221 10 5115 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2662/19821202_PM_JMN_PStJaume_cGuillerminaPuigLV.jpg 0bd5c4ae38c556bb9446a3643e1c26ed Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Paper revelat (B/N) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jordi Maragall Noble i Pasqual Maragall a la Plaça Sant Jaume Creator An entity primarily responsible for making the resource Puig, Guillermina Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource B/N, jpg Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Maragall, Jordi, 1911-1999 Alcaldes Investidura Abstract A summary of the resource. Forografia feta a la Plaça Sant Jaume de Barceloma, el dia de la presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Sant Jaume Rights Information about rights held in and over the resource Puig, Guillermina La Vanguardia Description An account of the resource Pasqual Maragall i el seu pare Jordi Maragall parlant en primer pla, amb l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona al fons. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-12-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2576/19850613d_00079.pdf ad80abe7066fe5fab627bdb1e598b7db PDF Text Text JORNADA OLIMPICA. DISCURSO DE PASQUAL MARAGALL. 13.6.85 Autoridades, queridos amigos, amics, Vamos a dar comienzo a la sesión de celebración de la Jornada Olímp ica 1985, que va a contar este año con la no necesita persona que presencia de Joao Havelange, muy brevemente, presentación pero que sin embargo quiero, presentar. El presidente de la IFA, Jean Marie Havelange, nació en Rio de Janeiro; pasó parte de su infancia en Bélgica, de donde procede su familia; es abogado de profesión; casado; hombre que habla portugués, español, inglés y que llegó al deporte a través de la natación , su gran pasión, hasta el punto de que sigue dedicándole gran parte de su tiempo. Coopresidente de la Confederación Brasileña de Deportes y de diversas empresas, todas ellas con sede en Sao Paulo, ciudad como saben algunos de Uds., ciudad hermana de la ciudad de Barcelona. Fue olímpico en Berlín en 1936, como integrante del equipo de natación de su pais. Fue tambien olimpico en el 52 en Helsinky, pero esta vez como jugador de waterpolo, y después en Sidney estuvo al frente de la Delegación Brasileña que concurrió aquellos juegos. Comenzó como editor de p ortivo en el año 1937 al ser nombrado en Rio de director de waterpolo y el Club de Regatas Janeiro, llegando a la presidencia de la Confederación Brasileña de Deportes el 14 de enero del 58, para ser nombrado en el 63 miembro del Comité Olímpico Internacional, del que es por lo tanto uno de sus miembros decanos. Y es miembro en Sudamérica y representante en este continente de la Unión Ciclista Internacional. Tiene además otros cargos deportivos con los cuales no les voy a cansar porque no acabariamos núnca. Es miembro de honor de la Academia de Deportes de Francia y otras muchas, y esta en posesión de Caballero de los Deportes de Portugal, Caballero de la Orden de Base, Comendador de Enrique de Portugal, etc, etc, etc, Estamos delante de una persona que representa, creo que mejor que nadie, las múltiples facetas del deporte internacional. Que lo ha practicado, que lo conoce, que lo vive, que lo estima, que vive por y para el deporte; vamos a darle con la palabra la mejor bienvenida a nuestro amigo Jean M. Havelange. (El discurso de Jean M. Havelange está ya escrito) Querido amigo Havelange,quiero agradecer en nombre de la ciudad de Barcelona y en nombre de Cataluña entera y en nombre de España y muy particularmente del deporte español, tan dignamente representado aquí por Presidentes de Federaciones olímpicas, la presencia de Ud. y de sus colegas del Comité Olímpico Internacional, por lo que tiene esto de significativo en un momento en que tantas cosas estan por decidir. Sus palabras valen más que cualquiera de las que yo pueda conocer, estoy muy agradecido por ellas, y tengo que decirle ademas, que estoy seguro de que no soy el único de estar sorprendido por su vasta cultura en materia de Barcelona y, casi diría, de Barcelonismo. Ud cooce no ya los más clásicos �sin6 los menos clásicos; Ud, sabe quien es Sert, y Ud. sabe una cosa 9ue me ha dejado realmente sorprendido y que yo aprendí, no aqui, sino precisamente en Montevideo, Uruguay, ademas de Brasil, cuando allí estuve después de visitar Sao Paulo. Y es que en este mismo salón se decidió, como Ud. ha dicho muy bien, que el campeonato del mundo de fútbol tenía que celebrarse en Montevideo, en el Estadio del Centenario que para eso se comenzó a construir. Se empezó a construir para el campeonato mundial, que la FIFA decidió en este mismo salón en el año 1928, cuando fue mi sorpresa, amigo Havelange y amigo Vallarino, que estando en el palco del Estadio del Centenario y viendo jugar a los equipos de Montevideo, se me presentó una historia del Estadio y ví que aquel Estadio había nacido, conceptualmente, se entiende, en esta sala, en este salón. En este salón que alberga 700 años de historia, que se empezó a construir en 1920, a finales del s.XIII, que ha visto todo, que ha visto momentos de glória y también momentos más tristes de la historia de nuestro país, de nuestra ciudad , que como el Tinell, donde hemos estado inaugurando la exposición de medallas olímpicas, salón que vió la llegada de Cristóbal Colón en 1942 a la vuelta de su primer viaje americano, y que de alguna forma acreditó ya esta ciudad como una ciudad ligada fraternalmente a América como la historia posterior debía demostrar, se sabe que los lazos que unieron a Cataluña entera, a Barcelona con los paises latinoamericanos fueron creciendo sobretodo a partir del s.XVIII y que nos hermanaron intereses y también sentimientos comunes. Yo quiero ver también en este 500Aniversario que se celebrará en 1992, no sólo el momento del descubrimiento de America por os españoles; yo creo que hay algo mas allí, hay el momento del encuentro admirado también de aquellos antecesores nuestros con un mundo que no conocian y mas allá todavía, es un gesto olímpico, yo creo, que Cristóbal Colón fue a descubrir mundo sin saber exactamente adende iba a llegar, sabiendo lo que quería, llegar a los paises dende Marco Polo había estado, sin saber exactamente ni donde ni cómo, pero buscando nuevos horizontes en el mundo. Yo creo que este espíritu de aventura, de conquista, de curiosidad, de no quedarse atrás ante lo desconocido que demostró en aquellos momentos Cristóbal Colón y Castilla entera detrás de él patrocinando su empresa, nos tiene que, de alguna forma, recordar que hay precedentes muy positivos que hoy encara mejor que nadie, y , de esto estoy cada día mas convencido, el Movimiento Olimpico Internacional. Este Movimiento Olímpico representa hoy una oferta, y déjenme utilizar un símil económico, para una demanda que está insatisfecha. En el mundo hay una demanda hoy de fraternidad que desgraciadamente la situación política del mundo no permite satisfacer. Y que sin embargo el Movimiento Olimpico esta del modo indicando que es posible satisfacer, y cada cuatro años con su celebración de la Olimpiada correspondiente está llamando al atención poderosamente, la atención de miles de millones de ciudadanos de todo el mundo. ¿Por que?. ¿Por que no estan todas las ciudades pendientes de ese movimiento olímpico, de la celebración?. No sólo por los beneficios tecnológicos de infraestructura que se puedan conseguir entorno a esta gran celebración y que sin duda alguna, son paralelos a un esfuerzo importante que hay 9ue hacer. Yo creo que ahí detrás hay algo más, hay la condicion que he podido constatar personalmente, en los , gobernantes de todas las ciudades del mundo que estan detras de ese objetivo, para el 92 o para el 96 o para el 2000 o para el 2004, como me contaba �Que la ciudad de San Luis está invirtiendo ya 20 o 50 millones de pesetas, 250.000 dólares, en postular por la candidatura del 2004. ¿Qué significa esto?. Esto significa que los ciudadanos de todo el mundo, de todas las ciudades importantes y sensibles del mundo, se estan dando cuenta de que su ciudad les está pidiendo y que el Movimiento Olímpico está en condiciones de ofrecer, ni que sea durante la celebración del de los quince dias políticos. Sepa Ud. Sr. Havelange, que esta ciudad va a hacer honor al compromiso de competir con las demás ciudades a las que admiramos y respetamos enormemente por los juegos del 92. Sepa que además nuestra olimpiada cultural la tenemos pensada para que sea realmente una olimpiada, una celebración que va a durar cuatro años. y que Barcelona sera la animacion de Cataluña entera, desde Ampurias hasta el Ebro se van a volcar para hacer de esta olimpíada una celebración incomparable, en la que va a estar presente nuestro legado griego, nuestro legado romano, nuestro legado romántico v gótico por supuesto, nuestro renacimiento, nuestro barroco, nuestra pintura moderna, nuestro arte, nuestra musica, nuestro p asado, nuestra opera, todo va a estar presente Este es un pequeño país que alentado por el conjunto de ahí. . España, que esta indudablemente detras nuestro, lo sabemos, se va a volcar para hacer, no ya de los quince dias de celebración, sino de los cuatro años de Olimpiada, un auténtico acontecimiento cultural. • Es desde esta esperanza, desde la conciencia de que nuestro esfuerzo va a ser lo único que en definitiva nos acredite delante del escrutinio, sin duda alguna rigurosísimo del Comité Olímpico Internacional. Es desde esta esperanza que le damos las gracias más sentidas y más fraternales, porque sus palabras despiertan en nosotros un eco de algo que ya existía. Muchas gracias. �L 'Alcalde de Barcelona Senyor President, Distingits Membres del COI, Com a Alcalde de la Ciutat de Barcelona i President del Consell Rector de la Candidatura de Barcelona 92, tinc l'honor d'avançar formalment la sol•lïcitudde la nostra ciutat per celebrar els Jocs de la XXV Olimpíada, assumint l'organització de manera conjunta i solidària amb el COE. La nostra petició és substanciada per un conjunt de raons sòlides que podríem sintetitzar en tres paraules: tradició, capacitat i voluntat unànime. Tradició, perquè Barcelona ha animal des de sempre el caliu del foc esportiu i de la flama olímpica. La pr fusió de clubs i entitats esportives, les instal .lacions existents, la mateixa configuració urbana, així ho certifiquen. Barcelona ha demanat ser seu dels JJ 00 tres vegades des del 1920, i fou la primera ciutat que, fa cinc anys, manifestà el desig de postular els jocs de 1992. Capacitat, perquè Barcelona és a punt. Barcelona té la majoria d'instal .lacions construïdes, té la infrastructura urbana i humana necessària, té els recursos indispensables per assegurar el desenvolupament rigorós i amb èxit de la màxima trobada de l'esport mundial. Barcelona només necessita culminar i arrodonir els diversos projectes que ja avancen en l'actualitat i ... omplir de gent els recintes olímpics. Finalment, voluntat unànime, perquè la nostra ciutat ha sabut il.lusionar-se i viure en l'optimisme que genera el mateix projecte olímpic. Els ciutadans, les institucions, el món econòmic, la intel.lectualitat, els mitjans de comunicació, s'han apuntat a una proposta racional que s'adapta a les necessitats i ambicions d'una ciutat que mira al futur i irradia un optimisme condensat en dues paraules: «Ara, Barcelona». Experiència i anhels es fonen a Barcelona, en una solució d'entusiasme que només és possible en certes ciutats: només és possible en aquelles ciutats que, prou prestigioses per organitzar uns Jocs, són prou humils per saber-los viure intensament. PASQUAL MARAGALL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jornada Olímpica 1985. Discurso de Pasqual Maragall Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comitè Olímpic Internacional Barcelona Havelange, João , 1916-2016 Esports Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1136/19880204d_00263.pdf 79108b86a3312ee4710d98d932ee17bd PDF Text Text Discurso del Excmo. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, con motivo de la Apertura de las Jornadas "Innovación y Futuro". 4 de febrero de 1988 �SEÑORAS Y SEÑORES, EN PRIMER LUGAR, DESEO DAR LA BIENVENIDA A BARCELONA A LOS PARTICIPANTES EN ESTAS JORNADAS QUE NOS VISITAN Y DESEAR, A TODOS USTEDES, UN PROVECHOSO DESARROLLO DE ESTE ENCUENTRO. ALGUNAS CONSIDERACIONES SOBRE LA SITUACIóN ECONóMICA GENERAL PERMITEN SITUAR ADECUADAMENTE LOS TEMAS QUE USTEDES VAN A DEBATIR. LA INTERDEPENDENCI ECONóMICA, O, SI SE PREFIERE, LA GLOBALIZACIóN DE LA ECONOMÍA, YA NO NECESITAN SER DEMOSTRADAS. �POR ESO LA MARCHA DE LA ECONOMÍA INTERNACIONAL ES UN DATO INELUDIBLE A LA HORA DE ENJUICIAR LAS PERSPECTIVAS ECON&4ICAS DE áMBITO NACIONAL, Y LA RELACIóN DE TODO ELLO CON LA PPOMOCIóN Y CREACIóN DE PYME. A GRANDES RASGOS, LA ECONOMÍA INTERNACIONAL APARECE ACTUALMENTE CARACTERIZADA POR UNA SERIE DE DESEQUILIBRIOS QUE SE INTERACCIONAN. DE UN LADO, LOS DÉFICIT DE LA ECONOMÍA DE LOS ESTADOS UNIDOS, INTERNOS Y EXTERNO, - QUE GRAVAN FUERTEMENTE EL CONJUNTO DE LA•OCDE, PUESTO QUE LOS ESTADOS UNIDOS PARTICIPIN EN EL PIB TOTAL DE LA ORGANIZACIóN CON UN 40%. LA CAÍDA DEL DOLAR HA SIDO LA CONSECUENCIA DE ESTE DESEQUILIBRIO CLAVE, Y, A LA VEZ SE HA CONFIGURADO COMO UN INTENTO, POR PARTE DE LA ADMINISTRACIóN NORTEAMERICANA, DE PALIARLO. �TAMBIÉN EL CRACK BURS;TIL DE OCTUBRE DEL ANO PASADO TENDRíA SU EXPLICACI6N üLTINA EN LOS DÉFICIT NORTEAMERICANOS RELACIONADOS CON LA SITUACIóN DEL RESTO DE LA ECONOMíA MUNDIAL. LA CAíDA BURSíTIL, QUE POR SUPUESTO HA AFECTADO A NUESTRAS BOLSAS, ESTE TENIENDO CARACTERíSTICAS Y COMPORTAMIENTOS DISTINrTOS A LOS DEL MíTICO CRACK DEL 29. LA CRISIS DE ENTONCES TARDE EN LLEGAR A EUROPA UN AÑO, LA DEL 19 DE OCTUBRE LO HIZO EN 12 HORAS. CONOCEMOS LAS CONSECUENCIAS INMEDIATAMENTE RECESIVAS DE LA CRISIS DEL 29. - DE MOMENTO, LAS ECONO4IAS AFECTADAS POR LA CAIDA DE AHORA HAN CONTINUADO SUS PAUTAS ANTERIORES DE MODERADO CRECIMIENTO, AL TIEMPO QUE LAS BOLSAS APUNTAN UNA CAUTELOSA RECUPERACIóN. �DE OTRO LADO TENEMOS LOS DESEQUILIBRIOS POR SUPERAVIT DE ALEMANIA, JAPóN Y DE LAS ECONOMíAS INTERMEDIAS DE TAIWAN, COREA DEL SUR, HONG-KONG Y SINGAPUR, SI BIEN LOS SUPERAVITS DE ESTOS PAISES OBEDECEN A CAUSAS DISTINTAS, LA CONSECUENCIA ES LA MISMA AGRESIVIDAD EXPORTADORA Y CONTROL Y ATONíA INTERNOS QUE REDUCEN LA DEMANDA IMPORTADORA, Y, POR LO TANTO, LAS POSIBILIDADES DE CRECIMIENTO DE OTRAS ECONOMíAS. A ESTE CUADRO HABRíA QUE AÑADIR EL ESTRANGULANTE PESO DE LA DEUDA EXTERIOR DE LOS PAÍSES EN VIAS DE DESARROLLO, QUE RESTA ASIMISMO FLUIDEZ A LOS INTERCAMBIOS MUNDIALES POR LA FUERTE REDUCCIóN DE LA CAPACIDAD IMPORTADORA DE LOS PAISES ALTAMENTE ENDEUDADOS. �POR LO QUE RESPECTA A LA ECONOMÍA ESPAÑOLA, HAY QUE DESTACAR QUE LOS RESULTADOS DE LOS DOS úLTITvOS AÑOS HAN SIGNIFICADO UNA RECUPERACI6N ESPECTACULAR DE ALGUNOS DE LOS INDICADORES MáS SIGNIFICATIVOS. LA DEMANDA EFECTIVA SE HA SITUADO EN TASAS SUPERIORES AL 6% ANUAL, RITMO QUE DUPLICA PRáCTICAMENTE AL REGISTRADO EN LA CEE. EL DATO MáS SOBRESALIENTE DE LA DEMANDA INTERNA HA SIDO EL CRECIMIENTO DE LA INVERSIoN, QUE HA ALCANZADO UNA TASA REAL DEL 14%, FRENTE AL 5,2% DE EUROPA EN 1987. EL OTRO FACTOR QUE HA IMPULSADO A LA DEMANDA INTERNA ES EL CONSUMO FAMILIAR, CUYO CRECIMIENTO HA SIDO EN 1987 DE 4,1%QUE DUPLICA LA TASA DE DESARROLLO EN LA CEE. �EN CAMBIO, EL SECTOR EXTERIOR HA DADO UNA APORTACIóN NEGATIVA AL CRECIMIENTO DEL PIB. EL GASTO INTERNO DE LA ECONOMÍA ESPAÑOLA ESTE BENEFICIANDO EN UNA CUANTÍA IMPORTANTE A OTRAS ECONOMIAS, A TRAVÉS DEL AUMENTO DE LAS IMPORTACIONES DE BIENES Y SERVICIOS,NO COMPENSADAS POR LAS EXPORTACIONES. ESTE DESEQUILIBRIO SE HA TRADUCIDO EN UNA FILTRACIóN NETA HACIA EL EXTRANJERO, QUE EN TÉRMINOS DE PIB, ALCANZA MES DE 2 PUNTOS PORCENTUALES EN 1986 Y 1987. ES DECIR, ESPAÑA HABRÉ HECHO UNA APORTACIóN, MODESTA PERO NETA, AL CRECIMIENTO DE LA ECONOMíA M U ND I AL . SIN DUDA, LA INTEGRACIóN DE ESPAÑA EN LA CEE HABRá CONTRIBUIDO A ESTA SITUACIóN DE MANERA DUAL. �LA ECONOIIiíA ESPAÑOLA TUVO QUE SOPORTAR LA EXPORTACIóN DE LAS EMPRESAS DE OTROS PAíSES COMUNITARIOS, MáS COMPETITIVAS POR MEJOR DOTADAS. PERO ESTA COMETENCIA HA PROVOCADO UN COMPORTAMIENTO MáS DINáMICO DE LAS EMPRESAS ESPAÑOLAS. LAS IMPORTACIONES DE BIENES DE EQUIPO QUE INCORPORAN INNOVACIóN •TECNOLóGICA HAN CRECIDO UN 30%. ESTA RENOVACIóN DEBE DAR LUGAR A AUMENTOS DE LA PRODUCTIVIDAD QUE MEJORARáN LA COMPETITIVIDAD DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA, LO QUE SE TRADUC IRá EN COMPORTAMIENTOS MáS FAVORABLES DEL SECTOR EXTERIOR. LA INTEGRACIóN EN EUROPA HA IMPULSADO TAMBIÉN LAS INVERS IONES EXTRANJERAS, DE FORMA QUE LA BALANZA DE CAPITALES HABRá AYUDADO A COMPENSAR LOS RESULTADOS ADVERSOS DE LA BALANZA DE BIENES Y SERVICIOS. �CON TODO, LA ECONOMíA ESPAÑOLA VA A/MENTANDO SU PRESENCIA ACTIVA EN EL áMBITO INTERNACI +NAL . EN ESTE SENTIDO, Y ASIMISMO POR RAZONES DE SOL DARIDAD HACIA EL ESTIMADO PUEBLO ARGENTINO, HEMOS DE CELEBRAR LA RECIENTE FIRMA DEL ACTA CONS T TUTIVA DEL TRATADO GENERAL DE COOPERACIóN ENTRE ES'AÑA Y ARGENTINA, QUE CONTEMPLA INTERCAMBIOS POR VAI R DE 350.000 MILLONES DE PESETAS. LA OCDE ATRIBUYE A LA ECONOMíA ESPAÑOLA UNA EXPECTATIVA DE CRECIM NTO PARA 1988 DEL 3,5%, EL DOBLE DEL PREVISTO PARA EL CONJUNTO DE LA CEE. INDUDABLEME TE, DIVERSOS SON . LOS FACTORES QUE . PUEDEN INFLU NEGATIVAMENTE EN ESA EXPECTATIVA, ALGUNOS DE IIS CUALES ESCAPAN A CUALQUIER POSIBILIDAD DE CONTROL ESDE LOS MECANISMOS DE NUESTRA ECONOMíA. OTR'i S , EN CAMBIO, DEP ENDERáN MUCHO DE LAS MEDIDAS QUE S . ADOPTEN Y DE LAS ORIENTACIONES QUE PRESIDAN NUES ►'A ACTIVIDAD. �EN ESTE SENTIDO, ES INDUDABLE QUE, EN EL MARCO DE LAS CARACTERÍSTICAS ESPECÍFICAS DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA, LA PROMOCIóN.Y CREACIóN DE PYME TIENEN UNA IMPORTANTE FUNCIóN EN LA DOBLE DIRECCI6N QUE DEBE MOTIVAR HOY NUESTRA POLÍTICA EMPRESARI AL LA COBERTURA EN GRADO SUFICIENTE DE LA DEMANDA INTERIOR Y LA EXPORTACIóN.• HAY QUE IMPULSAR DECIDIDAMENTE LA COOPERACI6N ENTRE ADMINISTRACIóN, UNIVERSIDAD Y EMPRESA PARA ALCANZAR LOS OBJETIVOS NECESARIOS DE CALIDAD Y DE COMPETIVIDAD DE NUESTRA PRODUCCI6N. DFSDE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA ESTAMOS CONVENCIDOS DE LA CONVENIENCIA DE ESA COOPERACIóN. LA ADMINISTRACI6N LOCAL PUEDE COLABORAR DE DIVERSAS MANERAS A LA REACTIVACIóN ECONóMICA Y A LA CREACI6N DE EMPLEO. �LOS AYUNTAMIENTOS SON -SI ME PERMITEN LA EXPRES ION- LA MáS "EMPRESARIAL" DE LAS ADMINISTRACIONES PliBLICAS, LAS CUALES GASTAN YA UN 43°2% DEL P.I.B. ESTA CALIFICACIóN EMPRESARIAL LES VIENE A LOS AYUNTAMIENTOS POR SU PROXIMIDAD AL CIUDADANO "CONSUMIDOR" LO QUE PERMITE UN MEJOR CONOCIMIENTO DE SUS PROBLEMAS Y NECESIDADES ASí COMO UN MAYOR CONTROL DE AQUEL SOBRE LO PRODUCIDO Y TAMBIEN PORQUE LOS AYUNTAMIENTOS SON ADMINISTRACIONES DE DIMENSION MANEJABLE, QUE PUEDEN INCORPORAR CIERTAS PRACTICAS EMPRESARIALES. POR ESO EL CONTACTO, LA RELACION ENTRE AYUNTAMIENTO Y EMPRESA ES MáS FáCIL: AMBOS ESTáN SITUADOS MáS AL MISMO NIVEL. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA REDUCIDO SU PLANTILLA -DE 15.000 FUNCIONARIOS A 13.000- DE MANERA RACIONAL Y FLUIDA, Y, DIVERSIFICADO, EN CANTIDAD Y CALIDAD, LOS PRODUCTOS QUE OFRECEMOS AL CIUDADANO. �ESTO NOS HA ACERCADO AL SISTEMA EMPRESARIAL Y NOS HA HECHO SENSIBLES A SUS PROBLEMAS Y A LAS POSIBILIDADES DE COLABORAR CON éL. HEMOS PROMOVIDO APORTACIONES COMO LA PONENCIA DE DESARROLLO ECONóMICO Y SOCIAL, INICIATIVES, S.A. Y BARCELONA ACTIVA, S.A. QUE TIENEN COMO OBJETIVO INCIDIR DIRECTAMENTE EN EL TERRENO ECONóMICO. NO SIMPLEMENTE PARA ALIVIAR LAS CONSECUENCIAS DE LA CRISIS -CUYA MANIFESTACION MáS DOLOROSA ES EL PARO-, SINO PARA COMBATIR SUS CAUSAS, ENTRANDO CON IMAGINACIóN EN LA PROPIA ACTIVIDAD . ECONóMICA. EL úNI CO REMEDIO EFICAZ CONTRA EL PARO ES PROMOVER ACTIVIDAD ECONóMICA. CON INICIATIVES, S.A. PRETENDEMOS ATENDER GRANPPS PROYECTOS/ DE INTERnS PúBLICO. �CON BARCELONA ACTIVA S.A. -QUE ES LA PRIMERA EXPERIENCIA DE ESTE GÉNERO EN ESPAÑA- HEMOS PASADO A LA MICRO-INTERVENCIóN EN LA CREACIóN DE EMPRESAS, PRESTANDO APOYO EN LA. ETAPA DELICADA DE LOS PRIMEROS PASOS DE NUEVAS EMPRESAS. NOS SENTIMOS MUY PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS OUE ARRIRFSGAN SU PRESTIGIO Y SUS RECURSOS PARA CREAR NUEVAS EMPRESAS, Y, CON ELLAS, MáS OCUPACI6N. NOS JUGAMOS, TODOS, BASTANTES COSAS EN COMúN. DEFENDEMOS EL ESPIRITU DE RIESGO Y DE INICIATIVA. DEFENDEMOS TAMBIéN LA POSIBILIDAD DE DESTERRAR, UNOS Y OTROS, EL CPRáCTER RETRóGADO DE LAS ACTITUDES REFRACTARIAS A TODO PLANTEAMIENTO DE INTERéS GENERAL. SOBRE TODAS ESAS CUESTIONES TENDRáN USTEDES LA OPORTUNIDAD DE TRATAR A FONDO EN ESTAS JORNADAS. A LA VEZ QUE DECLARO ABIERTAS LAS SESIONES DE �TRABAJO, LES REITERO MI MáS CORDIAL BIENVENIDA A BARCELONA . M UCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4042 Title A name given to the resource Jornadas de Innovación y Futuro. Promoción y creación de empresas / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El contacte entre Ajuntament i Empresa és més fàcil. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CMB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Globalització Relacions Internacionals Territoris Acció política Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1061/19861204d_00173.pdf e93f5c197438553070166e531e4e5992 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la Jornada "Barcelona com a inversió" a la Cambra de Comerç de Barcelona Barcelona, 4 de desembre de 1986 Exp. 705784 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SR. PRESIDENT, SENYORES, SENYORS: UN COP MÉS HE DE FELICITAR LA CAMBRA DE COMERÇ, INDúSTRIA I NAVEGACI6 PER LA SEVA SENSIBILITAT ENVERS BARCELONA. EN AQUESTA CASA VA SER, ON PER PRIMER COP VAIG DEMANAR ALS EMPRESARIS QUE COL.LABORESSIN EN LA CURSA PELS JOCS OLíMPICS. JA VAM RECORDAR AIXò TOTS PLEGATS A LA SESSI6 SOBRE HISTORIA I PROSPECTIVA INCLOSA AL PROGRAMA COMMEMORATIU DEL CENTENARI DE LA CAMBRA. LA CONCESI6 PER L'AJUNTAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A LA CAMBRA, EN FI, HA REPRESENTAT EL RECONEIXEMENT DE BARCELONA PER LA SECULAR TASCA D'AQUESTA INSTITUCI6. CREC QUE AQUESTES PARAULES QUE ACABO DE DIR NO ESTAN DE MÉS. ÉS IMPORTANT QUE L'ALCALDE DE LA CIUTAT SUBRATLLI LA IMPORTàNCIA QUE TÉ LA COL.LABORACI6 D'ENTITATS CíVIQUES, PúBLIQUES I EL SECTOR PRIVAT AMB L'OBJECTIU COMi DE FER UNA BARCELONA MILLOR. ÉS Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL PER AIXò QUE EM COMPLAU OBRIR AQUESTA JORNADA Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Ref.. Gabinet de Comunicació "BARCELONA COM A INVERSI6" DINTRE DEL CICLE BARCELONA 92, UNA NOVA CIUTAT PER AL FUTUR. BARCELONA S'HA FIXAT LA DATA DE 1992 COM A META PER ARRIBAR-HI EN CONDICIONS DE COMPETITIVITAT AMB ALTRES CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN. COMPETITIVITAT EN TERMES D'EQUIPAMENT SANITARI, EQUIPAMENT HOTELER, BONES COMUNICACIONS AèREES, MARíTIMES, TERRESTRES. DOTADA DELS MILLORS EQUIPS DE TELECOMUNICACIó ALTRES PARAULES, UNA CIUTAT QUE DE L'EUROPA DEL SUD, DE EUROPA I TOT I PUGUI INFORMàTICA. EN SER CAPDEVANTERA EL MEDITERRANI I PONT ENTRE AMèRICA LLATINA. ENS TROBEM, PERó, QUE AQUESTA CIUTAT HA VINGUT EXERCINT COM A CAPITAL DE CATALUNYA, COM D'ESPANYA, SENSE QUE HAGI ESTAT RECONEGUDA, A CAPITAL O MOLT POC RECONEGUDA, AQUESTA CONDICIó. BARCELONA HA HAGUT DE PAGAR PER ELLA MATEIXA, SIA A TRAVÉS DE L'AJUNTAMENT O DE LA INICIATIVA PRIVADA, ELS SERVEIS QUE EN UNA CAPITAL NORMALMENT VAN A CàRREC DE L'ESTAT, CENTRAL BÉ, LA HISTORIA HA ANAT COM HA ANAT Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL O I FEDERAT. NO TÉ GAIRE �Ajuntament de Barcelona —4— Gabinet de Comunicació SENTIT PLORAR PER LES SEVES CONSEQÜèNCIES. EL QUE HEM DE. TENIR EN COMPTE ARA ES. QUE NOMÉS QUEDEN CINC ANYS PER ARRIBAR A 1992. QUE EN AQUESTS CINC ANYS HEM D'ASSUMIR ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA QUE ACOSTUMEN A DEMANAR — SE A QUALSEVOL CIUTAT EUROPEA. ÉS UN NIVELL D'AMBICI6 QUE S'HA DE MANTENIR I QUE ES POT ACONSEGUIR SENSE GRANS ESCARAFALLS. PODEM DEMOSTRAR QUE SI AQUESTA CIUTAT FUNCIONA MILLOR EL PAIS EN EL SEU CONJUNT, CATALUNYA I ESPANYA, FUNCIONARAN MILLOR. I PER AIXO ÉS IMPRESCINDIBLE LA COL.LABORACI6 DELS INVERSORS PRIVATS. NO HEM DE CONFIAR QUE TOT ENS VINGUI DONAT PER L'ESTAT, O PEL GOVERN AUTòNOM, PER L'AREA METROPOLITANA O PER L'AJUNTAMENT. ESTEM CARREGATS DE RAó. PER DEMANAR QUE ELS ORGANISMES PúBLICS ASSUMEIXIN LES SEVES RESPONSABILITATS, PER NO HEM D'ADORMIR—NOS ESPERANT EL MANNà DELS DINERS PúBLICS. ACABO DE TORNAR DELS ESTATS UNITS ON HE PASSAT 10 DIES "VENENT" EL PRODUCTE BARCELONA, LA NECESSITAT D'INVERTIR A BARCELONA. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.. �—5— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. HE DE RECONEIXER QUE, EN CERT SENTIT, LA TASCA HA ESTAT FàCIL: TOT I EL DESCONEIXEMENT QUE EN AQUELL PAIS TENEN PER L'EXTERIOR, SóN PROU AVISATS PER SABER QUE BARCELONA, ARA, ES UNA BONA INVERSI6. QUE NO PASSI QUE ENS HEM DE DESCOBRIR A NOSALTRES MATEIXOS PELS ULLS DELS DE FORA. QUE NO ENS PASSIN ENDEVANT PER MANCA DE GOSADIA, PER POR DE PRENDRE RISCOS. AQUEST ÉS EL MISSATGE QUE ELS VULL DONAR, MOLT BREU, I MOLT LLIGAT AL EPÍGRAF DE LA JORNADA: BARCELONA ÉS UNA BONA INVERSI6. MOLTES GRàCIES. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3967 Title A name given to the resource Jornades "Barcelona com a inversió" / Paraules obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Barcelona Model social Economia Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1170/19880920d_00307_LD.pdf fc252975f4eae46ca5b6ef5baf8a7b97 PDF Text Text Conferencia de l' Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasaual Maragall, amb motiu de la inauquracio de le_s _ Jornades ... u Admlnl str a e ro-r.~ocal Adm1ni st?ac 10 dé Just lC ia-=-" Barcelona, 2 O de setembre de 198 8 . �-2- Sr . President Ministre de 1 • Audien2 ia Justicia, Territorial, Excm . Sr . dign issimes Autoritats, . senyores i senyors: Permetint - me que les meves paraules ~ vagin mes ·----------------------------------- enll~ que les merament protocol~ries ct •una inauguraci6. Les materies que es tractaran en aquestes Jornades ~ son sumament envers importan ts per a 12 ciutat i existeix elles una sensibilitat ciutadana que jo atendre 1 recol lir, emorant en aquesta voldria ocasi6 e ls tecnicismes terminol;g ics i conceptuals adequats. J> Les meves consideracions giraran fonamentalment al voltant de l 1 Admin i strac iÓ de Justicia i els Municip is de la Justicia ~1un ici p al a les prenent Gnica, Barcelona ja q ue grans ciut ats, com a referencia p rincip al , el gr uix de l que dir~ ~s extensible a la resta de ciutats esoanyoles. ·- -- - - ---- ---- bo 1 1 pe ro' no pr~cticarne nt �• -3- L'Administraci6 de Justicia els Mun icipis. 1 La tasca normativa realitzada en el periode 82 - 88 - - - - - - - - - -- per iniciativa del Mi nisteri de Justicia ha estat, .----dubte, , problemes pero P~:0d~JJ..te resten encara legislatives que facin possible efica<;, mes ' important, reformes sens ·-·-. ---·---·~-----..~--~---------------~---------·~----·-·-····---·----·· ----~~-~--------- --~ i contribueixin que din~mica la a una resoldre social va ªlg:tJI.J~s Justicia els nous plantejant en l'~mbit de la criminalitat . Entre aquests problemes voldr ia de~;tacar e ls segÜents: -L'increment del consum de droga en el nostre pais, que ha originat, en gran mesura , l'augnent,.espectacular de / la de linqÜenc ia / 1 violenta contra la • propletat en els / darrers anys . / Es calcula que les delictes contra la propietat droga . L'habit del 1 tres quartes parts dels tenen el se u origen en de cgh.sum drogues , la la 1 ./ drogodependencia que en resulta, no sorgeixen de cop en / una col.lectivitat . s6n habits que es propaguen progressivament empssos per un impuls sostingut -diguemne - "comercial", E.lSDec ialment 1/ " quan, en re lac iÓ a la �-4- droga, el seria correcte afirmar dar rers nivell La consum ha de tenir traba, traficants de drogues No la responsahilitat de l'actual de consum de drogues es clandesti. que les actituds i mesures dels governs tinguin causa car~cter ~ mes 1 de la aviat, recull~n drogodepend~ncia. en el fet que els ara el fruit de camp anyas iniciades fa anys . - La crisi econ~~ica dels ~ltims anys ha induit un increment de la delinq~~ncia. Aquesta crisi no t~ el seu origen ni s ' aqre~ja amb els governs que s'han succeit en aq uest per io de profundes -, oero' -ve de lluny i t~ ha de causes estructurals tenir-se en compte d 'analitzar l'increment de la criminalitat. a l'hora �-5- A preocupat per L'Ajuntame nt de Barce lona, . -----· -·--------------.-- - - va prohl eroes, elaborar á~arcelona Ciutadana -------~---------- •-•e·--""""--·- algune s - .... ·-------- -------------· substantives 1 Seguretat un Informe sobre la ---·------------on 1985, l'any ref ormes legislatives -----------------------des de processals que, l'Admin istraci6 aqa~sts municipal, -- s'exposaven ·· · - ·-••·'" _ _ _ __ _ ..----..., les de ~ht~ J.Q de normes la perspectiva de es consideraven essencials pe r mil lor a r la segure tat ciutadana en grans ciutats com Barcelona . L'Ajunt a ment partici p ar en de est~ ·----- del interessat sistema ,JustÍcia a Esp~-;ya-;-aTFiOra ·----·--------------l 'ambit ciutat disseny el ------ ----------d ' Admini straci6 de la general ------que, en de . les seves redu1des competencies en -·- - --- - en aquesta materia , vol realitzar actuacions encaminades a mil lorar -- ~-----·-·- _______ ,.______ M•·--- ----------~ el fun cion ament de l ' Adm inistraci6 de Justicia. Algunes de l'esmentat Informe le s me sures l eg als que contempla i q ue estimem convenient introduir a la legislaci6 espanyola en materia de Justicia s6n: . J 1 h ~ l<-jtt4 �-G- a) L 'establiment flexibles crear-se en que, amb les ~ mes agils de la Justicia. penal rapid i cor reccionals. tribunals mo nitori l'aplicaci6 proc~s un processos de La ...../~ de breu regul9-crtr degud~s/ Ha dria l d 'un gar anties j u di e i jur diques, / estableixi la la s~_vá sanci6 per la justicia, delictiu i per . Jel fet ~ es n_cessari _,.....,-"'' aca&..a-r ...-;'· immedi9-J.e1íii entre la comissi6 amb els retards en 1' aplicaciÓ de la . ]l.ULlCla . En aquesta lÍnia , no se'ns escapen els problemes que pot plantejar el establiment d ' aquests procediments rapids . La ~ent sentencia del TribU!19-_l Constitucional, de 12 de juliol. ele 1988, ~n l~ -t>fbl!\J:::::O:G- determina impossibilitat que un mateix jutge instrueixi el 1 d icti sentencia en una causa, la sumar1 dee-1:-a-r-a- -:ha.- - �-7- Segons que ha n manifest at portaveus del General del Poder Jud icial, aquesta Sent~ncia ,~fecta als . judicis mon i toris que en l'actualitat represent en un 70% dels procediment s penal s, en tractar -s e de procediments a de lictes me nors (amb pe nes inferi ors relatius mesas), delictes fraganti" ~ en que ~ l'autor ( amb penes inferiors als ~ es a detingut anys) i 6 "in deli ctes dolosos. Les mesures de car~cter provisional que s'estan preparant per solventar els p~oblemes de paralitzaci6 de la justÍcia sent~ncia, penal que comp orta l'aplicaciÓ mesu res com aparellar jutg~ de la ~ per que un 1 instrueixi l ' altre ~icti sent~ncia, 1 o prorrogétr la jurisdicci6 en el sup~sit que ~nicament h i hagi un jutge d 'instrucci6, o les mesures definitives fixades per una reforma legislativp, qu e, com s'ha an unciat de fonts del Ministeri de Jus u icia, podría contemplar que la fiscalia exerceixi func~bns ir1_structores que avui s6n competencia de jutges pe1wls , tals mesures - die- , les provi sionals o l 1 les de f ini;t:.i ves , l ' ap licaci~ de h auran de garantir la immediatesa la justícia , sense minva del pr incipi consti t¡.{c ional sego ns e 1 qu al tothom té dret a un / / en j utge �- 8- } imparcial / a un judici p~blic amb i plenes eraranties j urÍdiques . La reforma de les vigents llEJ-I's processals ha de / ,/ contemplar la instrument aote fina litat de /convertir-les per a la re)1litzaciÓ de ~ la en un Just Í cia, / mitjangant la introducc io , d 'u n ordenament procesal basat / en criteris de func.i,_e halitat l d'eficacia, i amb un _..// _ replantejament de les actuals funcions dels intervinents en , el proces, secretaris, essencial especialment dels jutges, , 2 dvocats i procuradors . per satisfer fisc als, Aquesta reforma es la demanda de JustÍcia de la h) La regulaciÓ del principi d'oportunitat reglat ~ el societat. , _.-/ , proces Aquesta penal . mesura ' . necessarla ~ es ·' facilita r la no persec uclo de conductes que , objec tius ' o subjectius, . necessarl per seguir-les, dedicaciÓ del s ·"---- comportaments que , apare ll s que possib i litant -s e policial i per motius no . , alxl judici al ~ es la als ------~-------~------·-~ per l a major gravetat , incideixen en ,-la seguretat ciutadana . ---------------- s ' entén per �-9- / Les lÍnies fonamentals (~n la requlaoló / .. del princ ipi / d 'oportunitat podrien ser les segue s: 1 delictives,/ susceptibles - Conductes de no 1 persecuciÓ pena~ : les consti yJ tives de simple falta: els delictes els en que suposits condemna culpa~itat la possibilit;,ldors condicional ) de l'autor sigui lleu; de l'anlicaciÓ de la suspensió del de la "fallo"; 1 els en 1 1 que suposits es produeixi arrepentiment / aquestf mesura actiu (si ordenament); qu9 n d ' interes .' circumstancies d'actuaciÓ anterior la finalment, subjectives cr iminal; a i , de del en el nostre preponderants atenciÓ l'autor: el caracter; comissiÓ en raons concurreixin nÚbJ!ic; L s ' introdueix a els motius la conducta delicte; la les 1 vida conducta contemoorania subseg~ent al delicte; i les condicions de vida individual, familiar i social de l'inculpat. �-10- -Les normes d ' oportunitat persecuciÓ per podrien l'aplicabilitat ser: que la de les in dicades conductes del pi incipi dec is).Ó // de de~-íctives no sigui adoptada pel Ministeri Fiscal, amb aprovaciÓ judicial, o bé directament pel -;utge o tribunaL{ amb la p ossibilitat / - de recurs en els sup¿sits més/g reus. 'l'ambé hauria de _/ la necessitat/~ e mediar conformitat contemplar-se dels .' . . // . . 1 per J udlcats, excepte que/ a crlterl ce l'organ judicial, el seu interes no o t enti la necessaria rellevancia per ...- /' ft~e lonal donar-1 i tal i tat . ...... e) L' introducció col.laboraciÓ mesures ciutadana responsabilitat. segÜents: de D' la trae te pro ce sal s amp liaciÓ ¡ condic iona l plantejar 1 la l'admissiÓ cal de as senyalar .- les abonament imrnediat del premial¡ regim privilegiat de condonació de als testimonis i perjudicats col.laboració ciuta espontani ¡ de i elles, en les oficines judicials, de afavoridores utilització del cost dret 'atenuant d'arrepentiment total despeses la condemna be neficis penitenciaris. També s'hauria de la reestr ucturaciÓ de les o f i pe,r fer-les més a gils i asequibles judicials ist ra ts. ¡/ �-11 - \ d) Altres mesures a tenir en compte podrien referir-se a l'acumulaci6 penal per obl i gator ia de l'acci6 civil en e l i la modif ic ac i6 de l'actual sistema de aconseguir la immediatesa rec urs os l'eficacia 1 ~ p roces de la just Í cia 9enal. // de me sures legals de caracter junt i creixement servei els amb una adequada mitjans personals de de ,JustÍcia, pendents nombre aut~ntic materials al contribu1ria, que ha que provoquen p el un col.lapse judici En efecte , en e ls darrer nombre de oroces sos judicials, penal, que no poden ser resolts d ' una banda, anys s ' ha multiplicat el de procediments agils pecialment en l'ambit per falta, 1 l'altra banda, perque manque n també materials, ~o de crisi profunda estat en polÍtica situaci6 d ' aquesta, sense dubte, qran i proce ssa,l. i, de s personals i amb l a qua l cosa es devalua poder-se resoldre els conflictes en �- 12 - que es plantegen , de manera que transcorre mass.a ' / /' / " temps entre la comis siÓ del fet delictiu i la sev:a sanció pels ..r'' / tribunals. /_// de Dotar mitjans als/ / jutjats, tribunals i ,/ fiscalies existents , aixÍ . jutqes fisc als efectiva, no forma una rapida , - es i ~ria J0ffi crear nous j utjn.ts, forma r !4Í"ganizar una policía tasca que pugui realitz ar -se especialment en perÍodes de crisi, vegada redre~ades les grans lÍnies de ' . economlca del judicial - pa1s, és el moment que les la pero' situaciÓ instancies estatals hurien d'optar per destinar recursos a lapo.r. de aquesta �- 13 - - La ,JustÍcia Munici p al a les gran~ ciutats. En el Projecte de Llei de Planta i Demarcaci6 -.--~---------==--=-------~---o ubl lc a t al Butlletl Ofic i al de les Corts Judi cial , trobem q ue el p unt 8~ . Generals de 8 de juny d ' enguany, de l ' exposici6 de motius recull la concepci6 de la Llei Org~nic a del Po de r J udicial que afirma que la mun ici p a l es bas a, fonanentalment , en els Jutjats ------------------------- - --- - Pa u, que sÓn organs jurisdiccional s ·----=---------------- ---- - 1 'ambi t . .: --·--- ··-~- -~,··· ··- -·- -- del municipi, " ~Q_ __j,__ .-···~---~·- Justic ia de ~ i~~rdinats destac ant en - -- sistema el ------~--·----~ d 'el ecc i Ó dels s eus titulars pel Ple munic ipal. Tamb~ el tradicional Projecte de col.laboraciÓ LLei, a l hora que 1nvoca la dels Ajuntaments el en '---------~-----· · manten i ment de ls mitjans personals i materials dels J~~-;-de -- P~t~,-- di~--~~~e---~~t-~bl~-1:;;·-~l- sup-;rt economi c de ·-- ------ -- --- ·-----·~ 1' Estat o, ~~- ---·~·------~-------~--.-~--- -·---------·~---- - ------- ---- si s • escau , ·--- d i rectaiñeñTae-·l"trs- --€omun i .tats -------- - -------··- -·---- - - Aut on omes rni tj anc;ant les subvencions oport unes. ---·· ----...--- La Jutjat Llei Org~nica del Poder Judicial defineix - - - - - - - - - - - - - -------c3 e Pa u ' artÍcle jurisdiccional que s'estableix , - - - -- - ----------------------mun ic iois 99 .1, com Gnicament, un en el ' organ aquells --------------·-···--- on no existeixen Jutjats de la . Instancia ~---- 1 - ------..__ �-1 4- Conseg~entment , Instrucció. el problema de la jus ticia --~--·~---·-···--· ~---~-~-· municipal a Inst~ncia i --- ·- les ciutats on existeixen Jutjats --------------------------------InstrucciÓ no s'ha plantejat · --------·-· -~-~--~---------·-------- ~~ ------------ ----- de a ~·-- la - la. Llei ·····--·-----.. Og~nica del Po d er Judicial, ni en el Projecte de Llei de -----· -· --··--·-----•-"'"' '-· ---,-------·--·-·. Plant a i Demarcacio cJudicial. ----------- ·~···--- -------·----- ·-·- -------1 Es necessari dir que el nostre ordenament juridic, no ha sequit -------·-·· · - municipal que ha a considerar la Justicia . , municipal, slno que constitula l'esglaÓ inferior la de l 'Estat, amb competencies minimes i amb un a c~rrec de l'erari municipal. Es tracta, d'un deficient i debilitat se rvei pÚblic estatal caball l'Estat de de sosteniment dones, linia com un servei de ciutadania entes Justicia la de l ' Adm i nistraciÓ l'ha tractat com local . un En servei realitat , de la competencia, ni les entitats municipals han la municipal mes que una carrega que Justicia , ' ni se va considerat l 'Estat els ha imposat. asseny causa sticia: de �-15- - Inadequada demarcaciÓ judicial. / - InfradotaciÓ de mitjans personsrls i materíals . 1 - Ordenament processal obsolet~ - JudicialitzaciÓ de l'Estat i de la societat 1 / JüxÍ com altres factors/" ja apuntats aquesta en ,l exoosiciÓ 1 com ;_ la major cq-tiflic tivitat social per la crisi economica, el trafic de dro(_Jues l etc ... / 1 En aquest marc, "' , ~s dones , on s'ha de plantejar la / posic iÓ de situaciÓ la Just!icia municipal , i, en del Jutj;at de Pau. cTutj a ts s 'h aura de ten ir en En la regulaciÓ amb demarcaciÓ no oblid/r criterís d'equitat 1 la d'aquests compte 1 espec ialment 1 sistema de desi~na ciÓ dels Jutges, actu:Ln especial, e1 la possibilitat que la de compeb:;ncies adequades, fixació i , d'una finalment l de dotar-los també d 'un a organització i / personafpreparat pera complir la seva funció. de �' • -16- L'enfor t iment arnb 1 'obj ect i u Jutge de la legitimaciÓ .~ sigui del ~ com aJmellY.§_¡. Just Ícia r~s Jutgo. ~------ del Bunici pi , munici p is, o .~ agrupaclC~, / en de o de p oblacions de --------- que es po dr ia fer coincidir amb el p _...r -.._ 11 u ni~ipal. ,,.,.L:----- d e finitiva , En ha conte mplar-se ) la conveniencia d 'un ~ esquema de' JustÍcia municipal'· com or gan judicial de l municipi d ,i'ns el sistema judic i al l'Estat. podria La d otaciÓ r e alitzar-se munici p i s . ,. de mitjans en i de instal . lacions col . laboraciÓ amh e ls �-17- Es d i ns d 'aquest apartat de l a Just ic ia a l es grans ciuta ts on ha de Municipal tamb ~ tractar-s e necessi t at d ' inn ovac i6 respecte a dues g~estion s: penal, propiament a) i b) 1 munic ipal 'establiment actuals a) l a d'una justicia en materies no penals. En 1 •,;mbit de l a Justicia penal, d els la d 'organs jurisdiccionals ~ fiscals en descentralització l'ambit f Ju tj a ts de Districte ., i amb la sup ress1o que cont emp la el Pro jecte de Llei de Planta i Demarcaci6 Judicial, hauria d 'ana l i t za r- se Jutjats l a p ossibilitat de d'Instr ucci6 d ' adaptar -l os a a les !'estruc t ura descentralitzar grans ciutats, territorial p er els tal d ' a questes f tJC I\fCft QVt ll)O 1+-t 1 -\~(yl ~e >c'"NTh~-.; T21fvv' (,'¡ 1C A - ~t)W~V;; ¡!" 1\i,., &tm; ~ ,..,. ci u t ats i apropa r la Ju sticia als ciutadans. Les Admin i strac ions local s ha u ien de plantej ar-se també la personaciÓ ~el __ ____ , preces penal, t ra ns cende nc i a muni c ipal . una figura que tinguin pe r Aque st a ciutadana e n e special l ' a mb it recollida mi tj anGant e gitimada p er la Constituci 6 i la ~ '\.,1 ' .... \.,L '" ~udatK~ �-18- Llei d'Enjudiciament Criminal. Es tracta de l'acciÓ popular. A ~ Espanya l'acciÓ general, m~s sense popular es adrnesa excepciÓ que regla la de lictes reservats a la instancia de l'ofes. de l'esmentada acciÓ abasta tots entre el ells els relacionats trafic de p Úb lic s, seguretat ciutadana i drogues. L ' acció popular s'ha d'exercitar de querella (article 270.1 de la Llei per la qual cosa haura de davant el competent, jutge objectivame nt i amb els requisits establerts l' esmentada Llei. La posici Ó de l'AdministraciÓ exercitat l'acció popular, gran loc al de pa rt acusadora , termes generals , etapes p rocessals, es pot ha te, al llarg del procediment , semblanc;:a amb la del Ministeri Fiscal en qualitat q ue . la seva ~ per a1xo val a dir q ue, en intervenir en realitzant peticions les diverses a l'organ �-19- encaminades judicial, , fets i, a l'aclariment i constancia dels té dret a informar , a mes , sobre sentenciador, fonamental de la all; que davant el tribunal constitueix l'objecte causa criminal . __.- ~ ¡¡l ~vJ,cJ:, P{lM~ cwJr 'iftv;Ju.~ b) Respecte a /.{mbit de la Justicia municipal en les ~ grans e i ut ats, VJles actuacions~l.ur ian de dirigir-se a la d.~ despenalitzaciÓ de determinades faltes del Codi Penal en materia de convivencia entre veins, d 'infraccions consegÜentment, l'Administració a competencia de municipal. Aquesta qÜestiÓ ofereix dos estadis d ' analisi: seria la procedencia de la despenalitzaciÓ en general en les faltes, poden passarien administratives, ., sane lo la qu~ i la selecciÓ de materies que ser transformades en infracciÓ administrativa per a atribuir, ulteriormen t, la facultat sancionadora als Ajuntar:tents. El criteri expressat per diferents associacions de magistrats espanyols necessaria desap ariciÓ part de les es mostra unanim de la totalitat o de faltes del Llibre I I I --s quant ' adaeí x és la del Codi la a la major Penal . v iolact&---· ±---- pril'lc: ip:i �- 20 - r1 ' intervenc iÓ . , rn1n1ma, j a que no aquestes faltes ~6ns juridics necessitats de la oferir l'aparell podrien que pot jurisdiccional i, racionalitzar els mitja de que disposa , a i mes es personals concentrant-los en els fets delictius realment i Sembla plantejar la derogaciÓ del i estab.lir en el s~u l.loc un III del adminis~ratives general sancions, excloent i L. ,..1¿ .JJ-bu~c;.;tf=±.ÍGc..;¡i,...,a~---!'1FTFt1tU:rllt1±Í-ec!-:!i~?"atil- ( l'establiment 1 a in s t~ncia tota de rellev~ncia una delictiva serie que , de en materies ser en ' exces jurisdiccionals • el fnncionament nova sistema en pr imera rt 'escassa competencia l'actua.litat dels Jutjats de la. Instancia i carreguen una d' pe rmet ·~Q una resoluciÓ A "· ~ q ue que (luJ-· ~lbu!, clvvV'v,)/ ~ l-t (}vv(.i'\,"ti tk d'arbitr a tge, se ves c~sti gs els <;e. f \AA\~ 1UV'W ut:~:'i..,g;; le!:! ba~ES per tan'bé cat~leg les . ., pr1vac1o de llibertat. S~ria Llibre en Instrucció, d ' aquests ' orqans J~ r �'· -21- 1 En resum, territorial, l'establiment de Jutjats amb que Mun icipals, per coincideixin amb a jutjar els delictes els caracter ( Districtes menors, amb la corres ponent territorialitzaciÓ de la Fiscalía , aixÍ com \ 1 la regulaciÓ d ' alternatives als !udicis a través 1 1 de 1 mecanismes arb itrals decideixi, en sorgeixin l~~_,~Lr . primera instancia, entre despenalitzaciÓ on els de les incid~nci es ciutadans, i també faltes i la seva transformaci6 infraccions admin ist rati ves, que la en contribuirien a apropar la Justicia als ciutadans, a l ' ensems que alleug eririen les carregue s de treball dels ~rgans jurisdiccionals, penals i civils, nersonals més , 1 quals podrien dedicar els mitjans mate rials de que' disposin a jutjar de irnmediata dilacions son els els fets de lictius, alxl, de la Justicia, que una de les causes que els ciutadans consideren que l retards en l'aplicaci6 evitant, forma contribuei xen a l clima d 'i nseguretat ciutadana. 1 J _ _ -·....... '------··--· _) �-22- Territorialitzaci6 de la Fiscalía. ~,~ territori a litzaci6 de la Fiscalí a és un element important considerar cal que modernitzaci6 en , de proces el de la J-ustÍcia, en es>Jecial en els grans municipi com B,arcelona . ~ünis tér i El aparei~\com na.turalesa, conjunt la de per Fiscal , nova la ' seva . propla una figura privilegiada dins el alternat iva de la seguretat ciutadana. El Mini ste ri \ Fiscal és e l primer garant de la dels legalitat, pGblic tutelat drets ~e ls ciutadans i per la Ll ~ Espanyola). Ministeri El (article \ Fiscal, funcional en el Poder Judicial, l'acci6 124 a:nb l'inter~s Constituci6 autonomía st ~ obligat a promoure de l a Justícia si es concu quen els drets ciutadans, la Llei, de la legalitat o l exercita aquesta acci6 tan Gblic tutelat dels per a inst~ncia del s interessats com d ' ofici . El Ministeri Fi cal, per imperi / �-23- de , la Llei, assumeix una funci6 directa de defensa dels del ciutad~. drets Pero el ple exercici de l'e sme ntada funci6 ha topat hist~ricament amb grans obs tacles, s'han expre ssions de sumar a les altres formes i que de disfuncionam'ant de l'Administraci 6 de JustÍc ia al nostre \\ \\ \ d'insist'ir ~la necessitat que la S'ha assumeixi dels que les funcion~ de direcci6 de ,_ ,- delictes i ja Cr i minal , estii. Ministeri la Fiscalia investigaci6 d'instrucciÓ preliminar de les contc~rnplada '"&.,_ la Llei no es limiti i transcend~ncia Judicial \ '- p~blica . l a Llei es mantenen les facultats Fiscal , d ' Enj udiciament a fets de A singular del investi gadores caracteritzant -l o d 'i nvestigaciÓ en el pr oc~s penal . causes, com un Poder del ' organ �• -24 - un fet preocupant que s 'hagi pc!'gut pre sentar atr i b uci6 d e facultats d'investigaci6 pe nal Hiniste Fiscal com una novetat, qua~ al el que ha existit una pura inobserv~ncia de la Llei. Els pocs mitjans mat; ria ls i pe rsonals de que disposa l a Fiscalía ha \ ut\~ estat de les causes d'aquest fet, que ha anat acompan yat d ' 1n allunyamcnt i manca de comunicaci6 entre \ els mitjans po~i - . ci a ls i judicials , en no existir una estructur a suf icñent. i adequada de la policía judicial. Sense ava~<; un qualitatiu i quanti t atiu en la \ dot a ci6 d e mitja ns a enfortir la Fiscalía, t o ts els intents pcr la seva funci6 investigadora quedaran reduits a un simple desider~tum . \ \ En l' amb it de les grans ciutats, a aquest problema de man ca Fisc al , de cap acitat d'inyestigaci~ s ' hi desco n n ex i6 Audiencies), afegeix de de la el del proplema de la Fiscalía, \ Min isteri llun v ania cent r ali tzada a i les les zones i e l s ~mbits de la ciutat en �... - 2 5- 1 que' es produeixe n els fets delictius . \ Fiscalí a , La dins compete cies esta tutar ies, l ' ambit de les seves ha de desenvolupar les seves funcions ~mb especi al intensitat en un ambit espacial F iscal a ha d ' impul s ar l'exercici de funcions concret. La re lac io nades amb "+s i tes a c<~ntres d ' internament de tot \ ' especialmene tipu s , q uan impliquin la pro tecci6 i defensa de menor s i de s\alguts . Per aixo , és inajornable la ~ oficina, ; en la constituc i6 d e la Fisc'&lia amb els ,Jutjats sempre amh estreta relaci6 amb els corresponents serveis socials. ~ Tambe ,. es Fisc alia en llui t a c ont r a imp ortant miiteries la \ ; l ' es'Pecia l i t zacio tan ~m~rt ant s drogodependenci~, l es Fiscalies especials contra l a de com en la lÍnia droga~ la la de �• . -26- l'ordre jurisdiccional penal ha de plantejar-se la perman nt actuaci6 dels fiscals en la seu dels ;rgans \ jurisdicciort-a ls, radiquen oartic ularment a la seu de en la Fiscalia, aquells 1 també ciutadans, per de processal , el fiscal forma plantejament de no aix; no ~nicament per garantir l'ef sinó que al conjunt pugui n ac udir a ell per dels al per recabar la seva actuaciÓ respecte a conductes Finalment ,he de dir en les funcions de la Fis calia, grans ciutats com Barcelona esquematic de les especialment la possibilitat que la Fiscalía es descentrálitzi en els Districtes municipals. �-27- L'article 20 ' . del de l'Estatut organ1c Fiscal estableix que els membres de la Fiscalia actuar i constituir -s e en qualsevol punt del de seva Fiscalia . la E~cara que la podran territori lectura d'aques t precepte provoca di verses interpretac ions, r)odr ia servir de base per a pre s~ncia fiscal un p lantejament experimental de la dins el proc~s descentralitzador de la Justicia que hern descrit. En alquns Districtes de la ciutat seria necessar i t"odnm as segura r als e i utadans que hi res ideixen , que acudi r a garant de la d irec tament al Minis teri Fiscal com le ga lit at 1 defensor dels pres ~nci a ciutadana permetria seus drets. Aquesta el coneixement directe de les part icu lars circumst~ncies socials i criminol~qiques de l'~mbit manera territorial de qu~ es tracta. s 'afavo riria el dese nvolupament d'una D'aquesta aut~ntica direc c i6 de l a labor d 'investigaci6 a c~rrec dels cossos de seguretat en funcions de policia judicial, entre el ls la pol ic ia municipal . f ~'1/1/\ �. -28- A 1 'Últim, activament la Fiscalía hauria en ;rgans institucionals com les so""gnret at:--..o els Consell s de seguretat, c~rrec de participar Juntes amb prevenir l 'objectiu d ' elevar la taxa de i redu:lr la delin0iiencia en totes del seguretat l'estudi de mesures multidisciplin~ries mitjangant les per seves formes i manifestacions. Estern la dav ant Just Íc ia. Constitucional La ~ d'un proces recent importa~ sentencia \ ()"- de reforma de del ' - ~ urgencia ~ la reforma de dive ~~os aspectes i processals Tribunal a la qne1,1 he fet referencia abans ~-- del nostre sistema de 7 que tenen al seu la definici6 de les politiques de prevenci6 delicte, de JustÍcia. _ob~ iga - ' . organlcs ' r �-29- D'altra de les ciutats més importa~ Especial de banda s'esta preparant ~ Barcelona, Regim JurÍdic entre elles el per tant és el moment adequat per a la introduce iÓ, p er vi a d' assaig, de les reformes del ti pus. de les preconitzades ~ aquesta exposiciÓ, o d 'altres que, sens dubt e, vostés tindran l 'oportunitat de deba tre en les di verses d ' aquestes .... . no nenc1es Jo rnades .. . l . . comunlcac lons al llarg ..Le• ~lih!tls =tiuc l a sa tisf~gció de-. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4076 Title A name given to the resource Jornades Administració local i Administració de Justícia / Conferència inaugural. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Les tres parts de la conferència: 1. La administració de justicia i els municipis. 2. La justicia municipal en les grans ciutats. 3. Territorialització de la Fiscalia. Processos més àgils i flexibles en l'aplicació de la justicia, la regulació del principi d'oportunitat, introdució de mesures afavoridores de la co| laboració ciutadana i de l'admissió de responsabilitat. El jutge que sigui un òrgan del poble. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paraninf Universitat de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Administració local Dret Legislació Municipis Barcelona Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/979/19850329d_00065.pdf 299cd2b91beea322b3896fdc03dbb74f PDF Text Text ¿"14 ^+Li.-,.f .^_.. ‘1.7?- DISCURSO ALCALDE Es un hecho que la Administración Local ha estado respondiendo, a sus responsabiliades y competencias sanitarias, más desde el voluntarismo que desde la suficiencia de recursos, y no obstante nadie duda que su atención ha sido muy positiva. Las dificultades financieras, de personal y de medios técnicos son considerables en las areas municipales de sanidad. Cabe considerar el papel atribuido a la Administración Local, Ayuntamientos y Diputaciones, en el ejercicio de las competencias sanitarias. Ello, porque las competencias actuales son herencia de un pasado, en el cual no se reconocía el derecho de todos los españoles a la protección de la salud y a un trato de igualdad. Sólo así se puede entender la existencia de un grupo marginal, y marginado, de población que, como pobres, tenian derecho a la asistencia benéfica prestada por los Ayuntamientos y las Diputaciones, y no a la atención general a la que accedía más del 80ó de la población. La nueva realidad española, requiere mejores soluciones y no la continuidad de esquemas ya caducados y poco útiles socialmente. La sanidad es un aspecto siempre presente en la vida de las personas. Diría que es un aspecto muy sentido y padecido por la población. La gestión de los servicios sanitarios, la prestación asistencial o de salud pública, debe trasladarse lo más cerca posible del ciudadano que siente la necesidad de estar atendido sanitariamente. �Desde esta óptica debe darse la participación directa de la Administración Local, de los Ayuntamientos, en la gestión de los servicios, pueden y deben responsabilizarse de la atención de salud de su población. Así y pues, y para mejorar la atención de la salud de los ciudadanos, es preciso que se cree un único sistema sanitario descentralizado, democrático en su funcionamiento y abierto a toda la población. Este nuevo sistema, sin duda debe estructurarse con la participación de la Administración Local. Los Ayuntamientos son el marco político y representativo idóneo para garantizar a la vez, la descentralización de los servicios sanitarios y la democratización de las estructuras asistenciales, ejerciendo el control y la gestión como representantes directos y legitimados de la población. Estas consideraciones deben reflejarse en la legislación sanitaria, como de hecho ya se reflejan en la Ley de Régimen Local. Los Ayuntamientos, con la ayuda de las Diputaciones, han de asumir las competencias propias en el campo de la salud pública colectiva, del saneamiento ambiental, del control de alimentos y otros productos de consumo. Por otra parte, han de participar directamente en la dirección de las Areas Sanitarias. Ser elementos activos de la planificación, gestión y control de los servicios sanitarios que se encuentran en sus municipios, y participar en las Juntas de Gobierno que a niveles inferiores del Area Sanitaria se creen para la gestión de los servicios de atención primaria y hospitalaria. �La reforma sanitaria precisará de buenas ideas y proyectos para optimizar los recursos hoy disponibles, en muchos casos suficientes, aunque mal usados y dificilmente ampliables. Requerirá un periodo largo de aplicación, durante el cual la concreción de la legislación dependerá principalmente de voluntad política que quiera ejecutar e implantar la reforma sanitaria. Del correcto ejercicio de ello depende que se consiga el derecho a la salud de todos los ciudadanos españoles y se obtenga la protección del mismo, en un sentido integral, con la prevención, asistencia y rehabilitación, debe realizar la Administración Pública del Estado, en sus distintos niveles de gobierno, el centra', '_os autónomos y la administración local. Como Ayuntamientos y Diputaciones queremos estar al lado de la Administración Central y de la Autonómica en el reto del cambio/reforma sanitario. w ^ ^ r ^ Crv^ P.Lw^ R b9 ^ _ ^ ^^ cno {tt.L1R-- dA( "`^^ J ^/ : L1,t7^. r ^^l^ 2P? G c c^^, ^` 4.P ^ 3 ¿A »A" %n,^ . Barcelona, marzo 1985 �3d _ ¿Aam-uW¿L' AJUNTAMENT DE BARCELONA NOTAS PARA EL DISCURSO DEL ALCALDE ADMINISTRACIÓN LOCAL Y REFORMA SANITARIA. ^\) 5 v v\V , yk ^^c \ l . La distribución y el porcentaje del gasto público, gestio- ^ '"N// ("1"'"). (50,25, nado por cada nivel de Administración „^ ^ 5/-1220 `3l. f 1 ^i 25). 5 C^^P )1"' 2. 1--e Necesidad, también en el futuro de una racionalización de la Administración Local en la linea de Comarca-County 0 / VIA EUROF•EA de gestión municipal. l^`N' 3. oi ut V 5v/` Necesidad de ir encajando y acomodando las relaciones dei viÇ ^^ C U uJ' 1(3111 ^ ^1 \^ `Í^/ Esto es un proceso que estamos viviendo que es a la vez -^ )isr 5 \ ,pq ^^ profundamente Democrático y profundamente Democratizador. (41 ^X ^ '^^s^ `Cr )-kg" los tres niveles de Administración. ï^ 4. Los Ayuntamientos ya tenemos unas competencias sanitarias que debemos esforzarnos en ejercer dignamente (Saneamiento, Higiene Ambiental, Control Alimentario). Pero además, ya desde ahora, queremos estar presentes en la gestión de servicios sanitarios asistenciales. • 'JIS 5. Avala nuestra pretensión, la experiencia ya adquirida, la evolución política del papel de la Administración Local en toda Europa, y el énfasis participativo y democratizador de ves,,( c) c) f hL7Yab la proximidad a los problemas reales. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3885 Title A name given to the resource Jornades d'Administració Local i Reforma Sanitària / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Congressos i conferències Administració local Finançament Sanitat Acció política Gestió pública Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1030/19860604d_00138.pdf 52019f8abc7c360279da09c200e2bfa7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en la obertura de las jornadas de los Grandes Municipios del Mediterráneo occidental ante la droga Barcelona, 4 de junio de 1986 �SEÑOR MINISTRO, SEÑORES ALCALDES Y CONCEJALES, SEÑORAS Y SEÑORES: QUIERO DARLES LA BIENVENIDA A BARCELONA. ESPERO QUE SU ESTANCIA AQUÍ SEA, ADEMAS DE PROVECHOSA, AGRADABLE. NOSOTROS HAREMOS LO POSIBLE PARA QUE SEA ASí. NOS HEMOS REUNIDO AQUÍ PARA VER COMO, DESDE LOS MUNICIPIOS, HEMOS AFRONTADO LA PROBLEMÁTICA DE LAS DROGAS. HE SOSTENIDO MUCHAS VECES QUE LOS MUNICIPIOS ESTAMOS MEJOR PREPARADOS PARA HACER FRENTE A ESTE TIPO DE PROBLEMAS QUE OTRAS INSTANCIAS DEL GOBIERNO. NUESTRA PROXIMIDAD AL CIUDADANO NOS PERMITE RESPONDER CON MS FLEXIBILIDAD A LAS NECESIDADES NUEVAS QUE MANIFIESTA LA POBLACIE)N. Y, SIN DUDA, LA EXTENSI6N DE LA DROGADICCIóN ES UN FEN6MENO SOCIAL QUE POR SU RELATIVA NOVEDAD Y POR SU GRAVEDAD PRODUCE TODAVÍA UN GRAN DESCONCIERTO EN CUANTO A LA MANERA DE TRATARLO. �AGN ASI, LLEVAMOS SUFICIENTE TIEMPO CONVIVIENDO CON LA DROGA, TENEMOS EL SUFICIENTE APRENDIZAJE PARA PODER INTERCAMBIAR NUESTRAS EXPERIENCIAS. PIENSO QUE ESTAS JORNADAS SERáN ESPECIALMENTE POSITIVAS POR COMPARTIR LAS CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS MUCHAS CARACTERÍSTICAS COMUNES. CON MUCHAS DE ELLAS, BARCELONA Y LAS OTRAS CIUDADES CATALANAS REUNIDAS AQUI TIENEN PROFUNDOS LAZOS HIST6RICOS. HEMOS FORMADO PARTE DE LA MISMA CORONA DE ARAG6N, CON NáPOLES, PALMA DE MALLORCA, VALENCIA Y ZARAGOZA. NOS SENTIMOS FRATERNALMENTE UNIDOS COMO CIUDADES ESPAÑOLAS A MáLAGA. BARCELONA ESTA HERMANADA CON MONTPELLIER. COMPARTIMOS CON GÉNOVA EL RECUERDO Y LA HERENCIA DE CRISTOBAL COLEN. Y CON MARSELLA, GÉNOVA Y BARCELONA COMPITEN AMIGLABEMENTE PARA SER EL PRIMER PUERTO DEL MEDITERRáNEO. TODAS TIENEN, ADEMES, UNA MISMA MANERA DE ENTENDER LA VIDA, UN ESPÍTRITU Y UNA CULTURA MEDITERRENEA COMUNES, Y, AL MISMO TIEMPO, TODAS ELLAS SON CIUUDADES ABIERTAS, COSMOPOLITAS, QUE SE HAN HECHO DE APORTACIONES Y �CULTURAS Y GENTES MUY DIV ERSAS. QUIERO SALUDAR TAMBIÉN LA PRESENCIA DEL CENTRO ITALIANO DE SOLIDARTETE Y DE LAS DELEGACIONES DE LA O.M.S., DEL CONSEJO DE EUROPA, DE LAS NNUU Y OTRAS INSTITUCIONES EUROPEAS, DEL PLAN NACIONAL DE LA DROGA Y DE TODAS LAS INSTITUCIONES P BLICAS Y PRIVADAS AQUI PRESENTES. Y TAMBIÉN AL REPRESENTANTE DEL AYUNTAMIENTO DE AMSTERDAM, DEL QUE TENEMOS MUCHO QUE APRENDER. LAS JORNADAS SEREN UNA OCASI6N IDC;NEA PARA REFLEXIONAR SOBRE LO QUE LOS AYUNTAMIENTOS HEMOS HECHO Y LO QUE HEMOS DE CONTINUAR HACIENDO. PORQUE, AL MARGEN DE LAS POLÉMICAS SOBRE LA OPORTUNIDAD DE LEGALIZAR O NO LEGALIZAR LAS DROGAS, ES EVIDENTE QUE LA SOCIEDAD ESTE OBLIGADA A PRESTAR ASISTENCIA A LOS DROGADICTOS QUE LO RECLAMEN. Y LOS AYUNTAMIENTOS, DESDE LA POSICIóN QUE ANTES HE CITADO DE MEJOR SITUADOS PARA RESPONDER, HAN DE SATISFACER LA INQUIETUD DE LAS DEMANDAS DE LOS CIUDADANOS. TODOS SABEMOS QUE LA. EXTENSIÓN DE LA DROGADICCIóN, �APARTE DE SUS IMPLICACIONES SANITARIAS, ES UN CONFLICTO SOCIAL. Y LA CIUDAD ES EL ÁMBITO DONDE ESTE CONFLICTO SE PLANTEA CON MS CRUDEZA. LAS JORNADAS HABRÁN DE TENER EN CUENTA LA NECESIDAD DE TRATAR LA DROGAD1CCIóN DESDE UNA PERSPECTIVA GLOBAL. POR ESTA RAZ6N SE HAN ESTRUCTURADO EN TORNO A UN DEBATE TÉCNICO QUE ESTUDIARA LA ASISTENCIA SANITARIA, DEMANDA Y PREVENCI6N DEL CONSUMO, LA LA INSEGURIDAD CIUDADANA Y LA REHABILITACIóN. Y UN DEBATE SOCIAL DONDE SE TRATAR á PREVENCI6N DESDE EL PUNTO DE VISTA DEL PAPEL DE LAS INSTITUCIONES VOLUNTARIAS Y DE LOS MEDIOS DE COMUNTCACI5N. SE ANALIZARá TAMBIEÉN LA LÍNEA DE TRABAJO SEGUIDA POR ORGANISMOS NO MUNICIPALES, COMO LA DELEGACI6N DE GOBIERNO DEL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA, LA ORGANIZACIU MUNIDAL DE LA SALUD, EL CONSEJO DE EUROPA, Y LAS NACIONES UNIDAS. FINALMENTE TENDREMOS MUCHO GUSTO EN EXPONER LA EXPERIENCIA, QUE YA, EMPIEZA A SER LARGA DEL AYUNTAMIENTO �DE BARCELONA. EX P LICAREMOS COMO SE ABORDA EL PROBLEMA DESDE LAS DISTINTAS áREAS DE ACTUACI6N MUNICIPAL. EL áREA DE JUVENTUD Y DEPORTES TIENE UNOS PROGRAMAS DE PREVENCI5N DIRIGIDOS A LA INFANCIA Y A LA JUVENTUD. EL AREA DE SANIDAD, DISPONE DESDE 1981 DE LA UNIDAD DE TOXICOMANÍAS DEL HOSPITAL DEL MAR. EL AREA DE SERVICIOS SOCIALES DESDE 1979 VIENE DESARROLLANDO UN PROGRAMA DE ATENCI5N DE DROGODEPENDENCIAS, UNA COMUNIDAD TERAPÉUTICA ("LA GRANJA"), UN PISO TERAPÉUTICO, UNOS TALLERES DE TERAPIA OCUPACIONAL Y UN CENTRO DE DOCUMENTACIóN, INFORMACI6N Y PREVENCI6N. FINALMENTE, LA COMISI6N TÉCNICA DE SEGURIDAD CIUDADANA, FORMADA POR EL GOBIERNO CIVIL Y EL AYUNTAMIENTO, HA ESTABLECIDO UNOS CONSEJOS DE SEGURIDAD DE DISTRITO Y CONSEGUIDO LA NECESARIA COORDINACI6N ENTRE DIFERENTES CUERPOS DE SEGURIDAD PARA DISMINUIR LA OFERTA DE DROGA. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA TIENE LA VOLUNTAD DE SER ACTIVO EN ESTA MATERIA Y DE RESPONDER A LA DEMANDA DE LOS CIUDADANOS, POR OTRA PARTE MUY LIGADA A LA FORMULADA EN EL TERRENO DE LA SEGURIDAD. EL AYUNTAMIENTO TIENE LA �VOLUNTAD DE HACER UN ESFUERZO Y FOMENTAR LA INTEGRACI6N DE POLíTICAS, PRIMERO EN EL AYUNTAMIENTO Y, DESPUÉS, ENTRE LAS DIFERENTES ADMINISTRACIONES. SEÑORAS, SEÑORES, ESTOY SEGURO QUE CUANDO EL VIERNES CLAUSUREMOS ESTAS JORNADAS, TODOS SABREMOS MS Y ESTAREMOS MEJOR PREPARADOS PARA TRATAR EL FEN6MENO DE LA DROGODEPENDENCIA. POR NUESTRA PARTE PONEMOS NUESTROS CONOCIMIENTOS Y NUESTRAS INSTALACIONES A SU DISPOSICI6N. SOLO ME QUEDA DESEARLES QUE SE ENCUENTREN EN BARCELONA COMO EN SU CASA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3936 Title A name given to the resource Jornades dels Grans Municipis del Mediterrani Occidental davant la Droga / Paraules obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. L'actuació de l'Ajuntament davant aquest problema es recull en diferents programes dins l'Area de Joventut i esports, Area de Sanitat i la Comissió Tècnica de Seguretat Ciutadana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CMB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Sanitat Barcelona Drogoaddicció Acció política Model social Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1380/19940416d_00617.pdf f1ccc2cefd1f4f70b4e4883397d29c71 PDF Text Text Ref.:GUIó 75/94 Data: 16/4/94 GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Jornades Ecociutat. Estratègies per a una ciutat sostenible. Em complau extraordinàriament participar en la cloenda de les Jornades "Ecociutat. Estratègies per a una ciutat" presentant el projecte de Barcelona. Abans que res, però, vull agrair als organitzadors -la Diputació de Barcelona i la Fundació La Caixaaquesta iniciativa i vull felicitar als participants i als assistents pel nivell i la qualitat de les ponències i debats que em consta, han tingut lloc al llarg d'aquests Jornades. [En :^^^'_.,:'^ s'adjunten unes notes que ha enviat el director de programes de medi ambient sobre la intervenció de Denis Hayes a les Jornades). 1. El paper de les ciutats en la millora del medi ambient. Barcelona és una ciutat que des de fa anys està treballant molt seriosament per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i per fer una ciutat més respectuosa amb el seu entorn. La ciutat viu amb entusiasme la transformació urbana que ha tingut lloc en els darrers anys ï encara amb energia els reptes que planteja el futur. 1 ALCALDIA Registre d'Entrada 2 0 A8R 1994 N4.. 5.`115 �En aquests moments, Barcelona és una de les ciutats europees amb més expectatives de futur que ha sabut combinar la solidesa de la seva estructura industrial i l'avenç en el sector d'infrastructures i serveis amb el respecte per la qualitat de vida. Les grans transformacions urbanístiques s'han dut a terme tenint en compte una visió integrada del medi ambient urbà. - Un barri industrial obsolet és avui una àrea residencial de primera qualitat. - La recuperació del front marítim s'ha dut a terme mitjançant la transformació en passeigs, parcs, ports esportius i platges. Aquesta intervenció urbana ha repercutit en el procés de millora progressiva de les aigües litorals (4,5 Km de noves platges). u - La xarxa de col.lectors d'aigües residuals s'ha estès 230 Km. - Entre 1987 i 1992 la superficie verda ha augmentat un 57%. - S'ha detectat una davallada; dels indicadors de contaminació atmosfèrica i la millora de la qualitat de les aigües de consum. La transformació recent de Barcelona posa de manifest que la ciutat s'ha embellit, ha esdevingut més funcional i ofereix uns estàndards de qualitat de vida que es poden situar entre els més alts de les grans ciutats europees. 2 �L'actuació municipal està adreçada a aconseguir una ciutat més humana i solidària i, amb aquest objectiu, l'Ajuntament ha endegat en els darrers anys una política de defensa del medi ambient i de millora de les condicions de vida dels ciutadans. D'una banda, elaborant un extens programa d'actuació per una política mediambiental -del qual els parlaré més endavant- i, de l'altra, participant en els fòrums de discusió internacionals i promovent iniciatives per a la millora del medi ambient a les ciutats europees. Les ciutats són els principals centres d'activitat econòmica i d'innovació. Concentren la majorpart de la població mundial i, també, els principals centres d'activitat industrial que generen un volum important d'emissions d'agents contaminants. [En el cas de Barcelona es consum-'. de // J(^ de 350.+00 m2 d'aigua que potabilitzaaigües superfi.c; En un dia laborable, els vehicles motora % de es les emissi onï, d'hidrocarburs, • s 1 • anhídrid sulfúric. E 'aques ontami ió deix dels vehicl-- •rivats, e de les motocicletes, el dels taxis i e • ' autobuso n aquesLs moda ents, el parc de vehicles censa s a la ciutat supera e lió, i el ritme de creixement oscil.la entre les 40.000 s 50.000 unitats l'any). tats, a més a més d'impulsar polítiques de control i de vigilància de les emissions de Pums i de sorolls, d'efectuar controls de la qualitat de l'aigua, d'impulsar la construcció de zones verdes o la recollida sel.;lectiva d'escombraries, estan 3 �prenent altres decisions que afecten molt seriosament el medi ambient. En molts casos, decisions sobre infrastructures, sobre subminisc_ trament energètic, industrial, o de tractament i residus que tenen un carácter irreversible. La decisió i posta en práctica d'aquestes polítiques sobrepassa, en molts casos, les preocupacions pel benestar de la població urbana. Zk RA\-1-12--2 ()? t) -11k Tenim un sol món, un món urbani¡tzat bàsicament en els darrers cent anys, en el qual el desenvolupament d'uns pot ésser la pobresa dels altres. El creixement pot ser destructor i és per això que les ciutats ens hem d'adherir al compromís per un desenvolupament sostenible del planeta. ! L'experiéncia de Barcelona i d'al ltres ciutats ha posat de manifest que per resoldre els problemes mediambientals cal partir d'un enfocament urbà d'aquests problemes. És en aquest terreny on s'han de buscar les solucions a la í minora del medi ambient urbà partint, necessàriament, d'un concepte ampli d'ecologia urbana. Igualment, per a gestionar el nostre medi ambient urbà de forma eficaç necessitem una estratègia basada en una visió general del sistema que parteixi d'uns processos de presa de decisió grats que garanteixin, al mateix temps, els mecanísme inteemo- crácia local. És en aquest context!que neix el concepte d'ecociu, 4 ! tti �tat: el de la ciutat que es renova en equilibri amb la naturalesa. I és, en aquest sentit, que les ciutats aspirem a ser interlocutores vàlides i reconegudes a les grans organitzacions internacionals. En primer lloc, a les Nacions Unides i als organismes especialitzats com la Unesco, el Fons de les Nacions Unides d'Ajuda per a la població i, també, als fòrums de debat internacional (Barcelona participa ja en les reunions preparatòries d'HAbitat II (Istanbul'96), to t i que la representació era únicament, fins ara, reservada als estats). ±-°u, amb aquesta voluntat que Barcelona va participar a la Conferencia de Rio de Janeiro de 1992 sobre Medi Ambient i Desenvo- lupament organitzada per les Nacioins Unides. Per primera vegada, les associacions internacionals ciutats i ens locals, amb IULA i la Federació Mundial de Ciutats} Unides al capdavant, van aparèixer conjuntament en un fòrum internacional i van ocupar un espai propi en la Conferència i en la gestió dels programes que n'han derivat. r Amb posterioritat, la ciutat s'ha adherit també a la Declaració d'Amsterdam dels Municipis Europeus per a la Protecció del Clima que té com a objectiu assolir les fites establertes en el Conveni de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. L'objectiu és, L-7 ^. ^ ^ �primer, estabilitzar i, després, reduir les emissions de gasos responsables de l'efecte hivernacle. Les ciutats poden contribuir, sens dubte, a posar en pràctica aquesta politica que resumeix l'expressió solucions locals per a problemes globals. D'altra banda, cal destacar que la ciutat també participa en g xarxes de ciutats que tenen com á objectiu l'intercanvi d'experiències de gestió en qüestions relacionades amb el medi ambient i la transferència de tecnologia. Això permet avançar en la recerca de solucions dels problemes mediambientals de finals de segle als quals hem fet referència. És a través d'aquests grups de ciutats que s'està treballant en la recerca d'energies netes i renovables i en el desenvolupament de noves polítiques pel desenvolupament urbà sostenible, que tinguin com a objectiu reduir els impactes en el medi ambient, limitar el nivell de consum d'energia, d'aigua i de materials contaminants. Aquesta actuació -transferència de coneixement i tecnologia- s'està duent a terme (Tractament Urbanes). $ través de les empreses TERSA i Eliminació de Residus) i TUBSA (Tecnologies \z-r Villes -Environnement (xarxa de Outats europees d'Africa per a la millora del medí ambient que suport del programa Med -Urbs de la i del nord compta amb el Comissió Europea), la xarxa �Med-Eau (integrada per les ciutats de Marsella, Agadir, Palma, ------Trípoli i Montpeller i que té com a objectiu posar a disposició d'altres ciutats el know-how adquirit sobre tractament d'aigües, i que també forma part del programa europeu), la xarxa Med-cités (a través de la qual es col.labora_amb_prójectes impulsats pel Banc Mundial) i, més recentment, la com objectiu la disuasió -de l'ús xarxa Car Free Cities (que té del vehicle privat a les ciu- tats), són els grups de treball en els quals Barcelona está col.laborant i contribuint a intercanviar experiències. Aquesta experiència s'está demostrant com a molt positiva i, en el cas de la ciutat de Barcelona, la col.laboració amb altres ciutats s'està impulsant també a través de programes de cooperació internacional. Tota aquesta experiència, i el fet que Barcelona sigui pionera en aquest camp, permet que avui la ciutat lideri una iniciativa internacional que farà possible, per primera vegada, que responsables polítics, tècnics de les administracions i dirigents d'era- i preses europees debatin i intercanviïn experiències i cerquin, també, solucions a la relació cotxe-ciutat, als serveis de telecomunicació i el reciclatge de residus. Volem, doncs, que les empreses també s'impliquin en la recerca de solucions. ( /És amb aquesta finalitat que, a finals del mes de juny, Barcelona será la ciutat organitzadora dei la Conferència Eurociutats\ Eurofirmes, primer encontre que ha de constituir la base perquè 7 �grans ciutats i grans empreses es comprometin a dissenyar estratégies conjuntes i a pendre acords específics adequats al model de desenvolupament sostenible. 2. La política mediambiental de Barcelona. Els vull parlar ara, amb més detall, de la política mediambiental que ha posat en marxa la ciutat. Un projecte que té en compte les recomanacions que s'han fet a nivell internacional i que recull els principis de la Declaració d'ilmsterdam. Els faré, doncs, una aproximació al que són els Programes d'Actuació sobre Medi Ambient píer al període 1994-1995 (vid. ISTIVT~IP) . Vuli destacar, d'entrada, el fet que els principis de la política mediambiental a la ciutat que els presentaré i, que es recullen en programes sectorial d'abast molt diferent, han estat negociats amb entitats veïnals 1 ecologistes de la ciutat. La participació ciutadana en la ~inició deis objectius i els programes ha estat també, en aquest cas, molt important per a la ciutat. [El precedent d'aquests programes d'actuació, que es van debatre en el consell plenari del 15 de mar9 passat, va ser una audiencia pública celebrada ara fa un any, el 27 d'abril de 1993, per debatre una visió alternativa de la ciutat. L'audiència responia a la petició feta per un grup d'entitats ciutadanes que van participar en el programa Barcelona, estalvia energía]. 8 �L'actuació municipal en matèria mediambiental abasta diversos camps. Des de la incorporació de plaques solars en les guarderies municipals on sigui possible; fins a la possibilitat d'estudiar bonificacions parcials a les empreses que afavoreixin l'eficiència energètica i la introducció d'energies renovables; fins a la posada en marxa d'un programa d'estalvi d'aigua de rec en l'Institut Municipal de Parcs i Jardins o la implantació de la recollida selectiva en origen dels envasos de plàstic, de llauna i Tetra Brik, fins a l'adopció de la Norma Granada -elaborada per l'Asociación Española de Parques_y Jardines_Públicos- que té com a objectiu xifrar econòmicament ea valor dels arbres de la ciutat. Totes aquestes actuacions, que són només una petita mostra del que preveuen els 74 programes mencionats, s'han de basar en uns principis estratègics que són lla base de la nostra política. Em referiré a cadascun d'ells, de forma molt breu. 1. Introducció en la gestió de les zones urbanes de criteris d'estalvi enerqètic i d'utilització dels recursos a favor del medi ambient. [Per tal de garantir el desenvolupament i la difusió de les energies renovables, l'Ajuntament està impulsant mesures d'eficiència energètica a l'enllumenat públic i a la flota de vehicles, està estimulant l'estalvi i la racionalització de l'energia i està desenvolupant actuacions per aprofitar les aigües subterrànies i l'estalvi d'aigua. �D'altra banda, pel que fa al reciclatge de residus, l'Ajuntament está promovent la recollida selectiva a la ciutat. L'any 1990 vam possar en marxa el programa Brossa Neta, una experiència-pilot als districtes de Sants, Sagrada Família i Trinitat Vella. Els mes de relal Ir= i(v5áZaIjaralaIeuPlIcs=olcillotilail=1:ec-5 l'empresa embotelladora de Coca Cola, Cobega, S.A. finançaran part del cost extraordinari que suposi I estendre aquesta iniciativa als districte de la Ciutat \ Vella i a Sarrià-Sant Gervasi. Aquesta incorporació permetrá que arribem jaHgairebé al 10% de la població]. 1 Reduir la repercussió del transport motoritzat privat a la It 2. ciutat. [Les actuacions que s'estan promovent en aquest sentit tenen com a objectiu potenciar l'ús del transport públic dissuadir els ciutadans de l'ús del vehicle privat (creació d'aparcaments de dissuassió, zones blaves)]. i vetllar pel compliment deis estàndards de qualitat a la ciutat. [En els darrers anys els índexs de contaminació de la ciutat hangizmInat sensiblement. La prioritat municipal és combatre la contaminació derivada deis fluxos de trànsit, la reduccióels sorolls i el seguiment de les concentracions delsontaminants a les aigües litorals]. 3. Controlar ambiental 4. Garantir la conservació enjardinat de la ciutat. i millora del patrimoni natural i [El punt de partida de Barcelona en termes de quantitat d'espai verd per habitant era molt desfavorable. En aquests moments, destaca l'enorme esforç dut a terme en els darrers anys (incrément 57% de les zones verdes a la ciutat en el període 1987-1992)]. el confort ambiental i la salut deis ciutadans. [Necessitat d'impulsar mesures de pacificació del tránsit i deis plans de seguretat viària]. 5. Incrementar ç 10 �6. Augmentar la formació ambiental dels ciutadans a fi de garantir la seva participació en la millora de la qualitat de vida. [Cal que hi hagi una participació més àmplia i activa de tots els agents econòmics, dels agents públics i dels ciutadans en general per tirar endavant tots els programes mediambientalé. Per tal de posar-los en marxa i per tal d'obtenir millores a mig termini és necessari que els ciutadans desenvolupin nous rols d'acord amb la preocupació per la qualitat del medi ambient, la salut i la qualitat de vida de les generacions futures. En aquest sentit, l'Ajuntament cotïnuarà impulsant una participació activa de les ONG's, de les associacions d'ecologistes i de consumidors, de sindicats i associacions professionals]. n 7. Afavorir la cooperació entre ciutats i el compromís internacional en un model de desenvolupament sostenible. A uest darrer principi estratèg és el que els he presentat a l'inici de la meva intervenció. Mull insistir, per acabar, que , q t 4.<9' cal que tot aquest treball que estan duent a terme Barcelona i d'altres ciutats europees, requeréix també d'un treball conjunt a ∎, escala internacional i d'una col. laboració entre tots els agents ^\>( ^ polítics, socials i econòmics. Malgrat queda que hem avançat molt en e s darrers molta feina per fer. però, Estem, anys, en el bon encara ens camí. Les nostres ciutats són cada dia més espais de qualitat que respecten el medi. ambient. Barcelona està fent un enorme esforç perquè això sigui possible, perquè l'ecociuta!t sigui alguna cosa més que una idea desitjable. Moltes gràcies, 11 e„ // I f L1.1A1 ^ i.2", c., i.^ 2 4, 1 • I / I (^W^i_,i1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4286 Title A name given to the resource Jornades Ecociutat "Estratègies per a una ciutat sostenible" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La superfície verda entre 1987 i 1992 ha augmentat en un 57%. Referència a la Conferència de Rio de Janeiro de 1992 sobre Medi Ambient i Declaració d'Amsterdam dels Municipis europeus per la protecció del clima. Conferencia Eurociutats - Eurofirmes. Empreses: TUBSA, TERSA, BTSA, etc. 74 programes sectorials pel 1994-1995: gestió en les zones urbanes de criteris d'estalvi energètic, potenciar l'ús del transport públic, patrimoni natural i parcs i jardins. Aigua. Xarxes de ciutats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu de la Ciència Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Medi ambient Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1430/19950118d_00667.pdf 8a54dada40014b2a97aef41b3cb8a0d5 PDF Text Text De cara a la intervenció de l'Alcalde per a la cloenda de les Jornades sobre Ildefons Cerdà, se suggereix de tenir en compte els elements següents: Vigència de Cerdà Com Alcalde de Barcelona, és per a mi una satisfacció cloure unes jornades com aquestes, en les quals el motiu de reflexió ha estat una de ? les figures més rellevants de la història de l'urbanisme. Les jornades, juntament amb l'exposició instal.lada a les antigues casernes del carrer Wellington, no només han descobert aspectes fins ara pràcticament inèdits de Cerdà, sinó que han posat d'actualitat i recuperar una te Clrïá i tna-mañeri de fér plenarnerit vigents. Gry l 5_9 considerem Cerdà plenament vigent no és només perquè sempre cal reivindicar les persones emprenedores, sinó també perquè Barcelona ha recollit bona part de la seva obra. L'ha recollida, la té present i en certa manera l'ha continuada. Barcelona sempre ha sabut honorar i reconèixer aquells que han treballat pensant en el futur i el desenvolupament de la ciutat, i dificilment la nostra ciutat es deixaria perdre el valor de qui IE1"<) està considerat el "primer tractadista modern de ta ciència urbanística", el significat d'una obra que segueix essent un punt de referència per als qui treballen l'urbanisme, i la impo rt ància -o( I C1 j fins i tot el privilegi- de qui va trobar a Barcelona una mena de "laboratori" on posar en pràctica una planificació i uns criteris avançats i rodernitzadors. Barcelona no ha volgut ni vol oblidar Cerdà; tr'és hereva i vol conservar el seu llegat. El conserva tant per les seves virtuts com pel fet d'haver esdevingut un dels signes d'identitat més rellevant de la ciutat. I el conserva com s'han de conse rv ar les herències innovadores: respectant-les, millorant-les, actualitzant-les i aprofitant-ne els aspectes més adequats. C1w,/1 ^.t1 lY L'"eixamplament"/transformació de Barcelona 7 El llegat de Cerdà a Barcelona el reconeixem a llEixample, però va més enllà d'aquesta trama , urbana. El de Cerdà era una plantejament ampli, ï podem fer-ne un paral.lelisme amb la `1``j transformació i l'evolució que Barcelona ha viscut. Els últims anys han vist un "eixamplament" espectaculaBarcelana,-expansió en certa manera "fisica", d'ocupació de tota l'extensió LrnrLTliiú (;lv de-T a ciutat, però sobretot una expansió que ha buscat el reequilibri i la integració urbana. Al llarg dels anys vuitanta ho vam fer aprofitant lá gran excusa dels Jocs Olímpics. Des del 92 ho seguim fent per completar el canvi d'aquesta ciutat, donar-hi els nivells de benestar social i, per tant, de "benestar urbanístic" que demana, i mantenir-la en el lloc que tan justament s'ha 1 guanyat i que tan àmpliament ha estat reconegut. ^._ �El "model" de Barcelona ha reeixit, perquè no perdem la il.lusió, perquè seguim confiant en les nostres possibilitats, perquè comptem amb la complicitat d'uns ciutadans que han pres possessió de la "nova" ciutat", i perquè comptem amb un sector privat sensible. En els últims dos anys, l'empenta i les necessitats d'actuació han anat del bracet de Pausteritat i l'optimització d'idees i recursos, circumstància que ha implicat un especial protagonisme de l'actuació privada. Això no s'ha d'entendre en termes negatius, tot el contrari, la intervenció de la iniciativa privada ha estat i ha de ser sempre imprescindible per aconseguir els objectius de ciutat, i especialment en el terreny de la gestió i l'execució de l'urbanisme. Si aquesta participació és entesa com estreta conaboració i entesa amb els objectius de ciutat, el resultat ha de ser el millor. Això s'ha produït aiXí a Barcelona, i ens n'hem de felicitar, perquè el sector privat ha assumit sovint el model que Barcelona persegueix i aplica, i perquè els projectes impulsats per la iniciativa privada harí trobat un govern municipal sensible, sense deixar d'estar atent a corregir els desequilibris i orientar el creixement de manera que la ciutat es transformi de la manera més equilibrada i sostenible possible. L'herència de la transformació de Barcelona és una ciutat ben connectada, amb zones urbanes dinamitzades, amb barris ara dignes fins no fa gaire oblidats per la manca d'infrastructures, l'escassa ordenació o l'afilament més rotund. En, definitiva, una ciutat que busca i sap trobar l'equilibri i el progrés. Una ciutat l'urbanisme de la qual podríem dibuixar en dues grans equacions: servei al públic i civisme, qualitat i economia. La continuïtat d'una obra Aquests conceptes els podem trobar al darrera de l'obra d'Ildefons Cerda., i, lògicament, en la "continuïtat" que aquesta obra havia de tenir forçosament en una Barcelona que tan condicionada ha estat per un Eixample "omnipresent". En bona mesura, fer la nova Barcelona ha volgut dir prendre la referencia del llegat de Cerda.. 1 Des de l'Eixample com a nucli principal de l'acti4itat urbana i económica de Barcelona durant dècades, a mitjans deis anys vuitanta vam veure la necessitat de fer arribar aquest carácter de centralitat a diferents indrets de la ciutat. Amb l'eppenta de~erra i Martí com regidor i la professiona • at d Joan Busquets, Barcelona va iniciar un rocés d'"implantació" ðtvftatuttîílonant els seus fruits. Es tractava de complementar el sector central Iradicional estenent els beneficis d'un seguit d'activitats a una periferia que ara s'integra en urr conjunt urbà global, i al mateix temps treure pressió sobre l'Eixample. Hem anat aconseguint els factors necessaris -sobre tot la col.laboració públic-privat-, els hem conjuntat i es hem posat d'acord. �El resultat és una munió d'operacions tantsi 'fi ative es com Peix del carrer Tarragona, laplua Cerdà, Renfe-Meridiana, el Port Vell, l'àrea nord la Tiia~ la Vall d'Hebron o el gran pro'ectesde láSágre á I d'altres que són una perllongació gairebé éfiséritif t én part en la forma- dels plantejaments de Cerdà: la plaça de les Glòries, la mateixa Vila Olímpica -el disseny de la Nova Icária com . _a,,_. nti tat4e,..la trama de l'Eixample- o "les altres viles olírn qués'"°`c`j s aixecaran a Diagonal-Poblen/iu dati Frán a fica) _i a Diagonal-Mar, que completaran la conquesta del litoral i asseguraran, la definició dels llindars del Besòs. 6k4 'C o El pas del segle XIX al segle XX va compo rtar l`expansió de Barcelona més enllà de la Ciutat («^¡a ^ Vella (aquesta Ciutat Vella que ara estem regenerant); aquest final de segle XX ha estat el de les àrees de nova centralïtat. Ara, l'entrada al segon mil.leni ha de viure -està vivint ja- la (^ Á recuperació de l'Eixample. 71,1 0,0.1 Recuperar l'Eixample (9100Ály)9A-3 0-(eq-kr4P-' Barcelona està retornant a 1'Ei*ample, amb sentit comú i en bona mesura essent fidel a l'esperit Vil `-(1 (S que fornia els plantejaments de Cerdà. Aplicar ell sentit comú a l'Eixample vol dir reactivar-lo, no deixar-lo caure en una..terciarització excessivai obrir-la a una activitat urbana integral. L'origen d'aquesta feina el tenim el 1988, qual Joan Busquets va dissenyar una operació basada en l'ordenança que es va fer aleshores. Aquella va ser una ordenança que millorava la situació d'una manera molt precisa i anunciava les disposicions amb què ara ens hem dotat: possibilitava la recuperació dels espais interiors de les mançanes, mantenia l'estructura de les façanes i obligava a una certa continència en les transformacions que s'hi poguessin fer. L'ordenan a del 1988 es pot considerar com la ^_'s me ._inn_ouadiora ï~va des de l`èpoc a^de^ 1 Taulet, ja que mole s d'elles, com la d'Aigü ler, van haver de consagrar l'existènciad'una realitat que superava l'ordenança anterior l'ordenança de l'Aiguader ha de consagrar l'existència d'àtics, no perquè la permeti de nou sinó perquè ja hi eren; legalitzava una situació. Després es van succeir altres ordenances, que, precisament, es poden veure a l'exposició i a les jornades que avui ens han convocat. Una exposició molt notable però que -aprofito l'ocasió per dir-ho- potser podia haver insistit en el fet que les diferents normatives posteriors han canviat molt les expectatives de l'Eixample. En aquesta millora d'expectatives que ara busqúem amb la recentíss n a árdenança que hem aprovat, la gestació no ha estat fàcil, i al voltant de la normativa que ha de fonamentar la recuperació de 1'Eixample s'han produït alguns problemes. Afortunadament, els problemes han deixat lloc a l'actuació, i des de l'Ajuntament hen evidenciat una voluntat de posar fil a l'agulla i de no caure en conflictes que es poguessin eternitzar: vam aprovar l'ordenança en un Consell Plenari del mes d'abril, vam conèixer les objeccions que posaven el mes de novembre i vam l) incorporar e o ica ' • s op • nes poques setmanes després. �De fet, 1'Eixample de Cerdà ja va generar polèmica en el seu dia, i ara sembla que no som aliens a l'agitació que tot procés innovador provoca. L'agilitat i la diligència, però, han passat, volgudament, per sobre de les trifulques polítiques, perquè 1'Eixample necessitava una normat. ^ strument per a la seva recuperació. La nova ordenança;,tot i ser hereva de la d'en Busquets, persegueix una concreció pràctica i agil de mots ples afectes recollits ja el 1988. Tots coneixen els continguts d'aquesta norma, però val la pena recordar-ne els principals: - Regulació de la presència d'oficines, per evitar els riscos d'una terciarització excessiva. _ _ +----- ._-__.-_----_._... _ 0 ,^} ^S - P o^moc __V ió del comeri dels establiments d:9_52. está 3516, paral.lel al control sobre la proliferació d'alguns bars. - Obertura i remodelació dels patis interiors, incloent elements tan important com l'enjar llament, l'ús púb ic i e s ::. en s (el significat dels equipaments de ciutat i de barri). - Divisió dels pisos grans, afavorint-ne la rehabililtació i, amb ella, fent més assequible un tipus d'habitatge les dimensions del qual cal actualitzar. - It uls de l'obe rt ura al públic de jardins, així co-n la reforma de carrers, posant l'èmfasi, quan sigui recomanable, en pr óntát dels vianants. aquests elements convergeixen en una direcció: /la "vivificació" de 1'Eixample1 Una i-"vivificació" que ja està tenint en aquests moments exentples concrets: cal recordar projectes ^ com el parc de les Glòries l'ob .bert o els nous jardins de la iversitat (exemples de l'oxigenació d'un Eixample que no es conformá á ser gr s" 1 fosc); l'adequació deLearrer Aragó al menor volum de trànsit; la mateixa modernització dels net s municipals; o les iniciatives de reformá— d-é s-' patis interiors que ja han anat 'sorgint "espontàniament" els darrers mesos (una "espontaneïtat" impulsada per l'Ajuntament i recolzada i rendabilitzada per la iniciativa privada), o projectes com la remodelació integral de l'illa de la Damm. Tots Ual ^ ^^N,r^'' sUtU , /0AP En de fi nitiva, tot plegat és l'indici que l'Eixample s'està recuperant, que entre tots l'estem recuperant. Ho havíem dit feia molt temps, i ho estem aconseguint. Aquesta recuperació -em permetran la gosadia- hauria satisfet Cerdà, especialment després de veure que la seva idea original, tot i assemblar-s'hi, no va ser del tot respectada. I diem que "no del tot" perquè Barcelona, més enfilà de la configuració de la quadrícula original de Cerdà i de les seves illes, manté molts dels seus criteris. Els exemples d'aquest ressò són diversos: 1 5 í^G' �- Cerdà va fer evident la necessitat de relacionar la urbanització amb els mitjans de transports i les comunicacions, i el seu conceptec_le_.c_~.... o. ctilíitat_colwák_ase de l'estructura de les ciutats, no només constitueix una aportació fonamenta , sinó que té una traducció—Váltda i vigent actualment, i en concret a la "manera: de fer" Barcelona; - Cerdà VOfIIÍ una plaça Catalunyktnés gran que l'actuat„) però hem fet i estem fent-hi un conjunt d'otitraciaí (en superficie i soiériáriléS) ue PeStandignificant; - Cerdà havia pensat en tres grans vies d'enllaç, la Via Laietana, les ilde la Catedral, i ara tenim a punt lamp-eiirongacióTraddlattirde TaViiiiudaCambó i desenvolupem, després d'haver reformat el tram existent de l'avinguda Drassanes, el Pla Central del Raval (a més, ho fem amb l'ajut i el reconeixement de la Unió Europea a travé'raís Fas -de-Cóh-ésió); .------- Cerdà va pensar &s carrers Aragó, Mallorca ó Rosselló per fer-hi passar el ferrocarril per' --a sota, i ara les línies de metro cobreixen aquesta zóna. Nosaltres, quan fem l'urbanisme de Barcelona, no pensem en l'alimentació dels barcelonins, ni separem els pisos de pares i fills com plantejava Cerdà, però en certa manera recollim criteris semblants quan pensem en els usos i les activitats de la ciutat. \ ( Pensar i fer ciutat és el que estem treballant a Barcelona. Una ciutat amb la qual Çdà 4 em permetran novament la gosadia- no hi estaria del tot en desacord perquè en aquesta Barcelona que té els seus eixos en unfitóTárie$enerat i recuperat, una s rra i un llindar de muntanya que estem decidits a reconquerir, un el! que estem desenvo upant amb un Pla del Delta basat en l'entesa institucional i ciuta á, 1 un esós que rebrà resposta a les necessitats que té, en aquesta Barcelona transformada, nixamp e troba el seu lloc, al costat d'ukcor rejovenit a la Ciutat Vella i d'uns barris i un clistrictes que se'l miren, l'utilitzen i amb els quals s'haintegrar per configurar la Barcelona gran. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4336 Title A name given to the resource Jornades Ildefons Cerdà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Model social Cerdà, Ildefons, 1815-1876 Congressos i conferències Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/963/19840716d_00042.pdf 3ec213067a5a04f2e6ac20ff5dad18ac PDF Text Text CENTRE D'ESTUDIS DE PLANIFICACIÓ ^ ^'' t- ^ ^ - C: ^, ^ 7 Barcelona, 16 de juliol de 1984 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL S-3 Alcalde de Barcelona Pl. Sant Jaume CIUTAT Excm. Sr. i benvolgut amic, Disposem ja de la transcripció de les cintes de les Jornades sobre Finances Locals que varem organitzar amb el suport de la Diputació de Barcelona. Estem preparant l'edició d'un llibre recollint totes les intervencions fetes a les Jornades i ens agradaria incloure també la teva. Adjunt a la present hi trobaras còpia de la teva intervenció i et pregaria que la poguessis revisar i tornar-nos-la en pocs dies per tal de poder-la publicar. Agraint la teva atenció et saluda ben distingidament, Carles Kinder ... Tnn nc r!n lne 71 a1rA �DISCURSO DEL EXCMO. SR. ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL. Buenas tardes. Lamento en todo caso el retraso de mi llegada, sobre todo a la mesa, porque a la sala he llegado un poquitín antes, pero no quería interrumpir la docta disertación del ponente Sr. Solé, cuya competencia conozco. Y, como Alcalde de esta Ciudad, quiero agradecerles su presencia aquí, aunque estoy seguro de que ya se ha hecho esta mañana en nombre de los organizadores de esta sesión que encuentro modélica por lo que tiene de cuantivamente bien atendida '.por lo que tiene de cualitativamente interesante y, yo diría, que incluso crucial para el futuro del sector público de este país, y por tanto, también en definitiva,para este país. Sólo decirles, muy brevemente, que me tendré que ir de nuevo, quizás sin asistir al debate, con la envidia de no poder seguir aquí, acuciado por los problemas de la vertiente gasto del Ayuntamiento,o si ustedes quieren la presencia, trabajo diario, y sin poder dedicar este rato precioso a la vertiente ingreso, que es tanto o más importante que la primera porque, en definitiva, la condiciona. Pero estoy seguro de que de una reunión civilizada, compleja cómo ésta, van a salir también unas conclusiones del mismo estilo. Y que, por tanto, si bien es cierto que, como ha dicho el ponente en su última in tervención, cualquiera de las soluciones que en definitiva prevalez ca en el Presupuesto del Estado del año próximo y en la futura Ley de Finanzas Locales va a beneficiar a unos y perjudicar a otros, no estoy tan seguro de que no se pueda llegar a una solución que pudié ramos llamar los economistas Pareto -óptima o más óptima- en el sen tido de mejorar cuando menos las expectativas a largo plazo de todos, (incluso perdiendo algunos, a corto plazo, algo). Y, yo estoy convencido,-por resumir mucho- de que el porcentaje y, - que se me entienda bien - el porcentaje de recursos públi cos que se canalizan a través de la Administración local es un barb metro de democracia. Así de rotundamente. Sé que un país que es capaz de poner a disposición del primer nivel de gobierno, el municipal y el local en definitiva, una mayor proporción de esos recursos públicos, es un país més saludable desde el punto de vista de �2. la economía pública y de la cosa pública en general. Más democrá tico si entendemos por democracia a la inversa de la distancia que existe entre el ciudadano y el gobierno que dispone de esos recursos. Este me parece a mi el dogma del que nunca se debería salir. Dicho esto, como segundo punto diré que estoy totalmente en contra de los fetiches. Creo que un porcentaje no Gé tiene que fe tichizar nunca y, que hay que observar en cada caso cual es la me` '-jor manera de cumplir ese, para mi dogma de la buena administración pública. En los años pasados se ha tendido mucho a fijarse en el tema del porcentaje, quizás olvidando que hay problemas del conjun to del sector público importantes que en determinados momentos pesan tanto o más que la mera distribución en porcentajes de los recursos entre los diversos agentes públicos. Sin embargo y, para concretar, yo creo en la perspectiva de 1985 y, -voy a ser ciertamente provocativo-,(en todo caso, que mis afirmaciones se tomen no como superficiales, pero sí como inductoras al debate), creo que mal andaríamos si el conjunto de recursos públicos que se ponen a disposición de la Administración local por la vía del Fondo de Cooperación y Saneamiento, no se acercan demasiado a la cifra de trescientos mil millones, lo que equivaldría, lógicamente, ; a un incremento de ese conjunto que, repito, es la su ma de dos sumandos, fondo de cooperación y saneamiento de deudas antiguas, a un incremento del orden de tres puntos por encima del coste de la vida. Creo que abandonando el fetiche del porcentaje (me parece que todos estamos dispuestos a abandonar fetiches en un momento de terminado), es el momento de hablar de cifras e incrementos concre tos y, mucho arriesgo, pero mucho esté también en el envite, si di go que cifras inferiores a éstas que estoy manejando me parecerían poco lógicas desde el punto de vista de las ecuaciones públicas to das ellas consideradas, incluso las de balance exterior de la economía española y las de déficit público. Pienso que luego la distribución de ese conjunto de recursos nos aunará a todos y, posteriormente, la discusión de los criterios �3. a los que aquí se ha hecho mención y, por supuesto, que puede haber soluciones estrictamente matemáticas o soluciones específicas -como también el ponente ha insinuado- para casos particulares que, deben ser en todo caso, soluciones bien ponderadas y bien conocidas por todo el mundo. Con la desinformación nadie sale ganando. También creo que hay todavía problemas específicos que es dificil que sean tratados con un rasero común -problemas de transporte público, de municipios metropolitanos, etc.,- que han sido .,tradicionalmente mal enfocados por nuestra economía pública y que, de algún modo, tienen que tener cabida en el sistema, bien bajo fórmulas generales o suficientemente sofisticadas como para peí}mitir que en el conjunto de la solución genérica quepa su solución, bien por la vía -también insinuada por el ponente anterior- de las soluciones especificas. En todo caso, creo que de encuentros como éste, debe esperarse lo mejor y sólo, casi diría, de encuentros como éste. Creo que ya era hora de que se produjera una reflexión no sólo privada, sino pública, en la que se mezclaran, de un lado los elementos pú blicos o políticos de los gobiernos local, central y autonómico y de otro lado la Universidad. Pienso que sólo aunando estas dos voces será posible llegar a soluciones que vayan más allá de la inmediatez del año próximo y del Presupuesto del mismo ejercicio. De modo que les deseo a todos ustedes una reflexión fecunda y, a todos nosotros, en definitiva, unos resultados satisfacto ríos. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3869 Title A name given to the resource Jornades sobre "Finances fiscals" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Encara s'han de tractar problemes com el del transport públic i el dels municipis metropolitans. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre d'Estudis de Planificació Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Gestió pública Finançament Acció política Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-07-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències