<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=222&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-04-24T12:11:53+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>222</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="673" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="375">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/673/19830101_LV.pdf</src>
        <authentication>98f19d8adecd369bffa6a5e8fce181b6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42049">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

1 Y 2 DE ENERODE 1983

LA VANGUARDIA•

JA. Samaranch,
J. Pujol,
N. Serray P. Maragail
escriben
sobrela citabarcelonesa
de 1992;0]

1992: ocho ciudades

postulan los JJ.00.

Juegos Olímpicos:
objelivo de todos

Uno de los peligrosqueamenazaba
al dadespostulantes,
ya queconsuprepara

Consideroqueel año1982ha sidomuy La capacidad
de la capitalde Cataluña
positivo parael deportecatalány no tan quedademostrada
y avalada
por loséxitos
sólo por losresultados
obtenidos,
sinotam conseguidos
enla organización
decertáme
biM por el aumento
deposibilidades
quese nesimportantes
denivelinternacional
quese
ha manifestado
entodoslos aspectos
rela han estadoorganizando
en nuestropaís:
cionadosconla candidatura
dela ciudadde Juegosdel Mediterráneo,
Campeonatos
del
BarcelonacomosededelosJuegos
Olimpi MundodeCiclismo,
Campeonatos
deEuro
tura paralosJuegos
de la XXIII Olimpia dad moderna,
cualesla de convertirse
en
cos de 1992.
pa de Natación
y deBaloncesto...,
objetivos
da. quedebecelebrarse
enel año1984.Nin sedede unosJuegosOlimpicos.
Las experiencias
optimistas
estánavala inolvidables
quemerecieron
la felicitación
de
guna otra ciudadse atrevióa enfrentarse Y losde 1992cerrarán
das
en
primer
lugar
por
la
manifiesta
volun
participantes
y
visitantes.
la épocamásden
con la grandeza
y el gigantismo
que,hacesa, másimportante
tad delpueblo
y delasInstituciones
catala Pero no esnecesario
remontarse
a tiem
y
popular
quejamásha
dos lustros,rodeaban
a los Juegos.
nas
en
trabajar
conjuntamente
para
proyec
pos pasados.A lo largodel pasadoaño
vivido el olimpismo.
tar y potenciar
a todoslos nivelesnuestra 1982nuestro
Aquellofuepenible,
nosolamente
por la
pueblodemostró
unavezmás
capacidad
organizativa,
nuestratradición su vocación
positiva
y
capacidad
detrabajo
escasaconvocatoria
quehablansuscitado
Juan Antonio SAMAPÁNCE
deportiva y nuestra
vocación
olímpica,
rei con motivodel Mundial-82
los JJ.00.,sinoporquepodiareflejaruna
de fútbol,no
teradamente
manifestada.
solamente
conla colaboración
organizativa
menguaen la expansión
de nuestromovi Presidentedel ComitéInternacionalOlímpico
miento. Afortunadamente,
aquellacautela
del propioespectáculo
futbolístico
sinotam
bién con iniciativas
propias,enmarcando
y
de las ciudades
postulantes
desapareció,
al
comprobarse
quenuevasfuentes
de finan
dando apoyoal Campeonato
del Mundo
ciación de los JJ.00. habíansurgidoy
con actoscomplementarios
culturales,
cien
aumentado,compensando
el costo del
tíficos y deportivos,
comopor ejemploel
gigantismo,y para los JJ.00. de 1988
« Mundialet».
Esta tradicióny experiencia
sirvenpara
fueronyavariasciudades
dedistintos
conti
animarnosen el compromiso
quea todos
nenteslasqueconcurrieron
a Baden-Baden
nosafecta,
desde
el Municipio
barcelonés,
la
para solicitarconvertirse
ensedeOlimpica.
Generalitat,
las
Federaciones,
el
Comité
Para los Juegos
de la XXV Olimpiada,
OlímpicoEspañol,el Consejo
Superior
di
que cerraránel primersiglodel restableci
Deportes
y
la
propia
Administración
Cen
mientode nuestromovimiento
—yquepor
tral.
esta razón,entreotras,tendránun relieve
Nuestrasposibilidades
han sidodemos
singular—son ya variaslas ciudades
que
tradas.
La
voluntad
colectiva
esfirme,Asi
han anunciado
suintención
desolicitaraco
mismo,tenemos
por delante
un futurolleno
ger a lajuventud
detodoel mundoconoca
de esperanza,
pueslosJuegos
Olimpicos
son
sióndelosJJ.00.Estaesunadelasrealida
la granoportunidad
paranuestro
deportey
des mássatisfactorias
que heexperimenta
para nuestros
deportistas,
qüetendránun
do enlosdosañosquellevoenla presiden
objetivo
concreto.
No
hay
mejor
recompen
cia delComitéInternacional
Olímpico,
pues
sa queuna buenaclasificación
olímpicaen
revelael renaciente
interésquepor el Olim
la propiatierra,conel públicodecasay en
pisto se sienteen todoslos continentes.
unasinstalaciones
queposteriormente
serán
Europa,Asiay Australia,
cuentan
con ciu
el
gran
legado
para
las
futuras
promociones
dadesquealientan
ambiciones
deconvertirdeportivas.
Paraalcanzar
el objetivo
olímpi
se en sedeolimpicapara1992.Laspeticio El pasadomesdenoviembre,en Lausanne (Suiza), sede aei ComiteOlímptcoIn
co hayquetrabajardesde
ahora,colaboran
nesparaaquella
granmanifestación
olimpi ternaclona4 su presidenteJuan Antonio Samaranek recibióal alcalde de Barce
do todaslas Instituciones
y evitandotodo
ca podrán presentarse
hasta 1985.Este
tipo deimprovisación.
Laempresa
nosafec
interésdeochociudades
queestánavanzan lona Narcís Sn, a su derecha,y al directorgeneralde Deportesde la General!
tal
Jaiep
Lluís
fllaseca.
Ambos
presentaron
oficiosamente
la
candidatura
de
Bar
ta
a
todos
y,
por
ambiciosa,
es
irrenunciable.
do ensustrabajosparaalcanzar
la elección,
es altamente
positivo,tantoparael Movi celona para los XXV Juegos Olímpicos,de 1982, ante el ComitéOlímpicoInterna
lord! PUJOL
cional y supresidente,barcelonés. (Foto: R. SEGUL)
mientoOlímpico,
comoparalaspropias
ciu
Presidentedela Generalitatde Cataluiia
olimpismo, y que siguegravitando sobre los ción de la candidatura
mejorarán
enorme
Juegos cuatrienales,es su gigantismo.Hasta mentesuinfraestructura
deportiva,
sensibili
tal punto que cuandoen el año 1977el zaránnotablemente
a susciudadanos
enla
Comité Internacional Olímpico celebró su filosofiay la moralolimpicas,
y darána su
79 Sesión
en Praga,solamente
unaciudad,juventud una ocasiónúnicapara vivir la
Los Angeles,
habíapostulado
su candida más nobleilusiónquepuedesentirunaciu

—

Barcelona
quiere
serolímpica Manos a la obra
Barcelona ha crecidourbanísticay carácterurgente,con el fin de recuperar
socialmenteduranteel últimosigloenel una ciudadqueseencontraba
desanima
marco de grandesacontecimientos.
La da. Aquel trabajo de «zurcidora»sin
ciudad, que ya había derribadosus embargo,no era suficiente.Era preciso
murallas,conla Exposición
Universalde dotar a la ciudadde un proyectoque,
1888 urbanizóla Ciudadela,construyó teniendoen cuentasu condiciónmetro
un mercadocentral,el Borne,y seabrió politana, actuarade catalizadorde ilu
al Ensanche.La entoncespujantebur siones y voluntades:los JuegosOlímpi
guesíabarcelonesa
acogiócon ilusiónel cos de 1992.
proyecto e hizo posiblecon su actitud
abiertala presencia
creativade hombres Una vez expuestaestavoluntadante
como el arquitectoGaudí, el pintor 5. M. el Rey de España,con ocasiónde
el Dia de las Fuer
Ramon Casaso el poetaJoanMaragall, su visita a Barcelona
zas
Armadas,
en
1981,
después
por citar tresnombres
representativos
de unánimementepor elapoyado
Consistorio,
la
toda una época.Era toda la sociedad
la
Corporación
Metropolitana
y
la
que bullíaen Barcelona.
Generalitatde Catalunya,
encargamos
el
Años más tarde, la Exposiciónde estudio de la viabilidadde esteproyecto
1929 se constituyóen motor de otros a RomáCuyás.
impulsos ciudadanos,La urbanización En octubrede 1982sehizopúblicoel
de la montañade MontjuTc,
los primerosresultad) del estudiorealizadopor el
kilómetrosdeFerrocarrilMetropolitano,equipo técnicoquetrabajóa las órdenes
el Gatopac, nombres como Riba, del hoy presidente
del ConsejoSuperior
Segarrao SalvatPapasseit
sonlosexpo de Deportes:Barcelona
puedeserla sede
nentesde unaépocaquequedócercena de los JLOO.de 1992,por
sucapacidad
da con el estallidode la guerracivil.
organizativa y por su potenciacomo
Barcelona
quiereser olimpi
Cuando en 1979cuarentay tresciu capitalidad.
ca.
dadanosnoshicimoscargodelgobierno
de la ciudad,Barcelonase encontraba
huérfanadeproyectosdefuturo.En pri
Narcis SERRA
mer lugar, nos pusimosa trabajar en
Ex alcaide de Barcelona
pequeñas acciones urbanisticas, de
Ministro de Defensa
LA VANGUARDIA1
—

El Ayuntamiento de Barcelona de unagran tradicióndeportiva,lo cual
aprobó unánimemente
iniciar los estu no excluyeotros puntospara pruebas
dios para ser candidataa sede de los muy especificas
o eliminatorias.
JLOO. de 1992.De forma inmediata La voluntad del Ayuntamientode
recibimosel apoyode instituciones
(Ge Barcelonay de cuantosestamostraba
neralitat de Catalunya,Diputaciónde jando en esteproyectoolímpicoes de
Barcelona,CorporaciónMetropolitana),recuperar el humanismode los Juegos,
de partidos, entre ellos el del actual lejos detodo gigantismoy con un denso
Gobiernoespañol,de clubsy, finalmen contenidouniversal.
te, del COE.
La metrópolisde Barcelonaganará
Este amplioabanicode institucionescalidad de vida con la realizaciónde los
públicas y privadasque apoyan a Bar Juegos.Los Parques
del Litoral, delDel
celonacomosededelos33.00. de 1992, ta del Llobregat,del Tibidabo, verte
nos sitúa en el marcoque presideesta brarán el áreade esparcimientos
de sus
voluntad, quees el marcoespañol.
habitantes.Las realizaciones
en la red
El quintocentenario
deldescubrimienviana, ferroviariay de metrosdela Cor
to de Américadebeconstituirun año de poración,la terminación
delejeBarcelo
España en el Mundo. Sevillaya tiene na-Manresa y la adecuadaconexión
concedidala organización
de la Exposi Maresme-Deltadel Llobregatno son
ción Universal.Barcelonadebeconse realizacionesutópicas,sino previstas,
guir la sedede los JLOO. Es y seráel algunasya proyectadas,
y detodo punto
empeñode toda unasociedadquetiene necesariasparauna nivelaciónde servi
diez añosparaprepararse,
parair dotán cios en toda el área.
dose de las necesarias
infraestructuras Son diez añoslos que tenemospor
que haganposibleunadignarepresentadelante.Por ello hemospuestoya manos
ción de nuestros
deportistas
en un marco a la obra.;1]
urbano y social que garanticenel éxito
de la organización
y una mayorcalidad
de vida parala población.
Pasqual MARAGALL
El áreabásicade los JJ.00. serála
CorporaciónMetropolitana,
y alcanzará
AlcaidedeBarcelonaypresidente
esta connurbaciónque acogeTerrassa,
de la CorporaciónMetropoiltanade
Sabadell,Granollersy Mataró,ciudades
Barcelona

Y 2 di enero de 1983— Director l-4oracio Sáenz Guerrero — T.I.S.A., Redacción Y Talleres: Pelayo, 28

9 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10182">
                <text>1135</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10184">
                <text>Manos a la obra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10186">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10188">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10189">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10192">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10193">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10195">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10196">
                <text>Acció política </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26616">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26617">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14361">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40343">
                <text>1983-01-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10183">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10185">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="955" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="495">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/955/19830204d_00010.pdf</src>
        <authentication>8c529ed37af5b2cd2d705f104f76b473</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42169">
                    <text>Z'
tr^rLracz,,,^

Mr. President

(2

ï` •&lt;vc,.

%^i M

^

l C

r.r r7C

fi

^

/17n^ ^^í^^^-n^,^

9r 3- ^^

l'fYL &lt;

11/1

á 11, /a

The catalan week in New York is open.
But I hope that what we start to-day will not . end next Saturday.
What we start to-day is an attempt to link two Universities, two
cities and two cultures for more lasting period of time.
I will try to make

my

self olear about the "what" and the "why"

/ `y` of these othén&lt;/ise "just nice" words.

New York is the City, and i mean quote "the" unquote City, the
capital of cities.
I know it because I lived here for two years and I loved it
^ ^ier since.
/1' Perhaps it would be molé correct to say that I liked New York be
fore knowing.it and, dadly- enough, it appeared to me exac:tly as'
I had dreamegl it .
But when I speak of attempting to establish._°close links between
our universities and our cities, it's not

just a love affair what

I have in mind. When I speak of links I mqkn, bussiness .^^
New York

is

our ma

^y

cet . r

New York is both our supply and our demand market.
New York es one of the greatest

aniskspeaking

cities i n the

wolld .
New York has been the refuge of our exile in the forties as it
ha been for the rman intelectuals since.the thirties.
Three hundred meters from here,

at

the ew School a host o

ropean scholars found a place to make international science:
Marcuse, Habermas, Mongentaav, our own Fernando de los Rios
were there.

�2.

Here at N.Y.U., Nicolás Sánchez de Albornoz, Var6, Regalado and

so many other, keep alive the ipanish contribution to world culture and science.
Same thing Carmen Zulueta at City University, Margarita Ucelay.at
Barnanos College and George Collins in Columbia. George Collins
is I am sure the greatest scholar in Gaudi, our most original and
probably most well known modernist architect.
It's with fresh sorrow that I have to'teil you that the architect
Josep Lluis Sert died last Monday, his body incinerated in Barcelona and his ashes-taken to the small,island of Ibiza.
J

Sert, the Dean of the Har~d School of design for many years, was
the builder or your Roosvelt Island, these scalated wasses.of glass
that I have just seen again coming home this morning thru the Frankin Roosvelt hilway.
New York is our malket and is also a bit of our city, of our abi^ity to build cities and culture, of our mediterranean sense of
proportion and space.
Honestly you should VIcognice us this bit officontributian in the
formation of this city.
ctalan^_musi^c,
^-dtalan and^paThis week Y .ou are invited to know t-.
anish prints made in Barcelona which is the publishUcapital of the
panish speaking world,ca talan art cocuing from thef city that for1:3
med Picasso, Dali, Miró and Tàpies, even catalan cooking-.wednesday

evening in the dinner that I wil have the pleasure to offer to you
Mr. President (Mr. Mason)
- Next Thúrsday we wi2l ptesent al,Ithe Súseua[:µof Modern Art the pro ject of rebulding the German pavihlion# designed ,by Mies V.t^n
der,
^., .
Rohe in 1929 for the World Fair,'of Barcelona

�3.

But even more important: next September, the annual lectures
of the "Barcelona-New-York Chatedra" will begin here at N.Y.U.
and

I

hope that the University of Barcelona will host annual -

lectures on the New York urban culture from september 84 on.
So, what are beginning to day is something permanent,

it '&lt;.s

not,

just a show week.
f
Let me end, Mr. President daring to say tl^ it is not only in
our interest as citizens of the world to be present in the world
city but that it is also in your 3.nterest to be present in the
capital of the mediterranean w ich, after all is the origin of
our common history and civilization. Specially when Spain is
again in the way of helping the SpanislA. speaking world to build
a democratic model of social life.
It is in this context that Barcelona
require .
Thank you, Mr. President.

.is

glad to both offer and

�evtr-

ro

hAM

21 kuv-iLt so

~Del
1re

ki_.„

Av /Ve1/11

ctí

5(274K.

oPe-z/
3 rr- 7 ifo

¿ni

(+141rt_

LL- "nPr e-3v D
r

Lsj

7- o -

"rn" 'r

AI

i5 tt

a °U t94

7

c tn.-TV &amp;S

Tz ()

ws, y

sr7+-71

i 5 A--ri #1-57rx4 Pr

NI{ "lae-c_4me:tii-eLs(„c_dity&lt;,․)
71 CV

(Al E

sine-3 ,
i,frts 9-v-ArG_

4 _111 ön

r-717-"-.

rev

t..4 1, 0 oF 72 . pi L-17

;4 e

T), --pc, M n-K.E;

rre-

*ha Trl-E- 1

F T pftçe-

01-1-trAi. /

5

l`
Wv14) '-/A91,t. (c.

'L4 11

15 77-1-&amp;"

t1-1-`' U Otput 2 E

C.- T-21

n- A ó

c-try

_

/1.- j

I

rctrx... T21/

•

L v vo9

/t91.- JiAi

,

omE w-kt íterf"

o ul-T)

•-peryt ic
E-NOu 6 - , rr lit 9146-30

v-&amp;71,:---

111- oF c.-1'77'es ,

i Tez_
't 4"-A-1k-S Awe r

kt (-91-"I

127G-Ferytt,– IC&amp;'M1

s /1- v

-Tm

r-

f T A--023 vq)D2-5,

11-1-72 y /15

2

11 1(-n

tot

HOTEL MERIDIEN PARIS. 81 BOULEVARD GOUVION SAINT-CYR 75017 PARIS - TEL. : 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS

)

�MERIDIEÎI
(1117-

r

(, f 1 {-1S'N

J

^ t4
F A -T-,-^•x,r p T i^.t ^.. T d ^^ 97t ^, ^^

^^L o

17 ' s N cs7 J v i T

C i.os --• tr i N +c S

r

.^/

ou►'t- .
l7 c S IiLJO J vI^
u 40-11.1",
fj t^j^/c.L1LJ VN ^
,...(We's

11

i t)14-b1N

rJ M r hl

I

1 Pcln c

2

1-111 r
A- FGfii7i. w

c, o u c--

a F L iw ! cs

'E

k► L-9W

s

11)1)s7' lv 1;5'

"z-ovt 1C

J S A^^ó

^-^trc

1.4/4-n iL t'i,

D-vut

1S

s vPP I-v m^o

n

ovta. d¿'")ti len/ D

M In, K ^-i` ,
Ñ=^;/ 4.v

t r

c

O pte:-

rS

7-112-'

(t n

tn/Vri í s tfl- -t/'t741c019--

trnt Trs

j vV 'f14-1- w 8'6t L!J

(.4`lnrsS

t'Sc`&amp;w ^fitfi^ 21-= t$v

4-'14 ç

r1/E-w -z.ayL ¡c

IN 't'N-7-- Pt'u n't-5
te-

! h/TL''L t.`l- tv v}1

1 c4-14 1-C

1+0V la Ut

/YS

r'7

T^

1 f N--JD

o'^

G-c=

° urL cz'' &gt;e l'1-117-

/3 E l— h1 rtric

711w Gt71 Li

/ty3

7 1-F1 • h T7 G^

0,4 el" . 7'1;4

®x-1

~71 r6R-► -r^` r 3 L--tiv SL ^`ívoL
o

P.0.
4

1112 11-

d-P c v`t-o 15 E1110 Jc Ifz, C. et-n S

ttv tt n a ih"n' uti.^7vc. ^ u^ w
0è'1t Qwni

c

-

v,v ís

A

F c rt-z:

Ta

,tc Gf-Yc c v s- e-- , H-14 ct-k Jtt ii•-S ^ o-rJ

Pen tiJ~ Ve– 47S

n-ros r.v

-1-1

M

4rc ^

tr ertirn

A^

-r?-/-hr&gt;72s.
l

^ c." W^-i t'U . `f tJ , rv f C--0t.itç
@^-ó4-z. 4--t4o
Sp 1hJ1 S44_

s rl tv c

o 11-74» y o

t+t^z

DL

ï -kfcrL, /‘,.1"-&amp;19

dicS~11I- cAw iYtit Kvb7 a rJ

ni- P,g-c)nhlOZ ^v
Itz ^ v ^•

^ +^_

¡1^ C v tíi'U vt Zr ,trr" 1' cu ish/

7ii^i --TEI.: : 759.12.30 r -TSLEX 290962 CABLE

PARIS

�NOI{/

3

MERlDIEI`i
714- N

ft°1 wf

.

UoLt,tA5

-

*14

it

SUR-6-G wry z^s-- s c t t-v L14z2. ï Yv

Gbh" YiZT -

4-''na

7-T

F:44- k 1 tY-n

u

1-411-07

b11t, t
fit,'

As

`Pf-x4 r

-t-r 5' !3 o D iI

/

Vet-T 7

t btift-r

Hif3 "7-4X- en1 7-r ^ J^i ^z t

z

N

14-

) 131 2-4

Ci¢PaZ - V-p

3Jrs-F?rN!

Nn e¢s s2,^S d^ Gt ^S

^C

fiz-41-i
T

ll.C.^ v► ^ 711.171"

fi9'n v

T14-1.7" tArt trwiGD3

¡d-+( v4-17

:z,o-vi ,c

/S

r BttK. c.^r^j

M A-plu fsv 4:4

vf

ouit

70

4,3) . 1.1 1r7

4 1- ^

!g

h 57

44/7'1.49 ^.é v^"c-S ^ij

St9J SLr cy -r p&gt;W,#Dri-p v.

u-PL tM. L70 71-1114, ^i.0

Gv L-1v lLt,r , 0
`.

"'%

0/-0-15s-rb7
?IA,S

S trtbv0 o ge'

1 •114 v tir Jo ssr

Co ^.t t ^ ^- G,^,– 1741P ^

h ws ^,^+

15401-C.V2-trrInf-

R viL

S (34,_5 ^ i ' f^ `
^1

~-l'421n4v

tun,1 -r v¢^@ ^1^ ►

w L-4 Ah- 2 1/11"--0

ti c^ y}rtg , b,r 5

inti y

7trz---f-

s en -,¿-92

OJL-r-P 1.-LA

T7t^ ^ tï}7i D-P 7107 /47177 V Yilt

Y^S

Mo»-brymv,,i' ^

-7 w-c /491- ufi

Ta

j

GPP-v 61 , o U

fol,o~ vy M Oç? tvc.stL, _

r

^

14-41-

14-! 3Srrnhribt/iN

,k,

i S ` l"^

IÚdsi' orM-7-1nl fi-

1914

U c(y2/}y

£4:2 t..t_-,7v S

(re--V-rt (rd

/1-W _O

G•15 L L ai-t;

^

^r fivi t,-071,4 arj

ry uAí evt S rfij

14-r vr

Z u 1. u E-?-7-^-

‘14~-4 ^^°^` L.trt

G- 1.7-zyyx-

5

,T

Rr

rv i^`

'/..9,, s4w^^ r^ /re!~ *e cr,c. ,,nz e- v s

GJh/71/ ' 4 (Al ok)
i S DufZ

J. w
#
T7»'

yho _. r -- Obit /94-r7757t) o F

vMTr

HOTEL MERIDIEN PARIS. 8i BOULEVARD6OUVION SAINT -CYR 75017 PARIS - TEL.: 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS

'

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14747">
                <text>3861</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14748">
                <text>Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració de la Setmana Catalana a Nova York</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14749">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14750">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14751">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14752">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14754">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14755">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21244">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21245">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21247">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21248">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21249">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22191">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40568">
                <text>1983-03-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43193">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14756">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2751" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1536">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2751/19830506_ParaulesMitingFinalCampanyaBCN_PCatalunya.pdf</src>
        <authentication>0ee648a9389fd6edbce8f524284fcf98</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45062">
                    <text>P~. RAULES

DE P?.SQUAL l·l?.HAGALL

6 Maig 1983.

Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble.
Seguiremos por siempre fieles al servicio de este pueblo.
Diré primero unas palabras en castellano.
Unas palabras
de respeto a los barceloneses de adopción, que abandonasteis
un dia ya lejano vuestros campos y pueblos de España para veniros a trabajar, a construir nuestra ciudad, a construir Cataluña.
Vuestros hijos seguramente hablan ya catal¿n. Vuestros nie
tos seguro. Barcelona sera de mis hijos y de los vuestros. Nues
tros nietos òel año 2000, dentro de 16 años, seran hermanos desangre y de lengua, y todos respetaran las tierras ancestrales
de aonde vino su f amilia.
Yo misrno soy nieto de un barcelonés del barrio de Ribera
que se casó con una andaluza de Jerez, y de un zapatero alicantino de Monóvar, que se casó con una campesina de su pueblo.
Ella se llarnaba Azorín y él se llamaba Mira, Pasqual Mira.
Y
junto al Azorín materno estan en mis nombres el Maragall paterna y los Gorina y Benassa de Sabadell.
Todos vinieron a Barcelona. Barcelona ha sido siempre
abierta y seguira siéndolo. Ha creado hijos orgullosos de serlo,
críticos, exigentes, pero orgullosos de Barcelona. Mezclados,
procedentes de todas las razas y horizontes, pero orgullosos de
Barcelona.
He empezado mis palabras con un verso de Salvador Espriu.
Los barceloneses tenemos la obligaci6n de "seguir siempre fieles
al servicio del pueblo de Cataluña. 5omos la capital de Catalu
ña.
blo.

La capital de una cultura que no morira porque es del pueTenemos que aprenderla y defenderla.
Todos.

Si nuestra cultura se perdiera el mundo entero saldría perdiendo.
Una lengua que han hablado campesinos y ciudadanos, comerciantes y poetas, durante siglos, es una riqueza de toda la
hurnanidad.
Tenemos que respetarla y aprenderla, respetarla y en
señarla.

Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble.
_.

··--. ·-. - -.-.-

--·- -

- .... --·~··

.

- -- ·

---

-:-,__.

.:..-:

-.~ ... ·~-

-·

-- -~--- -~-

,:\"

~·

�I ara, us diré a tots que jo penso que ser fide]s al nostre poble vol dir no tancar-se a ningú, il.lusionar-nos tots
plegats amb objectius de construcció, que engresquin, que uneixin, gue arrosseguin; gue no enfrontin, que no divideixin, que
no insisteixin en el passat que ens fa diferents, sin6 en el fu
tur que ens farà iguals. Que no insisteixin en el passat sinó es
amb respecte de tothom.
Que insisteixin en el futur per respec
te a un present que es difícil per a tots i que cal superar. Ahir a la nit vaig tenir un sorrmi.
La Barcelona d'aquí a deu anys, d'aqui a quinze anys, hauria recuperat el que va perdre fins al 1979 i hauria fet molt més.
Des del Carmel, des del Parc GUell i el Putxet, des de Mont
juic i la serra de Collcerola, veuríem trencada la monotonia dels
terrats per les taques de verd i els colors policromats dels parcs
i places de l'Escorxador, les Glories, la plaça Soller, Mart! Codolar.
Una colla d'espais oberts ens arrenglaràn l'existència
de places i placetes, sí , placete s, allà on abans hi havia maó i
ciment i bruticía.
La Plaça Reial, la de la Mercè, els Jardins del Mestre Dalmau a Gràcia, els de l'Emili Vendrell a Joaquim Costa, la plaça
Trilla, la plaça Navas del Poble Sec, la de les Cotxeres a Sants •.•
i totes les que seguirem fent.
El Raval, aqui baixant a la dreta de la Rambla, convertit
en un seguit d'espais lliures davant dels antics Convents dels
Angels, de la Casa de la Caritat, i de la Misericordia, lligant
amb el redós de la Virreina i del Mercat de la Boqueria, la plaça Vicenç Martorell i els Jardins de l'Hospital de la Santa Creu.
En els antics Convents els Museus d'Art de Barcelona, relligats i potenciats per la proximitat, beneficiant la qualitat
de la vida des de la Rambla fins a les Rondes de Sant Antoni i
Sant Pau, que gaudiran de l'afluència de milers de visitants del
nostre art.
Al fons, blau, el mar, net d'aigua i net d'entrebancs, sen
se la grisor i l'amuntagament de materials del port comercial, convertit el port antic i les platges del Poble Nou en lloc pre
ferent d'esbarjo dels barcelonins.
El dogal de les vies del tren hauria desaparegut entre
l'Estació de França, que es conservarà neta i polida, i l'estació del Nord, seu d'equipaments importants; i entre l'estació
i el Besós, alliberant el llevant de la ciutat a la proximitat
del mar. L'Estació de "Cercanias" ja no hi és i l'espai lliure

.. - - - - -· - - - - - - - - - - -

-·~·--~.--

---- .. -

_..___. --·--

___ _. •• 1--;:: _~-3:;;; ;.~·-;-.

..

- -::-.- 71' .- - -"' ¿ ~==

·-=-:

�l

••

l

l

•

.l'

t

gue oeixa lljga amb el triangle gue ja hem alliberat òe camions
darrera l'Escola de Nàutica, al començament del Passeig Nacional.
Una nova bocana a l'escollera permetrà tencar el port vell
al tràfec pesat i obrir la sortida directa a les barques i velers.
El Montjuic, imponent i olímpic, connectat amb Colom per
un jardí que ja s'endevina i unes escales que hi son, encara
abandonades. Al cim, el vell estadi de 1929, remotllat, i el mo
dern polí-esportiu, i baixant cap a ciutat, del Palau Nacional
la Plaça d'Espanya, el merevell6s espectacle que imaginà en Buigas, realitzat. Les fons acompanyaòes de música, que s'inauguraran per la Fira d'enguany, i tota l'Avinguda de Maria Cristina ro
dejada per l'aigua de 206 brolladors.

a

Seguin amunt, Les Arenes, l'Escorxador, la futura Plaça Miró i més amunt a l'esquena el Parc equipat de l'Espanya Industrial
i l'Estació de Sants, ja avui nou centre de la Barcelona de Ponent.
A la dreta, l'eixample, viu corn sempre, amb façanes netes i
edificis rehabilitats, amb interiors d'illes recuperats per la vi
da social, corn els de la casa Elizalde.
A cada districte, a la plaça de la Vila de Sarrià, a la de
Rius i Taulet de Gràcia, al Centre Cívic del Guinardó, a la plaça
Orfila de Sant Andreu, al Clot, els Consells de Districte i els
Centres Cívics que donaràn vida als nostres barris antics i nous,
a les ciutats petites de la Ciutat.
Al tràfec, potenciat el transport públic, construïts els
aparcaments perifèrics, acabada la vialitat bàsica del segòn Cinturó, la Ronda del Guinardó i la Ronda de Sant Martí, estarà més
ben repartit.
Al fons el Tibidabo, redescobert com a parc metropolità, se
rà el nexe d'unió els diumenges d'una clase treballadora que ja és unitària a les fàbriques de la Zona Franca, Sant Andreu i el
Poble Nou.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45063">
                <text>Discurs de Pasqual Maragall al míting final de campanya del PSC a les eleccions municipals de 1983</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45064">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45065">
                <text>1983-05-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45066">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45067">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45068">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45069">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45070">
                <text>Campanyes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45071">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45072">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45073">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45074">
                <text>Immigració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45075">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45076">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45077">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45078">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45083">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45079">
                <text>Discurs celebrat a la Plaça de Catalunya davant unes 4000 persones, amb intervencions també de Joan Reventós o Narcís Serra.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45080">
                <text>Plaça de Catalunya (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45081">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45082">
                <text>UI 799</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2755" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1540">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2755/19830519_Avui_SobreCatalanismeObert_PM.pdf</src>
        <authentication>918756ecca76b67727a4a27f78e7a212</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45126">
                    <text>DIÀLEG
AVUI, dijous,

19 de

L 'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i 1\fu'a, dóna
res¡:x&gt;sta en aqriest article a un altre publicat divendres
passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC
en relació amb les paraules pronunciades pel primer

11

maig del

1983

durant un acte electoral, el �t dia 6 de maig. :Maragall
utilitza com a element principal de la seva resposta les
paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que
foren dites emprant principalment la llengua castellana

Sobre el catlllanisme &lt;&lt;obert&gt;&gt;
avi�r Folcb va escri� uns mots
l AVUI en relació amb les
parautes del 6 de maig a la
plaça Catalilllya. Malauradament per
als assistent.S, aquestes paraules esta­
ven escrites. Però aixo, ara esdevé
ci rcumstància feliç, perquè em
permet de remetre'm textualment al
que vaig dir, en relació amb la qüestió
de l'idioma i la cultura catalana, que
és del que parla en Xavier FoJch. Crec
que val coma resposta:
&lt;&amp;guirem per sempre fidels al
servei d'aquest poble.
»Segui.remos por siempre fieles al
servicio de este pueblo.
»Diré �rimero unas palabras en cas­
teUano. Uoas palabras de-respeto a los
barceloneses de adopción, que aban­
donasteis un dia ya lejano westros
campos y pueblos de Espanya para ve­
niros a trabajar, ·a censtruir nuestra
ciudad, a construir Catalunya
» Vuestros
hijos seguramente

a
X
meves

hablan ya

catalan. Vuestros nietos

�lona

se­

sera de mis hijos y de
los vuescros. Nuestros nietos del año
2000, dentro de 16 añ.os, seran her­
manos de sangre y de lengua, y todos
respetarón las tierras ancestrales de
donde vino su família.
»Yo mismo soy nieto de un barce­
lonés del barrio de Ribera que se casó
con una andaluza de Jerez, y de un za­
patero alicantino de Monóvar, que se
tasó con una campesina de su pueb1o.
Ella se Uamaba Azorin i él se Damaba
Mira, Pasqual Mira. Y junto al Azoríri
materno estan en mis nombres el Ma­
ragall patemo y los Gorina y Benassal
de Sabadell.
»Todos vinieron a Barcelona Bar­
celona ha sido siempre abierta y se­
guira siéndoio. Ha creado hijos or­
gullosos de serlo, críticos, exigentes,
pero orgullosos de Barcelona M�la­
dos, procedenles de todas las razas y
.

horizontes, pero orgullosos de Barce­
lona.
»He em�o mis palabras con un
verso de Salvador P.spriú. Los barce­
loneses tenemos la obligación. de
seguir .siempre fieles al servicio del
pueblo de Cataluña. Somos la capital

de Cataluña.
»La

capital

de una cultura que no

morira porque es del pueblo. Tene­
mos que aprenderla y defenderla.

Todos.
&gt;:&gt;Si nuestra eultura se perdiera el
mundo entero saldria perdiep.do. Una
lengua que ban bablado campe§inos y
ciudadan� cómefciantes y poetas,
durànte siglos, es una riqueza de toda
Ja bumanidad. Tenemos que resi;ietar­
la y aprenderl.a, respetarla-y enseñarla.
»Seguirem per sempre fidels al
servei d'aquest poble.
»l. ara, un diré a tots que jo crec
que ser fidels al nostre poble vol dir
no tancar-se a ningú, il-lusionar-nos
·

·

tots plegatS amb ob.jectius de con­
strucció que eogresqwn, que uneixin,
que arrossegui; (lue no enfrontin, que
no divideixin, que no insisteixin en el
passa t que ens fa díferents., sinó en el
futur que ens farà iguals. Que no insis-­
teix:in en el passat si no és amb respec­
te per tothom Que .insisteixin en eJ
futur per respecte a un present que ês
difícil per a tots i que cal superar&gt;&gt;.
Crec que sobre la pase d'aqt!e$ta fi­
losofia ens podem entendre totes les
forces catalanistes i populars, tant les
provinents de l'antiga Esquerra Repu­
blicana..' que pèr a mi, en l'àmbit mu­
nicipal de Barcèlona continua essent
la referència històriq¡ obligada
(Aiguader, Oiries Pi i Sunyer), com
les que ha �pat el Partit Socialista
Unificat de Catalunya. Hi haurà difi­
cultats, però les vencerem N'estic

segur.

Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45127">
                <text>Sobre el catalanisme "obert"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45128">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45129">
                <text>1983-05-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45130">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45131">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45132">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45133">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45134">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45135">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45136">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45137">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45138">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45139">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46713">
                <text>L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, dóna resposta en aquest article a un altre publicat divendres passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC en relació amb les paraules pronunciades pel primer durant un acte electoral, el passat dia 6 de maig. Maragall utilitza com a element principal de la seva resposta les paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que foren dites emprant principalment la llengua castellana.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45140">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45141">
                <text>UI 800</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2593" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1404">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_0001.pdf</src>
        <authentication>c985578953b64300d37889bbfc40dad0</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42997">
                    <text>AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA

REGIDORES i REGIDORS DE BARCELONA
SI NO VAIG ERRAT SETZE DE VOSALTRES COMENCEU, COMENCEM, UN SEGON
MANDAT AL SERVEI DE BARCELONA I VINT-I- SET SOU PER PRI ME R COP
REGIDORS DE LA CIUTAT.

A UNS I ALTRES US DEMANARIA ARA UN PENSAMENT AMISTÓS PELS QUI DES
DEL 19 D'ABRIL DEL 1979 FINS AVUI MATEIX VAN FORMAR PART DE LA
CORPORACIÓ BARCELONINA, JUNTAMENT AMB EL SR. SECRETARI GENERAL.

TOTS VAN SABER ESTAR A L'ALÇARIA DEL PRESTIGI DE LA CORPORACIÓ I AIXO ELS HONORA DAVANT ELS CIUTADANS. QUATRE D'ENTRE
ELLS, AMB NARCÍS SERRA AL DAVANT, SÓN ARA BARCELONINS AL SERVEI
DE L'ESTAT ESPANYOL, EN LLOCS PROMINENTS, ACOMPANYATS DE DEU MEMBRES
MÉS DEL NOSTRE EQUIP DE GOVERN I HONOREN TAMBE LA CIUTAT I AQUEST
AJUNTAMENT, ESDEVINGUT ESCOLA POLITICA DE PRI ME RA MAGNITUD.

ELS QUI ENS DEIXEN AVUI SEGUIRAN EN MOLTS CASOS AL SERVEI DEL PAIS
O DE LA CIUTAT I PODRAN EN TOT CAS DIR A LLURS FILLS I AMICS, AMB
ORGULL: JO VAIG SER REGIDOR DEL PRI ME R AJUNTAMENT DEMOCRÁTIC DE
BARCELONA, DESPRÉS DE QUARANTA ANYS SENSE LLIBERTAT.

JO NO VOLDRIA ALTRA COSA QUE DESITJAR QUE ELS NOSTRES SUCCESSORS
D'AQUI A QUATRE ANYS, PUGUIN REFERIR-SE A NOSALTRES AMB EL MATEIX
ESPERIT AMB QUE NOSALTRES MIREM ARA ENRERA I RECORDEM ALS COMPANYS
QUE HAN DEIXAT LA CORPORACIÓ.

�2.

AJUIWSENT DE BARCELO NA
PRESIDE N CIA

US AVENCO QUE NO SERA FACIL. LA NOSTRA TASCA SERA ALTRAMENT
JUTJADA, SENSE EL VOT DE CONFIANiATNHERENT A UN PRIMER MANDAT
DEMOCRXTIC, AMB MES RIGOR, COM ES MIRA LA MADURESA D'UNA PERSONA
I ND PAS LA SEVA JOVENTUT, SENSE BENEVOLENCIA.

FRANCAMENT US HE DE DIR, PERO, QUE SOC UN CONVENC UT DE QUE REUNIM LES DUES CONDICIONS QUE S'ESCAUUEN PER A QUE EL JUDICI DELS
CIUTADANS I DELS QUIELLS ELLEGEIXEN AL 1987 SIGUI FAVORABLE:

lr. LA PROPIA FEINA FETA PER TOTHOM, GOVERN i OPOSICIO, REGIDORS,
DELEGATS,IFUNCIONARIS, EN EL PRIMER MANDAT -FEINA MOLT DEMANDANT,
INNOVADORA, SENSE MASSA REFER E NCIES, MOLT INTERIORITZADA EN LA
PROPIA CREACIO DE MECANISMES I REFLEXES POLITICS I ADMINISTRATIUS
INEXISTENTS QUATRE ANYS ENRERA, PERO ARA JA EXISTENTS I PROVATS.

2na. LA COMPOSICIO PERSONAL D'AQUEST CONSELL PLENARI EN EL QUAL
HI VEIEM LA PRESENCIA D'HOMES I DONES FORMATS, A ALT NIVELL, EN DIVERSES VESSANTS DE LA POLITICA I LA CULTURA D'AQUEST PAIS, BARCELONINS CONEGUTS i RECONEGUTS.

A TOTS VOLDRIA FER COMPARTIR, SI MES NO, UNA AMBICIO QUE IMAGINO
PRESENT, AMB MATISSOS DIVERSOS, EN CADASCU DE NOSALTRES: L'AMBICIO DE FER DE BARCELONA L'AUTENTICA CAPITAL DE CATALUNYA, LA CAPITAL QUE CATALUNYA ES MEREIX I QUE ALHORA NECESSITA.

US DIRE MES. AQUEST PROJECTE INDISCUTIBLE EN COMPORTA UN ALTRE
DE GERMA, DE FORMULACIO DIFICIL, PERO QUE VOLDRIA FER ENTENEDOR:

�3.

AJL LAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

DUES AGLOMERACIONS URBANES PUNTERES, DE MES DE TRES MILIONS D'HABI
TANTS, CONSTITUINT UN EQUILIBRI SINGULAR QUE NO ES DONA A FRANCr A,
NI A ITALIA, NI A ANGLATERRA.
•

HEM DE RECONEIXER AQUEST FET, CREAT PER LA DINAMICA ECONOMICA,
POLITICA I SOCIAL DE MES D 'UN SEGLE, I MATERIALITZAT, SI VOLEU
BRUTALMENT EN ELS DARRERS QUARANTA-CINC ANYS, PLENS DE TRANSFORMACIONS DEMOGRAFIQUES I SOCIALS D'UNA GRAN TRANSCENDENCIA.

HEM DE RECONEIXER AQUEST FET I L'HEM DE FER RECONEIXER I ACCEPTAR.

TANT AQUI COM A FORA D'AQUI.

DE CARES ENDINS HEM D'ORDENAR LA NOSTRA PROPIA EXISTENCIA,

LA

CONSTRUCCIO QUE ENS VA FER SER EL QUE SOM, I GUARIR LA DESTRUCCIO,
LES DESTRUCCIONS PRODUIDES SINGULARMENT ENTRE 1950 i 1975, I QUE
ENS IMPEDIREN POSSEIR NATURALMENT, AMB RESPECTE, EL QUE AVUI ENS
MANCA DE QUALITAT URBANISTICA, MEDI NATURAL, PATRIMONI CULTURAL I
SIGNES D'IDENTITAT.

TANMATEIX, NO N'HI HA PROU JA EN CONSERVAR EL QUE QUEDA; RECUPERAR
I GUARIR, NO N'HI HA PROU AMB ACTITUDS QUE TENEN MÉS DE RESPOSTA
QUE D'AFIRMACIO.

BARCELONA HA D'OFERIR UN PACTE METROPOLITA ALS VINT-I-SIS MUNICIPIS
QUE AMB NOSALTRES FORMEN LA CORPORACIÓ ME TROPOLITANA; PER TAL DE
CONSTRUIR MIRANT AL FUTUR I CONSTATANT EL PRESENT, LA CAPITALITAT
CATALANA QUE NECESSITEM.

�^.

AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

HEM DE CONSTATAR I INSTITUCIONALITZAR TAMBE UNA CULTURA METROPOLITANA QUE EXISTEIX PERO NO ES RECONEIX. ELS TREBALLADORS A LES
FABRIQUES DE SANT ANDREU, SANT ADRIÁ, LA ZONA FRANCA O L'HOSPITALET FORMEN UNA CLASSE SOCIAL METROPOLITANA . ELS JOVES TAMBE. HEM
DE POSAR AL SEU SERVEI ELS MITJANS PUBLICS DE REALITZAR AQUESTA
VOCACIO I FER-HO JUSTAMENT POTENCIANT ALHORA LES IDENTITATS LOCALS
DE RESIDÉNCIA, SENSE LES QUALS TOT L'EDIFICI PÚBLIC FALLARIA PER LA
BASE, QUE ES UNA VIDA QUOTIDIANA AMB SENTIT, AMB CANALS DE COMU.. ♦
NICACIO I INTERVENCIO PUBLICA, TANT AL LLOC DE TREBALL COM AL MUNICIPI O AL BARRI DE RESIDENCIA.

EN RESUM: HEM DE CONSTRUIR UNA CAPITALITAT CATALANA D'ABAST ESPANYOL, TANT GRAN COM LA SEVA DIMENSIÓ DEMOGRAFICA.I SOCIAL I TAN
RICA COM LA SEVA DIVERSITAT I LES SEVES HERENCIES. UNA CAPITALITAT
METROPOLITANA, ES A DIR, POLICENTRICA. AQUI RAU LA NOSTRA PECULIA
RITAT COM A CAPITAL, PECULIARITAT QUE ES LA NOSTRA DIFICULTAT I LA
NOSTRA FORCA.
r

LA CIUTAT METROPOLITANA, TAL COM VAIG ANUNCIAR AQUI MATEIX EL 2 DE
DESEMBRE, S'HA DE FER PARTINT DEL RESPECTE A LES MUNICIPALITATS QUE
LA FORMEN, PERO AMB VOLUNTAT DE CONSTRUIR-LA.

QUE ENS FARA FORTS? JUSTAMENT LA QUALITAT I LA QUANTITAT DELS
SERVEIS PUBLICS I DE LA VIDA URBANA. COMPETIREM FENT VALDRE LA
NOSTRA DIVERSITAT. LA PROXIMITAT DELS NOSTRES GOVERNS LOCALS I DISTRICTES AL CIUTADA. PERO COMPETIREM TOTS PLEGATS. NO HI HA ALTRA
CULTURA VIVA I PERDURABLE QUE LA QUE ES GENERA DES DE BAIX I QUE
I

TROBA AL CIM UNS GOVERNS DISPOSATS A EXPRESSAR A ALT NIVELL LA SIN-

�__

^

5.

AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

A LA BARCELONA ESTRICTA, EL PROJECTE DESCENTRALITZADOR AL CAPDAVANT,
EN AQUESTS MOMENTS,DE LES CIUTATS EUROPEES QUE HAN EMPRES AQUESTA
VIA, HA DE MATERIALITZAR-SE EN LA NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I EN
LES TRANSFERENCIES PROGRAMADES DE COMPETENCIES I RECURSOS ALS CONSELLS
DE DISTRICTE.

CREC QUE ES POT ARRIBAR A AQUEST OBJECTIU PER LA VIA DEL CONSENS.
TOTS HI CREIEM.

NO HAIG D'AMAGAR, PERO, QUE SI UNA UNANIMITAT NO

FOS POSSIBLE , O NO HO FOS TOTALMENT, LA CIUTAT NO ENS PERDONARIA
EL NO TIRAR ENDAVANT: EN TOT CAS EM TROBAREU AMATENT A LES POSSIBILITATS D'AMPLIS ACORDS EN AQUEST TEMA QUE CAL CONSIDERAR "CONSTITUENT" AL NIVELL DE BARCELONA I ALHORA DECIDIT A NO DEIXAR PASSAR
AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT DE DOTAR BARCELONA D'UNS DISTRICTES RACIONALS, POSAT AL DIA, CAPACOS DE GOVERNAR REALMENT DES DE LA PLA'

►

CA ORFILA, LA DE RIUS I TAULET, LA DE SANT MARTÍ O LA DE LA VILA
DE SARRIA.

AQUEST PROJECTE, JUNTAMENT AMB EL NOU REGIM INTERIOR I LES RELACIONS
AMB L'ENTORN METROPOLITA, S'HAURIA DE REFLECTIR EN LA NOVA CARTA
DE BARCELONA. PER ELABORAR LA QUAL PROPOSARÉ CONSTITUIR UNA COMISSIO ESPECIAL DEL CONSELL PLENARI.

EN L'HORITZO D'AQUEST MANDAT VEIG UN NOU CONSELL DE CENT, METROPOLITA, I EL NOSTRE CONSELL PLENARI, AQUI CONSTITUIT, DIRIGINT LA
BARCELONA ESTRICTA.

FORMAREM, IMME DIATAME NT, DOS

COMITÉS DE GOVERN DE DEU REGIDORS,

L'UN PER AREES D'ACCIO, L'ALTRE TERRITORIAL, AMB ELS PRESIDENTS

�6.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDPNCIA

NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I DESCENTRALITZACIO. TOTS DOS SERAN
PRESIDITS PER L' ALCALDE.

L'ANTIGA CARTA PREVEU SOLAMENT DE SIS A VUIT DELEGATS DE SERVEIS,
PROFESSIONALS BARCELONINS NOMENATS PER L'ALCALDE PER TAL DE
DIRIGIR LES AREES D'ACTUACI6 I QUE CESSEN AL FINAL DEL MANDAT.
AQUEST NOMBRE S'HA DEMOSTRAT INSUFICIENT. NO HEM BUSCAT NI LA
♦
♦
DEPURACIÓ POLITICA DELS FUNCIONARIS NI LA INVASIÓ DE NOUS ENTRATS AUGMENTANT LA PLANTILLA. CAL DONCS ATORGAR A VINT o TRENTA PROFESSIONALS, PREPARATS I COMPTANT AMB LA CONFIANçA DELS REGIDORS DE LA MAJORIA, LA DIRECCIO TECNICA DE LES AREES, EMPRESES
I DISTRICTES, EN QUALITAT DE DELEGATS; DIRECTORS I GERENTS.

DIGUEM-HO SENSE EMBUTS: LA CORPORACIÓ BARCELONINA I LES EMPRESES MUNICIPALS, LES INSTITUCIONS I CONSORCIS EN LES QUALS PARTICIPA, I LES CONTRACTES QUE CONTROLA, AMB MES DE 30.000 TREBALLADORS, 600 CENTRES DE TREBALL, 50 LINIES DE PRODUCCIÓ i
100.000 MILIONS DE PESSETES DE PRESSUPOSTOS, CONSTITUEIXEN PROBABLE
MENT LA CONCENTRACIÓ PRODUCTIVA MES COMPLEXA I DE MAJOR SIGNIFICACIO PUBLICA D'ESPANYA.

TOTS ELS AJUTS SON POCS PER A FER-LA FUNCIONAR A SATISFACCIO
DELS CIUTADANS I A TENOR DE LA SEVA RESPONSABILITAT.

�4 • ,%

^,

7.

y^
V

AJL.'TAMEIvt' DE BARCELONA
PRESIDENCIA

LA COL.LABORACIÓ ENTRE ELS CIUTADANS ELEGITS, ELS PROFESSIONALS NO
MENATS I ELS FUNCIONARIS DE L'AJUNTAMENT HA D'ANAR DONANT MES I
MÉS FRUITS.

PER TAL D'ACONSEGUIR-HO ES PRECIS QUE CADASCÚ ESTIGUI AL SEU LLOC,
SENSE RENUNCIES NI INVASIONS DE COMPETENCIA, AMB L'ESFERA D'AUTONOMIA IMPRESCINDIBLE PERQUÈ LATASCA SIGUI ENRIQUIDORA.

ELS REGIDORS HAN DE SER REGIDORS, NO PROFESSIONALS NI TECNICS. DES
D'AQUI I DES D'ARA US EMPLAçO A VIURE INTENSAMENT LA VIDA DEL CARRER,
EN CONTACTE AMB LES ASSOCIACIONS, ENTITATS I SECTORS ECONaMICS DE LA
CIUTAT AFECTATS PER LA VOSTRA ACTUACIO I IGUALMENT US DEMANO QUE US
FEU CABAL COMPLERT I CONTINUAT DE LES CONDICIONS DE TREBALL I LES AS
PIRACIONS DELS VOSTRES FUNCIONARIS.

DEIXEU LA VIDA DE DESPATX TANCAT A QUE BEN SOVINT ENS HA OBLIGAT L'ETA
PA DE SANEJAMENT ANTERIOR, PER A CERCAR EL CONTACTE VIVIFICANT AMB EL
POBLE QUE US HA ELEGIT, I AMB ELS TREBALLADORS DE LA CASA.

SIGUEU PRESENTS EN ELS LLOCS D'ACCIO I DE TREBALL EN LES OBRES I SERVEIS, EN ELS CONFLICTES, EN ELS BARRIS, EN ELS MITJANS DE COMUNICACIO;
EN UN MOT, EN LA VIDA QUOTIDIANA.

DEIXEU LA TECNICA PELS TECNICS. PORTEU EN CANVI LA REPRESENTACIO
DE BARCELONA ALLA ON CALGUI. CUIDEU AMB UN COMPTE MOLT ESPECIAL
LA RELACIO ENTRE ELS VOSTRES SERVEIS I EL PÚBLIC.

�8.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

ES AQUÍ, AL FINAL DE LA CADENA D'UNS SERVEIS PÚBLICS FRANCAMENT MILLORATS EN TOTES LES SEVES CONDUCCIONS, A ON CAL MILLORAR MOLT ENCARA.

D'ALTRA BANDA CAL INTENSIFICAR LA VIDA DE LES COMISSIONS INFORMATIVES D'OBRES, DE FINANCES I DE REGLAMENTS, COM A ÓRGANS DE DEBAT I ELABORACIO DE LES GRANS DECISIONS MUNICIPALS,
DEIXANT AL CONSELL PLENARI EL PRONUNCIAMENT DEFINITIU, EFICIENT,
I SOLIDAMENT ARGUMENTAT.

LA JUNTA DE PORTAVEUS I ELS GRUPS MUNICIPALS, AMB RECURSOS SUFICIENTS, HAN DE VETLLAR PEL BON FUNCIONAMENT DE TOT EL PRO.
CES DE DEBAT, CONSIDERANT IMAGINATIVAMENT LES LLEIS I REGLAMENTS QUE EMMARQUEN LA NOSTRA ACTUACIO, AIXI COM EL PROCÉS DE
LA SEVA MODIFICACIO.

NO OBLIDEM QUE L'ANTIGA CARTA MUNICIPAL, TOT I ELS SEUS DEFECTES, LLIGATS AL MOMENT DE LA SEVA FORMULACIÓ, ES UNA LLEI ESPE
CIAL DE BARCELONA I COM A TAL MEREIX EL NOSTRE RESPECTE. SERA
QUAN EN TINDREM UNA DE NOVA QUE PODREM ARXIVAR-LA. NO ABANS.

HE PROPOSAT AL CAP DEL GRUP DE CONVERGENCIA I UNID, COM A COALICIO MÉS VOTADA DE L'OPOSICIO, QUE ACCEPTI L'ESTATUT DE CAP
DE LA MATEIXA AMB TRACTAMENT I CONSIDERACIO DE TINENT D'ALCAL
DE. ÉS UN LLOC D'HONOR QUE NO S'HAURIA DE MENYSPREAR -LA CIU-

�9
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

TAT NO HO ENTENDRIA- I QUE EN EFECTE NO HO HA ESTAT. AIXO
EM SATISFA I EM FA CREURE QUE TINDREM QUATRE ANYS DE DEBAT
DUR, ON GOVERN I OPOSICIO ESTARAN ARA CLARAMENT DIFERENCIATS,PERO AMB DEBATS A L'ALTURA QUE BARCELONA ES MEREIX.

INSTITUCIONALMENT HEM DE CONSOLIDAR, A MES DE LA NOSTRA PRESÉNCIA SIGNIFICATIVA A LA CORPORACIO METROPOLITANA I LA DIPU
TACIO, ELS MILLORS LLAÇOS D'ENTENIMENT I RESPECTE ENVERS LA
PRIMERA INSTITUCIO CATALANA, LA GENERALITAT.

AMB EL SEU PRESIDENT, TRACTARE DEMA MATEIX D'ENGEGAR DE NOU
LA COL.LABORACIO JA DESENVOLUPADA EN MOLTS ASPECTES DE POLÍTICA TERRITORIAL, SERVEIS SOCIALS I CULTURA I EIXEMPLAR-LA
A LA POLÍTICA DE MUSEUS, EL FINANçAMENT DELS SERVEIS DE CAPITALITAT I ELS CONVENIS DE CONSTRUCCIONS ESCOLARS, TEMES TOTS
ELLS QUE PREOCUPEN ESPECIALMENT A BARCELONA.

L'ENTRAMAT INSTITUCIONAL QUE VAM HERETAR S'HA D'ACABAR DE MODIFICAR. L'AJUNTAMENT TINDRA UNA PRESENCIA MÉS RELLEVANT A LA
FIRA DE MOSTRES, EL CONSORCI. DE LA ZONA FRANCA, JA SANEJAT I
JUTJATS PER QUERELLA MUNICIPAL ELS RESPONSABLES DE LES MALVERw

SACIONS QUE S'HI PRODUIREN, HA DE COMPTAR AMB LA PRESENCIA DE
LA GENERALITAT, QUE JA ES VA DONAR A LA GENERALITAT REPUBLICANA I
QUE HA ESTAT REPETIDAMENT SOL.LICITADA. EL MATEIX HA DE SUCCEIR A MERCABARNA. ES TRACTA DE CORPORACIONS D'INTERES CAB
DAL

PER CATALUNYA I PER TOT ESPANYA EN EL TERRENY

COMERCIAL.

INDUSTRIAL I

�1

0

A,Tï -NI_\Sllï NT I)E BARCELONA
PRESDÈNCIA

LA CORPORACIO METROPOLITANA HI HA DE SER TAMBE PRESENT, IGUALMENT COM EN EL PORT AUTONOM DE BARCELONA.

ES LICIT QUE ENS LAME NTEM, ARA SI, PER LA INEXISTENCIA D'UN
MARC TERRITORIAL DE CATALUNYA QUE DONI EL SEU SENTIT I EL
SEU LIMIT RAONABLE A LA CAPITALITAT METROPOLITANA.

MENTRE AQUEST DEBAT DIFÍCIL ES VA DESCABDELLANT UTILITZAREM
A FONS L'ACTUAL CORPORACIO ME TROPOLITANA. FORA ABSURD PRESCINDIR-NE EN LA TRANSICIO A UNA ORDENACIO MES DEFINITIVA.

EN EL FUTUR, SENSE PREJUTJAR EL PAPER D'AQUESTA CORPORACIO
DE CARÁCTER LOCAL QUE CAL POTENCIAR PER LA VIA DEL PACTE, BARCELONA HAURA DE TROBAR EL SEU PAPER EN EL SI DE LA PREVISIBLE
REGIÓ METROPOLITANA, POTSER REGIO-PROVINCIA, L'ANTIGA REGIÓ I DE
LA DIVISIO COMARCAL DE PAU VILA.

i

ENTRE TOTS HEM D'EDIFICAR LA CATALUNYA DEL FUTUR, MES SEGURA
DE LA SEVA HISTORIA I MENYS NECESSITADA D'UTILITZAR-LA COM A
ARGUMENT I-NOSTALGIA, JUSTAMENT PER MES RECONEGUDA, MÉS CONFIADA EN LES
SEVES FORCES I EN LES SEVES OBRES I

COMPE'TIpA I QUASI

DIRIA AGRESSIVA, PERO FRANCAMENT, CIVILMENT, AMB ELS INSTRUMENTS
DEL GENIT I L'ENGINY, COM S'ESCAU A UN GRAN POBLE, GUARDANT LA
INTRANSIGÉNCIA PER TAL DE NO DEVALUAR-LA, PER LES GRAN OCASIONS,
COM S'ESCAU TAMBÉ A UN GRAN POBLE.

�AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

BARCELONA POT FER-HI MOLT EN AQUESTA LINIA. LES CIUTATS NO
TENEN FRONTERES NI EXERCITS I SI HAN DE COMPETIR HO FAN AMB
L'ENERGIA I LA CREATIVITAT DELS SEUS CIUTADANS.

LA NOSTRA HA ESTAT SEMPRE UNA CIUTAT OBERTA, TRACUDA I DE BONA
PLANTA. LA "MENESTRALA PREVINGUDA QUE HO FA TOT PER PUNT".
ES QUELCOM QUE PORTEM A DINS PERO QUE NO HAURIEM DE DEIXAR
SURAR.

EL BARCELONI VOL ABANS QUE TOT HONESTEDAT I TREBALL, ACTITUDS
OBERTES I ENERGIA, DECISIÓ. AQUESTS HAN DE SER ELS NOSTRES CRITERIS COM A REGIDORS DE BARCELONA.

LA CAMPANYA ELECTORAL, MES NETA QUE CAP DE LES ANTERIORS, ENS
VA PERMETRE A TOTS UN CONTACTE ESTRET AMB LA CIUTADANIA, QUE
HEM D'ANAR MANTENINT A TRAVÉS DEL GOVERN DE CADA DIA, TROBANT
LES FORMES ADIENTS DE PARTICIPACIO I PROXIMITAT.

ELS MITJANS DE COMUNICACIO, QUE SEGUEIXEN DE PROP TOT EL QUE

r

PASSA A AQUESTA CASA I A LA CIUTAT, ENS EXIGEIXEN TAMBE RIGOR
I TRANSPARENCIA. ES EL SEU DRET I EL NOSTRE DEURE. CREC SINCERAMENT QUE UNS I ALTRES N'HEM APRES FORÇA EN ELS DARRERS
QUATRE ANYS, I QUE EL RIGOR QUE TAMBÉ NOSALTRES ESTEM EN CONDICIONS D'ESPERAR I D'OBTENIR PER PART DELS MITJANS HA ESTAT
CREIXENT.

D'ENÇA DE LA CAMPANYA ELECTORAL HE VOLGUT SIGNIFICAR AMB LA
MEVA PRESENCIA, QUE ESPERO QUE APROVAREU, ALGUNS PUNTS PENDENTS
QUE LA CIUTAT HA DE RESOLDRE BEN AVIAT: LA PRESO MODEL I EL

�12
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA

MONUMENT A LLUIS COMPANYS AL FOSSAR DE LA PEDRERA. HE GOSSAT
FER-HO EN LA SEGURETAT 'DE COMPTAR AMB L'APROVACIO DE TOTS
VOSALTRES REGIDORES I REGIDORS ELECTES. TAMBE HE VOLGUT ANAR
A SIGNAR UN CREDIT INTERNACIONAL PER A INVERSIONS. SE QUE
AQUEST TEMA ESTA SUBJECTE A MES DEBAT, I DE FET JA EL VA TENIR
EN LA SESSIO PLENARIA EN QUE ES VA APROVAR L'APERACIO. PER LA
MEVA PART ESTIC DECIDIT A FER EL QUE SIGUI NECESSARI,
DINTRE ELS MARGES D'UNA ORTODOXIA FINANCERA QUE ELS NOSTRES
BANQUERS SÓN ELS PRIMERS A JUTJAR, PER TAL QUE BARCELONA SEGUEIXI INVERTINT I ACCEPTANT CREDITS PER A OBRES I EMPRESES
NECESSARIES, LES QUE HAN DE FER QUE ARRIBEM A SER LA CIUTAT
QUE ELS NOSTRES ELECTORS I TOT CATALUNYA ES MEREIXEN.

�13.

AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA

LA CRISI ACTUAL, L'ATUR, LA INFLACId I LA DEMANDA SOCIAL CONTINGUDA EM CONVENCEN CADA DIA MES QUE EL RENDIMENT DE LES NOS
TRES INVERSIONS, SI VIGILEM COSTOS I EVITEM PROJECTES MAL FETS
I GENERADORS DE DESPESES ADDICIONALS I COMPLEMENTARIES, RENDEIXEN BEN PER DAMUNT DEL SEU COST, TOT I QUE AQUEST, ES AVUI
ELEVAT.

L'AUSTERITAT EN LA CONCEPCIO, LA VIGILANCIA DEL COST LA IGUALTAT COM A OBJECTIU, LA CONTENCIO DE LES DESPESES CORRENTS, HAN
DE SER EL NOSTRE NORD EN EL CAMP ECONOMIC. HEM DE CONSTRUIR,
GUARIR, APOSTAR PEL FUTUR. HI ESTEM COMDEMNATS.

TANT DE BO QUE LES CONSEQUENCIES PREVISIBLES, EN EL NOSTRE ENTORN, D'UNA LLEI ELECTORAL DOLENTA, TINGUESSIN ARRANJAMENT EN
ELS DIES QUE SEGUIRAN I QUE BARCELONA PUGUI TIRAR PEL CAMI DE
LA CONSTRUCCIO I EL DIALEG, DEL GOVERN DECIDIT I L'OPOSICIO
FERMA, SENSE HAVER DE REFLECTIR LES MALES PASSADES D'ALTRES
MUNICIPIS.

PER LA MEVA PART US BEN ASSEGURO QUE FARE VALDRE TOT EL MEU
PES PER TAL DE DECANTAR LES COSES EN EL SENTIT QUE HAGUES RE
i
SULTAT D'UNA LLEI MES LOGICA I PER DESCOMPTAT EN EL SENTIT
DE MODIFICAR LA LLEI ACTUAL PER TAL QUE EL POBLE PUGUI ELEGIR
DIRECTAMENT EL SEU ALCALDE.

�14.

1J1-YTAMr:M DE rs. \ RCEION 1
PRESIDENCIA

PERÒ ARA, ACABADA LA REMOR DE LA CONTESA ELECTORAL, AFECTUOSAMENT ACOMIADATS ELS ANTICS REGIDORS, NOMÉS EM RESTA DIR DE TOT
COR: BENVINGUTS ELS NOUS!.

L'ACTE D'AVUI ENTRA DINS LA CATEGORIA LLARGAMENT ESPERADA DELS
ACTES DEMOCRATICS PROPIAMENT HABITUALS: EL DEL RELLEU D'UNS RE
GIDORS ELECTES PER UNS ALTRES.

SENYORES i SENYORS REGIDORS:

UN SOL OBJECTIU ENS HA D'OBSESSIONAR: BARCELONA.
DIGUEU INTERNAMENT AMB MI: "SEGUIREM PER SEMBRE FIDELS AL SERVEI
D'AQUEST POBLE", NO ENS CAL CAP ALTRE JURAMENT EN COMENÇAR DE
NOU LA TASCA.

MOLTES GRACIES.

BARCELONA, 24 DE MAIG DE 1983.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
      <file fileId="1405">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_manuscrit.pdf</src>
        <authentication>7ed189a71a160251d5e8e749641a2eb4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42998">
                    <text>( 04t-- Nl-E M 1 UN

ft1l

ftO-otJ

J.Ait.NtJff"

,4-t.. 1Vl vei

(II'I.A' 11.1. é\11 e ~

uq

Dt;-

Pf

Bl'l~ C-b?..oN'J'If

c.¡ u T7f- T

2J

FDu

.

,.

J. A C-m\.P o-"1.-lr"A

0

f

i

1

Jo

JvTJAI)A
1

. . . __ ,

~

J t1'J ('16

t:-1.- V OT

~

r--

1

1.\-'r'"'

1)1'-MOU\AI

11 (.

, ~{J

eN h lhV hf

(

i N ctt::;:"'Yt t-'liJi

A

\)N

.4

/..,r:;.J J2A(Hn{_!

t..()i;¡_

e'".i

L1 rQ.i

p11. ,·1..-t tJYL
~A

Lut-óv«.--(4

�r;_n hoJ eAl ~ f= "'1

V

fl 1:::\.J N ' Alt

Dv f'1

Ll )

F.&lt;\v~h. t

~ tft=-- ~e=- DOt , f t:li ~ t q l.k &amp;'o c._

~~~

·.

Q vt:

C.wJ () 1 CIO N (

l'llo~ 1 4

L4

; , t'l" e Jl v t;""1"'J

P ~:-vt

f"t:1?1

rc-tf\JA

~~ftMll~s;~t:Uo..tU , fvNc.·mltruJ0

rJ.Po ~ u ~- . ( FN e'\.. 1\v¡,· ¡,.._~:·~t. ~~t.lt-f kt'\J~e-

ttHA

_

M f\fi pt:"f\. 6 1\ll.A·c--s

i

~~-t:--rt¡,vd

M()I.-T

Oc14A1vi)Jt7V'i,

(;Ail:..""Yt

'¡nwrs.

4

1;;-r.( f

í

Vt"}( f t ~

Qt

'1/C 1.- OY\.1 )l

Pt"/'l

ll!it~

~~· 'f7f\..

Dt;

;'~~tett'IJo

Ql.AT'

rvoJm, Th-ts

L'

:

e c~t..t ~1) 1'1"&gt;\.:n)\..

1

J;

~ir

f" ~r:7~.::"Ñi,

u.S [}¡ /1..0 ' Mf~ .
6-t-'l\"'A '- ~(·

uNA

No,

4PI() 1&lt;1f.!··i1.JJos

t-"&lt;; fl'l1\f t)

V

A-q vb T plit. OJ e-vn::- j ND 1}C., Un· ~ L ~
ftmhuLKVri7 . 1J/'P1'cAL

1

t'c'l;¡;c

1

A~.-t~ 1 -úv ~
Dive'rt.f.oS , oJ

~ l?l. (:::1,.i

t5.

"11(

" · A-unf=~vnt..n

t"?"S C4t. péi"V"Jf. UIV

qu¡¿- v ¡)t.-ótu)l.

·11i _!&gt;ue.

l"\1i

1!JC

r

H0'\.

.-o ¡' ....v-.
t ,, ~.r-

L-f' 1 .-

~1-Q III t"V\kCt .ON&lt;;

O1 t3

u!l~~

P1t'N )'A .

PuNnl'Le:-J

1

A-

A\ ~ 91+
,.~

.t)t

f

A ,¡j L-t/f

1

!h. "1ll. &lt;=-

Ft1L t1VTI;"A.Jt::~.'

t.").J/l::N t:V

oc-

Q u-?"'

t'

1

J fT1't t. ~'YOI'J 4

v.l c--

¡

~~; -1.,.·; Df Fc-11. Y.Jt: ._b/1')1. L~::Lol\1~

C.~ UN .)1.11-, J., Ir -6.- A;'U {)ff'¡_ Q U'é ~v N

D.C

T/;fYvf'

Pt~.ov~t-Tr.

t:~-v ¡'Al~ t--z...c fl/t-U. U iJ .

lS1f{1 (

D' ko 1.1 l:'~ 1

c.11 ohc.v ~é

O.;f\iOV,I(Y)tJtt!f-

JfW'YJ

únvt:ü-11/"I"

7&lt;J i&gt;

'

/N~ Io/l..t · Í ?lh-1)f

t-"7\f

Á-

6-vvi:'YJ.I'V.#

; A()/4 rm ~ rnt'f1U$" ..)

'

?to~ln·~ 5

kc'?-lf'"WI( /J.t'J

M0t..7'

1

rn·Nxt

IVIINAA,

"N 't

- ~ i"' : 6 P

Mfis ()C

.s

A-1/L..71Vf

o

rt~~~ iX(:n.

McJ

0' UN

olt'f\.l\.~
O· VtJ 0t

.fcO.Lii

L¡.,r

1

,"

&amp;flk..v 'i)\

M~~~~+f
1

PrTvvs

fLti~.s

t\
'-1

r,..c

1\5 c. ~)V o¿. " '-'t1f. .

�3
hf

é)VfJ/# f

Cl'iVlt=.$"

-

c--")(r~TI;"Il.JI.Aif

PnoPf4

L ¡4- vJocTrt¡¡

{) ' uf!.D t Nfh.\._

ft"l-;ffll

1

r

L~s

·,?cs:tl'\uc u o

1--/!l..

v)~lT\ucuOINS

1

J ¡ 'IV(~Jt..fb-t.tL-tewT

PttuOull}t:)

~

/)OSft::-111...

( 'J~

Qu~

¡

tL. QUB'"

TtkN M.~ix
Qu~::1&gt;A

1

tJo

lleWft:JI\..Il1L /

fft\

i~P i" ./J1. n..c-r.J

~

IVA-í\.Jilltl. ~cfVT 1 ll~./J.
~tó"n,· NATV ~

~&gt;

?1vvi

tv • th.

0\1 S

1-A.Ic;rJ C-A

V.V/trvt"!L

~&amp;

.JiJ

Rflou
1

QuAvt·nrr- UA.I).+w 7~n ·CA, ( flt·rtúJA.cJN.·

f)t!'

Jo~e:I'VT

NV t\N-h ft74..

L!NS&lt;:1tV/f-7t.

M{~

{?fl o u

tt. q.Jc-

A-c:n'rvT&gt; QVc~~

~

!J r ¡f1.1 Í\M .-1-t.. 'p '

1-?l.k

iiJt ~ ro~-IL

Mu"w 1J4
kM~ rJ~pl(¿.~)
MtftltrV r

F1Jit.kt"'N M

!h.. rurv rt.

,

/

~o~ ~l=7rt.o/o~..t'n:&gt;eJ4}

aws~ t'L-

ftvr:J eVí

1¡,¡; n . 11! VI;:,

{ ' ifo \f,. J+w"'f
~-n:
¡ r1'"VX

,

Ftfftft.t:N

1\"1-

-J C::'

j_ l (f1yLA

f&gt;é

TlL

ftX

¡fv.:;-

!Jé Ct:Jt.l;,7'ilvtit_

(~;f?JA

,
U/'fll UkTVtiA

Tttt14t!"

,(;!~ IPJ\.t ~

v:-v;

v !Otvei

tuJIV,-tt'ltS"

Clrf&gt;i r.ttA r;tr

i..1t

1

v 1'vi f¿.. /trl

vNJt- c..ut~st fin-.,.7}-L

~ ,_,()0 ~
C

26

tlN fJ/fz,lr 11ÓPLD/oc.-t77f 11l.f

I.At 771f1VS

fl-CJ i 1) é AU.-t .){

t't5 )oc.~e::--f;j.

¡J ~(.,..-(r_ ~

) ~.S~

t.e')

}Jf:F

~ v~',

1

AA&amp;. Jt:'Wil-7

eN

r\.tj Vt.t

IY M~í

: l~
t"j

Dt.

fv¡~

c,t?J h~

1/41

C-tJW~ 1\ CJ ~~-

PIIN~..td...~~lthf cou
__ ,r
1 11.

()e ~JA.vv ZAM..tJ

,__JO.
,

C)f\14

St·v 1\

,

CAf/'rlrlA 17/1

~t'Wi'\..0..

ú1

~ l\'rt'71.

...
"er-vJ o b

CA-17h..II7V11

!J r::x.._~"' A l4(

�r~u~7711

/~ ll(! t~

c__..f'P

rons:--A

•.· L~

2
Mvt~n,.'#~ i)t1~

l(vf' 1....1\-.

FonT~

fM\A

4lUt OJ&lt;;

{..,ft viMt U~Bit1\JA .

{j(

rO«.'I'I~ ,

?

~i) VCLIJNTJtr

ftM

Ct&gt;tHTnVtÍ'\. ~~f.

i)-('

; qv~~
.&lt;.~ C(VJtt,;71ff ~;;._&gt; f'ozvt~S frJI)~.-ür ,'

JtJS1'7rL!~

POVT V~t\f

[OktETÍILV--t

Lit rJO.Sli1'l~

D(vt;1U'tJ7h-

'
~....~

r~~

'Pilox..·~n:r

on~ A.JDffilfJ

&amp;v•~\NS

ct.•l-\6101rt oar "'1'11} ~~..t~_u

(--~'o

th

lintf

H1l

'!) r ~6,4,',x..

Tltol)-1

Q\JC

1

f(.II.,TVIlA

A 1:0)( fvtt:&gt;fAR-

4 I[Z,T

vtvA

fUtO\.Yl.Mlt

;

~ U~
tvllléLL

Á..'\&gt;CI}t..-~

iDt5íhl&lt;...:n:s

t(llt- Cf/

UN~ (troVt:'M..S
"'
.

LA

¡

civllttJ~.

¡ft...

b&gt; Gwt9t~ '1t"\

c¡u'c;-:

~

f).t)(?o.Y;h)

.ftNT61

e vUll fJ\-t..S' .
¿~¡rvrq~

f~AJt:Z...n3'"

t'?...

Dd cc-wl1t,t1. .d2~

f

r

c#DJ1vlf"M"

1(1_

!;;M f rl ~

ltf&lt;N

t:V

th{ u¿.f' /.-c&lt;JLtbtt\J'f

4-r.? UL':&gt; ft Vi~

f'"b1

LtS

(){

rD-!.

C--fV77/"í1

cvn.-off=c)

l1 P/-119ti/J'Vi721f'n ~! ~ f

IV

1

()t'Vtlto~

o1i'flt_..tlJID"S

W

f.'.-m\1 1t n;..flf LA tr

Pfl(nON1hvi~

Tl:;--Nf A
~A

t

d) ¡_-r.,·¡n¡

~

Oc oo~ t11t1t t0-or0?t
CMI\yoJ
r"-11.1&gt;

i

o(
11tVL.t'

No

o· u1\JJ

üt-i~

f~nfh_

p~i w" nr')

OrE .l\, ¡¿,~¡)

/)1 .'i. ll'-t 'L-J~r.

~?e;

lh(ot?ri:¡

11 /h.(D 1\J ttz.s,

Lit

erJ

th. N .Yt:;:l-L ~F

ncs o¿- L-+

o LA-

é~ 7/L-oj..trtt:U A-M-4

O' kf.At'L-tJ hu'1A.I)S

··uwsn W~ ..

Ú"'V\iat.Nmt.. nt7tl.AA~
• LA-

Pe:

¡¿-;.,¡ 11Jí cA)

~

UlJ~I\)~kfl_

\..1· AAW4

lf\/hJSfb~C'VL ~·c:J 1'11.00-1\.mtfltfh~ OC:

M:J LA/J-t:.'l\S

Aca»fliv f&gt;

¡?or.s·1'&gt;, .L&lt;TitfS

av~· ~

At.rtv""nA

t"N LO

(l)o Tii\AYL t:~DIIvMIT.

t'l

t.t-s

,·

E;vt2

V

il..A

J

11-qv~T

6ttn L.c...-"1-()lv~

ft.t,v/l- DIO"YLT1JN/1~ttr

1'o s~s. ~ q, ~

Pt-~

t7nñl4

~e;=- ~ IMI\A',1

•

1

U/ Oc-

�~f\J

LA-

t.AvYnt tJr tJ ttn ~"-.1 q , P~

('1 ()J lt

~ f1WPor~

¿_nv&lt;;.1)'TlJi~t_

cJNit

e)~c'"Zt?tl,..

CNMJ'fz·D-

.4 flte~

(}¡ { f/'¡,1· CAY"

~ U , 0¿¡-

!) ' 1\U.A ¡)~

.

c-·v.J C/ti\flfú-11-f

~f) r f fYI., ur:r

tN

4'-t.·171.K TCtl r¡,.( 7D llf.A?'h-

e·

1

PAL

e /Vt.~*j~-

¡,_ 'J'&lt;Nn iHt

~ P~eWU J~LMA~ Oe
~P¡rl U:1.A..;&gt;I\/IIVS

D1M:Tll

L

N P ftt?lll

~uJut-r f\h L.4

o~.-- ~

~

J_O

e

t)

A-A.t1;:.J

bJ

/

!hJ i~rJkf~-

~c,;Bí

t'I-1A o' (

~t.1&gt;vfl#"Vt'ti

~

NOVt;

t..~ file c.;.)

Poc~n 'c.A

pr¡~:;""f;A&lt;¡tffl

i

C/h. n~~
Úl-

MVrJ,'\...T~s,

(J.-::;

@ é{ Ve-

L1;7 CAJfú., C\.. A-c(t't::,

L-N

~~-~~n·1Vu1WS

Dt.-

f/VII~o~

41l)'&lt;.~ '

~JD!Il

cMf111-N'r4

( &amp;fr¡ t'Z..M..)

-

4 Jf: 1/f'vlf\uV'kf, 1

- ~¿,..... ~ ·-~ ··~1

(..IJV'J Tito L-'--' t1

1' .·-- ~1 ~~

~(!StttL~

..St. tn

Pé J&lt;-&gt;¡v&lt;O]

K]li t..t:) ~~tf:'"S,

Dtu~ rr;

e:Mfr-1§1:?)

...... ~

1-t~vm,

NI Uf

!fi}-QIJ 1.CA

í{) t'nt:UA?!

f) 1:...,..

(J c"'"X1.cJS'f&gt;lt'1-'í ¡'li.Jr:; vf\t..t:"(r.

~~

c..friJ)f?(rt/f

Lit

l)t'L

filtvuONihMJ

/Jt Pl..ltNilUf

' 1.)0

N.:::J-1. A-I V

OoS'

f't:V\.. t '4A.t!HAJ~ Pt11.. fltt_

IJRS

L

fk- NOI/4

~t'Le{,Jif)

6 " Ji'

fVOk iJ l'lt: .S'/'!Jtl

thJG-ttew714Nr

{J(LfJM'?ÚJIV/tf,)

Cv"WS:t-'l..L fLt-...JJtY4' .

¡ c¡ut:"" ciTrc=w A-t.. AN1L

'

a_ u lf/1__

f 11 1?11 ·O r:!hiD

L'L.- 5'

oe) Ct·rv f&gt;1.4-u.'IL /ftA ·0 ,.. . ~ 'ibT&gt;

,

!h/vlb-t 1\.

~6

,· r:..tJ27rt(}¡~

•IJ' t'i.fiVUtrvt

Pn c7 t'Oi/5

rncP!;JSt bN.,..VC:

1

11t'L

LJ:+

~ flc-1:/-?V~,

ro

Oc

P~

~cm &gt;tYL

E::'"L

GP"V

{...@VTflÓ

!JC ()Jc:)'!) ·1 fd,_ 1

(

roo

1

Pll.O () 1/ [_ ÚD

cW~'P-TUc;' 'Xr:.:rJ
w-ttPL€KA

\J1l T)

1;:1,. e;

ffl-{)

~

tJb VT)

ons e: ~~~s

~

r ~

~ (!3ce qewT

t:.,i'}

J

A

,~,

o;dtwrJ

m~

•

¡' DE

poeS
-A.

f.-1-AíPil

r en_

'TYN1JY....

I7K. Af N c:swtvJrvs,·

tJ ~

r. lt.IJ/1! r-&gt;

'

'

f'f!.,DOUt-rtfJI[
1

J t"'HL/tA MUo fJUI3'v1GJf

1-155

11 t'! jJ.(rv~ .
1

1'

A

De:

PE..sn- \....4
Llf

HJ ll) ¡,.;V V 4-ct\_ A ..s An'? Rz t~to

s ~4

11..0- ¡JJ ?JIV ~u~.

�6
/Jt w L-L1 ~A-ub if&gt;Jm ¿r{\.() ~ fi (b(}) JtG~ .nv "1 &amp;111,f1)
b

f+1l ~ 'ttru.tn. OoiV!tw"l ME'r ,·

reV\...

t~lJ LA-o~

t

trvoiJJt:?.&gt;-u i~t -t&lt;ifD

fiq~,c.r..

b~

1

tf1ki ~ t
1&gt; / A-Qv ¡

tv Pv.JYJ ~A uaVr

fi¡ /IÍZA ¡) ,-,j)fYvf J

Pn 1/115

f&gt;n r:u( fl ut-:-

/)e

Cltz,1.1!"

t.iv ¡/11f-, PJ_s

r..;¡"

t

r_-/r h .;J

t;¡L~

,

'ttj VNf#f_ t9U1

L

.

--!1&amp;

v t:?n 'iN 1 lf11(14.1

CJMit=1-;:.V (A ;f.,

MJ1 vr r1 e/N!&gt; / IJ t r; Jr11 ~ v ~ J.A 1J:&gt; ~

.{t?L ll tfH )J iJYL S'

--.0 ti-

1

N o 1' ¡;¿.~ /1;'.!, $-1 (}h)?fu

1

cJ ~

' l&gt;c&lt;; ü 1-tn A

vm 'lt,

A.lt

n-S

l?í

J t7'1Vif ft Z"(\)u' N vt'~

/Lb'ú-t -~

0-.S

c/v í7f!J ?flVS

ucfs

1

~ •ht/TV A.~ o MP ·4

A 'ts n.lY\.íf

l

~

·TlH_.

et ~

[;111 ~_ltc¡!)

C¡fiUit::Vt_

i1-

v/u IL~

(~

&lt;.-'l.
1

IV {

~ 1?:.

l +!&gt; ~(M::. ·7j-o. o111 ~, erv "· 7Jl-IJ

\A 11o.rm~t

¡hr t"L11hs tt:YL
~c.Y :n::-v

A.A

t:'rv S JI-A
A
tJt

[.@l.

t'~

tH&gt; e(6-1/-'Í

ef/r7A... ha t:u-{1.

516-.u-clJ

Af" f:J0&gt;Pfr1-k:

v(·DA

Pftf};t;;ryi7

¿

1

f{;lW J1.

WM1'fCFF

~

Tt=-w'-k A

t!J&lt;;-

que

J'A:rv t¿J tf/vt tfYV r

fJfiU

fvc;/JVí

1-r--'TC!YI/!J l'v ¡J t:){_
e? u~

V 1'¡¡/ P7' (ArJ/ A:-t11J fL. 11oiJ L &lt;::?

tL.S LLtkS

~'l:z.-uo~ en;

L2r 8Af'lt:$

r

J 0t_vt!lf
J

éN

C'{)n¡{:..[¡ ' ~)

f?L.S

1

~rv

t~ulf/l~i&gt;'l C.?hJ ~
{J Ci -f. t;:lJ

!.A

-

~

D' vtJ J

( et- v' n' 5 f J!) u¿ S
(

ft or.J

A/+

lft"' ct..S ~tJ_,f,J..s

UoT 1 erJ

~e- f)A1(_ t t:Lor-04

ciJ~.,ttn..;-,._ rf&gt;~t!lt!f1.

t_).["vi:F) c.ONDVLU DNJ

U/1)

1 (;'1- 5 -r-ti ~ 1'vf .

w~-r

UN

fSitntV'J,

~

Tc:-CNt0Ji

/L~ n tS t+-' /JlrtAó'"

ct.&gt;

c.t4 v/iJJf

flM¡ -r-tV

YJe:_r

fcJV'l)./Jr)fNJI_

t'W CAlttN r .

~ o,J Cltt- 6-v 1 ·~

f18"L~v"" t:?Vlfl &amp;-· · f::!L-~

¿r:-t1 flll ¿~ ud T /41L.J.. ~ 1VMI
UU.... -1\11 rWrtlfk

0-'V

l--1f

C/C/!·11ev

v~~

ñ f71s it:;S

fvtoi.J b-JCJt!UI.

�CBJ.1

14-

Ct1 6-4Ns.

Jt

/J r"'Mtl

~ .¡;.l/1' }-. ftll_&gt; M e) ¡j.J (i, ·p!hvj

a ·li/IS iJYllftÁ 'tJ

1

/)e-

M ~'lWs

Lee;

kt uYJt/5C.--!2..L d~ ( &amp;N ~.

/J '(l' '11 N J

t-L

f

f-rt p#V 1i .11 (,., ~~ é1U ,-

11 t-'ñ .Ni D .U

t4UI1 ~ 1..

'

~

;a

('!~

UNir- LLv ·

1

LLI ?fhb~

er tP t"-'tl- tJ t='

t!l- N~~ n~Pt~n::-.

M'

k

/

l)t

~

t::hf ~·

t7Vl rtPrir Pi¡

Df'VI ~

n(l;úttfvJ

/PJA.Nf?t

n l-~D

Jufí·wf-w~

P~ fl;J;V

FvtA.Jt-t~

/

tfL Íú/4~
/5f!n c.tl.o ,J)tJ

\~--rt.-11

f/Vl 0-t~ k éh/fltr.,

t.)::J /f4 C"1U j-

·

g,ut"- ~· t..'!fwnh ~rrl

!Jí:f"F~0M

\ evS

lt1lfv

fm't.zlvtu~

~( - k~ ft-:V-,1

fr¡o( t;f

N1J of)ut.VIA.

eFt .CA t:r'VT

~AJ~c..·l~, 'ft11A~

__

De·

1

1

qvltnJ

1)(--

kvM.c-f/&gt;41....,

~~~ St:vl? RH1 L-tvr+ut,~

, · c~tt 11- Tifi__
E0'V

roT ,· t!2.5

i;'tJtrt_,~¡

Mcrn. e:n
I)JUI?

¡¿

~ 11/ma

�J
vN ~~n Gt. vrJ f\t- u C1UT
'tJO~mA

t..4

t:)c

~

~e-

~

&amp;) '1·(S CIJ vt~

~·

WYJ }ol..;~

h {rt.J¡~ U(I'Vd.

Uf rJJ!Pullt0o".

t'

Of NOV t..A C~C.Lt111c:Jn/(t,b~ JJ?

-r- i '&lt; ~~ PL/frl - e~

flt¡t'~l JJ-tt.~

J'i)lU(:t)

C-VN J p,,,vc. CA~&gt;

(

PoC.r~·C-11

Dt

Ct'tf&gt;;Vffvt~"-

4) t

r

uz. (~ Lj

S'

H rJJ ¡¿7_) S,

t"L

""e'S

nt tcvmvT 4 L-!1

1..1 frt \J B-1 ~-/Tz.i 'u 1\.3

Qu&amp;" S ' ~-

~YI v\ ;.1\ft-'1~

.fJ~

(;pj¡m.

fjN l:?\.1

A.ft

k

J "J 4-

Fl'A.A- L)~ /t-zc?:s:fltlt:5.

J

&lt;)(

e e-¡· lt.

r(/ o.[) V ,.~ t;)v ) HVi
1

W

1\

t#{'

¡a(\ LÍ\) \) ¡fJ o1) Mlv 1h.-

1.

lAt"'TM pot) ~

iJt

Lt l{'ft;) ·1(

1-1-t?h C/!1)4-n N 71 _ K
~Óh,.

C.Vlt? 8-1

Lf;

U/U/)~

u~ '-1 clr\J)I ,-

lb e e re;.·TibJ 71 . L~

,· J vt:;» Ts

IJc-

oé

Oe'-- kA o-&amp;v'twl. ~ PH- fu e

UJ61 ()o h-Vfv, .tr1JJ ~~ 1 ~/R::n

'"·~tJ7\.~V-

/lhJ po-NI~ &lt;.-63

t!2- T

~-trv 0'\IMA. 0tH-

A c..:Pf

fl e-&amp; t&lt;-n ~ tr'f\J 1
~

n '!J lflVc;l/

.....

T f/IJ/h r¡ ft

l · A--.1 urv 'i71hJ.¡(:¿t})

u uN 1V! Pm

~ m~ ~

YJ c7V/I.{j_

.

f.ot o)t;lttt..L ~
L-J1

1•

t::L-\ ~1\Jt/tJ'V/s

/

(})_,. [1A.J r9ft. Vl ·.· ~ti' ~ 11- ~ fYl. ~, Jri J'/fNV.f1

~~

i(JLfS

¿h)r tó t1h c~'\PI- .

tx!- oLw ~ 'h -~ .

j~t)ttv(;1)¡-

C7J

!J(fóWvO'-v)4fj,q

A- U1

/JW(!$~

l,N~'\)YV~b~ c4u1: vft{A ~t:-~ f'(fll IY/It(J

1

~

-

C' Co Ubt ~ 1 1 fC1A e::.=s ro "K ·t:Lcs. e¡ v~.::- 111 t:ó -

ecJ ti: rJ t3 1t:?Am u
..( m~~U/t'l

~tlbr;;f 0 1 f:1J

trtlff"b'JL'

htitvfl't

~ f t:--u-t'&gt; IJt~ Po~ fJ ·41 "1'f:717t&lt; ~ 'h_ , ( .rt:l'\ ur:1
¡'

U.

"

CL .e~ r'Jne"S·itJ c.cwj Thtfz.Jittu;

1\1-W

~

1-\IUcJtt~

t"LS

.

, ~

~~ vrT
t44 t'f:TM".

,J¡t"

(rL lh-l"A-

1aa·"'""

Df:ó-

~TOT óii+NYf1.-

né"'h

¡Jfrt/h_ V IV~

u~ .

4-1. vbl

oe- ~ f!iut ii;B"/

�UTI"L-t'~~

~~ ~tt

.

A- Fot.Jc; Á' !{U?uh

_r-ofL4- lt{J s-v /");o

pn f;) l//)(.1¡/l- N'r

ít- JANf trl\&amp;1t1Ú~b ~

ULD-

-

~f(.)YI.~- ;itcfnc)fo

i? '\J

u

J\AN~ ·
-

flM;}vt{fY/l-.

U1J t0 PVlVrl- ~ JcWJc k-b-:fui)lf{IA_ ~(_
DA#)
/
1
1qy§l D /f.Q\J~~ cJf\.ff't:JW./~ JJc ~-*-«'l ~
G~

tA7_

f Ol6sYú ¿,~ IV'- ¿~ u/1/ IJ&amp; PtuGr

f¿{lt1l~

C L -1/
t~

---~.(" J./t.

·v-.. !&gt;tto

~dl4
P1e-tt.0 '~ tt-

D?- ¡ru;~ tZ- .J'cv PlrPWL ·f:N
lltEt;b Mt!J!Lu /)ou ·7J{Wif

lo lJtJ)_
(

11~ IIJ ¿;, 11

{~ ífh é4-t-

1

L~ ~ ~ tLt&amp;-.o, .:1 ,ó(? Llf ~('Vr~

!Jt: /}/fv

V 1 'l1

.

�4r' S

C.0'-1/ti¡ .IJVA

~

fpfi.&gt;LC,

,

ttt17ñ~0t;-éDC-11¡

C-r;A-rtf)mv'Í ,fA

Ld

-

Nt ' t'Xt:"n uT~

,.
q~surves ~J

r~-Yt

/Tiv't)

'

�-

~ 1\Vl Le:.~~- orJ'

~·v liTo lhJlf'\

1'-1 (í(J'"V\_

Qu e

q 0¿-

, tL~

r

Tfh...t tS ~

N

voL

D( /t"tU)l ~

o5m..Th t ~

.+ J3. fh'V r a u ~..:--

lk-A-1.Jítrv1iVr

ID r

A-

1+-v 1\) c-e;; '["'F"" 1:) ,. r

1

n~tue-J

PtL

�)L
•
f

fr-.J\f+:Í•. ¡.._,_,
C1)\ll,_ ~

~pv YS

ArL

d''lt5S'o .- kOVJ1.!l.

rvs ~

1--/1

()e

L4

() f\._,-j

~~·tj

btn. &amp;t')

Pt:7Yl t 11.- ~ .

A

ft-.:h..

t+t Cro sift f t.-Yl- Jto

tL

~ v'C!" J-¡

--

z.-v ¡"

te tSJ~.

N

)

Fi'u lhV c.t;fL.tt qut::/l-

J V IJ trv\..

.

t

�8\tJ

tl

A;- ~ ~; \\1'm__

C/tVtP
P-.:.1...

/-ttlM.

ezoNOAAi(. .

Út

Ú&gt;/.lJ~T&gt;tLilV\. 1 L-+-U~Il.

FU ;u rt . r-h· t:s-n:\.tf\.

S
·-- ~

T

t

f:-'1,

-.
fp -X\ L-t0-

At) ·to h.-)

l ~lQJ,.~~

.

h= . ~

t

t:)V

a

S&amp;/11 'f

q vC ttlró-1J ~S'

f\ L S u i....-~

fJ 'v NI.¡

�(L(

1

N lf"A-t t: 5

L1.1

fl ~

T7!

D-?11...

{) t::..- TDI Cl'5/A._ : f1;, ~::rJ v rf\f 6-tJ f)

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35732">
                <text>Constitució del nou Consistori Municipal i presa de possessió dels regidors i l'Alcalde, 1983</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35733">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35734">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35735">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35736">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35737">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35738">
                <text>Versió transcrita i versió manuscrita de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35739">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35741">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35742">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35743">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35744">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41399">
                <text>1983-05-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43786">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35745">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="956" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="496">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/956/19830602d_15.pdf</src>
        <authentication>bd93146e43460685b1cd77e1dfa01301</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42170">
                    <text>AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA

ANTE TODO RECIBAN MI BIENVENIDA A ESTA MANIFESTACIÓN QUE
PUNTUAL EN EL TIEMPO REPRODUCE LA CARACTERÍSTICA MAS SIGNIFICATIVA DE NUESTRA CIUDAD: SU CAPACIDAD DE CIUDAD ABIERTA CAPAZ DE
ACOGER LAS INICIATIVAS DE TODO ORIGEN PARA PRESTARLES EL MARCO
ADECUADO. CONTEMPLANDO EL RECINTO FERIAL SE ME OCURRE QUE EN PO
CO DIFIERE DE LAS MÚLTIPLES PLAZAS QUE SE DISEMINAN A LO LARGO
DE NUESTRA CIUDAD. BARCELONA ES UNA CIUDAD DE CALLES Y PLAZAS;
Y SUS CIUDADANOS LAS UTILIZAN PARA RELACIONARSE, PARA ENCONTRAR
EN ELLAS LOS SERVICIOS, LOS CLIENTES, LOS AMIGOS ... QUE SON LA
ESENCIA DE LA VIDA CIUDADANA. EN ESTA GRAN PLAZA DE LA FERIA SE
REPITE ESTE FENÓMENO. LAS PIEDRAS DE LOS EDIFICIOS, LAS NAVES
DE LOS PABELLONES SE PONEN AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS DE LA
FERIA. LA PRESENCIA HOY AQUÍ DE ALTOS REPRESENTANTES DEL GOEIER
NO DE LA NACIÓN Y LA REPRESENTACIÓN DEL GOBIERNO DE LA GENERALITAT, DE LOS RECTORES DE LA FERIA, DE LOS EXPOSITORES Y DE LOS VI
SITANTES, CONVIERTE A TODOS ESTOS EN USUARIOS DE ESTA GRAN PLAZA
Y POR LO TANTO, EN CIUDADANOS DE BARCELONA. A TODOS LES DOY LA
BIENVENIDA Y MIS MAS EXPRESIVAS GRACIAS POR HABER ACEPTADO ESTA
CIUDADANÍA.

MARIA AURELIA CAPMANY ME EXPLICABA HACE POCOS DÍAS CON SU
AGUDEZA CARACTERÍSTICA, QUE LAS CIUDADES PUEDEN AGRUPARSE EN DIFERENTES CATEGORÍAS: LAS CIUDADES EN TORNO AL PALACIO, LAS CIUDA
DES EN TORNO A LA CATEDRAL, LAS CIUDADES EN TORNO AL CASTILLO Y,
FINALMENTE, LAS CIUDADES EN TORNO AL MERCADO. BARCELONA ES UNA

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA

2.

TERIORES, HA SALIDO DE SU ENTORNO PARA ACUDIR AL MUNDO. ESTE ES
NUESTRO GRAN RETO. MIRAR AL PASADO NO SIGNIFICA OTRA COSA PARA
NOSOTROS QUE CONTINUAR FIELES A LA NECESIDAD DE APERTURA Y ACEP
TACION; A LA NECESIDAD DE MIRAR HACIA AFUERA Y PROGRESAR.

ESTOY SEGURO DE QUE TODOS ESTAREIS CONMIGO ATRIBUYENDO EL
VALOR SIMBOLICO QUE LA FERIA TIENE PARA BARCELONA, PERO LOS VALORES SIMBOLICOS QUE CONSERVAREMOS Y POTENCIAREMOS HAN DE SERVIR
PARA QUE ACEPTEMOS EL RETO DE CREAR NUEVAS FRONTERAS Y NUEVAS FINALIDADES. BARCELONA QUIERE SER EL MARCO DE REUNIÓN DE LOS CIUDADANOS DEL MUNDO. BARCELONA QUIERE, DE AQUI A DIEZ AÑOS, SER
EL MARCO DE LA GRAN FIESTA DE LA JUVENTUD DEPORTIVA DEL MUNDO.
POR ESTO IMPULSAMOS NUESTRA CANDIDATURA A LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE
1992. SERA LA RESPUESTA AL RETO DEL PRESENTE IMBRICADA EN LA RES
PUESTA QUE DIERON LAS GENERACIONES DE NUESTROS PADRES Y NUESTROS
ABUELOS A LOS OBJETIVOS DE SU EPOCA.

ME GUSTARIA DIRIGIR DESDE AQUI UNA MIRADA A LA PROXIMA,
CASI CONTIGUA CIMA DE MONTJUIC. ALLI UN ESTADIO OLIMPICO, HOY
EN MUY MAL ESTADO, ES EL TESTIMONIO DE UN ESFUERZO QUE NO PUDO
CULMINAR. VOSOTROS VAIS A SER TESTIGOS,A TRAVES DE ESTA CITA
ANUAL, QUE ES LA FERIA, DEL CAMBIO QUE PROGRESIVAMENTE SE IRA
PRODUCIENDO Y QUE SE ORDENA A PROSEGUIR CON LA VOCACIÓN ABIERTA
DE BARCELONA AL SERVICIO DE LA CIUDADANÍA DEL MUNDO. QUIERO
QUE RETENGAIS ESTOS DOS ASPECTOS DE NUESTRA ACTUAL VOCACION OLIM
PICA. EL PRIMERO ES QUE NO QUEREMOS PERDER A LOS CIUDADANOS QUE
HOY SE REUNEN EN ESTA INAUGURACIÓN: QUEREMOS POTENCIAR LA FERIA

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

3.

PRESIDENCIA

RA, DEL DEPORTE Y DE TODAS LAS MANIFESTACIONES QUE CONSTITUYEN
LA RAZÓN DE SER DE LA CIUDAD Y LA RAZÓN DE SER DEL PROGRESO Y
EL CAMBIO EN NUESTRA CIVILIZACIÓN.

HEMOS MIRADO HACIA MONTJUIC COMO SIMBOLO DE

UN

FUTURO DE

BARCELONA. DIRIJAMOS AHORA NUESTRA MIRADA HACIA LA ARTERIA QUE
NOS HA PERMITIDO LLEGAR A ESTA GRAN PLAZA DE LA CIUDAD. LA
GRAN VIA DE LAS CORTES CATALANAS QUE, SIN SOLUCIÓN DE CONTINUIDAD, ENLAZA NOCLEOS ANTES DIFERENCIADOS Y QUE HOY FORMAN PARTE
INSEPARABLE DE LA AGLOMERACIÓN METROPOLITANA DE BARCELONA. ALGUNOS DE VOSOTROS, PARA LLEGAR AQUI, HABEIS ATRAVESADO MAS DE
TRES MUNICIPIOS SIN QUE EL PAISAJE, SIN QUE LAS PIEDRAS,

OS

PER

MITIESEN DETECTAR ESTOS CAMBIOS ADMINISTRATIVOS. LOS QUE CONOCEIS MAS DE CERCA A NUESTROS CIUDADANOS SABEIS PERFECTAMENTE
QUE LA CALIDAD DE BARCELONES ES MAS UNA REALIDAD DEL ESPIRITU
QUE UN ORIGEN ADMINISTRATIVO. BARCELONA ES UNA CAPITAL DE ESPAÑA, ES UNA CAPITAL QUE SE VA HACIENDO A MEDIDA QUE CATALUÑA, ESPAÑA, EL MEDITERRANEO Y LA COMUNIDAD MUNDIAL ASI LO HAN REQUERIDO. YO ME ATREVERLA A DECIR, ASI LO HAN DECIDIDO. OS RECUERDO
ESTO Y LO SIMBOLIZO EN LA AVENIDA DE LAS CORTES CATALANAS PORQUE
ESTA SE CONSTRUYO, SE URBANIZO SE MODERNIZO DE LA MANO DE DOS
GRANDES EXPOSICIONES DE LAS CUALES ES HEREDERA.
RIA DE MUESTRAS DE BARCELONA.

Y OS DIGO

LA ACTUAL FE-

ESTO TAMBIÉN PORQUE

SO

LO EN EL MARCO DE UNA METRÓPOLI DE TRES MILLONES Y CUARTO DE HA
BITANTES, SEREMOS CAPACES DE CONTINUAR OFRECIENDO LA CAPITALIDAD, EL CAMBIO TECNOLÓGICO, LA CULTURA, EL OCIO, EN UNA PALABRA
EL ATRACTIVO QUE HAN DE HACER PERDURABLE A ESTA FERIA Y POSIBLES

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA

4.

OS DIGO ESTO TAMBIÉN PORQUE LA FERIA NO SE ENTIENDE SIN
ESTE GRAN MERCADO DE OFERTA Y DE DEMANDA CONSTITUIDO POR LA INDUSTRIA, EL COMERCIO Y LOS SERVICIOS QUE SE GENERAN EN TORNO A
LA METRÓPOLI. OS DIGO ESTO TAMBIÉN, PORQUE ESTOY SEGURO DE QUE
NUESTRA GENERACIÓN SERA CAPAZ DE CONSTRUIR ESTA NUEVA CAPITAL
DE ESPAÑA Y DE CATALUÑA CON RESPETO Y SIN BRUTALIDAD, ACEPTANDO
COMO SUYOS LOS OBJETIVOS DE DEMOCRACIA Y PRESERVACIÓn DE LA IDEN
TIDAD DE CADA UNO.

NO QUIERO OCULTAR MI SATISFACCIÓN POR EL HECHO DE QUE ESTA INAUGURACIÓN SEA UNO DE LOS PRIMEROS GRANDES ACTOS POBLICOS,
DESPUÉS DE QUE LA CIUDAD ME CONFIASE LA PRESIDENCIA DE LA CORPO
RACIÓN MUNICIPAL. QUIERO APROVECHAR ESTA OCASIÓN PARA REITERAR
A LOS CIUDADANOS DE BARCELONA -Y REPITO QUE A TODOS OS CONSIDERO
ENTRE ELLOS- EL PROPÓSITO QUE HE ASUMIDO YO MISMO Y TODA LA CORPORACIÓN DE ATENDER CON GRAN PRIORIDAD A HECHOS Y CIRCUNSTANCIAS
COMO LA PRESENTE. AQUI OS REUNIS NO SOLO PARA REALIZAR UNAS
TRANSACCIONES COMERCIALES, SINO PARA CONSTATAR EL ESFUERZO DE
LA CIUDAD EN OFRECER UN MARCO IDÓNEO DE SOLUCIÓN DE PROBLEMAS
Y ENFOQUE DE PERSPECTIVAS. CONTINUAREMOS ESFORZÁNDONOS EN ESTE
CAMINO. AQUI SE REUNEN MIEMBROS DEL GOBIERNO DE ESPAÑA Y CATALU
ÑA Y CONSIDERAN ESTA PLATAFORMA COMO EL LUGAR PERFECTO Y ADECUA
DO PARA REFLEXIONAR SOBRE EL ESTADO DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA E
INTERNACIONAL. CONTINUAREMOS ROGANDO A NUESTRAS AUTORIDADES ES
TATALES QUE MANTENGAN FIRME ESTE COMPROMISO EN EL FUTURO. AQUI
CATALUÑA OFRECE UNA MUESTRA DE SU VITALIDAD IMPULSADA HOY POR
LA RECUPERACIÓN DE SUS INSTITUCIONES. CONTINUAREMOS VELANDO

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

5.

PRESIDENCIA

CAPITAL ECONÓMICA E INDUSTRIAL DE CATALUÑA POR UNOS DÍAS. ESTE ES NUESTRO COMPROMISO Y NUESTRA OFERTA QUE SE ARTICULARA SO
BRE TODO ESTANDO ATENTOS A LAS REALIDADES Y ANHELOS DE LA FERIA.

ESTA MISMA FERIA ES UN EJEMPLO PATENTE DE LA CONFLUENCIA DE INTERESES Y ESFUERZOS DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO,
DE LA ADMINISTRACIÓN DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA, DEL AYUNTA
MIENTO DE BARCELONA Y DE TODOS LOS CIUDADANOS, AGRUPADO EN TOR
NO A LOS ÓRGANOS RECTORES DEL CERTAMEN, EMPRESARIOS, TECNICOS
Y TRABAJADORES DE LAS EMPRESAS QUE EXPONEN O DE LAS INTERESADAS POR LOS PRODUCTOS EXHIBIDOS, CIUDADANOS ANÓNIMOS QUE VISITAN LA FERIA Y LE OTORGAN ESTE CARACTER DE FIESTA CIUDADANA.

NO QUIERO PUES, DEJAR DE APROVECHAR ESTA OPORTUNIDAD PA
RA, UNA VEZ REITERADA MI BIENVENIDA A TODOS Y EXPRESADO UNA VEZ
MAS MI AGRADECIMIENTO A LOS QUE HAN HECHO POSIBLE VOLVER A CUM
PLIR ESTA CITA EN EL TIEMPO, SUBRAYAR DE NUEVO QUE LA FIDELIDAD
DE BARCELONA A SU FUTURO DE SERVICIO, A LA CULTURA, A LA ECONOMIA, AL COMERCIO, A LA MEJORA DE NUESTRA SOCIEDAD, ES SOLIDARIA,
SE SIENTE SOLIDARIA DE LA AMBICIÓN DE TODOS VOSOTROS EN ESTA
GRAN TAREA DE TRANSFORMACIÓN Y PROGRESO.

EL ESFUERZO DE BARCELONA JAMAS LO ENCONTRAREIS DEFICITA
RIO AL CUMPLIR ESTE SERVICIO.

MUCHAS GRACIAS.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14757">
                <text>3862</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14758">
                <text>Inauguració de la Fira de Barcelona 1983</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14759">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14760">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14761">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14762">
                <text>Fira de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14764">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22192">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24682">
                <text>Fira de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24683">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24684">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24685">
                <text>Fires</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24686">
                <text>Desenvolupament econòmic</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40569">
                <text>1983-06-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43194">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14766">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="675" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="381">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/675/19830621_LV.pdf</src>
        <authentication>bee9c189cecd4bd5527e9aa4f6a3b3e6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42055">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

4 6 • LA VANGUARDIA

.Centenario de John Maynard Keynes.

El pasado 5 de junio se cumplió
el centenario del
nacimiento del autor de citas tan
repetidas como «a largo
plazo, todos muertos» o «el
patrón oro es una reliquia
de los bárbaros». De hecho, por
utilizar el tópico, se puede
verdaderamente afirmar que
hay un capitalismo antes
de Keynes y otro distinto
después de él o, más
exactamente, desde su «Teoría
general sobre el empleo,
el interés y el dinero», publicada
en 1936. Curiosamente,
parece haber pasado mucho más
tiempo desde que, a
principios de la década de los 70,
el entonces presidente de
los Estados Unidos, Richard
Nixon, pronunciara la
frase histórica «hoy en día todos
somos keynesianos», que
en el período transcurrido desde
la segunda guerra
mundial hasta la crisis del

petróleo, cuando las
economías occidentales se
encontraron con el fin de
una bonanza sin precedentes. El
«fine tuning» de la
economía, esto es, el adecuar la
coyuntura a los deseos de
los gobernantes, estaba a la
orden del día mediante la
adecuada mezcla de políticas
monetarias y fiscales.
Prácticamente nadie discutía la
teoría de la demanda
agregada, uno de los pilares del
pensamiento keynesiano.
En los años ochenta el
pensamiento económico
parece haberse inclinado del
lado de la oferta y los
gobiernos se ven impotentes
para aplicar fórmulas
mágicas a la crisis. La economía
internacional precisa de
un revulsivo semejante, en el
plano de las ideas, al que
representó John Maynard
Keynes en su época.

Cien años de Keynes
E

L pasado día 5 se cumplió un siglo del nacimiento de ese gran
personaje que fue Keynes, uno
de los más ilustres dentro de la historia
de las doctrinas económicas. Y justamente -porque es equitativo y saludable
que así suceda- durante esta temporada
van apareciendo por doquier notas conmemorativas de tan fausto acontecimiento. El profano -con inclinación
para la lectura- entra así en el conocimiento de chismorreos referentes a su
vida y también sobre ciertas perversidades de su obra.
A mí todo eso me parece mezquino.
Keynes fue un economista par excellence y un ciudadano británico, eso sí,
pero un personaje ciudadano extraordinario. Se autodescalifican aquellos que
ahora quieren remover su hipotética bisexualidad, su envidiable capacidad
para enriquecerse, su unidireccional
gusto pictórico, sus aficiones de agricultor, su despiadado desprecio por la ineptitud y, para más inri, su incapacidad
para ofrecer unas aportaciones teóricas
que resolvieran todos los males económicos, en cualquier tiempo y lugar.
Lo que hay que constatar -mirando
atrás con realismo- es que, como se ha
dicho, después de Keynes el mundo fue
diferente. Diferente y más feliz. A mí se
me antoja que ojalá pudiéramos celebrar tanto más que los cien años de Keynes, cien Keynes por año.
John Maynard Keynes recibió una
esmerada educación, propia de los
miembros de la aristocracia y de los hijos de la upper class. Su paso por Eton y
King's College, de todas formas, se debió primordialmente al prestigio y situación académica que en Camridge
disfrutaban sus progenitores. Con una
vocación por las matemáticas, se inclinó
tardíamente por la economía y lo hizo
nada menos que de la mano de Alfred

D

Marshall. Profesionalmente, como funcionario ingresó inicialmente en la Oficina de la India y a partir de ahí empezó
a volar. Y de qué manera.
Nada de su tiempo le era ajeno. Su
oficio quedaba simultaneado en un proceloso mar de vivencias intelectuales,
artísticas y emprendedoras. Ya en una
carta a Lytton Strachey, en el verano de
1905, afirmaba que «lo único que valía la
pena era el amor y la amistad». Referido
a Jevons, hizo de ello el lema de su vida.
Con planteamientos contestatarios se
autocalificó de «inmoralista» y fomentó
en los Principia Ethica de G. E. Moore
su escala de valores, rechazando el heroísmo y afirmándose en la belleza, el
amor y la verdad.
Por supuesto, que Keynes se consideraba superior a la media de su tiempo.
Su adscripciórn al grupo de Bloomsbury
posibilitó, como ahora se dice, el que se
realizara. Fue su etapa más radical,
aprovechada por algunos -acaso tendenciosamente- para situarse en un izquierdismo totalmente alejado del mensaje liberal de su testamento. Bloomsbury significó la expontaneidad que
desterraba las inhibiciones; la sinceridad que justificaba comportamientos
más permisivos; el racionalismo, garante de una actitud crítica frente a la agonizante sociedad victoriana. Keynes se
sintió a gusto en él hasta que en 1925 se
casó con Lydia Lopokoba, bellísima bailarina rusa.
Había sido profesor de Economía en
Cambridge, editor del «Economíc Journal», funcionario del Tesoro, secretario
de la Royal Economic Society y tesorero
de King's College. Luego fue miembro
de la Academia Británica y del Economic Advisory Council, promotor del
Teatro de Arte de Cambridge, director
del Banco de Inglaterra, presidente del

comité para el Fomento de la Música y
el Arte, administrador de la National
Gallery y muchas cosa más... Lord Keynes muere el domingo 21 de abril de
1946 en su propiedad agraria Tylton, a
los 62 años. Su biógrafo oficial, R. Harrod, reseña que «lo único que lamenta
seriamente en su vida era no haber bebido más champán».
Keynes escribió desmesuradamente.
Ensayos, artículos, panfletos, libros...
Entre éstos se inició con el best seller
«Las consecuencias económicas de la
paz». Tres años más tarde, publica «Un
tratado sobre probabilidad». En 1923,
«Opúsculo sobre la reforma monetaria».
En 1930, su importante obra aún hoy injustamente olvidada «Tratados sobre el
dinero». En 1931, «Ensayos en persuasión». Y en todo momento conferencias,
biografías, informes y las grandes propuestas y planes sobre el nuevo orden
monetario internacional.
Sin embargo, su obra más conocida y
en la cual plantea posteriormente la llamada «revolución keynesiana» es la
aparecida en 1936 con el título «Teoría
general del empleo, el interés y el dinero».
El contenido de su mensaje -en apretada síntesis- es el siguiente: el nivel de
renta nacional, y por tanto el grado de
bienestar económico en términos cuantitativos, depende del empleo. Y éste a
su vez, de la demanda de consumo y de
la demanda de inversión, la cual está influenciada por la eficacia marginal del
capital y del tipo de interés. Este, por su
parte, depende de la preferencia por la
liquidez y de la cantidad de dinero del
sistema.
Su punto de refrencia práctico era
una sociedad industrial con elevados
volúmenes de paro en un contexto de
depresión económica como fue la derivada de la crisis de 1929. Su plantea-

miento original establecía que la inversión determina el ahorro y no al revés,
como defendían los clásicos. Su respuesta instrumental estriba en el tratamiento de la demanda de inversión como impulsar de la economía, al extremo de
que al flaquear la inversión privada en
épocas de depresión era aconsejable
complementarla enérgica y contundentemente de la inversión pública.
Se diseñaba así una nueva actuación
económica del Estado al tiempo que se
configuraba un modelo de economía
mixta. En esta perspectiva era la política fiscal y la política monetaria (ésta ya
considerada en el tratado de 1930) el pilar sobre el cual debía establecerse la
correspondiente actuación económica
para impulsar la «demanda efectiva».
De esta forma, si la situación real reflejaba un exceso de oferta en relación a
la demanda en el mercado de trabajo,
no tenía ninguna eficacia reducir el nivel de salarios para restablecer el equilibrio, como se desprendía de las consideraciones neoclásicas. Primero y principalmente, porque los salarios
resultaban inflexibles a la baja. Y segundo, porque una rebaja de salarios en
una fase descendente del ciclo aun impulsaba a los empresarios a contratar
menores cantidades de trabajo. Por tanto, esgrimió Keynes que en estas circunstancias «es de necios preferir una
política flexible de salarios frente a otra
flexible de dinero, para aumentar la
ocupación y, por ende, la renta nacional».
Todo es un mensaje. No para cualquier tiempo y lujar. Tampoco para todas clase de problema económico. Se
trataba de una respuesta audaz para el
reto de su tiempo, que por supuesto no
era ni mucho menos el del mundo económico de hoy, en donde -contrariamente a lo de aquel entonces- el paro
viene simultaneado con la inflación.

El ciudadano y su visión

ÉJENME barrer para
casa y afirmar que
Keynes es un genuino
representante de una cultura
urbana ciudadana. La del barrio de Bloomsbury en Lon- ciento, dan, al cabo de 250 años, para rehacer las expectativas tales -que había que combatir
impidiendo de algún modo su
el valor exacto de los activos de crecimiento.
dres, años 20 y 30.
Lo que se puede hacer, se excesiva movilidad.
Fue una cultura autocrítica e exteriores de Inglaterra en puede
pagar, venía a decir,
Keynes demostraba -¡qué leintemacionalista al mismo 1930.
Se es conquistador cuando contra las pesadillas contables jos queda todo esto!- que cuantiempo que muy inglesa. Las
de los ortodoxos, que defen- do cualquier ayuntamiento lamejores ciudades, en los mejo- no se puede ser pirata, le dice dían
los altos tipos de interés y tinoamericano podía ofrecer
res momentos, producen ese el inglés al español en el siglo el ajuste
automático de la eco- en el mercado mundial rentaXVII. Desde luego el renditipo de lucidez.
nomía
vía
disminución de los bilidades más altas al capital
miento
de
la
piratería,
como
Keynes fue el primero en
inglés que el propio sistema
desmontar la mitología victo- vio Keynes, era mucho más salarios.
Vaticinó que el ajuste se pro- productivo británico, este funriana en el terreno económico. alto, por peseta y libra invertiducirá vía paro. Los enemigos cionaría crónicamente por deEn un capítulo titulado El bo- da, que el de la conquista.
No está mal como desmitifi- del ajuste automático eran los bajo de su plena capacidad.
tín español del Treatise on MoSin embargo el esquema,
ney explica claramente el ori- cación del propio patrioteris- factores que impedían la caída
de los tipos de interés cuando cambiando Ayuntamiento latigen del imperio británico. Si- mo.
¿A qué apuntaba Keynes con la demanda de inversiones noamericano por colocación de
gue con el tema en El fin de
caía. Y esos factores eran, uno dinero en Estados Unidos no
laissezfaire y vislumbra un fu- todo esto?
turo distinto, sin dominación,
Keynes defendía una cierta interno, la preferencia por la está tan lejos de la crisis actual,
en El futuro económico de reducción del librecambismo liquidez -sólo combatible con la diferencia de que la
nuestros nietos, Madrid, 1931.
radical para soportar los efec- creando más liquidez desde el gran agricultura exportadora
Las 40.000 libras esterlinas tos de la depresión. Propugna- Tesoro- y el otro externo, la hoy -y por tanto la moneda
que Drake les sacó a los espa- ba un grado prudente de aisla- competencia de los altos tipos fuerte- no es la uruguaya o la
ñoles -decía- puestas el 6 por miento y de sentido común de interés extranjeros en el li- argentina sino la norteamebre mercado mundial de capi- ricana.
LA GAMA MAS COMPLETA PARA:

ORDENADORES y &lt;MINIS&gt;
Agradece la deferencia que han tenido
al visitarnos en nuestro Stand de la
Feria Internacional de Muestras
de Barcelona - lnformat/83

VEN A CONOCER BALEARES

EN CRUCERO
Escuela Española de Vela

m
F.E.V.

Distribuidor
Paseo de la Alameda, 64 - Teléf. 386 82 50
STA. COLOMA DE GfiAMANET (Barcelona)

MARTES, 21 JUNIO 1983

•
rSPFCIAI. TUniSTICO
1 SRMANA Oí: NAVFGAClON
CONSULTFNOK. TENEMOS I I
CURSO A SU MFOIDA

CALANOVA
Joan Mito, s,A.i.
Palma de Mallorca • 15
Teléfono 971 • M-?.rj-V¿

30.000 PTAS.

Joan HORTALÁ I ARAU
Catedrático de Teoría Económica
(Universidad de Barcelona)

Como Ricardo 100 años antes, Keynes identificó la clase
rentista e ideó una estrategia
para reducir los efectos negativos de su existencia sobre el
crecimiento económico.
Para Ricardo los rentistas
fueron los poseedores de tierras fértiles. Para Keynes los
poseedores de fondos prestables. La solución ricardiana
fue la importación de trigo de
Pensylvania o de carne argentina, disminuyendo los precios
y los salarios monetarios en el
mercado interior y rehabilitando el nivel de los beneficios
industriales a expensas de las
rentas. La solución keynesiana
fue, repito, un cierto proteccionismo y la inversión pública
vía déficit presupuestario.
¿Qué diría Keynes hoy? Posiblemente lo que ya apuntó
poco antes de morir: la creación de dinero internacional
por un auténtico Banco Mundial. Pero eso tiene, como requisito previo, una entente política internacional (incluyendo el desarme) que parece aún
lejana.
Volvamos a Bloomsbury.
Veamos si el entendimiento
entre ciudades y ciudadanos,
prepara, a largo plazo, el fin de
los malentendidos entre naciones. El espíritu de Keynes, que
murió pronto, a medio plazo
(según sus previsiones), estaría
dispuesto a ayudarnos. Seguro.
Pasqual MARAGALL
Profesor de Teoría Económica de la
Universidad Autónoma
Alcalde de Barcelona

JOHN
MAYNARÉK

Bibliografía
Edición de los escritos
completos de John Maynard Keynes, arrancando
de la edición índice a cargo
de la Royal Economic Society. Traducción y notificación de la existencia de
versiones rigurosas en castellano.
I. - Indian Currency and
Finance (1913). Moneda y
finanzas en la India.
II. - The Economic Consequences of the Peace
(1919). Consecuencias económicas de la paz (versión
castellana).
III. - A Revisión of the
Treaty (1922). Una revisión del tratado.
IV. - A Tract on Monetary Reform (1923). Folleto
sobre la reforma monetaria.
V. - A Treatise on Money, I The Puré Theory of
Money (1930). Tratado sobre el dinero, I Teoría pura
del dinero.
VI. - Treatise on Money,
2 The Applied Theory of
Money (1930). Tratado sobre el dinero, 2 Aplicación
de la teoría del dinero.
VII. - The General
Theory (1936). Teoría general (existe una primera
versión castellana editada
por el Fondo de Cultura
Económico de Méjico, titulada «Teoría general de la
ocupación, el interés y el
dinero», conservando la
paginación de la versión
original).
VIII. - Treatise on Probability (1921). Tratado sobre la probabilidad.
IX. - Essays in Persuassion (full texts with additional essays) (1931). Ensayos para persuadir (textos
completos con ensayos adicionales).
X. - Essays in Biography
(full texts with additional
biographial writings)
(1931). Ensayos de biografías (biografías imperecederas de politice* y economistas).
XI. - Economic Articles
and Corresponderse (various). Artículos económicos y correspondencia (varios).

11 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10213">
                <text>1137</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10215">
                <text>El ciudadano y su visión</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10217">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10219">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10220">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10223">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10224">
                <text>Ciutadania</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10225">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10226">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10227">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10228">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14363">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40345">
                <text>1983-06-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10214">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10216">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2573" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1382">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2573/19830825d_00016_ld.pdf</src>
        <authentication>98c4a5900ea44849981e31b97460ce8d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42979">
                    <text>25 d'agost de 1983

UNIVERSIDAD

IN~ERNACIONAL

MENENDEZ Y PELAYO

Conferencia pronunciada per l'Alcalde de Barcelona
"BARCELONA, CAPITAL METROPOLITANA"

�BARCELONA - CAPITAL METROPOLITANA
l.

Introducción
1. El titulo de la conferencia sugiere una realidad política
administrativa alejada de la realidad actual. El titulo
sugiere que Barcelona es la capital "administrativa" de una
realidad metrQpolitana; como ocurre en casi todas las reali
dades administrativas europeas de fuerte tradición central

lista: Paris, Roma,

/1

Madrid~ !_/
11

Madrid-capital metropolitana

es una única realidad política, social y admini"stratiya ·;
Madrid-ciudad tiene una extensión de 600 Km2 y .u na . poblaci6n
de más de 3 millons de habitantes, y una sola entidad pol!
tico-administrativa.
B arcelona-ciudad tiene una extensión de 100 Km2 y una población de 1'7 millones de habitantes, pero su entorno urbano inmediato (la Entidad Municipal Metropolitana de

Barc~

lona -la única existente en España-) tiene una extensión de

;f&amp; Km2

(menos que Madrid-ciudad), una población de 3 mi112

nes de habitantes, 27 municipios y la Corporación Metropoli
tana de Barcelona.

Una compleja trama administrativa para

una realidad poblacional y territorial parecida a la de Madrid.
Con esta sencilla comparación estadística, quiero poner

de

relieve que, muy frecuentemente, con idénticas palabras, se
hace referencia a situacions político-administrativas,

soci~

les, territoriales, etc. , opuestas, diversificadas •••
2. En consecuencia, pienso que es preciso, en primer lugar,
delimitar los orígenes
de la realidad metropolitana de Bar,
~

.-.-~

celona, para que puedan entender la compleja y singular
realidad que se esconde bajo el título "Barcelona,
-·----- - - --metropolitana".
- -- --·-· --· --- .... ---··· .. -. -~

capit~_l
·· --- ~-

··-

�I I.

El esquema de la conferencia
1. La polarización y la concentraci6n de la actividad manufacturera y de servicios, como paso previo a la aspiración
de capitalidad. Una base económica.
2. Conciencia, por la clase dirigente, de proyección de futuro
de la ciudad para que ésta pueda ,aspirar a la capitalidad.
Una fundamentact6n ¡:&gt;olitica (y socié!l)
3.

C.::Lp~ta_lidad .. y

territorio. Capital de una nación (Barcelona

histórica,hasta 1936)/
Ca-capitalidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo~

~pitalidad metropolitana del Mediterráneo: puente entre cul
turas

f

la Barcelona del futur~. Territorio como base de e~­

péi,nsión, continuidad de la

ciudad~

Relatividad de los con-

ceptos.
4. La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La institucionalización del gobierno de la ciudad metropolitana.

�-

~

• l· La polarización/la concentración de la actividad manufac-

. -;;;.;:.=.::;;.,..;-

turera y de servicios como paso previo a la aspiración de
capitalidad. Una base económica.
1.1.

Las disciplinas que estudian la actividad y el territorio ponen de manifiesto que toda economia fundamentada en el intercambio (en la especialización ptuductiva) tiende, con mayor o menor rapidez a la concerttr!!
1

Esto~

ción de la actividad en torno a unos núcleos.
núcleos si, además de una base ·manufacturera

\

\

importa~

te, son la base de una compleja red ·d e servicios (Uni
versidades, sistema bancario, sistema portuario, servicios industriales, etc ••• ), tienden a una permanente
y creciente concentración de actividad y riqueza.

¡ULL! peculiaridad

de las ciudades-capitales

admini~

trativas (Roma-Madrid)que su origen es de poder político-administrativo a poder económico-industrial.
En el caso de la Barcelona moderna (la que surge desde
el siglo XVIII, con el comercio y la revolución

indu~

trial) es evidente que la interacción, económica y so
cial, de una especialización productiva (el sector
textil) y un centro de servicios (puerto, sistema
cario, etc ••• ), ha permitido superar fases de

ba~

estanc~

miento de la actividad manufacturera y realizar, en
los años SO,

~s

inversiones para diversificar la tr'ª

ma produc~a, excesivamente concentrada en el textil.
Reflexiones sobre:
a) estancamiento-crecimiento de las ciudades

p~

estancamiento o crecimiento actividades.
b) crecimiento actividad y evolución

población :

concentración via emigración de la población.

# experiencias CMB y Catalunya.# DATOS ANEXO 1.

·f

�l

1.2. Conjuntamente al fenómeno de la concentración de

la actividad surge la concentración de la población.
En ciertas épocas históricas, la intensidad del fen2
meno concentracionario de la población es de tal magnitud que introduce peculiaridades "coyunturales" en
los análisis.
REFLEXIONES. El crecimiento español de las
últimas décadas es explicado en buena parte por la urbanización de su· población.

¿Qué es hoy el área metropolitana en términos poblacionales?
CMB - 1981

habitantes

3.096. 748

activos

1.186.054

(38'30% )

ocupados

936.153

(78'93% )

parados

152.171

(12'83% )

buscan trabajo
por 1ª vez

74.010

(6'24% )

Es decir, una area metropolitana tiene siempre un activo importante que es su población. Pero que hoy,
este activo, como en cualquier otra realidad metropolitana europea,está fuertemente depreciado: paro

y

reducidas expectativas de futuro.
Al respecto, cualquier Administración Local solo puede
ayudar a solucionar este problema mediante
planes de urbanismo y normas que no
licen la implantación de iniciativas

obstac~
produ~

ti vas.
singularidad histórica de Catalunya de fases
(onades) de crecimiento a través básicamente
de ''presiones de la demanda" que, al incidir
en un tejido social de artesanos, crean las
condiciones de transformar los "talleres"
y los oficios en empresas.

�cara a la tercera revolución industrial (la
informatización- robotización, etc ••• ), solo
podemos aspirar a utilizarla inteligentemente
en la fabricación de los productos

tradicio~

les (textil, mecánica, etc ••• ) para que éstos
sean más competitivos.
importancia de implementar un tejido social
de "artesanos" con elevados y diversificados
conocimientos de las técnicas de la tercera
revolución industrial. Pa~l activo de las
"universidades" para el futuro crecimiento
metropolitano.
1.3. Esta reflexión sobre la crisis económica es importante porque, si bien no es de competencia local, sí está
incidiendo negativamente en los márgenes de actuac ón
de los responsables politicos locales.
Hemos heredado unas ciudades en crisis:
infradotadas económicamente
con fuertes déficits históricos
con fuerte crecimiento poblacional si:· crear
trama urbana.
•

etc •••

En la inmensa rnayoria de ciudades se han experimentado
elevadas inversiones locales en los últimos años que
han exigido, claro está, fuertes crecimientos de los
ingresos locales.
¿Hasta dónde podemos solucionar los problemas de las
ciudades en crisis _(ciudades con baja inversión pública, con bajo capital social) con
actividad
- - una----- -- -----· - económ!
--··--·· -·
c~-~-n

_E_:t;isis? (con unas empresas en crisis).

Esta problemática, por otra parte, es crucial, básica
para el segundo gran eje de reflexión de mi conferencia

�II.- 2.

Conciencia, por la clase dirigente, de proyección

de futuro de la ciudad para que ésta pueda aspirar a
la capitalidad. Una fundamentaci6n_I:&gt;olítica (y social).
2.1.

Los ejemplos históricos de proyección de futuro

de la ciudad de Barcelona:
Pla Cerda (imposición de Madrid)
•

La exposiciónne 1888 (Pare de la Ciuta-

della)
La exposición de 1929 (Montjuic, Diagonal,

etc ••• )
2.2.

La ciudad olimpica de 1992 como "concretizaci6n"\

de la opción de futuro de la actual clase dirigente
de la
• ciudad de Barcelona
• mayoria de las ciudades de la Corporación
Metropolitana de Barcelona.
2.3.

La opción de futuro de la ciudad es "crear" admi

nistrativamente, politicamente, socialmente y ciudadanamente lo que ya es hoy la ciudad metropolitana.
• La ciudad olimpica ayudará a crear la con

ciencia ciudadana de "ciudad metropolitana",
como en el pasado las Exposiciones de 1885 y
1929 crearon la ciudad de Barcelona.
• Tibidabo como "central park"
• etc •••
2.4.

"

,

Los problemas Centro--Periferia:
A) Los datos estadisticos demog_ráficos_
(ANEXOS 4 a 8)
• Barcelona-ciudad es una población más vieja que el resto de los municipios del área
metropolitana.

(ANEXO 4)

�•

En Barcelona-ciudad hay un 64% de nacidos en
Catalunya, en el resto CMB solo un 49% (ANEXO NQ.5)

•

En Barcelona-ciudad, un 85% entienden el eatalan; en el resto de la CMB s6lo un 60%.
En el conjunto, es un 75%
En

(ANEXO N2.6)

Barcelona-ciudad solo un 45% nacieron fue

ra del Municipio; · en el resto de la CMB, un
64% nacieron fuera (ANEXO N2.7)
B)

Los déficits hist6ricos
La periferia es de reciente "boom" demográfi-

•

co
Caso

V~lad~cans

1960

7.600 habitantes

1970

24.800

1980

43.000

"
"

Viviendas especulativas (els "barris de les
plus valies" en frase de Manuel Sola-Morales),
caso Bellvitge, etc •••
Déficits urbanos: agua, saneamiento, alcantarillado, etc •••
Papel que actualmente desempeña la C.M.B.

•

para superar estos déficits.
C)

La opci6n de futuro (ya de presente) de las

~lacione ~

centro .-. _Qeri feria.

• La opci6n polinuclear" culturalmente y socialme_!!

te •
• No podemos olvidar la "historia" del "centro
hist6rico de Barcelona" (Barrio g6tico, conju_!!
to Santa Maria del Mar, etc •• )
• Pero si que podemos y queremos edificar una
ciudad metropolitana, con una pluralidad de
centros sociales y culturales.

�2.5.

Los problemas ciudad metropolitana y el exterior.

La Fira
•

La Universidad mediterránea

(sud-europea,

norteafricana)
Centros de investigación

4'

los problemas de

todo tipo (humanos y tecnológicos) de la
"cultura - culturas?-mediterránea"

�II.- 3

Capitalidad y_ territorio.

ción

Capitalidad de una na-

(Barcelona ,histórica, hasta 1936), co-capit~

lidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo);
Capitalidad metropolitana del Mediterráneo, puente en
tre culturas (la Barcelona del futuro). (LLEGIR ANEXO
Jo~Ramoneda:

10, básic,

La ciudad, las comarcas y

la nación).
a)

No podemos hablar de una ciudad - capital sin re
ferirnos al territorio que vertebra. Toda ciudadcapital crea unas relaciones espaciales de "domini o".
En Catalunya, la historiografía (Pierre Vilar)
señala reiteradamente qué es Barcelona

ciudad~capi

tal, que vertebra, a través de relaciones productivas y de servicios, las "comarcas", el territorio
de Catalunya-nación.
Es Barcelona ciudad-capital, que da "sentido" a
las comarcas.
b)

Con el desarrollismo, la fase de crecimiento español de 1959-1974, que se caracteriza por la
zación

~rbani­

de su población, hay un nuevo planteamien-

to de las relaciones espaciales de las ciudades.
Hay urbanización de la población y concentración
espacial de las mismas. &amp;s en este perío&lt;io, de
1959 a 1974, que se crean dos grandes capitales
productivas y de servicios: Madrid-ciudad (650
60.000

Ha.) y la Entidad Municipal

de Barcelona

Km~

Metropolita~

(4 78 Km2; 4 7. 800 Ha)

C) La opción de futuro. La capitalidad metropolitana
del Meditenáneo: puente entre culturas •
• La concentración de la actividad en gran-

des áreas metropolitanas •

• La incidencia territorial de estas áreas
metropolitanas en un espacio más amplio
que el de su territorio histórico.

�•

La cultura y la investigación como pie-

zas fundamentales de la permanencia de
la "capitalidad metropolitana".

II.

4.

La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La

instituci0nalización del Gobierno de la ciudad metropolitana •
• Limitación de la actual fórmula de gobierno metropolitano. La E.M.M.B. se crea en
1974. Ausencia de recursos propios, falta
de representatividad directa •
• El Consell de Cent.
• Problemática de competencias locales y
metropolitanas. Hacienda local y metropolitana.

. La descentralización de la ciudad de Barcelona, un paso necesario para crear la
ciudad metropolitana.

�....

:v~~·~ ~ w t~r- :tQJ_¿ e~x ~ ~~Íb. ~ \~~

�1

M¡ ·;

'

.

'

,.

.

1

'ff

~~~~~-Tf ·r
~~1Jtt i ,~ iLt bJr {.qy.

:ct~~~'¡jn, ' ~1.:-

1

�¡

• 1
1

l

~

�. 1

1

~ 1&amp;¡t~. q)~

N~M&lt;'IW kdtA tk~(!;~
~ w.JI.r~ ~ k ~ ....... + • -- ~~~lAJA,., ~

1

.¡-. .

clJ,'

~-

'

1

(~ V\A.I{;

:

U61.\~~

A.,J,·~~
1

tkfe~

k

1

)p.. ~~~

-

{'

-

o&amp;.kf&gt;'úb ~1 ~­

í ~

·AQ v1'

t

'fo .

- ttvro~ ·cMUlS'

,'

.

-.

-p~patJ?,.;.

J

"'

r~

r

~~

e.) _~~Nf

-

-

:o~ ()¡,1ft ~lf ~T 1 4fñ L ~s

IJIV~

TimAt)u.wt1't.

?

�•.

,.

4

···i

'

.

'

· J N~ ,rJl'L~

:d_

!&amp;J- :

¡ ~f?­
"~
¡"·.··•··+
. ; - "'.
-. · · ··r -· ·-·t- ,

i

t~~~

;

�X

í
i

1.

!

1

\ .,_

· -- -- ~

liJ ~to ·fr.M ~ Mi~ w.t~ t ~
1

L~~ .Sto

'7~

~ '~tAf

&amp;}J.
1 --

1

1

fio/l ~ ~LdVti4tA-t·

1

1.: . 5:(.
.J\I.LUJj;.o . . 1

ll ,J " ~- t . ,
:~ tt); . r:F----~~~-

1

¡

~~ dl. ' ~

(L~~~~t.A-) fk _ ~-~ -·
.J

¡_ .1

l

.

~K ¡ .(~ ¡~ L~~~ ~ CA~ - -.-!~
1

:

• ~ C.~v'hv....:\ '

e;

/tA 'f

1

!

r

ff '

,

t

QV¿" -

t'i
1

~Jh~
.,, _ ___ j_

']eé11TL{nm., 0

üL

f

? ll.if'l D

~

NO e~ ' kt..(H) ~4ertht~l')o, l~ 'f7'l. ()N~ 7 !
1 ' '
~:ti~ w,v-e~-v_ (.! {"f\! t~! +:~M.o Pl\t.rt" De?· ~-0/JA -~il '

:-

j) c'N f\ AMUl

t -

1

~o~tArAbN
,

1

:- . :. - ;

-~-

----¡-- ----·::·

: -~-

-- :

.

e¡w- :t;)~Dt.d.c..tb~~

·7 _J ~'d1:~

'

l

-

-

~IV )' Lt'NJl ti '=:fAI7C1 1

--f

f

l

--... r.; t

- ,~

__ L

-¡- '

lVI''! - Q~ ~ ,Tv Jtn.SG' - "&gt;"1n&lt;.-"í\ ~ , f)t-7Jh ~ 1~ tlrJ•

-

1 Oc

lk-:ru h.

/vt t;:Q-,-;p..,nr

&amp;&gt;'!fihuti.s,

oc:- -Dv &amp;rrl'Ws n..n o~- .·-

h

t

i

1--

""+

1-

1

..

1

• j

�J
·----~·~

..

1 Bi\ RCF.LOIIA

j

TOTAL C.M.B.

.\.ft.

RF.Sfi\

TOTAl,

A.ft.

RESfA Ct\TAL

TOTAL CAL\1 ..

!.276.~75

tí~).RlB\

1 , S JI,. 5SJ

La)!. 7J8

l.%6.2?1

1.274.022

J.2&lt;.0. )l 1

t9~o

t.n6.sso

4i.J.w

t.%').662

sQ7.o7t

2.5(,6./JJ

t.Js9.tJe

).92s.a7t

1970

1.741.979

964,401

2.706.J80

859.581

J.S65.96l

1.541.645

5.107.- 60~

1950

2u

RESTA C •.'1.8.

1

1975
1. 7St.DI)
1.22f!.85J
2.979.989
1.0)9.724
4.0l9.7lJ
1.~40.680
S.óiiO.)Q)
"'~
~==~~===l=Q=R=1==~~fle.•7.52,.·ñ·2·7~~~==t=.J=I=,4=·=1=21==~{~J~·~O~Q-~••7.4.6J~~~~·~1~4~2.~1~2~R==~==4~.~2~J~8~.8;7~6~~~~~·~7;1~7.~5;J~R==~;5;.9~S~r,~.~4;14~ ~
50- 60 1.
21.9.875
185.2J4
4J5,109
16S,JlJ
ñ00.442
85.!1~
6.95,55!3
¡
w- 7o
215.429
521.289
7J6.7t8
262.510
999.ns
182.507
t.t~t.ns 11
70- 75

1

75- 8t

9.157

264,1152

2]).609

!80.11.)

45).752

9'1,035

552.787

1.491

!15.268

116.759

102.404

219.163

76.85íl

296.021

l.OR6.24)

1.562.!95

710. J90

2.272.585

50 -

~

so -

60

!

t,ao

5,56

z,sJ

J,Jo

2,io

60-

70

1

l,)J

8,09

) 1 23

3,71

) 1 )1,

O , 1O

4 , 97

1 , 94

. J, 88

2, l&lt;l

t

70 - 7S

44).

,

;\6

2. 7!1\.

..

lO 1

o,Gs

l,q4

1,27

2,67

1, 2 S

2,08

7) - 81 1
0,02
1,81
o, 77
1,90
1,07
0,91.
1,02
r-~~-~~~--r---~--~--~~--~~-+--~~-~--~~~--~:~

__ (,

1\6

2 37

),JO

2,5q

1,00

l,Oí

)7

27

64

24

88

12

lt)()

'

60 - 70

IR

44

62

22

84

16

100

i1

70 - 75

2

48

50

J2

82

18

lOO

1

7 S - ll l

-

J9

3q

JS

74

26

lOO

~

t&amp;

100

_i

~.(1

l.OI)

~'

-

so -

60

¡

5

-.

~-----4---------!---------~-------+--------+---------~--------4---------!
~

)1) •

¡~
"',_,

[

:

,:

!973

:~

:

)4

19

53

17

70

Jl

22

~
3

1R

71

-:t!Q

~§ ~

26

2

1

11

'

¡

~

1

:~~

JO

lOO

29

.100.

··1,1.

1

ñ~;;;
~
29___ ~ - - _____ _:_::_~_j
23
rs~
19
7t
~
~~
,L-=:.--::.-...JL..:~-,:..:,,:.,_.~-.L_-~-_::.:
_ _ ___JI,:;;i;;:'f!~-----__Jl
_______
.L__-;;_;:t!i_=J_---'
Fonts: C.I.D.C.; Datos básicos de la C.H.B.

Bat'Cr!lona, 1975

r;eneralltut d" Catalunyn: F.stacl(&lt;tlcn L Soctctat, fulls nq 14 1 15, 1~. Bnrcelona, 1.982

tl•ltcs: 1/ Les poblacions de 1950 L ¡qf&gt;o sc\n "de rct" l les de 1'!10, 75 l Bl

"d~

dr.,l"·

2/ !..1 do,nomlnadÓ ¡\re&lt;~ t1etropot!tann (A.~1.) corrr,['&lt;'ln ,, 1 ':llnhlt del 1'1·1 Olr.,ctor de 1'1•,/l, ~~
J dlr, 1&lt;!5 cinc com.Jrc~Jes d., l.1 Re~lÓ l d~ la lHvlslÓ Tcnttol'lol de 19J2 (f!.1lx l.lobr,•v. lC,
Rilrcelon~s, 11aresme, v.. tt¿s O~clde;1t.al l VnlHs Or!P.ntal) 1 m~~ V•\lt r~,wd~s l El G·Hr.1f.

�.

'

MUNICIP IS C.M.B.! EVOUJCIO DE LA POBLACIO (aoblacions

l. 9 70

1.975

l. 981

1.33

92.985

163.374

203.719

229.780

C\STSLLllS?ELS

2.065

3. 915

13.124

20.141

24.697

CER.DA~~YOh\ .

3 .837

6.447

20.212

30.498

50.8:35

1. 0.596

21.317

76.387

91.739

91.563

.ES PLL'CUES-

3.981

l3. 103

29.472

38.318

46.079

G.\V,\

6 .87]

1.5 . 337

.., 3. 834

30.474
..

33,62~1

ó9.7l•8

1.21. 995

240.630

282.141.

295.07!¡

HOLI::-IS

'l.145

10.396

l{¡,

407

20.058

18. JQ,g

MONTCADA

8. !¡86

12.629

22.209

23.274

25.625

-

MONTGAT

2.767

3,768

4.877

6.167

6·.944

P!\LLEJ,\

1.053

2.253

4.086

5.080

5. 723

EL Pt\PIOL

1.191

2.049

2.575

2.964

3.187

10.038

1l,. 091

36,346

51.058

60,t¡].9

3. 715

S ,L,l9

20.152

24.114

26. 133

§L ADRlA

10.004

15.9 72

2L,,573

37.526

36,397

ST. BOT

10.394

18.820

l¡8.

840

65.064

72.926

985

l. 281

1.370

2.002

2.083

6.934

11.12
7
·-

20.490

29.156

30.633

7 . ll.4

10.181

21.736

33,959

38.004

JOA~

2.161

4.851

16.125

23.862

25.309

ST. JUST

2.921

6.315

9.188

9.688

u.on

ST. VICENC

3.064

5.636

15, QL¡8

1.8.3!.4

20.182

C~~R V.

1.214

l. 529

1.945

2.105

2.520

CR.:\.~1.

11+. 6 33

32.2 77

105.8.'30

138.091

TL\.NA

l. 607

l. 951

2.620

2. 7J 7

VTL.-\DEC\NS

4 , 21L,

7. t.68

2l•. L, 01

36 . 571+

43.

1.12

96!;.. 401

1.228.353

l. 344.

1:\ARC!:LQ-.lA .

1.276.575

1. 526.550

l. 74L979

l.75l.l36

l.

TO'lAL C. ~1. B.

1.534.553

1.969.662

2. 706.380

2.979.989

J. 096, 7Li3

r~o .

BADALO:--JA

CO R:¡ELl.\

L'HOSPITALET

EL PR\T
RIPOLLET

ST.

CLI~fE~rT

-ST.· CUGAT
FELIU

.ST.
ST.

STA. COLCH'\
STA. COLOHA

TO'L\L SE:ISE
~
Br\RCELm!A ~'
.

-

2 57.3 78

..

l¡.~3.

u.o. 613--··- -·

3.028

----

JS~~

122-___f~i
-

.

Nota: Les poblacions de 1..950 i
1

c\rd)

1.960

1.950

V

ce

1.960 son "de fet".

75~. 6~.

7

�'

Ar--re&gt;&lt; o

N~L.

RELACIO AMB t•ACTIVITAT

1981

Di5tribucio actiu5
Actiu5 -

I na ctiu5
"~

SL 719 :

I ,.., :t .c '\.!\! S
A::\. !. \IS

J 1~.83l

~i

TOTAL C.M.B.

Atur

aba~s o~~p a ls

s.z~s

~tu r h~~a

2. ~ s

S er\ol"f:i I'H U l a r

7S. Sl3s

Oc."p:a: ts

1a. oc up.

�Cr) OVC)

.4.4

0.) Ir
• .
.
tri co nJ
-

r

LI —1

X4
I

ti

�i

de Correus).

lA
Dorsé (inclos}t Escola Tecnica
ons,c/. de Jordi Girona Salgado,
de Ffsi~es i Qulmiques. Av.

a Tecnica Superior d'Enginyers
na Salgado, 31. De la R a la Z
gonal, 64 7 (Zona Universitaria).

!rsititria del Professorat d'EGB.

La dutat 'rosa;,

C/. deis Cavallers, 15.

1

Llufs de Peguera".

11mia Campeny". PI. deis Bous.

JVA
lica Tms d'Abril. Pg. de Mossen

Medicina. C/. de Sant Lloren9.

:nica Professional del Ripolles.

Pública Amat Verdú.

C/.

•,

'

--

1t

•

4

otes les ciutats só~-ciutats eternes, i no urbana~dutat ro~ El rosa , és, curiosament,
únicament Roma. Les ciutats desapa- contero WJu d@ (Si bY i. Fins a la crisi, el negre de la
regudes són ciutats de llegenda, que llibertat i el verd del benestar eren dominants en
exerceixen unafascinació constanten el panorama urba. En certa maneta, hom podría dir
la gen t. Les ciutats són eternes perque es mouen en que el negre havia engendrar el verd. Polfticament,
el mateix sentit de la historia. ¿Q és la historia que és dar. Pero la crisi i els canvis deis darrers deu anys
segueix les passes, l'esdevenir, de les ciutats? Arthur semblaven demanar respostes noves. Realment, ·
Korn, en plena guerra freda, és a dir, en plena ciutat rosa no era una gran novetat, , peró es va
militarització de la cultura (¿hi tornero?) va publi- presentar, en una beri estudiada operació dé marcar un !libre amb un lema que esdevindria para- queting politic, com una gran novetat.
La ciutat rosa eren el- :1 l: ~ervei •
digmatic: "La historia construeix la ciutat". Les ·
1 la
ciutats (eternes) actuals, són la conseqüencia d'una
construcció determinada: ·
·

T

1

\

•

de

~ELL

.a Salle".

lA
Filosofía i Lletres. PI. Imperial

\
imer cognom)
p (inclos) lnstitució Cultural del

&gt; fins a la Z (inclosa) lnstitució

aquim Bau".
LL
!rativala Reforma. C/. del Nord.

iversitaria. C/. de Jaume 1, 1.
"ENEDES
ant Elies. C/. del Carme, 12·14.

•
se amb la maxima puntuslitst i

! DNI.

~

lels (i ho continuen sent, si fem cas de les tesis de Bill
"Warren sobre la industrialització del Tercer Món a
partir de 1945) .
La ciutat del vuit-cents és~n (i M umford ha
escrit pagines dificilment imitables sobre el desú de
la coke-town). La indústria és el carbó. La ciutat del
carbó és la ciutat negra. Ben entes: hi ha hagut
revolucions industrials amb poc carbó, amb aigua,
per e.xemple (i, amb poca ciutat-fabrica, revolucions
industrials domestiques, ¿hi tomem?). El negre,
J2$f!) ts Gealmeptelcolordgmjnantj elsiélls §M!t]
industrials de les velles ciutats industrials són
fescos, gnsos,
una cmtat on tot :- es el sól fins al treballesdevingué mercaderi~ aquest mercat urba va
donar un dinamisme sense precedents a la ciutat de
sempre. El mercat de la ciutat negra -¿el mercat,
no sera sempre "negre"?- va empenyer les ciutats
cap a situacions insólites. El negre urba esdevingué
la bandera de la llibertat per conquerir.
A les darreres decades del vuit-cents va sorgir una
reacció important davant la ciutat negra. En un
procés en el qual es barregen el culte a la natural esa i
el socialisme anglosaxo, algunes noves religions i
algunes noves necessitats del sistema economic,
sorgeix un nou model: la rden-cit en
es,
la "man
a" l'eixam
. La cíutat-jard! és la
dutat ver
\'
, s entén el verd urba, iniciava
aixl, fa cent anys, una historia destinada a tenir exit.
Un exit eternamentfugisser, peró exit, al capdavall.
Fins i tot el verd faria el salt de la politica urbana a la
política general (encara que alguns participants en
els col.loquis sobre Marx assegurin que els verds
alemanys no són verds, són els rojos que reconstrueixen les seves forces). En tot cas, la ciuta,t ver.da ,
esdevindria una alt
tiva a 1 ciutat ne ra i
tm r
ana e s ro ames o lúes
a (i '
e a reta que vo canv1ar gunes coses per tal que
no canvii'n les coses essencials).
La persistencia del verd tractant de tapar el negre
no pot amagar-nos la nova dimensió de la política

--

rosa pot ser una
que, apoca poc, va eliminant el seu elemep¡
central: els treba!ladoq d(. la indústria els n·w-es.
:ca guta per coneixer la ciutat actual no pot limitarse als temes "roses"4teja, medi ambient,
sum, serveis socials, aparcament, marbres, Pcr'n"'t...,
Sense reindusrrjaljtzació púhljra drddidarnent
ij'opugnada des deis governs , metr2P9ljLam la
ciutat rosa pot entrar en el asomni et¡;jjf ir;vuen&lt;;li sbiillliái' en els tantasmes que ronden per
Europa.
r.jl¡ •., • • . , •

a

¡ .,

1

.

.

ro

1

~. ,., . • k}

1 '

•. •

;,· '

'1'11." FRANCESCROCA ,
Profossor de Polftica Eamtlmica
de 14 Unitlti'SÜ!ll de Barcelona

�A ~o ~

ES TRUCTURA D• EDATS 1981

''~

~

,.......
ll

1. 7

!

e
HOMES

~

--..1
DOHES

------···- ---

--

TOTAL C. M.B.

1

1.711:

�~

w
z:
o

¡:)

1.

1

'¡ 11 1
¡¡, Lh
1

•

1

~

~

=~

~

1

1

~

~

~

~

1

~

•

¡
1

1
$
~

1

1

1

~

$

~

-

1\1

1\1

1
Q

1

~

M M

1
$
~

1

~

T

·¡:A,¡¡

M

1\1

1\1

1
~
~

~

1

1
~
~

~

1

~

~

CD

1
$
~

1

~

~

~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~

~ ~~~~~~~;~;~;~~~~~;~
·~,
11 '"
.
1
1

·'1
V)

w

J.:

o
X

L

�ESTRUCTURA D" EDATS 1981
',

'.

:- -----··-··

,

r95 -1 81r5- ~

j:: =~:~~=
:4
-l g~e- a~~

A
se

7S -1~.~5- 7~-----.!..

~

71 --1191S¡ 1e- 7
if==ª
tS-J:
4 ·

~~;;;;·
.
~65

r--.4-~a -1ns- n =--~-~
-l !ii25- !;S-

-1 SJ a-

~_, ;;; =
~~-

~ ~-=.

-1935- .o:

;¡-~e -l!Ha- -4~

_:

·~ JS -19-45- 3 Sr

---

•

3.,

.

3

I "'

;
-~ . ~
-19Sees -1;&gt;5529 -1960- 2:~§~~§~§§§!?
15 -1955- 1

-~ 3~

· -...,

. --

S~---·:- ·---:':-'3.,,.,

3ar_Z

2~--

E-

}:Ir;;=
~

1t -197e- a ·._
· S -1975- S
X

1.7

1

'i

e
HOMES

l

1.7"

DOMES

TOTAL C.M.B. SENSE BARCELONA

.

,:~-. .::·-,· -~

...r,.,_·&gt;·';'~ ·~ :"-~..~. .~!.~~~~

~~~~~~~~~- :. : 1_~1f~~!lt:t~r~-~\~~w~-~~.

�~$

NATURALESA DELS HABITANTS- 1981

l

t

i

"

Na~cut~
~

N~~cut.~

Cata l.
a

i

fora

57.82:

~ ~3 c ut s

~2 . 17:

Nasc uts fora de Cata

C8talun~a

- 39.111
7.811
8.091

00

,_

CasLetta la Hov&amp;
J'lurc1&amp;

8.5•U

5.83 *

Arago
Lleo
Ga. licia

4.79 l

Ca~t~\la

8.821

Altres +

~.98 1

N

Andal~~ja
[xtrea~d~ra

6.3e:
5.7·U

TOTAL

fora

C.M. B.

Pais Val e ncia
La Vella
E ~ Lr an ger

�-~

&lt;\

NATURALESA DELS HABITANTS - 1981

Na~cut~

Na~cut~

51 .2 4 :
35 .7 61

Cat&lt;3.\.
N a3cu t ~
~a ~ cu t~

i

[ora

•1

t:: - ""'

~~
~--~
-

a Ca tal unya
l er a de c~ta

27.33:
-1.7e:
8.-461
6.-40:
12.&lt;&amp;&gt;

6.98 1
7.7tH
ITi~
6.76 t
_J 6.7-4 r
l:'if:.1i;!1i!l 1 2 ... 6 J

IT
c:: ___
BARCELONA

fora

Andal Y.!l ia
E:::d;. re illl'bdur a
La

Ca$t~lla

~ ~v e

Murci e

Arago
Lteo
Ga U e 1a
Pai~

Ult le: c !a
a \)e lla
.:d :.r a :-.ger

Ca.s t e t 1 a
Al.tre!l +

�NATURALESA DELS HABITANTS -

1981

..;.
'~

Na~cut.5

Na~cut~

C~tal.

i

fora

~S."'SI

H a~c~ t3

a Catatunya

Se.s~:

Na~cut3

ror~

de Cata

n ,, se.37
•
10.77 1

fora

Andal u.! la
Ext.re,.. l!d :.:r a
Ca~te\\a

?.73 l
6.291

La

~ova

l'lwrcia

... 77 1
&lt;(.56:

Arago
l le o

.o~.e.o!t

Ca\ic1a

3.291
2.931
5.3&lt;4:

Ca 5tella la Vella
Allre5 + E~t ran;e r

Pa i~ ~~ tenc.la

TOTAL C.M.B. SENSE BARNA
l.;.
00

w
. ,....

. . . ,.

�~6

.l
j

•,

i

--\

CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981
11

21

31

-41

SI

Gt

1 ~i '
Xl

io~a l

po bl11cio_

a Ca cal Lnya

~! :~~~l ~
vi ~~ut:~

--

de {o r a_

V ll\g u l:~

5egona

--

d e fo r·a
any arribada

1\;? 5 - 1:18 1_

~

O

Entenen

Hv l'

c~tala

~nterd!n

:S7l -

1975_

: 956 -

1970 __

1961 - J965_

1951 - 1960_
19 -41 - 19S0_
193 t -

19~0- . -

1921 -

19 30 __

1920 1 ah11 n:1 _

1-

-

-- · -

___

_

1

1

1

'

,1

,. _.

.. .,

�~

....

.

·..:.

1

.

1

..

CONEIXEMENT DEL CATALA -

!

1981

10

ae

31

""e

-se

rU

?e

90

-

Tc.tat pobl.acjo __
a Ca ta l u nya

!'ll!!&gt;L\Jl!l

Vi ngul.'l de fora _ _ _

l

:

_l

(l (l

"

~

~-"---~
-j

Uingut.'l de fora
!&gt;egon.'l

any arrJbada

1976 -

1981 __

197 1 -

1975_

1956 -

1970_

1961 -

1965_

1951 -

196e __

19 ~1

-

195 0_

1 931 -

.19~e ._

19 21 -

193 0_ .

l 92 e i

aban!&gt;_

?7~

fJJ

D

En\..er•e n

ti o

C?l!:. a

la

t ' e r.te r. en

·------- ---- --------- -· -..

1

__

_

-----· ···---------------~----------------_______¡

�!

'

CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981

•
Total pob lacio _
t;.,scut. 3
Uingu t.~

_

.-

.-

lt

2f

31

"'

se

"

se

7e

98

-

a Catalunya
d e f o no __

-

.

Vingut-'5 de forll
~ego n5

~"H

arribada
··~:

1976 -

~
~

Entenen cat.a\a

1971- 1975_

ami

-

.

.

- · ~

E

.

1966 No t•e nt.enen

198L_ . _

1

1

-~

1970_

/ ;.¡:

1961- 1965_
d

1951 - 1969_
19 ~1

;~

- 1950 __ .

193 1 -

19-40_ . -

.-

1921 -

1930 _ _

· -. -

-

~

~'l

:s2e 1 ;:,.b&lt;&gt;"5 -

::.,;
¡.....¡.

w
'~"~~ ~ -~:

. · -; . . . .::; -~~~~,·~-~:!?~=--~~~~:~ . '~; -~. . ~

~

._

--

-

-

;;.:'

-

,

--~

1

_, ee

¡¡

~

�~:¡

ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981
....

1

1

Vingut.-!5 de for-a
Na.scut..s Munic.

Ei

'16 . 62=

53.38:

i

fora

1

K ~ 3CUl3

al Municlpi
Vlng ut3 do f or a

r:z:g

TOTAL
c...;

,;::.
;-

~·

1-4.-411
18.91:
18.491
16.681
1-4.89:
18.1~:

C.M.B.

.

entre 1976-1981
'

er..re 1971-1975
ontre 1966-1970

entre 1961-1 96 5
cont.re t951-1 96 e
195&amp; i r. b an !l

l

�~-

'·

ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981

1

••

'·

~
-

-

i

1
¡

i
r

l

Vingut~

Na scuts Munic.

c.. .-- ¡.
¡; .:~~; ·;g:¡

S-'.. -&lt;17 :
.,5.53:

i

fora

de fora

cr.tre
el'\tre
entre
entre
entre
19Se i

!"{¡,!'cut~ ~l i'l uruc1pi
Vlngub ce fora

B P:R CE L01~A

1976-1981
1971-1975

1956- ! 970
1951-1955
1951-1950
ahiin~

�.,

ANY o•ARRIBADA AL MUNICIPI

1981

------------------------------~
-&lt;.

'·

Uingut-5 de fora
Na5CUt5 Munic.

i

rora

Ha s cul5 al Munjclpi
Uing u ls de fDra

18.11:
23.38:
22.78:
113.78:
J, 11.-4s:
['~~i[:M• 7 • 4 g l

11
r

TOTAL C.M.B. SENSE BARNA
~

¡.;,...

c...:

ent r e
!-.::ntre
ent¡-e
entre

1976--1981

1971-1975
1955-1970
1951-1965
tshL:-e 1951- 1950
lSSff l. &lt;~.l:n:n'la

•

•

�.11~ ~ • ,,[f::'\~

~.:;;;.-

VIATGES SEGONS MITJA DE TRANSPORT - 1981
'·

\

...

Viatge.s Total.s
1. 19:
11. 69l
18.901

2.ea:
3.88:
~

~

~-

l'fo Consta

l'le\.ro

1 1.27:

Tr-en

Bu 3 priv!) t.

18 .~8:

Tren!&gt;po rL

e . 33 :
41.251
-1.28:

Taxl

i n~iv l d

Metro

~ · 2.35:

Tr e n

~

Bu!&gt; pr iv zd.
Tr a n.:.pcrt indf v ld

3.87:

~ 28.871

..,fOO}
:! &lt;:~ placa n

No Con!llll

ED 1 s. ea : ·

dJ:ru 21.06:

Eu ~

A P:: u
No e .:.

Viatge.5 Trebatl

e. s2:
2 B."'!6:
5 .59!

Bu.:.

Ta xi

A Peu
No ·.o!&gt; &amp;e,.pl ac r: n

TOTA L C.M.B.
·'
c...~

'-·

Viatge.s E.studi
1 .es:
6.21:
I!::L.t'_.Q 11 . 6'1:

1. 5 6:
3 .89 :
5.36!

e.e9:
b ?.S-2:
2.63:

Ho Cor,!l t.a

Me t. ro
!3 u.:.

Tren
Bu!&gt; pr1va\.
Tr an5po rL ind1v1d
T!!Xl

A Peu
No

e~

de~ p l ace n

�..·,
VIATGES 5EGONS MITJA DE TRANSPORT

1981

·.&lt;

Viatg e 5 Total5
No

Viatge5 Treball

C cr. ~bs

!"'í td.ro

Ho Con:.\.11

e.?e:

r'lo Ccnsh

!"'e t. ro

g. 61:

:'l e t. ro

!! u~

Bus

Tre.n

Tr en

Tr ~n spcr t

T r ~ n spcrt.

ln di v ld

Taxi

A Pe u
Ko

t&gt; !l

15.611
1. ~51

Bus pr!vat.

p rJvat.

S u !&gt;

lJiatges Est.udi

de~; p t ~ ce n

!7. 5 9:
5.52:

individ

Tll xi
A Pe u

Ho es

ó ~ splacen

U,__..ll.

Bus

Tren

J.·o:
6. 77:

Tr a n~p o rl

6. 11:

Í ~Xl

?us privat

59.75:

A Peu

2. SS:

No "'"

1nd 1 v1d

'

d e ~ pd, ce n
1

!

BA RCELONA

�..
J.,

VIATGES SEGONS MITJA DE TRAHSPORT - 1981
'

11

Viatges Totats
[==:J

rz:zzJ
miliiJJJ
~

IJiatges Treba t l

1. 37:

No Cor,.:;t.a

2.10:

5.611

r:et.ro

8.7-4:· Metro

H. 00:

Bu~

TLl.x1

Taxi

A Pe u

2~.56:

A Peu

5.68!

No e!l

Tren

-4.371

Bv~

a:-=-JJ

~ 8 . 77 1

¡ .,~,.1

~. 33:

Cor.:~ta

29.26:
3.611
-&lt;.29:
3B.39:
0.37:

2 . 1" ,

~"W 18.?91
~
"""'3 e . 23:

rio

privat

Tr~~sport.

No

·?! !.

lndlvid

de~pl~ cer,

Viatge.s Est.udi

C=:J

Bu.!&gt;
Tren
Bu.!&gt; privat
Tran~porl

individ

\4

c...;

3.57!

~o Con!lt.a
r:etro
Bu.!&gt;
Tren
Bu!l pr1val
iran!lport. lndivid

e . e7:

TcxJ

A Peu
de:~ptac.en

TOTAL C.M.B. SEHSE BARCELONA
c..~

1.59:
1. 91 :
G.6ll
1. 71:
... ·47:

Ho e!l de:.ptac.en

...,

�•

S
de

23

198~

Una jira al serofi
de la recuperació
económica de Catalunja

1-7'
1

Redactor en cap:
ns.Jau mc Masdcu,
, Espunn·o;. Assesl\ li(¡·í•d Porres:

JOSEP M. FIGUERAS

Jr:

e Abn . Imatge 1
itntixa nts: 1''-lic¡ucl

algrat la crisi i la recessió económica que pateix el país des
. Ohson. Col.labodeja
fa uns quants anys, tots
)asili Haltasar (llles
els empresaris espanyols són
Hitsc), Xosé Garcia
me 1.\artrolí, Jos(~ F.
conscients que la millor so;¡ rro, Jordi Viadcr.
lució davant una cor:juntura
quin! Romag11era. tan desfavorable és procedir a canviar caduques
se l'arrr·nsas, Uuís
)ueralt, Enrie Sales. estructures i obrir camins a !'exterior, coin !'única
rs: Enrie Baiicrcs. via d' intentar la supervivencia i lluitar contra la
;ls, Enrie Calpcna, desaparició.
•n Monzó, T1sner.
nlla. Uuís F1aquer,
~osa , .Jamne Lorés,
rnat !\!uniesa,Joan
da Molins, Caries
·,es: COVER, Efe.

~A)

na-4

m
.'n ks próximes
en el tema que
. La ncteja que
ems pe! que fa a
.::omplexa mafia
és investigat en
11gcs relacionats
afers que cstan
la invcstigació a
s a les darreres
tan descobrint
;cguretat, algun
H'S de les scves
1

Per altra banda, no es tracta d'un repte impossible, pero sí difícil. Les empreses espanyoles compten arnb la suficient imagínació i capacitat per
poder competir en un to d'igualtat amb d'altres
empreses foranes, amb l' objectiu posat en l' obertura exterior i a augrnentar les seves respectives
quotes de mercat.
És precisament en aquest punt que les fires
internacionals de mostres, com la que actualment
se celebra a Barcelona en laseva51 edici6, adquireixen tota la seva dimensió i la seva fo~ en Wla mesura proporcional a 1'obertura exterior amb que les
ernpreses espanyoles projecten els seus objectius a
curt i a mitja termini.
.
:
En el moment present, les fires anomenades
generals exerceixen un paper substancialment diferent del de les grans exposicions deis primers anys
d'aquest segle, i. el seu contingut esta molt rnés
d'acord ambles necessitats i les exigencies actuals
en materia de comer&lt;; nacional i internacional que,
substancialment, es concreten, no ja solament en la
simple exhibició de productes, sinó en l',Yuda al
lliure comen; a través de la promoció d'un lloc de
trabada de !'oferta i la demanda. I aquesta 51 edició
de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona
constitueix un dar exemple del que hem esmentat,
tenint en compte la varietat, la presencia i la qualitat
del material exposat al recinte firal de Montju'íc, a
trav{~s deis vuit sectors que constitueixen la mostra
d'aquest any.
Com ja he dit en més d'una ocasió, el paper
fonamental de les fires generals és el de platafom1a
de llan¡;:ament dcls successius seo.ors monogr.ifics,
una vegada consolidats com a tals. Aixo exigeix,
com resulta facil de su posar, una enorme quantitat

qiiestió.

• i protecció de , .
·nda de joies i

d' imaginació i d 'esfon; per continuar dotant l~ Fira
de nous apartats, valids per a l 'economía del país i
que, en cena manera, continuln mantenint viva la
flama u~icional i popular que la Fira ha sabut
encendre en l 'anim de la ciutat a través d' uns quants
decennis d'história.
a nostra Fira, la Fira Internacional de
Mostres de Barcelona, que ha mantingut una trajectoria de servei a la indús·
tria i al comen; i ha contribuit a informar petits, migans i grans empresaris
- - - espanyols sobre nous productes, nous
mercats i nous processos tecnológícs, es ttoba en
aquests moments en una fase d'evolució, l'inici de
la qual es va assenyalar al terme de la passada: edició,
amb mot:iu del seu cinquanta aniversari S'havia
dcscoben una etapa certarnent important i s'havia i
s'ha de dotar encara laFirad'unimpuls renovador,
sen se que per aixo· no hagi de tenir tot 1' arrel.ament
popular a que abans feia referencia.
En l' edició d 'aquest any han concorregutala Fíra
vuit sectors, dos deis quals constitueixen una autentica novetat: els dedicats al' esba.tjo o lwbby i el de la
papcreria, deis quals s'espera molt en un futur
immediat. Així mateix s'ha de destacar la presencia
de quaranta reprcsentacions estrangeres que aporten la part millor de les seves respectives produccions nacionals. ;
·
¿Com seran les directrius del futur? Cal indicir,
en aquest respecte, que la Fira Internacional de
Mostres de Barcelona continuara fidel a la seva cita
anual i ala seva decidida vocació de serve~ unint la ,
tccnica i el consum, amb les modernes aportacions '
tecnolbg1ques en cada un deis camps o sectors
representats, i coro una base popular d'una manifestació profundament arrelada en la seva ciutat i la
seva gent, sen se que per aixó deixi de donar supon
a nous sectors ni d',Yudar a la promoci6 exterior
d'idees i produoes d'empresaris i empreses espanyols, la qua! cosa vol dir, en definitiva, estar al
servei de la indústria, el comen; i l'economia del
nostre país.
1

}osep M. Figueras is presidtnt dtl Comite Organitz.ador
dt Úl Fim Internacional dt Mostns.

KATAL NIA

�-----

/l ~rl \~

,·.~ ..

Con demasiada frecuencia uno
tiene la Impresión de que las estrategias políticas se plantean por simple acto reflejo ideológico, sin tener
en cuenta que los tiempos cambian
y que las ciencias adelantan que es
una barbaridad. La incapacidad del
arsenal de doctrina acumulado en
el siglo pasado, durante los tiempos
de construcción del mundo nuevo
del Estado-nación, para facilitar la
comprensión de las cosas que pasan hoy, se ha puesto de manifiesto
en las dificultades que las fuerzas
políticas encuentran a la hora de redefinir sus posiciones respecto al
proyecto catalanista. En los últimos
cincuenta años el mundo ha cambiado más que en muchos siglos:
repensar Cataluña desde estos
cambios exige no tener reparos en
soltar el lastré de los principios que
en su rnomento configuraron la
doctrina del catalanismo político.
De la misma forma que para ·alcanzar a entender alguna cosa de la
lógica de la sociedad post burguesa
hay que relativizar tanto los mitos
que la construyeron como las doctrinas que intentaron acabar con
ella y que en muchos casos no hicieron más que reforzarla. Y solo a partir de este ejercicio es posible la recúperación de viejas ideas que
vuelven a ser útiles por el simple hecho de haberles cambiado su escenario-operativo.
Ciertamente, el moderno estado-monstruo, que no cesa de abarcar
y apretar, no facilita a los políticos
el trabajo de reflexión a medio y largo plazo. Un doble cerco parece cerrar toda perspectiva que vaya más
allá de la inercia del poder adminis-

- ..-..

-

pensarse Catalur'la desde las e
marcas, si no hay espacio vital par
que estas estén realmente desp
gadas de Barcelona? ¿Es poslbl
entender este espacio de otra m
nera que como el área de lnfluenci
de una capital poderosa. con esplr
tu abierto y vitalidad social pl~na
En los tiempos futuros Catalur'\
que, en el mundo actual, hacen ine- será lo que sea Barcelona.
tratlvo: una burocracia cuyos inte· tarea de proteger el poder, es decir,
Y si Barcelona se hunde, si com
xorable la desaparición de Cata! u·
reses se han convertido en necesl· de asegurar el orden.
dad primera por encima de los proNo creo que sea atrevido afirmar ña, como entidad polltlca, a medio · se ha dicho queda condenada
plazo.
.
papel de. segundo na como el que 1
blemas reales de la colectividad y la · que en estos momentos no hay una
acumulación constante de una fuerza política que disponga de un
Esto es lo que ocurre, por ejem- historia ha condenado a ciudad
suma de pequeñas cuestiones que proyecto político para Cataluña
plo ..a mi entender, con la tan repetí- como Marsella, diflcllmente resist
requieren respuesta Inmediata. sin realmente nuevo:y al decir nuevo no da consigna política del comarca- rá Catalur'\a.
Y no es sorprendente nt ofensiv
dar tiempo a integrarlos en un pro- es por un absurdo purlto de origina- llsmo. SI el futuro de Cataluña tiene
lldad sino simplemente para seña- que estar en las comarcas. con para las gentes de comarcas. Tod
yecto de más largo alcance
Cada vez· nos encontramos con lar que es necesario que responda a todo respeto tanto por los polftlcos lo contrario. Fueron preclsament
más frecuencia con una actividad la realidad actual de las cosas, que que defienden esta idea como por ellos los que a lo largo de los slgl
política sin horizonte, perdida en la son como son y no forzosamente los ecologistas de estricta obser- desde el campo fueron constr
marabunta del dfa a dlll. Y enton· como cada uno de nosotros querrla vancia,, me temo que este futuro yendo la gran ciudad: una eluda
que primero fué mestizo lugar d
ces, sin lugar para la reflexión en que fueran. Y tampoco, en este será más bien problemático.
Aunque parezca absurdo, a ve- encuentro de catalanes de dlvers
profundidad, no es sorprendente mundo. hay.que ser víctimas de las
que se apele a la cómoda solución fijaciones irreductibles qufl gene- ces uno acaba pensando que hay procedencia, y que después vló 1
de la receta aprendida de men1orla ralmente no conducen a otra cosa realidades elementales de la vida crementada su vocación de mezcl
o .con sentimiento cuando todavía que a hacernos un poco más des- cotidiana que los políticos las olvi- con la Inmigración y el progres
graciados. Las naclone!l corno fo- dan, como si no fueran con ellos. a Esta ciudad que, para bien y par
·se tenía tiempo para leer, discutir y,
a veces, incluso pen~ar.
das las cosas de este mundo nacen, la hora de hablar de la cosa pública. mal, construimos entre todos e
Pero hay momentos en que la crecen . y mueren.sus histCJrias ti e- Por que absurdo es tener que recor- ahora, más que nunca el punto d
realidad ya no perrnitn mantener nen momentos de excelente saiiJd y dar, por ejemplo, que con los me- referencia si pensamos en una e
dios de transporte modernos las taluña Inserta en el mundo y no si
más el engaño. En que ni desajuste . períodos de enfermedades ditrciles:
entre las viejas recet'3s y las nuevas la historia, en definitiva, es la cróni- proporciones espaciales han ca m- plemente en los ciegos lfmltes qu
cosas es tan grande que no hay for- ca de este Ir y venir de las cosas, la blado de manera radical: lo que a n- van de Salses a Guardamar y d
ma de mantener el equilibrio, por tumba de pueblos. culturas y clvili- tes costaba una jornada de camino Fraga a Maó.
La nación catalana está destln
precario que este sea. Por eso, en zaciones que se suceden unos a ahora puede costar una hora, y una
los últimos meses, desde los diver- otros.
modificación tan sustancial en la re- da a ser en los aflos próximos
y si en estos momentos hay con- !ación espacio tiempo tiene que área de influencia de Barcelona: d
sos puntos del espectro político, diversas y codiciadas voces han coin- senso generalizado en que la na- modificar forzosamente el conteni- la fuerza de esta~ludad depender
cidido en un punto: que hay que re- clón catalana que en otros tiempos do de las Instituciones construidas que este pars sea. Y la fuerza a
esta ciudad ha estado siempre e•
visar lo que se ha dicho sobre estuvo Incluso a punto de tener es- sobre un territorio determinado.
Hoy. Cataluña se puede cruzar de una sensibilidad compleja, mestlz
Catalw'la y que hay que pensar de · tado, pasa un período difícil y que la
otra manera la realidad política del · · redefiniclón de sus contenidos poH- ·• punta a punta en poco más de tres y abierta. Las comarcas pueden s
catalanismo.
tic os es imprescindible para que la horas. que es el tiempo de autopista un horizonte electoralista a mu
Sería importante que no se aho· ·.. enfermedad no sea mortal, como · que nos puede llevar el viaje desde corto plazo. nunca un destino par
rraran esfuerzos u la hora de llevar a pudiera suceder de progresar algu- la Junquera hasta Sant Caries de la este país o una pauta para un pr
cabo esta reflexión y sobre todo
nos síntomas delectEJdos, es curio- · Rapita. La lejana Lérlda está a hora yecto potrtlco de largo alcance. R
que en aras a la inlrasigencia de los so ver cómo aluunas de las pro- y media de Barcelona. Sólo algunas pensemos Barcelona sin miedo, a
principios no
cortaran las af&amp;B a
puestas políticas que con más insis- comarcas pirenaicas tienen todavía tes de que caiga del pelotón de la
la imaginación, contra la que tan los tencia tratan c:1e presentarse como un cierto aislamiento real. Todo lo grandes ciudades.
prejuicios ha tenido siempre la Gla- únicos depositarios del ideal nacio- demás s.on muchas dosis de ideoloY si ella cae, Catalur'\a quedar
se política tan celosa siempre en lá .1 lialista éatalán, lo haeen, con suma gfa y de viejos prejuicios. ¿Cómo adormecida por largo tiempo.
frecuencia, desde planteamientos puede, en estas circunstancias,
Josep RAMONEO

zas

·La ciudad,
.,

comarcas y la naczon

Se

~------

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35444">
                <text>Barcelona, capital metropolitana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35445">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35446">
                <text>Àrea metropolitana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35447">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35448">
                <text>Finances públiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35449">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35450">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35451">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35452">
                <text>Notes del gabinet per la conferència i notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35453">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35455">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35456">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35457">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35458">
                <text>Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41382">
                <text>1983-08-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43769">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35459">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="957" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="497">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/957/19830629d_00022.pdf</src>
        <authentication>e7e42b58edf667f1ee7995194265c293</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42171">
                    <text>SALUTACIO
Tota iniciativa és sempre un repte, és una evidència que la
il.lusió és el caliu que fa que cada dia hi hagi noves realitats que mostren la trajectòria del progrés de la nostra ciutat.
Com a barceloní, com a alcalde, com a alcalde vostre vull fer-vos partícips de la meva satisfacció per l'aparició dels
Quaderns d'Informació de la Guàrdia Urbana. Certament, els
canals d'informació són un element fonamental en el desenvolupament de qualsevol organització.
Aquest any s'acompleix el cent quarantè aniversari de la crea
ció de la Guardia municipal. Aixf, des de l'any 1843 Barcelona compta amb un permanent representant qualificat en els seus
carrers. Cent quaranta anys de tradició i servei al ciutadà obliguen, cada vegada més, a sostenir aquest esperit d'exigència tan característic i peculiar del nostre poble, que sent com a pròpies les qüestions lligades a les seves institucions.
La Guardia Urbana de Barcelona, com d'altres realitats de casa
nostra, és un punt de referència important per als Ajuntaments
catalans així com per a d'altres d'arreu de l'Estat. Aquesta
és una responsabilitat que, sense que ens faci pensar que ja esta tot fet, ens exigeix a esforçar-nos encara més en el treball de cada dia, cercant noves idees i potenciant les tasques
de formació com un element primordial. A l'Escola de la Guàrdia Urbana correspon una gran part d'aquesta responsabilitat,
intervenint com a motor i suport de noves iniciatives, de les
quals aquests Quaderns, entre altres, en són una mostra.
$óc coneixedor que la professió policial urbana exigeix sacrifïcis i abnegació i que, a vegades, el risc voreja i està present
en les seves actuacions. Les ingratituds són moltes, però també les satisfaccions configuren i acompanyen la possible sensació de solitud en el carrer,

�La dotació de recursos i mitjans materials és fonamental en
tota l'activitat professional. En el meu esperit i en els
dels meus col.laboradors de la Corporació hi ha la intenció
d'anar a una tecnificació de la protecció ciutadana, amb la
convicció que l'elevat sentit de la professionalitat, condició irrenunciable de la nostra institució, permetrà sostenir
el nivell de servei propi de la dignitat que la nostra Ciutat
mereix.
Barcelona, com totes les grans capitals, continua creixent en les seves exigències com també ho fa la complexitat de la
seva gestió, però això no ha de ser mai un impediment a l'apro
pament entre els ciutadans i l'administració.
Es en aquest context, en aquesta dinàmica, que la descentralització i la informació adquireixen una funció protagonista relle
vant, tant a la Casa Gran com en els Consells municipals dels Districtes,
Els Quaderns d'Informació de la Guardia Urbana poden ésser un canal eficaç de circulació d'informació on es pugui reflectir
i fer viure les particularitats de cada districte, de cadascuna
de les unitats i de cada servei al conjunt de totes les àrees municipals i al col.lectiu de persones i de patrimoni que treba
llen al servei de la Ciutat.
Vull fer una especial menció a les dates, tan nostres, que Barcelona viu cada mes de setembre amb motiu de les festes de la Mercè i la corresponent a la de la festa patronal de la Guàrdia
Urbana.
Les primeres representen per a qualsevol barceloní dies de joia,
però també signifiquen per als membres de la Guardia Urbana una
proliferació dels seus serveis.
La segona, és una jornada de particular emotivitat i d'identitat
professional, però també una mostra de la voluntat de projecció
ciutadana d'aquest Cos, que enguany s'ha concretat en l'organització de la Setmana de la Guàrdia Urbana, que amb molt de goig hem incorporat al Programa de les Festes de la Mercè.

�Des d'aquí, la meva salutació i felicitació per a tots els
membres de la Guardia Urbana.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14767">
                <text>3863</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14768">
                <text>Dia de la Guàrdia Urbana / Salutació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14769">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14770">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14771">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14773">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14774">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24677">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24678">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24679">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24680">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24681">
                <text>Policia local</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40570">
                <text>1983-09-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43195">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14775">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="958" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="498">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/958/19831202d_0112.pdf</src>
        <authentication>80f222496c788ee1e542f39372636f58</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42172">
                    <text>re
P

^.^fi,

lz

FI

.,^^ ^^^

&lt;4^r. Í^. !^

^

F- ^ ^^, ^
^.^ ^s

^ ^^

.^

^

1?t

ri

^ &gt; rr-^

^G

ly'

r)

tr

e

p ar Pasqual MARACA t. I..,

Maire de Barcelona, Présidant de l'A írú Métropolitaine de Barcelona
^_^ -_,
et par
^^ ord^: [;^^ ^^{µ PA Lb'

4lice-Prési,r7'i:nt de l'Aire. Métropolitaine dé B arcelo na, Cor1^ effiFer Municipal de Barcelona

La dis,'erib^.ftio;E de le {;onulaetiQn et surtesut de !'as;t:'s,aité
économique sur le continent E?i.r'23péHrE nous lpermet d'C1CSrueiF:er le 6;e?e n,te Cï; C'+é"séSE ÍFiiii.+r:? C7éifl^.YL1p'p?énf3&gt;Ït .scQ}•rl j-:-tic;E:;^. Nous por.ada„n.0 d;st,irsgct4r une Europe du itf¢rel
du Centro crrmpr?rtd du Rhin, le Centra Gi; l^3
N,?r&gt;i de la F1é;su.l.;6ir•iu;s Eédérala Ql!ernar.da, l a ré¿ior3 littorete •beig:.= et hellanciaiso, a'srsi que l e s ré;,ainns de Paris
ot de Londres), fo rtefrardrst ïridustriali£le et dé&lt;&lt;oioppér,.
L.'c:nsc-,rlale de ces zones rcapri`ssrerrte 17,8 % de la papulation, 37,7% da i!'aativixé ir-ECl:istrieilf; européenne totale et
31,1 `36 de l'activité tei'tfaire.
ci5té C€3t'i:L' zona, nous pouvoris distingue: una a ire
de t.iétlE:;e:p; errtent rnoiri i;`:iMi.efite.f`L et R 'inrla.istrialissatiori
in'íérieure qui ene;loba:rait l a plus grande laei-tie d e !Italia
et de l'G:st:iu;ne ziE:si qu'une partís de la Franco.
1-? $'fstf:rfe des Nilles e n Europe s ftiscrit+rans cetts pralaaI;.:,ü&gt;&gt;ion G3ém„p gra.;.attBGii,Et1 et éconornique. On pout y ctistinguer un a.;e c'urbar•i.°aation qui reli;.rait Londres - Rhin 1-;,:&lt;l,r C:o;Penhagt,ica, a;icgE.E ei s'integ re Paris et dans l e ,quel
une fig:ze de pénétra •tion suit le eours du Rhin jusrlE,E'a3
i;.'ts:€-&gt;ich.

A !'íntérieur de la Catalogne, 70 % de la population se
cáncentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelona.
Cene donnée met en évidence le fait que la polarisation
au niveau européen co-nnait un prolongement identique
au niveau espagnol et au niveau • catalan. au
niveau métropolitain, on peut parler de la f_,olarisation qui
se produit dans la vine centrate de Barcelone, oú sur une
surface de 100 km' se concentre plus de la moitié
(1.700.000 habitants) de la population métropolitaine.
En resume, la situation de Barcelone à I'égard du systéme urbain espagnol lui permet d'exercer une importante fonction de contact avec le réseatr urbain du Nord
et surtout de Sud de I'Europe. D 'un cutre cené, l'arc
Nord -Ouest de la Méditerranée dans lequel s'iïatégrent la
Catalogne et Barcelone sert égalernent de trait d'union
aves les pays de Sud méditen-anéen. Par conséquent,
nous pouvons considérer que Barcelona occupe une
place périphérique p ar rapport au noyau économique
européen, mais qu'elle a dés fonctions importantes
cornme point de contact entre cette zone et la zona économique rnéditerranéenne.

La s(r?:EC'ti,Ci?' ESrbaiCre d es rtlYgio;iá du Sud euro7éen presente !E:? G'-:.]r: rtrii'G plus dispersé Et les centres uC:Ssiii$ l es
d'un are Er1iagiL'-.a::¢*, qui
plus importantssF4 si:^SÜ+Yç lelona.
s'é t:erítli"aFt entre Naibf?es -• Milán -- Lyon - Valence et la
mor.

B A á i C EL O.eri1`E
ET LES ft UdRES AÍRES MÉMC'áPOLs9TAIiti'ES.

1..1 CATA .,OG11á :' ET L'AIRE !°^.`"t-:.OPOLIx'Adt,;'?'"
lyA Rk.rb•ti t..1°drE EN ;'^çgROPF.

On peut considérer la récente évolution de l'aire métropolitaine de Barcelone cornme le résulta'c du modéle éccnornique et territorial de croissance q u e l'Espagne a
adopté à parar des années soixante.

L'cmplaceïner,t de Barcelone à I "ext r eme du sous;,y: ri:érnc de vilies dans le Sud européen lui confére une
pc,sftion de ;onction entre celui-el et le sous-systérne
a.irbain espagnol que nous pou •,rons definir cornrne dispersé et radiocentrioue, à partir d'u n e capitale.
f: l "intérleur du systérne espagnol de vies, Barcelone et -

iti sous-systéme catatan s e situent sur laxe de littoral
m=,c.aiterranéen et représente le contre--poids économique
et dérnograpnique à la position de capitale que détient
Madrid.

ÇO

Parmi les traits les plus caractéristiques de l'aire métropolitaine de (3arcelone, cornme conséquences de ce processus, nous pouvons rnentJonner les suivar-rts :
Prerniérement, un processus rapide et intense de croissance démographique et urbaine derive de courants
d'immigrations beaucoup plus éievés que dans les autres
aires rnétropolitaines d'Europe. f3appeions que le taux
annuel de croissance démographique d e l'aire métropoiitaine cie Barcelone, dans la période 1950-1981, a été d°
3,3 %. En termes absolus, l'aire métropolitaine est

�passée de presque deux millions en 1 950 à plus de
quatre miilions en 1 98 1, avec la circonstance aggravante
que plus de la moitié de cet accroissement s'est produit
dans la décennie 1960 -1970.
C7euxièmenient, un haut degré de spécialisation.irtdustrielle dans la production de biens de consommation de
masses, durables ou.non (textiles, autornobiles, papier et
arto graphiques, etc...) et de biens d'équipements spécif`ic;ues (macFaines-outils, machines pour i'industrie' spéciaiisée, otee.). L'occupation índustrielle se situe aux environs de 48 % de I'occupation totale, chif-fre uniquement
comparable avec ceux de Lyon (48,6 %) et Turin (58,6 %)
et supérieur à ceux des principales villes européennes.
F'arallèlement au phénomène décrit dans le point précédent, en cosiste à un manque manifeste de spécialisation
da:..s les secteurs tertiaires, si l'on compare avec les
autres aires métropolitaines européennes.
Finalement, et au niveau tenritorial, nous pouvons sigr!aler le haut degré de concentration dérnographique et
éconornique dans le centre de Barcelone et les difficultés
pour réduire la conáentration métropolitaine aussi bien
au niveau résidentiel qu'industriel.

iÉTÉF OG NÉI É DE LA CRISE
La crise économique,' amorcée eh 1973, n'a pas affecté
de maniere homogène les différentes régions et zones
urbaines, comme on peut l'observer, par exemple, sur les
données ciu chámage. L'explication la plus simple - de
cette infiuence inégale, bien que généralisée, de la crise repose sur le fait que le modèle de croissance qui est
entré en crise est également un modèle desequilibré
daus son aspect territorial. Les aires industrielles et les
aires urbaines qui étaient celles qui fondèrent le modèle
de croissance des années soixante sont égalernent celles
qui ont reçu le plus fortement l'impact de la crisei éconornique.
Clans le cas concret de l'aire métropolitaine de 13arcelene, les traits que nous venons de décrire, sont évidents.
En tant qu'ensemble fondamentalement urbain et industrial, cette aíre a- polarisé, quel que solt I'indicateur que
ron veuille considérer, une part très importante de la
croissance économique espagnole et la plus grande
partie de la croissance catalane. Cette aire subit aussi, en
ce rnoinent, de manière comparativement plus accentuée, les effets négatifs de la crise économique.

Cetto situation impose done à I'A.Nii.B. la nécessité d'une
.intervention économique locale, afín d'absorber les coeits
iné g aux de la crise-, et d'établir un nouveau modèle de
croissance économique. C'est en cela que doivent consister les deux grands ases de le politique économique
locale, bien que ses résultats dépendent évidemment'
d'un ensemble de décisions et de politiques nationales et
internationales c.lui échappent à sa sphère d'infiuence.
l..es coits inégaux de la crise se manifestent surtout dans
certains groupes sociaux et ils doivent étre tractés avec
une actuslisation sélective que seules peuvent réaliser
les autorités locales plus en contact avec les citoyens et

leurs besoins les plus immédiats. Je pense qu'il est bon
que les autorités locales rappelient constarnment aux
autorités supérieures, regionales et nationales, les effets
territoriaux, sectoriels que les divers traitements écono- miques produisent comme résultats.

A PoalR TA^GES ET DESLAVAN AGES DES AIRES
I L
MÉ ROPOt.I
AélïíE DA
TI! G lSSYd'i!é DE LA GR SE.
Cependant, avant de commencer à analyser les diverses
politiqueo, il convient de souligner un conditionnement
préalable qu'il est difficile de changer, malgré les désirs
utopiques qui, parfois, les font croire modïfiables : la concentration urbaine, économique et dérnographique d.e
l'aire métropolitaine de Barcelone. L'impact de la crise ne
peut se résoudre en diminuant à court terme la concentration de Barcelone, de méme que l'on ne peut établir le
nouveau modèle économique sans le fonder sur les avantages de la concentration autour de Barcelone.
L'aire métropolitaine de Barcelone, plus ou moins vaste,
à noyau plus ou moins rnultiple, plus ou moins dense
dans le centre, plus ou moins déconcentrée, continuera à
conditionner la croissance et le modele économique
catalan et sera, pendant longtemps, le facteur le plus
décisif, qualitativement et quantitativernent, du futur de
la Catalogne.
('armi les facteurs qui limitent les possibilités des processos de déconcentration, nous pourrions mentionner :

1) La localisation du stock actuel de structures physiques
(bátiments, infrastructures, etc...).
2) Une partie très importante de tous les nouveaux
investissements, aussi bien publico que privés, consiste
en renouvellements qui s'opèrent normalement dans un
méme lieu, ce qui laisse peu de marge pour la déconcentration des investissements. On accorde de plus en plus
de valeur à la réhabilitation et au maintien du stock de
capital existant, en particulier en périodes de crise économique et d'investissements.
3) Les unités économiques famiiiales présentent égalernent une certaine inertie quant à Icor .localisation.
4) Les grandes agglomérations urbaines semblent limiter les incertitudes et les risques du futur dans les décisions de localisation industrielle.
5) La tertiarisation croissante de l'économie est un phénomène qui, pour l'instant, s'avère étroitement lié à l'urbanisaticn.
6) L'internationalisation des phénomènes éconorniques
et le role fondamental du .progrés technologique dans le

développement.

LES TRAT1S SPÉCf9`éGrU%3' DE LA CRPSE
DANS L'AIRE MÉ T•R OPOtiT TA rrNE DE 13A RCi P ONE
La structure productive catalane et de l'aire métropoiitaine de Barcelone a suivi, avec certains traits spécifique s, les effets de la crise économique généralisée. La
croissance économique des années 1960 et 1970,

89

�fondee sur un modele d'industrialisation dans lequel' la
Catalogne et l'aire de Barcelona ont joué un role primordial, se volt forternent freinée par une crise mondiale qui
met en évidence les défauts internes.
Les impac.ts de la crise économique sur l'aire métropolitaine de Barcelona ont été, done, largas et variés. mais
nous voudricns souligner ici deux problèmes qui caractérisent en tonto priorité les effets de la crise au niveau
rnétropolitain : le chómage et le déficit en équipements
et services.
Bien que généralisé et répandu sur taus les territoires, le
ch8mage presente deux composantes qui le rendent spécialement conflictuel au niveau métropolitain. En premier
líen, la crise a surtout produit un chómage industrial et un
chòrnage des jeunes qui cherchent du travail pour la première fois. Ces deux secteurs sant representes en excès
dans la structure économique et démographique de l'aire
métropolitaine de Barcelona.
Voyons quelques données qui confirment les points antérieurs. L'aire métropolitaine de Barcelone a un taux de
chómage supérieur à 23 %, ce qui représente quelque
295.000 chómeurs enregistrés (décembre 1982). 79 %
des chómeurs de toute la Catalogne se concentrent dans
l'aire métropolitaine. Plus d'un tiers des chómeurs cherchent du travail pour la première fois, ce qui met en évic(ence la gravité du ch8mage parrni la population la plus
jeune..Deux secteurs industriels, le bátiment et la metallurgie, fournissent déjà 50 % du total des chómeurs.
Le second problème, conséquence du modele économique et territorial adopté dans les dernières décennies
mais aggravé par la situation de crise, est le déficit dans
la tertiarisation de l'économie catalane.

II est intéressant de liar cette réflexion sur les institutions
métropolitaines avec le récent « white paper» du gouvernernent britannique, qui propase I'abolition de toutes les
institutions métropolitaines du Royaume-Uni. Je pense
qu'il est important de faire référence à cette question
parca que l'histoire, le prestige et les réaiisations du
Greater London Council et des antres conseils métropolitains britanniques et peut-étre la décision britannique en
ce moment, ouvrent un grand clébat qui aura des répercussions non seuiement au floyaume-Uni, mais dans
toutes les aires métropolitaines et européennes.
Dans le cas espagnol, il pourrait sembler que la consoli
-dationesvux'mitraonégleums
vide de leur contenu les institutions rnétropolitaines, surtout dans un cas cornme la Catalogne, oir nous avons vu
que plus de 70 % de la population se concentrent dans
l'aire métropolitaine de Barcelone. En outre, la corporation métropolitaine de Barcelona est formée de vingtsept communes ou administrations locales autonomes
qui assument la gestion des compétences municipales.
Entre cette administration régionale nouvellement créée
et ces vingt-sept communes, reste-t-il un espace adéquat
et suffisant pour i'action de .i'institution métropolitaine ?

C'est précisément cette situation intermédiaire entre le
niveau local et le niveau regional qui est l'un des points
les plus positifs pour la consolidation de la corporation
métropolitaine ,de Barcelone. Du cóté des municipalités,
on . reconnait le fait objectif d'une réalité urbaine métropolitaine qui dépasse les sphères des municipalités. La
corporation métropolitaine de Barcelone s'est transformée ainsi en une institution qui rationnalise et globalise les nécessités communes des vingt-sept municipalités dont I'action repose sur quatre taches fondamentales :
1) Prestations de services (eau, voirie, assainissement,
routes, urbanisme, habitat, parcs, etc.).

;,:='TAF C&gt;'=NTRAL, CQMMUl1fAUTÉ5 6UTONOME5 •
ET FNS TI Tf.1 TrdONS MÉ T I&gt;'OPO,Lb`TA 1rNES,
On a souvent affirrrlé que le processus de développement

comprend des changements aussi bien strictement économiques que de type institutionnel. La crise économique que nous avons déjà signalée, a provoqué des
changernents importants dans la structure économique,
qui ont affecté de maniere spécifique les aires métropolitaines.
Dans notre pays, cependant, il se produit sirnultanément
un processus impo rt ant de changement institutionnel,
qui non seuiement représente un changement dans le
systèrne politique, mais nous conduit reme à ce que Ion
emp elle l'Etat des autonomies. Caci signifie l'institutionnalisation d'une organisation de l'Etat non centralisé,
presque d e type fédéraiiste, qui confère un pouvoir nou
ou communautés autonornes.
-veanuxtiolés
Ce changement dans les rapports Etat Central - comrnunautés autonornes se repercute, sans aucun doute, sur
l'organisation de I'administration locale et implique égalernent la nécessité de considérer le role des institutions
métropolitaines dans I'état des autonomies.

2) Rééquilibrage du territoire métropolitain à travers I'investissernent public.
3) Orientation et planification de la croissance urbaine.
4) Institution pour le dialogue permanent entre les coilectivités locales et les collectivités régionales et nationales.
Par rapport à l'administration autonome, I'agglomération
de Barcelona sert à lier la réalité métropolitaine aux activités régionales, mais i1 faut reconneitre qu'on n'a pas
encare consolidé des mecanismes de coordination et de
coopération suffisants entre les deux niveaux.
Ce role doit étre axé sur trois príncipes :
– Un principe de primauté de l'aire métropolitaine de
Barcelone clans la région autonome catalana par rapport
au reste de I'Espagne, de la Méditerranée et de la projeotion européenne et mondiale.
– Le second principe est le rééquilibrage, c'est-à-dire les
services que peut fournir l'aire métropolitaine pour l'aménagement du territoire de toute la Catalogne et pour la
relance des zones territoriales plus déprimées de cette
méme région.

^

�- Troisièmement,•I'intégration institutionneile entre les
deux autorités de façon que l'autorité locale et l'autorité
régionale trouvent un mécanisrne de relations institutionnenes, au -dessus des éventuelles différences politiques
qui se présentent souvent entre les deux niveaux de gouvernement, ditíércnces qui ne doivent pas apparaïtre
dans les relations entre les deux institutions. Je pense
qu'on peut faire à travers les institutions regionales et les institutions métropolitaines des applications concrètes
peer résoudre las problèmes de le crise.

lu

L ?S TER VEN/70N

PUBLIQUE LWCALE EN FACE
DE LA CRISE : POLITÍQUE i ERRITORIALE
POLITIQULW ÉCONOMIQU .

Jusqu'à présent, les administrations locales ont agi de
manière très indirecte sur l'activité économique (création
se d'infrastructures, services publics, polygones industriels,
at etc.). La situation de crise économique et le chémage ont
? conduit à considérer I'intervention locale sur des thèmes
le qui étaient traditionnellement reserves au gouvernement
it s central. C'est là un cóté qui vient juste de s'amorcer clans
en le cas de Barcelone et qui repose sur une triple stratégie.
-o- 1) Promouvoir la capacité de la grande aire métropoliLa taine de Barcelone comme localisation de grandes entreis- prises multinationales.
ali 2) Reconversion et rénovation des entreprises industri, n elles catalanes tournées aussi bien vers le marché national qu'international.
nt,

3) Soutien de la petite et rnoyenne entreprise, y compris
la base artlsanale, secteurs traditionnels de l'économie
catalane.
Cette stratégie vis-à-vis des entreprises se cons
,' crétisera en une série de mesures, parmi lesquelles nous
;le. i€€ pourrions citer les suivantes :

LC FUROl`aE DES LlIA!'F'Orn•t1S,
L 'ELIN OPE DES
ES FL GIO^ rS
ET L 'EUROPE DES VIL LES
La Catalogne a toujours été reconnue cornme le trait
d'union, tant culturel qu'éconornique, entre I'Europe et
1 'Espagne et elle a adopté, depuis toujours, une attitude
ferrne en faveur de l'entrée de l'Espagne dans la C.E.E.,
quolque l'intégration économique puisse poser des problèmes à certains secteurs industriels catalans. La position de la Catalogne et des secteurs patronaux concernés
a toujours été de soutenir I'intégration européennQ.
Cette intégration est vue c,omme un défi à la capacité de
la structure économique catalane à se moderniser et à
devenir plus compétitive au niveau international, processus qui, indépenciarnment de l'entrée dans la C.E.E., est
déjà en train de se réaliser.
II faut reconnaïtre, néanmoins, que la voie pour l'intégration de l'Espagne dans la C.E.E. n'est pas aussi évidente
que la volonté d'intégration . manifestée à plusieurs
reprises par les autorités espagnoles.
Les difficultés avancées par la C.E.E. pour l'entrée de l'Espagne mettent en évidence des faits encare plus ínquiétants : I'instabilité de la structuration comrnunautaire
actuelle et les problèmes de création d'une Europe unie,
tant que cette union économique et monétaire à !aquello
aspire la C.E.E. n'est pas atteinte, les peuples qui forment l'Eurape réelle peuvent, cependant, continuer à travailler et à creer les fondements, les bases de ce que
nous espérons que ocurra étre I'Europe du futur, une
Europe basée sur les regions.
La Catalogne, en tant que région européenne et Barcelone, en tant que métropole européenne, bien qu'elles ne
solent pas dans la C.E.E., poursuivent leur vocation et
leur tradition historique de défense de l'idée européenne.

'

;ól f - promouvoir la foire - exposition de Barcelone,
ti oeprojection internationale de Barceione comme centre
industrie! tertiaire,
promotion publique du sol industriel et adéquation des
!ion normes industrieiles dans les zones urbaines,
ctiarnorce de schérnas de collaboration secteur privé pas
I
secteur
public pour de grandes mises en ceuvre, •
dej `
- dév eloppernent de bureaux de conseils et de services
,c:ornmuns pour les petites entreprises et les activités arti.'sanai;?s traditionnelles,
d e`- développement des taches de recherche scientifique
)o r íet technique sur des thèmes d'intérét métropolitain, à
e.'c- travers une institution université - aire rnétropolitaine,
ti
ren'rorcement des centres de formation professionnelle
ie^pour l 'adéquation du capital humain aux nouvelles néces-.
cieveioppernent du role de l'aire métropolitaine de Baretïa c-r.lorr cornrne • centre de diffrision d'innovations et de
TP. cilrlUlogí es.

Barcelone veut appor-ter à cette idee européenne tout le
poids d'une culture et d'urre forme de vio au caractére
méditerranéen qui a toujours été ouverte aux idees et
cultures d'autres pàys ou communautés. La tradition
« citadine » de la culture, de la science, de la technique,
de 1'industrie, des services, etc..., mène à demander la
collaboration des villes pour la construction de l'Europe
réelle.
Barcelone, en tant que ville méditerranéenne et européenne, a déjà annoncé sa volonté d'accueiliir les Jeux
Olympiques de 1 992 et elle se prepare à recevoir l'orga-nisation de ces Jeux. Ce sant probablement de s événements comme celui --ci, qui unissent les peuples à travers
leurs traditions et leur culture, qui peuvent permettre le
dépassernent des intéréts et des problèmes empéchant
une collaboration internationale plus étroite. Barcelone
est une métropole ouverte et disposée à travailler non
seulement pour l'idée européenne mais aussi pour une
coexistence meilleure au niveau international, et c'est
pourquoi elle est disposée à accueillir toutes les manifestations, événements et ir,itiatii es qui s'inscrivent dans ce
sens.

91

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14776">
                <text>3864</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14777">
                <text>La région métropolitaine de Barcelona dans le cadre de la politique régionale espagnole et de la crise économique</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14778">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14779">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24676">
                <text>Parpal, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14780">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14782">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22193">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24669">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24670">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24671">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24672">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24673">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24674">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="82">
            <name>Temporal Coverage</name>
            <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35338">
                <text>Estrasbourg: Consell d'Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40571">
                <text>1983-12-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43196">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14784">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
