<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=225&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-04-24T16:52:43+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>225</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="970" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="509">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/970/19841021d_00050.pdf</src>
        <authentication>637e653d18eff30ff3b210611b46849b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42183">
                    <text>9t»
-

Algunes idees per al discurs de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte
d'inauguració del monument als Immolats_per Catalunya.

- Honorem uns morts que són uns morts de tots. S6n une
hornos que van morir per la LLIBERTAT, PER LA DEMOCRACIA, PER
LA JUSTICIA, PER CATALUNYA.

- Respectem tots els morts però és de justicia que vulguem

honorar molt especialment aquests homes que fino avui no hauran
tingut un lloc digne de descans. Són uns homes als qui fins

ara no s'ha fet justicia.

L'Ajuntament de Barcelona, interpretant el més ampli,
consens , ha fet un esforg de dignificació d'un lloc que
han de conòixer tots els ciutadans.

=MIME eik~~~~
Oro.
ormr • v"..*.‘
..41tal
dISW Uf
'1~ 4. zio

,10,5~111

L

co)k¿

~1/4 C14-)k

e. L1
r,,) rata a1/461AS
(t,

vk Jì'.

b"A•kbe

Afum4:14A

cig,t)GA

�Prçt'',7-5
6.,(¿ Ç)cri- A,".‹;2›

~.1" .0-7( )),&gt;141"/

v. (s›. (No ' ,02" Ca

rgi".

,

6)4 i-r-) et,"14) ,

dv■ (9)

15)(4-/

-G-AA

I

•

C ' evt". rs) "

re-rt1 oi( 'tRA"-%

(9-) dm-e-A-.¿e--7 A ¿,.4(20...G2-2

1/■11-tlaiyit.

../zra

&amp;AA--;

(o

,X5C-ebv‘c..,'A

c.Aï--7tÁLÁ
511%d»-;*--

c,17

�Ajuntament de Barcelona

ELEMENTS PER AL DÍSCURS DE L'EXCM.SR.ALCALDE A L'ACTE
DEL FOSSAR DE LA PEDRERA

- Expressar, més com a ciutadà de Catalunya que com a Alcalde de Barcelona, la satisfacció d'inaugurar la primera fase del monument.
- Sentir-se acompanyat per catalans de tot el pais (hi
assistirà gent de tota Catalunya) i també per els que
viuen fora de Catalunya i fins i tot d'arreu del mon.
- Com a Alcalde de Barcelona, satisfacció per haver contribuït a dignificar la mort d'un home que representa tan
per Catalunya, i la de tots aquells que, sense ser personalitats conegudes de la vida pública, van morir per
una causa que és el do més preciat de l'home: la llibertat.
- I més per ésser Barcelona la ciutat que el va veure morir.
Barcelona tenia el deure històric i moral de contribuïr
en la lluita endegada per l'Associació pro-memòria als
immolats per la llibertat a Catalunya. I ha volgut fer-ho,
amb la collaboració de la Generalitat, d'una manera perdurable, perquè sempre sigui manifesta la voluntat del
poble català.
- Voluntat que tindrà la seva cloenda amb l'anul •lació dél
procés al President Companys, iniciativa presa pel Centre
Lleidetà de Barcelona, i que han recolzat amb illusió i
entusiasme totes les institucions catalanes i els partits
politics del pais. (We'W.1"
_13L- tt^?
^"^w ^ ^
(" (
1)..è-,^,

S^^Ï

-

Exp 872/84 - IMPBEMTA MUNICIPAL

fi' Lk Lte-f

1

'12:1s

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14897">
                <text>3876</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14898">
                <text>Algunes idees per al discurs de l’Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració del monument als Immolats per Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14899">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14900">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14901">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14903">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14904">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24610">
                <text>Franquisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24611">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24612">
                <text>Fossar de la Pedrera</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24613">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24614">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24615">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24616">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40583">
                <text>1984-10-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43208">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14905">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="971" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1124">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/971/19841127d_00051.pdf</src>
        <authentication>adae16d29d0bfc46814a10f48d687156</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42742">
                    <text>27 de novembre de 1984

DISCURSO PRONUNCIADO ANTE EL REY EN LA
VISITA DEL ALCALDE ACOMPAÑADO DEL CONSEJO
RECTOR DE LOS JJ.00.-92

�\
t ^ I',",:I\I UT: f?',kt T:

T

O1

A

Frel:idèrncia

ti

SEÑOR,
LA CIUDAD DE BARCELONA, COMO UNA CAPITAL DE(ÉSPAÑAí
A LA QUE ME HONRO EN REPRESENTAR COMO ALCALDE, HA
TENIDO EN LA EPOCA CONTEMPORÁNEA TRES GRANDES INICIATIVAS: LA EXPOSICIÓN DEL 1888, LA EXPOSICIÓN DE
LA
1929 Y
CANDIDATURA COMO SEDE DE LOS JUEGOS
1
OLÍMPICOS DE 1992 QUE HOY OS VIENE A PRESENTAR ESTE
CONSEJO RECTOR CONSTITUIDO CON LA FINALIDAD DE PROMOVER Y CONSEGUIR DICHO FIN.
SI LAS DOS PRIMERAS REPRESENTARON UN HITO IMPORTANTE
PARA BARCELONA Y PARA ESPAÑA ELLO FUE DEBIDO 1«r#
f1.

AL ESFUERZO DE TODOS SUS CIUDADANOS DE

QUIENES NOS ANTECEDIERON EN LA ADMINISTRACION DE
LA CIUDAD, PERO TAMBIEN AL ALTO PATROCINIO DE LA
CORONA. EN AMBAS OCASIONES S.M. LA REINA REGENTE
D á M á CRISTINA Y S.M. EL REY ALFONSO, NO SOLO
ACUDIERON PERSONALMENTE A LA INAUGURACION SINO QUE
DIERON TODO SU APOYO A AMBOS PROYECTOS Y LOS SIGUIE
RON E IMPULSARON.
HOY SEÑOR, ES A VOS A QUIEN CORRESPONDE SEGUIR ESA
TRADICION DE ESFUERZOS CONJUNTOS ENTRE LA MONARQUTA
Y BARCELONA. DESDE EL PRIMER DIA HEMOS CONTADO CON
VUESTRO APOYO Y QUISIERA AGRADECEROS MUY EN PARTICU
LAR LA PRESENTACION QUE OS DIGNASTEIS ESCRIBIR PARA
EL LIBRO "BARCELONA'92". VUESTRA AYUDA NO SOLO ES
IMPRESCINDIBLE PARA HACER AVANZAR ESTE PROYECTO SINO
TAMBIEN EL NEXO QUE AGLUTINA TODOS LOS ESFUERZOS
DE ESTE PROYECTO QUE POR EARCELONES ES CATALÁN, Y
POR CATALÁN DE LAS ESPAÑAS, QUIENES EN VOS SEÑOR
TIENEN SU MAS ALTA REPRESENTACION.

�1.Tt T

I.NT

LA :cE I C,\ a

?tes;dèrri2

AUNAR ESFUERZOS Y NO DIVIDIR HAN SIDO LEMA Y DIVISA
DE BARCELONA AL PLASMARSE ESTA IDEA DE CONSTITUIR
EL CONSEJO RECTOR DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA
PARA LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992
QUISI

MOS QUE ESTUVIESEN REPRESENTADAS TODAS

LAS INSTITUCIONES DE BARCELONA. FORMAN PARTE DE EL
LA GENERALITAT DE CATALUNYA, LA DELEGACION DEL
GOBIERNO EN CATALUÑA, LA DIPUTACION DE BARCELONA,
1

LA CORPORACION METROPOLITANA DE BARCELONA, EL COMITE OLIMPICO ESPAÑOL Y EL PROPIO AYUNTAMIENTO PROMOTOR PRIMERO DE 'LA IDEA DE ORGANIZAR ESTOS JUEGOS.
QUISIERA AQUI RECORDAR LAS PERSONAS DE MI ANTECESOR
EN LA ALCALDIA, ACTUAL MINISTRO DEL GOBIERNO DE LA
NACION, Y EL SECRETARIO DE ESTADO PARA EL DEPORTE.
AMBOS
CON SU TRABAJO Y DEDICACION HICIERON POSIBLE
QUE AQUELLA IDEA PRIMERA SEA HOY UNA REALIDAD ORGANIZATIVA, UN INSTRUMENTO ÚTIL A TRAVÉS DE LA OFICINA
PARA LA CANDIDATURA DE BARCELONA'92.
SIN EL CONSEJO SABIO Y SINCERO DEL PRESIDENTE DEL
^w:

C.O.I. SR. JUAN^ rSAMARANCH ESTAMOS SEGUROS QUE EN

MAS DE UNA OCASION HUBIESEMSO EQUIVOCADO EL RUMBO
EN LA SINGLADURA DE OBTENER LA NOMINACION DE NUESTRA
CIUDAD. VOS SEÑOR LO SABEIS BIEN. PERMITIDNOS DEJAR
CONSTANCIA DE ELLO.
LA LABOR HASTA AHORA REALIZADA HA SIDO IMPORTANTE,
PERO INICIAMOS LA RECTA FINAL Y POR ELLO HEMOS
QUERIDO VISITAROS. LA CORONA, EL GOBIERNO, TODAS
LAS INSTITUCIONES Y TODOS LOS CIUDADANOS HEMOS DE
AUNAR NUESTROS ESFUERZOS Y VOS SOIS SEÑOR QUIEN
CONSTITUCIONALMENTE A TODOS NOS REPRESENTAIS.
SABED DE NUESTRO TRABAJO Y ESTAMOS SEGUROS DE PODER
SEGUIR CONTANDO CON VUESTRA AYUDA.
111

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14906">
                <text>3877</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14907">
                <text>Discurso pronunciado ante el Rey en la visita del Alcalde acompañado del Consejo Rector de los JJOO'92</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14908">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14909">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14910">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14912">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14913">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23160">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23161">
                <text>Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23162">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40584">
                <text>1984-11-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43209">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14914">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2596" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1410">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2596/19850110_EstatCiutat.pdf</src>
        <authentication>bae86c737bcb11841386d37702d57c35</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43000">
                    <text>Balan&lt;; de l'any 1984

Fa un any vaig venir aquí per presentar la meva visió
sobre el que havia estat l'any 1983 pera Barcelona. Ara
hi he tornat perque vull que aquestes reflexions de !'alcalde de Barcelona es converteixin en una tradició.
Penso, també, que aquesta casa és ellloc adient perque
el meu missatge arribi al ciutada. Agraeixo, dones, a
1'Associació de la Premsa de Barcelona la seva hospitalitat.
Aquest vespre repassaré la marxa de Barcelona durant
l'any que hem acabat i quina influencia hi ha tingut
l'Ajuntament. Distingiré l'ambit de la ciutat i el de
1'Ajuntament, com a corporació i com a prestador de
serveis. Aquests dos punts de vista estan íntimament lligats: la reputació de solvencia que té Barcelona als mercats internacionals de capital, per exemple, és fruit de la
seriositat de les mesures d'austeritat, sanejament i
control de les despeses de 1'Ajuntament i lógicament deis
habits de bons contribuents dels barcelonins.
Coma alcalde de Barcelona, d'altra banda, comparteixo amb tots els ciutadans la preocupació per alguns
27

�problemes especialment difícils de tractar i per les seves
repercussions, molt directes a la vida quotidiana: em refereixo a la persistencia de l'atur, de la crisi económica.
Pero també explicaré quina ha estat l'actuació de 1' Ajuntament per pal.liar aquests mals.
Hauré d'esmentar, a més, la preocupació de l'Ajuntament que presideixo pel fet que els pressupostos de la
Generalitat apro ats recentment no recullen una colla de
compromisos pactats previament. Aixo posara en perill
realitzacions tan importants per a la ciutat i per a tot
Catalunya com la reforma del Palau de la Música, el
Fossar de la Pedrera, la recuperació dels Porxos d'En
Xifré o el pla de construccions escolars, l'INEF, el túnel
de Vallvidrera, etc.
Acabaré aquest balan&lt;; de l'any amb una referencia a
alguns dels exits que hem assolit: el conveni amb RENFE,
la Comissió de Seguretat i els plans d'emergencies. El
fred d'aquests di es, per exemple, ha permes demostrar la
preparació dels serveis municipals. La xarxa principal
dels carrers de Barcelona ha funcionat en tot moment,
malgrat la neu i les baixes temperatures. Només cal comparar-ha amb el que ha passat a les autopistes i les carreteres principals de la resta del país per copsar la importimcia d'aquest fet.
Una altra cosa és el funcionament dels serveis públics
en general, inclosos els no municipals, i el grau d'informació que tots plegats hem de poder donar en aquests
casos.
Durant l'any 1984 s'ha concretat la idea de la projecció internacional de la Barcelona metropolitana. Miraré
d'explicar aquesta concreció i aquesta presa de consciencia les quals segueixen una linia coherent d actuació que
enlla&lt;;a el que vaig anunciar en succeir Narcis Serra amb
el programa electoral peral 1983, el Pla General 19841992, el programa d'actuació municipal 1984-1987 i els
pressupostos ordinaris i d'inversions del 1984 i el 1985.
Aquesta Hnia d'actuació ha permes programar l'execu-

28

ció, durant els proxims quinze mesos d una inversió real
prope!a als 29.000 milions de pessetes. És per aixó que
p~c dir _q~e SI 1 any 1984 ha estat l'any de la concreció
d Idees 1 1 any de }a programaCÍÓ el 1985 sera l'any de
!'eficacia i de les decisions.
. Barcel_ona ha assolit durant l'any passat una projecci"ó
mterna~wnal com _mai no havia tingut en un període de
normalltat. Vull dir fora dels períodes marcats per les
dues gr~s exposicions universals deis darrers cent anys.
La candidatura als Jocs Olímpics del 1992 ha estat un
marc privilegiat dels esforc;os de promoció de la ciutat
peró és ~olt, ~portant de destacar que aquest gran projecte no es l umc motor de la vo]untat de Barcelona de
ser present al món.
Els Jocs Olímpics són actualment un dels esdevenim~nt_s de major ressó internacional -probablement el
mes Important-, peró Barcelona no condiciona la seva
vocació de capital a aquesta carta. Que Barcelona aspiri
a ser la seu del~ Jocs del 1992 és la conseqüencia d'una
voluntat P!eeXJst~nt; de la voluntat de presencia que ha
portat la cmtat a m ventar formes d atreure l'atenció del
món, cada dues generacions.
Voldria destacar avui que durant l'any 1984 s'ha
avan9at en el ~í d~ racionalitzar l'esforc; de promoció
extenor deJa cmtat 1 de reduir la seva excepcionalitat o
els tr~ts mé~ sul?erficials i folklórics que aquesta activitat
pogues tenrr. S1 repassem el que s'ha fet en els darrers
mesos en aquest terreny trobarem ben facilment la diferencia que estic fent notar.
L'Ajuntament de Barcelona l'Alcaldia de Barcelona
més c_oncretament ha estat sempre una institució que h~
mantmgut uns contactes internacionals actius. També és
cert, peró, que aquestes activitats de relació exterior han
estat marcad es sovint per un caracter protocolari de respecte envers la llarga historia de la ciutat i la institució.
&lt;::;rec que hern posat ja les bases per a una política extenor de Barcelona que sigui una eina útil per a la recupe29

�ració de la vitalitat, la fon;a economica i el dinamisme
,.
cultural de la ciutat.
És encara aviat per enumerar els resultats d un,a pohtlca que tot just ha comen9at _a desple&amp;a~-se pero alguns
símptomes en són molt positms. No se stla signatura del
tractat d'adhesió d'Espanya es fara. &lt;?,no 8; ~arcelona.
Tanrnateix és ben cert que una dec1s1o positiVa no s~r­
prendria ningú. S h&lt;l; c_~n v~rti~ en ~ormal per a ~~plís­
sims sectors de 1'op1mo pubhca -1 per a 1 Ad:numstr~­
ció- allo que fa només uns quants m esos podna veure _s
com una pretensió fora del nostre abast. De fet la dectsió de fer a Barcelona la reunió-cimera hispano-f~ance~a
va ser del mateix ministre_espanyol d' Af~rs Exten~rs; Es
una iniciati a que va sorg1r amb natu~ahtat perque ~ havía anat creant l'atmosfera adequada 1 tambe perque des
de 1' Ajuntament de Barcel~na s~havia demostr~t a.bastament una capacitat orgamtzatlva ~~ m?ltes. 1 d1 erses
ocasions. I el que encara és més deciSlU s hav1a f-orr~:m~at
una política d' afirmació de la voluntat de presencia mtemacional de Barcelona.
,.
És també un fruit destacable d aquesta pohttca la declaració pública de 1 ex-ministre. fr_apces d Afers ~xte­
riors i actual comissari de la ComiSSIO de les Co~~~utat~
Europees Claude Cheysson so~re _la poss1bihtat 1
conveniencia que Barcelona esdevmgw en el futur la seu
d'alguna institució comunitaria europea.
Durant l any 1984 l'alcalde de Barcelona s _ha e~t~e­
vistat amb molts ambaixadors com és norrnalt tradiCIOnal ha vist també molts presidents i alts representant~ de
destacades empreses multinacionals i ha fet alguns viatges a l' estranger. La defmició previa dels grans trets d~l
que ha de ser la política exterior de Barcelona ha perroes
obtenir d'aquests contactes alguns resultats prometedors.
. .
Aquest seria el cas per exemple de la meva vtslta a
Corea del Sud motivada per un fet aparentment protocolari i intran~cendent com és 1agermanament amb la
30

ciutat portuari~ _de Pusan. És important de subratllar
que aq_uesta VISita va permetre l'establiment d'unes
~o!lnexwns de molt alt nivell que bauran de ser molt
utlls en el procés de promoció de la candidatura otímpic~ en zones del món a les quals tradicionalment bem
tmgut un accés molt limitat.
Els resultats de la visita es van poder constatar duna
maner&lt;l: gairebé immediata d'altra banda en el curs de
les accwns extraordinaries de promoció' realitzades a
Los Angeles, on la pre~~ncia de &lt;;or~a va ser molt importru;t. Tota aquesta accw de presencia directa ens ha permes conf~ar un COI? més que _Ba~celona té un pes important 1 allo tan obv1 que Sl extstetx a més una política
e! pes de Barcelona es pot usar d'una manera útil pera la
CIUtat.
. No vull comen9ar ara a explicar l'operació de presenCia a Los Angeles perque va tenir un ampli resso a la
p~emsa. No~és remarcaré que moltes coses seran -ja
son- més facils per a Barcelona, després de Los Angeles.
Barcelona és mes coneguda en un món tan crucial coro el
nor~-~erica i nosaltres hem obtingut també una informaclo molt valuo~a. sobre persones, entitats i empreses
que ,P?den ser decistves per a algunes de les opcions estrategiques que Barcelona esta prenent.
Que Barcelona esta en el camí de ser una ciutat cada
cop IJ?-éS eficient i més útil per tant per als seus ciutadans 1 p~r a tot el p~ís que té al ';iarrere explica la resposta ~os1t~;'a que. la cmtat ha obtmgut en la seva acció de
proJeCciO extenor. No es pot separar la declaració perla
UNESCO de l'obra de Gaudí coma patrimoni cultural de
1~ bumanitat de l'a~ció ~e promoc~ó mantinguda davant
1 esm~ntada orgarutzacw mtemac10nal i de la visita del
seu director general a Barcelona, ara fa justament un
any.
_Algunes grans inversions internacionals possibles no
s'mstal.l~ran a Barcelona i aquí seria convenient, potser,
de reflexionar sobre la manca d'una major unitat d'acció
31

�a Catalunya en una qüestió tan important; p_ero ~l.que és
important amb vista al futur és. la normahtzacw, d_e la
nostra oferta i de les nostres opcwns, que des de 1 AJuntament i la CMB s'ha tractat d'estimular i que esta donant
ja uns primers resultats.
,
.
Vull dir que s ha fet un esfon; notable d ac!anment de
1' opció e~trategica ~e Bar~elona, ~e 1~ se ya ~rea metropolitanJi 1 encara mes enlla pe,r la I~dustna d alta ,tec~o:
logia. Es una opció que ara s exph~a amb co~ere_ncia 1
sistematicamente, que té en la candidatura ohmp1ca un
marc molt suggestiu, que ~m;npta aJ!lb el suport de la
Direcció General d'lndústna 1 que m1rarem de pr~mo~;
re per mitja de la nostra col-labora~i?, amb l'or~amtzacw
de Regions Europees de TradiCIO Indu~tnal RETI.
Aquesta és la política que ~ns p~rmetra temr una nova
fabrica d'ordinadors de l'Obvettl, una planta de Hewlett
&amp; Packard el Centre de Microelectronica de Bellaterra
una ampli~ció de Nissan/Motor lbe~ica i, e~pe~em, les
noves implantacions que aquesta reahtat ha d estimular.
Des d'una altra perspectiva, s'ha ~e~ durant l'a~~ passat un esfon; continuat de promoc10 de la pOSICI? de
Barcelona com a capital d'una am-pla zona geografica
transpirinenca a la qual hem d&lt;?nat ja un no m de marca
-el Nord del Sud- que resume1x bastant fidelment una
de les tensions fonamentals d'aquesta terra. Que aquest
Nord del Sud constitueix una realitat és una de les constatacions que ara puc fer després de la resposta que han
suscitat les accions realitzades amb aquest planteJament.
No és una regió de fronteres ben definides pero podriem
suggerir que abasta, a ~és de Catalunya bona pa~ del
Migdia frances que gravtta sobre Tolosa total~ reg1o del
Llenguadoc-Rosselló i probablement, la franJa urbana
de la Costa Blava.
.
En aquest terreny, totes les propostes .de m1llora de
relacions han estat acollides amb un entusmsme sorprendent. De fet, el procés que va sorgir a la superfície amb la
visita de l'alcalde de Montpeller a Barcelona, no sola32

ment v~ iniciar. un camí que ha condui"t a l'establiment
fa no mes uns dtes d'una linia aeria sinó que va estimular ~bé _!'alternativa pr&lt;?moguda amb for9a des de la
Pres1de~c1a de la Generalltat d unes relacions especials
amb l 'AJU?-t~ment de Perpinya.
El que es rmportant és el canvi drastic de l'equilibri
que s h_a produYt en la regió meridional francesa que
amb la mcorporació d Espanya a Europa ha passat de ser
cul-~e-:s~c a zona de pas. Barcelona té ara unes enormes
poss1bll~t~ts ~e fer valer el seu gran pes especific en una
zona pr!vil~giad~ en molts asp,ectes en la qual no té una
c~mpetenc1a ga1re d_efmi~a. ~s en aquest context que
s ha de veure el canv1 qu~tatm que suposa la mili ora de
la x~a de les comumcacwns convencionals que s'esta
real1tzant am~ la línia ~~ria Barcelona-Montpeller
l obertura del túnel del Cad11 encara més amb 1establiD?-ent proper de 1 enlla9 aeri Barcelona-Tolosa. Són accwns com_aguestes les que poden permetre que Barcelo~a consolidt . un paper. de capitalitat tot aportant els
mstruments 1 els serve1s d'una metropoli moderna: el
port, un aeroport de connexió amb les xarxes intemacionals, un centre de serveis i Wla ampia oferta cultural un
D?-ercat central i una substancial concentració universitana.
~quest any , _cm.~ 1any pas~at. com vaig dir en constitm~-se el co~s1ston que pres1de1xo, com no ero cansaré
ma1 de r,epetrr _vull es~entar els esforc;os per fer de Barcelona 1 autentl~a .capital . de Catalunya la capital que
C:at.al:uny~ mereiX 1 necess1ta. I també vull subratllar que
a~o 1mphca que Barcelona ha de ser també una capital
d Espany~. En fer balanc; del 1983 vaig dir que l'area
me~ropohtana de ~arcelona anava adquirint empenta i
s,ohdesa com a cap1tal de Catalunya i d'Espanya. Durant
1any 1984 hem vtst fets palpables que donen més for 9a a
aquesta afrrmació.
~arcelona ha tingut un paper important en el reconeixement de la Corporació Metropolitana als pressu33

�Corpopostos general~ de l 'Estat. p er primera
s localvegada,
més, allaFons
de
ració ha e~~at mc!o~a e~~ unr~~s ondran al voltant de
CooperaciO Murucipal 1 h¡oanvl d='aixó l'Ajuntament
3.800 milions de p~ssetes. ca seva parti~ipació al made. Barcelona
· ,veura
· unafrenada
mostra Ide com l'AJ·untament recod
teiX fons. AI~o es .
és la ciutat estricta i és capay e
neix que la cmtat Ja no .
. t de l'area.
fer renúncies en ben&lt;?fiCI del ~to~~u~avantera deis muniBarcelona vol contmuar seperie~cia en descentralitzacipis espanyols. La nostt_ra estimulant la curiositat de
ció p~r _exemple con mui d'arreu del món. Al mes ~.e
mumctpiS de tot _Espafya. omades de descentralitzaclO
mary varo orgamdz~. ~cies ciutats van coneixer la nos.
on repres~nta_nt~ e IV sar els seus problemes.
tra expen~nci_a I van e~o
rn de les grans ciutats _I
El semman _sobre (
gove re i la creació de l'Instlarees metropohtanes», ~1 setemb octubre són també extut d'Estudis Metropohtfnsta~ ~e consolidar Barcelona
ponents de la ndostdrabvf ~~re la gestió de les ciutats.
com un centre e e a
ol que estem
La capitalitat ~~talana d ~~:~t ef~fa~ir de focus d'irconstituint es mamfest~ ~am elona L'any passat vaig alLiceu com a teatre de
radiació cultural qu~ .te are
l~dir a 1~ consagra~~! ~S~~~~~a tingut el més ~lt reco1 opera d Espanya.
, . de S M la reina a la maugraneixement ambla pre~~ncia La .vi;ita de S.M. al Musep
ció de la temp.orada d op~ra. ue el Museu Picasso no ~s
Picasso tambe enps _recor ~eÍ3arcelona, de Catalunya: es
d'Es an a
.
tan sols el Museu Icass~
també el. gran ~usey p~:~:~ expo~ci6'n~ inicia des aquí
Tambe J?O~na par a; altres ciutats, com la de Duque han viatJat desp;ett~ . . el ressó de les quals s'ha
champ a la FundaciO . Iro ~1 cas de l'exposició homeestes a tot Esl?anya com e~ocar la divertida polémica
Herge~ q?e
va pr~ de la «línia clara» en el
natge apartidans
entre
I contrans
cómic.

e;

34

Tots aquests exemples em confirmen que el camí que
portem és encertat. I els encerts són merit sobretot de la
vitalitat creadora que aquesta ciutat sempre ha tingut de
la capacítat dels barcelonins de reaccionar quan tenen
davant un repte capay d'il.lusíonar. Una capacitat que é
més admirable quan es manifesta en epoques de crisi
económica d atur i d'un cert pessimisme internacional.
Pero també cree que cal reconeixer la part de merit que
hi té 1 Ajuntament. Cal veure com la Vitalitat dels barcelonins estimula l'Ajuntament a treballar millor i com un
milior treball de l'Ajuntament pot afavorir el prestigi i
1 eficacia de la ciutat.
L any 1984 va comenc;ar la vigencia del programa de
quatre anys. Aquest programa, recordem-ho estableix
les linies d'actuació que configuren el model de la ciutat
al Pla General1984-1992. La primera anualitat d aquest
programa va ser el pressupost d inversions del 1984
aprovat definitivament el 3 d'abril del 1984. L Estat
d execució d'aquest pressupost ha demostrat la capacitat
deis servejs de 1 Ajuntament per gestionar projectes de
l'ordre de 10.000 milions de pessetes en un any -molts
d'aquests projectes es realitzen aquest any entran t. És un
programa que .desenvolupa les orientacions que es van
exposar en inicjar el mandat 1983-1977 i que en el terreny concret de les inversions es tradueix en un objectiu
primordial
prudencia: consolidar les expectatives, no
crear-ne
de de
més.
He dit altres vegades que en els primers tres anys
d ajuntaments democratics es van alliberar les expectatives acumulades durant quaranta anys. Si aquestes expectatives continuessin creixent superarien totalment .la capacitat de l'Ajuntament.
La consolidació de que he parlat constitueix a acabar, i
acabar
bé, els projectes que han nascut de l'eclosió del
primer mandat.
Al programa d'actuació vam dividir les arees de
l'Ajuntament en quatre sectors:
35

�- arees d'infrast~uctura urlban~~ ensenyament, sanitat,
- arees de serveis persona s, e
serveis socials;
- arees de ser~ei~ urb~?s.;
ern lligades al funciona- arees d'admimstraclO 1 gov . ,'
. . 1
·
d 1' AdministraciO mumclpa ·
.
ment IJ?-t~rn 19~0-1983 la distribució de les inversiOns
Al penoestes grups d'arees ha estat el següent:
entre aqu
%

62,70
24,42
10,48
2,4

1983
Infrastructura urbana
Serveis personals
Serveis urbans
Administració i govern

Al programa de quatre anys, la distribució propasada és:

60
Infrastructura urbana
17
Serveis personals
13
Serveis urbans
10
Administració i govern
.f
fl xteix amb claredat el proEn aquestes ~ res es _re e
dels serveis personals
posit de ~ontemr el ~re¡x.e!ll:~ersió que els serveis u~­
pero contmua absorbmt m~s.
· , de les arees d'admlbans. L'augment de la parudc¡pac10d ·tzar tecnificar i
.
.,
n a l'afany e mo erru
il
rustrac10 respo . .
. , que ha de permetre un m mecanitzar l'a~m¡mstrac10
lor se~ei als _cmtadan~ tructura urbana s_s)n potser
Les mve~s10~~b~~ 1r:~tivitat municipal. Es aquí on
una forma física.
l'aspecte mes yts 1
.
el model de cmtat prevts{ br:rir a la ciutat nous espais
,Aquest any ~~mdf~~strelles Altes a la Zona Franca.
. d'"lla
ue s arregla a Barcelopublics, ,coro e. Jar .
1
Aquest es. el
pnmer
m
tenorq:
· · ·
' bl"ca Es un exemple del· que es, pot
.
na amb llllClatwa pu. l ·.
d'illa coro a espai pubhc.
fer per recuperar els mtenors

de

36

Hem comprat també l'interior de l'illa de la Torre de les
Aigües a 1 Eixample, recuperant alhora un espai públic i
una pe~a de singular valor arquitectonic i historie.
A Horta, el velódrom i el seu entorn, ultra la significació com a equipament esportiu d'abast metropolita, són
un exemple d'integració d'edifici i paisatge. I només cal
passejar-s hi diumenge al matf i veure la quantitat de
gent que hi va per comprovar com l estetica no esta renyida amb la rendibilitat social. La plaQa de la Palmera,
a Sant Jyiartí, és pel1984 el que va ser la pla~ de Sóller el
1983. Es una altra materialització de la voluntat de dignificar els barris periferics amb espais públics de gran
qualitat i disseny cosa que hem qualificat de monumentalització de la periferia.
Els jardins de Salvador Allende, la pla~a de Cirici Pellicer la pla~a de Mossen Cortina, les places de la Mare
de Déu del Coll, Santuaris i Hortal, són altres realitzacions del 1984.
Ha quedat acabada la primera fase del Moll de la Fusta que ha permes l'accés del pública la vora del mar. Es
tracta d'una obra exemplar per molts motius: il.lustra les
possibilitats de cooperació amb una altra entitat, en
aquest cas el Port Autónom; és una de les més significa tives del proposit d'obrir la ciutat al mar; i pot considerarse també una recuperació peral ciutada d'espais industrials obsolets.
Un altre cas de col.laboració positiva amb altres institucions en aquest cas la Pira és el del nou disseny de
l'avinguda de la Reina Maria Cristina que vaig inaugurar el 20 de gener.
En un altre ambit, vull recordar la finalització dels
aparcaments de l'avinguda de Gaudi i de la pla~ del Sol;
la primera fase d ampliació de la Riera Blanca; la primera fase deis espigons del carrer de Ginebra i del carrer de
Bogatell obres fonamentals per a la regeneració de les
platges de llevant i per evitar les inundacions per manca
de capacitat de les clavegueres.
37

�.
t banístic s ha fet un esEn el camp del.planeJam~~ ~·~ marxa algunes de les
for&lt;t per sistematltzar t po
.ó de la ciutat encaUades
grans opcions de r~r~~~~~ci projectes relatiu~ al Moll
durant molts anys. s
al Cinturó del L1toral al
de la Fusta abans est;nenta¿. turó al ramal ferroviari
.,
Segon Cinturó al Pnmer m
són exemples d aq~e~\a PJ~g~~[afc~~· la Zona Costa?eAmb l avan&lt;t de
a .
ferencia que permetra el
ra s ha establert el mba!c ~~:~t entom del passeig de
desenvolupament ur a P
Cades I.
h de permetre compleS'han redactat els plans que ::encara hi queden: V all
tar la ciutat ordenant els bmts q
ona i les Glories.
d'Hebron eix del carrer de T~rrf! Ciutat V ella -Raval
Han estat aca~ats els PERl e e ·untaroent amb la
Santa Caterina 1 ~arcel~net~- ~alt~e dels grans reptes
recuperació de 1E1Xamp e son
del nost~e mand9~t4
fer un seminari sobre vies ~a~iAl malg del 1 . es va
d acord els criteris tradtClOques on va ser posslbleposar i arquitectes sobre el paper
nalment op~sats d en~myrs· , de la ciutat. Les concludels grans e1X&lt;;&gt;S d~ c¡rcu actoes afrontar més racionalsions del semman han per:r? pel que fa a tes intervenment el prog'fa!lla d actua~a emprendre a la xarxa
cions urbams!Iques q~e de les comunicacions entre
viaria co~. son 1~ ml. oi~ntre l'Eixarnple i Sant Mart~
Sant ~artl 1 Nou darr;:_ d Prim Aragó Guipúscoa 1
pels e1xos de Bac e 0 a
Cristó~al d~ ,Mour~. .
1 iutat coro la del país, es
La s1tuac10 economl~~ ?e .~~e l'atur En canvi, altres
caracteritza per ~a .Per~lS encl
unten a una recupeindicadors d act1v1tat 1d~ c~msurn ap
·al Vindicador
.
d de l'actlv1tat empresan .
.
ració sost1ngu a ,
t ular és el de noves soc1etats
de creixement ~es eMspec ac til que han passat de 1.342
inscrites al Reg¡stre ercan
el 1979 a 4.70q e~ 1984. bl que la millora de l'activiNo obstant aixO, no sem a
38

tat empresarial sigui suficient per frenar el creixement de
l atur. L'Ajuntament de Barcelona és conscient del cost
social de l'atur i de les dramatiques situacions individuals que les estadístiques amaguen. Consegüentment
ha es!at .cr~ada .una Po~enc}a per al Desenvolupament
Econm;ru.c 1 Soc1aJ que tmdra la responsabilitat d'impulsar act1v1tats creadores d'ocupació i de coordinar totes
les iniciatives adreyades a fomentar l'activitat económica de la ciutat.
Voldria il.Iustrar com els esfon;os fets en la reforma de
l'administració, sota els criteris d'austeritat, eficacia i
control de la despesa, es tradueixen en un augment del
prestigi de Barcelona.
La comunitat bancaria internacional coneix per mitja ~e les liquidacions dels pressupostos, 1 esfo~9 fet per
1 AJunt.am,en~ de Bar~elona en la reducció de despeses i
recone1~ 1 ev1dent millora de la situació financera que
s ha reg¡strat en els últims anys. La Llei de Sanejament
del ~~ de desembre ~el 19~3 va confirmar aquesta situacw. No exagero SI us die que a la Coordinació de
Finances hi ha autentiques cues de representants de
bancs estrangers oferint-se com a directors de préstecs
sindicats.
Quan a l'abril passat 1Ajuntament va anunciar el
concurs d'ofertes peral fmanyament parcial del pressupost d'inversi~ns del .1984 s'hi van presentar quinze
grups de bans mternacwnals. El 30 de juliol es va adjudicar a un co~o.rci dirigit pel Crédit Lyonnais que havia
ofert 23,7 m1hons d ECU és a dir, uns vint milions de
dolars o 3.000 milions de pessetes, amb un marge 3/ 8
sobre el Libor durant tres anys i 4/8 per a la resta del
temps, una maduresa de deu anys i un període de manca
de set anys. Aquestes condicions eren les millors que cap
pres.tatan espanyol havia obtingut mai al mercat financer mte.r:nacwn~l. I ~quest precedent va facilitar que la
qenen1:ht~t obtmgues. al setembre un préstec en condicwns s1milars una m1ca més car perque no tenia la ga39

�,
ill que els obtinguts fins
· de l'ICO , pero
rantla
. encara
. · , m or· ola
ara per cap altra mstltuc1o eJpany ia nostra feina a
Vull repetir d'altra .ban a~ que 1' 1 vada conscien1' Ajuntament es veu elstl!fiulaEdlabpare~el~~í és un contri1
u
. ' · a dels barce omns.
.
c1a C1V1C
M, d 1 90 % dels subJectes a a C:T
buent exemplar. ,e~ e 1 ntari La recaptació de l'lmhan. paga~ en elJ?~no e vo :u robé. exemplar. l aixo no és

post de c1rculac1~ h!_ill~~~ t~e la gestió i a la netej.a del~
degut tan sols .a a
. ó també al fet que el cmtada
padrons que h1 hJ h~~t ~~erminat nivell de serveis ha
sap quep~r gau 1f l un s diners no són malbaratats.
de pagar l ~~p quale e s s~~ al tanmateix no és elevada.
La press10 fisc. muntclp
.ci als incloent-hi ordeEl conjunt de~s tmpostos mum P 3 8% del PIB de Barnances fiscals 1 CTU represe~a l~ ~1 1985 una familia
c~lona. Seg~ms ,eAl~ n~stresn~ u~~s 24.000 pessetes, ent~~
tlpus pagara a 1 JUU ame
eram ( 1 000) depurac10
do.OOO).
escombraries (7 .2~0), cl~~e(~ SOO) i
d'aigües (1.400) c¡rcu ac10 . ·
mambla desSón xifres prou raonables S1 le~ c~mpa~t família i any
pesa anual prevista per al roa~~: }~~flia~s que és de
per l'enquesta de pressupos

ero

1

1

-~:P~:;e~~~eÓ~sde l'eficacia en la gestió, ~~f~~~~:U

que el 28 de novembre passat ~s va~ p_re~~~~rsion.s pel
Plenari els pressupostos. ordn~ans 1. ubstancialment
1985. Aquesta pres~ntaclf' con]:~a ~~lt considerable.
abans de comenyat 1 ~ny' es:~:Ut ra~ica en la diferencia
Pero la novetat mes tmp
ost ordinari que
entre ingressos i despeses d~lJ~e:riressupost d'~ver­
p.ermet el financ;a~ent p~r~e 3 .704 milion.s, es fa se.nse
SlOn~. Aquest esta.lvt, que,e~ a la sub· ecció al criten de
redmr les pres~ciOn{a grac~titat estal~iada hauria estat
maxima auste~tat. . q:sos baguessin coroptat amb
més elev.c:da Sl els m~.t ti de l'Estat pels serveis que
1 aportaclo de la Genfueracl· ~ del seu caracter de capital.
presta Barcelona en n 1
40

He dit mol tes vegades que 1'Ajuntament de Barcelona
i les seves empreses municipals les institucions i els
consorcis en els quals participa i les contractes que
controla, constitueixen la concentració productiva més
complexa i de major significació pública d'Espanya. El
volum delpressupostos aprovats per aquest any, 76.354
milions al pressupost ordinari i 14.234 al d'inversions,
ho confirma.
Últimament hem sentit a parlar molt de la baixa de la
contractació pública. Cree que la consideració d'aquestes quanti tats permetra concloure que la incidencia de
1 activitat municipal a l'activitat económica del país pot
ser notable.
Em referiré ara molt breument a les actuacions més
significatives de les al tres arees de l'administració municipal. I vull destacar molt particularment les activitats de
Protecció Ciutadana perque constitueixen una prova
molt satisfactoria de la capacitat de resposta de l'Ajuntament davant el problema de la inseguretat.
En el terreny de la seguretat, l'any 1984 ha estat marcat per la racionalització d'un problema que tendía a ser
afrontat visceralment. El problema de la seguretat és
greu i complex no té una solució facil i exigira molts
recursos i, sobretot, un profund can vi d'actituds que permeti la maxima col.laboració entre les institucions.
He d afirmar amb tota la solemnitat, que el balanc; de
la Comissió T ecnica de Seguretat Urbana i de les comissions que s'han anat posant en marxa durant l'any és
extraordinariament positiu. Sabíem tots que costaría
molt de dedicar un any sencer a la reflexió 1analisi, el
debat i l'estudi perque la pressió dels esdeveniments delictius constituiría una temptació gairebé irresistible a
deixar-se caure en la demagogia i l'electoralisme de
baixa cota.
Pero, ara que !'experiencia té prop d'un any, els qui
ens varo comprometre amb 1'opció racionalitzadora i a
situar el problema de la seguretat en un ambit de consens
41

�i fora de la lluita partidista tenim motius :per sentir-nos
esperan9ats. Estic conven9ut que, tot 1 els drames
concrets que hem sofert en el~ ~~~ers dotze meso~ els
ciutadans entenen que el caro1 mtc1at és raonable 1 que
pot dur resultats positius. Cree que . després del debat
que la Comissió Socias ha tingut la vtrt;tt de p_romoure,
els ciutadans de Barcelona estan ara mes ben IJ!formats
sobre la realitat dels problemes de la seguretat 1 les causes dels delictes.
La realitat és que la Comissió Te~n~c;:t ~e Seguretat
Urbana i el debat suscitat han generat m1clat1~es 9u~, tot
i el seu caracter incipient suposen un canv1 drastlc e,n
relació amb les practiques i els enfocaments de fa no roes
un any. Les actuacions policíaques conjuntes ja no són
una excepció SÍD;Ó un~ realitat que ~_'~mJ?OS~ ~n la normalitat de cada d1a. I son una consequencta log1ca del fet
que per primera vegada els problemes de la se~re~at
han estat discutits entom d'una taula per totes les mstancies implicades, per unes institucions g~e pns fa molt
poc queien freqüentment en la temptacH~? 1gnorar-se o
bé d'atribuir-se mútuament la responsab1htat de les falles del conjunt del sistema.
..
., .
. .
.,
El nou esquema de responsabihtzaclO 1 part1ctpac10
global ha estat establert tamb~ en ets d~strictes on, també
per primer cop ha estat poss1~le reumr les pers~ne~~ ,les
institucions i les entitats relacwnades amb la delinquencía i les seves causes, i que tenen un coneixement directe
de la situació en uns barris concrets.
.
En el context d'aquest nou marc més racional i exlgent la participació de la Guardia Urbana en ta g.lfes de
protecció s'ha incrementat en un 100% ~n relac10 amb
el nombre de serveis prestats 1 any anter.wr. El refo~9a­
ment de l'acció protectora ha estat parbcularment liDportant en el Barrí Antic i en els mercats. .
És de justicia referir-se també a 1~ tasca re~1tzada ~n el
camp de les emergencies. En la pnmera mettat de 1 any
passat es va concloure la tasca d'elaboració dels plans
42

d emergen9ia sect&lt;;&gt;rial. La validesa d'aquests plans s ha
dem.ostratJa repetlda,m~nt durant els darrers mesos amb
m_otm .de les ~u~s trag1ques explosions dels carrers del
C1~ca. 1 de Cnstobal de Moura, i de 1 ensorrament d'un
e~Jf!.Cl ~ carrer .de ~~ncepción Arenal. La racionalitzaClO 11~ ststemaht.zaciO de la resposta municipal que han
p_e,nnes els plans 1 el funcionament de la mateixa ComisSIO d Emergen~i~s expl~quen d altra banda la normalitat que ha pres1~t 1 e~?Ient actl?-ació deis serveis municipals durant la s1tu_ac10 excepciOnal creada per l'intens
fred dels darrers d1es.
En ~quest ~epas de l'activitat municipal del darrer any
v.oldna contmuar mencionant diferents aspectes sectonals.
Es pot des~acru: per exemple la tasca desenvolupada
d~s ~e la Reg1dona de Cultura. S.ha frnalitzat i presentat
p~b_li~ament ~l.Pla de Museus, ema necessaria i extraordinanam~n~ utllJ?er fixar un criteri d'ordenació dels museus mumc1pal~ 1 po~ser del~ no municipals. Pero cal
e~Il?-~ntar tambe que s ha contmuat consohdant una tradtciO de fe?tes populars com és el carnaval o les Festes
de la Merce que es va au.gmentar d'un 30%1 assistencia
als espe~tacles del 9rec 1 que pnkticament tota l'activitat rr;u~1cal de la cmtat va ser realitzada ja clirectament
p~r l Ajuntament o amb el seu suport. No es pot deixar
d esmenta: en aque.st terreny el nomenament d Antoni
Ros M~ba c&lt;;&gt;m a d1rector de 1 Orquestra Ciutat de Barcelopa. 1 la millora de l'orquestra.
L A]untament de Barcelona té i ha tingut tradicionalment una gran preocul?ació perla salut pública. Voldria
destacar en aquest _sentlt que durant 1 any 1984, es va fer
a B~celo~a la pnmera enquesta de salut que mai no
s hag1 realitzat a Espanya: la recollida i 1 anilisi de més
~e ~2.qoo m~stres d'~iment~ i la inspecció de 4.000
mdustnes ~- ~hmenta~1~, rendtment aconseguit gracies a
la renovacw 1 el condtciOnament del Laboratori Municipal.
43

�Pel que fa al' Área de J oventut, cal rec~::&gt;rdar la designació de Barcelona com a seu del Congres de l~ UNESCO
sobre la J oventut, en el marc del' Any I~temac1.on~l de la
Joventut, que se celebrara a la mostra cmtat el]uhol proper. Aquesta designació donara rell~u a ~l!a tasca que
s'ha concretat en mesures com la umficac10 de la xarxa
de casals o la posada en. funcionament del Centr~ d'Informació i Documentac1ó pera Joves, el qual aten setmanalment unes set-centes persones.
Barcelona és avui una ciutat capd8:van~er~ en ~a preocupació pel medi ambient de la Med1terrama. D1ferents
instancies internacionals han celebrat a Barcelona reunions especialitzades, i els serv~is d.e l'area h~nyro~se­
guit els estudis sobre la contammac16 de les a1gues htorals del terme municipal.
. .,
Cal destacar també en aquest balan&lt;; la pubh~ac1~ d~l
Plec de Condicions pera la Concessió de la ~eteJa P.ubhca de Barcelona, fruit d'un concurs mternac~onal
d'idees, que permetra millorar m~s encara un s~rve1 qu.e
s'ha anat modernitzant progress¡vament. AVU:I es ~ec1:
den 2.500 tones de vidre l'any i el40% dt: la cmtatJa te
la recollida de les escombreries en contemdors. Una altra fita que cal destacar és la construcció d~l segon tram
de l'aqüeducte Ter-Llobregat, que perme~ra ~up~rar, per
exemple gla&lt;;ades com la dels darrers d1es 1 m~l:orar la
qualitat de 1 aigua. En el capítol de. recuperac10 de les
platges del litoral municipal també h1 ,ha un exemple del
bon treball desenvolupat en aquesta area.
.
Dient que 25.000 visites han estat ateses pels serye1s
socials municipals, podem donar una idea d'un~ ,fe1~a,
que té com a altres elements a destacar 1~ c~eac10. ~ un
centre d'atenció de dones matractades 1 1 aten~1o de
8.000 persones en centres de tractament de toxicomanies i alcoholisme.
.
.,
Aquest any ha estat l'any de la de~c.e~~ralit~ac1~. Es va
aprovar per u~ani.mitat, la ~ova d1V1s1o ternt~nal de la
ciutat en deu dtstnctes, queJa comencen a temr compe44

tencies i un pr~s~upos~ significatiu a la seva disposició.
Els centres. Cl~lcs, dintre d'una politica global d'apropam,e~t als diStnctes han multiplicat per dos la seva superf1c1e durant 1 ~X passat i són utilitzats ara per unes
9.000 persones dianam~nt. Jo voldria recordar coma
fita que cal remarcar, la mauguració del Centre Cívic de
les ~o.txer.es de ~~ts que constitueix tot un símbol de la
senosttat 1 solvencia dels proposits municipals en aquest
terreny.
Pero també en 1:a~~it més estrictament intern, de refo~ma ~e la maqumana municipal, s'han fet aven&lt;;os sigmficat~us d~;ant ,el 1~8~. El procés de tecnificació i
mod.ermtzaciO de 1 admtmstració municipal ha sofert un
fort tmpuls .. La xarxa de teleprocés ha passat de tenir 180
a 32.0 term~nals: 41. nous microordinadors s'han afegit
als s1s q~e s h~v1en mstal:lat l'any passat en di verses dependencies. S ha mecamtzat substancialment la gestió
~el pressupost, la del personal, i s'ha posat en marxa
1 empresa de cartografia que ha de realitzar la revisió del
cadastre.
. ~u~nt a pe~~onal, s'ha continuat la política de contencto 1s ha redmt ~1 nombre de places en 102 amb un total
ac?m~at ~e~ .1 JO des dell979. Aquesta política ha permes d1smrnmr en un any d'un 48 a un 42 per cent el
perc~ntatge 9e~ pr.essul?ost dedicat a despeses de personal. -?-s taii?-be s1gmficatm l'increment del personal tecnic
quah~cat 1 la reducció del dedicat a tasques administratives 1 subalternes.
~e fet ja unes refere,ncies al paper de Barcelona com a
capital de Catalu~ya. Es ~na funció essencial de la ciutat,
que és compresa 1 assum1da pel nostre país. Ho he constatat personalment.
J?e.ixi~-?le dir 9ue les nacions no es fan només amb
retonca 1 mvo~~c10ns. Vna nació es fa també amb realitats. I una ~ac10 ~ecess1ta alguna cosa més que himnes
banderes, s1gnes 1 re(erencies essencialistes. ecessita
per exemple, una capital que pugui projectar tot el que
45

�acabo d esmentar amb una potencia propia. o hi h~
cap contradicció no hi pot haver cap motm de gre~ge ~1
reclaroem una potenciació de Barcelona. Ho vrug d1r
l'any passat i repeteixo ara la reflexió: sense Barcelona,
..
,
Catalunya no seria una nació.
Tinc la impressió que la confrontac10 entre la metropoli barcelonina i una h_ipotetica C~t~unya com~cal
constitueix una construcc10 molt part1d1sta que no te cap
mena de base real. El nostre país esta orgullós de temr
una capital amb una presencia al món c~da cop .n;tés afer:
mada i veu encara Barcelona com el signe de llibertat. 1
de progrés que historicament ~a repr~en~at molt mes
enlla de les seves fronteres estnctes d avw.
Ho he comprovat molt recentment, en el curs de la
meva visita a Moi.a del proppassat mes de desembre P~~
commemorar-hi el sis-cents aniversari de la d~clarac10
del poble com a carrer de Barcelona. Com Mma. foren
molts els pobles i viles de Catalunya que escolhren el
Consell de Cent barceloní com la vía més segura per
escapar del poder dels senyor~ fe':dals. Aqu~st or~U de
di.sposar de la forc;a d'una capital e_s una re~~tat viva a la
Catalunya d avui i un fet que hauna de faclli~ar els grans
acords entre les seves administracions púbhques que el
país necessita.
.
És facil de trobar en el que fins ara he anat dient la
idea de fons que prestigiar Barcelona és prestigiar Catalunya que, en altres paraules allo que és bo pera Barcelona és bo per a Catalunya. He presentat alguns ex~m­
ples de col-laboració plantejats amb ~questa perspectiva.
No tinc més remei pero, que refenr-me tambe a 1 ~b~­
tacle que per a la gestió de la ciutat ha suposat la lmutadissima sensibilitat d altres estaments de govem davant dels problemes de Barcelona.
Els pressupostos públics que tot just acaben d:aprovar-se no contemplen el finan~ament dels ser eis que
1 Ajuntament presta simplement pel fet que B~rcelona
és la capital de Catalunya els anomenats «servels de ca-

46

pitalitat». Pero és més greu encara que en els pressupostos de la Gen~ralitat, n~ es reculli tampoc el financ;ament
de compromisos prev1ament pactats.
~ hi ha C!ffiers per exemple per al monument al
pres1dent I:Ims Companys que esta sent constru1t i pagat per 1 A.J~tarnent. Tampoc no es preveu la inversió
de 2.500 mihons en els túnels de Vallvidrera que hauria
de fe~-se ~egons els acords presos respecte a T ABASA.
Com Ja Y'!-lg dentt?ciar ara fa un any les obre del Palau
de la Mus1Ca CC?n~muen p~ades i el credit de 200 milions
de_l Banc: ~e Cred1t Indu~tnal n~ es .pot aplicar per manca
d mvers10 de la Generalitat. Ex1ste1x un perill imminent
q~e 1~ obr_es de la plac;a de l'Univers en el recinte de la
Fu~, s h~gin d at'-;U"ar dªvant la drastica reducció de les
ass~~ac10ns prev1stes. Es greu també el perill de paralitzacw del Pla de &lt;;=onstruccions Escolars de Barcelona
que_suposa-ya una mversió de 686 milionsja compromesos 1 J?OSten_or~ent evaporada. La recuperació deis Porxos dEn ~1fre avanc;a penosament. No hi haura diners
per al s~gmment del procés de reassentament deis vei"ns
desallot]ats de_la P~rona. No es veu clara la solució financ~ra del L1_ceu 1 sembla evident que 1 Ajuntament
haura de contmuar pagant els projectes de la seu de
l'I EF a l'~ella Olimpica de Montju'ic totj pertanyer a
la Generalltat.
¿_Quin és el missat~e que !'alcalde de Barcelona vol fer
~bar ~s seus co~cmtadans en 1\nici d'un nou any? No
e~ _un missatg~ ~ad1cal?Ient nou. Es més aviat la reiteraClO ? un propo~1t q~e Ja be esmentat en un temps recent
pero que ~onst:Itue1x a p~er meu _la base imprescindible per ev1tar conf~ontac10ns paralitzants i esterils.
Barcelona el pa1s en el seu conjunt es troba encara
davant ~olts problemes que tenen les seves altematives
d~ solu~16 e~c~lla~es per dificultats d entesa entre admims~raclOns 1 Inst1tuc10ns. He explicat ja coro des de
l ~~tament hem assajat d'aportar racionalitat a la solucw d'alguns vells problemes.
47

�És ara l'hora de fer !'empenta decisiva per trencar la
situació de blocatge en que es troben algunes qüestions
essencials peral futur del país, com són l'ordenació territorial de Catalunya -i, per tant, la definició de l'area
metropolitana de Barcelona dintre d'un context més ampli-, els sistemes metropolitans del transport, el port de
Barcelona, els mercats centrals o la sort d'algunes grans
institucions culturals.
Estic convenc;ut que tenim davant nostre una oportunitat histórica que no podem deixar escapar. Aquest any
1985 que tot just acabem d'encetar no sera a casa nostra
un any electoral. Ha arribat el moment de fer un seriós
esforc; d'administració. L'any 1985 ha de ser l'any de les
grans decisions en el terreny de l'alta administració; de
les decisions que marcaran profundament la fesomia del
país.
Com a alcalde de Barcelona demano a les administracions d'aquest país el capteniment responsable i !'actitud
oberta i possibilista que el país reclama. N o ésr un recurs
retoric per acabar un missatge institucional. Es una voluntat que ja vaig expressar immediatament després de
les eleccions autonomiques de l'abril passat i que vaig
precisar en iniciati ves concretes de col.laboració a partir
del setembre.
Tots els problemes del país, obviament, poden afrontar-se des d'optiques polítiques diverses. Pero hi ha
qüestions d'un caracter tan basic que exigeixen un cert
nivell de col.laboració. No ens podem permetre el luxe
que institucions i actius fonamentals se'ns quedin als
dits per l'afany de defensar un dogma. La nostra ciutat
necessita una treva en la guerra dels principis.
Associació de la Premsa de Barcelona,
1O de gener del 1985

48

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35780">
                <text>L'estat  de la ciutat: balanç de l'any 1984</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35781">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35782">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35783">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35784">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35785">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35786">
                <text>Balanç</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35787">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35789">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35790">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35791">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35792">
                <text>Col·legi de Periodistes de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41401">
                <text>1985-01-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43788">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35793">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2571" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1380">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2571/19850111d_0080.pdf</src>
        <authentication>c5e7c51a1cf50071e6e143a1bab52cb9</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42977">
                    <text>11

Stp--

Vilanovins:
#

I •

Vull començar aquestes paraules manifestant-vos "1
,
.1
.
.

7,

.,.

la profunda satisfadció que sento, com Alcalde do . Bar j
?lb

'•

celona, de

1 ,.. ! : ..,

j

entre vosaltres. Potser, a

pe- 1
1
1
deia pensar, dquivocadament, podeu estar-ne ben segurs,
trobar-me

.

.

que la immensa desproporció de tamany que existeix en
tre Barcelona i municipis com el vostre 1 com tants altres arreu de Catalunya, fa que qui té la responsabilitat de governar el Cap i Casal no senti interés ' per conixer alló que succeeix als municipios menors..
a

1Y

-

Res més allunyat de la-realitat. Us diré més.
1.1

Estío convençut que entre Vilanova o Vilanovéta del •
Carn i Barcelona existeix una semblança que d'alguna=
manera atorga a affiWues poblacions una estructura so-cial que té molts punts\de contacte.

�Vilanova i Barcelona han rebut en els dárrers
trenta-cinc anys, sobretot des de 1950, una aportació
excepcional de pobladors provinents d'altres bandee . .3' i
de l'Estat éspanyol. Son els•milers
o

'trebaIladó,r;

1

14

'4'1
-

1'
' '

1 1.
u,

Y

- .' r
•`

4

- — 4 # 5 "3- o -

á

,i. Jr,,1 1^ 4

".

'.

andalusos la majoria perw,tambe.provinent
o'

1

-.,15Iz

t4

cbmunitats es'panyóles-, qu s'han,esablert
45.

nos-'

tres poblacions i hi han aportat llur éSforg eh • a
construcció de Catalunya. Aquest fet ha contribuít de
manera decisiva al creixement demogrlfic

urbanístic

de Vilanova i de Barcelona.
•

1

Se'bc, que aquest creixement s'ha.produít de ma5

nera desordenada i cabica, tant des del punt de visII

ta urbá com deis serveis. Se que sovint els poders pu
blics no s l han preocupat d l atendre adequadament ei8
ciutadans que han vingut a treballa" a les nostres po
blacions, i que aquesta política dó descáraina ha ge7

nerat problemes greus i injustídies que revolten,;

•

N

�Aquesta valuosa aportaci6 !humana ha posat a pro.
va la continuItatde latradició hist ,brica

i'

cultural.

de les nostres poblacions, perb,e1 resultat,final:ha=1
estat clara ent-pbstienriquidor.
iu

&lt;

,1111,.aquest "i sentit, una nakiliffica
-:

..
una gran part de Catalunya, d'allb que westat Cata-lunya al llarg de la hi&lt;Stbria, Un paíshenel:qual
s'han fos apertacions

culturalsprzvinents=

d l arreu. Un gresol de formes
'
de,vida
,
diversa tuna slntesi harmbnica d i hoMe41de maneres de ser

pensar

d'expressar-se també plurals..

En aquest s'entit, vull assenyalar que.. el respecte a la prbpia hi'stZ)ria, a allb de milTpr que té'la -tradic"i6 árrelada en el Dasáat llunyb,i en un pássat de
mil anys al menys en' .el_cas de Vilanova (per no dparlar,
de les troballes d l pocá romana), s.'hafet compatible=

�4.

1

arnbel progrés

el'creixement, amb la modernit-at.0.1Tem

pogut obrir els braços als nouvinguts, acollirlb 'amb
4,1

cense reticncies, cense háver de renunciar
a res d'allò que fa de nosaltres una societat

arrels profundes en

la

que té

histbria de' CataluñY'a

o.

A
D'aquest procés n'ha sorgit : una societá alhora.

plural i unificada. Una societat . i una cultura l'hora.'
diversa per profundament solidaria, que tróbaen la -síntesi de formes culturáls.diverses el . cami ;cohe-sió que tot.poble ha de tenir.
,

Aqueot canvi en la composició de l'estructüráso
cial de Vilanova és també el resultat d'una profunda mutació en l'estructura

econbmica

de la població. Vila

nova ha passat en pocs anys de ser una societat eminent
ment agrícola, bé que mai po excluáivament,

a

ser una -

�societat sobretot, bé que-tampoc no exclusivament, industrial. Un canvi d'aquesta importImcia,

produït

e,i=

tan pocs anys, e l ha : fet forçosament amb dificultats 1=
qemeltat

ha limisaa fondos que no puc deixar d'assenyalar.

Penseu que un autor de
mis, doscrivia

així

•

rimers de s'eg

l'estructura industrial dè

Vilano--

va. "La so y a inddstria", assenyalava, "consisteix en un
molí paperer, un do farina, un forn rajoler o bòvila, duce Inbriques de ciment, sis de curtir sola, una de -•

i dos forns de

L.,t4.1.x".

Vilanova tenia aleshores,=

cap el 1910, encara no sis-cents habitants. Del 1960 a=
princil)is dele anys 80, Vilanova no ha deixat de créixer
ho ha fet de manera espectacular, perquò ha passat de
1.700 habitante a une 8.500.

Compare

aquella descripció de primers de segle -

de ructivitat industrial de

Vilanova

amb la més•recont,

�6.

feta per un autor contemporani / i veurem com en roes anys les cosos han canviat do manera absoluta. Diu -aixl: "Les activitats industrials són la metal.lárgica l 'principalmont la construcciá de maquinária per a=

la inddstria cerámica, en la major part destinada a l'exportaciá -el grup AGEMAC-VERDUS, 1 ani
tá per valor de 965 milions de pessetes- la tz.til -(genZ3res de punt i tintures), la de la conucció -(viles, elements prefabricats, materials diversos 'i
Euix), l'alimentária (frigorífics i distribuïdores de
con,gclz.tts), les arts gráfiques (Acevedo, Murimon), -una adoberia (Tanor) i magatzems de fustes i de ferro.
Comptu amb un cens de 836 treballadors".

D I altra banda, Vilanova, com a poblaci6 indus-trial, s'ha vist colpida també per los conseqüencies.
(16 la crisi económica que travessa el nostre país i -

la societat europea cLcls nostres dies. A tots aquells

�que han estat víctimes, que en són encara
flagell que dfecte la societat industrial Com
i la manca de treball, -vull manifestar-os
daritat i també, en aqueát dia de festa,la. r?r ^á
^spe---rança, que vull que feu vostre, que les coses'. canv _aran
ben aviat.

No hem d'amagar els problemes que uns i nitres te
nim, perqub amagar-los, no parlar d'ells, ós -Un' mal canal per intentar resoldre'ls. Pere aixb no ha d'impedir=
que, e n un dia de festa, fem tambó l' esforç de .nio capfi
car --nos en alió que no

ó. La Festa és per di,ver-----

tir-se, per al somriure, per al rctrohament deis amics, •^;: ^*
i familiars. La Festa ha de potenciar ia soçi.áY^i.?:i`tat
. k..... ..
..
!
i la solidaritat humana, ha d' e sser un oasi

de
II.

joia en mig del desert de la incomunicabilita

ue

massa sovint caracteritza les relacions habitual entre
cls ciutadans d'una mateixa societat o ádhuc

�teixa familia. Aquest pot User, :onso, un dels sentits
quc ha do tcnir la 7ta. -neuany *)ot ruser tambo un
dia en cm?: retroben la calidesa en rai

fred que far=

aquests dios. 2orb també, per als v o,lonts, ha dlésser
un dia per desafiar-lo. PercuZ) la recta : va Mértanada
,
ós inscparble amb la prusIncia al carrbr.. Jo dina que
le 7c.:Jta actua corn a olement hurnanitzador de le non--tr,s places i carrero, que per unce horco erdvcrion la=
llar col.lectiva uC tots elc eiutudans.

Vilanovins, por molts anys i a divertir-se!

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35417">
                <text>Pregó de la festa major de Vilanova del Camí</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35418">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35419">
                <text>Vilanova del Camí</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35420">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35421">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35422">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35424">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35425">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35426">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41380">
                <text>1985-01-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43767">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35427">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="972" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="510">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/972/19850202d_00056.pdf</src>
        <authentication>95128c0629ba16d8b722a36bc1f0337d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42184">
                    <text>^

^(^ ^,

if\ijitv1r

0,(e

-

Acte que es celebra: primera pedra simbólica de la cobertura del Canal de la Infanta i pràctic acabament de les obres
de l'anomenat "by-pass". (cal insistir en el caràcter simbólic de la primera pedra i en el fet que aprofitem les Festes
de la Candelera com manifestació popular més important de Molins de Rei per realitzar aquest acte, més enllà de les forma
litats estrictament administratives. Confiança en qué les obres de veritat comencin abans de l'estiu.
Les obres formen part del Plà Metropolità de Sanejament i
afecten als municipis de Molins de Rei, Pallejà, Sant Vicenç
dels Horts, El Papiol, Sant Cugat (Valldoreix), Sant Just i
Sant Feliu.
-

A destacar: la urgent necessitat de resoldre el problema

sanitari que els canals, en el seu estat actual, suposen per a
la població de Molins de Rei.
-

El "by - pass", encara que sigui una obra per la conducció

exclussiva d'aigües pel rec, es complementari del sistema, ja
que la construcció del sistema de col.lectors de Molins de Rei
(que suposa també la cobertura dels canals) era inviable sense
l'existencia prèvia d'un conducte que mantingués la circulació
de les aigües que actualment discorren pels canals Capdevila,
Ferrer i Mora i de la Infanta.
-

Els col.lectors bàsics de Molins de Rei, de l'obra dels

quals es col.loca la primera pedra, es l'eix de sanejament
d'aquesta Vila. Tenen capacitat també per evacuar les aigües
pluvials que es desvien pel canal col.lector de l'autopista per
desguassar al Llobregat mentrestant no entri en funcionament
la depuradora d'aigües residuals de Sant Feliu que també for
ma part del Plà Metropolità de Sanejament,
-

Costos: El cost total del "by-pass" es de 160.000.000 mi-

lions de ptes. i el dels col.lectors bàsics es de 440.000.000 milions.

�- Crec que caldria fer alguna referència a la voluntat de
col.laboració de la Corporació Metropolitana de Barcelona
amb la Generalitat pel que fa al sanejament. Destacar la im
portància de la millora de les condicions de vida dels ciutadans (tal com recorda el pergamí simbòlic que es diposita dins
de la primera pedra) i la seriositat i rigurositat amb que es
ta treballant la Direcció de Serveis Metropolitans.
Penso, també, que s'hauria de fer alguna referència a la
Fira, que compta amb un stand de la CMB i en el que hi figuren
un grapat de projectes que afecten als habitants de Molins de
Rei per millorar les condicions de vida, garantir l'equilibri
del territori i un creixement econòmic ordenat i renovat. (Pot
ser cal fer referència al polígon o zona industrial que afecta
a Molins i el fet que Molins de Rei es pionera de l'organitza
ció de joves aturats a través de l'Associació de Joves contra
l'Atur. També cal assenyalar que la CMB ha patrocinat un fulletó sobre l'activitat econòmica de la Vila.

�Placa F. de Lesseps, 12
Tel. 218 42 12
Barcelona - 23

C O R POR AC I Ó METROPOLITANA
DE BARCELONA
COMUNICACIÓ I RELACIONS

•

&lt;u

G, 41- 1/-

v4l.

1)/1.44-1-¢.

1s

3w

í.^-^ l&gt;,: L.t' ^-^.

ac Q--/ c^. u a..r ^^ 11- 4174'
...

a 4-L

G«-

o4

rC...J

^ y —^4. 5r °^.

Ge

e--

^¡^

.e ^-r

C c4-

j y^
^

/ - Q -d. va.

44.4_

a e_e

/^^-+1^4 s

¢-

^

¡iry tcj

4r-u 71a

J6yt'4.. t

Qo .2^J

t-°v v e.a.

bre--J

1 4t, /- e-&amp;-re-4"- .a.L-^

¡3

F`°^C.^-^ • .•'-

rs i^
/

.♦ ^,.^ ^ ^`Q.(ilii r^/ U^J '^_

!

c-Cf^

0^

4.04.0-

Z".c c,-"■ J

fL.+n.

L ^,.-` ^^ ^ Q ,

•

u ^ a ^ . 6-

I°^ t/erà ) yi"

v)2/

*11 L-

CrY-11‘
c.- 4
d^-

^Le^

,Q
q¡
1

7

^

s,r..

d.&lt;

c GC,ps^e ,n e ç ^

,C¢ vvQ.v

/

.( (

.^ G`^..e,,,^- ^ ^ 7 „s.. C
t. v/ sz

u

c., L

/^Ye.c.

1e v-4,

^es Q ' o Gvz.._

c._c_e a e. e► /o i..t.-,a - ,

g.

2 1Ci ike c..

^c.

(ra^ r.^ ^ ^ ^, at-.' ..-. ^..Q ^-.'
7,

l^rl! 72-u.4

J' e^.. /- t

i v. vz'G-iu c

s7^-.-^ t..c -a.,

a...,.

ut/S (e._

t.--

f

s2-1

0o o b e ¿A-cok
/^
c.^trC / / H ,y em.,
..c)-(

444-SP- /7a -z. w, ^ ›erLA ,

,^ .--=,

^ Q, ^ / ts ^ 7

5 Gw

57.4. 4 4 ¢^'u

&lt;3..t

ae / v..t

e.,

¢..W"12.G4.Y R/ttiQJ^

.^ /ycrtstAi G eJL 1e-c2.'/

C. -ü..c...a.,^ /

C-06-Q3 ^`u y, ve ^-C r ^ G ..c^„

_11

g¢., /C7 Q.r

^2°"` pt.ie ^-it -e

,^ ^ /7cs^^
wr
/"^.e-1

G^¢

.c,/^.-70/.,4 'f

/'^ lr µto+..Q,. ^A f J 4.i/5t /ct Gt.4 2 d.-t.

ve, a,.. %`

a`.
C,o KGQ^..c t.cO ^ X G ^ ffil

Jft1).---i

613 GL

6

5'
p o 6-'1"a

r-^

a /^-

^ 4y., F- ^. U^-^-1 °^ ^^ )

‘212-,

„ b

4.-4.-G117e-,.- t-, :.„.c

^.c

. 4L N 56. -Q-,.t_

.u" c. N-.',,.&lt;%y1 '/

924,

l—

c-couc 2

.^ ^K o Q /s ,% oL^

F dt ^
pa ^

rd-/`i e 'd //

s w..

ct

c_O H.A c t.n.p,c ^a /¢I ^c. m /4:&gt; oyp L4.- ^c^3

41-4t, c.Le.uu.{ f f'°ve..A 3t.J ). CO K
G^ t'Sà ct-^ C^ 2.. 2
[•i^tt^^` ° ^. v,
G

_

/,

r.L^. jyp ^ fG, c .1 G^
G^ t

R Q /

T^-^• Q.^, Lc. p

:^

&lt;2.4-‘,&lt;

o-c-.'^^^

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
- CERIMONIAL -

VISITA MOLINS DE REI

Alcaldessa - Sra. ANTONIA CASTELLANA

Tel. 6-68-14-90

11,30 Hores.- Arribada a 1-Ajuntament.
Reben al Sr.MARAGALL 1 -Alcaldessa i el Consistori.
Recorregut a peu per diversos carrers amb visita a
la Fira de la Candelaria, Fires de vins de plantas
i els stands de Corporaciò Metropolitana i Ajuntament de Molins.
Visita al canal.
13,00 hores.- Colocaciò de la l á Pedra.
Parlaments del Sr.MARAGALL i 1 -Alcaldessa de Molins.
Signatura del Pergamï.
13,30 llores.- LliuraMENT DE PREMIS DE LES PARADES DE PLANTES (Organitza 1 -Ajuntament de Molins i la Cámara Agraria
local).
Aquest ültim acte es optatiu.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14915">
                <text>3878</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14916">
                <text>Paraules del Sr. Alcalde a Molins de Rei</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14917">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14918">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14919">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14920">
                <text>Molins de Rei</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14922">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21794">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24603">
                <text>Sanitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24604">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24605">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24606">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24607">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24608">
                <text>Molins de Rei</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24609">
                <text>Corporació Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40585">
                <text>1985-02-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43210">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14924">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="973" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1537">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/973/19850218_CSXXI_BD.pdf</src>
        <authentication>8d57667fe4247ca6c99b40fb6ec1eb83</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45084">
                    <text>l
Voy a tratar de comunicarles un extracto de la experiencia
de seis años de gobierno en el Ayuntamiento de Barcelona y también de reflexiones que tienen su orígen en una larga historia
política.
La esencia del mensaje de esta noche es la prqpqest~ q~¡ . .,.
sector local, de las Corporaciones locales y en especial ge +.op
ayuntamientos, como el sector gestor por excelencia del sector
público, para entendernos del Estado en sentido amplio.
También pretendo hacerles llegar la pasión con la que .~e está viviendo desde Barcelona la historia política de ~ste país.
Quiero defender el autogobierne en un sen~ido :1nuy preciso
y hacerles llegar lo que · creo que es un deseo m:uy sincero de par
ticipar en el proyecto político espafiol en un m9me-,ito §~ce-pcio...,..,..
na!.
Como miembro de una de las comunidades dondi:a la coneie ~cia
de país está más desarrollada, como Alcalde de ;;u capital, com9
catalán y catalanista convencido que soy, debo +eeorQ.ar .c;:rue las
torpezas de la administraci6n central han 'be'Cho ~uch.o por fomentar una percepción del Estado como algo a j eno e intruso.
Los que ahora . estamos al frente de al~ll_n centro de p94er te
nemos la responsabilidad de ganarnos la c.o nfian'Za del ·pl,leblo C?nlas instituciones que dirigimos. Puedo asegurar que d~sde los """
ayuntamientos hemos hecho mucho en ese sentido.
EL SECTOR LOCAL, LOS AYUNTAMIENTOS, PROTAGONISTAS PE
PUBLICA.

-~.'~~ STION

Déjenme que les ponga un .ejemp'l·o ., quizás ex't-;r~~p , .de _1,-0 que
quiero decir cuando defiendo al sector local como ,EJ.e _pj;.o.r cg,~ sto;r
dentro del Estado. Suele decirse en este momento ql,le ;rr@s que la
creación de puestos de trabajo deberi.a preocuparn9s .J·a ~creaciól'.l
de empleadores, de empresarios. O se dice - qu~ .lo •s-egµ-~d o (70.000
empresarios) es precondici6n de l:o primero ·caoo.ooo e~pleos).
España, se insiste, necesita de un aho.r ·:c:o que -.s e ,convj__er:ta
en inversión. Teng.o la convicción de que ·e ste m~can ;i.11mo -:t;.an ortodoxo puede funcionar de una manera -mucho 'más ,efic:i ent,e :.s:i se produce un impulso descentralizado.
Quiero, en 'definí tiva, llamar:les ..la :.at--enc·i6n ?&lt;:&gt;-.Pr-e ~~).. hecho
de que tenemos ya 9. 000 ahorradore-s--invers-o res, los -~yµntamientos
españoles, que son capaces de generar un -cambio _de expectativas
económicas más importantes que e:l impulso -ap~logo ,que se pqdría
provocar centralizadamente con un aumento de 1a circulaci6n ·monetaria desde el Banco de España.
·
No es necesariamente verdad que los 9. 000 ayuntami.entqs .españoles respondan con fidelidad a ·1a cara.c te:r izaci6n de .gr:g:anismo ahorrador-inversor que acabo de describir. Es cierto. No -

�2.

todos esos entes locales han tenido o tienen una actividad arriesgada y eficiente, empresarial en suma.
Pero quiero subrayar que, en las circunstancias políticas actuales, la inhibición no es la norma. Antes al contra
rio. No hace falta más que comprobar la alta rnortalída~ política que se registra entre los Alcaldes de las poblaciones
donde se producen fenómenos de ineficacia. Es una mortalidad
que me atrevería a calificar de tan alta corno la que se regi~
tra en el sector privado de este país.
Esta es una realidad que ha sido presentada como escanda
losa pero lo cierto es que ha confirmado la productividad del
sistema democrático local cómo sistema adecuado para la producción de unos servicios adaptados a la demanda.
En consecuencia, no es admisible un cierto simplismo coyuntural que sitúa el déf ici t corno única referencia y que se
apoya en la superada visión de los Ayuntamientos como gastadores irresponsables. Esta visión es, corno mínimo, insuficien
te.
Mi propuesta del sector local, corno sector gestor por excelencia, tiene que matizarse para incluir consideraciones sobre el tamaño óptimo de las unidades locales: Ayuntamientos ~
grandes y medianos, comarcas y áreas metropolitanas son las di
rnensiones relevantes. Distritos y ayuntamientos pequeños se-~
rían las unidades políticas de· participación· y descentraliza-·
ción territorial.
Dicho esto, los alcaldes han estado más cerca del arqueti
po Schumpeteriano de empresario que muchos de los que profesañ .
corno empresarios. Han corrido más riesgos, incluso en su nivel
de ingresos y en su propi~· vida personal.
Las corporaciones 1ócales comparten algunas de las caractérísticas de las empresas. Es significativo, por ejemplo, que _,
cuando en un universo de economía centralizada ·se quiere esta_.·
blecer un acercarnien·t:o al sistema de mercado se recurre a los .::·
Ayuntamientos. Es lo que se ha producido en Hungría donde, po'r
primera vez, los ciudadanos pueden comprar un papel que da inte:
reses. ¿Quién emite · el papel? · Precisamente los Ayuntamientos:.
Si en un· gran salto nós acercarnos al mercado japonés encon
trarernos otro ilustrativo ejemplo del carácter empresarial de -=
las Corpor.aciones locales. En la lista de emisiones patrocina-·
das por una de las más importantes "security houses" del Japón
hay más de s, de 4 y de 5 ciudades que acuden al mercado de bo~ ·
nos en yens. Más que Estados.

o:e alguna forma ros carnpesi'nos faponeses que ahorran sobre ·
e:Epre:cio protegido del arroz y que han tenido hasta hace poco
muy escasas posibilidades domésticas de inversión ven claro que
invertir en ciudades, sobre todo en Europa, es un riesgo tan só ·
lidcr, . corno rnínirno1 como invertir en papel del Estado. Evidente
mente con el . aval . del Est'ado, pero también sin ese aval.
Puedo anunciarles que Barcelona acudirá al mercado privado:
japonés de bonos, no · todavía al mercado "samurai" o mercado- privilegiado de bonos públicos, en el próximo mes de abr·rl, · en una
cantidad módica, es cierto, a un interés muy convincente, (7,5%},

�3.

y a un riesgo de cambio asumible y sin aval.

Esta pequeña emisión, que se destina a la diversificación
de la deuda exterior, ha de servir también de presentación, pa
ra una posible participación más importante del Japón en la f i
nanciación de los JJ.00. de 1992.
También en el terreno de la informatización la capacidad
de reacción de los ayuntamientos, del sector local es, en lineas generales muy próxima a la que se predica de las empresas.
El Ayuntamiento de Barcelona· fué un pionero en este campo pero
el afán innovador se ha extendido a los municipios pequeños, en muchos de los cuales se ha evidenciado una actitud sorprendentemente abierta. Les contaré tan solo el caso de un ayunta
miento pequeño, el de Monóvar, con el .que he tenido algún con=
tacto por razones de procedencia familiar.
En Monóvar se adquirió un pequeño ordenador sobre el que
muy pronto cay6 toda la imaginación y el entusiasmo del hijo
del farmacéutico local. El programa preparado por este muchacho ha permitido informatizar prácticamente toda la gestión mu
nicipal, con inclusión de las actas de la Comisión municipal =
permanente. De hecho, la calidad del programa es tan notable
que la compañía proveedora del ordenador ha comprado el sofware de Monóvar para comercializarlo entre los ayuntamientos.
Monóvar ya cobra royalties por el invento.
Se han hecho algunas críticas inteligentes de la situación
actual que, en síntesis, atribuyen a la falta de ilusión,al abu
rrimiento generalizado de la coyuntura, la ausencia de las in-versiones que podrían invertir el signo de las perspectivas eco
nómicas. Es un diagnóstico razonable pero quiero advertir con=
tra la cura de caballo que desde algunos sectores se propugna como método para recuperar la ilusión perdida. No creo que una
terapia de choque a base de nuevas presiones sobre la legislación laboral sea lo que este país necesita o puede permitirse.
Tengo el convencimiento de que las condiciones ya son las
adecuadas para la invers·ión. Lo que hace falta es la aparición
de los "rompedores de uniformidad" de que hablaba el profesor García Durán en un reciente artículo. En mi opinión, los ayuntamientos pueden contribuir con normalidad y eficiencia a ese rol de ruptura y estímulo.
Dice J. García Durán que los sistemas se desestabilizan a
la baja cuando en vez de una distribución aleatoria de previsio
nes optimistas y pesimistas entre los inversores se da una pola
rización de previsiones pesimistas más all§. de lo gue es realista a largo plazo .
Probablemente en España estamos en este momento. Un momento en el que se necesitan sujetos sustentadores de expectativas
más realistas, es decir, más optimistas. Esta es la mejor alter
nativa a un cierto doctrinarismo liberal que a veces se nos pre=
dica.
Y que conste que les está hablando una persona que se senti
ría halagada de verse incluida en la tradición liberal, en el me
jor sentido de la palabra, incluso por razones familiares.

�4.

Voy a adelantarles un problema no resuelto en el que creo
que los Ayuntamientos -entiendan siempre el sector local en su
dimensión óptima- pueden y van a jugar, sin duda, un papel pr~
tagonista.
España debe afrontar una revolución cultural pendiente, si me permiten la licencia en el campo de la práctica masiva del deporte. Esto está conectado con lo anterior y va al fondo de uno de los puntos ciegos de nuestra mirada colectiva durante décadas. Incluso la España más ilustrada ha sido con~is
tentemente refractaria a incluir con decisión la práctica deldeporte entre sus objetivos prioritarios. Desde la izquierda
y la derecha más cultas se ha practicado un desdén militante.
Reconozcámoslo.
He hablado de ello en diversas ocasiones con el Ministro
de Cultura y con las autoridades autonómicas y no he encontrado reservas de principio a una campaña correctora.
Sólo una reserva, peligrosa por · otra parte. La que se de
riva del carácter enormemente rentable que políticamente hablan
do tiene o puede tener el deporte considerado como un campo demanipulación. Ahí si que es necesario un espíritu constituyente, una tregua en profundidad.
Una política de promoción del deporte de base, apoyada por
la federación de municipios, las grandes ciudades y los departa
mentes ministeriales y autonómicos concentkios es perfectamenteposible y daría resultados en el · horizonte de ocho años. Incidiria además, lateralmente, pero en forma significativa en algu
nos de los problemas no resueltos como por ejemplo,- el de la se
guridad. El deporte es el menos peligroso de ltis juegos y el más convencional.
Cualquier Alcalde de España se apuntaría a esta bandera.
Y se apuntarán todos. El debate está abierto y precisamente
en un momento especialmente apropiado, en el que preside el de
porte mundial un barcelonés.
Eso sí: es preciso que el Ministerio de Hacienda ponga un
paréntesis en su correcta aversión por los ingresos finalistas
o dé el rodeo que crea conveniente y destine al deporte el rendimiento del loto, u otro sistema semejante, que ya en Italia,
en Francia (sistema mixto) y en otros países está proporcionan
do financiación a la práctica masiva del deporte y a la prepa~
ración de deportistas de alta competición. Y fíjense bien que
hablo de práctica deportiva.
Nadie mejor que los ayuntamientos y en su caso las diputaciones para liderar este proceso que el Estado, debe en parte
financiar y las Autonomías sólo orientar.
QUE ES EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA.
Pero vayamos ya a la descripción de lo que es un Ayuntamien
to como el de Barcelona y lo que es el sector local de España.
Barcelona ciudad, el término municipal de Barcelona, no com
prende toda la ciudad real. La ciudad real es una aglomeración-

�s.
metropolitana de la que Barcelona-ciudad es sólo el centro, que
equivaldría al centro de Madrid. Las cifras siguientes, referi
das al último censo, dan una idea de lo que digo:

Madrid
Barcelona
C.M.B.

Habitantes

Km2.

3.158.818
1.752.627
3.096.831

607
97
477

En el caso de Madrid la aglomeración ha sido consolidada
en un solo municipio. En Barcelona, en cambio, hay 27 municipios para una población parecida a la de Madrid sobre una superficie de algo más de las dos terceras partes. La realidad
metropolitana no fué reconocida legalmente hasta 1974, con la
creación de la Corporación Metropolitana, en parte herédena : de
la antigua Comisión de Urbanismo y Servicios Comunes de los 27
municipios, pero que obtuvo carácter de entidad local municipal.
Los miembros de la Corporación son concejales de los ayuntamientos que la componen. El presidente, elegido por votación
entre los miembros, es ahora el Alcalde de Barcelona.
Uno de mis principales objetivos es fortalecer el papel de
la CMB como institución de servicios que representa a la ciudad
de Barcelona real y que este papel sea reconocido en toda España. Un paso notable, en este sentido, ha sido la inclusión de
la CMB en el Fondo de Cooperación Municipal como un municipio más.
La CMB es una pieza fundamental para abordar algunos proble
mas que, aunque afectan sobre todo a Barcelona, a Cataluña, sonen realidad problemas de Estado: el transporte urbano, el saneamiento de las costas, las aguas residuales, la eliminación de ba
suras, la contaminación atmósférica y la promoción industrial yterciaria.
En la CMB vive la mitad de la población de Cataluña y el 8,2%
de la de España.
El buen funcionamiento de España, su desarrollo económico,
dependen en buena medida del perfecto funcionamiento de la aglomeración barcelonesa, de su prosperidad y de su eficiencia.
El Ayuntamiento de Barcelona es un conglomerado de áreas y
de empresas cuyo giro anual se aproxima a los 120.000 millones de pesetas. Produce desde servicios de software hasta alcantarillas y teatro infantil y representa más del 5 por ciento del producto interior bruto de la ciudad. Es, sin duda alguna, la primera "empresa" de Cataluña y la que genera más efectos colate
rales en todas direcciones.
Tiene más de 11.000 funcionarios y de 2.000 contratados laborales.
Si añadimos la plantilla de los órganos autónomos de
gestión y la de las empresas municipales, llegamos a cifras que
oscilan alrededor de los 24.000 puestos de trabajo.

�6.

El Ayuntamiento de Barcelona ofrece una gama de servicios
muy amplia, que además de incluir los típicos de infraestructura y ordenación de la ciudad, de circulación y de protecci6n ciudadana, etc., abarca una gran diversidad de servicios sanita
rios, sociales y culturales.
Pero a mí me interesa señalar hoy que, por sus especiales
características, Barcelona es un buen avance y una buena muestra de lo que el sector local en general puede llegar a hacer,
si cuenta con la voluntad política adecuada.
Los últimos seis años de gestión han permitido realizar un
saneamiento financiero y una reforma administrativa que, representan un · punto de referencia para el resto de las administracio
nes públicas.
En los meses siguientes a las elecciones del 79 se comprob6
que era difícil aislar los problemas y tratarlos siguiendo un or
den de prioridades. En el caso de Barcelona se inventariaron -hasta 230 servicios específicos y muy diferentes entre sí -desde
guardia urbana y bomberos a hospitales y guarderías- la mayoría
de los cuales carecían de una escala jerarquizada d8 objetivos.
Por otra parte, la situaci6n financiera se caracterizaba por un enorme déficit, producto de una estructura local inflexible y anticuada y de los hábitos adquiridos en los años 60 en los que el crecimiento acelerado permitía pagar los déficits de
un afio con el aumento de los ingresos de los siguientes.
Además, la carencia de autogobierne y la falta de reconocimiento de la realidad catalana desde el gobierno central obligaba al Ayuntamiento de Barcelona a asumir los servicios típicos
de una capital. El Ayuntamiento de Barcelona mantiene 24 museos,
5 hospitales, 11 centros de EGB, por poner los ejemplos más llamativos de servicios que en las otras comunidades presta el Est&amp;
do o, más recientemente la institución autonómica.
Pero es que además de ser capital de Cataluña, Barcelona es
también una capital de España. Este es uno de los puntos que ~
quiero subrayar ante ustedes. Esto es a la vez el reconocimiento
de una realidad y la manifestación de una voluntad a la que lo$ ~
barceloneses más perspicaces no piensan renunciar.
¿Quién se atreve a negar el carácter internacional del Museo
Picasso? ¿Quién no reconoce la importancia que para toda España
tiene la sección románica del Museo de Arte de Cataluña? ¿Cuál
es el teatro de la ópera de España, sino el Liceo? ¿Cuál es el
mayor centro de producción editorial en lengua castellana del mun
do? ¿Cuál es la concentración ferial más prestigiosa y consolida
da de este país? ¿Se ha pensado desde el Gobierno en los efectos
que puede tener el apoyo a un recinto ferial competitivo de las mismas dimensiones?
( ... ).
Les expondré, si puedo brevemente, el proceso de mejora de
gestión que iniciamos en el Ayuntamiento de la mano del Alcalde
Serra y contando con un equipo de trabajo, a mi juicio, de pri.m~
ra calidad.
to.

En primer lugar nos centramos en mejorar el control del gas
Uno de los principales problemas internos era el de una pla~

�tilla incontrolable. Pues bien, en menos de un año hicimos un
censo de personal al servicio del Ayuntamiento; ampliamos y uni
f icamos los horarios implantando un control de asistencia infor
matizado, es decir, hicimos que los funcionarios '~icharan", in=
cluso los médicos; recalificamos al personal, fijando a cada uno la categoría que correspondía al trabajo real que desempeña
ba; simplificamos la plantilla, reduciendo el número de catego=
rías de 260 a 71. Reconocimos a las organizaciones sindicales
y firmamos con ellos un convenio. En fin, toda una serie de me
didas que se empezaron a aplicar en la Administración Central =
tres años más tarde.
En suma, los resultados de este proceso han sido una mayor
tecnificación de la administración sin aumentar el coste en tér
minos reales.
Los frutos de estas medidas, desde la perspectiva actual,
quedan reflejados en algunos datos significativos.
Koy tenernos 1000 funcionarios menos que en 1979. En las empresas municipales, incluyendo autobuses y metro, hemos pasado de 11.200 a 8900 empleados.
A la vista de estos datos algunos se preguntarán como es
posible hablar de los Ayuntamientos como creadores de empleo y
a la vez hacer alarde de congelación de plantillas. No hay tal
contradicción. Se ha congelado el número absoluto de funcionarios y trabajadores del Ayuntamiento y sus empresas, pero esta
congelación esconde una intensa renovación.
Se han incentivado
las jubilaciones anticipadas y a la vez se han cubierto las plazas creadas con la entrada de personal más joven y mejor cualificado.
Y esto, señores, es crear empleo.
Y quiero aprovechar este comentario para man~f e~tar mis re ~
servas ante la propues:ta de creación de empleo publico que se desprende del AES.
Si con los: 50.000 puestos de trabajo que ha
prometido crear la Administración pudiéramos contratar las dos
asistentes sociales que necesitamos para el Barrio del Bes6s,
por ejemplo, o aquel monitor que desde hace 3 años me reclama el ~rea de Deportes y no puedo darle, entonces el plan del AES
si que mejoraría radical y revolucionariarnente la productividad
del sector público y estimularía la creación de empleo en el país . Pero mucho me temo que la realidad no sea ésta.
Hoy los sondeos de opinión realizados en Barcelona sobre la
evolución de los servicios municipales (el último lo encargué en noviembre) han evidenciado la existencia de una valoración ciu
dadana positiva.
Otros puntos han sido objeto de valoraciones menos positivas.
Me referiré a ellos más. adelante, en calidad de problemas no resueltos.
Lo que probablemente no saben los barceloneses es que el aumento en la cantidad y la mejora en la calidad que han experime~
tado la mayor parte de los servicios municipales se ha producido
sin que hayan aumentado los recursos consumidos por el Ayuntarnie~
to.
Dicho de otro modo, los gastos ordinarios totales fueron en
1980 de 79.067 millones de pesetas actuales, prácticamente la -

�8.

,misma cifra que el total del presupuesto ordinario de 1985 (72.501). En el mismo período los presupuesto de la Administración general del Estado han pasado de 4.173.697 millones
en pesetas constantes a 7.060.407, es decir, se han multiplicado por 1,7. Para no citar el caso de las comunidades autónomas, ni el de muchos ayuntamientos.
¿Qué ha pasado pues? En este terreno, como en otros muchos, los milagros escasean y la respuesta es, por fuerza, de
manual. Sencillamente se ha aumentado la productividad de los
recursos.
Además, la disminución que, en términos reales,ha experimentado la carga financiera en este período, ha permitido la regularización de algunas transferencias que no eran objeto de" contabilización presupuestaria como en el caso, parcial aún, de los transportes públicos.
Ello...húbiera áidó imposible sin la asunción por el Estado :de la liquidación de las deudas hasta 31 de diciembre de 1982.
Que quede claro.

Permítanme que les cite algunos ejemplos. En la planta incineradora de basuras y productora de energía eléctrica, el cos
te por Tm. eliminadas ha pasado de 2647 ptas./Tm. en 1980 a 1339 ptas./Tm. en 1984. Aquí, además de mejora de la productividad ha habido un reajuste de precios en la energía producida,
puesto que los anteriores eran de hecho una subvención a las
-compañís'elétric.
En los hospitales municipales de Barcelona, los costes por
cada UBA, únidad básica de asistencia, en 1984. fueron de 15.691.
ptas. por UBA y día en el Hospital del Mar y 16.060 ptas. en el
Hospital de la Esperanza. En los hospitales de la S.S. este coste es desconocido. La subvenciín que hemos recibido ha sido
de 10.472 ptas. por UBA y día. En otros centros la subvención
ha sido de 20.000, en S. Pablo y el Clínico y de 15.000 en centros privados.
Hasta aquí los hechos. A continuación, las interpretaciones y, si es posible, las recomendaciones, que al menes a esta
pretensión responde el título de la conferencia.
Vamos primero pues, con las interpretaciones de ese fuerte
aumento de la productividad administrativa. En mi opinión, las
causas del fenómeno, como las de casi todo en la vida, son múltiples. Pero creo qué, a los efectos que aquí interesa resaltar, pueden resumirse en dos grupos significativos.
El primero, que creo común a la mayoría de los ayuntamientos,
'consiste en haber sabido aprovechar adecuadamente los estímulos
-productivos que la democratización de la vida municipal comporta: la transparencia en relación a las condiciones de trabajo,
a los horarios, a las retribuciones, a las incompatibilidades.
La negociación colectiva. La critica y la participación ciudadana, que en nuestro caso se han visto muy facilitadas por el proceso de descentralización territorial.
Este conjunto de factores constituyen estímulos muy poderosos para aumentar la eficacia y la eficiencia de la máquina munucipal que, nunca debe olvidarse, funciona en un escaparate. .

�9.

Creo que esta característica es sobradamente conocida y
por ello no voy a extenderme sobre ella. No hay que olvidar,
no obstante, que constituye la justificación de fondo de la
eficiencia productiva del gasto público local en relaci6n al
de otros sectores de la administración.
En segundo lugar y aquí quisiera ser voluntariamente inmodesto, el Ayuntamiento de Barcelona-oes probablemente la adml:
nistración pública que más ha contribuído, . tanto en el terreno de los planteamientos como en el de los hechos, a poner en
crisis el modelo de organización y gestión burocrático que ate
naza a nuestras administraciones públicas.
Hace pocos días, el profesor García de Enterria a quien le encargamos la defensa del caso, nos comunicó que la Audiencia Territorial de Barcelona había fallado a favor del Ayuntamiento en el recurso interpuesto por éste contra la decisión de un anterior Gobernador Civil de suspender un acuerdo del Ayuntamiento de Barcelona. El acuerdo suspendido, de 1981, cu
ya eficacia queda reconocida ahora, en 1985, por la Audienciacontra las figuras de controlador del gasto y coordinador de
Régimen Interior.
EL SECTOR LOCAL
Pero déjenme entrar en lo que es quizás el meollo de mi ex
posicion, o en todo caso el sentimiento que creo más importante
comunicarles hoy. El subsector local de la Administración Pública española, con más de . un billón de pesetas de operaciones
sobre un total de ocho billones de pesetas, representa una parte no despreciable del conjunto del sector público. Junto con
el sector autonómico que sobrepasa también el billón alcanza,
según datos de la Dirección General de Coordinación de Hacien- ~
das Territoriales, el 29 por ciento del gasto público consoli~
dado sin seguridad social, mientras que en Italia y el Reino Unido este nivel es del 17 y del 26 por ciento, respectivame.n te.
Esto quiere decir que estamos en niveles de descentraliza- ·
ción territorial del gasto más plausibles de lo que comúnmente
queremos admitir. Admitámoslo.
Sin embargo, estamos lejos no sólo de los objetivos que el
informe de expertos del año 1980 fijaba como deseables para el
proceso descentralizador español (recuerden ustedes: 50-25-25)
sino lejos realmente, después de analizada la experiencia de estos años, de lo que la realidad permite ya hoy.
Sobre todo el subsector local. Este sí que es la cenicienta de los subsectores locales europeos en cuanto a participación
en el gasto consolidado, al no superar el 15 por ciento del sector público sin seguridad social.
Hay que enfocar correctamente es.ta situación. Y hay que hacerlo, yo creo, ahora mismo, es decir en el momento en que se
plantea la revisión del sistema de financiación autonómica, una
vez acabado el período de transición definido por la LOFCA y al
gunos estatutos como el de Cataluña.
Y aquí quiero decir que estoy de acuerdo con las cuatro objeciones que el presidente Pujol plantea al sistema de financia-

�10.
ción vigente. El criterio del coste efectivo no tiene en cuen
ta que en Cataluña, servicios como la Sanidad o la Enseñanza tienen una cobertura pública menor que en el resto de España.
La relación pública privada en Cataluña es 40-60%, mientras que en el resto de España, 60-40%. Los impuestos cedidos, por
otra parte, no son un buen sistema, puesto que desincentivan la productividad fiscal. El Fondo de compensación interterritorial es poco justo, puesto que no tiene en cuenta el volumen
real de las competencias que presta cada comunidad. Y, por último, la inversión de reposición no habría de contabilizarse aparte de la nueva.
Me gustaría hacer una breve referencia · a la propuesta Obiols-Armet de revisión financiera. Esta propuesta distingue
tres fuentes de ingresos. La primera debería basarse en la atribución a las comunidades autónomas del rendimiento de una
parte de los impuestos generales que se recaudan dentro de su
territorio. La segunda fuente de ingresos debería ser la participación de las Comunidades en un fondo de igualación de carácter general, y la tercera un fondo de desarrollo que preven
dría del FCI perfeccionado y desarrollado.
Hay que ser conscientes de que toda esta transición, esta
revisión y estos objetivos plausibles se plantean en un marco
de dificultad que no voy a ocultar: déficit del sector público
en torno al 5 por ciento del producto bruto.
Creo que estos problemas no carecen de soluciones. Soluciones difíciles pero, en definitiva, posibles. No veo en el
horizonte de los próximos cuatro o cinco años otra posibilidad
de avanzar hacia el objetivo del 25 por cientp de participación
del subsector local en el sector público y se hacerlo sin mermar los recursos de las autonomías que recurrir a medidas fiscales hoy no contempladas por la legislación vigente o, quizás,
poco desarrolladas.
Mi reflexión se encaminaría, por lo tanto, hacia el diseño de las posibles medidas fiscales que, en el marco dr un aumento del presupuesto bruto de las comunidades autónomas permi
tiera, vía redistribución y a través de la creación de fondosde cooperación municipal en las autonomías, un aumento de la capacidad neta de gasto del subsector local.
Es muy posible que la mejor solución se encuentre en la
consolidación de un fenómeno que está surgiendo, no sin errores de implantación, de un principio de fiscalidad en el nivel
de las administraciones autonómicas.
El Alcalde de Barcelona está dispuesto a defender esta incipiente f iscalidad autonómica siempre que se den tres condicio
nes: (1) que los recursos obtenidos se dediquen a nutrir la ca~
pacidad de gasto ·de los Ayuntamientos, es decir, del sector gestor por excelencia; (21 que la redistribución se haga objetivamente y (3) que la población perciba claramente el beneficio.
Se ha inciado ya esta línea con el recargo sobre la renta
impuesto por la Comunidad Autónoma de Madrid y, más limitadamen
te,con el impuesto sobre el bingo establecido por la Generalitat
de Catalunya y podría seguir con un impuesto específico metropolitano o autónomo para la financiación de una parte pequeña del
déficit de los transportes públicos.

�11.

Pero las exacciones que se puedan establecer de acuerdo
con esta concepción fiscal, anque se refieran en todo caso a
problemas de tipo específico y a zonas concretas del país, ~
deberían dejar a salvo el principio de que, a medio plazo, los impuestos no han de tener un carácter estrictamente fina
lista.
A medio plazo, la solución es federalizante.
Renta, Sociedades e IVA, repartidos entre los tres niveles de gobierno.
Como en Alemania.
Se ha de producir una auténtica redistribución en cascada en dirección del sector público autónomo y del sector público local. Y el Alcalde de Barcelona defenderá siempre que
en esa redistribución progresiva se introduzcan criterios de
optimización, exigencias de control de calidad y máximos y mí
nimos por parte de la administración central y, lógicamente,de las administraciones autónomas.
Es más. Me gustaría subrayar con toda claridad que los
gobiernos autónomos deberían reconocer que la esencia misma
de su poder político, de su rol político en relación con las
administraciones locales, consiste precisamente en eso: en la determinación de los criterios políticos que pueden orien
tar el gasto de los recursos por ellos controlados.
Los gobiernos autónomos no han de ser unos ayuntamientos
grandes.
Han de ser la generalidad, no la particularidad. No se
trata tanto de que tengan maestros y guardias en nómina como
de que formulen unas políticas orientadoras de la gestión de
unos recures transferidos y administrados desde los Ayuntamientos. En este marco que propongo, la esencia de la actua
ción política de los gobiernos autónomos·· consiste, por lo tan
to, en impulsar, incentivar, estimular la innovación y proponer objetivos cualitativos.
No quiero dejar de lado el marco legal en que se sitúan
estas reflexiones. Todavía es~e.mos, como es archisabido, en
un período constituyente. Vaya por · delante que mi deseo y mi
convicción es la de que este período desde terminar ~·
No cabe esperar ya mucho más de un esfuerzo legislativo
constit.urente y quizás sea mejor a las alturas de 1985 concebir
el trabajo de nuestras cámaras ·como algo más pegado a la reali
dad de gobierno cotidiana y por tanto más dado a las adaptacio
nes legales del marco existente que a la creación de nuevos -marcos.
Les voy a dar un ejemplo de lo que hay que evitar. La ley
de Presupuestos Generales del Estado para 1985 contiene un error,
que hay que subsanar urgentemente, que puede costar a los municipios de la Corporación Metropolitana de Barcelona una merma en sus ingresos de alrededor de 600 millones de pesetas. En efecto, la ley establece que, a efectos de cálculo de la Contri
bución Territorial Urbana, se tomará como base las valoraciones
vigentes el 31-12-84. Esto quiere decir que los ayuntamientos
que habían actualizado sus catastros y establecido unas valoraciones cuya vigencia empezó el 1-1-85 se encontrarán con que las previsiones de ingresos de sus presupuestos no podrán cumplirse. Y no porque los ayuntamientos hayan obrado irresponsa-

�12.
blemente. No. Se habían revisado los catastros. Se habían
obtenido unas valoraciones que aumentaban substancialmente las vigentes, se había acordado la vigencia del nuevo catastro en 1985, y se había calculado la recaudación en concepto
de CTU de acuerdo con el mismo.
A estos casos me refiero, cuando hablo de legislar con vistas a la realidad cotidiana.
Es obvio, sin embargo, que están pendientes todavía leyes básicas y entre ellas de forma destacada la Ley de Bases
de Régimen local.
La Ley de Bases es la menos mala de las Leyes posibles
en este terreno.
Les daré algunos ejemplos del porqué de es
te criterio nada halagüeño y bien moderado en torno a esta =
cuesti6n.
(art. 59 bis, RF, Carta, participación ••. )
Quizás nos falte audacia en el reconocimiento del plura
lismo y la libertad local y nos sobre, a veces, en el recono
cimiento de los beneficios económicos de la competencia entre
individuos.
Porque esos beneficios derivados de la competencia existen aunquee;to sea nuevo para muchos socialistas. Pero son beneficios que, en principio, no garantizan nada completame~
te y, sobre todo, son beneficios no muy distintos de los que
cabe esperar de la multiplicidad de poderes locales no concurrentes pero si contiguos.
La comparación de los artículos 5 i 20.2 de la Ley de Ba
ses de Régimen Local ilustra esta falta de audacia• Efectiva
mente, el art. 5, regulador de las fuentes normativas del ré=
gimen local no prevé la posibilidad de que los Municipios, cuando menos los que por su número de habitantes lo requiriesen, se autoregulen mediante la correspondiente Carta municipal, aprobada con rango de Ley.
Esta carencia es, quizás, la fundamental ya que con su
aceptación podrían obviarse muchas de las demás limitaciones
que contiene la Ley de Bases.
El mismo art. 5, al referirse al regimen organizativo señala que se regirán por la Ley de Bases, luego por las de
las Comunidades Autónomas y en tercer lugar por el Reglamento
orgánico propio de cada entidad.
En cambio, el art. 20.2. establece que las Leyes de las
Comunidades Autónomas podrán establecer una organización municipal complementaria, que regirá en cada Municipio en todo
aquello, en que su Reglamento orgánico no disponga lo contrario.
Es evidente la contradicción entre ambos preceptos. Sería de desear que en el art. 5 por su carácter más general se
estableciera la jerarquía en la forma que lo hace el art. 20.2.
En todo caso, con la previsión de órganos que hace la Ley
de Bases en el art. 20.1. sería suficiente, sin ~stablecer la
posibilidad de que las Comunidades Autónomas pudiesen legislar
sobre la materia, _ya que cualquier intervención ampliando lo

�13.

establecido en la Ley de Bases significará siempre el limitar la
capacidad autorganizativa municipal.
Más aún, el art. 5, en su apartado E) establece que en cuan
to a las Haciendas locales se regirán por la legislación estatal~
en segundo lugar por las Leyes de las Comunidades Autónomas y en
tercer lugar por las Orde~anzas fiscales de la propia entidad local.
Por su parte, el art. 105 repite~que las entidades locales
tendrán autonomía para establecer y exigir tributos de acuerdo con la legislación estatal y la legislación autonómica.
No se vé la razón por la que las Comunidades Autónomas puedan legislar sobre Haciendas locales cuando el art. 132.2 de la
Constitución sitúa al mismo nivel a dichas Comunidades y a las
Corporaciones locales al establecer que "Las Comunidades Autónomas y las Corporaciones locales podrán establecer y exigir tribu
tos, de acuerdo con la Constitución y las Leyes; y estas "Leyes"
son las estatales ya que el propio art. 133, en su apartado 1,
establece que "la potestad originaria para establecer tributos
corresponde exclusivamente al Estado, mediante Ley".
Esta "Ley" es el único techo constitucional que tienen los
Municipios para establecer y exigir tributos y no cabe, por tanto, interponer otro filtro legal autonómico.
PROBLEMAS NO RESUELTOS
No puedo dej~r de referirme a una serie de problemas pendientes que en los seis años de administración local democrática no se han podido resolver todavía o que han aparecido como
nuevos durante el mismo período. Se trata del problema de la
drogadicción y de sus concomitancias en el campo de la seguridad y la administración de justicia e, indirectamente, la sanidad, así como otros relativos al comportamiento civil en una fase de transición.
En relación a las drogas, los últimos 5 años han visto crecer unos fenómenos muy parecidos a los que ya conocen otros
países, especialmente los EE.UU. desde hace quince o veinte años. Me refiero tanto a la extensión de su consumo, como a sus repercusiones sociales, sobre todo en el terreno de la seguridad ciudadana y la criminalidad, como a los debates que genera.
Es previsible que debamos convivir durante muchos años
con las drogas y más concretamente con la heroína. Y que lo ha·
gamos en medio de un debate intenso e importante,entre quienes
ven en la ilegalidad de la droga la causa de los males y quiénes piensan que sólo la actuación represora puede poner fin a
la drogadicción.
No existe una forma única y definitiva de tratamiento de
los heroinómanos a largo plazo. La discusión entre profesionales gira sobre todo en torno a las medidas de reinserción y de
prevención. Pero lo que está claro es que hemos de afrontar,
como mínimo, los aspectos sanitarios de la drogadicción. Estamos obligados a atender al toxicómano que busca ayuda. Todas -

�14.
las medidas que se adopten deben ser evaluadas por los equipos
que las lleven a cabo y por la Administración.
Hoy puede haber entre 5.000 y 12.000 heroinómanos en mi
ciudad. Cincuenta mil en España. Tengan en cuenta que un gra
mo cuesta 20.000 pesetas y surgirá la cifra de mil millones -diarios de volumen de negocio.
Pero en este túnel empieza a verse la luz. La experiencia de los EE.UU. nos enseña que · la -toxicomanía es una enfermedad que se cura con la edad. No hay heroinómanos de 50 años.
:Está claro que algunos se quedan en el camino, que mueren antes de llegar a esa edad. Pero lo que parece claro es que la
incidencia de la adicción es menor cuanto mayor es el grado de
madurez y adaptación social del individuo.
¿Dónde puede hallarse una solución al problema? En mi opinión, la salida pasa por · los siguientes elementos: actuación
coordinada de los distintos niveles de gobierno y, desde luego,
de los diversos departamentos; acotar la entrada; reinserción;
prestación de un servicio de urgencias; y presencia de un protagonista, un nivel de gobierno gestor o un comisario.
Probablemente, la gestión de los ~rvicios sanitarios es
el "test'' más importante para esclarecer como será el reparto
de funciones entre las Administraciones públicas.
Los servicios sanitarios representan una parte importan
te del PIB y del gasto anual de las Administraciones Públicas.
Son, sin duda, la columna vertebral de los servicios personales transferidos a las Comunidades Autónomas.
En esta clase de situaciones es donde tenemos la oportunidad de establecer una distribución clara de funciones entre
las Comunidades Autónomas y los Ayuntamientos. La gestión por
parte de la Administración local, también aquí es garantía de
eficacia e innovación.
Se ha dicho de los servicios sanitarios gestionados por
la Administración local que nos conducirían a hipotecas políticas expansionistas y despilfarradoras.
Nada más lejos de la realidad ya observada. Cuando la
Administración local ha intervenido en este terreno lo ha hecho atendiendo necesidades que las ·Administraciones excesivamente burocráticas y poco participativas habían ignorado, como Planificación Familiar, Salud Mental, etc.
No solamente en estos casos sino también cuando se gestionan instituciones complejas como hospitales, también la Ad
ministración local ha mostrado tener la fuerza política y elconocimiento profesional para hacerlo de la forma más ef icien
te. Ya he dicho antes que el coste de cama/dia en los hospi~
tales municipales es menor que el de los de INSALUD.
La propuesta de un Consorcio de Hospitales Públicos en
Barcelona, con la presencia de la Administración Autonómica
en su órgano de Gobierno, es la plasmación de la voluntad del Ayuntamiento de Barcelona de asumir la gestión de la sanidad en el ámbito del municipio.

�15.

La inclusión en la Ley General de Sanidad de la delegacion de gestión a los Ayuntamientos de las Grandes Capitales
sería la asunción del reto por parte de la Administración Cen
tral y Autonómica.
En cuanto a la actuación de los Ayuntamientos ante el problema del paro, hay que ser sinceros. Sólo acabamos de empezar.
En Barcelona hay 270.000 jóvenes entre 14 y 24 años.
Entre los 16 y 24 años el 42% está en paro.
Tenemos una tasa de no escolarizados del 11%. El fracaso escolar, entendido como alumnos que repiten cursos, no como
abandono de estudios, es del 50% en EGB, 55% en BUP y 75% en
FP. Estas cifras nos dan una idea de la magnitud del problema,
tal como está ahora y como puede agravarse.
Sin embargo, creo que hay en nuestras ciudades, en nuestros pueblos, elementos que nos permiten afrontarlo con optimismo.
Este verano, durante la Fiesta Mayor de la Taixonera, barrio relativarner.te marginado de Barcelona, me dí cuenta de
que teníamos los elementos de un problema y los elementos de
su, s6lución.
Los jóvenes del barrio están en su mayoría parados y el
barrio tiene muchas cosas que arreglar. Pero tiene más, tiene un sastre que es presidente de la Asociación de Vecinos y
que e~~capaz de organizar los actos y las fiestas en las que
esos JOVenes participan, es decir, que es capaz de llegar a
ellos. Y aún hay más, en la parroquia, más o menos destartalada por las sucesivas agresiones a sus cristales, un profesor de música da clases, primero a unos niños y luego a sus
padres.
He aquí la materia prima de un problema gue debería ser
soluble: o somos capaces de convertir este puzzle en algo relativamente ordenado en que los recursos existentes tenganque ver con la solución del probl9ma, sin infri::;i= las leyes gene
rales de la economía y la sociedad, o bien se=á muy difícil -convencer a estos individuos y, en segundo l~;a.:::-, a ~is concejales y a mi mismo de que esas leyes sirven ~=-=a algo.
El Ayuntamiento de Barcelona se ha pl~~=ado la creación
de un dispositivo mínimo de actuación en el ==.::.po de lo que se
llama, en terminología de la OCDE, las inici~~ivas locales de
creación de empleo (ILCE) .
Con esto hemos variado una oosición ce =8r.do. Hasta aho
ra no admitíamos con resoecto al paro otra responsabilidad que
la de ayudar a paliar sus efectos. Nunca participamos en el combate de sus causas. Y la verdad es que seguiremos siendo contribuyentes muy marginales en ese combate.
Pero admitamos desde ahora que se nos hace difícil decla
rarnos totalmente irresponsables en esta cuest~ón. Por una ra=
zón. La duración de la crisis es mayor de lo que hadie había
previsto. Y esta mayor duración tiene efectos cualitativos.
La posibilidades de reinsercion laboral de una oersona a medida que se alarga la duración de su desempleo, aecrecen en proc~esi5n

aec~§t~i~3.

�l 6•

Los problemas de disciplina en la circulación, para citar .otro problema mal resuelto, son reflejo de una cierta cruie
bra del principio de autoridad. Estarnos viviendo una crisis
de las profesiones que implican autoridad. A consecuencia de
esto existe una impunidad infractora que hay que resolver para
mejorar, por ejemplo, el tráfico de las ciudades.

=

La población de Madrid ha perdido sesenta mil habitantes
entre los dos últimos censos.
La de Barcelona ha permanecido
estancada. Sin embargo, en el mismo período el número de coches ha aumentado en un treinta por ciente.
Obviamente, la anchura de las calles no se ha modificado.
Si pusiéramos en fila india los coches que se matriculan
cada mes en Barcelona llegarían desde la Avenida del Tibidabo al Paseo de Colón, o si lo prefieren, desde Ato=ha a la Plaza de Castilla.
En este campo tenernos que actuar sin esperar ninguna nueva Constitución. Bastaría una elevación del código de cir
culación al nivel normativo adecuado y una sabia utilizacióndel mismo en tanto los ministerios de Interior y Justicia se
ponen de acuerdo sobre si es posible judicializar el cobro de
las multas, discusión de aran calado cívico. También aquí estoy en . la línea del Presidente del Gobierno, cuando reclama menos leyes y más actos.
Desde luego, entre los actos necesarios figura la construcción de apa=camientos y una mayor imaginación en · las medidas del tráfico central.
¿Nos atreveremos?
Quizás u~ aumento de las multas por aparcamiento incentivará el uso ce aparcamientos de pago y hará rentable su cons
trucción.
En el ca~po de la seguridad ciudada~a, seguimos fracasando todavía. Pero estarnos · cerca de saber corno hemos de salir
de la actual si~uación.
Hace más ce un año, antes del cierre de tiendas, creé una
Comisión, con el ex-Alcalde Socías al frente, y le dí, un plazo
de doce meses para saber las causas, las características y las
salidas posibles del problema.
Lo primero que hicimos fué una encuesta.
Los resultados
fueron aterradores: 19,6% de victimación. Luego siguieron los
análisis y las primeras medidas provisionales que han sido muy
i~portantes por su carácter innovador en el terreno de la cooperación entre cuerpos de seguridad. Hoy el clima es mejor, incluso mucho mejor, pero puede empeorar mañana.
(Fatalismo: el
relojero y el farmacéutico).
Tengo la seguridad de que antes de dos meses oodremos adoo
tar algunas grandes decisiones, claras y operativas.
El problema de la financiación de los transportes públicos
requiere también la perspectiva de las soluciones específicas.
En el caso de Barcelona, como en el de ~ladrid, la singularidad
radica en el carácter metropolitano de los servicios prestados

�17.

y·en los déficits que se derivan de la gran complejidad de los
modernos sistemas de transporte urbano.
La fórmula de financiación de los transportes públicos debe recoger el hecho de que las áreas metropolitanas constituyen
unas concentr..acdones de servicios de al ta rentabilidad para el
conjunto de todo el estado y que, en consecuencia, los costes
generales deben ser asumidos por el conjunto de las administraciones públicas.
Todos los problemas a los que me acabo de referir requieren unas soluciones específicas. Pero en el caso concreto de
Barcelona, las soluciones pasan igualmente por la constatación
de la capitalidad que Barcelona ejerce de hecho, en diversos terrenos y que tiene voluntad de consolidar.
Quiero añadir que el reconocimiento que el Alcalde de Barcelona propone no se circunscribe a la esfera de unos derechos
económicos. Barcelona propone un reconocimiento político de su
capitalidad.
MADRID Y BARCELONA
En este mismo marco me siento obligado a subrayar la actua
lidad de los valores ciudadanos que con frecuencia se han vistoperjudicados por la presencia de una capitalidad política.
Como Alcalde de Barcelona he glosado con frecuencia esta
contraposición entre el debate propio de las ciudades y el inevitable grado de uniformidad que provocan las capitales y lo he
hecho, precisamente, para advertir sobre el proceso de capitalización de Barcelona generado · por la autonomía.
Pues bien, el Alcalde de Barcelona cree que es muy positivo para el país en general y para Madrid en particular, la gradual consolidación de un Madrid local, de un Madrid autonómico,
de una ciudad viva en suma, frente al Madrid oficial y capitalino.
He vivido personalmente la aparición de poderés ; locales en
París y Washington. Se trata de un fenómeno que fué visto con algunas reticencias pero que se ha impuesto con gran naturalidad.
La realidad se ha impuesto.
Es importante que exista un equilibrio entre el rol de capi
talidad y el más genérico y hasta cierto punto opuesto de ciudad.
Y ahí está, quizás, la diferencia que todavía se aprecia entre el caso español y la posición que en sus respectivos países ocupan Washington o Bonn, por citar sólo dos ejemplos relativamente
distantes. Ni Washington ni Bonn pretenden ser al mismo tiempo
la capital y la primera ciudad.
Está claro que la situación no es aquí la misma. La realidad de Madrid es también un dato que se impone. Pero tengamos al menos el sentido común de reconocer que la Ley no agota
la realidad.
Sería más mbio y más prudente aceptar la idea de
un cierto dualismo fáctico.
Quiero subrayar, por otra parte, el carácter de

B~rcelona

�18.
como banco de pruebas. La derecha catalana y la española no han
vencido nunca en Barcelona en una contienda electoral que no fuera limitada estrictamente al Gobierno de Cataluña. Su política
española no ha obtenido aún una aprobación mayoritaria ni en Ba~
celona ni en Cataluña. Las elecciones Generales del 82 fueron
un intento. Las Municipales del 83 otro.
Ahora, la derecha catalana ha visto que tiene que jugar sus cartas españolas boca arriba, confesar sus afinidades españolas para ganar en Cataluña. Y la derecha española reconoce que tiene que prescindir de su hist6rica aversi6n a entenderse
políticamente con los hombres de negocios catalanes. Políticamente, porque económicamente, siempre se entendieron. Todo esto, seguramente, no es malo. Puede que complique las cosas.
Pero no más de lo complicadas que realmente son en si mismas.
En este contexto quiero proponerles una reflexión. Una
medida de prudencia política sería, quizás, no abusar excesivamente del término nación ni al referirse al gobierno de España ni al referirse a Cataluña.
Es mejor emplear el específico España, sin complejos, y
el específico Cataluña, que el genérico nación. La ambigüedad
calculada de la Constitución exige ciertos sacrificios de todos
en este sentido.
Sin duda, un gobierno que no haga uso frecuente del adjetivo nacional renuncia a un resorte ·importante o, más que impoE
tante, conforiable. Y debo decir que en este sentido el Presidente del Gobierno de Cataluña, suele, últimamente, cuidar su vocabulario. Más quizás que algunos miembros del Gobierno Espa
ñol y que los medios de comunicación que, aquí, gustan de lla-marse "nacionales" y que en Barcelona llamamos "españoles".
Pero nadie puede hacerse ilusiones, afortunadamente, sobre el poder de convocatoria de las palabras. Un cierto escepticismo verbal no ha de tener grandes costes.
Y si no, reparen Vds. en el enorme prestigio adquirido por
el Alcalde de Madrid, entre otros merecimientos, mediante una sa
bia polisemia, y un saber estar al tanto de los cambios de lengua
je, rechazando toda machaconería y simplismo.
Por último, les voy a decir como Alcalde de Barcelona que
recojo la esperanza de la generación de nuestros mayores cuando
dirigién:lcsea España la llamaban a despertar de un letargo secular. Y llamaban desde una periferia que se creía inc0mprendida.
Estoy conve.n cido de que hoy se han puesto las bases objeti
vas para que esa comprension que a veces es un asunto mucho me-nos épico de lo que suele creerse, sea posible.
Sin embargo, hace falta todavía un esfuerzo grande en el
camino de la confianza para conseguir que sean realidad los sue
ños de nuestros abuelos e infundados sus temores.
En resumen, el modelo de gestión posible en España, que debería comenzar a aplicarse hoy para estar rodado en 1990, debería
tener en cuenta los siguientes criterios y propuestas.
(1) Legal o prácticamente las competencias del Estado y las

�19.

autonomías (sector nacional) deberían ser taxativas, es decir,
con númerus clausus. Lªs locales residuales.
La Constitución lo permite.
En ello hay un riesgo para los dos sectores "nacionales".
Que lo asuman.
Si no lo hacen perderán legitimidad sus protestas de no
intervencionismo y autogobierne.
(2) Casi ningún problema puede solucionarse desde un solo
nivel de gobierno.
La atribución de competencias que hacen la Constitución
y las Leyes básicas es sólo una convención simplificadora, útil
y basta. Y a fé que bastante laxa, afortunadamente.
Debe defenderse la complejidad, como hacía Ralph Deahrendorf hace cuatro días en un periódico de esta ciudad, pero no,
como él cree, atribuyendo pendularmente las competencias arriba
y abajo, antes arriba, luego a la escala local y ahora de nuevo
arriba, a escala europea.
No. En nuestra lucha contra la droga vamos a apoyarnos
en el organismo especializado de la ONU, con sede en Viena y vamos a pedir a Barrionuevo más apoyo y a Ledesma más medios pa
ra el fiscal Villarejo y al conseller de Sanidad, Laporte, ayuda en la reinserción. Pero nosotros sufrimos el problema y
estamos por tanto cualificados para un cierto sector de la solución. Para un cierto protagonismo emprendedor o gestor.
La demanda manda, o debe mandar.
(3)
No hay, realmente, competencias exclusivas, ni siquie~
ra plenas. Todas son compartidas. O casi todas. Lo importante
es identificar al responsable o los responsables del proyecto,
de cada proyecto.
El sector público, para el ciudadano, es un conjunto de
personas y medios al servicio de unos determinados programas.
Para el político y el funcionario es a menudo un amasijo
de dificultades y competencias, de recursos o carencias. Grave
error.
Identifiquemos el problema, señalemos los responsables de
su solución y pongamos desde todos los niveles de gobierno los
medios a disposición de los responsables.
Esta es la fórmula.
(4)
El sector local tiene que llegar en cinco, seis o siete años hasta el 25% del sector público sin seguridad social. Ca
si exactamente lo mismo ocurre con el nivel autonómico, que de to
dos modos crecerá todavía un poco por transferencia de nuevos ser
vicios.
Esto significa que en ese plazo, u otro más largo, el Sector Público deberá absorber dos veces el actual déficit, es decir,
cerca de un 10% de la Renta Nacional.
Por absorber entiendo reducir pérdidas tanto como poner re-

�20.

cursos a disposición de niveles que no los tenían.
¿Quieren que les diga la verdad? Esto va a ser muy difícil si no se dan dos condiciones: (1) un crecimiento significativo de la Renta Nacional, por el que yo apuesto sin muchas dudas
( 2) una disposición, en ;·todos los niveles, a deselectorali
zar en cierta medida los temas fiscales.
Todo lo demás son palabras al viento.
(5)
Si todos estos puntos no obtienen traducción legal no debemos inquietarnos.
Los objetivos aquí descritos pueden perseguirse también sin leyes que los consagren.
Es más: estoy convencido de que se irán imponiendo.
La diferencia está en el grado de coherencia y confort
en el desarrollo del proceso político.
Y también el timing.
(6)
Autocontención en el trato con el ciudadano. A to
dos los políticos, a todos los niveles, nos gusta lo que los franceses llaman el bain de foules, el baño de multitudes.
Y a veces es bueno para la salud del colectivo.
la del político.

Y para

Pero no deberíamos tratar de acceder directamente al ciudadano por encima, puenteando, a los poderes elegidos de nivel
más bajo.
Me refiero al contacto político-administrativo. El AES
no debería poder subvencionar directamente a los Boy-Scouts de
Cataluña y si lo hace, el Presidente del Gobierno de Cataluña
tiene todo el derecho a molestarse.
Sólo el protagonismo del Estado central en la política
anti-ciclica (contra el paro) justificaría tal procedimiento,
con el fin de acumular en el menor tiempo posible el máximo po
sible de proyectos viables y eficaces en la creación de empleo.
Y aún.
Del mismo modo el Gobierno de Cataluña no debería en modo alguno crear Oficinas de Bienestar Social en los barrios de
las ciudades industriales con el fin de explicar lo que es la
Generalitat.
Si lo hace los Alcaldes de Catalüí.\a,tienen todo el derecho
a molestarse.
Sólo la probada incapacidad de los Ayuntamientos para explicarles a sus ciudadanos lo,;rgue es el aut09'obierno jú.stif icaría tal procedimiento. Y aún.
Déjenme que les diga ahora algo que ya se temían. el AES
no ha subvencionado a los Boy-Scouts de Cataluña y el Gobierno
de Cataluña sí ha creado Oficinas de Bienestar Social en los barrios.

�21.

Pero la advertencia vale para todos, incluidos los grandes Alcaldes.
Es un código de comportamiento que se nos debería exigir.
(7) Autocontención también, sin embargo, en el derecho a
la susceptibilidad.
Debería ser normal que un ministro asistiera a la ópera
en el Liceo sin tener que pasar por la taquilla del Presidente
de la Generalitat, el Delegado del Gobierno y el Alcalde.
Esto ya comienza a ocurrir.
prevenciones y cautelas .

Pero todavía hay demasiadas

Yo me he tenido que quejar · a veces de algunas actuaciones
simétricas. La esposa de alguna alta autoridad, supongamos, se
ha dirigido al Orfeón de un pueblo sin avisar al Alcalde. Y yo
me he quejado porque el Alcalde me lo ha pedido -y quizás porque en aquel caso hubo infracción de un principio distinto al
de la cortesía.
Pero me he quejado sin convicción.
Los Municipios no tienen fronteras. Ahí reside su fuerza.
No deberían pues añorar las aduanas (els burots)
(8)
Hay que ir más allá: propongo formalmente que Barcelona sea sede de instituciones de ámbito estatal. También he
hecho la oferta, bien recibida por - el comisario Cheysson, de
la CEE, de albergar alguna gran institución europea.
Pero esto es distinto.
Se trata de que algunas, varias,
bastantes si es posible, instituciones estatales o no, de ámbito español en todo caso,fijen su sede en Barcelona.
La Constitución no lo impide. Y los costes, seamos sinceros, tampoco. El Presidente del Gobierno, al que le he comen
tado en alguna ocasión mi deseo de formular esta oferta la ve
favorablemente.
Lógicamente las instituciones que podrían tener sede en
Barcelona son aquellas más relacionadas o con mayor polarización en torno a personas y actividades que son importantes en
nuestra ciudad: en deporte, 15 de los 50 presidentes de Federaciones españolas son catalanes; en ópera; la Constitución no
obliga a nada: quizás el Liceo podría ser oficialmente lo que
es de hecho la Opera de España, como la Scala de Milán es la
gran Opera de Italia; en comercio exterior y relación con Europa; en industria editorial y Ferias Internacionales ... porqué no establecer el centro donde ya está la actividad o gran
parte de ella?
El puente aéreo perdería algunos clientes y ganaría otros.
Por cierto que si el puente aéreo fuese empresa aparte y quisiera administrarse desde donde reside la demanda tendría que establecerse en Barcelona: 50% de sus usuarios salen d e y vuelven a
Barcelona, 25% de Madrid y 25% de otras provincias.
(9)
Barcelona ofrece a Cataluña y España un gran proyecto,
bueno para todos: el de organizar los Juegos Olímpicos de 1992.

�22.

También aquí es importante ver que el proyecto necesita
de la colaboración de todos los niveles de gobierno y un sabio
reparto de protagonismos, que sin embargo no puede traducirse
en una multiplicación de Comités compensatorios. No se trata
de eso.
Si Cataluña y España entera confían plenamente en Barcelona para este objetivo, yo les garantizo que Barcelona devolverá con creces esta confianza.
No han de pasar muchos días antes de que estas palabras
tengan una traducción práctica.
Escuchen: Todos estos criterios · y propuestas no son el
fruto de, simplemente, la buena voluntad/ o de una cierta imaginación; ni siquiera de las necesidades de un Alcalde que defiende los intereses de su ciudad.

NO.
Son el fruto de seis años de práctica política local; el
fruto de una apasionada lectura, desde Barcelona, del proyecto
de construcción de una Cataluña autónoma y una España por fin
moderna; son expresión del deseo, que creo interpretar, de una
generación de barceloneses que quieren ser fieles a la ambición
de sus mayores, la -que se formuló con enorme fuerza en el cambio de siglo, y fieles también a la tenacidad de sus padres,
que en los años menos exhuberantes de la crisis mundial, la gue
rra y la dictadura, supieron guardar y transmitir el mensaje -oculto de aquella amb±ción con nueva sabiduría, con una modestia que fué necesaria y con una eficacia que hoy me permite re
petir con esperanza, con confianza, pero también con exigencia,
cargado de décadas de razón, aquellas palabras de 1898:
España, España -despierta,
arranca las lágrimas de madre,
sálvate de tanto mal
que el lloro te vuelva fecunda, alegre
y viva.
Espanya, Espanya -retorna en tu
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh salva't -de tant de mal
que el plo et torni feconda, alegre i
viva.

18 de febrero de 1985.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14925">
                <text>3879</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14926">
                <text>Un modelo de gestión para el Estado / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14928">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14929">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14930">
                <text>Promoció de l'esport. Hospitals municipals. Serveis Sanitaris. Droga, drogodependència i violència.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14931">
                <text>Club Siglo XXI (Madrid)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14933">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22198">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24593">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24594">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24595">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24596">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24597">
                <text>Sanitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24598">
                <text>Ocupació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24599">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24600">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24601">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24602">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28237">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40586">
                <text>1985-02-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43211">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14935">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="974" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="512">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/974/19850303d_00059.pdf</src>
        <authentication>77e02a2bdf0232fa6bf72d1d884b1a26</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42186">
                    <text>;ca

-

^^

^\

^^^

^

Avui és un dia important per a la nostra ciutat.
La constitució de la Confederació de Comerç de Catalunya,
suposa la consolidació d'un sentiment, i una necessitat que ha forjat la unió de tots els comerciants de Catalunya.
Difícilment pot analitzar-se la història de la nostra ciutat i la de Catalunya si no es té en compte el paper dut a terme pels gremis en el decurs de la seva història. Sense els gremis no és possible comprendre la vida
de Barcelona. L'arbre dels gremis que podem veure en el Museu d'Història de la Ciutat dóna sentit i conforma la -idea del paper preponderant que ha tingut el comerç, no només en la vida econòmica de la nostra ciutat, sinó en la
seva vida pública. La participació gremial en el Consell
de Cent va suposar la incorporació plena d'aquella capacitat imaginativa -que va crear riquesa en les nostres places i en els nostres carrers-, en el Govern de la Ciutat.
ts innecessari insistir en quelcom conegut de -tots, però sí que és important recordar, en moments singulars com ho és aquest, que la Casa de la Ciutat i el desen
volupament de Barcelona, de la seva història i dels seus costums, ha anat inexorablement unit a la vida gremial i comercial.
Però, si la història, el nostre passat, ha de ser
en el nostre present, el nostre present ha de consolidar el
nostre futur i, avui i aquí, es posa en evidència una cosa
desitjada per tots aquells que hem fet possible que la demo
cràcia en el nostre país sigui una realitat. La democràcia
necessita no només la voluntat d'uns homes, sinó també la configuració progressiva d'un teixit social arrelat a les nostres Institucions, als nostres costums i a les nostres tradicions. El teixit social, amb organitzacions fortes com

�2)

la que avui es constitueix, és una peça clau per tal que el
sistema de relacions jurídiques en què es vertebra l'Estat
en els seus diversos àmbits d'organització sigui una garantia per a la vida democràtica del País; una consagració pro
gressiva de les nostres llibertats i dels nostres drets, que
han tingut la seva millor expressió en la lluita de tot un poble per aconseguir l'autogovern i recobrar les Institucions
que varen fer gran Catalunya en els seus millors moments històrics.
Es per això que deia que el nostre present ha d'anar
configurant una realitat política per al nostre futur, assentada en bases sòlides que han de venir de la mà de persones,
de col.lectius, que s'integrin organitzativament en la vida
dels nostres pobles i de les nostres ciutats. Vet aquí doncs,
la meva felicitació com a Alcalde de la Ciutat per aquesta -

iniciativa, i els meus millors desigs.
Cal reconèixer que el món del Comerç, el dels seus
gremis, el de les Associacions de Botiguers, han fet una con
tribució fiscal important per al nostre País en moments difí
cils per a tots, i que han sabut estar a l'hora de les exigències i potser, de vegades, sense massa comprensió per part
de tots. En aquest sentit, vull assenyalar que, des de la -Casa de la Ciutat, estarem molt atents a les preocupacions que
suggereixin els vostres representants per tal que les accions
públiques tinguin l'equilibri adient i que no recaiguin neces
sàriament de manera inadequada sobre aquells quecontribueixen
a crear riquesa i que fan un servei a la nostra comunitat.
El Govern de la Ciutat és sensible a l'esforç que
s'ha fet i, en aquest sentit, els demanaria una major compren
sió i un major esforç, si és possible, per contribuir a crear
un estat d'il.lusió; per tal de recuperar, en tota la seva -dimensió, els desigs de fer ciutat, de crear riquesa i de bus
car fórmules que permetin la incorporació progressiva de la nostra joventut a llocs de treball que, sens dubte, el món del

�3)

comerç està en disposició d'anar creant. No es tracta de grans planificacions, es tracta, a vegades, de fer coses me
nudes que poden semblar insignificants, però que com la his
tòria ens ha demostrat, ens han permès realitats que tenen
un pes específic i una projecció política que va més enllà
dels nostres límits territorials.
Els gremis varen tenir un paper important en el món de la feina. En la recerca d'iniciatives que eixamplin,
en aquest camp, els horitzons de la nostra joventut, la Casa
de la Ciutat pren un compromís ferm de donar-los tot el seu
suport.
Suport que no es fonamenta en unes simples espectatives, sinó que, en temes que han tingut una incidència especial en la vida de la ciutat, hem mantingut un oferiment
de col.laboració que s'ha concretat en el temps, per tal de
pal.liar els efectes negatius que

Vs I/derivavencom

es el cas

de la inseguretat. El President del Consell de Gremis de Barcelona és testimoni d'aquesta voluntat del Govern de la
ciutat, donat que ha participat activament amb els seus -col.laboradors en la confecció d'un programa de recomanacions que constitueixen una aportació important per tal que
el dret que tenen tots els ciutadans de guadir de seguretat
en els nostres carrers i en les nostres places, ï_ fins i tot
en els espais més recollits, pugui ser progressivament una
realitat i, en aquesta línea, mantenim'.:el nostre compromís
i demanem també que continuï aquesta col.laboració.
Al començament feia referència a la importància
que té per a Barcelona i per a la Casa de la Ciutat aquest
acte constituent, i em vénen a la memòria els noms dels -carrers del barri vell i del rabal que expressen la vida dels diversos gremis i de les activitats comercials de la
nostra ciutat; d'aquí doncs, que unit el record i la histò
ria al paper que tots junts hem de jugar en l'esdevenidor,

�4)

com a Alcalde de la Ciutat, pensi que seria interessant que
la Confederació del Comerç de Catalunya tingués la seva seu
al cor de la ciutat, vella expressió en tants aspectes de la
vida cultural, económica i política. Per aixó, consti el -meu oferiment en aquest acte per tal de trobar la solució -més adient per a aquesta qüestió que, sens dubte, crec que serà acollida favorablement per la Confederació. A la vegada, això seria un motiu per establir una nova col.laboració
entre la Casa de la Ciutat i la Confederació.
Per últim, voldria expressar-los els meus millors
desigs que la Confederació assumeixi, amb l'empenta que avui
els ha dut aquí, un paper important en la nostra vida col.lec

tiva.
^
t
&amp; ►,,.a v^ ^^ /"^ CQ,^^^ 1,^ c^ ('
C1W '

/N

11,)~44,1
l

177 /¿.4 Lb(~-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14936">
                <text>3880</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14937">
                <text>Assemblea constituent de la Confederació de Cambres de Comerç de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14938">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14939">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14940">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14941">
                <text>Palau de Congressos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14943">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22199">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24588">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24589">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24590">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24591">
                <text>Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24592">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40587">
                <text>1985-03-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43212">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14945">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="975" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="513">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/975/19850307d_00060.pdf</src>
        <authentication>d030bdf7abac55caae0f4f4c8c7560c4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42187">
                    <text>^^

OCUPAR EL ESCAÑO DE LA ACADEMIA OLÍMPICA ESPAÑOLA ES PARA MI, Y PARA LA CIUDAD QUE REPRESENTO, UNA SATISFACCION SINCERA Y HONDAMENTE SENTIDA.
TANTO POR LAS PERSONALIDADES OUE HAN DESFILADO POR
ESTA DOCTA INSTITUCION, COMO POR LA PROFUNDA RAIGAMBRE QUE BARCELONA HA TENIDO SIEMPRE CON EL OLIM
PISMO, Y QUE HA SABIDO MANTENER, DESDE QUE EL DEPORTE LLEGO A LAS COSTAS DE LA PENÍNSULA, LLEVADO
POR EL IMPULSO HELÉNICO, HASTA LA ÚLTIMA CITA OLIM
PICA DE HACE OCHO MESES EN LOS ANGELES.
POR ELLO, AGRADEZCO A SU DIRECTOR, EL MAGISTRADO CONRADO DURANTEZ, LA DISTINCION QUE HA TENI
DO CON MI CIUDAD, AL CONCEDERNOS UNA JORNADA DEDI
CADA A BARCELONA Y A SUS INMEDIATOS AFANES OLIMPI
COS.

^--^+

LA ACADEMIA OLÍMPICA INTERNACIONAL, HA TENIDO
CASI SIEMPRE UNA ASISTENCIA ESPAÑOLA CON FIRMES
ACENTOS BARCELONESES. CONRADO DURANTEZ, ME CONSTA QUE HA ILUSTRADO CON SUS LECCIONES Y CONFERENCIAS A VARIAS OLEADAS DE ALUMNOS DE LA ACADEMIA
OLÍMPICA INTERNACIONAL EN LA PROXIMIDAD DE LAS RUI
NAS DE LA VIEJA OLYMPIA. ALLI HA COMPARTIDO SUS
PONENCIAS CON OTROS CONFERENCIANTES BARCELONES;
QUE NUNCA HAN OLVIDADO EL ALTO MAGISTERIO QUE SE
HA EJERCIDO EN LAS RIBERAS DEL ALFEO Y A LA SOMBRA DEL MONTE CRONOS. Y, COMO ALCALDE DE BARCELO
NA, ME SATISFACE QUE ESTA ACADEMIA OLÍMPICA ESPA-

�ÑOLA, QUE ES LA ANTENA HISPANA DE AQUEL FORO
HELÉNICO, DEDIQUE UNA JORNADA DE SU SESIÓN DE
1985 A LA INQUIETUD DE MI CIUDAD ANTE EL FENÓMENO OLIMPICO.
BARCELONA, EN SUS DOS MIL AÑOS DE HISTORIA,
HA ESMALTADO SUS DIAS, GLORIOSOS O TRISTES, CON
PINCELADAS DEPORTIVAS Y DE HONDA SIGNIFICACIÓN
OLIMPICA. EN EL AÑO 128 DESPUÉS DE JESUCRISTO,
CUANDO EN LA VIEJA OLYMPIA SE CELEBRABAN LOS 227
JUEGOS DE LA ANTIGUA HÉLADE, UN CIUDADANO BARCELONES, LUCIUS MINELIS NATALIS, VENCIÓ EN LA CA RRERA DE CUADRIGAS LOGRANDO EL PRIMER TRIUNFO ES
PAÑOL EN LOS JUEGOS OLIMPICOS.
EN LL PRoP►,, ciUDAD DE uLYMPIA
S- cR i PC ON

is G-

UNA

Que RECU° .l2D A CvM e ES?DIVA ,Q TRAVSS

Uc DARCE LCÑ , ES UNO L3 LoS PA1 Sis'

az

!VAS' AN11 GU/

VINCULACIVÑ A LA IUcA, OLIN-1PjCA - LA iNfCleiPClOni

iEDICRD A A UN SM,Pdei N / U,Q L t1^ ^ YC^ZoNQ, QUE
VI 2oc

Y

/1J- 0 C/J

Y

t-U e W( nO

ie

Dz

LA FACULTAD
DE ASIMILACIÓN QUE SIEMPRE HA TENIDO BARCELONA,
NOS HA PERMITIDO BENEFICIARNOS DE LA ESPLÉNDIDA
APORTACIÓN QUE LAS OTRAS CIUDADES Y TIERRAS DE ES
PAÑA NOS HAN DADO A LOS BARCELONESES Y A LOS CATA
LANES, Y DE LA QUE TAN ORGULLOSOS NOS SENTIMOS TO
DOS. EL DEPORTE ES UNA DE TANTAS MANIFESTACIONES
EN LAS QUE MI CIUDAD HA RECIBIDO, CONTENTA Y ALBO
ROZADA, LA IMPORTANTE AYUDA DE TODO NUESTRO PAIS.
^-^

CLZ al-V

CUi.CYi6^S, eh/ EL 196Lo 1j

�NO FUE F1CIL LA ECLOSIÓN DEL OLIMPISMO EN
ESPAÑA.
PEÁ O EL ESFUERZO IND VIDUAL, EL
Y MJ.1W
.
NOS PERENTUSIASMO DE NUESTROS HOMBRES;
MITID HALLARNOS EN LOS COMIENZOS DE ESTE MOVI
MIENTO HUMANO, POPULAR Y UNIVERSAL QUE ES EL
OLIMPISMO, Y QUE SE HA CONVERTIDO EN LA MANIFES
TACIÓN MAS IMPORTANTE DE NUESTRA SOCIEDAD EN ES
TOS FINALES DEL SIGLO XX.
AUNQUE EL DESPERTAR OFICIAL DEL OLIMPISMO
ESPAÑOL FUE TARDIO, NO POR ELLO LA INQUIETUD DE
NUESTRO PAIS POR EL DEPORTE, Y SINGULARMENTE POR
EL FENÓMENO OLIMPICO, DEJO DE REVELARSE DESDE
QUE EL BARÓN DE COUBERTIN LANZO, EN 1894 SU PRIMERA LLAMADA A LA AMISTAD ENTRE TODOS LOS PUEBLOS
BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS. EN LA REUNIÓN
DEL 23 DE JUNIO DE 1894, EN EL ANFITEATRO DE LA
SORBONA, 4MWOMMffl EL RENOVADOR DE LOS JUEGOS,
REUNIÓ A LOS REPRESENTANTES DE S
DOCE PAISES QUE
RESPONDIERON, OFICIALMENTE A Oh LLAMADA
r
-y
Y FUNDARON EL COMITÉ INTERNACIONAL
OLIMPICO, TAMBIEN ESTUVIMOS NOSOTROS ALLI.

~~

^,•

^y F,-

FALTO EN AQUELLA PRIMERA CITA DEL NACIENTE OLIMPISMO, UN REPRESENTANTE ESPAÑOL. FUE UN
PROFESOR DE LA UNIVERSIDAD DE OVIEDO QUIEN POR SU
CUENTA ACUDIÓ A PARIS PARA ESCUCHAR LA VOZ DEL MO
VIMIENTO OLIMPICO Y MOSTRAR QUE TAMBIEN EN NUESTRO
PAIS, LAS INQUIETUDES DEPORTIVAS Y OLIMPICAS ERAN
ALGO
NO

�•

4.

CUANDO LOS JUEGOS CUATRIENALES SE PUSIERON
EN MOVIMIENTO, TANBIEN ESTUVO PRESENTE EL DEPORSORBONA PARISINA SOLAMENTE
TE ESPAÑOL. SI,
ACUDIERON DOCE PAISES REPRESENTATIVOS DEL MUNDO
DE FINALES DE SIGLO COMO ERAN, ENTRE OTROS,
, GRECIA, FRANCIA, BOHEMIA, ALEMANIA,
RUSIA
HUNGRIA, SUECIA, EN LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1900,
EN PARIS, YA HUBO UN ESPAÑOL QUE PARTICIPO EN LOS
MISMOS, Y QUE LO HIZO A TITULO INDIVIDUAL, PUES
NO EXISTIA TODAVIA EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL.
FUE EL MARQUES DE MEJORADA DEL CAMPO EL PRIMER ES
PAÑOL QUE PARTICIPO EN UNOS JUEGOS OLIMPICOS MODERNOS, AUNQUE LO HIZO CON CARACTER TOTALMENTE
- t M4 f C3 R c-N ï--I](Z. C S\MO
PRIVADO. LA
SE CELEBRARON
LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1900 EN PARIS, -QUE DURA
RON CASI DOCE MESES- IMPIDIERON OUE LOS RESULTA
DOS DE TIRO CON ARCO, QUE FUE LA DISCIPLINA EN LA
QUE PARTICIPO AQUEL PRIMER OLIMPICO ESPAÑOL, QUEDASEN PROTOCOLIZADOS.
/

f(

LA

C.6u

BARCELONA, A PRINCIPIOS DE SIGLO VIVIÓ Imwr
wM L-..
ho) wDa- i .M17o2iD
a
^
Ç-'
^^
►
i^.
y'
¡. ^'^^^^.^
^
^'
y)
"^:¡.
^.^.
%i
^5,
^^
.^
./^
.
ii^►r,^'.i^. ii1. / /^:
^"
!:^'í í F
/:

DP4Mis-nsm-,)

í5-^-e1 -/-.3 ï^/^^

/

PERO LA INQUIETUD DEPORTIVA NO CESO Y EN LOS PRIMEROS LUSTROS DEL SIGLO, LOS DEPORTES ATLÉTICOS,
EL CICLISMO, LA HIPICA, EL FÓTBOL Y LOS NAUTICOS,
ERAN DEPORTES FIRMEMENTE ARRAIGADOS EN LA CIUDAD.
LA NATACIÓN FUNDO SUS PRIMEROS CLUBS Y LA FEDERANpC10 1
CION ESPAÑOLA DE ESTE DEPORTE
CISAMENTE EN LA
CIUDAD CONDAL. LA PRENSA DEPORTIVA CREABA EL PRI
MER DIARIO ESPAÑOL ESPECIALIZADO, MIENTRAS LOS DE
I'

,'-í

/

�5.

MAS ÓRGANOS INFORMATIVOS DE BARCELONA CONCEDIAN
YA AMPLIOS ESPACIOS A LA INFORMACIÓN Y AL COMENTARIO DEPORTIVOS. EL PRIMER ENVIADO ESPECIAL A
UNOS JUEGOS, FUE UN PERIODISTA BARCELONnS.
LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1908, QUE SE CELEBRARON EN LONDRES,
LOS PRIMEROS QUE
DIERON LA IMAGEN DE LOS JUEGOS MODERNOS, FUERON
SEGUIDOS, NO SOLAMENTE POR LOS DIARIOS BARCELONESES, SINO POR UNA MASA DEPORTIVA FERVOROSA Y
ENTUSIASTA. A TAL PUNTO QUE PROVOCARON LA CREACIÓN DE VARIOS CLUBS Y FEDERACIONES. FUE ENTON
CES CUANDO EL FENÓMENO OLIMPICO ARRAIGÓ EN ESPA
ÑA Y LOS BARCELONESES DE ENTONCES SE DIERON
CUENTA DE QUE EL OLIMPISMO ES EL VEHICULO EDUCATIVO MAS EFICAZ PARA LOGRAR UNA JUVENTUD MAS IDEN
TIFICADA CON LOS IDEALES DE PAZ, DE AMISTAD Y DE
MEJORAMIENTO DE LA SOCIEDAD. Y SE FUNDÓ EN BARCELONA EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL.
POR ELLO NO FUE SORPRENDENTE QUE CUANDO EL
DEPORTE ESPAÑOL PARTICIPO POR VEZ PRIMERA, EN FOR
MA OFICIAL, EN UNOS JUEGOS OLIMPICOS, EN AMBERES
EL AÑO 1920, TRES DIRIGENTES DEPORTIVOS BARCELONESES SOLICITARAN EN NOMBRE DEL AYUNTAMIENTO DE LA
CIUDAD CONDAL, AL PRESIDENTE DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, EL BARON DE COUBERTIN, LA SEDE
DE LOS JUEGOS DE 1924. Y SE CONSTRUYO PARA ELLO
EL VIEJO ESTADIO DE "LA FUXARDA". `/A N ~A+-VADE
MI, 0i3U
l_Q\ICjA

ic, jjAqb AL
CoMo

M Zk -YYZRA+vD ,

eL M y2

ou "M 'iC pzSTZ

UI fz1luo EN a ueR 0n`

cC^

�6.

NO SE LOGRO ENTONCES, PERO NO POR ELLO SE DE
SANIMARON LOS BARCELONESES. LA MUNICIPALIDAD CONSTRUYO EN 1929, UN ESPLÉNDIDO ESTADIO DE ATLETISMO
EN MONTJUIC, CON CAPACIDAD PARA 35.000 ESPECTADORES QUE FUE EL PRIMERO DE ESPAÑA; UNA PISCINA DE 50
METROS Y OTRAS INSTALACIONES DEPORTIVAS,PARA SOLI
CITAR EN 1931, LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1936.
EL CAMBIO DE RÉGIMEN EN ESPAÑA Y EL DESCONCIER
TO POLÍTICO QUE VIVIÓ NUESTRO PAÍS EN ABRIL DE 1931,
MOTIVO LA SUSPENSIÓN DE LA TRIGÉSIMA SESIÓN DEL
CIO, QUE DEBÍA CELEBRARSE PRECISAMENTE EN BARCELONA Y EL VOTO POSTAL A QUE FUE SOMETIDA LA DECISIÓN
RESPECTO LA SEDE DE 1936, FUE FAVORABLE A BERLÍN.
NUEVAMENTE BARCELONA VOLVIÓ A SOLICITAR LA OR
GANIZACION DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS Y SE PRESENTO
EN 1966 UNA CANDIDATURA CONJUNTA CON MADRID PARA
LOS JUEGOS DE 1972. LA DECISIÓN TAMPOCO NOS FAVORECIÓ Y MUNICH ALCANZO LA SEDE.
A PESAR DE AQUELLOS INFORTUNIOS, EL DEPORTE
ESPAÑOL HA SEGUIDO AVANZANDO Y BARCELONA NO HA RENUNCIADO JAMAS A SU VIEJA ASPIRACIÓN OLÍMPICA4 Y
EN 1981, EL ENTONCES ALCALDE DE BARCELONA, NARCÍS
SERRA, RECOGIÓ EL SENTIR POPULAR DE LA CIUDAD Y
ANUNCIO LA INTENCIÓN MUNICIPAL DE SOLICITAR LOS
JUEGOS DE LA VIGÉSIMOQUINTA OLIMPIADA PARA 1992.
EXAMINEMOS PRIMERO LOS HECHOS Y LAS CIRCUNSTANCIAS QUE MOTIVARON ESTA DECISIÓN Y QUE SON YA

�7.
PROPÓSITO FIRME DE LA CIUDAD Y DE TODO EL PAÍS,
DE ALCANZAR LA SEDE OLÍMPICA DE 1992.
EN LA ALTERNANCIA CONTINENTAL QUE ES NORMATIVA -AUNQUE NO REGLA- DEL COMITÉ INTERNACIONAL
OLÍMPICO, SE ESTABLECE QUE LOS JUEGOS DE 1992
DEBEN CELEBRARSE EN EUROPA. ES DIFICIL QUE SE
ROMPA ESTA TRADICIÓN. DE ENTRE LOS 24 PAISES DE
EUROPA OCCIDENTAL QUE SON MIEMBROS DEL COMITÉ IN
TERNACIONAL OLÍMPICO, ESPAÑA ES EL ÚNICO GRAN
PAÍS QUE JAMAS HA ORGANIZADO NINGUNA EDICIÓN DE
LOS JUEGOS. ES DIFÍCIL ENCONTRAR UNA RAZÓN ÉTICA, DEPORTIVA Y VALIDA QUE NO DESEMBOQUE NECESA1:~AD
RIAMENTE EN LAS
DE CONCEDER LOS JUEGOS
DEL 92, A BARCELONA.
,
L®
cUM?16,01 ,
EX
•TRAS RAZONES, NO ESTRICTAMENTE DEPORTIVAS, QUE JUSTIFICAN Y APOYAN UNA DECISIÓN
FAVORABLE A NUESTRA CIUDAD. BARCELONA CUMPLIRA
ESTE FIN DE SIGLO EL SEGUNDO MILENARIO DE SU
EXISTENCIA. FUE ANTES DE LA ERA CRISTIANA CUANDO LOS POBLADOS IBEROS, FENICIOS, CARTAGINESES Y
ROMANOS QUE EXISTÍAN EN MONTJUIC, EN EL MONTE TA
BER, EN COLLCEROLA YEN EL TURÓ DE LA RUBIRA, SE
UNIERON;Y SE CONSTITUYERON EN URBE PRIMERO Y EN
CIUDAD DESPUÉS. ¿QUÉ MEJOR CELEBRACIÓN PARA FES
TEJAR EL SEGUNDO MILENARIO DE UNA CIUDAD QUE ORGANIZAR UNOS JUEGOS OLÍMPICOS?
5

Y ONW OTRO ARGUMENTO DE LA MAYOR IMPORTAN
CIA QUE JUSTIFICARIA, POR SI SOLO, EL QUE LOS JUE

�(

8:

ES EL QUINTO CENTENARIO DEL DESCUBRIMIENTO .DE
AMÉRICA. SI EN 1492 LOS ESPAÑOLES LLEVAMOS AL
NUEVO MUNDO UN CONCEPTO DISTINTO DE CIVILIZACIÓN .1r ,7- 7. , _ ,.,^ i i' „ ^^r^ , ^, ,.^^^^ . ° ' , ESPERAMOS
QUE TODA AMÉRICA, JUNTO CON LA JUVENTUD DE TODO EL MUNDO, FESTEJE EN ESPAÑA LA CONMEMORACIÓN
DE AQUEL DESCUBRIMIENTO QUE PUEDE AFIRMARSE COM
PLETÓ EL CONOCIMIENTO TOTAL DE NUESTRO PLANETA.
ESPERAMOS A LOS 160 PAISES DEL MUNDO, EN 1992.
PERO CON SINGULAR AFECTO A QUIENES, HABLANDO
NUESTRA MISMA LENGUA Y PARTICIPANDO DEL MISMO
CONCEPTO DE LA CULTURA Y LA CIVILIZACIÓN QUE NO
SOTROS, VENGAN A "DESCUBRIRNOS" EN LOS ALBORES
DEL AÑO 2.000.
ES INDUDABLE QUE LAS RAZONES ÉTICAS Y TRADICIONALES JUEGAN EN FAVOR DE BARCELONA. PERO
TAMBIÉN LA REALIDAD DEPORTIVA TIENE BASES SOLIDAS EN BARCELONA PARA QUE LOS JUEGOS de 1992 TEN
GAN COMO SEDE LA CIUDAD CONDAL.
BARCELONA HA VENIDO GESTANDO DURANTE AÑOS
Y AÑOS SUS INSTALACIONES DEPORTIVAS. EN UN ESPLÉNDIDO EJEMPLO DE MARIDAJE DEPORTIVO ENTRE LOS
CLUBS Y ENTIDADES PRIVADAS, CON LA INICIATIVA MU
NICIPAL Y PUBLICA, NUESTRA CIUDAD HA SABIDO CREAR
TRES AREAS DE SINGULAR DENSIDAD DEPORTIVA QUE PER
MITEN ESPERAR, CON SOLIDO FUNDAMENTO, QUE LOS JUE
GOS OLIMPICOS DE 1992 TENGAN COMO SEDE UNA CIUDAD
ESPAÑOLA.

�9.
CADA INTENTO BARCELONÉS DE ORGANIZAR UNOS
JUEGOS, VINO RESPALDADO POR UNA INSTALACIÓN DEPORTIVA A TONO CON SU ÉPOCA. PARA 1924 SE CONTA
BA CON EL ESTADIO DE "LA FUXARDA", TODAVIA EXISTENTE Y EN PLENO USO. CUANDO SE POSTULO LA CANDIDATURA PARA 1936, NINGUNA OTRA CIUDAD QUE ASPI
BABA A AQUELLOS JUEGOS, CONTABA ENTONCES CON UN
ESTADIO COMO EL DE MONTJUIC, CON LA PISCINA DE
50 METROS QUE SE CONSTRUYO EN SUS PROXIMIDADES,
NI CON LAS DEMÁS INSTALACIONES QUE SE LEVANTARON
EN AQUELLA MONTAÑA, QUE SE HA CONVERTIDO DESDE
ENTONCES EN LUGAR EXCLUSIVO DE MUSEOS, DEPORTES
Y CONGRESOS. CUANDO SE SOLICITARON LOS JUEGOS
DE 1972, SE CONSTRUYERON LAS PISCINAS "BERNAT PICORNELL", QUE FUERON MARCO ESPLÉNDIDO DE LOS CAMPEONATOS DE EUROPA DE NATACIÓN DE 1970. SE DISPO
NIA ASIMISMO DEL "CAMP NOU" DEL FUTBOL CLUB BARCE
LONA, QUE ES ACTUALMENTE EL MAYOR ESTADIO FUTBOLISTICO DEL MUNDO, DESPUÉS DE-QUE MARACANA Y HAMPDEN PARK HAYAN REDUCIDO SU CAPACIDAD MULTITUDINARIA. EL PARQUE DEPORTIVO DE LA DIAGONAL, CONTABA
YA EN 1966, CON LAS INSTALACIONES DEL REAL CLUB
DE POLO QUE OFRECEN UNAS POSIBILIDADES EXTRAORDINARIAS PARA ALBERGAR. LA CELEBRACIÓN DE SEIS DISCI
"-N RO , LIgElziVV C JJfvi80, V c - aPLINAS OLIMPICAS.
CELo►vA , E P f oL, L 'N05 rTLT , UMV.

Pes,

ACTUALMENTE BARCELONA DISPONE DE UNA BASE DEPORTIVA QUE PERMITIRLA LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS, INCLUSO ANTES DE LA FECHA ESPERADA DE 1992.
EL ESFUERZO DEL AYUNTAMIENTO BARCELONÉS, EN EJEM-

�10.

PLAR ARMONIA CON LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL Y LA
GENERALITAT DE CATALUNYA, ESTA ACENTUANDO EL PER
FIL DEPORTIVO DE LA COLINA DE MONTJUIC, QUE SE
CONVERTIRÁ EN UN LUGAR ÚNICO, AL MENOS EN EUROPA,
PARA LA JUVENTUD DEPORTIVA, SUPERANDO INCLUSO EL
PARQUE DE OBERWIESENFELD DE MUNICH, LA ZONA DEL
MOSONA EN MOSCÚ Y EL SECTOR OLIMPICO QUE ALBERGO
LOS JUEGOS DE MONTREAL EN 1976.
j _ c MD
EL EMPLAZAMIENTO DEL VIEJO ESTADIO DE MONTJUIC PERMITE SU REMODELACIÓN, QUE COMENZÓ YA EL
PASADO MES DE FEBRERO, SEGÚN EL PROYECTO DEL ARQUITECTO ITALIANO GREGOTTI, Y QUE ESPERAMOS TERMI
NE SUS ESTRUCTURAS EN 1988 Y ALBERGUE LA COPA DEL
MUNDO DE ATLETISMO DEL AÑO 1989. RODAJE MUY CONVENIENTE PARA QUE LA COMPETICIÓN ATLÉTICA DE LOS
JUEGOS SE DISPUTE CON TODAS LAS GARANTIAS. INMEDIATO AL ESTADIO / SE LEVANTARA EL NUEVO PALACIO
DE DEPORTES, CUYAS OBRAS SE INICIARAN EN BREVE QUE,
CON UNA CAPACIDAD PARA 17.000 ESPECTADORES, COMPLE
TARA LA RED DE PALACIOS DE DEPORTES CON QUE CUENTA
BARCELONA, COMO SON EL MUNICIPAL, EL BLAU-GRANA,
EL JOVENTUT Y OTROS, INDISPENSABLES PARA LOS TORNEOS DE CLASIFICACIÓN DE LOS DIEZ DEPORTES DE SALA QUE COMPRENDE EL PROGRAMA OLIMPICO. EL NUEVO
PALACIO DE DEPORTES DE MONTJUIC PROYECTADO Y DIRIGIDO POR EL ARQUITECTO JAPONÉS ISOZAQUI, ES UN
EJEMPLO DE AUDACIA DEPORTIVA, DE PRECISIÓN TÉCNICA Y DE EQUILIBRIO ESTÉTICO EN SU CONJUN 0.
►M - ES A
roh RI A S
IDirh ¡
IMPORTANTE INSTALACIÓN `SUFRAGADA '•R LA DIPUTA
CIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, EN UNA DEMOSTRACIÓN

�11 .

MAS DE LA COLABORACIÓN ENTUSIASTA QUE TODOS LOS
ÓRGANOS ADMINISTRATIVOS BARCELONESES ESTAN DANDO EN ESTE EMPEÑO COMÚN, QUE SON LOS JUEGOS OLIM
PICOS. ÇLA GENERALITAT DE CATALUNYA, QUE EN TODO
MOMENTO HA SECUNDADO ESTE ÁFAN COLECTIVO DE:INTE
GRACIÓN :DEL - PAIS EN NUESTRO AV' N OLIMPICO, CONS—'
((N
TRUIRA SU ESCUELA DEPORTIVA EN EL ESPACIO INMEDIA
TO AL ESTADIO, AL PALACIO DE DEPORTES Y LAS PISCI
NAS PICORNELL , QUE SERA HABILITADO COMO SUBCENTRO DE PRENSA DE AQUELLAS TRES INSTALACIONES. EL
ESTADIO DE HOCKEY "PAU NEGRE" , COMPLETARA EL
AREA COMPETITIVA DEL ANILLO OLIMPICO.
EN LA PLAZA DE ESPAÑA SE INSTALARA EL CEN
TRO PRINCIPAL DE PRENSA, EN EL ACTUAL PALACIO DE
CONGRESOS, CON UN AREA DE TRABAJO, TANTO PARA
PRENSA ESCRITA COMO PARA LA ELECTRÓNICA DE 50.000
METROS CUADRADOS, MAYOR QUE LA EXISTENTE EN LOS
ANGELES, EN OCASIÓN DE LOS MAGNIFICOS JUEGOS OLIM
PICOS CELEBRADOS EL AÑO ÚLTIMO. LOS INFORMADORES
GOZARAN DE UN AMPLIO APARCAMIENTO, DE DOS LINEAS
nrchs 1&gt;e
DE METRO, DE CUATRO OBUSES, AMPLIAS AVNIDAS DE
ACCESO, TODO ELLO EXISTENTE YA AHORA Y ake LA PROXI
MIDAD DEL ANILLO OLIMPICO DE MONTJUIC.
ESTO NO SON PROYECTOS, SINO QUE SON REALIDADES
QUE EXISTEN YA AHORA Y QUE SE COMPLETARAN CON LOS
SERVICIOS COMUNES Y EXCLUSIVOS PARA LOS MEDIOS DE
COMUNICACIÓN, COMO RESTAURANTES, SALAS DE DESCANSO,

�12.

DE ENTREVISTAS, DE REUNIONES,
Y

DEMAS ELEMENTOS INDISPENSABLES PARA LOS INFOR
MADORES QUE DURANTE TRES SEMANAS VIVEN, CON UNA
INTENSIDAD POCO APARENTE, EL GRAN ACONTECIMIENTO OLIMPICO.
A SOLAMENTE TRES KILÓMETROS DEL AREA DE
MONTJUIC Y ENLAZADO-CON ESTA POR
AMPLIAS
VIAS DE COMUNICACIÓN,
LIS

SE HALLA EL PARQUE DEPORTIVO DE DIAGONAL QUE CON
SUS 42 HECTAREAS Y SUS NUEVEyINSTAL CIONES DEPOR
i_4 vM'\'► DLY4 PRi OUWI""
PU t U CAS, Cc ie Ls
TIVAS, OFRECE HOY A 170.000 ESPECTADORES LA POSI
BILIDAD DE PRESENCIAR LOS FUTUROS TORNEOS OLIMPI
COS DE DEPORTES TAN DIVERSOS COMO SON EL FÚTBOL,
EL BASKET, LA HIPICA, LA ESGRIMA, EL HOCKEY, EL
TENIS, EL PENTAHLON MODERNO, EL VOLEIBOL ÇRAS
DISCIPLINAS. A LOS 120.000 ESPECTADORES
"CAMP NOU ", SE AÑADEN LOS 20.000 ASIENTOS DEL
"MINI— ESTADI ", LOS 8.000 DEL "PALAU BLAU —GRANA"
LOS 2.000 DEL "PAI4U DE GEL", LOS 6.000 DEL TENIS
BARCELONA, LOS 10.000 DEL REAL CLUB DE POLO, QUE
SON UNA REALIDAD ACTUAL Y QUE SE COMPLETARAN CON
LA AMPLIACIÓN HASTA 30.000 DEL CAMPO DE CONCURSO
HIPICO, DE LOS CAMPOS DE HOCKEY Y DE LA PISTA CEN
TRAL DE TENIS, ASI COMO CON EL PALACIO DE DEPORTES QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Y EL AYUNTAMIENTO DE HOSPITALET TIENEN YA PROYECTADO Y EN
FASE DE PRÓXIMA EJECUCIÓN, EN AQUEL MISMO SECTOR.

�13.

r

Corv LP C51. -{).7)0Rneoiú
cákYdR Cioni
CicLtS vtJ `

►^

t^^ Ui

C~IS.UIThT

LA TERCERA ZONA OLTMPICA DE BARCELONA S LA
DEL VALLE DE HEBRON. TAMBIEN ESTA ES UNA R LI
–DAEXISTNYPLEAVÍD,COMQUE STRADO DURANTE LOS CAMPEONATOS DEL MUNDO DE C CLIS
MO QUE SIRVIERON PARA INAUGURAR EL AMPLIO VE ODRO
MO CONSTRUIDO POR EL AYUNTAMIENTO BARCELONÉS. DIS
TANTE SOLAMENTE 4 KILÓMETROS DEL PARQUE DEPORTIVO
DE DIAGONAL, Y CUATRO Y MEDIO DE MONTJUTC, UNIDO
CON AQUELLOS SECTORES DEPORTIVOS POR DOS FÁCILES
VIAS DE COMUNICACIÓN, COMO SON LA DIAGONAL Y

a,

CINTURÓN-E RONDA POR UNA PARTE, Y LA GRAN VIA,
AVENIDA MERIDIANA Y PASEO DE VALLDAURA POR OTRA,
EL VELÓDROMO QUEDA PLENAMENTE ARTICULADO CON LAS
DEMÁS INSTALACIONES DEPORTIVAS, QUE, A SU VEZ,
DISPONEN DE UNA FLUIDEZ DE COMUNICACIÓN COMO POCAS CIUDADES TIENEN PARA UNIR SUS ESCENARIOS DEPORTIVOS.

�14.
EN EL VALLE DE HEBRON, EXISTE YA UN ROMAN
TICO PARQUE, EL DEL LABERINTO t QUE ES EL MAS
ANTIGUO DE BARCELONA, t QUE COMPLETA ARMONIOSAMEN
TE AQUELLA INSTALACIÓN CON LAS PISCINAS QUE LO
CIRCUNDAN, Y CON EL PROYECTO DE OTRAS CONSTRUCCIONES DEPORTIVAS QUE DOTARAN AQUEL BARRIO DE UN
EQUIPAMIENTO DEPORTIVO DEL MAS ALTO VALOR URBANISTICO.

C

‘i
^
----^
,.^^.

QUEDA ím CUARTO SECTOR OLIMPICO, EN EL BARRIO
DEL "POBLE NOU ". EN TAN DESASISTIDO SECTOR
SE HA PROYECTADO CONSTRUIR, EN COLABORACION CON LA
INICIATIVA PRIVADA, LA VILLA OLIMPICA, CON CAPACI
DAD PARA UNOS 12.000 ATLETAS Y FEDERATIVOS, EN
UNOS 3.000 APARTAMENTOS, QUE DOTARAN AL BARRIO DE
UNA POSIBI IDAD DE HABITACION REALMENTE EXCEPCIO
t
^
UN occim cc^nl
.'^ SEMANAS, RENFE PAr2t1
NAL, HACE ".LIBERAR
í^S
TODA LA ZON A DE FERROCARRIL Y VIAS DEI LA LINEA BAR
el. /21.1)f3 ps
u\
GA`hl 0E NtA,t1
CELONA-MATARÓ Y DEJAR EXPEb ITAS LAS HECTÁREAS ACTUALMENTE OCUPADAS, EN EL PLAZO DE UN AÑO Y MEDIO.
PARA LLEVAR A CABO TAN IMPORTANTE -ME ATREVER
VAN A
V
A. DECIR TRASCENDENTAL- MEJORA URBANA, SE íJ ESNAPUMIWOWna 7.000 MILLONES DE PESETAS, QUE GARANTIZAN LA EFECTIVIDAD DE TAN ESPLENDIDA OBRA, QUE DA
RA UN NUEVO ROSTRO, NO SOLAMENTE AL BARRIO, SINO
A TODA LA CIUDAD.
NO EN VANO SE TRATA DE LA CARA MARITIMA DE LA
PLAYA DE LEVANTE DE BARCELONA, ACTUALMENTE MUY ME
JORADA, CON AGUAS DEPURADAS, ARENA ASEADA, Y UNA

�15.
COMUNICACIÓN FÁCIL Y RÁPIDA A TRAVÉS DEL CINTU
RON DEL LITORAL. FI- COMO ESPERAMOS, SE NOS CON
CEDEN LOS JUEGOS OLIMPICOS, AQUEL BARRIO SE CON
VERTIRA EN UNO DE LOS MAS SUGESTIVOS DE LA CIUDAD. LA EDIFICACION DE LA VILLA OLIMPICA, ABIER
TA AL MAR Y A LA CIUDAD, SE COMPLEMENTARA CON
LA CONSTRUCCIÓN INMEDIATA A LA VILLA OLIMPICA,
Ztl rÍ ►: a" ^!

a►:

3̀ ,

^.•

.
,.^ü•%

^ ^.^

íi Í E

.

.

..

i ^ ....

10301. i•,V/i _

4 QUE DOTARÁN AL BARRIO
DEL POBLE NOU DE UN EQUIPAMIENTO DEPORTIVO A EN
VIDIAR POR LA MAYORIA DE CIUDADES EUROPEAS, Y
QUE SERA ESCENARIO DE LA COMPETICIÓN OLIMPICA
DE NATACIÓN; UNO DE LOS TORNEOS DE CLASIFICACION DE LOS DEPORTES DE SALA; Y DE PISTA DE EN
TRENAMIENTO PARA LOS ATLETAS, QUE, SIN SALIR DE
LA VILLA OLIMPICA, PODRAN CUIDAR DEBIDAMENTE SU
PREPARACIÓN.
NO HE MENCIONADO HASTA AHORA, TRES DISCIPLI
NAS DEPORTIVAS QUE EL DEPORTE ESPAÑOL NO PUEDE
RELEGAR A UN SEGUNDO NIVEL, YA QUE SE TRATA DE
LAS DISCIPLINAS DEPORTIVAS EN LAS QUE EL DEPORTE ESPAÑOL HA ALCANZADO MAS BRILLANTES TRIUNFOS,
MAS RECIENTES TITULOS, Y HA PRODUCIDO MAYOR IMPACTO EN TODOS LOS MEDIOS INFORMATIVOS. SE TRA
TA DE LA VELA, DEL REMO Y DEL CANOTAGE, TRES DE
PORTES EN LOS QUE ESPAÑA HA FIGURADO SIEMPRE ENTRE LOS MEJORES DEL MUNDO. NO SE HA DECIDIDO
TODAVIA EL ESCENARIO DE SUS COMPETICIONES, YA QUE
TODAS LAS PROPUESTAS QUE SE NOS HAN FORMULADO

�16 .

SON IDÓNEAS, ATRACTIVAS Y ENCIERRAN EL MAYOR IN
TERES. PALMA DE MALLORCA Y SU AÑEJA TRADICIÓN
NÁUTICA, TIENE CREDENCIALES MUY SÓLIDAS PARA CON
VERTIRSE EN MARCO ESPLÉNDIDO PARA LAS REGATAS
OLÍMPICAS. PERO NO PUEDE OLVIDARSE QUE LA COSTA
MEDITERRÁNEA TAMBIEN OFRECE PUERTOS, CONDICIONES
TÉCNICAS Y POSIBILIDADES LOGZSTICAS QUE ENCAJAN
PERFECTAMENTE CON LAS EXIGENCIAS DE LA COMPETICIÓN OLÍMPICA. ESTA ES UNA RESOLUCIÓN QUE TOMA
REMOS MAMOWWUNIWn CON LA VISTA PUESTA EN TODO
EL AMPLIO Y ESPLÉNDIDO PANORAMA QUE OFRECE LA
NÁUTICA ESPAÑOLA, TAN PRÓDIGA EN ESCENARIOS Y EN
AMBIENTES EN DONDE LA VELA ES SENTIDA CON SINGU
LAR ATENCIÓN.
PARA EL REMO Y EL CANOTAGE, POR EL MOMENTO,
TENEMOS DOS POSIBILIDADES OPTIMAS. EL "LAGO DE
PLATA" DE BANYOLES ES UN LUGAR EN EL QUE LAS FE
DERACIONES INTERNACIONALES DE REMO Y DE CANOTAGE
HAN PUESTO REITERADAMENTE SUS OJOS, Y SUS TRANQUILAS AGUAS HAN SIDO ESCENARIO DE COMPETICIONES
DE ALTO NIVEL INTERNACIONAL. ALLÍ SE ENCUENTRA
LA ESCUELA NACIONAL DE REMO, Y TANTO LOS BOGADO
RES ESPAÑOLES COMO NUESTROS PALISTAS HAN FORJADO
ALLI LOS TRIUNFOS QUE HAN SABIDO ALCANZAR EN LOS
JUEGOS OLIMPICOS Y EN LOS CAMPEONATOS DEL MUNDO.
EL CENTENAR DE KILÓMETROS QUE LE SEPARAN DE BAR
CELONA, NO SERAN NINGUNA DIFICULTAD, YA QUE LA
AUTOPISTA MAS ANTIGUA DE ESPAÑA ESTÁ ALLÍ PARA
ACERCAR LOS DOS ESCENARIOS OLIMPICOS.

�17.
OTRA POSIBILIDAD, ES EL "PARC DEL MAR",
EN EL DELTA BARCELONÉS DEL LLOBREGAT, EN DONDE
ES POSIBLE LA CONSTRUCCIÓN DE UN CANAL DE REMO
QUE CONVERTIRIA AQUELLA ZONA INDUSTRIAL EN UN
PARQUE DEPORTIVO QUE CUBRIRIA LAS NECESIDADES
DE OCIO Y DEPORTIVAS DE UN SECTOR DE LA CONUR
BACION BARCELONESA QUE TIENE ALLI UNA DENSIDAD
CERCANA A LAS DOSCIENTAS MIL PERSONAS.
COMO PUEDE VERSE, BARCELONA CUENTA CON
INSTALACIONES DEPORTIVAS A PUNTO, EN UN 70 POR
CIENTO. Y LAS QUE TODAVIA NO ESTÁN DISPUESTAS,
SE ESTAN YA CONSTRUYENDO. BALANCE MUCHISIMO
MAS HALAGÜEÑO Y CONCRETO, QUE LAS DEMÁS CIUDADES CON LAS QUE DISPUTAREMOS LA SEDE OLIMPICA
DE 1992, CON TANTA ENERGIA Y CONVICCIÓN, COMO
DEPORTIVIDAD Y RESPETO, PUEDEN OFRECER.
DE POCO SERVIRIA TODA ESTA DISPONIBILIDAD
DEPORTIVA DE BARCELONA/ SI BARCELONA NO CONTASE
CON DOS ELEMENTOS ESENCIALES Y BÁSICOS PARA ME
RECER UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. LA UNANIMIDAD PO
LITICA EN ORGANIZAR UNOS JUEGOS, Y UNA VOCACIÓN
OLÍMPICA EN TODOS SUS CIUDADANOS QUE VIENE IM
PULSADA POR UNA INERCIA DEPORTIVA DE CUATRO GE
NERACIONES. ESTO ES NO SOLAMENTE IMPORTANTE,
SINO DECISIVO Y CONCLUYENTE.
CUANDO MI PREDECESOR, ELL ALCALDE NARCIS
SERRA HIZO PUBLICA LA INTENCIÓN BARCELONESA DE

�18.
POSTULAR LOS JUEGOS, EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA APROBÓ, POR UNANIMIDAD, EN SU PLENO REGLA
MENTARIO, AQUELLA DECISIÓN. VALE LA PENA EXPLI
QUE AQUELLA FUE LA PRIMERA
CAR
L/
CORPORACIÓN MUNICIPAL LO-J-20
OCASIÓN EN QUE '

C

LA UNANI
MIDAD, NO SOLO DE TODOS LOS PARTIDOS POLITICOS,
SINO TAMBIEN EL ENTUSIASMO DE TODOS LOS CONCEJA
LES. ESTA MUESTRA DE IDENTIFICACIÓN DE TODA LA
MUNICIPALIDAD -Y MAS TARDE DE LA CORPORACIÓN
METROPOLITANA- RESPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS,
HA SIDO UNA DE LAS NOTAS QUE CON MAYOR RELIEVE
HAN REGISTRADO LOS COMENTARISTAS EN LOS ROTATI
VOS DE TODO EL MUNDO, Y LOS CONOCEDORES DE LA
COSA OLIMPICA.
LA SEGUNDA ETAPA DE NUESTRA CARRERA, HA SI
DO TAMBIEN UNÁNIME. EL GOBIERNO AUTÓNOMO DE LA
GENERALITAT ANUNCIÓ SU TOTAL IDENTIFICACIÓN CON
EL PROYECTO OLÍMPICO,-Y ESTÁ DEMOSTRÁNDOLO CON
SU APOYO TÉCNICO, ECONÓMICO Y DEPORTIVO.
LA SECRETARIA DE ESTADO PARA EL DEPORTE,
EXAMINÓ CON DETENIMIENTO NUESTRO ANTEPROTECTO,
LO APROBÓ Y PROMETIO SU APOYO. EL COMITÉ OLÍM
PICO ESPAÑOL,P MUCHOS DE CUYOS MIEMBROS
VEO EN
ESTA SALA, DISCUTIÓ NUESTRO ANTEPROYECTO.

�19.

LO EXAMINÓ CON DETALLE. COMO ERA DE ESPERAR,
AL TRATARSE DE UN ORGANISMO DE ESPECIALISTAS
DE GRAN RIGOR TÉCNICO, HUBO OPINIONES DISCOR.
DANTES EN ALGUNAS PARTICULARIDADES. TUVIMOS
MUY EN CUENTA SUS OBSERVACIONES Y RAZONAMIEN
TOS. PERO TAMBIÉN DIERON SU APROBACIÓN Y APO
YO A LA CANDIDATURA BARCELONESA.
AQUÍ DESEARIA DETENERME UN MOMENTO, PARA
SUBRAYAR LA INDISPENSABLE COLABORACIÓN, CONSE
JO, ASISTENCIA E IDENTIFICACIÓN QUE ES NECESA
RIA ENTRE EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL Y LAS FEDERACIONES ESPAÑOLAS DE LOS 23 DEPORTES OLIMPI
COS, CON EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y NUESTRO MADURADO, LÓGICO Y AMPLIO PROYECTO.
CdMv G.51"&amp;„
NUESTRA GENERACIÓN

LA QUE NOS SEGUIRÁ,
JAMÁS TENDRÁN OCASIÓN DE ORGANIZAR UNOS JUEGOS
OLIMPICOS3LA
PROPIA
ROTACIÓN CONTINENTAL A LA QUE ALUDIA AL COMIEN
ZO DE MI DISERTACIÓN, NO DARÁ OPORTUNIDAD A QUE
UNA CIUDAD ESPAÑOLA PUEDA SOLICITAR DE NUEVO LA
ORGANIZACIÓN DE UNOS JUEGOS HASTA BIEN ENTRADO
EL SIGLO XXI. APARTE DE QUE ATENAS TIENE YA
CONSENSUADA LA CONCESIÓN DE LOS JUEGOS DEL PRI
MER CENTENARIO DEL RESTABLECIMIENTO DE CITA CUA
TRIENAL, EN 1996, ESTÁN ASIA Y AMERICA QUE ESPE
RAN SU PLAZO. PEKIN, HA ANUNCIADO YA SU CANDIDATURA PARA UNA EDICIÓN EN EL PROXIMO SIGLO. Y
SERIA MUY DIFICIL QUE NO SE ACCEDIERA AL DESEO

�M 1300)
MASA
DEL I4
PAISC^DEL MUNDO. ES DE ESPERAR QUE,
UN DIA U OTRO, UN CONTINENTE QUE JAMAS HA RECIBIDO EL MENSAJE OLIMPICO COMO ES AFRICA, SO
LICITE LA SEDE PARA UNA DE SUS CIUDADES EN PLE
NO DESARROLLO.`

20.

LA TECNOLOGIA MODERNA Y LOS
MEDIOS DE - ORGANIZACION Y DE CONTROL QUE EL SIGLO XXI OFRECERÁ, DARAN UNA SERIA OPCIÓN PARA
QUE LOS PAISES DE NIVEL. MEDIO PUEDAN INCORPORAR
SE AL ROSARIO DE CIUDADES QUE HAN ALBERGADO LA
ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS.
LAS FEDERACIONES ESPAÑOLAS TIENEN PUES, AN
TE SI QUIZÁS LA ULTIMA OPORTUNIDAD DE ALCANZAR LA
META SOÑADA POR TODOS LOS AUTÉNTICOS DEPORTISTAS:
SER PROTAGONISTAS DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. PERO
NO SERLO SOLAMENTE EN UNA ELIMINATORIA O EN UN
COMBATE. SINO SERLO PLENAMENTE DURANTE LOS SEIS
AÑOS QUE DURA LA ORGANIZACIÓN DE UNOS JUEGOS. ES
LA GRAN OCASIÓN, LA ÚNICA DE IDENTIFICARSE TOTAL
MENTE CON SUS RESPECTIVAS FEDERACIONES INTERNACIONALES, DE QUIENES DEPENDE LA ORGANIZACIÓN

�TECNICA DE LOS JUEGOS. ES UNA LABOR DE ARGO
ALCANCE, QUE COMENZARÁ EN FORMA INTENSI A YA
EN 1986. PERO QUE DES AHORAEBE ACE TUAR—
4 1»- SE)
SE EN UNA TAREA QUE "`"'
(CAPAZ DE E USIAS
MAR A TODOS LOS DEPORTISTAS ESPAÑOLES, QUIZÁS
DEBAMOS REVISAR NUESTRO CONCEPTO, NO SOLO Mil/OPUS
(1)~4N5 DEPORTE, SINÓ TAMBIEN DE LA IDENTIFICACIÓN QUE
Sac0,,65 02 DEBE EXISTIR EN UN PALS QUE SE ABRE NUEVAMENTE
AL MUNDO, COMO ES ESPAÑA. ES MUY DIFÍCIL QUE
SE PUEDA REPETIR LA OPORTUNIDAD ANTE LA QUE SE
HALLA EL DEPORTE ESPAÑOL, Y EI,ÍDESARROLLO DE
NUESTRO PAIS.
OSCD"¿-5
A NADIE DE M 16 HABRÁ ESCAPADO EL AMA
BLE AMBIENTE QUE TODO LO ESPAÑOL TIENE ACTUAL
MENTE EN EL MUNDO DEL OLÍMPISMO. LAS FEDERA—
,
CIONES INTERNACIONALES DE LOS DEPORTES OLIMPI—
COS CUENTAN ENTRE SUS DIRIGENTES MAS RELEVANTES CON DEPORTISTAS ESPAÑOLES. LAS COMPETICIONES INTERNACIONALES AL MÁS ALTO NIVEL HACEN ES
CALA EN NUESTROS ESTADIOS, PISCINAS Y PALACIOS
DE DEPORTES! EL DEPORTE ESPAÑOL CUENTA CON DOS
MIEMBROS EN EL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, Y
OTROS DOS EN LAS COMISIONES DE AQUEL ALTO ORGANISMO. TODO ELLO, SON CIRCUNSTANCIAS EXTRAORDI
NARIAS QUE PERMITEN UNA AUDIENCIA, UNA ATENCIÓN
Y UN CRÉDITO DE TODO LO ESPAÑOL EN EL MOVIMIENTO
OLIMPICO, QUE, SIN DUDA, FAVORECE LA PRETENSIÓN
ESPAÑOLA DE QUE UNA DE NUESTRAS CIUDADES SE CON
VIERTA EN SEDE DE LOS JUEGOS CUATRIENALES.

�Z

Me( Zo

l991.5

22.

Y VOLVIENDO A LA UNANIMIDAD N QUE LA ADMINISTRACIÓN ESPAÑOLA APOYA LA C DIDATURA DE
BARCELONA, DEBO MENCIONAR EN ULT MO LUGAR, Y
QUE POR SER EL ULTIMO ES EL MAS IMPORTANTE, LA
APROBACION DEL GOBIERNO ESPAÑOL/Y DE LAS MAS
ALTAS INSTANCIAS DEL PAIS A ESTE DESEO DE TODO
NUESTRO DEPORTE PARA QUE, POR FIN, ESPAÑA REUNA
A TODA LA JUVENTUD DEL MUNDO, EN UNA DE NUESTRAS
CIUDADES.
PARALELAMENTE CON ESA UNANIMIDAD POLITICA
RESPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS, EL CONSEJO RECTOR
DE LA CANDIDATURA HA SEGUIDO ELABORANDO LOS PROYECTOS; LLEVANDO A CABO LA EJECUCIÓN DE LOS MIS
MOS; COORDINANDO SU PROYECCIÓN EXTERIOR; SIGUIEN
DO EN FORMA INMEDIATA LA INFORMACIÓN CERCA DE
LOS MIEMBROS DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO;
ATENDIENDO LAS INDICACIONES DE LAS FEDERACIONES
INTERNACIONALES Y DE LAS ESPAÑOLAS EN CUANTO NOS
HAN INDICADO; Y ESCUCHANDO CON LA MAYOR ATENCIÓN CUANTAS SUGERENCIAS SE NOS HAN HECHO DESDE
LOS COMITÉS OLIMPICOS NACIONALES, QUE EN DEFINI
TIVA SON QUIENES ORGANIZAN Y DIRIGEN LA PARTICIPA
CION DE LOS ATLETAS EN CADA EDICIÓN DE LOS JUEGOS.
LA VERTIENTE FINANCIERA DE LA FUTURA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS DE 1992, HA SIDO ESTRUCTURADA DESDE 1983, HABIENDOSE LLEGADO A UN PRESU%0s 6151
MILLONES DE PESETAS EN 1983
-h6►
PUESTO de
ARTICULADO EL MISMO CON LOS SISTEMAS Y PROCEDIMIENTOS NECESARIOS PARA EL EQUILIBRIO DEL MISMO

�23.
CON LOS INGRESOS PREVISTOS, SIN ALEGRIAS, TRIUN
FALISMOS NI LIGEREZAS.
k^

.X ‘
'

^ AS uN ii
i p►

0

aC v INN at .

EN ESTE ASPECTO, DEBO MENCIONAR LA APORTACIÓN ECONÓMICA QUE LA CÁMARA DE COMERCIO, IN
DUSTRIA Y NAVEGACIÓN DE BARCELONA, ASI COMO DE
GRANDES EMPRESAS ESTÁN APORTANDO A LA FINANCIA
CION DE LA CANDIDATURA ESPAÑOLA A LOS JUEGOS
OLIMPICOS DE 1992, SIN PEDIR NINGUNA COMPENSACIÓN DE CUALQUIER INDOLE, A CAMBIO DE SU COLABORACIÓN ECONÓMICA. ESTE ES UN EJEMPLO DE ENOR
ME VALOR. TANTO POR EL ESPIRITU DEPORTIVO QUE
REVELA, COMO POR SU SANA VISION INDUSTRIAL Y
CIUDADANA QUE CONTINUAMENTE PONEN DE MANIFIESTO
EN UNA APORTACIÓN DINERARIA DE GRAN EFICACIA EN
TODOS LOS ÓRDENES.
6t 5 b = 1,

ESTAMOS EN VISPERAS DE PEDIR LA COLABORACIÓN PERSONAL DE TODOS LOS CIUDADANOS ESPAÑOLES
QUE DESEEN HACERLO, QUE TENGAN CAPACIDAD PARA
PRESTARLA Y DISPONGAN DEL TIEMPO ÚTIL PARA CONCRETAR SU APORTACIÓN, LOS EJEMPLOS DE LOS ANGE
LES, SARAJEVO, MUNICH, MOSCU,y MONTREAL, han SI
DO REVELADORES.
PERO POR ENCIMA DE TODO, ES INDISPENSABLE
QUE TODA ESPAÑA SIENTA COMO UNA EMPRESA PROPIA,
INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE, LA GRAN Y APASIONANTE AVENTURA DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992.
SERA EL ESPEJO MUNDIAL DE ESPAÑA. EL REDESCU-

�24.

BRIMIENTO DE EUROPA POR LOS DEMAS CONTINENTES,
EN UN AÑO DE ENORME SIGNIFICACIÓN ECUMÉNICA,
COMO SERÁ EL QUINTO CENTENARIO DE LA LLEGADA
DE EUROPA AL NUEVO CONTINENTE, AL PACIFICO Y A
OTROS MUNDOS IGNOTOS CUANDO LAS NAVES ESPAÑOLAS
DE COLON EMPRENDIERON LA RUTA DE OCCIDENTE EN
UN MOMENTO EN QUE CAMBIÓ LA FAZ DEL MUNDO.
UNA VEZ MAS, ESPAÑA PUEDE DESEMPEÑAR UN PA
PEL SINGULAR EN LA IMPORTANTISIMA EFEMÉRIDES DE
1992. DESDE SEVILLA A BARCELONA, TODA ESA I.C.B_REALIDAD QUE ES ESPAÑA, DEBE SENTIRSE INTEGRADA EN LA GRAN MANIFESTACIÓN CULTURAL Y DEPOR
TIVA QUE AQUELLAS DOS CIUDADES VIVIRÁN APASIONA
DAMENTE Y DE LAS QUE TODO EL MUNDO ASPIRA A PAR
TICIPAR.
EN ELLO, LA COLABORACIÓN DE LA ACADEMIA
OLIMPICA ESPAÑOLA, TIENE UN MAGISTERIO MUY IMPORTANTE A DESARROLLAR. DESDE AQUI, LES OFREZ
CO TODA LA CIUDAD DE BARCELONA PARA QUE, SINCRO
NIZANDO CON MADRID Y CON TODO NUESTRO PAIS, EJER
ZAN LA MISIÓN QUE, COMENZADA EN LAS RUINAS DE LA
VIEJA OLYMPIA, SE PROYECTE POR TODOS LOS RINCONES DE NUESTRO GENEROSO PAIS.
ELLO NOS DARA A TODOS EL PLACER DE COMPARTIR
CON m~4 -. , DISTINGUIDOS MIEMBROS DE LA ORGANIZACION OLIMPICA ESPAÑOLA, LA ILUSIONADA AVENTURA
DE UNIR A TODO EL MUNDO, EN ESPAÑA, BAJO EL SIGNO
DE LOS CINCO AROS OLIMPICOS.

�Q223/.^7:2

22?29Z^.O7yaaZ2 apo2u22

'^uoaaa^2^
^^

7

poa?

2L??

"TP

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14946">
                <text>3881</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14947">
                <text>Barcelona'92, un ambicioso proyecto para España / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14949">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14950">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14951">
                <text>Vall d'Hebron, Diagonal-Mar, Montjuic, Poble Nou.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14952">
                <text>Academia Olímpica Española, Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14954">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14955">
                <text>Esports</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24582">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24583">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24584">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24585">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24586">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24587">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28238">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40588">
                <text>1985-03-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43213">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14956">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="976" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="514">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/976/19850311d_00061.pdf</src>
        <authentication>210d1c443e9da47a63d83d29919ba79f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42188">
                    <text>Governar una ciutat no és tan sols gestionar
uns serveis amb eficàcia, sinó establir aquelles
polítiques que estan d'acord amb les demandes
ciutadanes. Governar suposa relacionar de manera
estreta, política i administració, e ficàcia en
la prestació dels serveis diaris i aprofundiment
de les exigències ciutadanes. Significa adequació dels recursos a les necessitats en funció
d'uns programes i d'unes polítiques que enfrontin decididament, els diferents problemes que
sorgeixen de la concentració urbana.

Difícilment el Govern de la Ciutat podra romandre
alié a allò que representa un dels fenòmens internacionals més característics dels darrers temps:
la tendència a un increment de la delinqüencia,
l'aparició de noves modalitats delictives, algunes d'elles de signe violent, o el creixement
d'un sentiment d'inseguretat susceptible de trobar les més diverses manifestacions.

�F

La preocupació per aquesta problemàtica de la
seguretat ciutadana, evidenciada en les diverses àrees del govern municipal i a la previsió
de la seva transcendència i abast, varen requerir un conjunt d'iniciatives, desenvolupades
des de mitjan 1983 per a establir, en el marc
de les competències que tenim atribuïdes, unes
actuacions que permetessin d'abordar en profunditat i amb el rigor que exigeix el problema, i
que varen culminar el desembre d'aquell mateix
any amb la constitució de la Comissió Tècnica
de Seguretat Urbana.

En aquesta matèria, a més d'una voluntat previsora,
existia una plena consciència de la complexitat i
novetat en alguns casos dels problemes plantejats,
que no admetien respostes simplistes, ni molt menys
fonamentades en criteris purament especulatius.

Això exigia un seriós esforç de reflexió i d'un
marc capaz de desplegar-lo amb serenor, amb el
necessari distanciament respecte de la incidència
de la gestió administrativa quotidiana.

�4.

La (asa de la C-iutat, Barcelona, inicia un cop més
un paper pilot que es concreta en un nou tarannà
sobre el tractament dels problemes de la seguretat.
L'experiència oberta per la constitució del Consell
de Seguretat Urbana el juny de 1984, i que posteriorment ha començat a articularse a nivell dels districtes, suposa pels seus continguts la voluntat d'establir uns sistemes participatius del tot necessaris.

Cal destacar decididament l'anacrònic concepte d'ordre
públic pel de seguretat ciutadana. El primer es basa
tan sols en la trilogia policia-jutge-presó, mentre
que el segon estableix un marc preventiu i rehabilitador que, sense oblidar el sancionador, estableix
un sistema de prioritats que socialment i políticament
han de preocupar-lo per donar resposta no tansols al
que són demandes, sinó tambés exigències ciutadanes.

Es tracta d'un nou enfocament de l'acció dirigida a
reduir la delinqüència i el sentiment d'inseguretat
que produeix.

En primer lloc significa un replantejament de continguts d'aquella acció que com abans he esmentat, supera els límits de la noció tradicional de l'ordre públic.

�5.

Com ha exposat àmpliament el Comissionat, avui es fa
necessària una alternativa global de seguretat, integradora de les dimensions preventives i rehabilitadores junt amb la estrictament punitiva.

Així ho han apreciat les reunions del Consell de Seguretat Urbana celebrades en els darrers mesos,en abordar problemàtiques tan important en el que pertoca a la
prevenció social - i en algun cas a la rehabilitació con són les de joventut, ensenyament, drogaaddicció i
estrangers,...

Però la novetat de la experiència hi és tambélen les seves formes, en el mètode de l'actuació. Aquest métode
pretén, ésclar, un desenvolupament de la coordinació
policial i instuticional aprofundit en el avenços efectuats en aquest sentit al llarg dels darrers temps.

Però també persegueix la participació ciutadana en un
marc ampliament representatiu.

El Consell de seguretat Urbana és un marc d'integració
voluntària, és veritat. Però també es veritat que les
absències o la dimissió de responsabilitats en una

�3.

Les recomanacions que avui es presenten, fonamentades
en els seus corresponents informes, materialitzaran
la voluntat del govern a la que feia esment. Recullen
un ampli ventall que requerià les seves prioritzacions
i la seva adequació en el temps i als recursos de les
diverses administracions.

Cal assenyalar que les propostes d'actuació i les
alternatives que es formulen, refusen les solucions
esquemàtiques. Aquesta Alcaldía creu que s'ha fet un
esforç d'investigació social sense presendents a
Espanya, amb el suport de successives enquestes sobre
seguretat ciutadana-que auran de tenir continuïtati d'un ampli flux informatiu de les més diverses entitats i organismes: des d'entitats econòmiques fins
a sindicals, des d'aportacions veïnals fins institucionals.

Crec que aquest treball, reflexió i proposta és un
punt important de sortida que estableix els aspectes
bàsics d'una actuació en l'àmbit de la seguretat urbana. Es essencial que sigui apreciat com una fita
sense dubte important, dins d'une experiència ja en
curs.

�6.

qüestió tan crucial com la seguretat ciutadana resulten difícilmente excusables, tant més quan pretenen
amparar-se en certs projectes no gens definits o en
propostes no realitzables en el marc de l'actual legislació.

A aquells que tenim responsabilitas de govern ens han
de preocupar més les qüestions de fons que no pas les
de forma, m$es les que afecten als ciutadans que les
que puguin afectar a les nostres particularitats polítiques. Perquè el Govern de la Ciutat i la política en
general han d'anar orientades a donar resposta a les
demandes ciutadanes per damunt dels actes de personalisme polític, donat que aquesta acció s'encamina més
cap al clientelisme que no pas a l'acció pública dirigida a beneficiar a la majoria.

Vull per acabar felicitar a tots als qui han intervin-

gut

la elaboració de les propostes dels informes, als

qui han treballat en la formulació d'un nou marc sobre
la seguretat ciutadana i que ens obliga a les administracions a continuar aprofundint per aconseguir progressi
vament uns resultats satisfactoris.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14957">
                <text>3882</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14958">
                <text>Discurs en l'acte de lliurament del document de la Comissió Socias sobre Seguretat Ciutadana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14959">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14960">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14961">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14962">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14964">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14965">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24578">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24579">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24580">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24581">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40589">
                <text>1985-03-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43214">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14966">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="980" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="490">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/980/198503d_0081.pdf</src>
        <authentication>8d36ff86258026c6f731469c97ce14e5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42164">
                    <text>^ ^^' ^^^^

^

^^^^=^a
'

^^

'

^

^^^^^^^N^

-_ ' ____-Barceloná
is the second largest city in Bpain.

Its

.

population of 1.750.000 is soread over an areá of 91 soua^e
kilometres. The 'gre^ter m^troolitan area has a population of
'
'
a'
about 3.100.00^ over
area of 476 souare 4iIometres.
^
Barcelona is the capital of t^e autonomous re i on o f
ep
CataIonia^ 15.8^ of the S^anish poouIation l^ve in this region
'
the size of whi^h reoresents ao^roximately 6.3^^ of the land a^ea
of Soain.

`

^^

.
Catalonia

'
'
is ` a high^ ly urbanized area. Half of its 6 milion

inhaÓita^ts live in the ^ar^eïonaMetropolitan areá, and 80^ of
the Catalans belong ^o communities witn 000ulation of oreater
|
\

than 10.000 oeooie.

T^e qreater metropolitar area c^ Barce^ona is t^ha main
financïa^, ^ultpral ánd ^raze ^en^e^^not only rf Catalor^a, out
of tne w^ho^e of'Spain, and ís one of tne le^^ing ur^an areas zn
tne Mediterrane^n Basin.

Barcelbna
`

was the first olace in Soain ^o exoerience the

Industrial Reyolution,

latec'^ecame a p re^omin^ntly

financial

an^ ter^iary metropolis and is row aiming to ta^e oart in t^e
^reat cha^Ienge'of high ^echnology_in^ustries. ^e ^ave s4illed
peo^ le ,

we have a high density of research centers and aaove a^l,

we nave tne ^eterminaticn ano ó^sïre às evidenced throu^hout our
two thousand years of ^istory, ^o be zn the front Iiné of
^ioht ^or renovation and ^rooress.

^

'

�Barcelona is, and has p een always, on aicrossroads ` It
the heartof Eür o "e_ to the rest o1 ^atalonia ano
. to
.
'
6oain by direct freeways_ railways, Planes ano p ar ferries. ^e
now linke

are an overnight train rie away from Paris an eight- Hour
drive fromSeneva, a =ix hour sail from Ma^or^a, .nd a twenty
five minute flioht from Ibiza,

Barcelona lies in the south of theÑorth and in the north of
the South. To a Germen. or Bwedish eve '
e

for • instance ' Barce l ona is

sou^thern `ed M terraheancity.
i
For most Spaniards, on the dther

rand,

B arcelona is a northern sity: nard-wórking, • industrial,
•
trustwortny.•

We wart to

sdvantage of this orivileoed p osition to •act

as a link 6etween t w o rultures ` two ways of life. This•meas
• reassuming the role that Barcelona has alwavs pIaved in Eur000s r
an^

Soanis^

^ne
•

'don

^+^storv
^
^

= ^ata`o^ia
Sar^elona an^
have al*a ys
-

dcor w:icn was o p en to new

. orth and

losen

to ne ídeas comind =rc^.

31:4atn'

are a ",v:eflting oot" • of sorts '^ust as

is the

States. Barcelona aro ratalonia ,eoresented a zromiseo land for
thousanos and thousanos of 000roeoole T0',*irC.
S oa i n, as tne States was for Eurooean deople.
ove south p f c rehce ,
doors t" great

Sc:tnern
famices

in the XVIth Ce^t:r y- ^a ta lori a o^e ns ^

^e

r

French oeooIe wno becae Catalans,Just

as the Pn ,-l alusians wers'to do renturies later.

Barcelona Hetro p olitan Prea includes 27'municipalities_
the wcst •o.f

which is the Cite p f Barcelona.

'-

he

reaI

°

�scope ofBarcelona`s urban reality, however, goes beyond the
strict boundaries of theMetropolitan Prea.

The sbecific authprity for the promotion, management and

of -urdan planning and service producticn

execution

is the

"Corporació Metropolitana de Barcelona"(CMB).Besides doina urdan

planning ano oroviding services, another imoortant function of
the CMB is assitance to the Munici p aIities in three basic fieIds:
^e

d r a w ing up ` of prolects , public works and service ooeration,

ano financiaI aid.

The 1985 consolidated budget of the 27 municipalities
of the area is ap p roximately 1 oillion dollars . The City of
Barcelona
l
:d
¡p f t^a^ budget.
arce ona ac^ounts for $8 00 mi lion

tnins the Conference has made a good cho i ce in selecting •
Barcelona as the host ofthis year`s meeting,
Spain,

Càtalonia

^o1itical

recent years,

and Barcelona have w i tnesseC

ityoortant

and social changes. We have unerdore orp c ess

of returing aUtonomous powers to Soanish recions, and Catalonia,
together with the6asque Country,are tne twc oreasof Soa i n which
most strong l y feel their regional ïoentit i es'

lt is time to give

:N4ow it is time to contin:e that orocess.
the

degree of self gove rn^e nt that

moóern

cities nee q . l± is also time to recognise M e^ro^ olitan Proasas
entities as real as municioa 1 ities . Ore of the aims of my po`iry
in the Barcelona City Council is to enhance tne role of the CMB.

^

During their stay in Barcelona for this Con^erence, t'ne

�Fellows will see what we have done and what we ave not; what we
wili do and what-we hope to do. In short, they will see if such
a thing as a Metr000litan policy exists in Barcelona.

The program of the Conference deals with a broad spectrum of
issues. The administrativeasoects pf the Barcelona Metropolitan
Prea Will be disg ussed, as will industrial policies, urban
renewal oroJects, coastline developments and port poiicy.

The orogram also includes some tours that,I hooe, will give
the Fellows a first hand'loo at Barcelona and what we are doing
hère.

is a rileasure ano an honor for me, as Mayor of•Barce1ona
ano

a Fellow,

to qive my warmest wel6ome •

to the

15th

Internaticnal Fellows Conference.I want to extend tr-Is welccme tc
arl

the read e rs of this soecial iss:e of ^etroIine.

^he

H,:eon ^ e of Barcelona are very

pehind aII

forge anead- and. further development i n all,t1.-:e f^e^^s eszèzia^Iy•
uroan design and reindustrialization, with a focus on nih
technoIogy,
city.

an the. improvement of the quality

in thíS

�TFie 1992 Glymcic Lames
p lace i n . Barceloria:

sei, ve

which i have no doubt wi ï:. ta:&lt;e •

us a oint of reference in our ai,r,

reach those. c7oals.

ï do erzco!_t i, ade t haer, businessmen "rom t •le US and from al 1
^

corners of the world to come to Barcelona. CoMe see us,

cEt

to

know 'us arid put your trust in us.

" _cual Maraca:i l i Mira.
Mayor or Barcelona ano,'

5

President of the CLt

�°

.

.

PASQUAL MARAGALL I MIRA^ BIOGRAPHICAL SUMMARY

Pasqual Maragall was born in Barcelona inJanuary the 13th.
' 19^1. He is
màrried and has three chidren, two girls (17 and ï3)
'
^
and a ^boy(^).

de

He is a graduatein Law and in ^conomics of the Universidad
`
Barcelona (1965),^
were he was a ^rominent le^der of

underground student moveme^t against Franco`s óictat^orship. .^e
^ook a M.S^. degree at the^^ew Yorx School for SociaI Resear^h.

From 1965 to 1976 he belonged ^o_the Barcelona City oounciI
Staff a^^an exoert on Urban PublicEconomy. Assistant orofessor
of the Universitati gutònoma oe Barcelona and sessional ^^cturer
at the John^ Hoo^ins University (1978&gt;, ne ^as published several ^
works on L/rban Eccnomics. ^e too^ the cioct^r de^ree at the
Universi^at Autónoma de Barcelona with a ^isserta^ion on ^and
values.

^During the Franco davs ^hewor^ed actzvely in rebuilding
Catalan and ^panish ^o^iálism, ano after 1975 wa^one of the
founders of the Catalan Socielist Partv (PSC).

In í979 was electeó Coun^ellor of ^^e ^árceIona City
Council. As De^uty ^ayor, he managed a dees administrative
`
reform.
When Mayor ^arcis Serra wasappointéd Minister of Defense,
^
in November 1982,

Paso^al Maragall succee^eó ^im and was
^
`
reelected Mayor in 1983 .

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14998">
                <text>3886</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14999">
                <text>15th Internatioinal Fellows Confrence (Metroline). Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15000">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15001">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15002">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15004">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22200">
                <text>Congressos i conferències&#13;
</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24558">
                <text>International Fellows Conference (15a : 1985 : Barcelona)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24559">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24560">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24561">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40593">
                <text>1985-03-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43218">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15006">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
