229 10 5656 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/943/refentBarcelona.jpg c28cc8d77596202fac045e3542cde525 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Refent Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Acció política Model social Alcaldes Urbanisme Barcelona Description An account of the resource 200 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Planeta Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Obiols, Raimon, 1940-, (pròleg) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Sinopsi a la contracoberta: "Refent Barcelona" constitueix una àmplia panoràmica personal de Pasqual Maragall sobre els grans reptes llançats durant els últims anys per tal de modernitzar la ciutat i dinamitzar el seu paper català, espanyol i internacional. La redacció del llibre ha estat feta pel periodista i escriptor Xavier Febrés com a transcripció de nombroses converses dictades per l'autor. La candidatura dels Jocs Olímpics, la mobilització d'energies que comporta i el conjunt de mesures urbanístiques que se'n deriven constitueixen punts singulars d'aquesta reflexió en veu alta de l'alcalde de Barcelona. La recuperació de la façana marítima, el rejoveniment del centre històric, l'endegament del parc metropolità de Collserola, la descentralització i la professionalització de l'administració municipal, són alguns dels objectius examinats detalladament per l'autor al llarg dels capítols. Pasqual Maragall passa revista als esdeveniments polítics dels últims anys, al debat sobre el nacionalisme, a la relació amb Espanya i amb el govern central, a la confrontació entre socialisme i liberalisme. Utilitza un to col·loquial i alhora meticulós aplicat a la història més recent i al futur immediat viscuts dia a dia des de la condició d'alcalde de la capital catalana, de president de la Corporació Metropolitana i de secretari de Política Municipal del PSC. Per l'amplitud de temes tractats i per la personalitat de l'autor "Refent Barcelona" esdevé un document de primera importància per a comprendre l'actualitat del país, els seus precedents i les perspectives que van prenent forma. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Col·lecció: Ramon Llull. Assaig; 3 Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 843203522X Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/946/OpinioSocialista_1986_n1_LaCapacitatGestioAjuntaments_PM.pdf cff545a57b30974e308809f86efacc4a PDF Text Text La capacitat de gestió dels ajuntaments PASQUAL MARAGALL L'experiència de sis anys i mig d'ajuntaments democràtics ens permet afirmar que, dintre del sector públic, els ajuntaments són el subsector que respon amb més flexibilitat als reptes d'una administració moderna. Els ajuntaments de Catalunya i d'Espanya són capaços de generar, mitjançant l'estalvi i la inversió, un canvi d'expectatives econòmiques més importants que el que podria provocar un augment de la circulació monetària des del Banc d'Espanya. El sistema democràtic local és el més adequat per produir uns serveis ajustats a la demanda. La confirmació d'aquesta afirmació la trobem dins de l'alta mortalitat política dels alcaldes de les poblacions on es produeixen fenòmens d'ineficàcia, Per això no es pot admetre el simplisme que contempla el dèficit com a única referència i veu els ajuntaments com uns malversadors irresponsables. Els alcaldes han estat més a prop de l'arquetipus shumpeterià d'empresari que molts dels que professen com a empresaris. Han corregut més risc, fins i tot pel que fa al seu nivell d'ingressos i a la seva vida personal. ELS AJUNTAMENTS, SECTORS GESTORS PER EXCEL'LÈNCIA L'Administració local és l'administració que està més a prop dels ciutadans i, per tant, és el sector de l'activitat pública més fàcil de ser controlat pels mateixos ciutadans. Els ajuntaments no tenen pròpiament l'element de la competència mútua entre ells, però en canvi és fàcil de caure en la comparació entre ajuntaments . El públic, o en aquest cas els ciutadans, compara, i pot produir-se el fenomen de "votar amb els peus", És adir, pot traslladar la seva residència si els serveis oferts per l'ajuntament del costat són millors que els d'allà on s'està visquent. A més a més la proximitat als ciutadans del sector local dóna a les eleccions locals una força fiscalitzadora molt superior a la que és normal en �L'O P JNJO SOCIA LISTA altres nivells de l'administració, en què la competència electoral es basa fonamentalment en idees molt generals. La comprovació que es compleixin o no escapa quasi totalment de l'experiència en la vida social quotidiana del ciutadà com a individu. En això l'estat és clarament diferent del sector privat. La critica de l'empresariat a l'estat es basa en la comparació amb el sector privat on el ciutadà pot comprar o no comprar, cosa que no pot fer amb l'estat. AI sector local, però, aquest tipus de crítica liberal no és tan vàlida en la mesura en què aquesta comprovació de qualitat i de preu hi és. 1 els ciutadans la formulen cada dia. Qualsevol alcalde d'Espanya pot testimoniar fins a quin punt té present la pressió d'un "mercat" de ciutadans que li recorda cada dia el que està fent bé o el que està fent malament. Caldria definir, però, una grandària mínima a partir de la qual les corporacions locals poguessin assumir aquesta condició de gestors per excel·lència. Les dimensions més apropiades serien ajuntaments grans i mitjans, comarques i àrees metropolitanes. Els districtes i els ajuntaments petits serien les unitats polítiques de participació o descentralització territorial. Dels 935 municipis de Catalunya, 50 tenen entre 5.000 i 10.000 habitants, 38 entre \0.000 i 20.000, 24 entre 20.000 i 50.000, 8 entre 50.000 i 100.000, 7 entre 100.000 i 500.000, i només un, Barcelona, té més de mig milió d'habitants. Des d'aquesta perspectiva és evident que les corporacions locals comparteixen algunes de les caracteristiques de les empreses. És significatiu que quan en un sistema d'economia centralitzada es vol fer un apropament al sistema de mercat es recorre als ajuntaments. Això va succeir a Hongria on, per primer cop, els ciutadans van poder comprar un paper que donava interessos. 1 aquest paper era emès pels ajuntaments. En el camp de la incorporació de procediments informàtics, la capacitat de reacció dels ajuntaments ha estat molt a prop de la que es diu que tenen les empreses. L'Ajuntament de Barcelona en va ser el capdavanter, però l'esperit innovador s'ha estès a municipis més petits. És molt significatiu el cas de Monòvar, on van dissenyar un programa que va permetre informatitzar pràcticament tota la gestió municipal, incloses les actes de la Comissió de Govern. La qualitat del programa era tan notable que la companyia subministradora de l'ordinador va comprar-ne el software per comercialitzar-lo entre els ajuntaments. El professor Garcia Duran, seguint Kenneth Arrow, explica que bona part de les crisis es poden analitzar en funció de la distribució de les expectatives optimistes i pessimistes. Segons aquest model, la crisi es pot explicar per la polarització d'expectatives pessimistes. És adir, que el grau de pessimisme existent és superior a allò que justifiquen les possibilitats reals d'inversió, d'activitat o d'ocupació. Probablement, aquest país està visquent un moment semblant a aquest. El que es tractaria de fer, des del punt de vista de política econòmica, seria frenar aquesta polarització excessiva cap al cantó pessimista. 1 aquest paper de trencadors de la uniformitat, que diu García Duran, es pot exe~­ cir molt millor des dels ajuntaments que des de cap altre centre de decisió. EL CAS DE BARCELONA L'Ajuntament de Barcelona és un conglomerat d'àre~s. i d'empreses el moviment anual del qual està al voltant dels 120.000 milions de pessetes. El ventall dels servei s que produeix comprèn des de serveis de software fins a clavegueram i teatre infantil. La seva producció repres;nta m~s del 5 per cent del producte interior brut de la ciutat. Sens dubte es la pnmera "empresa" de Catalunya i la que genera més efecte colaterals en totes les direccions. Té una plantilla de més de 11.000 funcionaris i 2.000 ~?'!tractats laborals. i afegim el personal del organs autònom de gesuo I el de les empreses municipals, arribem a xifre que ronden el 24.000 llocs de treball. Barcelona, per tes seves característ iques especials, és una bon~ mo~tra del que pot arribar a fer el sector local en general, sempre que hi hagi la voluntat política adient. . . La gestió portada des de 1979 ha permès realitzar un sa~eJ~ment financer i una reforma administrativa que són un punt de referència per la resta de les administracions públiques. Durant els mesos immediats a la presa de possesió del primer consistori democràtic es va constatar la dificultat d'aïllar els problemes i tractar-los seguint un ordre de prioritats. A Barcelona es van inventari~r fins a 230 serveis específics molt diferents els uns dels altres, la major part dels quals no tenien cap escala jerarquitzada d'objectius. , .. D'altra banda, la situació financera es caractentzava per un dèficit enorme, producte d'una estructura local inflexible i antiquada i .dels hàbits adquirits als anys 60 en què el creixement accelerat permetia pagar els dèficits d'un any amb l'augment dels ingressos dels següents. Finalment i aquesta és una caracterí tica especifica de Barcelona, l' Ajuntamen~ carregava, i carrega, amb el ~ost dels se~v.eis ~ipícs d'una capital com Barcelona. La manca de reconeixement politic d aquesta c~­ pitalitat ha fet que l'admini tració local sigui responsable d'uns ,serveIS que normalment paga l'estat, o més recentment , els governs_ auton.oms: L'Ajuntament de Barce lona. per exemple. manté 24 museus, ) hospitals I 11 centres d'EGB. El procés de millora de la gestiò encetat per l'Ajuntament va començar per la millora del control de la despesa. I aquest control havia de començar per la de pesa de personal. En meny d'un any es va fer un cens de per sonal, es van ampliar i unificar el horaris ~ es va impla~tar ~.n control d'assistència informatitzat. Es va fer un proces de regularització, es va simplificar la plantilla, i es van reduir les categories de 260 a 71. Es van reconèixer les organitzacions sindicals com a interlocutores dels tre- �L'O P IN IO SOCI A LIST A balladors i es va firmar un acord de condicions laborals. Tot un seguit de mesures que l'Administració central no va dur a terme fins tres anys després. El resultat d'aquest procés va ser augmentar la tecnificació de l'Administració sense que el cost, en termes reals, pugés . El 1985 hi ha 1.000 funcionaris menys que el 1979, i les empreses municipals, incloent-hi autobusos i metro , han pas sat de 11.200 a 8.900 treballadors . Aquesta reducció absoluta amaga una intensa renovació de personal. Es van incentivar les jubilacions anticipades, es van amortitzar places de categories tècniques, que es van cobrir amb personal més jove i més ben qualificat. Aixi, el nombre de persones amb fun cions tècniques ha augmentat un 17 010 des de l'abril del 79 al desembre del 84, mentre que el nombre de persones amb funcions administratives i subalternes ha baixat un 16 per cent en el mateix període. Després de 6 an ys es pot presentar un augment en la quantitat i una millora en la qualitat dels Serveis municipals sense que els recursos consumits hagin augmentat. En efecte, el 1980 les despeses ordinàríes totals van pujar a 79.067 milions de pessetes , pràcticament la mateixa quantitat que el pressupost ordinari el 1985: 72.501 milions de pessetes. Això vol dir, evidentment, que hi ha hagut un augment de la productivitat dels recursos. Les causes de l'augment de la productivitat , tot i que són molt variades, es poden resumir en dos grups. El primer consi steix en l'aprofitament dels estímuls productius que la democratització de la vida municipal comporta: la transparència de les condicions de treball, dels horaris, de les retribucions; l'aplicació d'inc.o~pa~~bili~ats, la introducció de la negociació cellectiva, la crítica i participacio CIUtadana, molt facilitades pel procés de descentralització territorial. Aquest conjunt de factors constitueixen estimuls molt poderosos per augmentar l'eficàcia i la ineficàcia de la màquina municipal que , en definiti va, funciona dins d'un aparador. De fet, aquesta és la justificació de fons de l'eficiència productiva de la despesa pública local en relació amb altres sectors de l'Administració. En segon lloc, l'Ajuntament de Barcelona és probablement l'Administració Pública que més ha contribuït, amb els plantejaments i amb els fels, a posar en crisi el model d 'organització i gestió burocràtic, no sense resistències per part dels sectors més interessats en defensar aquest model. PARTICIPACIÓ DEL SECTOR LOCAL EN LA DESPESA PÚBLICA El subsector local de l'Administració Pública espanyola, amb més d'I bilió de pessetes d'operacions sobre un total de 8 bilions, és una part no gens menyspreable del Sector públic. Juntament amb el Sector autonòmic, que supera també el bilió, representa el 29 per cent de la despesa pública consolidada segons dades de la Dirección General de Coordinación de Haciendas Territoriales, mentre que a Itàlia i al Regne Unit aquest nivell és del 17 i del 26 per cent, respectivament. Això, d'una banda, vol dir que tenim uns nivells de descentralització territorial de la despesa més plausible d'allò que normalment es vol admetre. Però, d'altra banda, encara estem molt lluny dels percentatges que a l'any 1980 els experts reconeixien com a desitjables , que eren 50, 25 i 25 per les adminístracions central, autonòmica i local, respectivament. El que és més greu, però, és que estem molt lluny d 'allò que la pròpia realitat exigeix. Especialment en el subsector local, perquè no supera el 15 per cent del Sector públic, sense Seguretat Social. Per assolir l'objectiu del 25 per cent de participació sense reduir els recursos de les comunitats autònomes no hi ha cap altra solució que recórrer a mesures fiscals no contemplades per les lleis vigents o no desenvolupades . Aquestes mesures haurien de permetre, en el context d'un augment del pressupost brut de les comunitats autònomes, un augment de la capacitat neta de despesa del subsector local, mitjançant la redi stribució i la creació de fons de cooperació municipal als governs autònoms. Des de l'alcaldia de Barcelona defensarem sempre la implantació d'una fiscalitat autonòmica sempre que es donin tres condicions: (1) que els recursos obtinguts es dediquin a nodrir la capacitat de despesa dels ajuntaments, és adir, el sector gestor per excellència, (2) que la redistribució es faci objectivament, i (3) que la població en percebi clarament el benefici . Però els tributs que es puguin establir d'acord amb aquesta concepció fiscal, tot i que es refereixin a problemes específics i a zones concretes del país, haurien de respectar el principi que, a mig termini, els impostos no han de tenir un caràcter estrictament finalista. A mig termini, la solució és federalitzant; renda, societats i IVA, repartits entre els tres nivells de govern, com a Alemanya . Cal que es produeixi una autèntica redistribució en cascada cap al Sector públic autònom i cap al Sector públic local. Nosaltres defensarem sempre que en aquesta redistribució progressiva s'introdueixin criteris d 'organització, exigències de control de qualitat, de màxims i mínims per part de l'Administració central i, òbviament, de les administracions autònomes. Els governs autònoms haurien de reconèixer que la pròpia essència del seu poder polític en relació a les administracions local s consisteix precisament en això : la determinació dels criteris polítics que poden orientar la despesa dels recursos que ells controlen. �L'OPINIO SOCIALISTA PROBLEMES PENDENTS Hi ha un seguit de problemes que no han estat encara resolts després de sis anys d'administració local democràtica, o que han sorgit de bell nou durant aquest temps. Es tracta de la drogaaddicció i les seves derivacions cap al camp de la seguretat i l'administració de justícia i, indirectament, la sanitat, així com d'altres problemes relatius al comportament civil en una fase de transició. En relació a les drogues, els últims cinc anys han vist créixer uns fenòmens molt semblants als que ja coneixen altres països, especialment els Estats Units, des de fa quinze o vint anys. Ens referim a l'extensió del consum, a les seves repercussions socials i als debats que genera. No hi ha una forma única i definitiva de tractament dels drogaaddictes, especialment els heroïnòmans, a llarg termini. La discussió entre professionals gira sobretot entorn de les mesures de reinserció i de prevenció. El ~ue.sí està clar, però, és que cal afrontar, com a mínim, els aspectes samtans de la drogaaddicció. Probablement la gestió dels serveis sanitaris és la prova més important per aclarir com serà el repartiment de funcions entre les administracions públiques. Per la seva participació al PIB i a la despesa pública són sens dubte la columna vertebral dels serveis personals transferits a les comunitats autònomes. La gestió per part de l'Administració local aquí també és garantia d'eficàcia i innovació. Contra el que s'ha dit a vegades, quan l'administració local ha irromput a la Sanitat, ho ha fet atenent necessitats que altres administracions més burocràtiques o poc participatives havien ignorat, com Planificació familiar o Salut mental. I no només en aquests casos. També en la gestió d'institucions complexes com hospitals, l'Administració local ha demostrat que té la força política i el coneixement professional precís per portar-la d'una manera diferent. A Barcelona, per exemple, el cost per unitat d'assistència bàsica UBA va ser, al 1984, de 15.691 ptes. per UBA i dia a l'Hospital del M;r i, d~ 10.060 ptes. a l'Hospital de l'Esperança. Als hospitals de la Seguretat Social el cost és desconegut. La subvenció rebuda per UBA i dia ha estat de 10.472 ptes., mentre que a Sant Pau i al Clínic ha estat de 20.000 ptes. i de 15.000 a alguns centres privats. Quant a l'actuació dels ajuntaments davant l'atur, tot just hem començat. A Barcelona hi ha 270.000 joves entre 14 i 24 anys. Entre els 16 i 24 anys, el 42 per cent és a l'atur. La taxa de fracàs escolar, en termes de repetició de curs, és del 50 per cent a EGB, 55 per cent a BUP i 75 per cent a FP. Aquestes xifres donen una idea de la magnitud del problema, de tal com és ara i de com pot agreujar-se en un futur. L'Ajuntament de Barcelona ha emprès la creació d'un dispositiu d'actuació en el camp de les iniciatives locals d'ocupació i de les iniciatives empresarials. D'aquesta manera s'ha fet un capgirament de fons. Fins ara els ajuntaments no admetien cap altra responsabilitat respecte a l'atur que l'ajut per mitigar-ne els efectes. La veritat és que la contribució dels ajuntaments en la lluita contra l'atur és relativament marginal. Però no és possible declarar-se irresponsables davant aquest problema. La duració de la crisi, que és superior del que ningú no havia previst, produeix efectes qualitatius importants. Les possibilitats de reinserció laboral d'una persona decreixen en progressió geomètrica a mesura que s'allarga la durada de la situació de desocupat. El finançament dels transports públics exigeix també la perspectiva de les solucions específiques. En el cas de Barcelona, la singularitat rau en el caràcter metropolità dels serveis prestats i en els dèficits derivats de la gran complexitat dels moderns sistemes de transport urbà. LA CAP ACITAT DE BARCELONA Tots els problemes esmentats anteriorment necessiten solucions específiques. En el cas concret de Barcelona, però, les solucions han de passar també per la constatació de la capitalitat que Barcelona exerceix de fet i que té voluntat de consolidar. Barcelona és capital de Catalunya, però és també capital d'Espanya. El reconeixement d'aquesta capitalitat no ha de limitar-se a uns drets econòmics. Barcelona proposa un reconeixement polític de la seva capitalitat. Hi ha una certa contraposició entre el debat propi de les ciutats i l'inevitable grau d'uniformitat que provoquen les capitals. Els valors propis de les ciutats a vegades es veuen amenaçats per la presència d'una capitalitat política. És important que hi hagi un equilibri entre el rol de capitalitat i el més genèric, i fins a cert punt oposat, de ciutat. I potser aquí tenim la diferència que encara s'aprecia entre el cas espanyol i la posició que ocupen Washington o Bonn als seus països. Ni Washington ni Bonn pretenen ser al mateix temps la capital i la primera ciutat. Evidentment a Espanya la situació no és la mateixa. La realitat de Madrid també és un factor que s'imposa. Però cal reconèixer que la llei no esgota la realitat. Cal acceptar la idea d'un cert dualisme fàctic. CRITERIS PER A UN MODEL DE GESTIÓ Un model de gestió possible per a Espanya, que hauria de començar a aplicar-se ara perquè estigués rodat el 1990, hauria de tenir en compte els següents criteris i propòsits: �I. Legalment o pràcticament les competències de l'estat i de les comunitats autònomes haurien de ser taxatives, amb numerus clausus i les locals, residuals. ' 2. No hi ha gairebé cap problema que pugui solucionar-se només des d'un sol nivell de govern. L'atribució de competències que fan la Constitució i les lleis bàsiques és només una convenció simplificadora. 3. En realitat no hi ha competències exclusives, ni tan sols plenes. Totes són compartides, o quasi totes. El que és important és identificar el responsable o responsables del projecte, de cada projecte. 4. El sector local ha d'arribar en cinc, sis o set anys al 25 per cent del sector públic, excloent-ne la Seguretat Social. 5. Aquests objectius poden perseguir-se encara que no hi hagi lleis que els consagrin. 6. Els polítics haurien de contenir-se la tendència a tractar directament amb el ciutadà, passant per sobre dels poders elegits de nivell inferior. 7. Cal també autocontenció en la susceptibilitat. Hauria de ser normal per exemple, que un ministre anés al Liceu sense haver de passar per la taquilla del president de la Generalitat , del delegat de Govern i de l'alcalde. Els municipis no tenen fronteres . Aquesta és la seva força. Cal no enyorar els burots. 8. Barcelona hauria de ser la seu d'institucions d'àmbit estatal. Ni la Constitució ni els costos ho impedeixen. 9. Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya un gran projecte, bo per a tothom: l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, que faran de trencadors d'uniformitat. Aquests criteris i propostes no són el fruit de la bona voluntat o d'una certa imaginació . Són el fruit de sis anys de pràctica política local: el fruit d'una apassionada lectura, des de Barcelona, del projecte de construcció d'una Catalunya autònoma i d'una Espanya moderna. El Wojtylanisme i la tercera restauració Del Vaticà II a la Contrareforma polonesa-germànica? JOSEP M. a PIÑOL La publicació d'un informe confidencial sobre la teologia de l'alliberament presentat pel cardenal Ratzinger en una reunió de cardenals i la de "La instrucció sobre alguns aspectes de la teologia de l'alliberament" subscrita per la Congregació per a la Doctrina de la Fe (3 de setembre de 1984), sacsejaren potser per primera vegada amb contundència l'opinió pública. L'escalada, però, tot just havia començat. Seguirien les declaracions explosives de Ratzinger a la revista "Jesus", com a primícia del seu "Informe sobre la fe", la notificació de l'ex-Sant Ofici: reserves sobre Boff (11 de març de 1985) i, finalment, la sanció d'un any de silenci imposada paternalment al franciscà brasiler Leonardo Boff -què més voldria, declarava ingènuament Ratzinger, que un any sabàtic? (I) El cèlebre Informe Rockfeller ja havia donat el primer toc d 'alerta a Nixon (1969), tot denunciant "la transformació de l'Església en força de can vi a Llatinoamèrica". El " Comitè de Santa Fe", braintrust de la ideologia reaganiana ja afirmava sense embuts : "cal enfrontar-se (i no senzillament reaccionar a posteriori) amb la teologia de l'alliberament com és utilitzada a l'Amèrica Llatina" (1980) (2). A Ratzinger, maitre- àpenser teològic de la Restau ració woj tyliana , només li intere s a l'ortodò xia , perqu è tal co m declarava a Viuorio Messori " defensar l'ortodòxia é defensar el pobres". Una corti na de fum per tal d'encobrir la convergència objectiva amb le co nsigne de Reagan i, allò que és més greu, la benedicció als dictadors llatinoamerican s. Encara no feia vint -i-quatre hores de la promulgació de la "Instrucció", que els sicaris de Pinochet assas sinaren el capellà francès André Jarlan a la barriada de la Victoria de Santiago ... Finalment, la paraula fatídica "restauració" és pronunciada obertament en la seva conversa. Ratzinger tocà d'entrada el tema suaument i amb una extraordinària habilitat dialèctica: "Si per restauració s'entén un tornar endarrera, aleshores no és possible cap restauració. L'Església va endavant cap a l'acompliment de la història, mira endavant cap al Senyor". És l'aperitiu, la tasseta de cafè que va oferir gentilment a Leonar- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La capacitat de gestió dels ajuntaments Subject The topic of the resource Barcelona Administració local Descentralització administrativa Subsidiarietat Espanya Ciutats Description An account of the resource n. 1 , febrer 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall, revisant els reptes i capacitats de gestió de les corporacions locals de l'Estat Espanyol i en particular el cas de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/998/19860105d_00101.pdf 935505e55625947a01a0a447a76a260f PDF Text Text 1/42 7;> 3=5 (7z c:t �C.- . ..> - r( -O -i-, ••••■•••> 1▪ :1 z (Ç\ , t --,D .t:.• ,--- cr---,' H > .-,. L.‘" - c› c-1 '-') • 7) k\,-,▪ 7. C7.1 • ri I ri O73 e ci 2,. 7" P_. > 2 Z --i• <1¿ 1", Z L. � cz) c.. $ zs 4t. rr 1 ■--- (--, > C.', r a ...-., s., rD -.- 2,Ç a 0 , Z. crl Ç---• cr 1 C' n .r-.,. 1 . .„ \.-.9 (t. 1 r\ C5 -J Z .- ---•\ r ...\ C. c:, c .-.; -t 1 c- ,-, – ,& r v") e- ..? _-. Z. t._ -1 z „„z„) "'-" (.._ _,), k, r> ■i-' \ --‹ .> ') c <-5. -,?: N írl o vÁ ji 4 �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3904 Title A name given to the resource Paraules de benvinguda als Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Joventut Model social Festes Barcelona Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2597/19860109_EstatCiutat.pdf 80bdd5b41063519b558d1b11cc2ec5ff PDF Text Text Balanç de l'any 1985 És imperatiu que comenci la meva intervenció referint-me al que fa un any havia presentat com a projectes per al 1985. No puc evitar de reconèixer que bona part del que ens proposàvem com a metes no s'ha aconseguit. Ho constatem. L'any 1985 no va ser l'any de les grans decisions ni va ser l'any dels grans pactes. Dèiem fa dotze mesos que el 1985 constituïa una oportunitat excel.lent per concentrar esforços i prendre algunes de les grans decisions de govern que aquest país necessita i que sovint fan inprescindible el concurs dels diferents nivells d'administració. Dèiem també que l'oportunitat era extraordinària pel fet de no celebrar-se cap consulta electoral durant l'any. Les coses no han estat així, de fet, l'únic gran pacte que s'ha aconseguit de posar en marxa ha estat el Pacte Cultural. Tinc la impressió que la gran mobilització de l'opinió pública que el pacte ha aconseguit i la seva mateixa trajectòria accidentada ens donen una pista de la transcendència que hauria tingut per al país la posada en marxa d'altres experiències paral.leles en tots els sectors 49 �que exigeixen la cooperació entre les diferents administracions. La realitat és que pactes tan importants per al país com el Pacte Territorial o el Pacte Sanitari estan per fer i també que les perspectives són més aviat negatives en un cas i en 1 altre. Que l'únic pacte d'un cert nivell que s ha aconse~it de signar s'hagi trobat amb els entreb~ncs que s'han v1st no és pas un signe positiu per al país. Es, potser co.m ~~a marxa enrere i un revifament de les batalles de pnnc1p1s a què el país és tan afeccionat. . Vull dir-los ara que des de 1 AJuntament no ha estat fàcil trobar la manera de presentar-se davant de 1opinió pública amb la constatació d'una decepció. He cregut, però que el país continuava exigint dels seus governan~s un missatge d'optimisme i sobretot un exemple d'act~itat i d'estímul d'il.tusió efectiva desproveïda de retònca. És per aquesta raó que poc ab~ns de les vacances d'estiu, ens vam proposar des de 1 AJuntamen~ de supera~ la nostra proposta de pacte amb ~a altern~tr~·a de pres~n­ cia activa i protagonista en la tda econom1ca de ~a ClUtat. Vam dir a mitjan juliol que la tardor marcana una ofensiva municipal per a la reactivació de la vida econòmica i també en el terreny més estricte de la Lluita contra la desocupació i hem procurat de complir-ho. Ens propo em que el 1986 continuï sent un. any de forta activitat econòmica municipal. Perquè cre1em que la persistència de la crisi, l,a d~~màtica realitat de_l~s xi: fres d'atur i el que potser es pitJOr, una certa pas~1v1.tat t un insistent pessimisme que costen .de superar ex1ge1:Xe~ que l'Ajuntament adopti una actitud de promoCió 1 d'estímul. I ens proposem que aquesta activitat municipal de promoció es plantegi sobre dos fronts diferents compl~­ mentaris: el primer el que va ser ~<?sat en n:t~a ?les aviat va ser el front de la promoc10 de les truciatiVes 50 empresarials amb la creació d'una empresa municipal que va ser confiada a Francesc Raventós· poc després, es presentava al ConseLl Plenari el projecte «Barcelona activa», estudiat per la Ponència per al Desenvolupament E~nòmi~ i Social al capdavant de la qual vaig situar ahir mate1x Josep Maria Serra Martí i constituirà el motor fonamental en el camp de 1economia social. El 1985 ha estat un any de treball positiu en totes les àrees d'actuació municipal. Ha estat un any de novetats organitzatives com la implantació de la Llei reguladora del règim local com també de noves expectatives en la regulació de competències amb les properes lleis de cossos i forces de seguretat i de sanitat. Ha estat però un a~y d'espera encara en el terreny del finançament muniCJpal que no hem pogut acabar de veure resolt. Però, malgrat tot ha estat un any de treball i imaginació per anar endavant en la millora de la ciutat en tots els àmbits. El capítol d'obres és sempre un recurs fàcil en qualsevol balanç, però no per això deixaré de repassar-lo, sobretot en un moment en què s'emprenen grans operacions d estructura viària com: -el projecte del Segon Cinturó; -el projecte d'eix del túnel de la Rovira per enllaçar el Primer i el Segon Cinturó; -planejament d'eixos urbans entre barris -pont Bac de Roda-Felip li-; -definició global i realista de la marxa viària o operacions d'infrastructura com: · - la reforma del ramal ferroviari de la costa; - l'ordenació de la defensa de la costa; o com: -_l'ordenació de la zona de Carles I, futura Vila Olímpica; o com: -el desenvolupament i l'aprovació de l'ordenança per al manteniment i millora de l'Eixample; 51 �o com: - els plans de Ciutat Vella; . -la definició d'àrees de nova centralitat; -el planejament sectorial de barris històrics; - els plans per als barris alts a la vora de Collserola -Torre Baró, Vallbona, etc. Tot aquest treball projectat cap al futur immediat_ de Barcelona ha tingut el complement d'un trebap de difusió de la tasca urbanística de Barcelona amb diverses exposiciOns. La nostra obligació amb els ciutadans abasta un marc variadíssim d'accions: unes són vistoses per pròpia naturalesa i d'altres són visibles en un nivell molt més acostat als ciutadans. Una de les fites dell985 és sens dubte el Pla de Neteja, del qual resulta una ciutat més polida i agradable que pren alhora una nova imatge domèstica. Altres coses potser no arriben al ciutadà i C<?~vé que les diguem en veu ben alta: les empreses mumc1pals_ a excepció coneguda de les de transports estan assolmt cobertures del 100 %. Llevat momentàniament de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, que pateix la manca d'actualització de tarifes per part de l'Institut Català de la Salut. La planta incineradora de brossa de Sant Adrià_ ha començat a pagar preus simbòlics per les esco~b.ranes q~e consumeix, perquè 1 energia que cons':l~eiX Ja cobreiX les despeses d'explotació. El parc zoolog1c, d altra b~­ da, comença a remuntar l'anterior davallada de VISItants. El 1985 ha estat l'any del gran salt en matèria de descentralització: s'han fet onze transferències de gestió als ajuntaments dels districtes, s'~~ ~ssoli~ ~n augment de la utilització popular amb un mll10 de v1s1tan~s als ~ent~es cívics i, alhora, s'han pogut constatar tambe les diferencies i els erros que haurem d'esmentar. Hem detectat errors en altres àrees, és clar. El Teatre 52 Grec ha tingut aq11:est any una baixada d'acceptació i ens plantegem ~o~regtr-ho l'any que ve, però l'actuació cultural de 1 Ajuntament de Barcelona ha assolit aquest any fites importants. Deixant de banda el Pacte Culturt;t~, l'a~pli v~ntal~ de novetats abasta des de la inauguraCIO de 1 espai polivalent de l'antic Mercat de les Flors fins. ~1 Pla. d_e M_useus, amb vint-i-quatre museus sota gest10 mumc1paltla represa d'una vella tradició ciutadana: les donacions particulars als museus barcelonins· des d~ les dues _grans exposicions de «Catalunya, fàbrica dEspanya» 1 «Homage to Barcelona» fins a l'èxit clamorós de participació ciutadana en les darreres Festes de la Mercè. B~rc~lona ha estat fòrum de debat juvenil, de portes endms 1 de portes enfora, amb el Congrés Internacional de la Joventut i la Declaració de Barcelona de la UNESco, amb el Projecte Jove i la Biennal de Cultura Juvenil ~e la Mediterràn~~- Amb la p~e<?c~p~cio municipal per 1 atur la generacw de noves miciattves d'ocupació ha est~t c~l-locad~ ~quest any 1985 en un lloc preferent dels objectiUs ~un~c1pals .. La Ponència per al Desenvolupament Economic 1 Social ha començat a incidir decisivament en l'animació social i econòmica de Barcelona. Hi ha en marxa convenis sobre noves tecnologies amb la Universitat ~olitècnica i d'impuls al cooperativisme i treball associat. arn? FETAC actuacions amb postgra~uats artesans 1 arumadors econòmics i amb els objectiUs, d~ l'Hotel Industrial i 1'Exposocial. L Ajuntament de Barcelona té una voluntat d'inversió q"ll;e practica amb un nivell d'endeutament per sota del max1m qu~ perm_eten les lleis. Això ens fa possible oferir nous serveis als cmtadans, fent que el cost de construcció recaigui en els usuaris en un termini ampli com faria una empresa ben administrada i sense que la' situació de les finances de la ciutat sigui cap problema. Fa pocs dies que un acreditat periodista econòmic donava la notícia que l'Ajuntament, després de cobrar el 53 �que li pertocava de la Llei de s~neja~ent d~ les h~se?des locals està pagant als contractistes d _obres 1serve1s 1 que a partir d'ara els pagaments seran Ja els a~ostumats a noranta dies com és corrent a l'empresa pnvada. Sense una bona administració portada correctament, aquesta mesura no hauria estat possible. . ., . . El que s ha fet en el terreny de la proJeC<:lO mternacw: nal durant l'últim any ha estat molt cons1çierable, pe~o els projectes són encara més imp?rtants. Es ~olt satiSfactori constatar que el treball mes recent ha tmgut uns resultats positius. . , . Durant 1 any 1985 'han p_osat a pr~,va 1 s han ~~nsolidat algunes de les grans lírues d .a.ccw d~ la política de projecció de Barcelona. L act~ac10 extenor s ha plantejat bàsicament pe~ò no exclu,siv~ent entorn de la promoció de la Candidatura Olímpica. Però el que és important com a feno?J-e~ ~s el f~t que l'existència d uns objectius clars de proJ~CClO extenor ~a permès aprofitar la Candidat:ur~ Ohmp~ca per potenctar un projecte global de presència _mternacwnal de Barce~o­ na. Aquesta presència in~ernacwnal de B,ar_celona ha tl~­ gut probablement el zemt de la seva eficacia en 1 exposició «Homage to Barcelona» que és oberta fins a fina~s de febrer a la Hayward Gallery de Londr~s. P~r a una cmtat que no és capital d'estat i que no havia ~hsp~sat dur~t molts anys d uns instru~e~ts de p~OJeCciO exteno~ Lexposició de Londre ha s1~1~cat un ~mpuls extraordinari als esforços de presència mtemacwnal en ~na.J?Ca. Pel fet de no ser una capital d estat la presencu~ de Barcelona en el món no es pot basar en les relaclO?S internacionals polítiques convencionals. Com ha fet històricament almenys en els temps moderns Barcelona ha d'edificar la seva posició internacional en les r~la­ cions econòmiques i culturals enteses d una manera amplia. . . Al marge de la tasca de promoció extenor de 1a cmtat a què m'acabo de referir, és convenient de remarcar que 54 s'ha fet un treball sistemàtic en tres línies concretes: a) Consolidació de la capacitat de Barcelona sobre el seu hinterland ampli el <<Nord del Sud». En aquesta direcció s'inscriuen totes les iniciatives de suport a la mill<?ra de les comunicacions transpirinenques de presència de Barcelona al sud de F ran ça i de promoció de la presència de les ciutats franceses a Barcelona: - suport a la Comissió Interpirinenca de Poders Locals; -activació de l'agermanament amb Montpeller -suport a la línia Barcelona-Montpeller; ' -suport a la línia aèria Barcelona-Marsella; -suport a la constitució d'eixos transpirinencs; -suport a la instal-lació a Barcelona d'una delegació de l'Institut França-Espanya; - suport a la creació de l'Oficina d'Andorra a Barcelona. b) Política de presència de Barcelona en les relacions internacionals convencionals. S'ha fet també un esforç per trencar l'aillament de Barce~ona en aquest terreny i comencen a produir-se alguns pruners resultats, com ara les visites del president mexicà De La Madrid i del president uruguaià Sanguinetti i en un altre nivell la celebració de la cimera hispanofrancesa o bé la reunió del Fòrum d'Ex-caps de Govern. La nostra voluntat és mantenir aquesta línia de treball i aconse,guir ~n reconeixement de Barcelona com a capital on te sentit de celebrar contactes i especialment de mantenir debats i conferències. ' e) Política de foment de les comunicacions internacionals. Quan parlem de comunicacions internacionals ens hem de referir fonamentalment a les comunicacion~ aèri~ e_nc~a que, el problema de la diferència d'ample de vm s1gm tambe un handicap important. En el terreny estricte de les comunicacions aèries partim de la constatació d'una situació més aviat precària 55 �tant pel que fa a les línies com al mateix aeroport. És un terreny on hi ha molta feina a fer i on el progrés serà lent pero hem començat a treballar per .o n cr.e_iem que.s havia de fer que és estudiant a fons la S1tuac10 actual 1 preparant u~ diagnòstic que pugui suggerir una estratègia d'acció. És molt positiu, de tota manera, que la notícia de l'interès de l'Ajuntament hagi estimulat un cert debat sobre el problema. El món cada dia esdevé més petit i per això mateix, encara que només fos pel sentiment de solidaritat fraterna amb els pobles que han sofert per~ecucions fer~tges, a vegades pitjors que les que hem patit nosaltres, 1 que, a més a més són pobles que van donar una generosa acollida als catalans i als seus símbols més enllà de l'oceà Atlàntic tal com vaig tenir oportunitat de comprovar.i agrair l'abril passat, no podem no fer res en aquest~. direcció. També hi vam retrobar alguns d'aquests exihats que havien estat entre nosaltres, que avui són govern en el seu pais d origen al qual retornaren un cop r~conque­ rida la democracia, teixint una trama que ha umt encara més els nostres pobles. Encara, doncs, que només fos per això j~ n'hi hauria ben bé prou per donar una generosa acollida a la gent que ha vingut de diverses parts del món -i no tan sols de l'Amèrica Llatina. Amb aquesta conducta, Barcelona fa palesa la seva peculiar personalitat de ciu~at gen~rosa oberta i i.nquieta als esdeveniments del mon que 1 envolta. I avu1, repeteixo és tot el món el que ens ha d'interessar. Per això quan' ens assabentem de la greu crisi econòmica dels pa1sos llatinoamericans amb el pes feixuc del seu deute extern sabem que ens trobem davant d un fet crític que també ens pertoca a nosaltres. Avui, potser, amb una repercussió minima però convençuts que en q':lalsevol moment tot pot esclatar i que l'ordre financer mternacional pot trontollar en els seus fonaments i aleshores no hi haurà país que en resti al marge. 56 També teni~ la nostra oferta per a alguns d'aquests paisos: volem I podem canalitzar el comerç de molts sectors <Je l'Amèrica ~la tina vers la CEE a través de la porta q_ue es Barcelona I els múltiples serveis que podem ofenr; I en aquest ter~e~y treballem amb decisió i amb la mes absoluta conviCCIÓ que així col-laborem a crear riq~esa per als pobles que hi intervenen. El nostre port la Fira de M~str~s, el Consorci de la Zona Franca, la xa~a de ~o~~m~acwns cap a la CEE, etc., es col-loquen en una posi<?H? ,optima que no volem deixar passar per manca de previsio del futur més immediat. Al consell plenari del29 de novembre es va presentar la nova ?r<:fenança de publicitat i els pressupostos generals de 1 Ajuntament pel 1986. L'ordenança de publicitat vigent fins ara, que era la que va prese:r:ttar el 1979 el llavors tinent d'alcalde d'Hisenda Antom Comas, s'havia revelat insuficient per pod_er c~mbatr~ eficaçment la proliferació de plafons publiCltans a la cmtat. La n<?~a ordenança establei;x: entre altres mesures, una reg_LI;lacw glo~al de tots els mitjans publicitaris i la regula~!? e~haustiva de_ les ~~racterístiques dels plafons pub_hcit~~Is; la determmacw_d~ z~nes protegides, on l'autor,Itzacw ~~ plafo~s pubhc1tans ~erà molt restringida; 1 adapta~I<? dels retols <:f~l~ estabhmens comercials a les car~~tenstiques dels ed~fici~ ~:m estan ubicats; i la bonificac~o de la qu?ta de r~d1cac10 d'aquells establiments que hagm de canviar els retols com a conseqüència de l'ordenança. Els pressupostos g~nerals de l'Ajuntament pel 1986, que va presentar el. ~ment d'alcalde Joaquim de Nadal pugen a 1~0.000 m1hons de ptes. Això equival al 7% dei PIB de la cmtat. D'aquests 140.000 milions corresponen al pressupost estricte de l'Ajuntament 94.062 milions de pessetes. Del,p~essupost_ municipal vull subratllar algunes caractenstlques. Pnmer, que les despeses de personal im57 �porten una quantitat similar a les del 1979, malgrat haver duplicat o triplicat els serveis; segon, que la pressió fiscal respecte al PIB de la ciutat és del 2,45 %, enfront del 2,6% del 1980 o del 2,71 del 1971; i tercer, que comparat amb el pressupost de l'Estat, el pressupost municipal té un augment de les despeses corrents de només el 6,83% respecte de l'any anterior, mentre que a l'Estat l'augment és del 21,3 %. En canvi, l'Ajuntament augmenta les despeses d'inversió d'un 16,17 %, mentre que a l'Estat disminueixen d'un 8 %. Aquest últim percentatge dóna una idea de com les prioritats del pressupost es fixen en la formació de capital. La inversió global de l'Ajuntament i els organismes autònoms municipals arriba als 22.500 milions de pessetes, equivalents al 15 % de la despesa. Aquest percentatge és ben excepcional en comparació amb altres administracions i també amb el sector privat. Després faré referència al finançament del sector públic. Vull recordar aquí, però, que el percentatge del 21,3 % d'augment de transferències de l'Estat a les comunitats autònomes suposa la congelació del Fons de Cooperació Municipal. L'Ajuntament de Barcelona no n'ha volgut fer una peça d'escàndol o un cavall de batalla. D'una banda, l'Ajuntament se solidaritza amb la necessitat d'actualitzar les jubilacions i lluitar contra l'atur. Però també hi ha un altre element. I és que Barcelona ha resultat extraordinàriament beneficiada per la política activa de l'Estat de solucionar el problema del finançament dels municipis. I això cal dir-ho sense embuts. Barcelona suporta uns costos de capitalitat que hauria de pagar l'Estat, és veritat. La participació de l'Estat en els ingressos municipals és insuficient, també. Però això no amaga el fet que des del 1979 fins al 1985 Barcelona ha rebut de l'Estat 130.000 milions de pessetes per afrontar al deute insà heretat de corporacions anteriors al 1979 i per assumpció de la càrrega financera. 58 Ara vull esmentar altres projectes que tenim per aquest any 1986. Pel mes de febrer iniciarem un cicle de conferències sota el títol genèric de «Barcelona solidària», on intervindran els presidents de totes les comunitats autònomes d'Espanya. Tinc la satisfacció de poder dir que hi han confirmat la seva presència tots els presidents. Amb aquest cicle volem recordar el paper que ha tingut Barcelona en la canalització de la integració de nous catalans procedents de tot Espanya i moltes vegades, també, en la canalització de la consciència de la singularitat de ser andalús, gallec aragonès o de qualsevol altra regió. Dins d'aquesta línia, a la tardor s'inaugurarà l'exposició «Catalunya-Andalusia», on es recollirà la història d'una relació secular que té unes arrels que van molt més lluny de la immigració dels últims cinquanta anys, tot i que aquesta n'és la part més coneguda.* Pel mes de maig, el Fons de les Nacions Unides per a la Població organitza a Barcelona la seva conferència internacional sobre la població i el futur urbà. Aquesta conferència reunirà a Barcelona els experts en població de tot el món i els alcaldes de totes les ciutats que l'any 2000 tindran més de quatre milions d'habitants. He demanat a S.M. el rei el seu suport a aquesta conferència i espero que accepti de venir a inaugurar-la. També hi ha estat convidat el secretari general de les Nacions Unides, Javier Pérez de Cuéllar. Amb el projecte «Barcelona Activa» continuarem la tasca encetada per la Ponència per al Desenvolupament Econòmic i Social. Del conjunt d'actuacions d'aquest projecte m'agradaria destacar la creació d'un hotel industrial a l'antiga fàbrica Hispano-Olivetti. En aquesta instal.lació es poden ubicar petites empreses de nova * Aquesta exposició no s'arribà a fer per falta d'acord amb el Consell Executiu de la Generalitat. 59 �creació, durant un període de fins a dos o tres anys, pagant una quota mensual. Les empreses tindran els locals i els mitjans necesssaris per al seu finançament: naus, oficines, tèlex, ordinadors. Aquesta iniciativa va dirigida a empreses que inicien una activitat variable però que es troben en una situació financera precària per portar-la a terme. A l'últim consell plenari del 1985 es va aprovar la iniciació de l'expedient per a la inversió del DIARI DE !Da de 1'Ajt;ntam~~t. Aquest any en efecte, veurà la 1mpl~ntacw defirutJvc;t del Pla de Neteja, l'objectiu del q~al es no tan.sol~ te~ una c~utat més neta sinó que el n~vell de neteja s1gw el mateix per a tota la ciutat. Per També vull anunciar el suport decidit de l'Ajuntament al Segon Congrés de la Llengua Catalana. Això és coherent amb la política de normalització lingüística del consistori, que s'ha traduït en el Pla de Retolació dels Carrers, començat el 1982 i que a finals del 1986 s'haurà executat en un 90 %, i també en uns nivells d'ús del català en la pràctica administrativa molt superiors a altres administracions de Catalunya. En una ocasió, parlant del futur de Barcelona, vaig dir que vull veure una Barcelona transparent, i vaig llançar el lema «parets fora». Aquest lema era l'expressió de l'objectiu de posar a disposició del ciutadà, ni que fos per a l'esbarjo visual, molts jardins que ara estan amagats darrere parets, en sentit material i també figurat. Així, crec que la recuperació dels vitralls de l'Eixample, per exemple, ha estat en certa manera com tirar una paret -la brutícia, el deteriorament- que ens impedia veure un aspecte de Barcelona que estava amagat. Un altr~ exemple seria la recuperació delmonestir de Pedralbes. Aquest any 1986 volem assolir noves fites cap aquest objectiu d'una Barcelona transparent. Podríem pensar en objectius tan atractius com els jardins del Seminari, la Universitat, el Palau Robert i l'entorn de l'estadi del F. C. Barcelona. El 1986 serà també un any crucial en l'objectiu de millora de la qualitat de vida que fixa el pla i el progra- atxò el Pla de Neteja introdueix la modernització i la mecanització del material, el control dels resultats la zonificació i accions de conscienciació o d'educa~ió per canviar el comportament del ciutadà. En aquest sentit em permetran que baixi una mica al detall per anuncia~ 'lue _1 Ajuntament està disposat a promoure un canvi d. a~trtud dels propietaris de gossos respect~ a les depos1C1~:ms dels seus animals, perquè estem d1~posats a con~c1enciar, el.s q_ui tenen gossos que la seva llibertat de terur-los esta hm1tada per la llibertat ~e tots de P<?der caminar sense trepitjar allò que vostès ja saben. I SI no ho aconseguim per la convicció imposarem fortes mesures sancionadores. En aquest context cal que em refereixi al conjunt de mesures adoptades en dos consells plenaris de finals de 1any passat que constitueixen el nucli inicial pero coherent de la qualitat de la vida urbana. Es tracta de ~esures que volen recollir l'experiència tan satisfactòna de la política d,~ n~t~ja i recuperació de façanes i q~e ~s pr~posen d mc~<!IT en l~s parets mitgeres, jardms mfenors, adequacw dels retols a la nova normativa, millora de les conclicions higièniques i sanitàries d~ls . Locals púb.l~cs, obertura de jardins privats al public adequacw de tendals, marquesines i elements decoratius -visibles de Ja via pública. . Com a mesures per millorar la nostra qualitat de vtda vole~ aqu~~ any una estricta política de disciplin_a de la c~cul.acw. No es pot permetre que les condiCions d~ tr~s1t ~els vianants es. d~gradin pel comportament mciVIc d uns quants. I auw és el que ha estat a PU?-t de passar. Serem cada vegada més severes amb els qm aparquen sobre les voreres. Per sort estem trobant una actitud cada vegada més comprensiva entre la ju- 60 61 BARCELONA. �dicatura que ens permetrà actuar judicialment contra els qui no paguin m~t~s. Jo crec que e~ combatre l_a idea que les multes son Impopulars. El ::>0 % dels vehicles de Barcelona no tenen cap multa, el 95% menys de cinc a 1any i només el O 5 % més de 25 denúncies a l'any. Jo estic segur que actuar severament contra un O 5 % de conductors in cívics és una mesura que la !esta d~ conductors i no diguem vianants, han d'agrarr. Un vell afa~y encara pendent és la i?st~-la~ó d'un mobiliari urbà dissenyat amb up cnten u~orme. Amb I empresa Iniciatives S.A. 1 Area d~ ~erve1s Municipals ha elaborat un plec . de CO?d1c1ons I?~r al concurs d'instat.lació mantemment 1 explotac10 del mobiliari urbà. El nostre propòsit és que a finals del , 1986 estigui ja instal-lat el nou mobiliari . El projecte més important de tots però, es el P~~ d'actuació a Ciutat Vella. Aquest pla és una actuacw integral que s ocuparà dels aspectes de seguretat socials sanitaris i urbanístics. Hem volgut donar a aquest pla la rellevància que es merei~ i hi he~ posat al capdavant un regidor amb rang de tinent d alcalde amb dedicació exclusiva que és Pau Cernuda un gran coneixedor de la zona. L'aspecte més singular d'aquest p~a és pots_er ~'<l:C:tuació urbanística, que per a una m1~lor r.~ahtzacw ha d'obtenir la declaració de la Generahtat d area de rehabilitació integrada, ARI, que se li va sol.~icitar el 17 de juliol del 1984. El finançament pot arnb_ar pe~ altre~ canals diferents del del Consell Executm, pnvats 1 públics catalans i no catalans espanyols o estrangers. La situació de Ciutat Vella fa que dins el pla d'actuació del districte, presentat en el consell ple~~ri de_l ~7 de desembre es contempli una coordmac10 pohctal que implicarà la realització d un prog~ma perma~ei_lt d' actuacions conjuntes entre els serveis de_ la polic1a -cos superior i policia nacional- i la ~àrd1a urbana. La reforma del sistema de patrulles 1 del desplega- 62 ~ent polic~~l, ~a realització d'operacions especials i la mcorporac10 d una base de dades són altres de les actuacions que es contemplen dins el pla d'actuació de Ciutat Vella. Paral.lelament aquesta actuació integrada a Ciutat Vella tenim la intenció d'ajudar el port de Barcelona a promoure el Port Vell com a zona de lleure. I això anirà lligat amb l'acabament de les obres del Moll de Bosch i Alsina. En un terreny més estrictament cultural vull anunciar un seguit d'activitats d'art contemporani: l'exposició de la col.lecció Von Thyssen, la constitució de la Fundació Tàpies la inauguració del convent dels Àngels, 1homenatge a Joan Miró, la continuació dels treballs de dignificació de la Casa de Caritat i del seu entorn. També és molt possible que el baró Von Thyssen accedeixi a cedir permanentment part dels seus fons per ser instal.lats al monestir de Pedralbes. I aquest any celebrarem el centenari Mies van der Rohe amb la inauguració del pavelló alemany. Durant l'any 1986 s'inauguraran les primeres· casernes de districte de la guàrdia urbana de no a construcció. Es tracta d'edifi~is de qualitat totalment allunyats del que fins ara havien estat els cuartelillo de la guàrdia urbana. Deia al començament que el Pacte Cultural tot i les incerteses que sobre el seu futur planegen en aquests moments h~ estat la gran notícia política de l'any a Catalunya. Es un signe clar de la demanda que la població d'aquest pals fa a les seves administracions ~úbliq~e~ per tal que es posin d'acord en algunes qüest~ons bas1ques 9-ue ~o tenen unes fronteres competenCials ben defimdes 1 que al capdavall exigeixen tants recursos que fan inprescindible Ja cooperació. Vull recordar ara que el Pacte Cultural és essencialmen~ un acor~-~arc que estableix unes bases, però que no te cap sentit SI no es troba la manera de projectar-lo 63 �cap als fronts autènticament clau de la nostra realitat cultural. Ja en el moment de la signatura del pacte vaig avançar el meu desig, que és un ;Je~ig compartit per la força política que represento a I AJuntament de, Barcelon.a d'estendre 1 esperit del Pacte Cultural al mon dels ffiltjans de comunicació. Ara faré una referència. m~~ explícita al que entenc entenem, com a amphac10 del Pacte Cultural als mitjans. Sabem que la proposta ha generat una gran sorpresa en alguns mitjans de com11nicació i que fins i tot .ha creat una certa inquietud. Es una cosa normal en pnncipi, encara que potser hauria estat més nonn~ q':le ~es preocupacions a què em refereixo s'haguessm arreJat en un debat públic. No ha estat així i no es pot pas prendre com un senyal de bona salut. Més aviat confirma la crisi del sector. El que diré ara, per tant és una i~vitació al de~at; No aporto solucions ni proposte~ gatr.e concretes smo unes idees bàsiques que caldrà dtscutrr. El que volem plantejar per ampliar o estendre l'esperit del Pacte Cultural als mitjans de comunicació és la proposta d'elements com els que segueixen: . a) La promoció d'un ampli acord que permeti 1 ~s­ tabliment d'un sistema de suport a la premsa, de carac: ter objectiu i controlat pel Parlament que atengui molt especialment les necessitats específiques de la premsa escrita en català. , . .. . L'Ajuntament de Barcelona te ~a posstb_üit~t de participar econòmicament en mecamsmes ObJe?ttus de suport que es puguin dissenyar com de fet )a ho fa, f.! iniciativa pròpia per mitjà de la contractació de pubhcitat i de subscripcions. . . b) Promoció d'un acord que permeti consolidar a Catalunya uns mitjans àudio-visuals públics autènticament pluralistes i viables. La proposta pot resultar sorprenent per tal com 64 l'ofensiva contra la televisió pública espanyola combinada amb el suport a la televisió pública catalana ha generat una explicable confusió en el ciutadà. N~~altres creiem que l Ajuntament de Barcelona pot PartiCipar en aquest procés de consolidació d un sistema púbLic de mitjans àudio-visuals sistema que és d'al,~a banda una peça fonamental en l'estructura pobhca de qualsevol país modern. e) Acord per a ~a.prod?cc~ó C';Iltural especialment en el camp .dels .~It]an~ audiO-visuals que tingui en compt_e la s1tuacw p~rti~ul~ent sensible que s està produmt amb la presencia creiXent de programació estrangera. , E~ aq_ues~ te~eny les possibilitats de l'Ajuntament son obvies 1 s~na absurd que no s'aprofitessin. És un camp ~n el mes necessari és la coordinació dels recursos existents, d'acord amb una política comuna. És a més un front urgent. J?I 1986 t~bé serà un any especial per al sector sanita.r: ~n conJu~t no tan sols per a les institucions prop1es de l'AJuntament. Els ~~rveis sanitaris estan travessant a Catalunya, una C!JSl financera aguda i, com a alcalde em preocupa que siguem capaços tots plegats de donar el servei que la població té dret a esperar. Es aquest un sector de serveis personals que tots lli~em a les ~~mquestes de l estat del benestar i que en 91ferents prusos amb alternatives polítiques diverses es una de le~ branques que com cap altra de I estat del b~nestar esta passant per una reordenació que tendeix a mcrementar-ne el grau d'eficàcia. ~~ comú. denominador d'aquestes reestructuracions tot 1 sent ~1feren~s les alternatives polítiques passa per la conte?ClÓ del mcrement_de la d~spesa sanitària però manteru_nt el moll del serve1 espec1alment el seu finançament 1 el grau de cobertura sanitària que s'apropa al 100 % de la població. Fins i tot els governs dretans han 65 �reconegut que les forces ~~1 mercat .t;to ~ón ~qcace~ p~r garantir el nivell de serve11la seva distnbuciO ~qmt~tl­ va entre la població. Entre altres coses pe~que ~s ll!lpossible reproduir un mercat real de serv~Is sarutans. Lamentablement, a Catalunya encara no s .ha optat decididament per definir l'.estructra de serve!s del sector. Això vol dir que ens deixe~ passar !a ma per la car.a pels nostres amics de Madnd, qu~ s1 que estan caminant decididament en aquesta hma. Estem perdent la iniciativa en un sector cabdal. . Cal avançar més ràpidament a l'hora de defimr el nivell de despesa global del sector i el seu finança~e.nt: Cal donar politiques clares a~ sect.~r conc~rta~ pub_h<;: I privat perquè camini en la d1recc~o que s hagi dec1d~t. No podem renunciar~~ nivell,samta:I_que hem assolit, al contrari cal cammar mes decididament com a mínim en tres línies: . . a) la simplificació del nostre sector samtan;, . b) l'ordenació de l'oferta, tant del sector pubhc com privat· , . . . e) la inversió necessana per no r~nunc1ar a les m1~lo!"e~ que noves tecnologi~s e_stan .~fermt en el camp ~ed1c ~ per evitar la descapttalitzaciO en la qual estan 1mmer gits els hospitals. . , 1 Simplificar el sector té tot el sentit del mon quan ~ 95 % de la població ja té dret a la cobertura dels serve1s sanitaris públics. , . No pot ser que a un -!fialalt se'l faci. anar d un hospita~ a 1 altre i que per a baixes receptes 1 doc~ments di ver sos hagi de recórrer in~omb!ables o~cmes. Ordenar l'oferta vol dir que avm són I~s?s.tembles fets com la doble o la triple cobertura samtana. , . Cal assumir, com crec que, ha_fet_l;'~Juntall!ent, la responsabilitat d'una transferencia d1ficil com es la sanitat. Al contrari del que de vegades se'ns yol ve~dre, aquesta competència és un repte, no una carrega msana. ~ot això no vol dir estatalització, sabeu que aquesta no es pas la meva voluntat política vol dir més claredat en les polítiques més transpalència en els nombres, més rendiment de comptes més participació també vol dir més gestió. C~tall.;lnya per la seva tradició i per la seva fama no pot hqwdar-se per aqui ni per enlloc. .!a vaig dir l'any passat que estàvem per la col.laboraCIO en,aquest ~amp_ com en,d altr~s. Aquest any hem de ser mes específics I hem d arranjar I Hospital de Sant Pau. També. hem d'encarrilar Ja participació municipal en 1~ gestió dels recurs?s sanitaris -~ots- perquè no renuncie~ al fet que els ajuntaments tmguin tot el pes que calgu1 en la gestió d'un servei tan personal com aquest. Hem de participar en l'anunciat Pla de Reconversió e?,tr~ a!tres motius perquè no sigui un pla de reconverSIO s~no perquè es reconverteixi en les directrius de la plam~cació s~t~ria a mig i llarg terme. Serà l'any de la ~~~1 de samtat 1 volem potenciar tot allò que té de POSitm, a la vegada que ens preocuparem de fer entendre clarament l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona en el finanç~ment que ja està en via de solució. El futur lillmediat de Barcelona és radicalment atractiu. Fa. només ~~s .dies, en un diari d'aquesta ciutat, un arqmtecte bntamc que fa molts anys que viu entre nosaltres afi!"ffi::tva que. no hi ha una altra capital al món o~ .es reg1stn upa Situació de creativitat com la que VIVIm ara mateiX aquí. Aproximadament el mateix és el que deia ja fa unes setmanes. un escultor nord-americà que està fent una obra, desmteressadament, per al parc de la Pegaso. No es tracta d'opinions ai1lades. Barcelona està en un moment dolç de creació, de vitalitat d'intercanvi que té un reconeixement molt superior ~és enllà de le~ nostres fronteres que no pas a la mateix ciutat. 66 67 �Barcelona està emergint. S'ha produït ja un feno:men visible de retrobament de la ciutat per part ~els c;utadans i un revifament de l'orgull dels barcelomns. Es un fenomen positiu que ha estat ampli, plural, sense reserves. . En les meves previsions per l'any .que. ~ot JUS~ ara acaba de començar veig una consohdaclO del ntm.e d activitat continuada, sistemàtica, que tant h~ contnbuït a la millora de la confiança dels barcelonms e~ la seva ciutat i en les institucions que la representen 1, a l'exterior a una presència com mai no havíem tingut des de fa molts anys. Tinc la confiança que el 1986 serà l'any de Barcel?na. Ho serà molt especialment si la ciutat aconsegueiX el seu objectiu, l objectiu de tots del nome?am~nt com a seu olímpica per als Jocs del 1992. Pero estlc segur que ho serà de tota manera. . Quan fa dos anys vaig iniciar aquestes co~paren~eJ?.ces anuals a l'Associació de la Premsa em vrug refenr Ja a la contraposició entre Barcelona i Catalunya que s'estava configurant en al~es formulacions pú~liques amb la curiosa teoria -pobvalent pel que despres hem vist- de la necessitat de contrapesos a B.arcelona .. El temps que ha transcorregut. i la ~rogr~s.siVa sererutat del país han posat de manifest 1 estenlltat d aquesta confrontació. ., Barcelona participa de l'entu~iasffi:e i de la il.~uslO. e? la reconstrucció de les instituc10ns 1 del mateiX teunt social del país i n'és probablement l'eina amb més possibilitats. · . , Aquest any 1986 Barcelona pot ajudar extraor?m.ariament a la projecció del conjunt del país en el mon 1 a la consolidació de la seva presènc~a .dintre d'Esp~nya .. , Veig també en les meves prev1S1ons una ratificac10 del Govern espanyol a les eleccions legislatives que suposarà un element estabilitzador molt p~sitiu ~ 1~ política espanyola i que a Catalunya redmra al numm els 68 tra~balsos propis de tot any electoral. Es molt probable que el problema del finançament d~! s~ctor públ~c. comenci fmalment el camí d una soluClO Sl n~. defirutlva raonablement estable. I espero que la solucH~ e~ pl~tegt des de la prespectiva global de les tres admi?Istra~IOns públiques. ;En conjunt tmc la impressió que es consolidarà la mi- llora de l'atmosfera política i cívica a Catalunya que ja s ~a po~~t ob~erva; d~ant l'any 1985 amb una menor ~nspacw, ';I.nmtere~ m~s ~an per les coses contingents 1 un ~~tus1asme mes lim1tat per les grans veritats, en defirut1va un perfil més normal. Crec que continuarà el procés d'estabilització d un cert grau de pluralisme a la premsa de Barcelona procés que .ha estat un dels elements positius de l'any pass~t, ~ot 1 els lamentables episodis del tancament de dos dians carregats d història com EL CORREU i EL NOTIClERO . . !\quest~ n?,va situació, més distesa, hauria d'afavo- ru: 1. amphacw que hem proposat del Pacte Cultural als mitJans de comunicació. ~s obvi que una proposta com la que fem és incompa~ble amb ~lg::ms intent~ que semblen haver-se prodw~ ~e co~~t1tmr un ampli espai radiofònic fidel a una OJ?CI? pohtlca COJ?.creta gue abastaria tant emissores p~bhqu;s COJ? .pnva~.es 1 que comportaria la utilitzaCIO ~e l Adm1TI1strac10 per a la seva configuració. Fmalment, vull fer una reflexió sobre el que es preve~ en el debat que fa poc ac~ba de començar sobre la Bru_celona ~etropohtana. Est1c convençut que s'imposar~,el seny 1 q~e els projectes de desmuntar la Corporacw Metropolitana de Barcelona no arribaran a for~ul~r-s~; La Corporació Metropolitana és una mst,1tuc10, arrela~a 9u~ pot ser objecte de reformes pero que es un~ mstanc1a de racionalitat administrativa sobre l'espai urbà de 1 aglomeració barcelonina. 69 �Si ens fixem en el fet que els vint-i-set municipis que constitueixen la Corporació Metropolitana de Barcelona ocupen una superfície de 4 78 quilòmetres quadrats, mentre que el municipi de Madrid tan sol, n'ocupa 600, tindran una referència gràfica del que significaria retallar el territori metropolità subjecte a l'Administració supramunicipal. Tot em fa pensar que el sentit comú i la tradició de pragmatisme i d'eficàcia del país s'acabarà imposant i que el 1986 serà 1 any que veurà l'aclariment primer i el desenvolupament immediatament després de les relacions entre la Barcelona metropolitana i les comarques, particularment en l'àmbit del que fou l'antiga Regió 1. Associació de la Premsa de Barcelona, 9 de gener del 1986 70 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1985 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1066/19860117d_setze.pdf 2801ed7f64152e20a61e2abf54eb0e3e PDF Text Text 1+1111I Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la Conferència Homes i Dones d'Esquerra Barcelona, 17 de gener de 1986 �y I Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Aqui teniu vàries reflexions. Feu-ne l'us que volgueu. Parlo com a militant d'esquerra, com a catalanista i, com a persona influida per la pròpia experiencia política, primer en el camp de la esquerra inevitablemement, universitària (i no tant), en el de la configuració de la convergencia socialista i després del partit dels socialistes, i en el camp de l'administració d'una de les 10 concentracions urbanes més importants d'Europa. 1.- Crec que l'esquerra europea està purgant els pecats de quasi- 70 anys d'identificació de socialisme amb nacionalització de la producció. 2.- Penso que la nacionalització de l'estat és un objectiu legítim, quasi diria una pulsió legítima, en la línia en que José Ramón Recalde s'expresa quan diu, aproximadament, que nació es l'estat ocupat pel poble, pels ciutadans, i per tant, rebaixat, disminuit, en part esmicolat, arrossegat cap avall, cap el carrer, i cap a cada una de les cultures en que cristalitza la relació dels ciutadans. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �, , -3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 3.-Aquesta pulsió legitima, que sempre porta el nom de la nacionalitat concreta (catalanisme, etc.) i no el del temible genèric, nacionalisme, està i estarà sempre en contradicció amb una altra d'igualment abassagadora: mobilitat, l'intercanvi, el comerç, l'internacionalisme, la la curiositat, la fraternitat. L'internacionalisme és l'únic genèric legítim. 4.-La •nacionalitat, com la tribu i la familia, acompleix en nosaltres una funció protectora, d'afirmació diferenciada respecte dels altres, defensiva. La ciutat és en canvi el lloc de la relació, el carrer, el comerç i la frontera oberta. 5.-El nom de la ciutat té també el dring de la pàtria i pot mobilitzar i mobilitza sentiments de pertinença i de diferenciació, fins i tot d'extremisme col.lectiu, pera predomina en ell el missatge civil, l'emulació, la rivalitat, l'anonimat alliberador i la similitut d'experiències amb d'altres ciutats que porten altres noms. 6. -Crec que hem de concebir l'estat com un sistema de cultures i Europa com un sistema de ciutats. L'Europa de las pàtries es ja només un aplegament de curiositats. L'Europa com a sistema de Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-4- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : ciutats es un concepte operatiu que ens ajuda'a decidir el que hem de fer. 7.-Un escriptor de la generació dels nostres avis (m'ho va recordar fa poc Xavier Rubert), deia que la millor manera de dirnos europeus era dir-nos catalans (ell també veia que el dring, el ressó de la pàtria gran està contingut in nuce en el nom de la pàtria petita i afegia, aproximadament: "per què dir-nos barcelonins o empordanesos, no fora prou en cara". I per acabar rematarà, adessant-se als empordanesos, "dia arribarà en qué dirvos empordanesos serà més convenient per l'Empordà i per Catalunya". Doncs bé: Crec que aquest dia està ben aprop. 8.-La reflexió 7a. en comporta dues consecutives però diferents: una referida a l'espai, Catalunya i Espanya, l'altre referida al temps: els nostres avis i nosaltres. Comencem per aquesta. Els nostres avis (o besavis), obrers i poetes, industrials i polítics, van dissenyar les idees i els objectius que encara ens determinen: igualitat social, catalanisme, ciutat gran, oberta, madura (eixample vs. muralles), modernisme. Els nostres pares Cirici, Espriu, Cumella, no solament han Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-5- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació conservat aquest mots, sine; que els han enriquit amb infinita saviesa, els han pulit i els han millorat, els hi han tret la ganga de l'accent novell, agosarat, juvenil, ingenu -tant emocionant però- a través dels infinits sofriments (de la guerra), la infinita quietut obligada i l'ensopiment general. Han fet la travessa del desert amb èxit. ( I han madurat el verb, el llenguatge, l'oral i el manual de les terres, dels colors, dels materials: en sabem més). La ciutat és un llenguatge. Els carrers ho son. El comerç també, com diu l'O.B. L'herència d'uns i altres ens obliga ara a començar a posar els fonaments de la ciutat llunyana, sense pensar-nos-hi més. El futur està darrera la cantonada. No es una ficció. 9.-Crec que hem de mobilitzar totes les energies latents i adquirir tot el rigor que ja està al nostre abast perquè la generació més jove, els nostres fills (els vostres companys) puguin succeir-nos aviat i construir amb pedra bona. Anem per l'altre. - 10.-Catalunya es una realitat. Espanya es un projecte. Catalunya es una realitat torturada, des de fora i des de nosaltres Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -6Ref.: mateixos. Espanya es avui un magnífic projecte: té les bases posades i bona part dels elements constructius hi son. Catalunya es un bon punt de mira per a construir Espanya: el millor o un dels millors. Tenim l'experiència, positiva i negativa, d'Espanya. En tenim la sang, els cognoms, les cultures. Els tenim a casa. Es inevitable que Catalunya es realitzi en la construcció de la nova Espanya i que no es realitzi del tot si no es en aquesta tasca. l'Adeu Espanya s'ha de reconsiderar. La mare Espanya, també, Espanya serà la nostra filla o no serà. Esperem poguer dir aviat: Benvinguda Espanya nova. 11.-Es preferible pensar que Barcelona es capital de Catalunya, una capital d'Espanya i una de les 10 ciutats importants d'Europa, i que cada una de les tres coses es indisociable de les altres, que no pas que Catalunya té per capitals Barcelona, Madrid i Achen. Ens ajuda més. Es més operatiu. 12.-Tantmateix hem de pensar un lloc important pel nacionalisme, temible però legítim, explicat per la història, en el nostre futur, en la ciutat llunyana -i em refereixo al nacionalisme català i al nacionalisme espanyol i a un cert papanatisme europeista. Es inevitable. I segurament es necessari. Hi hem de Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -7Ref.: conviure. Es una part del nostre cor. Una part deixada a ella mateixa, magnificada com si fos un tot. Pera n'és una part. No és potser interessant, no n'hem potser d'esperar res, pera l'hem de respectar, som nosaltres mateixos. 13.-E1 socialisme europeu serà un socialisme de mercat, a l'Oest i a l'Est. Mercat no com a cilici, com a obligació, sino com a enginy útil i creador, o que permet la creativitat enfront de l'ensopiment. Oue permet dir als joves d'avui: no us resigneu a no fer rés pel mor de no guanyar diners en el mercat. Guanyeu-los i feu coses. Ja ens ocuparem entre tots d'establir un codi social que limiti l'arrogància estúpida dels ideologs de l'enriquiment. El que no podem admetre, al menys jo, és la ideologia del mercat en mans del que en treuen un profit personal exhorbitant. El que no podem admetre és la glorificació de les diferències de riquesa més enllà d'un punt (que es móbil, convencional, incert, ben segur) més enllà d'un punt en que les diferències no es justifiquen com a enginy de dinamització. 14.-La ideologia liberal-conservadora prostitueix el missatge de Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �• -8- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: llibertat en benefici de la conservació. Te un tuf, sempre, de falsetat. 15.-El missatge de llibertat, la iniciativa creadora, i el catalanisme obert, i la construcció de l'igualitarisme, estan en les nova Espanya, i mans de l'esquerra catalana, de la nova esquerra catalana. No solament a les seves mans però també en les seves mans. I això comporta una certa responsabilitat. Jo crec que engrescadora. 16.-Dexeu-me acabar amb dues o tres reflexions de més actualitat i per tant, forçosament, menys contrastades i més necessitades de verificació ulterior. -Catalunya d'assenerament, està vivint d'enfortiment processos contradictoris de la confiança, de lenta devaluació dels tabús, d'una banda, i d'arrenglerament, intervencionisme inaudit, confusió de conceptes, mimetisme d'un estat ja periclitat i monopolització de símbols i dels media, d'una altra banda: cambres agràries, caixes d'estalvi, comarques, medis audiovisuals (radio i televisió), medis escrits la mateixa llengua: concebuts com a instruments d'una certa idea de pàtria que es vol imposar com un catecisme. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �+Mc, —9— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: Hem de fer-hi créixer obstinadament el pluralisme, la tolerància, el rigor, la honestedat, la competència, la llibertat civil, el mercat d'idees i de productes, els contactes entre ciutats, el debat polític dur i franc, de bona llei, i els pactes sobre allò que és el marc, el camp de joc i els regles del joc entenent que la llengua és també regla i que la versatilitat idiomàtica es ja més riquesa que no pas amenaça. Vull fer, a q uí, un procés d'intencions: una determinada interpretació de la vocació espanyola de Catalunya, errònea al meu entendre, esta produint, per mor de les necessitats electorals a curt termini, l'ensorrament del pactes que es veien possibles fa solament uns mesos -tan culturals com territorialsaixí com la regimentacio d'institucions, societat civil i mitjans de comunicació. - El mateix origen tenen les apelacions als propis conservadors de Catalunya a inhibir-se del referèndum sobre l'Aliança Atlàntica. Estem assistint a l'espectacle no gens nou a la nostra història d'apelació a una tradició neutralista de la burgesia catalana, que conviu amb l'occidentalisme més frenètic, amb un "nacionalisme Mickey Mouse", amb el papanatisme europeista més carrincló i amb l'anti-tercermundime, tradició neutralista nascuda de la llunyania de l'Estat i dels negocis que Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �í*fia 'Ry Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -10Ref.: van fer durant la primera guerra mundial i fins i tot en part segona (l'estraperlo). Aquest neutralisme és l'entronització'de la viu-viu-com a ideologia i ens deixa a nosaltres, a l'esquerra, la obligació de dividir-nos ("per a menjar-te millor") entorn d'una qüestió que d'altra banda no han inventat elis sinó nosaltres -es a dir, entorn a una qüestió real, sobre la qual no hem tingut el temps, o potser la voluntat, d'explicar-nos a fons. Al tanto, ara no hi ha més remei que replantejar aquesta qüestió, en tota la seva profunditat, debat que resta pendent i que seguir sent necessari, sinò com un tràmit (crucial) de suport o no al govern. Si passem aquest cop sense massa danys, podrem començar a projectar la construcció de la ciutat llunyana en bones condicions. I si no començarem igualment en males condicions, que en definitiva es un distintiu de l'esquerra. Endavant, endavant de debò i moltes gràcies. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3972 Title A name given to the resource Conferència Homes i Dones d'Esquerra Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Nacionalisme Federalisme Liberalisme Acció política Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/679/19860121_LV.pdf 06d7c19513639d688e861cccc9dbc8d2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 4 LA VANGUARDIA MARTES, 21ENERO 1986 EDITORIAL L Galván, Amuerte del alcalde de Madrid, el doctor Enrique Tierno ha sorprendido a los españoles. a pesar de que muchos conocieran el carácter definitivo de su enfermedad. Ha sorprendido en la medida que el propio paciente supo soportar con dignidad la dolencia que le llevaría a la muerte. Jamás escondió la realidad, pero tampoco hizo bandera de ella. Extrajo conclusiones de y ante la muerte que se le avecinaba y supo transmitirlas. Hizo ideología. Hasta el final, Enrique Tierno Galván ha sido profesor y maestro. Figura mítica de la oposición al franquismo, el catedrático de Derecho Político, era ante todo un hombre honesto. Luchó contra lo que creía que era injusto y no dudó en tornar partido, a pesar de que ello pudiera reportarle perjuicios. Sufrió prisión por ser europeísta. Fue expulsado de la Universidad por ser demócrata. Mantuvo con rigor su ideología —variasvecesse autodefinió como marxista y fue uno de los principales opositores a que el PSOE renunciara a esta filosofía política—lo que no fue óbice para mostrar siempre un• talante abierto y dialogante, como corresponde a un hombre de su talla intelectual. Ahí queda su profundo y reiterado respeto por los creyentes a pesar de confesarse agnóstico. Como el propio Tierno Galván reconoció en una de sus postreras entrevistas, aceptó ser “la voz de la conciencia” del Partido Socialista Obrero Español, el cual, según él, se estaba olvidando demasiado deprisa de sus.postulados fundamentales. Y también en este papel supo estar con dignidad. y hacerse oír. Y no era esta una función fácil, porque cuando un político está, por las miones que sean, ‘au dessus de la melée”, se corre el riesgo de restar credibilidad a sus manifestaciones. No fue este el caso de Tier no. Sus llamadas a la ortodoxia —“removerlas aguas para que no estanquen”; decía—fueron heçhas siempre desde la reflexión y la inteligencia,con amplitud de miras, conocedor como era de la Don Enrique Gracia o del Barrio Gótico, recibiendo la simpatía e incluso el aplauso —algoinusitado aquí para un político— de los barcelo— servidumbre que el poder siempre lleva consigo. También en el neses. Hasta este punto trascendió la popularidad de Tierno. ejercicio del poder supo Tierno Galván ser maestro. Al margen Contradictorio, como buen intelectual, fue a la vez populista de la popularidad que se ganó sin mediar operaciones de marke— y ehitista:formalmente barroco y anarquizante, profundamente ting político, legítimas por supuesto, don Enrique supo gober neopositivista y marxista, y siempre con el objetivo de la moder nar el Ayuntamiento de Madrid con gallardía. A él y a nadie más nización y el funcionalismo. Desde Salamanca, Princeton le debe Madrid haber pasado de la condición de capital admí —adonde se exilió tras su expulsión de la Universidad de por nistrativa a ciudad. Probablemente, este sea su mayor triunfo vida— y la Complutense, ehprofesor Tierno desarrolló una ampolítico. Se convirtió en el corazón de Madrid. Y si para el jItas- phia labor pedagógica. tre arquitecto Josep Lluis Sert, el corazón de una ciudad debe ser un barrio desde el cual se dinamiza la vida de una ciudad toda, Tierno se convirtió él mismo en la víscera desde la cual se ha ahROBABLEMENTE,y él mismo lo dijo en más de una ocamentado la villa en estos años en que ha estado al frente del muSión, era esta la faceta de su vida que niás satisfacciones per nicipio. Sus bandos, escritos en estilo culterano y un tanto arcai— sonales le ocasionó. Las aulas donde impartía docencia se vieron co, supieron no sólo divertir —empeñoen el que su fina inteli— siempre repletas de alumnos, algo que está vedado a aquellos gencia y su estudiado cinismo le hicieron también maestro— que no han sabido hacer de la enseñanza, pedagogía y vida al sino “hacer” ciudad. Sus convocatorias a la fiesta —alloro— se mismo tiempo, la tarea primera y última de la Universidad. Por compaginaron perfectamente con sus llamadas a la cordura, en esta razón se hizo famosa en los años sesenta su forma de iniciar un cierto tono paternal y profesoral del que nunca se sustrajo, las clases: “Queridos alumnos, queridos intrusos Tal era el pero que supo calar muy hondo entre sus conciudadanos. hacinamiento con que se veía inevitablemente acompañada su labor docente. Es lógicopues ehdolor que ha suscitado la muerte del profesor ENCION aparte merece la elación del “viejo profesor” Tierno Galván en toda España. Don Enrique era un hombre con Cataluña. Desde siempre, Tierno Galván tuvo para querido por muchos. Su bienhacer había derribado las murallas con los catalanes una actitud de respeto y admiración que le del propio Madrid. Sin embargo, y por esa misma razón, no nos granjeó numerosos amigos entre nosotros. Respeto y admiraparece adecuado el masivo despido organizado en torno a su cación no tanto procedentes de la buena educación de una mente dáver, que nos retrotrae a otras épocas. Demasiado boato. No cultivada, sinojustificados en el valor del legado cultural al que nos parece arriesgado afirmar que ni al propio viejo profesor se refirió en tantas ocasiones como europeo y occidental. De ahí hubiera contentado. El, que quiso morir dignamente y que así lo que, durante sus visitas a Barcelona, siendo ya alcalde de Maexpresó a sus más íntimos, probablemente hubiese deseado un drid, no era extraño verle pasear por las librerías del Paseo de despido más discreto, menos escandaloso. P . M Condolenciageneralizadaporel fallecimientodel “viejoprofesor” EnriqueTiernoseráenterrado hoytrasrecorrer por últimavezlaciudadqueleaclamócomoalcalde asistió a la imposiciónde la meda— Tierno, cuya pérdidaafecta al sis lla, depositadajunto al bastón de tema políticoporque“le daba cremando a los pies del féretro. dibilidad a la democracia”. El primer teniente de alcaldey El jefe de la oposiciónmunici alcalde en funciones, Juan Ba—pal, el “popular”JoséMaríaAlva nanco, abrió la sesióncon vozfir rez delManzano,tambiénse sumó me peroquebrada. Tras comuni a loselogios.Finalmente,en nom car la “irreparablepérdida”,mos bre delgrupo socialista,mayorita tró el agradecimiento de la rio en el Ayuntamiento, Emilio Corporación, que ha decretado García Horcajo aseguróque “Entres días de luto, a los médicosy rique Tierno ha sido el alcalde de personal sanitario,así como a los todos los madrileños”. Al pleno Madrid. (Lid-”La Vanguar El cortejo fúnebre saldrá de la asistieron personalidadescomo el dia”.) El presidentedelGobier casa de la Villay atravesaráel co— funcionarios municipales. secretario de Estado de Coopera no, Felipe González, asistirá esta razón de Madrid. Frente al edifi ción, Luis Yáñez,el fiscalgenere tarde al entierro del alcalde de cío de Correostendrá lugar la des- Medalla de honor Estado, Luis Antonio Burót Madrid, Enrique Tierno. Una ca- pedida oficial.El cuerpo de Enri El alcalde en funcionesdio lee- del rroza de caballos conducirá los que Tierno se introducirá en un tura a la mociónen la que se pro- Barba, el dirignte socialistaPcrestos mortales del “viejo profe furgón mortuorioque le conduci ponía concederla medallade ho dro Bofill,y el secretariogeneral sor” hasta la plaza de Cibeles, ni hastael cementeriode la Almu nor de la villade Madrid al profe del PCE, GerardoIglesias. donde se despediráel cortejo.Será dena, donde recibirásepultura. sor Tierno. Todos los grupos inhumado, por voluntad propia, Yotaron a favor. Al terminar el Manifiesto en elpopular cementariode la Al- Emotivo •pleno pleno se procedióa la imposición. dolor cindadano mudena. Se esperaque el entierro Estaban presentes la viuda de se conviertaen una gran manifes Una inmensa tristeza se respi Tierno, Encarnación Pérez, y su El dolor de los madrileños se tación de duelo. raba en el plenomunicipal, reuni hijo Enrique. Fue un acto sencillo. demuestra en la cola de un kiló El presidenteGonzálezasistirá do en sesiónextraordinariaapenas Al proponer la condecoración, formada por los ciudada al entierro después de realizar un una hora despuésde que el cadá Juan Barrancoafirmó que “la en- metro nos que acudían a la capilla ar breve viaje a Taormina (Sicilia), ver del alcalde de Madrid fuera fermedad no doblegó el espíritu diente instalada en la Casa de la donde tendrá lugar una cumbre instalado en el patio de cristalesde de Enrique Tierno ni le quitó Villa para despedirsedel alcalde. entre los dirigentes hispano—ita- la Casa de la Villa. tiempo para la Alcaldía”.Adolfo Las autoridadesautonómicasy hianos. También se espera la pse— Lágrimas en los ojos de algún Pastor, de la “mesapara la Unidad municipales han decretado tres sencia de otrosmiembrosdel Go- concejal. Por unanimidad, se de los Comunistas”,aseguró que días de duelo oficialpor el fallecíbierno, personalidadesde la polí acordó conceder al “viejo profe “ha sido un hombre bueno que ha miento de Tierno Galván y las tica, artistas y representantesdel sor” ha medalla de honor de Ma- sabido ganar muchos corazonesy banderas lucena media asta en los de la cultura. Pero, previ drid, máxima distinción munici muchas voluntades”. El concejal Aspecto de la cola de ciudadanosque aguardaba ayer su turno para mundo siblemente, será el pueblo de Ma— pal, hastaahora sólo otorgadaa las Herrera, del PCE, con lágrimasen edificios oficiales. desfilar ante la capilla del alcalde drid el gran protagonista. Cortes tras el 23-F. La familia los ojos, valoró la trayectoria de CHARO NOGUEIRA Las más destacadas personalidades del mundo de la política, la cultura y la intelectualidad española dirán adiós estatarde a los restos mortales del “viejo profesor”. Pero, sin duda la despedida ms emocionada será la que tributará el pueblo de Madrid al que ha sido, hasta hace poco, el primer ciudadano de la Villa. Mientras, la totalidad de los grupos políticos se vuelcan en elogios hacia la figurade Tierno. — Diez añosdespués Conocí a Tierno hace 10 años. Su PSP y ca deltodo a Cataluña.Loscondicionamienhasta qué punto tenía razón y hasta nuestra ConvergénciaSocialistade Catalu- tos históricospesaron lo en estepunto. qué punto esa indiferente al credo es nya se unían en la Federación de Partidos Lo digo con la franquezaque a él le hagusta- de cadauno. Socialistas,al margenel PSOE. Nos encon do siempre, y, desde luego,sin su Tierno hizoprofesión la lucidezy de su tramos Raimon Obiols y yo con él en una cortesía y habilidad. amable. ¡Cuanto echará a faltar el casa con laspersianas echadas.c1andestina Y añado: me preocupay mepesano haber de Madrid —y todos nosotros—su mente aún. en un veranobarcelonéscaluro- sabido transmitira un hombre atento,agudo contrapunto so. y de talante profundamente democrático Pero Tierno haeducado a los másjóvenes Muchos años después llegué a conocerle como Tierno,una imagenmás persuasivade en la confianza hacia el pue bien. Era un defensorobstinadode los inte- nosotros mismos. Algo debe fallar ahí en colaboradores blo y en el legítimoorgullo del poder local. reses de su ciudad. A finales de 1983,en las nuestra manera de explicarnos. Juan Barranco llevará dignamente esa heCortes, tuvimos una confrontación incluso Por otra parte, Tierno era enormemente rencia. dura. El no cedía, tal como yo exigía,en be- popular en Cataluña. Le acompañépor la En laspróximas semanas,en los próximos neficio del Area Metropolitanade Barcelo- Zona Franca, por l’Hospitalety porCerda- meses, van a acuerdos importanna, para equipararnuestros tres millonesde nyola y puedo certificar despertaba tes para los ayuntamientos. Legislación estahabitantes a los de Madrid en el presupuesto adhesión muy fuerte y cálida. tal (finanzaslocales, desarrollode la Ley de del Estadopara 1984.Pero luego.él mismo Cuando le visitéen la clínica,pronto hará BasesdeRégimen Local),autonomías(desa facilitó el camino para que en 1985se eum- un año. tras la inten’ención,me contó, ff0110de las y de los estatutos),adap pliese ya en buenaparte mi propsito. una lucidezdeslumbrante,cuál había sidosu a la Europea de los PoderesLoTierno ha creadoun patriotismomadrile— situación trágica y cómo la había ocultadoa taciónlegislación estatal y autonómica sobre ño enormemente útil para una ciudad que todos, había arreglado sus papeles, había participación municipalen las cajasde aho nunca había tenido, en este siglo,un Ayun- convocado el pleno del Ayuntamientoy se rro, jurisprudencia Tribunal Constitu tarniento de gran relieve. había dispuestoa morir sin ruido, él solo,o cional con gran —quizágrave—incidencia Madrid, con Tierno.pasa de ser sólo capi- casi. la interpretación práctica del precepto tal a ser también ciudad —precisamente ¡Qué valentía!Allí descubríal Tierno tier- en constitucional autonomía. cuando Barcelonaaccedede nuevo a un gra— no, cálido,amigo. “Laciudad nosconsume, No dejaremos de invocar, en este contex do de capitalidadoficial. Pasqual”, me dijo. to, la particular esfera la ciudada En este sentido, el Madrid de Tierno le Su muerte —queno quiso alejaral final— que Tierno y su teoría “vecino” repre hace a Barcelonauna comnetencia nueva, tan seguida despuésde la de Ramón Saizde —yapara siempre,inmodificables—. desconocida, que nos descolocó un poco, Varanda y Jaume Ciurana, y cuando aún Ojalá que su prestigiovirtual crezca en su inicialmente y que, sin embargo. creo, nos está reciente en nuestrorecuerdola de los a— ausencia y nosayude en este trance. convenía. Me refieroa la emulación de ciu caldes de El Prat, de Reus y deSanta Maria dad a ciudad. de Palautordera —otrohombre lúcidoque PASQUAL MARAGALL 1MIRA Tierno. me parecea mí, noentendió nun supo mirar cara a cara la última hora—de— Alcalde de Barcelona ‘ . - Pujol resaltasu“humanidad y sueleganciade espíritu” Barcelona. (Redaccióny Agen Tierno como “un gran patriota cias.) En Cataluña han sido nu que supo crear el patriotismo mamerosas las manifestaciones de drileño, un sentimiento muy im condolencia por el fallecimiento portante para una ciudad”.Parael del alcalde madrileño. En todas presidente del consistoriobarce ellas se destacala gran faceta hu lonés su muerte significa“la pér mana y la grandeza personal de dida de una personaa la que siem Enrique Tierno Galván. pre he admirado”. El presidentede la Generalitat, El Ayuntamientode Barcelona Jordi Pujol, hizo públicoun men dispuso un libro en el Saló de la saje de condolenciaen el que afir— Ciutat para recoger los testimo ma: “Conseryomuy buen recuer nios de condolenciapor la muerte do de Tierno Galván. En diversas del alcaldemadrileño. oportunidades pude colaborar Jordi SoléTura, catedráticode con él y de todas ellasconservoun Derecho Políticoy amigode Tier buen recuerdopor su humanidad no Galván, tuvo palabras de do y por su eleganciade espíritu. De gio para “el viejo profesor”y, en manera especial,quiero recordar declaracionesa la emisora “Cata la colaboración que de un modo lunya Rádio”, destacóque “Tier muy especial mantuve con él no Galván fue prácticamente cuando la comisión de los nueve quien hizo el preámbulo de la negoció con el presidenteSuárez Constitución”. todo el procesode transiciónhacia También la Oficina Olímpica la democracia. Combinaba las de Barcelonaexpresóayersupesar profundas convicciones con el por el fallecimientode Enrique humor y con una ironía que nun Tierno Galván. El consejerodeleca hería. Siento mucho su muer gado, José MiquelAbad,envióun te”. MaciáAlavedra,consejerode telegrama de condolenciaal alcal Gobernación de la Generalitat, de accidental,Juan Barranco,en representará a Jordi Pujolen el se— el que lamenta la “pérdida de un pelio del fallecidoalcalde. hombre que fuemucho másqueel El alcalde de Barcelona, Pas alcalde de Madrid,fue para noso cual Maragail,calificó a Enrique tros un amigoy un ejemplo”. — 15 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1141 Title A name given to the resource Diez años después Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Tierno Galván, Enrique, 1918-1986 Necrologies Madrid Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/806/0000001534.pdf 5af1bd5f395743e5c68823e655f53b74 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 21/01/1986 (3412179) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Madrid, pág. 23 LA MUERTE DEL 'VIEJO PROFESOR' El vecino Tierno PASQUAL MARAGALL Durante sus casi siete años al frente de la Alcaldía de Madrid, los últimos de una de las más brillantes y fructíferas trayectorias intelectuales y políticas de este país, Enrique Tierno Galván fue, ante todo, un vecino más de la ciudad. El viejo profesor gustaba de repetir con frecuencia que el alcalde debe ser precisamente eso, un vecino más y un hombre esencialmente bueno. La voluntad de entendimiento y comprensión hacia los problemas de sus conciudadanos y el criterio de bondad que rigieron constantemente el modo de hacer de Enrique Tierno constituyen sendos factores que explican por sí mismos el profundo afecto y respeto que los vecinos de Madrid -y, en general, los ciudadanos de toda España, sin distinciones ideológicas- profesan a la memoria del que ha sido uno de los mejores alcaldes que ha tenido la capital española en toda su historia. Pero más allá de su bondad personal, e incluso de sus magnas aportaciones intelectuales y políticas, los ciudadanos de Madrid no podrán olvidar nunca a Tierno, el buen vecino que, como alcalde, supo metamorfosear a una capital administrativa gris en una ciudad viva, abierta, sugerente y creativa. Acercamiento Los barceloneses, por nuestra parte, tampoco olvidaremos nunca la firme dedicación que Enrique Tierno Galván puso en el propósito de acercar entre sí a las gentes de Barcelona y Madrid. Aunque creo que el amigo Tierno nunca llegó a entender del todo a Cataluña -lo digo con franqueza-, lo cierto es que el viejo profesor, que jamás se recató a la hora de hacer pública la admiración que sentía por Barcelona y Cataluña entera, contribuyó decisivamente a desarmar la idea irracional de que barcelonismo y madrileñismo son sentimientos u opciones opuestos. El sereno, dialogante y flexible profesor no abandonó sus magistrales dotes pedagógicas mientras ocupó el despacho de la Alcaldía de Madrid. Desde ese mismo despacho, unas veces, y desde las plazas y calles de la ciudad, las más, supo explicar como nadie -quizás estaría mejor dicho enseñar a sus convecinos las actuaciones municipales emprendidas y desarrolladas por el Ayuntamiento que él presidía. Añoranza Me ha impresionado ver a los miles de personas que el pasado domingo, frente a la Clínica Ruber y a la Casa de la Villa, al conocer la noticia de la muerte, ofrendaron una sentida ovación a Enrique Tierno. Rendían homenaje a un alcalde que, ante todo, era el mejor vecino de Madrid. Hemos perdido no sólo a un alcalde sino también a un intelectual de primera fila. Aunque esta breve glosa esté dedicada especialmente al alcalde, no es menos cierto que el alcalde Tierno no ha dejado nunca de ser también el profesor. Añoraremos, en definitiva, a Enrique Tierno Galván, intelectual, profesor, alcalde y amigo. Pasqual Maragall i Mira es alcalde de Barcelona. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1073 Title A name given to the resource El vecino Tierno Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Tierno Galván, Enrique, 1918-1986 Madrid Alcaldes Necrologies Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/999/19860122d_00103.pdf 2175c3af27b49db85b7c73216f2f1ec0 PDF Text Text Jaime sln. Pta. S. ITa Barcelona A}untament Barcelona "^1^^+' ^i de ;4:11111 — A 1)P PAR^ ACREDITATS A L'ALCALDE EN OC ASO Alcaldia Gabinete de Tel, 301 01 01 Télex 54519 Laye Comunicación VISITA DE LA V^._- DELS PERIODISTES LA CAE 22 de enero de 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 2 DISTINGUIDOS AMIGOS: ME COMPLACE SALUDARLES Y DARLES LA BIENVENIDA A BARCELONA, UNA CIUDAD QUE SIEMPRE HA ESTADO LIGADA A LA VIDA ECONóMICA, CULTURAL Y POLíTICA DE EUROPA Y QUE SIEMPRE HA RESPIRADO CON ILUSI6N LAS CORRIENTES QUE LLEGABAN DEL CONTINENTE INCLUSO EN LAS ÉPOCAS EN QUE ESPAÑA HABíA OPTADO POR EL AISLAiMIENTO. TODOS USTEDES HABREN TENIDO NOTICIA DE QUE ESTA CIUDAD, BARCELONA, ES LA CAPITAL DE UNA NACIONALIDAD HIST6RICA, CATALUÑA, QUE TIENE UNA LARGA TRADICIóN INDUSTRIAL Y COMERCIAL, Y QUE SE DISTINGUE POR UNA CULTURA Y UNA LENGUA PROPIAS . ESTA LENGUA HA COSTADO MUCHO DE DEFENDER Y LOS CATALANES SOMOS CELOSOS DE SU USO Y SUPERVIVENCIA. PERO AL MISMO TIEMPO ESTA CIUDAD Y ESTE PAIS HAN HECHO DEL DI:ZLOGO, LA APERTURA Y LA PROYECCI5N EXTERIOR UN TALANTE PROPIO. IiARiMOS DE NUESTRA LENGUA SIEMP?.E UN SIGNO DE IDENTIDAD Y NUNCA UNA BARRERA, PARA NADA VII PARA NADIE. LA ADHESI&N DE ESPAÑA A LA COMUNIDAD ;COï (SMICA EUROPEA TIENE UNA TRASCENDENCIA ESPECIAL PARA BARCELONA. LA ENTRADA EN EUROPA CONSOLIDARE LA IiTEGRACIóN DE BARCELONA EH EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEO Y REFORZARE SU POSICIÓN COMO CENTRO DE GRAVEDAD DEL SUR DE EUROPA Y DEL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 3 MEDITERRáNEO OCCIDENTAL. EN EFECTO, EN TÉRMINOS EUROPEOS, LA REGIEN MERIDIONAL FRANCESA PASAR) DE SER FRONTERA A ZONA DE PASO. BARCELONA TENDRá MEJORES POSIBILIDADES DE HACER VALER SU PESO ESPECÍFICO EN UNA ZONA GEOGRá. F ICA PRIVILEGIADA, EN LO QUE HEMOS LLAMADO OTRAS VECES EL NORTE DEL SUR. PARA QUE ESTO SUCEDA, BARCELONA TIENE QUE FUNCIONAR COMO CIUDAD. BARCELONA PUEDE ASUMIR SU PAPEL DE CAPITALIDAD APORTANDO LOS INSTRUMENTOS Y SERVICIOS DE UNA METROPOLIS MODERNA: EL PUERTO, UN AEROPUERTO BIEN CONECTADO CON LAS REDES INTERNACIONALES, UN CENTRO DE SERVICIOS Y UNA AMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCADO CENTRAL Y UNA NOTABLE CONCENTRACI6N UNIVERSI'JARIA. LA IT CORPORACIoN A EUROPA ES, PUES, UN ESTIMULO PARA QUE BARCELONA MEJORE Y TRABAJE PARA SITUARSE AL NIVEL OUE LE CORRESPODE. ESTOY SEGURO DE QUE BARCELONA RESPONDERá CON ENTUSIASMO AL DESAFIO. EN BARCELONA DESDE HACE MUCHO TIEMPO, HEMOS TENIDO CLARO QUE EL FUTURO ESTABA EN EUROPA. UNO DE LOS RETOS QUE NOS PLANTEAMOS ES CAMBIAR LAS POLARIDADES QUE EXISTEN AHORA EN EL SISTEMA DE CIUDADES EUROPEO Y �Ajuntament de Barcelona Ref.: 4 Gabinet de Comunicació MUY ESPECIALPIENTE EN LAS REGIONES FRONTERIZAS. LA REGI6N COMPRENDIDA, A GRANDES RASGOS, EN EL TRIANGULO LIMITADO POR TOLOUSE, LYON Y MARSELLA HA SIDO HASTA AHORA UNA REGIóN FRONTERA DE EUROPA "UN CUL DE SAC". CON NUESTRA ENTRADA EN LA COMUNIDAD ESTA ZONA DEJA DE SER " UN CUL DE SAC" PARA SER ZONA DE PASO. LOS MUNICIPIOS CATALANES FORMAN UN SISTEMA URBANO MUY ARTICULADO. AHORA TENEMOS UNA OPORTUNIDAD LiNICA PARA PONER ESTE CONJUNTO URBANO AL SERVICIO DE AQUELLA ARCA QUE HA TENDIDO A GRAVITAR EN TORNO A LAS CIUDADES FRANCESAS QUE UF MENCIONADO. UN A. CONSE( T Dt? L AS POLÍTICAS DE ESTE AYUNTAMIENTO S E DIRIGE A , Ir'. QUE :,r: RECONOZCA A BARCELONA SU CON DICIi5N Df., CAPITAL DE ESPAF-íA, LA C A PITAL Q UE DE HECHO ES, ADEMAS DE LA OFICIAL, Y SU DI "'1Ei'ISInN D F C A PITAL EUROPEA. BARCELONA QUIERE TAMBIÉN SER UNA r'ETRóPOI,I MODERNA EFICIENTE QUl? TENGA UN PESO ESPECÍFICO UN LA Y REGIóN TRANSPIRENAICA Y EN TODO EL MEDITERRÁNEO. BARCELONA TIENE, DE OTRA PARTE, UNA CLARA VOCACIoN LATINOAMERICANA. QUIERE SER LA PUERTA DE EUROPA EN AMÉRICA LATINA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 5 Y LA PUERTA DE AMÉRICA LATINA EN EUROPA . ESTA VISITA DE USTEDES A LA CIUDAD, CON MOTIVO DE LA ENTRADA DE ESPARTA EN LA C.E.E. COINCIDE, EN FIN, CON UN MOMENTO DE FUERTE EMPUJE REVITALIZADOR DE LA CIUDAD POR PARTE DE TODOS SUS SECTORES SOCIALES Y ECONóMICOS, EMPUJE QUE EL AYUNTAMIENTO SE HA PROPUESTO LIDERAR Y POTENCIAR. BARCELONA Y SU ARFA METROPOLITANA HAN SUFRIDO DURAMENTE EL GOLPE DE LA CRISIS ECON6MICA Y EL PARO POR SER LA PRINCIPAL CONCENTRACIóN INDUSTRIAL Y DEMOGRáFICA, PERO A DIARIO SE MANIFIESTAN LOS SÍNTOMAS DE UN RESURGIMIENTO ECONÓMICO Y DE INICIATIVAS IOCIALES, PARA LOS QUE LA INTEGRACIÓN ECONó -TICA EUROPEA ACTUA COMO UN ESTÍMULO HISTÓRICO. EL AYUNTAMIENTO HA COMENZADO A ACTUAR PARALELAMENTE EN UNA DOBLE DIRECCI6M. LA _PROMOCIÓN DE INICIATIVAS ECON6NICAS , Y LA ATENCIÓN Y DIN MIZACIoN DE LAS RELACIONES SOCIALES. LA DEMOCRACIA ISPAI-IOLA Y LA. AUTONOMÍA CATALANA HAN DADO NUEVAS ALAS A LA VIDA CULTURAL Y ;RTïSTICA DE LA CIUDAD Y, POR ENCIIA DE TODO ELLO, BARCELONA SE HA PROPUESTO LA CANDIDATURA A LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. .LOS JUEGOS OLÍMPICOS SU UNA VIEJA ILUSIÓN BARCELONESA Y CATALANA, A LA QUE CONCURRIMOS POR �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 6 CUARTA VEZ Y ESPERAMOS QUE DEFINITIVA. BARCELONA ESTA EN CONDICIONES DE ORGANIZAR LOS JUEGOS Y LOS JUEGOS PUEDEN SER UN MOTIVO MS.S DE PROYECCI6N, CRECIMIENTO Y MEJORA DE BARCELONA. CONCLUIRÉ ESTAS PALABRAS EN MI LENGUA, EN LA LENGUA DE ESTE PAíS. BARCELONA, CIUTAT OBERTA, CIUTAT DE PAS, CIUTAT DE DEBAT, ELS DONA LA. BENVINGUDA. A BARCELONA SEMPRE ENS 11EN SENTIT EUROPEUS. L'INGRÉS -)'ESPANYA A EUROPA HA ESTAT PER A NOSALTRES UN RETROBAMENT, UNA REINCORPOPAC I j). VOSTÉS, COM A REPRESENTANTS D'ALGU;S DELS MITJANS ° DE COMUNICACI6 £:fsS PRESTIGIOSOS DE LA VELLA EUROPA, ES TROBARAN AQUí CODI AL SEU PAíS. BARCELONA ELS ACULL COM .A VELLS :A_'-1ICS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3905 Title A name given to the resource Paraules en ocasió de la visita dels periodistes acreditats a la C.E.E. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Europa Relacions Internacionals Acció política Territoris Barcelona Mitjans de comunicació Euroregió Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1000/19860211d_00104.pdf 98e3f44bd3c7057c647c9331fdfb31f4 PDF Text Text DISCURS DE L'ALCALDE DE BARCELONA PER A LA .INAUGURACIO DEL CICLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA" MOLT HONORABLE PRESIDENT; EXCEL.LENTISSIMES AUTORITATS; SENYORES I SENYORS : PER A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I PER AL SEU ALCALDE , ES MOTIU D'ESPECIAL SATISFACCIO, INAUGURAR AVUI EL CI- CLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA", I PODER s COMPTAR PER A AQUESTA INAUGURACIO AMB LA PRESENCIA I LA INTERVENCIO DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATA LUNYA, MOLT HONORABLE SENYOR JORDI PUJOL. AQUEST ES UN CICLE AMB EL QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA VOL REMARCAR L'ESPERIT OBERT, I LA VOCAC1d D'UNIVERSALI TAT I SOLIDARITAT QUE TRADICIONALMENT HA CARACTERITZAT LA NOSTRA CIUTAT. AQUEIXA VOCACIO DE CIUTAT GRESOL ES LA QUE ENTRE TOTS HEM DE POTENCIAR I PROJECTAR CAP EL FUTUR. ELS NOSTRES FILLS, ELS NOSTRES NETS, I TOTES LES PERSONES QUE ARRI BIN A LA NOSTRA CIUTAT PER VIURE-HI, PER LES CIRCUMSTAN CIES QUE SIGUIN, CAL QUE ES TROBIN AMB UNA BARCELONA DE TOTS 1 PER A TOTS, AMB UNA BARCELONA, EN DEFINITIVA, SO LIDARIA AMB TOT ELS SEUS CIUTADANS, VINGUIN D'ON VINGUIN. �2. ABANS HE DIT QUE ERA UN MOTIU D'ESPECIAL SATISFACCIO , PODER COMPTAR AMB EL NOSTRE PRESIDENT DE LA GENERALITAT, PER A INAUGURAR AQUEST CICLE DE CONFERENCIES -"BARCELONA SOLIDARIA" . EN AQUEST CAS, CONCURREIX A MES EL FET QUE EL SENYOR JORDI PUJOL HA ESTAT, DE SEM PRE, UNA PERSONA PREOCUPADA PEL FENOMEN IMMIGRATORI !I LES SEVES REPERCUSIONS EN QUANT LA CONSTRUCCIO DE CATALUNYA, COM HA QUEDAT REFLECTIT ALS SEUS ESCRITS TALS COM "LA IMMIGRACIÓ PROBLEMA I ESPERANÇA DE CATALUNYA", I D'ALTRES. ELS NOUS CATALANS, ELS CATALANS QUE NO HAN NASCUT EN CATALUNYA, DEL QUE TENEN NECESSITAT NO ES DE MIRAR ENRERA, SINO DE CONSTRUIR EL SEU PRESENT I EL SEU FUTUR. EL PROBLEMA DE LA NOVA CULTURA VA LLIGAT A TENIR TREBALL, UNS HABITACLES MES DIGNES, UNA GEOGRAFIA URBANA MES SEGURA, PODER TENIR LLOCS DE REUNIO I D'ASSOCIACIÓ PLURALISTA; QUE ELS SEUS FILLS TINGUIN SORTIDA EN LA SOCIETAT , I QUE L'ESCOLA,ELSr•SIGUIIUN ELEMENT INTEGRA DOR . TOT EL QUE SIGNIFIQUI UNA LLUITA PER A FER DESA MARGINACIÓ, ES LA CULTURA QUE ELS DEVEM. -PAREIXL LA CATALANITZACIO DEPENDRA DEL GRAU DE SOLIDARITAT QUE GLOBALMENT ES PUGUI OBSERVAR EN LA NOSTRA ACTITUD COL. LECTIVA. QUE ELS NOUS CATALANS EN VAGIN INTEGRANT NO VOL DIR QUE HO FACIN A LA MANERA D'ACEPTACIO D'UN MODEL TRA �(3) DICIONAL, SINO QUE APORTARAN FORMES I ACTITUDS QUE ENS FARAN DIFERENTS, A TOTS ELLS I A NOSALTRES, DELS MODELS PRECONCEBUTS, SENS DUBTE ELS SEUS I ELS NOSTRES FILLS A A L SERAN UNS CATALANS DIFERENTS. NO-442rEr---g.N-42rA-B.A.R7-COM SEMPRE HA SUCCEIT EN AQUEST POBLE, PRESERVAREM LA'dNICA MANERA DE SER CATALANS EN EL FUTUR. TOT AIXO ENS OBLIGA MOLT A TOTS NOSALTRES. SI BARCELONA ES CATALUNYA, SI CATALUNYA ES BARCELONA, TREBALLANT PER UNA BARCELONA OBERTA, FRATERNAL, SOLIDARIA I GRESOL, ES TAREM TREBALLANT A LA VEGADA I CONSTRUINT UNA CATALUNYA OBERTA, FRATERNAL, SOLIDARIA I GRESOL AMB TOTS ELS SEUS CIUTADANS • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3906 Title A name given to the resource Inauguració del Cicle de Conferències Barcelona Solidària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Immigració Barcelona Model social Congressos i conferències Pujol, Jordi, 1930- Solidaritat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1001/19860218d_00105.pdf 290781eb93dbaba55bc050f4fbdc00b0 PDF Text Text J `` CkAft--f AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES: DENTRO DEL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", TENGO HOY EL HONOR Y LA .SATISFACCIÓN DE PRESENTAR A USTEDES AL EXCMO. SR. D. JOAQUIN LEGUINA HERRAN, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTóNOMA DE MADRID. EL SEÑOR LEGUINA ES DOCTOR EN CIENCIAS ECONÓMICAS POR LA UNIVERSIDAD DE MADRID Y EN DEMOGRAFIA POR.. LA UNIVERSIDAD DE PA RIS. HA EJERCIDO ADEMAS COMO ESTADISTICO FACULTATIVO DEL ESTADO, PROFESOR DE DEMOGRAFIA EN LA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID Y FUNCIONARIO EXPERTO DE LAS NACIONES UNIDAS EN SANTIAGO DE CHILE. TENDREMOS POR TANTO LA OCASIÓN DE ESCUCHARA UN EXPERTO EN LA TEMATICA DE POBLACIÓN Y EN UNO DE SUS APARTADOS MAS IMPORTANTES: EL DE LOS MOVIMIENTO MIGRATORIOS. �2. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA COMO SABEN USTEDES, 'A PARTIR DE 1939 SE AGUDIZAN EN ESPAÑA LOS DESEQUILIBRIOS TERRITORIALES. EL "ESPINOSO TRIÁNGULO" DEL DESARROLLO ESPAÑOL (MADRID, BARCELONA Y BILBAO) SE CONVIERTE EN LA META DEL MOVIMIENTO INMIGRATORIO INTERIOR, FENÓMENO QUE SE AGUDIZA EN LOS AÑOS 60, AÑOS DEL DESARROLLISMO DEL ANTERIOR RÉGIMEN. COMO MUESTRAN LAS ESTADÍSTICAS ESCALOFRIANTES DE LA EPOCA, ANDALUCIA, EXTREMADURA., ARAGON, GALICIA, ETC., SE CONVIER TEN ASÍ EN EL AUTENTICO "EJERCITO DE RESERVA" DE DICHA FASE DESARROLLISTA, APORTANDO UNA MASIVA MANO DE OBRA NO CUALIFICA DA, POR SU PROCEDENCIA FUNDAMENTALMENTE RURAL. EN OLEADAS, DICHO. CONTINGENTE DE POBLACIÓN, JUNTO CON SUS FAMILIAS, VAN POBLANDO LOS EXTRA-RADIOS DE LAS TRES GRANDES. CIUDADES, LLEGANDO A CONFORMAR CON EL TIEMPO LOS LLAMADOS CINTURONES INDUS TRIALES O. CINTURONES "ROJOS". �3. bÉ $ARCELONA PRE S I bÉI■GIA AYUNTAMIENTO EN JUSTICIA, HABRIA QUE RECONOCER QUE EN EL CASO DE MÀDRID, ADEMAS DE LAS EVIDENTES REPERCUSIONES QUE HA TENIDO EL FENÓMENO INMIGRATORIO EN CUANTO A DÉFICIT DE SERVICIOS URBANISTICOS, ESTRUCTURACIÓN ANARQUICA DEL SUELO COMO. CONSECUENCIA DE LA,ESPECU j&6 cv t—c. LACIÓN, ETC., SE HA DADO EL , INNEGABLE HECHO DE TENER QUE SOPORTAR LA UBICACIÓN FISICA DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO. LO, CUAL, SE HA T QUE LOS P.RO- IA POBLACIÓN --HAYADi_QJ T FT).ADO_D.ILUIDOG Y—DES- A- E NDI-DOS DENTRO DE LA PROBL TICA DEL PAPS . EN LA. ACTUALIDAD, AFORTUNADAMENTE PODEMOS YA DISTINGUIR CON. NITIDEZ TRES ESFERAS: EL MADRID DE LA ADMINISTRACIÓN CENTRAL, EL DE LOS MINISTERIOS. LA CIUDAD DE MADRID, RECREADA DE MANERA MAGISTRAL POR EL LLORADO ALCALDE DON. ENRIQUE TIERNO GAL VAN, EL ENTRAÑABLE "VIEJO PROFESOR".. Y; POR FIN, LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE MADRID., AMBITO EN EL QUE SE DEFINEN le rt S ‘&In t d 1 .S-PRO- BLEMAS A LOS QUE SUFREN OTRAS AUTONOMÍAS EN CUANTO.ADEFICIT ,f61 DE INFRAESTRUCTURAS, DIFICULTADES FINANCIERAS, ETC. f `U t j,0 157 UN DE TODO. ESTO NOS HABLARA EL EXCMO. SR. DON JOAQUÍN LEGUINA AL QUE CEDO GUSTORAMENTE LA PALABRA. 18 de febrero de 1986. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3907 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Joaquin Leguina dins el Cicle Barcelona Solidària Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Immigració Demografia Barcelona Model social Comunitat Autònoma de Madrid Leguina, Joaquín, 1941- Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències