227 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2576/19850613d_00079.pdf ad80abe7066fe5fab627bdb1e598b7db PDF Text Text JORNADA OLIMPICA. DISCURSO DE PASQUAL MARAGALL. 13.6.85 Autoridades, queridos amigos, amics, Vamos a dar comienzo a la sesión de celebración de la Jornada Olímp ica 1985, que va a contar este año con la no necesita persona que presencia de Joao Havelange, muy brevemente, presentación pero que sin embargo quiero, presentar. El presidente de la IFA, Jean Marie Havelange, nació en Rio de Janeiro; pasó parte de su infancia en Bélgica, de donde procede su familia; es abogado de profesión; casado; hombre que habla portugués, español, inglés y que llegó al deporte a través de la natación , su gran pasión, hasta el punto de que sigue dedicándole gran parte de su tiempo. Coopresidente de la Confederación Brasileña de Deportes y de diversas empresas, todas ellas con sede en Sao Paulo, ciudad como saben algunos de Uds., ciudad hermana de la ciudad de Barcelona. Fue olímpico en Berlín en 1936, como integrante del equipo de natación de su pais. Fue tambien olimpico en el 52 en Helsinky, pero esta vez como jugador de waterpolo, y después en Sidney estuvo al frente de la Delegación Brasileña que concurrió aquellos juegos. Comenzó como editor de p ortivo en el año 1937 al ser nombrado en Rio de director de waterpolo y el Club de Regatas Janeiro, llegando a la presidencia de la Confederación Brasileña de Deportes el 14 de enero del 58, para ser nombrado en el 63 miembro del Comité Olímpico Internacional, del que es por lo tanto uno de sus miembros decanos. Y es miembro en Sudamérica y representante en este continente de la Unión Ciclista Internacional. Tiene además otros cargos deportivos con los cuales no les voy a cansar porque no acabariamos núnca. Es miembro de honor de la Academia de Deportes de Francia y otras muchas, y esta en posesión de Caballero de los Deportes de Portugal, Caballero de la Orden de Base, Comendador de Enrique de Portugal, etc, etc, etc, Estamos delante de una persona que representa, creo que mejor que nadie, las múltiples facetas del deporte internacional. Que lo ha practicado, que lo conoce, que lo vive, que lo estima, que vive por y para el deporte; vamos a darle con la palabra la mejor bienvenida a nuestro amigo Jean M. Havelange. (El discurso de Jean M. Havelange está ya escrito) Querido amigo Havelange,quiero agradecer en nombre de la ciudad de Barcelona y en nombre de Cataluña entera y en nombre de España y muy particularmente del deporte español, tan dignamente representado aquí por Presidentes de Federaciones olímpicas, la presencia de Ud. y de sus colegas del Comité Olímpico Internacional, por lo que tiene esto de significativo en un momento en que tantas cosas estan por decidir. Sus palabras valen más que cualquiera de las que yo pueda conocer, estoy muy agradecido por ellas, y tengo que decirle ademas, que estoy seguro de que no soy el único de estar sorprendido por su vasta cultura en materia de Barcelona y, casi diría, de Barcelonismo. Ud cooce no ya los más clásicos �sin6 los menos clásicos; Ud, sabe quien es Sert, y Ud. sabe una cosa 9ue me ha dejado realmente sorprendido y que yo aprendí, no aqui, sino precisamente en Montevideo, Uruguay, ademas de Brasil, cuando allí estuve después de visitar Sao Paulo. Y es que en este mismo salón se decidió, como Ud. ha dicho muy bien, que el campeonato del mundo de fútbol tenía que celebrarse en Montevideo, en el Estadio del Centenario que para eso se comenzó a construir. Se empezó a construir para el campeonato mundial, que la FIFA decidió en este mismo salón en el año 1928, cuando fue mi sorpresa, amigo Havelange y amigo Vallarino, que estando en el palco del Estadio del Centenario y viendo jugar a los equipos de Montevideo, se me presentó una historia del Estadio y ví que aquel Estadio había nacido, conceptualmente, se entiende, en esta sala, en este salón. En este salón que alberga 700 años de historia, que se empezó a construir en 1920, a finales del s.XIII, que ha visto todo, que ha visto momentos de glória y también momentos más tristes de la historia de nuestro país, de nuestra ciudad , que como el Tinell, donde hemos estado inaugurando la exposición de medallas olímpicas, salón que vió la llegada de Cristóbal Colón en 1942 a la vuelta de su primer viaje americano, y que de alguna forma acreditó ya esta ciudad como una ciudad ligada fraternalmente a América como la historia posterior debía demostrar, se sabe que los lazos que unieron a Cataluña entera, a Barcelona con los paises latinoamericanos fueron creciendo sobretodo a partir del s.XVIII y que nos hermanaron intereses y también sentimientos comunes. Yo quiero ver también en este 500Aniversario que se celebrará en 1992, no sólo el momento del descubrimiento de America por os españoles; yo creo que hay algo mas allí, hay el momento del encuentro admirado también de aquellos antecesores nuestros con un mundo que no conocian y mas allá todavía, es un gesto olímpico, yo creo, que Cristóbal Colón fue a descubrir mundo sin saber exactamente adende iba a llegar, sabiendo lo que quería, llegar a los paises dende Marco Polo había estado, sin saber exactamente ni donde ni cómo, pero buscando nuevos horizontes en el mundo. Yo creo que este espíritu de aventura, de conquista, de curiosidad, de no quedarse atrás ante lo desconocido que demostró en aquellos momentos Cristóbal Colón y Castilla entera detrás de él patrocinando su empresa, nos tiene que, de alguna forma, recordar que hay precedentes muy positivos que hoy encara mejor que nadie, y , de esto estoy cada día mas convencido, el Movimiento Olimpico Internacional. Este Movimiento Olímpico representa hoy una oferta, y déjenme utilizar un símil económico, para una demanda que está insatisfecha. En el mundo hay una demanda hoy de fraternidad que desgraciadamente la situación política del mundo no permite satisfacer. Y que sin embargo el Movimiento Olimpico esta del modo indicando que es posible satisfacer, y cada cuatro años con su celebración de la Olimpiada correspondiente está llamando al atención poderosamente, la atención de miles de millones de ciudadanos de todo el mundo. ¿Por que?. ¿Por que no estan todas las ciudades pendientes de ese movimiento olímpico, de la celebración?. No sólo por los beneficios tecnológicos de infraestructura que se puedan conseguir entorno a esta gran celebración y que sin duda alguna, son paralelos a un esfuerzo importante que hay 9ue hacer. Yo creo que ahí detrás hay algo más, hay la condicion que he podido constatar personalmente, en los , gobernantes de todas las ciudades del mundo que estan detras de ese objetivo, para el 92 o para el 96 o para el 2000 o para el 2004, como me contaba �Que la ciudad de San Luis está invirtiendo ya 20 o 50 millones de pesetas, 250.000 dólares, en postular por la candidatura del 2004. ¿Qué significa esto?. Esto significa que los ciudadanos de todo el mundo, de todas las ciudades importantes y sensibles del mundo, se estan dando cuenta de que su ciudad les está pidiendo y que el Movimiento Olímpico está en condiciones de ofrecer, ni que sea durante la celebración del de los quince dias políticos. Sepa Ud. Sr. Havelange, que esta ciudad va a hacer honor al compromiso de competir con las demás ciudades a las que admiramos y respetamos enormemente por los juegos del 92. Sepa que además nuestra olimpiada cultural la tenemos pensada para que sea realmente una olimpiada, una celebración que va a durar cuatro años. y que Barcelona sera la animacion de Cataluña entera, desde Ampurias hasta el Ebro se van a volcar para hacer de esta olimpíada una celebración incomparable, en la que va a estar presente nuestro legado griego, nuestro legado romano, nuestro legado romántico v gótico por supuesto, nuestro renacimiento, nuestro barroco, nuestra pintura moderna, nuestro arte, nuestra musica, nuestro p asado, nuestra opera, todo va a estar presente Este es un pequeño país que alentado por el conjunto de ahí. . España, que esta indudablemente detras nuestro, lo sabemos, se va a volcar para hacer, no ya de los quince dias de celebración, sino de los cuatro años de Olimpiada, un auténtico acontecimiento cultural. • Es desde esta esperanza, desde la conciencia de que nuestro esfuerzo va a ser lo único que en definitiva nos acredite delante del escrutinio, sin duda alguna rigurosísimo del Comité Olímpico Internacional. Es desde esta esperanza que le damos las gracias más sentidas y más fraternales, porque sus palabras despiertan en nosotros un eco de algo que ya existía. Muchas gracias. �L 'Alcalde de Barcelona Senyor President, Distingits Membres del COI, Com a Alcalde de la Ciutat de Barcelona i President del Consell Rector de la Candidatura de Barcelona 92, tinc l'honor d'avançar formalment la sol•lïcitudde la nostra ciutat per celebrar els Jocs de la XXV Olimpíada, assumint l'organització de manera conjunta i solidària amb el COE. La nostra petició és substanciada per un conjunt de raons sòlides que podríem sintetitzar en tres paraules: tradició, capacitat i voluntat unànime. Tradició, perquè Barcelona ha animal des de sempre el caliu del foc esportiu i de la flama olímpica. La pr fusió de clubs i entitats esportives, les instal .lacions existents, la mateixa configuració urbana, així ho certifiquen. Barcelona ha demanat ser seu dels JJ 00 tres vegades des del 1920, i fou la primera ciutat que, fa cinc anys, manifestà el desig de postular els jocs de 1992. Capacitat, perquè Barcelona és a punt. Barcelona té la majoria d'instal .lacions construïdes, té la infrastructura urbana i humana necessària, té els recursos indispensables per assegurar el desenvolupament rigorós i amb èxit de la màxima trobada de l'esport mundial. Barcelona només necessita culminar i arrodonir els diversos projectes que ja avancen en l'actualitat i ... omplir de gent els recintes olímpics. Finalment, voluntat unànime, perquè la nostra ciutat ha sabut il.lusionar-se i viure en l'optimisme que genera el mateix projecte olímpic. Els ciutadans, les institucions, el món econòmic, la intel.lectualitat, els mitjans de comunicació, s'han apuntat a una proposta racional que s'adapta a les necessitats i ambicions d'una ciutat que mira al futur i irradia un optimisme condensat en dues paraules: «Ara, Barcelona». Experiència i anhels es fonen a Barcelona, en una solució d'entusiasme que només és possible en certes ciutats: només és possible en aquelles ciutats que, prou prestigioses per organitzar uns Jocs, són prou humils per saber-los viure intensament. PASQUAL MARAGALL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jornada Olímpica 1985. Discurso de Pasqual Maragall Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comitè Olímpic Internacional Barcelona Havelange, João , 1916-2016 Esports Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1032/19860608d_0062.pdf bcf57726508228cb62dad2e5d06b3ea1 PDF Text Text EL PROJECTE OLIMPIC I LA CAPITALITAT DE BARCELONA Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde al Col.legi d'Economistes Barcelona, 17 de Juny 1985 1 �Gràcies a l'amic Santacana i als presents avui aquí. Ja se que esteu aquí, al menys des de les 6h..Procurare, com us dic sempre, no ser massa llarg ni massa pesat; i em deixareu que em senti una mica a casa meva, al Col.legi dels Economistes, i que faci unes reflexions molt globals sobre el que jo crec poden significar el Jocs en aquesta ciutat, en aquest país, espero, fer-ho, que i des de la perspectiva d'una persona que és economista. Jo crec que, i estic segur que s'ha dit aquí abans, que és molt important en un país, no només la seva realitat sinó les seves expectatives. I crec que la temperatura del país, la temperatura econòmica, la temperatura social, la temperatura política, està tan en funció del que està passant com del que la gent espera que passarà. Aix6 és una heréncia que tinc del meu pas per la Facultat de Ciencies Econòmiques, tot i que l'estudi de les expectatives i de la informació ha evolucionat molt. I jo, avui, no m'atreviria a dir cap cosa que no estigués realment al dia en aquesta matéria. Pero sí que els hi haig de dir que, almenys a mi personalment, aquesta és una de les idees-força de l'economia que em va quedar gravada: que la realitat depén molt del futur. El present depén molt del futur, no només del passat; no només del que son les arrels; no només del que ens determina des del punt de vista del que està ja fet i de la infraestructura que tenim i de tal com som. El present depén també de tal com volem ser o esperem que serem. En aquest sentit, crec que els grans canvis de la história de la humanitat no es poden segurament explicar, si no és precisament en funció més del 2 �futur, i de la percepció que els ciutadans van tenir del futur, més que no pas de la influència del passat. Si el passat fos sempre determinant del que està passant en el present no hi haurien hagut els gran canvis que s'han produit, a no ser aquells que s'esperaven, aquells que eren previsibles; pero no aquells que van ser imprevisibles i que constitueixen la majoria dels grans canvis que s'han produit. És en aquest context que jo penso que és vàlid, que és justificat i legitim, que pensem els Jocs Olímpics de 1992 com una eina, com una esperança, com una expectativa (amb e majúscula) que pot ajudar a catalitzar canvis en aquesta ciutat i en aquest país, que van més enllà de la pura i simple celebració dels jocs. Fins ara us hem parlat d'infraestructura, de telecomunicacions i us hem parlat de finançament. Jo vull limitarme a dir, amb tota rotunditat, que si sabem aprofitar-ho bé, si sabem aprofitar bé aquesta ocasió, els jocs es poden convertir, i aixó és una cosa que tothom pensa pero que cal analitzar una mica,poden convertir, en un catalitzador d'iniciatives importants, que en aquest pais no es podrien obtenir de la pura extrapolació de les tendències que hem heredat. I aquest, penso, és el lloc per fer aquest tipus d'anàlisi, per veure què pensa la gent, què espera realment la gent. Tots volem una ciutat millor, un pais millor,en què els problemes d'avui estiguin ben tractats; i en el que, a més, apareguin solucions als problemes que encara no existeixen pera que ens temem poden existir. 3 �Un present en funció del futur: una tradició històrica I és en aquesta linia que penso que és important acollirse a una tradició dintre del pensament econòmic que ha anat sempre per aquest camí i que esta lligat d'alguna forma amb el pensament de Keynes. Pensament que, evidentment, es revisable en moltes coses, sobretot en coses que jo no mencionaré i que no son de la me y a especialitat ademés, però que tenen que veure amb la política econòmica, la política monetaria i la política fiscal.Em referiré més aviat a un aspecte de la seva filosofia econòmica que crec absolutament interessant, sino vigent, en tot cas interessant. Filosofia econòmica que està, a mès, present no en el seu llibre més conegut i més estudiat sino en un llibre anterior que es diu El Tractat sobre el Diner, Treatise on Money, a on Keynes va explicar amb bastant claredat i després desarrollat també en la Teoria General,i el que ell entenia per expectatives, i el que ell entenia per l'influència d'aquestes expectatives en el comportament dels agents econòmics de la societat. E11 explicava molt clarament en aquest "treatise", en aquest tractat, i també en molts articles molt interessants dels anys 20 i 30, com d'alguna forma la gent actuava en funció de la seva percepció del futur. Crec que va ser una persona, i deixeu-me aquest excurs, molt influenciada per una situació política i econòmica molt determinada i que tampoc era tant diferent, encara que és diferent. Tampoc són tan diferents algunes coses que han passat darrerament. Un exemple és la situació que es crea en el moment en que es negocia el Tractat 4 �de Pau de Versalles, en el qual Keynes hi va ser un membre de la delegació anglesa amb Lloyd George, i on estava analitzant quins serien els resultats de l'esperit que allà es vivia; i que podia passar a Alemanya, i per tant a la rest a d'Europa, si s'aplicaven els terminis del tractat, que, com sabeu eren molt durs, draconians, per Alemanya. A partir d'aquí i de la crisi financera que es va produir d'hiperinflació com és el cas d'Austria, analitzava amb deteniment quins podien ser els factors de contenció purament monetaris i quins podien ser els factors de dinamitzacio en el futur, cas de que és produis, com és va produir efectivament, una crisi depressiva que ell d'alguna manera va preveure. I Keynes, insistia en aquesta imatge que és tan coneguda de que l'important és l'existència d'objectius a realitzar admesos per a tothom. Que aixó després es produis amb una determinada política monetaria, és una altre qüestió. A mi el que m'interessa avui remarcar, és que ell insitia en que la importància de que la humanitat, els països, les ciutats, tinguessin objectius coneguts o relativament coneguts, i en tot cas assumibles, i que es poguessin aconseguir. Aix6 faria una mica de motor per moviment del sistema. Era ell qui deia aquella frase famosa de les ampolles plenes d'or ensorrades a una determinada profunditat que serien, segons ell i si aixó s'estudiava bé ,elements mobilitzadors de moltes activitats. Keynes interpretava la història de la humanitat en funció també de com aquest tipus d'objectius i la quantitat de diners que hi anava associat, influien en l'evolució històrica. Inclús va arrivar a fer una interpretació de la història no ja del futur, sino del passat, en el sentit de veure com el descobriment de 5 �les mines d'or, el successiu descobriment de les mines d'or, anava relacionat amb èpoques de gran auge, de gran activitat econòmica. I com, per exemple, mines com la de Sierra Morena s'havien tancat i s'havien tornat a obrir conseqüentment, o d'una forma correlativa, al'existència d'uns periodes de gran esplendor d'aquella societat en concret, fos Roma o fos l'Espanya dels àrabs. Ara bé, i aquí és a on anava, seré una mica crític del Keynes i d'aquesta interpretació que es basava, en part, en bona part, en associar aquells dos fenòmens de l'existència d'una quantitat de diners i d'uns objectius importants en el futur.Però aquesta interpretació la feia d'una manera mecànica, d'una forma causal i senzilla:hi havia el descobriment de les mines, hi havia una quantitat de diners i hi havia un creixement econòmic. I en aquí es basava ell en una interpretació de la història molt anterior,a Hamilton, que havia fet aquesta mateixa interpretació en els periodes de la revolució cultural i econòmica mundial, concretament en el periode del "trescento" i del s.XV, del descobriment d'Amèrica i de la gran expansió econòmica que se'n va seguir. Hamilton va ser el primer en formular aquesta teoria del descobriment, dels objectius, dels diners, de la quantitat de diners, de l'existència d'or i del creixement econòmic i social. I d' aquesta teoria, l'escola marxista, va fer una crítica molt interessant perque va dir: molt bé, hi ha una correlació estadística entre aquests moments de descobriments i els moments de gran activitat econòmica,però...,quin és l'ou i quin és la gallina?;quina és la causa i quin és l'efecte?; què és el que demostra que la quantitat de diners o el descobriment de les mines és el que produeix l'activitat, etc?. Qui ens explica 6 �perquè es van tornar a obrir les mines? Qui ens explica perquè es va descobrir América? No quins efectes va tenir, que ja ho sabem, sinó perque hi van anar. Es una fet casual? és la personalitat d'una persona, d'un home? és un impuls irresistible d'un sector de la societat? que és exactament?. I la interpretació d'aquest sector i en aquest punt jo em solidaritzo per dir-ho d'alguna forma, és la de que aquests grans descobriments, aquest cicle d'obertura, de fixació d'objectius que empenyen inclús creació de massa monetària, està relacionat amb l'existència d'un desig insatisfet dintre de la societat que aleshores es manifesta en forma del descobriment i que produeix com a efecte, desprès, unes causes més o menys secundaries en els preus, que provoquen uns beneficis i una situació molt més discutible. En tot cas, què hi ha abans del descobriment? Abans del fet físic, associat desprès d'una manera una mica mecànica amb el creixement econòmic, hi ha una demanda, una tensió, una electricitat si voleu. Hi ha una societat que necesita d'alguna forma projectar els descobriments del nou món, de les mines, -seiqutrovan etc., la manera de realitzar una tensió anímica,social, si aquesta expressió és vàlida, que és preexistent. I aquesta Escola demostra que precisament al "trescento", al s.XIV i als inicis del s.XV, molt abans de que es produissin els descobriments, en aquest cas el descobriment d'América, el nou món que va ser la revolució comercial mundial i que va crear el món modern en definitiva,al "trescento", com deia, hi havia una societat amb una demanda insatisfeta d'activitat i de les idees. Tornem al nostre tema.Jo penso que en els Jocs Olímpics aquest portic no és inútil per què davant d'una interpretació mecanicista i keynesiana, si voleu, que diria que els Jocs Olímpics 7 �poden ser la causa de grans beneficis, que és un gran mobilitzador, un gran catalitzador que pot generar moltes energies, davant o abans d'aixó, o al menys al mateix temps, s'ha de dir una altra cosa i és que la aspiració d'aquesta ciutat i d'aquest pais pels jocs no és una cosa que neixi del buit. Els jocs no noms són una causa possible de beneficis; són la candidatura, l'aspiració olímpica de Barcelona; és el resultat del desig llargament contingut d'una ciutat per projectar-se a nivell rr internacional i a nivell nacional. /I per generar una colla d'activitats en el camp de l'esport, en el camp cultural, i per generar activitat en el camp industrial. Aixï, estem en una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, amb una capacitat d'implementació de projectes molt inferior, pot-ser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política, permetia. I aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la història, s'hagi projectat cap al futur i cap a l'espai, per dir-ho d'alguna manera, buscant una capitalitat, un protagonisme que les seves condicions li permetien de tenir i que tanmateix li eren negades per raons de caràcter polític, econòmic, o les que fossin. I així el 88 del segle passat, una generació esplèndida va llençar el somni de la Barcelona de l'Eixample i va dibuixar aquest somni a l'entorn d'un projecte que va ser l'Exposició Universal del 88.J La primera vegada que vam anar amb en Joan Mas Cantí a la Cambra de Comerç, i d'aixo fa un parell d'anys ja, a parlar amb un grup d'empresaris que jo avui vull saludar perquè aquells van ser una mica els pioners, aquesta ès la veritat, hi havia una 8 �trentena d'empresaris, i a la sala rosa, la sala vermella de la cambra s'els hi va exposar el projecte. En el moment d'entrar ja vaig tenir l'impressió de que tenia un argument fabulós que no l'havia pensat i que era que cent anys abans exactament, anys més, anys menys, en Rius i Taulet havia reunit als Muntades i a tots el altres d'aquella época i els hi va dir: "senyors, m'han d'apoyar per fer el projecte de l'exposició universal del 88". I aixó va succeir, i no discutirem el mes o quin va ser l'any exactament, pero era aproximadament cent anys abans del moment en el que en Joan Mas Cantí i jo entravem a la Cambra de Comerç. I efectivament aquest argument els impresiona i va acabar, no dic que ja de convence'ls perque ja estaven convençuts abans, però, d'alguna forma, vam desvetllar un convenciment que hi era, que no s'havia formulat, i que desprès amb en Carlos Ferrer ha tingut un reflexe esplèndid en el terreny material i dels-números. Hi ha hagut un volcar-se d'una classe empresarial. Per aix6 dic aquí que al darrera hi ha prèvia, cultural prèvia, anímica una tensió social prèvia, d'una ciutat que vol projectar-se en l'espai i en el temps i que està buscant el millor catalitzador per fer-ho, el millor projecte que pugui vestir, articular i vehicular les seves aspiracions. A les hores, és clar, aquest es podia preguntar : Que no hi ha altres projectes que que puguin catalitzar l'exposició del 88 no ? Perque, en definitiva, era uns jocs olimpics i l'exposició del 29 no era uns jocs olímpics. 9 �El projecte olímpic: un somni realista Ens podrien preguntar avui: és que l'Alcalde de Barcelona, és que la ciutat, és que l'Ajuntament o trobat uns altres social els empresaris, no han projectes que puguin vehicular aquesta atenció que existeix ? Jo els hi diré ben clar, i aixó ho he après en els darrers 2 anys ,abans no ho sabia, no hi ha cap, no hi ha absolutament cap en el món que pugués ser comparable amb els Jocs. Des de molts punts de vista. Perqué un que vull remarcar aquí avui, i no m'extendre més sobre aquesta questio, però n'hi ha un que vull remarcar avui i que va al cor de unes aspiracions que son molt profundes, molt intimes i em penso que son al mateix temps molt cdmpartides i per tant molt valides. I és el desig de fraternitat que hi ha pendent no ja a Espanya, sino a tota la ciutadans del món humanitat. aquí i a Barcelona, no ja a I la humanitat, els .Leningrad i a Buenos Aires i Washington, jo ho he pogut comprovar, tenen una demanda insatisfeta de fraternitat, d'unes relacions pacífiques entre ciutadans. La gran -Baró de Coubertin- al intuició del segle passat, va ser el 96 del descobrir que podia organitzar-se una manifestació esportiva que no fos el producte d'una relació entre Estats, sinó que s'atorgava la organització del Jocs a una ciutat. Aix6 és molt. Va molt amb l'esperit d'aquella època, que és l'època d'un cert internacionalisme, si vostès volen, tant per part dels treballadors com per part dels financers. Es un moment 10 �encara àlgid hi ha crisi de finals de segle, en el qual s'està vivint ja la madureça, cap al final dels cent anys de pau. Des de la guerra de Napoleó fins 1914, a part de la guerreta de 1871 al Sarre, no hi ha. a Europa una gran conflagració. Son cent anys seguits de Pau. Hi ha la convicció, des d'aquell moment, de que el món es pot anar desenrotllant d'una forma relativament pacífica, que l'extensió de l'autonomia permetrà d'anar sumant no els països sinó els territoris en aquesta riquesa nova que direm la revolució industrial. I és en aquell moment en el que uns europeus diuen, el Baró de Coubertin diu:" anem a organitzar un joc com els de Grecia. Així,al 23, els Jocs no seran l'afer d'una relació de dret internacional per dir-ho així, sinó que es crea sobre la base d'una familia mundial, d'una familia olímpica, l'esport- la familia- l'esport, i l'organitzador no és un Estat, és una ciutat. Això era una aposta formidable, quan un ho pensa el que aix6 representava, com conectava perfectament amb l'esperit del temps pera no gens amb l'esperit dels temps que varem venir desprès en els quals la humanitat s'havia passat, ho tenim que reconeixer i perdoneu-me l'expresió, de optimista. La humanitat va tenir que reconeixer reiteradament, i els europeus més que ningú, que s'havia equivocat. Que hi havia interesos fortíssims contraposats dintre mateix de la humanitat i que feien imposible l'acompliment d'aquesta idea. I va venir la Primera Guerra Mundial, i va venir la. Segona Guerra Mundial, i han vingut tantes i tantes decepcions d'una esperança que aleshores hi era, i que malgrat tot, aquesta esperança no ha desaparegut mai. No ha desaparegut mai, �està en el cor dels ciutadans d'aquesta ciutat, molt en primer lloc, i de moltes altres ciutats del món. I una de les poques esperances que s'ha mantingut constant des d'aquell final de segle, que és el mateix final de segle dels nostres patricis del 88, dels que varen llençar la Barcelona a l'eixample, i una de les poques esperances que han continuat igual, com deia, durant tota aquesta època és precisament la del moviment olímpic, que ha tingut la virtut, ademès de numerar, de continuar la numeració 1'olimpiada, en aquells anys en que no es podia celebrar els jocs, perque hi havia una gran conflagració mundial.Malgrat aquesta circunstancia, es va mantenir la numeració, i ès un fet, menor si volen, pero significatiu d'una esperança que no ha tornat a existir. Aixó que vol dir. Que avui en el món no hi ha cap aconteixement de caràcter pacífic que cridi, no dic en general perque evidentment si hagués una gran conflagració, una gran crisi monetària, tràgica, dramàtica, etc., aixó politizaria_ la opinió mundial, no hi ha cap aconteixement de caràcter pacífic que es pugui igualar en quant a la captació d'interès a tot el món amb els jocs olímpics. No hi ha res que permeti mobilitzar tres mil milions de persones entorn d'un canal de T.V., d'unes pantalles de T.V. per veure que està passant en un punt del món, en una ciutat del món. En aquest sentit, en aquest sentit precís, jo crec que els jocs olpímpics no tenen cap mena de rival, i que si Barcelona ho aconsegueix per l'acord de tothom, esperem que es donin els factors favorables que hi han de ser-hi sempre i els de caràcter aleatori que es puguin produir, que tinguem sort en definitiva, i que aixó sigui perque d'alguna 12 �forma sapiguem tots explicar bé que podem fer-ho, que podem organitzar-ho i que ens ho mereixem. Si Barcelona aconseguís aix6, haurà aconseguit un autèntic somni, és a dir, poder disposar del millor dels projectes de mobilització d'energies que 1'humanitat en la seva panoplia ofereix avui a qualsevol ciutat. El millor. Estic absolutament convençut, per les seves concatenacions, que no explico perque s'han comentat,amb les indústries tecnològiques de punta. Hi ha un altre aspecte que voldria comentar: dintre de la Ciencia Econòmica, ha evolucionat enormement el que és l'anàlisi precisament dels desitjos i de les expectatives com a configuradors del present i de les activitats. Hi ha hagut, jo crec, un anàlisi de l'informació i de les expectatives com a configuracions d'equilibris i desequilibris. I ara em ve a la memòria un treball que jo he citat sovint del meu amic Garcia Duran, en el qual explica la situació de la crisi actual, recorrent a Keneth Arrow, el que va ser Premi Nobel, i explicant amb Arrow, que bona part de les crisis, de les situacions de crisi, és a dir, d'equilibris no òptims des del punt de vista de l'ocupació, etc, es podien explicar per la distribució de les expectatives i hi ha una distribució de les expectatives, hi ha gent més optimista i hi ha gent més pesimista, sempre entorn d'una mitja, per dir-ho d'alguna forma. I la distribució deu ser normal, ja que és la que assegura d'alguna manera que hi hagi, que es dongui, un equilibri, i ha unes compensacions entre la gent que és més i gent que es menys optimista. Ara bé, 13 �què es el que explicaria segons aquest model que hi hagués situacions consistents de crisi, de fracàs, d'obtenir equilibris amb una tassa més alta d'ocupació i d'activitat ? Dons seria explicable si es produis una polarització d'expectatives pessimistes; és a dir, si el que està succeint és que factors que no s'expliquen en el model fan que la distribució no sigui normal sinó esbiaixada cap al cantó del pesimisme. Aleshores admetem, segons aquestes teories i en el marc d'aquest model, que el que està succeint no està justificat per les esperances reals del que pugui pasar. Es a dir, que el grau de pesimisme existent és superior al que justifiquen les posibilitats reals d'inversió, d'activitat, d'ocupació, etc. El que es tractaria de fer, des del punt de vista econòmic o de la política econòmica, seria segurament trencar la polarització excesiva de les expectatives cap al cantó pesimista. I seria funció de tots els que tenim alguna responsabilitat pública, no ja- dels que formulen la política econòmica sinó tots els que tenim algún tipus d'incidència en la marxa de la societat, de l'economia en definitiva, seria la nostra funció la de fer trencadors del pessimisme.. Perque ser més realista en aquests moments vol dir,precisament, ser més optimista. Repeteixo, és més realista en aquests moments,dades en mà,ser més optimista.Això què vol dir?. Vol dir que és important en aquestes circumstàncies en particular, saber trobar aquells projectes que decantin les expectatives en aquest sentit. projecte basat en espectatives positives i optimistes Jo crec que aquest és el segon corrent, diguessim, 14 �• .. pensament que ens ha d'explicar d'alguna forma l'existència d'adhesions tant masives i tant unànims en el projecte que estem comentant. Per que hi ha molta gent que se n'adona de que hi ha condicions possibles de creixement que no es poden cumplir per l'existència de raons, en les quals jo no hi entraré, i que poden ser errors de política o que poden ser fets com una pedra. Pera hi ha molta gent que se n' adona de que les posibilitats de creixement d'activitats, d'inversió, son superiors al que els indicadors de la nostre economia ens està donant. I que per tant és bo d'afegir-se, d'adherir-se, a projectes mobilitzadors i que ho fan no tant pel fet de que la finalitat específica d'aquests projectes els hi interessi profundament,' sine per que se n'adonen que és bó que hi hagi un projecte mobilitzador i tenen la intuició, si més no la intuició, de que això ens ha de ajudar a sortir de la situació actual. Es -en aquest sentit, també molt genèric, que jo em permeto d'acabar les meves paraules dient, en resum, que jo penso que el que el projecte olímpic està possant de relleu és que aquesta ciutat i aquest pais volen fer un salt endevant, que hi ha una voluntat de saltar endevant important del pais, que és un pais que esta a temps, que esta com un saltador abans de fer el bot que l'ha de permetre de superar el llistó, i que en aquest moment el que d'alguna forma el pais estava esperant és justament la formulació d'un projecte operatiu que possibiliti que el salt es produeixi. L'esport tambè es cultura 15 �Aquest és el moment precís en el qual jo crec que estem,i crec . que además esta articulat. Està aquest projecte incardinat enlloc de l'aspecte dels projectes socials o de les realitats socials que permeten esperar que'la_seva incidència seria molt possitiva précissament en sectors en que el nostre pais i la nostre ciutat, per moltes raons, històricament demanen un canvi important. punta, I aquests son els sectors de tecnologia de telecomunicació i informatica en primer lloc, i en segon lloc, com és obvi, el sector qu e . defineix el projecte queés l'esport. L'Esport entès com una practica social, com una practica si volen cultural, que la ideologia dominant, i en aquï crec que les culpes estan repartides en totes les escoles polítiques, les ideologies dominants no han reconegut historicament com un element cultural important. I quan dic cultural vull dir que forma part de la vida social quotidiana, que forma part de les formes d'expressió de la societat. En el nostre pais, per raons que serien molt llargues d'esmentar, s'ha vist sempre l'esforç físic com una cosa secundaria. considerat semp r e que això no podia formar part S'ha d'un nivell d'excelència que acabaria reservat a l'acadèmia, a l'esforç intel.lectual etc. Pot ser per raons que van lligades a la història d'Espanya com a pais imperial fracasat en un moment determinat de la història, precisament al final del segle passat, pot ser per això. Com deia, pera, el fet és que molts dels factors que han fet que l'esport sigui una pràctica massiva comú, i considerada cultura , considerada educació en molts països de la nostre área, de la nostre civilització, aquí no hagin actuat i que per tant, l'esport aqui no hagi sigut 16 �considerat com una cosa digne d'atenció, per dir-ho així, per aquells que.es preocupaven de les coses realment,importants, com podia ser l'economia, podia ser la política, podia ser la filosofia, podia ser'qualsevói forma d'excelència que no tingués que veure amb l'esport. Que quedava més com destinat a unes formes de civilització menys' preocupades pel tipus de problemes enormement importants que a nosaltres si que ens preocupaven i que tenien el , lloc més important de la nostra historia. Jo penso que estem realmènt amb un dèficit important en aquesta matèria, com a pais, i que si d'alguna forma s'està produint el gran interés que s'està produint en aquest projecte, també en camps que van més enllà del camp purament esportiu, tambè és lógic que acceptin amb gran il.lusió el projecte, i això es, precisament, perqué també hi ha un inici de conversió en la societat espanyòla i en particular la catalana i la barcelonina, que comença 'a pensar que l'esport es alguna cosa mes que una activitat margi nal fora de la cultura i fora de l'educació, i que se l'ha d'integrar dintre dels projectes fonamentals de la societat. crec que aquest dos elements fan i faran en el futur sobre tot, i cada vegada més, que inclús aquells que puguin manifestar una certa reticència en el camp ideològic i en el camp cultural es rendeixin finalment a l'evidència de que aquest projecte és bo també en aquest terreny. Jo els vull deixar dons amb la seguretat, tinc jo la seguretat, de que als aspectes técnics, financers, de tecnologia, i sapiguen vostès que l'alcalde que us parla, que es un economista, ha fet servir tot el seu bagatge ,economic, que no.es molt important, pero significatiu per a mí, per analitzar amb detall aquest projecte, i que no he sabut de 17 �debe, amb tota sinceritat, no he trobar-hi "peras" fonamentals en el terreny econòmic. No he sabut trobar-li. I més, em considero amb armes suficients com per convencer a qualsevol que sí que hi trobi perdues econòmiques importants. No n'hi ha. No n'hi ha i és un tema, que s'agafi per on s'agafi, des del punt de vista econòmic té tota aquesta colla de virtuts. Avui el que he volgut - és, apart de dir aixó que ja és prou conegut, explica'ls-hi a vostès, que son un públic enterat, per la seva formació, de on surt l'arrel de la meva convicció económica en els Jocs, arrel que va una mica lluny, com han pogut veure. Moltes gràcies. 18 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3938 Title A name given to the resource El projecte olímpic i la capitalitat de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La realitat depèn molt del futur. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Economistes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Esport Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Capitals (Ciutats) Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/982/19850708d_00080_0002.pdf c8e4c51f12de98978e93633c69a6d782 PDF Text Text BARCELONA MES QUE MAI OBERTA AL MON/CONGRES MUNDIAL SOBRE LA JOVENTUT/DE GRENOBLE A BARCELONA.- 1.- ANY INTERNACIONAL ACOSTAT A LA REALITAT A vegades els Anys Internacionals esdevenen una superestructura allunyada de la realjtat. Ben segur que en aquest cas,tothom está fent l'esforç per a que l'Any Inter nacional de la Joventut ens ajudi a reflexionar i proposar respostes globals i concretes alo problemes deis joves. 2.- UN MON PLURAL, UNA CIUTAT PLURAL, En el món hi ha diferents realitats juvenils amb una diversitat i riquesa molt granA la Clutat també es donen moltes situacions 1 grups de joves diferents que requereixen eespostes adequades a cada realitat i a cada col.lectiu. 3.- UN CONGRES QUE TRACTARA TEMES IMPORTANTS PELS JOVES, En el Congrés treballereu temes cabda.Ls pels joves del món. Comjssió I Joventut, educació i treball. Comissió II. Joventut i desenvolupament cultural. Comissie III, Joventut, Comprensió mutua i Cooperació Internacional. 4.- EL PROJECTE JOVE DE BARCELONA. Barcelona aporta al Congrés de la UNESCO una proposta rigorosa i treballada, que va ésser aprovada per l'Ajuntament de la Ciutat;: El Projecte Jove de Bar celona. Consisteix en un conjunt de línies d'actuació que hauran d'aplicar tots els departaments municipals. �Es fruit de dos anys d / eotudio i consultes a la reuljtnt juvenil de Barce lnoa.Coprotagooisme del Consell de la Joventut de Barcelona que ha col.laborat en tot el procés. Ara ve el moment d'aplicar-ho gradualment. 5.- BARCELONA, CIUTAT 08DZ7ERR&NEA OBERTA AL MON. Barcelona t6 una llmrga tradició de receptivitat i de oiutat que vol enolíir una preséncia internacional. Avui o'buoora amb la vostra visita. Que ajx6 serveixi per a reflexionar i contrastar politiques concretes que ajudin a trobar solucions als problemes dels joves. �ALCCUCION DEL ALCALDE DE BARCELONA,EXCMO. SR. DON PASCUAL MARAGALL Sr ' oirector General, Sr.Nicistro, Sr.Presidente de la Generalitat, Representantes de las Naciones Unidas,del Gobierno Esoaaol,del Gobieno cataláo,del &yuntamiento,de la Diputación Provincial, Amigos, Bienvenidos a Barcelona,a esta ciudad que siem p re ha sido una ciudad abierta. Be -leido atentamente,Sr.Director General,el documento "De Grenoble a Barcelona",en el que se basan los debates que van a tener lugar a p artir de ahora,y tengo que decir cue he quedado fuertemente impresionado por la amp litud v el contenido equilibrado de este documento y por las, posibilidades que abre para un debate internacional sobre la juventud,especialmente por el hecho de haber Puesto de relieve de una forma muy grSfioa como la humanidad está cambiando,como en el afio 2.000 mas de mil miIloneá de jóvenes van a poblar nuestra tierra,y como en este momento además se va a dar no una situación hmnmgénea,sloo una una situación dual,en la cual en algunos paises la juventud va ganar más y más oeso,mientros que en otros el envejecimiento de la poblaoiúú va a ser la ouracteristica dominante.Y como esto de algdb modo va a plantear nuevos retos a la *realización de un diálogo Norte-Sur,ya de por si cargado de enormes dificultades. " En el ano 2 ' 000,eutce estos mil millones de jóvenes estar mi hijo,que cumplizá.entonces veinte aDos ' Estny seguro que para ese momento tienen que haber cambiado por mucho las estructuras mentales, sociales y politices para que mi hijo,y tantos otros,ouedan entonces afirmar con la misma fé lo que se acaba de afirmar ahora aouf,que las cosas han cambiado,y que son,que somos todos,feliceo. Me ha impresionado también de este documento el énfasis en el análisis del modelo educacional,como un modelo que hay que cuestionar, desde el punto de vista del realismo que imponen las encuestas aue aquí se presentan,y que no puede ser solucionado sobre la base de una hipótesis de trabajo muy comün hace 10 aloo,baoe 5 añoo,de exoauaionismo,oin mds,del sistema educacional. Dice el documento,que me parece que es una base ooe yo,00mo Alralde,teuqo que decir,he qprendido a experimentar en la - vida cotidiana del gobierno local,dice el documento que lo ioe se im pone es una reforma cualtitativa del sistema educacional,y un nuevo enfoque de los temas,del contenido y de la forma de la edocacióo ' Por último, el énfasis en la partioipacióo,éofaais que me p arece que está en el centro y en el corazón de las p reocupaciones de los jóveues,eu la medida en que ser joven es en todo caso una edad en la cual el mundo politico me parece como algo que tiene que ser explicado,que tiene que ser mejor entendido y que tiene que ser, pues,mi's participado. En el Ayuntamiento de Barcelona ha habido,bay,exiote un intento en marcha,de "Proyecto Joveu",que se ve no tanto como la creacían de un departamento eapecial,como concentrado sólo en los temas de la juventud,sino como un esfuerzo por poner en oomuh todos los trabajos,las lineas de actuaoióh que tienen que ver con la juventud, @ independientemente del área o de p artamento de la cual oarten,sanidad, servicios sociales,e6ucacidn,deoorte. �-2- Creo que esta es una linea que queda refrendada en este documento, y pienso que de abi han de partir las emselanzas del futuro y las mejoras que puedan haber en el sistema v el modelo poI/ticos en adelante.Y estoy oegoro,Sr.Directoz General,que en el año 2,000 se estara discutiendo aleo que hoy es todavia una utooía,gue se emtarádiscutiendo,si es que no existe ya,un modelo de participación,arriba y abajo,en el cual p osiblemente además de camaras territoriales,de senados reqionales,o de las reoiones,habr' tambiela cámaras de edad ^ cámaras jdvenes,es decir,la re p resentación oolitica on que tienen de segmentos ac i' eoeu problemáticas oro em uae e^nec ï^i caa , y en e los n^ segmen o de laa oobl particulac,los segmentos juvenileo. También sé que esto no es la solucion del problema y ooe tanto más que en la ciíspide del sistema oolit1co va a ser en la base donde se demuestre que la participación es posible ' Cn todo caso,Sr.Director General,y acabo,qoiero agradecerle su p resencia aqnf,qoïero a g radecerle su decisiori, tras las gestiones organizadas hacia tiempo por nuestro Teniente de Alcalde Martinez Frailes y nuestro Consejal de Juventud Enrique nuúol, su deoisioú de traer el Congreso sobre la Juventud a Barcelona. Trataremos de hacer honor a la confianza que Od, nos ha demostrado, Usted sabe perfectamente que en Barcelona se comorende, y e sigoe,y se estima la labor de la Unesco.Usted sabe one Barcelona se ha asociado al programa educacional de la Unesco,las Escuelas Mun!cioales de Barcelona,usted sabe qu e tenemos mil proyectos en ocmtin,yrara mi es una enorme satisfaccio; tenerle zoy aqui a Ud. y la Orgaoizacion que Od ' ozeoide,conmocaudo a la juventud'muudial ' Si no por otra razdn,Sr.Director General, poroue hay ademas, si hay un fenomeno que los ciudadanos entienden,que sea internacional por natoraleoa,ese es el lenguaje d" la juneotod ' Estoy convencido de que las ciudades tienen sentido precisamente en la medida en que estan en condiciones de mejor vehicular un lenguaje iotecnacionul. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3888 Title A name given to the resource Congrés Mundial de la Joventut UNESCO / Obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Educació Joventut Model social Acció política Unesco Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/983/19850712d_00081.pdf 70216d6cbf39d9e4fc102657f17a5bff PDF Text Text TEXT DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA SR. PASQUAL MARAGALL EN EL SOPAR DEL CLUB LIBERAL. La Platja d'Aro, 12 de Juliol de 1.985. �APROFITO AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT QUE EN FACILITEN ELS BONS AMICS DEL CLUB LIBERAL PER A FER UNA SèRIE DE REFLEXIONS I DE PROPOSTES SOBRE EL QUE ES CONEIX COM LA TRADICI6 LIBERAL I LA MANERA COM ES RELACIONA. AMB L'ACTUALITAT POLÍTICA DEL NOSTRE PAÍS.' FAR4 AQUESTES REFLEXIONS I PROPOSTES COM ALCALDE DE BARCELONA, PERÒ NO ESTRICTAMENT EN QUALITAT D'ALCALDE DE �LA CAPITAL DE CATALUNYA SINÓ EN LA Mé5 AMPLIA DE CIUTADá COMPROMéS EN LA VIDA PÚBLICA D'AQUEST PASS I PREOCUPAT PER LA MANERA COM S'HI VA ORGANITZANT LA CONVIVéNCIA POLÍTICA. I éS DES D'AQUESTA PERSPECTIVA QUE VULL TRANSMETRE UN MISSATGE CLARIFICADOR EN UN CONTEXT DE CONFRONTACIó POLÍTICA ON NO Hl FALTA LA CONFUSIÓ AMB FREQüINCIA UNA CONFUSIÓ MOLT INTERESSADA. NO HA DE SORPRENDRE QUE UN ALCALDE SOCIALISTA ELS PARLI DE LA TRADICIÓ LIBERAL. HO VAIG FER L'ANY PASSAT I CREC QUE é5 BO DISPOSAR D'AQUEST SEGON TORN, PERQUè ES UN MISSATGE QUE POT RESULTAR SORPRENENT PER A ALGUNS. EL QUE ELS VULL DIR AQUESTA NIT éS, EN ESSéNCIA, QUE LA TRADICIÓ LIBERAL éS UN CORRENT DE PENSAMENT I DE PRACTICA 2 �POLITICA QUE CONSTITUEIX UNA APORTACIÓ FONAMENTAL DEL M6N OCCIDENTAL, D'EUROPA I D'AMERICA DEL NORD, A LES FORMES DE LA CONVIVèNCIA POLÍTICA. D'ALTRE BANDA, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT ASSUMIDA PELS PARTITS SOCIALISTES 1 SOCIALDEMÒCRATES EUROPEUS EN TOT EL SEU CONTINGUT I, QUESTIó FONAMENTAL, EN ELS PAYSOS ON NO Hl HA HAGUT MAI UNA AUTéNTICA REVOLUCIó BURGESA I LIBERAL, COM SERIA EL NOSTRE CAS, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT INCORPORADA D'UNA MANERA MOLT MéS COHERENT I AUTèNTICA PELS PARTITS SOCIALISTES QUE PELS PARTITS CONSERVADORS. EN EL NOSTRE CONTEXT POLÍTIC, EN AQUEST CAS TANT EL CONTEXT ESPANYOL COM EL CATALà , LA TEORIA POLÍTICA LIBERAL CONSTITUEIX UNA NOVETAT RELATIVAMENT RECENT. LES CAUSES D'AQUEST FENÒMEN ES SITUEN FONAMENTALMENT EN L'AYLLAMENT DE LA VIDA POLÍTICA ESPANYOLA EN RELACI6 AMB 3 �LES DEMOCRaCIES OCCIDENTALS DURANT LA DICTADURA- PERb (115- CERT TAMBé QUE L'AILLAMENT Mé5 CONSISTENT VA SER EL QUE VAN MANTENIR LES FORCES POLÍTIQUES CONSERVADORES, PEL COMPROMis QUE, EN GENERAL, VAN ASSUMIR AMB LES INSTITUCIONS DEL RGIM ANTERIOR. EN ELS PARTITS SOCIALISTES, EN CANVI, ES VA PODER VIURE AMB UNA CERTA INTENSITAT EL PROCéS DE CONFLU1NCIA I D'INCORPORACIó DE LA TEORIA I DELS HbBITS LIBERALS. VULL REMARCAR TAMBé , EN EL MEU INTENT DE CLARIFICAR UNA MICA LA CONFRONTACIÓ POLÍTICA QUE ESTEM VIVINT A CASA NOSTRA, QUE EL NACIONALISME DOMINANT A CATALUNYA NO é5 UN HEREU MASSA DIRECTE DE LA TRADICI6 LIBERAL I QUE ES NORMAL, PER TANT, LA CONFUSIÓ UNA MICA PINTORESCA QUE 4 �ALGUNS REPRESENTANTS DEL NACIONALISME CONSVERVADOR DE CATALUNYA GENEREN QUAN POSEN EN EL MATEIX CABa5 CONCEPTE5 COM ELS DE LA SOCIETAT CIVIL, ELS CONTRAPODERS, EL NACIONALISME GLOBALITZADOR, LA CONFRONTACIÓ INDISCRIMINADA COM ESTRATéGIA I LA SACRALITZACI6 DELS SIMBOLS NACIONALS, ES IMPORTANT DE DESTACAR DE BELL ANTUVI QUE EL LIBERALISME QUE ARA ES PREDICA A ESPANYA DES DE LES TRONES CONSERVADORES éS SOLAMENT UNA PART DEL PENSAMENT LIBERAL, EL LIBERALISME ECONóMIC, VERNISSAT A CORRE-CUITA AMB ALGUNES NOCIONS DE LIBERALISME POLÍTIC NO MASSA BEN INTERIORITZADES. LA TRADICI6 LIBERAL, COM VOSTéS SABEN, Té UN COMPONENT FILOSÒFIC CONDUCTOR, I UNES TEORIES POLÍTICA I ECONÓMICA BEN DEFINIDES. 56N CORRENTS QUE S'INTERPRETEN CONJUNTAMENT 5 �I QUE FINS I TOT S'EXPLIQUEN AMB MODELS MOLT SEMBLANTS. PENSEN, PER EXEMPLE, QUE ELS PRIMERS FORMULADORS DEL MISSATGE POLÍTIC LIBERAL, GENT COM JOHN MILTON, ES REFERIREN A LA FORMACI6 DE LA VERITAT COM A CONFLUèNCIA DE DIFERENTS PROPOSTES EN UN MERCAT DE LES IDEES I D'UNA MANERA MOLT SIMILAR A COM S'EXPLICARIA POSTERIORMENT LA FORMACI6 DEL PREU EN EL MERCAT ECONÒMIC. PERÒ EL LIBERALISME POLÍTIC HA IMPREGNAT FINS A TAL PUNT LES FORMES DE CONVIVèNCIA OCCIDENTALS, TANT EN EL NIVELL CONSTITUCIONAL I JURÍDIC COM COMPORTAMENTS SOCIALS I PERSONALS, EL DELS QUE éS AVUI UNA APORTACI6 INDISCUTIBLE DE LA NOSTRA CULTURA. 6 EN �SITUACIó A CATALUNYA VIVIM ARA UN TEMPS D'EXALTACI5 LIBERAL. ES GENERAL LA PREOCUPACIÓ PER OFERIR REFERèNCIES LIBERALS EN QUALSEVOL OPORTUNITAT I LA DE BLASMAR TOTA INTERVENCIÓ PÚBLICA COM UN ATAC AL SISTEMA DE LLIBERTATS. I VULL AFEGIR QUE SERIA COHERENT TENIR LA MATEIXA SENSIBILITAT DAVANT LES INTERVENCIONS QUE TRENQUEN LA LLIBERTAT ABSOLUTA DEL MERCAT DE LES IDEES QUE, LA QUE ES Té NORMALMENT QUAN S'INTERFEREIX EL MERCAT ECONÒMIC. TENINT EN COMPTE AQUESTA SITUACIÓ ELS DIRé ALGUNES COSES, EN LA LÍNIA DEL QUE HE ANUNCIAT AL COMENÇAMENT D'AQUESTA CONFERéNCIA. 7 �EN AQUESTS MOMENTS, TANT EN L'&MBIT ESPANYA COM L'áMBIT CATALUNYA, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT ASSUMIDA I ÉS INTERPRETADA D'UNA MANERA MéS COHERENT PEL PSOE I PEL PSC, RESPECTIVAMENT QUE NO PAS PELS PARTITS CONSERVADORS CORRESPONENTS. A CATALUNYA I A ESPANYA NO HA ESTAT MOLT CONSISTENT LA FORMULACI6 TEChRICA DEL LIBERALISME POLITIC. LES TEORIES DELS CLáSSIC5 ARRIBAREN A UN SECTOR MOLT LIMITAT DE LA NOSTRA SOCIETAT I ELS PLANTEJAMENTS POLÍTICS LIBERALS MéS CONCRETS S'IMPROVISAREN SOBRE EL QUE ES TENIA. PERÒ DINTRE D'AQUESTA MODéSTIA GENERAL , ES BASTANT EVIDENT QUE EL SOCIALISME ESPANYOL é5 L'HEREU MéS QUALIFICAT DEL LLEGAT DEL KRAUSISME, UN TARANNá POLI-1'1C PROFUNDAMENT LIBERAL, COM EL SOCIALISME CATALà 8 HA �RECOLLIT, EN UN FENÒMEN MÉS COMPLEX, EL TARANNá LLIBERTARI DE L'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I EL PROGRAMA DE MODERNITZACIÓ D'ESPANYA QUE VA FORMULAR LA LLIGA. ES PERFECTAMENT LEGÍTIM QUE ES PROPOSIN ALTERNATIVES LIBERALS CONSERVADORES PERÒ NO éS SERIÓS QUE ELS REPRESENTANTS DEL CONSERVADURISME ESPANYOL ES PRESENTIN COM A GARANTS DE LA PURESA DEL MISSATGE LIBERAL, EL CONSERVADURISME ESPANYOL POTSER ESTà CANVIANT PERÒ HO HA DE DEMOSTRAR. PERQUE FINS FA POC NO PROPOSAVA NI LA DEFENSA DE LES LLIBERTATS POLÍTIQUES NI LA FI DE L'INTERVENCIONISME. AQUESTA AFIRMACIÓ QUE ACABO DE FER, QUE ELS PARTITS SOCIALISTES REPRESENTEN LA TRADICIÓ LIBERAL MILLOR QUE LA 9 �DRETA CONSERVADORA, ES POT SITUAR TANT EN EL TERRENY DELS PLANTEJAMENTS IDEOLÒGICS DE FONS, COM EN EL TARANNá,COM EN LA SEVA ACTUACIÓ CONCRETA QUE N'éS LA PROVA Mé5 DEFINITIVA. QUANT AL NACIONALISME CATALá CONSERVADOR, éS MOLT FORAT, EXTRAORDINáRIAMENT FORAT, CONVERTIR-LO EN UNA BRANCA DEL TRONC LIBERAL, COM S'ESTá INTENTANT. EL NACIONALISME, EN ABSTRACTE , éS UNA FORMULACIó POLÍTICA QUE, CONTINGENTMENT, POT HAVER CONFLUYT AMB PLANTEJAMENTS LIBERALS EN ALGUNES CIRCUMSTáNCIES HISTóRIQUES. PERÒ éS OBVI QUE H1 HA UN NACIONALISME ANTILIBERAL 1 QUE, EN QUALSEVOL CAS, LA SEVA ORIENTACIÓ DEPENDRá DE LA POLÍTICA QUE JUGUI LA NACIÓ CONCRETA EN EL MOMENT CONCRET QUE ES TRACTI. PERÒ NO ES POT FER UNA 10 �EQUACI6 QUE SIMPLEMENT DIGUI NACIONALISME = LIBERALISME. EN EL CAS DEL NACIONALISME CATALA, NOMéS CAL SABER UNA MICA D'HISTÒRIA RECENT PER A COMPROVAR QUE NO éS UNA FORÇA D'ARREL LIBERAL. ELS SEUS ORIGENS S6N UNS ALTRES. PERÒ VOLDRIA REFERIR-ME ARA A REALITATS MéS CONCRETES, COM LES POLÍTIQUES QUE REALMENT S'APLIQUEN A CATALUNYA I EL TARANNA QUE IMPLIQUEN. EL SISTEMA POLÍTIC LIBERAL ES CONFIGURA PER UNES CARACTERÍSTIQUES DE L'ACTUACI6 DELS SUBJECTES POLÍTICS I DE LA REGULACI6 DE L'ACTIVITAT POLÍTICA: PLURALISME, ALTERNANCIA, EQUILIBRI ENTRE PODERS, CONFRONTACI6 I DEBAT, ABSèNCIA DE VEERITATS POLÍTIQUES TRASCENDENTS, IGUALTAT DELS CIUTADANS, I REBUIG DEL MESSIANISME POLITIC. 11 �TINC EL CONVENCIMENT QUE LES NOTES A LES QUE ACABO DE FER REEFèNCIA 56N CONTRADICTÒRIES AMB LA FESOMIA QUE ESTá ADQUIRINT LA VIDA POLÍTICA CATALANA. ENS TROBEN AVUI A CATALUNYA AMB UN INSÒLIT PANORAMA QUE Té MOLT POC EN COMú AMB EL QUE SERIA UN RèGIM POLÍTIC LIBERAL. i DIC RéGIM EN EL SENTIT DE MARC POLÍTIC EN EL QUE, óBVIAMENT JO PROPOSARIA UNA ALTERNATIVA SOCIALISTA. EL PARLAMENT DE CATALUNYA VIU UNA VIDA ESLLANGUIDA I AVORRIDA QUE ES DEU EN BONA PART A LA VOLUNTAT DE LA COALICI6 GOVERNANT DE MANTENIR UNA IMATGE DE PAÍS SENSE CONFRONTACIONS. SEMBLA TALMENT, -I PERMETIN-NE AQUESTA LLICèNCIA- COM SI LA CONFRONTACIÓ FOS DE MALA EDUCACIÓ. VEGIN, PER EXEMPLE, LA GRAN ACOLLIDA QUE HA TINGUT A LES 12 �PáGINES DELS NOSTRES DIARIS LA NOTÍCIA DE L'ACORD ENTRE RAIMON OBIOLS I MACI& ALAVEDRA SOBRE LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA. AIXÒ POT SEMBLAR COM UNA MENA DE BROMA PERÒ LA REALITAT ES QUE UN LIDER DE L'OPOSICI6 COM RAIMON OBIOLS GAIREBé NO POT SORTIR ALS DIARIS SI NO é5 ABRAANT-SE AMB UN MEMBRE DEL GOVERN. L'ENDEM, PER EXEMPLE,LA SEVA INTERVENCI6 CRITICA AL PARLAMENT VA PASSAR GAIREBé DESAPERCEBUDA. PER A DIR-HO EN UNES ALTRES PARAULES, NO S'ACABA DE RECONéIXER LA LEGITIMITAT DE L'OPOSICI6. AIXÒ éS MOLT POC LIBERAL. I TAMBé éS MOLT POC LIBERAL EL PROJECTE DE PACTE CULTURAL QUE ES VA FILTRAR A LA PRENSA COM A PROPOSTA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT. 13 �ES UN PROJECTE QUE DESPRéS S'HA CORREGIT, PERÓ LA REALITAT éS QUE VA SER PROPOSAT SERIOSAMENT AMB UNA VISIÓ UNITARISTA DE CATALUNYA. PORTADA LA SEVA LÒGICA FINS A LES úLTIME5 CONSEWANCIES BEN AVIAT ELS AJUNTAMENTS D'AQUEST PAÍS ES CONVERTIRIEN EN L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA GENERALITAT. LAMENTABLEMENT TENIM ALTRES EXEMPLES 'AQUESTA ACTITUD TAN POC LIBERAL, D'AQUESTA MANERA DE FER QUE Té UNES ARRELS AUTORIT&RIES. VULL REFERIR-ME, PER EXEMPLE, AL CULTE A LA PERSONALITAT QUE S'HA INTRODUYT A L'EXPOSICIÓ SOBRE LA JOVENTUT A CATALUNYA QUE HA MUNTAT LA DIRECCIÓ GENERAL DE LA JOVENTUT DE LA GENERALITAT , L'EXALTACIÓ DE LA PERSONALITAT DELS LÍDERS POLÍTICS éS MOLT PERILLOSA EN UN SISTEMA DEMOCRáTIC. 14 �H1 HA ENCARA MéS EXEMPLES DE L'ACTITUD POC LIBERAL QUE ESTIC DENUNCIANT , PENSO, PER EXEMPLE, EN LES ACTIVITATS DE LA SUBDIRECCIÓ GENERAL D'ACCIÓ CÍVICA, EL TITULAR DE LA QUAL, REFERINT-SE A LA INAUGURACIÓ DE LA NOVA PLAZA DE TETUAN, DEMANAVA EN UN ARTICLE PUBLICAT AL DIARI AVUI UNA CAMPANYA CIUTADANA PER A DONAR A CONéIXER LA FIGURA DEL DOCTOR ROBERT. EM FA LA IMPRESSIÓ QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS NO PODEN VIURE SOTA LA PRESSIÓ D'UNA CAMPANYA DE PUBLICITAT PERMANENT. LA MANCA D'ESPERIT LIBERAL éS CAUSA DE LAPSUS VERBALS PENOSOS. M'ESTIC REFERINT ARA A LES DECLARACIONS QUE VA 15 �IMPROVISAR EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT EN CONIIXER LA COMPOSICIÓ DEL NOU GOVERN ESPANYOL I, MéS CONCRETAMENT, LA INCORPORACIÓ D'UN NOU MINISTRE CATALà I D'UN ALTRE DE MALLORQUI, EL PRE5IDENT VA DIR AMB 10 A LA CONTUNDINCIA DE LES AFIRMACIONS BEN INTERIORITZADES QUE NO N'HI HA PROU AMB SER CATALá SINE QUE é5 NECESSARI EXERCIR COM A TAL. VEIEM. QUI VOL DIR EXERCIR COM A CATALá? ON ES FACILITEN ELS CERTIFICATS QUE ESTABLEIXEN LA PURESA D'AQUEST EXERCICI? QUINA 115 LA DIFERèNCIA ENTRE EL5 CATALANS QUE SE SUPOSA QUE ENVIARIA A MADRID UN GOVERN REFORMISTA O UNA COALICIÓ CiU-FRAGA I LES DOTZENES DE CATALANS QUE ESTAN TREBALLANT ARA A L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT? O éS QUE UNS 56N MéS CATALANS QUE ELS ALTRES? O 16 �UNS 56N CATALANS 1 ELS ALTRES? QUI HO DECIDEIX? éS MAT1RIA DE SECRETARIS GENERALS CONTINGENTS O DE SACERDOTS DE LA POLÍTICA? NOMéS VULL CRIDAR LA SEVA ATENCIÓ SOBRE EL FET QUE QUALIFICACIONS D'AQUESTA MENA SÓN RADICALMENT CONTRáRIES A L'ESPERIT LIBERAL. ELS PRINCIPIS DEL LIBERALISME POLÍTIC MANTENEN QUE ELS CIUTADANS 56N IGUALS I QUE LES PROPOSTES POLÍTIQUES ES FORMEN A PARTIR DE LA CONFLUéNCIA DE LES OPINIONS DIVERSES. NOMé5 CAL CONéIXER UNA MICA D'HISTÒRIA PER A SABER COM EL LIBERALISME ES VA FORMAR PRECISAMENT EN EL REBUIG DE LA IDEA D'UNA DESIGUALTAT ENTRE ELS HOMES BASADA EN FACTORS ALIENS A LA SEVA PRÓPIA CAPACITAT. 17 �CONSTITUEIX UNA NOCió TOTALMENT ALIENA AL PLANTEJAMENT LIBERAL QUE UNA AUTORITAT PUGUI QUALIFICAR O DESQUALIFICAR ELS ACTORS POLÍTICS AMB CONSIDERACIONS TRANSCENDENT5. EN AQUESTS MOMENTS EN QUE TAN ES PARLA DE LA NECESSITAT D'EVITAR LES INTERVENCIONS ESTATALS éS MOLT IL.LUSTRATIU DE REMARCAR QUE EL GOVERN DE CATALUNYA, EXPRESSIÓ POLÍTICA DE POSICIONS CONSERVADORES, HA ASSUMIT UNA ACTITUD INTERVENCIONISTA EN GRAN PART DE LES POLÍTIQUES QUE EXPLÍCITAMENT O IMLICITAMENT HA ANAT POSANT EN MARXA. ES PODEN DONAR ALGUNS EXEMPLES RECENTS BEN REMARCABLES. UN DELS MéS CLARS éS EL DEL RECENT DECRET DE FIRES QUE PREVEU UNA FISCALITZACIÓ EXASPERANT DE L'ACTIVITAT DE LES INSTITUCIONS QUE REGULA. ES UN DECRET QUE ACTUALMENT ESTà ESSENT ESTUDIAT JURIDICAMENT PER LA FIRA DE BARCELONA PER 18 �SI é.S PERTINENT LA PRESENTACIÓ DE RECIIIRS. POTSER SERIA BO QUE ELS DIGUÓS QUE EL MATEIX PRESIDENT DE LA GENERALITAT HA MANIFESTAT LA SEVA DISPOSICIÓ A RECONSIDERAR EL DECRET , PERCY H1 HA Mé5 EXEMPLES. LA LLEI DE SANEJAMENT DE CATALUNYA QUE, DESPRéS QUE ELS AJUNTAMENTS FESSIN EL GEST DE DONAR UN AMPLI MARGE DE MANIOBRA A LA GENERALITAT S'HA CONVERTIT EN UN MECANISME INOPERANT PER LA COMPLEXITAT BUROCRATITZADORA QUE HA ACABAT IMPOSANT. UNA DESCONFIANÇA INTERVENCIONISTA SEMBLANT ES POT TROBAR EN LA LLEI DE CAIXES APROVADA FA NOMé5 QUINZE DIES PEL PARLAMENT DE CATALUNYA. I EL MATEIX ES PODRIA DIR DE LA SOLUCIÓ IMPOSADA PER LA GENERALITAT EN LES SEVES 19 �NEGOCIACIONS AMB EL GOVERN CENTRAL PEL QUE FA A LA DISPOSICI6 SOBRE CREACI6 DE COMARQUES A CATALUNYA. L'ADMINISTRACI6 LOCAL EN EL CURS DELS DARRERS MESOS HE REITERAT AMB UNA CERTA ïNSISTÒNCIA EL MEU CONVENCIMENT EN EL SENTIT QUE CAL DESENVOLUPAR UNA MAJOR PRESèNCIA DEL SECTOR LOCAL EN L'AMBIT DE LA GESTI6. CREC QUE LA PROPOSTA QUE HE FET DE POTENCIAR L'ADNINISTRACI6 LOCAL ES PLENAMENT CONCORDANT AMB UNA VISI6 LIBERAL DE L'ADMINISTRACI6 PÚBLICA. L'ADMINISTRACI6 LOCAL éS L'ADMINISTRACI6 QUE EST& MéS A 20 �PROP DELS CIUTADANS I, PER TANT, 65 EL SECTOR DE L'ACTIVITAT PÚBLICA MéS FáCIL DE SER CONTROLAT PELS CIUTADANS. AQUESTA éS UNA EXIGèNCIA CLáSSICA DEL LIBERALISME POLÍTIC, QUE ES BASA EN EL CONVENCIMENT QUE EL PODER CONDUEIX FATALMENT A L'ABÚS SI NO ES GARANTEIXEN UNES FORMES ESTABLES DE VIGILáNCIA, EQUILIBRI I CONTROL. HE DESENVOLUPAT ENCARA M65 AQUESTA IDEA QUAN HE AFIRNAT QUE ELS AJUNTAMENTS TENIEN UNA ACTUACIó MOLT SEMBLANT A LA DE LES EMPRESES. ERA UNA INTERVENCI6 EN UN ALTRE CONTEXT QUE éS PLENAMENT VàLIDA PER A IL.LUSTRAR LA CONCORD8NCIA DEL MODEL LOCAL AMB L'ESQUEMA LIBERAL DEL PODER. ELS AJUNTAMENTS NO TENEN L'ELEMENT DE LA COMPETéNCIA MUTUA PERO TAMBé éS CERT QUE H1 HA UN CERT FENÓNOMEN DE CONTIGÜITAT QUE PERNET ESTABLIR COMPARACIONS ENTRE EL RENDIMENT RESPECTIU. A MéS LA PROXIMITAT AL5 CIUTADANS 21 �DÓNA A LES ELECCIONS UNA FORA FISCALITZADORA MOLT SUPERIOR A LA QUE éS NORMAL EN D'ALTRES NIVELLS DE L'ADMINISTRACIÓ. LA REALITAT éS QUE ' ENTRE ELS ALCALDES Hl HA UN PERCENTATGE SUBSTANCIAL DE MORTALITAT POLÍTICA. ES UN FET QUé HA ESTAT OBJECTE DE L'ATENCIÓ DE LA PRENSA QUE, EN NOMBROSOS AJUNTAMENTS, H1 HA HAGUT MOLTS PROBLEMES 1 QUE AQUESTS PROBLEMES HAN PORTA? COM A CONSEQUáNCIA NO POQUES SUBSTITUCIONS DE PERSONES. ES CERT QUE ELS INCIDENTS HAN ESTAT INTERPRETATS A VOLTES, AME UNA CERTA FRIVOLITAT, COM UNA MANIFESTACIÓ NEGATIVA DE LA POLÍTICA LOCAL. PERÒ ESTIC CONVENgUT QUE SERIA UNA INTERPRETACIÒ MÉs REALISTA LA D'ENTENDRE AQUESTS INCIDENTS COM MANIFESTACIONS DE VITALITAT DEMOCRàTICA I 22 �DEL BON FUNCIONAMENT D'UN SISTEMA. LA REALITAT éS QUE ENTRE ELS ALCALDES - PODRIEN PENSAR ARA EN ZONES CONFLICTIVES COM EL BAIX LLOBREGAT Hl HA HAGUT UNA NOTABLE "MORTALITAT POLÍTICA . AIXC, VOL DIR QUE EN EL TERRENY DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL HA ESTAT POSSIBLE DE POSAR EN PRIICTICA EL PRINCIPI DE TEORIA DEMOCRàTICA QUE EXIGEIX LA SUBSTITUCI6 DEL REPRESENTANT QUE PERD LA CONFIANÇA POLÍTICA DELS SEUS REPRESENTAT5. COM TOTS VOSTé5 SABEN, NO ES TAN FaCIL FER SUBSTITUCIONS POLITIQUES EN D'ALTRES NIVELLS DE GOVERN. I EL QUE éS PITJOR éS QUE LA MANCA DE SUBSTITUCIó, LA CENSURA SI HO PREFEREIXEN, NO ES DEIXA DE FER NORMALMENT PER MANCA DE MECANISMES, QUE EXISTEIXEN, SINO PER LA MANCA DE CONEIXEMENT I , PER TANT, DE CONTROL DIRECTE DELS 23 �CIUTADANS SOBRE ELS SEUS REPRESENTANTS.. EN CONSEQUéNCIA, LES POSSIBILITATS D'APROXIMACIO D'UN MODEL D'ADMINISTRACI6 MOLT TERRITORIALITZADA A L'IDEAL DEMOCR,3TIC 56N MOLT MéS ALTES QUE EN UN SISTEMA CENTRALITZAT. LES OBSERVACIONS QUE HE ANAT FENT PODEN SUSCITAR UNA IMPRESSI6 DE PESSIMISME. NO ES EL MEU OBJECTIU , BEN AL CONTRARI , M'HE LIMITAT A DESCRIURE ALGUNS TRETS DEL NOSTRE SISTEMA DE CONVIVNCIA POLÍTICA QUE EN SEMBLEN NEGATIUS, I HO HE FET DES DE LA PERSPECTIVA D'UNA REFERéNCIA LIBERAL QUE NO HE TRACTAT COM UNA OPCIÓ POLÍTICA CONCRETA SINÓ COM UN MARC DINTRE DEL QUE 56N POSSIBLES ALTERNATIVES 24 �DIVERSES. ENS TROBEM FICATS EN UNA ATM155FERA QUE DEMANA UNANIMITAT5 I ADHESIONS 1 QUE HA FET DE LA QUE1XA I LA LAMENTACIÓ L'ESTRATEGIA PER A TOT UN POBLE. AIX6 NO éS REALISTA, I APROFITARé UNA FRASE BRILLANT DEL PROFESOR BRICALL. "NO POT 5ER QUE LA HISTORIA D'AQUEST PAIS ACABI AMB UNA GEMEC-. PERÒ CREC QUE éS FONAMENTAL QUE ELS DIGUI PER ACABAR QUE 51 FEM L.E5FOR DE SUPERAR LA VI5ió PRZIXIMA DE LES ANéCDOTES PODEN COMEN(1;AR A ALBIRAR ALGUNS S1MPTOME5 MOLT POSITIU5, . ESTIC CADA COP MéS CONVENUT DE QUE CATALUNYA EST á EN EL CAMÍ DE RETROBAR-SE AMB 51 MATEIXA. AMB EL QUE (55 25 �REALMENT EL PAÍS, ES A DIR, ELS 5E1.15 HOMES I DONES. I EL RETROBAMENT QUE AUGURO DURá UN REVIFAMENT DE TOT ALL6 QUE HA CONFIGURAT LA NOSTRA HISTbRIA RECENT SEMPRE QUE ELS CIUTADANS DE CATALUNYA HAN TINGUT LA LLIBERTAT D'EXPRESSAR LA SEVA VOLUNTAT: TOLERàNCIA, DIáLEG CONFRONTACIÓ, DIVERSITAT I PLURALISME. 26 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3889 Title A name given to the resource Discurs en el Sopar del Club Liberal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Platja d'Aro, Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Liberalisme Política Socialisme Acció política Club Liberal de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-07-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/984/19850810d_00082.pdf 5afa7c4172da35501b3215e37cac9226 PDF Text Text PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL I MIRA AMB MOTIU DE LES FESTES DE CASTELLO D'EMPURIES. 10 d'Agost 1985 �AMICS DE CASTELL6 D'EMPüRIES: VULL AGRAIR -VOS LA OPORTUNITAT QUE EM DONEU D'ESTAR AMB VOSALTRES EL DIA DE LA VOSTRA FESTA. PER A MI ÉS UNA SATISFACCIó I UN HONOR, NO NOMÉS COM ALCALDE DE BARCELONA SINO TAMBÉ DES DEL PUNT DE VISTA PERSONAL. AQUESTES TERRES ESTAN LLIGADES ALS RECORDS MÉS FELIÇOS DE LA MEVA INFANTESA I ADOLESCèNCIA. MOLTS I MOLTS ESTIUS VAIG RECORRER AQUESTS PAISATGES, A PEU O EN BICICLETA, APRENENT 9A ESTIMAR AQUESTA TERRA COM LA VAN ESTIMAR ELS NOSTRES PARES j ELS NOSTRES AVIS. PER TAMBÉ COM ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO ORGULLS D'ESTAR AQUï EN AQUESTA OCASIó. BARCELONA, COM CASTELLó D'EMPúRIES, ÉS UNA CIUTAT QUE ESTIMA LA LLIBERTAT I QUE PER TANT ADMIRA I RESPETA ELS QUE HAN LLUITAT PER LA SEVA LLIBERTAT. �LA VILA DE CASTELLó D'EMPúRIES HA DONAT AL LLARG DE LA SEVA HISTòRIA MOLTES PROVES DEL SEU AMOR PER LA LLIBERTAT. EL COMTAT D'EMPúRIES, DEL QUAL AQUESTA VILA ÉS CAP I CASAL, VOLGUè MANTENIR SEMPRE LA SEVA INDEPENDèNCIA, ENFRONTANT-SE AMB EL BISBAT DE GIRONA, AMB LA CASA DE BARCELONA I AMB ELS INVASORS FRANCESOS. JOSEP PLA EVOCA COM L'AIXECAMENT DEL CASTELL DE MONTGRí DURANT EL REGNAT DE JAUME II REPRESENTA EL DESAFIAMENT DEL REI A LA CASA COMTAL D'EMPaRIES. I AFEGIA: "...ARA, QUAN CONTEMPLO LA SILUETA DEL CASTELL DE MONTGRí DES D'UN PUNT O UN ALTRE DEL PAÍS, VEIG EN LES SEVES PARETS SECULARS UN ACTE DE LA VOLUNTAT REIAL, EL TESTIMONI MUT DE L'EMANACIó D'UNA VASTA SOBIRANIA; PERó, MALGRAT TOT, COM A EMPORDANS, SENTO UNA GRAN ADMIRACIó PER AQUEST LLINATGE GEGANTÍ DE SENYORS DEL FEUDALISME." �SI EM PERMETEU, TANÉ EM CONSIDERO UN XIC EMPORDANèS, I COMPARTEIXO AMB EN PLA NLA SEVA ADMIRACI6 DAVANT L'ESPERIT REBEL D'AQUELLS COMTES. I DES D'AQUESTA DOBLE CONDICIè DE BARCELONí I D'EMPURDANèS PUC VEURE COM ÉS DE PROFITS PER A UN BARCELONí, I AMB MÉS MOTIU SI ÉS L'ALCALDE DE BARCELONA, CONEIXER LA TRAJECTòRIA D'AQUESTA VILA. PERQUE EN PODEM TREURE MOLTS EXEMPLES DE L'AMOR PER LLIBERTAT, COM HE DIT ABANS. PER TAMBÉ ENS OFEREIX MOTIUS DE REFLEXI6 SOBRE ELS LíMITS DEL PODER. ENS RECORDA ELS PERILLS DE LA PREPOTèNCIA I ENS AJUDA A SITUAR EN EL SEU JUST TERME L'APRECIACIè DEL PAPER QUE HEM DE JUGAR COM A CAPITAL DE CATALUNYA. AQUESTA TAMBÉ ÉS UNA BONA OCASIè PER EVOCAR ALGUNS DELS HOMES QUE DES DE BARCELONA O DES DE CASTELL6 HAN DEIXAT EL RECORD DEL SEU AMOR PER TOTES DUES POBLACIONS: EL CRONISTA JERONI PUJADES,NAT A BARCELONA, QUE, A FINALS DEL SEGLE XVI I COMENÇAMENTS DEL XVII, VISQUÉ I MORí A CASTELLó, ON ESCRIVí LA SEVA CRòNICA UNIVERSAL DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA; EN TORIBI DURAN, L'OBRA SOCIAL DEL QUAL ENCARA ROMAN; EN SEBASTIá JUNYER,L'AMISTAT DEL QUAL AMB PICASSO HA QUEDAT IMMORTALITZADA A L'OBRA D'AQUEST, COM PODEM VEURE AL MUSEU DEL CARRER MONTCADA DE BARCELONA. �CASTELL6 D'EMPúRIES ÉS, D'ALTRA BANDA, UN PARADIGMA DEL QUE ÉS I HA ESTAT CATALUNYA. LA HISTòRIA DE LES LLUïTES D'AQUESTA VILA PER ACONSEGUIR LA SEVA EMANCIPACIó I LA DEL SEU COMTAT ENS RECORDA LES LLUïTES DE LA PRòPIA CATALUNYA, "EL COMTAT GRAN", PER MANTENIR LA SEVA IDENTITAT. LA PRòPIA CONFIGURACIó DE LA VILA, PRESIDIDA PER AQUESTA MAGNÍFICA CATEDRAL DE L'EMPóRDà QUE ÉS L'ESGÉSIA DE SANTA MARIA, ÉS UN COMPENDI DE LA SEVA HISTòRIA. ELS NOMS DELS SEUS CARRERS ENS PARLEN DE COM ES DISTRIBUIEN ELS OFICIS. LA FESOMIA ACTUAL DE LA VILA ENS ENSENYA COM CASTELLó HA SABUT ADAPTAR-SE ALS CANVIS DELS TEMPS, EN VARIAR L'ORIENTACIó DE LES SEVES ACTIVITATS ECONòMIQUES BàSIQUES: PESCA I SALINES ALS PRIMERS TEMPIn CIUTAT DE MENESTRALS, COMERCIANTS I FUNCIONARIS MÉS ENDAVANT -"CASTELL6, VILA MAJOR, TOT SóN JUTGES I NOTARIS...", DEIA LA CANÇ6-; RAMADERIA I AGRICULTURA, DESPRS, I FINALMENT, EL TURISME. POTSER ARA QUE ENS ACOSTEM A L'ACABAMENT DEL SEGLE, CASTELL6 D'EMPúRIES POT D'UNAR UNA VEGADA MÉS UN EXEMPLE DE LA SEVA VITALITAT I MOSTRAR-NOS A TOTS ELS CATALANS COM PODEN SUPERAR ALGUNS DELS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN. �CATALUNYA ES TROBA QUE, EN PLENA CRISI HA DE MANTENIR UNA SèRIE DE REALITZACIONS FETES EN UNA ¿. . POCA EN QUÉ ES PENSAVA QUE EL CREIXEMENT ECONòMIC HAVIA DE DURAR PER SEMPRE. DONCS BÉ, NO HA ESTAT AIXí, I AQUí RAUEN ELS PROBLEMES QUE TENEN ELS MUNICIPIS. VOSALTRES HO SABEU MOLT BÉ. LES 4.000 FOSES SèPTIQUES D'EMPúRIA-BRAVA, ELS SEUS 50 KM DE VIALS I ELS 25 KM DE CANALS NAVEGABLES, ELS 2.500 PUNTS DE LLUM SUPOSEN UN VOLUM DE GESTIó QUE AJUNTAMENTS MOLT MÉS GRANS I AMB MÉS MITJANS QUE EL DE CASTELLó NO SÉ SI HAURIEN RESOLT AMB L'EFICàCIA QUE HO HEU FET VOSALTRES. VOSALTRES CONEIXEU TAMBÉ LES CONSEQÜèNCIES QUE TÉ PER A LA SEGURETAT CIUTADANA LA URBANITZACI6 ACCELERADA.PERò ESTIC SEGUR QUE SABREU ACCEPTAR AQUEST NOU REPTE I EN SORTIR-VOS BÉ. HEU DEMOSTRAT A BASTAMENT QUE EN SOU CAPAÇOS. �PERQUE EL DINAMISME D'AQUESTA VILA S'HA AVANÇAT A LA RESTA DEL PAIS. EL VOSTRE ALCALDE M'HA EXPLICAT QUE HA CONCEDIT UNA MITJANA DE 1.000 LLICèNCIES DE CONSTRUCCIò ANUALS EN ELS úLTIMS QUATRE ANYS. HEU SABUT RECUPERAR I MANTENIR, PERE, EL RESPECTE PER AQUEST FABULòS PATRIMONI ARQUITECTòNIC DE LA VILA. DEMOSTREU D'AQUESTA MANERA UNA GRAN SENSIBILITAT, A LA VEGADA QUE HEU SABUT DONAR UNA UTILITAT PúBLICA A AQUEST LLEGAT DE LA VOSTRA HISTERIA. ES SORPRENENT COM EN UN àMBIT QUE EN PRINCIPI SEMBLA TAN DIFERENT AL DE LA MEVA CIUTAT ES POT TROBAR INSPIRACIó PER ALGUNS DELS PROBLEMES QUE AFECTEN BARCELONA PEL FET DE SER UNA GRAN CIUTAT METROPOLITANA. �CASTELLS D'EMPúRIES, L'ENORME VILA QUE ÉS CASTELLó EN TERMES DE SUPERFÍCIE ESTA FENT L'EXPERIMENT D'UNA GESTIó COMPLEXA DE L'ENFRONTAMENT D'ALGUNS PROBLEMES QUE SóN CARACTERíSTICS DE LES GRANS METRóPOLIS. EM REFEREIXO A LA COMPLEXITAT QUE SUPOSA L'ADMINISTRACIó JUSTA I EQUILIBRADA D'UN TERRITORI ON HI HA REES MOLT DIFERENCIADES D'UTILITZACIó DEL SòL I, FINS I TOT, D'ESTIL DE VIDA. ES UN PROBLEMA QUE SEMBLAVA LIMITAT A LES REES METROPOLITANES DE LES GRANS CIUTATS AMERICANES, UNES CAPITALS PROFUNDAMENT DIVIDIDES ENTRE UN CENTRE QUE ENTRA EN CRISI I UNA PERIFERIA PRòSPERA I RESIDENCIAL. AQUEST ÉS ARA TAMBÉ UN PROBLEMA A BARCELONA, EN EL SENTIT QUE ES POT PROVOCAR UNA CONFRONTACIó INSOLIDARIA ENTRE AQUELLS QUE ES BENEFICIEN DE LA CENTRALITAT - DE SER AL BELL MIG DE LA CIUTAT - I ELS QUE TENEN ESPAI PER A VIURE AMB MÉS AMPLITUD ALLUNYATS DELS ASPECTES MÉS NEGATIUS DE LA VIDA CIUTADANA. �ES UN PROBLEMA QUE POTSER TAMBÉ SE LI POT PLANTEJAR A CASTELL6 D'EMPúRIES PEL FET DEL FANTàSTIC CREIXEMENT DE LES SEVES URBANITZACIONS PERIFèRIQUES D'ALTA QUALITAT. DAVANT D'AQUESTA SITUACI6 EL MEU MISSATGE ÉS EL MATEIX QUE HE INTENTAT COMUNICAR EN AQUELLES OCASIONS ON ES PARLAVA DELS PROBLEMES DE COHESIó METROPOLITANA: SOLIDARITAT. L'ESFORÇ DE SOLIDARITAT, TAMBÉ DE SOLIDARITAT FISCAL, ÉS IMPRESCINDIBLE PER A EVITAR QUE ES TRENQUI LA CONSCIèNCIA DE PERTANYER A UNA MATEIXA POBLACIó. LA SOLIDARITAT ÉS NECESSàRIA PER A CONSOLIDAR LES RELACIONS ENTRE ELS QUE GAUDEIXEN D'ASPECTES COMPLEMENTARIS DE LA CIUTAT I PER A MOBILITZAR DE MANERA JUSTA ELS RECURSOS QUE PERMETRAN POSAR EN PRàCTICA ELS PROJECTES COMUNS. �EL VOSTRE POTENCIAL DE RIQUESA, EL VOSTRE DINAMISME, EL FET DE QUE NO TENIU EL PROBLEMA DE L'ATUR EN EL NIVELL DE GRAVETAT QUE ÉS NORMAL EN ALTRES LLOCS, ENS PERMET ENCARAR EL FUTUR AMB OPTIMISME. EL FUTUR DE CASTELL6, EL FUTUR DE L'EMPORDà I EL FUTUR DE CATALUNYA. AMB AQUEST ESPERIT OPTIMISTA PODEM LLANÇARNOS A CELEBRAR AQUESTE FESTES QUE PER SEMPRE MÉS HAN DE SER D'ALEGRIA, DE GERMANOR I D'AMISTAT. AMICS DE CASTELLó, QUE COMENCI LA FESTA! �"Y: ^^ . _ -'gr^ �45, 9 �,ij: i(_cc ^l �WuM~ '115. L'ALCALDE DE CASTELLÓ D'EAVRIES Sr. Pa494Al Maragall - Alcalde de Barcelona Benvolgut plpmpany: 13 tova Tánint ja la confirm -Itstbnc a la nostra festa en qualitat-á egoner, em plau fa te en nom de tot el Consistori, la invit::loiá for 'mal a la nostra Vila pel proper dissaete 10 d'Anost a la una del migdia, perdre donis llobertu oficial a la - Festa MajOt d'enguany. I esperem, tambá; temps41161sari por cornn¿i:rtir el dinar a disposis del • ts nosaltres. Han corealment. - , • :.--u ALCALDIA Registre d'Entrada 4 Cast0116 •,J26 e juliol del 19854 3 9 07 195 9 N.° ......... .... 4 ?‘i � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3890 Title A name given to the resource Festes Majors de Castelló d'Empúries Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castelló d'Empúries Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Castelló d'Empúries Festes majors Commemoracions Model social Empordà Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-08-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/678/19850828_LV.pdf 2a0e924a46439e82a301b09acbbd5b15 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA MIERCOLES, 28AGOSTO 1985 LA VANGUARDIA 1fL. 13 Romperlas barreras queseparan al Mediterráneo deláreametropolitana, unretoenel horizonte de1992(y4) Una granplayase extenderá desde MontgathastaelmacizodelGarraf Todo está previsto para que dentro de unosaños la costa barcelonesa no sólo sea un lugaraccesible sino quepasea ser uno de tospuntos con másatractivo de la costa catalana. Para llegara ello será necesario poner en práctica el Plan deCostas que, ademásde recuperar las playas, pretendemejorar la calidadde vida de más dela mitad de la población catalana portivo en Les Botiguesde Sitges De los cuarenta kilómetrosde (junto al macizode Garrafl, cam costa del área metropolitana de pings, centrosdeportivosyde ocio Barcelona,sólo diez sonde acceso masivo, etcétera. fácil. Por ahora, a la esperade los Igualmente, se plantea en el cambiosurbanísticosya proyecta— proyecto de recuperación de la dos y comentadosen los tres re— portajes anteriores,los treinta ki— costa es la realizaciónde un gran Existen cinco áreas de actua paseo marítimoen el frente Gavá lómetros restantes tienen el paso playas del área metropolitanasu- sistema seguidoen la construcción de playas en arco cuyos tómbolos bloqueado por la línea férrea.por fren un grave deterioroque ya se de espigonesy de otras obras reali— y espigonesde apoyo se situarán ción en el proyectode recupera Viladecans—Castelldefels. Este los campings y las industrias, o está intentando frenar. Según el zadas para defender la costa o en concordanciacon los ejesde las ción de la costa del área metropo— ambicioso plan no seolvida de los bien padecenla ausenciatotal de informe elaboradopor Cantallops para construir pequeños puertos calles principalesperpendiculares litana y algunas de las propuestas equipamientos y de la dotaciónde son solucionesalternativasa pro- parques, jardines y espaciosver— caminos. como introducción al Plan de de abrigo,que han interrumpido al mar proyectadaspor Cerdá. Si bien es cierto que esta zona Costas, “el equilibriode las playas las corrientesde arena que arrasLa superaciónde la barrera del blemas que la comunidad metro- des. Enesta misma línea se inserí—queva desdeel Maresmehasta ha sido afectadopor el procesode traba el mar y que en la costa de ferrocarril, la apertura de nuevas politana tiene planteados desde be la propuestade proteccióna las el macizode Garraf, o lo que eslo urbanización intensivo desarro Cataluña se desplazanen la direc calles en la zona del litoral y el hace muchos años,como la cana fértiles tierras de cultivodel Baix mismo, desde Montgat a Sitges llado en losterritoriosde lacuenca ción predominante de Noreste a cambio de usosdel suelo en algu lización o desvío del tramo final Llobregat. El conjunto de las actuaciones (Les Botigues)—tiene amplias fluvial del Besósy en lasáreas cos Suroeste, interponiéndoseal sen- nas áreas —aspectos ya menciona- del Llobregat, la defensa de las áreas muy conocidasy frecuenta- teras situadasal norte de Barcelo—tido de la corriente. dos en los artículos anteriores— costas de levanteo el saneamiento sobre las que han tratado estos permitirá acercar el resto de la de las marismasdel delta del Llo cuatro reportajes,permitirá avan— das, también lo es que existenex-, na en la comarca del Maresme, zar en la vastaoperación de remotensionesde playas poco conoci donde han proliferadolasurbani Nuevas playas ciudad a las nuevas playas. Todo bregat. delación urbana de Barcelona y ello comportará, además, que el das, como las pinedas de Gavá, zacionesde segundaresidencia”. evidentemente, en la recupera— Viladecansy de El Prat; lasmaris “La utilizaciónde las aguas de Pese a que en los últimos 50 frente litoral tenga un uso predo Cinco áreas ción de una parte importantede la años en algunaszonasdel litoralse minantemente residencial, com— de actuación mas del Delta del Llobregato las los ríos, que ha reducido suscau costa catalana. playasrodeadasde industriasen el dales a volúmenesinsignificantes, ha llegado a ganar al mar una pletado con grandes extensiones Otras propuestascontemplanla Tal como decíamos en el pri PobleNou, Sant Adriá, Badalona y el dragado sistemático de los franja de tierra de másde 300me- de parque litoral altamenteequí realización de grandes obras de mer capítulo, la posibilidad de oMontgat. cauces para utilizar las arenas tros de anchura, medianteel verti pado. En el comienzo del territorio gran trascendencia, como es el que se otorgue a Barcelonala or— como materialde construcciónha do de escombrosy tierras, este tesido una práctica corriente yesca ganado al mar,junto a los puntos caso de la ampliación del puerto ganización de los Juegos Olímpi rritorio conseguido sufre una eroRecuperar la costa samente controlada durante los sión enorme porque es débil e de apoyo de las obras de defensa de Barcelona, mejora del aero cos de 1992es,sin duda, un factor “Abrir la comunidadal mar” es últimos años. Esta práctica ha inestable. Las obras iniciadas re- de las playas,se situarán las áreas puerto y remodelaciónde lasredes acelerador de los proyectospre uno de los objetivosque se quiere afectado, indirectamente,a la es— cientemente tienden a la consoli—de equipamientoscomunitariosy viarias y ferroviarias.Finalmente, vistos para un próximo futuro. conseguir desde la Corporación tabilidad de la costa”. dación definitiva del terreno ga las zonasde aparcamiento de ve- existe un tercer grupo de planes Con ello, los JJ. 00. toman una Metropolitana de Barcelona nado al mar y de toda la costa, y hículos que se dispondrán en un orientados a mejorarla calidad de enorme importancia extradepor— (CMB), lo que significa, entre Obras contra el mar por consiguientede las playas. buen número de unidades de pe vida de los ciudadanos. Este es el tiva ya que parece que condicio— otrascosas,ordenar el conjuntode Parte de estas obras marítimas, queña dimensión,moduladasme- caso del granparque deportivode nan buena parte de un conjunto actividadesque se desarrollanen Por último, el informe indica como los espigonesque protegen diante la plantación de árbolesde Viladecanso, como en el casoque de obras que mejoraríanenorme el territorio costero; seguir en el que “loscambiosexperimentados las salidasal mar de losaliviaderos hojas resistentesal aire salinode la nos ocupa hoy, la ordenaciónsis mente la calidadde vida del terri— temática de lasplayas. tono en el que habita más de la caminoya iniciadode la depura en las explotacionesagrícolasde que evacúanlas aguaspluvialesde costa. Las cinco áreas de actuación mitad de la población de Catalu La mejorade las redes de evaciónde lasaguasy, en muchosca estas áreas también han influido la parte baja de la ciudad,se aden sos,ganar terreno al mar. Varias en el equilibrio de las playas.La trarán en el mar unos 150 metros cuación y de los sistemasde depu son: Montgat Badalona; Sant na. Sin embargo, no todos los pla de tasoperacionesa realizar para transformación de loscultivosen más allá de la línea de la costa, ración de aguasesotra de lascues A.driá Barcelona; Prat de Llo conseguirestosobjetivossoncorn pendiente, como la viña,en culti para evitar que el oleajepueda ta tiones que se contempla en este bergat; Viladecans Gavá, y Cas- nes están hipotecadospor los Jue Botiguesde Sitges. gos de 1992y aunque la candidapetencidde cada uno de los ayun vos en terraza,como lashortalizas par con aportacionesde arena las plan, si bien algunade estasobras, telldefels—Les La defensa de lasplayas es uno tura no sea concedida, es muy tamientosafectados.Otras, lo son y claveles,y la profusiónde inver bocas de salida de los aliviaderos. incluidas en el plan de saneamien tambiénde la CMB. naderos ha repercutido en una La construcciónde los espigones to de la CorporaciónMetropolita de los objetivosprioritariosen to— probable que para 1993los cua El Plan de Costas, elaborado considerable reducción de la ero se realizará por orden, en una se- na de Barcelona,ya se han inicia das las zonas de actuación, como renta kilómetroslitoral existentes por elarquitectoLluísCantallops, sión superficialy de los arrastres cuencia que se iniciaráen los sec do hace algunosaños. El plan de también lo es una equilibradado- entre Montgat y Les fiotiguesde es el proyectoque modifica parte de materialessólidosde los ríos y toros máspróximosal dique de le- saneamiento comprende la cons tación de servicios.Entre ellosse Sitges hayan mejoradotanto que trucción de colectoresde aguasre cuentan el nuevo puerto deporti su aspectoactualsea simplemente del Plan General Metropolitanoy torrentes hastael mar. Estosmate vante del puerto de Barcelona. da unas pautas a seguir para ac riales eran fundamentalespara la Con la construcciónde los nue siduales y la conducciónde éstasa vo y pesquerode Montgat,si bien un mal recuerdo. tuar en esta parte del área metro realimentación de lasplayas”. vos espigones,la forma de líneas las estacionesdepuradoras antes está por definir su ubicacióndefi MERCÉ BELTRAN politana. Otro de los factores que ha in originaria de las playasdesapare de su vertido al mar o de su reci nitiva, las basesnáuticasen Bada E. MARTIN DE POZUELO lona y Poble Nou, el puerto deSalvo algunas excepciones,las fluido en la pérdidade playases el cerá y será sustituidapor una serie claje para otros usos. El conjuntode obrasprevistasparala costatienden a mejorarde forma radical la calidadde vida de más de la mitad de la población de Cataluña - - - Barcelonaabiertaal mar Esta imagen dejará de ser excepcional cuando concluyan todos los proyectos de remodelación del litoral barcelonés. Este verano se han batido todos los records en las playas de Barcelona, y todo indica que, año tras año, aumentará la cifra de ciudadanos que acuden a esta zona, hasta hace poco oculta, de la ciudad Hace unos días, al finalizarmis vacacionesy antes de reincorporarmea mi despacho,quise ver amanecer desde el “mirador de l’alcalde” en la montaña de Montjuic.La ciudad, a pri meras horas de la mañana ofrecíala imagende una serenabellezay desdeeste privilegiadoobservatorio me era factiblepercibir claramente lo que será la nuevaBarcelonaabierta al mar. El paseode Colónremodelado,lasplayasde la Barcelonetay del PobleNou recuperadasy, más allá, las de SantAdriá, Badalonay Mont gat, seofrecían al observadorcomo plano vivo de la fachadamarítima delárea metropolitana. También desdeeste mirador se haceeviden te la necesidadde poner en prácticalos proyec os que remodelaránradicalmentela zona de portiva del puerto. La obertura de una nueva bocana que permita el acceso libre al mar sin necesidad de atravesarel puerto comercialy la realización de una gran zona de servicios y establecimientos comerciales y de esparci miento. Aquel mismodía, despuésde ver cómo en traba en serviciola depuradora de lasaguasdel río Besósen el colectorde Levante,fui a bañar me a la playade la Mar Bella.Esrealmentegra tificador ver cómo nuestro esfuerzoha dado sus frutos y cómo ahora,desdeestemismodia rio, se nospuedeinclusoacusarde una presun ta falta de previsiónante la gran cantidad de personas que utilizanlas playasde Barcelona. Evidentemente no comparto esta crítica, pero en todo caso he de señalar que durante mucho tiempoésta hubiera sido imposible,ya que a los barcelonesesno lesatraían susplayas. Y era lógicopuestodo seconfabulabaparaalejarles de su mar. Unas aguas sucias,contami nadas y, con pocasexcepciones,unas playasno menos sucias,carentesde serviciosy comodi dades para los bañistas. El espectacularaumento de la utilizaciónde las playasde Barcelonaes la prueba máspalpa ble del éxito de la políticade recuperaciónque hemos abordado en los últimosaños. Esta política ha tenido su culminacióncon la puesta en serviciodel colectorde Levante, realizado por la CorporaciónMetropolitanade Barcelona. Este colector ha servido,y servirá más en el futuro, para que se regenereel agua del mar, al evitarel accesode lasaguasresidua les sin depurar. A mi regresoa la plaza de San Jaime, pude presenciar çn las callesdel Poble Nou un espectáculo, hasta ahora insólito,pero que muy pronto seráhabitual.Paseandotanquilamen te en bañador o en “short”, muchas personas iban o volvían de la playa, al igualque ocurre en laspoblacionescosteras.Imagínenseustedes lo que podrá ser Barcelona cuando esté concluida la aperturadel paseode Carlos1hasta el mar, cuando hayan desaparecidolas vías del ferrocarril. Ir desde la Sagrada Familia hasta unas agradablesplayasen el PobleNou podrá hacerse con un simplepaseode veinticincominutos. De este futuro, seránpartícipestambién las ciudades costeras del área metropolitana, Montgat, Badalona,que ha celebradohace pocos días el que la suya sea una “platja neta”, Sant Adriá del Besós... Desde el “miradorde l’alcalde”tuve la certe za de que tenemos a nuestro alcanceconvertir en realidad el viejo sueño de los hombres del GATPAC, que imaginaronun paseomaríti mo de Montgathasta más allá de Castelldefels, como frente marino de una Barcelonapujante y a la vezagradable,capital del Mediterráneo. PASQUAL MARAGALL Alcalde de Bankrna 14 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1140 Title A name given to the resource Barcelona, abierta al mar Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Mediterrània Planificació Urbanisme Model Barcelona Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-08-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/985/198509d_0077.pdf d61cf477bc95eb578ac87191dab894bd PDF Text Text r1-1 ne vto 5e5(.) ^i I nn ^ Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació 1/. Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en comida ofrecida al Cuerpo Consular Festes de 1a Merce, 1985 �HONORABLES SEÑORES CÓNSULES, QUERIDOS AMIGOS: ESTOS DÍAS CELEBRAMOS LA FIESTA MAYOR DE BARCELONA, Y CON ESTE MOTIVO ME ES MUY GRATO REUNIRME UNA-VEZ MáS CON USTEDES. ESTA ES UNA OCASIóN QUE QUIERO CONSIDERAR COMO REUNIóN DE AMIGOS QUE CELEBRAN LA FIESTA DE SU CIUDAD. PERO TAMBIÉN DEBO TENER PRESENTE NUESTRA COMúN CONDICIóN DE SERVIDORES PúBLICÓS. Y POR ESO, AUNQUE LA OCASIóN SEA FESTIVA, VOY A DEDICAR UNOS MOMENTOS A RECORDARLES ALGUNOS PUNTOS DE REFLEXIóN EN LOS QUE COINCIDIMOS NO SóLO LOS PARTIDOS DEL EQUIPO DE GOBIERNO SINO TAMBIÉN LA OPOSICIóN, COMO PUEDE CORROBORAR MI AMIGO RAM6N TRÍAS FARGAS AQUÍ PRESENTE. HABRáN VISTO QUE UNA DE LAS POLÍTICAS DE ESTE AYUNTAMIENTO SE DIRIGE A CONSEGUIR QUE SE RECONOZCA A BARCELONA SU CONDICIóN.DE CAPITAL DE ESPAÑA QUE DE HECHO ES, ADEMáS DE LA OFICIAL, Y SU DIMENSI6N DE CAPITAL EUROPEA. �BARCELONA QUIERE TAMBIÉN:SER UNA Y EFICIENTE QUE TENGA UN METRóPOLI - 'MODERNA PESO:ESPECíFICO EN LA REGIóN TRANSPIRENAICA Y EN TODO EL MEDITERRáNEO. BARCELONA TIENE TÀMBIÉN UNA CLARA VOCACIóN LATINOAMERICANA. QUIERE SER LA PUERTA DE EUROPA EN AMÉRICA LATINA Y LA PUERTA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA. BARCELONA ES CONSCIENTE DE LA TRASCENDENCIA ECONóMICA DE LAS COMUNICACIONES, DE LA NECESIDAD DE REVITALIZAR SU PUERTO, SU AEROPUERTO, ESPECIALMENTE EN LA PERSPECTIVA DE LA AMPLIACIóN DE LA COMUNIDAD ECON&MICA EUROPEA. BARCELONA, EN FIN, QUIERE MANTENERSE A LA ALTURA DE SU CONDICIóN DE CAPITAL DE UNA CATALUÑA QUE, PESE A TODAS LAS DIFICULTADES, DISFRUTA DE SUS INSTITUCIONES DE AUTOGOBIERNO, RECUPERADAS TRAS MUCHOS AÑOS DE OBSCURIDAD. TODO ELLO HACE QUE, .SI ME PERMITEN QUE EN ESTE AMBIENTE DE CONFIANZA Y AMISTAD DEJE, DE SER "DIPLOMáTICO", EL PAPEL DE UN CóNSUL El BARCELONA SEA �MUCHO MáS SIGNIFICATIVO DE LO QUE SERÍA EN OTRA CIUDAD DE DIMENSIóN PARECIDA A LA DE BARCELONA. BARCELONA, ADEMáS, HA ESCOGIDO COMO AGLUTINADOR DE NUESTROS ESFUERZOS PARA LOGRAR LOS DESEOS QUE EXPUESTOS UN PROYECTO CAPAZ DE MOVILIZAR E ILUSIONAR LOS ESFUERZOS DE TODOS: LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. YO A ESPERO, QUERIDOS AMIGOS, QUE USTEDES SE LLEGUEN SENTIR DEL TODO BARCELONESES. Y QUE DESDE ESTE SENTIMIENTO APOYARáÑ NUESTROS DESEOS ALLá DONDE SUS CARRERAS LE LLEVEN EN EL FUTURO. DESDE EL AYUNTAMIENTO HARÉ LO POSIBLE PARA QUE ESTO. SEA ASÍ. DESDE SOLUCIONAR ALGUNOS DETALLES DE LA VIDA COTIDIANA QUE A VECES, QUIZáS HEMOS DESCUIDADO UN POCO, HASTA ORGANIZAR VISITAS PERIóDICAS PARA QUE USTEDES PUEDAN CONOCER NUESTRAS REALIZACIONES. TAMBIEN QUIERO EXPRESAR MI SATISFACCIóN POR LAS CRECIENTE PRESENCIA INTERNACIONAL DE BARCELONA Y QUE HA TENIDO SU REFLEJO EN LAS RECIENTES VISITAS DE ESTADO DEL EXCMO. SR. PRESIDENTE DE LA MADRID, SUS ALTEZAS IMPERIALES LOS PRINCIPES HEREDEROS DEL JAP6N Y, PRóXIMAMENTE, EL EXCMO. SR. PRESIDENTE SANGUINETTI. �TENEMOS LA VOLUNTAD DE QUE ESTA PRESENCIA INTERNACIONAL ELLO AUMENTE AUN más, Y ESTOY SEGURO -QUE PARA CONTAND? CON;LA INESTIMABLE AYUDA DE USTEDES. HOY,' HONORABLES . SEÑORES, QUERIDOS AMIGOS, ESTAMOS--REUNIDOS_PERSONAS DE LAS MáS D IVERSAS PROCEDENCIAS:`_PERO TODOS TENEMOS -UNA COSA EN COMúNs EL DESEO DE FRATERNIDAD, DE AMISTAD Y DE ARMONÍA ENTRE LOS PUEBLOS. MI DESEO ES QUE BARCELONA SEA UN SÍMBOLO DE ESTE DESEO PARA TODA LA HUMANIDAD: POR ESO ALZO MI COPA Y BRINDO POR TODOS USTEDES, POR LOS PAÍSES QUE REPRESENTAN Y POR BARCELONA. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3891 Title A name given to the resource Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en la comida ofrecida al Cuerpo Consular - Festes de la Mercè, 1985 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Model social Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/986/19851009d_00084.pdf 190e805b94758836c195bf95c565c8fa PDF Text Text Transcripció del programa de TVE "Punto y Aparte" dia 9 d'octubre de 1985. M.C. MANUEL CAMPO P.M. PASQUAL rIARAGALL, '1. R. HERCE REHOLI M.C. Buenas noches desde Barcelona,en Telediario Puno y Aparte en directo desde nuestros estudios en San Cugat,vamos hablar hoy con un economista,vamos hablar por tanto de economia,nero tambien de empresas,y no se trata de un empresario, Vds. se sor p renderán,pero vamos hablar de empresas,vamos hablar de futuro y de revolución técnologica con un Alcaide,con el Alcalde de Barcelona D. Pasqual Maragall; ! Buenas noches Sr. Alcalde! P.M. ! Buenas noches ! M.C. Hace un nar: de horas se firmaba en el Ayuntamiento de Barcelona, la escritura de constitución de una Empresa que se llama Iniciativas S.A., una Empresa oue al menos por nues tras noticias es la Primera ciudad espaola que la constiuye para tratar de fomentar el empleo, y sodretodo cara dar una res p uesta al reto tecnológico a nuestra entrada a la Comuni dad Euronea y en definitiva de siglo XXI que esta a quince anos vista,alguna persona p uede preguntarse inmediatamente ¿ que nasa ? ¿ que es que el Alcalde de Barcelona o el Alcalde (e Esna:nla cine tenga esa misma idea , q uieren ahora crearnos un IIEM municipal? P.M. Mo,No, de nin g ún modo, de algún modo es al contrario,porque lo que se p retende precisamente es de que existan empresas p rivadas / cosa nue la Ley permite, la nueva Ley Local,narticipadas por el Ayuntamiento para producir/no sevicios públicos,sino bienes y sevicios privados,pero que son de interés para la ciudad,entonces ahí el Ayuntamiento esta.al princípio,impulsa,y luego se retira,la idea no es estar orecisamente,sino que existan estas empresas. M.P. ¿ Sr. Maragall,en estas iniciativas empresariales que el Ayuntamiento va a tomar,puede participar cualquier emp resario? ¿ cualquier empresario que tenga una idea puede ir al Ayuntamiento y decir: ¿ oiga Uds. me van ayudar a montar mi empresa? o simplemente aquellas empresas que el Ayuntamiento considere que son necesarias para la ciudad? P.M. Mire Ud. en la génesis,la idea está ,unos años de experiencia mía en la casa, a través de los cuales he visto como encima de la mesa del Alcalde ,se van amontonando ideas �efectivamente iniciativas q ue muchos ciudadanos le vienen a explicar al Alcalde que serla bueno que existieran,un Hotel en Montjuich,una Torre de Comunicaciones,un sistema de cable una empresa de promoción musical,una empresa de promoción internacional,supongamos del diseño de Barcelona et.c°.,hay mil ideas que han pasado por mi mesa,pocas de ellas se han realizado , en muchos casos por falta,sequramente de capacidad organizativa por ambas partes,por p arte de aquella persona que podía haber sido empresario de eso y por parte tambien del Ayuntamiento que no tiene agilidad,muchas veces para acoger estas iniciativas; ¿ qué vamos hacer ahora? p rimero,quince ideas que ya se han ido definiendo con el tiempo explicarlas 7 poner las bases de esa iniciativa a la luz publica y esperar que vengan empresarios para ver si las quieren hacer,yo supongo que van haber,porque habían venido con anterioridad O sea que yo supongo que en estas primeras q uince ideas,digo un numero como p odían ser doce,yo creo que van haber efectivamente iniciativas y que de ellas supongamos en el p rimer ano se ruedan materializar cuatro o cinco,¿ en el futuro q ue va ocurrir? en el futuro va ocurrir que a medida que se vayan agotando por decirlo así estas posibilidades, porque se hagan,o bien porque se demuestre q ue son ideas inviables, entonces haya que borrarlas de la lista,evidentemente nosotros estaremos abiertos a que ciudadanos de acc o de fuera nos vengan p ara decirnos que hay cosas que faltan en Barcelona que sería bueno que existieran y q ue convendría un emnujón,en definitiva es lo que a uno Le vienen a pedir,ese empujón,lo vamos a dar siempre que la idea este estudiada,y parezca viable que sea útil mara la ciudad v que de alguna forma se compruebe que esté bien elaborada,es decir, q ue el Aventamiento pueda estar ahí durante algíln tiempo,pueda estar tres años,pueda estar cinco ano..,olleda estar alomejor diez anos, luego recu p erar su canLtal,su dinero invertido y en definitiva haber ayudado a croe la ciudad tenga unas iniciatïvas,unas emp resas q ue antes no existïan,de modo que hasta ahora son ideas q ue hemos estudiado a fondo en los últimos meses en la medida q ue las conocíamos c ue nos habían p ro p uesto ya, a p artir de ahora sera. cuestion dentro del a^o nue_ entraremos ensequida, ser 1 .° esti(Sn de ver que nuevas ideas aparecen. M.C. Al hilo de lo q ue p lanteaba nuestra companera Merce Remoli,r, Alcalde hemos de recoger,que algunos empresarios catalanes se han mostrado disconformes con esa creaci.ón,en concreto del Fondo del Trabajo que es la Patronal Catalana, decía en una nota mu y dura, que esa iniciativa q ue im p ulsan Uds. contituye: " un error,una intromisión y un inadecuado desembolso de ca p itales de todos los ciudadanos" y añadía: " sino tambien un p eligroso precedente " porque temen (q ue otros A y untamientos de Esnaña tengan la misma iniciativa, esto no le suena Sr. Alcalde como una especie de zapatero a tus remata.? P.M. Pues ya lo lamento, Porque suena algo así,desde luego, pero yo lo lamento porque la intención nuestra era invitar a �Fomento, y vamos ,así lo dije además en el Consejo Plenario en que se aprobó la idea, lo que ocurrió es que simplemente no hubo quizá el tiempo material de formular esta invitación quizá esto ha provocado una reacción un poco demasiado violenta,yo creo que a la larga,como empresarios los hay,Vd. lo sabe, en el Consejo de Administración,cuatro o cinco o seis empresarios.... M.C. Y sindicalistas incluso. P.M. Sindicalistas de U.G.T., de C.C.0.0., un representante de cada,esta Justo Domínguez y Gómez Acosta,yo creo que Fomento finalmente vera la iniciativa con mejores ojos que al principio. M.7. Sr. Maragall,todo el mundo sabe que el Ayuntamiento de solo el de Barcelona sino Darcelona,no todos los Ayuntamientos de EspaEa tienen muchos problemas de financiación,este ano agravados, Uds. dicen que el avío que viene van a dedicar mil millones de pesetas nara estas iniciativas em p resariales ¿ de donde van a salir? P.M. Mire Ud. el Ayuntamiento de Barcelona,invierte anualmente entre doce y quince mil millones de pesetas, la ecuación mía ta sido,la de decir vamos a sustraer quiza de esta cantidad una q uinceava parte nara ponerla en una línea que si va bien va a producir mucho tras que la cantidad inicial,de modo que yo crea q ue a la larca,si esto funciona,que confío que si, tendremos un total de inversión p ública destinada al ciudadano,mavoe, y con un coste menor para el contribuyente, esta es la idea, porque estos mil millones se pueden convertir a la laraa,si son participaciones,digamos en un tercio,nues en tres mil sunongamos, de modo cue tenemos un conjunto de inversiones totales mayor, sin que hayamos tenido atoe recurrir a una mayor carga fiscal. E C. Dis p onemos de poco tiempo Sr.Maragall,pero querríamos salir del caso de Barcelona y ver si esto es exportable p ara otras ciudades esnaEolas,nor ejem p lo existen casos, la Junta de Extremadura a traves de la Sociedad Soviecs en Caceras, una empresa junto con la Diputacinn de microprocesadores, tambien el Gobierno Vasco, e1 GoOlerno Autónomo tiene una Sociedad de Promoción y Reconversin,eso son iniciativas que ya existen, lo que tal vez no eseistía ahora, hasta eran Ayuntamientos que tuvieran estas iniciativas sigue Ud. la línea en este sentido del Ayuntamiento de Londres ? Bueno,no creo que sea la misma linea del Ayuntamiento de Londres,allí de „ el tema es distinto,sería muy largo , comentarlo, si q ue me ha interesado la empresa del )ais Vasco de Euskadi,tiene la virtud, que yo creo que hay que estudiar,que es la p osibilidad de captar ahorro,otra manera de hacer mas inversiones cuando se tienen nonos recursos precisamente,en el caso del País Vasco �MC, Participan las Cajas de Ahorro.. P.M. Participan las Cajas , Ud. sabe que ya hay Cajas Municipales muy fuertes y muy unidas a este tipo de iniciativas,yo creo que es una cuestión a estudiar por todos,y lo que ya les puedo decir eso sí, es que es muy bien recibida, he recibido una avalancha de comunicaciones desde que se anunció esto,hace una semana, desde la O.N.C.E. que se ha mostrado enormemente dispuesta,pues incluso a enviar un pequeño donativo. M.C. ¿ La Organización Nacional de Ciegos ? P.M. Si,hasta infinidad de personas que han visto en esto un revulsivo y una cosa eminentemente popular. M.R. El objetivo de los Juegos Olímpicos está de una forma , inmediata ahi delante de nosotros,esas iniciativas municipales-empresariales ¿ van a contribuir a conseguir ese objetivo? ¿cree Ud, que pueden contribuir? P,M. Pueden contribuir por supuesto y tengo que decirle,que resultan en Parte del hecho de que hay ciudadanos de Barcelona q ue ahn querido contribuir a preparar nuestra ciudad p ara el año 1.992, sobre la base de hechar andar algunas iniciativas que no son del sector pliblico,edificar un Hotel en Nontjuich para la familia Olimpica, p ues no es algo que normalmente tenga que hacer el Ayuntamiento de Barcelona y sin embargo el Ayuntamiento puede a y udar a que unos hoteleros Privados lo hagan, q ue es lo ene va a suceder. _ M.C. Es esta una iniciativa polemica,una iniciativa de futuro, en cualquier caso,hemos querido en Telediario Punto y Aearte,contar con su Presencia en directo hov,desde nuestros Estudios de :-',ant Cugat, p ara poder acercarla de este modo al resto de EsraF,a,probablemente a partir de mañana esto se comentará en muchos Ayuntamientos ,porque se trata de una iniciativa gracias Sr. Alcalde Por estar ,innovadora; a q ui; g racias Merce; a todos Uds. muchas gracias por su atenci6n, desde !sarcelona, muy buenas noches. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3892 Title A name given to the resource Intervenció al programa de TVE "Punto y aparte" Type The nature or genre of the resource Entrevista Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Campo Vidal, Manuel Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estudis TVE, Sant Cugat del Vallès Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Acció política Mitjans de comunicació Description An account of the resource Transcripció de l'entrevista realitzada a TVE. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/987/19851009d_0063.pdf 25fa0b7bfacfceb8c15579ace5c279a3 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona -Gabinet de Comunicació Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde amb motiu de la concessió del títol de "Ramblista d'honor" 9 d'octubre de 1985 Exp. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �ESTIMATS AMICS: US AGRAEIXO MOLT SINCERAMENT AQUEST GUARDE QUE EM CONFERIU. PER L'ALCALDE DE BARCELONA POQUES COSES MÉS SATISFACTóRIES HI HA QUE EL RECONEIXEMENT DEL CARRER MÉS REPRESENTATIU DE LA CIUTAT, DE LA RAMBLA. PERMETEU-ME QUE CONSIDERI QUE ÉS UN RECONEIXEMENT DE LA TASCA FETA PER L'AJUNTAMENT, AMÉS QUE DELS MçRITS DE LA MEVA PERSONA. LA RAMBLA ÉS LA PERFECTA REPRESENTACIó DEL QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA: UN LLOC D'ENCONTRES, OBERT A LA GENT DE TOTES CONDICIONS, EDATS, ORíGENS; UN LLOC AMABLE, DE RELACIó. I AL MATEIX TEMPS UN CENTRE COMERCIAL VITAL, INNOVADOR, CREADOR DE RIQUESA. TINC BEN PRESENT QUE AQUESTES CARACTERíSTIQUES DE LA RAMBLA HAN ESTAT, I ESTAN ARA, AMENAÇADES. PER DE LA MATEIXA MANERA QUE BARCELONA NO HA FET CAS DE LES VEUS QUE ANUNCIAVEN LA SEVA DECADèNCIA, LA RAMBLA CONTINUARà SENT PER SEMPRE EL CARRER MAJOR DE BARCELONA PER EXCELèNCIA. 2 �L 'AJUNTAMENT HO HA ENTèS AIXI, COM HO HEU ENTES AIXI VOSALTRES. I PER AIXò EM FELICITO I US FELICITO PEL CONVENI QUE VAREM FIRMAR EL DIA SET, PEL QUAL CONVENI DONAREM A L'ENTORN FÍSIC DE LA RAMBLA LA DIGNITAT QUE EL NOSTRE CARRER MEREIX. LA RAMBLA, A MèS DE SIMBOL DE BARCELONA, èS UNA PEÇA CLAU EN EL FUTUR DE BARCELONA. VOSALTRES SABEU QUE HEM FET L'APOSTA DELS JJ.00. DE 1992 COM A FITA PER FER DE BARCELONA UNA CIUTAT MODERNA I ATRACTIVA. NO SE SI SABEU, PERè, QUE UN DELS PRINCIPALS ATOTS QUE TE BARCELONA PER ACONSEGUIR EL NOMENAMENT COM A SEU DELS JOCS ÉS LA MAGNÍFICA SITUACIè DE LES SEVES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, AMB RESPECTE EL CENTRE. I QUAN DIUEN CENTRE, PENSEN SOBRE TOT A LA RAMBLA. IMAGINEU EL QUE SER DINTRE DE POCS ANYS EL CONJUNT DE MONTJUïC, LA RAMBLA I LA CIUTAT VELLA REHABILITADA: AMB EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, AMB LA BIBLIOTECA DELS MUSEUS 3 �D'ART. AMIC DEULOFEU, AMICS TOTS, AQUEST ACTE TÉ LA SIMPATIA DE LES COSES SENZILLES, COM UNA REUNI6 FESTIVA ENTRE VEïNS. PER NO PODEM OBLIDAR EL QUE REPRESENTEM: COM A VENS DE LA RAMBLA, COM A REPRESENTANTS DE LA CIUTAT. JO BRINDO PERQUE CONTINUEU AMB EL VOSTRE ENTUSIASME PER FER UNA RAMBLA MILLOR. PERQUE ESTIMAR LA RAMBLA ÉS ESTIMAR BARCELONA, I PERQUÉ NO ES POT ESTIMAR BARCELONA SENSE ESTIMAR LA RAMBLA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3893 Title A name given to the resource Lliurament del Premi "Ramblista d'Honor" per part dels Amics de La Rambla Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Barcelona Les Rambles Model social Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/988/19851014d_00086.pdf dfbcb384027d2ac6e83aacec321d1ae7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde a la signatura del Pacte Cultural Barcelona, 14 d'Octubre de 1985 Exp. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �2. Molt Honorable President, Honorable Conseller, Senyores i Senyors: Vull expressar la meva satisfacció per haver arribat al pacte que avui rubriquem. No em costaria gaire deixar -me anar per l'entusiasme i glosar el caràcter històric de l'ocasió. Es molt possible que avui sigui un dia històric. Tanmateix vull contenir aquest impuls i sintonitzar amb l'esperit del pacte, amb allo que l'Ignasi Riera qualificava aquest matí com "l'inici socràtic de pobresa confessada". I en aquest sentit vull celebrar el pacte com a símptoma positiu de la recuperació d'un ambient de diàleg i d'entesa que ha estat sempre associat al tarannà del nostre poble. Em complau especialment la referència explícita al respecte al pluralisme ideològic i artístic, que espero que serveixi per allunyar per sempre més l'espectre d'una visió unitarista de Catalunya. Aquest pacte posa les condicions per a l'exercici del pluralisme. Com també em felicito per la renúncia explícita que fa el document aprovat al dirigisme polític de la cultura. �3. Aquesta és la millor manera per refermar la identitat nacional de Catalunya. Només des de la tolerancia i de la confrontació entre les idees pot neixer l'impuls creador que mantingui viva una cultura. La missió dels que tenim responsabilitats públiques és promoure un ambient que faciliti l'aparició d'aquests impulsos. No puc deixar de fer esment a un aspecte del pacte que, com alcalde, em satisfà especialment. I és el reconeixement de l'autonomia dels ajuntaments, de la seva capacitat gestora i de la idoneitat del sector local per a gestionar els serveis culturals. Això és del tot coherent amb la voluntat manifestada al pacte de millorar el servei públic cultural, i recull una de les idees que des dels ajuntaments hem manifestat més vegades: la visió de l'Administració com a productora de serveis i la millor qualificació del sector local per a la gestió d'aquests. Senyor President, senyor Conseller, senyores i senyors: crec que aquest pacte ha de ser un estímul per continuar per aquesta via. Penso, per exemple, que ja hauriem de començar a considerar l'ampliació del pacte als mitjans de comunicació, a la premsa escrita. Es un terreny en el que caldria definir per a les administracions uns objectius de consens que podrien situar-se, molt probablement, en torn a la defensa i la promoció del pluralisme. �• 4. I potser trobarien algun altre àmbit en el que el consens institucional donaria fruïts positius per a Catalunya. Penso, per exemple, en la projecció internacional del pais, que compta amb el precedent de la promoció de la candidatura olímpica. Encara queden crees de la nostra vida cultural i social amb residus d'intolerància. Portem l'esperit d'aquest pacte a tots els àmbits de la nostra societat. a l'alliberament, a la plena realització conciutadans i del nostre poble. Moltes gràcies. D'aquesta manera contribuirem dels nostres � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3894 Title A name given to the resource Signatura del Pacte Cultural Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Catalunya Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències