<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=221&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-04-24T10:34:43+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>221</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="671" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="373">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/671/19790821_LV.pdf</src>
        <authentication>0377683f0e1f306a726297b54ccf14c5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42047">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

LA

VANGUAJDA •

DARCELOI%JA
• MARTES, 21 DE

13

AGOSTO DE 1979

Ternasypersonajes

ÁreaMetropolitana:una.ocasiónhistórica(y3)

:«EI ÑÚgO Félix», fe,

a propórcionalidad
en la representación
Se ha exageradomucho sobre IS
ventajas de la gran escala en la pro
ducción de servicios públicos. Pero
si a’gún sentido tienen astas ventajas es precisamenteal nivel metropolitano ya para a prestación de una
serie de servicios las más de las veces indirectos: estudios, gestión tri
butaria, planificación, coordinación
de grandes infraestructurasy trans
porte, centros ordenadores,etc.
En este sentido Barcelonaestá ente el reto de descentralIzar el enor
me potenciel tecnológico y humano
que se ha ido concentrando.en la
plaza San Jaime, en dos sentidos:
hacia los barrios y hacia los muni
cipios del área, donde su rençlimien
to comparativoha de ser mucho mayOr.
.
.
En• el caso de la descentralizción
metropolitana es la CMB la qué de. be jugar un papel clave. Es a través
de ella que puede reconducirse el
. potencial del Ayuntamiento barcelo
nés.
Esta operación requiere un control
democrático estricto y un respeto
absoluto de la vitalidad de los muniéi,pios existentes. La Lay que ha de
remodelar la composicióndel Conse
jo metropolitano debe perniltir la
participación plena de todos los munIcipios en las decisiones metropoli
tanas
Esta representación de los duda
cienos • metropolitanos ha de seguir
criterios de proporcionalidad. En
Barcélona viven hoy 1.800.000perso
nés y en la corona metropolitana
.
1.200.000,aproximadamente.No es
pues la actual composiciónde LaComisión administrativa da la CMB Ip
qye: debería preocuparnos(5 repre
s5ntantes de la ciudad céntral por
4 çf la corona, cuando la proporción
Subárea 1
DELTA OCCIDENTAL
CastelIdeels
Prat
Gav
Viladecans
Sant Climent
Sant Bol

Suhárea2
DELTA ORIENTAL

21,9
54,2
32,7
39,6
2,1
66,9

TOTAL . ..

de habitantes es de 6 a 4), sino a
estructuración de un Consejo metropolitano que lo sea realmente, es
decir, que no se niaterialice en una
tederación de municipios para discu
tir sus problemasguardandoirtactas
sus líneas de acción, sino que se
convierta en el auténtico órgano rec
tor de una institución con problemas
propios recursos propios y suficien
tas y voluntad común de transformación.
Si no se hace así, ni los dudadano de Barcelonaaceptarían encami
nar recutsos hacia el área —preferi
rían conservar su en cierto modo pri
vilegiado aislamiento—, ni estaríatilos creando las instituciones de la
aglomeración como tal. Si quiere representación de una colectividad, cada personadel mismo tiene un voto;
SI lo que se quiere es mantener sus
divisiones internas, cada parte com
ponente, lildependientementede las
personas que a forman, tiene un
voto
Aquí se trata de conseguiruna representación del todo, matizadaconveiiientemente para que todaé las
partes estén suficientemente repre
sentadas. Lo mismo se buscó en el
parlamento español, en a ley sisetoral municipal y ahora en la oleedión del Parlarnentde Catalunya.Y
ha sido la izquierda siempre, la iz
quierda que hoy domina en el área,
la que ha defendido ls proporcionali
dad áon la poblaciónfrente a los sis
temas mayoritarios.
Veamos cuáles son las soluciones
posibes a la representacióndel todo
y las partes n nuestra área. Los habitantes de los 27 municipios, en
1977 ei-anlos siguientes,agrupados
r)Or subáreas urbanísticas.

L’Hóspitalet
Corneilá
Esplugues
Sant Juht

217,4

Subárea 3
LLOBREGAT
Sant Feliu .:;,..
Sent Joan Despí
Molins
Papiol
Pallejé
Sta, Colonia ...
Sant Vicens ...

289,7
94,1
41,0
10,1

...

TOTAL . . . 434,8

Subárea 4
VALLES

36,1
24,8
18,2
3,1
5,2
2,2
19,6

TOTAL •-. . • 109,3

Subárea 5
BESOS

Sant Cugat
Cerdanyola
Ripollet
Montcada
TOTAL .. .

31,7
38,7
25,7
25,3

Badalona
Santa Coloma Gr. ...
Sant
Adrié
Montgat
Tiana;1]

i
1432
- 390
67
28

121Á

TOTAL ..

401,9

‘un

,

TOTAL 15: 1.284,8— BARCELONA;1.886— TOTAL CMB: 3.171,7
BrceJona representa el 60 % del total y las 5 subáreasel 40 %
Número de representanteseb el Consejo Metropolitana
Municipios Habitantes % Hipótésis• %
Subáreas
(enmiles)
1+1/100.000
Barcelona
Subárea 1
Subárea 2
Subáree3
Subárea4
Subárea5

1.886,9
217,4
434,8
109,3
121,4
401,9

60
7
14
3
4
13
-

Total sn
Barcelona 1.284,8
Total con
Barcelona;1]3.171.7

,

20
12:
10.
14
8
12

:

- -

26
16
1-3
18
10
18

Hipótesis %
1+1/70.000

Hipótesis %
1+1/50.000

30
14
15
IB
9
16

37 36
14 14
13 , 13
l4 - 14
8
16
1

26
12
13
14
8
14

-

—

-

- ----.----

40

ni aquí ni en otros países.
-

56

:
74

61
-

100

EN MILES DE HABITANTES
Las diversas hipótesis avanzadas
últimamente para la formación del
Consejo Metropolitano proponen un
representante por
municipio más
uno por determinado número -de habitantes (de 50.000a 100.000)o f-rac
ciórt de ese número, con los siguientes resultados.
En - todas estas hipótesis, lógica.
mente, los 20 municipios más pe
queños cuentan. con dos representarites cada uño, y los municipios
medios aumentan eiúmero de representantes a medida que se apli
ca un denominador -más reducido
(de 100 a 50.000 habitantes). Así
por ejemplo: el Prat, Sant Bol y Cor
nellá, pasan de 2 o 3 representantds Santa Coloma de 3 a 4; Hospi
talet de 3 a 6 y Badalonade 3 a 6.
Lo que es más importante: la pri
mera propuesta (1/100.000da resul
tados .incuiherentes: Subáreas con
relativamente pocos habitantes (la
1 y la .3) tiene más representantes
que otras con do veces más de
habitantes o cuatro veces más (Del
te Oriental, con Hospitalet y Come
lié, y Besós, con Badalonay Santa
CoJ.oma)
.
Esa incoherencia queda
algo paliada en las hipótesis siguientes: (1/70.000y 1/50.000 habi
tantes) , aún el precio, claro está,
de aumentar el númerode miembroa
del Consejo—que en -el último caso
sería de un auténtico aConseil de
Cent».
Por otra parte la representación
de. Barcelona en la primera hipós
sis es a todas luces excesivamente
baja: un 27 por ciento de los repre
sentantes para un 60 por diento de
los representados.La corrección se
atenda en las hipótesis ai9uientes
(corE un 30 por ciento y un 37 por
ciento de . representantes de la ciu
dad central).
La corrección es demasiado seve
i-a para implicar seriamente a- los
barceloneses ion el área. Comparé
mosla, por ejeimplo,con la efectuada
en - el Estatut (Barcelona-provincia
contará con el 63 por ciento de loS
miembros del Pa-rlamontde Gatalunya, para cerca de un 70 por Cielito
de la población) y esa fórmula ha
sido considerada una aimportantísi
ma compensación»a las zonas de
menos habitantes.
Personalmente creo que el proble
iiia -del aumento -de volümnendél Cónsejo Metropolitano y el de - la
escasa
répresentación de las zonas
-más
pobladas, podría paliarse simplificando
la fórmula de proporcionalidad
para dejarla, por ejemplo, en
un
representantepor 50.000ha-bitantes
o fracción, sin más, y- estgbie
ciendo un techo al porcentaje- de
:representaciQ-flde Barcelona. si es
que el 45 por ciento representación
de la ciudad central, que resultaría
de esa fórmula, se considerara excesivo.
- En
fin, todas estas tecnicalida
des», tan poco atractivas, son n-ece
-sari-as-si se quiere discutir el problemnasobre bases objetivas. Las soluciones existen, con toda seguridad.
De hallarlas depende que éstemos
- en condiciones de lanzar una políti
- ca -metropolitana
por primera vez só
uds,solidaria y con unos mínimos
récursos—cosa que nó es corrienté

76

100

70

-5

87

Pasquat

MARAGALL

--

64

Teniente
deI Ayuntamiento

1-00

102

1

Miembro
100

de

la

Corporación

de
de

-

Comisión.

EL TEMA: Magia, buena fe.
EL PERSONAJE:Félix Llaugé Dausá; 46 años; soltero; nació en
Barcelona; se definé ‘rnago»; su afición, leer. .

—Por qué amago”?
han -cumplido durante estos días.
—Porque sigo las tradiciones má —Sí, claro.. .
gico - brujescas del antiguo Imperio —fNo -eran demasiado .predecl
Romano, los galés y los celtas, cuyo bles’? Incendios en agosto, tormen
conjunto es lo que se conoce vul tas...
-—(Pausa).Bueno,algunaspodemos
garmen-te como brujería.
—En un siglo tan científico nomo considerarlas fáciles, pero, por ejem.
el XX, ¿no suena todo eso a «ca- pb, la rotura de una presa no ecumro cada mes, y -lo de la regata,taln.
melo»?
—(Serio). La tecnología y f cien- poéo. Ahora, si alguien dice que son
cia han deshumanizadoal hombre cte casualidades, ¡pues, soy el hombre
tal manera, que a los consultorios de las casualidades!
de -magos y.- brujas se acude para y—Pero todo eso ya se dijó, cau
encontrar solución a problemas de sedo por la interisísima actividad so.
tipo afectivo o humanístico que no lar de este año...
—Sí, pero además,el motivo prin.
se resuelven en otro sitio.
—Qué tipo de consultas es el cipal de que este año sea tan malo
es debido al tránsito de Marte por
más frecuente?
—Las afectivas,sobre todo. Es de- el signo de Cáncer; el de Plutón,
dr, las relacionadas con «magia por Libra; Urano, par Escorpión, y
Neptuno, por Sagitario... Y más coverde’r, amorosa o sexual.
—y la genfe se va convencida... sas...
—A veces el ritual da resultado —Aceptar esto como causa es
y otras, no, ¿Por qué? Es una iii- cuestión de fe, ¿no?
—Sí, por supuesto, de fe, aunque
cógnita.
—Es decr, que no garantizan hay muchas cosas que las estadísti.
cas demuestran,como la influencia
nada.
.
—Bueno.. No se puede garanti. de la luna en el ser humano,etcé
tera...
zar . . .
—Y no hay protestas?
—fPretenden
sustituir a la fe en
—,De los clientes? Yo RO tengo, Dios?
Esto es como los médicos.... (ríe). —iBueno, calma, calma! (Medita).
Se protesta a espaldas, no de cara. No, porque, por ejemplo, el astrólo. —fNo será que la gente ya no go que es cristiano-,.sigue creyendo
que es Dios el que ha creado.este
confiaba mucho?
—No, porque generalmente el sistema que, además, no es deter
cliente no es esporádico, sino que minativo sino que, como se dice
acostuntbra a ser fijo. Y cuando tie de los sastres, inclinan pero -no obli
gaii. Además,los magos que utilizan
ne Otro preblenia, vuelve...
la astrología tienen por encima de
- —HVaya! iComo una peña!
—(Ríe, algo molesto). Bueno, no estas influencias su propia religión,
sé si vale esa palabra... (Ríe). Una que puede ser cristiana o -no.
peña muy amplia, en todo caso...
—.Usted cres en Dios?
—Nosotros creemos én Dios pero —Cudnto val.e una consulta?
, - —Depende. - Hacemos como
los no el cristiano. Creemos en el Sumédicos: el que tiene dinero paga mo Hacedoro el Creador,como quie
ra llamarle... el Padre de todas las
por el que no tiene.
—,Pero se puede vivir de la ma- cosas. .. Y en dioses menores, de la
antigua Roma, como Diana, Aradia,
gis?
—-(Gira los ojos hacia arriba, pí el Centauro Quirón.. .
carameñte, aguantando la sonrisa). —.lncluido Satén?
Hasta que no cambien las leyes, no —No, no tjene nada -que ver, en
ce puede decir que se vive de la absoluto. Es -una invención de la In- magia. Aún está perseguida por el quisición que ls - brujas adoraban
Código Penal. Cuando cambie (ríe) al Diablo. Lo que adorabanera al Fau.
supongo que nos pondránincluso im n-o, hacían ritos de la fertilidad...
puestos. En este aspecto, será un (Pausa). Existen satanistas, pero no
-negocio o profesión como cualquier tiene- nada que ver- con la brujería.
(Pausa). Nosotros vamos a fundar
otra.
La conversación prosigue. Me ex- pronto una secta y un templo...
pilca casos de fantasmas, de com —,.Hay relación magia- incültura?
batir maleficios. No me convence,y —(Con el dedo en la boca, sonríe).
así se lo.digo. Sonríe,respetuosocon Es una pregunta.. . Ya sé que la gente dice que -la magia se -alimenta
mi- escepticismo..
—Llamarse «iflagoa no es para de la incultura, pero esé es falso,
impresionar a la-gente de buena fe ya que a mi consultorio acuden más ‘, cobrar más?
personas cultas que ignorantes...
—No, porque.... en realidad, ¿qué —Hágarne un pronóstico para ma- título
tendría que coger? Mago y ñana.
b.rja son palabras que reivindicamos —(Consulta unos papélés). Es de
para que cambien las actuales defi esperar un grave conflicto diplomé.
niciones de la Real Academia.
tico o un accidente o muerte de
—Usted ha predicho una serie de algún dignatario político o - personaje
catástrofes que, según used, se muy popular. — Félix PUJOL.

-

YOGA

..Fundador-dela Asociación
intertiacíonal
da Yoga. -

MAS INFÓRMACION.

-

Oferta
-

sólohastael31 de agoSto

Por 3.442ptaS.

mes

EL COMANDO CHURCHILL,Ted

.,WOR:i-;0]

SALVAT;0]

PLANETA

limitada

ULTRAMAR;0]

POMARE

LAZOS DE SANGRE DE SIDNEY SHELDO(
Willis.—Tra
En esta asombrosahistoria, una mujer mul
ducción de fvlarta Guastavino, cubierta de. :
timillonaria. y un hombre de negocios.
Joan Farré, 288 páginas. 300 pesetas.
deben afrontarjuntos una pugnamonta!por
Inglaterra se ha convertido en. un país
su supervivencia. Elisabeth posee hermo
sura, kiteligencia, inocencia y juventud. Es
. dOminado por la violencia, y es entonces.
cuando nace el Comando coñ el propósito
la única hija de uno de los hombres más
derestaurarel orden, Detrás hayuna nueva
ricos y poderosos del mundo, A su muerte
forma de fascismo,,mucho. más peligrosa
ella dQbeasumij-eI mando de la famdia.
quetodas las conocidas hasta ahora,
dueña deuna gigantesca compañía arma
céutica
Entónces descubre que debe
vnfretarse a dos clases de terror: los aten—
iadoa
contra
la compañía que su familia
BREVE HISTORIA DE LA LITERÁTURA
levantó y al constante peligro de un asesino
FRANCESA. —. HenryClouard es el his
aue está o su aceóho.
-;1]
toriador de la literatura francesa de mayor EL CABALCO,
ORIENES,
RAZAS,
éxito en el mundo universitaribsMeatrevo.
APTITUDES. Neneo LugiL Trad. RosaBer
a presentar este libro —diCe.-como una
ilagué. EL aCtor ha consagradoaSo tÑs año
“clave de amor” de la Literaturatrancase.»
de su vicieal estjdio de ese noble ajmal: ENCICLOPEDIA SALVAT DE LA FAUNA
,
Colección
Puiito
Omega,
fi.°
40.;1]
REF.JAMIN PALENCIA. por José Corrdr
las razas, con sus numerosas variantes,
IBERICA Y EUROPEA Una apasionante
ritio.
Lioro que constit,Iye una vCIiC,aa
filogenia. morfología, aptitudes. portes,
expedición. desde el confort de su hogar.
¿pr,rtHciOr1 para conocer a uno do los iiis
para luego ascribir este libro, único en su
pon los más pintorescos rincones de riues
.
1
‘;0]
grandes artistas españnies contemporá - — .género, actrativo, ameno, escrito con rigor
1ro paisy de Europa.observandoel siempre
i,ens. Además del profundo estudio de su
científico, ilustrado a todo colore COn
aleccionador comportamiento de nuestros
obra porJ. CorredorMatheos. contiene uno tIICCIONARIO DEL PASOTA sie Vale yJulei
OúrnerOsasfotografías. .muyvaliosasy con
animalessalvajes en su propio ambiente. El
índices que satisfacen al más exigente.
abundantisima ilustración. en su mayor - Sórdo. Colece. fábula, 208 páps 300 pta8.
tigo! científiço y la amenidad de estilo de
parte en color. Una auténtica iova de nues — - Un dicciOnario imprescindible-para el que.
Libro. útil, así para quienes estimen al
nuestro más eminente zoólogo, doctor
caballo como para quienes les interese el
. ‘rs isblioteco artistuca Cori 252 ptqinas.
Félix Rodríguéz de la Fuente y los más
quiere estar al corriente del «pasotismo»,
Fnrr,patc, 26.5 •, .32 cm 5 ei,cijarIerrudo en
ese fenómeno que nos Invade, Un libro para
tfma
cutturlmente.
En tela 30X25 cm.
sofisticados -equipos fotográficos. lo han
l,I.
Preciri: ritas.6.000.
Sobrecubierfa plastificada. 1.000 ptas.
hecho Posible para usted
las vacaciones.
-;1]

ESPASA
CALPE;0]

-;1]

TV COLOR

SELECCIONESUUBRO

LA PALABRA DE PAPAWOJTYLA.La paiaATI
GRAFICO DE ANDALUCIA.
A la
bra de Jdan PbIo H eut auttnttco golpe
descripcióngeográfica de las ocho provint corazon y a pensamiento de quei1es la :
cias anda’uzasse uneaquTel análisis resu..
escuchan y aun de os que simplemente a
mido da su reabdadpresente. Mapas y pla
leen... es necesario gua laineditemos en
flOS 8 escalas desusadas, eticuentran al .
esta hora sOleiTinede Ja Histora,}. De 1a
complemento de 122 fotografías en
presentación del Cardenal Primado de !
colorque resumenla hermosuray variedad
España. Selección del Dr. Alsina Roco.proandaluzas.
fesor de la )JniversidacL350 paginas, 42511
ptas.
:H:

- -

26 AL 28 DE AGOSTO. CUALQUIERPERSONAINTERESADAEN CONOCERYOGA
N
SUS ASPECTOSMAS PROFUNDOS,DIRIJASEA LOS TELEFONOS243-65-30,
34Q-73-12, 322-08-47 .PAIA

Metropolitana

AGUILAR

--

-

-

ACERVO

-

INFORMAMOS
DE LA -VENIDADE SWAMI-SATYANANDA
A BARCELONA
DELDIA

alcalde

Barcelona.
la

-

:
MIRA

de

*ugia y cultura

-

No intervieneBanco ni Financiera

SKRONER Españog,1. A.

BARCELONA:
Pze.CalvoSotelo,10 (Edi’
,
ficio Winte-rthur) encima Cafetería 1/1
OCA. Tel. 321-93-22,
Adheridos:
.

-

-

GERONA: calle Mayor de Salt, 309.
Tel. 21-46-02 y subidade-SanFéli, 4
VENDRELL(Tarragona). calle Cristina
Bala, 87.
-

DETECTORESDE METALES
-- - ;0]

(BUSÁtEOROSj-

-

.:

Paralocalizarmonedas,
reliquias. objetosdiversosen
casas antiguas,lugares
históricos, playas, etc.

FABRICACION
AM5ICA!Á

.STESA
Murtaner44Tel.2548005’

-

Barcelona-li

7 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10153">
                <text>1133</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10155">
                <text>La proporcionalidad en la representación. Area Metropolitana: una ocasión histórica (3)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10157">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10159">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10160">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10163">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10164">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14728">
                <text>Àrees metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14359">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40341">
                <text>1979-08-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10154">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2796" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1586">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2796/19800705_ElPeriodico_CorporativismoAdmPub_PM.pdf</src>
        <authentication>c8e09772247ea335baa2102dbba56ce5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45846">
                    <text>EL PERIÓDICO

opinión

Sábado. 5 de julio de 1980

V.Htfv
..i-oV

Tía.

Congreso
socialista

L congre«) d« kM »oclall·la* catalan«* e» un toma qu« inter«*« no
aòlo a lo« militant«*. Lm tonatone«
y lo« •nfrentamtonto· Intorno« qua viva
el PSC «n ««to« dia* «on, an gran parto,
la* tentions* y lo* conflicto« aotorrado«
de nueatra aoctodad.
En el PSC no a* ha conaeguMo la deseada amalgama entre loe hombre« y la«
mujer«* proveniente« de diferente* colectivo« político«. Laa grieta« que lo
cuartean «urgen también de diferencia*
entre naclonallataa y obrerista«, antro loa
que conciben un partido de maaaa y k»
que apuestan por un partido de cuadro*,
entre marxistas y no mandata«.
No parece malo, en principio, que
cualquier grupo político atrae «ua dlacre(Sancias interna«, que practique la catarsi« de una autocrítica feroz, atompre que
eio iirv« para au aeentamiento como
grupo y para una aportación mea coherente a la política global del pala. Lo verdaderamente lamentable, tonto para un
partido como para la comunidad «obre la
que debe actuar, ea que laa poaturaa
ideológica* •* personalicen y que la critica *e convierta en linchamiento dialéctico del oponente.
Esta« reflexione*, al filo del congre*«
del PSC, pueden estrapolane a otroa
grupo* político* en un momento en que
el pal* necesita máa «any qua rauxa. El
PSC puede y debe «er un partido armónico, en el que, a imagen y «ematoma de
otro* partido» de Europe, coextotan dl»tinta* corriente« de opinion, con una linea oNcfaf y una a/ternalfVa intoma a lo»
que mandan en el propio grupo. Y ello
lien« que ear aai porque un partido fraccionado y empequeñecido no reaponderia a laa nece*Made* y loa Intere»«» de
sus votante«, ni tampoco cumplirla el papel que de él »aperan au» rivale« pofltJco*. El pal«, en definitiva, necearla partido» con proyecto»
politico» coherente« y
no grupHoa enzarzado« en Ilo» doméatico». Eu e« la reaponlabllidad que el PSC
tiene qua a*umlr.

E

Tribuna
Corporativismo y Administración Pública

M

ARX describió el capitalismo en
la primera página de El Capital,
como un montón de mercancías.
Hoy, las sociedades occidentales no
responden totalmente a esa imagen: de
un 25 por ciento a un 40 por ciento de
este montón de productos consiste en
servicios públicos. El sector público ya
no es una pequeña isla en un océano
productivo.
Pero el centro-derecha que manda en
este país sigue considerando el trabajo
en el sector público desde el ángulo de
Marx, Adam Smith y los clásicos de la
Economia Politica. Interesadamente. Se
trata de mantener aparte el mundo de la
Administración, compensar con privilegios la ausencia de los derechos reconocidos al trabajador y ganarse asi una
casta fiel de administradores mudos.
Lo bueno es que, llegado el momento,
esos administradores reúnen tanto poder que los propios políticos en el poder
! no pueden con ellos. Es el reino del derecho adquirido sobre la voluntad de la
mayoría.
En nuestro pais no mandan hoy los
gobiernos. Mandan las corporaciones,
mandan los notarios, los médicos, los
I abogados del Estado, los altos funcio| narios -profesiones todas ellas respetables y admirables protesionalmente,
pero que, enquistadas en forma de corporación autodefensiva, constituyen
una remora insalvable para la transformación de nuestra sociedad en crisis.
En EEUU, la fe pública la da sin coste
el farmacéutico del barrio; en España,
los gastos indirectos de toda transmisión inmobiliaria -entre los que hay
que contar los de notaría y registro- se
comen un 10 por ciento de su valor,
obstaculizando las transacciones con
mucha más eficacia que el Ayuntamiento más parco en la concesión de licencias.
Un abogado del Estado puede informar favorablemente un recurso interpuesto por otro abogado contra el propio Estado o contra una Administración
Pública y nadie se parará a pensar que
este hecho, legitimo en si mismo pero
ciertamente considerable, merece una
lectura atenta y preocupada.

Pasqual Maragall
L Colegio de Médicos quiso intervenir en contra del control horario
de los médicos municipales por
parte del Ayuntamiento, con argumentos de sabor decimonónico.

E

Muchos ciudadanos avalaron esta posición, opinando benévolamente que el
Ayuntamiento no conseguiría su propósito o, con más astucia pero igual fatalismo, que asi no mejora la productividad de los servicios sanitarios. ¿No seria más lógico pensar que sin esta premisa es absurdo plantearse siquiera el
tema de la productividad?
Asi lo han entendido los directores territoriales del INSALUD en Catalunya y
los diputados provinciales que en Madrid llevan la responsabilidad de la
enorme Ciudad Sanitaria (5.000 trabajadores), interesados inmediatamente por
la medida aplicada en Barcelona.
El trabajo serio y eficiente de tantos
trabajadores y profesionales al servicio
de la Administración Pública, o en menesteres quasi-públicos, queda desdibujado por la falta de valentía de los políticos electos a la hora de crear, en sus
áreas de responsabilidad, unas condiciones de trabajo propias del mundo
productivo. Sindicalmente, económicamente y moralmente.
Hay que reconocer que muchos de
los más de 250 centros de trabajo del
Ayuntamiento de Barcelona son una cochambre indigna de ese nombre. Sillones desvencijados, vidrios rotos, sótanos con ratas y altillos desbordantes de
sosa caustica olvidada de un destino anterior del edificio (como ocurre en el
servicio municipal de la calle Pujadas)
son ejemplos no atípicos, desgraciadamente.
'NTRETANTO, el Ayuntamiento de
Barcelona, no puede consignar
una sola peseta al arreglo de esos
edificios. ¿Por qué? Porque los altos
funcionarios del Ministerio de Hacienda
no han tenido a bien, a 25 de junio, visar
unos presupuestos que aprobamos
aquí en Consejo Pleno el día-14 de mar-

E

zo. Se trata de un ritual incomprensible
y humillante para una ciudad como la
nuestra. Y lo mismo ocurre a lo largo y
ancho de este pais. ¡Ni el Ayuntamiento
de Barcelona ni ningún otro ayuntamiento democrático han dispuesto todavía de un presupuesto aprobado por
ellos mismos!
La lacra de este país es el cor. orativismo y la complacencia de las profesiones para con ellas mismas -avalada
por el enorme poder que nuestra sociedad les da para auto-regularse o influir
en su regulación.
No creo que la ley hipotecaria -que
regula la actividad de notarias y
registros- llegue pronto a buen puerto.
Se ha perdido en el proceloso mar de
los anteproyectos antes de que la Comisión parlamentaria correspondiente pudiera echarle el ojo.
Tampoco creo que Manuel Sacristán,
Cattili* dal Pino o Vicenta Navarro
puedan llegar pronto a catedráticos extraordinarios. El Consejo de Rectores es
quien decide en última instancia.
Habría que pedirles —exigirles si es
preciso- a los profesionales, que actuasen en tanto que profesionales, no
en tanto que profesiones. Que se agrupen y actúen en el seno de las organizaciones de defensa de los derechos de
los trabajadores y que se organizan
aparte, colegiadamente, lo hagan con el
fin de hacer valer las razones de su
ciencia; no las de su poder táctico.
Y habría de exigírsenos a los políticos
que actuásemos de modo que nuestro
respeto por las situaciones establecidas
no llegase al extremo de cerrar los ojos
a la realidad descrita.
Estoy convencido que a este pais le
hace falta una buena dosis de ingenuidad y buen sentido -de ingenuidad militante, dispuesta a resistir- y le sobran
toneladas de cinismo y benevolencia.
¿Qué puede decirse, qué dirá la historia, de un pais que puede inscribir en
sus banderas el lema «no hi ha un pam
de nei»?
Peeovaf «erase*. EconomtoU. Primer tant
de alcalde del Ayuntamlenlo de Barcelona.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45847">
                <text>Corporativismo y Administración Pública</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45848">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45849">
                <text>1980-07-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45850">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45851">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45852">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45853">
                <text>Administració pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45854">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45855">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45856">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45858">
                <text>Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45857">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46055">
                <text>UI 538</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2564" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1373">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2564/19810304d_00001.pdf</src>
        <authentication>17bc424684ea3483714a74e9d513f9eb</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42970">
                    <text>"SITUACION ECONOMICA Y FINANCIERA DEL
AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y SUS PERSPECTIVAS"

Resumen de la Conferencia pronunciada por el
Ilmo. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira, Teniente
de Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona.

Col.legi d'Economistee de Catalunya

4 març 1981

�El Teniente de Alcalde de Hacienda del Ayuntamiento de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, ha pronunciado una confe rencia sobre "Situación económica y financiera del Ayunta miento de Barcelona y sus perspectivas", en el Colegio de
Economistas cuyo resumen es el siguiente:
Al iniciar la exposición del desarrollo histórico de las finanzas municipales cabe destacar algunos hechos importantes:
La penuria económica hasta 1.961, período durante el cual
el nivel de ingresos del Ayuntamiento de Barcelona, no supera la situación de 1.930. En 1.961 se establece el impuesto de Radicación y en 1.966 el Estado cede el 90% de la Licencia Fiscal. Con esta cesión se alcanza la presión fiscal
que correspondía a la Barcelona de los años 30. Pero con la
cesión se da origen a la reivindicación de las Corporaciones
Locales: Que los impuestos cedidos, los cuales originariamente eran deducibles del Impuesto General sobre la Renta, no
pierdan esta característica al pasar a ser, totalmente o en
parte, ingresos municipales.
La mejor situación financiera que se inicia en 1.966 se degrada progresivamente, debido especialmente a la rigidez de los
ingresos y al crecimiento de los gastos, en especial el capítulo de personal.
La etapa del Alcalde Masó, finales de 1.973, se inaugura con
la aprobación de un presupuesto político ideal que en aquel
momento parece cubrir las necesidades del municipio, pero que
comportará un sistema de financiación que ha resultado ser altamente gravoso en el futuro: el sistema de incurrir sistemáticamente en presupuestos de li..,uidación de deudas; no se trataba tanto de dotar a las corporaciones de recursos económicos
suficientes para el nivel de gastos admitidos, como de conseguir su equilibrio financiero. Se financiaba el déficit tras-

�ladando a generaciones futuras la carga de este déficit. El
procedimiento permitió básicamente satisfacer a contratistas
A y concesionarios de servicios y crear la idea equivocada de
una presión fiscal baja.

±

Las consecuencias actuales de esta política se vivieron con
fuerza y con la llegada del Ayuntamiento democrático en 1979,
que se encuentra ` ante tres hechos importantes. Por una parte,
un presupuesto real de gastos e ingresos, según el cual, por
cada . peseta ingresada se gastan 1,80 pesetas. Por otra, una
deuda acumulada que impedía sanear la finanzas a corto plazo.
Finalmente, una serie de problemas puntuales no afrontados por
las administraciones anteriores, en muchos casos sin ni tan solo
un reflejo presupuestario. A título de ejemplo se pueden citar
el PIES -Presupuesto de Infraestructura y equipamientos socia
les-, en el que el Banco de Crédito Local no aceptó los compromisos que en su día se le atribuyeron; el Consorcio de la
Zona Franca, donde apareció un "agujero" financiero de 11 mil
millones de pesetas; el déficit del transporte, hoy en vías de
solución por lo que se refiere al Metro y en situación conflictiva por lo que se refiere al de superficie; los Túneles del
Tibidabo, parados desde

1976

y atados a unas cláusulas finan-

cieras de dificil aceptación. Todo ello sin citar más que a
título de inventario los problemas de expropiaciones no pagadas, de reclamaciones por revisiones de precios y de una nómina de personal con unas posibilidades de control limitadas.
Estos han sido los principales problemas. Su repercusión en
la gestión pública fue un altísimo coste de contratación -el
contratista cargaba por anticipado las dificultades de cobro
y revisión de precios-, un bajo rendimiento de los recursos,
incluso de los financieros; alto coste que ha de ir asumiendo la generación futura y grandes dificultades de control y
gestión ;'debido al abuso de nóminas extrapresupustarias, utilización de valores independientes y auxiliares del presupuesto
para financiar personal, etc.

�Toda esta problemática se insertaba y continúa inserta, en
la pobreza crónica de la Administración Local española. En
1977 -y la situación ha mejorado, pero no espectacularmentelos ayuntamientos participaban en un 1,9% sobre el Producto
Interior Bruto a precios de mercado y en un 7% del Gasto Público (contabilizando presupuestos ordinarios, simplemente).
En Francia esta participación era del 17,5%, con una participación en el P.I.B. del 6,6%. Francia es uno de los países
europeos con menor peso municipal de Europa. En Gran Bretaña,
los municipios generan el 15,5% del P.I.B. y realizan el 41,9%
de los presupuestos públicos.
En el caso concreto de Barcelona, otro elemento viene a agravar la situación. Es la relativa mayor carga de servicios que
sobrepasan las exigencias mínimas en materia de competencia,
derivadas de las leyes que regulan el régimen local. Para dar
una idea, el Ayudamiento de Barcelona viene a gastar en servicios voluntarios -llamémosle así, a pesar de que su supresión
cuasaría inconmesurables problemas- unos seis mil millones de
pesetas más que Madrid y su coste total directo supera el 15%
del presupuesto de gastos.
Ante esta situación histórica, estructural y particular de las
finanzas del Ayuntamiento, el equipo de gobierno ha seguido
cuatro líneas de actuación. A saber:
Atacar, por medio de soluciones individuales, los problemas específicos con los que se ha encontrado. El problema del P.I.E.S.
mediante la aplicación de 2.000 millones, de la emisión de
10.500 millones de Deuda Municipal en curso. El problema del
Consorcio de la Zona Franca mediante una salida negociada por
la cual el Estado, a través de ALDEASA, invierte 1.200 millones
en la adquisición de los terrenos para la realización de la
estación TIR -TIF-TIC, y el Puerto de Barcelona, mediante emisión a cargo del Estado adquiere patrimonio para su ampliación
por valor de 2.500 millones. Por otra parte el Estado avala
deudas con obligacionistas por valor de 7.000 millones de ptas.
En Transportes, la solución del Metro se ha dirigido hacia

�la equiparación con el metro de Madrid y queda el espinoso
problema del transporte de superficie cuyo planteamiento y
dificultades son de todos conocidas. Para loa Túneles del
Tibidabo se ha logrado sentar las bases de un diálogo, con
principios financieros razonables, que ha de conducir a que
el Ayuntamiento y el Consorcio de Túneles del Tibidabo, recuperen la ejecución de las obras que interesen y pueda cumplirse el compromiso con el M.O.P.V., que ha asumido la Generalitat, de crear una sociedad pública mixta para ejecutar
las obras pendientes que procedan.
Todas estas acciones puntuales, que se describen desde su vertiente financiera, se acompañan de los esfuerzos de gestión
que tienden a disminuir déficits de explotación, como lo prueba el hecho de que por dos años consecutivos se han frenado los
déficits en transporte público.
Una segunda línea de acción, se ha centrado en tratar con rigor los capítulos de gastos, especialmente el capítulo primero, donde se ha conseguido un cumplimiento al 100 por 100 de
una nómina que finalmente refleja con razonable exactitud el
coste del personal. En la misma línea de rigor y de confianza
en una mejor gestión, la postura del Ayuntamiento con respecto a sus grandes contratistas, ha intentado mejorar exigiendo
unos ajustes a costes reales a cambio de mejorar el ritmo de
pagos. Evidentemente esta línea está supeditada al contexto
de las negociaciones con el Gobierno y será difícil de seguir
si este contexto se degrada creando dificultades para la via
de acuerdos.
La línea de mejora del rendimiento tributario, en el marco de
una presión aceptable, pasa por examinar más los resultados
de la gestión, que las intenciones programáticas. Los resultados de la gestión pueden presentarse de forma sintética
acudiendo al déficit de las liquidaciones de los presupuestos
desde 1978 a 1981.

�Año

Porcentaje
sobre presupuesto.

Déficit de liquidación

1.978

7.318

1.979

3.003

1.980

2.556

1.981

2.300

I

I

36%

1996

I?

W
g (,,,,..1,1-0

7%

^)

4%

Nota: En 1.981, no incluye el déficit planeado por valor del cual se
recibirá aportación del Estado. Con cargo a 1.980 se han de recibir
por aportación del Estado, 3.338 millones para cubrir el déficit de
este año, incluyendo además, bajas de ingresos.

TEn

estos déficits no se incluyen los provocados por los proble-

mas puntuales a los que se hacía referencia más arriba, ni a
una serie de deudas extrapresupuestarias que se han auditado
por valor de 4.570 millones de pesetas y que se pagan con cargo a la aportación del Estado de 8.009 millones de pesetas destinada a absorber el déficit de 1.980 y estas propias deudas
extrapresupuestarias. También hay que dejar constancia de que en
el marco de los actuales acuerdos, el déficit no planeado de

1.981 ha de ser absorbido por el Estado, junto con 1.483 millones de pesetas de deudas específicas extrapresupuestarias establecidas en 1.981 pero correspondientes a periodos anteriores
a 1.979. Con todo ello, la acción financiera del Ayuntamiento
logrará el saneamiento total de 1.980 y 1.981.
Paralelamente a esta línea de acción, resta el saneamiento de
la carga ffinan1iera derivada de los presupuestos de liquidación de deudas que caracterizaron la segunda parte de los setenta. Para sanear esta carga, el Estado aportó ya en 1.980,
2.672 millones de pesetas, que representaba el 50 por ciento
de lo que vencía aquel año. En 1.981 ha aportado 4.198 millones

�por valor del mismo 50 por ciento y ha facilitado, a través
del Banco de Crédito Local, la refinanciación del resto.
Con todo ello hay que admitir que se ha dado un paso importante en el saneamiento financiero de la economía municipal,
con dos consecuencias importantes: la contención del gasto
y la recuperación de la confianza en la administración municipal de los medios económicos.
La política fiscal del Ayuntamiento tiende a mantener la
presiari fiaca en unos límites razonables, a pesar de que

hay que recordar que, en general, la presión fiscal municipal en España es muy baja y concuerda con la penuria de
medios económicos de los mismos. Algunos datos permiten probar esta afirmación. El primero, es el de que a pesetas constantes los impuestos directos que percibe el ayuntamiento, ya
sean propios ya sean de gestión compartida, equivalen a 13.257
millones hoy y eran de 13.702 millones -en pesetas de hoy- en
1975 y de 11.333 millones en 1970. Los impuestos n

ectos

-entre los que hay que incluir el de circulación- a tendieron
en 1979, 2.830 millones y hoy sólo suponen 2.126 millones,
siempre en pesetas de 1.981. El incremento real de recaudación
se ha producido fundamentalmente a través de las('ta s municipales que han pasado de 7.692 millones en 1.975 a casi 15 mil
millones en 1.980 y descendido a algo más de 12 mil millones
liquidados en 1.981. Detrás de estas cifras hay una política
con nombre propio: situar los servicios con beneficiarios individuales a un coste que se aproxime al real y mantener la
presión tributaria en unos límites realistas.
Paralelamente hay que otorgar al Estado, ya cada vez más a
la Generalitat, el papel de canalizador de los recursos públicos a la financiación de los servicios locales. Esta política se ha iniciado ya. Basten tres datos: en el período 19701976, la participación del Estado se situaba en un 20% del
total de presupuesto de gastos liquidados. Con el establecimiento y generalización de los presupuestos de liquidación de

�deudas, esta cifra descendió al 15 por ciento. En 1980 y
1981 el ayuntamiento puede conseguir participaciones de
19.626 millones y de 21.203 millones, que se sitúan entre
el 35 y el 31 por ciento-del presupuesto-de gastos liquidados de cada uno de estos ejercicios.
En el contexto de estas consideraciones se ha de situar la
liquidación del presupuesto de este año.

�CUADRO - 1---

EVOLUCION DE LOS IMPUESTOS EN MILLONES DE PTAS. DE 1981
(LIQUIDADOS)
IMPUESTOS

IMPUESTOS

DIRECTOS

INDIRECTOS

1970

11.333

921

1971

11.514

928

1972

11.235

965

1973

12.543

1036

1974

12.199

1063

1975

13.702

921

1976

10.485

2830

1977

10.875

2344

1978

8.416

1971

1979

7.542

1746

1980

13.706

2255

1981

13.257

2126

AÑO

Per cápita 1981

7.365 ptas. aprox.

1(-')r

1.181 ptas.apro:

�CUADRO 2

EVOLUCION DE LAS TASAS LIQUIDADAS EN MILLONES DE
PESETAS DE 1981.

AÑO

TASAS

19 7 0

4.718

1 97 1

5.145.

19 7 2

5.981

1973

5.467

1974

6.910

1975

7.692

19 7 6

9.481

1977

10.556

19 7 8

8.528

1979

5.973

1980

14.802

1981

12.144

�CUADRO 3
EVOLUCION DE LOS INGRESOS PATRIMONIALES LIQUIDADOS (EN MILLONES DE PESETAS DE 1981)

AÑO

INGRESOS

1970

639

1971

596

1972

557

1973

874

1 97 4

809

1975

794

19 7 6

671

1977

620

1978

717

1979

583

1980

1.353

1981

1.315

�.-.
..co.
a

1

O
E4

o0
01

O

01

`0

^

C1
‘.

t■

r-i
N

r-i
-7
*i

1r1
r-i

O

C1
N

\0
O

4
0
N

cfl

C1

C1

CrN
0
01

ri

C1
c1

01
.-i
1 -1

C■
N

N

o1

00

N

o1
ri

r-i
00

C1

xr'1
trs
0

.7
.-i

C'1

Cs

H

u1

^.0

VD

N

C1

N

4.

u-N

N
N

00

^
V0

C1

VD
VO

V0
■ •i

" ...N
^ Ó
tiD

0

N
N

■.D

01
C1

N
tiD

'0\

ri

.

N

i-i

N

Cs
O
N

.-i
N

U

H

•

_

N
•—•

H

A O

U

U
W 4

óx
^ á
Ó

o
a

1
A

t

i

^

i

^

^

i

^

1

^

C1

00

-I

r1

4

K

W
1
OA O
PI 14 1
i
A
^Á
U
A O
41 4
O

za

ei

^

a

a

e

^

l

^

^

^
r.
\.0
-I

i

o

E

cr)

cr)

o
&lt;

Q

o

a 4

U

•
AÑ
H
ZW U

a

!-i á 1
O
H
á rAn á
vi
á ^
o
0aa
&lt;

a

i

1

1

1

a

I

1

i

^
`,..r,
o
0

^`
N

(/)

OE
AH

E+

u)

1
Uw
dA
A

A
a
A

Z

O
U

c.
......

i

t

i

1

1

1

a

a

a

1

4

In

z

CD
C1
C,
C1

^
"

o

t`

^

.0•

O

H

a

E'+

o
4

N

r^i
^-

o

u
II
a
w

A

Ci)
O
Cn

á

N

a

;

a
U

N

i

1\0
c

^
*1

^

4
•

á

Ñ

Z
H

0

t^

•

CV

^-00

Z,
Q

O

^z
4

u1
*i

-7
•
r-1

1 -1 O
N -7
in O
•
•
r+l ' N

O

r-1

N

0\

01

01

ri

mi

i+
*■1

41

'-1
r-1
•
CM

C1
t`
0
ri

C1
C1
01•
N

u1
O
•
C1

-

u\

C1

CT

C•

ri

u1

r-1

-7'
^ 0•
C1

C1
\.D
si
•
.7

N
01
C")•

\.

t`

00

01

01

01

0

01

C1

-7

*i
•
C1

*-i

0o

ri

ri

u1

r-1

u1
-7
C1
•
ce

O

N

CN
•

LO

o0

,--4

ao

CC

e-1

r-i

^

01

�1.-

La aportación del Estado para sanear el 50% de la carga

financiera derivada de los presupuestos de liquidación de deudas,
consta, en 1980, como ingreso del Ayuntamiento con cargo a transferencias de capital.__
2.-

A pesar de que en 1981, el Estado se hace cargo de 4.158 mi-

llones de pesetas por el mismo concepto que la nota anterior, esta cantidad no consta como ingreso del Ayuntamiento. Se contabiliza en este cuadro, a efectos de homogeneidad.
3.-

Incluye, además de la aportación del Estado para cubrir el

déficit de 1980, aportaciones complementarias para compensar cantidades de baja en la cuenta de Resultas de años anteriores.
4.-

Déficit planeado de 1981

5.-

Déficit por encima del planeado en 1981

6.-

Déficit extra-presupuestario,establecido mediante auditoría

y generado por gastos anteriores a 1980, reconocidos dicho año.
7.-

Idem. reconocidos en 1981

8.- Entre paréntesis figura la cantidad en pesetas constantes (1981

�CUADRO

5Y__

EVOLUCION DE LA PARTICIPACION DEL ESTADO EN EL PRESUPUESTO DE BARCELONA EN MILLONES DE PESETAS CONSTANTES (Incluye negociaciones en
curso para 1981)

AÑO

CREDITOS

VALORES

APORTACION

% SOBRE CRE-

INICIALES

LIQUIDADOS

DEL ESTADO

DITOS OFICIAL.

%VALORES
LIQUIDAD.

1970

23.205

28.647

6.058

26,11

21,15

1971

25.575

33.331

6.369

24,90

19,11

1972

26.297

34.413

6.730

29,01

22,17

1973

26.734

36.642

7.318

27,37

19,97

1974

26.900

41.939

9.093

33,80

21,68

1975

29.583

43.343

8.179

27,64

18,87

1976

33.873

46.011

7.198

21,24

15,64

1977

33.878

44.796

7.271

21,44

16,23

1978

32.978

46.579

6.665

20,21

14,31

1979

27.527

46.422

7.206

26,17

19,52

1980(1)

47.731

63.536

22.668

47,49

35,67

1981(2)

55.790

68.28o

21.203

38,00

31,05

(1) Nota a 1980: A ambos presupuestos se les añade, para que el porcentaje
de participación del Estado resulte real, el déficit auditado extracontable así como las bajas de las cuentas de Resultas que cubre el Estado.
(2) Nota a 1981: A ambos presupuestos se les añade 4.158 millones de pesetas como contribución del Estado a la carga financiera derivada de presupuestos de liquidación de deudas de periodos anteriores; incluyen
8.003 millones de absorción del déficit de 1980 (presupuestario y extra
presupuestario); incluye 1.483 millones de reconocimientos de deudas de
ejercicios anteriores (complemento al déficit extrapresupuestario).

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35323">
                <text>Situación económica y financiera del Ayuntamiento de Barcelona y sus perspectivas / Resumen de la Conferencia pronunciada por el Ilmo. Sr. d. Pasqual Maragall i Mira, Teniente de Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35324">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35325">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35326">
                <text>Finances públiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35327">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35328">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35329">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35330">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35332">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35333">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35334">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35335">
                <text>Es tracta d'una crònica resum de la conferència de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35336">
                <text>Col.legi d'Economistes de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41373">
                <text>1981-04-03&#13;
</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35337">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="672" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="374">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/672/19820807_LV.pdf</src>
        <authentication>52d48818388a833685b3230b6ce6a6a3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42048">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

SABADO, 7 AGOSTO 1982

La principalresponsabilidad
del
fracaso escolares de los padres
También influyen el mal ambiente familiar y la
falta de control del profesoradosobre los alumnos
Én la falta de estímulo
familiar, del que son prin
cipales responsables los
padres, dado que su inci
dencia es superior a la de
los profesores, tiene su
origen el noventa y cinco
por ciento del fracaso es
colar, según indican re
cientes estadísticas oficia
les.
Segúnestasestadístcas—in
forma Europa Press—un 60 por
ciento de los padres desconside
ran al colegioy a los profesores
en el ámbito familiar, sin tener
a precauckn de que los hijos
conozcen estas descalificecio
nes En otro 57 por ciento de los
casos influye el ambiento fami
liar ingrato en que crecen los
niños. especto al que en muchas
ocasiones se une un bajo nivel
sociocultural
Asimismo, tanto pedagogoscomo psicólogos han señalado en
repetidas ocasiones que los ni
ños quedanmarcadosmuy espe

cialmenteen las edadescom-

prendidasentre los primeros me
sea y los sejs años En este pe
nodo el niño aprende a razonar
y la consecuenciade una mala
educacion puede arrastrarle al
fracaso escolar sin que pueda
responsauliIzarSeue eo a os
maes ros
k
£ u
iaiiiulen
el profesorado
‘U’

-

Segun unes encuestas reali
zadaspor el Ministerio de Educacion,también los profesores son
un elemento generador del Fracasoescolar. De los profesores
encuestados,un 43 por ciento
reconoceno estar facultado para
ejercer un control diario sobre
el alumnado,y el mismo porcentaje de maestros manifestó su
falta de técnicás de dominio de
grupos. Por último, un 24 por
ciento señaló que el fracaso escolar está íntimamente vinculado a la falta de motivación por
parte de los educadores.
El fracaso escolar es cuantitativamente más importante a nivel de Bachilleratoy, sobre todo,
universitario, que en EGB,según
un informedel Gabinetede Estudios del Ministerio de Educación
efectuado en el curso escolar
1980-81.Un 60 por ciento de universitarios abandonanSUS estudios, y en las Escuelastécnicas
este porcentajealcanzael 65 por
ciento. Por lo que respecto al
BUP, un 44 por ciento del alumnado no termina sus estudios
con su promoción.Y el promedio

Compra
de pisos:
la Generalitat
ptíntualiza
La Coflsellerla de Política

Territorial 1Obres Públiques
precisa las ayudasque se
facilitarán paracomprarvi-

viendas, ampliando la Infor
macióndada el pasado jue
ves.
La ayuda se concederá
para la compra de vivien
das nuevas y terminadas.
antes del mes de enero de
1981 y que los constructo
res tengan en .stock, en
primera transmisión y que
no sean de protección ofi
cial, La superficie mínima
de loS pisos no debe ser
inferior a 50 metros ouadrados ni superior a 105.
El cómprador no debe tener unos ingresos superio
res a 4,5 veces ‘al salario
mínimo. El importe de la
ayuda será del 20 por ciente de ‘la hipoteca que tenga la finca con un límite
máximo de400.000 pesetas
cuando la vivienda tenga
105 metros cuadrados de
superficie.
La devolución de esta
ayuda se hará sin intere
sés, a partir del quinto año
de su concesión,devolvién
dose en 5 anualidadescons
tantes. Solamentepodrá teLa alegria con que comienza el curso se convierte, al frnal del
ner esta ayuda para estas
mismo y en un tanto por ciento mu elevado, en la tristeza del
viviendas cuando el cons
fracaso en los estudios
tructor previamente haya
incluido dichas viviendas
desuspensosentre los estudian
enel terreno de la enseñanza
en el censo de pisos que
tes de EGB del pais es del 37 «mastecnica, dado que se han
se encuentra en la Direc
porciento, índice que aumentaa registrado algunas actuaciones
ció General d’Arquitectura
39 por ciento
un en lo centros tintadasde ideologia» Y añadio
i Habitage y se comprome
ta a construir una vivienda
publicos
y
se
reduce
a
un
32
«La
inscripcion
no
sólo
debe
ser
ciento
por
en los privados
fiscalizada,
sino que debe pro
de Protección Oficial antes
1.
A
1
1 .1 .1
curar enriquecersemediante ac
del mes de diciembre de
umenar
.a cailuau
cionesmotivadoras,
encaminadas 1983.

de la ensenanza

«Los esfuerzos encaminsdosa

a ayudara los centros”.

• ‘13

«Reculi de restaurants,
fondesi casesdemenjar»
1

Resultado del esfuerzo masivo
del CongrésCataki de la Cuina
Desde fieles del año pasado,
las comarcascatalanashan visto
desfilar una serie de actuado
nes llenas de entusiasmo,con el

va, un libro hd1spensable para
llevar en el coche cuandose sa
lo de viaje por Cataluña. El descubrimiento de paisajes y puscomún denominadorde i-ecupe ‘bios será mucho más aabroso
rar, conservar y difundir ‘la cocina autóctona y ‘la gastronomía Folletos y carteles
catalana. Eranactos del Congrés turísticos
Catalé de la Cuina, una magna
La Direc’ció General de Turis
obra colectiva, uno de cuyos fru me de la Generalitat ha editado
tos s lá apariciónde un libro tres folletos a todo color, en los
que es el resultado de un es- que se describen las zonas na
fuerzo masivo de dedicación e turales, alojamientos. poblacio
investigación.
nes principales, posibilidadesda
So trata del ‘libro coordinado deportes, y otros dates de Intspor Josep Vilella C Llirinós, rés, referentes a las comarcas
.Recull de restaurants, fondes 1 del Baix Ebre, El Moritsiá y El
cases de imenja:rs, que lleva el Pella’rs Sobirá.
subtítulo .Guina ‘1vms de CateTambién ha editado unos mag
‘l’unya.. La obra ha sido editada níficos carteles con excelentes
por los Departaments de Co- fotografías de la seu valía de
merç ¡ Turis’me,y de Agricultu Lleida, le catedral de Girona, el
ra, Ramaderla 1 Pesca de la monésterio de Santa Maral de
Generalitet.
Ripoil, y el Delta del Ebro.
No se trata de una guía propiamente dicha, sino que agru Presiclenb «Que las
pa aquellos restaurantes de Cataluña que elaboran una cocina cartas sean en catalán»
El acto de presentación del
de un nivel aceptable de cali
Reculi y los elementosturísti
dad, y reúnen también unas condiciones mínimas de catalani cos se celebróayer en la Gene.
dad, reflejadas en una presencia ralitat bajo la presidenciade Jor
notable de especialidades cata di Pujol, quien pidió a los reslanas en la carta, así como tam tauradores que su cocina sea cabién en una presencia de vinos da vez de más calidad,y que les
cartas, igual que están escritas
catalanes.
Las casas de comida, én el en otras lenguas, lo sean tam
«Recull están ‘reunidas por co bién en catalán.
Estaban presentes en el acto
marcas, y al inicio de cada ca
pítulo que suponenlas comarcas el conseller d’Agricu:ltura,Ramafigura un sabroso comentario, deria 1 ‘Pesca,Agustí Carel, y el
en catalán y castellano, sobre de Comerç 1 Turisme, Francesc
las virtudes culinarias y viníco Sanuy, y el director general de
Turisme, Ramon Bagó, entre
‘les de la zona.
Este .Recull es, en definiti otras personalidades

a escolarización
total, prácticamente alcanzadaen el nivel de
EGB, no han registrado un in
terés paraleloen aumentar la calidad de la enseñanza,y este
e uno de los principales facto.
res qué han motivadoeste incre
mento del fracaso escolar», marilfestó a Europa Press. el secretario ejecutivo de Formación
y Acción cultural de CC-UCD,
Lluís Alegre.
Las solUcionespara reducir estos altos índices de fracaso es
colar podrían ser, a juicio de
Lluís Alegre, el abandonode experimentos innovadores en los
planes de estudios, como pudie
ron ser la masiva utilización de
fichas en detrimentó de la lec
tura de libros, una mayor for
mación por parte del profesorado, y que la labor pedagógicano
sea concebida como última salida para los que no pueden de
dicarse a ejercer su profesión.
Lluís Alegre también señaló la
convenienciade una inspección,

Conselleria de Governació

Delegadosterritoriales
El presidente de la Generali
tat, Jordi Pujol, dio posesión a
los delegados territoriales del
Departament de Governació a
Tarragona, Lleida y Girona, se
ñores Josep Sendra, Josep An
tón Durán Lleida y Josep Soy.
Al acto estuvo presente el con
seller de Governació, Vidal i
Gayolá, y el secretario general
de Presidóncia, Lluis Prenafeta.
La figura de las delegaciones
territoriales está contemplada
en el decreto de 2 de julio, pa
ra dar efectividad a los princi
pios descentralizadoresque ins
piran la prestación de los dife
rentes servicios que son com

LA VANGUARDIA

CATALUÑA/Barcelona

petencia del Departament de
Governació.
Los delegados representarán
al Departament,velarán por el
cumplimiento de las disposicio
nes legales relativas al Depar
tament de Governació, supervi
sarán el funcionamiento de los
servicios territoriales, y entre
otras funciones, dirigirán en su
ámbito territorial las actividades
de representacióny de relacio
nes públicas del Govern de la
Generalitat, así como aquellas
actuaciones que expresamente
le encargue el presidente o el
Conseli Executiu.

R

ECIENTEMENTE
se ha publicado que
la intencion del Ayuntamiento de
Barcelona es fijar el 10 % como
tope de los aJmentos de tasas y
arbitrios para 1983 salvo contadas excep
ciones
El ciudadano puede preguntarse como
hara frente el Ayuntamiento al incremen
to de sus costes (persona! electricidad
carga financiera y otros), con un aumento medio de sus ingresos inferior al 10
—inferior debido a la congelacion de los
tributos inmobiliarios que se actualizan
cada tres años y muy especialmentede
bido al menor aumento de la tasa de se
neamiento y limpieza que se propone
aumente en un 5 %
El deficit corriente es ademas de

d
acien a municipa’
.

estatales
1prestados ya ahora por el Ayun
tamiento de Barcelona
acuerdo se adoptoEste
en marzo En
ultimo
el
pleno de julio el Ayuntamiento
su peticionofertareiteró
a la Generalitat
tiempo que le remitia el estudio de va al
de esos servicios
loracion
cifrados ini
encialmente
8 000 millones netos deduci
el montante de lesdo
transferencias de
ya
fondos
recibidas por estos conceptos.

•.

•
¡5(e

fr

.

(2) Obtener de! conjunto del sector
publico
las transferencias que Bar
cetona
acredita por servicios de
capitalidad
y competencias asumi
de niveles superiores
das
Una vez ‘obtenida una mejora substan

estos dos lineas de Si
trabajo hacen
camino Y van a hacerlo porque el Ayun
tamientode Barcelona esta unanimemente
empeñadoen ello ‘es congruente prever
iJfl aumento muy moderado de las tasas
aibitrios
Y
para
1983 ademas que el
Tengase
en cuenta
Ayuntamiento de Barcelona es en este

°c10millones y de algun modo hay que cial de los recursos de todos los Ayunte
1979 en que
corno
.ue YuS se
i
OVU
a jiecuo
miitones
uesue mientos
los
mismos
españoles
del 7mediante
% de los
el destino
impuestos
de
La estrategia económica del Ayunta- estatales no cedibles a las Comunidades
miento para le obtención de estos objeti
Autónomas,el Ayuntamiento de Barcelovos se basa en dos líneas:
‘planteó
na y consiguió del Gobierno una
subvención a fondo perdido por el mon(1) Extremarel rigor en el gastó, so- tente de su déficit, una vez auditado por
metiendQ todas las partidas del el Ministerio de Haciende y bajo un rigu
presupuesto a un control de ges- roso compromiso de austeridad.
tión adecuado.
conversión
La en ley de esa subvención
de cuyo importe se ha recibido, en forma

sentido un punto de ‘referenciaimportante
yneralitat
asi los para
aumentos
los transportes
autorizadosde
porpasaje
la Ge
ros por carretera o para el precio del
agua,en 1982, no se situaron lejos del
12% de aumento de las ordenanzasfiscales de Barcelona para el mismo aJarciclo.
‘
Untope del 10 % de aumento para
—solo
1983 alterado por el redondeo en
lastasas menores—y un promedio apraximado del 7/8 0h,, para el conjunto de

En esté sentido todas la ‘
Á
de anticipo, un 60 %, tropezó con dificulast ‘
l bl ‘t 1 f
tades
de todos conocidas —en forma de
vestuanoasto de L
enmiendas
al proyecto y de falta de apa
tidas “a a 9una resu uestacion
sorne yos a la hora de tramitarlo en Cortes En
dares’en funcici de1os efectivos nace septiembredebe quedar despejada la con
sidads de cada área d
tua ‘ó ‘ bt - versión en ley’ de las medidas de ayuda
niendose economias considerabi
es.
e financiera
dudaun hito
a Barcelona
en el saneamiento
que marcaran
financiero,
sin
De modo semejante —y con mayor re- no ya de nuestro Ayuntamiento, sino, inlieve cuantitativo— las contratas de pres dicativamente de todo el sector publico
tacion de servicios han sido congeladas porlo que esas medidas tienen de ayuda
en 1982a su nivel de 1981y aun reducidas y de compromiso de seriedad economica
en algunos casos La contrata de recogi a un tiempo
da de basurasy limpieza aumentó en 1982
Pero
simultaneamente el consejo pleno
solo en un 6 % y el contrato pare 1983y del Ayuntamiento de Barcelona tomo sus
1984 la situa varias puntos por debajo del medidas para estabilizar esa solucion
coste de la vida o en su caso del ANE adoptandopor unanimidad el acuerdo de
lo que ha representadoun esfuerzo con
recabarde le Generalitat de Catalunya la
siderable por parte de la empresa conce inclusión entre las transferencias a red
sionaria
del Estado delbir
costo de los servicios

los arbitrios municipales, va a significar
un elemento de peso para moderar las
presiones al alza de otros agentes publi
C05 (y privados) de cara al año proximo
Por
ultimo señalare que es propositodel
Ayuntamiento reducir y racionalizarel nú
mero
primiendo
de ordenanzas
figuras fiscales
—de 40
obsoletas
a 25—.con
su
mas costes que rendimientos, y compac
tanda las restantes sin modificar subs
tancialmente no obstante los conceptos
impositivos ya que estamos en puertas
una reformade
tributaria local y no es
bueno someter al contribuyente a cam
bios continuados que añadencostes psi
cologicosa los propios de la tributacion

Pasqual
MARAGALL
Teniente
de Alcalde de Hacienda
Ayuntamiento
del
de Barcelona

MINISTERIO DE TRABAJO, SANIDAD Y SEGURIDADSOCIAL

INSTITUTO NACIONALDE LA SALUDINSALUD;0]
CON’CURSOSPUBLI
C’OS

Anuncio

30/82

PUBLICADOSEN EL BOLETIN QFICIAL DEL ESTADONúm. 186, deI día 5-8-82
de un Almacénparael Servicio
CUENCA.— Obras de ampliacióny reforma de la ResIdencia SEVILLA.— Obrasde construcción
de Nefrologíade la ‘Residencia
Sanitariade la S. S. .Vi’rgen
Sanitaria de la S. S. de Cuenca.
del Rocío, de Sevilla.— Obras de construcciónde accesos
MURCIA.— (11/82J Obrasde ‘retormay amplIaciónde la ResI
a la Ciudad Sanitartada la S S .Virgen del Rocio de
dencia Sanitariade la S. S. Virgende la Arrixaca, de Murcia.
Sevilla. — Obrasde implantación
de un Serviciode Radiodiag
LA RIOJA.— (1/82.) AdquisicIónde un equipoautomáticopara
nóstico en el Centrode Traumatología
de ‘la CiudadSanitaria
Radiografíasde tórax, cori destino al Servicio de Radiología
de ‘la S. S. Virgen ¿el Rocío.,de Sevilla.
de la Residencia
Sanitariade la S. S. Antonio coello Cuadrado»,
de Logroño.
—
Obrasde ampliacióny reformade la Residencia TERUEL.(1/82.) Obras de reformade ‘las plantas 1.» y 2. del
edificio de la Dirección rovincial del INSALUD,para la;1]
Sanitaria de la S. S. Antonio CoelloCuadrado’,de Logroño.

Implantaciónde un Ambulatoriode Especialidades
de la Segu
ridad Social, en TerueL
Las consultasy entregade la correspondientdocumentación,
así como la presentación
de las proposiciones,se efectuaráen
los lugaresy pla:os que en el citado Boletín Oficial del Estado.
se especifica. El importede este anuncio será por cuantade
los adjudicatarios.

INVERSIONES DE LA SEGURIDAD SOCIAL;0]
8 de 204

;1]

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10167">
                <text>1134</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10169">
                <text>El equilibrio fiscal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10171">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10173">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10174">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10177">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10178">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10180">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10181">
                <text>Economia </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14360">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40342">
                <text>1982-08-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10168">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2565" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1374">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2565/19821004d_00003.pdf</src>
        <authentication>c618a73cb9760ba8b1bf17da2c0015d7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42971">
                    <text>C O Fi PO R AC 10 METROPOLITANA
DE BARCELONA

INTERVENCIO DE PASQUAL MARAGALL EN EL SIMPOSI
SOBRE AREES METROPOLITANES
OCTUBRE 1982

�2

C O R ID O R AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

EXPERIr N CIAS COMPARADAS.

Las Arcas metropolitanas norteamericanas responden institucionalmente a dos variantes:
La variante de los EE.UU., donde las AA.MM. Standard son defini das estadísticamente por indicadores de conexión entre municipios
de carácter urbano, alrededor de una o dos ciudades centrales y casi sin realidad institucional.
La variante canadiense, reflejada concretamente en Toronto, con una potente institucionalización del nivel de gobierno metropolitano.
Las AA.MM. Standard de los E.U.A. son objeto de estudio a partir
de las estadísticas demográficas y de los modelistas de economía
urbana, pero la tradicional vitalidad de la doctrina anglo-sajona
del autogobierno local inmediato -puesto ahora al servicio de intereses que más adelante analizaremos- les ha privado de traducción
gubernamental o administrativa. •El único nivel orgánico de existen
cia de las AA.MM. de E.U.A. que va más allá del ámbito estadístico
son los Consejos de Planificación Regional, poco transcendentes en
un país donde la tradición planificadora del uso del suelo es más
bien débil.
En este contexto los problemas metropolitános son tratados casi ex

elusivamente al nivel de los órganos de gobierno de la ciudad central y en las asambleas electivas de los estados, en las cuales se
da con.frecuencia -sobre todo en la Costa Este- una alianza mayori
taria entre representantes suburbanos acomodados y representantes
agrarios.

�C O R PO R AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

También es cierto que la existencia de interrelaciones metropolita
nas da lugar a instituciones sectoriales que superan en algunos ca
sos el ámbito de la ciudad central, como por ejemplo las autoridades metropolitanas de transporte que reúnen a veces competencias sobre una diversidad de campos: transporte urbano, peajes de autopistas, puentes y túneles, puerto, aeropuerto, etc...

'El caso de Toronto es al revés. El predominio del interés metropolitano se refleja en el hecho siguiente: la elección de represen
tantes a los dos niveles (metropolitano y municipal) es única, y
dentro de cada distrito o circunscripción electoral el primer ele
gido será representante en el consejo metropolitano, mientras que
el segundo representará al distrito en el consejo municipal.

La diversidad de las situaciones metropolitanas europeas es infini
ta. En realidad es necesario buscar la institucionalización sobre
todo como excepción en los casos de capitalídad: región de Paris,
gran Londres, ciudad/estado de Viena. El caso paradiguuático de Lon
dres . es quizás el límite máximo del reconocimiento del hecho metro
politano con participación de la ciudad central en grandes distri
tos.

Conozco poco el caso italiano donde las elecciones administrativas
reúnen simultáneamente todos los niveles imaginables de autogobier
no: barrio, ciudad, provincia y región, utilizándose el sistema ma
yoritario para la elección municipal, y el proporcional para la aglomeración.

En Bruselas se parte de una fuerte vitalidad de los distritos o concejos de la ciudad, donde todos juntos constituyen la aglomeración.

�GME3

t

COR

PO

-

tiu

4

FI AC 10 METROPOLITANA
BARCELONA

DE

Esta diversidad de situaciones en Europa tiene no obstante la característica común de relacionar el hecho metropolitano con la planificación urbanística.
La escasez del suelo en el viejo continente ha hecho que se valorase a precios mucho más elevados que en América y ha obligado a
obtener por vía planificativa unas recuperaciones de renta urbana
que en los Estados Unidos se realizan siempre, y hasta ahora me nos dolorosamente, por vía fiscal (recuperación fiscal que, como
es bien sabido, tiene actualmente sus detractores),
En España el hecho metropolitano se desarrollo, a partir de 1949,
dentro de la problemática de la reconstrucción de las grandes ciu
dades, considerada como de orden público y adjudicada al Míniste
rio del Interior, dentro del cual la Dirección General de Regiones
Devastadas fue con el tiempo el origen del urbanismo. (Dirección
General de Urbanismo y Ministerio de la Vivienda).
Es curioso que esta forma de acción, que comenzó con los Planes
Generales de Madrid, Barcelona (1953) y el Gran Valencia y Gran
Bilbao, estuvo en manos de sectores agraristas, o si se quiere,
antiurbanos, hasta 1971, mucho después de la entrada de las tec
nocracias al gobierno, y del inicio de la planificación.
Eso frustró todos los intentos tecnocráticos de institucionaliza
ción metropolitana, incluso el intento americanista del III Plan,
excepto la vía anexionista seguida en Madrid (ampliación del muní
cipio de la ciudad central), el cual no tuvo paralelo en Barcelona, donde

la Comisión

Comarcal de 1961 tenía solamente un papel

�G O R PO

Fi

ÁC 1 O METROPOLITANA
E3ARCELONA

L7E

en la planificación urbanística, nacido de la Carta Municipl de
la ciudad central.
No obstante, la ampliación temática de la Comisión Comarcal de Urbanismo de Barcelona, convertida en 1975 en Corporación Metropolitana potencialmente competente en la prestación de servicios
extra-urbanísticos, es la única realidad institucional metropoli
tana del Estado español.
Esto nos obliga a clasificarla dentro de la linea europea de metrópolis excepcionales o capitales, a pesar de que en el caso de
Cataluña no se daban de hecho en su origen ni el reconocimiento
institucional de la nacionalidad ni
celona.

de la capitalidad de Bar-

�C O R PO R AC 1 0

METROPOLITANA

D E BARCELONA

EVOLUCInN DT? M 0GRf1P'ICA Y ECONOMICA.

Unas palabras sobre la coyuntura metropolitana.
El entusiasmo con que, durante los años 60, se pensó, a nivel
estadístico o con implicaciones administrativas, que toda la po
blación mundial iría evolucionando hacía la metropolinitización
(datos USA), se ha enfriado a partir de la crisis de 1967-1968,
y sobre todo de la que se inició a mediados de los 70.
La evolución hipotética pueblo-ciudad-área metropolitana--megápo
lis, entendiendo por megápolis la consolidación de áreas metropolitanas que se da en la costa Nordeste de EUA, o en la costa
holandesa, ya no es tan presente como lo era hace 15 años. De
una forma recurrente, tal como, en tiempos de Idelfons Cerdà y
Arturo Soria, se pensó en la Ciudad Lineal, la humanidad ha ido
segregando estas imágenes, que con toda seguridad volverán a
producirse dentro de 5, 10 ó 15 años, substituídas, también alternativamente, por hipótesis o fantasías de carácter ricardiano y estancacionista, o bien por políticas localistas, con énfa
sisen las ventajas de pequeño tamaño y a veces, también, con
el regreso al campo.
Los datos que tenemos demuestran que a partir de 1970 las grandes ciudades centrales antiguas, dejaron prácticamente de crecer
por todas partes (creando precisamente un crecimiento propiamente metropolitano, o intensificándolo): que a partir de 1970 son
ya las propias coronas metropolitanas las que no crecen, alimentándose en cambio el aumento de la población extra -metropolit:.una,

�CMB

^9

-

7 -

C O R PO R AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

y en todo caso el de las áreas urbanas de tamaño medio (informe
De Vonk - Herberer).
Este fenómeno no se manifestaba aún en los países latinos de Eu
ropa, donde la población de las AA.MM. tradicionales seguía cre
ciendo en las coronas, si bien ya no en las ciudades centrales.
Los últimos Censos (1980) estan dando la última palabra en este
tema. Las ciudades centrales de . la costa Este de los E.U.A. pre
sentan disminuciones formidables: Cleveland, Boston, Baltimore,
New York,... New York, que habla llegado a 8 millones de habi-

tantes, tiene 6. (Algunas ciudades, como Cleveland, han llevado
la Oficina del Censo a los tribunales -y han ganado- por la razón de que sus trabajos de recensamiento en los ghettos urbanos
había sido imperfecta).
Madrid parece haber perdido.69.000 habitantes (un 2% de la.pobla
ción); Barcelona quizás menos, pero había comenzado su estancamiento en . 1967. Las ciudades del Area Metrópolitana de Barcelona
que forman el continuum urbanístico (Sta. Coloma, Hospitalet, Ba
dalona) tampoco crecen, y esto por vez primera, después (poco
después) de haber observado aumentos anuales formidables, del or
den del 5 al 10%.
Yo estoy convencido de que a largo plazo, o por lo menos mientras
no se invierta la actual tendencia del costo de la energía , Y
por lo tanto del costo del movimiento, debe haber una revitaliza
ción de los valores centrales de las áreas urbanas en relación
con las suburbanas, y una cierta reanudación de la tendencia a

la urbanización de

la población total (el acceso a los servicios

�8

con PO FI AC 10 ME T ROPOLI TANA
DE BARCELONA

y mercados es mas barato en términos.de energía en la ciudad que
en las comarcas rurales) .

�C on

AC 1 O M(=Ti3OPOLITANA
U^ BARCELONA

POR

CONSOLIDACION

DE CASTOS Y RECURSOS

Antes de proseguir hemos de distinguir el modelo norteamericano y el
modelo latino de área urbana metropolitana. Las respectivas disti bu-ciones territoriales de riqueza son en ellos notablemente diferentes.
El diagnóstico y las necesidades político económicas no son total.men
te intercambiables.
En las grandes aglomeraciones norteamericanas el suburbio es rico y
el centro pobre. El valor central del suelo tiende a deprimirse relativamente. En Europa, y sobre todo en el Sur de Europa, la distribución es aún la inversa - y el encarecimiento de la'energia, así
como la mayor congestión global, es posible que en el futuro lleguen
a impedir la total aproximación a la situación americana.
• Esta constatación es importante, sobre todo cuando se trata de discutir la distribución fiscal de las cargas y de los beneficios de la aglomeración.

Pero antes de entrar en este terna, para mí capital, examinemos el otrc
lado de la consolidación metropolitana; el lado de los gastos.

Económicamente hablando, ¿ es útil la consolidación metropolitana de
servicios locales, o incluso de gobiernos locales en conjunto?.
Hace unos míos se pensaba que la respuesta tenia que ser forzosamente
positiva. Las economías de costos que se pueden obtener uniendo servicios, producióndolos en mayor escala, son evidentes en todo aquello
que se puede realizar o coordinar beneficiosamente, en todos aquellos
sectores en donde se pueden evitar duplicaciones, ya sea de primer -establecimiento, ya sea en los gastos corrientes.

�.

CME3
F.,, .

^.• - _^

-

.

10-

•

/

C O R PO Fi AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

Es más: el valor del suelo central en las grandes aglomeraciones expulsó a las actividades muy consumidoras de espacio para usos que la
sociedad no considera suficientemente valiosos o incluso molestos: -,
vertederos, cementerios, industrias ruidosas. En tal caso parece ló-

gico buscar ubicaciones muy períféricas para esas utilizaciones.
De ahí el intento de metropolitizar servicios. Son evidentes los ben(
ficios globales que pueden obtenerse uniendó servicios informáticos y técnicos, coordinando redes de transporte y abastecimiento y pl.a--nificando los usos muy consumidores de espacio. Estas ganancias son
más significativas que (pueden compensar) los costos parciales o locales generados.

En áreas densamente pobladas eso tiende a ser más obvio, a pesar de
que la solución es menos fácilen algunos sectores (consumo de espacio) y suele generar prolongados conflictos.

Los economistas urbanos han estudiado todas estas cosas, y en algunos casos han identificado bastante bien las curvas de costo unitariL
de cada servicio local: aquellas curvas que no son planas, y que por
lo tanto tienen un mínimo, indican en ese mínimo el tamaño óptimo -

del servicio. Con mucha frecuencia los servicios municipales existen
tes están por bajo de ese mínimo, y hay por lo tanto mucho que ganar
consolidando servicios.

Ahora bien; no existe un tamaño óptimo claro, ni de la ciudad, ní -del gobierno de 13 ciudad, puesta que esbs mínimos sectoriales no -coinciden. Para algunas cosas es mejor ser grande, y para otras no
lo es tanto, o es indiferente. Es más; par

L

otros servicios puede -

ser antieconómico ser grande. Las diseconomfas de dirección y orwani

�C O(=

i PON AC 1 O METROPOLITANA
p E DARCELONI&gt;

zación comienzan a notarse en las ciudades millonarias.

En este sentido parece lógico pensar que debe haber más de un
nivel de gobierno local, si se quiere ser eficaz.

Durante algún tiempo estuvo en boga la idea del gobierno multi-nivel. Y continúa vigente. No hay maximalización posible de
las economías netas del tamaizo sin sistemas de gobierno multinivel. Pero la existencia misma de servicios públicos comporta
un costo que hay que limitar: un costo en términos de compleji
dad y un costo en términos de tiempo, porque los servicios públicos son producidos por administraciones por encima de las
cuales hay cuerpos elegidos de representantes que es preciso
votar, mantener y coordinar.

Esta cuestión es hoy muy sensible en un país que en beneficio
de todos está desmontando el tinglado de un Estado central enor

Imp onte prepotente, pero que al mismo tiempo, lógicamente, empieza a ser consciente de los costos de la complejidad y desea
ría que la transición hubiese pasado y se hubiesen ya asentado
sólidamente los nuevos niveles de gobierno mas cercanos y cier
tamente más económicos en potencia.

Es pues lícito preguntarse, cuántos de los servicios locales pueden producirse mejor a nivel consolidado o metropolitano, si
no tnrnbien cual es la frontera por lo alto de la consolidación
entre el Arca metropolitana y el Estado regional "land" o Comu
nidad autónoma.

�- 12 -

C O R PO R AC I O METROPOLITANA
DE E3A("tCELONA

Tradicionalmente los especialistas se plantearán la cuestión
de la institucionalización metropolitana desde el punto de vista económico, buscando el equilibrio entre economías de escala de los servicios locales y potencia ee participación.
El límite superior a la consolidación venía dado por un ele mento inmaterial' o político: el alejamiento del gobierno que
produce los servicios y toma decisiones sobre nuestra vida co
tidiana.

En nuestro país este esfuerzo debe ser calificado por un ele
mento de gran importancia en este momento: lejos de .ser un
nivel de gobierno consolidado e indiscutido, al mismo tiempo
que b ásic:..ente redistribui.dor, el nivel comunitario cuenta
con una fuerte preferencia política de los ciudadanos, justa
mente p-)rque está en vías de constituirse y afirmarse después
de muchos amos de falta de identidad nacional. Pero no sería
bueno que esta preferencia nos impidiese ver que los beneficios materiales (e inmateriales) de este nivel de gobierno
han de provenir de la descentralización de los recursos y del
arbitrio ministerial centralizado hasta ahora por el gobierno
de España, y no de la asunción de servicios locales que fuesen devueltos en un futuro próximo a su nivel de procedencia
en base a la inexistencia de razones' económicas o economías de
escala, y a la preferencia por la proximidad del gobierno a la
que he hecho referencia hace un momento.

Y ahora entremos en los.aspectos fiscales.
La consolidación fiscal, o la puesta 'en común de recursos f_is
cales locales, es la base de la prestación de servicios metro

poliu no s, es decir, de todos aquellos que cstcn justificados

�- 13 -

C O FI POR AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

a esta escala en virtud de los criterios citados.

El tema tiene una gran transcendencia y de hecho domina a menudo la resolución (o no resolución) de los problemas institucíonales.
En el modelo norteamericano la presión fiscal local sobre la
propiedad urbana en la ciudad central es más alta (con frecuencia mucho más alta) que en el suburbio o corona metropolitana:
de 3 a 4 dólares por 1 dólar en el caso de Baltimore, en % del
valor de la propiedad.

Se produce una cadena infernal: los pobres viven en el centro y
piden más servicio pThlico, generando Ayuntamientos deficitarios
en recursos y soportando una alta presión fiscal. Dos elementos
impiden el reequilibrïo: el costo del desplazamiento de la resi
ciencia a fuera de la cïudad . central (costo que se mide sobre to
do en términos de movilidad, dada la baratura relativa del suelo
norteamericano) y a la exigencia de normas de urbanización muy
exigentes en el suburbio, que obligan a un fuerte gasto relativo en vivienda (mínimos de parcela y máximos de ocupación por
m2 ) .

Los ricos de los suburbios son doblemente ricos porque por cada
. 100 Ptas. de ingreso bruto tienen que dedicar menos a pagar los,
impuestos locales. Y por lo tanto siguen emigrando.

Como en la mayoría de los casos ya se ha producido una ventaja
numérica de los residentes en el suburbio (clases altas y media)

�AC i O METROPOLITANA
DE= F3ARCELONA

C O R POI l

sobre los residentes de la ciudad central, ninguna consulta democrática en el Arca metropolitana daría una mayoría a los partidarios de poner en común los impuestos sobre la propiedad y de romper así el ciclo acumulativo de degradación de la ciudad central.

No hay ni una sola gran ciudad norteamericana con esquemas de con
solidación fiscal. Solamente intentos aca_deeticos, poco radicales
en el caso de Minneapolis -St. Paul. Las transferencias y compensa
ciones tienen pues que venir del Estado ("estatal" o "federal") y
en concepto de redistribución de renta entre las personas. Ninguna institución permite reconocer la contribución de los "ciudadanos centrales" al bienestar de la aglomeración en conjunto. Es má.s: hay una reacción contra la contribución urbana en la ciudad
centr_al por parte de aquellos sectores de las clases medias que
aún la pagan ("Proposition 13" en California. y "2", "5" en Boston)

Las ciudades norteamericanas son recientes

y

no tienen el valor

que los europeos atribuyen a las suyas. Es pues posible que la maz
nitud del problema sea subjetivamente diferente.
Por . otra parte en Europa, sobre todo en el Sur de Europa, la si tuación es mayoritariamente la inversa, como ya se ha dicho. La preferencia por la ccntralidad es aún mayor. Los sistemas de trans
porte colectivo están allí más desarrollados que en Estados Unidos
de Amrica. Se ahorra más en suelo que en gastos de transportes.
•
Pero las necesidades y las oportunidades de la puesta en común de
recursos, no solamente para cona• •.uir economías, sino para compcn
sar las zonas pobres, son tanto

,.:I.ás grandes.

�CMF3

-. 15 -

C O A F'O Fl 6\C I O MLTIIOPOLITANA
DL= E3ARCELONA

En Barcelona, la Ciudad central contribuye en más de un 50% al
presupuesto metropolitano, el estado en un 30%, y el resto pro
cede de los municipios del área.

El problema principal lo constituye el financiamiento del sistema de transportes metropolitanos que permite a los obreros vivir perii ricamente.

Las áreas metropolitanas, como Barcelona, reclaman del Estado
una contribución proporcional a la aportación que ellas hacen
al territorio estatal. El Estado central tiende a cargar sobre
las grandes ciudades el costo de .su movilidad interior o metro
politana. En una de las ultimca propuestas de gobierno se llegaba al extremo (sin paralelo en, el resto del'mundo) de prever
el financiamiento del déficit de transporte con cargo a la actualmente escasa contribución urbana, lo cual -representarla, en
este momento, un impuesto de capital relativamente importante
sobre todos los propietarios de viviendas -estando la propiedad
urbana bastante repartida. En una situación de escasa demanda

los propietarios capitalizarían negativamente el aumento impositivo. No sabemos que efectos tendría todo esto sobre la distribución de los habitantes por niveles de renta: depende del
encarecimiento del transporte en relación con el de la propiedad urbana.

Todo esto es explicable dentro de un sistema fiscal reacio a
cargar sobre la movilidad privada los costos de la pública: pri
mero, por la facilidad envidiable con que la 'Hacienda central,
obtiene ganancias fiscales de los aumentos del precio de 1 a ga
solina -facilidad qae no quiere comproLneter mientras las imposi_

�GtJICi: •'^$

^

Fr

L, ,

COR

P O

-16 --

^ls
^•

t =-i AC I O METF 3Q1'C'ULITANA
F3AFiCELONA

DE

ciones básicas no esten más asentadas y admitidas; segundo, por
la existencia de rigideces históricas que impiden a los órganos
de gobierno local participar de los beneficios de la movilidad
fronteriza (peajes, puertos, aeropuertos); tercero, por la poca
predisposición a considerar imponible el uso privado de la viali.
dad en el centro.
De una forma u otra, los servicios que los municipios del área
metropolitana consideren justificado producir en común, principalmente el transporte, pero también los servicios tócnicos, la
depuración da aguas residuales, el vertedero de residuos, los
grandes parques comarcales, los cementerios, la protección del
medio ambiente, el abastecimiento de agua, los mercados centrales, los niveles más tccnificados de la protección civil y ciudadana, etc... deberán financiarse poniendo en común recursos
hoy fragmentados o transmitidos a niveles más altos. No es bueno un distanciamiento excesivo de los canales de ida y vuelta
de recursos públicos cuando estos se refieren a la satisfacción
de necesidades básicas, indiscutibles, y a niveles de vida admi
tidos por la comunidad nacional.

Si la renta de los habitantes de la aglomeración se considera en
parte función de la capacidad global de asta para soportar actividades productivas, debería ser el retorno inmediato del ímpues
•

t:o sobre la renta (limitado hoy a un 3% y devuelto a las áreas de
or:Lg en, no en proporción al esfuerzo fiscal, sinó en proporción
aproximadamente, a la población) lo que se pusiese en común para
redistribuir recursos públicos en forma de servicios a las zonas
más necesitadas del área.

�con

AC 1 O M F:Tn0PO1_fTANA
DE 13ARCEl_ONA

P O Fi

Si los valores de la propiedad se consideran, en parte, función
de las ventajas de localización, e internas del área en conjunto,
debería ser una parte del impuesto sobre la propiedad (por ejemplo: aquel incremento obtenido por la mejora de catastros debida
a la actuación de servicios técnicos consolidados) la que se pusiese en común, al revés de lo que sucede en las ciudades norteamericanas.

Otras ponencias de esta reunión tratan el tema con más profundidad. Valga aquí la constatación de que sin una via de consolidación de recursos fiscales no será nunca fácil constituir el so porte material de una institución metropolitana. La única alter.
nativa. a esa vía es la actual (potenciada) de contribuciones pro
porcionales al presupuesto de cada municipio metropolitano, dupla
cado por un sistema de impuestos al usuario, que se justificarían
precisamente en tuncién del menor costo que permite la metropol.inizac.Lón. Pero no es difícil prever por es'.:a via una cierta tendencia a una institucionalización metropolitana relativamente ra
cru

tica -y

en todo caso unas autoridades sectoriales metropolita

nas relativamente fuertes, o en e1 peor de los casos, unas cmpre
sas . cont:rati_stas fuertes a nivel metropolitano, negociando con
una institución débil.

�c or; P Ol3ACi0 MLTROPOI_I-T!\NA
DE C3A13GF_LONA

RESUMEN v CoNCI,U ;IOi1.
- Las áreas metropolitanas pueden estar en un plafón de su crecimiento y al mismo tiempo disminuyendo de momento el peso del contimum urbanístico central.

- En los países latinos estas tendencias no se han manifestado
aún con la rotundidad que se ha observado en Norteamérica, so bre todo, y en Europa Central. Pero quizás no se .11egará nunca
a estos extremos.

- No hay un sólo modelo de Area Metropolitana, pero la densidad y
el carácter de capitalidad de Barcelona refuerzan. la necesidad
y . la tendencia hacia un doble nivel local (municipal-metropolitano).
- La existencia de una Comunidad Autòn ma pujante, en la cual el
área de Barcelona representa más de un 50% de la población y de
la actividad, obligará también a dar al área el carácter de división de gobierno,del gobierno comunitario.
- Es de prever una fuerte presión para la elección directa de los
representantes metropolitanos, dado el carácter local de la iris
titució:, contrapesado por la complejidad de las elecciones administrativas a diversos niveles.
- Tanbién es lógico prever una tendencia del Estado Central a

amoldar el nilbi_to del área en sentido amplio.

�C O R PO R /\C 1 b ME=T R OPOLIT A NA
D E BARCELONA

La financiación de los servicios metropolitanos, actualmente
basado en contribuciones municipales y tasas de usos, sería
conveniente que contase con participaciones proporcionales en impuestos fuertes de carácter estatal o local.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35339">
                <text>Intervenció de Pasqual Maragall en el Simposi sobre Àrees Metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35340">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35341">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35342">
                <text>Àrea metropolitana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35343">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35344">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35345">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35347">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35348">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35349">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41374">
                <text>1982-10-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35350">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2566" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1375">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2566/19821202d_00004.pdf</src>
        <authentication>0268d2ba340633e29c9acfbe0d0571ce</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42972">
                    <text>DISCURS DE PRESA DE POSSESSIO

(2 desembre de 1982)

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35351">
                <text>Clausura del 1er Congreso de Economía y de Economistas de España</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35352">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35353">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35354">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35355">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35356">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35357">
                <text>Finances públiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35358">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35360">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35361">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35362">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35363">
                <text>PM, intervé l'últim, segons: &#13;
1. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC SANTACANA&#13;
2. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC RAVENTÓS&#13;
3. TIENE LA PALABRA D. CARLOS SÁNCHEZ-REYES&#13;
4. CLAUSURA A CARGO DEL EXCMO. SR. ALCALDE</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41375">
                <text>1982-11-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43762">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35365">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="3" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="2">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/3/0000000910.pdf</src>
        <authentication>148e739b4bbdd396872b5c925cd4434b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41762">
                    <text>PARAULES DE PRESA DE
POSSESSIO DE L'ALCALDE
PASQUAL MARAGALL
2 de desembre de 1982

�SRS.TINENTS
D'ALCALDE
REGIDORS I REGIDORES
DE

LA CIUTAT

Em trobo ara, en dirigir-vos la paraula, entre dos. sentiments igualment forts: el sentiment de temen5a' davant' el
repte que significa succeir en Narcís Serra a 1'Alcaldi-$ de
Barcelona, ,i el sentiment d'esperan~ai1,lusionada que Pgítimament pot sentir un home davant una tasca engrescadora.
No podia pensar, ara fa prop de quatre anys en constituir-se aquest primer Ajuntament democratic, que exigkncies
d7Estat cridarien el nostre Alcalde a Madrid abans d'acabar
el seu mandat. Pero ha succeit el que ningú imaginava, el
que era difícil de preveure en aquells moments, i ara; en aques-.
ta ocasió i abans de qualsevol altra cosa, vull desitjar sort
al company, sort a l'amic. He viscut amb en Narcís Serra
moments difícils i també moments molt bons; he treballat al
seu costat amb iHusi6, tota la il.lusió que hom posa en fer
realitat un programa llargament pensat: sols em resta ara
prometre al company que se'n va que continuaré treballant
sense descans, fidel sempre al seu esperit i al projecte polític
que a tots dos ens ha guiat.
No enceto, doncs, avui una tasca nova. Com,molts ja
sabeu, he servit la ciutat des de diferents llocs: mgn a economista durant molts anys i com a Tinent d'Alcalde darrerament. En cada cas, he posat totes les meves forces &amp;r portar
a terme el meu treball, sempre amb els ulls posat$-en la fita
de retornar plenament 1'Ajuntament al ciutada, fita que els
socialistes hem considerat com un element essencial de la
reconstrucció política de Catalunya..
Ha estat una tasca dura en molts moments, s'han pres
mesures no sempre a gust de tots, pero estic conven~utque

'Z

:

.
S

�s'ha avanGat considerablement en la construcció de l'administració democratica que tots desitgem.

posició de nbmines, les membries d'area i la publicació anyal
de l'estat de comptes, pero no puc amagar que aquest és el
camp del que em sento menys satisfet del que cal fer i podem
-,fer. Em sentireu parlar de nou d'aquest tema.

En aquest mateix Sa10 de Cent, el 15 de maig de 1979 vaig
asenyalar els criteris que havien de guiar la reforma de 1'Ajuntament, i que eren els dhusteritat, eficacia, informació,
descentralització i lligam amb I'Area Metropolitana. Avui,
i perque encara queda molt de camí per fer, em reafirmo en
la seva necessitat.
AUSTERITAT, perque l'Ajuntament ha d'administrar amb
rigor els cabals del ciutada. Crec que hem fet prou en aquest
sentit. Durant els darrers tres anys i mig s'han doblat practicament els serveis personals i socials, disminuint la plantilla
en 500 persones i eliminant suplencies i dobles places. El
darrer pressupost ja ha estat fet sense respectar la inercia
de l'anterior, és a dir, analitzant els costos unitaris de cada
servei i rebaixant partides injustificades. Les contractes privades han entrat definitivament en el camí de la serietat.
Aquest control de gestió sembla que no, pero costa. I s'ha
fet, diria jo, amb una certa elegancia. Pero hem de millorar
forca encara.

ENCACIA,perque els circuits administratius continuen sent
massa llargs, malgrat la drastica reducció del personal bur*
cratic. De circuits se n'han simplificat una colla de ben cru
cials, com les llicencies de construcció, els tributs immobiliaris, els calculs d'obra pública, la publicació d'actes a la
Gaseta, les certificacions cobra i revisions de preus, els tramits de registre general, la intervenció dels ingressos, etc.,
pero la mecanització de 1'Ajuntament encara és a les beceroles. Es el camp amb més futur i per aixb hi estem treballant de valent, amb mesures que inclouen la conversió del
centre ordenador municipal en un servei dotat d'autonomia comptable, capac de facturar internament a l'administracio activa els serveis de programació i operació mecanitzada.
INFORMACI~,
tant a l'interior de SAjuntament com als
ciutadans. S'han obert diferents canals d'informació, molt
útils i de tall classic, com les publicacions de districtes i l'ex-

Z

DESCENTRALITZA~~~,
perque aquesta és la base per apropar
l'administració als ciutadans, per una administració democratica. Hem iniciat també aquest procés, hem creat els Consells
Municipals de Districte que, dins les limitacions legals en
que encara ens trobem, assenyalen el camí per on ha d'anar
el nou model d'administració. La descentralització és un procés, i aquest procés, en el que estem compromesos, ha de
situar el municipi de Barcelona dins el corrent que avui segueixen les administracions europees més avancades. Hem
d'ordenar el territori de la ciutat, fent districtes capacos de
gestionar un bon nombre de serveis, hem de donar pes polític i contingut als Consells de Districte i hem de fer que els
ciutadans tots els ciutadans, sentin que l'administració és
una cosa seva, que esta a prop d'ells i al seu servei.
En aquesta sala hi ha avui, Srs. Regidors, hi ha també
Consellers de Districte que us han ajudat a portar modestament, sense mitjans, amb pura forca de voluntat, I'engrescadora i difícil tasca de dur 1'Ajuntament al carrer, prop dels
ciutadans. Doncs bé, jo voldria que tots plegats veiéssim aquí,
en els Consellers de Districte i els seus presidents que han
estat autentics Tinents d'Alcalde per les atribucions assumides, no pels mitjans disponibles, els autentics protagonistes ;
de present i de futur, de la tasca de fer una ciutat autenticament humana partint d'una realitat que no ho era.
1

I ara deixeu-me fer un balanc més global i un-programa
més explícit.
.z."
El meu programa no és un programa de transició. Voldria
que a aquestes altures del mandat de govern, es veiés mes
que res com un balanc anticipat, un estímul per culminar
el que ja s'ha anat fent, per corregir l'angle d'enfocament en
alguns aspectes i, sobretot, per projectar cap al futur al10
que la meva experikncia em diu que hem de transmetre ho-

�manera no deixarem d'assajar en materia de transferhcies
de serveis per fer-10s més proxims al ciutada, car estem con-.
venGuts que uns districtes potents han de ser la base
d'un
*
bon servei públic.
Y

nestament, Srs. Regidors, als Regidors que s'hauran de posar
a treballar ben aviat en un segon mandat democratic.)
HEMDE PRESTIGIAR LIAJUNTAMENTCOM A CONJUNT DE SERVEIS
P~BLICS.Aixo és l'essencial d'ara en endavant. Hem de presti-

En conjunt, doncs, malgrat les mancances, Barcelona va
amunt i els ciutadans han vist una corporació que, des de
i'equip de govern i des de l'oposició, ha actuat amb honestedat, altura, iniciativa i tenacitat.

giar 1'Ajuntament com a collectiu de persones al servei de
la ciutat.
Jo distingeixo tres ambits de la nostra actuació: la ciutat
de Barcelona, la corporació que formem tots nosaltres, companys Regidors, amb el Sr. Secretari General; i ]'Ajuntament,
és a dir, els serveis.
Barcelona ciutat ha elevat la seva projecció en els darrers anys. Barcelona, el leadership dels municipis espanyols,
les manifestacions artístiques i els contactes internacionals
l'han situat en una cota superior, que cal mantenir i reforcar.

a

Em proposo, en aquest sentit, assentar sblidament els vincles de germandat amb Colonia, Mila i Boston, que ens projecten cap els espais on per motius diversos la ciutat s'adreca;
desenvolupar les relacions iniciades amb I'administració local
anglesa, mestre en tants aspectes; acudir per segona vegada
al mercat internacional de capitals per financar el nostre
programa d'inversions de 1983; i signar amb la ciutat de
Nova York, la Universitat de Barcelona i la New York University un conveni de co~laboracióque ha de projectar amb
forca la cultura catalana a la capital del món, que és a més,
per a mi personalment, la segona ciutat en el record i en
I'estimació.
La corporació que formem, companys, també ha guanyat
en l'estimació dels ciutadans i dels forasters. Ho crec sincerament.
Malauradament hi ha temes del que jo anomeno nivell
de corporació, temes d'ampli consens, que a hores d'ara no
han pogut ésser impulsats tant lluny com desitjavem, pel
trencament de les coincid&amp;ncies polítiques amb qu&amp; vam
comencar aquest mandat: la nova Carta de Barcelona i la
nova divisió en districtes, nova estructuració que de tota

Tanmateix hem de saber explicar que YAjuntament és
un coNectiu de persones i patrimoni treballant al servei de
la ciutat. Tenim una llarga tradició de noms i'l1ustr.e~: Turro,
Florensa, Buigas, Pere Domingo, Josep M." Pi i Sunyer i tants
d'altres que no puc esmentar perque us ben asseguro que
la llista fóra interminable, que han fet Barcelona més gran
i més shvia, i que han estat funcionaris municipals poc reconeguts com a tals. Hem de seguir i potenciar aquesta tradició. Potenciar-la obertament. Procurar incentivar les persones que treballen per la ciutat per tal que 1'Ajuntament no
sigui solament la seva escola de formació abans del salt
a &amp;altre? empreses més gratificants, sinó justament el lloc
de la seva total realització professional. Així anirem aconseguint que el ciutada miri amb orgull no solament la seva
ciutat i potser el seu Alcalde i els seus Regidors, sinó l'Ajuntament com a empresa de servei públic, eficac, assequible;
sensible a les demandes fonamentades; en definitiva, oberta
ais qui la mantenen i n'elegeixen els responsables polítics,
que som nosaltres.
No ens enganyem: aixo és una tasca d'anys, perqui la
relació viciada entre ciutadi i administració ve ?e segles.

4

Hem d'obrir més les portes de l'administració aP contacte
preparat, eficac i atent amb el públic. Tencar al,@úblicles
portes dels negociats, que el que han de fer és treballar ,
ferm, i obrir les portes de les oficines d'informació, ben( i
relacionades amb la infrastructura interior i exteses als %
districtes a través de la xarxa de terminals de tele-procés que
hi estem insta1,lant.

�Es amb una enorme satisfacció que anuncio la propera
inauguració de l'oficina d'informació ciutadana a la Plaga
de Sant Jaume, que comptara amb la presencia activa de
tots els serveis d'informació que les Brees d'aquesta casa
han anat creant des de zero: sanitat, consum, finances i
altres.
Hem invertit moltes hores preparant aquesta projecció
de 1'Ajuntament sobre la ciutat i de la ciutat sobre 1'Ajuntament. Projecció que no s'esgota, com és evident, en aquesta
oficina sinó que implica tot un canvi d'actitud, el més difícil, i l'inici d'una transformació pausada pero inexorable de
les relacions i les actituds entre els productors i els destinataris del servei públic.

I ara vull demanar a tots, Regidors i Regidores, un es for^
per culminar el mandat amb la dignitat que Barcelona es
mereix i que tot el país ha reconegut, des del primer dia, des
d'aquell 19 d'abril que el nostre Regidor de Relacions Ciutadanes va saber cbnvertir en una festa de la democracia naixent.
Que tots puguem tenir la seguretat de pertinyer a una
corporació que per damunt de la diversitat d'interessos i opinions polítiques haura creat un to de civilitat i uns habits
polítics fonamentalment sans.
L'assentament cada cop més ineluctable de la democracia
i l'autonomia en el nostre país ha comengat, de forma molt
principal, en els nostres Ajuntaments. La seva quotidiana
activitat de servei i dialeg politic obert ha anat creant, més
que qualsevol altre factor, una inkrcia democratica enormement valuosa, dissuasoria de tota mena d'activitats contrkries a la Constitució i 1'Estatut. Crec que se'ns ha de recon2ixer aquest m2rit. Barcelona, a més, va jugar un paper decisiu, ara fa un any i mig, en la represa de confian~adel
país en si mateix, en uns moments particularment difícils.
Aixb va ser possible gracies a aquesta estranya connexió que
existeix entre el poble de Barcelona i els Reis d'Espanya
sempre que aquests han representat un paper d'obertura i
progrés que és consubstancial a la nostra manera de sentir

com a ciutadans. Pero aquesta connexió va tenir un interpret
agosarat i subtil en el nostre company Narcis Serra, a qui
'tots, repeteixo tots, crec que hem de retre up homenatge
sincer pel seu coratge i per la seva visió en aquell instant,
instant que es va convertir a més en el punt de partida d'una
il.1usió de futur que tots els barcelonins comparteixen, proa a una colla de realitzacions a 10 anys
jectant-nos amb f o r ~ cap
vista que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urbana que avui
no posseeix. La Generalitat de Catalunya va tenir l'encert
d'estar immediatament al costat d'aquella iniciativa demostrant un cop més que al nostre país les grans causes uneixen
sempre i que les divisions vénen per les petites causes, que
no hauríem de deixar surar mai. Som un poble sensible, una
terra excessivament amable, un caracter principalment dialogant, i tot aixo ens duu ben sovint a la complaen~a,a la
lamentació i a l'oblit de les ambicions més nobles i realistes. Si sabéssim unir sempre la sensibilitat i l'ambició! Si
sabem ajuntar-les, com Narcis Serra ens ha ensenyat a fer,
serem capacos d'aconseguir tot el que ens proposem.
Pero tomem a l'aspra, complexa i rica realitat de cada
dia. Actuarem amb la consciencia que constitu'im un punt
de referencia important pels Ajuntaments catalans i per la
vida política del país.
Com a alcalde estic decidit a impulsar un dialeg polític
basat en aquesta exigencia. Tant portes endins com portes
enfora d'aquesta casa. M'esmer~aré,com tots vosaltres estic
segur que fareu, a mostrar el més complet respecte mutu
entre representantSdemocratics i entre institucions democrhtiques.
.
Hem de mirar d'aconseguir que, tal com hasuccei't en la
darrera campanya electoral, siguin els arguments polítics, la
contrastació de programes, la constatació de 'realitzacions
i mancances, al10 que marqui el debat politic, d'aquí al mes
de marG.

".

La Generalitat de Catalunya trobara en 1'Ajuntament de
~ Ó
Barcelona un col.laborador lleial en la ~ ~ C O ~ S ~ N CdeC Ca-

�talunya. El més lleial. Aquesta tarda, abans que a ningú, anire a presentar-me com Alcalde de Barcelona al President
de la Generalitat, que per mi és, a més del nostre President,
un amic respectat de molts anys.
L'Ajuntament de Barcelona té massa temes pendents amb
la Generalitat, que espero podrem resoldre, perque mai no
es bo arrossegar situacions d'indefinició. Són temes que s'han
de sostreure a l'enfocament partidista: la participació de la
Generalitat al Consorci de la Zona Franca i per tant a la gran
terminal de transport internacional Granollers-Montmeló, al
Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya, com
element de colaboració indispensable en la futura estadística
catalana, a la Junta de Museus, a la reconversió del barri
antic com a centre cultural, la tan parlada avaluació dels
serveis no obligatoris produits per 1'Ajuntament de Barcelona, diferents projectes arquitectbnics en comú, l'acabament del 2n cinturó, la prbpia inviabilitat del projecte de
Carta Municipal de Barcelona sense definicions previes a
nivell de Catalunya ... Totes són qüestions que voldríem veure ben enfocades en els propers mesos.
En aquest context molt hauríem d'aprendre de I'actjtud
i el comportament de Carles Pi i Sunyer, Alcalde de Barcelona i Conseller Primer de la Generalitat, quan el Parlament
de Catalunya debatia les mesures excepcionals a prendre per
subvenir les necessitats financeres de 1'Ajuntament de Barcelona.

I el Govern Espanyol em tindra des de Ia setmana vinent
disposat a esmerGar les hores que calgui per contribuir a dur
endavant les mesures necessaries per dotar aviat de més
mitjans i més agilitat la vida municipal. Puc anunciar que
els serveis .de la casa ja estan treballant en aquest sentit,
directament i en contacte amb la Federació de Municipis de
Catalunya, perqul. és un deure de 1'Ajuntament de Barcelona
d'estar present en el moment de tancar els mes de 50 anys
de paternalisme munici~alistaque es van obrir amb 1'Estatut Municipal de Calvo Sotelo.

Deixeu-me acabar amb una referencia personal. Sóc un
modest barceloni que mai no havia somniat I'honor d'una
carrega tant relevant com la que avui heu posat sobre les
meves espatlles. Pero com a Alcalde haig de tenir i us asseguro que tindré tot I'ambició que implica seure en aquesta
cadira que llevat del Rei solament ocupa 1'Alcalde o qui fa
funcions &amp;Alcalde de Barcelona. Estic preparat per dur endavant la tasca amb energia. Els qui em coneixen de temps
ho saben.
Sóc fill d'una ciutat i d'una família que s'assemblen. En
sóc fill devot i dolorosament enamorat. No tinc altres títols
que aquesta procedencia. I l'haver intentat estar a l'alcada
d'allo que els meus pares, i els meus conciutadans. m'han
ensenyat.
El meu avi va neixer al barri de Ribera i en una generació va passar a fora muralla, al carrer de Trafalgar, a l'eixample i a Sant Gervasi. Si els nostres avis van fer aquell salt
gegantí, la nostra generació, n'estic convencut, fara la ciutat
metropolitana, i la fara amb respecte, amb aquest urbanisme de sargidora que hem anat definint, tancant les ferides
de l'expansió sense fre dels 605, posant en comú les voluntats de tots els pobles i ciutats metropolitans.
La Barcelona d'avui es va fer amb una certa brutalitat
creadora. La Barcelona Metropolitana es fara amb respecte.
Senyores i senyors Regidors, aquesta es la meva ambició
i el meu programa. Els qui són adversaris polítics, mai enemics, perden avui un adversari, perque l'Alcalde, a més de
dirigir l'equip de govern és i ha de ser el moderaaor del debat
de la Corporació. Pero tornaran a tenir un Aloalde exigent
en el manteniment del prestigi de la institució. "El debat polític ha de tenir l'alcaria i al mateix temps la concreació que
les lleis li confereixen. Ni un pam menys.
L'esperit d'exigencia no me l'haig d'inventar. Em surt de
l'anima després de 20 anys de lluita per la democracia. NO
és incompatible amb el respecte absolut al contrincant. Jus-

�tament per aconseguir aquest respecte vam lluitar i hem
treballat.
Permeteu-me que per acabar, no puc evitar-ho, citi els
noms d'amics que de diferents maneres van lluitar també
pel mateix i que avui ja no són entre nosaltres i simbolitzen
tota una generació lluitadora i tota una histiiria de tenacitat
per millorar la vida d'aquest país, d'aquesta ciutat i dels
seus companys: Oriol Solé, Teresa Muñoz, Francesc VilaAbadal, Joana Sabater, Manuel Murcia. Sé que avui haguessin estat contents i la seva alegria ens hauria ajudat a tirar
endavant, company Narcís, companys tots. Pero el seu record
també ens ajuda, potser més i tot perque es converteix en
una exigencia i n a ~ e ~ l a b l e .
Dit aixo, no he d'afegir m6s que dues paraules ben prosaiques abans d'encentar la feina: s'aixeca la sessió.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="13">
              <text>Paper escanejat.</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8">
                <text>Discurs de presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21686">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26475">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="52">
                <text>Per una Barcelona olímpica i metropolitana: Paraules pronunciades al Saló de Cent de Barcelona en l'acte de presa de possessió com a alcalde, per part de Pasqual Maragall, rellevant a Narcís Serra.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="52">
            <name>Alternative Title</name>
            <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="53">
                <text>Per una Barcelona olímpica i metropolitana.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="54">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14177">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40188">
                <text>1982-12-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43190">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2662" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1433">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2662/19821202_PM_JMN_PStJaume_cGuillerminaPuigLV.jpg</src>
        <authentication>0bd5c4ae38c556bb9446a3643e1c26ed</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="37076">
              <text>Paper revelat (B/N)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37063">
                <text>Jordi Maragall Noble i Pasqual Maragall a la Plaça Sant Jaume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37064">
                <text>Puig, Guillermina</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37066">
                <text>Imatge</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37067">
                <text>B/N, jpg</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37068">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37069">
                <text>Maragall, Jordi, 1911-1999</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37070">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37071">
                <text>Investidura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37072">
                <text>Forografia feta a la Plaça Sant Jaume de Barceloma, el dia de la presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37073">
                <text>Plaça Sant Jaume</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37074">
                <text>Puig, Guillermina</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37075">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39253">
                <text>Pasqual Maragall i el seu pare Jordi Maragall parlant en primer pla, amb l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona al fons.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41463">
                <text>1982-12-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37077">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2754" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1539">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2754/19821207_PM_NoticiaAmistosa_JMBallarin.pdf</src>
        <authentication>f84c41972cf10aaaa1352f6579d4734b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45110">
                    <text>...... 5

�

""""t

Per a l'Avui- fora de misses0
�-desembre-1982º

PASQUAL MARA.üALLo
Notícia amistosa.

Sóc prou amic d'aquest minyó que ha arribat a batlle de Ciutat per a no saber­
ne els anys ¡

''•

D�u voltar la quarentena. Acabo de veure'l a la televisió, ..

Bigotis i corbata, Lis

t el cos endavant,--. la proa arromangada del nas; �s el

de sempre, tal com el recordo amb la seva cara de vedellet savi i roso
Per� comen9ar&amp; m&amp;s de lluny. Una besàvia d'en Pasqual venia de can Gorina de
Matadepera, es va casar amb un senyor de Sabadell afavorit de patilles i la pare­
lla va tenir un fill fam6so En Joan Maragall, "el de la vaca cega" com li deiem
irreverentment a l'assemblea iconoclasta dels n�ts i

lels

amics dels n&amp;tso

En Joan Maragall, el famós, deixava tretze fills quan moriao Tretze fills so­

ta la tutela de la vídua, DolllDiA Clara Noble, una andalusa amb arrels angleses,
tan clara de seny con noble de fetso

1.111�

sa"'

i� &lt;&gt;l c:&gt;t'l:t. ..Lc.

ililil...
ll ..... nels tretze Maragalls hi ha quatre ties santes,

to»,

un

un

e as:;.,

pintor, un escul

foll benelt, dos senyors de Barcelona, una noia menuda i els dos petits0

M&amp;s d'un fa versos d'amagat, però a veure qui gosa publicar-los dient-se Maragall
Sigui com sigui, els tretze són rebrots ben diferents i alhora ben semblantsº Tot
fan cara de versos ocults amb la cortesia continguda dels senyors de deb�0
El pet•t m&amp;s peti

t¡

de la maragallada es diu Jordio Ara ha sortit senador i t'

el fill a ca la Ciutat0 En Jordi va perdre el. pare als primers passos, va fer
L · " ª r�.ss:1n

!'•l"

fs ol ..

1'\t'lst&gt;tu+

la 'ÍcOIO•lit'�to

.,{.,

estudis de savi1i anava destinat a catedràtic de filosofia
sami�lia i de la llorigada
\ ...,,.. va venir all� que en
rra,-.,.

. C.l\•
J'
sal) tl

¡l i

a treballar

ell\

�

/

al costat del Pep Cal

ue. criava en .... Xirau Palauº Pevò va venir la gue-

�\CV\

se.

la pau o En Jordi, que anava veient" em. la ca-

de quitxalla, va haver de deixar-se de filosofies i es va posar
uns laboratoris. Ell sap prou...- com li va costar d'aguantar anys

i anys les carallotades del marketing. Ho va aguantar com un senyor.
Poc abans de la guerra, en Jordi s'havia casat amb la Basi Mira. Aquesta Is
filla d'un alacantí arribat tard a Barcelona, quan la Basi, tot i que ara no en

L.'!J2

�

'"'"'+1tvc.16V\ 1; ,b.-c ..lc �r\'ei;2 .. -:i.•"
$j tuts r
l t' del Giner de los Rios

parl i mai, era una .._ llumenera\ J FIT
a Madrid.,

La família Mira no s'assembla massa a la Maragall. Els de rel alacantina són
m&amp;s expressius. L'àvia Mira era una senyora que
se blegar-s&amp;. iilm9
cal.

� ls

\���gafava �l bast6 sen­

Mira, com els Maragall, s�n bonhomiosos i fan costat quan

Per família i per escola, en el matrimoni Maragall Mira hi coincideixen dues
tradicions liberals i dos

\"�""ins
i

paral-lels J
�

1

diterrani del poeta de casa, et.e l'altra la gracia

�.. � .. .,:.b &lt;=.�C."'t

entesQ\des de

adrid l l t'

1

·J

D'una banda l'oreig me-

l1:1 M:.4h2�0
andaluSà) passada

,

per Soria i

..
º Una i altra són al fons de l'anima del nou al-

c�lde barceloní. Qui no ho s�piga no

l'entendr�.

�2

'. {'.\\

um certa impr� ssi t de feblesa i

/

En Jordi i la Basi són �és aviat menuts, \ uoa
sorprenen pel seu coratge0
he vist sovint tris

o

�s,

e

\

�u.s... r-

·\

l s*'t amb ells les hores bones i les malesp els

mai no els

's tambl d'aquesta veta, amb

\

�e

�

vist venfutso El fill, l'alcalde de�iutat,
tenacitat
airet bonhomiós t6 la

dels qui s6n prou humils per a saber qui sóno
Tornem als pares0 E

?•

T

'

La Basi i en Jordi han tingut vuit fills, tre�

noies i cinc nois0 Cada un amb les seves tirades, cada un amb les seves etziva­
des, cada un amb les seves febleses i les seves fortalese&amp;o Són ben b� fills de

�n noio

q ui s&amp;n fills. En Pasqual &amp;s el fill tercer, el s

....a

Abans

cal parlar del noi gran, que tamb&amp; es.diu Jordi i Is pintoro Un pin

tor genial, sense adjectius, però aix� no fa al caso En Jordiet &amp;s un personatge
de illpl. Dostoiewsky amb un ..... punt dels cristians de Dreyer passat pel pa amb
oli de la Mediterr'àniao i1Plllillm1.--11sa-..•'-•• Jo li d�c •••-•••
Tots els que l'hem tingut aprop estem tocats per

la �eva

En Pasqual no seria qui &amp;s sense els silencis

d'aquest germ�o

Dintre de la tirada liberal dels pares, els vuit maragallets han crescut

/ am�..a germanor ..-.... Des de menuts, el batlle i els altres
tenir germans, el goig de barallar-se sense trencar
han conegut el goig \
els lligams.
hanfrencat mai#els lligams ni crec que els trenquinº
s ense entrebancs

/

o

El Pasqualet era

un

minyó tot ros. No s� pas quan el vaig con�ixer, puc dir

a un col-legi d'aquests

q ue el conec de sempre0 Va anar

amb records del Blanquerna del vell Galí, sota la tutela benvolent de l'inevita­
ble capellÀ que. s'esfor�ava a_ser liberal, mentre la canalla cantava canfonetes
l
d'E� Llongueresº No crec que e� Pasqual en tingui mal recordo Va arribar al bat"

xillerat amb fama ben guanyada de llumenera, pero mai no fou un bastaix de lli-

�

bres, sabia jugar quan calia, tot i que no arrib�s a davan

del "Junior" com

dos cosins seus i el Xavier Ruber�. Tampoc no era un bastaix de la pilota0
Encara que no-" se'n queixi, no s� pas si el col-legi va marcar massa en Pas·

' all� que vivia a casaº Una casa oberta, on hi en­
trava tothom, on tothom hi podia dir la sevao El minyonet que acabava el batxille
\i:..ot;H,
rat, desprn�'s d'escoltar
(, es podia trobar escoltant
qual. El va marcar

�

molt
J'

illll9

�¡,.��

m a

1r

lubidrn

·

to tes les filosofies que es fan i desfano En Pep Calsamiglia anava aig�es avall
pels meandres de la .... metafísica, el Gabriel Maragall s'enfilava sant Agustí
amunt edir&amp; passa i passa, el pare Jordi les deixava anar a gotims, en SÒria vin­
gut algun cop de Madrid les dei:x:.ava anar pel brac 1ros, i m�s pel broc grcis lea
deixava ... anar el"Juan{n"Rubert� wli pare d'en Xavier, que ho · rebentava tot i
un cop, enrabiat amb la mtisica del dia, ens va trencar ben trencats dos discos
del Brassens.

Quan acabava el batxillerat, en Pasqualet ho havia sentit tot de to�, des de
sant Bernat, el Brassens i el Sartre fins a MaK Scheller, passant, tant de val,
per l'inevitable Marx que comenpava a treure el nas entre aquells savis i vero­

lava fort entre els jove&amp;.

�3

Els primers amics del Pasqual foren els fills dels amics dels seus paresº En­
tre d'altres, i potser el primer, en Xavier Rubert de Ventós, que ben aviat va
.
.i a to�s
.¡._'tica
. �q, l'es�e
.
..
etica
a l''
de jugar d, extrem dret per a ficar-se
d eixar
.
�

l

els vitricolls que li coneixem. Mentrestant, en Pasqual va comen�ar economia i
una altra carre�a ! que deu ser la de dret, ara no me'n rec o bl. Les va acabar

totes dnes0 No

\ �e.a

{

a

,

la impressicf de matar-s hi

ben guanyada fam.a de llumenera.

l

.

�

�
,

, pero continuava amb la
/')

#

Mentre els patriarques discutilen a la sala gran del cal Jordi i la Bas i, en
u

una habitació amb dues lliteres, dues taules, un parell de cadires, un centenar
de llibres i llibrots, un miler de burilles i una boira èe fum, els minyons as�
seguts a terra discutien i discutien i discutien.

'

Foren bells anys que tots recordem amb una mica de nostalgiao En aquestes jo
me les feia molt amb en Genís Maragall� en Jordiet, el Quico Vila i en Jaumet
Lor�s. En Jaumet, que s'havia de casar amb la germana gran del Pasqual, era una
llambregada carism�tica que soni1ia arreu. El trobave.tlt a la taula de "El Cie1rvo",
a les catacumbes dels; "felipes" i a les altres bataneres que fressaven amb en
.

Raimon Galí. En Pasqual i en Xavier eren mis jov&amp;e, quedaven una mica

..e.,.."' r
e1
sa

.
1

feien la seva0 De tant en tant em pujaven a casa i les hores se'ns feien curtesº
Un dia, a casa mateix�
vaig trobar la colla discutint de capellanso El que tenia el cap mis calent�
"y de cuyo nombre no quiero acordarme", etzibava:
-Quan fem la revoluci6, els capellans

an/

carqd.es no costar

se:rsa una

\ �"'ª"'

�

nosaº Els capellans g

�

i

gaire d'esbandirº Els que ens faran nosa de deb� seran els

Ballarins .• Em pregunto si fora lícit acusar el Ballar{n de marieta per a desopres·
tigiar-loo
Sabia que era un discussió acad� mica, no m'hi vaig enrabiar, vaig dirs

-Tots sabeu que jo no s6c marieta, penjar-m'ho f6ra una mentidaº Ning� no pot
�cs
de mentides. I m'&amp;º Suposant que jo fos marieta, vosaltfer revolucions

�

tres sou amics meus, i ni per a fer la revolució no us podrieu.vendre un amicº
Si la revolució ha d'èsbandir les amistats m's val que plegueuº
En Pasqual em v� dir amb la mitja rialleta:
-Pepe, tens ra6o

Sense mentides i fidel als amics, sabia que la bullidera del Pasqual no s'atu·
�
raria
discussions acad�miques. I va trobar l'Urendaº E� Jos� Ignacio Urenda

¡

venia de Valladolid, fill d'un militar de la rep�blica mortº A casa seva vivien
ben pobres, per'ò no en parlava maiº Era

arborada a cada paraula que li venia M

un

miny6 menut, nerviós, amb una passi6

¡}A.l(

)mina "tan ancha como Castilla"º
·¡
En els remolins de la conspirativa, mentre els uns cantaven al Palau els

�

altres feien comit�s i subcomit.�s a les vores dels "xinos", l'Urenda era la
"praxi" dels 11felipe11.110 T

yFLP,"frente de liberaci6n popular"0

Quan va

p assar una temporada a la presó i una altra a la "mili" del S'Ahara, els felips
van aflacar, quan va tornar-ne els felips tornaren a treure el nas.

�L�ürenda va trobar els dos minyons i amb la seva angelical mala bava els va
engegar tallant:

l

-Tu, Xavier, no. passar�s de 11profesi6n :sus matriculas de honon" o Tu, Pasqual9
ets una altra cosao

Menat per l�renda, el Pasqual va entrar a la política de partit. Pen� el cas­
tell� va donar molt mis alí. futur alcalde, li va donar una fidelitat gairebl mís­
tica i un punt d'utopia sense el qual la política 6s impossible, ja que la pol{-

'

�'&gt;

tica, mis que l'art de les coses possibles11s la gracia de:Jli'\impossibleso
Ara l'Urenda

no &amp;s a l'escambell, ningd no en pal

·

lao PerÒ l'alcalde sap prou qu� ha rebut

0na

1'

li; l

so

f

L

'Mª

s

de les m6s belles persones que s'hagi trobat a la vora.,
sa l v.;i. 1-.

l.'Urani.da va 8 uzàaz en Pasqual de la picaresca pol:!-Uca, perque

�

al costat dels que s la jugaven hi havia la pica,.-esca., Un dia la poli va dur al

{?alau

de

Justícia

unes colles d'estudiantso

G1.V•cr1o1

tenir ordres de fer

� �'

el fet 6s que els estudiants presos es pogueren barrejar amb els familiars i dos

\c-;i.��

d'ells anaren a fer el

....

a un bar d'apropo Quan en tornaren, la poli ja havia

,

tancat les port.es del " cuartelillo" i els. dos minyons \tingueren \fein.Al a conv'èn er
l a guàrdia .. que ells eren

' dels derinsJ ..

En aquestes, el Pasqual entrava i sortia de casa a les hores mis estranyes0

\)&gt;e.vi'
D

1

tenir nom de guerra i to�,

�
Íllll

no

sempre� bonhomi6s, proper i amb a,

•

s&amp;. Quan el trobava era el Pasqualet de

�umor

�

de raig fi que gasta � la mara­

gallada. Com que mai no he estat ficat a cap pol{�ica, no podr a dir qu� feia
el noi• .,....

Un

cop

q, J
vaig\J;"S•-r·
" HL 1 profeta:
l•'

7
-En Joan Revent&amp;s ser� el cap del socialisme catal� ..

liR:

�

1

·

aqac'.Wseep �n Revent&amp;s era el cap del MSC amb quatre gats, quatre gats i la

�

mosca v ronera de la Nrtria Bozzo., � Ja sabeu com ha anat la hist�ria0
Tot prepara�t la hist�ria, en Pasqual continuava la conspirativa0 �o tl �

•'esperit de conspirador·, ho feia perque s'hi sentia obligat. Se sentia obligat
a passar hores de por d'una banda a l'altra, hores i hores a les fosques amb la
poli al darrera i nomis una mica d'esperanfa al davant.,

I així es va casar. La Diana Garrigosa tambl t&amp; besavis a Matadepera, a la ca­

sa que duu el seu cognom., Em sembla que la Diana fa alguna cosa d'aquestes qae en
diuen imform'àtica, per� &amp;s

normal., Sempre ha fet costat al

seu home, i a hores d'ara, quan li arriba a casa amb la vara de batlle, ..i.ii11. con­
tinua normal i planera sense urcs d'alcaldessa.,
La Diana i el Pasqual tenen tres fills, dues noies i el noi xic. En Pasqual
sap fer la cuina i, quan era temps, sabia treure les caques dels nadons, prepara­
va el "pelargon" i vestia els menuts. Feia enternir veure aquella parella amb

q_ jaj espigada,

la quitxalla iun::MiNt., ..Aira\la tene
No s6 pas s

la gran deu voltar els setze anys.

�� Pasqual t&amp; temps de fer la cuina,

\

de tant en tant; l

a !'Empordà i agafa el:.-. �avee. Em temo que no en sap gaire.

',se'n va

�5

Quan encara er�• a la conspiratÓria, en Pasqual va marxar amb la família als

\«ca111"a

.....,

�stats Units0 �o s' ben b' que hi feia, dosa

·a

remenar economia a gavadals en una

d'aquelles universitats americanes tan universit�rieso Quan en tornaren, cap dels
c,
de la "llmerican way of lif&amp;" º Pell'�, d es de.
)lb.aagall , Garrigoses no tenia /l.U

\

4

l lavors, en Pasqual diu que Nova-rork 6s la ciutat que m6s s'estima despr's de
Barcelonao
Tornat a casa, el

+

nost�e home va continuar amb la pà.l{�ica i va entrar a tre­
D c. 111-.

'

,

- l una oficina d aquelles tan tecntques que
fer-ho e":':.f
ballar a ca la 6iutat0 �e
-(UQ;"' c;ilH'
e--'\
-lY&lt;ÏC.Vl
;!i'JC�
quedar b6o .._.:¡n Pasqual va esverar
deix'== arraconades i nom's [ JL'
1

•

l

.,

'

el galliner lfllllll perque tingu&amp; la gosadia de fer allo que ningú no fena: treballava. 'l'reballava tant que

'

'

F

; un senyor

'

¡

�� V �

' -1 em va lloar la fei-

na del Pasqualeto Era un senyor important{ssim de la 11Presidence de la !tepublique

que parlava un francès d'allò tan francèsº Quan li vaig dir que coneixia "monsieu
Maragàll" em va perdonar una mica el meu mal fran'è'es.
Entre conspirat�ria i ajuntament, es va acabar la conspi­
ratoria

1'

va canviar l'ajuntament

l

... i va comen9ar la política que coneixeu
prou i .. no vull pas esclofollar. Despr6s de le primeres eleccion s, en Pasqual

va dir als seus pares l
-�

�'ha

'

J

l

1 •

'

f

¡

¡ g

·

una dita que el retrata:

acabat la guerra civilo

Els que hem viscut la guerra, sigui a la trinxera que sigui, encara no ens hem
fet pagues de c�m,la gent nascuda m6s tard esperava que ens oblidesssim de les ma
tances,

\t.c..-tAc.Sf' l'»
.-�

a caminar en pau.

·

l

l

la pudor de polvora triomfant o ven�uda i "99 comencessim

Tant de bo tots e·ls polítics cregue'ssin de cor, com ho creu el batlle de 'iuta
que s'ha acabat la guerra civilo
J
i ,,.11c1tc\xo
� aixl\
•
aquesta not{ci

mistosao
+
Volgudament no he parlat de la posici6 política lllld
llllill9 el batlle,
........IÍIÍIZl..
llill •Nom6s he volgut parlar-vos d'un amic que ho ser! sempre0

Si hagu6s de remarcar un tret d'en Pasqual, remarcaria la seva tendresa,. Tenap
en el treball, amb un punt just d'utopia contrastada pel pragmatisme dels econom istes, amb: la duresa d'una feina que li ha tocat sense cercar-la, s6 que sempre

"fc .. .,i.,.._

' \\
Ser&amp;

menut,,.

1

•C

i que mai no perdr� ..,.e1

J

som.riure infantívol que li conec de�

Josep M,. Ballarín Monset,.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45111">
                <text>Pasqual Maragall: notícia amistosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45112">
                <text>Ballarín, Josep M. (Josep Maria), 1920-2016</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45113">
                <text>1982-12-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45114">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45115">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45116">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45117">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45118">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45119">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45120">
                <text>Família</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45121">
                <text>Mecanoscrit original de l'article de Mn. Ballarín per ser publicat al diari Avui, en motiu de l'accés de Maragall a l'alcaldia de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45122">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="46">
            <name>Relation</name>
            <description>A related resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45123">
                <text>En el document original hi ha també la versió manuscrita de Ballarín.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45124">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45125">
                <text>UI 800</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2829" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1619">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2829/19821211_Avui_Ballarin.pdf</src>
        <authentication>ddc086d1a5394ecdda42134937333a74</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="46425">
                    <text>8

PAÏSOS CATALANS-Barcelona
AVUI, dissabte, 11 de desembre del 1982

El nostre col. laborador Josep M. Ballarín i Monset coneix bé la
família Maragall, una de les de més tradició ciutadana a
Barcelona, d'una de les branques de la qual ha sortit l'actual
alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall Ballarín en té un record
de molts anys i ens l'escriu aquí amb l'estil tan propi que
caracteritza els seus articles

Pasqual Maragall,
un alcalde que
canvià la conspiració
per l'Ajuntament
Josep M. Ballarín Monset
Sóc prou amic d'aquest minyó
que ha arribat a batlle de Barcelona per a no saber-ne els
anys. Deu voltar la quarantena.
Acabo de veure'l a la televisió.
Bigotis i corbata, el cos endavant, la proa arromangada del
nas; és el de sempre, tal com
el recordo, amb la seva cara
de vedellet savi i ros.
Però començaré des de més
lluny. Una besàvia d'en Pasqual venia de Can Gorina de
Matadepera, es va casar amb
un senyor de Sabadell, afavorit
de patides, i la parella va tenir
un fill famós. En Joan Maragall,
«el de la vaca cega», com li
dèiem irreverentment a l'assemblea iconoclasta dels néts
i els amics dels néts.
En Joan Maragall, el famós,
deixava tretze fills quan moria.
Tretze fills sota la tutela de la
vídua, Domna Clara Noble,
una andalusa amb arrels angleses, tan clara de seny com
noble de fets.
Dels tretze Maragalls hi ha
quatre ties santes, una santa
dona de casa, un pintor, un escultor, un foll beneït, dos senyors de Barcelona, una noia
menuda i els dos petits. Més
d'un fa versos d'amagat, però
a veure qui gosa publicar-los
dient-se Maragall. Sigui com
sigui, els tretze són rebrots
ben diferents i alhora ben semblants. Tots fan cara de versos
ocults amb la cortesia continguda dels senyors de debò.
El petit més petit de la maragallada es diu Jordi. Ara ha
sortit senador i té el fill a ca la
ciutat. En Jordi va perdre el
pare als primers passos; va
fer estudis de savi, va passar
per l'Institut-Escola de la Generalitat I anava destinat a catedràtic de filosofia al costat
del Pep Calsamiglia i de la llorigada que criava en Xirau
Palau. Però va venir la guerra,
i va tenir allò que en deien la
pau. En Jordi, que anava
veient-se la casa plena de
quitxalla, va haver de deixarse de filosofies i es va posar a
treballar en uns laboratoris. Ell
sap prou com li va costar d'aguantar anys i anys les carallotades del MARKETING.
Ho va aguantar com un senyor.
Poc abans de la guerra, en
Jordi s'havia casat amb la
Basi Mira. Aquesta és filla
d'un alacantí arribat tard a Barcelona, quan la Basi, tot i que
ara no en parli mai, era una llumenera a la Institución Libre
de Ensefianza del Giner de los
Ríos a Madrid.
La família Mira no s'assemblea gaire a la Maragall. Els
d'arrel alacantina són més expressius. L'àvia Mira era una
senyora que. ja vella, s'agafava al bastó sense biegar-se.
Els Mira, com els Maragall,
són bonhomiosos i fan costat
quan cal.

Per família i per escola, en el
matrimoni Maragall-Mira coincideixen dues tradicions liberals i dos camins paral·lels.
D'una banda, l'oreig mediterrani del poeta de casa; de l'altra,
la gràcia andalusa del Machado passada per Sòria i entesa
entranyablement des de Madrid. Una i altra són el fons de
l'ànima del nou alcalde barceloní. Qui no ho sàpiga no l'entendrà.

Pasqual
Maragall
junt amb els
seus
germans,
Jordi, Àngels
i Ernest

"Elfons de l jànima
del nou alcalde són
l'oreig mediterrani
delpoeta de casa i la
gràcia andalusa del
Machado passada
per S/bria i entesa
entranyablement des
de Madrid"
En Jordi i la Basi són més
aviat menuts, fan una certa impressió de feblesa i sorprenen
pel seu coratge. He passat
amb ells les hores bones i les
males, els he vistos sovint tristos, mai no els he vistos vençuts. El fill, l'alcalde de Barcelona, és també d'aquesta veta,
amb l'airet bonhomiós té la tenacitat dels qui són prou
humils per a saber qui són.
Tornem als pares. La Basi i
en Jordi han tingut vuit fills,
tres noies i cinc nois. Cada un
amb les seves tirades, cada
un amb les seves etzibades,
cada un amb les seves febleses i les seves fortaleses. Són
ben bé fills de qui són fills. En
Pasqual és el fill tercer, el
segon noi.
Abans cal parlar del noi
gran, que també es diu Jordi i
és pintor. Un pintor genial,
sense adjectius, però això no
fa al cas. En Jordiet és un personatge de Dostoiewski amb
un punt dels cristians de
Dreyer passat pel pa amb oli
de la Mediterrània. Jo li dec el
Francesco. Tots els qui l'hem
tingut a prop estem tocats per
la seva quietud mística. En
Pasqual no seria qui és sense
els silencis d'aquest germà.
Dintre de la tirada liberal
dels pares, els vuit margallets
han crescut sense entrebancs
a m b g e r m a n o r . Des de
menuts, el batlle i els altres
han conegut el goig de tenir
germans, el goig de barallarse sense trencar els lligams.
No han trencat mai els Itigams
ni crec que els trenquin.
Els Pasqualet era un minyó
tot ros. No só pas quan el vaig
conèixer, puc dir que el conec
de sempre. Va anar a un col·legi d'aquests amb record del
Blanquerna del vell Galí, sota
la tutela benvolent de l'inevlta-

Arxiu Municipal de Girona. Avui. 11/12/1982. Pàgina 8

Amb un dels seus millors amics, Xavier Rubert de Ventós, a
Empúries l'estiu del 1960
ble capellà que s'esforçava a
ser liberal, mentre la canalla
cantava cançonetes d'en Liongueres. No crec que el Pasqual
en tingui mal record. Va arribar
al batxillerat amb fama ben
guanyada de llumenera, però
mai no fou un bastaix de llibres, sabia jugar quan calia,
tot i que no arribava a davanter
del Júnior com dos cosins
seus i el Xavier Rubert.
Tampoc no era un bastaix de
la pilota.
Encara que no se'n queixi,
no sé pas si el col·legi va
marcar massa en Pasqual. El
va marcar molt allò que vivia a
casa. Una casa oberta on entrava tothom, on tothom podia
dir la seva. El minyonet que
acabava el batxillerat, després
d'escoltar Edith Piaff, es podia
trobar escoltant totes les filosofies que es fan i desfan. En
Pep Calsamiglia anava aigües
avall pels meandres de la metafísica, el Gabriel Maragall
enfilava sant Agustí amunt
entre passa i passa, el pare
Jordi les deixava anar a
gotims, en Sòria, vingut algun
cop de Madrid, les deixava
anar pel broc gros, i més pel
broc gros les deixava anar el
Juanín Rubert, pare d'en
Xavier, que ho rebentava tot, i
un cop, enrabiat amb la
música del dia, ens va trencar

oen trencats dos discos del
Brassens.
Quan acabava el batxillerat,
en Pasqualet ho havia sentit
tot de tot, des de Sant Bernat,
el Brassens i el Sartre fins a
Max Scheller, passant, tant se
val, per l'inevitable Marx, que
començava a treure el nas
entre aquells savis i veroiava
fort entre els joves.

Elsprimers amics
del Pasqualforen els
fills dels amics dels
seuspares. Entre
d'altres, ipotser el
primer, en Xavier
Rubert de Ventós"
íé

Els primers amics del Pasqual foren els fills dels amics
dels seus pares.
Entre
d'altres, i potser el primer, en
Xavier Rubert de Ventós, que
ben aviat va deixar de jugar
d'extrem dret per ficar-se a l'ètica, a l'estètica i a tots els vitricolls que li coneixem. Mentrestant, en Pasqual va començar
economia i una altra carrera,
que deu ser la de dret, ara no
me'n recordo bé. Les var
acabar totes dues. No feia la

impressió de matar-s'hi gaire,
però continuava amb la ben
guanyada fama de llumenera.
Mentre els patriarques discutien a la sala gran de cal
Jordi i la Basi, en una habitació
amb dues lliteres, dues taules;
un parell de cadires, uns centenars de llibres i llibrots, un
miler de burilles i una boira de
fum, els minyons, asseguts a
terra, discutien i discutien i
discutien.
Foren bells anys que tots recordem amb una mica de nostàlgia. En aquestes jo me les
feia molt amb en Genis Maragall, en Jordiet, en Quico Vila i
en Jaumet Lorés. En Jaume,
que s'havia de casar amb la
germana gran del Pasqual,
era una llambregada carismàtica que sortia arreu. El trobaves a la taula de «El Ciervo», a
les catacumbes dels «Felipes»
i a les altres bataneres que
fressaven amb en Raimon
Galí. En Pasqual i en Xavier
eren més joves, quedaven una
mica a part i feien la seva. De
tant en tant em pujaven a casa
i les hores se'ns feien curtes.
Un dia, a casa mateix, vaig
trobar la colla discutint de capellans. El que tenia el cap més
calent, «de cuyo nombre no
quiero acordarme», etzibava:
—Quan fem la revolució, els
capellans faran nosa. Els capellans grassos i carques no costaran gaire d'esbandir. Els
qui ens faran nosa de debò
seran els Ballarins. Em pregunto si fóra lícit d'acusar el
B a l l a r í n de m a r i e t a per
desprestigiar-lo.
Sabia que era una discussió
acadèmica, no m'hi vaig enrabiar, vaig dir:
—Tots sabeu que jo no sóc
marieta, penjar-m'ho fóra una
mentida. Ningú no pot fer revolucions des de mentides. I
més. Suposant que jo fos marieta, vosaltres sou amics
meus, i per a fer la revolució
no us podríeu vendre un amic.
Si la revolució ha d'esbandir
les amistats, més val que plegueu.
En Pasqual em va dir amb la
mitja rialleta:
—Pepe, tens raó.
Sense mentides i fidel als
amics, sabia que la bullidera
del Pasqual no s'aturaria en
discussions acadèmiques. I
va trobar l'Urenda. En José Ignacio Urenda venia de Valladolid, fill d'un militar de la república, mort. A casa seva vivien
ben pobres, però no en parlava

(Passa a la pàg. següent)

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46426">
                <text>Pasqual Maragall, un alcalde que canvià la conspiració per l'Ajuntament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46427">
                <text>Ballarín, Josep M. (Josep Maria), 1920-2016</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46428">
                <text>1982-12-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46429">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46430">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46431">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46432">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46433">
                <text>Alcalde</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46434">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46435">
                <text>Família</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46436">
                <text>Nota personal descriptiva de Mossèn Ballarín sobre el Maragall acabat de proclamar Alcalde de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46437">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46438">
                <text>Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46439">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
