225
10
5656
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/268/20060503.pdf
ca06142c257a874973f66f2fcaefd8af
PDF Text
Text
Intervenció del president a la Comissió General de les
Comunitats Autònomes del Senat
Senado. Madrid | 03/05/2006
Mi presencia e intervención en el inicio de este debate en la Comisión General de las Comunidades
Autónomas es una ocasión para hacer oír la voz institucional de la Generalitat de Catalunya sobre
la propuesta de reforma del Estatuto de Autonomía de Catalunya.
Mi objetivo no es proceder hoy a una presentación o defensa exhaustiva de la reforma propuesta.
Este cometido ha sido y está siendo llevado a cabo, con máxima eficacia y dignidad, por los
representantes del Parlament de Catalunya y de los grupos del Senado que dan su apoyo a la
propuesta de nuevo Estatuto.
Me corresponde a mi exponer el sentido político e institucional de la reforma del Estatuto de
Catalunya. Para ello creo de utilidad retomar el hilo de mis intervenciones en el debate sobre el
estado de las autonomías celebrado en esta misma comisión, el pasado mes de noviembre.
Voy a hacerlo utilizando para ello mi propia lengua y una de las dos que, por fin, reconoce por
igual la propuesta de Estatut que se está debatiendo.
Vull creure que tots els qui participarem en aquest debat compartim una convicció:
Que alimentar tòpics, recels i prejudicis que ens distancien, no és cap contribució a la convivència
entre els pobles d'aquest gran país que és Espanya.
La nostra és una proposta positiva, afirmativa. No està pensada per anar contra ningú. No és
contra ningú, és a favor. Per això em dol especialment que s'hagin volgut deformar, algunes
vegades, les intencions i els continguts de la nostra reforma estatutària.
L'Estatut actual, vigent des del 1979, ha fet un gran servei a Catalunya. Ha fet possible el període
més llarg i estable d'autogovern de tota la nostra història contemporània. Gairebé diria de tota la
nostra història.
Durant aquesta etapa s'ha afermat la nostra identitat, s'han consolidat les nostres institucions,
s'ha disposat de competències i recursos per governar-nos.
I durant aquesta etapa també s'han afermat i forjat, reconeguem-ho, les diverses identitats dels
pobles d'Espanya en un marc comú definit per la Constitució de 1978.
Però en 25 anys d'experiència també hem pogut constatar altres coses, les limitacions de l'Estatut
vigent: el respecte a la nostra singularitat política i cultural ha estat insuficient; les nostres
competències s'han vist sovint retallades per una legislació estatal invasiva; i el finançament s'ha
revelat francament insatisfactori.
Si a aquestes limitacions hi afegim l'aparició de noves realitats socials i de noves sensibilitats
ciutadanes és fàcilment comprensible que una gran majoria dels representants polítics de la
ciutadania catalana es plantegessin la necessitat de renovar i de millorar el nostre autogovern,
com així han fet.
En consonància amb aquesta necessitat, la reforma estatutària que ara s'està tramitant al Senat
està orientada a obtenir:
-
Un millor reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya
Una definició precisa dels drets i dels deures de la ciutadania catalana
Una ampliació de la capacitat d'actuació de la Generalitat
Un finançament més just i equitatiu
Dit això, crec que puc afirmar que la proposta de reforma estatutària que ha arribat al Senat
1
�satisfà apropiadament la doble exigència de millorar l'autogovern de Catalunya i d'adequar-se a
l'interès general.
Per entendre-ho en quatre formulacions bàsiques:
1. El nou Estatut d'Autonomia de Catalunya és una afirmació positiva de la nostra realitat nacional
en el marc constitucional. Segurament si hagués dit aquestes paraules fa uns mesos, les hauria dit
tenint la impressió que xocava a l'esperit d'aquesta cambra més del que avui ho farà. Perquè,
d'alguna manera, l'Estatut de Catalunya ha obert el camí per a l'afirmació de les realitats
identitàries del conjunt dels pobles d'Espanya i ens n'alegrem.
2. El nou Estatut amplia i reforça el nostre autogovern, que és una qüestió diferent.
3. El nou Estatut és una eina al servei dels ciutadans, que és la qüestió més important.
4. El nou Estatut no està pensat per donar l'esquena a Espanya, no està pensat per donar
l'esquena a ningú.
Podríem dir que els redactors de l'Estatut han treballat des d'una visió de l'Estat autonòmic que
pretén desenvolupar totes les seves potencialitats.
Una visió guiada per la idea que les Comunitats Autònomes són Estat -són, com deia fa un
moment, Estat espanyol. I que les relacions entre el poder central i el poder autonòmic han de
basar-se en la confiança constitucional i en el respecte als sentiments.
Som el que som, i amb aquest Estatut, les Corts espanyoles reconeixen el que els diu el Parlament
de Catalunya: que ens sentim i som una nació. Tot dit en el marc de la confiança federal, el que és
típic en les nacions, en els Estats que tenen aquest caràcter plural.
Podríem dir que els redactors de l'Estatut han treballat des d'una visió de l'Estat autonòmic que
pretén desenvolupar totes les seves possibilitats. Que som una nació va ser un clam una vegada
corejat per cent mil persones, una altra per un milió. És a dir: un clamor.
Me gustaría preguntarme:
¿Ganaría algo España negándose a reconocer ese clamor? Perdería.
Perdería el sentido de la realidad y perdería el respeto de millones de catalanes.
¿Gana algo España? Gana. Gana en estabilidad, gana en realismo y apuesta por la fórmula que
mejor puede garantizar su continuidad y su progreso como realidad plural.
En segon lloc, la reforma de l'Estatut pretén ampliar i reforçar l'autogovern de Catalunya: les
seves institucions, les seves competències i els seus recursos.
Aquest ha estat el motor de la reforma i l'eix central del nou text.
D'aquesta manera, contribuirem a reduir l'exagerada conflictivitat entre Govern central i
Generalitat, fenomen que ha posat de manifest els problemes de l'anterior Estatut, a l'hora de
delimitar la distribució competencial entre administracions.
L'excessiu reclam al Tribunal Constitucional com a àrbitre de competències ha estat una disfunció
insostenible del procés autonòmic. Doncs bé, ara hi posarem remei.
1. En tercer lloc -i el més decisiu, des del punt de vista de la percepció del poble-, la reforma de
l'Estatut es fa al servei dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya, que veuen els seus drets
precisats i garantits. Si no fos així, de res hauria valgut.
És per tant un Estatut dels drets i deures dels ciutadans
2
�La reforma de l'Estatut obliga els poders públics a realitzar polítiques al servei de les persones
perquè aquest és un Estatut no intervencionista. No està animat per un ànim intervencionista, sinó
per l'ànim de crear una societat en la qual les persones tinguin més possibilitats d'expressar i
d'obtenir el que són els seus objectius humans.
L'Estatut -en el marc dels drets constitucionals- incorpora drets sobrevinguts i reconeguts a
través de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea de l'any 2000, posterior al nostre
Estatut.
Així, protegeix els drets de les persones que pertanyen als col·lectius socials més vulnerables: la
infància, la joventut, la gent gran i les persones dependents.
És el que en altres ocasions he identificat com les edats fràgils de la vida:
- la infantesa (quan la persona necessita tota l'atenció de la família);
- l'adolescència i la joventut (quan la persona s'està formant decisivament i quan ha d'emprendre
el camí de l'emancipació)
- i l'anomenada 3a edat (quan la persona corre més risc de ser dependent i més necessita el
suport de la pròpia societat).
En l'àmbit lingüístic l'Estatut estableix el principi de no-discriminació per l'ús de qualsevol de les
dues llengües oficials.
En conclusió, l'Estatut vol configurar el model de societat corresponent als drets humans del segle
XXI. És, en definitiva, l'Estatut de les persones, que viuen en el món d'avui.
La qualitat de vida dels ciutadans esdevé el criteri fonamental dels continguts de l'Estatut.
4. Finalment, l'Estatut proposa fórmules noves que seran d'utilitat -creiem- per al conjunt de
l'Estat de les autonomies.
Catalunya té apresa una lliçó de la història: l'avenç de la llibertat de Catalunya sempre ha estat
associat al progrés de la democràcia a Espanya. En aquest sentit, hem fet aquest Estatut, hem
proposat aquest Estatut i el proposem també a la seva consideració.
El finançament que proposa l'Estatut, que quedi clar, vol donar resposta a dues qüestions de
fons: com ser nosaltres mateixos, és a dir, com tenir una autèntica capacitat d'autogovern per
oferir a les persones una societat amiga, pròspera i millor.
I, a la vegada, com formar part d'Espanya, en peu d'igualtat, i és més amb voluntat de jugar-hi un
paper actiu, que consti.
Per tant, és un finançament que reconeix les necessitats no resoltes durant molt de temps, i que
al mateix temps no suposa cap erosió al sistema de solidaritat que garanteix l'Estat. El fa més fort
en la mesura que el fa més transparent.
Si ara preguntéssim a algun dels ciutadans de Catalunya o de la resta de les comunitats
autònomes d'Espanya quin és el principi que regeix la solidaritat que hi ha hagut fins ara, ho
tindrien molt difícil de contestar i, nosaltres, molt difícil per entendre. La veritat és que no hi ha
hagut normes clares i senzilles, que la gent pugui entendre, i ara estem en camí d'oferir-les.
És un finançament que reconeix necessitats no resoltes durant molt de temps i que especifica les
normes de la solidaritat.
Les normes són dues:
- la igualtat de serveis bàsics amb un esforç fiscal relatiu similar . Això és el que diu l'Estatut i
quan ho diu , el que està posant sobre la taula és un principi que jo crec que podrà tenir validesa
en general, a l'Estat de les Autonomies. Igualtat de serveis bàsics, o serveis bàsics d'un nivell de
qualitat similar per un esforç fiscal relatiu similar
3
�- i la destinació, per part de l'Estat, del 18,8 % de la inversió total, la mateixa proporció que
representa el PIB de Catalunya respecte del conjunt d'Espanya, en un període de 7 anys, que és
l'equivalent al període garantit per l'actual finançament europeu. Més enllà, probablement, el
Govern espanyol no hauria pogut garantir que estaria en condicions de subvenir els desitjos i les
necessitats de Catalunya en aquesta quantia.
Els voldria resumir en vuit punts quins són els canvis que es produiran en la relació entre
ciutadans i Govern, perquè és la millor manera d'entendre el sentit de l'Estatut:
1. Des del punt de vista dels efectes sobre la ciutadania. L'oferta d'habitatge de protecció oficial
serà més àgil i més abundant. Tenim amb l'Estatut més autoritat per tenir sòl. Millor adequació
dels mòduls als preus de mercat. Moltes més possibilitats de participació del sector privat i del
cooperatiu en la construcció, venda i/o lloguer d'habitatges protegits. Per tant, un mercat lliure,
més transparent, i menys condicionat a comportaments especulatius.
2. Els ciutadans de Catalunya podran exigir a la seva administració un major respecte als drets
personals i de convivència. S'estableix la no-discriminació per gènere, la igualtat real, amb
independència de l'opció sexual, la llibertat religiosa, la protecció enfront de la violència de gènere
i el restabliment del codi civil català que acabem de compilar i d'actualitzar.
3. La plena responsabilitat sobre la salut, sobre el sistema educatiu i sobre les polítiques d'atenció
a les persones, salvant els aspectes regulats amb caràcter bàsic, faran de la Generalitat l'autèntic
Govern de referència. El Govern. Per la majoria dels ciutadans, el Govern de la Generalitat serà
percebut com el referent governamental. S'haurà acabat la coartada exculpatòria tradicional. És
que a Madrid no ens en donen, és que no ens permeten, és que ens obliguen; no hi haurà tant
Madrid, serà el Govern el responsable. La suma ben gestionada de la nova definició de
competències i el model de finançament que s'hi apunta, tindrà un efecte positiu multiplicador pels
ciutadans.
4. Hem de decidir qüestions tan senzilles com aquestes: quantes beques escolars cal dotar? I a la
Universitat? Podrem decidir-ho en millors condicions també a partir dels mínims de garantia a tot
Espanya. Podrem decidir imports, modalitats, límits, col·lectius, etc.
5. Per fi podrem combatre els efectes perversos sobre la població ja resident, en termes de serveis
públics garantits i ajudes específiques per als menys dotats, derivats de l'arribada massiva de
nous ciutadans, que desequilibra els pressupostos socials i altera dintells d'entrada en els sistemes
de protecció.
6. La immigració que ens enriqueix també ens exigeix. Per respecte als nouvinguts i al seu dret,
però també per reconeixement dels drets ben guanyats per les generacions de ciutadans que han
permès el nostre país de fer un salt enorme de progrés i justícia social, ara no podem deixar que
aquesta justícia i aquest progrés vagin enrere en les noves circumstàncies d'allau immigratòria. I
no hi anirem.
7. A Catalunya tenim un sistema educatiu amb un alt percentatge d'oferta privada; oferta privada
sostinguda amb fons públics, els centres concertats. Ara sí, per fi, estarem en condicions d'optar a
un sistema educatiu equiparable als millors d'Europa, comptant amb els esforços, la innovació i la
qualitat que amb aquesta xarxa única, però diversa, amb personalitats respectades i ben dotades,
es podran desenvolupar.
8. El salt endavant més evident, ja que partim de quasi zero, ha de ser de les prestacions
universals de caràcter social per a determinats col.lectius, per mitjà de polítiques de servei a les
famílies, infància, discapacitats, gent gran, emancipació dels joves, etc. Les polítiques inclusives,
contra tota discriminació o no integració, seran marca de la casa a Catalunya.
Senyories,
El passat mes de novembre, vaig demanar respecte pel procés que, amb lleialtat constitucional i
rigor procedimental, havien iniciat mesos abans a les institucions catalanes.
Probablement serà necessari el pas del temps per fer una valoració més justa i més
desapassionada del salt que estem a punt de fer i de la voluntat i el compromís dels seus
impulsors.
4
�Estic convençut que tot l'esforç haurà valgut la pena. I que amb el temps tot Espanya entendrà
que la proposta de Catalunya ha estat feta des del respecte i des de la convicció que l'autogovern i
la proximitat és el millor principi en política i que la lleialtat ha de ser sempre el primer principi. La
mateixa lleialtat amb què avui he parlat davant de vostès de la proposta de reforma de l'Estatut
de Catalunya
Muchas gracias señor Presidente,
Muchas gracias señorías.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1750
Title
A name given to the resource
Intervenció del president a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Senado. Madrid
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Balança fiscal
Catalanisme
Estatuts
Espanya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-05-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/227/20051116.pdf
396b60a99bb06c257bd3b2daf4ddfc8b
PDF Text
Text
Intervenció del president a la reunió del Comitè de
les Regions
Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel·les. | 16/11/2005
Fa exactament un any (els dies 17 i 18 de novembre de 2004) vaig
tenir l'honor de participar en la sessió commemorativa del desè
aniversari del Comitè de les Regions. En aquella ocasió vaig comentar
que m'hauria complagut poder-me adreçar en català, en la meva
llengua, al Plenari. En aquell moment no era possible, i per això em
vaig haver d'"autotraduir" jo mateix.
Avui ja puc parlar el català de forma oficial. I em complau que el
Comitè de les Regions, òrgan representatiu de les autoritats regionals
i locals de la Unió europea, i per tant l'òrgan més proper als
ciutadans, sigui el primer a permetre-ho. El reconeixement de la
diversitat lingüística, la seva aplicació pràctica, són elements clau a
l'hora de reforçar el sentiment de pertinença dels ciutadans amb la
UE.
Hi ha un problema d'identitats i de distància entre Europa i els
ciutadans. I una de les maneres de resoldre'l és això que estem fent
avui aquí.
Vull agrair al Govern espanyol la seva receptivitat en aquesta qüestió,
i les gestions a les institucions comunitàries, que finalment han donat
un fruit positiu. Després de gairebé 19 anys les llengües co-oficials en
diverses Comunitats Autònomes espanyoles tindran un estatus
reconegut.
A iniciativa de la Comissió Europea, les institucions comunitàries han
definit un "Pla D" (Democràcia, Diàleg i Debat), que es publicarà al
desembre. Des del Comitè de les Regions, el president Straub ha
insistit que la "D" també ha de ser la inicial de "Descentralització".
Com he dit abans, aquesta és l'assignatura pendent d'Europa.
Vull aprofitar per agrair el suport del Comitè de les Regions per a
l'organització de la Conferència de Presidents de Regions
Euromediterrànies, que tindrà lloc a Barcelona els propers dies 25-26
de novembre, al voltant de la Cimera euromediterrània de caps
d'estat i de govern dels 25 estats membres de la Unió europea amb
els seus homòlegs dels 10 països mediterranis associats.
En efecte, els dies 27 i 28 de novembre tindrà lloc a Barcelona la
trobada diplomàtica de més alt nivell de la història entre líders
mediterranis. Exactament deu anys després de la Conferència
euromediterrània de ministres d'afers exteriors on l'any 1995 es va
1
�signar la Declaració de Barcelona. Barcelona ha estat triada de nou,
sota presidència britànica, com a escenari d'una trobada històrica,
confirmant la seva vocació de capital de la Mediterrània.
Hi haurà activitats produïdes des de la societat civil, com són una
Conferència Sindical i una cimera de líders empresarials; una
Conferència de Ciutats Euromediterrànies i un Seminari sobre els
Mitjans de Comunicació i la Mediterrània, organitzat per l'Institut
Europeu de la Mediterrània.
Les activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya són
quatre:
1. Fòrum Euromed Salut (14-15 de novembre)
2. Cultura en l'espai euromediterrani (22-23 de novembre)
3. Conferència Euromed de Dones (25 de novembre)
4. Conferència Regional Euromed (25-26 de novembre), amb el
suport del Comitè de les Regions, que reunirà els presidents de
regions euromediterrànies, del nord i del sud.
Aquesta és una experiència única i arriscada, donada l'asimetria total
de competències entre els diferents estats. Tenim a hores d'ara més
de 40 regions confirmades, que representen no només l'Europa
mediterrània i els països de les ribes sud i est de la Mediterrània, sinó
també regions d'estats atlàntics (Bèlgica, Gran Bretanya, Portugal),
bàltics (Suècia, Lituània, Estònia) i centreeuropeus (Polònia,
República Txeca). Estem obrint un diàleg innovador per tal que la
dimensió territorial sigui tinguda en compte.
A la darrera sessió plenària del Comitè de les Regions del mes
d'octubre es va aprovar per unanimitat el dictamen sobre el "Desè
aniversari de l'Associació euromediterrània: Programa de treball per
afrontar els reptes dels propers cinc anys", la ponent del qual va ser
la Sra. Anna Terrón, delegada del govern de la Generalitat a
Brussel.les i membre suplent del Comitè. Entre altres aspectes, recull
la necessitat de crear un fòrum local i regional dins el marc
institucional euromediterrani.
Anem doncs en el mateix sentit, i estem en el mateix vaixell. Espero
poder-los saludar personalment a la Conferència de Barcelona, en la
qual ens proposarem rellançar el Partenariat Euromediterrani a partir
d'una major implicació i participació de les entitats locals i regionals, i
en definitiva, de la ciutadania, a la recerca d'una Mediterrània
pròspera i en pau.
Moltes gràcies.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1709
Title
A name given to the resource
Intervenció del president a la reunió del Comité de les Regions
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hemicicle del Parlament Europeu. Brussel.les
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Congressos
Espanya plural
Territoris
Relacions Internacionals
Unió Europea
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/181/20040928.pdf
02e4756ea6e46cdc906815fb4adddcf8
PDF Text
Text
Intervenció del president de la Generalitat en el
debat de política general
Parlament de Catalunya | 28/9/2004
I - La nova situació política
Com vaig anunciar en la meva compareixença parlamentària del mes
de juny, és la meva intenció en aquest debat exposar quin és el
projecte que impulsa el Govern que tinc l’honor i la responsabilitat de
presidir.
Els 9 mesos de govern transcorreguts no han estat fàcils, després de
quasi un quart de segle de govern conservador.
Ara som a l’inici d’un nou període. El nou govern de Catalunya i el
canvi de govern a Espanya permeten la represa de l’impuls
transformador.
El nou Estatut, la reforma de la Constitució, la configuració d’un
Senat federal, la Constitució europea, tot és un altre cop sobre la
taula. És un risc, és una oportunitat apassionant i, sobretot, és per a
nosaltres una gran responsabilitat
Avui es donen unes condicions polítiques normals. L’acció del Govern
es podrà desenvolupar sense ensurts, encara que no pas sense
dificultats.
S’ha estabilitzat el mapa polític del país, després del llarg cicle
electoral iniciat amb les eleccions municipals i catalanes de l’any
passat i culminat amb les eleccions generals i europees d’enguany.
En les diferents fites que han marcat aquest cicle, els partits que
donen suport al Govern han vist àmpliament ratificada la confiança de
la ciutadania.
Passades les vicissituds d’aquest període i estabilitzada la situació
política, no és gratuït recordar l’esperit amb que va néixer l’actual
Govern de Catalunya.
L’acord del Tinell, ha facilitat la necessària alternança política. És un
acord que els tres socis veiem com una aposta estratègica, pensada
en clau de país.
Representa una opció catalana i progressista. N’hi ha d’altres, però
aquesta és la més integradora.
1
�L’opció que vam fer crea l’escenari per garantir la unitat civil de
Catalunya i per evitar la divisió dels catalans en blocs antagònics.
Crec convenient recordar que aquest acord amplia al màxim la base
social del catalanisme, entès sobretot com una cultura cívica
compartida i no com una ideologia que divideix i separa.
La divisió de la manifestació de l’11 de setembre, que es va produir
arran de la Loapa no té, ara, raó de ser.
L’acord del Tinell expressa la voluntat majoritària d’un gir
progressista en la política catalana.
Pretén impulsar la innovació econòmica i tecnològica, apostar per un
desenvolupament sostenible, activar noves polítiques socials, donar
veu i protagonisme als territoris, endreçar el país i el seu paisatge
malmès.
I fer efectiu el compromís de la societat catalana amb la pau i la
cooperació. Tot això per millorar substancialment el nostre
Autogovern.
Diguem-ho clar: l’aliança estratègica que va fer possible l’acord del
Tinell i el Govern catalanista i d’esquerres és avui més viva que mai.
És una aliança basada en l’exigència de la majoria progressista de la
societat catalana.
És una aliança activa, interpretada per un Govern que ha après en
molt poc temps a treballar en un clima positiu.
El govern respecta la pluralitat de la seva composició i observa
rigorosament la regla de la cohesió governamental, corregint-ne les
desviacions.
Si és cert que la situació política catalana permet al Govern treballar
en bones condicions, també ho és que el canvi polític a Espanya ens
ha obert perspectives inèdites d’entesa.
Entenc que el canvi polític a Espanya és una oportunitat per a
Catalunya. I ho és en tres sentits:
Per impulsar les polítiques de progrés
Per millorar l’autogovern de Catalunya
Per fer un pas decisiu en la configuració de l’Espanya plural i
l’Europa emergent.
2
�Oportunitat no vol dir oportunisme.
Aquesta via ja l’hem tastat: els progressos assolits no s’han
consolidat prou, els petits èxits han estat presentats com a notables
i, en canvi, la pèrdua d’influència de Catalunya a Espanya s’ha anat
fent més i més evident.
El que proposo és tota una altra cosa: és fer efectiva la voluntat de
Catalunya d’influir en la política i l’economia espanyoles amb totes
les conseqüències.
Implicar-se per codecidir. Ve’t aquí. Catalunya Proposa una Espanya
Plural determinada, en la qual les nacionalitats històriques de la
disposició transitòria segona de la Constitució vegin reconeguda la
seva personalitat com a Comunitats Nacionals.
En la meva compareixença parlamentària del 28 de juny passat em
vaig referir amb cert detall a l’acció empresa pel Govern de la
Generalitat per reorientar les relacions amb Espanya i en particular
amb el nou Govern.
Els deia aleshores que creia que el canvi polític a Espanya obria una
nova etapa. Avui no disposem de cap indici que desmenteixi la meva
afirmació de fa tres mesos.
Ben al contrari, penso que s’han acumulat gestos i decisions que
confirmen el final d’un escenari polític de confrontació i la seva
substitució per un nou escenari de col·laboració institucional.
Són gestos que confirmen una intuïció que ja vaig expressar el gener
passat quan els deia que abans d’un any, Espanya estaria caminant
amb un rumb diferent.
Ho confirmen els contactes formals i informals del president i dels
consellers de la Generalitat amb el president i els ministres del
Govern d’Espanya, dels que vull destacar –per la seva exhaustivitatl’entrevista que vaig tenir amb el president Rodríguez Zapatero el 21
de juliol passat.
En el Govern espanyol hi hem trobat actituds positives: respecte i
voluntat de diàleg. També algunes patinades evidents i potser fins
ara inevitables, sens dubte.
Aquestes actituds s’han transformat en gestos simbòlics importants
com l’anunci de la revisió del consell de guerra al president
Companys. El 15 d’octubre ho deixarem ben clar a Montjuïc.
3
�Hi ha hagut compromisos de gran importància, començant per la
paraula del president Zapatero de respectar el projecte d’Estatut que
aprovi el Parlament de Catalunya.
També el compromís actiu i complex d’obtenir el reconeixement del
català a la Unió Europea. Més enllà de les vicissituds del moment, vull
recordar que és l’únic intent seriós realitzat fins ara. Més endavant
tindrem ocasió de referir-nos-hi.
El nou govern d’Espanya ha pres, en relació a Catalunya, algunes
decisions de gran entitat: la paralització del transvasament de l’Ebre
o el trasllat la seu de la Comisión del Mercado de Telecomunicaciones,
de Madrid a Barcelona.
Puc anunciar que el Govern està en disposició d’avaluar la possibilitat
d’instal·lar a Barcelona la seu del nou Consell Audiovisual d’Espanya.
Decisió que seria completament coherent amb l’anterior.
El govern espanyol ha adoptat també compromisos en
infrastructures (l’AVE el 2007 a Barcelona), en cultura (l’1% de
Foment a l’Institut d’Estudis Catalans). Amb Barcelona (desbloqueig
de la Carta Municipal). I amb l’Ebre (descontaminació del riu).
És significativa també la retirada de cinc recursos
d’inconstitucionalitat contra normes de la Generalitat. La retirada dels
recursos que afectaven al Dret Civil Català, és un pas clar en el sentit
del reconeixement del la nostra singularitat.
També s’ha iniciat el desbloqueig de traspassos de competències
pendents així com l’establiment d’un calendari precís d’una bona colla
de nous traspassos. És bo recordar aquí que la Comissió de
Traspassos no s’havia reunit des de maig de 2001.
Aquests gestos, aquests compromisos i aquestes decisions tenen un
valor afegit de gran importància. Generen el clima de confiança que
cal per negociar i acordar els temes de la complexa agenda de
reformes polítiques d’aquesta legislatura.
L’agenda compta amb qüestions institucionals de primer ordre, com
la reforma de l’Estatut i la reforma constitucional.
Però també inclou qüestions econòmico-financeres cabdals com la
revisió del finançament autonòmic. I estudiem la localització
d’agències europees a Catalunya.
No podem oblidar les infrastructures, que són cabdals tant pel que
fa a la seva concepció (del mapa radial a la xarxa) com a la seva
gestió compartida (aeroport, ferrocarril).
4
�Finalment, però no per això en darrer lloc, tenim a l’agenda les
qüestions culturals i simbòliques, amb l’objectiu d’aconseguir un ferm
compromís del Govern espanyol i de les institucions europees en el
reconeixement, protecció i impuls de la llengua i la cultura catalanes.
De les perspectives i els primers avenços en aquestes negociacions
els en parlaré al final de la meva intervenció d’avui.
Gaudim doncs d’una situació política, a Catalunya i a Espanya, molt
millor que quan aquest Govern va prendre possessió.
Quan dic millor vull dir que es donen millors condicions per treballar i
per decidir; en definitiva per governar. Per això mateix, la situació
present és més compromesa i exigent.
Però no hem d’oblidar altres circumstàncies associades a la nostra
qualitat d’europeus i a la nostra condició d’economia i societat oberta,
inserida de ple en el món global.
L’ampliació europea a l’Est, el naixement de l’Europa dels 25, la nova
Constitució, el Pacte d’Estabilitat, la política mediterrània d’Europa o
l’adhesió de Turquia a la Unió són qüestions que ens afecten de ple,
són els nostres problemes.
En els propers mesos, el debat previ al referèndum sobre la
Constitució europea creixerà en intensitat. Crec que és la meva
obligació deixar clar que el resultat del referèndum no és indiferent,
que ens afecta i ens condiciona.
La Generalitat tindrà un capteniment institucional en tot aquest
procés i exercirà la responsabilitat de fer conèixer a la població el
projecte de Constitució europea que serà sotmès a referèndum.
En tant que President de la Generalitat em sumo a les diverses crides
que s’estan fent a respectar totes les posicions que s’expressin
democràticament.
Dit això, no els amago que sóc un decidit partidari del sí a la
Constitució. Valoro més els efectes negatius de la marxa enrera en el
procés de construcció europea que els defectes i mancances de la
Constitució.
Els partits de la coalició governamental tenen i tindran una sola
posició en tots els temes de govern i en l’Estatut. Però podem diferir
en allò que es refereix a les dues constitucions: l’espanyola i
l’europea.
Dos dels partits de la coalició són federalistes i un és sobiranista.
5
�Continuarem treballant junts per a aconseguir que la llengua catalana
sigui afegida, juntament amb el gallec i el basc a la llista dels 20
idiomes oficials en els estats de la Unió i en la Unió mateixa.
Vull que tinguin la certesa que, malgrat les diferències, sóc conscient
que hi ha una voluntat majoritàriament compartida en aquesta
Cambra i a tot el país: tots volem més Catalunya i més Europa.
Seria una ficció ingènua pensar que podem fer política a Catalunya
sense tenir en compte un entorn global que ens condiciona cada cop
més.
Precisament aquesta percepció és la que ha determina l’activitat
exterior de la Generalitat:
els recents viatges al Marroc i a Algèria;
els propers a Japó, Xina i Mèxic, amb motiu de la Fira del Llibre de
Guadalajara, en la qual Catalunya és comunitat convidada;
la reforma del Patronat Català Pro Europa
i la creació de la Delegació de la Generalitat a Brussel·les;
el treball a la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), creada, com
la dels Alps, a l’empara de l’antic Consell d’Europa.
La CTP, amb més de 20 anys de treball ha donat resultats
profitosos en la darrera sessió, celebrada fa uns dies a La Seu, puix
que es va configurant un mapa cada cop més precís de l’Eix
Pirinenc i de les comunicacions que el travessen i les
infrastructures que li calen.
Treballem, alhora, per enfortir l’Euroregió, a imatge i semblança de
les regions transnacionals d’Europa, que han anat sorgint amb la
desaparició de les fronteres, com a resultat del creixement de la Unió
i de les seves competències.
En tenim exemples a Nord Pas de Calais i el South East britànic; en
l’antiga frontera entre la RFA i Holanda, en la regió formada per
Alsàcia i les regions frontereres de Suïssa i la RFA, en la connexió
entre Malmöe i Copenhaguen, facilitada pel pont sobre l’estret
marítim que els separa.
Aquest és un moviment imparable de la història i de la geografia
política. En el nostre cas ens permetrà reunir un conjunt de regions,
tant de l’Estat espanyol com del francès, que reuneixen 17 milions
d’habitants i que sumen tot el que cal tenir per a esdevenir una regió
europea de punta: tamany, capacitat econòmica i posició estratègica.
Hem d’acceptar que som interdependents i que la política, avui, és
l’art de gestionar aquesta interdependència, per a mantenir i enriquir
6
�la nostra identitat i, alhora, aprofitar les oportunitats de progrés i de
benestar pròpies de les societats obertes.
Així ho entén i ho assumeix el Govern de Catalunya. Som conscients
de les expectatives creades, de la responsabilitat contreta, dels
marges d’actuació de què disposem i de les inèrcies que cal vèncer.
No cal que els recordi en quina situació vam trobar les finances de la
Generalitat, ni les decisions estratègiques ajornades per anys de
passivitat, ni la deficient situació organitzativa de l’administració
catalana.
Ho vam recordar quan tocava. No hem fet sang, perquè no és el
nostre estil, ni és bo pel país. Però suposo que ningú no ens negarà el
dret d’inventari.
És evident que hi ha un temps per a cada ambició, i per a cada
exigència. I ho es també que, si ara fa exactament cent anys, es van
posar les primeres pedres d’un període d’expansió de la política i de
l’economia catalanes, els 25 anys anteriors (des de la Revolució de
1868) havien estat absolutament indispensables per fixar les bases
teòriques, ideològiques i culturals de l’empenta del catalanisme.
Ara passa el mateix. Hem tingut 25 anys de fonamentació,
d’afirmació de la identitat, de pau, de creixement econòmic, de
democràcia i de devolució de competències a la nostra autonomia.
Ara toca fer una gran passa endavant en les infrastructures, en
l’educació, en la salut, en la internacionalització de les nostres
empreses, en l’ambició política. Podem fer-ho. Ho farem.
Igual com fa cent anys, aquesta passa endavant haurà anat
precedida per un desenvolupament magnífic de la vida local, de les
ciutats, dels municipis, que moltes vegades, aleshores i ara, han
estat capdavanters en les transformacions socials, tecnològiques i
urbanes.
L’esclat de la Barcelona del 2004, de Girona, de Vic, Olot, de
Manresa, de Reus i Tarragona, de La Seu, de Lleida, de Tortosa i
Amposta, de Terrassa i Sabadell, i de tantes altres ciutats catalanes,
és la millor garantia de que estem a punt per a el gran avenç
nacional.
Som uns convençuts de la devolució o atorgament de competències
de recursos i de responsabilitats al nivell local. Sense ignorar que
aquesta devolució ensopega amb la desconfiança que en els municipis
han generat 25 anys de recel en sentit contrari.
7
�Aquest és un Govern que mira molt més enllà per decisió dels
ciutadans de Catalunya. Tenim el mandat de combinar reformes
institucionals i impulsar polítiques socials. Tot alhora. I ho farem
jugant net: no amagarem els problemes, no eludirem les
responsabilitats que ens pertoquen, i no silenciarem les
discrepàncies, perquè no en tenim cap que posi en perill la cohesió
del govern.
Per tant, Catalunya ha de saber que el Govern està plenament
disposat a aplicar el seu programa, que compta amb una perspectiva
d’estabilitat, i que pren les iniciatives i les decisions que li pertoquen.
II - La Catalunya dels 7 milions
Com és la Catalunya d’avui? Catalunya és, com mai, una societat en
ple procés de canvi. Una Catalunya està emergint davant nostre. Ja
no ens serveixen les fotos fixes.
La Catalunya dels 6 milions està superada. I amb ella bona part de
l’imaginari col·lectiu amb el que ens sentíem interpretats i
representats. Molt del que era vàlid fa 25 anys ja no ho és ara.
El procés de creixement demogràfic intens com el que estem vivint,
lligat al fort increment de la immigració, que coincideix amb un
repunt de la natalitat autòctona, fa que pràcticament puguem dir:
som 7 milions! Sí, som 7 milions.
Les dades del padró de l’INE a 1 de gener de 2004 eren de 6.948.708
habitants. De fet, la sanitat atén una població de 7 milions
(exactament 7.056.988 targetes sanitàries a l’agost de 2004).
La imatge d’una societat demogràficament estancada ha saltat pels
aires.
La Catalunya del 2030 ben bé podria rondar els 8 milions d’habitants
(les projeccions que es fan oscil·len entre 7.5 i 9.2).
El meu govern treballa sobre la base dels 7 milions que som. El
nostre projecte nacional, polític, social i cultural ha de partir
d’aquesta nova realitat.
El fet cert és que l’impacte del ràpid creixement de la immigració –un
10% del total de la població a dia d’avui- i de l’envelliment de la
població autòctona és dels que deixarà una petjada profunda en la
societat catalana. Com ha succeït en altres moments de la seva
història.
8
�El paisatge humà de Catalunya està canviant, començant per les
nostres escoles i pels nostres barris, amb nova gent, nous colors,
noves parles, nous costums.
I el paisatge físic i urbà de Catalunya, també ha canviat
sensiblement. No sempre per bé, admetem-ho: el preu de l’habitatge,
la precarietat laboral, els dèficits socials i un territori en molts indrets
severament castigat per un urbanisme descontrolat i una sèrie
d’abusos mediambientals, són indicadors alarmants d’errors o dèficits
a corregir.
Tanmateix, la millora real de les comunicacions viàries i telemàtiques,
tot i que tímida i insuficient, està configurant, sens dubte, un nou
paisatge i una nova manera de transitar-lo.
En una situació així la societat catalana ha de tractar de convertir els
temors i les dificultats en noves certeses i en noves esperances.
Igualment com va saber fer la Mancomunitat primer i la Generalitat
republicana després. I ara, sense les fragilitats estatals i
internacionals que van condemnar i anorrear aquell catalanisme
magnífic.
La bona pregunta en aquestes circumstàncies és: Què pot oferir la
societat catalana per renovar el pacte cívic que la relliga, i per fer
créixer un sentiment de pertinença compartit?
Què podem fer per lligar amb el millor del nostre passat i fer bons els
averanys del futur? Com podem posar en servei la nova dimensió
demogràfica, la diversitat cultural i la nova situació espanyola i
europea que ara tenim?
D’entrada hem de ser conscients que Catalunya no pot cometre
errors i un d’ells fóra ignorar que Espanya i Europa també han canviat
i molt.
Catalunya és un país atractiu, un país que durant el segle XX ha atret
centenars de milers de persones d’arreu d’Espanya i que ara atreu
milers i milers de persones vingudes de tot el món. Però no som una
illa avançada en un entorn històricament adormit.
Catalunya atreu persones i talents i capitals perquè és un país
d’oportunitats, pel seu progrés, pel seu benestar, per la seva pau
civil. Com també és cert que milers de catalans i moltes empreses
catalanes s’instal·len fora del triangle català, a Nord i a Sud, perquè
hi troben oportunitats.
9
�Aquesta capacitat d’atracció i de mobilitat ens ha d’enorgullir, és cert.
I alhora ens ha d’esperonar a conservar, millorar i innovar –segons
sigui el cas- els atots (els “trumfos”) que han fet de Catalunya el país
pròsper i convivencial que avui coneixem.
És cert, diguem-ho clar, que hem perdut peu, si més no pes relatiu,
en una colla de sectors importants, com les finances, la borsa,
l’aeronàutica i algunes de les tecnologies emergents.
Però no hi ha rés de catastròfic ni d’irreversible en tot això.
L’economia catalana compta amb una sòlida base industrial i de
serveis que assegura la prosperitat del país.
És una economia que creix per sobre de la mitjana de la Unió
Europea, encara que –en els darrers anys- per sota de la mitjana
espanyola.
És una economia que crea llocs de treball (73.000 en els darrers
dotze mesos), amb una taxa d’ocupació que s’acosta molt al 70%
marcat com a objectiu per l’any 2010 a l’agenda de Lisboa.
Altrament el nostre creixement demogràfic no s’explicaria.
La nostra és una economia dinàmica, amb un fort impuls a la creació
d’empreses i amb una notable capacitat d’adaptació tecnològica.
És una economia oberta i plenament bolcada a l’exterior. És una
economia ben integrada en el mercat europeu.
Que canvia la seva estructura interna. La construcció, que havia
arribat a representar el 4.7% de l’economia catalana, n’és ara un
4.1%. En canvi la sanitat s’espera que representi, l’any que ve, el 5%
del producte brut. Que la sanitat passi per davant de la construcció és
un bon indicador de la terciarització de l’economia catalana.
L’economia pública no la tenim ben resolta, ni de lluny. Ni en la
despesa corrent ni en la inversió. Haurem d’estalviar un bon tros en
despesa corrent per fer front als reptes de la formació de capital,
físic i humà, que ens cal.
El dèficit que ens va deixar el Pressupost del 2003 va ser de 1200
milions d’euros; i el desplaçament de despesa de l’any 2003 al 2004
prop de 3.000 milions d’euros.
Se’ns havia dit que el nou finançament obtingut en els converses
Montoro-Homs acabaria essent de 2.500 milions d’€uros més
(400.000 milions més de pessetes.). El primer any se’n van obtenir
10
�40 en comptes de 400 i l’evolució no sembla confirmar pas aquelles
expectatives optimistes.
Saben que és el que ha passat,? Que Montoro baixava impostos al
mateix temps que transferia competències, és a dir que baixava
impostos a costa de les CCAA que rebien les competències. Tot
donant-los un marge d’augment del tram propi dels impostos,
absolutament impopular i insuficient.
Aquesta ha estat la gran trampa financera dels darrers anys i el
govern anterior hi va caure de quatre potes, si em permeten
l’expressió.
Això posa les coses molt difícils, no solament a les autonomies sinó
al propi govern espanyol, que no voldria passar per més voraç,
fiscalment parlant, que l’anterior, però que és altrament més
dialogant amb les autonomies i entén que les coses no poden seguir
així.
Baixar impostos a costa dels qui tenen les competències no és
acceptable. Diguem-ho clar.
I retornar les competències, cosa que algunes autonomies podrien
preferir, no és compatible amb la nostra filosofia de govern.
No tornarem cap competència; al contrari: reclamem el dret a poder
decidir sobre el conjunt de la càrrega fiscal imposada als nostres
ciutadans per l’Estat i l’Autonomia, sumats.
En els primeries de la dècada dels 90 vaig proposar un repartiment
del pastís de la despesa pública equivalent al 50%, 25%, 25%
respectivament entre estat, autonomies i municipis.
Em va costar de convèncer al govern d’aleshores que això no era un
despropòsit i vam situar l’horitzó ben lluny, en l’any 2000. La segona
embranzida, l’any 99 em va permetre situar l’objectiu en el 40/30/30.
I ara el ministre Solbes diu que l’Estat ja no compta més que el 30% i
que les autonomies gasten el 50%.
Es difícil de creure. Però tot i admetent-ho hauríem de veure fins quin
punt, com he dit, no hi ha hagut una transferència del dèficit públic
de l’Estat cap a les autonomies i els municipis.
La primera cosa que cal aconseguir és que el nou Senat compti amb
una oficina estadística que posi llum en la penombra en que l’Estat ha
mantingut aquests temes en els darrers 25 anys. També en això la
transparència està a l’ordre del dia.
11
�Els catalans estem disposats a pagar per renda els serveis públics i
rebre per població, sempre que les inversions es calculin en proporció
a la renda. Altrament estaríem sempre en el dèficit d’infrastructures
que ens ha ofegat en els darrers anys.
Però ara com ara no tenim ni una cosa ni una altra. La diferència
entre els impostos que paguem i les depeses que ens podem
permetre és superior a la que va de la renda (18%) a la població
(entorn del 16 %) i les inversions amb prou feines arriben al 15%.
Si l’IRPF per càpita a Catalunya és de 125 i el de les regions menys
riques és de 75, ja es veu que és molt difícil --si no és per un
augment fort de la inversió de l’Estat a Catalunya--, que es mantingui
l’equitat que sempre hem proposat.
A Alemanya, el Tribunal Federal ha dictaminat que es tracta de reduir
les diferències de renda per càpita entre els Länder, però no és
pretén la igualació total, per una raó senzilla: a partir d’un nivell
determinat d’ajut, l’incentiu que tenen les regions endarrerides per
millorar la seva eficiència és mínim.
De fet poden aproximar la seva renda disponible (renda bruta menys
impostos) a la de les regions més riques sense esforçar-se en
augmentar el seu producte brut.
Tanmateix, les perspectives de l’economia i de les empreses
catalanes no són tan dolentes com podríem témer per la migrada
contribució de l’economia pública.
En aquest sentit hem de felicitar les nostres empreses i els nostres
sindicats i cambres de comerç, que participen activament en la
formulació i posta en pràctica de l’Acord sobre la Internacionalització
de l’Economia Catalana.
Les perspectives de nous projectes empresarials són
extraordinàriament positives:
Agafen un exemple: el de la indústria farmacèutica.
La decisió de NOVARTIS (la segona d’Europa i la quarta a nivell
mundial) de situar a Barcelona la direcció de l’expansió de la
companyia per Rússia, tot Àsia i l’Extrem Orient.
En Biomedicina tant la presència de les empreses esmentades com la
creació i instal·lació, a Barcelona, del centre de recerca biomèdica
liderat per professor Izpisúa i el treball de l’IMIM dirigit pel Dr. Jordi
Camí, ens situen en una bona posició.
12
�Hi ha molt a guanyar en aquest camp, comptant, més enllà de
Catalunya mateix amb la col·laboració amb la Universitat de
Montpellier i la seva Facultat de Medicina.
El professor Nueno insisteix - i no sense raó- en la importància que
pot tenir, a mig termini, la residència a Catalunya de gent d’edat
mitjana o avançada, de nivell de renda considerable, atreta per uns
bons serveis mèdics, un clima agradable, una oferta cultural de molt
nivell i un aeroport ben connectat.
No crec que aquests temes puguin ser considerats impropis d’un
debat nacional. Altres territoris, dotats d’una concentració més gran
de poder polític i financer, potser poden estalviar-s’ho, nosaltres no
hauríem de caure en aquest error.
Aquesta realitat incontestable no ha d’amagar, però, la necessitat de
millorar i d’innovar per consolidar un patró de creixement més sa i
sostenible, amb un objectiu ineludible: fer de l’economia catalana una
de les més competitives d’Europa.
La prosperitat econòmica dels catalans depèn en primer lloc de la
nostre capacitat emprenedora que en el món d’avui vol dir –a més del
coratge d’assumir els riscos que comporta tirar endavant un projecteuna disposició permanent a aprendre i a innovar.
El segon atot que fa de Catalunya una societat atractiva és la seva
capacitat d’integració social.
La Catalunya del segle XX fou capaç d’integrar als nouvinguts d’arreu
d’Espanya que, a finals dels anys vint i durant els cinquantes i
seixantes, van trobar, al nostre país, les oportunitats vitals que els
eren negades per la dictadura.
Aquells treballadors estan a la base de la nostra prosperitat actual.
Catalunya arribà a ser el que és avui, gràcies també al treball i
l’energia que hi aportaren centenars de milers d’homes i dones que
l’han feta seva de manera indiscutible. Recordem-ho ara.
Els darrers trenta anys, la lluita per aconseguir escoles, sanitat,
transport públic i barris dignes ha estat el primer i més important
factor d’integració social a Catalunya.
Potser ara hem esdevingut una societat massa indiferent a les velles i
les noves exclusions. Potser ens estem resignant massa fàcilment a
conviure amb un grau de pobresa.
13
�Aquest govern està decidit a resoldre aquesta qüestió: més mestres,
més metges, més infermeria, més inversió als barris, més cultura.
Això és el que cal.
Per això cal també ser emprenedors en el terreny social. Com ho
estan sent tantes escoles, tantes associacions de veïns, tantes
organitzacions no governamentals, tants ajuntaments
La Catalunya dels 7 milions reclama un nou civisme. Una comunitat
de set milions de ciutadans i ciutadanes, en el món obert en el que
vivim, ha de saber-se segura i porosa alhora.
No vull pas encetar un nou capítol de divergències sobre el concepte
del mestissatge. No hi ha una cultura viva que es pugui definir sense
diversitat i dinamisme.
Som un país d’atracció, però no podem pensar el futur només sobre
la base de la mitificació de les nostres qualitats.
Si ho féssim ens veuríem, gairebé sense adonar-nos, abocats a un
estancament com a país que –tard o d’hora- ens portaria a la
decadència.
Però encara menys ens podem permetre ignorar desprevingudament
les dificultats que ens plantegen les noves realitats socials.
El cost que pagaríem per aquesta frívola ignorància seria massa alt.
Seria el cost d’una reacció social desordenada i moguda per les pors a
allò que no es comprèn.
La Catalunya dels 7 milions ha de renovar els trumfos del passat.
Hem d’assegurar la prosperitat del futur amb més esperit
emprenedor, amb més formació i coneixements, amb més
competitivitat.
Hem de renovar el pacte de ciutadania per infantar un nou
patriotisme: el patriotisme dels drets i dels deures.
Hem d’ampliar la nostra capacitat d’inclusió social amb un esperit
més obert, amb la generació de noves seguretats.
I, a la vegada, necessitem una represa del gust per la innovació
social.
El patriotisme de debò és el que fa que em senti part del país perquè
el país em dóna unes seguretats que no tenia en néixer i una llibertat
creixent, i que alhora em fa proporcionalment responsable d’unes
obligacions que assumeixo.
14
�Aquest és l’autèntic sentiment de pàtria, que té tant a veure amb el
present i el futur com amb un passat ja intocable.
Hem d’apostar per fer de la nostra cultura i la nostra llengua el tret
distintiu emblemàtic de Catalunya en un món que tendeix a la
uniformització.
I hem de fer de Catalunya la seu pionera dels instituts que es crearan
per tal de preservar la diversitat idiomàtica del món.
Tot això no pot ser l’obra exclusiva del Govern. O surt de l’impuls
social o no serà.
Per això crec que ens equivocaríem si no abordéssim les reformes
institucionals –amb la de l’Estatut en primer lloc- des de la
consciència que han de servir essencialment per a fer possible el nou
impuls de la prosperitat, de la cohesió social, de la convivència cívica
i de l’esclat cultural de la societat catalana.
Per dir-ho més clar: la nostra opció per millorar l’autogovern ha
d’estar al servei d’aquell jove que busca la seva primera feina, i
d’aquell aturat de 45 anys que busca una nova oportunitat, i d’aquells
investigadors que volen fer la seva carrera professional a Catalunya, i
d’aquelles vídues que necessiten la millora de les seves pensions.
M’atreveixo a demanar que en l’Estatut que estem fent, a més de
pensar en les nostres inquietuds de polítics o en el desig de perfecció
dels juristes, pensem en els anhels i temors dels catalans, en el seu
dret a construir al seu projecte vital, en la necessitat que tenim de
preparar-nos per a una vida diferent, millor.
Com també goso demanar que fem un Estatut al servei de l’ambició
de totes les terres, pobles, viles i ciutats de Catalunya.
Que ens permeti assegurar un nivell homogeni de cobertura dels
serveis públics a tot el territori, Ebre i Pirineus inclosos, perquè volem
que tenir un projecte de vida al Pirineu i a l’Ebre no sigui un
impossible.
Que ofereixi les eines per fer efectiva la nostra voluntat de que les
terres de Lleida esdevinguin el motor de la Catalunya agrària i una
terra de progrés econòmic i social.
Que el Camp de Tarragona, la segona àrea metropolitana de
Catalunya, es pugui dotar de les eines de futur necessàries per
créixer de forma sostenible i ordenada.
15
�Que ens permeti que les comarques gironines puguin assolir noves
cotes d’innovació i tinguin un projecte de futur sòlid i estimulant, que
aprofitant tots els seus actius, vetlli per la qualitat natural d’aquest ric
territori.
Que tingui en compte el desig de la Catalunya Central de tenir la
mateixa ambició i les mateixes possibilitats de desenvolupament que
la resta de territoris de Catalunya.
I, finalment, que ens permeti aconseguir que la gran regió
metropolitana de Barcelona, continuï essent un mirall de la diversitat
de Catalunya, de les seves ganes d’innovar i d’assolir nous horitzons
de prosperitat.
L’obligació del governant i del legislador és copsar l’estat d’ànim del
país. O més ben dit els milions d’estats d’ànim que configuren l’estat
d’ànim del país.
No per adaptar-s’hi dòcilment (això seria fer populisme) sinó per
escoltar, dialogar i estimular. En definitiva per oferir perspectives,
seguretat i futur.
L’actitud dels governants ha de procurar de tenir els peus a terra i la
mirada lluny. L’ambició de futur i la sensibilitat per atendre i copsar la
respiració més pròxima.
Això és el que he procurat fer en aquests primers mesos des de la
Presidència de la Generalitat. Això és el que he fet. Això és el que han
fet els consellers del Govern.
Les iniciatives i decisions que s’han pres han obeït a aquesta doble
necessitat: donar resposta a l’avui i crear l’escenari sobre el que
dibuixar des d’ara, el demà de Catalunya.
III - L’acció de govern
Quina és l’orientació de l’acció del Govern de Catalunya per donar
resposta a les expectatives de la societat catalana?
D’entrada, vull desfer un fals dilema sobre les prioritats del Govern de
Catalunya.
Hi ha qui planteja com a incompatibles la prioritat de millorar
l’autogovern i la prioritat d’impulsar una vigorosa política social.
16
�Com poden entendre per les meves paraules anteriors, el Govern de
Catalunya no creu en aquesta incompatibilitat. Ben al contrari, entén
que tot va lligat.
El Govern no defugirà cap responsabilitat, ni s’excusarà en les
insuficiències competencials o financeres.
Amb aquest esperit formulem les orientacions generals de les
polítiques del Govern de Catalunya:
En primer lloc, assegurar les bases del progrés econòmic de
Catalunya per garantir la competitivitat del país.
En segon lloc, preparar Catalunya per esdevenir una societat
plenament oberta.
En tercer lloc, garantir l’equilibri social del país i la integració social,
cultural i ciutadana dels nous catalans.
En quart lloc, desvetllar totes les potencialitats dels territoris de
Catalunya i procurar l’equilibri del conjunt.
En cinquè lloc, fer efectiu el desenvolupament econòmic sostenible
com a motor de progrés i d’innovació.
I en sisè lloc, governar amb eficàcia, proximitat i transparència.
És a dir el Govern de Catalunya té l’ambició d’afavorir, amb la seva
acció, la competitivitat, l’equitat social i l’equilibri territorial del país.
El Govern s’ha dotat d’un instrument que ha de servir de guia de la
seva acció durant tota la legislatura. Es tracta del Pla de Govern que
concreta els quatre grans eixos de l’Acord del Tinell en 64 objectius
polítics i 1.500 actuacions.
Es tracta d’un esforç de racionalitzar l’acció del Govern, però també
d’oferir una eina de control a la societat i a l’oposició.
Fer públic aquest Pla és una decisió coherent amb la voluntat d’exigirnos més i amb la determinació de fer de la transparència un dels
valors distintius d’aquest Govern.
Transparència és per al meu govern un mot clau.
La meva exposició de l’acció de Govern serà una síntesi dels objectius
fixats, amb il·lustracions significatives basades en les actuacions
previstes.
17
�L’orientació de la política econòmica del Govern es recull en l’“Acord
Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la
competitivitat de l’economia catalana”.
És l’acord més ampli i ambiciós en molt de temps en el camp de
l’economia, signat per la Generalitat juntament amb CCOO, UGT,
Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME el passat mes de febrer.
Ara ens toca a tots, però al Govern en primer lloc, estar a l’alçada de
l’ambició de l’Acord signat.
Tres són els propòsits perseguits i que ja inspiren la política
pressupostària del Govern:
La millora de les condicions de competitivitat.
La qualitat de la ocupació i altres mesures de cohesió social
L’increment la internacionalització de l’economia catalana.
Sobre la millora de la competitivitat, l’acord conté un conjunt de
propostes que, de forma directa o indirecta, incideixen en la
productivitat del país.
Són mesures destinades a incrementar i millorar les dotacions en:
infrastructures de transport i energètiques,
capital humà,
capital financer
i capital tecnològic, amb un decidit impuls de la política de
R+D+I.
Amb aquestes eines hem de consolidar els nostres principals actius
econòmics i explorar els sectors de futur: biotecnologia, sector
aerospacial, alimentació, turisme de qualitat, automoció, indústries
culturals, i infrastructures de comunicació ...
Això implica un canvi significatiu en la política industrial que durà a
terme la Generalitat.
D’una política industrial basada en les relacions individuals
administració-empresa passarem a una estratègia col·lectiva per la
productivitat i la modernització del teixit productiu català.
En aquest context, cal combinar les accions a curt termini adreçades
a reduir l’erosió competitiva que pateixen determinats sectors
industrials, amb les accions que tenen uns efectes més dilatats en el
temps, relacionades amb la creació d’un sistema català d’innovació.
18
�Les característiques sectorials i la natura de la competència que es
duu a terme en els mercats, obliga a articular una política industrial
específica per cada sector, que sigui sensible a les necessitats
sectorials però que, alhora, potenciï el canvi de l’estructura
productiva dins d’un marc territorial determinat.
Així, es duran a terme accions sectorials sobre els sectors més
afectats per la pèrdua de competitivitat, especialment en les tres
taules sectorials obertes en l’Acord Estratègic per la Competitivitat:
Tèxtil i confecció.
Electrònica de consum.
Automoció i altres materials de transport.
i també accions sectorials sobre els sectors amb més potencial de
creixement i amb més capacitat per modernitzar el teixit productiu
de Catalunya, especialment els sectors determinats per la Secretaria
d’Indústria i Energia del Departament de Treball i Indústria, que
s’articula estretament amb les línies de treball de caràcter transversal
de l’Acord Estratègic per la Competitivitat:
Aeronàutica.
Biotecnologia.
Energies renovables.
Alguns exemples significatius del que acabo de citar són:
1. Volem impulsar la creació per part de Fira de Barcelona d’un
Saló especialitzat en el sector aeronàutic i de l’espai que
permeti posicionar Catalunya a nivell mundial.
2. Hem creat, el passat 9 de setembre, l’entitat gestora
encarregada de la posada en marxa del Centre Tecnològic de
l’Aeronàutica i de l’Espai (CTAE). Per la creació d’aquesta
entitat el Govern de la Generalitat ha signat un protocol
d’actuacions on hi són presents les universitats catalanes, La
Caixa i 26 empreses del sector aerospacial.
3. Estem gestionant davant del govern central i de l’empresa
EADS que part projectes aerospacials de l’empresa EADS es
puguin establir a Catalunya, en concret el projecte de fabricació
(total o parcial) i manteniment d’helicòpters i dels respectius
sistemes de navegació.
4. El projecte de Bioregió: el Govern està implicat plenament en la
creació d’un cluster de biotecnologia i, més en concret de
biomedicina, al voltant d’institucions, organismes i empreses de
reconegut prestigi, que, actuant en xarxa, ens han d’assegurar
un lloc destacat en el sempre complicat camí del
desenvolupament econòmic vinculat a la innovació.
19
�5. Les actuacions per incrementar la taxa d’escolarització
postobligatòria.
6. La decisió d’accelerar la implantació de les tecnologies de banda
ampla per tot Catalunya, gràcies a l’imminent acord amb
Localret.
En relació a la qualitat de l’ocupació cal mantenir un bon nivell de
prestació dels serveis públics bàsics. Del seu eficaç funcionament
depèn, en gran part, la possibilitat de fer realitat el principi d’igualtat
d’oportunitats i el manteniment de la cohesió social.
Així, s’adoptaran mesures destinades a la modernització de les
polítiques actives d’ocupació, a facilitar la conciliació entre vida
laboral i familiar, al desenvolupament d’un marc català de relacions
laborals i a la potenciació de criteris de sostenibilitat ambiental i de
responsabilitat social de les empreses.
Amb especial cura, aquest Govern promourà la concertació social per
rebaixar substancialment la difícilment suportable elevada taxa de
sinistralitat laboral.
En l’àmbit de la internacionalització de l’economia catalana, es tracta
d’adoptar les mesures que permetin gestionar tant el procés de canvi
tècnic i de deslocalització com la projecció internacional, abastant
tant l’exportació com la implantació productiva en altres espais
econòmics.
Els instruments de l’acció del Govern en aquest àmbit estan sent
l’Agència Catalana d’Inversions i el COPCA.
El projecte d’Euroregió, com he dit, és la nostra aportació a
l’enfortiment de l’Europa dels ciutadans i dels pobles, a l’Europa de la
subsidiarietat i de la cooperació, a l’Europa del projecte i de l’enginy.
Els territoris d’aquesta gran regió europea representem un pes molt
rellevant dintre de la Unió Europea en termes de població, d’espai
físic i de producció econòmica i cultural (17 milions d’habitants (el
17% de la població d’Espanya i França); el 14 % del PIB d’ambdós
països; 7 milions de llocs de treball (el 18 % d’Espanya i França)).
És, per tant, un territori amb una massa crítica i un pes suficient, que
respon a un interès estratègic compartit i a unes complementarietats
evidents.
20
�Farem realitat un pol econòmic europeu de primera magnitud que ja
compta amb bases molt sòlides i amb sectors punters i que
progressarà amb:
1. La millora de les infrastructures per potenciar la mobilitat i la
comunicació interna i externa dels territoris de l’Euroregió.
2. La cooperació universitària i científica, per tal d’afrontar de
forma adequada els reptes tecnològics que ens arriben.
3. La promoció del projectes culturals, amb una especial atenció a
la nostra riquesa lingüística i el nostre patrimoni.
Aquesta tardor es farà una reunió de presidents amb un programa de
treball per als propers anys.
Pel que fa al Món Rural el projecte específic es concreta en una nova
administració agrària, orientada a propiciar produccions més
rendibles i més sostenibles. Ara és el moment perquè a Catalunya el
medi rural es repensi ell mateix, amb el suport i l’ajut del Govern, per
encarar adequadament les properes dècades, en les que pretenem:
Culminar amb èxit l’adaptació a la nova política agrària
comunitària, potenciant les innovacions que facin possible la
millora de la competitivitat.
Consolidar la indústria agroalimentària catalana com un dels
puntals del progrés econòmic del país, amb l’objectiu de fer de la
qualitat el signe distintiu de les nostres produccions.
I desenvolupar les polítiques actives que assegurin la qualitat de
treball i de vida al món rural, amb les infraestructures i serveis
necessàries.
Pel que fa a la política de comerç, estem sostenint un criteri favorable
a mantenir el comerç com a activitat vertebradora dels nostres
pobles, viles i ciutats i, per extensió, de la societat.
En aquesta línia el govern ha aprovat l’avantprojecte de Llei d’Horaris
Comercials que recupera l’exercici de les competències estatutàries
exclusives en la matèria i per tant frena la total liberalització d’horaris
aprovada per l’anterior govern central i prevista pel 2005.
Pel que fa al Consum, s’està tramitant, com saben, la llei de creació
de l’Agència Catalana de Consum.
21
�Tenim una base molt sòlida que ens possibilita pensar amb marge i
suficient en el futur. Sabem el que no es pot fer: viure al dia sense
preveure escenaris probables. Ja ho hem vist prou.
La reordenació de la política turística passa per la creació de l’Ens de
Promoció Turística de Catalunya.
Aquest ens serà el responsable de la promoció directa en els mercats
emissors de la marca turística Catalunya, de les marques específiques
i dels segells de qualitat del país.
La seva tasca és prestigiar el turisme a Catalunya com un conjunt
d’elements històrics, culturals i paisatgístics que determinen una
oferta d’alta qualitat.
L’element bàsic de planificació serà el futur Pla de Turisme de
Catalunya que avaluarà la qualitat i l’impacte econòmic i ambiental
dels recursos turístics, determinarà criteris d’actuació vinculants,
establirà programes de formació per als treballadors i potenciarà
línies de finançament per modernitzar els equipaments turístics.
La política educativa constitueix una frontissa entre les polítiques
orientades a la competitivitat i les polítiques centrades en l’equitat.
Per això, l’educació, com bé saben els ciutadans, és una de les
prioritats essencials del Govern.
I és un fet que l’evolució de les coses la fan cada cop més prioritària
encara, ja que el nombre d’estudiants torna a créixer a casa nostra.
Un creixement remarcable en nombre (tenim 1.074.000 estudiants
d’educació infantil, primària i secundària, amb 38.000 alumnes nous
respecte al curs passat), però que és sobretot heterogeni, en el seu
origen territorial i social, i que en gran mesura (60%) és fruit de la
immigració. Els estudiants d’origen estranger són ja el 9,6% del total.
El Govern enfronta amb coratge, amb optimisme i amb recursos el
repte que suposa integrar els nous alumnes.
D’entrada amb 2.200 professors més, i amb nous auxiliars d’educació
infantil i en alguns centres amb la figura dels integradors socials.
Però també amb la definició, en el marc de cada centre, d’un pla
d’acollida i integració, que de ben segur haurà de passar per
l’aprenentatge de la nostra llengua com a vehicle fonamental
d’aquesta integració.
22
�Aquest procés el fem amb la seguretat que dóna comptar amb un
professorat conscient del repte professional que suposa adaptar-se
als nous canvis i vèncer les dificultats indubtables que suposen.
Els deia que el govern afrontava amb recursos aquest procés:
triplicarem les xifres que el govern anterior esmerçava en l’acollida
d’infants immigrants.
En aquest esforç s’hi veurà implicada de ple l’escola concertada, a la
qual reconeixem i reclamem el caràcter de servei públic, i per a la
que multipliquem per deu els diners que l’anterior govern destinava
per aquesta finalitat específica.
Però no renunciem ja des d’aquest curs a augmentar la qualitat de
l’ensenyament, tant la qualitat material com la intangible. El Pla de
construccions escolars 2004-2007, endegarà amb ambició la
construcció de nous centres i la rehabilitació dels actuals.
No oblidem tampoc el compromís de crear trenta mil places de llars
d’infants, del qual, amb la col·laboració del món local, ja se n’estan
assentant les bases amb el nou mapa de llars d’infants de Catalunya.
El proper Pla contra el fracàs i la millora del rendiment escolar
preveurà actuacions específiques allà on aquest fenomen és més
crític.
Però aquest mateix curs ja se n’aplicaran mesures, com ara la
incorporació de diferents tipologies de professionals de suport a
l’acció educativa.
El correcte aprenentatge de llengües estrangeres, l’estímul a la
lectura i la plena introducció de les noves tecnologies seran eixos del
Pla.
Precisament, és en la plena integració de les noves tecnologies en
l’activitat escolar on ens juguem bona part del nivell educatiu del
país.
Els acords de Lisboa en l’horitzó 2010 situen com a objectiu que tot el
professorat i bona part de l’alumnat sigui capaç de treballar amb les
eines bàsiques de la societat del coneixement, amb les noves
tecnologies de la informació.
L’escola ha d’evitar “l’escletxa digital”, la dualització de la societat
entre els que són capaços d’utilitzar les noves tecnologies i els que no
tenen aquesta competència bàsica.
23
�S’ha fet un gran esforç en equipaments per als nostres centres. Cal
continuar invertint en instrumental, però sobretot en formació del
professorat, perquè sigui capaç de treballar amb l’alumnat posant al
seu abast eines per accedir al coneixement avui disponible. Hem de
passar de “l’aula d’informàtica” a “la informàtica a l’aula”.
La formació professional també és objecte de l’atenció prioritària del
Govern, amb la doble preocupació d’augmentar les taxes
d’escolarització dels joves entre els 16 i els 18 anys i d’oferir
oportunitats formatives al llarg de tota la vida.
Avui encara una bona part de joves d’aquestes edats cursen estudis
de batxillerat, que orienten cap a la universitat.
Una altra part abandonen els estudis per accedir al mercat de treball
sense cap altra titulació que la d’ESO. I continuen essent pocs els que
cursen estudis de cicles formatius, estudis de FP.
S'estableix una correlació directa entre el nivell de formació i la
capacitat d’ocupació de les persones, així com amb la qualitat del lloc
de treball ocupat.
De la mateixa manera que hi ha una correlació positiva entre el nivell
de competitivitat de país i el seu nivell de formació.
La intervenció dels diferents sectors econòmics i una acurada
planificació han de permetre augmentar la taxa d’escolarització dels
nostres joves i, sobretot, el seu nivell de formació. Aquesta és la
intenció de la introducció de 75 nous cicles formatius.
És a dir, impulsem una formació professional que conformi amb
l’empresa i les administracions públiques el triangle virtuós que
permeti afrontar amb èxit les demandes de formació inicial, formació
ocupacional i formació continua i, a la vegada, esdevenir el canal
bàsic de difusió tecnològica que necessiti el nostre teixit empresarial.
Però els canvis en profunditat que requereix l’educació no són qüestió
únicament de recursos.
Proposem un debat amb tots els sectors professionals i socials
afectats, que haurà de concloure amb un Pacte Nacional per a
l’Educació i que serà la base per a la futura Llei d’Educació de
Catalunya.
Busquem donar respostes estratègiques a les qüestions de fons:
la necessitat d’un professorat qualificat i reconegut socialment en
la seva professió docent;
24
� la constitució d’una xarxa integrada de centres educatius finançats
amb fons públics;
la redefinició d’uns serveis educatius més propers a les necessitats
de les famílies;
la transició cap a uns centres educatius més autònoms
i l’inici d’una política de proximitat en la gestió dels recursos, amb
la progressiva corresponsabilitat dels Ajuntaments en la gestió ó
educativa.
Sàpiguen que com a President de la Generalitat m’implicaré
personalment en l’assoliment d’aquest Pacte Nacional per a
l’Educació.
En el panorama educatiu i formatiu, la Universitat té la responsabilitat
de la formació de les properes generacions sota el paradigma de
l’excel·lència i l’exigència.
Volem una Universitat que aposti per una recerca potent i
competitiva, en contacte permanent amb les necessitats del món
productiu i econòmic de Catalunya, i en sintonia amb els avenços més
punters de la investigació. Ho vaig dir ahir en l’inici del curs
universitari.
Per recolzar aquest esforç, el Govern treballa en dues línies
d’actuació: preparar l’entrada de les universitats en l’Espai Europeu
d’Educació Superior i desenvolupar els instruments necessaris per
potenciar la recerca i la investigació.
Estimularem la internacionalització de les nostres universitats i la
mobilitat d’estudiants, professors i investigadors.
Això comportarà també l’adequació de l’espai universitari a la nova
realitat territorial de l’Euroregió. Aquest ha de ser l’àmbit territorial
de principal referència per a la Universitat catalana.
Juntament amb l’obertura de la Universitat, treballem per impulsar
l’aposta definitiva per una recerca potent i competitiva.
Aquesta voluntat es concreta en una política de recerca per als
propers quatre anys que inclou l’increment del pressupost destinat a
recerca per tal d’arribar al 2% d’inversió en R+D respecte al PIB.
En els pressupostos del 2004 ja hem dedicat 10 milions d’euros per
tal de fomentar la recerca universitària.
Posem especial èmfasi en la innovació com a element clau de la
excel·lència investigadores. Per això, per primera vegada,
presentarem un pla de recerca i d’innovació que haurà estat
25
�dissenyat conjuntament, on els dos àmbits compartiran esforços i
complementaran els seus objectius.
Tots aquests objectius es troben en congruència amb els paràmetres
que estableix el procés de Bolonya, que fixa l’horitzó del sistema
universitari europeu per al futur immediat.
Si la política educativa i universitària fa la doble funció de preparar el
país per a la competitivitat i de ser el principal instrument d’integració
social, les grans polítiques del benestar són les que garanteixen la
cohesió social bàsica del a nostra societat: les polítiques de salut, de
benestar i família, de seguretat.
En el camp de la salut, com vostès saben, patim el dèficit estructural
de finançament, però aquesta dificultat no eximeix de fer la feina que
pertoca al Govern.
En primer lloc ens cal reduir la despesa ordinària i en aquest sentit
seguirem implantant les recomanacions del Grup de Treball per a la
racionalització i el finançament de la despesa sanitària. Ja hem
començat a contenir la despesa sanitària amb iniciatives com la
recepta electrònica i l’ús de genèrics.
L’organització territorial del sistema és una altra de les nostres grans
preocupacions: s’ha definit aquest any el nou Sistema català de la
Salut i s’ha reformat la delimitació territorial sanitària.
Però en el proper any aprofundirem en aquest aspecte, definint un
mapa de serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública de
Catalunya adaptat al territori.
Aquí tampoc ens oblidarem dels Ajuntaments: l’administració local
serà clau per a la planificació, la gestió diària i l’avaluació de la
qualitat dels centres sanitaris.
Hem canviat el nom del departament per reflectir el compromís del
Govern no només amb l’atenció als ciutadans que pateixin problemes,
sinó a tots.
La salut és un bé a defensar abans de l’aparició de les malalties, i per
això posarem l’accent en el foment de la salut pública, amb
estratègies de prevenció d’addiccions i estils de vida d’alt risc.
Sobretot amb la futura creació, a partir de l'Agència de Protecció de
la Salut, de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que establirà una
infrastructura de Salut Pública (epidemiologia, recerca científica,
laboratoris) basada en el rigor científic i que estarà dotada amb els
recursos i programes necessaris.
26
�Però per altra banda la qualitat del sistema assistencial és una
exigència dels ciutadans que cap govern pot oblidar. S’han dut a
terme plans de xoc en l’atenció primària i per la reducció de les llistes
d’espera, però aquestes són mesures pal·liatives.
L’any 2005 preveiem completar el Pla estratègic per a l’Atenció
Primària, i concretar les respostes als problemes que els ciutadans
perceben.
I finalment es durà a terme un Pla d’inversions per a la millora de les
infrastructures, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis, seguint les
recomanacions del nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública.
L’àmbit de les polítiques de benestar té una agenda prevista molt
intensa per als dotze mesos vinents.
L’elaboració de la nova Llei de Serveis Socials identificarà amb
claredat els mínims bàsics dels serveis d’assistència social al nostre
país.
La Llei reflectirà per primera vegada la importància que en la societat
actual tenen les polítiques de benestar mitjançant la Carta dels Drets
Socials, que volem esdevinguin drets fonamentals dels ciutadans.
La llei definirà el finançament del sistema (que tindrà per objectiu
arribar a la mitjana europea en termes de PIB) i la seva organització
territorial i competencial.
Aquí també entenem que la participació del món local serà condició
sine qua non de la qualitat del servei.
Finalment, l’anomenat tercer sector i la iniciativa privada hi trobaran
el marc de relació que concretarà la seva necessària participació en
aquest procés d’universalització dels serveis socials.
En aquesta via, els puc anunciar per a l’any 2005 la creació estimada
de 1.500 places d’atenció residencial, l’extensió prevista de l’atenció
domiciliària al 4% de la nostra gent gran, i un pla de xoc per a la
millora dels centres cívics i dels casals d’avis, amb una dotació
aproximada de sis milions d’euros.
Altres àmbits d’important actuació específica seran l’atenció a infants
i adolescents (fomentant l’acollida en entorns familiars, però també
millorant els centres propis d’acolliment de menors), o importants
mesures per atenuar la violència de gènere, amb l’obertura de 5
centres d’atenció integral per a les dones víctimes d’aquesta
violència.
27
�El 2005 iniciarem el Pla per l’abordatge integral de les violències
contra les dones, impulsat per l’Institut Català de la Dona i que
coordinarà les accions dels departaments de Benestar i Família,
Justícia, Salut i Educació.
El Govern de Catalunya és molt conscient de la complexitat d’una
política integral d’immigració.
En l’àmbit oportú plantejarem la necessitat de comptar amb
competències pròpies i, en tot cas, de participar en decisions d’altres
administracions que ens afectin en matèria de contingents
d’immigrants, de regularització d’il·legals, de transparència del
mercat de treball, de reconeixement de drets polítics als immigrants i
de cooperació internacional.
Hem demostrat que no ens cauen els anells per col·laborar amb
l’Administració de l’Estat: ho hem fet posant les nostres Oficines de
Treball a resoldre l’embús de la tramitació de la renovació dels
permisos de treball i de residència de milers d’immigrants.
Dit això, el govern orientarà les polítiques de benestar també cap a
la integració dels immigrants, com ho fa des de les polítiques
educativa i de salut.
Com ha estat dit, cal que Catalunya aprofiti els beneficis que aporta
la vinguda de persones, i en qualsevol cas cal mirar de cauteritzar
d’antuvi les possibles problemàtiques d’integració social i d’inserció
en el món laboral que aquestes puguin tenir.
Aquest any 2005 aplicarem el Pla Integral d’Acollida amb la creació
de 35 punts d’acollida en municipis i comarques considerades
d’interès preferent.
En l’apartat de la seguretat, l’any 2005 és l’any del desplegament
efectiu de la Policia de la Generalitat a la ciutat de Barcelona.
A mesura que el desplegament dels mossos d’esquadra es va
completant, s’incrementa també l’exigència d’eficàcia policial. Vull dirlos que el govern reforçarà la selecció, la formació, i quan sigui
necessari el nombre de mossos, com ara amb l’enviament de 100
nous policies a la demarcació de Tarragona.
L’Escola de Policia de Catalunya, que aviat serà Escola de Seguretat
de Catalunya, i que formarà també els cossos de bombers i de
seguretat civil, ha de ser referent.
Seguretat és sinònim de coordinació. Coordinació en la planificació i
també en el treball diari.
28
�El Govern ha començat aquest any a potenciar les Juntes Locals de
Seguretat, òrgans de coordinació executius en matèria de prevenció i
planificació, i on el paper reservat als alcaldes ha de ser molt
rellevant.
Prosseguirem igualment la coordinació entre la policia de la
Generalitat i les policies locals, fent ús intensiu també dels mitjans
que la tecnologia ja proporciona.
De la mateixa manera, millorarem la coordinació amb les forces de
seguretat de l’Estat, especialment en la persecució de la delinqüència
internacional de tota mena i en la lluita contra el terrorisme.
En l’àmbit de la seguretat viària aquest any ja s’han reduït els
accidents mortals, i seguirem amb la fermesa que ha caracteritzat
aquests mesos conscienciant els ciutadans, reforçant l’educació viària
a totes les edats, i penalitzant els comportaments incívics que
malauradament persisteixen.
L’objectiu segueix sent haver reduït un 50% l’any 2010 les morts per
accident de trànsit respecte l’any 2000.
També està en marxa la modernització de la infrastructura de les
emergències i dels Bombers de la Generalitat, amb la rehabilitació de
120 parcs de bombers i la renovació de vehicles i material.
Una societat complexa i avançada requereix d’una administració de
Justícia capaç d’oferir als ciutadans la tutela efectiva dels seus drets.
El retard històric que aquest servei públic pateix obliga el Govern a
fer un esforç per recuperar temps perdut. Si bé és cert que l’actual
divisió de competències és un obstacle per a una eficient gestió del
servei, la Generalitat té responsabilitats que ha d’assumir sense
reserves.
Per això, estem millorant i modernitzant l’administració de Justícia,
amb la creació de 50 nous òrgans, la informatització de
l’administració judicial, l’elaboració del Llibre verd sobre
l’Administració de Justícia a Catalunya o la renovació i millora dels
edificis judicials.
En aquesta línia, vam decidir reformar el projecte de la Ciutat de la
Justícia, inclòs en el Pla de construcció i renovació d’edificis judicials
2004-2007. Amb aquesta decisió hem aconseguit una racionalització
dels recursos disponibles i un major aprofitament dels edificis de la
Generalitat.
29
�També estem treballant per apropar la justícia a la societat on
s’imparteix, a través de l’impuls de la institucionalització de la justícia
de proximitat.
Hem prestat una especial atenció a la política penitenciària. Hem patit
alguns casos circumstancials que no han d’ocultar la feina que s’està
fent.
Partim de la convicció moral i constitucional de que la política
penitenciària té per finalitat la reeducació i la reinserció social dels
presos.
Per servir aquesta finalitat hem definit una estratègia i ens estem
dotant dels recursos humans i financers adients. Però el que no farem
és canviar l’orientació de fons de la nostra política.
La cohesió social de Catalunya també es juga en l’àmbit de la cultura,
en la capacitat per conservar l’herència cultural que ens ha estat
llegada i, a la vegada, en l’estratègia d’adaptació a les noves realitats
culturals que ens envolten i de diàleg amb les noves aportacions
culturals.
Pel que fa a les polítiques culturals, la demostració tangible de la
importància que hi atorga aquest Govern n’ha de ser el pes en els
pressupostos públics.
Tenim el compromís de doblar el pressupost de cultura que vam
rebre, i aquest és un objectiu important, com ho és que l’1% de les
inversions en infrastructures públiques es destini a la conservació i la
rehabilitació del patrimoni.
Però l’aportació de les caixes d’estalvi ha d’integrar-se també en el
disseny d’aquestes polítiques. Estimularem i facilitarem així mateix la
iniciativa cultural privada, que a Catalunya, per sort, té molta
tradició.
El 2005 també serà l’any de la refundació de l’Institut Ramon Llull per
convertir-lo en el gran instrument de projecció internacional de la
cultura catalana.
Avançarem en el procés d’integració de les xarxes d’infrastructures
culturals al territori, deixant enrere el temps en que s’han construït
xarxes paral·leles, desconnectades entre elles.
El Pla d’infrastructures culturals bàsiques determinarà les
infrastructures que el territori necessita, i s’hi articularan totes les
xarxes, ja siguin de museus, equipaments escènics, arxius o
biblioteques.
30
�En aquest camp concret esperem podem assolir un objectiu molt
rellevant, com és disposar d’un catàleg únic, i proposar als ciutadans
l’existència d’un carnet únic.
En l’àmbit del patrimoni museístic, l’acabament de les obres del
MNAC –que vam començar Generalitat, ajuntament de Barcelona i
Estat gràcies a l’empenta de Pere Duran Farell- suposarà la
consecució d’una important fita.
Ens hem proposat donar facilitats als creadors emergents, fomentant
estructures adequades i desenvolupant la xarxa de festivals específics
perquè puguin presentar les seves obres i també la seva relació amb
les estructures productives.
No tornarem tampoc a deixar de banda branques fonamentals de la
creació com la dansa i les arts plàstiques.
El darrer repte, finalment, és donar consistència a l’estructura
productiva cultural. L’Audiovisual, amb la potenciació del Consorci
Catalan Films i la posada en marxa del Centre de desenvolupament
de projectes i guions audiovisuals.
No descuidarem els sectors editorial, musical, de les arts visuals i
teatrals. Es vetllarà en tots els casos per la difusió de la producció
cultural catalana en els mitjans de comunicació públics, es
dissenyaran noves fórmules de finançament i s’ampliaran les línies
d’inversió de fons reintegrables.
Finalment, crearem el Consell de les Arts i les Cultures que suposarà
un gran salt endavant cap a un model de gestió cultural menys
intervencionista i basat en una relació de confiança i exigència mútua
entre el món de la cultura i l’administració pública.
En l’àmbit de la política lingüística, el Govern vol centrar-se en
garantir a tota la població l’accés al coneixement del català.
És clau que les persones que decideixen venir a Catalunya aprenguin
preferentment el català. També aquelles que, per venir de països de
parla castellana no pensen a priori que aquest sigui un esforç a
realitzar.
El govern destinarà a la vora de 13 milions d’euros el proper exercici
a l’augment de formació en llengua catalana i a aquest pla d’acollida
lingüístic de la immigració.
Hem d’introduir el català en els àmbits de la indústria de l’audiovisual
i de les noves tecnologies. Preveiem crear per aquesta finalitat
l’Agència Catalana de Multilingüisme.
31
�I, per últim, seguirem promovent l’ús del català per part del personal
al servei de l’Administració de l’Estat, i en especial a l’Administració
de Justícia.
El Govern de Catalunya és i serà cordialment bel·ligerant en
aconseguir que l’Estat espanyol assumeixi i compleixi les seves
obligacions constitucionals en relació amb la defensa, impuls i
promoció de la llengua catalana.
Amb la competitivitat i l’equitat social, l’equilibri territorial conforma
el tercer pilar bàsic que orienta l’acció del Govern de Catalunya.
Catalunya ha de tenir un model territorial propi que garanteixi el
progrés social i econòmic del nostre país, en el marc de l’Euroregió de
l’Arc Mediterrani.
La nova organització territorial ens permetrà oferir un projecte de
futur als territoris de Catalunya. Farem confiança a les terres del
nostre país. Retornant poder donarem llibertat.
I amb aquesta llibertat tindrem uns territoris vius i dinàmics, que
miraran el futur amb ambició i optimisme.
Els municipis saben que poden comptar amb el Govern, com hem
demostrat amb l’aprovació de les bases d’execució del PUOSC 20042007 o amb el desplegament de la Llei de barris.
Paral·lelament, l’estratègia territorial que estem impulsant ens ha de
permetre aprofitar els recursos i les potencialitats de les vegueries,
construint espais de creixement, d’identitat econòmica i de connexió
amb l’entorn, que formin un conjunt equilibrat i sostenible.
Un dels pilars d’aquesta estratègia és el nou mapa d’infrastructures,
amb el que convertirem els territoris de Catalunya en pols de
competitivitat, capaços de competir en l’economia global.
Els nostres objectius principals en aquest àmbit són l’enfortiment del
sistema aeroportuari català, la transformació de l’aeroport de
Barcelona en aeroport transoceànic, la millora del front portuari i la
connexió amb la xarxa ferroviària d’alta velocitat espanyola i
europea.
Ho són a llarg termini, a nivell estratègic, però ja hi hem començat a
treballar integrant la planificació territorial, la portuària, la
infrastructural i la logística.
Alguns exemples són:
32
� L’impuls del Front Portuari Català perquè Catalunya esdevingui la
gran plataforma logística del Sud d’Europa,
la inversió en la xarxa viària catalana per permetre una mobilitat
més segura i sostenible a tot el país,
les inversions en transport públic (com l’adjudicació del darrer tram
de la Línia 9 del metro)
i l’encàrrec per la redacció del projecte d’eix transversal ferroviari
de Catalunya,
Com també ho serà la propera presentació de la Llei Ferroviària i el
nou Pla d’Infrastructures Ferroviàries, que ens permetran promoure
el transport de mercaderies amb ferrocarril d’ample europeu i
millorar les xarxes de rodalies i ferrocarrils.
Aquesta acció de govern mostra la nostra aposta estratègica per
impulsar un model territorial en malla, integrat, que es basi en ciutats
compactes separades per espais oberts però unides per una xarxa
ferroviària potent i per una xarxa viària segura, en la que el transport
públic hi tindrà un paper central.
Fa patent la nostra voluntat de definir un model català de mobilitat
que respongui a les necessitats dels ciutadans i de les empreses.
I, evidentment, és fruit de la voluntat del Govern de la Generalitat i
del compromís del govern de l’Estat de accelerar el ritme d’inversió
pública en infrastructures superant el dèficit de Catalunya en relació a
les principals regions europees, que fins ara ha erosionat la
competitivitat de la nostra economia.
Un ritme d’inversió que anirà acompanyat d’una creixent participació
de la Generalitat en la gestió d’infrastructures bàsiques pel país com
els aeroports i el ferrocarril.
Estem desenvolupant un nou estil de governar el territori que farà
efectius els valors de la sostenibilitat, la protecció de l’entorn i del
paisatge i el protagonisme dels territoris.
En efecte, les nostres polítiques territorials garanteixen un
desenvolupament equilibrat i respectuós amb els valors naturals i
culturals.
A la costa amb els plans de protecció del litoral en tràmit. A la
muntanya amb la redacció dels plans directors de les comarques de
l’Alt Pirineu, amb el Pla Territorial del Pirineu i amb el Pla Director de
l’Esquí.
Normatives, planejament urbanístic i una arquitectura coherent amb
l’entorn, amb la posada en marxa d’un Observatori del Paisatge, amb
33
�l’aprovació de la Llei del Paisatge i amb el Pla General de Política
Forestal 2005/2014 que presentarem ben aviat.
Els valors de sostenibilitat i de desenvolupament territorial són una
referència ineludible de la nostra acció de govern. La propera
aprovació de la Llei d’Avaluació Estratègica ambiental de Plans i
Programes, l’impuls de l’Estratègia Catalana del Desenvolupament
Sostenible al llarg de 2005 i la creació del Consell Social del
Desenvolupament Sostenible ho demostraran.
Com ja ho ha fet el transvasament de l’Ebre, que és el millor exemple
del nostre compromís en aquest àmbit.
Un compromís que no només s’ha concretat en l’oposició frontal del
Govern de la Generalitat que presideixo al transvasament i en haver
aconseguir la seva paralització, sinó també en la instauració d’una
política hidràulica eficaç, sostenible i respectuosa amb el territori,
d’acord amb els principis i objectius que estableix la Directiva Marc
d’Aigües.
D’una política que hem començat a fer efectiva amb la definició de
145 actuacions urgents finançades amb una inversió de 1.110 milions
d’€uros, que ens permetran incrementar els recursos hídrics amb
equipaments com la dessaladora de l’àrea metropolitana de
Barcelona, i millorar-ne la gestió amb la realització d’actuacions de
reutilització en el Llobregat i Tarragona, el reforç de l’abastament de
la Costa Brava Centre i la prevenció d’inundacions i la restauració
ambiental a la Conca de l’Ebre, entre d’altres.
Volem una Catalunya sostenible, pròspera, connectada amb la resta
d’Espanya i d’Europa, i integrada a les noves dinàmiques
econòmiques.
Però també volem una Catalunya equilibrada socialment, que
converteixi els reptes d’aquestes dinàmiques en oportunitats per les
terres de Catalunya i els seus ciutadans.
Hem d’evitar la segregació creixent dels grups socials i les persones
sobre l’espai, i a nivell territorial els pilars per fer-ho són les
polítiques d’habitatge, d’urbanisme i de qualitat urbana.
L’enfortiment de les polítiques d’habitatge s’ha concretat en el Pla per
al Dret a l’Habitatge.
Té l’objectiu d’incrementar la promoció d’habitatge protegit a 42.000
noves unitats en els propers 4 anys, de rehabilitar-ne 40.000 i
d’ajudar al pagament de rendes de lloguer a joves i altres ciutadans
que no poden fer-hi front, distribuint geogràficament els objectius de
34
�manera concertada amb el món local i amb els promotors públics,
privats i cooperatius.
D’altra banda, el Pla per al Dret a l’Habitatge i la normativa que el
desenvoluparà de manera imminent té previst crear dos importants
instruments per avançar en facilitar el dret de l’habitatge.
El primer és la regulació de l’habitatge de Preu Concertat que
possibilitarà l’existència d’habitatges pels sectors que superen les
rendes màximes per accedir a un habitatge de protecció oficial, però
queden lluny del preu de mercat.
El segon és el Registre únic de sol·licitants d’habitatge de protecció
oficial que permetrà un major control i eficàcia en el control del destí
dels habitatges d’aquesta naturalesa.
En la mateixa línia, la revisió de la Llei d’Urbanisme de Catalunya
estimularà la producció d’habitatge protegit, reconeixent la pluralitat
de tipologies d’habitatge en funció de les noves situacions de
convivència i familiars.
Finalment, la llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que
requereixen una atenció especial representa el primer pas per fer
efectiu el “dret a la ciutat” o dret dels ciutadans a viure en espais
proclius a la convivència.
La diligència en la presentació d’aquest projecte de llei no és
anecdòtica. Com ja he dit altres vegades, el Govern de Catalunya no
permetrà que les condicions de vida i de convivència es degradin
enlloc.
Volem que tots els territoris, pobles i ciutats de Catalunya sàpiguen
que la Generalitat està al seu costat, que comparteix els seus
projectes estratègics i les prioritats dels seus ciutadans. Volem que se
sentin forts, amb veu pròpia.
Però, sobretot, volem que es beneficiïn del progrés social i econòmic
de Catalunya. Un progrés al que tots contribueixen d’acord amb les
seus recursos i potencialitats.
Les prioritats de l’acció de govern que els exposat es tradueixen en
mesures ben concretes que són les que perceben els ciutadans.
Per a què tinguin una imatge el més precisa possible de l’efecte que
perseguim els passo a recopilar 10 mesures que considero
emblemàtiques:
35
�1. Construcció de 9.000 habitatges nous, 4.000 dels quals en
lloguer, en aplicació de les previsions pel 2005 del Pla del Dret
a l’Habitatge (2004-2007).
2. Desplegament dels mossos d’esquadra a Barcelona durant tot
l’any 2005, amb l’establiment d’una comissaria a cada
districte. Les previsions són de poder arribar a inversió de 140
milions d’€uros i una despesa de 96 milions d’€uros.
3. Acceleració del Pla de Construccions Escolars (2004-2007),
estimat en 416 milions d’euros durant els anys 2004 i 2005, per
donar resposta al fort increment de l’escolarització previst en
els propers anys.
4. 1.500 places d’atenció residencial per a la gent gran, d’acord
amb les previsions del Pla d’Inversions Socials (amb una
inversió calculada en 80.1 milions d’euros).
5. Refundació de l’Institut Ramon Llull. I dos objectius per al
2005: que s’estableixin acords de col·laboració amb institucions
de tots els països de parla catalana, i que s’instaurin “Càtedres
Ramon Llull de llengua i cultura catalanes a 10 universitats
espanyoles”
6. Desplegament de les infrastructures de banda ampla a tot el
país, amb la constitució d’una empresa participada pel món
local i la Generalitat. La nova empresa integrarà els actius
públics existents i promourà una política de construcció de
xarxa per part de totes les administracions públiques catalanes.
7. Bioregió de Catalunya: creació d’un cluster de biomedicina, al
voltant d’institucions, organismes i empreses de reconegut
prestigi però que actuant unides i en xarxa en un futur
immediat ens han d’assegurar un lloc destacat en el sempre
complicat camí del desenvolupament econòmic vinculat a la
innovació. Per assolir-ho el Govern promourà la col·laboració
entre l’Aliança Biomèdica de Barcelona, el parc Científic de
Barcelona, les grans institucions sanitàries de referència
(Hospitals Clínic, Vall d’Hebron i Bellvitge) i la indústria
farmacèutica arrelada a Catalunya.
8. Línia d’ampla internacional (UIC) del port de Barcelona a la
frontera francesa el 2009. A partir de la proposta elaborada pel
Port i la Generalitat, el ministeri de Foment ja incorpora
actuacions concretes en els Pressupostos de l’Estat per al 2005,
amb l’inici d’un tercer rail entre Mollet i el Papiol. Aquest tram,
amb les noves vies d’accés al Port (en construcció) i la
utilització de la línia de mercaderies de l’AVE de Mollet a la
frontera francesa permetrà arribar a la frontera francesa el
2009. La Generalitat i el ministeri de Foment realitzaran el vial
port-aeroport.
9. 145 actuacions urgents a les conques catalanes des de la Costa
Brava a l’Ebre per incrementar els recursos hídrics i millorar-ne
la gestió, impulsant una nova cultura de l’aigua que no
hipotequi la riquesa natural futura del nostre país.
36
�10.
A finals del 2005 el 38% dels Equips d’Atenció Primària de
Catalunya hauran incrementat el número de metges i pediatres
en aplicació de la primera fase del Pla de Xoc Atenció
Primària.
IV - Millorar l’autogovern de Catalunya
Volem l’Estatut! Aquest clam va galvanitzar la Catalunya de fa un
quart de segle.
Volem l’Estatut per viure i conviure millor! Aquest pot ser el clam de
la Catalunya d’avui. Un clam més experimentat i més exigent.
Si hem d’actualitzar el nostre imaginari col·lectiu per entendre la
Catalunya dels 7 milions, també cal que posem a la seva disposició
les eines de govern més propícies.
Ens hem compromès per actualitzar les regles del sistema polític
català durant aquesta legislatura. Pretenem dibuixar el nou mapa
polític i institucional del país. De la mateixa manera que fins ara he
parlat del mapa físic, econòmic, educatiu i social.
L’objectiu en aquest procés de reforma és doble: d’una banda,
ampliar, millorar i aprofundir el nostre autogovern; de l’altra,
impulsar i preservar la transparència en les principals institucions del
nostre sistema polític.
Un Estatut que defineixi els espais de decisió que necessitem per
afrontar els problemes dels nostres conciutadans i conciutadanes.
Un Estatut que converteixi el nostre país en motor impulsor de
l’Espanya plural i ens doti d’unes coordenades pròpies en el context
europeu i mundial.
Un Estatut que contempli els poders públics com a mecanisme de
redistribució de recursos i d’oportunitats vitals en aplicació del principi
d’equitat.
Estem en unes circumstàncies immillorables per obtenir un excel·lent
Estatut.
Després de nou mesos de legislatura i de govern de progrés, el
procés de reforma avança de forma imparable.
Gairebé tots els partits vam iniciar la legislatura amb el compromís
electoral d’iniciar la reforma de l’Estatut.
37
�A la ponència parlamentària per a la reforma feliçment, hi participa
tothom. Ho celebro i agraeixo sincerament a tots els partits el seu
esforç.
Sé que tota la cambra sabrà estar a l’alçada d’aquesta fita històrica.
El govern hi aportarà els seus millors esforços i capacitats per
enriquir el debat necessari.
Hi ha qui fa càlculs de la majoria necessària per aprovar el projecte
de reforma, sobreentenent que no tothom hi serà.
El sentit de la responsabilitat que estic segur que compartim em fa
pensar que tothom lluitarà fins el darrer moment perquè hi siguem
tots. Ho espero.
Sé que, arribat el dia, el missatge serà rotund i es dirà: l’Estatut surt
del Parlament per consens i amb ovació.
La força del nou Estatut serà el seu caràcter de consens, d’obra
col·lectiva i compartida i de tenir un contingut amb el suport d’una
base social amplíssima.
No serà l’Estatut de cap partit ni de cap govern, me’n guardaré prou!
El país no ens perdonaria mai que desaprofitéssim aquesta
oportunitat per interessos particulars o per jugades de tàctica
partidista.
A l’Estat tenim un President i un Govern que s’han compromès a
acceptar el text que surti d’aquesta cambra.
Per tant, en aquest aspecte, crec que no podríem estar millor.
La millor garantia que l’Estatut sigui aprovat per les Corts Generals
no és un pacte amb els partits espanyols – que sí que és important -.
El més decisiu és que l’Estatut sigui fruit del més ampli acord dels
catalans, formalitzat pel major nombre de forces polítiques al
Parlament. Un acord que sigui l’expressió del màxim consens social.
Quan la unitat dels catalans s’ha manifestat de forma inequívoca (l’11
de setembre del 77; o amb el retorn del President Tarradellas o amb
els Jocs) Catalunya ha triomfat. Per què no ha de ser així aquesta
vegada?
38
�Vull creure, doncs, que en el proper Debat d’Orientació de Política
General ja podrem parlar de l’Estatut fet, de l’Estatut que aquesta
cambra haurà aprovat per a la Catalunya dels propers decennis.
La revisió del nostre disseny institucional, però, no s’atura aquí. Ja
hem començat a treballar en les reformes de les lleis polítiques
bàsiques del nostre autogovern.
La primera llei bàsica en la que hem fet avenços notables durant
aquests mesos i que hem de completar en el proper curs correspon a
la reforma de l’organització territorial.
Aquesta norma és indispensable en la Catalunya dels 7 milions que
estem dibuixant.
L’acció política en el territori necessita la suma coordinada d’esforços
entre totes les administracions públiques.
Ja vam dir en el seu moment que, amb el nou Govern, la
competència entre governs donaria pas a la col·laboració i la
complicitat.
El fet que el Govern estigui nodrit de l’experiència de vint-i-cinc anys
de municipalisme democràtic n’és una prova i una garantia.
La nova ordenació territorial que estem dissenyant es basa en
principis fonamentals:
descentralizació, que vol dir proximitat i subsidiarietat en la presa
de decisions;
eficiència, que vol dir racionalitat i simplicitat en els nivells de
govern;
heterogeneïtat, que vol dir flexibilitat i asimetria en la distribució de
responsabilitats i recursos.
La llei territorial contemplarà tres nivells de govern i gestió per sota
de la Generalitat: els municipis, les comarques i les vegueries. A més,
contemplarà una proposta específica per a la personalitat
metropolitana de Barcelona.
No es tracta de crear nous nivells d’administració, sinó de redefinirlos, d’acord amb les necessitats dels ciutadans i cercant sempre el
millor resultat, entre el coneixement particular de cada territori i la
perspectiva general de conjunt, de país.
M’imagino que alguns dels il·lustres diputats voldran treure, demà,
aquesta qüestió durant el debat. En parlarem.
39
�Permetin-me, però que els avanci que el Govern (no un dels seus
consellers sinó el govern) voldrà tenir el debat, aquí a la cambra.
Tant a fons com serà necessari. Crec que avui no cal crear
expectatives ni, menys encara, frivolitzar.
Hem encaminat el rumb per poder acabar, després de vint-i-cinc
anys, amb una anomalia insostenible i degradant: que Catalunya fos
la única comunitat sense llei electoral pròpia.
La nova llei respondrà al principi democràtic d’igualtat de vot entre
tots els electors, sense perjudici de l’expressió de la representació
territorial.
Resulta estèril perseverar en el fals dilema entre territori i població.
Les experiències en enginyeria electoral arreu del món ho demostren.
Per tant, aquest motiu ja no es pot esgrimir per seguir fent bullir
l’olla.
Tindrem la nova llei electoral i, d’aquesta forma, superarem una
renúncia persistent i feixuga en el panorama del nostre autogovern.
L’actualització de les normes polítiques bàsiques ha d’anar
acompanyada de l’avenç en la plena transparència dels poders públics
per evitar la desconfiança dels ciutadans envers les seves pròpies
institucions de govern.
Com a servidors públics, de què ens pot servir l’autogovern si el
ciutadà no té plenes garanties de la seva eficàcia i de la seva
pulcritud?
El govern de la Generalitat està compromès amb l’objectiu de crear
un sistema d’institucions públiques exemplars, obertes, accessibles i
transparents.
En primer lloc, transparència en els mitjans públics de comunicació.
Hem aportat materials al treball de la Cambra en relació amb la Llei
de l’audiovisual. Aquesta llei s’encarregarà de definir la missió del
servei públic ràdio i televisió, diferenciarà amb precisió l’espai
comunicacional públic del privat, i proporcionarà garanties respecte
dels drets bàsics que afecten els usuaris i els professionals dels
mitjans de comunicació.
I serà el marc adequat per iniciar la reforma necessària de la CCRTV,
que aplicarà els principis generals de la llei de l’audiovisual al cas
específic dels mitjans públics de la Generalitat.
40
�En segon lloc, transparència en les despeses de les administracions
catalanes.
Molt properament, presentarem a la cambra la Llei de Reforma de la
Sindicatura de Comptes. Aquest òrgan és una peça clau per garantir
la transparència de la gestió pública.
L’objectiu és adaptar els mecanismes que regulen la institució per
facilitar les seves funcions i evitar, així, el trist espectacle a què vam
haver d’assistir l’anterior legislatura.
La Sindicatura rebrà una dotació adequada de recursos, es reforçaran
les seves competències, es crearà l’Oficina de Control i
Transparència, es clarificaran els procediments de designació i
revocació parlamentària dels seus membres i la limitació dels seus
mandats.
Un altre instrument per assegurar la transparència de la gestió
pública serà l’Oficina Pressupostària, que caldrà emmarcar en la
futura reforma del Reglament del Parlament.
En tercer lloc, transparència en les contractacions, convenis, ajudes i
subvencions de tota mena de la Generalitat.
Hem de reforçar el sistema de garanties necessari per estimular la
transparència i l’accessibilitat en les relacions de les institucions
públiques que depenen de la Generalitat amb el sector privat.
Tot plegat implica la reforma i millora de l’Administració Pública de la
Generalitat. Hem començat a treballar en tres direccions:
La definició d’un model de funció pública.
La total accessibilitat de l’administració, amb la reforma immediata
dels serveis d’atenció al ciutadà.
L’avaluació dels resultats de les polítiques públiques, per a la qual
posarem en marxa en aquesta legislatura l’Agència catalana
corresponent.
Fins aquí alguns dels temes clau de la millora de l’autogovern que
depenen bàsicament de la voluntat dels ciutadans i de les institucions
de Catalunya.
Però hi ha altres qüestions clau que cal debatre, negociar i acordar en
el marc institucional espanyol.
Es tracta d’una agenda extensa i complexa que inclou qüestions
institucionals, financeres, econòmiques, socials, culturals i
simbòliques.
41
�No és la meva pretensió fer un exposició detallada de tots els temes
d’aquesta agenda. Però, d’entrada, una simple enumeració dóna la
mesura de la magnitud de l’empresa.
D’entre les qüestions institucionals, els hi assenyalo la reforma de
l’Estatut, de la que he parlat; la reforma constitucional, amb el
reconeixement de la diversitat nacional d’Espanya i la reforma del
Senat, com a temes principals; la participació catalana en les
institucions de la Unió Europea; la Conferència de Presidents; la
participació en institucions de l’Estat, com el Tribunal Constitucional;
la presència activa de Catalunya en l’escenari internacional a través
d’esdeveniments com la Segona Conferència Euromediterrània o bé
la ubicació d’institucions com la Casa Àsia o el Centre d’Estudis
Internacionals.
D’entre les qüestions econòmico-financeres, destaquen, en primer
lloc, el finançament autonòmic i el finançament de la sanitat.
Li concedim gran importància a les infrastructures: la seva concepció
(del radi a la xarxa); la seva gestió (de l’Aeroport de Barcelona, de la
xarxa ferroviària integrada); les inversions (amb un programa definit
i amb agències que les vehiculin).
També, la ubicació d’agències o organismes reguladors a Catalunya.
El trasllat a Barcelona de la Comissió del Mercat de
Telecomunicacions dóna sentit a plantejar la proposta d’ubicar a
Catalunya la seu del futur Consell de l’Audiovisual espanyol.
I la participació en la gestió d’organismes econòmics i empreses de
l’Estat: AENA, RENFE, Tribunal de Defensa de la Competència, Banco
de España, etc.
D’entre les qüestions socials, els destaco principalment la política
d’immigració, amb la voluntat de co-decidir-la amb l’Estat. També
considero prioritària la negociació sobre la reforma de la legislació
educativa.
D’entre les qüestions culturals, la primera i més important: el català a
Espanya, amb una política lingüística d’Estat que contempli l’estatus
de cooficialitat de les llengües gallega, basca i catalana en
determinats àmbits. I lògicament, el català a Europa, comprometent
el Govern espanyol a seguir avançant.
Amb altres qüestions com la gestió de les herències del Fòrum (dels
esdeveniments i seus d’organismes culturals internacionals a
Catalunya); o bé la participació en els patronats de les institucions
culturals de l’Estat: Prado, Thyssen, Reina Sofía, Fundación Carolina;
o la devolució dels papers de l’Arxiu de Salamanca.
42
�Tots aquests temes, tots, han estat plantejats al president del Govern
espanyol. La feina a fer és ingent, però no ens espanta gens perquè
el punt de partida és immillorable.
Voldria estendre’m en tots i cadascun d’aquests temes. Però tan sols
ho faré en la qüestió nodal del finançament, per reiterar les
característiques del model que proposem.
El nou model de finançament ha de perseguir dos grans objectius,
millorar la suficiència financera i millorar la capacitat de decisió sobre
els nostres recursos.
Això ho hem de fer compatible amb la relació de solidaritat que volem
i hem de tenir amb els altres territoris d’Espanya amb els quals
compartim una comunitat política, una comunitat en la que existeixi
una igualtat de drets i deures essencial.
L’aplicació d’aquest nou model de finançament ha de reflectir una
concepció més federal de l’organització administrativa de l’Estat i
també de la relació amb la Unió Europea.
Aquests objectius es concreten en diversos criteris:
Un primer criteri, com dic, de suficiència. És a dir, els ingressos
disponibles per a la prestació dels serveis respondran a un criteri
d’igualtat d’ingressos per càpita, rectificats per tres factors que hi
incideixen de forma determinant: 1) costos diferencials (pels
diferencials en els nivells de preus); 2) nivell efectiu de necessitats; i
3) factors demogràfics, inclòs el migratori.
Per altra banda es computarà com a contribució a l’Estat l’excés de
preus públics i peatges pagats per Catalunya per sobre del que li
correspon a la vista de la mitjana espanyola en aquests conceptes.
Això permetrà que els ingressos de la Generalitat per habitant
tendeixin a equiparar-se progressivament als que s’obtindrien en
aplicació dels sistemes de Concert i Conveni vigents en les
Comunitats Autònomes forals.
Un segon criteri relatiu a una capacitat de decisió més elevada.
Crearem l’Agència Tributària de Catalunya. Aquesta Agència serà
responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits.
L’Agència establirà les formes de coordinació i consorciació que
calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, i, si és el
cas, amb els responsables de la gestió dels impostos a la resta de
l’Estat.
43
�Anualment, el govern de Catalunya publicarà un Informe sobre els
fluxos econòmics, distingint entre l’aportació a la prestació de serveis
per part de l’Estat i l’aportació als mecanismes de solidaritat amb la
resta de Comunitats Autònomes.
A més a més la Generalitat tindrà una participació en percentatges a
determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans de
Catalunya (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres). Sobre aquests
impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i
capacitat normativa.
Un tercer criteri de Solidaritat. La Generalitat contribuirà a la
solidaritat amb les altres CC.AA. de l’Estat, de manera que els serveis
prestats per les diferents comunitats als seus ciutadans puguin assolir
nivells similars realitzant un esforç fiscal similar.
El resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat cada cinc anys
per tal de verificar els seus efectes.
L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre avançar progressivament
en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera
que en el termini de deu anys s’equipari al de territoris de nivell de
renda similar en altres països europeus.
El Govern de la Generalitat s’ha adreçat formalment al vicepresident
del Govern espanyol i ministre d'Economia, Pedro Solbes, per
començar les negociacions formals per revisar el sistema de
finançament autonòmic. Ha arribat el moment d'establir un "calendari
i una agenda molt més precisos" tal i com va anunciar el Conseller
Castells.
La voluntat del Govern català és que aquest nou sistema entri en
vigor durant aquesta legislatura.
Tot i així, hi ha temes que no poden esperar. Per això hem decidit
abordar la qüestió del finançament en dues etapes diferents que
haurien de transcórrer en paral·lel.
Per una banda, la negociació a fons amb l'Estat i la resta de
Comunitats Autònomes per acordar les línies fonamentals del nou
sistema.
Per altra banda, resoldre aspectes més urgents, al marge de la
revisió estructural del sistema. És el cas del finançament de la sanitat
o de l’escreix de despesa que han suposat diverses lleis estatals amb
repercussió a Catalunya.
44
�El finançament de la Sanitat, com ara ja sap tothom, és un problema
greu. El Govern xifra la despesa acumulada desplaçada en sanitat en
2.193 milions d’euros, i el dèficit d’aquest any 2004 entre 600 i
1.000 milions d’€uros (més a prop de 1.000 que de 600).
El govern de la Generalitat ja ha demanat un esforç als ciutadans per
intentar pal·liar la situació amb l’aplicació, des del mes d’agost, del
recàrrec sobre els hidrocarburs. Es preveu que aquest impost
aportarà uns 64,9 milions d’euros aquest mateix any, o el que és el
mateix, l’1% dels ingressos del pressupost sanitari.
Hem creat un “Grup de Treball per a l’adopció de mesures urgents
per a la racionalització i el finançament de la despesa” i estem
implantant una sèrie de mesures per a la contenció de la despesa
farmacèutica.
Però els nostres recursos per resoldre el sistema són molt limitats i
per això insistim en negociar una ‘via ràpida’ amb l’Estat i no tan sols
per a Catalunya, sinó per a totes les CC.AA de règim comú que
pateixen el mateix problema.
Es tracta de “posar els comptadors a zero”.
Com tots vostès hauran vist el nostre plantejament ha començat a
tenir efectes pràctics. L’avantprojecte dels Pressupostos de l’Estat pel
2005 contempla ja mesures positives.
Hem posat les cartes damunt la taula. Hi ha hagut una primera
reacció exagerada, que s’ha acabat reconduint, a tots els nivells.
El govern de l’Estat ha vist ja dues coses, en poques setmanes: que
Catalunya no reclama privilegis, i que, en el finançament de la
sanitat, no demanem només per a nosaltres: volem que funcioni el
sistema.
Però han vist que els consellers de la Generalitat no s’asseuen amb
un cove sinó amb una pila d’arguments i de raons. Aquest ha de ser,
també, el canvi.
Vull acabar, senyores i senyors diputats, amb una reflexió sobre
l’estat d’esperit de la presidència de la Generalitat i del Govern de
Catalunya, de la mateixa manera que, en començar els he volgut
parlar de l’estat d’ànim dels homes i dones del nostre país.
Fa quinze dies vam celebrar l’Onze de Setembre, amb un acte
convocat conjuntament per les presidències del Parlament i de la
Generalitat. Les setmanes i dies previs havia esdevingut un lloc comú
que es preparava un acte per rebaixar el sentit patriòtic de la Diada.
45
�El cas és que milers de persones acudiren a la cita de la Ciutadella i
centenars de milers seguiren l’acte emotiu i solemne que vam
celebrar a pocs metres d’aquesta cambra.
Hem refet allò que l’11 de setembre de 1982 es va desfer: la unitat
del poble i les Institucions en la Diada.
Fa quatre dies, el dia de la Mercè, de la festa major de la Capital de
Catalunya, vaig ordenar que el Palau de la Generalitat obrís les portes
a la ciutadania que es congrega, festiva, a la Plaça de Sant Jaume.
Han estat molts anys de veure que el dia de la festa més gran de la
ciutat (al costat de la de Santa Eulàlia), al davant hi havia
l’eloqüència d’un Palau tancat.
També la vigília de la Diada vaig trobar-me amb els professionals dels
mitjans de comunicació i vaig adquirir, davant d’ells, el compromís de
comparèixer davant l’opinió, a començaments d’any, per fer balanç i
esbossar les perspectives per als propers mesos.
Tinc la intenció de convertir la recepció de la Diada de Sant Jordi del
2005 en la primera a la qual pugui assistir una molt més àmplia
representació de la societat catalana. D’arreu del país. De les
Autonomies veïnes.
Vull que entenguin que aquests i altres gestos responen a un esperit,
que no només ha de ser el del President sinó el de tot el Govern, i
que té com a trets essencials la proximitat de les institucions a la
ciutadania i un alt sentit de la responsabilitat que ens confereix el fet
de representar-la.
Els he parlat del patriotisme dels drets. I si a Catalunya, un de cada
deu ciutadans o ciutadanes, pateix penalitats per arribar a final de
més, el patriotisme va coix.
Si segueix havent-hi dones maltractades, el patriotisme va coix.
Si seguim rebent milers de nouvinguts que són explotats, es trafica
amb llurs vides o pateixen vexacions, el patriotisme també pateix i és
maltractat.
Catalunya és una nació. Voldria que de tant natural, aquesta
expressió deixés d’enutjar els uns i de sobreexcitar els altres. Per
damunt de tot Catalunya ha de ser un país modern, segur de les
seves possibilitats i de les seves ambicions.
I els homes i dones que hem rebut el mandat popular de governar-la,
hem d’assumir amb humilitat aquesta responsabilitat.
46
�El President de la Generalitat no vol “ser Catalunya”, només vol
“representar-la amb la màxima dignitat”, defensant amb tanta
vehemència com calgui i tanta força com sigui possible, aquí, a
Madrid o a Brussel·les, allò que el Govern de la Generalitat consideri
que és millor per als homes i dones que conformen aquest país,
coneixent i respectant les arrels i la història i interpretant i projectant
l’ambició col·lectiva de cara al futur.
Moltes gràcies.
Pasqual Maragall
47
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1663
Title
A name given to the resource
Intervenció del president de la Generalitat en el debat de política general
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Activitat parlamentària
Autogovern
Benestar Social
Debats
Economia
Govern
Acció política
Model social
Territoris
Política
Catalunya
Catalunya. Generalitat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Intervenció al Parlament
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-09-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/169/20040419.pdf
03835abdaefbc7830423bdb2f06d01a9
PDF Text
Text
Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual
Maragall, durant la Celebració dels 25 anys dels
ajuntaments democràtics
Parlament de Catalunya | 19/4/2004
Havíem estat escollits democràticament, per primera vegada al
nostre país, des de la caiguda de la Segona República. Els ciutadans
de Catalunya i de l'Espanya democràtica, havíem recuperat, gràcies a
la Constitució de 1978, el dret a fer sentir la veu i el vot, a l'hora de
decidir la forma de governar els pobles i les ciutats.
Avui celebrem el que allò va significar, i el que han suposat vint-i-cinc
anys de democràcia municipal per al progrés i per al benestar de
Catalunya. Des d'aquella primavera, des d'aquella primavera del 79,
els ajuntaments democràtics hem tingut ben segur un paper cabdal
en la construcció de la Catalunya dels ciutadans, de la Catalunya del
dia a dia. El municipalisme ha estat un veritable motor, del
desenvolupament social i polític de Catalunya en tot aquests anys,
potser no prou escoltat, potser no prou reconegut fins ara. En
celebrar aquests primers vint-i-cinc anys és bo que ens aturem un
moment a considerar què s'ha aconseguit i quins són els principals
reptes que tenim al davant.
Què s'ha aconseguit en aquests vint-i-cinc anys? La devolució dels
ajuntaments als seus ciutadans, que es va iniciar l'any 79, i que ha
suposat la transformació del sistema de govern local en dos sentits:
la millora de la qualitat democràtica en el govern més proper als
ciutadans i, per tant, més visible, i la transformació, una
transformació sense precedents, dels pobles, vil·les i ciutats d'arreu
de Catalunya; una transformació física, una transformació que com
cap altra en política es pot veure i tocar.
Efectivament, els ajuntaments democràtics han posat la dimensió del
territori en el centre de la concepció política de la societat. S'ha
passat a fer la política, les polítiques, des del territori. Per primera
vegada en segles, el nostre país ha vist néixer una generació que ha
arribat a la majoria d'edat vivint en democràcia, i sense haver patit
cap guerra, cap guerra interior, cap interrupció forçosa del sistema de
llibertats, i això és realment extraordinari.
Tothom ho accepta, com accepta la millora de les condicions de vida
dels ciutadans en tots els camps: a les escoles, en l'assistència
mèdica, en el clavegueram, en l'urbanisme, en els centres cívics, en
els casals de cultura, en els parcs i espais de lleure, en els transports,
en la via pública, en la policia local, en les instal·lacions esportives,
en els polígons industrials, i un llarguíssim etcètera...
1
�Els municipis, doncs, han modernitzat la xarxa de serveis i
d'infraestructures en un procés de transformació sense precedents al
nostre país en el seu conjunt. Com a resultat, els alcaldes i els
regidors han aconseguit, heu aconseguit, un rol polític d'importància
cabdal. Heu esdevingut, testimonis directes de les contradiccions i de
les satisfaccions alhora que marquen el dia a dia de la gestió dels
afers públics. Potser com cap altre sector de la classe política.
Tarradellas, el president Tarradellas, em deia un dia: "vostè, toca les
obres, jo només firmo decrets". Amb això volia dir que ell sentia la
distància del poder respecte de la societat, quan aquesta distància no
és la del cos a cos de la governació municipal i la de la visió, jo diria
que física, elemental, directa de la transformació de les ciutats.
Els regidors i els ciutadans de 1979 volien que les coses fossin i es
fessin més a prop de la ciutadania, més a prop dels ciutadans
materialment, ideològicament, temperamentalment i tot, si em
permeteu.
Tots plegats volíem donar forma política al valor de la llibertat i al
valor de la proximitat i ens en podem donar per satisfets amb la feina
que s'ha fet. Molts de vosaltres sabeu que sempre he trobat a faltar
una major i millor relació entre la Generalitat i els ajuntaments i
sabeu també que tenir-la és un dels meus propòsits en el període que
tot just fa uns mesos hem encetat: escoltar, parlar, entendre, que no
vol dir abdicar, al contrari.
Pel que fa als reptes per als propers anys, hem de tenir en compte
que aquesta evolució tan positiva del primer quart de segle de la
democràcia municipal aporta un balanç esperançador, però,
tanmateix, apareixen nous reptes al Govern de les nostres societats.
En primer lloc, el repte de la participació, que no vol dir funcionaritzar
la ciutadania, sinó civilitzar la funció pública, acostar-la al públic. En
segon lloc, cal aprofundir allò que els anglosaxons anomenen, i
nosaltres hem comprat aquesta paraula, la devolució de
competències als ajuntaments, el 40-30-30. És a dir, que la
proximitat governi més de la meitat de les coses que ens passen a
nivell públic.
En molts casos es tracta de reconèixer el que ja passa en la realitat,
encara que la Llei no ho hagi previst, que els ajuntaments, com a
institucions més properes, assumeixen la resolució de les necessitats
dels ciutadans, fins i tot quan aquestes no són de la seva
competència.
Avui els ajuntaments en el nostre sistema polític estan en condicions
d'assumir un paper més important encara en la direcció i en la gestió
de pobles i ciutats, i sobretot un paper més conscient, més
2
�oficialment admès. Per això caldrà millorar el finançament. És una
obligació cap als governs locals i és una obligació, també, cap als
ciutadans.
Deixeu-me, finalment, dir-vos que ens arriba una onada de nous
reptes de caràcter social i econòmic a nivell global. Ens arriba de fora,
ens arriba del context internacional en què vivim. El temor global té
la seva dimensió local, com la tenen la immigració, la deslocalització
d'empreses o l'ús i l'aplicació generalitzada de les tecnologies de la
informació i la comunicació; com ho té l'envelliment de la població i
com ho tenen la millora de les zones urbanes amb riscos d'exclusió o
de degradació, perquè és aquí, en aquestes zones, probablement, on
ens hi juguem el futur com a país.
En tots aquests camps caldran polítiques concertades, i caldrà la
complicitat i la coordinació entre ajuntaments i Generalitat, i ens
tindreu al vostre costat, al conseller de Governació, el vostre
conseller, i a mi mateix.
Aquest és un Govern format majoritàriament per persones que
procedim dels ajuntaments, que havíem estat alcaldes i regidors,
sabem el pa que s'hi dóna. No en dubteu. El nostre acord de Govern
reflecteix aquesta voluntat de reforçar el paper i els recursos dels
governs locals. Ho hem fet en els ajuntaments grans i ho hem de fer
a tot Catalunya.
En la reforma de l'Estatut el punt de vista municipal hi ha de ser, de
manera indiscutible, però també cal que els municipis reforcin i
consolidin la seva col·laboració mútua, que es mancomunin, que es
mancomunin objectius, projectes, serveis i polítiques.
Durant molts anys, s'han compartit experiències i preocupacions i el
balanç és positiu i esperançador. No obstant, en el nou context social
i polític resulta necessària una nova etapa en la coordinació del
municipalisme català, nova etapa que em consta que és així
considerada per les dues organitzacions municipalistes catalanes.
És per això que encoratjo els ajuntaments i les associacions a sumar
les seves forces i fer sentir una sola veu a través de la qual s'expressi
la voluntat d'un país caracteritzat per la seva diversitat cultural i
geogràfica.
Per acabar, vull tenir un record molt emotiu a tots aquells que en
algun moment d'aquesta etapa democràtica van exercir aquestes
responsabilitats, alguns ho han deixat i alguns ja no hi són. Voldria
esmentar, permeteu-m'ho, a títol personal, perquè sé que ho
entendreu, tots heu viscut en algun moment aquestes
circumstàncies, tres companys meus de l'Ajuntament de Barcelona,
3
�nostres, en el qual vaig tenir el privilegi de poder treballar quan, com
vosaltres, vaig tenir aquella responsabilitat. Tots tres ens han deixat
en aquest llarg camí encetat avui fa vint-i-cinc anys, i representen
tres cares de la proximitat, de la capacitat, de l'honestedat i de la
tenacitat que requereixen, que requereix la política municipal. La
Maria Aurèlia Capmany, en Josep Maria Serra Martí i l'Antoni
Santiburcio, vagi per ells i per tots els qui ens han deixat el nostre
record emocionat. Vull afegir-hi, l'alcalde del Prat, mort d'accident,
anant a casa seva, anant al seu Ajuntament, tornant al seu
Ajuntament, l'Antonio Martín; l'alcalde de Reus, Anton Borrell, i el cap
de l'oposició de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon Trias Fargas.
La seva feina, la dels governants i la dels opositors, com la de tants i
tants d'altres, com la vostra d'ençà que hi sou, ha contribuït a
consolidar la democràcia i a enfortir l'esperit cívic i d'integració de la
nostra societat, i a fer que els nostres pobles i ciutats hagin guanyat
cada dia una engruna més de qualitat urbana, de qualitat cultural i de
qualitat de vida. Avui, dia 19 d'abril de l'any 2004, vint-i-cinc anys
després de prendre possessió la primera generació de regidors i
regidores sorgits de la nova etapa que es va iniciar en aquell moment
al nostre país, podem mirar al futur amb més serenitat i amb més
esperança que mai. Més que mai, quan a més Barcelona esdevé la
ciutat seu de la Unió de Ciutats del Món.
Vull avançar-vos que amb el conseller de Governació estudiarem la
possibilitat de, com vosaltres demaneu en el vostre manifest, declarar
el dia 19 d'abril, per a cada any, a partir d'ara, el dia del municipi i
rebre-us cada any, sigui en aquesta casa, si el president del
Parlament així ho considera oportú, sigui en el Palau de la
Generalitat. N'hem parlat, en parlarem, tenim una visió favorable
d'aquesta possibilitat i, per tant, si tot va bé, ens acomiadem però
només per un any.
Fins a l'any que ve. Moltes gràcies.
Pasqual Maragall
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1651
Title
A name given to the resource
Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, durant la Celebració dels 25 anys dels ajuntaments democràtics
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Administració municipal
Administració pública
Benestar Social
Municipis
Democràcia
Infraestructures
Acció política
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-04-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/182/20041015.pdf
cceb9cdf8312c58a5df1387a37981e3e
PDF Text
Text
Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual
Maragall, en l'acte d'Homenatge al President
Companys
Fossar de Santa Eulàlia, Castell de Montjuïc | 15/10/2004
LLUÍS COMPANYS I L'HONOR DE CATALUNYA
Per al President i per al Govern de la Generalitat la commemoració de
la mort del president Lluís Companys té enguany un significat
especialment emotiu:
El catalanisme d'esquerres -hereu dels presidents Macià, Companys i
Tarradellas- ha tornat al govern 65 anys després de la derrota de
Catalunya i de l'Espanya Republicana.
Han passat 64 anys des de l'afusellament de Lluís Companys,
president de la Generalitat.
El President de la Generalitat, que farà 64 anys d'aquí a tres
mesos, us parla, doncs, amb l'emoció d'un fill nascut tot just després
de la derrota de la democràcia i de l'autonomia, fill com és de mare
republicana i nét del primer catalanisme modern.
El fil tallat es tornà a reprendre fa un quart de segle, en condicions
molt millors que en els anys trenta del segle passat; amb normalitat i
estabilitat polítiques.
Enllaçar amb la història estroncada ens proporciona una íntima
satisfacció i una vibració continguda.
La fidelitat a aquesta mateixa història ens obliga a la reivindicació del
president Lluís Companys, llargament ajornada.
Farem que la figura humana i política del president Companys
esdevingui un referent conegut i reconegut del nostre poble.
La commemoració d'avui, als seixanta-quatre anys de la seva
mort, no pot ser el record exclusiu de les esquerres, ha de ser i vol
ser la celebració de tots els ciutadans i de totes les ciutadanes de
Catalunya.
Per això el Govern de Catalunya creu arribada l'hora de commemorar
i honorar amb tota solemnitat i normalitat el president Lluís
Companys.
1
�Res no justifica, avui, ni l'oblit, ni el silenci, ni les mitges veritats que
amb tanta perseverança va denunciar Joan Reventós, President del
Parlament, qui ens va deixar fa uns mesos.
Res no justificaria, tampoc, una mitificació acrítica, perquè per més
que s'afalagui la memòria d'un home mai no se n'esborren els seus
trets humans i concrets.
Rememorem el president, en la data de la seva execució, per
recordar les esperances de la Catalunya republicana.
Per fer memòria de l'assalt franquista a aquestes esperances.
Per recordar la tragèdia de la guerra incivil que va viure el nostre
poble.
Una tragèdia col·lectiva composada de centenars de milers de
tragèdies personals, moltes de les quals estan enterrades, i avui
dignament recordades, en el Fossar de la Pedrera.
Commemorem tot això en la data de l'afusellament del president
Companys per aprendre de la història.
Antoni Rovira i Virgili en el seu "jurament de l'exiliat" deia: "De la
màxima dissort, sortirà el definitiu redreçament de la història, si els
catalans sabem aprofitar les duríssimes lliçons que hem rebut".
Estic convençut que els catalans no oblidarem les lliçons de la
història.
És ben cert que la Catalunya d'avui ja no és aquella Catalunya
convulsa i mancada d'una civilitat compartida.
Ni l'Espanya d'avui ja no és aquella Espanya incapaç d'oferir un
projecte comú i possible per a tots els seus pobles.
Ni l'Europa d'avui ja no és aquella Europa dels anys 40 travessada pel
vendaval dels totalitarismes i de les guerres.
Ni aquests desastres haguessin succeït -com reconeixia Roosvelt al
final de la seva vida-, de no haver estat per l'erroni principi de la no
intervenció en la guerra espanyola, que no va estalviar la guerra
mundial sinó que la va propiciar.
Homenatgem el president Companys, en aquesta data del 15
d'octubre, per honorar la dignitat, la lleialtat i la integritat del
president de la Generalitat que va pagar amb la seva vida el seu
compromís per Catalunya.
2
�Un compromís que ell va adquirir solemnement davant del Parlament
de Catalunya en el moment d'acceptar la Presidència de la
Generalitat, quan Companys va dir: "Sigui el que sigui el que ens
porti l'esdevenidor, l'únic que tinc, que és la meva vida, jo estic
disposat a sacrificar-la per Catalunya, per la República i per la
llibertat".
Com acabem d'escoltar fa un moment, ell mateix digué, en el seu
testament, poques hores abans de morir: "A tots els que m'han ofès
perdono; a tots els que hagi pogut ofendre demano perdó. Si he de
morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi l'ombra d'un
rancor".
Paraules molt semblants a les que havia pronunciat al 36 l'avi de
l'actual President del Govern espanyol, militar republicà, tot just
abans de ser afusellat.
La grandesa paradoxal del sacrifici de Lluís Companys és que significa
el moment més negre de la nostra història contemporània i, alhora,
és la llavor del renaixement de Catalunya.
Així és com s'escriu la Història: lentament, molt lentament, com
demanen els sentiments enfrontats, els records, els principis, la
fidelitat d'uns i altres a llurs herències polítiques i culturals.
Però també amb breus llambregades en les que tot sembla esdevenir
evident i la història fa passes de gegant.
Avui, les institucions de la Generalitat de Catalunya es congratulen de
no estar soles en aquest acte commemoratiu.
Reconeixem la voluntat del govern espanyol de fer les passes
necessàries per restituir públicament i legalment l'honorabilitat plena
del president Lluís Companys.
Agraeixo especialment la presència, entre nosaltres, de la
vicepresidenta del govern espanyol, i presidenta en funcions.
Reconec el coratge i sensibilitat amb què el govern d'Espanya es
disposa a impulsar la reparació del dany causat, i la restitució de
la dignitat de tants homes i dones, que la figura del President màrtir
simbolitza.
És un gest de justícia històrica i, a la vegada, és un esperançat gest
de futur.
El que no vam acabar de fer en els anys de la Transició democràtica
ho acabarem ara.
3
�Tots hem d'assumir la història. No n'hi ha prou de passar pàgina o,
simplement, deixar de recordar.
En aquest país la memòria havia esdevingut sinònim de rancor i
l'oblit sinònim de reconciliació (com deia recentment un periodista
americà escrivint sobre els brigades internacionals). Ja no és
així: memòria i reconciliació, avui, es poden donar la mà .
Sobre la consciència compartida del que és irreparable i el que és
recuperable en la història edifiquem la Catalunya futura des d'avui.
L'edificarem amb la contribució de tots. Amb la consciència clara
que ens ha tocat de viure un dels períodes més positius de la nostra
història col·lectiva.
Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1664
Title
A name given to the resource
Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, en l'acte d'Homenatge al President Companys
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona
Subject
The topic of the resource
Biografies
Acció política
Història
Política
Republicanisme
Companys, Lluís, 1882-1940
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-10-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2776/20000412_DebatPressupostos_PM.pdf
265aeeb93d70228a7173899cede18aba
PDF Text
Text
INTERVENCIÓ
DEL
PRESIDENT
DEL
GRUP
SOCIALISTES-
CIUTADANS PEL CANVI EN EL DEBAT DE TOTALITAT
DELS
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT PER A L'ANY 2 0 0 0
Molt Honorable Sr. President, Senyores i Senyors Diputats,
He volgut defensar personalment l'esmena de retorn al Govern del
Projecte de Pressupostos de la Generalitat per a l'any 2000 per
subratllar la importància que té pel nostre país que, entre tots
plegats, fem una anàlisi adequada de la situació econòmica i posem
sobre la taula els instruments per a fer front els reptes que ens
planteja.
Cal dir, en primer lloc, que fem aquest debat amb retard. Un retard
de quatre mesos. Convergència i Unió i el President Pujol, encara
sotragats pels resultats de les eleccions d'octubre, varen decidir no
decidir-se fins que no s'haguessin celebrat les eleccions generals del
12 de març. Com la seva majoria en escons, que no en vots, era
precària i no volien casar-se amb ningú, varen preferir esperar.
El President Pujol esperava, sens dubte, que els seus vots fossin
decisius
al
Congrés
dels
Diputats
per
assegurar-se
aquí
una
tranquil·litat de la q u e j a no disposa.
Érem molts els que dèiem que endarrerir decisions no era bo. I
menys quan es tracta de decisions pressupostàries que tenen una
traducció immediata en el benestar de molta gent, en la qualitat dels
serveis prestats des del sector públic, i també de cara als sectors
econòmics i socials que han de prendre les seves decisions des del
coneixement de les orientacions generals de la política econòmica del
govern.
1
�Dèiem també que Catalunya volia una majoria parlamentària estable,
sòlida, àmplia, amb prioritats clares. I que estàvem disposats a
parlar-ne. El mes de Desembre vàrem fer pública una proposta per
avançar en la confecció d'un Pressupost per a l'any 2000.
Però CiU no sols no ha volgut atendre la nostra disposició al diàleg,
sinó que va preferir esperar i és l'única responsable del retard amb
què encetem aquest debat pressupostari.
Hem mantingut permanentment un oferiment de diàleg sobre els
grans temes. Vàrem creure, de ventat, que en el discurs d'investidura
de Jordi Pujol hi havia molts elements sobre els que era possible que
ens poséssim
d'acord.
Nosaltres també
creiem
que
Catalunya
necessita més i millor autogovern i més i millor finançament.
Òbviament nosaltres afegim que cal, al mateix temps, una gestió més
rigorosa de les competències, recursos i serveis dels que ja disposa la
Generalitat.
Tanmateix, hem constatat que no hi ha cap voluntat d'arribar a
acords per part del President Pujol i de la majoria parlamentària en
què se sustenta el seu mandat. Però com creiem que l'interès del país
està per sobre del nostre interès polític, per sobre de qualsevol
interès partidista, mantenim aquesta voluntat de diàleg.
Però avui ens trobem aquí per debatre els Pressupostos presentats
pel Govern. I vull dir-ho ras i curt: aquests Pressupostos no defensen
adequadament l'interès de Catalunya. No responen a la nostra
situació real. No responen als reptes que tenim plantejats. No són els
Pressupostos que el país necessita. És per això que he volgut
defensar personalment el retorn d'aquest projecte al Govern, tot
oferint la possibilitat de negociar uns Pressupostos que sí donin
resposta a les necessitats del país.
2
�En la meva intervenció en el Debat d'Investidura vaig plantejar quins
eren, al meu entendre, els eixos de la política econòmica que
Catalunya necessita.
Deia llavors i permetin que ho recordi ara: "Hi ha d'haver una política
econòmica financera i industrial catalana. Catalunya necessita el seu
pla estratègic. Hem de combatre la inflació que puja, la competitivitat
que, correlativament, va baixant, la qualitat que es perd i la marxa o
la manca -la marxa, de vegades, a Madrid-, molt sovint, d'empreses
mitjanes i grans. Per fer-ho, s'ha d'impulsar, no amb paraules, sinó
amb fets, l'economia productiva.
I això vol dir, primer: augment de la taxa d'ocupació mercès a
l'entrada de dones i joves al món laboral i empresarial.
Segon: més cultura informàtica, que ens permeti fer front als reptes
de la societat de la informació.
Tercer: més innovació de producte -no solament de procés-, més
capital/risc, i més suport als nous emprenedors.
Quart: suport als processos de concertació entre
ajuntaments,
emprenedors i sindicats, i també amb les universitats i les escoles.
Cinquè: una ampliació del mercat interior gràcies a la millora de les
infrastructures
que ara
estan
inexplicablement
pendents: TGV,
ampliació de l'aeroport de Barcelona, el pla Delta, les ampliacions del
port de Barcelona i del de Tarragona i el cablejat de fibra òptica, però
també
el
sistema
de
comunicacions
interiors
per
carretera
i
ferroviàries.
Sisè: increment de la inversió internacional de les nostres empreses.
3
�Setè: una política per a l'agricultura i la ramaderia catalanes que
contempli, en primer lloc, la seva viabilitat empresarial i la seva
capacitat d'exportació, però també la seva significació territorial,
social i mediambiental".
Constatem, amb preocupació, que aquests Pressupostos no van en la
direcció
que
assenyalàvem
com
a
necessària
en
el
debat
d'Investidura.
Però els motius pels quals demanem el retorn d'aquest Projecte al
Govern
no són només que no s'ajusta
a les prioritats
que jo
assenyalava llavors. No és aquest l'únic problema d'aquest Projecte.
El principal problema del Projecte de Pressupostos presentat pel
Govern és que no parteix d'una anàlisi adequada de la situació real de
la nostra economia.
L'economia catalana està creixent en els últims anys a un ritme
proper al 4 % . Aquest és un nivell relativament alt i molt proper al del
conjunt espanyol.
Aquest
creixement
l'aportació
en
els dos
últims
negativa del sector exterior.
anys
ve
condicionat
per
Mentre que la demanda
interna està creixent a un ritme que alguns experts consideren fins i
tot massa elevat, el saldo exterior, tant amb la resta d'Espanya, com
amb la resta del món, ofereix taxes negatives.
Per tant, per consolidar el nostre creixement econòmic, el Pressupost
de la Generalitat per a l'any 2000 hauria d'incloure mesures per
corregir els factors que poden esdevenir limitacions a mig termini:
-
Cal controlar el diferencial de preus amb Espanya i Europa.
4
�-
És precís millorar la competitivitat del sector exterior.
-
Cal millorar la nostra taxa d'activitat.
-
S'ha d'incrementar la productivitat de la nostra economia.
-
El nostre
increment
de
preus
és
més
alt
que
l'espanyol
i
pràcticament el doble del dels països europeus més importants.
L'IPC de Catalunya el passat mes de Febrer era 0,6 punts més alt que
l'espanyol. Aquest diferencial ha anat creixent des de l'inici de 1998
quan estàvem al mateix nivell.
En el passat aquesta situació es justificava per un creixement del PIB
més ràpid; avui això ja no és cert.
Amb un nivell de canvis fix mantenir un creixement de preus més
ràpid és una amenaça per a la competitivitat del país.
Els sectors més inflacionistes són la sanitat, l'alimentació, l'oci i el
lleure, tots ells entren dins del camp de les competències de la
Generalitat. Però en el seu Projecte de Pressupost no hi ha cap
mesura que tendeixi a millorar aquesta situació.
-
Mentre les exportacions creixen de forma semblant a la del PIB
( 3 , 8 % ) , les importacions ho fan a un ritme tres vegades superior.
La taxa de cobertura ha passat del 7 8 % el Gener de 1998 al 7 0 % del
passat mes de Setembre.
Les dues terceres parts del nostre comerç exterior tenen com a
origen o destí països de la Unió Europea.
5
�Per millorar la nostra situació cal controlar els preus i millorar les
nostres actuacions en aquells sectors que són claus pel futur:
-
Formació
-
Recerca
-
Infrastructures
El Projecte que el Govern ens ha presentat no va en aquesta direcció.
-
Un altre indicador de la nostra evolució econòmica està lligat a la
capacitat de generar llocs de treball
En el darrer any, segons l'EPA, s'han creat a Catalunya 89.000 llocs
de treball. Això suposa un increment del 3,8%. Aquest és un ratio
que queda molt per sota de la mitja (5,2%) i, en tot cas, molt lluny
de les Comunitats que presenten els índexs més dinàmics, Madrid
(7,2%), Andalusia
(6,5%)
o València
(5,3%). Ja en la meva
intervenció al Debat d'Investidura vaig demanar "un govern que no
sigui
simple
espectador
de decisions
empresarials
no
sempre
favorables al nostre país, com ha estat el cas en determinades
fusions i decisions sobre localització empresarial".
-
El creixement de la productivitat global del país està sotmès a un
alentiment perillós.
A finals de 1997 la nostra productivitat creixia al voltant del 1,5%, en
acabar 1999 aquesta taxa s'havia reduït a zero.
En aquest sentit ens preocupa molt la inhibició del Govern i la manca
de propostes en aquesta direcció del Projecte de Pressupost que ens
ocupa.
6
�He donat ja dos tipus de raons per justificar la nostra petició de
retornar el Pressupost al Govern. No s'ajusta a les prioritats que
vàrem assenyalar en el Debat d'Investidura ni respon a una anàlisi
rigorosa de la nostra situació econòmica.
N'afegiré encara un tercer tipus d'arguments: els que es desprenen
de l'anàlisi del Projecte del Pressupostos presentat.
Parlem
ara
d'inversions,
poques,
de
despeses
corrents,
descontrolades, i d'endeutament, descomunal.
Com és possible que en un Pressupost que augmenta el 8,4% en
relació al de l'any passat i en el que la previsió d'inflació és del 2,4%,
les inversions previstes siguin solament de 262.000 milions de
pessetes?
Per tal de tenir una idea més concreta fem la comparació amb les
altres Comunitats Autònomes de l'article 151 de la Constitució.
Mentre les despeses de capital per càpita del Pressupost consolidat
del 2000 són 79.570 pessetes a Galícia, 74.173 pessetes a Canàries,
70.247 a València i 60.119 a Andalusia, a Catalunya són sols 42.600.
Quins són els motius d'aquesta diferència sagnant? Són dos: el
govern és incapaç de controlar el creixement de les seves despeses
corrents i el model de finançament pactat entre CiU i PP no respon a
les necessitats del país.
Ho veurem clarament amb ben poques xifres.
Les dades demostren clarament la mala gestió de l'actual Govern de
Catalunya. I és que les despeses de funcionament per habitant són
7
�més grans aquí que a qualsevol de les altres quatre Comunitats del
151. Aquí són 314.000, mentre a Canàries són 312.000, a Andalusia
són 302.000, a Galícia són 289.000 i a València són 258.000.
Com és possible que mentre el Pressupost s'incrementa en un 8,4%,
el capítol d'alts càrrecs s'incrementa un 15,3%? O que la despesa per
lloguers s'incrementi un 24%?
Donaré una altra dada comparativa:
índex de creixement del
Pressupost consolidat del 2000 en relació al de 1996. València, 148.
Canàries, 135. Andalusia, 135. Galícia, 128. Catalunya, 127. Com és
possible que en aquests anys s'hagin
produït diferències
tant
importants entre aquestes Comunitats Autònomes?
La Generalitat ha perdut 8 punts d'increment en relació a les altres
Comunitats del seu mateix nivell de competències. No és un bon
balanç.
Potser algú em podria dir que un deficient sistema de finançament
autonòmic està al darrera d'alguns d'aquests problemes. I és ben
cert. Però estic establint comparacions de l'any 96 al 2000, per deixar
clar que són els anys del pacte CiU-PP, quan se'ns parlava meravelles
dels acords de finançament.
I sé que em diran que els Pressupostos de les Comunitats Autònomes
no sols es nodreixen dels recursos derivats del nou sistema de
finançament. I és cert. Però no em negaran l'evidència que una
Comunitat que va negar-se a aplicar-lo, Andalusia, perquè es creia
perjudicada
pel
nou
sistema,
ha
vist
incrementar
els
seus
Pressupostos més que Catalunya. No em diguin que no és curiós!
8
�Parlem ara d'endeutament, encara que sigui breument, tot i que ens
hi podrem estendre si calgués a la rèplica.
Per fer les escasses inversions de les que parlava, el Projecte de
Pressupost que se'ns presenta preveu un endeutament de 74.000
milions de pessetes.
Per tal de camuflar aquest endeutament addicional, que no compleix
els criteris de convergència econòmica europea, s'ha situat un 45%
del nou endeutament (33.536 milions de pessetes) en les empreses
públiques
que
no
consoliden.
Continua,
doncs,
el
procés
de
centrifugació del deute que ja ha estat denunciat any rera any.
Un endeutament global que, a finals de l'any 2000, superarà els 2,2
bilions de pessetes. És a dir, un volum igual al del Pressupost que
se'ns proposa aprovar.
Però no vull quedar-me tant sols en la crítica als resultats d'una mala
política. Així com el govern és l'únic responsable de la seva
incapacitat per reduir la despesa corrent i del deute acumulat i dels
acords de finançament que se'ns van presentar a ritme de bombo i
plateret, no és menys cert que totes les forces polítiques hem
d'aportar els nostres plantejaments sobre el finançament autonòmic
de cara al futur.
El nou model de finançament per Catalunya i la resta de Comunitats
Autònomes ha d'inspirar-se en els següents principis:
-
Els governs han de poder decidir lliurement la distribució dels seus
recursos. Una part important d'aquests ingressos han de procedir
directament dels tributs pagats pels ciutadans en cada Comunitat.
9
�Els governs i els parlaments han de tenir capacitat de decisió
(normativa i administrativa) sobre aquests ingressos.
-
El finançament autonòmic ha de garantir raonablement l'objectiu
d'igualtat d'ingressos per habitant entre les diferents Comunitats.
L'existència de sistemes diferents, que la Constitució consagra i
nosaltres respectem, no ha de significar un privilegi o una
desigualtat flagrant. És per això que cal establir els mecanismes
adequats per tal que en aquest període de temps dilatat i de forma
gradual es pugui produir aquesta aproximació entre el sistema
general i els forals.
-
En iguals condicions de pressió fiscal i de nivell de competències,
totes les comunitats han de poder atendre els seus ciutadans amb
les mateixes prestacions.
El resultat d'aquestes propostes implica la reducció del dèficit fiscal
de Catalunya respecte l'Estat. Catalunya és una regió econòmica rica,
dins d'espanya, i per tant és lògic que existeixi un dèficit fiscal. És
normal que pagui més impostos del que rep en forma de despesa
pública. Ara bé, aquest dèficit ha de ser el resultat de pagar en
proporció a la renda i rebre en proporció a la població, que són els
criteris bàsics que han inspirat els objectius enunciats en els punts
preferents.
Els poders públics tenen l'obligació
de contribuir a reduir les
diferències de renda entre territoris; les polítiques adreçades a
aquesta finalitat s'han d'aplicar a través de mecanismes específics
(FCI, Fons europeus), clarament diferenciats dels que tenen per
objecte el finançament dels serveis autonòmics. Caldria definir el
tractament concret que s'ha de donar als Fons europeus, en funció de
les perspectives que s'estan generant.
10
�Però, sobretot, cal no tornar a caure en els mateixos errors polítics de
l'anterior acord. El nou model no pot ser el resultat de l'acord entre
dos grups polítics o entre dos governs. Les bases del finançament
autonòmic i la seva concreció en propostes de futur han de ser el
resultat d'un acord polític d'ampli abast. La nostra responsabilitat és
assolir un acord primer a Catalunya, traslladant-lo posteriorment al
conjunt d'Espanya.
Tampoc no voldria deixar de presentar les línies mestres d'un
Pressupost alternatiu que respon, molt
presentat
pel Govern, als requeriments
millor
de
la
que el
Projecte
nostra
situació
econòmica i a una política que impulsi un creixement equilibrat i
sostingut.
El mes de Desembre presentàvem els nostres plantejaments que
reitero avui.
-
No incrementar la pressió fiscal. El creixement dels ingressos és el
mateix del PIB nominal.
-
Limitar el creixement de l'endeutament a 10.000 milions.
-
Controlar el creixement de les despeses corrents, que no superin
l'increment d'inflació previst.
-
Increment de les inversions.
-
Solució dels greus
problemes financers
de
la Sanitat
i la
la liquidació
del
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
L'aplicació
d'aquests
criteris a les dades de
Pressupost de 1999 donaria llocs a resultats que representen millores
substancials en relació al Projecte de Pressupost presentat pel
Govern.
-
Un estalvi de 45.000 milions en les despeses de funcionament.
11
�-
Un increment en les despeses financeres que el Govern ha previst
a la baixa.
-
Incrementar les inversions en un 46%.
La nostra proposta alternativa permet generar uns excedents que
farien compatibles dos objectius, d'una banda generar, entre el 2000
i el 2003 un volum d'inversions de la Generalitat proper al bilió i mig
de pessetes, distribuïts d'acord amb les necessitats reals.
I també es podria aconseguir un fons per la creació de nous serveis i
millora dels existents que anés creixent fins a situar-se, l'any 2003,
en 250.000 milions de pessetes. La distribució d'aquest fons seria
d'un 50% per ensenyament, universitats i recerca, un 25% per
Sanitat, mentre que la resta es destinaria a altres serveis.
Acabo.
El Projecte que se'ns presenta no respon als reptes del futur, ni a la
situació econòmica real i ens planteja gravíssims dubtes en matèria
d'inversions, despesa corrent i endeutament.
Catalunya necessita un Pressupost ben diferent. És per això que els hi
demano que amb el seu vot retornin al Govern el Projecte de
Pressupost i, en nom del meu Grup, mantinc la nostra oferta de
diàleg per una política diferent, més eficaç en la defensa dels
interessos reals dels catalans.
Moltes gràcies.
12
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció del President del Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi en el debat de totalitat del Pressupostos de la Generalitat per l'any 2000
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-04-12
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Debats
Pressupostos autonòmics
Parlament de Catalunya
Model social
Oposició
Acció política
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Economia
Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
Intervenció de Pasqual Maragall al debat dels pressupostos.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/892/0000001416.pdf
7fe0a07a81b8cf7f47c03bbf55cd2013
PDF Text
Text
INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’ACTE DE PRESA DE
POSSESSIÓ DEL PRESIDENT MONTILLA
Palau de la Generalitat, 28 de novembre de 2006
El meu paper avui és necessàriament discret, com correspon a un president que
dóna pas a un nou president. L’important i rellevant de l’acte d’avui és que la
institució de la Generalitat de Catalunya assegura la seva continuïtat, que és una
continuïtat històrica, ja que esteu assistint al pas del president 127è al 128è, el 7è
president de la Generalitat d’ença de 1931, és a dir, de la Generalitat recuperada. És
cert que, durant prop de 40 anys, la presidència s’exercí des de l’exili i en unes
condicions excepcionals per part del president Tarradellas, però els presidents Irla i
Tarradellas van saber preservar amb dignitat i honor les nostres institucions.
Els haig de dir, personalment, que jo he treballat en aquesta plaça des de 1965
quasi ininterrompudament. Aquesta plaça, que es diu Sant Jaume perquè hi havia
una església que es va treure i va donar lloc al que ara és la plaça, ha vist durant tot
aquest període moments transcendents, importants, emocionants.
El “ja sóc aquí” de Tarradellas; el “tranquil, Jordi, tranquil”, del 23-F; el dia de les
Forces Armades del mateix any, que va representar una recuperació de l’optimisme
democràtic; la petició de fer els Jocs Olímpics a Barcelona; del mateix dia, el 17
d’octubre de 1986 amb dues-centes mil persones a Montjuïc que celebraven
l’atorgament a aquesta ciutat dels Jocs Olímpics del 1992; la supressió de les àrees
metropolitanes de Barcelona i de Londres, un moment difícil; l’èxit, després, dels
Jocs, i, per tant, la nova Barcelona de les Rondes i de l’accés al mar, que va costar
molts diners, dos-cents vuitanta-mil milions de pessetes d’aquell temps, que s’havien
de pagar entre l’any 1987 i el 2006, -i recordo el que tot això va costar a persones
com Santiago Roldán, que hi van deixar físicament i materialment la pell-; el final de
l’era González-Serra; l’entrada del president Aznar; l’assassinat de l’Ernest Lluch,
“Dialoguen”, va dir aquell dia la Gemma Nierga al Passeig de Gràcia; el període
1999-2003 en què les esquerres ja havien tingut més vots, per primer cop, però no
havíem pogut governar: és a dir, que el Partit Socialista havia tingut més vots que
ningú, però no podia governar amb les esquerres perquè no feien la majoria, donada
una aplicació discutible de la llei electoral existent; l’Estatut, el 2005, i un dia més
tard, la pau a Euskadi.
�Bé, doncs, el dia 13 de juliol, d’aquí estant, vaig anunciar que hi haurien eleccions el
primer de novembre i aquestes eleccions han donat una majoria que farà que José
Montilla, un dels altres catalans, sigui president. I això vol dir que som una nació
forta, que confia en ella mateixa i que sap fer dels que hi arriben, ciutadans. És una
equació que no és senzilla, però que Catalunya ha sabut fer i que estic segur que el
president honorarà. Alguns creuen que de catalans ho serem menys, no s’adonen
que justament el món va en la direcció que nosaltres estem marcant, no és que el
món ens segueixi, però estem caminant en la direcció que va el món, que és de
pàtries cada cop més grans. La nostra nova pàtria, ja ho sabem, és Europa; la nostra
nova Catalunya, per tant, haurà de ser una mica més gran, haurà de ser una regió
europea una mica més gran, en la qual nosaltres hi juguem un paper; i el nostre món
és la Mediterrània.
Mireu, tornem al Saló Sant Jordi. El fil històric de lleialtat i de servei al país i a la
ciutadania de Catalunya no s’ha trencat, al contrari, s’ha enfortit, i avui l’autogovern
conforma la normalitat del país i és aquí per quedar-se, per sempre.
Avui podem afirmar que s’han acabat els fets excepcionals i dramàtics en els que el
president de la Generalitat obligava, de tant en tant, a comportament heroics.
Aquesta és la millor de les notícies, és el que passa des de finals del segle XVIII a
França i als Estats Units, però el fet que no exigeixi actes heroics no vol dir que la
presidència de la Generalitat no obligui als seus titulars, a voltes, a situacions difícils,
a vegades dramàtiques, i, en tot cas, a afrontar un desgast important, us en puc
donar fe, no és cap secret. Sé que el president Montilla ho sap i sé que, en aquest
sentit, estarà a l’alçada. També sap que algunes de les grans feines que estaven
pendents fa tres anys avui ja han estat enllestides o encaminades.
Acabo el meu mandat, doncs, amb consciència del deute acomplert. Comparteixo
amb els meus consellers i col·laboradors l’orgull d’haver iniciat un projecte de canvi
de llarg abast. En poc més de 1000 dies hem obert nous camins de llarg recorregut,
hem assenyalat nous horitzons i hem aconseguit algunes fites que crec que són i
seran irreversibles.
Catalunya avui disposa de l’autogovern més ampli i més fort dels tres darrers segles,
Catalunya avui es reconeix més plural, menys monogràfica i més diversa i, per tant,
més lliure, no ens enganyem, més rica i plena, com diu l’himne.
Ja he dit que em considero una persona afortunada per haver estat escollit
democràticament durant un temps per governar el meu país després d’haver estat
alcalde de la seva capital durant 15 anys. No sé imaginar major fortuna que aquesta
�per una persona amb vocació política i, encara més, si aquesta vocació no és la
única possible sinó més aviat el resultat d’una conjunció de factors imprevisibles.
Tinc, per tant, un deure d’agraïment que, probablement, no podré saldar mai del tot i
que podria resumir avui dient, simplement, gràcies, gràcies de tot cor ciutadans de
Catalunya per haver-me fet la confiança de presidir Catalunya i per endegar un
projecte de canvi que ara altres continuaran.
El cert és que jo no plego del tot, recupero una llibertat que durant un temps m’ha
estat vetada, amb tota lògica. Tinc la satisfacció de poder-ho fer en el moment de
traspassar un projecte en marxa a una nova generació, i ho faig amb la tranquil·litat
d’esperit de saber que al capdavant hi haurà una persona que val, que es diu
president José Montilla. Ell no ignora, ningú no ignora, la magnitud del repte que ha
acceptat. Amb ell, el treball, el rigor i el sentit del deure, i la passió per servir el bé
comú, estan ben garantits. Conformen els valors i les actituds d’un patriotisme de
pedra picada en el millor sentit de la paraula que no necessita ser proclamat; un
patriotisme que no ve dels pares sinó que ha estat creat per la persona que avui, ja
investida president de la Generalitat, pren possessió del càrrec i assumeix la
responsabilitat del comandament de la institució.
Acabo expressant el meu desig que l’encert i l’èxit acompanyin la bona feina del
president José Montilla i del seu govern. President Montilla, em tindreu a la vostra
disposició, al vostre costat, em teniu des d’ara, per sempre, a la vostra disposició
Moltes gràcies.
Pasqual Maragall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció del president Maragall a la presa de possessió del president Montilla
Abstract
A summary of the resource.
Paraules del president sortint, Pasqual Maragall, en l'acte de presa de possessió del president entrant José Montilla.
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Montilla, José, 1955-
President de la Catalunya. Generalitat
Catalunya. Generalitat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-11-28
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/275/20060530.pdf
fa49439562f5ce71f6e53e53af0bf23b
PDF Text
Text
Intervenció del President Maragall al sopar de
l'emprenedor de la Unió Empresarial a l'Anoia
Igualada | 30/05/2006
Estimat alcalde Aymamí, alcaldessa i alcaldes, senyora diputada, senyor cònsol de la Xina,
president de la Unió empresarial, dirigents empresarials de la Cambra, estimats amics, senyor
Amat -que ha fet aquesta brillant exposició que fa justícia del seu pas pels EUA, la Universitat de
Califòrnia a Los Ángeles, una de les més famoses del món i ho ha demostrat.
Dir-vos, en primer lloc, que el que avui hem vist aquí és el que ens cal justament, empreses
dinàmiques. Sense això no hi hauria res. Si no hi hagués treballadors, per descomptat, i
empresaris dinàmics, i si no hi hagués governs de proximitat potents i sòlids i sensibles a la
realitat que ens envolta, com és el cas de l'ajuntament, i aliances sòlides pel progrés econòmic i la
qualitat de l'ocupació com ara la Unió Empresarial de l'Anoia, no hi hauria res.
Mirin, el conjunt de tot això és el nervi de Catalunya, jo crec que és la seva xarxa, el motor,
d'alguna manera.
Avui vostès saben que estem vivim un moment d'especial transcendència per al futur de
Catalunya, per al futur del nostre país.
D'aquí a dos dies començarà la campanya pel referèndum del nou Estatut de Catalunya i, per
descomptat, que és un moment crucial per a tots nosaltres.
Catalunya, a què ha d'aspirar? Catalunya hauria d'aspirar en el mapa d'Europa que defineix les
grans concentracions urbanes de Madrid, París, Frankfurt, Milà, i si saltéssim al Canal de la
Manega, a Londres, hauríem d'aspirar a que aquí hi hagués, no una ciutat, però sí una
concentració, una aglomeració metropolitana si vostès volen, que bategui amb la potència amb
què bateguen també aquestes grans ciutats. Podem fer-ho. Si mirem el mapa a la nit, que és quan
es veu millor, perquè les llumetes són les que indiquen la concentració i la potència, veureu que
efectivament aquests cinc punts són enormement lluminosos, però hi ha un forat que nosaltres
podríem omplir, i quan dic nosaltres dic Catalunya.
I alhora voldríem que l'Espanya plural de la qual formem part tingui l'oportunitat d'avançar amb
solidesa en una direcció oposada al centralisme espanyol que es va mantenir des del segle XIX fins
fa pràcticament 20 anys. Fa 25 , 30 anys va començar realment una nova situació política que
aquest país, que aquest Estat espanyol, no havia viscut mai.
En aquest sentit, el nou Estatut serà per a nosaltres una plataforma i un motor de transformació i
és, i està sent per a Espanya, un referent i un model, primer molt criticat i després molt imitat,
aquesta és la realitat.
Ho he de dir amb rotunditat: Catalunya no ha disposat mai fins ara d'un nivell tan elevat de
competències i d'autogovern com el que està previst en aquest Estatut, això que us quedi ben
clar. Mai havia disposat d'uns recursos tan importants.
Si haguéssim fet cas dels que limiten l'objectiu a anar tirant o dels que demanen la lluna, rai! (És
una expressió catalana que mai he sabut traduir al castellà i a cap altra llengua. Proveu-ho, i
veureu com "rai", no el trobeu. Com es tradueix "rai" a una altra llengua? És impossible). Si no
haguéssim fet el que estem fent malament rai, en aquest cas.
Mai ha gaudit Catalunya d'un reconeixement tan ferm de la seva identitat i dels seus símbols
nacionals, com avui. Mai d'uns drets i d'un autogovern tan amplis.
Mirin, molts de vostès, alguns de vostès no han votat encara un Estatut de Catalunya. Els que
tenen menys de 45 anys, en concret. Avui quan m'ho deien...doncs és cert. Hi ha moltíssima gent
que aquest vegada, per primer cop podrà dir que vota la seva llei fonamental. Tots aquells que
tenen menys de 45 anys no havien tingut mai l'oportunitat d'expressar-se sobre la llei bàsica del
nostre autogovern.
1
�Ells podran dir que ho fan per primer cop i els més grans podrem dir una cosa que és igualment
positiva, que el vam fer, l'Estatut i el vam millorar. És a dir, vostès que són empresaris ho saben
això, no és tan sols qüestió de fundar alguna cosa, de crear una cosa. No, és qüestió de fundar-la,
crear-la, mantenir-la i desenvolupar-la. I ve d'aquí que Catalunya està fent per segon cop aquesta
afirmació de la seva identitat i de les seves competències, i per tant està demostrant que
efectivament és un país que no va ser una casualitat, que no va ser una sort.
Perquè, a més, allò que vam tenir, naturalment, el temps ho ha esmussat, esberlat de vegades. Hi
ha hagut moltes lleis orgàniques que han vingut després de la llei orgànica que és l'Estatut de
Catalunya i que han anat d'alguna forma, no voluntàriament, no perquè el propòsit fos aquest,
però en definitiva han anat encapsant part de les competències que l'Estatut havia creat. I per
tant aquell estatut que aleshores tenia 80 articles ara en té 250. A mi no m'agrada. M'hauria
agradat més una llei més anglosaxona, que anés directament a les quatre coses fonamentals i que
no s'hagués de detallar tant. Però en aquest país, Espanya, l'Espanya plural en la qual vivim, si no
prenem molt de compte i no diem les coses molt detalladament, podem prendre mal. I per tant,
com que ja n'hem pres en aquests 25 anys, que han estat els millors de la nostra història
moderna, però tanmateix hem viscut un cert decandiment d'algunes coses que al principi eren
perfectes i al final no ho han acabat sent tant, doncs hem hagut de fer aquest esforç.
Nosaltres, evidentment, volem un reconeixement de la nostra identitat, un sostre competencial
important i un model de finançament que superi i que de fet supera de molt qualsevol altre que
hàgim tingut en tres segles al nostre país.
És cert que hi ha hagut una campanya dels que s'oposen a l'Espanya plural i a la Catalunya
autònoma, desmesurada.
Però la història ja ens diu que a Catalunya li ha tocat moltes vegades fer aquest paper de
precursora.
Fa tan sols uns mesos hi havia campanyes que ara hem oblidat. Tenim la memòria curta i fem bé,
perquè si no estaríem amargats tota la vida. Però no fa gens que hi havia campanyes contra
productes catalans, contra empreses catalanes, que es deia de tot, respecte de l'Estatut, respecte
de Catalunya dels que l'havien fet, etc. I vet aquí que ara tot això no solament s'ha oblidat,
afortunadament, sinó que a més s'ha passat a l'actitud exactament contrària, que és en moltes
autonomies dir: ara farem el mateix que Catalunya. En el fons respon a un mateix sentiment, en
el qual es barregen, d'una banda l'admiració, i de l'altra, la necessitat de seguir l'altre, al qual s'ha
criticat primer. Però aquest és la realitat en què estem vivint.
Jo crec que la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens sentim catalans primer
de tot, ens sentim formant part, la gran majoria, de l'Espanya plural i ens sentim europeus, cada
dia més europeus. Perquè sabem que, evidentment no havent-hi fronteres, el nostre àmbit
d'existència és Europa.
Compto amb tots vostès perquè des d'aquí, des d'Igualada, des de l'Anoia, contribueixin
positivament a la nova etapa que el nostre país està encetant. Hi compto de debò perquè els
conec. Conec el seu alcalde, el seu ajuntament, conec els alcaldes de la comarca, conec els
empresaris. Sé de la qualitat de vida que vostès poden arribar a oferir. Sé que efectivament
l'estructura de les seves indústries està una mica ancorada en una època determinada. Però
mireu no hi ha res millor que aquells territoris, que aquelles indústries i que aquelles societats o
comunitats que són capaces de partir d'un passat, que en el moment en què va ser viu ho era
molt. Perquè en el moment en el qual allò s'havia de fer van ser els primers a fer-ho, i després ha
estat capaç de sacrificar una part del pur continuisme per anar trobant noves sortides, noves
il·lusions i nous projectes, i això és el que vostès estan fent, pel que he vist avui. I ja fa temps que
conec, que sé. Vostès són una mica com Catalunya. Tenen, per dir-ho d'alguna forma, el mateix
lema, que és tornem-hi. Tornem-hi que no ha estat res. Canviem tot el que calgui i tanmateix
siguem fidels al que sempre hem estat: emprenedors, tossuts, finalment, ciutadans d'un país que
no morirà mai. Perquè un país que se sap renovar no pot desaparèixer, un país que se sacralitza a
si mateix pot desaparèixer. Un país que, en canvi, és conscient de les realitats en les quals viu,
que s'estima a si mateix, que té orgull de ser el que és, però que és capaç de veure les seves
limitacions i de fer els canvis que es necessiten per anar endavant, aquest país no morirà mai.
Un cop més, moltes felicitats a les empreses premiades, a la Unió Empresarial, a la Cambra i als
col·laboradors d'aquesta 7a edició del Sopar de l'Emprenedor, i molt bona nit a tothom.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1756
Title
A name given to the resource
Intervenció del President Maragall al sopar de l'emprenedor de la Unió Empresarial a l'Anoia
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Igualada
Subject
The topic of the resource
Comerç
Competitivitat
Espanya plural
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-05-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1444/19950419d_00681.pdf
5e91a73e016f2d02d3018f5b031977d1
PDF Text
Text
PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE PER A LA
PRESENTACIÓ DE LA CONFERENCIA DEL MINISTRE
D'INDÚSTRIA
19 d'abril de 1995
És una satisfacció donar la benvinguda al. Ministre d'Indústria en
aquest històric Saló de Cent.
És cert que el Ministre ha visitat Barcelona en diverses ocasions, a
la Fira, a la Cambra de Comerç o al Cercle d'Economia. Però la
visita d'avui té una significació especial.
Avui donem la benvinguda al Ministre d'Indústria al Saló de Cent,
on es reunia l'assemblea dels comerciants i artesans de la gran
Barcelona del Consell de Cent -els empresaris i industrials de
l'Edat Mitjana.
Des d'aquest saló medieval, al cor de la ciutat, parlarem
d'indústria. I és ben justificat, perquè es pot afirmar que, des
d'aleshores ençà, Barcelona és la capital industrial d'Espanya. I
amb aquest acte voldriem posar-ho ben clarament de relleu.
Fa una estona, el Ministre Eguiagaray ha inaugurat el Fòrum Nord
de la Tecnologia. El Fòrum Nord és el símbol de la Barcelona que
es prepara per afrontar el futur amb optimisme, de la Barcelona
que no para mai, que lluita, que es modernitza i que competeix.
1
�Junto a estos objetivos generales, el Plan propone que se llegue a
un Pacto Industrial Metropolitano. Es probable que el ámbito
local o metropolitano sea más adecuado para conseguir un
acuerdo de estas características. La experiencia de concierto y
unanimidad del Plan Estratégico nos animan a ello.
Voldria acabar aquesta introducció fent una breu semblança del
conferenciant. Juan Manuel Eguiagaray Ucelay, va néixer a
Bilbao el dia de Nadal de 1945. És llicenciat en Ciències
Econòmiques i Doctor en Dret per la Universitat de Deusto i
Diplomat en Estudis Europeus per la Universitat de Nancy. Ha
estat cap del Departament d'Economia de la Facultat de Ciències
Económiques i Empresarials de la Universitat de Deusto i ha
realitzat diverses publicacions sobro la seva especialitat. Abans de
ser nomenat Ministre, va ocupar els càrrecs de delegat del
Govern a la Regió de Múrcia i al País Basc.
Cedeixo la paraula al Ministre d'Indústria.
1
industri.irp
�Som la primera ciutat industrial del país i el centre d'una de les
aglomeracions industrials més imp4ytants d'Europa. Estem situats
en una área geográfica emergent en el Sud d'Europa (la
"Mediterranean banana") com ha estat anomenada, enfront de la
tradicional "hot banana" del Nord d'Europa). Hem aparegut en
mitjans internacionals com una de les ciutats d'Europa més
atractives per a instal.lar-hi un negoci.
Barcelona, així mateix, ha liderat el procés de transformació i de
projecció exterior de la indústria. També ha esdevingut un model
de complicitat entre el sector públiC i el privat.
Barcelona ha canviat d'escala en el rànking de les ciutats
d'Europa. És una ciutat més moderna i més competitiva. I és
evident que només essent competitius podem aspirar a millors
nivells de riquesa, ocupació i benestar.
Hace unos días el Ministro afirmaba en un artículo suyo que "la
competitividad es también una cuestión de calidad, de diseño, de
tecnología, de atención al cliente y de presencia en el mercado
internacional".
Estas ideas -calidad, tecnología, internacionalización- sintonizan
plenamente con la apuesta estratégica que ha diseñado y se ha
auto impuesto la ciudad. Hace pocos meses, en este mismo
recinto, se aprobaba el Segundo Plan Estratégico Barcelona
2.000.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4350
Title
A name given to the resource
Intervenció del Sr. Alcalde en la conferència de Ministre d'Indústria
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Política
Indústria
Comerç
Lideratge
Competitivitat
Model social
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-04-19
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/225/20051107.pdf
f8f0efe805435fac324e3af1d11fccdd
PDF Text
Text
Intervenció en el debat sobre l'estat de les
autonomies
Senat. Madrid | 07/11/2005
Senyor President del Senat, Sr. President del Govern, Sr. President
de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, Srs. Ministres,
Sra. Presidenta i Srs. Presidents de Comunitats Autònomes,
senyories, senyores i senyors,
Valorar positivamente en primer lugar las propuestas que acabamos
de escuchar del presidente del Gobierno y garantizar el compromiso
de la Comunidad Autónoma que presido y de su Gobierno en el
avance de las líneas que usted acaba de señalar.
Voy a hablar en catalán, voy a hablar en castellano, las dos lenguas
son, aparte de las dos lenguas que las leyes permiten utilizar,
también las dos lenguas de mi casa, la de mi padre y la de mi madre.
Diu George Steiner que cada llengua és un instrument per a la
llibertat.
Avui som més a prop d'aconseguir que Espanya tingui més
instruments per a la llibertat que molts altres països de la Unió
Europea.
I celebro poder-me expressar, avui, en aquesta llengua que a molts
ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens és pròpia i que, a molts
altres i a tots els espanyols, ens fa més plurals i també més lliures.
Que sigui una aportació més a la consideració d'Espanya com a poble
ric i divers.
I tant de bo que pugui ser compartida, ben aviat, juntament amb les
altres llengües d'Espanya, com a eina quotidiana de tots els
senadors i senadores.
Abans de començar aquest Debat sobre l'Estat de les Autonomies -en
el marc de la Comissió General de les Comunitats Autònomes- vull
tenir un record per a Joan Reventós, que en va ser el seu primer
president.
Reprenem, avui, una pràctica política que fins ara -malgrat els anys
transcorreguts- no havia arribat a consolidar-se com un hàbit
específic del nostre sistema polític, va haver-hi un temps que no es
va fer.
1
�És tal vegada una prova que encara persisteixen algunes dificultats
per a que la realitat política, social, econòmica i cultural de l'Espanya
d'avui s'expressi a través de l'Estat de les Autonomies.
Disposem d'una realitat "nova" que hem anat edificant en aquests
darrers vint-i-cinc anys, a partir de la Constitució i dels Estatuts,
però no l'hem desenvolupat amb tota la seva potencialitat política i
institucional. Ara ho estem començant a fer
L'extraordinari procés de descentralització que hem viscut, ha
proporcionat força institucional a totes i cadascuna de les Comunitats
Autònomes. És cert.
La nostra història recent és la història d'un èxit, com ha remarcat el
president del Govern, fa molt pocs dies, en una ocasió de gran
transcendència per a Catalunya.
I també, per què no dir-ho, de transcendència per al conjunt
d'Espanya. Un conjunt complex que es veu aquí representat en la
pràctica totalitat.
Espanya ha recuperat en els darrers 25 anys el fil perdut de la
història, instaurant un règim polític plenament democràtic.
Espanya ha entrat de ple en la modernitat amb un Estat que
garanteix, alhora, els drets socials, el mercat, la llibertat d'empresa i
la solidaritat; amb el reconeixement de la seva pluralitat interna i
amb la singularització explícita dels pobles que la formen, per raó de
la seva pròpia trajectòria, de la seva pròpia identitat i diversitat.
I amb un intens procés descentralitzador que ha permès canalitzar i
acostar el progrés econòmic i social a tots els ciutadans a través del
govern i l'administració autonòmica i local. Estic d'acord amb vostè
senyor president, en la importància de la governació local i del nivell
local
Un Estat de les Autonomies capaç d'integrar llengües, cultures i
identitats nacionals diverses.
I hem sabut afrontar amb èxit la construcció d'un Estat modern amb
igualtat de drets i d'oportunitats per a tots els seus ciutadans i
ciutadanes.
Tanmateix, com dic, no totes les passes donades, durant tots aquests
anys, han estat endavant.
Perquè durant els darrers anys s'havia experimentat, amb major o
menor intensitat, una gradual erosió i una creixent distorsió de
2
�l'esperit i de la lletra originals de la Constitució en relació a
l'autogovern.
Erosió i distorsió que han originat disfuncions polítiques i
administratives que -en bona part- ja van ser objecte d'anàlisi en els
debats precedents al que estem celebrant avui.
Si repassem els dos últims debats -1994 i 1997- veuran que els
presidents del Govern -des de conviccions diferents i diagnòstics no
pas coincidents- van mostrar la seva voluntat d'aconseguir un millor
funcionament del conjunt del sistema.
Per al president González els objectius, l'any 94, eren, en paraules
seves:
.
consolidar el marc competencial;
.
aprofundir els instruments de cooperació;
.
establir la participació de les autonomies a la Unió Europea,
que ara culminen
.
modificar el finançament autonòmic;
.
abordar la dimensió i eficàcia de totes les Administracions
Públiques;
.
i, finalment, preparar la reforma del Senat.
Per al president José Mª Aznar els objectius proposats eren ben
similars.
En les dues intervencions del president de la Generalitat d'aleshores Jordi Pujol- hi ha un denominador comú: la preocupació pel
reconeixement i el respecte a la singularitat política i cultural de
Catalunya.
El meu antecessor va voler defensar amb claredat la singularitat de
Catalunya, afirmant que la reivindicació catalana és anterior a la
Constitució del 78.
Com de fet ho va ser la reinstauració de la Generalitat provisional,
abans de la Constitució, amb el president Tarradellas.
Al mateix temps va enumerar els punts que erosionaven al seu parer
l'autonomia catalana: la generalització i l'homogeneïtat autonòmica,
un reconeixement insuficient de la diferenciació cultural, i un
finançament insatisfactori. Són les seves paraules
Deu anys després cal reconèixer avenços importants però cal
assenyalar també problemes que persisteixen i que, per tant, són
objecte del debat que avui estem tenint, d'acord amb el document
tramès pel Govern.
3
�Seguiré el mateix ordre indicat en aquesta comunicació.
1)
2)
3)
4)
Àmbit competencial de les CC.AA. i de l'Estat.
Les relacions intergovernamentals: coordinació i cooperació.
La participació de les Comunitats Autònomes en la Unió Europea.
El sistema del finançament autonòmic.
1) Àmbit competencial de les CC.AA. i de l'Estat.
Un determinat marc competencial s'ha consolidat, però també s'ha fet
evident una interpretació limitadora del mateix i, sovint, sense la
dotació de recursos suficient.
Fins i tot en alguns casos (com en matèria sanitària) es podia sospitar
que el traspàs generalitzat de la competència es va produir pensant
més en transferir un problema de l'estat (el dèficit) que en fer més
pròxima la solució (una millor gestió dels sistemes de salut) per al
ciutadà. però cal reconèixer que la darrera Conferència de Presidents
ha esvaït aquella sensació.
2) Les relacions intergovernamentals de coordinació i de cooperació
s'han posat en joc en aquest cas d'una forma positiva.
L'Administració de l'Estat s'ha aprimat en consonància amb el nou
repartiment competencial i dels recursos públics.
És cert que no hem aconseguit encara una articulació totalment
satisfactòria dels tres nivells de l'administració pública, especialment
de l'administració local.
Sóc un decidit partidari de traspassar al sector local un grapat de
competències i de recursos en matèria de serveis personals
(guarderies, assistència sanitària de proximitat i, fins i tot en casos
determinats, policia local en els municipis grans).
La reforma del Senat ha estat bloquejada per raons diverses, pel PP
durant una colla d'anys en que no escometre la seva conversió en
una veritable Cambra Territorial, de caràcter federal, seguint el model
alemany - que per molt que es digui que ara es vol fer retrocedir
segueix estant per sobre del nostre Senat, quant a competències i
significació. Per bé que aquesta sessió indica que ens movem en la
bona direcció.
També en aquest punt l'impuls reformador de l'actual govern és
patent.
3) La participació de les Comunitats Autònomes en la Unió Europea.
4
�Cal reconèixer que s'ha donat un pas molt important en un altre tema
decisiu, com és la participació de les autonomies en la Unió Europea.
L'acord de la CARCE del desembre de 2004 ha fet possible la
participació de consellers autonòmics en la delegació espanyola en les
reunions del Consell de Ministres de la Unió Europea.
El Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat ha
participat ja en la reunió sectorial corresponent.
4) El sistema del finançament autonòmic.
Les reformes parcials del sistema de finançament han permès
avançar del repartiment de recursos entre estat, autonomies i
ajuntaments que hi havia l'any 1980 (en tants per cent i sense
seguretat social ni deute públic aproximadament 80% l'Estat, 0% les
Autonomies que encara no existien i 20 % els ajuntaments), fins a la
situació actual revolucionària amb un 30% l'Estat, un 50% les
autonomies i un 20%, aproximadament, els ajuntaments; és a dir,
els ajuntaments tal i com estaven.
Val a dir un dels sistemes més descentralitzats d'Europa, però encara
congelat pel que fa al sector local en un insuficient 20%.
Segurament hauríem d'anar caminant cap a una translació des del
50% de les autonomies cap a un 20% dels ajuntaments per arribar a
un paràmetre 30/40/30.
És comprensible que avui es tornin a formular qüestions i punts de
vista que ja es van debatre fa vuit i fa onze anys.
Ara, però, amb dues diferències substantives:
- El Govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, ha
avançat en els fets, i molt.
- I el president de la Generalitat no ve a aquesta cambra a presentar
un memorial de greuges o demandes al President del Govern.
Senyores i senyors,
De l'experiència històrica del segle passat mantenim viva una lliçó
política bàsica: el progrés de la llibertat de Catalunya ha anat sempre
associat al progrés de la democràcia espanyola.
Va ser així en la fallida experiència de la Segona República. Ha estat
així en l'esplèndida realitat de la democràcia constitucional iniciada fa
27 anys. I volem que segueixi sent així en el futur.
5
�Hem viscut 27 anys, seguits i sense interrupcions, avançant cap a un
equilibri just entre aquests dos principis generals: voluntat
autonomista i interessos comuns.
Entre la vocació d'autogovern de Catalunya i les altres autonomies i
el projecte comú d'una Espanya integradora i solidària.
Reclamem, ara, trobar un nou equilibri que, a més, ha d'integrar el
factor europeu.
He dit i repetit que de res ens ha de servir un Estatut que reafirmi la
identitat nacional de Catalunya si, al mateix temps, no és una eina
útil per governar millor, ara i en el futur.
L'entesa entre els pobles d'Espanya no solament és possible. És
absolutament vital. Perquè a més de compartir una història comuna
compartim problemes i compartim aspiracions.
Abans he parlat de governar el futur.
Governar el futur significa:
1. reforçar el concepte de ciutadania,
2. afrontar el repte de la mobilitat migratòria
3. emmarcar els nostres problemes en el context d'un món obert
i 4. planificar adequadament les infraestructures i les noves
tecnologies.
Cal situar aquests temes en el marc de la Unió Europea.
Poc a poc les relacions entre estats estan sent ampliades i
aprofundides a través de les relacions entre regions i municipis.
Vull subratllar en aquest sentit la importància creixent de les
Euroregions que estan formant-se en les antigues fronteres amb
França i Portugal, avui feliçment desaparegudes a efectes pràctics.
La proposta d'Euroregió Pirineus-Mediterrània vol crear les condicions
per treure el màxim rendiment de la sinèrgia entre institucions,
empreses i ciutadans que es dóna en aquests territoris.
Els posaré un exemple ben clar: a França, a pocs quilòmetres de la
frontera amb Espanya, hi ha la fàbrica d'avions més important del
món, la fàbrica de l'Airbus. L'empenta que aquesta "usine" està
donant a la indústria espanyola de components, i en particular a la
catalana, és formidable.
6
�S'està creant, en la xarxa de grans concentracions urbanes europees
definida per Madrid, Paris, Londres, Frankfurt i Milà, una nova
polaritat: la del triangle Toulouse/Zaragoza/Barcelona, que ajuda a
recosir el teixit urbà industrial europeu. I això gràcies a l'existència
de la Unió.
Però tot i així l'alta velocitat està prevista entre Estocolm i Sevilla,
sense el tram Montpeller-Perpinyà: una vergonya que estem en camí
de corregir gràcies a la nova vitalitat de les relacions hispanofranceses.
Aquesta vitalitat s'ha demostrat en la recent cimera 2+7, celebrada
a Barcelona amb la participació dels governs dels dos Estats i les set
autonomies: Aquitània, Midi, Llenguadoc, Euskadi, Navarra, Aragó i
Catalunya.
Tots aquests projectes no responen a cap evocació de velles
estructures històriques -tothom ha entès que no és això- sinó a la
voluntat de donar millors serveis i afavorir el desenvolupament
econòmic i social.
Hace algunos años, un periodista me preguntó qué me parecería
que el Senado se trasladara a Barcelona: "Estaría encantado",
respondí.
Al dia siguiente los periódicos titulaban: "Maragall propone trasladar
el Senado a Barcelona".
Me llamó entonces mi padre, que en paz descanse,("que al cel sigui")
que era senador, para preguntarme si aquello era cierto. "Tranquilo,
papá, tranquilo", le dije.
Si ahora un periodista me preguntara por qué no trasladar, por
ejemplo, el Congreso a Toledo y el Senado a Zaragoza, ya saben cual
sería mi respuesta: "Encantado".
Encantados los miles y miles de ciudadanos que sufren a diario las
molestias de la congestión en las comunicaciones de Madrid.
Miren Vds.: El President Tarradellas explicaba magistralmente una
sensación que tenemos quienes venimos a menudo a la capital de
España: "Cuando salgo de Moncloa o de los ministerios estoy siempre
encantado. Pero cuando llego a Barajas empiezo a sospechar que no
todo ha ido tan bien".
Creo que en esta percepción influye un factor físico: no es tan sólo
que recapacites en el trayecto de Cibeles a Barajas, es que constatas
que los costes en tiempo y molestias corren de tu cuenta.
7
�Y esto, que en efecto puede ser considerado una nimiedad y ocurre
en todo el mundo, el Estado debería admitir que sucede.
Cuando la RFA cambió Bonn por Berlín tenía, como en el caso de
Madrid, poderosas razones de ahorro de costes en vistas a su
ampliación al Este, pero ahora el resentimiento que se ha creado es
considerable.
Era mejor el triángulo Bonn-Frankfurt-Berlín, como es mejor el
binomio New York-Washington.
Una de las cosas que más ha complacido en Catalunya del actual
gobierno de España, es precisamente la disponibilidad para desplazar
las reuniones y las instituciones públicas a diferentes puntos de la
geografía española.
Es una muestra de sensibilidad que la gente capta immediatamente.
Señor Presidente, señoras y señores:
Han transcurrido más de 25 años de la vida de nuestro país que la
historia señalará como uno de los periodos más pacíficos y fructíferos
de la España contemporánea y de los pueblos que la forman.
Hoy España es una realidad institucional bien distinta: fuerte, segura;
mucho más equilibrada y solidaria.
Hoy me siento más catalán y más español.
Al terminar la sesión parlamentaria del pasado dia 3 pude decir: !Por
Catalunya y por esta España!
Hemos sabido extender el bienestar, si no a toda la ciudadanía, a la
inmensa mayoría y hemos corregido buena parte de los desequilibrios
con qué nuestro país llegó a la libertad y la democracia.
Queda por resolver el impacto que hoy está teniendo la inmigración
sobre el nuevo equilibrio social alcalzado.
Como estamos viendo estos días, a raíz de los acontecimientos que
se suceden en Francia, éste es probablemente el tema más complejo
que ahora debemos afrontar. Pero lo afrontaremos con éxito. Estoy
seguro de ello.
La economía española vive hoy un momento espléndido. Crecemos el
triple que Francia o Alemania. Esto nos proporciona una mayor
serenidad para abordar los diversos retos que España tiene
planteados, uno de los cuales es el de la inmigración.
8
�Voy acabando. Y no puedo hacerlo sin mencionar un factor crucial del
mejor periodo de nuestra historia moderna. Casi me atrevería a decir
que, desde Carlos III hasta hoy:
La Corona ha jugado en este proceso, de manera tan efectiva como
discreta, su papel de garante de la unión de los pueblos que forman
la nación de naciones que es España.
Por ello, también por ello, nos podemos plantear la adecuación a las
nuevas realidades: porque éstas existen y porque tenemos la
madurez requerida para afrontarlas y asumirlas.
Señor presidente del Gobierno:
Usted ha demostrado reiteradamente tener la determinación y el
coraje político para abordar las reformas que permitan recuperar y
ampliar el espíritu que presidió la creación de nuestro marco jurídico
de libertad y convivencia.
En 18 meses, el Gobierno ha convocado dos Conferencias de
Presidentes. En la primera se constató un problema candente: la
financiación de la sanidad. En la segunda, hace dos meses, se
aportaron soluciones.
En 18 meses, el Gobierno ha tomado la iniciativa de convocar este
debate del Estado de las Autonomías.
En 18 meses se ha conseguido un reconocimiento histórico de la
lengua en la que les he hablado, así como del gallego y del euskera,
ante las instituciones europeas.
En 18 meses se ha hecho realidad la vieja reivindicación de
participación de las autonomias en los consejos de ministros de la
Unión Europea.
Vd. ha propiciado un salto cualitativo extraordinario en el necesario
clima de diálogo y entendimiento entre los pueblos de España. Hoy
la España plural está más próxima, es más posible.
Todo ello se lo quiero agradecer, expresamente, explícitamente, en
este marco. No yo: Catalunya.
Catalunya sabe que estas cosas no son fáciles, ni lo van a ser en
adelante, pero sabe también que vd. y su Gobierno están
determinados a seguir la senda de la España plural. Vd. ha sido
consecuente y Catalunya será consecuente.
Estoy dispuesto a asumir la parte de responsabilidad que me pudiera
9
�corresponder si las explicaciones de lo que Catalunya propone en el
escenario de la España plural no han sido suficientes.
Y reitero mi compromiso para seguir en el empeño, para tratar de
explicar nuestras propuestas pausadamente, aportando razón y no
crispación. Tanto y tantas veces como sea necesario.
Y vamos a escuchar, con respeto, las opiniones distintas y las
propuestas de los territorios y comunidades de España.
Senyor president, senyores i senyors,
estic convençut que gràcies al procés autonòmic que estem debatent
en aquesta sessió, l'Espanya que aquí representem, l'Espanya plural,
anirà adquirint una major solidesa i haurà esdevingut un model
irreversible i admirat pel món sencer.
I que tot plegat revertirà en més progrés, més concòrdia i més
llibertat per a tots els homes i dones que conviuen en pau en aquest
país entranyable.
Moltes gràcies, senyores i senyors.
10
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1707
Title
A name given to the resource
Intervenció en el debat sobre l'estat de les autonomies
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Senat. Madrid
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Espanya plural
Acció política
Territoris
Federalisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències