226 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/977/19850327d_00062.pdf a3ba330fcf10ba9bfda55b4fed0cfa49 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació RE`:ju?!^t ^.k^^G. cle ! ^^ .....^^J" f^ ?^ ...... _ Estic molt content de que l'European Consortium for Political Research hagi triat Barcelona com a seu de les seves Sessions Conjuntes de Seminaris. Aixó reforça la vocació de Barcelona de convertir-se en un centre internacional de debat. El programa d'aquestes sessions, d'altra banda recull una excelent mostra de problemes més candents de la política actual, d'especial interés en la circumstància històrica actual del nostre pais i també, més especificament , d'aquesta.l.ciutat. Si durant la seva estada a Barcelona han repassat els nostres diaris, hauran observat com el seu treball és ben a prop de les preocupacions de la nostra societat: la estabilitat de les democràcies, les relacions del poder judicial amb els altres poders i la societat, la crisi dels partits comunistes, el sistema sanitari, el nacionalisme, el mercat comú, el respecte a l'intimitat, el socialisme mediterrani, son objecte de debat corrent que surten dia a dia en tots els mitjans de comunicació. Estic segur que les aportacions d'aquestes sessions seran molt esclaridores per a tots. Però com Alcalde de Barcelona i president de l'Area Metropolitana més important d'Espanya, i també des de la meva formació acadèmica estic especialment interessat en el contingut del Seminari sobre govern metropolità. Durant molts anys vaig dedicar-me amb una certa intensitat a l'estudi dels problemes de les àrees metropolitanes, especialment els relatius a la producció de bens i serveis públics, al tamany òptim de les divisions administratives, a la crisi financera de les ciutats i a la formació de preus del sol. �ECPR-2 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ara des de les meves responsabilitats polítiques, tracto de posar en pràctica les coses que vaig aprendre en la meya vida universitària. I entre elles el meu convenciment del paper crucial de les àrees metropoli tanes en la política i economia mundials. L'Ajuntament de Barcelona i la Corporació Metropolitana porten una intensa activitat per fer reconeixer aquest paper des de les autoritats de la comunitat autònoma i del govern central. Per això agrairé al comité organitzador que em facin arribar les conclussions d'aquestes sessions. Estic segur que serà molt útil per a mi i per als meus col.laboradors. Senyores i senyors, sigueu benvinguts a Barcelona. Aquesta ciutat agrairà sempre la presència de científics com vostés. Nosaltres podem aprendre molt de la seva experiència . i esperem que la nostra realitat us serveixi també d'estímul. Pasqual Maragall i Mira -Alcalde de Barcelona27 de març de 1985 Saló de Cent European Consortium for Political Research � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3883 Title A name given to the resource Sessions conjuntes amb l’European Consortium for Political Research Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Europa Acció política Barcelona European Consortium for Political Research Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/978/19850327d_00064.pdf 1ab3966ef9f0fc3db83308b54ca46c3b PDF Text Text L'ambiance moyenne Méditérranéenne est fragile. Cependant, elle extrait les racines de sa survivance i)ar sa propre fragilité, en permettant ainsi une liaison constante qntre 1'homme et la nature., Au cours d'un procès millénaire, cette ntégration a signifié que la Méditérranée est devenue le berceau d plusieurs civilisations. Leurs gens ont dú élaborer des technolog'és propres, ajustées au milieu, ces technologies permettant de conser; r le dit milieu tout en y changeant 1'environnement. Actuellement, la situation est exceptionnellement grave. Le développement industriel et économique du dernier siècle ainsi que l'internationalisation de l'économie, suivant la maxime du bénéfice, ont entrainé d'importants changements dans l'environnement humain du bassin qui touchent graduellement son écologie. La régénération lente de l'ambiance moyenne qui se produisait à peine par rapport à l'agression de l'homme au cours des antérieures périodes millénaires, est presque disparue et ceci a eu lieu lorsque le bassin méditérranéen a subi un dur procès de changements dans son environnement: l'accroissement de l'industrialisation polluante, son classement en tant que centre tou du secteur de services et de transports, -ristque,ldévopmnt ainsi qu'une urbanisation réalisée sur une grande échelle. Cette situation nous oblige à remarquer que dans les démarches à réaliser sur le territoire, il est prioritaire de protéger le milieu. Avec indépendance de l'évolution technologique, c'est le milieu qui garantit la survivance et le développement humain des peuples qui 1'habitent. Aujourd'hui, lorsque l'ensemble du bassin essaie d'accélérer son évolution économique, aussi bien que 1'exploitation de ses ressources, on risque de courir un grave danger : L'utilisation des technologies non appropriées qui dans un bref délai pourraient sembler rentables. I1 s'agit d'une option qui pourrait créer, et qui à présent a déjà créé, de serieux risques pour l'environnement. Dans une zone oú les ressources de base sont plutót limitées, il existe le risque d'agravissement des tendances négatives que l'on peut �actuellement discerner. Les actuelles stratégies de développement n'ont pu empècher ni l'important accroissement urbain, ni la perte en conséquence des sols cultivables, ni les agréssions au patrimoine culturel. Les deux décades de 1950 à 1970 ont subi un accroissement économique exceptionnel, et, en général, le secteur le plus affecté par cet accroissement économique a été le secteur industriel. Mais, par dessus la moyenne générale, ce sont les pays de l'aire méditérranéenne ceux qui ont subi 1'accroissement économique et les plus grands taux d'industrialisation. D'aprés les données obtenues en 1981 par la Banque Mondiale, au cours de la décade 1960-70, le taux moyen annuel d'accroissement dans l'aire méditérranéenne a été du 7%, par rapport au 4% correspondant au groupe des pays industrialisés. Les taux moyens d'accroissement annuel de l'industrie, ont été au cours de la méme période du 7% pour la Méditérranée et du 6% pour le groupe industrialisé. Deux raisons principales ont polarisé 1'installation des industries dans les zones du littoral : les facilités de transport et de communication, ainsi que la disponibilité de grands volumes d'eau. Les éxigences de ce procés d'industrialisation ont déterminé une concentration humaine par un procés d'urbanisation remarquable de la zone du littoral, avec le conséquent dépeuplement dans les régions intérieures. Par tradition, le littoral a été une zone de concentration du pouvoir politique, économique et commercial, tandis que 1'intérieur a constitué la réserve démographique. A la suite de la II Guerre Mondiale, la situation a changé. La population se déplace vers la cite, oD, par une authentique éclosion apparaissent des villes à cause du développement associé à 1'économie du pétrole et aux conditions pour les activités industrielle et commerciale. Par conséquent, il s'agit d'une urbanisation expansive avec les problèmes d'ambiance correspondant aux grandes villes. �Cet accroissement démographique suit son cours malgré la diminution du taux de naissance dans la zone Nord. I1 est prévisible que dans le Sud, 1'accroissement rapide poursuivra,avec le conséquent déplacement du centre de gravité démographique,vers cette partie de la vallée. L'accroissement de la population entraine des coúts sociaux importants, à la fois qu'il détermine des considérables pressions sur 1'ambiance moyenne. L'avancement de 1'urbanisation se traduit par une perte du sol agraire, en aggravant les déficits de la consommation alimentaire. En outre, une série de répercussions sociales de 1'environnement bien connus sont enregistrées : la polution, le stress, les inégalités en ce qui concerne l'accès aux services et le déficit au sujet des équipements. Un autre élément à considérer est la mobilité de la population. Le phénomène du mouvement migratoir vers le centre et vers le Nord de l'Europe a été remplacé par une tendance au mouvement réalisé dans le bassin méme. Cette dynamique de la population établit, à mon avis, une alternative pour le futur inmédiat. L'affirmation d'un "esprit méditérranéen", appelons-le ainsi, en liaison avec les meilleures traditions de civilisation des peuples du bassin, ou bien tout au contraire, l'imposition des formes de vie correspondant au modèle consommateur. De toutes façons, l'accroissement, lui méme, n'est pas dangereux dans notre aire géographique. Tout au contraire, nous devons considérer la population en tant qu'une ressource de base pour le développement, à condition qu'elle s'engage à la construction de son propre futur. Le développement est une aspiration de tous les pays méditérranéens, aussi bien pour les pays industriels, affectés d'une forte récession et avec des problèmes importants se rapportant au chómage, que pour les pays en cours de développement qui voient un très considérable secteur des citoyens souffrir la pauvreté la plus absolue. Mais il ne faut pas oublier que le développement est un projet collectif dont 1'ambiance phisique ainsi que la sociale occupent un lieu de préférence. Les paradigmes de production et la consommation appropriée pour les sociétés ayant de nom -breus oc, ne servent donc pas, mais il est nécessaire de rendre �propice un développement autonome qui préte une plus grande attention à la coopération méditérranéenne plus égalitaire et plus équilibrée. Cependant, il ne faut pas mettre en travers le fait que nos pays sont attraits par les formes de vie de consommation, y contribuant de si divers facteurs tels que la pression exercée par les moyens de com ou le tourisme. Cette tendance tombe dans le -municatosle, intérscomeaux, sens de primer l'usage des technologies impor- tées, au lieu de rendre propice le développement des procès plus ajustés aux caractéristiques et à l'histoire du bassin. Les formes de vie, les habitudes, les technologies, ne sont pas neutres et contribuent à la rélégation des rapports culturels et du propre patrimoine collectif. D'autre part, ces modèles sont accessibles seulement pour certaines minorités aisées, tandis que le reste de la population subit les difficultés qu'entrainent le chómage et le sous -dévelopmnt. I1 faut toujours avoir présent que tout modèle de développement doit étre tenu sur la base qui établit que les ressources limitées du bassin constituent un facteur limitatif inévitable. Si nous oublions ce fait évident, l'ambiance moyenne subira les effets négatifs du modele. Au moment de réaliser la révision de l'ambiance moyenne dans la région, il faut tenir compte qu'il s'agit d'une zone -- tel que je l'ai déjà signalé -- à ressources limitées. On ne peut pas parler de la pauvreté, mais si de l'austérité. Les ressources limitées qui existent ont été traitées prudemment tout au long de l'histoire. L'équilibre entre l'homme et la nature n'avait jamais été aussi troublé que dans le cours de notre ère technologique. Actuellement, nous pouvons détecter facilement certains secteurs parmi lesquels il existe le risque de ruptures graves à moyen terme. L'effort pour mener à lieu la protection de la Méditérranée est récent. Les zones vulnérables sont encore l'objet d'études, de recherches et d'analyses. �Des plans d'actualisation ont été réalisés dans certaines régions. A présent donc, il existent déjà quelques données disponibles qui pourraient étre estimées. Dans cette situation, c'est aux différentes administrations à qui correspond de procéder à l'articulation des programmes satisfaisants pour toute la population et non agréssifs pour le milieu. Cette préoccupation doit étre présente dans les centres politiques de prise de décisions qui doivent se poser la future dynamique de la société. Le Conseil Municipal et les autorités métropolitaines doivent étre les principaux protagonistes. Ils représentent les ressorts du pouvoir les plus proches au citoyen, et sont aussi les premiers à prendre les mesures d'assainissement de l'environnement. I1 n'est pas moins vrai qu'aujourd'hui, quelques éléments de transformation sont en train de poindre les dits éléments qui une fois sélectionnés et réélaborés peuvent former la base d'une sérieuse hypothèse pour rendre propice le changement. Quelques bons exemples à ce sujet sont les suivants : - La recherche, du cené des gouvernements, des démarches appropriées pour les ressources. - Les procès de régionalisation - politique, administrative - en tant que possibilité d'une utilisation plus rationnelle du territoire. - L'accroissement de 1'activité des administrations locales dans le champ de protection de l'ambiance. - La prolifération des groupes défenseurs de l'ambiance moyenne, des espèces en voie d'extinction et du patrimoine culturel. - La recherche de l'identité culturelle par rapport aux modèles de vie extérieurs. - L'émergeance d'une conscience de l'esprit méditérranéen, apposée au démembrement centrifuge favorisé par les tensions zone. politiques de la �- La conscience. qui commence à s'étendre parmi les peuples, du fait qu'il est nécessaire de mener à bout une coopération solidaire entre les pays du bassin. A ce point là, il est nécessaire d'introduire un aspect très significatif du point de vue ambiance. Il s'agit des problèmes de polution et de détérioration qui menacent notre mer, résultants du récent développement. J'ai déjà nommé la valeur de la mer en tant que ressource touristique, et comme réserve d'eau aux effets industriels et de transport. Ajoutons -y sa valeur traditionnelle comme cadre de l'activité de péche. Aujourd'hui, une fois écoulés les moments d'énorme inquiétude vécus il y a quelques années, personne ne peut plus assurer que la Méditérranée est en voie de mourir. Cependant, il est difficile d'estimer sa situation réelle. Les états cótiers et la C.E.E. prennent part au Plan d'Action de la Méditérranée, sous les auspices de 1'UNESCO, et seulement pour le programme d'estimation de la polution maritime, on emploie comme investissement annuel le montant de 1'5 millions de dollars USA. Le Conseil Municipal, les aires métropolitaines, sont plus dinamiques au moment de procéder à la détection de nouvelles requétes des citoyens, ainsi que pour prendre les mesures qui pourraient leur satisfaire. La réponse des administrations locales aux problèmes d'ambiance en est une preuve. Par contre, les grands accords entre les états éxigent une gestation plus longue et plus compliquée. Son accomplissement est aussi plus difficile. C'est pourquoi, je défense l'entente plus directe entre les villes du bassin, au moment d'établir les programmes communs pour sauvegarder l'environnement. �Aucun point objectif de situation n'a pas encore été établi, mais on peut déjà distinguer certaines tendances essentielles. S'il est évident l'accroissement de la charge industrielle et démographique, il est aussi certain que les actuations préventives ont été multipliées. Cela a permis la situation de ne pas se dégrader, et, méme, dans certains points la dite situation a été améliorée. En tout cas, il faut augmenter l'action de surveillance et de controle des différentes versées dans la mer. Dans cette perspective et du point de vue municipal, il est convé -nietdrmaqu elsction erad'étfixesplu en plus dans les administrations locale et régionale, qui sont -- tel que je l'ai nommé ci-dessus -- les plus proches au citoyen, à leurs problèmes et aux éxigences du changement. J'aimerais conclure en réalisant un résumé de tout ce que j'ai indiqué jusqu'à présent, et que j'offre comme sujet de réflexion pour tous ceux qui habitent dans le bassin méditérranéen. La zone de la Méditérranée a gardé un équilibre traditionnel entre l'homme et son milieu. Cette situation a été troublée au cours des dernières dècades par la répercussion du développement technologique et industriel. La pression de la population, ajoutée à la relative manque de ressources, doivent étre les points de départ pour toute action politique de développement. Les éxigences de 1'industrialisation ont déterminé une concentration humaine ainsi qu'un procès d'urbanisation accentué dans les zones du littoral, au prix d'un dépeuplement des zones intérieures. La planification du développement et la protection de l'ambiance moyenne doivent étre traitées avec interdépendance. Les milieux régionaux et locaux sont les plus convénients pour 1'intégration de l'un et de 1'autre. Nous devons compter sur une stratégie à long terme dans le but d'empécher le gaspillage de nos ressources naturelles et afin de résoudre les �problèmes des pays riverains dans le contexte d'un développement rationnel et d'une amélioration de la qualité de vie. La coopération entre les régions et entre les villes est un instrument indispensable pour donner les réponses de base ajustées aux ressources naturelles et humaines locales. L'institutionalisation de la dite coopération est un objectif qui doit are abordé avec priorité. Les différences historiques, culturelles et politiques qui caractérisent nos pays, et la dichotomie Nord -Sud, entre les pays développés et ceux qui sont en cours de développement, pourraient constituer un obstacle pour la recherche des modèles de développement respectueux pour l'homme et pour son milieu. Mais cela peut aussi constituer un défi et une stimulation pour l'engagement de procéder à la configuration d'un futur de progrès solidaire. Par ceci, je veux remarquer que la Méditérranée devient, par sa diversité, un champ privilégié d'expériences qui démontre la capacité des différents peuples pour coopérer en harmonie dans une cause commune. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3884 Title A name given to the resource Impact du dévelopment et du tourisme sur l'environement du bassin méditterranéen / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pla d'Acció de la Mediterrania dins la CE. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Marsella, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Medi ambient Indústria Economia Turisme Model social Acció política Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/979/19850329d_00065.pdf 299cd2b91beea322b3896fdc03dbb74f PDF Text Text ¿"14 ^+Li.-,.f .^_.. ‘1.7?- DISCURSO ALCALDE Es un hecho que la Administración Local ha estado respondiendo, a sus responsabiliades y competencias sanitarias, más desde el voluntarismo que desde la suficiencia de recursos, y no obstante nadie duda que su atención ha sido muy positiva. Las dificultades financieras, de personal y de medios técnicos son considerables en las areas municipales de sanidad. Cabe considerar el papel atribuido a la Administración Local, Ayuntamientos y Diputaciones, en el ejercicio de las competencias sanitarias. Ello, porque las competencias actuales son herencia de un pasado, en el cual no se reconocía el derecho de todos los españoles a la protección de la salud y a un trato de igualdad. Sólo así se puede entender la existencia de un grupo marginal, y marginado, de población que, como pobres, tenian derecho a la asistencia benéfica prestada por los Ayuntamientos y las Diputaciones, y no a la atención general a la que accedía más del 80ó de la población. La nueva realidad española, requiere mejores soluciones y no la continuidad de esquemas ya caducados y poco útiles socialmente. La sanidad es un aspecto siempre presente en la vida de las personas. Diría que es un aspecto muy sentido y padecido por la población. La gestión de los servicios sanitarios, la prestación asistencial o de salud pública, debe trasladarse lo más cerca posible del ciudadano que siente la necesidad de estar atendido sanitariamente. �Desde esta óptica debe darse la participación directa de la Administración Local, de los Ayuntamientos, en la gestión de los servicios, pueden y deben responsabilizarse de la atención de salud de su población. Así y pues, y para mejorar la atención de la salud de los ciudadanos, es preciso que se cree un único sistema sanitario descentralizado, democrático en su funcionamiento y abierto a toda la población. Este nuevo sistema, sin duda debe estructurarse con la participación de la Administración Local. Los Ayuntamientos son el marco político y representativo idóneo para garantizar a la vez, la descentralización de los servicios sanitarios y la democratización de las estructuras asistenciales, ejerciendo el control y la gestión como representantes directos y legitimados de la población. Estas consideraciones deben reflejarse en la legislación sanitaria, como de hecho ya se reflejan en la Ley de Régimen Local. Los Ayuntamientos, con la ayuda de las Diputaciones, han de asumir las competencias propias en el campo de la salud pública colectiva, del saneamiento ambiental, del control de alimentos y otros productos de consumo. Por otra parte, han de participar directamente en la dirección de las Areas Sanitarias. Ser elementos activos de la planificación, gestión y control de los servicios sanitarios que se encuentran en sus municipios, y participar en las Juntas de Gobierno que a niveles inferiores del Area Sanitaria se creen para la gestión de los servicios de atención primaria y hospitalaria. �La reforma sanitaria precisará de buenas ideas y proyectos para optimizar los recursos hoy disponibles, en muchos casos suficientes, aunque mal usados y dificilmente ampliables. Requerirá un periodo largo de aplicación, durante el cual la concreción de la legislación dependerá principalmente de voluntad política que quiera ejecutar e implantar la reforma sanitaria. Del correcto ejercicio de ello depende que se consiga el derecho a la salud de todos los ciudadanos españoles y se obtenga la protección del mismo, en un sentido integral, con la prevención, asistencia y rehabilitación, debe realizar la Administración Pública del Estado, en sus distintos niveles de gobierno, el centra', '_os autónomos y la administración local. Como Ayuntamientos y Diputaciones queremos estar al lado de la Administración Central y de la Autonómica en el reto del cambio/reforma sanitario. w ^ ^ r ^ Crv^ P.Lw^ R b9 ^ _ ^ ^^ cno {tt.L1R-- dA( "`^^ J ^/ : L1,t7^. r ^^l^ 2P? G c c^^, ^` 4.P ^ 3 ¿A »A" %n,^ . Barcelona, marzo 1985 �3d _ ¿Aam-uW¿L' AJUNTAMENT DE BARCELONA NOTAS PARA EL DISCURSO DEL ALCALDE ADMINISTRACIÓN LOCAL Y REFORMA SANITARIA. ^\) 5 v v\V , yk ^^c \ l . La distribución y el porcentaje del gasto público, gestio- ^ '"N// ("1"'"). (50,25, nado por cada nivel de Administración „^ ^ 5/-1220 `3l. f 1 ^i 25). 5 C^^P )1"' 2. 1--e Necesidad, también en el futuro de una racionalización de la Administración Local en la linea de Comarca-County 0 / VIA EUROF•EA de gestión municipal. l^`N' 3. oi ut V 5v/` Necesidad de ir encajando y acomodando las relaciones dei viÇ ^^ C U uJ' 1(3111 ^ ^1 \^ `Í^/ Esto es un proceso que estamos viviendo que es a la vez -^ )isr 5 \ ,pq ^^ profundamente Democrático y profundamente Democratizador. (41 ^X ^ '^^s^ `Cr )-kg" los tres niveles de Administración. ï^ 4. Los Ayuntamientos ya tenemos unas competencias sanitarias que debemos esforzarnos en ejercer dignamente (Saneamiento, Higiene Ambiental, Control Alimentario). Pero además, ya desde ahora, queremos estar presentes en la gestión de servicios sanitarios asistenciales. • 'JIS 5. Avala nuestra pretensión, la experiencia ya adquirida, la evolución política del papel de la Administración Local en toda Europa, y el énfasis participativo y democratizador de ves,,( c) c) f hL7Yab la proximidad a los problemas reales. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3885 Title A name given to the resource Jornades d'Administració Local i Reforma Sanitària / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Congressos i conferències Administració local Finançament Sanitat Acció política Gestió pública Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2696/0000001425.pdf f3f094cd84b397ee768150dcfc78e1d3 PDF Text Text o i4 HE ESTAT INVITAT AQUEST VESPRE PER A EXPOSAR QUINA ÉS LA MEVA VISIÓ DEL FUTUR DE CATALUNYA, I PER A FER-HO DES DE LA PERSPECTIVA LOCAL, DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL. EL MEU PLANTEJAMENT SER& TAMBÉ BARCELONÍ, PERÒ NO CENTRALISTA. VULL EXPRESSAR EL MEU CONVENCIMENT QUE EL FUTUR DE CATALUNYA DEPèN EN BONA PART DEL FUTUR DE BARCELONA. CATALUNYA NOMÉS FUNCIONAR& SI FUNCIONA BARCELONA; SI LA SEVA CAPITAL I CIUTAT MÉS REPRESENTATIVA ES COMPORTA COM UNA METRÒPOLIS EFICIENT I MODERNA, PROJECTADA CAP AL MÓN . EXPOSARt EL MEU CONVENCIMENT QUE ELS AJUNTAMENTS CATALANS TINDRAN UNA FUNGIÓ DECISIVA EN LA CONFIGURACIÓ DEL FUTUR DEL NOSTRE PAIS, T QUE SÓN CAPAÇOS D'ACTUAR SOBRE LES CONDICIONS DE VIDA DELS CIUTADANS I SOBRE EL CONJUNT DE LA SOCIETAT CATALANA. 1 �ELS AJUNTAMENTS, PERÒ, HAURAN DE VEURE RECONEGUDA LA SEVA AUTONOMIA I HAURAN DE REBRE COMPETèNCIES EN SERVEIS QUE SERAN MILLOR GESTIONATS DES DE NIVELL LOCAL. NORD-SUD ARA MAS QUE MAI PODEM DIR QUE LA CATALUNYA DEL DEMB ŠS UNA CATALUNYA EUROPEA. ¿COM ES VEU AIXb DES DE BARCELONA? A BARCELONA SEMPRE HEM TINGUT CLAR QUE EL FUTUR ES TROBAVA A EUROPA, TOT I CONEIXENT LES DIFICULTATS I SACRIFICIS QUE LA INTEGRACI6 EXIGEIX. PERÒ A BARCELONA SEMPRE HI HA HAGUT UNA PRACTICA UNANIMITAT EN AQUESTA QUESTI6. EN CANVI, NO ESTIC TAN SEGUR QUE S'HAGIN ENTèS ALGUNES DE LES DIRECTRIUS DE LA POLITICA DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO, QUE .he �ESTAN ÍNTIMAMENT LLIGADES A LA VOCACI6 EUROPEA DE CATALUNYA, DE BARCELONA. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA , ÉS LA CIUTAT AMB MAJOR PES ESPECÍFIC D'UNA àMPLIA ZONA GEOGRàFICA TRANSPIRENENCA QUE ALTRES VEGADES HEM ANOMENAT EL NORD DEL SUD. NO ÉS UNA REGI6 DE FRONTERES BEN DEFINIDES, PER& ABASTA, A MÉS DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCÉS QUE GRAVITA ENTORN DE TOULUSE, TOTA LA REGI6 LANGUEDOC -ROSSELL6 I, PROBABLEMENT,UNA BONA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA BLAVA. LA INCORPORACI6 D'ESPANYA A LA COMUNITAT ECON&MICA EUROPEA PRODUIRà UN RADICAL CANVI D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANÇA. AQUESTA REGIb PASSAR DE SER FRONTERA, CUL DE SAC, A SER ZONA DE PAS. AQUÍ ÉS ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVÉ CRUCIAL. �BARCELONA POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D'UNA METRÒPOLI MODERNA QUE LA CONFIGURIN COM LA CAPITAL D'UNA REGIR EUROPEA EN TRANSFORMACIÓ. EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES INTERNACIONALS, UN CENTRE DE SERVEIS SOFISTICATS I UNA àMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCAT CENTRAL I UNA NOTABLE CONCENTRACIÓ UNIVERSITbRIA PODEN DESPLAÇAR CAP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT D'AQUESTA ZONA. ES EN AQUEST PLANTEJAMENT QUE ES TROBA LA BASE D'UNA POLÍTICA EXTERIOR QUE EXPLICA TOT UN SEGUIT D'ACTUACIONS RECENTS. L'EMPENTA I LA IMAGINACIÓ DEL NOU ALCALDE DE MONTPELLER HAN ESTAT EL DETONANT QUE HA PERMéS DE RECONVERTIR UN AGERMANAMENT GAIREBÉ SIMBÒLIC EN UNA RELACIÓ PLENA DE POSSIBILITATS �CONCRETES DE CARA AL FUTUR. EL MES DE JUNY DE L'ANY PASSAT, L'ALCALDE DE MONTPELLER VA SER LA PRIMERA VEU DEL MIDI QUE VA APROVAR PUBLICAMENT L'ENTRADA D'ESPANYA AL MERCAT COMÚ. HO VA FER DES DE BARCELONA. AL MES D'OCTUBRE, EN LA MEVA VISITA A MONTPELLER ES VAN FER ELS PRIMERS CONTACTES AMB VISTES A L'ESTABLIMENT D'UNA LSNIA AEREA DE TERCER NIVELL ENTRE LES DUES CIUTATS. NONES UNES SETMANES MES TARD, A MITJAN GENER, LA LSNIA ES POSAVA EN MARXA. A FINALS DE NOVEMBRE VAM CELEBRAR A LA SEU D'URGELL UNA PRIMERA REUNI6 D'ALCALDES DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU PER A TRACTAR DEL PROBLEMA DE LES COMUNICACIONS. VAM ACOR- DAR DE TORNAR A REUNIR-NOS EN EL PRIMER �TRIMESTRE DEL 1985. AQUESTA SEGONA REUNIÓ S'HA FET I, A PART D'ALTRES PROJECTES, S'HA AVANÇAT SERIOSAMENT EN LA PREPARACIÓ D'UN ELLAÇ AERI ENTRE BARCELONA I TOULOUSE AMB ESCALA A LA SEU, COM HA ESTAT RECOLLIT PELS DIARIS. ES MSS QUE PROBABLE QUE DURANT EL PROPER MES DE DE MAIG POGUEM OBRIR LA LÍNIA AEREA BARCELONA-MARSELLA I QUE A MITJAN JUNY FUNCIONI JA AMB DOS VOLS EN CADA DIRECCIÓ. L'ALCALDE DE TOULOUSE VA SER A BARCELONA FA NOMÉS UN PARELL DE SETMANES. ESTA PLENAMENT DECIDIT A JUGAR LA CARTA DE L'OBERTURA CAP AL SUD. ELS SEUS OBJECTIUS SÓN, LOGICAMENT,DIFERENTS DELS DE BARCELONA PERb HI HA UNA COINCIDENCIA EN LA VOLUNTAT DE POTENCIAR LA GRAN REGIÓ TRANSPIRINENCA. �TOTS AQUEST SON PASOS MODESTOS, SI VOLEU, PER& INDIQUEN UNA VOLUNTAT I UNS OBJECTIUS INSERITS DINS D'UNA ESTRATèGIA BEN DEFINIDA. ÉS UN REPTE IMPORTANT. MARSELLA EST& EN CRISI EN ALGUNS ASPECTES, PERÒ TÉ UNA GRAN ZONA INDUSTRIAL. TOULUSE, O SI VOLEN, TOLOSA DEL LLENGUADOC, SS UNA GRAN CONCENTRACI6 DE TECNOLOGIA DE PUNTA, IMPULSADA PER UNES INDÚSTRIES AEROSPACIALS QUE ACABEN DE REBRE UNES NOVES COMANDES DE VOLUM INUSITAT. NO ÉS FBCIL LA COMPETèNCIA, PERÒ BARCELONA HA DE SER PRESENT EN AQUESTA ZONA. SISTEMA DE CIUTATS CATALUNYA èS, JUNTAMENT AMB EL PAÍS BASC, LA ZONA D'ESPANYA MÉS URBANITZADA. S'HI TROBA UN CONJUNT DE CIUTATS MITGES QUE ARTICULEN UN SISTEMA CENTRE DEL QUAL áS BARCELONA I LA SEVA BREA. �A CATALUNYA HI HA 935 MUNICIPIS, DELS QUALS 50 TENEN ENTRE 5000 I 10000 HABITANTS, 38 ENTRE 10000 I 20000, 24 ENTRE 20000 I 50000, 8 ENTRE 50000 I 100000, 7 ENTRE 100000 I 500000 I NOMÉS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG MILIÓ D'HABITANTS. LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALB S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTèN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT.COMPTEM AMB AQUESTA XARXA DE CIUTATS, QUE SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, POT EQUILIBRAR EL TERRITORI. PERÒ TOT EL CONJUNT DEPèN TAMBA DE QUE BARCELONA FUNCIONI. EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, FUNCIONARà SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS �IMPULSOS ARRIBEN ALLà ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA LÍNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS,I QUE BAIXA PER LA VALL DEL ROINA PER ENLLAÇAR AMB LA VALL DEL PO A ITàLIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALà LLIGA PERFECTAMENT BARCELONA AMB EL CARRER MAJOR D'EUROPA. AQUESTA COLUMNA VERTEBRAL ÉS LA ZONA INDUSTRIAL MÉS IMPORTANT D'EUROPA,LA FRANJA ON ES DECIDEIXEN EL 60 0 70% DE LES COSES IMPORTANTS QUE SUCCEEIXEN AL NOSTRE CONTINENT. EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, 9 �FUNCIONAR& SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALL ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. AREA METROPOLITANA TOTA LA REFLEXI6 ENTORN DEL CARBCTER URBà DE CATALUNYA PRESUPOSA L'EXIST&NCIA D'UNA àREA METROPOLITANA CONSOLIDADA, UN àREA QUE SIGUI EL MOTOR, QUE ARROSSEGUI LA RESTA DE CATALUNYA. AQUÍ, COM TANTES ALTRES VEGADES, LA REA- �LITAT VA PER DAVANT DE LA PRESA DE CONSCIèNCIA. EL FET QUE ES PUGUI ANAR EN METRO FINS AL CENTRE DE CORNELLà, O DE SANTA COLOMA, I, BEN AVIAT, BADALONA ÉS, RESPECTE A LA CONCEPCIÓ TRADICIONAL DE LA BARCELOINA CIUTAT, UNA PETITA REVOLUCIÓ QUE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN IMPLICATS HAN D'ACOMPANYAR DE MESURES COMPLEMENTàRIES I ADAPTACIONS CONCEPTUALS. LA MÉS EVIDENT, EL RECONEIXEMENT DE L'EXISTèNCIA D'UNA CIUTAT METROPOLITANA, NO TÉ ENCARA UNA ACCEPTACIÓ UNàNIM. CATALUNYA HA DE CONèIXER LA CIUTAT METROPOLITANA. L'HA DE CONèIXER I L'HA DE RECONèIXER. I PER RECONEIXER-LA CALEN LLEIS, CALEN INVERSIONS, MOLTES MÉS INVERSIONS QUE LES QUE S'HI ESTAN FENT. LA CAPITAL METROPOLITANA HA DE SER LA PLATAFORMA DE LLANÇAMENT DE CATALUNYA CAP A LA INTEGRACIÓ EUROPEA. �AIXÒ gS MOLT DIFERENT DEL CENTRALISME BARCELONI. BARCELONA NO VOL CONCENTRAR RECURSOS. VOL TENIR EL NIVELL URBA IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR ESSENT EL QUE HISTÒRICAMENT HA ESTAT: EL MOTOR DE TOTA CATALUNYA. HA DE QUEDAR MOLT CLAR QUE EL QUE *S BO PER A BARCELONA I LA SEVA ÁREA áS BO PER A CATALUNYA.LA DICOTOMIA ENTRE UNA CATALUNYA RURAL I UNA BARCELONA PREPOTENT I XUCLADORA ŠS FALSA. JA HEM DIT ABANS QUE CATALUNYA ŠS UN SISTEMA DE CIUTATS, ON TOTS ELS SEUS COMPO- NENTS ESTAN INTERRELACIONATS. PER SORT, LA REALITAT ENS AFAVOREIX. EL CREIXEMENT DEMOGRAFIC DE L'àREA ESTè PRACTICAMENT ESTABILITZAT DES DE FA DEU ANYS, I NO ES PREVEU QUE LA TENDèNCIA CANVII.L'ESPAI FISIC DE L'hREA ESTS ESGOTAT, I TENIM UN PLA GENERAL �METROPOLITà QUE FIXA MOLT CLARAMENT EL MARC D'ACTUACI6 URBANÍSTICA. EN ELS ANYS VINENTS ELS ESFORÇOS HAN D'ANAR PEL CAMÍ DE LA RECONSTRUCCI6, DE L'ACABAMENT D'AQUELLES ZONES URBANES QUE HAN QUEDAT A CAVALL DE PLANIFICACIONS RECENTS I TEIXITS URBANS ANTICS, DE LA CONNEXI6 DE NUCLIS URBANS AïLLATS PER BARRERES URBANÍSTIQUES. TOT AIX6, REPETEIXO, NO TÉ RES A VEURE AMB L'ALIMENTACI6 D'UN CAP HIPERTROFIAT. MÉS AVIAT S'ASSEMBLA A LA RECOMPOSICI6 D'UN MOTOR DESGASTAT. MUNTANYA L MAR VULL DETENIR -ME UNA MICA EN DUES DE LES ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES PER A LA CONFIGURACIU6 DE LA CIUTAT METROPOLITANA DEL DEMd. �LA PRIMERA ES REFEREIX AL MASSÍS DE COLLCEROLA. COLLCEROLA, AMB UNES 11000 HA, TOCA VUIT MUNICIPIS, CADASCUN DELS QUALS EL CONSIDERA COM LA SEVA MUNTANYA. LES MOLTES AGRESSIONS SOFERTES NO HAN ANUL.LAT LA SEVA UNITAT GEOGRBFICA. SITUAT AL MIG D'UN ANELL DE CIUTATS, I OBSTACULITZANT L'ARRIBADA A BARCELONA DES DE L'INTERIOR DE CATALUNYA, COLLCEROLA HA ESTAT TRADICIONALMENT CONSIDERAT COM UNA BARRERA. EL REPTE QUE Tš LA CIUTAT METROPOLITANA ŠS TRANSFORMAR-LO EN UN NEXE, EN UN PARC CENTRAL QUE UNEIXI LES CIUTATS QUE. ES VEIEN SEPARADES PEL MASSÍS. EL SEGON GRAN OBJECTIU METROPOLITB ŠS LA RECUPERACI6 DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA, DES DEL LLOBREGAT AL MONTGAT. ES UN OBJECTIU �QUE CAL NO VEURE UNICAMENT COM UNA OPERACI6 DE REHABILITACI6 URBANA, O LIMITAR-LO ALS SEUS ASPECTES LÚDICS D'ADECENTAMENT DE PLATGES, O D'OPERACI6 LLIGADA A LA VILA OLÍMPICA. ES TOT AIXà, PERÒ *S MOLT MÉS, I EL FUTUR DE CATALUNYA HI ESTA IMPLICAT. AQUESTA OPERACI6 IMPLICA RECUPERAR LA CONDICI6 DEL PORT DE BARCELONA COM A PRIMER PORT DEL MEDITERRANI I DOTAR LA ZONA D'UNA BONA COMUNICACI6 INTERNACIONAL, RESOLENT AL PRAT TOTES LES CAPACITATS DE CONNEXI6 (AEROPORT, AMPLIACI6 DEL PORT, ETC>. LA RECUPERACI6 URBANA DEL POBLE NOU CONFIGURAR& D'ALTRA BANDA, UN NOU EIX INSTITUCIONAL ENTORN DEL PASSEIG DE CARLES I, EN LA PROXIMITAT DEL QUAL S'HI TROBARAN LES SEUS D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN DE CATALUNYA, COM EL PARLAMENT O EL �TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA. DE LA MATEIXA MANERA QUE COLLCEROLA, EN CORVERTIR-SE EN PARC METROPOLITA , PASSARà DE SER BARRERA A FER DE NEXE, LA REHABILITACIó DEL POBLE NOU I DE LES PLATGES DE LLEVANT RECONSTRUIRè LA CONNEXI6 RESTA DEL TERRITORI, ENTRE LA CAPITAL I LA A TRAVÉS DE LA COSTA DE LLEVANT. AJUNTAMENTS LSECTOR GESTOR L'EXPERIèNCIA DE SIS ANYS DE DEMOCRACIA ALS MUNICIPIS ENS PERMET D' AFIRMAR QUE ELS AJUNTAMENTS S6N UN FACTOR DINAMITZADOR DE LA VIDA CATALANA EN TOTS ELS ASPECTES: SOCIAL, CULTURAL I ECONÓMIC. ELS ALCALDES D'AQUESTS AJUNTAMENTS HAN FET MOLTES VEGADES EL PAPER QUE TRADICIONALMENT S'HA ASSIGNAT A L'EMPRESA- �RI. ELS AJUNTAMENTS HAN TINGUT UNA ACTIVITAT ARRISCADA I EFICIENT, MÉS NOTbRIA ENCARA PER COINCIDIR AMB UNA ETAPA D'ATONIA DEL SECTOR PRIVAT. LA PROXIMITAT DELS GOVERNS MUNICIPALS ALS ADMINISTRATS PERMET QUE AQUELLS DETECTIN AMB FACILITAT LES NECESSITATS DE LES SEVES POBLACIONS.D'ALTRA BANDA, LA MATEIXA PROXIMITAT FA QUE ELS CIUTADANS PUGUIN EXIGIR TAMBÉ, MÉS FdCILMENT, EL RENDIMENT DE COMPTES. ALS MUNICIPIS ON ES DETECTEN FENÒMENS D'INEFICACIA ÉS ON S'HA REGISTRAT LA M*S ALTA "MORTALITAT" POLÍTICA D'ALCALDES I REGIDORS. CREC, PER TANT QUE SI SE'LS RESPECTA L'AUTONOMIA, ELS MUNICIPIS CONTINUARAN JUGANT UN PAPER FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCI6 DE LA CATALUNYA DEL DEMà. �ALGUNES VEGADES S'HA EXPLICAT LA PERSPECTIVA ECONÒMICA ACTUAL PER LA MANCA D'IL.LUSI6 I PER L'AVORRIMENT GENERALITZAT DE LA CONJUNTURA QUE NO ESTIMULEN LES INVERSIONS QUE PODRIEN CAPGIRAR EL SIGNE DE LES PREDICCIONS. AQUESTA EXPLICACI6 ŠS FORÇA RAONABLE.PERÒ PER RECUPERAR LA IL.LUSI6 NO CREC QUE EL REMEI ADEQUAT SIGUI UNA CURA DE CAVALL, UNA TERÁPIA DE XOC COM LA QUE PROPOSEN ALGUNS SECTORS.EL QUE NECESSITA EL PAIS NO S6N NOVES PRESSIONS SOBRE LA LEGISLACI6 LABORAL. NI TAMPOC S'HO POT PERMETRE. SI QUE CREC, EN CANVI, QUE EXISTEIXEN JA LES CONDICIONS ADEQUADES PER INVERTIR. I CREC QUE ELS AJUNTAMENTS PODEN DONAR L'IMPULS QUE SERVEIXI D'ESTÍMUL, DE RUPTURA DE LA "UNIFORMITAT",DE LES PREVISIONS PESSIMISTES COM DEIA EL PROFESSOR GARCIA DURáN. �ELS AJUNTAMENTS, PERb, HAURAN DE VEURE AUGMENTADA LA SEVA PARTICIPACI6 EN LA DESPESA PÚBLICA TOTAL. ACTUALMENT, EL CONJUNT DE LES DESPESES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS D'ESPANYA NO SUPERA EL 15 PER CENT DEL TOTAL DE LA DESPESA PÚBLICA. L'OBJECTIU HA DE SER QUE AQUESTA PARTICIPACIÓ PUGI FINS AL 25 PER CENT. AIXb EXIGIR& ADOPTAR NOVES MESURES FISCALS. NO HE D'AMAGAR, PERÒ, QUE PER ASSOLIR AQUEST OBJECTIU HEM DE COMPTAR AMB UN CREIXEMENT SIGNIFICATIU DE LA RENDA NACIONAL. PERb TAMBÉ HEM DE COMPTAR AMB LA DISPOSICIÓ A FERHO. I POTSER LA MILLOR MANERA SER& TREURE LES DECISIONS FISCALS DEL CONTEXT ELECTORAL. �JJOO HAIG DE FER UNA REFERÒNCIA A UNA DATA MOLT PRECISA DEL FUTUR:1992. ¿QUIN PAPER HA DE TENIR L'ESFORç PER A LA CANDIDATURA OLÍMPICA EN EL DISSENY DEL FUTUR DE CATALUNYA? L'ENTUSIASME PER ACONSEGUIR QUE BARCELONA SIGUI LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1992 POT SER L'ESTIMUL QUE TRENQUI LA UNIFORMITAT A QUA M'HE REFERIT ABANS. EL PROFESSOR GARCIA DURAN DIU QUE UN SISTEMA ES DESESTABILITZA SI LA DISTRIBUCIÓ DE PREVISIONS OPTIMISTES I PESSIMISTES ENTRE ELS INVERSORS AFAVOREIX EL PESSIMISME MÉS DEL QUE ÉS REALISTA A LLARG TERMINI. CREC QUE EL MOMENT ACTUAL RESPON BASTANT �A AQUESTA DESCRIPCI6. NECESSITEM EXPECTATIVES MÉS OPTIMISTES, QUE,HEM D'ADMETRE, D'ALTRA BANDA, QUE SÓN LES MÉS REALISTES. ELS JJ00 NO ENS OBLIGARAN A FER MÉS COSES DE LES QUE BARCELONA NECESSITA. L'AIXECAMENT DE LA LÍNIA DE TREN DE LA COSTA, LA RENOVACIÓ URBANA DEL POBLE NOU, LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS L'EQUIPAMENT ESPORTIU DELS BARRIS, LA POTENCIACIÓ DE LES TELECOMMUNICACIONS, S6N NECESSBRIES, AMB JOCS O SENSE JOCS. ELS JJOO, A MÉS, HAURAN DE CONSTITUïR L'ESTIMUL PER INICIAR UNA POLÍTICA DE PRONOCió DE L'ESPORT DE BASE,ELS RESULTATS DE LA QUAL JA ES PODRIEN VEURE D'AQUI A SET ANYS. ESTIC ABSOLUTAMENT CONVENÇUT, I NO EM CANSARÉ DE REPETIR -HO, QUE L'EXTENSIÓ MASSIVA 21 �DE LA PRàCTICA ESPORTIVA POT CONSTITUIR UN DELS EFECTES MÉS POSITIUS PER AL PASS DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA. EL DEFICIT EXISTENT EN AQUEST TERRENY ŠS MOLT GRAN I SERIA IMPERDONABLE QUE ES PERDÉS L'OPORTUNITAT HISTÒRICA DE MILLORAR SUBSTANCIALMENT LES POSSIBILITATS DE PRàCTICA ESPORTIVA DEL CONJUNT DE LA POBLACI6. HE DE DIR AQUÍ QUE L'ACOLLIDA D'AQUESTES PROPOSTES QUE HEM FET DES DE L'AJUNTAMENT HA ESTAT, EN GENERAL, MOLT POSITIVA EN UN ESPECTRE MOLT AMPLI QUE ARRIBA FINS A LA PROPIA COALICI6 DE MANUEL FRAGA. HE D'AFEGIR TAMBS, PERÒ, QUE M'INQUIETA LA MANCA DE SENSIBILITAT QUE HE TROBAT EN MITJANS PRÒXIMS AL GOVERN DE LA GENERALITAT QUE SEMBLEN LIMITAR LA SEVA PREOCUPACI6 ESPORTIVA A LA PROMOCI6 DE LA PRàCTICA I L'ENTRENAMENT D'ELITE. �EMPRESES JA HE DIT COM ELS AJUNTAMENTS, ELS ALCALDES, HAN FET DURANT AQUESTS ANYS UN PAPER SEMBLANT AL QUE S'ATRIBUEIX ALS EMPRESARIS. PERÒ AIXÒ NO HA ESTAN CERT TAN SOLS PEL QUE FA A L'ACTIVITAT MUNICIPAL CLàSSICA, TÍPICA. TAMBÉ HA ESTAT CERT, EN MOLTS CASOS, QUAN ELS AJUNTAMENTS HAN GESTIONAT DIRECTAMENT EMPRESES DE CARáCTER PRIVAT. RECENTMENT, PER EXEMPLE, MERCABARNA HA OBTINGUT EL PREMI A LA MILLOR GESTI6 D'EMPRESA PÚBLICA. NO SE SI SABEN, PERÒ, QUE MERCABARNA ERA CANDIDATA AL PREMI A LA MILLOR GESTI6 EMPRESARIAL "TOUT COURT", ENTRE EMPRESES PúBUQUES I PRIVADES. I NO EL VA OBTENIR PER L'OPOSICI6 FRONTAL DEL FOMENT DEL TREBALL. �AQUEST PREMI RECONEIX L'èXIT D'UNA GESTI6 QUE HA PERMèS A MERCABARNA PASSAR A TENIR RESULTATS EXPECTALURATMENT POSITIUS I ENDEGAR UN PLA D'EXPANSI6 COMERCIAL. EN EL FUTUR, QUAN HAGI PASSAT LA FEBRE PER ASSUMIR EL MÉS GRAN NOMBRE DE COMPETèNCIES, ES RECONEIXERà LA MAJOR EFICACIA GESTORA DELS AJUNTAMENTS I LA GENERALITAT COMENÇAR& A TRANSFERIR SERVEIS A LES ADMINISTRACIONS MUNICIPALS. PENSO, EVIDENTMENT, EN SERVEIS COM LA SANITAT I L'ENSENYAMENT. �EL SECTOR DE LA SANITAT ÉS MOLT IMPORTANT PER LES SEVES DIMENSIONS ECONÒMIQUES (UN 6 DEL P.I.B). ES TRACTA, A MAS, D'UN SECTOR QUE, PELS SEUS REQUERIMENTS I ANTECEDENTS HISTàRICS, ES TROBA MAJORITARIAMENT DINTRE DE L'AMBIT PÚBLIC. MOBILITZA UNS RECURSOS MOLT IMPORTANTS I EXIGEIX DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES UNA RESPONSABILITAT POLÍTICA PER LA SEVA GESTI6. EN AQUEST MOMENTS, EL SECTOR DE LA SANITAT S'ESTA CONFIGURANT COM UN SECTOR TÍPICAMENT AUTONÒMIC. ES UNA SITUACI6 PARTICULARMENT DECISIVA PERQUè POT DESEMBOCAR, ENCARA, EN DUES OPCIONS OPOSADES: LA GESTIO CENTRALITZADA DES DE LA INSTITUCI6 AUTONÒMICA O BÉ LA DELEGACI6 POLÍTICA DE LA GESTI6 ALS AJUNTAMENTS, ADEQUADAMENT CONSORCIATS, PER TAL D'APROFITAR ELS AVANTATGES DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL (MAJOR PROXIMITAT AL CIUTADA I RESPONSABILITAT POLÍTICA MÉS DIRECTA). �DE FET, EN LES PREVISIONS QUE S'HAN INCORPORAT AL PROJECTE DE LLEI DE SANITAT JA S'OBRE UNA LÍNIA DE DEFINICIÓ DE LA PRESèNCIA MUNICIPAL EN EL CONTROL DE LA GESTIÓ. LA REALITAT POLÍTICA DE BARCELONA RECLAMA UN PAS MÉS EN LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN LA GESTIÓ SANITARIA QUE ES CONCRETARIA EN UN áREA DE SALUT ÚNICA A BARCELONA, EN LA CREACIÓ DE 10 DISTRICTES SANITARIS COINCIDENTS AMN ELS DISTRICTES MUNICIPALS, I QUE PERMETRIEN UNA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN AQUEST NIVELL, I EN LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI D'HOSPITALS DE BARCELONA. TENIM L'ESPERANÇA QUE LA PRUDèNCIA I EL BON SENTIT POLÍTICS DE TOTS PERMETIN QUE AQUESTS PROJECTES ES CONVERTEIXIN EN REALITAT. ES UN OBJECTIU PARTICULARMENT RAONABLE EN EL �MOMENT HISTÒRIC D'UNA REFORMA SANITBRIA, QUE S'HA VIST PRECIPITADA PER LA CRISI ECONÒMICA I QUE, PER AQUESTA MATEIXA RA6, *S CONVENIENT QUE TINGUI EN COMPTE ELS PERILLS QUE ES PODRIEN DERIVAR D'UNA AGRAVACI6 DELS DèFICITS. COM EN TANTS D'ALTRES TERRENYS SERS MILLOR FER UN ESFORÇ DE NEGOCIACI6 ARA QUE EL PROBLEMA ENCARA *S AL NOSTRE ABAST QUE FER-LO QUAN ES COMPLEIXIN ELS AUGURIS NEGATIUS QUE SOBRE EL FUTUR ECONÒMIC DEL SECTOR SANITARI ES FAN DES DE DIVERSOS ANGLES. TOT AIXÒ HA DE SER UN MOTIU DE REFLE- XI6.DES DE LA MEVA EXPERIèNCIA NOM*S DIRè QUE ELS COSTOS PER UBA C UNITAT D'ASSISTèNCIA �BàSICA) ALS HOSPITALS MUNICIPALS DE BARCELONA FOREN, EL 1984, DE 15.691 PTS PER UBA I DIA AL L'HOSPITAL DEL MAR I DE 16.060 PTS AL DE L'ESPERANÇA, MENTRE QUE ALS HOSPITALS DEL ICS EL COST ES DESCONEGUT . EN CANVI, LA SUBVENCI6 REBUDA HA ESTAT DE 10.472 PTS PER UBA I DIA ALS HOSPITALS MUNICIPALS CONTRA 20.000 PTS A ST PAU I CLiNIC I 15000 ALS CENTRES PRIVATS. PENSO QUE HEM DE DEIXAR DE MIRAR LES TRANSFERèNCIES DE SERVEIS,EL REPARTIMENT DE LES COMPETèNCIES, COM EINES PER A LA MOBILITZACI6 I COM ARGUMENT DE VICTIMISME. HEM D'ACOSTUMAR-NOS A TRACTAR CADA CAS COM UN PROBLEMA DE GESTI6. VEURE A QUIN NIVELL DE L'ADMINISTRACI6 ES PRESTARà AMB M*S EFICIèNCIA EL SERVEI . O SI CALDRA UNA ACCI6 COORDINADA. I PROCEDIR EN CONSEQUANCIA, PERÒ AMB SERENITAT, SENSE ARGUMENTACIONS PASSIONALS. �PER A CONSTRUIR UNA ADMINISTRACIá EFICAÇ A CATALUNYA CAL FER UN ESFORÇ PER A QUE CADA ADMINISTRACIÓ S'OCUPI D'ALLb QUE LI PERTOCA, EVITANT EXPANSIONISMES ESTARILS. CAL QUE LES ADMINISTRACIONS APRENGUIN A RESPECTAR L'AUTONOMIA MUTUA . ELS AJUNTAMENTS NO SON L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA GENERALITAT.LA MATEIXA AUTONOMIA QUE DEMANEM AL GOVERN CENTRAL PER A LA GENERALITAT HA DE TENIR-LA PRESENT LA GENERALITAT EN LES SEVES RELACIONS AMB ELS AJUNTAMENTS. QUAN L'ALCALDE DE BARCELONA VOL FER UN PACTE AMB LA OPOSICIÓ AL GOVERN MUNICIPAL PER AFRONTAR CONJUNTAMENT PROBLEMES DE COMPETéNCIA MUNICIPAL HA DE TENIR COM A INTERLOCUTOR EL LÍDER DE LA OPOSICIÓ MUNICIPAL, NO EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT. �HEM VIST EN EL PASSAT COM EL GOVERN DE LA GENERALITAT TENIA DIFICULTATS PER ASSUMIR EL LSMIT DE LES SEVES COMPETèNCIES. LES OFICINES DE BENESTAR EN SÓN UN EXEMPLE. N'HI HA D'ALTRES. EL GOVERN AUTÒNOM NO HA DE COMPORTAR-SE COM UN AJUNTAMENT GRAN.EL SEU OBJECTIU NO HA DE SER TENIR MESTRES I GUARDIES EN NÒMINA, SINE FORMULAR POLÍTIQUES ORIENTADORES DE LA GESTIÓ D'UNS RECURSOS TRANSFERITS I ADMINISTRATS, EN BONA PART, DES DELS AJUNTAMENTS. L'ESSèNCIA DE L'ACTUACIÓ DEL GOVERN DE LA GENERALITAT HAURIA DE CONSISTIR A IMPULSAR, INCENTIVAR, ESTIMULAR LA INNOVACIÓ I PROPOSAR OBJECTIUS QUALITATIUS. SI LA GENERALITAT NO ASSUMEIX QUE LES SEVES COMPETèNCIES, COM LES DE L'ESTAT, HAU- �RIEN DE SER TAXATIVES,I TANCADES, I LES LOCALS, RESIDUALS 1 EXPANSIVES PERDRà TOTA LEGITIMITAT EN LES SEVES PROTESTES DE NO INTERVENCIONISME I DE PREOCUPACIÓ PER L'AUTOGOVERN. ENCARA QUE RECLAMI UNA DISTRIBUCIÓ DE COMPETiNCIES, TAMBÉ AFIRMO QUE CAL NO OBSSESSIONAR-SE AMB AQUEST PROBLEMA . A VEGADES CAL ADMETRE RESPONSABILITATS COMPARTIDES, COORDINACIÓ D'ESFOROS I DE GESTI6,UN ENFOCAMENT DE MULTI-NIVELL DE GOVERN. NOMÉS AMB AQUEST PLANTEJAMENT SERS POSSIBLE L'AFRONTAMENT DE MOLTS PROBLEMES QUE TENIM A BARCELONA I, BEN SEGUR, A TOTA CATALUNYA. PERÒ ÉS UN ENFOCAMENT QUE EXIGEIX UNA CERTA RENUNCIA AL PROTAGONISME I UNA FERMA VOLUNTAT DE COOPERACIÓ. ES UNA ACTITUD QUE NO SEMPRE HA �ESTAT PRESENT A LES NOSTRES ADMINISTRACIONS COM HO PROVA EL FET QUE HA COSTAT MÉS DE DOS ANYS I MIG TIRAR ENDAVANT EL COMPROMÍS ASSUMIT PER LA GENERALITAT EL 1982, CON A CONSEQUèNCIA DEL SANEJAMENT DE TABASA, L'EMPRESA QUE HAVIA DE CONSTRUIR ELS TúNELS DE VALLVIDRERA. EN L'ESMENTAT ACORD, LA GENERALITAT S'HAVIA COMPROMèS A INVERTIR PER UN VALOR EQUIVALENT AL 65% DE L'OBRA FETA, ES A DIR, UNS 2.500 MILIONS DE PESSETES, COM A CONTRAPARTIDA DE LA CESSI6 PER L'AJUNTAMENT DEL 65' DE LES ACCIONS DE LA SOCIETAT. S'HAURAN PERDUT DOS ANYS I MIG EN LA POSADA EN MARXA D'UNES OBRES QUE SóN ESSENCIALS PER A L'ESTRUCTURACIÓ DEL TERRITORI. HI HA, NO OBSTANT, ALGUNS EXEMPLES DE LES POSSIBILITATS D'UNA BONA VOLUNTAT DE C00PERACI6 ENTRE INSTITUCIONS. EL CAS MÉS POSITIU ÉS L'ACORD QUE FINALMENT HA ADOPTAT EL CONSELL �D'ADMINISTRACIÓ DE RENFE D'AIXECAR LES VIES DEL POBLE NOU. ES UNA DECISI6 EXTRAORDINdRIAMENT IMPORTANT PER AL FUTUR URBANISTIC DE BARCELONA I, AMB TOTA SEGURETAT, PER A LA MILLORA DE L'EFICIèNCIA D'UNA PART CABDAL DEL TERRITORI QUE ENLLAÇA LA METRÒPOLI AMB LA RESTA DE CATALUNYA. COMARCALISME VULL TORNAR A REFERIR-ME A LA IMPORTàNCIA QUE Tš PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONALMENT HE TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCI6 QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR -COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL-ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS.LA HIPOTèTICA CONFRONTACIÓ ENTRE LA METRbPOLI BARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA COMARCAL *S UNA ELABORACI6 PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AMB UNA PRESèNCIA AL MÓN �CADA COP MÉS AFIRMADA, UNA CAPITAL QUE PUGUI PROJECTAR-SE AMB POTèNCIA PRÒPIA. SI EM PERMETEN LA PETITA FRIVOLITAT, CREC QUE LA MATEIXA IDENTIFICACI6 QUE UNA MAJORIA DELS CATALANS TÉ AMB EL BARÇA NO DEIXA DE SER UN REFLEX DE LA IDENTIFICACI6 AMB BARCELONA. ELS PRESSUPOSTOS IDEOLÒGICS DELS QUI FABRIQUEN LA CONFRONTACI6 NO S6N EN ABSOLUT COMARCALISTES. EN TOT CAS SERIEN PAIRALISTES. I EL PAIRALISME ÉS UN PRODUCTE TÍPICAMENT URBà I MEDIOCRE. NO TÉ RES A VEURE AMB EL CAMP NI LA PAGESIA. PENSO QUE LA HISTÒRIA D'AQUESTA CASA ENS D6NA UN BON MOTIU DE REFLEXI6. AQUÍ ÉS ON GENT COM JOSEP PLA ES VA IMPREGNAR DE CULTURA URBANA. GENT QUE,PRECISAMENT PER TENIR BEN CLAR QUE PERTANYIA AL CAMP, ASSUMIA SENSE RECEL NI COMPLEXES EL BARCELONISME. (...) �DIVISIÓ TERRITORIAL ES PROBABLE QUE LA PRÒPIA IDEOLOGIA PAIRALISTA A LA QUE EM REFERIA ABANS ES TROBI A L'ORIGEN DE MOLTES INDECISIONS EN MATèRIA D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. EN COMPTES D'ES- TRUCTURAR EL TERRITORI ES PARLA DE POSAR CONTRAPESOS A LA CAPITAL. TAMBÉ EN AQUEST TERRENY ÉS MOLT IMPORTANT QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE QUE EL PAIS ÉS COM ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACIÓ D'INTENTAR QUE LA HISTàRIA FACI MARXA ENRERA. UN CERT VOLUNTARISME AS IMPORTANT EN LA VIDA DELS POBLES I ES EVIDENT QUE EN EL CAS DE LES COMARQUES S'HA DEMOSTRAT COM UNA VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR-LES PODIA ARRIBAR A FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS NOSTRES CIUTADANS. TOT AIXÒ ÉS CERT I, PROBABLEMENT, AS TAMBÉ POSITIU. PERb ÉS FONAMENTAL PER AL �FUTUR DEL PASS QUE ES PRENGUIN DECISIONS AMB RAPIDESA I LES DECISIONS OPERATIVES NO ES PODEN PRENDRE SOBRE DESITJOS I NOSTBLGIES. CAL ADOPTAR-LES SOBRE BASES REALS. LA NOVA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA ÉS URGENT I S'HA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE DE LES REALITATS D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEN AMB LES QUE VAN CONDUIR AL MAPA DE PAU VILA PERS N'HI HA D'ALTRES QUE NO. EL FONSMEN METROPLITA DE BARCELONA, PER EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERÍSTIQUES QUE TÉ ARA, GAIREBÉ CINQUANTA ANYS DESPRÉS. CREC QUE LES RESOLUCIONS SOBRE ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE LA V ASSEMBLEA DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA PODEN SERVIR DE PUNT DE PARTIDA. LES RESOLUCIONS DEIEN QUE L' ESQUEMA DE �LA ORGANITZACI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA HA DE FONAMENTAR-SE EN:A) MUNICIPIS, B)COMARQUES I C) VEGUERIES, REGIONS O PROVÍNCIES. ALS MUNICIPIS CALDR& PREVEURE RáGIMS DIFERENTS PER A MUNICIPIS DIFERENTS. LES COMARQUES, CONSIDERADES COM A ENTITATS LOCALS, HAURAN D'ASSUMIR COMPETèNCIES I RECURSOS TRASPASSATS, SOBRETOT, DE LA GENERALITAT I LES DIPUTACIONS, PERb TAMBÉ DELS AJUNTAMENTS. LES VEGUERIES, O REGIONS, O PROVÍNCIES, HAURIEN DE CONSTITUIR LES DIVISIONS PERIFSRIQUES DE L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT I DE LA GENERALITSAT. EN QUALSEVOL CAS HEM DE SER PRAGMBTICS. HEM DE FUGIR DEL FETITXISME DELS NOMS, TREURE EL MBXIM PROFIT DEL QUE ÉS POSSIBLE ARA I EVITAR TOT ALLb QUE IMPLICARIA REFORMES DE LLEIS BàSIQUES. TENIM UNA CONSTITUCI6 I UN ESTATUT QUE VAN SER APROVATS EN UN MOMENT CLAU DE LA TRANSICI6, DESPRÉS D'UN PROCÉS DE NEGO CIACI6 COSTES. SERIA MOLT IRRESPONSABLE TORNAR �A OBRIR AQUELL PROCÉS I NO ESTA GENS CLAR ON AQUEST CAMÍ ENS PODRIA PORTAR. LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN MÉS, ALTRUISTES, POèTIQUES I MÍTIQUES DE LA NACIONALITAT CATALANA SóN MOLT ATRACTIVES, MOUEN ELS NOSTRES SENTIMENTS, PERÒ NO SERVEIXEN PER A RES SI, PARAL.LELAMENT, NO SABEM ORGANITZAR EL NOSTRE PAIS D'UNA FORMA EFICIENT, I, ABANS QUE RES, AIXÓ VOL DIR QUE S'HAN DE PRENDRE DECICIONS. ELS PAISOS MÍTICS, LES PáTRIES QUE ES REFEREIXEN A SSENCIES HISTÒRIQUES NO DEMANEN MASSA DECISIONS. NORMALMENT,EXIGEIXEN ADHESIÓ. ELS PAISOS REALS, LES PàTRIES DE CARN I OSSOS I PROBLEMES PROSAICS SI QUE DEMANEN DECISIONS PELS SEUS CIUTADANS, REPRESENTATS �ELS SEUS GOVERNANTS. ELS HO PUC DIR DES DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, DES DE LA PRIMERA LÍNIA DE L'ADMINISTRACIÓ. FER UNA CIUTAT, FER UN PAIS REQUEREIX ADOPTAR DECISIONS. AMB LES NOSTRES DECISIONS O AMB LA NOSTRA PASSAVITAT ESTEM CONSTRUINT LA CATALAUNYA DEL FUTUR. EL MEU MISSATGE D'AVUI AS QUE RESULTARà MOLT MÉS POSITIU PER AL PAÍS QUE EL SEU FUTUR EL FEM CONSCIENTMENT, AMB DECISIONS PENSADES, DEBATUDES I APLICADAS AMB ENTUSIASME. DE FET, L'ABSèNCIA DE DECISIONS ÉS UN FORMA BORDA DE PRENDRE DECISIONS. EL PAIS NO QUEDAR& ATURAT ENCARA QUE ELS SEUS GOVERNANTS OPTIN PER LA POLÍTICA DE NO PRENDRE DECISIONS. PERE SI VOLEM FER UN PAÍS MODERN, EFICIENT, EQUILIBRAT, SENSIBLE ALS PROBLEMES DELS SEUS CIUTADANS, CAL QUE PRENGUEM DECISIONS. �CAP REVIFAMENT DEL LIBERALISME NO POT JUSTIFICAR QUE ELS GOVERNS DEIXIN DE FER ALLÒ PER AL QUE HAN ESTAT CONCEBUTS, ES A DIR, GOVERNAR. I GOVERNAR VOL DIR PRENDRE DECISIONS, ESCOLLIR UNES OPCIONS EN LLOC D'UNES ALTRES. A BARCELONA, A CATALUNYA D'AVUI, HI HA UNA LLISTA PREOCUPANT DE PROBLEMES QUE ESPEREN SOLUCI6 O, COM A MÍNIM, DECISIONS DE GOVERN. PENSO PER EXEMPLE, EN EL PROBLEMA DEL PORT DE BARCELONA, EN LES PRESONS, EN QUESTIONS INTIMAMENT LLIGADES AMB LA SEGURETAT COM EL CONTROL DE LES PENSIONS, EL CONTROL DE LES DROGADICCIONS, LA PROTECCIÓ DELS MENORS O EL SEGUIMENT DEL TR&FEC D'OBJECTES ROBATS. TOTS AQUESTS PROBLEMES SÓN SUSCEPTIBLES DE SER ABORDATS PER L'ADMINISTRACI6 AUTONbMICA, AMB EL SUPORT DELS AJUNTAMENT. �ESTAVA PENSANT PRECISAMENT EN AQUESTS PROBLEMES QUAN, POC ABANS D'ACABAR L'ANY PASSAT VAIG COMENÇAR A INSISTIR EN LA MEVA PROPOSTA DE QUE 1985 FOS L'ANY DE LES DECISIONS. AVUI, LAMENTABLEMENT, HE DE CONSTATAR QUE EL PRIMER TRIMESTRE JA S'HA ESCOLAT SENSE QUE HAGI ESTAT APROFITAT MES QUE PER A UNS CONTACTES EXPLORATORIS ENTRE ELS DIFERENTS PARTITS I ADMINISTRACIONS. VULL APROFITAR L'EXCEL.LENT OPORTUNITAT D'AQUESTA TRIBUNA A L'ATENEU PER A FER UN SENYAL D'ALERTA SOBRE EL RETARD QUE PORTEM EN L'APROFITAMENT D'UN ANY QUE, EN NO TROBAR-SE MARCAT PER CAP ELECCIÓ, ES MOLT ADEQUAT PER A LA NEGOCIACIÓ DE LES GRANS DECISIONS QUE IMPLIQUEN LES DIFERNETS ADMINISTRACIONS. DES DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA S'HA PROPOSAT AL GOVERN DE LA GENERALI- �TAT QUE S'OBRI UNA NEGOCIACIÓ IMMEDIATA PER A PACTAR UN BLOC DE QUATRE LLEIS BàSIQUES PER A ORGANITZAR AMB RACIONALITAT EL FUTUR DE CATALUNYA: LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA, LA LLEI ELECTORAL, LA LLEI MUNICIPAL I LA LLEI D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. AQUESTA PROPOSTA DEL PSC Tí LA MATEIXA DIRECCIÓ QUE LES QUE ACABO DE FER COM ALCALDE DE BARCELONA. ES TRACTA DE TRENCAR UNA POLÍTICA DE PASSIVITAT QUE POT SER MOLT GREU PER AL PAÍS. NO HI HA CAP GREUGE QUE JUSTIFIQUI L'AJORNAMENT CONSTANT D'ALGUNES DECISIONS URGENTS. POTSER SER& POSSIBLE DISTREURE DURANT UN TEMPS MÉS L'OPINIÓ PÚBLICA AMB VISTOSES BATALLES PELS PRINCIPIS PERÒ, FATALMENT, ELS CIUTADANS D'AQUEST PAIS ACABARAN PREGUNTAN-SE UN DIA PERQUè NO ES VA DECIDIR AMPLIAR O NO AMPLIAR EL PORT DE BARCELONA EN EL MOMENT EN QUE PRENDRE LA DECISIÓ TENIA SENTIT... NO ÉS RAONABLE REFERIR CADA PROBLEMA -DES DEL LICEU �AL CONSELL RECTOR DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA O AL CONSELL DE SEGURETAT URBANA- A UNA QUESTI6 DE PRINCIPIS . AIXb CONSOLIDARIA UNA TRASCENDENTALISME EN LA NOSTRA VIDA PÚBLICA QUE PODRIA TENIR CONSEQUèNCIES MOLT NEGATIVES I QUE TRENCARIA AMB TOTA LA TRADICIÒ POLÍTICA DEL M6N EN EL QUE ESTEM IMMERSOS. COM DEIA JA FA TRES MESOS DES D'UNA ALTRA PRESTIGIOSA TRIBUNA DE LA CIUTAT, LA DE L'ASSOCIACI6 DE LA PREMSA, POTSER ENCARA S6M A TEMPS D'OBRIR UNA TREVA EN LA BATALLA DELS PRINCIPIS I DE PASSAR A PRENDRE LES DECISIONS QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS RECLAMEN. MOLTES GRdCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya demà: una perspectiva local Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Description An account of the resource Text de la conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall a l'Ateneu Barcelonès. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Subject The topic of the resource Catalunya Ciutats Identitat col·lectiva Nacionalisme Administració local Model social Administració pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-04-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2572/19850504d_00067_0001.pdf 28c5def7e1f0f62e6d79737946b0c4ff PDF Text Text /1/k kjEsT-4.1- N t\J ur4 U '4 ue- (-i-v o VU1-. --Ç 701 , PC C.A1 17 )0 j' 5 e v bit - n. A cuDitlb &ce) Oi ovil:: r E LB fick4 4v *i4 241 -.C->\)l uf¿._ ti) (r- P01/ pul) i'DtM A-0 0/4 /1-1 P.\ 4191' c,:94.1 C _30 0(.2.72_ 1) 1-7 g tt . s n PO L45 IV c>,' u M gel,L tgA M S') tiC cA u IVA D tiN UN t-75 t'E-c/c/1_ U N fl TkL uki éte. Litt 1C qvc Dti 41) £Z,-tb. Ce) IsJ cit o 1)0- v. 4 (L'o Ñ 11- év Cc».) 55 (Luz-vri`ç) L fugg75 CA 1./ VI-1114J j (Ñ4y CM) LES 4 y ité 4 T! 4,e 1,1C-S (f; 1 /5 LI1 ES I4S CA Tb--krb-D E y u t-V7-11.4 rzzyv lutç 67L:01 1:1071-1 y bt: t/iiiç L 4St3 S f c14,1 f fl E ni r(inMS A Q () ED".] C,,M J'Es' Çl11,(14.0 CA S /4 J0 q í c; 4-71/(,, f171-ot: �f4 1L )Ji EA/ (5 (.1-7U 7 /)t- I)(r A-ifA (4 1)s .tç)--7) (40 SU - 71) L Y` mç C (11 6-1,15,-Co (/Ç (1 u c; r 7--"7-1) e-k) ¿itS 11? ‘fc' .-\\I Piitš bel,/ c (2,4 't)' - T\-,) U) Out t:t 'T 3 ti L 07-113 17) (41 i?c-f L.);; C.19 brVih,JUL b ti lD LiÇl'E 'JI ¿4'¿,, In3 omrt..- V t-1- ii4114141-t,z, ein-4.1 C (ro Ú-eW (1.151,14(1- Vc f ft/0-1,e'L /f) Ittt. v-1) /í73[ AL9 L4&I t-1) rz,o (o t: kIJkÑ(-4? u-c, Cd1.4v111) ett ki • A/1 t9/ 1A) S ilv01,1; ki-11.4, < 5 eT YJC i‘i 5 2. P4--)01- c7 /1-p )0 k k/L---- -‘)5 S /1-74,-1,./ L; S Ç, k,‘,/ 7E- t) fu' -11.) t.;17d C-.044 y s /2,1 A'-irni Cerril° e--L »c strsU)/14"1Y1,n'ici Z-v ç 1:7– t421.) . trn,t) tal--)14, i7 C1 t prv 4v,..05 itc,s o ij )1). I 4-V 4 C.,' ccrt.) /Jt 2 0C- 94 1)c-- -171_ (.,(nil 1rc-'Lis (? t.-- t.:3 7.9 .151-u). 4 t‘.iht UN n O i '14 Al s 111-J LA 1,) pe: a ejKi L-"Z_ _1 Ti ruí 4 �rv Jytivi; LL tr ■iC- cit-ris 1i Oarn-i7 t'Y'd 715- L el IL.LfJ Ni/es-01p g 11 LIL ttr,i L.,,rtwvf ¿4/1 ;77)-tr, r)/1-0 Voz4r-o 1k (./:),(// Pc-n- t4 /1 tgit-ci\ PA"\-tb Eçc.\ c (S 711114 Pre...)•vv: CbJ (vi 1)1/W • e"z-- 4 r7rn L'Ç u sol ektrí t_rhiTt.-7 ì' DUr.4 . ti_ e A 0,5411. .19gr atzieL ì ‘,14:71e.-5-tcpa-/ 7Pv4 Q U c frt--)Atc tw A E--JrciLAJc •1 Ot; L'ilt '10)1 g1L-tio AJA P-1-ilTer-vtrat (c- //t. 0 \I É77 "evu t f ht Okir2) (Y-AA1*-1 f, (-911-4 Cit 47- (JPI FA Py4f1-44 Al 0rt?,/ ' 44 g c4-€1:7t acyp-i c A-wwo (s- f-N P j 7 rel) i (.; C 411. o hit:7 A Los s'un-o/kt_ r C'D S Q tJ t: PO 5-07 LA. DI 1).1 t-'1- k)111 A e 5 -pm 0,4,1.1- W---7rYv ¿,±7-"/ 1:0$ PO k t. °u-WM/1.0 ; 11;t15 , ,11trt Cz'7 -o-vx.174 (// v 0/ f»)-vtl otcnv e C.: nill CV? ,(4 O S' re 61-v 12 /31-u-r-v to,t, (..(nl--11 ihj 1-1) L4--briA ft ti L — hl Y) v ¿.>4),An S jcp Y4 L's 174 L'ç, TE con: ri S ý( (171, L0 kfc.- ru 7-o t;71 T1--00 --/Q (u) ft L1"1/1. \1 DC ejs»¡ o( f4n ft' Q 112 L i.) 11-0 41'5 ilóAP -170--, 11-5 t,14./ ("N (5{1_ Joi Li A* 0-11(■L'ett,-7-- Q ■.)(":"- hip Jk.94 'N 14b711/) �N ~- 'U\J (1)(x^ f^.^ c--1 ' 0‘) f l^ ti /tiu G1t D I it--v O C y►!)L e 130-rt M C=t) `t Q €11- C iU TM, ^.% A-1.2 \./ C©tli^ ^ l h► i1,--,<,5 L A- i p ïiw LA) i N^^h C 11-1L^r2, ^'o G'ví> led, c AT-rtuun>A t„o S ( t,til/ i t L yL Í^i ID' É G-exí c-- rt. 4-1A CS p 11 S t C_ o l) iv t! (^}YI ^^ Muy r il.to L uC 11--)* L S Gi ^ ct V'A. t r C. L Z,.0 A-> r-£,)v 7ítS `7 tS ^^,ti^ 4 hEL C /i1n v ti^ S o rv 1 7 ()Pe.' S'111 P Altn' cu Sr'9c1v"T-E L)ti, 6-05 c.t/r í?h, u ,U^ ^ 1-414 tt-ri nfe LA 4-5 <1 E s IQ/ V^ r S T►1.v 1 ,u-;^ h.C-^, 1 e: $:4- vf2 d7c` ^A pot t4rioi,i sil v tv<^^1`( 31' n ilw o á trit...1 ct-v g M , 1 r) ^^ C.43 G, ^ . ror2 nwir^ ,)oN i=idj7v() />,/ O niv - c-f r• � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de benvinguda al Rei i la Reina d'Espanya al Saló de l'Automòbil de Barcelona. Subject The topic of the resource Fira de Barcelona Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Indústria Comerç Barcelona Relacions Internacionals Globalització Transports Description An account of the resource Text manuscrit de PM del discurs. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2697/0000001590.pdf 1b93a4b81f38a86c9e9ed33249148e48 PDF Text Text SI SALA BROX_ 6 de maig del 1.985 Transcripció de la conferència de PASQUAL MARAGALL i MIRA �Moltes gràcies. Muchas gracias a Migo. Nunca me había pasado esto de salir como en el teatro, realmente. Y menos de hablar en una mesa de vidrio. Es una situación absolutamente inédita, la que me encuentro. Com veig que la majoría de la gent són del país m'imagino, doncs potser que parlaré en català, si no hi ha ningú que tingui inconvenient. Tractaré de parlar relativament lent cosa que en mí és una mica difícil, perb ho intentaré. Jo els confesso que aquesta conferbncia, per mi, és una cosa que té un problema i té un atractiu. Un problema perqué realment és un tema que no és el meu tema. No te perque ser-ho, ademes, art i cultura. El tema, vull dir del cicle, el tema que eneapga la la conferbncia d'avui. En canvi, a sota hi ha un subtítul, que si que és el meu tema, que és el nostre tema, que és la Bar celona del futur. Que s'ha fet Jo d'entrada vull dir que no faré, ja que és diu que és la Barcelona del futur, el tema del qual s'ha de parlar, no faré una histbria. Encara que sigui molt breument faré un recordatori del que jo cree que ja s'ha fet, es a dir que Barcelona ja és o ja ha fet l'Ajuntament, també, en aquests darrers nays, en maté ria d'art i de cultura. Recuperació membria cultural Jo cree que cal dir molt clarament que s'ha fet una recupera ció de la memoria cultural, recuperació deis noms de la nostra història artística, des de Casas fins a Apel.les Fenosa fins a Ramon Rogent i des de Gargallo i Julio González a Manolo, per exemple, en pintura, en escultura. Ho sabeu prou. No ho haig de repetir. �Hi ha hagut durant aquests últims sis anys, que ja són sis anys d'Ajuntaments democràtics, de Barcelona democràtica, una recuperació de la membria colectiva. Inclus jo diria un accent especial en temes que tinguessin que veure amb la recuperació d'aquesta membria. Crec que ha hagut també una multiplicació d'iniciatives locals, a nivell de barri, a nivell de ciutat, a nivell de distric te. Jo crec que hi ha hagut iniciatives que estaven esmorteides, que en la tradició democràtica es van, d'altra forma, començar a manifestar i que en aquest periode s'han disparat; s'han poten ciat i s'han disparat. Positivament i afortunadament, I que en el últim periode veiem, potser, i amb aixó ja m'endinso una mica en temes de futur, un problema d'ajust entre aquesta multiplicació i aquesta explosió d'iniciatives locals, i el que hauria de ser, el que haurà de ser el paper del sector públic,i concretament de l'Ajuntament en tota aquesta histbria. Tema aquest, com sabeu enormement conflictiu, inclús contradictori, com diré des près. Música Crec que hi ha hagut un dignificació de la música a Barcelona. Es a dir, que tenim un Liceu que no teniem, de categoria important. I tenim una música, al Palau, í tenim una música també, créc modestament, al Conservatori, que són dignes i no ho eren. Es a dir, que una mica, aquesta onada de recuperació ha arribat a tot arreu. Jo diria que també la multiplicació ha arribat una mica a tot arreu. Teatre En teatre, molt succintament, crec que hi ha hagut el naixement de les coses entre les quals hem de triar. Es a dir, hi ha hagut el retorn de les nostres figures. Hi ha hagut també l'exportació �a de les nostres figures, cosa menys esperada. Vull dir, potser no tothom s'esperava que el període democràtic, a la Barcelona democràtica, el que hi hagués fos precisament una exportació teatral molt important, concretament a Madrid, però també fora d'Espanya. I aix6 ha suceeit. Es a dir, artistes, creadors i directors teatrals han triunfat afora. Cosa que ha espantat a més de un en el sentit de dir " nosaltres no som capaços de donar—los l'àmbit que ells haurien de tenir a casa, haurien de triomfar aquí,estan triomfant a fora, és senyal que la ciutat no és capaç de oferir els recursos que realment calen per que aquesta gent triomfi aquí" pero que també es pot llegir a la inversa, es positiu, en la mesura en que noms serem capaços i això es una de les tesis de la meva conferéncia, crec que no més serem capaços de crear un art i una cultura, si es que això te algun sentit de dir—ho així, que s'aguantin potents i poderosos, si som capaços d'exportar. Igual en teatre, igual en cultura com en economia. Per una raó que ademés en economia no es dona, que és que en aques cas els productes exportats tornen, i tornen sabent—ne més. I ara, si em sent a lo millor s'enfada, en Lluís Pasqual, quan torni del Centro Dramático Nacional, en sabrà més del que sabia quan va marxar des del Lliure, en sabrà més. Però tornarà, aixb us garanteixo perqué m'ho ha dit. De manera que ¿ que tindrem aquí ? tindrem un Lluís Pasqual un altre vegada, desprès d'have-lo perdut, per dir—ho així, com ha dit algú de vegades "Perdut per Catalunya". No senyor, no està perdut per Catalunya, sino que està guanyant per Catalunya un coneixement que portarà aquí i que rendirà, que tindrà un rendiment positiu. Això molt succintamentper dir el que jo crec que ha anat passant el que crec que és la situació actual i el que ha estat aquest període de recuperació democràtica. Urbanisme I ara també, molt brutalment, molt succintament, dir.vos el que jo penso de la Barcelona del futur en matèria artística i cultural en la qual jo incloc també la matèria urb an ística per descontat. �Parets fora Si hagués de definir amb una frase una mica provocativa, i en aquesta sala se'm permetrá, en una altra audiència potser no, diria que la política que cal fer i que Barcelona ha de fer és una política de treure parets, de treure obstacles. Parets fora, obstacles fora. Barcelona ha de ser transparent. Ha de ser més transparent. 1 ara explicaré el que vull dir amb això. No es pensin que és una fórmula que no te res al darrera, té al contrari, tota una colla de mesos, d'anys ja d'exercici d'Ajuntament democrátic de Barcelona al darrera que em convenç de que donat el que és Barcelona, donat el que és aquesta ciutat, donada la seva histbria, donada la seva realitat, el millor que podem fer de cara al futur és projectar la seva transparéncia. El seu esponjament„ com diuen els urbanistes amb aquest nou ba rroquisme que ells han inventat i que imposen, perque es maco, és bonic i és explicatiu. Jo cree que s'ha d'esponjar Barcelona. Cree que Barcelona és una ciutat que té una riquesa precisament la seva densitat humana i per problema, també, la seva densitat humana. De manera que si el que volen és aprofitar al máxim tots els avantatges de la densitat, i eliminar-ne els inconvenients, el que caldrà evidentment és que la mantinguem, que Barcelona no minvi, però l'haurem de fer més transparent. ¿Que vull din amb "més transparent"? ¿Que vull dir amb "parets afora"? Vull din que Barcelona cree que no es coneix massa, Barcelona no coneix prou la seva prbia potbncia, ni la seva pròpia bellesa. A Barcelona es ritual que hi hagi entesos que coneguin les belleses que té o els mérits que té o els actius que té i que tantmateix aquests romanguin més o menys amagats. Es a dir que ha de haver-hi algá perque ens ho expliqui perquè no se saben o no es coneixen. I això es veritat, per exemple, amb les vidrieres noucentistes. �Ha hagut d'have phi tota una recuperació de l'estudi de l'atenció sobre el modernisme i sobre les vidrieres (quan jo era menut me'n recordo que em semblaven - diguem-ho clar - lletges) perqué ens adonessim d'aquesta riquesa que tenïam amb aques modernisme de les vidrieres de l'àxample. I ha hagut d'haver-hi persones com en García Martín, com la Pilar Muñoz que es posessin, ciutadans ilustrisims i que tenen el mérit d'haver trencat aquesta barrera, aquesta paret, h'haver tret aquesta paret per saber el que ja sabiem que hi eran perb que no miravem, em tot cas. Eren les vi drieres que hi havia dintre de les cases de l'Eixample. Que, repeteixo, anys enrera no eren una cosa que es valorés. I ara hem sabut que allb que teniem dintre de les parets de l'Eixample era molt important. I que aquelles vidrieres, que nosaltres estavem acostumats a veure i que a alguns inclus potser no ens agradava, resulta que mundialment tenen una importància, fora de Barcelona tenen importància, tenen valor. Això és el que vull dir quan dic " parets Lora", quan dic transparència, Vull dir que hem de ser capaços d'explicar tot el que som à tot el que tenim. I ademés vull dir-ho d'una forma molt gràfica i molt física i molt real. No només es veritat en el cas que he posat, sino que es veritat, per exemple en el cas dels jardins de Barcelona. Barcelona és una ciutat que tothom sap que no té verd, que no té espais verte, que no té pares, que no té jardins. Si que en té. Clar que en té. Però estan darrera de les parets. Aquest és el problema. Es a dir, a Barcelona ens trobem amb la paradoxa de que segurament, les xifres canten i la densitat és molt important . Per tant, segur que hi ha menys vert que en altres capitals. Perb aquell que hi ha, i que no es conta a lo millor es un verd privat, per dir-ho d'alguna forma. I Barcelona ha adherit a aquesta costum d'amagar la riquesa, d'amagar allb que és bonic -per les raons que siguin, hi ha 1000 interpretacions -- i es queda sense poder veure allb que només quan cau descubrim. Per exemple, al Passeig de la Bonanova, quan cauen les torres les veiem. rzl �Hem fet nosaltres una proba, a l'Ajuntament, amb la Quinta Amèlia de Sarrià. Amb el parc de la Quinta Amèlia. Vostés saben que el Parc de la Quinta Amèlia a Sarrià era part d'una finca molt gran que té ara una edificació, que és el centre cívic de Sarrià, un carrer que hi passa pel mig i a sota el jardi, el parc de la Quinta Amèlia. Doncs molt bé, aquest parc, inclus el parc públic, era privat, en el sentit de que estava privat de veure'ls hi havia unes parets. Si vostés passan ara -- ara no perqué hi ha obres -- però, si passan d'aqui uns dies pel carrer, em penso que es deia Trinquet, que es aquest que puja davant els Caputxins cap a Sarrià, cap a Duquesa d'Orleans, veuran a ma dreta que hem tirat la paret. ¡ Ah miracle ! De cop i volta resulta que allb que era una paret i que era una cosa que només es veia si un tenia la virtud de viure, en un pis alt, tothom ho veu. I va apareixent una Barcelona verda. Ademés molt bellament verda, perq ue està conservada verge, es un jardí, perqué es una cosa que s'ha treballat. Seminari I el mateix diria de tantes i tantes de les edificacions d'aquesta ciutat, dels edificis públics importants d'aquesta ciutat que tenen una riquesa de jardi, una riquesa de verd i que no es veuen. Començaria pel Seminari -- si em sentís el bisbe no sé que diria -- pero començaria pel Seminari: aquella paret no hi fa res. I continuaria segurament en part per la Universitat ï amb coses de l'Ajuntament, siguem clars. Ara imaginem que seria baixar pel carrer Balmes -- i apart que hi hauria de haver.hi arbres al carrer Balmes, ja he dit que avui seria provocatiu, dones apart de que hi hauria d'haver-hi arbres al carrer Balmes perque seria, i serà, i serà, com el carrer Muntaner, que la gran diferencia que té, apart dels tranvies que van haver, amb el carrer Balmes és que té arbres. Llavors el carrer Muntaner és un carrer esplendoros, magnífic, que te al tanto una altra diferència: des de dalt es veu el mar. f ^l �Perb si el carrer Balmes tingués arbres seria evidentment un carrer molt diferent del que és ara, en tindrà. Perb és que ademés, al arribar a Consell de Cent imaginem, perque aixi será, ja el podem començar a veure,que en contes de veure una parét, repeteixo, i a m à esquerra un bloc de vivendes, imaginem que un de través, en diagonal, en biaix veu la Universitat. 1 no només la Universitat, sino el Jardí de la Universitat, el carrer Aribau i la Granvia. aquesta operació que és tan barata, que és tan senzilla, de treure les parets ens donará unes perspectives que no tenim. Barcelona és una ciutat carent de perspectiva. Digem.ho ciar, no en té, té les de Montjutc, té les avingudes, la Diagonal, l'entrada a Barcelona per la Diagonal es magnificent e és magnifica, té la propia Granvia, etc. Perb tot el altre no és perspectiva, només es veu des de l'aire. L'Eixample que és tan meravellos, i els urbanistes ens ho (balen cada dia, és aquest redescubriment que estem fent, en canvi, no es viu, no es veu. Es pot sentir quan un va trasladant-se perb no es veu tot seneer.. Llavors el que hem de fer, jo cree, és reprendre, guanyar mes perspectives que no tenim per veure el que ja tenim. No cal inventar massa res. El que cal és desinven tar. El que cal es desfer, ordenadament i respetuosament, perqué no cal que ningú s'enfadi, no cal tirar res que s'hagi de mante nir. Perb aixb hem de fer-ho. Hem de treure parets, hem de fez' Barcelona transparent. Hem de fer Barcelona coneixedora de la seva potència, perb també de la seva bellesa. La ciutat metropolitana Amb tot aixb ?ligaría un tema que vindrà una mica més endavant, en aquesta conferbncia, que no vol ser molt llarga p erb si suggeridora de bastants temes diferents, que sería el tema de la ciutat metropolitana. �Jo cree que aquesta és una altra barrera que hem de vencer. Físicament i espiritualment. Fisicament perqué hi ha barreres que s'han de vencer p hi ha comunicacions que no van. Connectivitat Barcelona és una ciutat mal comunicada internament. No vull dir que el tràfic, com deja sigui molt dolent, perque l'he sentit des d'allà darrera. No. El tráfic es dolent, però ring°, és relativament menys dolent que en altres ciutats. Es a dir, la malla aquesta perpendicular ortogonal que hi ha a l'Eixample absorbeix, i aixó está demostrat, indios matemáticament, absor- beix extraordináríament més que no pas un sistema clàssic de cinturons circulars que a Barcelona ja sabem que és molt complicat, en part perque hi ha el mar, i per altres raons. Es a dir, no es un problema de connexió interna dins del cen tre. Jo cree que és un problema de connexió interna de la Barce lona més gran, de la Barcelona metropolitana, de la ciutat metropolitana, de l'àrea metropolitana. Aqui si que hi ha barreres. Hi ha barreres perqué les comunicacions son insuficients. Els carrers del Barri del Besos, si vostes el coneixen, s'acaben amb el riu. 1 de vegades abans del riu. Fa un 'Jemps vostes debien veure una foografía en cite el Sr. Jordi Parpal jo mateix estavem davant d'una fàbrica,que era la Bultaco, que queja perqué la máquina, la pala, la tirava. I allò no es tirava perque sí. Era una fábrica abandonada en la qual s'hi ha d'obrir un =ni, que és Cristòbal de Moura, un carrer molt ample que el que ha de fer es obrir aquest cul de sac que avui és el barri de la Mina. Es a dir, hem d'obrir camina que existeixen sobre el plano, i que són possibles i que s'han d'alliberar.E1 mateix diria a nivell de les grana connexions, al nivell de la Granvia, de l'autovia de Castelldefels. Aquestes vies s'han d'obrir i al mateix temps s'han de respectar els cascos urbans, es ha dir, �els hem de vorejar. I aixb no és impossible de fer, aixb ho tenim pensat. I l'alcalde de Castelidefels, que está aquí amb nosaltres, ho sap. El tenim dibuixat. El que passa és que hem defer-ho. Collcerola ¿Que tenim dibuixat també? Tenim dibuixat la perforació de Collcerola, del Tibidabo. I aixb s'ha de fer. S'ha d'acabar amb la idea de que hl ha microclimes, de que la muntanya es una pro tecci6... La muntanya, Collcerola, es una riquesa en sí mateixa, es un pare en sí mateix. En Nicolau Rubió, el gran arquitecte paisatgista català, el que va fer la plaga de la Sagrada Familia, etc, deja que en el futur el Collcerola, el Tibidabo seria el parc central de la connurbaci6 barcelonina, seria el Bois de Vincennes, deja ell, de la connurbació de Barcelona. Hem de fer-ho que sigui. Ara, aixb no treu en absolut que nosaltres el que hem de fer també és fer transparent aquesta ciutat metro politana o gran dintre seu, perforant el tunel i fent del Tibidabo, no un obstacle, sinó un lloc central efectivament. Es exactament el mateix, aixb es una transposició, pero passa una mica el mateix que en el Pirineu. Hi ha tot aquell somni català de que arribará el dia en que el Pirineu regnarà i que el Pirineu será centre. Molt bé, ¿ quan será centre el Pirineu? El Pirineu será centre quan estigui foradat per sota, aixb está clarissim. Es a dir, quan hi hagi una comunicaci6 important entre les dues bandes que no sigui a través de l'escalada que practicament significa passar els coll d'Ares o del Puig Morens. El dia que el Pirineu sigui realment fluid per sota, cosa que no ataca en absolut, no és cap manca de respecte pel Pirineu en si mateix, el Pirineu será centre. Dones jo us dic que el Tibidabo, el que nosaltres en diem el Tibidabo i que més propiament és el Collcerola perque es una serra de més 5.000 ha. será el pare central de l'Area Metropoli tana, ho será sobre tot quan sigui permeable, quan sigui trans parent, també, des d'aquest punt de vista fisic. Que és una cosa �en la qual estem i en el que desgracid.dament, com que és un tema d'aquets de cooperació institucional, triga, triga molt. Triga més del que ho hauria d'haver estat. Però no ens en anem per temes estrictament de l'urbanisme. Perque aleshores parlariem poc del que potser és específic d'aquest escenari, que és pafinr d'art i de la cultura. Centres del futur Deixtm dir només, en mathria urbanídica, que la Barcelona del futur tindrà tres centres. La Barcelona estricte, estic parlant, no la metropolitana. El centre tradicional, que s'anat desplaçant i está demostrat, des de la Pça. Catalunya amunt pel Passeig de Grácia fins al cinc d'oros i desprhs cap a la Pça. Frances Macià, que avui es prácticament, des del punt de vista econbmic el centre de Barcelona. Aixb está mesurat econòmicament. Perb també dos centres, N—S o E—W que són el correspon a l'eix Numància—Pça. ihstact(de Sants— carrer Tarragona—Pça. d'Espanya—Montjutc, aquest és un gran eix, que ja está construtnt—se, que ja es veu, que ja és palpa, que ja es toca, que ja te les obres, que ja la gent l'està identificant. I un altre que es el de l'altra banda, el del Nord, el de Llevant, si valen, que és el de Marina, el de Carles I. Es a dir, l'eix Sagrada Família—Poble Nou, per enten dren's. Aquest esth més per fer. Está més per construir. Eix Nord—Llevant Aquest segon eix, vostes imaginin, que quan aconseguim una de les operacions que ara ele explicaré, que és l'aixecament de la via ferroviària de la platja del Poble Nou, de la linea que lliga l'estaci6 de França amb el riu Besós per seguir per la costa, quan aixequem aquesta via férrea, que l'aixecarem, perque ja está acordat, ja está aconseguit, vostes podran anar passejant des de la Sagrada Familia fins el mar en 35 minuts. Passejant. Aixb es diu de seguida i sembla que no és per tant perque, primer de tot, la gent ja no passeja, i en segon lloc potser 35 minuts és bastant. Perb no és molt, i imaginem el que signi �fica que una cosa que nosaltres veiem tan urbà, tan central, tan congestionat com pugui ser la Pça. de la Sagrada Familia estigui a mitja hora de caminar de la platja, de la platja. Es a dir, sense cap mena d'inconvenient, d'entrebanc important en el camí. Dones no hi haurà cap entrebanc, perqué en aquesta política de transparIncia i de tirar parets i obstacles el primer obstacle que tirarem será la via del tren. Vostes saben que hi ha dos vies que surten de l'estació de Franca, una que gira en forma circular cap el carrer Arad, passant justament per allá, per Carlos I, per Marina, i una altra que segueix la costa. Dones molt bé, la primera l'ensorrarem i la segona la treurem. De manera que això serà possible. Es a dir, aquest eix que avui te un cul de sac ell mateix també, aquest eix que té una paret ell mateix, no el tindrà. Aixb pensin que ja hi ha un acord de les administracions que estan involucrades aquí sí, amb aixb, que són, el Ministeri de Transporte, básicament, la Generalitat, la C.M.B. i l'Ajuntament de Barcelona per tirar-ho endevant. I aixb tirará endevant. I aqui tindrem un altre eix central, per dir-ho adxí: No és que hi hagi una plaga central, és que és un eix que creará vida al seu entorn. Pensin que a l'entorn d'això hi ha coses tan importants, per donar vida, com són, a la dreta el Parc de la Ciutadella, i per tant el Parlament de Catalunya que deixará de tenir una esquena per tenir una cara en aquell cantó, en el que és ara el carrer Wellington, que algUns de vostés, molts, coneixen, altres potser no, dones ara és un carrer tancat. Es a dir, és l'esquena del Parc. No te entrades al Parc per allá. Dones aquest carrer Wellington, que está entre el Parc i Carles I, i aquest és el que els estic dient, el que será será un carrer molt important i molt rie. Per que allá hi haurà precisament, l'entrada, per aquesta banda, en el pare de la Ciutadella, l'entrada per aquesta banda en el Parlament de Catalunya, no en el Museu d'Art Modem perque ja els dirè que aixb canviarà de lloc, però sí en aquest centre tan important. I al mateix temps, al propi carrer Wellinz ton, a l'esquena tindrà en aquell asil de vells que hi havia, que quan vam entrar va ser una de les impresions fortes psicoló �giques que jo vaig tenir, de coneixer, con un centre de misèria, com un autèntic centre de misèria, que avui està pràcticament vuit, utilitzat per protecció civil. En allà hi tindrem, esperem-ho, un centre important d'ecologia, i potser de botànica. En tot cas els explicaré que tal com hem dividit la ciutat en el Pla de Museus, la zona de la Ciutadella és la zona de la Ciència. Hi ha el parc Zoològic, que s'haurà de traslladar en part, perb que seguirà tenint una presència, com tenen a altres ciutats del món, el Zoo junior, el zoo "petit". Hi ha el museu de Zoologia, propiament, hi ha el museu de Geologia, la colecció Martorell. Tot això, ja creat històricament, una concentració de museus de ciència molt important, que tindrà la seva sortida també per aquesta banda. Pero ademés al gran edifici de l'asil de Wellington, que els recomano que visitin, si és que es pot visitar, que ara mateix no ho se dir-ho, penso que potser encara no, però els recomano que es vagin apuntant a l'agenda per anar-hi. Perque aquest edi fiti que és magnífic, que és de la época magnífica dels nostres avis q ue van fer-ho tot, pràcticament, en aquesta Barcelona de l'eixample, aquest edifici té en el seu sostre, un "réservoir", un gran dipòsit d'aigua, que en el seu temps va ser el dipbsit d'aigua que alimentava el llac i la font del Parc de la Ciutadella, que avui està alimentat per altres mitjans, però l'aigua hi és en allà. I tan hi és que és un punt ecològic import an t. Hi ha aus, hi ha ocells que hi fan parada, dins dels itineraris dels ocells, aquell lloc és important. Dones imaginem que aquest edifici, i estem sempre en el domi ni de la ciència ficció possible, perque ja està planejat, i és qüestió de temps i de diners. I els tindrem. Perqué són coses cares però no impossibles. Imaginem, dones que en aquest edifici hi haurà el museu ecològic, el que a mi m'agradari dir-li el mu seu Margalef si el Margalef me'l permeteix. Es a dir, el Margalef ha de fer el seu museu a Barcelona, aixb, és evident, el museu del medi ambient. I al damunt d'aquesta gran reserva d'aigua, possiblement, més facilitats terciàries, mes instal.lacions terciaries, que podan ser -- ho tenim díbuíxat també-- un �restaurant que seria el restaurant del pare, el que va ser antigament el restaurant del pare. Es a dir, el restaurant on hi anessin els parlamentaris del Parlament de Catalunya, per descontat, però també la gent dels museus i els ciutadans que hi volguin anar, Ja veuen que aquesta zona va guanyant en qualitat i en densi tat. Iii ha el laboratori municipal. 1 desprhs hi ha les casernes, la intendbncia militar, que marxarà. Marxarà d'allà no perque jo ho digui, sino perqué n'hem parlat i pot marxar. Forma part deis plans de l'exhrcit que aixb sigui així. I en aquest lloc fantàstic i ara jo si que els aviso que els clic un desig no una realitat, aixb no está planejat, és el meu desig i cree que seria fantàstic podria anar-hi, hauria d'anar-hi el Tri- bunal Superior de Justicia de Catalunya. En aquest moment, el Tribunal Superior s'està planejant que estigui al que hem podriem dir les golfes, amb tot el respecte, del Palau de Justicia antic, que ja han vist vostès que está en obres. I s'hi está invertint molts diners i será molt digne. No die que no ho sigui. Ara, possiblement en el futur, i aixb m'atreveixo a dir-ho perque n'he parlat, amb el conseller de Justicia i amb el president de l'Audihncia, amb tots dos. I tots dos comparteixen aquest desig, que de moment és només un desig, no és un plan, que en allá on ara hi ha dos mançanes senseres, que són 20.000 m2 d'IntendIncia militar hi poguhs anar un gran edifici, que possi blement hauria de ser modem, no té perqué ser una retòrica antiga, una còpia de l'antic, que seria el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Imaginem que aixb está lligat, per proximitat, amb l'actual Audihncia i que está lligat amb el Parlament. Alla hi tenim un eix absolutament important des del punt de vista cívic. Eix, a més, que des del punt de vista del transit s'ha convertit en una manera d'anar, repeteixo, des de la Sagrada Familia al mar. �Eix Sud-Ponent Ja veuen dones com és aquest segon centre, així com el primer ja no l'explico, perqué és més conegut, l'Escorxador, l'Espanya Industrial la veuran dintre de molt poc inaugurada -- és un pare fantàstic, magnífic, dissenyat per un arquitecte base, Peña Gauchegui, que des de dalt, si se'l miren, ara quan passin preguntaran que hi fan aquelles columnes. L'han de veure des de baix, també. Es a dir, l'han de veure entrant per l'entrada natural, que seria l'entrada de l'Espanya Industrial des del barri d'Hostafrancs. Entrant des d'allá, el que va ser la gran estesa del Vapor Nou, que se'n deja, de l'Espanya Industrial, no el vapor ven, el vapor nou, el vapor deis Riel'. Aquella gran estesa manté encara avui els arbres que s'hi van plantar, que són uns platans, robusts, importants, un edifici al mig que será escola r i tot el demés, amb més dimensió que l'escorxador, i no cree equivocar-me, un gran pare. Un gran pare que s'acava en un llac que bordeja i que separa el que és pare del que és una rampa que puja fins la plaga de L'estació de Sants, la Plaga deis Palsos Catalans. I en aquí s'aixequen aquestes columnes immenses que el que fan, jo cree positivament, és trencar la monotonia de l'espai circundant. Pça. Estació Sants Abans d'haver-hi la Plaça de l'Estació de Sants que és molt discutida des del punt de vista urbanistic, hi havia un entorn absolutament miserable des del punt de vista gràfic, perdir-ho així. La suma d'allb que en diuen la Torre de Catalunya amb l'estació de Sants, propiament, donava un resultat pitjor que zero, molt dolen.Molt antithtic. Cree que la plaga, tal com està ara, que com deia un conductor de camió una veada, que es va estacionar davant meu amb la llum vermella al c( Numáncia o a Infanta Carlota, no record° ben on era, jo em mirava la plaga ell també, s'estava acabant, ell em mirava a mi i jo u preguntava "que li semblava? i ell em va dir "Es intrigant Sr. Maragall". Bé, dones aquesta plaga �intrigant jo cree que ha aconseguit trencar una asimetria. Dones el que esta fent en Peña Gauchegui al darrera, a l'Espanya Industrial, és una mica prosseguir aquesta forma de digni ficació deis volums que per si mateixos eren irrecuperables. L'urbanisme que hem tíngut, ha sigut tan absolutament miserable, en ele darrers cínquanta anys que evidentment cal una certa potència per trencar aquella monotonía i aquella asimetria. I tota potbncia urbanística és perillosa, això jo ho reconec, i es arris cada, i la gent pot dir "al tanto que això que s'està fent és molt arriscat, al tanto que és molt personal, porta molt el segell d'aquells que ho fan". Bé, i qué. Es important que ens arrisquem, és molt important que ene arrisquem a donar als artistes, jo cree, als millors, la possibilitat de posar el seu segell a les obres que s'estan fent, a la Barcelona d'avui. Si no, que tindrem será aquesta cosa que va ser la marca de fábrica del periode de transició, que és molt important, que és el "Salvem" punts sus- . pensius. Salvem-ho tot. 1 ja he dit fine a quin punt això en mereix respecte i ho estem practicant, i és el que hem fet: recupe rar la memòria col.lectiva salvem-ho tot. Perb creen coses noves, perque altrament el que estarem fent és una burda chía del passat. Una mena prevenció o un nou ritual, una mena litúrgia de record. I em penso que les ciutats no viuen d'aixb, no viuen purament d'això. Per tant en aquest eix hem donat també, com he dit abans, possibilitats ale creadors de que crein per trencar allò que ha sigut la medíocritat ambient dele darrers anys. Aquests són els dos eixos centrals, els dos centres nous que compensen el que és el centre tradicional. I apuntem cap a una cosa que jo en penco que si no ho digués vostés no m'ho perdonarien perque quasi sempre s'em pregunta sobre aquesta qüestió. Apuntan concÍetament cap a la muntanya de Montjutc, es a dir, cap a la Platja delPoble Nou en un cas i cap a la muntanya de Montjútc en un altre. J.J.0.0. I aquí és on apareixen ele J.J.0.0. con element de vertebració. Els J.J.0.0. el que ens permeten és d'acabar una muntanya que el �29 va deixar a mig acabar. Va construir magníficament fins a la meitat 1 inclus es va aventurar una mica a dalt de tot amb l'es tadi, perb que no va acabar perque la banda de Ponent i la banda de Sud, si volen vostes, no está acabada. El que es diu el Parc del Migdia no esta fet. Montjutc En aquest eix apuntem cap una muntanya de Montjutc sblida i realment acabada que aprofita tota la seva capacitat de simbolis me que és immensa, qué és infinita. La muntanya de Montjutc a mí se m'ha dit per part d'observadors estrangers molt qualificats que era el millor argument de Barcelona. I és veritat. Es el millor argument, primer per les virtuts que té ella mateixa físi cament. Segon per la concentració d'instal.lacions esportives que allá Id ha, que ja té, artístiques per una banda i esportives er una altra, adalt de tot. Paró tercer, parqué a l'explicació de les instal.laciones que allá hi ha hi ha tamW l'explicació de la histbria olímpica de Barcelona. Parqué Barcelona que ha optat 4 vegades als Joca, aquesta és la 4§, cada vegada ha fet una pega. I l'ha feta precisament a Montju5c. La 1A que va fer, a l'any 24, que va ser la 1-4 vegada que van optar als JJ00 va ser l'Estadi Català, que en dejan, l'estadi de la Fuxarda, que ara es un camp de rugby i un lloc on la Guàrdia Urbana hi evoluciona amb els seus cavalls. Però está allá, és un namp important i molt bell. A l'any 36 es va fer l'Estadi Olímpic de Montjutc, per l'any 36. Es va fer a l'any 29, amb la idea d'organitzar els JJOO, i allá está. Está caient-se, destra, desmoronat, desfet. Per b esthallá i és el símbol del nostre desig de fa molts anys. Per tant, ara, quan el reconstruim, i el refem d'una forma una mica diferent perque sigui justament més capaç des del punt de vista de páblic, el que estem fent també és reprendre la nostra histbria la histbria de la nostra ambició olímpica. I aquest mateix any es va fer l'antiga piscina Olímpica de 50 metres de Montjutc que avui pràcticament no es fa servir. �¿ Perqué no es fa servir? No es fa servir perque a l'any 1972 que vam tornar a ser candidats, aquesta vegada d'una forma molt desgraciada, juntament amb Madrid i amb poc énfasi i poca fe, es va fer, tanmateix, les piscines Picornell, que estan allá, al costat de l'Estadi. De manera que explicar Montjulc es explicar la història de l'ambició olímp ica de Barcelona. Nosaltres amb aquest eix apuntem a un Montjuic realment acabat. L'altre dia sortint de l'homenatge a Rómulo Gallegos, que va ser molt emotiu, amb els veneçolans que van venir, un d'ells, l'ambaixador Manuel Rafael Rivero, de la Comisión Nacional Venezolana para el centenario Rómulo Gallegos, em deja "No me quiero ir de Barcelona sin ver las fuentes de Montjuic". 1 el vaig dir. Fira Desgraciadament, com que hi havia la Fira de Mostres, el Saló de l'automobil, estava tancat, cosa que em posa a mí, de vegades, en dificultats amb el meu amic i col.laborador J.M1 Figueras. ¿ Per qué ? Perqué Montjutc no s'hauria de tancar. De moment ja hem reduit molt les ocasions en les que es tanca, perqué són grans salons, son salons que realment no hi queben en els pa yellons i per tant hem d'utilitzar la via per exposar. Avui en dia hi ha cotxes a l'Avgda M g Cristina, cosa que si depengués de mí no hi serien. Per?) hi són. Perqué també hem de mirar la competivitat. 1 és evident que Barcelona si perdés espai firal u passa rien al davant unes altres ciutats d'exposició perdriem. Per això hem d'anar al tanto. Però la nostra voluntat es que allá en un plaç d'un any o de 2 anys no hi hagi més exposicions al carrer, no s'hagi de tancar el recinte, i que precisament la virtud de la Fira e Barcelona sigui el poder ensenyar un escenari com el que té. Quan jo deja a S.M.1a,Reina abans d'ahir que el Saló de l'automóbil de Barcelona es el segon d'Europa, algú em va dir ¿ i el de Ginebra qué ? Bé, dones el de Ginebra sembla ser que estadísticament es més petit. El que passa és que és enormement més diáfan, que té la virtut de que es veu tot d'un cop. Molt bé. Nosaltres tenim la virtud de que si respectem Montjuic tal com és �i no el tapem amb "xiringuitos" per dir—ho d'una forma molt vulgar, l'Avinguda M g Cristina, guanyem. Tenim més que diafani tat, tenim una perspectiva, aquí sí, magnífica i a més una pers pectiva en la qual hi hagut i hi ha un esforç d'inversió molt important, perque tot el que va des de la Pça d'Espanya fins a les fonts, tot això s'ha remodelat. I el que abans eren aquells llapiços de llum que va fer en Butgas, i que avui no es veurien, perque la llum ambient es menjaria allò, ara són unes fonts il.luminades, que són una maravella, perb que estan tapades per stands d'expositors. Dones molt bé, nosaltres apuntem cap a un Montjutc també més transparent en aquest sentit, més obert i potent fins a dalt del tot. Aixb és una feina important que com de totes maneres està poc inserta a la vida quotidiana no l'accelerarem més del que el nostre projecte necessiti. Perb no molt més que aixà, perqué la ciutat és la ciutat que es viu cada dia, també. I a nosaltres ens interessa uns JJ00 com a motor, com a mòbil, com arrosegador d'iniciatives. Perb el que no farem serà sacrificar a això la prioritat de moltes coses que són de la vida quotidiana. Per tant, això tindrà el ritme que necessitin els JJOO, que és un tema de set anys. No més ritme que aquest. Lentament irem pujant les escales de Montjuic. Ara hem arribat firmo a les fons. Perb més amunt us asseguro que, i ara reprenc l'anecdota, com que estava tencada la Fira, amb l'ambaixador veneçola.varem haver d t atx minat, era firi$ una _el Palau Nacional de Montjuïc, que estava il.lu maravella, no tenia el feix de llums no sé exacta- ment perqué, perb en tot cas molt maco, i mirant cap avall es veia magnífica tota l'avinguda Má Cristina,tot iluminat, les fonts trevallant i a més amb la música, que a mi, que no soc un melbman molt coneixedor, m'agrada, i vam anar baixant. Vam anar baixant cap a la plaça de les fonts. Dones molt bé, alib està molt descuidat. Allb a mí se'm trencava l'ànima, perqué realment hi ha troços d'escales de Montjuïc de l'any 29 que estaven per terra, estan destroçades. (18) �Referem el can/ des d'abaix. Anirem pujant, anirem reconstruint Montjutc fins el cim, fins a dalt de tot. I a l'anella Olímpica, al llarg de l'estadi, que té més de mig Km., és molt llarg, tindrà tota la distáncia que hi ha avui entre el Palau Nacional de Mont jule, el Museu d'Art de Catalunya, i la Pça. d'Espanya. Es a dir el que anem a fer ara és una cosa tan'important com la que es va fer al 29. Només allá. Anella Olímpica En aquesta anella olímpica hi haurà, perque ja hi estem treba llant, obres d'arquitectes que son de primera fila mundial. Un arquitecte de Milán, Gregotti, está fent, refent, l'estadi,junt amb Correa i Milà. Un arquitecte japonés está fent el Palau d'Esports, Isozaki, que estará adjacent a l'Estadi, i Ricardo Bofill está fent la Universitat de l'Esport, l'INEF, que se'n diu tbcnicament, que estará al final d'aquesta anella, ja mirant cap al Prat, el que és el baleé cap al Prat i que té una forma semicircular creant un conjunt, que evidentmentserà un conjunt divers, no será d'una sola mà, però que hem cregut que, com deja l'Oriol Bohigas un cop, respon una mica al que ha sigut la histb ria de Barcelona que ha anat creant de diverses mans un espai més o menys homogeni. També es veritat que el Puig i Cadafalch no és el Domènech i Muntaner. I cada u va fer el seu, i el Jujol és el Jujol i el Gaudí és el Gaudí. Tots ella van fer coses, uns al costat de les altres, i van crear aquest espai que ara ens estimem. Dones a Montjute hem volgut donar una mica també aquesta expressió, que existirá en la qual gent de molt relleu arquitec tónicament a nivell mundialestará fent la seva contribució. I evidentment, qui tanca el tot són els arquitectes de casa, els barcelonins, Correa, Milá, Margarit i Buxadé. Ells són els que són capaços d'explicar el conjunt i higa el conjunt amb l'entorn, amb aquest pare del Migdia, perque saben el que volem, una mica. Perque sabien, tenien aquest avantatge, els altres tenien un handicap, i per tant van guanyar en el tot. �Pavelló Mies van der Rohe En aquesta muntanya volem fer també la reconstrucció, i aquí si que és reconstrucci6 i respecte del passat, del Pavelló Alemany del 1929. Vostes saben que va haver-hi un arquitecte Alemany molt impor tant, Mies van der Rohe, que després va ser el que va fer Chicago i el que va fer Nova York, per dir.ho arquitecte que els explicar a passar per Mies van der Rohe que va fer les grans pautes del que va ser pues així. Avui en dia no hi ha cap vostes Nova York i Chicago sense fer el Seagram Building i que va l'arquitectura de les ciutats deis gratacels. Dones, molt bé, aquest senyor en el moment que estava començant a fer tot aixó, va fer, per al Govern Alemany a Barcelona el Pavelló Alemany de la Pira del 29. I aquell Pavelló que és molt petit, ja el veuran, és una mostra, potser perqué és petit, tan con centrada de la Bauhaus, d'aquesta arquitectura tan simétrica, tan simple, tan transparent també, perque hi ha molt vidre, i tan maca dels anys 20's i 30's que es va convertir en un model. I és un dibuix que està als manuals d'arquitectura dels nois que fan arquitectura avui dia a tot el món. I tanmateix no existeix, perque l'unic que hi havia era els planos al MOMA de Nova York. Hem creat un patronat, amb el MOMA de Nova York, amb l'Institut de Cultura de Prusia, alemany, amb els successors del propi Mies van der Rohe, la Fira i l'Ajuntament i tots plegats estem reconstruint el pavelló alemany de 1929. I aixb estará visible al Març de l'any que bé. Que és el centenari de Mies van der Rohe. Inclús podría estar abans. El que passa és que en aixb soc partidari d'anar a poc a poc, perqub el que no vull, i el hi die molt sincerament, es pagar-lo, aquest Pavelló. Penso que aquest Pavelló, posats ara que els Governs estan amb problemes de déficits i no paguen, dones molt bé, que paguin les fundacions, que paguin les empreses que puguin fer-ho, i en aixb estem. Quan jo vaig amb la maleteta pel món, la gent diu "¿Qué fa aquest senyor? " Dones jo vaig venent Barcelona per tot arreu. 1 per tant vaig demanant ajuts perqué aixb sigui així. Jo al mes de juny que haig d'anar a Berlín E. per explicar el nostre projecte olímpic al COI, que es reuneix una vegada a l'any, aquest any és allà, jo aprofitaré per anar a veure les grans empreses alemanyes, i les fundacions alemanyes veure com ens (20) �• poden ajudar a construir un pavelló que en part, que en gran part era seu, és seu, és el Pavelló Alemany. I crec que ho acon seguirem, que ens ajudin. M'agradaria no haver de pagar molt perqué ademés penso que realment és un luxe. Es a dir, és evidentment una reconstrucció, és evidentment una peça de Museu, és un edifici que el visitaran -- en aquest sentit no és un luxe-- el visitaran milers d'estudiants d'arquitectura cada any, això està garantit. Psrò d'alguna forma és alguna cosa que no necessitem vitalment per viure. Per això m'agradaria que fossim capaços de convencer a aquells que poden contribuir perqué efectivament contribueixin. Ja saven una mica quina és la filosofia de l'altre eix, de l'eix de ponent, de l'eix sud, que apunta cap a un objectiu tan vital com és els JJ00. ( S'acaba la cara 1 del cassette) ( Inici cara 2) ...les coses dignes que hi ha en el camí, que són moltes. Com aquestes que els hi dit de les biblioteques. El Raval Aquest és un dels projectes que jo crec que trigaran més. Es un projecte de cosidora, molt lent, que caldrà fer amb molt de compte, que demanarà també un gran esforç, però que hi és, que està dibuixat i que és possible de fer i es ferà. De manera que El Raval que es ara un niu una mica de nostàlgies, si volen, i de problemes, s'anirà convertint poc a poc en un centre de cultura i activitat cultural. El que volem nosaltres amb el Pla de Museus és que aquesta zona de les 5 que hem creat, així com els hi parlat de la Ciuta della i no els he parlat de Montjutc, però és evidentment un �centre molt potent artísticament, el que volem és que el Raval sigui el centre més actiu, a nívell artístic. Es a dir, que els museus de más activitat, de menys exposició i más acció. o més pedagdgía, o més innovació, o més canvi d'exposicions estiguin precisament allá. El museu del llibre, el museu d'art contempo rani, aquest que provisionalment en Rigol vol posar a Sta. Mbnica. Dones molt bé, aixb és provisional, perqué l'acord que tenim dintre del Pla de Museus és que el museu vagi a la Casa de la Caritat. La Casa de la Caritat és un creuer magnífic, desfet, també, perb que l'estem refent, que te, en part amb el Pati Manning, una mica del poc Renaixement que hi ha a Barcelona, del poc Renacentisme que hi ha a Barcelona. I que es convertirá en el gran renaixement artístic, si això va bé, si aquesta ,9operaci6 va bé, perque pot ser el nostre Pompidou, el nostre Beaubourg. En un marc que no és sensiblement diferent d'aquell. Es a dir, que l'ope ració és possible està demostrat, històricament, hi ha l'experihn cia de Paris. La farem. ¿Amb quina lentitud, amb quina velocitat? El Pla de Museus té 10 anys, si no m'equivoco, sino la Regidora que està aquí devant em corregirá. Dones en 10 anys. En 10 anys es pot convertir el Raval en el centre deis museus més actius, el del llibre, l'Escola Massana, d'Arts i oficis, el museu d'art contemporani. Museu que a mí m'agradaria anomenar Galeria, perque penso que Museu, un Museu d'Art Contamporani en una ciutat que te el Museu Picasso, que té el Museu Dalí a la cantonada, que té la Fundació Miró, i que en el seu dia l aquí al costat tindrà segurament, esperem—ho, la Fundació Thies, és una mica agosarat. Perb aquests fons edtaran al servei d'una sala d'exhibicions, i aquesta sala d'exhibicions d'experimentació cultural serà el que diuen el Museu d'Art Contemporani de la Casa de la Caritat. Es a dir, que pels vells centres també hi ha coses que es mouen, que es belluguen. Hl ha un tema que a mí em preocupa enor mement perb que no te res a veure amb l'art i la cultura, que és �• 1 el tràfic, en els vells centres. I ara no en parlaré. Sense resol dra aquest tema, però no hi haurà una posibilitat de guanyar una qualitat cultural i urbanística, en els vells centres. Ho anirem fent. Monumentalitzar la perifèria Pensin, per altra banda que, a la perifèria, nosaltres hem po usat énfasi en el sentit següent: algú va dir, en el centre de Barcelona el que cal és atrevir—se, com ens hem atrevit a tornar a crear ciutat, espais nous. No només respectar,sino crear. I en la perifèria el que cal és monumentalitzar. I santament que va dir. Es a dir, a la perifèria de Barcelona, monumentalitzar no vol dir senzillament crear monuments. Vol dir dignificar. Es a dir, nosaltres ens neguem rotundament a admetre l'urbanisme destructiu d'aquests últims cinquanta anys. I, ¿com hem d'arreclar—lo? Doncs ha temes que demanen els hi dic molt sincerament no tenen un arrecio. Aquests grans barris nous, a mi quan em diuen que s'ha de rehabilitar, és que s'ha de rehabilitar tan la Ciutat Satèlite de Cornellà com el Raval pràcticament. Només que el Raval és de l'any 1700, suposem, és del s.XVIII i Cornellá és de fa 30 anys, la S.Ildefons. Però s'ha de rehabilitar igual. Això, ho confeso, no tenim la solu ció, de moment no la tenim. Ara, el que sí que sabem és que l'única solució, el millor camí de la solució és que hi hagi vitalitat democràtica en aquests centres. Que hi hagi l'acció permanent dels ve gns que s'organitzin, o dels seus representants, a través dels districtes, o dels municipis metropolitans, per refer aquest teixit. Nosaltres hem volgut, al que és la Barcelona estricte, al municipi de Barcelona hem volgut monumentalitzar la perifèria en aquest sentit. I els posaré un exemple perqué el vegin ben ciar. A la Plaça de Llucmajor hi haurà, en el futur pròxim l'estatua de Vila— domat que estava al cim del cinc d'oros, del "llapis" que en diuen. Aquesta estatua, que vostes saben que va ser un gran debat a Barce lona. Perque, diguem—ho clar, la burguesia del Passeig de Gràcia no volia un monument al Pi i Margall ï a la 1á República en el cor de l'Eixample. Es així. I en canvi l'Ajuntament el volia. I aquí va haver-hi un gran estira i arronsa que es va saldar amb aquesta (2A) �X • s, ' ro $ mena de compromís de que entre el Passeig de Gràcia i els jardinets hi anès el monument al Pi i Margall. I es va quedar allá sobre, al damunt del llápis del cinc d'oros. Quan va venir l'acabament de la guerra, evidentment allb es va treure i es va substituir per una altre estatua que a mAs no estava al cim sino al peu. I que va ser durant molts anys, si vostes recordan, i inclus jo recordo que quan vam entrar a l'Ajuntament al principi encara era un lloc de problemes, de pintades diverses,etc. Dones aquesta estatua, que va reapareixer en un magatzem municipal i és magnifica, és enormement digna i és gran, es d'un tamany molt més que natural, jo la vaig descubrir precisàment a l'exposici6 Catalunya dins de l'Espanya moderna, que es va presentar a Madrid, l'havien tret l'Huguet i en Martorell i en Mo_Kay, que són els que van montar l'exposici6, l'havien tret dels magatzems municipals, estava allá vaig dir, "Escolteu, aquesta estatua ha d'anar al carrer altre vegada". I anirà, no una altra vegada, perque nosaltres no volem tampoc permanentment continuar o refer els debats antics, no es tracta d'aixb. Es tracta en aquest moment de la Pça. de Llucmajor, allá on passa el Passeig de Valldaura i es creua amb el Passeig de Verdun, on comença la Via Júlia, el que podria ser el cor deis Nou Barris, en allá, precisament en allá seria el gran monument, aquell monumnnt, precisament. I allá el posarem. A la Plaga de la Palmera del Poble Nou Besos, que els recomena ria que veiessin, segurament si hi haguessin entesos qué a nivell de escultura i urbanisme ens diria que és el més interessant, com diuen ells, que té Barcelona, la Plaga de la Palmera. L'escultura que va fer hi un escultor nordamericà molt famos, que és Richard Serra, és senzillament com una fábrica semicircular, tallada pel mig, amb la Palmera que hi és, evidentment, amb un espai que está tractat d'una forma diferent davant darrera. L'haurien de veure. Aquesta Plaga correspon al que havia sigut una mangana edificable. I que es va recuperar gràcies a les indemnitzacions que van pagar els propietaris dels hotels de la Diagonal que tenen més edificaci6 del que la llei els permet. De manera que tot un simbolisme inmens: treure edificabilitat de la perifIria i compen �sar una mica el desgaTell urbanístic histbric amb mes coses d'una gran dignitat. La Pça. de la Palmera, si vostés la veuen, té una enorme dignitat. Escultors americans I així seguirem. Nosaltres tenim un plan d'anar colocant en places importants de la perifbria obres eseultbriques també impor tants. També modernes, que responguin a la idea de que cal no només conservar, com aquesta de Viladomat, sino també tenir a l'avanguàrdia artistica del món aquí, ara. Brian Hunt, escultor americà, farà al mes de maig una exposició, a la Galeria Hellman de Nova York que es diu "Escultures per a Barcelona", no perqué si, sino perque aquest senyor ha vingut 8 i 10 i 12 vegades aqui, perqué adora ijarcelona, perque és una persona que sap que les seves obres aquí tenen un context magnífic. Quan Richard Meier, que és el millor arquitecte del món, es podria dir, l'arquitecte que ha tingut el premi que es podría equiparar al premi Nobel de l'arquitectura, que és el premi . . . em va dir a Nova York que ell estaria disposat a fer una cosa aqui, a Barcelona, es dir tot aix6 s'hauria de concretar. I el meu argument definitiu per fer-lo venir, que va venir, va ser dir-li "T'ensenyaré un lloc al costat d'una cosa d'en Gaudí". Aquest senyor que havia d'anar a Frankfort a fer el seu museu, no s'ho va pensar dos vegades i al dia segtlent era aqui. ¿ Per qué ? Perqué per un gran arquitecte com Richard Meier tenir una cosa feta al costat d'una pega de Gaudí és molt important. Y Es a dir, nosaltres tenim moltes ventatges, en aquest sentit. I quan aquests senyors venen i ens diuen " es que venen els escultors americans, els arquitectes americans", no és perque si. Es perque l'entorn,s'ho val. I és perque Barcelona te molt més del que Barcelona sap, com he dit al munieipi, i la gent del món ho sap molt més que nosaltres. O molt més del que ens pensem. Molta gent del món,no -bota. Per aixb hem de viatjar de vegades també, per explicar-ho. Per b ho saben, aquells que en saben ho saben. Ellsworth Kelly, un altre escultor americà, te molt avançada �ja la peça escultòrica que anirà al Parc de la Pegaso, el que va ser la fàbrica Pegaso i que serà un magnífic espai públic. Beverly Peppers, que és una escultora americ ana que viu a Itàlia,fa un conjunt escultòric per la gespa de l'Estació del Nord, que està en aquest eix de Nord-Llevant que els he dit abans. Hi ha el cas de Richard Serra que ja els he dit. Hi la possibilitat de que Anthony Caro, aquest escultor que ara està exposant a la Fundació Miró, tingui una peça per nosaltres, per al Parc de la Creueta del Coll que és un altre parc, és un dels 50 parcs o places que estem fent i que vostes algun dia veuran. Vegin dones que nosaltres no volem només crear uns altres centres, ï no només volem crear en els cascos antics que hi hagi una nova vida, sino que el que voldríem i el que conseguirem amb tota seguretat és que la perifèria vagi recobrant una dignitat i un orgull. Projecció internacional Per últim em voldria referir, molt breument, perqué és tard, a la projecció internacional de Barcelona. Jo penso que és bó que vostes sapiguen que hi haurà grans exposicions de Barcelona, molta presència de Barcelona fora de Barcelona, i fora d'Espanya. Concretament, al més de Novembre d'aquest any hi ha una gran exposició de Barcelona a un lloc on nosaltres no hem estat tradicio nalment, perque nosaltres hem pogut estar a Paris, o hem pogut ser més o menys coneguts a Italia i inclus a Nord-Amèrica, però no hem entrat a Anglaterra. A Anglaterra no hem estat mai massa, no hem explicat mai massa quin és el nostre missatge, la nostra presència, la nostra existència. I al mes de Novembre es fa una exposició a Londres organitza da pel British Arts Council, amb la col.laboració nostra, evidentment, que es titula "Hommage to Barcelona", homenatge a Barcelona, una mica parafrasejant la frase de "Hommage to Cata lonia" d'Orwell, que com vostes saben va viure aqui durant la guerra. Doncs hi ha un homenatge a Barcelona a Londres que agafa des de 1888 fins ... �1936, es a dir, que agafa tot el modernisme i tot Gaudí fins el GATPAC, per entendren's. I aquesta exposició estará a la Hayworth Gallery davant del Parlament, a l'altre banda del Támesis compartint galería amb una exposició que a mi em fa una il.lusió absolu ta que és l'exposició antológica de Torres García. I am fa il.lusió perque vine de l'Uruguay de coneixer la vidua de Torres García, aquest uruguaià-català o català-uruguaià, que va fer la paret de la sala Torres García de la Generalitat de Catalunya, aquesta cosa neoclàssica, orejana, magnífica, discuti ble, segur, i que uns diran que es maco, i uns altres que no, perb és molt important, i que després va anar evolucionant cap a una mena de cosa molt més simbblica o molt més atrevida. Perb hi haurá una antolbgica de Torres García en allá que jo cree que és el millar complement que podem esperar per una exposició nostra a fora. I nosaltres estarem també a Europalia, que és la gran exposi ció que les nacions europees fan pele pasos membres del Consell d'airopa a Brussel.les aquesta vegada és Espanya que hi será i allá hi haurà un espai important de peces que possiblement vin dran de l'exposició de Londres. I nosaltres estarem a Leningrad. Perqué Leningrad és una ciutat que té un tresor amagat per nosaltres que és l'Hermitage, i dintre de l'Hermitage, molt particularment el Matisse. Ha sigut un intent nostre de fa molts mesos de portar peces del Matisse aqui. Molt dificil. Ademés, per raons molt comprensibles és molt difícil. Perb que, una mica amb la palanca de l'agermanament entre Barcelo na I Leningrad, aconseguirem que vinguin. I mirarem de que vingui no qualsevol Matisse, sino Matisses importants, si pot ser aquella mena de sardana fantástica, "La danse", aquella dansa magnífica del Matisse, de color verd i blau . Es a dir que Barcelona estará present afora i además fara sentir les seves demandese;fora. (2 7) �Nord del Sud I els vull dir que apart d'aquestes presències llunyanes com aquesta de Llatinoamérica, que hem passaria hores explicant a vostés la riquesa que ha tingut, hi ha una presència més propera i que jo m'estimo molt i que penso que artísticament i culturalment caldria valorar. Que es el següent: Més enllà del que se'n diu tradicionalemnt Els Falsos Catalana o la Catalunya Nord hi ha un àmbit que de vegades ha estat explicats per els geògrafs o pels economistes territorials o pels economistes literaris, com ara el Racionero, que ha fet aquest llibre recentment sobre la mediterrània i els barbars del Nord, que és l'Occitania, en definitiva, i la regió Nord Oest del Mediterrani. En aquesta regió hi ha una patent atenció a tot el que es fa en aqui. Es clar, Barcelona és clarament per ells l'alternativa de una capi talitat que Paris històricament ha tingut per raons polítiques. Però per raons de sensibilitat, culturals, quasi diria sensuals, cap a on miren és cap aquí. Montpellier pot estar més lluny de Salses, pot estrmés enllà de la Catalunya Nord estricte. Però Montpellier mira cap a Barcelona com alternativa de Paris. Ola rament, Clarísimament. I sobre tot en el terreny cultural. Les "intelligentsies" q ue hi ha en tot aquest mon -- i quan dic Montpellier podria dir Albi, amb el seu museu Toulouse—Lautrec i la seva antiga ascendència occitana, que va ser històricament, com vostes saben, assimilada pel poder francas. Però jo no estic parlant en aquí de política jo estic parlant de cultura, jo els dic que tenim un mercat, si volen, en el sentit mLs vulgar, que tenim una regid d'influència que s'exten bastant enllà i que amés; tenim una regid de concomitància que va també més enllà cap el Nord d'Itàlia,.•. Es a dir, que hi ha a tota aquesta zona una sensibilitat co muna, una capacitat artística comuna, una capacitat de viure si milar o emparentada que fa que hi hagi una mutua atenció en la qual Barcelona pot jugar —hi un paper important. Per tant, projecció internacional llunyana, si. Però també afermaci6 d'una certa capitalitat, i és una paraula que potser no està de moda, però jo la �vull dir, d'una certa capitalitat cultural de Barcelona en aquesta regió que és la que li dona el punt de partida o la plataforma per fer a nivel internacional. I quan dic Barcelona vull dir Catalunya. Barcelona és poc més artísticament, culturalment, inclús diría poli ticament, que la plataforma d'expresió de Catalunya. Es l'instrument del qual s'ha dotat un pais històricament per expresar-se i relacio nar-se. La gent s'ajunta precisament per això, majorment per això. Per poder parlar ami els de fora, per poder fer front al repte dels de fora, per poder competir. De manera que no hi ha complementarse tat més gran que la que hi ha entre aquests dos conceptes. I aquesta àrea d'influència, de la q ual nosaltres sense cap mena de vergonya hem de reclamar la capitalitat cultural, existeix. Cap ital, producció de símbols No em vull extendre més. No més voldria acabar dient que si aquesta capitalitat ha d'existir, si els nostres somnis han de ser possibles, segurament serà b6 que no ens perdem. Tanmateix hem fet de la capital que som, una simple plataforma de producció de símbols culturals, per consum interior. Això seria un gr an error. Tota capital te sempre; dos funciona. Una, relacionar-se, que és la que he dit. I una altra, donar consciència de pais al pais. I donar consciència de pais al pais molt sovint vol dir fer énfasi en allò que és segurament menys creatiu, manys divers, menys intercanviable i més propi, més d'afirmació í això tampoc és contradictori. Hi ha molta gent que diu "no hem de ser cosmopolites, hem de ser internacionals però afirmant-nos en nosaltres mateixos". Si senyor. Evidentment. S'ha de ser radicalment un mateix per poder expressar alguna cosa que valgui en el mercat mundial, per dir.ho així, per ser internacional. Si no ni s'és tan sols. Ara bé, no ens enganyem. Des del punt de vista de la Cultura, i de l'ajuda de les institucions a la cultura, que és un punt que abans he anunciat que parlaria, però que he passat una mica aixi de trascantó, porqué es molt contradictori, perque sen's diu per una banda que la societat civil ha de viure per ella mateixa, ha de crear cultura, se l'ha de deixar que visqui, i jo estic absoluta �ment amb aquesta línia, i per altra banda sen's diu que cal fer un teatre oficial, català o de Barcelona, soposem. O cal subven cionar les iniciatives particulars. Bé, aquí hí ha tota una con tradicció que avui només he tocal d'esquitllentes i que algun dia segurament algu o altre del nostre equip explicará amb més detall. Nosaltres tenim posicions preses, en aquesta línia. Perb bé, jo cree que la ca p ital d'un pais, com és Barcelona, una ciutat gran, m'és igual que sigui capital o no, en tot cas no s'ha d'abocar exclusivament simbols de consum massiu per al conjunt del pais. Perqué normalment aquests símbols, que calen, que són necessaris, perque creen identitat i si no tampoc seriem, aquests símbols són normalment, per ser de consum massiu, precisa ment, d'una certa qualitat mitja. Qué no és la de punta, que no és la que es pugui comparar amb d'altres a nivell internacional. Tots els palsos tenen la doble vertient: una creació de codis, de símbols, de banderes, de cançons, de poesies relativament sen zilles, que neixen i que donen als ciutadans la conscilncia de ser—ho, d'aquell país, de ser diferents dels demés, per una banda, i d'una altra les puntes, diguessim, d'una art molt més divers. Puntes que sén tant en la creació individual com en la col.lectiva i popular. Es poden donar, i es donen, cree jo, puntes de creació cultural popular també importants, perb no oficial en qualsevol cas, no elements de simbolització de un poder polític, sinó pre cisament elements d'expressió d'una espontaneitat ciutadana. Jo cree que aquí no hem fallat, perb si, el que hem fet, com un pais ben entenimentat que son hem posat primer les coses que han d'anar primer, primer els bous i despres el carro. 1 primer era la creació d'uns codis, d'uns llenguatges, d'uns símbols que calia reafirmar, aixb és cert, i és el que hem fet. Ara bé, aixb no ens ha de fer oblidar que hem de ser capaços de creativitat, i de competitivitat i d'universalitat. Crear ambient per la creació I aquesta s'aconsegueix, tant amb la creació individual, del taller d'aquell individu al qual s'ha de deixar crear, se l'ha de donar l'entorn o la confiança en ell mateix que dona una �ciutat pròspera i lliure per que pugui crear, com en els barris aquells extrems en el que es crea en definitiva l'art popular, a nivell musical, suposem, amb la música de Rock, o amb el teatre popular. Perqué és en aqui on hi ha la font inesgotable de crativitat que desprès dona un Leonardo, o que desprhs dona un Mozart o un Elvis Presley, m'és igual, en aquest cas. Hem de poder crear aquesta confiança de la ciutadania en ella mateixa no només a través de símbols sino a través d'una qualitat de vida i d'una confiança en la seva societat i en el seu pais que permet, que realment es doni una creació individual, diversa, competitiva, difícil. Aquesta és la que li donará la qualitat. Es a dir, arrels si, universalisme també, i tot això sobre la base de la ereaci6 de lo que jo en diría la creació, del que jo en diria una cultura, no oficial, sino urbana. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Art i cultura a la Barcelona del futur Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Description An account of the resource 32 p. Transcripció de la conferència de l'aclade Pasqual Maragall i Mira. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Brok Subject The topic of the resource Cultura Art Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2574/19850507d_00069_0001.pdf f0bceae22fd51eeda0c10fb71ca9c15b PDF Text Text EM PERMETEU QUE COMENCI AQUESTA CONFERENCIA AMB D4Š REFERNCIIS QUE SOLS INDIRECTAMENT, ENCARA QUE SIGNIFICATIVAMENT, TE A VEURE AMB EL SEU TÍTOL I CONTINGUT. LúznImERA GIRA ENTORN AQUEST PROPI ACTE, ES A DIR UN ENCONTRE ENTRE UNA REPRESENTACId DE LA JOVENTUT UNIVERSITARIA A CATALUNYA -I MOLT DI RECTAMENT A BARCELONA- I L'ALCALDE DE LA CIUTAT. HE DE DIR QUE ÉS UNA REFERENCIA QUE M'INSPIRA PROFUNDS SENTIMENTS DE TOTA MENA. PRIMER DE TOT AUTOBIOGRAFICS EN NOM DE TOTA UNA GENERACIÓ DE PERSONES QUE AVUI TENIM RESPONSABILITATS POLÍTIQUES I QUE EN ACTES COM AQUEST VAREM ENTRAR EN CONTACTE AMB L'ESPANYA QUE ES NEGAVA A ÉSSER SOT MESA A LA DICTADURA I A L'UNIFORMISME FRANQUISTA. EN ACTES COM AQUEST L'ALFONS COMIN EXPLICAVA L'EXPLOTACIO l'E'5¿PlsO,TAZO A QUE EREN SOTMESOS ELS HOMES I LES DONES D'AQUEST PAÍS. EN ACTES COM AQUEST EN JOAN FUSTER, EN ,NOM D'UNA CULTURA OPRIMIDA, NO DUBTAVA, PERO, D'ENSENYAR-NOS LES CONTRADICCIONS I EL SEUDE VEGADES GALLINACI, COM DEIA EL SEU AMIC JOSEP PLA. WINSPIRX TAMB2 SENTIMENTS D'ANHELS TENYITS D'UNA CERTA INQUIETUD, LA DEMOCRACIA ASSOLIDA I LA NORMALITZACIO CULTURAL QUE VA FENT LA VIU VIU MES B2 QUE MAL. EN CONSEQÜENCIA OBVIA 2S �3. LES ASPIRACIONS DE LA GENERACIO QUE DE MOMENT TÉ LA RESPONSABILITAT de MANAR; NO HEM VINGUT A REDIMIR UNA CATALUNYA MALTRACTADA PER L'HIS TORIA. AL CONTRARI VOLEM ATORGAR-LI EN UN FUTUR IMMEDIAT LA CAPACITAT D'ESSER CONEGUDA I RECONEGUDA COM A PERTANYENT A UN ESPAI OPERATIU EN LA CONSTRUCCIO D'UN MON MÉS TRANSPERENT. NO HEM VINGUT A IMPULSAR UN MODEL DE RELACIONS SOCIALS, SINO A SER POSSIBLE UN MARC DE LLIBER TAT EN EL QUE ES PUGUIN FER POSSIBLES LES DIFERENTS OPCIONS DE FUTUR SENSE QUE QUEDIN EXER CITAMENT EMBUSSADES PER CULPA DE CONDICIONA- MENTS QUE SABEM QUE ES PODEN SUPERAR. HE PARLAT DE LES DUES REFERENCIES PREVIES. HE DESPLEGAT LA PRIMERA QUE JO DIRIA QUE M'AFEC TE MES A MI QUE A VOSALTRES, EN EL SENTIT QUE CREC QUE ES LA CLASE POLITICA D'AVUI NO HA DE PRETENDRE TROBAR LA NOSTRA COL.LABORACIÓ FENTVOS SENTIR HEREUS DE LES NOSTRES PREOCUPACIONS COM A ESTUDIANTS SOTMESOS A LA DICTADURA, SINO COM A CIUTADANS QUE OFEREIXEN MES PERSPECTIVES DE FUTUR, COM A CIUTADANS LLIURES, ENCARA QUE CONDICIONATS. LA SEGONA REFERENCIA IVERTEIX ELS TERMES. BARCELONA, I M'ATREVIRIA A DIR CATALUNYA I ESPANYA EN LA MESURA QUE NO PODEM OBLIDAR QUE ELS PAISOS NO SON RES LES SE CAPAç DE SOBRE- SIGNIFICATIU SENSE VES CULTURES URBANES, HA ESTAT VIURE A LES CRISI DELS DARRERS DOS-CENTS ANYS �4. GRACIES A UNA CERTA CAPACITAT D'INTUIR COL.LEC r TIVAMENT QUINES EREN LES LINIES DEL PROGRÉS. AQUESTA NO ES UNA CONSTANT HISTÒRICA. PER MOLT QUE AVUI HONOREM ELS NOSTRES VENÇUTS DE LA GUERRA DINASTICA DE PRINCIPIS DEL SEGLE XVIII, r HEM DE RECONEIXER QUE AUSTRIA ERA LA LEACIO O SI MES NO LA DECADENCIA FRONT AL PODER BORBÒNIC, IL.LUSTRAT I HUMANISTA. ENS VAREM EQUIVOCAR AMB FELIP V I VAREM PAGAR LES CONSEQÜEN CIES, APRENENT UNA LLIÇÓ DURA QUE JO DIRIA QUE NO HEM OBLIDAT: LA LLIÇÓ DE CONSULTAR ELS SIG NES DELS TEMPS PER A ELEGIR ELS CAMINS DE FUTUR. DON ANTONIO DE CAPMANY I MONTPALAU, (QUE SOSPI TO QUE NO ERA ANTECESSOR DE LA MARIA AURELIA) DEIA AL 1779 QUE EL BORBO, - CARLES III, EL REI ALCALDE DE MADRID- "USANDO DEL SUPREMO PODER DE HACER FELICES A LOS HOMBRES, HA DISPENSADO A BARCELONA, ENTRE GRANDES BENEFICIOS, LA CREACION DE LA JUNTA DE COMERCIO Y EL RESTABLECIMIEN TO DE UN ANTIGUO CONSULADO" CREC QUE A PARTIR D'AQUESTA DATA HEM TINGUT UNA CERTA CAPACITAT D'INTUIR QUE LA MEDITERRANIA TENIA EL SEU FUTUR. PERMETEU-ME, NI QUE SIGUI DE PAS, RETRE UN RECORD TAMBÉ LLIGAT A LA HISTORIA DE LA NOSTRA FORMACIÓ, EN LES FIGURES DE JAUME VICENS I VIVES I DE PIERRE VILAR, DOS HISTORIADORS QUE CON „ ,, JUNTAMENT AMB EN JORDI ORAL FORMEN PART D'UNA CULTURA QUE ENS MARCA EN EL SENTIT MES AGRICOLA DEL TERME CULTURAL QUE ENS SOLCA, DIRIA JO. SOC �iiiCAPAç DE D.LR SI EL PACTISME, EL SENY I LA .5. RAUXA NEIXEN DE L'EXISTENCIA DEL XVIII, PERO EN QUALSEVOL CAS SER Á . N PRESENTS COM A CONSTANT A PARTIR D'AQUELL MOMENT EN . TOT L'ESDEVENIR DE BARCELONA: LA CONVIVENCIA AMB L'INVASOR FRANCÉS, MES SIGNIFICATIVA PER LA PROSPERITAT INDUSTRIAL I COMERCIAL DE BARCELONA QUE PEL TIMBALER DEL BRUC. NO HEM D'OBLIDAR QUE EL 21 DE MARç DE 1910, EL "DIARIO DE BARCELONA" -QUE L'AJUNTAMENT ACTUAL N'HA SALVAT L'ARXIU I PRETEN ASSEN TAR LA CONTINUITAT VA DEIXAR DE DIR-SE *DIARIO" PER DIR-SE "DIARI DE BARCELONA I DEL GOVERN DE catalunya" I PUBLICAVA BILINGUE: EN FRANCÉS I EN CATALA. VINGUEREN DESPRES ELS ENTUSIASMES CONSTITUCIONALS PERO POTSER VOLDRIA REMARCAR QUE JA AL 26 EL PATI DE LA LLOTJA BARCELONINA. -L'ACTUAL BORSSA- ESTABA I1.1UMINADA A LLUM DE GAS I UN DECENI MES TARD EL MOVIMENT OBRER EN EL SENTIT JA MODERN DEL TERME ORGANIC FEIA LES PRIMERES MANIFESTACIONS DEL SEU DESCONTENT I PODER. NO PUC DEIXAR D'ESMENTAR L'APASIONANT PERIODE DE LA REGENCIA DE MARIA CRISTINA ON A BARCELONA ES PRODUT LA MES ENORME CRISI PER CUL PA D'UNA -SI EM PERMETEU- LLEI DE BASES DE REGIM LOCAL, "LEY DE AYUNTAMIENTOS" QUE LI COSTA A LA REINA, DESPRES D'UN ALTRE 18 DE JULIOL, L'EXILI A FRANÇA I UN PERIODE DE RAUXA QUE CURIOSAMENT INICIA AL 1842 LA DEMOLICIÓ DE LES MURALLES DE LA CIUTAT I EL RESTABLIMENT DEFINITIU DE LA UNIVERSISTA A LA QUE PERTENYEU NO PUC, TAMPOCO DEIXAR D'ESMENTAR QUE LA DEMO- GRAFIA DE LA CIUTAT PASSA DELS 130 MIL HABITANTS A L'INICI DE LA CENTURIA A 150.000 DURANT AQESTS ANYS 1 A 216.000 AL 1870 MIL A FINALS DE SEGLE. SUPERANT ELS 550.000 �6. TOT AQUEST CREIXEMENT ES PRODUEIX EN UNA CONjUNCIÓ DE FACTORS CONTRADICTORIS I ENORMEMENT VIUS. LA UNIVERSITAT I LA INTEL.LECTUALITAT DEL PAÍS ES CAPAÇ DE PRODUIR FIGURES COM Un, DEFONS CERDA, EN NARCIS MONTURIOL, EN JAUME BALMFS, ACOLLIR EN FERDINAND LESSEPS, DELIR-SE AMB ENpONAVENTURA ARIBAU, ENVIAR MINISTRES A MADRID CAPAÇOS DE CREAR LES BASES DE L'ECONOMIA PÚBLICA ESPANYOLA -COM EN FIGUEROLA, CAPAÇ D'ESCRIURE UNA. GRAMÁTICA CASTELLANA, JUNTAMENT EN INVENTAR LA PESSETA. NO PRETENC EN ABSOLUT FER UN RESUMEN D'HISTORIA DE BARCELONA NI DE CATALUNYA, NI MENYS APROFUNDIR SOBRE ELS ESDEVENIMENTS DEL SEGLE XX, AMB LA RFVOLUCI6 CULTURAL DE LA CULMINACIÓ DE LA RE1 NAIXENCA, EL MODERNISME, EL NOUCENTISME I EL LIDERATGE DE LA RESISTÈNCIA CULTURAL SOTA LA DICTADURA. NI AM B L'EXPLOSIÓ DEMOGRÁFICA DEL SEGLE XX QUE MÉS QUE TRIPLICAR LA POBLACIÓ FINISECULAR CREAR L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA AMB MÉS DE TRES MILIONS CENT MIL HABITANTS; NI AMB LA CULMINACIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, CONFIGURANT UN ESPAI INDUSTRIAL I SOCIO-POLÍTIC PERFECTAMENT IDENTIFICABLE NO SOLS A ESPANYA SINÓ A LA MEDITERRANIA NORD-OCCIDENTAL. ART, CULTURA, POLÍTICA, ECONOMIA, URBANISME, H1STÓRIA FAN DELS DOS DARRERS SEGLES DE VIDA DE BARCELONA; UN LLOC DE DEBAT EN EL SI D'UN MON TAMBÉ CANVIANT. �7. SERIA D'UN COFOISME EXORBITANT PRETENDRE UN PROTAGONISME EXAGERAT EN TOT AIXÒ. PERO SERIA NEGAR L'EVIDENCIA I NO VEIEM EN TOTA AQUESTA HISTÓRIA UNA POSSIBILITAT DE DESPLEGAMENT DE FUTUR. UN DESPLEGAMENT MULTIDIRECCIONAL I CONNECTAT AMB LA RESTA DELS DESPLEGAMENTS CONTEMPORANIS. VOLDRIA DIR-VOS COM EM SONEN A FALSOS ELS MODELS TANCATS DE CERTES ACTITUDS RESPECTE BARCELONA I CATALUNYA. AQUI HAN VISCUT AFRANCESATS I INDEPENDENTISTES, MODERATS I LLIBERALS, CRISTINISTES I ESPARTERISTES, LLIBERALS I APOSTÒLICS, CONSERVADORS I PROGRESSISTES, MODERNISTES I NOUCENTISMES, FRANQUISTES DE TOTA MENA I AVUI NO CAL DIR FINS A QUIN PUNTI EN NOM DE QUINS PRINCIPIS ES FOMENTA UNA CERTA IDEA DEL QUÉ SOM EN FUNCIÓ NO TANT D'OFERIR UN MARC D'INCORPORACIÓ SINO UNA LÍNIA DIVISSORIA NO TANT PER A OFERIR UNA PARTICIPACIÓ, COM PER A DISTINGIR ELS QUE HAN DE PARTICIPAR D'AQUELLS QUE SÓN IMPURS. PERMETEU-ME QUE M'EXCUSI DE LA LONGITUD I POTSER ABSTRACCIO D'AQUESTA SEGONA REFERÈNCIA, QUE RESUMIRIA DIENT-VOS QUE DEFUGIU EN ANALITZAR EL FUTUR IMMEDIAT DE BARCELONA I CATALUNYA DOGMATISMES EXCESSIIJS; I MÉS SI TÉNEN PRETESES ARRELS HISTORIQUES, AGRESSIONS CONSTANTS, OPRESIONS CONTINUES. NO RESOLDRIEM ELS NOSTRES PROBLEMES SENTINT-NOS HEREUS DE LA TRADICIÓ ESPANYOLISTA O NACIONALISTA DE CATALUNYA, NI DE LA BULLAN- �8. GUERA O REACCIONÁRIA, NI DE L'ASSENYADA O L'ARRAUJADA. EL FUTUR, ÉS A DIR, ELS DEU PROPERS ANYS, CREO QUE ES JUGUEN ESSENT CAPAÇOS DE JUGAR LES NOSTRES POSSIBILITATS EN EL MARC D'UNA SITUACIÓ OBJECTIVA, AMB ESPERIT DE CREACIÓ, UN BON CONEIXEMENT DE LA REALITAT I SOBRE TOT DE LES PROPIES POSSIBILITATS, JO CREC MOLT FERMAMENT QUE LA PERSPECTIVA JOCS OLIMPICS 1992, S'EMBRANQUEN EN AQUEST DOBLE PLANTEJAMENT: OFERIR MES PRESPECTIVES DE FUTUR ALS CIUTADANS DE BARCELONA 1 SIGNIFICAR -DONAR UN SIGNE- LA VOLUNTAT DE PARTICIPACIO DE BARCELONA EN UN MARC DE PROGRÈS GENERAL. PER QUE CONFIO AMB AIXÒ ? BARCELONA HA:VISCUT A SALTS. US HE DIT QUE EL PRIMER PERÍODE D'EFERVESCÈNCIA SOCIAL DEL XIX CULMINA AMB LA SUPERACIÓ DE LES MURALLES, AMB EL TREN DE MATARÓ I AMB LA INICIACIO DE L'EIXAMPLE DE CERDÁ. PERÒ, EL PRIMER GRAN PAS DE LA CIUTAT CAP A LA CAPITALITAT ES DONA AMB L'EXPOSICIÓ DEL 88. M'AGRADARIA EXTENDRE'M EN LES CONSEQUENCIES ECONÒMIQUES DE L'EXPOSICIÓ DEL 88, PERÒ CREC QUE EL TEMA ÉS, AVUI MÉS QUE MAI, OBJECTE RESERVAT A TESIS DOCTORALS. NO CREC QUE SIGUI VÁLID SIMPLEMENT FER REFERENCIA A LES CONSEQUÉNCIES DEMOGRÁFIQUES, D'ALTRA BANDA INFLUIDES PER FENOMENS CONCOMITANTS -LA PANIBERICA �9. I EL DESPLEGAMENT INDUSTRIAL SOTA EL PROTECCIO NISME PRINCIPALMENT. SÓN EVIDENTS, PERÒ, ELS EFECTES SOBRE LA CIUTAT. LA IMITACIÓ FARISIVA QUE ESTÁ A L'ORIGEN DE LA INICIATIVA DE RIUS I TAULET, NAVIA PROVOCAT AL 1873 LA CONSTRUCCIÓ DEL MERCAT DEL BORN, PRIMERA CONSTRUCCIÓ SIDERURGICA IMITANT LES HALLES CONSTRUIDES VINT ANYS ABANS. AL 1882 COMENÇA LA CONSTRUCCIÓ DE LA SAGRADA FAMILIA, AL 88, AMB L'EXPOSICIÓ, S'INAUGURA EL RECINTE DE LA CIUTADELLA AMB UN CAFE-RESTAURANT l'UMBRACLE (1883-1888), L'HIVERNACLE (1884) AMBDOS DE L'ARQUIITECTE AMARGOS, EL MUSEU MARTORELL, EL PALAU DE BELLES ARTS (ARQUITECTE AUGUST FONT), LA FONT DEL PARC (Buhigas) L'ARC DE TRIOMF (Vilaseca), PERÒ TAMBÉ EL MERCAT DE LA CONCEPCIO, EL MERCAT DE SANTS, EL MONUMENT A COLOM (Buhigas)LA PRESO MODEL (DOMENECH I ESTAPA) EL PALAU DE JUSTICIA, S'INICIA L'HOSPITAL CLINIC (AMARGOS), LA CASA VICENS (Gaudi), l'EDITORIAL MONTANER (Domenech i Montaner), EL PALAU GUELL (acabat l'any següent 1889), S'INICIA EL COL-LEGI DE SANTA TERESA i SEGUEIXEN ELS ANYS SEGüENTS LA FABRICA DEL GOS, de Domènec i Estapà, EL MATEIX ARQUITECTE DE LA PRESÓ MODEL, LA CASA AMATLLER, DE PUIG 1 CADAFALC. �10. LA INFRAESTRUCTURA DE LA CIUTAT ES MODIFICA ENTORI'DE L"EXPOSICIO. DES D'UN PROJECTE FANTASMAGORIC D'IL.LUMINACIO ELECTRICA DE LA MURALLA DE MAR DE L'ANY 80, QUE NO ES REALITZA FINS A L'ACABAMENT DE L"ABASTIMENT D "AIGUA I GAS QUE S'EXTEN DES DEL 68 A L"EXPOSICIO; FINS A TREBALLS DE BASE COM ES EL MAPA GEOLOGIC I TOPOGRAFIC DE BARCELONA DE ALMARA I BROSA. NO EXISTEIX CAP DUPTE QUE L'EXPOSICIO UNIVERSAL DEL 88 ES LA CULMINAC1O D'UN PROCES EXPANSIU DE L'ECONOMIA I LA SOCIETAT CATALANA DEL FINAL DE SEGLE. CIUTAT I EXPOSICIO S'ENTRELLACEN D'UNA FORMA EVIDENT I LA CIUTAT ES SUPERA A ELLA MATEIXA. NO ES SIMPLEMENT EL COS DE GRACIA. SARRIA S'ENLLAÇA A BARCELONA EL 77 I AL 89 S"ELECTRIFICA LA LINIA. L"EXPANSIO INDUSTRIAL NO SOLAMENT INCORPORA SANT MARTI, SINO QUE RODEJA LA BARCELONA CREIXENT DEL SEU PRIMER CINTURO INDUSTRIAL A SANTS, LES CORTS, EL SUD DE GRACIA I LES INSTALACIONS TEXTILS, QUIMIQUES I DE CURTITS ENTRE BARCELONA T HORTA. UNA EXPOSICIO CONVERTEIX EN CAPITAL AMB VOCACIO EUROPEA UN TERRITORI EN EXPANSIO URBANA I INDUSTRIAL. JO M'ATREVIRIA A DIR QUE L"EXPOSICIO INTERNACIO- �11. NAL DEL 29 ES MES LINEAL ECONOMICAMENT PARLANT I MES COMPLEXE POLITICAMENT QUE LA DEL 88. DE FET LA SEVA HISTORIA COMENÇA AL 94 AMB UN FENOMEN ESPECULATIU IMPORTANT: L"ASSOCIACIO DE PRO PIETARIS DE LA MUNTANYA DE MONTJUIC, PRESENTEN UN PLA D"URBANITZACIC EN UNA ZONA QUE EL PLA CERDA RESERVAVA A PARC. AL 1905 L "AJUN'T'AMENT I EL REI REACCIONEN: ES DECLARA PARC LA MUNTANYA I EN PUIG I CADAFALCH CONVERTEIX EN PROCLAMA ELECTORAL "A VOTAR PER L - EXPOSICIC". MILLOR DIT : "A VOTAR POR LA EXPOSICION". ES EL DIRECTIU DEL FOMENT DEL TREBALL NACIONAL FRANCESC MAS EL QUI REIVINDICA UNA SEGONA EXPOSICIO PER BARCELONA. DOS ANYS MES TARD (1907), UN FABRICANT DE LAMPARES D"INCANDESCENCIA I MOTORS ELECTRICS, HEREU DELS FUNDADORS DE L`INDUSTRIA TEXTIL DE SANTS "LA ESPANYA INDUSTRIAL", COM A PRESIDENT DEL FOMENT I CONJUNTAMENT AMB UNA PONENCIA DE REGIDORS DE LA CIUTAT ENCAPÇALA UNA "COMISSIO" D'ESTUDIS DE L"EXPOSICIO. ES UN BURGES NACIONALISTA A CABALL ENTRE EN PUIG I CADAFALCH I L"OSSORIO I GALLARDO ANOMENAT LLUIS MUNTADES. INTRODUIRA A CATALUNYA LES, PERMETEU MULTINACIONALS PHILIPS-MEL°XPRSICMATU, I SIEMENS, TREBALLARA PER LA CANADENCA EN LA CONS TIBIDABO I EL FUNICULAR, -TRUCIDELANV I MORIRA POCS ANYS MES TARD. EL MARQUES DE FORONDA, LAMO DELS TRANVIES DE BARCELONA SEMBLAVA PREDESTINAT A RECOLLIR AQUESTA TORXA. �12. AL 1.914 ES CREA UNA JUNTA ADMINISTRATIVA AUTO NOMA AMB REPRESENTACIONS DE L'ESTAT, LA PROVIN CIA EL MUNICIPI, BANCS I UNA ASSOCIACIO ECONO MICA. AQUEST MATEIX ANY I JA SOTA LA MANCOMUNITAT, EN PRAT DE LA RIVA CONSEGUEIX EL SUPORT DE MADRID, 1 REBAIXA L - IMPULS NACIOL\TALISTA DE L'EXPOSICIO. ACONSEGUEIX 10 MILIONS DE PESSETES, MIL MILIONS D'AVUI, I S'INICIA LA CONSTRUCCIO DE MONTjUIC. 1919 FORESTIER AMB LA COL.LABORACIO AMB NICOLAU M. RUBIO I TUDURI, I PER ENCARREC DE CAM Bo l REALITZA TOTA LA JARDINERIA DE L'EXPO SICIO. PROJECTE DE MIRAMAR 1 DE LA PLAÇA DE LA MECANICA. 1917 TRES PROJECTES - PUIG I CADAFALCH I GUILLERMO BUSQUETS PROJECTEN LA PART INFERIOR DE LA MUNTANYA FRONT A LA PLAÇA D'ESPANYA AMB DESTI A LA "EXPOSICION GENERAL ESPAÑOLA". LLUIS DOMENECH I MANUEL VEGA I MARCH REALITZEN LA PART MES ELEVADA DE LA MUNTANYA DESTINADA A L'EXPOSICIO D'INDUSTRIES ELEC TRIQUES. AUGUSTO FONT I ENRIQUE SAGUIER ESTUDIA 1,"URBANITZACIO DE LA VASSANT EST. 1919 SUCCESIUS APLAÇAMENTS DE L - EXPOSICIO PER MOTIUS DE CRISI ECONOMICA, GUERRA EUROPEA.. DEIXEN INDETERMINADA LA DATA FINAL. LES �13. TOT AIXO SON EDIFICIS. PERO ELS PROJECTES URBANS S - HI INCORDINAN. AL 1968 CAUEN LES MURALLES DE LA CIUTADELLA I L - ANY SEGUENT ES CEDIDA A LA CIUTAT. EL 72 ES FA EL CONCURS PER L - ORDENAMENT URBANISTIC, GUANYANT EN FONTERE. EN L - EXECUCIO TREBALLARA EN GAUDI. AL 1873 ES DERRIBA PART DE LES DRASSANES PER A COMUNICAR LA CIUTAT AMB EL MAR, AL 1874 S - INICIA L - URBANITZACIO DEL POBLE SEC COM A LIMIT DEL PARC DE MON JUIC, SEGONS EL DISSENY DE CERDA. EL 1879 ES PRESENTA EL PLA BAIXERAS QUE S - APROBABA 10 ANYS MES TARD AMB L'EUFORIA PORT EXPOSICIO : SIGNIFICARA L - ABERTURA DE LA VIA LAYETANA. AL 1882, S - APROBA EL PLA GENERAL DE BARCELONA QUE SIGNIFICARA LA DEFINITIVA URBANITZACIO D - UN BON TROÇ DEL LLEVANT DE LA CIUTAT. AL MATEIX ANY EL "MANCHESTER ESPANYOL" (SANT MARTI DE PROVENÇALS) AMB ELS CINC NUCLIS QUE EL FORMEN : CLOT, SAGRERA, CAMP DE L - ARPA, LA LLACUNA; POBLE NOU, ES PLANIFIQUEN SOTA EL NOM DE "PLA INDUS TRIAL I COMERCIAL DE SANT MARTI". EL 1988 SOBRE EL SALO VICTOR PRADERA I TOTA LA CIUTAT DE LLEVANT. L - ANY SEGUENT S-APROVA EL PLA GENERAL D - ALINEACIONS DE LA VILA DE GRACIA QUE DOS ANYS ABANS HAVIA ESTAT ANEXIONADA A BAR CELONA. �14 OBRES SEGUEIXEN EL SEU CURS. ES CONSTRUEIXEN ELS PALAUS DE VICTORIA EUGENIA I ALFONS XIII I ES CONVOCA CONCURS PER A LA CONSTRUCCTO DEL PALAU CENTRAL. 1923 ELS PALAUS VICTORIA EUGENIA I ALFONS XIII (ART MODERN I ART INDUSTRIAL) FOREN UTILITZATS PER UNA EXPOSICIO INTERNACIONAL DEL NOBLE I LA DECORACIO D-INTEREORS. S - INAGURA LA PART INFERIOR DEL RECINTE DE L'EXPOSICIO. 1923 DICTADURA PRIMO DE RIVERA. SUBSTITUCIO D - UNS PROJECTES PER UNS ALTRES I TRANSFORMACIO D - ALGUNS ESPAIS. 1925 CONCURS PALAU CENTRAL. NOU PROJECTES. GUANYADOR : ENRIC CATA I EUGENIO P. CENDOYA. I LA DIRECCIO DE LES OBRES, PERE DOME NECH ROURA. �15 1927 DOMENECH INICIA LA CONSTRUCCIO DE L'ESTADI. PRIMO DE RIVERA FA SEU EL PROJECTE I VOL CAPITALI`T'ZAR -LO, COSA QUE SERVI PER IMPUL- SAR EL PROJECTE DEFINITIVAMENT. 1929 19 DE MAIG. ALFONS XIII INAGURA L'EXPOSICIO UNIVERSAL DE BARCELONA, DIVIDIDA EN TRES NU C.LIS . a) LES INDUSTRIES b) L'ART A ESPANYA c) L'ESPORT. 1926 LES DIFERENTS PROPOSTES D'URBANITZACIO DE LA PLAÇA D'ESPANYA QUEDAREN SUPRESES A TIR DEL 20-21. EL 1926 S'OBRI L'ESTACIO DEL METRO TRANSVERSAL DE 1928 RU:BIO JECTAR I TUDURI VA LA REBRE L' EL NUCLI HOTELER PAR PLAÇA D'ESPANYA. ENCARREC DE PRO- DE L' EXPOSICIO . AL MATEIX TEMPS QUE ELS HOTELS ES CONSTRUEIX UNA FONT (J.M.JUJOL). 1929 L'IMPACTE URBANISTIC DE L'EXPOSICIO. �16 possiblement gràcies a aquest pretext es duen a terme. La canal it za d°inociatives diverses de cara a un olnectiu global t am 3 ata fixa és el Incidir-se per Montjuic, tal com va fer-ho la Comissió de 1914, volia dir abandonar la idea del nou centre urbà ala Piaça de les Glòries Catalanes, tal corn es'.: estr.ea establert des de I'aprovacio del Pla de I'Eixarnple d'en Cerda per balancej ar molt més cap a ponent el creixement de la ciutat. En aquesta dec:siO hi entraven, sens dubte, rnolts factors. Els interessos d'algunes grans operacions com eran el Pon Franc. la potencia' ciO industrial del bai, Llobre g at tarnbé la plus-vàlua que adquirien les enormes finques que, a ponent, tenien alguns grans:. industrials Girona, Güell- a banda dels interessos més tars corn eren els del Fomento • de Obras y Construcciones de collocar les seves pedreres esgotades de la muntanya de Montjuïc. Portar en aquesta direcció la • urbanitzaciO I'eixample consolidant 1'ofKrtura ja feta de carrers amb davagueres, enllumenat i pa p imentacions; amplia; l'accessibilitat millorant la xarxa de tramvies en aquesta direcció ï fent el Metro Transversal; potenciar l'obertura de la Crac, Via en direcció al Prat del Llobregat; transformar, en definitiva, la Plaça d'Espanva en el centra d'una Barcelona futura, eren les conseqüències més immediates de la decisió presa. Però també cal assenyalar la dimensió que globalment per a la ciutat, té l • Exposició en la mesura que en funció d'aquesta es programen una sèrie de realitzacïons que L.'AVf:Ntr 59 (135) que dina a la iniciativa de I'Exposicit', el caràcter d • instrument urbanistic important. La reordenació de la Plaça de Catalunya, de les de Te.uan i Letamendi. L'obertura del Carrer de Balmes, la prolongació de la Diagonal des de l'actual plaça de Calvo Sotelo. La construcció de grans edificis d'equipament, com són la nova estació de França, l'edifici central de Correus, i el no executat teatre de la Ciutat. La política, principalíssima, de dotació d'espais Iliures a través del pla de pares que l'Ajuntament proposà i que encara, fins fa pocs anys, ha estat la dotació d'àrees de lleure més importants de la ciutat. Cal, en aquest sentit, assenyalar la intenció múltiple que l'Exposició a Montjuic té assignada dins de la política urbana. D'una banda, com s'ha dit, motor del creixement cap a ponent, d'altre banda gran parc per a la ciutat. Encara orna trrcrr.4 previsió, afortunadament no realitzada, era que el recinte de l'Exposició fos, en els terrenvs més pròxims a la Plaça d'Espanva, una reserva de solars edificables un cop acabada l'Exposició, de manera que s'obtingues un benefici supletori anió les plus-vàlues que la mateixa Exposició generaria en els seus propis terrenvs deixant, en canvi, com a jardins la pan alta més muntanvosa, més difícilment explotable com a àrea d'edificació intensiva. Aquesta operació era, a més, recoberta de tota una ideologia de la recuperació simbólica per a la ciutat d'aquella ciutadella que era el castell de Montjuïc, des del qual en cpoques pretèrites s'havia controlat fins i tot castigat la ciutat. Aixó encara afegia un interès i, sobretot, una justificacro complementària als proj ectes dels regidors i in<)u<artals harcclonrn, de' moment. �17 HE PRETRS REPASSAR DOS GRANS ACONTEIXAMENTS DE LA VIDA RECENT - SI ES POT DIR QUE QUATRE O CINC GENERACIONS SON QUELCOM RECENT- DE LA CIUTAT. HE DE DIR QUE TANT EN UN CAS COM EN L'ALTRE L'IMPACTE URBANISTIC ES ES BEN DIFERENT. EL 88 ES ENORME ; L'ECONOMIC ASSUMIT PER LA CIUTAT POSSIBLEMENT AMB MOLTS MES GUANYS QUE PERDUES. EL 29 ES UN DRAMA QUE AVUI ENCARA VIVIM SI MES NO AMB CARACTER ANECDOTIC. ELS DEUTES DE L'EXPOSICIO VAREN ESSER CAPI- TALITZATS AMB UNES EMISSIONS D'OBLIGACIONS QUE EN EPOCA D'EN FRANCO ES NUINT EL SEU NOMINAL, VAREN RECONVERTIR DISMI- ALLARGANT ELS TERMINIS FINS EL SEGLE XXI, NI QUE SIGUIN ELS SEUS INICIS. L'AJUNTAMENT VOLDRIA AMORTITZAR ANTICIPADA- MENT AQUESTS DEUTES, PERO ES TROBA , QUE SON DE LES POQUES EMISSIONS QUE DESPRES DE 1959 SON ENCARA AUTOMATICAMENT FIGURABLES AL BANC D'ESPANYA, I PER TANT UNA RELIQUIA D'ABANS DEL PLA D'ESTABILITZACIO, BEN APRECIADA PER BANCS I CAIXES QUE VAREN ESSER OBLIGADES A COMPRAR-LES. PERO DEIXO AL DR. FABIA ESTAPE, -QUE DEL PLA D'ESTABILITZA- CIO, LA CANADENCA I LA BARCELONA TRACTION EN SAP MOLT MES QUE JO-, LA FEINA D'EXPLICAR-VOS AQUEST AFER QUE COM DIUEN ELS LLIBRES DE TEXT I LA "ALI CIA AL PAÍS DE LES TES DE MELODRAMA. MARAVELLES" TE ELS SEUS ASPEC �18 COM PODEN COMPRENDRE, DESPRnS D'AQUESTS ANTECEDENTS NO ES FACIL PRONOSTICAR LES CONSEQUEN- CIES ECONOMIQUES DELS JOCS OLIMPICS 1992. SI EM PERMETEN EM REFERIRE A UNA EXPERIENCIA RECENT: LOS ANGELES. DE L'ESTUDI DE L'IMPACTE ECONOMIC SOBRE EL P.I.B. DE LA ZONA. PRODUIT PELS JOCS A nos ANGELES, LA INVERSIO EN LA CONSTRUCCIO SUPOSAVA EL 42'5% DE L'IMPACTE PRIMARI (467 MILIONS DE DOLARS) ES A DIR 84.000 MILIONS DE PESSETES, I EN MITJANTS ELECTRONICS QUASI UN 10% (100 MILIONS DE DOLARS) ES A DIR 18.000 MILIONS DE PESSETES. L'IMPACTE PRIMARI VA ESSER ESTIMAT EN 1.097 MILIONS DE DOLARS "200.000 MILIONS DE PESSETES" I L'INDUIT A 2.373 MILIONS DE DOLARS, ES A DIR QUASI MIG BILIO DE PESSETES. EL PRESSUPOST DEL "LAOOC" INICIAL ES CALCULA EN 525 MILIONS DE DOLARS. L'IMPACTE PRIMARI RESULTA EL DOBLE DEL PRESSUPOST I L'INDUIT ES SUPERIOR AL QUADRUPLE, RESPECTE LES DESPESES CANALITZADES A TRAVES-DEL PRESSUPOST DEL COMITE ORGANITZADOR DELS JOCS O- LIMPICS DE LOS ANGELES. L'OCUPACIO RESULTANT FOU DE 22 TREBALL DE L'IMPACTE PRIMARI I 80 MIL LLOCS DE MIL DE L'IM- PACTE INDUIT, AMB UN COST DE SALARIS DE 1.623 MILIONS DE DOLARS, EQUIVALENT 249 MIL MILIONS DE PESSETES. EN PESSETES DE 1982, �19 ELS INGRESSOS GOVERNAMENTALS, ESTATALS I LOCALS S`ESTIMEN EN 68 MILIONS DE DOLARS (10.500 MILIONS DE PESSETES) QUE JUNTAMENT AMB EL VALOR DE LES NOVES CONSTRUCCIONS QUE VAREN FER ELS DONANTS I PATROCINADORS DEL "LAOOC" EN PROPIE- TATS DEL GOVERN S'HA CALCULAT APROXIMADAMENT EN 91 MILIONS DE DOLARS EN INGRESSOS INMEDIATS I BENEFICIS A LLARG TERMINI (66.000 MILIONS DE PESSETES) CARACTERISTIQUES DELS IMPACTES ECONOMICS I SOCIALS: --NOVES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I MILLORA DE LES CIUTATS, EN INFRAESTRUCTURES, AREES, I MITJANS DE COMUNICACIO. - MILLORA I ADEQUACIO DE LA CAPACITAT TURIS- TICA. -AUGMENT DELS RECURSOS GOVERNAMENTALS. -AUGMENT DELS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS I CULTURALS. �20. METODOLOGIA EMPRADA PER L'ELABORACIO DEL PROJECTE DE FINANCES. 1.- VALORACIO DEL PROJECTE OLIMPIC. 2.- VALORACIO DE L'ESFORÇ ECONOMIC 3.- VIABILITAT I ALTERNATIVES ANALITZADES. 4.- MODEL DE FINANCIAC1O 1.- VALORACIO DEL PROJECTE OLIMPIC. EN CAP MOMENT EL PROJECTE DE FINANCES VA CONDI CIONAR LA DEFINICIO DEL MODEL DE JOCS QUE VOLIA FER BARCELONA. PRIMER VA DISSENYAR-SE UN PROJECTE D'ORGANITZACIO I SEGUIDAMENT SE'N FEU LA VALORACIO, PREVEIENT TOTS ELS COSTOS QUE SUPOSARIA REALITZAR-LO. VALORACIO QUE PREVEIA DES DELS COSTOS PROPIS D'ORGANITZACIO FINS A LES INVERSIONS EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES (TANT DE COMPETICIO COM D'ENTRENAMENT) I, A MES A MES, DE PREMSA, QUE EREN NECESSARIES PER ACOMETRE ELS JOCS CORRECTAMENT. 2.- VALORACIO DE L'ESFORÇ ECONbMIC. CONEGUTS ELS COSTOS DEL PROJECTE, S'HAVIEN DE CONTRASTAR AMB EL QUE HAVIA SUPOSAT PER LES ALTRES CIUTATS QUE JA ELS HAVIEN ACOLLIT I COMPROVAR QUE EL COST ERA ASSUMIBLE PER A BARCELONA, ANALITZATS ELS EXEMPLES QUE ENS OFERIEN MUNIC , MONTREAL I LOS ANGELES, I COMPROVAT QUE L'ESFORÇ QUE REPRESEN TAVA PER A BARCELONA ESTAVA ENTRE EL QUE HAVIA SU �21 . POSAT PER A MUNIC I MONTREAL (UN 50% SUPERIOR AL DE MUNIC, PERO INFERIOR 3 VEGADES AL DE VAREM VEURE QUE ERA MONTREAL, UN RISC PERFECTAMENT ASSUMIBLE �22. L ^ O a- • p w C • • 41• .. O O }"• 1/1 o r ° t • L d°^ ._ t a L -. n • • o O .i C • L • o «r / • L +• • • • O • ^ uO— r C • • O O • OD L ti P■ O • • L u C C • .-• • ... • L O. L -+ C • o • • • T O V .+ • N f C L O b • •r W a Ir- P. V. N .r .••• II r p. .D N O w rr N .41) /n 2 .O p• O n•, ^• M -2 ^ •O. o O • O o ^ ^.. • .^ O •v ►-V ^ irn .O r- O • C. o ..V, -- e" c 3 c ^ C i• •o u- Ion ^ • • ▪ o o- • Y C • C O - • c L ^ • f .. • C • • [ t �23. 3.- VIABILITAT I ALTERNATIVES ANALITZADES. VIST QUE ERA VIABLE EL PROJECTE PER L'ESFORÇ QUE HAURIA DE REPORTAR AL PAIS, ES VA PASSAR A ANALITZAR LES FORMES DE FINANCIACIO EMPRADAS PER ALTRES CIUTATS A FI DE APROFITAR LES EXPERIENCIES D'AQUESTES. LES CONCLUSIONS MES TRANSCENDENTALS SON, PER UNA PART, QUE: - EN CAP CAS S'HA RECORREGUT A IMPOSTOS COM RECURS ESPECÍFICS DE FINANCIACIO. - EL CARACTER EQUILIBRADOR QUE ADQUIREIXEN DE FET LES APORTACIONS DE L'ESTAT I ALTRES ADMINISTRACIONS POBLIQUES. PER UNA ALTRA, QUE LA UTILIZATCIO D'ALTRES FONTS S'EXPLICA SEGONS ELS HABITS SOCIO-CULTURALS DE CA DA PAIS. AQUESTES ALTRES FONTS SON: PARTICIPACIONS EN INGRESSOS DE L'ESTAT EN SOBRETAXES DE TRAVESSES, LOTERIES ESPECIALS, EMISSIONS ESPECIALS DE SEGELLS I MONEDES COMMEMORATIVES DE L'ACONTEIXEMENT OLIMPIC. FENT UNA REVISIO DE LES FONTS D`INGRESSOS UTI LITZATS EN CADA CAS, HEM DE REMARCAR EL PAPER TRANSCENDENTAL QUE JUGUEN ELS INGRESSOS PER DRETS DE TELEVSSIO, QUE HAN SOFERT UNA EVOLUCIO MOLT IM PORTANT, PASSANT DE 18,3 MILIONS DE DOLARS PER A MUNIC, A. 143,3 M. DE DOLARS PER A LOS ANGELES (EN �24. MILIONS DE 1972) . AQUESTA EVOLUCIO SUPOSA PER AL PAPS ORGANITZADOR UNA REDUCCIO DE L'ESFORÇ ECONOMIC INTERN, QUE ES EL QUE BARCELONA HA ANALITZAT I, POSSIBLEMENT, EL QUE TAMBÉ HAN VIST ALTRES CIUTATS. POT ÉSSER UNA DE LES RAONS QUE HAN GENERAT UNA MAJOR CONCURRENCIA DE CANDIDATURES. CERTAMENT, AQUEST INCREMENT EXPERIMENTAT PER AQUESTS INGRESSOS PODRIA ARRIBAR A CONVERTIR ELS JOCS EN UN MITJA PER A FINANÇAR, AMB RECURSOS EXTERIORS, UNA PART IMPORTANT DEL PROCES DE FORMACIO DE CAPITAL SOCIAL AL LLARG DE 6 ANYS. ES PER AIXO, QUE FINS I TOT INCLOS EL CIO, EN UNA REUNIO DE 1984, A LA VISTA DELS RESULTATS DE LOS ANGELES, HA COMUNICAT LA VARIACIO DE LA TA XA DE PARTICIPACIO DE LES CIUTATS ORGANITZADORES, PASSANT D'UN .-73% A UN 60% LA QUAL COSA NO PERJUDI CA A BARCELONA, JA QUE LA PREVISIO ES FEU EN BASE A UNA QUANTITAT I QUE SEGONS ELS RESULTATS QUE ES PREVEUEN PER A CALGARY I SEUL, SERAN MOLT SUPERIORS ALS INGRESSOS PREVISTOS. PERO'"DE MOMENT NO ES VARIA LA XIFRA FINS A L'ESPERA DE TENIR-NE MES DADES DEFINITIVES. PER TANT, AMB EL PANORAMA DELS RECURSOS ANALITZATS, I VIST QUE L'ESFORÇ INTERN ERA ASSUMIBLE, ES VA TIRAR ENDAVANT . �25. DIFERENCIA ENTRE PRESSUPOST DEL "COJO" (COMITn ORGANITZADOR DELS JOCS OLIMPICS) I COST TOTAL DELS JOCS. L'ORGANITZACIó D'UNS JOCS OLIMPICS FA PRECIS DISPOSAR D'UNA INFRASTRUCTURA ADEQUADA EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, DE PREMSA I AREES. EL COST D'AQUESTES HA ESTAT QUANTIFICAT, FINS ARA/ SEGONS EL MODEL DE JOCS DEFINIT EN L'AVANTPROJEC TE I SEGONS VALOR DE 1983, I PART D'AQUEST COST ESTA FINANÇAT PEL PRESSUPOST DEL COMITÉ ORGANITZADOR DELS JOCS (COJO), PERO UNA ALTRA PART D'AQUESTES HAURA DE nSSER FINANCAT PER LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES CATALANES O L'ESTAT. 2S PER LA QUAL COSA QUE EN EL PRESSUPOST DEL"COJO" MI HA IMPUTADES UNES DENOMINADES QUOTES DE PARTI CIPACIO EN LES INVERSIONS D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I AREES, LES QUALS S'HAN ESTABLERT SEGONS UNES DISTRIBUCIONS FETES EN RAO DE LA SEVA VINCULACIO AL FET DELS JOCS. EL COST TOTAL DE LES INVEZONS EN INSTAL.LACIONS ESPORTIVES I ACTUACIONS EN AREES S'HAN XIFRAT EN 79.251 MILIONS DE PESSETES, DELS QUALS S'HAN CARREGAT EN EL PRESSUPOST DELS JOCS 23.145. LA RESTA DE LES INVERSIONS, SEGONS L'AVANTPROJECTE, HAURIA D'2SSER FINANÇADES PER LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES -32.692 MILIONS DE PESSETES I 23.414 PEL SECTOR PRIVAT (VILLA OLIMPICA). �t4.1 be Se t^^t Dt SITUACION EN RELACION AL VIARIO BASICO OBRA W° 0 r" den - 27. W,>TF DE LA Rf:l, V1AklA FiAS1C'A COSTE TOTAL DENOMINACION TRAMO Esplugues-Prat de Llobregat Segundo Cinturón 6,5 K 10.08( Esplugues-Av. i r . Andreu Segundo Cinturón 4,7 K 6.32`. Ur. Andreu -Llars Mundet. Segundo Cinturón 2,8 K 1.40( Segundo Cinturón 3,3 K 3.13 1 N u d o `Ir:nitat.-Montgat Segundo Cinturón 9,2 K 4.55( [? i agonz:l -Pedra l bes Ctra. Esplugues (via servi- cio 2" Cinturón) 1,5 K 7C Primer Cinturón 1,2 K 1.31L Guinardó (`ert. ©uintínP` Maragai 1 ) Primer Cinturón 0,4 K 20E 9 R¿mor. Aï bc Primer Cinturón 0,4 K 6E r. Arna loo ü< , de Orús Primer Cinturón 0,2 K 75 'Primer Cinturón 0,4 K 210 Llars Mundet-Nudo Trini tat 4 << 6 i 7 ; Rda. S'. (luinardó (Alfonso XQuintín) Rda. 11 l (12 Arnaldo de Orús--Río de Janeiro Río de Janeiro P 2 Valldaura-Meridiana 1,8 K 245 Valldaura -Tramo 1 Favencia- Llucmajor 1,0 K 218 14 Vaïldaura -Tramo 2 Pl. Llucmajor 15 Va:l daura -Tramo _? Pl. LLucmajor-Av. Río de Janeiro 0,5 K 83 Av. Río de Janiero-Meridiana 0,3 K 33 Enlace Valldaura-2 2 Cinturón 0,8 K 25 Enlace Meridiana-ir. Cïnturón-2° Cinturón 0 ,5 K 131 13 16 ; Va Idaura-Tramo 4 Vía Julia-Complementos 16 Fabra daura 81 Puig-Hedilia -Vall 19 Tunel de la Rubira Enlace 1r. y 2 2 Cinturón 2,9 K 1.800 20 Av. Hospital Militar (Ba-1lester- Cambrils) Enlace lr. 0,3 K 100 21 y 2 2 Cinturón Via Augusta (Vergós-Bonano- va) 22 ¡ Via Augusta (Bonanova-22 C,in'..urórt Enlace lr. y 2 2 Cinturón 0,5 K 50 Enlace lr. y 0,6 K 828 22 Cinturón Enlace Ir. y 2 9 Cin t urón: 70 �28. ut: LA 5RA -0 SLTUACrON EN RELACtON DENOMINACION TRAMO ord 24 AL VIARIO BA5100 Eduardo Conde-Torrent Can Mora Enlace Dlagonal-2° Aristides Maillol 3c,ma agonal Prim 30 TRAMO COSTE TOTAL 1,6 K 265 Enlace Diagonal (-lranvia 3,- K 55 Accesos Estación 0,5 K 100 Accesos Cinturón Li:cral 2,3 K 350 Accesos Poble lo u 2,7 K 1 900 Accesos Poble Nou 1,3 K 900 ral 1,5 K 305 Conexión Aragón-uipjlzoca 0,5 210 Y,allorc g -Tarra- gona) Paralelo 7inturón LONGITUD España-Colón) íPi. , P1. Glorias-Prim) 'Crnvia-Diaganal) Prim '.3ranvia-TrianguIo Ferroviario) 31 Ar 3 c75n-Guipúzcoa 32 Triángulo Ferroviarioo Fase E nlace Rda. Eants 3t. Martí-Lito- 34 130 Conexiones Rda. St. Martí Triángulo Ferroviario 44 Fase Conexiones Rda. St. 34 Guipúzcoa Enlace Aragón-St. 35 Santander Pte. Trabajo-Tercio Ntra. Sra. Montserrat 1,3 K 250 Accesos Pl. Glorias 2,- K 4.900 Accesos Poble Nou i Litoral 1,2 K 305 33 St. Martí Martí Adriá , - LOO - 250 36 Rda, 37 Felipe 38 Mejoras vialidad Permeabilidad Poble Nnu 39 Vía Llobregat-A2-C-245 Cinturón Litoral 2,2 K 1.561 10 '1:3 Llobregat C-245 a C-246 Cinturón Litoral 4,1 K 2.271 al Vía Llobregat C-246-Zona Franca Cinturón Litoral Cinturón Litoral 0,6 K 460 Cinturón Litoral 0,4 K 200 Cinturón Litoral 3,7 K 3.670 Cinturón Litoral 2,1 2.530 11-Bach de Roda T ''1c1.1 de la Fusta" 43 "Moll de 44 Via Paro de Mar 451 a Res os 2.300 - la Fusta"-Muralla (Prim-Granvia) K �COSTE DE LA OBRA RED V1A8IA < 29. cont SITUACION EN RELACION COSTE AL VIARIO BASICO 46 Via Besós Sta. 47 49 5n (Granvia-Puente Coloma) Cinturón Litoral Via Bea6s-Nudo Trinidad St. TOTAL Adri5-Mont¿at Zona Fraoca-Autovla defels Castell_ Tonel Vallvidrera y conexiones Llo- Cintur ón Litoral 3.1 K - 3'800 10.258 Via Litoral 7, 2 y Via l it or a l 12,2 K 6.470 I1 ' 5 X 9.000 17,75 K 5.I00 Acceso St. Cugat 51 Autovia margen dcha. bregat p allejá-St. Boi 52 Eje Barcelona-Manresa Conexión Tonel ValIvidreraNanrpsc 850 53 Defensa costas Poble Nou 900 54 Acceso Moctjuïc TOTAL 900 95..276 �30. 4.3. IMPACTES SECTORIALS LA CONSTRUCCIO I DERIVATS SERA EL SECTOR QUE TINDRA El, VOLUM MS IMPORTANT DINS DEL TOTAL DE LA INVERSIO. LA XIFRA TOTAL CALCULADA QUE S'HAURA D'INVERTIR EN INSTAL.LACIONS ESPOR TIVES, PREMSA, VILLA OLIMPICA I ADEQUACIO D'AREES, 2S DE 80 MIL MILIONS DE PESSETES (VA- LOR 83). SECTOR TURISTIC LES CIUTATS QUE HAN ACOLLIT ELS JOCS ANTE RIORMENT HAN REBUT AL VOLTANT DE 300.000 VISI- TANTS I HAN GENERAT DESPESES IMPORTANTS. AQUEST SECTOR, DONCS, SERA UN DELS QUE IMPACTE IMPORTANT. DEURAN REBRE UN LA PREVISIO DE BARCELONA 2S DE 300.000 VISITANTS. ELS JOCS ACTUEN COM FACTOR DINAMITZADOR. LA NOVA OFERTA HOTELERA PODRA DONAR 3.000 LLOCS NOUS DE TREBALL. SECTOR ELECTRONIC AQUEST SECTOR SERA UN DELS PRIVILEGIATS SI S'APLIQUEN ELS PROJECTES QUE ESTA ESTUDIANT LA CIUTAT. LA VALORACIO VISTA ES DEL TOTAL D'INVERSIO PRE- DE 16.000 MILIONS DE PESSETES. COST DE PERSONAL, MATERIAL I COMPRA DE SERVEIS SHA CAL CULAT EN 7.300 MILIONS DE PESSETES. L'IMPACTE CALCULAT EN AQUEST SECTOR, SEGONS EL MODEL 1n'Tim q 9R nnn �31. MILIONS DE PESSETES. SERVEIS A MES DELS SECTORS ENUMERATS Hl HAN ALTRES QUE TAMBE REBRAN UNA INJECCIO IMPORTANT PER L'EFECTE DELS JOCS: MATERIALS D'ADMINISTRACIó. - GRAFISME I DIBUIX. PUBLICITAT. AQUEST TAMBE ES UN SECTOR QUE DE LES EXPERIENCIES ANALITZADES REP UNA REACTIVACIó, TANT LA PREVISTA PEL CO JO, COM PER LES EMPRESES PATROCINADORES DELS JOCS. - SISTEMES DE SEGURETAT. - HABITUALLAMENT - UNIFORMES. EQUIPAMENT VILLA OLIMPICA. INDIISTRIA DE MATERIAL ESPORTIU. - ACTIVITATS CULTURALS. FINANCES ELS SERVEIS FINANCERS DEURAN APORTAR UNA IMPORTANT PARTICIPACIÓ A L'ORGANITZACIó, SOBRE TOT QUE EN EL MóDEL DE FINANCIACIÓ S'HA PREVIST UNS IMPORTANTS RECURSOS A BASE D'UNA BONA GESTIO FINANCERA AL LLARG DELS ANYS QUE DURI L'ODIM PIADA. OCUPACIO AL LLARG DEL PERIODE D'1987 A 1993 (INICI �32. I FINAL DEL C.O.J.0.) S CREARAN NOUS LLOCS DE TREBALL. TABLA 2.1.2 1 987 P•rsonal CC-10 F1 jo, Trapar•lee 69 1986 107 1989 175 1990 317 /991 562 EF1.4 1992 1107 Otra permorull temporal Aroi tras y juecea VoluntarIcz Cer•abonil5 Fuer s•cur da 4 AM, 1992 1992 H07 11k)7 639 18576 1992 199 151 61 151 61 Z^00 3000 1000 14000 69 107 175 317 562 1107 17t' *0385 HE INTENTAT DIR-VOS AVUI ALGUNES COSES QUE CON SIDERO IMPORTANTS. LA PRIMERA QUE ELS QUI ESTEM A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA AVII MALGRAT O PRECISAMENT,PERQUR ENS Hl SENTIM VINCULATS A UNA PROBLEMATICA QUE ERA BEN NOSTRA QUAN ESTUDIAVEM CREIEM QUE ELS PROBLEMES DE LA CIUTAT, EN LA MESURA QUE SON UN REFLEX DE LA SOCIETAT, ES DIFERENT I QUE EL NOSTRE PAPER ES D'INVITAR A PARTICIPAR A TOTS ELS CIUTADANS I MOLT ESPECIALMENT ELS JOVES, UN PROJECTE QUE POT CATALITZAR ENRRGIES DE PROGRES 1 DE CANVI. �33. TAMRE HE INTENTAT EXPLICAR QUE EN AQUEST MARC I EN EL DEBAT QUE IMPLICA ON ES DONA LA POSIBILITAT D'EXPRESIO POLITICA, CULTURAL I HU MANA QUE EL PAIS NECESITA. ES QUAN ES DONA LA CULTURA URBANA QUE JUSTIFICA LA CIUTAT I, EN SENTIT CONTRARI, ES ON CAL DEBATRE LES OPCIONS DE FUTUR I NO LA SIGNIFICACIO DUBTOSA DE LES ARRELLS DEL PASSAT. HE EXPLICAT QUE EN QUALSEVOL CAS LES MANIFESTACIONS SIMILARS ALS JOCS HAN TINGUT PER BARCELONA UN SIGNIFICAT DECISSIU. FINALMENT, HE REPASSAT L'EXPERIENCIA DE LOS ANGELES I EL QUE ESPEREM DE LA NOSTRA. HE FET TAMBE UN REPAS ALS TEMES PENDENTS D'VUI QUE PODEN TENIR SI MES NO UN CALENDARI OLIMPIC. VULL ACABAR SIMPLEMENT INSERINT TOTA AQUES TA REFLEXIO EN UN MARC QUE M'HA FACILITAT I SUGGERIT EN GARCIA DURAN. DES DEL 68 EN SENTIT ESTRICTE I DES DE EL 74 EN CARN PROPIA VIVIM EN EL SI DE LA CRISI ECONOMICA. HAN PASSAT MES DE DEU ANYS I PARLAR PETROLI, DE LA CRISI DELS 70, DE LA CRISI DEL HA PERDUT QUALSEVOL CIENTIFIC O POLITIC. SENTIT DOS SÓN LES TASCAS QUE PER RECUPERAR EL SENTIT DEL CREIXEMENT ENS TOCA A FER ALS POLITICS DES DE UN AJUNTAMENT: TRENCAR L'UNIFORMISME DEL PE SIMISME QUAN L'ACUMULACIO D'ACTITUTS PESIMISTES IMPLICA PER ELLA MATEIXA UNA SEGURETAT DE QUE ELS PRONOSTICS NEGATIUS SON ERRONIS; TRENCAR - �34. L'UNIFORMITAT DE LES PERSPETIVES. AQUESTA ES LA PRIMERA TASCA: APOSTAR PEL FUTUR, COMPRAR FUTUR QUAN QUASI TOTHOM VEN I LA SEGONA ES DESCONFIAR DE L'ECONOMIA DELS GRANS AGREGATS I CREAR SITUACIONS D'ECONÒMIA REAL CAPAÇ DE CATALITZAR I DONAR UN MARC A LES "JOINT VENTURS" DE TOTA UNA SOCIETAT. I NO SIMPLEMENT LA MERCANTIL. MOLTES GRACIES, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde a la Inauguració Cicle Conferències Facultat d’Econòmiques UAB. JJOO’92 Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Catalunya Espanya Model social Territoris Economia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Autònoma de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2575/19850608d_0061.pdf c8201fc8e6cec1e9ae75c3d2183b7e01 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE COMUNICACIÓ PALABRAS DEL EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL MIRA, ALCALDE DE BARCELONA, CON MOTIVO DE LA VISITA A LA CASA DE LA CIUDAD DEL EXCMO. SR. D. MIGUEL DE LA MADRID HURTADO, PRESIDENTE CONSTITU CIONAL DE LOS ESTADOS UNIDOS MEXICANOS, BARCELONA, 8 DE JUNIO DE 1985 �EXCMO SR. PRESIDENTE, EXCMOS. SRES, HONORABLES SRES. SEAN MIS PRIMERAS PALABRAS DE BIENVENIDA Y DE AGRADECIMIENTO POR EL HONOR QUE NOS HACE, AL VISITAR NUESTRA CIUDAD. DESEO QUE ENCUENTRE AQUÍ NO SÓLO EL RESPETO DEBIDO A SU ALTA DIGNIDAD SINO TAMBIEN EL AFECTO Y LA CORDIALIDAD CON QUE BARCELONA GUSTA DE RECIBIR A SUS AMIGOS. QUIERO EXPRESAR, EXCMO. SEROR, EL ORGULLO QUE SIENTE BARCELONA AL RECIBIR AL PRESIDENTE CONSTITUCIONAL DE LOS ESTADOS UNIDOS MEXICANOS. BARCELONA VE EN MÉXICO UN PAIS QUE SIEMPRE HA LUCHADO POR SU LIBERTAD, UN PASS QUE AMA LA LIBERTAD. BARCELONA, SR. PRESIDENTE, ES UNA CIUDAD QUE TAMBIEN HA LUCHADO SIEMPRE POR LA LIBERTAD, QUE TAMBIEN AMA LA LIBERTAD. Y ESTE AMOR POR LA LIBERTAD QUE NOS UNE ES EL QUE PERMITI6 QUE EN MOMENTOS DRAMáTICOS DE NUESTRA HISTORIA MUCHOS BARCELONESES ENCONTRARAN REFUGIO EN MÉXICO. LA GENEROSIDAD DEL PUEBLO MEXICANO,.QUE TAN ESPLÉNDIDAMENTE ENCARNA LA FIGURA DEL GENERAL LáZARO CáRDENAS, NOS PERMITE EVOCAR AHORA EL ORGULLO QUE SIENTE CATALUMA DE HABER SIDO CUNA DE TANTOS MEXICANOS ILUSTRES. Y QUE LO FUERON, QUE LO SON, SIN �DEJAR DE SER CATALANES. MUCHOS DE ESTOS CONCIUDADANOS NUESTROS PROCURARON, CREO QUE ES JUSTO RECONOCERLO TAMBI N, APORTAR LO MEJOR QUE LLEVABAN DENTRO A LA CONSTRUCCIÓN DEL FUTURO DE MÉXICO. CON PROFUNDA SATISFACIÓN, SR. PRESIDENTE, NOS GUSTA RECORDAR AQUELLAS PALABRAS DEL GENERAL LáZARO CÁRDENAS EN UN DISCURSO PRONUNCIADO EN 1957 EN OCASIÓN DEL ANIVERSARIO DE LA REPÚBLICA ESPA#OLA. DIJO ÉSTE, EN EFECTO: "Y AL LLEGAR USTEDES A ESTA TIERRA NUESTRA, ENTREGARON SU TALENTO Y SUS ENERGIAS A INTENSIFICAR EL CULTIVO DE LOS CAMPOS, A AUMENTAR LA PRODUCCIÓN DE LAS FáBRICAS A AVIVAR LA CLARIDAD DE LAS AULAS, A EDIFICAR Y HONRAR SUS NUEVOS HOGARES, Y A HACER, JUNTO CON NOSOTROS, MáS GRANDE A LA NACIÓN MEXICANA. EN ESTA FORMA, HABEIS HECHO HONOR A NUESTRA HOSPITALIDAD Y A VUESTRA PATRIA." YO QUISIERA CITAR AQUÍ, COMO SÍMBOLO DE OTROS MUCHOS, AL DOCTOR AYGUADER, QUE FUE ALCALDE DE BARCELONA; A LOS MÉDICOS SALVADOR ARMENDARES, ANTONI PEYRÍ, AUGUST, JAUME Y CÉSAR PISUNYER ; A LOS ESCRITORES AVEW ARTÍS GENER, PERE CALDERS, JOSEP CARNER, PERE FOIX, AGUSTÍ BARTRA, LLUÍS NICOLAU D'OLWER, JOSEP MA. POBLET, VICENÇ RIERA I LLORCA, JOAN SALES, JOSEP SOLER I VIDAL; A LOS EDITORES BARTOMEU COSTA-AMIC Y JOAN GRIJALBO; A LOS FILÓSOFOS EDUARD NICOL,JAUME SERRA HUNTER, JOAQUIM Y RAMÓN XIRAU; A LOS PROFESORES Y CIENTÍFICOS PERE BOSCH GIMPERA Y MARCEL SANTAL6; A LOS ARTISTAS CARME CORTÉS, MARCEL.LÍ PORTA, ALBERT GIRONELLA, ALFONS VILA, TONI SBERT. �SU PRESENCIA AQUÍ, SR. PRESIDENTE, TAMBIEN NOS RECUERDA QUE EN 1842 MÉXICO VI6 NACER EN TAMPICO A QUIEN SERIA MáS TARDE ALCALDE EJEMPLAR DE BARCELONA Y MÉDICO EMINENTE : EL DR. BARTOMEU ROBERT. SR. PRESIDENTE, BARCELONA ES LA CAPITAL DE UN PAÍS PEQUERO, PERO QUE TAMBIEN HA QUERIDO SER SIEMPRE TIERRA DE ASILO. EL AMOR IRRENUNCIABLE A NUESTRA'' ` TIERRA, A NUESTRA LENGUA NO NOS IMPIDE ESTAR ABIERTOS A TODO LO QUE VIENE DE FUERA. QUE PRONTO DEJA DE SER DE FUERA, PORQUE LO CONVERTIMOS EN NUESTRO. AQUÍ ESTá LA CLAVE DEL DINAMISMO DE ESTA CIUDAD Y DE ESTA TIERRA. ESTA CAPACIDAD DE BARCELONA DE HACER SUYAS LAS MANERAS DE VIVIR, LAS CULTURAS, LAS FORMAS DE EXPRESIÓN ARTÍSTICA, RESPETáNDOLAS EN SU ORIGINALIDAD, PERO INFLUYENDO A LA VEZ, DANDOLES EL SELLO DEL BARCELONISMO. POR TODO ELLO, SR. PRESIDENTE, BARCELONA VE EN MÉXICO UN MODELO, PORQUE LA GRAN NACIÓN MEXICANA ES TAMBIÉN EL RESULTADO DEL ENCUENTRO DE DIVERSAS CULTURAS. ENCUENTRO QUE HA TENIDO, QUE TIENE, SUS MOMENTOS DIFÍCILES Y HASTA SANGRIENTOS, COMO LOS HA TENIDO EN NUESTRO PAIS. LA BARCELONA QUE HOY LE RECIBE, EXCMO. SEROR, VIVE TODAVÍA �LAS CONSECUENCIAS DE UN PERIODO DE DESARROLLO MUY CREATIVO, PERO EN CIERTO MODO BRUTAL. DESDE HACE UNOS DIEZ AROS SE HA ESTABILIZADO EL CRECIMIENTO DE LA POBLACIÓN DE NUESTRA AREA METROPOLITANA. SIN EMBARGO, LAS DIFICULTADES QUE HEMOS PADECIDO Y QUE AUN PADECEMOS NOS HAN DADO LA SENSIBILIDAD NECESARIA PARA COMPRENDER UNOS PROBLEMAS QUE, SALVANDO LAS DIFERENCIAS DE DIMENSIÓN, SE ASEMEJAN A LOS NUESTROS. ES POR ELLO QUE BARCELONA SIGUE CON MUCHO INTERÉS LA EVOLUCIÓN DEMOGRáFICA DE MÉXICO Y ESPECIALMENTE LA DE SU DISTRITO FEDERAL. Y POR ELLO BARCELONA SE HA OFRECIDO PARA SUCEDER A MÉXICO COMO SEDE DE LA CONFERENCIA INTERNACIONAL SOBRE POBLACIÓN Y EL FUTURO URBANO QUE, BAJO LOS AUSPICIOS DE LAS NACIONES UNIDAS, TENDRÉ LUGAR EN LA PRIMAVERA DEL AMO QUE VIENE. BARCELONA, SR. PRESIDENTE, SE ENFRENTA AHORA AL RETO DE LA RENOVACI6N Y MODERNIZACIÓN EN UN MUNDO ABRUMADO POR LA CRISIS ECONÓMICA, POR EL DESEMPLEO Y POR EL PESIMISMO QUE ESOS FENÓMENOS GENERAN. NOSOTROS HEMOS QUERIDO VER EN LOS JJOO DE 1992 UN FACTOR AGLUTINANTE QUE TAMBIÉN FOMENTO LA COOPERACIÓN EN LA LUCHA PARA CAMBIAR UN PANORAMA EN EL QUE HAY DEMASIADOS ELEMENTOS DE PESIMISMO. NUESTRO AFAN POR CONSEGUIR LA ORGANIZACIÓN DE LOS JJOO MARCA UNA META QUE DEBEMOS SUPERAR PARA QUE BARCELONA SEA UNA CIUDAD ABIERTA, EFICIENTE Y CAPAZ DE RESPONDER A LAS EXIGENCIAS 4 �DEL SIGLO XXI. EN DEFINITIVA PARA QUE BARCELONA SEA FIEL A LO QUE SIEMPRE HA SIDO: UNA CIUDAD CREATIVA Y ESTIMULANTE, UN CENTRO DE DEBATE Y DE REFLEXIÓN. ME GUSTARIA HACER, EXCMO. SEÑOR, UNA BREVE REFLEXIÓN PERSONAL. DURANTE EL MES DE ABRIL PASADO HE VISITADO BRASIL, ARGENTINA Y URUGUAY. PUEDO ASEGURARLE A USTED Y A SUS DISTINGUIDOS ACOMPARANTES QUE EL CONTACTO DIRECTO CON AMÉRICA LATINA HA SIDO UNA DE LAS EXPERIENCIAS MáS ENRIQUECEDORAS DE MI VIDA. Y QUIERO ESFORZARME EN TRANSMITIR ESTA EXPERIENCIA A TODOS MIS CONCIUDADANOS. CONOZCO MEJOR MI CIUDAD DESDE QUE HE ESTADO EN AMÉRICA LATINA. MI RECIENTE EXPERIENCIA ME HA ENSEBADO QUE BARCELONA, ADEMáS DE SER UNA GRAN CIUDAD MEDITERRáNEA, Y UNA GRAN CAPITAL EUROPEA, ES TAMBIÉN UNA CIUDAD LATINOAMERICANA. ME ATREVERJA A DECIR QUE ES, POR MUCHOS CONCEPTOS, LA AUTÉNTICA CAPITAL LATINO AMERICANA DE EUROPA EN LA DÉCADA DE LOS OCHENTA. Y ESTO, SR. PRESIDENTE, NO ES LA EXPRESIÓN DE UN DESEO, SINO LA CONSTATACIÓN DE UNA REALIDAD DE LA QUE QUIZáS NO HEMOS SIDO DEL TODO CONSCIENTES LOS BARCELONESES. POR ELLO QUIERO AGRADECER AQUÍ LA SENSIBILIDAD QUE HAN MOSTRADO EL EXCMO. SEÑOR EMBAJADOR, DON RODOLFO GONZáLEZ GUEVARA, EL HONORABLE SEÑOR CÓNSUL GENERAL DON CARLOS PLANCK Y LOS ILUSTRES SE#ORES JUAN GRIJALBO, OLEGARIO Y MARIO VáZQUEZ 5 �RA#A,';Y RAMON XIRAU AL COMPRENDER ; t NUESTRO INTERÉS EN HACER POSIBLE SU PRESENCIA AQUÍ, SEROR PRESIDENTE. NUESTRA VOCACIÓN LATINO AMERICANA NOS LEGITIMAµ_ PARA REIVINDICAR EL RECONOCIMIENTO DE BARCELONA COMO LA PUERTA DE ENTRADA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA. DESDE ESTA PERSPECTIVA, SR. PRESIDENTE, ME ATREVO A SOLICITAR SU AYUDA PARA HACER CONOCER AL MUNDO Y A NOSOTROS MISMOS ESTA CONDICIÓN NUESTRA. BARCELONA ES LA CAPITAL DE UNA CATALURA QUE CONSTITUYE UN FACTOR DINAMIZADOR EN LAS RELACIONES ECONÓMICAS Y POLÍTICAS HISPANO-MEXICANAS. USTED HABRÁ TENIDO, SIN DUDA, LA OPORTUNIDAD DE CONSTATAR ESTA REALIDAD EN LA REUNIEN QUE HA MANTENIDO ESTE MEDIODIA CON REPRESENTANTES DE LA CáMARA DE COMERCIO. BARCELONA QUIERE SEGUIR ESTANDO EN LA PRIMERA LINEA DE LOS INTERCAMBIOS COMERCIALES Y TOMA NOTA DE LA RECUPERAI6N ECONÓMICA QUE MÉXICO ESTá EXPERIMENTANDO EN ESTOS ÚLTIMOS MESES. ESTA SEGURO, SE #OR PRESIDENTE, QUE AL MARGEN DE LOS GRANDES CONTRATOS DE ESTADO EN EL TERRENO DE LAS CONSTRUCCIONES NAVALES O AERONáUTICAS, HAY EN ESTA CIUDAD Y EN ` CATALUMA UNA SENSIBILIDAD EMPRESARIAL QUE HA DETECTADO EL RELANZAMIENTO DE LA ECONOMIA DE SU PAIS Y QUE PROMUEVE AMBICIOSOS PROYECTOS DE INVERSIÓN. EN BARCELONA, SE #OR PRESIDENTE, SE APUESTA POR MÉXICO. �ESPERO, SR. PRESIDENTE, QUE DURANTE SU ESTANCIA AQUÍ NOS HAGAMOS ACREEDORES DE NUESTROS DESEOS. EN NOMBRE DE TODOS LOS BARCELONESES, EN NOMBRE DEL CONSISTORIO QUE PRESIDO Y DEL MÍO PROPIO, LE RUEGO QUE CONSIDERE ESTA CASA SU CASA, ESTA CIUDAD SU CIUDAD. EXCMO. SR. PRESIDENTE, EXCMOS. SEíORES, BIENVENIDOS A BARCELONA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Subject The topic of the resource Mèxic Madrid Hurtado, Miguel de la, 1934-2012 Barcelona Relacions Internacionals Catalunya Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Title A name given to the resource Palabras del Excmo. Sr. Pasqual Maragall Mira, Alcalde de Barcelona, con motivo de la visita a la casa de la ciudad del Excmo. Sr. D. Miguel de la Madrid Hurtado, Presidente Constitucional de los Estados Unidos Mexicanos. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/981/19850610d_00074.pdf fa7bc840b95c01650ce1b4ebe3e37ed9 PDF Text Text ^xim^^^^^zDn^xK(c|'^i LMT[^. ` c/0RMÁl ^C8DEMlCÁMENT EN ELS CAMPS DE L /^ ^CONOM]A R[G1ONÁL { URBA0A l E^ER[{NT AVUl C0M A RESPONSABLE D^UNA DE LES PRlNC[P^LS ClUTATS ' ' N Nno 0 D^ L& ^EDITERRÁNlA .n" .D-U^ClD^NTAL, EM 5ENTD E3PEClALM^NT C0MPROME3 ' ' / c ^L `^DMPR0^l8 E3 DO8L^^ D UNA 8^NDA, PERQUE CREC NE[ESSAR[ lNTENTAR - Á[LÁR'RELS^^F'RO^[I^TE ^ l E3BOSS8R LES SOLUClONS QWL PLANTEJA AQUESTA RE6l^^ \, D'4LTR^ DANDA ' PEROU ' 3ENTO ^L DES^G DE [OMUN{CA|^ LA ` MEV^ CO0Vl^Cl^ DEL P^PER ESTRAT 6|^ QUE JU6UEM I PODEM JUGAR [N[AR# 'S LE3 GRANS CIU[ATS DE LA REGl ' EN ^QUELLE3 3OLUCION5. ` ' ^STI^ CONVENCUT QUE LA [»m ^ER NClA lL.LUMlNAR l Pd^^\ ' L^S ^ ` ^ Uc ^EL C4RACTEk `^ 5TlQUES ECONOMlCO-ESTRUCTUR8LS DE LA úEGlU ^ ^^3 ` MEU PUNT DE V[STA, PER ^ CON^lDERO NECE^SARI [N5l^TlR EN ALGUN3 ' ' / T^ET^^SPE[ ' FlCS QUE EM 5EMULEN D UNA lMPOAT ^ 0ClA ESSE^ClAL EN 9F L'E^TRUCTURX l FUN^lONAM[NT ^E LA ^EGl'. ^ ^` ^ PRIMERA DE LES ^^RACT^R'ST{QUE^ '3 QUE E3 7 D' - XEGl ' \/n ` D^3AD^, V[RTE8R4D8 l POTENCi8DA PEL 3EU SlSTEMA DE ^\UTAT3^ ,=-ENClA '' -1 Q *^CE0NA~ ^^PELLER I -| ^"' l ^ E^^2¡ M lL" ^RIN < "@OV^^ ^»m^ l N^pmS, S' ELS PlL8RS I ELS MOTÚ^3 DE L'ACT{VlT^T ' ` ` EC0@OM{CA DE LA REGlO. ^ " l HlSTORlCA^ENT HAN ESTAT ELS VERTEBR^D0R3 ` ' ` D[ TERRITOR/3 /^^' DINAMl^A PROPIA, TAM^E 3ON, ^CÑ ^^T[^^^^^ ^ f^X^4^^ ^^--^^^^^U~ LA GRAN RESERVA DE LE3 ^EYE^ POS3lDlLlTATS ^E FUTUK. `` . |V^ EL PASSAT, N] EL PRESLNT~ N} EL FUTUR DEL5 PAIS^3 QUE EST^UCTUR^N .^^ ES PU7 CONCE8^E, EXPL|CAR O PROJE^TAR SEN5E RECÚNElXER EL PAPE.^ ' 7 �2 ^ AJnNTAM.ENI0U BARCELONA mnwnDExuu D l ' l, NO VOL DIR ENFRONTAMENT, NO VOL DIR CENTRáLlSME, RESPECTE ' ' ^ A LES SEVES REGl0NS, ALS SLU3 RERAPA{S. ^ONTRAR/AMLNT VOL DIR MOTOR, VOL DIR COMPLEMENTARlETAT ^ VOL DIR EXPRESSlO SOLIDARIA I CAPDLVANTERA DELS 3EUS PAlSS0S, L.. SEGONA CARACTERÍSTICA QUE VULL SUBRATLLAR - S QUE ACTUALMENT, PER LES C{UTATS l TERRITORIS DE L/^ REGIO QUE NOMES CAL CONSOLIDAR - CON~---I POTENCIAR -5O8RETOT PER AIRE- QUE DóNA A LA PEG[ - UNA INTERNA l UNA AUTUNOMlA FUNC|ONAL, QUE EM SEMBLA IMPORTANT PER CAL AFEGIR ESPECÍFICS DOS ASPECTES E3PEClFlCG QUE ACABEN DE PERFILAR FUTUR ` LAL LA PAB[T[ULÁRlTA] { LA POTENCIALITAT D'AQUESTA CARACTERÍSTICA FQNAMEÑTAL. EL PRIMER DELS QUALS 'S QUE LA XARXA DE COMUNICACIONS ` ESTA M0LT BEN ENLLACAD8 AME EL CENTRE NEUR LGlC, E[ON'Ml[AMEÑT / /` P4RLANT, DE L EUR0PA DEL N ORD, L REA ( 0NDRL3-PARÍS- 0 HUR. EL ' / SEGON ASPECTE, 'S QUE CAL SUBRATLLAR L [VlD NClA D'UN ELEMENT ' REGIO, FONAMENTAL D'AQU[STA DE H[3T R/CO-GEOGR FlCO-ECONDMIC ' , Ñ ÉS UN MAR . ^D[TEHKANlA LA SEVA lDENTlTAT l TAMBE, DEL SEU FUTUR: ES N ..ORD-U[[[D£NTAl.. ' ' T TICA, AMB ELS SEUS ASPECTES ESPECÍFICS QUE ^' AQUESTA CARACTERÍS ACABO DE SUBRATLLAR, EM SEMBLEN IMPORTANTS NO NOMES COM ELEMENT DES[RiPTi|), SINO PERQUÈ PERMET IDENTIFICAR, C V&S-44143- "_ ~ PROBLEMES COMUNS l PER TANT PULlT} -~ QUES SIMILARS l COORDINADES {, SOBRE TOT, POSSIBILITATS DE FUTUR. `^^ |^ CARACTERÍSTICA ' ÉS C^RA[TER]STlCA QUE ES INDEFUGIBLE D ^SSENYALAR E5 ' ~QUE ~'ESTRUCTURA INDUSTRIAL' DE LA REGIO ES BASA M4JORlT lAMENT EN AL5 )NES DE LES ACTlVlTATS FONAMENTALS I TRADICIONALS DEL QUÉ PODRIEM ANOMEW PRIMERA I SEGONA REYOLUCI0 INDUSTRIAL -I VALGUIN �^ 3^ JUNTAMENT BAKs0^.A PRESIDENCIA C3M A EXEMPLES LES INDÚSTRIES TEXTIL, DE L'AUTOMÓBIL ' I PETRÓUU M|QUES- l QUE PER CONTRA, LA SEVA AGRICULTURA TÉ C8RACTE` / R 3T}QUES PR PiES l DIFERENCIADES DES DEL PUNT DE VISTA DE LA ^ PRODUCClv: LES QUE DEF{NElXEN, SENSE ADJE[TlUS NACIONALS, L'A5RlCULTURA MEU{TERR'NlA, ' c / 1NALMLQT, NOMES VOLDRIA RECORDAR UNA EV{DEN[lA, QUE EM SEMBLA FONAMENTAL: DES D'AVUI, AME TOTS ELS PER 0DES DE TRANSIGIÓ QUE ES VSLGUIN [ S'HAGIN ESTABLERT, TOTA LA REGIO, MALGRAT QUE ESTlGU f ^ ARTICULADA - O DESARTICULADA!- EN ^STAT3 DIFERENTS, PASSA A FORMAR ' P/RT D'UNA ÚNICA MACRDRE8l ~ REGIDA 1 COORDINADA PER UNA POLÍTICA ' ` ` ' LA COMUNITAT O UÑE3.P0LlTlQUES ECONOMlQUES H0MOGENlES^ ^A ^0MUN)TAT ECONÓMICA EUROPEA, A'3EMALADES AQUESTES CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS DE LA REGIÓ EN SEMBLA IMPORTANT REFERIR-ME A PROBLEME3 7 SOLUC[ONS, PRENENT-LES ' CUM A REFERENT O CONDICIONAMENT SlC, TANT DELS UNS COM DELS ALTRES. LA PRIMERA QÜESTIÓ QUE ES PLANTEA ES SI AQUEST « -~^ SUD 11 C8M HA ESTAT QUALIFICADA AMB ENCEKT, PDT O HA DE COMPETIR uuD' 00 COMPLEMENTAR-8E AMB EL NORD, l SI AQUESTE COMPETENCIA O C0MPLEMENTARlETAT IMPLICA UNES TENSIONS INTERNES GENERADORES D'INEF{C`[IA O DESECONOMIES, O BE POSSIBILITA UNA COOPERACIÓ 1 COORDINACIÓ ` / D'ESCALA D'ECONOMIES l l D'AUGMENTS D EFlC lA GENERADORA �^^. ^0r0n^^M7D^o&8Co^u^a PEL ÚES^NVOLUP^MENT DE LES TECN0LOGlES 8VÁNCADE^ l PER LA Dl- FUSSI ' DEL SEU - S, ^lX ' [OM, PEL DE5ENVOLUPAMENT DE NOU5 ^RTlCLES ' ' ^ N DE CUNSU^ UE M^3SA, LÁ REGlO DE L8 ^EDITERRANl% NORD-0CClDENTAL |~ EN [{^CRET LE5 SEVE3 ClUT^TS, PODEN l HAN DE JUSAR UN PAPER / lMPORTANT l C(^^LEMENT8RI~ 3ENSE POR D ENTRAR EN C0NFLlCTE AM8 ^ L^S ^DNES DE DE^ENVULUP^^ENT TECN0L 5l^ DE PUNTA, Nl D'U^A COMPET'N-`^^ ^l EN PARLEU DE [OMPE `N[{A~ C)A }NTF^ú6^ GE^[RÁDOR^ DE CRl5I. ' JO VULL lN3lSTlk-VOS EN LA CUORDINACl , Sl EN PARLEU D'ENDARRERlMENT ' K RE5PF[T[ EL .'[^O}, ^^ YULL lN^lST/R-VO3 EN LA lNN0VA[lO l VULL REMÁR[AR, T8MB^, EL PAPER ^XBDAL DE LE3 Án ^}N/STRAClON3 L0C8L3. D ERMETEU-ME QU[ U3 ^{Tl, ^ TALL D / EXERPLE DE LA POL [ T^CA QU^ E3Tl[ PRE[ONlT7ANT, EL3 AC0RDS ENTRE ELS 8 /[ALUES DE D^RCEL0NA ' l M« MTPELLER, P[R A \NTEN3lFlC^R L[S COMUN{CúClONS A RlE5 ENTRE ^^ 8MBDUE3 ^^ lUTATS l EL PROJECTE D^ L '8..JUNTAMENT D^ ^.RCELONA ' ' D /NST^L.LAR L^ lNFRASTRU[TURA NECES3 RlA PER ^L FUNCl0NAMENT TV PER ^A}^LE EN ELS PR0PERS ^,^v ^/lO ANY3. U[ LA ', rl UN DELS AL[HES ElX0S DE SORTlDA D[ LA [R{S{ - S L/EXTENSI' ` ' D AQU[LL[S ^CT/V|TATS TERCl RlES ^ ABS0R8]DORES DE ^0LTA ' D'O8RA 0]ALli ^^ADÁ, LES QUALS EXI5E[XEN, 30DRE T0T, LE^ MODERN[S P0BLACl0NS ` URUAN[8 ( QUE NECESS R[AM[NT C0MPLEMENTEN AAUELLE3 QUE ACABEM ' ' D ESMLNTüR -X8k^A DE [OMUNlCAC)ON3 M 3 DENSA l QU^LlTATlVAMENT ' DlFER[NT, NiVELL EDUC^TlU l DE PREPAR^^I PHOFES3lONAL 3UPERlOR' D^VERSlF^CACl ' DE LES 8CTlVlTAT^ ^ULTUR8LS l D'O^/- LA RE6l', ^ C0NCRET^MENT L[3 3EVE3 C}UTATS, ESTAN PLENE^ DE PO8^{BlLlTATS| ` TENEN URA ]NF^ASTRUCTURA UN<VERSlT RlA l EDUCAT|VA QUE E5 POT ' ` ENFRONTAR ^L REFTE üMB X)T, PODRLN ^REAR LES NE[E3S RlES lNFRA5TRUC TURE3 ) PODEN lMPULS8R~ FENT DE PUNTA DE LLANC^, ^^UELLE3 A^TlYlTATS [ULTURALS, DE / 'LEURE / A^3lSTEN^lALS QUE ^08RE{XEN L^ DEMANDA / QLE LA S0C[ETAT | L EC0NOM[A GENERA AMD UNÁ lNTEN5[TAT PROGRES3{VAHENT [RE|X[NT. �6, AJUNTAMENT ID; BAxC Ea. ta NA Pxr.SenÉNc;1A I\QUESTES ÚLTIMES CONSIDERACIONS M'ADRECEN A UNA QÜESTIÓ QUE EM SEMBLA IMPORTANT I QUE S'ENLLAÇA AMB EL PRIMER PROBLEMA DE LA REGIC QUE HE ESMENTAT: EL DE [LA A`i POSSIBLE CONFRONTACIÓ NORD-SUD EUROPA, L_......MEDITERRÀNIA EN GENERAL, I' LA SEVA REGIÓ NORD- OCCIDEN7AI EN PARTICUt,-n. I;AN---,JJGAT "HISTÒRICAMENT I ACTUALMENT UN PAPER ESPECÍFIC EN EL MÓN OCCIDENTAL DESAENVOLUPAT, LA REGIÓ HA ESTAT I ES EL BRESSOLS D'UNA SÈRIE D'ACTIVITATS CULTURALS EN EL SENTIT MLS ÀMPLI DE LA PARAULA QUE NO HAN TINGUT COMPETÈNCIA I QUE SÓN BEN PLENS DE POSSIBILITATS. CLÀSSICA DE I DES DE L'ARQUITECTURA LA PINTURA RENAIXENTISTA, FINS A LES MODERNES ACTIVITATS DISSENYS, T ANT DE LA MODA COM A LA INDÚSTRIA, PASSANT PEL DISSENY URBÀ EARCELONÍ O LA SEVA ARQUITECTURA MODERNISTA; I, PER L A GESTIÓ URBANA, DES D'UNA OFERTA Tt; INSTAI_,LACIONS, FINS A UN MATERIAL I EN ESTIL DE VIDA, LA MEDITERRÀNIA NORD-000I- DENTAL- OFEREIX UN CAMP D'EXPLOTACIÓ D E SERVEIS, D`ACTIVITATS D: LLEURE, DE "KNOVI-HO ' EN DISENYS I EN GESTIÓ, EN CULTURA I EN ART, QUE LI DONEN UNA PERSONALITAT PRÒPIA QUE LA CONFIGUREN CO11 UN COMPLEMENT ADEQUATS I ORIGINAL DEL NORD, t [14 SEMNBLA JBVI QUE EN MULTES D'AQUESTES ACTI`v'ITATS, DES DE LA IMPULSIÓ DE LA CULTURA I LES ACTIVITATS DE LLEURE, FINS A L ADEQUADA ORDENACIÓ TERRITORIAL I CREACIÓ DELS EQUIPAMENTS COL.LECTIUS NECESSARIS, LES ADMINISTRACIONS LOCALS DE LES CIUTATS QUE CONCENTREN UNA GRAN PART DE LA POBLACIÓ DE LA REGIÓ, HAN FET, PODEMt FER I FARAN UN PAPER FONAMENTAL. JUBRATLLE_M EL 7,AS DEL MEDI AMBIENT I CONCRETAMENT DE L'ELEMENT EC OLÒG I T DEFINIDOR DE LA REGIÓ ; EL MAR MEDITERRANI. LES ADMINISTRA- CIONS LOCALS, A MES DE LES REGIONALS I ESTATALS, TENEN UNA RESPONSAB I L I TAT IMPORTANT EN LA NECESSÀRIA TASCA DE LA. k;. CONTEM I NAC I Ó I DE RETORN A L'EQUILIBRI NATURAL DEL MAR 1 DEL SISTEMA ECOLÒGIC �7 '' áuzmz^^u^T us^^B(u^^ow^ [N G^N[RAL. ^ ^^^METEU-ME QUE US RECORDl, A TALL D'EXEMPLE, UNA ` [nm ^^o.C[LON^ A[ULLl ^|^^ ^ONFERENáCTIYiTáT QUE EM SEMBL8 2ELLEVANT QUE ^"" ` . ` » ^ CiA SO8RE DES^ONTAMlNA^lO { EQUlLlBRl E[OLOG{C DE LÁ ..EDlTERRAN{/^ . ' (" lTEM. T4MBE, C0M A MOSTRA Ú[ LA CONVENlENT C0ORD[NACI0 ^E L 'OFERTA ' CDLTURkL, DE L8 3EVA POTENClA^l , L'ALORD lNTERUNlVEK3/T^^l QUE ' / x ^ D ^UROPA /^ |/EKMET LA PUBLiLA^lO D UNA «^ ..EVlST^ D /^ ^CON0MlA DEL ^UD . Jo R/UATS Á AQUE3T PUNT, H^UREM JA OBSEHV^T QUE, ^ENSE NEGLlGlR ` L[S NE[ESS R|E5 REFEH NC{ES AL PA5SAT ' SEN5E ^E6AR Nl ^BLlDAR [LS PRúBLEMES PRE3ENTS^, SENSE CLOURE ELS ULL3 ^ LE3 NECES3}TATS ' 8TERNE8 DE L^ RESl , P0SSO L'AC[ENT EN LES SEVES PO33lBlL[TATS, /^^ .'^^' */ [M EL FUTUR l EN LES RELAC{ONS AMB LA RE3TA DEL M0N.^'^^3 LAPlDAMENT ' ` U .XO 5 HA DL NEGúR EL P8SSAT, N} lGNORAR EL PRE3ENT~ CAL, PERO PRUJECTAH-NOS AL FUTUR l A L EXTER}UR. ^ AQUESTÁ '9 UNA CONVlC^/ ' RE6) A L^ RE3TA DEL MON, ' ' / / 'NTlMA. N»mÉS( OBR{NT/ENCARA '^ L^ '5 ENDEY{NANT { [REANT EL FUTUR, TR03A|^EM EL^ [AMlNS EFlCAC0S D[ PODER RES0LDRE EL^ PRO^LEMES ` / ~ D ARA. D [NTE8RAR HARM NlCAMENT EL PA3SAT ^ LA N0^TR^ PERS0NALlTAT ^ D[ CREAR ,^ ^ ^D A SOL{DARlTAT PART[R / D AQUESTA l COMPLEMENTARIETAT ' CONVlCClO QUE PREN ON P0DRIA SENTlT HAVER-Hl ' L ACT}VlTAT DE L' 8 JUNTAMENT DE ^^ o CELONA, [L QUAL LLUlTA PER 08RlH-SE DEF{NlTlVA ' ' ' ^E%T AL ^^K ATRAV 3 DE LA 3EY^ 0RDENA[{ UR88N ST|[A, PER C0NFlGURAR ^.^/` ^ / UNA REGl[^1ETR0POLlTANA QUE 3lGU! P^L BASl[ D[ L E[ONOMlA l DE ^ ` ` LÁ 3O[{ETAT [^TALAN^, QUE A[0LLlR , AL lO^^' LA [ UNFER NClA ^E ' LES Km /lON3 N{DES S0^RE l' l FUTUR UR ' DE LES GRANS C(UlATS |, 3uURE T0T, QUE MALDA 8M8 T0T[3 LE^ 3EVE^ FORCES PER ~ ^[0N5[GU}K 3ER ^EU DEL3 k`C5 & MPl[3 DE )QQ1. pERQU` AQUE^T �ú̀ AJUNTAMENT mrBARCELn.NA PT ES ID E N( 1I ' / D A6LOM[RÁCI . CREC QUE PUC ASSAJAR UNA RESPOSTA, DELIBERADAMENT DESLtIGADA DE LES MEVES CONVICCIONS I DESITJOS„ l ÁNT DES DEL PUNT DE VISTA DE TOTA LA COMUNITAT ECONOMICA EUROPE4. LON DES DEL PUNT DE VISTA, SIMPLEMENT, DEL MERCAT MUNDIAL, CREC P0S8IBLE QUE ENCARA S'AFERMI UNA INDUSTRIA PRODUCTORA DE BÉNS ' DE CONSUM DUR8DER3, DESPRÉS DE LA R[[ONVERSl EN MARXA, AME FORMES / RITMES DIFERENTS, SEGONS ELS PAlSOS, QUE POT SER ABSORBIDA ' CENSE PROBLEMES l QUE, PER TANT, FA [NNECESS RlA UNA COMPETENCIA 8m QUE POS PERJUDICIAL PER ALGUN DELS COMPONENTS DE LA REGIO, .".S ' ^ EL CONTRARI, SEMBLA FACTIBLE, JA cS UNA REALITAT QUE S' ESTA IMPOSANT AS3lMlLAR LA TECNOLOGIA MÉS AYANCADA -EN lNFOR - ICA, R - lCA COMUN|CAClDN5- QUE GENEREN ELS POLS DE DESENVOLUPAMENT TECNOLOGlC DEL MON lNDUST R lALlTZAJ -DEL JAPó A ESTATS | NlTS 1 - l UTILITZAR-LA, ALHORA, EN LA PARTlCIPACl0 EN AQUESTS PRO[[SSO3 DE PUNTA, l EN EL MlLLORAMEN7 DE LES SEVES ACTIVITATS TRADlC10NALS. ^EN AQUEST ' TERRENY E3PEC{FlC, LES GRANSA CIUTATS DE LA REGIO H) TENEN UN PARED INDISCUTIBLE l P]ONER. LA INFORMATITZACIÓ DE LES únmlNlSTRACl0N3 LOCALS, LA [MPLANTA[lO DE LES INFRASTRUCTURES QUE POSSIBILITIN ' L'EXTEN3I DE LES COMUNICACIONS PER CABLE, LES POLIT[QUES URBAN'STl' QUES QUE FACILITIN LA RACIONALlTZAC\ DELS PROCESSOS PRODUCTIUS, ' : UNA AC[l VOLUNTARISTA l COORDINADA DE MILLORA DE LA XARXA ' DE COMUNICAC1ON3 INTERNES DE LA REGIO. S N UN COIXI POSSIBLE ' I EFlCÁ[ PERQU L'OFERTA 1 LA DEMANDA DE PRODUCTES I SE|lVE13 DE PUÑT E3TlGUlN, ALHORA, INCENTIVATS I ADOBATS EN UN GRAU SUFICIENT Sl UN DELS E[X^ DE SORTIDA DE LA CRIS} ECONÓMICA MUNDIAL PASSA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3887 Title A name given to the resource Lliçó inaugural de la 1ª Conferència Econòmica de la Mediterrània Nord-Occidental Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Congrés de Cultura Catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mediterrània Congressos i conferències Barcelona Economia Infraestructures Indústria Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2752/19850611_BCNSimbolsDecisions_BD.pdf cabf303d8ba74fc1fb54010ad25c16b7 PDF Text Text .. \j§f Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, DELS SIMBOLS A LES DECISIONS Conferencia pronunciada per l'Excm. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, a l'Associació de la Premsa. Barcelona, 11 de juny de 1985. EJ<p 872/ 84 • IMPREMTA MVNICIPAL �. :. r:. -:.:.·c.·_ . . ._.. ___ :-, ---------- ün l/hospi-:.al.i~a~ alta sobre co;1 rn~s c'aques"C.a casa per ier alaunes rei:exions que ens qli~s~10ns a aiec~en 8~ ·-/e':_l ~o~s. 1..;ue ;iresideixo. me a l'o~artunita~ enceta't, pe::.- elector .=.l, ~ue ens oferia l'any 1985, els deia, Avui JO vull fer ens hauria de permetre cons~ar ha pr-3ctica;nent acon.se•3 u i t pact.3.r les ~arcelona cap admini s-crac ~or1.s • de ~a en~re des~:o~ueJa= :. mesures adminis~racions. la meva preocu?ació pe: fe'C. aC'C.U3ClOf!S ~ue Jª i:.:ue o, Generalitat de Barcelona-una ciutat les ,::e 1-:s grans Aquestes actuacions són de =. O ?renére c e cisions. encallades per manca d'acord cie .:i.. ..:_ ·:! V C•.r S Ca~slunya. b~siques, son crucials per ?Oder ier eiicient que pugui ~oaerna segle XXI en bones condicions per a decisió europeus. l en-:.rar competir amb grans centres cie �h.:.. una '.Je.:. Presiden t. port, de l'aero9ort de i meva tesi e s ~a port, aeroport I camps. optimista qiJestions He tensió crei x emen ~ o' instancies s'ha ciu~at:. es ressen~iran ci'aques~ t:.ri~es t. re de govern. o:fegat o, sencit, Es cer~ que ~arcal o n a mol~ la si~uació ha fe~s i superar S e !.- a ny . subst:.ancial:nent. al ~ol~ es~ ·3.t la concr::9~¿ de -c.emps ao~re des aquesta -:.r .3 nsz.-erida al és ?Oaitiva. defini~iv~ m ent esta posant greument en perill e l 8 1 ?a i s re~arc. que la ret&rica com a míni:n, c o~3r uns d 'aqu e s~ havia estat:. alimentat:. durant aques~ de n ecess~~a ce ? G S S i ~ ili t: dtS soD.re so b re ar r i ~ a r assoli~ Tantmateix cal donar un pas endavant. política ?ogu~ de ia capitalitat de Barcelona i que partit. En s ue la reconeixer que s'ha redu1t entorn contrapee qüestió iira. pencients en e: ci arrer de al que 3 a r celona,i al c arrer a ce el seu conJunt, massa ~a ?ira es ?Ociria h a v er i sos~inc ~a ~ue que l'acorci a: que s' h a grana l inies d e l les en la Generalitat pe: cie S'ha de ?BS3a r una a ton ia manteniment a un.a :;. n v e1: s c ~'d 3arce l ona com a ciutat e:ficient. Aparentment amb encara ens mou moit més la lluYta per fer-nos els simbols que no pas a:frontar els autentica problemes país. 2 . ' ce J.. �dels si~~ols un dels eixos els úl-c.ims anys. concreció física, ~es~ituci6 i que ha El monurnent al Dr. Robert d'un i ~rinci?als i que ha de :a seva cur.:::. n~ tingu~ es"C.irnula"C. la creaci6 de sínbols nous. la Pla9a S6ller són oos e%emoles ~ons altre cas. ¿5 evident que una de les primeres amb ac~uac i ó ~asquea que calia abordar l'arribada de la democracia era la recuperació i d'uns codis, d'uns llenguatges i d'uns símbols. la creacir5 no I aixo hem ±et des de l'AJuntament. Tantmateix aixo no vol dir que haguem d~ convertir Barcelona en una plataforma de producció de simbols de consurn massiu per al conJunt del país. Oue la obssessió de mantenir els signes no ens iaci perdre la mateixa ciutat que els ha de sostenir. Tornaré remarcar temp .s el Ara que m'interessa rnalgrat el pessimisme que es despren que és acabo de dir, el reprendre aquest ±11. a cree que encara podern fer un perdut:., que encara h.t ha es~or~ signes que per del que recuperar perme'C~z1 ser optimistes. Tenim ara mateix un repte que no podem defugir. repte que se'ns pot escapar. I un Per aixo és tan urgent la tasca que ens proposem. 3 �3arcelona que ha de ser la se~ dels J J.CO. la Barcelona que volem que consolidi la seva capitalitat e n e:.. Nor·C un.:;i gran del Sud, capital la que ha de ser reconeguda com metro poli europea en les latinoamericana i porta d'entracia a repren el seu lideratge cultural, dels noranta de ser una comunicacions convencionals i -· modern, una :ira , . una 3arce:..ona ~uropa, que ciuta~ tingui unes excel.lents ' . i , conso~icaca un gran mercat central i resumir, ' 3 -3 .rcelona que !a 3arceiona reinciustrialitzada uns enlla9os aeris intercontinentais i la décadas, pro~imes ~elecomunicacions, un esca~ilitza~s. entre moltes adminis~ració unes al~res actiu ?Or~ c~ises més~ Ha de ser. ?er e%1ca~. una ciutat eficient. Es-t.ic ::ir o :-:::iose.m que convenc;ut derivar amb tata naturalitat d'aquest obJecti~ f.-0 t. d ' ~Íiciencia. Una capital no la farem pas amb voluntarisme. ciutai:. La Ca tal un ya la que volem que si g ui 3arce l ona és la que necessita com a capii:.al ?er a ?roJ e ci:.ar- s e .; l capital que 2spanya no banda si vol i:.enir una se:?:"ie de terrenys definitiva, la podr~ p ermetre's e l p la~dfor ma ben concre"t:.s es :..ux e de de ix er incernacio na : i r:i .:Sn, 3c:ven~ identi:ficables. ÉS,. en la ciutat que millar podra liderar del que hem anomenat Nord dei Sud. Hem intentat que aquest proJeci:.e tingui el polítiques coherents i internacional. Hem con.sistents en l'¿mbit insistit supor-r.. cai:.al~. en el missatge i hem d'une.s es9anyol i procurat cie �;:....:_,-::_se:...·· .:: re.=. ..::11·..:: .!.·.:! en ~Jropi.c..ldl."' i ;n;ned i 1 ~Ue 3.:.. hem Conseqüentment, seu port co:n a ?Orta del ciut:.at. i abonat tot:.es L' .01.Juntament. de prornoc:i ó la C(:O d'en~rada les propostes ce comunicació trans9irenenca. impulsor una polit.ica ce ie"C :.nt.er.:or 3arcelcna ~a en ,. ,.... ea~a~ ~·· de la iniciat:.iva t:.irar endavant:. una millar comunicació de intercanvi Seu d'idees entre un i mi l .:..o~ cu es c:.e vessants del ?irineu. El cap de setmana passat ha estat amb nosaltres el president:. de Mé:.:ic, Sr. De la Madrid.~o sé si la opinló ?ública s'ha carrec de que Barcelona és !'única ciutat no el President De la 2ntre parentesi, de dir que ~a ~adrid i ~a e' ~st:.at cue visitat:. durant ia seva gira euro?ea. si em permeten una mica esta~ ca~i~al i~' ~'immodes~ia, molt important. el e.is f:e .::.. '.'\ J un t.amen:. ?erqué aixó fos possible. Dones bé, aquesta visita pot cenir teta :..a que vestes l i vulguin donar. ?ero a d'una de les politiquea que acabo més, c~rrega suposa l-3 d'enunci~r: una ciutat competitiva que canalitzi el flux de de mercaderies América "'...latina, d'América Llatina cap a Europa i ~arcelona rel -3 cions i d'Europa cap a que ara circula ?er altres ?Orts, 5 con:iirmació convertir en simb~lice a 2. tres �ci~t..a1:...s. propbsit va ser A~uest ~am~é un aels principa:s ce O~Jec~~us la meva recent visita al Brasil. del 3rasil,radicats negoc.is principalmen~ tradicionalment els utilitzat de ~orts a Sao ?aulo han vingu~ de Rotterciam i entrar a Euro?ª· Jo una he intentat convencer de que a el.s ciutat ben comunicada am:::. un ":.o ta eiicients, amb idiomes proxims el d'e:ls estructura JUridica semblant. a Rotterdam, I Londres o He El carni Jª d'2spanya i aix~ ser'1eis ~raaició amD una i a millar preu que no una ?ªª ?ar~s. de reierir-me d'Adhesió a tot Ara només cal prcseguir penso que m'han e.scoltat. esior9 inicial. dem~ I ~arcelona és ooert. ~ambé a aquesi:. a l'acte de la signatura ael ~racta~ les Comunitats 2uropees que 2'!adrid. Vull remarcar amb tota formalitat que el perdut política aquí una excel.lent 09ortunitat ce catalana coherent com la que ha altres gestos i, s'ha de reconéixer, ~ambé Gove~n donar sem~lat ce ~adrid contingu~ 3 ~nsinuar-ae ha una en en fets. Vam demanar que l'acte de signatura de l'acord se celebrés a 6 �3arce.:.ona :. l.-'o:::iJeC1:.iu -rio ie.;.· ~"1em ce se:!: la lógica del .: .collida :ninistre Que v am de :favorable íor~a ':lo inicial que la por a va la se~blar imprudent que el millar seria o:Oiidar-se de la que més ~aci ara el registra a'un pro?os~a fet signi:ficatiu que ens propostes de ier ~ue ]. els ciutadans de 3arcelona oblidin cree que és més responsable reflexionar sacre un el noveca~. Po-e re:fiar-nos en t:..er.i.J..r Fi n alment, d'Aíers Exteriors la inercia i cen~ralis~e capi-calita~ es~imulara a aques~ ep~soc~. 1.es rel ~ ar.~a r ~s r.os-cres per a Barcelona. La signatura de l'acorá a'adhesió a :a Comunita~ a 3arcelona hauria tingut la virtut de constituir un doble reconei x ement: que Barcelona Catalunya i han esta t reivindicaci6 de la integraci6 espanyola a Europa no En canvi, Maig, mé.s sovint, la visita de Ses re:forc;:a d'aconseguir com i la se va que 3arcelona és una ciutat provincial més sinó una ciu-cat amb la que compta per a aprofitar-ne tot el que de en constan~s la amb a hostes. passeJar per la to~a de capital. Mages~ats nostra que els Reis, ~é vocació. els Reis, el Penso passa~ que els ministres del govern naturali~at. s'hi mes :1auriem vinguessim Els reis no han de se r rebuta Els reis han de sentir-se ve1ns c'aquesta ciu t at, Ra~~la, com deia fa poc Antoni de Senillosa. 7 �positiu, ÉS apel.lacions espanyola de Lotes maneres, 3.:ircelona corn ur.a ca9ita.i tingut f inalment un cert ressó en els sectors a tiagin que .2.es 9~""0;>0S i C i de Ó política que més s'oposaven a aquesta alternat::.va. Hem assistit en ela darrers meaos a un viratge el planteJament estrategic de la i • concretament, més impovisat una del poli~ica de Convergéncia i :a preaident ce espanyola ;iolitica Generali ta.t. principi, positiu que toes aquests canvis estrategics si més no S'ha de Xad~ic . es-::.an aupasen un exercici ae perqu~ en Unió en.:.1a va ~ue l'especialització ci'un diputat en les qUestions ae Pensem im~or~an~ bé, en ::.·ea.:. is:me. que des de la presidencia de la Generalitat s'assumeixin les dades de la realitat i es descarti la temp~ació ae l'aven~ura solitaria. Cal esperar paral.lela adaptaci6 ara que aquesta ret.orica I re.sl ineació ta~bé promotors d aquesta política sobre la gran 1 la dreta formació espanyola que tot i compor~i Lll1·3 és prudent advertir als ex?er~~ncia els perills que aixo suposa Just ara acaba de descobrir els pú~¡ica per encants de una 'd el poder de Madrid. He parlat abans de la manca de de.~'sions que arroseguem molts terrenys que són Íonamentals per a 3arcelona. 8 en La llista és �::.:arsa ncmés :a'hi de re::er:...::-é púb:ic, Csan·=Jament, pass.::ida eacoles. . ,' . ::.•atenció sobre un parell de qUestions raalt concretes: de Collcerola i el gran problema Les decisions que cal es tan greu. Je 2con~mic 9rcnci~e so~re ~a e~s trigant molt més del que caidria. ! Sani~at. ~uDe:s en ela tónels ce aques~ Col:cerola cas és sino que donat que no només s'aJorna la presa de decisions, s'incompleixen compromisos Jª pactats i re±renda~s :nés davant notari. Collcerola és una riqueaa en ella mateixa, c-=i l Pero respectar, una marca inseparable de: volem que Collcerola, si a central de l'area metropolitana, m~s que un paisatg~ de tot s~gui aix~ que ecosis~ema d~ 3arcelona. sigui el un nexe d'unió, no u~ obstacle, que sigui permeable, cal compromisos que la Generalitat va ;i!:'"endre qu:J.n va signar l'AJuntament els acorda sobre TA3ASA. Seria sera molt prudent tenir en :::ompi:e que si .:,l "C.Un•2l no es dificil que algunes de les activitats dela 1992 puguin celebrar-se al fo::caC:a Jocs del Vall~s. sanitat ------En aquests dltima diea els mitJans de comunicació s'han ressb de la greu situació L'AJuntament ~inancera observa aquesta ~et del sector sanitari. si~uació des ;ierspectives �~arveis !.... 'a.:.. tr.::i .se:""veis ~e.!."'.S?ec:~i .. .:.. i visió sen se L'AJuntament fin s crisi. i ~a 23tat _¡_ a i direcci6 de la política sanitDria . qu~ rest.ricció una a llarg t..ermin i sanitari a l'as:fíxia eco n omica i cal, més de la crisi financera del sector solució sigu i, l..s. ios una pr·e.sencia ce plan i:ficació brutal so~t~~a va U- " L'arrel que s.:. :a presideixo que p o ~ manca -'- ens temem indi.SC!."'i minada ~ dur e.: ·sector " al campi qui pugui". est~ disposat a partici p a r i , si tot a c o rr e sponsab i li t zar- s e de l a s orti da d 'a qu e s ta Sempre que es donin els minims institucionals i poli tics per a :fer la nostra oferta viable. En aquest sentit cal primer una aplicació de la propia legislaci6 elaborada pel Parlament de Catalunya. Em re:ferixo a Llei 12/1983 que crea l'Institut Catala de la Salut i la constituí les arees de g e sti6 s a nitari a dotades de consells de direcció amb presencia municipal. Aquesta Llei, :fins ara no desenvolupada en aquest apartat de la par t i c ipaci6 municipal, es pot aplicar ara a Barcelona. L'Area de Barcelona c oninc i deix a mb u n sol aJ u ntam ent, el de Barcelona. L'aplicació de senzilla de :fer. 10 la llei seria dones :forr;a �Aquesta mesura que demano pociria ser en e: cami que :a ~lei General ce Sanit.at preveu, a un assaig en profunditat d'all~ significar en la direcció i pacte raons: ~ue :i..nt.ermecii :a vegaGa ~u~ la part.icipaci6 mu,ic i ?a: oo~ planiiicació cie la san~ta~. segon punt tamoé clau per a fer viaole l'experiencia Un un un pa s t.amb~ especificament en aquest sect.or. polític, primer en economic lloc de la sanitat. i perqué la Generalit.at. é.s ,::iues ?er el :a gest.ió malament es pot acce?t.ar i la participació sinó es donen condiciona d'estabilit.at. financera que permetin afrontar la necessaria reforma. ~~oc 2n seson la sdniLat es la competencia autonómica més impart.ant. en termes economics de l'éxit o el fracas de l'aplicació d'aquesta deduira el futur bona part de en l'~xit. o L~anfer~ncia, i se'n de frac~s d'Autonomia del 1979. del punt de vista de l'AJuntament., Des corresponsable, m'hauria de referir Clinic i a Pla l'IMAS, l'nospital de la Creu RoJa. . específics sobre l'IMAS i Pel 3 fa a que d'Empresa a San~ Pau, 2ospital Faré només uns comentaris Sant Pau. l'IMAS Jª es conegut que hem desenvolupa~ que ens ha baixat els costos de 20.000 a un 15.000 ptes. per U.B.A. o estada, que es equivalent L'Institut Catala de la Salut ens manté e ptes. 10.000 des l'any 1981. Per tant, Barcelona, que en un 90 per cent Ja cotitza a a:fegeix al L'AJuntament, pagament ~ més, de l'ICS 5.000 paga les estades, ptes. congela~ el concert contribuent a.e la seguretat social Per en la seva d'aquelles persones que no tenen mitJans economics. 11 e~ cada estada. integrit.at .• �pero l'altra benefic~ncia, La lliberació apor~ació no ens corres?on. d'aquests recursos ens permetr :'..<1 altres reptes, dels molts que la ciutat té ?lanteJats, en aquesta moments. Politicament es un tracte inJust. El cas de Sant Pau és també un cas sentit parlar vegades cel valor simbólic que té mol tes Catalunya l'Hospital de la Santa Creu etc, que tot i situa~ió etc. caoda¡. politicamen~ i ce San~ Tot aixb estA molt bé, ?au, t:•e.r de .:..a perb :a ~em se va rea~i~at sent una institució punta en termes sanit:.aris, es-;:a es en de iallida economica Pel comprorni.s que hi té l'AJuntamen~ en -ª se va vessant:. patrimonial no volem ni podem desentendre'ns cel seu futur. Cal seus que treballem per a donar perspectives clares as pectes urban.ístics, de delicades arquitectanicament, viaria: Ronda. del Mig, Ouant a superar brgan.s parts mé.s de la seva connexió amo la xarxa i Primer Cintur6 i Túnel el pacte institucional de 1978 i de les els d~ la Revira. la recuperació de la seva viabilitat económica. govern públics que és sense equilibris que remodelació de en insti~ucionals establir responsaoilitzin claramen~ :¡::¡lenamenr:.. cal uns 1. artificiosos, que a la llarga fan ningú no es senti políticament responsable del que passa aquest hospital. 12 en �es Si donen les condicions poli~~ques, aba ns par lava, de Sant ?au, amb els costos que aixb Aquesi: és re~resen~a. potser, un dela exemples mes clars , de les lluites ideologiques hauria de permetre la de les ciutat institucions pugui o:ferir hospitalaris a Hi ha d'indecisió en perill i a abrir la ci'-:iquesta :finals re ::on s·c.ruc:.c i6 possi~il~~a~ década U~3 1.:;ue la ser veis un nivell plenameni:. europeu. elemeni:. un que positiu 2nrnig la caracteritza ':J~nera: e.e gestió del !;:()'..,'ern ce .:.a Generalitat. Es la iniciació -apareni:.meni:. seriosa- del ? rocés que de dur a la construccid de les noves presons de Cai:.alunya. haura un pas important que saludo com un cels ?rimers govern de Generalitat la freqilentment impopulars, que són A tates pr~pies capitali~at de la necessitat que l'Estat i costos que soporta la ciutat de i a les per ~oltes del decis.!.ons, ce tata acci6 ce govern. c.onunicar .:.a 3arce:o~3. banda, de Catalunya, :front meves intervencions les importancia de la :fer de int.2nts la Generalitat assumeixin els Barce~ona coses, capital pe: fe~ de ser capital a'~spanya. Costos que avui dia paga principalment l'A3untament de Barcelona. D'altra banda també he parlat de la necessitat ae per a Barcelona la capitalitat de la Mediterrania 13 reclamar Noroccidental, �d'aquesta regió que anomenem Nord del Sud. de moda. Pero transpirenenca el és fet el que internacional. presencia I capita.:.. ser de ens c'ac;:ues-::..a la em ref'ereixo a reg ió ce to~a ~e11ir Catalunya, n.o només a Barcelona. De f'et, com Barcelona, l'instrument del relacionar-se. qual parlar més d'afirmació. Per~ _;ic..cer consci&nc~a in~ercanviable i diuen, radicalrnen~ i més ce que ~ropi, sentir aiirmacions que venen a dir que no hem de ser cosmopolites, sino nos _.pero, i aixo no és contradictori. Recentment hem pogut llegir ser oe I aixo molt sovint vol dir fer émfasi en allo és menys creatiu, menys divers, menys és e:.:?ressar-se una aitra funció de les capitals es aonar país .3l país. Ca c.-s l un y ..:1., capi~als. competir. Aquestes són funcions de les I els amb ce per s'ha dotat aquesta poder ?er ca9ital a in~ernacionals en nosaltres mateixos. aiirman~- Estic d'acord. S'ha de un mateix per poder expressar a¡guna cos.s que valgui en el mercat mundial, alguna cosa que sigui internacional. He dit abans, une plata:forma simple intern. Aquests identitat i pero, que no hem ée :fer de la cepita: que som de producció de simóols símbols, calen, són sense ells tampoc seriem. per a: consum necessaris perque ?er~ normalment creen són -:..=imbé, en ser per consum massiu, d'una certa mediocritat. Hem de ser capa9os ci'a-Eavorir 14 la creativitat. la �competivi~a~ la c'aconsegu.:.r i ciu~adania tots confian~a una en ~~~e ma~ei >~~ ~e~ Cona~ so~~ida e:s im?ulsos creatius. donem, a part de simbols, s.:. una qualitat cie vi¿a, una c~nfian9a en la societat i en les institucions. I per guanyar aquesta de cal deteriorar confian~a, ~er donar aques~a que s'afrontin decisions sense :es sensib l emen-:. i ~alpa~lement qu3:ita~ qu~:s l'entorn C.el immedia"':. ciutada • É:S .fonamental, imatge de pluralitat, l'época moderna i de comen~ar .:..a abans C.e t.o-c, de diversitat i de que ha marcat :es seves de~a~ que ha ins~i~ucions. per una correcció de la concepció ~oc ~ingu~ : en ai ~ b plura: de l ha 9aís que s'ha .fomentat des del poder autor.omic. He dit amb alguna .freqUenc i a que l'actua: l -3 so ··/'ern Generalitat té una visió "monista" de Catalunya. Es fAcil de rebatre aiirmacions aquesta. i 3~s t ~ac~es Hi ha un exemple molt prec1s del que és la de Catalunya que promou el Govern. pensament gen~riques inter~retació Es una materialització monista que s'acaba de produir púolicament, mena de matisació, i que té, per tant, ca~ ce ~ seu sense cap tot el valor il.lustratiu. Em refereixo a la proposta que el Conseller Rigol ha .fet per a un pacte institucional en el terreny de la cultura. 15 �"ess21:ci al ist·~s 2stic 11 conven<;ut. ci'un s'integra .::Osol u t:.a d.el pluralitat, . pensament:. c;ue ccns~.: Co:-isel ... er t. ue :.;-: que ha estat:. tradicional:nen-:. e.i ciel ' a;:;e - . ..... ac .: o la que . . de ec;uili::.:iri L!l1d C.' .:::c;u..as-:.. -:.aranna ent:.re con:front.ació. :..a propoo;.a, la La lógica del pact.e i cul~ural fas les divergéncies i indirect.ament, una d'adminiatració trencant definitiva, ens unif icaci6 de l es Jerarquia tensions i entre l'autonomia cels portaria la conversi6 dels. ca.~· ::er :-e:::::.- r.1 e _ la en diierents que nivell.s governs constituci6 aJuntaments -;:io2.íticues . s' h auria el.s sectorials de coordinació d'administracions i paulatina en ~orta d'una nova administració pública constitució s'haurien integració canvi, en culturals. a pe.r del En d '.31 tre.=. J ur1tes potanc~almen~, en a :a l ".3 ci mini.stració periférica de la Generalitat. El respecte a les competéncies de l'altre no és en incompatible amb d'administració. quals públic, la cooperaci6 entre els diferents nivells Al contrari, hi ha problemes la naturalesa dels exigeix un tractament multinivell.és el cas del de la seguretat ciutadana o de la sanitat, abans. 16 transport com hem vist �A la premsa de dissabte passat vam poder llegir com el nombre de delictes a la ciutat al primer disminuit del 85 en comparació al mateix periode de l'any 84. havia trimestre Cree que una de les causes en aquesta reducció és el treball coordinat que han fet a Barcelona la Policia de l'Estat i les la Guardia Urbana, segons directrius que mes tard han quedat plasmades al document de la Comissi6 Socias. Vull aprofitar dones per tornar a aferir a experiéncia de la Comissió per Socia~ la Generalitat l ' aplicar-la t.ota a Catalunya. Cal que tant la Generalitat com el Govern Central assu meixin la necessitat de administracions gestionar, i transferir locals. serveis i competencies a les Els aJunta,11en-i:s han dernostrat c;ue ?OC.en que saben fer-ho. moltes vegades, millar que altres administracions. Abana sanitaria referits donat he de xifres l'AJuntament. sobre En podria a la informatització, a la gestió d'empreses competitives No n'hi capacitat ha prou, dels raconei:xement pero, SJUntaments financer. el Cal donar a~c el sector representa altres a gestors~ rnodi:ficar d'arribar com a m1nim a un 25 per cent.. i~clús polític ce Cal a la un subst.anci.!!lm•2nt 21 sector local, un 15 per cent de la d e spesa pública 17 exe m ~les, ~rivat. reconeixe~ent l'estructura actual de la despesa pública. ara ce :es obres públiques o amb el com c o st total, c;ue ~a �1 1 conclusions :..es Pero pessi:nistes. que es són no voidria deixar asuestd ..J. ..../:.. a:. in ter;·re-:.-~c i6 negativa de la situació. Vull més c;:ue, encara apro~itar tot i som temps a moltes i davant ben poli-c..ica aquest de aubrat.:.ldr que l'any 1985 sa'ns comen9a a esca?ar dels desencallar són aquesta oportunitat per a d'arribar a un acord CGe moltes coses. coneguts. resoldre'ls. pais no anira _? o.:. i ti.e ~é !'!anca ci~s. -:.eni;n només a--. u.n-.:i. :>e voluntat si Barcelona no va né. ~ue cal em~en y er Barcelona endavant. Dexin-me proclamar només per acabar el meu si el President de la President del Govern Generalitat~ Espanyol decidida de buscar solucions i convencimen~ l'Alcalde de 3arcelona es reuneixen arn.:.J la C~..18 ~ vo.:.un::.a;: prendre éecisisns, , molt alt dels problemes de Barcelona pais~ poden trobar el seu desllorigador. ~ L'Alcalde de 3arcelona és a punt per Moltes gracier-:.. 18 ce re::.ruc, don~r ce to-:. aquest ?as. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, dels símbols a les decisions Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-11 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Model social Acció política Ciutat Description An account of the resource Conferència pronunciada per l'alcalde Maragall a l'Associació de la Premsa de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències