Rudyard Kipling escrivís uns pre onitoris versos: "assumeix la càrrega de l'home blanc, no gosis aventurar-te a menys", es produïa a Pekí un esdeveniment ben propi del segle XIX: la capital de Xina era ocupada per una -avui diríem- força multinacional, per parar els peus als boxers. Keynes tenia 17 anys. En morir, la Xina iniciava Llarga Marxa. Però aquest exemple es refereix al camp de la geopolítica, i els canvis no són, evidentment, exclusius d'aquest camp: dues guerres de gran abast canvien el decorat del segle XIX, segle, que, si ve es mira, és un període força pacífic. Però, a més de les guerres, dues grans crisis, la del 1900 a 19071i la de 1929 a 1936, faran trontollar l'herència de la fi del segle XIX. Algú definia aquest període finisecular amb 2 �gran simplicitat però amb gran agudesa: "en el moment que s'acaba, el segle XIX és un segle tècnic, Iliberal, capitalista, europeu i internacional". I pròsper. El propi John Maynard Keynes s'implica en aquests canvis. AL SERVEI DE "LA GENT COMUNA" Aquest és un segon aspecte de les meves reflexions d'avui. Em refereixo a dos episodis ben coneguts: el llibre "EFonomic consequences of the Peace" i la participació amb White, a la conferència de Bretton Woods. Keynes mai va fer política en l'estricte significat d'aquesta paraula ni en el significat tradicional del terme. Ho explica, quasi gràficament, Schumpeter: "les seves adhesions foren a les mesures adoptades, i no a individus o grups. 1 si va ésser poc respectuós amb les Dersones, menys ho va ésser per els credos, ideologies i banderes". Això no treu per que, avui, se'l pugui qualificar com a un Iliberal moderament progressista o alguna cosa de semblant. Escriure i pertànyer al consell de redacció del New Statesmen, implicava un cert posicionament. Però és, sobretot, una tallant afirmació a la primera "nota final" de la General Theory, el que justifica el que avui el classifiquem en aquest grup. Diu literalment (i ha estat moltes vegades repetida aquests dies): "els principals inconvenients de la societat econòmica que avui vivim s la seva incapacitat per a procurar l'ocupació plena i la desigual distribució dels ingressos". Tota aquesta nota és prou ben coneguda: una magnífica font, de cites per convence'ns de l'interès 3 �de Keynes pel que ell en deia o anomenava "els homes comuns", "la gent comuna". Un home independent i preocupat :per la societat en que viu, és el protagonista de l'escàndol més conggut de la seva vida -a part d'altres actituds que alguns jutjen escandaloses, en les que alguns xafarders s'hi recreen- aquest primer escàndol és la clamorosa dimissió com a representant de Whitehall a la conferència de Pali de Versalles. Dimissió que justifica davant del seu pare pronosticant una futura devastació d'Europa. El posterior llibre que explica motius i detalls, té ampli ressò. Possiblement, en part, a causa del que Schumpeter fa observar respecte al caràcter poc respectuós de Keynes envers les persones: els retrtats de Willson, Clemenceau i Lloyd Goerge, són per aixecar ampolles. El propi biògraf ha d'aplicar esforços per a separar el contingut de consells profunds basats en anàlisis profunds, dels efectes secundaris derivats de l'instint, també biogràfic, del John Maynard Keynes. La realitat és que la publicació va tenir més conseqüències sobre l'enemistat dels cercles de Whitehall envers Keynes, que en un canvi en les condicions a la que es va sotmetre a Almanya, després de la guerra. Valdria fer dues acotacions a aquest episodi. La primera es refereix als efectes diferits del pensament científic. Si al 1919, la publicació de les "Conseqüències", en poc va canviar el decurs de la història. Però al 1944, les lliçons de Keynes van permetre un enfocament ben diferent de la reconstrucció de postguerra, que aquest cop si que incloia les potències perdedores de la guerra. Quan Keynes ens alertava als anys 30 sobre la primacia de les idees sobre el comportlment pràctic, ben poc podria pensar en la seva pròpia aportació ideològica a l'any 1919 variaria la conducta práctica dels americans liderats pel General Marshall, al 1944. �La segona reflexió, es refereix a la importància del consell econòmic en la vida política Vull dir el consell econòmic independent, ben fonamentat i amb conclusions profundes. Possiblement el soroll de fons informatiu i mediàtic que ens rodeja, ens pot fer subestimar la quantitat i qualitat d'opinions significatives que s'expressen al fil del dia a dia de l'activitat política. Però, si em permeten exemplificar: com no agrairíem avui un bon article, estudi o dictamen, sota el títol "Les conseqüències econòmiques dels pactes polítics". És un repte que llenço. Keynes dimitia al juliol de 1919 i el seu llibre estava al carrer al desembre. Això es tot un repte: espero que J.A. Garcia Duran, Toni Castells, J.M. Bricall, Ernest Lluch o mants d'altres el recullin l si ho recull Fabià Estapé, domine! Si el món de 1919 enterrava al segle XIX, el món de 1944, enterrava una solució totalitària del segle XX. Alemanya no havia seguit dos consells de Keynes també extrets de les notes finals de la "Teoria General": havia decidit tiranitzar el món, la gent comuna, com diria Keynes, en comptes de tiranitzar els seus comptes corrents. I també havia confós la tasca de transformar la conducta humana amb la tasca de manipular-la. Existeix un magnífic estudi de Jevons sobre Assaig de Cantillon, en el que explica les trifurques entre aquest i Isaac Newton sobre les modificacions entre la paritat de l'or i la plata en un sistema bimetalic, com era el sistema monetari britànic en aquell moment (dit sigui de passada Newton era el que avui diríem el Director General del Tresor). Jevons critica els bimetalistes, contemporanis seus, en que fonamentaven les seves esperances bimetàliques en un acord entre totes les nacions. Diu Jevons. "A això es pot replicar amb les paraules d'una paràbola antiga: "Et donaré la meva filla si pots tocar el cel". No sols el bimetalismé sinó cent beneficioses mesures seria possibles si totes les nacions del món es possessiu d'acord sobre elles". 5 �Doncs bé, a Bretton Woods, es va estar a les portes de tocar el cel. Segur que l'experiència de Versalles va comptar, i l'experiència de Keynes també. La representació americana (White) i anglesa (Lord Keynes), varen preparar els dossiers estudiats el juliol de 1944. Es generalment reconegut que els acords finals reflecteixen molt millor I'ortodcjxia financera i bancària del Tresor americà que la imaginació més univeral de Keynes. Tothom acorda també que Bretton Woods és una victòria del lideratge nordamericà front a la més gran voluntat d'internacionalització que Ivolia Gran Bretanya. Keynes apuntava més a "tocar el cel" i White semblava ipituir millor la futura Guerra Freda i el ' paper preponderant dels Estats Units. I molt probablement, a Gran Bretanya, en aquells moment, la utopia era uta sortida de futur molt millor que l'isolament que la va caracteritzar en ot el procés de creació de l'Europa unida. Ha estat reconegut que per a Keynes, l'objecte intel.lectual de la ciència econòmica -com a ciència moral- és el consell pràctic. La veritat és que tots els seus grans escrits, des de l'anàlisi del sistema monetari i financer de la India, fins els informes per la negociació del gran préstec dels Estats Units a Gran Bretanya al 1945, tots ells, repetgixo, s'escapen d'un interès acadèmic inicial i tots van a aconsellar a la gent a responsabilitat política. aconsellava britànics de la classe diriOent -i, en aquells moments, alta- des del punt de vista d'Anglaterra, a cu rt ter ini i en benefici de la "Gent comuna". els aconsellava sobre el pervindre de la Gran Bretanya i de la consubstancial fusió entre aquest país el sistema de mercat i la iniciativa privada. �És significativa la identitat que Keynefi fa respecte un país i el econòmic. seu sistema En un assaig sobre Einstein, publicat als "Assaitjos Biogràfics" parla de la dreta alemanya. La descriu i pronuncia el corresponent anatema: la gran diferència amb "nosaltres" ( els¡ anglesos ) és la següent: "La dreta és nacionalista, antisemita, anti-plan Dawes... la dreta sols és capitalista perquè és conservadora". Llegit en sentit invers, es pot pensar que, a diferència de la dreta germànica, la britànica no confon conservadorisme i capitalisme. El sistema econòmic és una part de l'essència social del país. Quan Keynes es refereix en un altre "assaig biogràfic", a les crítiques de Trotsky als laboristes britànics, precisament fonamentades en el paper dels canvis del sistema econòmic per a garantir la transformació social, torna a possar de relleu aquesta identificació entre "sistema" i "Societat". Amb tot aquest bagatge, em permeto de pensar que l'experiència Bretton Woods no li hauria de satisfer excessivament. El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, quedaran dissenyats, no al servei d'una societat que, mundialitzats els conflictes, mundialitzen les institucions, sino més aviat, reflectin els lideratges nacionals establerts. L'experiència posterior, amb les crisis de UNESCO i dela Organització de Nacions Unides, no han fet més que confirmar que pròpia "el cel no va ésser tocat": Keynes hagués vo gut la mundialització d'un sistema econòmic i es va trobar amb un intnt de mundialització d'un lideratge nacional. He parlat de tocar el cel i d'utopia. El respecte per l'utopia de John Maynard Keynes està exemplificat d'una manera excel.lent a una de les consideracions finals de la Teoria General. Es tracte e l'anàlisi que fa de la utopia Silvio Gesell, també descobert per Irving Fisper. Li valora la distinció entre taxa d'interès i eficàcia marginal del capital. Condiciona el límit de creixement del capital real a la taxa d'interès i concentra l'atenció en el caràcter especial i negatiu que presenta el diner respecte la resta de bens que constitueixen el �capital productiu, en el sentit que el diner no comporta despeses de conservació. Bé, la teoria és llarga d'explicar i no ho faré millor que Keynes. La proposta pràctica de Gesell, és el segellat del diner. Dues coses vull remarcar d'aquest episodi. La primera és l'obertura mental de Keynes, discutint amb total serietat k una teoria esdevingui pràcticament sectària. La segona, es refereix a la meva propia curiositat mental. Torno a concitar als nostres savis entorn d'unalidea que podia donar una mica de si: No hauria trobat Gesell un sistema mola més pràctic que el segell, si hagués defensat una moderada taxa d'inflació, sistema molt més pràctic perquè la prima de liquidatat que té el diner, la perdés DE LA REALITAT A LA TEORIA Deixeu-me reprendre el fil del caràcter fonamentalment pràctic i fàctic pels britànics, de l'activitat intelectual keinesiana. Avui, ambdós aspectes podrien tenir una connotació negativa en els ambients de la ciència. Sembla que quan més formal és un raonament i més IIny està de l'aplicació política, més possibilita d'honorar al qui raona. I, a més, quan més universal i més allunyat dels interessos específics a que es refereix, més pur i científic ha d'ésser considerat. La defensa o no del gran comerç és, ( segons aquests criteris ) científicament un afer menor i encara pitjor si ha de servir per endegar una política específica. Vull fer una cita potser immoderadament llarga, reflexionar sobre ella uns instants. Citc¢: "els preus són baixos en algunes 8 �botigues que paguen lloguers molt alts, perquè per davant de les seves portes passa un gran nombre de persones que no poden pagar preus elevats en la satisfacció dels seus capricis, i el botiguer sap que ha de vendre barato o no vendre. Ha de contentar-se amb un baix benefici en cada operació. Però, no necessita uns grans stock i pot mobilitzar el seu capital varies vegades l'any". Fi de citació. La cita podia continuar llargament parlant de temes que podíem pensar extrets d'una entrevista a "La Vanguàrdia" en ocasió sobre un debat sobre grans superfícies. No és de "La Vanguàrdia". Està, com segurament heu endevinat, extreta del famós llibre V dels Principies de Marshall, del que Keynel n'era especialista i que explicava a Cambridge amb "la imatge de jove professor escanyolit, d'expressió ascètica, amb mirada de llamp, absort i tremendOment seriós, vibrant a impulsos d'una impaciència reprimida, que tots el respectaven i que alguns estimàvem" (fí de citació ). Torno a concitar el pensament deis meus colegas entorn a l'anàlisi econòmica que es tradueixi en consell i que no es 1.uboritzi en traslluir una concepció deT món, d'Europa, d'Espanya, de Cataluny i de la ciutat. Jo mateix he de fer-ho, com a Alcalde i com a President del les ciutats i regions d'Europa. No m'amago que la construcció del meu pensament comença ï clou amb les preocupacions de seguir en l'interior d'aquests marcs. Marcs d'interessos concrets que han de respondre a realitats específiques. CLOENDA �M'agradaria recapitular d'una forma molt admirable, per simple. Keynes em sembla moltes coses, però si hagués de resumir les principals, diria: Primer: S'incorpora a l'activitat creativa,en el context de canvis ràpits i de gran abast en l'entorn social i cultural. I, en aquest context, opta per un camí gens fàcil. No es nega a explicar la ciència de l'època, pero intenta superar-la. Es nega a la disciplina política, pero es coloca, no una sino moltes vegades, a l'ull de l'huracà. Viu en un ambient efervescent - després en referiré a aquest adjectiu- però, és capaç de fixar amb ri or el seu pensament. Segon: Tota la seva vida és un servei d'alta volada a una concepció de la llibertat, del mercat i de la iniciativa privada, però que té un referent molt explícit: si tot això no contribueix a una vida millor de la "gent comuna", el preu és impagable. Sap que "l'eutanàsia del rentista" no és un slogan políticament guanyador. Però és concient que "l'eutanàsia de l'aturat" es saldarà amb inestabilitat social i totalitarisme. I, davant el dilema, apo rt a una reflexió original que farà del neoclasicibme en economía, un punt de partida però no un dogma. Tercer: El keynesianisme, com a suport formal, és segurament, l'aportació intelectual més important per la reconst -ucció d'Europa, aportació que, al seu torn, ha ajudat a un sistema de "no-guerra", deconegut al llarg del segle XX. { Quart: Per la vigència del seu pensament: ( AQUÍ L'ALCALDE HAURIA D'EXPLICAR LA DIFERENT VIGÈNCIA DEL "TRACTAT" RESPECTE LA "TEORIA GENERAL" ) lo �Quan un prepara una cloenda tan significativa com aquesta, recorre un triple camí. El primer, el de les nostres intuici Ons profundes. Però, com va dir Ecco fa just uns dies, ens dirigim també al llibre que difícilment serà substituit per l'ordinador, els llibres de Keynes, Sch.mpeter, Don Patinkin, Harrod. Però també els qui seran absorbits pel món digital: Les enciclopèdies. A la Catalana, les entrades pertinents són de Narcís Serra, per cert. Però deixeume acabar amb el final de l'entrada Keyrlies de la Britànica. Diu: "Mori al 1946. Un inimitat artista, universitari i polític', únic, empresari cultural, ensenyant dedicat, amic leial, pensador original, hereu de la tradició filòsòfica de Locke, Hume i Mill, al final de la seva vida confesà el seu únic remordïment: no haver begut més xampany. I és que Bloomsbery ha sempre preferit l'efervescència a la pompositat". ( F i de cita ). Permeteu=me, doncs, que brindi perquè I'esprit d'aquest gran britànic, continui estimulant el pensament compromés amb la gent. Amb la "Gent comuna". I deixeu-me portar l'aigua al meu molí amb una cita de Shakespeare: "City is the people". The common people. La gent comuno. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4390 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde a l'acte "50 anys sense Keynes" a proposta de Joaquim de Nadal. Vídeo-conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UOC, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Benestar Social Acció política Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Economia Keynes, John Maynard, 1883-1946 Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1495/19960718d_00735.pdf 6f300095eb231fe7c150c3febc85ed38 PDF Text Text Reivindicar les ciutats Quan ens referim als canvis suscitats a Europa amb els acords de Maastricth, és a dir, amb la reformulació de la Unió Europea, sovint tenim tendéncia a concentrar-nos en els efectes d'aquests acords sobre els Estats membres. D'alguna manera, actuant així allunyem les decisions del conjunt deis ciutadans europeus. Els ciutadans del nord deis Països Baixos, a Gróningen, per exemple, i als del sud d'Itàlia, per posar un cas evident, poden tenir poques coses en comú. Em refereixo a la seva actitud davant els Estats també, davant l'existència de la Unió Europea. Al sud ha existit la tendència de veure la UE com a una cosa perillosa perqué ens obligava a adaptar la nostra normativa, perquè ho véiem gairebé com una perillosa influència cultural, de costums- i a la vegada corn un fons que subministrava recursos. S'ha de dir que aquesta és també, d'alguna manera, la relació que en els països mediterranis han tingut sovint els ciutadans amb els seus propis Estats: sortidors de recursos que exigien poca responsabilitat, poca complicitat, com si l'Estat fos quelcom alié a nosaltres, com si l'Estat pogués personalitzar-se. L'Estat, aleshores, seria una altra persona -dolenta, está ciar-, que ens vol subjugar, dominar, però a la qual demanem que ens atengui perquè sí, perquè li toca fer-ho. A d'altres països, l'Estat potser ha estat més benefactor, atès que l'Estat del Benestar ha arribat a cotes més altes. Però en aquests països també hi ha en els ciutadans un sentiment de pertinenca més accentuat; se sap que aquella frase de "l'Estat som tots", que aquí redurm al lema d'"Hisenda som tots", és molt cert. És normal, doncs, que la UE no sigui vista igual a tots els països, sobretot si hi ha actituds i costums di rerents de la relació amb els Estats. Però no hem de pretendre canviar aquestes actituds a partir de transformacions forçades pel nostre comportament. No hauríem d'arribar a semblar-nos a d'altres països -que tenen, potser, un millor enteniment del que representa conviure en un Estat però que tenen d'altres condicionantssinó a apropar els Estats als ciutadans. I això és el que hem de dur a terme a la UE. La UE será la unió de la subsidiarietat o no será. sed\text\teveran2.doc 1 r Oltra a SET. loan N 2-179172– �No hi ha més alternatives. Perquè la UE, per ser certa, haurà de comptar amb alguna cosa més que l'aquiescència ciutadana; haurà de comptar amb la complicitat, amb la participació ciutadana. I això només s'aconsegueix amb l'apropament. Apropar l'Estat, apropar la governació, significa fer-la més útil, més eficaç, més capaç de resoldre els problemes concrets dels ciutadans concrets, amb noms i cognoms. I això només és possible si els Estats són petits. I això no significa necessàriament reduir la mida dels Estats, sinó que adoptin dimensions reduïdes. On poden els Estats adoptar formes més properes als ciutadans ? La resposta és rotunda: els Estats tenen la seva expressió més reduïda, més propera, en els ajuntaments, els municipis. Aquí és on els Estats poden emprendre els afers amb més eficàcia i millor coneixement. Un exemple. A França va decidir crear un aparell estatal, des d'un ministeri parisenc, per resoldre els problemes dels suburbis de les grans ciutats. Cras error. És l'exemple típic d'equivocació d'un Estat que no entén d'apropaments, que creu que pot resoldre-ho tot amb i des del seu poder central. Els problemes dels suburbis es resolen des de les ciutats. En tot cas, i encara amb el risc d'un excés de simplificació, el treball de l'Estat hauria de consistir en donar recursos a qui sí pot resoldre aquests problemes. És per això que volem l'aplicació del criteri de la subsidiarietat: que allò que es pugui resoldre des del més proper no sigui imposat des de dalt de tot. És per això que les ciutats demanen més recursos i també més autoritat. Per tal de resoldre problemes, per apropar la política als ciutadans. Perquè a un més gran apropament no només hi ha més eficàcia sinó que es permet també una més gran participació democràtica (a part podem trobar d'altres elements per incrementar la participació democràtica, per assegurar-la, com podria ser una reforma electoral i d'altres qüestions que requereixen reflexions obertes exemptes de prejudicis malentesos). L'essencial és comprendre que les ciutats han de ser el marc de les solucions, el lloc adequat per procedir a la solució. Atès que és la posició més propera de l'Estat a la ciutadania. sed\text\teveran2.doc 2 �Ara, potser més espantats davant les dades que ens parlen de les grans ciutats, de les megalòpolis, com un problema del futur, tenim tendència a veure en la ciutat el rastre d'algun perill, o de tots els perills. Fa uns anys, el setmanari The Economist deia que "heli is an American city", que l'infern és una ciutat, una ciutat americana, però una ciutat. No direm, a la inversa, que la ciutat sigui un paradís, però sí que podem afirmar, i reivindicar amb totes les de la llei, que la ciutat haurà de ser el marc de solució i no l'infern que ens espanta. Ciutats amb les dimensions humanes, ciutats en les quals s'aposti per la qualitat. A les ciutats podem i hem de trobar les solucions a l'habitatge, al trànsit, a la contaminació, a la seguretat, a l'urbanisme, i fins i tot a molts afers relacionats amb la salut pública. Les ciutats han de ser el punt de trobada entre el ciutadà i l'Estat. Les ciutats tenen la capacitat de resoldre el que es perd a dalt, per llunyà. La distància ha de ser l'excepció, i la proximitat la marca que ens distingeix. Europa com a sistema de ciutats Podria dir-se que reivindicar el poder i la capacitat local no és precisament innovador. En els seus orígens, Europa, els països europeus i el conjunt del continent, van sorgir com un conglomerat de ciutats. "Tomem als orígens", però no com a retorn al passat sinó com a un retorn al futur possible i recomanable. Un futur on la força vindrà de la unió, entesa com a com coordinació de voluntats expresses i en cap cas com una juxtaposició "pura i dura". I quin nom rep aquest model ? Xarxes, o sistemes de ciutats. És un axioma que l'intercanvi enriqueix. Doncs bé, basem-nos en les xarxes de ciutats perquè les ciutats aprenguin d'elles, aprenguin d'altres ciutats i intercanviïn valors, experiències, dades i coneixements. D'aquesta manera aconseguirem més força, per a la vegada generarem equilibris. Perquè mentre unes ciutats poden ser líders en algunes matèries Barcelona vol ser-ho en urbanisme, en recuperació dels centres històrics, en habitatge, en cultura- d'altres ho seran o destacaran en matèries diferents. sed\text\teveran2.doc 3 �La Unió Europea va precisament en aquesta direcció. Les ciutats i les regions europees es troben davant una ocasió única per reivindicar i obtenir un paper més important en el procés de decisió comunitari i en l'aplicació de les polítiques europees. Des dels poders locals i regionals hem d'anar confiats a la construcció europea sobre la base del reconeixement que Europa està fent del principi de proximitat. Un principi polític més que una norma legislativa, el principi en què s'ha de fonamentar la lleialtat europea (Bundestreue, principi de lleialtat federal). Si la introducció de la subsidiarietat en el Tractat de la Unió Europea com un principi fonamental ja va ser un avanç crucial, ara aquest principi ha de ser aplicat de forma integral. Si la revisió del Tractat reconeix el lloc i la participació dels ens locals i regionals en l'arquitectura institucional de la Unió, amb igual dignitat que els Estats, s'aconseguirà un progrés formidable en la democratització del sistema europeu. Europa està reconeixent un fet indefugible: les ciutats estan sent admeses com punts de decisió, cada vegada són tingudes més en compte, ocupen un espai en allò que es diu el concert internacional. 1 les ciutats no es queden a Europa. El valor de les ciutats, la seva capacitat, ha de sobrepassar fronteres i extendre el seu esperit cívic i democràtic. Això va començar a manifestar-se a Rio de Janeiro, i fa pocs mesos a Istambul. Les ciutat són objecte de reflexió, les ciutats són punt de decisió i de solució. Vist el procés en què ens trobem, comencem per construir l'Europa de les ciutats i les regions, i continuem fins arribar a un món de ciutats i regions, al concepte i a la realitat de Ciutats Unides. Ciutats: competitivitat i cooperació. Aquestes reflexions no han d'ocultar una realitat evident: les ciutats mantenen una doble relació de competència / col.laboració. Les ciutats competeixen entre elles, doncs les que disposin de hinterlands més poderosos, o més clars com a mercat, seran més competitives, així com aquelles que disposin de més recursos logístics, de més atractius per a les grans empreses, per al comerç a gran escala. sed\text\teveran2.doc 4 �No estem parlant de ciutats-Estat, ni de ciutats hanseáticas. Parlem, perquè és una evolució irreversible i perquè en certa manera ho necessitem, de ciutats amb prou massa crítica per assumir els reptes immediats en matèria de comerç, serveis, cultura. Aquest és el cas de Barcelona. Barcelona no serà tot el que pugui ser com a ciutat si no és capaç de fer arribar els seus serveis fins a la porta del consumidor. I el nostre consumidor és la península ibèrica en el seu conjunt, però també el cor d'Europa. Rotterdam en aquest moment és el port de Milà; no és Gènova, és bàsicament Rotterdam. Rotterdam avança pel Rhin i s'està preocupant per anar més enllà, enllaçar amb el Danubi i fer arribar les seves mercaderies, en la línia d'anar cap a Budapest, perquè no tinguin una frontera. Rotterdam ha sabut des de sempre crear-se els punts d'arribada, buscar la demanda; els holandesos fa molts segles que viuen d'una bona logística, i són la gent que viuen millor d'Europa. Les tendències sobre localització d'activitats productives a la Unió Europea situen una gran àrea de producció a l'Europa central i tres centres logístics que, per raons econòmiques i geopolítiques, haurien de situar-se a l'Europa de l'Est, al Nord d'Europa i al Sud o àrea del Mediterrani. Barcelona ha de ser el punt clau de l'àrea logística del sud d'Europa. Un exemple que serveis de referència és Copenhaguen, una ciutat que s'ha d'analitzar detingudament perquè, així com nosaltres som el nord del sud, ells són el sud del nord. Ells són el punt d'entrada de tot l'espai escandinau. Ara construiran un pont sobre l'estret que separa Copenhaguen de Malmoe, al sud de Suècia. Pocs quilòmetres, en 30 minuts s'hi podrà arribar en cotxe. Això crearà un espai nou, molt més gran que el de cadascun d'aquests països. Per això estan utilitzant una filosofia que és força semblant a la nostra, potenciant Copenhaguen com a punt de trobada, com a punt de ruptura, un punt de gran qualitat cultural, d'ofe rtes de serveis tecnològics sofisti cats. L'àrea de Barcelona té un perfil sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges derivats del fet de reunir, en un espai territorial delimitat, el port, l'aeroport i l'activitat logística -cosa que no succeeix pràcticament enlloc-, una xarxa de transports i comunicacions ja existent i un conglomerat econòmic i urbà dinàmic i actiu. sed\text\teveran2.doc 5 �Hamburg i Rotterdam, per exemple, disposen d'un port molt potent però no d'un aeroport al mateix nivell. Marsella disposa d'un port actiu, però també té mancances en aeroport i li falta "massa crítica". Nosaltres tenim un aeroport i un port directament connectats a les línies viàries i ferroviàries i a menys d'un quart d'hora del centre de Barcelona, i a Japó, per tenir una cosa semblar, han hagut de fer una illa artificial. Barcelona ha de desenvolupar, equilibrar i apro fitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "hub" logístic, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. Barcelona ha de convertir-se, juntamerrt amb Madrid, en el gran pol logístic del país. I per aconseguir-ho apostem per un model que s'ha demostrat eficaç, eficaç per ser precisament "proper". Pot dir-se que tothom sap el que s'ha de fer per organitzar uns Jocs Olímpics, però segurament el que no sabíem era com s'havia de fer. Hem d'estendre la reflexió a com fer les coses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius des de l'inici de la plani fi cació i des de la gestió dels projectes. Si no hi ha un model de gestió adequat (i sobre això vam aprendre molt en l'experiència olímpica), és impossible exigir qualitat. Això es pot fer de moltes maneres. Barcelona proposa un model de clau única, que gestioni els interessos legítims de les administracions públiques i de les empreses privades implicades, per() que no permeti fuites o interpretacions alienes a l'interès del model provat inicialment. La grandesa de l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, i de l'espectacular transformació de Barcelona, va consistir en qué les "grans administracions" van adinetre que la petita administració, la de la ciutat, presidís el procés. 1 aquest exercici d'humilitat -que no hagués estat possible si no hi hagués hagut aleshores al Govern espanyol uns components de catalanitat importants- va permetre que els Jocs es convertissin, no només en un gran èxit esportiu i organitzatiu, sinó en un gran èxit de transformació de la ciutat. 1 tot això, gràcies en gran mesura a que aquella ocasió histórica la va coordinar, la va dirigir el poder més petit i més proper. sed\text\teveran2.doc 6 �Aquest és l'exemple de Barcelona, que serveix corn mostra de competitivitat i de manera d'actuar. Els exemples serien nombrosos, però tots coincidirien en un punt: la competitivitat. Ara bé, sense oblidar la necessitat de competir, les ciutats també poden col.laborar entre elles, establir xarxes de col.laboració per a afers concrets, traspassant unes fronteres que sovint als Estats els costa molt més de creuar. Podríem fer servir ara exemples molt diversos, però n'esmentaré un de sol que permet veure-ho molt clarament; és un exemple que ens ha donat experiéncia sobretot, satisfaccions. Quan els Estats, per la seva pròpia condició, no trobaven manera d'ajudar a Bòsnia, les ciutats sí vam saber veure la manera de col.laborar amb una altra ciutat, amb Sarajevo. Amb solidaritat, amb trameses de material, amb ajut econòmic i, ara, quan ve la pau, una pau de postguerra que té moltes dificultats, també les ciutats hem demostrat la nostra capacitat de col.laboració per a la reconstrucció. Participem en programes d'ajut amb materials, amb recursos humans, amb técnics... I, alguna cosa més: traslladem a Sarajevo les nostres conviccions sobre la ciutat, sobre la necessitat de participació democrática, sobre civisme i ciutadania... Tot alió que els Estats podrien fer amb més dificultats está a l'abast de ciutats organitzades, que col.laboren. L'experiéncia ens demostra que funciona, que les ciutats tenen la capacitat per resoldre qüestions que d'altres no poden a vegades ni tan sois conèixer de veritat, Que les ciutats es poden posar d'acord i, a vegades, superar qualsevol distància ideológica, perquè del que es tracta no és d'afavorir a uns o d'altres partits sinó de donar solucions ais ciutadans. Aquest esforç és fonamental perquè les ciutats són el camí pel qual haurem d'arribar a una més gran proximitat entre política i ciutadania. O trenquem aquesta distáncia o aquesta distància será l'oblit. I la política corre el risc de quedar apartada de la realitat, deis problemes certs, deis afers que preocupen els ciutadans. La política té sentit quan está a prop, quan aporta solucions. Contràriament, una política vista com un nucli allunyat, sord a les peticions, mut a l'hora d'aportar solucions, cec davant la pèrdua de confiança, ens portaria a una situació molt complicada, amb una participació menor, per tant amb una legitimitat menor i, corn a conseqüència, com porta oberta a d'altres possibilitats que no hauríem tan sois de contemplar. sed\text\teveran2.doc 7 �Per això volem parlar de civisme, de civilitat. De participació ciutadana, de complicitat, però sobretot de sentit de pertinença. Els ciutadans individus sabem que pertanyem a una comunitat i que això ens exigeix participar de les solucions, apo rt ar el nostre esforç. Ciutadans allunyats d'aquest sentit de col.lectivitat, ciutadans individus que no se senten compromesos amb el que és públic, amb el que és comú, amb el que és global, no són ciutadans del tot, són individus, certament, però els faltaria la civilitat, per arribar al grau de ciutadania. Pertànyer a la ciutadania és un acte voluntari, de compromís. Els compromisos han de ser de tots, dels ciutadans cap a la seva ciutat, el seu país, i dels que ostenten la representació dels ciutadans -els políticsamb aquests ciutadans als que representen. Un compromís per i per a la qualitat. La qualitat de vida, la qualitat dels serveis, la qualitat de l'educació, de L'ensenyament, de la sanitat, de les prestacions socials, de la vida cultural. I això s'aconsegueix a les ciutats. Les ciutats d'Europa tenen sentits molt diferents. No es veuen igual les coses a Barcelona, a Sevilla o a Gròningen. Però compartim alguna cosa, compartim molts de problemes i podem compa rt ir moltes solucions. A més, estem construint quelcom nou, un nou codi, un llenguatge europeu comú, sense que això signifiqui que haguem d'oblidar els llenguatges propis de cadascun dels codis culturals concrets, de cadascuna de les identitats. Tot el contrari, perquè ciutat és sinònim de cultura, d'expressió plural. 1 en aquest context, Barcelona aspira a ser un dels escenaris. Sense menyscabar aquestes identitats, volem construir un nou llenguatge comú europeu, que passi per ser el llenguatge de les ciutats, o sigui, el llenguatge dels ciutadans. sed\text\teveran2.doc 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4401 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde a la Universitat Catalana d'Estiu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Prada de Conflent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Cooperativisme Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-08-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1486/19960517d_00727.pdf 482a8c19e7530f5838e51dec26ce09f4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Departament de Documentació Data: 17/5/96 NOTA INTERIOR Per a: Excm. Sr. Alcalde De: Departament de Documentació Assumpte: Transcripció de la intervenció de l'Alcalde al debat "Preparing for the 21 st Century: London's Future". Dimecres, 17 d'abril de 1996 al Westminster Central Hall. Moltíssimes gràcies, Em sento realment honorat per estar aquí avui i vull agrair als organitzadors d'aquesta reunió el fet que se m'hagi permès participar-hi i als meus amics Norman, Richard i Sally Powell, col.lega meva en el Comitè de Delegats de la Unió Europea, per haver-me convençut perquè vingués. La meva proposta per a la ciutat de Londres és la d'adoptar una estratègia. Proposaria a Londres tenir una llei o una carta municipal. I proposaria a Londres, i de passada a alguna altra ciutat, que tingués orgull municipal. Primer de tot: estratègia. Europa és un sistema de ciutats i una concentració de cultures que moltes vegades ultrapassen els estats nacionals. Aleshores, perquè una ciutat figuri en aquest sistema, necessita una autèntica anàlisi de la realitat, del que pot succeir i del que significa ser part d'Europa. Estratègia per construir en el seu propi capital i compensar-ho amb els seus compromisos. Això és el que jo anomeno una estratègia, no pas. un projecte, podríem anomenar-ho projecte estratègic. I vull dir-vos que una vegada vaig enviar al vostre aleshores ministre de l'Habitatge o potser de Medi Ambient, Michael Portillo (amic meu perqué és espanyol i fill d'un conegudissim exiliat espanyol i activista de l'extrema esquerra de Galicïa, a Espanya) el pla estratègic de Barcelona, i el dia que vaig visitar-lo estava fullejant aquest llibre i va dir-me: "Això ho farem a Londres, no tindrem un govern, però tanmateix això ho farem". z: dades/doc/londonpnn.doc �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAI1)]A Departament de Documentació No estic segur que realment creguessin en aquest home, perquè no tinc noticia que s'hagi fet res. El que estic plantejant, és més aviat una pregunta que no pas una resposta. Ara, parlem de les lleis i les ca rt es municipals. Cap llei general pot fer justicia a l'especificitat d'una gran metrópoli. És necessària una llei o una carta municipal per a Londres, de la mateixa manera que és necessària per a centenars de ciutats europees. Des de 1981 està en vies de fer-se una llei per a Barcelona, és molt de temps, tot i així, ja s'acosta. L'habitatge, la barreja de valors públics i privats a la ciutat, la justicia local, la policia, la planificació, la seguretat, l'educació, la cultura, tot això no pot tractar-se de la mateixa manera a Londres com es faria a París o Barcelona o fins i tot a Manchester, perquè com he dit, i ja s'havia dit abans, cada ciutat, és única. No es pot fer tant sense un alcalde. Cap gran ciutat del món funciona d'aquesta manera. Es va fdr a París per la manera jacobina que tenen de fer les coses, molt comú a França, però com ja sabeu, Jacques Chirac va ser nomenat alcalde ja fa uns 20 anys. Es va fer i es continua fent encara als Països Baixos, perquè Rotterdam, La Haia i Amsterdam no tenen alcaldes elegits, sinó escollits per la reina, però tot i això, és una mena de convenció, un pacte de cavallers, o quelcom semblant, perqué aquests alcaldes són escollits del partit que hagi obtingut la majoria a la ciutat. Un alcalde és important, és clar; també ho és la llei o la ca rt a. I no menys important que tot això és l'orgull municipal i un paper principal a Europa. Això és el que jo penso que Londres podria i hauria de tenir. El millor recurs per a una ciutat no és la recaptació d'impostos, encara que els impostos són importants i cal aplicar-los a les ciutats, localment,iperò el millor recurs són els ciutadans. Implicar, induir, i crear complicitat produeix millors resultats que els impostos més durs. L'orgull per la ciutat ha de veure's reflectit en la imatge fisica de la ciutat. La ciutat és un mirall per als ciutadans, és a més a més .. (tall de gravació) z: dades/doc/londonpm.doc �Ajuntament de Barcelona GAI3[NET DE LALCALDIA Departament de Documentació És ben cert que Europa està ansiosa per veure la Gran Bretanya esdevenir un país que mira al futur, més que un país obsessionat pel passat, prou segur per donar espai a Escòcia i a Gal.les i d'aquesta manera inclinar la balança entre el jacronisme i el federalisme, cap al segon. 1 aplicant la subsidiarietat no només en benefici de les nacions com es va fer a Maastricht, sinó també de les regions, les ciutats, la societat. Perquè subsidiarietat vol dir proximitat amb fidelitat federal. Subsidiarietat vol dir com més a prop millor. I com més a prop millor vol dir que allò que la societat pot fer no hauria de fer-ho el govern, ï allò que la ciutat pot fer no ho hauria de fer la regió, i que allò que possiblement faria una regió, no ho hauria de fer una nació, i allò que una nació faria no hauria de fer-ho Europa. Això és la subsidiarietat i l'Europa que volem. Europa espera el dia en què Londres tindrà un govern i un rostre. * La presidenta de 1'associaciï de consumidors pregunta com s'ha pogut aconseguir la confiança i respecte que sent la gent pels seus polítics, tot i que a Barcelona la situació no és pas millor que la que es viu a Londres, on la gent ha perdut la fe en els seus polítics. Resposta: Bé, podeu dir de Barcelona més coses que no pas jo, però tot i així.... Heu parlat de la desconfiança en els polítics i això possiblement és veritat, però penso que la confiança en els polítics ha d'anar lligada al tarannà local. Perquè aquests són els polítics que podeu tocar, que podeu controlar i si no confieu en aquests, corn confiareu en els altres que us són més llunyans? El que ha succeït a Barcelona és probablement quelcom que no té res a veure amb la meva credibilitat i és el fet que en els darrers 40 anys de dictadura no es va fer res ben fet per a la ciutat, però tot i així es va pensar en tot el que s'hauria d'haver fet, aleshores, quan va arribar la democràcia, només vam haver de profunditzar en les idees i dur-les a terme. L'altre tema té més a veure amb el futur i jo penso que us afecta una mica més, perquè no només va ser el passat el que ens va induir a fer tantes coses, i a induir a la gent a creure en les persones que hi treballaven, sinó també que ens miravem el futur d'una manera que ens induïa a treballar i a crear complicitat entre els ciutadans i la ciutat. I aquesta complicitat es va construir cap al 92 corn una data, una data concreta en el calendari on s'havia de tenir llest quelcom molt important per a la ciutat i penso que podria estar una bona idea també per a Londres. z: dades/doc/londonpm_doc �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció de l'Alcalde El creixement de Barcelona al llarg dels anys 601 i primers setanta va ser fruit d'una època de desenvolupament incontrolat. La conseqüència de tot això va ser que els primers ajuntaments democràtics van rebre una herència enverinada. Una ciutat feta a miques, amb barris desllorigats i amb un planejament que no tenia en compte la gent. La resposta urbanística de les noves corporacions va ser apostar per la qualitat arquitectònica en aquells barris que no en tenien. Aquesta política permetia que els habitants dels barris perifèrics, oblidats fins aquells moments, adquirissin punts de referència propis. De fet un dels districtes més simbòlics del que va ser l'especulació dels anys 60 a Barcelona, el de Nou Barris, compta amb una de les principals col . leccions d'escultura a l'aire lliure que es poden trobar actualment a Europa. És el que l'arquitecte Oriol Bohigas va de fi nir com °'la monumentalització de la perifèria". Una monumentalització que no es traduïa només amb la introducció d'elements identificatius, sinó en la creació de nombrosos espais públics que, d'una banda, obrien a l'ús dels ciutadans una de les ciutats més denses d'Europa i, d'altra, permetien relligar els barris i millorar la connectivitat interna de la ciutat. L'organització dels Jocs Olímpics permet que, sense deixar de banda aquest procés, la ciutat es doti d'infrastructures. És el nosaltres hem denominat "Model Barcelona". Torre de telecomunicacions de Collserola El paper de la ciutat és buscar la complicitat del sector privat, però sense abandonar el liderat i la conducció del procés. La Torre de Telecomunicacions de Collserola, la magnífica obra que Sir Norman Foster ens va deixar, n'és un bon exemple. La ciutat necessitava una torre de telecomunicacions que servís per ordenar les seves comunicacions radio- elèctriques i eliminar les múltiples instal . lacions que s'havien creat de forma desordenada. El que es va fer va ser buscar, en primer lloc, tot un seguit d'emplaçaments possibles. Un cop decidit que la torre aniria a un dels turons de la serra que envolta Barcelona, es va dur a terme un concurs restringit en el que hi van participar, a més de Foster, Santiago Calatrava, Ricardo Bofill i l'equip Buixadé-Margarit, entre d'altres. El Jocs Olímpics també van permetre recuperar el mar. La construcció de la Vila Olímpica va se rv ir com excusa per eliminar les instal . lacions ferroviàries que tallaven l'accés de la ciutat al mar. Avui en dia, les platges són l'equipament més utilitzat de la ciutat, amb un volum de visitants que supera els sis milions de persones anuals. Front Marítim La Vila Olímpica també va se rv ir per revitalitzar°una part de la ciutat en declivi. Ocupada per indústries obsoletes i amb un teixit urbanístic desordenat, que feia de tap a ('expansió de Barcelona. El projecte de la Vila Olímpica va suposar que aquest sòl s'integrés dins de la trama urbanística de la ciutat i va donar peu a futures operacions, a fer una segona vila olímpica que Documento2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA permetrà reformar el que queda de front marítim,; des del límit del nou barri construït pels Jocs del 92 fins el llindar de la ciutat, i fer-ho afrontant un dels principals problemes de la ciutat: el de l'habitatge. Aquesta operació permetrà que, es creïn prop de 2.000 noves vivendes a Barcelona. Prolongació de la Diagonal Aquesta operació que la ciutat durà a terme al Front Marítim està complementada la prolongació del principal carrer de la ciutat, l'avinguda de la Diagonal, fins el mar. D'aquesta manera s'acabarà el projecte de ciutat ideat a mitjans del segle passat per Ildefons Cerdà. El projecte de la Diagonal es mou en unes coordenades similars a les de la Vila Olímpica. La Diagonal acabava just on Cerdà creia que havia de néixer el centre de la ciutat. Aquest espai es troba ocupat per un gran nombre d'empreses i ;magatzem de transports, que en el moment d'instal . lar-se es trobaven a les afores de la ciutat% però actualment, atès el desenvolupament de la ciutat es troben al cor de Barcelona. Aquesta ubicació no és la més adient pel desenvolupament de la seva tasca i creava un greu problema urbanístic a la ciutat, que tenia una terra de ningú, i aquestes terres de ningú, que no tenen un ús específic acaben per conve rt ir-se en un focus de degradació i marginació. En prolongar la Diagonal, els ciutadans de Barcelona guanyen un nou espai per l'ús públic, però la ciutat crea un nou barri amb més de 5.000 nous habitatges. Cal dir que les operacions de la Diagonal i del front marítim acaben per confluir en la zona nord de Barcelona. Aquests dos projectes no tenen sentit si només els contemplen com a generadors d'habitatge. Cal donar un ús a aquests nous barris, cal dotar-los d'equipaments i d'activitat. En aquest sentit loperació de la Diagonal està {limitada per dues zones de nova centralitat. D'una banda hi ha tota una operació destinada a crear diversos equipaments culturals, alguns dels quals, com l'Arxiu de la Corona d'Aragó, e1 fons de documents medievals més gran del món, ja estan acabats i d'altres, com el nou auditori de la ciutat o el Teatre Nacional de Catalunya a punt de fer-ho, que atrauran públic just en la zona on comença la prolongació de la Diagonal. A l'altra banda, l'operació de la Diagonal, i la del Front Marítim, estarà dinamitzada per una altra zona de nova centralitat que aprofitarà la connectivitat que aquesta zona ha adquirit gràcies a la construcció de les rondes per instal . lar nous serveis i activitat terciària. En el cas del Front Marítim, una existirà una altres element dinamitzador de l'operació. Es tracta del projecte destinat a guanyar una franja de 400 metres d'amplada i 4 quilòmetres de longitud per generar més platges i on s'instal . laria un nou zoo i un parc aquàtic. L'operació també serviria per crear una barrera verda que aïlli una incineradora de residus i una central tèrmica situades a la desembocadura del riu Besòs, tot just arran de mar. Sant Andreu-La Sagrera A aquest projectes cal afegir l'operació Sant Andreu-La Sagrera, que permetrà l'arribada del Tren de Gran Velocitat a Barcelona i dotarà una de les àrees més densament poblades de Documento2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Barcelona d'un nou cinturó verd. Quan d'aquí pocs anys aquests tres projetes siguin una realitat, Barcelona haurà exhaurit pràcticament tot el sòl urbanitzable de que disposa. Pla Central del Raval i ordenança de L'Eixample Això no vol dir que no es puguin fer més coses a la ciutat. Al contrari, és que les administracions han de començar a prendre mesres serioses. Els posaré el cas del Raval, un barri situat dins del nucli històric de Barcelona i que patia una situació greu de degradació generada per dues raons: d'una banda, el ràpid creixement de la ciutat i, sobretot, la fugida de la seva burgesia, cap a l'Eixample a finals del segle passat va originar un procés de desinversió que s'ha mantingut fins l'arribada dels ajuntaments democràtics. D'altra banda, la pròpia estructura dels carrers, tant estrets que una bona part dels habitatges no tenien sol. Les diverses operacions urbanístiques d'esponjarnent de la zona, fetes en la seva majoria per Procivesa, una empresa pública en la que també hi pa rt icipa el sector privat, han permès canviar aquesta situació. Ara, amb ajut de fon$ provinents de la Unió Europea, estem en condicions de emprendre operacions tan espectaculars com el Pla Central del Raval, que permetrà construir en aquesta zona una nova plaça de dimensions similars a la piazza Navona de Roma. Però l'hereu del Raya!, l'Eixample també té + lls seus problemes i comença a patir una transformació preocupant deguda a la seva ocupació per part d'empreses del sector terciari. La solució està en oferir ubicacions alternatives a 'aquestes empreses. La creació d'un nombre d'oficines suficient ha permès que l'Ajuntament imposi una normativa que restringeixi la instal•lació d'empreses i oficines en aquest districte de la ciutat. D'altra banda, ha volgut recuperar el pla original de Cerdà, que mantenia que els interiors d'illa de l'Eixample havien de ser espais públics. Per aconseguir-ho s'ha redactat l'ordenança de l'Eixample que permet que obliga als constructors privats a cedir per l'ús públic una part dels interiors d'illa. Documento2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4392 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde al debat "Preparing for the 21st century: London's future" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Westminster Central Hall, Londres Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Economia Infraestructures Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1452/19950617d_00689_LD.pdf 6bff0bab6908e45a2e708c7ab12a8ff4 PDF Text Text INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE E~ CONSTITUCIÓ DEL NOU CONSISTORI . EL CONSELL PLENARI DE 17 d~juny 1995 Regidores i Regidors, Ciuta~ans i Ciutadanes, A vui no hauria de fer un, discurs transcendental, pero si un discurs transcendtrnt. N o anuncis i anuncis, paraules sobre paraules, sinó línies d'acció, reflexions mobilitzadores d'energia, de les immenses energies que ~i ha su1nades en aquest consistori barceloní, en les persones que el formen, en aquest any de Deu de 19p5, just al tombant de la recta final del segle. 1 Com immenses són les energies acumulades per una ciutat que, com va dir aquel\ "va tocar el cel amb les mans", es va proj ectar arre4 del món i va pagar per aquest privilegi, pero va pagar a gust i a consciencia, i va saber remuntar els petills de la desmotivació posterior, les dificultats economiques i la insensibilització a la vida q_uotidiana que és típica deis períodes festius i euforics. �El nostre consistori ref1ecteix, en resum, la nostra ciutadania i les seves ansies, les seves deries i les seves il .lusions. Nosaltres - els de l'esquerr~- hem fet el paper més agraYt, pero també més arriscat, de positivar la visió de la ci utat i altres han fet fl paper 1nenys agradós, pero també més segur, de la fvisió crítica. Són els rols que ens han toqat, sense els quals no hi hauria contrast ni, per tant, visió autentica de la ciutat, tal com és i tal com la volem. Ni aven<; cap a una realitat millor i superior. Pero hi ha una reflexió sobre el passat que vull fer de seguida. 2 �les grans obres públique$ i amb uns terribles problemes de cohesió, de d1aleg i de construcció de les grans operacions que la ciutat necessita an1b tota evidencia. 1 Londres -ho deia fa 4 dies ql Financia} Titnes- no té alcalde ni ajuntament ~i area metropolitana: solament districtes amb poder fiscal propi. I tampoc ha trobat !'estructura opti~a per a gestionar la madures a urbana de tota unla capital ex-imperial, ni fer jugar les seves cartes en¡el sistetna internacional de ciutats. ¡ Madrid, entretant, que ha s~guit de lluny el nostre procés de descentralitzaqió, ha fet districtes monocolors, prilner tots socialistes, ara tots populars, negant (en l'altre txtrem) la diversitat i la vida propia dels barris. En general, per altra banda, ~n la maj oria deis casos, els districtes són massa petits per reunir la massa crítica necessaria per crear! una autentica autoritat local. 4 �Barcelona esta en bones condicions -avui tothom ho reconeix- per a fer un pas endavant en el seu procés de descentralització. Ha c~mbinat significació de ciutat i consciencia de barr~ en les dosis suficients per a fer grans coses i coses petites, per a transmetre a tots, d'una banda, l'orgull de la ciutat millarada i, d'altra banda, !'ansia de no ser menys que els altres i de no ad1netre la miseria, l a decadencia o el mal servei enlloc. En les dosis suficients per a fer unes rondes que serveixin al tot i 1que tanmateix serveixin a les parts, que assegurin comunicació pero no al preu de prescindir deis equipament i dels espais verds. En aquesta equació ¡rau el gran exit de la nostra ci uta t. Res de tot aixo no hagués l estat possible sense el formidable impuls de les , associacions i entitats ciutadanes, els col.legis professionals i els tecnics urbans deis anys setant~; pero ta1npoc sense l'audacia, el sentit comú 1 i la generositat dels consistoris prüners de la Qemocracia, marcats per dues personalitats fortes 4' aquesta ciutat, Narcís Serra i Ran1on Trias Fargas~ pero també pels Güell, Abad, Sala, Catnpmany, i tants d'altres, i, per cert, " i ¡ 5 �els Bohigas, Benach, Serra¡tosa, De F om, Canals i tants altres tecnics magnífic~ . ! Després van venir els anys pe la transformació o els prodigis, pero jo recordo ar~ amb enyoran<;a aquells primers anys de l'entesa -a 'través del debat- en que tantes bases necessaries es van posar pel que havia de succeir a continuació (entre altres, certament, la candidatura olín1pica). 1 Aquesta és la prünera reflexió que volia fer, perque cree que ara necessiten1 d'~quell esperit d'iniciació, de renovació, d'il.lusió, d'es~or<; conjunt. Necessitem de nou ser capa<;os d'albi~ar un món diferent per Barcelona i un rol tnillor per a la ciutat. I cree que ho sabrem fer entre tots. Si és cert, com diem a v~gades, que el secret de Barcelona han estat els 40 anys de penitencia en que no varem poder fer res, pero varem pensar-ho i dibuixar-ho tot, i en que v~rem construir els acords socials sobre el que fer alrran de mar, com fer el gran pare central de Collser,ola, que fer-hi al darrera, com connectar-hi, quins ba)rris definir (els 36 grans barris ), quin es necessitats ~enien -des de la planta 6 �¡ asfaltica de Roquetes-Trinitat, tot just acabada de convertir en centre cívic i cultural, fins a la recuperació deis vells i nqus vapors, estacions de tren i escorxadors per convertir-los en zones verdes i aparcan1ents-, que fer am~ el barraquisme de la Perona, Ramon Albó i lFrancesc Alegre, com convertir els grans plans d'e~ventrament de la Ciutat Vella en senders de rehal,ilitació auday i alhora respectuosa, etc. ! Si aixo és cert, tatnbé ho és Jque ara hem de tomar a pensar Barcelona, inevitabl~ment la Barcelona gran, és ciar, de nou, després de la primera transformació, sense altra ret1exió reposa~a que la que cada nit abans de dies i dies hagim pogut fer després d'acció, de discussió, d'~bres, de serveis, de calamitats -cotn la del Lice~, la de Comte Borrell, la d'Hipercor, la del Turó de la¡Peira, les del Coll, o les inundacions que semblaver interminables a Sant Pau del Camp, a Horta, a la¡ Zona Franca i al Poble No u. l O aixo és possible, o la democracia, i en particular la detnocracia local, no és tan ~ona com ens pensavem. O som capayos de fer un gran salt endavant en les ¡ 7 �regles del joc, en la Llei de Barcelona, en el municipalistne, en la justícia local, en les condicions de la quotidianeitat, o haur~m d'admetre que només sabem fer després de les ll~rgues rumiades a les que aquesta ciutat ha estat 1 condemnada per les dictadures 1 altres cálamitats polítiques i ' . econonuques. Aquest cop hem de ser capa9os de pensar i de fer alhora, gn:lcies a la democracia que permet la simultaneYtat de la crítica i ~'acció, quan funciona bé. Acabe1n de passar un ~erío de positiu i 1'he1n d'encadenar amb un altre per demostrar que Barcelona no és una gran ciutat de moments, o una ciutat de grans moments, ~inó una gran ci utat. F or good, com diuen els anglesos. Per ternps, per sempre. i X X 1 Una gran ciutat europea, !aixó és el que hem de poder ser. La capital orgJllosa , d'una cultura, d'un país, d'una nació: Catalunya. Es a dir, Ja capital d'una de les lectures possibles d'Europa, fins i tot . 8 �d'un dels llenguatges d'Europa, que són tnolts pero no són tants, que es poden qomptar. .. .. l I, al mateix temps, la ciutat-ciutat, sense gran ·Estat, la que s'ha fet a ella mateixla, la que no pot parar de pedalar perque cauria, la que no té el formidable estabilitzador d'una burocracia estatal i/o finan cera. Que no és, corn deia la¡ Ma Aurelia, ni ciutatCasema, ni ciutat-Esglésiaj ni ciutat-Palau (*), sinó ciutat-ciutat, que ha de ge~erar cada dia la seva raó de ser, la seva propia rnotiV¡ació, que ha d'inventar la causa de les inversions q~e s'hi fan, l'interes dels altres per ella rnateixa, que ningú no li garanteix. [(* ) Els palaus del carrer Montcapa només ho són a Barcelona] ¡ 1 , Es per aixo que aspirern q¡, ser i necessitern ser la capital cultural d'Europa l'any 2001, el primer any del proper segle (no el darr~r d'aquest en que sorn). (1) Perque ens obliga, ja no tant a projectar i a fer grans infrastructure~ (aixoja es fa*·) sinó a 18 mesos reobrirem el MNAC amb el Rom~mic i el Gotic, i obrirem el MACBA, l'AUditori i el Teatre Nacional. I un any després haurern obert el Liceu i obert el Lliure, a l'altra punta d'bn és el Nacional, a Ponent, a tocar del Grec i deis museus. 1 * En 9 �mantenir una visió a plig termini, estrategica, que és essencial per a n~saltres. 1 1 (2) Perque ens permet '"capitalitzar" l'envejable posició conjuntural dt~ la nostra ciutat en el sistema de ciutats e*ropees, per tractar de convertir-la en perman~nt. La nostra candidatura gaudFix de tates les simpaties a Europa, fins l'extrem que ens atrevim a dir: aquest cop ens agradaria convertir la data-horitzó no només en una excusa per a la trqnsformació de la ciutat, sinó en una ocasió per a que Europa assagi la seva propia detinició. ' A Barcelona, per que no? Barcelona, ja ho he dit, és l'escenari d'una de les lectll.res possibles d'Europa, i afegeixo, una de les més tnítides. Sens dubte no la més rica, pero justam~nt una de les més representatives: amb un Romanic, un Gotic i un Modernisme importants i tanmateix amb unes clapes considerables de grisor en¡ el Renaixement ( sempre he pensat que el nostre Renaixement és el valencia i eltnallorquí -passa a Vale~cia i Mallorca) i sobretot en el Barroc. 1 10 . l �Tindre1n o no tindrem la cita del 200 1, pero hem de convertir el 2001 en la nos/tra cita atnb en futur, en un repte basat bé en la responsabilitat de reunir a Europa aquí, bé en la frustració de no poder, altre cop, fer-ho oficialment; de no ser (un altre cop, com sempre) capital, i la convicció de ser tanmateix ciutat europea, ciutat per excel.lencia i, per tant, cultura per sobre de tot: convenció, construcció artificial, no pas natu~a, no pas evidencia automatica. 1 1 Que tinguem la nominació ~epen avui de factors tan aleatoris -d'un moment tan voUüil- que més val treballar en la convicció dt1 fer del 2001, en tot cas, el nostre objectiu volunta)ri. Jo confio en que el govem espanyol ens nomenara candidats, per bé que no veig entusiasme de \1egades, ni a Barcelona mateix (la nominació, per exemple, no figura entre les reivindicacions més spvintejades per part del govem catala en els freqüents llistats de "coses pendents" a Madrid, tot i <¡tue aixó es pot atribuir a una prudent disminució ael volum sonor de la reivindicació, justament per fer -la tnés efica<; i menys "provocativa"). 11 �Per que m'allargo en aquesta qüestió? Perque després de mesos de dema$ar els barcelonins "I ara que?", després dels Jocs, ~e arribat a la conclusió que Europa, la cultura i el lcivisme -la civilitat, que diu l'Espinas- són avui les il.lusions autentiques de Barcelona. I que són, d'alg~na forma, equivalents. 1 1 1 Diferents tnaneres de dir: '1tenim les infrastructures, la situació geografica i ecopomica i ens falta només la voluntat i l'acció conseqÜent per convertir-nos en una ciutat de qualitat". qe qualitat material i de qualitat cultural, de qualitat en la producció de serveis i en la cohesió socjal aconseguida i, també, en les actituds de la gent: ¡en la tolerancia positiva, en la urbanitat, en el mante~iment deis espais privats i públics, en !'exigencia de¡rigor en les expressions, etc. 1 1 1 Per resumir la segona reflexió, el salt endavant de Barcelona ha d'estar orient<!tt, al meu entendre, cap a un futur que s'albira n1olt! diferent: cap a un segle que no pot ser ja tan cruel !com el segle XX -perque ens auto-destruiriem- i cap a un espai sempre Inés gran, en que la nova patria europea esdevé 1 12 �ser, i ha de ser, una conn -xió europea significativa en el racó on s'ajunten la 1 editern1nia i la Península · Ibérica ( amb totes les se vi s significacions orientals, , meridionals i americanes ), apuntant cap el centre del continent. I l'argument de la nostr: connexió europea esta relacionat amb la cultura, el civisme i la qualitat: aixo ha estat sempre el que Europa ha significat per a nosaltres i ara podria ser ue fos també -ha de ser també- el que nosaltres sig1 ifiquem per a Europa. Un lloc de cultura. Una espera c;a per a les ciutats. ~ .1 -rJt - Treballarem per .possibilitats que Barcelona. Pero Generalitat i amb X X fer la ens ha també a el Goven arcelona gran. Amb les de donar la Carta de b nous acords amb la Central. I volem renovar el no~ tre compromís amb la Barcelona metropolitana. Ens comprometem· a impulsar el dialeg i a ceJ car el consens entre els · ajuntaments germans de Barcelona tenint com a 1~ �Nord les il.lusions, les espErances, les necessitats, les urgencies deis. milions de cloutadans que hi viuen. Aquest sera el marc, el dt la ciutat real, en el que farem maure les nostres iniciati ves de promoció económica, de construcció 'habitatges, de foment de l'ocupació, de canse lidació de les grans infraestructures basiques, e defmitiva, d'unes xarxes de serveis basics que e.. tiguin a l'al9ada de les . aspiracions de Barcelona n aquest final de segle, · com ho van estar les qut: . ·van posar en marxa la generació deis nostres avis ara fa cent anys i que van ter entrar Harceiona en !a ti milla de Ies grans c1uta.ts d'Europa. , 1 1 A . - ... ""1 r" T'l e '"1 't • - . Perque ens proposem que Barcelona segueixi esent una gran capital europea, competitiva en primera línia en els terrenys de la reatiyitat i de la cultura, de les. telecomunicacions, ~e la qualitat de vida, del benestar i la urbanitat. Una Barcelona que seguir , l essent la gran capital de Cat~lunya, com ho ha estajt amb molÍ legítim orgull en uns anys recents de refuperq.ció i projecció del país. Barcelona vol continu essent el gran motor de ' . 14 .. �Catalunya i · la gran ciutat moderna i innovadora de l'Espanya democratica. ... ' _ Peró ens proposem que si.~ ui també la ciutat oberta i tolerant de sempre, - ac~llidora per a tots pero sobretot per als joves i p~r als més grans i els més febles: solidaria, cívica.¡ p ·, icipativa. . · Si cada vegada es fa lllés evident la necessitat d'apropar l'Administració j la política a aquells que les justifiquen, als ciutadahs, és .encara més clar que aquesta p~oximitat ha de c~men~ar pels. pod~rs lo~a.ls -fent servir el terme poder en el sentrt mes ,pos1t1u possible-. . L'Ajuntament de Barcelolila ha donat mostres ben i reeixides d'aquesta orient~ció en els darrers quinze · anys, pero hem de ser c~pa9os d'anar més enlhl. Volem fer de la Casa d la Ciutat una institució veritablement propera i mable, que . tingui en el .treball a favor dels ciutad ns la seva raó de ser. Per aixo, oferirem més i millot s canals de participació "i cog~stió, i demanarem corresponsabilitat activa als ciutadans i els usuaris de 1~ ciutat. 1 · �La proximitat sera la no~tra clau, i la qualitat el nostre compromís. Les noves tecnologies de · comunicació ens serviran, també, per acostar-nos al ciutadá,- per donar a conéi. er l'acció de govem i" al mateix temps, per que el ci' tada exerceixi la crítica o , la queixa i ens faci sugger· ents. ._ ..... ... Barcelona assajan1 i ·després establira noves formes de participació, que ha an d'incidir en la presa d'obrir el ventan decisions. Hem de ser capayOS í d'opcions a aquesta part . ic~pació. No descartem les consultes obertes, els ref4renduri1s per discernir o debatre qüestions determirlades o la utilització deis . nous mitj ans electronics i i · formatics. ! L'Ajuntament estara prese t en tots els .combats pel ...f ... ' .. .. • .. • • • benestar, Ia quaHtat cte v1aa, la 1gua1tat 1 la JUSticia. · Una Barcelona plural i tol rant ha de donar espai i integració al dinamisme i 1 iniciativa, pero ·també a les dificultats i a la diferen ia. " .. ... • ' '1 • Des d~ l'Ajuntament, ~ctuarem ·. · en . ~om deis con,~um1dors enganyats o ~al servlts, v1gllarem els abusos fmancers, immobilfaris o comercials, serem actius en els conflictes entre propietaris i llogaters. 1 16 . •. �: Lluitarem per la integr ~ ó deis nouvinguts, de qualsevo l origen o condici . Defensarem els vianants del transit agressiu o invasor de voreres. Vetllarerri per la igualtat r al entre-dones i homes en els camps laboral, professi~nal, social i cultural. . 1 . La nostra única intra ,sigencia sera amb la intolerancia i la discrimin ació en q~alsevol de les seves formes. 1 Protegirem els drets del discapacitats, guanyant noves fronteres d'accessibi1 itat. Volem compatibilitzar el , et deis joves allleure i la diversió amb el dret al desqans i al silenci. Uns joves que hauran de trabar a la ciutat les opcions per fer . valer el dret a l'habitatge .~e: l'ocupació. Fom.entarem l'acció emp~enedora i creativa 'deis joves artistes, assegurant-1~~ la possibilitat de fer-se veure i escoltar. 17i . .. �Ajudarem el naixement de nous empresaris i creadors de riquesa, pero serem bel.ligerants amb els especuladors, els monopolis abusius i el corporativisme insolidari. Posarem els mitj ans per arimar el petit comen; i !'artesa a ser competitius i alguanyar qualitat. ' X X X Pero no farem el paper que olem fer a Europa si no complim dues condicions: 1) Tenir la talla urbana i regional adient, i 1 2) "Llanc;ar" els ponts que convenen, construir les línies d'enllac;. 1 Tenir la talla adequada vol dir el següent: les tres prioritats sectorials que ens hem marcat (ocupació, habitatge i transport públi<¡; ), totes tres, ten en un ambit que supera el municipL 18 �El Inercat de treball dels nostres conciutadans abasta ben bé 30 tnunicipis, el d~ l'habitatge també i el transport públic, i concretament el tnetro --d'aquí el seu non1-- és tnetropolita per definició. 1 N osaltres, tots, tots els gJtups del consistori, per respondre a les detnandes d~ls electors, hem assumit compromisos en aquest camp. ! • 1 Dones bé, els haurem de complir en el marc d'unes polítiques de transport, d'pcupació i promoció i d'habitatge que ens superen lterritorialment, que hem de definir amb els muntcipis veYns i amb la Generalitat, i a voltes també amb l'Estat. Altrament no tindrem la qualitat de vida que ens proposem de tenir. El Pla Estrategic Barcelona 2000, obra de més de 200 entitats barcelonines, v~ definir des del primer n1o1nent l'an1bit de l'aglomeració real com el més significatiu pels nostres objdctius. 19 �N o hi ha volta de full. S'haun1 de reconeixer atnb valentía la realitat i actua~-hi conjuntament. Amb respecte per tothom: tnunícipi i Generalitat, pero sense escandols farisaics sobre banderes i himnes que mai no han existit ni tenen perque existir. Es tracta d'una organització administrativa tecnica, de caracter gerencial, agil i no sobrecarregada, no excessivatnent polititzada ni presidencialista. O sigui: tal com era al principi pero ara sota el control d'alcaldes i regidors elegits qemocraticament. i 1 I en el marc d'aquesta org~nització hem d'establir les línies de connexió que ens uneixin al centre d'Europa per un cantó (pel Congost del Besos) i al centre de la península pelt un altre (pel pas del Llobregat). Hem de lligar-nos als nrrercats d'origen de la producció arreu del tnón¡ mitjan9ant el port i l'aeroport, i de les línies "ruteres" i ferroviaries de gran velocitat i l'ample euroPeu. Hem de fer-ho amb respecte pel medi i creant entom deis dos rius que definien els límits de la nostra ciutat ("de riu a riu estesa") fa cent anys, un ample espai de lleure i de ' residencia, de comunicació internacional no 20 �obstaculitzada --com fins ara-- de les connextons entre barris i municipis. Relligant els barris separats, humanitzant els espais intersticials, les servituds gravíssimes de les grans infrastuctures. Urbanitzant, en el millor sentit, l'espai tnetropolita. I nomé$ les adtninistracions de caracter urba i local saben fer-ho: urbanitzar és "lo seu ", és "lo nostre ". I ho ferh bé, a tot el món ens ho reconetxen. i Som conscients que t~ts aquests projectes requereixen d'una entesa estreta amb la Generalitat de Catalunya, que té la co1¡11petencia de definir les grans infrastructures del pqÍS. El nou conseller de Política Territorial és una garantia de coneixement deis nostres problemes. ~i no fos perque sóc totalment contrari a la relegació deis municipis al nivell d'escola pritnaria de lit política --entesa com a activitat superior com més ~llunyat de la gent és el nivell territorial-- diria que ~1 nou conseller prové de la millor escola política de atalunya, que és aquest consistori. 1 21 �En fi: avui, quan anirem a saludar el president de la Generalitat no estarem fent ~ltra cosa que manifestar el nostre respecte absolut per la institució que presideix. I més endavant, quan tingui ocasió de parlar-hi amb tranquil.litat, i superades les actuals urgencies i trasbalsos, espero que, amb quatre anys per endavant i unes e[eccions autonomiques properes, trobaren1 necessar}ament el to i la voluntat de construir aquesta entesa absolutament imprescindible per la nostra piutat i per tant, sigui dit amb tots els respectes, per C,atalunya. 1 l Catalunya presideix les reg1ons europees i Barcelona, les ciutats. Ben aviat tindrem un paper rellevant en la revisió del tractat de la Unió Europea --concretament en el rol que hi han de j ugar els govems territorials-- i en la :propia presidencia de la institució que els representa. Molt sera que no trobem la formula de cjol.laborar per fer de Catalunya, de Barcelona les puntes de llan9a del reconeixement del paper qle les ciutats i de les regions en la construcció real i concreta de l'Europa dels ciutadans. Es la nostra vocació compartida. Ningú no en dubta arreu d'Europa. , 1 22 �La Conferencia Euromediterninia del novembre i la trobada no govemamental i posterior serviran per posar més de relleu totes ! aquestes possibilitats i faran de Barcelona, més que en cap altra ocasió, la porta d'entrada del Mediterr*ni a Europa. ; Cotn sempre aixo ha estat ppssible perque primer hi va ha ver la Convenció de Barcelona de 197 5, que ara hem renovat, la c bnferencia de Ciutats Mediterranies del man; passat, el treball de l'Institut Catala d'Estudis Mediterranis i de tantes altres institucions de Barcelona com el CIDO B o les universitats. í 1* bona entesa amb les Cree que és fonamental ciutats i regions d'aquest rae~ de món on el Pirineu i el mar es descobreixen cad~ matí: la xarxa C-6 amb Tolosa, Montpeller, Valenc~a, Saragossa i Ciutat de Mallorca, amb els seus 15-1~ milions d'habitants, és el nostre ambit natural d'aqció comuna. Si no fem fort aquest espai no serem nilngú. En resutn, si volem ser ehropeus hem de fer la Barcelona gran. Amb la Barcelona xica no anirern enlloc. ¡ 1 �Si l'any 1983, en tal dia corp avui, vaig parlar de la "Barcelona olünpica i metropolitana", ara hem de formular la "ciutat metropolitana i europea" . 1 La Segona Gran Transformació de Barcelona, la de l'ocupació, l'habitatge i el transport públic, sera pensada i realitzada en el mfirc de la Barcelona gran o no sera. 1 1 1 *** 1 Per últim, una altra refle~ió sobre el temps que vivim, com la pritnera. Es panya ja ha fet la sev a primera gran onada descentralitzadora. El 20% ~e l'Estat ha marxat cap a la periferia. De vegades np ens n'adonem i l'any 1980 el 80-85o/o de la despesa pública (neta de pensions i amortitzacions ~el deute) era despesa central i el 15-20%, local. ~vui és el 60o/o contra un 15% local (igual com sempre o pitjor) i un 25o/o autonon1ic (des de zero ). Ara resta la segona gfan onada i aquesta inevitablement, logicament, 1d'una forma imparable, 1 24 �sera una onada de redistribqció cap a les ciutats i en general cap als municipis ~ Sense augment de la despesa total, Inés aviat amq una disminució, deguda a la majar eficacia d'una fidministració local més propera a la gent, Inés cqntrolable, més facil de comptabilitzar en costos i beneficis per part del ciutada. 1 J 1 1 si no hi ha d'haver increm~nt d'impostos, sinó més aviat el contrari, aquesta lfedistribució només pot vo ler dir també una redistribució de competencies i d'autoritat. Les ciutats estajn tipes de veure grans competencies llunyanes, ineficaces, inadequades i inadaptades a les seves pror#es necessitats. Tipes de sentir discursos sobre la qualitat de vida, lluny de la i realitat quotidiana. Tipes delveure passar lleis i més lleis, sentencies i rnés senteqcies, que ignoren el més elemental, que és el prindipi de subsidiarietat o proximi tat. i Barcelona, que ha estat l'única ciutat espanyola on s'ha implantat de debo la justícia rapida - un 40o/o de les qualificacions fiscals 1corresponen a judicis n1pids - vol ara la justícia im~ediata, no solament en 25 �el temps sinó en l'espai; la justícia de reparació, no de presó o de grans sancion~ pecunü1ries. 1 Barcelona vo 1 més autoritat al carrer. N o més guardies necessariament, sirtó guardies més etlca9os gn1cies a !'existencia de jutges locals, cotn la mateixa Guardia Urbana. 1 j¡utges tan preocupats pel vandalisme, la petita delinqüencia, la urbanitat i la disciplina vial com la propia Guardia Urbana. De que serveix la policia local s~ no hi ha justícia local? Barcelona vol una llei ¡propia on aixo sigui reconegut. Una llei que pre!vuen l'Estatut i les lleis municipals espanyola i catalhna. Una llei compartida amb altres grans ciutats si qal. Una llei que retomi a Barcelona l'aprovació dels plans urbanístics i no limiti el seu paper en 1~ política d'habitatge a l'aportació d'un sol inexistent. Perque altres, que no coneixen tan bé el problem~, siguin els qui fan els habitatges. Una llei que retorni a Barcelona el Patronat Municipal d'Educa~ió. Aquests són els tres punts fonan1entals . 1 Juntament arnb les altres ciufats i municipis catalans, farern l'esperat Segon Congrés Municipalista de 26 �Catalunya, seixanta anys pesprés del primer. El acordar el Parlament farem a la tardor - tal com :va i de Catalunya el 27 ~'octubre de 1994. I l'inaugurarem, si ens accept~n la invitació que el 15 de febrer de 1993 van i¡ formular els alcaldespresidents de la F ederació de Municipis de Catalunya i de l'Associació fCatalana de Municipis, en el mateix Saló on es va c~lebrar el prüner congrés l'any 1933: en aquest matei~ Saló de Cent. 1 Senyores i senyors regidors, jciutadanes i ciutadans, Tractem de superar el brogit del moment i situemnos en els grans corrents ! de la histOria. Estem entrant en una fase decis~va de la vida política d'Europa, d'Espanya i de Catalunya. Barcelona n'és, com sempre, potser mé~ que altres vegades, protagonista entre altres pro~agonistes. 1 1 Entraretn en el segle XXI qüan Barcelona tot just ha fet els seus dos mil anys i Catalunya els seus mil anys. Hem viscut un formidable procés de refortnes po lítiques, economiques il urbanístiques en els darrers quinze anys 1, en particular, en els últims . ! ctnc anys. 1 27 �Resta per fer la revolució local. Resta per aplicar a fons el principi de subsid~arietat o de proximitat. Queda per aprovar la Carta de Barcelona. Aquest sera el principi d'un gran progrés de tot Catalunya, en cadascun dels seus municipis. Catalanisme i Municipalisme han anat serppre junts. Ara - aquest any - tomaran a avan<;ar plegats. 1 Formulem des del Saló de Oent una invitació cordial a tots per a aquest salt enda"Jant. i¡ N omés els puc dir que pe~sonalment es tic obert a profunditzar imtnediatatnen1 en les converses amb tots els grups per donar ¡ronna definitiva a les majories i minories d'aqliest Consistori. I que maldaré per garantir a les c~utadanes i ciutadans de Barcelona una governació efica<; entorn d'un progratna derivat de la voluntat expressada en les darreres eleccions munici~als, així cotn acords d'ample espectre per fixar les regles del joc polític en aquesta ciutat per al proper quart de segle. En el breu Plenari extraondinari que obrirem tot seguit donarem compte dels acords mínims que la 1 28 �Llei detnana i que l'experiepcia aconsella per tal de posar en marxa sense 1 demora l'anomenada "maquinaria municipal", així com per donar a l'oposició l'estatut que es mereix; a tota l'oposició, tal com vam fer l'any 1Q83 amb resultats molt encomiables. 1 A tots, regidores i regido~s, benvinguts al darrer mandat democratic del segle. Estic segur que honorarem les esperances de les ciutadanes i ciutadans que representem. 1 1 Som-hi. S'aixeca la sessió. 29 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4358 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde en el consell plenari de constitució del nou Consistori Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Gestió pública Competitivitat Acció política Model social Ajuntament de Barcelona Govern Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1255/19911009d_00457.pdf d1cd595cc32f8efae010b29a1968eae5 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la Història de Barcelona dirigida per Jaume Sobrequés (9 d'octubre de 1991) M'és molt difícil començar la meva intervenció en aquest acte sense recordar Maria Aurèlia Capmany. En primer lloc, per la seva participació, com a regidora de Publicacions, en la gestació d'aquest projecte d'Història de Barcelona, que avui és ja una realitat. I en segon lloc, i més important, perquè ella era un tros d'història viva de Barcelona. Maria Aurèlia va viure intensament la histi'òria recent d'aquesta v ciutat, els seus moments de derrota i els seus moments de glòria. En cap moment no es va limitar a ser-ne espectadora, sinó que des els diversos àmbits de la seva activitat, tan prolífica i tan vital, va contribuir a canviar-la, a fer-ne una ciutat millor, més democràtiça i més solidària. Maria Aurèlia era un personatge profundament arrelat a la ciutat i al pa ís, i per tant n'era �molt representativa. I sabia perfectament la importància que Barcelona havia tingut i té per a la història de Catalunya. Eri el primer de la sèrie de diàlegs a Barcelona, Maia Aurèlia em deia que "aquest país ha pogut resistir tots els fracassos, totes les seves morts i tots els seus renaixements successius, perquè Catalunya entera té vocació ciutadana". Crec que les seves paraules expliquen la importància d'una història de Barcelona com que avui presentem. Aquesta Història de Barcelona neix, i no pas per atzar, en un moment de renai gement, de rellançament de la ciutat. A Barcelona i a Catalunya, el conreu de la història ha anat directament lligat al renaixement intel-lectual i cultural del país. N'és una prova la primera gran història moderna de la ciutat, punt de partida de totes les que van seguir: em refereixo a las Memorias históricas d'Antoni de Capmany, publidades per la Junta de Comerç en un moment de clara revifalla econòmica i de recuperació d'un passat mldieval gloriós. No cal dir que els historiadors romàntics --Antoni i Pròsper de Bofarull, Aulèstia i Pijoan, Pi i Arimon, Sanpere i Miquel -- van contribuir a 2 �tot reividicant glorificar aquell passat, un esplendor que volien també per al seu present. Però el precedent més clar de l'obra que avui presentem el tenim en el volum dedicat a La ciutat de Barcelona de la monumental Geografia General de Catalunya de Carreras i CandL. El llibre, publicat el 1916, era molt més que up estudi geogràfic, i recollia molts elements de la història de ciutat. Això no ens ha d'estranyar si tenim en compte que Carreras i Candi havia fet publicar, des del seu càrrec de regidor de la Lliga a l'Ajuntament, importants documents de l'Arxiu Municipal: el Manual de novells ardits ó Dietari de l'antic consell barceloní i les Rúbriques de Bruniquer. La Ciutat de Barcelona de Carreras i Candi era, a més, un treball de síntesi que no es limitava a recollir allò que ja s'havia publicat, sinó que oferia els resultats d'una investigació de primera mà. Que és el mateix qu ha fet --en Jaume Sobrequés em corregirà si m'equivoco-- aquesta nova Història de Barcelona que t4ncarà i culminarà les Històries de Barcelona del segle XX. Pel camí, en el camí que \t'a 3 de Carreras Candi a �aquesta nova Història de Barcelona, no podem oblidar el nom il . lustre d'Agustí Duran i Sanpere, que no només ens va recuperar a través dels seus llibres una part important de la història de la ciutat, sinó que, des de l'Institut Municipal d'Història, des de la Casa de l'Ardiaca, va contribuir a salvar els testimonis arqueològics, artístics i documentals del nostre passat. Duran i Sanpere va ser al mateix temps un recopilador i un actor de la història de la ciutat, en uns moments particularment difícils de la seva existència. És clar que aquest compromís amb el seu temps i amb el seu país ha estat una característica dels nostres grans historiadors d'aquest segle, de Rovira i Virgili a Jaume Vicens i Vives, passant per Ferran Soldevila i Ramo d'Abadal. O, en un altre àmbit, per Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. Tampoc voldria oblidar el paper dels geògrafs en el a coneixement de la nostra re litat històrica. Pau Vila va publicar el 1974, amb Lluís Casassas, una visió excel-lent de Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps. I no oblidem que Pierre Vilar va arribar el 1929 a Barcelona com a geògraf, i que els seus primers treballs publicats en els anys �trenta fan referència al paper del port de Barcelona en l'economia catalana. Els historiadors de Barcelona tenen, doncs, una llarga i fructífera tradició de lligams amb la realitat concreta. No són historiadors tancats en la seva torre de vori, sinó ciutadans compromesos amb el seu present. La Història de Barcelona que avui presentem té aquest doble valor que he tractat de subratllar: significa en primer lloc una aportació inestimable de noves dades, de noves recerques i de noves aportacions a la història d'aquesta ciutat bimil-lenària. I en segon lloc reflecteix també un compromís, fet des de l'estimació però també des del sentit crític, cap al present i l'immediat futur de la ciutat. Només em queda manifestar el meu agraïment, com a Alcalde de la ciutat, a tots aquells que hi han col laborat, al seu director Jaume Sobrequés i a l'Enciclopèdia Catalana, que és juntament amb l'Area de Publicacions de l'Ajuntament la coeditora de l'obra. Moltes gràcies a tots. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4161 Title A name given to the resource Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la "Història de Barcelona" dirigida per J. Sobrequés Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Catalanisme Cultura Barcelona Territoris Model social Catalunya Sobrequés i Callicó, Jaume, 1943- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1243/19910421d_00440.pdf 335c76a46f69a60d065fa6cace42ce5c PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol DE REGIDORS D'ESPORTS EL ROL DELS AJUNTAMENTS PROMOCIÓ DE L'ESPORT JORNADA SOBRE EN LA D i a 12 d'abril L1o c : HOTEL RIVOLI RAMBLA ORDRE DE L'ACTE de la trobada 18,30.- Inici 19,30.- intervenció de l'Il.lm.Sr. Antoni Pérez, Alcalde d'Esplugues de Llobregat; President de la Comissió d'Esports de la F.M.C. qui fa balanç dels darrers 4 anys. Incorporació de l'Alcalde Barcelona a la Presidencia. intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. ,. ,. ,. ,, x .. „ ,. ,. �Ajuntament de Barcelona ACTE DE LA FEDERACIO CATALANA DE MUNICIPIS "Rol dels Ajuntaments en la Promoció de l'Esport" Barcelona. Hotel Rivoli. ‘A.-4..^^^ . Il} rr . , y¡ Zv1A- --' NOTES PER A L'ALCALDE El treball de la Comissió d'Esports de la FMC s'ha centrat en aquests darrers anys especialment en el seguiment del desenvolupament de la legislació esportiva. Concretament ha estat objecte de seguiment i negociació amb la Generalitat, entre altres qüestions, la reglamentacióde: -Consells Esportius Escolars -Jocs Escolars - Consell de l'Esport de Catalunya (en la que `'" Enric Truñó representa a l'Ajuntament de Barcelona) En aquests moments les prioritats d'actuació de la Comissió són el Reglament dels Consells Esportius i el programa Multimedia promogut per la Generalitat d'educació física a les escoles a través de mitjans audiovisuals. En relació a la conferència de l'Alcalde, s'apunten les següents idees: a) La Constitució/ re stableix en l'article 43.3 que els poders públics fgmentarari l'educació física i l'esport. b) La Ley(del Deporte, aprovada e1 15 de octubre de 1990, així com la Llei de l'Esport de Catalunya de 1988, desenvolupen aquest principi constitucional i estableixen que les administracions públiques estimularan la promoció de l'esport i de les assoiacions esportives. c) A banda d'aquests mandats legislatius, la promoció d'esport es un tema que encaixa amb la sensibilitat de l'AlcaldeAue us parla. Aquesta sensibilitat s'alimenta especialment-.en: -l'assistencia als Dimecres Olímpics, que permet palpar com en l'actual moment l'esport a 1 escola és una realitat emergent. -Il.lusió de la gent quan inagurem una instal.lació esportiva, que forma part del pla d'Instalflacions de la ciutat. La gent del barri es'fa seu desseguida el nou equipament. �Ajuntament de Barcelona -L'enfortiment del teixit social al voltant del nou associacionisme esportiu que generan les noves instal.lacions i l'augment en la pràctica esportiva. -Finalment els'Jocs Olímpics com a motor i fita, han permès que les diferents iniciatives sorgides ál voltant del projecte esportives s'hagin pogut assumir. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4149 Title A name given to the resource Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona a la Jornada de Regidors d'Esports sobre "El rol dels Ajuntaments en la promoció de l'esport" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Dimecres olímpics de PM. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Rivoli Rambla Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esports Congressos i conferències Municipis Jocs Olímpics Govern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1183/19890222d_00323.pdf 9b09d92750064102d0e310aae5bf7e60 PDF Text Text INTERVENCIO DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA, EN LA SESSIO PLENARIA DEL DIA 22/2/89 Molt Honorable Sr. President del Parlament. Per al.lusions. I lamentant haver-ho de fer, perquè a les 12 a l'Ajuntament de Barcelona m'esperava el Vice-Lehendakari d'Euskadi -avui present a Barcelona-. En tot cas em temia que succeís això que ha succeït. M'he quedat i vull contestar dient el següent: El senyor President de la Generalitat tindrà una resposta complida i complefta a les seves al.lusions d'avui amb una carta que jo li faré. No vull contribuir ni a agreujar é--debat que ja, • de per sí, ho és molt; ni a-agr-euja-r confusió -crec que ell ho ha vulgut- a la confusió Senyor President no defugi el debat; ha tingut una pel.lació molt digna, molt fonamentada, molt profunda del l'Oposició, vostè ja ha tractat de contestar, cadascú farà judici. No tracti d'eludir la qüestió i dur-la cap a terrenys. interCap de el seu altres L'Alcalde de Barcelona té motius més que sobrats -i ara aquí tampoc voldríem entrar en un concurs d'al.lusions- per sentir-se moltes vegades dolgut, com el President de la Generalitat, com molts dels membres de la classe política)f Wno per al.lusions, sinó per acusacions directes que es fan a la seva persona, a la seva família, als seus companys i no utilitza ell directament, personalment, el Ple de l'Ajuntament o un mitjà públic de l'Ajuntament de Barcelona per acusar aquells que l'acusen d'empastifar ni la seva persona, ni la seva família, ni el seu país. El senyor President tindrà resposta a les al.lusions que ha fet. L.es'2 tindrà en privat, llarga i extensa -vull dir-li que aquesta resposta estava preparada per ésser enviada i que pel consell d'un bon amic (ho és del President de la Generalitat i de mi mateix), no va ésser enviada, però ho serà immediatament-. Repeteixo, senyor President: no tracti -lamento que ho hagi tractat- d'adreçar el Debat cap a un terreny i cap a unes persones que no són les que l'havien de protagonitzar; el protagonista és vostè, es l'interpel.lat i el protagonista és el senyor Obiols, que és l'interpel.lant. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4089 Title A name given to the resource Intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Diputat al Parlament de Catalunya, en la sessió plenària del dia 22-02-89 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Govern Acció política Pujol, Jordi, 1930- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1320/19930417d_00548.pdf e0e63319f5aeef19bd7cccb7d1ac283e PDF Text Text "b_ FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA DOSSIER Municipal Intervenció de Pasqual Maragall a l'XI Assemblea General de la Federació de Municipis de Catalunya En el decurs de la darrera Assemblea de la FMC, celebrada a Sitges els dies 16 i 17 d'abril, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va fer una comunicació sobre la situació internacional del municipalisme. Pel seu interès i abast, publiquem íntegrament la transcripció d'aquella intervenció He tornat d'una sessió de la Unió Internacional de Ciutats, a la Haia, que em va impedir estar amb vosaltres ahir per dir-vos ara quin és l'esperit que allà s'hi respira i traslladar-vos el sentiment de totes les autoritats locals d'Europa i, en aquest cas, també totes les del món. Crec que aquesta XI Assemblea de la FMC implica una rutina positiva i una continuïtat i una tenacitat que finalment és la que ens ha de fer arribar als objectius que ens vam marcar al principi, ara fa una pila d'anys. Jo recordo que el paper inicial dels ajuntaments en la nova democràcia va ser el de crear les bases per a la pròpia confiança en el sistema democràtic. Recordeu que en aquells moments passàvem la fase anomenada del "desencís". Teníem democràcia, però la gent no se la creia, i no se la creia perquè no la tocava i no la tocava perquè no hi havia unes realitats que li permetessin dir que allò era millor que el que hi havia abans. En aquesta situació van venir els ajuntaments, que, recordem-ho, encara no tenien «duros», i van aconseguir, crec jo, que la gent tingués consciència de l'existència d'una cosa nova anomenada democràcia. Va ser aquella fase que jo diria d'intervenció modesta però propera als ciutadans. Es tractava de modificar les seves condicions de vida a petita escala: la petita plaça, el petit jardí, la pavimentació, l'ocupació comunitària, etc. Aquelles petites coses que van permetre a la gent tenir "pistes d'esperança", com dèiem aleshores, del que podia esdevenir una acció més gran, que efectivament després va venir. En aquesta línia, crec que fins i tot en ocasió del cop d'Estat fallit de 1981 va jugar un paper molt important la pluja continuada d'acció democràtica dels municipis sobre el terreny encara jove del nostre país. Si no hi hagués hagut l'acció dels ajuntaments democràtics des del 79 al 81, aquell febrer de l'any 81 hagués anat pitjor. N'estic absolutament convençut. Tan importants com els Pactes de la Moncloa van ser aquells altres pactes no escrits consistents en començar a actuar, perquè no van ser fruït de cap pacte, sinó de la nostra pròpia consciència i de l'obligació que els ciutadans havien posat damunt les nostres espatlles. També hi vam jugar un segon paper i aquest sí que és comú als municipis d'arreu d'Europa i del món: la lluita contra la crisi econòmica. Aquest va ser un paper crucial que, per mitjà de l'ocupació comunitària ( que després va desaparèixer) i de les iniciatives locals que van sorgir una mica per tot arreu, va permetre que un país que ja tenia en aquells moments una taxa NÚMERO 4 • 18 DE JUNY DE 1993 d'atur del 20 o del 30 per cent, comptant els joves, trobés la força per travessar aquell període tan llarg, aquell desert difícil, ara potser oblidat. Una crisi molt més llarga que la que tot just vam començar fa un any. La vam superar en bona mesura perquè una munió d'institucions petites que es diuen ajuntaments van ser a prop de la gent tirant endavant iniciatives que feien pensar en una sortida. Si mireu les estadístiques sobre activitat econòmica més importants que hi ha, les dels Estats Units, que es remunten a principis de segle, es veu com evoluciona la participació de la despesa pública local en el conjunt del sector públic en funció dels períodes de guerra o de crisi econòmica. S'observa clarament que és en aquests períodes quan la despesa pública local tendeix a baixar. M'atreveixo a dir que són unes dades extrapolables a la resta del món. Per què passa això? Doncs perquè és en els moments de crisi o de guerra quan es produeix un revifament del sentiment de necessitat nacional, de donar tots tot el poder a aquells que són a dalt de tot perquè puguin actuar amb les mans lliures i puguin afrontar una situació que posa en perill la supervivència del país. En canvi, quan la guerra no hi és o la crisi desparareix, hi ha un relaxament i la gent tendeix a mirar les coses de més a prop i a demanar que el poder més pròxim sigui el que tingui els recursos necessaris per canviar l'entorn. Doncs bé, com podria caracteritzar-se el moment actual a Europa? Hi juga un factor a favor i un altre en contra. Juga a favor el fet que no hi ha guerra i que se sap que no hi haurà una conflagració general, que no hi ha dos blocs que es puguin enfrontar militarment. Això ha desbloquejat la situació de tal manera que tothom se sent molt més capaç de demanar un canvi de les coses que té més a prop. Se sent amb més dret a demanar que els recursos públics es gastin més a prop i no en exèrcits o grans operacions de seguretat. Però també, d'altra banda, estem en crisi. És en funció de la recessió que sentim amb més força l'argument que l'Estat necessita molts més recursos per fer-li front. Hem de jugar intel.ligentment. Hem de respondre que la situació mundial permet que la despesa militar disminueixi. Que això possibilita una despesa urbana, social i local molt més important i que no hi ha tantes excuses perquè els estats continuïn reclamant per a ells tots aquests recursos que la humanitat ha acceptat que tinguessin per a la defensa nacional. Al mateix temps, hem de convèncer tothom que nosaltres som tan bons o millors que els altres nivells d'administració per lluitar contra PAGINA 1 �DOSSIER Municipal la crisi. Hem de fer veure que la concentració de recursos en l'Administració de l'Estat com a sistema més eficaç és una fal.làcia. Jo sempre cito aquell càlcul de l'ex-ministressa britànica de Treball, Shirley Williams, que deia que per cada lliura esterlina que un ajuntament gastava en ocupació, el govern n'havia de gastar 3 si volia obtenir els mateixos resultats. Això és lògic. L'Estat és més llunyà i no sap quin carrer convé pavimentar i quines són les bosses d'atur a les que convé adreçar-se per fer efectives les realitzacions previstes. Per tant, i molt clarament, hem de convèncer la nostra societat i la nostra opinió pública que en una fase de recessió és més important que mai que els ajuntaments tinguin uns recursos folgats i la tranquil.litat financera que permeti les inversions necessàries. Que torni aquella ocupació comunitària que ens van treure i ens donin les fórmules de finançament adients. La patronal diu que fan falta 30.000 empresaris per crear mig milió de nous llocs de treball, perquè sense més empreses no hi pot haver-hi més feina. En certa mesura tenen raó. Però, en canvi, no la tenen quan es neguen a escoltar el que ara us diré. D'aquests 30.000 empresaris, nou mil ja els tenim. Són els nou mil ajuntaments d'Espanya, als quals si se'ls dóna joc poden mobilitzar amb eficàcia forces i recursos que permetin un clima econòmic i social més positiu. En definitiva, com deia ahir Jordi Serra, els ajuntaments són com uns empresaris -potser sí com uns empresaris en crisi- però han demostrat que són alguna cosa més. Estem en crisi perquè no se'ns està pagant el servei que fem al preu que mereixem. Hem de demostrar que el nostre producte no és car i és efectiu. La nostra junta d'accionistes és la ciutadania i hauríem d'apel.lar més sovint a la sobirania popular per dir allò que en el fons hom pensa: que els ajuntaments són capaços de bellugar millor els recursos. Quin és el clima a Europa, Espanya i Catalunya? El d'una crisi total de confiança en els governs. No només, sinó fins i tot (cosa nova i greu), en els Parlaments. N'hi ha hagut d'anteriors, però aquesta és la més important de totes. Mai s'havien donat uns percentatges tan baixos de popularitat dels polítics. Mireu què està passant a Anglaterra, on de cada 6 anglesos, 5 estan contra John Major. El que ha passat a França no cal que us ho expliqui perquè ja ho heu vist. A Itàlia, tot un sistema polític posat en crisi per la població. El govern espanyol tampoc està passant un moment tranquil, que diguem... I és en aquest moment quan nosaltres podem aixecar la nostra veu. L'hem d'aixecar als parlaments català i espanyol, on ho hem fet molt poc. La gent vol sentir coses més properes, més al seu abast, als seus problemes de cada dia. És per això que el regionalisme europeu, o el petit nacionalisme, entre els quals hi ha el nacionalisme català, el nostre, estan en moments d'alça. Ho estan perquè la gent veu més possibilitats de tenir estats més propers que no pas aquells que s'estan justificant per raons d'Estat amb majúscules en una situació mundial molt diferent, que ja he comentat abans. La situació mundial i europea no és tan crítica com perquè els Estats necessitin tant. Tampoc cal que ens enganyem sobre això. Són els es- PAGINA 2 FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA tats els que construeixen Europa i ho continuaran fent més durant molt de temps. Però és evident que el regionalisme europeu pujarà perquè la gent veu la possibilitat de tenir un Estat més a prop de casa. I aquí ve la nostra. Poden succeir dues coses: que les regions d'Europa pugin, i darrera d'elles les ciutats -és a dir, que el moviment cap a l'autogovern de la ciutadania pugi tot plegat-, o bé que les regions s'equivoquin de camí i prenguin embranzida agafant poder de dalt, que és el que la gent espera, però també de l'administració local, que no és el que la gent vol. Estic segur que estem en un moment històric. El moment de l'alça del nacionalisme petit perquè els estats no donen el que la gent espera. Però no hi ha dubte que darrera d'això ha de venir la segona fase de l'autogovern i que nosalNo hem tres hem de seguir les passes del regionad'acceptar lisme. Un municipalisme que no perdi de una fase vista l'avenç de les regions i que recordi d'expansió constantment que els poders locals són la del fet forma més legítima i més directa d'autogonacional en vern dels ciutadans. perjudici de Hem d'anar cap a una situació en la les ciutats i qual Europa existeixi, els estats perdin pes pobles. i les regions i municipis en guanyin. No hem d'acceptar una fase d'expansió del fet regional en perjudici de les ciutats i pobles. Aquest és el missatge d'avui. Hem de prendre la drecera i anar directament al punt d'arribada. Quin és el final? És una altra situació on, com és ben evident, el poder local va aparellat a un increment del poder regional. Estem discutint ara la composició del Comitè de Regions de la CE. Ja sabem que està format per regions i ciutats. Hi ha extremistes del moviment regionalista que diuen, o deien, perquè cada vegada n'hi ha menys, que com que el comitè és diu de Regions, doncs que només el formin regions i que les ciutats no hi siguin. S'ha de dir que això prové d'un error gramatical, perquè l'article 198.a del Tractat de Maastritch diu que el Comitè de Regions està format per regions i poders locals. En aquest punt no podem cedir des d'una actitud favorable tant al regionalisme europeu com al poder dels municipis. En aquests moments, estic treballant per donar un pas més: que a nivell mundial hi hagi una sola organització per parlar davant les Nacions Unides en nom de les ciutats. Vosaltres sabeu que hi ha dues organitzacions perquè molts municipis pertanyen a una o a l'altra. Hi ha la IULA (Unió Internacional de Poders Locals) de la que forma part com a secció europea, el Consell de Municipis i Regions d'Europa, que presideixo, però hi ha també la Federació de Ciutats Unides del Món, antiga Federació de Ciutats Agermanades, de base francòfona, que continua existint i que té una presència important a l'Àfrica i a d'altres països d'influència francesa. El que ahir estàvem fent a La Haia era posar les bases perquè al Congrés de Toronto de la IULA, del proper mes de juny, es pugui fer un pas endavant cap a la unitat de les dues organitzacions. D'aquí a un parell d'anys, �18 DE JUNY DE 1993 podríem veure com al costat de Nacions Unides hi ha Ciutats Unides. Aquest és el camí que el món emprèn. Vosaltres em direu: «aquest camí queda molt lluny de la nostra realitat, queda molt lluny en el temps». Jo us dic que no. La proximitat del poder s'ha de guanyar des d'avui, que la tenacitat d'aquesta FMC que ja ha fet onze assemblees i ha anat repetint els seus missatges, sigui la base que ens permeti algun dia arribar a fites que avui encara ens poden semblar molt llunyanes i que, de veritat, no ho són. És absolutament fonamental que comencem a introduir la dimensió europea en les nostres activitats. Algunes de les expressions que veig aquí i alguns dels comentaris que sento aquests dies són d'una certa habituació a una rutina municipal que sempre va fent la mateixa queixa. Crec que hem de renovar una mica el nostre esperit, essent capaços d'estar a aquells escenaris pels quals la gent realment s'interessa. La gent s'interessa per dos tipus d'escenaris. En l'edifici de l'administració pública, l'escenari del terrat i el de la planta baixa. El terrat és Europa, al primer pis hi ha l'Estat, a l'entresol les autonomies i la planta baixa som nosaltres. La gent, avui, en aquesta dècada, encara que haguem perdut tres anys de la mateixa, demanarà més poder per al terrat -més Europa en el sentit de més llibertat, més possibilitats, més competència, més cultura i més serveis- i també uns municipis més forts. És a dir, més possibilitats de controlar el nostre entorn: els accidents, els sorolls, la neteja o la seguretat excessiva que de vegades tenim. Ho repeteixo. Hem de ficar aquesta dimensió i no només des del punt de vista econòmic. Podem arribar al que fa un parell d'anys no semblava possible, el 50-25-25, mantenint les autonomies allà on són i baixant l'Estat fins al 50 per cent. L'Estat ens diu «no podem donar més» i s'entén. Podem No dic que es justifiqui, però s'entén. l'Estat era el 85 quan nosaltres erem el 15 i la arribar al Generalitat i les autonomies el O per cent. que fa un parell d'anys D'això fa 12 anys només. En 12 anys, aquest país ha fet possible que una quarta no semblava part del poder de l'Estat baixés cap al mig. possible, el Això ho han fet altres països, com Alema50-25-25. nya, però abans va haver de perdre una guerra i li van imposar. La psicologia d'aquest procés fa que l'Estat se senti ja molt donant, que les autonomies pensin que això ha de continuar i que els ajuntaments pensem que tot s'ha fet en perjudici nostre. Evidentment que ens podem dir «en perjudici de vostès res perquè tenien el 15 per cent i el continuen mantenint». Però, en tot cas, hem de deixar una cosa ben clara. Cada pesseta que surt de l'Estat per anar a les autonomies, surt de la base del denominador a partir del qual l'Estat calcula després les pessetes que li pertoquen als ajuntaments. Per tant, quan la ponència de Manuel Mas demana 1'1,25 per cent del pressupost de la Generalitat per arribar a un 2 per cent més endavant o quan es parla d'IRPF sense posar percentatges, perquè som cautelosos i no DOSSIER Municipal volem posar problemes a altres processos que ens beneficien com a catalans de cessió del 15 per cent a la Generalitat, no hem de perdre una cosa de vista. El fons de cooperació que hagi de fer la nostra autonomia ha de ser tan important i ha de tenir un percentatge sobre el pressupost total com el Fons de Cooperació Municipal sobre els ingressos de l'Estat. Si no, estaríem perdent diners cada vegada que l'Estat fa transferències a les autonomies. L'Estat ho justifica així: «només mantenint el que us enviem, ja estem augmentant respecte del que ens queda lliure després d'haver incrementat les tranferències autonòmiques, que són creixents». Jo penso que cada pesseta que l'Estat va enviar a les autonomies, hauria d'haver estat marcada a la cantonada amb un senyal per ser destinat finalment als ajuntaments. Això ens hagués permès dir que el procés de creixement de les autonomies, des del O al 25, s'havia fet comptant amb els ajuntaments i no al contrari. Ha arribat la nostra hora en aquest sentit i jo sóc més optimista que fa dos anys. Veig que les coses, encara que lentament, van madurant. Les idees van prenent potència, van arrelant i tinc la impressió que ja no hi ha barreres polítiques que ens separin uns i altres com a alcaldes i ajuntaments en aquesta matèria. Jo em sento enormement encoratjat per la reunió que vam tenir amb el nostre president, Joaquim Nadal, i el president de I'ACM, Juli Sanclimens, perquè l'esperit que s'hi va respirar era exactament el mateix per a tothom. Quan una reivindicació traspassa les fronteres de les famílies polítiques es converteix en invencible. Hi ha un clima, però, que no ens agrada. A Catalunya, on el catalanisme i el municipalisme mai no s'ha separat, ni amb Macià, ni amb Companys, ni amb Tarradellas, no van de la mà en aquest moment. Es presenten de vegades com si fossin contradictoris. Cada vegada que aixequem el dit se'ns diu «ull, que poseu en perill el catalanisme». S'ha de dir que el catalanisme és municipalista o no és res. Posem per exemple Salt, l'esperit de Salt. Què va fer Salt? Salt, d'acord amb Girona, es va separar al principi de la democràcia. Però no ho va fer per lluitar-hi en contra, sinó per col.laborar, per tenir més identitat però mantenint els lligams i una col.laboració de futur, que ara veurem com pot anar amb aquestes àrees bàsiques territorials. Catalunya està dividida en municipis i això no vol dir que Catalunya estigui dividida. Té mil poders per fer de Catalunya un país més gran i més ric i no mil enemics. Aquest esperit es reflecteix molt bé amb això que us llegiré; les paraules del president Macià a l'assemblea d'alcaldes del 29 d'octubre de 1931, que es va reunir, precisament, al Palau de la Generalitat. Diu el text: «Al final d'aquella assemblea, el president, amb el bon desig de posar-se en contacte amb el poble de Catalunya, va voler saludar els assembleistes. La seva presència a la sala fou acollida amb una calorosa ovació a peu dret. El president de l'assemblea, l'alcalde de Malgrat, el senyor Arnau i Cortina, va posar de manifest les aspiracions dels reunits: la defensa de la digni- PAGINA 3 �Municipal tat i de les hisendes dels municipis. El president de Catalunya, amb veu vibrant d'amor i sinceritat, va recollir l'esperit de les paraules del batlle de Malgrat i va remarcar que el desig de la Generalitat era poder conviure en perfecta harmonia amb els municipis i va prometre que, en anar-se a articular les noves lleis municipals de Catalunya, seria demanada la col.laboració dels representants de la Federació per poder exposar, al si de la comissió, les seves aspiracions i poder influir en el sentit que la voluntat de les corporacions municipals El clima que quedi impressa en l'articulat de les noves ha de tenir lleis. Una ovació sorollosa acollí les daaquest país és rreres paraules i el president de l'assemel de l'any 31, blea donà per dos l'acte». que cap Amics meus, això aquí no passa. Ja ho representant deia en Joaquim ahir. Això és el que no del catalanisme està passant i no pot ser que no passi. I no va trair. ho dic sabent que després d'aquella assemblea de l'any 31, va venir el congrés de municipis del 33 -que ara hauríem de repetir i ho podem fer, que va donar lloc a les lleis municipals del 34, que eren ben altres de les nostres d'ara perquè van ser fetes d'acord entre la Generalitat i els ajuntaments. Amb el que avui diu l'Estatut d'Autonomia, la Generalitat s'articula en municipis i comarques (i províncies) i, per tant, s'ha de veure formada ella mateixa per aquests elements. El clima que ha de tenir aquest país és aquell, que cap representant del catalanisme no va trair. Jo diria que bona part del PAGINA 4 nacionalisme conservador n'és favorable perquè els números canten i les veritats són irrebatibles. Ens hem de sentir esperonats i no pensar que cada vegada que diem el mateix no serveix per a res. La veritat que tenim i que sempre hem tingut està madurant, tant en planejament territorial com en economia. Ara acabo. Llegiu la Carta Europea de l'Autonomia Local. És una obligació de qualsevol alcalde. Crec que s'hauria de repartir a la sortida d'aquesta assemblea o fer-la arribar properament. La Carta és dret positiu. Ja no són històries, ni filosofies ni esperances. És una llei que els jutges poden utilitzar i utilitzen. Ho han fet més d'un cop. Aquesta llei té caràcter de tractat i val més que qualsevol altra llei. Us ho recordo en el moment que comença la discussió del Pla Territorial. Llegiu-la abans de fer les vostres al.legacions, requeriments o accions jurídiques si algun dia convenen. És una llei positiva que diu que no es pot ordenar el territori sense que els ajuntaments hagin dit la seva, que no es poden fer modificacions de límits sense que els poders locals afectats hi estiguin d'acord. Per tant, penseu que Europa us protegeix, no només idealment, sinó amb una legislació que ja existeix. A Europa, fer el pont als ajuntaments (el by pass) ja no és acceptat ni acceptable des del punt de vista de les lleis europees. Europa és un sistema de ciutats i de pobles. En definitiva, un sistema de ciutadans. Tots els "ismes" són respectats excepte aquells que no respecten els altres i l'isme que els respecta tots té un nom: el civisme. Vosaltres representeu el civisme a Catalunya. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4226 Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall a l'XI Assemblea General de la Federació de Municipis de Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Relacions Internacionals Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2778/20000527_ConvencioCpC_PM.pdf 79e861565d6cd2455069cb7054d1c4ac PDF Text Text CIUTADANS PEL CANVI CONVENCIÓ 2000 INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL (Palau Sant Jordi, Barcelona, 27 de maig 2000) Amics i amigues, ciutadans i ciutadanes! I . [Som fruit d'una onada d'entusiasme] Hem arribat fins aquí portats per una gran onada d'entusiasme. L'entusiasme dels qui no es resignen. L'entusiasme dels qui creuen que a Catalunya cal, ben cert, un canvi en la forma de governar, però sobretot un canvi en les formes de fer política. L'hem vist créixer plegats aquesta onada. L'hem vist créixer des de molt mesos abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. En recordo bé els primers �moments: quan un centenar de pirinencs -de la Seu, de Pobla, de Tremp, de l'Aran,...- varen impulsar un primer "manifest pel canvi", ara fa prop de dos anys. I des de llavors, el ferment s'anà estenent per tot Catalunya. Dotzenes de manifestos, de plataformes: d'ensenyants, de sanitaris, d'arquitectes, de funcionaris, de dones, ... des de Vic a l'Hospitalet, de Girona fins a Miravet. Centenars, milers de persones, treballant amb una il·lusió, una empenta, una ingenuïtat com feia temps que no veien. Ciutadans pel Canvi és fruit d'aquesta onada d'entusiasme. I es fruit també de la trobada de dues generositats. En primer lloc, la generositat d'un partit, el PSC, que conscient de la necessitat d'obrir-se a la societat, conflueix amb un moviment integrat molt majoritàriament per persones independents (procedents d'organitzacions no governamentals, de les empreses, de la universitat,...) per tal d'impulsar un projecte comú. I, en un gest sense precedents, comparteix les llistes electorals un nombre �elevadíssim de candidats procedents d'aquest moviment. I, en segon lloc, la generositat de centenars i milers de ciutadans que, al costat de la vida professional i familiar, creuen necessari impulsar un projecte col·lectiu, democràtic, engrescador. I s'hi comprometen. I I . [Volem ser llevat de canvi] Per això podem afirmar amb rotunditat que Ciutadans pel Canvi no vol ser ni una alternativa ni un apèndix. Ni vol ser una alternativa als partits, ni vol ser un simple apèndix del PSC o de qualsevol altre partit. No s'ha de diluir, ni ha de configurar-se com un nou partit. Ciutadans pel Canvi vol ser, i és, complement. Vol ser, i és, llevat. �No resta res a ningú, ni pren res a ningú. ¿Suma, doncs?. No: multiplica. Multiplica l'energia del projecte comú d'alternativa, de transformació del país en la direcció de progrés i innovació que la majoria social necessita i desitja. I ho fa en un espai cívic i polític en el que cada vegada més ciutadans i ciutadanes volen participar. I I I . [Junts hem fet j a molt de camí] Plegats hem fet ja molt de camí. Hem guanyat les eleccions al Parlament de Catalunya, que no és poca cosa. I malgrat que, per raons prou conegudes, no hem pogut formar govern, hem començat a influir de manera decisiva en la marxa de les coses. Hem començat a canviar les dinàmiques polítiques: a)Hem aconseguit, en primer lloc, revitalitzar el Parlament. I així, després de tants anys de �menysteniment i ensopiment, el Parlament torna a ser avui el centre de la vida política catalana. b)Hem posat sobre la taula la necessitat que els mitjans de comunicació públics siguin veritablement independents. Que trenquin la dependència escandalosa que els vincula al govern i als partits que li donen suport. I hem aconseguit fer avançar les coses en la bona direcció. Tenim ara millors garanties de control, tot i que els esdeveniments d'aquests darrers dies ens mostren que la batalla serà llarga i caldrà encara estar molt vigilants per tal d'evitar qualsevol involució. c) Hem retornat al centre del debat polític la qüestió de l'educació: la necessitat que l'educació sigui tractada com el principal factor de desenvolupament econòmic i de progrés social. I aconseguirem que se celebri enguany una Conferència General d'Educació que posi les bases de futur en aquest camp. �d) Hem vist com els territoris retrobaven la seva veu. Com el Pirineu i l'Ebre es desvetllaven. Com el Govern, arraconat pel seu clam i el nostre impuls, no ha tingut més remei que engegar un procés que culminarà amb la descentralització de la Generalitat, la regionalització de Catalunya i la devolució de poders als municipis. Municipis que prenen també cada vegada més empenta, que celebraran enguany el I I Congrés de Municipis de Catalunya (el primer es va fer el 1933!) i que en molts casos són, ja des d'ara, dia a dia, les principals palanques de millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. Tots aquests són temes fonamentals del nostre programa del canvi. I ja hem començat a aplicarlos. IV. [Junts n'hem de fer molt, encara] Ara bé, per aconseguir el canvi que volem, el canvi que, recordem-ho encara, no és un simple relleu en �el govern, sino en la política i les coses de cada dia, cal que anem molt més enllà. Per aconseguir el canvi que desitgem hem de ser la primera força política de Catalunya. Hem de ser els primers en tot. I encara no ho som. Vam ser els més votats però encara no arribem a tot arreu. Encara no arribem prou als pobles petits, a la pagesia, a la joventut, als estudiants, als empresaris, als treballadors autònoms. Ciutadans pel Canvi ha de ser la punta de llança per a la incorporació d'aquests nous sectors. I ja ho està sent. Ja s'estan fent moltes coses: tenim plataformes com la de l'Hospitalet (on, durant la campanya, vàrem arribar a ser 800!), les de Reus, Sant Cugat, Mollet, Terrassa, Tarragona, Cambrils, Girona, l'Empordà, ... Tenim presència a les Garrigues, al Baix Llobregat, a la Segarra, al Maresme, a l'Anoia,... Hem contribuït decisivament al desvetllament de l'Ebre i del Pirineu i hauríem de fer el mateix a la Catalunya Central. Comptem amb �pagesos, amb mestres, amb regidors, amb joves,...Tenim les millors relacions amb entitats com Fem Via o Catalunya Progrés. Som, fins i tot, referència en d'altres llocs d'Espanya i encara més enllà, des d'on no deixen d'arribar demandes i interès per a la nostra experiència. , ' . El que ara cal, doncs, és aplegar esforços i seguir : /. • ' • ' ' i ' / I -, ( avançant en tots els territoris, en tots els sectors. I ' ' ! i { [ • I «; V \ \.. \ •!. > •', ' i i V. [El Congrés del PSC és una oportunitat de ' (.is\>i i • . primer ordre: aprofitem-la!] A'Í En aquest context, el Congrés del PSC és una ! oportunitat de primer ordre. És un aconteixement essencial per a l'evolució política dels propers tres anys. I ho és no només per als afiliats al PSC, sino •I . també per tots nosaltres i per tot Catalunya. *r*v<Ciutadans pel Canvi l'ha de seguir doncs ben de prop. Jo us crido a fer-hi sentir la vostra veu. El reglament del congrés ho permet i d'altres forces i V �moviments ho faran. He vist ja la dels Victors, la de Catalunya Segle XXI (que és excel·lent) i moltes d'altres. Us asseguro que la de Ciutadans pel Canvi serà rebuda amb la màxima expectació i interès. Ens hem embarcat plegats en un projecte comú. I plegats, dialogant els uns amb els altres, hem de trobar les vies per fer-lo avançar V I . [Tenim la il·lusió, la capacitat i l'empenta: endavant!] Amics i amigues: som l'expressió d'una voluntat d'innovació i de solidaritat, som el llevat del canvi, plegats hem fet ja molt de camí, plegats n'hem de fer molt més encara. l ~\^' ! J i^-'ú:.^- ._U\^. : L L - ' (l.("'. / Í '""^ ;V 't'cift.'.,' ^ ••'•"'•'--'; Ciutadans pel Canvi ha de créixer, s'hà d'enfortir. Li: 4 ; ' Ha d'esdevenir un instrument essencial per atreure r? , ¿] ciutadans i ciutadanes cap el compromís col·lectiu, ( J per retornar el prestigi a la política, per guanyar el ; govern, per transformar Catalunya. P ¡ - �Se ns ha girat molt feina. Però tenim la il·lusió, la capacitat i l'empenta per fer-la. Endavant! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció 2000 de Ciutadans pel Canvi Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-05-27 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciutadans pel Canvi Congressos i conferències Acció política Description An account of the resource 10 p. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2792/19880305_ConvencioMajoriaSocial_PM.pdf 227f4df0d70909f5b116c1d9a91f852a PDF Text Text PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES I. Un moment decisiu en el procés d'afirmació nacional de Catalunya. Durant deu anys, entre 1977 i 1987, els catalans hem viscut el període més llarg d'autonomia política de la nostra història contemporània.El poble de Catalunya ha recuperat les institucions d'autogoven i, malgrat les dificultats, incomprensions i insuficiències que com a poble hem hagut de vèncer, el marc ofert per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia ha permès que el país tirés endavant. A diferència d'altres moments de la nostra història nacional, avui aquest procés sembla assentar-se en un marc democràtic irreversible, caracteritzat per la voluntat de tots de viure en pau i llibertat i d'assolir progresivament uns nivells més alts d'autogovern i de prosperitat. En aquesta etapa de la història recent de Catalunya, l'esquerra i els sectors més progressistes de la societat catalana han tingut un paper cabdal. Aquestes forces foren decisives en la resistència al franquisme durant els anys més negres de la dictadura i ho foren també en la transició democràtica. Van saber interpretar millor que ningú les aspiracions nacional del poble de Catalunya, les van saber traduir en iniciatives polítiques concretes i van ser destacadament presents en els moments decisius de la formulació de l'alternativa democràtica a Espanya. Avui, al cap de deu anys, perquè els intents de tergiversació histórica no acabin emmascarant la realitat, cal afirmar clarament que el camí fet només ha estat possible perquè a les primeres eleccions, el juny de 1977, les esquerres van ser majoritàries. Aquella majoria nacional de progrés féu possible el ràpid procés de restabliment de la Generalitat i el retorn del President exiliat, Josep Tarradellas. En una transcisió complexa i a voltes confusa, aquells esdeveniments catalans constituiren el fet més nítid de trencament democràtic: entroncaven la nova democràcia amb la que havia caigut sota el franquisme, reivindicaven amb honor la nostra pròpia �historia nacional i mostraven nítidament no tan sols la nostra voluntat de ser, sinó també la nostra voluntat i capacitat d'avançar en el camí de l'autogovern democràtic, de la creixença nacional i del progrés. Durant la dècada 1977-1987 hem assistit a profundes transformacions en la configuració del sistema de forces polítiques de Catalunya. El mapa polític de la dreta s'ha recompost i la representació dels sectors socials més conservadors de la societat catalana -que el 1977 era exercida en primer lloc per la UCD- és avui pràcticament monopolitzada per la coalició de Concergència Democràtica i Unió Democràtica. També el bloc de les forces d'esquerra ha estat sotmès a intensos processos de canvi. L'espai comunista, que durant la dictadura va desplegar una tasca essencial per als interessos nacional de Catalunya i que en els primers anys de la transcisió es va constituir en la segona força política de Catalunya després del socialisme, ha viscut una profunda crisi. El nacionalisme radical, no ha aconseguit mai de superar el caràcter de força minoritaria i no ha pogut connectar realment amb els amplis sectors d'esquerra i catalanistes que havien protagonitzat la transició. L'espai socialista s'ha consolidat com a punt de referència fonamental de l'esquerra, i gradualment s'hi han anat aglutinant els sectors progressistes més nombrosos de la societat catalana. Però també aquest espai ha hagut de passar un procés complex i difícil. El Partit dels Socialistes és el resultat del procés d'unitat or- gànica probablement més complicat i arriscat viscut per cap força política durant la transició. I aquest procés s'ha saldat positivament. És hora de reconèixer la importància innegable d'aquest fet, gràcies al qual els sectors populars i progressistes han donat la seva representació política a unes forces de signe catalanista, les temptacions "lerrouxistes" no han trobat un espai on prosperar i el procés de recuperació de l'autonomia política s'ha pogut establir i fonamentar sobre una voluntat d'integració de la societat catalana. Però els costos d'aquesta unitat també han estet considerables. La veu del socialisme català ha estat sovint condicionada per la seva �vinculació societat amb el catalana socialisme han trobat esperaven de l'esquerra n'hi ha espanyol. a faltar Sectors importants la posició majoritària per denunciar hagut, d'una política poc respectuosa de de fermesa la que els errors, quan amb l'autonomia de Catalunya per part del govern central. Les conseqüències d'aquests canvis són evidents. El nacionalisme conservador ha assumit la representació política del catalanisme de molts sectors de la població que no comparteixen pròpiament el seu projecte nacional ni la seva ideologia. El projecte nacional de les forces d'esquerres superat per s'ha vist l'enfrontament difuminat i, políticament, entre el nacionalisme ha estat conservador i el centralisme; aquest ha estat el signe dels darrers anys a la vida política de Catalunya. Aquest enfrontament és frustador i desgastador, perquè serveix per reforçar políticament i electoralment l'espai de la dreta conservadora, pero no permet obtenir resultats apreciables en l'aprofundiment de l'autogovern. Convergència -que va aprofitar amb èxit les contradiccions i limitacions de les esquerres catalanes- ha assolit una posició fortament predominant i s'ha instal·lat amb una desimboltura abusiva a la Generalitat, mentre que ha anat decantant-se ostensiblement cap a la dreta. En part, pel seu propi impuls i pels seus propis interessos -sovint no gaire coincidents amb els de la seva base electoral- i en part per unes circumstancies que l'han anada involucrant cada vegada més íntimament amb les percepcions i els interessos de ladreta espanyola, i d'una dreta espanyolista a Catalunya, que en el passat havia donat proves permanents de col.laboracionisme amb qualsevol aventura anticatalana i antidemocràtica quan això semblava afavorir els seus interessos. L'expansió d'una mena de neonacionalisme instrumental de la dreta, que s'aprofita a fons de l'altual estat de coses, és un dels trets més inquietants d'aquesta evolució. Avui la vida política de Catalunya apareix marcada per un fet: la recuperació de l'autogovern és un èxit que correspon al conjunt de la societat catalana i a la totalitat der les seves formacions polítiques; però els rendiments polítics d'aquesta recuperació no seran òp- �tims mentre apareguin monopolitzats per un projecte polític de signe conservador. Per això, el moment és decisiu. Es donen les condicions necessàries perquè de nou un projecte nacional impulsat pels sectors més progressistes de la societat catalana pugui permetre, com ara fa deu anys, de fer un salt qualitatiu endevant. En el terreny econòmic, el país pot fer un gran pas endavant en la mesura que se sàpiga aprofitar una conjuntura especialment favorable, a condició que l'obra de govern resolgui satisfactòriament alguns reptes fonamentals en els terrenys de les infrastructures, de l'ensenyament universitari, del desenvolupament tècnic i de la formació professional i tecnològica. En el camp de la cultura, les energies estan a punt per avançar significativament, sempre que el preces de catalanització no sigui segrestat o minimitzat per unes opcions reaccionàries i sempre també que la creació no sigui pel dirigisme i el d'ensenyament, l'atenció preferent a Universitat, a la formació professional i tècnica i a la millora clientélisme. pedagògica En sota paralitzada matèria unes guies o de entrebancada renovació i rigor ja no la depnèn fonamentalment dels condicionaments pressupostaris o de competències, sinó de factors polítics de decisió, entusiasme i participació. En el terreny social, l'autogovern, més que predicar la compassió, ha de prendre consciència que té la possibilitat real de fer una política de redistribució social i d'equilibri territorial capaç d'evitar una escissió comunitària com les que avui viuen les societats regides per governs neoconservadors (dualisme social que a casa nostra prendria un caràcter de més específica gravetat en la mesura que s'hi imbricarien factors culturals i lingüístics.) En conjunt, tot sembla a punt per a una nova situació. Es donen les circunstancies necessàries perquè pugui reeixir una gran iniciativa nacional de signe progressista. Però la situació en què estem és una cruïlla. També s'hi poden interposar factors de signe negatiu. La con- �1 f tinuïtat de l'actual projecte conservador corre el risc de mantenir la seva lògica estèril i frustradora. I, cosa que encara seria més greu, corre el risc de mantenir els sectors populars i progressistes de la societat catalana al marge del procés de consolidació de l'autogovern; aquest fet fóra de conseqüències imprevisibles sobre les formes de representació política que aquests sectors poden acabar adoptant i, per tant, sobre la configuració del sistema de forces polítiques a Catalunya . Estem doncs, en un moment especialment decisiu. Un procés fràgil, reeixit a base de difícils equilibris, que tant es pot consolidar i aprofundir com començar-se a esquerdar. Naturalment, la direcció que seguirà el curs de la vida política de Catalunya depèn de la voluntat de les forces polítiques, de l'encert que puguin tenir a formular els seus projectes i a corregir i modular les seves propostes. Però també depèn, fonamentalment, de la capacitat de mobilització i d'incidència dels sectors més actius i progressistes de la societat catalana per particpar en aquest procés i condicionar-lo. Es per aquests motius que els sotasignats creiem necessari de platejar a la consideració pública unes propostes que ajudin a desbloquejar l'actual situació política catalana. II. Unes propostes per a una nova majoria nacional de progrés. Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majoria nacional i de progrés, en el Parlament i en el Govern de Catalunya, és avui a la vegada convenient i possible. És un objectiu convenient per a Catalunya perquè és la fórmula capaç de permetre unes noves cotes de competencies i un nivell més ample i potent d'autogovern polític, no pas en el simple terreny de l'enfrontament retòric, sinó de la negociació concreta. Aquests darrers anys hem fet la prova que una tàctica orientada al conflicte formal no reporta resultats pràctics perceptibles. Les relacions entre el Govern de Catalunya i el Govern de l'Estat han d'estar presidides per la �lògica dels interessos, moltes vegades contraposats, i no per la lògica de l'emotivitat. En aquest sentit, una nova majoria progressista de govern, bastida al voltant de les opcions majoritàries de l'esquerra i amb els més amplis suports parlamentaris, és avui la solució més idònia. Un govern nacional de progrés també és convenient en una conjuntura de rellançament econòmic, per donar a l'obra de govern una perpectiva reformadora favorable als sectors populars de la societat catalana i per tornar a la Generalitat una coloració més oberta i plural, que permeti aglutinar esforços més amples i potents i, en conseqüència, una ambició i un dinamisme de més volada. Avui aquesta nova majoria de progés és possible. El temps pitjor de 1'ofensiva conservadora que s'ha produit a Catalunya i a tot Europa ja ha passat. Les crisis, grans i petites, dels diversos sectors de l'esquerra han estat superades. La coalició Iniciativa per Catalunya ha emprès un procés de recuperació. Esquerra Republicana s'ha alliberat de la presència minoritària i coactiva en el govern de Convergència i dels nuclis que, des de dins mateix del partit, preconitzaven l'entesa subordinada amb la dreta. Els socialistes catalans apareixen units i amb testimonia el un marge ressò de maniobra de la seva cada vegada proposta més ample, com federalista. El ho debat d'orientació política al Parlament (octubre 1987) ha posat de manifest un sensible acostament de les perspectives i els projectes immediats d'aquestes forces polítiques. Però la possobilitat -que afirmem ben real- d'un canvi de la correlació política no depèn únicament -ni tan sols, potser, fonamentalmentd'una recuperació d'aquestes forces polítiques i d'un acostament entre elles. Depèn substancialment deia capacitat de reacció i mobilització general dels sectors de progrés de la societat catalana, que avui, n'estem persuadits, són majoria en el nostre país. Es a aquesta majoria social, activa i dinamitzadora deia societat civil, des de les classes treballadores fins als sectors empresarials més dinàmics, a qui avui correspon, des del seu pluralisme, la �possibilitat de decidir. Homes i dones que volen participar en la definició del nostre futur col·lectiu: obrers, professionals i tècnics, joves, pagesos, empresaris de mentalitat oberta i moral de treball, gent de la cultura i les arts... Tots ells tenen avui la capacitat de deicidr si volen que la situació continuï com ara o si volen un canvi de panorama i l'obertura d'unes noves perspectives. El nostre missatge a aquesta majoria és ún missatge concret. Avui convé una nova majoria política a Catalunya: una majoria nacional i de progrés. Per fer-la possible en les eleccions de 1988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueisin dinamitzar al voltant del possible; que es produeixi seu projecte el màxim suport electoral un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions a fi de constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debet nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realizar la nova majoria. Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per aglutinar forces i que ajudi a conformar aquesta nova majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa guanyar aquests objetius. - i - i a treballar amb nosaltres per �"GRANS EIXOS D'ACTUACIÓ DEL NOU GOVERN" "PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRÉS" • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 7.00 h. tarda. Presentació de la Declaració de la Convenció. • A les 7.30 h. Parlaments. • A les 9.00 h. Festa. M A les 11.00 h. Ponències "Grans eixos d'actuació del nou govern". • A les 12.30 h. Debat. • A les 2.00 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Desenvolupar el país: innovació tecnològica, creixement econòmic i equilibri mediambiental".. Ponències i debat "Governar amb els ciutadans, administrar amb rigor". Ponències i debat "Superar les desigualtats: solidaritat social i reequilibri territorial". Ponències i debat "Preparar el futur, formar la joventut". • A les 6.00 h. Debats. • A les 7.30 h. Debat sobre l'esborrany de Declaració de la Convenció. • A les 9.00 h. Fi de la sessió. Informació i secretaria Adreça: Rosselló, 2293er. Ia., Barcelona 08008. Telèfon: 238 31 79. M Convenció Per Una M a j o r i a Nacional i de Progrés. _^g Butlleta d'inscripció Nom i cognoms, Adreça Població D.P. Telèfons Professió Observacions ¡propostes Preu d'inscripció: 500 pts. Inscriviu-vos telefònicament, o bé per correu, mitjançant la butlleta. • �El desembre últim, un grup de seixanta-vuit persones de procedències polítiques diverses i vinculades a diferents realitats associatives, culturals i territorials, va donar a conèixer un document, titulat "Per una majoria ¿; c-onal i de progrés", on s'afirmava la necessitat i la conveniència d'una majoriaxl'orientació progressista per governar el nostre país, i es proposava un procés de reflexió i mobilització que la fes possible. Posteriorment, en el congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya, Raimon Obiols recollia la iniciativa i proposava dos nivells de diàleg en el si del progressisme i de l'esquerra catalana: el diàleg amb les altres forces de progrés; i, molt especialment, el diàleg amb l'esquerra no enquadrada, desmobilitzada en molts casos. Un diàleg que tingués com objectiu el disseny de les grans línies programàtiques del nou govern, així com la mobilització del poble català per una nova etapa de construcció nacional. D'aquesta voluntat compartida, n'ha sorgit la convocatòria d'aquesta Convenció per una majoria nacional i de progrés, que vol ser la plataforma on tingui lloc el diàleg de l'esquerra no enquadrada amb els socialistes catalans i des d'on, alhora, es promogui la idea d'un acord programàtic i de govern entre les forces d'esquerra catalanes. En el document inicial que desencadenava aquest procés, hi dèiem, entre altres coses: I "Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majo; ria nacional i de progrés, en el Parlament I i en el Govern de Catàïuâyà,<jés avui a ! la vegada convenient; impossible. " I "Per fer-la possible en les eleccions de 1.988 són necessàries les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueixin dinamitzar al voltant del seu projecte el màxim suport electoral possible; que es produeixi un increment general de les opcions de progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions afide constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no enquadrada en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debat nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realitzar la nova majoria". I "Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de condicionament crític, que serveixi per agrupar forces i que ajudi a conformar aquesta majoria nacional i de progrés. Us convidem a participar en aquesta iniciativa i a treballar amb nosaltres per guanyar aquests objectius. " "UNA NOVA ETAPA DE CONSTRUCCIÓ NACIONAL" Dissabte, dia 5 de.Març • Des de les 9.00 h. matí Recepció, informació i lliurament de documentació. • A les 10.30 h. Acte de Presentació de la Convenció. • A les 11.30 h. Ponències "Una nova etapa de construcció nacional". • A la 1.00 h. Debat. • A les 2.30 h. Descans per dinar. • A les 4.30 h. tarda. Ponències i debat "Catalunya: perspectiva europea i internacional". Ponències i debat "El desenvolupament institucional". Ponències i debat "Municipis i construcció nacional". Ponències i debat "Catalunya i Espanya: democràcia i federalisme". • A les 6.00 h. Debats. • Ales 7.30 h. Presentació de l'esborrany de Declaració de la Convenció. • À les 9.00 h. Fí de la sessió. �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA COMUNICACIÓ INTERIOR ( Copia d"arxiu ) Data: 28-04-88 Ref. : 05116/88 Senyor Xavier Roig Cap del Gabinet de Comunicació Assumpte: Convenció per una Majoria Nacional i de Progrés Resposta: S Us adjunto fotocòpia de la transcripció de la intervenció del senyor Alcalde a la primera sessió de la Ce?..venció Per Una Majoria Nacional i de Progrés, que ens ha ríreçat el senyor Carles Navales, de la Comissió Organitzadora. «";:-'• agrairia que? tal i com sol·licita, vulgueu examinar el text, c< r::agir-lo, si s'escau, i enviar-lo abans del dia 9 de Maig. Gràcies i cordialment, Salvador Sarqueila ALCALDIA Registre de sortida Ne 005205 �_ J * Convenció Per Una M a j o r i a N a c i o n a l ¿S f'; '€. r r i Barcelona, 26 d'abril de 1988 Benvolgut Pasqual Maragall, T'adrecem la transcripció de la teva intervenció a la la. sessió ¿e i a Convenció, amb 1 l objectiu de que corregeixis el text adequadament, modificant-lo,' en el seu cas, de la manera que creguis més convenient, a punt de publicar. Per complir els plaços que ens hem marcat, convindria tenir enllestida la correcció, i entregada al carrer Rosselló, abans del dilluns dia 9 de maig, Ben cordialment. f}--^~r Carles Navales Comissió organitzadora A L C A !.. D I A '• " ; * *.. rñSfi¿SÍL«...í: _ 2 7 04 !968_ j ¡7o 0051 fe Secretaria: Rosselló, 229 3er. la., Barcelona 08008, Telèfon 238 31 79. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall a la primera sessió de la <em>Convenció Per Una Majoria Nacional i de Progrés</em>. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-05 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Parlament de Catalunya Campanyes Acció política Description An account of the resource Transcripció de la intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències