<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=220&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-04-24T08:35:57+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>220</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="662" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="172">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/662/HoraSocialista_1977_n4_InformeEntornMunicipal_PM.pdf</src>
        <authentication>93cad63c9c9ab708adae02fc1f3d7930</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41898">
                    <text>De 1930 a 1960 el pressupost
ordinari de l'Ajuntament de Barcelona, dividit peí nombre d'habitants, es va mantenir igual en pessetes constants, és a dir, descomptant 1'increment del cost de la vida.
En comencar la década del desenrotllament, dones, com és fácil
de comprendre, la ciutat anava endarrerida en tots els terrenys en relació a alió que podríem anomenar
mínims de satisfacció de les necessitats publiques: llits d'hospital,
m2 de zones verdes i esportives,
places escolars, quantitat i qualitat
deis paviments, etc.
La centralització extraordinaria
deis recursos fiscals a la capital de
l'Estat, i la miseria especuladora
de la burgesia local, capaca de fa-

bricar allotjaments sobre quatre
pams quadrats de térra, entre mitgeres, sobre les voreres, al capdamunt deis antics terrats, etc., ens
van proporcionar una de les ciutats
mes atapeides del món i mes mancades d'espais lliures públics i d'equipaments.
Davant d'aquesta situado l'alcalde Porcioles va posar en circulad o el concepte del "déficit" d'equipaments per tal d'aconseguir de
l'Estat mes recursos per a la ciutat, i en part els va teñir, mercés a
l'arbitri de radicació, la partidpad ó en la contribudó territorial i la
llicéncia fiscal i el crédit ofidal.
Aquests nous recursos pero, si
van ser sufidents per a endegar
una colla de grans obres publiques

urbanes i per a convertir aquest
sector en un deis mes próspers de
Barcelona ais anys 60, no van esmercar-se en la produedó de serveis a l'abast de les classes populars: vivenda pública, guarderies,
dispensaris, escoles, ensenyament
del cátala, teatre munidpal, pares i
zones esportives... tot aixó va restar en un segon ordre de prioritat
en comparació amb les grans obres
publiques, espedalment de vialitat,
i les despeses ornamentáis i de
prestigi.
De 1963 a 1968 es van invertir a
la ciutat, per part de l'Ajuntament,
uns 10.000 milions de pessetes. Es
l'época d'or de Porcioles. Un 20%
deis recursos son destinats al transpon públie, un altre 20% a vialitat

(paviments, clavegueres, enllumenat i dnturons) i un darrer 20%,
sempre aproximadament, a urbanisme i vivenda. Cultura, sanitat,
assisténda sodal i zones verdes i
esportives —sectors directament
relacionáis amb necessitats populars— s'emporten entre tots el
16% tot just.
De 1969 a 1974 (final de l'era
Pordoles, i part del curt període de
Massó) les coses no van millorar
sino ben al contrari: coinddint
amb les crisis del creixement económic, les grans empreses constructores pressionen per tal d'obtenir bons encárrecs d'obres publiques i talls de sol urbá per a edificar blocs i vendré. La neteja, la depuració d'aigües residuals, la senyalitzadó per mitjá de semáfors es
converteixen en negoci per ais capitalistes locáis i foranis amb poques oportunitats d'inversió. Es
tracta de munyir la vaca padent i
inesgotable de la dutat. Els terrenys patrimoni del comú (o cedits
d'antic per l'Ajuntament a institudons estatals diverses per a fer-hi
estacions, presons etc.) es converteixen en blocs d'oficines i vivendes.
La inversió total en aquest període va ser de 20.000 milions. Les
obres publiques (vialitat) es menjaren ja mes del 40% del total, mentre urbanisme i vivenda i transport
públie cauen al 12 i al 15% respectivament. Els servéis sodals i els
espais lliures es mantenen en el
percentatge anterior (17%).
Alió que és segons i com encara
mes greu: la inversió en obres publiques es menja una part —un
9%— mes gran del que s'havia
previst en els programes d'inversions de l'Ajuntament mateix!
I tot aixó només fa referénda a
les despeses d'inversió o de capital.
En els pressupostos de funcionament corrent trobarem a mes a
mes 2.500 milions anuals de ' 'contractes" de pavimentado, enllumenat i neteja (1976), quantitat
superior, per exemple, a la invertida en 6 anys en'zones verdes i esportives.
Aqüestes dades provenen deis
programes de l'Ajuntament de
Barcelona {Boletín de Análisis Urbano, núm. 2, 1975). La pressió
de les organitzadons dutadanes
per tal d'obtenir informacions entenedores, rigoroses i detallades ha
de permetre d'avencar molt mes en
l'análisi de les reformes necessáries
en les prioritats de la despesa munidpal. r
No es pot aprovar cap mes pressupost sense audiénda previa a les
organitzacions ciutadanes, sense informado previa a les organitzadons ciutadanes. No es pot aprovar cap mes programa o pressupost
sense informado detallada deis projectes i les ' 'contractes" (costos
unitaris, anys de durado del pro-

�:

Font: Gabinet Técnic de Programado. Ajuntament da Barcelona.

.:*.VÍ

INCREMENTO DE EQUIPO FÍSICO
EN DIEZ AÑOS DE PROGRAMACIÓN
1963-1972

INCREMENTO DE INVERSIÓN ABSORBIDO POR E l

CRECIMIENTO OEMOCRAFICO

INCREMENTO DE INVERSIÓN QUE MEJOR* I O S ESTÁNDARES DE EQUIPO POR HABIT1NTE

jecte abans i després de l'anualitat
aproviada, quantitat i qualitat deis
servéis i infrastructures, etc.) Es
mes: no s'hauria d'admetre que
els servéis municipals efectuessin
compres i vendes o cessions de terrenys i altres actius municipals
sense un procés de fiscalitzadó ciutadana: cal impedir nous atemptats
al comú com ara la venda de la placa Vázquez de Mella a una immobiliária o la venda de sobrants de
via pública a la Via Augusta a un
promotor, o la permuta de les cotxeres de Sarria a Huarte a canvi
d'un solar excéntric a la Zona
Franca.
Si s'hagués consultat les organitzacions dutadanes abans de realitzar aqüestes operadons desastroses
pels interessos col-lectius, es ben
segur que no haguessin tirat endavant. Quan a les llicéndes d'obra,
no n'hi ha prou amb exposar-les al
carrer un cop concedides: és abans
de la concessió que cal fer-les publiques en el barrí per tal que
aquest hi digui la seva.
Nosaltres no creiem que un Pía
d'Urgéncia de sis o nou mesos sigui el que la dutat necessita. La
dutat necessita un Ajuntament democrátic que estigui en condidons
de conjuminar les prioritats globals
ciutadanes sintetitzades pels partits
polítics amb el debat directe de les
barriades i llurs organitzadons, sobre la base d'una informado
exhaustiva per part deis servéis técnics municipals. Aquest tríptic básic per a la elaborado de dedsions
a nivell municipal —básic tant en
el moment inídal de les grans opdons com al moment final de la
discussió del projecte concret—,
Tactual administrado municipal
no está en condidons de posar-lo
en marxa, entre d'altres raons perqué les forces polítiques democrátiques no son presents al pié de la
Corporarió.
Tanmateix, si Tactual administrado disposa, com sembla, de
7.000 milions, per a invertir en el

termini deis propers mesos, les
prioritats podrien anar cap a la reposidó de tot alió que s'ha anat
perdent, la reparado de tot alió que
s'ha fet malament, Tendegament
de les urbanitzacions i els polígons
que manquen deis servéis mes essendals. El Pía d'Urgéncia es convertirá aleshores en un esforc de
recuperado d'espais lliures perduts
i de restitudó de les condicions mínimes d'equipament i vivenda que
la política anterior ha anat malmetent.
Per a poder dur endavant una
petita part d'aquesta tasca, proposem a Tactual administrado munidpal —i aixó es un repte— la publicado del patrimoni municipal de
terrenys i de les seves variadons
ais darrers anys; la publicació en
detall de les contractes mes importants (partides 200-218, 236 i 239
del pressupost de 1976), amb els
seus costos unitaris, les unitats de
servei i desglossament de les despeses*; la publicació detallada de les
retribucions cobrades per tots conceptes pels funcionaris munidpals
de totes les categories, tal com va
resoldre el pie del 23 de Marc de
1976; Tespecificació per zones
(barris o districtes) del nivell d'equipament i d'espais lliures, sector
per sector.

Aquest gráfic dona la ¡matge d'un
increment mes fort en els
equipaments socials (educado,
sanitat, espais verds), que no pas a
les obres publiques (pavimentado,
clavegueres, enllumenat). La
impressió és deguda al baix punt
de partida deis equipaments
socials al 1962. De fet les obres
publiques han acaparat de 1963 a
1974 mes d'un tere del total de les
inversions (11.500 milions sobre
32.000), mentre els espais lliures i
equipaments socials només han
rebut 5.500 milions.

U/.¡

Si Tactual administrado es capac
de fer aixó haurá demostrat almenys que treballa peí futur, amb
consciéncia de la propia provisionalitat, i no purament amb una finalitat demagógica relacionada amb
els propósits electorals del govern.
Avui es tracta no tant de "tirar
diners ais problemes" com de posar les bases d'una próxima política
democrática d'inversions municipals, de clarificar al máxim el processos administratius i de comentar a guanyar terreny perdut. D'aquesta manera será possible demá
de dur a terme el gran debat dutadá sobre alió que cal fer amb els
recursos del comú.

Per tot aixó ens sembla greu la
decisió de la Comissió Executiva
Munidpal del 16 de Febrer d'esmercar quasi la meitat deis recursos obtinguts de la liquidado de
pressupostos anteriors (600 milions sobre un total de 1.400) en
obres publiques. L'administració
actual continua així la tradició de
donar satisfaedó ais servéis munidpals mes prepotents —i ais provei'dors i contractistes de sempre.
Menys demagogia i mes informad o ; menys asfalt i mes recuperado
d'espais lliures; menys formigó
nou i mes endegament de polígons
habitables. Aixó és el que cal avui
per avui.
P.M.
* Fa pocs mesos el Delegat de Serveis Municipals confessava que no
tenia cap coneixement ni control
directes deis recorreguts diaris de
recollida d'escombraries, ni del seu
tonatge (base de la "contracta") i
que calculava que TAjuntament,
només per aquest concepte, era defraudat anualment per valor d'uns
100 milions de pessetes.

Foto: Plaga Vázquez de Mella,
Una plaga que VAjuntament
es va vendré.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9988">
                <text>1826</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9990">
                <text>Informe entorn al Pla Municipal d’Urgència: la necessitat d’equipaments públics i espais lliures a Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9991">
                <text>L'Hora Socialista: portaveu del Partit Socialista de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9992">
                <text>n.4 (abril), p. 4-5</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9994">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9995">
                <text>1977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9996">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9998">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9999">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10000">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10001">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22174">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10002">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10003">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14350">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9989">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="643" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="184">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/643/Debat_1977_SobreTransicioSocialisme_PM.pdf</src>
        <authentication>df3209c7a14d99e4f5d7187da323a5f4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41910">
                    <text>Centre d'Estudis Socialistes

�Pasqual Maragall
SOBRE LA TRANSICiÓ
AL SOCIALISME

�He de dir abans de tot que per a nosaltres, socialistes en aquest
Estat multinacional que és Espanya, els problemes que es plantegen
són els de la transició a la clen10cràcia Ï l'autodeterminació dels pobles, i no encara els de la transició cap al socialisme. Dit això, és evident que la manera COIn es resoldrà el que nosaltres anomenenl
ruptura de!.11ocràtica tindrà una forta influència sobre la transició
al socialisme, tal com l'experiència portuguesa demostra.
En segon lloc, penso que el debat aquí ve lnarcat per uns textos
de base que són extraordinàriament profunds i que obren qüestions
que estan malauradament més enllà del que estem en condicions
de respondre, tal con1 els debats estan demostrant, en la meva opinió. Intentaré doncs de situar~lne en un pla ültermig formulant tres
qüestions addicionals que em penso que estan més a prop del nivell
de les solucions.
Aquestes tres qüestions es refereixen a les contradiccions 1) entre
centralització i autogestió, 2) entre societat de transició i reversió o
reversibilitat deI poder polític, i 3) entre societat de transició i definició de l'espai econòmic significatiu.
La primera contradicció, en les formacions socials de transició
cap al socialisme que es caracteritzen per la coexistència en equilibri
no estable de diversos modes de producción, és la que es dóna entre,
d'una banda, la tendència a la centralítzació, tendència deguda a
l'absència d'un motor de desenrotllament de les forces productives
1 d'un centre d'articulació de les mateixes que substitueixi els monopolis, l, d'altra banda, les exigències d'avanç cap a un socialisrae
autogestionari, cap a una societat autogestionada, concebuda com
una lluita constant contra les concentracions de poder econòmic i
polític.
La segona contradicció prové de les exigències, d'una banda, de la

9

�DEBAT l

construcció d'una socieUlt caracteritzada pel socialisme, i per tant
fundada sobre la desaparició de la propictat privada dels rnitjans de
producció, i d'altra banda, les exigències de preservació de la dernocràcia política fOrlnal, és a dir, l'afixmació per part de les forces
d'esquerra d'una política que accepta la possibilitat de reversió electoral del poder governamental a unes forces que són contràries a
la transició.
Em pregunto fins a quin punt aquest problema està parcialment
o aparentment resolt a Portugal, a causa de la manera con1 d. punt de
partida de la den10cràcia ha estat establert, comportant una forta
embranzida naciona1ítzadora i l'establiment d'una constitució tendencíalment socíalista. Nogensmenys si bé aquestes nacionalitzacions,
la refonna agrària i la constitució tendencialment socialista, limiten
les possibilitats de reversió política i social a curt tennini, sobretot
desprès de les recents eleccions per a la primera Assemblea Legislativa, resta oberta la possibilitat d'una reversió constitucional si la
dreta obté en el futur una majoria electoral comfortable.
La tercera qüestió està relacionada amb l'estructuració de l'espai
econòn1ic i polític significatiu. Si l'ascens polític i social de la burgesia revolucionària va ser acompanyat, al principi, per la formació
d'espais o estats nacionals, de mercats nacionals unificats, i després
per la formació progressiva d'unitats productives i de mercats a
l'escala internacional, quina serà la cOi'Iseqüència, al nivell de l'espai
econòmic i polític, de l'ascens del bloc dels treballadors?
Per a nosaltres, socialistes de les diverses nacionalitats de l'Estat
espanyol, és prou clar que la ruptura democràtíca, la radicalització
de la democràcia i la transició vers al socialisme implicaran, per una
part, un cert fraccionarnent de l'Estat centralista -estretament lligat
a la dominació feixista del capitalisme espanyol durant els darrers
40 anys~&gt; i per una altra part, la integració en un espai econòmic
supra-estatal, europeu, que posseeix l'escala convenient per al desenrotllament d'una colla de sectors·cJau de l'economia.
Dit això, estic d'acord amb la relevància per a nosaltres de l'espai
definit per la conCa mediterrània. Mentre l'imperialisme domini políticament i econòmicament la correlació de forces en el centre d'Euro·
pa, és indispensable d'axar una política internacional socialista d'independència sobre el fet que els països del Sud d'Europa tenen un
cert grau de similaritat econòmica i social i que estan situats a

cavall entre Europa, Afriea i l'Orient Pròxim. [No es raonable pensar
que un pafs del Sud d'Europa, aïllat, sigui capaç d'avançar francament cap al socialisme sense patir pressions exteriors que seran
suficients per a entrebancar o defon11ar aquest procés de transició.]
Les respostes que tenim per a aquests problemes no són encara
solucions; són solament el nom. de les solucions:

10

�SOBRE LA TRANSICIó

l.

Síntesi «(planificació central» - «autogestió».

2. Síntesi (conflictiva, com ha dit la companya Rossana Ros2nd¿',
entre delnocràcia política i dClTIOcràcia de base.
3. Síntesi «independència nacional» - «interrelació exterior».
Hem d'anar enllà. És important en aquest sentit, en la meva opinió, de constatar que diverses vies de progrés semblen obril-~se en
aquest coHoquí.
1) L'extensió a tots els països del Sud d'Europa d'una política
d'unitat de l'esquerra -tal con1 han assenyalat les intervencions dels
companys comunistes i socialistes italians, espanyols i grecs, però no

encara, malauradament, dels companys socialistes i comunistes portuguesos. Una política que no es basi solament en l'aprovació d'un
programa comú de govern sinà també sobre projectes de transfor~
mació de l'Estat, recolzats per la base 'social del front dels treballadors i sobre els quals ha d'obrir-se un debat entre les forces d'esquerra.
2) Solament aquesta transformació dels aparens estatals de dominació (incloent els n1itjans de comunicació social, Ics administra·
cions locals i regionals, i sobretot l'exèrcit) pot permetre de reunir
les condicions de la transició al socialisme en un continent, Europa,
que no és autònom des del punt de vista polític i militar.
3) El paper dels partits polítics clàssics, del parlament i cIe la
resta de Ics institucions polítiques de la democràcia anomenada «bur~
gesa» -que és també un resultat de la lluita dels treballadors europeus- és insubstituible en una societat complexa. Dit això, no sé
de cert si és correcte de plantejar aquest rol com una mediació entre
els movin1ents socials de base i l'Estat -que és la posició socialista
clàssÍCa sobre els partits davant el paper no de mediació sina de
direcció proposat pels comunistes. Penso que seria potser més correcte de parlar d'una funció de síntesi de les iniciatives, per força
parcials, que brollen de les organitzacions autònomes de les masses.
4) El programa de transició haurà de recolzar-se inevitablement
potser en el rol motor del sector coHectivitzat. És cert que l'extensió
del sector públic pot permetre una certa re-apropiació coHectiva de
decisions que són preses en el capitalisme per unes luinories. Tanmateix des del punt de vista de la societat autogestionada i de la
contradicció Estat-societat civil la cosa no és tan cIara. !ts doncs indispensable d'aprofundir el control social de l'aparell d'Estat a mesura que aquest aparell és utilitzat per a expropiar la burgesia. Per
als socialistes la doble via «democràcia formal- control i contesJoació
per la base» no només s'ha de compensar i per dir-ho així cohabitar,
sinó que ha de permetre una certa convergència dels dos pols. Les
11

�DEBAT 1

organitzacions de base -pensem- han d'expressar les diverses opcions de síntesi ideològica i política que són presents entre les masses. És a dir, aquestes organitzacions haurien de situar-se en una
línia unitària tot restant pluralistes al nivell ideològic, tot respectant
el dret de tendència i els drets de les minories. D'altra bancla això
és necessari per a evitar l'allunyan1ent d'an1ples sectors de les masses populars durant la fase de transició -objecte de reflexió de la
sessió sobre la cultura í la ínfonllació cn aquest caBoqui. Per últim,
cal lnirar amb tot l'interès í recolzar la introducció de criteris de
control per la base en les institucions estatals, com el parlament i
les administracions regionals i locals (revocabilitat, rotació dels llocs
de direcció, etc.) i estendre el contingut de les regles de la democràcia
formal allà on encara no arriben en règim burgès (control dels n1itjans de comunicació, jerarquia militar, lleis que preserven el secret
en la burocràcia i en les unitats productives, etc.).
5) Potser no és impossible de conciliar la contradicció entre
l'espai polític europeu, que és el que ha de permetre el desenrotllament d'una transformació socialista a llarg termini i la solidaritat
regional en la conca mediterrània, i fins i tot, a un nivell més reduït,
la solidaritat federal de les forces socialistes de les diverses nacio N
nalitats de la península ibèrica. El nacionalisme centralista espanyol
a punt de morir políticament i el nacionalisme sub-imperialista portuN
guès ja ben mon (o al menys exiliat), res no s'oposa a un retroball1ent democràtic dels pobles ibèrics.
PASQUAL 11ARAGALL

Comunicació al caflaqui
Intervençao Socialista
Lisboa, 7-9 maig 1976

12

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9732">
                <text>1609</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9734">
                <text>Sobre la transició al socialisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9735">
                <text>n. 1, p. 7-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9736">
                <text>Debat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9739">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9741">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10079">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10080">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9742">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9743">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10078">
                <text>Publicat al número 1 de la revista Debat. Transcripció de la comunicació al col.loqui Intervençao Socialista, Lisboa, 7-9 maig 1976.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14331">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40325">
                <text>1977-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9733">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="642" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="185">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/642/Debat_1978_HistoriaFOC_PM.pdf</src>
        <authentication>3361a3170cb31ed50025a46a2e7b2a11</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41911">
                    <text>����������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9718">
                <text>1608</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9720">
                <text>Un instant de reconstrucció de la història del FOC</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9721">
                <text>n. 4, p. 81-98</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9722">
                <text>Debat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9725">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9726">
                <text>1978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9727">
                <text>Front Obrer de Catalunya (FOC)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9728">
                <text>Franquisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47157">
                <text>Partits polítics Polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9730">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9731">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10081">
                <text>Publicat al número 4 de la revista Debat.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14330">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9719">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="649" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="202">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/649/1978_EconomiaPoliticaCiudad_PM_Mecanoscrit.pdf</src>
        <authentication>e365e61205022ca61517012200a7bc2a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41926">
                    <text>1

�2

�3

�4

�5

�6

�7

�8

�9

�10

�11

�12

�13

�14

�15

�16

�17

�18

�19

�20

�21

�22

�23

�24

�25

�26

�27

�28

�29

�30

�31

�32

�33

�34

�35

�36

�37

�38

�39

�40

�41

�42

�43

�44

�45

�46

�47

�48

�49

�50

�51

�52

�53

�54

�55

�56

�57

�58

�59

�60

�61

�62

�63

�64

�65

�66

�67

�68

�69

�70

�71

�72

�73

�74

�75

�76

�77

�78

�79

�80

�81

�82

�83

�84

�85

�86

�87

�88

�89

�90

�91

�92

�93

�94

�95

�96

�97

�98

�99

�100

�101

�102

�103

�104

�105

�106

�107

�108

�109

�110

�111

�112

�113

�114

�115

�116

�117

�118

�119

�120

�121

�122

�123

�124

�125

�126

�127

�128

�129

�130

�131

�132

�133

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9811">
                <text>1619</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9813">
                <text>Economia política de la ciudad (mecanoscrit)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9814">
                <text>133 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9818">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9819">
                <text>1978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9820">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9821">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9823">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22171">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9824">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9825">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10072">
                <text>Escrit a Baltimore durant la tardor 1978, durant la seva estada com a investigador i professor convidat al Center for Metropolitan Studies a la Johns Hopkins University de Baltimore. Dirigeix un seminari sobre economia urbana al departament de geografia i enginyeria mediambiental.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14337">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9812">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="99">
            <name>Note</name>
            <description>Note inside a the archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9815">
                <text>No publicat, és còpia mecanoscrita. Conté correcions manuscrites (no és l'original).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45260">
                <text>UI 557</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="650" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="201">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/650/1978_EconPolCiudad_Manuscrit.pdf</src>
        <authentication>fb35a5874efd88b3627a209ee3116ca8</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41925">
                    <text>���������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9826">
                <text>1620</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9828">
                <text>Economia política de la ciudad (manuscrit no original)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9829">
                <text>123 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9833">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9834">
                <text>1978</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9835">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9836">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9838">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22172">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9839">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9840">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10071">
                <text>Escrit a Baltimore durant la tardor 1978, durant la seva estada com a investigador i professor convidat al Center for Metropolitan Studies a la Johns Hopkins University de Baltimore. Dirigeix un seminari sobre economia urbana al departament de geografia i enginyeria mediambiental.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="74">
            <name>Is Version Of</name>
            <description>A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10089">
                <text>http://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/show/649</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14338">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9827">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="99">
            <name>Note</name>
            <description>Note inside a the archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9830">
                <text>No publicat, és còpia manuscrita (no és l'original).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45261">
                <text>UI 557</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="656" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="176">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/656/Investigaciones_Economicas_EsquemasSraffianos_n10_1979_PM.pdf</src>
        <authentication>f3282888f301390a1544af6b8ab56e9f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41902">
                    <text>��������������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9908">
                <text>1641</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9910">
                <text>Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano: margen extensivo e intensivo.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9911">
                <text>n. 10 Septiembre-Diciembre'79</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9912">
                <text>Investigaciones Económicas</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9913">
                <text>p. 151-163</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9915">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9916">
                <text>1979</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9917">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9918">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9919">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9920">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10021">
                <text>Fundación del Instituto Nacional de Indústria</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14344">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9909">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="664" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="195">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/664/ZonaAbierta_1979_SuburbioAmericano_PM.pdf</src>
        <authentication>fbbfc888531c4c024b567ad2c4cbdb11</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41921">
                    <text>El suburbio americano
Pascual Maragall Mira

Si mirando a Norteamerica hemos de ver
nuestro futuro, como querría el progresismo
lineal que heredamos de la Ilustración, la experiencia de lo que son las ciudades centrales en Estados Unidos debería aterrarnos.
Una sucesión inexplicable de lujo y podredumbre; de intensidad de uso y suelo ahandonado, arrasado como en el Berlín de 1945;
de ghettos, «pequeñas Italias* y rascacielos.
Apariencia de una sociedad no estmcturada,
sin centro.
Fabula de te narratur («de ti habla el
cuento») les decía Marn a los chovinistas alemanes de su tiempo que miraban críticamente a Inglaterra. Aun descontando unos gramos de simplificación, cabe preguntarse
entonces: ¿Acabaremos nosotros igual? ¿No
sstamos luchando en realidad por conseguiro? Miremos, sin embargo, porque ahí está
:1 motor de la vida norteamericana; ésta es
a periferia dominante.

Bosques protectores envuelven cada casa
como en celofán. No hay escasez alguna de
espacio. Silencio, lujo, elbowroom (espacio
para los codos, como dicen los yanquis gráficamente); una naturaleza abundante, modificada por muchos años ya de riqueza suburbana, pero nunca totalmente borrada, como
en nuestros entornos urbanos demoníacos
(Vallecas, Moilet, Durango, Paterna, incluso
Markisches Vierte1 y el cinturón rojo de París). Kilómetros de suburbio inacabable donde duermen los managers, pero también los
funcionarios de la ciudad central y parte de
la clase obrera.
Esta es la auténtica ciudad de los ciudadanos norteamericanos, de los yanquis con
carnet, no marginados, dotados de los necesarios atributos de raza y cultura. El margen y los marginados están en el centro geográfico. La ciudad en el sentido ateniense
está fuera. Para el europeo, y sobre todo el
mediterráneo, acostumbrados a traducir las

�jerarquías sociales en el espacio, esta disposición es uincómoda~.¿Cómo explicarla?
Norteamérica es en algunos sentidos el
negativo de Europa. Carece de historia y
abunda en espacio. El origen humano de
este país está en los europeos rechazados por
el Viejo Mundo, saturado tras la revolución
demográfica del XVIII. La cuarta parte de la
población irlandesa cruzó el Atlántico después del hambre de 1843. La población norteamericana diez años antes del siglo XIX
era de cuatro millones de habitantes; en 1914
sobrepasaba los 100 millones.
País hecho deprisa. Construido por emigrantes sin cultura de destino, sólo de origen --excepto la del indio norteamericano,
arrasada en un par de siglos-. País de altos
salarios. Si el obrero puede optar entre vender sus brazos o hacerlos trabajar en la tierra sin pagar entrada, el salario no caerá muy
bajo si el suelo es bueno, y el suelo bueno
fue abundante en la Unión hasta 1898.
La guerra de Cuba pareció señalar el fin
del gran sueño norteamericano de una economía sin fronteras, siempre abierta al Oeste. Detenido momentáneamente el crecimiento, la tentación del imperialismo clásico a
la europea afloró en Cuba y Filipinas. Pero
había métodos mejores de seguir creciendo.
Los excedentes agrícolas americanos se vuelcan en Europa y provocan la crisis agraria
de fin de siglo -ligada a las revoluciones
de los primeros años de esta centuria. Luego
vendrán los excedentes manufactureros en un
flujo hoy ya invertido.
Europa se despedazará a sí misma por dos
veces mientras Norteamérica sigue creciendo hasta los 200 millones de habitantes. No
soy historiador y estoy seguro de que esta
síntesis es debatible. Me parece necesaria de
todos modos para situar en contexto las consecuencias de la colonización norteamerica.
na y de la independencia norteamericana
-independencia que comportaba la posibilidad de «cerrar el país* y proteger el nivel de

salarios frente a nuevas avalanchas inmigrat o r i a s . Tales consecuencias fueron incalculables para la evolución del capitalismo de
este siglo.
Aparecía por primera vez una sociedad
sin rentistas (aunque con esclavos en el Sur).
Una sociedad que los norteamericanos
imaginaron estratificada en forma de huevo
-amplias clases medias, minorías de ricos y
de pobres arriba y abajo- frente al clásico
triángulo europeo, medieval y asiático -POCOS ricos y muchos pobres-.
Hay mucho de
ideología en esta imagen, pero aunque sólo
sea en la medida en que las ideas compartidas se convierten en fenómenos sociales tan
importantes como los mismos datos estadísticos, y a veces más, se trata de un hecho
nuevo y bien relevante.
En el proceso de asimilación de las inmigraciones por esta sociedad, el momento de
llegada tiene consecuencias en todos los terrenos, incluidos el de la localización física
y de la localización social. Cuando en Estados Unidos se dice dase obrera se entiende
típicamente «italianos y polacos» y en todo
caso «irlandeses». Los inmigrantes que Ilegaron entorno al cierre de la frontera, y que
dieron sus brazos directamente y casi exclusivamente a la industria, tenían que proceder
de países donde (y en momentos en que)
la retribución del trabajo fuera inferior a l salario industrial norteamericano; del sur y el
este de Europa, no ya del centro y el norte.
Así, las ciudades norteamericanas se convirtieron en un terreno formado por sucesivos aluviones de distinto carácter, estudiando los cuales, todavía hoy, podemos descubrir la estructura de las tierras «río arriba»,
es decir, de la Europa del XIX y principios
del xx. Porque esos inmigrantes, que procedían de países en crisis, de antiguos regímenes en decadencia, lucharon por reformular
en America su identidad perdida, creando en
la ciudad «pequeñas Italias* y «pequeñas
Poloniasn que nos hablan del pasado europeo

�l

1
l

\

1

1
1

ís directamente que nuestro presente,
igual que los judíos sefarditas del castellano antiguo. Richard Sennett y Jonathan Cobb
explican esta sorprendente geología urbana
en un magnífico librito sobre las «heridas
ocultas de la clase obrera» en Norteamérica.
Los inmigrantes posteriores, los negros del
Sur, los hispanos de aún más al Sur, que
afluyeron a las ciudades centrales a partir de
la segunda guerra mundial, ya nunca se integran globalmente, ni siquiera en la industria. Hoy dominan numéricamente muchas
grandes ciudades, pero su empleo típico es
aún subindustrial y su barrio es el ghetto.
«El barrio*, en Nueva York y Los Angeles,
es para los blancos sinónimo de ghetto.
En las grandes ciudades de Estados Unidos existe en mayor medida que en ningún
otro país una industrialización como la del
Londres del siglo XIX, miserable, sin sindicación, empleando inmigrantes ilegales (ocho
millones) que saltan por la ventana y tratan
de desaparecer cada vez que el Servicio de
Inmigración irrumpe en lo que se llaman
nfábricas de sudor» (sweatshops).
No es de extrañar que el racismo intente
utilizar a la dase obrera blanca como masa
de maniobra. Ellos -su
empleo, su salario- son los amenazados por los recién l l e
gailos. Su identidad cultural, la conciencia
de,, a pesar de todo, «haber10 conseguidos,
A,
,tener un puesto en la sociedad, un nivel
de salario, hacen relativamente difícil que
los obreros blancos se confundan y solidaricen con los nuevos obreros, la base del huevo. Y la poderosa maquinaria de la ideología
calvinista, según la cual «pobre» y «malo»
son sinónimos, suelda herméticamente el
conjunto.
Es chocante el uso y abuso del término
«pobre», «pobremente», para designar deficiencias. El término antitético es «exitoso»,
succesful. La dignidad del pobre, que pervivió largamente en la cultura latina para fundirse modernamente en la conciencia de cla-

se, no es imaginable en Norteamérica. El
pobre lo es por su culpa, el rico por su mérito. No hace mucho un industrial alemán
explicaba en Newsweek sus inversiones en
Estados Unidos diciendo: «Hoy "capitalismo" es una palabra fea en Europa, pero no
en América. Ustedes los americanos son menos resentidos frente a los ricos y más abiertos a la libre empresa.»
Pero la apasionante geología de las ciudades norteamericanas, en la que descubrimos, jerarquizados, reflejos y cristales de las
miserias negadas de todos los continentes,
esconde otras piedras preciosas. La Hispanoamérica de hoy en el centro, junto al Africa pretérita que trajeron los esclavistas; la
Europa sudoriental de ayer, atrincherada en
algunos barrios centrales y en la primera corona periférica; y más allá, en el suburbio
lujoso, la Europa anglosajona, los blancos
WASP (white-anglosaxon-protestant). Es en
este suburbio donde se encuentran perlas
como Columbia.
Columbia es una ciudad nueva a medio
camino entre Washington y Baltimore. Su
desarrollo ha sido privado de pies a cabeza.
Un capitalista compró suelo, proyectó, constmyó y vendió viviendas, tiendas y algunas
oficinas. La mayor parte de los habitantes
trabajan en Washington. El nivel de ingresos
es bien alto. El gobierno de la ciudad - q u e
no existe como tal- es también privado: la
junta de propietarios.
Columbia es la moderna Atenas de ciudadanos iguales -iguales en su riqueza y sin
otro gobierno que su asociación. Se pagan
contribuciones urbanas no muy altas al condado, que cuida del orden público, las infraestructura~ y las escuelas; las atenciones
suplementarias de la ciudad se cubren con la
cuota de la asociación de propietarios. Los
no propietarios, de momento una minoría
ínfima, no votan, aunque paguen indirectamente al menos parte de las cuotas establecidas sobre el valor de la propiedad a través

�de los alquileres. Es el viejo sueño de la de- subordinación darán a esta situación, probamocracia censitaria.
blemente, un dramatismo y una fuerza espeLos pocos obreros -negros e hispanosciales, inexistentes en la socialdemocrática
necesarios para cubrir el trabajo doméstico, Europa de nuestros sueños.
limpieza de calles, etc., no son propietarios
En este caso será bueno que los europeos
de locales y no votan, y por tanto no po- nos fijemos atentamente en lo que ocurre
drán imponer, como en las viejas ciudades en Norteamérica, porque ahí está no sólo,
centrales, altos gastos de asistencia social y quizás, nuestro hipotético futuro, sino tamaltos impuestos. No habrá que marcharse de bién, sorprendentemente, lo más puro de
esta ciudad como hubo que marcharse de nuestro pasado.
Manhattan, del centro de Baltimore, Washington, Chicago, Cleveland, etc. Normalmente los ricos en el suburbio pagan menos
impuestos sobre la propiedad que los pobres
en la ciudad central. En este caso los ricos
teinen ciudad e impuestos bajos.
Este es el paradigma urbano de los Estados Unidos antigubernamentales y antifiscales de hoy, el suburbio hecho ciudad.
¿Existe alguna alternativa a este neofeudal i m o norteamericano? Si existe se basará
prohlamente, según creo, en los siguientes
factores 1) el fracaso del liberalismo de los
años sesenta, expresión de la mala conciencia de los ricos y clases medias, pues donde
la mala conciencia no Uega para aliviar al
pobre surge la buena conciencia de este, que
se organiza para salvarse; 2) la transformación de lo mejor de aquel liberalismo en un
movimiento más pragmático y mejor armado
ideológicamente: los radicales de los años
sesenta empiezan a estar hoy, quizás menos
radicalmente, por todas partes; 3) el encarecimiento de la energía, que confiere nuevo
valor a las ciudades centrales y devalúa el
suburbio poco accesible.
Estos factores tienen que contribuir a cambiar sensiblemente la conflicitvidad urbana
en Norteamérica. Las tendencias en favor
de amplias solidaridades y amplias coaliciones, a la europea, van a fortalecerse. La enorme voluntad de mejora de los trabajadores
norteamericanos, de los ex emigrantes, integrados o no, su tradición de independencia y falta de respeto por la miseria y la

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10023">
                <text>El suburbio americano</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10024">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10025">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10026">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21699">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10028">
                <text>n. 20; 4 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10030">
                <text>Zona Abierta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10031">
                <text>1979</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10032">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10033">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10034">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10035">
                <text>1239</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10038">
                <text>Publicat al número 20 de la publicació Zona Abierta de la Fundación Pablo Iglesias.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14352">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10037">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44140">
                <text>UI 794</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2616" public="1" featured="0">
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="11">
      <name>Hyperlink</name>
      <description>A link, or reference, to another resource on the Internet.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="28">
          <name>URL</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="36103">
              <text>&lt;a href="http://hdl.handle.net/10803/3977" target="_blank" rel="noopener"&gt;http://hdl.handle.net/10803/3977&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36088">
                <text>Els preus del sòl (el cas de Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36089">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36091">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36092">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36093">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36094">
                <text>Tesis i dissertacions acadèmiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36095">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36096">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36097">
                <text>Director/a: Vegara Carrió, Josep M.&#13;
Departament/Institut: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia de l'Empresa&#13;
Data de defensa: 02-03-1979&#13;
Dipòsit Legal: B-25025-2010&#13;
ISBN: 9788469314449&#13;
Matèries: 332 - Economia regional i territorial. Economia del sòl i de la vivenda&#13;
Àrea de coneixement: Ciències Socials&#13;
Consultable en línia al  repositori cooperatiu TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36098">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36099">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36100">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36101">
                <text>Tesi doctoral defensada per Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36102">
                <text>Universitat Autònoma de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41419">
                <text>1979-03-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37116">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="669" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="371">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/669/19790818_LV.pdf</src>
        <authentication>81d06c618d21467b6e4b5ec9c08265ef</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42045">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

LA VANGUARDIA •

Área Metropolitana:

1o

BARCELONA

Ó SABADÓ.18 DE AGOSTTÓ
DE 1979

Temasypersonales

una ocasión histórica (1)

destrucción

de

la

ciudad

Pasqual Maragali,teniente de alcalde de Planificacióny Programacióndel traías pagan más impuestos para
Ayuntamiento de Barcelona,publicahoy en «La Vanguardia»
el primerode una peor calidad de vida, y con vatres artículossobre el temadel Area Metropolitána.
El señor Maragall,núme lores del suelo descendentes,frente
ro dos de la candidaturapresentadapor el Partit deIs Sociálistesde Cata a suburbios lujosos, caros y con ba
lunya en las pasadaseleccionesmunicipales,es el hombreencargadode jos impuestos sobre la propiedad,
llevar a término la reforma administrativa y de personal del Ayuntamiento. donde duermen los ‘ciudadanosque
Miembro de la CorporaciónMetropolitanade Barcelona,el señor Maragali durante el día consumen servicios
ha cursado estudios recientementeen los Estados Unidos donde ha estado —sin pagarlos— en el distrito coviviendo durante un año. El tema de las áreas metropolitanasy, concretamen mercial del centro. La mi&amp;ma imagen
te, la de Barcelonano le resulta,evidentemente,desconocido.
A lo largo se aproxima hoy en muchas metró
de estos tres artículosque publicarádesde hoy «La Vanguardia»,
Pasqual polis europeas.
Maragall expone sus puntos de vista sobre esta cuestión.
,
Debemos extremar, pues, el rigor
Una de las mayores brutalidades portamientos insolidarios, discutien para que la rehabilitación de nues
cometidas en este país en las úiti do con los vecinos para solventar tra área y el restablecimientode los
mas décadases la destrucciónde la problemas —si existen condiciones lazos de colaboración que faltaron
las décadasdel capitalismo salciudad. El yerro —que resulta de institucionales e ideológicas favora en
una mirlada de decisiones asedas, bies y a despechode las dificultades vale no deje lugara algunos de esos
cielos impositivos suburbiales y
como corresponde a los comporta económicas.
Creo firmemente que en un par el consiguiente éxodo de las clases
mientos de una clase social— es
y medio-altasde la ciudad cen-’
equiparable al ahogo cultural de Ca- de años van a reunirse esas condi altas
talunya o al desarraigo de los cmi- ciones favorables: Las mayorías tral. A la pequeña historia de ‘las
grantes forzados,y tiene consecuen ideológicas dominantes en el área, rivalidades protagonizadas por los
cias tangibles en la vida de cada la entrega total de los ‘representan- Porcioles, España y Antoja —bien
tes elegidos, a sensatezde una opo. instrumentadas desde Madrid— dodía.
Cosas parecidas, es cierto han ocu sición de la que menos puede de- be suceder, lhsisto, la afirmación
rrido en otros países. La suburbiali oírse es que, en la mayor parte de del área urbanacomo tal.
Ello implica dos cosas: 1) Estu
zación de los ricos, consumada en los casos, no militaba en el fran
EE.UU. e incipiente en Europa, ha quismo, son todos factores de espe diar - cuidadosamente, y compensar
en su caso, los sacrificios impues
escindido las ciudades en un centro re nza.
proletarizado y un entorno más o r Entre los elementos negativos hay tos por la planificación metropolita
menos confortable. Aquí el centripe que citar sin duda, junto a la crisis na a determinados municipios (in
tismo de los ricos, la retrasada mo- . económica, el centralismo posible fraestructura del delta del Llobre
torización de los trabajadores y la de los políticos barceloneses,de iz gat, centro direccional del Vallés,
ausencia de infraestructurasha man- quierda o derecha,la frágil consoli etcétera...) ; y 2) Aumentar muy sig
tenido una dicotomía de signo inver dación cultural del área en conjunto niticativamente ‘la participación de
so con excepciones como las de —con presumibles intentos lerrou la ciudad central en os costes hu
Casteildefels, San Cugat y sectores xistas en el horizonte— y el tacti manos, técnicos y financieros a que
de Maresme. La ciudad central se cismo desmesuradoa que nos está debo hacer frente el área en conmantiene y el suburbio se degrada. acostumbrado el período de eleccio junto.
Da lo mismo: la Ciudad ‘no existe. nes intensivas del que aún no hePero si esta nueva posición de la
No hay correspondencia entre los mos salido.
ciudad contraria respecto al área
fenómenos reales y las institucio
Al entusiasmo actual de los nue tiene que producirse —y puede provos regidores de los municipios del ducirse, puesto que aquí se dan unas
nes.
Reconstruir la Ciudad, con ma- área metropolitana, a su entrega y condiciones de homogeneidad polí
yúscula, la ciudad como centro de moderación simu•táneas,que se ha tica que no existe en otros países—
la vida social y política, va a ser puesto de relieve, por ejemplo, en- es preciso que la institución metrola tarea de dos o tres generaciones. torno ai injustificable suceso ce politana se fortalezca, no como foro
y es más caro reconstruir que cons Abrerá, habrá que añadir pues dos, de debate y reivindicacIón, sino cotruir, más cara la rehabilitación de abundantes de rigor y perseveran- mo ente ejecutivo y actuante,dótado
un tejido que su expansión lineal.
cia para que nuestro difícil empeño de recursos,y en que la ciudad cen
Ahora bien, el coste de la rehabi tire adelante.
ti-al se sienta plenamente compro
litación del tejido urbano es una de
Estamos ante una ocasión históri metida y representada. Ignorar esta
las variables más indeterminadasdel ca de salir de ‘la didomía decirnonó última óondición, quizá como fruté
vocabulario económico.
nica (centro rico - suburbio pobre)
Si el paciente goza de buena Sa- sin caer en la dictomía americana del tactismo a que me refería an
Lid y su estado moral es pujante, (centro pobre - suburbio rico) . Lo tes, sería un ‘error funesto.
la recuperación puede ser espeo esencial es afirmar l vitalidad y sotacular, como ocurre con ciertas en- lidaridad de la aglomeraciónurbana
Pasqual MARAGALL1 MIRA
fermedades. Hay millones de horas como tal, de la Ciudad como tal.
Teniente de alcalde del
muertas que se movilizan en favor
En las metrópolis noi-teamerica
Ayuntamiento de Barcelona.
de la Ciudad —limpiando fachadas, nas de la Costa Este se ha llegado
Miembro de la Comisión
plantando árboles, reduciendo com al extremo de que las ciudades cen
de la CorporaciónMetropolitana

La

15

terceruedad, disconformecon
a ley de. reformo fiscai

medicamentos y bonificaciones en los
servicios públicosy otrasventajas,
se
dicte una ley en virtud de la cual se
les equipara al trabajadoren activo, reduciendoeis ingresosal hacercaer soellos una mayorpresiónfiscal»
Las quejas de los jubilados, que iempre fueron justas, lo son bre
Se señala,por último, que ‘esta medl
ahora todavíamás cornoprotesta por el nuevotratamiento tributario da es contraria a una efectiva política
a que han sido sometidos aquellos pensionistas que perciben más de empleo, puesto que ante estos ries
de 3OOOOO
pesetas anua’es. Aunque,en realidad, sólo un tanto por gos impositivos el trabajador en activo
ciento muy reducidoVegaa esta cantidady son pocos los afectadosdemorará todo lo posible su jubilación
por a medida,o cierto es que los de a tercera edadson contrarios y retendrá su puesto el mayor tiempo
al pago del RPF porque entiendenque esta reducción por renta de pesible en detrimento de la creaciónde
otros nuevos.

Establece que as pensiones superiores
a 300.000 pesetas anuales pagarán el IRPF

sus ingresoses arbitraria, aparte de que el tope fijado lo consideran
también injusto. Sesenta mil duros al año son más bien poca cosa, Ley aprobadapor los
por cuanto representan,por catorce pagas,poco más de veintiuna representantes del pueblo
mil pesetas cadauna, dinero con el que es casi imposible vivir dig Las quejas han llegadoa las altas esnamenté.
feras de la Administración. Ello ha mos

trado, sin duda, la respuesta o aclara
Las asociacionesy entidades en que sobre los que pagaron los impuestos ción del Ministerio de Hacienda, en el
los jubilados y pensionistasse agrupan,correspondientes. La cotización, sumada sentido de indicar que el eonjunto de
ya han hecho patente su disconformia la participación empresarial, puede medidas fiscales relativas a los pensio
dad.
considerarse como un ahorro progreslvo nistas no es obra y voluntad del depar
«Tal medida es injusta, porque ese efectuado durante toda una vida abo tamento. «Todoel nuevotratamiefltotri.
rendimientode trabajono se ha produ ra!.
butano a los pensionistas—dice—decido en el momentodel hechoimpositi. Otro punto que tanpoco ha merecido riva exclusivamentede la nuevaley que
yo y porquevaría totalmenteel espín la atención y consideración es que no regula el impuescto sobre la renta, apro.
tu y contenidode la acciónprotectorase puede nunca negr a pensionistasy bada el 8 de septiembredel pasadoaño
de la SeguridadSocial,establecidopor jubilados que sus percepciones vienen por las Cortes,casi por unanimidad.
En
una ley, ademásde suponerun nuevo perdiendo su valor inicial en el transcur consecuencia,el Ministerio de Hacien
gravamenen algo sobre lo que ya se so del tiempo. «Mientrasse desgastanda no hace en este sentidosino aplicar
tributó: el trabajo que permitióconsti y desfasanrápidamente,las revaloriza.una legislaciónaprobadapor los repre
tuir dichaspensiones»,dice una decla ciones no aumentanal ritmo conque se sentantes del pueblo y en ningúncaso
ración de la Asociaçión de la Tercera incrementael coste de la vida y el que adopta ningunamedidaque no consisto
Edad. Y añadeque cuando se pasaa la las disfruta—es un decir— nadapuede en la puestaen prácticade la legislocondición de pensionista,cualquieraque hacer por mejorarlas;está ancladoen ción establecida».
sea su causa, se hace bajo unas nor el tiempo a merced de la políticade También ha habido aclaración con remas legales en que se establecen sus turno y precisamente,
cuandoesa polí ferencia a otra medida oficial que afeocondicionamientos. «Losque hasta aho tica alardea de una última revalorizacióntan sólo a os jubilados y pensionistas
ra así lo hicieron—continúala declara-del 14 por ciento. paralelamente crea barceloneses que disfrutan de pases de
ción— contaron con una tranquilidad
de un impuesto,que no sólo anula dicha libre circulación para los transportes pú
futuro que les daba la ley general de pretendida revalorización,sino que su- blicos municipalizados.No se les retira
la seguridadSocial,que en su artículo pone para los pensionistasuna rebajará la autorización de que disponen para
22, dice: “Las percepcionesderivadassustancial de las cantidadesque hastaviajar gratis en metro y autobús, pero
de la acciónprotectorade la Seguridadahora venían percibiendo»,ha manifes sí que habrá,según manifestacionesdel
Social están exentas de toda contribu tado un representantede la Asociación concejal responsabledel área de Trans
ción, impuesto,tasa o exacciónparaOs-de la Tercera Edad.
portes, Jacint Humet, una revisión de
cal”. Estaseguridad,conla ReformaFislos pusesconcedidos,porque se han decal, ya no existe».
tectado abusos. Un estimable tanto por
Una protecciónque no es tal
«Si el hecho no fuera trágico —fina- ciento de las 150.000autorizacionesconPensiones constituidas por las
liza—, mereceríala calificaciónde burla cedidas podrían ser canceladas por mopropias cotizaciones
terriblé para los afectados. El anciano,tivos diversos: porque sus poseedores
De otra parte, no se ha tenido tampo el impedido,la viuda o el huérfano, no disfrutan de posición económicaque les
co en cuenta que estas pensiones que comprendenque,cuandoen todoel niun permite pagar los transportes, porque
ahora disfrutan los jubilados fueron do se habla de proteccióny ayuda a el titular ya ha fallecido y no ha sido
de tu- devuelta la tarjeta o porque quien la usa
constituidas por las cotizacionesde los la tercera edad, de recuperación,
trabajadores, detraídas de sus salarios tela a los desvalidos,de gratuidadde no es precisanlentesu titular. — J, C. R.

Karl HeinzTuúbert,
historia y mintiÓ
EL TEMA: La danza ‘histórica.
EL PERSONAJE:
Karl Heinz Taubert; 66 años; soltero; nació en Stettln
(hoy Polonia, antes Alemania); pianista; uno de los primeros historiadores
mundiales de danza histórica; su afición, leer libros de danza.
—áUsted estudie la danza o la his- de pareja,quees unacatástrofepara
tena?
danza.Es el fin
la de la danza.
—Estudio la danza histórica; busco
—La danza es internacionalo calas formas antiguas de la danza, racterísticade cada país?
cómo se hacían las representacio- —Yahe escritoque se puedecernnes y cómo se pueden hacer hay, prendera un paíspor la formade su
sin fantasías.
Por danza.
ejemplo,el baila español
—jPero es posible conocer la his- no vale para Alemania, porque la
toria de un país e través de la dan- danza define una forma de vivir, es
za?
forma de expresión
la
más natural
—Sí, absolutamente.
un país.
de Por la danza se puede
—,Cuál es el país más rico en identificar a una nación.
danza?
señor TaubertEl
posee una de has
—(Tajante.) Francia. En París se mejores bibliotecas que existen sohizo la conjunción de las danzasde bre danza y es autor de •diversos II.
Italia, España,Inglaterra.
..
bros
y películas sobre el tema, labor
—Supongo que las ‘danzasde Cor- ‘ que simultanea con sus clases en
te serían parecidas entre sí.
• Hochschule ‘der Künste, en Berlín.
—SL Durante el Renacimiento,to—Cómo investiga usted sobre la
das lasCorteseuropeasteníanmaes- danza?¿Dóndeencuentra datos?
tros de danza.Ya después,por ejem.
—Hayuna gran colecciónen Ber
pb, Luis XIV tuvo durante treinta lín,en el Museodel Estado,en la sec
años unalecciónde danzadiaria;em- ción de Costumbres.Yo estuve 15
pezó cuandoera pequeño.(Me mues- años investigandoen esa colección
tra un retrato. del Rey Sol.) Mírelo, y ahora trabajoen la Universidad de
a los 60 años, con una figura grá. Salzburgo,dondehay más de ocho
cii, casi de bailaría...
mil
librossobre el tema. iAhl Y tam
—iY bailaba lo mismo que se bai- bién en la Bibliotecade París... Pero
laba en España? (Sonrío.) ¿Estába- no hay catálogo.Hay que mirar libro
mes al día?
.
porlibro...
—Luis XIV estaba casadocon Ma—Quéquedade la danzaantigua?
ría Teresade España;su nieto,que
—ElsigloXIX fue una tragediapa.
luego fue Felipe y, vino de París ra la danza.No quedanada.Sólo los
aquí con el maestrode danzaPierre nombresy la música.Graciasa perso.
Rameau.Todoel mundoqueríabailar nascomoBelaBartok,quese pasóla
como en Versalles. •
vida
recogiendola músicahííngara
Karl Heinz Taubert acompañamu- que algunos viejos recordaban,pa.
chas veces sus expresionescon mo- rs queno se perdiera... En otrospafvimientos rítmicos, armónicosde sus ses se hizo lo mismo.. . Y yo intento
nimios. Una de ellas muestra una hacerlo también...
triste huella de la Guerra ‘Mundial,
—Una
cosa. ¿Se bailabapor el pla
que casi le impidió seguir tocahdo el cer de bailar o como medio de .di
piano.
‘ .
gar»?
—Hay alguna relación entre la
—(Enprincipio no entiende la pre
danza y la decadenciade un país?
gunta.’.La repito.) En público, los
—(Sorprendido.) La danza es una hombresbailaban con máscara,pe
representaciónpara expresartodos ro en el castillo (ríe) bailaban sín
los sentimientos.Es un símbolode ella,.y supongoque tambiéns8 de.
la combinación
de la vida y la cu!- dicabanal «cherchezla femrne»...
tura. . .
—.Usted
.
cree que hay relación en—Pero parece que cuando un país tre la danzaantigua y lo que se baila
llega a su máxima expresividad en ahora?
dánza empieza su decadencia.
—No,
no. La músicay la danzade
—Antes de la gran Révolución en ahora son muy rítmicas, policéntri.
París, la decadenciaya había comen- cas. La danza antigua centraliza la
zado. El burguésquiso bailar, pero expresióny el movimiento.(Y senta
con otro estilo. Este camino está re-. do, imita las dos férmas de bailar.)
presentado por la contradanza,que
El señor Taubert ha participado
se baila con cuatro parejas.Todoel comoprofesoren el Vil Curso Inter
mundo quiso bailarasí.
nacionalde Baile Español,celebrado
No sé por qué, quizá por las difi- en Sitges y dirigido por nuestro
cultades idiomáticas —la conversa- José de Udaeta.
ciónes en francés— el señor Tauber —.Ha descubierto usted alguna
no quiere asentir, pese a que su res- danza española que no conociéra
puesta confirma mi suposición. Dejo mos?
el tema.
.
—Sí. «Los petrimetresy petrime
—.Cuál es la mejor expresiónde tras». La he descubierto
leyendoa
la danza histórica?
PabloMinguet, en su Arte de Danzar,
—El minué.Es la expresiónmás publicadoen Madrid en 1758.He poestética. Luegoviene la contradanza,dido reconstruir el baile. — Félix
pero paralelamente
también el baile PUJOL.

1
INDIA NEPAL TAILANDIA
1101.000
ptas.1
-

-

BAU CEILÁN SINGAPUR
1•_136500
pfas.1
-

-

HONG KONG - FILIPINAS - JAPÓN
1144.900
ptas.J

Sugerentes nombres.
Exóticos paisajes.
Interesantes destínos.
Disponemos de un amplio
abanico de salida.
—.---

.
Información:
ClubdeVanguardia,
Caspe28, pral.
Barcelona-lO.
Telf.317.9020(de9 ti.

a 9h.noche
ininterrumpidamente,
‘q

-‘,.—‘-‘..,‘,,..-‘...

soliciteinformación
ó envíe
estecupón
a:
i—;,

. ‘,,——,

__________
—

de:
tonguoccfl9

‘

técnica:ViajesViking,8. A.

.

Caspe,28,pral.Tel.3179020
Barcelona-lO

—

a

a

—

(apellidos)
.

_____________________________

ÓnO)

4__,__(de9h.mañanaa9h.noche

5 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10125">
                <text>1131</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10127">
                <text>La destrucción de la ciudad. Area Metropolitana: una ocasión histórica (1)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10129">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10131">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10132">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10135">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10136">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14726">
                <text>Àrees metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14357">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40339">
                <text>1979-08-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10126">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="670" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="372">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/670/19790819_LV.pdf</src>
        <authentication>8cbabd2fe47d18c4f1779d21d1637717</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42046">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

BARCELONA

•

LA VANGUARDIA

• DOMINGO, 19 DE ?QSTO

ÁreaMetropolitana:unaocasiónhistórica(2}

,

‘7-

,,,«Añella»,
cooperatiVa,
creativa

,

‘

,

DE 1979

‘Iii Corporación
como punto dé partidaY:”
Barcelona-ciudad está en condiclones de asumir este año, al las gestienes realizadas en Madrid en representación da los grandes municiplos del Estado surten efectos prácticos, gran parte de la deuda contraída con la Corporación ‘Metropolitana de Barcelona.
La CorporacIón actual es una mstltucián estrecha en todos los ‘sentidos; económico, territorial e instituclónal. Y de ello debe culparas en
gran parte a’ la ciudad central. Pero
es también la realidad de la que ‘hay
que partir en el camino hacia la Región 1 de la G’eneralitat, como auténtlca Reglónm’etropolltana formada
por las comarcas hlst&amp;rlcas del Baix
Llobregat,
Barcelonés. Marasmo y los

piedad es más Igualijaria que ta ‘ de
los ngresos lo que da a la contribu
‘ Ciónun carScter nada progresivo.
En
un trabajo universitario reciente
‘ (febrero
1979) sugerr la posibilidad
de considerar el arbitriode plusvalía mo un tipo Impositivo dife
rencialsobre las bases do vlór del
suelo de la contribución urbana, es
deóir, sobre las diferencias de valor
detectadas a través’ de este impues
to. Esto simplificaría en el futuró la
‘ gestión y permitiría regularizar el srbitrio anti-especulativo hoy adminis
trado lamentablemente, como hemos
P0dido comproba.r en Barcelona. Pero
la dureza en ‘plusvalíasólo es admisi
ble si va unida e una disciplina urba
flístíca extrema: de otro modo ‘se
Convierte
en un Incentivo a la densi
ficación tolerada, algo que en el área
de Barcelona no nos podemos permi

doe Vallés.

,

‘

Ante todo conviene pues lanzar al
CMB
InvertIr el desdeño con que
la clud&amp;1central trató sus problemas.
El futuro de la Ciudadcon mayúscula
Be Juega tanto o más fuera de la
ciudad central 47.OOO Has.) dentro
do sus estrechos límites (9.000 Has.).
Barcelona ciudad es hoy casi una ficc1ói. Su población está estancada,
mIentras la del área crece. Esto está
ocurriendo Igualmente en el resto de
Europa, dónde además, y con la excepclón de FrancIa e ‘Italia,‘las áreas
metropolitanas en conjunto están creclendo menos que la población nadonal, y las áreas urbanas de tamaño
medio más que las grandes. Pero la
estrechez cia Barcelona (Madrid tieno un tdrmino do 6OOOGHas.) sólo
tiene parangón en París, lo ‘que se
traduce en las famosas densidades
máximas (180/200 habItantes por hectárea) de nuestra ‘ciudad y la capital
francesa, un efecto ‘estadístico más
que una realidad urbana global.
EJ proyecto desarrollista de la Gran
Barcelona, que fracasé en parte por
la debilidad política de la burguesía
barcelonesa frente
a Madrid, tenía
aspectos positivos, Junto a rin alto
grado de motivaciones ligadas al divldendo Inmobiliario. Al fracasar el
proyecto nos quedamos con lo peor

‘

,

‘

‘

We, testigos de hormigón,del precio
pagado por el desarrollo económico
de las últimas décadas.

DEL
BANCO OCCIDENTÁL
DE ESTA SEMAN4

aproximándonos a les cotas europeas

en oste aspecto, y un elevado grado’
de solIdarIdad u cohesión Interna en
ei área.
Desde el puntodo vista económico
habrá que Impulsar la modernIzación
del Impuesto sobre la propiedad w’
bana, compartiendo ‘la gestión con
Madrid, o mejor aún con la Generelitat estatutaria; pero Ñvertiendo directamente los resuItdos a lo monIcipios, que son los titulares ‘de la
contribución. Modernizar la gestión
significa disponer de bases actuaiiza
das, doide estén todos los, que son
y estén e valoree presentes, superarído le desidia de las delegaciones
provinciales de Hacienda en una ta

res poco remuneratIva para el Es.

todo (pues ésto, ya antes de la municlpalizac!ón dei Impuesto, devolvía
el 00°4 de ea rendimiento),Barcelo
na-cludad, a través de la CMB, puede
aportar mucho, técnicamente, en este
sentido, pues dispone de una cierta
experiencia en valoración del suelo

,

‘

,

hacer frente y las preferenciasde las’
respectivas comunidades;pero no deberían variar mucho si no se quieren

No convienecrear una prima econcSmlcá a ese comportamiento.

Sin embargo, la ‘contribución’
urba-

na no va resolver todos los probiemas. En un país en que se ha obligado al ciudadano a adquirir la vivienda, o casi, la distribuciónde la pro-

‘

Autocar.

,

FINES DE SEMANA en’ Vali d’Aran
16 ‘y 29 ‘de -septieñtbre, 20 y 27 octubre
‘

‘

Faltan aún por sórtear 1 0 1 coches.

Autocar,pena. cm’pieta y visitas
a 2.500 ptas. ,

VIAJES COSMOS
E. Granados, 19 . P.° Vaildaura, 266
‘
‘ !anvía,
654. Tel. 254-28-49,
,

,

pensión ‘ Cornífleta, 2 excursio

nes. ‘Extensióna Lodes por 200 pesetas
Salidas:25 agosto ‘
‘ 1, 8, 15, 22 y 29 de septiembre
desde
6.000 pesetas

‘

UnmagnificoSeat 127, dos puertas,
matriculado,con seguro, listo para rodar,
sorteadaporel BancQOccidental ante notario
ensu.12 Ernisi6nde Bonos de Caja ha
correspondidoesta semana al n.° de Bbno de
Çaja 146.894.

-_SUSCRBASE_A3;0]

‘

.

¡Cada viernes de cada semana, un Sqat 127,
puedeser suya!
‘

‘

En la fotograffa, el coch Seat 127, que ha
correspondido,al titular del Bono de Caja 146894w;1]

,

LVGUJ

a BANCOOCCTDEÑTAL
, y;1]

DE VlVlENDACONsuLTE
NUESTRAS VENTAS
Y ALQUILERES D PISOS

,

12 Emlsi6n de Brnos de CajUna emisión sobre ruedas
,

&lt;

,

,

,

pies dei ‘área.
Los tipos imposItivos(Incluidosrecargos) pueden variar de municipio a
municipio, según les necesidades a

VALL,D’ARAN

,‘

‘

‘

‘

4’‘días

‘

‘

“

‘

SENSÁClONAL!

‘

‘,

aemImecanizadasy, fácilmenteeotua-

Ilzabies, y además ha arrancado ya
la gestión compartida. Hay que conseguiriá ahora para todos los munlcl-

1

‘EL SEiT 127

do.

dad destrozada y mal hecha exigirá
una mayor particIpaciónde nuestros
municipios en los recursos públIcos,

‘

‘

j

municipios más pequeños del Besós y el Llobregatson prueba tangi-

Sería bueno ir eliminando las bonlfleaclones fiscales poco d’iscrimltiadas a las viviendas protegidas —cosa
que’ ya so ha conseguido en parte’
en el Decreto Ley de medidas urgentes de fiscalidad local— y mantenerlas sólo en casos do vIviendas habltadas por ciudadanos de Ingresos bejos. Hoy por hoy ‘las exenion’es y bo‘nificacíones, dado el reparto que se
hizo de la protección oficial, ben’ofi.
cian indiscriminadamente a los que
deberían obtenerlas y a quienes no
deberían gozar de ellas

,

,

monto Inl9ualadoeen Europa, meoportablemente bajos. Las ciudades
medias en torno a Barcelona y los

fomentar refugios flscaies. Si los
ricos o los amantes del silencio quiaren maroharse de la ciudad central o
huir cJe las ciudades médias contiguao, que lo hagan, pero pagando.

,

,

encogida y une corona metropolitana
con estánares urbanísticos práctica-

El esfuerzo por rehabilitar esta

o pavimentación)..
SI no se quiere ele-

,

,

de los dos mundos: una Barcelona

rico produce más basuras y absorbe
más gastos de protección ciudadana.

en definitiva, los profesionales; los usua.
var mucho la presión fiscal ebre le En taHees de actividades
rica, o la persona que so irícorpora a un
‘propiedad ‘urbana el único remedIo reúne numerosas
taller (de teatro, danza, video o come.
e éste: lina participación proporcio
tas),y, iar úItimo el consumídor,el es.
spiraciones
de
ün
‘barrio
nal, nl que sea baja, en el impuesto
pectador o transeúnte de la cultu:ra, la
sobre la renta dejando la redistribu
persona que asistirá a tina ‘representac,ión, la parte progresiva delimpües
Desde hace un áño viené fun ción., ‘Sn los mo:mentos actuales, ‘Ano.
to, ‘al Estado o e la Generalitat. El cionando en éÍ barcelonés barrio lía» cuenta con 20 talleres distintos e
impuesto sobre nóminas —necesario
de Gracia una ooperativa cultu disposición de los trés sectores, donde
teóricamente para sufragar el trans
cada uno puede buscar lo que desea, e
porte público metropolitano— y el ral y educativa, que recoge diver intercambiar con el vecino.
local sobre ventas, son hoy alterna
sas experienciasextranjerasde
tivas difíciles en un context9 de en
desarrollo comunitario.Más de
si e inflación
.300 participantesutilizan’el cen Déficit financiero
Ahora bien, en un, área metropo
.iArielia. quiere rom
tro pararealizarnumerosas
activi er LalosCooperatIva
litana como la barcelonesa, los ‘Ingre
‘límites de edad, de modo qué se
a tener acerquen a ella las gentes sin dlstln.,
SOS SO generan y 80 gastan a niwel dades. Es una realización
de la aglomeración n conjUnto:‘la en cuenta,dada la ‘qestacóndel ción y ‘quiere, en segundo lugar, profe
renta ‘por cápita cJe Bároelona-cludad, proyecto y sus características. sionalizar su gestión. Lo que lleva me.
por ejernpio es ‘algo Inexistente. Se
ludiblemente aparejado el aspecto finanvive en, un municipio,se trabaja en
cieno. La cuota máxima por año es de
tr.
,
Gaca,
donde
hay
‘por
lo según
menos elunas
75
entidades
de
todo
tipo,
úI
La auténtica revitalización de la haotro y ¼o gasta en un tercero. De
500 pesetas, más 250 el mes si se’reaii
cienda locel y metropolitana no llegahí que una ‘hipotétIca y deseable par- timorecuento, y una ‘Iargatdici5n aso- zan actividades. El presupuesto para
ticipación en el Impuesto sobre los ciátiva, ‘parecía reunir condiciones dó 1979 es de más de’un millón y media.
rá hasta qje no se liguen los recur
ingresos personales deba concebirse rieas para’ esta experiencia. Hacia la pr. Sale’ un costo de 5.000 pesetas por
SOS locales a los impuestos fuertes,
$ambién a pivel metropolitano, y ésa mavéra y el verano de 1978, los prorno usuario el año, usuario registrado que
directos o indhectos. La participación
en los impuestos fuertes y flpxibles
sería la vía más correcta para reali tpr.es. çue tenían profuçidas raíces en no incluye a los centenares de persoáas
•el barrio, ultimaron los detalles del jro
zar transferencias derro del área.
del Estado, ‘ los que permiten seguir
que asisten a funciones, fiestas, actos
ja inflación y ¿1 crecimiento, es la
Todo esto puede’ parecer lejano y yecto. Dos líneas básicas iñformaban el en ‘la calle...
intento:
el
grupo
de
artistas
(tatro.
única sdlución a la des’ca’pitalizacFón utópico cuando aún estamos discu
danza, artes plásticas, fotografía...),. y
acelerada de .los ayuntamientos. En
tiendo la participación de la’ Genera los lfc{eres culturales del medio comu Funcionamiento
autónomo
litat estatutaria en los Impuestos es-’ . nftario, ‘ originados ‘respéctivamente en
este sentido ‘Barcelona ha consegui
‘Le,.sctividades se organIzan generaldo ya el compromiso del Gobierno
tatajes. Pero la ‘Ley mareo de Régi . un grupo de teatro y las personas inte
el nombre de ‘talleres’
men Local está a ‘la vuelta de la ‘es- grantes de un Círculo. Para Jo que aquí mente bajo
de elevar hasta el 10 ‘por ciento en
póra exploraruna técnica o acción creaquina. Y no hay que ir más lejos de
el ejercicio d.e 1980, ‘la partícipaqión
ello ‘equivalía a la colaboración tiva, y que ro tienen ‘naclaque ver con
de todos los municipios en los im-’ la República Federal alemana, cuyo cuenta
un cursillo o un én’cuentro esporádico.
federalismo es lo más parecido a lo de especialistas y profesionales.’
puestos indirectos a través de ‘los
El aprendizaje ‘se programa y cada tefondos‘ de reparto. ‘Esta es la mejor
que va siendo nuestro estado de au
•
‘
tonomías, ‘paraver como ‘los munici Cultura y usuarios•,
ller tiene ‘un funcionamiento cutónomo
noticia financiera do, este año para
losmunicipios. El área de Barcelona
pios participan —en un porcentaje
En ¿lefínitiva, se tratóba de dar vida dentro de la entidad. AneIlai’ tampoco
variable según los estados o lánder y Iógra’r poco a poco una síntesis: cultu. inicia actividades, sino que facilita que
deberíaquizás en, el futuro hacer un
fondocomún con las participaciones’
entorno al 25 por ciento— en la par- ra como instrucción; cultura como pró ha gente haga ‘lo que busca, y no abre
te que esos lnder reciben el im ‘ducto de conumo (música. cuadros, ar un nuevo taller si no hay una demanda.
recibidas
‘
por este concepto, pues el
.Anella
habrá sobrevivido hata fisistema actual de repasto discrimina
puesto sobre la renta, sobre las so- etsanfa), y cultura tal como se entiende
en contra de los ‘municipios peque
ciedades y sobre el valor añadido. en antropología, es decir, las formas de naes de 1979 gracias a la subvencIón
ños.O uizás este fondo común daba
con la finalidad de oquilibar ‘los pre vida’ de una comunidad. Todo en la co- de dos fuentes: la fundaóión de Serveis
hacersea nivel de la Generali’tat es‘ supuestos
locales.
munidad forma parte dé algo a comen- de Cultura Popular y la ayuda prestada
Dicho esto, no está dicho lo más tar: los. sueños, el precio ascendente de por el Ayuntamiento anterior, ‘desde su
tatutarla.
‘En
cuanto a ‘los Impuestos directos,
importante ‘para la reconstitución de los ‘alquileres o las inquietudes ‘ecoló delégación de Promoción Ciudadana. La
toda la ‘lógica asiste a Ja participa
una ciudad institucional a ‘la medida gi.cas, todo es, material a utilizar, Ahorb respuesta comunitaria ha ‘sido masiva.
Ciónpráporcional de losi ayuntamíen
de la iiudad ,real. Sólo sus condicio bien, cuanto más. desarrollado. sea el Par 1980 precisa la cooperativa de dos
tos en el impuesto sobre la rent.
nes económicas.
bagaje expresivo de la comunidad, más personas a pleno einpleo r ha solici
productiva será esa refIxión colectiva tdo
LdSmunicipios no son responsábles
la :municialización de sus servi
dos, dado el déficit. Según los respon
básicamente de ‘la redistribucii5n de
sobre las formas de vid.
la renta, exepto por el ,ladó del
i
La Cooperativa • AnelIa’. —anula— sables se trata conatanitemente ‘dé aus
gasto,‘ por ese lado, hoy,’se están
Ayuntamiento de 1
acoge por ¿hoa. a tes seqtores y per cultar el futií’ro en la vld de la comu
dandoen general seiviios proporciomiembrode la Cón
nidad.
. ,. senas proce’deñtes do eilos: a ‘los artis
tas especitahtas en recuros creativos;1]
nalesa los ingresos de Individuo (el
la Corporación Mat
.
“
‘‘‘

,

,

Ja iunidád

par4”

‘

L___;0];1]

SELECCIONESULIBRO
. ‘ .

1’

ACERVO
‘

rAGUILAR

‘

_______

POMAIRE;0]

1

LA
PÁLABRA DE PAPA’WOJTYLA. «La paTa- ATLAS GRAFICO DE ANDALUCIA. — A la
TedWilUs —Tra
.descripciún geográfica de las ocho provin ELCOMANDOCHURCHILI
de
braJuan Pablo II esun aUtépticogolpe
1
ducción de Marta Guastavino. cubierta de
cias andaluzasse une aquí elanálisis resu
corazón
al
Y al pensamiento de quienes la
,‘
Joan Farré, 288 páginas. 300 pesetas.’
escuchan
Y SUfl de los quesimplemente la ‘ mido da su realidadpresente. Mapas y pla
Inglaterra se ha1 convertido en un país.
nos. . a escalas desusadas. encuentran el
leen...
es npcesario
quela
meditemos
‘ dominado. por1la violencia. y os entonces
esta
,hora
solemne de
la Historia».
De en
la
feliz complemento de 122 fotografías en
‘
cuando nace
presentación
del Cardenal Primado de , color que resumen la hermosuray variedad
1 el. Comando con el propósito
restaurar el orden. Detrás hay una nueva
andaluzas.;1]
España.
Selecçión del Dr. Alsina ROca.pro1 de
.
cíe fascismo, mucho más peligrosa
fesorde
le Universidad. 350 táitas. 425 , ,
•
‘
‘
‘
‘1. forma
que todas las conocidas hasta ahora.

1
1

pta..

,

‘

‘

‘

‘

‘

‘

‘11

..‘

‘

TElE.

.

‘

una
mulern tímillonaria, y mt i._.... e’ de negocios.
deben afrontarjuntos una pugnamortal por
su supervivencia. Elisabeth posee hermo—
sura. inteligencia. inoçen’ciay juventud. Es
la Onica hija de uno’fte los hombres más’
ricas y poderososdel múndo. A su muerte
ella debe asumir el mando de la familia.
dueña de una gígantesa compañía formaçéutica. Entonces descubre’ que debe
enfrentarse a dosclases de terror: los atentodos
1
contra re compañia que su familia
levantó y elconstante peligro de un asesino
que está a su acer,ho,;1]

,
, ,‘ “
‘
,;0]
lAIRE, QUE ME
LLEVA EL AIRE! — Primera
.
antología para
niñosy,jóvenesde la obrade
RAZAS.
‘ Rafael Alberti, no
de los mayores poetas EL CA’BALCO, ORIGEÑES.
APTI1UDES. Nereo Lugli. Trad. Rosa Rer
‘
de nuestro
síglo. llustada por Luisde Horna
“
‘.:
;0]
y con un dibujo a todo color para la portada ‘ dagué. ELautor ha consagradoaño trasañc’
.. .
‘
-‘
de su vida al estudio de ese noble animal ENCICLOPEDIA SALVAT DE LA FAUNA
!ealizado expresamentepor el poeta’.;1]
BENJAMINPLENClA, por José Corrédor
las razas. con sus numerosas variantes,
Matheos. Libro que constituye una valiosa
IBERICA Y EUROPEA. ;lJns apasionante
aportación
para conocer a uno de los más’’
filogenia. morfqlogíe. aptitudes, portes.
expedición, desdeeJ confort desu hogar.
para
luego
escribir
este
libro.
único
en
su
grandes
artistas españóles contOmporá
porj,os más pintorescos rincones de nues
género.
actrativo,
ameno.
escrito
con
rigor,
•‘
“
pLAET‘“;0]
Además
nebs. del profundo estudio de su
tro país y da Europa.observandoel siempre
científico,
ilustrado
e
todo
color,
con
aleccionador comportamiento de nuestros
obra
porJ. CorredorMatheós. contiene una DICCIONARIO DEL PASOTA de Yale y Julen
numerosas fotografías. muy valiosas,y con
animales salvajes en su propio ambiente. El
abundantísima
ilustración. en su mayor
Sordo Colecc fabulo 208 pags 300 ptas
índices
que
satisfacen
al
más
exigente.
rigor científico y la amenidad de estilo de
partetra
en color..Una
auténtica
joya dé
nues-’
Un diccionario imprescindible para el que
biblioteca
ártística
con 252
páginás.
Libro útil. así pare quienes estimen sí
nuestro más eminente zoólogo. doctor
quiere estar al’corriente del «pasOtismO),.
caballo como pera quienes les interese el’
Formato
26,5 x 32 cm y ncuadernado en
Félix Rodríguez de la Fuente y los más
ese fenómeno que nos invade. Un libro para
tema culturalmente. En tela 30X25 cm.
sofisticados equipos fotográficos. lo han’
‘tela.
racio: ptas. s.ooo.
las vacaciones.
Sobrecubierta plastificede. 1.000 pas
hecho ‘posible para usted.

1

ESPASA
CALPE;0]

:

1

pr

6 de 204

_

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10139">
                <text>1132</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10141">
                <text>La Corporación como punto de partida. Area Metropolitana: una ocasión histórica (2)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10143">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10145">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10146">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10149">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10150">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14727">
                <text>Àrees metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14358">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40340">
                <text>1979-08-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10140">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
