223 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/905/0000000866.pdf 87821214f3930e57205a00ada0790675 PDF Text Text VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat” 03/07/2007 - IESE (Barcelona) Intervenció de Pasqual Maragall [transcripció] Moltes gràcies a vosaltres per la invitació. Em sap greu haver d’excusar el Sr. Manuel Valls, un bon amic, un català parisenc, un home extraordinàriament intel·ligent i dedicat a la política francesa. Havia de participar en la Jornada però avui és el dia que el President de l’Assemblea francesa ha convocat tots els nous diputats per prendre possessió, de manera que li ha estat totalment impossible acompanyar-nos. Ha enviat una carta. Sé que li dol perquè és una persona que prové d’aquí i a més té una bona amistat amb nosaltres. M’ha enviat una carta explicant justament això, que està desolat: “Je vous demande de bien vouloir accepter mes sincères excuses, je vous suette une journée agréable.” mirarem de fer la jornada el més agradable possible. Ho ha estat fins ara, em consta, i espero que ho seguirà essent. Jo us vull parlar d’algunes coses que tenen a veure amb la immigració. Evidentment no de totes perquè seria pràcticament impossible, però sí d’algunes de les reflexions fetes en el curs del temps i amb la meva experiència, primer com a estudiant d’econòmiques, després com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona i després com a president de la Generalitat. L’any 2004 en el Fòrum Universal de les Cultures que vam organitzar hi va haver un especial interès en aquest tema. Ja sé que el Fòrum va passar una mica sense pena ni glòria perquè els JJOO van ser un èxit extraordinari. Hi havia tants dubtes que ho fos i finalment va ser-ho tant que va ser difícil empatar després amb un altre esdeveniment. Però aquell esdeveniment tenia més a veure, en el fons, amb els temes que avui ens interessen, entre ells el tema de la diversitat. El Fòrum era un intent de dir des de Barcelona, que ja havia adquirit aleshores una fama com a ciutat referent, fins a quin punt era possible o no que les cultures es parlessin. Perquè les cultures cadascuna d’elles per definició són diferents i basen la seva qualitat i el seu prestigi en ser-ho. Una cultura que sigui molt semblant a una altra cultura ho té una mica difícil sobretot perquè segurament entraria en competència amb aquesta, i si n’hi ha una de més gran i una de més petita possiblement la gran xucli la petita. Les cultures tracten, lògicament, no només les ètnies sinó la cultura en general, de distingir-se, de fer-se elles mateixes diferents. Aleshores aquí entrem en com compaginar aquesta diversitat cultural que és una riquesa, amb la globalització. La globalització, al mateix temps, el que fa és, probablement, escantonar les diferències i anar creant entre el blanc i el negre un color entremig. Penso que va ser en Federico Mayor que una vegada va dir que arribaria un dia, nosaltres no en veurem el resultat, en què, matemàticament, i això suposo que es deu poder demostrar, tothom serà del mateix color perquè totes les barreges possibles s’hauran produït i s’hauran produït amb tal intensitat que per càlcul de probabilitats hi acabarà havent el color de gos com fuig que no serà cap color però que serà el color de tothom. -1- �Suposo que trigarem milers d’anys en arribar-hi. Sabem que hi arribarem però hi estem molt lluny. Ara estem en el moment en què d’alguna manera ens hem de plantejar i ens estem plantejant com anar caminant les primeres passes cap a una globalització ètnica i una globalització cultural que indefectiblement arribarà. En el Fòrum Universal de les Cultures em vaig plantejar aquestes coses, m’agradaria recordar-ne algunes. La primera és que la pàtria de cadascú s’hereta però moltes vegades es tria. Mentre el món va ser món fins el 1492 i no s’havia descobert el que se’n va dir el nou món, cadascú era d’on era. D’alguna manera el seu cognom, la seva manera de fer, les seves particularitats venien marcades pel passat. El 1492 va passar a Europa una cosa impressionant, i també al segle XVIII i al segle XIX: el creixement demogràfic derivat del descobriment d’algunes vacunes que van evitar les mortaldats que hi havia. De cop i volta la població va començar a créixer d’una manera quasi diria alarmant. A finals del segle XIX el 25% de la població irlandesa va marxar a Estats Units, com per exemple els Fitzgeralds Kennedy. No hi cabien. La ciència econòmica neix en aquest moment perquè es planteja per primera vegada el problema de l’escassetat d’una forma radical. Mentre a Europa els camps eren camps i la gent era el que era i es podia alimentar, molt bé, però quan va arribar el moment en què els turons ja pelats d’Irlanda o d’Anglaterra van haver de ser llaurats a causa del creixement de la natalitat i les vacunes, els rendiments decreixents van arribar a zero. Aquest era l’inici del que ens van ensenyar a la facultat d’econòmiques: el marginalisme de la ciència econòmica. Quina va ser la solució? La solució va ser que hi va haver gent que va emigrar, van ser els emigrants. Valdria la pena recuperar les pel·lícules de Chaplin on es reflexa clarament la fugida a Amèrica. Milers i milers de persones, una quarta part de la població irlandesa se’n va anar als Estats Units i després també ho van fer els anglesos i els alemanys. Els espanyols teníem un altre vessant, que era la vessant sud americana producte de la nostra conquesta; ara no compararem els efectes relatius. En tot cas, des del punt de vista demogràfic que ens interessa ara, el que va succeir és que Europa va trobar a Amèrica una sortida, un alliberament, un lloc, una terra on poder arribar i poder alimentar-se. Una vegada a Wyoming em va sorprendre sentir la següent resposta a la pregunt: “Aquí el terra quan val?” (A Europa quan diem quan val el terra sabem exactament el que volem dir: és car i no n’hi ha.) I la resposta va ser: “Depèn”. ‘Depèn de què? De si és un turó o pla?’, ‘No, depèn. Quanta en vol?’ va aclarir. Si en compres molta et fan un preu. És al revés d’Europa, és el món a la inversa. A Amèrica el que hi havia era terra i el que no hi havia era gent, i per tant els preus de la terra no són com a la ciència econòmica europea basats en l’escassetat. Allí de terra en sobrava i si en compraves més te la feien més barata, no més cara. Aquí és el país del pam quadrat. Barcelona és la ciutat més densa d’Europa, juntament amb París, té dos milions d’habitants en quasi cent quilometres quadrats, mil habitants per quilòmetre quadrat. Europa és la densitat i Amèrica és l’espai. -2- �Aquest és l’inici de les migracions però les migracions de les que estem parlant ara no són degudes a aquestes realitats sinó més aviat al contrari. Hi ha gent que emigra de països que són menys poblats a d’altres que ho són més perquè hi ha hagut un altre factor que no és ni físic ni estrictament econòmic, sinó econòmic i polític, i és la incapacitat de determinades societats endarrerides de conviure amb unes altres més avançades sense ser absorbides i de fet eliminades per aquestes. Es crea la sensació -que no és una sensació equivocada sinó real- que es viu millor en un altre lloc, d’una manera molt diferent de com havia estat la sensació que van tenir els espanyols que se n’anaven cap a Amèrica o els anglesos que se n’anaven cap a Estats Units. Es basa en què els preus dels productes que produeixen en aquests països, que són productes no elaborats, són infinitament més baixos i no resisteixen l’ascens dels preus dels productes elaborats. Tot i que els productes elaborats cada vegada són més eficients i haurien de ser més barats. Això fa que una part cada vegada més important de la població dels països més endarrerits s’hagi de plantejar, per la seva salvació personal, abandonar la seva terra. I això és terrible perquè, no només és un cost per aquells que han de marxar, és que s’està perdent una civilització, s’està perdent llenguatge. Sempre comparo els llenguatges africans amb els americans, passant per Europa que és l’entremig. Quan un home es troba amb un altre a l’Àfrica es fan com a mínim 10 o 12 preguntes. Es pregunta per la cabana, per la palmera, per la dona i els fills, pels sembrats, pels amics,... necessiten temps per això! No productivitat, és l’antiproductivitat. Necessites temps només per relacionar-te. Nosaltres aquí diem ‘La família bé?’, ‘Sí, tots bé. Adéu.’ I a Nova York diuen ‘Hey’. No hi ha la necessitat de la interacció, per tant la porositat i la lentitud del tracte personal va desapareixent. Els coneixements són cada vegada més superficials i les relacions interpersonals van perdent gruix. Jo estic parlant de la meva generació, però si miro les generacions que venen al darrere, ho són molt més que com érem nosaltres respecte els nostres avis, però per altra banda també són més savis. El meu fill petit, per exemple, es connecta amb Connecticut per Internet, i coneix coses, fa coses i compra coses que a la meva generació ens semblen impossibles d’imaginar. Què vull dir amb tot això? Que estem en un món on la barreja és la llei. On moltes vegades, els costos que afrontem en aquest procés, que probablement ens porta cap a un món millor, són elevadíssims. Hi ha barris sencers en els quals l’existència de població autòctona desapareix com a conseqüència del desequilibri entre nou vinguts i antics habitants. Sembla com si es poguessin formular teoremes o ràtios, fórmules que ens permetessin explicar la realitat i després edificar-la, millorar-la. ¿Existeix un punt, més o menys matemàtic, més o menys precís, a partir del qual la presència de gent de fora, d’un altre color o d’una altra raça, d’una altra llengua, d’uns altres hàbits, fa que els qui hi érem abans marxem? Hi ha barris, per exemple, de Terrassa on això ha passat. Hi ha barris on això succeeix, on hi ha aquesta tendència a l’especialització abans d’un color, després d’un altre o abans d’unes llengües i després d’unes altres. Hi ha solucions perquè això no succeeixi? Crec que la solució és la ciutat, la ciutat en el sentit fort de la -3- �paraula, la ciutat en barris però no en suburbis. El suburbi és la fugida d’aquells que vivien a la ciutat cap a un lloc íntim on no hagin de conviure amb allò que els costa d’acceptar com a igual. Recentment he estat a l’Argentina, on a l’entorn de Buenos Aires comença a haver-hi ciutats tancades, és a dir, que per entrar has d’ensenyar el carnet d’identitat. Són uns barris suburbans molt extensius amb bona qualitat de vida, amb molt d’espai, molt poc vius, molt poc càlids i en els quals per entrar has de demostrar que algú de dins et coneix perquè t’obrin. Però a la vegada, hi ha també altres zones, relativament properes, on passa tot el contrari: són els “bidon ville”, barris formats per gent que no té res, que s’ajunten per compartir la misèria, en el fons la companyia sempre ajuda, i que no se’n sortiran mai més. Això és el fracàs de la ciutat i és el fracàs de la civilització. Allà on això comença a passar, i passa a molts indrets, s’està produint a nivell local, i és el que està passant a nivell continental amb les grans migracions. Jo crec en un món de ciutats. Les dues dimensions importants de la humanitat són el món mateix i les ciutats. Jo no sóc nacionalista però no perquè em faci por la nació, jo sóc catalanista a matar, i per defensar aquesta identitat i la meva llengua i la meva família, la meva història,... seria capaç de molts sacrificis. Penso que las nació és un sentiment únic però no és un bon sistema d’organitzar el món. El millor sistema per organitzar el món és el món sencer, que desgraciadament no té el que hauria de tenir, perquè les Nacions Unides no estan unides ni tenen la força que haurien de tenir. I les ciutats -crec en aquesta relació- és on hi ha el joc vertader. És cert que mentre no arribem a les Nacions Unides de debò, d’aquí no sé quants segles, hi haurà d’haver grans conjunts i aquí és on estem ara. Tenim la Unió Europea, la Unió Nord Americana, el MercoSur i els grans països com Xina, Índia i Japó. Aquests conjunts supranacionals d’unions són realment els que organitzen el món. Són els que a la llarga podran fer unes Nacions Unides de debò. Es tracta de que el món estigui organitzat de forma relativament pensada que permeti fer un diàleg entenedor entre uns conjunts sensiblement o aproximadament iguals però no necessàriament idèntics. Crec que en aquest món, la sal de la vida són les ciutats. Cadascuna d’elles organitzant com més a prop millor les solucions als problemes de la vida de cada dia. Crec que en aquest sentit Barcelona ha fet un bon camí, com altres ciutats europees. En definitiva, el que us plantegeu el Grup Set és com combinar, com assumir la diversitat producte de la mobilitat creixent de les poblacions en una determinada ciutat i en un determinat país. S’ha d’enfocar d’aquesta manera, amb una visió global d’una banda, amb certa idea del què és el món i per on anirà, i per altra banda amb el principi de la proximitat. Que vol dir que tot s’ha de decidir a prop. Té excepcions? Sí. Hi ha les economies d’escala. Hi ha accions que si no les fas en grans sèries et surten cares i per tant acaben no sent rentables. No ho pots fer tot a casa teva. Una altra excepció, és de vegades l’excés de proximitat, que aquell que mana estigui molt a prop teu, et coneix massa per manar-te bé. La falta de distància de vegades també és un problema, però salvant aquestes dues excepcions, és evident que tot s’ha de fer com més a prop millor. Aquesta és la idea. I que els moviments, com són els moviments migratoris, possiblement es puguin -4- �absorbir, assimilar i aprofitar. Hi ha molt a aprofitar de les migracions, molt. Millor un món governat des de a prop que no pas un món governat des de Nova York o des de les Nacions Unides. Moltes Gràcies. -5- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat” Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IESE (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Jornada organitzada per la Fundació Grup 7. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Joventut Immigració Model social Empreses Societat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1215/19900312d_00371.pdf 92663354191952c6abfb0a5b3c3525c5 PDF Text Text INTERVENCIO DE L'ALCALDE AL MITING DE S.P.D. A BERLIN -EST ^ Z G,S2 CIUDADANOS DE BERLIN QUERIDO AMIGO IBRAHIM BOHME OS TRAIGO UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD DE BARCELONA Y DE TODA CATALUÑA, UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD OLIMPICA DEL '92 A LA CIUDAD OLIMPICA DEL '36 Y QUIEN SABE SI TAMBIEN DE PRINCIPIOS DEL SIGLO XXI. HACE 50 AÑOS, MI CIUDAD, Y MI PAIS, ESPAÑA, LUCHABAN POR LA DEMOCRACIA Y NO CONSIGUIERON GANAR, PERO UNA GENERACION DE HOMBRES Y MUJERES DIGNOS Y VALIENTES ASOMBRARON AL MUNDO Y PLANTARON ENTONCES LA SEMILLA DE LA ACTUAL LIBERTAD. ENTRE ELLOS HABIA MUCHOS CIUDADANOS DE DIVERSOS LUGARES DEL MUNDO AMANTES DE LA LIBERTAD Y AL FRENTE DE ELLOS EL QUE DESPUES FUE ALCALDE DE BERLIN, PRIMER MINISTRO Y PRESIDENTE DE LA INTERNACIONAL SOCIALISTA: MI ADMIRADO AMIGO WILLY BRANDT. VOSOTROS ESTAIS HOY EN EL CENTRO DE LA ATENCION EUROPEA Y MUNDIAL, ESTOY SEGURO QUE PODREIS CORRESPONDER A ESE RETO DE PAZ DE LA VIEJA EUROPA Y DE TODO EL MUNDO. Y DESEO TAMBIEN HACEROS LLEGAR NUESTRA ESPERANZA DE VEROS UNIDOS Y LIBRES EN BARCELONA, EN 1992, REPRESENTANDO A UNA ALEMANIA RECONCILIADA COMO PARTE DE UNA EUROPA FEDERAL, PACIFICA Y PROSPERA, QUE PUEDA DIRIGIR EN PAZ Y BIENESTAR SU FUTURO. GLÜCK AUF, LIEBE FREUNDE �be) wy}-1\f�,9-J O c w(m,/ I B,1 ,1.71/14 QUI-,-qtíl")() F-V C. clu C M.7'>( 1)11rd Pf 41 6-0\117uk-c:oi, u-7,i nc h) ce-5 (}4 OS ' 4.j.~ • whl j. r1.7 tt) °A* t4ki77t9,15),\) EI)-61u.\„W1i71,71,5- > sau /ctit p t 4 A clvik._ f klh73 CÁ) j DC-7 /4 \ki / /9/H 1,41 06,-if Cplity,,i k L Ocf-r/4D J PA- u [C-- A~ : C4.- -rufeNf < 2 A-zkAii u: 10_04T° gc-- a uy 11)7�1 ck4-4-Lui\-j/1, SAL u po DC z 1 Í-191"71---T7 A,4 :Pc-L, ciu117,--0 9 /92 4 („,:f 04) ("ri\61Pic4: ttlz_ ( SI 1 e tx 01,0C O,: : A 9/5-5/uei F1)¿ uc E5 ; c.(1-uri,,,_ 19 vt-T -2 iii//)\_)tfPuz) cu I r Lif)- ) Ti<11)4' 4'1-4 c'"111-1171 Z4 U UYV5- ac/0,5 CyUbitrvItub A i inmys 1)L-7- v L/ Jc L4 g 1/17)73) Liu (> 5 1 ,4 ,*( 4-7) í/-)o LO cri4 n 1-5 4e-L A' Ftzt,mz- 9-D 0G - 7 1'1 4-7‘) 03-j �v(5 Ío ryut2f o 5 c Dt -L9 1.);\ 1-'011,0,91-`71 114-c E6, 1./ Flao QUE P O big15 c..bl? 261 r 5 , E A Pottlb£N #47irow--- Eci goM b-E T-DY ,4 L \.~ c9/1 n r echj. Mm c t i)A 4 1) P4 � Lu • ¿I/ e.? f (57, At- A CV )91 Cki- c)S r4M k,r1t,f' AuCviA, UL( ¿--11 FUT PutE: D4 r3i C/(/ E Ç 74fé/ " -2/94 ) y ) A) u ¿5.99/LA t,-WO u7/1 cc 10 PAre- , WEI -4 1£ un Ø-z) , 7-7,41.4 L DE (;2,¿/ A-u ¿,1¿:: (tç fr-oyurvt-tA r¿i Tc/ /-(2 ,r71 C1) 11) C./ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4121 Title A name given to the resource Intervenció al míting electoral del SPD, Partit Socialdemòcrata alemany Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Església Emmanuel, Berlin, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Democràcia Història Territoris Acció política Alemanya Socialdemocràcia Description An account of the resource Inclou la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/986/19851009d_00084.pdf 190e805b94758836c195bf95c565c8fa PDF Text Text Transcripció del programa de TVE "Punto y Aparte" dia 9 d'octubre de 1985. M.C. MANUEL CAMPO P.M. PASQUAL rIARAGALL, '1. R. HERCE REHOLI M.C. Buenas noches desde Barcelona,en Telediario Puno y Aparte en directo desde nuestros estudios en San Cugat,vamos hablar hoy con un economista,vamos hablar por tanto de economia,nero tambien de empresas,y no se trata de un empresario, Vds. se sor p renderán,pero vamos hablar de empresas,vamos hablar de futuro y de revolución técnologica con un Alcaide,con el Alcalde de Barcelona D. Pasqual Maragall; ! Buenas noches Sr. Alcalde! P.M. ! Buenas noches ! M.C. Hace un nar: de horas se firmaba en el Ayuntamiento de Barcelona, la escritura de constitución de una Empresa que se llama Iniciativas S.A., una Empresa oue al menos por nues tras noticias es la Primera ciudad espaola que la constiuye para tratar de fomentar el empleo, y sodretodo cara dar una res p uesta al reto tecnológico a nuestra entrada a la Comuni dad Euronea y en definitiva de siglo XXI que esta a quince anos vista,alguna persona p uede preguntarse inmediatamente ¿ que nasa ? ¿ que es que el Alcalde de Barcelona o el Alcalde (e Esna:nla cine tenga esa misma idea , q uieren ahora crearnos un IIEM municipal? P.M. Mo,No, de nin g ún modo, de algún modo es al contrario,porque lo que se p retende precisamente es de que existan empresas p rivadas / cosa nue la Ley permite, la nueva Ley Local,narticipadas por el Ayuntamiento para producir/no sevicios públicos,sino bienes y sevicios privados,pero que son de interés para la ciudad,entonces ahí el Ayuntamiento esta.al princípio,impulsa,y luego se retira,la idea no es estar orecisamente,sino que existan estas empresas. M.P. ¿ Sr. Maragall,en estas iniciativas empresariales que el Ayuntamiento va a tomar,puede participar cualquier emp resario? ¿ cualquier empresario que tenga una idea puede ir al Ayuntamiento y decir: ¿ oiga Uds. me van ayudar a montar mi empresa? o simplemente aquellas empresas que el Ayuntamiento considere que son necesarias para la ciudad? P.M. Mire Ud. en la génesis,la idea está ,unos años de experiencia mía en la casa, a través de los cuales he visto como encima de la mesa del Alcalde ,se van amontonando ideas �efectivamente iniciativas q ue muchos ciudadanos le vienen a explicar al Alcalde que serla bueno que existieran,un Hotel en Montjuich,una Torre de Comunicaciones,un sistema de cable una empresa de promoción musical,una empresa de promoción internacional,supongamos del diseño de Barcelona et.c°.,hay mil ideas que han pasado por mi mesa,pocas de ellas se han realizado , en muchos casos por falta,sequramente de capacidad organizativa por ambas partes,por p arte de aquella persona que podía haber sido empresario de eso y por parte tambien del Ayuntamiento que no tiene agilidad,muchas veces para acoger estas iniciativas; ¿ qué vamos hacer ahora? p rimero,quince ideas que ya se han ido definiendo con el tiempo explicarlas 7 poner las bases de esa iniciativa a la luz publica y esperar que vengan empresarios para ver si las quieren hacer,yo supongo que van haber,porque habían venido con anterioridad O sea que yo supongo que en estas primeras q uince ideas,digo un numero como p odían ser doce,yo creo que van haber efectivamente iniciativas y que de ellas supongamos en el p rimer ano se ruedan materializar cuatro o cinco,¿ en el futuro q ue va ocurrir? en el futuro va ocurrir que a medida que se vayan agotando por decirlo así estas posibilidades, porque se hagan,o bien porque se demuestre q ue son ideas inviables, entonces haya que borrarlas de la lista,evidentemente nosotros estaremos abiertos a que ciudadanos de acc o de fuera nos vengan p ara decirnos que hay cosas que faltan en Barcelona que sería bueno que existieran y q ue convendría un emnujón,en definitiva es lo que a uno Le vienen a pedir,ese empujón,lo vamos a dar siempre que la idea este estudiada,y parezca viable que sea útil mara la ciudad v que de alguna forma se compruebe que esté bien elaborada,es decir, q ue el Aventamiento pueda estar ahí durante algíln tiempo,pueda estar tres años,pueda estar cinco ano..,olleda estar alomejor diez anos, luego recu p erar su canLtal,su dinero invertido y en definitiva haber ayudado a croe la ciudad tenga unas iniciatïvas,unas emp resas q ue antes no existïan,de modo que hasta ahora son ideas q ue hemos estudiado a fondo en los últimos meses en la medida q ue las conocíamos c ue nos habían p ro p uesto ya, a p artir de ahora sera. cuestion dentro del a^o nue_ entraremos ensequida, ser 1 .° esti(Sn de ver que nuevas ideas aparecen. M.C. Al hilo de lo q ue p lanteaba nuestra companera Merce Remoli,r, Alcalde hemos de recoger,que algunos empresarios catalanes se han mostrado disconformes con esa creaci.ón,en concreto del Fondo del Trabajo que es la Patronal Catalana, decía en una nota mu y dura, que esa iniciativa q ue im p ulsan Uds. contituye: " un error,una intromisión y un inadecuado desembolso de ca p itales de todos los ciudadanos" y añadía: " sino tambien un p eligroso precedente " porque temen (q ue otros A y untamientos de Esnaña tengan la misma iniciativa, esto no le suena Sr. Alcalde como una especie de zapatero a tus remata.? P.M. Pues ya lo lamento, Porque suena algo así,desde luego, pero yo lo lamento porque la intención nuestra era invitar a �Fomento, y vamos ,así lo dije además en el Consejo Plenario en que se aprobó la idea, lo que ocurrió es que simplemente no hubo quizá el tiempo material de formular esta invitación quizá esto ha provocado una reacción un poco demasiado violenta,yo creo que a la larga,como empresarios los hay,Vd. lo sabe, en el Consejo de Administración,cuatro o cinco o seis empresarios.... M.C. Y sindicalistas incluso. P.M. Sindicalistas de U.G.T., de C.C.0.0., un representante de cada,esta Justo Domínguez y Gómez Acosta,yo creo que Fomento finalmente vera la iniciativa con mejores ojos que al principio. M.7. Sr. Maragall,todo el mundo sabe que el Ayuntamiento de solo el de Barcelona sino Darcelona,no todos los Ayuntamientos de EspaEa tienen muchos problemas de financiación,este ano agravados, Uds. dicen que el avío que viene van a dedicar mil millones de pesetas nara estas iniciativas em p resariales ¿ de donde van a salir? P.M. Mire Ud. el Ayuntamiento de Barcelona,invierte anualmente entre doce y quince mil millones de pesetas, la ecuación mía ta sido,la de decir vamos a sustraer quiza de esta cantidad una q uinceava parte nara ponerla en una línea que si va bien va a producir mucho tras que la cantidad inicial,de modo que yo crea q ue a la larca,si esto funciona,que confío que si, tendremos un total de inversión p ública destinada al ciudadano,mavoe, y con un coste menor para el contribuyente, esta es la idea, porque estos mil millones se pueden convertir a la laraa,si son participaciones,digamos en un tercio,nues en tres mil sunongamos, de modo cue tenemos un conjunto de inversiones totales mayor, sin que hayamos tenido atoe recurrir a una mayor carga fiscal. E C. Dis p onemos de poco tiempo Sr.Maragall,pero querríamos salir del caso de Barcelona y ver si esto es exportable p ara otras ciudades esnaEolas,nor ejem p lo existen casos, la Junta de Extremadura a traves de la Sociedad Soviecs en Caceras, una empresa junto con la Diputacinn de microprocesadores, tambien el Gobierno Vasco, e1 GoOlerno Autónomo tiene una Sociedad de Promoción y Reconversin,eso son iniciativas que ya existen, lo que tal vez no eseistía ahora, hasta eran Ayuntamientos que tuvieran estas iniciativas sigue Ud. la línea en este sentido del Ayuntamiento de Londres ? Bueno,no creo que sea la misma linea del Ayuntamiento de Londres,allí de „ el tema es distinto,sería muy largo , comentarlo, si q ue me ha interesado la empresa del )ais Vasco de Euskadi,tiene la virtud, que yo creo que hay que estudiar,que es la p osibilidad de captar ahorro,otra manera de hacer mas inversiones cuando se tienen nonos recursos precisamente,en el caso del País Vasco �MC, Participan las Cajas de Ahorro.. P.M. Participan las Cajas , Ud. sabe que ya hay Cajas Municipales muy fuertes y muy unidas a este tipo de iniciativas,yo creo que es una cuestión a estudiar por todos,y lo que ya les puedo decir eso sí, es que es muy bien recibida, he recibido una avalancha de comunicaciones desde que se anunció esto,hace una semana, desde la O.N.C.E. que se ha mostrado enormemente dispuesta,pues incluso a enviar un pequeño donativo. M.C. ¿ La Organización Nacional de Ciegos ? P.M. Si,hasta infinidad de personas que han visto en esto un revulsivo y una cosa eminentemente popular. M.R. El objetivo de los Juegos Olímpicos está de una forma , inmediata ahi delante de nosotros,esas iniciativas municipales-empresariales ¿ van a contribuir a conseguir ese objetivo? ¿cree Ud, que pueden contribuir? P,M. Pueden contribuir por supuesto y tengo que decirle,que resultan en Parte del hecho de que hay ciudadanos de Barcelona q ue ahn querido contribuir a preparar nuestra ciudad p ara el año 1.992, sobre la base de hechar andar algunas iniciativas que no son del sector pliblico,edificar un Hotel en Nontjuich para la familia Olimpica, p ues no es algo que normalmente tenga que hacer el Ayuntamiento de Barcelona y sin embargo el Ayuntamiento puede a y udar a que unos hoteleros Privados lo hagan, q ue es lo ene va a suceder. _ M.C. Es esta una iniciativa polemica,una iniciativa de futuro, en cualquier caso,hemos querido en Telediario Punto y Aearte,contar con su Presencia en directo hov,desde nuestros Estudios de :-',ant Cugat, p ara poder acercarla de este modo al resto de EsraF,a,probablemente a partir de mañana esto se comentará en muchos Ayuntamientos ,porque se trata de una iniciativa gracias Sr. Alcalde Por estar ,innovadora; a q ui; g racias Merce; a todos Uds. muchas gracias por su atenci6n, desde !sarcelona, muy buenas noches. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3892 Title A name given to the resource Intervenció al programa de TVE "Punto y aparte" Type The nature or genre of the resource Entrevista Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Campo Vidal, Manuel Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estudis TVE, Sant Cugat del Vallès Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Acció política Mitjans de comunicació Description An account of the resource Transcripció de l'entrevista realitzada a TVE. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1472/19960207d_00711_LD.pdf 7ffce1cdeed79312fc36aaf42cceb062 PDF Text Text ( sv~\¡ ~ . 0"ul\ fJ 'M }\t. t 1Lu /) ~'-- "'-, i Q . , -~t ~~u tt-.cr , J t" ,. eJe d;o r, h ~r·l. . . .A~ L _5 w -, --vu j}') \/ \~} ~,~/ N . \1'V~ ' )! \J V \ \ _} ~\J\ . s!' j ~"~ 1(' A}J\ ~~"'" ~ ~\Slx \j'~· \~ ' , \J . - VI)\¡~[ '·fl., {A)~ . VlA./) ( Vt1 J \¡viL rr n h L {;~d./(;;"~ fl.-e fJZLJ~ ' LOE - Wl<.~ -( PROPOSTA D'INTERVSNCIÓ DE L'ALC AL SEMINARI "BARCE40NA: THE GATEWAY ti~ e_ v TO ~OUTHERN EUROPE" )-11-vu~~ f\ t 0J ().M. \';. .1\rA \ . 't" \- \ \ ~"' \}1' tJVJ \ · 'No!€ot ~ ~ N~~ Yf!-<k +l.:z[ q~ o.-INrRooucrloN. . ~ k_· r ~rvlt\9{ -e ~KAA- ~\ce_ ), , r-, r-m~ fLL-L·~ /\ Y) ( ,(\ 1~ WITHIN THF NF\1\/ \A/ORI n ORnFR WHir.H u~ÑoER '- ·oEFIÑ.ii-loN, -;-¡;"Ei_ftc)LE ~ • NOW " ~ .J Gv\...l, ·af: ·-crriEs ~- 1Ñ kfcu:u7 J~ RELATION TQN,J\TJONS_ANJt-ST8TES IS CHAi'tGitiG. jE;ULLING.ENGI!~H:S he{ IMPORTANT CITIES ACTAS IN THE ORGANIZATION OF THE Y'JORLO ECONOMY. THE LJ GvJt STRONG OEVELOPMENT E~PERIENCEO IN THE FIELO cv~ OF .JELECO~S HAS PERMITTED THIS \N--..Q. . COMBINATION BETWEEN THE GEOGRAPHIC OIVISION '(0-v\¡t_ t; OF PRODUCTION ANO THE ECONOMIC ANO J;tv FINANCIAL CONTROL. ~ . Vt~WITHIN A FRAME OF INT:ERNATIONAL ECONOMIC ACTIVITY, ti~W _REGIONAU SUBCEtflf.E_.s__EMERGE AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE BEEN ABLE TO AOAPT TO TtHE NEW SITUATION. l_!.~~~.f5!NG Of_CITIES tl::lAT HAVE SPECIALIZ¡;:D ' THEMSELVE_§ ___lli __ ACT_LVII.I:ES_ OBIENTEO_____TQ .I_HE 1Gt0BALMAR.KETS. 1 AM_~__QJ;--BARCELGNA, THE-CENTRE O~i 8_EUROREAN NETWORK WITH 15 IMILLION _ PEOPJL ONE OE 6UROPE'S MOSI..DYNAMIC REAS, THE ONE FORMED ~_EALMA DE_MALLORCA, ISARAG-OSSA{ VAI.'ENCIA AÑO BARCELONA, IN SPAIN; ANu-BVTQtll5UsE ANO MONTPELLIER IN FRANCE. ~:f ~ll\ /{~~? r~"h) wYl " wQ. . . i-'; , _, ~ íC . ' Re_f. 'v . D h. ~ L-V'))"'-t..{"'~/W-1 1 ~ ~~~ (:i\d .1 Y~ ~ - 2~rrt{~6. . 1 1'" ' 1 ,1 -J--. .~ ~jt~ w'vii--J ~~ 1 -'< l!Lo/_n_~ . . n. . . / l!z/,, J / .(..Y ..,u..A.' / NY .GBR r.~ lAtt::\-L-M ~ r ~.t~ : =~ o..v, ~~"' 1/!)i ;:r .. . { l ~' 1'l ~ 1 ~~{~u: () ,1 - -- ...~ , �LN"-1 ' ~~ u ESPECIALLY SltJ~ E THEE SU C&SS OF THE ORGANISATION @fj THE Q!:YMEJC: GAMES OF 1992, BARCELONA IS A-.. SEÁ_lJNG I ~ . ' _M_~. ITS CITIZENS DIO TH EJ'R UTMp§T TO WELCOME THE ATHLETES ANO THE OTHER VISITORS. THE WHOLE WORLD SAW THE MARVELS OF BARCELONA. NY.Gl3R �(¡v , _. "~ '· THE OUTLYING-=-> ~ OF BARCELONA HAVE ~~~~tY"_¡ B~EN RERABILITA"(ED, syt -NOT JUST FRoM AN ~r , · . ARCRrrEc11JRAL POINT OF VIEW. OUR PROJECT , \J0 lJ .· ~t WENT _ FURTHER: THESE OISTRICTICS . CAh.J/ .~ HAVE BEEN OIGNIFIEO AN0 1RE-INCORPORATEO WITHn\/2~{( v~.j~ . ~~ THE CITY. THEY ARE NOW, ON THE ONE HANO, ~ ·\P \J0~ OEEPL Y ROOTED INTO THE CITY LIFE. ON THE uOTHER HANO, THEY HAVE BECOME AREAS OF NEW CENTRALITY. THEY ENJOY A NEW LIFE OF THEIR OWN . . --- ------THE PROCESS HAS BEEN OOUBL Y BENEFICIAL: BARCELONA HAS MANY AREAS OF NEW CENTRALITY THAT ENJOY OOWNTOWN¡ QUALITY ANO, AT THE SAME TIME, THE CITY HAS A OOWNTOWN WHOSE TRENO TOWAROS A TOO LARGE SERVICES SECTOR • J t.-<) ~J E l) ye~vf'J · HAS BEEN t\1::. . ¡ ( ¡ �C{)l~Q_~ (L FOLLOWING THIS PATH, THIE TURAL SOUTHWARD EXPANSION OF THE CITY H . BEEN BALANCEO WITH A NORTHWARD DEVELO ·, IENT LEO BY THE OL YMPIC VILLAGE ANO THE · -AWARD EXTENSION OF THE . ¡ DIAGONAL AVEN~~ 8ARCELONA'S LONG:_s_~· .(8- CIUTATVELl..A) e~ \)(kJ N 1 o~AJ 1 UNDERSTANDING ANO COMPLICITY WITH THE ¡oc/,thi,) PRIVATE SECTOR HAVE : BEEN DECISSIVE TO REACTIVATE THE OLD CEN1rRAL AREA OF THE CITY. j .. ( THE COMPANY "PROMOCIO CIUTAT VELLA", 1 MUNICIPAL PROJECT SET UP WITH ~ ::_:+w~ HAS SUCCESSFULL Y CARRYIED OUT THE TASK O -~;:(lt / FREEING LAND AS FORESEEN IN THE DIFFERENT ¡;· e CITY PLANNING REFORM PROGRAMMES IN FORCE. WE'RE INTENDEO TO EXTEND THIS NOW, MECHANISM TO OTHER DISTRICTS. IN THE OLD CENTRAL AREA WE'VE FAVORED A ¡j E R E S M .-SLOWJ:'Ait-ILESs_SETILEM. ENT STAR. R.~D BY ~ SJ11pENT_5 ANQ_Y~ C-QUPL§. MANY G~ FACILI11ES HAVE BffN INSffALLED: Tl::I.E_Q_ENTER OF CQ'"'f\JTEMPQRA-Br_. CULTURE, THE ~Jl~. OF CóN1EMPORARY _ ART (DESIGNE O BY ~~CHARO ~ER}, NEW COLLEGES Cj)F TH~§.E,~ERS~TIES, Eto . WE'VE PAVED THE · WAY ANO IPED TO CREATE THE ADEQUATE ENVIRONMENTAL CONDITIONS: FOR EXAMPLE, MANY J)EIT-CiAU ,EBI~S HAVE FOLLOWED THE PAl[H ANO THUS ADDED TO THE RECOVERY. 4 NY.GBR �WE USE AN ~ THAT MEASURES THE /F CITIZENS WHO HAVE HAO PERCENTAGE 1 EXPERIENC OF WHICH THEY HAVE BEEN OR FELT 1988 THIS PE~CENTAGE WAS 21'6°/o. IN VICTIMS .. 1994 1 WAS 18°/o. IT HAO> BEEN REDUCED BY A 16'6( o. : ' f f ,/ / (C.- EIXAMPLE) ~1 1 l) \ ()C~ N ,-77 \ BY THE END OF THE !NINETEENTH CENTURY, ILDEFONS CERDA DESIGNED THE URBAN PLAN OF BARCELONA. THE PATTERN TO BE FOLLOWED BY THE EXTENSION OF THE ! CITY BEYOND ITS OLD WALLS. A USEFUL TOOL EVEN TODA Y. . ' ~ · · -"-·--,~·-···-··-·~-----·---··-·-'-· ' "-~""-...- ·--··---~ ,. · ~· RD ..,_ ._ ,.- . ... ~ ·---------- -· ~ AHEAD OF HIS~HE DESIGNED THE HOUSE BLOCKS CALLEO "ILLAS", ISLANDS IN CATALAN, CHARACTERISTIC BARCELONA. THEY .~a€ SHAPED, BUfr THEIR VERTEXES ARE.. \ FLAT. ¿ THE REASON?, AS HE THOUGHT THAT, IN THE ~SE OF TIME, EVERYBODY WOULD HAVE A SMALL STEAM ENGINE TO (JO FROM ONE PLACE TO ANOTHER, \{ISIBibJJ_'( WOU~D BE OF THE GREATEST IMPORTANC=E.IT IS, (O . . . OF TH_'k ' · ~ ·S-INSIDE THE 1 BLOCKS SHOULD HAVE '-;~e CITY THE NECESSARY SPACE FOR ~ USE. HOWEVER, EVENTUALL Y WAREHOUSES ANO FACTORIES WERE BUILT INSTEAD IN MANY CASES. , �-~ -;·d J7 \""' J)IJ.i'IJ.) .. -'1--''-->"~ -o <XII / v~- / ~w,L..- e / --~&d!!~~ - A CITY LIK~ BARCEI,.QNA, EUROPE'S SECOND DENSEST AFTER PARIS/ NEEDS THOSE SPACES DESIGNED BY CE~DA.fiff~ , TO ACHIEVE THIS OBJECTIVE, THE LOCAL ~GIL PASSED A BYLAW INTENDED TO RETRIEVE THOSE SPACES. fREIVíETHOD IS SIMPLE: COMPANIES PROMOTING BUILDINGS HAVE TO SWAP:THE SPACES INSIDE TH BLOCKS FOR THE CONCE~SION TO MANAGE NE . PARKINGS IN THE/ SUB_SOIL.'THOSE SPAC~S BECOM , o F PuB u e usE. , ~;(' Cf'rJ~¡,"' ~-< 4 J'vNIN.M"'f.· 1~f. ·. , 6~-r~ ~..u~ ) Lt AT THE SAME lJ~, THI~ METHOD ALLOWS THE RECUPERATIO ~OFJONE cj>F THE PEARLS OF THE ARCHI""[ECTU,.RÁL HERITAGE OF BARCELONA: MODERNIS~JHE MqVEMENT THAT GAVE BIRTH TO - _.· "~ . GtW-01 ANO THAT BEQUEATHED US SUCH BUILDINGS AS LA __PEDRERA, THE PA~ÜELL OR THE BAT~H;z~sE. ~,Uf~:~ CERDA IS THE CORNERSTO OF THE CITY'S FUTURE. AS A CONSEQUENC OF THE COMPLETION OF HIS CROSS RULING, TH - CITY HAS BEEN GIVEN PROJECTS WHOSE INV · TMENT IS TWICE THE OL YMPIC GAMES . AMOUNT DEVOTED TO T ! 6 NY.GBR 1 }JWl. l.fJ,_ �1f{f L!tv1t 0 (D.- TRIANGLE GLQRIE~I_DIAGONAL MAR/PORT VELW · S:- -~~Z'l - ~ " - .- THE EXTENSION OF THE DIAGONAL AVENUE, THE CI"WY'S LONGEST, DOWN TO THE SEA, MEANS THE CREftJTION OF A NEW DISTRICT WITH MQRE THAN 5.000 DWELLINGS, TWICE THE ~ N\JMBER OFTRE OLYMPIC IVILQ\GEt. fT-lS-ONE of: (J THI=rruANG!:E'S.AXIS OF ]HE RENOVATION OF THE SANT MARTIN DISTRICT IN liHE NORTH. AT THE VERTEX OF THE TRIANGLE ~Tef'Tf"~l& "S6li!TMWEST, WHERE THE EXTENSION OF DIAGONAL AVENUE TO THE SEA BEGINS, . ·. : ·~ I ' -L C~- HAS BEEN BUI4T CLqSE TO THE NEW COMMERCIAL CENTER OF THE GLORIES. · · · · ··- - - 1 ~-~/'-...-......--/"...__ ~'\.., 1 1 ¡ l.\.;"''~ \A?. ¡¿ .--. ~'"'/JF n ,d.lfu{V~ ,() ¿: 5Jo' ( 'J'. ~ · ·~ z.J .~;q-- f ~ ¡ \'\A. U. sLt rDT!Ivt { THE CULTURAL COMPLEX HAS E ARCHIVE OF · CROWN OF ARAGON, EUROPE' • IEVAL DO MENTS ARCHIVE. l FURTHERMORE, THE - ·_-- lA NATIONAL THE~ _:::-:-~./ANO A MAGNIFICENT DI .'ORI · TO BEr INAOQURATED BEFORE LONG, " - GOl G TO BRING I NEW LIFE TO THE NE GHBO~HOODS WHICH ARE TO EMERGE. 1 _ ~ .J ,(¡.__ fw- 2\l ) '-"1{ 1 7 NY.GBR ~ M1 ~ �1 l~L\D r:.-. ~ , '\J'~, l . 1G~~ ·~vS ~ ,~ . 1~\5>"~ ~~ TAL ~GuCJlt~ - F~QbDE.llliQ_}"Hs,D AGONAI,._AVENUE JO CITY BORDERt RIVILEGED PLACE FROM THE P T OF V ' OF COMMUNICATIONS BECAUSE THE N Rl ' ~ ' OADS MEET THE CITY'S NATURAL OUTLET B HE (j;OAST. THERE , WE WANT A COMMERCIAL C - TE O BE BUILT IN ORDER TO BRING ON NE • 'I'NAMISM D TO AVOID THE RISK OF DEGRADA"' ~~ N . 1 e •... -·<·~--· --· ···- - - - - ___......--.. --- ~NOTHER AXIS IS THE fkECUPERATION- OF THE EAFRONT, A PROOF TH~T BARCELONA HASN~T OST THE OYNAMISM THAT CHARACTERIZED IW URING THE OL YMPIC GAMIES, WHEN WE BEGAN T _, VELOP BARCELONA'S NEW SEAFRONT. - ----------- THE¡ -EÑ-TIRE OLO PORT AREA\ HAS EN TRA~NSFORMED WITH COM··· MERCIAL, \ QFFICE NO LEiál.JRE FACILITIES SUCH AS THE ~~ AQUARI" M, CRE~TING ONE OF EUROPE'S MOST CHARMI, G . F PORt S FLANKEO NOW f3Y 5 KILOMETERS BEAT FUL C~~ ----=------- - - - - - - - -------._ - · ---::(>:..;, ( A BIT TO THE pi6RTH ANO NORTH~ THE LOCAL GOVERNMEN1 OVER W~ICH 1 lRESIOE HAS INCLUOEO ,fN THE RU~NING P·«:>GRAM THE OEVELOPM T OF THE RIVER B .' . S ANO OTHER URBAN ANO INFRASTRUCTURE '='-hOJECTS. WE ARE / INTENOEO T REGAIN M'- ¡.b SEAFRONT ANO THE SURROUNOIN - O E RIVER, COMMITTED TO INTEGRATE THE RIVER INlfO THE CITY. T~ -~~ ¡ ' qt~ [}J-.- Z~SG_91NG..}:?~~ERE. 'J -J\ ~c.--t\l --- ~ 1? l_- ~ / 1 ~8 1 / ~ ¡vC) NY.GBR \1 �VISITEO BY 9 MILLION PEOPLE IN 1995, THIS SUPER MOOERN CENTER HAS PIVEN CONTINUITY TO BARCELONA'S MAIN SHOPPING LINE WITH THE BEST ' VARIETY OF FASHION ANO DESIGN SHOPS, NEW GAFES , ETC. A DIRECT CdMPETITOR FOR LONOON OR PARIS. HOWEVER, THIS IS ONL Y PNE OF THE PURPOSES WE HAO IN MINO. APART RROM THE VALUE AODEO OF THE BEST ARCHITECTURAL QUALI2, WE'VE REINTEGRATEO THE NEIGSHBORING UNIVERSITY CAMPUSES TO THE CITY, \NE'VE AGA N PAVEO THE WA Y FOR ANOTHER ARE~ OF PJÉW CENTRALITY, BRINGING NEW LIFE Tp A~EAS OTHERWISE DESERTED ANO EVEN DANG OUS AFTER WORKING HOURS. ','\ (\ ()_() (' ¡. t\.:l-~t{uJ., d\-N\l- . r¡\.. ~-)rl e jv\ lfl!--,·p wvl1) 'f ~~ u ,, ~w./~. J\~ . j \ ~ ~ r ~~ e urvv_j_ v~, ~'-1 F;J' 9 NY_GBR �2. LOG ISTICS. (A.- THE TRENOS.) 1 WE'VE ASSUMED THAT THEE PATTERN OF THE "NEW CITY" IS ONE OF AN INCREASING DEMAND OF TRANSPORT AND COMMUN!CATIONS SERVICES. THE SUPPL Y OF INFRASTRUCTURES MUST ADAPT ITSELF TO THESE CHANGES AND ANTICIPA TE THEM. THE NEED OF RESHAP.ING INFRASTRUCTURES REQUIRES A WIDE TREATMENT IN ORDER TO ATIAIN A CRITICAL MASS SUFFICIE~T TO ATTRACT THE MAIN INTERNATIONAL OPERATOR.S. THE GROWTH HAS TO BE 80TH QUANTITATIVE ~ND QUALITATIVE. 80TH THE SCOPE AND THE FUtiJCTIONS OF PORTS AND AIRPORTS HAVE TO BE WID!ENNED. 10 NY.GBR �HAMBURG ANO ROTTEROA_M, FOR EXAMPLE, _HAVE S_TBONG PORTS, BUT THEIR AIRPORIS HA~EN'T TH SAME LEY~ MARSEILLES j H.AS-A-- BUS~--E-OB.I}-_BUT ITS-.. OEELCliS APPEAR IN jiTS _AIRPORT ANO ALSO LACKS THE SUFFICIENT CRID"ICAL MASS. ----~---- THE POTENTIAL OF PRECISE FACTORS : i BA~CELONA IS BASEO ON - INTERMOOAL STRUCTUfRE SEA-AIR-LANO, WITHIN 1 OF EXTRAOROINARY A TERRITORY FULL POSSIBILITIES OF COMRETITION. 1 - A _GREAT INCREASE IN ! TERMS OF CONTAINERS ~ATTHE PQRT. )r(.,oD r ~tf'o -~ ~Wh~ -A G. OOO POSITIONING I.N! THE/>TRAOE FLOWS W.ITH Tt!_~i8J3__EAST. r\J !~&ea /lAW J;rj f'cv'lft'<tJ ~OF - A DIR T LINK 1 HE PORTS NORTH AFRICA ANO THE REST OF THE MEO~ .~1N. - ¡- . U4UA _ fvc'!{ [AA-iktf ~~ l0 (~ l \ ~ ( "1 (\l<--k ~~,{_tL'If~ 11 NY.GBR �- GOOD PROSPECTS FOFR IMPROVING THE PORT, SOMETHING THAT BEGAN IN RECENT YEARS BY MEANS OF THE DEVELQPMENT OF THE LOGISIIC 1 ACTIVITIES ZONE. • f1,. ~NEWED AIRPORj_ WHOSE CAPACITY IS GRnwJNG(iAY BY OAY. MORE ANO MORE FOREIGN AIRLINES ARE SECURING STRONGER POSITIONS IN THE BARCELONA AIRPORT, WHICH THEY SEE AS A STEPPING STONE WITH AN INCREASING POTENTIAL. THEY ARE RIGHT, AS THE FIGURES SHOW: ; )"_HE REC_ORQ__ OF AIR TRAFFIC LO_.GGED IN 1994 IS BEING BROKEN THIS VEA~MILLION PASiSENGERS MORE, M8JS,ING A TOTAL ELEVEN MILION. <----... --~------------ ¡; - LAST BUT NOT LEAST lCOMES A PRODUCTION, SERVICES ANO CONSUMERS HINTERLAND OF ! CONSIDERABLE IMPORTANCE. 12 NY.GBR �.. -=== j l REALLY, ALL THIS AMOUNtrS TO CREATE A REAL WELL BALANCEO LOGIST'C HUB, A EUROPEANPLATFORM WITH SCALE INTEGRATED 1 INTERCONTINENTAL OBJEClfiVES AS WELL. S: ¡ ROUGHLYJHE PLAN ISMAI)E OF MANY PRO_J_E.CIS: EX1E N _ · _ TtlE- ' _~ . ...~N L..r THE AIB.PORT, RAIL -~ IMPRGVEMENIS, NEW ROAD~, URBAN PLANS ANO ENVIRON~nENTAL PLANS AS THE DIVERTION OF THE LLOBREGAT RWERA-SWEtt--- -- 1 13 ' 1 NY.GBR �WITH THE HELP OF THE DEILTA PLAN, THE PORT HAS A STRATEGY WHOSE FOUNIPATIONS LIE ON : 1 - Ji__§PECIAL!iZATIQNL MAINL y FOCUSSED ~ THE TRAFFIC OF (j.Q!flbj¡)JEBS, ALTHOUGH KEElJING AN IMPOR,TANT ROLE j FOR ( oTHER KIND OF LOADINGS) ¡ ~ ,.__, e_ , 1 1 ~- - THE IMPROVEMENT OF li-tE Efft . ~--~~~~ - ! THE E~~ ~E CAPACITIES, ANO ,..- liS OPER.A.TIONAL THE AIRPORT HAS TOO A sfrRATEGY LINKED TO THE i . ------------ -------+-J- DELTA PLAN: _____ �~ ' ÜQJ{I \\0 ~/ .~ - TO CREATE A REGIONA~ NETWORK NOURISHING EUROPEAN ANO INTERCONTINENTAL LINES. - TO OEVELOP THE INTER!CONTINENTAL VOCATION OF THE AIRPORT BY ME~NS OF PROMOTING THE NEW LINES TOWAROS AMERICA ANO TOWARDS ' THE EAST. - (IN CONCLUSION): --·-- ---------- - - ------- ----- - -·-· - -····--···-· \ ANY LOGISTICS OPERATOjRS HAVE ALREADY TRIEO RCELONA AS ONE OF T~EIR TRAOE KEY POINTS. . E OEVELOPMENT OF THE POTENTIALITIES I'VE IS BOUNO! TO CREATE NEW SCRIBED PPORTUNITIES THAT, I'M SURE, WILL BE ALSO S IZED BY THE AMERICAri-.J AGENCIES OPERATING El R _DIRECTL Y OR INDIRFCTLY WITH EUROPE. - 1 ··---------·------- -- ~ARCELONA IS NOWAOAYS FAIRER, MORE , EQUITABLE THAN EVER. ; THOUGH THE URBAN J/TRANSFORMATION HAS aEEN HUGE, IT HASN'T 1 IMPLIED A LOSS OF , N. TO THE CONTRARY, 1 IT HAS BROUGHT A_ LING OF SOCIAL ANO TERRITORIAL INgQUQJ-WE$. THESE ARE THE RIGHT, - NO 1 WOULD " SAY !THE ONL Y POSSIBLE OUNDATIONS, OF THE ¡URBAN PROJECTS I'VE ' ENTIONEO. UJ ífl11 1 w;tv - /lt" !VU rcU\ d;¿ iUJ;. i úvtAr-c~, 15 . \J)tA ~ NY.GBR 1 �r\[)·. \..'~,\\0 IT IS NOT BY MERE ¡ CHA . CE THAT THE INTERNATIONAL DEVELOPMENT R SEARCH COUNCIL WILL HELD ITS FIRST 11996 ONFERENCE IN BARCELONA IN TWO WEEKS 'IME , THAT THE INTERNATIONAL FAClllTY MANAGEMENT ASSOCIATION CONVENES IN BARCE ONA IN MAY, OR THAT THE NINETEENTH j CONG - ESS OF THE INTERNATIONAL UNION OF I ARCHIT -CTS WILL TAKE 8 1 l ~~~~~;~E ~~~~~~t-~A~¡ifN~U~~Q~~~TF~¡:u~R~I~~ ~ GATHER MANY TOP POLICITICIANS, ECONOMISTS ANO M.ANAGERS. l HOPE Y~ILL BE A_f111QJ:tG ~ OUR ~--~ ~-----VISITORS. ~ ~~¡ --¡¡::;:; . r1 Y) r \J LJJ e)' " '/ \JIJ'/2 l ' . .,o q___ ~ }Y~ ¡_JJl/ c,l ,...Y (IJ-' { ni\J') ~vd 1/ / 1 16 NY.GBR �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 7/2/96 GUIÓ Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Conferencia de !'Alcalde "The European City on the Threshold ofthe 21st Century" al Centre Juan Carlos I ~ la Universitat de Nova York.. 1 De cara a la conferencia de !'Alcalde al Centre Juan Carlos I de la Universitat de Nova York, es fan avinents els aspectes següents: El mailing convidant a aquesta conferencia s'ha fet amb bases de dades de la Universitat de Nova York (500 invitacions), de l'Spanish Institute (200), de !'Instituto Cervantes (200) i alguns contactes de John Brademas (lOO). S'adjunta en annex la proposta d'intervendó de l'Alcalde que se centra en els punts següents: 1.- El paper internacional de les ciutats. Les ciutats com a centres de macroregions. El sistema de ciutats a Europa. 2.- La internacionalització del model Barc~lona. L'area d'America Llatina. L'area Mediterrania. 3.- Conclusions. NYU.NBB �JAN-31-1996 10:05 NYU OFF ICE 1 212 790 1357 ~---------r '-~~~~~ ~--~- ---~-~~~ ' .A------..._~_// i ____ ""'-.1 The King Juan Qarlos I of Spain Center · ' and The Taub Urban Research Center ' Robert F W agner Grad;uate School of Pub líe Service New Ybrk University 1 in cooperation with l The Spanish Institute : and Instituto Cervantes 1 invite you tdattend a lecn1re by 1 His Excellency P~qual Maragall y Mira Mayor of the! City of Barcelona i who will speak on "The European City on thel Threshold of the 21st Century" 1 1 \Vednesday,'February 7, 1996 4:00p.m. The Great Hall D' Agostind> Residence Hall New York University 110 West Third Street N ew !York City ¡ l ¡ 1 1 RS VP (2~2)998-7500 FAX: (2r2)995-3890 P.0.3 �PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE AL CENTRE REI JUAN CARLcpS 1 D'ESPANYA DE LA UNIVERSITAT DE NOVA YORK. "THE EUROPEAN CITY ON THE THRESHOLD OF THE 21ST _CENTURY" 1 WOULD LIKE TO GREATL Y ÍTHANKt THE JUAN CARLOS 1 CENTER, ANO PARTICOCARLY MY FRIEN O JOHN BRADEMAS DIRECTOR OF THIS CENTER, FOR HAVING INVITED ME, AS M,AJYOR OF BARCELONA, TO ADRESS THIS CONFERENC~. ¡ THE TITLE OF TODA Y' S SPEECH "THE EUROPEAN CITY ON THE THRESHOLD !OF THE 21ST CENTURY" ESPRESSES ONE OF THE KEY QUESTIONS IN THE INTERNATIONACARENA NOWADAYS ____ WfTHIN THE NEW WORLD ORDER WHICH IS NOW UNDER DEFINITION, WOL~OF j CITIES IN RELATION TO NATIONS ANS TES CHANGING. TODAY ,._~ THE IMPORTANT CITIES ~a ACTAS PULLING~GINES IN THE ORGANIZATION OF THE WORLD ECONOMY. 1 AM TALKING OF CITIES tHAT HAVE SPECIALIZED THEMSELVES IN ACTIVITiq:S GLOBAL MARKETS. : ORIENTED TO THE NYU96.NBB �CITIES AS MACROREGIONAL CENTERS ~- ' WITHIN A FRAME OF INTERNATIONAL ECONOMIC ACTIVITY, NEW REGIONALi SUBCENTERS EMERGE AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE BEEN ABLE TO ADAPT TO T~E NEW SITUATION. 1AM TALKING OF BARCELONA, THE CENTRE OF EUROPEAN NETWORK REGION WITH 15 MILION PEOPLE. 2 NYU96.NBB �1 BARCELONA TAKES PART OF A NETWORK OF SIX EUROPEAN CITIES EMBRACING TOULOUSE ANO MONTPELLIER IN SOUTHERN FRANCE; ZARAGOZA, VALENCIA ANO MAJORCA ~N SPAIN . THIS IS THE NATURAL MARKET OF OUR1 CITY ANO THE SUITABLE FRAMEWORK TO OEVELOP, A SERIES OF ACTIVITIES BE ANO PROJECTS THAT V¡VOULO OTHERWISE 1 UNTHINKABLE. ·· {~ [~M if})AY~ 1 l l,'t-,id r L,u "~ .~ . - 1 THIS MACROREGION -W,TH THg 5°/a/ OF THE EUROPEAN UNION'S INH(\BITANT~ ON THE THRESHOLO OF COMPETING SUCCESSFULL Y WITH 1 CENTRAL ANO NORTHERN EUROPE. l THE EUROPE OF CITIES EUROPE IS A SYSTEM OR CITIES . EUROPEANS LIVE IN CITIES ~ OF ' BARCELONA HAS A LONG TRAOITION IN OEFENOING 1 ANO PROMOTING CITIESANó LOCAL AUTHORITI ~ THE EUROPEAN CONSTRUOTION PROCESS . u.~~'~\~h9~ 1)7 TH~T Hl~~~i¡TI ~~~~~ IS FOR THAT REASON BARCELON • PRESIDENCY OF THE COUNCIL OF EUROPEAN RuiL MUNICIPALITIES ANO RE$IONS ANO THE VICE- {(he, PRESIDENCY OF THE : EUROPEA UNION'S COMMITIEE OF THE REGIOrNS - WHICH EPRESENTS«J r_ ·~K EUROPEAN LOCAL ANO REGIONAL AUTH RITIES. ~ ~ t 4 6-7 ÓCvtf / 3 NYU96.NBB �WE HAVE BEEN PIONEERS IN DEFENDING THE IDEA ( (' THAT EUROPEAN CITIES, f-PART FROM COMPETING ~ )AMONG EACH OTHER (SEARCHING FOR INVESTMENT ANO LOCATION) MUST ALSO CO-OPERATE WITH ONE ANOTHER IN ORDER TO FINO A SOLUTION TO URBAN PROBLEMS . WE MUST NOT FORGET, AS 1 JUST MENTIONED, THAT THE jCITIES' PROBLEMS ARE SHARED BY 80o/o OF URBAN¡ DWELLING EUROPEANS. 1 1 • FACING THE \ NEXT EUROPEAN INTERGOVERNMENTAL CONFERENCE FOR THE MAASTRICHT'S TREATY RElVISION, THE COMMITIEE OF THE REGIONS IS FIGttiTING TO INCREASE ITS WEIGHT IN THE EUROPIEAN DECISION MAKING ' PROCESS . 'l-~ ~u~ \\~ G ·-~ (\l X;0 ~·~-tc\· ~JtwV\ r\li IN THIS SENSE, IS DEFENDriNG THAT THE PRINCIPLE OF SLWSJOL.ARff:TY BEINq3 CONSIDERATE AS A POLITICAL PRIN PLE OF O~GANIZATION ALONGSIDE WITH THOSE ONE· OF EFFICIENCY ANO SOLIDARITY. -- ~l ! \AAJL THE INTERNATIONALISATION OF THE PATTERN {€QQ L1 ¿n1 , ) \ BARCELONA 1 BARCELONA HAS BECOME A REFERENCE FOR 1 EUROPE . THIS IS NOT MEjRE THEORY, 1 CAN GIVE YOU SOME EXAMPLES : IUSBON HAS FOLLOWED THIS PATIERN IN ITS OWN TRANSFORMATION t ENHANCED BY THE WORLD EXPOSITION IN 1998 . BERLIN, TOO, IN THE REBUILDING OF THE CITY 4 NYU96.NBB �CENTRE PREVIOUSL Y CLfAVEO IN TWO BY THE WALL. i 1 BARCELONA HAS IMPRO\I'EO IN MANY ASPECTS. MOST OF YOU PERHAF;>S HAVE NOT KNOWN BARCELONA BEFORE ITS I ENTIRE REGENERATION PROCESS BEGAN OVER ~ OECAOE AGO ON THE OCCASION OF THE ~JC GAMES, BUT 1 CAN ASSURE YOU THAT THE ~ITY HAS UPGRAOEO ITS OPENNESS (ANO OfENMINOEONESS), ITS SOLIOARITYANO ITS QUALITY OF LIVING. 1 • R~CHA~----R-GG-ERS, A WELL-KNOWN ARCHITECT, OFFERS THE "BARCELONA PATIERN " AS AN EXAMPLE TO BE FOLLOWEO BY CONTEMPORARY CITIES. ACCOROING TO R<bGERS, THE CITY OF THE ' FUTURE SHOULO GATHER $IX FEATURES : ¡ IT SHOULO BE OE~SE ANO POL YCENTRAL, AJRACTER ELP TO BECAUSE THESE - CREATE COMMUNITY FEELING ANO THEY ALSO TENO TO MINIMIZE GITIZEN'S RELIANCE ON PRIVATE TRANSPORT. 1) 1 tl\_~ 2) ACTIVITIES _MU~~'41:" SIGNIFIES CLOSER CONTACTS ANO !OIVERSITY 3) THE CITY SHOUL¡O BE SOCIALL Y ANO TER81JORIALL Y BALANCEO, AND ITS --ov1c IOENTITY SHOULO BE PROMOTEO . .------- ---- ------- - ----------------- 4) IT OUGHT TO BE ECOL<DGICAL. NYU96.NBB �5) lLS!:!Q_l¿!d2_ REMA!!i_~N. 1 MEAN THAT ITS URBAN SHAPE DESIGN SHOULD PERMIT THE RECEPTION OF BOTH !NEW POPULATION ANO 1 Al {\_p L O IDEAS. 1 ~ (J)...J0/' ( ~ "'-. >o---- 6) LAST BUT NOT LEAST, CITY OF THE f=UTURE SJiOULD-13E BEAUTIFUL-:1 A SPACE WHERE ARTS, ARCHITECTURE AÑ1J LANDSCAPE COMBINE TO i BETTER ITS SOUL. ATTHIS POINTWE GATHERALL THOSE FEATURES. ACTUALL Y, AT THE CORE OF THE BARCELONA PATTERN LIES THE BID FO,R A CITY THAT DOES NOT SEGREGATE, A CITY WHI~H ~ ELIMINAT~ BARRIERS BETWEEN RICH ANO POOR AREAS. AREAS IN THE CITY) (CREATION OF NEW CENTf1AL , OUR STRATEGY HAS NO . . 1. _ . _ NTIONIST. IT HAS BEEN ONE OF~E~$RSHJP--ANO "('- .' ·; ICITY. THANKS TO THIS S RATE(8Y MANY SUBURBS HAVE BEEN REHABILITATED, ANO THUS REINCORPORATED INTO THE CITY, HAVING BEEN OIGNIFIEO ANO BECOMING NEW CITY CENTER (FOR EXAMPLE, INNER iCITI fu~t~~ AS NEW CULTURAL ANO UNIVeRSITY CENTER, MUSEUMS) 1 THE WHOLE INTENTION TO RESTRUCTURE BARCELONA, THAT IS TO ¡SAY, THE RECOVERY OF THE CITY THROUGH ITS PUBLIC SPACES, THE 6 NYU96.NBB �POLICY OF OPENNING 1 OUT MOST OENSELY POPULATEO AREAS ANO THIE AIM OF ENOING UP THE ISOLATION OF THE SUBUiRBS, HAS BEEN GUIOEO PRIMARIL Y BY THE OLO SHAKEASPEREAN PRINCIPLE : "THE CITY IS THE PEOPL ¡". (FOR EXAMPLE, THE SEA1 FRONT RENEW)\L, NEW CITY CENTERS) , f'ii/~~L52- 7 FOLLOWING Tt1ÓSÉ TRENOS, WE BET THAT CITIES BECOME 1\~RS IN TH~ INTERNATIONAL~ENA ~ h STATES ANO INTERNATIONAL ORGANIZATIONS·.- ------ -·---- ---------·--- C'\tt~ /-- - ---- !i~EN AS IT REC.OGNI!j>. EO, BY A CITIES SURVEY \__ ; IN ~-=ECON~T, C ~TIES ARE PLACES OF l'<M ECONOMI~ ~~AMISM, KNQW-HOW TRAN~I\IIISSION A..•JJ ·(J AI~Íi.A-l-€AOíÑG ROLE IN--"IfHE=6Rr:~F A NEW L'' \u \, . """ INTERNAXIONAL WILL . , THEIR CAPAC-ITY OF (;,~' INTEGRATION, THE DEN$1TY OF THEIR HUMAN RELATIONS , THE OIVERSITJY , ANO A BIG CAPACITY OF EXCHANGE ARE THE ¡PORTFOLIO ITEMS THAT MAKE A CITY CAPAB WE TO OEAL IN THE INTERNATIONAL SPHERE. ¡ '~ --~~~ETWEEN LO~AL AOMINISTRATION ANO C~ ALLOWS TOA QUICK IO~ATION OF OAILY CITY ANO CITIZEN$ CONCERN~~~ A PflO~I~tU-TY INCREASES OUR EFFICIENCY WHEN ...SOLVING PROBLEMS ANO AORESSING THEIR WORRIES . THIS IS OUR LEGITIMACY . THE CITY IS THE MOST SUITABLE PLAC~ FOR OEMOCRACY. l 1 NYU96.N HB LJJ L-t �WITH THE AIM TO OBTAIN ""J1HIS RECOGNITION, CITIES HAVE INITIATED A PROCESS IN ORDER TO GET A STATUS LEGAL IN ITHE MAJOR WORLD ORGANIZATION: UNITED N~TIONS. i 1 TOMORROW 1 AM GOIN(p TO TAKE PART . IN A MEETING OF THE GROUP OF 4 + -AN INTERNATIONAL ASSOCIATION OF MAJOR ¡woRLD ORGANIZATIONS OF CITIES- TO DEAL THIS 1 MATTER IN THE COMING UNITED NATIONS CONIFERENCE OF HUMAN SETILEMENTS, HABITAT 1 ~ THAT WILL BE HELD IN ' ISTANBUL NEXT JUNE., .1íZ{.(' (ltí'-'~ J f~ -irtL¡.- 7í1 ~G V'rf~i-- . f- _lat•ia~ THE RELATIONS BETWEEN BARCELONA ANO LATIN AME RICA 1 THE CITY GOVERNMENT' KNOW-HOW THAT HAS BEEN ACHIEVED BY BARCELONA DURING THE LAST 1O YEARS, ALLOWS l US TO PROMOTE COLLABORATION BETWEEN CITIES OVER THE 1 WORLD . l FOR EXAMPLE, THE EXPEf11ENCE OF BARCELONA IN STRATEGIC PLANNING HAS BEEN RECOGNIZED AS EXEMPLARY BY THE EUROPEAN UNION ANO THE WORLD BANK. OUR CIT)f HAS SPONSORED THE CREATION OF AN URBAN TECHNOLOGIES EXCHANGE CENTRE, WITH THE PARTICIPATION OF 24 MUNICIPALITIES ANO METROPOLITAN BODIES OF BOTH LATIN AMERICA ANO SPAIN : BUENOS AIRES, RIO DE JANEIRO, MONTEVIDEO, CARACAS, NYU96.NI3B �CARTAGENA DE INDIAS, BcpGOTÁ ANO SANTIAGO DE CHILE . , ~1v : 1 T1CfHS IN 1997 THE ANUAL ASSEMBL Y OF THE INTERAMERICAN DEVELOPMENT ~ANK WILL ~ ~¡v~-b~wer t.i;~' IN BARCELONA. 1 Jc 1 0. u l !t [AJ~Ll-lv7 • n 1 ~v 1 1 1.s ~ / l,OJ..y'l ~~1,'- ctvJJ.u\)Ñ? BY PIONEERING SUCH JlJ PROJECTION TOWARdS ~ LATIN AMERICA, BARCELONA IS PLAYING A KEY ROLE IN THE DEVELOPMErt-JT OF A REGION WHICH IS BOUND TO BE ONE OF THE WORLD'S FASTEST GROWING POLES. BARCELONA: THE CAPITA~ 1 OF THE MEDITERRANEAN. ~n oN BESIDES BARCELONA'S EUROPEAN IMPLICjfN WE CAN NOT TURN OUR BACK TO OUR MEDITERRANEAN NATURAL DIMENSION. BARCELONA IS WILLING TO ENHANCEff THE RELATIONSHIP BETWEEN THE MEDITERRANEAN CITIES Jtrk/~tlt!M TOi SHARE WITH THEM OUR EXPERIENCE ON URBAN NJANAGEMENT, STRATEGY PLANNING ANO URBAN TE~NOLOGIES. ! BARCELONA HAS BEEN CONSOLIDATING ITS LEADERSHIP IN THE MEDITERRANEAN AREA IN 1995 WHEN THE CITY HAS STRENGTHENED ITS PROJECTION TOWARDS ! THE MEDITERRANEAN F~MEWORK OF THE BASIN. IN THE INTERMINISTERIAL EUROMEDITERRANEAN 1 ' NYU96.NBB �c(lv ·" e, 1{'-;~A 1 ) // CONFERENCÉ THAT TOOK1 PLACE LAST NOVEMBER IN OUR CITY BARCELONA HAS CREATED THE MEDITERRANEAN CITIES CONFERENCE BELIEVING THAT CITIES ARE PRIVILEGIED SPACES FOR DIALOGUE, FOR TRADI~G GOODS ANO FOR 1 EXCHANGING IDEAS . f 1 THIS STABILISING ROLE OF THE CITY HAS BEEN OF HISTORIC IMPORTANCE 1/N THE MEDITERRANEAN REGION ANO IS BECOMING IMPORTANT ONCE MORE IN THE LIGHT OF PRESENT¡CIRCUMSTANCES. THE CITIES ANO REGIONS HAVE MUCH TO CONTRIBUTE TO MEDITEFJ{RANEAN DIALOGUE ANO TO CO-OPERATION WHICH MUST NECESSARIL Y RESUL T FROM THAT DIALOGUE. THE CITIES ARE SUBJECT TO FEWER DIPLOMA TIC CONSTRAINTS ANO CAN BETTER AVOID THE lfÑEVrTABLE-RTGtDlNESS OF NEGOTIATIONS BETWEEN STATES. 1 L¡ , ,/ THE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, CAN CONSTITUTE THE "S~FETY NET" UNDERL YING THIS ENTIRE PROCESS. i IT WOULD, 1 FEEL, 8~ APPROPIATE IF THIS SUPPORTING ROLE WERE: FORMALISED IN EXPRESS RECOGNITION OF THIE REPRESENTATIONAL CAPACITY WITH WHICH THiE REGIONS ANO CITIES OF EUROPE HAVE ENTRUSTED THE EUROPEAN UNION'S COMMITIEE OF THE REGIÓNS. 10 NYU96.NBB �1AM CONVINCEO THAT THE! MEOITERRANEAN CITIES, ANO PARTICULARL Y BAROELONA, CAN ANO MUST PLAY A LEAOING ROLE IN CARRYING OUT THE. . ACTIVITIES RESUL TING FROM THE PROPOSALS AT THE EURO-MEOITERRANEAN PRESENTEO CONFERENCE. IN THE SECURITY ANO CO-OPERATION MEOITERRANEAN REGION . CONCERN BARCELONA ANO ALL THE MEOITERRANEAN CITIES . WE ARE COMMITTEO TO THE TASK dF PROMOTING SECURITY ANO CO-OPERATION. CONCLUSION TOOAY, CITIES ARE RE-ASSWMING A CENTRAL ROLE FOR OUR WAY OF LIFE i . THIS RENOVATEO STRENGTH IS NOT ONL Y THE RESUL T OF IMPROVEO PHYSICAL ANO ENVIRONMENTAL CONOITIONS . BIG CITIES ARE AGAIN A FOCAL POINT IN THE PUBLIC 1 REPRESENTIVE/SYMBOLIC $YSTEM OF A COUNTRY AS WELL AS A OECISIVE F~CTOR IN ITS ECONOMY . THIS IS THE CASE OF THE REGION (OR, IN THE AMERICAN TERMS, STATE) 1 BELONG TO, CATALONIA, WHOSE REFERENCE COULQ NOT BE UNOERSTOOO WITHOUT BARCELONA'S \WEIGHT, OIMENSIONS, SIGNIFICANCES ANO VITALITt-f. i 1 ¡ FURTHERMORE, THE CITY ElxTENOS ITS INFLUENCE ANO IS AN ACTOR IN THE INIT"ERNATIONAL POLITICS. BECOMES A GLOBAL CITY. Ll NYU96.NBB �PRECISEL Y, THE ARTICLE J•THE APPLE IS BACK" OF DECEMBER 30TH, 1995 P BLISHED IN NEWSWEEK MAKES REFERENCE TO CONCEPT OF GLOBAL CITY ANO IT PUTS AS EXAMPLE, NEW YORK CITY . {v~ ¡))VI ~ cJ , \l ?al:! . THE POINT / ls:'IN A GLOBAL WORLD, A CITY IS NO 1 LONGER <A / CITY . ~ CLUSTER OF CITIES IS NECESSARY FOR FINANCIN~ THE AMENITIES THAT IHflR_URBAN RIG.HTMJ\NY CIIlZENS-BEliEVE EITHER AN OPERA HOUSE, A MAJOR INTERNATIONAL ------AIRPORT, ORA FOOTBALL TEAM. ·>e --..:. .. ~~~ - -~-- --~--·---~· -- --- ----- ~~----~--~--' A CLUSTER IS ALSO NEqESSARY TO HAVE THE FORCE TO BARGAIN WITH THE GLOBAL MULTINATIONALS . IS TO DEVELOP A THE CHALLENGE FOR Cll11ES ! CAPACITY TO INVOLVE THEMSELVES IN THE MAJOR PROCESSES RESUL TING FROM THE GLOBALISATION ANO ADAPTING ALL THESE NEW RESPONSIBILITIES. 1 THIS SUPOSES THE IMAROVEMENT OF THEIR COMPETITIVENESS . BARCELONA HAS DONE IT WITH A BETTER CO-OPERATION ANO CONSENSUS 1 BETWEEN PUBLIC ANO PRIVATE SECTORS. (FOR EXAMPLE, HOUSING JfROMOTION, THE LICEU RECONSTRUCTION ANO 1¡HE MANAGEMENT OF MUNICIPAL ENTERPRISES) 1 ! AS 1 MENTIONED BEFORE, iHE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, GAN CONTRIBUTE ~ 12 NYU96.NBB �BARCELONA IS IN FULL DISPOSITION OF ENTERING INTO THE NEXT MILLENIUM r. THE PATTERN w·E HAVE {r-{[IL-, FOLLOWING HAS PROVEN RIGHT . WE ARE STILb , WQRK ING ANO, cRMatCirL JL· JJ:.;fEthr - ~IT'z~~ As Ale - T HE ECO~O , SO,C fAL, .. ~ ~SeCTOR S~ BARCELONA FACES THE ~ URN OF THE CENTURY WITH NEW PROJECTS IN ~ ~ROER TO ASSURE THE INTERNATIONAL PRESEt}JCE OF THE CITY: LOGISTICS, ~' - ' , . ANO ~. ACTIVITIES RELA TEO TO THE INFORM TIO , INFR/\STRaeTttRES~./~ ~h t~ \{;, . 7 . BARCELONA OOES NOT WANT TO STOP. IT KEEPS THE WILL OF OYNAMISM ANO MOOERNITY. 1 WE , RE /Í CIT~, h-- T OPP ' T.Ut'ítiE ~ , A - IT T.' -- T ITS R Cli . N O . \.1 :8. -, - _ UN E :ABL · S TS . , . --- A 1 9J 1 1AM REALLY CONVINCED T~AT YOU ARE ~WARE.fj ~ THANK YOU VERY MUCH. /LU}_cf e/) )0 ~- e ~ /U. {( vJ iAJ / .•~'-(-1 Je_rf 1 1 1 v¡G0l~ ~,l{k ~'Y :~ ri 1 ~ " f....l..-~.-(_/ _ ' tll ¿n ,1 (. A W LAil}/-1é ---1)C:. [; . , { Vv:] \.:: ),_\_ ¿ ~1 1 ,11 • ~ ~ ~ <1;1i!B . L.,j ,' ~YU96.NI313 j ~t ~V( . y /J. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4378 Title A name given to the resource Intervenció al seminari "Barcelona: the gateway to southern Europe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Wolrd Trade Center, Nova York Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Infraestructures Acció política Europa Barcelona Description An account of the resource Conté notes i correccions manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1515/19970403d_00757.pdf 4ef0d905898cf1b6350587018471e083 PDF Text Text .4e-wa ►ta-i t `' ^v►u^ l^t I ca 1-D---ccPQtrYta „ eco-US, 3 BONJOUR, /q /9,- MONSIEUR L'AMBASSADEUR, MESDAMES, MESSIEURS, JE VOUDRAIS TOUT D'ABORD VOUS REMERCIER DE VOTRE PRÉSENCE ICI. JE SAIS QUE VOUS NE DISPOSEZ PAS DE BEAUCOUP DE TEMPS LIBRE, ET NOUS APPRÉCIONS GRANDEMENT LE FAIT QUE VOUS SOYEZ VENUS ICI AUJOURD'HUI. MON EXPOSÉ SE COMPOSE DE TROIS PARTIES. JE VOUS PARLERAI EN PREMIER LIEU DES RAISONS POUR LESQUELLES NOUS CONSIDÉRONS QUE BARCELONE EST UNE VILLE INTÉRESSANTE POUR Y INVESTIR ET Y FAIRE DES AFFAIRES AINSI QUE DES PRINCIPAUX ENJEUX ET PROJETS ENVISAGÉS PAR CETTE VILLE POST-OLYMPIQUE. TOUT DE SUITE APRÈS, JE VOUS INDIQUERAI, BIEN QUE PLUS BRIÈVEMENT, QUELQUES PARTICULARITÉS DE LA VILLE DE BARCELONE EN CE QUI CONCERNE SA QUALITÉ DE VIE.EN DERNIER LIEU, JE FERAZ MENTION DE DIVERS ASPECTS SINGULIERS ET IMPORTANTS AYANT TRAIT À CE QUE NOUS POURRIONS APPELER "L'ESPRIT ET LE STYLE" DE CETTE VILLE. (DIAPOSITIVE N° 1 : IMAGE GLOBALE DE LA VILLE) BARCELONE CONSTITUE, EN EFFET, UNE OCCASION À NE PAS LAISSER PASSER. CE N'EST PAS NOUS QUI FAISONS UNE TELLE AFFIRMATION, C'EST VOUS QUI, PAR VOTRE PRÉSENCE ICI, CONFIRMEZ QU'IL EXISTE UN INTÉRÉT GÉNÉRAL, VÉRITABLE ET CROISSANT ENVERS MA VILLE. I)SPARIS 1.DOC 18/3/97 9:11 CRiR 1 �LES RÉSULTATS DES SONDAGES D'OPINION LE DISENT AUSSI. HEALEY & BAKER RATIFIENT LA MONTEE DE BARCELONE DANS LEUR ENQUÉTE ANNUELLE, MENÉE AUPRÈS DE CADRES ET D'HOMMES D'AFFAIRES EUROPÉENS, AU SUJET DES VILLES PRÉFÉRÉES POUR Y INVESTIR ET Y CONDUIRE DES ACTIVITÉS INDUSTRIELLES ET COMERCIALES. CETTE TENDANCE ASCENDANTE N'A PAS DIMINUÉ AU COURS DE CES QUATRE DERNIÈRES ANNÉES. NOUS SOMMES PASSÉS DE LA 13e PLACE EN 1992 À LA 6e EN 1995, POSITION QUE NOUS AVONS CONFORTÉE TOUT AU LONG DE L'ANNÉE 1996. LA DISPONIBILITÉ ET L'ABONDANCE DE BUREAUX BIEN SITUÉS, CENTRAUX, OFFRANT UN EXCELLENT RAPPORT QUALITÉ-PRIX, LA DISPONIBILITÉ DE CADRES SUPÉRIEURS ET DE CADRES TECHNIQUES, DE ZONES INDUSTRIELLES SITUÉES AUX ALENTOURS DE LA VILLE, BIEN DESSERVIES ET À DES PRIX MODERES, L'USAGE FACILE ET COMMODE DU TRANSPORT INTERNE ET LA QUALITÉ DE VIE DES EMPLOYÉS CONSTITUENT LES PRINCIPAUX FACTEURS QUI ONT CONTRIBUÉ À AUGMENTER D'UNE MANIÈRE POSITIVE L'INTÉRÉT QUE BARCELONE SUSCITE CHEZ LES CHEFS D'ENTREPRISE. (DIAPOSITIVE N° 2 ET 2 BIS: ÉTUDES HEALEY & BAKER) C'EST D'AILLEURS AUSSI CE QU'A RÉCEMMENT DÉMONTRÉ UN RAPPORT DE L'EUROPEAN REGIONAL PROSPECT (ERECO) SUR LA CAPACITÉ DE CROISSANCE DE 39 VILLES EUROPÉENNES DE 1995 À 1997. CE RAPPORT DÉCRIT BARCELONE COMME LA VILLE DSPAR1Sl.DOC 18/3/97 9;15 2 �EUROPÉENNE JOUISSANT DU PLUS GRAND POTENTIEL DE CROISSANCE. (DIAPOSITIVE N° 3 : RAPPORT ERECO) LES ENTREPRISES ÉTRANGÈRES, COMME, PAR EXEMPLE, LES JAPONAISES, LE DISENT AUSSI. DEPUIS 1980, DATE DU DÉBARQUEMENT DE NISSAN, JUSQU'À AUJOURD'HUI, PLUS DE CENT ENTREPRISES JAPONAISES SE SONT ÉTABLIES EN CATALOGNE, CE QUI REPRÉSENTE, AVEC LA RÉGION DE DÜSSELDORF, LA PLUS GRANDE CONCENTRATION D'INVESTISSEMENTS INDUSTRIELS JAPONAIS EN EUROPE. (DIAPOSITIVE N° 4 : 123 ENTREPRISES JAPONAISES) LES ENTREPRISES FRANÇAISES SONT ÉGALEMENT D'ACCORD SUR CE POINT. LA PRÉSENCE FRANÇAISE EN ESPAGNE EST ANCIENNE. LES DATES D'INSTALLATION DE CERTAINES GRANDES ENTREPRISES SUR LA PÉNINSULE IBÉRIQUE EN TÉMOIGNENT (CRÉDIT LYONNAIS, 1867; RHÓNE-POULENC, 1923; MICHELIN, 1952...). PAR AILLEURS, LA PRÉSENCE FRANÇAISE EST FORTE ET SOLIDE, AUSSI BIEN DE PAR LE NOMBRE DE SES ENTREPRISES QU'EN RAISON DE LEUR TAILLE. L'ESPAGNE EST LE QUATRIÈME PAYS "D'IMPLANTATION" CHOISI PAR LES ENTREPRISES FRANÇAISES, APRÈS LES ÉTATS-UNIS, L'ALLEMAGNE ET LE ROYAUME UNI. QUARANTE POUR CENT DE LA TOTALITÉ DES INVESTISSEMENTS FRANÇAIS PLACÉS EN ESPAGNE SE CONCENTRENT EN CATALOGNE, ET, PLUS PARTICULIÈREMENT, DANS LA RÉGION DE BARCELONE. 3 �LES ÉCHANGES COMMERCIAUX SE SONT MULTIPLIÉS DE FAÇON SPECTACULAIRE PENDANT LES DIX DERNIÈRES ANNÉES (19861996). LE FLUX COMMERCIAL GLOBAL A PRATIQUEMENT TRIPLE ENTRE 1985 ET 1995, AUGMENTANT DE 66 À 192 MILLIARDS DE FRANCS. LE SECTEUR DE L'INDUSTRIE MANUFACTURIÈRE RESTE, MALGRÉ LA FORTE PROGRESSION DES INVESTISSEMENTS FINANCIERS ET DES SERVICES, LE DOMAINE D'INVESTISSEMENT FRANÇAIS LE PLUS CONSIDERABLE. CELUI+CI CONSTITUE 50,4% DES INVESTISSEMENTS DIRECTS FRANÇAIS EN ESPAGNE. LES JEUX OLYMPIQUES DE 1992 OFFRIRENT UN PRÉTEXTE PARFAIT POUR ENTREPRENDRE LA TRANSFORMATION DE LA VILLE ET LA PRÉPARER À L'ARRIVÉE DU NOUVEAU MILLÉNAIRE. CHAQUE ÉTAPE DU PROCESSUS DE TRANSFORMATION FUT SOIGNEUSEMENT PENSÉE EN TERMES ÉCONOMIQUES AFIN DE PROVOQUER UN EFFET ÉCONOMIQUE MULTIPLICATEUR DES LA FIN DES JEUX OLYMPIQUES. (DIAPOSITIVE N° 5 ET 6 : JEUX OLYMPIQUES) LE FAIT QUE BARCELONE AIT ADOPTÉf UN CARACTÈRE LARGEMENT MÉTROPOLITAIN A RENDU POSSIBLE UNE FORTE EXPANSION DES ENTREPRISES LOCALES, ATTIRÉ CERTAINES DES ENTREPRISES LES PLUS IMPORTANTES DU MONDE ENTIER, ET DONNÉ LIEU À UNE CROISSANCE GÉNÉRALE URBAINE PRONONCÉE. 4 �L'AÉROPORT DE NOTRE VILLE A DOUBLÉ LE NOMBRE DE SES PASSAGERS INTERNATIONAUX EN MOINS DE DIX ANS. EN 1996, LE CHIFFRE DE TREIZE MILLIONS DE PASSAGERS A ÉTÉ DÉPASSÉ GRÀCE À UNE CROISSANCE DE 14%, DOUBLANT AINSI LE CHIFFRE MOYEN DES GRANDS AÉROPORTS EUROPÉENS. (DIAPOSITIVE N° 8 ET 8 BIS: AÉROPORT) LES PRINCIPAUX SECTEURS DE PRODUCTION DE LA STRUCTURE INDUSTRIELLE QUI CARACTÉRISE L'AIRE ÉCONOMIQUE DE BARCELONE SONT CEUX DE TRANSFORMATION DE PRODUITS MÉTALLIQUES, DE FABRICATION DE VÉHICULES ET DE LEURS PIÈCES DÉTACHÉES, L'INDUSTRIE CHIMIQUE ET PHARMACEUTIQUE, L'INDUSTRIE DE CONSOMMATION, L'INDUSTRIE DE L'«ÉLECTRONIQUE, LE SECTEUR TEXTILE ET DE L'HABILLEMENT, LE SECTEUR DES ARTS GRAPHIQUES ET DE L'ÉDITION.LA RÉGION DE BARCELONE DÉTIENT LA PLUS GRANDE CONCENTRATION DE L'INDUSTRIE DE L'AUTOMOBILE ET DE PIÈCES DÉTACHÉES AU NIVEAU NATIONAL, ET UNE DES PLUS GRANDES AU NIVEAU EUROPÉEN. DE MÉME, BARCELONE CONSTITUE LE CENTRE NATIONAL D'ENTREPRISES DE RECHERCHE ET DE PRODUCTION PHARMACEUTIQUE LE PLUS IMPORTANT, AINSI QUE LE PREMIER CENTRE DE L'ÉDITION EN ESPAGNOL.LA SITUATION QUE VIT BARCELONE À PRÉSENT EST SANS DOUTE SATISFAISANTE, MAIS NOUS NE NOUS EN CONTENTONS PAS. LES JEUX OLYMPIQUES NE FURENT QUE LE DÉBUT, ET NON PAS L'ABOUTISSEMENT, D'UN PROCESSUS DE RENOUVELLEMENT DE LA VILLE. EN EFFET, DSPARISI.DOC 18/3/97 9:17 6 �BARCELONE N'A PAS TARDÉ, DÈS APRÈS 1992, À SE TOURNER VERS DES ENJEUX ET DES PROJETS NOUVEAUX. RÉFÉRONS-NOUS, PLUS CONCRÈTEMENT, À QUELQUES -UNS DES PLUS SIGNIFICATIFS: * LES INFRASTRUCTURES LOGISTIQUES DE TRANSPORT ET DE DISTRIBUTION. CELLES-CI REPRÉSENTENT LE GRAND ENJEU D'AVENIR DE LA VILLE. ELLES VISENT EN EFFET À NOUS FAIRE DEVENIR LA PORTE D'ENTRÉE ET DE SORTIE DE MARCHANDISES DE TOUS LES PAYS DE L'UNION EUROPÉENNE AYANT COMME PORT D'ORIGINE ET DE DESTINATION L'ASIE ET L'AMÉRIQUE DU NORD: ELLES VISENT, AUTREMENT DIT, À FAIRE DE BARCELONE LA PORTE DU SUD DE L'EUROPE. LA RÉGION DE BARCELONE DISPOSE, POUR ASSUMER SON NOUVEAU ROLE, D'UN PROFIL SECTORIEL ET TERRITORIAL PLEIN D'AVANTAGES. CEUX-CI PROVIENNENT DU FAIT QUE LE PORT ET L'AÉROPORT, EN PLUS DE TOUTE UNE SÉRIE D'ACTIVITÉS LOGISTIQUES, UN RÉSEAU DE TRANSPORTS ET DE COMMUNICATIONS DÉJÀ OPÉRATIONNELS, AINSI QU'UNE AGGLOMÉRATION ÉCONOMIQUE ET URBAINE DYNAMIQUE ET ACTIVE, SE TROUVENT RÉUNIS DANS UN ESPACE TERRITORIAL DÉLIMITÉ. POUR NE PAS PERDRE CES AVANTAGES, LES TROIS POUVOIRS CONCERNÉS, LE CENTRAL, LE RÉGIONAL ET LE LOCAL, SE SONT ENGAGÉS À INVESTIR DIRECTEMENT 7 �QUELQUE 29,5 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇ,AIS DANS LE BUT D'AMÉLIORER LA TOTALITÉ DE NOS INFRASTRUCTURES ET DES SERVICES LIÉS À LA LOGISTIQUE ET À LA DISTRIBUTION. CET INVESTISSEMENT CRÉERA 134.000 NOUVEAUX POSTES DE TRAVAIL (94.000 POSTES SERONT CRÉES DIRECTEMENT ET 40.000 INDIRECTEMENT). LA PRODUCTION SERA ACTIVÉE D'UN MONTANT DE 790 MILLIARDS DE PESETAS (33,76 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇAIS) DANS LA RÉGION MÉTROPOLITAINE (500 MILLIARDS DE PESETAS, SOIT 21,27 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇAIS, SERONT INVESTIS DIRECTEMENT ET 275 MILLIARDS DE PESETAS, SOIT, 11,75 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇAIS, SERONT PRODUITS INDIRECTEMENT). (DIAPOSITIVE N° 9 : AIRE LOGISTIQUE DE BARCELONE) EN CE QUI CONCERNE LES PROJETS SPÉCIFIQUES QUI CONSTITUENT CE PLAN, APPELÉ PLAN DELTA DEL LLOBREGAT, M. JAUME FERRER VOUS EN EXPLIQUERA LES DÉTAILS LORS DE SON INTERVENTION. * LES INFRASTRUCTURES DE COMMUNICATION NOUS AVONS PROGRESSÉ CONSIDÉRABLEMENT EN MATIÈRE DE TÉLÉPHONIE ET DE RÉSEAUX NUMÉRIQUES. NOUS SOMMES À PRÉSENT SUR LE POINT DE FINIR DE CÀBLER LA VILLE. IL S'AGIT D'UNE TÀCHE TOUT À FAIT ESSENTIELLE ET DE GRANDE ENVERGURE. DANS L'AVENIR, LES VILLES POUVANT ÉTRE CONSIDÉRÉES VRAIMENT COMPÉTITIVES SERONT CELLES QUI DISPOSERONT DE RÉSEAUX DE TÉLÉCOMMUNICATIONS QUI, AVEC LE TEMPS, DEVIENDRONT CHAQUE FOIS PLUS DSPARIS 1.DOC 18/3/97 9:17 8 �SOPHISTIQUÉS ET PLUS RAPIDES. NOUS PRÉTENDONS AINSI CONSTRUIRE UNE BARCELONE LEADER EN MATIÈRE D'AUTOROUTES DE L'INFORMATION. (DIAPOSITIVE N° 10 : TÉLÉCOMMUNICATIONS) * LA BARCELONE CULTURELLE BARCELONE, BERCEAU D'ÉMINENTS ARCHITECTES TELS QUE GAUDÍ OU PUIG I CADAFALCH, DE PEINTRES À LA RENOMMÉE INTERNATIONALE TELS QUE PICASSO, DALÍ ET MIRÓ, AINSI QUE DE PERSONNALITÉS LITTÉRAIRES TELLES QUE JOSEP PLA OU JOAN MARAGALL, A RÉCEMMENT DÉVELOPPÉ ET ENRICHI SON MULTIPLE PATRIMOINE CULTUREL. AINSI, LE NOUVEAU MUSÉE D'ART CONTEMPORAIN, CONÇU PAR RICHARD MEYER, ABRITE UN DES CENTRES D'ART MODERNE LES PLUS NOVATEURS D'EUROPE. DE MÉME, LE NOUVEAU MUSÉE NATIONAL D'ART DE LA CATALOGNE POSSÈDE LA MEILLEURE COLLECTION D'ART ROMAN DU MONDE. L'ENSEMBLE DE CES CIRCONSTANCES NOUS FAIT CARESSER L'ESPOIR DE DEVENIR LA CAPITALE CULTURELLE EUROPÉENNE DE L'AN 2001, EN VUE DE QUO' NOUS AVONS POSÉ NOTRE CANDIDATURE. NOUS SOMMES ÉGALEMENT EN TRAIN D'ESSAYER D'ORGANISER, EN COLLABORATION AVEC L'UNESCO, UN FORUM UNIVERSEL DE CULTURES QUI DEVRAIT AVOIR LIEU EN L'AN 2004. (DIAPOSITIVE N° 11 ET 11 BIS: MODERNISME / MACBA) 9 �* LA ZONE LITTORALE ET LA PARTIE NORD DE LA VILLE IL S'AGIT DE DEUX PROJETS URBANISTIQUES FONDAMENTAUX POUR L'AVENIR DE BARCELONE. NOUS VOULONS, D'UNE PART, TERMINER D'AMÉNAGER LA FAÇADE MARITIME DE LA VILLE. D'AUTRE PART, À LA SUITE DE LA CONSTRUCTION DE LA VILLE OLYMPIQUE ET DE L'AMÉNAGEMENT DU VIEUX PORT, NOUS AVONS ENTREPRIS, ET, SOMMES EN FAIT AUJOURD'HUI SUR LE POINT DE L'ACHEVER, LA CONSTRUCTION DU WORLD TRADE CENTER AINSI QUE DU GRAND COMPLEXE RÉSIDENTIEL, COMMERCIAL ET PROFESSIONNEL DE DIAGONAL-MAR. (DIAPOSITIVE N° 12 : DIAGONAL-MAR) LES TRAVAUX PORTANT SUR CE SECOND PROJET SE DÉROULENT DANS LA ZONE NORD DE LA VILLE. EN EFFET, À L'OCCASION DE LA CRÉATION DE LA GARE DE TRAIN À GRANDE VITESSE DU QUARTIER DE LA SAGRERA-SANT ANDREU, UNE GRANDE PARTIE DE CETTE ZONE URBAINE SERA REMODELÉE. CELLE-CI OFFRIRA BIENTÓT UN LARGE ÉVENTAIL DE POSSIBILITÉS POUR Y CONSTRUIRE DE NOUVEAUX COMPLEXES INDUSTRIELS AINSI QUE DE GRANDS ENSEMBLES RÉSIDENTIELS ET DE SERVICES. (DIAPOSITIVE N° 13 : AVE) BARCELONE DISPOSE DONC DE POSSIBILITÉS AU-DELÀ DE SA SITUATION ÉCONOMIQUE, MARQUÉE PAR LA CROISSANCE, ET DE SA SITUATION LOGISTIQUE, DONT LA TENDANCE EXPANSIVE EST TOUT AUSSI CLAIRE. LES PROCHAINES INTERVENTIONS VOUS FOURNIRONT PLUS DE DÉTAILS À CE SUJET. lo �MAIS BARCELONE CONSTITUE, AVANT TOUT, UN ENDROIT AGRÉABLE À VIVRE ET LA QUALITÉ DE LA VIE Y EST REMARQUABLE. DE TELLES CONSIDÉRATIONS NE SONT APPAREMMENT PAS DÉTERMINANTES DANS LE MONDE DES AFFAIRES. CEPENDANT, UNE ÉTUDE EN PROFONDEUR DE LA QUESTION RÉVÈLE LE CONTRAIRE. EN EFFET, LE CHOIX DE LA VILLE OBJET D'INVESTISSEMENTS SE FAIT À PARTIR D'UNE SÉRIE DE PRÉMISSES QUI ÉVALUENT ET ÉTABLISSENT LAQUELLE EST LA PLUS INTÉRESSANTE ET LA PLUS AGRÉABLE. BARCELONE S'AVÈRE SPÉCIALEMENT COMPÉTITIVE À CET ÉGARD. L'ÉTUDE DE HEALEY AND BAKER QUE J'AI MENTIONNÉ AU DÉBUT DE MON INTERVENTION DÉCRIT CELLE-CI COMME LA VILLE EUROPÉENNE QUI OFFRE UNE PLUS GRANDE QUALITÉ DE VIE À SES TRAVAILLEURS. (DIAPOSITIVE N° 14) LES QUATRE KILOMÈTRES DE PLAGE RÉCUPÉRÉS AU COURS DE CES DERNIÈRES ANNÉES, LA NOUVELLE ZONE PORTUAIRE DU PORT VELL, AVEC SES NOUVELLES INSTALLATIONS LUDIQUES TELLES QUE L'AQUARIUM LE PLUS GRAND D'EUROPE, LE CINÉMA IMAX OU LES DIVERSES TERRASSES ET BARS SITUÉS AU BORD DE LA MER, AINSI QUE LA ZONE DU PORT OLYMPIQUE, CONSTITUENT UNE ENCLAVE EXTRÈMEMENT ATTRAYANTE. (DIAPOSITIVE N° 15 : ZONE LITTORALE) 11 �BARCELONE POSSÈDE LAXE COMMERCIAL LE PLUS LONG D'EUROPE. EN EFFET, LA BARCELONA SHOPPING LINE PREND NAISSANCE AU SEIN DE LA VIEILLE VILLE ET PARCOURT LE PASEO DE GRACIA ET LA DIAGONAL. ELLE OFFRE DE NOMBREUSES ET EXCEPTIONNELLES POSSIBILITÉS COMMERCIALES AUSSI BIEN DU POINT DE VUE DE LA QUALITÉ ET DU DESIGN QUE DE L'ORIGINALITÉ QUI LA CARACTÉRISE. CET AXE EST FLANQUÉ DE DEUX GRANDS COMPLEXES COMMERCIAUX SITUÉS DE PART ET D'AUTRE DE LA VILLE (GLORIAS ET ILLA DIAGONAL) QUI ONT DÉCLENCHÉ UNE VÉRITABLE RÉVOLUTION DE LA CONSOMMATION ET ATTIRÉ VERS LA VILLE DES MILLIERS D'ACHETEURS PROVENANT DE LA BANLIEUE. TOUS CES CHANGEMENTS ONT EU LIEU EN MÉME TEMPS QUE BARCELONE AUGMENTAIT SA CAPACITÉ HÓTELIÀRE ET GRANDISSAIT COMME CITÉ TOURISTIQUE. À CETTE ÉPOQUE, NOUS AVONS ÉTÉ SIMULTANÉMENT CAPABLES DE RÉALISER UNE AUTHENTIQUE TRANSFORMATION URBAINE, QUI NOUS A PERMIS D'AMÉLIORER L'ASPECT DES ZONES PÉRIPHÉRIQUES, ET DE RÉCUPÉRER LE CENTRE HISTORIQUE DE L'ANCIENNE VILLE. SOULIGNONS À CE PROPOS QUE L'ANNÉE DERNIÈRE, PLUS DE TROIS MILLIONS DE PERSONNES ONT VISITÉ LA CAPITALE CATALANE, AVEC UNE MOYENNE D'OCCUPATION HÓTELIÈRE DE 72%. 12 �IL EST DE MÉME INTÉRESSANT DE CONSTATER QUE DES VILLES TELLES QUE BERLIN OU SAINT-PÉTERSBOURG NOUS DEMANDENT COMMENT NOUS SOMMES ARRIVÉS À ATTEINDRE UN TEL NIVEAU, ET QUE D'AUTRES VILLES, COMME PAR EXEMPLE LISBONNE, ONT VOULU S'INSPIRER DE L'EXPÉRIENCE BARCELONAISE EN CE QUI CONCERNE LA RÉCUPÉRATION DE SA FAÇADE MARITIME ET L'ORGANISATION DE L'EXPO 98. DE PLUS, NOS TENDANCES URBANISTES S'AVÈRENT SÉDUISANTES POUR LES EXPERTS DE LONDRES. PAR CONSÉQUENT, IL NE ME PARAÍT PAS EXAGÉRÉ D'AFFIRMER QUE BARCELONE A SU MENER À BIEN PLUSIEURS RÉVOLUTIONS EN UN TEMPS RECORD. (DIAPOSITIVE N° 16 : PARC DE LA TRINITAT) IL EST VRAI QUE BARCELONE EST À LA MODE. ELLE L'ÉTAIT DÉJÀ AVANT 1992, ET, CONTRAIREMENT À L'AVIS DES PESSIMISTES, ELLE A CONTINUÉ DE CROÍTRE ET DE DÉVELOPPER SES PERSPECTIVES À LA SUITE DE CETTE ANNÉE MAGIQUE. NOUS NE NOUS SOMMES PAS ARRÉTÉS, BIEN AU CONTRAIRE, NOUS AVONS MÉME ACCÉLÉRÉ LE RYTHME DE NOTRE CROISSANCE. D'UNE CERTAINE FAÇON, BARCELONE, COMME L'EXPRIME SON MAIRE, M. PASQUAL MARAGALL, EST "IMBATTABLE". NOTRE CITÉ EST DONC, INDÉNIABLEMENT, UNE VILLE ATTRAYANTE ET À LA MODE. DIVERS EXEMPLES PEUVENT SERVIR À ILLUSTRER CETTE AFFIRMATION. JE VOUS LES PRÉSENTERAI MÉLANGÉS, D'UNE FAÇON QUI N'EST PEUT-ÉTRE 13 �PAS LA PLUS ORTHODOXE, MAIS QUI, À MON AVIS, ÉCLAIRERA CETTE QUESTION. AU MOIS DE JUIN DE L'ANNÉE DERNIÈRE, LA REVUE FORTUNE A CÉLÉBRÉ SON FORUM INTERNATIONAL À BARCELONE. DE MÉME, EN MARS 1997, LA RÉUNION DE LA BID (BANQUE INTERAMÉRICAINE DE DÉVELOPPEM;ENT) A EU LIEU À BARCELONE. NOUS SOMMES LA QUATRIÈME VILLE DU MONDE POUR CE QUI EST DE L'ORGANISATION DE CONGRÉS. CES CONSIDÉRATIONS SONT, SANS AUCUN DOUTE, PERTINENTES, MAIS PERMETTEZ-MOI D'EN AJOUTER D'AUTRES, PLUS FRIVOLES, QUI ACHÈVENT DE CONFIRMER LA POSITION PRIMORDIALE DE NOTRE VILLE ET SON EXTRAORDINAIRE CAPACITÉ D'ATTRACTION. DANS LE SILLAGE DE BRUCE WILLIS ET DE SYLVESTER STALLONE, QUI ONT OUVERT UN RESTAURANT DE LA CHANE PLANET HOLLYWOOD DANS LA CAPITALE CATALANE, STEVEN SPIELBERG A RÉCEMMENT INAUGURÉ LE RESTAURANT SOUS DIVE, ET, PLUS RÉCEMMENT ENCORE, LES TOP MODELS-MARIN CLAUDIA SCHIFFER, NAOMI CAMPBELL ET ELLE MCPHERSON ONT OUVERT LE PREMIER FASHION CAFE D'EUROPE À BARCELONE. VOILÀ DES QUESTIONS QUI, PAR RAPPORT AUX EFFORTS LOGISTIQUES DE CETTE VILLE, PARAÍTRONT PEUT-ÉTRE MINEURES. POURTANT, ELLES DONNENT UNE IMAGE 14 �SIGNIFICATIVE DE LA VILLE ET DE SON INTÉRÉT À TOUS LES NIVEAUX. AU DÉBUT DE CE DISCOURS, JE VOUS ANNONçAIS QUE JE SOUHAITAIS VOUS PARLER DE NOS CAPACITÉS ET DE NOTRE SITUATION ÉCONOMIQUE AINSI QUE DE NOS POSSIBILITÉS NON SPÉCIFIQUEMENT ÉCONOMIQUES LIÉES À LA QUALITÉ DE VIE QUI CARACTÉRISE LA CAPITALE CATALANE. JE VOUS DISAIS AUSSI QUE J'AVAIS L'INTENTION DE FAIRE RÉFÉRENCE, NE SERAIT-CE QUE BRIÈVEMENT, À L'ESPRIT ET AU STYLE DE NOTRE VILLE. JE VAIS MAINTENANT M'Y ATTACHER. BARCELONE, RICHE DE DEUX MILLE ANS D'HISTOIRE, SE TROUVE SUR LE POINT DE FRANCHIR LE SEUIL DE SON TROISIÈME MILLÉNAIRE, ET, QUOIQUE NOUS SOYONS FIERS DE SON PASSÉ, QUI EST LE NÓTRE, NOUS NE PASSONS PAS NOTRE TEMPS À AFFICHER DES ATTITUDES NOSTALGIQUES À SON SUJET. (DIAPOSITIVE N° 17 : PLAZA REAL / ARCHITECTURE GOTHIQUE CIVILE CATALANE) NOUS CHERCHONS SURTOUT À SAVOIR VERS Oü NOUS ALLONS. L'ESPRIT DE BARCELONE EST CELUI D'UNE CITÉ AMBIVALENTE, D'UNE CITÉ QUI SE SAIT CAPITALE DE LA CATALOGNE TOUT EN SE COMPORTANT COMME UNE CAPITALE ESPAGNOLE BIS, D'UNE CITÉ ORIENTÉE VERS LA MER DONT UN DES MEILLEURS ATOUTS RESIDE DANS LA COMMUNICATION PERMANENTE 15 �QU'ELLE ÉTABLIT AVEC LE RESTE DU MONDE.BARCELONE PARTICIPE D'UNE ATTITUDE OUVERTE, TOLÉRANTE, RÉCEPTIVE, AUTHENTIQUEMENT SENSIBLE AUX MÉLANGES DE CULTURE, TOUJOURS DISPOSÉE AU MÉTISSAGE, À LA COMBINAISON D'ÉLÉMENTS DISSEMBLABLES, À LA SOMME DE VOLONTÉS ET DE STYLES DIVERS. (DIAPOSITIVE N° 18 : RAMBLAS GROUILLANTES DE PROMENEURS) UNE CARACTÉRISTIQUE DE "LA" BARCELONE CONQUE AU COURS DE CES DERNIÈRES ANNÉES EST, D'UNE PART, SA REMARQUABLE COMPLICITÉ AVEC SES HABITANTS, QUI ONT ACCEPTÉ AVEC ENTHOUSIASME TOUS LES NOUVEAUX PROJETS ENTREPRIS PAR LEUR VILLE, ET, D'AUTRE PART, L'ENTENTE RÉGNANT ENTRE LE SECTEUR PUBLIC ET LE PRIVÉ QUI ONT RÉUNI LEURS EFFORTS AFIN DE BATIR CONJOINTEMENT UNE NOUVELLE VILLE. D'APRÈS UN SONDAGE RÉALISÉ PAR UN DES JOURNAUX LES PLUS PRESTIGIEUX DE NOTRE CITÉ, LES HABITANTS DE BARCELONE SONT, AVEC LES HABITANTS DE DUBLIN, LES CITADINS QUI APPRÉCIENT LE PLUS DE VIVRE DANS LEURS VILLES RESPECTIVES. (DIAPOSITIVE N° 19: BARCELONE EST LA SECONDE MEILLEURE VILLE DE RÉSIDENCE) EN OUTRE, L'ESPRIT DE LA CAPITALE CATALANE EST NETTEMENT MARQUÉ PAR UNE FORTE VOCATION CULTURELLE. BARCELONE EST UNE VILLE CULTIVÉE, BIEN PRÉPARÉE SUR TOUS LES PLANS, MODERNE ET DÉTENTRICE D'UNE VOLONTÉ INDÉNIABLE D'ACCUEILLIR TOUS ET CHACUN 16 �DE SES VISITEURS ET D'APPRENDRE DE TOUT LE RESTE DE L'HUMANITÉ. C'EST DONC AVEC UNE CERTAINE IMMODESTIE, MAIS AUSSI AVEC UN ANTI-CONFORMISME DÉCIDÉ, QUE NOUS CHERCHONS À TOUJOURS FAIRE MIEUX. (DIAPOSITIVE N° 20 : SANT JORDI I LA MERCÈ) J'ESPÈRE QUE CETTE EXPRESSION DE MES SENTIMENTS N'A PAS OUTREPASSÉ LES LIMITES DE LA COURTOISIE. IL EST QUELQUEFOIS DIFFICILE DE PARLER DE BARCELONE SANS QU'AFFLEURE UNE CERTAINE SATISFACTION, APRÈS AVOIR SI SOUVENT EU L'OCCASION D'EXPLIQUER LES TRANSFORMATIONS QUE NOTRE VILLE EST EN TRAIN DE CONNAÍTRE. POUVOIR PARLER ICI AUJOURD'HUI, ET PARTAGER CETTE INFORMATION AVEC VOUS, A ÉTÉ UN VÉRITABLE PLAISIR ET UNE NOUVELLE SOURCE DE FIERTÉ. JE VOUS REMERCIE INFINIMENT DE L'INTÉRÉT QUE VOUS AVEZ DÉMONTRÉ VIS-À-VIS DE BARCELONE EN ASSISTANT À CET EXPOSÉ. J'ESPÈRE QUE VOUS AUREZ TRÈS BIENTÓT LA POSSIBILITÉ DE CONNAÍTRE DE PLUS PRÈS CETTE VILLE QUI ASPIRE À DEVENIR LA PORTE SUD DE L'EUROPE, UNE PORTE QUE NOUS VOUS OUVRONS AVEC PLAISIR DANS L'INTENTION QUE VOUS VOUS SENTIEZ ICI COMME CHEZ VOUS. (DIAPOSITIVE N° 21 : IMAGE GLOBALE) MERCI DE VOTRE ATTENTION ET À BIENTÓT. BONSOIR. DSPARISI.DOC 18/3/97 9:20 17 �VOICI QUELQUES INDICATEURS ÉCONOMIQUES QUI MONTRENT L'ENVERGURE DU RENOUVEAU SUBI PAR LA VILLE DE BARCELONE : * CETTE CITÉ, DONT LE NOMBRE D'HABITANTS REPRÉSENTE SEULEMENT 4% DE LA POPULATION ESPAGNOLE, PRODUIT 8% DU PIB NATIONAL. * UN QUART DU MONTANT TOTAL DES INVESTISSEMENTS ÉTRANGERS EN ESPAGNE SE FAIT EN CATALOGNE. * EN CE QUI CONCERNE LE VOLUME D'EXPORTATIONS ESPAGNOL, UNE PESETA SUR QUATRE EST EXPORTÉE DEPUIS BARCELONE. * SUITE AU RABAIS DES TARIFS ÉLECTRIQUES, LA CONSOMMATION INDUSTRIELLE D'ÉLECTRICITÉ A AUGMENTÉ DE 3,1% TANDIS QUE CELLE DE GAZ AUGMENTAIT DE 9,3%. * LE TAUX DE CHÚMAGE EST MOINDRE À BARCELONE QUE DANS L'ENSEMBLE DE LA CATALOGNE ET DE L'ESPAGNE (BARCELONE, 9,2%; CATALOGNE, 10,1%; ESPAGNE, 13,5%). DE PLUS, LA TENDANCE EST À LA BAISSE. L'ANNÉE DERNIÈRE, LE TAUX DE CHÓMAGE A DIMINUÉ DE 13,1%, CE QUI REND NOTRE TAUX ACTUEL DE CHÓMAGE INFÉRIEUR À LA MOYENNE DE L'UNION EUROPÉENNE. (DIAPOSITIVE N° 7 : DONNÉES CI-DESSUS) 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4421 Title A name given to the resource Intervenció al seminari "Invertir a Barcelona" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. París Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Finançament Indústria Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1326/19930510d_00556.pdf 476a8e6b623ad4e62b84141e4c634453 PDF Text Text LADIES AND GENTLEMEN, WELCOME TO BARCELONA. IT IS A PLEASURE FOR OUR CITY TO BE HOST TO A EUROPEAN CHIEF FINANCIAL OFFICER'S CONFERENCE, ORGANISED BY SUCH A PRESTIGIOUS MAGAZINE AS "THE ECONOMIST". BARCELONA HAS A LONG, WELL-REPUTED TRADITION IN HOSTING CONFERENCES. I MAY SAY, WITH SOME PRIDE, THAT WE RECENTLY PASSED -WITH EXCELLENT RESULTS- ONE OF THE TOUGHEST TESTS YOU CAN IMAGINE: THE ORGANI$ATION OF THE OLYMPIC GAMES. THE 1992 OLYMPIC GAMES HAVE LEFT TWO IMPORTANT LEGACIES TO THIS CITY. FIRST OF ALL, THEY PUT BARCELONA ON THE MAP. CAN YOU IMAGINE WHAT A EXTRAORDINARY AND FANTASTIC PROMOTION IT IS FOR A CITY TO HAVE AN ESTIMATED TV AUDIENCE OF NEARLY 3,500 MILLION PEOPLE FROM AROUND THE PLANET ON THE OCCASION OF THE GAMES' OPENING CEREMONY? NO COMPANY COULD AFFORD SUCH A GLOBAL ADVERTISEMENT. 1 THE SECOND IMPORTANT LEGAC OF THE GAMES IS THE TRANSFORMATION OF THE CITY. SINCEITHE VERY FIRST MOMENT, WHEN WE WERE STILL BIDDING FOR THEGAMES, WE DECIDED THAT THIS WAS THE GREAT OCCASION IN WHICH TO RENEW THE CITY AND ITS INFRASTRUCTURE. WE WERE THEN LEAVING BEHIND A PERIOD OF NEGLECT AND ABSENT DEMOCRACY (THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS TOOK PLACE IN 1979). �THE OLYMPIC GAMES WERE A STRONG STIMULOUS TO ACQUIRE, IN A SHORT PERIOD OF TIME, HUGE INVESTMENTS NECESSARY FOR THE CITY'S REDEVELOPMENT. I DO NOT WISH TO BORE YOU WITH TOO MANY FIGURES, BECAUSE I WOULD RATHER TO TALK TO YOU ABOUT BARCELONA'S FUTURE. WE CAN SAY THAT, ACCORDING TO COMMONLY ACCEPTED FIGURES, COVERING A GREAT DIVERSITY OF PROJECTS -ALL OF THEM SPEARHEADED FOR "1992"-, THE OLYMPIC GLOBAL INVESTMENT FROM 1986 TO 1992 HAS BEEN WORTH 7.5 BILLION DOLLARS. HALF THIS AMOUNT COMES FROM THE PRIVATE SECTOR, THE OTHER HALF FROM THE DIFFERENT PUBLIC ADMINISTRATIONS (THE CITY, THE REGION AND THE CENTRAL GOVERNMENTS). THE CITY, THAT'S TRUE, HAS DOUBLED ITS FINANCIAL BURDEN. BUT THE MOST IMPORTANT FACT IS THAT FROM A MUNICIPAL INVESTMENT OF 750 MILLION DOLLARS --EXTRAORDINARY BY OUR STANDARDS-- A GLOBAL INVESTMENT OF 7.5 BILLION U.S. DOLLARS HAS BEEN ACHIEVED. THIS TENFOLD MULTIPLICATION HAS PERMITTED US TO FINANCE OUR URBAN TRANSFORMATION. NOW THAT THE GAMES ARE OVER, WE HAVE A CITY WHICH IS BETTERKNOWN, BETTER -COMMUNICATED, WITH BETTER TELECOMMUNICATIONS (SIR NORMAN FOSTER'S TOWER ATOP OF THE COLLSEROLA HILL). AND �WE HAVE A WISER, MORE EXPERIENCED WORK-FORCE: OUR ENGINEERS, OUR ARCHITECTS, ALL THE PEO LE RELATED TO THE SERVICE SECTOR IN GENERAL HAVE HAD A UNIQUF OCCASION TO IMPROVE THEIR KNOWHOW. THE PERIOD WHICH OF RECESSION THROUGgOUT HAS WITH THE GAMES HAS UNFORTUNATELY COINCIDED OF END EUROPE. SPAIN, COUNTRY A EXPERIENCED (OVER THE PAST FEW YEARS) A A STEADY ECONOMIC GROWTH, IS NOW SUFFERING, LIKE ITS OTHER EUROPEAN PARTNERS, A PERIOD OF DIFFICULTIES. BUT THIS IS A BIZARRE CRISIS. I AM CONVINCED THAT TOO MUCH MONETARY AND PSYCHOLOGICAL ELEMENTS ARE HAVING STRONGLY NEGATIVE REPERCUSSIONS ON THIS CRISIS, WHICH ARE PERHAPS, SOMETIMES, MORE PSYCHOLOGICAL THAN REAL. MOREOVER, WE ARE BEGINNING NOW TO SEE THE FIpST SIGNS OF A RECOVERY. IN ANY CASE, HERE IN BARCELONA WE ARE PREPARED FOR THE POSTGAMES PERIOD. CITY'S MOST BEFORE THE VERY CELEBRATION OF THE GANES, THE SIGNIFICANT 00NOMIC, SOCIAL AND ACADEMIC INSTITUTIONS AGREED TO ELABORATE A PLAN, A STRATEGIC PLAN, TO MEET THE FUTURE. IT HAS BEEN CALLED THE BARCELONA 2000'S ECONOMIC AND SOCIAL STRATEGIC PLAN. THE INITIATIVE HAS BEEN PROMOTED BY THE CITY COUNCIL AND HAS PROVED TO BE ONE OF THE MOS EFFICIENT WAYS TO GAIN CO-OPERATIO BETWEEN THE PUBLIC AND PRIVZkTE SECTORS. IN 1991 THE EUROPEAN �COMMISSION AWARDED BARCELONA .ITS PRIZE FOR THE BEST EXAMPLE OF STRATEGIC PLANNING. ITS IMPLEMENTATION IS BEING CARRIED OUT TO THE SATISFACTION OF ALL THE INSTITUTIONS INVOLVED. OUR AIM IS FOR BARCELONA TO BECOME AN IMPORTANT CITY FROM THE FINANCIAL AND SERVICES CONTEXT ON A EUROPEAN SCALE. IN FACT, BARCELONA IS LEADING A EUROPEAN REGION WITH SPREADS OVER BOTH SIDES OF THE SPANISH-FRENCH BORDER, AND INCLUDES THE CITIES OF SARAGOSSA, T9ULOUSE, MONTPELLIER, PALMA DE MALLORCA AND VALENCIA. THIS IS A REGION WITH A POPULATION OF MORE THAN 16,5 MILLION AND IS, ONE OF EUROPE'S FASTEST AREAS OF GROWTH. BARCELONA IS ITS GEOGRAPHICAL CENTRE AND ITS LARGEST CITY. SOMETIMES WE HAVE REFERRED TO BARCELONA AS THE CAPITAL CITY OF THE NORTH OF THE SOUTH. IN A MARKET WITHOUT FRONTIERS, WE ARE NOW READY TO COMPETE. WE WANT TO BECOME THE SOUTHERN GATE AND PORT TO EUROPE. THE DEVELOPMENT ACHIEVED ON THE OCCASION OF THE GANES, AS WELL AS THE PROJECTS WE HAVE CURRENTLY IN MOTION, CONSOLIDATE OUR NEW STRENGTH. YOUR PRESENCE HERE MAKES US FEEI, THAT WE ARE ON THE RIGHT TRACK. THANK YOU VERY MUCH AND I HOPE YOU WILL ENJOY YOUR STAY HERE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4232 Title A name given to the resource Intervenció al sopar organitzat per el The Economist Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/284/20060713.pdf af60dfdf6f69bed0d52211d1fac6cefa PDF Text Text Intervenció davant el ple del Parlament de Catalunya Parlament de Catalunya | 13/07/2006 Vull començar aquesta meva intervenció amb un agraïment a totes les forces polítiques d'aquesta cambra i al seu president per l'oportunitat d'adreçar-los unes paraules al final del període de sessions i de la legislatura. Efectivament, estem vivint els últims finals de la VII legislatura. D'aquí a poques setmanes, fent ús de la meva facultat com a President de la Generalitat, signaré el decret de convocatòria de les eleccions, que se celebraran la propera tardor. Concretament el dia 1 de novembre. He comunicat ja la meva decisió a S. M. El Rei. Cadascú farà legítimament el seu balanç de la legislatura en el debat democràtic de la propera campanya electoral, que per descomptat es passarà comptes d'aquesta legislatura per bé i per mal. Però també és obligat fer-ne un balanç institucional, pensant en la llarga durada, sostraientnos per un dia a la pressió de l'esdeveniment quotidià i del seu comentari mediàtic, que sempre és legítim. Procurant d'inserir el que han estat aquests anys en el relat continu de la vida democràtica de Catalunya d'ençà de la recuperació de les nostres institucions. Per propiciar aquesta mirada llarga podríem intentar de donar resposta a una pregunta com aquesta: És més fort avui l'autogovern de Catalunya que fa tres anys o no ho és?. Veig difícil que no es pugui donar -amb tots els matisos que vulguin- una resposta afirmativa a aquesta qüestió. Ho veig francament difícil. El President de la Generalitat n'està convençut: avui el nostre autogovern és més fort, més madur, i està més protegit legalment i quasi diria i consuetudinàriament, és a dir, pels costums i estils i modes de debat que s'han anat creant dins de Catalunya i entre Catalunya i Espanya. Ho és per raons de diversa índole que m'agradaria descabdellar breument: Primera raó. Ha funcionat l'alternança política. I sense aquest funcionament, per descomptat que pot haver-hi democràcia, però no hi ha la prova de la democràcia. Les eleccions de novembre de 2003 van fer possible una majoria diferent de les que s'havien conformat des de 1980 en aquest Parlament i que va propiciar i donar suport a un nou govern. Això va suposar un trasbals lògic en un país regit sota un únic i pràcticament idèntic paradigma polític durant més de dues dècades. Cosa que no està ni bé ni malament, el país ho va triar, però deixava pendent la prova del nou de l'existència del sistema democràtic com alternança. Hem assajat noves fórmules de governació amb els governs de coalició, que molt probablement adoptaran formes diverses en el futur. A Catalunya i a Espanya. És bastant lògic que en l'inici d'un sistema democràtic, sigui a nivell de l'Estat sigui a nivell de la nació catalana, d'alguna forma hi hagi tendència a buscar en una sola identitat política, la identitat de govern; mentre que països europeus, no tots, però molts països europeus i no europeus, amb tradició democràtica, el més habitual és precisament el govern de coalició. Segona raó. Ha funcionat l'oposició parlamentària. Que ha estat el contrapunt democràtic necessari del Govern. Els mecanismes de control s'han mostrat eficaços i l'oposició n'ha fet ús de tots ells, amb una moció de censura inclosa. Tercera raó. S'han millorat les institucions. Començant per aquesta casa, el Parlament de Catalunya. Després d'anys i anys d'intents frustrats, tenim finalment un nou Reglament, que recull l'experiència de set legislatures i que és una garantia del vigor de la nostra primera institució. Aquest Parlament, i d'això ens n'hem de sentir orgullosos tots, ha tingut més vida i més vibració en els escassos mil dies de la VII legislatura que no havia tingut en els deu o quinze anys precedents. Els representants dels mitjans de comunicació en són testimoni, i vull aprofitar aquesta referència per agrair-los, també des d'aquí, el seu treball. I si em permeten una expansió, ara que puc fer-ho sense aixecar sospites de cap mena, als mitjans els demano que siguin més independents, que no vol dir menys crítics sinó més autoexigents, en base a la informació i l'estudi i no a les simpaties i antipaties (inevitables) ni a les connexions privilegiades i les fonts exclusives d'informació. 1 �El model que tenim, que hem tingut, té una explicació que està lligada més aviat a l'edat infantil de la democràcia que no pas a la seva eclosió total. Quarta raó. A més del Parlament, gairebé totes les institucions que configuren el nostre autogovern han estat objecte de reforma: el Consell Consultiu, el Consell de l'Audiovisual, la Comissió Jurídica Assessora, el Consell de Treball, Econòmic i Social ... Cinquena raó. S'han donat passes significatives per ampliar i consolidar la presència de les institucions i de la realitat catalanes en el marc espanyol i europeu, com: - la normalització de la Conferència de Presidents, - la recuperació del debat de les autonomies al Senat, - la participació dels representats de la Generalitat en els organismes europeus. Un conseller de la Generalitat va ser un dels primers, sinó el primer, no representant directament estatal, sinó representant l'Estat, el conseller Siurana si no m'erro, davant del Consell o de la Comissió. - el primer reconeixement del català a Europa, - la posta en marxa de l'Euroregió, - i la progressiva implicació mediterrània del nostre país. No els amago que m'agradaria, en la mesura de les meves possibilitats, evidentment modestes a partir de primers de novembre, contribuir en aquest escenari euroregional i euromediterrani. I, sisena raó, la més important: Hem reformat a fons la llei fonamental de l'autogovern: l'Estatut. Per assolir la reforma ha calgut el concurs combinat de totes les forces i institucions. El Govern hi ha donat l'impuls; hi ha treballat aquesta Cambra, que en va aprovar la primera proposta el setembre passat; s'ha plantejat, discutit, negociat i acordat amb les Corts espanyoles i finalment, encara no fa un mes, l'han referendat els ciutadans de Catalunya. Feina feta. L'Estatut ha absorbit moltes energies. D'aquesta Cambra i del propi Govern. El temps dirà fins a quin punt ha estat important l'esforç col·lectiu que hem fet. Però m'aventuro a afirmar que més d'hora que tard apreciarem els resultats i l'avenç substancial que el nou Estatut ha significat. En definitiva, doncs, les institucions de Catalunya han funcionat, han evolucionat i s'han enfortit. I d'aquesta manera, hem fet en aquests tres anys dues coses que no havíem fet en 23 anys: - Catalunya ha enfrontat la seva definició dintre del marc de la Constitució Espanyola. - I hem donat per clos un temps de no implicació en la política espanyola, d'acceptar que aquesta no podia canviar substancialment. Amb el nou Estatut i el període de revisions estatutàries -i eventualment constitucionals- hem encetat un nou període que probablement tindrà la seva perfecció en la properes legislatures catalana i espanyola. No tot cabrà en aquesta. Però insisteixo: tots som conscients que l'important ve ara. Que el substancial és l'ús que fem de les institucions i de les lleis. En definitiva, el rendiment que donaran. Un rendiment que haurem de mesurar amb els resultats de les polítiques públiques que el nou marc institucional permetrà. Arriba el moment de convertir l'Estatut en acció parlamentària i de govern. També arriba ara el moment de ser exigents amb nosaltres mateixos i amb el govern de l'Estat en el desenvolupament i l'aplicació de l'Estatut de 2006. Això marcarà, indubtablement, una nova etapa política al nostre país. Una etapa conseqüent amb la majoria d'edat de l'autogovern de Catalunya. 2 �Dic majoria d'edat no pas com a mer recurs retòric, sinó entenent que, més que en cap altre moment de la nostra història recent, allò que fem, allò que siguem, dependrà, ara, de nosaltres. Perquè amb el nou Estatut, Catalunya esdevindrà la comunitat política d'Europa que, sense ser un estat, té el major reconeixement, el major nivell de competències i de recursos per abordar el seu desenvolupament. Més de fet que alguns petits estats. Desitjo que l'etapa que s'ha d'iniciar d'aquí a uns mesos sigui la d'una governació plena de Catalunya, que es fonamenti en el que emani d'aquesta Cambra i en les polítiques que impulsi el govern format pel president que obtingui la confiança de la majoria. Totes les eines necessàries i totes les banderes possibles que Catalunya necessita per ser respectada i per progressar són a les nostres mans. Senyores i senyors diputats, He estat diputat d'aquest Parlament durant 15 anys de la meva vida. Hi vaig ser present, essent alcalde de Barcelona, entre 1988 i 1995 (les legislatures II i IV), com a Cap de l'Oposició entre 1999 i 2003 (la VI) i aquesta VII legislatura com a President de la Generalitat. Crec que l'evolució de la Cambra aquests darrers anys ha estat molt positiva. El Parlament de Catalunya ha aconseguit el relleu i protagonisme que durant molt de temps no havia tingut. En aquesta legislatura, la Cambra ha jugat el paper que li corresponia com a veritable centre del debat polític de Catalunya. La propera tardor, com he dit, se celebraran noves eleccions al Parlament. Fa pocs dies vaig fer pública la meva decisió -llargament meditada i presa ja fa uns mesos- de no concórrer-hi de nou. Una altra cosa és que la pogués o no la pogués anunciar. No ho vaig considerar convenient fins que no hi hagués el referendament de l'Estatut. És una decisió estrictament personal que ja he explicat públicament. Per tant, doncs, no podré compartir treball a la Cambra amb els qui de vostès siguin presents en aquest hemicicle d'aquí a uns mesos. Però, penso seguir treballant al servei del nostre país. En prendre possessió del càrrec de President, el 20 de desembre de 2003, vaig acabar les meves paraules, dient que "Comencem un nou quart de segle de la democràcia i l'autonomia. Tothom n'ha de ser conscient. Moltes coses canviaran. Però el desig dels catalans de ser nosaltres mateixos amb tota la nostra varietat, i el de conviure amb els altres pobles d'Espanya, en termes de lleialtat i equitat, no serem nosaltres qui el trencarem. En tot cas seran d'altres. I els ho posarem difícil. Ens explicarem fins l'esgotament. Parlant la gent s'entén." Han passat prop de mil dies (935). Hem fet un camí llarg, intens i fèrtil. Hi ha hagut moments difícils. Alguns ho han estat molt per al govern que he presidit, d'altres ho han estat per al conjunt de forces polítiques aquí representades. Alguns també ho han estat per a mi personalment. Hi ha hagut moments que he arribat a pensar que era cert que, per part d'alguns, hi havia voluntat de posar a prova fins el límit la institució que he presidit i la nostra voluntat de convivència lleial amb els altres pobles d'Espanya. Però no se n'han sortit. El poble, en el seu conjunt, és molt més savi a voltes que molts dels qui tenen la responsabilitat de representar-lo. Les discrepàncies i les distàncies han estat molt acusades. Però he procurat que el respecte institucional a Catalunya no es trenquessin mai del tot. Sempre hi ha hagut un pilar sobre el qual edificar novament els ponts. 3 �Vull agrair l'aportació que hi han fet els presidents dels grups parlamentaris que durant més de dos anys van donar suport al govern, senyora Manuela de Madre, senyor Josep-Lluís Carod-Rovira i al Conseller Joan Saura. Així com als portaveus Joan Boada, Joan Ridao i Miquel Iceta. Vull mostrar el meu reconeixement també al president del principal grup de l'oposició, senyor Artur Mas, pel seu capteniment, i al president del Grup Popular, senyor Josep Piqué, pel mateix. I al President del Parlament, vull agrair-li la seva prestació. La seva continuïtat, sense variacions ni en la forma ni en el to, a través de conjuntures polítiques canviants, ha estat una àncora democràtica important en l'escenari de la política catalana, no ho oblideu mai. Gràcies senyor president. I per tancar aquest capítol de reconeixements: estic agraït a tots els consellers i conselleres que he tingut al govern, sense excepció; el clima que hi ha hagut al Consell Executiu, i ells i elles han estat testimoni, ha estat sempre de dignitat i d'anar per feina. Temps hi haurà de fer el balanç positiu i de fer balanç crític del que s'ha fet, avançat i aconseguit i del que no s'ha pogut aconseguir. De mostrar amb orgull els uns i de fer la crítica els altres de tot el que s'ha esdevingut en aquests mil dies. Mil dies en què vostès, senyors i senyores diputats, han canviat Catalunya. Crec que tots, tots, ens hem de sentir orgullosos d'haver participat en un període extraordinari de la vida política de Catalunya. D'haver fet dues coses importants: el nou Estatut i la primera alternança. D'haver defensat projectes distints, però, al capdavall d'haver treballat al servei del nostre país. D'haver governat el present i, alhora, haver forjat un futur millor per Catalunya. Moltes gràcies senyores i senyors diputats. Moltes gràcies senyor President. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1765 Title A name given to the resource Intervenció davant el ple del Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Autogovern Eleccions Estatuts Govern Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1484/19960425d_00724.pdf 5d5ab7942413fe44f73d5ae5ae3f6393 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE LALCALDIA Data: 25.4.96 GUI Ó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr, Alcalde Gabinet (GB) Acte acadèmic "50 anys sense Key es" De cara a l'intervenció de l'Alcalde en la vídeo-conferència "50 anys sense Keynes" es fan avinents els aspectes següents: - L'acte acadèmic ha estat organitzat per: Ma. Àngels Gil, directora dels estudis de Ciències Empresarials de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), - Joan Tugores, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (UB), i - Lluís Barbé, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).' - S'adjunta còpia del programa de l'acte. - Entre 30 i 40 persones seguiran l'acte en viu a li seu de la UOC (avgda. Tibidabo). Entre 400 i 450 persones més seguiran l'act4 en directe des de les sales d'actes de les facultats d'Econòmiques de la UB i de la UAB. - S'ha previst que l'Alcalde faci la intervenció de cloenda, a les 20:30 h. - El temps per aquesta intervenció no està pr-determinat, però s'ha suggerit una durada d'entre 15 i 30 minuts. Tenint en compte que la intervenció serà retransmesa per vídeo-conferència, es recorda a l'Alcalde que cal reduir al mínim els moviments i gesticulacions, i que en qualsevol cas convé que els moviments siguin el més pausat possible. - S'adjunta còpia de la proposta de la intervenció preparada pel regidor-president de la comissió de Presidència i Política Cultural, Joaquim de Nadal, que incorpora algunes anotacions i comentaris indicats per l'Alcalde. Á^astre ^ "'Arada _T...,.... KEYNES.GBR �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 23.4.96 NOTA INTERIOR Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Pasqual MARAGALL 1 Guillermo BASSO Videoconferència "50 anys sense Keynes" De cara a l'intervenció de l'Alcalde a la vídeoconferència "50 anys sense Keynes" es fan avinents els aspectes següents: - La vídeo-conferència tindrà lloc el pròxim dijous 25 d'abril. - S'adjunta copia del programa de la jornada. - L'acte, organitzat per l'Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'Universitat de Barcelona (UB) i l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), se celebra per commemorar el 50 aniversari de la mort de John Maynard Keynes. - Entre 30 i 40 persones seguiran l'acte en viu ala seu de l'UOC (avgda. Tibidabo). - Entre 400 i 450 persones més seguiran l'acte en directe des de les sales d'actes de les facultats d'Econòmiques de l'UB i de la UAB. - S'ha previst que l'Alcalde faci la intervenció de cloenda, a les 20:30 h. - El temps per aquesta intervenció no està pre-determinat, però s'ha suggerit que duri uns 15 minuts. - Seguint les indicacions de l'Alcalde, el regidor-president de la Comissió de Presidència i Política Cultural, Joaquim de Nadal, prepara la proposta d'intervenció. - S'adjunta el dossier elaborat pel departament de Documentació. 51%31 °tt Documento6 �PROPOSTA DE LA INTERVENCIÓ PREPARADA PEL REGIDORPRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I POLÍTICA CULTURAL, JOAQUIM DE NADAL. �He de pensar que hores d'ara tot, o quasi tot, sobre John Maynard Keynes es deu haver ja dit, així que no espereu de mi cap reflexió molt nova. Només que uns suggeriments més personals i circumstanciats que d'altra cosa. De fet, la mare de Keynes, ens explica Schumpeter, va ésser un cop alcaldessa de Cambridge. És una complicitat que em pot excusar d'ésser molt poc acadèmic. UN CANVI GENERACIONAL Deixeu-me abans de tot, de fer una primera reflexió generacional. La vida de John Maynard Keynes cobreix el període que va des de 1883, any que va néixer, a 1946, any de la seva mort. Penso en les revolucions científiques i culturals que es produeixen gràcies a persones coetànies i que expliquen bona part de l'essència del segle XX: James Joyce, que va néixer un any abans, al 1882 i va morir cinc anys abans 1941. Conjuntament amb Proust, que va néixer uns anys abans, és a dir pI 1871, podrien explicar bona part de la revolució narrativa del nostre segle. ittlban Berg, nascut dos anys després de John Maynard Keynes, és a dir, l'any 1885, conjuntament amb la resta del que es denomina la primera escola de Viena, aconsegueix donar per acabat el romanticisme en música i introduir tots els grans temes de la contemporaneïtat. Kandinski i Klee, támbé cobreixen un període similar. Einstein i Bertran Rousell, també. �No seria gens difícil completar la llista de pensadors, artistes i polítics que s'incorporen a l'edat adulta en el primer decenni del segle XX i que enfoquen ï la seva activitat, el seu missatge, la ;seva creativitat en una clau de clara actitud d'explorar nous camins, de posar en qüestió vells paradigmes o de respondre a noves preguntes. Com a barceloní, no puc oblidar la longeva professió de Picasso, nascut dos anys abans que Keynes. No és gens d'estranyar que el professor del King's College l'any 1909, que explicava amb saviesa els Principies Marshallians, més tard l'any 1936 afirmés que no renegava d'ells, però que el llibre V d'aquesta "bíblia" de l'economia "clàssica", no era més que un cas particular d'una teoria més general. Aquesta actitud general en el món de l'art, del pensament i, àdhuc, de la política, està, com no podria ésser d'altra manera, fortament vinculat a una profunda transformació de la societat i del món. L'any 1900, un any després que Rudyard Kipling escrivís uns pre onitoris versos: "assumeix la càrrega de l'home blanc, no gosis aventurar-te a menys", es produïa a Pekí un esdeveniment ben propi del segle XIX: la capital de Xina era ocupada per una -avui diríem- força multinacional, per parar els peus als boxers. Keynes tenia 17 anys. En morir, la Xina iniciava Llarga Marxa. Però aquest exemple es refereix al camp de la geopolítica, i els canvis no són, evidentment, exclusius d'aquest camp: dues guerres de gran abast canvien el decorat del segle XIX, segle, que, si ve es mira, és un període força pacífic. Però, a més de les guerres, dues grans crisis, la del 1900 a 19071i la de 1929 a 1936, faran trontollar l'herència de la fi del segle XIX. Algú definia aquest període finisecular amb 2 �gran simplicitat però amb gran agudesa: "en el moment que s'acaba, el segle XIX és un segle tècnic, Iliberal, capitalista, europeu i internacional". I pròsper. El propi John Maynard Keynes s'implica en aquests canvis. AL SERVEI DE "LA GENT COMUNA" Aquest és un segon aspecte de les meves reflexions d'avui. Em refereixo a dos episodis ben coneguts: el llibre "EFonomic consequences of the Peace" i la participació amb White, a la conferència de Bretton Woods. Keynes mai va fer política en l'estricte significat d'aquesta paraula ni en el significat tradicional del terme. Ho explica, quasi gràficament, Schumpeter: "les seves adhesions foren a les mesures adoptades, i no a individus o grups. 1 si va ésser poc respectuós amb les Dersones, menys ho va ésser per els credos, ideologies i banderes". Això no treu per que, avui, se'l pugui qualificar com a un Iliberal moderament progressista o alguna cosa de semblant. Escriure i pertànyer al consell de redacció del New Statesmen, implicava un cert posicionament. Però és, sobretot, una tallant afirmació a la primera "nota final" de la General Theory, el que justifica el que avui el classifiquem en aquest grup. Diu literalment (i ha estat moltes vegades repetida aquests dies): "els principals inconvenients de la societat econòmica que avui vivim s la seva incapacitat per a procurar l'ocupació plena i la desigual distribució dels ingressos". Tota aquesta nota és prou ben coneguda: una magnífica font, de cites per convence'ns de l'interès 3 �de Keynes pel que ell en deia o anomenava "els homes comuns", "la gent comuna". Un home independent i preocupat :per la societat en que viu, és el protagonista de l'escàndol més conggut de la seva vida -a part d'altres actituds que alguns jutjen escandaloses, en les que alguns xafarders s'hi recreen- aquest primer escàndol és la clamorosa dimissió com a representant de Whitehall a la conferència de Pali de Versalles. Dimissió que justifica davant del seu pare pronosticant una futura devastació d'Europa. El posterior llibre que explica motius i detalls, té ampli ressò. Possiblement, en part, a causa del que Schumpeter fa observar respecte al caràcter poc respectuós de Keynes envers les persones: els retrtats de Willson, Clemenceau i Lloyd Goerge, són per aixecar ampolles. El propi biògraf ha d'aplicar esforços per a separar el contingut de consells profunds basats en anàlisis profunds, dels efectes secundaris derivats de l'instint, també biogràfic, del John Maynard Keynes. La realitat és que la publicació va tenir més conseqüències sobre l'enemistat dels cercles de Whitehall envers Keynes, que en un canvi en les condicions a la que es va sotmetre a Almanya, després de la guerra. Valdria fer dues acotacions a aquest episodi. La primera es refereix als efectes diferits del pensament científic. Si al 1919, la publicació de les "Conseqüències", en poc va canviar el decurs de la història. Però al 1944, les lliçons de Keynes van permetre un enfocament ben diferent de la reconstrucció de postguerra, que aquest cop si que incloia les potències perdedores de la guerra. Quan Keynes ens alertava als anys 30 sobre la primacia de les idees sobre el comportlment pràctic, ben poc podria pensar en la seva pròpia aportació ideològica a l'any 1919 variaria la conducta práctica dels americans liderats pel General Marshall, al 1944. �La segona reflexió, es refereix a la importància del consell econòmic en la vida política Vull dir el consell econòmic independent, ben fonamentat i amb conclusions profundes. Possiblement el soroll de fons informatiu i mediàtic que ens rodeja, ens pot fer subestimar la quantitat i qualitat d'opinions significatives que s'expressen al fil del dia a dia de l'activitat política. Però, si em permeten exemplificar: com no agrairíem avui un bon article, estudi o dictamen, sota el títol "Les conseqüències econòmiques dels pactes polítics". És un repte que llenço. Keynes dimitia al juliol de 1919 i el seu llibre estava al carrer al desembre. Això es tot un repte: espero que J.A. Garcia Duran, Toni Castells, J.M. Bricall, Ernest Lluch o mants d'altres el recullin l si ho recull Fabià Estapé, domine! Si el món de 1919 enterrava al segle XIX, el món de 1944, enterrava una solució totalitària del segle XX. Alemanya no havia seguit dos consells de Keynes també extrets de les notes finals de la "Teoria General": havia decidit tiranitzar el món, la gent comuna, com diria Keynes, en comptes de tiranitzar els seus comptes corrents. I també havia confós la tasca de transformar la conducta humana amb la tasca de manipular-la. Existeix un magnífic estudi de Jevons sobre Assaig de Cantillon, en el que explica les trifurques entre aquest i Isaac Newton sobre les modificacions entre la paritat de l'or i la plata en un sistema bimetalic, com era el sistema monetari britànic en aquell moment (dit sigui de passada Newton era el que avui diríem el Director General del Tresor). Jevons critica els bimetalistes, contemporanis seus, en que fonamentaven les seves esperances bimetàliques en un acord entre totes les nacions. Diu Jevons. "A això es pot replicar amb les paraules d'una paràbola antiga: "Et donaré la meva filla si pots tocar el cel". No sols el bimetalismé sinó cent beneficioses mesures seria possibles si totes les nacions del món es possessiu d'acord sobre elles". 5 �Doncs bé, a Bretton Woods, es va estar a les portes de tocar el cel. Segur que l'experiència de Versalles va comptar, i l'experiència de Keynes també. La representació americana (White) i anglesa (Lord Keynes), varen preparar els dossiers estudiats el juliol de 1944. Es generalment reconegut que els acords finals reflecteixen molt millor I'ortodcjxia financera i bancària del Tresor americà que la imaginació més univeral de Keynes. Tothom acorda també que Bretton Woods és una victòria del lideratge nordamericà front a la més gran voluntat d'internacionalització que Ivolia Gran Bretanya. Keynes apuntava més a "tocar el cel" i White semblava ipituir millor la futura Guerra Freda i el ' paper preponderant dels Estats Units. I molt probablement, a Gran Bretanya, en aquells moment, la utopia era uta sortida de futur molt millor que l'isolament que la va caracteritzar en ot el procés de creació de l'Europa unida. Ha estat reconegut que per a Keynes, l'objecte intel.lectual de la ciència econòmica -com a ciència moral- és el consell pràctic. La veritat és que tots els seus grans escrits, des de l'anàlisi del sistema monetari i financer de la India, fins els informes per la negociació del gran préstec dels Estats Units a Gran Bretanya al 1945, tots ells, repetgixo, s'escapen d'un interès acadèmic inicial i tots van a aconsellar a la gent a responsabilitat política. aconsellava britànics de la classe diriOent -i, en aquells moments, alta- des del punt de vista d'Anglaterra, a cu rt ter ini i en benefici de la "Gent comuna". els aconsellava sobre el pervindre de la Gran Bretanya i de la consubstancial fusió entre aquest país el sistema de mercat i la iniciativa privada. �És significativa la identitat que Keynefi fa respecte un país i el econòmic. seu sistema En un assaig sobre Einstein, publicat als "Assaitjos Biogràfics" parla de la dreta alemanya. La descriu i pronuncia el corresponent anatema: la gran diferència amb "nosaltres" ( els¡ anglesos ) és la següent: "La dreta és nacionalista, antisemita, anti-plan Dawes... la dreta sols és capitalista perquè és conservadora". Llegit en sentit invers, es pot pensar que, a diferència de la dreta germànica, la britànica no confon conservadorisme i capitalisme. El sistema econòmic és una part de l'essència social del país. Quan Keynes es refereix en un altre "assaig biogràfic", a les crítiques de Trotsky als laboristes britànics, precisament fonamentades en el paper dels canvis del sistema econòmic per a garantir la transformació social, torna a possar de relleu aquesta identificació entre "sistema" i "Societat". Amb tot aquest bagatge, em permeto de pensar que l'experiència Bretton Woods no li hauria de satisfer excessivament. El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, quedaran dissenyats, no al servei d'una societat que, mundialitzats els conflictes, mundialitzen les institucions, sino més aviat, reflectin els lideratges nacionals establerts. L'experiència posterior, amb les crisis de UNESCO i dela Organització de Nacions Unides, no han fet més que confirmar que pròpia "el cel no va ésser tocat": Keynes hagués vo gut la mundialització d'un sistema econòmic i es va trobar amb un intnt de mundialització d'un lideratge nacional. He parlat de tocar el cel i d'utopia. El respecte per l'utopia de John Maynard Keynes està exemplificat d'una manera excel.lent a una de les consideracions finals de la Teoria General. Es tracte e l'anàlisi que fa de la utopia Silvio Gesell, també descobert per Irving Fisper. Li valora la distinció entre taxa d'interès i eficàcia marginal del capital. Condiciona el límit de creixement del capital real a la taxa d'interès i concentra l'atenció en el caràcter especial i negatiu que presenta el diner respecte la resta de bens que constitueixen el �capital productiu, en el sentit que el diner no comporta despeses de conservació. Bé, la teoria és llarga d'explicar i no ho faré millor que Keynes. La proposta pràctica de Gesell, és el segellat del diner. Dues coses vull remarcar d'aquest episodi. La primera és l'obertura mental de Keynes, discutint amb total serietat k una teoria esdevingui pràcticament sectària. La segona, es refereix a la meva propia curiositat mental. Torno a concitar als nostres savis entorn d'unalidea que podia donar una mica de si: No hauria trobat Gesell un sistema mola més pràctic que el segell, si hagués defensat una moderada taxa d'inflació, sistema molt més pràctic perquè la prima de liquidatat que té el diner, la perdés DE LA REALITAT A LA TEORIA Deixeu-me reprendre el fil del caràcter fonamentalment pràctic i fàctic pels britànics, de l'activitat intelectual keinesiana. Avui, ambdós aspectes podrien tenir una connotació negativa en els ambients de la ciència. Sembla que quan més formal és un raonament i més IIny està de l'aplicació política, més possibilita d'honorar al qui raona. I, a més, quan més universal i més allunyat dels interessos específics a que es refereix, més pur i científic ha d'ésser considerat. La defensa o no del gran comerç és, ( segons aquests criteris ) científicament un afer menor i encara pitjor si ha de servir per endegar una política específica. Vull fer una cita potser immoderadament llarga, reflexionar sobre ella uns instants. Citc¢: "els preus són baixos en algunes 8 �botigues que paguen lloguers molt alts, perquè per davant de les seves portes passa un gran nombre de persones que no poden pagar preus elevats en la satisfacció dels seus capricis, i el botiguer sap que ha de vendre barato o no vendre. Ha de contentar-se amb un baix benefici en cada operació. Però, no necessita uns grans stock i pot mobilitzar el seu capital varies vegades l'any". Fi de citació. La cita podia continuar llargament parlant de temes que podíem pensar extrets d'una entrevista a "La Vanguàrdia" en ocasió sobre un debat sobre grans superfícies. No és de "La Vanguàrdia". Està, com segurament heu endevinat, extreta del famós llibre V dels Principies de Marshall, del que Keynel n'era especialista i que explicava a Cambridge amb "la imatge de jove professor escanyolit, d'expressió ascètica, amb mirada de llamp, absort i tremendOment seriós, vibrant a impulsos d'una impaciència reprimida, que tots el respectaven i que alguns estimàvem" (fí de citació ). Torno a concitar el pensament deis meus colegas entorn a l'anàlisi econòmica que es tradueixi en consell i que no es 1.uboritzi en traslluir una concepció deT món, d'Europa, d'Espanya, de Cataluny i de la ciutat. Jo mateix he de fer-ho, com a Alcalde i com a President del les ciutats i regions d'Europa. No m'amago que la construcció del meu pensament comença ï clou amb les preocupacions de seguir en l'interior d'aquests marcs. Marcs d'interessos concrets que han de respondre a realitats específiques. CLOENDA �M'agradaria recapitular d'una forma molt admirable, per simple. Keynes em sembla moltes coses, però si hagués de resumir les principals, diria: Primer: S'incorpora a l'activitat creativa,en el context de canvis ràpits i de gran abast en l'entorn social i cultural. I, en aquest context, opta per un camí gens fàcil. No es nega a explicar la ciència de l'època, pero intenta superar-la. Es nega a la disciplina política, pero es coloca, no una sino moltes vegades, a l'ull de l'huracà. Viu en un ambient efervescent - després en referiré a aquest adjectiu- però, és capaç de fixar amb ri or el seu pensament. Segon: Tota la seva vida és un servei d'alta volada a una concepció de la llibertat, del mercat i de la iniciativa privada, però que té un referent molt explícit: si tot això no contribueix a una vida millor de la "gent comuna", el preu és impagable. Sap que "l'eutanàsia del rentista" no és un slogan políticament guanyador. Però és concient que "l'eutanàsia de l'aturat" es saldarà amb inestabilitat social i totalitarisme. I, davant el dilema, apo rt a una reflexió original que farà del neoclasicibme en economía, un punt de partida però no un dogma. Tercer: El keynesianisme, com a suport formal, és segurament, l'aportació intelectual més important per la reconst -ucció d'Europa, aportació que, al seu torn, ha ajudat a un sistema de "no-guerra", deconegut al llarg del segle XX. { Quart: Per la vigència del seu pensament: ( AQUÍ L'ALCALDE HAURIA D'EXPLICAR LA DIFERENT VIGÈNCIA DEL "TRACTAT" RESPECTE LA "TEORIA GENERAL" ) lo �Quan un prepara una cloenda tan significativa com aquesta, recorre un triple camí. El primer, el de les nostres intuici Ons profundes. Però, com va dir Ecco fa just uns dies, ens dirigim també al llibre que difícilment serà substituit per l'ordinador, els llibres de Keynes, Sch.mpeter, Don Patinkin, Harrod. Però també els qui seran absorbits pel món digital: Les enciclopèdies. A la Catalana, les entrades pertinents són de Narcís Serra, per cert. Però deixeume acabar amb el final de l'entrada Keyrlies de la Britànica. Diu: "Mori al 1946. Un inimitat artista, universitari i polític', únic, empresari cultural, ensenyant dedicat, amic leial, pensador original, hereu de la tradició filòsòfica de Locke, Hume i Mill, al final de la seva vida confesà el seu únic remordïment: no haver begut més xampany. I és que Bloomsbery ha sempre preferit l'efervescència a la pompositat". ( F i de cita ). Permeteu=me, doncs, que brindi perquè I'esprit d'aquest gran britànic, continui estimulant el pensament compromés amb la gent. Amb la "Gent comuna". I deixeu-me portar l'aigua al meu molí amb una cita de Shakespeare: "City is the people". The common people. La gent comuno. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4390 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde a l'acte "50 anys sense Keynes" a proposta de Joaquim de Nadal. Vídeo-conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UOC, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Benestar Social Acció política Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Economia Keynes, John Maynard, 1883-1946 Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1495/19960718d_00735.pdf 6f300095eb231fe7c150c3febc85ed38 PDF Text Text Reivindicar les ciutats Quan ens referim als canvis suscitats a Europa amb els acords de Maastricth, és a dir, amb la reformulació de la Unió Europea, sovint tenim tendéncia a concentrar-nos en els efectes d'aquests acords sobre els Estats membres. D'alguna manera, actuant així allunyem les decisions del conjunt deis ciutadans europeus. Els ciutadans del nord deis Països Baixos, a Gróningen, per exemple, i als del sud d'Itàlia, per posar un cas evident, poden tenir poques coses en comú. Em refereixo a la seva actitud davant els Estats també, davant l'existència de la Unió Europea. Al sud ha existit la tendència de veure la UE com a una cosa perillosa perqué ens obligava a adaptar la nostra normativa, perquè ho véiem gairebé com una perillosa influència cultural, de costums- i a la vegada corn un fons que subministrava recursos. S'ha de dir que aquesta és també, d'alguna manera, la relació que en els països mediterranis han tingut sovint els ciutadans amb els seus propis Estats: sortidors de recursos que exigien poca responsabilitat, poca complicitat, com si l'Estat fos quelcom alié a nosaltres, com si l'Estat pogués personalitzar-se. L'Estat, aleshores, seria una altra persona -dolenta, está ciar-, que ens vol subjugar, dominar, però a la qual demanem que ens atengui perquè sí, perquè li toca fer-ho. A d'altres països, l'Estat potser ha estat més benefactor, atès que l'Estat del Benestar ha arribat a cotes més altes. Però en aquests països també hi ha en els ciutadans un sentiment de pertinenca més accentuat; se sap que aquella frase de "l'Estat som tots", que aquí redurm al lema d'"Hisenda som tots", és molt cert. És normal, doncs, que la UE no sigui vista igual a tots els països, sobretot si hi ha actituds i costums di rerents de la relació amb els Estats. Però no hem de pretendre canviar aquestes actituds a partir de transformacions forçades pel nostre comportament. No hauríem d'arribar a semblar-nos a d'altres països -que tenen, potser, un millor enteniment del que representa conviure en un Estat però que tenen d'altres condicionantssinó a apropar els Estats als ciutadans. I això és el que hem de dur a terme a la UE. La UE será la unió de la subsidiarietat o no será. sed\text\teveran2.doc 1 r Oltra a SET. loan N 2-179172– �No hi ha més alternatives. Perquè la UE, per ser certa, haurà de comptar amb alguna cosa més que l'aquiescència ciutadana; haurà de comptar amb la complicitat, amb la participació ciutadana. I això només s'aconsegueix amb l'apropament. Apropar l'Estat, apropar la governació, significa fer-la més útil, més eficaç, més capaç de resoldre els problemes concrets dels ciutadans concrets, amb noms i cognoms. I això només és possible si els Estats són petits. I això no significa necessàriament reduir la mida dels Estats, sinó que adoptin dimensions reduïdes. On poden els Estats adoptar formes més properes als ciutadans ? La resposta és rotunda: els Estats tenen la seva expressió més reduïda, més propera, en els ajuntaments, els municipis. Aquí és on els Estats poden emprendre els afers amb més eficàcia i millor coneixement. Un exemple. A França va decidir crear un aparell estatal, des d'un ministeri parisenc, per resoldre els problemes dels suburbis de les grans ciutats. Cras error. És l'exemple típic d'equivocació d'un Estat que no entén d'apropaments, que creu que pot resoldre-ho tot amb i des del seu poder central. Els problemes dels suburbis es resolen des de les ciutats. En tot cas, i encara amb el risc d'un excés de simplificació, el treball de l'Estat hauria de consistir en donar recursos a qui sí pot resoldre aquests problemes. És per això que volem l'aplicació del criteri de la subsidiarietat: que allò que es pugui resoldre des del més proper no sigui imposat des de dalt de tot. És per això que les ciutats demanen més recursos i també més autoritat. Per tal de resoldre problemes, per apropar la política als ciutadans. Perquè a un més gran apropament no només hi ha més eficàcia sinó que es permet també una més gran participació democràtica (a part podem trobar d'altres elements per incrementar la participació democràtica, per assegurar-la, com podria ser una reforma electoral i d'altres qüestions que requereixen reflexions obertes exemptes de prejudicis malentesos). L'essencial és comprendre que les ciutats han de ser el marc de les solucions, el lloc adequat per procedir a la solució. Atès que és la posició més propera de l'Estat a la ciutadania. sed\text\teveran2.doc 2 �Ara, potser més espantats davant les dades que ens parlen de les grans ciutats, de les megalòpolis, com un problema del futur, tenim tendència a veure en la ciutat el rastre d'algun perill, o de tots els perills. Fa uns anys, el setmanari The Economist deia que "heli is an American city", que l'infern és una ciutat, una ciutat americana, però una ciutat. No direm, a la inversa, que la ciutat sigui un paradís, però sí que podem afirmar, i reivindicar amb totes les de la llei, que la ciutat haurà de ser el marc de solució i no l'infern que ens espanta. Ciutats amb les dimensions humanes, ciutats en les quals s'aposti per la qualitat. A les ciutats podem i hem de trobar les solucions a l'habitatge, al trànsit, a la contaminació, a la seguretat, a l'urbanisme, i fins i tot a molts afers relacionats amb la salut pública. Les ciutats han de ser el punt de trobada entre el ciutadà i l'Estat. Les ciutats tenen la capacitat de resoldre el que es perd a dalt, per llunyà. La distància ha de ser l'excepció, i la proximitat la marca que ens distingeix. Europa com a sistema de ciutats Podria dir-se que reivindicar el poder i la capacitat local no és precisament innovador. En els seus orígens, Europa, els països europeus i el conjunt del continent, van sorgir com un conglomerat de ciutats. "Tomem als orígens", però no com a retorn al passat sinó com a un retorn al futur possible i recomanable. Un futur on la força vindrà de la unió, entesa com a com coordinació de voluntats expresses i en cap cas com una juxtaposició "pura i dura". I quin nom rep aquest model ? Xarxes, o sistemes de ciutats. És un axioma que l'intercanvi enriqueix. Doncs bé, basem-nos en les xarxes de ciutats perquè les ciutats aprenguin d'elles, aprenguin d'altres ciutats i intercanviïn valors, experiències, dades i coneixements. D'aquesta manera aconseguirem més força, per a la vegada generarem equilibris. Perquè mentre unes ciutats poden ser líders en algunes matèries Barcelona vol ser-ho en urbanisme, en recuperació dels centres històrics, en habitatge, en cultura- d'altres ho seran o destacaran en matèries diferents. sed\text\teveran2.doc 3 �La Unió Europea va precisament en aquesta direcció. Les ciutats i les regions europees es troben davant una ocasió única per reivindicar i obtenir un paper més important en el procés de decisió comunitari i en l'aplicació de les polítiques europees. Des dels poders locals i regionals hem d'anar confiats a la construcció europea sobre la base del reconeixement que Europa està fent del principi de proximitat. Un principi polític més que una norma legislativa, el principi en què s'ha de fonamentar la lleialtat europea (Bundestreue, principi de lleialtat federal). Si la introducció de la subsidiarietat en el Tractat de la Unió Europea com un principi fonamental ja va ser un avanç crucial, ara aquest principi ha de ser aplicat de forma integral. Si la revisió del Tractat reconeix el lloc i la participació dels ens locals i regionals en l'arquitectura institucional de la Unió, amb igual dignitat que els Estats, s'aconseguirà un progrés formidable en la democratització del sistema europeu. Europa està reconeixent un fet indefugible: les ciutats estan sent admeses com punts de decisió, cada vegada són tingudes més en compte, ocupen un espai en allò que es diu el concert internacional. 1 les ciutats no es queden a Europa. El valor de les ciutats, la seva capacitat, ha de sobrepassar fronteres i extendre el seu esperit cívic i democràtic. Això va començar a manifestar-se a Rio de Janeiro, i fa pocs mesos a Istambul. Les ciutat són objecte de reflexió, les ciutats són punt de decisió i de solució. Vist el procés en què ens trobem, comencem per construir l'Europa de les ciutats i les regions, i continuem fins arribar a un món de ciutats i regions, al concepte i a la realitat de Ciutats Unides. Ciutats: competitivitat i cooperació. Aquestes reflexions no han d'ocultar una realitat evident: les ciutats mantenen una doble relació de competència / col.laboració. Les ciutats competeixen entre elles, doncs les que disposin de hinterlands més poderosos, o més clars com a mercat, seran més competitives, així com aquelles que disposin de més recursos logístics, de més atractius per a les grans empreses, per al comerç a gran escala. sed\text\teveran2.doc 4 �No estem parlant de ciutats-Estat, ni de ciutats hanseáticas. Parlem, perquè és una evolució irreversible i perquè en certa manera ho necessitem, de ciutats amb prou massa crítica per assumir els reptes immediats en matèria de comerç, serveis, cultura. Aquest és el cas de Barcelona. Barcelona no serà tot el que pugui ser com a ciutat si no és capaç de fer arribar els seus serveis fins a la porta del consumidor. I el nostre consumidor és la península ibèrica en el seu conjunt, però també el cor d'Europa. Rotterdam en aquest moment és el port de Milà; no és Gènova, és bàsicament Rotterdam. Rotterdam avança pel Rhin i s'està preocupant per anar més enllà, enllaçar amb el Danubi i fer arribar les seves mercaderies, en la línia d'anar cap a Budapest, perquè no tinguin una frontera. Rotterdam ha sabut des de sempre crear-se els punts d'arribada, buscar la demanda; els holandesos fa molts segles que viuen d'una bona logística, i són la gent que viuen millor d'Europa. Les tendències sobre localització d'activitats productives a la Unió Europea situen una gran àrea de producció a l'Europa central i tres centres logístics que, per raons econòmiques i geopolítiques, haurien de situar-se a l'Europa de l'Est, al Nord d'Europa i al Sud o àrea del Mediterrani. Barcelona ha de ser el punt clau de l'àrea logística del sud d'Europa. Un exemple que serveis de referència és Copenhaguen, una ciutat que s'ha d'analitzar detingudament perquè, així com nosaltres som el nord del sud, ells són el sud del nord. Ells són el punt d'entrada de tot l'espai escandinau. Ara construiran un pont sobre l'estret que separa Copenhaguen de Malmoe, al sud de Suècia. Pocs quilòmetres, en 30 minuts s'hi podrà arribar en cotxe. Això crearà un espai nou, molt més gran que el de cadascun d'aquests països. Per això estan utilitzant una filosofia que és força semblant a la nostra, potenciant Copenhaguen com a punt de trobada, com a punt de ruptura, un punt de gran qualitat cultural, d'ofe rtes de serveis tecnològics sofisti cats. L'àrea de Barcelona té un perfil sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges derivats del fet de reunir, en un espai territorial delimitat, el port, l'aeroport i l'activitat logística -cosa que no succeeix pràcticament enlloc-, una xarxa de transports i comunicacions ja existent i un conglomerat econòmic i urbà dinàmic i actiu. sed\text\teveran2.doc 5 �Hamburg i Rotterdam, per exemple, disposen d'un port molt potent però no d'un aeroport al mateix nivell. Marsella disposa d'un port actiu, però també té mancances en aeroport i li falta "massa crítica". Nosaltres tenim un aeroport i un port directament connectats a les línies viàries i ferroviàries i a menys d'un quart d'hora del centre de Barcelona, i a Japó, per tenir una cosa semblar, han hagut de fer una illa artificial. Barcelona ha de desenvolupar, equilibrar i apro fitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "hub" logístic, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. Barcelona ha de convertir-se, juntamerrt amb Madrid, en el gran pol logístic del país. I per aconseguir-ho apostem per un model que s'ha demostrat eficaç, eficaç per ser precisament "proper". Pot dir-se que tothom sap el que s'ha de fer per organitzar uns Jocs Olímpics, però segurament el que no sabíem era com s'havia de fer. Hem d'estendre la reflexió a com fer les coses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius des de l'inici de la plani fi cació i des de la gestió dels projectes. Si no hi ha un model de gestió adequat (i sobre això vam aprendre molt en l'experiència olímpica), és impossible exigir qualitat. Això es pot fer de moltes maneres. Barcelona proposa un model de clau única, que gestioni els interessos legítims de les administracions públiques i de les empreses privades implicades, per() que no permeti fuites o interpretacions alienes a l'interès del model provat inicialment. La grandesa de l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, i de l'espectacular transformació de Barcelona, va consistir en qué les "grans administracions" van adinetre que la petita administració, la de la ciutat, presidís el procés. 1 aquest exercici d'humilitat -que no hagués estat possible si no hi hagués hagut aleshores al Govern espanyol uns components de catalanitat importants- va permetre que els Jocs es convertissin, no només en un gran èxit esportiu i organitzatiu, sinó en un gran èxit de transformació de la ciutat. 1 tot això, gràcies en gran mesura a que aquella ocasió histórica la va coordinar, la va dirigir el poder més petit i més proper. sed\text\teveran2.doc 6 �Aquest és l'exemple de Barcelona, que serveix corn mostra de competitivitat i de manera d'actuar. Els exemples serien nombrosos, però tots coincidirien en un punt: la competitivitat. Ara bé, sense oblidar la necessitat de competir, les ciutats també poden col.laborar entre elles, establir xarxes de col.laboració per a afers concrets, traspassant unes fronteres que sovint als Estats els costa molt més de creuar. Podríem fer servir ara exemples molt diversos, però n'esmentaré un de sol que permet veure-ho molt clarament; és un exemple que ens ha donat experiéncia sobretot, satisfaccions. Quan els Estats, per la seva pròpia condició, no trobaven manera d'ajudar a Bòsnia, les ciutats sí vam saber veure la manera de col.laborar amb una altra ciutat, amb Sarajevo. Amb solidaritat, amb trameses de material, amb ajut econòmic i, ara, quan ve la pau, una pau de postguerra que té moltes dificultats, també les ciutats hem demostrat la nostra capacitat de col.laboració per a la reconstrucció. Participem en programes d'ajut amb materials, amb recursos humans, amb técnics... I, alguna cosa més: traslladem a Sarajevo les nostres conviccions sobre la ciutat, sobre la necessitat de participació democrática, sobre civisme i ciutadania... Tot alió que els Estats podrien fer amb més dificultats está a l'abast de ciutats organitzades, que col.laboren. L'experiéncia ens demostra que funciona, que les ciutats tenen la capacitat per resoldre qüestions que d'altres no poden a vegades ni tan sois conèixer de veritat, Que les ciutats es poden posar d'acord i, a vegades, superar qualsevol distància ideológica, perquè del que es tracta no és d'afavorir a uns o d'altres partits sinó de donar solucions ais ciutadans. Aquest esforç és fonamental perquè les ciutats són el camí pel qual haurem d'arribar a una més gran proximitat entre política i ciutadania. O trenquem aquesta distáncia o aquesta distància será l'oblit. I la política corre el risc de quedar apartada de la realitat, deis problemes certs, deis afers que preocupen els ciutadans. La política té sentit quan está a prop, quan aporta solucions. Contràriament, una política vista com un nucli allunyat, sord a les peticions, mut a l'hora d'aportar solucions, cec davant la pèrdua de confiança, ens portaria a una situació molt complicada, amb una participació menor, per tant amb una legitimitat menor i, corn a conseqüència, com porta oberta a d'altres possibilitats que no hauríem tan sois de contemplar. sed\text\teveran2.doc 7 �Per això volem parlar de civisme, de civilitat. De participació ciutadana, de complicitat, però sobretot de sentit de pertinença. Els ciutadans individus sabem que pertanyem a una comunitat i que això ens exigeix participar de les solucions, apo rt ar el nostre esforç. Ciutadans allunyats d'aquest sentit de col.lectivitat, ciutadans individus que no se senten compromesos amb el que és públic, amb el que és comú, amb el que és global, no són ciutadans del tot, són individus, certament, però els faltaria la civilitat, per arribar al grau de ciutadania. Pertànyer a la ciutadania és un acte voluntari, de compromís. Els compromisos han de ser de tots, dels ciutadans cap a la seva ciutat, el seu país, i dels que ostenten la representació dels ciutadans -els políticsamb aquests ciutadans als que representen. Un compromís per i per a la qualitat. La qualitat de vida, la qualitat dels serveis, la qualitat de l'educació, de L'ensenyament, de la sanitat, de les prestacions socials, de la vida cultural. I això s'aconsegueix a les ciutats. Les ciutats d'Europa tenen sentits molt diferents. No es veuen igual les coses a Barcelona, a Sevilla o a Gròningen. Però compartim alguna cosa, compartim molts de problemes i podem compa rt ir moltes solucions. A més, estem construint quelcom nou, un nou codi, un llenguatge europeu comú, sense que això signifiqui que haguem d'oblidar els llenguatges propis de cadascun dels codis culturals concrets, de cadascuna de les identitats. Tot el contrari, perquè ciutat és sinònim de cultura, d'expressió plural. 1 en aquest context, Barcelona aspira a ser un dels escenaris. Sense menyscabar aquestes identitats, volem construir un nou llenguatge comú europeu, que passi per ser el llenguatge de les ciutats, o sigui, el llenguatge dels ciutadans. sed\text\teveran2.doc 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4401 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde a la Universitat Catalana d'Estiu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Prada de Conflent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Cooperativisme Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-08-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1486/19960517d_00727.pdf 482a8c19e7530f5838e51dec26ce09f4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Departament de Documentació Data: 17/5/96 NOTA INTERIOR Per a: Excm. Sr. Alcalde De: Departament de Documentació Assumpte: Transcripció de la intervenció de l'Alcalde al debat "Preparing for the 21 st Century: London's Future". Dimecres, 17 d'abril de 1996 al Westminster Central Hall. Moltíssimes gràcies, Em sento realment honorat per estar aquí avui i vull agrair als organitzadors d'aquesta reunió el fet que se m'hagi permès participar-hi i als meus amics Norman, Richard i Sally Powell, col.lega meva en el Comitè de Delegats de la Unió Europea, per haver-me convençut perquè vingués. La meva proposta per a la ciutat de Londres és la d'adoptar una estratègia. Proposaria a Londres tenir una llei o una carta municipal. I proposaria a Londres, i de passada a alguna altra ciutat, que tingués orgull municipal. Primer de tot: estratègia. Europa és un sistema de ciutats i una concentració de cultures que moltes vegades ultrapassen els estats nacionals. Aleshores, perquè una ciutat figuri en aquest sistema, necessita una autèntica anàlisi de la realitat, del que pot succeir i del que significa ser part d'Europa. Estratègia per construir en el seu propi capital i compensar-ho amb els seus compromisos. Això és el que jo anomeno una estratègia, no pas. un projecte, podríem anomenar-ho projecte estratègic. I vull dir-vos que una vegada vaig enviar al vostre aleshores ministre de l'Habitatge o potser de Medi Ambient, Michael Portillo (amic meu perqué és espanyol i fill d'un conegudissim exiliat espanyol i activista de l'extrema esquerra de Galicïa, a Espanya) el pla estratègic de Barcelona, i el dia que vaig visitar-lo estava fullejant aquest llibre i va dir-me: "Això ho farem a Londres, no tindrem un govern, però tanmateix això ho farem". z: dades/doc/londonpnn.doc �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAI1)]A Departament de Documentació No estic segur que realment creguessin en aquest home, perquè no tinc noticia que s'hagi fet res. El que estic plantejant, és més aviat una pregunta que no pas una resposta. Ara, parlem de les lleis i les ca rt es municipals. Cap llei general pot fer justicia a l'especificitat d'una gran metrópoli. És necessària una llei o una carta municipal per a Londres, de la mateixa manera que és necessària per a centenars de ciutats europees. Des de 1981 està en vies de fer-se una llei per a Barcelona, és molt de temps, tot i així, ja s'acosta. L'habitatge, la barreja de valors públics i privats a la ciutat, la justicia local, la policia, la planificació, la seguretat, l'educació, la cultura, tot això no pot tractar-se de la mateixa manera a Londres com es faria a París o Barcelona o fins i tot a Manchester, perquè com he dit, i ja s'havia dit abans, cada ciutat, és única. No es pot fer tant sense un alcalde. Cap gran ciutat del món funciona d'aquesta manera. Es va fdr a París per la manera jacobina que tenen de fer les coses, molt comú a França, però com ja sabeu, Jacques Chirac va ser nomenat alcalde ja fa uns 20 anys. Es va fer i es continua fent encara als Països Baixos, perquè Rotterdam, La Haia i Amsterdam no tenen alcaldes elegits, sinó escollits per la reina, però tot i això, és una mena de convenció, un pacte de cavallers, o quelcom semblant, perqué aquests alcaldes són escollits del partit que hagi obtingut la majoria a la ciutat. Un alcalde és important, és clar; també ho és la llei o la ca rt a. I no menys important que tot això és l'orgull municipal i un paper principal a Europa. Això és el que jo penso que Londres podria i hauria de tenir. El millor recurs per a una ciutat no és la recaptació d'impostos, encara que els impostos són importants i cal aplicar-los a les ciutats, localment,iperò el millor recurs són els ciutadans. Implicar, induir, i crear complicitat produeix millors resultats que els impostos més durs. L'orgull per la ciutat ha de veure's reflectit en la imatge fisica de la ciutat. La ciutat és un mirall per als ciutadans, és a més a més .. (tall de gravació) z: dades/doc/londonpm.doc �Ajuntament de Barcelona GAI3[NET DE LALCALDIA Departament de Documentació És ben cert que Europa està ansiosa per veure la Gran Bretanya esdevenir un país que mira al futur, més que un país obsessionat pel passat, prou segur per donar espai a Escòcia i a Gal.les i d'aquesta manera inclinar la balança entre el jacronisme i el federalisme, cap al segon. 1 aplicant la subsidiarietat no només en benefici de les nacions com es va fer a Maastricht, sinó també de les regions, les ciutats, la societat. Perquè subsidiarietat vol dir proximitat amb fidelitat federal. Subsidiarietat vol dir com més a prop millor. I com més a prop millor vol dir que allò que la societat pot fer no hauria de fer-ho el govern, ï allò que la ciutat pot fer no ho hauria de fer la regió, i que allò que possiblement faria una regió, no ho hauria de fer una nació, i allò que una nació faria no hauria de fer-ho Europa. Això és la subsidiarietat i l'Europa que volem. Europa espera el dia en què Londres tindrà un govern i un rostre. * La presidenta de 1'associaciï de consumidors pregunta com s'ha pogut aconseguir la confiança i respecte que sent la gent pels seus polítics, tot i que a Barcelona la situació no és pas millor que la que es viu a Londres, on la gent ha perdut la fe en els seus polítics. Resposta: Bé, podeu dir de Barcelona més coses que no pas jo, però tot i així.... Heu parlat de la desconfiança en els polítics i això possiblement és veritat, però penso que la confiança en els polítics ha d'anar lligada al tarannà local. Perquè aquests són els polítics que podeu tocar, que podeu controlar i si no confieu en aquests, corn confiareu en els altres que us són més llunyans? El que ha succeït a Barcelona és probablement quelcom que no té res a veure amb la meva credibilitat i és el fet que en els darrers 40 anys de dictadura no es va fer res ben fet per a la ciutat, però tot i així es va pensar en tot el que s'hauria d'haver fet, aleshores, quan va arribar la democràcia, només vam haver de profunditzar en les idees i dur-les a terme. L'altre tema té més a veure amb el futur i jo penso que us afecta una mica més, perquè no només va ser el passat el que ens va induir a fer tantes coses, i a induir a la gent a creure en les persones que hi treballaven, sinó també que ens miravem el futur d'una manera que ens induïa a treballar i a crear complicitat entre els ciutadans i la ciutat. I aquesta complicitat es va construir cap al 92 corn una data, una data concreta en el calendari on s'havia de tenir llest quelcom molt important per a la ciutat i penso que podria estar una bona idea també per a Londres. z: dades/doc/londonpm_doc �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció de l'Alcalde El creixement de Barcelona al llarg dels anys 601 i primers setanta va ser fruit d'una època de desenvolupament incontrolat. La conseqüència de tot això va ser que els primers ajuntaments democràtics van rebre una herència enverinada. Una ciutat feta a miques, amb barris desllorigats i amb un planejament que no tenia en compte la gent. La resposta urbanística de les noves corporacions va ser apostar per la qualitat arquitectònica en aquells barris que no en tenien. Aquesta política permetia que els habitants dels barris perifèrics, oblidats fins aquells moments, adquirissin punts de referència propis. De fet un dels districtes més simbòlics del que va ser l'especulació dels anys 60 a Barcelona, el de Nou Barris, compta amb una de les principals col . leccions d'escultura a l'aire lliure que es poden trobar actualment a Europa. És el que l'arquitecte Oriol Bohigas va de fi nir com °'la monumentalització de la perifèria". Una monumentalització que no es traduïa només amb la introducció d'elements identificatius, sinó en la creació de nombrosos espais públics que, d'una banda, obrien a l'ús dels ciutadans una de les ciutats més denses d'Europa i, d'altra, permetien relligar els barris i millorar la connectivitat interna de la ciutat. L'organització dels Jocs Olímpics permet que, sense deixar de banda aquest procés, la ciutat es doti d'infrastructures. És el nosaltres hem denominat "Model Barcelona". Torre de telecomunicacions de Collserola El paper de la ciutat és buscar la complicitat del sector privat, però sense abandonar el liderat i la conducció del procés. La Torre de Telecomunicacions de Collserola, la magnífica obra que Sir Norman Foster ens va deixar, n'és un bon exemple. La ciutat necessitava una torre de telecomunicacions que servís per ordenar les seves comunicacions radio- elèctriques i eliminar les múltiples instal . lacions que s'havien creat de forma desordenada. El que es va fer va ser buscar, en primer lloc, tot un seguit d'emplaçaments possibles. Un cop decidit que la torre aniria a un dels turons de la serra que envolta Barcelona, es va dur a terme un concurs restringit en el que hi van participar, a més de Foster, Santiago Calatrava, Ricardo Bofill i l'equip Buixadé-Margarit, entre d'altres. El Jocs Olímpics també van permetre recuperar el mar. La construcció de la Vila Olímpica va se rv ir com excusa per eliminar les instal . lacions ferroviàries que tallaven l'accés de la ciutat al mar. Avui en dia, les platges són l'equipament més utilitzat de la ciutat, amb un volum de visitants que supera els sis milions de persones anuals. Front Marítim La Vila Olímpica també va se rv ir per revitalitzar°una part de la ciutat en declivi. Ocupada per indústries obsoletes i amb un teixit urbanístic desordenat, que feia de tap a ('expansió de Barcelona. El projecte de la Vila Olímpica va suposar que aquest sòl s'integrés dins de la trama urbanística de la ciutat i va donar peu a futures operacions, a fer una segona vila olímpica que Documento2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA permetrà reformar el que queda de front marítim,; des del límit del nou barri construït pels Jocs del 92 fins el llindar de la ciutat, i fer-ho afrontant un dels principals problemes de la ciutat: el de l'habitatge. Aquesta operació permetrà que, es creïn prop de 2.000 noves vivendes a Barcelona. Prolongació de la Diagonal Aquesta operació que la ciutat durà a terme al Front Marítim està complementada la prolongació del principal carrer de la ciutat, l'avinguda de la Diagonal, fins el mar. D'aquesta manera s'acabarà el projecte de ciutat ideat a mitjans del segle passat per Ildefons Cerdà. El projecte de la Diagonal es mou en unes coordenades similars a les de la Vila Olímpica. La Diagonal acabava just on Cerdà creia que havia de néixer el centre de la ciutat. Aquest espai es troba ocupat per un gran nombre d'empreses i ;magatzem de transports, que en el moment d'instal . lar-se es trobaven a les afores de la ciutat% però actualment, atès el desenvolupament de la ciutat es troben al cor de Barcelona. Aquesta ubicació no és la més adient pel desenvolupament de la seva tasca i creava un greu problema urbanístic a la ciutat, que tenia una terra de ningú, i aquestes terres de ningú, que no tenen un ús específic acaben per conve rt ir-se en un focus de degradació i marginació. En prolongar la Diagonal, els ciutadans de Barcelona guanyen un nou espai per l'ús públic, però la ciutat crea un nou barri amb més de 5.000 nous habitatges. Cal dir que les operacions de la Diagonal i del front marítim acaben per confluir en la zona nord de Barcelona. Aquests dos projectes no tenen sentit si només els contemplen com a generadors d'habitatge. Cal donar un ús a aquests nous barris, cal dotar-los d'equipaments i d'activitat. En aquest sentit loperació de la Diagonal està {limitada per dues zones de nova centralitat. D'una banda hi ha tota una operació destinada a crear diversos equipaments culturals, alguns dels quals, com l'Arxiu de la Corona d'Aragó, e1 fons de documents medievals més gran del món, ja estan acabats i d'altres, com el nou auditori de la ciutat o el Teatre Nacional de Catalunya a punt de fer-ho, que atrauran públic just en la zona on comença la prolongació de la Diagonal. A l'altra banda, l'operació de la Diagonal, i la del Front Marítim, estarà dinamitzada per una altra zona de nova centralitat que aprofitarà la connectivitat que aquesta zona ha adquirit gràcies a la construcció de les rondes per instal . lar nous serveis i activitat terciària. En el cas del Front Marítim, una existirà una altres element dinamitzador de l'operació. Es tracta del projecte destinat a guanyar una franja de 400 metres d'amplada i 4 quilòmetres de longitud per generar més platges i on s'instal . laria un nou zoo i un parc aquàtic. L'operació també serviria per crear una barrera verda que aïlli una incineradora de residus i una central tèrmica situades a la desembocadura del riu Besòs, tot just arran de mar. Sant Andreu-La Sagrera A aquest projectes cal afegir l'operació Sant Andreu-La Sagrera, que permetrà l'arribada del Tren de Gran Velocitat a Barcelona i dotarà una de les àrees més densament poblades de Documento2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Barcelona d'un nou cinturó verd. Quan d'aquí pocs anys aquests tres projetes siguin una realitat, Barcelona haurà exhaurit pràcticament tot el sòl urbanitzable de que disposa. Pla Central del Raval i ordenança de L'Eixample Això no vol dir que no es puguin fer més coses a la ciutat. Al contrari, és que les administracions han de començar a prendre mesres serioses. Els posaré el cas del Raval, un barri situat dins del nucli històric de Barcelona i que patia una situació greu de degradació generada per dues raons: d'una banda, el ràpid creixement de la ciutat i, sobretot, la fugida de la seva burgesia, cap a l'Eixample a finals del segle passat va originar un procés de desinversió que s'ha mantingut fins l'arribada dels ajuntaments democràtics. D'altra banda, la pròpia estructura dels carrers, tant estrets que una bona part dels habitatges no tenien sol. Les diverses operacions urbanístiques d'esponjarnent de la zona, fetes en la seva majoria per Procivesa, una empresa pública en la que també hi pa rt icipa el sector privat, han permès canviar aquesta situació. Ara, amb ajut de fon$ provinents de la Unió Europea, estem en condicions de emprendre operacions tan espectaculars com el Pla Central del Raval, que permetrà construir en aquesta zona una nova plaça de dimensions similars a la piazza Navona de Roma. Però l'hereu del Raya!, l'Eixample també té + lls seus problemes i comença a patir una transformació preocupant deguda a la seva ocupació per part d'empreses del sector terciari. La solució està en oferir ubicacions alternatives a 'aquestes empreses. La creació d'un nombre d'oficines suficient ha permès que l'Ajuntament imposi una normativa que restringeixi la instal•lació d'empreses i oficines en aquest districte de la ciutat. D'altra banda, ha volgut recuperar el pla original de Cerdà, que mantenia que els interiors d'illa de l'Eixample havien de ser espais públics. Per aconseguir-ho s'ha redactat l'ordenança de l'Eixample que permet que obliga als constructors privats a cedir per l'ús públic una part dels interiors d'illa. Documento2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4392 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde al debat "Preparing for the 21st century: London's future" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Westminster Central Hall, Londres Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Economia Infraestructures Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències