<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=224&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-04-24T15:16:18+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>224</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="962" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1531">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/962/19840619d_00040.pdf</src>
        <authentication>00ebc4c19e0a5debc7406102a8370367</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="44991">
                    <text>"LA BARCELONA DEL FUTUR"

DISCURS DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE
BARCELONA PRONUNCIAT EL DIA 19 DE JUNY DE 1984 AL COL.LEGI
DE DOCTORS I LLICENÇIATS DE BARCELONA.-

�2

La Barcelona que volem per a 1992 és una Barcelona sobre la que,
n'estem convençuts, existeix entre els seus ciutadans un gran nivell
de consens. Es una Barcelona que no s'haurà de fer traumáticament,
amb grans operacions quirúrgiques . Es una Barcelona que es fona
estat, del que és Barcelona.

-mentalpociódequha

La Barcelona del futur que estem començant a bastir ha estat descrita per primer cop d'una manera sistemàtica al Pla General i Progra
ma d'Actuació Municipal.

Haurà de ser una ciutat d'un alt nivell de qualitat urbana.

Serà el "cap i casal", la capital, d'una Catalunya moderna i desenvolupada.

Serà també una gran capital d'Espanya i una metrópoli mediterránia
d'amplia projecció internacional que podrà constituir una seu digna dels
Jocs Olímpics.

Ni la Barcelona moderna que hem .heretat, ni la que tenim ara ni,
menys encara, la que volem fer es poden entendre en un buit.

�3.

La Barcelona moderna ha estat el motor i també l'aparador de la Catalunya moderna. Ho és encara i ben segur que
ho seguirà essent.
De fet,Barcelona, la metropolis capital de Catalunya, és
avui el pol urbà més dens i desenvolupat d'una Catalunya
que és una realitat cada cop més urbana.
L'aglomeració metropolitana de Barcelona és el centre de
gravetat d'un país que ha anat adquirint la fesomia i l'organització d'un sistema de ciutats; d'un sistema
que és un subsistema del sistema europeu de ciutats.
la)

La sort de Barcelona del futur està lligada a la consolidació de la seva integració en le xarxa urbana d'Europa que ha
quedat constituïda entre Londres,el Nord de França, les
àrees més industrialitzades d'Alemanya i el Nord italià i
un braç de la qual es desvia, des de Fos,fins a Barcelona.

�4.

En el programa d'actuació municipal de quatre anys es preveuen
tres direccions bàsiques d'intervencï6. L'una està dirigida a incidir
en l'ordenació física de la ciutat i les altres dues a la potenciació
dels serveis urbans i dels serveis personals, respectivament.

El desenvolupament dels serveis urbans que ens proposem tindrà
una influència decisiva en el funcionament de la Barcelona del futur.
Un nombre limitat de grans objectius han estat seleccionats: la garantia de la qualitat i la salubritat del medi ambient i l'alimentació,
l'assoliment d'uns nivells raonables de seguretat urbana, una millora de la circulació de persones i mercaderies, la consolidació
dels grans serveis bàsics metropolitans i la potenciació d'altres
serveis municipals tradicionals com els de neteja, mercats i protecció contra emergències.

Ens concentrarem, però , en els grans eixos d'actuació que
hauran de definir la imatge física de la Barcelona de 1992.

Les actuacions que ja des d' ara, estan configurant la fesomia
de Barcelona s'articulen en quatre grans línies de fora.. Es tracta,
en primer lloc, d'obrir definitivament Barcelona al mar i de definirne la seva façana rra ritima que haurà de ser una façana no solament
per a la Barcelona estricta sinó un conjunt metropolità coherent,
d'acord amb les realitats de la mobilitat, dels usos actuals i dels
hàbits del lleure. En segon lloc, s'actuarà per a reconstruir el
massís de Collcerola de manera que es vagi configurant com el
gran parc central de la ciutat me tropolitana. Un tercer i¢loc d'actuacions es dirigirà a millorar la funcionalitat urbana i la dignitat física del Centre de la Ciutat i el darrer es fixarà com a objectiu
la consolidació d'una xarxa viá.ria suficient i eficaç.

�5.

"Barcelona cara al mar" és el projecte que hem endegat per a la
restauració dels sis kilòmetres de línia costanera barcelonina. No es tracta d'arreglar tan sols el port, o el passeig
Marítim, sino de fer accesible tota la costa del terme municipal al ciutadà.
Aquest projecte parteix de tres grans línies d'actuació: la
recuperació de la façana marítima i l'estructuració d'unes
línies viàries que facilitin l'accesibilitat a les platges.
La façana marítima te quatre parts bàsiques, que abarquen
des de Montjuïc fins el Poble Nou. La primera és la remode_
lació del Moll de la Fusta, que ha permés convertir una superfície de dipòsit de càrrega comercial en una explanada
recreativa oberta al públic. S'ha unificat l'espai des de
Colon fins a Correus i s'ha habilitat com a gran passeig
per a visitar les embarcacions.
El pas següent és la reforma del Passeig de Colón, que es
convertirà en una rambla ciutadana que revitalitzarà l'arquitectura de les façanes i dels edificis històrics com
Capitania, Correus o la Llotja.
La segona part inclou la recuperació del moll de la Barceloneta i la reestructuració d'aquest barri. Els rafals(tinglados)
del moll, que en aquests moments conformen un espai tancat
que impd deix l'accés al mar, es restauraran i milloraran
per a equipaments, centres culturals o sales d'exposicions.
kixhaxxixixxiaxkaxmaimulia4xigxianxiiaxgaxixadixilxmaximox
El PERI del barri de la Barceloneta que hem endegat en col.laboració amb els veïns, permetrà permeabilitzar i dignificar
un barri molt pobre arquitectònicament,

engrandirà :habi-

tatges i crearà zones verdes i espais lliures en el seu interior.
Finalment el projecte de "Barcelona cara al mar" compren
l'ampliació del Passeig Marítim a tota la platja del Poble
Nou.

�6.

La platja de Barcelona es redueix, avui

., als 600 metres quEa

medeix el Passeig Marítim. Tota la platja del Poble Nou està separada de la ciutat per la línia de tren que corra paralel.la al
mar, i compta tan sols amb un pas a nivell.
Dintre de poc temps es durà a terme l'alliberament definitiu de
les 45 hectàrees que ocupa Renfe a la zona de llevant, mercès als
convenis signats amb l'Ajuntament de Barcelona l'abril de 1983.
Això ens permetrà,

revitalitzar tota aquesta àrea, que co-

mença al Parc de la Ciutadella i arriba fins al Besós.

La reordenació urbanística de la zona de Llevant inclou dues gran
vies, com son la Rambla del Poble Nou i el Passeig de Carles I i

Marina, que voleá ^d'gnificar. En aquesta zona Barcelona té un conjunt de monuments que cal donar rellevancia, com ara la Sa-

grada Familia, la plaça de braus Monumental o l'estació del Nord,
futur centre cultural, cívic i esportiu.
En aquest Passeig de Carles I pensem que fins i tot es podria
emplaçar el futur Tribunal Superior de Justícia, en el lloc que
actualment ocupen les casernes d'intendència.

Acabar l'Avinguda del Litoral, que es configurarà com la Diagonal, permetrà una perfecta comunicació entre l'autovia de Castelldefels, mitjançant la Zona Franca, amb el Poble Nou. Aquesta avinguda possibilitarà l'accés amb automòbil a qualsevol platja de la
nostra ciutat,

i completarà_

Sud i Est-Oest de Barcelona.

els grans eixos Nord-

�7.

El mas sis de Collcerola reuneix una gran varietat de situacions geogràfiques i sofreix uns graus diversos de degradació. Les moltes agressions
sofertes i les pressions centrífugues a que ha estat sotmés per moltes
accions descoordinades ho-han anul.lat, perya seva unitat geogràfica. Collcerola és encara una valuosa reserva d'espai verd -unes 11. 000
Ha. - que pot convertir-se en el gran parc central de la ciutat metropolitana. De fet, ja ho és encara que d'una manera relativament precària.
Cal remarcar, en qualsevol cas, que Nicolau M. Rubió, el més gran
arquitecte català de parcs i jardins d'aquest segle, ja va afirmar el
1929 que Collcerola seria el "Bois de Boulogne" de la connurbació
barc elonina.

Els geògrafs ens ensenyen que el massís de Collcerola no respon
a una unitat que es defineixi indiscutiblement pels seus valors naturals
o geogràfics, per les dades que ens configurarien un parc natural. Però els urbanistes ens diuen que la unitat del massís és el resultat
de factors ben diversos: d'aplegar àrees que són d'inter è s natural
intrinsec i d'altres que cal reconstruir, per a esborrar o mitigar els
senyals de l'agressió humana i convertir-les en zones de connexió. Són
aquests elements els que donen a Collcerola el seu caràcter de parc
urbà, de parc que té un entorn immediat que és la ciutat, amb la que
caldrà establir unes relacions mínimament estables.

La posició de Collcerola al mig d'un anell de ciutats i constituint
R
un obstacle per l'arribada a Barcelona des de l'interior de Catalunya
l'ha convertit en un repte i 1' a fet objecte de tota mena d'agressions.
Cal que mirem el mals s d'una altra manera , com un actiu que s'ha
de respectar i, per tant, vorejar.

�8.

En conseqüència, s'haurà de tendir a rec ond_uir el desenvolupament
dels traçats d'alta tensió i a reconsiderar i tractar els impactes que
produeixen en el paisatge les línies i ctriques ja existents. Pel que fa
al tractat de les carreteres caldrà mantenir el seu caràcter actual, ja
assumit, i no trcatar de convertir-les en alternativa a les sortides de Bar
celona cap a Madrid i França sinó només als enllaços de Barcelona amb
Sant Cugat, Cerdanyola o Rubí, des d'alguns punts de la capital.

Tots sóm conscients que 1'O ació Collcerola és un objectiu a llarg termini.
Fins i tot si es possible de dedicar-li inversions importants, caldrà comptar
amb periodes d'actuació llargs. El paisatge és en aquest cas 1'elenenticentral
i reconstruir-lo costarà molt de temps. Es, a més, una operaci ó que no té
cap sentit si no s'enfronta amb una perspectiva metropolitana. També com en
tantes altres àrees decisives per a la consolidació de la capiitaliitat de Barcelona, no serà possible fer una actuació contundent si no hi ha una sintonia entre totes les administracions públiques que permeti inversions suficients, programades i coordinades.

Segons alguns estudis que ja s'han dut a terme, la qüestió de la propietat del sol pot arribar a ser un element important en el futur però, de
moment, amb el que ja es controla dos de les administracions es podria
tirar endavant un programa que omplis els propers cinc

anys.

El sacs iin i ediat , sens dubte, serà la urbanització definitiva de la
Carretera de les Aigues de manera que resolgui el problema de la imbricació de la muntanya amb el teixit urbà.

�9.

En el programa d'actuació municipal s'identifiquen tres
àrees principals d'actuació en la ciutat central que són l'Area
Nord, l'Area

l'Eixample.

WE.ïxam.p e ha tornat a adquirir una gran actualitat. L'excc_..len, exposició instal.lada a la Casa Elizalde i després a
la seu del Ministeri d'Obres Públiques, a Madrid, ha tingut la
virtualitat de revifar les expectatives de millora d'un conjunt
que 'és l'autèntic centre de la ciutat i que ho seguirà essent.
L'assessoride l'Alcalde: per a afers urbanístics, l'arquitecte Oriol Bohigas, ha suggerit que l'Eixample ha de ser atacat
"com un barri històric consolidat" i que caldrà tornar a les
tècniques urbanístiques del barroc o del neoclàssic, basades
en les intervencions puntuals, en projectes molt concrets referits a edificis específics o a conjunts que tinguin una certa
unitat.
Aquesta és, en realitat, la política urbanística que s'ha
decidit per al conjunt de la ciutat i que té la màxima virtualitat en la ciutat central, en els sectors més consolidats.
La recuperació i la revitalització són els objectius prioritaris en l'actuació prevista sobre l'Eixample. En una mesura
més matisada són objectius que defineixen bastant satisfactòriament i'oríentació de la política urbanística per al conjunt
de la ciutat central. Seria el que ja ha estat qualificat de
prioritatÁel projecte sobre el pla i que alguns han arribat a
traduir, potser una mica abusivament, com el triomf dels arquitectes sobre el enginyers, i també sobre els advocats i els eco
nomistes.
La fesomia de les àrees Nord i Sud de la ciutat central es
configurarà a partir d'una intervenció que seguirà la mateixa
orientació. Els nuclis de l'una i l'altra estan prou definits
i ja hi ha una colla de projectes concrets concebuts per a la

�10.

revitalització d'espais públics. L'anomenada Àrea Sud té com a
embrió central de renovació el conjunt format per l'Estació de
Sants i la Plaça dels Països Catalans, el Parc de l'Espanya Industrial,el Parc de l'Escorxador, el Passeig de Maria Cristina,
Motjuïc -on és molt probable que aviat es pugui endegar la re
novació del Palau Nacional com a nucli d'una gran àrea museística- i la façana marítima. L'Àrea Nord es constitueix-lentorn
de la Plaça de les Glóries, l'Estació del Nord -que serà un im
portant centre Cívic–i es veurà afectada per la redignificació del Passeig de Carles I.
L'enumeració dels nuclis de regeneració urbana que acabem
de fer il.lustra el [sentit de la construcció de la Barcelona
del futur. Es tracta d'aprofitar els molts edificis de gran
qualitat que té Barcelona però que estan buits o bé destinats
a usos obsolets per a consolidar el caràcter central de les
zones que ja són centrals de la ciutat. Però aquesta acció s'haurà d'anar apropant a la perifèria de la_ ciutat
que haurá de ser abordada com si es tractés de zones
antigues. En primer lloc, s'haurà de procedir a buidar-la
en la mesura que sigui possible i completar aquesta acció amb
la construcció d'espais públics que, com les places que s'han
anat inaugurant en els darrers anys, vagin equipant els barris
i els aportirelements de caràcter centralitzador, reduint-ne la
seva dependència.

�11.

Barcelona és una ciutat ja construïda i aquest fet és un
factor condicionant clau en la configuració de la ciutat del
futur. Per tant, quan al programa d'actuació municipal es parla de la potenciació del rendiment de la xarxa viària bàsica
es parteix d'una concepció de la ciutat que descarta la creació de grans vies de pas, segregades o no.
Es aquesta, òbviament, una opció política que respon a la
idea de la ciutat que té l'equip de govern municipal. Però
és satisfactori que aquesta opció hagi obtingut el suport de
l'amplíssima representació de tècnics de l'Ajuntament, de la
Corporació i de la Generalitat que van prendre part en un recent seminari sobre les vies bàsiques de Barcelona. No es
tracta d'acollir aquest suport com la prova definitiva de la
bondat d'una solució sinó de remarcar només que l'opció escollida és racional i té una coherència tècnica.
En les seves conclusions, els tècnics urbanistes ens diuen,
per exemple, que "les vies bàsiques en una ciutat ja construïda
com Barcelona són l'instrument d'ordenació d'alguns dels més
importants espais públics de la ciutat, entenent l'ordenació
com a l'actuació global capaç de satisfer d'una manera integrada molt diverses demandes i qualitat ambiental, exigències
de context, trànsit, etc..."
Els urbanistes remarquen també en les seves conclusions que
les vies bàsiques s'han d'entendre també "com a elements definidors de la imatge i l'estructura de la ciutat i territori
metropolità com ho demostren els bons exemples que tenim a
Barcelona (Gran Via, Diagonal...) Imatge unitària i global que
ha d'ésser construïble per fragments com la nostra història fa
palés".
Aquesta és l'opció. Construir la ciutat per fragments, tenint en compte el que ja és i sense inventar-se cap model des-

lligat

de

la seva realitat històrica i actual.

�12.

En el marc d'aquesta concepció gradualista i possibilista,
tenim la ferma voluntat de reforçar el caràcter integrador
d'algunes vies tan bàsiques com el 2on. Cinturó i l'anomenat
Cinturó Litoral que serà, en el seu recorregut per la zona de
Llevant de la ciutat una autèntica Avinguda del Litoral els
projectistes de la qual ens anuncien que recordarà la Diagonal.
Vies com les que acaba d'esmentar hauran de tenir un caràcter essencialment col.lector-distribuïdor mes que no pas el de
vies de pas. Es tracta d'aconseguir que construccions de tanta
importància no compleixin només el paper d'evitar que el trànsit de pas entri al cor de Barcelona sinó, fonamentalment, el
de millorar el funcionament global de la xarxa. La necessitat
de trobar unes fórmules que permetin la seva integració satisfactòria en el teixit urbà és el que, en darrer terme, explica que el Túnel de la Rovira no hagi entrat en servei tot i
l'acabament de les obres.
En el context d'aquesta opció, s'ha de destacar la racionalitat extrema de la recomanació que ens feren els tècnics reunits al Centre Civic de Sarrià per a estudiar la xarxa viària
bàsica: que tractem d'optimitzar l'ús de l'excepcional xarxa
de carrers de Barcelona. En síntesi, els tècnics ens han dit
que un nombre limitat d'actuacions puntuals, que significaria
una inversió relativament reduïda, podria tenir uns efectes
molt positius en el funcionament de la xarxa, del conjunt de
la xarxa metropolitana. Es tractaria de treballar en eixos com
els carrers Prim, Fabra i Puig, Bac de Roda-Felip II, AragóGuipúscoa, Plaça de les Glòries, Ronda de°Sant Martí, Ronda
del Guinardó-Río de Janeiro i alguns altres per a l'eliminació de colls d'ampolla i la millora del que han qualificat de
"connectivitat metropolitana". Es una precisió significativa i
convé tenir-la en compte. Des d'una perspectiva tècnica, eixos
com Aragó-Guipúscoa són eixos metropolitans.

�Els Jocs Olímpics de . 1992 són l'estímul que ens projecta amb
força cap a una colla de realitzacions que poden ajudar a estructurar definitivament

la

nostra ciutat metropolitana amb

una qualitat urb an a que avui no posseeix. Aquestes realitzacions corresponen a instal.lacions esportives i a obres d'infraestructura urb an a que, especialment aquestes, però també
les primeres, són imprescindibles per arribar al model de ciutat que volem tenir. En aquest sentit, els JJ.00 son més una
fita temporal, un repte per millorar la nostra ciutat,que no un
objectiu pel qual cal sacrificar una sèrie de recursos.
Les instal.lacions esportives més lligades als JJ.00., les
més cares i compromeses, són el Palau Olímpic, l'estadi Olímpic, la Piscina Olímpica i el Velèdrom. La seva construcció,
però, no es justifica només pels Jocs. Una ciutat com Barcelo
na ha de tenir instal.lacions es p ortives d'alt nivell. Pel 1992
aquests equipaments han de funcionar ja com equipaments de la
ciutat.
Les instal.lacions esportives s'agrupen en determinats punts
de la ciutat, a l'interior de les àrees olímpiques i que seran^.
nou: Montjuic, Diagonal, Feble Nou, Vall d'Hebron, Parc del Llobregat, Vallés-Cerdanyola, Badalona-Montgat, Banyoles i el port
esportiu j enicara sense localitzar. Els criteris adoptats per triar
aquestes localitzacions son els següents:
1.- Donar la màxima accesibilitat a les àrees durant els Jocs

Olímpics: les quatre àrees centrals (Montjujc, Diagonal,
a,ar
Feble Nou, Vall d'uebronconcentraran el més gran nombre
d'instal.lacions, disten ! unes d'altres un maxim de cinc
kilometres, es a dir vins minuts de transport p rivat

O

públic.
2.— Re_

r \ acabament de

ciutat

situant

les

;ns taJ. .._ac

_

or:_

al millor lloc possible dins l'estructura urbana. Les cuatre àrees situades a la costa (Paro del Llobregat, Montjui_

Feble Neu i Montgat) ve l en incidir sobre l'acabament de la
façana de mar.
La proposta d'equipaments va lligada a actuacions com

�14.

la defensa i estabilització de les platges, acabament del
xarxa viària i renovació urbana de nuclis degradats. Les
altres 2 àrees (Diagonal i Vall d'Hebron) realitzaran una
tasca semblant en relació a la "façana de muntanya" de
Barcelona. Seran els dos nusos principals d'un cinturó
equipat que servirà d'accés al Parc de Collcerola.
ur.
esportius
e q uipaments
3.- Lli ar la localització dels :_
.~
=° z
programa de reeaui p ament urbà. Les quatre àrees seran centres d'equipament per als districtes de l'entorn més prbxi
Formaran una xarxa d'instal.lacions

"pes an tes" que en-

voltarà Barcelona i que completarà l'equipament d'abast
més petit (barri), lligat a la residència o escola.
4.- Conce p ció metro p olitana del reeouioament. Els mateixos
criteris s'aplicaran a la. resta de la Corporació M.B. Sobre
l'àrea del Llobregat gravitarà la població d' ' El Prat, St.
Boi, Castelldefels, l'Hospitalet i Cornellà; l'àrea Badalona-Montgat donarà servei a St.Adrià, Sta. Coloma, Badalona, ,Montgat i Tiana.

Descri p ció crees
1.- MontjuIc
Ser p el punt més destacat de la línia de costa, tant pel
seu contingut esportiu com pel seu carácter simbÒlic. Representa la Barcelona urbana com a fita del paisatge, con
a més gran parc urbà de la ciutat i per la importància i
significació dels aconteixements culturals _ es p ortius que
.-- ha hagut des de l'Exposició del 29.
De totes les actuacions q ue faran a .Mcntj u c des saquen
Anell Olimpi

/ Veure estat p .ro jedtes Correa-Gr egot tiBor il l -Isozaki/

2.- Diagonal
Estarà situada al polgon definit per la Diagonal, ler.
Cinturó, Travessera de les Corts, Carretera de Sants _ 2or
Cinturó. Es
públic

uft

àrea

de gran accesibilita ,

per tránsport

bu sos
sos) ? priva:. ?Mal ^_
gr at la importancia
de les instal.lacions que hi -ha actualment, no hi ha un
(metro i

�15.

planejament racional de la zona. Caldrà doncs fer un Pla
Especial que ordeni les instal.lacions actuals i doni
solucions a l'accés a les àrees del parc i l'equipament
pensat al P.G.M.
3.- Àrea del Poble Nou
L'àrea del Poble Nou reforçarà la operació d'obrir Barcelona al mar, que ja és iniciada amb la remodelació del
Moll de la Fusta i la recuperació de les platges del Llevant. Sobre les platges recuperades i sobre els terrenys
guanyats amb el soterrament de les línies de tren, s'establirà el passeig marítim litoral, una gran via cívica, en
contes del cinturó litoral construït com a via segregada.
El futur Parc del Mar enllaçarà el nucli residencial
del Poble Nou amb la platja. La Vila Olimpica allargarà
el nucli residencialper davantl'actual'Ylínia d'indústries,
actuant com a embrió d'una requalificació urbana de més gran
abast. Els equipaments esportius, comercials, culturals,
administratius i de lleure regeneraran l'actual trama.
Les actuacions a l'àrea del Poble Nou són les més complexes de tot el projecte olímpic, i impliquen la modificació del Pla General Metropolità i elaboració de PERI's.

4.- La Vila Olímpica
Val la pena aturar-se una mica en aquesta instal.lació
de l'àrea del Poble Nou. La Vila Olímpica ha d'allotjar
de 12 a 15.000 atletes i acompanyants, en apartaments individuals, estudis o cases de 3 a 5 habitacions. La proporció entre els tipus d'allotjament triat dependcrà`„ de
l'ús post-olímpic que s'en vulgui fer . La Vila, per
exigència de seguretat dels JJ.00., ha de ser un conjunt
autònom, amb edificis complementaris d'administració, restaurant, centre comercial, espais de lleure, correus, aparcaments i instal.lacions esportives per a entrenament....

�16.

La Vila Olímpica s'ubicarà en els terrenys alliberats
per la RENFE més alguns d'industrials requalificats. Els
equipaments de la vila i els 350.000 m2 de ncus habitatges
que representa s'integraran desprès dels JJ.00 a la trama
urbana actual. Alguns habitatges es podrien utilitzar com
allotjament provisional de famílies afectades per operacions de remodelació del casc urbà del Poble Nou.
La remodelació del Poble Nou reprendria la idea del Pla
Cerdà de apropar el Centre de la ciutat cap a Llevant,
equilibrant la tendència actual que el desplaça a Ponent
(Francesc Macià, Diagonal). També, com homenatge a Cerdà,
es pot pensar en una Vila Olímpica feta sobre la trama
Cerdà deixant lliures els interiors de les illes.

�17.

5.

Vall d'Hebron
En un espai de mes de 40 Ha., en bona situació respecte vies urbanes primàries
de la Rubira

2on. Cinturó, tunel

i respecte el metro

prolongació

linfa 3. Es planteja com un gran espai lluire
tat per equipaments esportius de nivell urbà: Velòdrom, Palau Vall Hebrò, Sub centre de Premsa, polies
Llars Mundet, Hispano -portiu,LasMndePica
Francés, U.E. Horta.
6 . Parc del Llobregat
Compren unes 1000 Ha. en un front de 9 Km. de platges. Es proposa una millora de comunicacions mitjançant
una via lineal enllaçant l'atovia de Castelldefels, Zo
na Franca i Prat de Llobregat i la conservació dels
aiguamolls, especialment " La Ricarcá" ; el mantániment i millora del Golf del Prat, i la formalització
d'un important conjunt d'instal.lacions esportives
que configuren el parc com a espai de lleure durant tot l'any, especialment els caps de setmana.
. Vallès-Cerdanyola
Es configura com ampliació de les àrees transversals
i esportives de la U.A.B., a través d'instal.lacions
d' entrenament i residències, ,dels jutges deis JJ . 00 .
8. Badalona-Montgat
Son 7 Km. que lliguen el limit de l'àrea del Poble
Nou amb la comarca del Maresme. El col.lector inceptor d'aigües brutes que s'està construint facilitarà la recuperació de platges. D'altra banda
un passeig marítim enllaçarà amb el de Barcelona, i
al seu costat hi haurà equipaments esportius. A Bada
lona hi haurà un port esportiu d'ús local i a Montgat un altre d'abast metropolità. Com a actuacions
de renovació urbana hom preveu la rehabil.litació del
barri de les Mallorquines de Montgat i la zona industrial costanera de Badalona.

�18.

Després d'explicar els grans projectes que Barcelona ha iniciat amb l'objectiu de 1992 m'agradaria entrar en elguns detalls més immediats.
Remodelar Barcelona no consisteix només en solucionar grans
reptes urbanístics. Ja ens hem referit a quina és la política urbanística. Els barris tenen els seus problemes quotidians
i els seus habitants s'interessen potser més, en les placetes
malmeses o els carrers per pavimentar.
Es per aixó que, paral.lelament als plans general, grans projectes, a mig i llarg termini, vull exposar les petites realitzacions que inaugurarem la propera tardor o a començaments
de l'any que vé.
Tenim l'entorn del Casal de Sarrià, on es duen a terme obres
de remodelació del jardí del Casal, la pavimentació del carrer Santa Amèlia i l'accés al Jardí de la Quinta Amèlia des
d'aquest carrer.
A la Zona Franca, a més d'inaugurar el gran centre cívic de
Can Farrero, aquest proper dissabte, estem finalitzant el Jardí de les Estrelles Altes, que representarà un parc de prop
de tres hestàrees.
A la zona de Llevant, al carrer Maresme i Concili de Trento,
estem acabant la Plaça de la Palmera, on s'instal.larà l'escultura del nord-americà Richard Serra.
Per a la Mercè podrem inaugurar el monument al Dr. Robert,
a la Plaça Tetuan, i la Plaça de la Sedeta, al Passatge Llavayol, que està a la confluència dels carrers Sicília amb Industria.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14815">
                <text>3868</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14816">
                <text>La Barcelona del futur / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14818">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14819">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14820">
                <text>Façana marítima des de Montjuic fins a Poble Nou.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14821">
                <text>Col.legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14823">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21791">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24652">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24653">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24654">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24655">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28234">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40575">
                <text>1984-06-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43200">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44992">
                <text>Conferència de cloenda del curs 1983-84 del Centre Català de Prospectiva (CCP).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14825">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="959" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="499">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/959/19840330d_00033.pdf</src>
        <authentication>8715b53d05a6785b02e5ede929f0b5cf</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42173">
                    <text>♦

22

27 JUNIO 1984
TEXTO DEL DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA,
PASQUAL MARAGALL, EN EL ACTO DE HERMANAMIENTO CON COLONIA.-

En el curso de los últimos días he tenido que contestar con
cierta frecuencia a preguntas sobre el significado que Barcelona atribuía a su hermanamiento con Colonia.
El Alcalde de Colonia, que ya firmó en Barcelona el protocolo
de hermanamiento hace unos meses, tuvo la oportunidad de conocer de primera mano la voluntad de nuestro ayuntamiento y de
nuestra ciudad de participar plenamente_en este compromiso de
colaboración y de amistad. Intentaré ahora, brevemente, exponerles a todos ustedes mis ideas, que estoy convencido que son
compartidas por la mayoría de mis conciudadanos, sobre el hermanamiento entre Barcelona y Colonia.
Es una preocupación mía sincera evitar que los hermanamientos
entre Barcelona y otras ciudades del mundo que tengan marcados
puntos de semejanza con ella se reduzcan a unos intercambios
meramente superficiales de carácter folklórico o a expresiones de buena voluntad mutua.
Esta voluntad de Barcelona de ir más allá de las manifestaciones retóricas es conocida. El Alcalde de Colonia la conoce y
me atrevería a decir que está de acuerdo conmigo en la necesidad de dar un contenido sustanciala las relaciones entre
ciudades y, en este caso, entre Colonia y Barcelona.
Pero soy consciente de las dificultades, de las frustraciones
incluso, que esta voluntad de desarrollar unas relaciones sólidas, llenas de contenido, plantea. La experiencia nos demuestra que es muy importante atender a un tiempo a la preocupación por las cosas concretas y a la promoción de unos lazos
de amistad más amplios a través del conocimiento mutuo. Las cosas concretas, los programés específicos de cooperación que
podamos poner en marcha ccn el tiempo son muy importantes pero

�nada va a ser posible si no se desarrolla una corriente de simpatía, de solidaridad y de interés mutuo.
Quiero, por lo tanto, proclamar formalmente mi voluntad, y la
de la ciudad que represento, de promover, en el marco del hermanamiento entre Barcelona y Colonia, unas relaciones que nos
permitan alcanzar acuerdos y resultados concretos. Nuestras
dos ciudades tienen mucho que ofrecerse mutuamente y las posibilidades de cooperación son, sin duda alguna, reales. Pero
quiero subrayar también mi convencimiento de que es necesario
que se desarrolle paralelamente el conocimiento de la historia
de ambas ciudades, de su cultura, del papel que han desempeñado en Europa a lo largo de muchos siglos y del papel que desempeñan ahora y pueden desempeñar en el futuro.
El Alcalde de Colonia, en el brillante discurso que pronunció
en Barcelona, hizo una referencia casi exhaustiva a los múltiples elementos de conexión, de referencia mutua, que pueden
hallarse en la historia de ambas ciudades. Estoy convencido
de que ustedes tienen un conocimiento general sobre esas coincidencias y, por lo tanto, no voy a detenerme en muchos detalles.
Tanto Colonia como Barcelona inician su vida urbana como ciudades romanas, que se fundan con relativamente pocos años de diferencia. Encontramos a partir de ahí otros paralelismos históricos sugestivos como la acusada coincidencia en las fechas de
la construcción de la-.muralla en Barcelona y la edificación
del Castillo de Colonia por Constantino. Se registra un. nuevo
paralelismo en la consolidación de ambas ciudades como centros
comerciales y culturales muy importantes en la Edad Media e
incluso puede detectarse un ritmo muy parecido en la construcción de ambas catedrales.
Sin ninguna duda, esos datos históricos han de constituir unos
puntos de referencia comunes que inspiren la cooperación entre
Colonia y__ Barcelona y sean un estímulo para su desarrollo.

�Me gustaría subrayar ahora que, a partir de unas coincidencias
de tipo básico y general, la realidad de los contrastes abre
unas posibilidades de cooperación más atractivas.
Barcelona y Colonia son dos grandes ciudades, situadas en el
centro de importantes areas industriales y plenamente integradas en el tejido urbano e industrial europeo.
Para Barcelona es singularmente atractiva la perspectiva de
establecer unos lazos de colaboración con una ciudad que, como
es el caso de Colonia, pertenece a un universo cultural diferente, al menos en términos relativos.
Colonia es para nosotros el mismo corazón de Europa. La ciudad,
sus colecciones artísticas, su historia, el testimonio impresionante de su catedral representan para Barcelona una imagen
de contraste que suscita muchas posibilidades de cooperación.
Barcelona es, en cambio, en cierto modo la cultura mediterránea. Pero Barcelona ha tenido siempre una muy definida vocación de puente entre España, la Península en definitiva, y
Europa. Barcelona es también la expresión de la voluntad de
un país, Catalunya, de tener una presencia en el mundo y eso
explica su desarrollo urbano moderno y sus signos de capitalidad.
Estoy convencido de que la realidad sugerente de unas identidades sólidas y unos contrastes tan complementarios como los
que se registran entre Barcelona y Colonia habrá de permitir
un avance sustancial y relativamente rápido en diversos terrenos de colaboración. Tengo la voluntad de discutir con el Alcalde de Colonia algunas posibilidades muy concretas pero quiero adelantarles ya que la experiencia internacionalmente reconocida de la Feria de Colonia es uno de los aspectos que Barcelona estima como particularmente atractivos en esta relación
privilegiada que queremos poner en marcha.
Por último, para terminar, me gustaría referirme también a la
cuestión de la paz. Estoy plenamente convencido que, en unos

�momentos de tensión internacional como los que estamos viviendo
nuevamente, el desarrollo de las relaciones entre las ciudades
es una aportación positiva a la causa de la paz. La experiencia
trágica de Colonia nos ha de estimular a desarrollar unas relaciones, basadas en el conocimiento mutuo, en la voluntad de
cooperación, que hagan cada vez más difícil la repetición de
la guerra.

�;^

�P:22

A LA COMISSIÓ MUNICIPAL PERMANENT

El Tinent d'Alcalde que sotasigna, d'acord amb
allò que disposa l'article 40,3 del Reglament d'Organització i Administració Municipal de Barcelona de data del 3 de desembre de 1974, presenta la següent:

M O C I O

ACORDAR l'Agermanament entre les ciutats de Colònia (República Federal Alemanya) i Barcelona (Espanya), amb la finalitat de fomentar els intercanvis
culturals, educatius, socials, turístics, tècnics,
científics i econòmics entre ambdues ciutats i estendre a l'efecte el document adjunt.

Barcelona, 7 de març de 1984
EL TINENT D'ALCALDE,

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14785">
                <text>3865</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14786">
                <text>Discurs d'agermanament amb la ciutat de Colònia (Alemanya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14787">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14788">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14789">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14790">
                <text>Colònia (Alemanya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14792">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22194">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24664">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24665">
                <text>Colònia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24666">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24667">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24668">
                <text>Alemanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40572">
                <text>1984-06-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43197">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14794">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="963" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="503">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/963/19840716d_00042.pdf</src>
        <authentication>3ec213067a5a04f2e6ac20ff5dad18ac</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42177">
                    <text>CENTRE D'ESTUDIS DE PLANIFICACIÓ

^

^'' t- ^
^

-

C:

^,

^

7

Barcelona, 16 de juliol de 1984

Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL

S-3

Alcalde de Barcelona
Pl. Sant Jaume
CIUTAT

Excm. Sr. i benvolgut amic,
Disposem ja de la transcripció de les cintes de les Jornades
sobre Finances Locals que varem organitzar amb el suport
de la Diputació de Barcelona.
Estem preparant l'edició d'un llibre recollint totes les
intervencions fetes a les Jornades i ens agradaria incloure
també la teva. Adjunt a la present hi trobaras còpia de la
teva intervenció i et pregaria que la poguessis revisar i
tornar-nos-la en pocs dies per tal de poder-la publicar.
Agraint la teva atenció et saluda ben distingidament,

Carles Kinder

... Tnn nc r!n lne 71

a1rA

�DISCURSO DEL EXCMO. SR. ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL.

Buenas tardes. Lamento en todo caso el retraso de mi llegada,
sobre todo a la mesa, porque a la sala he llegado un poquitín antes,
pero no quería interrumpir la docta disertación del ponente Sr. Solé,
cuya competencia conozco.

Y, como Alcalde de esta Ciudad, quiero

agradecerles su presencia aquí, aunque estoy seguro de que ya se ha
hecho esta mañana en nombre de los organizadores de esta sesión que
encuentro modélica por lo que tiene de cuantivamente bien atendida
'.por lo que tiene de cualitativamente interesante y, yo diría, que
incluso crucial para el futuro del sector público de este país, y
por tanto, también en definitiva,para este país.
Sólo decirles, muy brevemente, que me tendré que ir de nuevo,
quizás sin asistir al debate, con la envidia de no poder seguir aquí,
acuciado por los problemas de la vertiente gasto del Ayuntamiento,o
si ustedes quieren la presencia, trabajo diario, y sin poder dedicar
este rato precioso a la vertiente ingreso, que es tanto o más importante que la primera porque, en definitiva, la condiciona. Pero estoy seguro de que de una reunión civilizada, compleja cómo ésta, van
a salir también unas conclusiones del mismo estilo. Y que, por tanto, si bien es cierto que, como ha dicho el ponente en su última in
tervención, cualquiera de las soluciones que en definitiva prevalez
ca en el Presupuesto del Estado del año próximo y en la futura Ley
de Finanzas Locales va a beneficiar a unos y perjudicar a otros, no
estoy tan seguro de que no se pueda llegar a una solución que pudié
ramos llamar los economistas Pareto -óptima o más óptima- en el sen
tido de mejorar cuando menos las expectativas a largo plazo de todos, (incluso perdiendo algunos, a corto plazo, algo).
Y, yo estoy convencido,-por resumir mucho- de que el porcentaje y, - que se me entienda bien - el porcentaje de recursos públi
cos que se canalizan a través de la Administración local es un barb
metro de democracia. Así de rotundamente. Sé que un país que es
capaz de poner a disposición del primer nivel de gobierno, el municipal y el local en definitiva, una mayor proporción de esos recursos públicos, es un país més saludable desde el punto de vista de

�2.

la economía pública y de la cosa pública en general. Más democrá
tico si entendemos por democracia a la inversa de la distancia
que existe entre el ciudadano y el gobierno que dispone de esos
recursos. Este me parece a mi el dogma del que nunca se debería
salir.
Dicho esto, como segundo punto diré que estoy totalmente en
contra de los fetiches. Creo que un porcentaje no Gé tiene que fe
tichizar nunca y, que hay que observar en cada caso cual es la me` '-jor manera de cumplir ese, para mi dogma de la buena administración
pública. En los años pasados se ha tendido mucho a fijarse en el
tema del porcentaje, quizás olvidando que hay problemas del conjun
to del sector público importantes que en determinados momentos
pesan tanto o más que la mera distribución en porcentajes de los
recursos entre los diversos agentes públicos.
Sin embargo y, para concretar, yo creo en la perspectiva de
1985 y, -voy a ser ciertamente provocativo-,(en todo caso, que mis
afirmaciones se tomen no como superficiales, pero sí como inductoras al debate), creo que mal andaríamos si el conjunto de recursos
públicos que se ponen a disposición de la Administración local por
la vía del Fondo de Cooperación y Saneamiento, no se acercan demasiado a la cifra de trescientos mil millones, lo que equivaldría,
lógicamente, ; a un incremento de ese conjunto que, repito, es la su

ma de dos sumandos, fondo de cooperación y saneamiento de deudas
antiguas, a un incremento del orden de tres puntos por encima del
coste de la vida.
Creo que abandonando el fetiche del porcentaje (me parece
que todos estamos dispuestos a abandonar fetiches en un momento de
terminado), es el momento de hablar de cifras e incrementos concre
tos y, mucho arriesgo, pero mucho esté también en el envite, si di
go que cifras inferiores a éstas que estoy manejando me parecerían
poco lógicas desde el punto de vista de las ecuaciones públicas to
das ellas consideradas, incluso las de balance exterior de la economía española y las de déficit público.
Pienso que luego la distribución de ese conjunto de recursos
nos aunará a todos y, posteriormente, la discusión de los criterios

�3.
a los que aquí se ha hecho mención y, por supuesto, que puede haber soluciones estrictamente matemáticas o soluciones específicas
-como también el ponente ha insinuado- para casos particulares que,
deben ser en todo caso, soluciones bien ponderadas y bien conocidas por todo el mundo. Con la desinformación nadie sale ganando.
También creo que hay todavía problemas específicos que es
dificil que sean tratados con un rasero común -problemas de transporte público, de municipios metropolitanos, etc.,- que han sido
.,tradicionalmente mal enfocados por nuestra economía pública y que,
de algún modo, tienen que tener cabida en el sistema, bien bajo
fórmulas generales o suficientemente sofisticadas como para peí}mitir que en el conjunto de la solución genérica quepa su solución,
bien por la vía -también insinuada por el ponente anterior- de las
soluciones especificas.
En todo caso, creo que de encuentros como éste, debe esperarse lo mejor y sólo, casi diría, de encuentros como éste. Creo
que ya era hora de que se produjera una reflexión no sólo privada,
sino pública, en la que se mezclaran, de un lado los elementos pú
blicos o políticos de los gobiernos local, central y autonómico y
de otro lado la Universidad. Pienso que sólo aunando estas dos voces será posible llegar a soluciones que vayan más allá de la inmediatez del año próximo y del Presupuesto del mismo ejercicio.
De modo que les deseo a todos ustedes una reflexión fecunda y, a todos nosotros, en definitiva, unos resultados satisfacto
ríos. Muchas gracias.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14826">
                <text>3869</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14827">
                <text>Jornades sobre "Finances fiscals"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14828">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14829">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14830">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14831">
                <text>Encara s'han de tractar problemes com el del transport públic i el dels municipis metropolitans.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14832">
                <text>Centre d'Estudis de Planificació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14834">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14835">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24648">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24649">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24650">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24651">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40576">
                <text>1984-07-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43201">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14836">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="677" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="383">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/677/19840718_LV.pdf</src>
        <authentication>b053c0439dca5196ca49bf82ff96a406</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42057">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

6 LAVANGUARDIA

--

.

-

.ODiniones

El futuro

Un reciente congreso de
futumnología, que ha contado
con la discreta presencia de
observadores
políticos
y
miembros de diversas escalas
de la Administración,
ha ca—
tegorizado sus conclusiones
con nuriafrase cabalística: el
futuro ya no es lo que era.
Para los congresistas, el futu
ro ha dejado de interesar a la
especie humana, que empie
za a no vanagloriarse de sus
conquistas y es más pesimista
a medida que avanza en sus
conocimientos.
Con razón
Júpiter se enfurruñaba con
los petulantes.
El afán diario que parece
imponerse
por encima de
planes y proyectos, ha tenido

sus períodos eqnmivalentes
en
la historia. Sófocles ya planteaha cmi su “Antígona”
la
cuestión de la desobediemicia
civil, tan actual en estos días.
y muchos autores trataban
de escrutar el paso del tiempo
en busca de alternativas a si-

a excepción de los cerdos. la
clase dominante,
que son
más iguales.
Eso último es tiranía, cu
yas raíces están en la envidia,

el desprecio y el odio de los
dirigentes hacia el pueblo y
en la ignorancia moral de los
súbditos cuando consideran
que la política es un juego del
que son espectadores irres
ponsables. En este mundo
que apremia soluciones y en
pocos casos ofrece esfuerzo e
imaginación,
cabe pregun
tarse si los mecanismos que
hasta ahora se tenían poco
menos que por infalibles, siguen siendo válidos, y si el
papel del Gobierno
debe
quedar reducido a un puro
arbitraje
o de verdad se le
concede la administración de
la felicidad,
Algunos creen que es bue

D

Señoríoy humanidad
ONJosé M.” Pi Suñer ha cumplido

95 años. Casi un siglo de vida, de

vida llena y fecunda, dedicada siempne yen todo momento a proyectar a su alre
dedor el ansia y la inquietud, la inteligencia.
no como suma de conocimientos, sino en su
más noble concepto de actitud total frente al
cotidiano vivir.
Amante ferviente de la libertad, ha dedi
cado su larga vida a la defensa y reivindica
ción de todos los derechos inalienables de la
persona, y en especial de u pueblo. Fundador a la temprana edad de 25 años de la Es-cola de Funcionaris d’Administració
Local,
de AccióCatalana, funcionanio,jurista cmi
nente, catedrático, con ferenciante, etcéte
ra.... en toda manifestación de su actividad
ha dejado la impronta de su personalidad.
Su paso por el Ayuntamiento de l3arceloria,
del que fue secretario genérál durañte la Re-

E

pública y en el difícil período de la guerra
civil, por la Facultad de Derecho y el Cole
gio de Ahogados de Barcelona, no podi’á sen
olvidado, no sólo por u gran capacidad in
telectual y por su labor docente de forma
ción de innumerables promociones dejunis
tas y funcionarios, sino también por su prestancia, señorío y humanidad.
Entre las distintas facetas de su personali dad, encomiables todas, destacaría, en espe
cial, su aspecto humano. Alto, elegante, con
aire de “genuleman” inglés o aristócrata
francés, amable, galante, irónico, cori un ingenio rápido y bnillamite. es la encarnación
del humanista del Renacimiento y del ro
mántico del siglo XIX. Su facilidad en ex
plicar conceptos tan abstractos como, por
ejemplo, el acto administrativo,
con palabras exactas y poéticas, como si de un poema
de Verlaine se tratara (“Hojas amarillas del

tablón de edictos que van cayendo cuino las
brujas caducas de los árboles en otoño”),
como el rigor lógico de su exposición y el
sentido estético de su discurso,
Aunque ni) nacido en nuestra ciudarl, domi
José María es un barcelonés insigne que ha
pregonado siempre la realidad viva yespinitual de Barcelona.
Por ello, como alcalde de Barcelomia, barcelonésyamigo,quiero
manifestar públicamente mi más cordial y cariñosa felicita-ción. Y cmipruueh de ello he firmado la propuesta de iniciar los trámites para la
concesiómi de la Medalla de la C’iudad al cmi
miente jurista y antiguo secretario general de
la Corporación.

PASQtJAI.

MARA(;ALI.
A/tal,),’

MIRA
4,’ ¡lar,,/oua

Una vida humana
Lpasado

sábado, día l4 zoide del padre y un óvulo d la
ho el pesimismo. siempre y
dejulio, José María Bru
cuando conduzca a un punto
madre, Victónia Anna no estaría
net, con urgencia infor
de reflexión doble: los hom
ahora ante las cámaras.
mativa, daba cuenta en las púgi
bres que ejercen el máximo
No hace falta ser médico, ni
tumacionesindeseaclas,Ahora poder no son sujetos incon
nas de hueco de ‘La Vanguar
biólogo, ni siquiera adulto, para
niisnio, no sabemos si en el trolables, y el individuo debé -día.. de un hecho, informativasaber que el ser humano nace,
mente hablando, de primera
¡uño 2000 estaremos todos plantearse qué es lo que pue
porque así lo dispuso I)ios, de la
provistos de una tarjeta mag
magnitud: la vida normal, des- unión de un espermatozoide y
de hacer, consciente de que
nética que nos abrirá las no está completamente depués de una cesárea, de la priun óvulo. Los niños, cuando lle
puertas de la patria celestial samparado frente a su propio
mera “n iña-probeta” española.
ga el momento de poder enten
o, por el contrario, el MinisEn el repoitaje se daba pun
derlo, lo entienden y saben que
egoísmo ni frente al egoísmo
teno del Amor se encargará de los demás. El tiempo
tualmente
cuenta de todo lo en el momento en que hay un ser
de que no nos falte la ración transcurrido
demuestra que
acontecido hasta llegar al feliz
vivo, aunque sea incompleto.
resultado, esperado con in usita
imperfecto, en el sentido de que
diaria de miafta al vapor: si el no han ido tan nial las dosasy
nuestro será un país de ren
da esperanza por la madre y el comienza a configurarse, lleva
que el ser humano ha corre
padre de ia criatura: cómo na
tistas y parados o conocerá gido un bucñ número de des
impreso en su naturaleza física
insospechados períodos de viaciones
ció, cuánto pesaba. como se ges-- su código genético.
contagiosas. Ya,
tú. -- 1-lay una frase que a mí me
Y mi pregunta, que no soy
exuberancia.
apenas, nadie se cne predes
hizo pensar en una tremenda,
médico, ni biólogo, pero sí adul
El horizonte utópico, que tinuado a redimir a los demás
tantas páginas de litenatum’a a garrotazos, aunque exista
trágica contradicción
de nues
to, es: j,cómo es posible que, sa
política ha - llenado, desde un largo camino por recorrer
tros días, una contradicción
hiendo todos que- un ser huma-Tomás Moro ¿oMalraux, de en la corrección de esta ten
dialéctica si se quieie. qúe nos no es un ser humano desde el
llevará a resultados catastrófi - momento en que empieza a ser
Dostoievski a Orwell, planea dencia. Por eso, la incerti
por lo común un futuro altacos para el país cuando se aprue
lo, aunque no haya llegado to
dumbre que domina en los
he —que ese camino lleva— la davía a su pleno desarrollo, a su
fluente sugestivo. En “Un
unonientos actuales debería
mundo feliz”, Huxley nos servir para encarar su misma
Ley del Aborto.
íntegra personalidad, a disponer
La frase de mi colega de «La de la capacidad, al menos de
transporta al siglo XXV! con realidad, Este viene a ser el
Vanguardia’
es clara, enorme
una hunianidad
satisfecha
pensamiento,
de defenderse
mensaje que, sin pretensio
mente expresiva: Al referirse a ante los ataques injustos a su
gracias a la eliminación de la nes moralizadoras, se extrae
desunión y el desorden por la de la estrambótica reunión
la doctora Veiga, dice que ella vmda, se diga que un ser humano
eugenesia, pero en “Rebelión de futurólogos.
fue “uien en noviembre último
puede ser eliminado de la exis
en la granja”, de Orwell, tounió en el laboratorio el esper
tencia porque molesta a su manatozoide y el óvulo en los que dre’?
dos los animales son iguales.
RO(;ER JIMÉNEZ
tiene origen la vida de la pequ
Hay quienes prefieren argu
ña”. C’ierto que la vida tiene un - mentar sobre la “legalidad” del
origen más-trascendental, pero aborto,
aduciendo que el ser
cierto también que, en este caso, concebido y todavía no nacido
sin la intervención de unas ma
—al que siempre se le han reco
esta vez veinte minutos antes, y nos de bióloga que facilitaron el nocido derechos expectantes en
Como ganado
inc integro en la cola va tram
encuentro entre un espenmato
todas las legislaciones.civilizaSeñor Díiector:
curniendo el tiempo y llegadas
Como ci udada no español se las 6, sin haber recibido aviso
me impone la obligación de re
previo, igual que el día anterior,
novar mi DNI cada cinco años.
el policía nacional de guardia
tegernos y cuidarnos. Ciertagumendo libertades para- (‘atal u—
Esta vez he acudido a la Co
nos dice que ya no se atiende a mente los modales del individuo
ña estábamos trabajando por la
misaría de la calle Santaló, de más gente.
en cuestión inc han recordado
liberación
de ti uestra nación,
esta ciudad, y deseo dar a cono
En la última hora tan solo han épocas afortunadamente ya pa - Andalucía.
(‘onsulte o no los
cer a mis conciudadanos unos entrado 23 personas de la cola.
sadas.
diarios de sesiones del Parla hechos para que, aprovechando
Pido al policía nacional de
mento de Cataluña y podrá
JOSE M -‘ l)ORIA
}‘RAN(’ES
mi triste experiencia, no sufran
guardia por el comisario o per
coni probar
la veracidad
de
el tratamiento borreguil que yo sona responsable, y en forma
cuanto aquí aseguro.
he padecido.
Como se verá, los andalucis
impertinente
me indica que el Réplica del PSA
tas no abrigamos los más mini-El pasado día 3, a las 5 de la responsable es él. Expongo mi
Señor I)irector:
mus deseos de practicar eso qtie
tarde, me integré en una cola queja por tenernos esperando
El viernes, día 15 de junio,
que nacía en la puerta de la Co
inútilmente
y con malos modos
el señor Madueño, sin saber lo
aparecio en «La Vanguaidia’.,
misaría. A las 6, el policía nacio
me dice que se ha avisado a las 5 firmado por don Eugenio Ma— que significa, denom ma “le
rrouxismo”.
nal que estaba de guardia,, nos que, a partir de una cierta perso
dueño, un artículo que titulaba:
indicó (con mucha cortesía) que na de la cola ya no se atendería a “t)e cuando el PSA pensaba,
RAÍ-AEL. FURNANI&gt;LtZ
las señoras y señoritas encarga
nadie niás ni las cinco personas que había dos Catatuñás,
LUQUE
5e,rti,,r,a
de /,,I,,rmat-uin ,1,’I
das de tramitar los DNI no aten
que estaban delante mío ni las
Es tal el cúmulo de inexacti¡‘art uit’ 4 ,uiu/,u-,.vta íi.’i C’,,,,,u.
derían a más personas. Previa
veintiséisque haba detrás, ni yo tudes que dicho periodista vierle (‘ata/uSa
mente no habíamos sido advermismo hemos sido advertidos
te en sus comentarios que--para Jubilaciones:
tidos en absoluto de que no de nada.
aclarar el tema, espero contar
suma y sigue
Como el policía nacional en con la oportunidad de nianifes
seríamos servidos. En la cola es
tábamos unas treinta personas.
cuestión continuara dinigiéndo
tan lo siguiente:
Señor E)irector:
Solicité del policía nacional
sea mí en un tono terriblemente
El articulista parece ignorar
Mis más sinceras felicitacio—
de guardia hablar con el comí
impertinente,
le he pedido su el significado del término “le— nes para don Manuel Ibáñez Es
a lo rrouxismo”.
sano o persona responsable para numero de identificación
Ante tamaño des
cofet, por su defensa en los te
cual se ha negado con mayor
exponer mi queja, por no haber
conocimiento.
me permito re
mas de lasjuhilacíones de la Serecibido aviso alguno al respec
brusquedad y malos modos.
cordarle el significado exacto de gunidad Social y al qu rogaría
En fin. no alargo más estas lí
to de que no seríamos atendidos.
la palabra: el lerrouxismo fue muy encarecidamente siguiera
Considero que hubi,era sido ló
neas, tan solo finalizan expre
una práctica política, ensayada sin desmayo, y si lo cree necesa
gico qqe. al menos, media hora sando que los administrados so
por Alejandro Lerroux y apoya-- rio contar con los que formamos
antes de las 6 indicaran el máxi
mos merecedores de un mínimo
da por la burguesía catalana con este colectivo dej uhmlados,marrespeto y atención no es posible
mo de personas que podríamos
intereses económicos españolisgmnados mientras no se necesita
pasar a cumplir nuestra obliga
ni aceptable seguir siendo trata-- tas en contra de la hoirguesía ca- ti uest ro vot o, para ti ni r a más
ción de renovar el 1) N J, con lo dos por aquellos que teórica-- talana de miras catalanistas. Por voces, con el f’in de hacernos oir
cual nos hubieran evitado una mente están a nuestro servicio
consiguiente.
Lerroux
jamás cori mas fuerza, por ni i parte no
inútil pérdida de tiempo.
como si fuéramos “ganado”.
pretendió defender los intereses hay nimngúmi inconveniente y es
No creo que la Administra
El
policía nacional, muy
culturales de los andaluces, mi
toy seguro que seguirían con
amablemente, me indicó que en ción torne ninguna medida dis
noritarios entonces, en Catalu - mmi
ticho gusto, el resto de perso
la Comisaria aparte de él mís
ciplinaria.
cosa que sería nece
mi.
nas en idénticas condiciones y a
mo. un compañero y las señoras saria. En una empresa privada
Yo le rogaría al senor Mad tic msque se nos quiere esquilmar,
o señoritas del D Nl, no existía
no se aceptarían estos compon - ño hiciese un repaso de la aci ua
des oiosde toda u ua y ida de co
ni comisario ni persona respontain icn tos del personal afecto a cion de los andal ucistas en Cata - litaciones,
lo q ticr:milios a mio.
sable.
la misma, sin tomar en cuenta su hiño, ero los siguientes moflen
mmiiptiestas [)01 decreto.
Pido hablar con las señoras o poca efectividad en el trabajo
tos:
Y a imiavor abuimda ni en lo,
señoritas del DN l se me autori
que tienen encomendado.
A) la lucha contra la LOA - solo dos iccomd:otorios: 1-lace¡mlza a entrar en las dependencias,
Es triste pensar que hay pci
PA: mientras partidos que se
unos anos y yo comila renovada
les expongo a las mismas mi ex
sonas que se encuentran en el denominan
catalanes,
tales
democracia, los del colectivo del
rañeza por la falta de atención
paro y que desempeñarían con como el PS(’, apoyaba u la “aceite de eolia”,
solicitaron
al no avisar y solicitando me ex- un mínimo de eficiencia este LOA PA, los andal ucistas lu
ayudas.
paliar en algo su
cnda ti una certificación
con
ra bajo de las señoras o señoritas
chihamos con el pueblo catalán
ma It recha salud, y al Gobierno
forme he estado una hora ha
del 1) Nl de la (‘oniisaría de la hasta conseguir la derogaerón
de entonces, no se le ocurrio muís
ciendo cola. M uy poco amable’
calle Santaló, las cuales perci
de dicha ley.
que echar ruano de 2.000 tui lb
ben tinos ingresos pagados con
mente me indican su extrañeza
R) Ciii ndo pa rtitlos de corle
mies de pesetas, que estaban des
ante ni is indicaciones pues —di
el dinero que nos recauda la Ad
centralista van al Parlamento de tinadas a alenemomiesde Minos
niinistración.
ecu — habitualmente se quedan
(‘:otal uña a frenar el desarrodlo s ilmo.los, toiitoi psíquicos coiiio
personas en la calle sin ser avisa
Y cii cuanto al l0licia nacio— autonómico
de (‘atal uña, los fistcos. Y q miese desviaron para
das con antelación, y que. de
ial a que hago mención, en poco a ndal ucmstashemos estado en la a tender dicha petición, y síu que
favorece la imagen que los ciu— defensa de aquellas leyes q nc fa
certificados ni hablar.
mmiadme
pidiera que en el srgum
rente
dada nos debemos tener de quie
vorecenían al pueblo) catalán.
mesu p uest, i. se rec upe ra ni la
El día 4 me persono nueva
roes t citeil - como objetivo, pro
ntcnte en la citada ( oni sana.
e spmesad:meamitm,lad. l-ri mesu
nc pen sí ha mt s que con si

Cartase los lectores

MIERCOLES,18JULIO
1984

das del mundo, ya desde el Derecho Romano— es “una parte”
del cuerpo de su madre y cttmesu
madre puede hacer con su cuen
po lo que le dé la gana.
La ciencia médica nos está
demostrando con verdadera in sistencia que tal afirmación es
científicamente
falsa, Que no es
verdad que el ser concebido y no
naCido— al que, si dejamos en
paz, acabaremos llamando An
drés o Marta o Pepe— sea como
umi gran grano que molesta a su
madre y ella puede arrancar o
quemar. Se trata de tun ser hu
mano, de una vida que no se
puede matar por el contrario,
tina vida que tiene derecho a su
plenitud y esa plenitud se logra—
ná a partir del nacimiento. Una
vmda a la que hay que defender,
proteger, garantizar su derecho
inexcusable a vivir.
He dicho que s trata de umia
trágica contradicción
de nuestro días, de una contradicción
dialéctica.
Por una pante, la
ciencia se esfuerza en dar hijos a
quienes hasta ahora no podían
tenerlos por determinadas cm
cunstancias de tipo físico. Por
otra, se trata de facilitar legal-fluente la muerte de los que ca-rnmnanhacia su nacimiento y. no
puederiefenderse.
Hace años. exactamente
treinta años, escribí un amplio y
pienso que bastante bien docu
mentijdo trabajo sobre los con-

mmmcmi:
U ii colectivo “silencioso”,
cargó con bis consecuencias. Y
ahora, ante la tan anunciada
quiebra de la Segurmdad Social,
el señor Boyer, que formna parte
de uin Gobierno (le tan distinto
signo al de entonces (al miuenos
teónicaniente) también sólo se le
ocumrre congelar las pensiones y
reducir
las próximas, por lo
bajo. o sci “t&amp;)dt.)Spobres”, es de--cir, al revés del slogamide la Cul—
1 tira: “Elevar el coelicicuite cul
mural, para elimuumnar
las tan caca rc:mdas rl il’erencias sociales’.
- Sin contar, que tu uchos de los
jubilados,
ya tenemos demos
trada nuestra solidarklad, al re—
miunciar a un puesto de trabajo
antes de los 65 años y sin haberse
cumplido
la promesa electoral
de otorgarla a los 64, y por tanto
esta nios cobrando la pension
más reducida. ¡jI no haber llega-do a la citada edad. (Un 8”, de
red ucción por año.) Todo sea en
¡tras de conservar los puestos (le
trabajo de los restantes compa
ñeros de las empresas. Y encima, si a los que “prod ticen” para
el vemiidero 1985, les aumentan
cmi uit 6 u 8”,, y a los pensionistas
nada, entonces resultará qume
miumesm
ras mermadas pensiones se
verán rehajaulas al doble nc lo
que aumenten a los pnimneros,ya
(jtie el coste de la vida seguirá smi
rít mo ascendente, y no habrenos percí hmdo absol uitamncnte
nada en compensación, y po—
dreumios hacer bueno aquel fa
imioso slogamm
: “Proletarios
del
mmimmiido,
tumimos
, o bien: “En
pie,
lammielica tegíómm’’. Vaya estala
comi el camimbuo!
JOSE
I’AMIUS (AR 1:1 LA
-

gresos de población y cierto)s ¡ir-gumentos manejados por los pe
sirnistas participantes en estos
congresos para demostrar la
conveniencia de reducir la po-blación del mundo por cualquien procedimiento, humano o
no, lícito o no, racional o nr),
honrado o no. Dije entomices
—puede verse en el número 4 de
la revista “Nuestro liempo”—
que tales argumentos eran falsos
y que, por otra parte, aunque
fueran verdaderos, que mio lo
son, hay que respetar la libertad
y dignidad de todo ser humano
y su fundamental derecho húsi
co a la vmda.
Llega ahora a mis oídos la no-tucia de tun próximo congm’eso
mundial de la población en Mé
jico,
convocado
para agosto
próxinuo. Mi pregunta es: ¿se-gumrán dominando estos con—
gresos los pesimistas, los partidanios de eliminar seres huma—
nos incluso por la vía del
a borto’?
Q Imizá,su así l’uese, un ejemii—
plan de ‘. La Vau’mguardío». del
pasa-dr) stbarlo, día 14 dejulmo, o
ml menos el recorte del reportaje
de José María Brunet y las srm—
páticas fotos de la pnimnera niña—
probeta española. ¿les haríanpensar en lo eontrad ictorio de
sus post uras’.’
MANUEL

l’ERNANDEZ

AREAL

cult ural de Am’agómi”. Después
de hablar de los límuirtesdiocesa miOs po1it icos de A ragóm y Ca taluñ-.m,dice: “... bueno sería que,
defmnitmvamncnte,se imitentuse re
ltrimr este genocidio ctult ural,
comnel ido d uran te tamm
tos anos, y
qnmemiadie, pum-mii ngún unenivo,
intente truncar el proceso de re-cuperación de identidad quie es-tas tiernas han ernprendmdo”.
Pm’ecisaniente, todo It) cori trorío, ‘Ç doy le, pr e ruin to comiozco la comnarca de Valdcrrohles
tan profumidmunemite corno la
pueda conocer el señor Mon
clús, y aIIm tienen a gala. entre
otras cosas, cantar y bailar la
jota, celebrar romerías y t’iestas
de atutémitucOsabor aragouués,
sestír el trm1eregional de It etnia
mrmgonesmy, cómo no, hablar
catalán con su peculmar mudis
Dio. Pero el hecho de que los ha-hitantes de la l—ranja de 1tmient
se smeuitauiaragomiesesO cmtal.m
mies,o a ni baoscosas a la vez (corno
Ui mitosot ros aragoneses q nc Ile
v:miflos media vida viviendo en
(‘ataltuña)
no ímponta tanto
para la prosperidad de sois tie
rras comiio el docto señor Mon
clús arlnmce, ptmes son gentes
prácticas qtmehin vivido en pu.
sin horror ,meste tipo tIc l’arilas
mas, desrle q nc el re Jmmme1 el
(‘onq tuisuador repartió la Coro
na ele Armgóii cnt re stus hijos, en.
1262, después de veínte años de
cae ilosas rl iv ísiones.
Por tilia parte, y para teumuti
ml,ur,el señor Monci ús es coauitom
del libro “El Matarraña
la sic rma tiurolemuse’, cii él dice: “l)í
elio CstO, ha- que decir también
(time la lengua miotuene por qtié
separan.
¡,,‘ua/ad,, Tu u a ragorueses somilos
de L,ledó . A,rens o (‘alaremtc
cuino el señor Moimicluus)por el
La Franja de Ponent
hecho (It’ ser lo, pueblos mis
ceir’:milos a la Ironiera catatan,u,
Señor l)mrcctor:
1-mt ‘‘1 a V:mmig
na id ma’’ del como los ti ujnisele ‘lamiste, rrme sr’
hallumi cmiel cent ro, pues amiibos
21 6 84, .JoaqtmímtMommclmms
l.s
ielmamil’iniimamrui,mmtictmlo
t mttitado
pueblos se bat amicmieuadr:mdos
1 .i ieilidarl
It istormca de l,m nlentuo ele los tinuít.:s del reuno ele
Iramija (le Pouiemmt’.
Se efiere cmi m:ugámi 5 iuiibos pimell0s estími
:iiiip:urodos iu)i las !mumsiuims
le
el a la declamación hecha en Me
u u enza po m-¡iii t or irlad es de la
)ttmi,1e, pues, el gemiiicirt mo.’
I—iamij:m
recomloe’memiIo
‘‘que el ca
it N
N tONtO
tSl--R()
t,mlámi pr’rtetlr’cr’ ¡ml pmtmiimntmlio
13 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10245">
                <text>1139</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10247">
                <text>Señorío y humanidad</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10249">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10251">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10252">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10255">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10256">
                <text>Pi i Sunyer, Josep M. (Josep Maria), 1889-1984</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10257">
                <text>Medalla d'Or</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10258">
                <text>Ajuntament de Barcelona </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14365">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40347">
                <text>1984-07-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10246">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10248">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="964" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="489">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/964/198408d_00043.pdf</src>
        <authentication>fb7e89f25ca7e0bc8f43fb6d61daa90f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42163">
                    <text>R.

:290

BUENAS TARDES.

MUCHAS GRACIAS POR AC'MPAIARWI S HOY AQUI.

HEM'S VENID A ESTA CIUDAD UNICA DE LPS ANGELES, DE

NUESTRA SEI-RA LA REINA DE LOS ANGELES, PARA DISFRUTAR DEL
DEPORTE.

HEWS VENID PARA ASISTIR AL TRIUNFO DE LA VIDA Sl'IBRE

UN PANrRAMA DE DIFICULTADES, DE TENSION Y DE PROBLEMAS

EC'SCMICOS.

ESTOY CONVENCIDO DE QUE ILYS "ANGELIN(S" LO C . NSEGUIRAN.

PERMITANME QUE LES DIGA AHORA EN WMBRE DE MI CIUDAD

Y DE MI PA 15, QUE QUEREMOS C'TTINUAR LA TRADICIoN DE LAS

CIUDADES Y PAISES QUE HACEN POSIBLE ESTE MILAGRO.

�PERMITANME QUE LES DIGA QUE BARCELONA NO SOLO ESTA LISTA,

BARCELONA ESTA MADURA PARA ORGANIZAR LOS JUEGOS DE LA XXV OLIMPIADA

DE LA. ERA MODERNA EN 1992.

HEMOS ESPERADO DURANTE SESENTA ANOS DESDE QUE SOLICITAMOS

OFICIALMENTE POR PRIMERA VEZ LA SEDE DE LOS JUEGOS DE 1924, LOS

SOLICITAMOS NUEVAMENTE PARA EL 1936 Y, POR TERCERA VEZ, PARA

1972.

PERO LES PUEDO DECIR ALGO MAS. EN EL SIGLO SEGUNDO DE

NUESTRA ERA, HACE CASI DOS MIL -j'OS, UN JOVEN DE BARCELONA

LLAMADO IUCIUS MINICIUS NATALIS (NADAL EN CATALAN, NAVIDAD

EN ESPANOL:CONSIGUIO EL LAUREL EN EL STADIUM, EN OLIMPLA.

AFORTUNADAMENTE , MI TENIENTE DE ALCALDE DE FINANZAS SE

LLAMA NADAL, IGUAL QUE NUESTRO VICT O RIOSO ATLETA, LO QUE ES

UN BUEN AUGURIO, PARA EL EXITO FINECIERO DE UNOS JUEGOS EN

�3

BARCEICNA.

AHORA NOS CORRESPONDE A NnSOTROS.

ES TAMBIEN IkTORTANTE DESTACAR QUE, DESPUES DE CIEN AS

DE JUEGOS UIMPICOS MODERNOS, ESPAÑA ES EL UNICO PAIS DE SU

IMP'RTANCIA EN EUROPA OCCIDENTAL QUE NO LOS HA ALBERGAD NUNCA.

ESTAMOS PREPARAD-S PARA DAR A LOS JUEGOS UN ESCENARIO

AUTENTICALENTE EUR(iPEO.

ME ATREVERIA A DECIR PORQUE ASI LO

C(N TODA LA

MODESTIA Y EL RESPET 4-', PERO TAMBIEN C n N FIRME C f NVICCIoN QUE

NOS MERECEMOS LOS JUEGOS.

BARCELONA Y ESPANA HBRAN r9GANIZADO SEIS CAMPWNARYS

MUNDIALES ENTRE 1982 1_1986:

FUTD -I, EN 1982, CICLISMO EL MES QUE VIENE, GIMNASIA

�RITMICA EN 1985, Y NATACION Y BSKET EN 1986.

ESPERO QUE EN 1986 LOS HECHOS PUEDAN DECIRLES A USTEDES

I' QUE YO HE INTENTADO EXPERSAR CON PALMEAS.

COMO ALCALDE ME GUSTA'IA TERMINAR DICIENDPLES QUE LA

FAMILIA CM:PICA PUEDE CnNFIAR EN LAS CIUDADES Y EN lin S CIUDADANOS.

ESTAMOS A MEDIO CAMINO ENTRE LA POLITICA Y LA VIDA

COTIDIANA, ENTRE LAS NACIONES Y LIS INDIVIDUOS. NO TENEMOS

EJERCITOS NI MONTERAS QUE DEFENDER.

TODAS LE CIUDADES DEL MUNDO , Y TANT n EL ALCALDE DE

LOS ANGELES COMO YO MISMO PODRIAMOS CERTIFICARIP $ DESEARIAN QUE

QUE LOS JUEGOS/JUEGOS Y LOS JUEGOS / COMPETICION VUELVAN A

SER UNA MISMA COSA, COMO LO FUERON EN SU

QUE IGS JUEGOS DE LA. XXIII, LA. XXIV Y LA XXV OLIMPIADAS

SEAN CADA VEZ MAS UNn S JUEGOS ENTRE CIUDADANOS Y ENTRE EQUIPOS

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14837">
                <text>3870</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14838">
                <text>Discurs de promoció de la candidatura Barcelona '92 a l'edició dels Jocs Olímpics 1984 de Los Ángeles</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14839">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14840">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14841">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14842">
                <text>Los Angeles, EEUU</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14844">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21792">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24643">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24644">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24645">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24646">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24647">
                <text>Manca alguna pàgina.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40577">
                <text>1984-08-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43202">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14846">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="965" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="504">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/965/19840906d_00044.pdf</src>
        <authentication>ea00b93f2ef9d87573053d6dc78cf7ce</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42178">
                    <text>P: 2^

Ajuntament de Barcelona

MIREM ENDAVANT

PER
PASQUAL MARAGALL

Conferència pronunciada al Col •legi d'Arquitectes el 6 de
setembre de 1984.

Exp. 872/84 -IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

Bona tarda a tothom:
Les meves paraules seran paraules de salut, com ha dit el company que ens presideix avui, el company Santiburcio. I seran
paraules, d'altre banda, poc polítiques, si voleu, i en tot
cas dites amb tota la reflexió que em mereix el públic que estic veient aquí, que és el públic que més conec. ,cel que més
respecto.
Un conlitInt de cares desconegudes és sempre una invitació a parlar amb llibertat... I un conjunt de cares conegudes és una invitació a parlar amb molta reflexió. Vull parlar del futur de
la meva ciutat, de la nostra ciutat, i fer-ho des d'el punt de
vista de les seves possibilitats polítiques, econòmiques, de
presència, de lligam internacional i també de configuració interna, d'estructuració.
Si miréssim Europa des d'un satèl •lit, des del qual es veiés
l'aglomeració ciutadana, el què està més construït, allò que
ho està menys, veuriem una taca que s'allargassa des de Londres fins pràcticament a Barcelona, potser una mica més avall
de Bad -p &amp;, fins a la Costa del Sol. Aquesta taca concentra
un percentatge molt alt de la població i de l'activitat d'Europa. Passa per les zones de París, per la zona des d'Amsterdam fins a la conca del Rhín i del Rhur, i baixa per la vall
del Rhone fins a la vall del Po a Itàlia. Aquesta zona és segurament la zona industrial més important d'Europa i és allà
on es decideixen el 60 o 70% de les coses importants que succeixen en el nostre Continent, diria que inclús en el nostre
país. Això és un fet important, jo crec que decisiu, i podria
servir de lema, de motor, a la meva exposició i a la nostra
reflexió com a socialistes barcelonins. És important que Barcelona se sàpiga lligar a l'evolució d'aquesta zona del món
d'una forma cada vegada més intensa.
Fugint de fer simplificacions, crec que nosaltres hem de presentar la nostra ciutat, la nostra àrea, en definitiva, dins
allò que podriern dir-ne el Nord i el Sud d'Europa. És a dir,
aquella part del Sud d'Europa que té més possibilitats de connexió i que té rnés facilitat, justament, de connectar-se,
possiblement a nivell internacional, amb el que és el centre
d'Europa.
Ahir, tot sopant amb un escultor americà i el seu marxant, comentàvem que Barcelona és la més antiga de les velles ciutats
europees. Vaig pensar que això coincideix bastant amb la meva
idea de Barcelona -que és al Nord i al Sud- com un enllaç entre una vella cultura mediterrània i una nova cultura europea

Exp 972/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

que coneixem prou bé, la del centre i Nord d'Europa. No és una
cosa que se'ns donarà regalada, sinó que serà el producte de
la nostra pròpia activitat, de la nostra pròpia política.
A un altre nivell, potser més frívol, però també important i
decisiu, voldria fer-vos esment de la meva conversa d'ahir
mateix amb un coreà el qual, després de passejar per Barcelona, parlava d'una cosa tan dura i planera com són els diners. Jo li preguntava: ¿quant creu vostè que la ciutat de Seúl
aconseguirà d'organitzar els Jocs Olímpics per part de les televisions que retransmetran al món? ¿quant li pagaran? I ell
em deia que possiblement una xifra de 300 milions de dòlars.
Xifra fabulosa, però tanmateix inferior a algunes amb les
quals s'ha estat especulant. Jo vaig pensar que era una xifra
inferior a la que s'havia dit, però ell em va tranquillitzar
tot dient que després de veure Barcelona estava segur que podriem demanar molt més que no pas la seva ciutat i que Barcelona gaudiria d'una millor imatge a tot el món.
Com a objectiu primordial, crec que Barcelona ha de ser en el
futur el Nord i el Sud, i si voleu, una mica també l'estel
occidental d'aquest món mediterrani en el qual coincidim històricament. Ara bé, perquè això sigui possible Barcelona ha
de funcionar. Perquè els nostres somnis siguin factibles, Barcelona ha de funcionar com a ciutat.
Ara faré una petita referència al passat, al primer mandat democràtic, al que podriem dir el programa 79-83 de l'Ajuntament
de Barcelona. La seva diversitat, en definitiva, es va caracteritzar per una colla de qüestions:
- Modificar l'entorn, afavorint -lo.
- Es va fer una reforma de l'Ajuntament, una reforma administrativa.
- Es van sanejar les finances de l'Ajuntament, de la "casa de
la ciutat ".
Ara bé, en el segon mandat 83-87 ens vam proposar de canviar
l'orientació perquè Barcelona funcionés. És a dir, en primer
lloc, aconseguir endregar la casa i segona, que la ciutat respongui. Que com a instrumental, com a tècnica, inclús com a
sistema de relacions, funcioni i funcioni bé. Que el nostre
programa d'inversions, de l'ordre de 50.000 milions de pessetes en quatre anys, havia de variar en la seva utilitat respecte a la que havia tingut en el primer mandat; molt lleugerament, però indicant un canvi. L'objectiu d'aquest programa
de quatre anys tan en el terreny de la inversió com en el
terreny de l'orientació general de la ciutat, la podriem xifrar en quatre línies:
1. Consolidar les expectatives, no crear-ne més. Allò que estem generant com a expectatives és tot allò que previsible ment podem fer, i el que hem de fer ara és realitzar-ho.

EXP.

872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

2. Integrar aquestes expectatives en una ciutat que marxi, que
funcioni.
3. Projectar-la internacionalment amb garantia de futur. Les
ciutats van néixer justament per a crear contactes, perquè ser
obert és ser productiu.
4. Començar a reunir les condicions per a fer un pacte territorial a Catalunya, i integrar-hi Barcelona d'una forma sòlida.
Abans he dit que Europa és un sistema de ciutats, i que el
80 o 90% de l'activitat està concentrat en un subsistema de ciutats, La ciutat de Catalunya, Catalunya ella mateixa, no és només un subsistema d'aquest sistema. Catalunya funcionarà també
si el seu territori com a estructura funciona, si està ben connectat, si els impulsos arriben allà on han d'arribar, si les
respostes es produeixen en el moment que s'han de produir. Les
concepcions que a tots ens agraden més, altruistes, poètiques
i mítiques de la nacionalitat catalana són molt interessants,
mouen molt els nostres sentiments, però en definitiva no serveixen si no sabem organitzar el nostre país d'una forma que
realment marxi, que considerat com a estructura, com a anatomia,
funcioni bé. Un dels nostres objectius en aquest mandat és aconseguir per a Barcelona un lloc integrat, un lloc coherent en el
conjunt del sistema català de ciutats, del qual Barcelona és el
centre.
Aquesta afirmació no la discuteix ningú i hi hauria molt a discutir respecte de quin és el paper de cadascun, quin és el paper del centre, de més important a menys, si hi ha molts o pocs
subcentres, etc. Ningú discuteix que Barcelona és aquest sistema de ciutats, que Catalunya territorialment és això.
En el primer punt he dit que ens calia aconseguir una bona consolidació. Jo volia posar alguns exemples de cadascun d'aquests
objectius molt ràpidament. Hem parlat primer de consolidar expectatives. Jo tenia la impressió que en el primer mandat l'Ajuntament havia sortit al carrer a fer places, a intervenir al
carrer, cosa que en els darrers deu o dotze anys no s'havia fet
i que, tanmateix, les expectatives creades eren, si continuaven
creixent, molt superiors a allò que podriem realitzar. En el
programa del 84-87 es diu molt resumidament què es vol fer en
aquests quatre anys i quin és l'horitzó del 92. I aquí diem que
fins ara haviem estat en un procés de producció d'esperanga.
Per exemple, els Centres Cívics. Ningú no s'havia parat mai a
dir fins on podriem arribar en matèria cívica. Això és una mica
difícil, si voleu, però necessari. D'altra banda, en matèria de
serveis personals, de serveis socials, de casals de joves, de
sanitat, d'educació, de les llars del jubilat, han estat des
del principi una xarxa integrada. Això no vol dir que no hi hagi casals de joves, però hem tendit al Centre Cívic perquè és
més fàcil reunir equipaments en un sol Casal, el qual serà el

EXP.

872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

centre d'irradiació en el qual l'Ajuntament ha posat tot el
seu èmfasi.
També sabeu que hem parlat de 50 parcs, més de 50, i això no
ho invento. Ja veieu que complim uns objectius que ens hem
marcat i es comença a gaudir d'una certa traducció a nivell internacional.
El més de juny d'aquest any un arquitecte del Brasil va publicar un article molt extens en una revista anglesa sobre les
noves places de Barcelona com un exemple d'urbanisme significatiu. En aquest mateix mes, a Amèrica, un altre cronista parlava dels jardins del carrer València, d'alguns projectes de
l'Escorxador que s'havia fet a Barcelona. Hi ha un reconeixement internacional, hi ha una realitat i aquesta realitat és
reconeguda internacionalment.
Ara bé, ¿quines són les grans expectatives del futur? En el
terreny econòmic, el nostre realisme en aquest segon programa
va ser molt prudent, en el sentit que les modificacions que
vam fer van ser modificacions molt petites, però que ens permeten donar aquest canvi d'orientació.
Nosaltres hem dividit les àrees de l'Ajuntament en el programa
en quatre sectors:
-

àrees
àrees
àrees
àrees
de la

d'infrastructura urbana
de funcionament de la ciutat, serveis de neteja, etc.
de serveis personals
d'administració de govern, incloses les àrees internes
"Casa Gran"

En el primer pressupost d'inversions, fixeu-vos que les àrees
d'infrastructura havien tingut el 60% de la inversió. En el segon mandat, que és aquest, calia consolidar les perspectives
creades en les àrees d'actuació, de funcionament, si voleu, de
la ciutat com a fàbrica.
En el primer mandat (82) la distribució, el percentatge de les
inversions era d'un 8,62% i en aquest segon hauriem d'invertir
un 13%. És a dir, sense ser una xifra molt significativa, estem en una realitat mòdica, i a més a més hi ha un accent important posat en les àrees de funcionament, en les àrees de
serveis personals. En canvi, on es tractava de consolidar expectatives, vam passar d'aquella primera fase que anomenaria
no expansiva sinó exclusiva, a una fase de consolidació d'allò
que s'havia avançat de negociar per tant de passar de 23,3 a
17% en la distribució del pla d'inversions. Encara és una xifra significativa, encara és més que el conjunt de les àrees
de funcionament de la ciutat, com a neteja, com a protecció
ciutadana. És una xifra molt significativa.

EXP. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL

�a

Ajuntament de Barcelona

I en les àrees d'administració de govern es passa de 7 a 10.
La inversió és més petita, però hi ha un increment d'èmfasi
en aquest sentit.
Jo volia dir que aquest objectiu del primer mandat, que s'ha
anat corregint, crec que en el futur haurà de tenir noves traduccions visuals. Aquests 50 parcs, aquesta capacitat d'intervenció en el carrer que en aquests moments és el que està en
marxa a Barcelona, s'està acabant en una cinquena part.
Can Farrero, que a la fi ho vaig poder inaugurar; les Estrelles
Altes, a la zona alta de la Zona Franca, és el primer interior
d'illa que s'arregla a Barcelona, des del punt de vista públic.
La plaga de la Palmera, cap al Besòs, amb una obra molt important que està en la línia que nosaltres vam propiciar als barris
pobres, on cal que les obres arquitectòniques noves s'instal•lin.
El monument al Dr. Robert, que és el monument a la ineficàcia
municipal, és una obra de reconstrucció, que s'ha fet pega a
pega. Es una feina artesanal, molt llarga, però això s'està acabant. La plaga de la Sedeta, en el barri de la Sagrada Família.
Tot això s'està fent.
Posarem un èmfasi cada vegada més accentuat en assolir que els
Presidents dels Districtes, que són en definitiva els representants dels alcaldes al carrer, facin inspecció al carrer, vegin
el que realment està passant. Potser és una masura una mica rudimentària però tanmateix, crec que pot ser una mesura eficient,
si com a condició tenim els mitjans de fer ús de les seves inspeccions. I això es farà, ho dic públicament. Bé, tot això serà possible de continuar tirant-ho endavant si hi ha la voluntat d'intervenir i la maquinària de la ciutat, de l'Ajuntament,
respon.
El meu somni seria fer un programa per tal que moltes parets
de Barcelona fossin derrocades. Barcelona és una ciutat mediterrània tan densa que es fa molt difícil d'obrir-hi una nova
perspectiva important. Jo faria un programa de tirar parets a
terra, que permetessin el moviment lliure de les persones. Fer
Barcelona tal com és, però més transparent, no canviar-la pas
massa, però allò que hi ha, que es pugui veure.
En definitiva, les quatre grans expectatives del futur que
han de definir la imatge física de Barcelona es podrien concretar en:
- obrir Barcelona al mar
- convertir Collserola en el parc central de la ciutat metropolitana.
- millorar el centre antic i el centre modern, el centre modernista de 1'Eixample.
- modernitzar la xarxa viària, i que la xarxa de comunicació sigui suficient.
EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

Però això no és una realitat, i és que Barcelona està d'esquena al mar. L'objectiu, doncs, és obrir Barcelona al mar,
tenir no solament un port sinó dos. Un interior, que és el
que hi ha des de la Rambla fins a la Via Laietana i un port
esportiu, un port de pescadors i fora, a la dreta de la porta de la Pau, més enllà de l'estació marítima, un port comercial, per obrir una sortida al mar, perquè les barquetes
d'esplai puguin sortir al mar sense haver de passar pel port
comercial, pel port de tràfic pesant.
El passeig Nacional convertir-lo, a la llarga, en el passeig
per a les nits d'estiu. Substituir les parts metàl •liques per
unes parets de vidre que permetin veure el mar, i posar-hi
cadires i taules i que els barcelonins hi puguin passejar.
La Barceloneta, !té tantes coses per fer! La Maquinista, els
seus carrers,...
El Poble nou, ja està decidit, farem el tren subterrani. Que
la ciutat arribi al mar directament. És un projecte que ja té
els números fets, i és factible. Un dels objectius és la Vila
Olímpica, d'un, dos, tres o quatre mil habitatges, que pot
instal•lar-se perfectament en les 40 hectàrees de Renfe, o les
de la Catalana de Gas; hectàrees que seran expropiades i que
permetran fer-ho de manera sufucient.
Hauré de parlar de les ciutats veïnes, de totes aquestes que
configuren la ciutat metropolitana. Hauria de parlar de Badalona, encara que el seu Alcalde en parlaria millor que no pas
jo. L'he sentit parlar i ho faria amb més entusiasme que jo
mateix. Us parlaria de les obres conjuntes que fem amb l'Area
Metropolitana, que permeten que un col •lector agafi totes les
aigües brutes que baixen des de la pròpia Barcelona, de Badalona, de Sant Adrià i que es connectaran amb una depuradora
i sortiran netes al mar. Així farem que aquest estiu sigui
possible banyar-se en les seves platges.
Els objectius per aquesta zona són:
- Convertir-la en primer port del Mediterrani, que ja no ho és,
però mantenir-ho.
- Tenir una bona comunicació internacional, resolent en aquesta
zona del Prat totes les seves capacitats de connexió, aeroport, ampliació del port, etc.
- recuperació de la platja.
El segon objectiu és la Serra de Collserola. Verdaguer també
ens en parla quan diu:

Exp. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

"L'alt Tibidabo, roure que sons plansos domina
és la superba acròpolis que vetlla la ciutat;
l'Agut Montcada, un ferro de llança gegantina
que una nissaga d'héroes clavada allí ha deixat"
I el poeta Maragall diu:
" ¿On te'n vas Barcelona, esperit català
que han vençut la carena i has saltat ja la tanca
i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses
lo mateix que embriagada de tan gran llibertat ?"
Els poetes veien que Barcelona s'integrava en la cadena i
que allò que s'estava fent es feia malament. Nicolau Rubió,
que és un dels grans arquitectes paisatgistes de la nostra
ciutat, ja l'any 29 deia que Collserola seria el gran parc
central de Barcelona. I això que ni Verdaguer ni Maragall
ho veieren.
En un massís de més de 5.000 hectàrees, que toca vuit municipis cadascun dels quals considera el Collserola com la seva
muntanya, aquest és considerat com el parc central de la nostra aglomeració ciutadana, és el nostre gran símbol.
Es va fer recentment
era Collserola i les
una cala de la Costa
però ningú sabia què

una enquesta al carrer, preguntant què
respostes van ser: primer, que era com
Brava o bé, un poble prop de Sant Cugat,
era exactament.

Els objectius que ens proposem es basen en l'aspecte ecològic
i permetran respectar les possibilitats del Collserola. Entre
altres fites que perseguim una d'elles és la de la circulació
dels cotxes. No s'aturarà Lla seva entrada, sinó que farem llocs
d'aparcament. També instal •larem barbacoes per tot arreu a fí
que no es produexin incendis.
Aviat s'iniciarà també un gran debat sobre el Collserola i es
tractaran tots aquests temes.
A la Barcelona vella farem dues Rambletes, que consistiran en
un conjunt de places que aniran unides entre sí. Aquestes places significaran un seguit d'espais lliures on es donarà la
possibilitat de contacte entre la gent.
L'Eixample és un model d'urbanització perpendicular cada cop
més considerat. Ofereix unes possibilitats immenses, del punt
de vista del tràfic, de la circulació, justament perquè hi ha
molts carrers importants.
L'Eixample és un gran descobriment urbanístic de l'Europa
d'avui. S'ha de respectar tal com és i per altra banda s'ha de
recuperar en la mesura que sixò sigui possible. I això afecta
als interiors d'illa que Cerdà va dissenyar oberts, mai tancats
Exp, 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL.

�Ajuntament de Barcelona

com ara ho estan. Totes no es podran obrir, però algunes si
que podrem recuperar-les com a espais oberts de l'Eixample.
Per últim farem els cinturons. El primer cinturò no l'acabarem
més enllà d'on arriba, fins a General Rovira i Alfons X, fins
al carrer Cartagena. Però no en forma de cinturò concebut com
autopista, sinó de carrers que empalmaran amb General Rovira.
I obrirem General Rovira en el moment que sigui connectable
amb una xarxa viària que funcioni. No pas abans.
El segon cinturà també l'acabarem. Està dibuixat pràcticament des de la Rep. Argentina fins a la Meridiana. Els túnels
es faran, i jo crec que ens permetrà fer una ciutat que funcioni.
No vull acabar sense fer una referència a la ciutat olímpica.
La gran missió dels Jocs Olímpics a Los Angeles ha estat la
senzillesa, és a dir, aprofitar els màxims recursos que ofereix
una ciutat, no inventar-se allò que no té. Tenim previstes nou
àrees: quatre ja estan a la ciutat, tres a l'entorn metropolità i dues fora de Barcelona, fora de l'àrea metropolitana.
Els Jocs Olímpics són una gran fita, però una fita que Barcelona mirarà amb paciència per veure totes les possibilitats que
ha de tenir. Barcelona no es llençarà sola a aquesta tasca.
Haurà de veure les adhesions que tenim, que són moltes a nivell verbal, però que volem que es converteixin en legals. Barcelona vol el recolzament de tot el país, de tot Catalunya, de
tot Espanya. Barcelona actuarà en la norma de la senzillesa,
no s'inventarà rés que no tingui, ara bé, treurem el millor dels
nostres recursos. Barcelona arribarà a complir, com deia Maragall:
"Corre enllà, corre enllà, corre enllà Barcelona
que ja et cal esser una altra per ésser la que deus;
perquè ets alta i airosa, i fas molta planta,
però bé et falta encara molt més del que tens..."
O com deia Verdaguer:
"La teva presència esplèndid és dels nous temps aurora,
tot somniar....
del passat,
treballa, pensa, lluita, mes creu, espera i ora"
Aquesta oració de Verdaguer és la mesura que jo crec que s'assembla a aquesta perspectiva que nosaltres volem fer realitat.

EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14847">
                <text>3871</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14848">
                <text>Mirem endavant / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14850">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14851">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14852">
                <text>Col.legi d'Arquitectes, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14854">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22197">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24638">
                <text>Lideratge</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24639">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24640">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24641">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24642">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28235">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40578">
                <text>1984-09-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43203">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14856">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="966" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="505">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/966/19840911d_00045.pdf</src>
        <authentication>8f74d5b39628d64e5b489f65bce8ef53</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42179">
                    <text>94-

94-09-1

15:33

CA
%441.5

15.40

54415 EFEEA E90
54415 EFEEA-E

5 LY,A9 LWIE
()b15 Z4-09-A'k' ..'15134
SNSI%EI DE tkIIJN%5 DI COVIUWIZACIO
NJUWINV11%T DE SNRCELD%N

7,EY.7 DELS DISZURS PROMMIN-C PER PNSQUNL %NRNSNLL, PRESIDEM DE LN
-ZQRPORNZID %E.IRUITA%N, ONVW LN '70kNSN DI RAYND% FER%N%ZiEt -DANDO'

01-1:7EILOEfa.1,■
_NX.01.\_DES DE1. 1 NREN t5E7ROPOLI7N%A DI
ALCALDE DE.-W'r-JB-C
,
.
SNRZELOW1, NtNIZS:
YNARZNON PEA_ . 1%7 I IMOYTLER7
9ULL NPROFI7NR : AQUISTA
ZWId\IUNR.'ZNP N LN %0RY‘NLITZNZIO 1%51"17UZID%AL 1 ZNP N LN DIS71%SID
FES719N,TER DIR-\IDS SUAZERNVIIM QUEEšNLZNLDIS E%S, SE%7I% YkEREUS
DELS U%SELLERS DEL CD%511.1.. DE ZEU7 QUE L A7 1.4 E%£,NPZNLMN U% ‘110%E
%ASZU7 N ZQIN, ZNSN7 ç'SNWT :' SDI I QUE '0,DRI N SN%7 SDI,.RNFAEL DE
ZASAWYJNS I ZW7iNS CA? wun cowaEu QUE ES7E%IN IL SEU 7ERRIIDRI NL
'MNR, DEL XAC)%7ZNI 'I%5 EL
L.LNRS DE ID7N LN PLANAE%7RE ULLCEROLN 1
ZNS7ELL DI FELS.
ELS NLZNLDES %E7ROPOLI7N%S STA ELS %ES ZIREZIES SUZZESDRS D'
AWJELLS Z7.)%SELLERS QUE %I.) NOVIE7ERIM LN SUWNISSID I QUE LLUI7NRE%
ZD%7•A L' IMASOR •UN% EL DIPU7N7 WILI7NR 1 EL DIPUINA EZLESINSIIZ DE
LA DIPUINCIZ DEL DIWERNL I OGE%ERNLI7N7, QUE ZWA, SNZEU ERN UN
1%2,7I.UZU DE 7RIS SRNZDS QUE REZNP7N9N ItS7OS PER N LES GUERRES
ZEL REI, ‘A.A9IE% ,F. U£11 OESNRZEU%N.
FUSI ZNP N 9IZ I QUN% 91; RE7DR%NR
En EIRE%SUER, 019\:AN7
PER k)AIY,ELL DES DE ALELLN, 9N SER-E%PRISD%A7 ?EL' ZDWSELL DE ZE.%7. 79,A
,Y17-11? 9ILA;'1NLA EL DIPU7N7 EZLESINS71Z, I ZNRRER PREZIOE%7 DE •LN
„S_UERNLI7A7 NEN%S Z1 LA RES7NURAZID-PEPUELIZN%N, %I SE SNP On E.
Mi VIN CE SER, D IZ'AZS, PER ZAhDA DI 717D\ HIS7DRIZS QUE WIWSU E%5
DISZE1Y,1ALS RT-JERS LOZALS U%A PAP7IZI?AZU DES7AZNON N LN FESIN O'
W, LA V\IS7 íZIRIA DIFI‘Ilt_ I N5nIRNELE DEL MSE PQELE, P0'2, ES
SE\3S 71:1'nE I 1LSEEESIRS, ELS P cJDERS LçJZALS" MI% E.SWY DEDISSIUS
„suw-n-r, I% EL MW,,%7 . DEDISSIU.
9E7r.J.9.%ElA NL PRISE%7 I
7ASE r¿.'1. EL It c/..
Fn
w
. ?,7n FERNDEZ ,3 5.JRAZQ DAA%7 LA SE9N
wl
O,
-7-7,2
17,‘A 7 ç,J7
^ „„
II
..112174.1.-::,11S I

-5 r

EL

%ç.:;57R1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14857">
                <text>3872</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14858">
                <text>Text del discurs pronunciat per Pasqual Maragall, President de la Corporació Metropolitana, davant la tomba de Ramón Fernández Jurado</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14859">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14860">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14861">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14862">
                <text>Castelldefells</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14864">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14865">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24633">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24634">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24635">
                <text>Fernández Jurado, Ramon</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24636">
                <text>Corporació Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24637">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40579">
                <text>1984-09-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43204">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14866">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="967" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="506">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/967/19840917d_00046.pdf</src>
        <authentication>2627df6751602a8cc91496a178bc6601</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42180">
                    <text>PARAULES DEL SR. ALCALDE A LA REUNIO DEL F,L.P. A LA PALOMA
(17 Setembre 1984)

Bona nit! (Buenas noches)
Desde que circuló la doble idea de hacer venir a Gerona (España)
), doble idea que
y reunir a los antiguos amigos del FLP (
sabemos todos incompatible pero que en un futuro harémos compatible,
dos prevenciones han circulado por mi cabeza:
Primera: que el acto podía ser poco respetuoso para lo que de serio
tuvo lo que hicimos entonces.
Segunda: que el acto fuese demasiado operante para lo que de trivial y complementario tuvo nuestra actuación.
Es por ello que lamento tener que comunicarles que la gente más sensible probablemente no haya venido y, por otra parte, que los corredores políticos del futuro tampoco estén aquí.
Pero quizás lo mejor será castigar a los mal pensados, dándoles la
razón. Maquinémos algo. Anuncio solemnemente que en esta reunión
se está tramando algo.
Es más, anuncio que los Felipe cabalgan de nuevo.
Los Felipe, esta cosa entre libertaria y liberal (ojo con el mar
xismo a mitad de recorrido) (Abad, ¿en què punto está el marxismo?)
.... Mi sincera convicción es que el marxismo está en el bolsillo,
para algunos y en el bolsillo del corazón, para otros. En el de la
cartera, como medida de cambio; para otros en la falquitrera, como'
aquel que llegó un dia a la reunión y palpándose los bolsillos dijo:
"Me he dejado el marxismo en casa".
Los Felipes cabalgan de nuevo. Lo que yo no sé es hacia dónde y dudo
que nadie lo sepa.
En todo caso, en un par de años, quizaás en San Sebastian, suponiendo
que se hayan reunido las condiciones para el ejercicio inocente de
la nostalgia, podremos saber algo más.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14867">
                <text>3873</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14868">
                <text>Paraules del Sr. Alcalde a la reunió del FLP a la Paloma</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14869">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14870">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14871">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14872">
                <text>Sala La Paloma, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14874">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24627">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24628">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24629">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24630">
                <text>Frente de Liberación Popular</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24631">
                <text>Front Obrer de Catalunya (FOC)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24632">
                <text>Franquisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47160">
                <text>Partits polítics Polítics</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40580">
                <text>1984-09-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43205">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14876">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="968" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="507">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/968/19840927d_00047.pdf</src>
        <authentication>b72f2331c48d499bca56910ad7847bae</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42181">
                    <text>3

CONSTRUCCION DEL ESTADO

�l. CO:;:_ _ -..- _. ...... DE M OCRACIA AVANZADA

de la Constitución Española nos impone a todos la
consolidación de un Estado social y democrático de Threcho que
sea la ex p resión y soporte de una sociedad democrática avanzada. Este gran objetivo constitucional lo asumimos los socialis
tas como la gran tarea de la fase histórica que vive hoy nuestro Partido.

41 oredmbulo

Para ello es necesario completar la adaptación de las instituciones procedentes del pasado al nuevo orden democrático y a las nuevas circunstancias históricas.
En este sentido es preciso señalar que siendo mucho lo realiza
do, la tarea de desarrollo institucional que queda pendiente resulta, no obstante, importante.
Estamos ante la gran reforma del sistema adminisLrativo del Es
tado español que no viene sólo impuesta por el paso•del autori
tarismo a la democracia y del centralismo a las autonomías, si
no por las nuevas condiciones económicas, tecnológicas, sociales e internacionales de los años 80, que obligan a incorporar
supuestos nuevos a las políticas tradicionales de reforma admi
nistrativa.

2. EL GRAN RETO: LA CONSTRUCCION DEL ESTADO DE LAS AUTONOMIAS
2.1. La política de los socialistas, en lo que se refiere a la
construcción del - Estado dei las Autonomías, ha estado guia
da por los siguientes principios:

construcción de las Autonomías es una exigencia del
desarrollo y consolidación de la democracia. La continuidad del proceso autonómico es la mejor garantía para
la defensa y promoción de la identidad propia de los distintos pueblos de España, para la modernización y re

2.1.1. La

_`orna de las administraciones públicas, así como para -

el desarrollo de un sistema de poderes públicos contro-

�lados más directamente por la ciudadanía. En este punto
no caben ambiguedades, ni replanteamientos co nst_tucio_ nales. Los socialistas proclamamos nuestro compromiso por el desarrollo y aplicación del Título VIII de la Constitución, en la certeza de q ue asï contribuimos a la mejor defensa de los intereses de la entera sociedad
es p añola y a la creación de instrumentos idóneos para -

solucionar la p roblemática especifica de todas las nacionalidades y regiones.
2.1.2. Las autonomías de las Comunidades, como expresión del derecho al autogobierno de las nacionalidades y regiones españolas, son siempre de naturaleza política. Las
C.C.A.A. existen no sólo para la gestión descentralizada de los servicios públicos, sino fundamentalmente para debatir, elaborar y desarrollar las políticas corres
pondientes a los intereses específicos de cada nacionalidad o región, dentro siempre de sus competencias esta
tutarias.

2.1.3. El Estado Español sé organiza territorialmente en CC.AA.,
provincias y municipios. La articulación entre el Estado, las C.C.A.A. y las Corporaciones Locales, con respecto a la atribución de competencias fijada por la Cons
titución y las Leyes para cada ente territorial, habrá
de hacerse con base en el principio de atribución de ca
da función o servicio al nivel que resulte óptimo tenien
do en cuenta para ello tanto el coste de su ejercicio como la proximidad y mayores posibilidades de participa
ción ciudadana.
-2.1.4. La ordenación del proceso autonómico debe basarse en el
principio de igualdad, sin uniformidad, respetando las
peculiaridades propias de cada pueblo de los que integran España. Los socialistas combatiremos cualquier tipo de privilegio que pretendiera derivarse de la posi_

ción autonómica e impulsaremos un desarrollo del proceso autonómico del que se derive, como resultado final,
un nivel de competencias sensiblemente coincidentes para todas las Comunidades. En ese proceso, las diferentes vías de acceso a la autonomía y los diversos plazos
previstos para alcanzar los máximos techos competencia-

�3

-

les en el marco de la Constitución constitu yen en sí mismos unas diferenciaciones y tratamientos espectfices. El desarrollo del proceso autonómico no puede será
pues, uniforme, ya que la clave política y constitucio
nal del mismo se encuentra en el "pluralismo en la igualdad".

2.1.5. La clave . para el éxito del proceso se encuentra en el
desarrollo de una práctica política basada en la solidaridad y en la lealtad constitucional. Solidaridad en
tre todas las nacionalidades y regiones en tanto que partes del proyecto coman de todos los españoles y leal
tad entre todos los niveles institucionales que deben
ejercer sus respectivos poderes desde la aceptación plena del orden constitucional.
2.2. El XXX Congreso reafirma la plena vigencia de estos Grite
ríos. Pero quiere reiterar e insistir especialmente en lo
que siempre ha sido la ..oncepci6n socialista de la poi/ti
ca autonómica en contraposición a los particularismos nacionalistas o a los riesgos de desviavión particularista
en nuestra propia organización. Para los socialistas la construcción del proyecto socialista para cada Comunidad
Autónoma ha de hacerse siempre en total coherencia con el
proyecto socialista para la Nación española.
Estos criterios han presidido la política autonómica desa
rrollada por los socialistas tanto desde la oposición como desde nuestra responsabilidad actual del Gobierno de la Nación.
2.2.1. El Gobierno socialista no sólo ha culminado la generali
zación del proceso autonómico constituyéndose a través
de las respectivas elecciones los órganos de autogobier
no de todas las Comunidades Autónomas, sino que además
ha impulsado decisivamente el proceso de transferencias
de servicios, mejorando notablemente los mecanismos financieros y de valoración y desbloqueando el tema de la
función pablica.
Como consecuencia de estas situaciones, creemos que la
política autonómica debe centrarse en la culminación del

�proceso de transferencias de servicios, en la construcción del nuevo oràen administrativo v financiero del Es
_

tado de las Autonomías y en el desarrollo de la solidaridad y de la lealtad.

A estos objetivos debe seguirse orientando la política
autonómica socialista. En tal sentido, tiene un relieve
especial nuestra oferta electoral y de Gobierno de "acuerdo institucional" sobre todas aquellas leyes básicas que han de defihir el marco administrativo y financiero del Estado.
2.2.2. En igual sentido desarrollaremos tanto desde el Gobierno de la Nación como desde el autogobierno de las Comunidades Autónomas los acuerdos y las fórmulas necesarias para conseguir el más amplio consenso posible en torno á las tareas pendientes de la construcción autonó
mica.
2.2.3. Del mismo modo, y por lo que respecta a la política so-

cialista en cada Comunidad, deberá darse prioridad total a la ordenación y gestión de los servicios transferidos. Sólo legitimaremos ante los ciudadanos de modo pleno el proyecto autonómico mediante una política que
haga evidente la superioridad en términos de eficacia y
democracia del modelo autonómico sobre el anterior. Nues
tro empeño principal debe ser pues consolidar las estruc
turas y establecer los criterios para el buen funcionamiento de las competencias estatutarias.

3. CONSOLIDAR LAS" INSTITUCIONES DE' AUTOGOBIERNO
3.1. La construcción de las instituciones del autogobierno de cada Comunidad Autónoma es, pues, nuestra gran tarea para los

r

próximos años. Para ello es necesario, en primer lugar, impulsar la elaboración de las grandes leyes básicas definidoras del sistema administrativo del Estado de las Autonomías

y hacerlo en la lógica del acuerdo institucional.
3.2. Pero hay, en segundo lunar, una tarea que compete exclusiva-

�mente a cada Comunidad: el desarrollo de su propia or ganización institucional.
3.2.1. Es necesario avanzar en la consolidación de los Parlamentos autonómicos como los centros del debate entre los dife
rentes proyectos políticos para cada nacionalidad o región.
Hacer de cada Parlamento un lugar de debate sobre los verdaderos problemas de cada Comunidad, evitando toda interfe
rencia en los asuntos.que son exclusivos de las Cortes Generales o competencia del Gobierno de la Nación, y hacer llegar dicho debate a la opinión publica, es uno de los instrumentos más importantes para conseguir el enraizamien
to tanto de la autonomía como de los políticos que ella ha
generado. Es preciso ser extraordinariamente selectivos en
la dirección de la acción parlamentaria, no desbordando la
capacidad funcional de la institución y aprovechando los recursos humanos representados por los miembros de losggru
pos parlamentarios para 'a mejor conexión entre los debates políticos autonómicos y la sociedad. Por otra parte, la actividad legislativa, en desarrollo de las competencias
estatutarias respectivas, ha de tener en cuenta la necesaria integración y coherencia de todo el sistema jurídico español.
3.2.2. Por lo que a la organización del Gobierno y de la Administración Central de cada Comunidad se refiere, debe evitarse el mimetismo respecto del Gobierno y la Administración
Central del Estado. El criterio organizativo fundamental es que las Comunidades Autónomas existen para la generación
y desarrollo de políticas dirigidas a la solución de sus problemas específicos. A estos efectos, debe procurarse que
dentro de cada Consejería exista la capacidad técnica y po
lítica suficiente, y garantizar al Presidente de cada Comu
nidad el soporte técnico y político necesario para asegurar
la función de coordinación y dirección del Gobierno autónomo.

3.2.3. La Administración autonómica, como todas, debe ser estricta
mente profesional, entendiéndose esta afirmación en el sentido de capacïtacïán técnica y de neutralidad para el mejor
servicio del proyecto político del Gobierno representativo

�de Dada territorio. Para

ello es

necesario delimitar clara-

mente Los zarzos co::_±cos de los cargos administrativos,
- asl como res p etar estrictamente en la selección y formación
del personal los - Ln -ios de la publicidad, el mérito y la
ca p acidad, combatiendo toda desviación en sentido clientelista. La ordenación autonómica de la función pública evita
rá asimismo la re p roducción mimética de la estructura corro
rativa de la Administración Central. Se orientará hacia fór
mulas más flexibles y menos burocráticas, abriendo un espacio mayor para las relaciones laborales y avanzando hacia
un nuevo perfil de funcionario más en consonancia con el "servidor

civil"

que no se conforma con la simple aplica-

ción de la legalidad sino que se interesa fundamentalmente
por el conocimiento de los problemas sociales y la relación
con sus grupos exponentes.
3.2.4. Asimismo, se perfeccionarán todos los mecanismos de contabi
lidad y de control de la actividad financiera de las Comuni
dades. Lstas deben aparecer ante los ciudadanos como administraciones transparen t es, de cuentas claras. El desarrollo de campañas de información, tanto generales como por sectores, de los ingresos y gastos de las Comunidades puede
resultar muy conveniente a estos efectos.
3.2.5. La organización territorial de las Comunidades Autónomas no
puede responder a un modelo uniforme. Pero en todo caso debe evitarse la construcción de un modelo rígido que impida
aprovechar adecuadamente todos los recursos administrativos
ya existentes en su territorio. En especial, cuando se den
las condiciones políticas y administrativas adecuadas, debe
rá contarse con la capacidad de gestión y la agilidad de los Ayuntamientos, Diputaciones Provinciales, Cabildos y I

Consejos Insulares. En las Comunidades pluriprovinciales só
lo se establecerán delegaciones provinciales singularizadas
en aquellas áreas en que existe un notable volumen de trans
ferencias y siempre con base en los efectivos y recursos
transferidos por la Administración Central.
3.2.6. Pero no bastará la corrección técnica de nuestros planteamientos para conseguir el enraizamiento de las instituciones autonómicas en la sociedad. La gran ventaja del modelo
autonómico sobre el modelo centralista consiste en su pro-

�xiridad y responsabilidad política directa ante los ciudadanos. Fomentar la participación de éstos en la de=inio___
-desarrollo y defensa de las políticas autonómicas es la cuestión clave. En este sentido la conexión con las fuerzas sindicales, las organizaciones empresariales y en gene
ral con las fuerzas más dinámicas y progresistas de cada
Comunidad, concertando el esfuerzo de todas ellas para el
logro del proyecto autonómico, constituye un objetivo fundamental.

4. TRANSFORMAR COHERENTEMENTE LA ADMINISTRACION DEL ESTADO
4.1. A la construcción de las administraciones autonómicas debe co •

rresponder una política de transformación coherente de la Administración Central y periférica del Estado. Debe procederse
a una rigurosa reordenaci(_: de los departamentos afectados por el proceso de transferencias en un sentido coherente con
sus nuevas funciones. Asimismo, deberán ponerse en práctica los mecanismos ase guradores de la transferencia de funcionarios de los servicios centrales a las Comunidades Autónomas.
Se desarrollarán las técnicas de contabilidad, presupuestación
y control necesarias para el conocimiento de la eficacia real
de los servicios; se mejorarán los sistemas de información y
comunicación con los ciudadanos; se establecerán programas de desburocratización, desregulación o simplificación de trámites y procedimientos; se potenciará la figura del gestor o
director de las grandes áreas administrativas.
4.2. Por lo que a la Administración periférica del Estado se refie
re, debe abandonarse toda pretensión de uniformismo en su regulación. La organización de la Administración periférica debe adaptarse a las características propias de cada Comunidad
Autónoma. Dicha Administración debe asegurar en todo caso la
capacidad del Gobierno de la Nación para disponer de la infor
mación, la presencia y el desarrollo de su política en todo
el territorio nacional así como la coordinación de la misma
con las Comunidades Autónomas y las Administraciones Locales.

�a

4.2. Debe procederse, asimismo, a la culminación de la nueva orden-ci
de la función p ública. En p articular, es necesario ile
r a un Estatuto de la Función Pública en el que se defina
lo que debe ser la función pública del Estado democrático. A
estos efectos, no basta con garantizar la vigencia y desarrollo de los principios constitucionales de objetividad, imparcialidad, mérito, capacidad, carrera, incompatibilidades, derechos sindicales, etc..Es necesario abrir lá posibilidad de
que se laboralicen amplios sectores de las Administraciones
publicas. Asimismo, es necesario que el personal de la Admi
nistración disponga de oportunidades para su formación ante
las transformaciones en curso. Deberán también eliminarse las barreras que actualmente impiden o dificultan la movilidad tanto horizontal como vertical del funcionario, aseguran
dose en todo caso la capacidad necesaria para el puesto de
trabajo que se desempeña. Se flexibilizará el derecho de la
función pública que en relación al derecho laboral no tendrá
otras especialidades que las estrictamente requeridas por el
desempeño de funciones de autoridad. Se establecerán los mecanismos de selección y formación necesarios para asegurar
el espíritu democrático del servicio, que, como tal, se basa
rá no sólo en la legalidad sino en la legitimidad democrática de la misma y exigirá un ejercicio de la función pública
consecuente con la voluntad de informar, persuadir y dejar
participar a los administrados.

5. LA FINANCIACION DE LAS C.C.A.A.
La piedra angular sobre la que descansa el modelo vigente de financiación de las Comunidades kAutónomas es la LOFCA. A partir
de ella se han ido desarrollando un conjunto de normas (la Ley
marco de cesión de tributos a las C.C.A.A., las Leyes particulares de cesión, la Ley del FCI y la Ley de porcentaje de participación en los ingresos del Estado Para 1984) que han permitido cerrar el marco de- relaciones financieras. En el desarrollo de la misma se han dado avances destinados a evitar la proliferación de situaciones singulares, para lo aue se ha utiliza_
do un método común de valoración de los servicios transferidos,

�- y -

q ue ha permitido establece: una disci p lina económica , ro_ti-

ca en el calculo del coste de los traspasos. En este sentido
un avance importante viene representado por la adecuación del
modelo foral tanto a las competencias asumidas mor estas Comu
nidades como al conjunto de las Comunidades de régimen común y
a la p ro p ia Administración del Estado.
El modelo de financiación así construido supone un activo poli
tico y económico que debe valorarse de forma muy positiva. Sin
el marco global que dicho modelo representa las tensiones y conflictos que habrían necesariamente surgido hubieran dificul
tado extraordinariamente el propio proceso autonómico. Además
ha permitido que el proceso financiero funcione sin graves ten
siones, no obstante el considerable volumen de transferencias
realizadas, expresado en el dato que las Comunidades Autónomas
gestionan hoy recursos de casi un billón de pesetas.
5.1. Existen otras tensiones generadas por las propias caracterís
ticas del modelo. En primer lugar las que tienen su origen
en el componente redistributivo incorporado al mismo. En efec
to, en un país con los desequilibrios territoriales de España, es absolutamente indefendible la autonomía sin la solidaridad. Y la concreción de la solidaridad, para q ue sea efecti
va, implica transferencias de recursos desde unos territorios
a otros. En un periodo de crisis económica los recursos son
escasos y, por lo tanto, el reparto es preciso que no genere
desequilibrios globales. Este hecho nunca se asume sin tensio
nes y, a veces, no se asume en absoluto. La virtualidad del
FCI reside, precisamente, en que ha sido capaz de distribuir
un cuantioso volumen de recursos, sin generar déficit público, respetando simultáneamente, la autonomía en la programación y gestión de las competencias asumidas por las C.C.A.A.
5.2. Un segundo núcleo de problemas surge por las especificidades
impuestas por los diferentes ritmos de asunción de competencias en cada Comunidad Autónoma. En efecto, el juego combina
do de las C.C.A.A. de la vía 151 y las del 143, y el diferen
te ritmo de asunción de competencias dentro de cada una, exi
Tía un sistema flexible capaz de ada p tarse a circunstancias
diferentes pero que, en todo caso, garantizase la suficien-

�-

10 -

cia financiera a cada Comunidad y no generase desequilibrios
adicionales p ara el Estado. El elemento clave es la definición del coste efectivo, diseñándose diversos elementos finan
cieros con capacidad para garantizar su cobertura.

n^^

Esta situación diferenciada es en todo caso transitoria, dependiendo del volumen de competencias transferido y asumido
^^en los respectivos Estatutos de Autonomía. Sin embargo es cierto que la aplicación del modelo en el p eríodo transitorio
genera algunas disfuncionalidades. En efecto, la definición
de un porcentaje sobre los ingresos del Estado, genera un efecto financiero a favor de las C.C.A.A. y en contra del Estado que, además, se distribuye de forma desigual entre las
^^
ti ‘ t
C.C.A.A.
S'` vql

1

, 1/41

A

En el caso de que persista y de que adquiera una cuantía sic.
nificativa se hará preciso corregir ese efecto financiero,
para evitar su influencia perjudicial sobre el déficit pdbli
co. Ahora bien, la corrección de ese efecto no implica en ab
soluto el rechazo del modelo en su conjunto. En primer lugar,
porque dentro de la propia LOFCA existen posibilidades de ac
tuar sin perjudicar el equilibrio del sistema. En segundo lu
gar, porque nos encontramos todavía en el periodo transitorio, y, por consiguiente, con algunas situaciones todavía no
suficientemente contrastadas que no pueden ser consolidables
de cara al futuro sin dosis muy elevadas de prudencia.

5.3. Por otro lado, el mecanismo de distribución territorial de la inversión nueva, concretado actualmente sólo a través del
FCI puede producir consecuencias negativas en cuanto al volu
men total de fondos de inversión aplicados en las distintas
C.C.A.A. Para evitarlo, y en desarrollo de la LOFCA, es reco
mendable la elaboración de programas de inversión específicos elaborados y financiados conjuntamente por el Estado y
las C.C.A.A.
5.4. Por lo tanto, la puesta en funcionamiento del modelo de finan
ciación de las C.C.A.A. contenido en la LOFCA, constituye un
marco global coherente y sólido, que ha sido capaz de hacer
frente a un fuerte proceso de transferencias, sin afectar de
forma sustancial a los equilibrios económicos fundamentales.

�6. LA POLITICA ECONOMICA EN EL ESTADO DE LAS AUTONCMIAS
Diseñadas y puestas en funcionamiento las piezas esenciales del
sistema de financiación autonómica es preciso dar un paso más
para comenzar a plantearnos algunos de los problemas con los que vamos a enfrentarnos en un próximo futuro. De entre ellos,
uno de los que adquiere mayor importancia es el que hace referencia al diseño y ejecución de lá política económica.
Existen algunas premisas que es necesario considerar y que aunque puedan parecer obvias es preciso destacar. En un período rá
pido e intenso el Estado español se ha transformado profundamen
te, dejando de ser un Estado centralista para transformarse en
otro dotado de numerosos centros de decisión política y econ6mi
ca. Cada uno de estos ámbitos tendrá diferenciadas tanto sus competencias como sus recursos económicos. Ello significa que la realización de la política en general, y la política econ6mi
ca en particular, adquirirá una complejidad superior a la que
viene poseyendo actualmente, ya que no se va a poder instrumentar de la forma en la que se venia haciendo hasta ahora.
Hemos de ser conscientes de que en el momento presente la responsabilidad de diseñar un mecanismo institucional capaz de hacer funcionar eficazmente la actividad económica en el modelo
de Estado que estamos construyendo recae fundamentalmente sobre
los socialistas.
6.1. Definición de una política económica uniforme
De acuerdo con la Constitución, corresponde al Estado la definición de los objetivos básicos de la política ecón6mica en temas como el crecimiento económico, la distribución personal y
regional de la renta, la'garant a del equilibrio económico externo y la estabilidad de los precios y salarios.

i

Una vez definidos los objetivos básicos de la política económica, de acuerdo con los mecanismos y con los instrumentos previs
tos en la Constitución, es preciso conseguir la integración y
coordinación de las políticas económicas regionales para evitar
que entren en colisión con esos objetivos. Debemos conseguir compatibilizar la existencia de políticas económicas autónomas

�con una política económica de ámbito estatal. Esta necesidad
resultara más p erentoria cuando las Comunidades hayan recibido todas las competencias que se incluyen en sus Estatutos
y las Asambleas-Legislativas de las mismas inicien la legislación en estas materias.
En una sociedad industrial avanzada el Estado requiere instru
mentos capaces de garantizar la unidad del mercado, la direc-

ción de la política económica y un protagonismo esencial en la distribución personal y territorial de la renta y.la rique
za. En España nuestra Constitución atribuye al Estado estos poderes hecho que además se ha visto ratificado por el Tribunal Constitucional en diversas sentencias.
Por el contrario, la existencia de un ámbito propio de politi
ca económica en las distintas C.C.A.A. sí tiene aspectos más

controvertibles. Los Estatutos dé Autonomía definen competencias de contenido económico como exclusivas. Sin embargo, y a
menudo a renglón seguido, añaden algún tipo de fórmula ("sin
perjuicio" "en el g.-nbito definido por", etc.) que limita claramente la presunta exclusividad de esas competéncias.
En este ámbito, y dando por supuesto que cada nivel de Gobier
no respeta las competencias del otro ¿cómo debe operar la relación Estado-Comunidades Autónomas?. Es evidente que en los
campos concurrenciales las actuaciones de un nivel de Gobierno no son neutrales para los objetivos que persigue el otro.
La ordenación de la economía y, por consiguiente, el diseño
general de la política económica es competencia del Estado. Ahora bien, simultáneamente, las C.C.A.A. tienen competencia,
en su ámbito territorial, para promover el desarrollo económico en general y, sobre determinados sectores y actividades en
particular. El ejercicio de ambos políticas económicas puede
plantear serios problemas de eficiencia e, incluso, de equidad.
Es preciso realizar un esfuerzo de clarificación para evitar
que estas actuaciones conduzcan a despilfarros de recursos, duplicación de intervenciones, ineficacia e, incluso, neutralización mutua. Este esfuerzo de clarificación sólo va a ser posible si, las relaciones entre la Administración Central y las
C.C.A.A. se caracterizan por una dialéctica de cooperación y
coordinación, superando la dialéctica reivindicativa del pasa-

do.

�Este esfuerzo de clarificación nos debe empujar a:
1.- Regular los instrumentos normativos que concreten en cada
caso los ámbitos de actuación de cada nivel de gobierno.
2.- Fijar un procedimiento de transmisión de la información
que impida que cada ámbito de gobierno retenga para sí la
información que estima conveniente.
3.- Dada la absoluta interdependencia de los fenómenos económi
cos..,._._de hecho las competencias del Estado y las C.C.A.A.
encuentran múltiples elementos concurrenciales. Por consiguiente, la coordinación es un requisito imprescindible,
de forma prioritaria en los campos presupuestario y financiero, pero tendrán que extenderse a todos los ámbitos de
la política económica.
4.- La experiencia de los Estados de tipo federal pone de mani
fiesto que la cooperación en proyectos conjuntos de los di
ferentes niveles de gobierno es, cada vez más, el común de
nominado; de las relacic..as entre ellos.
6.2. La cooperación como ajuste funcional del sistema autonómico
En todos los modernos Estados federales o regionales, y lo mis
mo sucede en el nuestro, resulta imposible establecer una distinción nitica y perfecta entre las competencias de los distin
tos niveles institucionales. Así las cosas, la posición de supremacía que en principio corresponde al Estado y al interés general que representa podría conducir a una expansión irrefre
nable de las instancias centrales del poder en perjuicio de las competencias autonómicas y locales. Se trata de un fenómeno universalmente constatabie, cuya neutralización exige acudir a fórmulas de cooperación que permiten el mantenimiento de
las competencias autonómicas a là vez que establecen los mecanismos para la realización práctica de los criterios constitucionales de solidaridad, lealtad y unidad.
Tras la plena asunción de las competencias estatutarias y la
construcción de las instituciones de autogobierno, el ejercicio de las competencias tanto estatales como autonómicas que
tengan naturaleza compartida o concurrente (y que son la mayo
ría) requerirá para su mejor eficacia y menor conflictividad

�el uso creciente de fórmulas cooperativas; Los socialistas impulsaremos el desarrollo de estas fórmulas con la finalidad tanto de defender las competencias autonómicas como de conseguir la necesaria coherencia en la actuación de los poderes pd
bl ico s .

�7.- LA POLITICA MUNICIPAL Y LOCAL
Los socialistas consideramos al municipio como el marco -

básico de convivencia de la sociedad civil, reconocido --

por nuestra pasada y reciente historia. Consiguientemente
consideramos el campo minicipal como un fundamental escenario institucional de intervención para el desarrollo de
nuestra actividad política de cambio y modernización de la Sóciedad.
La gestión socialista en los primeros años de gobierno de
mocrático de las Corporaciones Locales se ha caracterizado por un asentamiento de la institución, una reorganización de los servicios, la progresiva dotación de la in- fraestructura de la que carecían nuestras ciudades y pueblos y por la progresiva asunción de competencias en aque
llos ámbitos donde se hacia necesaria la intervención de
la institución municipal para la solución de los diferentes problemas que afectan a la vida social.
7.1.- Superados los años de implantación y puesta a punto
de la maquinaria municipal, corresponde ahora, a -aquellas corporaciones locales gobernadas por socia
listas, la profundización del proyecto político, -orientando la gestión hacia áreas que supongan una
mayor participación del ciudadano en la vida pública, tanto individual como colectivamente, atendiendo con especial interés a los sectores marginados dentro de la sociedad, distribuyendo el gasto de -forma que se reequilibren las dotaciones de servicios e infraestructura entre los diferentes barrios
de las ciudades o pueblos, garantizando el acceso a
los servicios y prestaciones municipales de todos los ciudadanos, en especial los más desfavorecidos,
interviniendo en general en todos aquellos sectores
que provoquen una redistribución de riqueza, vía -servicios, más solidaria entre todos los ciudadanos,

�alcanzando mayores parcelas de justicia y libertad
y haciendo, de forma significativa, progresos en el
nivel de participación ciudadana en todos los ámbitos de la vida política, logrando, en resumen, un cambio cualitativo en la vida cotidiana de nuestros
pueblos y ciudades. Para los socialistas no basta ya con gestionar bien, es necesario utilizar las co
tas de poder para provocar transformaciones políticas que supongan avances cualitativos en el sistema-democrático.
7.2.- La aprobación de la Ley de Bases del Régimen Local
debe completarse con la aprobación de una Ley de -Financiación de las Haciendas Locales que garantice
la suficiencia financiera de las Corporaciones Loca
les para el ejercicio de sus competencias,mediante
la adecuada combinación de tributos propios y de -transferencias del..stado y de las Comunidades Aut6
nomas.

7.3.- La estructura territorial local se adecuará a las necesidades reales de la población y del territorio
de cada Comunidad Autónoma.
7.4.- La actividad legislativa de los socialistas, en - cualquiera de los ámbitos parlamentarios y en cualquier materia sectorial que se regule, tendrá siempre en cuenta la atribución preferente a las entida
des locales de las competencias correspondientes en
cuantos asuntos afecten directamente al circulo de
sus intereses, y en atención a las características
de la actividad pública de que se trate y a la capa
cidad de gestión de la Corporación local en cues- -

tián.

7.5.- El sistema financiero de las Corporaciones Locales
se caracteriza en los próximos años por garantizar

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14877">
                <text>3874</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14878">
                <text>La construcción del Estado / Conferència a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14880">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14881">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14882">
                <text>UIMP, Sevilla</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14884">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14885">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24617">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24618">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24619">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24620">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24621">
                <text>Administració pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24622">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24623">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24624">
                <text>Estat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24625">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24626">
                <text>Conte notes manuscrites de PM. &#13;
Incomplet, manquen pàgines.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28236">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40581">
                <text>1984-09-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43206">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14886">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="969" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="508">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/969/19840930d_00048.pdf</src>
        <authentication>c5c606c060fab5d7e2be2c1747416a45</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42182">
                    <text>Actos com el d'avui, com el de la nit de diVandros passat,
con altres que m^han celebrat aquBsts dies, nomás poden tenir
un significat: expressar la voluntat de les administracions
públiques de prestar a la Comunitat un snrvai efloaÇ, modarn
ï 000rdïnat en l`ámbit de la seguretat ciutadana.
Ens ho domana la ciutat, ho requereix la Conotïtuoiò
i a Catalunya, concretament, la Llei de Coordinacï0 de les
Polioles Looalo^
El model policial d'un país está condïoionat per les
seves inatitunlona báaiquas. Estem oompromeams ara a reformar
aquest model per a adaptar–lo a la realitat de l^Eatot de
les Autonomies, tenint molt en oompta la própia autonomía
municipal, ï d'acord amb les obligacions oonstituoionals del
coVocn Central.
Es una tasca complexa i difícil, ben segur, per aoonoeguï~rem l ob'oCtiu que ens hem proposat.
Lacte d'avui, els actes d'aquests dieo, sán fites
simb)liquns. El fonamental és el trebalT de cada die, fet
dintre de la perspectiva dele nostres ob'octïus°
KulI referir–me a les tasques de coordinnoïó que ja
hem iniciat. Ele trebalIs de la Junta de Seguretat, de la
Comiesió de SagUretat Urbana, de la Comissi de Coordïneoi6
Policial, de la Comïssl6 de CnnÍdïnaoió da Policies [ocals de
la Cenerolitot – a la que sls A'untemonts tenim una

particïpmol6 molt activa –
pero quo

ec5n

esforços aparentment dispersos

~
confIueïxen cap a l nb^ectiu do millorar el servei

que es presta nla ciutadans en el tarrony de la seguretat
pública.

�2

En el m a ro d'aquest esforç de 000rdïnacï0 ï cooperació,
que éo la base de

10U11

totes les possibilitats d'áxitx

p romourem l'encontre a tots els nivells entre les administracions implicados: des de les direccions dels serveis fins
a la demarcació i al barrí, passant pels distrïctes.

L a millora del servei que prestem als ciutadans passa
també, és ben evident, per &amp;&amp; l'actualització de les
condicions professionals i de treball dels funcionaris,
l'adequació de la seva formació i l a modernització d`instal–
laciona ï mitjans,

61&amp;4&amp;&amp;eled

dels que aquí hem pog ut veure

u n a petita mostra.

Sóm consciente d e les dificultats amb qu e ena haurem
d'enfrontar. Les coneixem. El model d'actuació que ens

estem plantejant suposa un canvi radical en ele hábïtm, les
formes d'actuació ï ° Pina i tot, en la formooió. Pera és
eoident .m ele resWlteto 000nseguits durant &amp;&amp;144&amp;de

any ed` positius en el mau conjunt i ene confirmen que sonr onp
el bon cerní.

Com a Alcalde de Barcelona um puc transmetre la oatio-^
facoïó dela ciutadans per tot el que s'ha av a nÇat, el seu

desig
r4 e1

~i-fn

^

`

que s avanoi encara més

també la garontio

nostre suport en aquest procés.

BARCELONA, 30 de Setembre de 1984

�Actos como el de hoy, como el de la noche del pasado
viernes, como otros que se han celebrado estos diae, sólo
pueden tener un significado: expresar la voluntad de las
administraciones públicas de prestar a la Comunidad un servicio
eficaz, moderno y coordinado en el ámbito de la seguridad
ciudadana.
Nos lo pide la ciudad, lo requiere la Constitución y en
Catalunya, concretamente, la Ley de Coordinación de las
p olicías Locales.
El modelo policial de un país está condicionado por
sus instituciones básicas. Hoy estamos empoMmdos en reformar
ese modelo para adaptarlo a la realidad del Estado de las
Autonomías, atendiendo a la salvaguarda de la propia autonomía
de los municipios y de acuerdo con las obligaciones constitu cionales del Gobierno central.
Es una tarea compleja y difícil, sin duda alguna, pero
alcanzaremos el objetivo que nos hemos propuesto.
El acto de hoy, los actos de estos días, son unos hitos
simbólicos. Lo fundamental es el trabajo cotidiano, dentro
de la perspectiva de nuestros objetivos.
Quiero referirme a las tareas de coordinación que ya
hemos iniciado. Los trabajos de la Junta de Seguridad, de la
Comisión de Seguridad Urbana, de la Comisión de Coordinación
Policial, de la Comisión de Coordinación de Policías Locales
de la Generalitat – en la que participamos muy activamente
los

hit)

ezfrOs.

-~ son esfuerzos aparentemente dispersos pero

que convergen hacia aquel objetivo de mejorar el servicio
que se

presta a los ciudadanos en el terreno de la

seguridad pública.

�En el marco de este esfuerzo de coordinación y cooperación, que constituye la base de todas las posibilidades de
éxito, promoveremos el encuentro a todos los niveles entre
las administraciones implicadas: desde las jefaturas a la
demarcación ^ el barrio, pasando por el Li&amp; distrito.
o
La mejora del servicio que prestamos a los ciudadanos
pasa también, desde luego, por la actualización de las
condiciones profesionales y de trabajo de los funcionarios,
la adecuación de su formación, y la modernización de instalaciones y Mi&amp; medios, de los que aquí hemos visto una pequeña
muestra.
somos conscientes de las dificultades con las que nos
vamos a enfrentar. Las conocemos. El modelo de actuación
que nos estamos planteando supone un cambio radical en
hábitos, formas do actuación e , incluso, en la formaoïón~
p oro es evidente que los resultados conseguidos p lo largo
del último nMo son, en su conjunto, positivos. Como Alcalde
de Barcelona, os puodo transmitir la satisfacción de los
ciudadanos por todo lo que Se ha avanzado, su deseo +a^áníme
de que se avance todavía más y la garantía de nuestro apoyo
en este proceso.

BARC[LrNA, 30 He Septiembre de 1984

�4

�— ill fr,

‘..‘„,.-Li,c.

eiAl.

il

MI,~e4 / L

1/9-itil/vV(7-/..4:¿ Á --&amp;-i
(;.: (;"-&gt;'1/1

2,4tr) ,,,,bti

i,t,t
4 ,c,t,ut ..,pii:i'tc,4ec

/t-ti..
-L

to.:4; i

n/i,C'Zil,¿ C14

-.?.,.¿a.,-)

--u ---12ciA.t

¿,v) i/t4.2

-in ek 14,1-4 ,

ttl,t....e ,.(f. c-e_.¿ 'eC¿

,i,.(1 ,

4,t/tÁ

1,1.14,1e.'ilf-r¿

t.-: t ¿t. I

• 41,L i

4.2'1 1,1' (.:1.-43

ru-CL-Ir-z.--¿ q

...-'?2,

,--i,v4.4;7U
1 -1 La

),\/,1_,.‘ iv¿1 t ¿i, ,

,,,e 4

c,k

Cc,

7.--!,,t i,i.)44.. ,--„,t1‘,-„,,,t,
(c"..- 1-7--L

e- t. k. ■.. Ck

¿ Le

CC-I''

,-, i,

1 t í--) rt

Kil. Vl e:. t., i. CA-1

&gt;

.,/,,,,,,m,t4

(..,,¿"'vr
í

r

r

I 1...C-1-'/' 1, i tz.,..) _j_rb-z„‘t¿Z ,

4.-C-

j

,

tte„,t

iz
414_1,C,,G t„L /,

1, 4.

tkilk

c-G.Z 1,1.12.4

e vt A .e-Lc

1,1 (//vz-U..,i)

.vt¿ (1 -1- LAA.. 4-1
j:‹
e4.4

7:71,111

i-111

-ea

/

-

ci:Vt.Ct..d;k

,/\:\A 0./VIA 1/1.,

-

(&gt;(.%7M
---(1%.,?

A.A.Le(

(4

Ift,e,VU

-/LIPe0

(4,)

C{M. 'Z'AA■e,~

a¿i-, Áci

etcte
' Z11 U')
/Y1MA 15

4

‘i

444.1

9£0
CAA C1(112.14 kve.4.4 14_ et kct

H,GD

tAnt cAt ci vrtA

CiA,1-4/1
C,W2.4,11,tC■11

�01, cu 7e,¿;,

cte_iry2e1L-Le(

te~t/1

P - uj

PN -

¿e

Ç 4tL L ð C

c¿(

fctfc,7

‘7/-t/1

.ár&lt;
c2
..evf

-

(VA
CA,

I

aCt.v) t

v.ua.„‘"

„-uu,

1 24')

LA.21

402»-CtmANA Áé
c

(\i "

fe-L4.-e-t4..¿G)

C4,1�L

U/14

t--:- ..e.„1,4

(.4)-11,/,0,Le.„...

1.1.e

u"..t

ti) ,

[ LL,d

1,t,a Ut-C1

el.

c.,

2t

c.4..Á...z.v(ts..0

-e-Gt -

)
c&lt;,N \.eA,c1 c4...tk_t_Qi , .52,t,t2»;ez..)
}.¿Ir-c¿ii,1 ugt..4
(„t_
di,t.de ,,,eitv
,r2rr7/~ t

2,uvicA.,"

et

1,t

_

7-1AAA---A&amp;t IAA. Z-4

E-1

.-e-u_eit) 11,i/y

r cvx,et
i‘v

Ur-M,Cit4
..r6:,)

kra-ry

I\

-

1"0
i--;,Y(1,1 d. a (-14el fik/uyir_.e.A.A-471,91).",
c-¿,&amp;

frda-e-X 1.¿Cf vue
-"2-^-1 7 ,„,&lt;AL")
(tAi
(A,/ 1.4
ot¿ -14) rw CC_ S* (AA' ./(1■e-4,(1
a

erwt".7m (!vvt

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14887">
                <text>3875</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14888">
                <text>Festes de la Guardia Urbana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14889">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14890">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14891">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14892">
                <text>Parc de la Foixarda</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14894">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22594">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14895">
                <text>Cooperativisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22588">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22589">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22590">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22591">
                <text>Policia local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22592">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22593">
                <text>Festes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40582">
                <text>1984-09-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43207">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14896">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
